lOMoARcPSD|31530854

Reproducció cel·lular Biologia selectivitat resum

Biología (Instituto - España)

Escaneja per obrir en Studocu

Studocu no está patrocinado ni avalado por ningún colegio o universidad.

Descarregat per Nouhaila Hamouch (nouhailahamouch@elpuig.xeill.net)
 lOMoARcPSD|31530854

Biologia 12. Reproducció i relació de la cèl·lula

1. VIDA I MORT DE LA CÈL·LULA
- 4 etapes en la vida cel·lular: naixement, creixement, diferenciació i reproducció (o mort cel·lular si no es
reprodueix).

- Durant la vida els orgànuls cel·lulars són renovats constanment.

- Vida oscil·la entre 8 hores i 200 dies.
- Mort cel·lular es produeix per apoptosi: atòlisis a partir de la rupture del seus propis lisosomes. Mort natural, la
cèl·lula s’autodestrueix.

Apoptosi

1. Retracció cel·lular o pèrdua de volum cel·lular.

2. Condensació de la cromatina i fragmentació en oligonucleosomes.
3. Formació de protuberàncies en la superfície de la cèl·lula.
4. Ruptura de la cèl·lula en fragments o cossos apoptòtics que són fagocitats pels macròfags.

2. FACTORS QUE AFECTEN EL RITME DE REPRODUCCIÓ CEL·LULAR

• Augment excessiu de la grandària del citoplasma.
• Increment de la grandària total de la cèl·lula.
• Dependència d’ancoratge.
• Disponibilitat d’espai.
• Presència de factors de creixement o agents mitògens.

3. CICLE CEL·LULAR
Def: Període de temps que va des del moment en què
una cèl·lula eucariota es forma fins que es divideix i
genera altres cèl·lules noves.

Diferenciem 2 etapes:

• Interfase: Etapa més llarga. El nucli presenta

l’embolcall nuclear complet. Els cromosomes no es
poden distingir. Tres fases (G1, S, G2)
• Divisió o fase M: Etapa breu final. Poden distingir-
se els cromosomes. 2 processos; cariocinesi o
mitosi, consisteix en la divisió del nucli, i citocinesi,
correspon a la divisió del citoplasma.

3.1. Interfase
• Fase G1:
- Té lloc la síntesi d’ARNm i proteïnes.
- La cèl·lula només té un centrosoma (si es animal presenta 2 centríols)
- Al final de la G1 es troba el punt de control G1 (punt de no-retorn) a partir del qual és impossible impedir
que se succeeixin les fases S, G2 i M (en cèl·lules dels mamífers s’anomena punt de restricció, R).

- En algunes cèl·lules abans d’arribar al punt R comencen a manifetsar-se gens concrets. Es transformen en
cèl·lules especialitzades (diferenciació cel·lular)

Descarregat per Nouhaila Hamouch (nouhailahamouch@elpuig.xeill.net)

 lOMoARcPSD|31530854

Biologia 12. Reproducció i relació de la cèl·lula

• Fase S
- Es duplica l’ADN.
- Continúa la síntesis d’ARNm i de proteïnes.
- Amb cada centríol es forma un esbós de futur centríol denominat procentríol.

• Fase G2
- S’inicia quan acaba la síntesis de l’ADN. Acaba en el moment en què comencen a distingir-se els
cromosomes en l’interior del nucli.

- La cèl·lula conté el doble d’ADN que en G1.

- Al final d’aquesta fase, la cèl·lula ja conté 2 diplosomes immadurs.

3.2. Fase M: Mitosi

Procés en el que a partir d’una cèl·lula mare naixen 2 cèl·lules filles amb idèntica dotació cromosòmica que la
progenitora.

Divisió del nucli (mitosi) i divisió del citoplasma (citocinesi).

MITOSI
La mitosi és un tipus de divisió cel·lular en el qual una cèl·lula (la mare) es divideix per a produir dues noves
cèl·lules (les filles) que són genèticament idèntiques entre si. En el context del cicle cel·lular, la mitosi és la part on
l'ADN del nucli de la cèl·lula es divideix en dos grups iguals de cromosomes.

