GES 1

1.- enumera i descriu breument les principals aportacions normatives de la carta de les nacions
unides (1945) al dret internacional.
- Prohibició general de l’us de l’amenaça i l’us de la força armada per part dels estats. Unica
excepció legitima defensa armada davant un atac armat.
- Reconeixement principi lliure determinació dels pobles. Gracies això es va poder donar el procés
de descolonització .
- Consagració del principi de la dignitat humana. Les disposicions de la carta son clares i
fonamentals. Gracies això es va donar un gran programa de protecció universal i regional dels
drets humans.
- Creació de un sistema global de manteniment de la pau i seguretat internacional compost per el
sistema de la ONU i mú ltiples sistemes regionals i particulars, que exercien funcions també per
al manteniment de la pau i la seguretat internacionals.

2.- Enumeri i descrigui breument les fases de celebració de tractats internacionals.

- Fase inicial: negociació, adopció i autenticació
o L’estat es lliure per subscriure tractats
o Ha de ser acordat per el consell de ministres, el MAEC 1 sol·licitar autorització . Les corts
generals poden presentar propostes de iniciació (propostes no de llei).
o El MAEC es qui negocia, la negociació s’ha d’ajustar a la constitució i al que el consell de
ministres hagi autoritzat.
o L’estat ha de informar a les CCAA dels tractats que les afectin directament i aquestes
podran participar en la negociació .
o Quan s’acaba la negociació el representant de l’estat es qui autentica el tractat
mitjançant firma.
- Fase intermèdia: qualificació, tramitació parlamentaria i control constitucional
o El govern es qui qualifica el tractat a través de:
 Una llei orgà nica (consentiment)
 Una autorització de les corts generals
 O ni ha prou amb informar a les corts de la seva inclusió .
- Fase final: manifestació del consentiment
o Constitució diu que es el rei qui consent  però no a la prà ctica.
o 3 formes de manifestació de consentiment: firma, ratificació i adhesió .
o Una vegada s’ha consentit s’ha de publicar al BOE i ja forma part del dret espanyol.

3.- Definiu el concepte de tractat internacional i dels principals criteris per a la seva
classificació dels tractats internacionals.
- Definició: Acord de voluntats entre subjectes del dret internacional conclosos amb la intenció
de produir efectes jurídics. Se subscriuen per escrit i estan regits per el dret internacional.

- Criteris classificació:
o Tractats bilaterals: En els inicis del dret internacional només es podien fer aquest tipus
de tractats que impliquen ú nicament a dos estats.
o Tractats multilaterals restringits: Mínim 3 estats, no te aspiracions a ser un tractat
universal. Es necessita unanimitat per la seva creació al igual que per a la inclusió de
nous membres.
o Tractats multilaterals generals: versen sobre assumptes d’interès general, tenen vocació
de universalitat oberts a l’adhesió de nous membres.
 Dins els tractats multilaterals:
 Multilaterals d’obligacions reciproques: obligacions vis a vis amb cada una
de les parts.

1
Ministeri d’Afers Estrangers i de Cooperació
  Multilaterals d’obligacions erga omnes o absolutes: no es compleixen en
relació concreta amb cap altra part. Per exemple: tractats de drets
humans.

4.- Que son les reserves als tractats internacionals i quins son els seus efectes jurídics segons la
convenció de Viena de 1969 sobre el dret de tractats?
- Definició: Declaració unilateral, qualsevol que en sigui l’enunciat o denominació , feta per un
estat quan firma, ratifica, accepta o aprova un tractat o quan s’hi adhereix, per tal d’excloure o
modificar els efectes jurídics de certes disposicions del tractat en la seva aplicació .

- Efectes jurídics:
o Sempre es necessari que els altres estats que formen part del tractat ho acceptin. Tenen
12 mesos per oposar-se des de la notificació de la reserva. Si no ho fan accepten la
reserva.
o Implica que entre l’estat reservant i l’acceptant no s’apliqui la disposició en qü estió o es
faci de la forma modificada que s’ha indicat a la reserva
o Si es produeix una objecció a la reserva, d’acord amb la convenció de Viena, el tractat
segueix endavant per la resta del contingut del tractat, a no ser que l’objectant digui el
contrari.

5.- Indica en que consisteix la nul·litat dels tractats internacionals i enumera i descriu
breument les causes
- Definició: consisteix en la concurrència de un vici de validesa que fa que, des de l’inici (ab
initio), l’afectat no tingui força jurídica.

- Causes:
o Violació de les disposicions de dret intern que fan referencia a la competència per a
subscriure tractats
o Incompliment de restriccions especifiques de poders per a manifestar el consentiment d’un
estat
o Error
o Frau
o Corrupció del representant d’un estat
o Coacció sobre l’esmentat representant
o Coacció sobre un estat per amenaça o us de la força.
o Oposició amb un norma imperativa.

6.- Quin es el model de recepció i jerarquia dels tractats internacionals en el dret espanyol?
- Model de recepció: Automà tic o semiautomà tic. Això vol dir que una vegada el tractat en
qü estió ha estat publicat al BOE aquest ja es considera que forma part de l’ordenament
espanyol. Fins que no s’ha donat aquesta situació qualsevol tractat es inexigible a Espanya e
inaplicable.
- Posició jeràrquica o normativa:
o Article 96 de la constitució ens diu que els tractats no poden ser modificats ni anul·lats
per una llei. La mateixa jurisprudència ha deduït d’aquesta llei que tenen una prevalença
respecte de les lleis anteriors o posteriors en cas que hi hagi conflicte d’obligacions. Els
tribunal han de donar preferència a la norma internacional
o El TS: ha dit que inclò s son superiors a la mateixa constitució . Ja que si hi ha un recurs de
inconstitucionalitat s’ha de reformar la constitució o desvincular-se d’aquest.
 TEST PAC 1

1.- L’actual globalització es un procés purament natural de la societat internacional.

FALS.- es parcialment un procés natural de la societat internacional. En la mida en que l’esser humà es
sociable i tendeix a la comunicació amb altres membres del seu gènere desenvolupant tecnologies.
Però la globalització , en essència, es una construcció política, fruit de decisions dels estats.

2.- Els estats son alhora actors de la societat internacionals i subjectes del dret internacional

VERTADER.- Des de un punt de vista polític son actors ja que incideixen en el desenvolupament de les
relacions internacionals i des de un punt de vista jurídic son subjectes, ja que son destinataris directes del
seus drets i obligacions i tenen capacitat d’obrar segons els mecanismes de l’ordenament jurídic
internacional.

3.- L’assemblea general de la ONU equival a un parlament mundial.

