PODER POLÍTIC I

CLASSES SOCIALS
EN L’ESTAT
CAPITALISTA
De Νίκος Πουλαντζάς (Nikos Poulantzas)

Maria Seguí Mateo

2n Ciències Polítiques i de L’Administració Pública

Assignatura d’Història del Pensament Polític

Curs 2020/21 Grup PB

1
ÍNDEX

INTRODUCCIÓ.........................................................................................................pàg 3

IDEES PRINCIPALS DE L’OBRA............................................................................pàg 4

CONTEXT I TRANSCENDÈNCIA DE L’OBRA......................................................pàg 12

ANÀLISI CRÍTICA...................................................................................................pàg 15

CONCLUSIONS.......................................................................................................pàg 20

BIBLIOGRAFIA.......................................................................................................pàg 21

2
INTRODUCCIÓ

L’obra a la qual dedicaré esta anàlisi, és producte del sociòleg polític i filòsof, grec i
francés, Nicolas Poulantzas (Νίκος Πουλαντζάς en grec).

En el llibre “Poder Político y Clases Sociales en el Estado Capitalista” (Pouvior

politique et classes sociales de l'ètat capitaliste, Siglo XXI, Mèxic), Poulantzas segueix
una tècnica d’anàlisi o d’exposició lògic, és a dir, va d’allò més general a allò més
concret. Comença elaborant una introducció on especifica alguns dels conceptes bàsics
marxistes, necessaris per entendre l’obra. L’autor considera que malgrat fer-se
reiterades vegades referència a este concepte (Estat), es tracten de teories parcials, no
formulades explícitament.

La idea principal de Poulantzas a la que dedica esta obra és entendre i esbrinar un nou
plantejament -derivat del marxisme ortodox- sobre la teoria general de l’Estat,
relacionant-ho amb les classes socials, el poder i la política.

Per tant, com indica l’índex, el llibre es troba dividit en els camps temàtics i les
relacions que determina convinents l’autor. Dividint l’obra en cinc parts principals que
són: Qüestions Generals, l’Estat Capitalista, Els Trets Fonamentals de l’Estat
Capitalista, La Unitat del Poder i l’Autonomia Relativa de l’Estat Capitalista, i Sobre la
Burocràcia i les Elits; subdivideix estes parts en distints capítols on s’especifica el tema
a tractar. Les distintes parts del llibre, les desenvoluparem -resumidament- en els
següents apartats d’este treball.

3
IDEES PRINCIPALS DE L’OBRA

El propi títol de l’obra ens dona una pista de quins seran el temes principals a tractar,
però cal afegir que l’objecte d’estudi més profund serà la de l’Estat. Com ja s’ha
explicat en l’anterior apartat, és una obra dividida en 5 parts, que alhora estan dividies
en capítols i subapartats.

Qüestions generals

En les qüestions generals, l’autor es dedica a definir concretament el concepte de

política, la relació que té la política amb les classes socials i definir el concepte de
poder. Respon al títol del propi llibre.

En quant al concepte de política, esbrinat en el primer capítol, diferencia, primer entre

política i història i la relació que guarden; i diferència entre allò polític i la política en sí.

Allò polític fa referència a la superestructura jurídica i política de l’Estat. En canvi, la

política són les pràctiques polítiques de classe, és a dir, la lluita política de classes. Estos
dos conceptes es relacionen amb la història en tant que la història acaba reduint-se a un
esdevenir que es desenvolupa en base al pas dialèctic de l’essència del concepte a la
seua existència.

També, entenent la política com a la pràctica política, es podria comprar amb el sentit
d’un treball de transformació sobre una matèria primària determinada, la qual acaba sent
un objecte nou, el qual pot provocar o compondre un trencament amb els elements ja
preexistents en eixa matèria primera, o objecte. Per tant, eixa pràctica que es pot
identificar com el moment actual, és la conjuntura. El propòsit de la política -pràctica
política- és el moment on es combinen les relacions de les distintes contradiccions, les
quals especifiquen la totalitat o unitat de l’estructura. Acaba sent, per tant, la política el
motor de la història.

En este moment, l’autor veu convinent incloure quina és la funció general de l’Estat en
este esquema. La seua funció principal, és la de ser el artífex de la cohesió dels nivells
d’una formació social. És en l’Estat on es concentren estes contradiccions i relacions
esmentades anteriorment. Per tant, sent l’Estat un factor de cohesió i el lloc on es
concentren estes contradiccions, es pot desxifrar la política i història.

4
A més, tenint en compte l’Estat com a estos dos personatges amb estes dues funcions,
açò seria més evident si es té en compte que una formació determinada per la societat i
la història es caracteritza per la superposició de distints modes de producció.

Per tant, l’Estat acaba assumint un paper rellevant com a definidor del procés històric de
la societat.

En el segon capítol dins la mateixa primera part, es descriu allò relacionat amb la
política i les classes socials.

