2.

El Catabolisme
1. Introducció
2n BAT C
2. Catabolisme per respiració
Curs 20/21
3. Catabolisme per fermentació
4. Respiració anaeròbica
Angel Luis Martín
amartin4@bellera.cat
 Què és el catabolisme?

1. Introducció És la fase degradant del metabolisme, té com a finalitat l’obtenció d’energia. Passem
de molècules complexes a molècules senzilles.

L’energia alliberada a les reaccions catabòliques s’emmagatzemen als enllaços de l’ATP, per a ser utilitzada
posteriorment en els processos d’anabolisme. El catabolisme és similar als organismes autòtrofs i heteròtrofs.
Glúcids Lípids
*També es poden emprar
proteïnes i àcids nucleics
El monosacàrid més important és la glucosa. Principalment els acilglicèrids. per obtenir energia, però
No podem aprofitar la cel·lulosa com a Font Donen més energia degut a la absència (en els productes tòxics
resultants poden posar en
d'energia degut al seu enllaç de tipus β. proporció) d’oxigen als seus enllaços = perill la vida de
l'organisme.
trencar més enllaços per formar CO2.

Glúcids Lípids
4,3 kcal/g 9,5 kcal/g
Es poden
No generen
generar
productes tòxics
productes tòxics
 Què és el catabolisme?

1. Introducció És la fase degradant del metabolisme, té com a finalitat l’obtenció d’energia. Passem
de molècules complexes a molècules senzilles.
Energía i redox

Producció d’energia Reacció redox

Al llarg de les reaccions catabòliques s’allibera
energia, degut a que l’energia lliure dels reactius és
més gran que la dels productes.
Ens trobem davant de reaccions redox (transferències
d’electrons). Diferenciem:
- Agent reductor: substància A que dona electrons a la
substància B (el redueix). Aquest agent s’oxida.

- Agent oxidant: substància B que rep electrons de la

substància A (l’oxida). Aquest agent es redueix.

A B
A B
 Què és el catabolisme?

1. Introducció És la fase degradant del metabolisme, té com a finalitat l’obtenció d’energia. Passem
de molècules complexes a molècules senzilles.
Alliberació gradual de l’energia

No és viable alliberar l’energia de forma sobtada al

llarg de les reaccions. L’alliberació d’energia de forma
gradual s’obté gràcies a:

1. Reaccions successives regulades per enzims.

2. Els electrons alliberats no passen directament a

l’oxigen (reaccions de respiració), sinó que viatgen
constituïnt àtoms d’hidrogen mitjançant el coenzim
NAD+. Finalment obtenim NADH + H.

3. El coenzim NADH envia els electrons a l’oxigen

després d’haver passat per la cadena transportadora
d’electrons, on es formen els enllaços d’ATP
necessaris.
 Què és el catabolisme?

1. Introducció És la fase degradant del metabolisme, té com a finalitat l’obtenció d’energia. Passem
de molècules complexes a molècules senzilles.
Tipus de catabolisme

Segons l’acceptor final i la seva intervenció a la cadena transportadora d’electrons:

Respiració Fermentació
Respiració aeròbica

Intervé la cadena transportadora d’electrons.

L’acceptor final és l’oxigen (O2).

Depenent del substrat: respiració glúcids, lípids, No intervé la cadena transportadora

proteïnes i àcids nucleics. d’electrons. Per això no pot transferir els
electrons de la matèria orgànica a la
Respiració anaeròbica inorgànica. L’acceptor final sempre és un
compost orgànic.
Intervé la cadena transportadora d’electrons.
L’acceptor final és una substància diferent a
l’oxigen, com l’ió nitrat (NO3-) o l’ió sulfat (SO42-).
Que passen a l’ió nitrit (NO2-) i l’ió sulfit (SO32-).
més oxidats
Respiració aeròbica
Catabolisme dels glúcids
 Què és el catabolisme per respiració aeròbica?

2. Catabolisme per respiració Catabolisme on l’acceptor final és l’oxigen i intervé a la cadena

transportadora d’electrons.
Glúcids

Al llarg del tub digestiu dels animals, els

polisacàrids dels aliments s’hidrolitzen fins arribar a
obtenir monosacàrids.
Al final d’aquest procés, i d’igual manera que els
monosacàrids en forma de glicogen del teixit
muscular, acabem obtenint majoritàriament
glucosa.

