fTEMA 4.

SUBSTÀNCIES TRANSMISSRORES

1. DIFERÈNCIA ENTRE NEUROTRANSMISSOR I HORMONA

Diferenciar molècules depèn de la seva FUNCIÓ no de la seva estructura  perquè hi ha molècules que actuen tant de
NT com d’hormones

1.1.Neurotransmissors

Formes de comunicació intracel·lular. Receptors es troben cara externa membrana  NT no liposoluble  necessiten
VESÍCULA per poder ser transportats dins la NEURONA PRESINÀPTICA i un RECEPTOR a l’exterior cel·lular. Transmissions
a cèl·lules que estan a prop i troben una COMUNICACIÓ

 PARACRINA  actua sobre neurona POSTSINÀPTICA (+ propera) receptors  cèl·lules veïnes

 AUTOCRINA  actua sobre neurona PRESINÀPTICA (la mateixa que transmet els NT)  aquesta presenta
autoreceptors a la membrana (receptors de la pròpia cèl·lula)
1.2.Hormones

Transmissió cèl·lules que estan lluny i només es poden comunicar per la SANG. S’allibera molècula a la sang i s’estén per
tot l’organisme  només es veurà afectades aquelles cèl·lules que presentin receptors apropiats per aquestes
molècules. COMUNICACIÓ:

 ENDOCRINA  receptors dins la cèl·lula en el citoplasma. Algunes hormones són liposolubles (poden travessar
membrana cel·lular i entrar al citoplasma de la cèl·lula).

2. CONCEPTES GENERALS DE FARMACOLOGIA

Farmacologia = saber la funció d’un NT sobre un circuit CEREBRAL. Si una persona es medica  NO funciona bé una
comunicació  fàrmac per poder regular-ho. Aquesta actua sobre el procés de sinapsi.

Sobre aquest mecanisme es pot actuar de diferents maneres  modificació d’un pas té com a conseqüència
L’ALTERACIÓ de tots els passos a partir d’aquest (alteració pas = alteració sinàptica = alteració conductual)

- Si augmentem la síntesi de NT (+NT) = + alliberació de NT = + NT que arriben a la neurona postsinàptica

(resposta) = s’obté un efecte + gran  es potencia la transmissió
- Si es potencia la inactivació de NT = menys NT arribaran a la membrana de la postsinàptica = s’inhibeix l’efecte
postsinàptic.
- Es potencia un autoreceptor = disminuirà la transmissió perquè aquest regula la sortida de NT

Receptors  + possibilitat d’actuar

1) AGONISTA  substància que es lliga al receptor (molècula, lligand) i fa acció NT  s’encaixa en el lloc d’unió i
obra el canal. Mateixa forma (FA MATEIXA FUNCIÓ).
o Agonista invers: lligands del receptor que produeixen l’acció CONTRÀRIA del NT (tanquen canal)
2) ANTAGONISTA  a l’unir-se al receptor BLOQUEGEN ACCIÓ NT. Quan NT o antagonista arriba receptor  obra
canal però està bloquejat. És una molècula que quan s’obra el canal es queda encaixada enmig = NO deixa fer
l’intercanvi. IMPEDEIX que s’obri el canal.
o Competitiu (directe)  molècules s’assemblen NT encaixen al matx receptor però NO perfectament i
NO pot obrir el canal. Per solucionar efecte  posar + NT perquè augmenti probabilitat que el NT
encaixi.
o No competitiu (indirecte)  molècula que s’uneix a una altra part del receptor. Permet que el NT
s’uneixi però bloqueja el seu efecte  NO obra el canal

Hi ha altres substàncies que regulen: MODULADORS AL·LOSTÈRICS  s’uneixen a un lloc DIFERENT (modulen potència
del NT sobre el canal) = antagonistes no competitius
  Modulador al·lostèric POSITIU: NO obra el canal però fa que l’efecte del NT sigui + potent.
 Modulador al·lostèric NEGATIU: disminueix la potència

Hi ha canals actius que estat inicial és una MICA obert = permet PETIT traspàs iònic  NT l’obra +.

3. AMINOÀCIDS EXCITADORS: GLUTAMAT I ASPARAT

3.1.NEUROTRANSMISSORS AMINOÀCIDS
Aminoàcids  unitat estructural proteïnes. Aquests actuen com a NT. GLUTAMAT I L’ASPARTAT  són excitadors
(encara que hi ha aminoàcids que fan d’inhibidors)
 Funció de la majoria dels NT  modular senyal (excitadora o inhibidora). Majoria de SINAPSIS EXCITADORES
donades per NT considerats aminoàcids excitadors (AAE)
Localització aminoàcids excitadors = aquestes neurones que els alliberen es troben pel SNC
3.2.SÍNTESI DEL GLUTAMAT
!! (NT es sintetitzen i es transporten mitjançant vesícules per poder sortir fora neurona i encaixar amb els receptors
de les neurones post i pre  per obrir canals).
 SINPASI GLUTAMATÈRGICA  Glutamat es sintetitza  a partir GLUTAMINA  gràcies a enzim 
GLUTAMINASSA
 SINAPSI ASPARTATÈRGICA  Les neurones que també hi ha l’enzim ASPARTAT AMINOTRANSFERASA  el
glutamat es sintetitza  en ASPARTAT
!! Recordem l’esquema on trobem el botó terminal, la neurona postsinàptica i la cèl·lula glial per tal de saber el
funcionament d’aquests aminoàcids:
o Neurona presinàptica  botó terminal  síntesi de glutamina a glutamat gràcies a glutaminasa
o Glutamat (entès com NT)  transporta per neurones gràcies VESÍCULES
o Aquestes quan entren en contacte amb membrana de neurona presinàptica  s’obren per alliberar
NT
o Els NT alliberats actuaran sobre membrana cel·lular presinàptica i postsinàptica
o Per INACTIVAR NT (necessari per deixar d’emetre senyal)  2 senyals RECAPTACIÓ i DEGRADACIÓ
(per separat o alhora). Glutamat = recaptació
o Les cèl·lules glials  es donen per recaptació en membranes astròcits. Amb la recaptació glial = NT
serà reciclat  tornarà a la seva neurona de inici (pre)
o Per això aquest astròcit presenta enzim  permet glutamat passi altra vegada a ser glutamina, i
s’anomena glutamina sintetasa. Fa el contrari de la glutaminasa
o Glutamina (NO glutamat)  pot ser transportada a la neurona presinàptica per poder reciclar NT i
poder tornar a fer aquest procés.

