TEMA 12: DESENVOLUPAMENT DEL SISTEMA NERVIÓS

1. Introducció
El desenvolupament del sistema nerviós és un procés complex que s'inicia molt aviat en el
desenvolupament embrionari i que serà el resultat de l'expressió del programa genètic que dirigeix la
morfogènesi general de l'individu. L'equilibri entre expressió i
inactivació gènica dirigirà els processos de diferenciació
cel·lular, clau per al desenvolupament de totes les estructures
del cos. El desenvolupament del sistema nerviós, en concret,
s'iniciarà amb la diferenciació d'un grup de cèl·lules, les quals
quedaran determinades per formar el teixit nerviós, a partir de
les quals apareixeran les primeres estructures neurals. A partir
d'aquest moment, s'establirà la distinció entre neurones i
cèl·ules glials, les cèl·lules migraran a la seva destinació,
s'agruparan en estructures i establiran connexions entre elles.
Tots aquests processos configuraran l'estructura bàsica del
sistema nerviós, la qual es veurà modificada per l'ambient en el
que es desenvolupi l'individu al llarg de la seva vida, donant
com a resultat un sistema nerviós únic en cada individu. La
següent figura mostra el procés de desenvolupament del
sistema nerviós al durant la gestació.

2. Gastrulació

El procés de morfogènesi del sistema nerviós, a través del qual el sistema nerviós adquirirà la
configuració característica de la seva espècie, comença aviat durant el desenvolupament embrionari.
Cap a la tercera setmana de gestació, l'embrió presenta una estructura aplanada en forma de disc (el
disc embrionari) en el qual es poden distingir dues capes de cèl·lules: l'hipoblast i l'epiblast.

El procés de la gastrulació comportarà una reordenació d'aquestes cèl·lules, com a conseqüència de la

qual es formarà un disc amb tres capes de cèl·lules: l'endoderm (la més interna), l'ectoderm (la més
externa) i el mesoderm (intermèdia). D'aquestes tres capes es formaran tots els teixits i estructures de
l'organisme. El sistema nerviós, concretament, s'originarà a partir de l'ectoderm.

1
3. Neurulació
L'inici del desenvolupament del sistema nerviós ve marcat pel procés de neurulació. La neurulació
s'inicia amb la inducció neural de l'ectoderm, en la qual un grup reduït de cèl·lules de l'ectoderm
quedarà diferenciat a neuroectoderm. Tot seguit, la proliferació de cèl·lules del neuroectoderm donarà
lloc a la formació de la placa neural a la superfície dorsal mitja del disc embrionari.

Diferenciació del neuroectoderm o ectoderm neural:

A continuació, apareixeran a la placa neural el solc neural i, als costats, els plegaments neurals. Amb
els dies, el plegaments neurals s'aniran apropant fins fusionar-se des del centre de la placa cap als
extrems de la placa, donant origen al tub neural. Del tub neural s'originaran totes les estructures del
sistema nerviós central. Simultàniament, les parts externes del plegament neural es separaran de
l'ectoderm i es fusionaran, donant lloc a la cresta neural, la qual queda inicialment en posició dorsal
entre el tub neural i l'ectoderm per després dividir-se i adoptar una posició lateral. De la cresta neural
es formarà el sistema nerviós perifèric. Cap a la quarta setmana de gestació, els extrems del tub neural,
anomenats neuroporus rostral i neuroporus caudal, ja s'han hagut de tancar.
Podem observar el procés des d’una altra visió:

2
4. Estadi de 3 i 5 vesícules
Un cop tancat el neuroporus rostral (al voltant del 25è dia de vida embrionària), el tub neural
experimentarà una ràpida transformació que marcarà l'inici de la formació de les diferents divisions de
l'encèfal. En concret, cap al final de la quarta setmana de gestació, la porció rostral del tub neural
presenta una curvatura (la curvatura encefàlica) i es es produeix un engruiximent, donant lloc a
l'aparició de 3 vesícules primàries: prosencèfal (o encèfal anterior), mesencèfal (o encèfal mig)
i rombencèfal (o encèfal posterior). La part caudal del tub neural no es veurà afectada per aquest
procés de formació de vesícules.
Una setmana més tard, el prosencèfal es dividirà en telencèfal i diencèfal i el rombencèfal,
en metencèfal i mielencèfal, mentre que el mesencèfal es mantindrà com una sola vesícula. Aquest
estadi del desenvolupament del sistema nerviós rep el nom d'estadi de 5 vesícules secundàries.
Del telencèfal s'originaran els hemisferis cerebrals, tant l'escorça com les estructures subcorticals
(p.ex., ganglis basals, hipocamp i amígdala). Del diencèfal s'originarà el tàlem i l'hipotàlem i del
mesencèfal, les diferents estructures que el composen (col·licles, substància negra, nucli roig, àrea
tegmental ventral, etc) i part del cerebel. El metencèfal donarà lloc a part del cerebel i a la
protuberància i el mielencèfal, al bulb raquidi. De la part més caudal del tub neural s'originarà la
medul·la espinal. La llum del tub neural, per la seva banda, donarà lloc al sistema ventricular. En la
següent taula es sintetitza l'origen de les estructures madures a partir de les vesícules del tub neural:

3
5. Fases de formació del SN
A partir de l'establiment de l'estadi de 5 vesícules, el procés de morfogènesi del sistema nerviós
suposa la transformació de la paret del tub neural (neuroepiteli). La seqüència d'esdeveniments
darrere del desenvolupament del sistema nerviós són:
1) Proliferació
2) Migració
3) Diferenciació
4) Formació de vies de connexió
5) Establiment de connexions
6) Mort neuronal

Totes les estructures cerebrals es desenvoluparan seguint aquesta seqüència, malgrat que no totes ho
faran al mateix moment. En aquesta lliçó estudiarem els processos de proliferació, migració i
diferenciació. La formació de vies de connexió, l’establiment de connexions I la mort cel·lular les
veurem al tema 13.

