Solucionari Parcial

Reaccions d’àcids i bases 8
reaccions d’ À cids i bases
R ECO R D O E L Q U E S É
Quin tipus de mescla és una dissolució? Quins són els seus components?
És una mescla homogènia en què el component majoritari es diu dissolvent, i el minoritari,
solut. En el cas de l’aigua de mar tindrà un dissolvent líquid i un solut sòlid, però pot haver-hi
un altre tipus de combinacions dels estats d’agregació en les dissolucions.
Què significa a l’ampolla d’alcohol etílic per desinfectar ferides «alcohol 96 %»?
És la concentració expressada en tant per cent en volum de solut. Vol dir que en 100 ml
d’alcohol etílic d’aquesta ampolla (dissolució), 96 ml són de solut i 4 ml són de dissolvent.
Quines altres maneres d’expressar la concentració d’una dissolució recordes?

Els estudiants haurien de recordar el tant per cent en massa de solut, la concentració
en massa per volum (g/l) i la molaritat (mol/l).
Sabries calcular la molaritat d’una dissolució comercial?

Poden indicar diferents maneres de fer-ho, però han d’esmentar sempre la puresa
(tant per cent en massa de solut), la densitat de la dissolució i la massa molar del solut
per poder fer els càlculs.
Anomena algunes substàncies químiques que tinguis per casa amb característiques
àcides o bàsiques. Per a què les fas servir?
En aquest nivell educatiu haurien d’anomenar com a mínim els detergents i netejadors
com a bases, i el vinagre o el suc de llimona com a àcids.
I N T E R P R E TO L A I M ATG E
Segur que has sentit que es pot fer

servir un drap xopat en vinagre (àcid
acètic diluït) per netejar taques de calç
d’aixetes, planxes i cassoles. Però,
t’has parat a pensar en el fonament
científic que hi ha darrere?
Sabent que les «aigües dures» deixen
restes «calcàries» de carbonat de calci
a les aixetes, part posterior de la planxa,
piques, etc., quina reacció química
es produirà entre la «calç» i l’àcid
acètic?
La «calç» a la qual es fa referència en aquest epígraf és la que es coneix també com
a «calç apagada» o hidròxid de calci (Ca(OH)2). Quan reacciona amb l’àcid acètic té lloc
la següent reacció:
Ca(OH)2 + 2 CH3-COOH " Ca(CH3-COO)2 + 2 H2O
240
8
De quin tipus és?
Es tracta d’una reacció de neutralització d’una base forta (hidròxid de calci, Ca(OH)2)
amb un àcid feble (àcid acètic, CH3-COOH).
Per què s’eliminen les incrustacions de sal?

L’hidròxid de calci és força insoluble en aigua (1,85 g/l), de manera que precipita
amb facilitat i deixa taques que es veuen molt en gots de vidre, aigüeres, inodors, etc.
En canvi, l’acetat de calci és molt més soluble (374 g/l), de manera que es treuen les restes
calcàries amb facilitat.
AC T I V I TAT S
1 Tenim 100 ml d’una dissolució de HNO3 de concentració 0,3 g · ml-1. Quin volum d’aigua
s’hi ha d’afegir per transformar-la en una altra de concentració 0,1 g · ml-1?
Calculem la massa de solut que hi ha en 100 ml de dissolució:
m solut g
C1 = & m solut = C1 $ VDissolució, 1 = 0,3 $ 100 ml = 30 g
VDissolució, 1 ml
Perquè la concentració sigui 0,1 g · ml-1, el volum de la dissolució ha de ser:
30 g
m solut
VDissolució, 2 = = = 300 ml
C1 g
0 ,1
ml
Com que el volum de la solució inicial era de 100 ml, s’han d’afegir 200 ml d’aigua
per obtenir la dissolució amb la concentració desitjada.
2 Calcula la molaritat d’una dissolució comercial d’àcid clorhídric al 37 % amb

una densitat d’1,2 g/ml.
Resolem l’exercici amb factors de conversió. Primer, des de les dades de la densitat
de la dissolució comercial i que el 37 % és en massa de HCl, calculem la concentració
en massa:
g dissolució 1.000 ml dissolució 37 g de HCI g de HCI
C = 1, 2 $ $ = 4,44
ml dissolució 1 l dissolució 100 g dissolució l
Després, tenint en compte la massa molar del HCl (36,5 g/mol), convertim a molaritat.
Les unitats finals han de ser mol/l:
g de HCI 1 mol de HCI mol de HCI
C = 4,44 $ = 12,16 =1 2 ,1 6 M
l 36,5 g de HCI l
3 Amb 9 ml d’una dissolució d’hidròxid de sodi de concentració 20 g · l-1 es neutralitza

l’àcid acètic present en 5 ml d’un vinagre comercial.
a) Determina la molaritat de l’àcid acètic.
b) Calcula el percentatge en massa d’àcid acètic en el vinagre.
Dada: dvinagre c 1 g $ ml-1.
241
a) Formulem els compostos i ajustem la reacció. Es tracta d’una reacció àcid-base

en què s’obté sal més aigua:
CH3-COOH + NaOH E CH3-COONa + H2O
Les dades són:
CH3-COOH + NaOH E CH3-COONa + H 2O
5 ml 9 ml
M=? C = 20 g $ l-1
Calculem ara la concentració de l’àcid amb la quantitat de NaOH consumida.
Fent servir com a punt de partida el volum i la concentració és possible calcular
la massa de NaOH disponible:
msolut g
C= & msolut = C $ VDissolució = 20 $ 9 $ 10-3 l = 0 ,18 g de NaOH
VDissolució l
La massa de NaOH és el punt de partida per calcular la quantitat de NaOH en mols
fent servir la massa molar com a factor de conversió:
M(NaOH) = 23,00 + 16,00 + 1,008 = 40,008 g $ mol-1
m 1 mol de NaOH
n= = 0,18 g de NaOH $ = 4,499 $ 10-3 mol de NaOH
M 40,008 g de NaOH
Ara utilitzem el factor de conversió que ens dona l’estequiometria de l’equació
per calcular la quantitat d’àcid acètic en mols:
1 mol de CH 3-COOH
nl = 4,499 $ 10-3 mol de NaOH $ = 4,499 $ 10-3 mol de CH 3-COOH
1 mol de NaOH
Disposem de la informació (quantitat en mols i volum en litres) per calcular
la molaritat del vinagre:
n solut 4,499 $ 10-3 mol de CH 3-COOH
M= = = 0,8998 M . 0,9 M
VDissolució _ l i 5 $ 10-3 l
b) Calculem la puresa:
Tenint en compte la densitat del vinagre, dvinagre c 1 g $ ml-1, i conegut el volum,
és possible calcular la massa de vinagre:
m g
d vinagre = & m = d vinagre $ V . 1 $ 5 ml = 5 g de vinagre
V ml
Fent servir els càlculs estequiomètrics de l’apartat anterior és possible calcular la massa
de l’àcid acètic pur amb la quantitat en mols ja coneguda. La massa molar és necessària
com a factor de conversió:
M(CH3-COOH) = 12,01 $ 2 + 1,008 $ 4 + 16,00 $ 2 = 60,052 g $ mol-1
60,052 g
m = n $ M = 4,499 $ 10-3 mol $ = 0,27 g de CH 3-COOH
1 mol
Comparem ara totes dues masses (àcid acètic pur i vinagre) per conèixer el percentatge
en massa que ens indica la puresa demanada:
màcid acètic 0,27 g d’àcid
% massa = $ 100 = $ 100 = 5,4%
m vinagre 5 g de vinagre
242
8
4 A temperatura ambient, la densitat d’una dissolució d’àcid sulfúric del 30 %
de riquesa en massa és 1,25 g · ml-1. Calcula:
a) La seva molaritat.
b) El volum de dissolució necessari per neutralitzar 80 ml
de dissolució 2,25 M de KOH.
a) Calculem la massa de dissolució emprant la dada de la densitat. Suposem
que disposem d’un volum d’un litre:
m g
d= & m = d $ V = 1,25 $ 1.000 ml = 1.250 g de dissolució
V ml
A partir de la dada de la riquesa calculem la massa de l’àcid (en grams):
m solut % massa 30
% massa = $ 100 & m solut = $ mDissolució = $ 1.250 g = 375 g de H2 SO 4
mDissolució 100 100
Calculem la quantitat de l’àcid (en mols) fent servir la relació entre la massa
i la massa molar:
M(H2SO4) = 1,008 $ 2 + 32,06 + 16,00 $ 4 = 98,076 g $ mol-1
m 1 mol de H 2 SO 4
n= = 375 g de H 2 SO 4 $ = 3,824 mol de H 2 SO 4
M 98,076 g de H 2 SO 4
Finalment, calculem la molaritat. Recordem que vam suposar inicialment un litre
de dissolució:
n solut 3,824 mol de H 2 SO 4
M= = = 3,82 M
VDissolució ( l ) 1l
b) Formulem els compostos i ajustem la reacció. Es tracta d’una reacció àcid-base

en què s’obté la sal que prové de la combinació dels ions K+ i SO 42- més aigua.
H2SO4 + 2 KOH E K2SO4 + 2 H2O
Les dades són:
H2SO4 + 2 KOH E K2SO4 + 2 H 2O
V=? 80 ml
M = 3,82 M M = 2,25 M
Amb el volum i la molaritat calculem la quantitat (en mols) de KOH:
nKOH
M [KOH] nKOH M [KOH] VDissolució ( I ) 2 , 25 M 0,08 l 0 , 18 mol de KOH
VDissolució ( I )
Utilitzem els coeficients estequiomètrics per trobar la quantitat d’àcid sulfúric
(en mols):
1 mol de H 2 SO 4
nH SO = 0,18 mol de KOH $
2 4
= 0,09 mol de H 2 SO 4
2 mol de KOH
Calculem el volum a partir de la molaritat:
nH SO 2 4
nH SO 0,09 mol
2 4
M(H 2 SO 4) = & VDissolució ( l ) = = = 0,02354 l . 23,5 ml
VDissolució ( l ) [H 2 SO 4] 3,82356 M
243
5 Quin és l’àcid conjugat de les espècies següents quan actuen com a base en el medi
-
aquós? HCO-
3 , H2O i CH3-COO .
Com que les espècies es comporten com a bases en medi aquós, accepten un protó de l’aigua
i generen els àcids corresponents:
-
HCO-
3 +H 2 O E H 2 CO 3 + OH . El seu àcid conjugat és H2CO3.
H2O + H2O E H3O+ + OH-. El seu àcid conjugat és H3O+.

CH3-COO- + H2O E CH3-COOH + OH-. El seu àcid conjugat és CH3-COOH.
6 Fent servir la teoria de Brønsted-Lowry, quina o quines de les espècies següents poden
actuar només com a àcid, només com a base i com a àcid o base? Escriu-ne les reaccions
d’àcids i bases.
CO 23- HPO 24- H 3 O+ NH+
4
Segons la teoria de Brönsted-Lowry:

Un àcid és una espècie química (molècula o ió) capaç de cedir ions H+ a una base.
En dissolució aquosa és l’espècie capaç de cedir H+ a l’aigua i generar en l’equilibri
la presència de cations H3O+.
Una base és una espècie química (molècula o ió) capaç de captar ions H+ d’un àcid.
En dissolució aquosa és l’espècie capaç de captar H+ de l’aigua i generar en l’equilibri
la presència d’anions OH-.
+
L’ió carbonat, CO 2-
3 , actua com una base, ja que capta ions H de l’aigua:
H 2O + CO32- E OH- + HCO-3
Àcid 1 Base 2 Base 1 Àcid 2
L’ió hidrogenfosfat, HPO 42-, és un amfòter, ja que pot actuar com un àcid cedint
ions H+ a l’aigua:
HPO42- + H 2O E PO43- + H 3O +
O actuar també com una base captant ions H+ de l’aigua:
H 2O + HPO42- E OH- + H2PO-4
L’ió oxoni, H3O+, actua com un àcid, ja que cedeix ions H+ a l’aigua:
H 3O + + H 2O E H 2O + H 3O +

+
L’ió amoni, NH+
4 actua com un àcid, ja que cedeix ions H a l’aigua:
NH+4 + H 2O E NH3 + H 3O +
244
8
7 Aquestes reaccions són espontànies d’esquerra a dreta.
+ - 2-
H2 SO 4 + H2 O E HSO-
4 + H3 O HSO-
4 + HCO 3 E H 2 CO 3 + SO 4
Amb l’ús de la teoria de Brønsted-Lowry, ordena de més gran a més petit el caràcter àcid
de H2SO4, HSO-
4 i H2CO3.
Com que les reaccions es produeixen espontàniament cap a la dreta, la tendència és

que el H2SO4 cedeixi un protó per formar l’ió HSO-
4 . De la primera reacció es dedueix que
l’àcid sulfúric, H2SO4, és un àcid més fort que l’ió hidrogensulfat, HSO-
4.
Com que l’equilibri es desplaça cap a la dreta, la tendència és que l’ió HSO-
4 cedeixi un protó
al H2CO3. De la segona reacció es dedueix que l’ió hidrogensulfat, HSO-

4 , és un àcid més
fort que l’àcid carbònic, H2CO3.

