Professional Documents
Culture Documents
EL GLOBUS DE
GREENPEACE
El Globus de
Greenpeace s'usa en
les campanyes
d'aquesta ONG amb
diferents propòsits:
penjar pancartes, fer
fotografies de
possibles delictes
mediambientals,
prendre dades,
mesurar la
contaminació de l'aire,
etc.
També pot ser utilitzat
com a plataforma per a
salts amb
paracaigudes.
Les primeres mesures les va realitzar Boyle al segle XVII i, al segle següent, Charles i Gay-Lussac van
determinar la influència de la temperatura d'un gas en la pressió, el volum i la densitat, dades que
necessitaven per als viatges en globus que, per aquella època, començaven a realitzar-se.
Llei de Boyle: A temperatura constant, el volum que ocupa una massa de gas és inversament
proporcional a la pressió que exerceix aquest gas sobre les parets del recipient que el
conté. V= k · (1/P) P1·V1 = P2·V2 = k = constant
Llei de Charles i Gay-Lussac: A pressió constant, el volum que ocupa una massa de gas és
directament proporcional a la temperatura absoluta (Kelvins) a la que es troba aquest gas.
V1/ T1 = V2/ T2 = constant V= k’ · T Aquesta última equació, correspon a l’equació
d’una recta on k’ és el pendent i la constant de proporcionalitat entre el volum i la
temperatura, i l’ordenada a l’origen correspon al zero absolut.
Llei combinada dels gasos
Posteriorment, Avogadro va completar les lleis dels gasos al suggerir que el volum que ocupa un
gas depèn del nombre de molècules que conté, és a dir, del nombre de mols.
El resultat que es va obtenir de tot això ho vam veure el curs passat, ens permet arribar a la llei
dels gasos ideals.
Això explica que un gas s'expandisca i ocupe tot el volum del recinte que el conté. Si tenim en
compte, a més, que els gasos són molt compressibles, haurem de suposar que les molècules d'una
substància gasosa estan relativament separades unes de les altres.
Segons la teoria cinètica, les molècules que formen el gas es mouen en línea recta a
gran velocitat, fins que xoquen entre si o amb les parets del recipient que les conté.
Aquests xocs són perfectament elàstics, és a dir, són xocs en què es conserva l'energia.
Un dels èxits més destacats de la teoria cinètica és que explica la pressió gasosa: cada vegada que
una molècula xoca contra una paret i rebota, exerceix un xicotet impuls sobre ella a causa de la
variació que sofreix en la seva quantitat de moviment pel canvi de direcció de la velocitat.
Aquest impuls exerceix una pressió sobre la paret. La pressió depèn, per tant, del nombre de
molècules que xoquen amb les parets: si dupliquem el nombre de molècules contingudes en un
volum donat (doblant el nombre de mols), dupliquem el nombre de xocs i, per tant, la pressió es
duplica.
En una mescla de gasos, la pressió que exerceix cada un d'ells és igual a la que tindria
si ocupara, només i a la mateixa temperatura, tot el volum. La pressió total seria la
suma de les pressions parcials que exerceixen tots els gasos que formen la mescla.
En una barreja de dos gasos, formada per mols del gas i mols del gas , continguts en un
volum , a temperatura i pressió , cada un exerceix una pressió parcial:
A se l’anomena fracció molar del gas A. Igualment, la fracció molar del gas B serà:
En una mescla, la fracció molar d'una substància és la relació que existeix entre el
nombre de mols d'aquesta substància i el nombre total de mols de la mescla.
EXERCICIS
1. Un recipient de 10 litres conté aire a 27 ºC i 1 atm. Calcula la pressió parcial de cada gas.
L'aire està format per nitrogen (78%), oxigen (21%) i argó (1%).
2. Dos recipients iguals, que es troben a la mateixa temperatura, contenen oxigen i nitrogen,
respectivament.
3. Un dipòsit de 10 litres conté diòxid de carboni a 0,2 atm de pressió. Introduïm un mol de
nitrogen i certa quantitat d'oxigen i mesurem de nou la pressió, que és ara de 4 atm. Si la
temperatura és 20 º C, calcula els mols d'oxigen que conté la mescla.
