BLOC I

TEMA 1. NEURONES I GLIA.

1. ESTRUCTURA BÀSICA DE LES NEURONES.

NEURONES: Cèl·lules especialitzades en rebre, processar i transmetre informació a altres

cèl·lules. Al voltant del nucli hi ha uns òrgans molt grans que no es fan presents a les cèl·lules
glia: cossos de nissl (permet la distinció). Parts:

 SOMA (cos) → part central de forma piramidal o esfèrica que conté el nucli i el principals
orgànuls.
 NUCLI: posició central, esfèric amb membrana nuclear, i
conté l’ADN (idèntic al de qualsevol altra cèl·lula).
 RER (reticle endoplasmàtic rugós): membranes al voltant del
nucli amb estructures globulars (ribosomes: sintetitzar
proteïnes), tenen una elevada fabricació de proteïnes i
expressió gènica (molta necessitat de proteïnes).
 REL (reticle endoplasmàtic llis): el mateix que el RER però sense ribosomes; plegament
de proteïnes, control de concentracions, síntesi de fosfolípids...
 APARELL DE GOLGI: tractaments químic post-traducció de les proteïnes, determinar
destinació...
 MITOCÒNDRIES: respiració cel·lular per produir ATP (energia), en tenen moltes perquè
tenen necessitats energètiques molt elevades .
 NEURITES (ramificacions) → dendrites: rebre informació / axó: transmetre informació.
 DENDIRTES: rebre sinapsis d’altres neurones que estiguin passant informació, estan
molt ramificades i hi trobem les espines dendrítiques (punts de contacte on es fa la
sinapsis); també trobem receptors dels neurotransmissors i alguns ribosomes. L’arbre
dendrític és el conjunt de totes les dendrites d’una neurona, i reflecteix la complexitat
de les connexions. Veure l’estat de les espines dendrítiques informa sobre l’estat de
desenvolupament i de maduració de les neurones, per lo que tenen relació amb
períodes crítics i trastorns congènits.
 AXÓ: estructura típica i exclusiva de les neurones, només
en tenen un que es pot ramificar; especialitzat en
transmetre informació. El diàmetre i la longitud pot ser
molt variable i no trobarem ni RER ni ribosomes. La seva
membrana té una composició molt especial de proteïnes,
per lo que depèn de que li venguin fabricades del soma.
L’axó comença sortint del soma, s’anomena con axònic
(on s’integra la informació); i acaba en el botó terminal
(sinapsi), que no té microtúbuls, conté vesícules
sinàptiques amb neurotransmissors que són alliberats
mitjançant exocitosis a l’espai extracel·lular quan es
produeixen unes condicions determinades, moltes
mitocòndries i una cara interior rica en proteïnes
subministrades des del soma i transportades a través de
l’axó.

SINAPSI: Punt de contacte entre dues neurones. Té un costat / cèl·lula presinàptica (transmet la
informació - axó) i postsinàptica (reb la informació - dendrites), i enmig hi ha l’espai sinàptic on
es produeix la transmissió. S’usen una sèries de codis, dintre la neurona es produeix de manera
elèctrica, en arribar a la cèl·lula presinàptica es transmet un missatge químic a la postsinàptica,
i arriba a l’altra neurona sent una altra
vegada informació en codi elèctric. El
neurotransmissor es sintetitza al soma i es
transporta fins el terminal emmagatzemat
en vesícules sinàptiques.

- Sinapsis química → la comunicació

es du a terme mitjançant
l’alliberació d’un neurotransmissor
des dels botons presinàptics
(neurones presinàptiques → espai
sinàptic → neurones
postsinàptiques).
- Sinapsis elèctrica → les dues
cèl·lules entren en contacte de
manera que les membranes pre i
postsinàptiques s’ajunten i permeten el pas de ions i altres molècules. La zona de
contacte es diu unions feses (uniones hendidas). En aquesta hi pot haver un fluxe
bidireccional tant com unidireccional.