L’autor, se centra en la definició de Marx de les classes en un mode de producció i en

una formació social concreta i en la idea que en el mode de producció capitalista pura
només hi han dues classes. Ho considera erroni. En una formació social se superposa
distints modes de producció entre els quals acaba preponderant un. Per tant, en el mode
de producció capitalista no només es val de les relacions de producció per poder
determinar i definir les classes socials. La combinació específica de distintes parts de
cada mode de producció dona lloc a una sèrie d’esdeveniments que fraccionen les
classes, les fusionen, les dissolen, etc. S’hi apliquen canvis i mutacions que van més
enllà de les relacions de producció/propietat.

Seguint en les classes socials, esta vegada en quant al paper que tenen en la lluita
política, l’autor especifica la diferenciació que va fer Marx entre la lluita econòmica i la
lluita política, la qual correspondria a la classe en sí i a la classe per a sí respectivament.
En base a esta afirmació, el procés històric consistiria d’estructures econòmiques
activades per una lluita política i ideològica de les classes.

Una de les qüestions abordar al voltant de les classes socials, és la presència que tenen
en formació social. La classe no pot ser considerada com a classe diferent i autònoma en
el si d’una formació social, més enllà de considerar les relacions de producció
-econòmiques- les quals es reflectixen en altres nivell per una presència específica.

La presència d’una classe per efectes pertinents en el nivell de la lluita política hi ha

conseqüències en diverses situacions com sobre el mode de la seua representació a
l’escenari polític, sobre les modalitats de la seua acció declarada,.... Estos efectes
pertinents d’una classe apareixen en el moment que en el procés de producció
construeix un objecte nou, una matèria transformada, que no pot inserir-se en el marc
normatiu.

5
L’autor diferencia entre les categories socials, les fraccions i els estrats.

En quant a una de les idees claus en el marxisme, en general, la lluita de classes, esta
distingeix entre les estructures i les pràctiques de classe. Les relacions socials són les
que corresponen a estes pràctiques. Les classes socials només poden concebre’s com a
les ja anomenades pràctiques, i estes pràctiques en oposició alhora també conformen la
lluita de classes. I esta oposició es forma en base a la idea que les pràctiques de classe
son per sé pràctiques conflictives. Per tant, allò polític i allò ideològic és lluita de
classes. Però, d’altra banda, allò econòmic constitueix l’estructura.

Açò ens deixa que la lluita econòmica és la resistència i la lluita contra les capitalistes,
lluita articulada a través dels sindicats. Mentre que la lluita política té per objectiu la
conquesta del poder de l’Estat, mitjançant els partits.

És a dir, la lluita política acaba actuant sobre allò econòmic, allò polític i sobre allò
ideològic.

Dins d’esta primera part, dedicada a la definició de conceptes generals, trobem per últim
qüestions al voltant del concepte de poder. El problema que planteja Poulantzas és que
en la teoria marxista falla un concepte de poder. Per a este el concepte de poder es troba
en el camp de les pràctiques de classe -lluita de classes-. Les relacions de classe son
relacions de poder, però en el moment en què les relacions de producció no són un cas
de relacions de poder, significa que cap nivell estructural pot ser teòricament percebut
com a relacions de poder, perquè allò econòmic és estructural. Però entenent allò
econòmic com a un nivell d’organització d’una classe, dins del camp de la lluita de
classes, sí pot considerar-se una relació de poder.

De tota manera, afirmar que les relacions de classe son relacions de poder, no significa
que les classe socials es fonamenten o poder derivar-se d’estes relacions de poder.

Així doncs, el poder és la capacitat d’una classe social per a realitzat els sues interessos
objectius específics. El poder com a concepte s’estructura en base a la lluita de classes.

L’Estat Capitalista

En esta part del llibre, Poulantzas es dedica a desxifrar el problema concret, centrant-se
en la relació de l’Estat capitalista amb les classes socials i amb el concepte
d’hegemonia.

6
L’autonomia relatada anteriorment de les estructures polítiques i econòmiques del mode
de producció capitalista es reflexa en el camp de la lluita de classes. Ací l’Estat es
presenta com a representants de l’interés general. L’Estat capitalista oculta el seu
caràcter de classe. Este representa la unitat d’un aïllament. Per tant presenta una doble
funció: aïllar i representar a la unitat.

L’efecte d’aïllament s’aplica sobre les relacions socials econòmiques, comportant una
certa autonomia per part de l’Estat degut a que es presenta com a un representant de la
unitat del poble-nació, és un cos polític fonamentat sobre l’aïllament de les reaccions
socials econòmiques.

L’hegemonia pot actuar respecte la relació de l’Estat capitalista i de classes polítiques

dominants i aplicat a les pràctiques polítiques d’estes mateixes classes dominants, però
no a l’Estat.

