BLOC 3: ENERGIA

TEMA 11: METABOLISME.

11.1. INTRODUCCIÓ AL METABOLISME.
Els objectes que tenen vida presenten una estructura complexa de materials com C, O, H, P, N, S i oligoelements per a formar les
cèl·lules, que per mantenir-se la vida precisen d’un flux d’energia que s’obté del sòl i del medi, segons parlem d’organismes autòtrofs o
heteròtrofs (si ho fan per depredació o producció prèvia dels autòtrofs).
El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que es produeixen en els organismes i es descompon en dos tipus de reaccions:

ANABOLISME: són aquelles reaccions metabòliques que es produeixen a la cèl·lula i que tenen com a finalitat l’obtenció de substàncies
orgàniques complexes a partir de substàncies més simples amb un consum d’energia. (fotosíntesi).

CATABOLISME: són aquelles reaccions metabòliques que es produeixen a la cèl·lula on a partir de la degradació de molècules més
complexes es formen molècules més simples. (respiració cel·lular).

La bioenergètica és la ciència biològica que estudia com els organismes administren els seus recursos energètics.

L’energia es defineix com la capacitat de produir treball, i el treball consisteix en produir canvis: moure objectes, produir llum o calor,
sintetitzar molècules, etc.

Hi trobam diferents tipus d’energia:

- Cinètica i tèrmica: és l’energia de moviment, llum, calor, desplaçaments, etc.

- Potencial: és l’energia que es posseeix per localització gravitacional elevada o estructura d’àtoms reduïts o amb enllaços
energètics, o posició electrònica d’excitació, etc.

Els tipus d’energia son intercanviables amb despesa entròpica.

11.2. TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES SEGONS LA TERMODINÀMICA.

Hi trobam dos tipus: les reaccions exergòniques, que es relacionen amb les reaccions del catabolisme, i les reaccions endergòniques, que
es relacionen amb les reaccions del anabolisme.

REACCIÓ EXERGÒNICA: una reacció exergònica es una reacció química en la qual la variació de
l’energia lliure de Gibbs és negativa i, per tant, és una reacció termodinàmicament
espontània a pressió i temperatura constant.
Alliberam energia: catabolisme.
Alliberam energia en forma de síntesi o de moviment o de calor, etc.
REACCIÓ ENDERGÒNICA: una reacció endergònica és una reacció química en la qual la
variació de l’energia lliure de Gibbs és positiva i, per tant, és una reacció
termodinàmicament no espontània a pressió i temperatura constant.
Absorbim energia: anabolisme.

Dins la cèl·lula es produeix el conjunt de reaccions químiques (metabolisme). Les reaccions

del metabolisme es coneixen també com a vies metabòliques i són reaccions encadenades.

Aquestes vies metabòliques estan interconnectades. Es necessari que l’energia s’alliberi al

lloc adient i en el moment adient, de res serviria oxidar de cop tota l’energia anabolitzada, per tant necessitem enzims i molècules
transportadores d’energia:

- S’acoblen reaccions exergòniques i endergòniques.

- Es produeixen molècules magatzem i molècules transportadores d’energia com l’ATP, NAD i FAD.
- Els enzims disminueixen l’energia d’activació i procuren un catabolisme adaptat a la velocitat necessària de la combustió.
- Els enzims regulen les reaccions en el sentit d’activar-les o desactivar-les.

11.3. TRANSPORT D’ENERGIA EN ELS ORGANISMES. + + → +

En els organismes, la fotosíntesi manté la producció o anabolisme i la · + → +
respiració manté l’activitat catabòlica.

La fotosíntesi, i per tant la producció primària, està correlacionada positivament amb la superfície del sòl útil (amb subministrament
d’aigua i nutrients a temperatures viables), mentre que la respiració es més proporcional al volum o biomassa.

11.4. TTRANSPORTADORS D’ENERGIA.

- ATP:
La transferència d’energia no es fa de manera directa. El principal compost
encarregat de transportar l’energia a les cèl·lules és l’ATP (adenosi-tri-
fosfat).

