03.

510 – SISTEMA CONSTITUCIONAL ESPANYOL

Semestre setembre - gener 2024 a) Unitat 1

Solucions Prova d’avaluació continuada - PAC 0

SOLUCIONARI DE LA PAC 0

1. PART TEÒRICA I METODOLÒGICA (6 punts)

1.1. ÚS DE LES FONTS JURÍDIQUES

En un treball jurídic cal saber citar correctament la normativa, la jurisprudència i també la

bibliografia. Hi ha diverses maneres de citar correctament les dades bibliogràfiques, però no
qualsevol manera és vàlida. Diferenciem entre citació bibliogràfica i referència bibliogràfica:

● la citació bibliogràfica és la informació entre parèntesis inserida dins el treball o en una nota a
peu de pàgina i que aporta dades bàsiques sobre un document (sovint el cognom de l’autor,
l’any d’edició de l’obra i, si s’escau, la pàgina). Permet al lector identificar el document en la llista
alfabètica de referències bibliogràfiques al final de l’obra. Exemple: (Martínez, 2021).
● La referència bibliogràfica és el conjunt de dades que permeten identificar un document. El
conjunt de referències bibliogràfiques d’un article formen la bibliografia, la qual se situa al final
del treball i conté tots els documents consultats per elaborar-lo. Exemple: Martínez Ramil,
Pablo. «És el marc legal de drets humans de la UE capaç de fer front a la intel·ligència artificial
discriminatòria?». IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, [en línia], 2021, Núm. 34, p. 1-14,
https://doi.org/10.7238/idp.v0i34.387481 [Consulta: 13-02-2022].

A la Biblioteca de la UOC trobareu informació complementària sobre pautes i exemples reals

per fer les citacions dins el text i la bibliografia dels treballs, en diferents estils de citació.
Podeu consultar-ho en línia.

A partir de les següents dades, busca i cita correctament (amb tots els elements necessaris,
però ni més ni menys):

a) La llei que aprova la reforma de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana en

matèria de participació de la Generalitat Valenciana en les decisions sobre inversió de l’Estat
a la Comunitat Valenciana

Llei Orgànica 3/2019, de 12 de març, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat

Valenciana en matèria de participació de la Generalitat Valenciana en les decisions sobre inversió
de l’Estat a la Comunitat Valenciana (BOE núm. 62, de 13 de març de 2019, p. 23777).
 SISTEMA CONSTITUCIONAL ESPANYOL

Solucions de la PAC 0

b) La norma aprovada l’any 2023 per la qual s’estableixen mesures extraordinàries i urgents
per fer front a la situació de sequera excepcional en l’àmbit del districte de conca fluvial de
Catalunya.

Decret llei 1/2023, de 28 de febrer, pel qual s’estableixen mesures extraordinàries i urgents per fer
front a la situació de sequera excepcional en l’àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya
(DOGC núm. 8866 de 2 de març de 2023).

c) La sentència núm. 84 dictada pel Ple del Tribunal Constitucional el 2023. Indiqueu quin
tipus de procediment resol, i el número de fonaments jurídics. Indiqueu si té vots particulars.

STC 84/2023, de 5 de juliol (vegeu BOE núm. 184 de 3 d’agost de 2023, p. 115305). Resol el
recurs d’empara núm. 22330-2020, interposat per La Falange contra la sentència dictada per la
Sala Contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid que va desestimar la
seva demanda contra la resolució del Delegat del Govern de Madrid, prohibint la manifestació que
volien convocar el 2 de maig de 2020. Té quatre fonaments jurídics i compta amb un vot particular
formulat pel magistrat Sr.Enrique Arnaldo Alcubilla al qual s’adhereixen també els magistrats Sr.
Ricardo Enríquez Sancho i Sra. Concepción Espejel Jorquera.

d) Article dels autors Eliseo Aja i Carles Viver Pi-Sunyer, intitulat “Valoración de 25 años de
autonomía”, publicat en una revista jurídica l’any 2003.

Aja, Eliseo i Viver Pi-Sunyer, Carles (2003) ‘Valoración de 25 años de autonomía’, Revista española
de derecho constitucional, Any 23, núm. 69, 69-113.

1.2. COMENTARIS DE TEXT. Prèvia lectura del mòdul 1 intitulat “L’Estat, la

constitució i el constitucionalisme”, llegiu els textos que es transcriuen a
continuació i contesteu les preguntes.

Recordeu, sobretot, de respondre bo i emprant les vostres pròpies paraules, sense plagiar
d’altres fonts. Si transcriviu textos, citeu-los correctament. Tingueu present que el plagi es
penalitza amb un suspès.

