LES REACCIONS QUÍMIQUES

1. CANVIS FÍSICS I CANVI QUÍMICS

Un canvi és la transformació d’un sistema al llarg del temps. Aquest canvi pot ser físic o químic:

a) Canvi físic:
En els processos en els quals existeix un canvi físic, la naturalesa bàsica de les substàncies que intervenen
no sofreix cap alteració.

Per exemple, en els canvis d’estat, la substància que

canvia d’estat segueix sent la mateixa: en escalfar aigua
líquida obtenim vapor d’aigua, tant la substància que
teníem a l’inici –aigua líquida– com la que obtenim al
final del procés –vapor d’aigua– són la mateixa
substància: aigua. No obstant això, les seves propietats
físiques canvien d’un estat a l’altre (estat d’agregació,
conductivitat elèctrica, conductivitat tèrmica, densitat,
calor específica, etc.). En aquest cas, la substància que sofreix un canvi físic, no experimenta cap canvi en
la seva composició.

Els canvis físics són transformacions que no alteren la naturalesa de les substàncies. És a dir, no
produeixen substàncies diferents de les inicials.

b) Canvi químic:
Una reacció química (o canvi químic) és un procés en el qual unes substàncies inicials, amb unes
propietats característiques determinades, denominades reactius, es transformen en altres substàncies
finals, denominades productes de la reacció, les quals tenen altres propietats característiques diferents
de les dels reactius. Es podria dir que es produeix un canvi en la naturalesa bàsica de les substàncies. Les
substàncies inicials i finals són totalment diferents, encara que els àtoms que formaven les substàncies
inicials són els mateixos que els que trobem al final de la reacció, s’han reagrupat de manera diferent.

Els canvis químics impliquen una modificació o transformació de la matèria. Això vol dir que hi ha una
reordenació d’àtoms i que es formen nous enllaços químics.

Per exemple: La gasolina dels dipòsits dels cotxes sembla

que desapareix en fer recorreguts, però no és ben bé així, el
que succeeix és que matèries inicials (gasolina i oxigen) es
transformen en substàncies resultants (diòxid de carboni i
vapor d’aigua) que són gasos i s’expulsen a l’atmosfera pel
tub d’escapament.

Gasolina + oxigen   =   diòxid de carboni + vapor d’aigua

REACTIUS PRODUCTES
En les reaccions químiques es produeixen canvis en l’estructura electrònica deguts al trencament
d’enllaços químics de les substàncies inicials (reactius) i la formació de nous enllaços químics per formar
noves substàncies (productes de la reacció).

Els canvis químics són transformacions que alteren la naturalesa química de les substàncies i fan que
apareguin substàncies diferents de les inicials.

2.- REACCIONS QUÍMIQUES

Els canvis químics són el resultat d’un procés anomenat reacció química.

En tota reacció química les substàncies inicials que es transformen s’anomenen reactius i les substàncies
noves que apareixen a causa de la transformació s’anomenen productes.

Les reaccions químiques són processos en els quals els àtoms trenquen els seus enllaços químics i formen
altres nous, canviant la naturalesa de les substàncies que hi intervenen. Essencialment, podríem dir que
en una reacció química, la composició de les substàncies que s’obtenen (productes de la reacció) és
completament diferent de la de les substàncies que les van originar (reactius), així com de les seves
propietats.

Les reaccions químiques tenen les següents característiques :

– una reacció química implica un canvi d’energia (o calor) del sistema, en passar de reactius a productes.
Així que les reaccions químiques van acompanyades normalment d’emissió o absorció d’energia, com per
exemple calor, llum o electricitat. Una reacció és exotèrmica si allibera energia, i endotèrmica si cal
aportar-li energia perquè tingui lloc.

-les reaccions químiques es produeixen a una velocitat determinada, que depèn de diversos factors (tipus
de reacció, temperatura, presència de catalitzador o enzim).

- La massa dels productes d'una reacció química és igual a la massa dels reactius de la reacció : La llei de

la conservació de la massa enunciada pel químic francès, Antoine L. Lavoisier.

Les reaccions químiques es representen mitjançant una equació química.

2.1. EQUACIÓ QUÍMICA

Una equació química és la representació simbòlica d'una reacció química mitjançant fórmules
químiques:

- a l’esquerra s’escriuen les fórmules de cada reactiu,

- a la dreta s’escriuen les fórmules de cada producte,

- separades per una fletxa.

