IES La Patacona Departament de Física i Química

TEMA 1 PRINCIPIS QUÍMICS

0.- Propietats de la matèria. Classificació de les substàncies.
1.- Lleis ponderals.
1.1.- Llei de la conservació de la massa o llei de Lavoisier.
1.2.- Llei de les proporcions definides o llei de Proust.
1.3.- Llei de les proporcions múltiples o llei de Dalton.
2.- Teoria atòmica de Dalton.
3.- Hipòtesi d’Avogadro. Concepte de molècula.
3.1.- Llei de Gay-Lussac per als volums dels gasos.
3.2.- Hipòtesi d’Avogadro.
4.- Quantitat de substància.
4.1.- Massa atòmica i massa molecular.
4.2.- Concepte de mol.
4.3.- Composició centesimal.
4.4.- Fórmules empíriques i moleculars.
5.- Lleis dels gasos perfectes.
5.1.- Llei de Boyle.
5.2.- Llei de Charles i Gai-Lussac.
5.3.- Llei general dels gasos.
6.- Dissolucions.
6.1.- Concentració d'una dissolució.

[Fecha] 1
IES La Patacona Departament de Física i Química

TEMA 1 PRINCIPIS QUÍMICS

0.- Propietats de la matèria. Classificació de les substàncies.

Fins ara l'hem definida com tot el que ens envolta, tot allò que ocupa un lloc en l'espai; ara bé,
aquesta és una definició massa general. Igual que ocorre amb altres conceptes certament
abstractes, com els d'espai, temps i energia, resulta més senzill descriure la matèria per les
propietats que presentaven els cossos materials ordinaris. Alguns exemples d'aquestes
propietats són massa, inèrcia, gravitació, volum, etc...

Entre les ciències dedicades a l'estudi de la matèria es troben la Física i la Química:

La Física estudia els canvis que experimenta la matèria sense que es veja afectada la naturalesa
íntima dels cossos.

La Química estudia la naturalesa, composició i transformacions que pateix la matèria.

Atesos aquests dos conceptes podem classificar les propietats específiques de la naturalesa en
propietats físiques i propietats químiques.

Propietats físiques són aquelles que mostren els cossos materials quan no s'altera la seua
composició. Exemples: color, olor, lluentor, la duresa, la densitat, punt de fusió i ebullició, etc...

Propietats químiques són aquelles que únicament es posen de manifest quan unes substàncies
es transformen en unes altres. Exemples: major o menor grau d'oxidació que pot patir una
substància, la facilitat o dificultat de ser atacades per altres substàncies, etc...

La matèria es pot classificar en mescles i substàncies pures.

Substància pura és aquella que no pot separar-se en altres més simples mitjançant processos
físics i la composició i les propietats dels quals són constants. Les substancia pures es classifiquen
en elements i compostos.

Element químic és qualsevol substància pura que no pot descompondre's en altres substàncies
més simples, ni tan sols utilitzant els mètodes químics habituals. Exemples: hidrogen (H2), oxigen
(O2) coure(Cu).

Compost químic és qualsevol substància pura que està formada per dues o més elements
combinats sempre en una proporció fixa i separables únicament per mètodes químics. Exemple
aigua (H₂O)

Les mescles són combinacions de dues o més substàncies pures, cadascuna de les quals manté
la seua pròpia composició i propietats, i que poden ser separades mitjançant procediments
físics. Les mescles les podem classificar en homogènies i heterogènies.

[Fecha] 2
IES La Patacona Departament de Física i Química

Una mescla és homogènia quan presenta unes propietats i una composició uniformes en totes
les seues porcions. Es denomina també dissolució. Exemples: sal dissolta en aigua, alcohol dissolt
en aigua.

Una mescla és heterogènia quan presenta unes propietats i una composició no uniformes en
totes les seues porcions. Exemples: oli i aigua; arena i aigua.

1.- Lleis ponderals.

Les lleis ponderals són les lleis generals que regeixen les combinacions químiques. Es basen en
l'experimentació i mesuren quantitativament la quantitat de matèria que intervé en les
reaccions químiques. Aquestes lleis són les següents:

1.1. Llei de conservació de la massa (1773) (Antoine Laurent Lavoisier (1743 – 1794)).

”En tota reacció química la massa roman constant”, dit d'una altra manera, que la suma de les
masses dels reactius és igual a la suma de les masses dels productes. Si tenim la reacció:
A + B →C + D

Es compleix el següent: massa A + massa B = massa C + massa D

1.2. Llei de les proporcions definides (1779) o llei de Proust (Joseph Louis Proust (1754 – 1826)).

“Quan es combinen químicament dos o més elements per a donar un determinat compost,
sempre ho fan en una proporció fixa, amb independència del seu estat físic i forma d'obtenció”

1.3 Llei de les proporcions múltiples, o de Dalton (John Dalton (1766 – 1844))

“Quan dos elements es combinen entre si per a formar més d'un compost, les masses d'un d'ells
que es combinen amb una mateixa massa d'un altre, per a donar diferents compostos, estan en
una relació de nombres enters senzills.