Dins el concepte d’hegemonia fa referència a la idea gramsciana de “consentiment

actiu” on la relació entre dominants i dominats acaba constituint-se per un consentiment
i una espècie d’acord entre ambdues parts, i açò s’exerceix i s’aconsegueix per part dels
dominants mitjançant una funció de direcció i una funció ideològica particular.

D’altra banda, en quant a l’hegemonia aplicat a la política de les classes dominants té

dos conseqüències:

En primer lloc, l’efectivitat de dur a terme els interessos polítics d’una classe en relació
amb l’Estat capitalista, representant de l’interés general del poble-nació. Açò deriva en
l’aïllament en allò econòmic.

En segon lloc, pot resultar el poder hegemònic d’una classe.

Per això, la classe hegemònica és la capaç de concentrar en el seu si la doble funció de

representar este interés general i consolidar el domini específic entre classes dominants i
dominats.

Trets fonamentals de l’Estat Capitalista

Aprofundint en la qüestió anterior, l’Estat capitalista, l’autor ara se centrarà en descriure

els trets principals. Per tant, dedicarà esta tercera part del llibre a relacionar l’Estat

7
capitalista amb distints factors i elements, les classes dominades, les ideologies, la força
o les classes dominants.

L’Estat capitalista, segons Poulantzas, realment no representa els interessos econòmics

de les classes dominants, sinó els sues interessos polítics. Però, sí que amb açò també
garantint també certs interessos econòmics de les classes dominades, almenys algunes
d’elles. Este tipus d’Estat és un equilibri poc fiable i inestable de compromisos.

En segon lloc, en referència a les ideologies polítiques i l’Estat capitalista, l’autor

mostra una qüestió que ha generat sinèrgies entre els marxistes, que és com s’assoleix
que la ideologia dominant siga la de la classe dominant. Ací assenyala a Gramsci i
Lenin. Gramsci diu que la classe deu i pot convertir-se en classe dirigent abans que en
classe políticament dirigent. Lenin, per altra banda, diu el contrari: primer s’arribarà a la
conquesta del poder polític i, posteriorment, s’arribarà a la conquesta de la ideologia
dominant.

Seguidament, l’autor tracta d’esbrinar quina és la concepció marxista de les ideologies.

Esta es defineix com un nivell objectiu específic, en una combinació coherent de
representacions, valors i creences. La ideologia té per finalitat ocultar les contradiccions
i construir un discurs aparentment coherent.

D’altra banda, l’estructura d’allò ideològic dependrà del que reflexe la unitat d’una
formació social. Així doncs, la ideologia dominant d’una formació social encapsa la
totalitat d’esta, perquè reflexa l’índex d’articulació de les instàncies que especifica la
unitat d’ella.

La ideologia, es pot considerar que queda dividia en regions, en seccions, que

predominen unes sobre els altres. Exemple d’açò fou quan en el feudalisme la ideologia
religiosa era la dominant. D’altra banda, en la societat capitalista (mode de producció
capitalista) predomina allò econòmic, i s’afirma ací el predomini de la regió jurídica-
política. Encara que, en la fase on el paper dominant ho posseeix allò polític, és a dir, la
fase monopolista, la regió que domina és la tecnocràcia econòmica. Esta ideologia,
imposa un estil i un mode de vida que presenta l’Estat com un representant de l’interés
general.

El paper particular que té ací l’Estat capitalista respecte de la ideologia es mostra com a
paper d’organització.

8
En este context, l’hegemonia s’explica amb les característiques esmentades de la
ideologia capitalista dominant, mitjançant el qual una classe pot presentar-se com
encarnació de l’interés general de la nació o poble.

La legitimitat revesteix l’impacte polític de la ideologia dominant. Ací, l’autor presenta

un problema, i és esbrinar quins són els assoliments que té esta. Per poder saber-los, cal
reflexionar que els dominats viuen la seua rebel·lió contra el sistema amb predomini
dins el marc de la legitimitat dominant.

Seguidament, l’autor presenta la qüestió entre l’Estat capitalista i la força. La força,

entenent-la com a la força de la repressió, indica el funcionament de certes institucions
de repressió física organitzada institucional. L’Estat posseeix el monopoli de la força, és
a dir, de la repressió física organitzada i institucional. Esta repressió comporta amb sí un
caràcter polític. La legitimitat que recull este monopoli es deu a que es presenta com a
corresponent al interés general.

En quant a la relació entre l’Estat capitalista i les classes dominants, l’autor se centra
concretament en el bloc de poder; este, l’hegemonia i la periodicitat d’una formació; el
bloc en el poder, les aliances i les classes-recolzaments; l’escena política, les classes
reganats o classe governant, i les mantenidores de l’Estat.

Per tant, Poulantzas apunta que el bloc en el poder és la relació entre, d’una banda, un
joc institucional particular inscrit en l’estructura de l’Estat, i d’altra banda, una
configuració concreta de relacions entre classes dominants. L’Estat permet la
coexistència del domini polític de distintes classes i fraccions de les classes, i estes
mateixes fraccions es presenten en la classe burgesa en el mode de producció capitalista.