En algunes ocasions poden contenir informació sobre el seu estat d’agregació a la que es troben (
s= sòlid, l= líquid, g= gas ) 2 KClO3 (s) → 2 KCl (s) + 3 O2 (g)
 2.2. AJUSTAMENT D’UNA REACCIÓ QUÍMICA

Com hem comentat, en una reacció química la massa es conserva. La massa no canvia per què el número
d’àtoms de cada element no varien. Els àtoms no es destrueixen, són els seus enllaços que es trenquen
per formar uns de nou. Això vol dir que el número d’àtoms de cada element dels productes han de ser
iguals alnúmero d’àtoms de cada element dels reactius.

Una reacció estarà igualada quan el número d’àtoms de cada element siguin iguals als dos costats de la
reacció (reactius i productes).

Per realitzar aquest ajustament haurem de tenir en compte els coeficients estequiomètrics. El mètode de
tempteig consisteix a provar diversos valors estequiomètrics fins que l’equació quedi ajustada.

COEFICIENTS ESTEQIOMÈTRICS

Fe2O3 + C CO2 + Fe
- Els números enters davant del compost indica el número de molècules i àtoms que intervenen:

2 Fe2O3 + 3 C 3 CO2 + 4 Fe
2 molècules de Fe2O3, 3 àtoms de C, 3 molècules de CO2 i 4 àtoms de Fe

- Els subíndexs indiquen el número d’àtoms del element dintre del compost. No es poden
modificar.

- 2 Fe2O3; per cada molècula de Fe2O3hi han 2 àtoms de Fe i 3 de C; si hi han 2 molècules

tindrem 4 àtoms de Fe i 6 de C.

- 3 CO2; per cada molècula de CO2 hi ha 2 àtoms de O i 1 de C; si hi ha 3 molècules tindrem

3 àtoms de carboni i 6 d’O.

Aquesta reacció està ajustada per què:

REACTIUS : 4 àtoms de Fe PRODUCTES: 4 àtoms de Fe

6 àtoms d’O 6 àtoms d’O

3 àtoms de C 3 àtoms de C

Exemple:

Ajustar la següent reacció: PbO + C ⎯⎯ → CO2 + Pb

L'equació anterior no està ajustada, ja que en el segon membre ha 2 àtoms d'oxigen (O), mentre
que en el primer hi ha solament 1. Aquest és un dels problemes que hem d'afrontar per
aconseguir l'ajust de reaccions.

En la reacció química anterior és fàcil veure que per poder formar 1 molècula de CO2 (que té 2
àtoms d'O) cal com a mínim la reacció de 2 molècules d'PbO (ja que és l'òxid de Plom l'única
molècula que aporta àtoms de O). Lògicament, amb 2 molècules de PbO també tindrem 2 àtoms
de Plom (Pb).
Un bon mètode consisteix a ajustar a al final els àtoms que en algun dels membres formin
elements.

L'exemple anterior ajustat quedaria: 2 PbO + C ⎯⎯ → CO2 + 2 Pb

Com veus, els coeficients estequiomètrics expressen el nombre mínim de molècules d'aquests
que hi ha d'haver perquè es pugui produir la reacció (no confondre amb els subíndexs que
expressen el nombre d'àtom d'aquest tipus que hi ha a cada molècula).

3. LA UNITAT DE QUANTITAT DE SUBSTÀNCIA. EL MOL.

INTRODUCCIÓ
Hem vist com els elements es combinen per formar compostos més estables mitjançant els diferents tipus
d’enllaços. La representació simbòlica dels compostos s’expressa mitjançant fórmules químiques:

- Fórmula empírica: ens indica els elements que formen un compost i la proporció en què es
combinen.

Per exemple: Na Cl és la fórmula del clorur de sodi, i indica que per cada ió sodi, hi ha un ió clor

- Fórmula molecular: ens indica el nombre i tipus d’àtoms que formen una molècula.

Per Exemple, la molècula d'aigua (H2O) està formada per 2 àtoms d'hidrogen i 1 d'oxigen.

Gràcies a aquestes fórmules podem obtenir més informació:

- Massa molecular: suma de les masses atòmiques de tots els

àtoms que formen part del compost. L’unitat es la uma (u)

https://www.youtube.com/watch?v=J-U6fVdS3ns

Composició centesimal : % de la massa molecular que correspon a cada element.

