Complex del receptor de les cèl·lules T

Els receptors –que no tenen domini intracel·lular i, per tant,

no li poden dir res a la cèl·lula– s’associen a altres proteïnes
CD3 que tenen dominis ITAM i així transmeten el senyal.

· Els limfòcits sense antigen, ja siguin T o B, moren.

· Si durant el desenvolupament es generen molècules que

interaccionen perjudicant el nostre organisme, el nostre cos
les elimina.

· Les malalties autoimmunes sorgeixen quan es reconeixen antigens propis com aliens.

· Quan som adults i hi ha una infecció, si es reconeix, es salva el clon i s’amplifica. Si no es

reconeix, s’elimina perquè no serveix per a res.

Recombinació V(D)J del locus de la cadena pesada de les immunoglobulines

Ha de ser super específic. Quan per accident es

recombinen altres gens apareixen malalties
importants, com per exemple el càncer
(recombinacions anòmales d’un oncògen amb un altre
gen). Per tant, l’especificitat és molt important.

Aquest mecanisme es basa en un reordenament DJ i després en un reordenament V-DJ.

Tindrem una V, una D i una J i després, per splicing, s’eliminarà la part que sobra perquè es
pugui combinar amb la C. Això es basa en unes seqüències específiques: 23RSS i 12RSS.
Aquestes regions marquen la localització de la recombinació. Com que els altres gens de les
nostres cèl·lules no tenen aquestes seqüències, no es recombinen. És a dir, només hi haurà
recombinació amb els gens que tinguin aquestes seqüències (amb la resta no).

Recombination activating gene (RAG) recombinase: is a double- stranded

endonuclease

Hi ha dos gens clau en aquest mecanisme que són

RAG 1 i RAG 2, per això diem que és un
heterodímer. Té un domini d’unió a nonàmers i
després un domini N-terminal. L’activitat catalítica
de recombinar-se només està en RAG1. La RAG2

96
és necessària, però no té l’activitat catalítica. La funció catalítica té lloc concretament en la
zona DDE.

Germline organization of human immunoglobulin gene loci

Aquests gens són més complexes del que hem vist fins ara. Cada una de les seqüències V
té una seqüència L (Leader). A més, els gens tenen en punts estratègics un enh: enhancer
(un potenciador de la trasncripció). Depenent de l’autor, el nombre de seqüències V, D i J per
a formar les Ig és diferent. Tenim també una cadena pesada (kappa) i una cadena lleugera
(lambda). Tornen a aparèixer els enhancer i els leader. La cadena lambda té diferents
possibilitats de part constant.

Domains of immunoglobulin and T cell receptor protein

Les C (en color lila) són les zones constants i

donen lloc a les immunoglobulines. En vermell
veiem el domini transmembrana. La imatge
marca molt bé on estan les TCR que són les
regions variables.

Germline organization of human T cell

receptor gene loci

Això és el mateix, però en el receptor T.

97
An overview of V(D)J recombination

Anem a veure amb més detall com es produeix

la recombinació. Quan es produeix la maduració
del RNA s’ajunta la J amb la V. Hi ha tres punts
de variació que són les possibles
recombinacions, les possibilitats de splicings
diferents, és a dir, les possibilitats d’induir
mutacions. Obtindrem un mRNA reordenat.

V(D)J recombination

Aquí tenim un altre cop els gens,

però ara ja estem posant les
regions que ens serveixen per la
recombinació. La clau està en què
amb aquesta estructura es
produeix una espècie de
plegament en què les dues
regions estan una al costat de
l’altre. Aquí és on actua la
recombinasa, s’elimina tot el que
sobra (l’anell, part del DNA es
perd) i només ens queden els
extrems (V i J) units. Es un procés
en què es talla i s’elimina (no és com al splicing, perquè al splicing es treuen els introns, però
el DNA no es modifica, en canvi aquí sí). Si seqüenciem el genoma amb una cèl·lula que ja
està seqüenciant anticossos, veurem que és diferent al d’una cèl·lula en què encara no s’ha
fet aquest procés (en un limfòcit no madur). En la sequenciació del genoma amb una cèl·lula
que ja està sequenciant anticossos faltarien totes les regions que s’haurien eliminat en la
maduració del limfòcit. Finalment V, D i J queden units.

A continuació es mostra un esquema per explicar la recombinació amb l’enhancer.

Sabem que després de la recombinació el enhancer queda molt més a prop dels promotors,
facilitant la transcripció del gen que ja està recombinat. El gen es transcriu amb més eficiència.

98
 SINAPSIS: 2 distant coding
sequences and their RSSs are
brouht together by a
chromosomal looping event

Aquesta és la primera fase i interven

moltes proteïnes que no veiem. El
primer pas és la sinapsi. Amb la
sinapsi el que està passant és que
s’està formant un bucle que recluta la RAG 1 i 2 (la recombinasa).
Intervenen moltes més proteïnes, això és una simplificació del
model final.

CLEAVAGE: V(D)J recombinase crates double-stranded breaks at RSS-coding

sequence junctions

99
En aquesta segona fase es produeix el tall. La recombinasa, amb activitat endonucleasa, talla
el loop i l’elimina. Es formen uns ponts entre la seqüència codificant i els heptàmers i després
es talla l’enllaç fosfodiéster i es forma un enllaç fosfodiéster amb EL MATEIX filament de
DNA (es forma un enllaç fosfodiéster entre UN MATEX filament de DNA, cosa que no havíem
vist fins ara). Són enllaços fosfodiéster entre 2 nucleòtids del mateix filament de DNA.

Si hi ha mutacions en RAG1 o en RAG2 té lloc el Síndrome d’Immunodeficiència Combinada

Severa (SCID).

Hairping opening and processing, and Joining by Non-homologous end joining

S’afegeixen nucleòtids entre V

i J, generant més variabilitat.
Finalment, tindrem uns
nucleòtids nous. Si el nombre
de nucleòtids és múltiple de 3
les seqüències es mantindran
(afegirem uns quants AA al
final, per tant, generarem
variabilitat en l’anticòs, la qual
cosa és bona), però si no és múltiple de 3, el que tindrem seran seqüències diferents a partir
de la N. Per tant, aquestes cèl·lules tindran la pauta de lectura modificada a partir de N i seran
eliminades perquè molt probablement apareixerà un STOP a la cadena. Per tant, tindrem un
anticòs no funcional que s’haurà d’eliminar.

*Aquestes últimes tres diapositives són poc rellevants

Diversity of antigen receptor genes

Hi ha molta diversitat depenentment

de com ajuntem.

100
Junctional diversity

Un altre cop l’esquema adjunt ens

informa de la diversitat funcional.

Tot això és tan important que s’ha

analitzat a nivell estructural. Ambdues
són proteïnes que intervenen en el
procés que hem explicat.

Annex breu Stryer: Un anticòs és una proteïna sintetitzada per un animal en resposta a una
macromolècula forània, denominada antígen o immunogen, per la qual té una alta afinitat. Les
molècules estranyes petites indueixen la formació d’anticossos específics si van unides a una
macromolècula. La síntesi d’anticossos es produeix per selecció, en comptes de per
instrucció. Un antigen s’uneix a la superfície d’un limfòcit ja compromès per fer anticossos
específics per aquest antigen. La combinació de l’antigen i els receptors de superfície inicia
la divisió cel·lular i la síntesi de grans quantitats del anticòs específic. Els anticossos dirigits
contra un determinant específic són normalment heterogenis, perquè són els productes de
moltes cèl·lules productores d’anticossos. En canvi, els anticossos produïts per una sola
cèl·lula o per un clon són homogenis.

101