Glutamat  min 8 receptors Metabotròpics (es diuen mGlu1... mGlu8) i n3 ionotròpics:

 Receptor metabotròpic estàndard, diferents Metabotròpics  respostes ràpides i associats a canals que
deixen passar Na+ i K+ alhora. Receptors actius controlats per lligand.
o RECEPTOR AMPA
o RECEPTOR KAINAT
 Receptor dif anterior  generen PEP’S duradors. Deixen passar Na+, K+ i Ca+ alhora. Receptors actius
controlats per lligand i voltatge. (tenir en compte que estan a la dendrita)
o RECEPTOR NMDA

3.3.RECEPTORS NMDA

Trobem un lloc d’unió per a un altre ió positiu. El MAGNESI es sent atret per l’interior cel·lular negatiu  perquè és ió
positiu. Entrada depèn de  voltatge (pq parlem de càrregues). + negatiu interior cel·lular  + atret magnesi. I com +
positiu (despolarització) + disminueix atracció.
  Intenta entrar pel canal i encaixa dins del lloc d’unió fent TAP I BLOQUEJANT el pas de qualsevol altra substància
(com + negatiu l’interior, + possibilitat bloqueig), quan arriba glutamat al canal, aparentment obra canal, però
com hi ha magnesi (bloqueja), NO intercanvi iònic
 Bloqueig depèn  magnesi
 Magnesi dins = deixarà d’estar bloquejant canal quan deixi d’estar atret per l’interior negatiu: quan l’interior
despolaritza (interior positiu) i el magnesi desbloquejarà el canal
  Glutamat podrà ACTIVAR el canal i obrir-lo = es produirà intercanvi iònic

NO pot haver-hi intercanvi iònic només amb voltatge i/o només amb lligand, ja que necessitem que el NT obri el canal,
però també que hi hagi una despolarització per tal de desbloquejar-lo.

Quan utilitzem el receptor NMDA  parlem potència a llarg termini = PLASTICITAT SINÀPTICA (canvien estructura
neurona) lligada a l’aprenentatge i memòria. Aquesta sinapsi incrementa la potencia i es manté  té a veure amb
receptors NMDA (passa el mateix amb trens de potencial d’acció). !! estímul que s’ha d’aprendre s’ha de donar
constantment o ha de ser molt intens per poder modificar estructures.

Receptors no NMDA  capaços transmetre info (moure ions), perquè es donen sinapsis gràcies als potencials d’acció de
la neurona presinàptica  transmeten a la postsinàptica i es dona una SUMACIÓ TEMPORAL  presinàptica NO capaç
despolarització o hiperpolarització PERÒ amb la sumació SI despolarització necessària perquè es desbloquegi canal
NMDA.

= es donen molts estímuls excitatoris que al sumar-los donen despolarització suficient, per això s’entén que per
obrir aquests canals i es faci canvi de plasticitat = estímul molt intens o molt repetitiu (com quan s’intenta
memoritzar un aspecte)

Llavors canal NMDA  desbloquejat  perquè deixarà d’haver atracció entre magnesi i interior cel·lular  perquè s’ha
positivitzat (despolarització). = GLUTAMAT podrà actuar sobre aquest receptor.

En aquest procés  entrarà CALCI (canal el deixa passar) i té funció engegar canvis genòmics i no genòmics  farà
resposta postsinàptica augmenti. Si el canvi és PROU rellevant no només activarà canvis NO genòmics sinó també els
genòmics (canvien forma estructural de la neurona).

Afegint receptors AMPA  augment perdurable de la resposta postsinàptica. La pròpia actuació del circuit fa que circuit
canviï  Com + es repeteixi un estímul, + possibilitat té de modificar l’estructura i el funcionament del cervell.

Encara que aquesta despolarització es pot TMB aconseguir per una despolarització d’una altra dendrita que no conté
aquest receptor  potencials locals dendrites viatgen per la neurona amb pèrdua d’intensitat  però proiu intensa per
despolaritzar-la i desbloquejar el receptor.

Receptor NMDA conté lloc d’unió per altres molècules, NO tan sols pel glutamat. Trobem:

o Moduladors positius. Augment eficàcia mecanisme = són facilitadors (ex. poliamines i glicina)
o Moduladors negatius. Contrari que positius = dificulten aquesta excitació (zinc i magnesi) inhibeixen
(zinc) o desbloquegen (magnesi)

3.4.IMPLICACIONS DEL NMDA

FUNCIONALS I CLÍNIQUES

 Principal receptor excitador SNC i glutamat  principal NT

 Lligat a la plasticitat  1rs canvis = gràcies sinapsi
 Excés activació glutamatèrgic o poc controlada = MORT NEURONAL  Excitotoxicitat  perquè glutamat
excita neurona llavors si hi ha excés no l’aguanta i es mor. Neurona té mecanisme si s’activa mort de la neurona
 s’ha de conèixer aquest mecanisme que produeix excés d’aminoàcid per tractar-lo ja que produeix danys
cerebrals (epilèpsia, etc.) o malalties degeneratives (Alzheimer, etc.)
FARMACOLOGIA  en aquest receptor en relació als antagonistes NO competitius. Segons la substància actua a un lloc
concret del receptor.

