La cèl·lula:

La paraula cèl·lula va ser utilitzada per primera vegada

pel científic anglès Robert Hooke per
referir-se a les "cel·les" que va descobrir observant a l’
microscopi unes làmines de suro.

1. Què és per tu una cèl·lula?

2. Fes un dibuix d’una cèl·lula i posa el nom de les parts que recordis:

LA TEORIA CEL·LULAR
Gairebé dos segles després de la descoberta de Hooke, dos biòlegs alemanys van enunciar el
que es va anomenar la teoria cel·lular, que es pot resumir en:
 Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules; és a dir, la cèl·lula és la unitat
anatòmica de la matèria viva.
 Totes les cèl·lules procedeixen d'altres
cèl·lules preexistents, per divisió
d'aquestes.
 Les funcions vitals dels organismes
ocorren dintre de les cèl·lules, o en el seu
entorn immediat. Així doncs, la cèl·lula és
la unitat fisiològica de la vida.
 Cada cèl·lula conté tota la informació
hereditària necessària per al control del seu
desenvolupament i funcionament, i aquesta informació passa de la cèl·lula mare a les filles. per
això diem que la cèl·lula també és la unitat genètica.
3. Després de llegir aquest text torna a definir què és una cèl·lula, per fer-ho recorda:
 Comença per escollir una o dues paraules que situïn la persona del què vols definir
 Després parla de la seva funció i dels aspectes concrets que té.
La teva definició és:
Tipus de cèl·lules:
4. Volem trobar les cèl·lules humanes d’una mostra de saliva i després de tenyir-les i
posar-les al microscopi observem les cèl·lules següent:

La teva tasca és identificar quina d’aquestes cèl·lules correspon a un humà. Per fer-ho has de
seguir les següents instruccions.
 Visiona el vídeo següent: https://www.youtube.com/watch?v=ICIOItxJmrE i omple el
quadre amb la informació que s’hi explica:
Quines característiques tenen totes les
cèl·lules
Quines característiques tenen les cèl·lules
eucariotes
Quins característiques tenen les cèl·lules
procariotes
Qué son els orgànuls
Quin són els orgànuls exclusius de la cèl·lula
vegetal i quina unció fan

Orgànuls de les cèl·lules Funció dels orgànuls

eucariotes (vegetals,
animals, protoctists i
fongs)
Nucli

Ribosomes

Reticle endoplasmàtic Rugós:

Llis:
Vesícules

Aparell de Golgi

Lisosomes

mitocondri

citoesquelet

Centríols
  Ara que ja saps que hi ha tres tipus de cèl·lules diferents i quines diferències hi ha
entre elles digues a quin grup d’organismes pertanyen les cèl·lules trobades a la
mostra i justifica la teva resposta (digues quina característica o característiques tenen
que t’han fet pensar que són del regne on les has col·locat)

Regne Lletra justificació

Moners (bacteris)

Cèl·lula vegetal

Cèl·lula animal (humà)

5. Ara completa el dibuix que has fet de la teva cèl·lula amb els orgànuls que has aprés i
digues a quin regne pertany i si és una cèl·lula procariota o eucariota.

El nucli: Conté la informació genètica en forma d Á DN i té la funció de controlar i regular les

funcions de la cèl·lula.
Estructura del nucli qual la cèl·lula no s'està dividint:
• Embolcall nuclear. Format per una doble membrana perforada per una gran
quantitat de porus.
• Nucleoplasma. És el medi intern del nucli.
• Nuclèol. Corpuscle esfèric no membranós. Són els encarregats de sintetitzar els
ribosomes.
• Cromatina. Material genètic format per filaments llargs d'ADN.
La cromatina està formada pels filaments d'ADN units a unes proteïnes (histònes).
Quan la cèl·lula entra a la fase de divisió la cromatina es compacta, enrotllant més la
fibra d'ADN que s’uneixi més a proteïnes i acaba donant lloc als cromosomes.
Tipus de cèl·lula segons els cromosomes que tenen : Diploides i
haploides:
Totes les cèl·lules d’un individu, excepte gàmetes, tenen el mateix nombre de
cromosomes.

