1.

Metabolisme cel·lular i els

enzims
1. El metabolisme
2n BAT C
2. Control del metabolisme
Curs 20/21
3. Enzims
4. Coenzims
5. Vitamines Angel Luis Martín
amartin4@bellera.cat
6. Nomenclatura i classificació
 Què és el metabolisme?

1. Metabolisme cel·lular Conjunt de reaccions químiques que es produeixen a l’exterior de les cèl·lules.
Busquen obtenir matèria i energia per dur a terme les tres funcions vitals.

Les diferents reaccions químiques que és donen al metabolisme s’anomenen vies metabòliques, on intervenen
molècules anomenades metabòlits.

Aquestes reaccions estan regulades per els enzims (proteïnes), que són específics de cada substrat (metabòlit inicial,
molecula sobre la qual actua l’enzim). Les substàncies finals s’anomenen productes.

Catabolisme Anabolisme
De molècules complexes a De molècules senzilles a
senzilles. complexes.
Es desprèn energía
Consumeixen energia
(emmagatzema ATP)
Reaccions d’oxidació Reaccions de reducció
Obtenim els mateixos
Obtenim diversos productes
productes (generalmente)

Cèl·lules autopoietiques: les que realitzen el metabolisme per si mateixes.

Metabolisme intermediari: petites vies entre les grans vies metabòliques.
 Què és el metabolisme?

1. Metabolisme cel·lular Conjunt de reaccions químiques que es produeixen a l’exterior de les cèl·lules.
Busquen obtenir matèria i energia per dur a terme les tres funcions vitals.
ATP

Nucleòtid que actua com a molècula energètica, ja que emmagatzema i cedeix molta energia pels enllaços
esterfosfòrics. La síntesi d’ATP es pot fer de dues maneres:
A part de l’ATP podem utilitzar altres
nucleòtids com el GTP, UTP o CTP;
- Fosforilació a nivell de substrat: Síntesi d’ATP per tot i això aquestes tenen altres
funcions més importants que no la
l'energia que s'allibera d’un substrat (molècula) al de molècula energètica.
trencar un dels seus enllaços. Ex: cicle Krebs, glicòlisi.
Altres biomolècules que
- Enzims ATP-sintetases: aquests enzims es troben a les emmagatzemen molta més
crestes dels mitocondris i tilacoides dels cloroplasts al energia:
passar un flux d’electrons. Midó (4 kcal/gram)

Glicogen (4 kcal/gram)

(0,014 kcal/g)
Triglicèrids (9 kcal/gram)

En cas que no es
necessiti la energia
immediatament
 Què és el metabolisme?

1. Metabolisme cel·lular Conjunt de reaccions químiques que es produeixen a l’exterior de les cèl·lules.
Busquen obtenir matèria i energia per dur a terme les tres funcions vitals.
Tipus de metabolisme

Segons la font de carboni i d’energia distingim entre diversos organismes:

(Fotosíntesi) (Inorgànic)

(Fotosíntesi)

(Inorgànic)

Quimiosíntesi
 Què és el metabolisme?

2. Control del metabolisme Conjunt de reaccions químiques que es produeixen a l’exterior de les cèl·lules.
Busquen obtenir matèria i energia per dur a terme les tres funcions vitals.
Catalitzadors

Biocatalitzadors (enzims): els que regulen quines reaccions biològiques es donen en cada moment. Com que
podem variar de velocitat, la cèl·lula pot escollir quines reaccions es donaran en quin ordre determinat.

Hormones: molècules secretades per determinades glàndules que actuen com a missatgers químics per activar el
metabolisme intern de determinades cèl·lules.

També podem trobar catalitzadors no biològics

Reaccions exergòniques: aquelles que alliberen

energia.

Reaccions endergòniques: aquelles que absorbeixen

energia.
Energia d’activació (EA): energia necessària per
debilitar els enllaços dels reactius, provocar la
ruptura i generar els productes.
 Què és el metabolisme?

2. Control del metabolisme Conjunt de reaccions químiques que es produeixen a l’exterior de les cèl·lules.
Busquen obtenir matèria i energia per dur a terme les tres funcions vitals.
Catalitzadors

Biocatalitzadors (enzims): els que regulen quines reaccions biològiques es donen en cada moment. Com que
podem variar de velocitat, la cèl·lula pot escollir quines reaccions es donaran en quin ordre determinat.