El bloc en el poder indicia la unitat particular i contradictòria de les classes o fraccions

dominants en la seua relació amb una forma concreta i particular de l’Estat capitalista.
Però esta idea d’unitat no pot permetre que es pense en el fenomen del bloc del poder.
El concepte d’hegemonia pot aplicar-se a una classe o fracció dins del bloc del poder,
perquè este bloc no constitueix una totalitat expressiva d’elements equivalents, sinó una
unitat contradictòria complexa amb predomini.

El bloc del poder és, per tant, la unitat contradictòria de classes i fraccions polítiques
dominants sota la fracció hegemònica. Estes polaritzen els interessos contradictoris
concrets de les diverses classes o fraccions del bloc en el poder. Així doncs, els

9
interessos econòmics passen a ser de tipus polítics que representen l’interés general de
les classes en el bloc del poder. Per tant, l’interés general consisteix en l’explotació
econòmica i la dominació.

El concepte del bloc en el poder cal diferenciar-lo del concepte aliança. Aliança implica
unitat i una contradicció dels interessos de els classes o fraccions de les classes aliades.
Quan ens referim a contradicció, és una manera de l’Estat capitalista dins d’un estadi.
També, la naturalesa de els contradiccions entre els individus de l’aliança determina el
caràcter diferencial de la seua unitat, és a dir, l’aliança no funciona més que en un nivell
determinat de la lluita de classes. I cal considerar que en el bloc en el poder hi ha una
ampliació relativa de la unitat en tots els nivells de la lluita de classes.

Així doncs, la cosntrucció d’un bloc en el poder depén de la combinació de tres trets: de
la classe o fracció que exerceix l’hegemonia, de la forma que revesteix l’hegemonia, i
de les classes o fraccions que participen del bloc.

D’altra banda, les classes – recolzaments són les classes sobre les quals es recolza una
forma de l’Estat capitalista. Les característiques es fonamenten en: un procés
d’il·lusions ideològiques, i en el temor -fundat o imaginat- del poder de la classe obrera.

La periodicitat política es refereix a la periodicitat general d’una formació en estadis.

Compren el nivell polític i les relacions amb les instàncies d’una formació en un estadi
concret i determinat.

L’escena política es refereix a les modalitats de la representació dels partits de classe,

les relacions entre partits.

Les classes regants, o classe governant de Marx, suposa que hi han classes políticament
dominants, que formen par del bloc en el poder, i classes regnants, les quals els seus
partits estan presents en el llocs dominants de l’escena política.

I, les classes mantenidores de l’Estat capitalista és la classe o fracció d’on es treu les
personalitats polítiques, burocràtic,... els que ocupen comandaments importants en
l’Estat.

La unitat del poder i l’autonomia relativa de l’Estat capitalista.

En esta quarta part del llibre, en primer lloc, Poulantzas se centra en una de les que ell
considera característiques més importants del tipus capitalista de l’Estat: la unitat pròpia

10
del poder polític institucionalitzat i de la seua autonomia relativa. Esta unitat pròpia del
poder polític ho entén com el caràcter particular de l’Estat que fa que les institucions de
poder del mateix presenten una cohesió interna concreta i específica. Els tipus de
precedents de l’Estat, els quals tenen una relació amb allò econòmic completament
diferent, no presenten esta coherència específica d’una superestructura jurídica-política
automatitzada.

L’autonomia relativa entén l’autor la relació de l’Estat en el camp de la lluita de classes,

particularment, a la seua autonomia relativa respecte de les classes o fraccions del bloc
en el poder i dels seus aliats i recolzaments. L’autor ho designa per fer una definició del
funcionament més específic de l’Estat capitalista. Amb açò assenyala la distància que
separa esta concepció d’Estat més concreta, d’una més simplista que el veu com a un
instrument de la classe dominant.

L’autor identifica diverses concepcions sobre teoria política general i teoria política
marxista, que considera errònies. En quant a la teoria política general, se centra en les
concepcions modernes que hi ha de l’Estat i del poder polític. Situa el problema d’estes
corrents en que es van formar alienes al pensament marxista, però també pel biaix propi
de la socialdemocràcia europea, la qual va influir en l’estratègia obrera d’estos països.

D’altra banda, en la teoria marxista general, apunta que moltes de els corrents han estat
contaminades per culpa dels pensaments esmentats en l’anterior apartat, que han anat
guanyant terreny amb la socialdemocràcia arreu d’Europa. Estos problemes de
concepció són respecte la unitat de la classe i l’autonomia relativa del poder de l’Estat
capitalista.

Poulantzas, seguidament, parla de l’Estat capitalista i el camp de la lluita de classes,

identificant d’esta relació: el problema general, els anàlisi de Marx, i el fenomen
totalitari. El problema general de la relació de l’estat capitalista i el camp de la lluita de
classes, es refereix a la unitat de l’Estat i l’autonomia capitalista del mateix.

