PDF Solucionari Electrotecnia Batxillerat 2 Mcgrawhill Compress Compress

SO LU C IO N A RI
ELECTROTÈCNIA
Autors del llibre

Miquel Guasch i Vallcorba
Marina Borrego Roncal
Jordi Jordan Arias
Revisió tècnica
Concepció Rodes Sangrà
Òscar Viu Marco
BARCELONA - MADRID - BUENOS AIRES - CARACAS

GUATEMALA - LISBOA - MÈXIC - NOVA YORK
PANAMÀ - SAN JUAN - BOGOTÀ - SÃO PAULO
AUCKLAND - HAMBURG - LONDRES - MILÀ - MONT-REAL
NOVA DELHI - PARÍS - SAN FRANCISCO - SYDNEY - SINGAPUR
SAINT LOUIS - TÒQUIO - TORONTO
3 0
Electrotècnia · Batxillerat · Solucionari
No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament

informàtic, ni la transmissió de cap forma o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic,
mecànic, per fotocòpia, per registre o d’altres mitjans. Adreceu-vos a CEDRO (Centro
Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escane-
jar algun fragment d’aquesta obra.
Drets reservats © 2009, respecte a la primera edició en català per:

McGraw-Hill/Interamericana de España, S.A.U.
Edificio Valrealty, 1a planta
Basauri, 17
28023 Aravaca (Madrid)
ISBN: 978-84-481-7001-1
Dipòsit legal: ????
Editora: Alícia Almonacid

Ajudant editorial: Conrad Agustí
Disseny de coberta: Quin Team!
Disseny interior: McGraw-Hill
Composició: Baber
Imprès a: ???
IMPRÈS A - PRINTED IN
3 0
ÍNDEX 3
Bloc 1. Electricitat i magnetisme Bloc 3. Màquines elèctriques
Unitat 1. L’electricitat i el circuit elèctric Unitat 8. Les màquines elèctriques

i els motors de corrent continu
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
Unitat 2. Lleis bàsiques del circuit Unitat 9. Els generadors de corrent continu
elèctric Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79
Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Unitat 10. Transformadors estàtics
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
Unitat 3. Magnetisme
i electromagnetisme Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 Unitat 11. Motors de corrent altern

Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91
Bloc 2. Circuits elèctrics i electrònics Unitat 12. Generadors de corrent altern

Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94
Unitat 4. Components elèctrics passius
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 Bloc 4. Instal.lacions elèctriques
Unitat 13. Generació, transport

Unitat 5. El corrent altern
i distribució de l’energia elèctrica
Unitat 6. Sistemes electrònics analògics Unitat 14. Instal.lacions elèctriques

Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
Annex 1. Camps d’aplicació
Unitat 7. Sistemes electrònics digitals
de l’electrotècnia
3 0
3 0
ELECTROTÈCNIA 01 5
j Bloc 1. Electricitat 8. Una càrrega de 2 mC i una altra de 5 mC es troben en l’aire

a una distància de 50 cm. Amb quina força actua l’una sobre
i magnetisme l’altra?
Q ? Q9 2 ? 1026 C ? 5 ? 1026 C
9 N?m2/C2 ? —————————
F 5 K ——— 5 9 ?10 5 0,36 N
r2 (0,5 m)2
j Unitat 1. L’electricitat i el circuit
elèctric 9. Quina és la intensitat de camp elèctric en un punt determi-
nat si una càrrega de 2,5 mC situada en aquest punt està
sotmesa a una força de 0,325 N?
h Activitats
F 0,325 N
E 5 — 5 —————— 5 130 000 N/C 5 130 ? 103 N/C
1. De quins descobriments o invents del quadre 1.1 has sentit Q 2,5 ? 1026 C
parlar alguna vegada? Quins has estudiat?
Resposta oberta. 10. Una càrrega de 5 mC està situada en l’aire i es troba a una
distància de 20 cm d’un punt P. Calcula el mòdul de la in-
tensitat de camp en aquest punt i dibuixa la gràfica amb el
2. En què es diferencia un àtom d’un ió?
vector resultant.
Un àtom és elèctricament neutre, mentre que un ió no ho és.
Q 5 ? 1026 C
E 5 K —— 2
5 9 ? 109 N?m2/C2 ————— 5 1,13 ? 106 N/C
3. Explica com estan ordenats els nivells d’energia de les dife- r (0,2 m)2
rents capes d’un àtom.
Q P
L’energia total dels electrons en el seu recorregut orbital és la 
suma de l’energia potencial (l’atracció del camp elèctric del 5 ␮C E
nucli i la força de repulsió dels electrons de les capes inferiors)
20 cm
i l’energia cinètica (velocitat). Com que els electrons circulen
en òrbites definides, resulta que la distribució de l’energia en
l’àtom és discreta, és a dir, no hi ha una progressió contínua, 11. Dues càrregues de 5 mC i 8 mC estan situades en el buit, en
sinó a salts o nivells, que estan ordenats des de dins cap a fora els punts que indica la figura. Calcula el mòdul del vector
en sentit creixent. intensitat de camp en el punt A i dibuixa el vector resultant.
y
4. Busca informació sobre l’experiment de Rutherford.
Q2
El seu estudi sobre la radiació li va permetre formular una teoria
8 ␮C
sobre l’estructura atòmica, que va ser la primera a descriure
l’àtom com un nucli dens al voltant del qual giren els electrons.
(0, 0) x
5. L’electroscopi és un aparell que ens permet comprovar Q1 A

l’electrització d’un cos. Investiga en què consisteix i quin 5 ␮C
és el principi del seu funcionament. 0,5 m
L’electroscopi està format per dos conductors lleugers suspesos

en un recipient de vidre i connectats a un tercer conductor, Q1 5 ? 1026 C
normalment en forma de bola, que es troba a l’exterior. Quan E1 5 K ——2
5 9 ? 109 N?m2/C2 —————— 5 4,5 ? 108 N/C
r1 (0,01 m)2
s’hi acosta un cos carregat, els conductors de l’interior es carre-
guen i es repel.leixen. Si mesurem la distància a la qual se se- Q2 8 ? 1026 C
9 N?m2/C2 —————— 5 7,2 ? 108 N/C
E2 5 K —— 5 9 ? 10
paren, podem calcular la quantitat de càrrega. r 22 (0,01 m)2
Q2
6. Si a un cos elèctricament neutre li arrenquem 2 electrons,
en quin estat elèctric queda?
Quedarà carregat positivament.
7. Dues esferes amb igual càrrega situades en el buit, separa-

des per una distància de 0,1 m, es repel.leixen amb una

Q1 A E1
força de 810 N. Calcula el valor de les càrregues.
Q2
dlllll
Q ? Q9 F?r 2
F 5 K ———2
5 K ——  Q5 —— 5
r r2 K
5 dlllllllllllllllllll
810 N ? (0,1 m)
——————— 5 3 ? 10
9 2
9 ? 10 N?m /C
2
2
25 C 5 30 mC 
E2

E
3 0
6
01 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
  
Et 5 E1 1 E2 15. Què entenem per electró lliure?
Com que formen un triangle rectangle, apliquem el teorema de Els electrons lliures són electrons que queden poc subjectes al
Pitàgores per calcular el mòdul: nucli de l’àtom i amb molt poca energia els podem fer saltar.
16. Quina diferència hi ha entre l’estructura atòmica dels me-

Et 5 dlllllll
E 12 1 E 22 5 dlllllllllllllllllllllllllllllll
(4,5 ? 108 N/C)2 1 (7,2 ? 108 N/C)2 5
talls i la dels no-metalls?
5 8,5 ? 108 N/C
Els metalls disposen d’electrons lliures.
12. Calcula el potencial elèctric en un punt situat a 2 m d’una 17. Cerca informació sobre materials conductors, semiconduc-
càrrega puntual de 20 mC situada en el buit. tors i aïllants que facis servir cada dia.
Q 20 ? 1026 C Resposta oberta.

V 5 E ? r 5 K ——2
r 5 9 ? 109 N?m2/C2 ————— 5
r 2m
18. Calcula la càrrega elèctrica transportada per un corrent de
5 90 000 V 5 90 kV 5 A durant 1 minut.
Q 5 I ? t 5 5 A ? 60 s 5 300 C
13. La diferència de potencial entre dos punts situats a una
distància d’1,5 m i 1 m, respectivament, és de 290 000 V.
Calcula el valor de la càrrega que crea aquest camp. 19. Què significa que el corrent elèctric en un punt del circuit
és de 2 A?
1 1
1
VA 2 VB 5 K ? Q —— 2 ——
rA rB 2 Que per aquest punt hi circula en un segon una càrrega de
2 coulombs.
VA 2 VB 20. Calcula la resistència elèctrica que presenta una part d’una

Q 5 ———————— 5
instal.lació realitzada amb un conductor de coure d’1,5 mm2
1
1
K —— 2 ——
rA
1
rB
2 de secció i 28 m de longitud, si a causa d’una sobrecàrrega
elèctrica aquesta s’escalfa a una temperatura de 70 °C.
290 000 V
5 ———————————————— 5 230 mC r(70 °C) 5 r(20 °C) (1 1 a(T 2 20 °C) 5
1
11
9 ? 109 N?m2/C2 —— 2 ———
1m 1,5 m
2 5 1,72 ? 1028 V m ? (1 1 3,9 ? 1023 °C21 ? (70 °C 2 20 °C) 5
5 2,055 ? 1028 V m
14. Digues quin és el potencial en un punt A situat en el buit l 28 m
R 5 r — 5 2,055 ? 1028 V m ? ——————— 5 0,38 V
segons la distribució de càrregues de la figura. S 1,5 ? 1026 m2
10 ␮C ⫺20 ␮C A 15 ␮C 21. Calcula la intensitat de corrent que circula per un circuit si

Q1 Q2 Q3 en 4 h i 30 min hi han passat 48 600 C.
1,2 m 2m 1m Q 48 600
I 5 — 5 —————— 5 3 A
t 4,5 ? 3 600 s
Q 9
10 ? 1026 C
2 2 ————— 5
V1 5 E ? r1 5 K ——2 r1 5 9 ? 10 N?m /C 22. Es vol construir, amb un fil de constantà de 0,1 mm2 de
r1 3,2 m
secció, un resistor d’1,5 V. Calcula la longitud necessària
5 28 125 V de fil per a la seva fabricació.
R?S 1,5 V ? 1 ? 1027 m2
Q 9
220 ? 1026 C
2 2 —————— 5
l 5 —— 5 ————————— 5 0,306 m
2 r2 5 9 ? 10 N?m /C
V2 5 E ? r2 5 K —— r 4,9 ? 1027 V m
r2 2m
5 290 000 V 23. Un resistor està fabricat amb fil de nicrom de 0,15 mm2
enrotllat sobre un cilindre de 0,4 mm de diàmetre. Calcula
Q 15 ? 1026 C la resistència elèctrica si el resistor està format per 30 vol-
V3 5 E ? r3 5 K —— r 5 9 ? 109 N?m2/C2 ————— 5
2 3 tes de fil.
r3 1m
lc 5 2 p r 5 2 ? 3,1416 ? 0,2 mm 5 1,2566 mm
5 135 000 V
l 5 n ? lc 5 30 ? 1,2566 mm 5 37,7 mm
VA 5 V1 1 V2 1 V3 5 28 125 V 2 90 000 V 1 135 000 V 5 l 0,0377 m
R 5 r — 5 1,08 ? 1026 V m ? ——————— 5 0,27 V
5 73 125 V S 1,5 ? 1027 m2
3 0
ELECTROTÈCNIA 01 7
24. Dibuixa en el circuit de la figura com col.locaries l’amperí- h Activitats finals

metre per mesurar la intensitat que circula per la làmpada,
pel motor i la que subministra el generador. 1. Si un cos té una càrrega negativa de 0,5 coulombs, quants
electrons té?
1 e2
⫹ ⫺ 0,5 C ? ——————— 5 3,12 ? 1018 e2
A 1,602 ? 10219 C
2. Com són les línies de força creades per una càrrega positi-
M va? Raona la teva resposta.
Les línies del camp elèctric creat per una càrrega positiva surten
d’aquesta, ja que el sentit coincideix amb els camins que segui-
ria una càrrega elèctrica puntual positiva en ser atreta o repel-
lida (en aquest cas, repel.lida) per la càrrega que crea el camp.
3. Si tenim un camp elèctric creat per més d’una càrrega, com

Intensitat que Intensitat Intensitat
podem calcular la intensitat de camp elèctric en un punt
subministra el generador per la làmpada pel motor
determinat?
Serà la suma vectorial de les intensitats de camp de cadascuna
⫺
de les càrregues.
A
A
⫹
4. Dues càrregues puntuals estan situades a una distància de

2 m i s’atreuen amb una força de 50 N. Si disminuïm la dis-
M tància fins a 1 m, quant valdrà la nova força d’atracció?
Q ? Q9
F1 5 K ——  K Q Q9 5 F1 r 12 5 50 N ? 4 m2 5 200 N?m2
r2
25. Dibuixa en el circuit de la figura la col.locació del voltímetre Q ? Q9 200 N?m2
F2 5 K ——— 5 ————— 5 200 N
per mesurar el voltatge en cadascuna de les làmpades. r 22 (1 m2)
⫹ ⫺
5. Calcula la força d’atracció de dues càrregues situades en el buit
V
de 23 mC i 250 mC, separades per una distància de 50 cm.
L1
Q ? Q9 23 ? 1026 C ? (250 ? 1026 C)
9 N?m2/C2 ? ————————————— 5
F 5 K ——— 5 9 ? 10
L3 r2 (0,5 m)2
5 41,4 N
L2
6. Dues càrregues de 5 mC i 8 mC estan situades en el buit, en
els punts que indica la figura. Calcula el vector intensitat
de camp en el punt A.
⫹ y
VL1
L1 V
VL3⫹ ⫺
V L3 Q1 A
⫹
⫺ VL2 5 ␮C
L2 V
⫺
(0, 0) x
Q2
8 ␮C
26. Explica com mesuraries la resistència interna de la làmpada
de la figura. 1m
Primer hem de desconnectar la làmpada del circuit i a continua-
ció mesurarem la seva resistència interna col.locant l’òhmmetre
en paral.lel amb la làmpada. r1 5 2 m
3 0
8
r2 5 dlllllll
22 1 12 5 dll
5 5 2,236 m 8. Dibuixa les línies de força del camp elèctric produït per una
càrrega positiva. Raona la teva resposta.
Q1 9 2 2
5 ? 1026 C
E1 5 K ——2 5 9 ? 10 N?m /C ————— 5 11 250 N/C
r1 (2 m)2
Q2 9 2 2
8 ? 1026 C
E2 5 K ——2 5 9 ? 10 N?m /C ————— 5 14 400 N/C
r2 (dll5 m) 2

E1 5 11 250 N/C
1
b 5 arctg — 5 26,56°
2
a 5 90° 1 26,56° 5 116,56°

9. En un punt d’un camp elèctric hi ha una càrrega de 8 mC
amb una energia potencial de 40 joules. Quin és el poten-

E2 5 (14 400 cos 116,56°, 14 400 sin 116,56°) 5
cial en aquest punt?
5 (26 439,87, 12 880,3) N/C
Er 40 J
V 5 —— 5 ————— 5 5 000 V
  
Q9 8 ? 1023 C
ET 5 E1 1 E2 5 (11 250) 1 (26 439,87, 12 880,3) N/C 5
5 (4 810,13, 12 880,3) N/C 5 10. Quin és el potencial elèctric d’un punt A situat en el buit i
 
5 ( 4 810,13 i 1 12 880,3 j ) N/C 5 13 749,269,56° N/C a 1 m d’una càrrega positiva de 0,3 mC?
Q 0,3 ? 1026 C
V 5 E ? r 5 K ? ——2
r 5 9 ? 109 N?m2/C2 ? ————— 5 2 700 V
r (1 m)2
ET 5 dllllllllllllllllll
4 810,132 1 12 880,32 5 13 749,2 N/C

11. Dues càrregues de 24 mC i 3 mC situades en el buit estan
separades per una distància de 2 m. Calcula la intensitat de

E2 ET
camp i el potencial en un punt situat a 1,3 m de la primera
 càrrega i 0,7 m de la segona.
ET 5 13 749,2 N/C
Q1 Q1 9
24 ? 1026 C
2 2 —————— 5 221 301,77 N/C
E1 5 K ——2 5 9 ? 10 N?m /C
a
 r1 (1,3 m)2
A E1
Q2 3 ? 1026 C
E2 5 K ——
2
5 9 ? 109 N?m2/C2 ————— 5 55 102 N/C
b r2 (0,7 m)2
Q2 ET 5 E1 1 E2 5 21 301,77 N/C 1 55 102 N/C 5 76 403,8 N/C
 
Q1 E1 P Q2 E2
7. Què són les línies de força d’un camp elèctric? Dibuixa les
línies de força d’un camp produït per dues càrregues iguals
de signe negatiu. Raona la teva resposta. 1,3 m 0,7 m
Els camins que seguiria una càrrega elèctrica puntual positiva

Q1 24 ? 1026 C
en ser atreta o repel.lida per la càrrega que crea el camp. V1 5 K —— 5 9 ? 109 N?m2/C2 —————— 5 227 692,3 V
r1 1,3 m
Q2 3 ? 1026 C
V2 5 K —— 5 9 ? 109 N?m2/C2 ————— 5 38 571,4 V
r2 0,7 m
VT 5 V1 1 V2 5 227 692,3 V 1 38 571,4 V 5 10 879,1 V
12. En els punts de coordenades (0, 2) m i (3, 0) m es troben

dues càrregues elèctriques puntuals de 20 mC i 30 mC res-
pectivament. Calcula el potencial en l’origen de coordena-
des i en el punt mitjà de la recta que les uneix si aquestes
estan situades en el buit.
3 0
ELECTROTÈCNIA 01 9
Q1 20 ? 1026 C El generador de Van de Graff és una màquina que es fa servir en

V1A 5 K —— 5 9 ? 109 N?m2/C2 ————— 5 90 000 V física nuclear per obtenir tensions molt elevades. Consisteix en
r1 2m
una esfera metàl.lica buida per dins, muntada a la part superior
Q2 30 ? 1026 C d’una columna aïllant, i una corretja contínua de material die-
V2A 5 K —— 5 9 ? 109 N?m2/C2 ————— 5 90 000 V lèctric que es mou des d’una politja situada a la base fins a una
r2 3m
altra situada a l’interior de l’esfera. Mitjançant una pinta metàl-
VA 5 V1A 1 V2A 5 90 000 V 1 90 000 V 5 180 000 V lica, situada a la part inferior i paral.lela a la corretja, es trans-
met un potencial a la corretja que és recollit per una altra pinta
metàl.lica situada a la part superior que s’encarrega de recollir
d 5 dlllllll
22 1 32 5 3,6 m
aquestes càrregues i transportar-les a l’esfera. Amb aquests ge-
3,6 m neradors es pot aconseguir una diferència de potencial molt
r 5 ——— 5 1,8 m elevada.
2
Q1 20 ? 1026 C
V1B 5 K —— 5 9 ? 109 N?m2/C2 ————— 5 100 000 V 19. Explica el funcionament d’una bateria o acumulador.
r1 1,8 m
Durant el procés de càrrega, transforma l’energia elèctrica que li
Q2 30 ? 1026 C subministrem en energia química, que s’emmagatzema a l’inte-
V2B 5 K —— 5 9 ? 109 N?m2/C2 ————— 5 150 000 V rior de l’acumulador. En el procés de descàrrega, l’energia quí-
r2 1,8 m
mica es transforma en energia elèctrica.
VB 5 V1B 1 V2B 5 100 000 V 1 150 000 V 5 250 000 V
20. Cerca informació del procés xerogràfic i explica en què con-
13. Calcula la diferència de potencial entre dos punts situats a sisteix.
2 m i 0,7 m respectivament d’una càrrega de 220 mC. Els semiconductors són mals conductors de l’electricitat però es
fan conductors sota la influència de la llum, en absorbir alguns
1
1 1
VA 2 VB 5 K Q —— 2 —— 5
rA rB 2 electrons l’energia de la llum. Aquestes condicions permeten
que en aplicar-hi un voltatge hi hagi una circulació de càrre-
gues elèctriques.
11 1
5 9 ? 109 N?m2/C2 ? (220 ? 1026 C) —— 2 ——— 5
2m 0,7 m
2 El procés xerogràfic utilitza una planxa amb una capa aïllant
fotoconductora, que es carrega electrostàticament amb ions
5 167 142,8 V positius o negatius. Quan s’exposa a la llum en una fotocopiado-
ra o màquina fotogràfica, perd part de la seva càrrega d’acord
14. Quina quantitat de càrrega haurà de transportar un corrent amb la intensitat de llum que rep en cadascun dels punts, i for-
de 10 A durant mitja hora? ma un dibuix electrostàtic de la imatge.
Q En empolvorar la placa amb un polsim especialment carregat,
I 5 —  Q 5 I ? t 5 10 A ? 1 800 s 5 18 000 C amb una càrrega oposada a la inicial, s’adhereix a les zones que
t
han mantingut la seva càrrega. La impressió l’obtenim recobrint
aquesta planxa amb un full de paper i aplicant en el seu revers
15. Qui subministra l’energia que transporta el corrent elèctric? una càrrega oposada a la del polsim perquè l’atregui. Final-
El generador elèctric. ment, mitjançant vapors dissolvents i calor, fixem la imatge en
el paper.
16. Indica el nom de cinc materials conductors i cinc d’aïllants.
21. Amb un fil de constantà de 0,1 mm de diàmetre es vol cons-
Resposta oberta. truir una resistència de 200 V. Calcula la longitud que ha
de tenir el fil.
17. En quin sentit circula el corrent elèctric, científicament? S 5 p r 2 5 3,1416 ? (0,05 mm)2 5 7,854 ? 1023 mm2
Quin és el sentit que es fa servir normalment?
RS 200 V ? 7,854 ? 1029 m2
Científicament és un corrent format per electrons; per tant, el l 5 —— 5 ——————————— 5 3,2 m
seu recorregut serà del pol negatiu del generador al positiu per
r 4,9 ? 1027 V?m
l’exterior del circuit. Convencionalment prendrem el sentit con-
trari. 22. Què significa que el coeficient de temperatura del silici i
del germani siguin negatius?
18. Busca informació sobre el generador de Van de Graff, dibui- Que disminueix la seva resistivitat en augmentar la temperatu-
xa’l i explica’n el funcionament. ra, és a dir, es tornen més conductors.
3 0
10 02 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
j Unitat 2. Lleis bàsiques 8. Determina la resistència total equivalent dels circuits se-
güents:
del circuit elèctric
a) 2 4
2 R2 R3 1
h Activitats
R1 3 R5
1. Si en aplicar a un fil conductor una ddp de 20 V hi circula
una intensitat de 0,3 A, quina resistència té el conductor? R4
V 20 V RA 5 R2 1 R3 5 2 V 1 4 V 5 6 V
R 5 — 5 ——— 5 66,67 V
I 0,3 A RA ? R4 6 V?3 V
RB 5 ———— 5 —————— 5 2 V
RA 1 R4 6V13V
2. A un resistor fabricat amb fil de constantà de 0,1 mm2 de
secció i 2 m de longitud, s’hi aplica una ddp de 10 V. Cal- RT 5 R1 1 RB 1 R5 5 2 V 1 2 V 1 1 V 5 5 V
cula la intensitat que circula pel resistor.
b) 10  20  5
l 2m
R 5 r — 5 4,9 ? 1027 V m ? ————— 5 9,8 V
S 1 ? 1027 m2 R1 R2 R4
V 10 V 15 
I 5 — 5 ——— 5 1,02 A
R 9,8 V
R3
10  10 
3. Una làmpada d’incandescència consumeix 100 W quan es
connecta a 230 V. Calcula la resistència elèctrica del fila- R5 R6
ment i la intensitat del corrent.
RA 5 R1 1 R2 5 10 V 1 20 V 5 30 V
P 100 W
I 5 — 5 ——— 5 0,435 A RA ? R3 30 V ? 15 V
V 230 V RB 5 ———— 5 ——————— 5 10 V
RA 1 R3 30 V 1 15 V
V 230 V
R 5 — 5 ———— 5 528,7 V RC 5 RB 1 R4 5 10 V 1 5 V 5 15 V
I 0,435 A
RD 5 R5 1 R6 5 10 V 1 10 V 5 20 V
4. Quants quilowats hora consumeix una làmpada de 100 W i RC ? RD 15 V ? 20 V
230 V si ha estat connectada durant un mes a raó de 6 hores RT 5 ———— 5 ——————— 5 8,57 V
RC 1 RD 15 V 1 20 V
diàries? (Considera que el mes té 30 dies.)
W 5 P ? t 5 100 W ? 30 ? 6 h 5 18 000 W h 5 18 kW h c) 2k2  680 
R2 R3
5. Una resistència calefactora de 100 V està connectada a una
ddp de 230 V. Calcula l’energia que desprèn cada hora. 1 k 1k5 
R1 R4
230 V 2
1 2
W 5 R ? I 2 ? t 5 100 V ? ——— ? 3 600 s 5
100 V 3k3 
5 1,9 ? 106 J 5 1,9 MJ R5

4k7 
6. Calcula el nombre de calories que desprèn la làmpada de
R6
l’exercici anterior durant una hora.
W 5 1,9 ? 106 J RA 5 R2 1 R3 5 2 200 V 1 680 V 5 2 880 V
q 5 0,24 W 5 0,24 ? 1,9 ? 106 5 456 000 cal RA ? R4 2 880 V ? 1 500 V

RB 5 ———— 5 ————————— 5 986,3 V
RA 1 R4 2 880 V 1 1 500 V
7. Quina quantitat de calor produirà un escalfador d’immersió RB ? R5 986,3 V ? 3 300 V
de 40 V de resistència interna en un minut, si es connecta RC 5 ———— 5 ————————— 5 759,34 V
RB 1 R5 986,3 V 1 3 300 V
a 230 V?
RD 5 RC 1 R1 5 759,34 V 1 1 000 V 5 1 759,34 V
230 V 2
1 40 V 2
q 5 0,24 R ? I 2 ? t 5 0,24 ? 40 V ——— ? 60 s 5 R6 ? RD 4 700 V ? 1 759,34 V
RT 5 ———— 5 —————————— 5 1 280,15 V
5 19 044 cal . 19 kcal R6 1 RD 4 700 V 1 1 759,34 V
3 0
ELECTROTÈCNIA 02 11
d) 1 k RT 5 R1 // R2 // R3 5 5 // 3 // 6 5 1,428 V
R2 « 10 V
1 k 680  330  IT 5 — 5 ———— 5 7 A
RT 1,428 V
R1 R3 R5
470 
VR1 10 V
IR1 5 —— 5 ——— 5 2 A
R1 5V
R4
2k2  VR2 10 V
IR2 5 —— 5 ——— 5 3,33 A
R6 R2 3V
820 
VR3 10 V
R7 IR3 5 —— 5 ——— 5 1,67 A
R3 6V
R2 ? R 3 1 000 V ? 680 V
RA 5 ———— 5 ———————— 5 404,76 V PR1 5 IR1 ? VR1 5 2 A ? 10 V 5 20 W
R2 1 R3 1 000 V 1 680 V
RA ? R 4 404,76 V ? 470 V PR2 5 IR2 ? VR2 5 3,33 A ? 10 V 5 33,3 W
RB 5 ———— 5 ————————— 5 217,47 V
RA 1 R4 404,76 V 1 470 V PR3 5 IR3 ? VR3 5 1,67 A ? 10 V 5 16,7 W
RC 5 RB 1 R5 5 217,47 V 1 330 V 5 547,47 V
RC ? R 6 547,47 V ? 2 200 V I1
RD 5 ———— 5 ————————— 5 438,38 V c)
RC 1 R6 547,47 V 1 2 200 V 4 2
RE 5 RD 1 R1 5 438,38 V 1 1 000 V 5 1 438,38 V 3 R2 R3
RE ? R 7 1 438,38 V ? 820 V A B
RT 5 ———— 5 ————————— 5 522,26 V R1 3
RE 1 R7 1 438,38 V 1 820 V IT
I2 R4
9. Calcula el corrent, la caiguda de tensió i la potència dissi-
pada a cadascuna de les resistències dels circuits següents:   10 V
a) 2 5 4
R1 R2 R3 (R2 1 R3) ? R4
RT 5 R1 1 (R2 1 R3) // R4 5 R1 1 ——————— 5
R2 1 R3 1 R4
(4 V 1 2 V) ? 3 V
  6V 5 3 V 1 ————————— 5 5 V
4V12V13V
RT 5 R1 1 R2 1 R3 5 2 V 1 5 V 1 4 V 5 11 V « 10 V
IT 5 —— 5 ——— 5 2 A 5 IR1
« 6V RT 5V
IT 5 —— 5 ——— 5 0,545 A 5 IR1 5 IR2 5 IR3
RT 11 V
VR1 5 IR1 ? R1 5 2 A ? 3 V 5 6 V
VR1 5 IR1 ? R1 5 0,545 A ? 2 V 5 1,09 V
VAB 5 « 2 VR1 5 10 V 2 6 V 5 4 V
VR2 5 IR2 ? R2 5 0,545 A ? 5 V 5 2,72 V
VR3 5 IR3 ? R3 5 0,545 A ? 4 V 5 2,18 V VAB 4V
I1 5 ———— 5 ————— 5 0,67 A 5 IR2 5 IR3
R2 1 R3 (4 1 2) V
PR1 5 IR1 ? VR1 5 0,545 A ? 1,09 V 5 0,59 W
PR2 5 IR2 ? VR2 5 0,545 A ? 2,72 V 5 1,48 W VAB 4V
I2 5 —— 5 —— 5 1,33 A 5 IR4
PR3 5 IR3 ? VR3 5 0,545 A ? 2,18 V 5 1,19 W R4 3V
VR2 5 IR2 ? R2 5 0,67 A ? 4 V 5 2,67 V

b) 5
VR3 5 IR3 ? R3 5 0,67 A ? 2 V 5 1,33 V
R1
3 VR4 5 IR4 ? R4 5 1,33 A ? 3 V 5 4 V
R2 PR1 5 IR1 ? VR1 5 2 A ? 6 V 5 12 W

6 PR2 5 IR2 ? VR2 5 0,67 A ? 2,67 V 5 1,78 W
R3
PR3 5 IR3 ? VR3 5 0,67 A ? 1,33 V 5 0,89 W
  10 V
PR4 5 IR4 ? VR4 5 1,33 A ? 4 V 5 5,32 W
3 0
d) 10  5 RA 5 [ (R1 1 R2) // R3 ] 1 R5 5
6 R2 R3 2 (R1 1 R2) ? R3
5 ——————— 1 R5 5
R1 8 R5 R1 1 R2 1 R3
R4 (680 V 1 1 000 V) ? 1 500 V

5 ————————————— 1 470 V 5 1 262,4 V
600 V 1 1 000 V 1 1 500 V
  10 V
RT 5 RA // R4 5 1 262,4 // 3 300 5 913,1 V
« 20 V
RT 5 R1 1 [(R2 1 R3) // R4 ] 1 R5 5 IT 5 —— 5 ———— 5 21,9 mA
RT 913,1 V
(R2 1 R3) ? R4
5 R1 1 ——————— 1 R5 5 « 20 V
R2 1 R3 1 R4 I1 5 —— 5 ————— 5 15,84 mA 5 IR5
RA 1 262,4 V
(10 V 1 5 V) ? 8 V « 20 V
5 6 V 1 ————————— 1 2 V 5 13,22 V I2 5 —— 5 ———— 5 6,06 mA 5 IR4
10 V 1 5 V 1 8 V R4 3 300 V
« 10 V VR5 5 IR5 ? R5 5 15,84 mA ? 470 V 5 7,44 V

IT 5 —— 5 ———— 5 0,757 A 5 IR1 5 IR5
RT 13,22 V VAB 5 « 2 VR5 5 20 V 2 7,44 V 5 12,56 V
VR1 5 IR1 ? R1 5 0,757 A ? 6 V 5 4,53 V VAB 12,56 V
I3 5 ———— 5 ———— 5 7,48 mA 5 IR1 5 IR2
R1 1 R2 1 680 V
VR5 5 IR5 ? R5 5 0,757 A ? 2 V 5 1,51 V
VAB 12,56 V
VAB 5 « 2 VR1 2 VR5 5 10 V 2 4,53 V 2 1,51 V 5 3,96 V I4 5 —— 5 ———— 5 8,37 mA 5 IR3
R3 1 500 V
VAB 3,96 V VR1 5 IR1 ? R1 5 7,48 mA ? 680 V 5 5,09 V
I1 5 ———— 5 —————— 5 0,264 A 5 IR2 5 IR3
R2 1 R3 (10 1 5) V
VR2 5 IR2 ? R2 5 7,48 mA ? 1 000 V 5 7,48 V
VAB 3,96 V VR3 5 IR3 ? R3 5 8,37 mA ? 1 500 V 5 12,56 V
I2 5 —— 5 ——— 5 0,495 A 5 IR4
R4 8V
VR4 5 « 5 20 V
VR2 5 IR2 ? R2 5 0,264 A ? 10 V 5 2,64 V PR1 5 IR1 ? VR1 5 7,48 mA ? 5,09 V 5 38,1 mW
VR3 5 IR3 ? R3 5 0,264 A ? 5 V 5 1,32 V PR2 5 IR2 ? VR2 5 7,48 mA ? 7,48 V 5 55,9 mW
VR4 5 IR4 ? R4 5 0,495 A ? 8 V 5 3,96 V PR3 5 IR3 ? VR3 5 8,37 mA ? 12,56 V 5 0,1 W
PR4 5 IR4 ? VR4 5 6,06 mA ? 20 V 5 0,121 W
PR1 5 IR1 ? VR1 5 0,757 A ? 4,53 V 5 3,43 W
PR5 5 IR5 ? VR5 5 15,84 mA ? 7,44 V 5 0,118 W
PR2 5 IR2 ? VR2 5 0,264 A ? 2,64 V 5 0,7 W
PR3 5 IR3 ? VR3 5 0,264 A ? 1,32 V 5 0,35 W f) I3
PR4 5 IR4 ? VR4 5 0,495 A ? 3,96 V 5 1,96 W I1 2k2  3k3 
PR5 5 IR5 ? VR5 5 0,757 A ? 1,51 V 5 1,14 W A 1 k R2 R3 C 680 

B 4k7 
R1 R5
I3 R4 I4
e) I2 1k5 
680  1 k
R6
R1 R2 470  IT
  20 V
1k5  I4 B R5
A
R3 3k3  (R2 1 R3) ? R4
RA 5 R1 1 [(R2 1 R3) // R4 ] 5 R1 1 ——————— 5
R2 1 R3 1 R4
I2 R4
IT
  20 V (2 200 V 1 3 300 V) ? 4 700 V
5 1 000 V 1 ————————————— 5 3 534,3 V
2 200 V 1 3 300 V 1 4 700 V
3 0
RA ? R6 VR1 6V
RT 5 [RA // R6] 1 R5 5 ———— 1 R5 5 IR1 5 —— 5 —— 5 0,6 A
RA 1 R6 R1 10 V
3 534,3 V ? 1 500 V VR3 6V
5 —————————— 1 680 V 5 1 733 V IR3 5 —— 5 —— 5 0,75 A
3 534,3 V 1 1 500 V R3 8V
« 20 V 11. Calcula el valor de les resistències R1 i R2 del circuit de la

IT 5 —— 5 ———— 5 11,54 mA 5 IR5
RT 1 733 V figura.
1A
VR5 5 IR5 ? R5 5 11,54 mA ? 680 V 5 7,85 V
3A
R2
VAC 5 « 2 VR5 5 20 V 2 7,85 V 5 12,15 V
R1 3
VAC 12,15 V
I1 5 —— 5 ————— 5 3,44 mA 5 IR1 R3
RA 3 534,3 V
VAC 12,15 V
I2 5 —— 5 ————— 5 8,1 mA 5 IR6   12 V
R6 1 500 V
VR1 5 IR1 ? R1 5 3,44 mA ? 1 000 V 5 3,44 V IR1 5 IT 5 3 A
VBC 5 VAC 2 VR1 5 12,15 V 2 3,44 V 5 8,71 V IR3 5 IT 2 IR2 5 3 A 2 1 A 5 2 A
VBC 8,71 V VR3 5 IR3 ? R3 5 2 A ? 3 V 5 6 V 5 VR2
I3 5 ———— 5 ———— 5 1,58 mA 5 IR2 5 IR3
R2 1 R3 5 500 V VR2 6V
R2 5 —— 5 —— 5 6 V
VBC 8,71 V IR2 1A
I4 5 —— 5 ———— 5 1,85 mA 5 IR4
R4 4 700 V VR1 5 « 2 VR2 5 12 V 2 6 V 5 6 V
VR2 5 IR2 ? R2 5 1,58 mA ? 2 200 V 5 3,48 V VR1 6V

R1 5 —— 5 —— 5 2 V
IR1 3A
VR3 5 IR3 ? R3 5 1,58 mA ? 3 300 V 5 5,21 V
VR4 5 IR4 ? R4 5 1,85 mA ? 4 700 V 5 8,69 V 12. Calcula, en el circuit de la figura, el corrent, la tensió i la
potència dissipada a cadascuna de les resistències, així com
VR6 5 VAC 5 12,15 V els potencials a cadascun dels punts respecte del punt G.
PR1 5 IR1 ? VR1 5 3,44 mA ? 3,44 V 5 11,83 mW I3
PR2 5 IR2 ? VR2 5 1,58 mA ? 3,48 V 5 5,5 mW 6 D 4
PR3 5 IR3 ? VR3 5 1,58 mA ? 5,21 V 5 8,23 mW A 2 B R2 R3 1 F

C E
PR4 5 IR4 ? VR4 5 1,85 mA ? 8,69 V 5 16,07 mW R1 I1 10  R5
R4 I4
PR5 5 IR5 ? VR5 5 11,54 mA ? 7,85 V 5 90,59 mW
I2 3
IT
PR6 5 IR6 ? VR6 5 8,1 mA ? 12,15 V 5 98,42 mW
R6
10. Calcula la tensió d’alimentació i el corrent que circula per   10 V G

les resistències R1 i R3 al circuit de la figura.
(R2 1 R3) ? R4
10  RA 5 [ (R2 1 R3) // R4] 1 R5 5 ——————— 1 R5 5
R2 1 R3 1 R4
R1 (6 V 1 4 V) ? 10 V
5 ————————— 1 1 V 5 6 V
6 6 V 1 4 V 1 10 V
1A R2
RA ? R6
8 RT 5 [RA // R6] 1 R1 5 ———— 1 R1 5
RA 1 R6
R3 6 V?3 V
5 —————— 1 2 V 5 4 V
 6V13V
« 10 V
IT 5 —— 5 —— 5 2,5 A 5 IR1
VR2 5 IR2 ? R2 5 1 A ? 6 V 5 6 V 5 VR1 5 VR3 5 « RT 4V
3 0
VR1 5 IR1 ? R1 5 2,5 A ? 2 V 5 5 V 14. Calcula la intensitat que assenyalarà l’amperímetre de la

figura.
VBF 5 « 2 VR1 5 10 V 2 5 V 5 5 V
VBF 5V 1  12 V
I1 5 —— 5 —— 5 0,83 A 5 IR5 r1  2 
RA 6V
VBF 5V 2  12 V
I2 5 —— 5 —— 5 1,67 A 5 IR6 r2  2 
R6 3V R  100  A
VR5 5 IR5 ? R5 5 0,83 A ? 1 V 5 0,83 V   8 V
r  5 
M
VCE 5 VBF 2 VR5 5 5 V 2 0,83 V 5 4,17 V
VCE 4,17 V « 2 «9 « 2 «9
I3 5 ———— 5 ———— 5 0,417 A 5 IR2 5 IR3 IT 5 ————————— 5 —————————— 5
R2 1 R3 10 V (r1 // r2) 1 R 1 r9 r1 r2
———— 1 R 1 r9
r1 1 r2
VCE 4,17 V
I4 5 —— 5 ———— 5 0,417 A 5 IR4 12 V 2 8 V
R4 10 V 5 ——————————————— 5 37,73 mA . 37,8 mA
2 V?2 V
VR2 5 IR2 ? R2 5 0,417 A ? 6 V 5 2,5 V —————— 1 100 V 1 5 V
2V12V
VR3 5 IR3 ? R3 5 0,417 A ? 4 V 5 1,67 V
15. Calcula la intensitat total del circuit de la figura, la caiguda
VR4 5 IR4 ? R4 5 0,417 A ? 10 V 5 4,17 V de tensió al generador i al motor, i el rendiment del motor
i del generador.
VR6 5 VBF 5 5 V
  12 V
PR1 5 IR1 ? VR1 5 2,5 A ? 5 V 5 12,5 W r  2
PR2 5 IR2 ? VR2 5 0,417 A ? 2,5 V 5 1,04 W
PR3 5 IR3 ? VR3 5 0,417 A ? 1,67 V 5 0,7 W
PR4 5 IR4 ? VR4 5 0,417 A ? 4,17 V 5 1,74 W    10 V

r  13 
PR5 5 IR5 ? VR5 5 0,83 A ? 0,83 V 5 0,69 W 85 
R M
PR6 5 IR6 ? VR6 5 1,67 A ? 5 V 5 8,35 W
VA 5 « 5 10 V « 2 «9 12 V 2 10 V 2V
I 5 ————— 5 ————————— 5 ——— 5 20 mA
R 1 r 1 r9 85 V 1 2 V 1 13 V 100 V
VB 5 VA 2 VR1 5 10 V 2 5 V 5 5 V
Vr 5 IT ? r 5 20 mA ? 2 V 5 0,04 V 5 40 mV
VC 5 VB 5 5 V
Vr9 5 IT ? r9 5 20 mA ? 13 V 5 0,26 V 5 26 mV
VD 5 VC 2 VR2 5 5 V 2 2,5 V 5 2,5 V « 2 Vr 12 V 2 0,04 V
hgenerador 5 ———— 5 ——————— 5 0,996  99,6 %
VE 5 VD 2 VR3 5 2,5 V 2 1,67 V 5 0,83 V « 12 V
VF 5 VE 2 VR5 5 0,83 V 2 0,83 V 5 0 V «9 10 V

hmotor 5 ———— 5 ——————— 5 0,9746 . 97,5 %
«9 1 Vr9 10 V 1 0,26 V
13. Quantes piles (FEM 5 1,8 V i ri 5 0,1 V) connectades en
sèrie es necessiten per obtenir un corrent de 3 A a través 16. Resol els circuits a, b, c i d aplicant les lleis de Kirchhoff.
d’una resistència de 3 V?
a)
I3
n ? « 5 I (R 1 n ? ri)
R1 I2 R2
n ? 1,8 V 5 3 A ? (3 V 1 n ? 0,1 V) I1 R3
5 4
6
1,8 n 5 9 1 0,3 n
 
1,5 n 5 9
1 5 V 2 3V
9
n 5 —— 5 6 piles
1,5
3 0
I1 5 I2 1 I3 i I1 1 I3 5 I2 i
u e
«1 1 «2 5 I1 ? R1 1 I2 ? R2 y u
u «1 1 «2 2 «3 5 I1 (R1 1 r1) 1 I2 ? R2 y
2«2 5 2I2 ? R2 1 I3 ? R3 t e
u
2« 2 1 « 3 1 «4 5 2I2 ? R2 2 I3 (R3 1 r4) t
I1 5 I2 1 I3 i
u
8 5 5 I1 1 4 I2 y
u I1 1 I3 5 I2 i
23 5 24 I2 1 6 I3 t e
u
7 5 5 I1 1 5 I2 y
I1 5 0,917 A, I2 5 0,85 A i I3 5 0,067 A e
u
8 5 25 I2 2 11 I3 t
b)
2 5V
R3 I1 5 1,126 A, I2 5 0,274 A i I3 5 20,852 A

r2 1 I3
I1 R1 6
3
  d) 2  10 V
I2 R2 r2  1  I3
1 10 V 3 6V 5V
3
4
I1 R1 R3
r1 1 r3 1