COMENTARI 1. Llegiu el següent fragment de l’obra de Thomas Paine intitulada “Derechos

del Hombre”, escrita l’any 1791 amb l’objectiu de donar resposta a les crítiques plantejades
per l’autor Edmund Burke a la Revolució francesa, i contesteu les preguntes que es
plantegen a continuació.

“Una Constitución no es un acto de un gobierno, sinó de un pueblo que constituye un

gobierno y un gobierno sin una Constitución es un poder sin un derecho (...) Una
Constitución es propiedad de una nación y no de quienes ejercen el gobierno. Todas las
Constituciones de América declaran que se establecen por la autoridad del pueblo. En
Francia se utiliza la palabra nación en lugar de la de pueblo (...) Una nación tiene derecho
de establecer una Constitución”.

Documenteu-vos sobre l’autor i l’obra i expliqueu, amb les vostres pròpies paraules, quina
és la tesi que defensa Thomas Paine al fragment transcrit. Qui es troba legitimat per exercir
el poder constituent, segons Thomas Paine? Al vostre entendre, aquest poder és il·limitat?
Quines són les seves principals característiques? Argumenteu la resposta en un màxim de
30 línies.
2
Semestre setembre 2023 – gener 2024
 SISTEMA CONSTITUCIONAL ESPANYOL

Solucions de la PAC 0

En el fragment transcrit, Thomas Paine (1737-1809) reflexiona sobre el concepte de “poder

constituent”, el poder del poble, de la nació, de dotar-se d’una Constitució. En l’avaluació, es
prendrà en consideració la capacitat argumental de l’estudiant i la capacitat de posar en context
l’autor Thomas Paine i la seva obra. La teoria política i constitucional defineix, molt succintament, el
poder constituent com aquell poder sobirà d’elaborar una constitució. Reuneix, en principi, diverses
característiques bàsiques: primerament, és un poder originari perquè no deriva de cap altre poder;
és també un poder il·limitat perquè, en el pla teòric, no està condicionat ni formalment ni
materialment per cap altre poder; en tercer lloc, és un poder prejurídic perquè és fàctic i previ a la
constitució i a l’ordenament jurídic que se’n derivarà; i, finalment, se’l defineix caracteritza per ser
un poder únic en la mesura que s’expressa una sola vegada i en resulta el text constitucional que
serà fonament dels poders constituïts. Atès que qui és titular del poder constituent és sobirà,
s’identifica i enllaça amb el concepte de sobirania.
D’aquesta manera, qui és sobirà pot exercir el poder constituent i, per tant, té capacitat per a
elaborar una constitució lliurement. El caràcter suprem de la constitució deriva precisament del seu
origen, del fet de provenir d’un poder constituent que és superior a tots els poders creats per la
constitució (poders constituïts). En l’actualitat, des d’una perspectiva democràtica, el poble és el
titular del poder constituent i de la sobirania, com a font de legitimitat dels poders establerts a la
constitució, una tesi que Thomas Paine ja va plantejar amb mestratge al segle XVIII. Doctrinalment
s’han proposat diverses classificacions del poder constituent, com ara la que distingeix entre poder
constituent originari i poder constituent derivat. Val a dir que l’exercici d’aquest poder, en el marc de
les democràcies representatives del nostre entorn s’articula a través del que es coneix com a
procés constituent, que pot definir-se com aquell conjunt de procediments i actes mitjançant els
quals s’elabora una constitució, i que en l’escenari del dret constitucional comparat presenta
diferents manifestacions.
Malgrat que, des d’una perspectiva més dogmàtica, s’afirmi que el poder constituent és un poder
il·limitat perquè no està sotmès, ni formalment ni materialment, a cap altre poder, a la pràctica
presenta certes limitacions. Com s’ha posat de manifest doctrinalment, sovint es donen certs
condicionaments o limitacions que, indefectiblement, es tradueixen en el fet que el poder
constituent no es pugui expressar amb totes les seves potencialitats i amb el caràcter il·limitat que
se li reconeix en el pla estrictament teòric. D’entre aquestes limitacions que es donen a la pràctica
destaquen especialment els condicionaments fàctics derivats de la situació política; les limitacions
vinculades a l’acompliment de certes regles procedimentals; o les limitacions relatives a valors,
tradicions o cultura política de la societat.
En l’avaluació d’aquesta resposta es valorarà especialment la capacitat de l’alumnat de projectar la
teoria del mòdul 1 al fragment de l’obra de Thomas Paine transcrita a l’enunciat, i llur capacitat de
síntesi. Per una ampliació, vegeu epígraf 4.2.1 del Mòdul 1 del curs intitulat “L’elaboració de les
constitucions”.

COMENTARI 2. Llegiu la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà francesa de 1789, i
molt especialment les previsions del seu article 16.