Entre els anàlisi que recull de Marx, trobem que este, per altra banda, perceb
precisament els trets distintius de l’Estat a la manera d’un antagonisme entre l’Estat i la
societat. Marx, en la perspectiva científica rigorosa estableix constant i sistemàticament
la relació entre l’Estat capitalista i les formes concretes de lluita política de les classes
dominants en una formació dominada pel mode de producció capitalista.

11
Seguidament, l’autor dedica un capítol a centrar-se en la relació entre l’Estat capitalista i
les classes dominants, que malgrat dedicar-li un capítol, pense que en la resta de
seccions, parts i capítols anteriors pot extraure’s informació respecte d’esta relació.

Sobre la burocràcia i les elits

En última instància, Poulantzas dedica esta quinta part a la burocràcia i les elits, que cal
destacar que respecte la resta de la temàtica del llibre, considere que és un tema menys
rellevant i no entra dins de les idees principals de l’obra. En esta part, l’autor es dedica a
establir les mateixes relacions que fa al llarg del llibre, però esta vegada amb la
burocràcia i el paper que té esta en l’Estat capitalista.

12
CONTEXT I TRANSCENDÈNCIA DE L’OBRA

El llibre s’escriu en la dècada dels 70. A partir dels anys 30 (crack del 29) es va
desenvolupar una idea segons la qual “el mercat no ho pot tot”, i llavors va ser quan es
van desenvolupar les democràcies -i feixismes-, que després de la Segona Guerra
Mundial, van consolidar-se; però a partir de l’últim quart del segle XX va començar a
aparèixer la convicció de que “l’Estat tampoc ho pot tot” (Camou, 2010).

En estes dècades apareix un paradigma de la governabilitat, la crisi del petroli de 1973,

la consolidació del neoliberalisme de la mà de Milton Friedman, l’avanç de la lògica de
mercat, entre d’altres. Pareixen tensions principals en la governabilitat de les
democràcies, es repeteix una imatge de desintegració de l'ordre civil, de ruptura de la
disciplina social, de feblesa dels dirigents i d'alienació dels ciutadans (Crozier, et al.,
1975).

Per tant, trobem un context en el qual diversos autors se centren a parlar de la crisi de
les democràcies, derivades de la consolidació de les idees neoliberals, les crisi i la
preponderància de les lògiques del capitalisme. En este context, Poulantzas decideix
esbrinar, des d’una postura marxista, realitzar conceptes clau com pot ser el poder, la
definició d’allò polític i de la política, les classes socials i quines relacions tenen amb
distints trets socials (el poder, l’Estat capitalista,...), entre altres. L’autor procedeix a
l'estudi dels diversos corrents ideològics i polítiques del moviment obrer i fa un examen
i una crítica rigorosa de les conclusions de la teoria sociològica i política, de Weber i
Michels als nostres dies. Per a això, l'autor interroga de nou als clàssics del marxisme i
determina els elements necessaris a una teoria política, a les institucions polítiques i al
camp de la lluita de classes.

13
En quant a la transcendència de l’obra, cal apuntar que sobretot ha deixat empremta
respecte la concepció d’Estat capitalista que hi va fer Poulantzas. A més existeixen una
sèrie de contestacions, crítiques o complementacions de l’obra general de Poulantzas.
La vessant de marxisme estructuralista i les definicions que ha fet l’autor ha creat una
certa corrent -que va inspirar l’eurocomunisme- i que apunta a prefigurar el que més
tard, cap als anys 80, seria la crisi del marxisme de fi de segle XX, de fet aquella crisi
suposen que va influenciar en la vida personal de l’autor, provocant certes tragèdies,
fins arribar a la seua mort, teòricament, un suïcidi. Així com, també va prefigurar totes
les implicacions contradictòries de fi de segle XX i començaments del XXI amb la
postmodernitat i la globalització.

Entre un dels autors que ha estat influenciat per l’obra de Poulantzas fou Bob Jessop.
Esta ha escrit distints articles acadèmics, així com llibres, que han respost, o
complementat, la teoria bàsica de Poulantzas.

A més, la teoria política desenvolupada per l’autor greco-francés, va influenciar en

autors com Alejandro Gallas, de la Universität de Kassel, on dedica una obra a fer un
anàlisi polític centrat en la classe del thatcherisme. Mostra que l'èxit i la novetat del
thatcherisme, o més bé la seua unitat com a projecte polític, radica en el fet que els
governs de Thatcher van canviar profundament les relacions de classe a Gran Bretanya
a favor del capital i van reestructurar les institucions que sustenten la dominació de
classe. Segons Gallas, era part integral del projecte thatcherià intervindre directament en
les relacions laborals, privar als treballadors de la seua capacitat per a forjar coalicions i
esclafar el sindicalisme militant (Gallas, 2016). Per este motiu inclou les idees de
Poulantzas.