Composició centesimal de l’ H2O : Una molècula d’aigua està formada per 2 àtoms d’ H i 1 d’O. La seva
massa molecular són 18.

Àtoms Massa atòmica

https://www.youtube.com/watch?v=JzeMMGyxHhs
EL MOL. QUANTITAT DE SUBSTÀNCIA

És fàcil comptar els cigrons que hi ha en un grapat d'aquest llegum. Cal tenir més
paciència per explicar els grans deuna tassa d'arròs, però és impossible comptar les
molècules que hi ha en un got d'aigua o els àtoms de ferro que hi ha en una biga.

A causa de la petita grandària dels àtoms, i de les molèculesés difícil establir la relació entre la quantitat
de substància i el nombre d'aquestes unitats que hi ha a la mateixa, ja que és impossible comptar àtoms o
molècules.

Amb una balança de les que s'utilitzen a casa pot ser que no puguem mesurar la massa d'un cigró, però si
suposem que tots els cigrons tenen la mateixa massa, podem dividir la massa del grapat entre el nombre
de cigrons. El mateix raonament s'utilitza en química per calcular quantitats de substància.

Els ous gairebé sempre es compren per dotzenes. En una dotzena sempre hi ha un nombre fix deunitats,
siguin ous o taronges o cadires o persones, sempre hi ha 12 ous, taronges, cadires opersones.

En química s'utilitza una unitat semblant, EL MOL.En un mol hi ha un nombre fix d'unitats, exactament
6,022x1023, el nombre d'Avogadro (NA).

El mol es l’unitat del sistema internacional ( S.I.) utilitzada per expressar la quantitat de substància .

https://www.youtube.com/watch?v=FrfRSiDGVjA

Com es mesura la massa dels àtoms?

La massa dels àtoms es calcula comparant-la amb la massa d'un àtom que es pren com a unitat. En
l'actualitat, la unitat de massa atòmica, uma (u), es defineix com la dotzena part de la massa d'un àtom de
carboni de nombre màssic 12 (12C). Però les nostres balances no mesuren umes, estan graduades en
unitats de massa de "escala humana" això és, en grams. El raonable, per tant, seria relacionar umes amb
grams. 1 u ≈ 1.66 x 10-27 kg

Massa atòmica que

Massa atòmica
Element utilitzem (arrodonim la Què vol dir?
donada per la T.P.
donada per la T.P.)
Un àtom d’hidrogen té una

H 1,008 u.m.a 1 u.m.a massa de 1 u, és a dir, 1.6605402

x 10-27 kg
Un àtom de carboni té una

C 12,01 u.m.a 12u.m.a massa de 12 u, és a dir, (12 ·

1.6605402 x 10-27) kg
RELACIÓ GRAMS MOLS- MASSA ATÒMICA. MASSA MOLAR

Quants àtoms de 12C necessitaríem reunir perquè la seva massa fossin 12 g? La resposta és 6,022x1023
àtoms , el Nombre d'Avogadro .

La massa de 6,022x1023 àtoms de carboni és de 12 g i un mol conté 6,022x1023 àtoms de carboni.

CONCLUSIÓ: La massa d'un mol d'àtoms de C és 12 g i la massa d'un àtom de C és de 12 u. Les

dues xifres coincideixen.

La massa en grams d'un mol de substància és numèricament igual a la massa d'una partícula
individual d'aquesta substància en unitats de massa atòmica.

- La massa de 6,02 x1023 àtoms d’un element, es a dir, la massa d’un mol de l’element, coincideix
exactament amb el valor numèric de la seva massa atòmica expressada en grams.

La massa atòmica del Zinc és 65,5 u. Si poséssim a la balança 65,5 g de zinc tindríem
6,022x 1023 àtoms de zinc o el que és el mateix, 1 mol. Aquest mol tindria una massa de 65,5 g.

- La massa de 6,02. 10 23 molècules d’un compost, es a dir, la massa d’un mol del compost, coincideix
exactament amb el valor numèric de la seva massa molecular expressada en grams.

Una molècula de N2 té una massa molecular de 28 u.La massa atòmica del nitrogen són 14
u. La molècula de nitrogen està formada per 2 àtoms de nitrogen. 1 mol de N 2 té una massa de 28
g.

