Professional Documents
Culture Documents
i estequiometria
1 | Introducció
Les unitats següents contenen conceptes molt impor tants que s’estudien
per primera vegada amb un cer t aprofundiment.
Per poder entendre bé l’equilibri químic és del tot necessari haver consoli-
dat l’estudi quantitatiu dels gasos, la llei de Dalton de les pressions par-
cials i els càlculs estequiomètrics en reaccions irreversibles.
Per entendre bé les reaccions de transferència de protons, de transferència
d’electrons, i de precipitació, és necessari, a més a més, consolidar els
càlculs sobre solucions de diferent composició.
Per aquests motius hem cregut convenient proposar nous exemples i acti-
vitats sobre gasos, solucions i estequiometria. Algunes de les activitats
presenten una mica més de dificultat que les de primer de batxillerat.
També s’aprofundeix en l’estudi dels gasos, amb la introducció del càlcul
de la velocitat de difusió i el model de gasos reals que expliquen les desvia-
cions respecte del compor tament ideal.
2 | Gasos
recorda que
(2)
essent M la massa d’un mol d’un gas, massa molar, i, per tant:
(3)
L’equació (3) ens permet trobar masses moleculars de gasos si, experimentalment, es determinen p, V, m
i T. Com que m/V és la densitat del gas, ρ, l’equació (3) es transforma en:
i (4)
L’equació (4) ens permet trobar la densitat d’un determinat gas a condicions de pressió i temperatura
diferents i, inversament, coneixent la densitat d’un gas a una pressió i temperatura determinades, podem
trobar la seva massa molar, M, i per tant la seva massa molecular.
Els valors de la massa molar, M, i de la densitat, ρ, trobats a par tir de les equacions (3) i (4), no són del tot
exactes, ja que apliquem als gasos reals les lleis dels gasos per fectes.
Les desviacions són més petites com més baixa és la pressió i més alta la temperatura.
La densitat d’un gas, A, respecte d’un altre, B, s’anomena densitat relativa, ρr, i ens indica les vegades que
el gas A és més dens que el gas B, mesurats tots dos en les mateixes condicions de pressió i
temperatura.
42
La densitat relativa d’un gas respecte d’un altre és igual al quocient de les seves masses moleculars
(o dels seus pesos moleculars):
(5)
L’expressió (5) permet trobar la massa molecular d’un gas A, coneixent la massa molecular del gas B i la
densitat relativa.
Mescla de gasos
En una mescla de gasos, cada gas exerceix la seva pròpia pressió, que és independent de la pressió exer-
cida pels gasos restants que constitueixen la mescla.
S’anomena pressió parcial d’un gas B en una mescla de gasos, la pressió que exerciria el gas B si tot
sol ocupés tot el volum de la mescla, a la mateixa temperatura. Se simbolitza per pB.
De la definició de pressió parcial es dedueix que, en una mescla de gasos A, B i C, la pressió parcial del gas
B compleix:
pB V = nB R T
La pressió total, pt, exercida per una mescla de gasos és igual a la suma de les pressions parcials de
tots els seus components (llei de Dalton de les pressions parcials).
ptotal = pA + pB + pC…
pt V = nt R T
pB V = nB R T i pt V = nt R T
tindrem:
La pressió parcial d’un gas B, en una mescla de gasos, és igual a la pressió total multiplicada per la
fracció molar del gas B.
El quocient nB/nt s’anomena fracció molar del gas B en la mescla gasosa i s’acostuma a representar
per χB.
La fracció molar és un nombre abstracte, més petit que la unitat, ja que significa el nombre de mols que hi
ha d’un component en un mol de mescla. La suma de les fraccions molars és igual a la unitat.
43
1 1
m1 v 21 = m2 v 2
2
2 2
v1 m1
=
v2 m2
Per tant, a una temperatura donada, com més gran és la massa de les
molècules de gas menor serà la seva velocitat mitjana i també la seva velo-
citat de difusió.
Aquesta propietat s’utilitza per separar per difusió els isòtops continguts
en una substància gasosa. El mètode es va aplicar per primera vegada a
escala industrial durant la Segona Guerra Mundial, per separar l’urani-235
de l’urani-238 per difusió del gas hexafluorur d’urani. L’urani-235 és fisio-
nable, el 238 no.
