Magnetisme Electrotecnia

Departament de Tecnologia de l'IES Pau Casesnoves
Apunts Electrotècnia
Curs 09/10
Índex
Índex de gures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
Índex de taules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
I. Conceptes i fenòmens elèctrics bàsics i mesures elèctriques

Capítol 1. Conceptes i fenòmens elèctrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
1.1. Partícules elementals. Càrrega elèctrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
1.2. Llei de Coulomb . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
1.3. El camp elèctric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.4. Potencial elèctric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.5. Corrent elèctric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
1.6. El circuit elèctric. Llei d'Ohm . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
1.7. Resistència i resistivitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
1.8. Llei de Joule . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
Exercicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
Capítol 2. El condensador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
2.1. Denició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
2.2. Capacitat d'un condensador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
2.3. Càrrega i descàrrega d'un condensador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Càrrega d'un condensador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Desàrrega del condensador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
2.4. Energia d'un condensador carregat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
2.5. Associació de condensadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
Associació sèrie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Associació paral·lela . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Associació mixta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Exercicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
II. Conceptes i fenòmens electromagnètics
Capítol 3. Conceptes i fenòmens electromagnètics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
3.1. Inducció magnètica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
4 Índex
3.2. Camps magnètics creats per corrents elèctrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

Llei Biot-Savart . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
Camp magnètic creat per un corrent elèctric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
Camp magnètic creat per una espira circular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
Camp magnètic creat per un solenoide . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
Intensitat del camp magnètic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
3.3. Interacció entre corrents i camps magnètics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
Força magnètica sobre una càrrega en moviment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
Força sobre un conductor rectilini . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
Interacció entre dos conductors rectilinis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
Forces i moment sobre una espira rectangular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
3.4. El circuit magnètic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
Els materials i el camp magnètic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
Força magnetomotriu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
Reluctància . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
3.5. Inducció electromagnètica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
Llei de Faraday . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
Fem induida en un conductor rectilini . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
Fem induïda per un espira traslladant-se . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
Fem induïda per un espira rotant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
3.6. L'autoinducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
Energia enmagatzemada en una autoinducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
Exercicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
III. Circuits elèctrics
Capítol 4. Circuits elèctrics en corrent continu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
4.1. Associació de resistències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
Pas de triangle a estrella . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
Pas d'estrella a triangle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
4.2. Lleis de Kircho . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
4.3. Teorema de superposició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
4.4. Teorema de Thevenin i Norton . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
Exercicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
Capítol 5. Nombres complexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
5.1. Representació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
Representació algebraica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
Representació polar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
5.2. Operacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
Exercicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
Índex 5
Capítol 6. Circuits elèctrics en corrent altern . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

6.1. Paràmetres bàsics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
Representació de les ones sinusoidals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
6.2. Circuits en sèrie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
Circuit amb una resistència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
Circuit amb un condensador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
Circuit amb una bobina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
Circuit RC sèrie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
Circuit RL sèrie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76
Circuit RLC sèrie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79
Freqüència de ressonància sèrie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83
6.3. Circuits en paral·lel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83
Circuit RL paral·lel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
Circuit RC paral·lel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85
Circuit RLC paral·lel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85
Ressonància paral·lela . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87
6.4. Circuits mixtes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87
6.5. Potència en els circuits en corrent altern . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89
Factor de potència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92
Exercicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93
Capítol 7. Corrent trifàsic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101
7.1. Sistemes polifàsics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101
Seqüència directa i inversa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101
7.2. Connexionat de sistemes en trifàsic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
7.3. Tensions i intensitats de fase i de línia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103
Fonts en estrella . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104
Fonts en triangle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106
7.4. Connexió de receptors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106
Connexió en estrella . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107
Connexió entre dues fases (triangle) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108
Estrella-triangle equivalents en receptors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108
7.5. Resolució de circuits trifàsics equilibrats per reducció a un circuit monofàsic . . . . . . . . . . . 109
Connexió estrella-estrella . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109
Connexió triangle-triangle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109
Connexions estrella-triangle i triangle-estrella . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110
7.6. Potència en els sistemes trifàsics equilibrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110
Exercicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112
6 Índex
IV. Màquines elèctriques

Capítol 8. Transformadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117
Capítol 9. Màquines elèctriques en corrent continu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119
Capítol 10. Màquines elèctriques en corrent altern . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121
V. Circuits electrònics i aplicacions elèctriques
Capítol 11. El diode. Circuits bàsics de recticació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125
Bibliograa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127
Apèndix
Apèndix A. Currículum, criteris d'avaluació i altres consells . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131
A.1. Horari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131
A.2. Objectiu de l'asignatura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131
A.3. Currículum (amb molt bona voluntat) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131
A.4. Com us avaluaré? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132
A.4.1. Recuperació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132
A.5. Bibliograa i material complementari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132
Apèndix B. Solucions als exercicis dels temes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133
B.1. Tema 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133
Índex de gures
1.1. Línies de camp . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
1.2. Les blanques són les càrregues, el punt negre és el punt P on heu de calcular el camp elèctric . . . 21
2.1. Circuit de càrrega i descàrrega d'un condensador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

2.2. Circuit a analitzar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
2.3. Circuit a analitzar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
3.1. Camp magnètic obtingudes amb llimadures de ferro . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

3.2. La famosa regla de la ma esquerra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
3.3. Trajectòria d'una càrrega positiva, el camp magnètic ens apunta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
3.4. Espira dins un camp magnètic. Un motor/generador bàsic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
3.5. Generació d'un camp magnètic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
3.6. Circuits magnètic sèrie i paral·lel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
3.7. Per a la generació de camps elèctrics s'empra la regla de la ma dreta! . . . . . . . . . . . . . . . . 39
3.8. Fem induïda a un conductor elèctric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
3.9. Fem induïda per una espira en moviment de traslació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
3.10. Quina fem indueix el camp magnètic? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
4.1. Conguració estrella i triangle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

4.2. Quina és la resistència equivalent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
4.3. Circuits amb conversions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
4.4. Troba la resistència equivalent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
4.5. Calcular el següent circuit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
8 Índex de gures

4.18. Calcular l'equivalent Thevenin . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
4.20. Ponts de resistències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
4.21. Calcular el circuit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
5.1. Representació gràca d'un nombre complex . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
6.1. Representació sinusoïdal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

6.2. Tensió i corrent en un circuit resistiu sèrie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
6.3. Potència en un circuit resistiu sèrie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
6.4. Tensió, corrent i potència en un circuit capacitiu sèrie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
6.5. Tensió, corrent i potència en un circuit inductiu sèrie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
6.6. Tensió d'entrada i corrent al circuit RC sèrie. Notar com la tensió i el corrent estàn desfasats, el
desfasament és d'avanç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
6.7. Tensions en el circuit RC sèrie. El corrent i la tensió a la resistència tenen la mateixa fase en canvi
la tensió al capacitor es retrassa π/2 respecte de la fase del corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
6.8. Potències en el circuit RC sèrie. La potència en la resistència es totalment activa: la resistència
dissipa energia. La potència en el condensador té un semicicle positiu i un alte negatiu idèntics i
la potència total és la combinació d'ambdues . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75
6.9. Potència, tensió i corrent en el circuit RC sèrie. Es mantenen les característiques de la potència
envers el corrent/tensió dobla la seva freqüència, però la seva mitjana ja no és zero. . . . . . . . . 76
6.10. Tensió d'entrada i corrent al circuit RL sèrie. Notar com la tensió i el corrent estàn desfasats, el
desfasament és de retard . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
6.11. Tensions en el circuit RL sèrie. El corrent i la tensió a la resistència tenen la mateixa fase en canvi
la tensió a la inductància s'adelanta π/2 respecte de la fase del corrent . . . . . . . . . . . . . . . 78
6.12. Potències en el circuit RL sèrie. La potència en la resistència es totalment activa: la resistència
dissipa energia. La potència en la bobina té semicicles positius i negatius i la potència total és la
combinació d'ambdues . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79
6.13. Potència, tensió i corrent en el circuit RL sèrie. Es mantenen les característiques de la potència
envers el corrent/tensió dobla la seva freqüència, però la seva mitjana ja no és zero. . . . . . . . . 80
6.14. Tensió d'entrada, potència total i corrent al circuit RLC sèrie. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81
6.15. Tensions al circuit RLC sèrie. Notau com la tensió a la bobina s'adelanta a la resta de tensions i
la tensió més retrassada és la tensió al condensador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81
6.16. Potències al circuit RLC sèrie. Les potències al condensador i a la bobina estan desfassades πrad
i ambdues tenen un semicicle positiu i un altre negatiu idèntics. La potència de la resistència
sempre és igual o major a zero (sempre dissipa energia) i la potència total és una combinació de
les tres anterior. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
6.17. Tensions al circuit RLC sèrie en ressonància. Notar com la tensió d'entrada i la de la resistència
són idèntiques i que les tensions al condensador i a la bobina també són iguals però de signe
contrari. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
9
6.18. Potències al circuit RLC sèrie en ressonància. Notar com la potència d'entrada i la de la resistència
són idèntiques i que les potències al condensador i a la bobina també són iguals però de signe
contrari, l'energia que demanda el condensador la li dona la bobina i vice versa. . . . . . . . . . . 83
6.19. Corrents al circuit RLC paral·lel, notar com el corrent a la resistència està en fase, el corrent a la
bobina està retrassat 90 graus i el corrent al condensador està adelantat 90 graus. . . . . . . . . . 86
6.20. Potencies al circuit RLC paral·lel, notar com la potència a la resistència sempre és igual o major a
zero (recordau: sempre dissipa energia ) i la potència al condensador i a la bobina estan desfassades
180 graus i són simètriques respecte a l'eix Y (recordau: cedeixen i agafen energia de la xarxa). . 86
6.23. Exemple de circuit en CA mixte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87
6.21. Corrents al circuit RLC paral·lel en ressonància, notar com el corrent a la resistència i el corrent
total són iguals. Els corrents a L i C són iguals en mòdul però de signe contrari. . . . . . . . . . . 88
6.22. Potències al circuit RLC paral·lel en ressonància, notar com les potències a L i C són iguals en
mòdul però de signe contrari. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
6.24. Potència dels elements de circuit (passius) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89
6.25. Triangle de potències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90
6.26. Potència mitjana i el cosϕ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91
6.28. Calculau el circuit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95
6.31. Trobau les intensitats a cada branca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96
6.32. Trobau les intensitats a cada branca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97
6.33. Trobau la intensitat a la branca AB . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97
6.34. Aplicau Boucherot . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97
6.35. Quant val R2 ? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
6.36. Quant valen les intensitats i potències? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
6.37. Quant valen les intensitats i potències? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
6.38. Quant val la potència activa? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99
6.27. Circuit amb voltímetres. Com s'anomena la sitaució on V3 = 0V ? . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99
7.1. Sistema trifàsic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102

7.2. Seqüència positiva i negativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
7.3. Connexionats en trifàsic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103
7.4. Tensions de fase . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104
7.5. Tensions de línia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104
7.6. Intensitat de fase . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
7.7. Intensitat de línia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
7.8. Diagrames de tensions de fonts connectades en estrella . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106
7.9. Reducció d'un circuit trifàsic a tres en monofàsic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109
Índex de taules
1.1. Càrrega i massa de les particules elementals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
1.2. Resistivitat d'alguns materials conductors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
6.1. Unitats de les potències elèctriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91
7.1. Potències en els sistemes trifàsics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111

7.2. Resum del tema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112
Part I
Conceptes i fenòmens elèctrics bàsics i mesures

elèctriques
Capítol 1
Conceptes i fenòmens elèctrics
1.1. Partícules elementals. Càrrega elèctrica

Àtom: part més petita d'un element que conserva les seves propietats. Tots els àtoms estan dividits
per partícules subatòmiques:
Protons, càrrega positiva
Electrons, càrrega negativa
Neutrons, sense càrrega
Partícula Càrrega Massa

0 −19
Electró −1 602 · 10 C 9 109 · 10−31 kg
0
Protó +10 602 · 10−19 C 10 627 · 10−27 kg

Neutró 0 10 675 · 10−27 kg
Taula 1.1. Càrrega i massa de les particules elementals
Com ja sabeu les càrregues del mateix signe s'atreuen i les de distint signe es repel·leixen. Per tant
entre aquestes partícules s'estableixen unes forces elèctriques.
La unitat de càrrega elèctrica és el Coulomb.
1.2. Llei de Coulomb

Llei de Coulomb: la força de repulsió o d'atracció de dues càrregues elèctriques puntuals es directa-
ment proporcional al producte de les seves magnituds q1 i q2 i inversament proporcional al quadrat
de la distància que les separa. L'equació 1.1 mostra l'expressió matemàtica en forma vectorial i
l'equació 1.2 la forma escalar
→
− q1 · q2 −→r
F =K· ·u (1.1)
r2
q1 q2
F =K· 2 (1.2)
r
On la constant de proporcionalitat ( K) depén del medi on es trobin les càrregues elèctriques. En el
2
cas de l'aire o del buit aquesta constant de proporcionalitat val K = 9 · 109 NC·m
2 . q1 i q2 es mesuren en
Coulombs i r es mesura en metres.
16 Capítol 1. Conceptes i fenòmens elèctrics
Per a expressar la inuència del medi s'expressa aquesta constant com
1
K= (1.3)
4 · π · εr · ε0
on ε0 és la constant dielèctrica al buit i εr és la constant dielèctrica relativa del medi material. Per
tant emprant un poc el sentit comú tenim que:
1
ε0 = (1.4)
4 · π · 9 · 109
Refenent l'equació 1.1, combinant-la amb l'equació 1.3 tenim que
→
− 1 q1 · q2 −
→r
F = · ·u (1.5)
4 · π · εr · ε0 r2
i el seu mòdul serà
1 q1 · q2
F = · (1.6)
4 · π · εr · ε0 r2
1.3. El camp elèctric

Camp elèctric: Regió de l'espai en la qual es manifesten forces d'origen elèctric.
En un punt situat en un cap elèctric diem que existeix ua intensitat de camp E, si sobre una unitat de
càrrega positiva q s'exerceix una força F, donada per l'expressió
→
− →
−
F = E ·q
per tant
→
−
→
− F
E = (1.7)
q
N
on E es mesura en
C , es pot dir que la unitat d'intensitat de camp elèctric és la que exerceix una força
d'un newton sobre un cos carregat amb un coulomb. Aquesta unitat també s'anomena volt/metre.
Una altra manera de representar el camp elèctric es mitjançant una representació gràca anomenada
línies de camp elèctric. Per dibuixar aquestes línies se suposa que la càrrega és positiva i de valor 1C.
La gura 1.1 a la pàgina següent mostra exemples de línies de camp d'una càrrega, de dues càrregues
i de geometries emprades en electroctècnia.
1.4. Potencial elèctric

Potencial elèctric (UA ): en un punt A situat en un camp elèctric és el treball realitzat per portar
una unitat de càrrega elèctrica positiva des de l'innit ns al dit punt.
1 q
UA = (1.8)
4 · π · εr · ε0 rA
1.4. Potencial elèctric 17
(a) Línies de camp d'una càrrega
(b) Línies de camp de dues càrregues i geometries típiques
Figura 1.1. Línies de camp

La unitat del potencial elèctric és el volt, que resulta ser el potencial en un punt del camp en el qual
s'ha necessitat un Joule per a dur una càrrega d'1C des de l'innit ns a aquell punt.
Dit d'una altra manera: la càrrega d'1C té una energia potencial d'1 joule.
Diferencia de potencial: D'aquest concepte es deriva la diferència de potencial entre dos punts A
iB d'un camp elèctric com el treball necessari per portar una unitat de càrrega positiva des d'A
ns B.
1 1 1
UB − UA = ·q·( − ) (1.9)
4 · π · εr · ε0 rB rA
1.5. Corrent elèctric

Intensitat del corrent elèctric: és la quantitat de càrrega elèctrica que passen per unitat de temps,
per un punt i en una direcció determinats
Q
I= (1.10)
t
la unitat de la intensitat elèctrica és l' ampere (A).
Densitat de corrent: és el quocient entre la intensitat i la secció transversal del conductor
I
J= (1.11)
S
es mesura en ampere/m2 per se sol emprar la unitat ampere/mm2
Treball elèctric d'un corrent: quan circula un corrent elèctric dins un camp elèctric es produeix
un treball
W =q·U (1.12)
si el corrent és constant llavors podem dir que
W =I ·t·V (1.13)
la unitat del treball és el joule (J).

Potència elèctrica: sabem que la potència és el treball entre unitat de temps per tant reformant
l'equació 1.13 tenim que
P =I ·V (1.14)
es mesura en watts (W), una unitat molt habitual és el watt-hora que es relaciona amb els joules
com
1W · h = 1W · s · 3600 = 3600J
1.6. El circuit elèctric. Llei d'Ohm

Circuit elèctric: conjunt d'elements conductors que formen un anell tancat pel qual circula un cor-
rent elèctric. Les parts d'un circuit elèctric són:
1.7. Resistència i resistivitat 19
Font d'energia
Receptors
Conductors
Elements de control
La causa que produeix el desplaçament d'electrons, o sia el corrent elèctric, és la foça electromotriu del
generador. Aquesta força s'aplica als borns del receptor e forma de diferència de potencial o tensió.
Llei d'Ohm: la tensió i el corrent dins un circuit són directament proporcionals. Aquesta constant
de proporcionalitat se li anomena resistència.
V =I ·R (1.15)
la unitat de resistència és ohm (Ω).
1.7. Resistència i resistivitat

Els conductors metàl·lics tenen una característica que és la resistència elèctrica. És la capacitat
d'oposar-se al pas del corrent elèctric.
l
R=ρ· (1.16)
S
on ρ és un coecient que depèn del material emprat anomenat resistivitat i les seves unitats són
R·S Ω · m2
ρ= = =Ω·m
l m
la taula 1.2 mostra la resistivitat d'alguns materials conductors
Resistivitat a 200 C
Material ρ(Ω · mm2 /m)
Alumini 0,030
Coure 0,01785
Ferro 0,130
Llautó 0,063
Plata 0,016
Taula 1.2. Resistivitat d'alguns materials conductors
La resistivitat no és una constant, varia amb la temperatura. Quan més alta és la temperatura més
alta és la resistivitat en els metalls. En materials com el carboni disminueix a mesura que augmenta
la temperatura.
Una fòrmula que ens serveix per calcular la resistència d'un material donada una temperatura T és
R = R200 C [1 + α(T − 20)] (1.17)
on R200 C és la resistència del material a 200 C i α és el coecient de temperatura que té unitats de

0
1/ C . Aquesta expressió només és vàlida per temperatures entre −200 C i 2000 C .
1.8. Llei de Joule

Llei de Joule: La quantitat de calor despresa en un conductor pel qual circula un corrent és propor-
cional al quadrat de la seva intenstitat i a la seva resistència. Per tant
Q = I2 · R · t (1.18)
aquesta expressió té les següents unitats:
Q, calor o energia (joules, J)

