ANTROPOLOGIA POL

PAC 1

PAC 1: Els orígens de l'antropologia política i l'evolució

ALUMNE/A: Ana Libertad Prieto Ralda

CONSULTOR: Agustí Andreu Tomás
DATA D’INICI: 25-09-17
DATA DE LLIURAMENT: 30-10-17
CURS: 2017-2018
GRAU: Antropologia i Evolució Humana
Ana Libertad Antropologia Política Antropologia i Evolució Humana

PART 1

1. INTRODUCCIÓ
L’antropologia política és una subdisciplina de l’antropologia que estudia les formes
d’organització social de les diverses cultures. Això inclou: els comportaments, moviments,
institucions i sistemes simbòlics relacionats tant amb el manteniment polític, com amb la
impugnació i el canvi de l'ordre social. Especialment estudia la manera mitjançant la qual les
estructures de poder s'expressen, es reforcen o es modifiquen. Intenta comparar aquests
fenòmens polítics i, en particular, els sistemes polítics i formes de govern. El centre d’ estudi
són les diferents formes de consolidació del poder i les relacions socials i el grau de cohesió
social que es generen a partir del seu exercici i control. Per descomptat, és de suposar que tal
cohesió adopta i genera formes diferents d'organització social en múltiples nivells que són
conseqüents amb els diferents contextos socials, culturals i històrics.

2. RESUM APROXIMACIONS ANALÍTIQUES

Els inicis de l’antropologia política, com en la majoria de sub-disciplines incloses dintre
d’aquestes, comença a partir de 1940, a pesar de que abans ja existien estudis de política amb
advocats i juristes interessats pel parentiu com a estructura política “primitiva” i les diverses
formes d’herència, Però no és fins a partir del segle XIX i el s.XX que cada antropòleg
s’especialitza en un tema.
L’Antropologia Política situa els seus orígens en l’ evolucionisme, d’on cal destacar a Henry
Maine i Lewis H. Morgan. Maine va defensar la idea de que, fins i tot en les societats més
simples, on no existien tribunals ni administració, l'home primitiu vivia sota l'imperi del
govern i del dret. L. H. Morgan, va proposar el concepte d’Orda promiscua: com origen de
les unitats formalitzades de parentiu a través de les relacions entre sexes mitjançant
l’exogàmia. També va presentar una teoria global basada en el seu treball de camp i en els
seus estudis de les terminologies de parentiu. Va començar per distingir dos «plans de govern
», un « pla » gentilici basat en la filiació unilineal i un «Pla» polític basat en l'organització
territorial i en la transmissió de la propietat.
Va ser en 1940 quan la primera generació d'antropòlegs funcionalistes que havia estudiat amb
Malinowski i Radcliffe-Brown van col·laborar en un volum conjunt (African Political
Systems), que representa el començament de l'estudi comparat de la política i del govern
anaven precedits per dos discussions teòriques generals sobre la naturalesa de l'organització

1
Ana Libertad Antropologia Política Antropologia i Evolució Humana

política en les societats pre-alfabetitzades, escrites respectivament per A. R. Radcliffe-Brown