4. Sense conèixer l'existència dels gasos, com explicaries l'augment de massa que experimenta
el ferro a l'escalfar-se (sabem que s'oxida en reaccionar amb l'oxigen) o la disminució de
massa que experimenta el paper quan crema (reacciona amb l'oxigen i desprèn diòxid de
carboni i vapor d'aigua).
Ara estudiarem, seguint un ordre cronològic, les lleis sobre reaccions químiques que ens portaran
a la teoria atòmica.
La primera va ser descoberta per Lavoisier i és conseqüència d'un exhaustiu procés de mesura de
masses de reactius i productes en les reaccions químiques, el que li va permetre establir les bases
de la química en el seu Tractat elemental de Química, publicat el 1789.
La massa d'un sistema resta invariable qualsevol que siga la transformació que
ocórrega dins d'ell.
En una reacció química la massa dels reactius que intervenen és igual a la
massa dels productes que s'obtenen.
Actualment sabem que aquesta llei, així enunciada, té una limitació. El curs vinent estudiarem la
teoria de la relativitat d'Einstein i veurem la relació d'equivalència entre massa i energia, que
reuneix en una sola llei, la de conservació de la massa-energia, les dues lleis de conservació de la
massa i de l'energia .
No obstant això, en les reaccions químiques l'energia que intervé, tot i la importància que té per a
nosaltres, és irrellevant a aquests nivells, i podem aplicar ambdues lleis per separat.
Bicarbonat i vinagre
Lavoisier. Estudi de l'òxid de mercuri
En la descomposició de l'aigua per electròlisi, que citàvem abans, sempre s'obté la mateixa relació
entre les masses d'oxigen i d'hidrogen:
A la natura podem trobar compostos que, sent diferents, estan formats pels mateixos elements.
Què els diferencia?
A l'analitzar- los s'observa que la proporció que hi ha entre els elements que els formen és diferent
en cada un d'ells. Vegem un exemple:
En ocasions s’obté en la combustió monòxid de carboni, sobre tot, si es disposa d’una quan-
titat limitada d’oxigen. En aquest cas el procés que té lloc és:
15 g de carboni + 20 g de oxigen 35 g de monòxid de carboni
La relació que existeix entre les masses d’oxigen que reaccionen, en cada cas, amb 15 g de carboni,
és:
Observa que la relació es 2:1. Aquest resultat és general i constituïx la llei de les proporcions
múltiples, enunciada per Dalton en 1803, como a conseqüència de la seva teoria atòmica:
Les quantitats d'un mateix element que es combinen amb una quantitat fixa
d'un altre element per formar compostos diferents, mantenen entre si una
relació de números enters senzills del tipus 1:1, 2:1, 2:3, 3:4 o similars.
EXERCICIS
6. Quan un reactiu no es consumeix per complet en un procés químic es diu que està en excés i
si es consumeix del tot, quedant altres reactius sense consumir, s'anomena reactiu limitant.
A la taula es mostra la quantitat de reactiu que s'utilitza en diverses síntesis del clorur de sodi
a partir de clor i sodi. Assenyala la quantitat de producte que s'obté en cada cas i indica si al-
gun reactiu està en excés o és un reactiu limitant.
Es prepara òxid d’alumini [Al2O3] amb diferents masses d’alumini i d’oxigen, que es combinen
com s’assenyala:
1 2 3
Al (g) 36,6 0,28 1,92
O2 (g) 32,5 0,25 1,71
a) Demostra que es compleix la llei de les proporcions definides.
b) Calcula la massa d'òxid d'alumini que s'obté en cada cas.
c)Calcula la quantitat d'oxigen que es combinaria amb 18 g d'alumini.
7. Fem reaccionar completament 2,91 g de crom amb 5,97 g de clor. En una altra experiència,
2,91 g de crom es combinen amb 3,99 g de clor. El clorur de crom que s'obté en cada cas és
diferent. Demostra que es compleix la llei de les proporcions múltiples.
En la seva obra "A New System of Chemical Philosophy", John Dalton va publicar, el 1808, la teoria
atòmica de la matèria. Aquesta teoria explica les lleis anteriors que, com hem vist, són
eminentment experimentals.
Les lleis de les proporcions definides i de les proporcions múltiples les podem explicar amb
els exemples que segueixen:
Una molècula d’oxigen reacciona amb dues molècules d’hidrogen per donar dues molècules
d’aigua.