L’ordre de més a menys caràcter àcid és:
H2 SO 4 2 HSO-
4 2 H 2 CO 3
8 Raona si les afirmacions són certes o falses:
a) Una dissolució de pH 13 és més bàsica que una altra de pH 8.

b) Com més petit és el pH d’una dissolució, més gran és la seva acidesa.
a) Recordem la definició de pH: pH = -log [H3O+]. A una dissolució de pH = 13
li correspon una concentració d’oxoni, [H3O+] = 10-13 M. A una dissolució
de pH = 8 li correspon [H3O+] = 10-8 M. Com més gran és la concentració
d’oxoni, més gran és l’acidesa, i viceversa. Com que 10-8 M 2 10-13 M, llavors
l’afirmació és certa, la dissolució de pH = 13 té menys concentració de protons
i és més bàsica.
b) Aquesta afirmació és certa, ja que, segons la definició, com més baix és el pH, més
gran és la concentració de protons d’una espècie i més gran és la seva acidesa.
9 Indica quines de les afirmacions següents sobre una dissolució aquosa d’un àcid
són certes. Raona les teves respostes:
a) El pH de la dissolució és bàsic.
b) El producte [H+] $ [OH-] de la dissolució és 10-14 M.
c) La concentració de protons en dissolució és més gran que 10-7 M.
d) El pOH és més petit que el pH.
a) Aquesta afirmació és falsa. Si és una dissolució àcida, el pH no pot ser bàsic.
b) Aquesta afirmació és certa. Aquesta igualtat es coneix com a «producte iònic
de l’aigua».
c) Aquesta afirmació és certa. Les dissolucions aquoses d’un àcid tenen pH 1 7
i, per tant, [H3O+] 2 10-7 M.
d) Aquesta afirmació és falsa. Sempre es compleix que pH + pOH = 14. En aquests casos
el pOH és més gran que el pH.
245
10 De quatre dissolucions, A, B, C i D, coneixem les dades següents:
A: [OH-] = 10-13 C: pH = 10
B: pH = 3 D: [H3O+] = 10-7
a) Ordena-les de més a menys acidesa.
b) Explica quines són àcides, quines són bàsiques i quines són neutres.
Per poder comparar-les cal que totes les dades estiguin en la mateixa escala.
Convertim tot a l’escala de pH:
A: pOH = -log [OH-] = -log 10-13 = 13.
Com que pH + pOH = 14, llavors: pH = 14 - pOH = 14 - 13 = 1.
B: pH = 3.
C: pH = 10.
D: pH = -log [H3O+] = -log 10-7 = 7.
a) Com més gran és l’acidesa, més gran és [H3O+] i més baix és el pH.
L’ordre de més a menys acidesa és:
C (pH = 10) 1 D (pH = 7) 1 B (pH = 3) 1 A (pH = 1)
b) El pH = 7 és el valor de les dissolucions neutres i separa les dissolucions àcides,
amb, pH 1 7, de les bàsiques, amb pH 2 7.
Per això les dissolucions d’aquest exercici són:
A (pH = 1) & àcida
B (pH = 3 )& àcida
C (pH = 10) & bàsica
D (pH = 7) & neutra
11 El roig de fenol és un indicador àcid-base. La seva forma àcida és groga i la seva forma
alcalina és vermella. Sabent que l’interval de viratge és 6-8, de quin color serà cada
dissolució, una de NaOH 0,1 M i una altra de HClO4 0,02 M, si a totes dues se’ls ha afegit
aquest indicador?
El primer és determinar el pH de les dues dissolucions coneixent el valor de la concentració.
La dissolució de NaOH de concentració 0,1 M es dissocia completament, de tal manera
que [OH-] = [NaOH] = 0,1 M. Per tant:
pOH = -log [OH-] = -log 0,1 = 1
pH + pOH = 14 & pH = 14 - pOH = 14 - 1 = 13
El valor de pH indica que la dissolució és alcalina. Segons la informació de l’indicador,
la dissolució és de color vermell.
D’altra banda, la dissolució de HClO4 de concentració 0,02 M es dissocia completament,
de tal manera que [H+] = [ClO-4 ] = 0,02 M. Per tant:
pH = -log [H+] = -log 0,02 = 1,699
El valor de pH indica que la dissolució és àcida. Segons la informació de l’indicador,
la dissolució és de color groc.
246
8
12 S’agafen 400 ml d’una dissolució de HCl 0,25 M. D’altra banda, es prenen 350 ml
d’una dissolució de HBr 0,15 M. Es mesclen totes dues i se’ls afegeix aigua fins a 1 l.
Calcula el pH de la dissolució resultant.
Com que es tracta de dos àcids forts, es dissociaran completament en dissolució aquosa.
Els àcids forts s’expressen amb reaccions irreversibles, ja que en dissolució aquosa
es dissocien completament:
HCl + H 2O " Cl- + H3O +
400 ml; 0,25 M
HBr + H 2O " Br- + H3O +
350 ml; 0,15 M
En l’estequiometria de les reaccions es pot veure que la proporció és mol a mol.
Calculem la quantitat de cadascun en les seves dissolucions respectives i tindrem
la quantitat d’ions H3O+ que aporta cada dissolució:
nHCl
[HCl] = & nHCl = [HCl] $ VDissolució ( l ) = 0,25 M $ 0,4 l = 0,1 mol de HCl
VDissolució ( l )
Per tant, per l’estequiometria, hi ha 0,1 mol de H3O+ procedent de la primera dissolució.
nHBr
[HBr] = & nHBr = [HBr] $ V Dissolució ( l ) = 0,15 M $ 0,35 l = 0,0525 mol de HBr
VDissolució ( l )
Per tant, per l’estequiometria, hi ha 0,0525 mol de H3O+ procedent de la segona dissolució.
En mesclar totes dues dissolucions hi haurà en total:
+
nH O = 0,1 mol + 0,0525 mol = 0,1525 mol de H 3 O+
3
Calculem la concentració de la dissolució resultant sabent que es completa amb aigua

fins a 1 l:
nH O +
0,1525 mol de H 3 O+
+ 3
[H 3 O ] = = = 0,1525 M
V(l ) 1l
Calculem ara el pH amb la seva definició:
pH = -log [H 3 O+] = -log [0,1525] = 0,82
13 Respon les preguntes:
a) Quina és la concentració en HNO3 d’una dissolució el pH de la qual és 1,5?

b) Com preparem 150 ml d’una dissolució de HNO3 10-2 M a partir de l’anterior?
a) Construïm la taula:
Concentració (mol/l) HNO3 + H 2O E NO3 + H 3O +

Concentració inicial M
Concentració final M M
A partir del pH de la dissolució podem calcular la concentració de ions H3O+:

pH = -log [H 3 O+] & [H 3 O+] = 10-pH = 10-1,5 = 0,032 M
247
Com que es tracta d’un àcid fort que es dissocia completament en dissolució aquosa:
[HNO 3 ] = [H 3 O+] = 0,032 M
b) En diluir una dissolució es compleix:
n solut, concentrada = n solut, diluïda & Mcon $ Vcon = Mdil $ Vdil
Per tant:
Mdil $ Vdil Mdil $ Vdil Mdil $ Vdil 0,1 M $ 0,15 l
Vcon = = +
= -pH
= = 0,0474 l = 47,4 ml
Mcon [H 3 O ] 10 10-1,5 M
14 L’àcid fòrmic (àcid metanoic) és un àcid feble que injecten algunes espècies
de formigues en mossegar (formiga en llatí és formica, d’aquí ve el seu nom). La constant
d’acidesa de l’àcid fòrmic és 1,8 · 10-4. Si tenim una dissolució d’àcid fòrmic el pH
de la qual és 2,63, calcula:
a) La concentració inicial de la dissolució de l’àcid fòrmic.
b) La concentració d’ions hidroxil en l’equilibri.
c) El grau de dissociació de l’àcid.
Concentració (mol/l) HCOOH + H 2O E HCOO- + H 3O+
Concentració inicial Mi
Concentració final Mi - x x x
A partir del pH de la dissolució podem calcular el valor de x:

pH = -log 7H 3 O+A & 7H 3 O+A = 10-pH & x = 7H 3 O+A = 10-2,63 = 2,34 $ 10-3 M
Per calcular la concentració inicial de l’àcid utilitzem la constant d’acidesa:
2
[H 3 O+] $ [HCOO-] x2 -4
= =
_2,34 $ 10-3i
Ka = & 1,8 · 10
[HCOOH] Mi - x Mi - 2,34 $ 10-3
Resolem l’equació i trobem que la concentració inicial d’àcid fòrmic és:
Mi = 0,033 M
b) La concentració d’ions hidroxil [OH-] en l’equilibri. Fent servir el producte iònic
de l’aigua, s’obté:
+ - -14 - 10-14 10-14
[H 3 O ] $ [OH ] = 10 & [OH ] = +
= -3
= 4,27 $ 10-12 M
[H 3 O ] 2,34 $ 10
c) Per esbrinar el grau de dissociació de l’àcid calculem el quocient entre
la concentració d’oxoni, x, i la concentració inicial de l’àcid fòrmic, Mi:
x [H 3 O+] 2,34 $ 10-3 M
a= = = = 0,071
Mi Mi 0,033 M
15 Tenim dues dissolucions aquoses amb la mateixa concentració, la primera d’àcid

acètic, Ka = 1,8 $ 10-5, i l’altra d’àcid salicílic, Ka = 1,0 $ 10-3. Respon.
a) Quin àcid és més feble?
b) Quina dissolució té un pH més petit?
248
8
a) L’àcid més feble és el que té la constant de dissociació més petita, ja que estarà menys
dissociat i hi haurà menys quantitat de protons en dissolució. Per tant, el més feble
és l’àcid acètic.
b) Com que el pH = -log [H3O+], com més gran sigui la concentració de protons, i per tant
la constant de dissociació de l’àcid, més baix serà el seu pH. En aquest cas, l’àcid salicílic
té menor valor de pH.
16 El fluorur d’hidrogen en dissolució té una constant d’acidesa Ka = 6,3 $ 10-4. En dissoldre

2,00 g de HF en certa quantitat d’aigua el pH de la dissolució és 2,5.
a) Quin volum té la dissolució?
b) Quin seria el pH d’aquesta dissolució si se li afegeix aigua fins a arribar a un volum de 10 l?
a) Calculem la quantitat de fluorur d’hidrogen inicial:
M(HF) = 1,008 + 19,00 = 20,008 g $ mol-1
1 mol de HF
n = 2,00 g de HF $ = 0,10 mol de HF
20,008 g de HF
Construïm la taula:
Concentració (mol/l) HF + H 2O E F- + H3O+

0,10
Concentració inicial V
0,10 - x x x
Concentració final V V V
Per calcular la concentració inicial de l’àcid utilitza el valor de la constant d’acidesa:

x 2
[H 3 O+] $ [F-] V x2
c m
Ka = = = = 6,3 · 10-4 [1]
[HF] 0,10 - x V $ (0,10 - x)
V
A partir del pH de la dissolució podem calcular [H3O+] en l’equilibri i relacionar el valor
de x i el volum:
x
pH = -log [H 3 O+] & = [H 3 O+] = 10-pH = 10-2,5 = 3,16 $ 10-3 & x = 3,16 $ 10-3 $ V
V
Substituïm en [1], simplifiquem i operem:
2
_3,16 $ 10-3i $ V
Ka = -3
= 6,3 · 10-4 & V = 5,25 l
0,10 - (3,16 $ 10 $ V)
b) En diluir una dissolució es compleix:

nconcentrada = ndiluïda & Mcon $ Vcon = Mdil $ Vdil
Calculem a partir de la concentració de H3O+ per poder trobar a continuació el pH:
Mcon $ Vcon 3,16 $ 10-3 M $ 5,25 l
Mdil = = = 1,66 $ 10-3 M
Vdil 10 l
Per tant el pH de la concentració diluïda és:
pH = - log [H 3 O+] = - log (1,66 $ 10-3) = 2,78
249
17 L’ió hidrogensulfat és amfòter. Escriu, amb els noms, totes les espècies que participen
en la reacció amb l’aigua quan l’ió actua com a àcid o com a base. Identifica els parells
àcid‑base per a les dues reaccions anteriors.
L’ió hidrogensulfat es pot comportar com una substància amfòtera, ja que actua com a àcid
o com a base depenent de si cedeix el protó que encara té o si n’accepta un altre.
El seu comportament és àcid quan cedeix el seu protó a l’aigua.
HSO4- + H 2O E SO24- + H 3O +
El parell conjugat és HSO4-/SO24-.

El seu comportament és bàsic quan accepta un protó de l’aigua.
H 2O + HSO-
4 E OH- + H2SO4
En aquest altre cas, el parell conjugat és HSO4-/H2SO4.
18 El pH d’1,5 l de dissolució aquosa d’hidròxid de liti és 13. Suposant que els volums
són additius, calcula:
a) Els grams d’hidròxid que s’han fet servir per preparar‑la.
b) El volum d’aigua que s’ha d’afegir a la dissolució anterior perquè el seu pH
sigui 12.
Concentració (mol/l) LiOH E Li+ + OH-

Concentració inicial M
Concentració final M M
A partir del pH de la dissolució calculem el pOH:

pH + pOH = 14 & pOH = 14 - pH = 14 - 13 = 1
Calculem la concentració de OH-:
pOH = -log [OH-] & [OH-] = 10-pOH = 10-1 = 0,1 M
Com que és una base forta, la concentració d’hidròxid de liti inicial coincideix
amb la concentració de OH- en l’equilibri. Per això podem calcular la quantitat inicial
de LiOH:
n
[LiOH] = & n = [LiOH] $ V = 0,1 M $ 1,5 l = 0 ,15 mol de LiOH
V
I a partir de la quantitat (en mols), utilitzant la massa molar, calculem la massa (en grams)
d’hidròxid de liti usada per preparar la dissolució:
M(LiOH) = 6,94 + 1,008 + 16,00 = 23,948 g $ mol-1
23,948 g de LiOH
m = n $ M = 0,15 mol de LiOH $ = 3,59 g de LiOH
1 mol de LiOH
250
8
b) Quan diluïm una dissolució, es compleix que la quantitat de solut és la mateixa
en la dissolució concentrada, ncon, que en la diluïda, ndil:
ncon = ndil & Mcon $ Vcon = Mdil $ Vdil
Com que pH + pOH = 14, perquè el pH valgui 12, el pOH ha de ser 2. Per això
la concentració d’hidròxid, OH-, i la d’hidròxid de liti, LiOH, és:
M = [LiOH] = [OH-] = 10-pOH = 10-2 = 0,01M
Substituïm les dades per calcular el volum de la dissolució diluïda:
Mcon $ Vcon 0 ,1 M $ 1 , 5 l
Vdil = = = 15 l
Mdil 0,01 M
Com que ja teníem 1,5 l de dissolució concentrada, suposant que els volums
són additius:
Vdil = Vcon + Vaigua & Vaigua = Vdil - Vcon = 15 l - 1,5 l = 13,5 l
19 Es dissolen 20 l de NH3(g) a 10 °C i 2 atm de pressió en una quantitat d’aigua suficient

per aconseguir 4,5 l de dissolució. Calcula el grau de dissolució de l’amoníac i el seu pH.
Dada: R = 0,082 atm $ l $ K-1 $ mol-1.
A partir de l’equació d’estat dels gasos ideals calculem la quantitat inicial (en mols)
d’amoníac:
p$V 2 atm $ 20 l
p$V = n$R$T & n = = = 1,724 mol
R$T atm $ l
0,082
mol $ K
$ _10 + 273i K
Tenint en compte que s’afegeix aigua suficient perquè el volum de la dissolució sigui
de 4,5 l, la concentració inicial d’amoníac és:
n 1,724 mol
[NH 3] = = = 0,383 M
V 4 ,5 l
Concentració (mol/l) NH3 + H 2O E NH-4 + OH-