14
ANÀLISI CRÍTICA

L’autor, com hem dit abans, se centra molt en acotar amb les definicions preexistents
amb perspectiva marxista, de conceptes generals com l’Estat, la lluita de classes, les
classes socials -o fraccions socials, i el poder, entre d’altres. Per poder fer estes
definicions, que ell considera més concretes i acurades, s’ha fet servir de distints
clàssics del marxisme, així com de la filosofia, la sociologia, i de la teoria política
general.

Per este motiu, faré menció de 4 autors i una autora, que estan relacionats, han contra
argumentat o han criticat l’obra de Poulantzas. A més, fer referència d’alguns autors
dels que s’ha servit per explicar la seua tesi.

En primer lloc, com ja s’ha mencionat, resulta evident que s’ha fet servir d’autors
clàssics -més enllà de Marx- per poder esbrinar i definir gran part dels sues conceptes.
Entres estos autors podem destacar a Kant, el qual en la seua obre Crítica de la Razón
Pura, desenvolupa una idea per distingir entre els objectes: els noümens i els fenòmens.
Poulantzas fa servir esta idea per definir la seua concepció de la política en sí i la
política per a sí. De la mateixa manera que Kant defineix en noümen que és “la cosa en
sí” i el fenomen que és la seua aparença distinta a ella, per tant, els fenòmens són
l’objecte d’experiència i es formen com a resultat de l’acció d’un quelcom desconegut,
“les coses en sí”. Els noümens constitueixen substàncies incognoscibles (Kant & Ribas,
2019). En este sentit, Poulantzas utilitza estos principis per formar les definicions de
política en sí i allò polític.

Per a Poulantzas el concepte de poder l’estableix en les relacions de classe. És a dir, per
a l'autor les relacions de producció, en un sentit econòmic, al establir-se en la lluita de
classes, estes es conformen per relacions de poder entre l'obrer i el patró. D'esta manera
el seu concepte de poder el defineix com la capacitat d'una classe social per a establir

15
els seus interessos i objectius (Poulantzas, 1975). D’esta manera, Poulantzas ha redefinit
en certa manera la teoria del poder de Max Weber. Este explica la teoria de l’estat com a
que el poder emana de l'Estat, és producte de la institucionalització d'un contracte social
a partir del qual s'han de subjectar de manera obligatòria tots els individus que
componen determinada societat. És a dir, és la possibilitat que una persona, o un grup
d’elles, realitzen la seua pròpia voluntat en una acció comuna, malgrat l’oposició
d’altres participant en l’acció. (Weber, 2012). Per tant, en tant que és un contracte
social, i és l’acció de la realització de la voluntat d’individus, s’identifica amb la certa
capacitat d’una classe social per establir els seus interessos i objectius.

Caldria mencionar també a Louis Althusser que, si bé no va ser un autor que critiqués
l’obra de Poulantzas, va ser una de les guies d’este, sobre el qual es va basar per
formular gran part del seu pensament, sobretot respecte el marxisme estructuralista de la
seua segona etapa, que alhora provenien de l’epistemologia francesa (Duhalde, 2008).

Althusser en la seua obra posa de manifest l’existència, dins la teoria marxista, d’una
problemàtica teòrica que constitueix el suport implícit de l’anàlisi concret del mode de
producció capitalista. El caràcter fragmentari de la formulació d’esta problemàtica
provoca una formulació poc rigorosa. Per tant, és necessari produir de manera
sistemàtica els conceptes teòrics que, en el materialisme històric, serveixen de base als
anàlisi concrets. És en l’obra de Marx, El Capital¸ on es poden delimitar els punts
fonamentals d’una teoria general que abraça distints modes de producció, com s’articula
internament i quines són les seus formes de transició. Per tant, a partir d’Althusser es
traça l’articulació de la teoria general, no formulades explícitament. A partir d’ací entre
en joc Poulantzas, el qual amb el llibre Poder Político y Clases Sociales en el Estado
Capitalista explicarà la producció de la teoria regional d’allò polític en el mode de
producció capitalista (Martori, 1973).

Un dels autors que va formar part d’un debat amb Poulantzas fou Ralph Miliband, el
debat es va centrar en la definició d’Estat capitalista. Ambdós marxistes, la qual malgrat
que els dos tingueren idees semblants, com en la necessitat de desenvolupar una
estratègia política que porte a la societat cap un socialisme democràtic, els punts de
partida i la concepció de l’Estat capitalista difereix de forma radical.

Sabent ja que l’obra de Poulantzas és extensa i tracta molts temes en profunditat,

malgrat que Miliband va saber contra-argumentar-los, almenys en la seua majoria,

16
caldria destacar més certs elements principals en els que discrepaven i a través dels
quals es va construir el debat.