Hormones: molècules secretades per determinades glàndules que actuen com a missatgers químics per activar el
metabolisme intern de determinades cèl·lules.

També podem trobar catalitzadors no biològics

Reaccions exergòniques: aquelles que alliberen

energia.

Reaccions endergòniques: aquelles que absorbeixen

energia.
Energia d’activació (EA): energia necessària per
debilitar els enllaços dels reactius, provocar la
ruptura i generar els productes.
https://www.youtube.com/watch?v=YQtUKMkUHKg
https://www.youtube.com/watch?v=j7YWtTWbb1g
 Què són els enzims?
3. Enzims Són els catalitzadors de les reaccions biològiques (biocatalitzadors).

En general tots estan formats per proteïnes globulars (solubles en aigua i poden actuar de manera intracel·lular),
excepte els riboenzims (és un tipus de RNA).

Característiques comunes amb els catalitzadors Enzims estrictament

Holoenzims
proteïcs
Acceleren molt la reacció. Enzims constituïts per
No es consumeixen al llarg de la reacció. Formats per una o més
una part polipeptídica
cadenes
(apoenzim) i una fracció
Característiques pròpies dels enzims com a catalitzadors polipeptídiques
no peptídica (cofactor).
Són molt específics.
Actuen a temperatura ambient.
Molt actius, poden accelerar moltíssim la reacció.
Pes molecular molt elevat.
 Què són els enzims?
3. Enzims Són els catalitzadors de les reaccions biològiques (biocatalitzadors).
Activitat enzimàtica

L’activitat d’un enzim ve determinada de la quantitat de substrats que es poden trobar:

Reaccions amb un sol substrat

1. L’enzim (E) fixa el substrat (S) a la seva

superfície amb enllaços dèbils (adsorció).

2. Es forma el complex enzim-substrat (ES). En

aquest pas l’enzim comença a actuar debilitant
els enllaços interns del substrat (complex
activat).

3. Una vegada termina la transformació, trobem

el complex enzim-producte (EP), que s’acaba
separant. D’aquesta manera trobem l’enzim
intacte (E) i el producte (P) resultant del
substrat.
 Què són els enzims?
3. Enzims Són els catalitzadors de les reaccions biològiques (biocatalitzadors).
Activitat enzimàtica

L’activitat d’un enzim ve determinada de la quantitat de substrats que es poden trobar:

Reaccions amb dos substrats (a la vegada)

1. L’enzim (E) fixa els dos substrats (A i B) a la seva

superfície amb enllaços dèbils (adsorció). Al
aproximar-los entre ells, augmenten les
possibilitats que la reacció es produeixi.

2. Es forma el complex enzim-substrat (ABE). En

aquest pas l’enzim comença a actuar debilitant els
enllaços interns dels substrats (complex activat).

3. Una vegada termina la transformació, trobem el

complex enzim-producte (CDE), que s’acaba
separant. D’aquesta manera trobem l’enzim
intacte (E) i els productes (C i D) resultant del
substrat.
 Què són els enzims?
3. Enzims Són els catalitzadors de les reaccions biològiques (biocatalitzadors).
Activitat enzimàtica

L’activitat d’un enzim ve determinada de la quantitat de substrats que es poden trobar:

Reaccions amb dos substrats (successius)

1. L’enzim (E) fixa primer un dels substrats (A) a la

seva superfície amb enllaços dèbils (adsorció).

2. Es forma el complex enzim-substrat (AE). En

aquest pas l’enzim comença a actuar debilitant els
enllaços interns dels substrats (complex activat).

3. Una vegada termina la transformació, una part

del substrat A queda fixada a l’enzim (E’) i es
forma el producte del substrat a (C).

4. Arriba el segon substrat (B) que es fixa a l’enzim

(E’), formant finalment el producte del segon
substrat (D) i deixant l’enzim com a l’inici (E).
 Què són els enzims?
3. Enzims Són els catalitzadors de les reaccions biològiques (biocatalitzadors).
Centre actiu
El centre actiu és la regió de l’enzim que s’uneix al substrat, està format principalment d’aminoàcids que estableixen
enllaços amb el substrat. Aquest comença a dur a terme la seva funció a l’hora de formar-se el complex enzim-substrat
(ES).
Característiques

1. Constitueixen una part molt petita de l’enzim.

2. Estructura tridimensional que encaixa amb el substrat

(especificitat).