R: resistència (ohms, Ω)
I: intenstitat (amperes, A)
t: temps (segons, s)
Si volem l'expressió en calories només hem de multiplicar l'expressió 1.18 per 0'239 llavors tenim
Q = 00 239 · R · I 2 · t (1.19)
De la llei de Joule se'n desprén que la potència caloríca és
Pjoule = I 2 · R (1.20)
Exercicis
1. Dues càrregues elèctriques puntuals amb valors q1 = 11 · 10−7 C i q2 = 32 · 10−8 C estan situades a
750mm en l'aire. Troba la força amb la qual es repel·leixen.
2. Troba el camp elèctric creat per una càrrega positiva puntual de 4 · 10−5 C , en un punt P que dista
44m
3. Demostrau que
9 · 109 q
E= · 2
εr r
4. Troba la diferència de potencial creada per una càrrega de 66 · 10−7 C entre dos punts que disten
d'aquesta càrrega 86 i 45mm.
5. Quina és la intensitat màxima que admet un conductor de coure nu de 2mm2 de radi i té una
0 2
densitat màxima de 6 35A/mm
6. Troba la intensitat que circula per una resistència de 6kΩ en aplicar-li una tensió de 425V.
7. Si aplicam 3mV de tensió a una resistència de 50µΩ. Que intensitat hi circularà?
8. Un cable unilar de coure de 20 5mm2 i 950m de longitud, quina resistència té a 200 C ? I a 1000 C si
el seu coecient de temperatura és de 0'00393?
9. Per una resistència de 12Ωse li aplica una tensió de 220V. Quant de temps ha d'estar connectada
per produir 180kcal?
10. Troba la força de repulsió que hi ha entre dos electrons situats a 8 · 10−12 m.
11. TRoba la distància a què han d'estar un electró i un protó per a que la seva força d'atracció sigui
de 5 · 10−16 N .
12. La força d'atracció de dues partícules amb càrregues de signe oposat, situades a 8 micres de
distància es de 70 7 · 10−7 N . Quin és el valor de les càrregues si tenen el mateix valor? I si el valor
d'una és el doble que l'altra?
Exercicis 21
Figura 1.2. Les blanques són les càrregues, el punt negre és el punt P on heu de calcular el camp elèctric
13. Troba el valor del camp elèctric creat per una càrrega de 14'8nC en un punt a 70mm de distància
14. Troba el camp elèctric en el punt P, creat per dues càrregues positives de 10C en els casos de la
gura 1.2
15. Una càrrega puntual de 90 9 · 10−9 C crea entre dos punts A i B en l'aire una ddp de 10'2V. Si el
punt A dista de la càrrega 88mm, troba la distància QB
16. Un generador subministra un corrent continu de 12 A durant una setmana. Troba la càrrega
transferida.
17. Un conductor de secció circular o diametre 5'6mm es travessat per una intensitat de 24A. Troba'n
la densitat de corrent.
18. Dos conductors estan travessats per la mateixa intensitat de 6A. L'un té secció circular d'11mm de
diàmetre, i l'altre, secció quadrada. La densitat de corrent del primer és el triple que la del segon.
Troba el costat del quadrat
19. Dos conductors suporten la mateixa densitat de corrent. El més petit té 14mm de diàmetre i està
travessat per la quarta part de la intensitat del gran. Quin és diàmetre del conductor més gran?
20. Quant de temps ha d'estar connectada a un generador de 230V una resistència de 8Ω perquè el
consum sigui de 4 · 107 joules? I per a que sigui de 19kWh?
21. Calcula la energia necessària en joules per a que 10 lampades incandescents de 100W llueixin
durant 18hores seguides. I si el conjunt té una eciència del 60%?
22. Un motor de 6CV funciona durant 175 minuts. Durant quant de temps han de funcionar 20
làmpades de 36W perquè el consum d'energia sigui igual en tots dos casos? (1CV=736W)
23. Quina intensitat consumeix una resistència de 800W/250V? Quina és la seva resistencia quan esta
connectada?
24. Una planxa elèctrica de 2kW i 25Ω de resistència. Quina tensió de funcionament té?
25. Troba l'energia absorbida en Wh per a una resistència de 8mΩ, a la qual aplicam una tensió de
6kV durant 84 hores.
26. Determina la calor produïda en tres quarts d'hora en aplicar una tensió de 660V a una resistència
de 20 2kΩ.
27. Troba el valor d'una resistència que produeix 240.000 cal en connectar-la durant mig dia a una
tensió de 240V.
2
28. Un conductor de coure té 85m de longitud i 6mm de secció. A quina temperatura duplica la seva
0 0
resistència respecte als 20 C (α = 0 00393)
29. Tres resistències de 20Ω, 1kΩ, 2M Ω poden dissipar una potència de 44W cadascuna, troba la
intensitat que hi pot circular
30. Per a escalfar una massa m d'aigua ens cal una quantitat de calor
Q = m · (T2 − T1 ) kcal
0
volem escalfar 3 litres d'aigua introduint-hi una resistència de 8Ω, 220V, passant-la d'11 C a 84o C .
Troba el temps necessari per aconseguir-lo si suposem:
a) No hi ha perdues
b) Tenim una eciència del 80%
31. Disposem de dos conductors de secció circular, un de 10mm de diàmetre, de coure, i l'altre de
diàmetre doble que aquest, d'alumini. Troba la longitud del conductor d'alumini, que té la mateixa
resistència que 90m de conductor de coure.
0
32. Una bobina de l de coure d'1 5mm2 està composta de 60 espires molt juntes, de 45mm de diàme-
tre. Troba la intensitat que hi circula en aplicar-hi els extrems la tensió d'una bateria de 24V a
20o C i a 75o C .
33. Per un línia d'alumini de 25mm i
2
20 6km de longitud circula una intensitat de 44A. Troba l'energia
caloríca generada en aquesta línia en dos dies seguits, si durant 2 hores del migdia la intensitat
disminueix al 64%.
34. Dues resistències en sèrie de 5 i 7 Ω és connecten a 48V. Si es connecten en paral·lel durant el
mateix temps el cost del consum és de 6 euros més. Quan de temps han estat connectades si el
preu del kWh és de 9 cèntims d'euro?
35. Un conductor de coure té forma de tub cilíndric de 18mm de diàmetre interior. Un tros de 140m
del qual té una resistència de 0,044Ω. Troba'n el diametre exterior.
36. Tres càrregues es troben situades en els vèrtex d'un triangle equilater d'1m de costat, q1 =
1µC, q2 = 2µC i q3 = −1µC . S'us demana:
a) Trobar el potencial elèctric en el punt mig que hi ha entre les càrregues 1 i 2
b) Si en el punt mig es col·loca una càrrega de 3µC , calcular la força que pateix
37. Dues càrrgues puntuals de 25nC es troben en els punts (0,3)m i (-3,0)m. Calcula el camp elèctric
al punt (0,4)m
38. En els punts (1,0) i (0,1) del sistema cartesià pla existeixen dues càrregues de 1/3µC i 1/9µC .
Determinar:
a) El valor del camp elèctric i el potencial elèctric a l'eix de coordenades
b) El potencial elèctric al punt (1,1)
Capítol 2
El condensador
2.1. Denició
Condensador: És un dispositiu format per dos conductors, molt pròxims entre ells, separats per un
aïllant ( dielèctric ). Té com a funció emmagatzemar grans quantitats d'electricitat amb diferències
de potencial relativament petites.
2.2. Capacitat d'un condensador

Capacitat: és la propietat d'enmagatzemar tensió i és la relació entre la càrrega emmagatzemada al
condensador per unitat de voltatge. Llavors tenim que
Q
C= (2.1)
V
on:
Q, càrrega elèctrica (C)

V, diferència de potencial o tensió (volts, V)
C, és capacitat (C/V anomenada Faradi, F)
La capacitat depen dels elements amb que s'hagi construit, per tant una altra expressió de capacitat,
vàlida per condensadors plans, és
S
C=ε (2.2)
d
on:
ε constant del dielèctric

1 (F/m)
2
S, superfície de les plaques del condensador (m )
d, distància entre les plaques (m)
Recordau que la constant del dièlectric al buit és
1 C2
εo =
4 · π · 9 · 109 N · m2
i que la relació entre la constant dielèctrica del material, la constant dielèctrica del buit i la constant
dielèctrica relativa és
ε
εr =
εo
1 És la mateixa constant que vegerem al primer tema
24 Capítol 2. El condensador
Figura 2.1. Circuit de càrrega i descàrrega d'un condensador
2.3. Càrrega i descàrrega d'un condensador

Càrrega d'un condensador
La gura 2.1 mostra el circuit de càrrega/descàrrega d'un condensador. Aquest circuit consta de:
Una pila, que dóna energia al circuit

Una resistència que ajuda a fer les mesures
Un interruptor que està tancat i que a t=0 obrirem.
El condensador, dispositiu que estudiarem
Tenim les següents condicions:
El condensador inicialment no te cap càrrega, per tant Q=0

A t=0 obrim l'interruptor
El que feim és plantejar malles

V = VR + VC
la tensió total és la suma de totes les tensions i sabem que
2
dVC
ic = C · (2.3)
dt
per tant tenim que
V = iC · R + VC
2 No és evident però si partim de
dQ dVC
Q = CV ⇒ dQ = CdVc ⇒ =C
dt dt
2.4. Energia d'un condensador carregat 25
per tant
dVC
V = RC + VC
dt
aquesta equació té el nom d'equació diferencial i la seva solució és
VC = V (1 − e− /RC )
t
(2.4)
es deneix la constant τ = RC , l'equació 2.4 ens diu que el condensador es carrega a t = ∞, com a
aquest fet no es ajuda llavors es consiera que un condensador es carrega a t = 3τ
Desàrrega del condensador

Fent l'operació inversa tenim que el condensador es descarrega segons l'expressió
VC = V e− /τ
t
(2.5)
2.4. Energia d'un condensador carregat

Sabem que energia i treball són sinònims i que la potència elèctrica es deneix com
P =V ·I ⇒W =V ·I ·t
tambe sabem que el corrent en un condensador carregat és zero però no la seva càrrega elèctrica, per
tant
dW = V · I · dt = V · dq
recuperant l'equació 2.1 a la pàgina 23 tenim que C = Q/V ⇒ V = Q/C
1
dW = · q · dq
C
aquesta és una de les equacions que no sabem resoldre, altres ho fan per noltros
Q2
W = (2.6)
2C
també es pot expressar com
W = 1/2 · Q · V (2.7)
o també com
W = 1/2 · C · V 2 (2.8)
2.5. Associació de condensadors

Hi ha tres tipus d'associacions:
Sèrie
Paral·lela o derivació
Mixta
Associació sèrie
Resulta de connectar els condensadors un a continuació d'un altre: d'aquesta manera la càrrega dels
diferents condensadors és la mateixa. Per tant
X
Vi = VC1 + VC2 + ... = Q1/C1 + Q2/C2 + ... = Q[1/C1 + 1/C2 + ...] = Q · 1/Ci
i=1..n
així doncs X
1/C = 1/Ci (2.9)
i=1..n
Associació paral·lela
Els condensadors comparteixen terminals, d'aquesta manera la tensió als condensadors és la mateixa
però si algun condensador queda sense carregar llavors es carega. Així
Vi = V1 = V2 = ...
també sabem que

Q1 = C1 · V1 ; Q2 = C2 · V2 ; ...
la càrrega elèctrica total és
Qtotal = Q1 + Q2 + ... = C1 · V1 + C2 · V2 + ... = Vi · (C1 + C2 + ...)
per tant
X
Ctotal = C1 + C2 + ... = Ci (2.10)
i=1..n
Associació mixta
És aquella associació tal que no és ni serie ni paral·lela o és una combinació d'ambdues.
Exercicis
1. Amb l'ajuda d'un full de càlcul obteniu la forma de la càrrega i descàrrega d'un condensador
C2
2. Demostra que les unitats F/m coincideixen amb les de la constant dielèctrica del medi
N ·m2
2
3. Essent 628cm la superfície de cadascuna de les làmins d'un condensador pla, 5mm la distància
que les separa i εr = 5 la constant relativa del medi que se'ls interposa. Calcular:
a) La capacitat del condensador
b) La càrrega electrica que rep si es connecta a 50V
2
4. Un condensador pla està format per dues làmines paral·leles de 100cm de superfície amb una
separació d'1mm. Si es carreguen amb 1000V. Quina serà la càrrega total? Si una vegada carregat
introduim un material amb εr = 4 quina sera la nova diferència de potencial?
5. Un condensador de 100µF es carrega a 2500V. Quina quantitat de gel a 0ºC (fusió del gel a 80cal/g )
es pot fondre amb tota l'energia emmagatzemada pel condensador?
Exercicis 27
6. Tres condensadors de 2, 3 i 5µF es conecten en paral·lel i el conjunt es carrega a una tensió de

1000V. Es demana:
a) La capacitat equivalent i la càrrega emmagatzemada en l'associació
b) L'energia que poseeix l'associació
c) La càrrega a cada condensador
7. Tres condensadors de 20, 30 i 60µF s'associen en sèrie i el cojunt es carrega a 300V. Calcular:
a) La capacitat equivalent i la càrrega emmagatzemada en l'associació
b) L'energia que poseeix l'associació
c) El voltatge a cada condensador
d) La càrrega a cada condensador
8. Tres condensadors A, B i C de 20,40 i 60µF es connectes els dos primers en paral·lel i aquesta
associació en sèrie amb el condensador C. Als extrems de l'associació s'estableix una ddp de 200V.
Calcular:
a) La capacitat equivalent
b) La càrrega i l'energia total emmagatzemada
c) La càrrega i l'energia de cada condensador
9. Tens tres condensadors de 2, 4 i 6µF . Calcular la capacitat equivalent en els següents casos:
a) Els tres en sèrie
b) Els tres en paral·lel
c) Els dos primers en sèrie i el tercer en paral·lel amb el conjunt
d) El dos primers en paral·lel i el tercer en sèrie amb ells
10. Un condensador de 2µF es carrega a 100V i es connecta en paral·lel a un altre de 4µF carregat a
200V. Calcular:
a) La càrrega del condensador després de la unió
b) La tensió de cada condensador
c) L'energia total emmagatzemada
11. Un condensador de 100pF es carrega a 50V, depre´s se separa de la bateria i es connecta en
parl·lel amb un altre condensador inicialment descarregat, mesurant-se 20V de ddp entre les seves
aramdures. Quina és la capacitat d'aquest segon condensador?
12. Tres condensadors de 0'2, 0'3 i 0'5 µF estàn associats en paral·lel. En aquest conjunt s'unerix en
sèrie un altre grup de tres condensadors de 0'1, 0'5 i 0'7µF muntats en sèrie. Calcular:
a) La capacitat de tota l'associació
b) La càrrega total acumulada quan la tensió en els extres de l'associació sigui de 500V.
13. Un condensador pla format per plaques circulars de 20cm de radi adquireix una energia de 3·10−5 J
quan es connecta a 1000V de ddp. Es demana:
a) La separació de plaques si el dielèctric és l'aire
b) Si es desconnecta del generador, calcular la ddp entre les seves plaques quan se les separa una
distància dues vegades l'original
c) Quina serà la càrrega nal de les plaques si es realitza l'anterior separació amb el condensador
connectat al generador de 1000V?
14. Sigui un circuit com el de la gura 2.2 on CA = CB = CC = 1µF i CD = 2/3µF alimentat amb
1000V. Quina serà la càrrega emmagatzemada en cada condensador?
15. Quina és la capacitat equivalent de l'associació representada en la gura 2.3 ? Quina càrrega
emmagatzema i quina tensió suporta el condensador de 6µF ?
16. Siguin tres condensadors 4µF , 6µF i 3µF connectats el dos darrers en paral·lel i en sèrie amb el
primer. Es demana:
Figura 2.2. Circuit a analitzar
Figura 2.3. Circuit a analitzar
a) Capacitat total
b) Si el conjunt s'alimenta amb una ddp de 13V. Quina càrrega adquireix cadascun d'ells?
c) L'energia de l'associació
17. L'energia d'una associació en paral·lel de dos condensadors es de 9 · 10−4 J quan la ddp es de
5000V. Pel contrari si els dos condensadors s'associen en sèrie i s'aplica a les plaques la mateixa
ddp, l'energia de l'associació és de 2·10−9 J . Troba els valors de les capacitats dels dos condensadors.
18. En un condensador pla de capacitat C connectat a una ddp V. Digues:
a) Quan val la càrrega adquirida?
b) Si es redueix la distància entre plaques a la meitat. Augmentaria la capacitat? I la càrrega?
Part II
Conceptes i fenòmens electromagnètics

Capítol 3
Conceptes i fenòmens electromagnètics

3.1. Inducció magnètica
Des de l'antiguitat es coneix el fenòmen pel qual certsmaterials, com la magnetita, atreuen objectes
de ferro d'una mida reduïda.
Aquesta propietat s'anomena magnetisme i es justica per l'existència d'un camp magnètic entre
els seus pols, as quals anomenam nord i sud. Aquest camp magnètic es gràca amb línies d'inducció
magnètica que surten del pol sud al pol nord. La gura 3.1 mostra un exemple d'aquest camp magnètic
on es pot veure que aquestes línies de camp, a diferència del camp elèctric, són tancades.
Una major abundància de línies de camp posa en evidència un camp magnètic més potent. El camp
→
−
magnètic és un vector que es designa amb la lletra B i la seva unitat són els Tesla (T)
Per tant:
Les línies de camp són tancades, raó per la qual s'anomenen circuit magnètic
Parteixen, per conveni, del pol nord al pol sud
S'anomena ux magnètic al nombre de línies de camp que hi ha a una superfície
Inducció magnètica: nombre de línies de camp per unitat de superfície

Flux magnètic: És el nombre total de línies que travessen una superfície
La seva expressió general és
φ = B · S · cosα (3.1)
on:
Figura 3.1. Camp magnètic obtingudes amb llimadures de ferro

32 Capítol 3. Conceptes i fenòmens electromagnètics
φ, és el ux magnètic mesurat en weber (Wb)

B , és la inducció magnètica es mesura en Tesla (T), saber que 1T = 1W b/m2
α, és l'angle que forma la perpendicular de la superfície amb el vector B.
3.2. Camps magnètics creats per corrents elèctrics
Llei Biot-Savart
Aquesta llei relaciona el moviment de càrregues elèctriques i el magnetisme.
Llei Biot-Savart: Si una càrrega q es dirigeix frontalment cap a un punt O a una velocitat v, la
inducció que crea en un altre punt P que està a una distància r d'aquest és
µ
B= · q · v · sinϕ (3.2)
4 · π · r2
on:
B és la inducció magnètica o el camp magnètic al punt P ( Tesla )

µ és la pearmibilitat magnètica del medi. Quan estam al buit tenim µ0 = 4 · 10−7 · π W b · m−1 · A−1
r, és la distància de la càrrega al punt P (metres )
ϕ és l'angle format entre el vector de posició r i la direcció que segueix el desplaçament de la càrrega.
Camp magnètic creat per un corrent elèctric

Molt bé, ara hem vist els efectes d'una càrrega en moviment... però que passa si són moltes càrregues
les que es mouen per un conductor?
Aplicant la Llei Biot-Savart tenim s'arriba a la que el camp magnètic creat per un corrent és
µ·I
B= (3.3)
2·π·r
on r és la distància mínima del conductor al punt on volem calcular el camp magnètic
Camp magnètic creat per una espira circular

El camp magnètic creat per una espira circular és
µ·I
B= (3.4)
2·r
on r és el radi de l'espira.
3.3. Interacció entre corrents i camps magnètics 33
Camp magnètic creat per un solenoide

Un solenoide és una bobina, supossam que aquest solenoide té N voltes per tant
N ·I
B =µ· (3.5)
l
on:
N, és el nombre de voltes d'una bobina

l, és la longitud de la bobina
L'expressió 3.5 només és vàlida si lr sinó l'expressió seria
N ·I
B =µ· (3.6)
2·r
Intensitat del camp magnètic

→
−
La intensitat del camp magnètic indica quan intens és B d'una bobina, es deneix com
N ·I
H= (3.7)
l
on H és la intensitat del camp magnètic (Av/m). Per tant combinant les esxpressions 3.5 i 3.7 arribam
a
B = µH (3.8)
3.3. Interacció entre corrents i camps magnètics

La naturalesa electromagnètica és triple: per un costat tenim càrregues en moviment (corrent), per
altre costat tenim camp magnètics i a darrera instància tenim forces.
La inuència dels corrents i els camps magnètics l'hem vista al llarg de l'apartat 3.2, aquesta interac-
tuació és recíproca com veurem més envant i es la que ens permeteix generar energia però necessita
un tercer component: forces.
En aquest apartat veurem com els corrents en presència d'un camp magnètic es poden veure afectats
per una força o com amb un simple electroimà podem generar un camp magnètic que sigui capaç de
generar una força d'atracció.
Força magnètica sobre una càrrega en moviment

→
−
Suposem que a una regió de l'espai hi ha un camp magnètic B i per aquesta regió passa una càrrega
en moviment que du una velocitat →
−
v. El valor de la força té la següent expressió
→
− →
−
F = q · (→
−
v × B) (3.9)
aquesta força escrita en forma escalar és
F = q · v · B · sinα (3.10)
on:
Figura 3.2. La famosa regla de la ma esquerra
q, és la càrrega
v, és la velocitat de la càrrega
B, és el camp magnètic
α és l'angle entre els vectors v i B
El sentit i la direcció dels vectors ve marcat per la regla de la mà esquerra , gura 3.2:
1
El polze indica la força magnètica

