Adsorció

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
Escola d’Enginyeria
Grau en Enginyeria Química

Experimentació en Enginyeria Bioquímica
Bloc 2
[102407]
Adsorció de Blau de Metilè sobre Carbó Actiu
Nina Chavchavadze // NIU: 1566353

Ainhoa Pérez Giralt // NIU: 1568592
Arnau Andrés Molina // NIU:1564490
Arnau Maestre Grau // NIU:1530981
GRUP: G5, G6
26 de novembre de 2022
1 de X
1. Objectius
Els principals objectius d’aquesta pràctica que s’espera assolir al llarg de la realització
d’aquesta són els següents;
Realització de mesures quantitatives de l’adsorció del sistema blau de metilè - carbó actiu i
posterior análisis de la influencia de paràmetres experimentals diversos com el temps de
contacte, la concentració de reactius o el pH en l'adsorció.
Determinació de la cinètica d’adsorció del nostre sistema mitjançant models cinètics

d’adsorció coneguts. I analitzar els possibles motius del ajust o desajust segons les
consideracions dels models cinètics emprats.
Determinació de la capacitat d’adsorció ajustant el sistema a diferents models d’isotermes

d’adsorció com són Freundlich, Langmuir, Temkin o Dubinin-Radushkevich.
Comparació dels resultats obtinguts per a diferents carbons actius utilitzats.

.
2 de X
2. Resultats i discussió
2.1 Representació de l’evolució de la concentració de blau de

metilè per a cada carbó actiu
Es realitza un seguiment de l’absorbància de blau de metilè en funció del temps per les sis
dissolucions preparades; totes les dissolucions consten del mateix volum (100 mL).
Cal destacar que a l’adsorció amb el carbó aciu A, el límit inferior del rang utilitzat a
l’efectuar l’estudi d’adsorció en carbó actiu no arriba al valor indicat al guió: la concentració
del blau de metilè per la dissolució de 20 mL BM-80 mL H 2O és de 71 mg/L en comptes de
80 mg/L. Es tracta de sis experiments realitzats amb les següents dissolucions: 100 mL de
BM, 80 mL de BM, 60 mL de BM, 50 mL de BM, 40 mL de BM i 20 mL de BM per l’adsorció
amb el carbó actiu A.
Per determinar la concentració de blau de metilè a les mostres preses durant un temps
d’estudi s’utilitza un mètode espectrofotomètric, de manera que, es mesura l'absorbància de
cada mostra. Es recorda que l’absorbància és proporcional al gruix d’una mostra i la
concentració de la substància en aquesta i, que es disposa de la recta que relaciona les
dues variables. Abans d’avaluar el comportament real es pren en consideració la següent
hipòtesi: la concentració de blau de metilè disminuirà amb el temps, és a dir, a mesura que
avanci el procés d’adsorció d’aquest en el carbó actiu. Per avaluar aquesta premissa,
s’exposa la Figura 1, la qual representa l’evolució de la concentració de blau de metilè en
funció del temps per l’adsorció amb carbó actiu A.
Figura 1. Representació de l’evolució de la concentració de blau de metilè per a carbó actiu A.
Es menciona que es descarten els valors experimentals que fluctuen en el comportament

majoritari dels punts a mesura que avança l’adsorció. Observant la Figura 1, es comprova el
comportament predit a priori: la concentració de blau de metilè disminueix amb el temps.
Aquesta reducció assoleix un equilibri a un temps elevat: aquest estat estacionari és degut a
una saturació del procés, el carbó actiu no és capaç de retenir més molècules de blau de
metilè a la seva superfície.
3 de X
Per una altra banda, es comenta que el punt d’equilibri de cada dissolució per a un temps
elevat no es representa a la Figura 1 perquè les etapes inicials es puguin apreciar amb
claredat.
A continuació, a la Figura 2 es representa la concentració de blau de metilè envers el temps
per a el carbó actiu B.
Figura 2. Representació de l’evolució de la concentració de blau de metilè per a carbó actiu B.
2.2 Ajust de les dades experimentals a les diferents cinètiques

Generalment, els models de Lagergren de pseudo primer ordre, Ho de pseudo segon ordre,
Elovich i Webber-Morris han estat comunament usats com a models simplificats en la
dinàmica d'adsorció. [1]
Per avaluar la cinètica del procés es realitza un ajust lineal dels models cinètics esmentats
anteriorment. Els subapartats 2.2.3 i 2.2.4 mostren els models cinètics que representen els
dos millors ajustos que descriuen les dades experimentals per l’adsorció realitzada amb el
carbó actiu A.
2.2.1 Pseudo primer ordre

