Una Nova Visió Sobre L'explosió D'iqoxe

UNA NOVA VISIÓ SOBRE L’EXPLOSIÓ
D’IQOXE
Marc Jurkiewicz Cortada

Andrea Valencia Cadena
Adrià Solano Larruy
Marcelo Hoces Alcántara
Universitat Autònoma de Barcelona

(Bellaterra), 2021
UNA NOVA VISIÓ SOBRE L’EXPLOSIÓ D’IQOXE SEGURETAT INDUSTRIAL
Índex
RESUM ........................................................................................................................................... 5
1.Introducció ................................................................................................................................. 6
1.1.IQOXE .................................................................................................................................. 6
1.2.Antecedents ........................................................................................................................ 7
1.3.Producció de metoxipolietilenglicol .................................................................................... 8
1.4.La planta i la zona afectada ................................................................................................. 9
2.Cronologia del succés ............................................................................................................. 9
3.Les substàncies implicades en l’accident ................................................................................. 19
3.1.Òxid d’etilè ........................................................................................................................ 19
3.1.1.Identificació de la substància ..................................................................................... 19
3.1.2.Propietats físico-químiques bàsiques de l’òxid d’etilè............................................... 19
3.1.3.Identificació dels perills .............................................................................................. 20
3.1.3.1.Pictogrames ......................................................................................................... 20
3.1.3.2.Consells de prudència ......................................................................................... 21
3.1.4.Primers auxilis ............................................................................................................ 21
3.1.4.1.En cas d'inhalació ................................................................................................ 21
3.1.4.2.En cas de contacte amb els ulls ........................................................................... 21
3.1.4.3.En cas de contacte amb la pell ............................................................................ 21
3.1.4.4.En cas d’ingestió .................................................................................................. 21
3.1.5.Mesures de lluita contra incendis .............................................................................. 21
3.1.5.1.Estabilitat i reactivitat ......................................................................................... 21
3.1.5.2.Emmagatzematge ............................................................................................... 22
3.1.5.3.Normativa i prevenció ......................................................................................... 22
3.1.6.Normativa general ..................................................................................................... 22
3.1.6.1.Objectiu ITC ......................................................................................................... 22
3.1.6.2.Estat físic d’emmagatzematge ............................................................................ 23
3.1.7.Disposicions constructives ......................................................................................... 23
3.1.7.1.Situació d’emmagatzematge ............................................................................... 23
3.1.7.2.Emplaçament de dipòsits .................................................................................... 23
3.1.7.3.Construcció de dipòsits i canonades ................................................................... 24
3.1.7.4.Cubetes de retenció ............................................................................................ 25
3.1.7.5.Xarxes de drenatge ............................................................................................. 25
3.1.7.6.Instrumentació i dispositius de seguretat ........................................................... 25
3.1.7.7.Dipòsits soterrats ................................................................................................ 26
1
3.1.8.Protecció contra riscos ............................................................................................... 27

3.1.8.1.Risc d'incendi....................................................................................................... 27
3.1.8.2.Risc de descomposició ........................................................................................ 27
3.1.9.Pla de autoprotecció .................................................................................................. 28
3.2.MPEG 500 .......................................................................................................................... 28
3.3.Metanol ............................................................................................................................. 30
3.4.Metilat de sodi (30%) ........................................................................................................ 31
4. Informes tècnics ...................................................................................................................... 33
4.1 Investigació per part de DNV GL ....................................................................................... 33
4.2 Descripció de l’incident ..................................................................................................... 34
4.2.1 Informació general sobre la unitat afectada i la ubicació de l’incident ..................... 34
4.2.2 Possibles causes de l’accident .................................................................................... 37
4.2.2.1 Pèrdua de control de la reacció exotèrmica ....................................................... 38
4.2.2.2 Pèrdua de control de la temperatura ................................................................. 38
4.2.2.3. Alta pressió causada per alimentacions o serveis connectats en línia .............. 39
4.2.2.4. Descomposició tèrmica a l’interior del reactor .................................................. 39
4.2.3.Reflexió sobre les possibles causes d’una descomposició tèrmica............................ 40
4.2.3.1.Fallada en el control de pressió de nitrogen ....................................................... 40
4.2.3.2.Acumulació d’òxid d’etilè en el nitrogen reutilitzat entre lots ........................... 40
4.2.3.3.Una fuita externa de gasos.................................................................................. 40
4.2.4.Reflexió sobre les possibles causes d’un punt calent ................................................ 41
4.2.4.1.Una reacció exotèrmica incontrolada que assoleix la temperatura de
descomposició ................................................................................................................. 41
4.2.4.2.Un incendi que incideix en el vas del reactor ..................................................... 41
4.2.4.3.Un incendi que incideix en una part del procés adjunt ...................................... 41
4.2.4.4.Un incendi que incideix en el sistema de ventilació connectat al reactor .......... 42
4.2.4.5.Una fallada mecànica en una bomba connectada al reactor.............................. 42
4.2.4.6.Calor d’una reacció no intencionada catalitzada per un contaminant ............... 42
4.2.5.El foc intens previ a l’explosió .................................................................................... 43
4.3.Resum dels successos claus de l’incident.......................................................................... 44
4.3.1.Identificació i avaluació dels diferents escenaris i de les diferents barreres per part
de DNV GL respecte a la descomposició d’OE .................................................................... 44
4.3.1.1.Fallada en el control de pressió de nitrogen ....................................................... 44
4.3.1.2.Una fuita externa de gasos.................................................................................. 44
4.3.2. .Identificació i avaluació dels diferents escenaris i de les diferents barreres per part
de DNV GL respecte a la creació d’un punt calent al sistema ............................................. 44
2
4.3.2.1.Conjunt dels possibles incendis que podrien haver desencadenat el punt calent
......................................................................................................................................... 44
4.3.3.Identificació i avaluació dels diferents escenaris i de les diferents barreres per part
de DNV GL respecte la descomposició tèrmica i l’explosió................................................. 45
4.3.3.1.Vàlvula de seguretat de pressió 31-RV-323 ........................................................ 45
4.3.3.2.Disseny del sistema per contenir una descomposició tèrmica ........................... 45
4.3.3.3.Disseny del sistema de sala de control ............................................................... 46
4.3.4.Recomanacions i expectatives per a accions preventives i correctives ..................... 46
4.5. Investigació per part de l’Institut Químic de Sarrià (IQS) ................................................. 48
5.1.Acció empresa pel Síndic de Greuges ............................................................................... 52
5.1.1.Cronologia de la gestió de l’emergència .................................................................... 52
5.1.2.Actuació del Síndic posterior a l’accident .................................................................. 53
5.1.3. Actuacions paral·leles................................................................................................ 53
5.1.4.Respostes a la informació sol·licitada pel Síndic ........................................................ 53
5.1.4.1.Departament d’Interior ....................................................................................... 53
5.1.4.2.Departament de Territori i Sostenibilitat ............................................................ 54
5.1.4.3.Departament d’Empresa i Coneixement ............................................................. 54
5.1.4.4.Ajuntament de Tarragona ................................................................................... 54
5.1.4.5. Ajuntament de Vila-Seca i Ajuntament de Constantí......................................... 54
5.1.4.6. Ajuntament de Morell ........................................................................................ 54
5.1.4.7. Comissions Obreres (C.C.O.O.) ........................................................................... 54
5.1.5. Consideracions en matèria de protecció civil ........................................................... 55
5.1.6. Conclusions, reclamacions i suggeriments del Síndic ............................................... 55
5.2.Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Tarragona ............................................. 56
5.2.1.PLASEQCAT ................................................................................................................. 56
5.2.2.PLASEQTA 2020 .......................................................................................................... 62
5.3.La Comissió d’Estudi al Parlament de Catalunya .............................................................. 65
5.3.1. Conclusions extretes per la comissió ........................................................................ 65
5.3.1.1. Àmbit general ..................................................................................................... 65
5.3.1.2. Àmbit de la seguretat industrial ......................................................................... 66
5.3.1.3. Àmbit de les irregularitats detectades ............................................................... 67
5.3.1.4. Àmbit laboral ...................................................................................................... 68
5.3.1.5. Àmbit de la gestió d’emergències ...................................................................... 68
6.Modelització dels efectes causats per l’accident ..................................................................... 69
DADES EMPREADES PER A LA REALITZACIÓ DE LES SIMULACIONS ........................................ 70
APROXIMACIONS/SUPOSICIONS COMUNES AL CONJUNT DE SIMULACIONS ........................ 70
3
SIMULACIÓ 1: EFECTES DE L’EXPLOSIÓ SI EL REACTOR ESCLATA A LA PRESSIÓ NOMINAL .... 71

SIMULACIÓ 2: CÀLCUL DE LA PRESSIÓ D’ESCLAT A PARTIR DE LA DISTÀNCIA DE VOL DELS
PROJECTILS (AMB COEFICIENT DE DRAG ESFÈRIC) ................................................................. 78
SIMULACIÓ 3: CÀLCUL DE LA PRESSIÓ D’ESCLAT A PARTIR DE LA DISTÀNCIA DE VOL DELS
PROJECTILS (AMB COEFICIENT DE DRAG PER A PROJECTIL AMB FORMA DE MITJA ESFERA
AMB BASE PLANA)................................................................................................................... 80
SIMULACIÓ 4: EFECTES DE L’ONA DE PRESSIÓ SI AL REACTOR S’ASSOLEIXEN 113 bar
(PRESSIÓ D’ESCLAT CALCULADA A LA SIMULACIÓ 2, PER A PROJECTIL ESFÈRIC) ................... 81
CÀLCUL 5: DETERMINACIÓ DE SI FORA POSSIBLE ASSOLIR LES PRESSIONS DE 86-113 BAR AL
REACTOR ABANS DE L’EXPLOSIÓ............................................................................................. 85
7.Conclusions .............................................................................................................................. 88
Referències bibliogràfiques i webgràfiques ................................................................................ 92
4
RESUM
El present estudi es porta a terme per determinar les possibles causes d’accident a
l’empresa química IQOXE, on un dels reactors va explotar el 14 de gener del 2020. Per
mitjà de diverses fonts, com notícies i informes, es busca situar al lector en els successos
que van esdevenir i produir la catàstrofe de la Canonja.
En primera instància, es presenta l’empresa en qüestió, els antecedents a la explosió i
les conseqüències de l’accident a la planta. Seguit a això, es crea una cronologia de
l’accident a partir de diferents articles i diaris, permetent conèixer i interioritzar la
repercussió de l’incident als seus voltants i com va afectar a la població.
En aquesta anàlisi es fa un recull sobre què va passar aquell dia a la planta, el producte
que s’estava fabricant, les matèries primeres i cadascuna de les característiques de les
substàncies involucrades, com també les seves propietats fisicoquímiques. Com a
complement, alhora, es presenta una pinzellada de la normativa que ha de seguir
cadascuna de les substàncies, recalcant la de l’òxid d’etilè degut a que és molt probable
que fos aquest el reactiu causant de l’accident.
Al llarg d’aquest estudi també es procedeix a analitzar altres fonts externes, com els
informes efectuats per esclarir les causes que van concatenar l’accident, presentats fins
avui dia per diverses institucions. Els informes examinats corresponen per una part al de
la consultoria DNV GL, un document públic, i per altra part, l’informe que va demanar la
pròpia empresa a IQS, informació extreta d’una roda de premsa.
Arreu de detallar l’accident, es presenten les diverses actuacions que es van dur a terme
posterior a la catàstrofe, conjuntament d’una explicació sobre els Plans d’Emergència
Externs. Complementàriament a l’estudi, es presenta el pla que s’activaria actualment
(PLASEQTA) i el seu protocol a seguir. Al mateix temps, es presenta la diligència oberta
pel Síndic de Greuges i les conclusions a què arribà la Comissió d’Estudi del Parlament,
com a guia de les actuacions a exercir.
Per últim, en aquest estudi es procedeix a portar a terme diverses simulacions per
esclarir si era possible preveure l’accident i les seves conseqüències. Amb aquesta
informació, al final del document, es presenten una sèrie de conclusions i aclariments
que, si bé són subjectius, sí que es troben fonamentats en els resultats de les simulacions
realitzades.
5
1.Introducció
En el present capítol, es farà un breu incís en les dades de l’empresa que va patir
l’accident que es descriu en la present memòria i es repassaran els antecedents en quant
a compliment de les diverses normatives, resultats d’auditories realitzades i denúncies
prèvies interposades contra IQOXE. Així doncs, abans d’entrar en els detalls coneguts
dels esdeveniments succeïts immediatament abans, durant i immediatament després
de la tràgica explosió, es farà una breu anàlisi del marc d’antecedents que envolta el cas.
1.1.IQOXE
IQOXE (Indústries Químiques de l’Òxid d’Etilè), és una empresa petroquímica dedicada
a la fabricació d’òxid d’etilè, glicols i derivats de l’òxid d’etilè. Les seves instal·lacions es
troben al polígon petroquímic de Tarragona, al terme municipal de La Canonja. La seva
propietat pertany a CL Grupo Industrial des de l’any 2014. Abans, les instal·lacions
pertanyien a IQA (Industrias Químicas Asociadas), que disposava d’una unitat de
craqueig de nafta i que va ser la originadora del polígon petroquímic sud en instal·lar-
s’hi l’any 1961.(1) L’any 1985, Shell comprà el 100% de les accions i posteriorment les
vengué a LSB (La Seda de Barcelona).(2)
Es tracta de l’única empresa productora d’òxid d’etilè a la Península Ibèrica. La planta
on es produí l’explosió, la de derivats d’òxid d’etilè, havia estat inaugurada l’any 2017, i
havia suposat una inversió d’entorn a 10 milions d’euros.(3)
IQOXE distribueix la producció entre tres plantes: la d’òxid d’etilè, on es fabrica aquest
òxid a partir d’etilè i oxigen en presència d’un catalitzador d’Ag, amb una capacitat de
140.000 tones/any, el 50% de les quals s’usen com a matèria primera per a altres
processos duts a terme per la mateixa empresa; la de glicols, amb una capacitat de
95.000 tones/any; i la de derivats de l’òxid d’etilè, amb una producció d’entre 30.000 i
50.000 tones/any, en la qual es produeixen diversos etoxilats a partir d’òxid d’etilè, òxid
de propilè i alcohols. Les plantes de producció d’òxid d’etilè i de glicol treballen en
continu, mentre que la planta de derivats ho fa per lots.(4)
Els productes que es produeixen en aquestes plantes són els següents:
- Òxid d’etilè, per a l’obtenció de glicols i detergents.

- Monoetilenglicol, per a la fabricació de fibra polièster, PET, resina
polièster, anticongelants i deshumidificants.
- Dietilenglicol, matèria primera per a la producció de resines, plastificant
i deshumidificants.
- Polietilenglicol, per a la producció de tintes de serigrafia, additius
ceràmics i productes cosmètics i farmacèutics.
- Poliols, per a l’obtenció d’escumes de poliuretà.
Abans de l’accident, a les instal·lacions d’IQOXE també es produïa metoxipolietilenglicol
(MPEG) que segons indiquen algunes investigacions, podria ser el causant de l’explosió.
D’altres investigacions apunten a l’òxid d’etilè, precursor de l’MPEG.
6
1.2.Antecedents
Abans del succés de l’accident a les instal·lacions de La Canonja, l’empresa s’havia
enfrontat a diverses inspeccions de la Inspecció de Treball i havia estat el blanc de les
crítiques dels agents sindicals en apuntar aquests l’excés de treball al qual era sotmesa
la plantilla que, segons afirmaven, no disposava del nombre òptim de treballadors per a
operar la planta. En declaracions posteriors a l’accident, el Conseller Delegat de
l’empresa, José Luis Morlanes, descartava que l’explosió s’hagués produït per un error
humà motivat per una sobrecàrrega de feina sinó que, ans al contrari, la plantilla de 120
treballadors està ben dimensionada i ben retribuïda, amb salaris mínims de 32.000 €.
Les quatres inspeccions anteriors havien acabat amb sanció, una per les condicions de
treball i les altres tres, per incompliment de la normativa en matèria de seguretat i salut.
Es van interposar en la totalitat dels casos multes per valor d’entre 2.000 i 8.000 €. (5)
Com a conseqüència de l’explosió i a posteriori, el Departament de Treball, Afers Socials
i Famílies de la Generalitat de Catalunya va obrir un expedient contra IQOXE per no
realitzar una avaluació de riscos externs, per reprendre certes tasques a la planta
afectada per l’accident, en concret, el transvasament del romanent d’òxid d’etilè d’un
dels tancs. Segons la direcció de la planta, es comptava amb els permisos requerits pel
Departament d’Indústria.(6) A més, la dita Inspecció de Treball també expedienta IQOXE
per portar a terme tasques no productives sense tenir els permisos de riscos laborals en
regla.
En l’auto d’aixecament del secret de sumari que va redactar el titular del Jutjat
d’Instrucció número 1 de Tarragona, la instància encarregada de la investigació del cas,
s’indica que des de l’any 2014, en què IQOXE va adquirir la planta de La Canonja, s’hi
havia implementat una estratègia d’augment de la producció i de reducció de costos i
que aquesta operava amb unes condicions de manteniment per sota dels estàndards. El
jutge destaca, a més, la insuficiència de personal per a vigilar els processos productius.
Així mateix, s’assenyala en l’auto els increments de producció successius implantats
modificant diverses vegades l’autorització ambiental obtinguda per la planta l’any 2012.
A més, durant les diligències practicades arran de l’explosió es descobreix que IQOXE
feia vessaments periòdics de les aigües residuals al mar degut a una manca de capacitat
del seu sistema de depuració per a tractar el cabal d’aigües que generaven en el procés.
A més, s’indica que aquestes accions es portaven a terme per la nit i afegint-hi a l’aigua
antiespumants per a dificultar la detecció d’aquests vessaments.(7)
El cert és que IQOXE ha estat en el punt de mira no només per l’explosió de mitjans de
gener de l’any 2020 sinó també per un altre accident mortal que es produí el mateix any
en les seves instal·lacions, quan un treballador subcontractat es va precipitar 10 metres
per un muntacàrregues que estava revisant. Inspecció de Treball va concloure que, altra
vegada, l’accident s’havia produït per una manca de mitjans en matèria de seguretat
laboral.(8)
7
1.3.Producció de metoxipolietilenglicol
El dia en què es produí l’accident en la
planta de producció de derivats de l’òxid
d’etilè s’estava produint
metoxipolietilenglicol MPEG 500, un
producte del qual tant sols se n’havien
fabricat sis remeses, anteriorment. A més,
el lot que s’estava produint aquell dia era
d’un tonatge inferior al de les anteriors
ocasions. Com s’explicarà en capítols IMG. 1. Imatge de l’explosió a la planta
posteriors, una de les investigacions d’IQOXE, a La Canonja. (Font: El País)
portades a terme assenyala que aquest fou
un dels motius que, concatenats, van produir l’accident.
A continuació es descriurà el procés de producció de metoxipolietilenglicol a partir
d’òxid d’etilè. Si bé el procés que es portava a terme a IQOXE pot ser lleugerament
diferent al que s’exposarà a continuació, sí serà útil per a copsar els elements que
participen en aquest tipus de procés.
El procés que es descriurà és el que figura al registre de patents, amb número de patent
US 8,952.205 B2, establerta l’any 2015.
En primera instància, el reactor és rentat amb aigua. Seguidament es fa el buit amb
l’objectiu de vaporitzar l’aigua que hi pugui quedar: l’òxid d’etilè en presència d’aigua
pot generar un subproducte no desitjat, el polietilenglicol. A continuació, s’introdueix
nitrogen al reactor amb l’objectiu de desplaçar l’oxigen que hi és present i de
pressuritzar el recipient. Aquesta addició de nitrogen és molt important en tant que cal
evitar que quan comenci a entrar òxid d’etilè es formi una atmosfera amb una pressió
parcial d’òxid d’etilè de més del 50% de la pressió total, que seria una mescla inflamable
i descomponible. Seguidament, s’introdueix el metanol i el catalitzador, metòxid sòdic
en metanol. A continuació, s’escalfa el contingut del reactor fins a uns 90-100oC i, de
seguit, s’introdueix l’òxid d’etilè. La temperatura que s’assoleix en la reacció és d’entorn
a 180oC i la pressió, de no més de 5 bar. Un cop finalitzada la reacció, s’ajusta el pH de
la mescla producte mitjançant l’addició d’àcid acètic.
Per a la producció d’MPEG es requereix un reactor que disposi d’un bescanviador de
calor de tipus mitja canya, amb un circuit primari i un secundari, cadascun amb la seva
bomba. El circuit de refrigeració és de vital importància, en portar-se a terme al reactor
una reacció que allibera energia. Així mateix, disposa de dues entrades de reactius, per
al metanol i l’òxid d’etilè, d’una canonada de buit i d’una canonada per a l’entrada de
nitrogen pressuritzador.
8
1.4.La planta i la zona afectada
IMG. 2. Diagrama d’implantació d’IQOXE. (Font: DNV)

En el present diagrama d’implantació s’observa la unitat afectada, el reactor U-3100, de
la planta de derivats. Aquesta unitat de producció es trobava situada al sí de l’àrea de
producció de derivats de l’òxid d’etilè, juntament amb quatre unitats més que també
operaven en batch.
Adjacent a la planta de producció de derivats, amb la unitat afectada, s’hi troba la
principal àrea de la planta, la de producció en continu d’òxid d’etilè. És per aquest motiu
que molt a prop de la unitat afectada s’hi trobava una àrea d’emmagatzematge d’òxid
d’etilè i d’òxid de propilè, alguns dels tancs de la qual van resultar danyats a causa de
l’impacte de fragments del reactor on es produí l’explosió.
L’edificació més propera a la unitat on es produí l’explosió és la sala de control de la
planta de derivats, estança que va patir de forma especial no només per l’impacte de
metralla sinó també per les conseqüències de l’onada expansiva. Com s’observarà en el
present estudi, una de les accions correctives que es prenen a conseqüència de
l’accident és la de bunqueritzar aquesta mena de sales.(9)
2.Cronologia del succés

L’objecte del present capítol resideix a relatar els esdeveniments succeïts des del
moment en què es va produir l’explosió. El tall d’aquest capítol no és tècnic sinó que
9
s’alimenta principalment de fonts periodístiques que han fet el seguiment de les

derivades de l’accident.
A continuació es desenvolupen els punts que formen part del cronograma exposat
anteriorment:
1. Dia de l’explosió (14.01.20) (20:16 h) (10)
L’explosió té lloc a la planta de derivats de l’empresa IQOXE, situada al municipi
de la Canonja, al polígon petroquímic del pla tarragonès. Aquesta industria
pertany a CL Grupo Industrial i es dedica a la producció d’òxid d’etilè, glicols i
derivats de l’òxid d’etilè. L’empresa de l’accident és l’única productora d’òxid
d’etilè del sud d’Europa, amb capacitat de producció de 140 000 tones/any.
De primera instància, es descarta la presència de núvol tòxic arran de l’explosió.

Tot i això, es fa una crida de confinament a la població de La Canonja i Vilaseca.
2. Fonts visuals de l’explosió (14.01.20) (20:20 h) (11)

En aquestes primeres imatges s’observa l’incendi succeït arrel de l’explosió.
Aquestes instantànies són preses pels serveis d’extinció, els primers a arribar a
l’emplaçament. L’actuació dels bombers és immediata en tractar d’apagar el foc
generat darrere l’explosió, donant lloc al desplaçament de diverses unitats
vermelles, equips d’emergència i protecció civil.
La magnitud de l’accident produeix un col·lapse parcial en el forjat de la planta,

la qual cosa dificulta l’actuació dels bombers.
Figura 3. Fonts visuals dels resultats de l’explosió. (Font: Diari 20minutos)
3. Primeres dades informatives surten a la llum (14.01.20) (20:25 h) (12)

La intervenció dels bombers detecta inicialment quatre persones ferides.
Comença el desplaçament d’autoritats a Tarragona, destacant la presència del
president de la Generalitat i del conseller d’Interior. El primer missatge és de
precaució cap a la població.
10
S’informa al menys d’un mort i diversos ferit greus, en total sis ferits de gravetat
per cremades a causa de l’explosió. Al cap de tres hores després de l’explosió,
els bombers continuen treballant per sufocar les flames de l’incendi originat a la
planta de derivats.
De manera simultània a l’explosió un habitatge dels voltants del polígon (a

Torreforta) pateix un esfondrament, i es comença a investigar el cas, essent
coneixedors que a l’interior de l’immoble afectat hi havia persones. No obstant
això, en unes primeres declaracions, el cos de bombers de la Generalitat descarta
que els efectes de l’explosió succeïda a IQOXE puguin tenir conseqüències per a
les persones i edificis externs a la planta.
4. Què és l’òxid d’etilè? Aquestes són les conseqüències (14.01.20) (20:50 h) (13)
Les primeres informacions apunten a l’òxid d’etilè com la substància
desencadenadora de l’explosió. Els mitjans de comunicació avisen dels perills en
cas de contacte o exposició prolongada a aquesta.
L’òxid d’etilè és un gas incolor a temperatura ambient i altament inflamable, el

que dificulta la seva detecció en alguns casos, tot i que sí és detectable per la
seva olor. Persones i treballadors que visquin a prop d’instal·lacions que
produeixen l’òxid poden trobar-se exposades a causa d’emissions industrials no
controlades, sent principalment la inhalació o ingestió les formes més comunes
d’exposició.
Per a les persones que es troben en contacte amb la substància, de forma aguda,
l’exposició a l’òxid d’etilè produeix irritacions locals durant hores a la pell i ulls,
arribant a produir lesions irreversibles. Si l’exposició és per inhalació, es por
produir irritació de les vies respiratòries, trastorns de l’aparell digestiu o
trastorns neurològics. En exposicions de llarga durada, pot tenir efectes
cancerígens en humans.
5. Actuació dels bombers (14.01.20) (21:02 h) (14)

Els bombers, passada una hora des del inici del incendi, aconsegueixen rebaixar
la intensitat de les flames que afecten al dipòsit on hi ha òxid d’etilè, i en aquell
moment el producte crema de forma controlada. L’assistència de l’equip vermell
també s’encarrega de revisar que no hi ha gent atrapada al recinte i es finalitza
el primer recompte de personal afectat per l’explosió.
6. La mobilitat es veu afectada (14.01.20) (21:12 h) (15)

Renfe interromp la circulació de trens pels trams Tarragona-Reus i Tarragona-
Portaventura, al seu pas pels municipis colindants a la zona afectada. Així mateix,
es restringeix el transport d’automòbils per la carretera N-340 al seu pas per
l’àrea del polígon petroquímic.
11
7. Primer recompte oficial de víctimes (14.01.20) (21:39 h) (16)

En l’esfondrament de l’edifici de Torreforta s’hi localitza una persona que ha
perdut la vida. Ara els bombers ja declaren que ha estat a causa de l’explosió a
IQOXE, però apunten als efectes de l’ona expansiva i no a l’emissió de projectils.
Es comptabilitza un total de sis ferits a conseqüència de l’explosió a la planta.

