03.

574 TEORIA GENERAL DEL DRET

20.506 INTRODUCCIÓ AL DRET
Semestre Set. 23 – Gener 24
Unitat d’Aprenentatge 2. Mòdul 2

Prova d’avaluació continuada – PAC 2

EL DRET: QUÈ ÉS I COM ÉS

• Presentació i objectius
• Enunciats: descripció teòrica de la pràctica a realitzar
• Materials
• Criteris d'avaluació
• Format lliurament
• Data lliurament

Presentació

Presentació i objectius

Aquesta PAC es proposa desenvolupar els objectius i competències indicats a la unitat

d’aprenentatge 2, seguint les pautes del Pla Docent. Per aquesta unitat s'estableixen els següents
objectius específics:

1. Saber identificar i utilitzar certes nocions bàsiques del llenguatge per a comprendre
correctament les normes i el dret en general.
2. Conèixer i saber reconèixer els diferents tipus de normes, la seva estructura i les seves
principals característiques, per tal de comprendre la rellevància dins el fenomen jurídic.
3. Dominar la noció de validesa jurídica, els criteris de validesa i les seves connexions amb el
concepte d'aplicabilitat.
4. Apropar-se a l'estudi de el dret com a sistema i destacar les principals relacions que hi ha dins
de el sistema jurídic, les seves característiques més destacables, els possibles defectes formals
que poden afligir i els principals mecanismes de la dinàmica jurídica.
5. Reconèixer i dominar els aspectes centrals dels principals conceptes jurídics fonamentals:
personalitat jurídica, acte il·lícit, obligació jurídica, sanció, responsabilitat jurídica, dret subjectiu.
6. Presentar un document d'activitat (PAC) correcte des del punt de vista lingüístic, d'acord amb
els estàndards exigibles a l'educació superior.

A banda, aquesta PAC treballa les competències següents, d’acord amb el Pla Docent:

Grau de Dret

Competències transversals
 - Ús i aplicació de les TICs
- Comunicar-se correctament, oralment i per escrit, tant en les llengües pròpies com en
una llengua estrangera
- Treballar en equip i en ambients multidisciplinars, així com les relacions interpersonals

Competències específiques

- Cerca, obtenció i ús de les fonts jurídiques (legals, jurisprudencials i doctrinals)

- Comprensió de les diferents formes de creació del Dret, la seva evolució històrica i la
seva realitat actual
- Desenvolupament d'un discurs jurídic correctament estructurat, tant de manera oral com
escrita
- Anàlisi de la realitat social des de la perspectiva del Dret com a sistema regulador de les
relacions socials

Grau de Criminologia

Competències transversals
- Comunicar-se correctament, oralment i per escrit, tant en les llengües pròpies com en una llengua
estrangera

Competències específiques
- Desenvolupar l'activitat criminològica d'acord amb els principis constitucionals, els drets
fonamentals i les llibertats públiques
- Situar el fenomen criminal en el context personal, social i jurídic en el qual es desenvolupa

Descripció de la pràctica
La prova consta de diversos exercicis. El primer exercici (10 punts) consisteix en una sèrie
d'afirmacions, sobre les quals cal indicar si són vertaderes o falses, justificant breument la resposta.
El segon exercici (6 punts) consisteix a valorar críticament si la resposta proporcionada per un
sistema d'intel·ligència artificial a una sèrie de preguntes o afirmacions que se li plantegen és
correcta o no i per què. El tercer exercici (19 punts) consisteix en un cas amb tres preguntes
relacionades amb diferents conceptes treballats al mòdul i la seva aplicació pràctica.

Enunciats de la PAC

1. Indica si les afirmacions següents són vertaderes o falses. Justifica de manera

raonada la resposta (en 5 o 6 línies com a màxim): [10 punts]

a) D'acord amb la teoria de Kelsen, es pot afirmar que l'actual Constitució espanyola del 1978 no
és la norma fonamental o bàsica de l'ordenament jurídic espanyol.

Vertadera. Segons Kelsen, l'ordre jurídic es basa en la norma fonamental o bàsica, que és un
pressupòsit de la ciència jurídica, és a dir, no es tracta de cap norma positiva dictada o creada per
cap òrgan, i per això s'entén que és el resultat de un acte fictici de voluntat, però no és una norma
positiva com la Constitució vigent. Aquesta norma és el fonament de la validesa de la resta de
normes de l’ordenament jurídic.

b) En relació amb la norma “està prohibit conduir vehicles de motor sense el permís corresponent”,
la norma “està prohibit conduir automòbils sense el permís B1” seria una norma secundària.

