RESUM SENTÈNCIES OTE

1-Encapcalament + referència de la sentència (24/2007) + data

2-Subtítol Estatut Atuonomiad’Aragó, dret de l’aigua

3-procediment: recurs d’inconstitucionalitat+ qui ho posa (govern d’Aragó) + contra
qui (llei d’aragó)
Paràgraf 2+objecte+procediment+parts (Aragó impugna llei orgànica estatutària
elaborada pel parlament ..)
Paràgraf 3: quins son els problemes jurídics, les preguntes que es fa o li adressen al TC,
es a dir, quins seran els grans temes o preguntes que resol aquesta sentència.
(Relacionat amb la sentència)
-Límits materials i continguts de l’ESTAUT D’AUTONOMIA
-EA POT REGULAR DRETS?
-Que diu sobre unitat i autonomia
-que diu sobre solidaritat
-Que diu sobre igualtat
-Que diu sobre els continguts addicionals d’un EA i sobre drets?

Paràgraf 4: observació + jurisprudència citada

Termini recurs, 3 mesos (des de que es publica a la BOE) hàbils, perquè no diu natural ,
per tant, l’agost ni els dissabtes ni diumenges son hàbils, ni el 25 de desembre ni el 1,
si la llei es publica al juliol, el pot interposar el novembre, està dins de termini ja que
l’agost entre d’altres no es hàbil. El Govern d’Aragó l’interposa però ha de demostrar
interès legítim poden les CCAA recórrer lleis que no afecten directament a les seves
competències però si als seus interessos com a comunitat? Si, sense que els afecti als
seus interessos encara que no hagi usurpació.
S’ADMETEN PREVIONS Que son abstractes, per tant es evident que no afectació no
implica un perjudici real i directa sinó que sigui una previsió legal que doni cobertura a
una afectació futura.
Perquè Aragó ens queixem? Perquè s ‘impugna l article 20 de l’autonomia de valència,
la critica d Aragó i es q fen aquesta regulació Aragó interpreta que vol dir la seva
solidaritat, valència no te competència i a part no ho pacta amb la resta. Perquè Aragó
diu q valència ha trencat el principi de solidaritat? A banda de la discussió
competencial, Aragó es queda un part que no li toca, i fa que això trenqui la solidaritat.
VALÈCNIA
València pot dir que no es això perquè ha estat votat pel congrés i Senat i està aprovat
pel govern
Aragó no estem representats al Senat i al ser el Govern d’Aragó tenim legitimitat
pròpia per poder preguntar sobre això. Està a l’estatut de València, però nosaltres no
podem dir que vale i ja esta, sinó que es mira la CE, que es l’òrgan superior, es mira el
principi de solidaritat, atempta contra l’article 2 i 138 CE? perquè qualsevol estatut pot
acordar el que vulgui, sempre i quan no contradigui el seu òrgan superior, la CE.
Com que valència te molt de cítriqus, turisme i mes població que Aragó, per això
argumenta que necessita més aigua.
Com que hi ha un interès comú... etc

València diu q s’esta aguantant quantitat, sinó a part s’aguanta quantitat de la bona.
Unitat i Autonomia, com es relacionen aquests dos principis de l’article 2?
Tant com Unitat i Autonomia, estan en un plànol d’igualtat.
L’afegim a l’article 2,ml’article 137 que diu concepto de autonomia de sus preceptos e
intereses.
L’Autonomia, es un poder limitat en afecte, l’autonomia no és sobirania
Es la llei la que determina, quanta autonomia.
La sobirania, no es un pacto entre territorios que conserven derechos anteriores a la
constitucion y superioresa. Por su parte el principio de solidaridad, complemente e
integra los principios de sobirania. La solidaritat, es un principi q s’aplica no nomes a
les relacions entre estat i comunitats autònomes, sinó solidaritats entre estats.
Solidaritat financera implica equilibri econòmic just però en tot cas entre CCAA no pot
haver-hi privilegis, hem d’anar cap a u. Equilibri d’espiració però també un límit, no ha
d’haver privilegis econòmis i socials. Per tant, la solidaritat implica que les CCAA
s’abstinguin de perjudicar l’inetres comú o general sinó que cal tenir en compe els
interessos que vinculen a les CCAA entre si
D’aquesta solidaritat, l’estat es garant de la realització efectiva d’aquest principi, l’estat
ha d’asegurar l’entesa entre territoris en cas d’abstenir se al interès comú.Si una
comunitat autonooma, extreu molta aigua, vol dir que en perderà. lA SOLIDARITAT
assegura que quan l’abalança esta desproporcionada,...