MEMBRANA PLASMÀTICA: és una bicapa lipídica amb proteïnes (fosfolípids) que serveix per
separar el medi intracel·lular de l’extracel·lular, fa de barrera de la majoria de substàncies però
alhora és una semipermeabilitat selectiva; perquè algunes substàncies necessàries puguin
passar ho fan a través de la proteïna transmembrana. També actua com un esquelet o suport
en el qual s’insereixen altres estructures moleculars. Es
caracteritza per ser polaritzada elèctricament ja que la
seva cara interna es coberta de càrregues negatives, i
l’exterior de càrregues positives.

CITOESQUELET: són un tipus d’estructures que fan

d’esquelet de la cèl·lula per donar-li consistència. Les
seves funcions són:

- Mecàniques (contactes cel·lulars), la divisió

cel·lular (fus i anell contràctil), la forma cel·lular
(polaritat...) i el moviment intracel·lular (transport).

Els seus components es divideixen en 3 grups de més gruixats a més prims:

- Microtúbuls (20nm diàmetre): llargs i buits, formats per la unió de monòmers de tubulina
(globular) mitjançant la formació de protofilaments que s’aunten lentament, la
composició depèn de la ubicació dintre de a neurona; i s’estenen al llarg de les neurites;
faciliten el transport dintre de la neurona.
- Neurofilaments (10nm diàmetre): provenen dels filaments intermedis presents a totes
les cèl·lules del cos, són els responsables de regular el diàmetre de l’axó.
- Microfilaments (5nm diàmetre): són els responsables de la contracció muscular,
abundants a les neurites (neurones i cèl·lules glials).
TRANSPORT AXOPLÀSMIC: mecanismes de transport al llarg de l’axó. Segons la velocitat hi ha
dos mecanismes: lent (1-10 mm/dia → Stop&Go: va fent aturades fins arribar al destí) i ràpid (<
1m/dia). Es produeix mitjançant microtúbuls al llarg de l’axó que marquen el camí, i gasta molta
energia (ATP), per tant és un mecanisme de transport actiu. I segons la direcció que segueix
podem distingir 2 tipus:

- Anterògrad: des del soma fins l’extrem de l’axó i necessita una proteïna transportadora
(cinesina), que s’encarrega de dur allò que l’axó no pot fabricar.
- Retrògrad: des de l’extrem de l’axó al soma i necessita una proteïna transportadora
(dineïna), que s’encarrega d’aportar la informació requerida (retroinformació), per
exemple: info NGF, virus...

2. PRINCIPIS DEL FUNCIONAMENT NEURONAL.

DOCTRINA DE LA NEURONA: extensió de la teoria cel·lular basada en el sistema nerviós. Les
neurones són les unitats bàsiques de senyalització del sistema nerviós.

PRINCIPI DE POLARITZACIÓ DINÀMICA: en una cèl·lula nerviosa els senyals elèctrics avancen en
única direcció previsible i constant. → Polarització: dos pols.

PRINCIPI D’ESPECIFICITAT DE CONNEXIONS:

- No hi ha una continuïtat citoplasmàtica, ja que inclòs en el lloc on s’estableix la

comunicació existeix una separació.
- Cada cèl·lula es comunica amb cèl·lules concretes en punts especialitzats de contacte
sinàptic per formar circuits amb funcions determinades, no de manera aleatòria.

3. TIPUS DE NEURONES.
CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ DE LES NEURONES:

- SEGONS EL NÚMERO DE NEURITES: unipolars (1 axó i 0 dendrites → per rebre

informació ho fan des del soma o sobre l’axó), bipolars (1 axó i 1 dendrita → 2 extrems),
pseudo-unipolars (1 extrem es divideix en dos, un dels quals fa la funció de recepció i
l’altra de conducció), multipolars (1 axó i moltes dendrites).
- SEGONS LA FORMA: piramidals, estrellades, granulars, en cistella, horitzontals...
- SEGONS LA FUNCIÓ: sensorials (informació sensorial), motores (informació motora),
interneurones (informació entre les neurones).
- SEGONS LA LLARGADA DE L’AXÓ: de projecció (axó llarg i es projecte d’una part del SNC
a una altra part del SNC), locals (axó curt i fan sinapsis amb les neurones més
pròximes).
 - SEGONS EL NEUROTRANSMISSOR: colinèrgiques (acetilcolina), dopaminèrgiques
(dopamina), serotoninèrgiques (serotonina), noradrenèrgiques (noradrenalina)...
→ Les que empren un mateix neurotransmissor s’organitzen formant els diferents
sistemes de neurotransmissió.