Exercicis:

1.-En analitzar dues mostres d'un compost de calci s'obté el següent resultat: mostra A: 1,004g
Ca / 0,400g d'O mostra B: 2,209g de Ca / 0,880g d'O. Explicar si es compleix la llei de Proust.

2.-El sofre i l'oxigen reaccionen en la proporció matemàtica de masses de 1,5g d'O / 1g de S.

Explica què ocorrerà en fer reaccionar 4,25g d'O amb 5g de S, i calcula la quantitat total de
compost obtinguda, indicant en quines lleis et bases.

3.-Fent reaccionar 0,3mg de C amb el suficient O s'obtenen 1,1mg d'un compost de C i O. Si fem
reaccionar 1g de C amb 1g d'O. Quin reactiu sobra? Quant? Quant compost obtenim?.

4.- Quan reaccionen 56 g de ferro amb 16 g d'oxigen es forma un òxid de ferro, però en
reaccionar 56 g de ferro amb 24 g d'oxigen es forma un altre òxid diferent. Comprova si es
compleix la llei de Dalton.

2.- Teoria atòmica de Dalton.

En 1808 l'anglés John Dalton (1766 – 1844) va publicar la seua obra “Un nou sistema de
filosofia química”. En ella exposava els detalls de la seua teoria atòmica, en contraposició a la
concepció Aristotèlica de la matèria, i que es resumeix en els següents postulats.

• Els elements químics estan formats per partícules molt xicotetes, anomenades àtoms, que
romanen inalterables i són indivisibles.

[Fecha] 3
IES La Patacona Departament de Física i Química

• Tots els àtoms d'un mateix element són iguals i, per tant, tenen la mateixa massa i propietats,
mentre que els àtoms de diferents elements tenen diferent massa i propietats.

• Els compostos químics estan formats per la unió d'àtoms de diferents elements, i aquests
àtoms es combinen entre si en una relació de nombres enters senzills.

• Els àtoms no es creen ni es destrueixen en una reacció química, només es redistribueixen.

Aquesta teoria va ser acceptada durant un temps i va ser la precursora en el canvi de mentalitat
dels científics de l'època.

3.- Hipòtesi d’Avogadro. Concepte de molècula.

3.1. Llei dels volums de combinació (Gai – Lussac, 1808)

El químic francés Louis Gay-Lussac (1778-1850) va estudiar els volums en els quals es combinen
els gasos que intervenen en una reacció i en 1808 va enunciar la llei dels volums de combinació
o llei de Gay-Lussac.

“Els volums de les substàncies gasoses que intervenen en una reacció química, mesurats en les
mateixes condicions de pressió i temperatura, guarden entre si una relació de nombres enters
senzills”

2 volums d'hidrogen + 1 volum d'oxigen → 2 volums d'aigua

Existia per tant un problema entre les conclusions de Dalton i les de Gay – Lussac, la primera
fruit de la investigació teòrica i la segona de l'experimentació. L'analitzarem amb l'exemple de
l'aigua.

Dalton proposa una fórmula HO però quan Gay – Lussac estudià la descomposició de l'aigua en
estat gasós observa que per cada volum d'aigua descompost s'obtenien un volum d'hidrogen i
mig d'oxigen, amb el que s'arribava a la conclusió que en l'aigua hauria d'haver-hi el doble
d'àtoms d'hidrogen que d'oxigen i no la relació 1:1 proposta per Dalton.

No va ser fins a 1811 en què Amadeo Avogadro (1776 – 1856) proposarà una explicació i saldarà
d'una plomada la problemàtica creada, encara que la seua teoria no va ser acceptada fins que
en 1850 Stanislao Cannizaro la desempolsarà i la utilitzarà per a calcular masses atòmiques, amb
bastant precisió, de molts elements.

3.2. Hipòtesi d’Avogadro

• Volums iguals de gasos diferents, en les mateixes condicions de pressió i temperatura,

contenen el mateix nombre de partícules.

• Els elements gasosos poden tindre com a entitats més xicotetes agrupacions d'àtoms a les
quals denominarem “molècules”.

Ateses aquestes consideracions es podien explicar els resultats de Gay – Lussac per a l'aigua
sense més que considerar que tant l'hidrogen com l'oxigen no es presenten en la naturalesa com
a àtoms aïllats sinó com a parelles d'àtoms (H2, O2).