 Drogues dissociatives: s’uneixen a prop magnesi, llavors també tenen funció bloquejadors  conseqüència
evita que canal NMDA (encarregat memòria) faci la seva funció. Produeixen = analgèsia, al·lucinacions i
distorsions imatges o espai. Exemples:
o Fenciclidina (PCP)
o KETAMINA, abans s’utilitzava com a anestèsic
 Teràpia “anti-mort neuronal”: bloqueja de forma controlada canal per evitar hiperexcitació (mort neuronal).
S’atura la conseqüència, no la causa  la mort neuronal degut a malaltia. Ex. Memantina (Alzheimer), pot
provocar al·lucinacions.
 Alcohol: actua com antagonista NO competitiu dels receptors NMDA i altres funcions.

4. AMINOÀCIDS INHIBIDORS: GABA IGLICINA

Tenim aminoàcids  funció de NT inhibidors  fan sinapsis inhibidores:

 Àcid-gamma-amino-butíric (GABA)
 Glicina

Produeixen  PIP’s (canals clor o potassi). Són els principals SNC, tenen diferents localitzacions.

SINAPSIS INHIBIDORES

 MEDUL·LA  GLICINA principal inhibidor

 ENCEFAL  GABA principal inhibidor  síntesi i activació = glutamina (aminoàcids sintetitzen per enzims...
glutamina a glutamat gràcies a la glutaminasa. En aquest cas, una vegada s’ha donat aquest procés i ja hem
obtingut el glutamat, un enzim anomenat glutamat descarboxilasa és l’encarregat de passar de glutamat a
GABA).
Glutamina  glutaminasa  glutamat  glutamat descarboxilasa  GABA

Aminoàcid  funció NT  Com la resta de NT, cal inactivar-los en aquest es produeix recaptació tan neuronal com glial,
ja que, el GABA és capaç de tornar a ser glutamat  fer procés contrari glutamat descarboxilasa, i això gràcies a enzim
GABA-transaminasa (GABA-T).

GABA  GABA-transaminasa (GABA-T)  Glutamat

Aquest NT GABA es pot unir a 2 tipus de receptors:

 GABA-A  receptor ionotròpic associat als canals de clor i té molts llocs d’unió: un per GABA i els altres
moduladors al·lostèrics. El NT el fa + o – eficient (obrir o tancar + el canal) encara que hi ha molècules que
regulen això  poransiogènic o ansiolític.
o GABA-C  subtipus gaba-a

Ha d’haver regulació entre tots moduladors:

1. Moduladors positius: faciliten la inhibició

o Benzodiazepines, ansiolítics o relaxants musculars  redueixen activitat convulsiva
o Esteroides neuroactius  efectes cognitius
o Barbitúrics, anestèsics o somnífers  no segurs, ja que és positiu  inhibició provoca una inhibició en
excés. Augmenta el temps d’obertura canal i quan es donen altes dosis NO necessita unió GABA al canal
per fer la seva funció
o Alcohol  recomana no prendre pastilles o alcohol = inhibició exagerada
o Anestèsics volàtils  aquests i alcohol NO lloc d’unió
2. Moduladors negatius: obstaculitzen la inhibició
 o Beta-carbolines  lloc unió mateix que benzodiazepines que és agonista invers
o Picrotoxines  modulen negativament GABA, generen convulsions
 GABA-B  Metabotròpics, controlen canal potassi (botó terminal), redueixen potència efecte excitador.
Principal inhibidor SNC (participa en l’estat d’ansietat i sedants), són anestèsics generals i malaltia
neurogenerativa Huntington
o Glicina  només en vertebrats. Síntesi i inactivació MATEIX PROCÈS.

Botó terminal  aminoàcid SERINA, convertirà GLICINA gràcies a enzim SERINA HIDROXIMETIL TRANSFERASA (només
en vertebrats).

SERINA  SERINA HIDROXIMETIL TRANSFERASA  GLICINA (botó terminal i només vertebrats)

Glicina  funció NT  es transporta en vesícules fins arribar a la membrana neurona presinàptica i obrir-la per alliberar
el NT  s’allibera i XOCA amb receptors de la neurona postsinàptica (després s’inactiva).

2 receptors en que actua glicina (classificats segons l’estricnina), tenen efectes TOTALMENT diferents = localitzacions
diferents.