Aquesta glucosa és la que s’utilitzarà per obtenir

energia:

citosol
matriu
mitocondrial

crestes
mitocondrials
citosol

citosol
2. Catabolisme per respiració
Glicòlisi (glucòlisi) Citosol

En aquesta primera fase del catabolisme de la x2

glucosa passem d’una glucosa a dos àcids pirúvics
(piruvat = anió àcid pirúvic).
Primera fase Aldolasa

1. La glucosa rep un fosfat gràcies a la donació d’un ATP mitjançant l’ajuda de la

l’enzim Hexoquinasa, formant una Glucosa-6-fosfat.
2. L’enzim Isomerasa prepara la Glucosa-6-fosfat per l’addició d’un altre grup fosfat,
fent que li “penji” un altre carboni al convertir-la en una fructosa (Fructosa-6-
fosfat).
3. L’enzim Quinasa afegeix el segon grup fosfat a la Fructosa-6-fosfat agafant un
altre ATP, obtenint finalment una Fructosa-1,6-difosfat.
4. Llavors l’enzim Aldolasa TRENCA aquesta fructosa en dues parts, repartint els
grups fosfat. Obtenint una Dihidroxicetona-fosfat i un Gliceraldehid-3-fosfat.
5. Finalment l’enzim Isomerasa s’encarrega de passar la Dihidroxiacetona-fosfat a un
segon Gliceraldehid-3-fosfat.
Al final d’aquesta fase, passem d’una glucosa (6C) a dos Gliceraldehid-3-fosfat (3C
x2).
2. Catabolisme per respiració
Glicòlisi (glucòlisi) Citosol

En aquesta primera fase del catabolisme de la x2

glucosa passem d’una glucosa a dos àcids pirúvics
(piruvat = anió àcid pirúvic).
Segona fase (x2) Aldolasa

1. El Gliceraldehid-3-fosfat rep un grup fosfat (Pi) gràcies a l’ajuda de l’enzim

Deshidrogenasa, que conté el coenzim NAD+ que passa a NADH+H+
2. Una vegada tenim l’Àcid-1,3-difosfoglicèric l’enzim Quinasa li treu un grup fosfat, que
s’uneix a un ADP format ATP. Com a resultat tenim l’Àcid-3-fosfoglicèric (amb només un
grup fosfat).
3. Al només quedar un grup fosfat a l’Àcid-3-fosfolicèric, l’enzim Mutasa passa aquest
grup fosfat del carboni 3 al 2, per millorar l’estabilitat. Obtenim l’Àcid-2-fosfoglicèric.
4. A continuació, per poder extreure l’últim grup fosfat d’aquest àcid, l’enzim Enolasa
deshidrata la molècula (li treu una molècula d’H2O), obtenint l’Àcid-2-fosfoenolpirúvic.
5. Així doncs, com a final, la Quinasa extreu l’últim grup fosfat per obtenir un ATP i acabar
amb una molècula d’Àcid pirúvic.
Al final d’aquesta fase, passem de dos Gliceraldehid-3-fosfat (3C x2) a dos molècules d’Àcid
pirúvic.
2. Catabolisme per respiració
Glicòlisi (glucòlisi) Citosol
 Què és la glucòlisi?

2. Catabolisme per respiració Primera fase del catabolisme de la glucosa. A partir d’aquesta passem a
obtenir dues molècules d’àcid pirúvic.
Glicòlisi (glucòlisi) Citosol

Recordem el balanç a cada fase

Primera fase:
- Consumim dues molècules d’ATP (-2 ATP)

Segona fase:
- Obtenim dues molècules de NADH+H+ (+2 NADH+H+)
- Obtenim quatre molècules d’ATP (+4 ATP)
- Obtenim dues molècules d’aigua (+2 H2O)

Total
- Obtenim dues molècules de NADH+H+ (+2 NADH+H+)
- Obtenim quatre molècules d’ATP (+2 ATP)
- Obtenim dues molècules d’aigua (+2 H2O)
https://www.youtube.com/watch?v=iUroKREmOKo
 Què és la glucòlisi?

2. Catabolisme per respiració Primera fase del catabolisme de la glucosa. A partir d’aquesta passem a
obtenir dues molècules d’àcid pirúvic.
Cicle de Krebs (1a etapa respiració) Matriu mitocondrial

Abans de poder procedir al cicle de Krebs, la molècula d’àcid pirúvic ionitzada (piruvat) ha de patir una altra
modificació més: passar a Acetil-CoA (passem d’una molècula amb 3C a una de 2C).

Procés x2

1. Descarboxilació: l’àcid pirúvic perd el grup carboxil, resultant una sortida de CO2.
2. Deshidrogenació: El NAD+ capta dos Hidrògens; un del grup carboxil de l’àcid pirúvic
(que passaria a anomenar-se “piruvat”) i l’altre del Coenzim A.
3. Unió del coenzim A: Finalment l’ió acetat s’uneix al coenzim A formant
l’acetilcoenzim A.

3C 2C
 Què és la glucòlisi?

2. Catabolisme per respiració Primera fase del catabolisme de la glucosa. A partir d’aquesta passem a
obtenir dues molècules d’àcid pirúvic.
Cicle de Krebs (1a etapa respiració) Matriu mitocondrial

Abans de poder procedir al cicle de Krebs, la molècula d’àcid pirúvic ionitzada (piruvat) ha de patir una altra
modificació més: passar a Acetil-CoA (passem d’una molècula amb 3C a una de 2C).

Recordem el balanç d’aquest procés

- Obtenim una molècula de NADH+H+ (+1 NADH+H+)

- Obtenim una molècula de CO2 (+1 CO2)

3C
2C
 Què és la glucòlisi?