[Fecha] 4
IES La Patacona Departament de Física i Química

4.- Quantitat de substància.

4.1. Massa atòmica i massa molecular.

El valor absolut de la massa d'un àtom era impossible de mesurar; però sí que era possible
mesurar la seua massa relativa, és a dir, la que es calcula respecte a la massa d'un àtom que
prenem com a referència. Inicialment es va prendre com a referència la massa de l'àtom
d'hidrogen i es va determinar la dels altres i després la de l'oxigen, però actualment es pren
l'isòtop de carboni-12 com a referència.

Massa molecular d'un compost (Mr): Massa (en u) corresponent a una molècula (o entitat
elemental) del compost. Es calcula a partir de la fórmula química, sumant les masses de tots els
àtoms que apareixen en ella.

Exemple: Mr(H2SO4) = 2 · Mat(H) + Mat(S) + 4 ·Mat(O) = 2 ·1,0079 + 32 + 4 ·16 = 98,0079 uma (o

98,0079)

4.2. Concepte de mol.

Els químics no treballen amb àtoms o molècules aïllades en el laboratori. Generalment treballen
amb mostres la massa de les quals pot expressar-se en mil·ligrams (mg) o en grams (g).

Per tant, el que ens interessa és tindre una relació entre massa en grams i nombre d'àtoms o de
molècules per a poder treballar en el laboratori, de manera que si prenem un gram d'un element
o d'un compost químic puguem saber la quantitat d'àtoms o de molècules, respectivament, que
té.

Aquesta referència és el mol o quantitat de substància, la definició tècnica de la qual és: la

quantitat de substància d'un sistema material que conté tantes entitats elementals com àtoms
hi ha en 0,012kg de carboni-12.

Però una vegada que sabem què és un mol, la pregunta és quantes partícules hi ha en un mol
de qualsevol substància?

El mol és la quantitat de substància que conté 6,022 ·1023 entitats elementals d'aquesta
substància.

Quina massa té 1 mol de substància (massa molar)? El valor de la massa molar, en g, coincideix
numèricament amb el valor de la massa molecular, en uma. La massa molar ve donada en g/mol.

Exercicis:

5.- Quina és la massa d'un mol d'àcid sulfúric?

6.- Quina és la massa en grams d'una molècula de butà (C4H10)?

7.-Determina: a) el nombre de mols en 2,25 grams de calci; b) la massa, en grams, de 2,61 mols
de calci.

8.-La massa atòmica de l'or és 196,97. Calcula: a) la massa de 6·1015 àtoms d'or; b) el nombre
d'àtoms en 2 grams d'or.

9.-La fórmula molecular de l’hexà és C6H14: a) Quina és la massa, en grams, d'un mol de hexà?;
b) Quants mols hi ha en 1kg de hexà?

[Fecha] 5
IES La Patacona Departament de Física i Química

10.-Calcular els grams i les molècules contingudes en 2 micromols (μmol) de Sulfat de sodi
(Na2SO4).

11.-La massa atòmica de la plata és 108,87. Calcula: a) la massa, en grams d'un àtom de plata;
b) el nombre d'àtoms que hi ha en un gram de plata.

12.-L'alcohol C2H5OH té una densitat de 790 kg/m³. En un cm³ d'alcohol. Quants grams d'alcohol
hi ha? Quants moles? Quantes molècules?

4.3. Composició centesimal.

A partir de la llei de Proust, podem expressar la composició d'un compost indicant el percentatge
de la massa molecular que correspon a cada element.

4.4. Fórmules empírica i molecular d'un compost.

Cada substància simple o composta es representa mitjançant una fórmula, escrivint els símbols
dels àtoms dels elements constituents, amb un subíndex que indica el nombre d’àtoms de cada
element. Una fórmula és la representació abreujada d'una substància i expressa la seua
composició.

Càlcul de la fórmula empírica.

1. Coneixent el percentatge de cada element en el compost i les masses relatives dels elements
podem calcular el nombre relatiu d'àtoms de cada element del compost dividint el tant per cent
de cada element entre la seua massa atòmica relativa. (Amb aquesta operació calculem el
percentatge d'àtoms en el compost).

2. Dividim el resultat obtingut pel valor més xicotet de tots. (això ens dona la proporció entre els
àtoms presents en la fórmula, expressada en nombres enters)

3. I si el resultat no és un nombre enter, com no podem tindre per exemple 0,9 àtoms, es
multipliquen els resultats obtinguts per un nombre enter 2, 3, 4, etc. Fins que tots siguen
nombres enters. ULL, TOTS ELS RESULTATS ES MULTIPLIQUEN PEL MATEIX NOMBRE ENTER, ÉS
UNA PROPORCIÓ.