EXERCICIS
9. Es prepara òxid d’alumini [Al2O3] amb diferents masses d’alumini i d’oxigen, que es
combinen com s’assenyala:
1 2 3
Al (g) 36,6 0,28 1,92
O2 (g) 32,5 0,25 1,71
a) Demostra que es complix la llei de les proporcions definides.
b) Calcula la massa d’òxid d’alumini que s’obté en cada cas.
c) Calcula la quantitat d’oxigen que es combinaria amb 18 g de alumini.
10. Cadascun dels següents fets posa en dubte la teoria atòmica de Dalton:
a) Excepte alguna excepció, els elements químics tenen diversos isòtops. Hi ha, per
exemple, carboni-12, carboni-13 i carboni-14.
b) L'àtom està format per protons, neutrons i electrons.
Assenyala en quins aspectes contradiuen aquestes dues realitats a la teoria atòmica de
Dalton.
El científic francès, J. Gay-Lussac va estudiar la relació entre volums de gasos que reaccionen
químicament. A l'estudiar la síntesi de l'aigua, on s'obté vapor d'aigua a partir d'oxigen i hidrogen
gasosos, Gai-Lussac va trobar una relació entre els volums dels gasos que es combinen i el volum
del vapor d'aigua que es forma.
Experimentalment va comprovar que, a temperatura constant, un volum qualsevol d'oxigen
reaccionava amb doble volum d'hidrogen, el volum de vapor d'aigua que s'obtenia era igual al
d'hidrogen, és a dir,
1 volum de oxigen + 2 volums d’hidrogen 2 volums de vapor d’aigua
Quan reaccionen químicament els gasos es comporten sempre així. Gay-Lussac ho confirmà en
molts casos:
1 volum d’oxigen + 1 volum de nitrogen 2 volums de monòxid de nitrogen
1 volum de nitrogen + 3 volum d’hidrogen 2 volums d’amoníac
Recolzant-se en aquestes experiències, Gai-Lussac va formular la llei dels volums de combinació:
Perquè es compleisca aquesta llei els volums han d'estar mesurats en les mateixes condicions de
pressió i temperatura.
La teoria atòmica de Dalton no explica la llei dels volums de combinació. En la síntesi del monòxid
de nitrogen s'ha de complir, a nivell atòmic, la següent relació:
1 àtom d’oxigen + 1 àtom de nitrogen 1 “àtom” de monòxid de nitrogen
ja que, segons Dalton, l'oxigen i l'hidrogen estan formats per àtoms individuals. Per tant, la relació
entre volums ha de ser:
1 volum d’oxigen + 1 volum de nitrogen 1 volum de monòxid de nitrogen
lo que no es cert, ja que s’obtenen dos volums de monòxid de nitrogen i no un.
Per poder explicar la llei dels volums de combinació, Avogadro proposà la següent hipòtesi:
Això explica que la relació entre volums dels gasos que intervenen en una reacció siga senzilla.
Els àtoms són les porcions de matèria més petites que intervenen individualment en les reaccions
químiques, mentre que les molècules són estructures independents, formades per agrupacions
d'àtoms, característiques de cada compost.
La síntesi del monòxid de nitrogen s'explica ara tenint en compte que les molècules d'hidrogen i de
nitrogen són diatòmiques. Per tant,
EXERCICIS
11. Justifica els volums de combinació en la reacció de síntesi de l'amoníac.
12. Perquè es complisca la llei d'Avogadro hem de considerar que les molècules dels gasos
elementals són diatòmiques. Pots explicar-ho?
13. A què anomena Avogadro "gasos elementals"?
14. Justifica els volums de combinació de la reacció de síntesi de l'aigua.
15. Calcula el volum que ocupen 9 g d'aigua, mesurats a una atmosfera de pressió i 300 K.
16. Calcula el volum que ocupa l'aigua de l'exercici anterior, si es troba a 400 K.
Per representar els àtoms, utilitzem els símbols de la taula periòdica que ja coneixes de cursos
anteriors. Així és com representem, per exemple, el nitrogen i l'oxigen que són els dos
elements que formen el monòxid de nitrogen .
La massa atòmica és la massa d'un àtom. Dalton ja es va plantejar mesurar les masses atòmiques
d'alguns elements i ho va fer estudiant el comportament dels gasos en les reaccions químiques,
perquè coneixia bé les seves relacions, tant en massa com en volum.