Igualtat
En aquest àmbit, la igualtat te un article específic, el 139 la igualtat es mou entre
autonomia i unitat, però si ho apliques de manera estricta, tindries uniformitat, per
tant anul·laries l’autonomia. Ha d’haver unes condicions comunes als drets, a aprtir de
les ccaa fixarà els drets, a les seves diversitats.
Poden els estatus regular drets?
Els drets en l’Estatut
a)competències exclusives : SI
b) competències compartides: poden desenvolupar amb llei, dins de les comunes
condicions bàsiques. En tots dos casos, mai es generen privilegis. L’estatut
d’autonomia de valencià poden regular drets? Ho poden fer en els estatuts.
Pràctica número 8 Delimitació dels títols competencials

Resum:
Es va presentar un conflicte positiu de competència promogut pel Govern de la Nació,
representat pel Govern de l’Estat, sobre la reestructuració del Departament de
Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya.
Aquest conflicte es va presentar degut a l’últim text formulat de les activitats
normatives de la Generalitat dels articles 11.5 i 14.1 del Decret 411/1987 del 22 de
Desembre. Aquest conflicte es presenta degut a la última activitat normativa de la
Generalitat va ser suspesa.
Els citats preceptes son impugnats per vulnerar les competències exclusives que la
Constitució reserva a l’Estat.(matèries de relacions internacionals i comerç exterior)
Els primers preceptes impugnats declaren que a la Direcció General de Promoció
Comercial la programació y realització d’accions, la segona “encomienda” es organitzar
jornades, seminaris i tot tipus d’actes encaminats a facilitar la introducció de les
produccions catalanes en diferents mercats.
Aquest conflicte positiu de competència ha de ser desestimat degut a que es contrari
a la Constitució.

La generalitat dicta un decret que es un REGLAMENT i per tant, es un conflicte de

competències i els reglaments els dicta el govern.

El decret de Catalunya diu que reconstituïm la estructura de comerç i de consum

L’ARTICLE 148 DE LA. ONSTITUCIÓ, MAI S’APLICA A CATALUNYA. Per mirar les
competències de Catalunya s’ha de mirar l’Estatut vigent.
1-Anlitzar el contingut de la norma que estem realitzant: delimitació matèria. Anàlisi
del pacte o norma en qüestió per identificar la matèria.
MATÈRIA:
1-Objecte de l acte o norma: norma que conte en qüestió que autoritza a la generalitat
dur a terme accions per poder promoure productes catalans
, 2-Finalitat: que vol aconseguir la generalitat? Reforçar les vendes a l’exterior o latres
mercats.
Tenim una norma i títols competencials llavors les hem d’ajuntar
-identificació dels títols possibles i selecció del títol més apropiat per connexió material
-Subsunció títol competència
Selecció del títol mes apropiat o adient:
-Només hi ha un títol competencial possible
-El títol material més específic per davant del que es general

“Quan diem comerç exteriors, son accions directes exteriors però si jo faig accions
internes a la meva empresa per entrar al comerç exterior no son accions conflictius
que podin afectar al comerç exterior.”
Com distingim les accions exteriors i interiors que tenen externalitats? TU pots insidir
directament i indirectament al comerç exterior a través d’externalitats nsq
La meva aciio sobre l’àmbit competencial intern put generar coses tan intenses que
puguin afectar al comerç exterior? Si, ja que tota acció te u impacte exterior el qual es
un efecte indirecte.
EJ: A Mallorca , hi ha una regulació sobre sobrassada i l’estat ve amb la regulació
´149.1.13, la regulació autonòmica te tantes externalitats que afecta a competències
estatals? No,, si la dimensió es tal com a per a traslladar el títol competencial. Amb la
regulació si el que s’aconssegueix es duplicar vendes exteriors i això afecta bastant a
pib espanyol, si tindria dimensió que es genera fortes externalitats negatives per l’estat
o altres CCAA.

L’estat te el comerç exterior i les ccaa te el comerç interior. Per poder assumir el
comerç interior s ‘ha d ‘anar a l’Estatut d’Autonomia, en aquest cas CATAULNYA si
que ho va assumir.

En aquest cas el Tribunal admet una competència restringida, es prematur donar per
fet que s’inclouen mercats internacionals. EN cas que l’aplicació de la norma es
desvia.

No es pot fer servir de manera preventiva davant de possibles vulneracions, sinó que
les mesures cautelars només poden donar-se quan hi ha una vulneració concreta.

La STC diu que si el tribunal no es pronuncia de manera preventiva. En la

pronunciació de “diferents mercats” admet tant la interpretació restrictiva de
mercats interiors com exteriors, llavors cal ficsar-se en les aplicacions de la norma.