Dos d’aquests ferits presenten grans cremades, un altre ferit presenta un
diagnòstic de cremades més lleugeres i els altres tres, de ferides lleus.
8. Incertesa sobre l’òxid d’etilè (14.01.20) (21:43 h) (17)

El Col·lectiu de Ronda, una cooperativa dedicada al dret laboral, nega que l’òxid
d’etilè sigui tòxic, però adverteix que es troba en la guia de causants de malalties
professionals com a agent cancerigen i, en conseqüència, fan una crida a la
població general d’extremar les precaucions.
9. Què va passar amb les sirenes? (14.01.20) (21:54 h) (18)

Segons el conseller d’Interior, Miquel Buch, l’explosió en un tanc d’etilè va
desencadenar una segona explosió en una estació de transformació de corrent
elèctric.
Així mateix, el conseller responia a la pregunta de per què no s’havien fet sonar
les sirenes d’aquesta manera: Sí, en un principi s’havia previst la seva activació,
però quan les anaven a fer sonar es va confirmar que no hi havia res nociu en
l’aire que obligués a fer sonar aquesta alarma.
10. Primeres declaracions del president de la Generalitat (14.01.20) (22:25 h) (19)
El president de la Generalitat, Quim Torra, comunica a la població que “no hi ha
elements tòxics” com a conseqüència de l’explosió. Des del Govern es trasllada
el missatge de coordinació institucional. El president destaca que la primera fase
d’intervenció s’ha concentrat en l’apaivagament i control de l’incendi causat per
l’explosió i la preservació dels elements crítics de la fàbrica de les flames i que la
següent fase es concentrarà especialment en l’atenció a les persones afectades.
Quim Torra presideix el comitè de gestió de la crisi.
11. Nova actualització del recompte de víctimes (14.01.20) (22:49 h) (20)

Es recompta un nou ferit crític, un de molt greu i un altre menys greu arran
l’explosió. Hi ha cinc ferits lleus, dos d’ells han estat traslladats a l’hospital i tres
d’ells han sigut donats d’alta. Fins a aquest moment, s’atribueix als efectes de
l’ona expansiva les víctimes mortals recomptades.
12. Anàlisi de l’incendi per part dels bombers (14.01.20) (22:50 h) (21)
El cap del cos de bombers indica que s’ha establert el confinament preventiu de
la població propera a la zona de l’accident. Mentre s’analitzava l’estat de l’aire
algunes zones van ser confinades, però no es van arribar a fer sonar les sirenes
12
degut a que no es va trobar toxicitat a l’ambient. Aquest últim fet provocà que
el confinament no fos necessari.
13. La Generalitat investigarà el succés (15.01.20) (22)

Quim Torra, es pronuncia dient que aquesta explosió no serà un cas tancat i
s’investigarà a fons l’explosió, sobre com i què va passar. L’anàlisi dels morts i
ferits arriba fins a la desena en total, dos d’ells morts i la resta ferits.
14. Un pla d’emergència nefast en sí i en la seva aplicació (15.01.20) (23)

Després de l’accident, el sindicat de comissions obreres (C.C.O.O.) de Catalunya
critica que el Plan de Emergencia Exterior del Sector Químico de Catalunya
(PLASEQCAT) no va funcionar o no va ser portat a terme correctament per la
petroquímica i les administracions, davant l’explosió i el posterior incendi
ocorregut aquell mateix dia. Sobretot es jutja el fet de no haver fet sonar les
alarmes de confinament i C.C.O.O. reafirma que ja van denunciar en reunions
amb la Generalitat i la patronal que hi havia problemes en el seu funcionament.
Així mateix, el sindicat denuncia les precàries mesures de seguretat de la planta

i la ineficiència dels plans de prevenció establerts per l’empresa.
15. Recompte final de morts i ferits en l’accident (15.01.20)(24)

El nombre final de morts i ferits comptabilitzat és d’onze persones,
incrementant-se el nombre de víctimes mortals fins a tres. Aquestes tres
persones corresponen a un veí de Torreforta i dos empleats de la empresa. Un
dels treballadors mor a la sala del control de la planta en què es va produir la
deflagració, mentre que l’altre cos sense vida del treballador va aparèixer entre
runes de la fàbrica.
El cas més extraordinari va ser el del veí de Torreforta, que es trobava al seu pis,
a 2,67 km de la fàbrica, i va morir a causa d’una placa de ferro (d’1.22 m d’ample
i 1.65 m d’alçada) que pesava gairebé 1 tona, i que va arribar en forma de
projectil fins l’edificació a causa de l’explosió.
16. Sancions a IQOXE per part d’inspecció de treball (16.01.20) (25)

Inspecció de Treball de Catalunya anuncia que IQOXE havia sigut sancionada
quatre vegades des de l’adquisició de la planta per l’empresa de referència, amb
multes d’entre 2000 i 8000 euros, per incompliments de normatives. Una es va
imposar per condicions de treball i les altres tres per incompliment en matèria de
salut i seguretat. El conseller de Treball de la Generalitat anuncia que emprendrà
diligències per a esclarir les possibles relacions entre l’accident i la mala praxis de
l’empresa en matèria de drets laborals. El mateix conseller explica que Inspecció
de Treball ha obert dos expedients a l’empresa després de l’accident, però
assegura que serà un procés llarg i complex per l’estat de les instal·lacions. Una
de les sancions anirà referida a l’incompliment dels protocols d’actuació mentre
13
que l’altre correspon a almenys dos delictes d’homicidi imprudent. Les grans
qüestions que es tindran en compte per a penalitzar o no a IQOXE serà si
l’explosió va ser causa d’alguna negligència, mesures de seguretat inadequades i
si es va actuar amb diligència en la manipulació de les substàncies implicades en
l’explosió.
A la vegada, IQOXE és bombardejada per la Federació de Industria del sindicat

USOC, que exigeix la revisió dels protocols d’actuació i comunicació de la
petroquímica. USOC considera que els protocols no han de ser solament davant
la presència d’un núvol tòxic, sinó també davant la caiguda d’objectes projectils
que suposen un risc mortal per la població i treballadors.
17. L’explosió de IQOXE, un reflex de la passivitat administrativa (31.01.20) (26)

El reactor de IQOXE que va esclatar amb gairebé 4 tones d’òxid d’etilè i va causar
un impacte als seus voltants com a resultat de l’explosió. Aquest accident podria
haver tingut conseqüències més devastadora, asseguren altres experts, donat a
que si qualsevol dels fragments de metralla hagués impactat a alta velocitat en
alguns dels tancs d’emmagatzematge d’òxid d’etilè propers a la unitat afectada,
l’explosió podria haver sigut 300 vegades major i resultar en una catàstrofe més
gran, sense considerar que quatre d’aquests dipòsits estan connectats mitjançant
canonades amb altes plantes del polígon i que a poca distància s’hi troben
emplaçats tancs de l’empresa BASF.
Una part considerable dels equips existents en la instal·lació eren antics, dels anys
seixanta, lo que dona a entendre que administració s’havia limitat a considerar
quasi tots el canvis des del 2001 com “no substancials” per fer més fàcil els tràmits
de l’empresa, incloent l’augment de la producció d’òxid d’etilè i la falta d’aval
tecnològic en la posada en marxa de la planta accidentada, i que és conseqüència
de la falta de control i inspeccions.
Catalunya és l’única comunitat autònoma que no disposa de cap precepte legal
que garanteixi una distància de separació entre les instal·lacions considerades
perilloses i els nuclis urbans.
Des del 2014, amb els nous membres al front, la inversió de la planta va anar
dirigida quasi exclusivament a l’augment de la productivitat, no al manteniment
ni seguretat, i sempre han comptat amb l’aval dels tècnics i directors de qualitat
ambiental i industrial, i dels consellers dels departaments competents.
Per altre cantó, entitats ecologistes denuncien el fet de que els dipòsits d’òxid no
estiguessin soterrats o en búnquers controlats, com s’aplica en altres països, on
hi ha població properes.
18. Llum verda a IQOXE (13.05.20) (27)

La planta d’IQOXE torna a produir quatre mesos després de l’accident que
produeix la mort de tres persones i vuit ferits. Tot i que les causes que la van
14
provocar segueixen sense ésser esclarides, el departament d’Empresa de la

Generalitat ha fet caure la suspensió de l’activitat que afectava a la plant d’òxid
d’etilè i glicols, argumentant que no s’observen riscos en la posada en marxa i
valorant que la companyia ha aprovat tots els controls de seguretat que s’havien
exigit. No obstant això, la Generalitat afirma que la llum verda és parcial i que
l’autorització per tornar al treball no s’estén a les plantes de derivats d’òxid d’etilè
i òxid de propilè que l’empresa té en el mateix recinte, i que cadascuna haurà de
seguir el seu procés d’autorització per poder reactivar la seva activitat.
19. IQOXE porta a terme una investigació, i conclou que l’accident fou
“imprevisible” (14.07.20) (28)
L’Institut Químic de Sarrià (IQS) presenta les conclusions de l’informe elaborat
per encàrrec d’IQOXE sobre les causes de l’accident, afirmant que aquest es
produí per un conjunt de successos que es van succeir en cadena, alguns d’ells
de perill desconegut fins aleshores.
El component que inicialment va entrar en descomposició asseguren que va ser

el MPEG (metoxi polietilenglicol), el producte que es fabrica a la unitat afectada,
i no l’òxid d’etilè, com es creia d’entrada. Els experts del IQS assenyalen que no
estava contemplat que el MPEG es descompongués a la temperatura que s’assolí
al reactor.
20. Es defineixen els delictes que s’investigaran (21.07.20) (29)

El jutjat d’Instrucció número 1 de Tarragona elabora un auto en què es
comuniquen els delictes que es jutjaran en el cas IQOXE. La titular del jutjat
assenyala que l’empresa treballa amb una política d’augment de la producció i
reducció de costos, el que resulta en un deficient manteniment de les
instal·lacions i l’exercici de l’activitat laboral i industrial sense les condicions de
seguretat requerides. La jutgessa també afirma que en la planta hi havia
insuficient nombre de treballadors per realitzar el procés productiu amb les
garanties de seguretat necessàries, i que el dia del sinistre es fabricava un
producte inusual, del qual solament se n’havien fabricat sis lots.
En el procés d’instrucció del cas es va saber que aquella mateixa tarda de

l’explosió es va detectar una fuita en una de les bombes del reactor, que ja s’havia
registrat problemes anteriorment, i que al ser detectada es fa fer una reunió de
responsables de la planta que, en acord, van continuar amb el procés de
producció.
Per aquest cas de IQOXE la magistrada també acorda obrir dues peces separades
d’investigació: una sobre les llicències dels reactors de l’empresa, i altres per
presumptes delictes de dany contra el medi ambient per abocar residus
directament al mar, a causa de l’elevada producció que impedia la depuració dels
residus a l’estació depuradora.
15
21. IQOXE invertirà 27M d’euros en la reconstrucció de les seves instal·lacions

(21.12.20) (30) (31)
Després de gairebé haver passat un any de l’accident i fer-se un silenci en el
temps, la petroquímica vol reconstruir les seves instal·lacions, destinant 27M
d’euros. L’empresa substitueix la seva sala de control totalment destruïda per
l’explosió i la planta d’òxid d’etilè és canviada per una de búnquer, formada per
edificis modulars preparats per resistir explosions, metralla, radiació tèrmica i
confinament en casos de fuita tòxica.
Les obres i millores efectuades impliquen la no reconstrucció del reactor

accidentat ni tornar a fabricar la família de productes MPEG. La reconstrucció
també abasta una nova subestació elèctrica, tancs d’emmagatzematge de
matèries primeres i productes finals i naus d’envasat.
22. IQOXE està planejant reactivar la fàbrica en abril (14.01.21) (32)

Fins aquest dia, es compleix un any del dia de l’explosió de la planta petroquímica
IQOXE en Tarragona i encara segueixen molts interrogants oberts. No obstant
això, la empresa ha tornat a fabricar òxid d’etilè des de fa uns mesos i lluiten per
recuperar el 100% de la seva capacitat operativa abans dels tres següents mesos.
El departament d’Empresa indica que, si els informes de seguretat són correctes,
no es pot allargar més la suspensió de la seva activitat.
La companyia química informa que treballa al 40% de la seva capacitat, i argumenten

que no se sustentaria la paralització de l’activitat e en la planta afectada atès que la
tecnologia emprada és completament diferent a l’operativa el dia de l’accident.
16
6. L’accident 10. Primeres

14. Un pla
afecta a la declaracions de la
1. Dia de l’explosió d’emergència nefast
mobilitat Generalitat
2. Fonts visuals 7. Primera 11. Recompte de 15. Recompte final

de l’explosió comptabilització morts i ferits de morts i ferits
de morts i ferits augmenta
14.01.2020 16.01.2020
3. Primeres dades 9. Què va passar

5. Actuació 13. La Generalitat
informatives surten amb les sirenes?
dels bombers dona veu
a la llum
16. Sanció de IQOXE
8. Incertesa 12. Anàlisi del per part d’Inspecció
4. Què es l’òxid de Treball
sobre l’òxid incendi per part
d’etilè? Aquestes són
d’etilè dels bombers
les conseqüències
17
19. IQOXE porta a

terme una investigació,
17. L’explosió de i denomina el incident
IQOXE, un reflex de la com “imprevisible” 22. IQOXE està
falta d’administració
planejant reactivar la
20. Es defineixen els fàbrica en abril
delictes del cas IQOXE
16.01.2020 14.01.2021
18. Llum verda

21. La industria IQOXE
per IQOXE
invertirà 27M de euros
16. Sanció de IQOXE en la reconstrucció de les
per part d’Inspecció seves instal·lacions
de Treball
18
3.Les substàncies implicades en l’accident

En el present capítol s’estudiarà les principals característiques de les substàncies que es
trobaven a l’interior del reactor que va explotar el dia de l’accident. Es farà especial
atenció a les recomanacions de tractament, operació i emmagatzematge d’aquestes
substàncies d’acord amb la seva perillositat.
3.1.Òxid d’etilè
En aquest apartat es procedeix a realitzar un estudi de les característiques pròpies de
l’òxid d’etilè, i de les mesures necessàries per a una bona aplicació i prevenció en la seva
utilització.
3.1.1.Identificació de la substància
L’òxid d’etilè (C2H4O) és utilitzat industrialment. És una substància que es pot trobar en
fase gas o líquida, incolora i amb una olor dolça.
Aquest pot ser utilitzat com a gas únic, o en mescles, per al calibratge d’equips d’anàlisi
o com a matèria primera en d'altres processos químics.
Altres identificacions addicionals d’aquesta substància es troben a continuació:
Figura 4. Identificacions addicionals. (Font: FDS Linde)
3.1.2.Propietats físico-químiques bàsiques de l’òxid d’etilè

La següent figura mostra les propietats físiques i químiques de l’òxid d’etilè que
permeten identificar-lo i caracteritzar-lo.
Figura 5. Paràmetres físics i químics de l’òxid d’etilè. (Font: FDS Linde)
19
3.1.3.Identificació dels perills

Segons el reglament (CE) No. 17272/2008 l’òxid d’etilè es classifica com un gas
extremadament inflamable, amb perill d’explosió en cas d’escalfament i que pot produir
explosions fins i tot en absència d’aire.
Figura 6. Classificació dels perills físics de l’òxid d’etilè. (Font: FDS Linde)
Al mateix temps, l’òxid d’etilè és considerada una substància tòxica per inhalació, pot
produir irritació cutània, respiratòria i ocular greu, defectes genètics i cancerígens, i
danys en òrgans davant exposicions de llarga durada.
Figura 7. Classificació dels perills per la salut de l’òxid d’etilè. (Font: FDS Linde)
3.1.3.1.Pictogrames
Com a conseqüència d’aquestes característiques s'adjudiquen les següents etiquetes:
Figura 8. Pictogrames de l’òxid d’etilè. Font: FDS Linde(1)

La primera correspon a la inflamabilitat que presenta.
La segona fa referència a que es un gas a pressió, i que comporta perill d’explosió en cas
d’escalfament.
El tercer pertany a la toxicitat aguda, com a conseqüència de la inhalació d’aquesta
substància.
El quart, indica que en cas d’exposició perllongada pot produir afectacions en forma de
malalties genètiques o cancerígenes.
20
3.1.3.2.Consells de prudència
S’aconsella no manipular la substància abans d’haver comprès totes les instruccions de
seguretat. Es recomana mantenir-lo allunyat de la calor i d'espurnes. No és aconsellable
respirar-ne els seus gasos o vapors; és un bon mètode preventiu la utilització de guants,
ulleres i màscara de protecció.
3.1.4.Primers auxilis
3.1.4.1.En cas d'inhalació

La víctima es retira a una àrea no contaminada. Després de la inhalació és important
mantenir a la víctima calenta i en repòs.
3.1.4.2.En cas de contacte amb els ulls

Els ulls s’han de rentar amb aigua immediatament, i treure lents de contacte si es porten.
Rentar amb abundant aigua com a mínim durant 15 minuts.
3.1.4.3.En cas de contacte amb la pell

La zona de contacte s’ha de rentar amb abundant aigua de forma immediata durant 15
minuts, i si hi ha roba contaminada extreure-la de sobre immediatament. El contacte
amb un líquid que està evaporant-se pot causar cremades per fred o congelació de la
pell.
3.1.4.4.En cas d’ingestió

La ingestió no està considerada com una via potencial d'exposició.
3.1.5.Mesures de lluita contra incendis

Els riscos generals que presenta un incendi produït per l’òxid d’etilè com a font ignífuga
són la calor que pot generar l’explosió dels recipients.
Els medi d’extinció més apropiat per a sufocar un incendi on aquesta substància és
combustible és l’aigua polvoritzada. Aquesta permetrà reduir els vapors i desviar el
desplaçament del núvol de vapors.
Altres medis d’extinció també poden ser boira de pols sec o escumes.
El medi d’extinció que no és apropiat i pot generar efectes adversos és la utilització de
diòxid de carboni.
3.1.5.1.Estabilitat i reactivitat
No existeixen perills de reacció diferents amb l’òxid d’etilè, i és un compost estable en
condicions normals.
Pot generar atmosferes potencialment explosives en aire. Pot reaccionar violentament
amb matèries oxidants o pot produir-se polimerització de la substància. Això fa que l'aire
i els oxidants siguin compostos considerats incompatibles amb l’òxid.
21
Si es treballa sota condicions normal d’ús i emmagatzematge, no hauria de produir-se

descomposició en productes perillosos.
3.1.5.2.Emmagatzematge
L'òxid d'etilè s'ha d'emmagatzemar en fred, protegit contra el foc i amb atmosfera de
gas inert en tancs pressuritzats. L’embalatge del producte es troba disponible en
cisternes d'acer inoxidable calorifugades, en atmosfera de nitrogen i a una pressió de
4,5 kg / cm2.
3.1.5.3.Normativa i prevenció
L’òxid d’etilè com a producte haurà de seguir una sèrie de condicions aplicables per
portar a terme la seva manipulació, aquestes restriccions es troben manifestades al BOE
en forma de Reial Decret.
El Reial Decret 668/1980 aprova l’emmagatzematge de productes químics, per dictar les
disposicions i normes necessàries per la millora del desenvolupament del que s’estableix
en el mateix. La regulació actualment vigent en la matèria és la continguda en el Reial
Decret 668/1980, del 8 de febrer, sobre regulació de l'emmagatzematge de productes
químics, i aquesta darrera es veu modificada en el Reial Decret 3485/1983, de 14 de
desembre.
Aquesta darrera modificació contempla noves definicions, amplia el camp d'aplicació als
emmagatzematges en recintes comercials i de servei, indica uns límits per sota dels quals
no és aplicable aquesta reglamentació, estableix la necessitat de disposar d'una pòlissa
d'assegurances que cobreixi la responsabilitat civil que pogués derivar-se de
l'emmagatzematge i estableix condicions per a l'emmagatzematge conjunt.
Les principals modificacions en les instruccions tècniques complementàries es concreten
en la introducció de normes per a la prevenció de fuites o abocaments incontrolats que
puguin danyar el medi ambient, exigint dispositius anti-vessament, recollida de
vessaments i la instal·lació de sistemes de contenció i detecció de fuites en els recipients
enterrats.
3.1.6.Normativa general
3.1.6.1.Objectiu ITC
Sobre aquests efectes es genera la present Instrucció Tècnica Complementària MIE-
APQ-002, que conté la normativa aplicable al magatzem industrial d’òxid d’etilè. Aquest
té per objectiu establir les prescripcions tècniques a las que s’han d’ajustar efectes de
seguretat, instal·lacions d’emmagatzematge i transvasament d’òxid d’etilè. La present
ITC no serà aplicable als magatzems integrats en els processos de fabricació.
La instrucció MI-APQ-001 serà d’aplicació a tot allò que no s’oposi a la ITC MIE-APQ-002.
22
3.1.6.2.Estat físic d’emmagatzematge

L’òxid d’etilè s'emmagatzema en estat líquid, ja sigui com líquid refrigerat o com gas
comprimit liquat a temperatura ambient però sota pressió de nitrogen gas al 99.99-
100 de puresa.
La pressió dins dels tancs es mantindrà constant a partir de l’entrada de gas nitrogen
quan aquesta tendeix a baixar, o ventejant cap a un lloc alt i segur si aquesta puja.
En cap cas el dipòsit superarà els 0.78 kilograms d’òxid d’etilè/dm3.
Si l’òxid d’etilè es manté refrigerat per sota la temperatura ambient durant
l’emmagatzematge, el fluid amb el qual l’òxid d’etilè efectuï el bescanvi tèrmic haurà
de complir les següents condicions:
a) La pressió del fluid serà inferior a la de l’òxid d’etilè.
b) El fluid no contindrà productes o additius que en les condicions de treball
puguin reaccionar amb l’òxid d’etilè polimeritzant-lo.
Segons la instrucció MIE-APQ-001 l’òxid d’etilè es classifica com classe A,
considerant-se un líquid estable quan es donen les condicions que s’estableixen en
la present ITC.
Classe A: Productes liquats, pressió absoluta de vapor a 15 °C la qual sigui
superior a 1 bar. Segon la temperatura a la que s’emmagatzemi pot ser
considerat com:
a) Subclasse A1.–Productes de la classe A que s’emmagatzemen
liquats a una temperatura inferior a 0 °C.
b) Subclasse A2.– Productes de la classe A que s’emmagatzemen
liquats en altres condiciones.
3.1.7.Disposicions constructives
3.1.7.1.Situació d’emmagatzematge
Els emmagatzematges d'òxid d'etilè i les seves instal·lacions properes han d’estar
situades lluny de les unitats de procés i de serveis, oficines, límits de propietat, edificis
públics o zones transitades, i, en general de zones amb perill on es pugui produir un
incendi. El lloc de magatzem ha d’estar suficientment ventilat perquè la concentració
d'òxid d'etilè sigui inferior a 50 ppm. En el cas de construir edifici, aquest no tindrà parets
laterals.
3.1.7.2.Emplaçament de dipòsits
Els dipòsits cilíndrics es disposaran en bateries, separats entre si per una distància entre
les seves parets que no podrà ser inferior al radi de la seva secció transversal, en el cas
que siguin d'igual radi.
23
El nombre màxim d'elements d'una bateria serà de nou dipòsits. La distància mínima
entre els dipòsits més propers de dues bateries contigües no podrà ser inferior a la
mitjana aritmètica dels diàmetres de les seves seccions transversals, i, en tot cas,
superior a vuit metres.
L'àrea de càrrega i descàrrega estarà, com a mínim, a 15 metres de l'àrea
d'emmagatzematge.
3.1.7.3.Construcció de dipòsits i canonades

Per a poder utilitzar l’òxid d’etilè, es farà servir com a materials constructius l'acer al
carboni o l'acer inoxidable. No es pot utilitzar fosa de ferro, ni aliatges de metalls
susceptibles de formar acetilurs, com és el cas del coure, magnesi o mercuri.
Les superfícies internes dels equips han de quedar exemptes de rovells, restes de
soldadura o algun cos estrany. La neteja dels dipòsits podrà ser portat a terme per
sorrejat (amb sorra o granalla) o mitjançant neteja química.
En les canonades només es pot utilitzar neteja química. Aquesta neteja estarà
constituïda per les següents fases: desgreixatge, rentat amb àcid (considerant la
composició dels materials de construcció), neutralització i passivat final, en els acers al
carboni. Al finalitzar la neteja s'ha de garantir que no queda cap residu d’aquestes
diferents fases, ja que hi ha el risc de polimerització posterior de l'òxid d'etilè, catalitzat
per àcids o bases.
Es minimitzaran les connexions de canonades als dipòsits, reduint-los a tres com a
màxim. L’entrada de l'òxid d'etilè es fa per la part superior i la sortida a la part inferior;
la de gas inert també per la part superior.
Els dipòsits de superfície i totes les canonades no soterrades aniran protegides amb
material d'aïllant tèrmic i ignífug (com per exemple de llana mineral o escuma de vidre)
i, a més, recoberts per xapa d'acer galvanitzat o inoxidable. Al moment de construir els
dipòsits per a l'emmagatzematge d'òxid d'etilè s'ajustarà a les prescripcions establertes
en el vigent Reglament d'aparells a pressió. Aquests dipòsits s'han de calcular per a una
pressió de disseny superior a 392 kPa (4 kg/cm) i construït d'acord amb un codi de
reconeguda solvència. Si el dipòsit és instal·lat a l'aire lliure s'ha de fer sobre suports
adequats, que no impedeixin les dilatacions ni les contraccions tèrmiques que es puguin
produir en ells.
Les unions entre canonades seran mitjançant brides metàl·liques amb juntes de tipus
espirometàl·lica farcida de politetrafluoroetilè (tefló), o mitjançant brides
machiembrades amb junta de politetrafluoroetilè. Està prohibit l'ús de canonades
roscades.
Elements com ara canonades o bombes, que puguin quedar plenes d'òxid d'etilè líquid i
bloquejades en operació normal, s'hauran de protegir adequadament contra la dilatació
tèrmica del líquid.
24
3.1.7.4.Cubetes de retenció
Els dipòsits d’emmagatzematges d'òxid d'etilè no es trobaran col·locats dins d'una
cubeta de retenció tancada. L'àrea que l’envolta ha d’estar rodejada per murs d'alçada
no superior a un metre, el sòl estarà pavimentat i tindrà pendent cap un dels quatre
costats. Aquest costat serà l'oposat al que es trobin les canonades i les vàlvules
d'entrada i sortida de l'òxid d'etilè des dels dipòsits, i no serà contigu a les àrees de
procés o zones de foc obert.
L'objectiu d'aquesta disposició és perquè els possibles vessaments d'òxid d'etilè líquid
en cas de fuita, o l'aigua procedent de la pluja o l'aigua dels sistemes de reg contra
incendis, un cop a terra i mitjançant el pendent s'allunyin de l'àrea que correspongui a
la de la projecció vertical dels dipòsits cap a terra, i així siguin conduïts per gravetat cap
a un canal de recollida. Aquesta via estarà connectada a la xarxa de drenatge de
l'emmagatzematge, tal com es defineix en l'apartat de xarxa de drenatge.
Els dipòsits estaran separats entre sí per murets d'alçada inferior a 30 centímetres per
evitar tal dispersió de vessaments procedents d'un cap als altres. Els murs seran de
formigó o obra de fàbrica (no murs de terra), tant els murs de tancament laterals com
els intermedis, així mateix el paviment serà de formigó amb segellat de les juntes de
dilatació.
3.1.7.5.Xarxes de drenatge
Tots els drenatges d'òxid d'etilè, tant operacionals com accidentals, es recolliran
mitjançant conduccions apropiades, i es portaran a terme a una instal·lació de dilució
amb aigua que garanteixi que la concentració d'òxid d'etilè en l'abocament no
sobrepassa a l' 1 per 100 en pes en les conduccions tancades, com són les canonades. El
canal de recollida de les aigües superficials de la zona de dipòsits també estarà
connectada a la instal·lació de dilució.
Des de la instal·lació de dilució, els efluents es podran abocar, a les clavegueres
públiques o altres punts autoritzats. Només es podran abocar a un col·lector de
clavegueram públic drenatges procedents de les instal·lacions d'emmagatzematge i
càrrega o descàrrega d'òxid d'etilè que hagin passat per una instal·lació de dilució amb
aigua que garanteixi les condicions de concentració indicades.
Les connexions al col·lector de clavegueram públic disposaran d'un sifó en càrrega
permanent que impedeixi el pas de gasos des de la instal·lació de dilució dels drenatges
cap a les clavegueres públiques.
3.1.7.6.Instrumentació i dispositius de seguretat

Els dipòsits han de comptar amb dos mesuradors de nivell adequats, on almenys un
d'ells tindrà el seu element de mesurament-transmissió situat a la part externa del
dipòsit, o bé extraïble del seu interior a partir de bloquejos adequats, sense deixar de
funcionar el dipòsit.
Un d'ells comptarà amb una alarma acústica i visual d'alt nivell.
25
No s’utilitzaran indicadors de nivell de vidre de cap estil.

