PRÀCTICA 7: ADSORCIÓ D’ÀCID ACÈTIC EN CARBÓ ACTIU

REALITZAT PER: Jordi Arroyuelo Figuerola (amb Laura Natta Palou)

DATA: 23/03/2022

OBJECTIU
Aprendre els coneixements teòrics i pràctics necessaris per realitzar l'estudi de
l'adsorció de molècules de solut en una dissolució líquida sobre la superfície d'un sòlid. ok
L’estudi es realitzarà a través d’àcid acètic amb carbó actiu.

INTRODUCCIÓ
L'adsorció és un fenomen superficial i es pot definir com l'acumulació d'una substància
en una interfase. Aquest procés està causat per la situació especial de les molècules de
l'adsorbent a la zona superficial, la qual té el seu origen a l'asimetria de les interaccions
que experimenten les molècules a aquesta zona. Per a aquests processos, resulten
interessants materials amb una gran superfície interna (i per tant poc volum) ja sigui
en pols o granular, com el carbó actiu.
Es distingeixen dos tipus d'adsorció principals: l'adsorció física (La primera es
caracteritza per ser ràpida, reversible i no específica, en què l'adsorbat està retingut a ok
la superfície només per forces de Van der Waals) i la quimiadsorció (predominen les
forces de tipus químic (interaccions enllaçants)).
La relació entre la quantitat adsorbida per unitat de massa d'adsorbent (x/m) i la
concentració (c) es coneix com a isoterma d'adsorció
En aquesta pràctica s’estudiarà l’adsorció d’àcid acètic sobre carbó actiu utilitzant un
mètode volumètric per valorar l’àcid i es comprovarà que la quantitat de compost
adsorbit depèn de la massa d’adsorbent utilitzat i, a més, de la concentració
d’adsorbat.

MATERIALS
· 4 Erlenmeyers de 100 ml
· 3 Erlenmeyers de 250 ml
· 3 Matrassos aforats de 250 ml ok

· Bureta de 25 ml
· Pipeta graduada de 10 ml
· Pipeta de 25 ml
· 2 Pipetes de 20 ml
· 3 Pipetes de 50 ml
· 2 Suports, 2 pinça i 2 nous
· 2 Gots de precipitats de 250 ml
· 2 Gots de precipitats de 100 ml
· Placa agitadora i imant.
· Paper de filtre
· Embut de filtració i cèrcol

REACTIUS
· Carbó actiu
· Àcid acètic 1.0 M
· Hidròxid de sodi 1.0 M
· Dissolució de fenolftaleïna

ok

SEGURETAT I RISCOS

Reactiu: Àcid acètic concentrat R: 10-35

Fórmula: CH3COOH S: 2-23-26
Pes molecular: 60.05 g/mol
CAS: 64-19-7

Reactiu: Carbó actiu S: 22-24/25

Fórmula: C
Pes molecular: 12.0 g/mol
CAS: 7440-44-0

Reactiu: Hidròxid sòdic R: 35

(llenties o dissolució concentrada) S: 1/2-26-37/39-45
Fórmula: NaOH
Pes molecular: 40.0 g/mol
CAS: 1310-73-2
RISCOS ESPECÍFICS

R10: Inflamable.
R35: Provoca cremades greus.

CONSELLS DE SEGURETAT

S1/2: Conservi's amb clau i mantingui's fora de l'abast dels nens.

S2: Mantingueu-vos fora de l'abast dels nens.
S22: No respirar la pols.
S23: No respirar els gasos/fums/vapors/aerosols (denominació adequada a
ok
especificar pel fabricant).
S24/25: Eviteu el contacte amb els ulls i la pell.
S26: En cas de contacte amb els ulls, renteu-vos immediatament i abundantment amb
aigua i aneu a un metge.
S37/39: Utilitzeu guants adequats i protecció per als ulls/la cara.
S45: En cas d'accident o malestar, acudiu immediatament al metge (si és possible
mostri l'etiqueta).

