Espai

grapa

Prova de Síntesi 2017/18-1

Assignatura Codi Data Hora inici
Dret públic 20.504 20/01/2018 15:30

 Enganxeu en aquest espai una etiqueta identificativa

amb el vostre codi personal
 Prova

20.504 20 01 18 PV

!!!
Aquesta prova només la poden realitzar els
estudiants que han aprovat
l’ Avaluació Continuada

Aquest enunciat correspon també a les assignatures següents:

 13.510 - Dret públic

Fitxa tècnica de la Prova

 Comprova que el codi i el nom de l’assignatura corresponen a l’assignatura en la qual estàs

matriculat.
 Només has d’enganxar una etiqueta d’estudiant a l’espai corresponent d’aquest full.
 No es poden adjuntar fulls addicionals.
 No es pot realitzar la prova en llapis ni en retolador gruixut.
 Temps total: 1 h.
 En cas que els estudiants puguin consultar algun material durant la prova, quin o quins materials
poden consultar?
Cap
 Valor de cada pregunta: Cada pregunta de test val 0,4 punts. La part de test son 4 punts., la teoria 2
punts i la pràctica 4 punts.
 En cas que hi hagi preguntes tipus test: Descompten les respostes errònies? SÍ Quant? 0,1
 Indicacions específiques per a la realització d’aquesta prova:
Cal respondre exclusivament allò que es demana, fer-ho raonadament, justificant les respostes iatenent
a la correcció de l'argument, tant a nivell de contingut com de forma (ortografia, etc).

Pàgina 1 de 7
 Prova de Síntesi 2017/18-1
Assignatura Codi Data Hora inici
Dret públic 20.504 20/01/2018 15:30

Enunciats

1.- La Constitució Espanyola de 1978 es va elaborar d’acord amb el procediment establert a la Llei per a la
reforma política aprovada per les Corts franquistes.
a) Certament, es van seguir els passos establerts per aquesta llei franquista.
b) Si que es van seguir els passos, però va arribar un moment que es va decidir que això no era democràtic
i es va aprovar un altre procediment.
c) De cap manera, atès que es va produir un trencament amb el franquisme.

2.- L’aprovació d’una moció de censura pel Congrés de Diputats:

a) comporta el cessament del President del Govern i la convocatòria d’eleccions generals.
b) suposa que el Govern ha de cessar immediatament i es genera un caos considerable, per la qual cosa
només es pot presentar una moció de censura dos cops l’any.
c) comporta el cessament del President del Govern i l’elecció d’un de nou, sense celebració
d’eleccions, atès que és una moció de censura constructiva.

3.- Les relacions entre la llei orgànica i la llei ordinària es regeixen bàsicament pel principi:
a) de jerarquia
b) de competència
c) dispositiu

4.- El sistema constitucional actual:

a) Determina en el text constitucional les competències que assumeixen totes i cadascuna de les comunitats
autònomes.
b) Necessita ser complementat pels estatuts d’autonomia per saber quin és el repartiment final i
concret de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes.
c) No permet la reforma dels estatuts d’autonomia sense una reforma constitucional prèvia.

5.- Als sistemes parlamentaris hi ha:

a) un cap de l’Estat amb amplis poders i facultats
b) responsabilitat política del Govern davant el Parlament
c) concentració de poders convencionals

6.- Una Constitució es considera rígida:

a) quan pot ser reformada mitjançant un procediment establert a aquest efecte
b) quan pot ser reformada mitjançant els òrgans legislatius ordinaris
c) quan només pot ser reformada parcialment

7.- Els efectes de la contrasignatura dels actes del rei són:

a) la translació de la responsabilitat a les persones que els contrasignen.
b) la translació de la responsabilitat a les persones que els contrasignen, sempre i quan hagin intervingut a
l’acte contrasignat
c) la translació de la responsabilitat a les persones que els contrasignen, però només en els actes normatius

8.- La Constitució espanyola i la resta de l’ordenament jurídic, segons l’article 9.1 CE, vinculen:
a) només els poders públics
b) només els jutges
c) els ciutadans i els poders públics

9.- La garantia dels drets fonamentals davant la violació per part dels poders públics correspon:
a) als jutges independents
b) al Govern
c) als partits polítics

Pàgina 2 de 7
 Prova de Síntesi 2017/18-1
Assignatura Codi Data Hora inici
Dret públic 20.504 20/01/2018 15:30

10.- L'acte administratiu definitiu és el que...

a) dicta l'òrgan que ocupa la cúspide de la jerarquia administrativa.
b) posa fi a la via administrativa.
c) té caràcter resolutori, en oposició al de tràmit.

