FISIOLOGIA 2

21/09/21
FENOMENS ELÈCTRICS:
Neurona en repòs o excitada (potencial d'acció: despolarització - repolarització)
Característiques dels estímuls que produeixen un potencial d'acció:
 Tipus: elèctrics, químics, mecànics, tèrmics, fotomagnètics.
 Intensitat: per assolir potencial transmembrana cal assolir un nivell "llindar" de la
N. Estímul subllindar, minim/llindar i suprallindar (els 2 últims = efecte).

LLEI del TOT o RES.

 Durada: La CRONÀXIA representa el temps necessari per excitar una cèl·lula amb

un estímul d'intensitat doble de la de l'estímul mínim. 
Un estímul suprallindar aplica temps molt breu no potencial d'acció; subllindar
aplicat temps molt llarg si potencial d'acció.
 Propagacció: N sense beina de mielina la propagació és per contigüitat. N amb
beina de mielina la propagació és saltatòria (de node de Ranvier a node de
Ranvier). Aquesta té +V i -E.
Les N amb axons prims i amielíniques el potencial d'acció té V: 0,5 m/s. Les N amb
axons gruixuts i mielíniques té V: 130 m/seg.
 Periodes refrectaris: Períodes
durant el PA en els que no es pot
estimular la neurona, o costa molt.
PR absolut: correspon a la fase de
despolarització, i el primer terç de la
repolarització la N és inexcitable.
PR relatiu: en els dos darrers terços
de la repolarització la N pot tornar a
excitar-se (amb estímul
suprallindar).
 TEMA 3: FISIOLOGIA DE LA SINAPSIS
Funció: zona de unió entre un botó terminal d'una N i una part d'una altra N (sinapsi).
Transmet informació.
Estructura i components:

La transmissió de senyal es produeix a

la zona de sinapsi per l'alliberació de
substàncies químiques.

Neurotransmissors:
 Són substàncies químiques que s'alliberen al estimular una N.
 És necessari que en la sinapsi hi hagi tots els enzims per sintetitzar i degradar el
neurotransmissor.
 Cada N només produeix un tipus de neurotransmissor.
 Síntesi al soma o al peu terminal, emmagatzemats en vesícules.
 Tipus:
Excitadors/estimuladors (alteracions nervioses). Acetilcolina (N - múscul),
catecolamines, serotonina, glutamat, etc.
Inhibidors (regulen grau d'intensitat de l'alteració). GABA, glicina, alanina, etc.

23/09/21
Transmissió sinàptica:
 L'alliberació del neurotransmissor pel peu/botó terminal (Neurona presinàptica)
Quan PA arriba als peus terminals, la despolarització de la membrana d'aquesta
zona provocarà: que s'obrin els canals iònics pel calci (Ca++), entri Ca++ al botó
terminal, el Ca++ fa  moure les vesícules que s'acosten a la membrana presinàptica
i, per exocitosi, buiden el seu contingut a l'espai sinàptic. Es consumeix ATP.
 L'acció del neurotrasnmissor sobre la membrana postsinàptica (Neurona
postsinàptica)
El neurotransmissor alliberat s'unirà als receptors de la membrana postsinàptica
induint immediatament un canvi de permeabilitat a la membrana de la neurona
postsinàptica. Les alteracions del potencial transmembrana que es produeixen en
resposta als canvis de permeablitat es denominen potencials postsinàptics (PPS).
Hi ha dos tipus: potencials postsinàptics excitadors (PPSE), hipopolaritzen la N,
entra Na+; potencials postsinàptics inhibidors (PPSI), hiperpolaritzen la N, surt K+.
 La degradació o inactivació del neurotransmissor
Per evitar que l'efecte del neurotransmissor sigui permanent cal inactivar-lo.
Pser reciclat i tornar a entrar al peu/botó terminal de la neurona presinàptica. O
bé, ser degradat, per això a la part postsinàptica hi trobem els enzims responsables
de la degradació del neurotransmissor.