Càlcul de la fórmula molecular.

1. Per a calcular la fórmula molecular primer hem de conéixer la massa molecular del compost.

2. Després apliquem la següent fórmula: massa molecular = massa (fórmula empírica) x n on n

és el nombre enter pel qual hem de multiplicar la fórmula empírica per a obtindre la fórmula
molecular.

Exercicis:

13.-Un compost conté 24,255% de C, 4,05% d'H i 71,8% de Cl. Sabent que un litre d'aquest
compost gasós a 710 mmHg i 110 °C té una massa de 3,085 g. A partir d'aquestes dades dedueix
la seua fórmula molecular.

14.-La combustió de 2,573g d'un compost orgànic va donar 5,143 g de CO₂ i 0,9015 g d'H₂O.
Quina és la fórmula empírica del compost si aquest només contenia C, H i O?

[Fecha] 6
IES La Patacona Departament de Física i Química

5. - LLEIS DELS GASOS.

S'entén per gas perfecte o ideal aquell gas en el qual les molècules que les componen ocupen
un volum menyspreable enfront del recipient que les conté i en el qual les forces d'atracció entre
elles són nul·les.

5.1. Llei de Boyle

“A temperatura constant,

el volum que ocupa una

massa de gas és inversament

proporcional a la pressió que

exerceix aquest gas sobre les

parets del recipient que el conté”

P·V = constant

P1 ⋅ V1 = P2 ⋅ V2

5.2. Llei de Gay-Lussac

“A pressió constant, el volum

d'una massa donada d'un gas

és directament proporcional a

la temperatura absoluta”

V = constant·T

V1/T1 =V2/T2

La relació entre la pressió i la temperatura, a volum constant, es coneix com llei de Charles, es
pot enunciar “A volum constant, la pressió d'una massa donada d'un gas és directament
proporcional a la temperatura absoluta”

P = constant · T

P1/T1 =P2/T2

Si en la representació gràfica de la llei de Charles, per a una massa determinada de gas i a una
pressió fixa, canviem la pressió i tornem a representar la nova relació temperatura – volum,
obtindrem una altra recta amb diferent pendent. Sir Willian Thomsom, conegut com a Lord
Kelvin (1824-1907), va observar que, en prolongar les diferents rectes fins a un hipotètic volum
zero, totes es trobaven en un punt comú: - 273,15 °C

[Fecha] 7
IES La Patacona Departament de Física i Química

Observa que com no pot anar el valor de volum d'un gas per davall del valor 0 i per a aqueix
valor de temperatura és l'esmentat anteriorment – 273,15 °C, aquest estableix un límit de
temperatura per davall del qual cap substància química pot estar. És l'anomenat ZERO ABSOLUT
DE TEMPERATURES (0 Kelvin). A partir d'ací defineix una nova escala de temperatura que és la
denominada escala absoluta de temperatures o escala Kelvin:

T = t + 273,15 (T (temperatura en Kelvin,K); t (temperatura en ºC)

5.3. Llei general dels gasos.

Si observem, en les dues lleis anteriors s'ha condicionat alguna propietat. En la llei de Boyle era
constant la temperatura, i en les lleis de Gay – Lussac i Charles són la pressió en el primer cas i
en el segon cas el volum. A més, sempre estem considerant la mateixa massa de gas.

Quan només mantenim constant la massa totes dues lleis es poden condensar en la següent
expressió:

Llei combinada dels gasos ideals. Equació de Clapeyron

(P1·V1)/T1 =(P2·V2)/T2

La constant K depén de la quantitat de gas que tinguem en el recipient. Aquesta quantitat se sol
representar pel nombre de mols, n. Així, per a una quantitat qualsevol n de gas en qualsevol
situació, la seua pressió, volum i temperatura venen relacionades per la denominada Equació
dels gasos ideals

(P·V)/T=n·R→ P·V=n·R·T on R és la constant dels gasos ideals. R = 0,082 atm·L / K·mol

El volum molar és el volum que ocupa un mol de qualsevol gas en unes determinades condicions
de pressió i temperatura, en condicions normals (P = 1 atm; T = 0 °C = 273 K), el volum molar de
tots els gasos és de 22,4 L i conté 6,022 ·1023 partícules.

Exercicis:

16.- Tenim 20 L de CO₂ a 27 °C i 800 mmHg. Calcula: a) nombre de mols, b) massa CO2, c) nombre
d’àtoms d’oxigen.

17.- Calcula el volum que ocupen 15 g de gas hidrogen, a 2 atmosferes de pressió i 100 °C.

18.- En un recipient d'1 L tenim 1022 molècules d'un gas, a temperatura ambient (20 °C). Quina
pressió exerceix el gas sobre el recipient?