Tots els dipòsits hauran de comptar amb mesuradors-registradors de temperatura del
líquid, que portaran associada una alarma davant la presència d’altes temperatures.
També s’instal·laran connexions al dipòsit, un controlador-registrador de pressió i
vàlvules de control automàtiques.
Les connexions per a instruments han d'estar aïllades, a més d'estar dotats de les
vàlvules de bloqueig necessàries.
Els dipòsits hauran de tenir com a mínim dues vàlvules de seguretat, de manera que la
capacitat de descàrrega, amb una de les vàlues en reserva, pugui ser capaç d'evacuar la
descàrrega màxima previsible. Aquestes estaran connectades mitjançant un dispositiu
que pugui deixar fora de servei a qualsevol de les vàlvules, acoblant simultàniament
l'altra.
Només estaran autoritzades les vàlvules de ressort, com a element d'alleujament de
sobrepressions. No es podran utilitzar discos de ruptura.
Les vàlvules de seguretat estaran calibrades per tal que no permetin que la pressió a
l'interior del dipòsit sobrepassi el 10% de la pressió de timbre, i hauran de complir el que
disposa el vigent reglament d'aparells a pressió. Les descàrregues atmosfèriques es
faran en punts alts i segurs, a través d'equips de curta flames.
3.1.7.7.Dipòsits soterrats
La instal·lació de dipòsits soterrats s'autoritzarà únicament en aquells casos en què tal
disposició sigui l'única possible, tenint en compte les circumstàncies especials que s'han
de justificar en el projecte que disposa l'article 3., paràgraf 1, de el Reial Decret 668 /
1980, de 8 de febrer, sobre emmagatzematge de productes químics. Per a portar a
terme la instal·lació d'aquests dipòsits s'han de tenir en compte les disposicions a què
es fa referència en aquesta instrucció i les particularitats que es referencien a
continuació:
Cada dipòsit serà soterrat dins d'una fossa construïda d'obra de paleta o formigó,
recoberta amb materials de classe MO, d'acord amb la norma UNE 23.727. La distància
entre la part exterior del dipòsit i la part interior de la fossa serà superior a 50
centímetres, en totes les direccions.
L'espai que queda entre la fossa i el dipòsit s'omplirà amb sorra rentada i inert. El dipòsit
s'ancorarà a la fossa de manera que s'impedeixi la possible flotabilitat per inundació
d'aquesta.
Els dipòsits hauran d’estar protegits contra la corrosió mitjançant revestiments, i se'ls
haurà de dotar d'una protecció catòdica. La seva part superior estarà, com a mínim, a
150 mil·límetres per sota de el nivell de terra circumdant. La boca d'home serà
accessible, situant-la en una arqueta.
26
No s’extrauran sota terra els dipòsits sense abans ser buidats totalment. Quan sigui
necessari introduir-se en la zona del dipòsit, un cop retirada la sorra, es comprovarà
prèviament l'absència de gas.
La separació mínima, vies de comunicació o límit de la propietat, no serà mai inferior a
15 metres.
No es podran instal·lar dipòsits soterrats uns sobre els altres. La distància horitzontal
mínima entre les cares exteriors de dues fosses contigües haurà de ser de tres metres.
Els dipòsits sota terra hauran d’estar proveïts dels mateixos accessoris que els instal·lats
a l'aire lliure, els quals estaran col·locats a la part superior.
3.1.8.Protecció contra riscos
3.1.8.1.Risc d'incendi
Serà aplicable el Reglament per la Protecció contra Incendis en els establiments
industrials en els que no s'oposi a les condicions específiques que s'assenyalen en aquest
apartat.
Els dipòsits que continguin òxid d'etilè han d'estar en una àrea lliure d'obstacles, i amb
facilitat d'accés per als equips de lluita contra incendis.
Les bombes de transvasament d'òxid d'etilè no es situaran mai en una cota més baixa
que la del nivell normal del terreny, tampoc sota els passos de canonades, i sempre a
l'aire lliure amb accés fàcil per als equips de lluita contra incendis.
Els sòls han de ser impermeables a amb l’objectiu de poder facilitar la dilució dels
vessaments amb abundant aigua.
Els equips i les canonades del procés han d'estar aïllats tèrmicament amb materials tipus
llana mineral o fibra de vidre, amb la fi de protegir el producte en cas d'incendi als
voltants dels dipòsits contra el risc de descomposició explosiva del vapor d'òxid d'etilè.
Per al disseny de les instal·lacions de protecció, s’hauran de considerar uns cabals
mínims d'aigua segons l’aplicació.
La instal·lació elèctrica s'ha de fer d'acord amb el que disposa el Reglament Electrotècnic
de Baixa Tensió i la Instrucció UNE 009 sobre Instal·lacions elèctriques en plantes amb
ambients inflamables i explosius, Classificació de zones.
La il·luminació de la zona d'emmagatzematge han de ser de tipus antideflagrant, i de
caràcter suficient per a permetre la lectura dels aparells de control, mesura i seguretat.
3.1.8.2.Risc de descomposició
S’impedirà que acetilurs metàl·lics entrin en contacte amb l'òxid d'etilè; d’aquesta
manera s'evitarà que es produeixin descàrregues d'electricitat estàtica.
Abans de començar l'operació de transvasament d'òxid d'etilè, l'element de transport
mòbil (camió o cisterna), ha d’estar connectat a terra, per tal d'eliminar l'electricitat
27
estàtica. Els dipòsits, bombes de transvasament, vaporitzadors i canonades metàl·liques

per òxid d'etilè han d'estar, també, connectats a terra. Les connexions a terra no tindran
una resistència superior a 20 ohms.
Per prevenir que l'òxid d'etilè arribi a temperatures que provoquin la seva
descomposició, els equips que el continguin estaran calorifugats i comptaran amb aigua
per refredament extern, tal com s'ha indicat anteriorment.
3.1.9.Pla de autoprotecció
En totes les instal·lacions en què s'emmagatzemi o manipuli òxid d'etilè s’haurà de
redactar pel responsable de les mateixes, un pla d'autoprotecció en el qual es descriguin
les accions a prendre per a millor control de les situacions d'alarma i per minimitzar les
conseqüències d'un possible accident sobre les persones i les coses, tant de la pròpia
indústria com de les alienes.
En aquest pla s’han de contemplar, com a mínim, els següents extrems:
- Designació del responsable de l'autoprotecció i organigrama del servei.
- Informació sobre els riscos que comporta la manipulació de l'òxid d'etilè.
- Definició de les situacions d'alarma, anàlisi de les seqüències que les,
desencadenen i fases d'execució: Alerta i intervenció.
- Informació sobre el maneig i ús dels mitjans materials de protecció de què
disposi l'establiment.
- Informació sobre l'actuació del personal en les situacions d'alarma.
- Enllaç i cooperació amb els serveis públics d'extinció, policia i sanitaris
d'urgència. Cooperació amb altres serveis privats.
- Entrenament regular amb el personal propi. Exercicis de coordinació amb
altres serveis externs.
- Redacció d'unes instruccions resumides per a l'actuació el personal en cas
d'alarma. Es col·locarà, almenys, un exemplar en cada dependència o
departament laboral.
Es distribuirà un exemplar del pla d'autoprotecció a cada cap de dependència que el farà
a conèixer a tots els seus subordinats.
Es donarà coneixement del pla a el Governador civil, a través de la Comissió Provincial
de Govern, que podrà realitzar les modificacions que consideri oportunes.
3.2.MPEG 500
No hi ha gaire informació sobre normativa o dades tècniques d’aquest producte, al
tractar-se d’un polímer tampoc es troba recollit al registre REACH.
La falta d’informació és un aspecte rellevant a l’accident d’IQOXE, on es va veure implicat
aquest producte.
28
Actualment l’Institut Químic de Sarrià (IQS) es troba pendent de publicar els seus estudis
de laboratori per determinar les circumstàncies a les quals es descompon l’MPEG 500.
L’accident va demostrar que a temperatures superiors a 300 graus la seva
descomposició genera una pressió superior a 200 bar, segons la hipòtesi de l’IQS
aquestes circumstàncies van ser les causants de l’explosió.
Per dades comercials, es sap que l'MPEG es tracta d’una substància transparent, i es un
líquid viscós amb una olor feble. Els MPEG són incompatibles amb àcids forts, bases
fortes i agents oxidants forts. No es tracta d’una substància catalogada com a perillosa i
tampoc conté components que es considerin bioacumulatius o tòxics persistents (PBT).
Existeixen diferents formes en les quals es produeixen i es comercialitzen, les quals
varien segons la massa molar del producte.
L’informe dut a terme per la consultoria DNG sobre l’accident d’IQOXE, aporta
informació aproximada sobre les propietats del producte. Segons aquest document, el
producte es troba en estat sòlid a 23 ºC, essent la temperatura d’inflamació superior a
225 ºC i el seu punt de fusió entre 27 i 32 ºC. No obstant, es desconeixen dades com el
punt d’ebullició a pressió normal,la temperatura d’autoignició, i la calor de
descomposició que presenta la reacció que es realitzava a IQOXE.
A causa de la falta d’informació, es comparen fitxes tècniques de diferents empreses.
L’empresa Wembley Chemicals & Supplies Ltd. fabrica MPEG a diferents masses molars.
Pel que fa al MPEG 500 s’especifica que a 25 ºC té una viscositat de 25 mm2/s.
Per altra banda, l’empresa CASTOR International especifica que el seu producte té un
índex de refracció d’1,459 a 20 ºC, una densitat d’1,078 i un punt de fusió de 60-64ºC.
La fitxa de seguretat de l’empresa Clariant, proporciona propietats físiques i químiques
del seu producte amb un massa molecular de 500 g/mol. Segons aquestes dades, el pH
a 20ºC es troba entre 4 i 7 per concentracions de 100 g/l, el punt de congelació a 12 ºC
i el punt d’ebullició superior a 400 ºC. A diferència de l’informe d’IQOXE, el punt
d’inflamació d’aquest producte es troba a 268 ºC. La pressió de vapor a 20 ºC és inferior
a 0,1 mbar, i el producte també és soluble en aigua a aquesta temperatura. La
temperatura de descomposició és de 290 ºC i la d’autoinflamació de 340ºC.
El MPEG 550 presenta una sèrie de consideracions que es poden extrapolar a la
substància implicada a l’accident. La marca d’estudi és la Sigma-Aldrich, en aquest es
determina que les condicions d’emmagatzematge han de fer-se a un envàs hermètic. El
producte ha de trobar-se en un espai sec, fresc i ben ventilat. No es consideren aspectes
perjudicials per a la salut perquè no conté substàncies amb límits d’exposició, no es
requereixen ni precaucions mediambientals ni proteccions respiratòries. Tampoc s’ha
identificat cap component amb nivells d’agents carcinògens superiors o igual a 0,1%.
29
3.3.Metanol
El metanol és una substància classificada com a perillosa segons el Reglament (CE) n º
1272/2008-790/2009 (CLP). És tòxic en cas d’inhalació, contacte amb la pell i en cas
d’ingestió. Els líquids i vapors són molt inflamables i poden provocar danys als òrgans.
És incompatible amb materials com l’aigua oxigenada o substàncies oxidants.
L’etiquetatge obligatori es mostra a la següent figura:
Figura 9. Pictogrames de perillositat del metanol.
El primer senyal fa referència al caràcter inflamable de la substància, la segona al perill

que suposa per la salut en considerar-se una substància cancerígena, i la tercera a la
seva toxicitat.
La seva fórmula molecular és CH3OH, i es tracta d’un líquid incolor amb olor alcohòlic.
La substància es troba regulada al REACH a causa de les seves característiques. Les seves
aplicacions són molt diverses com per exemple la producció de massilles, guixos i
revestiments.
Les propietats químiques i físiques principals es troben a continuació:
● Densitat relativa (aigua=1): 0,79.
● Temperatura de fusió: -97,8 ºC.
● Temperatura d’ebullició (760 mmHg): 64,5 ºC .
● Temperatura d’inflamació: 12 ºC.
● Temperatura d’autoignició: 455 ºC.
● Viscositat (20 º C): 0,55 cps.
● Pressió de vapor(50 ºC): 55,9 kPa.
● Pressió de vapor(20 ºC): 12,9 kPa.
No es tracta d’una substància explosiva, però es poden formar mescles explosives al

trobar-se amb vapor i aire. El seu límit d’explosivitat superior és del 44% i el límit inferior
de 5,5 %; el requeriment de ventilació és de 92 m3/l.
L’equip elèctric s’ha de protegir adequadament i ha de seguir la normativa ATEX. En cas
d’incendi els medis d’extinció principals són el pols extintor o CO2, si es tracta d’un cas
greu es pot emprar escuma resistent a l’alcohol i aigua polvoritzada. En cap cas s’ha
d’extingir mitjançant un raig d’aigua. És important tenir en compte possibles
subproductes derivats de la combustió o de la descomposició tèrmica, com poden ser
monòxid de carboni o diòxid de carboni que són perjudicials per a la salut.
30
L’emmagatzematge es classifica com classe B1 segons ITC MIE APQ-1, RD.379/2001. La

temperatura mínima per garantir la seguretat és de 5 ºC i la màxima de 40 ºC, el
producte no pot estar prop de fonts de calor ni elèctriques i no es pot fumar en la zona
on es localitza. Una altra mesura recomanable és evitar la radiació solar i les condicions
d’humitat extrema. En cas de provocar-se un incendi a l’espai d’emmagatzematge, s’han
de mantenir freds els bidons i les instal·lacions amb aigua.
En cas de produir-se una fuita és necessari eliminar possibles fonts d’ignició, ventilar
l’espai i evacuar la zona si és precís. S’ha de recollir el líquid absorbint aquest amb sorra
o un absorbent inert; també es pot netejar amb aigua abundant.
El transport per carretera del producte es troba classificat com a classe 3 al reglament
ADR, categoria referent a líquids inflamables. El seu codi de classificació és FT1, perquè
es tracta d’un líquid inflamable tòxic. Al grup d’embalatge es troba a la categoria II, ja
que és una matèria medianament perillosa.
3.4.Metilat de sodi (30%)

Un dels reactius que s’empraven a la reacció del MPEG 500 a IQOXE, era el metilat de
sodi al 30%. Es tracta d’una mescla on el 30% és metilat sòdic i el 70% restant és metanol.
Les aplicacions d’aquesta substància principalment són per síntesis.
Les categories en les quals es classifica la substància, es troben numerades a
continuació:
● Líquid inflamable.
● Toxicitat oral aguda.
● Toxicitat per inhalació aguda.
● Toxicitat cutània aguda.
● Corrosions cutànies.
● Toxicitat específica en determinats òrgans.
Figura 10. Pictogrames de perillositat del metilat de sodi.
L’etiquetatge del producte segueix el reglament (CE) No 1272/2008. Adverteix sobre la

inflamabilitat, la toxicitat, la possible corrosió i els perills que suposa en determinats
òrgans.
Les propietats químiques i físiques principals es troben a continuació:
● pH (20 ºC): 11 a 20 g/l.
● Densitat (20 ºC): 0,97 g/cm3.
31
● Temperatura de fusió: 2-6 ºC.

● Temperatura d’ebullició (1.013hPA): 92 ºC.
● Temperatura d’autoignició: 420 ºC.
● Viscositat cinemàtica (20 ºC): 64 mPas.
● Pressió de vapor (20 ºC): 34 hPa
Segons el tipus de substància amb què es trobi, presenta diferents riscos. A continuació
es troben algunes de les substàncies que no són compatibles:
Taula 1. Tipus de riscos.
Tipus de risc Substàncies
Explosió Oxidants, àcid perclòric, perclorats, halogenats, òxids de

nitrogen, òxids no metàl·lics, àcid cromo sulfúric, clorats,
hidrurs, dietil zinc, halògenes, magnesi en pols, peròxid
d’hidrogen/aigua oxigenada, àcid nítric, àcid sulfúric, àcid
permangànic, hipoclorit sòdic
Reacció exotèrmica Halogenurs d’àcid, anhídrids d’àcid, agents reductors,

àcids, brom, clor, cloroform, magnesi, tetraclorometà
Ignició o formació de Fluor, Òxids de fòsfor, Catalitzador de níquel segons Raney

gasos o vapors
combustibles
Gasos o vapors Metalls alcalinoterris, Metalls alcalins

perillosos
Reacció violenta Aigua
El risc d’explosió, presenta un límit inferior d’explosivitat del 5,5 % en volum i un límit
superior d’explosivitat del 44% del volum. En aquesta mescla, el metanol determina
aquests paràmetres per això coincideixen els valors.
En cas d’incendi, els mètodes d’extinció adequats són el CO2, l’escuma i el pols. Per
raons de seguretat, no es pot utilitzar aigua. És important tenir en compte la possible
formació de gasos de combustió o vapors perillosos.
L’emmagatzematge del producte, ha de ser en un recipient tancat. El lloc ha d’estar
ventilat i no ha de trobar-se prop de fonts d’ignició o de calor. La temperatura per
seguretat ha de trobar-se entre 15 i 25 oC.
32
El transport del producte es troba classificat com a classe 3 de l’acord ADR, a causa de
la seva inflamabilitat. Per altra banda, l’embalatge és de grup 3 perquè es tracta d’un
preparat poc perillós.
4. Informes tècnics
En el present capítol s’abordarà un resum i una anàlisi sobre el desenvolupament i les
conclusions a què han arribat les dues investigacions independents que s’han portat a
terme amb l’objectiu d’esclarir les causes de l’accident.
4.1 Investigació per part de DNV GL

El departament responsable de seguretat industrial de la Generalitat de Catalunya va
encarregar a DNV GL, una entitat de certificació líder a nivell mundial que elabora
informes de seguretat, qualitat i medi ambient, què procedís a investigar l’explosió.
La Generalitat va demanar a l’entitat en qüestió que estudiés :
· Què va passar?
· Per què va passar ?
· Quins canvis caldria fer per evitar que aquest accident no es torni a produir?
La investigació es va iniciar el 9 d’abril i va finalitzar el 13 de juliol i va estar marcada per
la limitació de la informació disponible, degut a :
· La confidencialitat de la investigació de la policia judicial;
· L’absència de dades de registre del procés a causa de la destrucció per
l’explosió;
· La prohibició per part de jutjat d’accedir al lloc de la unitat danyada (Fins a finals
de maig);
· Les restriccions de mobilitat física a causa de la Covid-19;
· La contractació de DNV GL 3 mesos després de l’incident.
Malgrat les limitacions exposades, aquestes no foren obstacle perquè la investigació
tragués conclusions sobre les causes més plausibles de l’accident.
L’equip de DNV GL encarregat de la investigació va portar a terme diverses accions
prèvies a l’extracció de conclusions :
Taula 2. Cronologia de treball per part de DNV GL.
9 d’abril Reunió inicial amb Gencat, preparació de la investigació.

Recopilació d’informació de Gencat i de fonts públiques.
17 d’abril Reunió inicial amb IQOXE per videoconferència i recopilació

d’informació d’IQOXE fins a finals de maig.
33
Maig i Juny Identificació i avaluació de successos i hipòtesis.
29 de maig Visita a la planta d’IQOXE un cop obtingut el permís de les autoritats

competents. Per part de DNV GL, van presentar enginyers i pèrits
experts en incendis i explosions per tal d’estudiar la zona i fer
simulacions de l’accident.
Principis de Selecció de fragments i metralla. Peritatge forense dels diferents

juny objectes.
Durant el mes Desenvolupar recomanacions i millores de les barreres d’IQOXE.

de juny Finalització de l’esborrany de l’informe d’investigació.
2 de Juliol Intercanvi de conclusions de la investigació entre GenCat, IQOXE,

IQS
Mitjans de Lliurament de l’informe d’investigació a GenCat

juliol
4.2 Descripció de l’incident
4.2.1 Informació general sobre la unitat afectada i la ubicació de l’incident

La planta IQOXE (Indústries Químiques d’Òxid d’Etilè) és un complex petroquímic situat
a La Canonja (Tarragona) i la seva principal activitat consisteix en la producció d’òxid
d’etilè i glicols en continu, a més de derivats com ara Monoetilenglicol, Dietilenglicol,
Polietilenglicol en discontinu. El Monoetielnglicol o també anomenat MPEG es fabricava
fent reaccionar metanol amb òxid d’etilè sota la presència de metilat de sodi que actua
com a catalitzador i una posterior neutralització amb acètic.
En una d’aquestes plantes de producció discontinua es on va tenir lloc l’explosió del
reactor R-3131 durant la producció d’un lot de Monoetilenglicol 500, un additiu que
s’utilitza principalment en la indústria cimentera.
IMG 11. Unitat 3100 abans de l’accident.
34
IMG 12. U3100 just després de l’explosió.
L’explosió va causar efectes de sobrepressió, que van donar lloc a una destrucció total
de la unitat U3100 de la planta i de la sala de control adjacent.
IMG 13. Edifici de la sala de control destrossat.
El foc acompanyat de la posterior explosió també van produir danys més lleugers en
edificis més allunyats :
- Els panells de revestiment d’edificis situats a una distància de més de 50 m de la
unitat U3100 van esclatar pels aires.
- Les finestres de les oficines situades a 200 m de la unitat afectada van esclatar
en mil bocins a causa de la sobrepressió.
- Un gran nombre de fragments de la unitat 3100 van caure en parts adjacents de
la planta; casualment un d’aquest fragments va perforar les parets d’un tanc
d’òxid de propilè i va ocasionar una fuita de combustible que més tard es va
35
encendre, fet que va causar un dard de foc que va ser mitigat amb el refredament
amb aigua del propi tanc.
- A més, el material en flames projectat per l’explosió, en combinació amb la bola

de foc, va provocar que s’originessin petits incendis secundaris al voltant de la
unitat afectada.
IMG 14. Captura de vídeo que mostra la U3100 destrossada i instal·lacions circumdants.
A banda d’aquests fragments que es van repartir dins la pròpia planta, altres fragments
van colpejar les indústries situades al voltant d’IQOXE. La següent figura mostra un mapa
que indica el radi de la zona en què es van trobar fins a 40 fragments de la unitat
afectada:
IMG 15. Mapa amb els diferents fragments trobats.
36
La majoria de fragments són accessoris del procés, com ara brides i vàlvules, que tenen
cargols trencats, fet que indica que una força molt gran els va arrencar del lloc on
estaven instal·lats.
IMG 16. Fragment del procés destrossat
El dia de l’incident estava prevista la producció d’un lot d’MPEG 500. Aquest es fabrica
fent reaccionar metanol amb òxid d’etilè sota la presència d’un catalitzador al 30 % de
metilat de sodi en metanol amb una posterior neutralització amb àcid acètic, com s’ha
esmentat.
La fórmula prevista per a la fabricació del lot d’MPEG 500 estava formada per :
· 1.341,2 kg de metanol (matèria primera)
· 47 kg de metilat de sodi (catalitzador)
· 19.104 kg d’òxid d’etilè
· 16,4 kg d’àcid acètic
El procés de fabricació dels lots és discontinu, funciona bàsicament de manera
automàtica amb pocs operaris i consisteix en:
1. Càrrega de la matèria primera i el catalitzador al reactor
2. Escalfament a temperatura de reacció
3. Alimentació contínua d’òxid d’etilè a la circulació del reactor que reacciona amb
la matèria primera en presència del catalitzador. Es requereix refredament per
eliminar la calor de reacció.
4. Escalfament per completar la reacció
5. Post reacció i filtració
4.2.2 Possibles causes de l’accident

El reactor emprat el dia de l’accident tenia una pressió nominal màxima de 45 bar i una
temperatura nominal màxima de 220ºC.
Per intentar esbrinar quin va ser el motiu que va fer esclatar el reactor, es van considerar
les següents hipòtesis sobre la base de la informació recopilada :
37
- Una possible pèrdua de control de la reacció exotèrmica que condueix a una

sobrepressió del reactor;
- Una possible pèrdua de control de la temperatura que condueix a un
sobreescalfament del lot, un augment de la pressió de vapor i a una sobrepressió
del reactor;
- Una possible alta pressió causada per alimentacions o serveis en xarxa;
- Una possible descomposició tèrmica a l’interior del reactor que condueix a una
sobrepressió
4.2.2.1 Pèrdua de control de la reacció exotèrmica

La reacció d’etoxilació és altament exotèrmica, de l’ordre de 100 KJ/mol. En una situació
de descontrol, l’augment de temperatura faria incrementar molt la pressió de vapor del
reactor fins al punt de que si no disminuís, acabaria produint una explosió.
Hi ha diversos factors que poden conduir a una reacció descontrolada :
· Si es produeix una fallida del control de temperatura de refrigeració
· Si es produeix una fallida en el subministrament del fluid refrigerant als circuits
del reactor
· Si s'endarrereix la introducció del catalitzador
· Si s’acumula òxid d’etilè sense reaccionar per una baixa temperatura o per una
mescla ineficient.
· Si no es s’introdueixen al reactor les quantitats adequades de reactius
Així mateix, es consideren les barreres instal·lades que haurien de frenar els successos
anteriors:
· Quan al reactor es detecta una elevada temperatura, els sistemes de seguretat
atura d’immediat el sistema d’alimentació d’òxid d’etilè; a més, en observar que
augmenta la temperatura, l’operari pot iniciar l’aturada de l’alimentació de
forma manual i forçar el refredament total del reactor.
· El cabalímetre màssic que disposa el reactor mesura la quantitat exacte de
catalitzador i reactius que s’han d’introduir així com el moment òptim
d’introducció.
· A més, com l’addició d’òxid d’etilè es produeix de manera semicontínua, en
semilots, es minimitza l’acumulació d’aquest sense reaccionar al reactor.
L’escenari que s’ha proposat és possible, però no explica el foc que es va observar abans
de l’explosió.
4.2.2.2 Pèrdua de control de la temperatura