Segona part: dues preguntes teòriques.

Cal triar i respondre NOMÉS UNA de les dues preguntes.

Cal respondre argumentadament, però de forma resumida.

1.- El decret-llei: a) el pressupost de fet habilitant, b) matèries prohibides, c) el decret-llei davant el

Congrés dels diputats, d) control jurisdiccional.

A) El Decret Llei és un acte normatiu amb rang de llei caracteritzat perquè l’article 86 de la Constitució
faculta el Govern per dictar-lo amb caràcter provisional, en casos de necessitat extraordinària i urgent, sobre
matèries no excloses pel propi article i sotmesos al control posterior del Congrés. Com ha assenyalat el
Tribunal Constitucional en jurisprudència reiterada, el caràcter de necessitat extraordinària i urgent no s’ha
d’entendre com la concurrència de circumstàncies de gravetat o d’alarma, sinó com la necessitat d’afrontar
una qüestió amb una major celeritat que la pròpia del procediment legislatiu. Per tant, el Govern, segons
l'art. 86.1 CE, només pot dictar decrets llei "en cas d’extraordinària i urgent necessitat", situació que permet
sostreure la potestat legislativa a les Corts Generals.

A la Constitució republicana de 1931 es plantejava el supòsit de "quan ho demani la defensa de la

República" i en els "casos excepcionals que requereixin una decisió urgent". L'actual text de la Constitució
de 1978 es refereix a raons de necessitat urgent. L'altre supòsit, el de situació de defensa institucional,
podem entendre que es recull a l'art. 116 CE, referit als estats d'alarma, excepció i setge, desenvolupats en
la LO 4/1981.En tot cas, es pot afirmar que el supòsit de fet habilitant és una situació de la realitat de la vida
que ha de valorar el propi Govern, situació que a més es podria donar i que el Govern no consideres la
conveniència d’utilitzar aquest instrument normatiu. En principi, per tant, es un concepte jurídic indeterminat
que permet al Govern dictar un decret-llei si ho considera adient, tot i que no està obligat lògicament a fer-
ho. També cal dir que no estaríem en presència d'una d'extraordinària i urgent necessitat quan la situació
pugui esperar raonablement a ser regulada per una llei aprovada per les Corts Generals, per qualsevol
modalitat, incloses les que poden escurçar els terminis, és a dir, el procediment d'urgència, l'aprovació en
comissió amb competència legislativa plena o la tramitació en lectura única (STC 6/1983), però la pràctica
ha demostrat que el decret-llei s’ha convertit en un instrument més en mans del Govern quan li ha interessat
utilitzar-lo. El Tribunal Constitucional ha aplicat tradicionalment la tesi de la necessitat relativa, que reconeix
la legitimitat constitucional dels decrets llei dictats en funció dels objectius governamentals de la realització
del programa polític del Govern. En la STC 60/1986 es considera el decret llei com un instrument normatiu
per a donar resposta a les situacions canviants de la vida, sense que calguin necessitats absolutes o
extremes, sinó relatives, que s'originin en el desenvolupament ordinari de la tasca governamental. A la STC
29/1982, el Tribunal Constitucional va considerar que "el pes que en l'apreciació del que s'hagi de
considerar com a cas de necessitat extraordinària i urgent és forçós concedir al judici purament polític dels
òrgans a què incumbeix la direcció política de l'Estat, no pot ser obstacle per a estendre també l'examen
sobre la competència habilitant al coneixement del Tribunal Constitucional, quan calgui per a garantir un ús
del decret llei adequat en la Constitució". El Tribunal va establir uns paràmetres, però, per a controlar la
urgència: "que aquesta definició sigui explícita i raonada", "que hi hagi una connexió de sentit entre la
situació definida i les mesures que en el decret llei s'adopten", "que modifiquin d'una manera instantània la
situació jurídica existent". D'aquesta manera, s'atribueix al Govern la competència i la iniciativa d'apreciar la
concurrència de la situació de necessitat extraordinària i urgent que no ha de coincidir amb supòsits extrems
d'excepcional amenaça per a la comunitat o l'ordre constitucional. La STC 68/2007 ha produït un canvi
significatiu de criteri, atès que declara la inconstitucionalitat del decret-llei tot entenent que no es dona la
necessitat extraordinària i urgent. El Tribunal Constitucional afirma que no es pot utilitzar d'una manera
instrumental la necessitat d'una urgència en la reforma del sistema laboral, i que la necessitat d'adoptar