La massa d'un àtom és molt xicoteta. Interessa, per tant, disposar d'un patró per mesurar masses
atòmiques del mateix ordre de magnitud que la massa a mesurar, perquè els números que
obtinguem no siguen grans ni xicotets.
D'aquesta manera, la massa atòmica del carboni-12 és 12 u. Coneguda aquesta massa, a partir de
les relacions de massa i volum que estableixen les equacions químiques, podem calcular la massa
atòmica d’altres elements.
La unitat de massa atòmica és la dotzena part de la massa de l'àtom de carboni-12. Per tant, en
expressar la massa atòmica de qualsevol altre element, l'estem referint a una unitat arbitrària de
mesura que hem pres com a patró.
El càlcul de masses moleculars relatives és molt senzill. Tan sols hem de saber les masses
atòmiques relatives dels elements que formen la molècula i la fórmula del compost, que
proporciona la relació en què es troben els elements en el compost.
EXERCICIS
17. Calcula la massa molecular relativa del monòxid de carboni [CO] i del diòxid de carboni
[CO2].
1r Batxillerat - Unitat 1 - 10 -
I.E.S. Marxadella - Torrent Departament de Física i Química
18. S'anomena àtom-gram d'un element al nombre de grams d'aquest que coincideix amb la
seua massa atòmica relativa i molècula-gram d'un compost al nombre de grams d'aquest
que coincideix amb la seva massa molecular relativa.
Amb aquesta informació:
Calcula les molècules-gram que hi ha en 2 kg d'aigua.
Calcula els àtoms-gram d'hidrogen atòmic i d'oxigen atòmic que tenim.
Si les molècules d'hidrogen i d'oxigen són H2 i O2, respectivament, calcula les molècu-
les-gram d'hidrogen i oxigen molecular que hi ha en 1 kg d'aigua.
19. Assenyala en quina de les següents mostres hi ha major quantitat de molècules d'aigua:
g d'aigua.
molècules-gram d'aigua.
molècules d'aigua.
20. Calcula el nombre d'àtoms que conté en total una mostra de carbonat de calci, sabent que
la seva massa és .
21. En l'exercici anterior, quants àtoms de carboni tenim? I de calci?
22. Calcula el nombre d'àtoms d'oxigen que tenim a la mostra de la segona qüestió, i la seva
massa, expressada en unitats SI.
massa massa
Àtom àtom
u kg u kg
H 1,00797 1,6738 · 10-27 Cl 35,453 5,8870 · 10-26
C 12,011 1,9944 · 10-26 Ca 40,08 6,655 · 10-26
N 14,0067 2,3258 · 10-26 Fe 55,847 9,2734 · 10-26
O 15,99994 2,6568 · 10-26 Au 196,9665 3,2706 · 10-25
Na 22,9898 3,8175 · 10-26 Hg 200,59 3,3308 · 10-25
La fórmula empírica d’un compost és aquella que indica la relació més senzilla en què
estan combinats els àtoms de cadascun dels elements.
La fórmula molecular en canvi, expressa la relació existent entre els nombres dels diferents
àtoms que formen part de la molècula real d’un compost.
Per poder determinar la fórmula molecular cal trobar primer la fórmula empírica, deduïble
fàcilment a partir de la composició centesimal.
Calculem els mols de cadascun dels elements dividint els percentatges entre la massa
atòmica de l’element corresponent
Si els quocients no són xifres senceres (que és el més habitual), dividim tots els valors entre
els més menut obtingut. Si encara no són xifres senceres, multipliquem tots els valors per el
nombre més menuts que ens permeta obtenir xifres senceres (o molt aproximadament
senceres)
La fórmula empírica obtinguda és relacionarà amb la fórmula molecular ja que els
coeficients que presenten els àtoms en la fórmula molecular seran múltiples tots dels que
1r Batxillerat - Unitat 1 - 11 -
I.E.S. Marxadella - Torrent Departament de Física i Química
EXERCICIS
23. Un hidrocarbur conté 85,63% de C i un 14,37 % d’H. Si la seua massa molecular és 28, calcu-
leu-ne la fórmula molecular.
