NF1.

Principis
fisicoquímics

Mòdul 3. Operacions bàsiques en la indústria farmacèutica,

biotecnològica i afins
UF1. Operacions bàsiques de separació per difusió
NF1. Principis fisicoquímics
 CANVIS D’ESTAT
 Els tres estats físics fonamentals de la matèria
són sòlid, líquid i gas.

 Els processos en els quals la matèria canvia

les seves propietats físiques es denominen
canvis de fase o canvis d'estat. Els més usuals
són:
 FUSIÓ: pas de sòlid a líquid
 VAPORITZACIÓ: pas de líquid a gas
 CONDENSACIÓ: pas de gas a líquid
 SUBLIMACIÓ: pas de sòlid a gas
 Quan un sòlid s'escalfa, la seva temperatura
augmenta fins que els enllaços que mantenen la
xarxa cristal·lina es trenquen i el sòlid es
transforma en líquid, és a dir, es fon.

 Durant la fusió la calor subministrada s'inverteix

en el canvi de sòlid a líquid i la temperatura roman
constant. (punt de fusió).
 Si se segueix escalfant el líquid, la temperatura
s'eleva de nou, augmenta l'energia de les
molècules i aquestes es van separant per passar a
la fase vapor. Quan la pressió del vapor iguala a la
pressió sobre el líquid (normalment pressió
atmosfèrica) la mostra bull. Durant l'ebullició la
calor subministrada s'inverteix en el pas de líquid a
vapor (vaporització) i la temperatura es manté
també fixa. És el punt d'ebullició (p.eb.), també
característic de la substància.

 Els sòlids poden transformar-se directament en

vapor per un fenomen anomenat sublimació (p.ex.
iode, càmfora).
 Els líquids purs que no es descomponen en
escalfar-los tenen un punt d'ebullició ben definit que
depèn únicament de la pressió exterior.
Caracterització del líquid.

 La mesura de punts d'ebullició se sol dur a terme

destil·lant el líquid i mesurant la Tº:

 Vaporització del compost per aplicació de calor seguida

 Condensació del vapor per a donar de nou un líquid, el
destil·lat.
EVAPORACIÓ

 L’evaporació és el procés físic pel qual àtoms o molècules en

estat líquid passen gradualment a l’estat gasos sense que hi
hagi ebullició.

 L’evaporació va acompanyada d’un descens de la Temperatura

mitjana del líquid.

EBULLICIÓ

 L’ebullició és el procés físic pel qual un líquid passa a estat

gasós.

 L’ebullició té lloc a una Temperatura determinada per cada

valor de Pressió produint-se aquest fenomen en tota la massa
del líquid.
Punt d’ebullició : el punt d’ebullició d’un líquid o d’una barreja
de líquids és la temperatura a la qual la pressió de vapor del
líquid o de la mescla de líquids és igual a la pressió del seu
entorn.

Quan Pv del líquid = Pexterior

 A una pressió donada el punt d’ebullició és una propietat

característica d’un líquid pur, per altre banda el punt
d’ebullició d’una barreja de líquids miscibles a una pressió
donada es funció de la composició de la mescla.
 Si el recipient està obert, el punt d’ebullició és la
temperatura en què la pressió de vapor és igual a la
pressió atmosfèrica. En el punt d’ebullició el líquid i
el vapor estan en equilibri. Si la composició del
líquid es manté constant (líquid pur), al llarg del
procés d’ebullició, la composició del vapor serà
també constant i el punt d’ebullició es mantindrà
constant.

 Si la composició del líquid canvia al llarg del procés

d’ebullició, com sol ocórrer a l’ebullició d’una barreja
de líquids, la composició del vapor en equilibri
també canviarà i amb ella el punt d’ebullició de la
barreja.

 Com major sigui la Pv del líquid, bullirà a menor T.

 Quan un solut i un dissolvent donen lloc a una solució, la presència
del solut determina una modificació d’aquestes propietats amb relació
al seu estat normal com a líquid pur. Aquestes modificacions es
coneixen com a PROPIETATS D’UNA SOLUCIÓ.

 Les propietats de les solucions es classifiquen en dos grups:

1.-Propietats constitutives: depenen de la naturalesa de les

partícules dissoltes. Exemples: viscositat, densitat, conductivitat
elèctrica, etc.
2.- Propietats col·ligatives: depenen del número de partícules
(molècules, àtoms o ions) dissoltes en un quantitat fixa de
dissolvent.
 Descens a la pressió vapor
 Augment del punt d'ebullició
 Disminució del punt de congelació
 Pressió osmòtica
APLICACIONS

- Formular i crear mescles frigorífiques i anticongelants.

