Els ENZIMS

(per als tractaments de C-R)

Com canviem les propietats de l’aigua? (REPÀS)

● Modificar el seu ph per augmentar/disminuir la seva acció quelant sobre un
substrat.
● Modificar la conecntració iònica per augmentar/disminuir la seva pressió
osmòtica sobre la superficie.
● Utilitzar quelants per retirar substàncies iòniques insolubles en aigua.
● Afegir tensioactius per disminuir la seva pressió superficial i millorar la
humectació de la superficie.
● Afegir activitat enzimàtica a l’H2O.

Què són els enzims?

❖ Són biocatalitzadors. (Afavoreixen que és produeixin reaccions metabòliques
necessàries pels diferents processos vitals dels organismes vius).
❖ La majoria son proteïnes. → Com a proteïnes poden utilitzar fins a 20
aminoàcids diferents, amb diversos grups funcionals per activar les reaccions.
→ catalitzadors altament específics.
Grup R és el resonsable de la reactivitat i les propietats químiques de la
cadena.

Com actuen els enzims?

De dues maneres:
● Unint-se al substrat per debilitar-ne els enllaços interns.
● Unint-se al substrat per facilitar altres reaccions i augmentar la possibilitat de
coincidir amb molècules del substrat per actuar.
Com a catalitzador, l’enzim augmenta la velocitat de reacció disminuint la quantitat
d’energia d’activació necessària per a que la reacció es produeixi.
L’enzim o catalitzador no perticipa en la reacció, la facilita.
- NO és un producte de neteja. (com un detergent o agent quelant)
- NO en forma part del substart on actua.
- NO és un reactiu. (com un àcid o una base)
Un cop finalitzada la reacció enzimàtica, en consicions òptimes, l’enzim no es
consumeix, no és degrada.
Queda disponible per recomençar el procés de catàlisi sí coincideix amb una nova
molècula de substrat.
 ● Enzim taronja amb dos cavitats. Substrat vermell i verd. S’adapten a la
molecula de l’enzim. Una vegada aconseguida la reacció, es converteix en
una altra substància. Quan passa això queda alliberada. Los enzims no ‘se
gastan’.

● La transformació del substrat en un subproducte soluble en H2O es produeix

a la zona activa de l’enxim, mitjançant la reordenació dels grups funcionals de
les molècules del substrat. Es el objetivo de todo (que sea soluble para poder
retirarlo).
● La zona activa de l’enzim no és rígida, sinó mòbil, flexible, i té una
configuració semblant a la del substrat, al qual s'adapta quan hi entra en
contacte.

Factors que intervenen en la velocitat d’una reacció enzimàtica

● La concentració de l’enzim:
Quanta més concentració = més posibilitats de reacció enzimàtica.
● La temperatura:
Quanta més temperatura = més moviment = més probabilitat de reacció.
● Superficie de contacte:
Quant més petita sigui la partícula = més superficie de contacte amb el
substrat hi ha = més probabilitat de reacció
● Pressió
● Agitació de la mescla (no nos afectan en C-R porque les neteges no se hacen
por inmersión).
● Presència de catalitzadors o activadors/inhibidors.
 ❖ Concentració de l’enzim versus velocitat de reacció:
La velocitat de reacció és directament proporcional a la concentració d’enzim
sempre que la concentració del substrat no superi el punt de saturació de
l’enzim.
Un cop ‘ocupades’ totes les molècules d’enzim, sí s’augmenta la quantitat de
substrat no s’incrementa la velocitat de reacció: s’arriba al punt de saturació
de l’enzim. Haría falta más enzim!!!! No se satura el substrato, se satura
primero el enzim.
➢ Unitat d’activitat enzimàtica (UI)
1 UI = μmol (micromol) de substrat convertit per minut elevat a -1
➢ Activitat específica de l’enzim:
Indica el nº d’unitats catalítiques de l’enzim per mg de proteïna (U/mg)
o per ml de dissolució (U/ml).
Fa referència a la puresa de l’enzim
α-amilasa Aspergillus oryzae 30 U/mg
α-amilasa Bacillus sp. 3000 U/mg
En bases de datos y lo propporciona el fabricante.

❖ Temperatura:
+ temperatura = + acció enzimàtica.
… fins arribar a temperatura òptima. A partir d’aquí la velocitat molecular és
excessiva i cau l’activitat enzimàtica per desnaturalització de les proteïnes de
l’enzim.
- Cada enzim té la seva temperatura òptima de reacció.
- Per damunt dels 60-70º les proteïnes és desnaturalitzen.
Se encuentra en bases de datos y las taulas que proporcionan los fabricantes.