En Miliband, influenciat de l’empirisme britànic, és a dir, que la lectura de les coses ha

de suposar-se transparent, per poder avaluar de manera neutral les hipòtesi. La relectura
que fa este autor de Marx, de la mateixa manera que Poulantzas, és des de l’interior del
marxisme. Però la font de les diferències entre ambdós autors, es troba en la cosntrucció
de l’objecte d’Estat capitalista que després deriva en funcionament dels pressupostos
epistemològics i ontològics. És a dir, un debat marxista sobre l’Estat capitalista.

Miliband tracta de esbrinat les característiques de l’Estat en les societat capitalistes

contemporànies del nord global (Europa i Nord-Amèrica) (Miliband, 1991); i
Poulantzas, d’altra banda, intenta construir este concepte d’Estat en el mode de
producció capitalista, on conceb de l’Estat en sí com a capitalista, part constitutiva del
mode de producció capitalista (Poulantzas, 1975).

En referència a les diferències metodològiques, Poulantzas en l’obre central d’este

treball, se centra en desenvolupar una problemàtica teòrica coherent que mitjanant una
rigorositat científica, acabe demostrant el funcionament de la realitat social assumint i
superant qüestions ideològiques “inconscients” (Poulantzas, 1975). D’altra banda,
Miliband, vol demostrar allò errònia de les tesis de la teoria democràtica-pluralista, que
mitjançant la comparació amb dades empíriques mostra una inestabilitat, i assenyalant
la correspondència entre estes dades i les hipòtesi marxistes que ell ha desenvolupat i
que també sostén (Miliband, 1991).

Seguidament, existeixen també discrepàncies teòriques, en el sentit que Poulantzas

considera que en la teoria marxista escrita, no hi ha una teoria sistemàtica sobre l’Estat.
D’altra banda, Miliband, sí que troba en els principals escrits polítics de Marx una teoria
especifica d’allò polític i de l’Estat (Duhalde, 2008).

Un dels elements centrals en l’obra de Poulantzas és l’autonomia de l’Estat capitalista

respecte d’allò econòmic, i esta es deu a un fet estructural propi del mode de producció
capitalista. Si este mode de producció és un conjunt d’estructures, l’Estat és una d’estes
estructures amb certa autonomia respecte de la resta (Poulantzas, 1975).

Miliband, també parla d’esta autonomia relativa, però apuntant que és producte del
poder de l’Estat exercit per l’elit estatal. És a dir, hauria una instància de poder

17
particular que assumiria la burocràcia i, per este motiu, podria permetre’s una certa
autonomia de l’Estat respecte d’allò econòmic i la lluita de classes (Miliband, 1991).

I respecte la concepció estricta de l’Estat capitalista, per a Miliband, este apareix com
un instrument de poder propi per demandant de dirigents, amb açò la classe a la que
pertany l’elit estatal serà qui dirigisca el sistema. Això significa que un estat és
capitalista en la mesura en que el controlen individus que pertanyen a les classes
interessades d’esta ideologia, és a dir, en la mesura que es dirigit per capitalistes
(Miliband, 1991).

En Poulantzas, l’Estat és capitalista en tant que es troba dins del mode de producció
capitalista, independentment de om estiga socialment administrada la burocràcia estatal;
l’Estat és capitalista per sí, és una estructura que forma part del mode de producció
capitalista (Poulantzas, 1975).

Tots dos van realitzar un diagnòstic similar de la situació els va tocar viure en Europa i
Nord-Amèrica en aquells dies, de l'Estat de benestar, de la crisi de la governabilitat i de
l'estratègia política que consideraven necessària per a superar l'estalinisme i de la
socialdemocràcia, una tercera via cap a un socialisme de tipus democràtic. Però, malgrat
existir este acotament respecte a estratègia política, els seus punts de vista es
confrontaven considerablement en quant als plantejaments epistemològics i ontològics.
És a dir, les diferents maneres de comprendre el funcionament de la realitat social i
d'entendre la ciència, van aconseguir disparar un debat efervescent (Duhalde, 2008).

En últim lloc, tenim a Jacinta Gorriti i la seua obra: Estado, Clases Sociales y
Democracia: Un estudio crítico del pensamiento de Nicos Poulantzas. Este llibre es
basa en general en tota l’obra1 del teòric grec per fer-li una ferma crítica. L’autora
especifica que les sues investigacions i escrits els travessen una mateixa problemàtica,
una mateixa mirada aguda sobre un mateix fenomen i per una sèrie de preguntes
fonamentals.

1
Veig necessari apuntar que he considerat esta obra, malgrat no ser una crítica al llibre amb el qual es
vertebra este treball, adient per l’escassetat de crítiques que he cercat. Per este motiu, encara que l’autora
no fa una crítica concreta, pense que la critica que hi fa a la seua obra en concret resulta acceptable per al
treball.

18
La definició d’Estat que ofereix Poulantzas canvia al llarg de la seues obres. A més,
posa en dubte la seua definició de poder, en tant que l’autor l’entén com a poder de
classe, però este concepte varia significativament al llarg de la seua trajectòria.

