20.

437 INTRODUCCIÓ AL DRET

Semestre Set. 23 – Gener 24 Mòduls 4 i 5

Prova d’avaluació continuada – PAC 3

(M4) BREU APROXIMACIÓ A L’ORDENAMENT

JURÍDIC ESPANYOL
(M5) LA DIMENSIÓ INSTITUCIONAL DEL DRET.
L’ESTAT DE DRET

• Presentació i objectius
• Enunciats: descripció teòrica de la pràctica a realitzar
• Materials
• Criteris d'avaluació
• Format de lliurament
• Data de lliurament

Presentació
Presentació i objectius

Aquesta PAC es proposa desenvolupar els objectius i competències indicats a la unitat

d’aprenentatge 3, seguint les pautes del Pla Docent. Per aquesta unitat s'estableixen els següents
objectius específics:

• Aproximar-se al sistema de fonts de l'ordenament jurídic espanyol, els diferents tipus de

disposicions normatives, a la seva jerarquia i a les principals branques o àmbits del dret.
• Comprendre el concepte i les característiques de l'estat de dret.
• Conèixer l'estructura i les funcions de les principals institucions polítiques de l'Estat espanyol.
• Aproximar-se al concepte, tipus i mecanismes de garantia i protecció dels drets fonamentals.

Descripció de la pràctica
La prova consta de tres parts. La primera part (10 punts) consisteix en un exercici tipus test. La
segona part (10 punts) consisteix en 10 afirmacions que han de ser valorades com a vertaderes o
falses i justificar breument la resposta. La tercera part (5 punts) consisteix en unes preguntes a
respondre breument, de manera argumentada.

Enunciats de la PAC
Primera Part (10 punts)
Test: Llegeix atentament els enunciats següents i indica quina de les respostes proposades
és la correcta. Només hi ha una única resposta correcta per a cada pregunta:
1. A l'ordenament jurídic espanyol són normes amb rang de llei:
a) Totes les normes dictades pel Parlament
b) Només les normes dictades pel Parlament
c) Només les lleis dictades pel Parlament
d) Cap de les respostes anteriors és correcta
Resposta correcta d.
Explicació: No totes les normes dictades pel parlament tenen rang de llei (per exemple, el Reglament
del Congrés, o certes reformes constitucionals) ni només les normes dictades pel Parlament amb rang
de llei són lleis. El Govern a través del Decret legislatiu i del Decret-llei també té competència
legislativa. Per tant, cap resposta no és correcta.
2. Els principis generals del dret són:
a) Normes universals i immutables per al positivisme jurídic
b) Abstraccions o induccions del dret positiu per al iusnaturalisme jurídic
c) Normes implícites del dret per al positivisme jurídic
d) Normes explícites del dret en tots dos casos
Resposta correcta c.
Explicació: Per al positivisme jurídic, els principis generals del dret serien en tot cas abstraccions o
induccions a partir del contingut de les normes jurídiques positives.
3. En ordenament jurídic espanyol únicament són fonts del dret:
a) La llei i el costum.
b) La llei, el costum i els principis generals del dret
c) La llei, el costum, els principis generals del dret i la jurisprudència
d) La llei, el costum, els principis generals del dret i la doctrina expressada pels jutges i els tribunals
en les seves decisions.
Resposta correcta b.
Explicació: La jurisprudència en si no és una font del dret, ja que no suposa una creació de normes
generals, però sí que pot arribar a ser molt rellevant en la mesura que estableix quines són les
interpretacions més habituals i acceptades dels preceptes normatius que apliquen els jutges, cosa
que elimina com a correctes les respostes c i d. La a és parcialment correcta però no completament
correcta.
4. La diferència entre lleis orgàniques i ordinàries és:
a) Material i substantiva
b) Jeràrquica
c) Material i de procediment
d) Jeràrquica i procedimental
Resposta correcta c.
Explicació. La diferència entre lleis orgàniques i ordinàries no és jeràrquica, sinó que, d'acord amb
allò establert a l'Art. 81.1 de la CE, la diferència de forma està vinculada també a una reserva material
o substantiva que comporta un procediment agreujat d'aprovació.
5. L'Estat de dret es caracteritza per:
a) Estar creat per normes jurídiques
b) L'existència d'una constitució formal

