You are on page 1of 28

BIOCATÀLISI 2 - Cinètica

Cinètica enzimàtica
- Estudia la velocitat de les reaccions catalitzades per enzims.
- La velocitat depèn, entre altres factors, de la concentració del substrat.
- En 1913 Leonor Michaelis i Maud Menten varen proposar una equació (equació
de Micahelis-Menten) que relaciona la velocitat de reacció amb la concentració
del substrat.
Cinètica enzimàtica
- Estudia la velocitat de les reaccions catalitzades per enzims.
- La velocitat depèn, entre altres factors, de la concentració del substrat.
- En 1913 Leonor Michaelis i Maud Menten varen proposar una equació (equació
de Micahelis-Menten) que relaciona la velocitat de reacció amb la concentració
del substrat.
- En una reacció enzimàtica amb una concentració d’enzim constant, si
s’augmenta la concentració de substrat es produeix un augment de la
velocitat de reacció.
- Aquest increment en la velocitat de reacció es dóna perquè augmenta la
probabilitat de trobada entre substrat i enzim.
- Si es va augmentant la concentració del substrat, arriba un moment en què la
velocitat de reacció deixa de créixer, és a dir, arriba a la velocitat màxima
(Vmax).
- Això és degut al fet que totes les molècules d’enzim ja estan ocupades per
molècules de substrat, formant el complex enzim substrat, fet que
s'anomena saturació de l’enzim.
- En la major part dels enzims, la representació gràfica Velocitat/
conc. De substrat dóna una hipèrbole.
- Per a mesurar l’afinitat d’un enzim amb el substrat s’utilitza
la constant de Michaelis-Menten (Km).
- Km = concentració de substrat necessari per a assolir la meitat
de la velocitat màxima.
- Km depèn de l’afinitat que hi ha entre l’enzim i el substrat.
- Km petita → assoleix ràpidament la meitat de la velocitat
màxima → afinitat pel substrat elevada.
- Km alta → triga en assolir la meitat de la velocitat → afinitatpel
substrat petita.
Velocitat: nº de molècules de substrat que es converteixen en producte per segon.
Vmax: tots els llocs actius de l’enzim estan saturats amb substrat
Vmax/2: característic de cada enzim. Concentració de substrat a la qual s'arriba a la
meitat de la velocitat màxima

Km: concentració del substrat a la qual la velocitat es la meitat


Per quin substrat té més afinitat l’hexoquinasa (EC 2.7.1.1. o
ATP: hexosa fosfotransferasa) ? Perquè?
- Vmax → centros activos están ocupados consustrato
Representació de Lineweaver-Burk
- Per determinar gràficament els valors de KM i Vmax és més
senzill utilitzar la representació doble recíproca (1/v enfront
1/[S]), ja que és una línia recta.

És una recta en la qual:


• El pendent és Km/Vmax
• L'abscissa en l'origen (1/v0 = 0) és -
1/KM
• L'ordenada en l'origen (1/[S]0 = 0) és
1/Vmax

D'esta manera, a partir de les


dades experimentals es pot
calcular gràficament, els valors de
Km i Vmax d'un enzim per a
diversos substrats.
Ø Factors que influeixen en la cinètica enzimàtica
A) Influència de la concentració del substrat
- Concentracions baixes de substrat → velocitat es directament proporcional a la
concentració de substrat → velocitat màxima (independent de la concentració de
substrat).
- Enzim saturat de substrat → velocitat no depèn de la concentració de
substrat→ només de la velocitat en que el substrat la poc processar.
B) Influència de la temperatura
a) Augmentem l’energia calorífica → molècules augmenten la mobilitat tant, (nombre
de trobades moleculars) →augmenta la velocitat en
què es forma el producte.

b) Temperatura òptima → activitat enzimàtica màxima.

