QUÍMICA

Tema 1. Conceptes fonamentals

Química
Tema 1. Conceptes fonamentals
 Química
Tema 1. Conceptes fonamentals

CLASSIFICACIÓ DELS SISTEMES MATERIALS

HOMOGENIS: Presenta en la seva totalitat les mateixes propietats

intensives.
• SUBSTÀNCIES PURES: Elements i compostos
• DISSOLUCIONS són mescles homogènies de dos o més
substàncies

HETEROGENIS: Presenten propietats intensives que varien d'unes zones a unes

altres. Cada conjunt de zones amb propietats intensives iguals rep el nom de fase.
La superfície de separació entre elles es diu interfase.
Ex: el granit, mica, quars, emulsions aigua-oli ...
 Química
Tema 1. Conceptes fonamentals

LES DISSOLUCIONS
Una dissolució és una mescla homogènia de dos o més components.

El dissolvent és el component majoritari, i és el que determina l’estat de la matèria en el

qual existeix una dissolució.

El(s) solut(s) és el component minoritari.

 Química
Tema 1. Conceptes fonamentals

LES DISSOLUCIONS. Classificació

TIPUS DE ESTAT FÍSIC DEL ESTAT ORIGINAL EXEMPLES
DISSOLUCIÓ DISSOLVENT DEL SOLUT
NaCl(s) en aigua (salmorra)
SÒLID I2(s) en C2H5OH (alcohol iodat)
LÍQUIDA LÍQUID CH3COOH(l) en aigua (vinagre)
LÍQUID C2H5OH(l) en aigua (aiguardent)
CO2(g) en aigua (aigua gasificada)
GAS O2(g) en aigua (“respiració” organismes aquàtics)
Aliatges: C(s) en Fe(s) (acer)
SÒLID Zn(s) en Cu(s) (llautó)
SÒLIDA SÒLID Amalgames: Hg(l) en Ag(s) (amalgama dental)
LÍQUID Hg(l) en Au(s) (amalgama d’or)

GAS Oclusions: H2(g) en Pd(s)

SÒLID C10H8((s) (naftalina) en aire

GASOSA GAS H2O(l) en aire (aire humit)
LÍQUID Gasolina en aire
CH3HS(g) en C4H10(g) (gas butà)
GAS O2(g) en N2(g) (aire)
 Química
Tema 1. Conceptes fonamentals

Expressió de la concentració de les dissolucions

Molaritat (mol·dm-3, molar, M ) (ni = mols de solut)

Molalitat (mol·kg-1, molal, m )

Fracció molar (x) (nTOT = mols totals)

Percentatge en pes (% p/p)

Parts per milió (ppm)

 La reacció química. Relacions estequiomètriques

Una reacció química, també anomenada canvi químic, és un procés que implica un canvi en
l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació
d'enllaços químics. Per exemple, diverses molècules poden reaccionar per formar-ne una
altra (o diverses de diferents), o bé una sola molècula es pot descompondre en d'altres de
més petites, o canviar la seva estructura interna. S'anomenen reactius a les molècules que
reaccionen, i productes a les que s'obtenen com a resultat de la reacció

Una reacció química implica un canvi d'energia (o calor) del sistema, en passar de reactius
a productes.
Una reacció és exotèrmica si allibera energia, i endotèrmica si cal aportar-li energia perquè
tingui lloc.
 La reacció química. Relacions estequiomètriques
Exemples de reaccions químiques:

• El metà reacciona amb oxigen per formar diòxid de carboni i aigua (combustió).
CH4 + 2 O2 → CO2 + 2 H2O

• L'electròlisi de l'aigua causa que aquesta es transformi en oxigen, O2 i hidrogen, H2, deixant
de ser aigua.

• En la combustió del paper, que és principalment cel·lulosa, (C6H10O5)n, aquesta es

transforma en diòxid de carboni gasós, CO2 (g) i aigua, de manera que ja no veiem el tros de
paper.

• Quan s'oxida o rovella un clau de ferro, Fe, aquest es transforma en Fe2O3, perdent la seva
identitat
 Lleis ponderals de la reacció química

La llei de conservació de la massa, de Lavoisier

La llei de les proporcions definides, de Proust

La llei de les proporcions múltiples, de Dalton

Llei de les proporcions recíproques o equivalents , de Richter

 La reacció química. Relacions estequiomètriques

La llei de conservació de la massa:

la massa dels productes d'una reacció química és igual a la massa dels reactius de la
reacció

Es pot resumir com: en una reacció química, la matèria no es crea ni es destrueix, només
es transforma.

L'equivalència entre massa i energia descoberta per Einstein obliga a rebutjar

l'afirmació que la massa convencional es conserva, perquè massa i energia són
mútuament convertibles.

D'aquesta manera, es pot afirmar que la massa relativista equivalent (el total de massa
material i energia) es conserva, però la massa en repòs pot canviar, com passa en
aquells processos relativístics en què una part de la matèria es converteix en fotons o
radiació. Un exemple en són les reaccions nuclears.
 La reacció química. Relacions estequiomètriques

La llei de les proporcions definides:

Si dos o més elements es combinen per formar un determinat compost, ho fan en una
relació de masses invariable.

