lOMoARcPSD|18432651

Apunts Tema 3 - Enzims

Bioquímica (Universitat Rovira i Virgili)

StuDocu is not sponsored or endorsed by any college or university

Downloaded by Loutfi Amlaf (05lamlaf@iesflix.cat)
 lOMoARcPSD|18432651

3. ENZIMS
1. Què són els enzims?
Són biocatalitzadors potents, específics i regulables. La majoria són proteïnes, tot i que hi ha
alguns RNA catalítics, anomenats ribozims.
Ex: anhidrasa carbònica en la reacció CO2 + H2O → HCO3- + H+.
Mecanisme d’actuació: disminueixen l’energia d’activació (G) de l’estat de transició, la reacció
es produeix més ràpidament.

2. Interacció enzim-substrat
Es formen enllaços entre l’Enzim i el Substrat, aquest enllaç és molt específic degut a
l’estructura determinada en l’espai dels aminoàcids de l’enzim que s’enllacen: l’enzim només
pot reaccionar amb determinats substrats.
Molts enzims són estereoespecífics: capaços de determinar amb quin àtom s’han d’enllaçar
quan n’hi ha dos iguals en una molècula.
Hi ha complementarietat (de forma i capacitat d’unió) entre S i una zona d’E: el centre actiu.

Centre actiu d’un enzim

• És una regió tridimensional de la molècula enzimàtica on s’uneix S, i es produeix la catàlisi.
Interacciona amb S amb forces relativament febles i promou la formació de l’estat de trans.
• És una petita part de la proteïna que constitueix una cavitat amb un micro-ambient específic.
• Els centres actius són molt específics pels S que uneixen:
– L’especificitat per enllaçar S ve determinada per la col·locació dels àtoms al centre
actiu.
– Les molècules de S s’han d’adaptar en forma i propietats enllaçants al centre actiu.
... Hi ha dos models que descriuen la interacció de substrat i enzim.

Model de la clau i el pany

- Fisher el 1890: l’enzim es un pany i el substrat una
clau. Explica l’especificitat però no la interacció.
- Lenninguer: l’enzim no només ha de ser Lenninguer
complementari sinó que també ha de afavorir l’estat
de transició. No s’expliquen els canvis de conformació.

Model d’acoblament o adjust induït

- 1958: el substrat s’uneix al enzim i en canvia la
conformació afavorint l’estat de transició.
Els enzims posen els substrats en les orientacions
apropiades i estabilitzen els estats de transició i
poden impulsar directament la catàlisi (intercanvi de
protons, etc…)

Downloaded by Loutfi Amlaf (05lamlaf@iesflix.cat)

 lOMoARcPSD|18432651

3. Coenzims i cofactors
Cofactor: molècula no proteica necessària per fer la catàlisi, sense ella l’enzim és inactiu.
- Apoenzim: Enzim sense cofactor, inactiu.
- Holoenzim: Enzim amb cofactor, actiu.
Aquests cofactors poden ser:
- Ions inorgànics: Na, K, Mg, Mn, Fe, Cu, Zn, Co, Ni, Mo, V, Se
- Molècules orgàniques = COENZIMS
El cofactor pot estar sempre unit a l’enzim i s’anomena grup prostètic (senzill o complex), o
interaccionar d’una forma feble amb ell.

Classificació enzims segons reacció catalitzada:

1. Oxidoreductases: R. redox. 4. Liases: eliminació de grups per donar dobles enllaços
2. Isomerases: isomerització 5. Transferases: transferència de grups funcionals.
3. Hidrolases: R. d’hidròlisi 6. Ligases: formació d’enllaços acoblats al consum d’ATP
7. Translocases: moviment a través de membranes.

- Nomenclatura: en funció de l’acció i el substrat.

4. Cinètica enzimàtica
S’estudia la velocitat de les reaccions catalitzades amb enzims i com li afecten T, pH, [S]... Els
enzims tenen un pH i T òptims, on tenen activitatmàx i vmàx i les reaccions tenen saturació per
[S]: encara que seguim augmentant la concentració arriba un punt en que no augmenta v.
- Es determina vreacció mesurant la quantitat de P que apareix o la S que desapareix amb
el temps. Posteriorment, es representa gràficament v en funció de [S] i s’obtenen els
paràmetres cinètics (vmàx...)
La vreacció és una funció no lineal, tendeix a un límit independent de la concentració de S:
- Corba hiperbòlica: enzims Michaelià
- Corba sigmoide
Km: constant de Michaelis, característica de cada reacció
catalitzada. Representa la concentració de substrat per arribar a
la meitat de la vmàx i mostra l’afinitat d’E per S.
𝑽𝒎à𝒙 [𝑺]
v= k2[ES] → 𝑽 = 𝒌𝒎 +[𝑺]

Difícil trobar vmàx, així que fem la inversa i ens queda una recta:

En tota reacció catalitzada primer es forma el complex ES (etapa ràpida) i després es formen
els productes (etapa lenta k2, defineix v total).

Downloaded by Loutfi Amlaf (05lamlaf@iesflix.cat)

 lOMoARcPSD|18432651

Com es quantifica la quantitat d’enzim? Unitats d’activitat enzimàtica

L'activitat enzimàtica té dimensions de quantitat de S gastat o P produït / unitat de temps.
- Unitat d'activitat enzimàtica (U): quantitat d'enzim necessària per transformar 1 µmol s/min.
- SI, katal (Kat): quantitat d'E que transforma 1 mol S/segon. S’usen µkatals o nanokatals.
Quan es mesura la vreacció al laboratori per poder mesurar l'activitat de l'E, v ha de ser
proporcional únicament a la quantitat d'E. Per això les determinacions es fan a [S] saturant,
així la v de la reacció no dependrà de la [S], i en un medi tamponat i termostatitzat, perquè la v
de la reacció no es vegi influida pel pH i la T. La velocitat que es mesura és la velocitat màxima.