6. Proliferació
El primer pas en el desenvolupament del sistema nerviós
consisteix en un important increment del nombre de cèl·lules.
La paret del tub neural en l'estadi de 5 vesícules és una capa
prima anomenada neuroepiteli en la qual es troben les cèl·lules
mare del sistema nerviós. Serà a partir d'aquestes cèl·lules
mare del sistema nerviós que, per un intens procés de divisió
cel·lular, s'originaran totes les cèl·lules que formaran les
diferents estructures del cervell. Aquest intens procés de divisió
cel·lular començarà un cop es tanqui el neuroporus rostral. Les
cèl·lules mare del sistema nerviós es dividiran en més cèl·lules
m a r e fi n s q u e p e r c a n v i s e n l ' e x p r e s s i ó g è n i c a
esdevindran cèl·lules progenitores. Aquestes cèl·lules
progenitores podran experimentar més cicles de divisió
cel·lular, com a conseqüència dels quals s'originaran més
cèl·lules progenitores i les futures neurones i cèl·lules glials.

Neuroepiteli amb cèl·lules mare del sistema nerviós:

Origen seqüencial de les cèl·lules del Sistema Nerviós:

Malgrat que el procés de proliferació és produeix principalment durant la gestació, es coneixen algunes
regions cerebrals que conserven certa capacitat de proliferació en el cervell adult, com per exemple, el
bulb olfactori o l'hipocamp. La renovació de cèl·lules en aquestes estructures s'explicaria per la
4
presència en l'edat adulta de cèl·lules mare del sistema nerviós en regions cerebrals com la zona
subventricular, el revestiment dels ventricles laterals o el gir dentat de l'hipocamp.

7. Migració
Donat que el procés de divisió cel·lular que permetrà obtenir l'elevat nombre de cèl·lules que formaran
el sistema nerviós té lloc en una zona molt restringida propera als futurs ventricles, és imprescindible
que les neurones que es van originant d'aquest procés de divisió es desplacin fins a la regió del cervell
on desenvoluparan la seva activitat, procés que rep el nom de migració cel·lular. Aquest procés de
migració és altament dependent de senyals (p.e., relina) presents a la matriu extracel·lular que
orientaran el moviment de les neurones en desplaçament fins a la seva destinació.

Una bona part de les cèl·lules també s'ajudaran per a la seva migració de la glia radial, la qual estén
projeccions des de la zona ventricular fins a la superfície de l'encèfal en desenvolupament (superfície
pial) que serveixen de suport mecànic per la desplaçament de les neurones en migració. Les neurones
en migració interactuaran amb aquesta glia radial mitjançant molècules que facilitaran el reconeixement
entre totes dues cèl·lules, anomenades molècules d'adhesió cel·lular neurona-glia.

El paper de la glia radial és especialment important per guiar les tandes de migració que donaran lloc a
la formació de les 6 capes de l'escorça. Aquestes capes es formaran seguint un patró de dins cap a fora,
és a dir, primer es formen les capes més internes i seguidament, les més externes.

5
Un cop completat el procés de migració, una part de la glia radial podrà diferenciar-se en altres tipus de
cèl·lules i assumir altres funcions (p.e., astròcits), una altra part degenerarà i una altra romandrà a
l'encèfal per guiar la migració en etapes postnatals.

8. Diferenciació
Per mitosi s'originen cèl·lules indiferenciades que reben el nom de neuroblasts i glioblasts. Encara no
presenten l'aspecte de neurones o cèl·lules glials madures.

Malgrat que la diferenciació cel·lular és un procés gradual que s'inicia des dels primers moments del
desenvolupament, ens referim en aquest apartat al procés pel qual les neurones en desenvolupament
adquiriran les seves característiques morfològiques i fisiològiques definitives (i també les cèl·lules
glials). Els canvis més evidents en aquest procés de diferenciació seran l'aparició d'una projecció que
es diferenciarà com a axó i el desenvolupament de l'arborització dendrítica. Aquest procés de
diferenciació és resultat de la combinació d'un patró d'expressió genètica específic de cada neurona i
l'efecte de senyals presents a la matriu extracel·lular. Un exemple d'aquest tipus de senyals és el que
exerceix la semaforina. Aquesta proteïna present a la matriu extracel·lular produeix un efecte diferent en
el creixement de les dendrites i de l'axó molt important per al correcte desenvolupament d'aquestes
estructures. Mentre que les dendrites creixen en direcció a les zones de màxima concentració de
semaforina, l'axó tendirà a créixer en sentit oposat, cosa que permetrà la correcta diferenciació
d'algunes poblacions neuronals en les que l'arborització dendrítica i l'axó han de dirigir-se en sentit
oposat.