1 k 330 

I1 1 I2 1 I3 5 0 i R2
u I2
«1 1 «2 5 2I1 (R1 1 r1) 1 I2 (R2 1 r2) y 1 10 V 470 
u
2 «2 1 « 3 5 2I2 (R2 1 r2) 1 I3 (R3 1 r3) t r1 1
R4  680   4  12 V
I1 1 I2 1 I3 5 0 i
u r4  2 
15 5 24 I1 1 5 I2 y
u
1 5 25 I2 1 7 I3 t
I1 5 I2 1 I3 i
e
I1 5 22,229 A, I2 5 1,217 A i I3 5 1,012 A u
«1 2 «2 1 «3 5 I1 (R1 1 R4 1 r1 1 r2) 1 I2 ? R2 y
e
c) u
2 6V I3 2« 3 1 « 4 5 2I2 ? R2 1 I3 (R3 1 r4) t
R3
I1 5 I2 1 I3 i
I1 R1 10  e
R2  u
4  I2 5 5 1 682 I1 1 470 I2 y
e
5 u
1 10 V 4 6V 7 5 2470 I2 1 332 I3 t
r1 1 3 9V r4 1
I1 5 4,85 mA, I2 5 26,72 mA i I3 5 11,57 mA
17. Resol els circuits a, b, c, d aplicant el principi de superposició.
a) A A A
IR1
1
R1 R2 R3 R1 R2 R3 R1 R2 R3
1
IR
IR
2
2
IR3
IR
IR
IR
IR
ⴝ ⴙ
5 4 6 5 4 6 5 4 6
IR3
1 5V 2 3V 1 5V 2 3V
B 1) B 2) B
3 0
Circuit 1: «2 3V
R2 ? R3 IT 5 —— 5 ———— 5 0,446 A 5 I 0R2
RT 5 R1 1 (R2 // R3) 5 R1 1 ———— 5 7,4 V RT 6,73 V
R2 1 R3
VAB 5 «2 2 IT ? R2 5 3 V 2 0,446 A ? 4 V 5 1,216 V
«1 5V
IT 5 —— 5 ——— 5 0,676 A 5 I9R1
RT 7,4 V VAB 1,216 V
I0R1 5 —— 5 ———— 5 0,243 A
R1 5V
VAB 5 « 1 2 IT ? R1 5 5 V 2 0,676 A ? 5 V 5 1,62 V
VAB 1,62 V VAB 1,18 V
I9R2 5 —— 5 ———— 5 0,405 A I0R3 5 —— 5 ———— 5 0,203 A
R2 4V R3 6V
VAB 1,62 V Circuit 1 1 2:
I9R3 5 —— 5 ———— 5 0,27 A
R3 6V
IR1 5 I9R1 1 I0R1 5 0,676 A 1 0,243 A 5 0,919 A
Circuit 2: IR2 5 I9R2 1 I0R2 5 0,405 A 1 0,446 A 5 0,851 A
R1 ? R3
RT 5 R2 1 (R1 // R3) 5 R2 1 ———— 5 6,73 V
R1 1 R3 IR3 5 I9R3 2 I0R3 5 0,27 A 2 0,203 A 5 0,067 A
b) A A A A
2 5 V 2 5 V
r1 r2
r2 1  1 r2 1  1
1
1
R1 R3 R1 R3 R1 R3 R1 R3
IR
IR
3
IR
3
IR
IR
3 6 3 6 3 6 3 6
ⴝ R2 ⴙ R2 ⴙ R2
I R2
2
IR2
3
R2
IR
3
IR
IR
R1
1 10 V 4 4 4 3 6 V
1
IR
 1 10 V 4  3 6 V r3 r1 r3 r1
I
r1 1  r1 1  1 1 1 1 r3 1 
r3 1 
B 1) B 2) B 3) B
Circuit 1: VAB 1,687 V

I0R3 5 ———— 5 ———— 5 0,241 A
RT 5 R1 1 r1 1 [ (R2 1 r2) // (R3 1 r3) ] 5 R3 1 r3 7V
(R3 1 r3) (R2 1 r2) Circuit 3:

5 R1 1 r1 1 ————————— 5 6,917 V
R3 1 r3 1 R2 1 r2 RT 5 R3 1 r3 1 [(R1 1 r1) // (R2 1 r2)] 5
«1 10 V (R1 1 r1) (R2 1 r2)
IT 5 —— 5 ———— 5 1,446 A 5 I9R1 5 ————————— 1 R3 1 r3 5 9,222 V
RT 6,917 V R1 1 r1 1 R2 1 r2
VAB 5 «1 2 IT (R1 1 r1) 5 10 V 2 1,446 A ? 4 V 5 4,217 V «3 6V
IT 5 —— 5 ———— 5 0,651 A 5 I-R3
VAB 4,217 V RT 9,222 V
I9R2 5 ———— 5 ———— 5 0,843 A
R2 1 r2 5V VAB 5 « 3 2 IT (R3 1 r3) 5 6 V 2 0,651 A ? 7 V 5 1,446 V
VAB 4,217 V VAB 1,446 V
I9R3 5 ———— 5 ———— 5 0,602 A I-R1 5 ———— 5 ———— 5 0,361 A
R3 1 r3 7V R1 1 r1 4V
VAB 1,446 V
Circuit 2: I-R2 5 ———— 5 ———— 5 0,289 A
R2 1 r2 5V
RT 5 R2 1 r2 1 [ (R1 1 r1) // (R3 1 r3) ] 5
(R1 1 r1) (R3 1 r3) Circuit 1 1 2 1 3:
5 R2 1 r2 1 ————————— 5 7,545 V
R1 1 r1 1 R3 1 r3 IR1 5 I9R1 1 I0R1 1 I-R1 5 1,446 A 1 0,422 A 1 0,361 A 5
«2 5V 5 2,229 A
IT 5 —— 5 ———— 5 0,663 A 5 I0R2
RT 7,545 V IR2 5 I9R2 1 I0R2 2 I-R2 5 0,843 A 1 0,663 A 2 0,289 A 5
VAB 5 «2 2 IT (R2 1 r2) 5 5 V 2 0,663 A ? 5 V 5 1,687 V 5 1,217 A
VAB 1,687 V IR3 5 I9R3 2 I0R3 1 I-R3 5 0,602 A 2 0,241 A 1 0,651 A 5
I0R1 5 ———— 5 ———— 5 0,422 A
R1 1 r1 4V 5 1,012 A
3 0
c) A
2 6 V
R1 R3
1
IR
3
IR
4 10 
R2
ⴝ
2
IR
5
 1 10 V 4 5 V
3
r1 1  r4 1 
9V
B
A A A A
2 6V
3
IR
R1 R3 R1 R3 R1 R3 R1 R3
1
IR
IR1
I IVR1
3
R3
IR
I IVR3
I
4 10  4 10  4 R2 10  4 10 
R2 R2 R2
ⴝ ⴙ ⴙ ⴙ
2
R2
R2
R2
I IVR
5
I
I
5 5
I
1
5
IR
1 10 V 4 5 V
r4 r1 r4 r1 r4 r1
1 3 9V r4 1 
r1 1  1 1 1 1 1
1) B 2) B 3) B 4) B
Circuit 1: «3 9V
IT 5 —— 5 ———— 5 1,067 A 5 I-R2
RT 5 R1 1 r1 1 [R2 // (R3 1 r4) ] 5 RT 8,438 V
R2 (R3 1 r4) VAB 5 « 3 2 IT ? R2 5 9 V 2 1,067 A ? 5 V 5 3,667 V
5 R1 1 r1 1 ——————— 5 8,437 V
R2 1 R3 1 r4 VAB 3,667 V
I-R1 5 ———— 5 ———— 5 0,733 A
«1 10 V R1 1 r1 5V
IT 5 —— 5 ———— 5 1,185 A 5 I9R1
RT 8,437 V VAB 3,667 V
I-R3 5 ———— 5 ———— 5 0,333 A
VAB 5 « 1 2 IT (R1 1 r1) 5 10 V 2 1,185 A ? 5 V 5 4,074 V R3 1 r4 11 V
VAB 4,074 V
I9R2 5 —— 5 ———— 5 0,815 A Circuit 4:
R2 5V
RT 5 R3 1 r4 1 [ (R1 1 r1) // R2] 5
VAB 4,074 V
I9R3 5 ———— 5 ———— 5 0,37 A (R1 1 r1) R2
R3 1 r4 11 V 5 R3 1 r4 1 ——————— 5 13,5 V
R1 1 r1 1 R2
Circuit 2:
«4 5V
RT 5 R2 1 [(R1 1 r1) // (R3 1 r4) ] 5 IT 5 —— 5 ———— 5 0,37 A 5 I IVR3
RT 13,5 V
(R1 1 r1) (R3 1 r4)
5 R2 1 —————————— 5 8,437 V VAB 5 «1 2 IT (R3 1 r4) 5 5 V 2 0,37 A ? 11 V 5 0,93 V
R1 1 r1 1 R3 1 r4
VAB 0,93 V
«2 6V I IVR1 5 ———— 5 ———— 5 0,186 A
IT 5 —— 5 ———— 5 0,711 A 5 I0R2 R1 1 r1 5V
RT 8,438 V
VAB 0,93 V
VAB 5 «2 2 IT ? R2 5 6 V 2 0,711 A ? 5 V 5 2,445 V I IVR2 5 —— 5 ———— 5 0,186 A
R2 5V
VAB 2,445 V
I0R1 5 ———— 5 ———— 5 0,489 A
R1 1 r1 5V Circuit 1 1 2 1 3 1 4:
VAB 2,445 V IR1 5 I9R1 1 I0R1 2 I-R1 1 I IVR1 5
I0R3 5 ———— 5 ———— 5 0,222 A
R3 1 r4 11 V 5 1,185 A 1 0,489 A 2 0,733 A 1 0,186 A 5 1,127 A
Circuit 3: IR2 5 I9R2 1 I0R2 2 I-R2 2 I IVR2 5

RT 5 R2 1 [(R1 1 r1) // (R3 1 r4) ] 5 5 0,815 A 1 0,711 A 2 1,067 A 2 0,186 A 5 0,273 A
(R1 1 r1) (R3 1 r4) IR3 5 I9R3 2 I 0R3 1 I-R3 1 I IVR3 5
5 R2 1 —————————— 5 8,437 V
R1 1 r1 1 R3 1 r4 5 0,37 A 2 0,222 A 1 0,333 A 1 0,37 A 5 0,851 A
3 0
r2  1 
d) A 2  10 V A
r2  1 
R1
R1
R2 R3 R2 R3
IR  I
1 k
IR3
IR1  RI 4
R
IR3
2
1 k
IR
ⴙ ⴙ
IR
470  330  470  330 
1
1 10 V r1
2  10  A
r2  1  r1 1 1
3 5V
R4  680  r4  2  R4  680  r4  2 
R1
1) B 2) B
4
IR  IR
1 k R2 R3
3
IR
2
IR
ⴝ
1
470  330 
r2  1  r2  1 
A A
 1 10 V
3 5V
r1 1  R4  680 
4  12 V
R1 R1
B r4  2  R2 R3 R2 R3
4
R3
I IVR1  IRIV4
I IVR3
I R  IR
R2
2
I IVR
ⴙ 1 k ⴙ 1 k
I
I
470  330  470  330 

1
r1 r1
1 1
R4  680  r4  2  R4  680 
4  12 V
3) B 4) B r4  1 
Circuit 1: VAB 1,037 V

I9R2 5 —— 5 ———— 5 2,21 mA
R2 470 V
RT 5 R1 1 r1 1 R4 1 r2 1 [ R2 // (R3 1 r4) ] 5
R2 (R3 1 r4) VAB 1,037 V
5 R1 1 r1 1 R4 1 r2 1 ——————— 5 1 876,5 V I9R3 5 ———— 5 ———— 5 3,123 mA
R2 1 R3 1 r4 R3 1 r4 332 V
«1 10 V
IT 5 —— 5 ———— 5 5,329 mA 5 I9R1 5 I9R4 Circuit 3:
RT 1 876,5 V
RT 5 R2 1 [ (R1 1 r1 1 R4 1 r2) // (R3 1 r4) ] 5
VAB 5 «1 2 IT (R1 1 r1 1 R4 1 r2) 5
5 10 V 2 5,329 mA ? 1 682 V 5 1,037 V (R1 1 r1 1 R4 1 r2) (R3 1 r4)
5 R2 1 ——————————————— 5 747,27 V
R1 1 r1 1 R4 1 r2 1 R3 1 r4
VAB 1,037 V
I9R2 5 —— 5 ———— 5 2,21 mA «3 5V
R2 470 V IT 5 —— 5 ————— 5 6,691 mA 5 I0R2
RT 745,9 V
VAB 1,037 V
I9R3 5 ———— 5 ———— 5 3,123 mA VAB 5 « 3 2 IT ? R2 5 5 V 2 6,691 mA ? 470 V 5 1,855 V
R3 1 r4 332 V
VAB 1,855 V
Circuit 2: I-R1 5 ———————— 5 ———— 5 1,103 mA
R1 1 r1 1 R4 1 r2 1 682 V
RT 5 R1 1 r1 1 R4 1 r2 1 [ R2 // (R3 1 r4) ] 5 VAB 1,855 V
R2 (R3 1 r4) I-R3 5 ———— 5 ———— 5 5,588 mA
5 R1 1 r1 1 R4 1 r2 1 ——————— 5 1 876,5 V R3 1 r4 332 V
R2 1 R3 1 r4
«2 10 V Circuit 4:
IT 5 —— 5 ————— 5 5,329 mA 5 I9R1 5 I9R4
RT 1 876,5 V
RT 5 R3 1 r4 1 [(R1 1 r1 1 R4 1 r2) // R2 ] 5
VAB 5 «2 2 IT (R1 1 r1 1 R4 1 r2) 5 (R1 1 r1 1 R4 1 r2) R2
5 R3 1 r4 1 ———————————— 5 699,4 V
5 10 V 2 5,329 mA ? 1 682 V 5 1,037 V R1 1 r1 1 R4 1 r2 1 R2
3 0
«4 12 V VR1 5 IR1 ? R1 5 0,67 A ? 10 V 5 6,67 V

IT 5 —— 5 ————— 5 17,159 mA 5 I IVR3
RT 699,4 V
VR3R4 5 « 2 VR1 5 10 V 2 6,67 V 5 3,33 V
VAB 5 « 1 2 IT (R3 1 r4) 5 12 V 2 17,159 mA ? 332 V 5
VR3R4 3,33 V
5 6,303 V I1 5 ———— 5 ————— 5 0,33 A 5 IR3 5 IR4
R3 1 R4 (4 1 6) V
VAB 6,303 V
I IVR1 5 ———————— 5 ———— 5 3,747 mA
R1 1 r1 1 R4 1 r2 1 682 V «TH 5 VAB 5 VR4 5 IR4 ? R4 5 0,33 A ? 6 V 5 2 V
VAB 6,303 V RTH 5 [R4 // [R3 1 (R1 // R2) ] ] 5 3,6 V

I IVR2 5 —— 5 ———— 5 13,41 mA
R2 470 V
Tensió en les càrregues:
Circuit 1 1 2 1 3 1 4:
«TH 2V
IR1 5 I9R4 5 I9R1 2 I0R1 1 I-R1 1 I IVR1 5 RL1  IRL1 5 ————— 5 ——————— 5 0,147 A
RL1 1 RTH 10 V 1 3,6 V
5 5,329 mA 2 5,329 mA 1 1,103 mA 1 3,747 mA 5
5 4,85 mA VRL1 5 IRL1 ? RL1 5 0,147 A ? 10 V 5 1,47 V
IR2 5 I9R2 2 I0R2 1 I-R2 2 I IVR2 5 «TH 2V

RL2  IRL2 5 ————— 5 ——————— 5 0,233 A
RL2 1 RTH 5 V 1 3,6 V
5 2,21 mA 2 2,21 mA 1 6,691 mA 2 13,41 mA 5
5 26,72 mA VRL2 5 IRL2 ? RL2 5 0,233 A ? 5 V 5 1,16 V
IR3 5 I9R3 2 I0R3 2 I -R3 1 I IVR3 5 «TH 2V

RL3  IRL3 5 ————— 5 ———————— 5 0,0847 A
5 3,123 mA 2 3,123 mA 2 5,588 mA 1 17,159 mA 5 RL3 1 RTH 20 V 1 3,6 V
5 11,57 mA
VRL3 5 IRL3 ? RL3 5 0,0847 A ? 20 V 5 1,69 V
18. Calcula el circuit equivalent de Thévenin del circuit de la

figura. Determina el corrent i la tensió a cadascuna de les 19. Donat el circuit equivalent de Thévenin de la figura, deter-
resistències de càrrega. mina l’equivalent de Norton.
R1  10  RT H 5 100 V
R3 T H
4
R2 A
10 V
  10 V
10 
B
R4 RL1 RL2 RL3
6 10  5 20 
RT H
A A
B
100 
RN
RT H  3,6 
10 V ; 100 
A T H IN
0,1 A
2V B B
RL
T H
« TH 10 V
IN 5 —— 5 ——— 5 0,1 A
B RTH 100 V
RN 5 RTH 5 100 V
(R3 1 R4) R2
RT 5 R1 1 [ (R3 1 R4) // R2] 5 ——————— 1 R1 5 15 V
R2 1 R3 1 R4
20. Determina el circuit equivalent de Norton del circuit de la
« 10 V figura i calcula la tensió existent si es connectessin cadas-
IT 5 —— 5 ——— 5 0,67 A 5 IR1
RT 15 V cuna de les càrregues.
3 0
Tensió en les càrregues:

R3
RL1  RT 5 RN // RL1 5 27,88 V // 100 V 5 21,8 V
R1 50 V
10 V R2 VRL1 5 VAB 5 IN ? RT 5 0,138 A ? 21,8 V 5 3,01 V
100 V A
VRL1 3,01 V
 5 10 V IRL1 5 ——— 5 ———— 5 0,03 A
R4 RL1 RL2 RL1 100 V
r55V 50 V 100 V 50 V
B RL2  RT 5 RN // RL2 5 27,88 V // 50 V 5 17,9 V
VRL2 5 VAB 5 IN ? RT 5 0,138 A ? 17,9 V 5 2,47 V

A
VRL2 2,47 V
IRL2 5 —— 5 ———— 5 0,049 A
IN RN
RL2 50 V
RL
0,138 A 27,88 
21. Dissenya un divisor de tensió per alimentar tres càrregues
B
de les característiques següents: RL1 5 100 V i VRL1 5 12 V;
RL2 5 68 V i IRL2 5 100 mA; i RL3 5 150 V i PRL3 5 0,166 W.
Resolem per Thévenin i apliquem la relació entre Thévenin i Per fer-ho es disposa d’un generador d’una FEM de 15 V.
Norton:
RT 5 R1 1 r 1 [(R3 1 R4) // R2 ] 5
(R3 1 R4) R2 R1
5 R1 1 r 1 ——————— 5 65 V VA
R3 1 R4 1 R2
« 10 V R2 IR
IT 5 —— 5 ——— 5 0,154 A  VB
L1
RT 65 V
IR
L2
VR1 5 IT ? R1 5 0,154 A ? 10 V 5 1,54 V R3
VC
IR
Vr 5 IT ? r 5 0,154 A ? 5 V 5 0,77 V L3
RL
1
RL
VR3R4 5 « 2 VR1 2 Vr 5 10 V 2 1,54 V 2 0,77 V 5 7,69 V R4 RL 2
VR3R4 7,69 V
IR3 5 IR4 5 ———— 5 ——— 5 0,077 A
R3 1 R4 100 V VRL1 12 V
IRL1 5 —— 5 ——— 5 0,12 A
«TH 5 VAB 5 VR4 5 IR4 ? R4 5 0,077 A ? 50 V 5 3,85 A RL1 100 V
RTH 5 RN 5 R4 // [R3 1 ( (R1 1 r) // R2) ] 5 27,88 V

PRL3 5 IRL3 2 ? RL3  IRL3 5 dlllll
P
R
RL3
L3
lllllllll
—— 5 d ———— 5 0,0333 A
0,166 W
150 V
«TH 3,85 V
IN 5 —— 5 ———— 5 0,138 A Id 5 10 % de (0,12 A 1 0,1 A 1 0,033 A) 5 0,0253 A
RN 27,88 V
VRL2 5 IRL2 ? RL2 5 0,1 A ? 68 V 5 6,8 V
Resolem per Norton:
VRL3 5 IRL3 ? RL3 5 0,0333 A ? 150 V 5 5 V
R2 ? R3
RT 5 R1 1 (R2 // R3) 5 ———— 1 R1 5 48,3 V
R2 1 R3 VR1 « 2 VA
R1 5 —— 5 ——————————— 5
IR1 IRL1 1 IRL2 1 IRL3 1 Id
« 10 V
IT 5 —— 5 ———— 5 0,207 A
RT 48,3 V 15 V 2 12 V
5 ——————————————————— 5
0,12 A 1 0,1 A 1 0,0333 A 1 0,0253 A
VR1 5 IT ? R1 5 0,207 A ? 10 V 5 2,07 V
3V
Vr 5 IT ? r 5 0,207 A ? 5 V 5 1,03 V 5 ———— 5 10,8 V
0,2786
VR3R4 5 « 2 VR1 2 Vr 5 10 V 2 2,07 V 2 1,03 V 5 6,9 V
VR2 VA 2 VB
VR3R4 6,9 V
R2 5 —— 5 ———————— 5
IR2 IRL2 1 IRL3 1 Id
IN 5 —————— 5 ——— 5 0,138 A
R3 1 R4 // 0 50 V
12 V 2 6,8 V 5,2 V
5 —————————————— 5 ———— 5 32,8 V
RN 5 R4 // [ R3 1 ((R1 1 r) // R2 )] 5 27,88 V 0,1 A 1 0,0333 A 1 0,0253 A 0,1586 A
3 0
VR3 VB 2 VC Escala 30 V:
R3 5 —— 5 ————— 5 VT 30 V
IR3 IRL3 1 Id RT 5 —— 5 ——— 5 30 kV
IM 1 mA
6,8 V 2 5 V 1,8 V
5 —————————— 5 ———— 5 30,7 V R2 5 RT 2 RM 2 R1 5 30 kV 2 2 kV 2 8 kV 5 20 kV
0,0333 A 1 0,0253 A 0,0586 A
VR4 VC 5V IM  1 mA
R4 5 —— 5 —— 5 ————— 5 198 V RM  2 k 
IR4 Id 0,0253 A R2 R1
  
22. Calcula la resistència limitadora que s’ha de col.locar a un 10 V

mil.liamperímetre de fons d’escala 1 mA i resistència in- 30 V
terna 1 kV, si es vol mesurar una tensió de fons d’escala de 
50 V. Dibuixa el circuit.
VT 50 V
RT 5 —— 5 ——— 5 50 kV 25. Volem mesurar amb un amperímetre una intensitat mà-
IM 1 mA xima de 10 A. Per això disposem d’un mil.liamperímetre
RL 5 50 kV 2 1 kV 5 49 kV d’1 mA de fons d’escala i 1 kV de resistència interna. Quina
és la resistència shunt que hi hem de col.locar? Dibuixa el
circuit.
1 mA IM  1 mA
rM  1 k IM ? rM 1 mA ? 1 kV
RL  49 k Rs 5 ——— 5 —————— 5 0,1 V
  I 2 IM 10 A 2 1 mA
1 mA
r  1 k
23. Calcula i dissenya el circuit d’un amperímetre amb dues es-
cales de 100 mA i 1 A, que es vol col.locar a la sortida d’una
font d’alimentació, a partir d’un galvanòmetre de 50 mA de
fons d’escala i resistència interna 800 V.
Escala 100 mA: R  0,1 
IM ? rM 50 mA ? 800 V
RS1 5 ——— 5 ————————— 5 0,40 V
I 2 IM 100 mA 2 50 mA 26. Dissenya un polímetre capaç de mesurar corrents i ten-
sions, a partir d’un galvanòmetre de fons d’escala 100 mA
Escala 1 A: i una resistència interna de 1 kV, amb les característiques
IM ? rM 50 mA ? 800 V següents: intensitats d’1 mA i 100 mA; voltatges de 10 V i
RS2 5 ——— 5 ————————— 5 0,04 V 200 V.
I 2 IM 1 A 2 50 mA
Escala 1 mA:
IM  50 A
IM ? rM 100 mA ? 1 kV
rM  800  Rs1 5 ——— 5 ———————— 5 111,11 V
A   B  I 2 IM 100 mA 2 100 mA
IM  100 mA
Escala 100 mA:
100 mA 0,4002 
RS IM ? rM 100 mA ? 1 kV
1 Rs2 5 ——— 5 ———————— 5 1,001 V
I 2 IM 100 mA 2 100 mA
0,04 
1A RS
2 IM  100 A
rM  1 k
24. Dissenya un voltímetre amb dues escales de 10 i 30 V res-    

pectivament, a partir d’un galvanòmetre de fons d’escala IM  100 mA
1 mA i resistència interna 2 kV.
Escala 10 V: 1 mA
RS
VT 10 V 1
RT 5 —— 5 ——— 5 10 kV
IM 1 mA
100 A RS
R1 5 RT 2 RM 5 10 kV 2 2 kV 5 8 kV 1
3 0
IM  100 A 6. Si tens dues resistències en sèrie, amb R1 més gran que R2,
rM  1 k quina tindrà una ddp més gran? Raona la teva resposta.
R2 R1
   R1, ja que la resistència és més elevada i la ddp és directament
proporcional a la resistència.
10 V

7. Es munten en paral.lel tres generadors de 30 V i d’una resis-
tència interna de 0,3 V, connectats a un resistor de 10 V.
200 V
Calcula la intensitat que circula pel resistor.
Escala 10 V: « 30 V 30 V
I 5 ————— 5 ———————— 5 ———— 5 2,97 A
VT 10 V ri 0,3 V 10,1 V
RT 5 —— 5 ———— 5 100 kV R 1 —— 10 V 1 ———
IM 100 mA 3 3
R1 5 RT 2 rM 5 100 kV 2 1 kV 5 99 kV
8. Una làmpada elèctrica de 60 W està connectada a 230 V.
Escala 200 V: Calcula la intensitat del corrent que circula, la resistència
VT 200 V del filament i el seu consum en una hora.
RT 5 —— 5 ———— 5 2 MV
IM 100 mA P 60 W
I 5 — 5 ——— 5 0,26 A
V 230 V
R2 5 RT 2 rM 2 R1 5 2 MV 2 1 kV 2 99 kV 5 1 900 kV
V 230 V
R 5 — 5 ————— 5 881,6 V
h Activitats finals I 0,2727 A
W 5 P ? t 5 60 W ? 1 h 5 60 W?h
1. Calcula la calor generada per una estufa de 2 000 W connec-
tada a 230 V durant 3 h. 9. En una hora punta en un habitatge estan connectades sis
q 5 0,24 P ? t 5 0,24 ? 2 000 W ? 3 h ? 3 600 s/h 5 5,18 ? 106 cal làmpades de 60 W, tres de 100 W i quatre radiadors elèc-
trics de 1 500 W. Calcula la intensitat que circularà per la
2. Les característiques d’un motor elèctric són: 1 500 W i 230 V. instal.lació i l’energia que consumirà en una hora si estan
Calcula la intensitat que circula pel motor, el treball realit- connectats a 230 V.
zat i l’energia consumida en una hora si el seu rendiment és Pt 5 6 ? 60 W 1 3 ? 100 W 1 4 ? 1 500 W 5 6 660 W
del 80 %.
P 1 500 W P 6 660 W
I 5 — 5 ———— 5 6,52 A I 5 — 5 ———— 5 28,96 A
V 230 V V 230 V
W 5 P ? t 5 1 500 W ? 3 600 s 5 5,4 ? 106 J W 5 P ? t 5 6,66 kW ? 1 h 5 6,66 kWh
Wrealitzat 5 80 % de 5,43 ? 106 J 5 4,32 ? 106 J 10. Busca informació i digues què és un reòstat i com funciona.
3. Si un fil conductor no té en tots els punts la mateixa secció, És un resistor variable que col.loquem en sèrie amb el circuit
variarà la intensitat als diferents punts? Raona la teva res- per poder variar la caiguda de tensió.
posta.
11. Què és l’efecte Joule? Quines són les seves aplicacions?
La intensitat no variarà, ja que es tracta d’un circuit en sèrie
i la intensitat és la mateixa en tots els punts. Quan circula corrent per un conductor, aquest s’escalfa i pro-
dueix calor. Això és així perquè els electrons lliures xoquen
contra els àtoms o ions de la xarxa i, en el xoc, la velocitat
4. En passar un mateix corrent per dos fils conductors de les
dels electrons disminueix. Aquesta disminució comporta una
mateixes dimensions, un de ferro i un altre de coure, quin
pèrdua d’energia cinètica que transfereixen als àtoms o ions, i
desprendrà més calor? Per què?
així augmenta la temperatura del conductor. Aquest fenomen es
Desprendrà més calor el conductor de ferro ja que té una resis- coneix amb el nom d’efecte Joule.
tivitat més gran i, per tant, una resistència més elevada.
Les seves aplicacions principals són els fusibles i les làmpades
d’incandescència.
5. Un fil elèctric té una resistència de 5 V. Calcula la resistèn-
cia d’un altre fil del mateix material que tingui el triple de 12. La resistència interna d’un calefactor és de 23 V i es con-
longitud i la meitat del diàmetre. necta a 230 V. Calcula la seva potència i la calor produïda
l l en una hora.
R 5 r — 5 r ——— 55V
S p r2 V 230 V
I 5 — 5 ———— 5 10 A
R 23 V
3l 3l rl
R9 5 r ————— 5 r ———— 5 12 —— 5 12 ? 5 V 5 60 V
r 2 p r2 p r2 P 5 V ? I 5 230 V ? 10 A 5 2 300 W 5 2,3 kW
p —1 2
2
———
4 q 5 0,24 P ? t 5 0,24 ? 2 300 W ? 3 600 s 5 1,99 ? 106 cal
3 0
13. Calcula la resistència equivalent dels circuits següents:
a) 4 2
5 3
2 1
(4 V 1 2 V) (2 V 1 1 V)
RT 5 5 V 1 [(4 V 1 2 V) // (2 V 1 1 V) ] 1 3 V 5 5 V 1 —————————————— 1 3 V 5 10 V
4V12V12V11V
b) 5 4
3 2
6
5
5V14V16V 2
13 V 1 ——————————
(5 V 1 4 V)
5V
RT 5 [[ 3 V 1 (5 V 1 4 V) // 6 V ] // 5 V] 1 2 V 5 ——————————————————— 1 2 V 5 4,84 V
(5 V 1 4 V) ? 6 V
3 V 1 ————————— 1 5 V
5V14V16V
c) 10 
6 5 3
6
8
1
1
6 V 1 ———————————————— ? 8 V
1 1
——— 1 —————— 1 ——
10 V 5V13V 6V
1
RT 5 [ 6 V 1 [10 V // (5 V 1 3 V) // 6 V ] ] // 8 V 5 —————————————————————————— 5 4,13 V

2
1
6 V 1 ————————————————— 1 8 V
1 1 1
——— 1 —————— 1 ——
10 V 5V13V 6V
d) 1 k 470  2k2  680 
1k5 
4k7 
2k2 
RT 5 [ [[ [ 1 kV 1 [(470 V 1 2 200 V) // 1 500 V] ] // 4 700 V ] 1 680 V] // 2 200 V ] 5

5 [ [[ [(470 1 2 200) // 1 500] 1 1 000] // 4 700] 1 680] // 2 200 5
(470 V 1 2 200 V) ? 1 500 V

1——————————————— 1 1 000 V2 ? 470 V
1 470 V 1 2 200 V 1 1 500 V

——————————————————————————
(470 V 1 2 200 V) ? 1 500 V
——————————————— 1 1 000 V 1 470 V
470 V 1 2 200 V 1 1 500 V
1 680 V ? 2 200 V
5 ———————————————————————————————————— 5 1 064,7 V
2
(470 V 1 2 200 V) ? 1 500 V
1
——————————————— 1 1 000 V ? 470 V
470 V 1 2 200 V 1 1 500 V
—————————————————————————— 1 680 V 1 2 200 V
2
(470 V 1 2 200 V) ? 1 500 V
—————————————— 1 1 000 V 1 470 V
470 V 1 2 200 V 1 1 500 V
3 0
14. Calcula en els circuits següents la resistència equivalent to- VR1 5 IR1 ? R1 5 0,58 A ? 3 V 5 1,74 V
tal, la intensitat total, les intensitats, tensions i potències
VR5 5 IR5 ? R5 5 0,58 A ? 4 V 5 2,32 V
en cadascuna de les resistències.
VAB 5 « 2 VR1 2 VR5 5 6 2 1,74 2 2,32 5 1,94 V
a) I1
VAB 1,94 V
R2 R3 I1 5 ———— 5 ————— 5 0,194 A 5 IR2 5 IR3
4 3
R2 1 R3 (6 1 4) V
R1
5 VAB 1,94 V
R4 I2 5 —— 5 ———— 5 0,388 A 5 IR4
IT 6 R4 5V
I2
VR2 5 IR2 ? R2 5 0,194 A ? 6 V 5 1,164 V
  6V
VR3 5 IR3 ? R3 5 0,194 A ? 4 V 5 0,776 V
(R2 1 R3) R4 VR4 5 IR4 ? R4 5 VAB 5 0,388 A ? 5 V 5 1,94 V

RT 5 R1 1 [ (R2 1 R3) // R4] 5 R1 1 ——————— 5
R2 1 R3 1 R4 PR1 5 IR1 ? VR1 5 0,58 A ? 1,74 V 5 1,01 W
(4 V 1 3 V) ? 6 V PR2 5 IR2 ? VR2 5 0,194 A ? 1,164 V 5 0,23 W
5 5 V 1 —————————— 5 8,23 V
4V13V16V
PR3 5 IR3 ? VR3 5 0,194 A ? 0,776 V 5 0,15 W
« 6V
IT 5 —— 5 ———— 5 0,729 A 5 IR1 PR4 5 IR4 ? VR4 5 0,388 A ? 1,94 V 5 0,75 W
RT 8,23 V
PR5 5 IR5 ? VR5 5 0,58 A ? 2,32 V 5 1,35 W
VR1 5 IR1 ? R1 5 0,729 A ? 5 V 5 3,65 V
VAB 5 « 2 VR1 5 6 V 2 3,65 V 5 2,35 V c) I3
VAB 2,35 V R2 R3
I1 5 ———— 5 ———— 5 0,336 A 5 IR2 5 IR3 6 4
R2 1 R3 7V R1 R6
1 R4 3
VAB 2,35 V I4
I2 5 —— 5 ———— 5 0,39 A 5 IR4 IT 10  I1
R4 6V
I2 R5
VR2 5 IR2 ? R2 5 0,336 A ? 4 V 5 1,34 V 8
VR3 5 IR3 ? R3 5 0,336 A ? 3 V 5 1,01 V
VR4 5 VAB 5 2,35 V   10 V
PR1 5 IR1 ? VR1 5 0,729 A ? 3,65 V 5 2,66 W

(R2 1 R3) R4
PR2 5 IR2 ? VR2 5 0,336 A ? 1,34 V 5 0,45 W RA 5 [ (R2 1 R3) // R4] 1 R6 5 ——————— 1 R6 5
R2 1 R3 1 R4
PR3 5 IR3 ? VR3 5 0,336 A ? 1,01 V 5 0,34 W (6 V 1 4 V) ? 10 V
5 —————————— 1 3 V 5 8 V
PR4 5 IR4 ? VR4 5 0,39 A ? 2,35 V 5 0,92 W 6 V 1 4 V 1 10 V
RA ? R4
b) I1 RT 5 [RA // R5 ] 1 R1 5 ———— 1 R1 5
RA 1 R5
R1 R2 R3 R5
8V18V
3 6 4 4 5 —————— 1 1 V 5 5 V
IT
8V18V
R4 I2
5 « 10 V
IT 5 —— 5 ——— 5 2 A 5 IR1
RT 5V
  6V
VR1 5 IR1 ? R1 5 2 A ? 1 V 5 2 V
VBF 5 « 2 VR1 5 10 V 2 2 V 5 8 V
RT 5 R1 1 [(R2 1 R3) // R4 ] 1 R5 5
VBF 8V
(R2 1 R3) R4 I1 5 —— 5 —— 5 1 A 5 IR6
5 R1 1 ——————— 1 R5 5 RA 8V
R2 1 R3 1 R4
(6 V 1 4 V) ? 5 V VBF 8V
5 3 V 1 —————————— 1 4 V 5 10,33 V I2 5 —— 5 —— 5 1 A 5 IR5
6V14V15V R5 8V
« 6V VR6 5 IR6 ? R6 5 1 A ? 3 V 5 3 V
IT 5 —— 5 ———— 5 0,58 A 5 IR1 5 IR5
RT 10,33 V VCE 5 VBF 2 VR6 5 8 V 2 3 V 5 5 V
3 0
VCE 5V IR1 5 IR2 5 0,571 A

I3 5 ———— 5 ——— 5 0,5 A 5 IR2 5 IR3
R2 1 R3 10 V
IR3 5 1 A
VCE 5V
I4 5 —— 5 ——— 5 0,5 A 5 IR4 IR4 5 0,429 A
R4 10 V
VR1 5 2,28 V
VR2 5 IR2 ? R2 5 0,5 A ? 6 V 5 3 V
VR2 5 1,71 V
VR3 5 IR3 ? R3 5 0,5 A ? 4 V 5 2 V
VR3 5 2 V
VR4 5 IR4 ? R4 5 0,5 A ? 10 V 5 5 V
VR4 5 2,57 V
VR5 5 VBF 5 8 V
PR1 5 IR1 ? VR1 5 2 A ? 2 V 5 4 W
PR2 5 IR2 ? VR2 5 0,5 A ? 3 V 5 1,5 W b)
PR3 5 IR3 ? VR3 5 0,5 A ? 2 V 5 1 W

PR4 5 IR4 ? VR4 5 0,5 A ? 5 V 5 2,5 W
R4
PR5 5 IR5 ? VR5 5 1 A ? 8 V 5 8 W R3
PR6 5 IR6 ? VR6 5 1 A ? 3 V 5 3 W
15. Donats els circuits de la figura, calcula el corrent i la tensió

a cadascuna de les resistències. Aplica les lleis de Kirchhoff
per a la seva resolució. I1
R2
A
3 I3
a) R2  3  2  3 V
1 5 V r2  1 
2  2 V R4
r2  1  R4 R1 I2
R3 6
6
R1 5 2
4 3  4 V
R3 1  5 V
r3  1  3  6 V
2 r1  2 
r3  2 
I1 5 I3 1 I2 i
I1 I3 u
R2 e
1  5 V A « 1 2 «2 1 «3 5 I1 (R1 1 R2 1 r1) 1 I2 (r2 1 r3 1 R3) y
3 u
2  2 V e
« 2 2 «3 5 2I2 (r2 1 r3 1 R3) 1 I3 ? R4 t
r2  1 
R4
R1 I1 5 I3 1 I2 i
I2 6 u
e
4 R3 8 5 10 I1 1 5 I2 y
u
2 3  4V e
23 5 25 I2 1 6 I3 t
r3  1 
IR1 5 IR2 5 0,52 A

I1 1 I3 5 I2 i IR3 5 0,557 A
u
2« 1 2 « 2 5 I1 (R1 1 R2) 1 I2 (r2 1 R3) y IR4 5 0,0357 A
u
« 2 1 «3 5 2I2 (r2 1 R3) 2 I3 (r3 1 R3) t
VR1 5 2,6 V
I1 1 I3 5 I2 i VR2 5 1,56 V
u
27 5 7 I1 1 3 I2 y VR3 5 1,11 V
u
6 5 23 I2 2 7 I3 t VR4 5 0,21 V
3 0
16. Resol el circuit de la figura mitjançant les lleis de Kirchhoff i comprova els resultats obtinguts mitjançant el principi de
superposició.
1  5 V
3  3 V
R2
R1 5
4
R3
2  2 V 2
a) I1 I3
1  5 V A
R2 3  3 V
R1 I2 5
4
R3
2  2 V 2
I2 5 I1 1 I3 i
u
2«1 2 « 2 5 I1 ? R1 1 I2 ? R2 y
u
« 2 2 «3 5 2I2 ? R3 2 I3 ? R3 t
I1 5 I2 2 I3 i
u
27 5 4 I1 1 5 I2 y
u
21 5 25 I2 2 2 I3 t
IR1 5 21,42 A; IR2 5 20,263 A i IR3 5 1,15 A
b) 1  5 V 1  5 V
IR1
1
IR
3  3 V
IR1
3
R2 R2 R2 IR
IR2
2
IR
2
3
IR
5
IR
R1 5 R1 5 R1
ⴝ ⴙ ⴙ
4 4 4
3
IR
R3
R3 R3
2 2  2 V
2  2 V 2 2
1) 2)
3  3 V
R1
R2
R2
I
5
R1
ⴙ
4
R3
R3
I
2
3)
3 0
Circuit 1: El circuit shunt s’utilitza quan volem mesurar, amb un instru-

R2 ? R3 ment mesurador de corrent, corrents molt més elevats que el
RT 5 R1 1 (R2 // R3) 5 R1 1 ———— 5 5,428 V que pot travessar l’instrument a plena desviació de l’agulla in-
R1 1 R3
dicadora (fons d’escala), IM.
«1 5V
IT 5 —— 5 ———— 5 0,921 A 5 I9R1
RT 5,428 V
18. Volem mesurar una intensitat de 5 A amb un mil.liamperí-
VAB 5 « 1 2 IT ? R1 5 5 V 2 0,921 A ? 4 V 5 1,315 V metre amb un fons d’escala d’1 mA i una resistència interna
de 2 kV.
VAB 1,315 V
I9R2 5 —— 5 ———— 5 0,263 A
R2 5V Quina és la resistència shunt que hem de col.locar en paral-
lel amb l’instrument?
VAB 1,315 V
I9R3 5 —— 5 ———— 5 0,658 A
R3 2V IM ? rM 1 mA ? 2 kV
RS 5 ———— 5 —————— 5 0,40008 V
I 2 IM 5 A 2 1 mA
Circuit 2:
R1 ? R3
RT 5 R2 1 (R1 // R3) 5 R2 1 ———— 5 6,333 V 19. Dissenya un polímetre capaç de mesurar corrents i tensions,
R1 1 R3 a partir d’un galvanòmetre de fons d’escala 100 mA i resis-
«2 2V tència interna 2 kV, amb les característiques següents:
IT 5 —— 5 ———— 5 0,316 A 5 I0R2
RT 6,333 V voltatges: 10 V i 100 V; intensitats: 10 mA, 100 mA i 1 A.
VAB 5 « 2 2 IT ? R2 5 2 V 2 0,316 A ? 5 V 5 0,421 V IM  100 A

VAB 0,421 V rM  2 k
I0R1 5 —— 5 ———— 5 0,105 A    
R1 4V 
IM  100 A
VAB 0,421 V
I0R3 5 —— 5 ———— 5 0,211 A
R3 2V 10 mA
RS
1
Circuit 3:
R1 ? R2
RT 5 R3 1 (R1 // R2) 5 R3 1 ———— 5 4,222 V 100 mA RS
R1 1 R2 2
«3 3V
IT 5 —— 5 ———— 5 0,711 A 5 I-R3
RT 4,222 V
1A RS3
VAB 5 « 3 2 IT ? R3 5 3 V 2 0,711 A ? 2 V 5 1,579 V
VAB 1,579 V Escala 100 mA:
I-R1 5 —— 5 ———— 5 0,395 A
R1 4V
IM ? rM 100 mA ? 2 kV
VAB 1,579 V RS1 5 ———— 5 ———————— 5 20,2 V
I-R2 5 —— 5 ———— 5 0,316 A I 2 IM 10 mA 2 100 mA
R2 5V
Circuit 1 1 2 1 3: Escala 10 mA:
IR1 5 I9R1 1 I0R1 1 I-R1 5 IM ? rM 100 mA ? 2 kV

RS2 5 ———— 5 ————————— 5 2,002 V
5 0,921 A 1 0,105 A 1 0,395 A 5 1,421 A I 2 IM 100 mA 2 100 mA
IR2 5 I9R2 1 I 0R2 2 I -R2 5 Escala 1 A:

5 0,263 A 1 0,316 A 2 0,316 A 5 0,263 A
IM ? rM 100 mA ? 2 kV
RS3 5 ———— 5 ——————— 5 0,2 V
IR3 5 I9R3 2 I 0R3 1 I -R3 5 I 2 IM 1 A 2 100 mA
5 0,658 A 2 0,211 A 1 0,711 A 5 1,158 A
IM  100 A
rM  2 k
17. Explica què és el circuit shunt i quina és la seva aplicació
principal. R2 R1   
El circuit shunt o divisor de corrent és una aplicació dels cir- 100 V IM  100 A
cuits en derivació. En aquests el corrent total es divideix en V
cada una de les branques de forma inversament proporcional als 10 V

valors de les seves resistències.
3 0
Escala 10 V: 21. Calcula el circuit de Thévenin equivalent del circuit de la

figura.
VT 10 V
RT 5 —— 5 ———— 5 100 kV
IM 100 mA
R1 5 RT 2 rM 5 100 kV 2 2 kV 5 98 kV R1
100 
Escala 100 V:
VT 100 V
RT 5 —— 5 ———— 5 1 MV
IM 100 mA   30 V R3
50 
R2 5 RT 2 rM 2 R1 5 1 MV 2 2 kV 2 98 kV 5 900 kV
R2 A
100 
20. Dissenya un circuit divisor de tensió per alimentar quatre R4 RL
càrregues de 100, 150, 200 i 50 V a unes tensions de 30, 50  100 
25, 23 i 16 V, respectivament. Per fer-ho disposem d’una
B
font d’alimentació de 40 V.
VRL1 30 V « 30 V
IRL1 5 —— 5 ——— 5 0,3 A IT 5 —— 5 ———— 5 0,2 A 5 IR1
RL1 100 V RT 150 V
VRL2 25 V VR1 5 IR1 ? R1 5 0,2 A ? 100 V 5 20 V
IRL2 5 —— 5 ——— 5 0,166 A
RL2 150 V VR3R4 5 « 2 VR1 5 30 V 2 20 V 5 10 V
VRL3 23 V
IRL3 5 —— 5 ——— 5 0,115 A VR3R4 10 V
RL3 200 V I1 5 ———— 5 ——— 5 0,1 A 5 IR3 5 IR4
R3 1 R4 100 V
VRL 16 V
IRL4 5 ——4 5 ——— 5 0,32 A «TH 5 VAB 5 VR4 5 IR4 ? R4 5 0,1 A ? 50 V 5 5 V
RL4 50 V
Id 5 10 % de (IRL1 1 IRL2 1 IRL3 1 IRL4) 5 RTH 5 [ R4 // [R3 1 (R1 // R2)]] 5
5 10 % de (0,3 A 1 0,166 A 1 0,115 A 1 0,32 A) 5 0,09 A
31————
R 1R 2
1R4R
R1 ? R2
3 4
1 2
VR1 « 2 VA 5 ———————————— 5 33,3 V
R1 5 —— 5 —————————————— 5 R1 ? R2
IR1 IRL1 1 IRL2 1 IRL3 1 IRL4 1 Id ———— 1 R3 1 R4
R1 1 R2
40 V 2 30 V
5 —————————————————————— 5
0,3 A 1 0,166 A 1 0,115 A 1 0,32 A 1 0,09 A 22. Un aparell portàtil està alimentat amb dues bateries iguals
10 V connectades en paral.lel. Les bateries tenen una tensió in-
5 ———— 5 10,09 V terna « 5 12 V i una resistència interna ri 5 0,5 V. El
0,991 A
consum de l’aparell és equivalent al d’una resistència de
VR2 VA 2 VB valor R 5 10 V.
R2 5 —— 5 ——————————— 5
IR2 IRL2 1 IRL3 1 IRL4 1 Id a) Dibuixa l’esquema equivalent del circuit elèctric de
l’aparell.
30 V 2 25 V 5V
5 —————————————————— 5 ———— 5
0,166 A 1 0,115 A 1 0,32 A 1 0,09 A 0,691 A R  10  R  10 
5 7,24 V
VR3 VB 2 VC ri  0,5 
R3 5 —— 5 ———————— 5 12 V
IR3 IRL3 1 IRL4 1 Id 12 V
ri  0,5 
25 V 2 23 V 2V
5 ————————————— 5 ———— 5 3,81 V ri  0,5 
0,115 A 1 0,32 A 1 0,09 A 0,525 A 12 V
VR4 VC 2 VD
R4 5 —— 5 ————— 5 b) Determina el corrent I per la resistència R.
IR4 IRL4 1 Id
12 V
23 V 2 16 V 7V I 5 ———————— 5 1,17 A
5 ———————— 5 ———— 5 17,07 V 10 V 1 0,25 V
0,32 A 1 0,09 A 0,41 A
VR5 VD 16 V c) Determina la potència P consumida per la resistència R.

