Alexandra Montserrat

Anelice Bujoreanu
QUÍMICA BATXILLERAT PRÀCTIQUES DE LABORATORI

Estudi cinètic d’una reacció

Alumne/a: Alexandra Montserrat, Anelice Bujoreanu Grup: 2n BAT A Data: 18/12/2023

Objectius

Realitzar l’estudi cinètic d’una reacció química per determinar la seva equació de velocitat.

Introducció

Dues substàncies no reaccionen sempre a la mateixa velocitat. La velocitat de reacció depèn

de factors com la naturalesa de les substàncies, el seu estat d’agregació, la temperatura, la
concentració de les substàncies o la presència de catalitzadors.

Volem estudiar la cinètica de la reacció entre el tiosulfat de sodi, Na2S2O3 , i l’àcid clorhídric,
HCl . El tiosulfat i l’àcid es troben dissolts en aigua i dissociats en forma d’ions:
Na2S2O3 ( s ) → 2 Na+ ( aq ) + S2O3 2- ( aq )

H Cl ( g ) → H + ( aq ) + Cl - ( aq )

L’equació iònica de la reacció que estudiarem és:

S2O3 2- ( aq ) + 2 H+ ( aq ) → SO2 ( g ) + S ( s ) + H2O ( l )

Un dels productes formats és un sòlid col.loidal que provoca que la dissolució es vagi posant
tèrbola de manera progressiva, i això ho aprofitarem per determinar el punt final de cada
experiment.

L’equació o llei de velocitat corresponent a aquesta reacció es pot escriure de la manera

següent:
v = k [ S2O32- ] ∝ [ H+ ] β

On apareixen la constant de velocitat ( k ), les concentracions molars dels reactius i els

ordres parcials de reacció ( α i β ).
A partir de la representació gràfica de les dades experimentals podrem determinar els ordres
de reacció. v = k [S2O32-]∝ [ H+] β

Si mantenim constant la concentració d’un dels reactius, per exemple l’HCl, obtindrem el factor
k · [ H+ ] β que serà també constant (podem anomenar-la k’)

v = k · [ H+] β [S2O32-] ∝

v = k’ [S2O32-] ∝
v= mol/l·s
Aplicant logaritmes als dos membres de l’equació: log v = log k’ + α log [S2O32-]

Representant gràficament log v vs log [S2O32-] es pot determinar l’ordre parcial α a partir del
pendent de la recta obtinguda. El valor de k’ (i després el de k) es podria calcular a partir de
l’ordenada en origen (log k’).

Per determinar el valor de l’ordre parcial β s’hauria de treballar de manera anàloga però
mantenint constant la concentració de l’altre reactiu, el tiosulfat.

Materials

● Utillatge de laboratori (per a cada subgrup): 5 matràs erlenmeyer, 5 tubs d’assaig,

gradeta per a tubs d’assaig, pipeta de 5 mL, 2 pipetes graduades o buretes de 25 mL.

● Productes:
o aigua desionitzada
o dissolucions de HCl 3,0 M
o dissolucions de Na2S2O3 0,15 M

● Altres materials: cronòmetre, retolador, full de paper

Normes de seguretat i gestió de residus

● C
HCl 3,0 M

● Na2S2O3 0,15 M : preparat no perillós segons reglament CE 1907/2006

● Recordeu que cal utilitzar l’aspirador de pipetes.

●
El sofre format durant la reacció pot provocar irritacions lleus per ingestió, inhalació o
contacte amb els ulls o la pell. Per tant, cal evitar-hi el contacte i procurar mantenir el
laboratori ben ventilat durant la realització de la pràctica.

2
● Els residus produits en aquesta experiència no són perillosos i no requereixen un
tractament especial. Es poden eliminar llençant-los per la pica amb aigua abundant.

En aquest experiment observarem com varia el temps de reacció en funció de la concentració

de tiosulfat, mantenint constant la concentració d’àcid clorhídric.

Procediment

1. Prepara cinc matrassos erlenmeyer nets i eixuts i numera’ls de l’1 al 5. Posa-hi en

cadascun, utilitzant pipetes graduades o buretes, els volums de substàncies indicats en la
taula 1:

Erlenmeyer nº Na2 S2O3 0,15 M ( mL ) H2 O ( mL )

1 25 0
2 20 5
3 15 10
4 10 15
5 5 20
Taula 1

2. Prepara i numera cinc tubs d’assaig amb el volum següent d’àcid clorhídric 3,0 M

Tub nº HCl 3,0 M ( mL )

1 5
2 5
3 5
4 5
5 5
Taula 2
En aquest moment tens preparats els cinc tubs d’assaig i els cinc erlenmeyer i ja pots procedir
a realitzar les següents operacions:

3. Posa l’erlenmeyer 1 damunt d’un full de paper blanc que tingui una creu dibuixada, de
manera que la creu quedi just sota de l’erlenmeyer.
4. Introdueix en l’erlenmeyer 1 el contingut del tub d’assaig 1 alhora que poses el cronòmetre
en marxa.
5. Agita la solució mentre reacciona. Atura el cronòmetre quan, mirant en vertical des de la
boca de l’erlenmeyer, no puguis veure la creu dibuixada en el paper. Anota el temps
mesurat en la taula 3.
6. Aparta el primer erlenmeyer i situa l’erlenmeyer 2 damunt del text escrit. Segueix els
mateixos passos que abans, però ara has d’introduir en l’erlenmeyer 2 el contingut del tub
d’assaig 2 . Anota el temps de reacció en la taula 3.
7. Procedeix de la mateixa manera amb els matrassos erlenmeyer i els tubs nº 3, 4 i 5.