c) Temperatura augmenta → dificulta la unió enzim-substrat → l’enzim es


desnaturalitza i perd l’activitat enzimàtica.
C) Influència del pH
- Dos valors límit de pH entre els quals són eficaços.
- Traspassats aquests valors, els enzims es desnaturalitzen i deixen d’actuar.
- Entre els dos límits hi ha un pH òptim en el qual l’enzim presenta la màxima
eficàcia.
- pH òptim → condicionat pel tipus d’enzim i de substrat.
- pH afecta → catàlisi
→ unió al substrat
→ conformació
Inhibició enzimàtica
- Inhibidors: substàncies que disminueixen l’activitat d’un enzim o bé impedeixen
completament l’actuació.
- Poden ser perjudicials o beneficiosos, com ara la penicil·lina, que és un inhibidor dels
enzims que regulen la síntesi de la paret bacteriana.
- Què passa si el substrat no es desprèn del lloc actiu?
→ L'enzim es bloqueja (inhibeix) per a posteriors accions amb el substrat
- Per què inhibir?
→ Per controlar [S] o [P]
→ Augmentar [S] sense reaccionar
→ Disminuir [P] format
- La inhibició pot ser de dos tipus:
a) Inhibició irreversible, o enverinament de l’enzim → inhibidor o verí metabòlic es fixa
permanentment al centre actiu de l’enzim, n’altera l‘estructura i l’inutilitza.
- Per exemple el cianur inhibeix el complex citocrom oxidasa i bloqueja lacadena
electrònica a la respiració cel·lular.
- Molts fàrmacs, com ara la penicil·lina, són inhibidors irreversibles de l’activitat
enzimàtica.
b) Inhibició reversible: té lloc quan no s’inutilitza el centre actiu, sinó que tan sols se
n’impedeix temporalment el funcionament. Hi ha dues modalitats:
i. Inhibició reversible competitiva: és deguda a la presència d’un inhibidor la
molècula del qual és similar al substrat, i per això competeix amb aquest en fixar-
se al centre actiu de l’enzim.
- L’inhibidor se fixa al centre actiu de l’enzim lliure, impedint la fixació del
substrat.
- Si es fixa l’inhibidor, l’enzim queda bloquejat i, per tant, el substrat no s’hi pot
fixar fins que l’inhibidor no se’n va.
- Es poden unir a E, però no a ES
- Augmenta el valor de Km (és a dir, l'inhibidor interfereix amb la unió
- del substrat)
- No afecta la Vmax (l'inhibidor no obstaculitza la catàlisi ja que no es
- pot unir a ES).
i. Inhibició reversible no competitiva: l’inhibidor no competeix amb el substrat.
- Sol produir una modificació de la seva conformació que impedeix la unió al
substrat.
- L’inhibidor se fixa a l’enzim independentment de que ho faci o no el substrat.
- No impedeix la fixació del substrat a l’enzim, però si l’acció catalítica.
- Tenim dos casos:
a) Inhibidor → es fixa al complex enzim-substrat i n’impedeix la separació.
b)S’uneix a l’enzim i impedeix l’accés del substrat al centre actiu. Aquesta
inhibició no es soluciona amb l’augment de substrat.
- Tenen afinitats idèntiques per I i ES
• No canvia Km (és a dir, no afecta la unió del substrat)
• Disminueix Vmax (és a dir, la unió de l'inhibidor obstaculitza la catàlisi)
i. Inhibició reversible acompetitiva: inhibidor se fixa únicament al complex
enzim-substrat una vegada format, impedint l’acció catalítica.
- Inhibidor s'uneix al complex enzim-substrat, no a l'enzim lliure.
- Inhibidor no requereix ser semblant al substrat.
- Lloc actiu = multisubstrat.
- Es distorsiona el lloc actiu; evita que ocorri la reacció.

http://www.bionova.org.es/animbio/a
nim/cinetica.swf
Problema
S'estudia la cinètica d'un enzim en absència i presència d'un inhibidor A, a una
concentració 10 mM. La velocitat inicial ve donada en funció de la concentració de
substrat. Les dades obtingudes són:

V ( mM.min-1)
[S] (mM) Sense inhibidor Amb inhibidor
1.25 1.72 0.98
1.67 2.04 1.17
2.50 2.63 1.47
5.00 3.33 1.96
10.00 4.17 2.38

a. Determina la Vmax y Ks en absència i presencia de l’inhibidor


b. Quin tipus d’inhibició es produeix?
BIOTRANSFORMACIONS
Procès mitjançant el qual un organisme modifica una substància
química transformant-la en un altra diferent o síntesi d’un producte a
partir d’un substrat.
BIOTRANSFORMACIONS
Procès mitjançant el qual un organisme modifica una substància
química transformant-la en un altra diferent o síntesi d’un producte a
partir d’un substrat.
BIOTRANSFORMACIONS

Les biotransformacions poden subdividir-se en biotransformacions en les quals un precursor


és convertit en el producte desitjat (catàlisi enzimàtica) i en fermentacions utilitzant una
font de carboni per sintetitzar el producte (catàlisis cel·lular).

Catàlisi enzimàtica: sistema catalític on només participa un tipus o varis enzims.


El compost pot ser natural o xenobiòtic i es converteix en el producte desitjat utilitzant
el potencial enzimàtic.
• Pocs passos bioquímics
• No requereixen equips especials (fermentadors)

• No reaccions secundaries
• Major productivitat degut a la major tolerància a la concentració en un medi sense
cèl·lules
• Procés d’aïllament i purificació car
• Poden requerir cofactors (i el seu reciclatge)
BIOTRANSFORMACIONS
Catàlisi cel·lular: sistema catalític emprant cèl·lules. Transformen fonts de carboni
renovable en compostos biològics típics com alcohols, cetones, vitamines, antibiòtics, etc.
que són metabòlits o productes finals en el organisme productor.

• Moltes reaccions i enzims per la seva generació


• Presenten cofactors (elles els produeixen), més econòmics
• Requereixen d’equips específics (fermentadors)
• Poden interferir reaccions secundaries
• Menor tolerància a concentració i dissolvents

You might also like