FALS.- No es un ò rgan legislador de la societat global. De fet la ONU no es un govern mundial, ja que no
ha estat creada com a un instruments d’exercici de poders pú blics mundials. L’assemblea, com hem dit
no te poder legislatius, ú nicament deliberatius. A més a la ONU no hi pertanyen tots els països del mon
existents.

4.- La majoria de les normes internacionals son de caràcter universal.

FALS.- el dret internacional disposa d’escasses normes universals. La majoria son normes particulars.
Per exemple tractats bilaterals o multilaterals (celebrats per pocs estats, poques vegades son de
carà cter universal) o costums internacionals de carà cter regional, que vinculen a uns pocs estats.

5.- Segons el material, el dret internacional emana del dret natural.

FALS.- les normes internacionals estan disposades per l’esser humà , per tant, no te res a veure amb el
dret natural que no deu el seu origen a la voluntat normativa de cap autoritat. Per tant, el dret
internacional emana del dret positiu, el seu origen està entre el mutu consentiment entre estats.

El derecho natural es el ordenamiento jurídico que nace y se funda en la naturaleza humana, no debiendo su origen, por tanto, a
la voluntad normativa de ninguna autoridad, como ocurre con el derecho positivo

6.- Les normes internacionals secundaries son normes amb un rang inferior a les normes
internacionals primàries

FALS.- Aquesta classificació no es basa en la jerarquia, si no en la seva funció . Les normes

internacionals primà ries estableixen drets i obligacions de carà cter substantiu (essencial). Les
secundaries son les que regulen la formació i aplicació de les primà ries.

7.- El congres de viena 1815 es on es va formalitzar, per primer cop, el principi d’igualtat
sobirana dels estats.

FALS.- es considera que va ser plasmat per primera vegada per escrit al 1648 a l’anomenada Pau de
Westfalia. Es va firmar a Mü nster i a osnabrü ck dos tractats de pau entre diversos països el que va
significar l’entrada de les noves regles que regirien l’espai polític europeu.

8.- A la pau de versalles de 1919 es va establir la prohibició general de l´ús de la força.

FALS.- No va preveure la prohibició general de l’ú s de la força, el que va fer va ser establir diversos
requisits e procediment i de temps que els estats havien d’esperar per utilitzar la força armada en les
seves relacions internacionals.

9.- La màxima llatina “nemo iudex in causa sua” forma part de la base del dret internacional.

FALS.- Aquesta regla significa que no es pot ser jutge i part en un mateix procés. En el dret
internacional un estat lesionat pot aplicar contramesures contra el violador, per tant queda descartat
aquest principi.

10.- El dret internacional descriu com es comporten els estats i altres subjectes internacionals.

FALS.- -el dret internacional no descriu com es comporten, si no que diu com s’haurien de comportar.
Si el comportament de un estat es contrari al dret internacional estarem davant de un fet
internacionalment il·lícit.

11.- Es una idea àmpliament compartida que l’única font material del dret internacional es la
voluntat o consentiment dels estats.

VERTADER.- Es cert, de fet el mateix TPJI en el cas del Lotus va afirmar que les regles jurídiques que
obliguen als estats procedeixen de la seva voluntat. Les fonts formals d’aquest ordenament serien els
mecanismes o vies a traves dels quals aquesta voluntat es manifesta (tractats internacionals, costums,
principis generals del dret internacional, etc...)

12.- Les normes de dret imperatiu(“ius cogens”) son les úniques normes internacionals
obligatòries.

FALS.- Totes les normes son obligatò ries, ara be, per exemple en les normes dispositives (com pot ser
un tractat bilateral) poden pactar entre dos estats per mutu acord, en les seves relacions particulars
derogar-les. Ara be, si aquest acord mutu no s’aconsegueix els dos estats seguiran estant obligats. Si
un tractat continua essent en vigor i no s’arriba a l’acord si un dels dos estats no compleix estarà
cometent un fel internacionalment il·lícit.

13.- Els tractats son jeràrquicament superiors als costums internacionals.

FALS.- en el dret internacional no existeix una jerarquia normativa. Es fa una distinció entre normes
les dispositives i les ius cogens, que si que les segones son de rang superior. No es fa menció en lloc
sobre la possibilitat de que els tractats siguin superiors als costums internacionals. Inclò s el CIJ, pot
acudir a qualsevol mitja jurídic que hi hagi al seu abast, aplicant la norma que mes s’adeqü i a la
situació concreta que es tracti.

14.- Tots els tractats internacionals permeten la formulació de reserves.

FALS.- el conveni de Viena sobre el dret dels tractats ens diu que es poden formular reserves a menys
que estiguin prohibides per el mateix tractat. Per tant, hi ha tractats on ja d’origen es prohibeixen les
reserves. També hi ha tractats on restringeixen les reserves, es a dir, només es poden fer algun tipus
de reserves no totes.

15.- Hi ha costums internacionals de caràcter general, regional o local.

VERTADER.- Es correcte, els generals obliguen a la totalitat dels estats, els regionals obliguen a un cert
grup, com per exemple països europeus i els locals els costums entre dos estats.
16.- Els actes jurídics de les organitzacions internacionals només poden arribar a imposar
obligacions de resultat.

FALS.- Els actes jurídics de les organitzacions son de diversa tipologia, la gran majoria tenen un valor
de recomanació , altres tenen un contingut d’obligació de comportament (de un estat), també les
obligacions de resultat (en un termini de temps) i altres actes jurídics amb contingut obligatori.

17.- Segons els plantejament monista de Kelsen, el dret internacional ha de prevaler en cas de
conflicte amb una norma interna.

VERTADER.- La teoria monista el que ve a defensar es que el dret internacional i els drets nacionals fan
un únic cos jurídic comú, que es el dret. Ara be, accepten que hi pugui haver conflictes entre el nacional i
l’internacional, donant prevalença sempre al segon.

18.- El dret internacional del AOM II Mil·leni a.C tenia com a font principal el costum.

FALS.- el dret internacional de l’Antic Orient Mitjà tenia com a font principal els tractats internacionals
bilaterals. Per exemple el tractat de l’any 1259 A.C entre Egipte i el rei hittita.

19.- Els tractats internacionals tenen dins l’ordenament jurídic espanyol, un rang
infraconstitucional.

VERTADER.- Els tractats tenen un rang inferior, en el ordenament jurídic espanyol, a la constitució. Es fa
un control previ per veure la compatibilitat amb la constitució i una sèrie de controls reparadors (recurs
de constitucionalitat i qüestió d’inconstitucionalitat).

20.- Si el Tribunal Constitucional espanyol declara que un tractat internacional ja publicat al

BOE es inconstitucional, l’Estat espanyol deixa d’estar vinculat internacionalment pel tractat en
qüestió de forma automàtica.