Concentració inicial 0,383
En reacció -0,383 $ a +0,383 $ a +0,383 $ a
Concentració en equilibri 0,383 $ (1 - a) 0,383 $ a 0,383 $ a
De l’expressió de Kb:
[NH+4 ] $ [OH-] (0,383 · a) 2
Kb = = = 1,8 $ 10-5
[NH 3] 0,383 · (1 - a)
Resolem l’equació i obtenim:
a = 0,006 832
Coneguda a, calculem la concentració de OH-:
[OH-] = 0,383 · a = 0,383 · 6,832 $ 10-3 = 2,617 $ 10-3 M
251
Calculem el pOH:
pOH = -log [OH-] = -log (2,617 $ 10-3) = 2,58
A partir del producte de solubilitat de l’aigua, calculem el pH de la dissolució resultant:
pH + pOH = 14 & pH = 14 - pOH = 14 - 2,58 = 11,42 c 11,4
20 L’anilina és una base molt feble que es dissocia en aigua i en resulta l’ió C6H5-NH3+.
Si la constant d’ionització de l’anilina en aigua és Kb = 4,3 $ 10-10, i se li afegeixen
9,3 g d’anilina en aigua fins a obtenir 250 ml de dissolució, calcula:
a) L’equació ajustada.
b) El grau de dissociació.
c) El pH de la dissolució resultant.
a) NH2 NH+3
+ H 2O E + OH-
anilina aigua ió anilini ió oxoni
b) A partir de la massa molar, calculem la quantitat d’anilina, C6H5-NH2:

M(C6H5-NH2) = 12,01 $ 6 + 1,008 $ 7 + 14,01 = 93,126 g $ mol-1
1 mol de C6 H5-NH 2
n = m $ M = 9,3 g de C 6 H5-NH 2 $ = 0,0999 mol de C6 H5-NH 2
93,126 g de C6 H5-NH 2
Per tant la concentració de l’anilina en la dissolució és:
n 0,0999 mol
= 0,3994 M
V 0,250 l
7C6 H5-NH 2A = =
NH2 NH+3
Concentració (mol/l) + H2O E + OH-

En reacció -0,3994 $ a +0,3994 $ a +0,3994 $ a
2
-
[C6 H5-NH+ 3 ] $ [OH ]
=
_0,3994 · ai
Kb = = 4,3 $ 10-10
[C6 H5-NH 2] 0,3994 · (1 - a)
Resolem l’equació i queda que el grau de dissociació és:
a = 3,28 · 10-5
Nota: és possible fer l’aproximació 1 - a c 1 i simplificar els càlculs.
c) Coneguda a, calculem la concentració de OH-.
[OH-] = 0,3994 · a = 0,3994 · 3,28 · 10-5 = 1,31 $ 10-5 M
Calculem el pOH amb la seva definició:
pOH = -log [OH-] = -log (1,31 $ 10-5) = 4,88
252
8
A partir del producte de solubilitat de l’aigua, calculem el pH de la dissolució resultant:
pH + pOH = 14 & pH = 14 - pOH = 14 - 4,88 = 9,12
21 Els àcids orgànics monopròtics:
Ka (úric) = 5,1 ? 10-6 Ka (làctic) = 1,4 ? 10-4

Ka (benzoic) = 6,5 ? 10-5 Ka (butanoic) = 1,5 ? 10-5
a) Ordena’ls en ordre creixent d’acidesa en dissolució aquosa.
b) Quina de les seves bases té menys valor de Kb?
c) Quina és la base conjugada més forta?
Justifica les teves respostes.
Construïm una taula ordenada de més alt a més baix dels valors de Ka:
Àcid làctic benzoic butanoic úric

Ka 1,4 $ 10-4 6,5 $ 10-5 1,5 $ 10-5 5,1 $ 10-6
a) Els àcids es poden ordenar en funció del seu Ka. Com menor és Ka, l’àcid és més feble:
5,1 $ 10-6 1 1,5 $ 10-5 1 6,5 $ 10-5 1 1,4 $ 10-4
àcid úric 1 àcid butanoic 1 àcid benzoic 1 àcid làctic
b) Com més gran és la constant d’acidesa (Ka) d’un àcid, menor és la força de la base
conjugada. Així, com més gran sigui Ka de l’àcid, menor basicitat del seu conjugat,
menor valor de Kb. Per tant la base conjugada de menor Kb és la de l’àcid làctic.
c) Anàlogament, com més petita és la constant d’acidesa (Ka) d’un àcid, més gran és la força
de la base conjugada. Així, com menor sigui Ka de l’àcid, major basicitat del seu conjugat.
Per tant, la base conjugada més forta és la base conjugada de l’àcid úric.
22 Donades les bases orgàniques següents:
Kb (piridina) = 1,78 ? 10-9 Kb (hidracina) = 1,70 ? 10-6

Kb (hidroxilamina) = 1,07 ? 10-8
a) Quina és la base més feble?
b) Quin valor té la Ka de l’àcid conjugat de més fortalesa?
c) Si es preparen dissolucions de la mateixa concentració d’aquestes bases, quina
d’elles serà la de més pH?
a) És la que tingui menys valor de la constant de basicitat, la piridina és la base més feble.
b) Com menor és la força d’una base, més gran és la força del seu àcid conjugat. Per tant,
per calcular Ka de l’àcid amb més fortalesa, fent servir Kw calculem el valor de Ka de l’àcid
conjugat de la base més feble, la piridina:
Kw 10-14
K w = K a $ Kb & K a = = -9
= 5,62 $ 10-6
Kb 1,78 · 10
253
c) Com més gran sigui el valor de Kb, més desplaçat estarà l’equilibri de dissociació
cap a la formació d’ions, més grans seran la concentració de [OH-], el grau de
dissociació (a), la força de la base i, per tant, més gran serà el pH. En conseqüència,
si es preparen dissolucions d’igual concentració amb aquestes bases, tindrà més
pH la que té un valor més gran de Kb: hidracina.
23 S’afegeixen 2 g d’hidròxid de sodi a 500 ml d’una dissolució 0,15 M d’àcid clorhídric.

Suposant que el volum es manté constant, calcula el pH per a la dissolució resultant.
L’equació corresponent a la reacció de neutralització que es produeix és:
NaOH + HCl " NaCl + H2O
Calculem la quantitat de HCl a partir de la dada de la concentració:
nHCl
[HCl] = & nHCl = [HCl] $ VDissolució ( l ) = 0,15 M $ 0,5 l = 0,075 mol de HCl
VDissolució ( l )
Calculem la quantitat de NaOH a partir de la seva massa molar:
M(NaOH) = 22,99 + 16,00 + 1,008 = 39,998 g $ mol-1
m 1 mol de NaOH
nNaOH = = 2 g de NaOH $ = 0,05 mol de NaOH
M 39,998 g de NaOH
Quantitat (mol) NaOH + HCl E NaCl + H2O

Quantitat inicial 0,05 0,075 0 0
En reacció -0,05 -0,05 +0,05 +0,05
Quantitat final 0 0,025 0,05 0,05
L’àcid HCl és molt fort i es troba totalment dissociat en dissolució aquosa.
Quantitat (mol) HCl + H2O E Cl- + H 3O +

Quantitat inicial 0,025 0 0
Quantitat final 0 0,025 0,025
Al final hi ha 0,025 mol de H3O+ dissolts en un volum de 500 ml:

n 0,025 mol
[H 3 O+] = = = 0,05 M
V 0,500 l
Calculem ara el pH amb la definició:
pH = -log [H 3 O+] = -log 0,05 = 1,3
24 Es preparen 400 ml d’una dissolució aquosa d’àcid iòdic que conté 3,52 g
d’aquest compost. El pH d’aquesta dissolució és 1,39.
a) Calcula la constant d’acidesa, Ka, de l’àcid iòdic.
b) Si a 20 ml de la dissolució anterior se li afegeixen 10 ml d’una dissolució d’hidròxid
de sodi 0,1 M, explica si la dissolució resultant serà àcida, bàsica o neutra.
254
8
a) Calculem la quantitat d’àcid iòdic a partir de la seva massa molar:
M(HIO3) = 1,008 + 126,9 + 16,00 $ 3 = 175,908 g $ mol-1
m 1 mol de HIO 3
nHIO =
3
= 3,52 g de HIO 3 $ = 0,02 mol de HIO 3
M 175,908 g de HIO 3
Calculem la concentració inicial de l’àcid:
n 0,02 mol de HIO 3
[HIO 3] = = = 0,05 M
V 0,400 l
Calculem ara la concentració de H3O+ en l’equilibri a partir de la dada del pH:
pH = - log [H 3 O+] & [H 3 O+] = 10-pH = 10-1,39 = 0,041
Concentració (mol/l) HIO3 + H2O E IO-3 + H3O+
Concentració inicial 0,05 0 0
En reacció -0,041 +0,041 +0,041

Concentració equilibri 0,0093 0,041 0,041
Substituïm els valors a l’expressió de la constant d’acidesa i operem:

2
[H 3 O+] $ [IO-
3]
=
_0,041i
Ka = = 0,18
[HIO 3] 0,0093
b) Escrivim la reacció de neutralització:
HIO3 + NaOH E NaIO3 + H2O
Calculem la quantitat de HIO3 a partir de la dada de la concentració:
nHIO 3
[HIO3] = & nHIO = [HIO3] $ VDissolució ( l ) = 0,05 M $ 0,02 l = 0,001 mol de HIO 3
3
VDissolució ( l )
Calculem la quantitat de NaOH a partir de la dada de la concentració:
nNaOH
[NaOH] = & nNaOH = [NaOH] $ VDissolució ( l ) = 0,1 M $ 0,01 l = 0,001 mol de NaOH
VDissolució ( l )
Per tant, com que la reacció és 1:1 i hi ha el mateix nombre de mols d’àcid que de base,
es consumeix la mateixa quantitat d’àcid que de base. Així doncs, la dissolució és
de caràcter neutre. És a dir, pH = 7.
25 Calcula el pH d’una dissolució d’amoníac 0,1 M sabent que Kb = 1,8 $ 10-5.

Calcula també el volum necessari d’aquesta dissolució per neutralitzar 100 ml
d’àcid sulfúric 0,2 M.
Construïm la taula on es mostra l’equilibri iònic:
Concentració (mol/l) NH3 + H 2O E NH+

4 + OH-
Quantitat inicial 0,1
En reacció -0,1 $ a +0,1 $ a +0,1 $ a
Concentració equilibri 0,1 $ (1 - a) 0,1 $ a 0,1 $ a
255
2
-
[NH+
4 ] $ [OH ]
=
_ 0,1 $ a i
Kb = = 1,8 $ 10-5
[NH 3] 0 ,1 $ ( 1 - a )
Resolem l’equació i queda que el grau de dissociació és a = 0,013 327.
Coneguda a, calculem la concentració de OH-:
[OH-] = 0,1 a = 0,1 $ 0,013 327 = 1,3327 $ 10-3 M
pOH = -log [OH-] = -log (1,3327 $ 10-3) = 2,88
A partir del producte de solubilitat de l’aigua calculem el pH de la dissolució resultant:
pH + pOH = 14 & pH = 14 - pOH = 14 - 2,88 = 11,12
Escrivim ara la reacció ajustada de neutralització:
2 NH3 + H2SO4 " (NH4)2SO4
Calculem la quantitat d’àcid sulfúric fent servir la dada de la concentració:
nH SO
2 4
[H 2 SO 4] = & nH SO = [H 2 SO 4] $ VDissolució ( l ) = 0,2 M $ 0,100 l = 0,02 mol de H 2 SO 4
2 4
VDissolució ( l )
Tenint en compte l’estequiometria de la reacció, calculem la quantitat necessària
d’amoníac:
2 mol de NH 3
nNH = 0,02 mol de H 2 SO 4 $
3
= 0,04 mol de NH 3
1 mol de H 2 SO 4
Amb la definició de concentració, calculem el volum de la dissolució d’amoníac
necessari per neutralitzar la dissolució anterior:
nNH 3
nNH 3
0,04 mol de NH 3
[NH 3] = & VDissolució ( l ) = = = 0,4 l = 400 ml
VDissolució ( l ) [NH 3] 0 ,1 M
26 La lactosa, el sucre de la llet, es degrada en contacte amb l’aire i forma àcid làctic,
CH3-CHOH-COOH. Si la concentració de l’àcid làctic és superior a 5 g · l-1, es considera
que la llet està quallada. Per determinar l’acidesa d’una mostra de llet, es valora l’àcid
làctic de la mostra amb una dissolució aquosa d’hidròxid de sodi 0,100 M.
a) Escriu la reacció de valoració.
b) Es valoren 20,0 ml de llet i es necessiten 8,5 ml de dissolució aquosa d’hidròxid
de sodi per arribar al punt final. Explica si la llet està quallada o no.
Dada: Ka (àcid làctic, 25 ºC) = 3,2 $ 10-4.
a) Escriu la reacció de valoració:
CH3-CHOH-COOH + NaOH " CH3-CHOH-COONa + H2O
b) Construïm la taula amb les dades inicials:
CH3-CHOH-COOH + NaOH " CH3-CHOH-COONa + H2O
Dades M = 0,1 M
M = ?; V = 20 ml
inicials V = 8,5 ml
256
8
Calculem la quantitat d’hidròxid de sodi amb la dada de la concentració:
nNaOH
[NaOH] =
VDissolució ( l )
nNaOH = [NaOH] $ VDissolució ( l ) = 0,1 M $ 0,0085 l = 8, 5 $ 10-4 mol de NaOH
Tot i que l’àcid làctic és un àcid feble, es dissocia completament per la presència
de l’hidròxid de sodi, que és una base forta. Calculem la quantitat de l’àcid tenint
en compte l’estequiometria de la reacció:
1 mol d’àcid làctic
nàc. làctic = 8,5 $ 10-4 mol de NaOH $ = 8,5 $ 10-4 mol d’àcid làctic
1 mol de NaOH
Calculem la massa de l’àcid tenint en compte la seva massa molar:
M(CH3-CHOH-COOH) = 12,01 $ 3 + 1,008 $ 6 + 16,00 $ 3 = 90,078 g $ mol-1
90,078 g d’àcid láctic
m = n $ M = 8,5 $ 10-4 mol d’àc. làctic $ = 0,0766 g d’àc. làctic
1 mol d’àcid làctic
Ara calculem la concentració de l’àcid:
msolut 0,0766 g d’àcid làctic
c= = = 3,828 g $ l -1 . 3,83 g $ l -1
VDissolució 0,020 l
Com que és inferior a 5 g/l, no estarà quallada.
27 Elabora un dibuix-esquema del muntatge necessari per a un experiment de laboratori

que expliqui de manera aproximada com determinar l’acidesa d’un vinagre.
Dada: l’acidesa del vinagre és deguda al contingut de l’àcid etanoic.
L’àcid etanoic (àcid acètic) és un àcid feble que cal neutralitzar amb una base forta
per donar com a resultat un ambient bàsic, pH 2 7.
La reacció de neutralització és, segons la càrrega q del catió B:
q CH3-COOH + B(OH)q " q CH3-COO- + Bq+ + q H2O
L’ió acetat sí que està provocant un ambient bàsic:
CH3-COO- + H2O E CH3-COOH + OH-
És necessari un indicador de viratge en ambient bàsic, per exemple fenolftaleïna.
2 1. Preparem la dissolució valorant, una dissolució

d’una base forta de concentració coneguda, [B].
1 2. Introduïm a la bureta un volum conegut, VB,0 ,
de la dissolució valorant.
3. Afegim fenolftaleïna a un volum conegut
de vinagre, VA.
4
4. Deixem caure la dissolució bàsica valorant,
gota a gota, des de la bureta sobre el vinagre.
5. Estem alerta al canvi de color de l’indicador,
3 tanquem la vàlvula de la bureta amb aquest