La llei de les proporcions múltiples

Les masses d'un mateix element que s'uneix amb una massa fixa d'un altre element per
formar en cada cas un compost químic diferent estan en relació de nombres senzills.

En el CO, per cada 12.0 g de C hi ha 16.0 g d'O

En el CO2, per cada 12.0 g de C hi ha 32.0 g d'O

Per tant, la relació entre les masses d'oxigen que es combina amb una massa fixa (12.0 g)
de carboni, és de 16.0 g / 32.0 g = 1: 2.
 La reacció química. Relacions estequiomètriques
Llei de les proporcions recíproques o equivalents

Les masses d'elements diferents que es combinen amb una mateixa massa d'un
element donat són les masses relatives d'aquells elements quan es combinen
entre si, o bé múltiples o submúltiples d'aquestes masses.

Per clarificar-ho podem posar un exemple amb els òxids de clor i fòsfor. Existeixen,
entre altres, el monòxid de diclor, Cl2O, i el triòxid de difòsfor, P2O3. Les masses de
Cl i de P per gram d'oxigen en els seus composts és 4,431 g Cl/g O i 1,290 g P/g O,
d'on s'obté una relació de 4,431/1,290 = 3,433 g Cl/g P. Si ara es combinen el clor i
el fòsfor entre sí s'obté el triclorur de fòsfor, PCl3 on la relació de masses és 3,43 g
Cl/g P igual que l'expressada abans.
 La reacció química. Relacions estequiomètriques

Estequiometria: és el càlcul relacionat amb els reactius i productes en les reaccions

químiques.
L'estequiometria es basa en la llei de conservació de la massa, on la massa total dels
reactius és igual a la massa total dels productes, el que porta a la idea que les relacions
entre quantitats de reactius i productes generalment formen una relació d'enters
positius.

Per tant una equació química ha de tenir el mateix nombre d'àtoms de cada element a
banda i banda de la fletxa. Es diu llavors que l'equació està balancejada o igualada.
 La reacció química. Relacions estequiomètriques
Descriure les relacions quantitatives entre les substàncies a mesura que participen en les
reaccions químiques es coneix com estequiometria de reacció.

CH4 + 2 O2 → CO2 + 2 H2O

En l'exemple anterior, l'estequiometria de reacció mesura la relació entre els mols de

metà i oxigen que reaccionen per formar mols de diòxid de carboni i aigua.

L'estequiometria mesura aquestes relacions quantitatives i s'usa per a determinar la

quantitat de productes i reactius que es produeixen o necessiten en una reacció donada.

A causa de la relació dels mols amb els pesos atòmics i moleculars, les relacions que
s'obtenen per estequiometria es poden usar per a determinar les quantitats en pes en
una reacció descrita per una equació equilibrada. Això es coneix com composició
estequiomètrica
 Química
Tema 1. Conceptes fonamentals

Els gasos
Llei de Boyle. Relació Pressió-Volum.

Llei de Charles. Relació Volum-Temperatura.

Llei de Gay-Lussac.

Llei d’Avogadro.

Equació dels gasos ideals.

Estequiometria de les reaccions en les quals intervenen gasos.

 Química
Tema 1. Conceptes fonamentals

Els gasos
Llei de Boyle. Relació Pressió-Volum.

Per a un gas ideal i a temperatura constant, el producte de la pressió pel volum.

P1 V1 = P2 V2 = constant

Llei de Charles. Relació Volum-Temperatura.

Per a un gas ideal a pressió constant, el volum és directament proporcional a la seva

temperatura absoluta.

V1 / T1 = V2 / T2 = constant
 Química
Tema 1. Conceptes fonamentals

Els gasos
Llei de Gay-Lussac

la pressió exercida per un gas ideal sobre les parets del recipient que el conté és
proporcional a la seva temperatura.

P1 / T1 = P2 / T2 = constant

Llei d’Avogadro

volums iguals de gasos, mesurats en les mateixes condicions de pressió i temperatura,

contenen igual nombre de mols (i per tant també de molècules).

V1 / n1 = V2 / n2 = constant
 Química
Tema 1. Conceptes fonamentals

Els gasos
Equació dels gasos ideals

Estableix la relació entre la pressió, el volum i la temperatura per a un gas

PV=nRT

P = pressió (atmòsferes, atm)

V = volum (litres, L)
n = nombre de mols
R = constant dels gasos (0.082 atm L / K mol)
T = temperatura (graus Kelvin, K)
 Química
Tema 1. Conceptes fonamentals

Els gasos
Estequiometria de les reaccions en les quals intervenen gasos

A partir de les lleis dels gasos es pot relacionar el volum que ocupa el gas amb el
conceptes de mol, i per tant també amb la massa del gas doncs coneixem la seva massa
molecular.

Exemple: la reacció entre nitrogen i hidrogen per donar amoniac

N2(g) + 3 H2 (g) → 2 NH3 (g)

es pot interpretar de les següents formes:

1 mol de nitrogen gas reacciona amb 3 mols d’hidrogen gas per donar 2 mols d’amoníac
gas
però
també

1 volum de nitrogen gas reacciona amb 3 volums d’hidrogen gas per donar 2 volujms