03.

531 – DRET INTERNACIONAL PÚBLIC

Semestre setembre 2021 – gener

Unitat 1
2022

Prova d'avaluació contínua – PAC 1

Dret Internacional Públic

PAC 1: Fulls de resposta

COGNOM/S I NOM DE L’ESTUDIANT: Carlota Franco Esteva

PART I – TEST

Llegeixi detingudament cadascuna de les preguntes de l'enunciat del test i precisi, a la següent taula, si és
verdadera o falsa, indicant V o F en cada requadre.

1. Verdadera 6. 11. Falsa 16. Falsa

2. Falsa 7. Verdadera 12. Falsa 17. Falsa
3. Falsa 8. Fals 13. Verdadera 18. Verdadera
4. Falsa 9. Verdadera 14. Falsa 19.
5. 10. Verdadera 15. Falsa 20. Falsa

A continuació, al costat dels successius números de cada pregunta del test, repeteixi, dins del parèntesi, si la
pregunta és (V) o (F) i, seguidament, redacti una justificació jurídica amb una extensió màxima de cinc línies per
pregunta.

1. (V) à Aquestes tres dimensions formen part de "l'Estructura de la comunitat internacional segons el grau
de sociabilitat entre els seus membres i els interessos protegits". Elles es van donar en diferents moments, ho
relacionem amb el grau de sociabilitat que hi havia en la comunitat internacional en aquell moment, i avui dia
aquestes se superposen i complementen. Responen a diferents estadis de les relacions internacionals i a
diferents graus de sociabilitat i el seu resultat és una comunitat internacional amb una estructura més
complexa.

2. (F) à Al llarg del s. XIX el sistema d'estats europeus va ser ampliat tant en sentit territorial com subjectiu,
es van admetre Estats situats en el Pròxim i Llunyà Orient i també colònies dels Estats occidentals. El resultat
d'aquest procés d'ampliació basat en la desigualtat va ser un sistema eurocèntric. En la celebració de la
Conferència de la Pau de la Haia de 1907 van participar quaranta i quatre Estats, amb la incorporació de les
repúbliques iberoamericanes, i va permetre visualitzar aquesta nova societat d'Estats civilitzats.

3. (F) à L'evolució de la comunitat internacional i del concepte de dret internacional públic ha ampliat els
destinataris d'aquestes normes estenent-se també a les persones individuals en assumir la protecció dels
drets humans.

4. (F) à Les obligacions erga omnes partes han estat establertes per la protecció d'un interès col·lectiu del
grup d'Estats part en el tractat multilateral, són degudes a tots els Estats que formen part d'aquest tractat i si
algun d'ells no respecta l'obligació els altres Estats poden reaccionar. En canvi, les obligacions erga omnes
han estat creades per la protecció de valors i interessos generals de tota la Comunitat internacional i són
degudes per tots els Estats de la comunitat internacional en el seu conjunt, el seu compliment no depèn ni
està condicionat pel compliment dels altres Estats.
 DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
PAC 1 – FULLS DE RESPOSTA

5. ( )

6. ( )

7. (V) à Perquè un costum s'identifiqui com una norma consuetudinària ha de complir l'element de la pràctica
general que és acceptada com a dret. La pràctica pot tindre diverses formes i compren tant actes materials
com verbals. En determinades circumstàncies, també inclou la inacció si es tracta d'una abstenció deliberada.
Quan la pràctica es realitza de forma uniforme i amb la consciència de la seva obligatorietat jurídica per la
generalitat d'Estats, aquesta esdevé obligatòria per tots els Estats.

8. (F) à El concepte de comunitat internacional té una dimensió normativa, ja que l'ordenament jurídic
internacional regula en part les relacions entre els seus membres, això fa que sigui una comunitat parcialment
jurídica.

9. (V) à El dret internacional reuneix en un text únic amb disposicions sistemàticament ordenades les normes
sobre una determinada matèria, aquests textos són lleis que per la seva importància es denominen en els
ordenaments jurídics estatals codis. L'instrument mitjançant es codifiquen disposicions de Dret internacional,
en defecte de la llei, és el tractat multilateral.

10. (V) à Els tractats internacionals multilaterals, especialment els tractats de codificació del Dret
internacional, poden afirmar que algunes disposicions declaren regles consuetudinàries que ja formen part del
Dret internacional públic. En aquests casos, la norma consuetudinària i la norma convencional tenen el mateix
contingut, però posseeixen una existència independent, la nul·litat o terminació del tractat no afectaran el
deure de complir les obligacions que deriven de la norma consuetudinària (Art. 43 Convenció de Viena).

11. (F) à Aquesta norma no és una norma que estableix un procediment concret de creació normativa, sinó
que és una norma d'identificació d'un determinat tipus de norma, els principis generals del Dret.