Si el control de la temperatura del reactor hagués fallat, l’escalfament pels
bescanviadors de calor podria haver seguit més enllà de la temperatura de treball. La
38
pressió de vapor dels materials de la mescla de reacció hagués augmentant amb la

temperatura.
Suposant que el metanol representa el contingut líquid del reactor, la temperatura
hauria arribat als 210ºC (inferior a la temperatura nominal màxima del reactor) per
assolir una pressió de vapor de 45 bar.
El sistema d’instruments de seguretat però inclou 2 interruptors d’alta temperatura que
aturen l’alimentació d’òxid d’etilè i inicien el refredament total; a més, la gran bola de
foc que es va observar després de l’explosió no pot ser causada per un alliberament de
metanol. Per tant, és molt poc probable que aquest escenari hagi sigut la causa de
l’accident.
4.2.2.3. Alta pressió causada per alimentacions o serveis connectats en línia

Quan va explotar el reactor, les dues principals alimentacions connectades eren l’òxid
d’etilè i el nitrogen. La pressió màxima de descàrrega de la bomba d’alimentació de
l’òxid d’etilè era de 16 bar així com la pressió de xarxa del sistema de nitrogen.
Com s’ha esmentat anteriorment, la pressió nominal del reactor R-3131 era de 45 bar.
S’observa que cap de les alimentacions connectades disposava de prou pressió per
superar el valor nominal, per tant, és difícil entendre com aquestes alimentacions
podrien haver sigut la causa de la sobrepressió i esclat del reactor. És molt poc probable
que aquest escenari hagi sigut la causa de l’accident.
4.2.2.4. Descomposició tèrmica a l’interior del reactor

El vapor d’òxid d’etilè es descompon de forma explosiva a 560ºC i allibera energia amb
un valor de 134.000 KJ/Kmol. Aquest valor d’alliberament d’energia seria suficientment
elevat com per provocar els efectes que es van observar en el moment de l’explosió.
La temperatura es podria haver vist afectada per les impureses i la geometria del
reactor; es van registrar de fet unes temperatures d’inici de 450ºC.
L’òxid d’etilè té una energia d’ignició mínima molt petita per a mescles amb aire, de
l’ordre de 0,06 mJ, per tant, si s’hagués filtrat a l’aire, és molt probable que s’hagués
encès.
La descomposició és molt ràpida, ja que no es basa en la transferència de massa com en
la combustió. La transferència de calor d’una part de l’òxid d’etilè en descomposició a
una altra part és suficient perquè es propagui a una velocitat molt gran.
Per tenir una descomposició tèrmica de l’òxid d’etilè a l’interior del reactor, la
concentració d’aquest en fase gas hauria de ser prou concentrada perquè la
descomposició es pugui propagar a través de la fase gas. Si no hi ha cap fallada, el
sistema de control de pressió garanteix que la fase gas disposi d’un mínim de 50% de
nitrogen durant la reacció per evitar aquesta propagació. Tanmateix, s’ha de considerar
l’escenari en què es podria haver produït una desviació d’aquest control respecte la
concentració d’òxid d’etilè.
39
Per iniciar la descomposició, es requeria una font de calor suficient per assolir la
temperatura de descomposició, i n’hi hauria prou que es produís un punt calent a les
canonades o a la paret del sistema del reactor en contacte amb l’òxid d’etilè.
Per tot l’exposat, es considera que la descomposició tèrmica de l’òxid d’etilè va ser la
causa més probable de sobrepressió.
4.2.3.Reflexió sobre les possibles causes d’una descomposició tèrmica

En funcionament normal, l’algoritme de control de reactor ha de garantir que la fase gas
no es descomposi. Això s’aconsegueix :
- Garantint una pressió mínima inicial amb el nitrogen, normalment entre 3 i 4 bar,
fent que al reactor no s’assoleixi una proporció d’òxid d’etilè a la qual s’iniciaria
la seva descomposició.
- Mesurant la pressió durant la reacció, garantint que al reactor hi ha la suficient
quantitat de nitrogen que garanteixi la no generació d’una atmosfera
descomponible.
- Controlant l’addició d’òxid d’etilè de manera que la pressió parcial d’aquest es
mantingui en tot moment per sota del 50% de la pressió total per evitar que es
descomposi.
Tot i així es pot haver donat el cas que el control de la concentració d’òxid d’etilè fallés,
per tant s’han de considerar els següents escenaris :
4.2.3.1.Fallada en el control de pressió de nitrogen

Una fallada en el control de pressió de nitrogen permetria que l’alimentació d’òxid
d’etilè s’afegís a una velocitat per sobre de la calculada per l’algoritme. L’índex de fallada
d’un sistema de control de processos sol ser d’un cop cada deu anys.
4.2.3.2.Acumulació d’òxid d’etilè en el nitrogen reutilitzat entre lots

El nitrogen es reutilitza entre un lot i un altre. S’afegeix nitrogen addicional per
compensar les pèrdues de nitrogen que s’ha dissolt en el producte del lot anterior. L’òxid
d’etilè es podria acumular gradualment en diversos lot. De fet el matí de l’accident
s’havia completat un lot d’MPEG 1000, i no hi ha cap registre on s’indiqui que l’espai del
cap s’hagués purgat completament d’òxid d’etilè abans d’iniciar el següent lot (el de
l’accident).
4.2.3.3.Una fuita externa de gasos

Una fuita externa de gasos deixaria anar una mescla de nitrogen i òxid d’etilè però seria
reemplaçada per òxid d’etilè pur si continués l’addició. Per detectar aquesta fuita de les
connexions de brida a la part superior del reactor es proporciona un detector de gas, i
és possible que no es detectin fuites en ubicacions que no estiguin equipades amb
equips de detecció de gas.
Cal tenir en compte que l’òxid d’etilè s’encén amb facilitat, així que una fuita també
podria ser una font de punts calents.
40
4.2.4.Reflexió sobre les possibles causes d’un punt calent

Com s’ha indicat anteriorment, perquè s’iniciï la descomposició de l’òxid d’etilè, cal que
part d’aquest s’escalfi a la seva temperatura de descomposició (nominalment a 560ºC,
tot i que pot arribar a ser tan baixa com 450 ºC); a més, com s’ha apuntat anteriorment,
n’hi hauria prou amb què es produís un punt calent a les canonades o a la paret del
reactor, no caldria que s’hagués elevat la temperatura de tot el reactor o de la mescla
de reacció.
Les possibles causes d’un punt calent podrien haver sigut:
4.2.4.1.Una reacció exotèrmica incontrolada que assoleix la temperatura de

descomposició
Com s’ha esmentat a l’apartat de “Possibles successos que provoquin l’esclat del rector”,
aquest escenari requeria una fallada del sistema de seguretat.
La probabilitat d’aquest succés s’ha considerat mitjana.
4.2.4.2.Un incendi que incideix en el vas del reactor

Un petit incendi provoca que almenys una part de la carcassa del reactor arribi a la
temperatura de descomposició de l’òxid d’etilè.
IQOXE afirma que el sistema d’extinció d’incendis no es va activar abans de l’explosió. A
més, els fragments de la carcassa del reactor no mostren indicis d’impacte per incendi.
El reactor estava protegit per aïllament tèrmic i revestiment i per ruixadors d’aigua
connectats a bulbs sensibles a la calor, pel que un incendi a la zona del reactor hauria
d’haver activat els reactors.
La probabilitat d’aquest escenari es considera baixa.
4.2.4.3.Un incendi que incideix en una part del procés adjunt

Un petit incendi en qualsevol part del sistema connectat al reactor (canonades,
vàlvules...) provoca que s’assoleix la temperatura de descomposició de l’òxid d’etilè.
És molt possible que un petit incendi que no hagi estat en contacte amb el reactor no
hagi activat els ruixadors d’aigua de protecció contra incendis. De fet, aquesta ha estat
una causa que s’ha repetit al llarg dels anys en anteriors explosions històriques d’òxid
d’etilè on sovint el foc es deu a una petita fuita d’òxid d’etilè que s’encén amb molta
facilitat.
L’escenari exposat es considera de probabilitat alta però fins a la data, no s’ha identificat
la ubicació d’un incendi tan petit atès el nivell de destrucció de la unitat.
41
4.2.4.4.Un incendi que incideix en el sistema de ventilació connectat al reactor

Es planteja la possibilitat que un incendi incideixi en part del sistema del capçal de
ventilació que està connectat al reactor, si es va expulsar OE per aquesta via en el
moment en què part del sistema estava calent, es podria haver iniciat la descomposició
que es podria haver propagat al reactor.
S’han observat evidència d’un incendi al voltant del tanc de captació V-3146 del capçal
de ventilació. El vas està connectat a la ventilació del procés del reactor.
Tot i ser evident que va haver un ferotge incendi vora el capçal de ventilació, fins ara no
s’ha confirmat per un pèrit forense si els danys del foc s’havien produït abans de
l’explosió. Es considera aquest escenari com de baixa probabilitat
4.2.4.5.Una fallada mecànica en una bomba connectada al reactor

Una fallada mecànica en una de les bombes connectades al reactor, com per exemple :
una fallada al segell, un coixinet sobreescalfat o danys al rotor pot provocar una
temperatura alta a la bomba. Si la bomba contenia òxid d’etilè i la temperatura
d’aquesta fos prou alta, es podria haver arribat a la temperatura de descomposició de
l’òxid d’etilè i aquesta es podria haver propagat cap al reactor.
Un cop analitzada la bomba de circulació del reactor 31-P-3132 que va ser desplaçada
per l’explosió, no tenia la carcassa trencada ni hi havia indicis de foc al volant de la
bomba. L’escenari descrit es considera de probabilitat baixa.
4.2.4.6.Calor d’una reacció no intencionada catalitzada per un contaminant

L’òxid d’etilè pot patir una autopolimerització exotèrmica. Es genera calor de manera
local i en funció de la ubicació d’aquesta reacció indesitjada, és possible que els
intercanviadors de refredament del circuit no eliminin la calor. Si aquesta temperatura
fos prou alta, es podria assolir la temperatura de descomposició de l’òxid d’etilè i
aquesta s’hauria propagat cap al reactor.
Aquesta polimerització es catalitza per la presència d’un dels diversos contaminants :
- Òxid fèrric, en forma d’oxidació
- Bases, com l’hidròxid de potassi o el metilat de sodi (reactius connectats al
reactor)
- Aigua
El contacte entre l’òxid d’etilè i el contaminant es pot produir en diversos llocs :
- A la línia d’alimentació.
- Al capçal de ventilació del reactor on hi arriba òxid d’etilè, una part d’aquest era
d’acer dolç i per tant contenia òxid.
Alguns d’aquests escenaris han estat causants d’altres accidents al llarg de la història de
la indústria química i per tant es consideren d’alta probabilitat.
42
4.2.5.El foc intens previ a l’explosió

Com es pot veure reflectit en les següents imatges, es va originar un foc intens just abans
de l’explosió del reactor i el sistema d’extinció d’incendis no es va activar
automàticament com és d’esperar en aquests casos. L’activació del sistema hauria iniciat
una alarma.
El foc intens que es va originar requeria d’una font de combustible amb una gran
potència calorífica. Els principals materials altament inflamables de la unitat eren :
· Metanol,
· Òxid d’etilè,
· Òxid de propilè.
El metanol crema amb una flama quasi bé invisible i això no concorda amb les imatges.
En canvi, l’òxid de propilè i l’òxid d’etilè haurien estat els combustibles més probables.
Com l’òxid d’etilè era el material que s’utilitzava en aquell moment, sota la pressió de
l’alimentació de bombament, aquest és el combustible més probable que va originar el
foc previ a l’explosió.
Connectant tots els escenaris descrits fins ara s’arriba a la conclusió que la causa més
probable d’un gran alliberament d’òxid d’etilè és que la descomposició ja s’havia iniciat.
Això podria haver trencat part del sistema del reactor com ara la línia d’alimentació
d’òxid d’etilè conduint a una flamarada.
IMG 17. Escenes de l’accident.
43
4.3.Resum dels successos claus de l’incident

Descomposició
de l’OE
EXPLOSIÓ
Descomposició
tèrmica DEL
Creació d’un REACTOR
punt calent
en el reactor
Figura 18. Successos claus de l’incident.
4.3.1.Identificació i avaluació dels diferents escenaris i de les diferents barreres per

part de DNV GL respecte a la descomposició d’OE
4.3.1.1.Fallada en el control de pressió de nitrogen

No es mesurava la concentració d’òxid d’etilè a l’espai del cap del reactor. Per assegurar
la correcta composició del gas, el sistema es pressuritza amb nitrogen abans del
subministrament d’òxid d’etilè i el sistema controla contínuament la pressió parcial de
l’òxid d’etilè amb un algoritme.
Es recomana a IQOXE que es posi en contacte amb altres operadors d’etoxilació per
adoptar una nova tecnologia, ja que, actualment, no és una pràctica estàndard en el
disseny de reactors d’etoxilació proporcionar un analitzador de gas a l’espai del cap
degut a que hi hauria una sèrie de dificultats pràctiques per proporcionar aquest anàlisi
a més de l’impacte de la contaminació en l’analitzador.
4.3.1.2.Una fuita externa de gasos

S’ha vist que hi ha un detector de gas ubicat a la part superior del reactor, situat al costat
d’una brida al circuit de retorn. Aquest detector de gas no cobreix 2 punts de fuita
potencials a la canonada d’òxid d’etilè :
- On es troben les bombes de circulació del circuit del reactor.
- Diverses brides del col·lector d’alimentació d’òxid d’etilè.
Si el detector cobrís tots els punts susceptibles de patir una fuita, es podria detectar una
baixa concentració d’òxid d’etilè a l’exterior de les canonades amb brides causades per
una possible fuita. Al detectar una concentració anòmala (fora dels nivells de seguretat
definits), s’hagués activat una alarma per avisar als operadors i per aturar la bomba i les
vàlvules d’alimentació d’òxid d’etilè.
4.3.2. .Identificació i avaluació dels diferents escenaris i de les diferents barreres per
part de DNV GL respecte a la creació d’un punt calent al sistema
4.3.2.1.Conjunt dels possibles incendis que podrien haver desencadenat el punt calent
El sistema de detecció i extinció d’incendis instal·lat a la Unitat-3100 no detectava
incendis ubicats fora del reactor, per tant, el sistema de ruixadors només seria eficaç
44
contra un incendi que afectés directament al reactor. Aquest sistema no podria extingir
incendis en d’altres zones.
A banda d’aquest fet, no s’han trobat indicis de sistemes de detecció o extinció
d’incendis al voltant de zones vulnerables de la línia d’alimentació d’òxid d’etilè.
Es recomana a IQOXE que revisi el seu sistema antiincendis ja que el sistema de ruixadors
només protegia el reactor i no als tancs d’òxid d’etilè adjacents, per exemple.
Respecte l’aïllament tèrmic del reactor que va esclatar, DNV GL va detectar que algunes
zones del sistema del reactor (canonades, vàlvules i accessoris) no estaven protegides
amb vidre cel·lular. Es recomana a IQOXE que garanteixi que la protecció tèrmica es
troba instal·lada a totes aquelles zones on es requereix
4.3.3.Identificació i avaluació dels diferents escenaris i de les diferents barreres per

part de DNV GL respecte la descomposició tèrmica i l’explosió
Un cop produïda la descomposició tèrmica, s’han d’analitzar dues barreres que podrien
haver evitat l’explosió del reactor o si més no, que aquesta fos menys violenta.
4.3.3.1.Vàlvula de seguretat de pressió 31-RV-323

Tota vàlvula de seguretat de pressió ha de protegir el sistema de possibles ruptures per
la sobrepressió generada per condicions de procés o per l’exposició a càrregues de calor.
La vàlvula de seguretat de pressió 31-RV-323 estava dissenyada per a un escenari de
sobrepressió causat per un incendi que incideixi en el reactor, però quedava fora del seu
disseny que protegís vers a una reacció descontrolada o una descomposició tèrmica.
Per a una acumulació de pressió ràpida, com en el cas d’una descomposició tèrmica, la
vàlvula no va alleujar la pressió del sistema.
4.3.3.2.Disseny del sistema per contenir una descomposició tèrmica

La principal intenció de la integritat mecànica és assegurar que el contingut es mantingui
dins del sistema mecànica durant el funcionament de la instal·lació. Això és necessari
tant dins el rang de funcionament normal, com també fora del rang fins a uns certs límits
definits.
El reactor R-3131 estava dissenyat segons el codi ASME VIII.
El reactor i la canonada connectada estaven classificats per a una pressió nominal de 45
bar i tenen un pressió de prova del 150 % (64.35 bar).
Tot això sembla coherent amb el supòsit que la pressió inicial per a la descomposició es
de 4 bar aproximadament tot i tenint en compte que el factor de multiplicació de pressió
és de 10 segons ha facilitat IQOXE.
Tanmateix, com s’ha indicat amb anterioritat, per certes desviacions del procés es pot
provocar una descomposició a partir de pressions més altes de manera que la pressió
màxima del reactor superi la pressió nominal o de prova.
45
La resistència mecànica del propi reactor pot ser suficient per algunes desviacions, però
inadequada per d’altres. Dissenyar per a tots els possibles escenaris comporta que tant
el reactor com els seus accessoris haurien de ser d’un acer més gruixut i pesant. La
selecció del grau de resistència mecànica ha de ser un equilibri entre la protecció i altres
factors.
DNV GL ha trobat un document on s’indica que el reactor i tot el sistema U3100 es va
provar a pressió abans de posar a funcionar la planta el 2016 mitjançant verificació
externa.
4.3.3.3.Disseny del sistema de sala de control

El disseny i la ubicació de la sala de control han de reduir el risc d’exposició a incendis,
explosions o emissions tòxiques fins a un nivell mínim.
Aquest nivell mínim es refereix tant al personal que treballa al propi edifici com a la
integritat dels sistemes de controls i seguretat, això vol dir que, fins i tot després
d’incidents en actiu, seria possible controlar-los des de la sala de control.
Una ubicació segura es habilitar-lo a un distància suficient d’equips de procés perillosos
i/o explosius; altrament, l’edifici pot contenir mesures tècniques i de construcció per
resistir els efectes d’un possible accident.
DNV GL ha indicat que la sala de control es va construir l’any 1965 i posteriorment es va
renovar. L’any 2016, es va construir la unitat 3100 davant de l’edifici de la sala de control,
a 15 m de distància.
L’explosió del reactor R3131 va destrossar completament la sala de control pels efectes
de l’explosió i pels danys per calor.
DNV GL ha assenyalat que la sala de control no era un lloc segur per treballar-hi en cas
d’explosió del reactor a la unitat 3100.
4.3.4.Recomanacions i expectatives per a accions preventives i correctives

Fins a la data DNV GL no ha pogut determinar amb certesa quina ha sigut la causa exacta
de l’accident.
Com a cloenda de la seva investigació va elaborar un conjunt de recomanacions
vinculades als resultats dels diferents factors que han pogut causar l’incident.
1. Revisar el procés de gestió de riscos per eliminar llacunes de la norma ISO 3100
i identificar possibilitats de millora.
2. Revisar i millorar la gestió del procés de canvi. Ampliar i modificar les
instal·lacions de la planta.
3. Assegurar una sala de control o edificis ocupats segurs. Avaluar les sales de
control existents, les noves i els edificis ocupats del recinte per tal de garantir la
seguretat de les persones que s’hi troben. Aquesta avaluació ha d’incloure la
46
capacitat de supervivència de l’edifici, els sistemes de control, els sistemes

d’aturada de seguretat o l’ús de la ubicació per gestionar una emergència
4. Avaluar el nivell de les barreres de prevenció per tenir en compte la contenció
limitada. Utilitzar l’anàlisi de perills del procés per identificar i avaluar riscos
d’escenaris de descomposició pels quals els reactors no contindrien la pressió
màxima. Garantir a més que els nivells de protecció establerts siguin suficients
quan la contenció no sigui possible.
5. Aplicar bones pràctiques industrials al sistema de detecció i extinció d’incendis.
Tenint en compte el potencial perillós que presenta l’àrea de procés U3100,
s’hauria d’incrementar el nivell de seguretat més enllà dels requisits legals i
millorar les bones pràctiques industrials. Es recomana fer estudis de seguretat
per examinar la gravetat de les conseqüència d’un incendiar per identificar
quines àrees són les adequades per actuar protegint amb sistemes de diluvi.
6. Instal·lar la detecció de gas apropiada a la unitat. Cal revisar les avaluacions de
riscos i perills per determinar fonts potencials de fuita d’òxid d’etilè dins de les
unitats i determinar el nombre i la ubicació dels detectors de gas.
7. Instal·lar una anàlisi de composició del gas del reactor. Es recomana mesurar la
concentració d’òxid d’etilè a l’espai del cap del reactor. Si la concentració
sobrepassa un cert nivell de seguretat definit, s’hauria d’activar una alarma per
avisar als operaris i aturar automàticament la bomba d’alimentació d’òxid d’etilè
i tancar les vàlvules d’alimentació. Es recomana a IQOXE que es posi en contacte
amb operadors d’etoxilació per revisar la tecnologia.
8. Adequat aïllament tèrmica del sistema R-3131. Analitzar tots els elements crítics
del reactor i els seus accessoris pel que fa a la incidència d’incendis i assegurar-
se que es proporciona aïllament contra incendis.
9. Prevenir l’acumulació d’òxid d’etilè en el nitrogen reutilitzat entre lots. Eliminar
tots els gasos al final del lot i purgar el reactor amb nitrogen. Analitzar la mescla
de gas al final del lot i ajustar la pressió parcial de nitrogen en conseqüència.
10. Prevenció de fuites. Identificar els mecanismes de fallada que poden provocar
una fuita (vibracions, corrosió, deteriorament de fuites...) Garantir que el control
i la substitució es duguin a terme amb la freqüència marcada pel nivell de risc.
Realitzar una prova periòdica abans de cada lot a més de les proves de pressió
reglamentàries.
11. Prevenció de contaminants. Utilitzar una anàlisi de riscos detallada dels diferents
processos per identificar tots els possibles contaminants i garantir que s’han
implementat mesures salvaguardes, per exemple :
- Cercar contaminació o corrosió a la part interna del reactor, canonades,
accessoris.
- Analitzar químicament els materials que entren al reactor.
- Inspeccionar les vàlvules de retenció que eviten que el catalitzador entri al
sistema d’òxid d’etilè.
47
4.5. Investigació per part de l’Institut Químic de Sarrià (IQS)

Transcorregut l’accident, l’empresa IQOXE va demanar a l’IQS un informe sobre les
causes del mateix. En l’informe sol·licitat és proporciona una visió molt diferent respecte
l’elaborat per la consultora DNV GL abordat anteriorment, difusa i poc esclaridora,
segons l’opinió dels autors de la present memòria. Tot i que és sabuda l’existència del
document, aquest no es troba a disposició pública a causa que els estudis de laboratori
elaborats en el marc de la mateixa investigació sobre la capacitat de descomposició de
l’MPEG estan pendents de publicació.
La informació disponible actualment sobre les conclusions de l’estudi es redueix a
l’exposada en roda de premsa per part dels autors de l’informe, en la qual compareixen
conjuntament amb els representants de l’empresa.
IQS determina, segons el seu informe, que l’explosió és el resultat d’una reacció ràpida
i desconeguda. Els factors que van intervenir en el fatídic desenllaç van ser diversos:
començant pel reactor, el qual presentava oscil·lacions de pressió i temperatura com a
resultat de que en ell s’estava acumulant l’òxid d’etilè i fallava la refrigeració; això va
provocar conseqüentment la descomposició del producte que s’estava sintetitzant en
aquell instant. El producte en qüestió era l’MPEG de massa molecular 500 (MPEG 500),
metoxi polietilenglicol. No era la primera vegada que IQOXE el produïa, i tampoc hi havia
cap registre d’accident relacionat amb aquesta substància ni s’especifica la seva
perillositat en cap fitxa de dades o bibliografia. Al moment de realitzar l’informe, les
dades analitzades es basen en els registres de consum d’electricitat i vapor a la planta,
que es consideren pràcticament imputats a la unitat afectada. El registre informàtic no
es va poder recuperar a causa de la devastació generada per l’accident.
El primer indici d’aquesta hipòtesi comença a les 17 h del dia de l’accident. El grup de
manteniment parla amb els operaris de la unitat U-3100. Aquests expressaven
preocupació respecte a les condicions d’operació al reactor. La pressió es trobava més
baixa del que era habitual, 6 bars respecte a 12 bars, i la temperatura més alta, 160ºC
respecte a la temperatura d’operació, 140-120ºC. La poca rellevància atribuïda a
l’informe elaborat per IQS d’aquesta informació, vé donada perquè el reactor entrava
en fases d’oscil·lació en algunes ocasions. Les oscil·lacions eren producte de disfuncions
lleus i mai van afectar la seguretat ni a la producció a la planta, motius pels quals la
informació no es va considerar de gran importància.
La tarda de l’accident, el procés funcionava correctament fins a les 15 h. En aquell
moment es va produir una aturada, i fins a les 15:10 h el sistema va estar parat. Es van
fer tres proves de posada en marxa i finalment a la quarta va arrencar. La informació
sobre per què es va donar l’aturada no s’ha fet pública encara.
El dia de l’accident, el procés mostrava un cert cicle d’oscil·lacions que són observables
al gràfic següent.
48
IMG 19. Gràfica de la pressió i temperatura al reactor. La corba que presenta el pic més elevat
és la de pressió. (Font: Roda de Premsa IQOXE-IQS)
La temperatura al reactor augmentava provocant l’acceleració de la reacció, aquesta va

generar la disminució del reactiu i de la pressió al reactor, en consumir-se l’òxid d’etilè.
A mesura que s’accelera la reacció, la quantitat d’òxid d’etilè disminueix i la reacció es
torna més lenta, provocant l’acumulació de l’òxid d’etilè. En aquest moment, la
temperatura disminueix i puja la pressió per l’acumulació de reactiu. Les oscil·lacions
que ja havia presentat el procés en algunes ocasions es van tenir en compte quan a les
18 h la pressió va augmentar i la temperatura disminuir, per això no es va prendre cap
mesura de seguretat. En explicació a les oscil·lacions de pressió i temperatura, es dona
de resposta que aquestes són causades pel sistema de control al reactor. Aquest últim
equip, el reactor, comptava amb un termòmetre d’alta seguretat a la part baixa del
reactor. La ubicació d’aquest termòmetre pot fer que en d’altres zones de la mescla
líquida present al reactor es puguin estar assolint pics de temperatura i que aquests no
es detectin al termòmetre fins transcorregut un cert temps, fet que provoca les
oscil·lacions de temperatura (temps de retard del llaç de control). Aquest fet, en cas d’un
ascens vigorós de la temperatura pot portar a una acció de control incapaç de revertir
les condicions d’operació.
IMG 20. Gràfic del consum de vapor a la planta.(Font: Roda de Premsa IQOXE-IQS)
Un altre factor que va intervenir va ser el sistema de bescanvi de calor. L’escalfament es