L’ajust lineal de cinètica de pseudo primer ordre queda representada per l’Equació 1.
𝑙𝑛(𝑞𝑒 − 𝑞𝑡) = 𝑙𝑛(𝑞𝑒) − 𝐾1 · 𝑡

Equació 1. Equació linealitzada del model de pseudo primer ordre.
On:
𝑚𝑔 𝑠𝑜𝑙𝑢𝑡
- 𝑞𝑒: Quantitat de solut en equilibri ( 𝑔 𝑐𝑎𝑟𝑏ó 𝑎𝑐𝑡𝑖𝑢 )
- 𝑞𝑡: Quantitat de solut adsorbit a temps t ( 𝑔 𝑐𝑎𝑟𝑏ó 𝑎𝑐𝑡𝑖𝑢 )
- 𝐾1: Constant de pseudo primer ordre (min-1)
Per obtenir les dades de la quantitat de solut en equilibri es fa servir la següent expressió:
(𝐶0−𝐶𝑒)·𝑉
𝑞𝑒 = 𝑚𝐶𝐴
4 de X
Equació 2. Quantitat de solut en equilibri.
On:
- 𝐶0: Concentració de solut inicial (mg/L)
- 𝐶𝑒: Concentració de solut en equilibri (mg/L)
- 𝑉: Volum de la dissolució (L)
De la mateixa manera, pel càlcul dels valors de la quantitat de solut adsorbit a un temps t
s’utilitza la mateixa expressió (Equació 2) però modificant el terme 𝐶𝑒 per 𝐶𝑡, sent aquesta la
concentració de solut a temps t (mg/L).
Figura 3. Representació de l’ajust lineal de la cinètica de pseudo primer ordre: ln(qe-qt) vs temps per al carbó
actiu A.
Taula 1. Equació de la recta i valors de K1 i el coeficient R2 de l’ajust lineal de la cinètica de pseudo primer ordre
per cada experiment (Carbó actiu A).
Experiment Equació de la recta K1 (min-1) Coeficient R2
1 y= -0,0042x + 5,1372 0,0042 0,9225
2 y= -0,0113x + 4,8272 0,0113 0,7698
3 y= -0,0106x + 4,4834 0,0106 0,9472
4 y= -0,0099x + 4,6385 0,0099 0,9425
5 y= -0,0051x + 4,3083 0,0051 0,6268
A la Taula 1 s’observa que el menor valor del coeficient de determinació és de 0,6268 (per
l’Experiment 2: 80 mL de BM i 20 mL de H 2O). Aquest ajust és acceptable, no obstant el
menor valor de correlació de l’ajust del model cinètic d’Elovich (vegeu el subapartat 2.2.4.)
és més elevat que el mencionat per l’ajust del model cinètic de pseudo primer ordre
5 de X
(0,6268<0,7248). És important mencionar que, com a regla general, una correlació forta
entre dues variables assoleix un valor superior a 0,75.
Figura 4. Representació de l’ajust lineal de la cinètica de pseudo primer ordre: ln(qe-qt) vs temps per al carbó
actiu B.
Taula 2. Equació de la recta i valors de K1 i el coeficient R2 de l’ajust lineal de la cinètica de pseudo primer ordre
per cada experiment (Carbó actiu B).
Blau de
Equació de la recta K1 (min-1) Coeficient R2
Metilè (mL)
100 y= -0,0259x + 3,7299 0,0259 0,9615
80 y= -0,0162x + 4,1203 0,0162 0,8853
65 y= -0,0165x + 3,4374 0,0165 0,9210
50 y= -0,0165x + 3,5435 0,0165 0,9064
35 y= -0,0165x + 3,4698 0,0165 0,781
20 y= -0,0121x + 2,7816 0,0121 0,798
2.2.2 Pseudo segon ordre

𝑡 1 1
𝑞𝑡
= 2 + 𝑞𝑒
·𝑡
𝑘𝑞𝑒
Equació 3. Equació linealitzda de pseudo segon ordre.