FALS.- El fet que un tractat o part d’aquest tractat sigui considerat inconstitucional implica que ja no
podrà ser aplicat dins el territori espanyol, però no deixarà d’estar vinculat internacionalment per el
tractat en qü estió . Serà cosa de l’estat reformar la constitució , demanar la modificació del tractat o
declarar la seva nul·litat (desvinculant-se del mateix).

GES 2

1.- Que es la subjectivitat en dret internacional i qui es pot considerar avui subjecte del dret
internacional públic?
- Definició: El subjecte de dret es el destinatari de normes jurídiques, aquestes li atribueixen
drets i obligacions. En el dret internacional el subjecte, es a qui se li atribueixen els drets i
obligacions conferits per les normes internacionals. I te que disposar de legitimació activa o
passiva per poder fer valer el seu dret davant les instancies internacionals o per ser
responsable internacionalment en cas de no complir amb les seves obligacions.

- Classificació: Els estats son els subjectes primaris i plens, amb capacitat plena. Hi ha diverses
organitzacions, subjectes secundaris, amb una capacitat restringida. Per poder ser subjecte
internacional s’ha de tenir:
o Capacitat per subscriure tractats internacionals
o Capacitat per mantenir relacions amb altres subjectes del DI.
o Capacitat de rebre i enviar representants que gaudeixin de certes prerrogatives
 o Capacitat d’accedir a instancies internacionals per reivindicar drets o quedar sotmès a
elles per vulnerar una norma internacional.
o Capacitat d’aplicar les regles ius in bello (o dret de la guerra) en cas que es participi en
conflicte armat.

2.- Enumera i descriu breument els elements que determinen l’existencia d’un estat.
- Territori: es un element característic dels estats. Compren la massa terrestre, així com les
aigü es interiors, el mar territorial i l’espai aeri que s’eleva sobre seu. Es l’espai físic sobre el
qual l’estat exerceix les funcions que el DI li reconeix com a poder sobirà .

- Població: Es el conjunt de persones que viu de forma permanent en el territori de l’estat i estan
unides per el vincle de la nacionalitat. Aquesta es el vincle jurídic dels individus amb un estat.

- Òrgans de poder: la organització del poder polític engloba el conjunt d’ò rgans, autoritats i
poders (executiu, legislatiu i judicial) que expressen el poder sobirà en l’ordre polític i jurídic.
Es a dir, es la organització a traves de la qual es porten a terme les funcions d’autoritat publica
en el territori i sobre la població estatal.

3.- Enumera i descriu breument els elements que determinen l’existencia d’una organització
internacional.
- Membres: en una organització internacional poden participar diferents tipus de subjectes del
dret internacional amb diferents estatus. Hi ha dos tipus:
o De participació plena: Els estats membres gaudeixen de un estatut de participació plena
el qual vol dir que tenen una sèrie de drets i obligacions d’acord amb les normes de la
organització .
o De participació restringida: son la majoria i es refereix a que hi ha diferents tipus
d’estatuts, com el de observador, associat o participant en els treballs. L’extensió dels
drets depèn de cada organització .

- Forma jurídica: Les OI es creen en virtut d’un acord internacional multilateral, que estableix les
regles bà siques de l’organització en qü estió . Aquests acords poden rebre diferents
denominacions com: estatut, carta, constitució , pacte, tractat, etc..

- Estructura orgànica: tenen una estructura orgà nica permanent (perquè els ò rgans han de
permetre la continuïtat d les seves funcions per assolir els objectius prevists) i independent (ja
que son diferents dels que tenen els seus estats membres).

- Finalitats: La majoria de organitzacions es creen per assolir unes finalitats/objectius concrets.

Trobem per exemple organitzacions amb finalitats generals com pot ser la ONU i
organitzacions de finalitats especifiques (cooperació econò mica, cooperació militar o de
seguretat, cooperació social, cultural i humanità ria, etc..)

- Autonomia jurídica: Son capaces de manifestar una voluntat prò pia diferent a la dels seus
membres. Es manifesta a través dels actes jurídics.

4.- Com es delimita i quines competències s’exerceixen a la zona contigua?

- Delimitació: Es la zona adjacent al mar territorial. La seva extensió habitual es de 12 milles, des
de on acaba el mar territorial fins on acaba la zona contigua i per tant, comença la zona
econò mica exclusiva.
- Competències: L’estat riberenc te les competències per a prevenir i sancionar la infracció de
normes fiscals, duaneres, sanità ries i d’immigració aplicables al seu territori o al seu mar
territorial.

5.- Com es delimita el mar territorial, quines competències exerceix l’estat riberenc en aquest
espai, i quin es el límit mes rellevant per a l’exercici d’aquestes?
 - Delimitació: es un espai adjacent a la costa on l’estat exerceix poders sobirans d’acord amb el
DI. Per delimitar-lo es fa mitjançant la línia base que pot ser:
o Una línia de baixamar al llarg de la costa
o O una línia de base recta.
L’amplada mà xima son 12 milles (22,22 km) des de la línia base que es traci. Si ens trobem amb
que dos estats un davant de l’altre o amb costes adjacents es farà una divisió equidistant (llevat
que acordin altre cosa).
- Competències: L’estat riberenc exerceix la sobirania sobre les aigü es, el llit, el subsò l i l’espai
aeri sobre el mar territorial. Li dona dret a reservar-se l’aprofitament de recursos vius i no vius
que es troben en aquest espai, aplicar la seva legislació i sancionar les infraccions. També pot
regular la navegació de vaixells estrangers, la protecció del medi ambient, protecció dels
recursos vius, les sancions aduaneres i l’establiment de rutes marines.
- Limits: ha de consentir el pas innocent dels vaixells estrangers, inclosos els de guerra. Els pas
innocent es ú nicament per vaixells, els avions hauran de demanar autorització per sobrevolar
la zona.

6.- Quins son els privilegis i immunitats mes rellevants de una missió diplomàtica?
Tots els components de la missió gaudeixen de privilegis i immunitats, segons el cà rrec i les funcions.
- Cap de missió i agents diplomàtics:
o Inviolabilitat personal: de la seva residencia, bens, documentació i correspondència.
o Immunitats de jurisdicció penal absoluta i jurisdicció civil (no absoluta)
- Altres membres i familiars dels agents diplomàtics:
o Exempcions fiscals i duaneres
- Els locals de la missió, mobiliaria, arxius i documents:
o Inviolabilitat (l’estat te obligació de protegir-los).

TEST PAC 2
1.- El territori de l’estat compren una dimensió necessàriament terrestre, marítima i aèria.

FALSA.- Ja que per exemple hi ha estats sense litoral com pot ser Andorra, per tant, aquest estat en
qü estió no disposa de dimensió marítima. Necessà riament tot territori ha de tenir dimensió terrestre,
en els casos dels estats amb litoral, espai marítim i de forma complementaria espai aeri sobre l’espai
terrestre i marítim (si n’hi ha).