❖ pH:
- L’interval de pH de cada enzim és específic i coincideix amb el pH de
l’organisme del qual s’extreu.
- En condicions de ph diferents a l’específic és ionitzen els grups funcionals de
l’enzim i s’altera la seva configuració. Això impedeix la formació del complex
enzim-substrat.
 ❖ Activació enzimàtica:
Alguns enzims requereixen activadors. Poden ser:
- Cofactors (ions metàl·lics).
- Coenzims.
- Coenzims
Són cofactors orgànics no proteics. Són termoestables, cedeixen o
reben electrons. Es modifiquen químicament i s’esgoten. Molts són
virtamines. no s’utilitzen en C-R.
Algunes preparacions comercials ja contenen cofactors.
Si no, cal afegir ions metàl·lics a la dissolució, en forma de sals solubles en H2O.
( ≈ 50-100 mg de sal x g d’enzim sòlid).- concentració que hem d’utilitzar.
Coenzims ≠ cofactors orgànics no proteics. son termoestables, cedeixen o reben
electrons. és modifiquen químicament i s’esgoten. molts són virtamines. no
s’utilitzen en C-R.

❖ Inhibició enzimàtica:
Disminueixen o anul·len l’activitat enzimàtica.
Poden formar part del mateix estrat o estar a la superficie on dipositem els
enzims o estar en contacet amb l’estrat en una capa inferior de la que volem
retirar.
Estos no se añaden creo!! Preguntar!!
Hi han de dos tipus:
● Irreversibles: l’inhibidor es fixa al centre actiu amb enllaços covalents
forts.
Agents quelants, tensioactius etc poden actuar així.
● Reversibles: l’inhibidor es fixa al centre actiu amb enllaços dèbils.
Poden ser de dos tipus: 1. Competitius, 2. No-competitius.
- Competitius: tenen l’estructura semblant al substrat i hi
competeixen per ocupar el centre actiu de l’enzim, alentint la
velocitat de reacció. Són específics de cada enzim.
- No-Competitius: s’uneixen a l’enzim en una zona diferent al
centre actiu, causant alteracions estructurals a l’enzim i
disminuint l’activitat ensimàtica. Ex: cations metàl·lics (Cu, Zn,
Hg…)
ATENCIÓ a la manipulació dels enzims amb eines metàl·liques i a la presència
d’alguns pigments.
Antes de aplicar enzims hay que hacer un buen análisis de la superficie de la obra!!!

Nomenclatura
Cada enzim rep 2 noms + un codi de 4 xifres.
● Nom recomanat/acceptat: anterior a la classificació sistemàtica.
● Nom sistemàtic: sufix + asa. El sufix descriu la seva acció catalítica.
● Codi de la Comissió Enzimàtica (EC): E.C.1.1.1.1 (E.C + 4 números separats
amb punts).
★ Els únics enzims que utilitzarem en C-R són les E.C.3 Hidrolases
Les hidrolases catalitzen reaccions d'hidròlisi.
En C-R s’utilitzen majoritàriament per retirar lípids, polisacàrids i proteïnes.
(E.C.3.1 E.C.3.2 , E.C.3.4) La resta no se solen utilitzar.
Base de dabes enzims: BRENDA ENZIME DATABASE
www.brenda-enzymes.org
Base de dab

Utilització dels enzims en C-R

Utilitzarem els enzims per retirar materials no desitjats per hidròlisi o descomposició.
Aquests són:
- Lípids.
- Polisacàrids.
- Proteïnes.
En C-R els materials del substrat no són gairebé mai purs. són heterogenis i
‘ambigus’. Poden estar deteriorats i això pot intervenir amb els valors de laboratori
de l’activitat específica de l’enzim.
● Els enzims, en condicions naturals actuen en un medi líquid, i generalment
els substrats estan dissolts en aquest medi. EN C-R NO!!!
➢ El substrat sol ser sòlid i/o estar sec. (<la capa pictórica obviamente!!!!)
● La solució enzimàtica és aquosa: cal tenir clara la sensibilitat del substrat a
l’H2O. Hay que tener mucho cuidado con la temperatura, pH etc para que sea
compatible con el enzim.
● En cas de que sigui necessari, es pot gelificar la solució. Això significa
convertir un sistema efectiu en fase homogènia en un altre en fase
heterogènia, i pot condicionar l’efectivitat del sistema. Osea que hace falta
gelificarlo para que no se cuele etc pero eso cambia sus propiedades.
Por ejemplo en un sostre o en vertical, para que no rellisqui o en una
superficie porosa.
Se utilizan èters de cel·lulosa, agarosa o gels nanostructurats dependiendo
de la superficie.