3. Format per aminoàcids afins al substrat

- Aminoàcids de fixació: estableixen enllaços febles
amb el substrat i el fixen.
- Aminoàcids catalitzadors: estableixen enllaços
(forts/febles) amb el substrat i provoquen la ruptura
dels seus enllaços (fan la transformació).
 Què són els enzims?
3. Enzims Són els catalitzadors de les reaccions biològiques (biocatalitzadors).
Especificitat

Trobem diversos models a l’hora de parlar de la unió entre un enzim i el substrat:

Model de complementarietat: Com s’ha vist anteriorment, el centre actiu té una estructura
tridimensional que encaixa amb el substrat que ha de transformar, formant un model tipus
“clau i pany”.

Model de l’ajust induït: L’enzim modifica la seva forma per adaptar-se millor al substrat, és
a dir, només són complementaris quan ja s’han unit. De vegades fins i tot el substrat
modifica la seva forma (encaixada de mans).

Llavors, a l’hora de parlar de tipus d’especificitat, podem trobar diversos graus:

- Especificitat absoluta: un enzim reconeix i actua sobre un sol substrat.

- Especificitat de grup: un enzim reconeix i actua sobre un grup de molècules.

- Especificitat de classe: l’enzim actua segons el tipus d’enllaç que pot formar (menys
específic).
 Què són els enzims?
3. Enzims Són els catalitzadors de les reaccions biològiques (biocatalitzadors).
Cinètica de l’activitat enzimàtica

A l’hora d’analitzar la velocitat d’una reacció amb enzims es poden observar diverses característiques:

1. La velocitat de la reacció augmenta al augmentar la concentració del substrat, ja que hi ha més probabilitat que
aquests interaccionin amb l’enzim i es trobin.

2. Arriba un punt en que es produeix la saturació de l’enzim, això passa perquè les molècules d’enzim ja estan
treballant amb totes les molècules de substrat que poden, arribant així a la velocitat màxima (Vm).

3. Segons l’afinitat entre l’enzim i

el substrat, es pot definir una
constant (Km) que determina en
quin punt la velocitat de la
reacció és la meitat de la velocitat
màxima.

Km= constant de Michaelis-Menten

 Què són els enzims?
3. Enzims Són els catalitzadors de les reaccions biològiques (biocatalitzadors).
Factors que afecten a l’activitat enzimàtica

Temperatura

Cada enzim té una temperatura òptima per la qual la seva activitat és

màxima. Si aquesta augmenta molt, es pot desnaturalitzar, creant una
disminució de la seva activitat enzimàtica (velocitat de la reacció
disminueix).

pH

Trobem un rang de valor de pH màxim i mínim on l’enzim pot actuar. Més

enllà d’aquest interval l’enzim es desnaturalitza. Aquest pH òptim està
condicionat pel tipus d’enzim i de substrat
 Què són els enzims?
3. Enzims Són els catalitzadors de les reaccions biològiques (biocatalitzadors).
Factors que afecten a l’activitat enzimàtica

Inhibidors
Substàncies que impedeixen total o parcialment l’activitat d’un enzim. Depenent del cas pot ser beneficiós o perjudicial.

Inhibició irreversible: l’inhibidor es fixa permanentment al centre actiu de l’enzim alterant l’estructura.

Inhibició reversible: no es modifica permanentment el centre actiu.

- Competitiva: inhibidor semblant al substrat, competeix amb aquest per fixar-se al centre actiu. Disminució de velocitat
proporcional a la concentració de l’inhibidor.
- No competitiva: l’inhibidor es fixa a una part de l’enzim impedint que el substrat s’acobli (a vegades també al complex ES).
 Què són els enzims?
3. Enzims Són els catalitzadors de les reaccions biològiques (biocatalitzadors).
Enzims al·losterics

Són els enzims que poden adquirir dues formes diferents segons la presencia del lligand
al centre regulador.

Aquests lligands s’encarreguen de fer la transformació al·lostèrica, actuant com a

activadors (efectors) o inhibidors.