44
EXemplEs
1. Un recipient tancat de 10,0 dm3 conté nitrogen a 250 °C i a 103 Pa de pressió. Calcula:
a) El nombre de molècules de nitrogen que conté el recipient.
b) La massa de nitrogen.
c) La densitat del gas en les condicions de pressió i de temperatura indicades i la densitat en c. n.
Expressa els resultats en el SI.
a) Per trobar les molècules de nitrogen, primer s’ha de calcular la quantitat de nitrogen, n (N2), a partir de:
p V = n R T;
Substituint:
c) Apliquem:
Si s’expressen totes les dades en el SI, la densitat ens vindrà expressada en kg/m3.
p = 103 Pa
M (N2) = 28 × 10–3 kg/mol
R = 8,31 J/K mol
T = 523 K
Substituint en l’equació anterior:
Per calcular la densitat del gas, en cas que estigui en c. n., només hem de recordar que:
Però en c. n., el volum que ocupa un mol de gas (volum molar) és 22,4 dm3. Per tant, la densitat
del nitrogen en c. n. és:
1,25
45
2. Dos recipients tancats d’igual volum contenen dos gasos diferents, A i B. Tots dos gasos estan a la
mateixa temperatura i pressió. La massa de gas A és 1,62 g; mentre que la de B, que és metà, és
0,54 g. Quin dels gasos següents ha de ser A? SO2, SO3, O3, CH3—CH3.
Com que els dos gasos ocupen el mateix volum i estan a igual pressió i temperatura, contenen el mateix
nombre de molècules i, per tant, el mateix nombre de mols (Llei d’Avogadro).
Si n (A) = n (B):
i MA = 48 g/mol
Dels quatre gasos, SO2, SO3, O3, i CH3—CH3, l’únic que té una massa molecular 48 és l’ozó, O3.
3. Un recipient de volum 5,0 dm3, a la temperatura de 400 K, conté un 30 % en volum d’heli i la resta és
oxigen. La massa total dels gasos és 3,0 g. Calcula:
a) La massa molecular mitjana de la mescla gasosa.
b) La pressió total a l’interior del recipient.
a) La composició de la mescla exposada en tant per cent en volum és la mateixa que l’expressada en
tant per cent en mols.
La massa total, m, de 100 mols de mescla gasosa és:
–
Si M és la massa molar mitjana de la mescla, tindrem:
El numerador de la fracció és la massa en grams de 100 mol de mescla. En dividir per 100 mol de
mescla s’obté la massa mitjana d’un mol.
La massa molecular mitjana de la mescla és, doncs, 23,6. Aquest resultat ens indica que si la mescla
gasosa d’heli i oxigen estigués formada per un sol gas la seva massa molecular seria de 23,6.
b) pt V = nt R T i (1)
Substituint a (1):
46
Concentració en massa
La concentració en massa indica la massa de solut dissolta en cada unitat de volum de solució. En el SI,
la unitat és el kg/m3, però en els laboratoris s’utilitza habitualment el g/dm3 (o g/L), que ens indica els
grams de solut dissolts en cada dm3 de solució (o en cada litre de solució).
Concentració
La IUPAC recomana que s’utilitzi el terme concentració per indicar la quantitat de substància (nombre de
mols) dissolta en cada unitat de volum de solució. En el SI, la unitat és el mol/m3, però habitualment
s’utilitza el mol/dm3 (o el mol/L). La composició d’una solució en mol/dm3 s’anomena tradicionalment
molaritat.
Si B és el solut dissolt, l’expressió [B] es llegeix «concentració de B» i s’expressa en mol/dm3.
S’utilitza molt l’abreviatura 1 M per indicar que una solució conté un mol de solut dissolt en un litre de
solució.
En general, si la substància B és el solut:
Molalitat
La molalitat és la quantitat de substància (nombre de mols) dissolta en cada unitat de massa de dissolvent
(no de solució). S’expressa en mol/kg.
47
Fracció molar
La fracció molar d’un dels components d’una solució és el quocient entre el nombre de mols d’aquest com-
ponent i el nombre de mols de tots els components.