2. Catabolisme per respiració Primera fase del catabolisme de la glucosa. A partir d’aquesta passem a
obtenir dues molècules d’àcid pirúvic.
Cicle de Krebs (1a etapa respiració) Matriu mitocondrial

Abans de poder procedir al cicle de Krebs, la molècula d’àcid pirúvic ionitzada (piruvat) ha de patir una altra
modificació més: passar a Acetil-CoA (passem d’una molècula amb 3C a una de 2C).

Recordem el balanç d’aquest procés x2

- Obtenim dues molècules de NADH+H+ (+2 NADH+H+)

- Obtenim dues molècules de CO2 (+2 CO2)

3C
2C
 Què és el cicle de Krebs?

2. Catabolisme per respiració Via metabòlica on els grups acetil de l’acetilcoenzim A, es degraden
completament per obtenir intermediaris que serviran per obtenir
Cicle de Krebs (1a etapa respiració) Matriu mitocondrial energia.

Procés

1. Es comença amb l’entrada de l’AcetilCoA (2C) al cicle. El

primer pas que es fa és separar el Coenzim A del grup acetat
amb l’ajuda d’una molècula d’aigua (H2O). Això permet que un
Oxalacetat (4C) s’uneixi a aquest grup Acetil. Obtenim
finalment un àcid cítric (citrat) (6C).

2. L’enzim hidratasa mou la posició del grup OH de l’àcid cítric

per debilitar més la molècula. Aquest grup hidroxil surt en
forma de molècula d’aigua de manera temporal, per finalment
tornar a introduir-se i formar l’Isocitrat (6C).

3. Es comença a obtenir coenzims. L’enzim deshidrogenasa treu

dos hidrògens de l’Isocitrat per carregar el NAD+ que porta i
passar-lo a NADH+H+, finalment capta un grup carboxil sencer i
l’elimina en forma de CO2. La molècula capta un hidrogen del
medi per estabilitzar-se i obtenim l’α-cetoglutarat.
 Què és el cicle de Krebs?

2. Catabolisme per respiració Via metabòlica on els grups acetil de l’acetilcoenzim A, es degraden
completament per obtenir intermediaris que serviran per obtenir
Cicle de Krebs (1a etapa respiració) Matriu mitocondrial energia.

Procés
4. Una altra deshidrogenasa vol carregar un altre paquet de
NAD+, però en veure difícil l’obtenció dels hidrògens de l’ α-
cetoglutarat, recorre als hidrògens del grup Coa-SH + H que es va
eliminar a l’inici, obtenint el NADH+H+. D’aquesta manera el
Coenzim A es veu obligat a enllaçar amb l’ α-cetoglutarat que ha
tingut que perdre un altre grup carboxil en forma de CO2 per
poder realitzar aquest enllaç. Obtenim finalment el Succinil CoA
(4C).

5. A continuació, l’enzim sintetasa intercanvia el grup Coa-SH per

un radical fosfat (Pi), d’aquesta manera pot enllaçar-lo a el GDP
que te associat i obtenir GTP (posteriorment passarà a ATP).
Obtenim finalment el Succinat (4C).

6. Una altra deshidrogenasa, porta amb ell un FAD per carregar i

debilitar més la molècula. Així doncs extreu dos hidrògens del
Succinat i obtenim FADH2. Passem de Succinat a Fumarat.
 Què és el cicle de Krebs?

2. Catabolisme per respiració Via metabòlica on els grups acetil de l’acetilcoenzim A, es degraden
completament per obtenir intermediaris que serviran per obtenir
Cicle de Krebs (1a etapa respiració) Matriu mitocondrial energia.

Procés

7. Un enzim hidratasa aporta al Fumarat una aigua (H2O) per

donar-li a la molècula una última ajuda abans de debilitar-la
completament. Obtenim el Malat.

8. Finalment, la última deshidrogenasa arriba amb un grup NAD+

per carregar. Així doncs, li treu dos hidrògens per aconseguir el
NADH+H+ i obtenir finalment un Oxalacetat.

Aquest Oxalacetat final tornarà a combinar-se amb un altre Acetil-

CoA i farà el mateix cicle una altra vegada.

Cal recordar que el cicle de Krebs es fa dues vegades per cada

glucosa, ja que obtenim dos àcids pirúvics que passen a
AcetilcoenzimA (Acetil CoA).
 Què és el cicle de Krebs?

2. Catabolisme per respiració Via metabòlica on els grups acetil de l’acetilcoenzim A, es degraden
completament per obtenir intermediaris que serviran per obtenir
Cicle de Krebs (1a etapa respiració) Matriu mitocondrial energia.

Fem el balanç del cicle de Krebs

- Obtenim tres molècules de NADH+H+ (+3 NADH+H+)

- Obtenim una molècula de FADH2 (+1 FADH2)
- Obtenim una molècula d’ATP (+1 ATP)
- Obtenim dues molècules de CO2 (+2 CO2)
- Es consumeixen dues aigües (-2 H2O)

Fem el balanç del cicle de Krebs (x2)

- Obtenim sis molècules de NADH+H+ (+6 NADH+H+)

- Obtenim dues molècules de FADH2 (+2 FADH2)
- Obtenim dues molècules d’ATP (+2 ATP)
- Obtenim quatre molècules de CO2 (+4 CO2)
- Es consumeixen quatre aigües (-4 H2O)
 Què és el cicle de Krebs?