La gran majoria de les divisions cel·lulars que succeeixen en el cos impliquen mitosi. Durant el desenvolupament i
el creixement, la mitosi omple el cos d'un organisme amb cèl·lules, i durant la vida d'un organisme, substitueix
cèl·lules velles i gastades amb cèl·lules noves. Per als organismes eucariotes d'una sola cèl·lula, com el llevat, les
divisions mitòtiques en realitat són una forma de reproducció que afegeix nous individus a la població.

Profase

- Inicia quan comencen a visualitzar-se els cromosomes (fibres d’ADN s’enrotllen per a constituir el
cromosoma profàsic).

- El nucli desapareix (per la condensació).

- S’hi formen 2 centrosomes per duplicació de l’existent.
S’allunyen per l’allargament dels microtúbuls (microtúbuls
polars). Queden en una posició dimetralment oposada (pols de
la cèl·lula en divisió).

- El creixement dels microtúbuls es produeix per l’addició de la

proteïna tubulina en l’extrem més allunyat del centrosoma.

- En la profase tardana el nucli s’infla per l’entrada d’aigua fins

fragmentar l’embolcall i se’n separa de la làmina fibrosa.

Descarregat per Nouhaila Hamouch (nouhailahamouch@elpuig.xeill.net)

 lOMoARcPSD|31530854

Biologia 12. Reproducció i relació de la cèl·lula

- En els cromosomes es forma el cinetocor. Serveix de punt

d’ancoratge per a alguns microtúbuls (m. cinetocòrics). Quan
aquests es fixen a un cinetocor, estiren el cromosoma cap al
centrosoma.

- D’aquesta manera es produeix el moviment dels cromosomes cap

al centre de la cèl·lula i l’orientació de les cromàtides, cada una
cap a un dels pols.

Metafase

- Fase més llarga.

- Es caracteritza per aquests processos:
• Microtúbuls cinetocòrics creixen per l’addició de la tubulina
en l’extrem final fins a situar tots els cromosomes en
l’equadorde la cèl·lula (placa equatorial).

• Els microtúbuls de l’àster que no han crescut cap a l’altre pol

arriben a contactar amb la membrana plasmàtica.

• Els dos centrosomes, els microtúbuls polars i els microtúbuls

cinetocòrics formen el fus mitòtic.

Anafase

- Les dues cromàtides germanes se separen en activar-se les

proteïnes que les mantenen unides. Es formen els cromosomes
anafàsics amb una sola cromàtide.

- Els cromosomes anfàsics són desplaçats cap als pols

(arrossegament del cromosoma que fan les proteïnes motores).

- El fus mitòtic s’allarga en les zones en que les proteïnes motores

estan adherides als microtúbuls.

Telofase

- Els dos grups de cromosomes anafàsics comencen la descondensació i formen dues masses en que és difícil
distingir-los individualitzats.

- Desapareixen els cinetocors.

- La làmina fibrosa s’adhereix als cromosomes, lo que facilita la
construcció del nou embolcall nuclear.

- Els cromosomes van descondensant-se (possibilita la transcripció i

fromació dels nuclèols a partir de les regions organitzadores dels
nucleols de l’ADN).

- Els microtúbuls polars se separen del material pericentriolar,

s’aproximen entre si i formen feixos en la interzona.

- S’acumulen moltes proteïnes que formen els cilindres de substància densa (important a la citocinesi).
3

Descarregat per Nouhaila Hamouch (nouhailahamouch@elpuig.xeill.net)

 lOMoARcPSD|31530854

Biologia 12. Reproducció i relació de la cèl·lula

3.3. Citocinesi
És la divisió del citoplasma. Pot ser de diversos tipus segons el nombre i la forma de les cèl·lules filles.

Bipartició

El citoplasma de la cèl·lula mare binucleada es divideix en dos citoplasmes fills iguals, cada un dels quals conté
un nucli.

Tipus de divisió:

ESTRANGULACIÓ

- Es produeix a partir del solc de divisió en la meitat de la cèl·lula mare binucleada.

- En l’interior d’aquesta zona es forma un anell contràctil intern (constituït per polímers d’actina).
- Els extrems lliures dels polímers d’actina es desplacen entre si gràcies a molècules de miosina.
- Progressivament s’estrangula el citoplasma fins que la membrana del solc de divisió entra en contacte amb el
feix de microtúbuls interzonals. Es divideix el citoplasma i es formen dues cèl·lules filles.