Cooperativisme
En cas de trobar-nos diversos protòmers, només és necessari un lligand unit a la molècula
per tal que la resta s’activin a la vegada (transició al·lostèrica instantània). Passem d’un
estat inhibit a un catalític.
 Què són els enzims?
3. Enzims Són els catalitzadors de les reaccions biològiques (biocatalitzadors).
Regulació de vies metabòliques

Controlant la síntesi d’enzims, la cèl·lula pot regular al seu gust les vies metabòliques. A més, una altra via seria regulant
l’activitat enzimàtica mitjançant dues vies:

Regulació per retroinhibició Regulació per inducció enzimàtica

El producte final de la reacció provoca la transició Quan tenim inicialment l’enzim en configuració
al·lostèrica del centre regulador de l’enzim, d’una activa a inactiva. En aquest cas, la substància inicial es fixa al
una inactiva (inhibidor). centre regulador provocant la transició al·lostèrica cap
a la forma activa.
 Què són els enzims?
3. Enzims Són els catalitzadors de les reaccions biològiques (biocatalitzadors).
Disposició espacial

Moltes vegades, a les vies metabòliques, el producte d’un enzim és el substrat pel següent. Per ordenar aquestes reaccions
la cèl·lula té diverses opcions:

Compartimentació Complex multienzimàtic Inclusió de membranes

Separar mitjançant membranes Associar diversos enzims per a que Ordenació al llarg de la
dos llocs on es duen a terme les actuïn successivament per una via membrana d’enzims i complexos
vies metabòliques, per tal que no metabòlica. multienzimàtics, facilitant la
es relacionin. successió de reaccions.
 Què és un coenzim?
4. Coenzims És un cofactor orgànic que s’uneix a l’apoenzim (part proteica) amb
enllaços febles.

La unió d’apoenzim-coenzim és temporal i similar a la unió ES. Aquests coenzims no són específics i es poden unir a
diversos tipus d’apoenzims.

Coenzims d’oxidació i reducció

S’encarreguen de transportar protons (H+) i electrons (e-).

Ex:
 Què és un coenzim?
4. Coenzims És un cofactor orgànic que s’uneix a l’apoenzim (part proteica) amb
enllaços febles.

La unió d’apoenzim-coenzim és temporal i similar a la unió ES. Aquests coenzims no són específics i es poden unir a
diversos tipus d’apoenzims.

Coenzims de transferència

Transporten radicals. Dels més importants trobem l’ATP (transporta grups fosfat) i l’acetil-CoA (transporta grups acetil –
CO-CH3).
 Què és una vitamina?
5. Vitamines Glúcids o lípids senzills que els animals no poden sintetitzar (o ho fan
en una quantitat insuficient).

Són coenzims o són imprescindibles per sintetitzar-los. S’alteren fàcilment amb la temperatura, llum o emmagatzematges
prolongats.

Vitamines liposolubles Vitamines hidrosolubles

De naturalesa lipídica, solubles en dissolvents orgànics. Solubles en aigua (i, per tant, en la sang). Ex: vitamines
Ex: vitamines A, D, E i K. B i C.

Vitamina A

Vitamina K

Vitamina B2 Vitamina C
https://www.youtube.com/watch?v=n1zLjStkLxA
6. Nomenclatura i classificació dels enzims
Per nomenar-los, generalment s’utilitza el nom del substrat acabat en “–asa” (antigament “-ina”). Tot i això, oficialment
s’hauria de seguir: Nom substrat + Nom coenzim + Funció (ex: malonat-CoA-transferasa).

Oxoreductases Liases

Catalitzen reaccions d’oxidació o reducció del substrat. Separen grups sense intervenció d’aigua. Generalment
originen enllaços dobles a la molècula o afegeixen grups
- Oxidases - Deshidrogenases a molècules amb dobles enllaços (fent que els perdin).
6. Nomenclatura i classificació dels enzims
Hidrolases Transferases

Trenquen enllaços amb l’addició d’una molècula d’aigua,

separant-la en –OH i –H. Transfereixen radicals d’un
substrat a un altre sense que
aquests quedin lliures.

Isomerases Ligases o sintetases

Canvien la posició d’un grup a una altra part de la mateixa Catalitzen la unió entre molècules gràcies al procés de
molècula. desfosforilació de l’ATP.