Així, per exemple, si n d i n s són els mols de dissolvent i de solut respectivament, la fracció molar de
solut és:
i la del dissolvent:
La fracció molar és un nombre abstracte més petit que la unitat. La suma de les fraccions molars és
sempre igual a la unitat.
EXemplEs
4. a) Calcula la massa de CuSO4 · 5H2O, sòlid, (sulfat de coure (II) pentahidratat) es necessiten per pre-
parar 100 g d’una solució al 2,0 % en CuSO4.
b) Explica com es prepararia aquesta solució al laboratori.
El CuSO4 · 5H2O és una sal hidratada i la seva fórmula ens indica que, en estat sòlid, per cada mol de
CuSO4 hi ha 5 mols d’aigua, que s’anomena aigua de cristal·lització.
En dissoldre en aigua CuSO4 · 5H2O, l’aigua de cristal·lització s’incorpora a l’aigua destil·lada afegida.
a)
b) En una balança es pesen 3,1 g de CuSO4 · 5 H2O i es passen a un vas de precipitats de 250 cm3. S’hi
afegeixen (100 - 3,1) g d’aigua per obtenir així 100 g de solució. Com que resulta més còmode
mesurar amb la proveta un volum de líquid que no pesar-lo utilitzant una balança, es mesuren
96,9 cm3 d’aigua destil·lada, s’afegeixen al vas que conté la sal i amb una vareta s’agita fins a la
solució total.
48
5. La concentració en massa d’una solució aquosa de carbonat de potassi és de 389,4 g dm–3. La densitat
d’aquesta solució és ρ = 1,299 g cm–3. Calcula:
a) La composició de la solució expressada en tant per cent en massa de solut.
b) La fracció molar de cada component.
a) La solució de carbonat de potassi conté 389,4 g de solut dissolt a cada dm3 de solució.
Si ρ = 1,299 g cm–3, 1 dm3 de solució té una massa de 1 299 g i conté 389,4 g de carbonat de
potassi dissolt. Per tant:
Obser va que, si la composició d’una solució s’expressa en massa de solut dissolt en un volum
donat de solució i s’ha d’expressar en tant per cent en massa, és necessari conèixer la densitat
de la solució, per poder passar de volum de solució a massa de solució.
b)
Les masses molars del K2CO3 i del H2O són, respectivament, 138,2 g mol–1 i 18,01 g mol–1.
El nombre total de mols en els 100 g de solució és:
49
b) En diluir una solució la massa de solut no varia, ja que només s’hi afegeix dissolvent.
La quantitat de H2SO4 per preparar 500 cm3 de solució diluïda és:
7. Calcula quants grams d’un àcid sulfúric del 90 % en massa has d’afegir a 2 000 g d’un àcid sulfúric,
del 98 % en massa, per obtenir un àcid del 95 % en massa.
Sigui x la massa en grams d’àcid del 90 %. En mesclar les dues solucions, la massa total serà de (2 000 + x) g
Es complirà que:
Fent operacions:
x = 1 200 g
8. Es mesclen 200 cm3 d’una solució de clorur de potassi 0,10 mol/dm3 amb 500 cm3 d’una solució de
sulfat de potassi 0,2 mol/dm3. Suposant volums additius, calcula la nova concentració (mol/dm3)
d’ions potassi.
Com que tant el clorur de potassi com el sulfat de potassi són compostos iònics, el procés de solució
del clorur de potassi, KCl, en aigua, es pot expressar així:
(K+, Cl–)s K+(aq) + Cl–(aq) (1)
i el sulfat de potassi, K2SO4:
(2 K+, SO42–)s 2 K+(aq) + SO2–
4(aq)
(2)
Segons (1), per cada mol de KCl dissolt, la solució conté 1 mol K+ i un mol de Cl–.
Segons (2), per cada mol de K2SO4 dissolt, la solució conté 2 mol de K+ i un mol de SO42–.
50
Volums additius vol dir que, en mesclar totes dues solucions, el volum total obtingut és igual a la suma
dels volums mesclats. Per tant, el volum total de solució és 700 cm3 i la concentració final d’ions
potassi és:
Nota: tingues en compte que no sempre que es mesclen dues o més solucions els volums són
additius.