Característiques funcionals de la sinapsi:

 Transmissió unidireccional
 Retard sinàptic: commés sinapsis hi hagi en una via, més lenta serà la V de
desplaçament de l'impuls.
 Fatiga de transmissió: Si s'estimulen les sinapsis de forma continuada i repetitiva, el
nombre de vesícules alliberades disminueix progressivament i per tant hi haurà
menys possibilitat d’excitar/inhibir la següent N, és l'esgotament del
neurotransmissor. Té lloc quan la velocitat de síntesi del neurotransmissor no pot
igualar la degradació. Per exemple, al fer gestos complicats i repetits moltes
vegades.

Fenomens de sumació:
 Sumació espaial: suma dels PPSS produits a diferents llocs de la N, per diferents
botons terminals, simultàniament.
 Sumació temporal: suma dels potencials postsinàptics produïts per un mateix botó
terminal que envia impulsos amb una freqüència molt ràpida i en un breu espai de
temps (mateix lloc físic (mateix botó terminal) i estímuls molt seguits en una fracció
de segon). L'efecte dels nous impulsos es suma als canvis previs i pot assolir-se el
llindar d'estimulació de la neurona, i per tant es pot generar un potencial d'acció.
27/09/21
UNITAT 2
T.1. ESTRUCTURA DEL MUSCUL ESQUELÈTIC I LA FIBRA MUSCULAR
(falta casi tot tema 1)
Miofibril·les
Bandes fosques i bandes clares
Banda I, disc Z, banda A.
Sarcòmer = unitat funcional múscul esquelètic, contraccció muscular. De disc Z a disc Z.
Està format per dos tipus de miofilaments: gruixut (miosina) i prim (actina,
tropomiosina, troponina).

Proteïnes miofibril·la: contràctils (actina, miosina); reguladores (troponina,

tropomiosina) i estructurals.
30/09/21
T.2. CONTRACCIÓ MUSCULAR
UNITAT MOTORA
Les fibres musculars estan relacionades directament amb el sistema nerviós motor
mitjançant les motoneurones alfa. Porten impuls nervios del SNC a fibres musculars.
El conjunt d'una motoneurona alfa i les fibres musculars innervades per aquesta
motoneurona alfa conformen la Unitat motora. És la unitat funcional del control
nervios del múscul. Totes les fibres musculars d'una unitat motora es contreuen
simultàniament i tenen característiques histològiques (funcionals i estructurals)
idèntiques.
La unió entre un botó terminal de la motoneurona alfa i la fibra muscular formen
la placa motora o sinapsi mioneural.

FASES CONTRACCIÓ MUSCULAR

1. Fase d'excitació: es produeix el potencial d'acció muscular.
2. Fase de transferència del senyal a les miofibril·les: el senyal generat amb el PA
muscular ha d'arribar a les proteïnes encarregades de la contracció muscular.
3. Fase del mecanisme molecular: aquesta fase fa referència als canvis que es
produeixen a nivell de les proteïnes que es troben a les miofibril·les.

FASE D'EXCITACCIÓ
1. Arribada del potencial d'acció nerviós
als botons/peus terminals de la
motoneurona alfa.
2. Obertura dels canals iònics pel calci i
entrada de calci al botó terminal.
3. Moviment de les vesícules plenes de
neurotransmissor cap l'extrem del peu
o botó terminal.
4. Alliberació del neurotransmissor per
exocitosi. El neurotransmissor alliberat
sempre és l'acetilcolina; que és
excitador.
5. Canvis de permeabilitat al terra de la placa motora. Quan l'acetilcolina contacta
amb els seus receptors postsinàptics de la placa motora es produeix l'obertura dels
canals iònics per al Na+ dependents de lligand.
6. Potencial d'acció muscular. L'entrada del Na+ a la fibra muscular altera el seu
potencial transmembrana i genera un potencial d'acció muscular.