RECORDEM:La massa molecular d’un compost es la suma de les masses atòmiques de tots els àtoms que
formen part del compost.

La massa molar és la massa d’1 mol de partícules. Se simbolitza amb una M i té com a unitat el
gram per mol ( g/mol ). La massa molar coincideix amb el valor de la massa molecular.

La quantitat de substància, mol, es calcula dividint la massa, en

grams, d'aquesta substància entre la seva massa molecular,
expressada en g / mol.

HTTPS://WWW.YOUTUBE.COM/WATCH?V=QDTN__99GPI
VOLUM MOLAR

És el volum ocupat d’un mol d'una substància, ( 6,022 x 10 23 partícules ) que sempre ocupa el
mateix volum quan es mantenen les condicions de temperatura i pressió. El volum molar normal
de les substàncies gasoses és 22,4 litres, estimat amb una temperatura de 0 º C i una pressió
d'una atmosfera.
https://www.youtube.com/watch?v=A9Ag1seap2g&list=PLzF_b7Lq9k--LaW6wWzbYo31MHk8_DqRP&index=3

CÀLCUL DE GRAMS, MOLS, MOLÈCULES I ÀTOMS

1. Com resoldre problemes sobre mol d’àtoms.

En aquests problemes treballem amb quatre dades:

 La massa atòmica de l’element (tenint la massa atòmica tindrem també la massa molar de
l’element)

 La massa en grams que tenim de l’element

 El número de mols que tenim de l’element

 El número d’àtoms que tenim de l’element

La massa atòmica sempre ens la donaran, o bé la podem consultar a la T.P.. De les altres tres dades ens
han de donar una i les altres dues les podrem calcular utilitzant factors de conversió i tot el que s’ha
explicat als apartats anteriors.

HTTPS://WWW.YOUTUBE.COM/WATCH?V=Z29YDLYJ5K0
CÀLCULS ESTEQUIOMÈTRICS

Un cop tenim ajustades les reaccions químiques, la proporció de molècules de reactius i productes és la
mateixa que la proporció en mols. Per aquesta raó, coneixent la quantitat de mols d'un reactiu o producte
és possible conèixer la quantitat de mols dels altres reactius o productes.

https://www.youtube.com/watch?v=A9Ag1seap2g&list=PLzF_b7Lq9k--LaW6wWzbYo31MHk8_DqRP&index=3

Càlculs de grams ,mols i molècules

 ACTIVITATS
MASSA MOLECULAR

1.- Determina la massa molecular de:

Para el sulfato de cobre CuSO4. (Masas Cu: 63,55; S: 32,01; O: 16,0) 159,6 uma;

Para el fenol C6H6O (Masas C: 12,0; H: 1,0; O: 16,0) 94,0 uma;

Para el nitrato de calcio Ca(NO3)2 (Masas Ca: 40,08; N: 14,0; O: 16,0) 164,1 uma;

COMPOSICIÓ CENTESIMAL

2.- Determina la composició centesimal de la glucosa, C6H12O6. Sol: C: 40%; H: 6,6%; O: 53,3%

3.- Determina la composició centesimal de la urea CO (NH2) 2. Sol:: C: 20%; O: 26,7%; N: 46,7%; H 6,%

4.- Un compost conté 79,9% carboni i 20,1% d'hidrogen. Trobar la fórmula empírica. Resultat: CH3

5.- Un compost el pes molecular és 140 posseeix una composició centesimal de 51,42% de C, 40% de N;
8,57% d'H Trobeu la seva fórmula molecular. Resultat: C6 N4 H12

6.- L'anàlisi d'una sal ens dóna la següent composició: 70,0% de Ag, 16,2% As i 13,8% O. Determinin la
seva fórmula empírica.(Masses atòmiques: Ag: 107,8; As: 74,9; O: 16,0) Resultat: Ag3 AsO4

MOLS I GRAMS

7.- Calculeu quants mols hi ha en 25 g de Cu. MM Cu = 63,55 g / mol. (S: 0,39 mols de Cu).

8.- Calculeu quants mols hi ha en 244 g Al. MM d’Al =27 g / mol. (S: 9,0 mols d'Al ).