 Sensible a l’estricnina (efecte inhibidor)  glicina actua i afecta receptor com ANTAGONISTA (estricnina), és
ionotròpic, associat a canals CLOR  provoca PIP’s. Localitzats  medul·la espinal.
 NO sensible a l’estricnina (efecte excitador)  estricnina NO s’uneix, NO afectarà. Associat receptor NMDA =
glicina funció modulador positiu dins aquest receptor perquè és excitador. No lloc unió per estricnina. Localitzat
 proencèfal

5. ACETILCOLINA

1r NT descobert  associat descobriment sinapsis químiques

Localitzat:

 SNC  soma neurones COLINÈRGIQUES es troba en:

o Àrea septal/nucli basal e Meynert/tronc de l’encèfal.
 SNP (somàtic)  unió neuromuscular  connecten el SNC amb perifèria amb múscul que es vol moure,
contracció músculs esquelètics.
 SNP (vegetatiu o autonòmic, SNA)  tenir en compte 2 mecanismes que parteixen SNC (barrera
hematoencefàlica que protegeix):
o Parasimpàtic  neurona PREGANGLIAR (sempre acetilcolina COLINÈRGICA) surt SNC, produeix sinapsi
gràcies NT acetilcolina cap neurona post ganglionars fins a arribar a la víscera)
o Simpàtic  NO actua al gangli

(simpàtic = noradrenalina/parasimpàtic = acetilcolina)

SÍNTESI I INACTIVACIÓ aquests NT  esquema principal botó terminal neurona presinàptica i neurona postsinàptica:

 Síntesi botó terminal neurona pre, trobem SOMA D’ACETIL COENZIM-A i COLINA  enzim COLINA ACETIL
TRANSFERASSA (CAT)  obtenir acetilcolina
SOMA ACETIL COENZIM-A + COLINA  COLINA ACETIL TRANSFERASA  ACETILCOLINA
 Acetilcolina sintetitzada  emmagatzemada en vesícules per ser transportades per neurona i sortir a la
membrana.
 A l’espai sinàptic  el NT actua sobre receptors ionotròpics com Metabotròpics.
o IONOTRÒPIC NICOTÍNIC: associat canal Na+ i K+ = despolarització ràpida = PEP  canal excitador. Hi ha
diversos subtipus d’aquest receptor. Localitzat  unió muscular, sinapsis PREGANGLIONARS (SNA) i
alguna zona SNC. Substàncies que faciliten o compliquen el procés
 Agonista = facilita procés, mateixa funció que acetilcolina (nicotina)
 Antagonista = obstaculitza procés, impedeix acetilcolina s’uneixi receptor (curare)
 oMETABOTRÒPICS MUSCARÍNIC: excitadors i inhibidors, despolarització lenta, i alguna produeixen PIP’s
però – quantitat. 2 subtipus: M.1. M.5. Localitzat  SNC i sinapsi POSTGANGLIONARS (SNA
parasimpàtic).
 Necessari inactiva NT i acetilcolina  inactivada per degradació enzimàtica. Enzim acetilcolinesterasa (AChE)
degradarà acetilcolina 2 compostos anteriors: colina i l’acetat  50% a la sang, i 50% neurona d’origen per
tornar a sintetitzar.

FARMACOLOGIA  substàncies que afecten a diferents parts concretes de l’esquema estudiat:

1) SÍNTESI  dificultat síntesi entre l’acetil coenzim-A i colina  causat per medicament = HEMICOLINIUM 
bloqueja recaptació colina. Acetilcolina surt neurona pre com NT, a l’hora de recaptar-lo per l’enzim AChE i torna a
diferenciar l’acetat de la colina (aquesta NO torna a entrar a la neurona d’origen). Afectarà síntesi d’acetilcolina  menys
quantitat de colina per produir.
2) ALLIBERACIÓ  alliberació NT transportats per vesícules sinàptiques cap exterior cel·lular, alliberacions:
a. Dificultadores = afecten negativament alliberació NT l’espai sinàptic, per llaunes en mal estat que són
substàncies extremadament tòxiques, paràlisis musculars progressives o simplement, medicaments o
tractaments estètics BOTOX
b. Facilitadores = afecten positivament alliberació NT a l’espai sinàptic, però NO saludable, pot provocar
contraccions musculars, taquicàrdies, augment secrecions i dolor generalitzat, encara que és rarament
mortal en adults sans.
3) INACTIVACIÓ  Inhibició enzims que ajuden a degradar NT acetilcolina, AChE, acetilcolina queda acumulada a
l’espai sinàptic. Inhibidors AChE  per endarrerir deteriorament cognitiu  ALZHEIMER s’acumula sobre placa
motora i sobreactiven receptors musculars, el que provoca contracció tetànica musculatura que pot causar mort
per paràlisi respiratòria. Inhibidors reversibles = antídots, miastènia gravis i l’Alzheimer, i irreversibles: pesticides
i armes químiques
4) AGONISTES  Nicotina agonista (obra canals) receptor nicotínic (ionotròpics)  potencia acció i concentració actua
sobre receptors cerebrals. Genera addicció.
5) ANTAGONISTES  Curare i atropina  funció bloquejar canal per NO sigui obert, ja que No deixa que NT actuï
sobre receptor.

Funcions perifèriques  arriben fins fibra muscular llavors NT s’allibera unió neuromuscular actua receptors nicotínics i
permet contracció del múscul esquelètic. Participació control funcions vegetatives duu a terme el SN autònom =
reducció mida pupil·lar  detecta llum intensa

6. CATECOLAMINES: DOPAMINA, NORADRENALINA I ADRENALINA

MONOAMINES  NT que contenen grup aminoàcids a estructura a + dels carbonis. Les 2 monoamines que trobem són
les que estan formades per catecol i indol  CATECOLAMINES i INDOLAMINES

 CATECOLAMINES (catecol + aminoàcids)  neurones catecolaminèrgiques fan sinapsi de pas (contenen

varicositats: múltiples botons terminals). D’aquestes neurones trobem:
o Dopamina (DA)
o Noradrenalina (NA) o norepinefrina (NE)
o Adrenalina (ADR) o epinefrina

SÍNTESI (procés que tenen tots els NT):