i pels compiladors del llibre: Meyer Fortes i E. E. Evans-Pritchard, els iniciadors de l’A.
Política. Clàssicament, es suggeria que l'estudi de les ciències polítiques s'havia de centrar en
la indagació per l'exercici del poder de l'Estat i en l'intent per influenciar aquest exercici. No
obstant això, amb el desenvolupament teòric introduït per la teoria crítica, aquesta idea
estatista funcionalista es va transformar i es va començar a suggerir que la caracterització i
definició havia de ser associada tant a les formes no institucionalistes de l'organització social
de les societats precapitalistes, i a més, a temes referents amb el renovat paper de l'Estat-nació
com a institució que clàssicament ha concentrat l'exercici del control del poder, així llavors,
prenen força i es fan visibles en l'escenari polític les institucions informals que també
exerceixen el poder i l'autoritat política, i es converteixen en un nou objecte d'estudi concret
de les ciències polítiques.
També tenim la teoria d’acció presa a partir de Max Weber, que consisteix en observar els
grups des del punt de vista dels individus que els composen i a entendre’ls en terme de les
seves interaccions cara a cara. I dintre d’aquesta teoria hi trobem la teoria de jocs proposada
per F.G. Baileys a Stratagems and Spoils (1969) segons la qual cada cultura elabora el seu
propi conjunt de regles de manipulació política, on la estructura política es considerada com
un joc amb diversos elements que la componen i la defineixen.
Dintre del simbolisme polític cal destacar a Abner Cohen que proposa que l’home és a la
vegada simbòlic i polític i totes dues funcions estan en interacció constant, doncs tots els
símbols tenen també un component polític. I també a Ronald Cohen, qui inclou una discussió
teòrica de les dimensions, naturalesa i correlats dels sistemes polítics i proporciona un punt de
vista recent sobre la integració de les perspectives ecològica, evolucionista i tipològica en
antropologia política; Cohen concep les organitzacions polítiques dels pobles pre-alfabetitzats
com les estructures centrals que regulen l'ordre col·lectiu d'aquestes societats.
En el postmodernisme trobem A. Gramsci un agitador marxista que deia que el poder no sols
estava en la força. La seva influència ve pel concepte d’ “hegemonia” que segons ell és el
consentiment espontani que les grans masses de població donen a la direcció general
imposada a la vida social pel grup fonamental dominant. D’altra banda, Pierre Bourdieu
pensava que la qüestió clau estava relacionada amb el poder: com els sistemes socials
jeràrquics es mantenen i reprodueixen al llarg del temps. Per a ell la cultura es una forma de
capital. Igualment parla de l’habitus que vindria a ser el pensament de normes i regles a l’hora
d’afrontar una situació. També és molt important, i sobretot per al posterior comentari, l’obra
de Michael Taussig: Shamanism, Colonialism, and the Wild Man (1987) on ens parla de la

2
Ana Libertad Antropologia Política Antropologia i Evolució Humana

violència colonial que s’aplicava als indis colombians i dels seus mètodes de curació i com
aquests influeixen en la difusió del terror. Amb la qual cosa hi ha una forta influència de la
dicotomia sagrat-profà i l’estudi de la cultura ritual.

- Tipologia sistemes polítics

Dintre dels tipus dels sistemes polítics cal distingir dos grans eixos els sistemes no
centralitzats i els sistemes centralitzats. En el primer cas trobem les societats no
centralitzades, és a dir, sense poder central i formades en base als llaços de parentiu. Hi
trobem: la banda i la tribu. La banda està constituïda per la unió de famílies nuclears, per
tant amb la unió de parents. Les bandes són caçadors/recol·lectors es basen en la reciprocitat
(un dóna a l’altre i espera que dintre d’un termini, aquest li torni; i intercanvien objectes per
objectes del mateix valor). Exemples de Bandes podrien ser els bosquimans i els esquimals.
Pel que fa a les tribus, es formen amb agrupacions de parents, per tant hi ha més diversitat i
pot hi haver generacions amb pocs llaços sanguinis respecte els altres amb la qual cosa no són
parents directes. Les tribus també són caçadores/recol·lectores, però també inclouen
l’horticultura. És a dir, que coneixen la domesticació de l’aigua i apliquen la triple A: arada,
aigua i adobs. Les tribus es basen amb la redistribució, que consisteix en que el cap o gran
home de la tribu té uns dots i els redistribueix entre els membres de la tribu de forma que tots
tinguin el mateix (primer cap els seus familiars, després cap als parents propers fins els més
distants). Exemples de tribus poden ser els Nukak o els Himba. Les tribus i bandes tenen com
a base la filiació i la consanguinitat. Aquests serien els sistemes polítics preindustrials. Pel
que fa als sistemes centralitzats ens trobem amb els cabdillatges i l’Estat. Els Cabdillatges són
sistemes en que un líder (cabdill/rei) el poder li ve atribuït a través dels avantpassats i
ancestres o per una divinitat, i a través d’aquest poder pot fer el que vulgui. Els cabdillatges
poden tenir horticultura però també inclouen l’agricultura i la ramaderia. Finalment, els Estats
són les organitzacions que tenim avui dia en el nostre món i sols disposen de l’agricultura,
doncs són societats industrialitzades i tecnològicament molt avançades. Els estats es
caracteritzen per l’estratificació social, religiosa i econòmica i per tenir propietat privada. Per
tant el trànsit entre societat no centralitzada i societat centralitzada ve en el moment en que
una societat deixa de ser igualitària (tribus) i passa a ser jerarquitzada (cabdillatge). Aquesta
transició ve marcada per la figura del distribuïdor de béns i les funcions d’aquest, que el cas
de les tribus exerceix el do de la persuasió i en el dels cabdillatges el do de l’autoritat. Això
també influeix en l’aparició de l’Estat, que naix en el moment en que la subsistència deixa d e
dependre de la caça-recol·lecció (dependents únicament recursos naturals) o per l’annexió (un