R5 5 —— 5 —— 5 ———— 5 177,8 V
IR5 Id 0,09 A P 5 R ? I 2 5 10 V ? (1,17 A)2 5 13,7 W
3 0
23. Calcula el corrent i la tensió existent en la càrrega a partir 230 V 5 20 V ? I2 1 10 V ? I3 i

del circuit equivalent de Norton. y
2120 V 5 10 V ? I2 2 10 V ? I3 t
2150 V 5 30 V ? I2
R1
2150 V
100  I2 5 ———— 5 25 A
  12 V
A
30 V
IA2 5 5 A
R2 RL
50  47  I1
B
« 12 V
IT 5 —— 5 ———— 5 0,12 A 5 IN (Estant la R2 curtcircuitada) I2 VB
RT 100 V 1 R
R1 ? R2 R
RN 5 R1 // R2 5 ———— 5 33,3 V V2 1
R1 1 R2 A2 1
VA
RN ? RL R V1
RT 5 RN // RL 5 ———— 5 19,49 V
RN 1 RL 1
A1
VRL 5 VAB 5 IN ? RT 5 0,12 A ? 19,49 V 5 2,34 V
VRL 2,34 V I3
IRL 5 —— 5 ———— 5 0,049 A
RL 47 V
25. Per al circuit de la figura, determina:
24. Per al circuit de la figura, determina:
R1
I2 V2
VB I1 R3
R
100 V 1
10 V
V2 R 5 10 V 1 R2
A2 V1 R4
1
VA 120 V R V1 70 V
10 V
1
A1 Dades: V1 5 60 V; V2 5 40 V; R1 5 5 V;
R2 5 10 V; R3 5 4 V; R4 5 6 V
Dades: V1 5 70 V; V2 5 100 V; VA 5 120 V; R 5 10 V a) La resistència equivalent del conjunt format per R2, R3
i R4.
a) La mesura de l’amperímetre A1.
RA 5 R3 1 R4 5 4 V 1 6 V 5 10 V
V1 70 V
IA1 5 —— 5 ——— 5 7 A RA ? R2 10 V ? 10 V
R 10 V Requivalent 5 (RA // R2) 5 ———— 5 —————— 5 5 V
RA 1 R2 10 V 1 10 V
b) La tensió VB .
V2 5 VB 1 V1 b) Els corrents I1, I2 subministrats per les fonts de tensió.
VB 5 V2 2 V1 5 100 V 2 70 V 5 30 V V1 2 V2 5 I1 ? R1
c) La mesura de l’amperímetre A2. V2 5 I3 ? R3
I1 5 I2 1 I3 i I1 1 I2 5 I3
u
2VB 5 I1 ? R 1 I2 ? R y 60 V 2 40 V 5 5 V ? I1
u
VA 5 2I2 ? R 1 I3 ? R t 40 V 5 5 V ? I3
I1 5 I2 1 I3 i I1 1 I2 5 I3
u
230 V 5 10 V ? I1 1 10 V ? I2 y 20 V
u I1 5 ——— 5 4 A
120 V 5 210 V ? I2 1 10 V ? I3 t 5V
3 0
40 V R1 I3
I3 5 ——— 5 8 A
5V
I2 V2
I2 5 I3 2 I1 5 8 A 2 4 A 5 4 A I1 R3
c) La potència total subministrada per les dues fonts.

R2
V1 R4
P 5 V1 ? I1 1 V2 ? I2 5 60 V ? 4 A 1 40 V ? 4 A 5
5 240 W 1 160 W 5 400 W
3 0
j Unitat 3. Magnetisme var la seva direcció, i fan que el material quedi magnetitzat. Si
introduïm una substància ferromagnètica en l’interior d’un
i electromagnetisme camp magnètic es produeix una concentració de les línies de
força i, per tant, hi ha un increment del valor de la inducció.
h Activitats
6. Quin tipus de material és més apropiat per a la construcció
d’un electroimant? Raona la teva resposta.
1. Tenen principi i fi les línies de força d’un camp magnètic?
Raona la teva resposta. Els electroimants es fabriquen amb materials ferromagnètics
perquè en col.locar-los sota l’acció d’un camp els dominis s’ori-
Les línies del camp magnètic són tancades; per tant, no tenen
enten parcialment, i creixen els que estan en la mateixa direc-
ni principi ni fi.
ció. Si el camp és elevat, es poden orientar tots els dominis en
la mateixa direcció del camp. Però els electroimants han d’estar
2. Quin sentit tenen, per conveni, les línies de força creades fabricats amb un material magnètic tou que tingui una rema-
per un imant? nència i una força coercitiva petites, perquè en cessar el camp
Parteixen del pol N i acaben al pol S per l’exterior de l’imant, i en desapareguin els efectes.
per dins es mouen de S a N.
7. Què faries per saber si per un conductor passa corrent con-
3. Quina és la inducció magnètica existent en la cara plana tinu si no tinguessis cap aparell elèctric de mesura? Com
d’un imant, de secció 2 cm per 1,5 cm, quan és travessat pots determinar-ne el sentit?
per un flux magnètic de 0,005 Wb? Acostant-hi una brúixola; si l’agulla magnètica es desvia, vol
S 5 2 cm ? 1,5 cm 5 3 cm2 5 3 ? 1024 m2 dir que hi ha circulació de corrent.
F 0,005 Wb El seu sentit es pot determinar per la posició del pol N de la

B 5 — 5 —————— 5 16,67 T brúixola.
S 3 ? 1024 m2
I
4. La densitat de flux d’un camp magnètic uniforme és de 3 T.
Calcula el flux a través d’una superfície de 100 cm2, si: N
a) La inducció magnètica és perpendicular al flux. S
F 5 B ? S cos a 5 3 T ? 1 ? 1022 m2 ? cos 0° 5 0,03 Wb
b) La inducció magnètica i el vector perpendicular a la su-

perfície formen un angle de 45°.
F 5 B ? S cos a 5 3 T ? 1 ? 1022 m2 ? cos 45° 5 0,021 Wb
8. Determina la inducció magnètica que crea en el seu centre
una espira de 8 cm de diàmetre per la qual circula un cor-
5. Indica la diferència entre els materials ferromagnètics, dia-
rent de 3 A.
magnètics i paramagnètics.
mI m0 I 4 p ? 1027 Wb?m21?A21 ? 3 A
Les substàncies paramagnètiques, en ser col.locades en un camp B 5 —— 5 ——— 5 —————————————— 5
magnètic, es converteixen en imants i s’orienten en la mateixa 2r 2r 2 ? 4 ? 1022 m
direcció que el camp. En cessar el camp magnètic desapareix el 5 4,71 ? 1025 T
seu magnetisme. Aquestes substàncies tenen un comportament
magnètic similar al de l’aire; és per això que quasi no desvien
les línies de força. En el seu interior hi ha una lleugera concen- 9. Calcula la inducció magnètica que crea un solenoide, de
tració de línies de força, ja que troben més facilitat si passen a 100 voltes i de 15 cm de longitud, en un punt del seu eix
través d’elles que per l’aire o el buit. En aquest cas, la inducció suficientment allunyat dels extrems, en circular un corrent
en la matèria serà més gran que en el buit. de 10 A si:
Les substàncies diamagnètiques, en ser col.locades en l’interior a) El nucli conté aire.

d’un camp magnètic, es magnetitzen en sentit contrari al camp N?I 100 ? 10 A
i dificulten el pas de les línies de força fent que se separin i B 5 m0 ——— 5 4 p ? 1027 Wb?m21?A21 ? ————— 5
l 0,15 m
passin per l’aire o el buit (ja que el seu pas per aquest és més
fàcil). La inducció magnètica en aquestes matèries sempre serà 5 8,38 ? 1023 T
menor que el buit.
Quan es col.loquen les substàncies ferromagnètiques sota l’ac- b) El nucli és de ferro (mferro 5 1,52 p ? 1024 Wb?m21?A21).
ció d’un camp els dominis s’orienten parcialment, i creixen els N?I 100 ? 10 A
que estan en la mateixa direcció. Si el camp és elevat, es poden B 5 m ?——— 5 1,52 p ? 1024 Wb?m21?A21 ? ————— 5
orientar tots els dominis en la mateixa direcció del camp. Quan l 0,15 m
se suprimeix el camp magnètic, els dominis tendeixen a conser- 5 3,2 T
3 0
10. Calcula el camp magnètic creat per un corrent rectilini de N?I 200 ? 8 A
6 A en un punt que dista 10 cm del conductor. B0 5 m0 ? ——— 5 4 p ? 1027 Wb?m21?A21 ? ————— 5
l 0,12 m
m0 I 4 p ? 1027 Wb?m21?A21 ? 6 A 5 0,0168 T
B 5 —— ? — 5 ————————————— 5 1,2 ? 1025 T
2p d 2 p ? 0,1 m
F 2,5 ? 1023 Wb
B 5 — 5 ——————— 5 2,5 T
11. Determina la distància d’un punt a un conductor rectilini S 10 ? 1024 m2
pel qual circula un corrent de 10 A si en aquest punt la in-
ducció magnètica és de 4 ? 1025 T. BM 5 B 2 B0 5 2,5 T 2 0,0168 T 5 2,483 T
m0 I BM 5 m0 M
B 5 —— ? —
2p d BM 2,483 T
M 5 —— 5 ———————————— 5 1,98 ? 106 A?m
m0 I 4 p ? 1027 Wb?m21?A21 ? 10
A m0 4 p ? 1027 Wb?m21?A21
d 5 ——— 5 —————————————— 5 0,05 m
2p B 2 p ? 4 ? 1025 T
16. Defineix els termes següents: magnetisme romanent, inten-
sitat coercitiva i histèresi magnètica.
12. Un solenoide format per 80 espires, debanades l’una al cos-
tat de l’altra sobre un nucli de ferro, crea en el seu centre Magnetisme romanent és la inducció magnètica que presenta
un camp magnètic d’1 T. Calcula el corrent que circula pel el material quan es fa desaparèixer l’acció del camp magnètic.
solenoide en funció de la longitud l.
Intensitat coercitiva és la intensitat del camp que s’aplica per
mferro 5 1,52 p ? 1024 Wb?m21?A21 fer desaparèixer el magnetisme romanent.
N?I Bl
B 5 m ? ———  I 5 ——— 5 Histèresi magnètica és la romanència magnètica d’un material.
l mN
1 T?l 17. Explica com es pot desimantar per complet un material fer-
5 —————————————— 5 (26,2 ? l) A
1,52 p ? 1024 Wb?m21?A21 ? 80 romagnètic imantat.
Per desimantar completament un material ferromagnètic hem
13. Calcula la intensitat magnètica d’un solenoide de 200 voltes de repetir un cert nombre de vegades el cicle d’histèresi, fent
i d’una llargada de 10 cm en circular-hi un corrent de 5 A. que la intensitat en cada inversió sigui més petita.
B0 N?I 200 ? 5 A
H 5 —— 5 ——— 5 ————— 5 10 000 A/m 5 104 A?m21 18. Raona si el fenomen de la romanència magnètica afavoreix
m0 l 0,10 m
la construcció de màquines elèctriques.
14. Un solenoide, de 100 voltes i d’una llargada de 8 cm, està La romanència redueix el rendiment de les màquines elèctri-
bobinat sobre un nucli de ferro. Calcula la permeabilitat ques, ja que es produeix una calor a l’interior de la substància a
relativa i absoluta del material que forma el nucli així com causa del fregament intern entre les molècules magnètiques en
la seva susceptibilitat, si en fer circular un corrent de 2 A canviar de sentit.
proporciona una inducció sobre el nucli de ferro d’1,19 T.
N?I 100 ? 2 A 19. Explica com fabricaries un imant permanent amb un mate-
B0 5 m0 ? ——— 5 4 p ? 1027 Wb?m21?A21 ? ————— 5 rial ferromagnètic completament desimantat.
l 0,08 m
5 3,14 ? 1023 T Ho podem fer de diverses maneres, com ara fregar-lo amb un
imant, o bé introduir-lo dins un solenoide pel qual es fa passar
B 1,19 T corrent elèctric.
mr 5 —— 5 ——————— 5 379
B0 3,14 ? 1023 T
Quan deixem de fregar el material amb l’imant, en el primer cas,
o quan el retirem de dins del solenoide, en el segon cas, en el
m 5 mr ? m0 5 379 ? 4 ? p ? 1027 Wb?m21?A21 5
material ferromagnètic queda un camp magnètic romanent Br.
5 4,8 ? 1024 Wb?m21?A21 És a dir, obtenim un imant permanent quan deixem d’aplicar-hi
una intensitat magnètica H. Hem aconseguit que el material
BM 5 B 2 B0 5 1,19 T 2 3,14 ? 1023 T 5 1,187 T recorregués el tram del seu cicle d’histèresi fins a tallar l’eix
d’ordenades.
BM 1,187 T
xm 5 —— 5 ——————— 5 378
B0 3,14 ? 1023 T
20. En quina direcció s’hauria de moure una càrrega elèctrica
entre els pols oposats i confrontats de dos imants perquè
15. Calcula el moment magnètic provocat per la imantació addi- no actuï cap força sobre ella? Raona la teva resposta.
cional del material magnètic que forma el nucli d’una secció
de 10 cm2, d’un solenoide de 200 espires i d’una llargada de Si la direcció de la velocitat v és paral.lela a B, sin de 0° o 180°
12 cm, que en ser travessat per un corrent de 8 A crea un és 0; per tant, la força F serà nul.la i la trajectòria de la partícu-
flux de 2,5 ? 1023 Wb. la serà rectilínia. (F 5 Q ? v ? B ? sin w).
3 0
21. Calcula el radi de la curvatura que descriurà un electró que La longitud de l’entreferro és de 2 cm.
penetra, amb una velocitat de 107 m/s, en un camp magnè-
tic de 0,5 T i que és perpendicular al vector velocitat. S 5 p ? r 2 5 p ? (0,01 m)2 5 3,14 ? 1024 m2
Dades: me2 5 9,11 ? 10231 kg i qe2 5 1,6 ? 10219 C m 5 mr ? m0 5 600 ? 4 p ? 1027 Wb?m21?A21 5
Q?B?r v?m 107 m/s ? 9,11 ? 10228
g 5 7,53 ? 1024 Wb?m21?A21
v 5 ————  r 5 ——— 5 ———————————— 5
m Q?B 1,6 ? 10219 C ? 0,5 T
5 0,11 m l
Rnucli ferro 5 —— 5
m?S
22. Quin és el parell màxim que exerceix una bobina quadrada 2 ? p ? 0,07 m 2 0,02 m
5 ———————————————————— 5
de 2 cm de costat i de 200 espires per la qual circula un 7,53 ? 1024 Wb?m21?A21 ? 3,14 ? 1024 m2
corrent de 2 A, situada en un camp magnètic de 0,8 T?
A?v
m 5 N ? I ? S 5 N ? I ? c2 5 200 ? 2 A ? 0,022 m2 5 0,16 A?m2 5 1,78 ? 106 ——
Wb
t 5 m ? B ? sin w 5 0,16 A?m2 ? 0,8 T ? sin 90° 5 0,128 N?m
l
23. La força per unitat de longitud existent entre dos conductors Rentreferro 5 —— 5
m?S
paral.lels i d’una llargada considerable, que transporten un
2 ? 1022 m
corrent de 5 A i 10 A, respectivament, és de 2 ? 1024 N/m. 5 ———————————————————— 5
Calcula la distància que els separa. 4 p ? 1027 Wb?m21?A21 ? 3,14 ? 1024 m2
F m0 I1 ? I2 ? 1 m0 ? I1 ? I2 A?v
— 5 —— ? ———— 5 ————— 5 5,07 ? 107 ——
1 2p d?1 2p?d Wb
m0 ? I1 ? I2 4 p ? 1027 Wb?m21?A21 ? 5 A ? 10 A A?v
d 5 ————— 5 ———————————————— 5 0,05 m RT 5 R1 1 R2 5 1,78 ? 106 1 5,07 ? 107 5 5,25 ? 107 ——
2 p (F/l ) 2 p ? 2 ? 1024 N/m Wb
FMM
24. Un nucli d’un circuit magnètic té una longitud de 10 cm, F 5 ——
una secció transversal de 4 cm2 i una permeabilitat relativa RT
de 500. Calcula la reluctància i la força magnetomotriu per A?v
produir un flux de 2 ? 1024 Wb. Suposem que el camp és FMM 5 RT ? F 5 5,25 ? 107 —— ? 1 ? 1024 Wb 5 5,25 ? 103 A ? v
Wb
uniforme i normal a la secció transversal del nucli.
m 5 mr ? m0 5 500 ? 4 p ? 1027 Wb?m21?A21 5 FMM 5,25 ? 103 A ? v
I 5 —— 5 ———————— 5 10,5 A
5 6,28 ? 1024 Wb?m21?A21 n 500
l 0,1 m
R 5 ——— 5 ——————————————————— 5 26. Un conductor de 20 cm es mou perpendicularment a un
m?S 6,28 ? 1024 Wb?m21?A21 ? 4 ? 1024 m2 camp magnètic amb una inducció de 0,4 T i amb una veloci-
A?v tat de 25 m/s. Calcula la FEM induïda en el conductor.
5 3,98 ? 105 ———
Wb « 5 B ? l ? v 5 0,4 T ? 0,2 m ? 25 m/s 5 2 V
FMM A?v
F 5 ———  FMM 5 F R 5 2 ? 1024 Wb ? 3,98 ? 105 —— 5 27. Explica el funcionament d’una dinamo. Quina diferència hi
R Wb
ha entre una dinamo i un alternador?
5 79,6 A?v
Les dinamos són màquines que transformen l’energia mecànica
en elèctrica i produeixen un corrent continu. Una dinamo s’obté
25. El nucli magnètic de la figura és de ferro i té una permeabi- substituint els dos anells col.lectors d’un alternador per un de
litat relativa de 600, hi ha enrotllada una bobina de 500 es- sol partit per la meitat.
pires. Calcula la intensitat que l’ha de recórrer perquè el flux
magnètic sigui d’1 ? 1024 Wb.
28. Determina el valor màxim de la FEM induïda en una bobina
quadrada, de 20 espires i de 4 cm de costat, que gira a una
F
velocitat uniforme de 20 rps respecte al seu eix, perpendi-
l cular a les línies de força d’un camp magnètic d’1 T.
O 8 cm S 5 l 2 5 (4 ? 1022 m)2 5 1,6 ? 1023 m2

6c
m rev 2 p rad
v 5 20 —— ? ———— 5 125,66 rad/s
s 1 rev
2 cm «màx. 5 N ? v ? S ? B 5 20 ? 125,66 rad/s ? 1,6 ? 1023 m2 ? 1 T 5 4,02 V
3 0
29. Per què els galvanòmetres de bobina mòbil només poden 6. Determina el camp magnètic que crea en el seu centre una
mesurar corrent continu? espira de 15 cm de radi, per la qual circula un corrent de 2 A.
Perquè l’agulla estaria en moviment continu, seguint els valors mI m0 I 4 p ? 10 27 Wb?m21?A21 ? 2 A
instantanis del corrent altern. B 5 —— 5 ——— 5 ——————————————— 5
2r 2r 2 ? 0,15 m
30. Investiga què significa classe d’un instrument. 5 8,38 ? 1026 T
La classe d’un instrument expressa el màxim error percentual de

7. Calcula el camp magnètic que crea un solenoide de 100 vol-
lectura admès. Sempre és referit al valor de fons d’escala.
tes i de 10 cm de longitud, en un punt del seu eix suficient-
ment allunyat dels seus extrems, en circular-hi un corrent
31. Els galvanòmetres de més precisió incorporen un mirall en de 5 A.
la seva escala. Per què creus que serveix? Com se’n realit-
za la lectura? N?I N?I
B 5 m —— 5 m0 —— 5
2l 2l
Aquest mirall obliga l’usuari a realitzar la lectura perpendicular-
ment a l’instrument, de forma que l’agulla coincideixi amb la 100 ? 5 A
5 4 p ? 1027 Wb?m21?A21 ? ———— 5 3,14 ? 1023 T
seva projecció sobre el mirall. D’aquesta manera, s’eviten els 2 ? 0,1 m
errors causats per efectes òptics i per la mala posició de l’usua-
ri davant de l’aparell. 8. Determina la permeabilitat d’un material ferromagnètic que
té una permeabilitat relativa de 100.
h Activitats finals m 5 mr ? m0 5 100 ? 4 p ? 1027 Wb?m21?A21 5
1. Busca informació sobre l’origen del magnetisme terrestre. 5 1,25 ? 1024 Wb?m21?A21
Resposta oberta.
9. Un conductor recte de 5 m de llarg per on circula un corrent
d’1 A se situa a l’interior d’un camp magnètic uniforme de
2. Busca informació sobre el funcionament d’una pinça ampe- 3 T. Calcula la força que actua sobre el conductor, si:
rimètrica.
a) La direcció del camp i el conductor formen un angle de
Una pinça amperimètrica és un aparell amb el qual es pot me-
45°.
surar la intensitat de corrent d’un conductor sense necessitat
de realitzar contactes elèctrics. Per fer la mesura, solament F1 5 I ? l ? B sin a 5 1 A ? 5 m ? 3 T ? sin 45° 5 10,6 N
haurem d’abraçar amb la pinça el conductor elèctric. La lectura
apareixerà directament sobre l’aparell.
b) La direcció del camp i el conductor formen un angle de
El seu funcionament està basat en l’electromagnetisme, és a 70°.
dir, quan un corrent elèctric passa per un conductor es produeix
un camp magnètic; aquest, en passar per la pinça, és conduït a F2 5 I ? l ? B sin a 5 1 A ? 5 m ? 3 T ? sin 70° 5 14,1 N
una bobina sobre la qual es produeix una FEM, que és la que
mesura l’instrument. 10. Dibuixa la direcció i el sentit del camp que crea cadascun
dels conductors següents en passar el corrent elèctric:
3. Quina diferència hi ha entre el camp magnètic que crea una
càrrega en repòs i la mateixa càrrega en moviment? a) b) c)
Una càrrega elèctrica en repòs no crea cap camp magnètic. I

I
I
4. Un circuit magnètic té un flux de 100 mWb. En una secció
perpendicular al camp i de superfície 200 mm2, quina és la
densitat de camp o inducció mitjana?
F 100 ? 1026 Wb a) b) c)
B 5 — 5 ———————— 5 0,5 T
S 200 ? 1026 m2 I
I
I
B B
5. Per un conductor recte i molt llarg circula un corrent de B
30 A. Calcula el camp magnètic en un punt situat a 20 cm
de distància del centre del conductor.
mI m0 I 4 p ? 1027 Wb?m21?A21 ? 30 A 11. Què li ha de passar a una càrrega elèctrica per tal que exer-
B 5 ——— 5 ——— 5 ——————————————— 5 ceixi forces sobre un imant? Raona la teva resposta.
2pd 2pd 2 p ? 0,2 m
5 3 ? 1025 T Que estigui en moviment i creï un camp magnètic.
3 0
12. En quina direcció es pot moure una càrrega elèctrica dins 16. Una bobina de 300 espires i d’una longitud de 15 cm és
d’un camp magnètic perquè no existeixi cap força sobre recorreguda per un corrent de 10 A. Si introduïm en el seu
ella? Raona la teva resposta. interior un nucli de xapa magnètica d’una secció de 20 cm2,
el flux resultant és de 2 ? 1023 Wb. Calcula la permeabilitat
S’ha de moure en una direcció paral.lela a B. D’aquesta manera,
relativa del material magnètic.
sin de 0° o 180° és 0; per tant, la força F serà nul.la i la trajec-
tòria de la partícula serà rectilínia. (F 5 Q ? v ? B ? sin w) N?I 300 ? 10 A
B0 5 m0 ——— 5 4 p ? 1027 Wb?m21?A21 —————— 5
l 0,15 m
13. Dos conductors elèctrics d’1 km de llargada, paral.lels, trans- 5 2,51 ?1022 T
porten un corrent de 20 A (en sentits oposats) i estan sepa-
rats per una distància d’1 m. Calcula la força entre ells. Com F 2 ? 1023 Wb
serà aquesta força? B 5 — 5 —————— 51T
S 20 ? 1024 m
m0 I1 ? I2 ? l m0 ? I1 ? I2 ? l B 1T
F 5 —— ? ———— 5 —————— 5 mr 5 —— 5 ——————— 5 39,78
2p d 2p?d B0 2,51 ? 1022 T
4 p ? 1027 Wb?m21?A21 ? 20 A ? 20 A ? 1 000 m
5 —————————————————————— 5 0,08 N 17. Quina és la FEM induïda en una espira si el flux a través
2p?1 m
d’ella varia a raó d’1,2 N?m/A?s?
La força és de repulsió.
DF 1,2 N?m/A
« 5 —— 5 2—————— 5 21,2 V
14. Com s’orienta una brúixola en situar-la a l’interior d’un so- Dt 1s
lenoide per on circula un corrent?
18. Pot existir una FEM induïda en l’instant en què el flux que
I
travessa el circuit és zero?
I
Sí, ja que la força electromotriu depèn de la rapidesa amb què
varia el flux magnètic que travessa el circuit.
N
N S
19. Quin és el moment parell màxim que s’exerceix sobre una
bobina circular de 200 espires i de 3 cm de diàmetre, per la
qual circula un corrent de 0,5 A i que està situada perpen-
dicularment a les línies de força d’un camp magnètic uni-
forme de 0,8 T?
15. Un circuit magnètic està format per un nucli d’acer amb una
permeabilitat de 0,008 Wb?m21?A21, i té una longitud de m 5 N ? I ? S 5 N ? I ? p ? r 2 5 200 ? 0,5 A ? p ? 0,0152 m2 5
20 cm i una superfície transversal de 9 cm2, sobre el qual es 5 0,0706 A?m2
troba enrotllada una bobina. Calcula la reluctància del cir-
t 5 m ? B ? sin w 5 0,0706 A?m2 ? 0,8 T ? sin 90° 5 0,0565 N?m
cuit i la força magnetomotriu que s’ha d’aplicar a la bobina
per aconseguir una inducció d’1 T.
20. Un petit alternador està format per una bobina de 300 es-
1 pires circulars de 5 cm de diàmetre, i gira al voltant d’un eix
R 5 —— 5
m?S que passa pel seu centre, en l’interior d’un camp magnètic
0,2 m A?v uniforme perpendicular a l’eix de la bobina de 0,1 T amb
5 ———————————————— 5 2,78 ? 104 —— una velocitat de 15 voltes per segon. Determina el valor
0,008 Wb?m21?A21 ? 9 ? 1024 m2 Wb màxim de la FEM induïda en la bobina.
FMM S 5 p ? r 2 5 p ? (2,5 ? 1022 m)2 5 1,96 ? 1023 m2
F 5 ——
R
rev 2 p rad
v 5 15 —— ? ———— 5 94,25 rad/s
FMM 5 F ? R 5 B ? S ? R 5 s 1 rev
A?v «màx. 5 N ? v ? S ? B 5
5 1 T ? 9 ? 1024 m2 ? 2,78 ? 104 —— 5 25 A ? v
Wb 5 300 ? 94,25 rad/s ? 1,96 ? 1023 m2 ? 0,1 T 5 5,55 V
3 0
j Bloc 2. Circuits elèctrics b) Quin és el seu valor en funció de la potència nominal?
i electrònics Imàx. 5 dllllll

P
màx.
———
R
Unitat 4. Components elèctrics

passius 4. Realitza un esquema dels principals tipus de resistors i as-
senyala’n les característiques més importants.
h Activitats Resposta oberta.
1. Determina el valor nominal i la tolerància dels resistors se-

5. Comenta les diferències entre els termistors PTC i NTC.
güents:
Els resistors NTC (Negative Temperature Coefficient) són resis-
a) Groc, lila, vermell, or.
tors el valor òhmic dels quals varia en raó inversa a la tempera-
4 700 V, 5 % tura, és a dir, a més temperatura, menys resistència.
b) Marró, negre, negre, vermell. Els resistors PTC (Positive Temperature Coefficient) són resistors
el valor òhmic dels quals varia en raó directa a la temperatura,
10 V, 2 % és a dir, a més temperatura més resistència.
c) Marró, verd, taronja, or.

6. Busca informació dels resitors en què la resitència varia en
15 000 V, 5 % funció del camp magnètic (MDR) o magnetoresitors.
d) Gris, vermell, marró, plata. Els magnetoresistors són resistors la resistència dels quals aug-
menta en funció del camp magnètic aplicat perpendicularment
820 V, 10 %
a la seva superfície. Per a la seva construcció es fan servir aliat-
ges d’indi-antimoni o bé de níquel-antimoni. En aplicar un
e) Verd, blau, groc, plata. camp magnètic exterior, els dominis del material semiconductor
560 kV, 10 % es desvien un angle determinat, i d’aquesta manera fan variar la
seva resistència.
2. Indica si els valors següents estan dins de la tolerància fa-
cilitada pel fabricant. 7. Un condensador pla està format per dues plaques metàl.li-
a) Vermell, vermell, vermell, or. Rmesurada 5 2 100 ohms ques de 10 cm2 de superfície, separades una distància d’1 mm
per un dielèctric de vidre. Calcula la capacitat del condensa-
b) Marró, negre, taronja, plata. Rmesurada 5 9 500 ohms dor i la càrrega de cada armadura si està sotmès a una dife-
rència de potencial de 50 V.
c) Groc, lila, marró, plata. Rmesurada 5 430 ohms
S F 1 ? 1023 m2
Resistència Resistència màx. Resistència mín. C 5 « ? — 5 45 ? 10212 — ? —————— 5 45 ? 10212 F 5
d m 1 ? 1023 m
2 200 V 5 % 2 310 V 2 090 V
5 45 pF
10 000 V 10 % 11 000 V 9 000 V
470 V 10 % 517 V 423 V Q 5 C ? V 5 45 ? 10212 F ? 50 V 5 2,25 ? 1029 C
Resistència mesurada Dins de la tolerància 8. Calcula la capacitat d’un condensador que emmagatzema
una càrrega d’1 mC connectat a una diferència de potencial
2 100 V Sí de 230 V.
9 500 V Sí Q 1 ? 1026 C
C 5 — 5 ————— 5 4,3 ? 1029 F 5 4,3 nF
430 V Sí V 230 V
3. Contesta: 9. Un condensador pla de 470 mF té una càrrega emmagatze-

mada de 2,35 mC damunt de cada armadura. Calcula la dife-
a) Com calcularies el valor de la màxima intensitat que pot rència de potencial entre els seus extrems.
circular per un resistor a partir de la seva potència no-
minal? Q 2,35 ? 1023 C
V 5 — 5 ——————— 55V
Resposta oberta. C 470 ? 1026 F
3 0
10. Calcula la capacitat equivalent de les associacions de con- Q 5 V ? C 5 100 V ? 220 mF 5 0,022 C
densadors següents:
t 5 5 t 5 5 R ? C 5 5 ? 103 V ? 220 ? 1026 F 5 11 s
a) 10 mF 15 mF
14. Calcula el temps que triga el condensador de l’activitat an-
C1 C2 terior per aconseguir una diferència de potencial entre els
A B seus extrems de 50 V.
25 mF
q 5 V9? C 5 50 V ? 220 mF 5 0,011 C
C3
q 5 Q ? (1 2 e2t/R C )
1 1 1 C2 1 C1 q
—— 5 —— 1 —— 5 ————— 1 2 — 5 e2t/R C
CA C1 C2 C1 ? C2 Q
C1 ? C2 10 mF ? 15 mF 0,011
CA 5 ———— 5 ———————— 5 6 mF 1 2 ———— 5 e2t/R C
C1 1 C2 10 mF 1 15 mF 0,022
CT 5 CA 1 C3 5 6 mF 1 25 mF 5 31 mF e2t/R C 5 0,5
log (e2t/R C ) 5 log 0,5
b) 10 mF t
2 —— log e 5 log 0,5
10 mF C2 5 mF R?C
C1 20 mF C4 log 0,5
t 5 2R ? C ? ————
log e
C3
log 0,5
CA 5 C2 1 C3 5 10 mF 1 20 mF 5 30 mF t 5 210 ? 103 V ? 220 ? 1026 F ———— 5 1,525 s
log e
C1 ? CA 10 mF ? 30 mF
CB 5 ———— 5 ———————— 5 7,5 mF
C1 1 CA 10 mF 1 30 mF 15. Donada l’associació de condensadors de la figura, calcula:
CB ? C3 7,5 mF ? 5 mF a) La capacitat equivalent del conjunt.

CT 5 ———— 5 ———————— 5 3 mF
CB 1 C3 7,5 mF 1 5 mF b) La càrrega emmagatzemada pel sistema quan s’aplica als
seus extrems una ddp de 10 V.
11. Calcula la capacitat de dos condensadors si en muntar-se c) La diferència de potencial i la càrrega emmagatzemada
en sèrie la capacitat del conjunt és de 0,5 mF i en paral.lel, en cadascun dels condensadors.
de 2 mF.
10 mF 10 mF
En paral.lel: C1 1 C2 5 2 mF
C1 ? C2 5 mF C2 C3
En sèrie: ———— 5 0,5 mF A
C1 1 C2 B D
C1 15 mF
C1 ? C2 5 0,5 mF (C1 1 C2) i C4

y C1 5 C2 5 1 mF
C1 1 C2 5 2 mF t
VAD 5 10 V
12. Raona les aplicacions de les associacions en sèrie i en pa-
ral.lel de condensadors, en funció de la capacitat total del
C2 ? C3 10 mF ? 10 mF
conjunt, i la tensió de treball dels condensadors. CA 5 ———— 5 ———————— 5 5 mF
C2 1 C3 10 mF 1 10 mF
Associació:
CB 5 CA 1 C4 5 5 mF 1 15 mF 5 20 mF
— En sèrie: per obtenir una capaciat inferior i una tensió de
treball superior. CB ? C1 20 mF ? 5 mF
CT 5 ———— 5 ——————— 5 4 mF
— En paral.lel: per obtenir una capacitat més gran i la matei- CB 1 C1 20 mF 1 5 mF
xa tensió de treball.
QT 5 VAD ? CT 5 10 V ? 4 mF 5 40 mC 5 QC1 5 QBD
13. Calcula la càrrega màxima que pot emmagatzemar un con- QC1 4 ? 1025 C
densador de 220 mF de capacitat connectat en sèrie amb VC1 5 —— 5 ————— 58V
C1 5 ? 1026 F
una resistència de 10 kV a una diferència de potencial de
100 V. Calcula el temps que tarda a carregar-se. VBD 5 VAD 2 VC1 5 10 V 2 8 V 5 2 V 5 VC4
3 0
QC4 5 VC4 ? C4 5 2 V ? 15 mF 5 30 mC DF m ? N ?S m ? N2 ? S
L 5 N ? —— 5 N ?———— 5 ————— 5
QC2 5 QC3 5 QT 2 QC4 5 40 mC 2 30 mC 5 10 mC Di l l
4 ? p ? 1027 Wb?m21?A21 ? 1002 ? 1 ? 104 m2
QC2 10 ? 1026 C 5 ———————————————————— 5
VC2 5 —— 5 ————— 5 1 V 0,04 m
C2 10 mF
5 3,14 ? 1025 H 5 31,4 mH
QC3 10 ? 1026 C
VC3 5 —— 5 ————— 5 1 V
C3 10 mF 21. Calcula la FEM induïda en una bobina de 300 espires que
està sotmesa a l’acció d’un camp magnètic uniformement
16. Donat el circuit de la figura, calcula el temps que tarda el creixent que varia d’1 Wb a 10 Wb en un interval de 100 ms.
condensador a carregar-se i el valor de la càrrega i de la 2N ? DF 2300 ? 9 Wb
tensió passats 10 s. « 5 ————— 5 ——————— 5 227 000 V
Dt 100 ? 1023 s
1 MV
22. Quina inductància ha de tenir una bobina per aconseguir
R una « de 2400 V en aplicar-hi un corrent que varia de ma-
10 V 10 mF
nera uniforme de 0 a 10 A en 5 ms?
Di
« 5 2L ? ——
Dt
t 5 5 ? t 5 5 ? R ? C 5 5 ? 1 ? 106 V ? 10 ? 1026 F 5 50 s
Dt 5 ? 1023 s
L 5 2« ? —— 5 2(2400 V) ?————— 5 0,2 H
q 5 Q (1 2 e2t/R C)5 C ? VAB (1 2 e2t/R C) 5 Di 10 A
6 26
5 10 ? 1026 F ? 10 V ? (1 2 e210 s/10 V ? 10 ? 10 F ) 5
5 6,32 ? 1025 C 23. Una inductància de 200 mH està connectada en sèrie amb
una resistència de 100 V. Pel conjunt circula un corrent
o bé: variable que augmenta de 0 a 5 A, uniformement, en un
q 5 63,21 % de Q 5 63,21 % de C ? VAB 5 temps de 2 s. Determina el valor de la FEM autoinduïda.
5 63,21 % de 10 ? 1026 F ? 10 V 5 6,321 ? 1025 C Di 5A
« 5 2L ? —— 5 2200 ? 1023 H ? ——— 5 20,5 V
Dt 2s
q 6,321 ? 1025 C
VC 5 — 5 ——————— 5 6,32 V
C 10 ? 1026 F 24. Determina la constant de temps i el temps que tarda una
bobina de 57 mH perquè hi circuli la intensitat màxima, si
17. Quins són els avantatges i els inconvenients dels condensa- sabem que es troba en sèrie amb una resistència de 100 V.
dors electrolítics enfront de la resta?
L 57 ? 1023 H
Tenen una capacitat molt més elevada i, com a inconvenient, el t 5 — 5 —————— 5 5,7 ? 1024 s
R 100 V
fet que cal respectar una polaritat.
t 5 5 ? t 5 5 ? 5,7 ? 1024 s 5 2,85 ms
18. Per a què serveix el condensador en la instal.lació d’un tub
fluorescent? 25. Calcula l’energia emmagatzemada en una bobina de 100 mH,
després d’estar 5 minuts connectada en sèrie amb una resis-
El condensador fa el paper d’un condensador antiparàsit en ra-
tència de 1 000 V a una FEM de 10 V.
diodifusió.
E
i 5 — (1 2 e2R ? t/L) 5
19. Què és la tensió de treball o tensió nominal d’un conden- R
sador?
10 V
La tensió de treball o nominal és la tensió que es pot aplicar 5 ———— (1 2 2,718 (21 000 V ? 300 s / 0,1 H)) 5 10 mA
1 000 V
entre les seves armadures en règim permanent sense que es
deteriori el condensador. 1 1
E 5 — L ? I 2 5 — ? 0,1 H ? (0,01 A)2 5 5 ? 1026 J
2 2
20. Determina el valor de la inductància d’una bobina de 100 es-
2
pires, d’una longitud de 4 cm i una secció d’1 cm .
26. L’energia emmagatzemada en una bobina de 50 mH, al cap
m?I?N de 2 s, és de 5 ? 1026. Si es connecta en sèrie amb una resis-
B 5 ———— tència de 1 000 V, calcula la FEM a la qual està connectat el
l
conjunt RL.
m?I?N?S 1
F 5 B ? S 5 —————— E 5 — L ? I2
l 2
3 0
llllllllllll
—— 5 d ——————— 5 14,14 mA
dlllll
2E 2 ? 5 ? 10 J 26 Rmín. 5 100 V 2 10 % de 100 V 5 90 V
I5 23
L 50 ? 10 H RT 5 90 V 1 90 V 5 180 V
« 180 V < RT < 220 V
I 5 — (1 2 e2R ? t/L)
R
3. Explica què és i com funciona un termòstat.
I?R 14,14 ? 1023 ? 1 000 V
« 5 —————— t/L
5 ——————————————— 23 5 14,14 V El termòstat serveix per regular i controlar la temperatura. Ve-
12e 2R ? 1 2 2,71821 000 V ? 2 s / 50 ? 10 H
geu-ne el funcionament i l’esquema a l’apartat «Resistors no li-
neals» del llibre de text.
27. Una de les aplicacions de l’autoinducció és l’encesa del mo-
tor de combustió. Esbrina en què consisteix el circuit i com
4. Dos condensadors de 10 mF es connecten en paral.lel. Si la
funciona.
seva tolerància de fabricació és del 10 %, entre quins valors
El sistema elèctric dels automòbils s’alimenta a través d’una es trobarà la seva capacitat equivalent?
bateria de 12 V. Per aconseguir que la mescla de benzina, una
Cmàx. 5 10 mF 1 10 % de 10 mF 5 11 mF
vegada comprimida pel pistó, s’encengui en l’interior del cilin-
dre és necessari que salti una guspira elèctrica entre les puntes CT 5 11 mF 1 11 mF 5 22 mF
de la bugia. Això només és possible amb altes tensions.
Cmín. 5 10 mF 2 10 % de 10 mF 5 9 mF
El primari de la bobina és alimentat a través d’uns contactes de
CT 5 9 mF 1 9 mF 5 18 mF
platí amb els 12 V de la bateria, una lleva gira arrossegada pel
motor d’explosió i fa que aquest contacte s’obri i interrompi 18 mF < CT < 22 mF
bruscament la tensió al primari de la bobina. Això provoca una
variació brusca de corrent que ocasiona una variació de flux 5. Calcula la capacitat equivalent dels circuits següents:
magnètic que en travessar el secundari de la bobina, amb un
gran nombre d’espires, fa que hi aparegui una elevada tensió. a) 15 mF
C2
28. Calcula el valor de la inductància d’una bobina de 100 espi-
res, d’una longitud de 3 cm i una secció de 2 cm2. 5 mF 20 mF 10 mF 1 mF
DF m ? N2 ? S C1 C3 C4 C6
L 5 N ? —— 5 ————— 5
Di l
5 mF
4 ? p ? 1027 Wb?m21?A21 ? 1002 ? 2 ? 1024 m2
5 ———————————————————— 5 83,77 mH C5
0,03 m
C3 ? C4 20 mF ? 10 mF
CA 5 ———— 5 ———————— 5 6,67 mF
h Activitats finals C3 1 C4 20 mF 1 10 mF
1. Determina els colors dels resistors següents: CB 5 C2 1 CA 1 C5 5 15 mF 1 6,67 mF 1 5 mF 5 26,67 mF
a) 2k7 V, 610 %. CB ? C1 26,67 mF ? 5 mF