6.- Dissolucions.

Una dissolució és una mescla homogènia de substàncies pures en proporció variable.

Generalment un dels components de la dissolució es troba en major proporció i es denomina
dissolvent i a l'altre o altres soluts.

6.1. Concentració d'una dissolució.

La concentració d'una dissolució és la quantitat de solut dissolt en una quantitat determinada

de dissolvent o en una determinada quantitat de dissolució.

Les formes més comunes d'expressar la concentració d'una dissolució són:

[Fecha] 8
IES La Patacona Departament de Física i Química

Percentatge en massa (% m)

Ens indica els grams de solut existents en 100g de dissolució. No té unitats.

c(en % m)=(massa de solut)/(massa de dissolució)·100

Percentatge en volum (% vol)

Es defineix com el volum de solut existent en 100 unitats de volum de dissolució.

c(en % volum)=(volum de solut)/(volum de dissolució)·100

Massa de solut per volum de dissolució (g/L)

Es defineix com els grams de solut existents en 1 litre de dissolució.

c(g/L)=(massa de solut(g))/(volum de dissolució(L))

Molaritat (M)

Son els mols de solut existents en 1L de dissolució la unitat és mol/L (M; es llig molar). Quan
diem que tenim una dissolució 1 M, volem dir que en aquesta dissolució hi ha 1 mol de solut per
cada litre de dissolució.

M=(moles de solut)/(Volum de dissolució(L))

Fracció molar

La fracció molar de cada component d'una dissolució indiquen els mols de cadascun d'ells en
relació amb els mols totals (la suma total dels mols de tots els components és igual a 1). És el
tant per u, no té unitats.

XA=(mols de A)/(mols totals)

EXERCICIS

A1. En l'amoníac, el nitrogen i l'hidrogen es troben en la següent relació: N/H= 4,6/1. Trobar la
quantitat d'amoníac que podrà obtindre's a partir de 2,87 grams d'hidrogen. (16,16 g).

A2. A partir de 0,8755 g; 1,360g i 1,9736 g d'alumini es formen 1,654 g; 2,5699 g i 3,7290 g d'òxid
d'alumini, respectivament. Comprovar que es compleix la llei de les proporcions definides.

A3. La composició centesimal del bromur de potassi és 67,14% de brom i 32,86% de potassi. Si
preparem una reacció entre 36,60 g de brom i 25,62 g de potassi, quina quantitat de potassi
quedarà sense reaccionar? (7,71 g).

A4. a) Quina és la massa de 10 mols d'àcid sulfúric? (980 g)

b) Quants àtoms d'hidrogen hi ha en un mol d'H2? (1,206·1024 àtoms)

c)Quants àtoms d'oxigen, nitrogen i hidrogen hi ha en un mol d'àcid nítric?

(1,806·1024;6,02·1023; 6,02·1023 àtoms)

[Fecha] 9
IES La Patacona Departament de Física i Química

A5. On existeixen major nombre d'àtoms?

a) en 0,5 mols de diòxid de sofre.

b) en 24 g de nitrogen.

c) en 4 g d'hidrogen. (c)

A6. Quantes molècules de propà (C3H8) hi ha en dos mols d'aquest compost?

(1,204·1024 molècules).

A7. Calcular: a) mols d'àtoms de sofre que hi ha en 4 mols d'àcid sulfúric, b) g i àtoms d'hidrogen
en 1 mol d'àcid sulfúric. (4 mols, 2 g, 1,204·1024 àtoms)

A8. Calcular quants àtoms de carboni formen les molècules contingudes en 1 g de nicotina
(C6H7N). (3,09·1022 àtoms).

A9. Calcular: a) la massa d'un àtom de iode; b) els àtoms de platí que hi ha en 1g d'aquest metall;
c) els àtoms continguts en un mg de plata. (2,1·10-22 g; 3,1·1021 àtoms; 5,6·1018 àtoms)

A10. En 2,5 mols de clorur de calci, calcular: a) Quants g de clorur de calci contenen?; b) quants
mols d'àtoms de calci i clor?; c) quants g de calci i clor ?; d) quantes molècules de clorur de calci?;
e) quants àtoms de clor i calci? (275 g; 2,5 i 5 moles; 100 i 350 g; 1,5·1024 molècules.; 1,5·1024 i
3·1024 àtoms).

A11. Calcular la massa de 1020 molècules de diòxid de sofre. (10,6 mg)

A12. Una mostra de 1,35 g d'un element conté 3,01·1022 àtoms. Quina és la massa atòmica de
l'element? (27 g/mol)

A13. Calcular quants ions sodi i quants ions sulfat hi ha en 1 cm³ d'una dissolució que contenen
0,01 mol de sulfat de sodi per litre de dissolució.