2.- La composició de les Organitzacions Internacionals es exclusivament interestatal.

FALSA.- En diverses organitzacions internacionals poden haver-hi subjectes diferents als estats, com
per exemple altres organitzacions internacionals o entitats territorials.

3.- Els drets sobirans de l’Estat riberenc a la plataforma continental abasten, en exclusiva, als
recursos no naturals.

FALSA.- Els drets sobirans de l’estat riberenc a la plataforma continental son sobre els recursos vius
sedentaris que romanen al llit o al subsò l o es desplacen en contacte continu amb aquest i també els
recursos minerals.

4.- Les llibertats de l’aire recollides en el conveni de Xicago de 1944 no afecten les aeronaus
que pertanyen a serveis regulars.

VERTADER.- Els estats que es van reunir no van trobar una formula general per aquesta reglamentació.
Per tant, aquest tipus d’aeronaus no tenen cap de les 5 llibertats (del conveni). Per tant, per poder
sobrevolar altres països ha de ser a través de acords especials, multilaterals o bilaterals. El contrari dels
transports no comercials que son lliures (dins dels límits de cada estat).
5.- L’acte constitutiu d’una Organització NO Governamental (ONG) es un acte de dret intern.

VERTADER.- Es creen a traves de un acte de dret intern, com pot ser la inscripció en el registre, lo
contrari a les organitzacions internacionals que es creen a traves de un tractat internacional.

6.- Si un territori es ocupat per un Estat diferent del que ostenta un títol jurídic precís sobre el
mateix, les efectivitats prevalen sobre el títol jurídic.

FALS.- El títol jurídic preval sobre les efectivitats. Perquè la ocupació sigui valida la condició prèvia es
que el territori sigui terra nullis, per tant, no es tingui cap títol jurídic. Com que ja es disposa aquest
títol no seria raonable que la ocupació efectiva prevalgués. Quan un títol es imprecís la efectivitat pot
servir per aclarir-ne el significat.

7.- Els agents diplomàtics estan exempts de qualsevol impost i gravamen personal o real,
nacional o municipal.

FALS.- no estan exempts dels imposts indirectes, els relatius a bens immobles situats a l’estat receptor,
sobre successions, ingressos, inversions privades en mercantils en l’estat receptor, serveis particulars
prestats o els drets i aranzels sobre immobles. Segons el conveni de Viena sobre relacions
diplomà tiques.

8.- Les multinacionals estan capacitades per celebrar tractats d’inversió amb els Estats.

FALS.- els ú nics que poden celebrar tractats son els subjectes de dret privat, les multinacionals no ho
son, aquestes son actors internacionals. Poden arribar a acords d’inversió amb estats però en aquest
cas no seran tractats si no contractes.

9.- L’estatut de bel·ligerància te caràcter permanent.

FALS.- L’estatut està destinat a desaparèixer en quan la insurrecció es sufocada o per que el grup
organitzat que s’ha alçat en armes ha vençut i s’ha convertit en el nou govern. Per tant, no es
permanent.

10.- el ius ad tractatum es una manifestació de la personalitat jurídica internacional exclusiva

dels estats.

FALS.- Ius ad tractatum es refereix a la capacitat per celebrar tractats, no es una capacitat exclusiva de
l’estat ja que les organitzacions internacionals també poden celebrar-los, de fet tots els subjectes del
DI.

11.- L’estat Receptor no pot, en cap cas, adoptar mesures contra els locals, mobles, bens i
mitjans de transport d’una oficina consular.

FALS.- Segons el conveni de Viena sobre les relacions consulars diu que l’estat receptor podria arribar
a expropiar els locals, els mobles i els medis de transport (això si, amb indemnització pecunià ria). Per
tant com veiem si que pot adoptar mesures.

12.- el dret de pas innocent arriba al vol i sobrevol sobre el mar territorial.

FALS.- per volar sobre el mar territorial es necessari una autorització de l’estat riberenc segons el
conveni de Xicago sobre aviació civil internacional. El dret de pas innocent només contempla la
navegació marítima no l’aèria.
13.- El cap d’oficina consular necessita el plàcet de l’Estat receptor per poder exercir les seves
funcions.

FALS.- El placet, es l’assentiment que se li dona al cap de la missió diplomà tica, en canvi al cap de la
missió consular l’estat receptor li atorga la autorització denominada exequà tur.

14.- A la llum de la convenció de les nacions unides sobre el dret del mar de 1982, les aigües
interiors comprenen les aigües situades entre la terra ferma i les línies de base (línia de
baixamar i/o línia de base recta) i els rius, els llacs i les aigües continentals.

FALS.- Les aigü es interiors comprenen les aigü es situades entre terra ferma i les línies de base, però
els rius, llacs i les aigü es continentals no corresponen a les aigü es interiors si no a les aigü es terrestres.
El dret espanyol els inclou de forma errò nia dins de les aigü es interiors.

15.- El descobriment es un títol incoat que no crea, per si mateix, un títol a la sobirania
territorial.

VERTADER.- No es suficient amb el descobriment es necessari que es faci la possessió efectiva del
territori. El descobriment aporta un dret preferent sobre el territori en qüestió. Però perquè es pugui fer
efectiu el títol jurídic s’han de complir els requisits. Primer que el territori sigui terra nullis, que en aquest
cas es correcte, perquè al descobrir-lo no hi ha cap estat que exerceixi sobirania i segon es te que
manifestar el animus occupandi i fer la possessió efectiva de forma continuada i pacifica, d’aquest mode
s’obte la sobirania territorial.

16.- La ruptura de relacions diplomàtiques comporta, ipso facto, la ruptura de relacions

consulars.

FALS.- La convenció de Viena sobre relacions consulars, diu que la ruptura de relacions diplomà tiques
no comporta, de facto, la ruptura de relacions consulars. Si fos així deixaria en situació de indefensió
als nacionals a l’estat receptor.

17.- La cort penal Internacional es un organisme especialitzat de les nacions unides.

FALS.- Es independent de les nacions unides, es va crear en virtut de l’estatut de Roma 1998. El
principal ò rgan judicial de la ONU es el CIJ (Cort internacional de Justícia).

18.- L’abandonament temporal d’un territori comporta la pèrdua del títol a la sobirania del
mateix.

FALS.- Perquè un territori es consideri abandonat i per tant es perdi el títol de sobirania,
l’abandonament ha de ser de carà cter permanent, a més s’ha de donar una segona condició que es la
intenció d’abandonar el territori.

19.- El cap de una oficina consular pot hissar la bandera i col·locar l’escut del seu Estat en el seu
domicili particular.