CC 5 ———— 5 ————————— 5 4,21 mF
CB 1 C1 26,67 mF 1 5 mF
Vermell, lila, vermell, plata.
CC ? C6 4,21 mF ? 1 mF
b) 56 kV, 65 %. CT 5 ———— 5 ———————— 5 0,808 mF
CC 1 C6 4,21 mF 1 1 mF
Verd, blau, taronja, or.
b) 10 mF
c) 4M7 V, 610 %.
5 mF C2
Groc, lila, verd, plata.
C1 15 mF 5 mF
d) 6,8 V, 61 %.
C3 C4
Blau, gris, or, marró.
10 mF
2. Entre quins valors està compresa la resistència equivalent C5
de dues resistències de 100 V amb una tolerància de fabri-
cació del 10 %, connectades en sèrie? C3 ? C4 15 mF ? 5 mF
CA 5 ———— 5 ———————— 5 3,75 mF
Rmàx. 5 100 V 1 10 % de 100 V 5 110 V C3 1 C4 15 mF 1 5 mF
RT 5 110 V 1 110 V 5 220 V CB 5 C2 1 CA 5 10 mF 1 3,75 mF 5 13,75 mF
3 0
CB ? C1 13,75 mF ? 5 mF Quan tanquem l’interruptor, la tensió queda aplicada directa-

CC 5 ———— 5 ————————— 5 3,66 mF ment entre les dues làmines de l’encebador; com que estan molt
CB 1 C1 13,75 mF 1 5 mF
pròximes, s’estableix un arc que fa que pugi la temperatura
CT 5 CC 1 C5 5 3,66 mF 1 10 mF 5 13,66 mF en el seu interior, i que la làmina bimetàl.lica es corbi i entri en
contacte amb l’altra làmina fixa, tancant els circuits d’escalfa-
6. Determina la capacitat d’un condensador pla format per ment dels filaments de la làmpada. En refredar-se, la làmina bi-
dues armadures planes d’1 cm2, separades una distància de metàl.lica torna a la posició inicial i obre bruscament el circuit,
0,3 mm per un dielèctric de mica. fent que, per la reactància, hi hagi un canvi brusc de corrent, el
qual hi ocasiona una tensió elevada que fa que la làmpada s’en-
S F 1 ? 1024 m2 cengui.
C 5 « ? — 5 35 ? 10212 — ? —————— 5 11,66 ? 10212 F 5
d m 0,3 ? 1023 m
5 11,66 pF 11. Determina el valor de la inductància d’una bobina de 200 es-
pires, d’una longitud de 4 cm i una secció d’1,5 cm2.
7. Calcula la capacitat d’un condensador pla que emmagatze-
ma una càrrega de 0,5 mC quan es connecta a una diferència DF m ? N2 ? S
L 5 N ? —— 5 ————— 5
de potencial de 100 V. Di l
Q 0,5 ? 1026 C 4 ? p ? 1027 Wb?m21?A21 ? 2002 ? 1,5 ? 1024 m2

C 5 — 5 ——————— 5 5 ? 1029 F 5 5 nF 5 ———————————————————— 5 188,5 mH
V 100 V 0,04 m
8. Determina el temps que tarda un condensador de 500 mF, 12. Calcula el valor de la FEM autoinduïda en una inductància
connectat en sèrie amb una resistència d’1 kV a carregar- de 100 mH, connectada a un circuit en el qual augmenta el
se. Si la tensió aplicada al conjunt és de 12 V, calcula la corrent de 0 a 1 A, uniformement, en un temps de 20 ms.
diferència de potencial existent als extrems del condensa-
dor després de 0,5 s d’haver connectat el circuit. Di 1A
« 5 2L ? —— 5 2100 ? 1023 H ? ———— 5 25 V
Dt 0,02 s
t 5 5 ? t 5 5 ? R ? C 5 5 ? 1 ? 103 V ? 500 ? 1026 F 5 2,5 s
q 5 Q ? (1 2 e2t/R C) 5 C ? VAB ? (1 2 e2t/R C) 5 13. Calcula la inductància total de dues bobines de 30 mH i

5 500 ? 1026 F ? 12 V ? (1 2 2,71820,5 s/0,5 s) 5 20 mH connectades en sèrie, si sabem que la inducció mú-
tua entre elles és de 0,5 mH.
5 500 ? 1026 F ? 12 V ? (1 2 2,71821) 5 3,79 ? 1023 C
LT 5 L1 1 L2 1 2 M 5
Q 3,79 ? 1023 C
V 5 — 5 ——————— 5 7,58 V 5 30 ? 1023 H 1 20 ? 1023 H 1 2 ? 0,5 ? 1023 H 5 51 mH
C 500 ? 1026 F
9. Indica les similituds i diferències existents entre una bobi- 14. Calcula la tensió en borns d’una inductància de 10 mH que
na i un condensador. té una taxa de variació de corrent de 10 A/ms.
Resposta oberta. Di 10 A
« 5 2L ?—— 5 210 ? 1023 H ? ———— 5 2100 V
Dt 1023 s
10. La figura mostra el circuit per a l’encesa d’un tub fluores-
cent. Explica la missió que té la reactància i l’encebador en 15. Una inductància sense entreferro es realitza amb un debanat
aquest circuit. de 200 voltes sobre un nucli de reluctància de 2 ? 106 A/Wb.
Quin és el valor de la inductància?
Reactància o bobina
La reluctància és:
l
230 V R 5 ———
m?S
Per tant:
m ? N2 ? S m?S 1 2002 voltes

L 5 ———— 5 ——— ? N 2 5 — ? N 2 5 ——————— 5
Encebador l l R 2 ? 106 A/Wb
5 0,02 H 5 20 mH
3 0
j Unitat 5. El corrent altern hi circula i la potència dissipada en la resistència, i fes la

representació gràfica sinusoïdal de les diferents magnituds
que hi intervenen.
h Activitats « 10 V
I  —  ———  0,1 A
1. Representa gràficament sobre un paper mil.limetrat la fun- R 100 
ció v  10 sin  t. P  «  I  10 V  0,1 A  1 W
v Imàx.  d 2 I  0,141 A
10
8
«màx.  d2 «  14,1 V
6 Pmàx.  Imàx.  Vmàx.  2 W

4 vip
2 2W
26 24 22 2 4 6 8 10 12 14
p 2p t
22
24 0,141 A
14,1 V
26 T
2 T t
28
0 90° 180° 270° 360° a
210
v
i
2. Sabent que la freqüència en la xarxa elèctrica americana és
de 60 Hz, calcula’n el període. 5. Determina el valor de la capacitat d’un condensador a través
1 1 del qual, connectat a una tensió alterna de 230 V i una fre-
T  —  ———  16,67 ms qüència de 50 Hz, circula un corrent de 0,8 A.
f 60 Hz
V 230 V
3. Donada la representació gràfica de la figura, calcula Imàx., XC  —  ———  287,5 
I 0,8 A
Imitjana, I, T i f.
1 1
C  ————  ——————————  11,07 F
I [A] 2   f  XC 2   50 Hz  287,5 V
2 6. Una bobina amb un coeficient d’autoinducció d’1 H està con-

nectada a una tensió de 230 V i una freqüència de 50 Hz.
a) Determina el valor de la intensitat de corrent que hi
circula.
2,5 5 7,5 10 t [ms]

XL  2    f  L  2    50 Hz  1 H  314,16 

 V 2300° V
I  ——
  ———————  0,7390° A
XL 314,1690° 
Imàx.  d 2 I  1,04 A
Imàx.  2 A
«màx.  d2 «  325,27 V
2  Imàx.
Imitjana  ———  1,27 A
 b) Fes el diagrama vectorial de la tensió i de la intensitat.
Imàx. 2
I  ———  ——  1,41 A v (V)
d2 d2 1v
i (A) w
311,12 V
T  10 ms v
0,99 A
1 1 T i
f  —  ———  100 Hz Vmàx. 2 T t
T 10 ms 90˚ 180˚ 270˚ 360˚ a
Imàx. w 5 90˚
4. Una resistència de 100  es troba connectada a una tensió

alterna de 10 V i 100 Hz. Determina el valor del corrent que
3 0
7. Un circuit RL sèrie format per una resistència de 68  i una b) La intensitat de corrent.

inductància de 100 mH es troba connectat a una tensió de

230 V i 50 Hz. Calcula’n: «  2300° V  «màx.  311,1 V

a) La impedància total.  « 2300° V
  ——————  3,124,8° A  Imàx.  4,34 A
I  ——
ZT 74,924,8° 
XL    L  2   f  L  2   50 Hz  100 mH  31,4 
 
XL  31,490° ; R  680°  c) La caiguda de tensió en cada component.
 
ZT  dR2 1 X L2  d (68 V)2 1 (31,4 V)2  74,9  VR  I  R  3,0724,8° A  680°   20924,8° V 
 VR màx.  295,28 V
XL 31,4 
  arctg ——  arctg ———  24,8°
R 68   
VL  I  XL  3,0724,8° A  31,490°   96,465,2° V 

ZT  74,924,8°   VL màx.  136,33 V
d) Realitza un diagrama vectorial i sinusoïdal de les tensions i del corrent total.
vL
65,21˚
«
224,79˚
i
vR
i [A], v[ V ]
40 400
30 300
20 200
vL
10 100
«
i
0
a vR
265,21° 90° 180° 270° 360°
i vL
«
210 2100
vR
220 2200
230 2300
240 2400
3 0

8. Un circuit RC sèrie format per una R  100  i un C  50 F «  240° V  «màx.  33,94 V
es connecta a una tensió alterna de 24 V i 50 Hz. Deter-
mina’n: 
 « 240° V
I  ——
  ———————  202,532,5° mA 
a) El valor del corrent. ZT 118,532,5° 
1 1 1  Imàx.  286,9 mA
XC  ——  ————  —————————  63,6 
c 2fc 2   50 Hz  50 F
  b) La tensió en R i C.
XC  63,690° ; R  1000° 
 
VR  I R  202,532,5° mA  1000°   20,2532,5° V 
ZT  d R2 1 X C2  d (100 V)2 1 (63,6 V)2  118,5 
 VR màx.  28,64 V
XC 63,6 
  arctg ——  arctg —————  32,5°
R 100   
VC  I XC  202,532,5° mA  63,690°   12,957,5° V 

ZT  118,532,5°   VC màx.  18,21 V
c) Realitza el diagrama sinusoïdal.
i [ mA] v [V ]
800 40
600 30
400 20
vR
200 10
«
i
i
0
a vR
232,46˚ 90˚ 180˚ 270˚ 360˚
« vC
2200 210
vC
2400 220
2600 230
2800 240
3 0

9. Un circuit RLC sèrie format per una R  47 , una L  47 mH ZT  5020° 
i un C  100 F es connecta a una tensió alterna de 12 V i 
50 Hz. Determina’n: «  120° V  «màx.  16,97 V

 « 120° V
a) El valor de la intensitat de corrent. I  ——
  —————  0,2420° A  Imàx.  0,34 A
ZT 5020° 
XL    L  2   f  L  2   50 Hz  47 mH  14,76 V
1 1 1 b) La tensió en R, L i C.
XC  ——  ————  —————————  31,83 
C 2fC 2   50 Hz  100 F  
VR  I R  0,2420° A  470°   11,320° V 
  
XL  14,7690° ; XC  31,8390° ; R  470°   VR màx.  15,9 V
  
ZT  d R2 1 (XL 2 XC )2  VL  I  XL  0,2420° A  14,7690°   3,5110° V 
 VL màx.  5 V
 d (47 V)2 1 (14,76 V 2 31,83 V)2  50 
 
VC  I XC  0,2420° A  31,8390°   7,670° V 
XL  XC 14,76   31,83 
  arctg ————  arctg ——————————  20°
R 47   VC màx.  10,7 V
c) Realitza el diagrama sinusoïdal.
i [mA] v [V ]
400 20
300 15
200 10
100 5
vL «
i
0 a
90° 180° 270° 360° vR
vL
«
2100 25
vC
vC
2200 210
vR
2300 215
2400 220
3 0
10. Una bobina presenta una inductància de 60 mH i una resis- 13. Calcula, mitjançant la utilització dels nombres complexos,
tència òhmica de 10 , i es troba en sèrie amb un con- la tensió existent en cada un dels components del circuit
densador de 100 F. Determina la caiguda de tensió en de la figura.
cada component si el conjunt es troba connectat a 125 V i
R C L
60 Hz.
XL    L  2   f  L  2   60 Hz  60 mH  22,62  68 V 100 mF 30 mH
RL  10 
XLT  d R L2 1 X L2  d (10 V)2 1 (22,62 V)2  24,73  V 5 20 V 50 Hz
XL 22,62  XL    L  2   f  L  2   50 Hz  30 mH  9,43 
LT  arctg ——  arctg —————  66,15°
RC 10 
1 1 1
 XC  ——  ————  —————————  31,83 
XLT  24,7366,15°  c 2fc 2   50 Hz  100 F
1 1 1   
XC  ——  ————  —————————  26,53  XL  9,43 j ; XC  31,83 j ; R  68 
c 2fc 2   60 Hz  100 F
    
XC  26,5390°  ZT  R  XL  XC  68   9,43 j   31,83 j  
 (68  22,4 j )   71,5918,23° 
ZT  d R2L 1 (XL 2 XC )2 

 d (10 V)2 1 (22,62 V 2 26,53 V)2  10,74   « 200° V
I  ——
  —————————  0,27918,23° A
ZT 71,5918,23° 
XL  XC 22,62   26,53 
  arctg ————  arctg ——————————  21,36° 
VR

 I R  0,27918,23° A  680°   1918,23° V
RC 10 
  
ZT  10,7421,36°  VL  I XL  0,27918,23° A  9,4390°   2,63108,23° V
 « 1250° V  
I  ——
  —————————  11,64 21,36° A VC  I XC  0,27918,23° A  31,8390°   8,8871,77° V
ZT 10,7421,36° 
 
VLT  I  XLT  11,6421,36° A  24,7366,15°   28887,5° V 14. Una resistència d’1 k es troba en paral.lel amb un conden-
  sador de 5 F; el conjunt està connectat a una tensió de
VC  I  XC  11,6421,36° A  26,5390°   30968,6° V 12 V i 50 Hz. Quin és el valor de les intensitats parcials i
total del circuit?
11. Calcula la freqüència de ressonància del circuit de l’activi-
tat 9. 1 1 1
XC  ——  ————  ———————  636,6 
C 2 f C 2   50  5 F
1 1
fr  —————  ——————————————  73,4 Hz
2dL ? C 2  d47 ? 1023 ? 100 ? 1026 F 
XC  636,6 j 
12. Calcula la impedància equivalent d’un circuit format per  1 1

G —
  ————  0,001 S
una resistència de 68 , un condensador de 100 F i una R 1 000 
bobina amb una inductància de 38 mH i una resistència
òhmica de 5 , sabent que el conjunt es troba connectat en  1 1
sèrie, a 230 V i 50 Hz. BC  ——
  ——————  0,00157 j S
XC 636,6 j 
XL    L  2   f  L  2   50 Hz  38 mH  11,94 
  
1 1 1 YT  G  BC  (0,001  0,00157 j ) S
XC  ——  ————  —————————  31,83    
c 2fc 2   50 Hz  100 F IR  «  G  12 V  0,001 S  0,012 A
     
ZL  5  11,94 j ; XC  31,83 j ; R  68  IC  «  BC  12 V  0,00157 j S  0,019 j A  0,01990° A
     
ZT  ZL  R  XC  (5  11,94 j )   68   31,83 j   IT  «  YT  12 V  (0,001  0,00157 j ) S 
 (73  19,89 j )   (0,012  0,019 j ) A  0,02257,5° A
3 0
   
15. Un circuit paral.lel RLC format per una resistència d’1 k, YT  G  BL  BC 
un condensador de 2 F i una bobina amb una autoinducció
de 500 mH es troba connectat a un generador amb una força  0,001 S  0,00637 j S  0,000628 j S 
electromotriu de 12 V i 50 Hz.
 (0,001  0,00574 j ) S
a) Determina el valor de les intensitats parcials i totals del
 
circuit. IR

 «  G  12 V  0,001 S  0,012 A  0,0120° A 
XL    L  2   f  L  2   50  500 mH  157,1 j   IR màx.  0,0169 A
1 1 1   
XC  ——  ————  ———————  IL  «  BL  12 V  (0,00637 j S)  0,07644 j A 
C 2fC 2   50  2 F
 1 591,5 j   0,07690° A  IL màx.  0,108 A
 
 1 1 IC  «  BC  12 V  0,000628 j S  0,007 j A 
  ————  0,001 S
G —
R 1 000 
 0,00790° A  IC màx.  0,01 A
 1 1
BL  ——
  ————  0,00637 j S   
XL 157,1 j IT  «  YT  12 V  (0,001  0,00574 j ) S 
 1 1  (0,012  0,0689 j ) A 
  ——————  0,000628 j S
BC  ——
XC 1 591,5 j  0,06980,12° A  IT màx.  0,097 A
b) Realitza’n els diagrames vectorial i sinusoïdal.
v [V ] i [mA]
75 150
50 100
25 50
iC «
iR «
iC iR
0 0 a
iL iL
90° 180° 270° iR 360°
iC
«
iT
iC 225 250
iL
iT
250 2100
275 2150
3 0
16. Una resistència de 180  es troba en paral.lel amb una bo-  1 1

bina de 0,8 H amb una resistència òhmica de 50 . El con- ZT  ——
  ———————————————— 
YT (6,322  10  3,828  103 j) S
3
junt està connectat a una tensió de 24 V, 50 Hz.
6,322  103  3,828  103 j
 ———————————————  (115,7  70,1 j ) 
a) Calcula les intensitats del circuit. 5,462  105

 d (115,7 V)2 1 (70,1 V)2  135,28 

XL    L  2   f  L  2   50  0,8 H  251,3 j  ZT
   70,1 
ZA  RL  XL  50  251,3 j    arctg —————  31,2°
115,7 

 1 1 50  251,3 j ZT  135,2831,2° 
YA  ——
  —————————  ——————— 
ZA (50  251,3 j )  65 651,7 
 « 24 V
  ————————  0,17731,2° A 
IT  ——
 (7,62  104  3,828  103 j) S  3,9  10378,7° ZT 135,2831,2° 

 IT màx.  0,25 A
 1 1
G  —  ————  5,56  103 S
R 180  
IL
 
 «  YA  240° V  3,9  10378,7° S 
    0,09478,7° A  IL màx.  0,132 A
YT  YA  G 
 
 (7,62  104  3,828  103 j) S  5,56  103 S  IR  « G  240° V  5,56  1030° S  0,1330° A 
 (6,322  103  3,828  103 j) S  IR màx.  0,188 A
b) Dibuixa’n el diagrama vectorial.
v [V ]
i [mA]
300
200
100
278,74° «
iR
231,21° a iR
iL 0
iT
0° 90° 180° 270° 360° iL
«
iT
2100
iL
iR
2200
iT
2300
3 0
17. Una bobina d’1,2 H i resistència òhmica de 50  està con- a) El valor de la intensitat.
nectada en paral.lel a un condensador de 3 F. Calcula la
Circuit 1
intensitat que circula pel circuit si es connecta a una tensió   
de 230 V i 50 Hz. ZA  R1  XC  (10  5 j ) 

XL    L  2   f  L  2   50 Hz  1,2 H  337 j   1 1 10  5 j
   YA  ——
  ———————  ————— 
ZA  RL  XL  (50  337 j )  ZA (10  5 j )  125
 1 1 50  377 j  (0,08  0,04 j ) S
YA  ——
  ————————  —————— 
ZA (50  337 j )  144 629   
ZB  R2  XL  (15  8 j ) 
 (3,457  104  2,607  103 j) S  1 1 15  8 j
1 1 1 YB  ——
  ———————  ————— 
XC  ——  ————  ————————  1 061 j  ZB (15  8 j )  289
C 2fC 2   50 Hz  3 F
 (0,0519  0,0277 j ) S
 1 1
BC  ——
  ——————  9,425  10
4 j S   
XC 1 061 j  YT  YA  YB 
    (0,08  0,04 j ) S  (0,0519  0,0277 j ) S 
YT  YA  BC 
 (0,1319  0,0123 j ) S
 (3,457  104  2,607  103 j ) S  9,425  104 j S 
 (3,457  104  1,665  103 j ) S  1 1
ZT  ——
  ——————————— 
YT (0,1319  0,0123 j ) S
 1 1
ZT  ——
  ————————————————  0,1319  0,0123 j
YT (3,457  10  1,665  103 j) S
4  —————————  (7,52  0,7 j ) 
17,55  103
3,457  104  1,665  103 j
 ———————————————  119,5  575,7 j  ZT  d (7,52 V)2 1 (0,7 V)2  7,55 
2,8917  106
0,7 
ZT  d(119,5 V)2 1 (575,7 V)2  587,97    arctg —————  5,32°
7,52 

575,7  ZT  7,555,32° 
  arctg —————  78,3°
119,5  
 « 100° V
   ———————  1,325,32° A
IT  ——
ZT  587,9778,3°  ZT 7,555,32° 

 « 2300° V
IT  ——
  ————————  0,3978,3° A Circuit 2
ZT 587,9778,3°    
ZA  R2  XL  (20  10 j ) 
18. Donats els circuits de la figura, determina:  1 1 20  10 j
YA  ——
  ———————  ————— 
ZA (20  10 j )  500
« 5 10 V  (0,04  0,02 j ) S
50 Hz R2 5 15 V
R1 5 10 V
 1 1
  ————  0,2 j S
BC  ——
XC 5 j 
  
XL 5 8 V YB  YA  BC  (0,04  0,02 j) S  0,2 j S 
Xc 5 5 V
 (0,04  0,18 j ) S
 1 1 0,04 0,18 j
ZB  ——
  —————————  ——————— 
« 5 10 V YB (0,04  0,18 j ) S 0,034
50 Hz R1 5 10 V
R2 5 20 V  (1,176  5,29 j ) 
  
ZT  R1  ZB  10   (1,176  5,29 j)  
Xc 5 5 V
XL 5 10 V  (11,176  5,29 j ) 
ZT  d (11,176 V)2 1 (5,29 V)2  12,36 
3 0
5,29  20. La potència activa d’una instal.lació és de 5 kW quan està

  arctg —————  25,33° connectada a una tensió de 230 V i 50 Hz. Si el factor de
11,176 
 potència és de 0,7, calcula’n la potència reactiva i l’aparent.
ZT  12,3625,35° 

  arccos 0,7  45,57°
  « 100° V
IT  IR1  ——
  ————————  0,80925,33° A P 5 000 W
ZT 12,3625,33°  P  V  I cos   I  ————  ——————  31,06 A
V cos  230 V  0,7
b) La caiguda de tensió en cada un dels components. Q  V  I sin   230 V  31,06 A  sin 45,57°  5 101,43 VAr
Circuit 1 S  V  I  230 V  31,06 A  7 143,8 VA
   
IR1  IC  «  YA  100° V  (0,08  0,04 j ) S 
21. Per un motor elèctric circula un corrent elèctric de 5 A
 100° V  0,089426,56° S  0,89426,56° A quan es connecta a 230 V. Si la seva potència nominal és
de 1 000 W, calcula’n el factor de potència.
   
IR2  IL  «  YB  100° V  (0,0519  0,0277 j ) S 
P 1 000 W
 100° V  0,058828,08° S  0,58828,08° A P  V  I cos   cos   ——  ——————  0,87
VI 230 V  5 A
  
VC  IC  XC  0,89426,56° A  590°   4,4763,44° V
22. Determina el valor de la tensió línia que correspon a un
  
VR1  IR1  R1  0,89426,56° A  100°   8,9426,56° V sistema trifàsic amb una tensió de fase de 127 V.
   VC  d 3 Vf  d 3  127 V  220 V
VL  IL  XL  0,58828,08° A  890°   4,7061,92° V
  
VR2  IR2  R2  0,58828,08° A  150°   8,8228,08° V 23. Es connecten en triangle tres bobines iguals amb una resis-
tència òhmica de 10  i una reactància inductiva de 20 
Circuit 2 a una xarxa trifàsica de 400 V. Calcula la potència activa,
   reactiva i aparent consumida pel conjunt.
VR1  IR1  R1  0,80925,33° A  100°   8,0925,33° V
   ZT  d R2 1 X L2  d (10 V)2 1 (20 V)2  22,36 
VAB  IT  ZB  0,80925,33° A  (1,176  5,29 j )  
XL 20 
 0,80925,33° A  5,4277,47°   4,3852,14° V   arctg ——  arctg ———  63,43°
R 10 
   
IR2  IL  VAB  YB  4,3852,14° V  (0,04  0,02 j ) S  VC 400 V
IS  ——  —————  17,89 A
 4,3852,14° V  0,04426,56° S  0,19378,7° A Z 22,36 
  
IC  VAB  BC  4,3852,14° V  0,290° S  0,87637,80° A IL  d 3 If  d 3  17,89 A  31,98 A
 
VC  VAB  4,3852,14° V
P  d 3 VC  IL  cos   d3  400 V  30,98 A  cos 63,43° 
  
VR2  IR2  R2  0,19378,7° A  200°   3,8678,7° V  9 600,5 W
  
VL  IL  XL  0,19378,7° A  1090°   1,9311,3° V
Q  d 3 VC  IL  sin   d3  400 V  30,98 A  sin 63,43° 
19. Determina la potència activa, reactiva i aparent en un circuit  19 196,8 VAr
sèrie RL. Dades: V  230 V; 50 Hz; R  20  i XL  15 .
S  d 3 VC  IL  d 3  400 V  30,98 A  21 463,6 VA
ZT  d R2 1 X L2  d (20 V)2 1 (15 V)2  25 
XL 15  24. Determina el valor de la intensitat elèctrica que absorbirà
  arctg ——  arctg ———  36,87° de la línia, i la potència reactiva i aparent, que consumeix
R 20 
un motor trifàsic d’una potència de 15 kW i un cos   0,8

ZT  2536,87°  que es troba connectat en estrella a una xarxa trifàsica amb
una tensió entre línies de 400 V.

 « 2300° V
I  ——
  ——————  9,236,87° A P
ZT 2536,87°  P  d 3 VC  IL cos   IL  —————— 
d C cos 
3 V
15 kW
P  V  I cos   230 V  9,2 A  cos 36,87°  1 692,8 W  ————————  27,06 A
Q  V  I sin   230 V  9,2 A  sin 36,87°  1 269,6 VAr
d 3  400 V  0,8
S  V  I  230 V  9,2 A  2 116 VA   arccos 0,8  36,87°
3 0
Q  d 3 VC  IL  sin   d 3  400 V  27,06 A  sin 36,87°  3. Es disposa d’una resistència de 100 , un condensador de
50 F i una inductància de 100 mH. Calcula la intensitat
 11 248,66 VAr que circularia per cada un d’aquests components si es con-
necten per separat a una tensió de 230 V i 50 Hz.
S  d 3 VC  IL  d3  400 V  27,06 A  18 747,7 VA
XL    L  2   f  L  2   50 Hz  100 mH  31,42 
25. Cerca informació sobre l’efecte termoiònic. 1 1 1
XC  ——  ————  —————————  63,6 
L’efecte termoiònic és l’emissió d’electrons que aporta energia C 2 f C 2   50 Hz  50 F
calorífica; es fa servir en el tub de raigs catòdics per fer saltar
electrons del càtode; per fer-ho s’escalfa el càtode a través d’un V 230 V
IR  —  ———  2,3 A
filament. R 100 
V 230 V
26. Dibuixa l’oscil.loscopi del teu laboratori i indica la missió IL  ——  —————  7,32 A
que té cada un dels seus comandaments. XL 31,42 
Resposta oberta. V 230 V

IC  ——  ————  3,62 A
XC 63,6 
h Activitats finals 4. Quina diferència hi ha entre el comportament d’un conden-
sador i una bobina en corrent altern?
1. La intensitat eficaç d’un corrent altern varia amb el temps?
Justifica la teva resposta. En un condensador el corrent va avançat respecte a la tensió
aplicada, i en una bobina el corrent va retardat respecte a la
La intensitat eficaç no varia amb el temps, ja que és el valor tensió aplicada.
d’un corrent continu que en passar per una resistència produeix
els mateixos efectes calorífics que el corrent altern en forma 5. Per una bobina de resistència 5  i una autoinducció de
variable. 25 mH circula un corrent del qual es desconeix la freqüèn-
cia. Calcula’n el valor si el factor de potència és de 0,8.
2. Per a quins dels valors següents es compleix la llei d’Ohm
  arccos 0,8  36,87°
en un circuit altern?
tg   tg 36,87°  0,75
a) Valors màxims.
XL
b) Valors eficaços. tg   ——  XL  R  tg   5   0,75  3,75 
R
c) Valors instantanis.
XL 3,75 
f  ———  ——————  23,87 Hz
Per a tots els valors. 2L 2   25 mH
6. Dibuixa un gràfic que mostri la variació de la reactància capacitiva d’un condensador de 100 F en funció de la freqüència.
Xc
[SL]
1600
1500
1400
1300
1200
1100
1000
900
800
700
600
500
400
300
200
100
f [ Hz ]
10
10
10
10
10
1
6
8
6
8
6
8
6
8
10
6
3
2
1
3 0

XC  31 80090°  R  10 0000° 
f [Hz] XC [] f [Hz] XC []
ZT  d R2 1 X C2  d (10 000 V)2 1 (31 800 V)2  33 335 
500 3,1831
0  600 2,6526 XC 31 800 V
  arctg ——  arctg ——————  72,5°
R 10 000 
1 1 591,5477 700 2,2736 
ZT  33 33572,5° 
2 795,7739 800 1,9894 
 « 2300° V
3 530,5159 900 1,7684 I  ——
  ————————  6,972,5° mA
ZT 33 33572,5° 
4 397,8869 1 000 1,5915  
VR  I  R  6,972,5° mA  10 0000°   6972,5° V
5 318,3095 2 000 0,7958   
VC  I  XC  6,972,5° mA  31 80090°   219,4217,4° V
6 265,2580 3 000 0,5305
7 227,3640 4 000 0,3979 9. Si en un circuit sèrie RLC mesurem la tensió a extrems de
cada component amb un voltímetre de CA, la suma dels tres
8 198,9435 5 000 0,3183 valors mesurats ens donarà el valor de la tensió total aplica-
da al circuit? Raona la teva resposta.
9 176,8386 6 000 0,2653
No, perquè les tensions no estan en fase.
10 159,1548 7 000 0,2274
20 79,5774 8 000 0,1989 10. Determina els valors de ZT, I, VR, VC, VL i  en el circuit de la
figura. Dibuixa’n el diagrama vectorial i sinusoïdal.
30 53,0516 9 000 0,1768
40 39,7887 10 000 0,1592
R 5 150 V L 5 200 mH C 5 25 mF
50 31,8310 20 000 0,0796
60 26,5258 30 000 0,0531
70 22,7364 40 000 0,0398 15 V 50 Hz
80 19,8943 50 000 0,0318
90 17,6839 60 000 0,0265 XL    L  2   f  L  2   50 Hz  200 mH  62,83 
100 15,9155 70 000 0,0227 1 1 1

XC  ——  ————  —————————  127,3 
C 2fC 2   50 Hz  25 F
200 7,9577 80 000 0,0199   
XL  62,8390° ; XC  127,390° ; R  1500° 
300 5,3052 90 000 0,0177

400 3,9789 100 000 0,0159 ZT  d R 2 1 (XL 2 XC )2 
 d (150 V)2 1 (62,83 V 2 127,3 V)2  163,27 

7. Calcula la freqüència de ressonància d’un circuit RLC sèrie
format per R  200 , C  10 F i L  38 mH. Quant val XL  XC 62,83   127,3 
  arctg ————  arctg ——————————  23,26°
la impedància total del circuit per a la freqüència de resso- R 150 
nància? 
ZT  163,2723,26° 
1 1  «

150° V
fr  ——————  ———————————————  I  ——
  —————————  91,8723,26° mA  Imàx.  0,13 A
2  d L ? C 2   d38 ? 10 H ? 10 ? 1026 F
23
ZT 163,2723,26° 
 258,18 Hz   
VR  I  R  91,8723,26° mA  1500°   13,7823,26° V 
per a la fr, ZT  200   VR màx.  19,49 V

 
8. Es connecten en sèrie un condensador de 100 nF amb una VL  I  XL  91,8723,26° mA  62,8390°   5,77113,26° V 
resistència de 10 k a una tensió de 230 V i 50 Hz. Calcula  VL màx.  8,16 V
el valor de ZT, I, VR, VC i .
 
1 1 1 VC  I  XC  91,8723,26° mA  127,390°   11,6966,74° V 
XC  ——  ————  —————————  31 800 
C 2fC 2   50 Hz  100 nF  VC màx.  16,53 V
3 0
i [ A] v [V]
0,5 25
0,4 20
0,3 15
0,2 10
vL
0,1 5
«

 vR
vL iT
a
113,26°  0 0
i
90° 180° 270° 360° vR
266,74° «
20,1 25 vL
vC

vC 20,2 210

vL «
20,3 215
iT
vR vC
20,4 220
20,5 225
11. Un motor monofàsic de 2 kW i cos   0,72 es troba con- La potència reactiva és la que produeixen les bobines i conden-
nectat a una tensió de 230 V i 50 Hz. Determina’n el valor sadors i que no es transforma en un treball efectiu, sinó que va
de la intensitat, la potència reactiva i l’aparent quan funcio- fluctuant entre el component i el generador.
na a plena càrrega.
La potència aparent és la suma vectorial de les dues anteriors.
  arccos 0,72  43,95°
14. Una resistència de 150  es troba en paral.lel amb un con-
P 2 000 W densador de 15 F. El conjunt està connectat a una tensió
P  V  I cos   I  ————  ——————  12,08 A
V  cos  230 V  0,72 de 10 V i 50 Hz. Calcula el valor ZT i les intensitats que cir-
culen pel circuit, i realitza’n un diagrama vectorial.
Q  V  I sin   230 V  12,08 A  sin 43,95°  1 928,3 VAr
1 1 1
XC  ——  ————  —————————  212,2 
S  V  I  230 V  12,08 A  2 778,4 VA C 2 f C 2   50 Hz  15 F

XC  212,2 j 
12. Per què cal corregir el factor de potència d’una instal.lació?
Raona la teva resposta.  1 1
G—
  ———  6,66  10
3 S
Un factor de potència petit és un inconvenient per a les línies R 150 

que transporten corrent, ja que per a una diferència de poten-  1 1
BC  —— 3 j S
cial determinada, és necessària molta més intensitat de corrent,   ——————  4,712  10
que en realitat no es consumeix, sinó que és retornada a la XC 212,2 j 
xarxa elèctrica posteriorment. Això provoca grans pèrdues de   
potència per efecte Joule en les línies i es converteix en una YT  G  BC  (6,66  103  4,712  103 j) S
demanda superior d’energia, que en realitat es malgasta.
 1 1
  ——————————————— 
ZT  ——
13. Quina diferència hi ha entre la potència activa, la reactiva i YT (6,66  10  4,712  103 j) S
3
l’aparent des del punt de vista energètic? 6,66  103  4,712  103 j
 ——————————————  (100,06  70,79 j)  
6,6558  105
La potència activa és la que correspon a l’efecte Joule, i és la
que realment es consumeix en la càrrega o es transforma.  122,5235,27° 
3 0

 « 100° V IC  IL (0,118  0,823) A
IT  ——
  ————————  81,635,27° mA   arctg ————  arctg ——————————  78°
ZT 122,5235,27°  IR 0,15 A

 « 100° V IT  0,7278° A
IC  ——
  ———————  47,190° mA
XC 212,290° 
16. Un circuit elèctric està format per una bobina d’una impe-
 « 
100° V dància de (30  20 j)  i una resistència de 50  connec-
IR  ——
  ————  66,60° mA tades en paral.lel. Determina el valor de l’admitància total i
R 150  la intensitat total i parcial si el conjunt es troba connectat
a un corrent altern de 24 V i 50 Hz.
 1 1
 G —
  ———  0,02 S
IT R 50 

IC  1 1
  ———————  (0,023  0,153 j ) S
YL  ——
ZL (30  20 j ) 
w
  
 YT  G  YL  0,02 S  (0,023  0,153 j) S 
« IR
 (0,043  0,0153 j ) S  0,045619,6°
 1 1
  ——————————  (20,64  7,34 j ) 
ZT  ——
YT (0,043 0,0153 j ) S

YT   
 IR  «  G  240° V  0,020° S  0,480° A
BC
 
IL  «  YL  240° V  (0,023  0,153 j ) S 
w  (0,552  0,3672 j ) A  0,6633,6° A
   
G IT  «  YT  240° V  (0,043  0,0153 j ) S 
 (1,032  0,3672 j ) A  1,0919,6° A
15. Un circuit RLC paral.lel format per una resistència de 100 ,
un condensador de 25 F i una bobina amb una autoinduc-
ció de 58 mH es troba connectat a una tensió de 15 V i 17. Calcula la caiguda de tensió i la intensitat que circula per
50 Hz. Determina el valor de les intensitats parcials i la in- cada un dels components del circuit de la figura:
tensitat total del circuit, i realitza’n els diagrames vectorial
i sinusoïdal.
XL    L  2   f  L  2   50 Hz  58 mH  18,22  R2 5 47 V L 5 100 mH

XL  18,22 j 
1 1 1 R1 5 68 V C 5 47 mF
XC  ——  ————  —————————  127,3 
C 2 f C 2   50 Hz  25 F

XC  127,3 j  12 V 50 Hz

 « 150° V
IL   ——————  0,82390° A
 ——
XL 18,2290°  XL    L  2   f  L  2   50 Hz  100 mH  31,4 

 « 150° V 1 1 1
IC  ——
  ———————  0,11890° A
XC  ——  ————  —————————  67,72 
XC 127,390°  C 2 f C 2   50 Hz  47 F
    
 « 150° V XL  31,490° ; XC  67,7290° ; R1  680° ; R2  470° 
IR  ——
  ————  0,150° A
R 1000° 
ZA  dR 12 1 X C2  d (68 V)2 1 (67,72 V)2  95,97 
IT  d I 2R 1 (IL 2 IC )2 
XC 67,72 
A  arctg ———  arctg ——————  44,9°
 d 0,152 1 (0,118 A 2 0,823 A)2  0,72 A R1 68 
3 0

ZA  95,9744,9°  d) El factor de potència del conjunt.
 I 10 A
ZB  d R 22 1 X2L  d (47 V)2 1 (31,4 V)2  56,52    arctg ——  arctg ————  26,56°
IR 20 A
XL 31,4 
B  arctg ——  arctg ————  33,7° cos   cos (26,56°)  0,8944
R2 47 

ZB  56,5233,7°  20. Quin creus que pot ser el motiu que les companyies elèctri-

ques subministradores utilitzin línies trifàsiques en comp-
 « 120° V   tes d’una de monofàsica?
IA  ——
  ———————  0,12544,9° A  IR1  IC
ZA 95,9744,9°  Un dels avantatges d’utilitzar un sistema trifàsic és que per
«  transportar l’electricitat tan sols són necessaris tres (3 fases) o
 120° V  
IB  ——
  ———————  0,21233,7° A  IR2  IL quatre (3 fases i 1 neutre) conductors, en lloc de sis.
ZB 56,5233,7° 
   21. Un forn industrial trifàsic consta de tres resistències de 5 
VR1  IA  R1  0,12544,9° A  680°   8,544,9° V
connectades en estrella. Calcula’n la potència si es connec-
  
VC  IA  XC  0,12544,9° A  67,7290°   8,4645,1° V tés a una tensió de 400 V entre fases.
   VC 400
VR2  IB  R2  0,21233,7° A  470°   9,9633,7° V VS  ——  ———  230 V
   d3 d3
VL  IB  XL  0,21233,7° A  31,490°   6,6656,3° V
Vs 230 V
18. Dues inductàncies de 10 mH i 40 mH estan connectades en IL  ——  ———  46 A
R 5
sèrie a una xarxa de corrent altern de 230 V. Calcula les
tensions que suporten. P  d3 VC  IL cos   d 3  400 V  46 A  32 kW
XL1  2   f  L1  2   50 Hz  10 mH  3,14 
22. Donat el circuit de la figura, determina:
XL2  2   f  L2  2   50 Hz  40 mH  12,56 
XL T  XL1  XL2  3,14   12,56   15,71 
« 230 V «  230 V
IT  ——  —————  14,64 A «
XLT 15,71  L  60 mH
L R
VX L1  IT  XL1  14,64 A  3,14   45,97 V R  10 
VX L2  IT  XL1  14,64 A  12,56   183,88 V f  50 Hz
19. Donat el circuit de la figura, determina:

a) El corrent IR per la resistència.
A2 « 230 V
IR  —  ————  23 A
IA1  10 A R 10 
«
R X IA3  20 A
b) El corrent IL per la inductància.
«  230 V
XL  2   f  L  2   50 Hz  60 mH  18,85 
A3 A1 f  50 Hz
« 230 V
IL  ——  ————  12,2 A
XL 18,85 
a) El valor de la reactància X.
c) El corrent per la font d’alimentació.
« 230 V
X  ——  ————  23   1 1
IA1 10 A   ———  0,1 S
G—
R 10 
b) El valor de la resistència R.  1 1
BL  ——
  —————  0,053 j S
« 230 V XL 18,85 j 
R  ——  ————  11,5 
IA3 20 A   
YT  G  BL  0,1  0,053 j S
c) La mesura de l’amperímetre A2. YT  d G2 1 B2L  d (0,1 S)2 1 (20,053 S)2  0,113 S
IA2  d IR2 1 I2X  d (20 A)2 1 (10 A)2  22,36 A IT  «  YT  230 V  0,113 S  25,99 A
3 0
d) La potència activa P. 1 1
f  ——————  —————————————  55,9 Hz
P  VR  IR  230 V  23 A  5 290 W 2 dL ? C 2   d 25,46 mH ? 318,3 mF
e) El factor de potència.
24. Calcula el valor de la tensió composta que correspon a un
S  «  IT  230 V  25,99 A  5 977,7 VA sistema trifàsic amb una tensió simple de 230 V.
P 5 290 W
cos   —  —————  0,885 VC  d 3 Vf  d 3  230 V  398,37 V
S 5 977,7 VA
25. En un sistema trifàsic en desequilibri amb una tensió entre
23. Donat el circuit de la figura, determina: fases de 400 V s’han realitzat les mesures següents:
IL1  22 A; cos L1  0,75; IL2  35 A; cos L2  0,8;
«  230 V
R IL3  25 A i cos L3  0,6.
« XC  10 
Determina el valor de la potència total activa, reactiva i
XL R  10  aparent.
XL  8  Vc 400 V
XC Vf  ——  ————  230 V
f  50 Hz d3 d3
P  Vf  IL  cos 
a) La impedància equivalent.
P1  vf  IL1 cos L1  230 V  22 A  0,75  3 795 W
ZT  d (10 V)2 1 (8 V 2 10 V)2  10,2 
P2  vf  IL2 cos L2  230 V  35 A  0,8  6 440 W
b) El corrent.
P3  vf  IL3 cos L3  230 V  25 A  0,6  3 450 W
« 230 V
IT  ——  ————  22,55 A PT  P1  P2  P3  3 795 W  6 440 W  3 450 W  13 685 W
ZT 10,2 
  vf  IL  sin 
c) Les potències activa i reactiva consumides. L1  arccos 0,75  41,41°
VR  R  IT  10   22,55 A  225,5 V Q1  vf  IL1 sin L1  230 V  22 A sin (41,41°)  3 347 VAr
P  VR  IT  225,5 V  22,55 A  5 085,03 W L2  arccos 0,8  36,87°
VX  X  IT  2   22,55 A  45,1 V
Q2  vf  IL2 sin L2  230 V  35 A sin (36,87°)  4 830 VAr
Q  VX  IT  1 017 VA
L3  arccos 0,6  53,13°
d) La freqüència a la qual la impedància és mínima. Q3  vf  IL3 sin L3  230 V  25 A sin (53,13°)  4 600 VAr
XL 8
L  ———  —————  25,46 mH QT  Q1  Q2  Q3  3 374 VAr  4 830 VAr  4 600 VAr 
2f 2   50 Hz
 12 777 VAr
1 1
C  ————  ————————  318,3 F
2   f  XC 2   50 Hz  10  ST  d P2T 1 wT2  d (13 685 W)2 1 (12 804 VAr)2  18 860 VA
3 0
j Unitat 6. Sistemes electrònics 6. Quina és la principal diferència entre els dos tipus de recti-
ficació estudiats? Quins avantatges creus que té el rectifica-
analògics dor amb pont de Graetz?
Que el de doble ona rectifica tot el senyal altern, mentre que el

h Activitats de mitja ona només rectifica els semiperíodes positius o nega-
tius. És per això que el senyal rectificat pel d’ona completa és
1. Explica la diferència existent entre un enllaç covalent i un més pla i per tant més continu. El pont de Graetz té com a prin-
enllaç iònic. cipal avantatge la simplicitat de muntatge.
Tot material sòlid presenta les molècules ordenades segons una

forma geomètrica determinada denominada cristall. En aquestes 7. Calcula el corrent màxim que pot suportar un díode Zener
molècules, els àtoms poden estar units segons tres tipus d’en- de 500 mW i 12 V.
llaços: iònics (units per forces de la natura), covalents (com-
parteixen electrons), i metàl.lics (comparteixen electrons lliu- Pz màx. 5 500 mW
res entre tots els àtoms).
Pz màx. 500 mW
Iz màx. 5 ———— 5 ————— 5 41,7 mA
2. Explica què són els forats i com es mouen. Vz 12 V
Un forat és l’absència d’un electró. Si apliquem als extrems d’un 8. Què passaria en un circuit estabilitzador amb Zener, si per
material semiconductor una diferència de potencial tindrem qualsevol motiu desconnectéssim la càrrega? Raona la res-
una circulació de càrregues elèctriques. Els electrons lliures se- posta.
ran atrets pel potencial positiu de la pila i el forats es despla-
çaran cap al pol negatiu per recombinar-se amb els electrons Que pel Zener passaria el corrent màxim. Hem de tenir en
que subministra la pila. compte que en un circuit amb Zener la potència del Zener es
calcula pel cas més desfavorable, i aquest es produeix quan te-
3. Cerca informació sobre els superconductors i indica’n les nim la tensió d’entrada màxima i la mínima intensitat de càrre-
aplicacions. ga, que en aquest cas cal considerar que és zero.
Resposta oberta.
9. Donat el circuit de la figura, troba:
4. Donat el circuit de la figura, troba el valor mitjà i eficaç del

corrent a la càrrega (considera el díode ideal).
D1
D
12 V D4
D3 D2
RL 5 1 kV
Vi RL
230 V
24 V 2 kV
a) El corrent eficaç i mitjà a la càrrega.
Vo màx. 5 d 2 Vi ef. 2 2 V0 5 d 2 ? 12 V 2 2 ? 0,7 V 5 15,6 V

Vo màx. 5 d2 Vi ef. 5 d2 ? 24 V 5 33,94 V
Vo màx. 15,6 V
Io màx. 5 ———— 5 ———— 5 15,6 mA
Vo màx. 33,94 V RL 1 kV
Io màx. 5 ——— 5 ———— 5 16,97 mA
RL 2 kV
2 Io màx. 2 ? 15,6 mA
Io mitjà 5 ———— 5 —————— 5 9,91 mA
Io màx. 16,97 mA p p
Io mitjà 5 ———— 5 ————— 5 5,4 mA
p p
Io màx. 15,6 mA
Io màx. 16,97 mA Io ef. 5 ———— 5 ————— 5 11 mA
Io ef. 5 ———— 5 ————— 5 8,485 mA . 8,5 mA d2 d2
2 2
b) El valor eficaç de la tensió de sortida.