2. Catabolisme per respiració Via metabòlica on els grups acetil de l’acetilcoenzim A, es degraden
completament per obtenir intermediaris que serviran per obtenir
Cicle de Krebs (1a etapa respiració) Matriu mitocondrial energia.

Fem el balanç del cicle de Krebs

- Obtenim tres molècules de NADH+H+ (+3 NADH+H+)

- Obtenim una molècula de FADH2 (+1 FADH2)
- Obtenim una molècula d’ATP (+1 ATP)
- Obtenim dues molècules de CO2 (+2 CO2)
- Es consumeixen dues aigües (-2 H2O)

3 CK + 1 Acetil CoA Del CK

2 CK + 1 Acetil CoA
Del CK
Del CK
 Què
Quèéséselelcicle
la glucòlisi?
de Krebs?

2. Catabolisme per respiració Primera

Via metabòlica
fase del catabolisme
on els grupsde
completamentobtenir
per obtenir
acetil
la glucosa.
de l’acetilcoenzim
dues molècules
intermediaris
A partir d’aquesta
d’àcid
quepirúvic.
A, es degraden
passem a
serviran per obtenir
Cicle de Krebs (1a etapa respiració) Matriu mitocondrial energia.
https://www.youtube.com/watch?v=JQcQhNKvLW8&t=187s
 Què és la cadena respiratòria?

2. Catabolisme per respiració Conjunt de molècules proteiques que s’encarreguen de passar

electrons i afavorir el procés de quimioosmosi i la fosforilació oxidativa.
Cadena respiratòria(2a etapa respiració) Crestes mitocondrials

Transport d’electrons a la cadena respiratòria

Complexos proteics: Anomenats generalment com

complex I, II, III, IV. Per aquestes molècules passen els
electrons que ajuden a carregar hidrògens a l’altra banda
de la membrana (de la matriu mitocondrial fins a l’espai
intermembranós). Aquests hidrògens provenen de
l’interior de la matriu mitocondrial, estan per lliure.

Trobem també la ubiquinona (Q) que pot moure’s en la

bicapa i passar els electrons del complex II al III.

A més, el citocrom C (Cit C), també comunica els

complexos III i IV per passar els electrons.

Els electrons, finalment són acceptats per l’oxigen,

*El complex II no produeix un bombeig de protons.
formant molècules d’aigua.
** El NADH s’uneix al complex I i el FADH2 al complex II.
 Què és la cadena respiratòria?

2. Catabolisme per respiració Conjunt de molècules proteiques que s’encarreguen de passar

electrons i afavorir el procés de quimioosmosi i la fosforilació oxidativa.
Cadena respiratòria(2a etapa respiració) Crestes mitocondrials

Quimioosmosi

Al bombardejar protons a l’espai intermembranós es crea una diferencia de potencial que la membrana no pot suportar.
L’únic lloc de sortida d’aquests protons és per l’enzim ATP-Sintetasa.
 Què és la cadena respiratòria?

2. Catabolisme per respiració Conjunt de molècules proteiques que s’encarreguen de passar

electrons i afavorir el procés de quimioosmosi i la fosforilació oxidativa.
Cadena respiratòria(2a etapa respiració) Crestes mitocondrials

Fosforilació oxidativa.

Els protons que surten per l’ATP-Sintetasa creen energia potencial que és utilitzada per aquest enzim. D’aquesta manera és
capaç de formar ATP mitjançant molècules d’ADP i fòsfor lliures pel medi.

*L'energia
aprofitada d’una
molècula d’NADH
equival a la
formació de 3 ATP.

En canvi la d’un
FADH2, només a 2
ATP.
https://www.youtube.com/watch?v=T1ndgXs8zkk
 Què és la cadena respiratòria?

2. Catabolisme per respiració Conjunt de molècules proteiques que s’encarreguen de passar

electrons i afavorir el procés de quimioosmosi i la fosforilació oxidativa.
Balanç energètic de la respiració de la glucosa

Procés Poder reductor format ATP

2 NADH 6 ATP (cad resp)
Glucòlisi
2 ATP
Formació AcetilCoA 2 NADH 6 ATP (cad resp)
6 NADH 18 ATP (cad resp)
Cicle Krebs 2 FADH2 4 ATP (cad resp)
2 ATP
Total: 38 ATP
 Què és la cadena respiratòria?

2. Catabolisme per respiració Conjunt de molècules proteiques que s’encarreguen de passar

electrons i afavorir el procés de quimioosmosi i la fosforilació oxidativa.
Balanç energètic de la respiració de la glucosa

Rendiment de l’oxidació de la
glucosa

38 ATP generats

1 ATP = 7,3 kcal/mol

Caiguda d’energía lliure glucosa =

686 kcal/mol.

Rendiment del 40%.

Catabolisme dels lípids
 Què és la cadena respiratòria?