Pàgina 3 de 7
 Prova de Síntesi 2017/18-1
Assignatura Codi Data Hora inici
Dret públic 20.504 20/01/2018 15:30

mesures urgents ha de respondre a motius conjunturals, no estructurals (ampliació de cobertures o eficàcia

de les finalitats), ja que en aquest cas el conjunt de la normativa laboral i de la seguretat social es podria
adoptar mitjançant decret llei, la qual cosa no seria de rebut.

B L'art. 86.1 CE estableix que es competència del Govern la facultat de dictar decrets llei, que el mateix
precepte defineix com disposicions legislatives provisionals.Te uns límts en el sentit de matèries que no pot
afectar: L’àmbit de matèries que poden ésser objecte del decret-llei ve regulat de manera negativa al text
constitucional. L’art. 86.1 CE estableix que els decrets llei no poden afectar determinades matèries que
queden expressament excloses del seu àmbit: l'ordenament de les institucions bàsiques de l'Estat, els drets,
deures i llibertats dels ciutadans regulats en el títol I, el règim de les comunitats autònomes i el dret electoral
general. El Tribunal Constitucional, a partir de la STC 111/1983, ha optat per una interpretació àmplia o no
literal de l'expressió afectar, en considerar que faria referència a la regulació del règim general dels drets o
institucions a què es refereix l'art. 86.1 CE o amb la incidència en el contingut essencial d'aquests drets o en
els elements essencials o estructurals d'aquestes institucions. Per tant, quan no és així, res impedeix que el
decret-llei afecti les matèries esmentades. Les institucions bàsiques de l'Estat són aquelles definides com
les organitzacions públiques previstes a escala constitucional, la regulació de les quals està reservada a la
llei. La STC 60/1986 va considerar que la prohibició constitucional feia referència a elements estructurals
essencials o generals de l'organització i funcionament de les institucions bàsiques estatals, però no als seus
aspectes accidentals o singulars. La STC 60/1986 va afirmar que l'organització en departaments de
l'Administració central de l'Estat és un aspecte accidental o singular de la mateixa i que per tant es pot
regular per decret-llei. El règim de les comunitats autònomes cal entendre’l en el mateix sentit que acabem
de dir per a les institucions estatals. Allò que la Constitució prohibeix és què mitjançant el decret llei es pugui
"atribuir competències o delimitar positivament l'esfera de les comunitats autònomes" (STC 23/1993). Per la
seva banda, el dret electoral general, es va considerar aquell format per les normes electorals vigents per a
la generalitat de les eleccions (STC 38/1983). Aquí es tractaria de la prohibició d'afectar el règim jurídic
nuclear del dret fonamental al sufragi, de manera que per decret llei no es poden alterar els principis
fonamentals que regulen l'exercici del dret de vot, però sí altres aspectes secundaris. Els drets, deures i
llibertats dels ciutadans regulats en el títol I, exclouen de l'àmbit material del decret llei la possibilitat de
regular amb caràcter general els drets i deures dels ciutadans consagrats a tot el títol I, de manera que cal
fer notar que la prohibició és més amplia que la reserva de llei orgànica de l’art. 81.1 CE (que afecta als de
la secció primera del capítol segon del títol I). D’altra banda, l’art. 53.1 CE estableix que l'exercici dels drets i
llibertats del capítol II s’han de regular per llei (orgànica o ordinària, segons el cas),