On:
- 𝑞𝑒: Quantitat de solut adsorbit en equilibri ( 𝑔 𝑐𝑎𝑟𝑏ó 𝑎𝑐𝑡𝑖𝑢 )
𝑔 𝑐𝑎𝑟𝑏ó 𝑎𝑐𝑡𝑖𝑢
- k: Constant cinètica de pseudo segon ordre ( 𝑚𝑔 · 𝑚𝑖𝑛
)
6 de X
Al realitzar l’ajust i determinar els coeficients de determinació, s’observa que el menor valor
d’aquests és de 0,2229 a l’adsorció amb carbó actiu A (per l’ Experiment 2: 80 mL de BM i
20 mL de H 2O). Es pot afirmar que aquesta cinètica no s’ajusta degudament a les dades
experimentals.
2.2.3 Webber-Morris
Es representa l’Equació 3:
1/2
𝑞𝑡 = 𝑘𝑖𝑑𝑡 + 𝐶
Equació 4. Equació linealitzada de Webber-Morris.
On:
1/2
𝑚𝑔 𝑠𝑜𝑙𝑢𝑡 · 𝑚𝑖𝑛
- 𝑘𝑖𝑑: Velocitat de difusió intraparticular ( 𝑔 𝑐𝑎𝑟𝑏ó 𝑎𝑐𝑡𝑖𝑢
)
- C: Constant de velocitat de difusió intraparticular ( 𝑔 𝑐𝑎𝑟𝑏ó 𝑎𝑐𝑡𝑖𝑢 )
Figura 5. Representació de l’ajust lineal de la cinètica de Webber-Morris: qt vs temps1/2 per al carbò actiu A.
Taula 3. Equació de la recta i valors de kid i el coeficient R2 de l’ajust lineal de la cinètica de Webber-Morris per
cada experiment (Carbó actiu A).
Experiment Equació de la recta Coeficient R2 kid
1 y= 7,0292x - 0,9617 0,9569 7,0292
2 y= 7,7049x - 3,3825 0,8328 7,7049
3 y= 7,0848x + 0,059 0,9780 7,0848
4 y= 7,0707x - 6,9753 0,9448 7,0707
5 y= 4,5589x + 12,133 0,8148 4,5589
7 de X
l’Experiment 5: 20 mL de BM i 80 mL de H 2O).
Figura 6. Representació de l’ajust lineal de la cinètica de Webber-Morris: qt vs temps1/2 per al carbò actiu B
.
cada experiment per al carbó actiu B.
Blau de
Equació de la recta Coeficient R2 kid
Metilè (mL)
100 y= 4,5371x + 8,4389 0,9327 4,5371
80 y= 5,1419x -5,1042 0,8615 5,1419
65 y= 3,1555x + 2,8495 0,9246 3,1555
50 y= 3,0657x -0,3343 0,929 3,0657
35 y= 3,0373x -4,5254 0,8259 3,0373
20 y= 1,4117x + 0,3162 0,8388 1,4117
l’Experiment 5: 35 mL de BM i 65 mL de H 2O).
2.2.4 Elovich
1 1
𝑞𝑡 = 𝑏
· 𝑙𝑛(𝑎 · 𝑏) + 𝑏
· 𝑙𝑛(𝑡)
Equació 5. Equació linealitzada d’Elovich.
On:
𝑚𝑔
- b: Velocitat inicial d’adsorció ( 𝑔 · ℎ )
𝑚𝑔
- a: Constant d’Elovich ( 𝑔
)
8 de X
Figura 7. Representació de l’ajust lineal de la cinètica d’Elovich: qt vs ln(t) per al carbó actiu A
cada experiment (Carbó actiu A).
Experiment Equació de la recta Coeficient R2
1 y= 15,844x + 9,378 0,8846
2 y= 16,830x - 9,730 0,7248

3 y= 20,067x - 22,77 0,9886
4 y= 15,030x + 11,385 0,8182
5 y= 9,1799x + 12,108 0,9158
Al realitzar l’ajust i determinar els coeficients de determinació (vegeu Taula 5), s’observa que
el menor valor d’aquests és de 0,7248 a l’adsorció amb el carbó actiu A (per l’ Experiment 2:
80 mL de BM i 20 mL de H 2O). Aquest ajust és acceptable, i es considera el segon millor
ajust dels quatre realitzats.
Figura 8. Representació de l’ajust lineal de la cinètica d’Elovich: qt vs ln(t) per al carbó actiu B.
9 de X
cada experiment (Carbó actiu B).
Blau de
Equació de la recta Coeficient R2
Metilè (mL)
100 y= 10,905x + 0,943 0,9263
80 y= 15,588x -34,42 0,7928
65 y= 9,7405x -14,828 0,8666
50 y= 8,5862x -6,555 0,8484
35 y= 12,07x -28,792 0,8708
20 y= 4,7671x -6,7689 0,7556
Aquest apartat es conclou amb la següent afirmació: el model cinètic que millor s’ajusta tant
a l’adsorció amb el carbó actiu A com amb el B és el de Webber-Morris. Els models cinètics
de pseudo primer ordre i d’Elovich són acceptables. I es descarta el model cinètic de
pseudo segon ordre.
2.3 Determinació de l’ajust per a diferents isotermes