2. Catabolisme per respiració Conjunt de molècules proteiques que s’encarreguen de passar

electrons i afavorir el procés de quimioosmosi i la fosforilació oxidativa.
Lípids

Com s’ha comentat anteriorment, els lípids donen més energia que els glúcids. Tot comença amb la hidròlisi
dels triglicèrids:

D’aquesta manera obtenim 3 àcids grassos i una glicerina, que poden seguir dos camins diferents per obtenir
energia.
 Què és la cadena respiratòria?

2. Catabolisme per respiració Conjunt de molècules proteiques que s’encarreguen de passar

electrons i afavorir el procés de quimioosmosi i la fosforilació oxidativa.
Lípids Camí de la glicerina Citosol

La glicerina (3C) pot ser transformada a Dihidroxiacetona-3-fosfat i ser incorporat a la segona fase de la glucòlisi. D’aquesta
manera pot passar al cicle de Krebs i obtenir energia a la cadena respiratòria.

Al pasar de glicerina a Dihidroxicetona-

3-fosfat

-Obtenim un NADH+H+ (+1 NADH+H+)

- Consumim un ATP (-1 ATP)

- Balanç cicle de Krebs (1 volta)

Cicle de Krebs
+ - Obtenció d'energia a la cadena
Cadena respiratoria respiratòria.
 Què és la cadena respiratòria?

2. Catabolisme per respiració Conjunt de molècules proteiques que s’encarreguen de passar

electrons i afavorir el procés de quimioosmosi i la fosforilació oxidativa.
Lípids β-oxidació dels àcids grassos

En cas que el l’àcid gras tingui més de 14 C no pot entrar al mitocondri de manera directa, és massa gran. Per poder entrar
ha de passar per un procés anomenat “activació d’àcids grassos” on obtenim l’anomenat Acil-CoA.

Procés

1. L’àcid gras rep un Coenzim A a la seva estructura. Per a que

aquest pugui enllaçar amb l’àcid gras, s’ha d’emprar l’energia de
dos enllaços de l’ATP, passant a AMP (equival al consum de 2 ATP).

D’aquesta manera “s’activa” l’àcid gras per entrar al mitocondri.

Balanç de l’activació de l’àcid gras

- Consumim l’equivalent a 2ATP (-2 ATP)

 Què és la cadena respiratòria?

2. Catabolisme per respiració Conjunt de molècules proteiques que s’encarreguen de passar

electrons i afavorir el procés de quimioosmosi i la fosforilació oxidativa.
Lípids β-oxidació dels àcids grassos

Una vegada ha pogut entrar l’àcid gras al mitocondri en forma d’Acil-CoA comencem a separar els carbonis d’aquest lípid
per formar Acetil-CoA (2C).

Procés

3. Una deshidrogenasa porta un paquet FAD per

carregar. D’aquesta manera treu dos hidrògens a l’Acil-
CoA i per produir FADH2. Obtenim l’Acil-CoA-β-insaturat.

4. Una hidratasa aporta una aigua (H2O) a la molècula,

formant β-hidroxiacil-CoA.

5. Una altra deshidrogenasa porta un paquet NAD+ per

carregar. S’emporta dos hidrògens de la molècula i
produeix NADH+H+. La molècula passa a ser β-cetoacil-
CoA.
 Què és la cadena respiratòria?

2. Catabolisme per respiració Conjunt de molècules proteiques que s’encarreguen de passar

electrons i afavorir el procés de quimioosmosi i la fosforilació oxidativa.
Lípids β-oxidació dels àcids grassos

Una vegada ha pogut entrar l’àcid gras al mitocondri en forma d’Acil-CoA comencem a separar els carbonis d’aquest lípid
per formar Acetil-CoA (2C).

Procés

6. Mitjançant una transferasa el β-cetoacil-CoA rep un

altre Coenzim A i es separa en Acetil-Coa (2C) i un altre
Acil-CoA (X-2C) que tornarà a fer el cicle.

Aquest cicle crearà la pèrdua de 2C a cada volta per

formar Acetil-CoA, fins que només quedi una molècula
de 2C.
 Què és la cadena respiratòria?

2. Catabolisme per respiració Conjunt de molècules proteiques que s’encarreguen de passar

electrons i afavorir el procés de quimioosmosi i la fosforilació oxidativa.
Lípids β-oxidació dels àcids grassos

Una vegada ha pogut entrar l’àcid gras al mitocondri en forma d’Acil-CoA comencem a separar els carbonis d’aquest lípid
per formar Acetil-CoA (2C).

Procés

6. Mitjançant una transferasa el β-cetoacil-CoA rep un

altre Coenzim A i es separa en Acetil-Coa (2C) i un altre
Acil-CoA (X-2C) que tornarà a fer el cicle.

Aquest cicle crearà la pèrdua de 2C a cada volta per

formar Acetil-CoA, fins que només quedi una molècula
de 2C.

Balanç d’aquest procés.

- Obtenció d’X Acetil CoA (+X Acetil-CoA)

- Obtenció de FADH2 (+X-1 FADH2)
- Obtenció de NADH+H+ (+X-1 NADH+H+)
 Què és la cadena respiratòria?

