Els cloroplasts

Martina Virgili
Judit Contreras
Carla Martínez
1r Batx
 Fotosíntesis

Concepte: La fotosíntesi empra l'energia de la llum solar per transformar-la en l'energia

química necessària per a la vida. És un procés anabòlic (assimilar nutrients i convertir-los
en matèria aprofitable) i autòtrof pel qual les cèl·lules vegetals, algues i algunes bacteris
s'utilitzen substàncies inorgàniques i energia luminosa, per transformar-les en substàncies
orgàniques.

HISTÒRIA DELS CLOROPLASTS

S’originen per un procés denominat simbiogénesis, on es produeix una unió entre un

cianobacteri i una célula eucariota fent que evolucioni. Això explica l’estructura dels
cloroplasts, en forma de disc similar a la dels bacteris, ja que originalment eren
cianobacteris que es van introduir a l’interior d’una cèl·lula perquè els hi aportaven
beneficis.
ESTRUCTURA

Estroma: Aporta nutrients al teixit i elimina l'excés de residus i líquid.

Lamineta: Actua com una cola que uneix les cèl·lules veïnes.
Tilacoide: absorbir els fotons de la llum solar
Grana: Són piles formades per diversos tilacoides, amb funció de maximitzar l'espai
Membrana interna: mantenir la forma de l'orgànul contingut dins de la seva estructura, i
actua com a barrera contra certs perills.
Intermembrana: La seva funció principal és la recepció de protons provinents del
bombament dels complexos enzimàtics (Conjunt d'enzims que es troben associats i que
catalitzen una seqüència coordinada de reaccions metabòliques.).
Membrana externa: S'utilitza per mantenir la forma de l'orgànul contingut dins de la seva
estructura, i actua com a barrera contra certs perills.
Granul de almido: Reserva d’energia
Ribosoma: ajuden a que els aminoàcids s'ajuntin per formar proteïnes
ADN dels cloroplasts: L'ADN dels cloroplasts conté informació genètica per a la síntesi
d'algunes proteïnes del cloroplast, que la síntesi és el procés del metabolisme pel qual es
produeixen biomolècules a partir de molècules més simples
Glòbul de lipids: proporcionar energia, àcids grassos essencials i nutrients liposolubles
(són aquelles que es dissolen en greixos i olis).

ETAPES DE LA FOTOSÍNTESIS

La fotosíntesi transcorre en dues fases o etapes: La fase dependent de llum (lluminosa) i

la fase independent de llum (fosca).
1. Fase lluminosa (fa energia per utilitzarla a la fase fosca)

És un conjunt de reaccions dependents de la llum, té lloc a la membrana

tilacoidal/als tilacoides, els quals contenen fotosistemes, on trobem la clorofila, que
s’encarrega de captar la llum, això excita els electrons fent que la seva energia es
converteixi en potencial quan estan tornant al seu estat normal i, per tant obtenir
energía química, tant en forma de NADPH (poder reductor) com en ATP (poder
de lliberació). Amb l’excitació dels electrons és necessari obtenir un altre electrò ja
que l’altre és emprat per l’obtenció d’energia, per tant trenquem una molècula
d’aigua, agafant l'electró i expulsant el restant en forma de O2.

- Fotòlisi de l'aigua: Necessita agafar un electró que obté d’una molècula

d’aigua, el que fa que només quedi O2, i com que la cèl·lula no el necessita
l’expulsa.
- Fotofosforilació: L'energia lluminosa s'empra en la formació de
ATP
2. Fase fosca (independent de la llum)
A la fase fosca també se li pot anomenar cicle de Calvin-Benson, aquesta fase de la
fotosintesi passa a l'estroma dels cloroplasts i no depèn directament de la llum
solar, sinó que depèn de la fase lluminosa, sense fase lluminosa la fase fosca no es
pot dur a terme. La seva funció principal és la reducció del diòxid de carboni que
és la matèria inorgànica i el transforma en compostos orgànics, com ara la glucosa
que utilitzen els mitocondris. La fase fosca implica una sèrie de reaccions
químiques en què el CO2 es combina amb una molècula de cinc carbonis
anomenada ribulosa-1,5-bifosfat (RuBP), per formar un compost de tres carbonis
anomenat 3-fosfoglicerat. Aquestes reaccions requereixen ATP i NADPH produïts
a la fase lluminosa.

Després, el 3-fosfoglicerat es converteix en glucosa i altres carbohidrats més

complexos a mesura que continuen les reaccions químiques de la fase fosca.
Aquest procés és essencial per a la síntesi de carbohidrats, que serveixen com a
font d’energia i materials de construcció per a la planta. La fase fosca és fonamental
 per a la vida a la Terra, ja que és la base de la cadena alimentària i proporciona
oxigen com a subproducte.

Webgrafia

http://dpbiologia.weebly.com/uploads/2/1/5/5/21553524/gtp_t8.respiraci%C3%B3n_celular_y
_fotos%C3%ADntesis__3%C2%AAparte_fotos%C3%ADntesis__2017-18.pdf