Una isoterma d'adsorció descriu l'equilibri de l'adsorció d'un material a una superfície a
temperatura constant.[2]
Es determina l’ajust per a 4 isotermes d’equilibri (Langmuir, Freundlich, Temkin i i
Dubinin-Radushkevich) per l’adsorció amb el carbó actiu A i B.
Les dades experimentals de les que es disposa són cinc absorbàncies a un temps elevat
(una vegada s’assoleix l’equilibri) en comptes de sis, ja que no es va agafar suficient volum
de mostra de l’experiment de la dissolució amb menys volum del blau de metilè per poder
mesurar l’absorbància a l’espectrofotòmetre.
Prèviament, es comenta que, en el cas de l’adsorció amb carbó actiu A, les correlacions
obtingudes per tots els ajustos realitzats de les isotermes esmentades són massa febles: en
el millor dels casos es presenta un coeficient de determinació de 0,3697. Com només es
disposa de cinc punts, aquest problema no es pot solucionar amb la representació d’un
diagrama de dispersió.
2.3.1 Isoterma de Langmuir

1 1 1 1
𝑞𝑒
= 𝑞𝑚à𝑥
+ 𝑞𝑚à𝑥· 𝐾𝐿
· 𝐶𝑒
Equació 6. Equació linealitzada de la isoterma de Langmuir.
10 de X
On:
- 𝑞𝑚à𝑥: Quantitat de solut d’adsorció màxima ( 𝑔 𝑐𝑎𝑟𝑏ó 𝑎𝑐𝑡𝑖𝑢 )
- 𝐾𝐿: Constant de Langmuir relacionada amb l’energia lliure d’adsorció (L/mg)
Figura 9. Representació de l’ajust lineal de la isoterma de Langmuir per l’adsorció amb carbó actiu A i B.
Taula 7. Equació de la recta i el coeficient R2 (isoterma de Langmuir) per l’adsorció amb carbó actiu A i B.
Carbó Actiu Equació de la recta Coeficient R2
A y= 0,0705x + 0,0069 0,3587
B y= 0,0958x + 0,0207 0,5206
2.3.2 Isoterma de Freundlich

1
𝑙𝑛(𝑞𝑒) = 𝑙𝑛(𝐾𝐹) + 𝑛
· 𝑙𝑛(𝐶𝑒)
Equació 7. Equació linealitzada de la isoterma de Freundlich.
On:
𝑛−1
𝐿 𝑛
- 𝐾𝐹: Constant de Freundlich relacionada amb la capacitat d’adsorció ( 𝑔 𝑐𝑎𝑟𝑏ó 𝑎𝑐𝑡𝑖𝑢
)
- n: Constant de Freundlich relacionada amb la intensitat d’adsorció
11 de X
Figura 10. Representació de l’ajust lineal de la isoterma de Freundlich per l’adsorció amb carbó actiu A i B.
Taula 8. Equació de la recta i el coeficient R2 (isoterma de Freundlich) per l’adsorció amb carbó actiu A i B.
A y= 0,2437x + 3,8317 0,3697
B y= 0,16x + 3,1123 0,5579
2.3.3 Isoterma de Temkin