12. (F) à En el cas del tractat bilateral de procediment llarg, la negociació i adopció es fa sense formalismes
a través de representant de l'Estat. L'autenticació consisteix en la firma del text pels representants, després
cada part procedirà a seguir els mecanismes d'aprovació previstos pel seu Dret intern i un cop aprovats es
manifestarà el consentiment amb la ratificació del text. En el cas dels tractats bilaterals de procediment curt la
firma té el doble afecte d'autenticació i manifestació del consentiment.

13. (V) à Perquè hi hagi una anul·labilitat o nul·litat relativa d'un tractat és necessari que es produeixi una
violació i aquesta ha de ser manifesta i afectar una norma fonamental del Dret intern. El dolo equival a
l'engany causat per una part. Pot al·legar-se com a causa d'anul·labilitat quan "mitjançant una conducta
fraudulenta" un Estat hagi induït a un altre a concloure un tractat. Podem dir que la violació es manifesta, ja
que és evident per qualsevol Estat que procedeixi en la matèria conforme a la pràctica usual i de bona fe.

14. (F) à Les normes imperatives són un tipus de normes del dret internacional general que tenen per objecte
la protecció de valors i interessos essencials de la comunitat internacional, però no s'ha de confondre les
normes imperatives del Dret internacional general amb les normes d'aquest. La majoria de les normes del
Dret internacional general són normes de naturalesa dispositiva i poden ser objecte d'acords entre els Estats
que prescindeixin del seu contingut i aquests acords no seran nuls.

15. (F) à Les resolucions no obligatòries poden tenir un valor jurídic depenent de les circumstàncies que la
rodegen i que el Dret internacional considera rellevants per deduir determinats efectes. El valor jurídic depèn
de la intenció d'enunciar principis jurídics, de la majoria amb la qual han estat aprovades, del seu contingut i
de la pràctica posterior dels Estats.

16. (F) à La promesa és un tipus d'acte unilateral mitjançant el qual un Estat confirma que en un futur davant
una determinada situació actuarà d'una manera concreta. En el cas que la promesa hagi estat acceptada, pot

Semestre setembre 2021 – gener 2022 2

 DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
PAC 1 – FULLS DE RESPOSTA

generar una obligació internacional, ja que ja no estarem davant d'un acte unilateral sinó davant d'un acord. Si
no ha estat acceptada, el caràcter obligatori d'aquestes declaracions es fonamenta en el principi de bona fe i
és essencial que es refereixi a situacions concretes, que s'enunciï de forma clara i concreta i que hi hagi
intenció d'obligar-se.

17. (F) à Ni existeix una tècnica de recepció concreta ni tampoc la imposa el Dret internacional igual que no
hi ha un procediment concret per la incorporació d'aquestes normes. La tècnica que s'utilitza depèn de la
constitució, la cultura jurídica i la pràctica judicial de cada Estat.

18. (V) à Quan parlem de recepció automàtica dels tractats estem parlant d'un tipus de procediment que
utilitzen alguns estats, aquest consisteix en la integració de les normes internacionals en el dret intern sense
necessitat de cap mesura legislativa. En canvi, l'aplicabilitat directa és una qualitat normativa que depèn que
les normes internacionals compleixin un seguit de requisits. A més, el concepte d'aplicabilitat directa es
planteja un cop els tractats ja han sigut integrats en el dret intern.

19. ( )

20. (F) à Els tractats internacionals no alteren la distribució constitucional de competències entre Estat,
Comunitats Autònomes i la Unió Europea. El Govern i les Comunitats Autònomes adoptaren les mesures
d'execució dels tractes en funció de les seves competències (art. 30.3 LT). En el contingut del tractat es veurà
a qui li correspon la competència o si aquesta és mixta i els i correspon a tots.

PART II – CASOS

Llegeixi atentament els dos casos plantejats a l'enunciat i respongui, seguidament, a cadascuna de les
preguntes formulades, amb una extensió global màxima del conjunt de les respostes a totes les preguntes
sobre tots dos casos de sis pàgines.

CAS 1:

1.1. En aquest cas el Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears sí que encaixa dins d'aquesta
definició. Es compleix l'existència d'un acord per part d'un seguit d'Estats i a més a més, està celebrat per
escrit. Es tracta d'un tractat multilateral, ja que hi ha més de dues parts, de forma solemne, hi ha diverses
fases de conformitat amb les disposicions del mateix tractat i de les normes constitucionals per la
manifestació del consentiment dels Estats i té un grau d'apertura obert, és a dir, permet que altres Estats
s'adhereixin a ell. És de duració il·limitada i la matèria regulada és la de les Armes Nuclears.

1.2. Realment els estats que formen part d'aquest tractat són molt pocs en comparació als que formen part de
l'ONU. Hi ha estats molt importants com Rússia, Ucraïna, Corea, Xina, Estats Units... que no formen part.
Això pot ser degut al fet que els i interessa tindre aquest tipus d'armes, alguns d'ells compten amb elles ja i no
volen eliminar-les. Podem dir que aquest tipus d'Estats tenen una concepció més radical del concepte de
conflicte i serien capaços d'utilitzar-les.