5. Què passaria en un rectificador d’ona completa amb pont de
Graetz si un dels díodes estigués tallat? Vo màx. 15,6 V
Vo ef. 5 ———— 5 ———— 5 11 V
Que es comportaria com un rectificador de mitja ona. d 2 d2
3 0
c) El factor d’arrissament de la rectificació. El transistor pot funcionar en qualsevol punt situat sobre la
corba característica de sortida. Aquest punt s’anomena punt de
2 Vo màx. 2 ? 15,6 treball Q, està definit per un corrent del col.lector IC, un cor-
Vo mitjà 5 ————— 5 ———— 5 9,91 V
p p rent de base IB i una tensió entre col.lector i emissor VCE i depèn
dels valors del circuit de polarització.
2 Vo màx.
———— El punt de treball el trobarem sobre la recta de càrrega, defini-
Vo ef. 2 p
FF 5 ———— 5 —————— 5 ———— 5 1,1 da pels extrems de funcionament d’un transistor, és a dir, pel
Vo mitjà 2 Vo màx. 2 d2 tall i la saturació.
—————
p Els tres elements anteriors defineixen la zona de funcionament
d’un transistor, és a dir, si aquest funciona en la zona activa,
d) La tensió inversa que suporten els díodes. saturat o està tallat.
VR 5 Vo màx. 5 15,6 V
13. Quantes zones de treball té un transistor? Explica breument
10. Disposem d’una tensió rectificada i filtrada de 12 V 610 % el seu estat en cadascuna d’elles.
per alimentar una càrrega de 50 V i d’una potència de Té tres zones de funcionament:
500 mW. Dissenya el circuit estabilitzador.
— La zona del tall. Direm que el transistor es troba a la zona del
Pots considerar IZ mín. 5 10 mA. tall quan IB 5 0. Direm que el transistor es comporta com un
interruptor obert. Sempre es complirà que IB 5 IE 5 IC 5 0,
Rs ja que IC 5 IB ? b i IE 5 IC 1 IB ? VCE 5 VCC .
— La zona activa o lineal. Direm que el transistor es troba
a la zona lineal o actiu quan 0,2 V , VCE , VCE màx.. Sempre
I2 mín. RL 5 50 V
IC
Vi 6 10 %
10 mA 500 mW es complirà que IB 5—— o IC 5 IB ? b
b
0,2 V , VCE , VCC
— La zona de saturació. Direm que el transistor està en la

Vi mín. 5 Vi 2 10 % Vi 5 12 V 2 1,2 V 5 10,8 V
zona de saturació o saturat quan un augment del corrent de
Vi màx. 5 Vi 1 10 % Vi 5 12 V 1 1,2 V 5 13,2 V base IB no provoca un augment del corrent de col.lector IC.
El transistor es comporta com un interruptor tancat.
PL 5 RL ? IL2  IL 5 dlllll
R
L
L
lllllllll
—— 5 d ———— 5 0,1 A
P 500 mW
50 V
IC < b ? Ib
VCE ù 0,2 V
VZ 5 VL 5 RL ? IL 5 50 V ? 0,1 A 5 5 V VBE > 0,7 V
Vi mín. 2 VZ 10,8 V 2 5 V 5,8 V
RS 5 —————— 5 ———————— 5 ———— 5 52,73 V 14. Què és un transistor en commutació? Com aconseguim aquest
IZ mín. 1 IL 10 mA 1 0,1 A 110 mA funcionament?
Vi màx. 2 VZ 13,2 V 2 5 V 8,2 V Quan el transistor treballa exclusivament a la zona de tall o a la
IZ màx. 5 —————— 5 —————— 5 ———— 5 155,51 mA
RS 52,73 V 52,73 V de saturació, està treballant en commutació.
PZ màx. 5 5 V ? 155,51 mA 5 777,55 mW 5 0,8 W Per aconseguir el tall només cal que la tensió a la base respecte
de l’emissor sigui suficientment petita (generalment inferior a
El Zener serà de 5 V - 1 W 0,7 V) perquè no circuli corrent de base.
RS 5 47 V Per aconseguir la saturació només cal que la tensió a la base
respecte de l’emissor sigui suficientment gran perquè circuli un
11. Calcula la potència de Zener necessària per desconnectar la corrent de base que garanteixi la saturació.
càrrega de 50 V del circuit de l’activitat 10.
15. Troba la recta de càrrega del circuit de la figura i situa-hi el
Ja l’hem considerada, ja que és el cas més desfavorable de fun- punt de treball.
cionament.
PZ màx. 5 0,8 W
VCC
20 V
12. Què és la corba característica de sortida d’un transistor? I la RB RC
recta de càrrega? I el punt de treball? Per a què serveixen? 1 MV 2k2 V
La corba característica de sortida ens proporciona la variació b 5 100

del corrent del col.lector IC quan la tensió varia entre el col-
lector i l’emissor VCE i manté constant el corrent de base.
3 0
VCC 2 VBE 20 V 2 0,7 V IC

IB 5 ————— 5 ——————— 5 19,3 mA
RB 1 MV
8,52 mA
Q
7,6 mA
IC 5 IB ? b 5 19,3 mA ? 100 5 1 930 mA 5 1,93 mA
VCC 5 VRC 1 VCE  VCC 5 RC ? IC 1 VCE

20 V 5 2,2 kV ? 1,93 mA 1 VCE
VCE
IC 3,23 V 30 V
9,09 mA
El transistor es troba funcionant en la zona de saturació.
L’activitat es pot resoldre sense negligir el valor de IB, calcu-
lant el circuit equivalent Thévenin del divisor de tensió (vegeu
Q
1,93 mA resolució de l’activitat 11 de les Activitats finals). Els resultats
serien:
VCE
15, 7 V 20 V IB 5 76 mA, IC 5 7,6 mA i VCE 5 3,23 V
VCE 5 20 V 2 4,246 V 5 15,754 V . 15,7 V

17. Quin valor haurà de tenir RB perquè el transistor actuï en
VCE màx. 5 VCC 5 20 V commutació?
VCC RB zona de saturació ha de tenir un valor molt petit perquè

IC màx. 5 —— 5 9,09 mA circuli el màxim corrent.
RC
RB zona de tall ha de tenir un valor molt gran perquè no circuli
Q (15,7 V; 1,93 mA) corrent.
16. Troba la recta de càrrega del circuit de la figura i situa-hi el 18. Dedueix el punt de treball del circuit de la figura.
punt de treball.
VCC
VCC
30 V RB RC
R1 RC
47 kV 3k3 V
b 5 100
RE
R2 RE
4k7 V 220 V
VCC 5 RB ? IB 1 VBE 1 RE ? IE
Negligint el valor IB tenim:
VCC 5 RC ? IC 1 VCE 1 RE ? IE
VCC 30 V VCC 5 RB ? IB 1 VBE 1 RE ? IE (b 1 1)
Id 5 ———— 5 ———————— 5 5,8 ? 1024 A 5 0,58 mA
R1 1 R 2 47 kV 1 4k7 V
VCC 2 VBE
VB 5 R2 ? Id 5 4k7 V ? 0,58 mA 5 2,73 V IB 5 ————————
RB 1 RE (b 1 1)
VE 5 VB 2 VBE 5 2,73 V 2 0,7 V 5 2,03 V IC 5 IB ? b
VE 2,03 V IE 5 IB (b 1 1)
IE 5 —— 5 ———— 5 9,23 mA . IC
RE 220 V VCE 5 VCC 2 RC ? IC 2 RE ? IE
VCE 5 VCC 2 RC IC 2 RE IE 5
19. Quants tipus de fonts d’alimentació podem trobar? Les
5 30 V 2 3k3 V ? 9,23 mA 2 220 V ? 9,23 mA 5 0 V fonts d’alimentació que generalment alimenten equips do-
mèstics, de quin tipus creus que són?
ja que la font d’alimentació no pot subministrar més de 30 V i,
per tant: N’hi ha de molts tipus: amb rectificadors de mitja o d’ona com-
IC . IC màx. 5 8,52 mA pleta, filtrats o no, estabilitzats o no, però les més completes
estaran formades per un rectificador de pont de Graetz, filtrat i
VCE màx. 5 VCC 5 30 V
estabilitzat.
VCC 30 V Els aparells domèstics poden tenir fonts de tot tipus segons la
IC màx. 5 ———— 5 ———————— 5 8,52 mA
RC 1 RE 3k3 V 1 220 V qualitat de l’aparell.
3 0
20. Cerca informació sobre el funcionament d’un multivibrador 2 Tiristors controlats per FET (FET-CTH).
monoestable i d’un multivibrador astable.
2 Tiristors controlats per MOS (MCT).
Resposta oberta.
21. Què és un oscil.lador? h Activitats finals

Un oscil.lador és un dispositiu actiu que donarà a la seva sorti-
1. Completa la taula següent:
da un senyal d’una determinada magnitud, forma i freqüència,
que sempre serà altern.
Semiconductor p n
22. Per a què serveix la font de corrent constant en un amplifi- València impureses trivalents pentavalents
cador diferencial?
Denominació impureses forat electró
La font de corrent constant manté fixa la intensitat que circula
pel dispositiu o per la càrrega; en aquest cas manté fix el cor- Portadors majoritaris acceptadors donadors
rent per l’amplificador diferencial, de manera que la suma dels
dos corrents d’emissor sigui sempre la mateixa i que en aug- Portadors minoritaris electrons forats
mentar un d’aquests, l’altre disminueixi.
2. Què és un semiconductor intrínsec? I un semiconductor ex-
23. Determina el valor de la tensió de sortida d’un amplificador trínsec?
operacional si V(1) 5 4,003 V; V(2) 5 4,001 V, i k 5 5 000.
Un semiconductor de germani o silici pur es denomina intrín-
V0 5 k (V(1) 2 V(2)) 5 5 000 ? (4,003 V 2 4,001 V) 5 10 V sec. Per augmentar la conductivitat dels semiconductors s’hi
afegeixen impureses; aquests semiconductors dopats amb im-
24. Quina és l’etapa més important en un amplificador opera- pureses es denominen extrínsecs.
cional? Raona la resposta.
L’etapa diferencial d’entrada, constituïda per l’amplificador di- 3. Què entenem per junció?
ferencial, ja que en depèn la característica principal dels ampli- Si posem en contacte un cristall semiconductor tipus p i un al-
ficadors operacionals. tre tipus n a ambdós costats de la unió es creen potencials de
signes contraris, entre els quals s’estableix un camp electrostà-
25. Quin avantatge creus que pot tenir l’amplificador operacio- tic que rep el nom de barrera de potencial. Aquesta impedirà
nal enfront de circuits amb elements discrets com ara tran- que el corrent circuli entre les dues zones. La junció així forma-
sistors, díodes, resistències, etc. da es denominarà junció pn.
Els avantatges que ens proporcionen els circuits integrats són:
4. En un circuit rectificador, què anomenem factor d’arrissa-
2 Seguretat de funcionament, ja que reduïm el nombre de con- ment?
nexions entre els diferents components.
Anomenarem factor d’arrissament de qualsevol magnitud on-
2 Reducció de pes, mides, consum i preu final.
dulada la relació existent entre el valor eficaç de l’ondulació i el
2 Noves prestacions. seu valor mitjà.
26. Quina diferència creus que hi ha entre una rectificació con- 5. Per a què utilitzem els filtres?
trolada i una de no controlada?
Per reduir l’arrissament de les rectificacions.
La diferència són els elements de potència que fem servir. Grà-
cies a la porta del SCR (i al seu circuit d’excitació) podem con-
trolar l’angle des del qual el SCR començarà a conduir i, per 6. Calcula la potència que dissipa un díode pel qual circula una
tant, a tenir un control de la forma d’ona rectificada. intensitat d’1,6 A i té una caiguda de tensió de 0,63 V.
P 5 V ? I 5 0,63 V ? 1,6 A 5 1,008 W
27. Busca els tipus d’SCR que existeixen.
Alguns tipus de tiristors són: 7. En el circuit de la figura, determina quins díodes conduei-
xen i quins no.
2 Tiristors de control de fase o de commutació ràpida.
D2
2 Tiristors de desactivació per porta (GTO). R
20 V Vo
2 Tiristors de tríode bidireccional (triac).
D1 D3
2 Tiristors de conducció inversa (RTC).
40 V 10 V
2 Tiristors d’inducció estàtica (SITH).
2 Rectificadors controlats per silici activats per la llum (LASCR).
3 0
D1 () no condueix, ja que el càtode és positiu respecte de El díode està en circuit obert.
l’ànode.
IT 5 0; VR 5 0; VD 5 25 V; VO 5 10 V
D2 () condueix, ja que està polaritzat directament.
D3 () condueix, ja que està polaritzat directament. 9. Per un transistor amb una b 5 100 circula un corrent de
base de 15 mA. Calcula Ic, Ie i a.
8. Calcula VD, VR i Vo en els circuits següents: IC 5 IB ? b 5 15 mA ? 100 5 1,5 mA
Id IE 5 IC 1 IB 5 1,51 mA
20 mA b 100
a 5 ——— 5 ————— 5 0,99
b11 100 1 1
10 mA
10. En el circuit de la figura:
RC
0,70,8 0,9 Vd
RB
De la gràfica obtenim el valor de la ri del díode:
VBB VCC
DV 0,1 V
ri 5 —— 5 ——— 5 10 V
DI 10 mA
a) R Dades: VCC 5 20 V, VBB 5 5 V, RB 5 33 kV, RC 5 1 kV,

b 5 100.
1 kV
6V Vo a) Calcula el punt de treball del transistor i la potència
2V dissipada pel transistor.
VBB 5 IB ? RB 1 VBE  5 V 5 33 kV ? IB 1 0,7 V
1 kV
5 V 2 0,7 V
1VR2 ri 5 10 V IB 5 —————— 5 130 mA
33 kV
1
6V1 2 0,7 V
2 IT IC 5 IB ? b 5 130 mA ? 100 5 13 mA
12 V VCE 5 VCC 2 RC ? IC 5 20 V 2 1 kV ? 13 mA 5 7 V
2
Q (7 V; 13 mA)
6 V 2 2 V 2 0,7 V PT 5 VCE ? IC 5 7 V ? 13 mA 5 91 mW
IT 5 —————————— 5 3,27 mA
1 010 V
b) Determina a quina zona de treball es troba el transistor
VR 5 IT ? R 5 3,27 mA ? 1 kV 5 3,27 V i quin nom té la configuració del transistor en aquest
VD 5 IT ? ri 1 0,7 V 5 0,73 V circuit.
VCC 20 V
Vo 5 2 V 1 VD 5 2 V 1 0,73 V 5 2,73 V Si VCE 5 0; IC 5 —— 5 ——— 5 20 mA
RC 1 kV
b) R Si IC 5 0; VCE 5 VCC 5 20 V
1 kV Ic
10 V Vo
15 V
(VCE 5 0) 20 mA
1 kV
Q
13 mA
2VR1
1
10 V
IT 5 0 VD 2
1
2 15 V
7V 20 V
3 0
Com que el punt Q és a la part central de la recta de càrrega, 12. Troba el punt de treball del circuit de la figura:
el transistor està treballant en zona activa.
VCC
El transistor es troba en configuració emissor comú (EC). 20 V
RC RE
11. Troba el punt de treball del circuit de la figura: 10 kV b 5 50 1 kV
VCC
R1 R2
25 V
68 kV 6k8 V
RB RC
1 MV 4,7 kV
Id 5 VCC (R1 1 R2) 5 20 (68 kV 1 6k8 V) 5 267 mA
b 5 100 VB 2 VBE R2 ? Id 2 VBE 6k8 V ? 267 mA 2 0,7
IE 5 ————— 5 —————— 5 ——————————— 5
RE RE 1 kV
RE
470 V 5 1,12 mA . IC
VCE 5 VCC 2 RC ? IC 2 RE ? IE 5
VCC 5 RB ? IB 1 VBE 1 RE ? IE 5 20 V 2 10 kV ? 1,12 mA 2 1 kV ? 1,12 mA 5 7,68 V
VCC 5 RB ? IB 1 VBE 1 RE ? IB (b 1 1)
Si apliquem el circuit equivalent de Thévenin al circuit divisor
VCC 2 VBE 25 V 2 0,7 V de tensió tenim:
IB 5 ————————— 5 ——————————— 5 23,21 mA
RB 1 RE (b 1 1) 1 MV 1 470 V? 101 RTH 5 R1 // R2 5 68 kV // 6k8 V 5 6,182 V
IC 5 IB ? b 5 23,2 mA ? 100 5 2,32 mA VCC ? R2 20 V ? 6k8 V
VTH 5 ————— 5 ————————— 5 1,82 V
R1 1 R2 68 kV 1 6k8 V
VCC 5 RC ? IC 1 VCE 1 RE ? IE
25 V 5 2,32 mA ? 4,7 KV 1 VCE 1 470 V ? 2,3422 mA VCC 5 20 K

RC 5 10 kV
VCE 5 25 V 2 10,9 V 2 1,1 V 5 13 V
RT H
Si IC 5 0; VCE 5 VCC 5 25 V 6 182 V
VCC 25 V VT H RE
Si VCE 5 0; IC 5 ————— 5 ————————— 5 4,84 mA 1,82 V 1 kV
RC 1 RE 4k7 V 1 470 V
IC VTH 5 RTH ? IB 1 VBE 1 RE ? IE
(VCE 5 0) 4,84 mA VTH 5 RTH ? IB 1 VBE 1 RE ? IE (b 1 1)

VTH 2 VBE 1,82 V 2 0,7 V
IB 5 ————————— 5 ——————————— 5 19,59 mA
Q RTH 1 RE (b 1 1) 6 182 V 1 1 kV ? 51
2,32 mA
IC 5 IB ? b 5 19,59 mA ? 50 5 0,98 mA
IE 5 IB (b 1 1) 5 19,59 mA ? 51 5 0,99 mA
13 V 25 V VCE 5 VCC 2 RC ? IC 2 RE ? IE 5
VCE (IC 5 0) 5 20 V 2 10 kV ? 0,98 mA 2 1 kV ? 0,99 mA 5 9,21 V
3 0
j Unitat 7. Sistemes electrònics d) 345

digitals 34510 5 1010110012
345 2
h Activitats 14 172 2
05 12 86 2
1. Descriu activitats digitals o lògiques que desenvolupis cada
1 0 06 43 2
dia.  

0 03 21 2
Obrir o tancar la porta, el llum, l’aixeta; decidir si travessem o 1 10 2
1

0
no, etc.
0 5 2

1 2 2
2. Quina és la diferència primordial entre l’electrònica analò- 
gica i la digital? 0 1

Els senyals analògics presenten gran quantitat de valors de
forma continuada al llarg del temps mentre que els senyals di- 5. Fes les conversions del sistema binari al decimal:
gitals només en presenten dos.
a) 1010
3. Per què els circuits digitals s’anomenen també circuits lò- 10102 5 1010
gics?
23 ? 1 1 22 ? 0 1 21 ? 1 1 20 ? 0 5 8 1 2 5 10
Perquè la simplificació i la resolució dels problemes s’efectua
per mitjà d’operacions lògiques, del tipus sí o no, 0 o 1.
b) 100101001
4. Fes les conversions del sistema decimal al binari: 1001010012 5 29710

28 ? 1 1 27 ? 0 1 26 ? 0 1 25 ? 1 1 24 ? 0 1 23 ? 1 1 22 ? 0 1
a) 14
1 21 ? 0 1 20 ? 1 5 256 1 32 1 8 1 1 5 297
1410 5 11102
c) 1110,1001
14 2
1110,10012 5 14,562510
0

7 2
1 3 2 23 ? 1 1 22 ? 1 1 21 ? 1 1 20 ? 0 1 221 ? 1 1 222 ? 0 1 223 ? 0 1
 1 224 ? 1 5 8 1 4 1 2 1 0,5 1 0,0625 5 14,5625
1 1

6. Descodifica els nombres següents segons el codi BCD:
b) 37
a) 0010 1001 0100 0011
3710 5 1001012
0010 1001 0100 0011 5 2943
37 2
0010 5 2
17 18 2
1 0 9 2 1001 5 9
 
1 4 2
 0100 5 4
0 2 2
 0011 5 3
0 1

b) 0110 0111 0101
c) 126 0110 0111 0101 5 675
12610 5 11111102
0110 5 6
126 2 0111 5 7
06 63 2
0101 5 5
0 03 31 2

1 11 15 2
 7. Expressa en el codi BCD els nombres decimals següents:
1 1 7 2
 
1 3 2 a) 5,473

1 1
 5,473 5 0101,0100 0111 0011
3 0
⫺⫺
5 5 0101 a b c d 5 1100
ab
a b c d 5 1101
⫺
4 5 0100
cd 00 10 11 01
⫺⫺⫺⫺
7 5 0111 a b c d 5 0000
00 1 1
a b c d 5 1111
3 5 0011 10 1 1
⫺⫺
a b c d 5 1001
b) 74,632 ⫺ 11 1 1
a b c d 5 1011
74,632 5 0111 0100,0110 0011 0010 ⫺ 01 1 1
a b c d 5 1110
⫺ ⫺
7 5 0111 a bc d 5 1010
4 5 0100 ⫺⫺⫺⫺
F 5 a bc d 1 a b 1 a c 1 a d
6 5 0110 ⫺⫺ ⫺⫺⫺ ⫺ ⫺⫺ ⫺
b) F 5 a b c d 1 a b c d 1 a bc d 1 a b cd 1 a b c d 1 a bcd 1
⫺
⫺ ⫺ ⫺ ⫺⫺ ⫺ ⫺ ⫺
3 5 0011 1 a b c d 1 a b c d 1 a b c d 1 a b c d 1 ab c d
2 5 0010 ⫺⫺
a b c d 5 1100
a b c d 5 1101
⫺
8. Expressa la funció OR de dues variables en forma numèrica ⫺⫺⫺ ab
de minterms. a b c d 5 1000 cd 00 10 11 01
a b c d 5 0111
⫺
F 5 a 1 b per passar a forma numèrica, primer cal convertir la 00 1 1
funció en canònica. ⫺⫺
a b c d 5 1001 10 1 1 1 1
⫺⫺
cd
⫺ ⫺
F 5 a (b 1 b) 1 b (a 1 a) 5 a b 1 a b 1 a b 1 a b 5
⫺ ⫺ ⫺
a b c d 5 1011
⫺ ⫺ 11 1 1 1 bc
5 ab 1 a b 1 ab ⫺
a b c d 5 1110
⫺ ⫺ 01 1 1
Així, doncs: F 5 a 1 b 5 S2 (1, 2, 3) a b c d 5 1010
⫺⫺ ⫺ a
a b 5 01 5 1
⫺ a b c d 5 0010
⫺ ⫺
a b 5 11 5 3 a b c d 5 0110
⫺
F 5 a 1 bc 1 c d
⫺ a b c d 5 1111
a b 5 10 5 2
11. Demostra elèctricament els postulats de Boole següents:
9. Expressa la funció NAND de dues variables en forma numè-
rica de minterms. ⫺⫺⫺ a1151
F 5 a? b a
Recordeu que cal tenir primer la forma canònica:

⫺⫺⫺ ⫺ ⫺ ⫺ ⫺ ⫺ 1
F 5 a ? b 5 a 1 b 5 a (b 1 b ) 1 b(a 1 a ) 5
⫺
⫺⫺ ⫺ ⫺⫺ ⫺ ⫺⫺ ⫺
5 ab 1 a b 1 a b 1 a b 5 ab 1 a b 1 a b
⫺
⫺⫺⫺ La bombeta sempre estarà encesa, independentment de a.

Així, doncs: F 5 a ? b 5 S2 (0, 1, 2)
⫺
a b 5 10 5 2 a1 5 a
a 1
a b 5 01 5 1
⫺
⫺⫺
a b 5 00 5 0
10. Simplifica, mitjançant el mètode tabular, les funcions se- La bombeta depèn de a per lluir o no.
güents:
a050
a 0
⫺⫺ ⫺⫺ ⫺⫺ ⫺⫺ ⫺
a) F 5 a b c d 1 a b c d 1 a b c d 1 a b c d 1 a b cd 1 a b c d 1
⫺
⫺ ⫺⫺
1 abc d 1 a b c d
Primer trobem les coordenades del mapa de Karnaugh i tot

seguit les traslladem a aquest. La bombeta estarà sempre apagada, independentment de a.
3 0
a1a5a a 14. Donada la taula de veritat següent, simplifica-la aplicant

Karnaugh i implementa el circuit amb portes NOR i després
amb portes NAND.
a
a b c S
0 0 0 1
0 0 1 0
La bombeta depèn de a.
0 1 0 0
aa5a 0 1 1 1
a a 1 0 0 1
1 0 1 1
1 1 0 0
1 1 1 1
La bombeta depèn de a.
De la taula de veritat decidim que:
a (b 1 c) 5 a b 1 a c
⫺⫺⫺ ⫺ ⫺⫺ ⫺
F 5 a b c 1 abc 1 a b c 1 a bc 1 abc
b a b
a
c a
ab
c
c 00 10 11 01
0 1 1
1 1 1 1 bc
a 1 ab 5 a
⫺⫺ ⫺
a a bc ab
a b ⫺⫺ ⫺
F 5 bc 1 b c 1 a b
⫺⫺ ⫺⫺ ⫺⫺ ⫺
F 5 bc 1 b c 1 a b 5 bc 1 b c 1 a b 5
Perquè la bombeta estigui encesa només cal accionar a. Per ⫺ ⫺
5 b1c1b1c1a1b
⫺
molt que accionem b, si a no està accionada, la bombeta no
lluu. La bombeta només depèn de a. a b c
12. Implementa la funció F 5 a 1 b 1 c amb portes NOR de b b1c

>1
dues entrades. c >1
>1 >1 >1
F5a1b1c >1
b1c F
>1 >1
a a1b
a b c >1 >1
a1b a1b5a1b
a1b1c5a1b1c
& & & &
a1b1c ⫺⫺ ⫺ ⫺⫺ ⫺ ⫺⫺ ⫺
F 5 bc 1 b c 1 a b 5 bc 1 b c 1 a b 5 bc b c a b
a b c
bc
⫺ ⫺⫺ &
13. Implementa la funció F 5 a b c amb portes NAND de dues
b & & F
entrades. & bc &
⫺ ⫺⫺ c &
F5 abc &
a
a b c ab
b &
&
a a ?b?c
& a ?b a ?b a ?b?c
b & & & &
&
c 15. Una làmpada d’incandescència s’ha de governar mitjançant
&
dos interruptors, a i b, segons les condicions de la taula.
Implementa el circuit amb portes NAND.
3 0
a b l 18. Realitza amb portes lògiques un comparador de dos nom-

bres binaris de dos bits cadascun.
off off off
off on on A.B
on off off b1b0
on on on a1 a0 00 10 11 01
00 0 0 0 0 ⫺
a0 a1 b0
F 5 a b 1 a b 5 b (a 1 a ) 5 b 1 5 b
⫺ ⫺
a b l ⫺
10 1 0 0 1 a1 b1
0 0 0
0 1 1 11 1 1 0 1
1 0 0
1 1 1 01 1 0 0 0
⫺⫺
b b a0 b0 b1
b b
& & 5 ⫺ ⫺⫺ ⫺
A . B 5 a1b1 1 a0 b0 b1 1 a0 a1 b0
A B
16. Dibuixa la taula de veritat d’un restador d’un bit, tenint en
i
y
t
i
y
t
compte el transport o ròssec, i obtingues el circuit digital a1 a0 b1 b0 A.B A 5B A ,B
que ho realitzaria implementant-lo amb NAND.
0 0 0 0 0 1 0
⫺ 0 0 0 1 0 0 1
La resta serà R 5 ab 1 a b 5 a  b
⫺
0 0 1 0 0 0 1
0 0 1 1 0 0 1
a b R C El transport o ròssec: C 5 a b
⫺
0 1 0 0 1 0 0
0 0 0 0 0 1 0 1 0 1 0
0 1 1 1 0 1 1 0 0 0 1
1 0 1 0 0 1 1 1 0 0 1
1 1 0 0 1 0 0 0 1 0 0
1 0 0 1 1 0 0
⫺ ⫺ ⫺ 1 0 1 0 0 1 0
Implementant amb NAND: a b 1 a b 1 a b a b
⫺
1 0 1 1 0 0 1
1 1 0 0 1 0 0
C 5 ab
⫺
1 1 0 1 1 0 0
1 1 1 0 1 0 0
a b 1 1 1 1 0 1 0
& A5B
& b1 b0
& R a1 a0 00 10 11 01
&
& 00 1
& & C
10 1
11 1
17. Realitza amb portes lògiques un codificador de quatre a 01 1

dues línies en el sistema binari natural.
⫺⫺ ⫺⫺ ⫺ ⫺ ⫺ ⫺
Q1 Q2
A 5 B 5 a0 a1 b0 b1 1 a0 a1 b0 b1 1 a0 a1 b0 b1
«3 «2 «1 «0
0 0 0 1 0 0 A,B
b1b0
0 0 1 0 0 1 00 10 11 01
a1 a0
0 1 0 0 1 0 ⫺⫺
a0 a1 b0
1 0 0 0 1 1 00 0 1 1 1
⫺
10 0 0 1 0 a0 b0 b1
Q0 5 «1 1 «3 «3 «2 «1 «0
11 0 0 0 0
Q1 5 «2 1 «3
⫺
Q0 a1 b1
>1 01 0 1 1 0
Q1
>1
A , B 5 a1 b1 1 a0 a1 b0 1 a0 b0 b1
⫺ ⫺ ⫺ ⫺
3 0
a1 a0 b1 b0 21. Per a què es fan servir els comptadors?
Un comptador és un dispositiu electrònic constituït per bies-

1 1 1 1 tables que té per finalitat comptar en codi binari el nombre de
& polsos de rellotge que rep.
& >1 A.B 22. Quin tipus de registre de desplaçament creus que té una
impressora?
&
Entrada paral.lel - sortida paral.lel.
&
23. Podries utilitzar qualsevol biestable per muntar un registre
de desplaçament?
&
>1 A5B Sí, són síncrons.
&
24. Què és una ALU?
&
La unitat aritmètica i lògica (ALU) és un circuit combinacio-
nal que permet de realitzar un conjunt d’operacions aritmèti-
& ques, lògiques i mixtes.
& >1 A,B

25. Per a què es fan servir els autòmats finits?
& Un autòmat finit és un sistema en el qual el valor a la sortida
en un moment determinat no depèn dels estats lògics de les
entrades en aquell instant, sinó de la seqüència amb què intro-
duïm aquests estats a les entrades. Hi ha dos tipus d’autòmats
19. Realitza amb portes lògiques un multiplexor de dues entrades. finits: de Moore i de Mealy.
D1 D0 E S
D0 26. Per a què utilitzem els automatismes industrials? Quines
0 0 0 0
parts fonamentals els formen?
or
0 0 1 0 Entrades S
iplex
0 1 0 1 de canals
D1
Per controlar un receptor, mitjançant les ordres d’un circuit en
Mult
0 1 1 0 el qual interactuen certes informacions d’entrada. Direm que és

1 0 0 0
E
electrònic quan el seu funcionament es basa en una sèrie de
1 0 1 1 Entrada circuits digitals formats per circuits integrats i elements dis-
1 1 0 1 de selecció crets.
1 1 1 1 L’estructura d’un automatisme industrial és la que podem obser-
var en l’esquema següent.
D1D0
E 00 10 11 01 ⫺
E D0 Informació Circuit de Interfície
0 0 0 1 1 exterior comandament amplificadora
1 0 1 1 0
E D1
⫺ ⫺
S 5 E D0 1 E D1
Circuit de
D0 Receptor
& potència
1
>1 S
D1
&
27. Quina és la diferència entre RAM i ROM?
E La RAM és la memòria d’usuari, que es pot llegir i esborrar,

mentre que la ROM és una memòria del sistema i és només de
lectura.
20. Què és un biestable?
Un biestable és una cèl.lula de memòria bàsica; la seva sortida 28. Quins sistemes s’empren per esborrar memòries?
emmagatzema un bit, fins que forcem el canvi d’estat, que tam-
bé guarda. Elèctricament, amb raigs ultraviolats...
3 0
h Activitats finals 4. Expressa la funció EXOR de dues variables en forma de min-

terms. ⫺
F 5 ab 1 a b
⫺
1. Fes les conversions del sistema numèric següents:
com que a b  0 1 5 1
⫺
a) El número binari 1110 a base vuit.
⫺
11102 5 1 ? 23 1 1 ? 22 1 1 ? 21 5 8 1 4 1 2 5 1410 com que a b  1 0 5 2
14 8 F 5 S2 (1, 2)
6 1

5. Donada la funció següent F 5 S3 (0, 3, 7), expressa-la en
11102  168
forma de la seva taula de veritat.
b) El número binari 100101 a base vuit. F 5 S3 (0, 3, 7)
1001012 5 1 ? 25 1 1 ? 22 1 1 ? 20 5 32 1 4 1 1 5 3710 05000  ab c
⫺ ⫺⫺
37 8
35011  abc
⫺
5 4

75111  abc
1001012  458
a b c l
c) El número octal 16 al sistema decimal.
0 0 0 1
168 5 1 ? 81 1 6 ? 80 5 8 1 6 5 1410
0 0 1 0
168  1410 0 1 0 0
0 1 1 1
d) El número octal 45 a base deu.
1 0 0 0
458 5 4 ? 81 1 5 ? 80 5 32 1 5 5 37 1 0 1 0
458  3710 1 1 0 0
1 1 1 1
e) El número decimal 110 a sistema hexadecimal.
⫺⫺⫺ ⫺
F 5 a b c 1 abc 1 abc
110 16
14 6
6. Donada la funció següent F 5 S3 (0, 2, 5), escriu-ne l’ex-
(
11010 5 6 E pressió algebraica.

14 5 E F 5 S3 (0, 2, 5)
⫺ ⫺⫺
f) El número 25 hexadecimal a sistema decimal. 05000  ab c
2516 5 1 ? 161 1 5 ? 160 5 32 1 5 5 37 25010  abc
⫺ ⫺
2616 5 3710 ⫺
55101  a bc
g) El número 25,86 decimal a sistema hexadecimal. ⫺ ⫺⫺ ⫺ ⫺ ⫺
F 5a b c 1 a b c 1 a b c
25,8610 5 19,DC216
25 16 7. Simplifica mitjançant el mètode tabular les funcions se-
9 1 güents:
⫺⫺⫺ ⫺ ⫺⫺ ⫺
a) F 5 a b c d 1 a b c d 1 a bc d 1 a b cd 1 a b c d 1 a b c d 1
⫺ ⫺ ⫺
0,8 ? 16 5 13,76  13 5 D ⫺ ⫺ ⫺ ⫺
1 a b c d 1 a b c d 1 ab c d 1 a b c d
⫺
0,76 ? 16 5 12,16  12 5 C
0,16 ? 16 5 2,56  2 5 2 ab
cd 00 10 11 01
2. Expressa la funció AND de dues variables en forma de min-
00 1 1
terms.
F 5 A ? B com A ? B  11 5 3 10 1 1
F 5 S2 (3)
11 1 1 1 bd
3. Expressa la funció NOR de dues variables en forma de min-
01 1 1 1
terms.
⫺⫺ ⫺ ⫺ a
F 5 A 1 B 5 A ? B  com A ?B  0 0 5 0
F 5 S2 (0) F 5 a 1 bd
3 0
⫺⫺⫺ ⫺⫺ ⫺⫺ ⫺
b) F 5 a b c d 1 a b c d 1 a b c d 1 ab c d 1 a b c d 1 a b c d 1
⫺
⫺ ⫺ ⫺ ⫺ ⫺ ⫺ b & &
1 abcd 1 a bc d 1 a b c d 1 a b c d 1 a b cd
⫺ ⫺ ⫺ ⫺ ⫺
a & S
ab
c &
cd 00 10 11 01 &
⫺⫺
00 1 1 1 1 cd
⫺ 9. Implementa les funcions obtingudes a l’activitat 7 amb
10 1 1 1 bd
portes NAND.
a 11 1 1
a) a 1 b d 5 a b d
⫺
01 1 1
a b c d
⫺⫺ ⫺
F 5 a 1 c d 1 bd &
& F
⫺⫺ ⫺⫺⫺ ⫺⫺ ⫺ &
c) F 5 a b c d 1 ab c d 1 a bc d 1 ab c d 1 a b c d 1 a b c d 1
⫺
⫺ ⫺ ⫺ ⫺ ⫺ ⫺ ⫺⫺
1 abcd 1 a bcd 1 a b c d 1 a bc d 1 ab cd 1
⫺ ⫺ ⫺ ⫺
⫺ ⫺
1 abc d 1 a b cd
⫺
⫺⫺ ⫺ ⫺ ⫺⫺ ⫺
b) F 5 a 1 c d 1 b d 5 a c d b d
ab
00 10 11 01 a b c d
cd
⫺
00 1 1 1 1 d
&
10 1 1 1 1 bc & & F
&
& & &
11 1 1 1 &
01 1 1
a
⫺ ⫺⫺⫺
c) F 5 a 1 d 1 b c 5 a d b c 5 a d b c
⫺
⫺
F5a1 d1bc a b c d
8. Segons la taula de veritat de la funció lògica S (a, b, c), &

dóna l’expressió booleana de la funció i simplifica-la. Di- & &
buixa la implementació lògica de la funció simplificada & F
utilitzant exclusivament portes NAND. &
a b c S
0 0 0 0 10. Un contactor que ha d’accionar un motor elèctric és gover-

1 0 0 1 nat per l’acció de tres finals de cursa a, b i c, segons les
0 1 0 0 següents condicions. Obtén-ne el circuit lògic.
1 1 0 1
a b c r
0 0 1 0
1 0 1 1 off off off on
0 1 1 0 off on on on
1 1 1 0 off off on on
on off on on
⫺⫺ ⫺
S 5 a b c 1 ab c 1 a bc
⫺
⫺⫺⫺ ⫺ ⫺⫺ ⫺
F 5 a b c 1 abc 1 a bc 1 a bc
bc
a 00 10 11 01 a b c F ab
c 00 10 11 01
0 0 0 0 0 0 0 0 1
0 1 1 1 0 1
1 1 1 0 1 0 0 1 1 ⫺
1 0 1 1 1 1 1 1 ac
⫺
S 5 ac 1 a b
⫺ ⫺⫺ ⫺
a b bc
⫺ ⫺ ⫺ ⫺ ⫺⫺ ⫺
S 5 ac 1 a b 5 a c 1 a b 5 a c a b F 5 a b 1 bc 1 ac
⫺ ⫺ ⫺
3 0
⫺⫺ ⫺⫺ ⫺⫺ ⫺ ⫺
a b c F 5 a b c d 1 a bc d 1 a b c d 1 a b c d
⫺⫺ ⫺ ⫺⫺ ⫺
F 5 a bc d 1 a b cd 1 ab d
&
&
& a b c d
&
>1 F &
&
& & & &
&
>1 F
&
11. Un brunzidor s’activarà quan es compleixin les condicions & & >1
següents. Obtén-ne el circuit lògic. &
&
&
a b c d r
on on off off on
on off off on on
off off on off on 12. Dissenya un comparador per comparar 2 nombres de 8 bits,
on on on off on utilitzant comparadors de 2 nombres de 4 bits.
a b c d F ab Resposta oberta.
cd 00 10 11 01
1 1 0 0 1
⫺
1 0 0 1 1 00 1 ab d 13. Realitza un efecte lluminós amb quatre bombetes de mane-
0 0 1 0 1 ra que sempre hi hagi una bombeta encesa. Les bombetes
10 1 1
1 1 1 0 1 s’encendran de dreta a esquerra i quan s’encengui l’última
⫺⫺ ⫺
11 a bc d es tornarà a començar per la primera. Dissenya el circuit
⫺⫺
a b cd
amb biestables del tipus J-K.
01 1
Resposta oberta.
3 0
70
j Bloc 3. Màquines elèctriques 7. Observa una corba de rendiment i contesta la pregunta se-
güent: per què creus que la corba no arriba mai al rendi-
ment del 100 %, tot i treballar a una potència superior a la
nominal?
j Unitat 8. Les màquines elèctriques
Perquè la corba de rendiment correspon al funcionament d’una
i els motors de corrent continu màquina elèctrica real i, per definició, mai no arribarà a tenir
un rendiment del 100 %, ja que hi ha pèrdues. Només té un
h Activitats rendiment del 100 % una màquina ideal.
1. Fes una llista de sis màquines elèctriques que utilitzis ha- 8. Un motor de CC està connectat a una tensió d’alimentació
bitualment. Quines són motors, quines són generadors i de 125 V i absorbeix un corrent de 9 A. Si té un rendiment
quines són transformadors? del 82 %:
Resposta oberta.
a) Quina és la potència útil que dóna?
2. Quina és la diferència bàsica entre els motors i els genera- Psortida Palim 2 pèrdues
h 5 ———— 5 ————————
dors? Palim. Palim.
Els motors són màquines elèctriques que transformen energia Palim. 5 V ? I 5 125 V ? 9 A 5 1 125 W
elèctrica en energia mecànica. En canvi, els generadors són mà-
quines que transformen energia mecànica en energia elèctrica. Pútil 5 Psortida 5 h ? Palim. 5 0,82 ? 1125 W 5 922,5 W . 923 W
3. Una màquina elèctrica pot treballar a un règim que no sigui b) Quin és el valor total de les seves pèrdues?
el nominal? En cas afirmatiu, pot treballar amb una potèn-
cia superior o inferior a la nominal? p 5 Palim. 2 Psortida 5 1 125 W 2 922,5 W 5
5 202,5 W . 203 W
Una màquina elèctrica sí que pot treballar en un estat que no
és el nominal.
9. Determina el parell motor d’un motor que dóna una potèn-
Pot treballar tant per sota com per sobre del seu règim nomi- cia útil de 2 000 W i gira a 100 min21, és a dir, a 100 voltes
nal, però aleshores ho fa d’una manera molt menys eficient, per minut.
perquè la màquina està dissenyada per treballar en el seu estat
de règim o en un estat molt pròxim a aquest. 2p 2p
v 5 n ? —— 5 100 min21 ? —— 5 10,47 rad/s
60 60
4. Què entenem per càrrega connectada a una màquina elèc- Si P 5 t v, aleshores:
trica?
P 2 000 W
En el cas d’un motor, la càrrega és allò que està connectat al t 5 — 5 —————— 5 191,02 N?m . 191 N?m
v 10,47 rad/s
seu eix i que el motor arrossega amb el seu gir. En el cas d’un
generador, la càrrega és el circuit elèctric exterior que el gene-
rador alimenta elèctricament. 10. Quin és el rendiment d’un motor que és alimentat amb una
potència de 10 kW i dóna a la sortida un parell de 600 N?m
5. El motor d’una grua, que mou masses de valors molt diferents, a 120 min21?
diries que és una màquina estable o inestable? Per què? 2p 2p
v 5 n ? —— 5 120 min21 ? —— 5 12,56 rad/s
60 60
El motor d’una grua és una màquina estable, perquè, tot i els
canvis de càrrega que pateix, manté un funcionament pròxim al Psortida 5 t ? v 5 600 N?m ? 12,56 rad/s 5 7 536 W
seu estat nominal.
Psortida 7 536 W
h 5 ———— 5 ————— 5 0,753
6. Quants tipus de pèrdues hi ha en una màquina elèctrica? Palim. 10 000 W
En una màquina elèctrica es produeixen tres tipus de pèrdues: h 5 75,3 %