(1,204 1019 i 6,021018 ions)

A14. Quants g d'amoníac es necessiten per a obtindre a partir d'ells: a) Una molècula d'amoníac:
b) 1 mol d'àtoms de nitrogen; c) 1,2 1024 àtoms d'hidrogen? (2,82·10-23 g; 17 g; 11,29 g)

A15. Es tenen 8,5 g d'amoníac i s'eliminen 1,5 1023 molècules. Calcular: a) Quants mols
d'amoníac queden?; b) quantes molècules d'amoníac queden?; c) Quants g d'amoníac queden?;
d) quants mols d'àtoms d'hidrogen queden? (0,25 mol; 1,5·1023molécules; 4,25 g; 0,75 mol)

A16.- Què substància és més rica en nitrogen: el nitrat de sodi o el nitrat de potassi?

SOL: El nitrat de sodi.

A17.- El bicarbonat de sodi, utilitzat per a combatre l'acidesa d'estómac, té la fórmula NaHC03.
Determinar la seua composició percentual.

SOL: % Na=27,38%; H= 1,19%; C= 14,29%; O = 57,14%

A18.- El sulfat amònic s'utilitza molt com a fertilitzant agrícola. a) Quin és el percentatge en
massa del nitrogen? Quina quantitat de sulfat amònic es necessita per a subministrar 10 g de
nitrogen?

SOL: % N= 21,21%; 47 14 g de sulfat d'amoni.

[Fecha] 10
IES La Patacona Departament de Física i Química

A19.- En un mineral de blenda, ZnS, d'un 42,8% de puresa, Què % de Zn es troba present?
(28,72g de mineral)

A20.- 8,34 grams d'estany reaccionen amb fluor donant 13,66 grams d'un cert fluorur metàl·lic.
Quina és la fórmula empírica d'aquest compost? (SnF4)

A21.- La composició percentual d'una determinada substància és 40,5% de sofre; 29,11% de sodi
i la resta d'oxigen. Quina és la fórmula del compost? (Na2S2O3)

A22.- En moments de tensió, el cos humà allibera una substància anomenada adrenalina, que
fa augmentar la velocitat metabòlica de l'organisme. Experimentalment, s'ha determinat la seua
composició percentual és de 56,8% de C; 6,5% d'H; 28,4% d'O i 8,28% de N. Quina és la fórmula
empírica de l'adrenalina? (C8H11O3N).

A23.- La composició percentual d'un cert compost és: 68,421% de Pb; 10,526% de S i 21,053%
d'O. Troba la seua fórmula empírica. (PbSO4)

A24.- L'anàlisi de nicotina va donar com a resultat un contingut del 74,8% C; 8,7% d'H i 17,3% de
N (en massa). Se sap que la massa molecular de la nicotina és 162 u. Troba la seua fórmula
molecular. (C10H14N2)

A25.- Trobar la fórmula molecular d'una substància la composició centesimal de la qual és la

següent: 26,68% de carboni; 2,24% d'hidrogen i 71,08% d'oxigen. La massa molecular d'aquesta
substància és 180,07.

SOL: C4H4O8

A26.- La fórmula empírica d'un compost és C4H7. Sabent que la seua massa molecular està
compresa entre 80 i 140, quina és la seua fórmula molecular?

SOL: C8H14

A27.- Una substància té la següent composició centesimal: 57,10% de carboni; 4,79% d'hidrogen
i 38,10% de sofre. Si 10 grams d'aquesta substància contenen 3,6·1022 molècules, determinar la
fórmula molecular del compost.

SOL: FE = C4H4S: Mr = 167,28: FM = C8H8S2

A28.- En cremar una mostra de 1,298 g d'àcid ascòrbic (vitamina C) es formen 1,947 g de CO₂ i
0,531 g d'H20. a) sabent que aquest compost només conté C, H, O determinar la seua fórmula
empírica. b) Si la seua massa molecular és 88, quina és la seua fórmula molecular? (C3H4 03)

A29.- Un compost A té una massa molecular igual a 46 u; i un altre compost B té una massa
molecular de 80 u. En les següents afirmacions tatxa el que no corresponga: a) Una molècula de
A té una massa de 46 grams/u., b) 80 grams de B és igual a 1 mol/80 mols, c) en 10 grams d'A hi
ha el mateix/diferent nombre de molècules que en 10 g de B, d) en 46 g d'A hi ha el
mateix/diferent nombre de molècules que en 80 g de B.

A30.- Quantes molècules hi ha en 12 g de clor molecular? Si les molècules de clor es dissociaren

totalment per a donar àtoms de clor, quants moles de clor atòmic s'obtindrien?

