Tema 6.

Divisió cel·lular en procariotes Irina Rodríguez Reverté

1. CICLE CEL·LULAR: FISSIÓ BINÀRIA

El creixement és l’increment controlat i ordenat de tots els components
biològics de la cèl·lula. Els procariotes es poden dividir per bipartició
(fissió binària) o gemmació.

Abans de dividir-se té lloc la replicació del material genètic: hi haurà 2

cromosomes a la cèl·lula. La cèl·lula s’ha d’assegurar que cada
cromosoma vagi a una cèl·lula filla, per això, sempre es dividirà per la
meitat gràcies a la formació d’una paret o envà. Aquest mecanisme està
molt controlat.

1.1. FASES
El cicle cel·lular comença amb una cèl·lula jove que creix una
mica en volum, allarga la seva paret i al seva membrana
plasmàtica per tal de poder dividir-se posteriorment.
Simultàniament a aquesta elongació cel·lular, el
cromosoma bacterià comença a replicar-se. El cromosoma,
durant la replicació, s’associa a proteïnes de la membrana
plasmàtica, la qual cosa permet que després sigui separat
cada cromosoma a cada cèl·lula filla i la formació de l’envà
entre aquests dos cromosomes. La posició dels
cromosomes determinarà on es formarà el pla de divisió ja
que els cromosomes ocupen molt d’espai. La replicació de
l’ADN té lloc inicialment a l’origen de replicació, que es va
obrint a mesura que es va replicant. Aquests cromosomes
aniran desplaçant-se cap als pols de la cèl·lula mentre
romanen enganxats a la membrana plasmàtica.
A continuació es forma el septum: es sintetitzen materials
de la membrana plasmàtica i de la paret cel·lular (en el cas
de gram- també de la membrana externa) cap a l’interior de
la cèl·lula.
El septum s’acaba de formar i es forma una paret que
separa les dues cèl·lules filles.
Les cèl·lules filles es separen i són genèticament idèntiques entre elles i a la cèl·lula mare original.

El cicle cel·lular es completa en uns 20 minuts:

·40 minuts per replicar l’ADN
·20 minuts per formar el septum i la divisió cel·lular
En realitat el que ocorre es que el procés de replicació del material
genètic no és individual, és a dir, no cal que s’acabi un cicle per tornar a
replicar-lo, sinó que a la multiorquilla de replicació, abans que acabi el
primer procés de replicació ja es comença a replicar de nou el
cromosoma, per això la duració mitjana dels cicles cel·lulars és d’uns 20
minuts i no d’1h.

1
Tema 6. Divisió cel·lular en procariotes Irina Rodríguez Reverté

2. PROTEÏNES DE DIVISIÓ PROCARIOTA

En el procés de replicació de l’ADN i divisió intervenen molts enzims i proteïnes.
Entre aquestes proteïnes trobem: proteïnes Fts, proteïnes Min (C, D i E) i proteïnes MreB.

Proteïnes Min
S’associen a la membrana citoplasmàtica i formen anells (com una espècie de
citoesquelet) que van oscil·lant per la membrana. On es troben aquestes
proteïnes no s’hi poden incorporar altres. Aquestes proteïnes formen un
gradient des dels pols fins al centre de la cèl·lula, el qual està més lliure de Min,
assegurant així que l’anell FtsZ es formi al centre de la cèl·lula i no als pols.

Proteïnes Fts
Al centre es formarà un anell de FtsZ. La replicació de l’ADN
és prèvia a la formació d’aquest anell. La localització d’aquest
vindrà determinada per on es trobin els cromosomes ja que
es situarà entre els dos, procés facilitat per les Min. Gràcies a
la FtsK, els cromosomes es separaran un cap a cada cèl·lula
filla.
L’anell es formarà gràcies al complex Fts. Les FtsZ
(monòmers), formaran un anell intern seguint el pla de divisió
i unit a la membrana. Aquest anell és dinàmic, la qual cosa vol
dir que els monòmers entren i surten. Quan es van eliminant
monòmers, l’anell es va fent més petit i com que està unit a
la membrana va fent que aquesta s’invagini cap a dins. Durant
aquest procés es va sintetitzant peptidoglicà i paret cel·lular.

Proteïnes MreB
És una proteïna que determina la forma del bacteri, concretament la forma de bacil.
-Els cocos no tenen MreB
-Es va observar que si a un bacil li mutàvem el gen de la MreB, el bacil acabava convertint-se amb un coco.
-En els punts on hi ha MreB es genera peptidoglicà i fa que l’estructura sigui allargada.

Forma una mena de citoesquelet dinàmic similar al d’actina ja que també

forma filaments. Aquests estan en contacte en la membrana i la paret. En
aquests punts de contacte és on principalment té lloc el creixement de la
paret cel·lular i de la membrana.

En els cocs, una vegada s’ha format l’anell FtsZ, va creixent la paret i la membrana a
partir d’aquest i de forma lateral, cap als costats.

3. BIOSÍNTESI DE PEPTIDOGLICÀ
Durant la divisió, la síntesis de nou peptidoglicà suposa el tall controlat del preexistent per autolisines per tal
d’incorporar peptidoglicà nou, i la inserció simultània de precursors, gràcies a un transportador lipídic: el bactoprenol.

El bactoprenol és una molècula lipídica que juga un paper principal en la inserció de precursors de peptidoglicà.
És un alcohol molt hidrofòbic de C55 (55 carbonis).
S’uneix a la unitat precursora del peptidoglicà N-acetilglucosamina/àcid N-acetilmuràmic/pèptid.

2
Tema 6. Divisió cel·lular en procariotes Irina Rodríguez Reverté

Glicolases: són enzims que interactuen amb el bactoprenol per

facilitar la inserció de precursors de la paret en els punts de
creixement i per catalitzar la formació d’enllaços glucosídics.

El pas final per a la síntesi de peptidoglicà és la transpeptidació

(formació de ponts peptídics entre unitats d’àcid muràmic de
cadenes adjacents de peptidoglicà). Aquest procés resulta inhibit pels
antibiòtics β-lactàmics (com la penicil·lina).