L'index el camp magnètic
El cor és el moviment de la càrrega
Veurem que passa amb la força segons la trajectòria de la càrrega, veure gura 3.3 a la pàgina següent:
Si la càrrega entra paral·lelament al camp magnètic llavors α=0 per tant sinα = 0, la càrrega no
es veura afectada.
Si la carrega entra amb un angle de π/2, 3π/2, ... llavors sinα = 1, −1, ... és veurà afectada i patirà
un força ascendent o descendent que provocarà una trajectòria circular.
F =q·v·B
Si la càrrega entra amb un altre angle llavors donarà voltes en espiral. El radi de la curvatura serà
igual a
m·v
r= (3.11)
q·B
Força sobre un conductor rectilini

Sabem que la velocitat és espai per unitat de temps, en aquest cas la veloctitat que du una càrrega és
la longitud que reccor aquesta càrrega cada segon, per tant
l
v= (3.12)
t
1 Emprau-la amb modeació, pot provocar lesions al canell!
3.3. Interacció entre corrents i camps magnètics 35
Figura 3.3. Trajectòria d'una càrrega positiva, el camp magnètic ens apunta
si recuperam l'expressió 3.10 a la pàgina 33 amb l'anterior expressió podrem dir que
l
F =q· · B · sinα
t
si reagrupam els termes llavors
F = I · l · B · sinα (3.13)
Interacció entre dos conductors rectilinis

En el cas que tenguem dos conductors rectilinis paral·lels, el camp magnètic d'un conductor afectarà
l'altre i vice versa. Llavors tenim que el conductor 1 genera un camp B1 i el conductor 2 genera un
camp magnètic B2 .
Per tant:
La força que afectarà al conductor 1 serà igual a
F1 = I1 · l1 · B2 sinα
com els conductors són paral·lels llavors
F1 = I1 · l1 · B2
La força que afectarà al conductor 2 serà igual a
F2 = I2 · l2 · B1
De tal manera que si tenen el mateix sentit és repel·liràn i si tenen sentit contrari s'atrauran. De totes
maneres la força en tot dos conductors, si tenen la mateixa longitud l, serà, en mòdul, la mateixa i
igual a (sabent que el camp magnètic creat per un conductor és la que ens diu l'expressió 3.3 a la
pàgina 32)
µ·l
F = I1 · I2 ·
2·π·d
on d, és la distància entre conductors.
Figura 3.4. Espira dins un camp magnètic. Un motor/generador bàsic
Forces i moment sobre una espira rectangular

Aquest càlculs es fan sobre una espira rectangular, plana de costats a i b. Aquesta espira està sotmessa
→
−
a un camp magnètic B que és uniforme i perpendicular a la posició de l'espira. Dins l'espira circula
un corrent I constant. Veure gura 3.4
En l'espira apareixen 4 forces que les podriem agrupar en dos grups:
1. Dues forces de sentit contrari que no fan moure l'espira provocades pel pas de corrent pels conduc-
tors ortogonals a l'eix.
2. Dues forces que formen un parell de forces provocodes pels conductors que són paral·lels a l'eix de
gir. Si aquest conductors tenen una longitud b llavors el mòdul de la força serà
Fb = I · b · B · sinα (3.14)
i tenen sentit contrari. El parell de forces es deneix com τ = longitud del brac × f orca, la longitud
del braç és la longitud del conductor ortogonal a l'eix de gir a llavors
τ = a · b · I · B · sinα
si a·b és la superfície de l'espira tenim
τ = S · I · B · sinα (3.15)
al producte S·I es li anomena el moment magnètic d'una espira
m=I ·S (3.16)
per tant l'expressió 3.15 es pot escriure com
τ = m · B · sinα (3.17)
Aquests resultats es poden extrapolar si tenim més d'una espira, en el cas de tenir N-espires
τN −espires = N · τ (3.18)
3.4. El circuit magnètic 37
3.4. El circuit magnètic
Els materials i el camp magnètic

Respecte a un camp magnètic els materials es poden classicar de tres maneres:
1. Els materials diamagnètics, aquests materials diculten el pas de les línies de camp magnètic.
Aquesta propietat és pròpia del coure, el sodi, l'hidrògen,...
2. Els materials paramagnètics, aquests materials tendeixen a concentrar línies de camp magnètic i
tenen un comportament similar a l'aire. Quan cessa el camp magnètic no hi queda magnetisme.
3. Els materials ferromagnètics, aquests concentren línies de camp magnètic i quan el camp magnètic
desapareix hi queda magnetisme.
Força magnetomotriu
La gura 3.5 mostra com la bobina genera un camp magnètic en passar un corrent elèctric. Es deneix
com força magnetomotriu (FMM) a
FMM = N · I (3.19)
Figura 3.5. Generació d'un camp magnètic
Aquesta FMM s'expressa en SI en amperes-volta (A-v).
Reluctància
Un concepte similar a la de la resistència elèctrica traslladat al camp magnètic és la reluctància.
Reluctància: És la major o menor dicultat que ofereix un circuit magnètic per establir línies de
força.
El camp magnètic creat per una bobina és, recuperant l'expressió 3.5 a la pàgina 33
N ·I
B=µ
l
que es pot reescriure com
FMM
B=µ
l
i per altra banda sabem que el ux magnètic és φ=B·S per tant
FMM
φ=µ·S·
l
s'anomena reluctància a
l
<= (3.20)
µ·S
Per tant l'expressió del ux magnètic queda
φ = F M M/< (3.21)
aquesta expressió rep el nom de Llei de Hopkins o Llei d'Ohm per circuits magnètics.
Respecte la reluctància podem classicar els circuits magnètics en homogènis o heterogenis:
Circuits magnètics homogènis : tot el circuit està format pel mateix material
Circuits magnètics heterogenis : no són homogenis.
Els circuits poden tenir reluctàncies en sèrie o en paral·lel, veure gura 3.6
(a) Paral·lel (b) Sèrie
Figura 3.6. Circuits magnètic sèrie i paral·lel
Tal i com passava amb les resistències elèctriques tenim:

P
Sèrie <total = i=1..n P <i
Paral·lel 1/<total = i=1..n /<i
1
3.5. Inducció electromagnètica 39
3.5. Inducció electromagnètica

En aquesta secció respondrem a la pregunta: És possible generar un corrent amb el concurs d'un camp
elèctric i una força?
2
Llei de Faraday
La llei de Faraday ens diu
dφ
ε=− (3.22)
dt
que la força electromotriu (ε) és igual a menys a la variació de uxe magnètic respecte del temps.
D'aqui podem treure les següents conclusions:
1. La fem induida és més grossa quan més ràpid varia el uxe magnètic.
2. Encara que hi hagi magnetisme, si aquest no varia, no genera corrent elèctric. La derivada d'una
constant és zero!
3. La fem induida s'oposa a la causa que la provoca
→
− →
− →−
4. Les direccions de v , B, I són les mostrades a la 3.7
(a) Paral·lel
Figura 3.7. Per a la generació de camps elèctrics s'empra la regla de la ma dreta!
Fem induida en un conductor rectilini

Recuperam l'expressió 1.12 a la pàgina 18 i la reforman escrivint-la
dW
ε= (3.23)
dq
i la gura 3.8 a la pàgina següent mostra la situació del nostre conductor.
2 Sí!!
Figura 3.8. Fem induïda a un conductor elèctric
Sabem que la força sobre el conductor és F = I · B · l · sinα com el conductor fa 90o respecte el camp
magnètic tenim
F =I ·B·l
i sabem que
ds
v= ⇒ ds = v · dt
dt
i també que
dq
dW = F · ds = I · B · l · v · dt = B · l · v · · dt = B · l · v · dq
dt
per tant si ε = dW/dq llavors
ε=B·l·v (3.24)
Fem induïda per un espira traslladant-se

La gura 3.9 a la pàgina següent mostra el moviment de l'espira. La variació de superfície exposada
al camp magnètic és
dS = l · da
i el seu ux magnètic és
dφ
φ=B·S ⇒ = −B · dS = −B · l · da
dt
per tant, emprant Faraday tenim que
dφ da
ε=− =B·l· =B·l·v (3.25)
dt dt
3.5. Inducció electromagnètica 41
Figura 3.9. Fem induïda per una espira en moviment de traslació
Fem induïda per un espira rotant

L'espira gira sobre un eix, mirar la gura 3.4 a la pàgina 36. Sabem que el ux magnètic és
φ = B · S · cos · ϕ
la nostra espira gira amb una velocitat angular
ϕ
ω= ⇒ϕ=ω·t
t
per tant
φ = B · S · cos(ω · t)
tornam a aplicar Faraday ε = − dφ

dt i així ho feim
ε = B · S · ω · sin(ω · t) (3.26)
Si tenim N-espires llavors
ε = N · B · S · ω · sin(ω · t) (3.27)
si es deneix
εmax = N · B · S · ω
llavors
ε = εmax · sin(ω · t) (3.28)

3.6. L'autoinducció
Anteriorment hem vist com un corrent elèctric que recorr una bobina crea un camp magnètic (i un
ux) al seu interior. També hem vist que si el ux magnètic és variable respecte el temps es crea un
camp elèctric (una fem).
Si el corrent elèctric que provoca l'aparició del camp magnètic és variable es crearpa en els borns de
la bobina una força contraelectromotriu (fcem) que s'oposarà al valor de dita variació
dφ
ε=−
dt
Per altra banda aquesta variació de ux és proporcional a la velocitat de variació de la intensitat, de
manera que
dφ dI
=L·
dt dt
on L és el coecient d'autoinducció, per tant combinant ambdes expressions tenim
di
ε = −L · (3.29)
dt
Fem autoïnduida és directament proporcional i de sentit contrari a la veloctiat de variació de la
intensitat que la recorre
La constant L rep el nom de coecient d'autoinducció de la bobina i el seu valor depén de la seva forma
constructiva. Aquest coecient té unitats de Henry (H).
Henry: un henry és l'autoinducció d'un circuit en què un corrent la intensitat del qual varia 1 ampere
per segon i produeix per autoinducció una força electromotriu d'1V.
El coecient d'autoinducció d'un solenoide de N-espires, amb cada espira amb secció S i longitud l té
un coecient d'autoinducció
3 de
N2 · S
L=µ· (3.30)
l
Energia enmagatzemada en una autoinducció

Si recordam l'expressió de l'energia enmagatzemada per un condensador era
Q2
W =
2C
3 Sabem que
dφ dI
ε = −N · = −L ·
dt dt
per tant N · φ = L · I llavors L = N · φ/I i si sabem que el ux magnètic d'una bobina és φ = B · S i B = µ · Nl·I tendrem
N ·I N2 · S
L=N ·S·µ =µ·
I ·l l
Exercicis 43
a una autoinducció succeix el mateix tenim que l'energia emmagatzemada és
L · I2
W = (3.31)
2
això es demostra pensant que
diL
P = vL · i L = L · · iL
dt
sabem que
t
i2
Z
diL
W =P ·t⇒W = L· · iL · dt = L · L
0 dt 2
Exercicis
1. Una bobina de 39 espires, de 00 5mm2 i radi 2 cm està travessada per un corrent de 3A. Troba el
camp magnètic en el centre
2. Un solenoide de l=80cm i d'1'5cm de diàmetre està format per 80 espires conductores. Si el recorre
un corrent d'1A, troba la inducció magnètica al seu interior.
3. Troba el valor de la fem induïda al conductor de la gura 3.10 sabent que B=1'2T, l=10cm i
v=5m/s
Figura 3.10. Quina fem indueix el camp magnètic?
4. Troba la fem autoinduïda en una bobina de L=20mH si la intensitat que la travessa varia 10A/s
5. Troba el coecient d'autoinducció d'un solenoide de 200 espires, 60cm de longitud i un radi de 3cm
6. Un solenoide té 20cm de longitud, 200 espires i un corrent de 2A. Troba el seu camp magnètic al
seu interior si el nucli té una permeabilitat µ = 8 · 10−5 T · m/A
7. Troba el ux magnètic que travessa una espira circular de 25cm de radi, el pla del qual forma 35o
amb el camp magnètic de 160mT
8. Una càrrega q de 10C avança perpendicularment cap a un pla a una v=10m/s en el buit. Quan la
distància de la càrrega al pla és de ¯ = 40cm, troba la inducció en un punt P situat a OP
qO ¯ = 66cm
9. Troba el corrent elèctric que haurà de circular per una espira de 30cm de diàmetre, per tal que al
seu centre és produeixi un camp magnètic de 1/15T . La prova té lloc a l'aire (µo = 120 57 · 10−7 TA·m )
10. Troba la distància a la qual es troba un punt P exterior a un conductor rectilini, si en circular-hi
un corrent de 4A es crea un camp magnètic de 20 2 · 10−2 T
2
11. Quantes espires ha de tenir una bobina de 15cm de diàmetre i 0'5mm de secció per a crear al seu
centre un camp de 10mT quan es travessat per un corrent de 3A?
12. Troba la inducció produïda en un punt interior d'un solenoide sense nucli, si té 120 espires, 40 cm
de longitud i el travessa un corrent de 7A.
13. Un solenoide de 40cm de longitud, recorregut per una intensitat de 3A, crea al seu interior una
inducció d'1mT. Quantes voltes de bobina cal treure-li per tal de reduir en un 25% aquesta inducció?
14. Troba la força que s'exerceix sobre un conductor rectilini de 32cm de longitud, col·locat perpen-
dicularment a un camp magnètic de 1'2T, quan el travessa un corrent de 3'3A
15. Sobre un conductor rectilini de 80cm de longitud, travessat per una intensitat d'1'5A, s'exerceix
una força de 0'1N quan es troba col·locat en un camp magnètic de 120mT. Troba la forá exercida
sobre dit conductor quan es redueix a la meitat l'angle que forma amb el camp
16. Quina fem apareix en els extrems d'un conductor rectilini de 45cm de longitud que es mou a 6m/s
en direcció perpendicular a un camp magnètic de 26mT?
17. En un solenoide sense nucli apareix una tensió de 0'2V en llurs extrems, mentre que la intensitat
canvia uniformement de 0'2 a 1'1A en 9 segons. Troba'n la longitud, si saps que té 1200 espires i
el radi de cada espira és de 70cm
18. Dos solenoides sense nucli tenen una longitud idèntica i un coecient d'autoinducció idèntics. El
radi d'un d'ells és d'11mm i l'altre és la meitat. Troba la relació entre el nombre d'espires dels
solenoides.
19. Troba la inducció magnètica dins el nucli d'un solenoide de 140 espires, l=16cm, I=1'6A i µ =
6 · 10−6 TA·m
20. Un solenoide amb nucli té 340 espires i 14cm de longitud. Produeix una inducció de valor de
0'0077T quan el recorr una intensitat de 1'2A. Determina si el material és diamagnètic, ferromag-
nètic o paramagnètic.(Pista heu de calcular µ i comparar-lo amb µo )
21. Un protó es mou amb una energia cinètica d'1MeV i es mou perpendicularment a un camp magnètic
d'1'5T. Calculau:
a) Força que actua damunt el protó
b) Radi de la trajectòria circular que describeix
mproto = 10 67 · 10−27 Kg i la seva càrrega q = 10 6 · 10−19 C
22. Un camp de 80µT amb quina força actuarà damunt un conductor de 20cm de longitud, situad
perpendicularment a la direcció del camp, pel que circula un corrent de 10A? I si el conductor
forma 30o amb la direcció del camp?
23. Trobar la força (modul i sentit) que actua sobre un conductor rectilini de 10cm de longitud, perl
qual circula un corrent de 15A d'est a oest i que es troba en una regió en el que la inducció del
camp magnètic terrestre té un valor de 25µT
24. Una bobina circular plana, de 20 espires, té un radi de 10cm. Quina intensitat de corrent ha de
circular-hi per a que el camp magnètic al centre valgui 2 · 10−4 T ?
25. L'electró existent en l'escorça de l'àtom d'hidrògen descriu al seu voltant una òrbita de 50 3·10−11 m
0 6m
amb una velocitat de 2 2 · 10 /s. Calculau el camp magnètic al centre de l'òrbita
26. Calcular la inducció magnètica a l'interior d'un solenoide de 0'16m de longitud format per 640
espires, amb una resistència elèctrica de 6Ω quan se li aplica una ddp de 120V.
27. Per dos conductors paral·lels rectilínis, de 8m de longitud, situats a 2cm de distància passen
corrents en el mateix sentitde 2A. Amb quina força s'atrauen mutuament?
28. Dos conductors rectilinis i paral·lels transporten corrents de 2 i 6A respectivament. Si estan
separats 4cm. Indica quina força per unitat de longitud actua sobre ells si:
a) Els corrents són del mateix sentit
Exercicis 45
b) Els corrents tenen sentit contrari

29. Un anell de Rowland amb nucli de ferro (µr = 2500) té una secció transversal de 5cm2 i una
circunferència mèdia de 50cm de longitud. L'anell compta amb N = 500 per les quals hi circular
un corrent de 0'1A:
a) Quina és la FMM de l'anell?
b) Quina és la seva intensitat magnètica
c) Quina és la < de l'anell?
d) Quin és el ux total de l'anell?
30. Un anell de Rowland amb nucli de ferro (µr = 2500) té una secció transversal de 5cm2 i 40 cm de
diàmetre. El seu enrotllament compta d'una bobina de 10cm per centímetre. Calculau:
a) Quina és la < de l'anell?
b) FMM que produeix un corrent de 0'2A
c) Quin és el ux total de l'anell?
31. Un nucli de ferro (µr = 600) de forma toroidal de 50cm de diàmetre i 5cm2 de secció du bobinades
500 espires. Quin corrent ha de circular per les espires per a que el ux sigui de 5 · 10−5 W b, sabent
que el nucli poseeix un entreferro d'1mm de longitud?
32. Una espira de forma quadrada de 400cm2 de secció i N=20 es troba situat en direcció normal a
un camp magnètic de 0'12T i gira ns situar-se paral·lelament al camp, en 0,25s. Quin és el valor
de la fem induida?
33. Una bobina de 200 espires i radi 0'10m es col·loca perpendicularment a un camp magnètic uniforme
de 0'2T. Trobar la fem induïda en la bobina si:
a) Es duplica el camp magnètic
b) El camp s'anula
c) S'inverteix el sentit del camp
d) Es gira 90o la bobina a l'eix paral·lel del camp
e) Es gira 900 la bobina a l'eix perpendicular del camp
Solució:
El problema 33, d'alguna manera, és el resum de la teoria que hem estudiat de generació de corrents
elèctrics (fem induida). La teoria ens explica que podem generar corrent elèctric quan comptam
amb un camp magnètic sempre que es compleixi la següent expressió:
dφ
ε=−
dt
això vol dir que es genera una tensió (fem induida) quan en el nostres conductors o espira hi ha
una variació del uxe magnètic. Aquesta variació pot ser deguda a:
a) Tenim un camp magnètic constant però varia la posició del conductor: bé per què rota, bé per
què es mou, ...
b) El nostre conductor no es mou emperò varia el camp magnètic
c) O la combinació dels dos anteriors punts
Per tant el problema 33 es resol de la següent manera:
→
−
L'apartat a) ens diu que el camp magnètic es duplica. Això vol dir que en dos segons B passa
de valer 0'2T a valer 0'4T. Primer calculam el ux magnètic:
φinicial = B · S = 00 2 · (00 10)2 · π = 2πmW b
i
φf inal = B · S = 00 4 · (00 10)2 · π = 4πmW b
per tant si calculam la variació del ux magnètic
dφ ∆φ 4π · 10−3 − 2π · 10−3
= = = π · 10−3 W b/s
dt ∆t 2
per tant tenim que la tensió induïda serà
∆φ
ε = −N · = −200 · π · 10−3 V = −00 2πV ' −00 63V
∆t
L'apartat b) es calcula de forma anàloga... per tant faré més via . Si el camp s'anul·la, la
variació de ux magnètic és
∆φ 0 − 2π · 10−3
= = −π · 10−3 W b/s
∆t 2
per tant
dφ ∆φ
ε = −N · = −N · = −200 · (−π · 10−3 ) = 00 2πV ' 00 63V
dt ∆t
L'apartat c) també es fa igual que el a) i el b), així doncs
∆φ −2π · 10−3 − 2π · 10−3