2
Falsa. La norma “està prohibit conduir automòbils sense el permís B1” és una norma derivada
respecte a la norma “està prohibit conduir vehicles de motor sense el corresponent permís”, ja
que el supòsit de fet de la segona està lògicament inclòs a la primera.

c) Si es coneixen els fets d'un cas, però hi ha dubtes sobre si es pot considerar aplicable el terme
“bon comportament” que recull la norma, estem davant d'una llacuna de reconeixement.

Vertadera. En aquest supòsit estem davant d'una llacuna de reconeixement derivada de la

indeterminació semàntica (vaguetat) de les normes, que planteja el dubte de si aquest cas
individual del qual es coneixen tots els fets (per això no és un problema de manca de coneixement)
es subsumeix o no en el supòsit de fet de la norma.

d) Quan es deroga una norma ja no és vàlida i, per tant, deixa de ser aplicable.

Falsa. Cal distingir entre la validesa d'una norma (pertinença al sistema jurídic) i la seva
aplicabilitat (permissió o obligació de fer-la servir per prendre una decisió jurídica). Encara que
habitualment es dóna una correlació (les normes vàlides són aplicables, i a la inversa), hi ha casos
tant de normes vàlides no aplicables com a casos de normes invàlides i aplicables (un d'ells és
precisament el de les normes derogades).

e) A l'afirmació “el jutge va considerar en Pau responsable de furt” el terme ‘responsabilitat’

s'utilitza com a causalitat.

Falsa. En aquest cas la responsabilitat s'entén com a reacció, pel que fa a la reacció o resposta
jurídica (o si és el cas moral) davant el resultat de l'acte de Pau que es considera criticable,
sancionable o reprovable.

2. A un sistema d'intel·ligència artificial se li planteja si les afirmacions següents són

vertaderes o falses. Explica si la resposta donada per aquest sistema en cada cas és
correcta o incorrecta (màxim 6 línies per resposta): [6 punts]

a) Afirmació: la regla de reconeixement, segons Hart, no és una norma vàlida de l'ordenament

jurídic. Resposta: l'afirmació és falsa. Segons la teoria del dret de H.L.A. Hart, la regla de
reconeixement és una part fonamental de l'ordenament jurídic. Es tracta de la norma superior
que estableix els criteris o les condicions que determinen quines normes són considerades vàlides
i formen part del sistema legal d'un país.

La resposta és incorrecta, ja que és una afirmació vertadera. La regla de reconeixement de Hart

és el conjunt de criteris que es fan servir per a la identificació de les normes d'un sistema jurídic
en un moment determinat i la seva existència és una qüestió de fet. Per això es pot afirmar que
aquesta regla, en si mateixa, no és una norma vàlida del sistema jurídic, ja que no forma part del
propi sistema ni ha estat dictada o promulgada per cap autoritat.

b) Afirmació: quan el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional part del Decret que
regulava l'estat d'alarma per combatre la Covid 19, va fer un ús assertiu del llenguatge. Resposta:
l'afirmació és vertadera. Quan el Tribunal Constitucional declara part d'un Decret inconstitucional
o fa una revisió de la legalitat d'una normativa, s'espera que el llenguatge sigui clar i assertiu.
Això implica que ha d'expressar de manera ferma i precisa la decisió i els motius en què es basa.

La resposta és incorrecta, ja que és una afirmació falsa. En aquest cas, el Tribunal Constitucional
va fer un ús prescriptiu o directiu del llenguatge, ja que el propòsit és dirigir la conducta i no és
possible parlar de veritat o falsedat. A diferència de l'ús assertiu o descriptiu, en aquest cas no es
descriu ni s'informa de determinats fets.

c) Afirmació: l'article 1445 del Codi civil que estableix “pel contracte de compra i venda un dels
contractants s'obliga a lliurar una cosa determinada i l'altre a pagar-ne un preu cert, en diners o
signe que el representi” , té una direcció d'ajust paraula-a-món. Resposta: l'afirmació és vertadera
en el sentit que l'article 1445 del Codi civil estableix una descripció d'un contracte de compra i

3
venda en termes que s'ajusten a una direcció d'ajust paraula-a-món, és a dir, utilitza paraules per
descriure una transacció que té lloc al món real. En aquest article, es defineixen de manera precisa
els elements essencials d'un contracte de compra i venda, incloent-hi el lliurament d'una cosa
determinada i el pagament d'un preu cert.

