1.

SUBSTÀNCIES

La matèria és tot el que ens envolta. Posseeix massa i ocupa un lloc en l'espai. La matèria
pot d’escriure’s mesurant el valor de les seves propietats; per exemple: la densitat, el color,
la massa, el volum, etc.

Aquestes propietats de la matèria es classifiquen en propietats generals i propietats

característiques.
 Les propietats generals són comunes a tota mena de matèria i no ens serveixen
per a identificar-la (massa, volum, longitud, temperatura).

 Les propietats característiques tenen un valor propi per a cada substància i ens
serveixen per a identificar-les (densitat, color, conductivitat, temperatura de
fusió).

La principal divisió que es fa de la matèria és en substàncies pures i mescles de substàncies

pures.
 Les substàncies pures tenen unes propietats característiques pròpies.
 Les mescles no tenen característiques pròpies.

Per exemple
Per exemple, si tenim un got amb aigua i un altre que té aigua i sal podem distingir-los
basant-nos en propietats característiques.

Les propietats característiques de l'aigua són:

 densitat d'1 g/cc,
 temperatura de fusió de 0 °C a la pressió atmosfèrica.
 temperatura d'ebullició de 100 °C a la pressió atmosfèrica.

La mescla d'aigua i sal tindrà una densitat, un punt de fusió i un punt d'ebullició els valors
de la qual dependran de la proporció en què es trobin els seus components.

1.1. LES SUBSTÀNCIES PURES

Una substància pura és aquella la composició de la qual no varia, encara que canviïn les
condicions físiques en què es trobi.

Per exemple, l'aigua té una fórmula que és H₂O i és sempre la mateixa, la qual cosa indica que
està formada per molècules en les quals hi ha 2 àtoms d'hidrogen i 1 àtom d'oxigen. Si canviés
aquesta fórmula, seria una altra substància diferent.

Una substància pura no es pot descompondre en altres substàncies més simples utilitzant
mètodes físics.

Una substància pura té propietats característiques pròpies o definides.

Dins de les substàncies pures es distingeixen 2 tipus: Elements i compostos.

1
TIPUS DE SUSTÀNCIES PURES

A) Els elements són substàncies pures que no es poden descompondre en altres

més simples per cap procediment físic.

Estan formades per un únic tipus d'àtom. Són tots els de la taula periòdica. En
la seva fórmula química només apareix el símbol d'un element.

Exemple: octoazufre (S8), dihidrógeno (H2), dioxígeno (O2), ferro (Fe).

B) Els compostos Els compostos són substàncies pures que sí que es poden
descompondre en altres substàncies més simples (elements) per mitjà de
mètodes químics.

En la seva fórmula química apareixen els símbols de 2 o més elements.

Exemple: Aigua (H₂O) -formada pels elements hidrogen i oxigen.

1.2. MESCLES
Una mescla és la combinació de dues o més substàncies pures que es poden separar
mitjançant mètodes físics. No té propietats característiques fixes, depèn de la seva
composició. La seva composició pot variar.

La majoria dels materials que feim servir a la vida diària són mescles, malgrat que l'aspecte
no sempre ho reveli. Les diverses substàncies que constitueixen una mescla s'anomenen
components.

Les propietats de les mescles són variables perquè depenen de la naturalesa dels
components mesclats i les proporcions de cada un.

Així, si es mesclen sucre i sal, el gust de la mescla serà entre dolç i salat, però amb més
tendència cap a l'un o l'altre gust segons si té més o menys proporció de sucre i de sal.

Podem diferenciar dos tipus de mescles: heterogènies i homogènies.

2
TIPUS DE MESCLES

a) MESCLES HOMOGÈNIES

En una mescla homogènia les partícules que la componen són tan petites que no es poden
observar amb cap mitjà òptic. Moltes d'aquestes mescles són solucions aquoses.