24. Un cert sucre té la composició centesimal següent: 40% de carboni, 6,67% d’hidrogen i la res-
ta d’oxigen. Si la seua massa molar és de 180 g/mol, quina n’és la fórmula molecular
d’aquest?
El número d'Avogadro
El concepte de mol no és senzill d'entendre. S'ha d'abordar quan sapiguem què és un àtom, una
molècula o un ió, just abans d'iniciar el tema dedicat a les reaccions químiques i als càlculs este-
quiomètrics.
En parlar dels àtoms ens hem hagut d'enfrontar al problema de determinar la seva massa. I, per
mesurar-la, hem hagut de definir prèviament la unitat de massa atòmica (u).
-27
(1 u = 1,66·10 kg)
Però, mesurar la massa dels àtoms en u no resol el problema, ja que les nostres balances no mesu-
ren u, estan graduades en grams, que és una unitat de massa acceptable a "escala humana" (no
atòmica).
El més raonable serà, per tant, relacionar els dos mons (el microscòpic, d'àtoms i molècules, amb
el macroscòpic, de la nostra vida diària).
Per això, els químics van trobar una solució. Es van preguntar quants àtoms de 12C es necessita
reunir per que la seva massa fos, no 12 u (escala atòmica), sinó 12 grams (escala humana). És a dir,
quants àtoms cal agafar perquè la seva massa siga igual a la massa atòmica expressada en
grams? La resposta és el número d'Avogadro:
1r Batxillerat - Unitat 1 - 12 -
I.E.S. Marxadella - Torrent Departament de Física i Química
Per obtenir sulfur de ferro (II) cal que els àtoms de ferro i sofre es combinen en proporció 1:1. És a
dir, haurem de tindre igual nombre d'àtoms de ferro que de sofre.
Però ... com comptar el incomptable? Encara que no ho semble, és prou fàcil, ja que els químics
tenen la balança.
Recorda que, tenint en compte la definició de u, si prenem una massa de sofre o de ferro que co-
incidisca, en grams, amb la seua massa atòmica, expressada en u, estarem agafant exactament
àtoms (de sofre o de ferro ).
Per garantir que prenem exactament igual nombre d'àtoms de sofre que de ferro, i d'acord amb
les masses atòmiques relatives de la taula periòdica, haurem de prendre g de sofre i g
de ferro.
És raonable, per tant, dir que hem de prendre una "unitat" de sofre i una altra de ferro. Aquesta
"unitat" es correspon amb una quantitat de cadascuna de les substàncies (una porció) que conté
un nombre idèntic d'unitats elementals (àtoms en aquest cas).
Lògicament, en ser una quantitat de matèria, podem assignar al mol una massa. Però no podem
identificar mol amb un nombre de grams, ni tampoc amb un número .
1r Batxillerat - Unitat 1 - 13 -
I.E.S. Marxadella - Torrent Departament de Física i Química
El que el químic agafa per efectuar les seues reaccions són determinades quantitats de substància,
que "fracciona" en unitats que contenen el mateix nombre d'unitats elementals i que, més tard,
reaccionaran (siguen àtoms, ions o molècules) per formar noves substàncies.
Exemple
Imagina que tenim 72,0 g de carboni. Des del punt de vista químic, tenim 6 unitats quími-
ques, a les que anomenem mols, ja que la massa d'un mol de carboni són 12,0 g).
Volem fer reaccionar aquest carboni amb oxigen gas, d'acord amb l'equació química:
necessitem tants mols de carboni com d'oxigen, encara que en aquest segon cas les unitats
elementals seran molècules.
D'acord amb l'equació química, sis mols de carboni reaccionen amb sis mols d'oxigen mo-
lecular.
1 mol de C
6,02·10 23 Conté 6,02·1023 àtoms de C
La seua massa és 12,0 g
1 mol de O2
6,02·10 23 Conté 6,02·1023 molècules de O2
La seua massa és 32,0 g
1 mol de CO2
6,02·10 23 Conté 6,02·1023 molècules de CO2
La seua massa és 44,0 g
6 mols de C (72,0 g)
6 mols de O2 (192,0 g)
1r Batxillerat - Unitat 1 - 14 -
I.E.S. Marxadella - Torrent Departament de Física i Química
Conclusions:
La magnitud de la qual és unitat el mol és la quantitat de substància (és a dir, una porció
de matèria amb unes propietats definides i fixes)
És mesurable la quantitat de substància? Sí, sempre que es defina una unitat de mesura
adequada. Per a algú que es dedica a la química, la unitat de mesura es defineix com la
quantitat d'aquesta substància que conté un nombre determinat (i molt gran) d'unitats
elementals.
