T7.

El nucli
Nucli interfàsic
Nuclèol és més dens dins del nucli, No es un orgànul.
En general 1nucli/cèl·lula. Excepte: eritròcits de mamífer (0), hepatòcits (1-2), miòcits
esquelètics (fins a 100).
Forma esfèrica, excepte: miòcits llisos(allargat), leucòcits (multilobular).
Mida fins a 5µm, excepte: oòcits amfibis (~500µm).
Funcions:
- Emmagatzemar la informació genètica

- Separar (replicació, transcripció) vs (traducció).

1.Embolcall nuclear

• Delimita el nucli
• Intervé en l’organització interna
• Barrera selectiva (porus)
1.1.Membrana nuclear
Concèntriques= estan comunicades la membra externa (Hi ha ribosomes units= memb
nucel·lar externa i RE), espai perinuclear, membrana interna
1.2.Làmina nuclear
“esquelet del nucli” fa de suport. Ancora la cromatina per la part interna.
En mitosi es degrada la làmina i el nucli es fragmenta.
A-C: Heterodímers
B-B: Homodímers

1.3.Porus nuclears
 Nucleoporines→prot. del nucli. Fibrilles nuclears comuniquen amb un anell terminal.

Organització octogonal

1.4.Transport bidireccional nucli-citoplasma

1.4.1.Importació de proteïnes

Receptors: Carioferines (importina, tansportina..)

Energia: GTP(el gasta la prot. “Ran”→Unida a GTP(activada), GDP(desactivada)
Ran GAP→Activa la proteïna “GTPasa” (estimula hidròlisi del GTP) =GDP.
Ran GEF→Encén
Model de importació de proteïnes amb NLS bàsic
Prot(traduïda) amb NLS→ Es captada per un receptor bàsic “Importina” (2 subunitats 𝛼
i 𝛽). La subunitat alfa s’enganxa a la proteïna. Mentre que la subunitat 𝛽 s’enganxa a
les fibrilles del porus.
Pas importina guiat per repetició de Phe, Gly= fenilalina i glicina. Aquesta es la “via que
marca el camí”.
Entrada a l’interior (subunitat 𝛼 esta enganxada a la prot)
→ Ran/GTP: Reconeix la importina i desenganxa la subunitat alfa de la proteïna,
aquesta queda lliure.
*Ran/GTP: Esta sempre activada perquè dins del nucli esta la Ran/GEF això provoca
que la Ran estigui sempre activada.
Ran que està fora inactiva ha de tornar a entrar, com? =NTF2, s’uneix a la Ran i la fa
entrar. Quan està dins es torna a activar perquè esta la Ran/GEF.
Com la NTF2 es molt petit després pot tornar a sortir pels porus nuclears (difusió
passiva a través del nucli).

Exemples de regulació de la importació

 Model de importació de proteïnes a l’embolcall nuclear

1.4.2.Exportació de proteïnes i RNAs

RanGTP(encesa)

NES
Exportina NES+Exportina+RanGTP Surt del nucli

La Ran esta apagada perquè al passar

pel porus la RanGAP l’inactiva.
NTF2 torna la Ran inactiva a dins
La exportina torna a entrar per el
porus
 2.Matriu cel·lular
Els cromosomes estan localitzats en
territoris. Depèn del territori ≠ distància
en funció de les necessitats.
3.Nuclèol
Dens. Activitat transcripcional alta. Sintetitza RNAr→Formar ribosomes→Traducció pt.
El RNA es troba a la regió nord. Als cromosomes acrocèntrics (regions satèl·lit).
El RNA s’està transcrivint (imatge)

4.Cromatina
4.1.Composició química
DNA + proteïnes associades.

Monòmer= nt (pentosa o ribosa) + base

nitrogenada + grup fòsfor
Proteïnes associades
1-Histones:

2- No histones:
Corregeix el “super” enrotllament

4.2.Estructura de la cromatina
1r Nivell: Fibra d’11nm “beads-on-a-string”→ Collar de perles
Es necessiten 2 histones per formar un octàmer. El DNA dona 1’65 voltes a la histona.
El DNA + histona, s’anomena nucleosoma.
2n Nivell: fibra de 30nm. Estructura de solenoide.
Collar de perles enrotllat en forma d’hèlix de forma que quedi 6 nucleosomes.
Mitjançant l’Histona H1 (forma l’hèlix).
3r Nivell: (en nucli interfàsic). Fibra de 300nm (gruix). Solenoide plegat formant
“loops”.
Escafol (suport ~ memb basal) =estructura rígida que ancora l’estructura per les
regions MARS (regions de associació a la matriu).
En els loops estan els gens relacionats, perquè només es desempaquetin aquells gens
específics que es necessitin.
Complex remodelador de la cromatina: actua sobre la histona i desempaqueta el DNA
en una regió concreta i així es pugui transcriure (en nucli interfàsic).
A la mitosi: Es formen fibres de 700nm. MPF (factor promotor de la mitosis), es una
quinasa, que fosforil·la histona 1 i condensina= Cromosoma mitòtic.
4.3.Organització de la cromatina en nucli interfàsic
Eucromatina≠Heterocromatina (capacitat d’expressió).
Eucromatina: Pot ser expressada. (No sempre es troba en el màxim grau
d’empaquetament), es variada.
Heterocromatina: Mai s’expressa (grau d’empaquetament + alt, molt condensada).
Telòmers i centròmers (relacionats amb l’evolució). 2 tipus d’heterocromatina

• Constitutiva: Regions del genoma que sempre son heterocromatina

(centròmers i telòmers)
• Facultativa: Regions del genoma on a vegades es comporta com Eucromatina,
depèn del tipus de cèl·lula i la localització.(Ex: Cromosoma X de les femelles).
4.4.Organització i estructura del cromosoma
Centròmer: DNA repetitiu que no es codifica. Aquesta regió permet crear el cinetocor i
que aquest s’enganxi al fus mitòtic i es pugui donar la separació de cromàtides
Telòmer: DNA que no es transcriu, són seqüències de DNA repetitiu (TTAGGG).
Perquè?
1- El DNA no pot estar lliure, es l’hàbil i es podria degradar, per tant s’ha de protegir
els extrems, mitjançant la formació T loop .

2-

3- Cadena de replicació és discontínua, s’utilitzen els fragments d’Okazaki, al final

queda un tros sense completar, i amb cada divisió els telòmers es van escurçant
(a poc a poc). Per tant és un DNA que es va perdent, però no importa perquè son
seqüències repetides. El problema rau quan s’acaben aquestes seqüències i es
comença a escurçar el DNA, donat que es perd informació genètica. En aquest
casos la cèl·lula entra en apoptosi.

En metafase els cromosomes son visibles, i es en l’anafase on es dona la segregació.

En el cariotip humà, s’utilitza el patró de bandes (tinció), que permet distingir els
cromosomes iguals.