5 canvi. Anotem el volum restant, VB,R ,
de la dissolució valorant.
257
Efectuem els càlculs:

1. Calculem el volum de dissolució bàsica, VB, que intervé en la neutralització.
VB = VB,0 - VB,R
2. Calculem la quantitat de base amb VB i [B].
nB = VB $ [B]
3. Tenint en compte l’estequiometria de la reacció de neutralització, calculem
els mols d’àcid etanoic en el vinagre.
nàc. etanoic = q $ nB
4. Amb la definició de molaritat, calculem la concentració d’àcid etanoic
en el vinagre.
nàc. etanoic
[àc. etanoic] =
VA
Estudiar l’acidesa de l’aspirina (àcid acetilsalicílic)

● Quins canvis de color s’han observat durant la pràctica? Quina n’és la causa?
La dissolució d’aspirina en aigua inicial és incolora. En afegir l’indicador fenolftaleïna
no es produeix cap canvi de color perquè és una dissolució de pH àcid. En anar
avançant la valoració, es van neutralitzant els ions OH- de la base amb els H+
de l’àcid fins que, al final de la valoració, la dissolució es tenyeix de color rosa fúcsia.
Aquest canvi de color és degut a la presència d’ions OH- en la dissolució, que en aquest
cas provindran de la hidròlisi de l’anió acetilsalicilat (vegeu activitat número 28).
28 Escriu la reacció de neutralització que s’està produint. Quin tipus de sal s’obté?
Com serà el pH en el punt d’equivalència? Coincideix amb el que indica el color
de la fenolftaleïna?
L’àcid acetilsalicílic reacciona amb NaOH per donar la sal corresponent i aigua.
Na+
O OH O O-
O H O H
+ NaOH " + H 2O
O O
La sal que s’obté ve d’una base forta i un àcid feble, per la qual cosa patirà hidròlisi només
per part de l’anió acetilsalicilat, amb la qual cosa regenerarà l’àcid i alliberarà anions OH-
que són els que proporcionen el pH bàsic a la dissolució nal.
O O- O OH
O H O H
+ H 2O E + OH-
O O
La fenolftaleïna en medi bàsic té color rosa fúcsia, de manera que el resultat experimental
coincideix amb la hidròlisi teòrica de la sal.
258
8
29 Calcula la concentració d’àcid acetilsalicílic en la dissolució i la quantitat en mols.
L’estudiant ha d’haver anotat el volum de NaOH gastat en la valoració i, fent servir

l’estequiometria, ha de calcular la massa d’àcid inicial que havia d’haver-hi en la dissolució.
Amb la massa molar calcularà la quantitat en mols. Per obtenir la concentració molar
real d’aspirina, es dividirà el resultat anterior pel volum total de 100 ml enrasat
al matràs aforat.
30 Consulta amb cercadors a Internet. Quin altre indicador es podria fer servir en aquesta valoració?
És una valoració que té un lleuger pH bàsic al punt nal, provinent de la hidròlisi de l’anió
salicilat, per la qual cosa és convenient fer servir un indicador que viri a la zona entre pH = 7
i pH = 9. Podrem fer servir: vermell de fenol (7-8), bromotimol (7-9), timolftaleïna (8-9)
o alizarina (8-10).
31 Per desinfectar les instal·lacions per munyir els animals es fa servir una dissolució
aquosa d’hidròxid de sodi preparada amb 28,8 g dissolts en aigua, fins a 10 l
de dissolució.
a) Calcula el pH d’aquesta dissolució netejadora.
Fent servir una mostra de 5 ml es valora la dissolució d’hidròxid de sodi
amb una dissolució aquosa de HCl 0,05 M, fent servir un sensor de pH.
b) Escriu la reacció de valoració.
c) Fes un dibuix aproximat de la corba de valoració indicant les coordenades
del punt d’equivalència.
a) Calculem la quantitat d’hidròxid de sodi fent servir la massa molar com a factor
de conversió entre massa i quantitat en mols:
M(NaOH) = 22,99 + 16,00 + 1,008 = 39,998 g $ mol-1
n 1 mol de NaOH
m= = 28,8 g de NaOH $ = 0,72 mol de NaOH
M 39,998 g de NaOH
Calculem la concentració de la dissolució:
n 0,72 mol de NaOH
[NaOH] = = = 0,072 M
V 10 l
Com que és una base forta, es dissocia completament. Construïm la taula:
Concentració (mol/l) NaOH " Na+ + OH-

Concentració final 0,072 0,072
Per tant [NaOH] = [OH-]. Així, calculem el pOH a partir de la concentració d’ions OH-:
pOH = -log [OH-] = -log 0,072 = 1,14
pH + pOH = 14 & pH = 14 - pOH = 14 - 1,14 = 12,85
259
b) La reacció de valoració és:

NaOH + HCl " NaCl + H2O
c) Construïm la taula amb les dades inicials dels reactius:
NaOH + HCl " NaCl + H 2O
M = 0,072 M M = 0,05 M
Dades inicials
V = 5 ml V=?
Calculem la quantitat d’hidròxid de sodi fent servir la concentració i el volum:

n
[NaOH] = & n = [NaOH] $ V = 0,072 M $ 0,005 l = 3,6 $ 10-4 mol de NaOH
V
Segons l’estequiometria, els mols de l’hidròxid de sodi i d’àcid clorhídric reaccionen un a un.
Per tant, es necessiten 3,6 · 10-4 mol de HCl per neutralitzar la reacció. Calculem el volum
de la dissolució de HCl que es necessita fent servir la concentració:
n n 3,6 $ 10-4 mol de HCl
[HCl] = & V= = = 0,0072 l = 7,2 ml
V [HCl] 0,05 M
Com que la sal que es forma no s’hidrolitza, el NaCl està format per:
Na+. Àcid conjugat molt feble d´una base forta (NaOH) que no té tendència
a reaccionar amb l’aigua.
Cl-. Base conjugada molt feble d’un àcid fort (HCl) i tampoc té tendència
a reaccionar amb l’aigua.
Els únics ions hidroxil i oxoni són els provinents de l’aigua, pH = 7. Gràficament,
la corba de valoració seria:
pH
12
8 (V = 7,2 ml, pH = 7)
4
V de HCl (m)
0
0 4 8 12
32 Una dissolució de nitrat de sodi, és àcida, bàsica o neutra?
El nitrat de sodi es dissocia completament en els seus ions i aquests no s’hidrolitzen:

NaNO 3 " Na+ + NO-
3
Na+. Àcid conjugat molt feble d’una base forta (hidròxid de sodi, NaOH). El catió Na+
no té tendència a reaccionar amb l’aigua, perquè tendeix a estar completament ionitzat.
Na+ + H 2 O E NaOH + H 3 O+
-
NO- 3 . Base conjugada molt feble d’un àcid fort (àcid nítric, HNO3). L’anió nitrat NO 3 tampoc
té tendència a reaccionar amb l’aigua, perquè tendeix a estar completament ionitzat.

-
NO-
3 + H 2 O E HNO 3 + OH
Com que els únics ions hidroxil i oxoni són els provinents de l’aigua, pH = 7. Per això
la dissolució de nitrat de sodi és neutra.
260
8
33 Tenim nitrit de sodi, NaNO2, i benzoat de sodi, C6H5-COONa, en dissolució aquosa.
Si es compara el pH de les dues dissolucions aquoses, amb la mateixa concentració
molar i a la mateixa temperatura, quina tindrà el pH més alt?
Dades: Ka(C6H5-COONa) = 6,3 $ 10-10; Ka(NaNO2) = 7,2 $ 10-4.
El nitrit de sodi és una sal que en aigua està dissociada en els seus ions:
NaNO 2 " Na+ + NO-
2
El benzoat de sodi en dissolució aquosa està dissociat en ions:

C6 H5-COONa " Na+ + C6 H5-COO-
Na+. Està present en les dues dissolucions. És àcid conjugat molt feble d’una base forta
(hidròxid de sodi, NaOH). El catió Na+ no té tendència a reaccionar amb l’aigua, perquè
tendeix a estar completament ionitzat.
Na+ + H 2 O E NaOH + H 3 O+
-
NO- 2 . Base conjugada feble d’un àcid feble (àcid nitrós, HNO2). L’ió nitrit, NO 2 ,
sí que reacciona amb l’aigua.

Kb
NO-
2 + H2 O HNO 2 + OH-
C6H5-COO-. Base conjugada feble d’un àcid feble (àcid benzoic, C6H5-COOH).
L’anió benzoat, C6H5-COO-, també reacciona amb l’aigua.
Kb
C6 H5-COO- + H 2 O C6 H5-COOH + OH-
Del producte iònic de l’aigua sabem que:
pH = 14 - pOH = 14 + log[OH-]
En general, per a una base feble:
Kb
Concentració (mol/l) A- + H2O HA + OH-
Concentració inicial Mi 0 0
Concentració que reacciona -Mi $ a +Mi $ a +Mi $ a
Concentració en equilibri Mi $ (1 - a) Mi $ a Mi $ a
Escrivim l’expressió per Kb, substituïm les concentracions i simplifiquem fent servir
l’aproximació 1 - a c 1.
[HA] $ [OH-] (M i $ a ) 2 Mi $ a 2 Kb
Kb = -
= = . Mi $ a 2 & a =
[A ] M i $ (1 - a ) 1-a Mi
D’altra banda:
Kw
K w = K a $ Kb & Kb =
Ka
Una expressió per a [OH-] és:
Kb Kw
[OH-] = Mi $ a = Mi $ = Mi $ Kb = Mi $
Mi Ka
Així, substituint a l’expressió del pH:
Kw
pH = 14 + log Mi $
Ka
261
A igual concentració inicial, Mi, el pH serà més gran com menor sigui Ka. En el nostre
problema, la dissolució de benzoat de sodi és la que té menor Ka.
Kw 10-14
pHC H -COONa = 14 + log
6 5
Mi $ = 14 + log Mi $ = 11,6 + log Mi
K a _C 6 H 5-COONai 6,3 $ 10-10
Kw 10-14
pHNaNO = 14 + log
2
Mi $ = 14 + log Mi $ = 8,57 + log Mi
Ka _NaNO 2i 7,2 $ 10-4
Per tant, la dissolució de benzoat de sodi tindrà un pH més gran que la dissolució de nitrit
de sodi.
34 Quin pH correspon a una dissolució de fluorur de potassi 1,0 M en aigua?

Dada: Ka(HF) = 3,5 $ 10-4
El fluorur de potassi (KF) és la sal d’un àcid feble i una base forta:
KF " K+ + F-
K+.És àcid conjugat molt feble d’una base forta (hidròxid de potassi, KOH). El catió K+
no té tendència a reaccionar amb l’aigua, perquè tendeix a estar completament ionitzat.
K+ + H 2 O E KOH + H 3 O+
F-. Base conjugada d’un àcid feble (àcid fluorhídric, HF). L’ió fluorur, F-,
sí que reacciona amb l’aigua.
Kb
F- + H 2 O HF + OH-
Per calcular el seu pH tindrem en compte l’equilibri d’hidròlisi de l’ió fluorur. Trobem Kb:
Kw 10-14 -11
K w = K a $ Kb & K b = = -4 = 2,86 $ 10
Ka 3,5 $ 10
Necessitem conèixer la concentració inicial de l’ió F-. Per a això observem la reacció
de dissociació i veiem què passa mol a mol. Per això [F-] = [HF] = 1,0 M:
Plantegem l’equilibri d’hidròlisi:
Kb
Concentració (mol/l) F- + H2O HF + OH-
Concentració inicial 1 0 0
Concentració que reacciona -a +a +a
Concentració en equilibri 1-a a a
Fem servir l’expressió de la constant d’equilibri. Com que coneixem Kb = 2,86 $ 10-11,
i per les condicions del problema, aproximem 1 - a c 1 i simplifiquem els càlculs:
[HF] $ [OH-] a2
Kb = -
= . a 2 & a = Kb = 2,86 $ 10-11 = 5,35 $ 10-6
[F ] 1-a
pOH = -log [OH-] = -log a = -log 5,35 $ 10-6 = 5,27
pH = 14 - pOH = 14 - 5,27 = 8,73
262
8
35 Quin pH té una dissolució de clorur d’amoni 0,4 M? Dada: Kb (NH3) = 1,8 $ 10-5.
El clorur d’amoni és la sal d’una base feble i un àcid fort:

-
NH 4 Cl " NH+
4 + Cl
+
NH+
4 . Àcid conjugat feble d’una base feble (amoníac, NH3). L’amoni NH 4 sí que reacciona
amb l’aigua.
Ka
NH+
4 + H2 O NH 3 + H 3 O+
Cl-. Base conjugada molt feble d’un àcid fort (àcid clorhídric, HCl). No reacciona
amb l’aigua.
Per tant, per saber el pH de la dissolució cal calcular-lo amb la hidròlisi del catió amoni,
que és la reacció que té lloc. Com que és un àcid feble, es fa com en un problema
d’aquest tipus. Calculem Ka a partir de la dada de Kb de l’amoni, i del producte iònic
de l’aigua, Kw
Kw 10-14
= =
!
K w = K a $ Kb & K a = -5 5 , 5 $ 10-10
Kb 1,8 $ 10
La concentració inicial de l’amoni es dedueix de l’estequiometria de la dissociació de la sal
(mol a mol). Per això:
[NH+
4 ] = [NH 4 Cl] = 0,4 M
Plantegem l’equilibri d’hidròlisi, a partir del catió amoni hidrolitzat:

Ka
Concentració (mol/l) NH+
4 + H 2O NH3 + H3O+
Concentració que reacciona -0,4 $ a +0,4 $ a +0,4 $ a
Substituïm a l’expressió de la constant d’equilibri les expressions de les concentracions,

ordenem l’expressió tenint en compte l’aproximació 1 - a c 1 i substituïm també
!
el valor de la constant, Ka = 5,5 $ 10-10, per calcular el valor de a:
2
[NH 3] $ [ H 3 O+] 0,4 $ a 2
= =
_ 0,4 $ a i
Ka = +
- 0,4 $ a 2
[NH 4 ] 0 ,4 $ ( 1 - a ) 1- a
!
Ka 5,5 $ 10-10
a= = = 3,73 $ 10-5
0 ,4 0 ,4
Calculem el pH amb la seva definició tenint en compte l’expressió de la concentració
d’oxoni. Substituïm i operem:
pH = -log [H3O+] = -log (0,4 a) = -log(0,4 $ 3,73 $ 10-5) = -log 1,49 $ 10-5 = 4,83
36 Per què una dissolució de sulfat d’amoni genera un pH àcid?