PROCEDIMENT
· Realitzam els càlculs adients per preparar les dissolucions necessàries (apartat de
resultats)
· Anam a agafar l’àcid dins un vas de precipitats
· Preparam dins 3 matrassos aforats les següents mescles:
5 ml d’àcid amb 245 ml d’aigua, 25 ml d’àcid amb 225 ml d’aigua i 5 ml de NaOH amb
245 ml d’aigua
ok
· Preparam la bureta amb NaOH (enrasar correctament sense deixar aire al final de la
bureta) i realitzam les 3 valoracions
· Iniciam els processos d’adsorció. Pesam 1g i 5g de carbó actiu, en el nostre cas hem
pesat 0,99g i 4,99g, i els abocam dins matrassos Erlenmeyers de 250ml i afegim 100 ml
d’àcid acètic 0,02M a cadascun
· Seguidament iniciam les agitacions a través de les plaques agitadores per un temps
de 30 minuts
· Mentres s’agiten les dissolucions anteriors començam les valoracions. Realitzarem 2
valoracions, una on usarem 20 ml de la dissolució d’àcid acètic 0,02 M i l’altre de 5 ml de 0,1 M
amb NaOH de 0,02 M. Abocarem 25 ml de NaOH dins la bureta, abocarem àcid acètic 0,02 M
dins un vas de precipitats i amb l’ajuda de la proveta agafarem 20 ml i ho abocarem dins un
erlenmeyer juntament amb unes gotes de fenolftaleïna i començarem amb la valoració.
Realitzarem exactament el mateix procés per a la mostra d’àcid acètic 0,1 M, però agafarem 5
ml. Repetirem cada valoració 2 vegades.
· Un cop ha acabat l’agitació filtram les mescles en un embut i paper de filtre
Important: destriar els 10-20 primer ml de la filtració per si s’hagués produït una
absorció de l’àcid acètic ok

La quantitat restant (80 ml) l’abocarem dins un vas de precipitats

· Realitzam dues filtracions, usant fenolftaleïna com indicador, amb quantitats de 20 ml
cadascuna dins matrassos Erlenmeyer de 100 ml (resultats en apartat de resultats)
· Posteriorment pesarem aproximadament 1 g de carbó actiu (0,99 g en el nostre cas) dins un
erlenmeyer de 250 ml, abocarem 100 ml d’àcid acètic 0,1 M i el col·locarem sobre una placa
agitadora durant 30 minuts. Filtrarem el contingut descartant els 20 primers ml i realitzarem 2
valoracions usant 5 ml de la mostra filtrada i usant fenolftaleïna com a indicador.

RESULTATS
1. Realitzeu una taula on apareguin les condicions, pesos, els volums de reactius
emprats i les concentracions de tots els compostos. Indiqueu clarament les
concentracions d'àcid
· Els primers càlculs realitzats són per esbrinar la quantitat d’àcid acètic 1M que tenim
per fer les concentracions que necessitam per dur a terme la pràctica:

1) Càlcul d’àcid acètic 0,02M:

0,02𝑀 1000𝑚𝑙
250ml · 1000𝑚𝑙 · 1𝑀
= 5 ml d’àcid acètic 1M

2) Càlcul d’àcid acètic 0,1M:

0,1𝑀 1000𝑚𝑙
250ml · 1000𝑚𝑙 · 1𝑀
= 25 ml d’àcid acètic 1M ok

3) Càlcul de NaOH 0,1M:

0,02𝑀 1000𝑚𝑙
250ml · 1000𝑚𝑙 · 1𝑀
= 5 ml de NaOH 1M
· Per a calcular la concentració en dissolució emprarem el punt d’equivalència, que és
el punt on la relació entre base i àcid és de 1:1:

1 𝐿 𝑁𝑎𝑂𝐻 0,02 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝑁𝑎𝑂𝐻 1 𝑚𝑜𝑙 𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻

22,2 ml dissolució NaOH x 1000 𝑚𝑙 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó 𝑁𝑎𝑂𝐻 x1 𝐿 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó 𝑁𝑎𝑂𝐻 x 1 𝑚𝑜𝑙 𝑁𝑎𝑂𝐻
=
4,44·10−4 mols 𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻
4,44·10−4 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻 1000 𝑚𝑙 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó
[𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻]= 20 𝑚𝑙 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó
x 1 𝐿 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó
=
0,0222 M

1 𝐿 𝑁𝑎𝑂𝐻 0,02 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝑁𝑎𝑂𝐻 1 𝑚𝑜𝑙 𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻

20,9 ml dissolució NaOH x 1000 𝑚𝑙 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó 𝑁𝑎𝑂𝐻 x1 𝐿 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó 𝑁𝑎𝑂𝐻 x 1 𝑚𝑜𝑙 𝑁𝑎𝑂𝐻
=
ok
4,18·10−4 mols 𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻
4,18·10−4 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻 1000 𝑚𝑙 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó
[𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻]= 5 𝑚𝑙 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó
x 1 𝐿 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó
= 0,0836 M

𝑉𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻 usat Concentració Concentració 𝑉𝑁𝑎𝑂𝐻 abocat

(ml) 𝐴𝑐𝐻 teòric (M) 𝐴𝑐𝐻 (ml)
experimental o
en dissolució ok
(M)
20 0,02 0,0222 22,2
20 0,02 0,0222 22,2
5 0,1 0,0836 20,9
5 0,1 0,0836 20,9