- Determinar masses molars de soluts desconeguts.
- Formular sèrums o solucions fisiològiques que no provoquin
desequilibri hidrosalí en els organismes animals o que permetin
corregir una anomalia del mateix.
- Formular brous de cultius adequats per microorganismes específics.
 Solucions: es consideren solucions relativament
diluïdes (concentracions són ≤ 0,2 M), on
teòricament les forces d'atracció intermolecular
entre solut i solvent són mínimes.

 Soluts:

- Electròlits: dissocien en solució i condueixen

el corrent elèctric.
- No Electròlit: no es dissocien en solució. Pot
ser volàtil o no volàtil.
 PROPIETATS COLLIGATIVES

La formació d’una dissolució té conseqüències sobre

una sèrie de propietats: propietats colligatives.

Propietats que depenen únicament de la quantitat (concentració)

de solut (mols o molècules de solut), però no de la seva naturalesa
(de quin solut es tracta).

Estudiarem dissolucions diluïdes ideals (no electrolítiques)

formades per un dissolvent volàtil i un solut no volàtil
 PROPIETATS COLLIGATIVES

 Disminució de la pressió de vapor

 Descens de la temperatura de
congelació
 Augment de la temperatura d’ebullició

 Pressió osmòtica
1. Disminució de la pressió de
vapor

Quan s’agrega un solut no volàtil a un

solvent pur, la pressió vapor d’aquest
en la solució disminueix.
P solució < Pº dissolvent pur

P = PA° - PA

Pº = pressió vapor del solvent pur

P = pressió vapor del solvent en la solució
Llei de Raoult

La pressió de vapor exercida per un

líquid és proporcional a la seva fracció
molar en la solució.

PA = XA P°A

PA : Pressió vapor del component A

XA : Fracció molar de A
P°A : Pressió vapor de A pur
 Fracció molar (Xi)

 Relació entre els mols de cada component

i els mols totals presents a la mescla.

 Si la mescla conté només un solut (a) i un

dissolvent (b), es tindrà:

Xa  mols de solut (a)

mols de soluto(a)  mols de dissolvent(b)
 Per un solut no volàtil:

P = P°A XB
on:
P : disminució de la pressió vapor

XB : fracció molar del solut B no volàtil

P°A : pressió vapor del solvent A pur

Aplicació: determinació de pesos moleculars.
Exercici:
Calcula el descens de la pressió vapor d’ aigua, quan es
dissolen 5,67 g de glucosa, C6H12O6, en 25,2 g d’aigua
a 25°C. La pressió vapor de l’aigua a 25°C és 23,8 mm
Hg
massa 5,67 g
mols de solut   mols de solut  0,0315 mol
MM 180 g/mol

25,2 g
mols de dissolvent   1,4 mol
18 g/mol
mols soluto 0,0315 mol
χ solut   X solut  0,022
mols totals (0,0315  1,4) mol

P = P°A XB = 23,8 x 0.022 = 0,5236 mm de Hg

 Per una solució ideal:
Si els components són els líquids A i B:

Psolució = P°A XA + P°B XB

Psolució : Pressió de la solució ideal

P°A y P°B : Pressions de vapor de A y B purs
XA y XB : Fraccions molars de A y B
... aplicació
 Una solució líquida consisteix en 0,35
fraccions mol de dibromur de etilè,
C2H4Br2, i 0,65 fraccions mol de dibromur
de propilè, C3H6Br2. Ambdós són líquids
volàtils; les seves pressions vapor a 85°C
són 173 mm Hg i 127 mm Hg,
respectivamente. Calcula la pressión
vapor total de la solució. (143,1 mm Hg)
 DIAGRAMA PUNT FUSIÓ i PUNT EBULLICIÓ DISSOLVENT PUR -
SOLUCIÓ

760
Pressió vapor (mm de Hg)

Líquid
Sòlid

Gas
major
menor Tf Te
Tf solució dissolvent dissolvent Te solució
pur pur
Tf Te
Temperatura (°C)
2. AUGMENT DEL PUNT DE EBULLICIÓ
temperatura a la cual la presió de vapor d'una substancia iguala a la
presió que li rodea - atmosférica externa - 1 atm
quan es produeix el pas d'una substància en estat líquid al estat
gasós

Quan s’agrega un solut no volàtil a un

disssolvent pur, el punt de ebullició
d’aquest aumenta.