Les matèries excloses no constitueixen numerus clausus atès que si llegim el text constitucional podem
afirmar que hi ha d’altres matèries en les quals no es pot utilitzar el decret llei. Són matèries no regulables
implícitament mitjançant decret llei. En la STC 60/1986, es va establir amb claredat que el decret llei no
podia envair cap dels límits establerts en l'art. 86.1 de la CE o "els que es dedueixin d'altres preceptes
legals". Aquests supòsits implícits es refereixen fonamentalment a aquells en els quals les Corts Generals
tenen una funció d'autorització o de control de l'activitat del Govern, ja que no té sentit que el Govern
s'habiliti a si mateix per a fer l'activitat en qüestió o que verifiqui la correcció de la seva gestió. Dins
d'aquests supòsits s'inclou la impossibilitat que el Govern es delegui a si mateix mitjançant aquest
instrument normatiu la potestat de dictar normes amb rang de llei o que el Govern adopti per si mateix,
mitjançant decret llei, l'autorització per a l'adopció de tractats internacionals. En segon lloc, ja que una llei
aprovada per les Corts Generals no pot deslegalitzar una matèria sotmesa a la reserva de llei, tampoc no es
podria adoptar aquesta mesura mitjançant un decret llei.

En el termini de 30 dies han de ser sotmesos a la convalidació parlamentària del Congrés dels Diputats per
a que esdevinguin definitius. Cal destacar però que el decret llei s’incorpora a l’ordenament jurídic des del
dia de la seva publicació al BOE.

C ) intervenció del Congrés dels Diputats.

Una vegada publicats en el BOE, els decrets llei han de ser sotmesos a debat i votació de totalitat al
Congrés dels Diputats, convocat a l'efecte si no estigués reunit, en el termini dels 30 dies següents a la seva
publicació. El procediment de control dels decrets llei per part del Congrés es troba regulat a l’art. 86.2 CE i

Pàgina 4 de 7
 Prova de Síntesi 2017/18-1
Assignatura Codi Data Hora inici
Dret públic 20.504 20/01/2018 15:30

en l'art. 151 RCD, segons els quals s'ha de pronunciar sobre la convalidació o derogació del decret llei,
sense que el Senat hi intervingui. Un membre del Govern ha d´exposar davant la cambra les raons per a la
promulgació del decret llei en el marc d’un debat de totalitat. Ha de fer-se en el ple de la cambra o de la
diputació permanent. El pronunciament, ja sigui per derogar-lo o convalidar-lo, que faci el Congrés ha de ser
exprés i acabar en una votació.

La convalidació del decret-llei es formalitza en un acord del Ple del Congrés dels Diputats i es publica en el
BOE com a resolució de la Presidència de la Cambra. Amb aquesta convalidació és converteix en definitiu
un acte normatiu que fins a aquell moment es, d'acord amb l'article 86.1 CE, una disposició legislativa
provisional. S'entén que ha tingut lloc el debat de totalitat per arribar a la convalidació. Un cop convalidat es
dona un segon acord dins el mateix termini de 30 dies segons el qual es pot iniciar la conversió del decret-
llei en projecte de llei pel procediment d’urgència, amb el debat parlamentari corresponent, la intervenció de
les dues cambres, i la superació dels límits materials inicials del decret-llei .

Es important la sentència de l’expropiació de RUMASA. Per uns el decret-llei i la llei posterior son dues
normes diferents, per la qual cosa, la impugnació del decret-llei no s'estén a la llei i la possible
inconstitucionalitat d'aquesta segona no hauria de ser examinada. Altres entenen que representen dos
moments de la mateixa norma jurídica, de tal manera que la llei posterior subsana els vicis del decret llei,
però també, que la impugnació del decret llei s’estén a la impugnació de la llei de conversió. Els magistrats
discrepants mantenen que no és possible, com es fa als fonaments jurídics 2 i 3 de la sentència, estimar
d'una banda que la impugnació del decret llei no comporta la impugnació de la llei, però al mateix temps,
atribuir implícitament a la llei eficàcia per solucionar els vicis del decret llei.

D) ¿Com s’exerceix el control sobre el decret llei, tant des de la perspectiva parlamentària com
jurisdiccional?

El Congrés dels Diputats és l´encarregat de la convalidació o derogació del decret-llei en el termini de 30

dies, com ja hem analitzat més amunt. Ara deixarà de ser una norma provisional per passar a ser definitiva.
Es tracta d’un acord del Ple sobre la totalitat del text. Aquesta convalidació la pot portar a terme la Diputació
Permanent del Congrés quan entri en funcionament.
La derogació del decret-llei per part del Congrés dels Diputats significa la seva expulsió de l´ordenament
jurídic. Com a regla general es considera que deixarà de tenir efectes de cara al futur, i que per tant ja no
s’aplicarà més.
El decret-llei pot ser convertit en llei, i així permetre la intervenció de les dues cambres legislatives en el
procediment.
D’altra banda, com a norma amb rang de llei és objecte de control en tots els seus elements per part del
Tribunal Constitucional (art. 161.1 CE i 27.2 LOTC). En concret haurà de verificar l'existència del supòsit de
fet habilitant així com el respecte de les matèries excloses.

