20.

437 INTRODUCCIÓ AL DRET

Semestre Set. 21 – Gener 22 Mòduls 6 i 7

Unitat d’Aprenentatge 4 – GES 4

(M6) Interpretació i aplicació del dret

(M7) Dret i justícia

• Itinerari d’estudi de la Unitat d’aprenentatge

• Presentació de la GES
• Objectius
• Conceptes més importants
• Lectures complementàries
 20.437 INTRODUCCIÓ AL DRET
Guia d’estudi 4

• Itinerari d’estudi de la Unitat d’Aprenentatge 4

LLISTAT DE TASQUES I DEDICACIÓ HORÀRIA ESTIMADA

- Lectura de la GES 4
- Lectura i estudi del Mòduls 6 i 7
- Lectura (opcional) dels materials complementaris indicats a la GES 4
- Lectura de l’enunciat de la PAC 4
- Realització de la PAC 4
- Lectura de les solucions de la PAC 4
La dedicació horària total estimada per aquesta unitat d’aprenentatge és de 25 hores

MÒDUL 5. INTERPRETACIÓ I APLICACIÓ DEL DRET

Presentació
En aquest mòdul estudiarem els conceptes d'aplicació i interpretació del dret. Aquests tenen
una importància cabdal tan aviat com reflexionem sobre el fet que el dret té una dimensió
pràctica. Això vol dir que les normes existeixen per dirigir el comportament dels seus
destinataris, siguin els individus, siguin les institucions de l'Estat. Si aquells i aquestes han
acomodar la seva conducta al que disposa el dret (o en cas contrari, assumir les conseqüències
de no fer-ho), llavors es requereix conèixer amb caràcter previ què és el que el Dret estableix
en cada cas.

Concretament, el concepte d'aplicació està associat a certes institucions, les quals han de basar
les seves decisions en dret. En aquest sentit, examinarem quin és l'esquema de justificació de
les decisions jurídiques. De la mateixa manera, identificarem i abordarem alguns problemes
que poden convertir en problemàtica aquesta tasca de fonamentació.

Pel que fa al concepte d'interpretació, estudiarem el seu significat i algunes tipologies,

identificarem alguns problemes que poden dificultar aquesta tasca, i examinarem alguns
arguments i tècniques interpretatives a què els juristes recorren per tal de fonamentar les
interpretacions que utilitzen en els seus decisions.

Objectius
L'objectiu principal és que els estudiants comprenguin el significat i l'abast de les nocions
d'aplicació i interpretació del Dret. Amb aquest propòsit, mitjançant l'estudi del present mòdul,
l'estudiant ha de ser capaç de:

- Comprendre la dimensió pràctica del Dret.

- Identificar i analitzar l'esquema de justificació de les decisions jurídiques.
- Identificar i abordar alguns problemes que poden convertir en problemàtica la tasca de
fonamentació de les decisions jurídiques.
- Conèixer el significat del concepte d'interpretació jurídica.
- Conèixer diferents tipologies d'interpretació.
- Identificar i analitzar alguns arguments i tècniques interpretatives a què els juristes recorren
per tal de fonamentar les interpretacions que utilitzen en les seves decisions.
2
 20.437 INTRODUCCIÓ AL DRET
Guia d’estudi 4

Conceptes més importants

Els conceptes centrals que són objecte d'estudi són:
- Ambigüitat: una expressió resulta ambigua si se li poden assignar dos o més significats.
- Aplicació del Dret: activitat que du a terme certa autoritat pública en la qual es pren una
decisió basada en una norma jurídica.
- Casos difícils: són aquells casos en què, a causa de certes dificultats que afecten les
premisses normatives i/o fàctiques sorgeixen problemes de justificació externa, posant en
qüestió que hi hagi una única resposta correcta per al cas.
- Justificació externa: una decisió judicial està justificada externament si ho estan les seves
premisses normatives i fàctiques.
- Justificació interna: una decisió judicial està justificada internament si la decisió es deriva
lògicament de les premisses normatives i fàctiques, expressades en els fonaments de Dret i de
fet.
- Interpretació del Dret: activitat que consisteix a atribuir un significat a un enunciat
normatiu. Depenent del subjecte que porta a terme la interpretació, es parla de: interpretació
autèntica (si la realitza la mateixa autoritat que va dictar l'enunciat que s'interpreta), oficial (si
la porta a terme un òrgan de l'Estat en l'exercici de les seves funcions), judicial (que és la
realitzada pels òrgans jurisdiccionals), doctrinal (si la realitzen els juristes en la seva activitat
teòrica de descripció i de sistematització del Dret), i operativa (que és la utilitzada pels advocats
o assessors de les parts). En un altre sentit, tenint en compte la tècnica interpretativa utilitzada,
pot parlar-se de: interpretació literal (que s'ajusta al significat lingüístic de l'expressió
interpretada, segons la pràctica de la comunitat lingüística de què es tracti) i interpretació
correctora (que s'aparta de la interpretació literal).
-Vaguetat: un concepte resulta vague quan hi ha casos en relació amb els quals la seva
aplicació no està definida amb precisió.
Completat l'estudi, i realitzades algunes lectures bàsiques i/o complementàries, el/la estudiant
ha de ser capaç de respondre de forma raonada a les següents preguntes:
1. Juga la lògica algun paper en la justificació de les decisions judicials?
2. És el Dret un fenomen lingüístic?
3. Hi ha una resposta correcta i determinada per a cada cas?
4. Hi ha aplicació del Dret sense interpretació?
5. Hi ha interpretació del Dret sense aplicació?

