Professional Documents
Culture Documents
es divideix.
Interfase:
A partir d’una cèl·lula mare s’obtenen dues cèl·lules filles amb idèntica dotació
cromosòmica que la progenitora.
Comprèn la divisió del nucli (cariocinesi) i la del citoplasma (citocinesi)
És un procés continu amb 4 fases diferenciades: Profase, Metafase, Anafase i
Telofase
FINALITAT =
- En organismes unicel·lulars: mètode de reproducció, d’una cèl·lula en
surten dues exactament iguals
- En organismes pluricel·lulars: creixement i renovació de teixits
MITOSI
PROFASE
Condensació de cromatina fins la formació de cromosomes amb
dues cromàtides. Desaparició del nuclèol.
En les cèl·lules animals es dupliquen els centríols.
Trencament de l’embolcall nuclear i desaparició del nucli
Formació de fus mitòtic
Migració de cada parella de centríols cap als pols de la cèl·lula
Formació de cinetocor en el centròmer dels cromosomes I formació dels
microtúbuls cinetocòrics
METAFASE
Màxim grau d’empaquetament dels cromosomes
L’allargament dels microtúbuls cinetocòrics i la seva interacció amb les fibres
polars situa els cromosomes en un pla, s’alineen, en el pla equatorial de la
cèl·lula, que es troba a la meitat del fus mitòtic: es forma la placa equatorial o
placa metafàsica.
ANAFASE
Separació de les cromàtides Germanes de cada cromosoma. Cada cromàtide
constitueix a partir d’aquest moment un cromosoma independent:
cromosoma anafàsic.
Escurçament de microtúbuls cinetocòrics que arrosseguen cada cromàtide cap a
un pol oposat de la cèl·lula.
Cromosomes anafàsics arriben als pols i desaparició dels cinetòcors
TELOFASE
Les dues dotacions cromosòmiques s’agrupen en dues masses, situades als pols
del fus mitòtic, i s’envolten d’un nou embolcall nuclear.
Descondensació dels cromosomes (cromatina)
Formació d’un nou nuclèol
Acumulació de microtúbuls de fus mitòtic i proteïnes en el pla
equatorial de la cèl·lula
CITOCINESI
- CITOCINESI PER ESTRANGULACIÓ (animals)
Invaginació de la memebrana plasmàtica a l’altura del pla equatorial I formació
d’un anell contràctil (d’actina i miosina).
L’anell contràctil va estrangulant el citoplasma fins dividir la cèl·lula en
dues cèl·lules filles
- CITOCINESI PER SEPTE (vegetals)
Agrupació de vesícules procedents de l’aparell de Golgi (contenen pectina i
hemicel·lulosa) en el pla equatorial de la cèl·lula, donant lloc al fragmoplast.
Fusió de les vesícules i formació de separació que donarà lloc a la paret cel·lular
vegetal de les dues filles
LES FORMES DE REPRODUCCIÓ CEL·LULAR EN ORGANISMES UNICEL·LULARS
FINALITATS
- Mantenir constant el nombre de cromosomes en una espècie mitjançant la
reducció a la meitat del nombre de cromosomes dels gàmetes
- Generar variabilitat en la descendència: recombinació genètica entre
cromàtides homòlogues, segregació a l’atzar dels cromosomes.
PROCÉS:
Dues divisions cel·lulars successives:
- 1a divisió meiòtica o divisió reduccional
- 2a divisió meiòtica o divisió equacional
1a divisió meiòtica o divisió reduccional
Abans d’iniciar-se la primera divisió meiòtica, igual que passa en la divisió amb mitosi,
hi ha un període d’interfase, durant la qual es duplica l’ADN.
PROFASE I
L’ADN es condensa i es formen els cromosomes.
Entrecreuament de cromàtides Germanes (quiasmes)
Es produeix recombinació (Intercanvi de fragments entre
cromàtides Germanes)
Desapareix l’embolcall nuclear
Centrosomes es desplacen als pols oposats
Es forma el fus acromàtic
METAFASE I
Els cromosomes homòlegs units pels quiasmes. Se situen al pla equatorial de la
cèl·lula I formen la placa equatorial
ANAFASE I
Els cromosomes homòlegs que formen el bivalent se separen i migren cap
als pols oposats. Els cromosomes mantenen les dues cromàtides.
Combinació a l’atzar dels cromosomes.
TELOFASE I
Formació d’un embolcall nuclear, que dura molt poc.
Petita descondensació dels cromosomes
Formació d’un anell contràctil en animals o septe en vegetals.
Les cromàtides dels cromosomes ja no són genèticament iguals.
CITOCINESI I
Divisió del citoplasma per estrangulació en animals o per
fragmoplast en vegetals.
RESULTAT DE LA MEIOSI I
Reducció a la meitat del nombre de cromosomes, per tant, dues cèl·lules amb n
cromosomes (haploides) . Recombinació entre cromàtides homòlogues, cada
cromosoma amb dues cromàtides diferents.
La segona divisió meiòtica
Està precedida d’una breu interfase, la intercinesi, en la que no hi ha
duplicació de l’ADN
RESULTAT DE LA MEIOSI II
Quatre cèl·lules amb n cromosomes. Cada cromosoma amb una cromàtide
CICLES BIOLÒGICS: Un cicle biològic és la seqüència de fases de la vida reproductiva
d’un organisme des de la seva concepció fins a la producció de la seva pròpia
descendència.
CICLE HAPLONT
En espècies amb només individus haploides (n)
Característica dels fongs
La meiosi es dona en el zigot diploide (2n)
La meiosi no genera gàmetes sinó cèl·lules haploides (n) cadascuna de les
quals I després de successives mitosis donen lloc a un individu adult
haploide
L’organisme adult dóna lloc als gàmetes per mitosi
CICLE DIPLHAPLONT
Meiosi i fecundació distanciades en el temps
Característica de les plantes
En espècies amb individus haploides n (gametòfit) i individus diploides 2n
(esporòfit): alternança de generacions
El gametòfit dona lloc als gàmetes per mitosi.
CICLE DIPLONT
En espècies amb només individus diploides
Característica de l’ésser humà i de la majoria dels animals
La meiosi genera gàmetes haploides
A partir del zigot i per successives mitosis es genera l’individu adult diploide