QÜESTIONS:
1. Quins títols competencials creieu que poden al·legar les parts en la matèria
controvertida?

El títol competencial més idoni es el : 149.10.1 de la CE que es el de comerç i exterior

L’article 121 EAC comerç i fires

L’Estat te el comerç exterior i les CCAA tenen comerç interior

Podrien tenir comerç interior però l ‘han assumit ? si, art 121 de la EAC Comerç i fires.

2. Considereu que és rellevant per a la solució del litigi el fet que s’estiguin atribuint
funcions al Servei de Promoció Exterior?

3. Quin procediment d’impugnació pot utilitzar l’Estat davant el Tribunal

Constitucional? Ha de realitzar algun tràmit previ a la interposició del recurs? Amb
quins efectes?
4. En cas que es determinés que aquest Decret vulnera les competències de l’Estat,
es podrien suspendre les accions que tingués previstes realitzar la Direcció General
de Promoció Comercial a l’exterior?

Ex: concessionals de pi: ametllers, plaga. La mesura per tractar-ho es talar les arbres
del voltant. Una regulació de la generalitat que abordi aquesta qüestió i estableixi
mesures de contenció de la plaga o ajudes per agricultors amb perjudici notables i
mesures de protecció de la resta dels arbres fruiters, això seria medi ambient, sanitat
vegetal, boscos..,. La finalitat es protegir la sanitat vegetal o regular la agricultura, per
tant el aquí vigent seria la de protegir la sanitat vegetal encara que contingui ajudes
pels agricultors per compensar-los criteri d’idoneitat i finalitat. Dependrà de la
regulació o precepte argumentat..

ACTICVITAT AVALUATORIA NÚdM 2

Primer hem d’indetificar la norma impugnada, ja podem analitzar l’objecte la

norma, que regula?
Subvencions d’empreses per la formació de treballadors per les noves
tecnologies, inversió i formalització dels treballadors, formació laboral.
Finalitat: Enfortir l’activitat del teixit de l’empresa
L’acció l’etiquetem com a probable formació laboral.
Es discutia la formació laboral dels treballadors, no es una qüestió de mtèria,
sinó de funcions.
QUE FA L ESTAT DISTRIBUINT SUBVENCIONS ENTRE EMPRESES PER FORMAR
NOVES TECNOLOGIES? JA QUE LA COMPETÈNCIA ES D ELA COMUNITAT AUTÒNOMA
JA QUE LA FUNCIÓ EXECUTIVA DE LA CA, inclou sancionar, gestionar,... formen part de
l’activitat executiva l ‘estat podria dir per poder entrar que les empreses
supreautonoòmiques les pot assumir l’estat i aquest pot establir un fons i gestionar-lo
Ex;: si es un riu que passa per dif comú nittats autònomes o una autopousta
tmb passa per dif comunitats autònomes es de l’estat.
Auatonomiques: CA
SSupreautonòmiques: Estat
La competència deixa de ser de la Ca quan l’objecte passa de ser d’autonòmic a
supreautonòmic.
sI espanya al·lega que son fons europeus que podia dir Catalunya? Que
territorialitzi els fons europeus. EL fet de que intevingui la euuu no pot implicar en
principi una distribució de les competències , Estat i AUTONOMIA, SINO ACABAARIEM
DESPLAÇANT TOT CAP A L’ESTAT.
Que passa si l’aunió europa psaa aquest fons, es a dir els traspassa a l’estat ,
per tant l’Estat els pot territorialitzar. Per tant aquí hi ha una cordinació de l’Estat que
reb els fons i fa d’intermediari.
L’Estat si no li deixen adquireix una posició de coordinador i de responsable,
l’Estat podrà reclamar a les CA per incompliment i respon l’Estat a la Eu per mala
gestió, per incompliment.
 Que passaria si la Eu no s’enrefeia i diu que no vol finançar els estats aix
´í com aixií? Hd ‘imposar un seguit d’obligacions per que vulugi aquest fons, obligades
a un modle determinat de gestió, autoritat unica i descentralitzada de la gestió dels
fons, el model de la Euu esta organitzant també la organització iniciativa dels fons.
L’Estat pot crear un fons.
Després ens trobem davant d’un escenari que ens permet distingir. Aquest
fons serveix per donar diners a empreseses supreautonomiques? SI, però quan doni
diners a emprses que traballi nmés a una CA allò es únicc de les Ca i lo q esta fent es
nivair la competència més enllà de lo necessari. Mes allà de lo supreutonomic : activa
una competència de l’Estat
Autònomic: Només és una competència de la CA