Dada: Kb(NH3) = 1,8 $ 10-5
El sulfat d’amoni és la sal d’una base feble i un àcid fort:
2-
4 + SO 4
_NH 4 i2SO 4 " 2 NH+
263
NH+
4 . Àcid conjugat feble d’una base feble (amoníac, NH3). S’hidrolitza segons
la reacció:
+
NH+
4 + H 2 O E NH 3 + H 3 O
SO 42-. Base conjugada molt feble d’un àcid fort (àcid sulfúric, H2SO4).
No reacciona amb l’aigua.
La presència de protons alliberats en la hidròlisi del catió amoni, NH+
4 , incrementa
la concentració d’ions oxoni, [H3O+] 2 [OH-].

Per això la dissolució serà àcida, pH 1 7.
37 D’entre les substàncies següents: HCl, HNO3, H2SO4, CH3-COOH, NaCl, KNO3,
CH3-COONa i K2SO4, indica quin parell permet formar un tampó regulador del pH.
En principi, les dissolucions que tenen una funció millor com a reguladores del pH són
aquelles formades per un àcid o base feble i la seva base o àcid conjugat corresponent.
De totes les substàncies que ens donen, la mescla de dues, àcid acètic o etanoic
(CH3-COOH) i acetat de sodi (CH3-COONa), compleix aquest requisit. L’àcid acètic
és un àcid orgànic monopròtic feble i l’acetat de sodi és una sal que conté la base
conjugada d’aquest àcid (CH3-COO-).
Hi ha altres combinacions, però excedeixen els objectius d’aquest curs.
38 Quin és el pH d’una dissolució reguladora que es prepara dissolent 23,1 g de HCOONa

en un volum suficient de HCOOH 0,432 M per obtenir 500 ml de dissolució?
Dada: pKa(HCOOH) = 3,75
La capacitat amortidora i el pH que té una dissolució amortidora es pot determinar
amb l’equació de Henderson-Hasselbach:
[base conjugada]
pH = pKa +
[àcid]
Calculem la quantitat (en mols) de HCOONa fent servir la massa molar:
M(HCOONa) = 1,008 + 12,01 + 16,00 $ 2 + 22,99 = 68,098 g $ mol-1
1 mol de HCOONa
n = 23,1 g de HCOONa $ = 0,339 mol de HCOONa
68,098 g de HCOONa
Calculem la concentració de la sal en la dissolució reguladora:
nHCOONa 0,339 mol
[HCOONa] = = = 0,678 M
V 0,5 l
Construïm la taula de les dades de l’equilibri:
HCOOH + H2O E HCOO- + H 3O +

Concentració (mol/l) 0,432 0,678
Aplicant l’equació:
0,678 M
pH = 3,75 + log = 3,95
0,432 M
264
8
39 El residu d’una indústria conté un 0,2 % en massa d’àcid sulfúric. Al dia s’emeten
120 l de residu àcid. Ha de ser neutralitzat mitjançant l’addició d’hidròxid de sodi,
NaOH 2,5 M, abans de ser abocat.
Calcula:
a) El volum de dissolució bàsica que cal fer servir per a la neutralització
completa del residu àcid.
b) El pH de la dissolució resultant si se li afegeixen 25 ml més dels necessaris
de la dissolució bàsica.
Dada: densitat del residu = 1 g/cm3.
a) Calculem la quantitat (en mols) d’àcid contingut en els 120 l del residu des de les dades
disponibles i emprant factors de conversió:
1.000 ml 1 cm 3 1g 0,2 g de H 2 SO 4 1 mol de H 2 SO 4
nH SO
2 4
= 120 l $ $ $ 3
$ $
1l 1 ml 1 cm 100 g 98,076 g de H 2 SO 4
2 4
nH SO = 2,447 mol de H 2 SO 4
Escrivim la reacció de neutralització:

H2SO4 + 2 NaOH " Na2SO4 + 2 H2O
Utilitzem els coeficients estequiomètrics com a factors de conversió per trobar
la quantitat d’hidròxid de sodi:
2 mol de NaOH
nNaOH = 2,447 mol de H 2 SO 4 $ = 4,9 mol de NaOH
1 mol de H 2 SO 4
Aïllant des de la definició de concentració molar, calculem el volum a partir
de les dades de la concentració i la quantitat de matèria:
nNaOH nNaOH 4,9 mol de NaOH
[NaOH] = & VDissolució ( l ) = = = 1,96 l
VDissolució ( l ) [NaOH] 2, 5 M
b) Si s’afegeixen 25 ml més dels necessaris a la dissolució resultant, hi haurà hidròxid

de sodi en excés. Calculem la quantitat de NaOH en excés a partir de la definició
de molaritat i el volum afegit:
nNaOH
[NaOH] = & nNaOH = [NaOH] $ VDissolució ( l ) = 2,5 M $ 0,025 l = 0,0625 mol de NaOH
VDissolució ( l )
Calculem la concentració d’hidròxid de sodi excedent dissolt en el volum del residu,
120 l, i la dissolució neutralitzadora, 1,96 l + 0,025 l.
Suposant els volums additius:
nNaOH 0,0625 mol de NaOH
[NaOH] = = = 5,12 $ 10-4 M
VDissolució ( l ) _120 + 0,025 + 1,96i l
Com que és una base forta, s’ionitza completament i [OH-] = [NaOH]. A partir del producte
de solubilitat de l’aigua calculem el pH de la dissolució resultant:
pH + pOH = 14
pH = 14 - pOH = 14 - (-log[OH-])
pH = 14 + log [NaOH-] = 14 + log (5,12 $ 10-4) = 10,7
265
40 Part de l’àcid nítric, àcid que participa en la pluja àcida, es genera en els processos
de combustió a l’interior dels motors. Els motors prenen aire (78 % de N2 i 21 % de O2)
i al seu interior arriben fins a pressions i temperatures elevades. En aquestes condicions
es produeix l’oxidació del nitrogen de l’aire fins a àcid nítric, segons una cadena
de reaccions el balanç total de la qual és:
3 N2(g) + 6 O2(g) + 2 H2O(l) " 4 HNO3(l) + 2 NO2(g)
Suposant un rendiment de transformació del N2 del 0,05 % i un comportament
ideal dels gasos, calcula la massa d’àcid que es produirà en un motor després
de consumir 100 m3 d’aire mesurat a 20 °C i 1.008 hPa.
Dades: R = 0,082 atm $ l $ K-1 $ mol-1; 1 atm = 1,013 $105 Pa.
A partir del percentatge de nitrogen en aire calculem el volum de N2 en litres emprant
factors de conversió:
3 78 m 3 de N 2 1.000 l de N 2
VN = 100 m d’aire $
2 3
$ 3
= 7,8 $ 10 4 l de N 2
100 m d’aire 1 m de N 2
Convertim el valor de la pressió d’hectopascals a atmosferes:
100 Pa 1 atm
p = 1.008 hPa $ $ = 0,995 atm
1 hPa 1,013 $ 105 Pa
Apliquem l’equació d’estat dels gasos ideals. Aïllem de la igualtat el nombre de mols
per calcular la quantitat de N2:
p$V
p$V = n$R$T & n =
R$T
Substituïm i operem:
0,995 atm $ 7,8 $ 10 4 l
n= = 3.230,5 mol de N 2
atm $ l
0,082 $ _20 + 273i K
mol $ K
Calculem el volum d’àcid que es forma utilitzant l’estequiometria de la reacció
i el seu rendiment:
4 mol de HNO 3 0,05
nHNO = 3.230,5 mol de N 2 $
3
$ = 2,15 mol de HNO 3
3 mol de N 2 100
Finalment, calculem la massa a partir de la quantitat emprant la massa molar com a factor
de conversió:
M(HNO3) = 1,008 + 14,01 + 16,00 $ 3 = 63,018 g $ mol-1
63,018 g
m = n $ M = 2,15 mol de HNO 3 $ = 135,72 g . 136 g
1 mol de HNO 3
AC T I V I TAT S F I N A L S
Teories àcid-base
41 Raona si les espècies químiques següents són àcids o bases segons la teoria
de Brönsted-Lowry i indica l’espècie conjugada (en dissolució aquosa)
de cadascuna: CN-, SO24-, NH+ 4.
266
8
Segons la teoria de Brönsted-Lowry:
Un àcid és una espècie química (molècula o ió) capaç de cedir ions H+ a una base.
En dissolució aquosa és l’espècie capaç de cedir H+ a l’aigua.
Una base és una espècie química (molècula o ió) capaç de captar ions H+ d’un àcid.
En dissolució aquosa és l’espècie capaç de captar H+ de l’aigua.
L’ió cianur, CN-, actua com una base, ja que capta ions H+ de l’aigua:
H 2O + CN- E OH- + HCN

El seu àcid conjugat és l’àcid cianhídric, HCN.

L’ió sulfat, SO42-, actua com una base, ja que capta ions H+ de l’aigua. Pot captar fins
a dos protons:
H 2O + SO42- E OH- + HSO-4

El seu àcid conjugat és l’ió hidrogensulfat, HSO-4 . El segon pas en la captació

de protons és:
H 2O + HSO-4 E OH- + H2SO4

El seu àcid conjugat és l’àcid sulfúric, H2SO4.

+
L’ió amoni, NH+
4 , actua com un àcid, ja que cedeix ions H a l’aigua:
NH+
4 + H 2O E NH3 + H 3O +
La seva base conjugada és NH3.
42 Segons la teoria de Brönsted-Lowry, quin comportament (àcid, bàsic o tots dos) tenen
les espècies químiques següents? NaOH, CO23-, HCO-
3, H2S.
L’hidròxid de sodi, NaOH, actua com una base d’Arrhenius, ja que allibera ions hidroxil,
OH-, en dissolució aquosa:
NaOH " Na+ + OH-
L’anió carbonat, CO32-, només es pot comportar com a base, ja que només accepta protons:
-
3 + OH
CO32- + H2O E HCO-
L’anió hidrogencarbonat, HCO-
3 , és una substància amfòtera, ja que pot acceptar
protons, comportant-se com a base, o cedir-los, comportant-se com a àcid.

-
Comportament bàsic: HCO-
3 + H2O E H2CO3 + OH
2- +
Comportament àcid: HCO-
3 + H2O E CO3 + H3O
El sulfur d’hidrogen es comporta com a àcid, cedint protons:

H2S + H2O E HS- + H3O+
267
Fortalesa d’àcids i bases
43 En una dissolució 1 M d’un àcid feble, Ka = 10-5 a 25 ºC, explica si són falses
o certes les afirmacions següents:
a) El seu pH és més gran que 7.
b) El grau de dissociació és aproximadament 0,5.
c) El grau de dissociació augmenta en diluir la dissolució.
d) El pH augmenta si es dilueix la dissolució.
a) Aquesta afirmació és falsa. Com que es tracta de la dissolució d’un àcid, encara que sigui
feble, el pH ha de ser inferior a 7. El producte iònic de l’aigua és [H3O+] $ [OH-] = 10-14.
En una dissolució àcida es compleix que [H3O+] 2 [OH-], la qual cosa obliga que
[H3O+] 2 10-7. Per tant, pH = -log [H3O+] 1 7.
b) Aquesta afirmació és falsa. Un grau de dissociació de valor 0,5 correspondria
a un àcid dissociat al 50 %, cosa que és impossible per a una dissolució d’un àcid feble
amb una constant d’ordre 10-5 i una concentració 1 M. Com que tenim totes les dades,
es pot calcular el grau de dissociació per aproximació: a c 0,3 %.
c) Aquesta afirmació és certa. Com que la constant d’equilibri és constant, si la temperatura
no varia, la relació entre la concentració inicial i el grau de dissociació s’ha de mantenir
constant. Per tant, si disminueix molt la concentració de la dissolució, M, l’àcid estarà
més dissociat, ja que a ha d’augmentar:
[A-] $ [H 3 O+] (M i $ a ) 2 Mi 2 $ a 2 a2
Ka = = = & K a = Mi $
[HA] M i $ (1 - a ) M i $ ( 1 - a) 1-a
d) Aquesta afirmació és certa, ja que en disminuir la concentració d’àcid inicial
ho fa també la de protons i, per tant, la dissolució serà menys àcida, augmentant
el pH. A partir de la definició de pH:
pH = -log [H3O+]
[H3O+]final 1 [H3O+]inicial
log [H3O+]final 1 log [H3O+]inicial
-log [H3O+]final 2 -log [H3O+]inicial
pHfinal 2 pHinicial
44 Demostra que el grau de dissociació de l’àcid nitrós augmenta en diluir una dissolució
aquosa d’aquest àcid des de 0,1 M fins a 0,01 M. Dada: Ka = 4,5 $ 10-4.
Construïm la taula d’equilibri:
Concentració (mol/l) Ka
HNO2 + H 2O NO-2 + H3O+
En reacció -Mi $ a +Mi $ a +Mi $ a
268
8
Substituïm les expressions de la concentració a l’expressió de Ka:
+
[NO-
2 ] $ [H 3 O ] (M i $ a ) 2 Mi 2 $ a 2 Mi $ a 2
Ka = = = =
[HNO 2] M i $ (1 - a ) M i $ ( 1 - a) 1-a
En aquest cas, com que tenim dissolucions molt diluïdes, les aproximacions deixen de ser
vàlides precisament perquè el grau de dissociació augmenta molt i deixa de ser negligible.
Aïllem el valor de a:
- K a ! (K a ) 2 + 4 $ M i $ K a
Mi $ a 2 + K a $ a - K a = 0 & a =
2 $ Mi
Tinguem en compte que, de les dues solucions possibles, només té sentit la que dona
al coeficient a un valor positiu. Substituïm els dos valors de la concentració per comprovar
amb quina concentració es dissocia més:
2
& a=
- _4,5 $ 10-4 i + _4,5 $ 10-4 i + 4 $ 0,1 $ _4,5 $ 10-4 i
M i = 0 ,1 M = 0,065
2 $ 0 ,1
,
2
& a=
- _4,5 $ 10-4 i + _4,5 $ 10-4 i + 4 $ 0,01 $ _4,5 $ 10-4 i
Mi = 0,01 M = 0,19
2 $ 0,01
Es mostra així que, si disminueix la concentració inicial de l’àcid, el grau de dissociació
augmenta.
45 Estudiant dues dissolucions de la mateixa concentració de dos àcids febles,