Les mescles homogènies de dues o més substàncies reben el nom de solucions.

mescles homogènies
solucions , dissolució (dº)
massa dissolució = massa solut+ massa disolvent
volum dissolució = volum solut+ volum dissovent (additius)

solut (s) dissolvent (d)

- compost que està en menor -compost que està en major qantitat

quantitat -l'aigua SEMPRE dissolvent

3
b) MESCLES HETEROGÈNIES

En una mescla heterogènia les partícules de les diferents substàncies que la componen es
poden observar a ull nu o amb instruments òptics de pocs augments com una lupa o en
ocasions necessitem un microscopi.

Dins les mescles heterogènies hem de distingir dues fases:

o Fase dispersa: es troba disseminada a l’interior d’una altra. Equivaldria si la

mescla fos homogènia al solut.
o Medi dispersor: medi en el que es troba la substància. Equivaldria si la mescla
fos homogènia al dissolvent.

Segons el tamany de les partícules:

b.1) DISPERSIÓ COL·LOÏDAL (1 nm < Φ< 1000 nm)

Una dispersió col·loïdal o col·loide és una mescla heterogènia en la qual la mida de les
partícules de la substància disgregada és tan petita que a primera vista pareix que es tracti
d'una mescla homogènia, però observada amb un microscopi no gaire potent les partícules
es veuen clarament.

 Sol: solució.
 Emulsió: Una emulsió és una mescla de dos líquids inmiscible de
manera més o menys homogènia.
 Inmiscible: que no es poden mesclar.

b.2) MESCLA HETEROGENIES (Φ> 1000 nm)

 Mescla heterogènia de sòlids. El granit és una roca composta de tres minerals que es
veuen a ull nu.

4
 Mescla heterogènia d'un sòlid i un líquid. Quan es remena terra i aigua es forma una
suspensió, però si es deixa reposar, la terra es diposita al fons.

 Mescla heterogènia de dos líquids. L'oli i l'aigua són immiscibles; per aquest motiu,
encara que els remenem, acaben formant dues capes clarament separades.

5
2. SOLUCIONS I SOLUBILITAT
Tal i com s’ha explicar en el punt anterior dins les solucions homgenies están compostes
d’un solut i d’un dissolvent.

2.1. TIPUS DE SOLUCIONS

Les solucions es poden classificar segons els estats d'agregació inicials (sòlid, líquid o gas)
del dissolvent i del solut. La solució, però, sempre presenta l'estat d'agregació del dissolvent.

 Un aliatge és una mescla homogènia de dues o més elements, dels quals

almenys un ha de ser un metall.
 Amalgama es l’aliatge que el mercuri produeix amb els altres metalls.

2.2. SOLUBILITAT

Una dissolució saturada és aquella que ja no admeten més solut per dissoldre en una
determinada quantitat de dissolvent.

Es diu “solubilitat” a la màxima concentració de solut que admet una determinada quantitat
de dissolvent a una determinada temperatura.

La gràfica següent mostra com varia la solubilitat amb la temperatura en algunes

substàncies. Veiem en la gràfica que encara que la solubilitat sol augmentar amb la
temperatura, també existeixen excepcions.

6
Exercicis d’exemple
Troba la solublititat de KCl a 90ºC

Solució: La solublitat del KCl a 90ºC és de 54gKCl/100 g H2O

2.3. SOLUCIONS DILUÏDES I CONCENTRADES

En una solució, la proporció entre la quantitat de solut i la de dissolvent pot variar bastant.
D'una manera qualitativa, les solucions es classifiquen en:
 Diluïdes: si la quantitat de solut dissolt és molt petita per comparació a la
quantitat de dissolvent.
 Concentrades: si la quantitat de solut dissolt és gran per comparació a la
quantitat de dissolvent.

7
3. LA CONCENTRACIÓ

La concentració d'una solució és la quantitat de solut dissolt en una certa quantitat de

dissolvent o solució.

Hi ha diferents formes d'expressar la concentració d'un solut en una solució.