3
Ana Libertad Antropologia Política Antropologia i Evolució Humana

estat integra una tribu o banda). De forma que en el moment que és dona el pas cap als
avanços tecnològics i jerarquies i estratificacions es formen els estats. És a dir, el salt es
produeix quan es passa de societats igualitàries basades en sistemes primaris, a societats
especialitzades, jerarquitzades on cadascú ocupa un càrrec, i s’introdueixen mètodes
mecanitzats. Això també es defineix pel grau de territorialitat que mesura com passem de
bandes organitzades pel parentiu , a l’aparició d’estats que es basen en l’organització pel
territori. I també es mesura el grau de defensa i si no hi ha problemes de territoris. Per tant, un
altre factor que ajuda al traspàs cap a l’Estat és la discòrdia per la propietat.
Si ens atenyem als estudis de L. Kroeber i Ino Rossi, l’ escassetat de recursos econòmics
produeix que els grups humans competeixin per aquests i això fa necessari l’aparició dels
sistemes polítics com estratègies per resoldre el conflicte. Si s’afegeixen funcions polítiques
diferenciades i separades de les estructures de parentiu, el poder es centralitza i apareixen els
Estats.

PART 2

3. COMENTARI DE TEXT

3.1. Contextualització
Tenint en compte que, l’antropologia moderna sorgeix en l'àmbit colonial britànic entre la
primera i segona guerres mundials, i que, inicialment va tenir un clar objectiu d'estudi dels
mecanismes polítics dels territoris colonitzats amb vista a un control més eficaç, l'autor ens
dóna el context necessari per entendre les conseqüències de la colonització i dels processos de
descolonització. Gledhill fa una revisió de l'etnocentrisme de l'antropologia política
tradicional partint dels postulats de Pierre Clastres, que fa una crítica rotunda de la
«civilització com a forma alienant d'existència, mitjançant la reconstrucció del «salvatge»
com a negació de totes les formes de desigualtat i opressió «Occident ha universalitzat el seu
poder social i polític, derivat del model d'estat occidental modern i això comporta classificar a
les societats en una escala evolutiva reduccionista. Avui dia ja està clar que l'expansió
occidental no ha portat l'homogeneïtzació cultural però sí que ha produït grans
transformacions - moltes vegades violentes- a la naturalesa de la vida social i política d'un
món configurat en unitats territorials, nacions, pobles i comunitats religioses. I és aquí on el
treball etnogràfic pren importància, estudiant la vida humana i les seves transformacions.

4
Ana Libertad Antropologia Política Antropologia i Evolució Humana

3.2. CITA 1
“Si bien resulta simplista descartar la antropología como una “lacaya del colonialismo”, tal
como algunos intelectuales de los países poscoloniales hacían durante la década de 1960 y
principios de la de 1970, también constituía una ingenuidad, o una falta de sinceridad,
suponer que la “profesionalidad” de la comunidad de “observadores participantes”
antropológicos garantizaba la objetividad del conocimiento antropológico, tal como había
sugerido Turner (Asad, 1973a, pp. 15-16). Por muy comprensivos que pudieran ser con los
“nativos”, los antropólogos formaban parte de la estructura de poder colonial, de mayor
envergadura, y este hecho afectaba a sus análisis”