FALS.- el conveni de Viena sobre relacions Consulars, ens diu que aquest privilegi es ú nicament del cap
de la missió diplomà tica, per tant, el cap consular no podrà dur-ho a terme.

20.- Les organitzacions internacionals gaudeixen de legitimació activa per a litigar davant la
Cort Internacional de Justícia (CIJ)

FALS.- Segons l’estatut de la CIJ els ú nics subjectes del dret internacional legitimats per litigar davant
la cort son els Estats. Es a dir, només resol controvèrsies entre estats. Les organitzacions
internacionals, les que estiguin habilitades, poden sol·licitar una opinió consultiva, es a dir una
consulta de dret.

GES 3
1.- Enumera i descriu els elements que determinen l’existència de un fet il·lícit.
Hi ha un fet internacionalment il·lícit quan un comportament consistent en una acció o omissió :

- Es atribuïble a l’estat segons el dret internacional:

o Regla general: tot comportament de un ò rgan o agent de l’estat es considerat fet de
l’estat. Es igual que l’ò rgan o l’agent s’extralimitin, l’estat sempre es responsable.
o Altres circumstà ncies en que una conducta no realitzada per els ò rgans propis pot ser
atribuïda a l’estat.
 Persona que ha estat facultada per exercir atribucions del poder pú blic sense se
un ò rgan de l’estat.
 Un estat posa sota el comandament de un altre estat a un ò rgan i aquest comet
l’il·lícit, la responsabilitat es del estat receptor de l’organ ja que esta sota la seva
responsabilitat.
 Quan una persona o grups de persones actuen de forma encoberta per un estat.

- Constitueix una violació d’una obligació internacional.

o Si la conducta s’ajusta al seu dret intern es irrellevant.
o La conducta que viola la obligació pot ser una acció o una omissió .
o La obligació pot provenir de qualsevol procés reconegut per el dret internacional com a
generador d’obligacions internacionals (tractats, costums, actes unilaterals, etc...)
o L’obligació ha d’estar en vigor en el moment en que es materialitza la conducta. Si un
tractat no esta en vigor no es un fet il·lícit.

2.- Enumera i descriu breument les conseqüències jurídiques que emanen de la responsabilitat
internacional de l’Estat.
L’estat infractor veu néixer un conjunt d’obligacions que ha de complir en respecte a l’estat lesionat i
l’estat lesionat veu néixer un conjunt de drets respecte a l’estat contrari.
- Obligacions de l’estat infractor:
o Cessar el fet il·lícit (la obligació ha de subsistir i el fet ha de tenir carà cter continuat).
o Oferir garanties adequades de no repetició (generalment a traves de mesures
legislatives, judicials o administratives).
o Reparar el dany causat de forma adequada (sempre que sigui possible, la obligació
primà ria segueix essent exigible)
 Restituir: danys materials o personals, sempre que sigui materialment possible.
 Indemnitzar: si no es possible la restitució o no es suficient.
 La satisfacció : quan el dany no es pot quantificar. Ex: castic dels autors, excuses
pú bliques, pagament quantitat simbò lica.
o Suportar les contramesures licites per part de l’estat lesionat perquè cessi la infracció i
es reparin els danys.
- Deures de l’estat lesionat:
o Exigir l’infractor la restauració de l’obligació violada mitjançant la aturada del fet il·lícit.
o Reclamar garanties i seguretats de no repetició .
o Obtenir reparació integra del dany.
o Aplicar contramesures contra l’estat infractor.

3.- Que es una represàlia i com es diferencia de les contramesures?

- La represàlia es un acte de venjança de un estat contra un altre per haver comes un acte il·lícit
contra ell. Es una espècie de cà stig amb us de la força. Esta prohibit per al dret internacional.
 - En canvi les contramesures son un mitja de coerció , consistent en l’incompliment de una sèrie
d’obligacions internacionals per pressionar a l’estat responsable. Les contramesures si estan
permeses per el dret internacional, però amb una sèrie de límits i condicions per no abusar
d’aquest mitjà d’autotutela.
4.- Que es una contramesura i quins criteris guien la seva aplicació.
- Definició: es un mitja d’autotutela que consisteix en l’incompliment de una o varies obligacions
internacionals de l’estat lesionat per a pressionar a l’estat responsable.
- Criteris:
o No son un cà stig si no un medi de coerció
o Hi ha contramesures prohibides, es a dir, obligacions que degut a la seva importà ncia en
la comunitat internacional no poden deixar de complir-se.
 Us de la força o amenaça
 Obligacions que tinguin a veure amb protecció dels drets humans
 Obligacions de carà cter humanitari
 Obligacions que emanen de normes imperatives del DI.
o Les contramesures han de ser proporcionals al dany causat.
o Obligacions estat lesionat abans d’aplicar les contramesures:
 Requerir a l’estat infractor que compleixi les seves obligacions
 Notificar que es prendran contramesures.

5.- Enumera i explica breument els diferents mecanismes d’acceptació de la jurisdicció

contenciosa de la CIJ.
La jurisdicció contenciosa de la CIJ es facultativa i només els estats poden activar-la. La elecció
d’aquesta jurisdicció es lliure, es a dir, no hi ha cap norma que obligui a utilitzar-la, per tant, els dos
estats han d’estar d’acord. Les vies per manifestar el consentiment son les segü ents:
- Incloure una clà usula compromissò ria en un tractat internacional.
- L’existència d’algun tractat internacional entre estats, relatiu a l’arranjament de controvèrsies.
- Declaració unilateral d’acceptació de la jurisdicció de la CIJ.
- Acceptació de la jurisdicció per la via de fets, mitjançant actes que suposem l’acceptació
implícita.
- Successió de la CIJ com a fò rum judicial per a totes les declaracions del TPJI.

6.- Quines son les diferencies principals entre els mitjans polítics i els mitjans jurisdiccionals
de solució de controvèrsies internacionals?
El DI internacional només obliga a recó rrer a mitjans no violents de solució de controvèrsies, per tant
els estats gaudeixen de discrecionalitat per escollir el mitja que els hi pareixi mes apropiat.

Mitjans polítics:
- Negociació
- Mediació
- Investigació
- Bons oficis
Cap d’ells implica la vinculació jurídica a les parts i necessiten un acte posterior dels estats afectats per
ratificar la solució . No tenen perquè basar-se en el DI internacional poden basar-se en altres
solucions.

Mitjans jurisdiccionals:
- Arbitratge
- Solució jurisdiccional
Es basen en l’aplicació del DI i son vinculants jurídicament per les parts.

TEST PAC 3
1.- En matèria de responsabilitat internacional de l’estat, no s’aplica el criteri de la lex
especialis i, per tant, el regim general preval sobre els règims especials.