· FILTRACIONS AMB CARBÓ ACTIU

𝑉𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻 Massa carbó [ ]𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻 [ ]𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻 [ ]𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻 𝑉𝑁𝑎𝑂𝐻
usat actiu usat (g) teòrica experimental adsorbit (M) abocat (ml)
(ml) (M) o en
dissolució
(M)
20 4,99 0,02 0,0041 0,0159 4,1
20 4,99 0,02 0,0046 0,0154 4,6
20 0,99 0,02 0,0139 0,0061 13,9
20 0,99 0,02 0,0138 0,0062 13,8
5 0,99 0,1 0,0872 0,0128 21,8
5 0,99 0,1 0,0888 0,0112 22,2
 1 𝐿 𝑁𝑎𝑂𝐻 0,02 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝑁𝑎𝑂𝐻
· 4,1 ml dissolució NaOH x 1000 𝑚𝑙 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó 𝑁𝑎𝑂𝐻 x1 𝐿 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó 𝑁𝑎𝑂𝐻
1 𝑚𝑜𝑙 𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻
x 1 𝑚𝑜𝑙 𝑁𝑎𝑂𝐻
= 8,2·10−5 mols 𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻
8,2·10−5 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻 1000 𝑚𝑙 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó
[𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻]= 20 𝑚𝑙 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó
x 1 𝐿 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó
= 0,0041 M

1 𝐿 𝑁𝑎𝑂𝐻 0,02 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝑁𝑎𝑂𝐻 1 𝑚𝑜𝑙 𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻

· 4,6 ml dissolució NaOH x 1000 𝑚𝑙 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó 𝑁𝑎𝑂𝐻 x1 𝐿 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó 𝑁𝑎𝑂𝐻 x 1 𝑚𝑜𝑙 𝑁𝑎𝑂𝐻
=
9,2·10−5 mols 𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻
9,2·10−5 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻 1000 𝑚𝑙 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó
[𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻]= 20 𝑚𝑙 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó
x 1 𝐿 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó
= 0,0046 M ok

1 𝐿 𝑁𝑎𝑂𝐻 0,02 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝑁𝑎𝑂𝐻 1 𝑚𝑜𝑙 𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻

· 13,9 ml dissolució NaOH x x x
1000 𝑚𝑙 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó 𝑁𝑎𝑂𝐻 1 𝐿 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó 𝑁𝑎𝑂𝐻 1 𝑚𝑜𝑙 𝑁𝑎𝑂𝐻
= 2,78·10−4 mols 𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻
2,78·10−4 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻 1000 𝑚𝑙 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó
[𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻]= x = 0,0139 M
20 𝑚𝑙 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó 1 𝐿 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó

1 𝐿 𝑁𝑎𝑂𝐻 0,02 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝑁𝑎𝑂𝐻

· 13,8 ml dissolució NaOH x x x
1000 𝑚𝑙 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó 𝑁𝑎𝑂𝐻 1 𝐿 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó 𝑁𝑎𝑂𝐻
1 𝑚𝑜𝑙 𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻 −4
1 𝑚𝑜𝑙 𝑁𝑎𝑂𝐻
= 2,76·10 mols 𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻

2,76·10−4 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻 1000 𝑚𝑙 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó

[𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻]= x = 0,0138 M
20 𝑚𝑙 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó 1 𝐿 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó

1 𝐿 𝑁𝑎𝑂𝐻 0,02 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝑁𝑎𝑂𝐻 1 𝑚𝑜𝑙 𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻

· 21,8 ml dissolució NaOH x x x =
1000 𝑚𝑙 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó 𝑁𝑎𝑂𝐻 1 𝐿 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó 𝑁𝑎𝑂𝐻 1 𝑚𝑜𝑙 𝑁𝑎𝑂𝐻
−4
4,36·10 mols 𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻
4,36·10−4 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻 1000 𝑚𝑙 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó
[𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻]= x = 0,0872 M
5 𝑚𝑙 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó 1 𝐿 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó

1 𝐿 𝑁𝑎𝑂𝐻 0,02 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝑁𝑎𝑂𝐻 1 𝑚𝑜𝑙 𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻

· 22,2 ml dissolució NaOH x x
1000 𝑚𝑙 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó 𝑁𝑎𝑂𝐻 1 𝐿 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó 𝑁𝑎𝑂𝐻
x
1 𝑚𝑜𝑙 𝑁𝑎𝑂𝐻
=
−4
4,44·10 mols 𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻
4,44·10−4 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻 1000 𝑚𝑙 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó
[𝐶𝐻3 𝐶𝑂𝑂𝐻]= x = 0,0888 M
5 𝑚𝑙 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó 1 𝐿 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó

Per a calcular la concentració d’àcid acètic adsorbit farem la diferència entre la

concentració experimental sense carbó actiu menys la concentració de l’àcid acètic en
el qual s’ha dissolt carbó actiu:
has d'emprar la real que has calculat amb la valoració i que t'ha sortit 0.0222M