2. Catabolisme per respiració Conjunt de molècules proteiques que s’encarreguen de passar

electrons i afavorir el procés de quimioosmosi i la fosforilació oxidativa.
Balanç energètic oxidació dels àcids grassos

Poder reductor i Acetil-CoA

Procés ATP
format

Activació de l’àcid gras -2 ATP

-
+12 ATP/Acetil-CoA (CK+ cad
X Acetil-CoA resp) *
β-oxidació
X-1 NADH +3 ATP/NADH
X-1 FADH2 +2 ATP/FAD2
Total: n ATP

*Cicle Krebs
+ 1ATP directe
3 NADH+H+ = 9 ATP 12 ATP
Cadena
respiratoria 1 FADH2 = 2 ATP
 Què és la cadena respiratòria?

2. Catabolisme per respiració Conjunt de molècules proteiques que s’encarreguen de passar

electrons i afavorir el procés de quimioosmosi i la fosforilació oxidativa.
Balanç energètic oxidació dels àcids grassos

Ex: àcid palmític (16C)

Poder reductor i Acetil-CoA

Procés ATP
format

Activació de l’àcid gras -2 ATP

-
+12 ATP/Acetil-CoA (CK+ cad
8 Acetil-CoA resp) = 96 ATP
β-oxidació
7 NADH +3 ATP/NADH = 21 ATP
7 FADH2 +2 ATP/FAD2 = 14 ATP
Total: 129 ATP
 Què és la cadena respiratòria?

2. Catabolisme per respiració Conjunt de molècules proteiques que s’encarreguen de passar

electrons i afavorir el procés de quimioosmosi i la fosforilació oxidativa.
Balanç energètic oxidació dels àcids grassos

Ex: àcid palmític (16C)

Catabolisme de les proteïnes
 Què és la cadena respiratòria?

2. Catabolisme per respiració Conjunt de molècules proteiques que s’encarreguen de passar

electrons i afavorir el procés de quimioosmosi i la fosforilació oxidativa.
Proteïnes

En aquest cas s’utilitzen els aminoàcids lliures pel medi a l’hora d’obtenir energia. Aquest procés és dona en casos de
dejuni prolongat i produeix residus que poden posar en perill la vida de l’organisme. La part més important d’aquest
procés és la eliminació dels grups amino.

Separació dels grups amino

a) Transaminació: mitjançant l’enzim transaminasa, es pasa el grup amino d’un aminoàcid a l’àcid α cetoglutàric,
obtenint l’àcid glutàmic. L’aminoàcid pasa a ser àcid pirúvic i es pot degradar pel cicle de Krebs.
 Què és la cadena respiratòria?

2. Catabolisme per respiració Conjunt de molècules proteiques que s’encarreguen de passar

electrons i afavorir el procés de quimioosmosi i la fosforilació oxidativa.
Proteïnes

En aquest cas s’utilitzen els aminoàcids lliures pel medi a l’hora d’obtenir energia. Aquest procés és dona en casos de
dejuni prolongat i produeix residus que poden posar en perill la vida de l’organisme. La part més important d’aquest
procés és la eliminació dels grups amino.

Separació dels grups amino

b) Desaminació oxidativa: amb l’ajuda d’una molécula d’aigua (H2O) i l’enzim glutamat-deshidrogenasa* separem el
grup amino de l’àcid glutàmic, obtenint de nou l’àcid α cetoglutàric, més una molécula d’amoniac (NH3) i un
NADH+H+.

*L’enzim és inhibit per GTP i ATP, i és activat pel GDP i ADP.

 Què és la cadena respiratòria?

2. Catabolisme per respiració Conjunt de molècules proteiques que s’encarreguen de passar

electrons i afavorir el procés de quimioosmosi i la fosforilació oxidativa.
Proteïnes

En aquest cas s’utilitzen els aminoàcids lliures pel medi a l’hora d’obtenir energia. Aquest procés és dona en casos de
dejuni prolongat i produeix residus que poden posar en perill la vida de l’organisme. La part més important d’aquest
procés és la eliminació dels grups amino.

Eliminació dels grups amino.

Els grups amino alliberats en el medi, en presencia d’aigua poden formar l’ió amoni (NH4+), que augmenta el pH del
medi i és molt tòxic, s’ha d’eliminar.

- Animals aminiotèlics: mitjançant processos d’osmosi, no arriba a concentracions elevades ja que s’expulsa
directament al medi en forma d’amoníac. Ex: peixos i invertebrats d’aigua dolça.

- Animals ureotèlics: l’ió amoni es transforma en urea (H2N-CO-NH2) dissolta en aigua, mitjançant el cicle de la urea
al fetge. Obtenim un compost menys tòxic. Ex: mamífers i peixos d’aigua salada.

- Animals uricotèlics: en cas de no poder utilitzar tanta aigua, s’elimina en forma d’àcid úric.
Al ser menys tòxic que la urea es pot tenir concentracions més altes. Ex: ocells, rèptils i insectes.
 Què és la cadena respiratòria?