HA i HB, es comprova que [A-] és més gran que [B-]. Explica si són certes
o falses les frases.
a) L’àcid HB és més feble que HA.
b) El valor de la constant de dissociació de l’àcid HB és més gran que el valor
de la constant de dissociació de HA.
c) El pH de la dissolució de l’àcid HB és menor que el pH de la dissolució
de l’àcid HA.
Cal tenir en compte els equilibris de dissociació dels àcids:
HA + H2O E A- + H3O+
HB + H2O E B- + H3O+
a) Si la concentració de l’ió A- és més gran que la del B- vol dir que l’àcid HA
està més dissociat, l’equilibri està més desplaçat cap a la dreta i, per tant,
és més fort que l’àcid HB. Aquesta afirmació és certa.
b) Si el primer equilibri està més desplaçat cap a la formació d’ions, és perquè
la constant de dissociació és més gran per a l’àcid HA que per al HB. Aquesta
afirmació és falsa.
c) Com més gran és la concentració de protons d’una dissolució, més gran
és la seva acidesa i menor és el seu pH.
Si l’àcid HA és més fort que el HB, vol dir que la seva concentració de protons és
més gran i, com a conseqüència, el seu pH és menor. Aquesta afirmació és falsa.
269
46 Explica la veracitat o falsedat de les frases següents:
a) A igual molaritat, com més feble és un àcid, menor és el pH de les seves dissolucions.
b) A un àcid fort li correspon una base conjugada feble.
c) No existeixen dissolucions diluïdes d’un àcid fort.
d) L’àcid sulfúric és un àcid fort perquè té dos hidrògens en l’estructura molecular.
a) Com més feble és un àcid, menor és la concentració de protons en la dissolució
i més gran és el seu pH. Aquesta afirmació és falsa.
b) Com més fort és un àcid, més desplaçat està l’equilibri cap a la formació
d’ions. Aquesta afirmació és certa.
c) La concentració de la dissolució d’un àcid és independent de la seva força.
La concentració pot ser més gran (concentrada) o més petita (diluïda) per al mateix
àcid. Aquesta afirmació és falsa.
d) L’àcid sulfúric és un àcid dipròtic. Es considera un àcid fort pel primer protó,
que es dissocia amb molta facilitat (Ka1 = 0,0102). El segon protó es dissocia de l’anió
hidrogensulfat, és un àcid una mica més feble (Ka2 = 1,2 $ 10-2). Passa que de la primera
dissociació es produeix hidrogensulfat en gran quantitat. Tant que l’equilibri
de la segona dissociació es desplaça cap als productes per excés de reactiu. Aquesta
afirmació és falsa. Disposar de més protons no fa que l’àcid sigui més fort.
47 Una dissolució d’amoníac conté 0,17 g de NH3 en cada litre i està ionitzat en un 4,24 %.
Calcula:
a) La constant d’ionització de l’amoníac.
b) El pH de la dissolució.
a) Amb la massa molar, calculem la quantitat d’amoníac present en la dissolució.
M(NH3) = 14,01 + 1,008 $ 3 = 17,034 g $ mol-1
0,17 g
nNH =
3
= 0,01 mol de NH 3
g
17,034
mol
Calculem la concentració inicial d’amoníac.
nNH3
0,01 mol de NH 3
[NH 3] = = = 0,01 M
V 1,0 l
Plantegem l’equilibri d’ionització, sabent que a = 0,0424, i construïm la taula:
NH3 + H 2O NH+4 + OH-
Concentració inicial [NH3]i 0 0
Concentració que reacciona -[NH3]i $ a +[NH3]i $ a +[NH3]i $ a
Concentració en equilibri [NH3]i $ (1 - a) [NH3]i $ a [NH3]i $ a
Valor 9,576 $ 10-3 4,24 $ 10-4 4,24 $ 10-4
270
8
Calculem la constant d’ionització de l’amoníac, Kb:
2
-
[NH+
4 ] $ [OH ]
=
_4,24 $ 10-4 i
Kb = -3
= 1,9 $ 10-5
[NH 3] 9,576 $ 10
b) Per calcular el pH utilitzem la concentració d’ions hidroxil obtinguda a l’apartat anterior,
[OH-] = 4,24 $ 10-4 M. A partir del producte de solubilitat de l’aigua (pH + pOH = 14)
calculem el pH de la dissolució resultant:
pH = 14 - pOH = 14 - (-log [OH-]) = 14 + log [OH-] = 14 + log (4,24 $ 10-4) = 10,6
48 L’àcid butanoic és un àcid feble de Ka = 1,85 $ 10-5. Si tenim una dissolució

d’aquest àcid 0,02 M, calcula:
a) El grau de dissociació.
b) El pH de la dissolució.
c) Suposant que no varia el volum, calcula el pH de la dissolució que resulta
d’afegir 0,05 mol de HCl a 250 ml de la dissolució d’àcid butanoic 0,02 M.
a) Per calcular el grau de dissociació plantegem l’equilibri, i amb les dades conegudes
construïm la taula:
CH3-(CH2)2-COOH + H 2O CH3-(CH2)2-COO- + H3O+
Quantitat inicial 0,02 0 0
En reacció -0,02 $ a +0,02 $ a +0,02 $ a
Concentració
0,02 $ (1 - a) 0,02 $ a 0,02 $ a
en equilibri
Com que coneixem el valor de Ka:

[BuO-] $ [H 3 O+] (0,02 $ a) 2 0,02 $ a 2
Ka = = = = 1,85 $ 10-5 & a = 0,03
[HBu] 0,02 $ (1 - a) 1-a
b) Calculem el pH a partir de la concentració d’oxoni fent servir la definició:
pH = -log [H3O+] = -log (0,02 $ 0,03) = 3,22
c) Es tracta d’un problema d’efecte ió comú en equilibri àcid-base. Plantegem
la dissociació de l’àcid butanoic i la de l’àcid clorhídric. El H3O+ és l’ió comú.
Ka
CH3-(CH2)2-COOH + H2O CH3-(CH2)2-COO- + H3O+
250 ml
0,02 M
HCl + H 2O " Cl- + H 3O +
0,05 mol
Hi ha una gran presència d’oxoni procedent de la dissociació del clorhídric i el butanoic,
que és un àcid feble, en el seu equilibri estarà desplaçat cap als reactius. Hi haurà menys
oxoni en dissolució procedent del butanoic del que hi hauria si estigués ell sol
en la dissolució. Com que el HCl és un àcid fort, es dissocia totalment.
271
La quantitat de substància de cadascun abans de l’equilibri és:

nbutanoic = [butanoic] $ V = 0,02 M $ 0,250 l = 0,005 mol
+
nH O = nHCl = 0,05 mol
3
L’equilibri àcid-base després de l’addició del HCl, anomenant x el nombre de mols

de butanoic que es dissocien, és:
Quantitat (mol) Ka
CH3-(CH2)2-COOH + H 2O CH3-(CH2)2-COO- + H 3O +
Quantitat inicial 0,005 0 0,05
En reacció -x +x +x
Quantitat
0,005 - x x 0,05 + x
en equilibri
Com que coneixem Ka = 1,85 $ 10-5:

x 0,05 + x
$
[butanoat] $ [H 3 O+] V V
= = =
x $ _0,05 + x i x $ _0,05 + x i
Ka =
[butanoic] 0,005 - x V $ _0,005 - x i 0,25 $ _0,005 - x i
V
Ka= = 1,85 $ 10-5 & 4 x2 + 0,2 x - 9,25 $ 10-8 = 0

4 x $ _0,05 + x i
0,005 - x
- 0,2 ! 0,2 2 + 4 $ 4 $ 9,25 $ 10-8 4,624 $ 10-7
x= =
- 0,05
)
8
Només té sentit la solució positiva. Així que x = 4,624 $ 10-7 mol.
Trobem el pH a partir de la concentració total d’oxoni en el nou equilibri resultant
de la mescla dels dos àcids:
+ 0,05 + x 0,05 + 4,625 $ 10-7
= -log = -log 0,2 = 0,699
V 0,250
pH = -log 7H 3 O A = -log
Com es pot veure, la concentració de protons procedents de l’àcid butanoic

és negligible davant la de protons procedents de l’àcid clorhídric. Però això
se sap després d’haver fet tots els càlculs.
49 Una dissolució aquosa d’amoníac té de densitat 0,85 g $ cm-3 i el 8 % de NH3

en massa.
a) Calcula la concentració molar de l’amoníac.
b) Si la dissolució anterior es dilueix 10 vegades, calcula el pH de la dissolució resultant.
c) Quina concentració tenen la resta de les espècies (NH+4, OH- i H3O+) en la dissolució
diluïda 10 vegades?
Dada: Ka = 1,8 $ 10-5
a) Per calcular la molaritat de la dissolució inicial utilitzem factors de conversió
i les dades de la dissolució comercial:
0,85 g de Dis.
1.000 cm 3 de Dis. 8 g de NH 3 1 mol de NH 3
[NH 3] = 3
$ $ $ = 4M
1 cm de Dis. 1 l de Dissolució 100 g de Dis. 17,034 g de NH 3
272
8
b) Calculem la molaritat de la dissolució diluïda sabent que la quantitat de solut
és la mateixa en el concentrat i en el diluït, ndil = ncon, i que el volum final
és 10 vegades el volum inicial, Vdil = 10 $ Vcon:
Vcon Vcon Mcon
ncon = ndil & Mcon $ Vcon = Mdil $ Vdil & Mdil = Mcon $ = Mcon $ = = 0 ,4 M
Vdil 10 $ Vcon 10
Construïm la taula de l’equilibri per determinar la concentració d’oxoni:
Kb
Concentració (mol/l) NH3 + H2O NH+
4 + OH-
En reacció -0,4 $ a +0,4 $ a +0,4 $ a
Concentració
0,4 $ (1 - a) 0,4 $ a 0,4 $ a
en equilibri
A partir de la constant d’ionització de l’amoníac, Kb, calculem el grau de dissociació:

2
-
[NH+
4 ] $ [OH ] 0 ,4 $ a 2
= =
_ 0 ,4 $ a i
Kb = = 1,8 $ 10-5
[NH 3] 0,4 $ _1 - ai 1-a
0,4 $ a 2 + 1,8 $ 10-5 $ a - 1,8 $ 10-5 = 0
Les solucions per al grau de dissociació a l’equació de segon grau són:
2
- 1,8 $ 10-5 ! 6,686 $ 10-3
a=
_1,8 $ 10-5i + 4 $ 0,4 $ 1,8 $ 10-5
- 6,731 $ 10-3
=)
0 ,8
Només té sentit la solució positiva: a = 6,686 $ 10-3. Per calcular el pH partim
del producte de solubilitat de l’aigua (pH + pOH = 14) i aïllem el pH.
Substituïm, ordenem i operem:
pH = 14 - pOH = 14 - (-log [OH-]) = 14 + log [OH-]
pH = 14 + log (0,4 $ a) = 14 + log (0,4 $ 6,686 $ 10-3)
pH = 14 + log 2,674 $ 10-3
pH = 11,43
c) Com que demanen la concentració de totes les espècies en l’equilibri, a més
de les que apareixen a la taula, no oblidarem la [H3O+] provinent de l’equilibri
iònic de l’aigua.
De les expressions de la concentració a la taula:
[NH 3 ] = 0,4 $ (1- a) = 0,4 $ (–6,686 $ 10-3) = 0,397 M
- -3
[NH+4 ] = [OH ] = 0,4 $ a = 0,4 $ 6,686 $ 10 = 2,67 $ 10-3 M
De l’equilibri iònic de l’aigua, K w = [H 3 O+] $ [OH-] = 10-14:
+
Kw 10-14
[H 3 O ] = = = 3,74 $ 10-12 M
[OH-] 2,674 $ 10-3
50 Una dissolució d’àcid cianhídric, HCN, 0,01 M, té un pH de 5,6. Calcula:
a) La concentració de la resta de les espècies químiques presents en la dissolució.

b) El grau de dissociació de HCN i el valor de la seva Ka.
273
a) A partir del valor del pH i de l’equilibri calculem la concentració de totes les espècies
químiques presents sense oblidar l’ió hidroxil. Construïm la taula:
Ka
Concentració (mol/l) HCN + H2O CN- + H3O+
En reacció -0,01 $ a +0,01 $ a +0,01 $ a
Concentració
0,01 $ (1 - a) 0,01 $ a 0,01 $ a
en equilibri
A partir del pH calculem primer la concentració d’oxoni:

pH = -log [H 3 O+] & [H 3 O+] = 10-pH = 10-5,6 = 2,51 $ 10-6 M
A partir de la concentració d’oxoni calculem el grau de dissociació (que serveix com
a resposta a l’apartat b):
+ [H 3 O+] 2,51 $ 10-6
[H 3 O ] = 0,01 $ a & a = = = 2,51 $ 10-4
0,01 0,01
De les expressions de les concentracions a la taula:
[HCN] = 0,01 $ (1- a) = 9,99 $ 10-3 M
[CN-] = 0,01 $ a = 2,51 $ 10-6 M
De l’equilibri iònic de l’aigua, , K w = 7H 3 O+A $ 7OH-A = 10-14 :
- Kw 10-14
[OH ] = = -6
= 3,98 $ 10-9 M
[H 3 O+] , $
2 51 10
b) Conegudes les concentracions, substituïm a l’expressió de la constant:
2
[CN-] $ [H 3 O+]
=
_2,51 $ 10-6 i
Ka = -3
= 6,30 $ 10-10
[HCN] 9,99 $ 10
51 El pH d’una dissolució 0,01 M d’àcid hipoclorós, HClO, és 4,75. Calcula la constant

de dissociació, Ka.
Per calcular la constant de dissociació necessitem conèixer les concentracions
de les espècies en l’equilibri.
A partir de la dada de pH i amb la concentració inicial d’àcid, això és possible. Construïm
la taula en què intervenen aquestes dades:
Kb
Concentració (mol/l) HClO + H2O ClO- + H3O+
En reacció -0,01 $ a +0,01 $ a +0,01 $ a
A partir del pH, amb l’expressió de la concentració d’oxoni calculem el grau

de dissociació, a:
pH = -log [H 3 O+] & [H 3 O+] = 10-pH = 0,01 $ a
274
8
Aïllant i operant:
10-pH 10-pH
a= = -2
= 10 2-pH = 10 2-4,75 = 1,778 $ 10-3
0,01 10
Ara, una vegada coneguda a podem calcular la constant de dissociació, Ka:
2 2
[CIO-] $ [H 3 O+] 0,01 $ a 2
= = =
_0,01 $ ai 0,01 $ _1,778 $ 10-3i
Ka = -3
. 3,17 $ 10-8
[HCIO] 0,01 $ _1 - ai 1-a 1 - 1,778 $ 10
52 S’han de preparar 0,50 l de dissolució d’àcid acètic, CH3-COOH, de concentració