𝐶𝑜𝑛𝑐𝑒𝑛𝑡𝑟𝑎𝑐𝑖ó 𝑑′à𝑐𝑖𝑑 𝑎𝑐è𝑡𝑖𝑐 𝑎𝑑𝑠𝑜𝑟𝑏𝑖𝑡 = 0,02 – 0,0041 = 0,0159 M

 (realitzam els mateixos càlculs amb les altres dades)

2. Experimentalment heu comprovat que la quantitat d'àcid acètic adsorbit depèn de

la massa de carbó actiu utilitzat. En quina mesura?
Si la concentració de la dissolució es manté constant, com més massa de carbó
s’afegeixi major concentració d’àcid acètic haurà estat absorbit. Amb una dissolució
d’àcid acètic d’igual concentració si afegim 5g de carbó, la concentració adsorbida és ok
major que si afegim 1g de carbó.

3. Quin resultat heu obtingut quan heu incrementat la concentració d'àcid acètic,
mantenint constant la massa de carbó actiu? Es produeix la saturació de l'adsorbent?
Incrementant la concentració d’acid acètic hem observat que el volum requerit de
NaOH per a neutralitzar la dissolució ha estat menor. Aquest fet ve determinat en que
hi havia una major concentració d’àcid acètic, provocant que el carbó actiu hagi pogut ok
adsorbir una major quantitat d’aquest i reduint d’aquesta forma la concentració d’àcid
acètic en dissolució.

CONCLUSIONS
En aquesta pràctica hem après a realitzar l’estudi de l’adsorció de molècules de solut
en una dissolució líquida sobre la superfície d’un sòlid. Hem après com a través dels ok
porus i les filtracions s’obtenen noves dissolucions sense soluts.
Falta tractament de residus

QÜESTIONS
1. Per què el carbó actiu és un material amb una gran capacitat d'adsorció?
El procés d'adsorció consisteix en la captació de substàncies solubles a la superfície d'un sòlid.
Un paràmetre fonamental en aquest cas serà la superfície específica del sòlid, atès que el
compost soluble a eliminar s'ha de concentrar a la superfície del sòlid.
El carbó actiu és un mitjà d'adsorció, la seva funció és adsorbir molècules orgàniques als
microporus. S'activa mitjançant processos tèrmics o químics per ampliar-ne la capacitat
d'adsorció (per aconseguir que es formin els porus).
ok
Els àtoms que no són a la superfície, distribueixen les seves quatre unions en totes les
direccions. Però els àtoms superficials, encara que estan lligats amb quatre més, es veuen
obligats a fer-ho en menor espai, i hi queda un desequilibri de forces. Aquest desequilibri és el
que els porta a atrapar una molècula del fluid que envolta el carbó.

2. Esmenteu alguna aplicació pràctica que conegueu de l'ús del carbó actiu.
Per al tractament terciari d’aigües residuals. Per a aquest procés, el carbó actiu
d'origen mineral és el més adequat. Per la seva gamma de porus des de micro, meso i ok
macro porus podem eliminar gairebé íntegrament les molècules d'una aigua de procés
terciari d'aigües residuals on ja només cal baixar molècules de color i olors complexes.

3. Busqueu a la bibliografia altres materials adsorbents que puguin utilitzar-se en

substitució del carbó actiu.
Un material alternatiu al carbó actiu podria ser la zeolita phillipsita natural iraniana,
que va ser caracteritzada mitjançant les tècniques analítiques usuals: difracció de raigs
X (DRX), infraroig amb transformada de Fourier FT-IR, i mesures d'àrea específica
superficial BET.
ok
Tenen una alta efectivitat relacionada amb la seva àrea superficial específica, facilitat
d’intercanvi, estabilitat en solucions aquoses, poca toxicitat i mida de porus definit que
permeten l’accés a molècules de baix pes molecular.

4. Quines precaucions s’han de prendre al laboratori quan es pesa el carbó actiu?

A l’hora de pesar el carbó actiu s’ha de tenir en compte que com es tracta d’un
compost molt polsificat pot entrar als ulls o pel nas i podria causar irritació. A més s’ha
de mantenir lluny d’una font de calor, com per exemple d’una flama, perquè la pols
ok
podria explotar. També cal destacar que s’ha de tenir cura a l’hora d’abocar el compost
ja que si s’aboca amb molta violència pot haver compost escampat i el pes anirà
canviant.

BIBLIOGRAFIA

PREGUNTA 1
https://condorchem.com/es/blog/adsorcion-en-carbon-activado-para-el-tratamiento-
de-aguas-residuales/
https://www.carbotecnia.info/aprendizaje/carbon-activado/que-es-carbon-activado/

PREGUNTA 2
https://www.carbotecnia.info/aprendizaje/aplicaciones-carbon/carbon-activado-usos-
y-para-que-sirve/

PREGUNTA 3
http://ve.scielo.org/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0798-40652014000300009