2
c) a i b són correctes
d) Ni a ni b són correctes
Respostes correcta a.
Explicació. La característica fonamental de l'Estat de dret és que totes les institucions i els poders
públics actuen d'acord amb el que estableixen les normes jurídiques. Aquestes normes determinen
tant la seva pròpia existència, composició i competències, com el funcionament i el marc de les
decisions que poden prendre.
6. La potestat legislativa únicament resideix en:
a) El Govern
b) Les Corts Generals
c) Les Corts Generals i el poble sobirà
d) Les Corts Generals i El Rei
Resposta correcta b.
Explicació. La funció o competència fonamental de les Corts Generals és l’exercici de la potestat
legislativa (elaborar i aprovar les lleis, en sentit tècnic), encara que no és l’única funció que tenen
atribuïda.
7. A l'ordenament jurídic espanyol els Estatuts d'Autonomia són:
a) Normes constitucionals en sentit formal
b) Constitucions de cada Autonomia en sentit formal
c) Normes constitucionals en sentit material
d) Jeràrquicament superiors a qualsevol norma estatal
Resposta correcta c.
Explicació: Si bé el sistema jurídic espanyol compta amb una constitució formal, des del punt de vista
material els diversos estatuts d'autonomia que constitueixen i configuren cadascuna de les
comunitats autònomes també es poden catalogar com a normes constitucionals, ja que contenen
normes que afecten a l'estructura juridico-política bàsica de l'Estat, sobretot pel que fa a l'organització
territorial.
8. En cas de col·lisió entre una llei i un tractat internacional:
a) S'aplica la llei perquè és jeràrquicament superior al tractat internacional
b) S'aplica preferent el tractat internacional excepte en els casos de col·lisió amb lleis orgàniques,
atès que aquestes són jeràrquicament superiors al tractat
c) S'aplica preferentment el tractat internacional perquè invalida la llei en tots els casos
d) El tractat internacional és aplicable preferentment
Resposta correcta d
Explicació: Entre els tractats i les lleis no hi ha una relació de jerarquia, sinó de prevalença. La
prevalença implica que, en cas de col·lisió, el tractat té preferència (i per tant és el que s'aplica al
cas), però això no és el seu posa que la llei quedi invalidada o derogada.
9. A l'ordenament jurídic espanyol el govern cessa:
a) En cas de mort del Rei
b) Quan es presenta una Moció de censura
c) En cas de mort del president o presidenta del Govern
d) a, b i c amb correctes
Resposta correcta c.

3
Segons estableix l'article 101 de la Constitució, el Govern cessa en la seva activitat en acabar la
legislatura, en perdre la confiança del Congrés (cosa que implica que la Moció de censura ha d'haver
estat aprovada i elegit un nou president del govern, i no merament presentada, com afirma la
resposta), per dimissió del president o per mort d'aquest.
10. Els Estatuts d'Autonomia, en sentit formal, són:
a) Normes de la Constitució
b) Lleis orgàniques
c) a i b
d) ni a ni b
Resposta correcta b.
Explicació: Des del punt de vista formal, els estatuts s'aproven mitjançant el mateix procediment que
una llei orgànica per part de l'Estat central, encara que per reformar-se se seguirà el procediment
fixat en el propi estatut (que pot exigir, per exemple, un referèndum dels ciutadans de la comunitat
autònoma), encara que en tot cas també es requereix l'aprovació de les Corts Generals mitjançant el
procés de la llei orgànica.

Segona Part (10 punts)