1,2 M. Es disposa d’àcid acètic comercial del 96 % de riquesa en massa i densitat
1,06 g · ml-1. Sabent que Ka = 1,8 · 10-5, calcula:
a) El volum de dissolució de l’àcid acètic comercial necessari per preparar
la dissolució demanada.
b) El pH de la nova dissolució.
c) El grau de dissociació de l’àcid acètic en la nova dissolució.
a) Calculem la molaritat de la dissolució comercial fent servir la densitat, la riquesa en massa
i la massa molar de l’àcid acètic:
M(CH3-COOH) = 12,01 $ 2 + 1,008 $ 4 + 16,00 $ 2 = 60,052 g $ mol-1
1,06 g de Dis. 1.000 ml de Dis. 96 g de CH 3-COOH 1 mol de CH 3-COOH
[CH 3-COOH] comercial = $ $ $
1 ml de Dis. 1 l Dis. 100 g de Dis. 60,052 g de CH 3-COOH
[CH3-COOH]comercial = 16,945 M
Calculem la quantitat necessària de la dissolució comercial concentrada, ncon, per preparar
la diluïda:
ncon = ndil & Mcon $ Vcon = Mdil $ Vdil
Mdil $ Vdil 1 ,2 M $ 0 , 5 l
Vcon = = = 0,0354 l . 35 ml
Mcon 16,945 M
b) Plantegem l’equilibri de dissociació en una taula:
Ka
Concentració (mol/l) CH3-COOH + H 2O CH3-COO- + H3O+
En reacció -1,2 $ a +1,2 $ a +1,2 $ a
Coneixent el valor de la constant de dissociació, substituïm les expressions

de les concentracions i trobem el grau de dissociació:
2
[CH 3-COO-] $ [H 3 O+] 1 ,2 $ a 2
= =
_1,2 $ ai
Ka = = 1,8 $ 10-5
[CH 3-COOH] 1,2 $ ( 1 - a) 1-a
1,2 $ a 2 + 1,8 $ 10-5 $ a - 1,8 $ 10-5 = 0
2
-1,8 $ 10-5 ! 3,8655 $ 10-3
a=
_1,8 $ 10-5i - 4 $ 1,2 $ _-1,8 $ 10-5i
-3,8805 $ 10-3
=)
2 $ 1 ,2
275
Només té sentit la solució positiva. Ara és possible calcular la concentració d’oxoni

i, amb ella, el pH:
pH = -log [H3O+] = -log (1,2 $ a) = -log (1,2 $ 3,8655 $ 10-3) = 2,33
c) Vegeu l’apartat anterior, el càlcul ja està resolt:
a . 3,87 $ 10-3
53 L’àcid làctic, responsable dels cruiximents que tenim després d’un exercici físic
intens, és un àcid feble que podem abreviar com a HLàc. El pH d’una dissolució
0,05 M d’aquest àcid és 2,59. Calcula:
a) La concentració de H3O+ en la dissolució.
b) El valor de Ka.
c) La concentració de OH- de la dissolució.
a) A partir del valor del pH aïllem la concentració d’oxoni:
pH = -log [H 3 O+] & [H 3 O+] = 10-pH = 10-2,59 = 2,57 $ 10-3 M
b) Construïm la taula de les concentracions en l’equilibri:
Ka
Concentració (mol/l) HLac + H2O Lac- + H3O+
En reacció -0,05 $ a +0,05 $ a +0,05 $ a
Concentració
0,05 $ (1 - a) 0,05 $ a 0,05 $ a
en equilibri
Coneguda la concentració d’oxoni, és possible calcular el grau de dissociació.

Substituïm i operem:
+ [H 3 O+] 2,57 $ 10-3
[H 3 O ] = 0,05 $ a & a = = = 0,0514
0,05 0,05
A partir d’aquí, amb la concentració inicial, substituïm els valors i operem per calcular
el valor de la constant de dissociació:
2 2
[Lac-] $ [H 3 O+]
= =
_0,05 $ ai 0,05 $ _0,0514i
Ka = = 1,39 $ 10-4
[HLac] 0,05 $ (1 - a) 1 - 0,0514
c) De l’equilibri iònic de l’aigua aïllem la concentració d’hidroxil, substituïm els valors
coneguts i operem:
Kw 10-14
K w = [H 3 O+] $ [OH-] = 10-14 & [OH-] = +
= -3
= 3,89 $ 10-12 M
[H 3 O ] 2,57 $ 10
54 En una dissolució 0,2 M d’àcid fòrmic, HCOOH, la seva constant Ka és 1,0 $ 10-4.
a) Calcula el pH inicial.
A 40 ml d’aquesta dissolució d’àcid fòrmic se li afegeixen 10 ml de HNO3 0,05 M.
b) Quin és el nou pH?
c) Quin és el grau de dissociació de l’àcid fòrmic?
276
8
Ka
Concentració (mol/l) HCOOH + H 2O HCOO- + H 3O +
En reacció -0,2 $ a +0,2 $ a +0,2 $ a
Concentració
0,2 $ (1 - a) 0,2 $ a 0,2 $ a
en equilibri
Com que coneixem Ka = 1,0 $ 10-4, calculem el grau de dissociació:

2
[HCOO-] $ [H 3 O+] 0,2 $ a 2
= =
_0,2 $ ai
Ka = = 1,0 $ 10-4 & a = 2,235 $ 10-2
[HCOOH] 0,2 $ 1 - a
_ i 1 - a
Conegut el grau de dissociació, és possible calcular el pH:

pH = -log [H 3 O+] = -log (0,2 $ a) = -log (0,2 $ 2,235 $ 10-2) = -log 4,47 $ 10-3 = 2,35
b) La segona part correspon a una mescla d’àcid fort (nítric) i feble (fòrmic), on cal tenir
en compte l’efecte ió comú en equilibri àcid-base. Es planteja la dissociació de l’àcid
fòrmic i la de l’àcid nítric, HNO3. Com que el H3O+ és un ió comú, l’equilibri de l’àcid fòrmic
està desplaçat cap a l’esquerra i hi haurà menys protons (procedents de l’àcid fòrmic)
dels que hi havia abans d’afegir l’àcid nítric.
K a
HCOOH + H2 O HCOO- + H 3 O+
40 ml; 0,2 M
La quantitat inicial d’àcid fòrmic és:
nHCOOH = [HCOOH] $ V = 0,2 M $ 0,040 l = 8 $ 10-3 mol. En l’equilibri, abans de mesclar
amb àcid nítric, tenim:
Ka
Quantitat de substància (mol) HCOOH + H 2O HCOO- + H 3O +
Quantitat inicial 8 $ 10-3 0 0
En reacció -x0 +x0 +x0

Quantitat en equilibri 8 $ 10-3 - x0 x0 x0
L’expressió de la constant de dissociació queda així:

nHCOO -nH O +
3
- + $
[HCOO ] $ [H 3 O ] V nHCOO $ n H O - x 20 +
V 3
Ka = = = =
[HCOOH] nHCOOH V $ nHCOOH V $ _8 $ 10-3 - x0i
V
Plantegem l’equació de 2n grau amb la incògnita en x0, ordenem l’expressió, substituïm
els valors coneguts (Ka = 1,0 $ 10-4 i Vfòrmic = 0,04 l) i resolem:
x 20 + Ka $ V $ x 0 - K a $ V $ 8 $ 10-3 = 0
x 20 + 4 $ 10-6 $ x 0 - 3,2 $ 10-8 = 0
2
- 4 $ 10-6 ! _4 $ 10-6 i - 4 $ 1 $ 3,2 $ 10-8 1,749 $ 10-4
x0 =
- 1,829 $ 10-4
=)
2$1
277
Només té sentit la solució positiva, x0 = 1,749 $ 10-4 mol. D’altra banda, la dissociació
d’àcid nítric és:
HNO 3 + H 2 O " NO- 3 + H 3 O+
10 ml; 0,05 M
Com que el HNO3 és un àcid fort i es dissocia totalment:
+
nH O = nHNO = [HNO 3] $ V = 0,05 M $ 0,010 l = 5 $ 10-4 mol
3 3
L’equilibri àcid-base després de l’addició del HNO3, anomenant x el nombre de mols

de HCOOH que es dissocien, és:
Ka
Quantitat de substància (mol) HCOOH + H 2O HCOO- + H 3O +
Quantitat inicial 8 $ 10-3 0 0
En reacció -x +x +x
Quantitat en equilibri 8 $ 10-3 - x x 5 $ 10-4 + x
L’expressió de la constant de dissociació queda:

nHCOO nH O - +
3
$
[HCOO-] $ [H 3 O+] V nHCOO $ n H O - +
V 3
= = =
x $ _5 $ 10-4 + x i
Ka =
[HCOOH] nHCOOH V $ nHCOOH V $ _8 $ 10-3 - x i
V
Sabem que:
Ka = 1,0 $ 10-4
I podem suposar que els volums són additius:
V = Vfòrmic + Vnítric = 0,04 l + 0,01 l = 0,05 l
Plantegem l’equació de 2n grau amb la incògnita en x, substituïm els valors coneguts
i resolem:
a
x 2 - _ Ka $ V + 5 $ 10-4 i $ x + K $ V $ 8 $ 10-3 = 0
x 2 - 5,05 $ 10-4 $ x + 4 $ 10-8 = 0
2
- _- 5,05 $ 10-4 i ! _- 5,05 $ 10-4 i - 4 $ 1 $ 4 $ 10-8 4,066 $ 10-4
x=
0,984 $ 10-4
=)
2$1
Com que els ions oxoni procedents de l’àcid fòrmic han de ser menys que sense àcid nítric,
només té sentit la solució menor que x0 = 1,749 $ 10-4 mol. Per això, x = 0,984 $ 10-4 mol.
Calculem el pH a partir de la concentració total d’oxoni en l’equilibri de la mescla
de les dues dissolucions àcides:
nH O +
5 $ 10-4 + x (5 $ 10-4 + 0,984 $ 10-4) mol
3
[H 3 O+] = = = = 0,012 M
V V 0,05 l
pH = -log [H 3 O+] = -log 0,012 = 1,92
c) El grau de dissociació de l’àcid metanoic després de l’addició d’àcid nítric serà:
x 0,984 $ 10-4
a= = = 0,0123
nHCOOH 8 $ 10-3
Com s’indica a l’apartat b, l’àcid fòrmic està menys dissociat. Podem comparar el valor
que acabem de calcular amb el valor que vam calcular per a a a l’apartat a.
278
8
55 Quan es dissolen 23 g d’àcid fòrmic, HCOOH, en aigua fins a obtenir 10 l
de dissolució, la concentració de H3O+ és 0,003 M.
a) Quin és el grau de dissociació de l’àcid en dissolució?
b) Quant val la constant Ka?
a) Calculem la concentració d’àcid fòrmic fent servir la massa molar:
M(HCOOH) = 12,01 + 1,008 $ 2 + 16,00 $ 2 = 46,026 g $ mol-1
m 23 g
nHCOOH 46,026 g $ mol-1
[HCOOH] = = M = . 0,05 M
V V 10 l
Ka
Concentració (M) HCOOH + H2O HCOO- + H 3O +
En reacció -0,05 $ a +0,05 $ a +0,05 $ a
Concentració
0,05 $ (1 - a) 0,05 $ a 0,05 $ a
en equilibri
Com que disposem de la dada de la concentració de H3O+, calculem el grau de dissociació:

[H 3 O+] 0,003 M
[H 3 O+] = 0,05 $ a & a = = = 0,06
0,05 0,05 M
b) Calculem el valor de Ka substituint i operant a la seva expressió:
[HCOO-] $ [H 3 O+] (0,05 $ a) 2 0,05 $ a 2 0,05 $ 0,06 2
Ka = = = = = 1,91 $ 10-4
[HCOOH] 0,05 $ (1 - a) 1-a 1 - 0,06
56 Es prepara una dissolució dissolent 0,3 mol d’àcid acètic, CH3-COOH, en aigua
fins a obtenir un volum total de 50 ml. La dissolució resultant té un pH = 2.
a) Quina és la concentració molar dels ions oxoni?
b) Quant val la constant Ka?
a) Amb la definició de pH és possible trobar la concentració d’oxoni:
pH = -log [H 3 O+] & [H 3 O+] = 10-pH = 10-2 = 0,01 M
b) Calculem la concentració d’àcid acètic amb les dades disponibles de quantitat i volum:
nCH COOH
3
0,3 mol
[CH 3 COOH] = = =6M
V 0,05 l
Ka
Concentració (M) CH3-COOH + H 2O CH3-COO- + H 3O +
En reacció -6 $ a +6 $ a +6 $ a
Concentració
6 $ (1 - a) 6$a 6$a
en equilibri
279
Amb el valor calculat de la concentració d’oxoni podem trobar el grau de dissociació:

[H 3 O+] 0,01 M 1
[H 3 O+] = 6 $ a & a = = =
6M 6M 600
Calculem el valor de Ka a partir de l’expressió:
2
1 6
2
- + 2 2
[CH 3-COO ] $ [H 3 O ] 6$a 600 1
6 $e o
= = = = 600 =
_6 $ ai
Ka =
[CH 3-COOH] 1-a 1 599 59.900
1-
6 $ _1 - ai
600 600
Ka = 1,67 · 10-5
57 Una dissolució comercial d’àcid fluorhídric, HF, concentrat indica 49 % en massa

i una densitat d = 1,17 g $ ml-1.
a) Quina és la seva molaritat?
b) Quin és el seu pH? Dada: Ka = 3,55 $ 10-4
Es mesclen 450 ml d’aquesta dissolució amb 750 ml d’una altra dissolució d’àcid
fluorhídric 2,5 M.
c) Quina és la molaritat de la dissolució resultant?
a) Calculem la molaritat de la concentració comercial amb la dada de la densitat, la riquesa
en massa i la massa molar. Emprem els factors de conversió adequats:
M(HF) = 1,008 + 19,00 = 20,008 g $ mol-1
1,17 g de Dis. 1.000 ml de Dis. 49 g de HF 1 mol de HF
[HF] comercial = $ $ $ = 28,65 M
1 ml de Dis. 1 l de Dis. 100 g de Dis. 20,008 g de HF
b) Coneixent la constant, plantegem l’equilibri de dissociació:
Ka
Concentració (mol/l) HF + H 2O F- + H 3O +
En reacció -Mi $ a +Mi $ a +Mi $ a
Coneguts el valor de la constant de dissociació i la seva expressió, calculem el grau

de dissociació:
[F-] $ [H 3 O+] Mi $ a $ Mi $ a Mi $ a 2
Ka = = = & Mi $ a 2 + K a $ a - K a = 0
[HF] M i $ (1 - a) 1-a
- Ka ! Ka2 - 4 $ Mi $ (-K a)
a=
2 $ Mi
2
-3,55 $ 10-4 ! 0,00351
a=
_3,55 $ 10-4 i - 4 $ 28,65 $ _-3,55 $ 10-4 i
-0,00353
=)
2 $ 28,65
Només té sentit la solució positiva, a = 0,003 51. El pH serà:

pH = -log [H3O+] = -log (Mi $ a) = -log (28,65 $ 0,003 51) = 1
280
8
c) Calculem ara la molaritat de la mescla, sent el solut la mateixa espècie en totes dues:
nHF = [HF] 1 $ V1 = 28,65 M $ 0,450 l = 12,894 mol
1
nHF = [HF] 2 $ V2 = 2,5 M $ 0,750 l = 1,875 mol