La resposta és incorrecta, ja que és una afirmació falsa. La direcció d'ajust és món-a-paraula

perquè amb aquesta expressió s'influeix en el comportament del comprador i el venedor, establint
les obligacions per a cadascun. El codi civil no té per objectiu descriure cap esdeveniment real,
sinó guiar la conducta i establir les obligacions que té cada part. Aquesta direcció d'ajust món-a-
paraules és la pròpia de les prescripcions amb què podríem dir que s'intenta que el món es
correspongui amb les paraules.

3. Respon les qüestions que es plantegen en relació amb el supòsit següent:

L'empresa per a la qual treballa en Mateu va instal·lar càmeres de vídeo vigilància a les àrees de
descans de les persones treballadores de l'empresa, tenint aquestes càmeres un enfocament i
enregistrament limitats cap a les màquines de vending ubicades a la zona d'esbarjo. A més, va
incorporar cartells a la zona per indicar l'existència d'aquestes càmeres. L'empresa entenia que,
d'acord amb allò establert a l'article 20.3 de l'Estatut dels Treballadors, podia adoptar les mesures
que estimés més oportunes de vigilància i control per verificar el compliment pel treballador de
les seves obligacions i deures laborals. En Mateu vol demandar legalment a la seva empresa en
considerar que s'ha incorregut en una intromissió il·legítima dels seus drets fonamentals per no
existir raons organitzatives que justifiquin la mesura adoptada, encara que prèviament haurà
d'acudir a un organisme de resolució alternativa de litigis, tal com s'estipula al seu contracte amb
l’empresa.

a) Assenyala un principi (busca-ho a la Constitució Espanyola) i una regla (busca a la

Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre) amb què en Mateu podria fonamentar aquesta
demanda, raona la diferència entre tots dos i explica per què resultarien aplicables a
aquest cas. [6 punts]

Aquesta resposta és oberta. Es valorarà la capacitat de l’estudiantat de construir una

argumentació jurídica sòlida a partir dels fets que es presenten, evidenciant que s’han adquirit els
coneixements del mòdul 2.

Per concretar els principis aplicables es podria prendre en consideració el dret a la intimitat (art.
18.1 de la Constitució), especialment en la projecció que aquest dret té sobre la dignitat (article
10.1 de la Constitució Espanyola), en la mesura que l’enregistrament afecta a la seva intimitat
quan no està treballant (quan es troba en un horari i una zona de descans), lesionant la seva
dignitat personal.

Aquestes normes poden ser considerades com a principis, ja que tenen establertes les seves
condicions d'aplicació de manera oberta. Els principis estableixen pautes no concloents que
expressen raons que han de tenir en compte el legislador i l'elaboració de decisions judicials. Els
principis com a regles ideals determinen el que ha de ser; en paraules d'Alexy són mandats
d'optimització, ja que obliguen a fer allò que calgui perquè es realitzi, en la mesura del possible,
l'estat de les coses ideals. Com evidencia l'exemple, els principis no són normes detallades, sinó
que apel·len de manera general a les raons per a una regulació determinada, i per això solen ser
desenvolupats per normes de detall. Quan concorren diferents principis, que poden entrar en
conflicte entre ells, cal anar a la ponderació.

En relació amb els principis esmentats, entre les regles aplicables a aquest cas podríem assenyalar
els articles 89.1 i 2 de la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals
i garantia dels drets digitals. Així, per exemple, l'article 89.2 d'aquesta norma assenyala que “en
cap cas s'admetrà la instal·lació de sistemes d'enregistrament de sons ni de vídeo vigilància en
llocs destinats al descans o esbarjo dels treballadors o dels empleats públics, com ara vestuaris,
lavabos, menjadors i anàlegs”.

4
Aquest article expressa una regla. A diferència dels principis, en aquesta norma trobem les
condicions d’aplicació tancades. Les regles són concloents: o bé s'apliquen o no s'apliquen. Quan
hi ha un conflicte entre normes, no acudim a la ponderació com en el cas dels principis, sinó que,
tenint en compte el supòsit en qüestió, cal decidir quin és aplicable al cas acudint, per exemple,
als mètodes de resolució d'antinòmies com el criteri d'especialitat, el de jerarquia o el cronològic.