3. Calcula les molècules d’H2O que hi ha en 23 g ?

3. Calcula les molècules d’Fe2O3 que hi ha en 45 g ?

9.- Calculeu la massa en grams d'un àtom de Ag. MM Ag = 107,87 g / mol). (S: 1,79 x10 -22 g de Ag).

10.- Calculeu la massa en grams d'un àtom de Hg. (Mm Hg = 200,59 g / mol). (S: 3,33x 10 -22 g de Hg).

11.- Calculeu la massa en grams d'un àtom d'un àtom de Co.(MM Co =58,93 g / mol). ( S: 9,79 x10 -23 g ).

12.- Quants àtoms hi ha en 3,52 g de Mg ?. (MM Mg = 24,3 g / mol). (S: 8,73 x10 22 àtoms de Mg).

13.- Quants àtoms hi ha en 98,5 g de Ca ?. (Mm Ca = 40,1 g / mol). (S:1,48 x10 24 àtoms de Ca).

14.- Quants àtoms hi ha en 300 g d'As ?. (MM As = 74,9 g / mol). (Resposta: 2,41x10 24 àtoms d'As).

15.- Calculeu el nombre d'àtoms de C que hi ha a 0,350 mols de glucosa (C6H12O6). (S: 1,26x10 24 àtoms ).

16.- Calculeu el nombre d'àtoms de N que hi ha a 0,643 mols d'alanina (C3H7NO2). (Sol: 3,87 X10 23 ).
17.- Calculeu el nombre d'àtoms d'O que hi ha a 2,33 mols d'àcidbenzoic (C7H6O2). (Sol: 2,81X10 24 ).

18.- Per l'acetona C3H6O. determinar:

a) Quants àtoms d'hidrogen (H) hi ha en una molècula d'acetona.

b) Quants àtoms hi ha en una molècula d'acetona.

c) Quants àtoms d'hidrogen (H) hi ha en un mol d'acetona.

d) Quants àtoms hi ha en un mol d'acetona.

(Resposta: a) 6 àtoms d'H; b) 10 àtoms; c) 3,61 ∙ 1024 àtoms d'H; d) 6,02 ∙ 1024 àtoms).

19.-Per al furà C4H4O. determinar:

a) Quants àtoms de carboni (C) hi ha en una molècula de furà.

B) Quants àtoms hi ha en una molècula de furà.

c) Quants àtoms de carboni (C) hi ha en un mol de furà.

d) Quants àtoms hi ha en un mol de furà.

(Resposta: a) 4 àtoms de C; b) 9 àtoms; c) 2,41 ∙ 1024 àtoms de C; d) 5,42 ∙ 1024 àtoms).

AJUSTAMENT DE REACCIONS QUÍMIQUES

Ajusta les següents reaccions químiques

PROBLEMES D'ESTEQUIOMETRIA
Masses atòmiques: Al: 27; 0:16; N: 14; Zn: 65,4; S: 32; C: 12; K: 39; Cl: 35,5 Ca: 40; Bi: 209; Cr: 52 Mg:
24,3 ;
Pb: 207,2; Cu: 63,5; Hg: 200,5

1.- L'alumini reacciona amb l'oxigen produint òxid d'alumini (AI2O3). Calcula la massa de òxid d'alumini
que es produeix en reaccionar 15 g d'alumini amb oxigen en excés.

Al+ O2------- AI2O3 Sol: 28, 33g AI2O3

2.- L'amoníac (NH3) es forma per reacció de nitrogen amb hidrogen. Si es disposa de 420 g de nitrogen,
quants grams d'amoníac es formen?

N2 + H2--------- NH3 Sol: 510 g NH3

3.- El sulfur de zinc (ZnS) reacciona amb oxigen produint òxid de zinc (ZnO) i diòxid de sofre. Si utilitzem
45 g de sulfur de zinc, quants mols d'òxid de zinc es produiran ?Quants grams de òxid de sofre
obtindrem?

ZnS+ O2 ------- ZnO + SO2 Sol: 0,46 mols; 29,69 g SO2

4.- Per efecte de la calor es descomponen 245 g de clorat potàssic (KCIO3). Calcular a massa de KCI i els
mols d'oxigen que es formen.