6 | Estequiometria
9. Una mescla d’oxigen i hidrogen que conté un 20 % (en massa) d’hidrogen està sotmesa a la pressió
d’1,0 × 104 Pa i a la temperatura de 300 K.
a) Calcula la pressió parcial de cada gas.
b) Si aquesta mescla està continguda en un recipient d’1,0 dm3 i s’hi fa saltar una guspira elèctri-
ca, els gasos reaccionen i s’obté aigua. Calcula la massa d’aigua obtinguda.
a) La pressió parcial d’un gas en una mescla de gasos, la podem calcular coneixent la pressió total i
el nombre de mols de cada component:
51
Segons (3), si reaccionen els 8,0 × 10–4 mol de O2 es necessiten 1,6 × 10–3 mol de H2 i, com que
n’hi ha 3,2 × 10–3, aquest darrer gas hi és en excés. El O2 és el reactiu limitant que reaccionarà
totalment. La massa d’aigua obtinguda serà:
10. Un recipient de 20,0 dm3, a la temperatura de 300 K, conté inicialment 3,20 g de metà, 1,30 g d’etí
(o acetilè) i 19,20 g d’oxigen. Si s’hi fa saltar una guspira elèctrica, els gasos reaccionen i s’obté
diòxid de carboni i vapor d’aigua. Calcula la pressió a dins del recipient una vegada els gasos hagin
reaccionat, si la temperatura s’eleva a 450 K.
La pressió total, pt, a l’interior del recipient, una vegada els gasos hagin reaccionat, es pot calcular
sabent que:
pt V = nt R T (1)
on: V = 20,0 dm3; T = 450 K i nt = nombre total de mols gasosos en finalitzar la reacció.
Per trobar el valor de pt, s’ha de calcular en primer lloc nt.
Les equacions químiques corresponents als processos que han tingut lloc a l’interior del recipient són:
CH4(g) + 2 O2(g) CO2(g) + 2 H2O(g) (2)
CH≡CH(g) + 5/2 O2(g) 2 CO2(g) + H2O(g) (3)
De l’equació (2) es dedueix que, per cada mol de CH4 que reacciona, es necessiten 2 mols de O2 i
s’obtenen 3 mols de gasos. Segons (3), per cada mol de CH≡CH que reacciona es necessiten 2,5
mols de O2 i s’obtenen 3 mols de gasos.
Les quantitats inicials de O2 , CH4 i CH≡CH són:
Si n (O2) és la quantitat de O2 necessària perquè reaccionin els 0,200 mol de CH4 i els 0,050 mol de
CH≡CH:
Com que disposem de 0,600 mols de O2, aquest gas hi és en excés. Una vegada els gasos hagin reac-
cionat, el recipient contindrà CO2, H2O i (0,600 – 0,525) mols de O2 sobrant.
52
El nombre de mols de gasos, obtinguts en reaccionar els 0,200 mol de CH4 i els 0,050 mol de CH ≡ CH,
és:
11. Tant el clorat de potassi, KClO3(s), com el perclorat de potassi, KClO4(s), es descomponen en escalfar-
los i s’obté clorur de potassi KCl(s), i oxigen.
Una mostra de 2,0 g conté només una mescla de clorat i perclorat de potassi. En escalfarla, en un
recipient obert, queda un residu sòlid, la massa del qual és 1,2 g.
a) Escriu, igualades, les equacions químiques corresponents als processos que hi han tingut lloc.
b) Calcula la composició de la mostra analitzada.
b) Segons (1), en descompondre’s un mol de KClO3 s’obté un mol de KCl; i segons (2), un mol de
KClO4 dóna lloc, en descompondre’s, a un de KCl.
Sigui x la massa, en grams, de KClO3 a la mostra inicial. La massa de KClO4 serà (2,0 – x). Podem
plantejar l’equació següent:
53
12. Es disposa d’una mescla de clorur de sodi i clorur de potassi purs. Per determinar la composició de
la mescla, se’n pesen 1,180 g, es dissolen en aigua i s’hi afegeix un excés de solució de nitrat
d’argent i s’obté un precipitat de clorur d’argent. El precipitat se separa per filtració, es renta,
s’asseca i es pesa. La massa del clorur d’argent obtingut és de 2,450 g.
a) Escriu les equacions químiques corresponents als processos descrits.
b) Calcula la composició de la mescla, expressada en tant per cent en massa de clorur de sodi.
b) La massa de AgCl obtinguda en reaccionar el NaCl més la massa obtinguda en reaccionar el KCl
és igual a 2,450 g.