Concentració en volum

𝑔𝑟𝑎𝑚𝑠 𝑑𝑒 𝑠𝑜𝑙𝑢𝑡
𝐶=
𝐿𝑖𝑡𝑟𝑒𝑠 𝑑𝑒 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó

% massa % volum

𝑚𝑎𝑠𝑠𝑎 𝑠𝑜𝑙𝑢𝑡 𝑣𝑜𝑙𝑢𝑚 𝑠𝑜𝑙𝑢𝑡

% 𝑚𝑎𝑠𝑠𝑎 = 𝑥100 % 𝑣𝑜𝑙𝑢𝑚 = 𝑥100
𝑚𝑎𝑠𝑠𝑎 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó 𝑣𝑜𝑙𝑢𝑚 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó

Exemple: Determina la concentració en % en volum d’una solució preparada dissolent 80 mL de

clorur de soli (NaCl) en aigua fins a obtenir 500 mL de solució.

1. dades 2. unitats
Volum solut= 80 mL Ok
Volum dissolució = 500 mL
%V=?
3. fórmula a aplicar 4. apliquem formula

𝑣𝑜𝑙𝑢𝑚 𝑠𝑜𝑙𝑢𝑡 80
% 𝑣𝑜𝑙𝑢𝑚 = 𝑥100 % 𝑣𝑜𝑙𝑢𝑚 = 𝑥100 = 16%
𝑣𝑜𝑙𝑢𝑚 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó 500

5. Solució: la concentració en % en volum és del 16%

8
Exemple: determina la concentració en volum d’una solució preparada dissolent 8g de sal (clorur
de sodi, NaCl) en aigua fins a obtenir 500 mL de solució.

1. dades 2. unitats
massa solut= 8 g Hem de passar els mL a L
Volum dissolució = 500 mL
C=? 1L
500mL * = 0,5 L
1000 mL

3. fórmula a aplicar 4. apliquem formula

𝑔 𝑔𝑟𝑎𝑚𝑠 𝑠𝑜𝑙𝑢𝑡 8
𝐶( ) = 𝑥100 % 𝑣𝑜𝑙𝑢𝑚 = = 16𝑔/𝐿
𝐿 𝑣𝑜𝑙𝑢𝑚 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó 0,5

5. Solució: la concentració en volum és de 16g/L

Exemple: Al laboratori es prepara una solució dissolent 25g de sucre en375g d’aigua. Quina és
la concentració de sucre en la solució expressada en percentatge en massa?

1. dades 2. unitats
massa solut= 25 g Ok
massa disolvent = 375 g
%m=?
3. fórmula a aplicar 4. apliquem formula

𝑚𝑎𝑠𝑠𝑎 𝑠𝑜𝑙𝑢𝑡 25
% 𝑚𝑎𝑠𝑠𝑎 = 𝑥100 % 𝑚𝑎𝑠𝑠𝑎 = 𝑥100 = 6,25%
𝑚𝑎𝑠𝑠𝑎 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó (25 + 375)

5. Solució: la concentració en % en massa és del 6,25 %

9
4. TÈCNIQUES DE SEPARACIÓ DE MESCLES.
MÈTODES DE SEPARACIÓ DE MEZCLES HETEROGÈNIES.
Tamisació.
La tamisació s'utilitza per separar mescles de sòlids polvoritzats
en grans de diferents grandàries.
Consisteix a fer passar la mescla a través de diferents tamisos.
Els tamisos es col·loquen de manera que el que té els porus més
grans estigui a dalt, i el dels porus més petits, a baix. Amb aquest
mètode se separen, per exemple, les fraccions de grava, sorra i
argila que constitueixen un sòl.

Filtració.
La filtració s'empra per separar un sòlid barrejat amb un líquid en
el qual no és soluble, i consisteix a fer passar la mescla a través
d'un paper de filtre que s'acobla a un embut.

Separació magnètica.
S'usa aquesta tècnica per separar substàncies magnètiques, com
el ferro, d'unes altres que no ho són.
La propietat de ser atretes pels imants que presenten aquestes
substàncies s'aprofita per separar-les de la resta dels
components d'una mescla.