- Catecolamines deriven aminoàcid concret  TIROSINA entra dins neurona pre i s’obté l’alimentació
- Tirosina gràcies a enzim (tirosina HIDROXILASA) es sintetitza formant L-DOPA (precursor de la dopamina, també
es diu levodopa, NO és dopamina en sí).
 TIROSINA  TIROSINA HIDROXILASA  L-DOPA  AMINOÀCID ACROMÀTIC DESCARBOXILASA  DOPAMINA
Neurones catecolaminèrgiques:
NA: noradrenalina (receptors metabotròpics i ionotròpics)
DA: dopamina (receptors metabotròpics)
ADR: adrenalina (hormona)
- L-DOPA sintetitzat per enzim AMINOÀCID ACROMÀTIC DESCARBOXILASA dona lloc a DOPAMINA.
o Procés pot PARAR o CONTINUAR  si vol obtenir dopamina i NO altres NT, aquesta (és el producte)
anirà a vesícules per ser transportades a la membrana neurona pre i realitzar sinapsis.
DA només actuarà en receptors Metabotròpics
- Si dopamina es torna a sintetitzar  obtenim NORADRENALINA gràcies enzim dopamina-beta-hidroxilasa (dins
vesícules, tots els productes també seran allà)

DOPAMINA  ENZIM DOPAMINA-BETA-HIDROXILASA  NORADRENALINA

o Passa el mateix amb aquest, si només NA  ja estarà a vesícules per realitzar procés, però NO només
sobre receptors Metabotròpics.
- Si NA es torna a sintetitzar  obtenim ADRENALINA gràcies enzim fentil etanolamina-N-metil-transferasa.
Actuarà de la mateixa manera que NT anterior: estarà ja vesícules.
NORADRENALINA (NA)  ENZIM FENTIL ETANOLAMINA N-METIL-TRANSFERASA  ADRENALINA (ADR)

INACTIVACIÓ  per recaptació o procés de la degradació enzimàtica en les catecolamines.

Catecolamines poden ser inactivades tant per recaptació com per degradació enzimàtica.

En quan a la recaptació:

 DA (dopamina) i NA (noradrenalina) estan fora  espai sinàptic, per recaptar-se entren a la neurona (a
varicositat) pel terminal presinàptic.
 Part NT guardats vesícules, i altra part degradada enzim moniaminooxidasa (MAO)
 A més una petita part catecolamines es troben espai sinàptic seran degradades per enzim catecol-orto-metil-
transferasa (COMT)
 Restes degradació  a l’orina

Les catecolamines poden ser inactivades per recaptació (NA, DA), degradades per la MAO o per COMT i les restes
d’aquesta degradació van a l’orina.

6.1.DOPAMINA (DA)

Localitzat  SNC té diferents vies al cervell. Funcions:

La dopamina (DA) es localitza en el SNC i té diferents vies al cervell i, per tant, diferents funcions. Una d’elles és el control
de moviments precisos. La funció del control de moviments precisos recau en el sistema negroestriat l’estriat i
substància negra. Es projecta des de la substància negra mesencefàlica fins al neuoestriat. En la malaltia del Parkinson hi
ha una disminució de la substància negra. La disminució de la substància negra produeix rigidesa en els músculs, dificulta
l’inici del moviment i tremolen en repòs.

Una altra funció de la DA en el SNC és la dels circuits neutrals de la recompensa i el plaer. S’encarrega per exemple, de
beure aigua quan tenim set. Aquests circuits neutrals de recompensa i plaer formen part del sistema mesocorticolímbic.
Els circuits neutrals de la recompensa i el plaer són reforçadors naturals i artificials que activen el sistema de la via
mesolímbica i que dona lloc a l’alliberament de DA en nucli Accumbens. Quan s’activa el sistema de la via mesolímbica
alliberen DA en el nucli Accumbens. Les drogues addictives, la majoria, activen l’alliberació de DA en el nucli Accumbens,
és a dir, fan la mateixa funció que els circuits neutrals de la recompensa i el plaer. Drogues addictives activen sistema de
la via mesolímbica i alliberen DA en el nucli Accumbens.
  Control moviments precisos. Funció sistema negroestriat l’estriat i substància negra permeten aquest control
 es projecten substància negra mesencefàlica fins neuoestriat. Malaltia Parkinson = comprovar disminució
substància negra, caracteritzada per rigidesa músculs, dificultat per iniciar el moviment i tremolor en repòs.
 Circuits neutrals de la recompensa i el plaer (ex. aigua quan es té set). Formen part sistema mesocorticolímbic.
Reforçadors naturals i artificials activen sistema de la via mesolímbica per donar lloca l’alliberament de
dopamines en nucli Accumbens. Drogues addictives diferents mecanismes d’acció, la majoria acaben activant
alliberació DA en el nucli Accumbens, pel que diferencia drogues tenen diferents accions:
o Opiacis = tipus planta i són agonistes d’uns receptors concrets. Activen 2 d’ells té efectes reforçants
sobre aquests, mentre que la resta fa acció contrària
o Cocaïna = substància agonista indirecta receptors dopaminèrgics  inhibeixen transportador DA 
inhibeix recaptació catecolamines especialment DA. Efectes psicoestimulants (reducció fatiga, augment
atenció, concentració, provoca insomni i és molt addictiva). Abús  provoca trastorns psicòtics.
o Amfetamina = fàrmac funció agonista indirecte receptors dopaminèrgics  actuen mateixa manera que
la cocaïna: inhibint transportador DA i estimulen alliberament NT forma massiva. Efectes
psicoestimulants (augmenten atenció i concentració, insomni o augment activitat motora i addictiu).
Abús  provocar trastorns psicòtics, algunes s’utilitzen per tractar trastorns TDAH

L’opiaci és un tipus de planta i té la funció d’agonista de 2 receptors dopaminèrgics. És a dir, en 2 receptors té un efecte
reforçant de la dopamina, mentre que en els altres fa l’acció contrària.