Si anomenem x la massa, en grams, de NaCl a la mostra inicial (1,180 – x), serà la massa de KCl
a la mateixa mostra. Sabent que M(NaCl) = 58,45 g mol–1 i M(KCl) = 74,55 g mol–1, podem plantejar
l’equació següent:
Fent operacions:
x = 0,343 g
Per tant, la mescla analitzada conté 0,343 g de NaCl i 0,837 g de KCl.
Expressat el resultat en tant per cent en massa de clorur de sodi:
54
55
He Ne Ar Kr Xe Rn
Nombre atòmic 2 10 18 36 54 86
Nombre d’isòtops 2 3 3 6 9 (1)
Massa atòmica 4,0026 20,179 39,0983 83,80 131,29 222,018
Abundància a l’aire (ppm) 5,24 18,18 93,40 1,14 0,087 Traces
Primera energia d’ionització (kJ mol ) -1
2372 2080 1520 1351 1170 1037
Punt de fusió (°C) * –248,61 –189,37 –157,20 –111,80 –71
Punt d’ebullició (°C) –268,93 –246,06 –185,86 –153,35 –108,13 –62
Densitat a 25 °C i 1013 hPa (1 atm)
0,1785 0,89994 1,78403 3,7493 5,8971 9,73
(mg cm-3)
* L’heli és l’únic líquid que no pot solidificar-se únicament disminuint la temperatura. Cal augmentar també la pressió.
56
AC T I V I T A T S
Gasos 11 Un recipient de 10,0 dm3 conté 1,50 g d’età
i 0,50 g d’heli a la temperatura de 30 °C.
1 Calcula el nombre d’àtoms que formen les Calcula:
molècules de butà contingudes en un recipi- a) La massa molecular mitjana de la mescla
ent de 100 cm3, a la pressió de 101 kPa i a gasosa.
la temperatura de 400 K. b) La pressió parcial de l’età.
c) La fracció molar de l’heli.
2 Un recipient d’acer de 30 dm3 conté heli
comprimit a la pressió de 1013 kPa 12 En un recipient de 5,0 dm3 que conté argó en
(10 atm). Si l’heli s’empra per omplir globus, c. n., s’hi introdueixen 2,0 dm3 d’oxigen a
calcula quants se’n podran omplir amb l’heli 2,0 × 105 Pa i 300 K. El recipient, tancat,
del recipient, si cada globus té un volum de s’escalfa després fins a la temperatura
400 cm3 i la pressió a l’interior és de de 330 K.
1013 hPa (1 atm). Considera la temperatura Calcula:
constant. a) La pressió a l’interior del recipient, quan
la temperatura és de 330 K.
3 La densitat d’un gas a 0 °C i 105 Pa és
b) La temperatura a la qual s’ha de
d’1,43 kg m–3. Calcula la densitat d’aquest
refredar la mescla gasosa perquè la
gas a 300 K i 104 Pa.
pressió a l’interior del recipient sigui
4 Calcula la massa molecular d’un gas, si d’1,5 × 10 5 Pa.
experimentalment s’han trobat les dades
següents: 13 Un recipient tancat conté una mescla gasosa
formada per un 80 % en massa d’oxigen i un
massa del gas, m = 2,90 g
20 % en massa d’hidrogen. Si la pressió a
volum ocupat pel gas, V = 2,40 dm3 l’interior del recipient és de 100 hPa, calcula
temperatura del gas, T = 300 K la pressió parcial de cada gas.
pressió exercida pel gas, p = 1,00 × 105 Pa
6 Quina és la densitat relativa del O2 respecte 14 Es mesclen 250 cm3 d’una solució 0,2 mol dm–3
del H2, si tots dos gasos s’han mesurat a de clorur de potassi, amb 300 cm3 de solu-
pressió i temperatura iguals? ció 0,1 mol dm–3 de nitrat de potassi.
Suposant volums additius, calcula:
7 En condicions iguals de pressió i temperatu-
a) La concentració en ions clorur i en ions
ra, quin gas és més dens, el metà o l’oxigen?
potassi de la solució resultant.