donava a l’inici de la reacció i en algunes ocasions al final, quan s’acabava la introducció
de l’òxid d’etilè i el sistema de control permetia l’activació del bescanviador de calor per
acabar de completar la reacció. Al principi aproximadament entraven 2000 kg i sortien
20000 kg; a l’haver-hi més massa a l’etapa final el vapor necessari era superior. Els
registres del dia de l’accident seguien els valors habituals, cap a les 14 h es va realitzar
49
l’escalfament inicial i a les 18 h, l’escalfament final. El consum de vapor a les 18 h denota

que el control de temperatura marcava temperatures baixes i per tant es va dur a terme
l’escalfament, generant un pic en el consum de vapor.
El lot que es produïa era de menys tonatge que en la majoria de les altres sis produccions
efectuades, però no era la primera vegada que es produïa un lot d’aquelles
característiques. El nivell al reactor amb aquest lot era menor, produint que almenys la
sortida de l’ejector petit no es trobi en contacte amb el líquid de sortida del reactor i per
tant no refredés. El líquid entrava calent perquè es trobava en la fase final de la reacció
i el bescanviador de calor es trobava funcionant, aquest líquid reaccionava amb l’òxid
d’etilè al cap del reactor i alliberava calor. L’alliberament de calor provoca l’augment de
temperatura al llarg del recorregut de l’ejector, la temperatura al final d’aquest era molt
alta perquè no s’estava refredant correctament a conseqüència del nivell del
lot. Aquesta és, segons la versió dels investigadors de l’IQS, la seqüència lògica que
conduí a les condicions originadores de l’accident: assolir-se la temperatura de
descomposició de l’MPEG.
Posterior a l’accident es van trobar peces que van sortir volant, l’ejector presentava a la
part inferior indicis d’haver patit molt alta temperatura tot i ser d’acer inoxidable. IQS
no creu que la substància que es va descompondre i arribar a temperatures tan altes fos
l’òxid d’etilè. L’òxid d’etilè es descompon a 500ºC i la temperatura en la qual es trobava
el reactor a la fase final de reacció no era tan alta. S’ha de tenir en consideració que, en
teoria, al reactor hi romania una quantitat molt petita d’òxid d’etilè, però hi havia 20
tones de producte. Els estudis de laboratori realitzats per l’IQS versant sobre la
descomposició de l’MPEG establien que a partir de 300ºC el producte explota
ràpidament i expulsa una quantitat de gasos considerable. Per altra banda, els estudis
demostren que 1 kg d’MPEG allibera en aquestes condicions entre 700-1000 kJ/Kg.
Sense una refrigeració adequada, la calor generada per la descomposició provoca que
es generi una pressió superior a 200 bar i que la temperatura augmenti 700 o 800ºC,
temperatura que sí explicaria els signes observats a l’ejector.
IMG 21. Ejector del reactor trobat posterior a l’accident. (Font: Roda de premsa IQOXE-IQS)
En definitiva, els reactors que presenten una certa problemàtica entraven en oscil·lació
degut al sistema de control. En aquest cas, la problemàtica venia donada per l’aturada
de la bomba del loop petit. L’oscil·lació provoca que al final del procés hi hagi òxid d’etilè
acumulat dintre del mateix reactor i la temperatura sigui baixa. Aquesta baixa
temperatura provoca que el sistema de control respongui escalfant-se perquè es troba
a la fase final de la reacció. Almenys un dels dos ejectors no té refrigeració externa, i a
més un no funcionava bé, motiu pel qual la temperatura al final de l’ejector és més alta
superant els 300ºC, i a aquesta mateixa temperatura el producte s’escalfa lentament. Si
s’assoleixen temperatures superiors a 300ºC l'MPEG 500 es comença a descompondre,
però ni el termòmetre de sortida del reactor ni el mesurador de pressió mostra les
50
variacions ni la problemàtica, fins que després de 40 minuts la reacció de descomposició

es torna en qüestió de segons enormement ràpida i descontrolada.
L’IQS determina que ningú hagués previst tantes coincidències en cap anàlisis de riscos
(quatre escenaris de tall improbable segons IQS s’han de donar per a què es desencadeni
l’accident). Per tant, l'IQS no creu que hi hagi responsabilitats penals i que la mort d’un
veí a causa del projectil de l’explosió pogués ser predita. Els autors també expliquen que
la tecnologia del reactor era d’última generació i el sistema de seguretat era avançat.
Per aquests motius, l’IQS ha recalcat la importància d’una nova normativa que determini
els límits de temperatura on una substància es pugui descompondre tot i no utilitzar-se
a temperatures elevades.
51
5.Avaluació de la gestió de l’accident

En el present capítol s’abordarà les
diverses derivades de l’anàlisi que s’ha
realitzat des dels diversos estaments
polítics (síndic, legislatiu i executiu) de la
gestió de l’emergència, fent especial
èmfasi en el dia de l’accident. Així mateix,
s’aportarà la informació pertinent entorn
els plans de seguretat externa de
Catalunya i de Tarragona, el seu IMG 22. Gestió de l’emergència el dia de
funcionament el dia de l’accident i les l’accident. (Font: Canarias7)
modificacions que es van realitzar a
conseqüència de les disfuncions desitjades.
Igualment que l’exposada en els anteriors capítols de la part bibliogràfica de la present
memòria, la informació present en aquest capítol permetrà als autors de la present
memòria treure conclusions també sobre la gestió política de l’accident.
5.1.Acció empresa pel Síndic de Greuges
5.1.1.Cronologia de la gestió de l’emergència

A) 14 de gener de 2020, a les 18:55 h es produeix l’accident al polígon petroquímic sud,
al municipi de la Canonja.
B) S’activa el pla d’emergència exterior del sector químic PLASEQCAT. No sonen les
alarmes (responsable Protecció Civil) però Protecció Civil demana a través de xarxes
socials que la població de diversos municipis es confini.
C) Mor un veí del barri de Torreforta per l’impacte d’un projectil: un fragment del
reactor, que es va desplaçar més de 2 km.
D) Es van interrompre les comunicacions via carretera i ferroviàries que discorren per la
zona afectada.
E) Moren dos treballadors de l'empresa i altres resulten ferits. Nombrosos edificis
pateixen danys a causa de l’ona expansiva.
F) Aproximadament al cap d’un mes, sindicats convoquen una vaga al polígon
petroquímic per a demanar una indústria més segura i amb menys precarietat.
52
5.1.2.Actuació del Síndic posterior a l’accident

A) El Síndic inicia una actuació d’ofici per a estudiar l’eficiència de les tasques de
comunicació i coordinació el dia de l’accident, les conseqüències mediambientals i
urbanes de l’accident, les responsabilitats de l’empresa i el grau de compliment per part
d’aquesta dels protocols i normativa escaients. El Síndic envia requeriments a diversos
Ajuntaments i als departaments del Govern de la Generalitat afectats (Interior, Territori
i Empresa).
5.1.3. Actuacions paral·leles

A) Jutjat d’Instrucció número 1 de Tarragona obre diligències el mateix dia de l’explosió.
B) El Departament d’Empresa i Coneixement adjudica a la consultora noruega DNV GL
l’elaboració d’un informe sobre el cas.
C) IQOXE encarrega a IQS l’elaboració d’un informe paral·lel.
D) Al Parlament de Catalunya es constitueix una Comissió d’Estudi per a analitzar i treure
conclusions sobre les implicacions dels diversos actors i les causes de l’accident i de la
seva gestió.
5.1.4.Respostes a la informació sol·licitada pel Síndic
5.1.4.1.Departament d’Interior
A) L’activació del PLASEQCAT comporta l’activació dels canals d’informació a la població,
en especial Twitter, que serà el mitjà a través del qual s’anirà detallant la informació
rellevant.
B) No es va activar la sirena perquè el PLASEQCAT només ho contempla quan l’accident
comporta víctimes, perill per a la població o per al medi ambient o danys urbanístics
greus. En un primer moment no es disposava d’informació que constatés algun
d’aquests escenaris. Una hora després, s’anaven a fer sonar les sirenes de confinament
però finalment es va desestimar perquè bombers i IQOXE van descartar que es produís
un núvol tòxic. El confinament, finalment, sí es va indicar per Twitter i Policies Locals.
C) Fa anys, Protecció Civil arribà a la conclusió que calia millorar els sistemes
d’informació a la població en cas d’accident. Es va iniciar una prova pilot de comunicació
a través de telèfons mòbils però finalment se’n desestimà l’aplicació per la manca de
col·laboració per part de les empreses de telefonia.
D) La manca d’informació per part d’IQOXE durant els primers minuts va dificultar la
delimitació de la zona de risc i la presa de decisions sobre la necessitat d’interrompre el
trànsit i la circulació de trens.
53
5.1.4.2.Departament de Territori i Sostenibilitat

A) Les auditories i inspeccions realitzades a IQOXE els darrers anys (dues del
Departament) havien obtingut una qualificació d’”adequat”, excepte la darrera,
l’informe de la qual es trobava en estat de tràmit.
5.1.4.3.Departament d’Empresa i Coneixement

A) IQOXE havia passat les inspeccions del Departament, en les quals s’exigia el
compliment del Reial Decret 840/2015 i les instruccions tècniques complementàries on
s’especifiquen les actuacions de control i prevenció d’accidents greus en què hi
participen substàncies químiques perilloses.
5.1.4.4.Ajuntament de Tarragona
A) A les 19:30 h es té constància que s’ha produït un accident per l’impacte d’un projectil
al tercer pis d’un habitatge situat a més de 2 km de l’origen i que ha produït
l’esfondrament de dit pis, caient al segon i produint la mort del seu propietari. També
va ser afectat el primer pis.
B) L’aplicació del PLASEQCAT en matèria d’informació fou deficient: la informació oficial
(de Protecció Civil als Ajuntaments) era més lenta que la que es publicava a Twitter pel
Gabinet de Premsa de Protecció Civil. A més, l’externalització del PLASEQCAT a
Barcelona va produir una comunicació desconeixedora de les peculiaritats del territori.
5.1.4.5. Ajuntament de Vila-Seca i Ajuntament de Constantí

A) Igualment que des de l’Ajuntament de Tarragona, destaquen la lentitud en la
transmissió d’informació pels canals oficials (CECAT: Centre Superior de Coordinació i
Informació de Protecció Civil). A més, destaquen que els mitjans que es tenen a
disposició (manca d’alarmes entre indústria i població, manca d’un canal telemàtic
d’informació a la població) eren molt rudimentaris (avisar els veïns fent trucades,
visites).
5.1.4.6. Ajuntament de Morell

A) A les 19:15 h la Generalitat decreta el confinament de la població de Morell, però
l’Ajuntament no rep més informació del CECAT sinó tan sols a través de Twitter.
B) A les 19:26 h el CECOPAL (Comitè depenent de l’Ajuntament) s’assabenta, ara sí a
través de canals oficials (CECAT) que no cal confinar Morell. El missatge el trasllada
l’Ajuntament a la població mitjançant vies rudimentàries.
5.1.4.7. Comissions Obreres (C.C.O.O.)

A) Des del sindicat es demana al Síndic que demani una investigació sobre el compliment
a IQOXE de la legislació i normativa en matèria de treball: salut i bones condicions a
l’espai de treball, formacions adequades i càrrega de treball proporcionada. Afirmen que
l’incompliment de la normativa en aquesta matèria pot haver estat una de les causes de
l’accident.
54
5.1.5. Consideracions en matèria de protecció civil

A) Correspon a Protecció Civil l’aïllament de les zones afectades, l’alteració dels serveis
en cas d’emergència i, fins a la modificació de la normativa, la recomanació de
confinament.
B) Correspon a les diverses administracions elaborar un pla de recuperació per a
recuperar la normalitat una vegada finalitzada l’emergència. També correspon a les
administracions elaborar plans de millora per tal d’optimitzar la gestió del desastre en
cas d’una eventual emergència futura.
C) El març de 2020 el Govern de la Generalitat aprova un nou PLASEQTA, que vé a
substituir el vigent durant l’accident a IQOXE. El nou PLASEQTA retorna les
competències en la gestió d’accidents succeïts al territori de Tarragona, essent dirigit
pel Delegat del Govern la dita província. El PLASEQCAT segueix sent dirigit pel Conseller
d’Interior.
D) Al nou PLASEQTA, a diferència del PLASEQCAT vigent el dia de l’accident estableix
grups de risc en funció de l’edat i de malalties cardiorespiratòries o dones en estat de
gestació.
E) El nou pla vé a resoldre les disfuncions en matèria de comunicació anteriorment
descrites i expressament denunciades per part dels alcaldes de les poblacions properes
a la zona afectada i que van rebre informacions contradictòries a través dels canals
d’informació que es van usar (Twitter i CECAT).
F) De les actuacions previstes al pla d’implantació del nou PLASEQTA cal destacar la
instal·lació de sensors perimetrals a les zones de risc, instal·lació d’elements de detecció
portàtils, nous sistemes d’avís a la població i equips de protecció individual.
G) Amb el nou PLASEQTA, que a Tarragona ve a substituir el PLASEQCAT, representa una
millora substancial: si es tornés a produir l’accident, s’activarien tots els recursos a
disposició fins i tot abans de tenir informació sobre el que realment ha succeït i,
posteriorment, s’aniria decidint sobre la idoneïtat de mantenir-los activats.
5.1.6. Conclusions, reclamacions i suggeriments del Síndic

A) Cal que Protecció Civil tingui competències per a ordenar un confinament i no només
aconsellar-lo.
B) El Departament d'Interior ha de treballar amb tots els actors (administracions i
empreses) per implantar amb la màxima celeritat possible sistemes d’alerta a la població
complementaris a les sirenes de risc químic i especialment d’un sistema universal
d’alerta geolocalitzada a telèfons mòbils.
C) La inspecció del Departament de Treball ha d’actuar amb celeritat en aspectes de
regulació de les càrregues de treball, formacions i compliment de la normativa en la
indústria petroquímica.
55
5.2.Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Tarragona

A l’accident de Tarragona es va dur a terme el pla d’emergència PLASEQCAT, aquest pla
té com a objectiu la planificació i gestió d’una emergència. No obstant això, es tracta
d’un pla centralitzat i que es gestiona des de Barcelona.
Quan es parla de l’accident a IQOXE es diu que el pla no es va ajustar a la situació. Per
aquest motiu, després de 13 anys, es va tornar a aprovar un nou Pla d’Emergència
Exterior del Sector químic de Tarragona (PLASEQTA). La mancança d’informació del pla
general, va dificultar l’actuació a causa de la particularitat de la zona. Aquest nou pla
d’emergència permet implementar decisions per part dels ajuntaments en cas de futurs
accidents. Una altra diferència notable es troba a l’activació de la fase d’emergència, on
a partir d’ara s’obligarà la població a confinar-se i s’activaran les sirenes.
L’actuació posterior a l’accident va presentar moltes crítiques per part de la població i
dels ajuntaments, per la falta d’informació i la falta d’instruccions al respecte. És per
aquest motiu que el nou pla es considera tan important.
A continuació es presenten els dos plans d’emergència, el que es va dur a terme a l’hora
de l’accident i el pla actual del territori de Tarragona.
5.2.1.PLASEQCAT
Es tracta del pla que es va dur a terme el dia de l’accident d’IQOXE i s’empra per fer front
a accidents greus on es requereixi l’aplicació de mesures de protecció a la població. A
aquest tipus d’accident es troben involucrades substàncies perilloses, però el pla es pot
activar per a tota mena d’indústria no només a la química. L’abast engloba tot el territori
català ara a excepció de Tarragona, la qual es regeix actualment pel PLASEQTA. Els
serveis i entitats que es troben coordinats mitjançant aquesta estructura, són els
següents:
● Ajuntaments, Consell Comarcals i Diputacions.
● Departament de Territori i Sostenibilitat (DTiS).
● Entitats gestores de la xarxa viària i ferroviària, públiques (Generalitat,
Diputacions, Administració Central, Adif, Ferrocarrils de la Generalitat de
Catalunya) i privades (ACESA, AUMAR).
● Entitats responsables de la gestió dels serveis bàsics.
● Entitats responsables de la regulació del trànsit per carretera i ferrocarril.
● Experts en matèria de meteorologia (Servei meteorològic de Catalunya)
● Forces i cossos de seguretat
● Serveis de Bombers (Generalitat de Catalunya, Barcelona ciutat, bombers
d’empresa).
● Serveis de protecció civil (autonòmica, local i estatal).
● Serveis sanitaris.
● Altres afectats (particulars diversos, mitjans de comunicació, organismes
experts, representants de les instal·lacions afectades).
56
Als dos plans s’anomena accident, a qualsevol disfunció de l’activitat industrial que pot
ocasionar la pèrdua de vides humanes, lesions corporals o intoxicacions, danys materials
i el deteriorament considerat del medi ambient.
Al cas d’un accident greu, el procés que mostra una disfunció a la indústria ocasiona
emissió en forma de fuita, vessament, d'incendi o explosió. Els quals suposen un perill
greu a les persones, béns o al medi ambient, tant a l’interior com a l’exterior de la planta
i en els quals es troben implicades una o diverses substàncies perilloses. Aquests tipus
d’accidents es classifiquen en 3 categories:
Categoria 1: on es produeixen danys materials a la instal·lació accidentada, però no a
l’exterior d’aquesta. L’operativa del pla d’emergència diferencia dues subcategories.
- Poc importants: on només es desenvolupa una tasca informativa, especialment

a la població. No hi ha una mobilització dels grups d'actuació.
- Importants: on s’alerta el PLASEQCAT, es poden arribar a mobilitzar els grups
d'actuació i es realitza l’avís a les persones i institucions que conformen el pla.
Categoria 2: es produeixen víctimes i danys materials a la instal·lació industrial. A

l’exterior els danys o efectes mediambientals són lleus i en zones delimitades.
Categoria 3: es produeixen víctimes, danys greus al material o al medi ambient en zones
extenses a l’exterior de la instal·lació industrial. A aquesta categoria s’inclouen accidents
de tipus 2 que puguin esdevenir de tipus 3 a la mateixa indústria o a altre com a
conseqüència. Existeixen tres tipus a aquesta categoria:
- Tipus A: si afecten l’establiment, a les estructures i les vies de comunicació

adjacents.
- Tipus B: si afecten les zones de l’entorn de l’establiment i a vies de comunicació
principals.
- Tipus C: si afecten nuclis urbans propers.
Els accidents de categoria 2 i 3 són els que defineixen les zones de planificació exterior.
Independentment de la categoria, es divideixen dues zones front un accident:
● La zona d’intervenció: on a conseqüència de l’accident s’ha d’aplicar
immediatament mesures de protecció, indiferentment si els danys s’han produït
o es poden arribar a produir.
● La zona alerta: on tot i que la conseqüència de l’accident i els seus efectes són
perceptibles, no es necessita una actuació immediata. Exceptuant a grups crítics.
El marc legal del pla es regeix tant a la normativa estatal, l’autonòmica com a l’europea.
Aquest consta de diferents actuacions depenent d’on i com, s’origina l’accident.
Hi ha una sèrie d’instal·lacions que presenten un anàlisi de risc específic, amb aquesta
informació es classifiquen els establiments en diferents categories. L’objectiu d’aquesta
classificació és saber quina part del territori es troba sotmès a patir conseqüències d’un
57
accident greu i agrupar aquest territori en sectors de risc. S’ha de tenir en compte que
si la indústria no apareix explícitament classificada a continuació, no vol dir que no es
pugui arribar a activar el pla, la operativa no es específica d’aquests.
Hi ha dos tipus d’establiments, els d’alt nivell i els de baix. El nivell de l’establiment ve
determinat per la classificació de les substàncies presents i la concentració en què es
troben. És indiferent si es tracta d’una matèria primera, producte, subproducte, residu
o producte intermedi, i en ell també s’inclouen els productes que es puguin generar en
cas d'accident. A ambdós casos s’aproven mesures de control dels riscos inherents als
accidents greus.
Els establiments que manipulen explosius també es classifiquen en dues categories
segons si són de nivell baix o alt. La classificació de nivells és definida per la superació
del llindar inferior o superior de la normativa d’accidents greus, aquest establiments es
troben regulats per diversos reglaments depenent de l’explosiu, article pirotècnic o
cartutxeria.
Per últim, els establiments tipus Adif també presenten un anàlisi de risc específic. Dintre
d’aquesta categoria entren aparcament de vagons i combois de mercaderies perilloses,
instal·lacions fixes segons les recomanacions del Departament d’Innovació, Universitats
i Empresa.
El pla es pot activar per altres establiments, però hi ha una sèrie de punts que s’exclouen
de l’abast del pla d’emergència:
● El transport i distribució de gas natural i altres substàncies perilloses per
conductes que tinguin lloc fora de les instal·lacions industrials.
● El transport de substàncies perilloses.
● Les activitats de les indústries d’extracció.
● Les instal·lacions, establiments o zones d’emmagatzematge militars.
● Els riscos d’accidents ocasionats per radiacions ionitzants.
● Els abocadors de residus.
● Les activitats dedicades a l’explotació (exploració, extracció i tractament) de
minerals en mines i pedreres o mitjançant perforació, amb excepció de les
activitats de tractament tèrmic i químic i l’emmagatzematge relacionat amb
aquestes operacions en què intervinguin substàncies perilloses.
● Les activitats dedicades a l’exploració i explotació mar endins (off-shore) de
minerals, inclosos els hidrocarburs.
La direcció general de protecció civil disposa només dels estudis de seguretat de les
instal·lacions i les avaluacions per a establiments de nivell alt, ja que les de nivell inferior
no tenen l’obligació de presentar aquesta documentació.
En aquest tipus d’indústria s’ha de tenir en compte l’efecte dòmino que pot ocasionar
un accident. Hi ha diferents tipus d'efectes:
- Intraestabliment: entre instal·lacions d’un mateix establiment.

- Interestabliment: entre establiments diferents del mateix polígon.
58
- Extern: on la instal·lació de l’establiment es afectada per fenòmens externs que

poden ser naturals o tecnològics.
Esquema de direcció i estructura del pla
IMG 23. Esquema de direcció del pla (Font: PLASEQCAT)
El pla d’emergència presenta diferents centres i una jerarquia dintre de cada grup per
poder coordinar-se i comunicar-se de forma efectiva. Tot seguit es presenten els
diferents centres de coordinació on treballen els efectius necessaris per fer front
l’emergència:
● Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT): coordina el servei de la
direcció d’emergència. És on s’activa el PLASEQCAT i dintre d’aquest centre es
troben tres categories importants.
o El director del Pla: és el Titular del Departament d’Interior de la
Generalitat de Catalunya, o altra persona en la qual es delegui.
o El consell assessor: comitè tècnic que assisteix el/la director/a del Pla en
els diferents aspectes de l'emergència.
o Gabinet d’informació: canalitza la informació oficial a la població durant
l'emergència.
● Centre de Coordinació Operativa Municipal (CECOPAL): el centre des d'on es
coordinen a escala municipal les accions determinades pel director del
PLASEQCAT i es gestionen els mitjans i recursos integrats en ell. També es
col·labora a la difusió de les mesures d'autoprotecció recomanades a la població,
així com la de qualsevol altra actuació.
● Centre de Comandament Avançat (CCA): on s’efectua la coordinació operativa
dels grups d’actuació.
59
● Els Grups d'Actuació: són grups organitzats amb la preparació i els mitjans per
fer front a l'emergència de manera coordinada i d'acord amb les funcions que
tenen encomanades.
Operativa
En cas d’incident les empreses estan obligades a notificar tots aquells que puguin afectar
a la població. La notificació ha de ser immediata i ha de seguir el mateix protocol que
per a accidents greus. Els incidents es comuniquen al CECAT, aquest informa a les
institucions del pla per evitar alarmes injustificades.
Els accidents de categoria 1, 2 i 3, s’han de notificar al CECAT de forma obligatòria i
immediata, però abans l’empresa s’ha de comunicar primer amb els bombers de la
generalitat. Aquesta notificació es realitza de forma duplicada perquè hi quedi
constància, i ha de realitzar-se pel Director del Pla d’Emergència Interior (PEI) o una altra
persona qualificada en la que es delegui la tasca.
Després de notificar-se l’accident o l’incident, existeixen diferents actuacions depenent
de la seva categoria. Segons el succés, es pot activar el PEI o el PLASEQCAT.
Taula 2. Criteris d’actuació estipulats al PLASEQCAT. (Font: PLASEQCAT)
Al cas d’activar-se el PLASEQCAT, simultàniament s’activa el sector de risc. Per altra

banda, pot donar-se el cas on tot i ser un accident de categoria 1 l’empresa demani ajuda
exterior, això no comportaria l’activació del pla en fase d’emergència. També es poden
considerar accidents de grau 1, aquells on no intervinguin substàncies perilloses. La qual
cosa provoca l’activació del pla en fase d’alerta, on s’informa la població i als grups
d’intervenció com a prevenció.
Per saber la categoria de l'accident, el procés inicial d’avaluació serà el següent:
1. L’empresa informa al CECAT, i l’única informació disponible la proporciona la
indústria.
2. Es valora des del CECAT la categoria de l’accident seguint el quadre de criteris.
3. La categoria es confirma pel grup d’intervenció més proper a l’accident. El grup
o la indústria informaran al CECAT.
60
4. Quan la categoria del accident s’ha avaluat, s’informa al director del Pla .
5. Si fos precís, s’activarà el pla d’emergència extern o només l’intern. Per
prevenció, s’informa als grups d’actuació i es segueix valorant la informació que
arriba de l’accident per rectificar la categoria d’aquest ràpidament.
Tot seguit, es determinen les zones afectades. La determinació de la zona vulnerable és
important per protegir la població, això comporta la determinació de dues zones, la
d’alerta i la d’intervenció. Aquestes depenen del tipus d’accident i la gravetat d’aquest.
Per determinar-ho l’empresa afectada, el sector de risc, el mateix Pla, els grups
d’intervenció i els grups de control ambiental, han de facilitar informació suficient
perquè el director del pla decideixi l’abast de cada zona.
Actuació
Les mesures d’actuació depenen del tipus d’accident. Als accidents de categoria 1 només
es procedeix a informar a la població depenent de la importància d’aquest. Es preveu
que si es tracta d’un cas d’accident de categoria 1 important, hi hagi com a única
conseqüència danys materials a la mateixa empresa, però pot donar-se el cas de requerir
ajuda exterior. Per aquest motiu s’activa en fase d’alerta el PLASEQCAT, aquesta fase
s’activa quan pot provocar-se alarma entre la població o l’accident pot evolucionar cap
a un de categoria 2 o 3. A aquesta fase l’actuació del Pla s’orienta a la informació cap a
tots els grups d'actuació, a les autoritats i institucions.
Per altra banda, el PLASEQCAT s'activa en fase d’emergència davant d'un accident de
categoria 2 o 3. Depenent de la categoria, es realitza una operativa que s’ajusti a aquest.
Per a accidents de categoria 2 la zona d’intervenció es limita a l’empresa i els
responsables d’aquesta han de prendre la decisió d’evacuar l’establiment si fos el cas.
Als accidents de categoria 3, les conseqüències no es limiten a l’empresa i afecten la
població. Per aquest motiu, segons els tipus d’accident es decideix si es confina o evacua
a la població. En casos d’explosió, és necessari que la població que es trobi a la zona
d’intervenció s’evacuï a zones amb estructures adients.
En casos de fuites tòxiques greus o BLEVE, pot arribar a donar-se l’evacuació de la
població si es disposa de temps i de distància d’evacuació. Malgrat això, habitualment
la mesura de protecció recomanada per la població és el confinament i la decisió la pren
el Director del Pla. En cas d’urgència, la decisió pot realitzar-la el coordinador del CCA o
el grup d’intervenció.
La comunicació de confinament a la població, es dóna mitjançant el senyal de
confinament. Aquest senyal també pot implicar l'evacuació o l'allunyament de les
persones que es troben més a prop. El senyal es realitza mitjançant l’activació del
sistema d’avisos a la població, aquest consta de punts fixos i mòbils. En ell participen les
megafonies del grup d’ordre i del grup logístic, conjuntament amb les emissores de ràdio
institucionals com Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, Radio Nacional de España i
emissores de ràdio locals. La senyal d’alerta serveix per donar instruccions i poder
61
assegurar l’autoprotecció de la població, i són els municipis els encarregats que se