NO es recomana treballar amb dissolucions on l’enzim estigui al punt de

saturació. Augmenta la velocitat de reacció enzimàtica.
⬇
Es produeix una disminució del temps de tractament. Perquè accelera
l’eliminació del substrat.
⬇
NO millora la qualitat del tractament. Pot fer-lo difícil de controlar.
⬇
Requereix un esbandit més agressiu de la superficie per eliminar els
residusidus.
⬇
Hi ha més risc de deixar residus enzimàtics a l’obra.

★ Com escollir un enzim?

S’ha de tenir en compte:
- La naturalesa del material a eliminar.
- La naturalesa del material de l’obra.
⬇
DETERMINAR LA CLASE D’HIDROLASSA.

- Les condicions adients per l’obra.

⬇
DETERMINAREL TIPUS D’ENZIM
El mateix tipus d’enzim pot ser sintetitzat a partir de diferents organismes.
Això fa que variin els paràmetres de pH i temperatura òptims, i l’activitat
específica. Diferents pH, temperatures òptimes etc.

➢ Metodologia d’ús
● Comprar només quan haguem d’utilitzar: no emmagatzemar
innecessàriament.
● Un cop comprat, guardar a la nevera entre 2º i 8ºC.
● Quan l’haguem d’utilitzar, NO obrir l’envàs fins que no hagi arribat a
temperatura ambient.
● Agafar la quantitat necessària- SENSE INSTRUMENTS METÀL·LICS- i
tornar l’envàs a la nevera BEN tapat.
● Utilitzar guants i mascareta de paper mentres estiguin en forma sòlida (pols).

💫
Després no cal mascareta. Guants sí.

● Utilitzar de 100 a 200 mg d’enzim (0,1 g/0,2 g)) en pols per 100 ml d’H2Oen
el cas d’enzims amb alta activitat específica (+ de 1000 U/mg)
● Utilitzar 1 g d’enzim per 100 ml d’H2O per als enzims amb baixa activitat
específica.
● Recomanació: utilitzar sempre que és pugui enzims d’alta activitat específica
per poder treballar en concentracions baixes i minimitzar residus.

➢ Preparació:
● En cas d’haver escollit un enzim que actuï a un pH específic, preparar aigua
tamponada a pH determinat.
● Treure els enzims de la nevera i deixar temperar (adaptarse a temperatura
ambiente) sense obrir l’envàs.
● Afegir els enzims a l’aigua (mascareta de paper i guants!!!!!)
● Escalfar lleugerament l’aigua (35-40º màxim) amb els enzims, durant 20 min,
remanant poc a poc, sense metalls.
● Si fa escuma descartar i tornar a començar. (S’ha remenat massa per la calor
i s'ha desnaturalitzat els enzims)
● També es pot escalfar la superficie a tractar amb una làmpada incandescent
o espàtula calenta (≈50ºC).
● Si sobra solució, guardar a la nevera ben tapada.

Atenció solucions tamponades!!!! ❗🚨

- Atenció als reactius utilitzats per tamponar l’aigua per si fossin
inhibidors de l’activitat enzimàtica.
- El pH del tampó ha de ser compatble amb el pH de l’enzim però
també amb el pH del substrat!

● Si la superficie és hidròfuga es poden afegir tensioactius no iònics: Holliphor

188 o Brij L4. En una proporció màxima del 0,1% volum/volum o pes/volum.
● R.Wolbers (2018) desaconsella l’ús de tensioactius per problemes amb els
residus i el seu envelliment.
● Opcionalment -sí la superficie ho permet!!- es pot humectar la superficie amb
una solució d’aigua i etanol en proporció 95:5.
 ➢ Esbandit de la superficie tractada:
1. Cotó (o drap) sec
2. Cotó (o drap) humit amb H2O -pot ser tamponada, si cal i en un pH que sigui
desfavorable a l’enzim però no a l’obra, sí es pot.
3. Un cop la superficie seca, valorar la necessitat d’esbandir amb dissolvents
orgànics neutres per inhibir possibles restes d’enzims. Atenció a la superficie
de l’obra!
L’enzim sense substrat no té activitat sobre altres materials de l’obra, sempre que no
hi hagi substrat en una capa diferent de la que estiguem tractant.

➢ Gelificació:
Podem gelificar la solució enzimàtica amb:
- Metilcel·luloses
- Hidroxipropilcel·luloses
- Agarosa
-
Com més viscós (+sólid) és el gel, menys mobilitat té l’enzim.
En aquests casos es pot augmentar lleugerament la proporció d’enzim
a la solució aquosa.
També es poden carregar les solucions enzimàtiques en gels
prèviament preparats i/o deshidratats (p.e. agarosa) o en gels
nanoestructurals (Peggy gels o organogels).