2 Mecàniques: causades pel fregament entre les peces mòbils
i per l’aire de refrigeració que hi circula. 11. Quants corrents elèctrics cal subministrar a un motor de CC
perquè funcioni?
2 Elèctriques: causades per l’efecte Joule.
Un motor de CC necessita un corrent elèctric que circuli pel
2 Magnètiques: corresponents a la debilitació dels camps bobinatge inductor (a l’estator), que s’anomena corrent d’exci-
magnètics existents a l’interior de la màquina. tació Ie, i un altre que circuli pel bobinatge induït (al rotor).
3 0
12. Calcula el valor de la intensitat de camp (o inducció mitja- 15. Un motor de CC amb excitació independent s’alimenta amb
na) d’un circuit magnètic de flux 100 mWb, en una secció de 400 V i 50 A pel rotor. El seu bobinatge induït té una resis-
conductor perpendicular al camp i de 200 mm2 de superfície. tència de 0,3 V. Determina:
F 100 mWb 100 ? 1026 Wb

B 5 — 5 —————2 5 ——————— 5 0,5 T a) El valor del corrent de l’induït.
S 200 mm 200 ? 1026 m2
Ii 5 50 A
13. Digues en quin sentit girarà el rotor del motor de la figura
següent:
b) El valor de la força contraelectromotriu.
a)
l
« 5 V 2 Ri ? Ii 5 400 V 2 0,3 V ? 50 A 5 385 V
N S
l
16. Un motor de CC amb excitació en derivació està connectat a

El rotor gira en sentit horari. 300 V i rep 30 A. La resistència de l’induït és de 0,2 V i la
de l’inductor és de 100 V. Determina:
b)
l a) El corrent d’excitació.
S N
l V 300 V
Ie 5 —— 5 ———— 5 3 A
Re 100 V
El rotor gira en sentit antihorari.
b) El corrent a l’induït.
14. Un motor de CC amb excitació en sèrie alimentat a 230 V,
amb una resistència d’excitació de 7 V i de l’induït de 0,3 V,
Ii 5 I 2 Ie 5 30 A 2 3 A 5 27 A
necessita un corrent de 12 A. Determina les pèrdues elèc-
triques que pateix i el seu rendiment.
c) El rendiment.
p 5 (Re 1 Ri) I 2 5 (7 V 1 0,3 V) (12 A)2 5
5 1 051,2 W . 1 051 W p 5 Re ? I e2 1 Ri ? I i 2 5 100 V (3 A)2 1 0,2 V (27 A)2 5
Palim. 5 V ? I 5 230 V ? 12 A 5 2 760 W 5 1 045,8 W
Psortida Palim. 2 pèrdues

h 5 ———— 5 ———————— 5 Palim. 5 V ? I 5 300 V ? 30 A 5 9 000 W
Palim. Palim.
2 760 W 2 1 051,2 W Palim. 2 pèrdues 9 000 W 2 1 045,8 W
5 ——————————— 5 0,619 h 5 ———————— 5 —————————— 5 0,883
2 760 W Palim. 9 000 W
h 5 61,9 % . 62 % h 5 88,3 %
17. Fes un quadre resum amb totes les expressions matemàtiques vistes per a cada tipus de motor.
Intensitat Pèrdues Potència

Motor CC FCEM (V)
del corrent (A) elèctriques (W) mecànica (W)
Amb excitació sèrie I 5 Ie 5 Ii (Re 1 Ri) I 2 V ? I 2 (Re 1 Ri) I 2 V 2 (Re 1 Ri) ? I
I 5 Ie 1 Ii
V 2 2
Amb excitació derivació Ie 5 —— Re ? I e 1 Ri ? I i V ? Ii 2 Ri ? I i2 V 2 Ri ? Ii
Re
Ii 5 I 2 Ie
Amb excitació composta de derivació llarga I 5 Ie 1 Ii
Amb excitació composta de derivació curta I 5 Ie 1 Ii
3 0
72
18. En un motor de CC amb imants permanents es pot conside- Palim.

rar negligible la resistència de l’induït i la caiguda de ten-
sió a les escombretes. Quan la tensió que s’aplica és V, la Pmag. 5 211,6 W
velocitat del motor és v. Si es redueix la tensió a V/2, qui-
na serà la velocitat del motor? Pmec. 5 420 W
«1 «2 Pelèct. 5 931 W
—— 5 ——
v1 v2
i en aquest cas:
Pútil
«1
«2 5 ——
2
20. Un motor de CC amb excitació en sèrie treballa a 230 V i a
«1 16 A, i gira a 700 min21. Determina’n la velocitat de gir si
——
«2 2 v1 el corrent d’alimentació es varia a 25 A. Les resistències
v2 5 ——— 5 ——— 5 ——
«1 «1 2 d’excitació i d’induït són, respectivament, de 0,07 V i de
—— —— 0,2 V.
v1 v1
La velocitat de gir d’un motor de CC correspon a l’expressió:
19. Dibuixa el diagrama de flux energètic d’un motor de CC amb
«
excitació en sèrie que té les dades següents, explica el sig- n 5 K ? ——
nificat de cadascun dels termes i calcula el seu rendiment. F
— Potència nominal: 15 CV El flux magnètic depèn de Ie (en sèrie Ie 5 Ii 5 I ):

— Intensitat nominal: 46 A F 5 K9 ? I
— V alimentació: 230 V
« « «
Així: n 5 K ? —— 5 K ? ——— 5 K0 ? —
— Pèrdues magnètiques: 2 % de la potència d’alimentació. F K9 ? I I
— n nominal: 1 200 min21
«1
——
— Pèrdues mecàniques: 420 W n1 I1
—— 5 ———
— Re 5 0,04 V n2 «2
——
I2
— Ri 5 0,4 V
Potència d’alimentació: potència elèctrica que se subministra «1 5 V 2 (Re 1 Ri) ? I1 5 230 V 2 (0,27 V ? 16 A) 5
al motor.
5 225,68 V
Palim. 5 V ? I 5 230 V ? 46 A 5 10 580 W
Pèrdues magnètiques: corresponents a la debilitació dels camps «2 5 V 2 (Re 1 Ri) ? I2 5 230 V 2 (0,27 V ? 25 A) 5
magnètics existents a l’interior de la màquina. 5 223,25 V
pmag. 5 0,02 ? Palim. 5 0,02 ? 10 580 W 5 211,6 W
Aleshores:
Pèrdues elèctriques: causades per l’efecte Joule.
«2 ? I1 223,25 V ? 16 A
pelec. 5 (Re 1 Ri) I 2 5 (0,04 V 1 0,4 V) ? (46 A)2 5 931 W n2 5 n1 ? ——— 5 700 min21 ? ———————— 5
«1 ? I2 225,68 V ? 25 A
Pèrdues mecàniques: causades pel fregament entre les peces 5 443,17 min21
mòbils i per l’aire de refrigeració que hi circula.
pmec. 5 420 W 21. La plataforma elevadora d’un camió està accionada per un
motor de CC, d’excitació independent, amb l’induït alimentat
Pèrdues totals: des d’una bateria de 24 V de tensió. La resistència de l’induït
ptotals 5 211,6 W 1 931 W 1 420 W 5 1 562,6 W és Ri 5 0,2 V i la caiguda de tensió a les escombretes es pot
considerar constant i de valor 2 V. Quan el motor puja, la
Potència útil: potència mecànica disponible a l’eix del motor. càrrega màxima gira a 2 000 min21 i absorbeix un corrent per
l’induït de 20 A. En aquestes condicions, determina:
Pútil 5 Palim. 2 ptotals 5 10 580 W 2 1 562,6 W 5 9 017,4 W
a) La força electromotriu.
Palim. 2 pèrdues 10 580 W 2 1 562,6 W
h 5 ———————— 5 ———————————— 5 0,852
Palim. 10 580 W « 5 V 2 Ri ? Ii 2 Vescomb. 5 24 V 2 0,2 V ? 20 A 2 2 V 5
h 5 85,2 % 5 18 V
3 0
b) La potència mecànica i el parell desenvolupat pel motor. variar la tensió d’alimentació, com en el cas dels motors
amb excitació en sèrie).
Pmec. 5 « ? Ii 5 18 V ? 20 A 5 360 W
2p 2p 24. Quin significat té el punt n0 de la corba característica de la

v 5 n? —— 5 2 000 min21 ? —— 5 209,33 rad/s figura?
60 60
t [N?m]
Pmec. 360 W
t 5 ——— 5 ——————— 5 1,71 N?m
v 209,33 rad/s
c) El rendiment del motor si les pèrdues mecàniques són

negligibles.
Pm 360 W
h 5 —— 5 —————— 5 0,75  75 %
V?I 24 V ? 20 A
0 n0 n [min21]
22. Fes una taula amb els avantatges i inconvenients de la ma-
nera de treballar de cadascum dels tipus de motor de CC
El punt n0 és la velocitat del motor quan el parell motor és nul,
estudiats.
és a dir, quan treballa en buit.
Motor Avantatges Inconvenients
Amb excitació Quan s’incrementa la càr- Quan creix la h Activitats finals

independent i rega, el motor és capaç càrrega dismi-
amb excitació d’incrementar el parell nueix la veloci- 1. Posa el nom a cadascuna de les parts d’aquesta màquina
derivació motor que ofereix a l’eix. tat de rotació. de CC.
Tenen velocitat regula-
ble.
Amb excitació Són els motors que po- Quan la càrrega

sèrie den oferir el parell més és molt petita v
gran per a un valor de- o en buit, s’ac-
terminat del corrent de celeren i poden
l’induït. cremar-se.
És possible regular la
seva velocitat de gir.
Amb excitació Quan creix la càrrega, re- No tenen perill

composta dueixen la seva velocitat d’accelerar-se;
de rotació més ràpida- la seva veloci-
ment que els motors amb tat de gir té un
excitació independent o valor límit.
derivació.
Ofereixen un parell més Rotor o Bobinatge induït
gran que els motors amb induït
excitació independent o Expansió polar
derivació. Camp Bobina d’excitació
Rotació
magnètic
Nucli del pol
Estator principal
23. Quina classe de motor permet un control més fàcil de la d’excitació
seva velocitat de gir? Entreferro
Eix de
És més fàcil regular la velocitat de gir dels motors amb excita- rotació
ció independent o amb excitació derivació, perquè:
— Hi ha dues tècniques possibles per poder fer-ho.
— Totes dues tècniques consisteixen senzillament en l’ús de

resistències variables (tecnològicament és més fàcil que fer
3 0
74
2. Un motor de CC treballa a 1 800 min21 i està alimentat per b) El valor de la força contraelectromotriu.
una tensió de 400 V, a 24 A. Si el seu rendiment és del
78 %, determina el parell motor aplicat. Si l’eix és de 4,5 cm « 5 V 2 (Re 1 Ri) ? I 5
de diàmetre, quin parell de forces s’estan aplicant? 5 230 V 2 (0,28 V 1 0,42 V) ? 18 A 5 217,4 V
2p 2p
v 5 n ? —— 5 1 800 min21 ? —— 5 188,4 rad/s c) El valor de les pèrdues elèctriques.
60 60
pelec. 5 (Re 1 Ri) ? I 2 5 (0,28 V 1 0,42 V) ? (18 A)2 5
Palim. 5 V ? I 5 400 V ? 24 A 5 9 600 W
5 226,8 W
Si Psortida 5 t? v 5 h ? Palim. 5 0,78 ? 9 600 W 5 7 488 W
7. Un motor de CC d’excitació independent constant arrossega
Psortida 7 488 W una càrrega de parell constant. La tensió interna del motor
Aleshores: t 5 ———— 5 —————— 5 39,74 N?m
v 188,4 rad/s (FEM) és de 250 V per a una velocitat de gir de 1 500 min21.
La resistència del debanat és Ri 5 1,2 V.
t 5 F ? D  D 5 4,5 cm 5 0,045 m
a) Determina la constant de proporcionalitat entre la força
t 39,74 N?m electromotriu i la velocitat de gir.
F 5 — 5 —————— 5 883,22 N
D 0,045 m « 5 K?v
3. Determina les pèrdues totals d’un motor que té un rendi- « 250 V

K 5 — 5 —————— 5 0,1667 V/min21
ment del 80 % i s’alimenta amb un corrent continu de 400 V v 1 500 min21
i 16 A.
Palim. 5 400 V ? 16 A 5 6 400 W
b) Si el motor treballa connectat a una xarxa de 200 V i
Psortida 5 h ? Palim. 5 0,8 ? 6 400 W 5 5 120 W absorbeix un corrent de 10 A, determina la velocitat a la
qual gira i el rendiment del motor.
Pèrdues: p 5 Palim. 2 Psortida 5 6 400 W 2 5 120 W 5 1 280 W
«9 5 V 2 Ri ? Ii 5 200 V 2 1,2 V ? 10 A 5 188 V
4. Determina el rendiment d’un motor que té unes pèrdues me- « 188 V

v 5 — 5 ————————— 5 1 128 min21
càniques de 800 W, les pèrdues magnètiques equivalen a un K 0,1667 V/min21
2 % de la potència absorbida i les pèrdues elèctriques són de
Pelec. 5 V ? I 5 200 V ? 10 A 5 2 000 W
1 200 W. El motor està connectat a 405 V i necessita 70 A.
Pperd. 5 Ri ? I 2 5 1,2 V ? (10 A)2 5 120 W
Palim. 5 V ? I 5 405 V ? 70 A 5 28 350 W
Pelec. 2 Pperd. 2 000 W 2 120 W
Pèrdues magnètiques: h 5 ——————— 5 ————————— 5 0,94  94 %
Pelec. 2 000 W
pmag. 5 0,02 ? Palim. 5 0,02 ? 28 350 W 5 567 W
8. Un motor de CC amb excitació en sèrie i resistències d’induc-
Pèrdues totals: tor i d’induït de 0,14 V i 1,3 V, respectivament, es connec-
ta a 200 V. Amb la càrrega que arrossega, la màquina absor-
pT 5 800 W 1 567 W 1 1 200 W 5 2 567 W
beix un corrent de 9 A i gira a 625 min21. A continuació, la
tensió aplicada s’incrementa fins a 230 V, però sense variar
Palim. 2 pèrdues 28 350 W 22 567 W
h 5 ———————— 5 —————————— 5 0,909 la càrrega, de manera que el corrent absorbit es manté cons-
Palim. 28 350 W tant. En aquest nou estat, a quina velocitat gira el motor?
h 5 90,9 % «
n 5 K ? ——
F
5. Explica amb les teves paraules el significat de la força con- Si el corrent absorbit es manté constant, el flux magnètic serà
traelectromotriu. constant.
La FCEM pot considerar-se com el terme de tensió de la potèn- n1 «1
Aleshores: —— 5 ——
cia que el motor és capaç de transformar de potència elèctrica n2 «2
a potència mecànica, dins de l’induït.
«1 5 V1 2 (Re 1 Ri) ? I 5 200 V 2 (0,14 V 1 1,3 V) ? 9 A 5
5 187,04 V
6. Un motor de CC amb excitació en sèrie s’alimenta amb 230 V
i 18 A. La resistència del bobinatge inductor és de 0,28 V i «2 5 V2 2 (Re 1 Ri) ? I 5 230 V 2 (0,14 V 1 1,3 V) ? 9 A 5
la del bobinatge induït és de 0,42 V. Determina:
5 217,04 V
a) El valor del corrent que circula per l’induït.
«2 217,04 V
n2 5 n1 ? —— 5 625 min21 ? ————— 5 725,2 min21
Ii 5 18 A «1 187,04 V
3 0
9. Un motor de CC amb excitació en sèrie treballa a plena càr- a) De quin tipus de motor de CC es tracta?
rega fent girar el seu eix a 1 350 min21, connectat a 400 V
i sol.licitant 20 A. A continuació es descarrega en un 25 % Es tracta d’un motor amb excitació sèrie.
sense modificar el valor de tensió aplicada als seus borns,
per la qual cosa absorbeix menys corrent. Calcula a quina
velocitat girarà una vegada descarregat. b) Quin és el valor del parell motor quan està girant a
2 000 min21?
(Ri 5 2,4 V i Re 5 0,17 V)
t 5 266 N?m
t 5 K ? Ii ? F
Si es descarrega en un 25 % significa que el parell aplicat a l’eix és: c) Quan creix t, què li passa al corrent de l’induït?
t9 5 0,25 t
Quan creix el parell també creix el valor del corrent de l’in-
El parell depèn del corrent de l’induït Ii i del flux magnètic F, duït Ii (com mostra la corba característica t-Ii).
però com que el motor té excitació sèrie, el flux també depèn
del corrent de l’induït, de manera que:
t 5 K ? Ii ? F 5 K ? Ii ? K9 ? Ii 5 K0 ? I i 2  ( I i2) 9 5 0,25 I i 2 11. Es mesuren les resistències d’un motor de CC i s’obtenen els
valors de Ri 5 0,5 V i Re 5 200 V. Determina la potència
Ii9 5 d0,25 ? (20 A)2 5 10 A de sortida i el rendiment quan el motor treballa carregat a
450 V i absorbint un corrent de 45 A.
« 5 V 2 (Re 1 Ri) ? I 5
5 400 V 2 (0,17 V 1 2,4 V) ? 20 A 5 348,6 V Palim. 5 V ? I 5 450 V ? 45 A 5 20 250 W
«9 5 V 2 (Re 1 Ri)? I9 5
L’enunciat no especifica si el motor és d’excitació sèrie o paral-
5 400 V 2 (0,17 V 1 2,4 V) ? 10 A 5 374,3 V lel, però si fos en sèrie:
« « «
Així: n 5 K? — 5 K? ——— 5 K0 ——
F K9 ? I i Ii p 5 (Re 1 Ri)? I 2 5 (200 V 1 0,5 V) ? (45 A)2 5
n « ?I 9 5 406 012 W
—— 5 ———i
n9 « 9 ? Ii
Les pèrdues elèctriques tenen un valor absurd (massa elevat);
«9 ? Ii 374,3 V ? 20 A així, doncs es conclou que el motor és d’excitació en derivació.
n9 5 n ? ——— 5 1 350 min21 ? ——————— 5 2 899 min21
« ? Ii9 348,6 V ? 10 A
V 450 V
10. Donada la corba característica de la figura: Ie 5 —— 5 ———— 5 2,25 A
Re 200 V
n [min21]
4 000 Ii 5 I 2 Ie 5 45 A 2 2,25 A 5 42,75 A
3 200 p 5 Re ? I e2 1 Ri ? I i2 5
2 400 5 200 V ? (2,25 A)2 1 0,5 V ? (42,75 A)2 5 1 926,3 W
1 600 Psortida 5 Palim. 2 p 5 20 250 W 2 1 926,3 W 5

5 18 323,7 W 5 18,3 kW
800
Psortida 18 323,7 W
0 400 800 1 200 1 600 2 000 h 5 ———— 5 —————— 5 0,9048  h 5 90,48 %
t [N?m] Palim. 20 250 W
3 0
76
j Unitat 9. Els generadors 6. Quin és el valor de la tensió generada per una dinamo a la
qual es dóna una potència mecànica de 14 kW i que serveix
de corrent continu per alimentar una càrrega amb un corrent de 12 A? El rendi-
ment del generador és del 69 %.
h Activitats Psortida V? I
h 5 ——— 5 ———
Palim. Palim.
1. Per on circula el corrent d’excitació en una dinamo? Quin
tipus de corrent elèctric és? Palim. 14 000 W
V 5 h ?——— 5 0,69 ? ————— 5 805 V
El corrent d’excitació circula pel bobinatge inductor (a l’estator). I 12 A
El corrent d’excitació és un corrent continu. 7. Quina tensió genera una dinamo que treballa a 800 min21 si
a la seva velocitat nominal de 1 200 min21 la FEM generada
2. A més del corrent d’excitació, cal subministrar alguna cosa és de 900 V?
més al generador de CC perquè funcioni? Si es considera que la intensitat del corrent d’excitació Ie es
A més del corrent d’excitació Ie, s’ha de fer girar el rotor de la manté constant, el flux magnètic també es manté constant i
dinamo perquè funcioni. com que:
« 5 k?F?n
«1 n1
3. Dibuixa el sentit del corrent que circula pel rotor d’aquests —— 5 ——
generadors. Com s’anomena aquest corrent? «2 n2
n2 800 min21
a) b) «2 5 «1 ? —— 5 900 V ? —————— 5 600 V
n1 1 200 min21
N S N S 8. Un generador de CC amb un flux per pol de 0,015 Wb gira a

1 000 min21 i genera una tensió de 470 V. Quin flux magnè-
tic per pol necessita per treballar a 880 min21 i generar
c) 380 V? A quina velocitat haurà de girar si el valor del flux
per pol ha de disminuir fins a 0,009 Wb?
S N Com que « 5 k ? F ? n:
« 470 V
k 5 ——— 5 ———————————— 5 31,3 min s21
(Cal aplicar la regla de la mà esquerra) F?n 0,015 Wb ? 1 000 min21
«9 380 V
a) b) c) F9 5 ——— 5 ———————— 5 0,013 Wb
k ? n9 31,3 ? 880 min
I I I
«9 380 V
n0 5 ——— 5 ———————— 5 1 349 min21
I I I k ? F0 31,3 ? 0,009 Wb
9. En quines unitats s’han d’expressar els termes de l’equació

4. Explica el principi de funcionament dels generadors de CC. « 5 k ? ฀ ? n perquè k sigui adimensional?
Un corrent continu, anomenat d’excitació, circula pel bobinatge Perquè k no tingui unitats caldrà que:
inductor que es troba a l’estator. Es tracta d’un electroimant « 9: [V]
que crea un camp magnètic dins de la màquina. Alhora es fa
girar el rotor mitjançant una força externa. El fet que el bobi- F: [Wb] 5 [V ? s]
natge del rotor (l’induït) giri dins del camp magnètic (són
conductors que es desplacen dins d’un camp) crea una diferèn- n: [rad/s]
cia de potencial en el bobinatge induït. Quan es tanca el circuit
elèctric exterior hi circula un corrent elèctric de sortida. 10. En què consisteix la commutació?
La commutació és la transformació de la tensió i la intensitat
5. A un generador se li aplica un parell motor de 500 N?m a del corrent, que estan en forma de senyals alterns, en senyals
l’eix de 2,5 cm de diàmetre, que el fa girar a 1 200 min21. continus.
Quina potència mecànica se li està aplicant?
11. Quin efecte té sobre la rectificació el fet d’incrementar el
2p 2p
v 5 n ?—— 5 1 200 min21 ? —— 5 125,6 rad/s nombre d’espires de la bobina de l’induït?
60 60
Com més elevat és el nombre d’espires del bobinatge induït,
P 5 t ? v 5 500 N?m ? 125,6 rad/s 5 62 800 W 5 62,8 kW menys fl uctuacions té el senyal rectificat.
3 0
12. En quines condicions de funcionament dels generadors de de la màquina és de 200 V i la de l’induït de 0,22 V, deter-
CC es produeix l’efecte de reacció de l’induït? Explica aquest mina el valor del corrent que circula per l’induït i la tensió
fenomen amb les teves paraules. generada al seu interior.
L’efecte de reacció de l’induït apareix quan el circuit extern que V 230 V

Ie 5 —— 5 ———— 5 1,15 A
alimenta la dinamo està tancat i, per tant, circula un corrent Re 200 V
pel bobinatge induït (rotor).
V 230 V
El que passa és que el corrent induït Ii crea un nou camp mag- I 5 ———— 5 ——— 5 19,16 A
Rcàrrega 12 V
nètic, que se suma al camp magnètic principal (creat per l’in-
ductor), de manera que el camp magnètic resultant dins de la
Ii 5 I 1 Ie 5 19,16 A 1 1,15 A 5 20,3 A
màquina és la suma de tots dos.
« 5 V 1 Ri ? Ii 5 230 V 1 (0,22 V ? 20,3 A) 5
13. Què són els bobinatges auxiliars? Fes un dibuix d’una mà-
quina elèctrica que en tingui. 5 234,47 V . 234 V
Són bobinatges que s’enrotllen al voltant de pols més petits,

que s’intercalen entre els pols principals que hi ha a l’estator.
Pels bobinatges auxiliars circula un corrent proporcional a l’Ie
que circula pels principals.
N9
S N
S9
S9
N S
Pol 16. Un generador de CC amb excitació independent té les ca-
N
auxiliar racterístiques següents: 12 kW, 140 V, Ri 5 0,055 V,
Pol Re 5 0,04 V. Determina la FEM generada tenint en compte
principal que hi ha una caiguda de tensió d’1 V a cadascuna de les
dues escombretes.
14. Determina la força electromotriu generada a l’interior d’una P 12 000 W
dinamo amb excitació en sèrie que alimenta una càrrega amb Ii 5 — 5 ————— 5 85,7 A
450 V de tensió de sortida i un corrent de 50 A. Té 250 es- V 140 V
pires a l’induït, cadascuna d’elles amb un valor de 0,004 V,
« 5 V 1 Ri ? Ii 1 Vescombretes 5
i la resistència del bobinatge inductor és de 2,3 V.
5 140 V 1 0,055 V ? 85,7 A 1 2 V 5 146,7 V . 147 V
0,004 V
Ri 5 250 espires ? ————— 5 1 V
1 espira
« 5 V 1 (Re 1 Ri) ? I 5 450 V 1 (2,3 V 1 1 V) ? 50 A 5 615 V
Re
Càrrega
17. Un generador amb excitació composta curta alimenta una
Ri
càrrega amb 260 V i 65 A. La part de la resistència d’excita-
ció connectada en sèrie és de 0,1 V, la part connectada en
paral.lel és de 100 V i la resistència de l’induït val 0,85 V.
Determina el valor de la FEM generada al rotor.
Ies 5 Icàrrega 5 65 A
15. Un generador de CC amb excitació en derivació té connecta-
da una càrrega exterior de 12 V a la qual subministra una V 1 Res ? Ies 260 V 1 0,1 V ? 65 A
Iep 5 —————— 5 ——————————— 5 2,66 A
tensió d’alimentació de 230 V. Si la resistència d’excitació Rep 100 V
3 0
78
Ii 5 Iep 1 Ies 5 2,66 A 1 65 A 5 67,66 A Psortida 2 850 W

h 5 ———————— 5 ——————————— 5 0,466
Psortida 1 pTOTALS 2 850 W 1 3 260,2 W
« 5 V 1 Ri ? Ii 1 Res ? Ies 5
h 5 46,6 % . 47 %
5 260 V 1 0,85 V ? 67,66 A 1 0,1 V ? 65 A 5 324 V
21. Per què creus que és tan important l’ordre de les operacions
a la connexió/desconnexió dels generadors quan treballen
en paral.lel?
Perquè, si no es fes així, la càrrega no es repartiria entre els
generadors, i podria ser que algun d’ells estigués treballant so-
brecarregat i altres estiguessin treballant molt per sota del seu
règim nominal.
22. Observa la corba característica externa d’un generador amb

excitació independent:
a) Què li passa a la tensió de sortida quan s’incrementa el

18. Una dinamo amb excitació independent genera una tensió valor de la càrrega que ha d’alimentar?
a l’induït de 230 V durant l’assaig de buit. Quan treballa a
plena càrrega, la FEM generada és de 258 V. Determina la Quan s’incrementa la càrrega, disminueix la tensió en borns
regulació de voltatge d’aquesta màquina. de sortida de la dinamo.
V0 2 Vpc 230 V 2 258 V b) Què li passa a la Ie quan s’incrementa la càrrega? Com es

R ? V 5 ————— ? 100 5 ———————— ? 100 5 210,85 %
Vpc 258 V determina experimentalment aquesta corba?
Quan la càrrega creix es produeix una caiguda de tensió en
19. Tenim dos generadors: borns de sortida del generador. Si se’n vol mantenir el valor,
és necessari augmentar el valor del corrent d’excitació Ie,
— El generador A, amb un valor de R ? V del 212 %. però Ie no varia amb la càrrega. La corba es determinaria
— El generador B, amb una R ? V del 231 %. aplicant un valor determinat de Ie i variant el valor de la
càrrega.
Quines conclusions en podries extreure?
c) De quina manera pot controlar-se el valor de la tensió de
Una regulació de voltatge negativa significa que la tensió de sortida, per tal de mantenir-la constant?
sortida de la dinamo s’eleva quan augmenta la càrrega.
Per mantenir el valor de la tensió de sortida constant, es pot
Aquest efecte d’increment és més important en el segon gene- fer de dues maneres:
rador (R ? V 5 231 %), perquè té una R ? V més gran. — Variant la velocitat de rotació n: quan n creix també
El segon generador és pitjor font de tensió constant. creix V.
— Variant el corrent Ie: quan creix Ie creix el flux, creix la
20. Un generador de CC amb excitació en sèrie treballa alimen- FEM i creix V.
tat per una càrrega amb 150 V i 19 A.
23. Quin tipus de generadors de CC són els utilitzats per submi-
Sabem que: nistrar una tensió d’alimentació constant?
— Resistència d’excitació 5 5 V. Els generadors de CC utilitzats com a fonts de tensió constant
són els d’excitació independent, els d’excitació en derivació
— Resistència d’induït 5 3,2 V.
i els d’excitació composta dissenyats amb aquesta caracte-
rística.
Determina el rendiment durant el seu funcionament, si les
pèrdues magnètiques es consideren negligibles i les pèr-
dues per fricció i ventilació tenen un valor de 300 W. 24. Una dinamo amb excitació en sèrie treballa a 1 000 min21 i
dóna una potència elèctrica de 6,5 kW amb una tensió de
Psortida 5 V ? I 5 150 V ? 19 A 5 2 850 W sortida de 110 V. Les condicions de treball varien i la velo-
citat de gir augmenta fins a 1 500 min21. Quina és la tensió
pmag. 5 0 de sortida en aquest cas, si no s’ha variat el valor del cor-
pmec. 5 300 W rent d’excitació? La resistència suma de l’inductor i l’induït
és de 0,35 V.
pelèc. 5 (Re 1 Ri) ? I 2 5 (5 V 1 3,2 V) ? (19 A)2 5 2 960,2 W
P 6 500 W
I 5 — 5 ————— 5 59,1 A
pTOTALS 5 300 W 1 2 960,2 W 5 3 260,2 W V 110 V
3 0
«1 5 V 1 (Re 1 Ri) ? Ii 5 110 V 1 (0,35 V ? 59,1 A) 5 130,68 V Si el flux es manté constant:
n2 1 500 min21 «1 n1
«2 5 «1 ? —— 5 130,68 V ? —————— 5 196 V —— 5 ——
n1 1 000 min21 «2 n2
V2 5 «2 2 (Re 1 Ri) ? Ii 5 196 V 2 (0,35 V ? 59,1 A) 5 175,35 V n2 1 125 min21

«2 5 «1 ? —— 5 185 V ? ——————— 5 263,45 V
n1 790 min21
25. Un generador de CC amb excitació independent, operant en
buit, genera una tensió de 150 V amb una intensitat d’exci- b) La velocitat de gir es manté constant i el flux magnètic,
tació de 2,2 A, girant a 1 450 min21. Si el flux magnètic que era de 0,009 Wb, augmenta fins a 0,013 Wb.
varia linealment amb el corrent d’excitació, determina:
Si es manté la velocitat de gir constant:
« 5 k?F?n
«1 F1
—— 5 ——
El flux depèn de Ie, de manera que F 5 k9 ? Ie «2 F2
« 5 k ? k9 ? Ie ? n 5 K ? Ie ? n F2 0,013 Wb
«2 5 « 1 ? —— 5 185 V ? —————— 5 267,22 V
F1 0,009 Wb
a) La tensió generada, en buit, quan la Ie augmenta fins a
3,2 A.
3. Un generador de CC amb excitació en sèrie treballa a
Si la velocitat de rotació es manté constant: 780 min21 i lliura 8 kW de potència, a 210 V. Si se’l fa
girar a 1 000 min21, tot mantenint constant el corrent d’ex-
«1 Ie1 citació, quina serà la tensió als borns de sortida? Les resis-
—— 5 ——
«2 Ie2 tències de l’inductor i de l’induït sumen 0,42 V.
Ie2 3,2 A «1 n1
«2 5 «1 ? —— 5 150 V ?——— 5 218,18 V —— 5 ——
Ie1 2,2 A «2 n2
n2 1 000 min21
b) La tensió generada, en buit, quan la Ie augmenta fins «2 5 « 1 ? —— 5 210 V ?——————— 5 269,2 V
n1 780 min21
a 3,5 A i la velocitat de rotació disminueix fins a
1 150 min21. P 8 000 W
I 5 — 5 ———— 5 38,1 A
Si no es manté constant la velocitat de rotació: V 210 V
«1 Ie1 ? n1 V2 5«2 2 (Re 1 Ri) ? I 5 269,2 V 2 (0,42 V ? 38,1 A) 5 253,2 V
—— 5 ———
«2 Ie2 ? n2
4. Una dinamo amb excitació en derivació alimenta una càrre-
Ie2 ? n2 3,5 A ? 1 150 min21 ga de 30 V amb 300 V de tensió. La resistència de l’induït
«2 5 «1 ———— 5 150 V ? —————————— 5 189,3 V és de 0,15 V i la d’excitació, de 190 V. Determina el cor-
Ie1 ? n1 2,2 A ? 1 450 min21
rent que circula per l’induït i la FEM generada al seu interior.
V 300 V
I 5 ———— 5 ——— 5 10 A
h Activitats finals Rcàrrega 30 V
V 300 V
1. Quina tensió genera una dinamo que treballa a 630 min21 Ie 5 —— 5 ———— 5 1,57 A
si a la seva velocitat nominal de 1 350 min21 la FEM genera- Re 190 V
da és de 800 V?
Ii 5 I 1 Ie 5 10 A 1 1,57 A 5 11,57 A
V1 n
—— 5 ——1
V2 n2 «2 5 V 1 Ri ? Ii 5 300 V 1 (0,15 V ? 11,57 A) 5 301,73 V
n2 630 min21
V2 5 V1 ?—— 5 800 V ?——————— 5 373,3 V
n1 1 350 min21
2. Una dinamo té una velocitat nominal de 790 min21 i genera

una tensió de 185 V. Determina la tensió generada quan:
« 5 k?F?n
a) El flux magnètic es manté constant i la velocitat aug-

menta fins a 1 125 min21.
3 0
80
5. Una dinamo amb excitació independent dóna 230 V de ten- 8. Quin valor té la potència elèctrica produïda per un genera-
sió a una càrrega de 25 V. Si té una resistència de l’induït dor que subministra a una càrrega externa una tensió de
de 0,15 V i es produeix una caiguda de tensió d’1 V a ca- 325 V amb una intensitat de corrent de 24 A? Quina po-
dascun dels dos contactes escombreta/col.lector: tència mecànica li han subministrat, si té un rendiment
del 67 %? Quin valor té el parell motor, si el rotor gira a
a) Quin és el valor del corrent que circula per l’induït? 1 600 min21?
V 230 V Psortida 5 Pelèc. 5 V ? I 5 325 V ? 24 A 5 7 800 W 5 7,8 kW

Ii 5 ———— 5 ———— 5 9,2 A
Rcàrrega 25 V
Pelèc. 7 800 W
Pmec. 5 Palim. 5 ——— 5 ———— 5 11 641,8 W 5 11,64 kW
h 0,67
b) Quina tensió interna es genera a l’induït?
2p 2p
« 5 V 1 Ri ? Ii 1 Vescombretes 5 v 5 n ? —— 5 1 600 min21 ? —— 5 167,55 rad/s
60 60
5 230 V 1 0,15 V ? 9,2 A 1 2 V 5 233,38 V
Pmec. 11 641,8 W
t 5 ——— 5 ——————— 5 69,5 N?m
v 167,55 rad/s
9. Com es determina la corba característica «-Ie? Per què rep

el nom de buit?
La corba característica « -Ie es determina fent variar el valor del

corrent d’excitació, amb el generador descarregat, i mantenint
la velocitat de gir constant.
6. Determina la regulació del voltatge d’una dinamo amb exci- Se9n diu de buit perquè la dinamo no alimenta cap càrrega elèc-
trica.
tació en derivació de Re 5 92 V i Ri 5 0,05 V, que quan
treballa en règim nominal dóna una potència de sortida de
50 kW, a una tensió de 260 V. Quan es realitza l’assaig 10. Un generador de CC amb excitació en sèrie alimenta una
de buit, la FEM que genera internament és de 230 V. càrrega amb 336 V i 24 A. Es modifiquen les condicions de
treball perquè s’incrementa el valor de la càrrega, que ales-
P 50 000 W hores requereix del generador un corrent superior, de 32 A,
I 5 — 5 ————— 5 192,3 A
V 260 V però la màquina continua treballant a la zona lineal de la
seva corba característica externa:
V 260 V
Ie 5 —— 5 ———— 5 2,82 A
Re 92 V a) Quin valor de tensió als borns de sortida ofereix a la
nova càrrega?
Ii 5 I 1 Ie 5 192,3 A 1 2,82 A 5 195,12 A
A la zona lineal es manté la proporcionalitat de sortida en-
« 5 V 1 Ri ? Ii 5 260 V 1 0,05 V ? 195,12 A 5 269,75 V tre V i I:
V1 V
V0 2 Vpc 230 V 2 269,75 V —— 5 ——2
R ? V 5————— ? 100 5 ————————— ? 100 5 214,7 % I1 I2
Vpc 269,75 V
I2 32 A
7. Determina el rendiment d’un generador de CC que dóna a la V2 5 V1 ?—— 5 336 V ? ——— 5 448 V
I1 24 A
càrrega que té connectada una tensió de 600 V a 75 A. El
seu eix és mogut per un parell motor de 1 400 N?m, que el
fa girar a 800 min21. b) Què passarà si el valor de la càrrega es fa molt més gran?
Per què?
Psortida 5 V ? I 5 600 V ? 75 A 5 45 000 W
Si augmenta la càrrega es demana més corrent a la dinamo,
2p 2p de manera que creix el corrent I i la tensió de sortida V. La
v 5 n ? —— 5 800 min21 ? —— 5 83,77 rad/s màquina sortirà de la zona lineal.
60 60
Palim. 5 t ? v 5 1 400 N?m ? 83,77 rad/s 5 117 278 W 11. Observa la corba característica externa d’una dinamo amb
excitació independent. De quina manera pot controlar-se la
Psortida 45 000 W caiguda de tensió que provoca l’increment de la càrrega?
h 5 ———— 5 —————— 5 0,384 ฀
Palim. 117 278 W
La tensió en borns de sortida d’un generador de CC amb excita-
฀ h 5 38,4 % ció independent pot controlar-se de dues maneres:
3 0
— Fent variar la velocitat de gir: quan cau la tensió de sortida b) La FEM induïda a l’interior del rotor.
s’incrementa la velocitat de gir i la tensió en borns s’eleva.
« 5 V 1 (Res 1 Ri) ? I 5
— Controlant el valor de Ie: s’aconsegueix fent variar el valor
de la resistència d’excitació Re. 5 230 V 1 (4 V 1 2,1 V) ? 10 A 5 291 V
12. Quina tensió subministra en buit una dinamo que gira a e

1 200 min21 si les seves condicions de treball nominal són
2 000 V a 1 000 min21? Re
V1 n1
—— 5 —— Càrrega
V2 n2
Ri
n2 1 200 min21
V2 5 V1——
? 5 2 000 V ? ——————— 5 2 400 V
n1 1 000 min21
13. Per la càrrega connectada a un generador de CC amb exci-

tació sèrie circula un corrent de 10 A. El generador té una 14. Per què la corba característica externa d’un generador de CC
resistència del bobinatge inductor de 4 V i de l’induït de amb excitació sèrie comença en el punt de l’origen de coor-
2,1 V, i dóna en borns de sortida una tensió de 230 V. De- denades?
termina:
Quan el corrent de sortida és nul, la càrrega exterior no està
a) El valor de la càrrega. connectada. Si el generador és d’excitació sèrie es compleix que
I 5 Ii 5 Ie, i si la càrrega està desconnectada, no circula cap
V 230 V corrent per la màquina. Per tant, la tensió generada a l’induït,
Rcàrrega 5 — 5 ——— 5 23 V
I 10 A «, i la tensió en borns de sortida, V, són totes dues nul.les.
3 0
82
j Unitat 10. Transformadors Aquesta relació és igual que la que hi ha entre el nombre d’es-
pires de les bobines primària i secundària i que la relació en-
estàtics tre les tensions en borns de les dues bobines:
«p Np Vp
h Activitats r t 5 —— 5 —— 5 ——
«s N s Vs
1. Què és un transformador elevador? I un transformador re- Quan es considera que el transformador és una màquina real
ductor? (i, per tant, té pèrdues elèctriques i magnètiques) el quocient
entre les tensions en borns de les bobines primària i secundà-
Un transformador elevador transforma un corrent de baixa ten- ria només és un valor aproximat de la relació de transformació
sió i alta intensitat en un corrent d’alta tensió i més baixa de la màquina:
intensitat, sense fer-ne variar la freqüència. «p Vp
r t 5 —— ø ——
Un transformador reductor modifica un corrent fent disminuir «s Vs
la seva tensió i incrementant la seva intensitat, sense que en
variï la freqüència. 6. Un transformador elevador té 60 espires al bobinatge pri-
mari i 900 al secundari. La tensió de sortida al secundari
és de 1 500 V. Determina la tensió al primari.
2. Fes una classificació dels tipus de transformadors que hi ha.
«p Vp
Si r t 5 —— ø ——
Classificació dels transformadors «s Vs
Elevadors aleshores:
De potència Reductors «p 60 esp.
Vp 5 Vs ?—— 5 1 500 V ? ———— 5 100 V
Transformadors Autotransformadors «s 900 esp.
D’intensitats
De mesura 7. Quin corrent apareix quan es connecta una càrrega a un
De tensió
transformador?
Quan es connecta una càrrega en borns del secundari d’un
3. Explica com funciona un transformador. Quin corrent és l’in- transformador, es tanca el circuit secundari i la FEM «s crea
ductor? A quina bobina s’indueix una força electromotriu? un corrent Is.
Principi de funcionament: quan s’aplica una tensió Vp en borns

de la bobina del primari, circula per aquesta el corrent Ip, que 8. Quina és la relació entre els corrents primari i secundari
crea un camp magnètic les línies de camp del qual es tanquen d’un transformador amb càrrega?
a través del nucli del transformador. Aquest camp és sinusoï-
La relació entre els corrents primari i secundari d’un transfor-
dal perquè està generat per un corrent altern també sinu-
mador en càrrega és la inversa de la relació de transformació
soïdal, i com que varia amb el temps, indueix una tensió Vs a
r t quan el transformador treballa en buit:
la bobina del secundari, per la qual circula aleshores el cor-
rent induït Is. Ip 1 Ns
—— 5 —— 5 ——
El corrent inductor és Ip, que circula per l’enrotllament prima- Is rt Np
ri. La bobina a la qual s’indueix una força electromotriu és la
bobina del secundari. 9. A la placa de característiques d’un transformador monofà-
sic es pot llegir: 20 kVA, 4 000/250 V.
4. Quina és la relació entre les freqüències del primari i el Determina el valor dels corrents primari i secundari quan
secundari en un transformador? treballa a plena càrrega.
Tenen la mateixa freqüència. Sp 5 Vp ? Ip 5 20 000 VA
20 000 VA 20 000 VA
5. Defineix la relació de transformació d’un transformador Ip 5 ————— 5 ————— 5 5 A
ideal. Quina expressió té la rt en un transformador real? Vp 4 000 VA
La relació de transformació d’un transformador ideal és el Is Vp

Si r t 5 —— 5 ——
quocient entre la força electromotriu del primari i la del se- Ip Vs
cundari:
«p Vp 4 000 V
r t 5 —— Is 5 —— ? Ip 5 ———— ? 5 A 5 80 A
«s Vs 250 V
3 0
10. Un transformador monofàsic de relació de transformació b) La intensitat del corrent secundari Is.
230/127 V subministra a una càrrega de 300 W de potència
a 127 V. Si la càrrega té un factor de potència unitari, de- Sp 5 Vp ? Ip 5 12 000 VA
termina el corrent que circula pel primari.
Sp 12 000 VA
Ps 5 Vs ? Is cos ws Ip 5 —— 5 ————— 5 2 A
Vp 6 000 VA
Ps 300 W
Is 5 ————— 5 ———— 5 2,36 A
Vs cos ws 127 V ? 1 Is Vp
Si r t 5 —— 5 ——
Ip Vs
Is Np Vp
Si r t 5 —— 5 —— 5 ——
Ip Ns Vs Vp 6 000 V
Is 5 ——? Ip 5 ———— ? 2 A 5 40 A
Vs 300 V
Vs 127 V
Ip 5 —— ? Is 5 ——— ? 2,36 A 5 1,3 A
Vp 230 V
c) El diagrama vectorial del secundari.
11. Dibuixa el circuit equivalent d’un transformador real i ex-

plica el significat de cada element. « 18 V
Cadascun dels components del circuit equivalent d’un trans-

formador correspon a un tipus de pèrdua, de manera que els
càlculs que es realitzen en el circuit donen resultats més ajus- 45,57º 300 V
tats al funcionament real d’aquesta màquina elèctrica.
Is 5 40 A
· 44,42º
Rp i Rs són les resistències elèctriques de les bobines primària 12 V

i secundària, respectivament. Al circuit equivalent hi corres-
ponen les pèrdues elèctriques. Vs 5 300 V
Xp i Xs són reactàncies inductives que equivalen a pèrdues Rs ? Is 5 0,3 V ? 40 A 5 12 V

magnètiques que es produeixen a les bobines primària i secun-
dària, respectivament. Aquestes pèrdues es produeixen perquè Xs ? Is 5 0,45 V ? 40 A 5 18 V
algunes línies dels camps magnètics primari i secundari no es
tanquen a través del nucli del transformador, sinó que es tan- w 5 arccos 0,7 5 45,57°
quen a través de l’aire.
a 5 90º 2 w 5 90º 2 45,57º 5 44,43°
Xm és una reactància inductiva que equival a les pèrdues per
histèresi que es produeixen en el nucli del transformador.
d) El valor de la FEM «s induïda al secundari.
Rc reflecteix la resistència del nucli ferromagnètic.
«x 5 Vs 1 Rs ? Is cos w 1 Xs ? Is cos a 5
Rp Xp Xs Rs 5 300 V 1 8,4 V 1 12,9 V 5 321,3 V
«y 5 Rs ? Is sin w 1 Xs ? Is sin a 5 8,6 V 1 12,6 V 5 21,2 V

Rc Xm
« 5 d «x 1 «y 5 d(321,3 V)2 1 (21,2 V)2 5 322 V
e) El valor de la FEM «p induïda al primari.