Com el mol és, per definició, una quantitat de matèria, li correspon una massa determi-
nada (encara que diferent per a cada substància).
No es poden confondre mols amb grams: Un mol d'aigua no són d'aigua. Un mol
d'aigua és la quantitat d'aigua que conté molècules d'aigua. A aquesta quanti-
tat d'aigua, com a matèria, li correspon una massa de . (Ja sé que sembla el mateix,
però no ho és, si això no es té clar, vénen els errors conceptuals, tan difícils d’eradicar).
Tampoc es pot confondre el mol amb el número d'Avogadro . Un mol de zinc,
no són àtoms de zinc. El químic no pot comptar àtoms o molècules de forma
directa. Només pot manipular quantitats macroscòpiques de substàncies i això, precisa-
ment, és el mol: una determinada quantitat de substància, però no qualsevol: la que conté
el nombre d'Avogadro d'unitats elementals de la substància que estiguem considerant.
El realment interessant, i que fa útil al mol, és que permet una connexió senzilla entre el
món microscòpic (escala atòmica, nombre d'unitats elementals) amb el macroscòpic (es-
cala humana, grams): en prendre determinada quantitat de substància (que caracteritzem
per la seva massa, podem assegurar que conté un nombre fixe d'unitats elementals, la qual
cosa és vital a l'hora de plantejar una reacció química.
Sent rigorosos, hauríem especificar les partícules elementals a què ens referim, ja que no
és el mateix un mol d'àtoms d'oxigen, per exemple, que un mol de molècules d'oxigen. No
1r Batxillerat - Unitat 1 - 15 -
I.E.S. Marxadella - Torrent Departament de Física i Química
obstant això, la major part de les vegades no és necessària aquesta precisió, ja que la natu-
ralesa de les partícules queda prou clara.
Un mol de distintes substàncies
1 mol de H2O (acolorida de verd)
Quantitat de H2O que conté el NA
1 mol de S de molècules d’aigua.
Quantitat de S que conté el La seua massa és 18,0 g
NA d’àtoms de sofre.
La seua massa és 32,0 g
1 mol de Fe
Quantitat de Fe que conté
el NA d’àtoms de ferro.
La seua massa és 55,6 g
1 mol de Zn
Quantitat de Zn que conté el NA d’àtoms de cinc.
La seua massa és 65,5 g
1r Batxillerat - Unitat 1 - 16 -
I.E.S. Marxadella - Torrent Departament de Física i Química
28. En la taula es mostra el volum que hi ocupa determinada massa de gas, a temperatura cons-
tant, quan varia la pressió. Un del volums està mal mesurat. Assenyala quin és.
V (litres) P (atm)
A 36 1,0
B 16 2,0
C 12 3,0
D 9 4,0
30. Dos recipients, de 20 litres, contenen nitrogen i monòxid de nitrogen, sent la pressió 1 atm i
estant el primer a 273 K i el segon a 300 K. Es connecten entre sí i el conjunt arriba a una tem-
peratura de 15 ºC, sent el volum total 40 l. Calcula:
A. La pressió que exerceix el conjunt.
B. La pressió parcial de cada gas.
C. El nombre de mols de cada gas.
D. La fracció molar de cadascun d’ells.
31. L’aire té un 78% de nitrogen, un 21% d’oxigen i un 1% d’argó. Calcula la pressió parcial de ca-
dascun en un recipient que conté 10 l d’aire a pressió atmosfèrica i 25 ºC.