FALSA.- segons el projecte de 2001 sobre responsabilitat dels Estats per fets Il·lícits son d’aplicació els
règims especials, per tant s’entén que les regles de regim general son de carà cter subsidiari, es a dir,
s’apliquen en cas que no hi ha règims especials.
2.- Només l’Estat lesionat pot demanar responsabilitat en cas d’un il·lícita internacional.

FALS.- El projecte 2001 sobre responsabilitat dels Estats per fets il·lícits diu que un Estat distint al
lesionat pot demanar responsabilitat quan el lesionat pertanyi a un grup d’estats del que ell en formi
part o si afecta a la comunitat internacional en el seu conjunt.

3.- A principis del segle XX, el TIJ va determinar que la violació per part d’un estat d’una
obligació internacional fa néixer la seva responsabilitat internacional.

FALSA.- No va ser el TIJ qui va fer aquesta afirmació si no que va ser el jutge Max Huber en un afer
relatiu a les reclamacions brità niques a la zona espanyola del Marroc. Va afirmar que tota violació de
una obligació fa néixer la responsabilitat internacional i que això implica la reparació dels perjudicis
causats.

4.- Els actes contraris a una obligació internacional atribuïbles a un nacional espanyol generen
la responsabilitat internacional d’Espanya.

FALS.- Espanya només respondrà si l’espanyol pertany a un ò rgan de l’estat o es un agent de l’estat. Es
a dir, la seva conducta te que està relacionada amb l’estat, de manera que aquest actues per compte de
Espanya. No es pot reclamar responsabilitat a l’estat espanyol per la conducta de un particular.

5.- A l’Afer LaGrand, el TIJ va distingir entre la responsabilitat internacional de l’estat federal
(estat en sentit propi) i la responsabilitat internacional de l’estat federat (unitats territorials
amb autonomia dins de l’estat federal).

FALSA.- En l’afer LaGrand es va dictar que els EUA eren responsables per les actuacions de l’estat
Federat (Arizona) que havia executat a un ciutadà alemany sense proporcionar-li assistència consular.

6.- L’actuació Ultra vires contraria a una obligació internacional d’un òrgan de l’Estat sempre
genera responsabilitat internacional.

VERTADERA.- Ultra viris significa que extralimitar-se, per tant, quan un òrgan o agent de l’estat
s’extralimita en les seves actuacions l’estat en serà responsable, ja que aquesta persona o òrgan està
actuant en nom de l’Estat. Al igual que si l’actuació es contraria a les ordres donades per l’estat.

7.- Nomes la violació d’acords bilaterals o de normes de ius cogens genera la responsabilitat
internacional de l’estat.

FALSA.- Es indiferent l’origen o naturalesa de la obligació , tota violació de qualsevol obligació

internacional genera responsabilitat. Per exemple tractats multilaterals, bilaterals, costums
internacionals, etc..

8.- El consentiment previ i posterior a la comissió d’un il·lícit internacional es una causa
d’exclusió de la il·licitud.

FALSA.- El consentiment ha de ser previ o simultani perquè es pugui considerar una causa d’exclusió
de la il·licitud, ara be, el consentiment posterior no es pot considerar així. Aquest es consideraria com
una renuncia a la reparació posterior.
9.- La retirada per Espanya del seu ambaixador a Caracas com a resposta de les crítiques del
govern de Veneçuela al govern espanyol es una contramesura.

FALSA.- Una contramesura es deixa de complir obligacions internacionals, no hi ha cap norma

internacional que obligui a mantenir relacions diplomà tiques amb un país amb concret. Per tant, en
aquest cas, parlaríem de una retorsió , ja que es una acte no amistó s però tampoc il·legal, ja que no hi
ha cap norma.

10.- Quan un estat repara el perjudici causat ja no te obligació de comportar-se conforme a

l’obligació vulnerada.

FALS.- La reparació no implica el fet de que ja no es tingui la obligació original que ha estat vulnerada.
De fet, el primer requisit que es demana es la cessació de la violació , per tant, per cessar-la s’ha de
tornar a complir amb la obligació original.

11.- La violació per part d’un Estat de la prohibició de l’ús de la força armada només afecta
l’estat lesionat.

FALS.- La prohibició de l’us de la força es una norma de dret imperatiu del DI, per tant es considerat
com un valor essencial per la comunitat internacional i per tant, la seva violació no només afecta a
l’estat lesionat. Ja que un dels requisits perquè un estat que no sigui el lesionat pugui demanar
responsabilitats es aquest. Per tant, la resta de estats podran cooperar per posar fi a aquesta situació ,
per medis pacífics.

12.- Els estats estan obligats a exercir la protecció diplomàtica de les persones físiques i
discrecionalment de les persones jurídiques de la seva nacionalitat.

FALSA.- La protecció diplomà tica te carà cter discrecional globals, es a dir, tant en persones físiques
como jurídiques. L’estat es l’ú nic jutge per decidir si donar aquesta protecció o no. Fins i tot, en cas que
es rebi una reparació per danys l’estat podrà donar compensació al particular o no, segons el seu
judici.

13.- La carta de les nacions unides estableix l’obligació de que els estats resolguin de forma
efectiva les seves controvèrsies en un termini concret de temps.

FALSA.- La carta de les nacions unides l’ú nic que vol es l’arranjament de controvèrsies de forma
pacifica, per tant quan hi han controvèrsies els estats intenten trobar una solució , sense un límit de
temps concret.

14.- La intermediació del papa Francesc en l’establiment de relacions diplomàtiques entre cubà
i els Estats Units es una actuació que no estava emparada per el DI.

FALSA.- Esta contemplada a la carta de les nacions unides, seria un exemple de bons oficis o de
mediació entre dos estats. En els bons oficis un tercer fa gestions entre les dues parts que tenen el
conflicte per tal que negociïn. En la mediació un tercer gestiona l’aproximació entre les parts i
presenta les seves prò pies propostes d’arranjament.

15.- La jurisdicció del TIJ es obligatòria pels 193 estats que conformen les Nacions Unides.

FALSA.- La funció contenciosa del TIJ no es obligatò ria, es facultativa. Per tant, han d’estar d’acord els
2 estats per poder utilitzar la jurisdicció del TIJ.

16.- L’OTAN Com a organització especialitzada de Nacions Unides està legitimada per activar la
competència consultiva del TIJ.
FALS.- els organismes especialitzats de la ONU poden instar a la funció consultiva del TIJ. Ara be, la
OTAN no es un organisme especialitzat de la ONU, no forma part del sistema de nacions unides. No
esta legitimada per activar la competència consultiva del TIJ.

17.- L’us de la força només es possible si hi ha una autorització del consell de seguretat de les
nacions unides.