Raona la resposta.
b) El nombre d’ions nitrat que hi ha en 1 cm3
8 La densitat relativa d’un gas respecte de de la solució resultant.
l’heli és de 7,5. Calcula la massa molecular
15 Una solució aquosa conté 3,00 g de glucosa
del gas.
(C6H12O6), 4,23 g de sacarosa (C12H22O11) i
9 Un recipient tancat de 500 cm3, a 300 K, 90,40 g d’aigua. Troba:
conté 6,40 × 10–3 g d’oxigen, 0,02 g d’argó i a) El tant per cent en massa de cada compo-
0,10 g de metà. Calcula la pressió total exer- nent a la solució.
cida per la mescla i la pressió parcial de b) El nombre de molècules de glucosa i saca-
cada un dels seus components. rosa que hi ha a cada gram de solució.
10 Calcula el volum d’un recipient que conté 16 Un àcid nítric concentrat de densitat
0,313 mols de N2 i 0,114 mols de O2, ρ = 1310 kg m–3 conté un 50,0 % en massa
a la temperatura de 20 °C i pressió de HNO3. Calcula:
1,00 × 105 Pa. a) La seva molalitat.
57
b) La seva concentració (mol dm–3). gran despreniment de calor. A més, com que
c) Els grams de solut dissolts en cada dm3 produeix cremades greus a la pell, s’ha de
de solució (concentració en massa). manipular amb molta precaució, abocant
sempre l’àcid sobre l’aigua lentament i agi-
17 Es dissolen en aigua 135 g de sucre (sacaro- tant, i MAI aquesta sobre l’àcid.
sa), C12H22O11, fins a obtenir 1,0 dm3 de
solució. La densitat de la solució obtinguda 22 Un àcid acètic concentrat conté un 85 % en
és ρ = 1050 kg m–3. Calcula: massa de CH3–COOH, i la seva densitat a
a) La seva molalitat. 20 °C és ρ = 1,069 g cm–3. Calcula el volum
b) La seva concentració (mol dm–3). d’àcid concentrat que es necessita per
preparar 5 dm3 de solució d’àcid acètic
18 Calcula el nombre total d’ions nitrat i ions 0,5 mol dm–3. Explica com es prepararia
calci que hi ha en un cm3 d’una solució, aquesta solució al laboratori.
obtinguda dissolent 2,36 g de nitrat de calci
tetrahidratat, fins a obtenir un dm3 de 23 Calcula la massa d’aigua que s’ha d’afegir a
solució. 100 g d’un àcid nítric concentrat, del 60 %
en massa, per obtenir una solució al 10 % en
19 Es mesclen 200 cm3 d’una solució massa.
0,2 mol dm–3 d’àcid nítric amb 500 cm3
d’una solució 0,1 mol dm–3 d’àcid clorhídric. 24 Calcula la concentració en massa (g dm–3)
Calcula la concentració en H+(aq) de la solució d’una aigua oxigenada de 10 volums.
resultant. Suposa volums additius. Nota: L’aigua oxigenada és una solució de però-
Nota: Recorda que les solucions aquoses d’àcid xid d’hidrogen (líquid xaropós i incolor) en
nítric i àcid clorhídric es compor ten com a aigua.
àcids for ts. En una solució diluïda, tots dos El peròxid d’hidrogen, H2O2, es descompon fàcil-
àcids estan totalment ionitzats. ment, segons el procés:
2 H2O2(l) 2 H2O(l) + O2(g)
20 En un laboratori es disposa d’una solució
La composició de les solucions aquoses de
concentrada d’àcid clorhídric (flascó d’ori-
peròxid d’hidrogen s’expressa correntment
gen). A l’etiqueta del recipient que conté
en el comerç, en volums (aigua oxigenada
aquest àcid hi consten les dades següents:
de 10 volums, de 30 volums, etc.), i ens
densitat de la solució: 1,18 g/cm3; 35,2 %
indica el nombre de dm3 d’oxigen, en c. n.,
en massa de solut;
que es pot obtenir de la descomposició del
a) Calcula la concentració de la solució peròxid d’hidrogen contingut en un dm3 de
concentrada. solució.
b) Calcula quin volum de la solució concen-
Així, un dm3 d’aigua oxigenada de 10 volums
trada es necessita per preparar 500 cm3
ens donarà, quan es descompongui el H2O2
d’una solució 0,10 mol dm–3 d’àcid
dissolt, 10 dm3 de O2 en c. n.
clorhídric.
c) Explica com es prepararia aquesta solució
al laboratori.
