Professional Documents
Culture Documents
(24/10/2022, 25/10/2022)
- Materialitat del discurs és la idea que el llenguatge, lluny de ser NOMÉS una eina
que pretén establir la comunicació entre els diferents éssers humans, és quelcom que
articula, organitza i transforma la realitat que vivim. El discurs no és una mera
abstracció innòcua que pretén establir una correspondència entre allò "pròpiament
real" i les paraules o conceptes. En definitiva, la materialitat del discurs és la noció
que el discurs forma i transforma la nostra realitat: classifica, llegeix, interpreta,
identifica, exclou, invisibilitza, etc. El discurs no "intervé" al món: crea, configura i
desenvolupa el món.
- El cas d'Herculine Barbine: Foucault analitza el cas d'Herculine Barbine, un cas real
d'una persona intersexual que va viure a França al segle XIX. Després de decidir que
era una nena al poc de néixer, ella creix en un entorn escolar segregat (com gairebé
qualsevol de l'època) amb altres nenes. No obstant això, amb la pubertat, el seu
desenvolupament hormonal fa que es qüestionin si realment "és una nena", tot
decidint per aquesta persona que realment és un noi. Això suposarà un gran trauma en
la vida d'Herculine Barbine en sotmetre's a l'obligació d'haver de canviar radicalment
la seva vida: vestimenta, interaccions, comportament esperat, etc.
Foucault analitza al pròleg a les memòries de la mateixa Herculine Barbine com
l'anàlisi que es fa amb aquesta persona intersex no és el d'observar quin "sexe
predomina sobre l'altre" sinó, quelcom més radicalment absolut: quin és el seu "sexe
vertader" (per molta "confusió que hi hagi").
Bibliografia específica:
Foucault, Michel (1977). Historia de la sexualidad. Madrid: Siglo XXI Editores.
Foucault, Michel (2008). El orden del discurso. Barcelona: Tusquets Editores.
Foucault, Michael (2011). Herculine Barbin llamada Alexina B. Madrid: Editorial Talasa.
1
Sobre la noció de poder disciplinari hi entrarem en detall en el cinquè bloc sobre "Autoritat i poder". Per fer
només cinc cèntims ara: la noció de poder disciplinari desplaça la idea que el poder és quelcom només vertical i
institucional (formes finals), si no que hi ha una dimensió del poder que penetra per tot arreu (formes capil·lars),
què performa el nostre comportament, les nostres actituds, etc.
2
Òbviament, la qüestió aquí no és que no hi hagués persones homosexuals abans del naixement de l'etiqueta
sinó que, abans del sorgiment d'aquesta,, no hi havia una idea definida i acotada que regulés el que s'espera
d'una persona homosexual: aquesta etiqueta configurarà a partir d'aquest moment no només una referència a les
pràctiques sexuals de determinada persona sinó una assumpció molt més elevada: la seva relació esbiaixada amb
la masculinitat, per posar un exemple. L'assumpció d'aquest marc és, al cap i a la fi, crucial per comprendre la
segregació, els prejudicis i també l'homofòbia: a partir d'aquesta assumpció un homosexual és definit per la seva
orientació sexual, però sota el paquet d'aquesta orientació, es ven un paquet molt més gran d'idees que
posicionen a l'homosexual en un lloc d'exclusió, quelcom que, com veurem, més endavant és anomenat per
autores com Judith Butler com abjecció.