- Interpretació
En aquesta premissa, Gledhill fa referència a les consideracions de l’antropologia en els seus
inicis i nega que aquesta sigui fruit del colonialisme, com es va considerar anys enrere degut
als orígens d’aquesta, que es situen a Grècia amb Herodot i altres, i més endavant a l’época
Colonial, a partir de quan Colom va descobrir Amèrica el 1492, la qual cosa va permetre
entrar en contacte amb els indígenes nadius d’Amèrica i descobrir el “nou món”. Arrel
d’aquest fet, Colom va començar a realitzar tasques etnogràfiques descrivint la nova societat
que havia conegut, i explicant a través de cartes, tot el que havia vist i el que li havien
ensenyat els nadius americans. Aquest fet colonitzador, descobridor d’una cultura totalment
diferent i oposada a la del món civilitzat i d’obrir els ulls a un nou món, va suposar un
“shock” per als colons que havien arribat. Un cop descoberta, pretenen convertir els nadius i
es comença la tasca de conversió al cristianisme a través de missioners. I és en el moment en
que les dues cultures xoquen, que apareix la divisió cultural i l’enfrontament. El problema
naix quan l’invasor vingut de fora s’insta·la als territoris dels indis americans i pretén
apoderar-se’n absorbint l’altra cultura. Colom respectava als indis, però no acceptava les
seves creences, per això va infundir aquesta tasca de conversió.
Així doncs, Gledhill afirma que, a pesar de que l’antropologia no és una servidora del
colonialisme, cal saber que la seva influència hi va estar molt present, de forma que la seva
postura egocèntrica (egocentrisme cultural) i resultava inevitable a l’hora d’analitzar una
altra cultura o societat, no deixar-se influenciar per la pròpia, i prendre-la com a referència i
com a punt central, amb la qual cosa, els treballs realitzats per aquest antròpolegs perdien
validesa, ja que no es feien des del punt de vista del relativisme cultural i tenint en compte
tant el punt de vista ethic com l’emic, és a dir el d’observador i el de nadiu a la vegada, per tal
de dur a terme un estudi objectiu.
5
Ana Libertad Antropologia Política Antropologia i Evolució Humana

Els antropòlegs de l’epoca colonial es veien immersos per la postura de “superioritat” enfront
les societas considerades “primitives” o “involucionades”, per això els seus treballs es veien
afectats per l’influx d’aquestes perspectives, el que no significa que l’antropologia sigui una
vassalla del colonialsme, doncs si ens remontem als orígens, com hem dit, veurem que abans
de viatgers com Marco Polo o Colom, ja es realitzaven anàlisis sobre altres societats sense
deixar-se portar per l’egocentrisme cultural. Que els inicis de l’antropologia comencin amb la
invasió d’ altres territoris, no vol dir que l’antropologia sigui una disciplina incursiva.

- Anàlisi
En aquesta cita Gledhill fa notar l’impacte del colonialisme sobre la disciplina antropològica,
que va repercutir portant a afirmacions errònies per part dels seus estudiosos, doncs el
colonialisme fou la manera de descobrir nous territoris i en conseqüència noves cultures i per
tant la que va impulsar les primeres descripcions etnogràfiques i entnològiques. Els que van
ser l’objecte central d’ estudi de l’antropologia occidentalocèntrica: els pobles colonitzats o
depenents de 4 continents (com Amèrica), es van començar a questionar explícitament a
l’observador. Es van qüestionar les idees, els conceptes, els presupostos, els models, les
recomanacions que, derivats dels enfocaments teòrics i de la pràctica científica, incidien
directa o indirectament en el pla de la ideologia i la pràctica de polítiques de la dominació.
Des de les mateixes disciplines socials, van començar a produir anàlisis crítics i a obrir nous
camins per la comprensió de les seves pròpies societats, es van esforçar en una tasca de
recuperació de la història i la cultura pròpies, una tasca de recuperació total de tot el seu
conjunt històric. Van preguntar-se quina era l’antropologia que es volia fer, i es van
refromular tots els seus presupòssits anteriors, es van posar en dubte el tema d’estudi, la
forma de fer-ho i el context, i es va transformar l’òptica de l’investigador, per tal de
reorientar-la. Des de llavors, a l’hora de determinar la postura de qui estudia als qui estudia,
va suposar un canvi d’actitud que va repercutir en la reconsideració de l’objecte d’estudi i la
seva redifinició. No serveix únicament un canvi d’actitud, sinó que també es necessita el
retrobament d’un nou discurs, un diàleg sense la intermediació de la distància qualificada
entre observador i objecte imposada per una neutralitat fictícia, i la detecció de problemes
rellevants en contextos històrics i socials, específics amb l’ús simultani dels estris teòrics
apropiats per analitzar-los.
Gledhill fa una revisió crítica de la història de la disciplina antropològica, superant el nivell de
posada en evidència dels llaços entre antropologia i colonialisme per demostrar el perquè de