Decantació.
La decantació s'utilitza per separar líquids que no són solubles
entre si i presenten diferents densitats, com, per exemple, una
mescla d'oli i aigua.
Per a això s'aboca la mescla en un embut especial, anomenat
embut de decantació, en el qual es pot regular el pas del líquid
mitjançant una clau. Es deixa reposar la mescla fins que tots dos
líquids se separen i s'obre la clau per permetre el pas del líquid
més dens a un altre recipient; quan aquest ha passat, es tanca la
clau. El líquid menys dens queda retingut en l'embut i es pot
obtenir per la part superior.

10
MÈTODES DE SEPARACIÓ DE MEZCLES HOMOGÈNIES
Cristal·lització i precipitació.
La cristal·lització s'empra per separar un solut
sòlid dissolt en un dissolvent, com, per
exemple, sulfat de coure dissolt en aigua.
Primer s'escalfa suaument la dissolució per
concentrar-la i després es filtra per eliminar
les possibles impureses. El filtrat es recull en
un cristal·litzador (recipient de cristall ample i
baix) i es deixa refredar i reposar; d'aquesta
manera, el líquid s'evapora i el sòlid apareix
en el fons del recipient en forma de cristalls.
Es tracta d'un mètode habitual per obtenir
sòlids cristal·lins molt purs, ja que les
impureses mai formen part dels cristalls.
Destil·lació.
La destil·lació s'utilitza per separar i
recuperar líquids solubles entre si, com, per
exemple, alcohol i aigua.
Per a això és necessari usar un aparell com el
qual es mostra en la figura.
Quan la dissolució s'escalfa i comença a bullir,
els líquids se separen perquè tenen punts
d'ebullició diferents, és a dir, bullen a
diferents temperatures.
El líquid que bull primer s'evapora abans; els
vapors es recullen en el tub refrigerant, on es
refreden i tornen a condensar-se passant de
nou a l'estat líquid. Aquest líquid, que es
denomina destil·lat, es recull després en un
got (recol·lector).

11
1. A partir de les corba de solubilitat de KClO3
calcula:
a. Calcula la solubilitat del KClO3 a 70ºC
b. Determina si és possible obtenir una
solució de KClO3 a 20ºC mesclant 50g
KClO3 de i 100g d’aigua

2. Què és la solubilitat
3. Afecta la temperatura a la solubilitat?
4. Què passaria si s’intenta dissoldre més solut en
una solució saturada?
5. Segons el gràfic, indica:
a. La solubilitat a 50ºC a KNO3 i NaCl
b. La solubilitat a 20ºC a KNO3 i NaCl
c. La massa de NaNO3 que podem dissoldre
en 100 g d’aigua , a una temperatura de
80ºC
d. La massa de NaCl que podem dissoldre en 200g d’aigua a 30ºC

6. Es volen preparar 200 mL d’una dissolució de sal de concentració 20g/L. Determinar la

massa de sal que necessitaria per dissoldre, descriu els passos necessaris per i el material
per preparar la mostra al laboratori.

7. Es prepara una solució dissolent 30 g de sal en 250 mL aigua. Quina és la concentració

expressada en tant per cent en massa.

8. Una solució conté 750 g d’una solució ensucrada amb 60% de sucre. Calcula la massa de
sucre que conté aquesta ampolla.

9. La concentració d’una solució de sucre es de 30g/L. Quina es la massa de sucre hi haurà en

500 mL de la solució.

10. Quin volum d’alcohol hi ha en 330mL de cervesa amb una concentració d’etanol del 5% en
volum?
11. Es calenta una mostra d’una substància i se’n registra la temperatura cada cert temps:
Temps (min) 0 1 2 3 4 5 6
Temperatura (ºC) 20 34 52 69 86 86 86
Representa els valors en un gràfic

12. Fixa’t en les corbes de solubilitat Es pot afirmar que el nitrat de potassi (KNO3) és més
soluble que el clorur de sodi (NaCl).