𝑞𝑒 = 𝑙𝑛(𝐴) + 𝐵 · 𝑙𝑛(𝐶𝑒)
Equació 8. Equació linealitzada de la isoterma de Temkin.
On:
𝑅·𝑇
- B= 𝑏
𝐽
- R: Constant dels gasos ideals ( 𝑚𝑜𝑙·𝐾 )
- T: Temperatura (K)
𝐿
- A: Constant d’equilibri de Temkin ( 𝑚𝑔 )
12 de X
Figura 11. Representació de l’ajust lineal de la isoterma de Temkin per l’adsorció amb carbó actiu A i B.
Taula 9. Equació de la recta i el coeficient R2 (isoterma deTemkin) per l’adsorció amb carbó actiu A i B.
A y= 31,68x -0,796 0,3339
B y= 6,9606x + 15,869 0,5317
2.3.4 Isoterma de Dubinin-Radushkevich
2
𝑙𝑛(𝑞𝑒) = 𝑙𝑛(𝑞𝑚à𝑥) − β · ε
Equació 9. Equació linealitzada de la isoterma de Dubinin-Radushkevich.
On:
- 𝑞𝑚à𝑥: Quantitat de solut d’adsorció màxima ( 𝑔 𝑐𝑎𝑟𝑏ó 𝑎𝑐𝑡𝑖𝑢 )
2
𝑚𝑜𝑙
- β: Energia d’adsorció ( 2 )
𝐽
𝐽 1
- ε: Energia potencial en la superfície ( 𝑚𝑜𝑙 ) = 𝑅 · 𝑇 · (1 + 𝐶𝑒
)
13 de X
Figura 12. Representació de l’ajust lineal de la isoterma de Dubinin-Radushkevich per l’adsorció amb carbó actiu
A i B.
Taula 10. Equació de la recta i el coeficient R2 (isoterma de Dubinin-Radushkevich) per l’adsorció amb carbó
actiu A i B.
A y= -7E-07x +9,3034 0,3259
B y= -3E-07x + 5,7444 0,4662
2.4 Anàlisi i discussió de la influència del temps de contacte i

del pH
● Temps de Contacte
Per analitzar la influència del temps de contacte en la capacitat d’adsorció en un sistema
carbó actiu - BM s’utilitza de nou la figura 6 on s’evalua la quantitat de solut absorbit
respecte al temps.
Figura 13. Representació de l’ajust lineal de la cinètica de Webber-Morris: qt vs temps1/2 per al carbò actiu B.
Com s’observa a la figura 6 les dades experimentals obtingudes segueixen una trajectòria
ascendent, augmentat la quantitat de BM absorbit a mesura que transcorre l’experiment.
Aquesta tendència és veu marcada per la concentració inicial de BM al erlenmeyer la qual
determina el pendent de la línea de tendencia. Com major és la concentració inicial de BM
major és el pendent i per tant major és la influencia del temps de contacte en la capacitat
d'adsorció del sistema.
Per a concentracions de blau de metilè baixes l’augment de solut al llarg del temps té un
baix impacte en la adsorció final ja que no hi ha una gran quantitat de solut per adsorbir, en
14 de X
canvi per a concentracions inicials de BM elevades el solut adsorbit es veu notòriament
influït pel temps de contacte entre el carbó actiu i l BM.
Això és degut a que tota reacció d’adsorció es veu limitada per la quantitat de carbó actiu
lliure, la qual a mesura que avança la reacció decreixent, fins arribar a l’equilibri on els
mesoporos del carbó actiu es saturen completament, i no permeten la difusió de molècules
de colorant en el adsorbent. Per aquest motiu quan arriba a l’equilibri es manté constant.
En el nostre cas, la concentració de carbó actiu és més que suficient per no saturar-se en el
temps d’adsorció present a la figura 6. per a temps més elevats on s’assoleix l’equilibri el
temps de contacte pasaria a ser una variable sense influencia en el sistema.
● pH
Es destaca que el pH de la dissolució és una de les variables determinants de l’extensió del
procés d’adsorció, perquè influeix en el grau d’ionització dels compostos àcids i bàsics. A
més, la càrrega de la superfície del carbó actiu varia en funció del valor de pH de manera
que, augmenta o disminueix la seva capacitat d’adsorció. [1]
Es pot veure la influencia de el temps de contacte en el gràfic anterior on té el millor ajust el
de Webber-Morris,, es mostra que al principi hi ha una adsorció molt ràpida, després a
mesura que passa el temps, e veu que poc a poc, la velocitat d’absorció va decreixent, fins
arribar a l’equilibri i a partir d’aquí deixa de créixer i es manté constant. Al afegir-se les
molècules de colorant, amb l’augment de temps de contacte, fa que les molècules de
colorant no sigui difoses en el adsorbent. Això fa que s’anul·li l’efecte del temps de contacte,
perquè els mesoporos es saturen, i no permeten la difusió de molècules de colorant en el
absorbent. Per aquest motiu quan arriba a l’equilibri es manté constant. El CA A mostra
millor un millor comportament pel que s’ha vist.
2.5 Disseny d’una columna d’adsorció en continu i la