Indiqueu si les següents afirmacions són VERTADERES o FALSES, justificant breument la
resposta (màxim 5 o 6 línies), i sense limitar-se a repetir l’enunciat:
1. El Reglament Europeu 2016/679 de protecció de dades ha obligat tots els Estats membres de la
UE a adaptar la seva legislació interna per poder ser aplicat i donar compliment a les seves
exigències de protecció de dades individuals.
FALS. Els Reglaments Comunitaris i, entre ells el Reglament Europeu 2016/679 de protecció de
dades, són disposicions que s'apliquen directament i per igual a tots els Estats membres, una
vegada que entren en vigor.
2. El principi d'autonomia de la voluntat ha servit tradicionalment com a exemple de principi general
del dret concebut des d'un punt de vista iusnaturalista, com a norma universal, immutable i
independent de la voluntat humana.
FALS. El principi d'autonomia de la voluntat és un exemple clar de principi subjecte a la voluntat
humana i per tant ni és invariable ni independent de la d'aquesta com exigiria el iusnaturalisme.
No obstant això, sí que es pot considerar un principi general del dret des del punt de vista de
l'autonomia per contractar que protegeixen els ordenaments jurídics democràtics.
3. A causa de les restriccions que imposa el criteri de jerarquia, un reglament no pot regular les
mateixes matèries que regula una llei, atès que la norma reglamentària esdevindria invàlida per
envair matèries reservades a normes de jerarquia superior.
FALS. El criteri de jerarquia no impedeix que una norma reglamentària reguli una matèria ja
regulada per la llei. El que el criteri de jerarquia impedeix, sota conseqüència d'invalidesa, és que
la norma reglamentària reguli de manera incompatible o contradictòria amb la llei aquesta mateixa
matèria.
4. A l'Estat espanyol, els Estatuts d'Autonomia són normes de rang constitucional en sentit formal.
És a dir, el denominat bloc de constitucionalitat està format per la Constitució de 1978 i els Estatuts
d'Autonomia.
FALS. És cert que l'anomenat “bloc de constitucionalitat” està format per la Constitució de 1978 i
els Estatuts d'Autonomia, però no per això els Estatuts d'Autonomia són normes constitucionals en
sentit formal, cosa que queda reservada a la Constitució de 1978, sinó en sentit material.
5. La convalidació del decret legislatiu que el Govern pot dictar en casos de necessitat urgent s'ha
de fer dins el termini de 30 dies a partir de la seva aprovació.
FALS. El decret legislatiu és una norma amb rang de llei que requereix una delegació parlamentària
prèvia, per això es pot entendre com un “encàrrec” o delegació del Parlament al Govern. Per això

4
mateix no està pensat per a situacions de necessitat urgent, com el decret-llei, ni requereix
convalidació posterior.
6. A l'Estat espanyol, la sobirania pertany al Rei i a les Cambres Parlamentàries, que representen
la voluntat popular.
FALS. El Rei és el cap de l'Estat, però no és sobirà en cap sentit. Tampoc no ho són les Cambres
Parlamentàries. La sobirania resideix al poble espanyol tal com declara la pròpia Constitució
espanyola. Les Cambres Parlamentàries exerceixen en tot cas la representació del poble espanyol
i per tant de la sobirania d’aquest (Art. 66.1 Constitució espanyola).
7. D’acord amb la Constitució espanyola de 1978, hi ha determinades matèries que queden vetades
al legislador ordinari.
VERTDADER. D'acord amb l'Art. 81.1 de la Constitució espanyola de 1978, hi ha determinades
matèries, com les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats públiques
o les que aprovin els estatuts d'autonomia i el règim electoral general, que queden reservades a
les lleis orgàniques. Les quals tenen, per tant, un àmbit material reservat.
8. La Directiva (UE) 2023/970 del Parlament Europeu i del Consell, de 10 de maig de 2023, per la
qual es reforça l’aplicació del principi d’igualtat de retribució entre homes i dones per un mateix
treball o un treball igual valor a través de mesures de transparència retributiva i de mecanismes
per al seu compliment, és una norma que gaudeix d'aplicació directa a tots els estats membres de
la Unió Europea.
FALS. La Directiva (UE) 2023/970 com la resta de Directives comunitàries, probablement la norma
jurídica més comuna a l'àmbit de la UE, no gaudeix d'aplicació directa, com passa amb els
Reglaments comunitaris. Les Directives fixen punts en comú donant un marge als estats membres
per adaptar la seva legislació interna en un període de temps fixat per endavant.
9. Tots els estats de dret, i en particular els democràtics, tenen una constitució en sentit formal,
encara que no necessàriament en sentit material.
FALS. Encara que l'habitual és que tots els estats, i en particular els estats democràtics de dret,
comptin amb una constitució tant en sentit formal com material, es pot donar el cas, com passa a
Anglaterra, que un estat no tingui constitució formal però sí material.
10. A l'Estat espanyol la competència legislativa, és a dir, la capacitat de dictar normes amb el rang
i força de llei, resideix exclusivament a les Corts Generals.
FALS. Encara que la competència legislativa és una atribució de les Corts Generals, hi ha dues
excepcions en què el Govern té també atribuïda aquesta competència, és a dir, el decret legislatiu
i el decret llei. A més, les Comunitats Autònomes també tenen parlaments amb capacitats
legislatives en l'àmbit de les seves competències.