TEb. solució > Tº Eb. dissolvent pur

Us heu fixat que si posem sal a l'aigua bullint a l'olla, triga més en bullir?

determinació del punt d’ebullició

d'un líquid en el que es troba disolta
una substància, el que permet
conèixer el grau de concentració de
la solució
 Te = Ke • m
On:
Te = Augment del punt de ebullició
Ke = Constant ebulliscòpica
m = molalitat de la solució

Te = Te solució - Te dissolvent

AUGMENT DEL PUNT DE EBULLICIÓ
 Algues propietats de dissolvents comuns
Keb Kc
DISSOLVENT Tebull. (ºC) Tcong. (ºC)
(ºCKg/mol) (ºCKg/mol)
Aigua 100 0.52 0 1.86

Benzè 80.1 2.53 5.48 5.12

Càmfora 207.42 5.61 178.4 40.0

fenol 182 3.56 43 7.40

Àcid acètic 118.1 3.07 16.6 3.90

Tetraclorur de
76.8 5.02 - 22.3 29.8
carbonI
etanol 78.4 1.22 - 114.6 1.99
 Increment de T=Te solució - Te dissolvent = Ke · m

Exercicis:
Mirar primer disminució punt congelació
Disminució de T=Tc sol - Tc diss = -kc · m

 Una solució aquosa de glucosa és 0,0222 m. Quin és

el punt de ebullició i el punt de congelació d’aquesta
solució? (100,011 ºC i – 0,041 ºC)

 Quants grams d’etilenglicol, CH2OHCH2OH, s’han

d’addicionar a 3, 8 g d’aigua per donar un punt de
congelació de -0,150°C? (0,189 g)

 Es dissol una mostra de 0.205 g de fòsfor blanc en

25,0 g de CS2 Es troba que elevació del punt d’
ebullició de la solució de CS2 és de 0,159°C. Quin és
el pes molecular del fòsfor a la solució? Quina és la
fórmula del fòsfor molecular? (Keb = 2,47) (127,38
g/mol)
 3. DISMINUCIÓ DEL PUNT DE
CONGELACIÓ

Quan s’agrega un solut no volàtil a un

dissolvent pur, el punt de congelació
d’aquest disminueix.

T Congelació dissolució < Tº Congelació dissolvent pur

Què fan els anticongelants i la sal sobre el gel?? redueixen el punt de congelació Determinación del punto de
o fusió fent que trigui més o necessiti menys temperatura per a congelar-se congelación de un líquido en el que
se halla disuelta una sustancia,
descens crioscòpic para conocer el grado de
concentración de la disolución.
 Tc = - Kc • m

On:
Tc= Disminució del punt de congelació
Kc = Constant Crioscòpica
m = molalitat de la solució

Tc = Tc solució - Tc dissovent

DISMINUCIÓ DEL PUNT DE CONGELACIÓ
 4. PRESIÓN OSMÓTICA
OSMOSI: flux de dissolvent a través d’una membrana semipermeable cap al si
d’una dissolució més concentrada. El dissolvent passa de la solució més
diluïda a la més concentrada fins a igualar concentracions.
S’arriba a l’equilibri quan s’igualen les concentracions i el flux net d’aigua es
deté.

La pressió necessària per evitar l’entrada d’aigua a través de la membrana

semiimpermeable: Pressió osmòtica

concentrada
 Osmosis inversa

Osmosis directa/normal

> P P >  P S'ha

d'aportar P
externa

Aigua pura Dissolució Aigua pura Dissolució

Osmosis Normal Osmosi inversa

 s'aplica pressió per a provocar que
exemple osmosi inversa: desalació aigua mar.
la dissolució passi la membrana i
es quedi el solut concentrat
 Equació gasos ideals PV =n R T
relació entre les 4 variables; T, P, n i V

S’expressa com:

nRT
π R = 0.0821 atm·L / (mol· K)

V
Constant dels gasos

Com que n/V és la molaritat (M), aleshores:

Equació de Van’t Hoff

=M•R•T
 Podem tenir:

 dissolucions isotòniques: són aquelles que manifesten la

mateixa pressió osmòtica que la dissolució de
referència.

 dissolucions hipotòniques: són aquelles que manifesten

menor pressió osmòtica que la dissolució de
referència.

 dissolucions hipertòniques: són aquelles que manifesten

major pressió osmòtica que la dissolució de referència.
Eritròcit en diferents
medis tonicity
com explicaríeu això??
APLICACIONS
Exercicis

 Una dissolució conté 1 g de hemoglobina dissolta en

suficient aigua per formar 100 mL de dissolució. La
pressió osmòtica a 20ºC és 2,72 mm Hg. Calcular:
a) La molaritat de l’hemoglobina.(1,488x10-4 M)
b) La massa molecular de l’hemoglobina.(67165,8
g/mol)
 Exercicis

 Quina pressió osmòtica exercirà una solució d’urea

(NH2CONH2) en agua al 1%, a 20ºC?.Considera que
1000g correspon aproximadament a 1 L de solució.
(0,4 atm)

 Quina concentració en g/L hauria de tenir una solució

de anilina en aigua per tal que la seva pressió
osmòtica a 18ºC sigui de 750 mm Hg? (PM= 93,12)
(3,85 g/L)
Propietats Col·ligatives dels electròlits

 Un electròlit és una substància que

dissolta en aigua condueix el corrent
elèctric. (són electròlit aquelles
substàncies conegudes com àcids, bases i
sals).
 Per les dissolucions aquoses d’electròlits
és necessari introduir en les equacions el
factor i.