= = −2π · 10−3 W b/s
∆t 2
per tant
dφ ∆φ
ε = −N · = −N · = −200 · (−2π · 10−3 ) = 00 4πV ' 10 26V
dt ∆t
L'apartat d) canvia l'escenari, el camp magnètic es constant però variam la posició de les
espires. Si giram respecte a l'eix paral·lel al camp magnètic no tenim cap variació per que el
ux magnètic no varia... Ja que només donam voltes a l'espira de tal manera que sempre està
la mateixa superfície enfrontada al camp magnètic. Per tant
ε=0
L'apartat e) es resol emprant l'equació
π π
π
ε = N ·B ·S ·ω·sin(ω·t) = 200·00 2·(00 1)2 ·π· 2
·sin( 2 ·t) = 00 4·π· ·sin(πt/4) = 00 1·π 2 ·sin(πt/4)
2 2 4
per tant la tensió màxima que s'aconsegueix és
ε = 00 1 · π 2 V ' 1V
34. Quina energia poseeix una bobina de L=0'4H per la qual hi circula un corrent de 3A?
Part III
Circuits elèctrics
Capítol 4
Circuits elèctrics en corrent continu
4.1. Associació de resistències

A les ja conegudes associacions en sèrie i en paral·lel podem afegir les associacions en estrella i en
triangle. La gura 4.1 mostra la conguració en triangle i en estrella
(a) Resistencies en estrella (b) Resistencies en triangle
Figura 4.1. Conguració estrella i triangle
Pas de triangle a estrella

Si anomenam
R = R12 + R23 + R31
llavors les resistències estrella són
R12 ·R31
R1 = R
R23 ·R12
R2 = R
(4.1)
R31 ·R23
R3 = R
Per il·lustrar-ho farem l'exercici 1 a la pàgina 51
Pas d'estrella a triangle

Es deneix
Rp = R1 · R2 + R2 · R3 + R3 · R1
50 Capítol 4. Circuits elèctrics en corrent continu
resulten
R12 = Rp/R3
R23 = Rp/R1 (4.2)
R31 = Rp/R2
4.2. Lleis de Kircho

Nus: punt en el qual concorren tres o més conductors
Branca: conjunt d'elements compressos entre dos nusos
Malla: conjunt de branques d'un circuit que formen un cami tancat i que no es pot dividir-se en altres
ni passar per la mateixa branca dues vegades
Primera llei de Kircho (Llei dels corrents): La suma algebràica dels corrents que con-
corren en un nus és igual a zero
Segona llei de Kircho (Llei de les tensions): En una malla, la suma algebraica de les tensions
dels generadors és igual a la suma algebraica de les tensions dels elements passius.
Per il·lustrar les lleis de Kircho empraré l'exercici 5 a la pàgina 52.
4.3. Teorema de superposició

La intensitat en qualsevol branca és igual a la suma algebraica de les produides per cada generador
considerat individualment, quan la resta de generadors es reemplacen per les seves resistències internes.
Per il·lustrar el teorema de superposició empraré l'exercici 5 a la pàgina 52.
4.4. Teorema de Thevenin i Norton

Teorema de Thevenin: una xarxa amb dos terminals als quals està connectada una càrrega es pot
substituir per un generador electromotriu Vth i una resistència interna Rth essent:
Vth la ddp entre els terminals de la resistènica de càrrega, quan aquesta es suprimeix
Rth la resistència equivalent en aquests terminals quan s'anulen totes les forces electromotrius de
la xarxa.
Teorema de Norton: una xarxa amb dos terminals als quals està connectada una càrrega es pot
substituir per una font d'intensitat IN en paral·lel amb una resistència interna RN essent:
IN el corrent que circula quan es curtcircuita els terminals de la resistènica de càrrega

RN la resistència equivalent en aquests terminals quan s'anulen totes les forces electromotrius de
la xarxa.
Faré els càlculs de Thevenin i Norton amb l'exercici 5 a la pàgina 52.

Exercicis 51
Exercicis
1. Treure la resistència equivalent del circuit de la gura 4.2
(a) Enunciat (b) Segona passa
Figura 4.2. Quina és la resistència equivalent
Per resoldre-lo hem de tenir en compte que les resistències 2, 3 i 4 formen un triangle. Per tant les
hem de convertir a estrella, com en la gura. Per tant tenim que R = 2 + 2 + 2 = 6Ω i també
R1 = 4/6 = 2/3Ω
R2 = 4/6 = 2/3Ω
R3 = 4/6 = 2/3Ω
Les agrupacions que podem fer són:

Podem agrupar R2 amb R1 en sèrie 8/3Ω
Podem agrupar R4 i R5 en sèrie 8/3Ω
Podem agrupar R3 amb R6 en sèrie 8/3Ω
Finalment les dues darreres resistències en paral·lel ⇒ 4/3Ω en sèrie amb la darrera de 8/3Ω. La
resistència equivalent és de 4Ω
2. Calculau el corrent que travessa R2 de la gura 4.3 a la pàgina següent(a)
(a) Troba el corrent a R2 (b) Troba la potència a R2
Figura 4.3. Circuits amb conversions
3. Troba la potència dissipada per la resistència de 10Ω de la gura 4.3(b)

4. Entre els nussos A i B de la xarxa de la gura 4.4, s'acoblen 12 resistències iguals de 2Ω formant
un cub. Quina és la resistència equivalent del circuit?
Figura 4.4. Troba la resistència equivalent
Figura 4.5. Calcular el següent circuit
5. Al circuit de la gura 4.5, calcular:

a) El corrent a cada branca
b) La tensió a la resistència de 2Ω
c) La potència disipada a la resistència de 5Ω
Exercicis 53
6. Al circuit de la gura 4.6, calcular:

a) El corrent a cada branca
b) La tensió a la resistència de 8Ω
c) El cost del manteniment del circuit durant un any si el kWh va a 12 cèntims d'euro
7. Amb sis conductors iguals amb R = 2Ω es construeix un teaedre, connectant dos dels seus vèrtex a
una font de tensió de 1'5V. La resistència de les connexions i de la font són despreciables. Calcular
la intensitat total que passa pel circuit i la que travessa cadascuna de les seves resistències.
8. Al circuit de la gura 4.7, si R = 20Ω i R1 = 30Ω calcular:

a) Calcular la resistència equivalent entre els terminals A i B.
b) Si s'aplica una tensió de 300V entre els terminals A i B, determinar la potència consumida per
la resistència R1
c) Si s'aplica una tensió de 500V entre els terminals A i C, determinar la potència consumida per
la resistència R1
9. Al circuit de la gura 4.8 quines són les intensitats que recorren cada branca?
10. Al circuit de la gura 4.9, calculau el corrent de curtcircuit I
11. Al circuit de la gura 4.10, determinar la tensió entre els punts A i B i fer l'equivalent Thevenin i
Norton.
12. Al circuit de la gura 4.11 indica quina corrent travessa els punts A i B
Exercicis 55
a) Aplicant superposició
b) Fent l'equivalent Thevenin entre A i B
c) Fent l'equivelent Norton entre A i B
13. L'equivalent Thevenin d'un circuit és Vth = 24V i Rth = 2Ω. Trobar el seu equivalent Norton.
14. Dues piles amb forces electromotrius i resistències internes de ε1 = 21V, R1 = 2Ω ε2 = 23V, R1 =
2Ω es connecten en paral·lel. Si a aquest conjunt connectam un resistència R = 5Ωen sèrie. Calcular
la intensitat que travessa la resistència de 5Ω.
15. Al circuit de la gura 4.12

a) Troba les intensitats del circuit
b) Fent l'equivalent Thevenin a la resistència de 3Ω



Exercicis 57
19. Al circuit de la gura 4.16 calcula el percentatge de potència consumida per la resistència de 10Ω
20. Al circuit de la gura 4.17 calcula:

a) El corrent total quan S està obert
b) El corrent total quan S està tancat
c) La potència total consumida quan S està obert
d) La potència total consumida quan S està tancat
Figura 4.18. Calcular l'equivalent Thevenin

a) L'equivalent Thevenin a la resistència de 4Ω
b) La potència total del circuit
22. Al circuit de la gura 4.19 calcula R per a que la potència dissipada sigui igual a 1kW
(a) Pont no equilibrat (b) Pont equilibrat
Figura 4.20. Ponts de resistències

a) El corrent i la tensió a la resistència central de 5Ω
b) La tensió entre els punts A i B
Figura 4.21. Calcular el circuit
24. Troba el corrent de la gura 4.21 abans i després de tancar S

Exercicis 59
25. Determina tots els corrents de les branques del circuit de la gura 4.22 a la pàgina anterior
26. Troba la potència que absorbeix el circuit de la gura 4.23

27. Donat el circuit de la gura 4.23 calcular la tensió de sortida del circuit si substutim la resistència
d'1Ωper una altra resistència de
a) 10Ω
b) 2Ω
c) 5Ω
Capítol 5
Nombres complexos
Aquest tema serveix d'introducció al següent. Farem un repàs als nombres complexos, eina impre-
scindible per a analitzar els circuits elèctrics en corrent altern.
5.1. Representació
Dues maneres de representar-los:
1. Algebraicament
2. En forma polar
De fet un nombre complex es pot pensar com si fos un vector amb dues components (veure gura 5.1
a la pàgina següent)
Representació algebraica
Té la forma
Z = a + bj
on a és la part real i b la part imaginària
Representació polar
Es representa amb dues parts: el mòdul i l'argument (o angle)
Z = |Z|ϕZ
on:
√
|Z| és el mòdul i es calcula com |Z| = a2 + b2
ϕZ és l'angle i es calcula com ϕZ = arctg(b/a)
Per passar de forma polar a forma algebraica es fa:
a = |Z| · cosϕZ
b = a = |Z| · sinϕZ
62 Capítol 5. Nombres complexos
Figura 5.1. Representació gràca d'un nombre complex
5.2. Operacions
Les diferents operacions:
1. Suma/resta:
(a + bj) ± (c + dj) = (a ± c) + j · (b ± d)
si es vol el resultat en forma polar llavors
p (b ± d)
|Z| = (a ± c)2 + (b ± d)2 ; ϕZ = arctg
(a ± c)
2. Multiplicació:
a) En forma algebraica:
(a + bj) · (c + dj) = (a · c − b · d) + j · (a · d + b · c)
b) En forma polar donats dos nombres |Z|ϕZ i |Y |ϕY :
(|Z| · |Y |)ϕZ +ϕY
se multipliquen mòduls i se sumen exponents

3. Divisió:
a) En forma algebraica: s'usen els conjugats
(a + bj) (a + bj) · (c − dj) (a · c + b · d) + j · (b · c − a · d)
= =
(c + dj) (c + dj) · (c − dj) c2 + d2
b) En forma polar:
Z
= (|Z|/|Y |)ϕZ −ϕY
Y
es divideixen els mòduls i se resten els arguments
Exercicis 63
Exercicis
1. Passau a forma polar:
a) 4+4j
b) 34-78j
c) 2-5j
d) -6j
e) 45
f) 123+65j
g) -5+6j
2. Passau a forma algebraica
a) 65−5o
b) 45−3
c) 32π
d) 13−32o
e) 00 776o
f) 90900
g) 760o
3. Dividiu el noms del primer exercici entre si
4. Multiplicau el noms del segon exercici entre si
Capítol 6
Circuits elèctrics en corrent altern

6.1. Paràmetres bàsics
En aquesta secció xerrarem de corrent altern, el corrent altern
1 s'escriu com
vi = Vi,max · sin(ωt + ϕ) (6.1)
Analitzam l'expressió 6.1:
vi , és la tensió instantània. Es mesura en volts (V)

Vi,max és la tensió màxima. També és mesura en volts (V)
ω és la freqüència angular. Es mesura en radians per segon (rad/s). Es deneix com:
ω =2·π·f (6.2)
f, és la freqüència. Es mesura en Hz (hertz) i és l'invers del periode
f = 1/T
T, és el periode. Es mesura en segons

ϕ és el desfassament i es mesura en radians. Dues ones sinusoïdals estan desfassades quan els seus
màxims i mínims no coincideixen en el temps.
Valor ecaç: equival al valor d'un corrent continu en passar per una resistència. Sabem que la
2
potència dissipada per una resistència és P = V /R, per calcular la potència en corrent altern feim
servir la següent expressió
T
vi2
Z
Pca = 1/T · dt
0 R
si desenvolupam la fòrmula tenim que
2 2
Vi,max V2 Vef icac
Pca = = Pcc = cc =
2·R R R
per tant
Vi,max
Vef icac = √ (6.3)
2
1 El corrent altern es descriu amb ones sinusoidals però hi ha certes circumstàncies en que les ones electriques no
són completament sinusoidals: inversors xerecs, fenòmens d'ona embrutades, ... Que canvien sensiblement els càlculs
que farem en aquesta secció.
Si voleu tenir més informació demanau-lo.
66 Capítol 6. Circuits elèctrics en corrent altern
aquesta expressió és vàlida pel corrent i per la tensió. Llavors
Ii,max
Ief icac = √ (6.4)
2
les expressions 6.3 a la pàgina anterior i 6.4 només són vàlides a en ones sinusoidals.
Valor mig: És la mitjana algebraica de tots els valors que pot adquirir una ona en un cicle, per
calcular-la Z T
1
Vmig = · vi (t) · dt (6.5)
T 0
en el cas de l'ona de l'expressió 6.1 a la pàgina anterior el valor mig és zero.
Exemple: De la tensió sinusoïdal vi (t) = 80 · sin(100 · t) trobar:

Freqüència i periode
Amplitud
Valor mig
Valor ecaç
Desfassament
Representació de les ones sinusoidals

Representació algebraica:
1. Podem emprar l'expressió matemàtica semblant a l'expressió 6.1 a la pàgina anterior
v = V · sin(ωt + ϕ)
o bé
2. El valor ecaç i l'angle
v = Vef , ϕ
√
Exemple: Representar el senyal v = 50 2 · sin(100t + π/4) en forma de valor ecaç i angle
Representació gràca:
1. Podem representar el senyal sinusoïdal, veure gura 6.1 a la pàgina següent

2. Podem representar el seu diagrama i fase.
Exemple: Una determinada magnitud ve representada per una ona sinusoïdal amb una amplitud de
250 i una freqüència de 100Hz, a aquesta ona se li afegeix una altra que comença 1ms després de
comptar el temps, troba la fase de la segona ona.
La primera magnitud té una fase de 0 rad. La segona fase la calcularem:
Calculant ω, sabem que ω = 2 · π · f = 200πrad/s
També sabem que
sin(ωt + ϕ) = 0 ⇒ ωt + ϕ = 0 ⇒ 200π(10−3 ) = −ϕ ⇒ ϕ = −00 2πrad

que en graus és
180o
00 2πrad · ≈ 36o
πrad
per tant el desfassament és de −36o . Aquest senyal es diu que està en retard.
6.2. Circuits en sèrie 67
Figura 6.1. Representació sinusoïdal
6.2. Circuits en sèrie

En aquesta subsecció veurem circuits en sèrie amb les següents conguracions:
1. Circuit amb una resistència

2. Circuit amb un condensador
3. Circuit amb una bobina
4. Circuit R-C
5. Circuit R-L
6. Circuit L-C
7. Circuit R-L-C
Circuit amb una resistència

Quan connectam una resistència a una font de corrent altern amb l'expressió
v = Vmax · sin(ωt) (6.6)
podem escriure el seu corrent com

v
i=
R
per tant l'expressió del corrent instantani és
Vmax
i= · sin(ωt) (6.7)
R
o sia el corrent no introdueix cap desfassament, veure gura 6.2 a la pàgina següent.
Per tant podem dir que:
Un element resistiu no introdueix cap desfassament ϕ = 0 rad. Aquesta situació rep el nom de
tensió i corrent en fase.
Figura 6.2. Tensió i corrent en un circuit resistiu sèrie
El corrent ecaç és
Vef Vmax
Ief = = √
R R 2
La potència és
p=i·v
si usam les expressions 6.6 a la pàgina anterior i 6.7 a la pàgina anterior a l'anterior expressió tenim
2
Vmax
p= · sin2 ωt (6.8)
R
que és equivalent a
(1 − cos2ωt)
p = Vmax · Imax · (6.9)
2
per tant es pot armar que la potència disipada en una resistència té freqüència doble que les de corrent
i tensió i valors extrems 0 i 2 · Vef f · Ief f .
La gura 6.3 a la pàgina següent mostra com la potència és un sinus quadràtic això fa que el valor de
la potència sigui sempre major o igual a zero. Una potència major o igual a zero implica que sempre
s'està consumint energia.
La potència màxima té el valor
Pmax = Vmax · Imax
i la potència mitjana és
T
Vmax · Imax
Z
1
Pmitjana = Vmax · Imax · sin2 ωt · dt = = Vef · Ief (6.10)
T 0 2
Feis l'exercici 4 a la pàgina 93.

Figura 6.3. Potència en un circuit resistiu sèrie
Circuit amb un condensador

El condensador en corrent alterna es comporta com una impedància de valor
j
Zc = − (6.11)
Cω
aquesta expressió tambe se sol representar juntament amb la reactància capacitiva Xc
Zc = −jXc
on
1
Xc =
Cω
el seu valor depén de la freqüència del senyal d'entrada:
Si el senyal d'entrada té una freqüència 0 llavors Zc = ∞, o sia que a corrent continu el condensador
és un circuit obert.
Si el senyal d'entrada és de molt alta freqüència llavors Zc = 0, o si a altes freqüències el condensador
és un curtcircuit.
Si el circuit té una tensió d'entrada igual a
vi = Vmax · sinωt
el corrent serà
vi
i= (6.12)
Zc
notau com Zc és un nombre complexe que té com a mòdul |Zc | = Xc = 1/Cω i com a angle ϕc =
−arctg 1/0 = −π/2 per tant podem escriure
Zc = Xc, −π/2
Figura 6.4. Tensió, corrent i potència en un circuit capacitiu sèrie
i també podem escriure

vi = Vef f, 0o
substituïnt aquestes dues expressions a l'expressió 6.12 tenim
Vef f
i=
Xc π/2
el corrent té un desfassament de π/2 respecte la tensió.
La intensitat instantània es pot escriure com
Vmax
i= · sin(ωt + π/2) (6.13)
Xc
o també com
i = CωVmax · sin(ωt + π/2) (6.14)
En quant a la potència feim
p = i · v = Vmax · Imax · sin(ωt) · sin(ωt + π/2)
la qual cosa és igual que escriure
p = Vmax · Imax · sin(ωt) · cos(ωt)
que equival
1
p= · Vmax · Imax · sin(2 · ωt) (6.15)
2
Altra manera d'expressar el resultat anterior és
P = Vef · Ief (6.16)
en aquest cas la potència no és activa ja que no es dissipa, l'anomenam potència reactiva i es mesura
en VAr.
Fixau-vos que la potència és un senyal de tipus sinus el valor mitja del qual és zero! Mirau la gura
6.4 es pot veure com:
El corrent i la tensió estàn desfasades 90 graus. El corrent està adelantada 90o respecte la tensió.
La potència té valor mig zero. A la gura 6.4 podeu veure com la potència té un semicicle positiu
i un altre de negatiu. El semicicle positiu és aquell on el condensador es carrega i per això agafa
energia de la font de tensió. El semicicle negatiu és aquell on el condensador dóna energia a la font
de tensió. Per tant el condensador no disipa energia sino que l'emmagatzema.
La freqüència del senyal de potència és el doble que el senyal de corrent/tensió
Circuit amb una bobina
Figura 6.5. Tensió, corrent i potència en un circuit inductiu sèrie
Una bobina ideal en corrent alterna es comporta com una impedància de valor
ZL = jLω (6.17)
aquesta expressió tambe se sol representar juntament amb la reactància inductiva :