32. Es fa reaccionar un element, A, amb distintes quantitats d’un altre element, B. Les relacions
1r Batxillerat - Unitat 1 - 17 -
I.E.S. Marxadella - Torrent Departament de Física i Química
33. La massa molecular relativa del propà és 44. Amb aquestes dades, completa la taula
adient:
propà àtoms de
mols molècules grams carboni
0,12
51022
28
21024
34. En estat sòlid, les molècules de sofre estan formades per huit àtoms . Calcula:
A. El nombre d’àtoms de sofre que hi ha en 5 g de sofre.
B. El nombre de molècules de sofre a que hi corresponen.
C. El nombre de mols d’àtoms i de molècules de sofre que hi tenim en la mostra.
35. Un recipient metàl·lic conté 10 litres d’aire, mesurats en condiciones normals. S’introdueixen
3 litres d’oxigen, que es troben a 27 ºC y 750 mm Hg de pressió. La mescla arriba a una tem-
peratura de 7 ºC. Amb eixa informació, calcula:
A. La massa i el nombre de mols d’oxigen que s’introduixen en el recipient metàl·lic.
B. La pressió total de la mescla aire-oxigen en les condicions finals.
C. Si, inicialment, l’aire conté un 78% de nitrogen, un 21% d’oxigen i un 1% d’argó, en volum,
calcula la composició de la mescla final en percentatge.
36. El recipient de l’exercici anterior conté ara monòxid de carboni i diòxid de carbono a 300 K. La
pressió és 1,2 atm i el nombre de mols de monòxid de carboni és la quarta part que el de diò-
xid de carboni. Amb eixa informació, calcula:
A. Els mols de cada gas que conté el recipient.
B. La pressió parcial que exerceix cada gas sobre les parets del recipient.
C. La composició de la mescla en percentatge de mols, volum i massa.
1r Batxillerat - Unitat 1 - 18 -
I.E.S. Marxadella - Torrent Departament de Física i Química
6. Quan un reactiu no es consumeix per complet en un procés químic es diu que està en excés i si es
consumeix del tot, quedant altres reactius sense consumir, s'anomena reactiu limitant.
A la taula es mostra la quantitat de reactiu que s'utilitza en diverses síntesis del clorur de sodi a partir
de clor i sodi. Assenyala la quantitat de producte que s'obté en cada cas i indica si algun reactiu està
en excés o és un reactiu limitant.
Un mol de molècules de clor (gas) reacciona amb dos mols d'àtoms de sodi (sòlid), per donar dos mols
de molècules de clorur de sodi (sòlid).
Les proporcions estequiomètriques són, per tant: 1:2:2, com s'aprecia a l'observar els coeficients de
l'equació química ajustada.
Aquesta taula, es pot convertir en la que seguix, en la qual a cada casella s'ha expressat la quantitat de
substància en mols. Per aconseguir-ho, només cal dividir les quantitats de la primera columna per 71, ja que
es tracta de clor (Cl2), les de la segona columna per 23, que és la massa atòmica del sodi (Na) i les de la
tercera per 58 , 5, que és la massa molecular del clorur de sodi (NaCl).
1r Batxillerat - Unitat 1 - 19 -
I.E.S. Marxadella - Torrent Departament de Física i Química
7. Es prepara òxid d’alumini [Al2O3] amb diferents masses d’alumini i d’oxigen, que es combinen com
s’assenyala:
1 2 3
Al (g) 36,6 0,28 1,92
O2 (g) 32,5 0,25 1,71
Les proporcions estequiomètriques són, per tant: 4:3:2, com s'aprecia a l'observar els coeficients de
l'equació química ajustada.
Si expressem ara les dades de la taula en mols, tenint en compte que 1 mol d'alumini equival a 27 g
d'alumini i un mol d'oxigen gas equival a 32 g d'oxigen, resulta:
1 2 3
Al (g) 1,36 0,01 0,07
O2 (g) 1,02 0,01 0,05
Al/O2 1,33 1,33 1,33
Observa que el quocient es constant en tots el casos, la qual cosa demostra la llei de les proporcions
definides.
8. Fem reaccionar completament 2,91 g de crom amb 5,97 g de clor. En una altra experiència, 2,91 g de
crom es combinen amb 3,99 g de clor. El clorur de crom que s'obté en cada cas és diferent. Demostra
que es compleix la llei de les proporcions múltiples.
No sabem de què compostos de crom parlem, però les valències del crom són +2, +3 i +6.
En el primer dels dos suposats reacciona un àtom de crom per tres de clor. El compost és, per tant, ,
és a dir, triclorur de crom o clorur de crom (III).
En l'altre suposat, reacciona un àtom de crom per dos de clor. El compost serà, per tant, , és a dir,
diclorur de crom o clorur de crom (II).
1r Batxillerat - Unitat 1 - 20 -