6
Ana Libertad Antropologia Política Antropologia i Evolució Humana

l’existència d’aquest llaços, d’aquest condicionament, i de la colaboració i la manipulació dels

antropòlegs.
Amb l’alternativa de repensar i canviar la nova antropologia, les societats “tribals” es
manifesten en força a negar la suposada “simplicitat” que els va imposar l’antropologia
colonial; En aquest context es rellevant observar com les interpretacions que els antropòlegs
fan de la realitat social a les colònies promouen els interessos de la societat colonialista a la
que pertanyen: en termes polítics i culturals, s’encobreix el procés d’afinançament del
colonialisme amb el tema dels processos de “contacte cultural” i s’ignoren les situacions
específiques produïdes pel colonialisme, optant per l’estudi de temes “segurs” a microescala
(parentesc, ritual, magia, etc.). Per aquest motiu, Glehedill ens comenta que els antropòlegs
estaven dintre del sistema colonial, ja que van respondre a les necessitats ideològiques i
pràctiques de la societat de pertenència i més precisament a les dels sectors dominants en
aquesta, convertint-se en colaboradors ideològics amb una finalitat concreta i amb un paper
que complir a la pràctica (mitjançant el coneixement i l’anàlisi dels pobles colonialitzats o per
colonitzar, útils per un millor control). Amb la qual cosa es veien influïts per aquest sistema i
era inevitable que el seu treball fos molt subjectiu, ja que es deixaven manipular per la seva
política.
Els antropòlegs son en part, productors d’elements que serveixen per alimentar la ideologia de
la dominació assumint una “misió civilitzadora”.

3.3. CITA 2
…tal como admite Keesing, una gran parte del pensamiento de oposición es un pensamiento
reactivo (ibid., p. 237). Como señala Roseberry, sean o no paródicas, “las formas y
lenguajes de la protesta deben adoptar las formas y lenguajes de la dominación para ser
registradas o escuchadas” (Roseberry, 1994, pp. 363-365). Las estructuras de dominación
limitan los modos en que los dominados y oprimidos pueden resistirse a su condición.

- Interpretació
Gledhill aquí ens vol fer veure que fruit de la dominació i opressió (com podria ser la del
colonalisme) sorgeixen postures reaccionàries. Davant de la dominació neix la revolució. Per
tant, el naixement dels pensaments contraris als tirans apareix com a reacció a la mateixa
coacció. I per tal de que les crides de protesta dels reprimits siguin efectives, per força, han de
seguir l’estructura dels dictaments opressors, ja que l’organització dels tirans restringeix les
formes d’expressió i de sortir d’aquest constrenyiment.
7
Ana Libertad Antropologia Política Antropologia i Evolució Humana

Aqueta lluita moltes vegades sorgeix i es fomenta a partir de la resistència cultural.

Justament el camp de la cultura és el que va ocupar per un llarg temps i de manera no
accidental als antropòlegs de les societats centrals, precisament perquè va ser en ell on es van
donar raons per a les justificacions cientificistes per al projecte d’alçament colonial, i on es
van aplicar concretament pràctiques assimilacionistes o de transformació cultural per
neutralitzar la possible resistència que poguès suggerir a partir de la vitalitat de les cultures
endògenes.