Dins del nextgenereration EU, son grans projectes que incorporen a les
empreses més importants de tot un sector industrial o de varios.
En quin sentit seria rellevant el 5% del PIB anual? Això altera la tipologia de
competències? ORDENACIÓ GENERAL DE LA ECONOMIA .
Es possible que anquest cas formació laboral segueixi en el títol més genèric.
Pregunta 4:

EX: SI hi ha un problema processal: haurem d’aplicar la sentènciia de comerç

exterior.
Ex: una sentèncis de referencia per entendre que significa solidaritat: sentència
d’estatut d’autonomia de valencià
Ex: sientencies que parlin de la posició de l’estatut d’autonomia de fons la
31/2010
Ex: sentencia que parli del estatut d’autonomia amb relació de les lleis
orgàniques
Sentència sobre el consell de garanties estatutàries sentència 31/2010

Ex: hi ha un fons estatal per distribuir diners sentència de la funció tripartida

PRÀCTICA 10
Toca les competències compartides de legislaci´ó, el que es presenta en
aquesta practica es una llei estatal habilita prq un reglament especificia com ha de ser
una donació de sang i bancs de sang però la generalitat considera que això envaeix les
seves competències com mirem els títols competencials(objecte finalitat norma)
Arribem a la conclusió de l’article d 141.6 ce de l’ordenació general i paraula de
bases.
Bases anitat- bases de l’estat
(llei/legislació Base)
Llei de desenvolupament mes execució de la sanitat per la CCAA.
En aquesta practica no hi ha discussió sobre el precepte material. EL problema
aquí si el estat li toca la llei bàsica i Catalunya la llei de desenvolupmanet
La creació de ban cde sang es basic o desenvolupament? Estem davant de les
compartide de deenvolupament.
Dues dimensions de lo bàsic: delimitació material i delimitació formal
 Material: constitueix el mínim si la seva regulació es necessària per evitar la
distorció dels funcionaments del sistema, funció nbasica per assegurar el
funcionament bàsic del sistema.
Hi ha regulació en que els bancs de sang ha de ser bastant igual a tots els
territoris? Si, per gaarantir el orincipind’igualtat perquè no es vulnerin els drets
d’igualtat. Si FOS DIFERENT AFECTARÀ. Per tnat no cla que sigui regulacions idèntiques,
comuna per tot però ha d’haver-hi uns trets comuns bàsics iguals en totes les
comunitats autònomes.
A nivell formal quan parlem d’una legislació bàsica, parlem de llei i quan diem
llei, i només normes amb rang de llei, la llei de desenvolupament ti reglament, li toca a
la ca.
LES BASES SON PER LLEIs
Bases o legislació bàsica son matèries compartides
Formal. Mai reglaments, excepte hi ha dues excepcions als reglaments. Per tant
si veiem que una llei fa una delimitació al reglament,la primera sospta es que això sigui
inconstitucional.
En la legislació bàsica només intervé el senat, les corts per donar la base i
després el desenvolupament els fa cadascun dels 17 parlaments per lleis. Son matèries
on les comunitats a+han de deligslar i executar excepte que hi ha àmbits de
l’ordenament qu estan subjectes a canvis constants o la complexitat aleat`roia es molt
elevada i detallada i la llei de les corts (congres i senat), no arribaria a temps si cal
canviar les coses constantment.çla legislació bàsica esta determinada per
criterisgenerals en situacions molt complexen la seva intervenció es indiferent.
A nivell formal lo bàsic es no només una llei sinó que per distingir que es bàsic
la llei ha de contenir una dispoicio final que ha de de¡ir: 1-quins preceptes d’aquella llei
es consideren bàsics (garantia formal) i has d’identificar-lo amb una disposició final i
especifificar de quina base sobre quines competències son bàsics. Cal identificar el títol
competencial en que es concreta prq quan identifiquem objecte i finalitat l’estat no es
tregui de la màniga la resposta (- mirar títols competencials dels articles 149)
Supletorietat: en aquells àmbits la ca no ha legislat, però estableix legislació
bàsica o no basica de l’estat l absència de norma, pot produir inseguretat a la CA.
Apliques suplet`roiament la llei de l’Estat.
Sentència amb la llei 67/97 s’acabat amb supletorietat quan les CCAA tenen
competències degut a que no legislar es una forma de nolegislar.Prefereix tindre un
buit normatiu, aquest es pot interpretar, arribes a conseqüències. No volgudes. L’estat
s’ha d’abstenir en matèries on matèria no s’han assumit com les d’execució. Fi de la
supletorietat de les competències executives