segueixin les indicacions.
Segons el nivell de risc que presenti la indústria d’un municipi, aquest ha d’elaborar un
Pla D’actuació Municipal (PAM). L’obligació d’elaborar el pla es dona a municipis on es
troba ubicada una instal·lació industrial d’alt nivell o amb elements vulnerables dins de
la zona de perill que presenta una instal·lació d’alt nivell. També és recomanable quan
el nivell de la instal·lació sigui baix, en aquest nivell es troben industries d’explosius i
instal·lacions ADIF amb mercaderies perilloses i vies de comunicació o edificacions a una
zona d’alerta d’accidents de nivell alt.
Els ajuntaments són els que tenen la responsabilitat directa sobre els habitants del seu
municipi i gestionen els seus recursos. El Pla d’Actuació Municipal (PAM) defineix les
accions de cada ajuntament afectat en cas d’accident greu, referent a la disposició dels
seus mitjans al PLASEQCAT i a com els seus components entren a formar part de la seva
estructura a través de la participació en un dels grups d'actuació.
L’activació del Pla d’Emergència Extern comporta el control d’accessos al municipi o a
determinades zones. El control és responsabilitat dels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia
Civil i els Policies Locals, amb els següents objectius:
● Facilitar l'entrada i sortida dels Grups d'Actuació.
● Establir el control del trànsit i disposició dels vehicles dels diferents grups .
● Evitar danys a les persones i vehicles.
● Evitar fonts d'ignició potencials per al cas de fuites de gasos inflamables.
Com s’ha esmentat anteriorment, el nivell d’informació ve determinat per la categoria
de l’accident. La informació es pot realitzar mitjançant el sistema d’avisos a la població,
però en alguns casos també ho realitza la Policia Local, Mossos d’Esquadra i Guàrdia
Civil, amb cotxes patrulla i megafonia mòbil, i en casos particulars la Policia Local ha
d’informar porta a porta. És importat la claredat de la informació proporcionada i
l’adequació d’aquesta a la situació, perquè pot ocasionar una resposta desmesurada per
part de la població.
5.2.2.PLASEQTA 2020
Es tracta del pla que es va realitzar
posterior a l’accident a l’empresa IQOXE.
Actualment es troba en procés
d’implementació fins a 2023. El
PLASEQTA serveix per saber el tipus de
resposta requerida per una emergència
química originada a un establiment a la
comarca de Tarragona. En aquest pla, es
disposen les actuacions tenint en compte
IMG 24. Mapa de la zona sud
l’afectació que pot patir la població i els
corresponent a la Canonja. (Font:
PLASEQTA)
62
diferents àmbits a part de l’industrial com el turístic, el d’oci proper a les zones de risc.
Àrea
L’àmbit territorial del PLASEQTA s’estableix a partir de la zona d’influència dels polígons
industrials químics de les comarques de Tarragona.
IQOXE es troba ubicada al polígon sud Centre i es tracta d’una indústria Seveso de nivell
alt. Per aquest motiu el municipi on es troba, la Canonja, ha d’elaborar un Pla
d’Emergència Municipal per accidents en establiments industrials que manipulen
substàncies perilloses que forma part del seu Document Únic de Protecció Civil
Municipal (DUPROCIM).
IMG 25. Estructura de la direcció del PLASEQTA. (Font: PLASEQTA)
La Direcció del PLASEQTA correspon al Delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona,

la coordinació i direcció de l’emergència es troba més preparada degut a què es coneix
el territori de millor manera que el pla anterior que es trobava centralitzat.
L’actuació davant d’una emergència presenta diferències respecte a l’anterior pla. En
cas d’incident la notificació verbal s’ha de realitzar als primers 15 minuts al CECAT, i en
un termini de 60 minuts l’empresa ha d’enviar un correu electrònic amb el detall i
l’evolució d’aquest. Si es produeix un accident, l’empresa primer ha de sol·licitar ajuda
externa mitjançant una trucada al 112 i immediatament ha de comunicar-ho al CECAT.
L’empresa també realitza una segona trucada on s’informa al CECAT en el moment que
s’activa el pla d’emergència intern o d’autoprotecció, i com als casos d’incidents
l’empresa ha d’enviar un correu electrònic perquè quedi constància de la notificació. A
diferència del PLASEQCAT, la informació de l’emergència pot ser proporcionada per
altres emissors autoritzats que no siguin directament l’empresa. Per aquest motiu, es
diu que aquest pla atorga més responsabilitat als ajuntaments, els grups d’actuació i a
la població, mitjançant la seva informació també es podrà activar el pla en qualsevol de
les seves fases. Això és de gran importància perquè d’aquesta manera és possible que la
informació i l’avaluació de l’emergència es realitzin en menor temps, i d’aquesta forma
63
es pot decretar un confinament o fer sonar les sirenes sense la necessitat que l’empresa
sigui l’única font d’informació.
Existeixen tres fases lligades a cada categoria d’accident, aquestes es posen en marxa
depenent de la situació i es troben especificades a continuació.
La fase de prealerta correspon a la categoria 1 i segueix una actuació semblant a la de
l’anterior pla on la població només és informada de la problemàtica. Si l’accident és de
categoria 2, s’activa la fase d’alerta.
Les accions principals a la població en la fase d’alerta, són més diverses i s’esmenten a
continuació:
● Desplegament de tota la resposta de nivell operatiu i de les funcions assignades
als grups .
● Desplegament del Gabinet d’Informació i del Comitè Tècnic i valoració de la
necessitat de dispositiu operatiu al CECAT.
● Talls d’accessos preventius al voltant del polígon.
● Recomanació de no apropar-se a la zona de l’accident.
● Recomanació als grups crítics de no romandre a l’exterior en cas de presència de
fums d’incendi o molèsties per males olors.
● Avisos a les activitats industrials i als municipis.
● Avisos a la població .
● Si es preveu que sigui possible l’evolució de l’accident a categoria 3 (fase
d’emergència), dur a terme les accions preparatòries pel confinament.
Com es observable, a aquesta categoria les actuacions són més estrictes en comparació
a l’anterior pla. S’ha de tenir en compte que el territori presenta un risc més elevat.
Per accidents de categoria 3, s’engloben en aquesta categoria, atmosferes inflamables,
núvols tòxics, explosions i BLEVE. Els danys, d’aquest tipus d’accident són més greus i
afecten a una zona més àmplia. Per aquesta raó les actuacions són més restrictives, a
continuació es mostren les referents a la població:
● Les actuacions de la fase d’alerta.
● Es constitueix el Consell Assessor.
● Confinament i control d’accessos en la zona d’intervenció, activació de les
sirenes de risc químic de la zona i suspensió d’esdeveniments públics i altres
activitats a l’exterior.
● Confinament de grups crítics en la zona d’alerta sense activació de sirenes, però
es farà seguiment de les possibles afectacions tenint en consideració els grups
crítics.
● En cas de fuites tòxiques molt importants o risc de BLEVE, es considera el
confinament depenent del temps i distància de la que es disposi.
● Informació i avisos a la població.
Aquestes accions són aplicables fins disposar dades que descartin que es poden produir
nous danys greus a l’exterior.
64
5.3.La Comissió d’Estudi al

Parlament de Catalunya
El 13 de febrer del 2020, un mes
després de l’accident succeït a
IQOXE, el ple del Parlament de
Catalunya aprova la creació d’una
comissió d’estudi sobre la
seguretat al sector petroquímic.
Aquesta comissió té com a
IMG 26. Comissió d’Estudi sobre la seguretat a la
principal objectiu analitzar els petroquímica. (Font: Diari de Tarragona)
protocols i barreres de seguretat
exterior, és a dir, aquelles que hagueren hagut d’evitar que un fragment del lateral del
reactor de la unitat U-3100 de la planta d’IQOXE arribés a una zona poblada.
La comissió comptà amb diverses compareixences que s’agruparen en tres estaments:
els responsables de serveis d’emergències (bombers, protecció civil...), representants de
l’administració pública (alcaldes, consellers...), i experts en la matèria (director de la
planta d’òxid d’etilè d’IQOXE, representants de l’Associació d’Empreses Químiques de
Tarragona...). En el pla de treball aprovat abans de l’inici dels treballs de la comissió
esmentada, es reconeix que el cas en concret es troba en vies judicials i que per tant, no
correspondrà a la comissió el fet d’escatir responsabilitats sobre el cas concret sinó
analitzar de forma global la seguretat de la indústria química de Tarragona i, en el cas
concret de l’accident, analitzar la gestió de l’emergència, el compliment dels diversos
protocols, l’eficiència de la comunicació amb la població, les causes de l’accident i el
compliment dels plans d’emergència exterior de Catalunya i de Tarragona (PLASEQCAT
i PLASEQCTA, respectivament).
En el desenvolupament de la comissió s’han considerat tots els informes que ja s’han
abordat en la present memòria: informe del Síndic de Greuges, informes elaborats per
l’IQS i per DNV GL, la consultora contractada per la Generalitat de Catalunya i la
interlocutòria del Jutjat d’Instrucció sobre l’aixecament del secret de sumari.
5.3.1. Conclusions extretes per la comissió

El treball realitzat pels membres de la comissió durant la seva vigència aboca les
següents conclusions, que es classifiquen per àmbits:
5.3.1.1. Àmbit general

D’una banda, es considera com a causa més probable de l’explosió la formació d’una
mescla descomponible en gasos a l’interior del reactor i la formació d’un punt calent en
aquest que permeté la descomposició i augment de la pressió de la mescla,
desencadenant la deflagració. S’indica que, molt probablement, el punt calent es va
generar per una fuita d’òxid d’etilè (provinent del reactor o del sistema d’alimentació)
que es va incendiar i que, a més, les barreres que havien d’evitar la formació del punt
calent i de la mescla descomponible i l’explosió del reactor eren inexistents o van fallar.
65
Així mateix, es reconeix la impossibilitat de provar quines foren les causes de l’accident
per una manca de registre sobre el succeït (cal recordar que la sala de control va quedar
greument malmesa per l’ona expansiva i l’impacte de metralla).
La comissió reconeix que aquesta explosiva ha d’implicar un canvi de paradigma pel que
fa a la normativa per a l’establiment d’aquesta mena d’indústria en zones properes a la
població i que ha d’impulsar un canvi en matèria de seguretat industrial. A més, es
reconeix que s’ha produït un canvi en la percepció per part de la població de la seguretat
de la indústria petroquímica, que ara es posa en qüestió.
5.3.1.2. Àmbit de la seguretat industrial

Els grups apunten a la possibilitat que IQOXE no tingués validat un pla d’autoprotecció
a data del dia de l’accident, en no respondre a aquesta pregunta el compareixent en
representació de l’empresa.
Es demana que les empreses químiques instal·lin sistemes d’enregistrament remot
perquè, en cas que es produeixi un accident, se’n puguin esclarir més fàcilment les
causes. Així mateix, s’insta a realitzar un canvi normatiu que obligui la bunquerització de
les sales de control.
Es conclou que cal revisar la normativa catalana en matèria de seguretat industrial
(Decret 30/2015, del 3 de març) en el qual s’indiquen quines mesures de seguretat han
de seguir les empreses en funció de l’activitat que realitzen.
D’altra banda, es demana que la Universitat Rovira i Virgili, en coordinació amb
l’Administració, creï una formació en matèria de seguretat industrial que esdevingui
obligatòria per a poder desenvolupar certes responsabilitats a la indústria química.
La comissió també es fa seves les conclusions a què arriba la Comissió de Seguretat i
Salut Laboral del Complex Petroquímic de Tarragona, en què es reconeix la necessitat
d’assolir acords per a millorar l’activitat preventiva, revisar la normativa en matèria de
salut laboral i càrrega de treball i millorar la coordinació entre les empreses i entre les
empreses i l’administració per a una major eficàcia dels plans de protecció.
Es demana al Govern que es defineixin clarament els protocols d’activació de les sirenes
per risc químic. Així mateix, es demana que s’instal·lin sensors perimetrals, entre el
polígon i la població per a controlar a temps real la qualitat de l’aire, i es reconeix la
necessitat de revisar la normativa Sevesso i la possible adaptació al context del complex
petroquímic de Tarragona.
S’exigeix al Govern de la Generalitat que consideri revisar els límits d’emissions que no
s’han de complir en tot moment, és a dir, aquelles, com en el cas d’alguns compostos
orgànics volàtils en què tan sols cal que la mitjana d’emissions anual no superi un
determinat llindar. És més, es denuncia que la Generalitat ha estat incapaç d’elaborar
normativa per a limitar les emissions d’aquests gasos fins i tot quan existeix des de fa sis
anys una comissió per a la preservació de la qualitat de l’aire que es va constituir arrel
d’un estudi realitzat per diversos ajuntaments del Camp de Tarragona en què es van
66
detectar concentracions nocives en l’aire de gasos com el benzopirè, el benzè i l’1-3-

butadiè.
Es reconeix que cal incrementar la plantilla d’Inspecció de Treball perquè no passin
inadvertits els incompliments de la legislació en matèria de drets laborals, com
indiciàriament succeïa a IQOXE.
Alguns grups parlamentaris demanen al Govern que participi aportant recursos
econòmics en la millora dels plans de prevenció i en l’elaboració de nous protocols
d’actuació per als edificis públics i centres d’oci propers al polígon petroquímic.
Alguns grups situen el focus en la posició de força de la petroquímica al Camp de
Tarragona, fet que ha portat que durant anys es concedissin llicències d’activitat sense
comprovar l’aportació de la documentació necessària ni el compliment estricte de la
normativa vigent; fet també que ha portat a l’absència de realització d’estudis
epidemiològics i d’impacte sobre la població de l’activitat acomplida a la petroquímica i
d’un cert grau de permissivitat per part de l’Administració davant d’actuacions
dubtosament legals per part d’algunes de les empreses. Així mateix, durant molts anys
s’ha permès la subcontractació d’empreses no especialitzades per a executar certes
tasques de manteniment, també a IQOXE.
5.3.1.3. Àmbit de les irregularitats detectades

Els grups, així com el jutjat encarregat de la instrucció conclouen que IQOXE va realitzar
diverses modificacions no substancials de l’autorització ambiental amb l’objectiu
d’incrementar significativament la producció des que la planta fou adquirida per IQOXE.
A més, una d’aquestes modificacions (autoritzada) tenia per objecte la substitució d’un
reactor de la mateixa planta per la unitat que va explotar. No obstant això, el reactor al
qual havia de substituir va seguir operant de forma clandestina (no autoritzada).
D’altra banda, i com a conseqüència de l’augment desaforat i en alguns casos no
autoritzat de la producció, es va fer impossible tractar la totalitat de les aigües residuals
generades a la EDAR de la planta, motiu pel qual la direcció d’IQOXE donà instruccions
a la direcció de la planta de derivats d’efectuar abocaments periòdics d’aigües residuals
no tractades al mar, concentrant-se aquestes operacions il·legals durant les nits i
incorporant a les aigües l’antiespumant AQUAMAX, per a dissimular el vessament.
Un dels grups fa notar que fins a 10 ajuntaments de la circumscripció tarragonina no
tenien els plans d’emergència ni les avaluacions de riscos actualitzats i que a més, segons
l’avaluació de riscos de la Direcció General d’Energia, Seguretat Industrial i Seguretat
Minera de la Generalitat de Catalunya va establir un radi de seguretat entorn a
l’empresa de 34 metres.
Els grups de l’oposició qualifiquen de nefasta l’actuació de Protecció Civil de la
Generalitat de Catalunya: es va trigar més de 50 minuts a establir contacte amb IQOXE,
més de 20 minuts a emetre la primera informació per xarxes socials i, durant els primers
minuts després de l’accident es van deixar sense atendre prop de 3.000 trucades al
servei del 112. A més, es van emetre missatges contradictoris i desconeixedors de la
67
realitat del territori en què es demanava confinament de la població sense haver-se fet
sonar les sirenes.
5.3.1.4. Àmbit laboral

Els grups es remeten a l’exposat per la jutgessa instructora que afirma que IQOXE havia
implementat una política d’augment de la productivitat i de reducció de costos que es
materialitzava en les següents conseqüències: deficient manteniment dels equips i
plantilla insuficient per a l’operació de la planta.
Els grups, havent escoltat les compareixences de representants sindicals, destaquen una
reducció de les hores de formació de la plantilla i un augment de la subcontractació
(entre 60 i 80 persones subcontractades per a una empresa amb 103 contractes
directes), així com un mesurament erroni dels temps requerits per a la realització de les
diverses tasques per part de l’empresa.
5.3.1.5. Àmbit de la gestió d’emergències

S’apunta una manca de coordinació entre empresa i administració, que va impedir una
comunicació ràpida durant els primers instants de l’accident i s’exigeix al Govern de la
Generalitat la descentralització del PLASEQTA de Barcelona, retornant amb recursos
econòmics i humans propis a Tarragona.
Es denuncia que el fet pel qual Protecció Civil decidís no fer sonar les sirenes
immediatament després de tenir coneixement de l’accident fou que s’estava esperant
l’anàlisi toxicològica, per la qual cosa, si els exàmens haguessin donat positiu en
formació d’un núvol tòxic, la població hi hagués estat exposada durant tot aquest temps.
Alguns alcaldes, durant la compareixença, apunten que no disposen ni dels mitjans per
a poder mantenir actualitzats plans preventius i de protecció externa ni la formació per
a saber en quin moment fer sonar les alarmes municipals i si ells, unilateralment, són
competents per fer-ho.
Es demana que s’implanti el sistema d’avís massiu a la població mitjançant el sistema
Cell Broadcast en cas que es produeix un accident a la indústria petroquímica. A més,
s’apunta a la necessitat d’organitzar simulacres amb una major periodicitat i formar a la
població sobre els riscos de la indústria química.
68
6.Modelització dels efectes causats per l’accident

Els capítols de l’1 al 5 s’han dedicat a recercar, sintetitzar i analitzar tota la informació
existent fins a dia d’avui sobre les causes de l’accident i les seves conseqüències. Així, en
aquest punt, els autors del present estudi es declaren coneixedors de la següent
informació:
• Quines van ser les causes més plausibles de l’accident, segons les dues entitats
que han elaborat informes tècnics: DNV i IQS.
• Quines van ser les conseqüències de l’accident.
• Quina ha estat la lectura que s’ha fet de l’accident i de la gestió de l’emergència
per part dels representants polítics.
• Quines han estat les conclusions parcials del jutjat encarregat de la instrucció del
cas.
• Quins eren els antecedents respecte de compliment de normativa en matèria de
seguretat, mediambient i drets laborals per part de l’empresa i que creen el marc
ambiental previ a l’accident.
Per tant, la recerca prèvia ens permet abordar amb garanties la següent fase, la següent
fase, la del desenvolupament de models bàsics de l’explosió succeïda fent ús de les
equacions estàndards per al càlcul d’aquesta mena d’accidents. Aquesta segona etapa
permetrà arribar a la darrera etapa i la més important, la d’extracció de les pròpies
conclusions.
Arribats a aquest punt, cal destacar de tota la informació recercada els punts clau, que
seran les bases de les simulacions que es portaran a terme:
• Suposadament, la pressió nominal que resistia el reactor afectat era de 45

bar. No obstant això, en proves de resistència es va demostrar que en
suportava fins a 64 bar. Per tant, es podria suposar que l’explosió es produí
quan es van assolir a l’interior del reactor els 64 bar. Tot i això, també podria
haver succeït que, arribats a aquesta pressió el tanc comencés a fracturar-se
i produís fuites d’òxid d’etilè, i que l’explosió en sí no es produís fins assolir-
se al seu interior una pressió superior. Aquest segon cas podria explicar el fet
que segons abans de l’explosió s’observés un petit incendi adjacent al
reactor.
➢ Es realitzarà una simulació en la qual es calcularà els danys produïts

per l’ona expansiva i la distància de vol dels projectils suposant que el
reactor va esclatar a la pressió nominal corregida (64 bar).
➢ Si els resultats de la simulació no concorden amb les conseqüències
reals de l’explosió, es farà una simulació inversa: partint dels danys
generats per l’ona expansiva i la distància de vol dels projectils es
calcularà la pressió d’esclat del reactor.
➢ Amb aquestes simulacions es pretén investigar si la distància de la
població a la petroquímica era suficient i si, al contrari del que s’afirma
69
en l’estudi elaborat per IQS, els efectes de l’explosió sí es podien

haver previst.
• Seguidament, i a partir de les dades de pressió d’esclat obtingudes en les

simulacions es calcularà si és versemblant l’assoliment d’aquests rangs de
pressió per descomposició de l’òxid d’etilè o de l’MPEG. Altra vegada
l’objectiu serà determinar si el succés de l’explosió s’hagués pogut
preveure davant d’una fallada de les barreres de control instal·lades.
Per al desenvolupament de les simulacions de referència caldrà fer ús de dades de què

es disposa i que s’especificaran abans de la realització de cada càlcul. Així mateix, per
manca de la totalitat de la informació necessària, en alguns casos caldrà aplicar
simplificacions/suposicions l’aplicació de les quals s’argumentarà raonadament.
DADES EMPREADES PER A LA REALITZACIÓ DE LES SIMULACIONS

P atmosfèrica (P2): 1 atm
P nominal de resistència del reactor (P1): 64 bar
Temperatura de descomposició de l’òxid d’etilè: 560oC
Massa molecular mitjana entre òxid d’etilè i MPEG: 272 g/mol
Massa del projectil (W): 800 kg
Amplada del projectil: 1,22 m
Longitud del projectil: 1,65 m
Volum del reactor: 37,1 m3
Pressió de treball habitual: 12 bar
Temperatura de treball habitual: 140oC
Densitat de l’MPEG: 1080 kg/m3
Massa d’MPEG al reactor a la finalització del lot: 20 tones
APROXIMACIONS/SUPOSICIONS COMUNES AL CONJUNT DE SIMULACIONS

-Reactor de 6 m d’alçada (aproximadament 2 pisos).
-Abans de l’explosió, durant la descomposició, es descompon la totalitat de l’òxid d’etilè
i s’evapora el 75% de l’MPEG.
-A la finalització del lot, l’espai no ocupat pel líquid és òxid d’etilè en la seva totalitat.
70
-Els projectils tenen forma esfèrica o ovalada amb una cara plana.
-La temperatura al reactor al moment de l’explosió és la temperatura de descomposició
de l’òxid d’etilè, 56oC.
-El projectil es pot considerar voluminós o chunky.
-No més del 50% de l’energia alliberada en l’explosió s’imputa als efectes de l’ona de
pressió.
SIMULACIÓ 1: EFECTES DE L’EXPLOSIÓ SI EL REACTOR ESCLATA A LA PRESSIÓ

NOMINAL
-En primer lloc, es calcula la massa equivalent de TNT que produiria l’explosió confinada
al reactor a una pressió d’esclat igual a la pressió nominal corregida:
𝑃1
𝑊𝑇𝑁𝑇 = 0,0219 ∗ 𝑃1 ∗ 𝑉1 ∗ ln ( )
𝑃2
Amb P1 i P2 en atm i V1 en L.
64
𝑊𝑇𝑁𝑇 = 0,0219 ∗ 64 ∗ 35050 ∗ ln ( ) = 𝟐𝟎𝟒𝟑𝟏𝟎 𝒈 𝒅𝒆 𝑻𝑵𝑻
1
-A continuació, cal decidir quina fracció de l’energia alliberada en l’explosió s’imputa a
l’alliberació de projectils i quina fracció s’imputa a l’ona de pressió. En una explosió
confinada es coneix que més d’un 50% d’energia sol anar dirigida a l’alliberament de
projectils de la unitat que explota. Es decideix fer diverses simulacions per a diversos
percentatges imputats. Els resultats es presentaran en forma de taula al final de la
simulació. La seqüència de càlculs es presentarà per al següent cas:
30% 𝑖𝑚𝑝𝑢𝑡𝑎𝑡 𝑎 𝑙 ′ 𝑜𝑛𝑎 𝑑𝑒 𝑝𝑟𝑒𝑠𝑠𝑖ó 𝑖 70% 𝑎 𝑙 ′ 𝑒𝑚𝑖𝑠𝑠𝑖ó 𝑑𝑒 𝑝𝑟𝑜𝑗𝑒𝑐𝑡𝑖𝑙𝑠
-Es calcula la massa de TNT equivalent la combustió del qual donaria lloc a una ona de
pressió d’efectes iguals als de l’accident:
𝑊𝑇𝑁𝑇 𝑎 𝑜𝑛𝑎 𝑑𝑒 𝑝𝑟𝑒𝑠𝑠𝑖ó = 0,3 ∗ 𝑊𝑇𝑁𝑇 = 0,3 ∗ 204310 = 𝟔𝟏𝟐𝟗𝟑 𝒈 𝒅𝒆 𝑻𝑵𝑻
-Es determina el paràmetre Ps mitjançant l’equació de Prugh, fent ús de l’eina Solver:

1,4
−2∗
1,4−1
3,5 ∗ (1,4 − 1) ∗ (𝑃𝑠 − 1)
𝑃1 = 𝑃𝑠 ∗ [1 − 0,5 ]
𝑇
[(1,4 ∗ 𝑀 ) ∗ (1 + 5,9 ∗ 𝑃𝑠)]
On P1 i PS són en bar.
Substituint les dades conegudes:
71
1,4
−2∗
1,4−1
3,5 ∗ (1,4 − 1) ∗ (𝑃𝑠 − 1)
64,8 = 𝑃𝑠 ∗ [1 − 0,5 ]
560 + 273
[(1,4 ∗ ) ∗ (1 + 5,9 ∗ 𝑃𝑠)]
272
Es representa la funció anterior passant el 64 restant a l’altre membre i s’obté el següent
resultat i se’n busquen els zeros. S’obté el següent resultat:
𝑃𝑠 = 𝟑, 𝟑 𝒃𝒂𝒓
-Seguidament, es calcula la variació de pressió originada per l’explosió respecte
l’atmosfèrica:
∆𝑃 = 𝑃𝑠 − 𝑃𝑎𝑡𝑚 = 3,3 − 1,01 = 𝟐, 𝟐𝟗 𝒃𝒂𝒓
-A continuació, es calcula gràficament el valor del paràmetre dn a partir de la variació
de pressió:
S’obté el següent valor:

𝟏
𝑑𝑛 = 𝟐, 𝟐 𝒎/𝒌𝒈𝟑
-Se segueix amb el càlcul del paràmetre d:
𝑑 = 𝑑𝑛 ∗ 3√𝑊𝑇𝑁𝑇
On WTNT s’expressa en kg.