2. Catabolisme per respiració Conjunt de molècules proteiques que s’encarreguen de passar

electrons i afavorir el procés de quimioosmosi i la fosforilació oxidativa.
Proteïnes

En aquest cas s’utilitzen els aminoàcids lliures pel medi a l’hora d’obtenir energia. Aquest procés és dona en casos de
dejuni prolongat i produeix residus que poden posar en perill la vida de l’organisme. La part més important d’aquest
procés és la eliminació dels grups amino.

Cicle Krebs

Aminoàcid Àcid pirúvic

Transaminació
+ + Eliminació directa
(animals aminiotèlics)
Àcid α cetoglutàric Àcid α-glutàmic
(aa) Eliminació en forma d’urea
(animals ureolètics)
Desaminació oxidativa
+ Eliminació en forma d’àcid úric
NH3 (animals uricolètics)
Catabolisme dels àcids nucleics
 Què és la cadena respiratòria?

2. Catabolisme per respiració Conjunt de molècules proteiques que s’encarreguen de passar

electrons i afavorir el procés de quimioosmosi i la fosforilació oxidativa.
Àcids nucleics

En cas de necessitar degradar àcids nucleics, aquests es degraden fins a nucleòtids (base nitrogenada + pentosa + grup
fosfat), els seus components seguiran diverses vies per poder degradar-se:

- Pentoses: via catabolisme dels glúcids.

- Àcid fosfòric: síntesi de nou ATP i nous nucleòtids.

- Bases nitrogenades: eliminació dels grups amino.

Bases púriques: àcid úric.

Bases pirimidíniques: amoníac i urea.

Catabolisme per fermentació
 Què és la fermentació?

3. Catabolisme per fermentació Procés catabòlic en el quan no intervé la cadena respiratòria.

Respiració Fermentació
Respiració aeròbica
No generem ATP
Intervé la cadena transportadora d’electrons. al substrat!
L’acceptor final és l’oxigen (O2).

Depenent del substrat: respiració glúcids, lípids, No intervé la cadena transportadora

proteïnes i àcids nucleics. d’electrons. Per això no pot transferir els
electrons de la matèria orgànica a la
Respiració anaeròbica inorgànica. L’acceptor final sempre és un
compost orgànic.
Intervé la cadena transportadora d’electrons.
L’acceptor final és una substància diferent a
l’oxigen, com l’ió nitrat (NO3-) o l’ió sulfat (SO42-).
Que passen a l’ió nitrit (NO2-) i l’ió sulfit (SO32-).
 Què és la fermentació?

3. Catabolisme per fermentació Procés catabòlic en el quan no intervé la cadena respiratòria.

Fermentació alcohòlica

En aquest cas, a partir d’una glucosa obtenim dues molècules d’etanol.

1. El primer pas es la glicòlisi. Com ja saben, obtenim 2 ATP i 2

NADH+H+. Tot i això, aquest poder reductor no anirà a parar a la
cadena respiratòria, ja que el procés de fermentació no la utilitza.

2. Els àcids pirúvics generats perden el grup carboxil en forma de CO2 i v

obtenim dos actaldehids.
v
3. Aquests acetaldehids es redueixen amb l’oxidació del NADH+H+
produït anteriorment, formant les dues molècules d’etanol.

Ex: fermentació del pa i la cervesa (S. cerevisae), i altres

begudes alcohòliques fermentades.
 Què és la fermentació?

3. Catabolisme per fermentació Procés catabòlic en el quan no intervé la cadena respiratòria.

Fermentació alcohòlica

En aquest cas, a partir d’una glucosa obtenim dues molècules d’etanol.

1. El primer pas es la glicòlisi. Com ja saben, obtenim 2 ATP i 2

NADH+H+. Tot i això, aquest poder reductor no anirà a parar a la
cadena respiratòria, ja que el procés de fermentació no la utilitza.

2. Els àcids pirúvics generats perden el grup carboxil en forma de CO2 i v

obtenim dos actaldehids.
v
3. Aquests acetaldehids es redueixen amb l’oxidació del NADH+H+
produït anteriorment, formant les dues molècules d’etanol.

Ex: fermentació del pa i la cervesa (S. cerevisae), i altres

begudes alcohòliques fermentades.

Anaerobi facultatiu
 Què és la fermentació?

3. Catabolisme per fermentació Procés catabòlic en el quan no intervé la cadena respiratòria.

Fermentació alcohòlica

En aquest cas, a partir d’una glucosa obtenim dues molècules d’etanol.

1. El primer pas es la glicòlisi. Com ja saben, obtenim 2 ATP i 2

NADH+H+. Tot i això, aquest poder reductor no anirà a parar a la
cadena respiratòria, ja que el procés de fermentació no la utilitza.

2. Els àcids pirúvics generats perden el grup carboxil en forma de CO2 i v

obtenim dos actaldehids.
v
3. Aquests acetaldehids es redueixen amb l’oxidació del NADH+H+
produït anteriorment, formant les dues molècules d’etanol.

Balanç d’aquest procés.

- Obtenim 2 ATP (+2 ATP)

- Obtenim 2 CO2 (+2 CO2)
 Què és la fermentació?