L’adenosina és un nucleòsid compost de molècules d’adenina enllaçada a una

molècula de ribosa (ribofuranosa). És una purina endògena sintetitzada des
de la degradació d’aminoàcids com la metionina, treonina, valina i isoleucina.
L’ATP transporta l’energia en els enllaços de fòsfor. Es pot transformar en ADP i AMP (depenent del nombre de fòsfors que estiguin
units a l’adenosina). Aquest ATP s’utilitza en les mateixes cèl·lules en que es produeix. Per a la formació d’ATP es requereix un alt consum
d’energia de les reaccions exergòniques.

Durant la transferència d’energia es produeix calor, que és usat pels organismes.

L’ATP té una vida curta, contínuament es forma i es consumeix (amb una activitat humana normal es poden produir 40 k/dia).

- NAD+:
La nicotinamida adenina dinucleòtid és un dinucleòtid ja que està
composta de dos nucleòtids enllaçats pels seus grups fosfat. Un
dels nucleòtids conté una adenina mentre que l’altre nucleòtid
conté una nicotinamida.

- FAD:
El dinucleòtid de Flavina Adenosina és un coenzim que intervé com dador o
acceptor d’electrons i protons (poder reductor) en reaccions metabòliques
redox; el seu estat oxidat (FAD) es redueix a FADH2 a l’acceptar dos àtoms
d’hidrogen (cada un format per un electró i un protó).

11.5. PAPER DELS ENZIMS.

Els enzims actuen coma catalitzadors de les reaccions biològiques:
 - Acceleren les reaccions:
A la temperatura corporal les reaccions biològiques no es produeixen a la velocitat necessària. Els enzims actuen disminuint
l’energia d’activació necessària per posar en marxa un procés i augmenten la velocitat de reacció.
Les plantes sols creixen a partir d’una certa temperatura i es conegut que els peixos creixen molt més ràpidament amb
temperatures elevades, malgrat aquest fet, també viuen i creixen a baixes temperatures i això és gràcies al seu metabolisme
i als enzims metabòlics.
La durada de la vida sols està relacionada amb la temperatura de l’activitat.

- No es consumeixen en les reaccions.

ENERGIA D’ACTIVACIÓ:
L’energia d’activació (generalment simbolitzada Ea), també coneguda com a font d'ignició,
és l'energia mínima necessària perquè les partícules en xocar es combinin les unes amb
les altres; és a dir, és la barrera a superar d'energia perquè s'iniciï una reacció química.
L'energia d'activació es pot reduir amb la utilització de catalitzadors.

REGULACIÓ DE L’ACTIVITAT ENZIMÀTICA:

Les cèl·lules regulen l’activitat dels enzims ajustant-la a les necessitats mitjançant una
sèrie de factors.
Tant el pH com la temperatura afecten a la síntesi de proteïnes.

La cèl·lula pot sintetitzar enzims amb forma inactiva i, llavors, quan es necessari activar-les, ho fa ja sigui amb cofactors o a partir
d’estats desencadenants de l’activació.

Els cofactors són composts que ajuden a l’activitat enzimàtica i hi poden ser inorgànics (ions metàl·lics, Zn, Mn, Mg.. ) o orgànics
(vitamines).

11.6. L’ENERGIA AL PLANETA TERRA.

Diferenciem entre energia externa o exosomàtica i energia interna o endosomàtica.
Exosomàtica: és la que mou el clima, les corrents marines, les aigües dels rius, etc.(66%). (Hidràulica, eòlica, solar).
Endosomàtica: és la que s’interioritza amb la fotosíntesi com a producció primària i passa per la cadena alimentaria des dels herbívors
fins els descomposadors.(<1%). (Biomassa).

L’energia viatja en forma de radiació que es caracteritza per la seva longitud d’ona. La velocitat d’aquesta radiació és constant per a
cada medi. En el buit és igual a 299792 km*s-1.