FALS.- La carta de les nacions unides prohibeix l’ú s de la força, ara be hi ha dos supò sits en que pot ser
utilitzat quan hi hagi autorització prèvia del consell de seguretat o quan sigui un supò sit de legitima
defensa. Per tant no es sempre necessà ria la autorització .

18.- Les retorsions i les contramesures impliquen l’adopció de mesures il·licites però que estan
permeses per el dret internacional.

FALS.- Les retorsions son conductes de caire no amistó s però totalment licites. Les contramesures si
que poden implicar l’adopció de una mesura il·licita, ja que tracta de deixar de complir obligacions, per
tant son mesures il·legals que estan permeses per el DI.

19.- La descentralització del DI esta directament relacionada amb la lliure elecció de mitjans de
solució de les controvèrsies.

VERTADER.- La centralització implicaria que només hi hagués una única autoritat, però en l’actualitat
els estats compten en mitjans polítics (per exemple negociació), mitjans jurisdiccionals (arbitratge) o
mitjans diplomàtics per solucionar les seves controvèrsies.

20.- El dret de la Unió Europea, com a règim autònom, no permet que el seus Estats membres
adoptin contramesures con un altre Estat membre de l’organització.

VERTADER.- El dret de la Unió Europea preveu les seves pròpies regles d’aplicació coercitiva en cas que
un Estat membre no compleixi amb la seva obligació. Per tant, no permet que un estat apliqui
contramesures ja que es el propi dret qui les aplicarà a través de procediments.

GES 4
1.- Descriu succintament els poder bàsics del Consell de Seguretat en qüestions relatives al
manteniment de la pau i seguretat internacionals.
- Poder de investigació: el consell de seguretat pot investigar a motu propio (per prò pia
iniciativa). Es una mesura de carà cter preventiu per veure fins quin punt la prolongació de la
controvèrsia pot posar en perill la pau i la seguretat internacionals.
- Poder de orientació en els mètodes d’arranjament: Pot recomanar procediments o mètodes
apropiats per intentar solucionar la controvèrsia. Aquesta facultat pot ser sol·licitada per les
parts.
- Poder de mediació o conciliació: Pot fer recomanacions a les parts sobre la solució de fons,
s’activa a instancia de les parts.

2.- Descriu breument els poders bàsics dels acords o organismes regionals en qüestions
relatives al manteniment de la pau i seguretat internacionals.
Els acords regionals avui en dia tenen tot tipus de funcions, des de activitats relatives al manteniment
de la pau, fins a funcions mes perilloses com pot ser l’adopció i execució de mesures coercitives que
impliquen l’ú s de la força.
- Tenen competències per arreglar controvèrsies.
- Poden adoptar mesures coercitives sense l’ú s de la força o inclò s amb l’ú s de la força amb
l’autorització del consell de Seguretat. El consell utilitza els acords com a braç “executor”.
- Poden utilitzar la força armada en legitima defensa.
3.- Descriu breument l’abast i les excepcions al principi de prohibició de l’ús o l’amenaça de la
força armada en el dret internacional.
La carta de les nacions unides prohibeix de forma general l'ú s de la força o l’amenaça. Ara be, hi ha dos
excepcions:

- Per Legitima defensa: qualsevol estat que estigui sent atacat amb l’ú s de la força pot respondre
de la mateixa manera, però sempre com a defensa no atac. La carta de les nacions unides diu
que ha de comunicar immediatament al consell de seguretat i aquest prendrà les mesures que
cregui que son convenients per restablir la pau i la seguretat internacionals.

- Per autorització o decisió del consell de seguretat, el consell de seguretat pot decidir utilitzar la
força quan vegi que les mesures pacifiques no tenen cap resultat. Pot instar a membres de la
ONU a que posin a disposició del consell de seguretat forces armades aèries, navals o terrestres.

4.- Descriu el principi de responsabilitat compartida però diferenciada i com es manifesta en el

protocol de Kyoto.
- Definició: Es una noció de repartiment de responsabilitats a escala planetà ria. La
responsabilitat es reparteix entre tota la comunitat internacional, però son els causants els que
hauran de pagar els costs.

- Protocol de Kyoto: En el protocol només els països industrialitzats son els que han estat obligats
a assolir determinades xifres de reducció o contenció de les seves emissions. Per exemple a
l’any 1990 a la UE se li va imposar un xifra de reducció del 8% i a Japó un 6%, en canvi a països
com Brasil no se lis va imposar cap xifra (països en desenvolupament / economies emergents).
En aquests casos es va imposar unes xifres genèriques perquè no augmentessin les seves
emissions. Cosa que en la realitat no ha estat així.

5.- Que es el mecanisme de comunicacions individuals de control del PIDCP i enumera les
condicions que han de complir.
- Definició: es tracta de un mecanisme perquè els particular puguin denunciar a l’estat per
violació dels drets reconeguts per el PIDCP, sempre que l’Estat en qü estió formi part del pacte.
Podran denunciar-ho davant de CDH.

- Requisits:
o L’individu ha d’haver esgotat els recursos de la jurisdicció interna de l’Estat denunciat.
o La denuncia no pot ser anò nima, abusiva ni incompatible amb les disposicions del pacte.
o El mateix assumpte no pot haver estat sotmès a cap altre procediment internacional.

Pacte Internacional Drets Civils i Polítics

Comitè Drets Humans

6.- Qui pot demandar davant el TEDH, contra qui es pot demandar i quins son els criteris
d’admissió de la demanda.
- Legitimació: Pot rebre reclamacions de un estat membre o de un particular (persones físiques o
jurídiques).

- Contra qui es pot demandar: contra un estat part del CEDH

- Conveni Europeu per la salvaguarda dels Drets Humans i les llibertats fonamentals i els seus
protocols addicionals.

- Criteris admissibilitat:
o Esgotaments recursos interns del demandat
o Que no hagin passat mes de 6 mesos dese la resolució interna definitiva
o Que la demanda no sigui anònima ni idèntica a una altre ja decidida pel tribunal
 o Que la demanda no sigui incompatible amb el conveni, estigui mal fundada o resulti
abusiva.

TEST PAC 4
1.- L’assemblea general de les Nacions Unides pot adoptar resolucions amb caràcter jurídic
vinculant amb caràcter general.

FALS.- L’AG te una competència deliberativa, les decisions que es prenen en aquestes deliberacions, no
son vinculants son meres recomanacions, tant si van destinades a un estat com si van al consell de
seguretat. Només tenen efectes jurídics vinculants els actes relatius a nomenaments (nous membres
de la ONU, membres del consell de seguretat, etc..).

2.- El tribunal Internacional de Justícia es competent per conèixer demandes entre

organitzacions internacionals.