«p
12. Un transformador monofàsic de 6 000/300 V i 12 kVA treba- r t 5 ——
lla en condicions nominals. La resistència del secundari és «s
de 0,3 V i la reactància també del secundari és de 0,45 V.
Se li connecta una càrrega inductiva amb un cos w 5 0,7. «p 5 r t ? «s 5 20 ? 322 V 5 6 400 V 5 6,44 kV
Determina:
13. Si al mateix transformador de l’activitat anterior (monofà-
a) La relació de transformació de la màquina. sic de 6 000/300 V i 12 kVA, Rs 5 0,3 V i Xs 5 0,45 V) li
connectem una càrrega capacitiva amb cos w 5 0,7 avan-
Vp 6 000 V
r t 5 —— 5 ———— 5 20 çat, determina la FEM induïda al bobinatge secundari i
Vs 300 V dibuixa el diagrama vectorial del secundari.
3 0
84
Diagrama vectorial del secundari: — El corrent que circula pel primari (corrent primari nominal).
— La potència d’alimentació.
18 V
La potència consumida en aquest assaig correspon a les pèrdues

de coure, que depenen del corrent que circula pel secundari.
«
· 12 V
44,43º
Is 18. Per realitzar l’assaig en buit d’un transformador monofàsic
li connectem 230 V a 50 Hz. Els aparells de mesura del
primari llegeixen els valors de 0,5 A i 60 W. Un voltímetre
45,57º connectat al secundari llegeix 450 V:
300 V
a) Quina és la tensió nominal del primari d’aquesta mà-
quina?
Vs 5 300 V
La tensió nominal és l’aplicada al primari, on un voltímetre
Rs ? Is 5 0,3 V ? 40 A 5 12 V llegeix un valor de 230 V.
Xs ? Is 5 0,45 V ? 40 A 5 18 V
b) Quin valor té la relació de transformació?
w 5 arccos 0,7 5 45,57º (avançat)
Vp 230 V
a 5 90º 2 w 5 90º 2 45,57º 5 44,43º r t 5 —— 5 ——— 5 0,51
Vs 450 V
c) Quin és el factor de potència en buit cos w0?
5 300 V 1 8,4 V 2 12,9 V 5 295,5 V
P0 5 Vp0 ? Ip0 cos w0
«y 5 Rs ? Is sin w 1 Xs ? Is sin a 5 8,6 V 1 12,6 V 5 21,2 V
P0 60 W
« 5 d «x 1 «y 5 d(295,5 V)2 1 (21,2 V)2 5 296,26 V ø 296 V cos w0 5 ———— 5 —————— 5 0,52
Vp0 ? Ip0 230 V ? 0,5 A
14. Com fem l’assaig en buit d’un transformador? 19. A un transformador monofàsic de 5 kVA, 1 200/230 V li
Sense connectar cap càrrega al secundari (Is 5 0), s’aplica al realitzem l’assaig de curtcircuit. Durant l’assaig els aparells
primari la tensió nominal, de manera que només circula Ip. de mesura indiquen 60 V i 90 W al primari. Determina:
a) La tensió de curtcircuit expressada en % de la tensió

15. Quines variables mesurem a l’assaig en buit d’un transfor- nominal al primari.
mador? A què correspon la potència que s’hi ha consumit?
% de la tensió nominal al primari:
A l’assaig de buit d’un transformador mesurem:
60 V
— La tensió d’alimentació (tensió nominal del primari). ———— ? 100 5 5 %
1 200 V
— El corrent d’alimentació (corrent al primari).
— La potència d’alimentació. b) El factor de potència de curtcircuit.
Sp 5 Vp ? Inp 5 5 000 VA
La potència consumida a l’assaig correspon a les pèrdues mag-
nètiques, que són constants en una màquina. Sp 5 000 VA
Inp 5 —— 5 ————— 5 4,16 A
Vp 1 200 V
16. Com fem l’assaig de curtcircuit d’un transformador?
Pcc 90 W
A l’assaig de curtcircuit d’un transformador curtcircuitem els cos wcc 5 ———— 5 —————— 5 0,36
terminals del secundari i apliquem tensió al primari fins que Vcc ? Inp 60 V ? 4,16 A
per les bobines primària i secundària circulen els valors nomi-
nals dels corrents. c) La intensitat nominal al secundari.
Inp 5 4,16 A
17. Quines variables mesurem a l’assaig de curtcircuit d’un
transformador? A què correspon la potència consumida en Ins Vp
—— 5 ——
aquest assaig? Inp Vs
A l’assaig de curtcircuit d’un transformador mesurem: Vp 1 200 V
Ins 5 ——? Inp 5 ———— ? 4,16 A 5 21,7 A
— La tensió aplicada al primari. Vs 230 V
3 0
20. Un transformador monofàsic de 9 kVA, 5 000/220 V, 50 Hz, h Activitats finals

s’assaja en curtcircuit i es mesuren al primari 180 V, 150 W
i 1,8 A. Determina: 1. Un transformador té 1 240 espires al bobinatge primari i
845 al secundari. Es connecta a una xarxa de 230 V i 50 Hz.
a) La intensitat nominal al primari. Determina:
Sp 5 Vp ? Inp 5 9 000 VA ฀ a) La relació de transformació.
Np 1 240 esp.
9 000 VA 9 000 VA r t 5 —— 5 ————— 5 1,46
฀ Inp 5 ————— 5 ————— 5 1,8 A Ns 845 esp.
Vp 5 000 V
b) La força electromotriu induïda al secundari.
b) La impedància, resistència i reactància de curtcircuit. «p Vp
r t 5 —— ø ——
«s Vs
Vcc 180 V
Zcc 5 —— 5 ——— 5 100 V
Inp 1,8 A «p Vp 230 V
«s 5 —— ø —— 5 ——— 5 157,53 V
rt rt 1,46
Pcc 150 W
Rcc 5 —— 5 ————25 46,3 V
Inp2 (1,8 A) c) La força electromotriu al secundari si ara el corrent
d’alimentació és de 230 V i 60 Hz.
Xcc 5 dZcc 2 2 Rcc2 5 88,64 V Vp 230 V
«p
«s 5 —— ø —— 5 ——— 5 157,53 V
rt rt 1,46
c) El factor de potència de curtcircuit.
2. Un transformador té una resistència al primari de 0,2 V i
Pcc 150 W al secundari de 0,04 V. La seva relació de transformació és
cos wcc 5 ———— 5 —————— 5 0,46
Vcc ? Inp 180 V ? 1,8 A de 0,5. Si les pèrdues per l’efecte Joule al primari són de
75 W, determina les pèrdues per l’efecte Joule al secundari.
21. Quins són els avantatges i desavantatges d’un transforma- pp 5 Rp ? I p2

dor amb derivació?
Avantatges: un transformador amb derivacions permet escollir

entre diverses relacions de transformació; d’aquesta manera
Ip 5 dll——
lp
R
p
p
5 d ——— 5 19,36 A
lllll75
l W
0,2 V
la màquina pot ajustar-se millor al seu lloc de treball. Is
Si r t 5 ——
Ip
Inconvenients: quan el transformador té càrregues connecta-
des no és possible modificar la seva relació de transformació; Is 5 r t ? Ip 5 0,5 ? 19,36 A 5 9,68 A,
cal desconnectar-lo.
aleshores, les pèrdues al secundari són:
22. Un transformador trifàsic de columnes té els debanats del ps 5 Rs ? I 2s 5 0,04 V ? (9,68 A)2 5 3,74 W
primari de 1 200 voltes i els del secundari de 300 voltes. Si
la connexió entre els debanats és en triangle tant al pri- 3. Un transformador monofàsic té una relació de transforma-
mari com al secundari, quant val la seva relació de trans- ció de 100. Quan treballa a plena càrrega la tensió al pri-
formació rtc? mari és de 10 000 V i el corrent, d’1 A. Si les resistències
al primari i al secundari són de 75 V i 0,007 V respecti-
Vp Np 1 200 voltes
r tc 5 —— 5 —— 5 —————— 5 4 vament, demostra que les caigudes de tensió en aquestes
Vs Ns 300 voltes resistències són negligibles respecte de les tensions cor-
responents.
23. Explica la utilitat d’un transformador potencial i d’un Caiguda de tensió a la resistència del primari:
transformador de corrent.
Up 5 Rp ? Ip 5 75 V ? 1 A 5 75 V
Un transformador potencial subministra al secundari una mos-
Is
tra de la tensió del primari perquè pugui ser mesurada. Si r t 5 —— ฀ Is 5 r t ? Ip 5 100 ? 1 A 5 100 A
Ip
Un transformador de corrent pren una mostra del corrent de la Caiguda de tensió a la resistència del secundari:
línia a través del seu primari i el redueix fins que tingui un
nivell segur per mesurar-lo. Us 5 Rs ? Is 5 0,007 V ? 100 A 5 0,7 V
3 0
86
És cert que Up , Vp i Us , Vs 6. A un transformador monofàsic de 100 kVA, 50 Hz i 5 630 es-

pires al primari i 118 espires al secundari, amb una relació
Vp 10 000 V entre tensions de 10000/230 V, li fem l’assaig en buit. A
Vs 5 —— 5 ———— 5 100 V
rt 100 l’assaig es fan les lectures de 0,19 A, 10000 V i 1 600 W, al
primari, i de 235 V al secundari. Determina:
4. Un transformador de 84 kVA té connectada una càrrega de
a) El factor de potència al primari cos wp.
cos w 5 0,8. Els assaigs de buit i de curtcircuit han con-
sumit 1 600 W i 1 474 W, respectivament. Determina’n el P0 5 Vp0 ? Ip0 cos wp
rendiment.
Po 5 1 600 W pèrdues magnètiques. P0 1 600 W
cos wp 5 ———— 5 ———————— 5 0,84
Vp0 ? Ip0 10 000 V ? 0,19 A
Pcc 5 1 474 W pèrdues en el coure.
Potència d’alimentació: b) La seva regulació de voltatge.
P 5 V ? I cos w 5 84 000 VA ? 0,8 5 67 200 W Vso 2 Vspc 235 V 2 230 V

RV 5 ————— ? 100 5 ——————— ? 100 5 2,17 %
Vspc 230 V
Rendiment:
Palim. 2 pèrdues c) On es consumeixen els 1 600 W de l’assaig de buit?

h 5 ———————— 5
Palim. Són les pèrdues magnètiques (per histèresi, per corrents
67 200 W 2 1 600 W 2 1 474 W paràsits i pels fluxos de dispersió).
5 ——————————————— 5 0,954
67 200 W
7. Determina les relacions de voltatge d’un transformador
h 5 95,4 % que té dues derivacions del 2,2 %. La seva placa de carac-
terístiques assenyala: 60 kVA, 20000/230 V.
5. Determina la FEM induïda al bobinatge secundari d’un trans-
20 440 V
formador monofàsic de 1 000/500 V, 8 kVA, Rs 5 0,22 V i 20 000 1 0,022 ? 20 000 5 20 440 V ฀ ————
Xs 5 0,1 V, quan li connectem una càrrega amb un factor de 230 V
potència unitat.
19 560 V
Sp 5 Vp ? Ip 5 8 000 VA 20 000 2 0,022 ? 20 000 5 19 560 V ฀ ————
230 V
Sp 8 000 VA
Ip 5 —— 5 ———— 5 8 A
Vp 1 000 V 8. Un autotransformador té un bobinatge comú de 350 espi-
res i el bobinatge en sèrie és de 50 espires. La tensió en el
Is Vp costat de baixa és de 280 V. Determina la tensió del costat
Si r t 5 —— 5 —— d’alta si el corrent d’alta és de 18 A. Quin és el corrent del
Ip Vs
costat de baixa?
Vp 1 000 VA
Is 5 ——? Ip 5 ————— ? 8 A 5 16 A Vb Nc Vb ? (Nc 1 Nse)
Vs 500 V Si —— 5 ———— ฀ Va 5 ——————— 5
Va Nc 1 Nse Nc
aleshores,
280 V ? (350 esp. 1 50 esp.)
Vs 5 300 V 5 ————————————— 5 320 V
350 esp.
Rs ? Is 5 0,22 V ? 16 A 5 3,52 V
Vb Ia Va 320 V
Xs ? Is 5 0,1 V ? 16 A 5 1,6 V Si —— 5 —— ฀ Ib 5 Ia ? —— 5 18 A ? ——— 5 20,5 A
Va Ib Vb 280 V
cos w 5 1
9. Determina la relació entre el nombre d’espires dels bobi-
natges d’un autotransformador que té una tensió d’alta de
5 300 V 1 8,4 V 2 12,9 V 5 295,5 V 240 V i una tensió de baixa de 230 V.
«y 5 Rs ? Is sin w 1 Xs ? Is sin a 5 8,6 V 1 12,6 V 5 21,2 V Vb Nc

Si —— 5 ————
Va Nc 1 Nse
« 5 d (Vs 1 Rs ? Is)2 1 (Xs ? Is)2 5
Va Nc 1 Nse N
—— 5 ———— 5 1 1 —— se
5 d(500 V 1 3,52 V)2 1 (1,6 V)2 5 503,52 V Vb Nc Nc
3 0
Nse 240 V b) La intensitat de línia i la intensitat de fase al primari,

—— 5 ——— 2 1 5 0,0434
Nc 230 V a plena càrrega.
Nc 1 S 1 800 VA
—— 5 ——— 5 23 ILp 5 ———— 5 —————— 5 2,59 A
Nse 0,0434
d VLp
3 ? d 3 ? 400 V
10. Un transformador monofàsic de 50 kVA i 2 000/230 V és A la connexió en estrella:
sotmès a un assaig de curtcircuit. Les lectures fetes són:
100 V, 25 A i 7 kW. A continuació es realitza l’assaig de IFp 5 ILp 5 2,59 A
buit al secundari; s’apliquen 2 000 V al primari i es consu-
meixen 0,9 kW de potència. Determina el rendiment quan
c) La relació de transformació composta de la màquina.
treballa a plena càrrega, amb una inductiva de factor de
potència 0,8. VLp
r tc 5 —— en el cas d’un transformador amb connexió es-
Potència d’alimentació: VLs
P 5 V ? I cos w 5 50 000 VA ? 0,8 5 40 000 W trella-triangle:
400 V
Rendiment: r tc 5 d3 ? r t 5 d 3 ? ——— 5 3
230 V
Palim. 2 pèrdues
h 5 ———————— 5
Palim. 12. Un transformador trifàsic triangle-estrella de 4 000/400 V
i 25 kVA es connecta a una càrrega trifàsica equilibrada,
40 000 W 2 7 000 W 2 900 W
5 ——————————————— 5 0,8025 inductiva i amb cos w 5 0,7. Determina:
40 000 W
h 5 80,25 % a) La intensitat del corrent de línia al secundari i la po-
tència activa que subministra.
11. Un transformador trifàsic estrella-triangle de 400/230 V S 25 000 VA
té 1,8 kVA de potència aparent. Determina: ILs 5 ———— 5 —————— 5 36,08 A
d3 ? VLs d3 ? 400 V
a) La intensitat de línia i la intensitat de fase al secunda-
ri, a plena càrrega. P 5 S cos w 5 25 000 VA ? 0,7 5 17 500 W 5 17,5 kW
S 1 800 VA
ILs 5 ———— 5 —————— 5 4,51 A b) El mateix, quan la càrrega té un factor de potència
d3 ? V Ls d3 ? 230 V unitat.
A la connexió en triangle: S 25 000 VA
ILs 5 ———— 5 —————— 5 36,08 A
d3 ? V Ls d3 ? 400 V
ILS 4,51 A
IFS 5 —— 5 ———— 5 2,6 A
d 3 d3 P 5 S cos w 5 25 000 VA ? 1 5 25 000 W 5 25 kW
3 0
88
j Unitat 11. Motors de corrent altern La velocitat de sincronisme és la velocitat de rotació del camp
magnètic giratori i, per tant, la velocitat de rotació del rotor. Es
determina mitjançant l’expressió matemàtica:
h Activitats 60
n 5 f ? ——
p
1. Quants tipus de màquines de CA hi ha?
on n: velocitat de sincronisme [min21].
Hi ha dos tipus de màquines de corrent altern: les màquines
síncrones i les màquines d’inducció. f: freqüència del CA d’alimentació [Hz].
p: nombre de parells de pols del motor.
2. En què es diferencien les màquines síncrones de les d’in-
ducció? 8. Determina el valor de la freqüència del corrent que es con-
necta a un motor síncron de 8 pols, i que gira a una veloci-
Les seves diferències principals són que les màquines síncrones tat de sincronisme de 750 min21.
reben el corrent d’excitació que necessiten (que és continu)
d’una màquina independent, mentre que les màquines d’induc- 60
ció tenen un corrent d’excitació que s’ha creat mitjançant in- Si n 5 f ? ——, aleshores
p
ducció magnètica. A més, les bobines inductores es troben al n?p 750 min21 ? 4
rotor a les màquines síncrones i a l’estator a les màquines d’in- f 5 ——— 5 ——————— 5 50 Hz
ducció, i les bobines induïdes a l’inrevés. 60 60
9. Com podem fer variar el valor del parell motor aplicat a l’eix
3. Tracta de raonar per què les màquines de CA no tenen col- dels motors síncrons? Es pot modificar el parell motor fent
lector. variar el camp magnètic creat al seu estator, Bs?
Perquè la funció del col.lector és transformar corrent altern en El parell motor aplicat al rotor perquè giri té el valor de:
corrent continu, i en el cas de les màquines de CA no té cap t 5 2 ? r ? Ie ? l ? Bs.
sentit fer-ho. Si es tracta d’un generador de CA, el corrent que
genera en forma d’altern no s’ha de transformar. Els termes r (radi de l’eix) i l (longitud dels conductors del ro-
tor) són constants de la màquina, de manera que, per fer variar
t, s’han de fer variar Ie (CC d’excitació) o Bs (camp magnètic
4. On es troba el bobinatge inductor dels motors síncrons? giratori de l’estator). Com que Bs està generat pel corrent de la
Amb quin corrent s’alimenta? xarxa, que té valors constants de tensió i freqüència, no s’acos-
Als motors síncrons, el bobinatge inductor es troba al rotor. tuma a modificar per fer variar el parell motor.
S’alimenta amb un corrent continu. Es pot fer, però no s’utilitza aquest mètode.
5. Què són els anells de fregament? Quina és la seva funció? 10. Què són els bobinatges esmorteïdors?
Els anells de fregament són dos anells metàl.lics col.locats al Els bobinatges esmorteïdors són unes barres instal.lades a les
voltant de l’eix del rotor i aïllats entre ells. Un anell connecta cares del rotor dels motors síncrons, i curtcircuitades entre
el pol positiu de la font d’alimentació del CC amb un dels ex- elles. Quan circula CA per les bobines de l’estator, apareix el
trems del bobinatge inductor, i l’altre anell connecta el pol camp magnètic giratori Bs. Com que hi ha un moviment relatiu
negatiu amb l’altre extrem del bobinatge. entre aquest camp i les barres curtcircuitades, s’indueix en elles
una diferència de potencial. Aquesta diferència de potencial fa
La seva funció és tancar el circuit elèctric per tal que el CC que hi circuli un corrent que crea un nou camp magnètic Bw. La
d’excitació circuli pel bobinatge inductor del rotor. interacció entre aquests dos camps fa que aparegui un parell
motor aplicat al rotor que el fa girar.
6. Explica el principi de funcionament dels motors síncrons.
11. Quin és el comportament dels motors síncrons quan es can-
Al bobinatge inductor, situat al rotor, el corrent continu que via el valor de la càrrega que han d’arrossegar?
circula crea un camp magnètic Br, de valor constant i el sentit
del qual es determina segons la regla del tirabuixó. Al bobinat- Si s’augmenta la càrrega del motor síncron hi ha inicialment
ge induït, que es troba a l’estator, el corrent elèctric que hi una reducció de la velocitat de rotació de l’eix, però aquesta es
circula crea un camp magnètic Bs giratori. Com que es troben va incrementant fins a recuperar la velocitat de sincronisme. El
pròxims, tracten d’alinear-se, de tal manera que l’efecte final motor aplica aleshores un parell més gran, i el camp magnètic
és que el rotor gira seguint el camp Bs. del rotor gira lleugerament retardat respecte del camp magnè-
tic de l’estator.
7. Quines característiques té el camp magnètic generat per l’in- Si la càrrega disminueix, inicialment el rotor s’accelera, però
duït d’aquests motors? Què és la velocitat de sincronisme? com que els motors síncrons giren a velocitat constant, el rotor
s’anirà frenant fins a tornar a la velocitat de sincronisme. Quan
El camp magnètic generat per l’induït d’aquests motors és gira- torni a l’estat de règim estarà aplicant un parell motor menor
tori, de valor constant i de velocitat de gir també constant. que l’inicial.
3 0
12. Què és el fenomen dels pols lliscants? Quan es produeix? 17. Un motor síncron de 6 pols i rendiment del 95 % absorbeix
de la xarxa 40 kW. Determina el parell motor que és capaç
El fenomen dels pols lliscants fa que el camp magnètic Br creat al d’aplicar a la càrrega que té connectada en aquestes condi-
rotor no sigui capaç de seguir el camp magnètic Bs giratori creat cions.
a l’estator. Aleshores Bs passa per sobre del rotor produint-li Psort.
moments de torsió en un i altre sentit, de manera que el fa vi- Psort. 5 t ? v ฀ t 5 ———
brar intensament, sense aconseguir arrossegar-lo. v
n2p i
Aquest fenomen es produeix quan el motor síncron es carrega v 5 ——— u
60 e f ? 60 ? 2 p 50 ? 2 p
excessivament. y ฀ v5 ————— 5 ———— 5 104,66 rad/s
f ? 60 e p ? 60 3
n 5 ——— u
p t
13. Per què els motors síncrons no es poden engegar tots sols?
Psort.
h 5 ———? 100
Quan un motor síncron s’engega, el camp del rotor Br està im- Pent.
mòbil, i el de l’estator Bs gira per sobre seu a la velocitat de
sincronisme. En aquesta situació la interacció dels dos camps Psort. 5 h ? Pent. 5 0,95 ? 40 000 W 5 38 000 W
magnètics crea un parell motor aplicat al rotor (t 5 k ? (Br 3 Bs))
que va variant de sentit, de manera que «sacseja» el rotor però Psort. 38 000 W
no aconsegueix arrossegar-lo. t 5 ——— 5 ——————— 5 363 N?m
v 104,66 rad/s
14. Quins mètodes s’utilitzen per a l’engegada dels motors sín- 18. En un motor d’inducció, on es troben els bobinatges induc-
crons? tor i induït?
Per engegar els motors síncrons s’utilitzen tres mètodes: En un motor d’inducció el bobinatge inductor es troba a l’esta-
tor, i el bobinatge induït està situat al rotor.
a) Reduir la velocitat de gir del camp magnètic giratori (velo-
citat de sincronisme): s’aconsegueix fent disminuir la fre- 19. Quin corrent cal subministrar a un motor asíncron perquè
qüència del CA d’alimentació. funcioni?
b) Accelerar el rotor, mitjançant un motor extern, fins que Només s’ha d’aplicar un corrent altern, que alimenta el bobinat-
arribi a la velocitat de sincronisme. ge de l’estator.
c) Utilitzar bobinatges esmorteïdors. 20. La placa de característiques d’un motor trifàsic d’inducció
és la següent:
15. Quins avantatges té l’ús de bobinatges esmorteïdors en els UN 5 400 V PN 5 50 kW IN 5 100 A
motors síncrons?
cos wN 5 0,82 nN 5 970 min21 fN 5 50 Hz
La utilització de bobinatges esmorteïdors en els motors sín-
crons permet que: Si el motor treballa en condicions nominals i les pèrdues
mecàniques són negligibles, determina:
a) Puguin engegar pel seu compte.
a) El nombre de parells de pols.
b) El motor tingui un comportament més estable (esmorte-
eixen qualsevol efecte transitori, com ara els canvis de càr- 60 60
p 5 f ? —— 5 50 Hz ? —————— 5 3,09 ฀ 3 parells
rega). n 970 min21
16. Determina la potència aparent d’un motor síncron que tre- b) El parell desenvolupat.
balla en buit i eleva el factor de potència d’un sistema que
2p 2p
consumeix 400 kW amb factor de potència de 0,5 amb re- v 5 n? —— 5 970 min21 ? —— 5 101,52 rad/s
tard, a un factor de potència de 0,85 amb retard. 60 60
P 50 000 W
Un motor síncron modifica el factor de potència com si fos un t 5 — 5 ——————— 5 492,48 N?m
condensador: v 101,52 rad/s
Qmotor 5 P (tg w1 2 tg w2) c) El rendiment.

cos w1 5 0,5 ฀ w1 5 60° ฀ tg w1 5 1,73 Psort. PN
h 5 ——— 5 ————————— 5
cos w2 5 0,85 ฀ w2 5 31,78° ฀ tg w2 5 0,6197 Palim. d 3 ? UN ? IN cos wN
50 000 W 50 000 W
Qmotor 5 400 kW ? (1,73 2 0,62) 5 444 kVAr 5 ———————————— 5 ——————— 5
d3 ? 400 V ? 100 A ? 0,82 56 811,26 W
S 5 dP2 1 Q2 5 d(400 kW)2 1 (444 kVAr)2 5 598 kVA 5 0,88 ฀ 88 %
3 0
90
d) La potència reactiva absorbida. 23. A partir de la corba característica d’aquest motor d’induc-
ció, respon les preguntes següents:
cos wN 5 0,82 ฀ wN 5 34,92°
Parell
Q 5 d3 ? UN ? IN sin wN 5 d3 ? 400 V ? 100 A ? sin 34,92° 5 motor
[N?m] t
5 39 654 VAr 5 39,65 kVAr 420
350
21. El rotor d’un motor tetrapolar d’inducció gira a 1 460 min21.
Determina el lliscament, si la freqüència de la xarxa és de 280
50 Hz.
210
f ? 60 50 ? 60
nest. 5 n 5 ——— 5 ———— 5 1 500 min21 Parell motor a plena càrrega
p 2 140
70
n 2 nr
s 5 ———— ? 100 5 Velocitat a plena càrrega
n 0
300 600 900 1 200 1 500 Velocitat del
1 500 min21 2 1 460 min21 motor nr [min21]
5 —————————————— ? 100 5 2,66 %
1 500 min21
a) Quina és la seva velocitat de sincronisme?
22. La placa de característiques d’un motor d’inducció trifàsic Velocitat de sincronisme: n 5 1 500 min21
és la següent:
UN 5 400/230 V PN 5 4,6 kW IN 5 10/17,27 A b) Quin valor assoleix el parell durant l’engegada?
fN 5 50 Hz cos wN 5 0,78 nN 5 1 450 min21 Parell motor a l’engegada: tengegada 5 240 N?m
Si el motor està treballant en condicions nominals connec- c) A quina velocitat gira el rotor quan treballa a plena càr-
tat a una xarxa de 400 V, determina: rega?
a) El nombre de parells de pols. Velocitat del rotor a plena càrrega: nr 5 1 450 min21
60 60 d) Quin valor té el parell motor quan treballa a plena càr-

p 5 f ? —— 5 50 Hz ? ——————— 5 2,06 ฀
n 1 450 min21 rega?
฀ p 5 2 parells Parell motor a plena càrrega: t 5 140 N?m
b) El lliscament nominal. e) Quina serà la nova velocitat de gir del motor si s’incre-
menta la càrrega i el nou parell motor que s’aplica és de
n 2 nr 1 500 min21 2 1 450 min21 175 N?m?
s 5 ———— ? 100 5 —————————————— ? 100 5
n 1 500 min21 Velocitat de gir del rotor si t 5 175 N?m:
5 3,33 %
nr 5 1 440 min21 (quan t creix, nr disminueix)
c) La potència activa absorbida.

24. Què és un motor universal? Quins avantatges té?
Palim. 5 d 3 ? UN ? IN cos wN 5 d 3 ? 400 V ? 10 A ? 0,78 5 5 404 W Un motor universal pot treballar alimentat amb CC o amb CA
monofàsic.
d) El rendiment.
Té alguns avantatges interessants, com ara les seves petites
Psort. PN 4 600 W dimensions i el fet que és el motor monofàsic que ofereix el
h 5 ——— 5 ——— 5 ————— 5 0,8512 ฀ 85 % parell torsor més elevat.
Palim. Palim. 5 434 W
25. Explica les diferències de constitució i funcionament que hi
e) La potència reactiva del motor.
ha entre els motors d’inducció trifàsics i els monofàsics.
Q 5 d 3 ? UN ? IN sin wN Diferències d’estructura: els motors d’inducció monofàsics te-
nen una sola bobina a l’estator i els trifàsics en tenen tres.
cos w1 5 0,78 ฀ w1 5 38,7° ฀ tg w1 5 1,73
Diferències de funcionament: els motors d’inducció monofàsics
Q 5 d3 ? 400 V ? 10 A sin 38,7° 5 4 335,52 VA no poden engegar tots sols, i els trifàsics sí.
3 0
26. Un motor pas a pas té una freqüència de pulsació de 30 pul- 5. A la placa de característiques d’un motor síncron trifàsic es
sacions per minut i gira a 3 min21. Determina l’angle que llegeix: 2 500 kW, 5 000 V, 60 Hz i 36 pols. Determina:
gira amb cada pulsació.
a) La velocitat de sincronisme del motor.
a ? fp
Si n 5 ———, aleshores:
360° Velocitat de sincronisme:
n ? 360° 3 min21 ? 360° 60 60

a 5 ———— 5 ———————— 5 36°/puls n 5 f ? —— 5 60 Hz ? —— 5 200 min21
fp 30 puls/min p 18
h Activitats finals b) El parell motor que aplica.
2p 2p
1. Explica el principi de funcionament dels motors síncrons. v 5 n ? —— 5 200 min21 ? —— 5 20,94 rad/s
60 60
Al bobinatge inductor, situat al rotor, el corrent continu que hi
circula crea un camp magnètic Br, de valor constant i el sentit P 2 500 000 W
del qual es determina segons la regla del tirabuixó. Al bobinat- t 5 — 5 ——————— 5 119 388,7 N?m 5 119,38 kN?m
v 20,94 rad/s
ge induït, que es troba a l’estator, el corrent elèctric que hi
circula crea un camp magnètic Bs giratori. Com que es troben
pròxims tracten d’alinear-se, de manera que l’efecte final és c) Si el rendiment és del 80 % i cos w 5 0,85, quina inten-
que el rotor gira tot seguint el camp Bs. sitat té el corrent de línia?
Psortida 2 500 kW
2. Quina és la velocitat de sincronisme d’un motor de 4 pols Palim. 5 ———— ? 100 5 ————— ? 100 5 3 125 kW
alimentat amb un corrent de 60 Hz de freqüència? Com es h 80
pot canviar el valor d’aquesta velocitat?
Palim. 5 d3 ? UL ? IL cos w
60 60
n 5 f ? —— 5 60 Hz ? —— 5 1 800 min21 Palim. 3 125 000 W
p 2 IL 5 ——————— 5 —————————— 5 424,52 A
d3 ? UL cos w d 3 ? 5 000 V? 0,85
3. Respon les preguntes següents:
6. La placa de característiques d’un motor d’inducció és:
a) A quina velocitat gira un motor síncron de 8 pols amb
freqüència de 50 Hz? UN 5 400/230 V PN 5 5 kW IN 5 10/17,3 A
Gira a la velocitat de sincronisme:
fN 5 50 Hz cos wN 5 0,82 nN 5 1 450 min21
60 60
n 5 f ? —— 5 50 Hz ? —— 5 750 min21 Si està connectat a una xarxa de 400 V i 50 Hz i treballa en
p 4 condicions nominals, determina:
b) Si aquest motor s’exporta a un país on la freqüència si- a) El corrent de línia que absorbeix.
gui diferent (60 Hz, per exemple), funcionarà a la ma-
teixa velocitat? En cas negatiu, a quina? I 5 10 A
Si f 5 60 Hz, el motor girarà a una velocitat superior:
b) El nombre de parells de pols.
60 60
n9 5 f9 ? —— 5 60 Hz ? —— 5 900 min21 60 60
p 4 p 5 f ? —— 5 50 Hz ? —————— 5 2,06 ฀ p 5 2 parells
n 1 450 min21
4. Una instal.lació té una potència activa de 6,3 kW, i està
connectada a 230 V, 50 Hz i cos w 5 0,6. Determina la po- c) La potència activa que absorbeix de la xarxa.
tència reactiva que subministra un motor síncron que es
connecta al sistema per tal d’elevar el factor de potència Palim. 5 d3 ? UN ? IN cos wN 5 d3 ? 400 V ?10 A ?0,82 5 5 681 W
fins a 0,95.
Q 5 P (tg w1 2 tg w2) d) El rendiment.

cos w1 5 0,6 ฀ w1 5 53,1° ฀ tg w1 5 1,33 Pm PN 5 000 W
h 5 ——— 5 ————————— 5 ————— 5
cos w2 5 0,95 ฀ w2 5 18,19° ฀ tg w2 5 0,33 Palim. d3 ? UN? IN cos wN 5 681 W
Qmotor 5 6 300 kW ? (1,33 2 0,33) 5 6 300 VAr 5 0,88 ฀ 88 %
3 0
92
e) El parell que desenvolupa. a) Què li passa a la velocitat de gir quan disminueix la càr-
rega aplicada al motor?
2p 2p
v 5 n ? —— 5 1 450 min21 ? —— 5 151,84 rad/s Si la càrrega disminueix, la velocitat de gir del motor nr
60 60
creix.
PN 5 000 W
t 5 —— 5 ——————— 5 32,93 kN?m
v 151,84 rad/s b) I al parell motor t?
Si disminueix la càrrega també disminueix el parell motor t.
7. La placa de característiques d’un motor d’inducció trifàsic
és la següent: c) A quina velocitat de funcionament s’obté el parell màxim?
UN 5 400/230 V PN 5 50 kW IN 5 92/160 A n 5 1 125 min21
fN 5 50 Hz cos wN 5 0,85 nN 5 970 min21
d) Per què creus que els motors síncrons no treballen en
Si treballa en condicions nominals, connectat a una xarxa
aquest punt, tmàx.?
de 400 V, determina:
Perquè tmàx. és un punt d’inflexió a la corba. Això significa
a) El nombre de parells de pols. que una petita disminució de la càrrega faria que el rotor
60 60 disminuís la seva velocitat de gir i no pogués seguir el camp
p 5 f ? —— 5 50 Hz ? —————— 5 3,09 ฀ p 5 3 parells magnètic giratori. El motor s’aturaria.
n 970 min21
10. Per què en un motor d’inducció el parell motor és nul quan
b) El rendiment.
aquest arriba a girar a la velocitat de sincronisme?
Psortida PN
h 5 ——— 5 ————————— 5 Perquè si nr 5 n, no existeix el camp magnètic Br (només el de
Palim. d 3 ? UN? IN cos wN l’estator, Bs) i no poden interaccionar i crear el parell motor t.
50 000 W 50 000 W
5 ——————————— 5 ——————— 5 11. Un motor d’inducció bipolar té un lliscament del 3,1 %. De-
d3 ? 400 V ?92 A? 0,85 54 178,54 W termina la velocitat amb què gira, si la velocitat del camp
5 0,9228 ฀ 92,3 % magnètic inductor és de 3 600 min21.
n 2 nr s?n 3,1 ? 3 600
c) El parell desenvolupat. Si s 5 ———— ? 100 ฀ (n 2 nr) 5 ——— 5 ————— 5
n 100 100
2p 2p
v 5 n ? —— 5 970 min21 ? —— 5 101,58 rad/s 5 111,6 min21
60 60
nr 5 n 2 111,6 min21 5 3 600 min21 2 111,6 min21 5
PN 50 000 W
t 5 —— 5 ——————— 5 492,23 N?m 5 3 488,4 min21
v 101,58 rad/s
8. A partir de la corba característica dels motors d’inducció, 12. Indica a quin tipus de motor de CA fan referència les afir-
raona com varia el lliscament del motor quan es va incre- macions següents:
mentant el valor de la càrrega que arrossega.
a) El rotor és l’inductor i l’estator, l’induït.
Si creix la càrrega, disminueix la velocitat de gir del motor nr
i creix el valor de lliscament. Motors síncrons.
9. Donada la corba característica del motor d’inducció de la figura: b) Poden engegar-se tots sols.
Parell Motors d’inducció.

motor
[N?m] t
c) Giren a velocitat constant.
420
Motors síncrons.
350
d) No tenen col.lector o commutador.
280
Motors síncrons i d’inducció.
210
Parell motor a plena càrrega e) Necessiten un corrent d’excitació al rotor.
140
Motors síncrons.
70
Velocitat a plena càrrega
0 f) Tenen una regulació de la velocitat del 0 %.
300 600 900 1 200 1 500 Velocitat del
motor nr [min21] Motors síncrons.
3 0
g) Si s’incrementa la càrrega mantenen la mateixa velocitat k) Tenen rotor de gàbia d’esquirol.

de gir.
Motors d’inducció.
Motors síncrons.
l) S’utilitzen per modificar el valor del factor de potència.
h) Giren a una velocitat inferior que la de sincronisme.
Motors síncrons.
Motors d’inducció.
m) Giren a velocitat de sincronisme.
i) Necessiten algun sistema d’engegada.
Motors síncrons. Motors síncrons.
j) Tenen anells de fregament. n) Tenen el seu rotor connectat en curtcircuit.

Motors síncrons. Motors d’inducció.
3 0
94
j Unitat 12. Generadors 9. On es genera el camp magnètic giratori d’un alternador?

