3 PROGRAMACIÓ D’AULA

CONTRIBUCIÓ A LES COMPETÈNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT

• Competència comunicativa. Aprendre a descriure de manera correcta la preparació d’una solució,
com també algunes de les seves propietats és una mostra d’aprendre a comunicar ciència.
• Competència en recerca. Aquesta unitat aporta capacitats per reconèixer les dissolucions
i les dispersions, conceptes fonamentals per a la recerca d’aquesta ciència que és la química.
• Competència personal i interpersonal. En aquesta unitat, mitjançant les pràctiques al laboratori,
es promou la gestió del treball personal i el treball en grup.
• Competència en el coneixement i interacció amb el món. Els diferents exemples de
dissolucions i dispersions permeten comprendre d’una manera més propera el món material
i físic que ens envolta. Manejar amb facilitat el concepte concentració permetrà a l’alumnat llegir
d’una manera efectiva les etiquetes d’alguns productes i escollir-ne els més adients segons la
seva riquesa en un component determinat. A més, conèixer les propietats col·ligatives els ajudarà
a utilitzar algunes solucions en benefici propi, com ara l’ús del sèrum fisiològic en lloc d’aigua per
netejar-se els ulls i les mucoses, les solucions salines per assolir banys a temperatures molt
baixes, la fabricació d’anticongelants, etc.

CONNEXIONS AMB ALTRES MATÈRIES DE BATXILLERAT

• La lectura comprensiva de textos i la recerca d’informació és indispensable per a l’assoliment
de les competències d’aquesta unitat.
• Molts dels continguts d’aquesta unitat són compartits amb la biologia: l’estudi de la concentració
de les solucions, les propietats col·ligatives com l’osmosi, etc.
• La connexió d’aquesta unitat amb les matemàtiques es basa en la resolució d’equacions, la
interpretació de gràfics com els de les corbes de solubilitat, etc.
• En el cas de la física, són continguts compartits la utilització de diferents unitats i els factors de
conversió que les relacionen.

CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Aplicar correctament les fórmules per calcular la concentració d’una solució en les seves
diferents unitats.
2. Distingir entre densitat d’una solució i concentració del solut expressat en unitats
de massa/volum.
3. Expressar la concentració d’una solució concreta en unitats diferents. Transformar les unitats
de concentració.
4. Preparar una quantitat determinada de solució d’una concentració establerta a partir d’un
producte comercial.
5. Utilitzar gràfiques de solubilitat per determinar la solubilitat d’una substància en concentracions
diferents.
6. Calcular les propietats col·ligatives d’una solució.
7. Determinar les característiques d’una solució a fi que una de les seves propietats col·ligatives
assoleixi un valor.
8. Interpretar qualitativament el comportament d’una solució en relació amb la del dissolvent
respecte a una propietat col·ligativa.
9. Saber distingir un col·loide, o dispersió col·loïdal, i identificar-ne la tipologia.

K GUIA DE QUÍMICA 1r Batxillerat K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. K 131
 3 LES SOLUCIONS
PROBLEMES RESOLTS

PROBLEMA RESOLT 1

L’àcid nítric és ven en unes ampolletes de color topazi, i la seva etiqueta indica HNO3, 64 %
de riquesa i 1,45 g/mL de densitat. Calcula la concentració d’aquest àcid nítric expressada
com a molaritat, molalitat i fracció molar de solut.

Plantejament i resolució
Atès que la concentració és una magnitud intensiva, farem servir com a base de càlcul una quantitat qualsevol
de l’àcid nítric comercial, per exemple, 1 L.
Determinem els mols de HNO3 que hi ha en 1 L del producte comercial:
m
d= → m = d ⋅V
V
La massa d’1 L del producte comercial és:
g
m = 1, 45 ⋅ 1.000 mL = 1.450 g de HNO 3 comercial →
mL
64 g de HNO3 pur
→ 1.450 g de HNO3 comercial ⋅ = 928 g de HNO 3 pur
100 g de HNO3 comercial
Expressem aquesta quantitat en mols:
M (HNO3) = 1 u + 14 u + 3 ⋅ 16 u → 63 g/mol →
64 g de HNO3 pur
→ 1.450 g de HNO3 comercial ⋅ = 928 g de HNO 3 pur
100 g de HNO3 comercial
Obtenim la massa de dissolvent:
n 14,73 g
mdissolvent = 1.450 g – 928 g = 522 g → m = = = 28,22 m
m (kg) dissolvent 0,522 kg
Obtenim els mols de dissolvent:
M (H2O) = 2 ⋅ 1 u + 16 u → 18 g/mol →
1 mol H2 O ns 14 , 73
n = 522 g H2 O ⋅ = 29 mol H2 O → X s = = = 0, 34
18 g H2 O ns + nd 14 , 73 + 29