FALS.- només tenen legitimació activa i passiva davant el tribunal els estats. Les organitzacions
internacionals només poden acudir al TIJ per fer us de la seva competència consultiva.

3.- Nomes els estats poden activar la competència consultiva del TIJ.

FALS.- Son el consell de seguretat i l’assemblea general qui pot demanar opinions consultives al TIJ. La
resta d’ò rgans i organismes especialitzats han de ser autoritzats per la assemblea general per poder
utilitzar aquesta competència del TIJ.

4.- El tribunal Penal Internacional pot jutjar nacionals d’Estats que no hagin acceptat la seva
competència.

VERTADER.- Si que es possible, ja que es possible jutjar persones que hagin comes els crims a països on si
que han acceptat la seva jurisdicció amb independència de la nacionalitat del acusat. A més el consell de
seguretat pot iniciar un procediment a traves del fiscal sense vinculació territorial ni nacional.

5.- L’FMI es un organisme especialitzat de Nacions Unides.

VERTADER.- El Fons Monetari Internacional esta vinculat amb les Nacions Unides a traves de un conveni
internacional. Facilita la cooperació monetària internacional i l’estabilitat financera. I serveix com a for
permanent per la realització de consultes, assessorament, etc..

6.- L’ONU es la única OI que s’ha creat amb vocació universal i competències en matèria de
manteniment de la Pau.

FALS.- La primera organització internacional creada amb vocació universal per al manteniment de la
Pau va ser la Societat de Nacions. Es va dissoldre al 1946. Es va voler formar una nova organització ja
que Estats Units no havia volgut formar part i Rú ssia havia estat expulsada, les dos eren grans
potencies mundials o anaven encaminades a ser-ho. D’aquesta manera es va començar aquest nou
projecte que es va anomenar ONU.

7.- L’assemblea General pot debatre i emetre recomanacions lliurement sobre qualsevol de les
situacions que estigui tractant el consell de seguretat.

FALS.- La carta de la ONU diu clarament que mentre el consell general estigui duent a terme les seves
funcions en relació a una controvèrsia o situació , l’AG no podrà emetre cap tipus de recomanació sobre
la controvèrsia o situació , a no ser que el CS li sol·liciti.
8.- El consell de seguretat es un òrgan amb poder decisori vinculant en qüestions relatives al
manteniment de la pau.

VERTADER.- Els membres de les nacions unides han d’acceptar i complir les decisions del CS d’acord amb
la carta de la ONU. La funció principal de la ONU i de qualsevol dels seus òrgans es el manteniment de la
pau.

9.- Les operacions de manteniment de la Pau – OMP (conegudes com a cascos blaus) estan
regulades de manera explicita a la cara de les nacions unides.

FALS.- trobem regulació en diferents parts de la carta però no de manera explicita. Aquestes es van
anar creant a la prà ctica. Se situen entre els capítols VI i VII de la carta.

10.- L’AG no pot fer cap tipus de recomanació sobre qüestions relavites al manteniment de la
pau i la seguretat internacionals.

FALS.- L’AG forma part de la ONU, la qual ha estat formada amb aquest fi. A la carta trobem que l’AG
pot discutir sobre qualsevol tema que tingui a veure amb la carta, per tant s’entén que entre els temes
es trobem el manteniment de la pau i la seguretat internacional. Tot i que hi ha que dir que el consell
de seguretat es el responsable principal d’aquesta tasca.

11.- Els acords regionals del capítol VIII de la carta nomes poden usar la força armada en les
relacions internacionals en exercici de la legitima defensa col·lectiva.

FALS.- A part de utilitzar la força en l’exercici de la legitima defensa col·lectiva, també poden fer-ho
amb autorització del consell de seguretat, tal com diu la carta de les nacions unides.

12.- El principi de cooperació, dins del dret internacional del medi ambient, comporta
l’obligació de transferència gratuïta de la tecnologia mediambiental més capdavantera als
països menys avançats.

FALS.- en el DI del medi ambient el principi de cooperació es refereix a el deure d’intercanviar

informació , el deure d’establir consultes prèvies en el cas de risc transfronterer, el deure de
notificacions de situacions d’emergència.

13.- Els tractats internacionals sobre medi ambient acostumen a preveure mecanismes de
control i supervisió internacional de tipus jurisdiccional.

FALS.- Acostumen a preveure mecanismes de tipus no jurisdiccionals, de seguiment i control, com pot
ser l’elaboració d’informes nacionals, la investigació , la inspecció o verificació física. Les controvèrsies
qui hi puguin haver poden ser vistes per els tribunals internacionals.

14.- el Pacte internacional de Drets Civils i Polítics- PIDCP te un mecanisme de control obligatori
per a tots els estats parts.

VERTADER.- el mecanisme de presentar informes periòdics, es obligatori per tots els estats part del
pacte. Han de informar sobre els avenços aconseguits i les mesures adoptades. En canvi els altres
mecanismes no son compliment obligatori, com poden ser les reclamacions interestatals i les
comunicacions individuals.

15.- No tot el contingut del la Declaració Universal de Drets Humans forma part del dret
internacional general.
VERTADER.- La declaració va ser una resolució de l’AG sense caràcter vinculant, que ha interactuat amb
altres fonts del DI. Alguns dels seus drets ja formen part del DI general però no tot el contingut ha tingut
la mateixa sort.

16.- El dret a l’educació pertany a la primera generació de drets humans.

FALS.- els dret a l’educació esta dins del grup dels drets econò mics socials i culturals i aquests formen
part dels drets humans de segona generació . Els drets de primera generació son els drets polítics i
civils.

17.- el comitè de drets humans del PIDCP només pot ser activat a instancia d’un dels Estats
part.

FALS.- el comitè també pot ser activat a traves del mecanisme de comunicacions individuals, per al
qual estan legitimats els particulars.

18.- El mecanisme mes freqüent d’activació del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) es a
traves d’una demanda presentada per un particular.

VERTADER.- no es freqü ent que un estat presenti una demanda contra un altre estat per aquest
procediment. Pot ser presentada per una persona física, jurídica o inclò s per un grup de particulars.

19.- El dret a la creació de sindicats no es troba recollit en el conveni Europeu de Drets

Humans- CEDH.

FALS.- Si que hi figura com a llibertat a reunió i associar-se. Tota persona te dret a la reunió pacifica i
la llibertat d’associació , aquí va inclò s el dret a crear sindicats i d’afiliar-se.

20.- Les sentencies del TEDH son obligatòries i executives.

FALS.- Les sentencies son obligatò ries, el qual vol dir que si es declara que s’està vulnerant un dret,
l’estat infractor haurà de cessar-ho i reparar-ho, però aquestes no son executives si no que son
declaratives. Això vol dir que serà l’estat el que decideixi com dur-ho a terme, segons el seu dret
intern.