FISSURACIÓ

- Formació d’un solc molt estret en la cèl·lula mare binucleada, el solc de divisió.
SEPTACIÓ

- Creació d’un septe a aprtir de la unió de vesícules de l’aparell de Golgi carregades de pectina.
- El septe divideix la cèl·lula mare telofàsica en dues cèl·lules filles.
Gemmació

- S’estrangula lleugerament el citoplasma de la c. mare quan encara es uninucleada.

- La més petita no té nucli i queda comunicada amb la gran.
- El nucli experimenta una endomitosi, s’allarga i la seva projecció s’introdueix en la gemma.
- Després el nucli es divideix en dos i el citoplasma es divideix per estrangulació.
Esquizogònia

- El citoplasma de la cèl·lula mare (plurinucleada), dóna lloc a tantes cèl·lules filles com nuclis conté.
- La separació pot produir-se per mitjà de fissures o septes.

4. REPRODUCCIÓ SEXUAL I ASEXUAL

Segons si es produeix un intercanvi genètic o no:

Sexual
- Dóna lloc a descendència genèticament diferent dels progenitors.
- Les diferències genètiques responen al fet que s’han format a partir d’unes cèl·lules especials haploides
(cèl·lules reproductores sexuals).
4

Descarregat per Nouhaila Hamouch (nouhailahamouch@elpuig.xeill.net)

 lOMoARcPSD|31530854

Biologia 12. Reproducció i relació de la cèl·lula

- S’han originat per meiosi. En la meiosi el nombre de cromosomes es redueix a la meitat i cada cromosoma es
fruit d’una recombinació a l’atzar de gens de dos cromosomes homòlegs.

• Gàmetes: (plantes i animals). Ung masculí s’ha d’unir amb un g femení per generar la primera cèl·lula (zigot)
del nou individu. Aquest té la capacitat de multiplicar-se i formar òrgans. Especies diploides generen els
gàmetes per meiosi, i les haploides per mitosi.

• Meiòspores: (fongs i plantes): Cada una pot donar lloc a un nou individu sense necessitat d’unir-se a una
altra meiòspora.

Asexual
- Dóna lloc a descendents genèticament idèntics al progenitor.
- Avantatge: capaç de produir molts descendents adaptats al medi.
- Desavantatge: Si es produeix un canvi ambiental fort cap sobreviu.
- Les cèl·lules es divideixen per mitosi.
• Organismes unicel·lulars: bipartició, pluripartició i gemmació.
• Animals: gemmació o fragmentació.
• Plantes: multiplicació vegetativa.
• Fongs: espores

5. Meiosis
El procés generador de cèl·lules amb la meitat de cromosomes que la cèl·lula mare.

Inclou dues divisions successives:

• Primera divisió meiòtica (meiosis I):

Divisió reduccional. Les cèl·lules cilles (n) tenen la meitat de cromosomes que la cèl·lula mare (2n)

• Segona divisió meiòtica (meiosis II):

Divisió equacional, ja que les cèl·lules filles (n) tenen el mateix nombre de cromosomes que la cèl·lula
mare (n). Semblant a una divisió mitòtica.

En el cas d’una cèl·lula

diploide (2n), en la
meiosis I s’obtenen 2
cèl·lules haploides (n) i
en la meiosis II 4
cèl·lules haploides (n).

Descarregat per Nouhaila Hamouch (nouhailahamouch@elpuig.xeill.net)

 lOMoARcPSD|31530854

Biologia 12. Reproducció i relació de la cèl·lula

5.1. Meiosis I
S’aparellen els cromosomes holòlegs i es produeix l’intercanvi de material hereditari.

PROFASE I

- Les molècules d’ADN s’enrotllen, es condensen i constitueixen els cromosomes.

- Els dos cromosomes homòlegs s’ajunten formant el parell bivalent o tètrada, entre els quals es dóna un
intercanvi de segments d’ADN.

LEPTOTÉ
Filaments d’ADN es condensen i formen cromosomes que presenten dues cromàtides.