2.- Explica quins actes són recurribles mitjançant recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional.

El recurs d’empara és un procediment que té com a únic objecte la tutela dels drets fonamentals enunciats
en l'article 53.2 CE i és un recurs generalment subsidiari (només es pot acudir en empara davant el Tribunal
Constitucional si s'han exhaurit les vies judicials que es preveuen en l'ordenament). Els actes parlamentaris
sense valor de llei representen una excepció a la subsidiarietat, perquè es poden recórrer directament
davant el Tribunal Constitucional.
Objecte del recurs: els actes, omissions o disposicions sense rang de llei dels poders públics que vulnerin
els drets i les llibertats que recullen els articles 14 a 29 i 30.2 CE.

Pàgina 5 de 7
 Prova de Síntesi 2017/18-1
Assignatura Codi Data Hora inici
Dret públic 20.504 20/01/2018 15:30

Tercera part: pràctica

Cal respondre argumentadament i de la manera més completa possible, d’acord amb el temps que es
disposa.

Celebrades les eleccions generals, el candidat a President del Govern planteja en el moment de demanar la
confiança de la cambra un programa de Govern que inclou, entre altres mesures, la reforma de la
Constitució per incloure els noms de les Comunitats Autònomes a l’article 143. El grup parlamentari que li
dóna suport ha obtingut 185 escons.

1.- Explica el procediment de reforma que s’haurà de seguir. Li cal el suport d’algun altre grup parlamentari?

La reforma no afecta els temes previstos a l’art. 168, per la qual cosa es podria seguir el procediment del
167 CE. Cal que l’aprovació sigui per 3/5parts de les cambres.
La iniciativa de reforma correspon al Govern, al Congrés dels Diputats (dos grups parlamentaris o una
cinquena part de diputats) o al Senat (50 senadors que no formin part del mateix grup parlamentari); les
assemblees legislatives de les comunitats autònomes poden demanar al Govern o al Congrés que iniciïn
una reforma, però no tenen pròpiament capacitat per a iniciar directament una reforma constitucional. Se
n’exclou la iniciativa legislativa popular. Les cambres tenen un gran poder de decisió de tirar endavant o no
la iniciativa.
En cas que no hi hagi un acord entre aquestes dues cambres, s’ha d’intentar aconseguir-ho mitjançant la
creació d’una comissió mixta paritària de diputats i senadors, la qual ha de presentar un text de consens que
requereix la mateixa majoria (3/5 parts dels membres de cada Cambra). Però en cas que no s’aconsegueixi
aquesta majoria, el text es considera aprovat sempre que hagi obtingut majoria absoluta al Senat (més del
50% dels vots favorables) i el suport de dues terceres part del Congrés de Diputats. Així, podríem dir que es
permet que la majoria que falta al Senat "es compensi" amb el plus que hi ha al Congrés (no solament 3/5
sinó 2/3).
Un cop les Corts Generals han aprovat la reforma, només es pot sotmetre a referèndum popular si ho
demanen una desena part dels membres de qualsevol de les dues cambres (dins del termini de 15 dies des
de l’aprovació parlamentària). Es tracta, per tant, d’un referèndum facultatiu, però, si finalment es du a
terme, és vinculant.

2.- Quina intervenció té el Rei en el procés de designació del President de Govern?

Si el candidat proposat obté la investidura (en primera o segona votació), correspon al rei el seu
nomenament. Aquest nomenament, efectuat mitjançant un reial decret, ha de ser contrasignat pel president
del Govern i publicat en el BOE. Perquè el president investit i nomenat pugui començar a exercir, cal que
prengui possessió del càrrec (un acte per al qual ni la Constitució ni la Llei del Govern no fixen un termini, ni
mínim ni màxim). Dos elements característics de la posició jurídica del rei són la irresponsabilitat pels
actes polítics que realitza (que està obligat a realitzar) com a cap de l’Estat, i la inviolabilitat, és a dir, la
impossibilitat de ser jutjat d’acord amb les lleis penals (la responsabilitat civil es vehicularia a través del cap
de la Casa Reial, que és una part de l’Administració de l’Estat, encara que amb característiques molt
especials). El rei realitza un acte degut, i contrasignat, que no es pot negar a fer.