4. GLIA: TIPUS I FUNCIONS.

CÈL·LULES GLIALS: (el nombre sobre passa al de les neurones en un 10 a 1) Cèl·lules que donen
suport a les neurones: suport estructural (aguanten les
ramificacions), suport nutricional o metabòlic (mielina són cèl·lules
glials).

TIPUS:

SNC →

 ASTRÒCITS: la més abundant (pràcticament tot el que no son

neurones son astròcits); tamponen les concentracions de potassi
(𝐾 + ) / regulen el contingut químic de l’espai extracel·lular; els
seus peus contacten amb les neurones i amb els vasos sanguinis (paper en la barrera
hematoencefàlica i nutrició); participen activament en algunes sinapsis (tripartites) rebent
neurotransmissors i alliberant substàncies transmissores (gliotransmissor → actúa sobre les
altres dues neurones).
 OLIGODENDRÒCITS (Glia mielinitzant): A la substància blanca es forma la mielina i a la
substància grisa envolten els somes per a donar suport i aïllar-lo de l’exterior; forma
diferents beines de mielina; mantenen un entorn químic adequat; entre dues beines de
mielina hi ha un petit espai buit anomenat nòdul de Ranvier; no té la capacitat de regenerar
l’axó (els astròcits bloquegen la via).
 ALTRES (Radial, ependimàries, micròglia...):
- Radial → molt important en un moment específic del desenvolupament i després
pràcticament desapareix; guien la migració de les neurones i el creixement dels axons
durant el desenvolupament del SN; les neurones es formen a la zona ventricular i migren
al llarg de la glia radial fins a la zona cortical.

- Ependimàries → revesteixen el sistema ventricular; secreten líquid cefaloraquidi, tenen

un paper en els processos de migració durant el desenvolupament neuronal.
- Micròglia → són derivades dels macròfags: eliminen restes cel·lulars de llocs de lesió o
de recanvi cel·lular normal; el seu nombre augmenta com a conseqüència del dany
encefàlic; secreten molècules de senyalització que influeixen en el desenvolupament de
formació de sinapsi, la neurogènesi i la supervivència o a mort cel·lular.

SNP:

 CÈL·LULES DE SCHWANN (Glia mielinitzant): a la substància blanca fan la

beina de mielina i a la substància grisa envolten els somes per a donar
suport; cada una forma una beina; mantenen un entorn químic adequat; pot
regenerar l’axó i dirigir la migració d’aquest.

REGENERACIÓ EN EL SNC vs. SNP → Està limitada en el SNC en

comparació al SNP. Al SNP les restes de mielina són buidades
ràpidament per macròfags; per altra banda, en el SNC no hi ha
macròfags i això impedeix la reparació neuronal. A més, els danys al
SNC atreuen astròcits, que formen una cicatriu glial que prevé la regeneració. La
 regeneració al SNC és també impedida per components inhibidors en la mielina com el
Nogo, MAG, o OMgp, tots aquests inhibeixen el brot neuronal.

FUNCIONS →

 Suport estructural (dona consistència al teixit nerviós)

 Aïllament (de l’axó perquè l’electricitat viatgi de forma més eficient, i de la sinapsi)
 Recuperació de lesions
 Fagocitosi
 Tampó
 Barrera hematoencefàlica
 Migració neuronal
 Sinapsi (hi participen alliberant neurotransmissors i amb receptors per aquests)
 Nodriment

AVENÇOS TECNOLÒGICS: Millores en els microscopis ens permeten veure coses més petites en
més detall (com més fina sigui la mostra millor → fixació de teixits i preparació de talls) Tincions:
si el tall és molt prim no té color, per tant es fa servir un colorant. Depenent del que es vulgui
veure s’usa una tinció a una altra (EX: Nissl → tenyeix el nucli i els òrgans propers (RER) per
distingir neurones de glia i estudiar la citoarquitectura / Golgi → tenyeix tota la neurona per
distingir les 2 parts d’aquesta: soma i neurites, però no permet veure l’interior, només tenyeix
un 10%).