2
I queda:
nHF + nHF
1 2
12,894 + 1,875 mol
[HF] mescla = = = 12,31M
V1 + V2 0,450 + 0,750 l
58 Tenim 0,50 l d’una dissolució de KOH 0,1 M.
a) Calcula el pH.
Calcula el pH final si a la dissolució anterior se li fan les accions següents:
b) Sumar 0,1 ml d’aigua destil·lada a la dissolució.
c) Evaporar el dissolvent fins a reduir-ne el volum a la meitat.
d) Afegir 500 ml d’una dissolució de HCl 0,1 M.
e) Afegir 0,05 mol de KOH en mig litre d’aigua.
a) Com que és una base forta, s’ionitza del tot, per tant: [KOH] = [OH-] = 0,1 M.
Per consegüent, el pOH de la concentració diluïda serà:
pOH = -log [OH-] = -log 0,1 = 1
pH + pOH = 14 & pH = 14 - pOH = 14 - 1 = 13
b) En diluir una dissolució es compleix que:
Vcon 0,50 l !
Mdil = Mcon $ = 0 ,1 M $ = 0,083 M
Vdil _0,50 + 0,10 i l
!
De nou, com que és una base forta, [KOH] = [OH-] = 0,083 M. Per tant el pOH i el pH
de la concentració diluïda seran:
!
pOH = -log [OH-] = -log 0,083 = 1,079
pH + pOH = 14 & pH = 14 - pOH = 14 - 1,079 = 12,92
c) Si s’evapora part del dissolvent d’una dissolució, hi haurà una nova dissolució més
concentrada que la primera. I es compleix:
Vdil V dil
Mcon = Mdil $ = Mdil $ = 2 $ Mdil = 2 $ 0,1 M = 0,2 M
Vcon V dil
2
De nou, com que és una base forta, [KOH] = [OH-] = 0,1 M. Per tant el pOH i el pH
de la concentració diluïda seran:
pOH = -log [OH-] = -log 0,2 = 0,699
pH + pOH = 14 & pH = 14 - pOH = 14 - 0,699 = 13,30
281
d) Com que són una base forta i un àcid fort, s’ionitzen del tot, per tant:
[KOH] = [OH-] = 0,1 M i [HCl] = [H3O+] = 0,1 M
A més, succeeix una reacció de neutralització entre àcid i base:
HCl + KOH " KCl + H 2 O
nHCl = 0,1 M $ 0,50 l = 0,05 mol nKOH = 0,1 M $ 0,50 l = 0,05 mol
Per tant, els únics protons o ions hidroxil que hi ha en la dissolució són els procedents
de l’aigua. Això implica que [H3O+] = [OH-]. Com que tenim el mateix volum i la mateixa
concentració de totes dues dissolucions, i atenent l’estequiometria de la reacció,
la neutralització assoleix un pH = 7.
e) Calculem la concentració resultant:

nKOH 0,05 mol de KOH
[KOH] = = = 0 ,1 M
V(l) 0,5 l
Com que la concentració és la mateixa que la de la dissolució inicial, el pH no varia,
per tant pH = 13.
59 L’anilina, C6H5-NH2, es dissocia segons l’equilibri: C6H5-NH2 + H2O E C6H5-NH3+ + OH-.

La seva constant és Kb = 4,3 $ 10-10. Calcula:
a) El grau de dissociació i el valor de pH per a una dissolució aquosa 5 M d’anilina.
b) Si 2 ml d’aquesta dissolució es dilueixen amb aigua fins a 1 l, calcula la nova
concentració molar d’anilina, el seu grau de dissociació i el valor del pH.
Kb
Concentració (mol/l) C6H5-NH2 + H 2O C6H5-NH3+ + OH-
En reacció -5 $ a +5 $ a +5 $ a
Concentració en equilibri 5 $ (1 - a) 5$a 5$a
A partir de Kb calculem el grau de dissociació. Per les condicions, podem aproximar

que 1 - a c 1:
2
-
[C6 H5-NH+ 3 ] $ [OH ] 5 $ a2
= =
_5 $ a i
Kb = = 4,3 $ 10-10 & a = 9,27 $ 10-6
[C6 H5-NH 2] 5 $ (1 - a ) 1-a
Per esbrinar el pH iniciem el càlcul buscant la concentració d’ions hidroxil:
[OH-] = 5 $ a = 5 $ 9,27 $ 10-6 = 4,64 $ 10-5 M
Calculem el pOH:
pOH = -log [OH-] = -log 4,64 $ 10-5 = 4,33
pH + pOH = 14 & pH = 14 - pOH = 14 - 4,33 = 9,67
b) Calculem la molaritat de la dissolució diluïda:
Vcon 0,002 l
nconcentrada = ndiluïda & Mcon $ Vcon = Mdil $ Vdil & Mdil = Mcon $ = 5M$ = 0,01M
Vdil 1l
282
8
Repetim els càlculs de l’apartat anterior per a la dissolució diluïda. Calculem el grau
de dissociació. (Nota: per les condicions, podem aproximar que 1 - a c 1).
-
[C6 H5-NH+ 3 ] $ [OH ] 0,01 $ a 2
Kb = = = 4,3 $ 10-10 & a = 2,07 $ 10-4
[C6 H5-NH 2] 1-a
Per calcular el pH partim de la concentració d’ions hidroxil:
[OH-] = 0,01 $ a = 0,01 $ 2,07 $ 10-4 = 2,07 $ 10-6 M
Calculem el pOH:
pOH = -log [OH-] = -log 2,07 $ 10-6 = 5,68
pH + pOH = 14 & pH = 14 - pOH = 14 - 5,68 = 8,32
60 La codeïna és una base de caràcter feble la constant Kb de la qual és 9 $ 10-7. Calcula:
a) Quin és el pH d’una dissolució 0,02 M de codeïna?

b) Quin és el valor de la constant d’acidesa de l’àcid conjugat de la codeïna?
La codeïna és un alcaloide que s’extreu de l’opi amb aplicació farmacològica. S’empra
com a analgèsic i antitussigen entre altres coses. La seva estructura és complexa i inclou
una amina terciària. En el nitrogen de l’amina hi ha un parell d’electrons lliure que pot
rebre un protó, cosa que proporciona el caràcter bàsic a la codeïna.
Kb
Concentració (mol/l) Cod + H 2O CodH+ + OH-

En reacció -0,02 $ a +0,02 $ a +0,02 $ a
A partir de Kb calculem el grau de dissociació. Per les condicions, podem aproximar

que 1 - a c 1:
2
[CodH+] $ [OH-] 0,02 $ a 2
= =
_0,02 $ ai
Kb = & 0,02 $ a 2 . Kb
[Cod] 0,02 $ (1 - a) 1-a
Kb 9 $ 10-7
a. = = 6,71 $ 10-3
0,02 0,02
Per calcular el pH partim de la concentració d’ions hidroxil:
[OH-] = 0,02 $ a = 0,02 $ 6,71 $ 10-3 = 1,34 $ 10-4 M
Calculem el pOH:
pOH = -log [OH-] = -log 1,34 $ 10-4 = 3,87
A partir del producte de solubilitat de l’aigua calculem el pH de la dissolució resultant.
Ens queda:
pH + pOH = 14 & pH = 14 - pOH = 14 - 3,87 = 10,13
283
b) Tenint en compte la relació entre Ka i Kb de parells conjugats, calculem Ka:

Kw 10-14
K w = K a $ Kb & Ka = = -7
= 1,11 $ 10-8
Kb 9 $ 10
Neutralització
61 Les dissolucions d’àcid metanoic (fòrmic) poden produir cremades molt doloroses
a la pell. Algunes formigues fan servir aquest àcid en els seus mecanismes de defensa.
Tenim 250 ml amb 1,15 g d’àcid metanoic dissolts. Dada: Ka = 2 $ 10-4
a) Calcula el pH d’aquesta dissolució.
b) A 9 ml de la dissolució anterior se li afegeixen 6 ml d’una dissolució de NaOH 0,15 M.
Explica si la dissolució resultant serà àcida, neutra o bàsica.
a) Calculem la concentració d’àcid metanoic fent servir la massa molar de l’àcid:
M(HCOOH) = 12,01 + 1,008 $ 2 + 16,00 $ 2 = 46,026 g $ mol-1
m 1,15 g
nHCOOH 46,026 g $ mol-1
[HCOOH] = = M = = 0 ,1 M
V V 0,25 l
Ka
Concentració (mol/l) HCOOH + H 2O HCOO- + H 3O +

En reacció -0,1 $ a +0,1 $ a +0,1 $ a
Conegut Ka = 2 $ 10-4, calculem el grau de dissociació:

2
[HCOO-] $ [H 3 O+] 0 ,1 $ a 2
= =
_ 0 ,1 $ a i
Ka = & 0 ,1 $ a 2 . K a
[HCOOH] 0 ,1 $ ( 1 - a ) 1-a
Ka 2 $ 10-4
a= = = 4,47 $ 10-2
0,1 0 ,1
Calculem el pH a partir de la concentració d’oxoni:
pH = -log [H3O+] = -log (Mi $ a) = -log (0,1 $ 4,47 $ 10-2) = 2,35
b) Es tracta d’una reacció de neutralització àcid-base:

Ka
HCOOH + NaOH HCOONa + H2O
Com que la reacció és mol a mol, calculem la quantitat de substància de cada reactiu
per valorar quina està en excés. La quantitat de substància de cada reactiu és:
nHCOOH = [HCOOH] $ VHCOOH = 0,1 M $ 0,009 l = 9 $ 10-4 mol
nNaOH = [NaOH] $ VNaOH = 0,15 M $ 0,006 l = 9 $ 10-4 mol
Com que la quantitat de substància de les dues espècies és la mateixa i reaccionen
mol a mol, per conèixer el pH final recorrem a la hidròlisi de la sal:
HCOONa " Na+ + HCOO-
284

Solucionari Parcial

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Solucionari Parcial

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Reaccions d’àcids i bases 8

reaccions d’ À cids i bases

Quines altres maneres d’expressar la concentració d’una dissolució recordes?

Sabries calcular la molaritat d’una dissolució comercial?

Segur que has sentit que es pot fer

Per què s’eliminen les incrustacions de sal?

2 Calcula la molaritat d’una dissolució comercial d’àcid clorhídric al 37 % amb

3 Amb 9 ml d’una dissolució d’hidròxid de sodi de concentració 20 g · l-1 es neutralitza

a) Formulem els compostos i ajustem la reacció. Es tracta d’una reacció àcid-base

b) Formulem els compostos i ajustem la reacció. Es tracta d’una reacció àcid-base

H2O + H2O E H3O+ + OH-. El seu àcid conjugat és H3O+.

Segons la teoria de Brönsted-Lowry:

H 2O + CO32- E OH- + HCO-3

Àcid 1 Base 2 Base 1 Àcid 2

Àcid 1 Base 2 Base 1 Àcid 2

O actuar també com una base captant ions H+ de l’aigua:

H 2O + HPO42- E OH- + H2PO-4

Àcid 1 Base 2 Base 1 Àcid 2

Àcid 1 Base 2 Base 1 Àcid 2

Àcid 1 Base 2 Base 1 Àcid 2

Com que les reaccions es produeixen espontàniament cap a la dreta, la tendència és

al H2CO3. De la segona reacció es dedueix que l’ió hidrogensulfat, HSO-

fort que l’àcid carbònic, H2CO3.

8 Raona si les afirmacions són certes o falses:

a) Una dissolució de pH 13 és més bàsica que una altra de pH 8.

10 De quatre dissolucions, A, B, C i D, coneixem les dades següents:

Calculem la concentració de la dissolució resultant sabent que es completa amb aigua

13 Respon les preguntes:

a) Quina és la concentració en HNO3 d’una dissolució el pH de la qual és 1,5?

Concentració (mol/l) HNO3 + H 2O E NO3 + H 3O +

A partir del pH de la dissolució podem calcular la concentració de ions H3O+:

A partir del pH de la dissolució podem calcular el valor de x:

15 Tenim dues dissolucions aquoses amb la mateixa concentració, la primera d’àcid

16 El fluorur d’hidrogen en dissolució té una constant d’acidesa Ka = 6,3 $ 10-4. En dissoldre

Concentració (mol/l) HF + H 2O E F- + H3O+

Per calcular la concentració inicial de l’àcid utilitza el valor de la constant d’acidesa:

b) En diluir una dissolució es compleix:

Àcid 1 Base 2 Base 1 Àcid 2

El parell conjugat és HSO4-/SO24-.

Àcid 1 Base 2 Base 1 Àcid 2

En aquest altre cas, el parell conjugat és HSO4-/H2SO4.

Concentració (mol/l) LiOH E Li+ + OH-

A partir del pH de la dissolució calculem el pOH:

19 Es dissolen 20 l de NH3(g) a 10 °C i 2 atm de pressió en una quantitat d’aigua suficient

Concentració (mol/l) NH3 + H 2O E NH-4 + OH-

anilina aigua ió anilini ió oxoni

b) A partir de la massa molar, calculem la quantitat d’anilina, C6H5-NH2:

Concentració inicial 0,3994

21 Els àcids orgànics monopròtics:

Ka (úric) = 5,1 ? 10-6 Ka (làctic) = 1,4 ? 10-4

Àcid làctic benzoic butanoic úric

22 Donades les bases orgàniques següents:

Kb (piridina) = 1,78 ? 10-9 Kb (hidracina) = 1,70 ? 10-6

23 S’afegeixen 2 g d’hidròxid de sodi a 500 ml d’una dissolució 0,15 M d’àcid clorhídric.

Quantitat (mol) NaOH + HCl E NaCl + H2O

L’àcid HCl és molt fort i es troba totalment dissociat en dissolució aquosa.

Quantitat (mol) HCl + H2O E Cl- + H 3O +

Al final hi ha 0,025 mol de H3O+ dissolts en un volum de 500 ml:

Concentració (mol/l) HIO3 + H2O E IO-3 + H3O+

Concentració inicial 0,05 0 0

En reacció -0,041 +0,041 +0,041

Substituïm els valors a l’expressió de la constant d’acidesa i operem:

25 Calcula el pH d’una dissolució d’amoníac 0,1 M sabent que Kb = 1,8 $ 10-5.

Concentració (mol/l) NH3 + H 2O E NH+