- Anàlisi
Com en el cas dels anarquistes de casas viejas, a partir de la decadència i situació de
marginació extrema, d’ aïllament, en un ambient marcat per la pobresa cultural i la manca de
perspectives, creix la tendència reactiva per tal de fer-hi front. Aquí està la proba del que ens
diu Gledhill doncs durant la trancisió política el protagonisme no el van tenir anarquistes,
sinó els que van promoure les reformes i les peticions des d’un punt de vista més moderat, és
a dir dins dels límits de les estructures de dominació. De la mateixa manera que en el cas
vasc, ETA respon en violència igual que ho feia l’Estat. El nacionalisme sorgeix com a
reacció davant del govern central d’Espanya, amb la qual cosa es perpetua l’actuació del
terrorisme. Les tensions entre la societat vasca comporten l’acció directa que acaba
desenbocant en un conflicte violent desmesurat, per la falta de diàleg i acceptació de la
situació i posada en marxa de les solucions.
Si ho comparem amb les societats colonitzades, veiem que passa el mateix. En el mecanisme
de la dominació cultural trobem la negació de la història dels pobles colonitzats, explicacions
detallades sobre educació; consells per portar a terme el procés d’occidentalització”, és a dir,
de deculturació i dominació completa mitjançant la pérdua de la identitat històrica dels pobles
colonialitzats. A causa d’això, sorgeixen moviments que busquen la liberació de la població;
la lluita contra l’autoritat per tal d’eliminar l’Estat; per tal d’eliminar la figura de poder central
i autoritària que ha absorbit la “tribu” dels nadius i que els dominava i esclavitzava. Amb la fi
de sortir de la crisis, reclamar els drets i millorar les condicions de vida, cosa que comporta
una confrontació de classes (dominats vs. dominants). S’aplica la resistència i la lluita
anticolonial i anti-imperialista sostingudes pels pobles dominats, pobles que han estat el
tradicional tema d’investigació d el’antropologia.
Com diu Jean Copans, s’ha de “lliberar l’antropologia”, on l’antropòleg ha de ser un element
potencial de recolzament (teòric, pràctic i financer) ... per les lluites de liberació nacional i
contra el neocolonialisme. Sabent que l’antropologia occidental participa en el
8
Ana Libertad Antropologia Política Antropologia i Evolució Humana

“desenvolupament del subdesenvolupament” ja que aquesta no permet, per efecte de la seva

estructura, un desenvolupament auntónom del Tercer Món. Aquesta conseqüència no
intencionada de les pràctiques antropològiques fa ineficaç la millor de les voluntats. En aquest
nivell el problema es polític, es tracta de la lluita revolucionària contra l’imperialisme, com en
els altres casos mencionats.
4. BIBLIOGRAFIA
- Ted C. Lewellen (2009) Introducción a la Antropología Política. Barcelona:
Edicions Bellaterra.
- Marshall Sahlins (2011). Hombre pobre, hombre rico, gran hombre, jefe. Tipos
políticos en Melanesia y Polinesia. Capítol 5, Beatriz Pérez Galán i Aurora
Marquina Espinosa, Antropología politica: Textos teóricos y etnográficos, pàgines
165-190. Barcelona: Edicions Bellaterra.
- Eric J. Hobsbawm (2001[1959]) Rebeldes primitivos. Estudio sobre las formas
arcaicas de los movimientos sociales en los siglos XIX y XX. Capítol V:
“Milenarismo (II): Los anarquistas andaluces”. Barcelona: Crítica. Pàgines 117-
143.
- Jerome Mintz (1999) Los anarquistas de Casas Viejas. Enrique Torner Montoya,
trad. Delegación Municipal de Cultura del Ayuntamiento de Benalup-Casas
Viejas, Servicio de Publicaciones de la Diputación de Cádiz y Departamento de
Publicaciones de la Diputación de Granada. Pàgines 11-17, 21-33, 128-143, 187-
203, 286-319, 355-389.
- Montserrat Guibernau (2002) Nacionalisme català: Franquisme, transició i
democràcia. Capítol 2: “Retrat d’una dictadura: el franquismo”. Barcelona: Pòrtic.
pàgines 64-88.
- Julio Médem (2003) La pelota vasca. La piel contra la piedra. Madrid: Santillana
Ediciones Generales, S.L. Pàgines 621-653; 685-713.

Webgrafia:
- Barrenetxea Marañón, Igor. Estudios Alabeses. La pelota vasca. La piedra contra
la piel. Enllaç en línia: file:///C:/Users/Maria/Downloads/Dialnet-LaPelotaVasca-
2188420.pdf [Data de consulta: 24-11-17]
- http://www.liceus.com/cgi-bin/ac/pu/antropolit1.asp [Data de consulta: 24-11-17]

9
Ana Libertad Antropologia Política Antropologia i Evolució Humana

- http://docencia.udea.edu.co/lms/moodle/course/info.php?id=1341 [Data de
consulta: 26-11-17]

10