3.- Explica el procés d’investidura del President de Govern.

La investidura del president del Govern per part del Congrés de Diputats té lloc després d’eleccions al
Congrés dels Diputats; en cas de dimissió del president del Govern, per voluntat pròpia o després d’haver
perdut una qüestió de confiança, i per defunció del president.

El procediment de designació del president del Govern es pot dividir en tres fases: una primera fase
preparatòria, la investidura parlamentària i el nomenament.

a) Fase de proposta. Després de la sessió constitutiva del Congrés i de l’elecció del seu president, el rei ha
d’iniciar consultes amb els representants designats pels grups polítics amb representació parlamentària.

Pàgina 6 de 7
 Prova de Síntesi 2017/18-1
Assignatura Codi Data Hora inici
Dret públic 20.504 20/01/2018 15:30

Cal remarcar que no es tracta de representants dels grups parlamentaris, sinó de grups polítics (partits,
coalicions, agrupacions d’electors) amb representació al Congrés (els grups del Senat no són generalment
consultats), la qual cosa amplia el ventall polític molt més que si, simplement, es limités a consultar els
representants dels grups parlamentaris. Així mateix, les persones amb les quals s’ha d’entrevistar el rei, les
designa l’òrgan directiu del grup polític (no les tria el rei) i no han de ser necessàriament diputats.

El candidat a president no ha de ser necessàriament parlamentari (ni diputat ni senador). El rei ha de

proposar el candidat que consideri que té més possibilitats de sortir elegit, d’acord amb el que hagi copsat
en les consultes. Aquesta proposta de candidat ha d’estar contrasignada pel president del Congrés.

b) Fase d’investidura parlamentària. El candidat proposat ha de comparèixer davant del Congrés, exposar el
seu programa de govern i sol·licitar la confiança de la cambra. Després d’un debat sobre el programa amb
participació de tots els grups parlamentaris (debat que la Constitució no preveu, però sí el Reglament del
Congrés), es procedeix a la votació pública. L’objecte de la votació és doble: el candidat i el programa (però
no ha d’incloure necessàriament la resta de membres del Govern, de manera que el canvi de membres del
Govern no afecta la confiança atorgada en la investidura). En cas que s’obtingui la majoria absoluta (la
meitat més un del nombre total de diputats), el candidat ja pot ser nomenat president del Govern pel rei. En
cas que no l’obtingui, el mateix candidat (amb el mateix programa o amb canvis que li proporcionin nous
suports parlamentaris) es pot sotmetre a una segona votació, quaranta-vuit hores després. Si en aquesta
segona votació obté la majoria simple (més vots a favor que en contra), el candidat és designat president del
Govern. Si no arriba a aquesta majoria simple, el rei ha de fer, a mitjançant el mateix procediment anterior,
noves propostes successives; tantes com calgui perquè el Congrés atorgui la seva confiança a un candidat.
Tanmateix, si finalment transcorren dos mesos comptats a partir de la primera votació i el Congrés no ha
designat cap president, el rei ha de dissoldre el Congrés i el Senat i convocar noves eleccions mitjançant un
decret ratificat pel president del Congrés. Aquesta dissolució automàtica és una mesura de pressió perquè
la Cambra Baixa nomeni un president, però també serveix perquè davant d’una situació de bloqueig (en què
el Congrés no aconsegueix el consens mínim per a elegir president) es retorni el poder de decisió al cos
electoral, que és qui en democràcia sempre ha de tenir l’última paraula.

c) Fase de nomenament. Si el candidat proposat obté la investidura (en primera o segona votació),
correspon al rei el seu nomenament. Aquest nomenament, efectuat mitjançant un reial decret, ha de ser
contrasignat pel president del Govern i publicat en el BOE. Perquè el president investit i nomenat pugui
començar a exercir, cal que prengui possessió del càrrec (un acte per al qual ni la Constitució ni la Llei del
Govern no fixen un termini, ni mínim ni màxim).

Pàgina 7 de 7