SOL: N = 1.018·1023 molècules de clor; n= 0,338 mols de clor atòmic.

[Fecha] 11
IES La Patacona Departament de Física i Química

A31.- Una substància mostra la següent anàlisi en massa: 57,1% de carboni; 7,79% d'hidrogen i
38,1% de S. Si 5 g d'aquest material tenen les mateixes propietats moleculars que 1,73·10 22
molècules, quina serà la fórmula molecular d'aquesta substància? (C8H13S2)

A32. S'han mesurat 100 cm³ d'heli a 150 °C i 1,00·104 Pa. Calcular com serà el volum que ocuparà
aquest gas en condicions normals. (6,45 cm³)

A33. Un recipient tancat de 10,0 dm3 conté nitrogen a 250 °C i pressió 103 Pa. Calcular: a) La
massa de nitrogen, b) el nombre de molècules de nitrogen que conté el recipient, e) la densitat
del gas en les condicions de pressió i temperatura indicades i la seua densitat en condicions
normals.

A34. Dos recipients tancats d'igual volum contenen dos gasos diferents d'A i B. Tots dos gasos
estan a igual temperatura i pressió. La massa del gas A és de 1,62 g mentre que la de B, que és
metà, és de 0,54 g. Quin dels següents gasos és A?: SO2, SO3, O3, CH3-CH3 SOL: O3

A35. Un baló de vidre buit té una massa de 150,30 g. S'ompli amb oxigen pur pesant llavors
151,05 g; s'elimina l'oxigen i es torna a omplir amb un gas desconegut, en les mateixes
condicions de pressió i temperatura que l'oxigen. La pilota més el nou gas pesa ara 152,36 g.
Calcular la massa molecular del gas desconegut. (88 g/mol)

A36. Ordenar, de menor a major, la densitat dels següents gasos, mesurats tots ells en les
mateixes condicions de pressió i temperatura: heli, nitrogen, acetilé (C2H2), metà (CH4) i butà
(C4H10).

SOL: d= P·Mr/T serà més dens el tinga major Mr.

A37. Un litre d'un gas a 0 °C i 1,013·105 Pa té una massa de 1,9 g, quina és la massa molecular
del gas? (42,7 g/mol)

A38. Una mescla de gasos, a pressió atmosfèrica, està constituïda per 18% d'H2; 24% de CO; 6%
de CO₂ i 52% de N2 (en volum). Determinar: les pressions parcials de cadascun dels components
de la mescla.

(0,18 atm; 0.24 atm; 0,06 atm; 0,52 atm)

A39. Un hidrocarbur (esta format per H i C) conté 85,71% de C i la seua densitat en condicions
normals és 1,249 g/L. Trobar la seua fórmula molecular.

A40. En una cisterna de 25 m³ es transporta gas butà a 30,0 atm. Calcular quantes bombones de
300,0 I poden omplir-se a 4,0 atm amb el butà contingut en la cisterna. Se suposa que la
temperatura és constant. (625 bombones).

A41. Es dissolen 7 g de clorur de sodi en 43 g d'aigua. Calcular la concentració de la dissolució

en % en massa. (14%)

A42. En un litre de dissolució hi ha 147 g d'àcid sulfúric, calcular la molaritat d'aquesta. Densitat
de la dissolució resultant: 1,3 g/cm3.

SOL: 1,5 M, la densitat no serveix per a res.

A43. Quanta massa d'àcid fosfòric està continguda en 400 ml d'una dissolució 0,3 M? (11,76 g)

A44. Calcular els grams de bromur d'hidrogen necessaris per a preparar 250 ml d'una dissolució
1,5 M. (30,37 g)

[Fecha] 12
IES La Patacona Departament de Física i Química

A45. Una dissolució conté 40,1 g de clorur de sodi; 20,2 g de metanol (CH30H) i 10,2g d'H20.
Calcula el percentatge en massa de cada component i la seua fracció molar.

SOL: NaCl= 56,88%; metanol = 28,65% ; aigua = 14,47%: X(NaCl) = 0,36; X(metanol)= 0,34;
X(aigua)=0,3

A46. Les toleràncies de CO per a un automòbil són aproximadament de 5 g/km. Suposem que
en una ciutat hi ha 100000 automòbils que recorren una mitjana de 35 Km/dia a) Suposant que
tots els cotxes obeeixen a la tolerància i el volum d'aire al voltant de la zona urbana fora de 5600
km3, calcular si les emissions diàries de CO superaran el nivell de concentració màxima
permissible (4,5·10-7 mol/L). b) Calcular el nombre de molècules de CO que ha d'haver-hi en els
gasos procedents del tub d'escapament d'un automòbil perquè s'aconseguisca una concentració
letal (2,38·10-4 g/L) a l'interior d'un garatge de 155 m³ de volum. (No; 7,9·1023)