Els principis i la norma indicada resulten aplicables a aquest cas perquè permeten entendre que,
sobre la base de la literalitat continguda als articles 89.1 i 2 de la Llei de Protecció de Dades
Personals i garantia dels drets digitals, hi ha una prohibició d'instal·lar un sistema
d'enregistrament i vídeo vigilància en llocs destinats al descans o esbarjo de les persones
treballadores. Aquesta prohibició és necessària per garantir la intimitat i la dignitat de les persones
treballadores. Igualment, es pot assenyalar que el dret de vigilància de l'empresa a la zona on es
troben ubicades les màquines de vending no pot estar per sobre dels drets fonamentals de les
persones treballadores i la mera instal·lació de màquines expenedores propietat de l'empresa no
justifica, per si mateix, la col·locació de les càmeres de vídeo vigilància. A més, seria difícil
justificar en quina mesura la vigilància de les màquines està vinculada amb el control de l'activitat
laboral dels treballadors.

b) A partir de la regla identificada a la pregunta anterior explica quin seria el supòsit de

fet i la conseqüència jurídica, i raona si ens trobem davant d'una norma constitutiva o
prescriptiva. [6 punts]

En funció de la resposta que s'hagi donat a la pregunta anterior, les possibilitats en aquest cas
són diverses. Per exemple, el citat article 89. 2 de la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de
Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals, és una norma prescriptiva, ja que
pretén dirigir la conducta dels empresaris, en concret, en relació amb la possibilitat d'instal·lar
càmeres o càmeres de vídeo en el lloc de treball per a l'exercici de les funcions de control dels
treballadors o els empleats públics. El supòsit de fet (cas genèric) és ser empresari, mentre que
la conseqüència jurídica (solució normativa) és l'obligació de no instal·lar (ja que diu literalment
la norma “en cap cas no s'admetrà”) sistemes d'enregistrament de sons ni de vídeo vigilància en
llocs destinats al descans o esbarjo dels treballadors o els empleats públics, com ara vestuaris,
lavabos, menjadors i anàlegs.

c) Seguint l'esquema de Hohfeld, explica les diferents posicions de correlació que

podem trobar a la relació jurídica entre en Mateu i la seva empresa. [7 punts]

Poden donar-se diferents exemples de les possibles relacions de correlació en aquest cas:

1) Dret (pretensió)-deure. El Mateu té dret a rebre de la seva empresa la quantitat de diners

estipulats en el seu contracte atenent el conveni regulador que sigui aplicable i l'empresa té el
deure jurídic de pagar la quantitat acordada.

2) Privilegi (llibertat)-no dret. El Mateu té el privilegi de rescindir el contracte amb aquesta

empresa i anar-se'n a una altra (sempre que no hi hagi una clàusula de continuïtat per un temps,
en aquest cas només quan aquesta finalitzés) i l'empresa no té dret a exigir-li que es quedi.

3) Potestat-subjecció. D'acord amb allò previst al contracte entre el Mateu i l'empresa, respecte
de les vies de solució de conflictes, es va pactar acudir prèviament a una entitat de resolució
alternativa de litigis. Tant en Mateu com l'empresa estan en una posició de subjecció respecte a
aquesta entitat (que té la potestat) de manera que la seva situació jurídica es veurà afectada pels
seus actes o decisions.

4) Immunitat-incompetència. En Mateu és immune davant de l'empresa pel que fa a la modificació

dels termes del seu contracte sense el seu consentiment perquè l'empresa no és competent per
modificar-lo unilateralment.

Materials
Per a la realització d’aquesta PAC és necessari haver estudiat el mòdul 2 de l’assignatura.

5
Criteris d’avaluació
El valor total d’aquesta PAC és de 35 punts, distribuïts segons s’indica a l’enunciat de cada
pregunta.
En general, els criteris emprats per atorgar les diverses puntuacions seran:
- l’adequació de la resposta a l’enunciat de la pregunta
- la correcció del contingut de la resposta
- la capacitat de raonament crític
- l’estil amb què és redacti la resposta, qüestió important per a un jurista

Format de lliurament
La PAC s’ha de lliurar al Registre d’Avaluació Continua (no a la bústia personal del consultor), en
format Word (.doc), Rich Text Format (.rtf), Open Document (.odt), o PDF.

Data de lliurament
La data límit de lliurament són les 23:59 hores del 6 de novembre de 2023.