El moviment ondulatori és el procés mitjançant el qual se propaga l’energia d’un lloc a un altra sense transferència de matèria,
mitjançant ones. Quan aquestes ones necessiten un medi material, s’anomenen ones mecàniques. Existeixen altres no mecàniques com las
relatives a la radiació energètica.

Les ones mecàniques transmeten vibracions sobre medis materials elàstics. Si se produeix una vibració a un punt d’un medi elàstic,
aquesta se transmet a tots els punts d’aquest. Quan el moviment es uniforme, s’anomena vibració harmònica.

Quan una partícula se mou des d’un punt extrem, fins un altra i torna (passant dues vegades per la posició d’equilibri), dèiem que ha fet
una oscil·lació o vibració completa.

ENERGIA RADIANT. DEFINICIONS I RECORDATORI.

E = h+f = h+c/λ
c = 299792 km*s-1
λ= longitud d’ona.
1 nm= 10-9 m, 1 Å = 10-10 m, 1 micra o micròmetre = 10-6 m
Constant solar al límit de l’atmosfera es distribueix en els següents %:
UV: 9%
VISIBLE: 42-48%
IR: 49%
Això representa entre 1,99 i 2 cal*cm-2*min-1 o 136.83 mW*cm-2 al límit de l’atmosfera, al nivell de la mar arriba el 75%
aproximadament.

Els raigs còsmics, gamma, X i la radiació ultraviolada, tenen un

contingut energètic suficientment alt per desprendre
electrons dels àtoms i convertir a aquest en ions positius. Els
electrons i els ions altament radioactius resultants, alteren
milions de composts orgànics en les cèl·lules vivers,
interfereixen amb els processos del cos i produeixen molts de
tipus de malalties, incloent diversos càncers. Aquestes formes
potencialment nocives de radiació electromagnètica es
denominen radiacions ionitzants.

Les altres formes de tal radiació que no tenen suficient contingut d’energia per forma ions s’anomenen radiacions no ionitzants.

Actualment, hi ha controvèrsia damunt de les evidències de que l’exposició a llarg termini a la radiació no ionitzant emesa per les ràdios,
televisions, monitors d’ordinadors, línies aèries d’energia elèctrica, llits d’aigua escalfats elèctricament, cobertors elèctric i altres
dispositius accionats per l’electricitat, també poden ser perjudicials per les cèl·lules vives.

ENERGIA ENDOSOMÀTICA.
La producció primària dona uns 300 g de C*m-2*.any-1 a la superfície terrestre i uns 100 g a la superfície de la mar.
La p.p del Planeta es de 78*109 TM/any que s’aproxima a un 1 per mil de l'energia que arriba al Planeta.
La fotosíntesi, per tant la p.p., actua en el marge dels 400-750 nm de longitud d’ona.

Fotosíntesi (fases):

- Fase LLUMINOSA:
o D’energia lumínica a energia elèctrica.
o D’energia elèctrica a energia química (ATP i poder reductor NADP)
- Fase ENZIMÀTICA:
o Cicles C3, C4 i CAM.

Tipus de producció: d’energia química a hidrats de carboni per a combustió i estructures. PPN=PPB-R.

ENERGIA EXTERNA
La Terra actua de intercanviador energètic entre el Sol i l’espai. La radiació interceptada es de 2 cal*cm-2 *min-1 o 1,4 kW*m-2 (793,5
1018 cal*y-1).
La reflexió és de un 29-30% i la resta, absorció, que es dissipa en forma de moviments marins i meteors, erosió, transport, vida, calor
sideral o emissivitat, etc.

El ritme de la vida o de la biosfera és el ritme de la fotosíntesi o de la producció primària.

La utilització d’energies fòssils ens permet accelerar aquest ritme i augmentar la població humana, però no necessàriament fer les
coses millor.

La relació entre productivitat humana i consum energètic augmenta fins que perd linealitat, llavors perdem eficiència i ens autodestruïm
psíquicament i físicament.

L’energia endosmòtica segueix una distribució normal. El defalliment per inanició i l’obesitat limiten la variància.