ACTIVITATS

1 Quina quantitat de Na2SO4 ens cal per preparar 5 La densitat de l’aigua de mar és d’1,03 g/mL.
500 mL de solució 1,25 M? Calcula la riquesa en sal de l’aigua de mar,
Sol.: 104,4 g en el supòsit que es tracta d’una solució
de NaCl en aigua i que quan el NaCl es dissol
2 Quina quantitat de solució 1,25 M en aigua el seu volum no varia.
en Na2SO4 hem d’utilitzar Sol.: 2,9 %
per tenir 0,15 g d’ió sodi?
Sol.: 2,6 mL 6 Els espinacs són un aliment molt ric en ferro,
tot i que només tenen 4 mg d’aquest element
3 Quina quantitat de H2SO4 del 98 % per cada 100 g. A més a més, l’organisme humà
de riquesa i 1,8 g/mL de densitat ens tan sols absorbeix el 10 % del ferro que
cal per preparar 250 mL de solució 0,8 M? ingereix a través d’aquest vegetal. La quantitat
Sol.: 16,95 mL diària recomanada (QDR) de ferro és de 14 mg
per a un adult. Calcula la quantitat d’espinacs
4 Quina quantitat de solució 2,5 M de HCl que hauria de menjar una persona adulta per
podem preparar, com a màxim, si tenim tal d’aportar al seu organisme tot el ferro que
15 mL de HCl del 37 % de riquesa necessita, en el supòsit que aquest aliment
i 1,18 g/mL de densitat? sigui l’únic que ingereixi que porti ferro.
Sol.: 72 mL Sol.: 3.500 g

132 K GUIA DE QUÍMICA 1r Batxillerat K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. K
3 LES SOLUCIONS
PROBLEMES RESOLTS

PROBLEMA RESOLT 2

Indica quina concentració molar en resultarà de la solució que s’obté quan es mesclen 10 mL
d’un àcid clorhídric del 37 % de riquesa i 1,18 g/mL de densitat amb 80 mL de solució 1,5 M
en àcid clorhídric. Es pressuposa que els volums són additius.

Plantejament i resolució
Hem de calcular els mols de HCl que procedeixen de les dues solucions que barregem:
• En 10 mL d’un àcid clorhídric del 37 % de riquesa i 1,18 g/mL de densitat,
m g
d= → m = d ⋅ V = 1,18 ⋅ 10 mL = 11,8 g de HCl comercial →
V mL
37 g de HCl pur
→ 11,8 g de HCl comercial ⋅ = 4,37 g de HCl pur
100 g de HCl comercial
Expressem la quantitat en mols:
M (HCl) = 1 u + 35,5 u → 36,5 g/mol
n 1 mol HCl
M= → n = 4,37 g HCl ⋅ = 0,12 mol HCl
V 36,5 g HCl
• En 80 mL de solució 1,5 M en àcid clorhídric,
n n
M= → 1, 5 mol/L = → n = 1,5 mol/L ⋅ 0,08 L = 0,12 mol de HCl
V 0, 08 L
• En la mescla,
n 0,12 mol + 0,12 mol
M= = = 2, 67 M
V 0, 01 L + 0, 08 L

ACTIVITATS

1 En una experiència s’han mesclat 30 mL d’una
solució Na2SO4 0,5 M amb 60 mL de NaOH 2 M.
Calcula la concentració d’ions sodi de la
solució.
Dada: cal pressuposar que els volums són
additius.
Sol.: 3 M
2 Tenim 500 g d’una solució de NaCl en aigua
al 10 %. Quina quantitat hi haurem d’afegir,
i de quina substància, per tenir una solució
de NaCl al 20 %?
Sol.: 62,5 g de NaCl
3 Tenim 100 mL d’una solució al 40 %
d’alcohol en aigua. Quina serà la seva
concentració si hi afegim 100 mL més
d’aigua? I si hi afegíssim 40 mL més d’alcohol?
Dada: pressuposem, igualment,
que els volums són additius.
Sol.: 20 %; 57,14 %
K GUIA DE QUÍMICA 1r Batxillerat K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. K
4 Mesclem 60 mL d’una solució 0,5 M de glucosa
(C6H12O6) en aigua amb 40 mL de solució
1,5 M de sal (NaCl) en aigua. Calcula la
concentració en glucosa i en sal de la mescla.
També pressuposem que els volums són
additius.
Sol.: 0,3 M y 0,6 M
5 Tenim 200 mL d’una solució de H2SO4 1 M.
Quina concentració tindrà si li afegim
100 mL d’aigua? Pressuposem
que els volums són additius.
Sol.: 0,67 M
6 Tenim 200 mL d’una solució de H2SO4 1 M.
Quina concentració assolirà si li afegim 5 mL
de H2SO4 comercial del 98 % de riquesa
i 1,85 g/mL de densitat?
Sol.: 1,43 M
133
 3 LES SOLUCIONS
PROBLEMES RESOLTS