Estequiometria
21 a) Calcula el volum d’un àcid sulfúric concen-
trat, de densitat 1,89 g cm–3 i 93,2 % en 25 El carboni (grafit) crema amb l’oxigen i s’obté
massa de H2SO4, que es necessita per pre- diòxid de carboni. Es cremen 5,0 g de carbo-
parar 250 cm3 d’una solució 0,10 mol dm–3 ni i el diòxid de carboni obtingut es fa passar a
d’àcid sulfúric. través d’1,0 dm3 d’una solució de 2,0 mol dm–3
b) Què s’ha de fer per preparar aquesta solu- d’hidròxid de potassi. El diòxid de carboni
ció diluïda? reacciona amb l’hidròxid de potassi,
Nota: L’àcid sulfúric concentrat es dissol en segons:
aigua en qualsevol proporció amb CO2(g) + 2 KOH(aq) K2CO3(aq) + H2O(l)
58
59
es dissol en aigua fins a obtenir 100 cm3 de 41 Un recipient tancat de 5 dm3 conté 0,050 mol
solució. 10,0 cm3 de solució necessiten de metà, 0,010 mol d’età, 0,010 mol d’heli
9,0 cm3 d’àcid sulfúric 0,10 mol dm–3 per a la i 0,14 mol d’oxigen a la temperatura de 0 °C.
seva neutralització. a) Calcula la composició de la mescla en
Calcula la composició de la mescla tant per cent en massa i en tant per cent
analitzada. en volum.
b) Si es fa saltar una guspira elèctrica a l’in-
37 Es disposa d’una mescla de NaOH i Ca(OH)2,
terior del recipient, el metà i l’età reaccio-
la composició de la qual es vol conèixer. Per
nen i s’obté diòxid de carboni i vapor
això, es pesen 1,54 g d’aquesta mescla i es
d’aigua. Calcula la pressió parcial del
dissolen en aigua fins a obtenir 100,0 cm3 de
diòxid de carboni i la de l’oxigen en la
solució. 10,0 cm3 d’aquesta solució neces-
mescla gasosa final, si la temperatura
siten 16,0 cm3 d’àcid clorhídric 0,25 mol dm–3
s’eleva fins a 150 °C.
per a la seva neutralització. Troba, amb
aquestes dades, la composició de la mostra 42 El clor (gas) es pot obtenir al laboratori, en
analitzada. quantitats petites, fent reaccionar el diòxid
de manganès amb àcid clorhídric concen-
38 Es té un aliatge d’alumini i zinc, la composi-
trat, segons la reacció següent:
ció del qual es vol conèixer. Per això, es pesa
1,00 g d’aliatge i es fa reaccionar amb un MnO2(s) + 4 HCl(aq) MnCl2(aq)+ Cl2(g) + 2 H2 O(l)
excés d’àcid clorhídric diluït. L’alumini i el
Calcula el volum a 0 °C i 105 Pa que s’obtindrà
zinc reaccionen amb l’àcid i s’obtenen, res-
pectivament, clorur d’alumini i clorur de zinc, en fer reaccionar 100,0 g de pirolusita del
solubles. A cada reacció es desprèn hidro- 61,0 % de riquesa en MnO2 amb 0,800 dm3
gen. L’hidrogen desprès, mesurat a 300 K i d’una solució de HCl del 35,2 % en massa i
1,01 × 105 Pa, ocupa un volum d’1,2 dm3. densitat 1,175 g cm–3.
Calcula, amb aquestes dades, la composició
d’aquest aliatge.
Investiga
39 Es té una mostra líquida d’etanol impurificat
per metanol. 1,00 g d’aquesta mostra es 43 Investiga sobre l’obtenció d’aigua potable a
crema amb excés d’oxigen i s’obté aigua i par tir de l’aigua de mar.
1,87 g de diòxid de carboni.
Calcula el percentatge d’etanol a la mostra 44 Investiga sobre Daniel Bernoulli, precursor
analitzada. científic de la teoria cinètica.
60