Cariotips : és el conjunt dels cromosomes d’una cèl·lula d’un organisme, on els cromosomes
s’ordenen en parelles d’homòlegs. Hi podem distingir dos tipus de cromosomes:
Cromosomes somàtics o autosomes. Són els que no determinen el sexe d´un individu.
Cromosomes sexuals o heterocromosomes. Són els que determinen el sexe. Hi ha de dos tipus:
X i Y, molt diferents entre ells. En els mamífers, els mascles són XY, i les femelles, XX. 

6. Quin d’aquests cariotips correspon a un individu haplòide? Senyala els

cromosomes sexuals:
El cicle cel·lular:
sèrie d ́esdeveniments que passen des de que neix la cèl·lula per divisió d ́una altra cèl·lula fins
que es torna a dividir o mori.
7. El cicle cel·lular té diferents parts, per treballar-les, observa el vídeo següent i omple el
quadre sobre les diferents fases que té el cicle cel·lular:
https://www.youtube.com/watch?v=mkD2-xBhdC0&t=233s
Parts fases Què passa
Interfase G1
S
G2
M MITOSISI
CITOSINESIS

Processos de divisió cel·lular:

Les cèl·lules eucariotes tenen dues maneres de dividir-se:

Mitosi (cèl·lules somàtiques: no reproductores) o Meiosi (gàmets o cèl·lules sexuals, com per
exemple l’òvul o l'espermatozou).

Mitosi:
És un procés continu, però per estudiar-lo es divideix en quatre fases.
Durant l'estudi de les cèl·lules els científics van observar al microscopi diferents estadis que
tenien lloc durant el procés de divisió cel·lular, la mitosi. A partir d'aquí van intentar entendre
tot el procés.
8. En aquesta activitat vosaltres treballareu com ho van fer els científics. Observeu les
fotografies microscòpiques de la cèl·lula en diferents fases de la mitosi.
1. Fent servir les imatges anteriors i la taula següent, ordeneu-les segons l'ordre correcte
en el que tenen lloc en el temps, i descriviu que succeeix en cada fase.
Lletra Descripció del que passa

Correcció:
Profase
Aquesta fase es caracteritza per la progressiva condensació dels cromosomes, filaments cada
cop més individualitzats i visibles que s’originen a partir de la cromatina (encara que resulten
difícils de comptar durant tota la profase). Durant la profase desapareix el nuclèol, els
components del qual es dispersen en el nucli, i en la majoria dels organismes l’envoltura
nuclear inicia en aquest moment la seva desintegració.
A més, durant la profase s’organitza entre els dos extrems de la cèl·lula una estructura
anomenada fus acromàtic, constitüit per microtúbuls de proteïna empaquetats
longitudinalment en fibres. Als extrems d’aquesta estructura estàn situats els centròmers.

Metafase
És en la metafase que la membrana nuclear desapareix i els cromosomes queden immersos
lliurement en el citoplasma, ja ben condensats i visibles. Aleshores els cromosomes inicien un
seguit de moviments –que es designen a vegades amb el nom de pometafase- fins que queden
disposats en le pla equatorial de la cel·lula.

La caracteríatica més distintiva de la metafase és la formació de la placa metafàsica o

equatorial, en la qual els cromosomes , en el pla equatorial de la cél·lula, han quedat
immobilitzats per les fibres, i ben ordenats.

Anafase
Aquesta fase és sovint, l’etapa més curta de la mitosi i es caracteritza per un doble fet: la
divisió dels centròmers i l’ascensió polar dels dos lots de cromosomes. Efectivament, després
de la bipartició del centròmer cada una de les dues cromàtides (que a partir d’ara mereix ja el
nom de cromosoma) inicia un desplaçament cap a un pol oposat, mentre s’allunya de la
cromàtida germana. El desplaçament dels cromosomes fills, amb el centròmer en primera línia
i els braços enrera, va acompanyat d’un escurçament, a nivell dels pols, de les fibres
cromosómiques del fus, el qual quan acaba aquesta fase només roman organitaqt a les regions
polars. A la fi de l’anafase a cada pol de la cèl·lula hi ha una dotació completa i idèntica de
cromosomes.