Per disposar de dades més fiables, utilitzarem els resultats de temps de reacció obtinguts pels
dos subgrups que han realitzat aquesta experiència. Realitza la mitjana aritmètica dels temps
obtinguts pels dos grups per a cada assaig. Recull totes aquestes dades en la taula 3.

Assaig nº Temps de reacció (s) t (s)

Subgrup 1 Subgrup 2 mitjana
1 51,95 (no) 51,95
2 73 (no) 73
3 102 (no) 102
4 155 (no) 155
5 300 (no) 300
Taula 3

3
Tractament de les dades

Abans de realitzar la representació gràfica de les dades experimentals has de realitzar alguns
càlculs per determinar:

● la concentració inicial de tiosulfat que hi ha en cadascun dels cinc erlenmeyer

● la inversa del temps (aquest valor de 1/t l’assimilarem al valor de la velocitat)

Escriu els resultats en la taula 4.

Assaig 1/t [ S2 O3 2-]0 [ H +]0

nº ( s-1 ) ( mol · L-1 ) ( mol · L-1 )
1 0,019 0,125* 3,0
2 0,014 0,1 3,0
3 0,0098 0,075 3,0
4 0,0064 0,05 3,0
5 0,0033 0,025 3,0
Taula 4

* Exemple: Càlcul de la concentració inicial de tiosulfat de l’erlenmeyer 1

- Mols de tiosulfat en l’erlenmeyer 1:

25 mL · 1L · 0,15 mol Na2S2O3 = 0,00375 mol Na2S2O3

1.000 mL 1L

Observa que hem de sumar els volums de solució de tiosulfat i d’aigua per obtenir el volum
total de dissolució en l’erlenmeyer, que sempre resulta ser de 30 mL ( 0,030 L ). Podem
suposar que els volums són additius perquè les solucions són aquoses i diluïdes.

- Concentració de la nova solució de tiosulfat ( erlenmeyer 1 ):

0,00375 mol Na2S2O3 = 0,125 M

0,030 L

Calcula els valors de log 1/t i de log [S2O32-]o i anota els resultats en la taula 5. Amb aquests
valors i utilitzant el programa Excel has de representar el gràfic
log 1/t vs log [S2O32-]o.
Assaig log 1/t log [ S2 O3 2-]0
nº
1 -3,9633 -2,079
2 -4,269 -2,3025
3 -4,6253 -2,5902
4 -5,0514 -2,9957

5 -5,7138 -3,6889

Taula 5

4
Imatges

Qüestionari

1. Digues quina substància enterboleix la solució de manera que no podem veure la

creu dibuixada en el full de paper situat sota el matràs erlenmeyer.

5
La substància responsable d’enterbolir la solució de manera que no es pugui veure la creu de
sota és el sofre. Aquesta substància és insoluble en aigua i es diposita en el fons de
l’erlenmeyer, tapant la creu.

2. Quines penses que poden ser les fonts d’error més importants d’aquesta
experiència?
Tot i que hem intentat realitzar la pràctica amb molta cura i fent el màxim esforç per no cometre
errors, és molt probable que els valor que hem obtingut de manera pràctica no siguin
exactament els mateixos als teòrics. Això és degut a que els resultats teòrics s’obtenen en
condicions ideals, les quals no es poden aplicar al laboratori ja que allà hi interfereixen altres
factors que presenten dificultats a l’hora de controlar, com és ara la temperatura i la pressió
atmosfèrica. Aquests factors poden, tal i com hem dit abans, tenir alguna influència en la
velocitat de reacció de les substàncies químiques.

Una altra font d’error podria ser el fet que només hem realitzat una vegada a l’experiment degut
a la falta de temps, quan en realitat és més recomanable fer rèpliques per tal de minimitzar
l’error i comprovar si els resultats segueixen un patró similar.

També cal tenir en compte la precisió a l’hora de parar el cronòmetre, el qual influiria en el
temps obtingut per cada reacció a l’hora de fer desaparèixer la creu i donaria resultats menys
precisos.

Tot i que no va ser el cas de la nostra pràctica, també podria passar que sense voler es vessés
líquid a l’hora de preparar els material i com a resultat, variés la concentració de la reacció,
afectant així als resultats obtinguts.

3. Inserta a continuació el gràfic obtingut en l’activitat 1. A partir del gràfic calcula el

valor de l’ordre parcial de reacció respecte el tiosulfat ( α ).

Estimeu la velocitat com la inversa del temps (v=1/temps)

6
Conclusions

Redacta les teves conclusions sobre l’activitat experimental realitzada, els resultats
obtinguts i la informació que has recopilat.
En aquesta experiència, la reacció forma sofre que es diposita per cobrir la creu sobre el paper.
A mesura que reduïm la quantitat de [ S2 O3 2-] en la reacció, la velocitat de la reacció es
redueix també. Com que es redueix el nombre de molècules de [ S2 O3 2-], es produeixen
menys xocs efectius, i per tant, la velocitat de la reacció es redueix també.

Referències

Indica aquí les fonts d’informació consultades.