5. Modulació de l’activitat enzimàtica

L’activitat dels enzims es pot regular mitjançant diversos mecanismes...

Control de la síntesi i la degradació dels enzims

La vreacció depèn, entre altres factors, de la [enzims] que les catalitzen. El metabolisme cel·lular
pot regular-se, en resposta als canvis de les condicions ambientals, controlant la síntesi i
degradació d’enzims específics. És una regulació lenta.
Biosíntesi d’enzims
Com que la major part d’enzims són proteïnes, la regulació de la seva síntesi es produeix sobre
la transcripció i la traducció.
Degradació d’enzims
- Tenen vides mitjanes diverses: des de molts dies a minuts, o fins i tot, a menys d’un minut.
- Els E que ocupen llocs clau en el metabolisme es troben sota un control ràpid: quan la cèl·lula
no els necessita es degraden ràpidament, però quan calen es resintetitzen també ràpidament.

Inhibició enzimàtica
Utilitzem substàncies inhibidores que fan disminuir l’activitat de l’enzim:
- Inhibidors irreversibles: s’uneixen als E per enllaços covalents i no se’n separen.
- Reversibles: s’uneixen als E per enllaços no covalents i si s’elimina l’I, l’E recupera l’activitat.
Inhibidors irreversibles
La majoria són substàncies tòxiques, naturals o sintètiques. Solen reaccionar amb un grup
funcional de centre actiu, per bloquejar la unió del S o inactivar-lo: inactiven els enzims de
forma permanent i l’equació de Michaelis-Menten ja no hi és aplicable.
Inhibidors reversibles en enzims Michaelians
- Inhibició competitiva: I i S competeixen per enllaçar-se al mateix lloc catalític. La inhibició és
revertida pel S. Vmàx no canvia, Km i pendent augmenten.
- Inhibició acompetitiva: I s’enllaça al complex ES en un lloc no catalític i no es pot transformar
el substrat. La unió del S modifica l’estructura de l’E, fent disponible el lloc d’unió de l’I. La
inhibició no és revertida pel S. Vmàx i Km baixen, pendent no canvia.

Downloaded by Loutfi Amlaf (05lamlaf@iesflix.cat)

 lOMoARcPSD|18432651

- Inhibició no competitiva: S’uneix a l’E o a ES, en un lloc no catalític. El complex ESI no pot
formar productes. La inhibició no és revertida pel S. Vmàx baixa, Km augmenta, pdnt augmenta.
Fent mesures experimentals podem determinar el mecanisme d’actuació del inhibidor.

Regulació al·lostèrica dels enzims

Els enzims al·lostèrics són gairebé sempre proteïnes oligomèriques amb múltiples llocs d’unió
per al substrat, que presenten cooperativitat, l’activitat dels quals pot ser modulada per
efectors al·lostèrics. Els efectors (+/-) varien l’afinitat per S, poden ser activadors o inhibidors.
- Regulació a nivell de substrat: a més concentració de substrat, més rapidesa de reacció (fins
saturació). Els productes d’una reacció poden inhibir l’enzim, però aquest no sol ser un
mecanisme suficient per regular vies metabòliques.
- Inhibició “Feed-Back”: En les rutes metabòliques els enzims al·lostèrics es troben
estratègicament situats en una de les primeres etapes. Freqüentment, el producte final de la
ruta metabòlica actua com a inhibidor al·lostèric d’aquest enzim. Aquest sistema de regulació
s’anomena retroinhibició o inhibició feedback.
Enzims al·lostèrics
1) catalitzen la 1 R de la via metabòlica 5) Tenen varis llocs d’unió al L habitual per enzim
2) són inhibits pel P final de la via (e-) 6) la funció v = f([S]) és sigmoidal i no hiperbòlica
3) poden ser activats per x molècules (e+) 7) la unió al S o l’alliberament del P és cooperativa
4) tenen estructura quaternària 8) el comportament és descrit pels models MWC o
KNF

Regulació mitjançant modificacions covalents

Modificacions covalents irreversibles: activació de zimògens o proenzims. Normalment
implica el trencament de l’enllaç peptídic.
- Zimògen: precursor d’enzim, catalíticament inactiu. Ex: Pepsinògen, quan baixa el pH
de 5 perdem una regió de aa i es transforma en pepsina.
Modificacions covalents reversibles: enzims interconvertibles. Es formen enllaços covalents.
- Enzims interconvertibles: existeixen en un estat actiu i un inactiu, i el pas de l’un a
l’altre depèn de la unió covalent d’un grup, o el trencament d’aquest.
o Altres enzims catalitzen la interconversió i permet grans canvis d’activitat en
poc temps.
- Tipus: Fosforilació/desfosforilació (glicogen desfosforilasa), adenilació/desadenilació,
oxidació/reducció, metilació/desmetilació, ADP-ribosilació.

Amplificació de senyals
Es produeixen cascades de senyalització. Ex: adrenalina.

Downloaded by Loutfi Amlaf (05lamlaf@iesflix.cat)