KCIO3 ---------- KCI + O2 Sol: 149 g de KCl ; 3 mols d’O2

5.- L'àcid clorhídric HCI (aq) reacciona amb l'hidròxid de potassi KOH (aq) per a donar clorur de potassi KCl
i aigua. Calcula la quantitat en grams d'hidròxid de potassi necessària per reaccionar amb 1 mol de HCl.

HCI + KOH .................... ........... KCI + H20 Sol: 56 g de KOH

6.- El cinabri és un mineral de sulfur de mercuri (II) HgS. Si fem reaccionar 9g de HgS amb oxigen en
exces, els productes de la reacció són mercuri Hg i diòxid de sofre. Troba els grams de mercuri que
obtindrem.

HgS + O2 ----------- Hg + SO2 Sol: 7,75 g de Hg

7.- El pas final de la producció del metall crom consisteix en la reacció de l'òxid de crom (III) amb silici a
alta temperaturas. Quants mols de Si reaccionen amb 5 mols de Cr2O3? Quants mols de crom es formen?

Cr2O3 + Si ---------- Cr + SiO2 Sol: 7,5 mols de Cr2O3; 10 mols

de Cr

8.- El clorat de potassi, KClO3, s’obté per l’acció del clor sobre una dissolució de hidròxid de potassi KOH
en calent. Calcula els mols de KClO3 qu s’obtindran al reaccionar 10 mols de KOH amb el suficient de Cl2.
Calcula els mols de clor que reaccionarien completament amb 5 mols de KOH.

KOH + Cl2 ------------ KClO3 + KCl + H2O Sol: 1,67 mols KClO3; 2,5 mols KOH

9.- En un forn es produeix la següent reacció: Bi2S3 + O2 ---------- Bi2O3 + SO2

Calcula la massa de SO2 que s’obté en reaccionar 1 Kg de Bi2S3 amb la quantitat suficient d’O2. Calcula la
massa d’O2 que reacciona amb 5 mols de Bi2S3.

Sol: 398,34 g SO2; 720 g O2

10.- L'amoníac es descompon en nitrogen i hidrogen: NH3 ----------- N2 + O2

a) Calcula la quantitat grams, mols d'hidrogen que es desprenen la descomposició de 68 g d'amoníac.
b) Quantes molécules d'hidrogen es desprenen?
 Sol: 12g i 6 mols ; 3,61 x 1024 molècules

11.- A partir de l'equació ajustada C + O2 ---------- CO2 , calcula:

a) Els grams i els mols d'oxigen necessaris per a reaccionar amb 10 g de carboni.
b) Els grams i els mols de dióxid de carboni que s'obtindran en el cas anterior.
c) La quantitat de partícules d'oxigen que reaccionen i de diòxid de carboni que es desprenen.

Sol: a) 26,7 g i 0,83 mols d’O2 ; b) 36,7 g i 0,83 mols de CO2 c) 5 x10 23 partic.O2

12.- Quan reacciona el magnesi amb l'oxigen es produeix òxid de magnesi. Mg + O2 -------- MgO
Calcula:
a) Quants grams i mols d'òxid de magnesi s'obtenen si partim de 200 g de magnesi?
b) Quants grams i mols d'oxigen es consumeixen en el cas anterior?
c) Quantes molècules d'oxigen reaccionen quan s'obté 1 mol d'òxid de magnesi?

Sol: 331,7 g i 8,23 mols MgO; 131,7 g i 4,11 mols d’O2; 3,02x 1023 molècules d’O2

13.- El carbonat de calci (CaCO3) reacciona amb àcid clorhídric (HCI) produint clorur de calci (CaCI2),
diòxid de carboni (CO2) i aigua. Quina massa de carbonat de calci serà necessària per obtindre 230 g de
clorur de calci i dioxid de carboni? Quants grams de clorur de calci obtindríem fent reaccionar 3,5 mols de
carbonat de calci?

CaCO3 + HCI ---------- CaCI2 + CO2 + H2O Sol:

14.- Es fan reaccionar 10 g d'hidrogen gas amb la quantitat necessària d'oxigen molecular per tal de
sintetitzar aigua. Calculeu el grams d’O2 necessaris i els grams d’aigua obtinguda.

H2 + O2 --------- H2O Sol: 80 g d’O2 i 90 g H2O

15.- Un quilogram de propà es crema en presencia d'oxigen: C3H8 + O2 ------------ CO2 + H2O
a) quants grams d'oxigen atmosfèric es necessiten,
b) quantes molècules de vapor d'aigua s'obtenen?
c) Quin volum ocuparien aquestes molècules de vapor d’aigua?