regeneració del carbó actiu
Tenint en compte els resultats obtinguts, treballant en una adsorció en continu, Es tindria
que analitzar el augment de altura de la columna, per disminuir la curva de ruptura. Com
que el llit és més alt això faria que hi hagués un increment de l’àrea superficial dels
absorbent, això faria que i hagués mes llocs per a unir-se les molècules i tenir més
eficiència a la adsorció. Tenint en compte els resultats de l'experiment també hauríem de
tenir també en compte el cabal volumètric, amb les concentracions de entrada, ja que el a
més cabal volumètric, més transferència de massa i haurà i d’aquesta manera, i seria fàcil
que el carbó actiu és saturés massa ràpid perjudicant el procés d’absorció.
15 de X
Es podria regenerar el CA d’aquest procés d’absorció en continuo a partir de modificacions
en el PH. La capacitat de retenció del absorbat depèn del valor del PH, es podría aprofitar
això per absorbir-ho, regenerant així el carbó actiu. També es poden eliminar compostos
inorgànics que han precipitat en carbó activat, inundant el carbó en una solució amb el pH
que produeix la seva dissolució.
2.6 Discussió qualitativa de la propagació d’errors

Alguns dels errors al llarg d’aquesta pràctica, podria ser errors puntuals en el
espectrofotòmetre, ja que en alguns casos en el meu cas particular alguns resultat no tenen
sentit. Possiblement perquè la cubeta estava mullada, un altre seria un error al mesurar el
PH, per no estar netejat anteriorment, de una altre substància. Un altre error que el resultat
del rang de absorbancia estigui fora dels límits establerts encara que sigui per poc. Un altre
mirar error a tenir en compte es que la quantitat de carbó actiu no sigui exactament la
adequada. Un altre que en el procés de absorbància no hagi arribat totalment a l’equilibri o
que les dilucions no siguin correctes.
3. Conclusions
A partir dels càlculs i representacions que es mostren en aquest informe s’arriba a una sèrie
de conclusions:
- Dels 4 models cinètics als quals s’han aplicat els ajustos corresponents (Pseudo
primer ordre, pseudo segon ordre, Webber-Morris, Elovich), el model cinètic que
millor s’ajusta a les dades experimentals tant de l’adsorció amb carbó actiu A com
amb el B és el de Webber-Morris. Si l’objectiu d’aquesta pràctica fos el disseny d’una
columna d’adsorció, es faria ús d’aquest model cinètic.
- Pel que fa a l’ajust de les 4 isotermes d’adsorció (Langmuir, Freundlich, Temkin i

Dubinin-Radushkevich), les dades experimentals de l’adsorció amb carbó actiu B
s’ajusten amb més correlació que les dades experimentals de l’adsorció amb carbó
actiu A. Tot i així, les correlacions són prou febles: en el millor dels casos es
presenta un coeficient de determinació de 0,5579 (per l’ajust de la isoterma de
Freundlich). Es comenta que l'equació de Freundlich generalment ajusta bé les
dades experimentals de soluts purs i reconeixen una heterogeneïtat de la superfície
de l'adsorbat.[2] En el cas de l’adsorció amb carbó actiu A, amb les dades que es
disposa, es pot afirmar que el comportament de l’adsorció a l’equilibri no és fiable.
No es pot treure conclusions congruents i s’hauria de repetir els experiments.
Aquests errors relacionats amb les concentracions a l'equilibri es poden justificar
amb una imprecissió rellevant a l’hora de preparar les dissolucions. Així com, la
manipulació d’un tubs d’assaig bruts al mesurar l’absorbància a l’equilibri. Es
16 de X
destaca que les dades experimentals al llarg del temps són vàlides (ja que es
comprova amb l’ajust dels diferents models cinètics esmentats prèviament), no
obstant, les dades experimentals a l’equilibri són les que s’haurien de tornar a
mesurar.
- El temps de contacte entre el carbó actiu i el BM serà un factor inicalment molt

important alhora de determinar el grau de adsorció assolit en el sistema, sobretot en
sistemes amb molta concentració de BM però a mesura que les molècules de carbó
actiu es comencen a trobar saturades el grau de adsorció comença a variar cada
cop menys al llarg del temps fins assolir un equilibri al sistema on la concentració de
substrat adsorbit es manté constant al llarg del temps.
4. Bibliografia
- [1]: Martínez, M. M. (2014). Cinética de adsorción. Wixsite.
https://grupo3p2.wixsite.com/proyecto2/resolucin-experimental
- [2] Library. co. (n.d.). Isoterma de adsorción. Library.Co.
https://1library.co/article/isotermas-de-adsorci%C3%B3n-experimentos-en-reactores.
zx5w1vnq
-
-
-
-
-
17 de X