Documenteu-vos sobre l’origen històric del constitucionalisme. Expliqueu, amb les vostres
paraules, què significa la previsió de l’article 16 d’aquesta Declaració. Per què la Declaració
dels Drets de l’Home i del Ciutadà francesa de 1789 és tan important en la història del
constitucionalisme? Argumenteu les respostes en un màxim de 30 línies.

L’article 16 de la Declaració estableix que “tota societat en què la garantia de drets no estigui
assegurada, ni la separació de poders determinada, no té Constitució”. El precepte apel·la al
principi de separació de poders i a la garantia de drets i llibertats de la ciutadania. Garanteix el

3
Semestre setembre 2023 – gener 2024
 SISTEMA CONSTITUCIONAL ESPANYOL

Solucions de la PAC 0

paper de la Constitució com a norma jurídica suprema que constitueix i limita els poders de
l’Estat i els organitza amb l’objectiu de preservar un esfera de drets i llibertats dels ciutadans.

Aquesta Declaració constitueix un dels episodis fundacionals del constitucionalisme al món.

L’origen històric del constitucionalisme se situa, precisament, en el context històric de les
revolucions liberals de finals del segle XVIII a França i EUA. A diferència del cas d’Anglaterra,
on els principis del constitucionalisme des de finals del segle XVII aniran consolidant-se
progressivament a través de la transformació progressiva de l’ordre feudal en una organització
política estatal, a França i EUA aquest moviment constitucional s’institueix a partir d’una ruptura i
la instauració d’un nou ordre polític partint d’uns principis propis. En el cas dels EUA, el
constitucionalisme s’inicia amb el procés d’independència de les tretze colònies angleses amb la
Corona, i la seva transformació en Estats lliures i independents. La Declaració d’Independència de
4 de juliol de 1776 apel·la precisament al drets dels pobles d’instituir una forma de govern
fonamentada en uns drets inalienables i en el consentiment dels governats. Semblantment, la
Revolució Francesa marca també una ruptura amb les estructures d’Antic Règim prèvies. La
convocatòria dels Estats Generals per part de Lluís XVI l’any 1789 serà el desencadenant d’aquest
procés revolucionari que convertirà aquests Estats Generals en una Assemblea Nacional de
caràcter constituent inspirada en la Convenció americana. El primer text que aprovarà l’Assemblea
serà precisament la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (1789) on es glossaran els
principis polítics del liberalisme.

De fet, el moviment polític i ideològic del constitucionalisme neix inspirat en els principis liberals
amb l’objectiu de fer front a l’absolutisme. Propugna una nova forma d’organització del poder polític
dirigida a preservar la llibertat i els drets individuals. Amb aquest objectiu, es defensaran
diverses tècniques per tal de limitar i controlar el poder: la separació de poders, les
declaracions de drets, el govern representatiu, la sobirania nacional i la limitació del poder
polític a través del dret. Aquest moviment garantista defensarà el paper de la Constitució com a
norma jurídica suprema que constitueix els poders de l’Estat i els organitza amb l’objectiu de
preservar un esfera de drets i llibertats dels ciutadans. Val a dir que, les primeres manifestacions
del constitucionalisme escrit adoptaran la forma de declaracions de drets, com n’és un exemple
paradigmàtic la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà francesa de 1789 estudiada.

L’article 16 d’aquesta Declaració glossa, precisament, aquests principis quan estableix que una
societat en la qual la garantia de drets no estigui assegurada, ni la separació de poders
determinada, no té constitució. Es valorarà la capacitat de l’alumnat de reflexionar entorn al principi
de separació de poders i a la garantia de drets i llibertats de la ciutadania en el primer
constitucionalisme històric. En l’avaluació d’aquesta pregunta, es valorarà la capacitat
argumentativa de l’alumnat, no només a l’hora d’identificar quins són els principals fonaments
ideològics que inspiren l’origen del constitucionalisme al món, sinó també, i molt especialment, a
l’hora de projectant-los en la dicció de l’article 16 de la Declaració dels Drets de l’Home i del
Ciutadà francesa de 1789.