PROBLEMA RESOLT 3

La urea és una substància que s’obté de la orina i de la femta com a resultat de metabolitzar les proteïnes.
És un sòlid blanc i cristal·lí que també es pot elaborar artificialment. Es tracta d’un producte d’una utilitat
industrial força gran i amb finalitats molt diverses, que s’utilitza per fabricar fertilitzants, cola per a fusta,
etc. Quan es prepara una dissolució al 18,5 % d’urea en aigua a 25 °C, s’obté una solució que presenta una
pressió de vapor de 22,24 mm Hg. Calcula:
a) La massa molar de la urea.
b) La temperatura de congelació de la dissolució.
c) La pressió osmòtica de la solució que en resulta.
Dades: pressió de vapor de l’aigua a 25 °C = 23,76 mm Hg; Kc aigua = 1,86 °C ⋅ kg/mol;
densitat de la solució = 1 g/mL.

Plantejament i resolució
a) Segons la llei de Raoult,
ns
∆P = P0 ⋅ X s = P0 ⋅
ns + nd
Donat que la fracció molar és una magnitud intensiva, prenem com a base una quantitat de solució determinada
i fem el càlculs en relació amb ella. Treballem amb 100 g de solució:
Massa d’aigua = 100 g – 18,5 g = 81,5 g
Per calcular el nombre de mols de l’aigua,
1mol d'aigua
M (H2O) = 2 ⋅ 1 u + 16 u →18 g/mol → n = 81,5 g d'aigua ⋅ = 4,53 moll d'aigua
18 g d'aigua
∆P = P0 − P = 23, 76 mm Hg − 22, 24 mm Hg = 1,52 mm Hg
ns
→ 1, 52 mm Hg = 23, 76 mm Hg ⋅ → 1, 52 ⋅ ( ns + 4 , 53) = 23, 76 ⋅ ns →
ns + 4 , 53
→ 1, 52 ⋅ ( ns + 4 , 53) = 23, 76 ⋅ ns → 1, 52 ⋅ 4 , 53 = 23, 76 ⋅ ns − 1, 52ns = 22, 24 ns →
→ 1, 52 ⋅ 4 , 53 = 23, 76ns − 1, 52ns = 22, 24 ns →
6, 89 18,5 g d'urea g g
→ ns = = 0,31mol d'urea → = 59, 7 ≈ 60
22, 24 0,31m
mol d'urea mol mol
n °C ⋅ kg 0,331 mol
b) ∆T = K c ⋅ m = K c ⋅ = 1,86 ⋅ = 7,1 °C
m (kg) dissolvent mol , ⋅ 10−3 kg
815
La temperatura a la qual es congela la solució és T = T0 − Dt = 0 − 7,1 = −7,1 °C.
n n 0, 31
c) π = M ⋅ R ⋅ T = RT → π = RT = ⋅ 0, 082 ⋅ ( 273 + 25) = 75,75 atm
V V 0,1

ACTIVITATS

1 La pressió osmòtica del plasma sanguini
és d’unes 7,63 atmosferes. Indica com has
de preparar 3 L de sèrum glucosat que sigui
adequat per administrar-lo a un pacient.
Dades: glucosa, C6H12O6; temperatura
de l’habitació, 20 °C.
Sol.: Cal dissoldre 171,54 g de glucosa en aigua fins a
assolir 3 L.
2 L’heparina és un anticoagulant que s’aplica als
pacients susceptibles de patir una trombosi.
Per determinar-ne la massa molar, es prepara
una dissolució de 8 g d’heparina en 100 mL
d’alcohol isopropílic i es comprova que, a 25 °C,
exerceix una pressió osmòtica de 75 mm Hg.
Quant val la seva massa molar?
Sol.: M = 19.800 g/mol.

134 K GUIA DE QUÍMICA 1r Batxillerat K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. K
3 LES SOLUCIONS
PROBLEMES RESOLTS

ACTIVITATS

3 L’aigua de mar es congela a –2,3 °C. Hem 5 Calcula quin valor tindrà la pressió de vapor de
mesclat 7,7 g d’un compost orgànic desconegut la solució d’abans a una temperatura de 80 °C.
amb 100 mL d’aigua i hem obtingut una solució Sol.: 627 mm Hg.
que es congela a una temperatura idèntica
a la de l’aigua de mar. Determina la massa molar
del compost desconegut.
Dada: Kc aigua = 1,86 °C · kg/mol.
Sol.: 62 g/mol.
4 El benzè (C6H6) bull a 80 °C. Determina la
temperatura d’ebullició d’una mescla que es
prepara afegint 30 mL de xilè (C8H10) a 100 mL
de benzè.
Dades: dbenzè = 0,88 g/mL; dxilè = 0,86 g/mL;
Ke benzè = 2,64 °C · kg/mol.
Sol.: T = 87,3 ˚C

K GUIA DE QUÍMICA 1r Batxillerat K MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. K 135