3. Catabolisme per fermentació Procés catabòlic en el quan no intervé la cadena respiratòria.

Fermentació làctica

En aquest cas, a partir d’una glucosa obtenim dues molècules d’àcid làctic.

1. El primer pas es la glicòlisi. Com ja saben, obtenim 2 ATP i 2

NADH+H+. Tot i això, aquest poder reductor no anirà a parar a la
cadena respiratòria, ja que el procés de fermentació no la utilitza.

2. Aquets àcids pirúvics es redueixen amb l’oxidació del NADH+H+ v

produït anteriorment, formant les dues molècules d’àcid làctic.
 Què és la fermentació?

3. Catabolisme per fermentació Procés catabòlic en el quan no intervé la cadena respiratòria.

Fermentació làctica

En aquest cas, a partir d’una glucosa obtenim dues molècules d’àcid làctic.

1. El primer pas es la glicòlisi. Com ja saben, obtenim 2 ATP i 2

NADH+H+. Tot i això, aquest poder reductor no anirà a parar a la
cadena respiratòria, ja que el procés de fermentació no la utilitza.

2. Aquets àcids pirúvics es redueixen amb l’oxidació del NADH+H+ v

produït anteriorment, formant les dues molècules d’àcid làctic.

Aquest procés es pot produir en la llet en mal (+ formatge) estat i als

músculs.

Al produir un sobreesforç físic els nivells d’oxigen muscular baixen i

l’àcid pirúvic passa a àcid làctic. Això crea una acidificació del múscul i
la fatiga conseqüent.

Amb el temps aquest àcid es transporta a les cèl·lules hepàtiques on es

torna a transformar en àcid pirúvic.
 Què és la fermentació?

3. Catabolisme per fermentació Procés catabòlic en el quan no intervé la cadena respiratòria.

Fermentació làctica

En aquest cas, a partir d’una glucosa obtenim dues molècules d’àcid làctic.

1. El primer pas es la glicòlisi. Com ja saben, obtenim 2 ATP i 2

NADH+H+. Tot i això, aquest poder reductor no anirà a parar a la
cadena respiratòria, ja que el procés de fermentació no la utilitza.

2. Aquets àcids pirúvics es redueixen amb l’oxidació del NADH+H+ v

produït anteriorment, formant les dues molècules d’àcid làctic.

Balanç d’aquest procés.

- Obtenim 2 ATP (+2 ATP)


3. Catabolisme per fermentació
Fermentació butírica i pútrida
Fermentació butírica
Descomposició de substàncies vegetals com el midó
o la cel·lulosa. Entre d’altres productes finals podem
obtener l’àcid butíric (mala olor). Es dona en olis i
mantegues.
Què és la fermentació?
Procés catabòlic en el quan no intervé la cadena respiratòria.
Fermentació pútrida (putrefacció)
Descomposició de substàncies amb origen proteic o
amb aminoàcids. Entre d’altres productes finals
podem obtenir la cadaverina i escatol. Útil en la
v
formació d’alguns formatges i vins; pudor de
cadàvers.
v
Respiració anaerobica
 Què és la cadena respiratòria?

4. Respiració anaeròbica Conjunt de molècules proteiques que s’encarreguen de passar

electrons i afavorir el procés de quimioosmosi i la fosforilació oxidativa.

Respiració Fermentació
Respiració aeròbica

Intervé la cadena transportadora d’electrons.

L’acceptor final és l’oxigen (O2).

Depenent del substrat: respiració glúcids, lípids, No intervé la cadena transportadora

proteïnes i àcids nucleics. d’electrons. Per això no pot transferir els
electrons de la matèria orgànica a la
Respiració anaeròbica inorgànica. L’acceptor final sempre és un
compost orgànic.
Intervé la cadena transportadora d’electrons.
L’acceptor final és una substància diferent a
l’oxigen, com l’ió nitrat (NO3-) o l’ió sulfat (SO42-).
Que passen a l’ió nitrit (NO2-) i l’ió sulfit (SO32-).
 Què és la cadena respiratòria?

4. Respiració anaeròbica Conjunt de molècules proteiques que s’encarreguen de passar

electrons i afavorir el procés de quimioosmosi i la fosforilació oxidativa.

4. Respiració anaeròbica
Bacteris productors de meta
Estrictament anaerobis. L’acceptor
final d’electrons és el CO2, que en
reduir-se genera meta (CH4).
Llocs amb molta matèria orgànica i
poc oxigen.
Què és la cadena respiratòria?
Conjunt de molècules proteiques que s’encarreguen de passar
electrons i afavorir el procés de quimioosmosi i la fosforilació oxidativa.
Bacteris reductors de sofre Bacteris reductors de sofre
Estrictament anaerobis. L’acceptor Anaerobis facultatius. L’acceptor
final d’electrons és l’ió sulfat(SO42-), final d’electrons és el nitrat (NO3-),
que en reduir-se genera sulfur que en reduir-se genera nitrogen
d’hidrogen (H2S). molecular(N2).
Al fons de bases i rius eutrofitzats. En sols anòxics.