Tercera Part (5 punts)

Llegeix atentament els enunciats següents i respon justificadament les preguntes
següents:
El termini de lliurament d'aquesta PAC 3 coincideix amb el límit per a la investidura del
president o presidenta del Govern espanyol, per això ofereix una bona oportunitat per
plantejar algunes qüestions pràctiques en relació amb la nova legislatura.
1. Quin òrgan és competent per aprovar la investidura? [1 punt]
El president o presidenta del govern és elegit pel Parlament (concretament, pel Congrés dels
Diputats), com estableix l'article 99 CE.
2. Quina composició ha de tenir obligatòriament el nou govern? [1 punt]
D'acord amb l'article 98.1 CE «El Govern es compon del president, dels vicepresidents, si escau,
dels ministres i dels altres membres que estableixi la llei». És a dir, la composició obligatòria del
govern que imposa la Constitució és la formada pel president o presidenta i les ministres o
ministres, atès que l’existència d’una o més vicepresidències del govern és totalment facultativa i
tampoc s’ha introduït cap altra figura obligatòria per via legal.

5
3. Atesa l'heterogeneïtat de posicions polítiques que sostenen els grups que donen suport
a la investidura, indica quina mesura de control disposa el Parlament sobre el Govern si
es trenca la relació de confiança i quines característiques ha de tenir. [2 punts]
El principal instrument de control és la moció de censura. En situacions en què presumiblement el
Govern pugui haver perdut la confiança del Congrés dels Diputats (com en una crisi de govern),
aquest pot utilitzar el mecanisme de la moció de censura per fer cessar el Govern i investir un altre
president. Al nostre sistema, les mocions de censura són de tipus «constructiu», cosa que significa
que alhora que s'intenta fer cessar el Govern, s'ha de proposar a un candidat alternatiu. Si aquest
candidat obté la majoria absoluta dels vots de la Cambra, automàticament serà el nou president
del Govern.
4. La clara oposició entre dos blocs a les Corts Generals i la pluralitat de sensibilitats
polítiques que sustenten el govern fan que sigui molt difícil dur a terme aquesta
legislatura l'aprovació o modificació de la regulació legal dels òrgans de l'Estat, com el
Tribunal Constitucional. Indica per què. [1 punt]
L'article 81.1 de la CE estableix l'àmbit material de les lleis orgàniques: «Són lleis orgàniques les
relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, les que aprovin
els estatuts d'autonomia i el règim electoral general i les altres previstes a la Constitució»”
Precisament entre «les altres previstes a la Constitució», es troben les lleis que regulen els
principals òrgans de l'Estat (més enllà dels aspectes bàsics que ja estableix la pròpia Constitució),
com la Llei orgànica del Tribunal Constitucional, la Llei orgànica del Poder Judicial o la Llei orgànica
del Defensor del Poble. Atès que aquestes lleis compten amb un procediment d'aprovació agreujat,
d'acord amb l'art. 81.2 de la Constitució, que exigeix la majoria absoluta (que hi hagi més vots
favorables que la suma de vots negatius i abstencions) del Congrés dels Diputats per a la aprovació,
modificació o derogació de les lleis orgàniques, en una votació final sobre el conjunt del projecte,
és molt difícil que en aquesta legislatura es puguin tirar endavant aquest tipus de legislació i per
tant dur a terme noves regulacions en relació amb l'estructura bàsica del Estat o altre tipus de
legislació orgànica.

Materials
Per a la realització d’aquesta PAC és necessari haver estudiat els mòduls 4 i 5 de l’assignatura.

Criteris d’avaluació
El valor total de la PAC és de 25 punts, distribuïts segons el que s’indica a cada pregunta.
Els criteris emprats per atorgar les diverses puntuacions seran:
- l’adequació de la resposta a l’enunciat de la pregunta
- la correcció del contingut de la resposta
- la capacitat de raonament crític i la complexitat del raonament emprat per a justificar la solució
aportada
- l’estil amb què és redacti la resposta, qüestió important per a un jurista

Format de lliurament
La PAC s’ha de lliurar a l’apartat corresponent de l’aula (no a la bústia personal del professor/a
col·laborador/a). El fitxer pot lliurar-se en format Word (.doc), Open Document (.odt), Rich Text
Format (.rft) o PDF.

6
Data de lliurament
La data límit de lliurament són les 23:59 hores del 27 de novembre de 2023. No s’admetrà cap
exercici lliurat amb posterioritat.