1.3. Es tracta d'una obligació interdependent. Aquestes obligacions protegeixen un interès col·lectiu d'un grup
d'Estats i es caracteritzen perquè són degudes a tots els Estats part en un tractat multilateral, com en aquest
cas, ja que l'art.1 d'aquesta llei ens diu explícitament
"Cada estado parte se compromete a nunca y bajo ninguna circunstancia" i perquè existeix una espècie de
reciprocitat global que fa que el seu compliment per un Estat només tingui sentit si no són complides també
per tots i cadascun dels altres. És molt important que tots els Estats compleixin aquest tractat, ja que si un no
ho fessin, no tindria sentit que formin part del tractat i modificaria radicalment la situació amb els altres Estats.

1.4. En aquest cas, personalment opino, que aquest tractat té un efecte generador, és a dir, que a partir d'ell
els Estats que formen part generaran noves normes que tractin aquest tema. A no sé què el tractat existís,

Semestre setembre 2021 – gener 2022 3

 DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
PAC 1 – FULLS DE RESPOSTA

segurament molts estats haguessin desenvolupat armes nuclears arribant a la possibilitat de crear una tercera
Guerra Mundial amb armes nuclears i haguessin suscitat molts problemes tant pels individus de l'Estat afectat
com pel medi ambient del planeta terra.

1.5. Des del meu punt de vista sí que seria bo que existís un òrgan que pogué en virtut de l'aprovació d'una
resolució però una àmplia majoria de vots, imposar jurídicament a tots els Estats del món una prohibició total
de les armes nuclears. D'aquesta manera s'evitaria que es creessin conflictes en el que intervinguessin
aquest tipus d'armes i no s'afectaria sobre la vida de les persones, dret fonamental reconegut per la
Declaració Universal de Drets Humans. També s'evitaria l'afectació al medi ambient que aquestes causen
protegint així la terra. Malgrat que això m'agradaria que passes, no ho veig factible. Hi ha molts Estats que
no se'ls i pot imposar aquest tipus de norma, en primer lloc perquè no formen part de la comunitat
internacional i en segon lloc perquè per molt que s'imposessin aquestes si volguessin podrien no complir-les i
utilitzar-les igualment.

CAS 2:

2.1. Això és a causa d'un mal ús de la paraula. La ratificació consisteix en l'acte precedit d'un acte previ
d'autenticació en virtut del qual l'autoritat competent d'un Estat expressa la voluntat de l'Estat d'obligar-se per
un tractat internacional. Històricament la ratificació era la forma de manifestar el consentiment i la confirmació
per part del sobirà de què el seu representant en negociar al tractat havia actuat amb conformitat amb els
plens poders, però en estendre el règim constitucional parlamentari el període entre l'autenticitat del tractat i la
seva ratificació s'aprofita perquè hi hagi l'aprovació interna parlamentària dels tractats. Per això, a vegades
s'utilitza l'expressió ratificació en un sentit impropi en dir que les assemblees parlamentàries ratifiquen el
tractat quan el que fan és aprovar la seva ratificació. En aquest cas la paraula ratificació fa referència a
diferents conceptes.

2.2. Això podria ser degut al fet que en el moment que un Estat forma part del Protocol Facultatiu, aquest ha
d'atorgar unes competències al Comitè per tal de controlar el compliment. El que podria passar és que
aquests Estats no volien atorgar aquestes competències i per això només es van adherir al tractat de la
Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, però ells ja feien la feina de complir les
obligacions que es desprenien.

2.3. En el cas de la reserva formulada per Grècia aquesta deixa molt clar per quina raó no acceptarà la
disposició de l'article 27 paràgraf 1, ja que en el cas de l'ocupació a les forces armades i de seguretat s'ha de
tractar a tothom per igual i això no és possible amb una persona amb discapacitat, ja que tindran un tracte
diferent dels altres i serà difícil (quasi impossible) que dugui a terme les activitats físiques requerides. En
canvi en la reserva de la República de Corea, no s'especifica res més a part que volen una reserva per
l'apartat e) de l'article 25 sense dir quines obligacions queden clares d'aquest apartat i no se sap si realment
compliran la no discriminació de segurs de vida cap a persones amb discapacitat. Això podria ser raó de no
compliment de la finalitat del tractat que és la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, ja
que potser la República de Corea, ja que potser discriminarien a les persones amb discapacitat perquè no li
deixaran accedir o no el tractaran igual al segur de vida pel fet de ser discapacitat.

2.4.

2.5. En el cas de l'article 27 que parla sobre el treball i l'ocupació es tracta d'un precepte sense aplicació
directa, ja que l'Estat haurà de crear una llei perquè es compleixi, deixant clar a totes les empreses tant
privades com públiques que les persones amb discapacitat han de tindre la mateixa accessibilitat a la borsa
de treball que una persona que no té discapacitat. En canvi, el dret a la vida que apareix a l'article 10 d'aquest
tractat, és un precepte d'aplicació directa, ja que no cal que el Govern creï cap llei perquè es compleixi.

Semestre setembre 2021 – gener 2022 4