Adsorció

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Adsorció

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

Grau en Enginyeria Química

Adsorció de Blau de Metilè sobre Carbó Actiu

Nina Chavchavadze // NIU: 1566353

Determinació de la cinètica d’adsorció del nostre sistema mitjançant models cinètics

Determinació de la capacitat d’adsorció ajustant el sistema a diferents models d’isotermes

Comparació dels resultats obtinguts per a diferents carbons actius utilitzats.

2.1 Representació de l’evolució de la concentració de blau de

Figura 1. Representació de l’evolució de la concentració de blau de metilè per a carbó actiu A.

Es menciona que es descarten els valors experimentals que fluctuen en el comportament

Figura 2. Representació de l’evolució de la concentració de blau de metilè per a carbó actiu B.

2.2 Ajust de les dades experimentals a les diferents cinètiques

2.2.1 Pseudo primer ordre

𝑙𝑛(𝑞𝑒 − 𝑞𝑡) = 𝑙𝑛(𝑞𝑒) − 𝐾1 · 𝑡

Experiment Equació de la recta K1 (min-1) Coeficient R2

1 y= -0,0042x + 5,1372 0,0042 0,9225

2 y= -0,0113x + 4,8272 0,0113 0,7698

3 y= -0,0106x + 4,4834 0,0106 0,9472

4 y= -0,0099x + 4,6385 0,0099 0,9425

5 y= -0,0051x + 4,3083 0,0051 0,6268

80 y= -0,0162x + 4,1203 0,0162 0,8853

65 y= -0,0165x + 3,4374 0,0165 0,9210

50 y= -0,0165x + 3,5435 0,0165 0,9064

35 y= -0,0165x + 3,4698 0,0165 0,781

20 y= -0,0121x + 2,7816 0,0121 0,798

2.2.2 Pseudo segon ordre

Equació 3. Equació linealitzda de pseudo segon ordre.

Experiment Equació de la recta Coeficient R2 kid

1 y= 7,0292x - 0,9617 0,9569 7,0292

2 y= 7,7049x - 3,3825 0,8328 7,7049

3 y= 7,0848x + 0,059 0,9780 7,0848

4 y= 7,0707x - 6,9753 0,9448 7,0707

5 y= 4,5589x + 12,133 0,8148 4,5589

80 y= 5,1419x -5,1042 0,8615 5,1419

65 y= 3,1555x + 2,8495 0,9246 3,1555

50 y= 3,0657x -0,3343 0,929 3,0657

35 y= 3,0373x -4,5254 0,8259 3,0373

20 y= 1,4117x + 0,3162 0,8388 1,4117

Experiment Equació de la recta Coeficient R2

1 y= 15,844x + 9,378 0,8846

2 y= 16,830x - 9,730 0,7248

4 y= 15,030x + 11,385 0,8182

5 y= 9,1799x + 12,108 0,9158

80 y= 15,588x -34,42 0,7928

65 y= 9,7405x -14,828 0,8666

50 y= 8,5862x -6,555 0,8484

35 y= 12,07x -28,792 0,8708

20 y= 4,7671x -6,7689 0,7556

2.3 Determinació de l’ajust per a diferents isotermes

2.3.1 Isoterma de Langmuir

Carbó Actiu Equació de la recta Coeficient R2

A y= 0,0705x + 0,0069 0,3587

B y= 0,0958x + 0,0207 0,5206

2.3.2 Isoterma de Freundlich

Carbó Actiu Equació de la recta Coeficient R2

A y= 0,2437x + 3,8317 0,3697

B y= 0,16x + 3,1123 0,5579

2.3.3 Isoterma de Temkin

Carbó Actiu Equació de la recta Coeficient R2

A y= 31,68x -0,796 0,3339

B y= 6,9606x + 15,869 0,5317

2.3.4 Isoterma de Dubinin-Radushkevich

- 𝐶𝑒: Concentració de solut en equilibri (mg/L)

Carbó Actiu Equació de la recta Coeficient R2