Sol: 3636,36 d’O2 ; 5,47-1025 molèc. H2O

16.- Una explosió ha estat provocada fonamentalment per la descomposició del nitrat d'amoni . Si hi
havia emmagatzemats 2.500 mols de nitrat, quants mols de monòxid de dinitrogen i d'aigua es van
produir?
NH4NO3 ........... N2O + H2O Sol: 2500 i 5000 mols

17.- Una manera ràpida i fàcil d'obtenir coure al laboratori és amb sulfat de coure i zinc. A partir de
15'95 grams de sulfat de coure i zinc en excés, quants grams de coure es poden obtenir ?

CuSO4 + Zn ----------- ZnSO4 + Cu Sol: 6.35 g Cu

18.- Un primer pas per obtenir plom metàl·lic és transformar un compost de plom en PbO. En el cas
del nitrat de plom (II), el procés que es fa escalfant-lo, ja que aleshores es descompon en diòxid de
nitrogen, oxigen i òxid de plom (II). Quants mols de PbO s'obtindran a partir de la descomposició
total de 10g de Pb(N03)2 ? Quin volum d’oxigen obtindríem?

Pb(NO3) ----------- NO2 + O2 + PbO Sol: 0'03 mols PbO;

19.- S'afegeix aigua en excés a 40 kg d'òxid de calci CaO (cal viva), per obtindre hidròxid de calci
Ca(OH)2.
Quina quantitat en grams d'hidròxid de calci obtindrem ?
CaO + H2O ------------ Ca(OH)2 Sol : 52857,14g de Ca(OH)2
20.- En una reacció d'alumini Al amb oxigen (O2) per donar òxid d'alumini AI2O3. S'utilitzen 81 grams
d'alumini metall. Quants grams d'oxigen, necessitarem per oxidar tot l'alumini? Quants grams i mols
s’obtindríen d’òxid d’alumini?

Al + O2 -------------- AI2O3 Sol:

21.- L'aspirina C9H8O4, s'obté per reacció de l’àcid salicílic, C7H6O4, amb anhídrid acètic, C4H609.
Quants grams de cada reactiu es necessiten per obtenir 50 g d'aspirina?

C7H6O3 + C4H6O3 ------------- C9H8O4 + C2H4O2 Sol: 38,33 g; 28,33 g.

22.- Les caretes d'oxigen, utilitzades en les emergències, contenen superòxid de potassi, KO2, el qual
reacciona amb el CO2 i l'aigua de l'aire exhalat donant oxigen. Si una persona amb una d'aquestes
caretes exhala 0,7 g de CO2 per minut, quants grams d'H2O es consumeixen en mitja hora? Quin volum
d’O2 es produiria?

K02 (s) + H20 (g) + C02 (g) ---------------- KHC03 (s) + 02 (g) Sol: 4.29 g H2O;

23.- Per combustió del gas propà (C3H8) es formen 120 mols de diòxid de carboni. Calcula la massa de
gas propà que es necessita. Si reaccionessin 350 cm3 d’oxigen, quants grams i mols de CO2 es
formarien?
C3H8 + O2 ---------- CO2 + H2O Sol: 1760 g.
24.- Per la combustió del gas penta (C5H12) es formen 50 g de vapor d'aigua. Calcula la massa de gas
pentà que es necessita. Quin volum ocuparia?

C5H12 + O2 ----------- CO2 + H2O Sol: 33.12g.

25.- Es crema gas butà (C4H10) en presència de l'oxigen de l'aire (O2) i es desprèn gas diòxid de carboni
(CO2) i vapor d'aigua (H2O). Calcula el volum de gas butà que cal cremar si s'han desprès 5 litres de diòxid
de carboni.

CH4 + O2 ------------ CO2 + H2O Sol: 1.25 L

26.- Quan el zinc (Zn) és atacat per l'àcid clorhídric HCl, es produeix una dissolució de clorur de zinc, ZnCl2,
i es desprèn hidrogen gas, H2. Calcula el volum d'aquest gas mesurat en condicions normals, que s'obté a
l'fer reaccionar 20 g de Zn.

Zn + HCl ------------ ZnCl2 + H2 Sol: 6,7 L