La cocaïna és una substància agonista indirecta dels receptors dopaminèrgics. Inhibeixen el transportador de la DA, per
tant. Inhibeix la recaptació de catecolamines, especialment les de DA, per tant, estaran més estona actuant ja que
estaran més estona en l’espai sinàptic i podran actuar sobre més receptors dopaminèrgics. Té efectes psicoestimulants,
redueix la fatiga, augmenta l’atenció i la concentració, provoca insomni i és addictiva. Un abús de la cocaïna provoca
trastorns psicòtics

L’amfetamina és un fàrmac que funciona també d’agonista invers en els receptors dopaminèrgics, és a dir, augmenta la
DA i, per tant, la seva funció. Actuen igual que la cocaïna, inhibeixen transportador de la DA en la recaptació, no es
produeix recaptació, NA està més estona en l’espai sinàptic i actuarà sobre més recaptadors més estona. També
estimulen l’alliberament del NT DA de forma massiva. És a dir, provoca que hi hagi més alliberació de NA i impedeix que
marxi la que es troba en l’espai sinàptic. Té efectes psicoestimulants també, augment atenció i concentració, insomni o
augment activitat motora i és addictiu. Un abús provoca trastorns psicòtics. L’amfetamina s’utilitza per tractar trastorns
TDAH.

Esquizofrènia. DA alts nivells sistema límbic, i baixos nivells escorça prefrontal  alteracions funcionament vies
dopaminèrgiques, mesolímbiques i mesocorticials  associat a patologies com l’esquizofrènia.

FÀRMACS que afecten a la DA

Antipsicòtics  s’uneixen receptor al mateix lloc que la dopamina = antagonistes competitius (bloquegen/impedeixen
efecte postsinàptic DA). Si aturen símptomes positius esquizofrènia (al·lucinacions, deliris), però NO símptomes
negatius (aplanament afectiu o deteriorament cognitiu). A més generen símptomes extrapiramidals  alteracions
semblants a la malaltia Parkinson.

DA  només actuarà sobre receptors metabotròpics

L’esquizofrènia és deguda a la presència d’alts nivells de DA en el sistema límbic i baixos nivells de DA en l’escorça
prefrontal. Això provoca alteracions en el funcionament de les vies dopaminèrgiques, mesolímbiques i mesocorticials.
Les alteracions a aquests 3 sistemes estan associades a patologies com l’esquizofrènia.

Hi ha alguns fàrmacs que afecten a la DA. Els antipsicòtics actuen com a antagonistes competitius, ja que s’uneixen al
mateix lloc del receptor que la dopamina, impedint que s’hi puguin unir i, per tant, bloquegen efecte postsinàptic que
produiria la DA. Aquest bloqueig sí atura la simptomologia positiva, és a dir els deliris i al·lucinacions, però la negativa
continua tenint efecte, és a dir, l’aplanament afectiu o el deteriorament cognitiu. A més a més generen simptomologia
extrapiramidals, la qual té alteracions semblants a la malaltia del Parkinson. Tenir en compte que la DA només actua
sobre receptors metabotròpics.

6.2.NORADRENALINA

Localització  LOCUS COERULEUS. Noradrenalina i adrenalina = SNC. 1r són neurones post ganglionars de divisió
simpàtica. Hormones ubicades medul·la suprarenal.

 SÍNTESI  totes catecolamines es sintetitzen a partir de la TIROSINA, per l’enzim tirosina hidroxilasa, dona lloc a
la L-DOPA, que es sintetitza a partir de l’aminoàcid acromàtic descarboxilasa per obtenir el producte DA 
s’emmagatzema en vesícules  per dopamina-beta-hidroxilasa = noradrenalina

Actuarà sobre receptors metabotròpics exclusivament. NA no emmagatzemada en vesícules, degradada per l’enzim
MAO i una petita part per COMT

INACTIVACIÓ  Principalment per recaptació

Funcions NA:

 Activació cortical. Somes neurones noradrenèrgiques es localitzen  locus coeruleus i projecten extenses
regions encefàliques. Generen activació àmplies zones encèfal relacionades amb processos vigilància, atenció,
aprenentatge i memòria.
 Funcions vegetatives. Funcions bàsiques  RESPIRAR. Participa control funcions vegetatives que duu a terme el
SN autònom
 Estrès i resposta alarma. Situacions estrès provoquen activació sistemes noradrenèrgics centrals 
hiperactivació crònica = relacionat amb trastorns d’ansietat. També s’activa divisió simpàtica del SNA  proboca
activació cèl·lules medul·la que alliberen adrenalina i NA a la sang. Resposta organisme  només en estat
d’emergència, on s’activen:
o Resposta hormonal  trobem glàndula suprarenal i dins la NA i adrenalina
o SNA sinàptic  s’activa, gràcies medul·la, les respostes físiques
o Activació cerebral  augmenta l’estat d’alerta i atenció gràcies a la NA
 Estats afectius. Regulació estats ànim  complex procés on intervé la NA junt amb altres NT com la serotonina