3
𝑑 = 2,2 ∗ √61,3 = 𝟖, 𝟔𝟕 𝒎
-Es calcula el paràmetre dv restant al paràmetre d el radi del reactor. Si es vol calcular
els efectes d’una ona expansiva generada per una explosió confinada cal tenir en compte
l’energia absorbida per les parets del recipient i que farà que els danys causats siguin
inferiors. Per tant, caldrà avaluar els danys a la distància desitjada corregida pel valor de
dv calculat a partir del radi del recipient.
72
𝑑𝑣 = 𝑑 − 𝑟 = 8,67 − 1,5 = 𝟕, 𝟏𝟕 𝒎
-Per a una certa distància (en aquesta iteració 25 m), es calcula la distància corregida:
𝑑𝑐𝑜𝑟𝑟𝑒𝑔𝑖𝑑𝑎 = 25 + 𝑑𝑣 = 25 + 7,17 = 𝟑𝟐, 𝟏𝟕 𝒎
-Es recalcula el valor de dn:
𝑑𝑐𝑜𝑟𝑟𝑒𝑔𝑖𝑑𝑎 = 𝑑𝑛 ∗ 3√𝑊𝑇𝑁𝑇
Substituint els valors coneguts:

32,17
𝑑𝑛 = 3 = 𝟖, 𝟏𝟔 𝒎
√61,3
-Es retorna a la gràfica per a calcular la variació de pressió generada per l’ona expansiva
a una distància de 25 m i s’obté el següent resultat:
∆𝑷 = 𝟎, 𝟏𝟖 𝒃𝒂𝒓
Sembla que aquest resultat és indicador del que va succeir realment. La distància
escollida, de 25 m, és a la que es trobava la sala de control, que va quedar destruïda.
Una variació de 0,18 bar, segons la bibliografia, produeix la destrucció parcial d’edificis.
A continuació, s’exposen els resultats obtinguts fent dues iteracions més, canviant el
percentatge d’energia alliberada imputada a l’ona de pressió:
73
WTNT
(ona de d dn
pressió) ΔP dn corregida corregida ΔP
(g) Ps (bar) (bar) (m/kg^1/3) d (m) dv (m) (m) (m/kg^1/3) (bar) Danys observats
Edificis parcialment
30% 25 61293 3,3 2,29 2,2 8,67 7,17 32,17 8,16 0,18 devastats
200 61293 3,3 2,29 2,2 8,67 7,17 207,17 52,55 0,027 Vidres trencats
Percentatge Devastació
d'energia 40% 25 81723 3,3 2,29 2,2 9,55 8,05 33,05 7,62 0,21 d'edificis
Distància
alliberada
avaluada 200 81723 3,3 2,29 2,2 9,55 8,05 208,05 47,94 0,03 Vidres trencats
atribuïda a Devastació
(m)
l'ona 25 102155 3,3 2,29 2,2 10,28 8,68 33,78 7,23 0,23 d'edificis
d'expansió
50%
Vidres
completament
200 102155 3,3 2,29 2,2 10,28 8,68 208,68 44,66 0,035 trencats
74
Com s’ha observat, qualsevol de les iteracions realitzades ofereix uns resultats
fidedignes (la sala de control va quedar devastada i es van produir trencaments de vidres
a 200 metres). Per tant, es demostra que les conseqüències de l’ona expansiva sí es
podrien predir si s’hagués tingut en compte que al reactor, per alguna fallada del
sistema, es pogués assolir la pressió nominal.
A continuació, se simularà l’emissió de projectils a conseqüència de l’explosió.
-Es calcularà la distància de vol del fragment que va ocasionar una víctima mortal al barri
de Torreforta.
-Es coneix la massa del projectil:
𝑊 = 𝟖𝟎𝟎 𝒌𝒈
-Així mateix es coneixen les dimensions del fragment:
𝐴𝑚𝑝𝑙𝑎𝑑𝑎 = 1,22 𝑚; 𝐿𝑙𝑎𝑟𝑔𝑎𝑑𝑎 = 1,65
-Es determina la superfície del projectil fent el producte de l’amplada per la llargada:
𝐴 = 1,22 ∗ 1,65 = 2,01 𝑚2
-Es calcula el diàmetre equivalent del projectil imputant el total de superfície a una
forma de circumferència:
𝜋
𝐴 = 2,01 = ∗ 𝐷2
4
S’obté un valor del diàmetre de:
𝐷 = 𝟏, 𝟔 𝒎
-S’aplica l’equació de Moore per al càlcul de la velocitat del fragment:

1/2
𝐷3
𝑢 = 2,05 ∗ (𝑃1 ∗ )
𝑊
On u és la velocitat del fragment en ft/s, la P1 es troba en unitats de psig, el diàmetre

del fragment en polzades i el pes del fragment en lliures.
1
63,03 2 𝑓𝑡
𝑢 = 2,05 ∗ (940,5 ∗ ) = 748,4 = 𝟐𝟐𝟖 𝒎/𝒔
1763,7 𝑠
-Es calcula el grup que incorpora els coeficients de drag:

𝜌𝑎𝑖𝑟𝑒 ∗ 𝐶𝐷 ∗ 𝐴
𝑊∗𝑔
75
On CD és el coeficient de drag i g el valor de la gravetat en m2/s. Se substitueixen els

valors coneguts i suposem que el projectil tenia forma esfèrica i per tant, el coeficient
de drag és 0,47:
𝜌𝑎𝑖𝑟𝑒 ∗ 𝐶𝐷 ∗ 𝐴 ∗ 𝑢2 1,293 ∗ 0,47 ∗ 2,01 ∗ 2282
= = 𝟖, 𝟏𝟐
𝑊∗𝑔 800 ∗ 9,8
-Se suposa que el fragment és chunky o voluminós i per tant:

𝐶𝐿 ∗ 𝐴𝐿
=0
𝐶𝐷 ∗ 𝐴
-Es determina gràficament el valor del paràmetre que incorpora la distància de vol (r):

𝜌𝑎𝑖𝑟𝑒 ∗ 𝐶𝐷 ∗ 𝐴 ∗ 𝑟
= 𝟐, 𝟗
𝑊
-Finalment, s’aïlla la distància de vol (r), obtenint-se:
𝑟 = 𝟏𝟏𝟒𝟓 𝒎
ES REPETEIXEN ELS CÀLCULS DEL VOL DEL PROJECTIL PERÒ ARA EMPRANT UN
COEFICIENT DE DRAG PER A PLACA AMB FORMA DE MITJA ESFERA AMB BASE PLANA
-Es coneix la massa del projectil:
𝑊 = 𝟖𝟎𝟎 𝒌𝒈
-Així mateix es coneixen les dimensions del fragment:
𝐴𝑚𝑝𝑙𝑎𝑑𝑎 = 1,22 𝑚; 𝐿𝑙𝑎𝑟𝑔𝑎𝑑𝑎 = 1,65
76
-Es determina la superfície del projectil fent el producte de l’amplada per la llargada:
𝐴 = 1,22 ∗ 1,65 = 2,01 𝑚2

-Es calcula el diàmetre equivalent del projectil imputant el total de superfície a una
forma de circumferència:
𝜋
𝐴 = 2,01 = ∗ 𝐷2
4
S’obté un valor del diàmetre de:
𝐷 = 𝟏, 𝟔 𝒎
-S’aplica l’equació de Moore per al càlcul de la velocitat del fragment:

1/2
𝐷3
𝑢 = 2,05 ∗ (𝑃1 ∗ )
𝑊
On u és la velocitat del fragment en ft/s, la P1 es troba en unitats de psig, el diàmetre

del fragment en polzades i el pes del fragment en lliures.
1
63,03 2 𝑓𝑡
𝑢 = 2,05 ∗ (940,5 ∗ ) = 748,4 = 𝟐𝟐𝟖 𝒎/𝒔
1763,7 𝑠
-Es calcula el grup que incorpora els coeficients de drag:

𝜌𝑎𝑖𝑟𝑒 ∗ 𝐶𝐷 ∗ 𝐴
𝑊∗𝑔
On CD és el coeficient de drag i g el valor de la gravetat en m2/s. Se substitueixen els
valors coneguts i suposem que el projectil tenia forma de placa ovalada amb zona plana
i per tant, el coeficient de drag és 0,4:
𝜌𝑎𝑖𝑟𝑒 ∗ 𝐶𝐷 ∗ 𝐴 ∗ 𝑢2 1,293 ∗ 0,4 ∗ 2,01 ∗ 2282

= = 𝟔, 𝟗
𝑊∗𝑔 800 ∗ 9,8
-Se suposa que el fragment és chunky o voluminós i per tant:

𝐶𝐿 ∗ 𝐴𝐿
=0
𝐶𝐷 ∗ 𝐴
-Es determina gràficament el valor del paràmetre que incorpora la distància de vol (r):
77

𝜌𝑎𝑖𝑟𝑒 ∗ 𝐶𝐷 ∗ 𝐴 ∗ 𝑟
= 𝟐, 𝟐
𝑊
-Finalment, s’aïlla la distància de vol (r), obtenint-se:
𝑟 = 𝟏𝟎𝟐𝟎 𝒎
Malgrat que el càlcul dels danys ocasionats per l’ona expansiva sí reflexa el que va
succeir realment, el radi de vol dels projectils calculat (amb les dues geometries iterades)
és notablement inferior als 2400 m que va recórrer el projectil de referència. Per aquest
motiu, es creu que, si bé el reactor es va començar a esquerdar a l’assolir la pressió de
resistència (64 bar), l’explosió no es va produir fins que no s’assoliren pressions
superiors.
A continuació, es calcularà amb una nova simulació quines haurien d’haver estat les
pressions d’esclat per tal que el projectil es desplacés una distància de 2400 m.
SIMULACIÓ 2: CÀLCUL DE LA PRESSIÓ D’ESCLAT A PARTIR DE LA DISTÀNCIA DE VOL

DELS PROJECTILS (AMB COEFICIENT DE DRAG ESFÈRIC)
-Partim de la distància que realment va recórrer el fragment de referència:
𝑟 = 𝟐𝟒𝟎𝟎 𝒎
-Es calcula el valor del grup de paràmetres final:
𝜌𝑎𝑖𝑟𝑒 ∗ 𝐶𝐷 ∗ 𝐴 ∗ 𝑟 1,293 ∗ 0,47 ∗ 2,01 ∗ 2400
= = 𝟑, 𝟕
𝑊 800
78
-Es determina gràficament el valor del grup que incorpora els coeficients de drag, i a
partir d’aquest, es calcula la velocitat de vol del fragment:
S’obté el següent valor del grup de referència, aproximadament, tenint en compte la

imprecisió del mètode gràfic:
𝜌𝑎𝑖𝑟𝑒 ∗ 𝐶𝐷 ∗ 𝐴 ∗ 𝑢2 1,293 ∗ 0,47 ∗ 3,33 ∗ 𝑢2
= = 𝟐𝟑
𝑊∗𝑔 800 ∗ 9,8
I s’obté el següent valor per a la velocitat del fragment:
𝑢 = 𝟐𝟗𝟖 𝒎/𝒔
-Finalment, es calcula la pressió d’esclat:
1/2
𝐷3
𝑢 = 2,05 ∗ (𝑃1 ∗ )
𝑊
Substituint el valor dels paràmetres coneguts:

1
63,03 2
978,6 = 2,05 ∗ (𝑃1 ∗ )
1763,7
S’obté un valor de la pressió d’esclat de:

𝑃1 = 1608 𝑝𝑠𝑖𝑔 = 𝟏𝟏𝟑 𝒃𝒂𝒓
79
SIMULACIÓ 3: CÀLCUL DE LA PRESSIÓ D’ESCLAT A PARTIR DE LA DISTÀNCIA DE VOL

DELS PROJECTILS (AMB COEFICIENT DE DRAG PER A PROJECTIL AMB FORMA DE
MITJA ESFERA AMB BASE PLANA)
-Partim de la distància que realment va recórrer el fragment de referència:
𝑟 = 𝟐𝟒𝟎𝟎 𝒎
-Es calcula el valor del grup de paràmetres final:
𝜌𝑎𝑖𝑟𝑒 ∗ 𝐶𝐷 ∗ 𝐴 ∗ 𝑟 1,293 ∗ 0,4 ∗ 2,01 ∗ 2400
= = 𝟑, 𝟏𝟐
𝑊 800
-Es determina gràficament el valor del grup que incorpora els coeficients de drag, i a
partir d’aquest, es calcula la velocitat de vol del fragment:
S’obté el següent valor del grup de referència, aproximadament, tenint en compte la

imprecisió del mètode gràfic:
𝜌𝑎𝑖𝑟𝑒 ∗ 𝐶𝐷 ∗ 𝐴 ∗ 𝑢2 1,293 ∗ 0,1 ∗ 2,01 ∗ 𝑢2
= = 𝟏𝟓
𝑊∗𝑔 800 ∗ 9,8
I s’obté el següent valor per a la velocitat del fragment:
𝑢 = 𝟐𝟔𝟏 𝒎/𝒔
-Finalment, es calcula la pressió d’esclat:
1/2
𝐷3
𝑢 = 2,05 ∗ (𝑃1 ∗ )
𝑊
Substituint el valor dels paràmetres coneguts:
80
1
63,03 2
857 = 2,05 ∗ (𝑃1 ∗ )
1763,7
S’obté un valor de la pressió d’esclat de:

𝑃1 = 1232 𝑝𝑠𝑖𝑔 = 𝟖𝟔 𝒃𝒂𝒓
Mitjançant les simulacions 2 i 3 s’han calculat les pressions d’esclat que s’haurien
d’haver assolit al reactor per tal que el projectil recorregués una distància de 2400 m. A
continuació, es realitzaran simulacions per a calcular els danys que produiria l’ona
expansiva per a les pressions d’esclat calculades.
SIMULACIÓ 4: EFECTES DE L’ONA DE PRESSIÓ SI AL REACTOR S’ASSOLEIXEN 113 bar

(PRESSIÓ D’ESCLAT CALCULADA A LA SIMULACIÓ 2, PER A PROJECTIL ESFÈRIC)
-En primer lloc, es calcula la massa equivalent de TNT que produiria l’explosió confinada
al reactor a una pressió d’esclat igual a la pressió nominal corregida:
𝑃1
𝑊𝑇𝑁𝑇 = 0,0219 ∗ 𝑃1 ∗ 𝑉1 ∗ ln ( )
𝑃2
Amb P1 i P2 en atm i V1 en L.
111,5
𝑊𝑇𝑁𝑇 = 0,0219 ∗ 111,5 ∗ 35050 ∗ ln ( ) = 𝟒𝟎𝟑𝟓𝟒𝟔 𝒈 𝒅𝒆 𝑻𝑵𝑻
1
-A continuació, cal decidir quina fracció de l’energia alliberada en l’explosió s’imputa a
l’alliberació de projectils i quina fracció s’imputa a l’ona de pressió. En una explosió
confinada es coneix que més d’un 50% d’energia sol anar dirigida a l’alliberament de
projectils de la unitat que explota. Es decideix fer diverses simulacions per a diversos
percentatges imputats. Els resultats es presentaran en forma de taula al final de la
simulació. La seqüència de càlculs es presentarà per al següent cas:
30% 𝑖𝑚𝑝𝑢𝑡𝑎𝑡 𝑎 𝑙 ′ 𝑜𝑛𝑎𝑑𝑒 𝑝𝑟𝑒𝑠𝑠𝑖ó 𝑖 70% 𝑎 𝑙 ′ 𝑒𝑚𝑖𝑠𝑠𝑖ó 𝑑𝑒 𝑝𝑟𝑜𝑗𝑒𝑐𝑡𝑖𝑙𝑠
-Es calcula la massa de TNT equivalent la combustió del qual donaria lloc a una ona de
pressió d’efectes iguals als de l’accident:
𝑊𝑇𝑁𝑇 𝑎 𝑜𝑛𝑎 𝑑𝑒 𝑝𝑟𝑒𝑠𝑠𝑖ó = 0,3 ∗ 𝑊𝑇𝑁𝑇 = 0,3 ∗ 403546 = 𝟏𝟐𝟏𝟎𝟔𝟒 𝒈 𝒅𝒆 𝑻𝑵𝑻
-Es determina el paràmetre Ps mitjançant l’equació de Prugh, fent ús de l’eina Solver:

1,4
−2∗
1,4−1
3,5 ∗ (1,4 − 1) ∗ (𝑃𝑠 − 1)
𝑃1 = 𝑃𝑠 ∗ [1 − 0,5 ]
𝑇
[(1,4 ∗ 𝑀 ) ∗ (1 + 5,9 ∗ 𝑃𝑠)]
On P1 i PS són en bar.
81
Substituint les dades conegudes:

1,4
−2∗
1,4−1
3,5 ∗ (1,4 − 1) ∗ (𝑃𝑠 − 1)
113 = 𝑃𝑠 ∗ [1 − 0,5 ]
560 + 273
[(1,4 ∗ ) ∗ (1 + 5,9 ∗ 𝑃𝑠)]
272
Es representa la funció anterior passant el 64 restant a l’altre membre i s’obté el següent
resultat:
𝑃𝑠 = 𝟑, 𝟕𝟓 𝒃𝒂𝒓
-Seguidament, es calcula la variació de pressió originada per l’explosió respecte
l’atmosfèrica:
∆𝑃 = 𝑃𝑠 − 𝑃𝑎𝑡𝑚 = 3,75 − 1,01 = 𝟐, 𝟕𝟒 𝒃𝒂𝒓
-A continuació, es calcula gràficament el valor del paràmetre dn a partir de la variació
de pressió:

𝟏
𝑑𝑛 = 𝟏, 𝟗 𝒎/𝒌𝒈𝟑
-Se segueix amb el càlcul del paràmetre d:
𝑑 = 𝑑𝑛 ∗ 3√𝑊𝑇𝑁𝑇
On WTNT s’expressa en kg.

3
𝑑 = 1,9 ∗ √121 = 𝟗, 𝟒𝟎 𝒎
-Es calcula el paràmetre dv restant al paràmetre d el radi del reactor. Si es vol calcular
els efectes d’una ona expansiva generada per una explosió confinada cal tenir en compte
l’energia absorbida per les parets del recipient i que farà que els danys causats siguin
82
inferiors. Per tant, caldrà avaluar els danys a la distància desitjada corregida pel valor de
dv calculat a partir del radi del recipient.
𝑑𝑣 = 𝑑 − 𝑟 = 9,40 − 1,5 = 𝟕, 𝟗𝟎 𝒎
-Per a una certa distància (en aquesta iteració 25 m), es calcula la distància corregida:
𝑑𝑐𝑜𝑟𝑟𝑒𝑔𝑖𝑑𝑎 = 25 + 𝑑𝑣 = 25 + 7,90 = 𝟑𝟐, 𝟗𝟎 𝒎
-Es recalcula el valor de dn:
𝑑𝑐𝑜𝑟𝑟𝑒𝑔𝑖𝑑𝑎 = 𝑑𝑛 ∗ 3√𝑊𝑇𝑁𝑇
Substituint els valors coneguts:

32,90
𝑑𝑛 = 3 = 𝟔, 𝟔𝟓 𝒎
√121
-Es retorna a la gràfica per a calcular la variació de pressió generada per l’ona expansiva
a una distància de 25 m i s’obté el següent resultat:
∆𝑷 = 𝟎, 𝟐𝟗 𝒃𝒂𝒓
Segons la taula de danys, aquesta sobrepressió origina efectes entre la destrucció parcial
d’edificis i la generació de danys irrecuperables. Aquests efectes es van observar a la
sala de control i per tant, es considera que el reactor va poder assolir una pressió de 113
bar abans de l’explosió. Així, ara sí s’explicaria la distància de vol del projectil de
referència i els danys ocasionats per l’ona de pressió.
A continuació, s’exposen els resultats obtinguts fent dues iteracions més, canviant el
percentatge d’energia alliberada imputada a l’ona de pressió i calculant els danys també
a una distància de 200 m, on es va produir trencament de vidres:
83
WTNT
(ona de d dn
pressió) dn corregida corregida
(g) Ps (bar) ΔP (bar) (m/kg^1/3) d (m) dv (m) (m) (m/kg^1/3) ΔP (bar) Danys observats
Danys
25 121064 3,75 2,74 1,9 9,40 7,90 32,90 6,65 0,29 irrecuperables
30% Vidres
completament
200 121064 3,75 2,74 1,9 9,40 7,90 207,90 42,03 0,035 trencats
Percentatge
Danys
d'energia
Distància 25 161419 3,75 2,74 1,9 10,34 8,84 33,85 6,22 0,30 irrecuperables
alliberada
40% avaluada Vidres
atribuïda a
(m) completament
l'ona
200 161419 3,75 2,74 1,9 10,34 8,84 208,85 38,36 0,036 trencats
d'expansió
Danys
25 201773 3,75 2,74 1,9 11,14 9,64 36,64 5,90 0,34 irrecuperables
50% Vidres
completament
200 201773 3,75 2,74 1,9 11,14 9,64 209,64 35,74 0,038 trencats
84
Com s’observa, els resultats de les simulacions reflecteixen el que realment va succeir,
independentment del percentatge d’energia alliberada imputada a l’ona de pressió, en
una forquilla del 30% al 50%.
Així mateix, es decideix desestimar realitzar la simulació per a una pressió d’esclat de
86 bar (l’obtinguda amb un projectil més aerodinàmic) ja que si els resultats per a
pressions d’esclat de 64 bar i de 113 bar no produeixen diferències notables, tampoc
les produirà una pressió d’esclat intermèdia.
Per tant, arribats a aquest punt s’ha demostrat que:
• Si el reactor esclata a la pressió nominal s’explica els d’anys produïts per l’ona de
pressió però s’obté un vol del projectil de menor distància a la real.
• Si el reactor comença a esquerdar-se a la pressió nominal però l’explosió no es
produeix fins a una pressió d’entre 86 i 113 bar, s’expliquen tant els danys
ocasionats per l’ona de pressió com la possibilitat que un projectil es desplacés
fins a 2400 m des de l’origen de l’explosió confinada.
Per tant, sols manca demostrar que al reactor es podien assolir les pressions de
referència degut als mecanismes de descomposició de l’òxid d’etilè i/o de l’MPEG.
CÀLCUL 5: DETERMINACIÓ DE SI FORA POSSIBLE ASSOLIR LES PRESSIONS DE 86-113

BAR AL REACTOR ABANS DE L’EXPLOSIÓ
Es desenvoluparà la següent seqüència de càlcul:
1. Es calcularà els mols d’òxid d’etilè i d’MPEG que hi havia al reactor. Es coneix que
hi havia 20 tones d’MPEG i se suposarà que la resta de volum del reactor estarà
ocupat per òxid d’etilè.
2. Es calcularà els mols gasosos al reactor suposant que es descompon tot l’òxid
d’etilè en metà i monòxid de carboni i que l’MPEG s’evapora. No serà possible
calcular els mols de gas que es generen en la descomposició de l’MPEG ja que es
desconeix en quines espècies químiques es degrada. Això fa que la simulació es
trobi subdimensionada. És a dir, si es demostra que es podien assolir les
pressions de referència, segur que s’haguessin pogut assolir les pressions de
referència, perquè la descomposició d’un mol d’MPEG donaria amb tota
seguretat més d’un mol de gasos.
3. Suposant que l’explosió es produí a una temperatura de 560 oC (la de
descomposició de l’òxid d’etilè) es calcularà la pressió exercida pels gasos.
-Es calcula els mols d’MPEG líquids presents al reactor abans de l’inici del procés de
descomposició:
85
1 ∗ 106 𝑔 𝑀𝑃𝐸𝐺 1 𝑚𝑜𝑙 𝑀𝑃𝐸𝐺

20 𝑡𝑜𝑛𝑒𝑠 𝑀𝑃𝐸𝐺 ∗ ∗ = 40000 𝑚𝑜𝑙 𝑀𝑃𝐸𝐺
1 𝑡𝑜𝑛𝑎 𝑀𝑃𝐸𝐺 500 𝑔 𝑀𝑃𝐸𝐺
-Es calcula el volum ocupat per l’MPEG líquid abans del procés de descomposició:
1000 𝑘𝑔 𝑀𝑃𝐸𝐺 1 𝑚3 𝑀𝑃𝐸𝐺
20 𝑡𝑜𝑛𝑒𝑠 𝑀𝑃𝐸𝐺 ∗ ∗ = 18,5 𝑚3
1 𝑡𝑜𝑛𝑎 𝑀𝑃𝐸𝐺 1080 𝑘𝑔 𝑀𝑃𝐸𝐺
-Es calcula el volum de gas (òxid d’etilè) al reactor sabent que el volum total del reactor
era de 37,1 m3:
𝑉ò𝑥𝑖𝑑 𝑑 ′ 𝑒𝑡𝑖𝑙è = 𝑉𝑟𝑒𝑎𝑐𝑡𝑜𝑟 − 𝑉𝑀𝑃𝐸𝐺 = 37,1 − 18,5 = 18,6 𝑚3

-Es calcula els mols d’òxid d’etilè abans de l’explosió, prenent la temperatura d’operació
(140oC) i la pressió d’operació (11,84 atm) habituals:
𝑃∗𝑉 =𝑛∗𝑅∗𝑇
11,84 ∗ 18600 = 𝑛 ∗ 0,082 ∗ (140 + 273)
𝑛 = 6502,8 𝑚𝑜𝑙 𝑑′ ò𝑥𝑖𝑑 𝑑′ 𝑒𝑡𝑖𝑙è
-Es calcula els mols generats en la descomposició de l’òxid d’etilè sabent que cada mol
d’òxid d’etilè dona un mol de metà i un mol de monòxid de carboni, i suposant que tot
l’òxid d’etilè s’havia descomposat en el moment de l’explosió:
𝑛𝐶𝐻4 + 𝑛𝐶𝑂 = 2 ∗ 𝑛ò𝑥𝑖𝑑 𝑑′ 𝑒𝑡𝑖𝑙è = 2 ∗ 6502,8 = 13005,6 𝑚𝑜𝑙
-Es calcula els mols d’MPEG gasosos, suposant que s’havia evaporat el 75% del producte
en el moment de l’explosió:
𝑛𝑀𝑃𝐸𝐺 𝑔𝑎𝑠 = 𝑛𝑀𝑃𝐸𝐺 ∗ 0,75 = 40000 ∗ 0,75 = 30000 𝑚𝑜𝑙
-Es calcula els mols totals de gas al reactor abans de l’explosió:

