EL SUBJECTE I EL PODER (89)

FOUCAULT, MICHEL

“He intentat sobretot de produir una historia dels diferents modes de subjectivació de
l’ésser huà dins la nostra cultura”1

Hi ha una sèrie de modes d’investigació que proven d’accedir a l’estatut de ciència. Sobre
el “subjecte parlant” hi ha la filolofía o la lingüística, sobre el “subjecte productiu” la
economia, sobre el “subjecte viu” la historia natural o biologia. Aquests modes
d’investigació impliquen una sèrie de pràctiques divisòries, que divideixen dins d’ell
mateix o separat dels altres, així, es divideix entre boig i sa d’esperit, malalt i saludable,
criminal i home de bé.

La manera com l’ésser humà esdevé subjecte; p.e.: la manera com l’home aprèn de
reconèixer-se com a subjecte d’una “sexualitat”.

“Això em dugué a interessar-me de prop per la qüestió del poder” (...)”Però pel que
fa a les relacions de poder, no disposàvem de cap eina definida; només podíem
recórrer a maneres de pensar el poder que recolzaven o bé en models jurídics (què
legitima el poder?) o bé en models institucionals (què és l’Estat?)”

Cal fer també una teoria del poder (això vol dir: conceptualitzar el poder i bojectivar l’ésser
humà també sota aquest aspecte) i cal pensar, per què no s’ha fet fins ara una teoria del
poder (per què no ha interessat?). El fet històric, però, és que hi ha una relació entre la
racionalització i els excessos del poder polític. Què en fem d’una evidència com aquesta?
Seguir el procés de la raó? Estèril, ja que no es tracta de culpabilitat o innocència i d’altra
banda és absurd contraposar raó a no-raó.

La qüestió subjecte-poder és un altre plantejament de la qüestió racionalitat-poder. En lloc

d’analitzar “la racionalitat” analitza racionalitats més específiques. El poder l’analitza
prenent com a punt de partida les formes de resistència als diferents tipus de poder, per
veure les relacions de poder mitjançant l’acarament de les estratègies. Així el punt de
partida fóra l’oposició al poder de:

- els homes damunt de les dones

- els pares damunt de les criatures
- la psiquiatria damunt els malalts mentals
- la medicina damunt la població malalta i no malalta
- l’administració damunt la manera de viure de la gent.

Què tenen en comú?

1. Són lluites transversals (no es limiten a un país).

2. Llur objectiu són els efectes de poder en tant que tals.

1
Recordar que Foucault entén per “subjectivació” el “fer-se subjecte”.
3. Són lluites “immediates” (=anàrquiques). No són revolucions organitzades.
4. Posen en qüestió l’estatut de l’individu (afirmen el dret a la diferència i ataquen tot allò
que pot aïllar a l’individu)
5. Lluiten contra els privilegi del saber i les seves relacions amb el poder.
6. Giren en torn de la pregunta: qui som?

El principal objectiu és doncs combatre una tècnica particular de poder: el poder que els
“subjecta”, que els fa subjectes.