TRACTAMENTS FARMACOLÒGICS

 Tractament Parkinson. S’administra L-DOPA, precursor DA, per produir DA NT farà cicle  sortirà de la neurona
pre per fer sinapsi i es recaptarà.
 Tractament TDA/TDAH. S’administra medicament psicoestimulant  mentilfenidat abans procés recaptació
(quan DA i NA surten neurona pre). Aquest fàrmac inhibeix recaptació d’aquests 2 NT.
 Drogues psicoestimulants. A més d’augmentar l’alliberament DA també de NA i algunes substàncies
potenciadores d’aquests NT  per tractar narcolèpsia. Algunes incrementen estat d’activació i disminueixen
estat fatiga:
o Cocaïna = inhibeixen recaptació monoamines. Actua recaptació DA i NA.
o Amfetamina i metamfetamina = inhibeix recaptació i alliberació monoamines, invertint mecanisme
recaptació. Actua quan DA i NA surten neurona pre i quan es recapten.
 Antidepressius. Actuen sobre enzim MAO i recaptació NT dopamina i NA. Encara que 1r antidepressiu  ser
inhibidors d’aquest enzim (MAO-A). MAO promou increment nivells de NA i serotonina. Antidepressius tricíclics
 recaptació DA i NA, inhibeix recaptació catecolamines i serotonina incrementant nivells d’aquests NT.
 Antipsicòtics. Agonistes de DA (receptor D2 sistema límbic en concret)
 Antihipertensius. S’uneixen lloc unió NT de la NA  agonista competitiu. Impedeix que NA faci la seva funció
receptor post i NO obri canals.
 7. SEROTONINA

Serotonina = dins INDOLAMINES. També anomenada  5-hidroxitriptamina (5-HT), i neurones amb aquest NT 
serotoninèrgiques o serotonèrgiques  fan sinapsi de pas, perquè tenen varicositats al llarg tram final de l’axó que
tenen funció de fotons terminals.

Localitzat  nuclis del Rafe, axons tenen ramificacions per major part encèfal.

SÍNTESI:

 Principal precursor  TRIPTÒFAN, s’obté per l’alimentació

 Afectat per enzim  triptòfan hidroxilasa (TrH), degradarà triptòfan obtindrà 5-hidroxi triptòfan (5-HTP) =
precursor anterior a la serotonina
 Aquest 5-HTP, degradat per enzim aminoàcid acromàtic descarboxilasa (AADC),  producte serotonina (5-HT)
 Sintetitzada  s’emmagatzema vesícules per transportada membrana neurona pre i fer sinapsi
 Serotonina alliberada a l’espai sinàptic  actua sobre receptors metabotròpics (5-HT1, 5-HT2, 5-HT4, ...5-HT8), i
ionotròpics (5-HT3)

INACTIVACIÓ:

- Principal mecanisme inactivació  recaptació terminal sinàptic (canal permet pas a l’interior)
- Part serotonina emmagatzemada en vesícules, i part restant degradada per l’enzim monoaminooxidasa (MAO)
- Deixalles  degradats aniran a parar a l’orina.

FUNCIONS serotonina:

 Regulació del dolor. Somes neurones serotoninèrgiques al nucli de Rafe, projecten extenses regions encefàliques
i medul·lars  modulant activitat d’aquestes regions
 Regulació del son. Junt altres NT (NA i acetilcolina) modula estats de son.
 Motivació i emoció. Sistema serotoninèrgics participen en els estats emocionals  gana o impuls sexuals i estats
emocionals  agressivitat (- serotonina -a) ansietat o depressió
 Estats afectius. Vies descendits serotoninèrgiques i altres NT importants en la regulació d’estats afectius. També
paper important en alteracions psicopatològiques  depressió (dèficit NA i serotonina), TOC (alteració equilbri
entre DA i serotonina), esquizofrènia, ansietat generalitzada o atacs de pànic.

FARMACOLOGIA

 Antidepressius. A part d’antidepressius tricíclics i inhibidors MAO, actualment INHIBIDORS SELECTIUS recaptació
serotonina (ISRS), impedeixen serotonina torni neurona origen i que es recapti. + conegut  fluoxetina
(PROZAC). ISRS també per tractar psicopatologies com TOC, impulsivitat o atacs de pànic.
 Tractament obesitat. Inhibidors mixtos recaptació serotonina i NA  sibutramina (REDUCTIL) servir com
anorexigen (reductors gana) per tractar obesitats mòrbies.
 Antipsicòtics atípics. Impedir serotonina exaixa receptors cel·lulars postsinàptics  funció antagonistes. Ocupen
lloc serotonina impedeix que obri canals. Ex. clozapina  1rs per esquizofrènia.
 Drogues d’abús. LDS, mescalina o psilocibina = potents al·lucinògens a través potenciació sistema
serotoninèrgics. Per altra banda, drogues disseny derivades amfetas (l’èxtasi o MDMA), a part psicoestimulant
(DA), presenten perfil al·lucinogen, promouen alliberament serotonina i inhibeixen recaptació  donarà NT
grans quantitats cos. A + són neurotòxiques  provoquen la mort neuronal.

8. NEUROPÈPTIDS OPIOIDS I NO OPIOIDS

Pèptid = cadena d’aminoàcids, i pèptids + grans  proteïnes. Pèptids funcionen com a:

- NT. Transmissors d’informació  funcionant com a NT clàssics

 - Neurohormones. Molècula s’allibera des de neurona però a la sang, neurona acaba al vas sanguini.
- Neuromoduladors. Molts pèptids s’alliberen a la sinapsi, mateixa sinapsi alliberen + d’una molècula. Ex  5
GABA i 3 neuropèptids en mateixes vesícules  modular l’efecte NT principal (en aquest cas GABA).
- Hormona. Trobem en cèl·lules glandulars alliberen pèptids  funció hormonal

SÍTNESI. NT clàssics sintetitzen al botó terminal. Per tal de fer la síntesi de cadenes d’aminoàcids necessiten un seguit de
ribosomes. Neuropèptids sintetitzen  nucli, a l’ADN  AL SOMA. NO tenim síntesi del pèptid, sinó que OBTINDREM
UN pèptid.