𝑛𝑔𝑎𝑠 = 𝑛𝐶𝐻4 + 𝑛𝐶𝑂 + 𝑛𝑀𝑃𝐸𝐺 𝑔𝑎𝑠 = 13005,6 + 30000 = 43005,6 𝑚𝑜𝑙
-Es calcula la pressió que es podria haver assolit al reactor en el moment de l’explosió
suposant que aquesta es produí a 560oC:
𝑃∗𝑉 =𝑛∗𝑅∗𝑇
𝑃 ∗ 37000 = 43005,6 ∗ 0,082 ∗ (560 + 273)
𝑃 = 80 𝑎𝑡𝑚 = 𝟖𝟏 𝒃𝒂𝒓
Com es desprèn de la present simulació, amb la descomposició total de l’òxid d’etilè i

amb l’evaporació del 75% d’MPEG a la finalització del lot afectat, s’obtindrien pressions
properes al rang obtingut en anteriors simulacions, pel qual s’explicaria els efectes
causats per l’emissió de projectils.
86
Si es prenen per certs els resultats obtinguts per IQS en experiments de laboratori i
l’MPEG es descompon en espècies gasoses de menor pes molecular a partir dels 300oC,
sí s’haguessin assolit les pressions del rang a l’interior del reactor.
També cal tenir en compte que el reactor estava equipat amb un disc de ruptura per a
l’alliberament de gasos en cas de produir-se una sobrepressió al seu interior. Els
investigadors de DNV GL afirmen que el procés de descomposició de l’òxid d’etilè és
notablement vigorós i que el disc de ruptura fou incapaç d’alliberar pressió a una
velocitat suficient per a evitar l’explosió. També els investigadors de l’IQS defensen que
el procés de descomposició de l’MPEG, en aquells moments desconegut, es caracteritza
per la seva violència i velocitat. Amb tot, s’explicaria que, davant la vigorositat dels
processos de descomposició presumptament desencadenats, el disc de ruptura del
reactor no tingués suficient capacitat per a desallotjar la pressió a suficient velocitat per
tal d’evitar que s’assolissin al reactor les pressions del rang (86-113 bar), produint-se
l’explosió al reactor i els efectes de l’ona de pressió i de l’emissió de projectils que en
foren conseqüents.
87
7.Conclusions
-Indiciàriament, el reactor es va començar a esquerdar possiblement a la pressió
nominal de resistència corregida (64 bar) però l’explosió que va causar l’ona de pressió
i l’emissió de projectils no es va produir fins que al reactor no s’assoliren pressions
superiors. Que el reactor s’esquerdés abans de l’explosió podria explicar l’incendi que
es va observar uns instants abans de la mateixa. Podria haver-se produït una fuita d’òxid
d’etilè a elevada temperatura que s’inflamés en entrar en contacte amb l’aire.
-Aquest incendi podria haver estat el desencadenant de la generació d’un punt calent al
reactor. No obstant això, l’incendi es convertiria en causa de l’explosió i no en
conseqüència d’aquesta. Per tant, és molt probable que el punt calent al reactor, que va
originar la descomposició del contingut al seu interior, es produís per un altre motiu.
L’informe realitzat per DNV GL apunta a diverses possibles causes de l’origen del punt
calent al reactor o d’element precursor de la descomposició, entre les quals es
destaquen un incendi en una bomba d’alimentació al reactor o en algun altre element
auxiliar de l’equip o la presència accidental al reactor de certs components com òxids
fèrrics, que promoguessin el desencadenament d’una reacció descontrolada de
descomposició. No obstant això, cap d’aquestes possibilitats es prova per part de la
consultora sinó que simplement els hi atribueix una qualificació de notablement
probable.
-En la línia de determinar la causa de la generació del punt calent, els autors de la present
memòria conclouen que no hi ha un motiu clar o diferenciat en quant a probabilitat de
succeir-se o d’haver-se provat respecte els altres, però hi introdueixen un nou element:
el dia de l’explosió s’estava produint un lot de menys tonatge, la qual cosa feia que el
nivell de líquid al reactor fos inferior. La reacció que s’hi portava a terme era exotèrmica
i per tant, calia refrigerar el reactor. Aquesta refrigeració s’assolia extraient líquid de la
part inferior del reactor i fent-lo passar per dos bescanviadors de calor. A continuació,
el líquid era retornat al reactor per la part de caps, descarregant-se fins a la part inferior
del reactor a través d’un conducte que, idealment, hauria de trobar-se submergit en la
mescla líquida. El fet que el nivell de líquid fos inferior podria haver portat a que certs
elements del reactor que van de la part superior a la inferior del mateix no estiguessin,
com normalment ho estarien, en contacte amb el líquid refrigerat, fent que s’assolissin
en aquestes zones del reactor temperatures properes a la de descomposició de l’òxid
d’etilè i de l’MPEG. Segons afirmen els investigadors d’IQS el sistema de control de
temperatura patia pertorbacions habituals i el seu sensor no es trobava situat en una
posició òptima el que podria portar a què la generació de zones d’elevada temperatura
no es detectés als panells de control.
-Un altre element que incorporen els autors de la present memòria és el següent: el fluid
refrigerat havia de ser reintroduït al reactor a través d’un conducte des de la part
superior del reactor a la inferior, on s’hi acumulava l’MPEG produït al batch. Aquest
conducte hauria de trobar-se submergit en la mescla líquida per tal d’evitar salts del
líquid des del fi del conducte. El fet que es treballés amb un lot més petit podria haver
ocasionat que la descarrega del conducte no es trobés submergida, produint-se aquests
88
salts del líquid i podent desencadenar generació d’electricitat estàtica que podria haver
estat la causa de la producció d’una guspira que aportés l’energia necessària per a
iniciar-se el procés de descomposició de la mescla.
-Perquè es produís l’explosió, a part d’assolir-se elevades temperatures al reactor,
també calia que al reactor hi hagués una mescla que pogués descompondre’s. Abans de
l’accident, tant sols es coneixia el poder de descomposició de l’òxid d’etilè. Per a evitar
que s’assolissin al reactor proporcions d’aquest gas que poguessin conduir a la seva
descomposició, s’introduïa nitrogen per a tenir sempre una fase gas amb una proporció
d’òxid d’etilè sempre per sota del 50%. El dia de l’accident es podrien haver succeït
diverses causes que portarien a haver-hi al reactor una proporció d’òxid d’etilè superior
al 50%: una fallada al control de pressió del reactor, que se sabia que no era molt acurat,
que portés a una introducció inoportuna d’òxid d’etilè al tanc; una possible fallada
mecànica que portés a generar-se fuites de la mescla gasosa (òxid d’etilè i nitrogen) i
que aquestes només fossin reemplaçades per òxid d’etilè; possible presència d’òxid
d’etilè en el nitrogen reciclat de l’anterior batch. Després de l’explosió, en investigacions
posteriors, es va descobrir la capacitat de descompondre’s de l’MPEG fins i tot a
temperatures inferiors a les de l’òxid d’etilè. Per tant, podria haver-se succeït únicament
la descomposició del producte o la del producte i la de l’òxid d’etilè.
-En relació al primer punt de les conclusions i als resultats obtinguts en les simulacions
realitzades, es conclou que si el reactor hagués explotat a la pressió nominal de
resistència, els danys ocasionats per l’ona de pressió haguessin estat molt similars als
realment succeïts (destrucció parcial de la sala de control i trencament de vidres a 200
m del focus). Ara bé, si l’explosió es produeix a aquesta pressió, ni imputant un 70% de
l’energia alliberada a l’emissió de projectils, s’explicaria que un projectil de 800 kg
pogués volar 2400 m. Ara bé, si es té en compte que l’explosió no es va produir fins a
assolir-se al reactor pressions d’entre 86 i 113 bar, sí s’expliquen les conseqüències tant
de l’ona de pressió com la possibilitat que un projectil de les dimensions del de
referència pogués desplaçar-se a 2400 m i a una velocitat molt propera a la del so, com
van detallar els bombers que havia succeït.
-Es conclou que al reactor sí es podien haver assolit pressions dins del rang de referència
sempre i quan a part de descompondre’s la totalitat de l’òxid d’etilè que hi era present
també s’hagués descompost part de l’MPEG, com indiciàriament va succeir. Testimonis
relaten que entorn a 15 segons abans de l’explosió van escoltar un fort soroll de
despressurització. Aquest fet podria relacionar-se amb el possible trencament del disc
de ruptura del reactor, que no fou capaç d’alliberar pressió a suficient velocitat com per
oposar-se a la vigorositat del procés de descomposició que s’estava produint a l’interior
del reactor.
-Les simulacions realitzades demostren que es podien arribar a assolir pressions al
reactor que desencadenessin les conseqüències en quant a ona de pressió i d’emissió
de projectils que es van produir. Per tant, una de les condicions sine qua non segons els
investigadors de l’IQS per a que es produís l’emissió de projectils succeïda, consistent en
89
què el fragment del reactor romangués en suspensió i rotant a gran velocitat abans de
ser emesa, perdria la condició de necessària per als autors de la present memòria.
-Es conclou, per tant, que si s’hagués realitzat una anàlisi de riscos que contemplés les
possibles pertorbacions d’una operació del reactor amb un lot més petit s’hagués
detectat la possibilitat del succés d’una conseqüència de la magnitud que tingué lloc.
També caldria afegir que, havent-se demostrat mitjançant simulacions que també era
necessària la descomposició de l’MPEG, seria legítim afirmar que les conseqüències eren
imprevisibles essent desconeixedors de la capacitat de descomposició del mateix
producte. El que és greu és que una empresa que produeix un cert producte no conegui
les perillositats del mateix. Com pot ser que s’estigui operant en un reactor a altes
temperatures i amb un sistema de control de dubtosa precisió sense conèixer-se que
una de les substàncies que s’hi està acumulant té una elevadíssima capacitat de
descomposició a temperatures no molt llunyanes de la temperatura habitual d’operació.
-Es conclou que els resultats obtinguts en les simulacions, si bé indiciàriament indiquen
que les conseqüències de l’accident s’haguessin pogut predir, no es poden prendre com
una prova irrefutable, ja que el document tècnic d’on s’han pres les dades inicials
(l’elaborat per DNV GL) és resultat d’una auditoria que va comptar amb nombroses
dificultats per a poder-se realitzar: impossibilitat de parlar amb treballadors de la planta
i accés a la zona afectada quan ja havien passat mesos des de l’accident, amb una
conseqüent impossibilitat de recaptar certes dades. Els autors de la present memòria
denuncien l’actitud dels propietaris de la planta d’IQOXE en tant que van intentar
dificultar per tots els mitjans que la dita auditoria pogués portar a terme les diligències
pertinents. Així mateix, es denuncia la manca de transparència per part de l’IQS que,
malgrat la insistència dels autors de la present memòria, s’ha negat a entregar l’informe
elaborat per part dels seus investigadors i a petició de la pròpia empresa i en el qual es
vé a exculpar a l’empresa afirmant-se que l’accident va ser causa d’un cúmul
inversemblant d’infortunis que, amb tota seguretat, no es tornarà a repetir.
-Així mateix, es denuncia la laxitud amb què la Generalitat de Catalunya ha reaccionat
davant d’una empresa que havia estat multada en nombroses inspeccions de treball:
com pot ser que la Generalitat permeti reprendre l’activitat a una empresa que havia
alterat fraudulentament les seves autoritzacions ambientals, que havia incrementat la
seva producció els últims anys treballant amb reactors clandestins (un a l’àrea afectada)
i que realitzava vessaments d’aigües no tractades al mar. Com pot ser que la Generalitat
no hagués intervingut abans de l’accident quan ja s’havien detectat irregularitats en
matèria de compliment dels drets dels treballadors i de dimensionament de la plantilla
i de les càrregues de treball? Com pot ser que l’auditoria contractada per la Generalitat
detectés que a la planta hi mancaven múltiples barreres que haurien evitat l’accident o
les seves conseqüències i que la mateixa Generalitat no detectés aquestes mateixes
deficiències en auditories realitzades abans de l’accident? L’empresa IQOXE portava a
terme pràctiques delictives, i això ha estat acreditat. Però la Generalitat ha prevaricat
administrativament en tant que les seves inspeccions, en diversos casos no aprovades
per part de l’empresa, no van conduir a una aturada i revisió del seu procés productiu
90
sinó únicament a multes menors. Es conclou, per tant, que si bé la petroquímica té un

impacte econòmic molt positiu per al Camp de Tarragona, les empreses i les
administracions estan obligades a treballar conjuntament i a crear els instruments
necessaris per a que sigui impossible que una empresa que comet irregularitats en
matèria de seguretat industrial i danys contra el mediambient pugui operar sense
conseqüències més enllà de petites multes.
-L’actuació per part de l’empresa va ser deficient, no es va informar immediatament de
l’accident com marca el Pla d’Emergència Extern. Les instruccions del pla venen
delimitades per la informació que aporta aquesta, i per aquest motiu no es poden activar
actuacions severes sense la prèvia confirmació per part de la indústria de la necessitat
d’aquestes. A conseqüència d’això no es van poder fer sonar les sirenes ni es va
dictaminar un confinament.
-Els ajuntaments es troben molt limitats al Pla d’Emergència, no compten amb plans
d’actuacions actualitzats ni amb instrucció en aquest àmbit. La qual cosa provoca una
gestió nefasta o deficient d’ampli aspecte.
-S’ha de tenir en compte que la decisió de centralitzar el Pla d’Emergència provoca que
el territori on es troba IQOXE, el qual presenta peculiaritats, no tingui una actuació
específica ni ajustada a les seves necessitats. Per tant, el Pla d’Emergència no era
suficient pel territori en qüestió. Aquests aspectes provoquen una ineficiència a la gestió
dels organismes i entitats que van fer front l’accident.
-La nova implementació del PLASEQTA al territori, és un canvi que beneficia a la població
mitjançant una actuació efectiva davant una hipòtesis de conseqüències més elevades i
per tant una actuació més protectora de cara a la població . No obstant, no considerem
que, tenint en compte els riscos que presenten aquestes industries, sigui apropiat que
hi hagin nuclis de població propers. Aquesta consideració no és gratuïta sinó que l’avalen
les simulacions realitzades, per mitjà de les quals s’ha demostrat que era possible que
una eventual explosió de la unitat afectada tingués efectes de la magnitud dels que
efectivament van ocórrer.
91
Referències bibliogràfiques i webgràfiques

(1) Cosano, R., Diari de Tarragona, “La explosión, en la primera empresa que se implantó
en el polígono sur”, [2020], La explosión, en la primera empresa que se implantó en el
polígono sur (diaridetarragona.com)
(2) Perpinyà, G., Determinació de Formaldehid en emulsions polimèriques mitjançant

HPLC-DAD, [2019], Memòria (1).pdf
(3) Rivera, P., Crónica Global, A qué se dedica IQOXE, la empresa de la explosión en
Tarragona, [2020], Qué es IQOXE, la empresa de la explosión de Tarragona
(elespanol.com)
(4) Pàgina web oficial de l’empresa IQOXE, Quiénes somos (iqoxe.com)
(5) Ordiz, E., 20 minutos, Inspección de Trabajo sancionó cuatro veces a la empresa
petroquímica IQOXE, [2020], Inspección Trabajo sancionó cuatro veces a la empresa
petroquímica Iqoxe (20minutos.es)
(6) Europa Press, Inspección de Trabajo del Govern expedienta a Iqoxe por falta de
evaluación de riesgos laborales, [2020], Inspección de Trabajo del Govern expedienta a
Iqoxe por falta de evaluación de riesgos laborales (europapress.es)
(7) La Vanguardia, Juez ve poca seguridad y vertidos al mar en la fábrica de Tarragona

que explosionó, [2020], Juez ve poca seguridad y vertidos al mar en fábrica Tarragona
que explosionó (lavanguardia.com)
(8) El País, La Inspección del Trabajo acredita que Iqoxe vulneró normes de Seguridad en
el accidente mortal, [2020], La Inspección del Trabajo acredita que Iqoxe vulneró normas
de seguridad en el accidente mortal | Cataluña | EL PAÍS (elpais.com)
(9) Saumell, O., Iqoxe: Un año, muchas dudas y pocas certezas, [2021], Iqoxe: Un año,
muchas dudas y pocas certezas (diaridetarragona.com)
92
(10) Diario 20minutos, “La explosión se ha producido en Iqoxe, una empresa dedicada a
producir óxido de etileno”, [2020], https://www.20minutos.es/noticia/4115961/0/la-
explosion-en-la-planta-petroquimica-de-la-canonja-ha-sido-en-iqoxe-una-empresa/
(11) Diario 20minutos, “La explosión en la planta química de Tarragona, en imágenes”,

[2020], https://www.20minutos.es/imagenes/cataluna/tarragona/4115963-la-
explosion-en-la-planta-quimica-de-tarragona-en-imagenes/
(12) Diario 20minutos, “La explosión en la planta petroquímica de La Canonja

(Tarragona) ha sido en la empresa Iqoxe”, [2020],
https://www.20minutos.es/noticia/4115964/0/la-explosion-en-la-planta-
petroquimica-de-la-canonja-tarragona-ha-sido-en-la-empresa-iqoxe/
(13) Diario 20minutos, “¿Qué es el óxido de etileno y qué consecuencias puede tener para
la salud?”, [2020], https://www.20minutos.es/noticia/4115991/0/que-es-oxido-
etileno-consecuencias-tener-salud/
(14) Diario 20minutos, “Los Bombers aseguran que el óxido de etileno quema de forma
controlada”, [2020], https://www.20minutos.es/noticia/4115994/0/los-bombers-
aseguran-que-el-oxido-de-etileno-quema-de-forma-controlada/
(15) Diario 20minutos, “Restablecida la circulación ferroviaria en Tarragona

interrumpida por la explosión”, [2020],
https://www.20minutos.es/noticia/4116015/0/restablecida-la-circulacion-ferroviaria-
en-tarragona-interrumpida-por-la-explosion/
(16) Diario 20minutos, “Un muerto y seis heridos por la explosión en una empresa
química de Tarragona”, [2020], https://www.20minutos.es/noticia/4116041/0/un-
muerto-y-seis-heridos-por-la-explosion-en-una-empresa-quimica-de-tarragona/
(17) Diario 20minutos, “El Col·lectiu Ronda alerta de que el óxido de etileno es <un
agente tóxico y cancerígeno>”, [2020],
https://www.20minutos.es/noticia/4116042/0/el-col-lectiu-ronda-alerta-de-que-el-
oxido-de-etileno-es-un-agente-toxico-y-cancerigeno/
(18) Diario 20minutos, “La explosión en La Canonja (Tarragona) desencadenó una

segunda deflagración en la planta”, [2020],
https://www.20minutos.es/noticia/4116055/0/la-explosion-en-la-canonja-tarragona-
desencadeno-una-segunda-deflagracion-en-la-planta/
(19) Diario 20minutos, “Torra pide calma por la explosión en la empresa química de
Tarragona: No hay elementos tóxicos”, [2020],
https://www.20minutos.es/noticia/4116067/0/torra-pide-calma-por-la-explosion-en-
la-empresa-quimica-de-tarragona-no-hay-elementos-toxicos/
93
(20) Diario 20minutos, “Un herido crítico, uno muy grave y otro menos grave tras la
explosión química en Tarragona”, [2020],
https://www.20minutos.es/noticia/4116087/0/un-herido-critico-uno-muy-grave-y-
otro-menos-grave-tras-la-explosion-quimica-en-tarragona/
(21) Diario 20minutos, “Aragonès destaca la coordinación institucional tras la explosión

de la empresa química en Tarragona”, [2020],
https://www.20minutos.es/noticia/4116076/0/aragones-destaca-la-coordinacion-
institucional-tras-la-explosion-de-la-empresa-quimica-en-tarragona/
(22) Diario 20minutos, “Torra dice que las sirenas no sonaron porque el aire era correcto
y promete que investigará la explosión en Tarragona”, [2020],
https://www.20minutos.es/noticia/4116547/0/torra-explicacion-sineras-no-sonaron-
explosion-tarragona/
(23) Diario 20minutos, “Los sindicatos critican que el plan de emergencia falló en
Tarragona y convocan paros contra la precariedad”, [2020],
https://www.20minutos.es/noticia/4116040/0/cc-oo-reprocha-que-el-plaseqcat-no-
ha-funcionado-no-han-saltado-las-alarmas-de-confinamiento/
(24) Diario Crónicaglobal, “Un vecino de Torreforta y dos empleados de IQOXE, los
fallecidos en la explosión de Tarragona”, [2020],
https://cronicaglobal.elespanol.com/vida/vecino-empleado-iqoxe-fallecidos-explosion-
tarragona_309254_102.html
(25) Diario 20minutos, “Inspección de Trabajo sancionó cuatro veces a la empresa

petroquímica Iqoxe”, [2020], https://www.20minutos.es/noticia/4118261/0/sanciones-
inspeccion-trabajo-planta-quimica-tarragona-iqoxe/?autoref=true
(26) Diario La Vanguardia, “La explosión de Iqoxe desnuda la inoperancia de la

Administración”, [2020],
https://www.lavanguardia.com/local/tarragona/20200131/473224114515/explosion-
iqoxe-tarragona-inoperancia-administracion.html
(27) Diario El País, “La Generalitat da luz verde a la reapertura de la fábrica que explotó
en Tarragona, sin saber aún qué falló”, [2020],
https://elpais.com/espana/catalunya/2020-05-13/la-generalitat-da-luz-verde-a-la-
reapertura-de-la-fabrica-que-exploto-en-tarragona-sin-saber-aun-que-fallo.html
(28) Diario 20minutos, “La investigación encargada por la petroquímica IQOXE concluye
que explotó el producto y fue <imprevisible>”, [2020],
94
https://www.20minutos.es/noticia/4323818/0/la-investigacion-encargada-por-la-
petroquimica-iqoxe-concluye-que-exploto-el-producto-y-fue-imprevisible/
(29) Diario Alimarket, “Definidos los delitos que se juzgarán en el caso Iqoxe”, [2020],
https://www.alimarket.es/envase/noticia/318443/definidos-los-delitos-que-se-
juzgaran-en-el-caso-iqoxe
(30) Diario Alimarket, “Iqoxe destina más de 27 M para reconstruir sus instalaciones”,
[2020], https://www.alimarket.es/envase/noticia/325129/iqoxe-destina-mas-de-27-m-
para-reconstruir-sus-instalaciones
(31) Diario 20minutos, “IQOXE invertirá más de 27 MEUR en reconstruir sus instalaciones
tras la explosión de febrero”, [2020],
https://www.20minutos.es/noticia/4520070/0/iqoxe-invertira-mas-27-millones-euros-
para-en-reconstruir-sus-instalaciones-tras-explosion-febrero/?autoref=true
(32) Diario El País, “Iqoxe planea reactivar en abril la fábrica que explotó en Tarragona”,
[2021], https://elpais.com/espana/catalunya/2021-01-13/iqoxe-planea-reactivar-en-
abril-la-planta-que-exploto-en-tarragona.html
95

Una Nova Visió Sobre L'explosió D'iqoxe

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Una Nova Visió Sobre L'explosió D'iqoxe

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

UNA NOVA VISIÓ SOBRE L’EXPLOSIÓ

Marc Jurkiewicz Cortada

Universitat Autònoma de Barcelona

3.1.8.Protecció contra riscos ............................................................................................... 27

SIMULACIÓ 1: EFECTES DE L’EXPLOSIÓ SI EL REACTOR ESCLATA A LA PRESSIÓ NOMINAL .... 71

- Òxid d’etilè, per a l’obtenció de glicols i detergents.

1.4.La planta i la zona afectada

IMG. 2. Diagrama d’implantació d’IQOXE. (Font: DNV)

2.Cronologia del succés

s’alimenta principalment de fonts periodístiques que han fet el seguiment de les

De primera instància, es descarta la presència de núvol tòxic arran de l’explosió.

2. Fonts visuals de l’explosió (14.01.20) (20:20 h) (11)

La magnitud de l’accident produeix un col·lapse parcial en el forjat de la planta,

Figura 3. Fonts visuals dels resultats de l’explosió. (Font: Diari 20minutos)

3. Primeres dades informatives surten a la llum (14.01.20) (20:25 h) (12)

De manera simultània a l’explosió un habitatge dels voltants del polígon (a

L’òxid d’etilè és un gas incolor a temperatura ambient i altament inflamable, el

5. Actuació dels bombers (14.01.20) (21:02 h) (14)

6. La mobilitat es veu afectada (14.01.20) (21:12 h) (15)

7. Primer recompte oficial de víctimes (14.01.20) (21:39 h) (16)

Es comptabilitza un total de sis ferits a conseqüència de l’explosió a la planta.

8. Incertesa sobre l’òxid d’etilè (14.01.20) (21:43 h) (17)

9. Què va passar amb les sirenes? (14.01.20) (21:54 h) (18)

Quim Torra presideix el comitè de gestió de la crisi.

11. Nova actualització del recompte de víctimes (14.01.20) (22:49 h) (20)

13. La Generalitat investigarà el succés (15.01.20) (22)

14. Un pla d’emergència nefast en sí i en la seva aplicació (15.01.20) (23)

Així mateix, el sindicat denuncia les precàries mesures de seguretat de la planta

15. Recompte final de morts i ferits en l’accident (15.01.20)(24)

16. Sancions a IQOXE per part d’inspecció de treball (16.01.20) (25)

A la vegada, IQOXE és bombardejada per la Federació de Industria del sindicat

17. L’explosió de IQOXE, un reflex de la passivitat administrativa (31.01.20) (26)

18. Llum verda a IQOXE (13.05.20) (27)

provocar segueixen sense ésser esclarides, el departament d’Empresa de la

El component que inicialment va entrar en descomposició asseguren que va ser

20. Es defineixen els delictes que s’investigaran (21.07.20) (29)

En el procés d’instrucció del cas es va saber que aquella mateixa tarda de

21. IQOXE invertirà 27M d’euros en la reconstrucció de les seves instal·lacions

Les obres i millores efectuades impliquen la no reconstrucció del reactor

22. IQOXE està planejant reactivar la fàbrica en abril (14.01.21) (32)

La companyia química informa que treballa al 40% de la seva capacitat, i argumenten

6. L’accident 10. Primeres

2. Fonts visuals 7. Primera 11. Recompte de 15. Recompte final

3. Primeres dades 9. Què va passar

19. IQOXE porta a

18. Llum verda

3.Les substàncies implicades en l’accident

Figura 4. Identificacions addicionals. (Font: FDS Linde)

3.1.2.Propietats físico-químiques bàsiques de l’òxid d’etilè

Figura 5. Paràmetres físics i químics de l’òxid d’etilè. (Font: FDS Linde)

3.1.3.Identificació dels perills

Figura 8. Pictogrames de l’òxid d’etilè. Font: FDS Linde(1)

3.1.4.1.En cas d'inhalació

3.1.4.2.En cas de contacte amb els ulls

3.1.4.3.En cas de contacte amb la pell

3.1.4.4.En cas d’ingestió

3.1.5.Mesures de lluita contra incendis

Si es treballa sota condicions normal d’ús i emmagatzematge, no hauria de produir-se

3.1.6.2.Estat físic d’emmagatzematge

3.1.7.3.Construcció de dipòsits i canonades

3.1.7.6.Instrumentació i dispositius de seguretat

No s’utilitzaran indicadors de nivell de vidre de cap estil.

3.1.8.Protecció contra riscos