Telofase
Durant la telofase es produeixen en sentit invers les esdeveniments amb què havia començat
la profase: a cada pol, els cromosomes s’allarguen i s’entortolliguen i a poc a poc resulten
indistingibles, transformats altre cop en cromatina; per la seva part el nuclèol o nuclèols
reapareixen alhora que, poc temps després, el reticle endoplasmàtic reorganitza l’embolcall
nuclear.
En el cas de les cèl·lules vegetals el procés continua de la manera següent: mentre a cada pol
es forma un nucli fill, té lloc la divisió o compartimentació del citoplasma, que comença amb la
formació a l’equador de la cèl·lula, i a partir de vesícules segregades per l’aparell de Golgi, del
fragmoplast, un envà incipient que per creixement centrífug es transforma en una làmina
mitjana acompanyada després a banda i banda per dues parets de cel·lulosa, d’una i altra
cèl·lules filles. Al mateix temps, cada cèl·lula filla reorganitza la seva membrana plasmàtica.

En les cèl·lules animals la mitosi segueix pautes similars a les anteriors amb, però, algunes
diferències. La divisió del citoplasma es pa per estrangulació o citodièresi, en la qual participen
fibril·les contràctils que formen un solc equatorial que, en creixer, arriba a estrangular el
citoplasma en dues meitats si fa o no fa iguals, a nivell de l’equador de la cèl·lula mare.

Meiosi: A partir d’una cèl·lula diploide d’un parell de cromosomes amb una cromàtide
cadascun s’obtenen 4 cèl·lules filles totalment diferents, ja que s’han produït processos de
recombinació gènica.

Meiosi I
Presenta 4 fases: profase 1, metafase 1, anafase 1 i telofase 1
Profase 1
Es desfà la membrana nuclear, els cromosomes continuen compactant-se i presenten dues
cromàtides. El fet més remarcable és que es donen entrecreuaments o crossing overentre els
parells de cromosomes homòlegs provinents de cadascun dels progenitors.
Metafase 1
Els cromosomes arriben al màxim nivell de compactació i se situen en la placa equatorial units
als centríols mitjançant les fibres del fus ( en el cas de cèl·lules animals ).
Anafase 1
Les fibres del fus, ancorades en el centròmer, s’ecurcen arrossegant els cromosomes
recombinants cap els pols, un de cada parell. És una de les diferències respecte la mitosi on se
separen cromàtides.
Telofase 1
Els cromosomes continuen la seva migració cap els pols. Al final s’observa com a cada pol
només hi ha un cromosoma de la parella de cromosomes homòlegs i que han patit
recombinació gènica.
Al final de la Meiosi I, per tant, obtenim dues cèl·lules haploides ( n cromosomes )ja que només
tenen un cromosoma de cada parell, però amb dues cromàtides.

Meiosi II
Les cèl·lules, producte de la 1ª divisió meiòtica, tot i ser haploides, encara no les podem
considerar els gàmetes, ja que els cromosomes contenen dues cromàtides, i per tant, tenen
l’ADN duplicat.
La 2ª meiosi és un mitosi pròpiament, però sense duplicació d’ADN. És una mitosi, però en
cèl·lules haploides.
Profase II
Es desfà el nucli i es comencen a visualitzar els cromosomes ( formats per dues cromàtides,
que viatgen cap el centre de la cè·lula.
Metafase II
Els cromosomes assoleixen el màxim nivell de compactació i se situen en la placa equatorial
units als centríols mitjançant les fibres del fus.
Anafase II
Les fibres del fus ancorades als centròmers, s’escurcen arrossegant, en aquest cas, a cadascuna
de les cromàtides que formaven els respectius cromosomes.
Telofase II
Durant la telofase es tornen a formar els nuclis. Els cromosomes es descompacten tornant a la
estructura típica de la cromatina en interfase.
Citocinesi
És el darrer pas en aquest tipus de divisió. El citoplasma es divideix, separant dues cèl·lules
filles haploides, però ara ja, amb una única cromàtide.
Al final de tot el procés, per tant, s’obtenen 4 cèl·lules filles haploides i que han patit processos
de recombinació, per la qual cosa, diferents.
Ara sí podem parlar de gàmetes ( òvuls i espermatozoides ) que en el moment de la fecundació
permetrà obtenir el zigot; una cèl·lula diploide amb el número correcte de cromosomes típic
de l’espècie en qüestió.
Coma a activitat final et proposo dues activitats resum.
9. Diferències entre cèl·lules procariotes i eucariotes:
Procariotes Eucariotes

10. Diferències entre cèl·lules animals i vegetals

Vegetals Animals

11. Diferències entre cèl·lules haploides i diploides:

Haploides Diploides

12. Diferències entre la mitosi i la meiosi:

Mitosi Meiosi