Lectures complementàries
M. Atienza, Introducción al Derecho, Barcelona, Ariel, 1985.

M. Gascón y A. García Figueroa, La argumentación en el Derecho, Lima, Palestra, 2005.

V. Iturralde Sesma, Aplicación del Derecho y justificación de la decisión judicial, Valencia, Tirant
lo Blanch, 2003.

D. Martínez Zorrilla, Metodología jurídica y argumentación, Madrid, Marcial Pons, 2010.

D. Mendonca, Interpretación y aplicación del Derecho, Almería, Universidad de Almería, 1977.

Fe d’errades
3
 20.437 INTRODUCCIÓ AL DRET
Guia d’estudi 4

A la página 32 del mòdul, a l’apartat b), hauria de dir a minori ad maius, en comptes de a maiori
ad minus.

MÒDUL 7. DRET I JUSTÍCIA

Presentació
En aquest darrer mòdul ens aproparem a algunes de les qüestions que planteja la relació entre el
dret i la justícia. Concretament, ens preguntarem si i fins a quin punt hi ha una relació conceptual
entre el dret i la justícia; de la mateixa manera, indagarem què s'entén per justícia. Per respondre
a la primera qüestió, examinarem diferents posicions doctrinals (singularment, el jusnaturalisme
i el juspositivisme) respecte a la relació entre el dret i la justícia; i per afrontar la segona,
indagarem en un concepte formal de justícia i en un concepte material (i dins d'aquest, distingirem
dos àmbits o dimensions: el de la justícia retributiva i el de la justícia distributiva).

Objectius
L'objectiu principal és que els estudiants identifiquin i analitzin algunes de les qüestions que
planteja la relació entre el dret i la justícia. Amb aquest propòsit, mitjançant l'estudi del present
mòdul, l'estudiant ha de ser capaç de:

- Identificar les diferents posicions doctrinals existents a propòsit de la relació conceptual entre el
dret i la justícia.
- Indagar en el concepte formal de justícia.
- Indagar en el concepte material de justícia.
- Distingir diferents dimensions del concepte material de justícia; concretament, la dimensió de
la justícia retributiva i la dimensió de la justícia distributiva.

Conceptes més importants

Els conceptes centrals que són objecte d'estudi en aquest mòdul són:

- Iusnaturalisme: concepció doctrinal que sosté que el fonament de la validesa de les normes
jurídiques es troba en el Dret Natural.

- Iuspositivisme: concepció doctrinal que afirma que una cosa és el dret que és i una altra el
dret que hauria de ser.

- Justícia distributiva: és el conjunt de principis i criteris que determinen la distribució

moralment acceptable dels beneficis i les càrregues socials.

- Justícia formal: són aquells aspectes formals que actuarien com a condicions necessàries,
encara que no suficients, per poder parlar d'un dret just. Fuller, concretament, es refereix a les
següents: generalitat de les normes, estabilitat, irretroactivitat, possibilitat, i similitud en la seva
interpretació.

- Justícia retributiva: està relacionada amb la restitució d'un ordre o equilibri que ha estat
trencat o alterat il·legítimament com a conseqüència d'un comportament previ. En l'àmbit jurídic,
es manifesta fonamentalment a través de dues vies: la responsabilitat civil i la responsabilitat
penal.

- Positivisme ideològic: consisteix en la defensa de l'existència d'un deure moral d'obeir el dret
positiu, amb independència del seu contingut.

4
 20.437 INTRODUCCIÓ AL DRET
Guia d’estudi 4

- Positivisme metodològic: consisteix en una certa manera d'aproximar a l'estudi del dret,
caracteritzada per la neutralitat valorativa i per basar-se en l'observació de certs fets.

Completat l'estudi, i realitzades algunes lectures bàsiques i/o complementàries, l’estudiant ha de

ser capaç de respondre de forma raonada a les següents preguntes:

1. Pot considerar-se dret una norma manifestament injusta?

2. Què és el que li correspon a cada un en justícia?
3. És la justícia una qüestió de formes?
4. Què vol dir que el dret és un instrument per promoure la justícia?

Lectures complementàries
R. Dworkin, Los derechos en serio, Barcelona, Ariel, 1978.

H. L. A. Hart, El concepto de derecho, Buenos Aires, Abeledo Perrot, 1963.

W. Kymlicka, Filosofía política contemporánea, Bercelona, Ariel, 1995.

F. Laporta, Entre el derecho y la moral, México, Fontamara, 1997.

C. S. Nino, Ética y derechos humanos, Barcelona, Ariel, 1989.

J. Rawls, La justicia como equidad, Madrid, Tecnos, 1986.