A47. Es dissolen 20,0 g de clorat de potassi en 500 g d'aigua. Calcular: a) El tant per cent en
massa de solut, b) La molalitat de la solució obtinguda. (3,85%; 0,33 m)

A48. A 20 °C es dissolen en aigua 92,3 g de clorur d'amoni fins a obtindre 1,00 dm 3 de solució.
La densitat de la dissolució obtinguda és de 1027,5 kg/m³. Calcular a) la seua concentració molar;
b) el tant per cent en massa de solut. (1,73 M; 8,98%)

A49. Un àcid sulfúric concentrat de densitat 1,813 g/cm³ contenen 91,33% de H2S04. a) Calcular
la seua concentració en massa; b) calcular el volum de dissolució concentrada que es necessita
per a preparar 250 cm³ d'una dissolució que continga 0,20 mols d’H2S04 dissolts en 1 dm3 de
dissolució. (1656 g/dm3; 3 cm³ )

A50. Una dissolució aquosa d'àcid perclòric al 40% en massa té una densitat de 1,2 g/cm³,
calcular la molaritat. (4,77 M)

A51. Es dissolen 180 g de sosa càustica en 400 g d'aigua. La dissolució té una densitat de 1,06
g/cc a 20 °C. Trobar la concentració de la dissolució: a) en % en massa; b) la molaritat.

SOL: % dessaborida= 31,03%; M= 8,22M

A52. Si s'afigen 25 ml de sacarosa 0,11 M (C6H1206) a 10 ml de sacarosa 0,52 M, quina serà la

molaritat de la dissolució resultant?

SOL: 0,227M

A53. Observar la següent fotografia: El líquid contingut en el flascó és "àcid nítric concentrat"
(solució d'HN03 en H20). Aquesta és la forma en què s'adquireix habitualment en el comerç. En
el laboratori a partir dels àcids concentrats, es preparen dissolucions més diluïdes. Prenent les
dades que apareixen en l'etiqueta del flascó: Calcular a) La molaritat de la solució; b) el volum
de solució concentrada que es necessita per a preparar 250 cm³ de solució 0,1 M.

(13,1 M; 1,9 cm³)

ÀCID NÍTRIC

60%

d= 1,38 g/ml

HNO3 Mr=63,01

[Fecha] 13
IES La Patacona Departament de Física i Química

A54. Es dissolen 6,3 g d'àcid nítric en aigua fins a completar 1 L de dissolució. D'aquesta
dissolució es prenen 200 cm³ i se'ls afig més aigua fins a completar mig litre. Calcular la molaritat
d'aquesta dissolució. (0,04M)

A55. Es dissolen 20 g d'àcid sulfúric pur en 0,1 L d'aigua i el volum de la dissolució ès 0,111 L
Calcular la molaritat i concentració de la dissolució resultant en % en massa. (1,84 M ; 16,67%)

A56. Calcular les molaritats de les dissolucions preparades mesclant 50 ml d'àcid sulfúric 0,136
M amb cadascun dels següents líquids: a) amb 70 ml d'aigua; b) amb 90 ml de dissolució d'àcid
sulfúric 0,068 M. (0,057M; 0,092 M)

A57. Quantes molècules d'hidrogen contenen 0,05 cm³ d'hidrogen en c.n.? Si el mateix volum,
també en c.n. fora d'oxigen, quantes molècules contindria? Raonar el resultat.

SOL: 1,34 ·1018 molècules d'H2 ; El nombre de molècules d'oxigen serien les mateixes que
d'hidrogen perquè volums iguals de gasos diferents en les mateixes condicions de temperatura
i pressió contenen el mateix nombre de molècules.

A58. El clorur d'hidrogen (gas) és molt soluble en aigua. La dissolució obtinguda és l'àcid
clorhídric. En 1000 g d'aigua es dissolen 333,3 litres de HCI (gas) mesurats a 15 °C i 1,02 10 5 Pa.
La densitat de la solució és 1,169 g/cm³. Trobar la composició de la dissolució obtinguda: a) En
tant per cent en massa; b) En g/L. (34,1%; 399,2 g/L)

A59. Raonar les següents afirmacions indicant si són o no correctes: a) En 22,4 L d'amoníac en
c.n. hi ha 17 g d'amoníac; b) en 17 g d'amoníac líquid hi ha 6,023 10 23 molècules; c) En 32 g
d'oxigen hi ha 6,023·1023 àtoms d'oxigen.

SOL: a) V; b) V; c) F en 32 g d'oxigen hi ha 1,204 ·1024

[Fecha] 14