ZIGOTÉ
Cada cromosoma reconeix el seu homòleg i tots dos s’ajunten estretament en el procés anomenat sinapsi.
L’aparellament és total gràcies al complex sinaptonèmic.

PAQUITÉ
Comença quan acaba la sinapsi i acaba quan comença la desinapsi.

Els dos cromosomes homòlegs estan junts, formant un bivalent, i dues de les 4 cromàtides s’entrecreuen.

Els entrecreuaments consisteixen en la ruptura de les dobles hèlixs i la posterior unió alternada. S’hi produeix
recombinació genética. Nòduls de recombinació són els responsables de generar els entrecreuaments.

DIPLOTÉ
Etapa en què acaba la sinapsi i els dos cromosomes homòlegs tendeixen a separar-se. S’evidencien els punts
d’unió anomenats quiasmes.

DIACINESI
Els cromosomes augmenten la condensació de manera que en cada bivalent es distingeixen les duescromàtides
germanes de cada un.

METAFASE I

- L’embolcall nuclear i nuclèols desapareixen.

- Bivalents es col·loquen en el pla equatorial formant la placa metafàsica.
ANAFASE I

- Els dos cromosomes homòlegs se separen i migren cap a pols oposats.

- Les dues cromàtides germanes es mantenen juntes i formen un sol cromosoma de dues cromàtides que es
dirigeix cap a un dels pols.

TELOFASE I

- Algunes vegades els cromosomes es descondensen un poc i formen un embolcall nuclear de curta durada.
- A vegades no passa.

5.2. Meiosis II
Precedida d’una breu interfase (intercinesi) on no hi ha duplicació d’ADN. Semblant a una divisió mitòtica però
només hi ha un cromosoma homòleg de cada tipus en compte de dos.

Descarregat per Nouhaila Hamouch (nouhailahamouch@elpuig.xeill.net)

 lOMoARcPSD|31530854

Biologia 12. Reproducció i relació de la cèl·lula

5.3. Comparació mitosi meiosi
DIFERÈNCIES

SEMBLANCES

Tant en la mitosi com en la meiosi es parteix de cèl·lules diploides (2n).

En la interfase, abans de la mitosi o meiosi, es produeix la duplicació del material genètic.

Els fusos acromàtics estan constituïts pels mateixos tipus de microtúbuls i el seu funcionament és similar.

Després de la telofase, en ambdós casos, ve la citocinesi.

6. CICLES BIOLÒGICS

Descarregat per Nouhaila Hamouch (nouhailahamouch@elpuig.xeill.net)

 lOMoARcPSD|31530854

Biologia 12. Reproducció i relació de la cèl·lula

HAPLONT DIPLOHAPLONT DIPLONT

Espècies que només tenen individus Espècies que presentes dos tipus Espècies que només tenen individus
haploides. Majoria de fongs, i alguns d’individus. Propi de les plantes, diploides. Molts protozous, quasi tots
protozous i algues moltes algues, alguns fongs. els animals, algunes algues i fongs.

Zigot diploide experimenta meiosi i
genera 4 cèl·lules haploides. A partir
d’aquestes es formen adults haploides
que generen gàmetes haploides per
mitosi
Esporòfit diploide genera espores per
meiosi. Les meiòspores haploides
donen lloc a individus haploides
(gametòfits). Aquests generen gàmetes
que per fecundació formen un zigot
(2n) que esdivideix per mitosi donant
un esporòfit 2n.
Es produeix la meiosi per generar
gàmetes haploides. Després de la
fecundació els gàmetes haploides
originen un zigot (2n) que per mitosi es
multiplica i dóna lloc a un adult.

7. AVANTATGES REPRODUCCIÓ SEXUAL

- Organismes que presenten reproducció asexual només tenen divisions cel·lulars per mitosi.
- Els de la r. sexual també fan divisions per meiosi que dóna lloc a diferents combinacions de gens.
- En la sexual els dos progenitors aporten informació genètica als descendents.
- La variabilitat genètica de la descendència en la reproducció sexual és deguda a les causes següents:

• Recombinació de gens en cada cromosoma

• Combinacions a l’atzar de cromosomes
• Influència de l’atzar en la fecundació

Descarregat per Nouhaila Hamouch (nouhailahamouch@elpuig.xeill.net)