Esbrina que al llarg de les seues obres, Poulantzas viu unes certes mutacions respecte la
concepció d’Estat, de poder, de la valoració de les institucions democràtiques i de la
pròpia democràcia, l’autonomia relativa de l’Estat capitalista, i la possibilitat de
transformació social, que segons l’autora fa un gir més realista. En este gir es posa en
tensió la naturalesa i la identitat marxista de la feina de l’autor. Poulantzas viu en una
època on el marxisme viu una ciris i adquireix una nova dimensió en la seua obra. Per
este motiu Poulantzas el que vol no és resinificat de forma creativa els principis
marxistes, no desfer-se d’ells ni renegar (Gorriti, 2018).

Per acabar, assenyalar que a partir de la publicació de l’obra de Poulantzas, des de

França sobretot, va rebre diverses crítiques 2. Crítiques que provenien des dels
pressupostos de la sociologia empírica, les quals relaten que és una obra de mera
especulació, i que no aporta gaire al coneixement de la realitat. Al situar-se en una
posició empírica, els sociòlegs es contraposen a la lògica de procés de coneixement
utilitzada en base al materialisme històric (Martori, 1973).

2
Que no he pogut localitzar ni concretar.

19
CONCLUSIONS
Al llarg d’esta treball s’han pogut esbrinar diversos aspectes i característiques de l’obra
i objecte de treball, així com, especialment del seu autor, Nicos Poulantzas.

Degut a l’extensió i, des del meu punt de vista, la dificultat amb la que Poulantzas ha
volgut redactar esta obra, hem exposat de manera general per poder entendre les idees
que l’autor pretenia transmetre al voltant de l’Estat capitalista des d’una perspectiva
marxista. D’esta manera, també, s’ha determinat la finalitat i la intenció que tenia
Poulantzas amb esta obra.

Així doncs, es pot dir que Poulantzas es basa de clàssics de la sociologia, filosofia o
teoria política bàsica, com Kant, Weber, Gramsci, Marx o Lenin. Sobretot, que ha estat
l’obra per excel·lència de Karl Marx El Capital la base de la seua teorització.

L’obra ha estat escrita en un context de dificultats respecte les democràcia, la crisi de la

governabilitat, una entrada en joc del neoliberalisme que aguditza les lògiques del
capitalisme, i les crisis que les acompanya.

La transcendència d’esta obra s’ha pogut comprovar a través de la falta de crítica,

almenys amb fàcil accés, ja que la més rellevant ha estat el debat entre l’autor i
Miliband.

Per tant, esta obra ha estat recollida amb gran admiració des de la sociologia marxista
més moderna sobretot pel seu caràcter de predicció.

En finalitzar, cal dir que ens trobem davant un llibre de naturalesa argumentària i
dialèctica, que intenta redefinir i concretar certs aspectes bàsics de la política, però des
del marxisme. Al mateix temps obri debats interessants sobre la vigència d’estos termes
clàssics que ell mateixa intenta concretar o redefinir.

20
BIBLIOGRAFIA

Camou, A., 2010. EL DISCURSO SOBRE LA CRISIS DE GOBERNABILIDAD DE LAS

DEMOCRACIAS CAPITALISTAS AVANZADAS: UNA REVISIÓN DEL INFORME DE
LA “COMISIÓN TRILATERAL” (1975-2010), Buenos AIres: s.n.

Crozier, M. J., Huntington, S. P. & Watanuki, J., 1975. The Crisis of Democracy.
Report on the Governability of democracies to the Trilateral Commission, New York:
New York University Press.

Duhalde, S., 2008. Un debate epistemológico sobre el Estado capitalista. La polémica

Miliband-Poulantzas. KAIROS. Revista de Temas Sociales, Issue 21.

Gallas, A., 2016. The Thatcherite Offensive: A Neo-Poulantzasian Analysis. Leiden,

Netherlands: Brill.

Gorriti, J., 2018. Estado, Clases Sociales y Democracia: Un estudio crítico del
pensamiento de Nicos Poulantzas. 1 ed. Buenos Aires: Estudios Sociológicos.

Kant, I. & Ribas, P., 2019. Crítica de la razón pura. Madird: Taurus.

Martori, M. S., 1973. Reseña de la obra de Nicos Poulantzas: Poder político y clases
sociales. Papers: revista de sociología, Issue 1, pp. 202-205.

Medina, P. A., 2011. Escritos urgentes. Nikos Poulantzas y el eurocomunismo de

izquierda. Andamios, 8(17).

Miliband, R., 1991. El Estado en la Sociedad Capitalista. México: Siglo XXI.

Poulantzas, N., 1975. Poder político y clases sociales en el Estado capitalista. 10 ed.
México: Siglo XXI.

Weber, M., 2012. Estructuras de Poder. México: Coyoacan.

21