ZL = jXL
on
XL = Lω
el seu valor depén de la freqüència del senyal d'entrada:
Si el senyal d'entrada té una freqüència ∞ llavors Z L = ∞, o sia que a a altes corrent és un circuit
obert.
Si el senyal d'entrada és de corrent continua llavors ZL = 0, o si a altes freqüències la bobina és un
curtcircuit.
Si el circuit té una tensió d'entrada igual a
vi = Vmax · sinωt
el corrent serà
vi
i= (6.18)
ZL
notau com ZL és un nombre complexe que té com a mòdul |ZL | = XL = Lω i com a angle ϕL =
arctg 1/0 = π/2 per tant podem escriure
ZL = XL, π/2
i també podem escriure
vi = Vef f, 0o
substituïnt aquestes dues expressions a l'expressió 6.18 tenim
Vef f
i=
XL −π/2
el corrent té un desfassament de −π/2 respecte la tensió, es retrassa respecte la tensió
La intensitat instantània es pot escriure com
Vmax
i= · sin(ωt − π/2) (6.19)
XL
o també com
Vmax
i= · sin(ωt − π/2) (6.20)
Lω
llavors
Vmax
Imax =
Lω
En quant a la potència feim
p = i · v = Vmax · Imax · sin(ωt) · sin(ωt − π/2)
la qual cosa és igual que escriure
p = −Vmax · Imax · sin(ωt) · cos(ωt)
que equival
1
p = − · Vmax · Imax · sin(2 · ωt) (6.21)
2
Altra manera d'expressar el resultat anterior és
P = Vef · Ief (6.22)
en aquest cas la potència no és activa ja que no es dissipa, l'anomenam potència reactiva i es mesura
en VAr.
Fixau-vos que la potència és un senyal de tipus sinus el valor mitja del qual és zero! Mirau la gura
6.5 es pot veure com:
El corrent i la tensió estàn desfasades 90 graus. El corrent està atrassat 90o respecte la tensió.
La potència té valor mig zero. A la gura 6.5 podeu veure com la potència té un semicicle positiu
i un altre de negatiu. El semicicle positiu és aquell on la bobina emmagatzema energia en forma
de camp magnètic i per això agafa energia de la font de tensió. El semicicle negatiu és aquell
on la bobina dóna energia a la font de tensió. Per tant la bobina no disipa energia sino que
l'emmagatzema.
La freqüència del senyal de potència és el doble que el senyal de corrent/tensió
Circuit RC sèrie
Figura 6.6. Tensió d'entrada i corrent al circuit RC sèrie. Notar com la tensió i el corrent estàn desfasats, el
desfasament és d'avanç
La impedància total és
Ztotal = R − jXC = R − j 1/Cω
escrit d'altra manera q
Ztotal = R2 + XC2 1
−arctg RCω
per tant el corrent resultant tendrà:
Un mòdul igual a
Vef
Ief = p
R2 + XC2
Un angle
1
ϕ = arctg
RCω
Per tant el corrent s'escriura com
i = Ief, arctg RCω
1 (6.23)
o algebraicament com
1
i = Imax sin(ωt + arctg ) (6.24)
RCω
on
Vmax
Imax = p
R2 + XC2
i
Imax
Ief = √
2
Figura 6.7. Tensions en el circuit RC sèrie. El corrent i la tensió a la resistència tenen la mateixa fase en canvi
la tensió al capacitor es retrassa π/2 respecte de la fase del corrent
Com en aquest cas tenim dos elements circuitals en sèrie llavors tendrem dues tensions:
1
1. Al condensador VC = i · ZC sabem ZC = Cω −π/2 tenim
Ief
VC = (6.25)
Cω arctg( RCω
1
)−π/2
que també es pot escriure com
Imax 1
vC = · sin(ωt − π/2 + arctg( )) (6.26)
Cω RCω
on
Imax
VC,max =
Cω
2. A la resistència VR = R · i com R no introdueix cap desfassament respecte la intensitat
vR = Ief · Rarctg( RCω

1
) (6.27)
o escrit de forma algebraica
1
vR = Imax · R · sin(ωt + arctg( )) (6.28)
RCω
Figura 6.8. Potències en el circuit RC sèrie. La potència en la resistència es totalment activa: la resistència
dissipa energia. La potència en el condensador té un semicicle positiu i un alte negatiu idèntics i la potència
total és la combinació d'ambdues
En quant a la potència també en tenim tres, veure gura 6.8:
1. La potència total
2. La potència dissipada per la resistència
3. La potència dissipada pel condensador (hem vist que una bobina ideal no dissipa potència)
En la gura 6.8 a la pàgina anterior es mostren les característiques de la resistència i la bobina:
La resistència dissipa energia tot el temps. El seu gràc sempre és igual o major a 0
El condensador cedeix energia a la xarxa (semicicle negatiu) i agafa energia de la xarxa (semicicle
negatiu)
Figura 6.9. Potència, tensió i corrent en el circuit RC sèrie. Es mantenen les característiques de la potència
envers el corrent/tensió dobla la seva freqüència, però la seva mitjana ja no és zero.
Circuit RL sèrie
Ara complicarem més les coses posarem un circuit R-L sèrie. Per tant la impedància total és
Ztotal = R + jXL = R + jLω
escrit d'altra manera q

Ztotal = R2 + XL2
arctg Lω
R
per tant el corrent resultant tendrà:
Un mòdul igual a
Vef
Ief = p
R2 + XL2
Un angle
Lω
ϕ = −arctg
R
Figura 6.10. Tensió d'entrada i corrent al circuit RL sèrie. Notar com la tensió i el corrent estàn desfasats, el
desfasament és de retard
Per tant el corrent s'escriura com
i = Ief, −arctg Lω (6.29)

R
o algebraicament com
Lω
i = Imax sin(ωt − arctg ) (6.30)
R
on
Vmax
Imax = p
R2 + XL2
i
Imax
Ief = √
2
Com en aquest cas tenim dos elements circuitals en sèrie llavors tendrem dues tensions:
1. A la bobina VL = i · ZL sabem ZL = Lωπ/2 tenim
VL = Ief · Lωπ/2−arctg( Lω ) (6.31)

R
que també es pot escriure com
Lω
vL = Imax · Lω · sin(ωt + π/2 − arctg( )) (6.32)
R
on
VL,max = Imax Lω
Figura 6.11. Tensions en el circuit RL sèrie. El corrent i la tensió a la resistència tenen la mateixa fase en
canvi la tensió a la inductància s'adelanta π/2 respecte de la fase del corrent
2. A la resistència VR = R · i com R no introdueix cap desfassament respecte la intensitat
VR = Ief · R−arctg( Lω ) (6.33)

R
o escrit de forma algebraica
Lω
vR = Imax · R · sin(ωt − arctg( )) (6.34)
R
En quant a la potència també en tenim tres, veure gura 6.12 a la pàgina següent:
1. La potència total
2. La potència dissipada per la resistència
3. La potència dissipada per la bobina (hem vist que una bobina ideal no dissipa potència)
En la gura 6.12 a la pàgina següent es mostren les característiques de la resistència i la bobina:
La resistència dissipa energia tot el temps. El seu gràc sempre és igual o major a 0
La bobina cedeix energia a la xarxa (semicicle negatiu) i agafa energia de la xarxa (semicicle
negatiu)

Figura 6.12. Potències en el circuit RL sèrie. La potència en la resistència es totalment activa: la resistència
dissipa energia. La potència en la bobina té semicicles positius i negatius i la potència total és la combinació
d'ambdues
Circuit RLC sèrie

Aquest circuit té una particularitat especial: ens permet introduir el concepte de freqüència de
ressonància. La impedància total del circuit és
Ztotal = R + j(XL − XC ) (6.35)
per tant
p
Ztotal = R2 + (XL − XC )2 arctg XL −XC (6.36)
R
així el corrent serà

V
i= p (6.37)
R2 + (XL − XC )2 −arctg XL −XC
R
que escrit de froma algebraica és
V XL − XC
i= p · sin(ωt − arctg ) (6.38)
R2 + (XL − XC )2 R
En quant a les tensions, en tenim tres:
1. Tensió a la resistència vR = i · R per tant
V ·R XL − XC
vR = p · sin(ωt − arctg ) (6.39)
R2 + (XL − XC )2 R
Figura 6.13. Potència, tensió i corrent en el circuit RL sèrie. Es mantenen les característiques de la potència
envers el corrent/tensió dobla la seva freqüència, però la seva mitjana ja no és zero.
també es pot escriure com
V ·R
vR = p (6.40)
R2 + (XL − XC )2 −arctg XL −XC
R
2. Tensió al condensador V C = i · ZC per tant
V π XL − XC
vC = XC · p · sin(ωt − − arctg ) (6.41)
R2 + (XL − XC )2 2 R
V · XC
vC = p (6.42)
R2 + (XL − XC )2 − π −arctg XL −XC
2 R
3. Tensió a la inductància V L = i · ZL per tant
V π XL − XC
vL = XL · p · sin(ωt + − arctg ) (6.43)
R2 + (XL − XC )2 2 R
V · XL
vL = p (6.44)
R2 + (XL − XC )2 π −arctg XL −XC
2 R
Al igual que passava amb els circuits RL i RC sèrie els condensadors i les bobines agafen i cedeixen
energia al circuit i les resistències només agafen energia del circuit.
Figura 6.14. Tensió d'entrada, potència total i corrent al circuit RLC sèrie.
Figura 6.15. Tensions al circuit RLC sèrie. Notau com la tensió a la bobina s'adelanta a la resta de tensions i
la tensió més retrassada és la tensió al condensador
Figura 6.16. Potències al circuit RLC sèrie. Les potències al condensador i a la bobina estan desfassades πrad
i ambdues tenen un semicicle positiu i un altre negatiu idèntics. La potència de la resistència sempre és igual
o major a zero (sempre dissipa energia) i la potència total és una combinació de les tres anterior.
Figura 6.17. Tensions al circuit RLC sèrie en ressonància. Notar com la tensió d'entrada i la de la resistència
són idèntiques i que les tensions al condensador i a la bobina també són iguals però de signe contrari.
6.3. Circuits en paral·lel 83
Freqüència de ressonància sèrie

Emperò hi ha una característica pròpia dels circuits RLC sèrie que és la freqüència de ressonància
sèrie. És aquella freqüència en la que XC = XL . Aquesta freqüència és
1
Lωr =
Cωr
per tant
r
1
ωr = (6.45)
LC
Els efectes de la freqüència de ressonància són:
La impedància total del circuit és R, si repassam l'expressió 6.36 a la pàgina 79 veiem que el mòdul
de Ztotal és R i el seu angle és zero
El corrent no desfasa respecte la tensió d'entrada. Veure gura 6.17 a la pàgina anterior
La tensió al condensador i a la bobina estan desfasades π rad. Això fa que la tensió que cedeix el
condesador l'absorbeix la bobina i vice versa. Veure gura 6.18
Resumint un circuit RLC sèrie sota la condició de freqüència de ressonància es comporta com un
circuit resistiu pur.
Figura 6.18. Potències al circuit RLC sèrie en ressonància. Notar com la potència d'entrada i la de la resistència
són idèntiques i que les potències al condensador i a la bobina també són iguals però de signe contrari, l'energia
que demanda el condensador la li dona la bobina i vice versa.
6.3. Circuits en paral·lel

En aquest apartat veurem tres circuits:
1. El circuit RL paral·lel
2. El circuit RC paral·lel
3. El circuit RLC paral·lel
Circuit RL paral·lel
El circuit RL paral·lel té una impedància
Ztotal = R||ZL
però és més pràctic fer el càlcul amb admitàncies
Ytotal = G − jBL
on:
−1
Y és l'admitància total del circuit i té unitat de Siemens (Ω )
G és la inversa de la resistència, s'anomena conductància G = 1/R i
BL és la inversa de la reactància capacitiva, s'anomena susceptància BL = 1/Lω
Per calcular el corrent del circuit el que hem de fer és
v
i= ⇒ i = v · Ytotal
Ztotal
sabem que
q p
Ytotal = G2 + BL2 B = (1/R)2 + (1/Lω)2 −arctg R (6.46)
−arctg GL Lω
per tant
q
i = Vef · G2 + BL2 BL (6.47)
−arctg G
si volem escriure l'expressió de corrent en forma algebraica llavors
p R
i = Vmax · (1/R)2 + (1/Lω)2 · sin(ωt − arctg ) (6.48)
Lω
En aquest cas tenim dues corrents:
1. El corrent a la resistència que serà

v Vef
iR = = (6.49)
R R 0o
que no té cap desfassament respecte la tensió
2. El corrent a la bobina que serà
v Vef
iL = = (6.50)
ZL XL −π/2
que està retrassada π/2 respecte la tensió d'entrada a la xarxa
6.3. Circuits en paral·lel 85
Circuit RC paral·lel
El circuit RC paral·lel té una admitància
Ytotal = G + jBC (6.51)
on:
G = 1/R i BC = Cω
la seva forma en mòdul angle és
q
Ytotal = 2
G2 + BC (6.52)
arctg(RCω)
per tant el corrent total serà

q
i = Vef · 2
G2 + BC (6.53)
arctg(RCω)
que escrit en forma algebraica és

p
i = Vmax · (1/R)2 + (Cω)2 · sin(ωt + arctg(RCω)) (6.54)
Al igual que l'anterior apartat, tendrem dos corrents:
1. El corrent a la resistència que és

v
iR =
R
que no introdueix cap desfasament
2. El corrent al condensador és
v
iC = = V · Cω π2 (6.55)
ZC
que s'adelanta a la tensió.
Circuit RLC paral·lel

Aquest circuit és una combinació dels dos anteriors circuits. La seva admitància és
Ytotal = G + j(BC − BL ) (6.56)
per tant el corrent total, veure gura 6.19 a la pàgina següent i 6.20 a la pàgina següent, és
p BC − BL
i=V · G2 + (BC − BL )2 · sin(ωt + arctg ) (6.57)
R
i els corrents parcials són els que hem vist a cada apartat:
1. El corrent a la resistència és el mateix que el de l'expressió 6.49 a la pàgina anterior. El corrent a

la resistència no té cap desfassament respecte la tensió.
2. El corrent al condensador és el mateix que el de l'expressió 6.55. El corrent adelanta en π/2 a la
tensió.
3. El corrent a la bobina és el mateix que el de l'expressió 6.50 a la pàgina anterior. El corrent retarda
en π/2 a la tensió.
Figura 6.19. Corrents al circuit RLC paral·lel, notar com el corrent a la resistència està en fase, el corrent a la
bobina està retrassat 90 graus i el corrent al condensador està adelantat 90 graus.
Figura 6.20. Potencies al circuit RLC paral·lel, notar com la potència a la resistència sempre és igual o major
a zero (recordau: sempre dissipa energia ) i la potència al condensador i a la bobina estan desfassades 180 graus
i són simètriques respecte a l'eix Y (recordau: cedeixen i agafen energia de la xarxa).
6.4. Circuits mixtes 87
Ressonància paral·lela
La ressonància paral·lela ocorr a una freqüència ωr tal que
BL (ωr ) = BC (ωr )
per tant
r
1 1
Cωr = ⇒ ωr = (6.58)
Lωr LC
els efectes que provoca la freqüència de ressonància paral·lela són els mateixos que els provocats en la
situació de ressonància sèrie, descrits a l'apartat 6.2 a la pàgina 83.
6.4. Circuits mixtes

S'anomena circuit mixte a aquell que no és purament paral·lel o purament sèrie. No existeix un mètode
per resoldre-lo, el camí més curt és calcular la impedància equivalent del circuit.
Exemple En el circuit de la gura 6.23 es

desitja calcular:
La impedància equivalent del circuit

El corrent total del circuit
Les caigudes de tensió parcials
Els corrents de cada branca
Solució
1. Primer calculam la reactàncies de la bobi-
Figura 6.23. Exemple de circuit en CA mixte
na i del condensador
ZL = Lωj = 1 · 50 · 2 · π · j = 100πjΩ
i el condensador
1 1
ZC = = 0 = −103 jΩ
Cωj 3 183 · 10−6 · 2 · π · 50j
2. Feim el paral·lel entre la resistència i el
condensador, calculam l'admitància
YCD = G + jBC
en forma polar
q
YCD = 2
G2 + BC BC
arctg G
Figura 6.21. Corrents al circuit RLC paral·lel en ressonància, notar com el corrent a la resistència i el corrent
total són iguals. Els corrents a L i C són iguals en mòdul però de signe contrari.
Figura 6.22. Potències al circuit RLC paral·lel en ressonància, notar com les potències a L i C són iguals en
mòdul però de signe contrari.
6.5. Potència en els circuits en corrent altern 89
per tant la impedància serà
1
ZCD = p 2
= 4470 2−260 67o Ω
G2 + BC −arctg R
Xc
que en forma binomial val
ZCD = 400 − 200j Ω
3. Calculam Ztotal com
Ztotal = ZCD + ZL = 400 + 114j Ω
que en forma polar és
Ztotal = 4150 9150 9o Ω
4. La intensitat total és
v 22045o
i= = = 00 529290 1o A
Ztotal 4150 9150 9o
5. Les caigudes parcials de tensió són
vAC = i · ZL = 1660 21190 1o V
i
vCD = i · ZCD = 2360 620 5o V
6. Les intensitats parcials són
iL = itotal
i
vCD
iR = = 00 47320 5o A
R
vCD
iC = = 00 273920 5o A
ZC
6.5. Potència en els circuits en corrent altern

A l'hora d'analitzar qualsevol circuit en par-
al·lel o sèrie sempre hem dedicat un comentari Resistència Bobina Condensador
a la potència. Aquesta secció ens servirà per ϕ = 0o ϕ = 90o ϕ = −90o
a resumir els conceptes que hem manejat ns
P =I ·V i P=0 i P=0 i
ara.
Q=0 Q=I ·V Q=I ·V
La potència instantània absorbida/cedida per
un element de circuit és p = i · v ,sabem que:
Figura 6.24. Potència dels elements de circuit (passius)
Quan p<0 el dispositiu cedeix energia a la

xarxa.
Quan p>0 el dispositiu absorbeix energia
de la xarxa.
Quan p=0 el dispositiu ni absorbeix ni
cedeix energia a la xarxa
√
Si per a qualsevol circuit tenim una entrada de tensió que respon a l'expressióv
√ = 2 · V · sinωt i
circula un corrent i= 2 · I · sin(ωt − ϕ), essent:
V p
I= ; Z = R2 + X 2 ; ϕ = arctg X/R
Z
per tant la potència instantània és p = i · v = 2 · V · I · sin(ωt) · sin(ωt − ϕ) si desenvolupam aquesta
expressió tenim que
p = V · I · cosϕ − V · I · sin(2ωt − ϕ) (6.59)
L'expressió 6.59 ens indica que la potència

general és un valor que té el valor mig en V ·I ·
cosϕ. Per tant la potència mitjana absorbida
pel circuit serà (veure gura 6.26 a la pàgina
següent)
P = I · V · cosϕ (6.60)
Es deneixen tres potències:
Figura 6.25. Triangle de potències 1. La potència aparent (S), que seria la

potència total
S =V ·I (6.61)
2. La potència activa (P), que seria la potèn-

cia que el circuit realment gasta
P = I · V · cosϕ (6.62)
3. La potència reactiva que és la potència

que el circuit emmagatzema i és el resultat
de l'intercanvi d'energia entre els conden-
sadors i bobines (Q)
Q = I · V · sinϕ (6.63)
Les relacions entre S, P i Q, veure gura 6.25, són
S 2 = P 2 + Q2 (6.64)
La taula de la gura 6.24 a la pàgina anterior mostra a mode de resum les potències activa i reactiva
dels dispositius.
6.5. Potència en els circuits en corrent altern 91
Figura 6.26. Potència mitjana i el cosϕ
Magnitut Unitat
→
−
Potència activa ( P ) Watt (W)
→
−
Potència aparent ( S ) Volts-Ampere (VA)
→
−
Potència reactiva ( Q ) Volts-Ampere reactius (VAr)
Taula 6.1. Unitats de les potències elèctriques
Cadascuna de les potències té les seves unitats, tal i com indica la taula 6.1.
L'expressió de la potència complexa es pot escriure com
S = V · I∗ (6.65)
on I∗ és el conjugat del corrent
Exemple: Un circuit RLC sèrie excitat per una intensitat de 590o A amb R = 10Ω, XL = 20Ω i XC =
10Ω determinau la potència activa, aparent i reactiva subministrada pel generador i les potències
activa, aparent i reactiva de cada element de circuit.
Resolució: La impedància total és
p √
Ztotal = R + j(XL − XC ) = 10 + 10j = 102 + 102 arctg1 = 10 245o Ω
per tant la tensió al circuit és
√ √
V = I · Ztotal = 590o · 10 245o = 50 2135o V
o escrit de forma binòmica
v = 5j(10 + 10j) = −50 + 50j V
la potència aparent serà
s = i · v = 5j · (−50 + 50j) = −250 − 250j V A