TRANSFERÈNCIA DEL SENYAL

7. Propagació del potencial d'acció
muscular: El PA muscular s'inicia a la
placa motora (situada al centre de la fibra
muscular) i es propaga multi-
direccionalment pel sarcolemma passant
per totes les invaginacions o túbuls T. La
V de conducció/propagació del PA a
través del sarcolemma és de 3-5 m/seg, i
per tant és més lenta que en les
neurones..
8. Alliberació del Ca++:(7 i 8) El pas del PA
pels túbuls T produeix, per contigüitat ,
canvis de corrent elèctric al líquid pròxim
i a les membranes de les cisternes del
reticle sarcoplasmàtic (RS)(Triada= dues
cisternes i un túbul T). Es creu que els
canvis de corrent elèctric són
responsables de l'obertura dels canals
iònics pel calci (Ca++) que hi ha RS i la
consegüent sortida massiva del Ca++
emmagatzemat a l'interior del RS cap al
sarcoplasma. En repòs, la concentració de
Ca++ al sarcoplasma és baixa (0,1
micromols). Al produir-se el PA muscular
s'obren els canals iònics pel Ca++ de la
membrana del reticle i deixen escapar les
molècules de Ca++ cap al sarcoplasma. La
concentració de Ca++ al sarcoplasma pot
augmentar fins a 20 micromols.
Immediatament es posa en funcionament
la bomba de Ca++ que s'encarrega de retornar les molècules de Ca++ cap a
l'interior del reticle. Per mantenir la contracció muscular cal que contínuament
arribin potencials d'acció a la fibra muscular per tal de mantenir el flux de Ca++ des
del RS al sarcoplasma. 
9. Unió del Ca++ a la troponina-C:(9) Al sortir del reticle sarcoplasmàtic, els ions de
Ca++ s'escampen lliurement entre les miofibril·les i s'uneixen fortament al segment
Tn-C de la troponina. 
MECANISMES MOLECULARS DE CONTRACCIÓ
10. Canvi de conformació del complex la troponina-
tropomiosina: La unió del Ca++ a la troponina
genera un canvi de conformació d'aquesta
molècula que al seu torn desplaça a la
tropomiosina. Quan la tropomiosina varia la seva
posició els llocs actius de l'actina queden al
descobert.
11. Complexos actina-miosina: Al quedar els centres
actius de l'actina destapats, el cap de miosina
podrà unir-se amb l'actina formant el pont
creuat. Com que tota la fibra muscular és
envoltada per túbuls T, el fenomen de contracció
es produeix simultàniament a tots els punts de la
fibra muscular.
12. Flexió del cap de miosina: Un cop format el pont
creuat el cap de miosina sofreix una angulació
(flexió del cap en direcció a la línea M) i estira el
filament prim cap al centre del sarcòmer. En
aquest procés el pont creuat consumeix 2
molecules d'ATP i l'energia química es transforma
en energia mecànica provocant l'escurçament del
sarcòmer. 

TEORIA DEL LLISCAMENT

Durant la contracció muscular es formen i es trenquen molts ponts creuats entre
l'actina i la miosina. El cap de miosina és capaç de doblegar-se sobre si mateix, com
una frontissa, impulsant la molecula d'actina (i tot el filament prim...) cap al centre del
sarcòmer. Per poder trencar el pont creuat i formar-ne un de nou, cal que la miosina se
separi de l'actina i sigui energetitzada un altre cop. Per fer això cal una nova molecula
d'ATP.La seqüència seria la següent:
1. Contacte de l'actina i la miosina (formació del pont creuat) (1)
2. Flexió del cap de miosina (es consumeix energia) (2)
3. Lliscament del filament prim entre els filaments gruixuts
4. Separació i recuperació de la posició del cap (cal que entri ATP al cap de
miosina) (3)
5. Nou contacte entre actina i miosina (4)

Si durant la contracció muscular s'analitzen els canvis que tenen lloc en el sarcòmer
s'observa: que la longitud del filament gruixut i la del filament prim són constants; que
el sarcòmer s'escurça, i la banda I i la zona H també es modifiquen.