2. PART PRÀCTICA (4 punts)

Llegiu l’article 89 de la Constitució francesa de 4 d’octubre de 1958, que podeu consultar en

línia i contesteu les següents preguntes:

1. Aquest article conté una clàusula d’intangibilitat: identifiqueu-la i expliqueu en què

consisteix. Esteu d’acord que les Constitucions contemplin clàusules d’intangibilitat?
Argumenteu jurídicament la resposta.
4
Semestre setembre 2023 – gener 2024
 SISTEMA CONSTITUCIONAL ESPANYOL

Solucions de la PAC 0

L’article 89 in fine de la Constitució francesa de 4 d’octubre de 1958, ubicat dins el Títol XVI intitulat
“De la reforma”, estableix la prohibició de reformar la forma republicana de govern. En
l’avaluació d’aquesta pregunta es prendrà en consideració la capacitat de l’alumnat de definir i
revisar críticament què són les clàusules d’intangibilitat constitucionals, projectant-ho al cas
plantejat. Les clàusules d’intangibilitat constitueixen un límit material explícit (establert de manera
expressa per la mateixa constitució) per a la reforma del text constitucional. Són prohibicions
expresses de reformar determinats matèries perquè així ho ha fixat el constituent, que les ha
considerades fonamentals del sistema polític, i per tant, no modificables. No són matèries que
requereixen un alt grau de dificultat per ser modificades (rigidesa) sinó directament que no poden
ser modificades. Literalment, són unes matèries fixades per la Constitució com a “intangibles”. En
qualsevol cas, les clàusules d’intangibilitat tenen un significat polític rellevant perquè reforcen allò
que es considera el nucli essencial de la Constitució, indisponible per al poder de reforma.

Per una ampliació, vegeu epígraf 4.2.2 del mòdul 1, intitulat “La reforma de les Constitucions”.

2. La Constitució espanyola de 1978 conté alguna clàusula d’intangibilitat? Està

subjecte a límits? Si és el cas, identifiqueu-los. Segons la vostra opinió, s’han de
contemplar límits al procés de reforma dels textos constitucionals? Documenteu-vos
sobre els diferents tipus de límits de la reforma constitucional i argumenteu les
vostres respostes.

La Constitució espanyola no contempla clàusules d’intangibilitat. Tots els seus articles són
reformables, i la previsió d’un reforma total s’explicita a l’article 168 de la pròpia norma.
Nogensmenys, doctrinalment s’ha discutit sobre si tots els articles són reformables, i en aquests
debats s’han plantejat arguments recurrents, relatius a l’existència de certs límits implícits.
Igualment, l’article 169 de la Constitució contempla un límit temporal quan estableix que no podrà
iniciar-se la reforma constitucional en temps de guerra o de vigència d’algun dels estats previstos
en l’article 116 de la Constitució (estats d’alarma, d’excepció o de setge).

Recordem que els textos constitucionals poden establir límits a la seva pròpia reforma. Aquests
límits poden classificar-se en límits explícits (establerts de manera expressa per la mateixa
constitució) i límits implícits (deduïbles de la mateixa norma en la mesura que aquesta conté
alguns aspectes que es consideren essencials o bàsics, com ara els drets fonamentals, el principi
democràtic o els seus principis estructurals). Val a dir que aquests límits, sobretot els implícits,
s’han desenvolupat teòricament i a la pràctica, prenent en consideració experiències històriques del
passat (la preocupació que va generar l’experiència dels totalitarismes del període d’entreguerres, i
la destrucció que van fer dels textos constitucionals i dels valors democràtics). En el que concerneix
els límits explícits, poden ser temporals (vegeu per exemple l’article 169 de la Constitució) i
materials (les dites clàusules d’intangibilitat, o prohibicions de reformar determinades matèries o
preceptes).

En l’avaluació d’aquesta pregunta, es prendrà en consideració la capacitat de l’alumnat

d’argumentar-la jurídicament. Per una ampliació, vegeu l’epígraf 4.2.2 del mòdul 1, intitulat “La
reforma de les constitucions”. Es valorarà que l’alumnat hagi contestat bo i emprant les seves
pròpies paraules, sense plagiar d’altres fonts. Si s’han transcrit textos, es revisarà que els
hagin citat degudament. El plagi es penalitza amb un suspès.

3. DEBAT

5
Semestre setembre 2023 – gener 2024
 SISTEMA CONSTITUCIONAL ESPANYOL

Solucions de la PAC 0

A Suïssa el poder constituent s’atribueix al poble i als cantons. El reconeixement històric d’una
iniciativa popular de reforma constitucional ha propiciat que l’articulat de la Constitució federal de la
Confederació suïssa hagi estat objecte de nombroses reformes al llarg dels anys. Podeu
consultar-les en línia.

Us proposem obrir un espai de debat i reflexió crítica entorn a la reforma de les Constitucions.
Quina opinió personal té sobre l’experiència de reforma constitucional suïssa? És positiu que les
constitucions es modifiquin recurrentment? Quins avantatges i quins inconvenients poden plantejar
processos de reforma constitucional recurrents? Què és millor, al vostre entendre, que les
Constitucions siguin rígides o flexibles?

Es revisaran les publicacions voluntàries a l’apartat “Debat” de l’aula.

6
Semestre setembre 2023 – gener 2024