per tant la potència activa serà la part real de la potència aparent
p = 250W
i la potència reactiva serà la part imaginària
q = 250V Ar
a la resistència tenim que

v = i · R = 10 · 5j = 50j = 5090o V
per tant la potència aparent és
s = i · v = 5j · 50j = 250180o V A ⇒ 250V Ar
si ens xam només té component real per tant
pR = 250W
i la potència reactiva és
q=0
la bobina és
s = v · i = i2 · ZL = (5j)2 20j = −500jV A
per tant només té la part imaginària, llavors tenim que
q = s = 500V Ar
i per nalitzar el condensador
p = i2 · ZC = −25 · (−10j) = 250jV A
igual que passava en la bobina la potència activa és zero i la potència reactiva és igual a la potència
aparent, per tant
q = s = 250V Ar
Teorema de Boucherot: En qualsevol xarxa elèctrica, per a una freqüència constant, es conserven
per separat les potències actives i reactiva.
Factor de potència
Factor de potència: es denomina factor de potència a la relació entre la potència activa i l'aparent
P
k=
S
que quan la tensió i el corrent són sinusoïdals aquest factor k és el cosϕ
Aquest factor de potència és importantíssim, hem vist que hi ha dos tipus de potència: l'activa i la
reactiva. La potència activa és aquella que realment es transforma en treball útil i la potència reactiva,
tot i que és necessaria per fer funcionar els diferents receptors (motors, uorescents, ...), és una energia
que no és transforma en treball útil.
Per corregir aquest factor de potència se sol posar en paral·lel a la instal·lació elèctrica una bateria de
condensadors ja que la majoria de receptors pressents en una instal·lació de grans dimensions és de
tipus inductiva.
Exercicis 93
Exemple: En un circuit elèctric es connecten tres impedàncies connectades en paral·lel Z1 , Z2 , Z3

amb P1 = 4kW , Q1 = 7kV Ar, P2 = 1kW , Q2 = 5kV Ar, P3 = 5kW i Q3 = −2kV Ar i s'excita
amb una tensió 2200o V amb 50Hz. Es demana aplicant Boucherot trobar la intensitat i
Resolució: Si aplicam Boucherot tenim que en tot el circuit la potència aparent és
X X
S= Pi + j Qi
i=1..3 i=1..3
per tant
S = 10000 + j10000 V A
emprant l'expressió 6.65 a la pàgina 91 de la potència aparent llavors
S 10000 + j10000
I∗ = = = 50 + 50j A
V 220
per tant la intensitat és
I = 50 − 50j A
Exercicis
1. Una tensió alterna té un valor ecaç de 220V i una freqüència de 50Hz. Trobau els valors màxim,
així com el seu valor instantani als 4ms d'haver començat el cicle.
2. Una tensió alterna té un valor ecaç de 125V i una freqüència de 100Hz. Trobau el valor màxim i
la seva si l'ona comença 2ms abans de comptar el temps.
3. Dues senyals de corrent tenen un valor ecaç de 8A i una freqüència de 50Hz. Sabent que una
d'elles està adelantada 2ms de cicle respecte l'altra, trobar les seves expressions algebraiques.
4. Es connecta una tensió alterna de 120V, 50Hz als terminals d'una resistència de 100Ω:
a) Quina potència mitjana es disipa en aquesta resistència?
b) Quin és el valor de la potència instantània als 4ms?
5. Es connecta una bobina de 200µF de capacitat a una xarxa de 220V i 50Hz. Quina intensitat
recorr el circuit? Trobar els seus valors ecaç i instantàni als 5ms d'haver començat a comptar el
temps.
6. Es connecta una bobina de 200mH d'inducció a una xarxa de 220V i 50Hz. Quina intensitat recorr
el circuit? Trobar els seus valors ecaç i instantàni als 3ms d'haver començat a comptar el temps.
7. Un corrent altern sinusoïdal té una freqüència de 60Hz. Si la intensitat és nula quan t=0, trobar
T T T
el valor de la intensitat a t=
16 , 8 i 4 més tard
8. Trobar la intensitat que travessa una resistència de 10Ω connectada a un generador de 220V i 50Hz
de freqüència
9. Resoldre el problema anterior per en el cas de L = 00 1H .
10. Ídem, si C = 20µF
11. Indica quina és la reactància capacitiva d'un condensador de 2µF a
a) 1Hz
b) 5kHz
c) 2MHz
12. La potència reactiva d'una bobina a la qual se li aplica una tensió de 220V i 50Hz és de 500VAr.
Quin és el seu coecient d'autoinducció?
√
13. Un condensador de 50µF es connecta a un generador amb tensió v = 220 2sin(100πt)V. Calcular:
a) Reactància capacitiva del condensador
b) Intensitat ecaç
c) Expressió algebraica de la intensitat
14. Un condensador absorbeix una intensitat de 10mA a una tensió de 16V i una freqüència de 50Hz.
Determinau:
a) Reactància
b) Capacitat
c) Potència
15. Un circuit RL sèrie constituit per una bobina de 100mH i una resistència de 25Ω es connecta a
una tensió de 220V ecaços i 50Hz. Calcular:
a) Caiguda de la tensió en la bobina i en la resistència
b) Angle de desfasament entre el corrent i la tensió
16. Un circuit té una resistència de 20Ω i un coecient d'autoinducció L = 00 1H . Quin és el valor de
la seva impedància quan la tensió d'entrada és de 50Hz?
1
17. Un circuit en sèrie té L= 10π H i dues resistències de 5 i 11Ω. Si l'entrada és v = 1000 V amb
o
60Hz, calcular la tensió entre la impedància formada per la bobina i la resistència de 5Ω.
18. Un circuit RC sèrie constituit per una capacitat de 25µF i una resistència de 100Ω es connecta a
una tensió de 220V ecaços i 50Hz. Calcular:
a) Caiguda de la tensió en la capacitat i en la resistència
b) Angle de desfasament entre el corrent i la tensió
19. Un circuit RLC paral·lel està constituit per una capacitat de 25µF , una resistència de 50Ω i una
L=0'2H. Si l'entrada té 20V ecaços i una f = 60Hz troba:
a) El corrent a R
b) El corrent a L
c) El corrent a C
d) El corrent total
e) La freqüència de ressonància del circuit
20. Un circuit amb R = 500Ω en sèrie amb un condensador de 40 5µF es connecta a una tensió alterna
de 220V, 50Hz. Es demana:
a) Reactància
b) Impedància
c) Intensitat
21. Una bobina de 30 mH, se somet a una tensió de 380 V i hi circula una intensidad i = 15sin(100ωt).
Trobar la reactància de la bobina i l'angle de desfasament entre la tensió i la intensitat.
22. Una bobina de 0'7 H d'autoinducció un condensador de 10 microfarads de capacitat i una resistència
de 700 ohms formen un circuito en sèrie, als extrems de la qual s'aplica una tensió de 115 V a 60Hz.
Calcular:
a) La reactancia inductiva.
b) La reactància capacitiva.
c) La impedancia del circuit.
d) La intensitat ecaç.
23. A un circuit RL sèrie es connecta un amperimetre i se sap que:
a) Si la font de tensió està en corrent continu l'amperímetre marca 100A.
b) Si la font de tensió està en alterna i té 100V i 50Hz l'amperímetre marca 50A.
Si aplicam una tensió de 100V i 100Hz, quina serà la lectura de l'amperímetre?
Exercicis 95
24. Un circuit RLC sèrie està constituït per R = 10Ω, L = 30mH i C = 250µF . S'aplica una tensió
de 220V i 50Hz. Trobau la intensitat i les tensions parcials del circuit.
25. Un circuit amb dues impedàncies en parl·lel Z1 = 6 + 6j Ω i Z2 = 3 + 4j Ω es connecta a una tensió
220V45o , es demana:
a) Admitància total
b) Impedància total
c) Intensitat total
d) Intensitats parcials
26. Un circuit té dues branques en paral·lel. La primera branca és una resistència de 2Ω i una impedàn-
cia inductiva de 4Ω, la segona branca esta formada per una resistència de 3Ω i una impedància
inductiva de 1Ω. Sabent que a aquesta associació es connecta una tensió 2200o V es demana:
a) La impedància total del circuit
b) Les intensitats que circulen per cada branca
c) La intensitat total
27. El circuit de la gura 6.27 a la pàgina 99 la lectura del voltímetre és zero quan la pulsació de la
font sinusoïdal és ω = 100rad/s. Determinar:
a) Els valors dels voltímetres 1 i 2
b) El nom que rep aquesta situació
c) El valor de la impedància capacitiva
d) Els valors de LiC
Si augmentam el valor de la pulsació a ω = 200rad/s. Quins valors marcaran els voltímetres?
Figura 6.28. Calculau el circuit
28. Al circuit de la gura 6.28 calcular:

a) La impedància equivalent
b) La intensitat total
c) Intensitat a cada branca

29. Al circuit de la gura 6.29 a la pàgina anterior calcular:

a) La impedància equivalent
b) La intensitat total
c) Intensitat a cada branca
d) Tensions parcials
30. Al circuit de la gura 6.30 determinar quina tensió a 50Hz s'ha d'aplicar entre els punts A i B per
a que pel condensador hi circuli un corrent de 20A.
Figura 6.31. Trobau les intensitats a cada branca
31. Al circuit de la gura 6.31 trobau les intensitats a cada branca

Exercicis 97
Figura 6.32. Trobau les intensitats a cada branca
32. Al circuit de la gura 6.32 trobau les intensitats a cada branca aplicant el teormea de la superposició
Figura 6.33. Trobau la intensitat a la branca AB
33. Al circuit de la gura 6.33 trobau la intensitat a la branca AB emprant Thevenin/Norton
Figura 6.34. Aplicau Boucherot
√ √
34. Al circuit de la gura 6.34 te I1 = 20 20o A i I2 = 20 290o A . Aplicant Boucherot trobau les
potències aparent, activa i reactiva subministrades pel generador.
√
35. Un circuit RL amb R = 10Ω i XL = 10Ω ve donanda per v = 100 2sin(00 5πt). Trobau les
potències aparent, activa i reactiva subministrades pel generador i les parcials.
36. Un circuit format per una resistència R1 = 4Ω en paral·lel a una resistència R2 = 5Ω i un
condensador ZC = −3jΩ. Si per aquesta unió hi passen 30A ecaços trobau la potència aparent.
Figura 6.35. Quant val R2 ?
37. Si al circuit de la gura 6.35 cadascuna de les resistències consumeix una potència de 1'5W i sabent
que R1 = 70 5kΩ, calcular el valor de R2
Figura 6.36. Quant valen les intensitats i potències?
38. Calcula del circuit de la 6.35:

a) Valor ecaç de les intensitats
b) Potència consumida
c) Factor de potència
Figura 6.37. Quant valen les intensitats i potències?
39. El circuit de la gura 6.37 té una tensió VAB = 200V

a) Valor ecaç de la resta de tensions
b) Representau el diagrama fasorial tenint VAD com a ϕ=0
Exercicis 99
c) Factor de potència
d) Si es lleva la resistència com funcionarà el circuit en aquestes condicions?
Figura 6.38. Quant val la potència activa?
40. El circuit de la gura 6.38 té uns corrents I1 = 2A i IT = 3A. Calcula la potència total activa.
Figura 6.27. Circuit amb voltímetres. Com s'anomena la sitaució on

V3 = 0V ?
Capítol 7
Corrent trifàsic
7.1. Sistemes polifàsics
Fins ara hem estudiat sistemes monofàsics: una tensió/corrent amb la seva freqüència, valor ecaç,...
es deneixen com un conjunt de dos o més corrents alterns monofàsiques d'igual
Els sistemes polifàsics
freqüència i amplitud però desfasades entre elles segons un ordre determinat.Cadascuna dels corrents
monofàsics que formen el sistema s'anomena fase.
Nosaltres estudiarem els corrents polifàsics equilibrats, la qual cosa pressuposa que:
1. Els receptors consten d'un nombre igual de fases d'idèntiques característiques.

2. Es disposa d'un generador polifàsic que produeix un sistema de tensions equilibrades en nombre
igual a fases.
El nombre de fases d'un sistema polifàsic pot ser qualsevol fase i està ordenada segons la següent
expressió
360o
ϕ= (7.1)
n
on n és el nombre de fases.
Nosaltres estudiarem els sistemes trifàsics (n=3, per tant ϕ = 120o ) equilibrats.
La producció de corrents trifàsics ve motivat per tres raons:
1. Els motors trifàsics són un 150% més potents que els monofàsics
2. La mida dels conductors trifàsics és un 75% més petita que els conductors monofàsics.
3. La potència d'un sistema monofàsic decau dues vegades per cicle i la d'un trifàsic mai
La generació de corrents trifàsics es produeix amb alternadors trifàsics que consten d'un electroimant
mòbil anomenat rotor que indueix corrent en tres bobines decalades a 120o . El resultat es pot veure
a la gura 7.1 a la pàgina següent
Seqüència directa i inversa

L'ordre que reben aquestes tensions rep el nom de seqüència de fases, que poden ser positives o directes
i negatives o inverses (veure gura 7.2 a la pàgina següent):
La seqüència positiva té les següents expressions

√ →
− = V0
√ = 2 · V · cos(ω · t) ⇒ v1→
v1 (t)
v2 (t) = √2 · V · cos(ω · t − /3) ⇒ −
2·π v2 = V−2π/3
v3 (t) = 2 · V · cos(ω · t + 2·π/3) ⇒ →
−
v3 = V2π/3
102 Capítol 7. Corrent trifàsic
(a) Sinusoides (b) Fases
Figura 7.1. Sistema trifàsic
La seqüència negativa per tant és

√ →
− = V0
√ = 2 · V · cos(ω · t) ⇒ v1 →
v1 (t)
v2 (t) =√ 2 · V · cos(ω · t − /3) ⇒ −
2·π v2 = V2π/3
v3 (t) = 2 · V · cos(ω · t + 2·π/3) ⇒ →
−
v3 = V−2π/3
(a) Positiva (b) Negativa
Figura 7.2. Seqüència positiva i negativa
7.2. Connexionat de sistemes en trifàsic

Les fonts de tensió no es connecten separadament, ja que necessitariem 6 conductors, les connexions
de les fonts de tensió (igual que els receptors) són en estrella o en triangle (veure gura 7.3 a la pàgina
següent):
7.3. Tensions i intensitats de fase i de línia 103
Les connexions en estrella necessiten de 4 conductors, 1 línia per cada fase i una altra pel neutre.
Les connexions en triangle necessiten de 3 conductors .
Cadascuna de les línies pot rebre diferents noms:
Línia 1: 1, a, r
Línia 2: 2, b, s
Línia 3: 3, c, t
Figura 7.3. Connexionats en trifàsic
7.3. Tensions i intensitats de fase i de línia

−
→
Tensió de fase o tensió simple: (VF ) és la tensió que hi ha entre cadascuna de les branques monofàsiques
−
→ → − → −
d'un sistema trifàsic. Les representarem com Va , Vb i Vc .
−
→
Tensió de línia (VL ) és la tensió que existeixen entre dos fases, o sia, entre dos conductors de línia
o dos conductors de fase.
Mirant les gures 7.4 a la pàgina següent i 7.5 a la pàgina següent poden veure com les tensions de
línia i de fase d'un sistema trifàsic connectat en triangle coincideixen.
(a) Tensió de fase en triangle (b) Tensió de fase en estrella
Figura 7.4. Tensions de fase
(a) Tensió de linia en triangle (b) Tensió de linia en estrella
Figura 7.5. Tensions de línia
−
→
Intensitat de fase (IF ) és la intensitat que circula per cadascuna de les branques monofàsiques del
sistema trifàsic.
−
→
Intensitat de línia (IL ) és cadascuna de les intensitats que circulen pels conductors que uneixen
generador i càrrega.
Mirant les gures 7.6 a la pàgina següent i 7.7 a la pàgina següent es pot veure com les intensitats de
línia i fase coincideixen en la connexió en estrella.
Fonts en estrella
Segons la denició de tensió de línia tenim les següents tensions de línia: V12 , V31 , V23 .
Agafam per exemple la tensió de línia V12 llavors
p √
VL = V12 = V1 − V2 = V + 0j − (−V · cos(60) − j · V · sin(60)) = V + V /2 + j · 3/4V = 3V /2 + j V 3/2
si el passam a mòdul-angle tenim

p p p p √ √
|V12 | = (3/2)2 + 3/4V = V · 9/4 + 3/4 = V · 12/4 =V · 3 · 4/4 = V · 3 = VF · 3
7.3. Tensions i intensitats de fase i de línia 105
(a) Intensitat de fase en triangle (b) Intensitat de fase en estrella
Figura 7.6. Intensitat de fase
(a) Intensitat de línia en triangle (b) Intensitat de fase en estrella
Figura 7.7. Intensitat de línia
i l'angle
√
3
ϕV12 = arctg = 30o
3
per tant √
V12 = 3V 30o
Generalitzant aquest resultat tenim que

√
VL = 3 · VF
i es compleix que:
Les tensions de línia són iguals i desfassades 120º

Les tensions de fase són iguals i estan desfassades 120º
Les tensions de línia estan adelantades 30º respecte de la tensió de fase corresponent.
Per altra banda les intensitats de línia i de fase són iguals
IL = IF
Figura 7.8. Diagrames de tensions de fonts connectades en estrella
Fonts en triangle
En aquest cas es compleix que
VF = VL
la tensió de línia és igual a la tensió de fase, ja que no tenim cap neutre.
En quant a les intensitats tenim que en qualsevol nus es compleix que

√
Ia = Iab − Ica = Iab 3−30o
Exemple: Cadascuna de les bobines d'un alternador trifàsic genera una tensió sinusoidal de 50Hz i
311V de valor màxim. Calculau els valors de les tensions corresponents en les connexions d'estrella
i triangle i construir els corresponents diagrames vectorials.
Solució:
Connexió en estrella, sabem que les tensions de fase són:
311
VF = Va = Vb = Vc = √ = 220V
2
i les tensions de línia √ √
VL = 3VF = 3 · 220 = 381V
Connexió en triangle
VL = VF = 220V
7.4. Connexió de receptors

Els receptors els podem connectar:
7.4. Connexió de receptors 107
Entre una fase i el neutre (estrella)

Entre dues fases (triangle)
Connexió en estrella
Aquest tipus de connexió es realitza quan la tensió nominal dels receptors coincideix amb la tensió de
fase de la xarxa. Per a que el sistema estigui equilibrat els tres receptors han de ser idèntics (mateixa
impedància i factor de potència).
Les tensions de línia tenen la mateixa relació que existeix en la connexió de fonts en estrella:
√
VL = 3VF
d'on resulta que

Vab Vbc Vca
Va = √ , V b = √ , V c = √
3 3 3
les intensitats que circulen per cadascuna de les impedàncies són:
Va Vb Vc
Ia = , Ib = , Ic =
Z1 Z2 Z3
per a que un sistema sigui equilibrat tenim que
Va = Vb = Vc i Z1 = Z2 = Z3
resulta per tant que les intensitats de fase (i les de línia) són iguals entre si i a més a més es troben
igualment desfasades per tant la suma vectoria de les intensitats de fase serà nul·la
→
− →
− → − → −
In = Ia + Ib + Ic = 0
la unió de de les tres fases, per tant, rep el nom de punt neutre articial.
Exemple: tres impedàncies iguals amb valor Z = 4 + 3j es connecten en estrella i se'ls aplica un
sistema trifàsic equilibrat de tensions de 380V ecaços en tensió de línia. Trobau:
1. Les intensitats de línia
2. Les tensions que apareixen en els extrems de cada impedància
3. Dibuixar un diagrama vectorial de tensions i intensitats
Solució:
Les tensions de línia són VL = 380V i la tensió de fase (és la tensió que apareix als extrems de la
impedància) és
380
VF = √ = 220V
3
en quant a les intensitats tenim que
p
Z= 42 + 32 = 5Ω
les intensitats de línia que són iguals a les de fase seran
220
Ia = = 44A
5
i l'angle de desfasament entre tensió i intensitat és
3
ϕ = arctg = 37o
4
i la gura mostra el diagrama vectorial de tensions i intensitats
Connexió entre dues fases (triangle)