- A partir ADN sintetitza  en l’aparell de Golgi s’empaqueta en vesícules i viatge Axoplasmàtic (per axó) es
tallen  vesícula en trossos.
- Aparell de Golgi  surt cadena enorme d’aminoàcids que es va tallant, pel que inicialment obtindrem el
prepèptid, que es talla i es converteix en un propèptid  es continua dividint, fins acabar en el producte final
(això al nucli)
- Pot continuar dividint-se o no  pot quedar ACTH (CLIP o en MSH = pèptids que sí s’alliberen com NT).
Prepèptid i propèptid  massa grans per aquesta funció.
- Pèptid es fan des d’un substrat inicial i que quan dona producte final s’alliberen tots, ja que tots deriven de la
mateixa substància inicial.
- Quan ja ha viatjat per l’axó i s’ha dividit  NO cal que entri cap vesícula al botó terminal  ja que està en una
 a + no es pot transportar aquesta molècula  massa gran.

INACTIVACIÓ: mecanisme lent  enzim que trenquen pèptids  lents perquè NO mateixa facilitat trencar una
molècula d’acetilcolina, com un pèptid. Efecte que tindrà el pèptid és llarg  + temps sense ser inactivat a l’espai
sinàptic.

Conseqüències  necessari concentracions + baixes que la resta de NT per fer el seu efecte. Diferències es donen per
que són molècules amb estructura diferent.

Pèptids  cotransmissors (des de mateixa sinapsi on allibera NT també allibera neuropèptids).

El que fa és separar entre pèptids primerament coneguts  derivats opi (opiacis), de lar esta:

 Pèptids opioides: Opi  deriva morfina  efectes analgèsics. Opioides s’alliberen en situacions d’estrès i
activitat física regular  efectes analgèsics i euforitzants. Per això es parla d’addicció a l’exercici, degut a
aquesta morfina. No deixen de ser pèptids = cadenes d’aminoàcids. Hi trobem 2 famílies d’opioides (no
opiacis):
o Encefalines. Molècules curtes, vida mitjana curta (minuts), efectes ràpids i transitoris, actuen de NT,
distribució + àmplia al SNC.
o Endorfines. Molècules + llargues, vida mitjanes major (hores), acció + lenta actuen de NT,
neuromoduladors o neurhormones.
Tots receptors opioides = Metabotròpics  obren canals potassi (efecte inhibidor). Afinitat varia segons
receptors:
o Afinitat per tot
o Més selectives

Implicacions funcionals com analgèsics (reductors dolor), reforçament (efecte recompensant), ingesta de menjar i
antitussigen. Trobem opiacis que són agonistes dels receptors opioides:

 Morfina. Natural, derivada d’opi  efectes analgèsics, fa falta concentracions baixes al cos per tenir efecte 
cap addictiva moderada.
  Heroïna. Antigament fàrmac que s’utilitzava (medicament tos). Actualment freqüent trobar-la via fumada o
intranassal  gran capacitat addictiva i produeix síndrome d’abstinència (sudoració, nàusees, vòmits...), hi ha
tractament aplicar substituts  AGONSITES o neutralitzadors  ANTAGONSITES
 Codeïna. Xarops actuals porten codeïna  gran antitussigen.

Altres pèptids: NO opioides, quantitat elevades de funcions, ja que n’hi ha molts.

Alguns són:

- Substància P  control motor i dolor

- Colecistoquinina  senyal sacietat, ansietat i emocions
- Pèptid intestinal vasoactiu  vasodilatació
- Oxitocina i vasopressina  modulació aprenent i memòria
- CRF i ACTH  resposta estrès
- Neuropèptids Y  ansietat
- Neurotensina  hipotèrmia, analgèsia, addicció

9. ALTRES TIPUS DE NEUROTRANSMISSORS: ÒXID NÍTRIC, PRUIES I ENDOCANNABINOIDS

ÒXIC NÍTRIC (NO)  Molècules que NO s’ajusten a l’esquema estudiat  ex. l’òxid nítric  és un gas = liposoluble, a
diferència de la resta de NT = absència vesícules  perquè no és capaç de retenir el NO  perquè vesícula feta amb
membrana  tampoc serà direccional, ja que les membranes (són sistemes control que serveixen per NT segueixin
direcció) no serveixen en aquest cas.

El NO difon cap a tot arreu perquè absència barreres per ell  DIFUSIÓ SIMPLE (no cal canal).

NO 2 papers:

 Neurotransmissor. Adaptar sistema liposoluble. Sintetitzat a partir de L-arginina  per enzim òxic-nítric-
sintasa. Per activar mecanisme  increment calci intracel·lular com amb NT normals  però s’emmagatzemarà
en vesícules (s’escapa). Llavors el moment en que arriba el potencial d’acció i entra calci  ió activa enzim per
produir aquest NT en aquest moment que es difon. NO HI HA RECEPTORS (travessa membrana sol).
 Segon missatger no convencional: SABER que no hi ha NT que vagi neurona postsinàptica a la presinàptica,
perquè NT sintetitzada a la pre (vesícules estan aquí). Però al tenir un sistema que travessa membrana sol 
permet transmissió neurona postsinàptica a la presinàptica = 2n missatger NO convencional.

Òxid nítric a llocs molt diferents  funcions molt variables:

- Plasticitat sinàptica
- Control de la son, de la ingesta i de la temperatura corporal
- SNP: regulació de la relaxació de músculs llisos
- Efecte neuroprotectors i neurotòxic
- Paper en trastorns neurodegeneratius.