13. Què passarà si es refreda una solució saturada de sal

12
14. Es mesura la solubilitat d’una sal en funció de la temperatura i s’obtenen les dades
següents:

T(ºC) 0 10 20 30 40 50
Solubilitat (g/100 g d’aigua) 12,2 17,9 27,8 40,1 59,3 80,2
a) Representa la corba de la solubilitat.
b) Determina’n la solubilitat a 25ºC.
c) Es vol preparar una solució de sal a 20ºC dissolent 60g en 250g
d’aigua. Serà possible?

15. Determina la solubilitat del nitrar de potassi (KNO3) a 20ºC, es varen prendre 500g d’una
solució saturada i es va evaporar fins a la sequedat. La massa de nitrat de potassi obtinguda
va ser de 115g. Quina és la solubilitat del nitrat de potassi a 20ºC.

16. Es prepara una solució dissolent 30g de nitrat de potassi en 400g d’aigua, calcula la
concentració de nitrat de potassi expressada en % en massa.

17. Es prepara una solució mesclant 30g de sucre amb aigua fins a completar 500g de solució.
Determina el percentatge en massa de sucre.

18. Es prepara una solució mesclant 40 cm³ d’alcohol en aigua fins a completar un volum de
800cm³ de solució. Determina la concentració d’alcohol expressada en percentatge en
volum.

19. Raona si es verdaderes o falses les frases següents, sobre una solució aquosa de
concentració 200g/L:
a) Un litre de solució té una massa de 200g.
b) En 1mL de solució hi ha dissolts 200 mg de solut.
c) En 1litre de solució hi ha 1 litre d’aigua.

20. Raona si són verdaderes o falses les frases següents sobre una solució aquosa de
concentració 20% en massa:
a) 100g de solució tenen una massa de 20g.
b) En 500g de solució hi ha dissolts 10g de solut.
c) En 1kg de solució hi ha en 800g d’aigua.

21. En l’aigua de mar hi ha 0,3 mil·ligrams d’or per metre cúbic d’aigua. Quin volum d’aigua hauria
de tractar-se per extreure 1kg d’or.

22. El vinagre és una solució diluïda d’àcid acètic en aigua. Calcula la massa d’àcid acètic que hi
ha en 500g d’un vinagre de concentració 4% en massa.
23. Quina és la concentració de nitrar de sodi (NaNO3) en %massa d’una solució saturada a
25ºC?
24. A 400g d’una solució de KCl al 20% de massa s’hi afegeixen 200g d’aigua. Quina
concentració de KCl té la nova solució.

25. Calcula quants grams de sucre necessitares per preparar les solucions següents:
a. 200g d’una solució amb una concentració del 15% en massa de sucre.
b. 800mL d’una solució de concentració en sucre de 30g/L.

13
26. En el gràfic següent representa la variació de solubilitat de dues substàncies A i B, amb la
temperatura. Raona si són certes o falses les afirmacions següents:

a) A 30ºC, la substància B és
més soluble que la
substància A.
b) A 40ºC, no es poden
dissoldre més de 60g de B
en 100g d’aigua.
c) A 10ºC, totes dues
substàncies tenen igual
solubititat.
d) A 20ºC, no es poden
dissoldre 100g de la
substància A en 1L d’aigua.
e) La substància A és més
soluble que la substància B.

27. La concentració d’una solució aquosa de sal és 20g/L. Tenint-ho en compte indica si són
verdaderes o falses.
a. En 1L d’aigua hi ha 20g de sal.
b. En 1L de solució hi ha 20g de sal.
c. En 1dm³ de solució hi ha 20g de sal.
d. En 100 cm³ de solució hi ha 2g de sal.

28. La concentració d’una solució aquosa de sucre és del 10% en massa. Indica si son
verdaderes o falses
a. Per cada 10g d’aigua hi ha 100g de sucre.
b. Per cada 10g d’aigua hi ha 10g de sucre.
c. Per cada 100g d’aigua hi ha 10g de sucre.
d. En 100g de solució hi ha 10g de sucre.
e. En 100g de solució hi ha 90 g d’aigua.

14