La connexió en triangle es produeix quan la tensió nominal dels receptors és igual a la tensió de línia
de la xarxa.
En aquest cas les tensions de línia són iguals a les de fase
VL = VF
i les intensitats de línia √
IL = 3IF
i estan retrassades 30 graus respecte les intensitats de la fase. Cada impedància és
√ VL
Ia = Ib = Ic = 3
Z
Exemple: Trobau les intensitats de línia i de fase en un circuit format per tres branques amb R = 100Ω
i C = 200µF sabent que VF = 220V i f = 50Hz .
Solució: La impedància de cada branca és
Z = (100 − 16j)Ω ' 1010 28−90 10o Ω

les intensitats que travessen les impedàncies (fase) són
VL 220
Iab = Ibc = Ica = = = 20 1790 10o A
Z 1010 28
el seu desfasament respecte a la tensió de línia és 90 10o , per altra banda les intensitats de línia
són √ √
Ia = 3Iab = 320 17 = 30 76A
Estrella-triangle equivalents en receptors

Per a la resolució d'alguns circuits, a vegades resulta convenient treballar en la connexió en estrella i
a vegades en triangle. Quan la càrrega produeix els mateixos efectes, es diu que el receptor connectat
en estrella es equivalent al connectat en triangle.
Les expressions que permeteixen transformar un triangle de càrregues en una estrella de càrregues són:
−
→ −→ −→
Z1 = −→Z12 ·Z
−→ 31−→
Z12 +Z23 +Z31
−
→ −→ −→
Z2 = −→Z12 ·Z
−→ 23−→ (7.2)
Z12 +Z23 +Z31
−
→ −→ −→
Z3 = −→Z23 ·Z
−→ 31−→
Z12 +Z23 +Z31
7.5. Resolució de circuits trifàsics equilibrats per reducció a un circuit monofàsic 109
anàlogament podem escriure pel cas invers
−→ − →− → − →− → − →− →
Z12 = Z1 ·Z2 +Z2− ·Z +Z ·Z
→3 1 3
Z
−→ − →− → − → 3−
→ − →− →
Z ·Z
Z23 = 2 3 1− +Z ·Z +Z ·Z
→2 1 3 (7.3)
Z
−→ − →− → − → 1−
→ − →− →
Z31 = Z 1 ·Z2 +Z2 ·Z3 +Z1 ·Z3
−
→
Z2
però com estam xerrant de càrregues equilibrades llavors tenim que
Z∆ = 3 · ZY (7.4)
7.5. Resolució de circuits trifàsics equilibrats per reducció a un circuit

monofàsic
Connexió estrella-estrella
Tenim un sistema de generadors i receptors
connectats en estrella (sistema Y-Y pels am-
ics). Suposam que cadacuna de les bobines
del generador té una impedància interna ZG ,
que cada conductor té una impedància inter-
na ZL i que la impedància del l que condueix
el neutre és ZN llavors tenim que existeix una
impedància equivalent que és igual a
−→ → − −→ −→
ZY = Z + ZG + ZL
(a) Circuit original
Per altra banda també sabem que el l neu-
tre no du corrent (té potèncial zero) per
tant es pot dividir el sistema en tres circuits
monofàsics idèntics... execpte per la fase dels
generadors.
Per tant tendrem un corrent a cada branca

que es pot expressar com
ε
Ia =
ZY (b) Reduccio
Figura 7.9. Reducció d'un circuit trifàsic a tres en

Connexió triangle-triangle monofàsic
Un circuit trifàsic amb conguració triangle-triangle
(sistema ∆−∆pels amics) amb una impedàn-
cia equivalent
del generador ZG , una
impedància interna del conductor ZL i una impedància de càrrega Z és equivalent a tres circuits
monofàsics amb el generador en sèrie amb les impedàncies
Z∆ = 3 · ZL + ZG + Z
per a aquest circuits es compleix que
V0o
Iab = ZG +Z+3·ZL
V−120o
Ica = ZG +Z+3·ZL
V120o
Ibc = ZG +Z+3·ZL
Exemple: Trobau les intensitats de fase en el receptor i les intensitats de línia en el circuit trifàsic
equilibrat de la gura.
Solució: Com el sistema és equilibrat llavors reduim el circuit a un monofàsic simple la resistència
equivalent del qual és
Z = 1245o Ω
per tant es compleix que
Iab = 2400o/1245o = 20−45o A
tenint en compte l'argument d'altres generadors tenim
Ibc = 2075o A
i
Ica = 20−165o A
les tensions de línia corresponents són
√ √
Ia = Iab · 330o = 20 3−15o A
√ √
Ia = Ibc · 330o = 20 3105o A
√ √
Ic = Ica · 330o = 20 3−135o A
Connexions estrella-triangle i triangle-estrella

Els sistema Y −∆ i ∆−Y es redueixen a Y −Y o a ∆−∆ fàcilment
7.6. Potència en els sistemes trifàsics equilibrats

La potència en cadascuna de les fases d'un sistema trifàsic és calcula de la mateixa manera que en un
sistema monofàsic. Es determinen per separat les potències activa, reactiva i aparent segons mostra la
taula 7.1 a la pàgina següent
Com el sistema és equilibrat llavors tenim que
P = 3 · VF IF · cosϕ
Q = 3 · VF IF · sinϕ
S = 3 · VF IF
Si recordam les connexions en triangle i estrella tenim que:
7.6. Potència en els sistemes trifàsics equilibrats 111
Potència activa reactiva aparent
1ª fase P1 = VF1 · IF1 · cosϕ1 Q1 = VF1 · IF1 · sinϕ1 S1 = VF1 · IF1

2ª fase P2 = VF2 · IF2 · cosϕ2 Q2 = VF2 · IF2 · sinϕ2 S2 = VF2 · IF2
3ª fase P3 = VF3 · IF3 · cosϕ3 Q3 = VF3 · IF3 · sinϕ3 S3 =pVF3 · IF3
Sistema trifàsic P = P1 + P2 + P3 Q = Q1 + Q2 + Q3 S = P 2 + Q2
Taula 7.1. Potències en els sistemes trifàsics
En estrella
1
VF = √ VL i I F = IL
3
En triangle
1
VF = VL i I F = √ IL
3
En ambdós casos tenim que

√
P = 3VL · IL · cosϕ
√
Q= 3VL · IL · sinϕ
√
S= 3VL IL
s'ha de tenir present:
L'angle ϕ és el desfasament entre VF i IF

Es pot aplicar el Teorema de Boucherot
Exemple: Trobau la potència activa absorbida per la càrrega equilibrada formada per un sistema de
càrregues en triangle que té tres branques amb L = 20mH i R = 5Ω. Quina seria la potència si la
càrrega es connectàs en estrella?
Dades: VL = 380V i f = 50Hz
Solució: La impedància de cada branca és
√ Z = 5 + 60 28jΩ ⇒ Z ' 8510 49o Ω. La intensitat de línia
0
és IL = 3380/8 = 82A. El cosϕ = 0 623 llavors
√
P = 3VL IL cosϕ = 33623W
V√
Si la càrrega està en estrella llavors IL = L
Z· 3
= 270 32A i en aquest cas tenim
√
P =P = 3VL IL cosϕ = 11203W
Corol·lari: La potència absorbida per una càrrega connectada en triangle és tres vegades major
que si estigués connectada en estrella a la mateixa tensió de xarxa.
Connexió en estrella Connexió en sèrie

Magnitud Símbol Fòrmula Unitat Símbol Fòrmula Unitat
√
Tensió de fase VF VL/ 3
VF = √ V VF VF = VL V
Tensió de línia VL VL = 3VF V VL VL = VF V
√
Intensitat de fase IF IF = IL A IF IL/ 3
IF = √ A
Intensitat de línia IL IL = IF A IL IL = 3IF A
Connexió en estrella i en triangle
Magnitud Símbol Fòrmula Relacions Unitat
Potència aparent de cada fase SF SF = VF · IF VA; kVA

S = 3SF p
Potència aparent trifàsica S S =√3VF IF S= P 2 + Q2 VA; kVA
S = 3VL IL
P = 3PF
P =pS · cosϕ
Potència activa trifàsica P P =√3VF IF · cosϕ W; kW
P = S 2 − Q2
P = 3VL IL · cosϕ
Q = 3QF
Q =√S · sinϕ
Potència reactiva trifàsica Q Q =√3VF IF · sinϕ VAr; kVAr
Q = S2 − P 2
Q = 3VL IL · sinϕ
Taula 7.2. Resum del tema
Exercicis
1. En una connexió en estrella, la tensió de línia és de 208V i la intensitat de fase és de 20A. Quins
són els valors de tensió de fase i corrent de línia? (VF = 120V ; IL = 20A)
2. A una xarxa trifàsica equilibrada de 380V de tensió de línia es connexten tres resistències de 50Ω
cadascuna. Trobar les intensitats de línia corresponents, si les resistències es connecten
0
a) En estrella (4 4A)
0
b) En triangle (13 16A)
3. Per què creieu que els motors de petitat potència s'arrenquen primer en estrella i després es passa
a la connexió en triangle?
4. Tres resistències de 40Ω estàn connectades a una font trifàsica de 240V de tensió. altres tres
resistències, iguals, es connecten en triangle de tal manera que consumeixen la mateixa corrent de
línia. Quins són els valors de les darreres resistències? Quin és el valor del corrent que circula per
cadascuna d'elles? (120Ω, 2A)
5. Una càrrega equilibrada connectada en estrella està constituïda en cadascuna de les seves branques
per una resistència en sèrie amb una bobina ideal, a 50Hz de forma que la reactància de la bobina
i la resistència tenen el mateix valor. Si s'aplica una tensió trifàsica de 220V i 50Hz, les intensitats
de línia que circulen són de 10A. Trobau:
a) El coecient d'autoinducció de la bobina (280 6mH)
b) Potències activa, reactiva i aparent (2694W, 2694V Ar, S = 3810V A)
6. Tres càrregues trifàsiques equilibrades, totes elles de caracter inductiu, les potències actives i factors
d potència corresponents són:
2kW i cosϕ = 00 707
Exercicis 113
3kW i cosϕ = 00 866

5kW i cosϕ = 00 500
es connecten en paral·lel a una xarxa de 220V. Trobau la intensitat de línia i el factor de potència
total de la instal·lació. (410 8A, cosϕ = 00 628)
7. Un motor connectat en estrella, trifàsic i de 100CV està endollat a una font de 3kV de tensió
de línia. El rendiment és de 0'92 i el factor de potència és de 0'9. Calcular el corrent de línia.
(IL = 170 1A)
8. Trobau les intensitats de fase en el receptor i les intensitats de línia en el circuit trif `sic equilibrat
connectat en ∆ − ∆ sabent que V1 = 2400o V, V2 = 240120o V, V3 = 240−120o V , ZG = 2 + 5j ,
ZL = 2 + 4j i Z = 4 − 5j
9. Trobau:
a) La potència activa absorbida per una càrrega equilibrada connectada en triangle, formada per
una resistència de 10Ω i una bobina de 10mH, que té com a tensió de línia 380V
b) Quin seria el valor de la potència si la càrrega es connectàs en estrella?
10. Troba les intensitats de línia i les de fase en un circuit equilibrat en forma de ∆, la branca de
cadascun està format per una resistència R = 100Ω i per un condensador de C = 100µF , al que se
li aplica una tensió de línia VL = 220V i 50Hz. Fes el diagrama d'intensitats i corrents.
11. Troba la potència activa absorbida per un circuit trifàsic en ∆ on cada branca està formada per
R = 1Ω i L = 10mH sabent que la tensió de línia és de 380V i 50Hz.
12. Feis el mateix que l'exercici anterior sabent que el circuit està en estrella, les càrregues són R=
2Ω i C = 1mF i la tensió de línia es de 100V, 50Hz
13. Troba les intensitats de línia en un circuit connectat en Y si la tensió de línia és de 400V, 50Hz
i cada branca està formada per R = 10Ω i L = 30mH . Calcula'n el desfasament i les potències
activa, reactiva i aparent.
14. Troba les intensitats de línia i la potència aparent d'una càrrega connectada en ∆ formada per
L = 30mH i C = 60µF sabent que la tensió de línia es de 700V, 50Hz
Part IV
Màquines elèctriques
Capítol 8
Transformadors
Capítol 9
Màquines elèctriques en corrent continu

Capítol 10
Màquines elèctriques en corrent altern

Part V
Circuits electrònics i aplicacions elèctriques

Capítol 11
El diode. Circuits bàsics de recticació

Bibliograa
[Everest] Electrotècnia, José Antonio Fidalgo Sanchez, Manuel Fernández Pérez i altres, Ed. Everest
[1] Electrotècnia, José Luis Valentín Labarta, Ed. Donostiarra.
[2] Electrotècnia, Pablo Alcalde San Miguel, Ed. Paraninfo
Apèndix
Apèndix A
Currículum, criteris d'avaluació i altres consells

A.1. Horari
L'horari d'Electrotècnia és:
Dilluns de 9:50 a 10:45 a TES 1

Dimarts de 11:05 a 12:00 a TES 2
Dijous de 13:10 a 14:05 a l'aula 114
Divendres de 8:00 a 8:55 a l'aula 021
A.2. Objectiu de l'asignatura

L'objectiu d'aquesta asignatura és donar a l'alumnat les eines procedimentals i conceptuals bàsiques
per a que pugui desenvolupar posteriors etapes d'aprenentatge: Cicles de Grau Superior, Universitat.
Tant els Cicles com la Universitat exigeixen una certa habilitat en el càlcul de circuits i en la compressió
del funcionament de les diferents màquines elèctriques.
A.3. Currículum (amb molt bona voluntat)

La programació de l'àrea està dividida en cinc blocs:
1. Conceptes i fenòmens elèctrics bàsics, que inclou els temes:

a) Conceptes i fenòmens elèctrics
b) El condensador
2. Conceptes i fenòmens electromagnètics, que inclou el tema:
a) Conceptes i fenòmens electromagnètics
3. Circuits elèctrics, que inclou els temes:
a) Circuits elèctrics en corrent contínua.
b) Nombres complexos
c) Circuits elèctrics en corrent altern
d) Corrent trifàsic
4. Màquines elèctriques, dividit en:
a) Transformadors
b) Màquines elèctriques en corrent continu
c) Màquines elèctriques en corrent altern
132 Apèndix A. Currículum, criteris d'avaluació i altres consells
5. Circuits electrònics i aplicacions electròniques

a) El diode: circuits bàsics de recticació.
b) Instal·lacions elèctriques d'interior.
c) Energia, societat i economia.
La temporització serà la següent:
Blocs 1 i 2 i principi del 3 (circuits en corrent continu) en la primera avaluació

Blocs 3 i 4 en la segona
Bloc 5 en la tercera.
A.4. Com us avaluaré?

Aquesta asignatura és purament teòrica llevat de la construcció d'un petit motor per demostrar la
interacció entre electricitat i magnetisme. Per tant l'avaluació es basarà en dos items:
90% de la nota de les proves escrites

10% de l'assistència a classe i l'actitud envers el professor i els companys
Per aprovar és necessari tenir un tres com a mínim en les tres apartats anteriors.
A.4.1. Recuperació
Si s'ha suspés una avaluació es recuperarà a l'anterior amb:
Una prova escrita del/s bloc/s
Hi ha una darrera oportunitat de recuperar-ho tot en el darrer exàmen nal de revalida.
A.5. Bibliograa i material complementari

Els apunts que utilitzo estaran penjats a la web http://jesusjaume.bravehost.com/principal.htm, allà
trobareu els diferents temes que conformen la matèria així com els examens que anirem fent i les seves
correccions.
Altres llibres:
Electrotècnia, José Antonio Fidalgo Sanchez, Manuel Fernández Pérez i altres, Ed. Everest
Electrotècnia, José Luis Valentín Labarta, Ed. Donostiarra.
Electrotècnia, Pablo Alcalde San Miguel, Ed. Paraninfo.
De totes maneres qualsevol llibre d'Electrotècnia que caigui en les vostres mans estarà bé.
El material complementari que emprarem, i que estarà penjada a la web de l'assignatura és un full
de càlcul anomenat:CalculadoraCircuitsCA. Aquest full de càlcul l'emprarem al tema 6. Circuits en
corrent alterna.
Apèndix B
Solucions als exercicis dels temes