➔ Gelificació amb agarosa:

● Afegir l’enzim durant la preparació de l’garosa NOMÉS quan ja s’ha
refredat i tingui una temperatura per sota dels 50ºC.
● L’enzim ha d’anar dissolt prèviament en una part de l’aigua total a
40ºC.

➔ Gelificació amb èters de cel·lulosa:

● Afegir 2 g d’èter de cel·lulosa a 100ml de l’aigua de la solució i deixar
hidratar el temps necessari. Remenar sense metall.
CONCLUSIONS:
● Els enzims són una eina més a afegir al ventall d’opcions possibles per retirar
materials no desitjats de la superficie d’una obra, sempre que el material a
retirar sigui sensible als enzims.
● Són biocatalitzadors molt especialitzats i actuen en condicions molt
específiques, sovint difícils de reproduir en C-R.
● Són proteïnes ‘vives’, i en comprar-los cal assegurar.-se que elsubministrador
els ha mantingut en les condicions de temperatura adequades.
● Hi han molts factors que poden influir en el funccionament de l’activitat
enzimàtica, i no sempre són fàcils de controlar, fet que fa que els resultats no
sempre siguin satisfactoris i se’n desconegui el motiu.
● El preu dels enzims és elevat, sobretot els de major activitat enzimàtica i
puresa, però sí el tractament funciona l'eliminació dels materials indesitjats és
molt ràpida.
TEST:

1. En conservació-restauració utilitzem enzims sobretot per eliminar lípids,

polisacàrids i proteïnes, per tant s’utilitzen...
S'utilitzen totes tres / Se utilizan las tres
hidrolases / hidrolasas
oxidoreductases / oxidoreductasas
transferases / transferasas

Quan treballem amb solucions enzimàtiques cal prendre precaucions i protegir-se les
vies respiratòries i el contacte amb la pell / Cuando trabajamos con slouciones
enzimáticas es necesario tomar precauciones y protegerse las vías respiratorias i el
contacto con la piel.

Vertader / Verdadero
Fals / Falso

Els enzims per actuar necessiten estar en un medi líquid, en solució aquosa / Las enzimas
para actuar necesitan estar en un medio líquido, en solución acuosa.

Vertader / Verdadero
Fals / Falso

Només els enzims anomenats proteases són proteïnes / Solamente las enzimas llamadas
proteasas son proteínas.

Vertader / Verdadero
Fals / Falso

Si hem de preparar una solució enzimàtica cal tenir en compte els reactius que utilitzem
perquè poden ser.../ Si hemos de preparar una solución enzimática hay que tener en
cuenta los reactivos que vamos a utilizar, porqué pueden ser...

Coenzims de l’activitat enzimàtica / Coenzimas de la actividad enzimática

Cofactors de l’activitat enzimàtica / Cofactores de la actividad enzimática
Inhibidors de l’activitat enzimàtica / Inhibidores de la actividad enzimática
Els enzims, a mesura que intervenen en les reaccions enzimàtiques es van consumint a
diferència del que ocorre amb els coenzims / Las enzimas, a medida que inervienen en las
reacciones enzimáticas se van consumiendo a diferencia de lo que ocurre con las
coenzimas.

Vertader / Verdadero
Fals / Falso

Els enzims actuen reordenant els grups funcionals del substrat / Las enzimas actuan
reordenando los grupos funcionales del sustrato.

Vertader / Verdadero
Fals / Falso

En condicions de pH diferents al del seu organisme d’origen els grups funcionals dels
enzims es ionitzen i s’altera la seva configuració, impedint el correcte funcionament de
l’enzim. / En condiciones de pH diferentes a las de su organismo de origen los grupos
funcionales de las enzimas se ionizan y se altera su configuración, impidiendo el correcto
funcionamiento de la enzima.

Vertader / Verdadero
Fals / Falso

Quin és el principal problema d’espessir amb gelificants les solucions enzimàtiques? /

¿Cuál es el problema principal de espesar con gelificantes las soluciones enzimáticas?

L'esbandit / El alcarado
L’alentiment de l’activitat enzimàtica / El ralentizado de la actividad enzimática
Els residus / Los resíduos
Cap. No crea cap problema la gelificació de les solucions enzimàtiques. / Ninguno.
No crea ningún problema la gelificación de las soluciones enzimáticas.

Els enzims són molt sensibles a... / Las enzimas son muy sensibles a...

(més d'una resposta vàlida)

Trieu-ne una o més:

La temperatura
Els dissolvents / Los disolventes
Els envasos o eines de plàstic / Los envases o herramientas de plástico
La contaminació ambiental / La contaminación ambiental
El biodeteriorament / El biodeterioro
La humitat relativa / la humedad relativa
La presència de ions metàl·lics / La presencia de iones metálicos
El pH
Els agents quelants / Los agentes quelantes