B.1. Tema 1.
1. Dues càrregues elèctriques puntuals amb valors q1 = 11 · 10−7 C i q2 = 32 · 10−8 C estan situades a
750mm en l'aire. Troba la força amb la qual es repel·leixen.
Aplicam la fòrmula
Q1 · Q2 11 · 10−7 · 32 · 10−8
F =K· = 9 · 109 = 50 62 · 10−3 N
r 2 00 752
2. Troba el camp elèctric creat per una càrrega positiva puntual de 4 · 10−5 C , en un punt P que dista
44m
Aplicam la fòrmula
−5
Q 9 4 · 10
E=K· = 9 · 10 · = 1850 95N/C
r2 442
3. Demostrau que
9 · 109 q
E= · 2
εr r
4. Troba la diferència de potencial creada per una càrrega de 66 · 10−7 C entre dos punts que disten
d'aquesta càrrega 86 i 45mm.
Tornam aplicar
1 1
V = K · Q · (1/rB − 1/rA ) = 9 · 109 · 66 · 10−7 · ( − ) = 60 29 · 105 V
45 · 10−3 86 · 10−3
5. Quina és la intensitat màxima que admet un conductor de coure nu de 2mm de radi i té una
densitat màxima de 60 35A/mm2
La superfície del conductor és de π · r2 = 2 · πmm2 , la densitat màxima és
Imax
Jmax = ⇒ Imax = Jmax · S = 60 34 · 2 · π = 390 83A
S
6. Troba la intensitat que circula per una resistència de 6kΩ en aplicar-li una tensió de 425V.
Llei d'Ohm
V = I · R ⇒ I = V /R = 425/6·103 = 700 83mA
7. Si aplicam 3mV de tensió a una resistència de 50µΩ. Que intensitat hi circularà?
Idem que l'anterior
3 · 10−3
I = V /R = = 60A
50 · 10−6
134 Apèndix B. Solucions als exercicis dels temes
8. Un cable unilar de coure de 20 5mm2 i 950m de longitud, quina resistència té a 200 C ? I a 1000 C si
el seu coecient de temperatura és de 0'00393?
Primerament calculam la resistència a 20o C , la resistivitat del coure la podem saber consultant la
2
taula 1.2 a la pàgina 19, és 0,01785Ω · mm /m:
l
R=ρ = 00 01785 · 950/20 5 = 60 78Ω
S
i després calculam la seva resistència a 100o C tenim
R = R20o C · [1 + α(T − 20)] = 60 78 · (1 + 80 · 00 00393) = 80 92Ω
9. Per una resistència de 12Ωse li aplica una tensió de 220V. Quant de temps ha d'estar connectada
per produir 180kcal?
Sabem que
V2 10 8 · 105
Q = 00 239 · I 2 · R · t = 00 239 · · t = 10 8 · 105 ⇒ t = · 12 = 1860 72 segons
R 2202 · 00 239
10. Troba la força de repulsió que hi ha entre dos electrons situats a 8 · 10−12 m.
La càrrega d'un electró la sabem mirant la taula 1.1 a la pàgina 15, qe = −10 602 · 10−19 C per tant
0 −19 2
Q2e (1 602 · 10 )
F =K· = 9 · 109 · = 30 61 · 10−6 N
r2 (8 · 10−12 )2
11. Troba la distància a què han d'estar un electró i un protó per a que la seva força d'atracció sigui
de 5 · 10−16 N .
Aplicant la fòrmula de la llei de Coulomb tenim que
r r
Q2 (10 602 · 10−19 )2
r= K· e = 9 · 109 · = 60 8 · 10−12 m
F 5 · 10−6
12. La força d'atracció de dues partícules amb càrregues de signe oposat, situades a 8 micres de dis-
tància es de 70 7 · 10−7 N . Quin és el valor de les càrregues si tenen el mateix valor? I si el valor
d'una és el doble que l'altra?
Tornam a aplicar la Llei de Coulomb
r r
F · r2 70 7 · 10−7 · 64 · 10−12
q= = = 70 40 · 10−14 C
K 9 · 109
13. Troba el valor del camp elèctric creat per una càrrega de 14'8nC en un punt a 70mm de distància
0 −9
q 9 14 8 · 10
E=K· = 9 · 10 = 20 72 · 104 N/C
r2 (70 · 10−3 )2
14. Troba el camp elèctric en el punt P, creat per dues càrregues positives de 10C en els casos de la
gura 1.2 a la pàgina 21
→
− →
− − →
−
a) En el primer esquema tenim que r1 = −9 j i →
r2 = −6 j per tant els unitaris de →
−
r1 i →
−
r2 són el
→
−
vector −j. Per tant el camp elèctric és
−
→ Q1 −→ 9 10 →
− 0 13 →
−
E1 = K · 2 · ur1 = −9 · 10 · (9 · 10−2 )2 · j = −1 11 · 10 j N/C
|r1 |
B.1. Tema 1. 135
i el camp a
−
→ Q1 −→ 9 10 →
− 0 13 →
−
E2 = K · 2 · ur2 = −9 · 10 · (6 · 10−2 )2 · j = −2 5 · 10 j N/C
|r2 |
per tant el camp total és la suma d'ambdos camps
−→ − → − → →
−
ET = E1 + E2 = −20 61 · 1013 j N/C
o dit d'una altra manera
−→ − → − →
ET = E1 + E2 = (0, −20 61 · 1013 ) N/C
b) Els vectors de posició són →
−
r1 = (12, −8)cm i →
−
r2 = (12, 0)cm per tant tenim que
p √
|r1 | = 122 + 82 = 208cm = 140 42cm
i
|r2 | = 12cm
per tant els unitaris són
−→ 12 8
u r1 = ( ,− ) = (00 83, −00 55)
140 42 140 42
i
−
u→
r2 = (1, 0)
per tant el camp elèctric és
−
→ Q −→ 10
E1 = K · 2 · u 9
r1 = 9 · 10 · · (00 83, −00 55) = (30 59 · 1012 , −20 38 · 1012 )N/C
r1 208 · 10−4
i
−
→ Q → 10
E2 = K · 2 · −
ur2 = 9 · 109 · · (1, 0) = (60 25 · 1012 , 0) N/C
r2 144 · 10−4
per tant el camp total és la suma component a component
−→
ET = (90 84 · 1012 , −20 38 · 1012 ) N/C
c) Finalment tenim que els vectors de posició
→
− −→
r1 = (12, 0)cm ⇒ ur1 = (1, 0)
i
√
→
−
r2 = (6, − 144 − 36) = (6, 100 39)cm ⇒ −
u→ 0 0
r2 = (0 5, −0 90)
es veu clarament (si no, ho pensau) que el mòdul d'ambdos vectors és 12cm per tant
−
→ 9 · 1010
E1 = (1, 0) = (60 25 · 1012 , 0) N/C
144 · 10−4
i
−
→ 9 · 1010
E2 = (00 5, −00 90) = (30 12 · 1012 , −50 63 · 1012 ) N/C
144 · 10−4
per tant
−→ − → − →
ET = E1 + E2 = (90 37 · 1012 , −50 63 · 1012 ) N/C
15. Una càrrega puntual de 90 9 · 10−9 C crea entre dos punts A i B en l'aire una ddp de 10'2V. Si el
punt A dista de la càrrega 88mm, troba la distància QB
Sabem que
VAB
VAB = K · Q · (1/rA − 1/rB ) ⇒ 1/rB = 1/rA − = 110 36 − 00 11 = 110 24 ⇒ rB = 880 92mm
K ·Q
16. Un generador subministra un corrent continu de 12 A durant una setmana. Troba la càrrega
transferida.
Sabem que I = Q/t per tant Q = I · t = 12 · 1 setmana · 7 dies
1 setmana · 24 hores
1 dia · 3600s
1 hora = 70 26 · 106 C
17. Un conductor de secció circular o diametre 5'6mm es travessat per una intensitat de 24A. Troba'n
la densitat de corrent.
J = 00 24A/mm2
18. Dos conductors estan travessats per la mateixa intensitat de 6A. L'un té secció circular d'11mm de
diàmetre, i l'altre, secció quadrada. La densitat de corrent del primer és el triple que la del segon.
Troba el costat del quadrat
6 6 √
Jcircular = =3· ⇒ l = 3 · 50 52 · π = 160 88mm
50 52 ·π l 2
19. Dos conductors suporten la mateixa densitat de corrent. El més petit té 14mm de diàmetre i està
travessat per la quarta part de la intensitat del gran. Quin és diàmetre del conductor més gran?
Spetit
Jgran = Jpetit ⇒ Sgran = · Igran = π · R2 = 4 · π · r2 ⇒ R = 2 · r = 14mm ⇒ D = 28mm
Ipetit
20. Quant de temps ha d'estar connectada a un generador de 230V una resistència de 8Ω perquè el
consum sigui de 4 · 107 joules? I per a que sigui de 19kWh?
4 · 107 = 230 · 8 · t ⇒ t w 6 hores
i per a que siguin 19kWh tenim que
19 · 103 = 230 · 8 · t ⇒ t ' 100 36 hores
21. Calcula la energia necessària en joules per a que 10 lampades incandescents de 100W llueixin
durant 18hores seguides. I si el conjunt té una eciència del 60%?
1 1
Etotal = · P · t = 0 · 100 · 10 · 18 · 3600 = 108M J
η 06
22. Un motor de 6CV funciona durant 175 minuts. Durant quant de temps han de funcionar 20
làmpades de 36W perquè el consum d'energia sigui igual en tots dos casos? (1CV=736W)
6 · 736 · 175 = 20 · 36 · t ⇒ t = 10730 333 minuts
23. Quina intensitat consumeix una resistència de 800W/250V? Quina és la seva resistencia quan esta
connectada?
P = V · I ⇒ I = 800/250 = 30 2A ⇒ R = 250/30 2 = 780 125Ω
B.1. Tema 1. 137
24. Una planxa elèctrica de 2kW i 25Ω de resistència. Quina tensió de funcionament té?
Fàcil! Aplicam Joule modicat
V2 √
P = ⇒ V = 2000 · 25 = 224V
R
25. Troba l'energia absorbida en Wh per a una resistència de 8mΩ, a la qual aplicam una tensió de
6kV durant 84 hores.
V2
= 36·10 /8·10−3 = 40 5kW
6
P =
R
per tant la seva energia associada és
W = P · t = 4500 · 84 = 378kW h
26. Determina la calor produïda en tres quarts d'hora en aplicar una tensió de 660V a una resistència
de 20 2kΩ.
40 35 · 105 3
Q = 00 24 · V /R · t = 00 24 · · /4 · 3600 = 1280 13kcal
2
20 2 · 103
27. Troba el valor d'una resistència que produeix 240.000 cal en connectar-la durant mig dia a una
tensió de 240V.
Q = 00 24 · V /R · t ⇒ R = 00 24 · V /Q · t = 00 24 · 57600/240000 · 12 · 3600 ' 20 5kΩ
2 2
28. Un conductor de coure té 85m de longitud i 6mm2 de secció. A quina temperatura duplica la seva
resistència respecte als 200 C (α = 00 00393)
l 85
R20o C = ρ · = 00 0187 ·
S 6
si duplica la seva resistència llavors el factor 1 + α(T − 20) ha de ser 2. Per tant tenim que
α(T − 20) = 1 per tant
1
T = + 20 =' 274o C
α
Heu de saber que aquest resultat NO és realista, a aquesta temperatura poden passar dues coses:
a) Que la resistència s'hagi cremat
b) Que l'expressió R = R20o C (1 + α(T − 200 C)) no descrigui el que passa a aquestes temperatures
29. Tres resistències de 20Ω, 1kΩ, 2M Ω poden dissipar una potència de 44W cadascuna, troba la
intensitat que hi pot circular
L'expressió que feim servir sempre és la mateixa
r
2 P
P =I ·R⇒I =
R
per tant tenim les intensitats de 1'5A, 0'21A i 4'7mA
30. Per a escalfar una massa m d'aigua ens cal una quantitat de calor
Q = m · (T2 − T1 ) kcal
volem escalfar 3 litres d'aigua introduint-hi una resistència de 8Ω, 220V, passant-la d'110 C a 84o C .
Troba el temps necessari per aconseguir-lo si suposem:
a) No hi ha perdues
Sabem que la densitat de l'aigua és aproximadament ρ = 1kg/l per tant necessitam Q = 3 · 73 =
219kcal, llavors podem concloure que necessitam W = 219kcal · 40 18J/cal = 9150 42kJ que es
precissament l'energia elèctrica que necessitam per tant
W ·R 9150 42 · 103 · 8
' 20 51 minuts
2
W = t · V /R ⇒ t = =
V2 2202
b) Tenim una eciència del 80%
Necessitam aportar un 20% extra al treball que fa la resistència per tant
W = 9150 42kJ · 1/η = 9150 42kJ · 1/00 8 = 11440 28kJ
fent les mateixes operacions tenim que
t ' 30 14 min
31. Disposem de dos conductors de secció circular, un de 10mm de diàmetre, de coure, i l'altre de
diàmetre doble que aquest, d'alumini. Troba la longitud del conductor d'alumini, que té la mateixa
resistència que 90m de conductor de coure.
El conductor de coure té una resistència
l mm2 · Ω 90m
R=ρ· = 0, 01785 · = 200 54mΩ
S m π · (5mm)2
l l 90
R = ρAl · = 00 030 · = 00 01785 ·
S π · (10)2 π · 25
per tant
00 01785 · 90 · 100
l= = 2140 2m
00 030 · 25
32. Una bobina de l de coure d'10 5mm2 està composta de 60 espires molt juntes, de 45mm de diàme-
tre. Troba la intensitat que hi circula en aplicar-hi els extrems la tensió d'una bateria de 24V a
20o C i a 75o C .
Cada espira té una longitud igual a
l = 2 · π · r = 45 · π = 1410 37mm
si tenim 60 espires llavors tenim

ltotal = 60 · l = 80 48m
per tant la resistència a 20o C és
l 80 48
R=ρ· = 00 01785 · 0 = 100mΩ
S 15
R100o C = R20o C [1 + α(T − 20)] = 00 1 · (1 + 00 00393 · 80) = 1310 44mΩ

anem a calcular el corrent que passa per l'espira a 20o C
B.1. Tema 1. 139
33. Per un línia d'alumini de 25mm2 i 20 6km de longitud circula una intensitat de 44A. Troba l'energia
caloríca generada en aquesta línia en dos dies seguits, si durant 2 hores del migdia la intensitat
disminueix al 64%.
El primer que feim és calcular quina resistència té aquesta línia
l 2600
R = ρAl · = 00 030 · = 00 1248Ω
S 252
l'energia és
2
W = Ialta 2
· R · t1 + Ibaixa · R · t2 = 44 · 00 1248 · 44 + 00 36 · 44 · 00 1248 · 4 = 2410 6128 + 70 91 = 2490 52W · h
aquesta quantitat passada a calories és
3600s 1cal
Q = 2490 52W · h · · 0 = 2140 897kcal
1h 4 18J
34. Dues resistències en sèrie de 5 i 7 Ω és connecten a 48V. Si es connecten en paral·lel durant el
mateix temps el cost del consum és de 6 euros més. Quan de temps han estat connectades si el
preu del kWh és de 9 cèntims d'euro?
La connexió en sèrie té una resistència equivalent de 12Ω per tant l'energia d'aquesta connexió és
V2 482
Wserie = · 10−3 · t = · 10−3 · t
Rserie 12
i el seu cost és
Cserie = Wserie · 00 09
quan el treball (energia) ve donada en kW · h.
En paral·lel tenim una resistència de R = 15/12 = 10 25Ω per tant
V2 482
Wparalel = ·t= · 10−3 · t
Rparalel 10 25
el cost en paral·lel és
Cparalel = Wparalel · 00 09 = Cserie + 6
per tant tenim les condicions idònies per plantejar una equació
482 482
0
· t · 10−3 · 00 09 = · 10−3 · t · 00 09 + 6
1 25 12
aïllam t
(1650 88t − 170 28t)
= 00 148608t = 6 ⇒ t = 400 37 hores
1000
35. Un conductor de coure té forma de tub cilíndric de 18mm de diàmetre interior. Un tros de 140m
del qual té una resistència de 0,044Ω. Troba'n el diametre exterior.
l 140 00 79 00 79
R = ρcoure · = 00 01785 · = = 00
044 ⇒ + 81 = R2
S π(R2 − r2 ) R2 − 81 00 044
per tant
r
00 79
+ 81 = R = 90 95mm
00 044
per tant
D = 190 91mm
36. Tres càrregues es troben situades en els vèrtex d'un triangle equilater d'1m de costat, q1 = 1µC, q2 =
2µC i q3 = −1µC . S'us demana:
a) Trobar el potencial elèctric en el punt mig que hi ha entre les càrregues 1 i 2
Per saber on està la càrrega 2 hem de fer el següent
cosα = 00 5 ⇒ α = 660 66o
La posició de les càrregues és:

La càrrega q1 és (0,0)
0
La càrrega q2 és (0 5,00 86)
La càrrega q3 és (1,0)
Els vectors de posició són:
→
−
r1 = (00 25, 00 43)m , el seu unitari és −
u→ 0 0
r1 = (0 125, 0 215) amb mòdul 0'5m
→
− −→
r2 = (−0 25, −0 43)m, el seu unitari és ur2 = (−0 125, −00 215) amb mòdul 0'5m
0 0 0
→
−
r3 = (−00 75, 00 43)m, el seu unitari és −u→ 0 0
r = (−0 872, 0 5) amb mòdul 0'86m
3
Els camps elèctrics:
−
→ 10−6 0 0
E1 = 9 · 109 ·00 25 · (0 125, 0 215) = (4500, 7740)N/C
−
→ 2·10 −6
0 0
E2 = 9 · 109 · 00 25 · (−0 125, −0 215) = (−9000, −15480)N/C
−
→ −2·10−6 0 0 0 0
E3 = 9 · 109 · 00 7396 · (−0 872, 0 5) = (21222 28, −12168 74)N/C
El camp elèctric total és
−−−→
Etotal = (167220 28, −1999080 74)N/C
b) Si en el punt mig es col·loca una càrrega de 3µC , calcular la força que pateix
La única cosa que hem de fer és multiplicar el camp elèctric per la càrrega
−−−→ −−−→
Ftotal = 3 · 10−6 · Etotal = (00 0502, −00 6)N
37. Dues càrrgues puntuals de 25nC es troben en els punts (0,3)m i (-3,0)m. Calcula el camp elèctric
al punt (0,4)m
Tendrem els següents vectors:
→
−
r1 = (0, 1) −→
per tant el seu unitari és
√ ur1 = (0, 1)
→
−
r2 = (3, 4) el seu mòdul és |→
−
r2 | = 32 + 42 = 5m per tant el seu unitari és −
u→
r2 = ( /5, /5)
3 4
Per tant els seus camps seràn:

−
→ 25·10−9
E1 = 9 · 109 ·
1 · (0, 1) = (0, 225)N/C
−
→ 25·10−9
E2 = 9 · 109 ·
25 · (3/5, 4/5) = (50 4, 70 2)N/C
Si sumam component a component obtendrem el resultat
−−−→
Etotal = (50 4, 2320 2)N/C
38. En els punts (1,0) i (0,1) del sistema cartesià pla existeixen dues càrregues de 1/3µC i 1/9µC .
Determinar:
B.1. Tema 1. 141
a) El valor del camp elèctric i el potencial elèctric a l'eix de coordenades

El camp elèctric és
−−−→ 10−6 10−6

Etotal = (−9 · 109 · , −9 · 109 · ) = (−3 · 103 , −103 )N/C
3 9
a) El potencial elèctric al punt (1,1)
El potèncial elèctric és V = K· Q
r en aquest cas hem de considerar que les dues càrregues exerceixen
un camp elèctric per tant el potencial elèctric dependrà d'aquestes dues càrregues
Q1 Q2 1 1
V =K· +K · = 9 · 103 ( + ) = 4 · 103 V
r1 r2 3 9

Magnetisme Electrotecnia

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Magnetisme Electrotecnia

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Departament de Tecnologia de l'IES Pau Casesnoves

I. Conceptes i fenòmens elèctrics bàsics i mesures elèctriques

3.2. Camps magnètics creats per corrents elèctrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

Capítol 6. Circuits elèctrics en corrent altern . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

IV. Màquines elèctriques

2.1. Circuit de càrrega i descàrrega d'un condensador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

3.1. Camp magnètic obtingudes amb llimadures de ferro . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

4.1. Conguració estrella i triangle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

4.16. Calcular el següent circuit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

5.1. Representació gràca d'un nombre complex . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

6.1. Representació sinusoïdal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

7.1. Sistema trifàsic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102

6.1. Unitats de les potències elèctriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91

7.1. Potències en els sistemes trifàsics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111

Conceptes i fenòmens elèctrics bàsics i mesures

Conceptes i fenòmens elèctrics

1.1. Partícules elementals. Càrrega elèctrica

Partícula Càrrega Massa

Protó +10 602 · 10−19 C 10 627 · 10−27 kg

1.2. Llei de Coulomb

Per a expressar la inuència del medi s'expressa aquesta constant com

Refenent l'equació 1.1, combinant-la amb l'equació 1.3 tenim que

1.3. El camp elèctric

1.4. Potencial elèctric

(a) Línies de camp d'una càrrega

(b) Línies de camp de dues càrregues i geometries típiques

Figura 1.1. Línies de camp

1.5. Corrent elèctric

si el corrent és constant llavors podem dir que

la unitat del treball és el joule (J).

1.6. El circuit elèctric. Llei d'Ohm

la unitat de resistència és ohm (Ω).

1.7. Resistència i resistivitat

Taula 1.2. Resistivitat d'alguns materials conductors

R = R200 C [1 + α(T − 20)] (1.17)

on R200 C és la resistència del material a 200 C i α és el coecient de temperatura que té unitats de

1.8. Llei de Joule

aquesta expressió té les següents unitats:

 Q, calor o energia (joules, J)

De la llei de Joule se'n desprén que la potència caloríca és

2.2. Capacitat d'un condensador

 Q, càrrega elèctrica (C)

 ε constant del dielèctric

Recordau que la constant del dièlectric al buit és

Figura 2.1. Circuit de càrrega i descàrrega d'un condensador

2.3. Càrrega i descàrrega d'un condensador

 Una pila, que dóna energia al circuit

Tenim les següents condicions:

 El condensador inicialment no te cap càrrega, per tant Q=0

El que feim és plantejar malles

Desàrrega del condensador

2.4. Energia d'un condensador carregat

2.5. Associació de condensadors

també sabem que

Qtotal = Q1 + Q2 + ... = C1 · V1 + C2 · V2 + ... = Vi · (C1 + C2 + ...)

6. Tres condensadors de 2, 3 i 5µF es conecten en paral·lel i el conjunt es carrega a una tensió de

Figura 2.2. Circuit a analitzar

Figura 2.3. Circuit a analitzar

Conceptes i fenòmens electromagnètics

Conceptes i fenòmens electromagnètics

Inducció magnètica: nombre de línies de camp per unitat de superfície

Figura 3.1. Camp magnètic obtingudes amb llimadures de ferro

 φ, és el ux magnètic mesurat en weber (Wb)

4.1. Conguració estrella i triangle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

5.1. Representació gràca d'un nombre complex . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

Per a expressar la inuència del medi s'expressa aquesta constant com

on R200 C és la resistència del material a 200 C i α és el coecient de temperatura que té unitats de

Q, calor o energia (joules, J)

De la llei de Joule se'n desprén que la potència caloríca és

Q, càrrega elèctrica (C)

ε constant del dielèctric

Una pila, que dóna energia al circuit

El condensador inicialment no te cap càrrega, per tant Q=0

φ, és el ux magnètic mesurat en weber (Wb)

B és la inducció magnètica o el camp magnètic al punt P ( Tesla )

N, és el nombre de voltes d'una bobina

L'expressió 3.5 només és vàlida si lr sinó l'expressió seria

El polze indica la força magnètica

La força que afectarà al conductor 1 serà igual a

La força que afectarà al conductor 2 serà igual a

per tant si calculam la variació del ux magnètic

L'apartat e) es resol emprant l'equació

Figura 4.1. Conguració estrella i triangle

4.2. Lleis de Kircho

Per il·lustrar les lleis de Kircho empraré l'exercici 5 a la pàgina 52.

IN el corrent que circula quan es curtcircuita els terminals de la resistènica de càrrega

1. Treure la resistència equivalent del circuit de la gura 4.2

3. Troba la potència dissipada per la resistència de 10Ω de la gura 4.3(b)