Quina distribució ha de tenir aquest camp magnètic girato-
de corrent altern ri? Com s’aconsegueix aquest tipus de distribució?
El camp magnètic giratori d’un alternador es genera al rotor.
h Activitats
La distribució d’aquest camp ha de ser sinusoïdal, per induir un
voltatge sinusoïdal al bobinatge de l’induït (a l’estator).
1. Per què un alternador és una màquina síncrona?
Aquesta distribució sinusoïdal s’aconsegueix fent variar el
Un alternador és una màquina síncrona perquè és necessari sub- nombre d’espires que hi ha a cada pol del bobinatge induït. A
ministrar un corrent continu d’excitació al bobinatge inductor. la pràctica, sovint es munta el bobinatge induït amb el mateix
nombre de conductors a cada ranura, i s’eliminen després els
harmònics que acompanyen el senyal altern fabricat.
2. Hi ha alternadors que siguin màquines d’inducció? Per què?
No, perquè les màquines d’inducció, quan treballen com a ge-10. Quina expressió matemàtica té la tensió induïda interna-
neradors, presenten un comportament molt dolent. ment a l’estator d’un alternador? Per què són diferents
aquesta tensió induïda i la tensió induïda real? Quina de
3. On estan ubicats els bobinatges inductor i induït d’un alter- les dues és més gran?
nador? ( «int.)màx. 5 K ? F ? v
En un alternador, el bobinatge inductor es troba al rotor i el La tensió que s’indueix internament és, en realitat, menor que
bobinatge induït, a l’estator. ( «int.)màx. 5 K ? F ? v perquè s’ha considerat que la FEM genera-
da és sinusoïdal i això, en la realitat, no s’aconsegueix.
4. Com s’alimenta el rotor d’un alternador amb el CC d’excita- « int. . «
ció que necessita?
El corrent continu que cal que circuli pel bobinatge del rotor 11. Quina expressió matemàtica permet calcular la tensió in-
penetra a través dels anells de fregament. duïda realment a l’estator d’un alternador? De què depèn?
Si s’eleva la velocitat de gir de l’eix de l’alternador, com
influeix en «? De quina altra manera es pot incrementar el
5. Hi ha alternadors monofàsics? Per què? valor de «?
Els alternadors monofàsics poden construir-se, però avui dia La tensió induïda en realitat és:
gairebé no s’utilitzen, ja que un alternador trifàsic té un rendi-
ment més elevat que un alternador monofàsic. La tècnica més «màx. 5 K ? Kp ? Kd ? F ? v 5 K ? F ? v
comuna és generar un corrent altern trifàsic i prendre d’aquest Aquesta tensió induïda depèn de:
el corrent monofàsic que es necessita.
— la màquina (K, Kp i Kd),
6. Fes una llista d’alternadors i digues a quin tipus de màqui- — el flux magnètic (i per tant, de Ie),
na estan acoblats.
— de la velocitat de rotació mecànica (v).
— Alternadors acoblats a màquines de vapor.
Si creix la velocitat de gir de l’alternador, també creix la tensió
— Alternadors acoblats a motors de combustió interna. induïda « .
— Alternadors acoblats a turbines hidràuliques. També pot incrementar-se « fent créixer el valor de Ie (i, per
tant, de F).
7. Què és un motor primari?
12. Quina relació hi ha entre la velocitat de rotació de l’alterna-
S’anomena motor primari aquell que arrossega i fa girar l’eix de dor i la freqüència del corrent que indueix?
l’alternador.
La relació entre la velocitat de rotació de l’alternador i la fre-
qüència del corrent que indueix és la ja coneguda pels motors
8. De quantes maneres poden ser els pols d’una màquina elèc- de CA:
trica? 60
n 5 f ? ——
p
Els pols d’una màquina elèctrica poden ser de dues menes:
— Pols llisos: els que estan construïts arran de la superfície 13. Amb un alternador de 32 pols es vol generar CA a 50 Hz. A
del rotor. quina velocitat s’haurà de fer girar?
— Pols sobresortints: els que s’eleven per sobre de la superfície 60 60

n 5 f ? —— 5 50 Hz ? —— 5 187,5 min21
del rotor. p 16
3 0
14. Un alternador hexapolar gira a 1 000 min21. El seu factor de 19. Què és un circuit equivalent? Per a què serveix?
distribució val 0,966, el factor de pas es considera unitari i
la constant de la màquina és de 637. Si el flux magnètic útil Un circuit equivalent és un circuit elèctric que «simula» el com-
portament d’una màquina. Els elements que formen aquest cir-
per pol és de 0,15 Wb, determina:
cuit equivalen a elements reals de la màquina i/o a efectes que
es produeixen al seu interior.
a) La força electromotriu que genera internament.
La seva utilitat és que permet predir els valors de les variables
Convé recordar que la unitat del flux magnètic és: elèctriques que tindrà la màquina abans de ser construïda, o si
se li han de fer canvis.
[Wb] 5 [V ? s]
v 20. En el cas dels alternadors, què és el circuit equivalent per
v 5 1 000 min21 ? —— 5 104,66 rad/s fase?
60
El circuit equivalent per fase és el circuit equivalent que corres-
« 5 K ? Kp ? K d ? F ? v 5 pon a una de les tres fases que formen la màquina trifàsica.
5 637 ? 1 ? 0,966 ? 0,15 V?s ? 104,66 rad/s 5 9 660 V
21. Raona com ha de ser el circuit equivalent d’un motor de CA
síncron.
b) La freqüència d’aquesta força electromotriu.
El circuit equivalent d’un motor de CA síncron és idèntic al
n?p 1 000 min21 ? 3 circuit dels alternadors.
f 5 ——— 5 ———————— 5 50 Hz
60 60 xi Ri Ii
Ie Rvar.
1 1
15. Un alternador necessita un corrent d’excitació de 2,5 A per 1
Re
oferir una FEM en buit de 210 V. Quina FEM oferirà si es
V(cc) « V
disminueix el corrent d’excitació a 1,25 A i es manté a la
zona de comportament lineal? 2
xe Circuit
equivalent
«1 Ie Ie2 1,25 A 2 2 p er fase
—— 5 ——1 ฀ «2 5 «1 ? —— 5 210 V ? ———— 5 105 V
«2 Ie2 Ie1 2,5 A
22. Un generador síncron de 450 V i 50 Hz en connexió trian-
gle té una reactància síncrona de 0,1 V i una resistència
16. Com es controla el corrent d’excitació Ie per poder dibuixar de l’induït de 0,01 V. Li és connectada una càrrega induc-
la corba de buit d’un alternador? tiva amb cos w 5 0,8 que li demana un corrent d’induït de
1 000 A. Determina:
Per dibuixar la corba de buit d’un alternador cal donar diferents
valors al corrent Ie i mesurar els valors de la FEM «. El mètode a) La FEM necessària perquè als borns de sortida es mantin-
consisteix a muntar una resistència variable, en sèrie amb el guin els 450 V.
bobinatge inductor del rotor.
X 5 0,1 V
17. Què és l’efecte de reacció a l’induït? En quines condicions Ri 5 0,01 V
es presenta?
cos w 5 0,8 (inductiu)
L’efecte de reacció a l’induït consisteix en l’aparició a l’interior Ii 5 1 000 A
de l’alternador d’un nou camp magnètic, anomenat de reacció,
que se suma al principal (creat al rotor pel bobinatge inductor) V 5 450 V
de manera que el camp magnètic resultant és diferent. f 5 50 Hz
El camp de reacció apareix quan existeix corrent que circula pel Ri ? Ii 5 0,01 V ? 1 000 A 5 10 V
bobinatge de l’estator i això només és possible si l’alternador
X ? Ii 5 0,1 V ? 1 000 A 5 100 V
està carregat (i, aleshores, està tancat el circuit exterior).
w 5 arccos 0,8 5 36,86°
18. Quants tipus de flux de dispersió hi ha en una màquina de a 5 90° 2 w 5 90° 2 36,86° 5 53,14°
CA i quins efectes provoquen?
«x 5 V 1 Ri ? Ii cos w 1 X ? Ii cos a 5
Hi ha dos tipus de flux de dispersió: el que «salta» d’un pol
5 450 V 1 10 V ? 0,8 1 100 V ? cos 53,14° 5 517,98 V
al següent a través de l’aire i el format per les línies de camp
que travessen l’induït i no es tanquen per l’inductor, sinó per «y 5 Ri ? Ii sin w 1 X ? Ii sin a 5
l’aire.
5 10 V ? sin (236,86°) 1 100 V ? sin 53,14° 5 74,01 V
Aquests fluxos de dispersió provoquen una disminució en la
tensió que l’alternador ofereix en els borns de sortida. « 5 d «2x 1 «2y 5 d (517,98 V)2 1 (74,01 V)2 5 523,2 V
3 0
96
b) El corrent d’excitació que cal connectar al rotor per ge- « 860 V

nerar la FEM anterior. F 5 ————— 5 —————————————— 5 0,016 Wb
K ? Kp ? K d ? v 725 ? 0,97 ? 0,96 ? 78,5 rad/s
Segons la corba de buit, el valor de Ie que correspon a una
FEM de 523,2 V és Ie 5 5,5 A. 4. Fes un quadre-resum del comportament dels alternadors
davant dels diferents tipus de càrregues que els poden ser
23. De quina manera es regula la tensió de sortida d’un alter- connectades.
nador?
Càrrega Efecte de la reacció a l’induït
Per tal que l’alternador ofereixi un valor constant de tensió a la
sortida, cal regular el valor de la « generada. Aquesta depèn de El camp de reacció B es resta al camp intern Br i
la velocitat de rotació del generador i del flux intern, i aquest el camp magnètic resultant a l’interior de l’al-
últim depèn del corrent d’excitació que alimenta el rotor. Així Resistiva
ternador és menor que quan no està connectada
doncs, per variar Ie el més habitual és variar la resistència del la càrrega.
bobinatge inductor del rotor.
L’efecte és igual al del cas de la càrrega resisti-
Inductiva
24. Quin tipus de càrrega està alimentant un alternador amb va, però més acusat.
regulació de voltatge de: El camp de reacció B se suma al camp intern Br i
el camp magnètic resultant a l’interior de l’al-
a) R ? V 5 28,75 % Capacitiva
ternador és més gran que quan no hi ha connec-
Una càrrega capacitiva. tada la càrrega.
b) R ? V 5 2,1 % 5. Donada la corba de buit d’un alternador real:

Una càrrega resistiva.
a) Quin valor de CC li ha de ser connectat per tal que pre-
c) R ? V 5 9,54 % senti en buit una tensió de 320 V?
Una càrrega inductiva. Per a « 5 320 V ฀ Ie 5 2,5 A
d) Què significa una R ? V negativa? b) Si li és connectada una càrrega capacitiva, el valor de la

tensió en borns es mantindrà a 320 V?
Si R ? V és negativa, l’alternador subministra una tensió en
els seus borns més gran quan treballa a plena càrrega que No.
quan ho fa en buit.
c) En cas negatiu, serà un valor superior o inferior a aquest?
Per què?
h Activitats finals
Serà un valor superior a 320 V perquè el camp magnètic de
1. Per què els alternadors també són anomenats generadors de reacció se suma al camp magnètic interior, de manera que el
CA síncrons? valor del camp magnètic resultant a l’interior de l’alternador
és més gran quan està connectat a una càrrega que quan no
Perquè són màquines de CA i són síncrones. ho està.
2. Explica el principi de funcionament d’un generador de CA. 6. Un alternador trifàsic té la corba de buit. En cada una de les
Es fa girar el rotor, alhora que pel seu bobinatge circula el cor- seves fases té una reactància síncrona Xi i una resistència
rent d’excitació Ie. D’aquesta manera es crea un camp magnètic de l’induït Ri de 0,25 V i de 0,035 V, respectivament. Li
Br, giratori. Com que Br es desplaça per sobre del bobinatge és connectada una càrrega inductiva a cada fase de 1 000 V
induït que es troba a l’estator, existeix un moviment relatiu i factor de potència de 0,75 que demana del generador un
entre Br i els conductors, per la qual cosa s’indueix en els con- corrent de 600 A. Determina:
ductors (l’induït) una diferència de potencial. Si el circuit exte-
a) El diagrama de tensions d’una fase.
rior es tanca, aquesta diferència de potencial provoca la circu-
lació del corrent. Per fase:
I 600 A
3. Un alternador trifàsic amb un factor de pas de 0,97 i un fac- Ii 5 —— 5 ——— 5 346,41 A
tor de distribució de 0,96 genera una força electromotriu de d3 d3
860 V per fase. Si la màquina gira a 750 min21 i té una cons-
tant de valor 725, determina’n el flux per pol a l’interior. Ri ? Ii 5 0,035 V ? 346,41 A 5 12,12 V
Si « 5 K ? Kp ? Kd ? F ? v, aleshores: X ? Ii 5 0,25 V ? 346,41 A 5 86,6 V
2p 2p w 5 arccos 0,75 5 241,4° inductiu

v 5 n ? —— 5 750 min21 ? —— 5 78,5 rad/s
60 60 a 5 90° 2 w 5 90° 2 41,4° 5 48,6°
3 0
฀
฀ ฀
X ? Ii Ri ? Ii 5 0,015 V ? 2,16 A 5 0,0324 V
«
X ? Ii 5 0,15 V ? 2,16 A 5 0,324 V
a
w V
฀
฀ ฀
· ฀ ฀฀
฀
Ri ? I i « 5 230,93 V X ? Ii 5 0,324 V
Ii
Diagrama de tensions. ฀ ฀ ฀
Vf 5 230 V Ri ? Ii 5 0,0324 V
b) Si la Ie és de 3 A, quin valor té la FEM generada a l’inte-

rior de l’alternador? c) El corrent d’excitació necessari per mantenir en borns
400 V.
Si Ie 5 3 A ฀ « 5 370 V
VL 5 400 V, és necessari que:
c) Quina tensió V s’està subministrant a la càrrega?
฀ ฀ ฀ ฀ ฀
« 5 d(Vf 1 Ri ? Ii)2 1 (X ? Ii)2 5
฀
« 5 V 1 X ?Ii 1 Ri ?Ii
5 d(230 V 1 0,0324 V)2 1 (0,324 V)2 5 230,03 V
Descomponem:
Si llegim a la corba de buit de l’exemple 2 del llibre de
«x 5 V 1 Ri ? Vi cos w 1 X ? Ii cos a 5 l’alumne el valor de Ie que correspon a una FEM de 230,03 V,
5 V 1 12,12 V cos (241,4°) 1 86,6 V cos (48,6°) 5 tenim: Ie 5 1,9 A
5 V 1 9,09 V 1 57,26 V 5 (V 1 66,35) V

8. Un alternador indica a la seva placa de característiques
230 V / 65 kVA / 60 Hz. Té una reactància síncrona Xi de
«y 5 Ri ? Ii sin w 1 X ? Ii sin a 5 0,02 V i una resistència de l’induït Ri de 0,08 V. Determi-
5 12,12 V sin (241,4°) 1 86,6 V sin (48,6°) 5 na la FEM generada al seu interior si li és connectada una
càrrega amb un factor de potència d’1, i dibuixa’n el diagra-
5 28,01 V 1 64,95 V 5 56,94 V ma de tensions.
« 5 d «2x 1 «2y 5 370 V S 65 000 VA

Si S 5 V ? I ฀ Ii 5 — 5 ————— 5 282,6 A
V 230 V
3702 5 V 2 1 132,7 V 1 4 402,32 1 3 242,16
Ri ? Ii 5 0,08 V ? 282,6 A 5 22,6 V
V 2 1 132,7 V 2 129 255,51 5 0
X ? Ii 5 0,02 V ? 282,6 A 5 5,65 V
2132,7 6 731,18
V 5 ————————— 5 299,24 V «x 5 V 1 Ri ? Ii 5 230 V 1 22,6 V 5 252,6 V
2
«y 5 X ? Ii 5 5,65 V
7. Un alternador trifàsic amb l’induït connectat en estrella
« 5 d «2x 1 «2y 5 d(252,6 V)2 1 (5,65 V)2 5 252,66 V
dóna 400 V a 50 Hz en buit. El seu circuit equivalent té uns
valors de Xi 5 0,15 V i de Ri 5 0,015 V. Li és connectada
฀฀
una càrrega resistiva que consumeix 1 500 W per fase. De- ฀
X ? Ii 5 5,65 V
« 5 252,66 V
termina:
฀ ฀
a) La intensitat del corrent a l’induït Ii. ฀ Ri ? Ii 5 22,6 V
Vf 5 230 V
P 5 d3 ? VL ? IL cos w 5 3 ? Vf ? If cos w
i, en estrella If 5 IL5 Ii 9. Amb un alternador de 16 pols es vol generar corrent altern

a una freqüència de 60 Hz. A quina velocitat s’haurà de fer
S’entén que la tensió de 400 V a la sortida és la tensió de girar la màquina?
línia.
60 60
Aleshores: n 5 f ? —— 5 60 Hz ? —— 5 450 min21
p 8
P 1 500 W
Ii 5 IL 5 ——————— 5 ——————— 5 2,16 A
d3 ? VL cos w d3 ? 400 V ? 1 10. Determina la força electromotriu d’una màquina. La cons-
tant de la màquina val 600, el flux magnètic per pol és de
b) Dibuixa el diagrama de tensions. 0,2 Wb i treballa a una velocitat de gir de 950 min21.
VL 400 V 2p 2p
Vf 5 —— 5 ———— 5 230 V v 5 n ? —— 5 950 min21 ? —— 5 99,43 rad/s
d3 d3 60 60
3 0
98
Convé recordar que la unitat del flux magnètic és [Wb] 5 [V ? s] « x 5 V 1 X ? Ii cos a 5

« 5 k ? F ? v 5 600 ? 0,2 V?s ? 99,43 rad/s . 11 932 V 5 10 392,3 V 1 (1 V ? 350 A ? cos 55,1°) 5 10 592,5 V
« y 5 X ? Ii sin a 5 1 V ? 350 A ? sin 55,1° 5 287 V

11. Determina la força electromotriu generada per un alterna-
dor quan treballa en buit, i necessita un corrent d’excitació « 5 d «2x 1 « 2y 5 d(10 592,5 V)2 1 (287 V)2 5 10 596,4 V
de 0,75 A, si la seva corba de buit té un pendent a la zona
lineal d’1,4. 13. Un alternador trifàsic de 22 pols, amb l’induït connectat en
A la zona lineal de la corba de buit es compleix la relació: estrella de 1 200 kVA, 10 kV i 50 Hz té una reactància sín-
crona de 8 V i una resistència negligible. Determina:
« 5 1,4 ? Ie
a) La velocitat de gir de la turbina que l’arrossega.
Aleshores « 5 1,4 ? Ie 5 1,4 ? 0,75 A 5 1 V
60 60
n 5 f ? —— 5 50 Hz ? —— 5 272,7 min21
12. Un alternador trifàsic, amb l’induït connectat en estrella, p 11
subministra una potència de 9 000 kW amb una tensió de
línia de 18 kV i un corrent de línia de 350 A. Determina: b) La FEM generada per fase a plena càrrega, amb factor de
potència de 0,6 en retard.
a) La potència aparent de la màquina. S 1 200 000 VA
If 5 IL 5 ———— 5 ———————— 5 69,3 A
S 5 d3 ? VL ? IL 5 d3 ? 18 000 V ? 350 A 5 d3 ? V d3 ? 10 000 V
5 10 911 920 VA 5 10 911,92 kVA VL 10 000 V
Vf 5 —— 5 ———— 5 5 773,5 V
b) El factor de potència de la càrrega (inductiva).
d3 d3
Ri ? Ii 5 0 V
P 9 000 kW
P 5 S cos w ฀ cos w 5 — 5 ——————— 5 0,82
X ? Ii 5 8 V ? 69,3 A 5 554,4 V
S 10 911,92 kVA
w 5 arccos 0,6 5 53,1°
c) La força electromotriu per fase, si la reactància síncrona
a 5 90° 2 w 5 90° 2 53,1° 5 36,9°
per fase és d’1 V i la resistència de l’induït és negligible.
w 5 arccos 0,82 5 34,9° «x 5 V 1 X ? Ii cos a 5
a 5 90° 2 w 5 90° 2 34,9° 5 55,1° 5 5 773,5 V 1 (554,4 V cos 36,9°) 5 6 216,8 V
«y 5 X ? Ii sin a 5 554,4 V ? sin 36,9° 5 332,8 V

VL 18 000 V
Vf 5 —— 5 ————— 5 10 392,3 V
d3 d3 « 5 d «2x 1 «2y 5 d (6 216,8 V)2 1 (332,8 V)2 5 6 225,7 V
3 0
j Unitat 13. Generació, transport 10. Quins són els motius que han frenat el desenvolupament de
les energies alternatives?
i distribució de l’energia elèctrica
L’alt cost d’implantació, la qual cosa fa que el kW produït sigui
molt car.
h Activitats
11. Quines centrals solars es poden considerar alternatives i
1. Coneixes el recorregut del corrent elèctric que arriba a casa quines complementàries quan pensem en l’ús domèstic?
teva? Quina central el produeix? Quina línia de transport Les instal.lacions solars tèrmiques durant 8 mesos l’any es po-
utilitza per arribar a casa teva? La distribució fins al teu den considerar alternatives, ja que són capaces de produir l’ai-
habitatge es fa a partir de línies aèries o subterrànies? gua calenta sanitària necessària per a un habitatge. La resta de
L’alumne haurà de fer un petit treball d’investigació. Si s’apropa l’any, segons quina sigui la zona, només cobreix part de les ne-
a una companyia de distribució de la seva localitat l’informaran cessitats, per la qual cosa es considera complementària.
de totes i cada una de les qüestions plantejades. Les instal.lacions solars fotovoltaiques generalment només
abasten part de les necessitats, per la qual cosa es consideren
2. Quins tipus de centrals elèctriques són les més abundants a complementàries.
Catalunya? Per què?
Les hidroelèctriques, ja que és històric l’aprofitament de petits 12. De ben segur que al teu nucli urbà arriben línies d’alta ten-
salts d’aigua, per no parlar de les grans centrals muntades, per sió. Cerca’n el màxim d’informació i anota’n les caracterís-
exemple, al riu Segre. tiques principals.
L’alumne haurà de fer un petit treball d’investigació. Si s’apro-
3. Quin és el principal component d’una central elèctrica? pa a una companyia de distribució de la seva localitat l’infor-
maran de totes i cada una de les qüestions plantejades.
El grup format per la turbina i l’alternador encarregat de pro-
duir energia elèctrica.
13. Quina secció necessitarem si la línia és de 220 kV, subminis-
tra 1,5 MW i té una longitud de 5 km i el conductor a emprar
4. Explica el funcionament d’una central hidroelèctrica. és de coure? Considera el factor de potència igual a 1.
L’energia potencial prové de l’aigua embassada, que quan és r? l ? P 2
canalitzada passa a convertir-se en energia cinètica. És aques- S 5 ——————
ta energia cinètica la que mou la turbina, que farà girar l’alter- p ? V 2 cos2 w
nador encarregat de produir energia elèctrica. Si considerem les pèrdues nul.les:
5. Quins són els principals inconvenients de les centrals ter- 1,72 ? 1028 V?m ? 5 000 m ? 1 500 0002 W2
S 5 ———————————————————— 5 0,0039 m2
moelèctriques? 220 0002 V2 ? 12
Els combustibles, ja que generalment són no renovables i alta-
14. Tenim una línia d’alta tensió amb 0,89 V de resistència,
ment contaminants.
que transporta 720 kW. Quina pèrdua de potència per metre
lineal es produirà, si té una tensió de 66 kV? Considera el
6. Quina diferència hi ha entre una turbina d’una central hi- factor de potència igual a 0,99.
droelèctrica i una de tèrmica?
R?P2 0,89 V ? 720 0002 W2
Com que l’element motriu és l’aigua o el vapor d’aigua les pales p 5 —————
2 2
5 ——————————— 5 108 W
han d’ésser diferents per poder transmetre la força òptima en V cos w 66 0002 V ? 0,992
cada cas.
15. Podem trobar als nuclis urbans xarxes de distribució pública
a 25 kV? Raona la resposta.
7. Quins són els combustibles habituals de les centrals nu-
clears? Avui dia, sí. En grans nuclis urbans, ja que les distàncies de
distribució solen ésser molt grans.
L’urani i el plutoni.
16. Com hauria d’ésser la línia anterior?
8. Creus que són necessàries les centrals nuclears? Raona la
teva resposta. Aquestes línies han de ser subterrànies, generalment muntades
en galeries transitables on també hi ha d’haver les estacions
Resposta oberta. transformadores que reduiran la tensió als valors normalitzats
per al seu ús.
9. Quins tipus d’energies complementàries i/o alternatives
tenen més futur al nostre país? 17. En una ciutat podem trobar-nos una estació transformadora
de distribució? Raona la resposta.
La solar (l’heliotèrmica i la fotovoltaica); actualment es co-
mença a utilitzar l’eòlica. Sí, en el cas anterior en tenim un exemple.
3 0
100
18. Els conductors poden anar grapats directament a les façanes Centrals de reserva: són les que substituiran les centrals ava-
dels edificis? Raona la resposta. riades.
Sí. Quan es tracta de distribucions aèries en baixa, i estan con- Centrals de bombeig: centrals hidroelèctriques formades per dos
venientment aïllats. embasaments, un superior i l’altre inferior. Quan no produeixen
energia elèctrica recuperen l’aigua de l’embassament inferior
19. Què és un tirant? Per a què es fa servir? cap a el superior, racionalitzant el consum d’aigua per produir
energia elèctrica.
Un tirant és un element estructural que s’utilitza per augmentar
la resistència als esforços a què es veuen sotmesos els pals de
3. Per què s’utilitza l’alta tensió?
distribució d’energia elèctrica.
Per transportar l’energia elèctrica a grans distàncies amb el
20. Quins inconvenients veus a les distribucions aèries en BT mínim de pèrdues de potència.
dins els nuclis habitats?
4. Una línia d’alta tensió de 30 kV té unes pèrdues d’1 kW, i
Estètics i tècnics. Els estètics tenen a veure amb la multitud de
tenim la possibilitat d’augmentar la tensió dins la mateixa
cables que van cosits a les façanes i amb les caixes generals
categoria fins a dos valors de tensió nominal. Quines seran
de protecció dels edificis que aquests cables alimenten. Els
les pèrdues per a cada valor de tensió nova? Raona la res-
tècnics es plantegen a l’hora de travessar carrers, patis sense
posta.
edificacions, etc.
Com que la potència que s’ha de transportar és la mateixa, amb
el mateix tipus de cable i igual cos w, tenim que:
21. Cerca i esmenta els avantatges i inconvenients dels dife-
rents tipus d’aïllants emprats als cables utilitzats en xarxes R?P2
subterrànies. p1 ? V21 5 ————
cos2 w
L’alumne haurà de fer un petit treball d’investigació. Caldrà que
s’apropi a una botiga o magatzem de venda de productes elec- R?P2
p2 ? V22 5 ————
trotècnics i que demani informació sobre conductors aïllats, cos2 w
per exemple «Pirelli».
R?P2
p3 ? V23 5 ————
22. Quins inconvenients veus a les distribucions subterrànies cos2 w
en BT dins els nuclis habitats? Com que les tensions immediates en la mateixa categoria són
La convivència amb d’altres tipus de distribucions, gas, ai- 45 kV i 66 kV, tenim que:
gua, etc. L’incompliment de les normes d’instal.lació comporta p1 ? V21 5 p2 ? V22 5 p3 ? V23
greus perills que sempre acaben patint els usuaris.
1 kW ? (30 000 V)2 5 p2 ? (45 000 V)2 5 p3 ? (66 000 V)2
p2 5 444,4 W i p3 5 206,61 W
h Activitats finals
Com podem observar, les pèrdues disminueixen amb l’augment
1. Què entenem per sistema elèctric? Quines són les seves de la tensió.
característiques principals?
5. Per què hi ha diferents categories de distribució en alta
Un sistema elèctric és qualsevol aparell, o part d’un aparell, que
tensió?
generi o empri l’energia elèctrica per funcionar. Podem dividir
qualsevol sistema en tres grans subsistemes, el generador o Per adaptar-se a dos elements: a la normativa existent i a la
productor d’energia, el sistema de comandament i control i el tipologia de línia. Entenem com a tipologia de línia les caracte-
receptor. Els primers s’encarreguen de produir la tensió o força rístiques que ha de tenir o cobrir: adaptació al centre produc-
electromotriu necessària en tot sistema elèctric (alternadors, tor, existència de línies de transport amb les quals s’hagi de
dinamos, piles, bateries...). Els segons comanden els circuits complementar, proximitat a nuclis industrials, urbans...
elèctrics, habilitant-ne el funcionament o no, i en podem tro-
bar de manuals i d’automàtics (interruptors, commutadors, re- 6. Quina és la diferència entre una ET I, una ET II i una ET III?
lés, contactors...). Els darrers són els que aprofiten l’energia
Les ET I o primàries eleven la tensió de producció, i estan si-
elèctrica i la transformen en la desitjada en cada moment (mo-
tuades prop de les centrals elèctriques; des d’aquestes partiran
tors elèctrics, bombetes, etc.).
les línies de transport fins a les ET II, que reduiran la tensió a
valors més tolerables a la proximitat de nuclis o d’altres línies
2. Com podem classificar les centrals segons el consum d’elec- existents. Les ET III o terciàries adaptaran la tensió al valor
tricitat? Fes-ne una descripció breu. adequat per al seu ús, industrial o domèstic.
En centrals principals o de base: són les destinades a subminis-
trar energia elèctrica de manera continuada. 7. Quines són les diferències principals entre els dos sistemes
Centrals punta: són aquelles que cobriran les demandes energè- de distribució en baixa tensió?
tiques en hores punta. Que les línies poden ésser aèries (vistes) o subterrànies.
3 0
8. Volem electrificar una granja amb unes necessitats de 30 kW. 11. Calcula la secció d’una línia de BT que ha de transportar
A una distància de 100 m tenim un centre de distribució 100 kW a 200 m de distància amb conductors de coure.
aeri, que ens dóna en el seu secundari 400 V. Considera 400 V de tensió entres fases, un cos w igual a 1 i
una caiguda de tensió de 3 %.
a) Quin tipus de distribució empraries? Per què?
Primer determinem el volts de cdt permesa.
Empraríem una distribució subterrània, ja que per la distàn-
cia que s’ha de cobrir és més còmoda i barata. e 5 3 % ? 400 V 5 12 V
Tot seguit calculem la secció:
b) Descriu el material que faries servir i anota’n les princi-
pals característiques. l?P 200 m ? 100 000 W
S 5 ———— 5 ————————————— 5
Caldria una rasa normalitzada de 60 cm de profunditat amb s?e?V 1
56 ? 106 —— ? 12 V ? 400 V
protecció i senyalització. Els cables serien de coure amb una V?m
tensió d’aïllament d’1 kV i el tub protector tindria un IP7. 5 74 ? 1026 m2 5 74 mm2
(Convé tenir el reglament electrotècnic de baixa tensió com
Aquesta és una secció teòrica que haurem de normalitzar se-
a material de suport.)
gons RBT.
c) Quina secció hauran de tenir els conductors? Calcularem la intensitat del corrent elèctric:
l?P P 100 000 W

S 5 ———— considerem e 5 5 % de V ฀ e 5 20 V I 5 ——————— 5 ——————— 5 144,34 A
s?e?V d3 ? V ? cos w 1,73 ? 400 V ? 1
100 m ? 30 000 W Per a aquest corrent hem d’adoptar una secció de 70 mm2 per la
S 5 ————————————— 5 6,7 ? 1026 m2 5 6,7 mm2
1 qual podran circular fins a 190 A.
56 ? 106 —— ? 20 V ? 400 V
V?m
12. Quines característiques tindrà el conductor neutre en una
Com que aquesta secció no és normalitzada, adoptarem la instal.lació?
immediatament superior, 10 mm2. D’aquesta manera la cdt
serà , 5 %. Segons l’ITC-BT-06: xarxes aèries per a la distribució en BT, la
secció mínima del neutre ha de ser:
9. Quina és la missió dels conductors de terra? — Amb dos o tres conductors, igual a la dels conductors de
fase.
La de connectar totes les parts metàl.liques d’un edifici i d’aques-
ta manera formar part del sistema de protecció de les persones — Amb quatre conductors, la secció que determina la taula 1
contra contactes indirectes que els poguessin afectar. de l’ITC-BT-07, amb un mínim de 10 mm2 per al coure i
16 mm2 per a l’alumini.
10. Quina és la secció mínima permesa en els conductors per a
distribucions en baixa tensió? 13. Volem electrificar un carrer amb 10 cases unifamiliars amb
una electrificació elevada. Mira’t l’esquema unifilar i respon
(Cal disposar del reglament electrotècnic de baixa tensió.) les preguntes següents:
La secció serà l’adequada a les intensitats previstes i, en tot cas,
aquesta secció no serà inferior a 6 mm2 per a conductors de
coure, i a 10 mm2 per als d’alumini.
8,8 kW 8,8 kW 8,8 kW 8,8 kW 8,8 kW
La secció mínima depen de les característiques d’instal.lació/ 5m 5m 5m 5m 5m
explotació. 6 kV/400 V
10 m
P. ex.:
15 m
— Xarxa aèrea per distribució o enllumenat en BT (UNE 211435)
5m 5m 5m 5m 5m
r
Alumini ฀ 16 mm2
Conductors RZ de 0,6/1 kV (XLPE)w 8,8 kW 8,8 kW 8,8 kW 8,8 kW 8,8 kW
q Coure ฀ 2,5 mm2
— Xarxa soterrada per distribució en BT (UNE 215435)

a) Quin tipus de distribució empraries? Per què?
r
Alumini ฀ 25 mm2
Conductors RV o ALXZ1 (s) 0,6/1 kVw b) Descriu el material que faries servir i anota’n les princi-
q Coure ฀ 25 mm2 pals característiques.
.../... c) Quina secció hauran de tenir els conductors de la xarxa?
3 0
102
L’enunciat només especifica que es tracta de conductors 1 kW DV 5 R ? I i

u
Tub IP7 i electrificació elevada. l 1 V mm2 50 m y DV 5 2,72 V
R 5 r ? — 5 —— ———— ? ———— 2
5 0,035 V u
Consideracions per fer l’exercici: S 56 m 25 mm t
— Per fer la precisió de càrregues només considerem la potèn- DVmàx. 3 % de 400 V 5 12 V ฀ 2,72 V , 12 V ฀ secció vàlida
cia dels habitatges (ni serveis generals, ni garatges...).
|
— Per a la distribució considerem dos únics trams de 5 cases Tram de línia general d’alimentació (5 m, DV màx. 5 2 %,
cadascun. P 5 9 200 W)
— Considerem el secundari del transformador de distribució de Condicions d’instal.lació: tipus D; cables multiconductor enter-
400 V i connexió en estrella (TT). rats; conductors XLPE2; secció mínima 10 mm2 (Imàx. 5 59 A).
— Conductors: xarxa soterrada en BT (UNE 211435); P 9 200 W

P 5 V ? I cos w ฀ I 5 ———— 5 ————— 5 50 A
V cos w 230 V ? 0,8
cables de distribució tipus RV o ALXZ (s) de 0,6/1 kV;
aïllament XLPE; instal.lació tubular soterrada. Ho unifiquem DV 5 R ? I i
u
tot en coure. l 1 V 5mmm2 y
R 5 r? — 5 —— ———— ? ———— 5 0,009 V u
S 56 m 10 mm2 t
Tram 1
5 DV 5 0,009 V ? 50 A 5 0,451 V
q
e
e
u
e
e
e
e
e
u
w
u
e
e
e
e
e
e
e
u
r
DVmàx. 2 % de Vcreueta 5 7,76 V ฀ 0,45 V , 7,76 V ฀

|
฀ secció vàlida
0,4 kV
5m 5m .............. Vcreueta 5 400 V 2 12 V 5 388 V
10 m 10 m Creueta
Repetim operacions per al Tram 2
Previsió de càrregues: 9 200 W/habitatge (electrificació eleva-
da). ITC-BT-10 0,4 kV 15 m Creueta
.....................
Nre. d’habitatges: 5 ฀ Coeficient de simultaneïtat: 4,6. 5m
Previsió ฀ 9200 W/habitatge ? 4,6 habitatge 5 42 320 W.
P 42 320 W
I 5 —————— 5 ———————— 5 76,35 A
d 3 ? V cos w d ? 400 V ? 0,8
3
Previsió càrregues: 42 320 W; I 5 76,35 A
Consideracions: Secció ฀ 25 mm2
— Suposem cos w 5 0,8. Calculem la caiguda de tensió utilitzant el mateix criteri: caigu-
— El subministrament ha de ser trifàsic (P . 15 kW). ITC-BT-10. da de tensió màxima en creueta 3 % i en reservem un 2 %.
Segons la taula, per a I 5 76,35 A ฀ secció 5 25 mm2
(Imàx. 5 105 A). DV 5 R ? I i
u
l 1 V mm2 75 m y
— No considerem cap factor de reducció per simplificar el des- R 5 r ? — 5 —— ———— ? ———— 2
5 0,053 V u
envolupament. S 56 m 25 mm t
— Considerem en el punt més llunyà del tram una caiguda de DV 5 0,053 V ? 76,35 A 5 4,1 V
tensió màxima del 3 % i reservem un 2 % per al tram de línia
general d’alimentació. DVmàx. 5 12 V ฀ 4,1 V , 12 V ฀ secció correcta
Tram de la línia general d’alimentació (5 m, DVmàx. 5 220,

P 5 9 200 W)
0,4 kV 5m
......... DVmàx. 5 2 % I 5 50 A ฀ secció 5 10 mm2
50 m Creueta DV 5 R ? I ฀ mateix càlcul que abans 0,45 V , 7,76 V ฀ sec-
DVmàx. 5 3 % ció correcta
3 0
j Unitat 14. Instal.lacions càlcul, tenint en compte que la caiguda de tensió màxima per-
mesa és del 0,5 % per a línies individuals i de l’1 % per a con-
elèctriques centrades.
En la línia de derivació individual, si la derivació és per a un

h Activitats únic usuari i no hi ha línia general d’alimentació 1,5 %.
1. De quin tipus d’instal.lació parlem quan ens referim a la del 7. La potència màxima prevista en un edifici és de 50 kW, i es
nostre institut? vol saber quina serà la secció de les línies generals d’ali-
Com que el nostre institut és un edifici destinat a una activitat mentació si aquestes tenen una longitud de 15 m i 30 m
docent, estem parlant d’un edifici singular. respectivament. Hi ha dues centralitzacions de comptadors
amb la meitat de la potència total per a cadascuna d’elles,
la tensió de subministrament serà de 400 V, els conductors
2. Quines reglamentacions regulen les instal.lacions elèctriques? seran de coure i es muntaran sota un tub protector. Cal con-
siderar un factor de potència del 0,9.
La més important és el Reglament Electrotècnic per a baixa ten-
sió i les seves Instruccions complementàries. N’hi ha d’altres, Com que e 5 0,5 % de V 5 2 V
com les Normes bàsiques de la construcció, que s’entenen com a
recomanacions específiques de cada tipus d’instal.lació.
P?l 25 000 W ? 15 m
S1 5 ———— 5 ————————————— 5
s?e?V 1
3. Quina és la missió de la línia general d’alimentació? 56 ? 106 —— ? 2 V ? 400 V
V?m
És la línia elèctrica que uneix la caixa general de protecció amb
el comptador o la centralització de comptadors. 5 8,37 ? 1026 m2 5 8,37 mm2
P?l 25 000 W ? 30 m
4. Quants tipus de caiguda de tensió podem tenir en una línia S2 5 ———— 5 ————————————— 5
general d’alimentació? Raona la resposta. s?e?V 1
56 ? 106 —— ? 2 V ? 400 V
V?m
Dos tipus de caiguda de tensió depenent del tipus de comptat-
ge que es faci anar: 5 16,37 ? 1026 m2 5 16,37 mm2
Un 1 % per a comptadors individuals. P
I1 5 I2 5 ——————
Un 0,5 % per a centralització de comptadors. d3 ? V cos w
5. Quina és la diferència entre l’energia activa i la reactiva? 25 000 W

I1 5 I2 5 ———————— 5 40,09 A
Per què les mesurem amb comptadors diferents? d3 ? 400 V ? 0,9
Amb els comptadors d’energia activa mesurem l’energia que con-
sumeix l’abonat, mentre que amb els comptadors d’energia reac- Com que no són seccions normalitzades, haurem d’escollir les
tiva sabem si l’abonat consumeix aquest tipus d’energia a causa immediatament superiors:
d’una instal.lació amb un gran nombre de receptors inductius
(motors, fluorescents, etc.). Aquesta darrera mesura hauria S1 5 10 mm2 ฀ I 5 49 A
d’ésser tan petita com sigui possible. Per aconseguir això, les
pantalles fluorescents estan compensades mitjançant el mun- S2 5 25 mm2 ฀ I 5 85 A
tatge d’un condensador. En instal.lacions grans es munten ba-
Totes les seccions poden considerar-se correctes.
teries de condensadors, compensadors d’energia reactiva que
van connectant automàticament condensadors amb la capacitat
necessària en cada cas. 8. De quina manera es pot muntar una derivació individual?
Està formada per conductors de coure aïllats dins d’un tub de

6. En un embrancament individual, quines han de ser les ca- protecció adequat. La caiguda màxima de tensió admesa és
racterístiques de la línia general d’alimentació i la de deri- de l’1,5 %.
vació individual?
Si és una instal.lació per a un sol abonat, aquesta anirà sota 9. Dibuixa l’esquema d’una instal.lació elèctrica d’un punt de
tub i serà d’iguals característiques que la línia repartidora. Si hi llum commutat.
ha més abonats, les línies individuals aniran sota tub protector
(una línia i un tub per abonat) muntat dins de canals d’obra o
prefabricades, amb registres en cada planta. Fusible Bombeta
Fase Neutre
En els dos casos els conductors seran de coure aïllats amb la Commutador Commutador
tensió d’aïllament adequada i amb una secció determinada per 1 2
3 0
104
10. Dibuixa l’esquema d’una instal.lació elèctrica d’un llum ac- 17. On hem de realitzar els empalmaments de conductors i com
cionat per tres llocs diferents. els farem?
Fusible Tota connexió o derivació s’ha de fer dins de caixes de deriva-

Fase ció adequades i mitjançant borns. Resten terminantment pro-
hibides les connexions i derivacions per la simple torsió dels
Commutador Commutador Commutador
1 de creuament 2 conductors o fora de la caixa de derivació.
11. Dibuixa un quadre de distribució per a un habitatge de 18. Cerca informació sobre el cablejat de les instal.lacions d’in-
160 m2. terior i respon a les qüestions següents:
a) Quin tipus de conductors es munten en aquestes instal-

lacions? Com han de ser els tubs?
Els conductors han de ser unipolars de coure, aïllats amb

una tensió mínima d’aïllament de 750 V. Els tubs protectors
generalment són de PVC corrugat i de diàmetre adequat per
al nombre de conductors que han de portar dins. És conve-
nient muntar un tub per tipologia d’instal.lació, enllumenat,
endolls... Darrerament s’empra el tub «reflex», amb un grau
de protecció als impactes IP7.
b) Si cal passar molts cables per un tub, hi ha una altra

manera de canalitzar-los?
Les safates de PVC o metàl.liques, així com les canals o ca-

naletes solucionen aquest problema, a més de facilitar les
operacions de manteniment.
12. Es podria muntar un ICPM de 100 A? Raona la resposta. L’alumne hauria de fer un petit treball d’investigació amb els
No, ja que la potència màxima permesa en un habitatge és de diferents tipus existents en el mercat.
14 490 W, la qual cosa ens dóna un ICPM màxim de 63 A, en
el cas d’una instal.lació monofàsica i de 40 A en el d’una de 19. Quines diferències, a part de la potència i dels metres qua-
trifàsica. drats, hi ha entre l’electrificació bàsica i l’elevada?
13. De què depèn el nombre de línies interiors d’un habitatge? El nombre de circuits elèctrics que parteixen del quadre de co-
mandament i protecció. En el primer són 5 i en el segon fins a 12.
Del seu grau d’electrificació. Aquest és determinat, general-
ment, per la superfície de l’habitatge.
20. Quina és la missió del coeficient de simultaneïtat?
14. Com podem identificar la funció d’un conductor? La missió del coeficient de simultaneïtat és la de limitar la potèn-
cia total que ha de contractar un edifici. Com que és improbable
Pel seu color. Els colors identificadors de funció estan norma-
(diríem que impossible) que tots els abonats al mateix temps
litzats. El groc-verd és el conductor de terra, el blau cel és el
demanin la màxima potència, la total de l’edifici es pot reduir.
neutre, el negre, el marró i el gris són els conductors de fase o
D’aquesta manera, la instal.lació és més racional i barata.
pols.
15. Es poden utilitzar tubs de ferro dins d’un habitatge per ca- 21. Tenim un edifici amb 15 habitatges de 90 m2, 10 de 120 m2
nalitzar instal.lacions elèctriques? Per què? i 5 de 185 m2; té 2 ascensors amb una potència de 10,5 kW
cada un; hi ha 2 locals comercials de 150 m2, 4 de 100 m2
No és habitual, però no hi ha cap limitació reglamentària que i 2 oficines de 300 m2; l’escala, el vestíbul i els trasters
el prohibeixi. sumen 250 m2; tenim un garatge de 800 m2; el grup de
pressió és de 2 250 W, i les portes automàtiques de l’apar-
16. Quina és la missió dels volums als banys? cament, de 850 W. Determina la previsió de potència total
de l’edifici.
El volum de prohibició és el volum on no es poden instal.lar
interruptors, preses de corrent, caixes de connexió, electro- Potència als habitatges:
domèstics i aparells d’il.luminació.
Els 15 habitatges de 90 m2 més els 10 de 120 m2 els conside-
El volum de protecció és el volum on no es poden instal.lar in- rem d’electrificació bàsica.
terruptors, però poden instal.lar-s’hi preses de corrent de segu-
retat. Els 5 habitatges de 185 m2 seran d’electrificació elevada.
3 0
El coeficient de simultaneitat serà: Cal que instal.lem un o diversos interruptors diferencials que
garanteixin la protecció contra contactes indirectes de tots
15,3 1 (30 2 21) ? 0,5 5 15,3 1 4,5 5 19,8
els circuits, amb una intensitat diferencial residual màxima
La potència als habitatges és de 130 kW: de 30 mA i una intensitat assignada igual o més alta que la de
l’interruptor general.
Potència oficines 2 ? 300 m2 ? 100 W/m2 5 60 kW Quan usem interruptors diferencials en sèrie, cal que garantim
Potència locals comercials 2 ? 150 m2 ? 100 W/m2 5 30 kW que tots els circuits estan protegits contra intensitats diferen-
Potència locals comercials 4 ? 100 m2 ? 100 W/m2 5 40 kW cials residuals de 30 mA com a màxim, de manera que puguem
instal.lar altres diferencials d’intensitat superior a 30 mA en
La potència als serveis generals comuns és de 24,25 kW: sèrie, quan es complexin les condicions anteriors.
Cal que instal.lem un interruptor diferencial addicional si el
Ascensor 2 ascensors ? 10,5 kW 5 21 kW nombre total de circuits és més gran que 5.
Enllumenat 250 m2 ? 4 W/m2 5 1 kW
Grup pressió 2 250 W 5 2,25 kW 26. Esmenta les mesures més importants que haurem de dur a
terme si volem preveure els contactes directes i indirectes.
La potència al garatge és de 16,85 kW: Contactes directes:
Garatge 800 m2 ? 20 W/m2 5 16 kW — Allunyar les parts actives de la instal.lació de les persones.
Portes automàtiques 0,85 kW — Interposar obstacles que impedeixin qualsevol contacte
accidental amb les parts actives de la instal.lació.
22. Defineix subministrament normal i de reserva. — Recobrir les parts actives de la instal.lació mitjançant un
aïllament adient.
El subministrament normal generalment subministra l’energia
necessària per a la nostra instal.lació. El subministrament de
Contactes indirectes:
reserva és necessari quan volem garantir el funcionament de la
totalitat o part de la instal.lació. El subministament de reserva — Separar els circuits.
entra en funcionament quan el normal falla, i s’ha de disposar
d’un element que no els permeti funcionar tots dos alhora. — Usar petites tensions de seguretat.
— Separar les parts actives i les masses accessibles mitjançant
23. Esmenta tres casos d’empreses que necessitin una font aïllaments de protecció.
d’energia pròpia. Per què? Justifica la resposta.
— Fer inaccessibles de manera simultània els elements con-
Els hospitals: les sales d’operacions han de garantir el seu fun- ductors i les masses.
cionament permanent, ja que sense energia els aparells de ga-
rantia vital no funcionarien i els pacients podrien morir-se. — Recobrir les masses amb aïllament de protecció.
Els sistemes informàtics, ja que sense energia es perdrien da- — Fer connexions equipotencials.
des importants.
— Fer la connexió de terra de les masses i dispositius de tall
Els grans centres comercials, hotels, aeroports, etc., ja que han per a intensitat de defecte.
de garantir, per exemple, un nivell d’enllumentat mínim per a
— Usar interruptors diferencials.
l’evacuació dels clients.
— Usar dispositius de tall per a tensió de defecte.
24. Quan entrarà en funcionament un subministrament de re- — Connectar a neutre les masses i dispositius de tall per a
serva? Com ho haurà de fer? intensitat de defecte.
Entrarà en funcionament quan es produeixi la falta de tensió
als circuits alimentats pels diferents subministraments normals
procedents de l’empresa o empreses distribuïdores de l’energia h Activitats finals
elèctrica, o quan la tensió caigui per sota del 70 % del valor
nominal. En cap cas podran funcionar totes dues fonts d’energia 1. Què és el grau d’electrificació? Quants n’hi ha? Quines són
simultàniament. Per això caldrà preveure enclavaments limita- les potències elèctriques associades al grau d’electrificació?
dors de funcionament, entenent com a enclavament aquell
El grau d’electrificació és la càrrega elèctrica que s’assigna a
element manual o automàtic que impedirà que entri un dels
cada habitatge i, per tant, determina la capacitat i qualitat de
subministraments quan l’altre estigui en servei.
la instal.lació.
25. En les instal.lacions elèctriques, on instal.larem interrup- L’REBT estableix dos graus: bàsic i elevat.
tors automàtics? I interruptors diferencials?
El bàsic preveu una potència màxima de 5 750 W i considera
Hem d’instal.lar un interruptor automàtic a l’origen de qualse- 5 circuits de distribuició interna: C1, C2, C3, C4, C5. L’elevat pre-
vol circuit elèctric. veu una potència màxima de 9 200 W i inclou els 5 circuits de
3 0
106
distribució interna del bàsic, i 5 més: C6, C7, C8, C9 i C10. Hi pot manera que en quedi garantit el funcionament davant de qual-
haver un C11 reservat per a les instal.lacions de gestió i control sevol anomalia.
de potència, seguretat, etc. (circuits domòtics). I també un
C12, circuit addicional de qualsevol dels tipus C3 o C4 i, fins i 10. Per què quan es dissenya un subquadre elèctric es fa de
tot, un circuit addicional C5 si les preses de corrent excedeixen manera que l’interruptor diferencial d’aquest salti abans
de sis. La potència màxima que es pot instal.lar en un habitat- que ho faci el muntat en el quadre general? Com es fa? Com
ge és de 14 490 W a 230 V. s’anomena aquesta tècnica?
La tècnica rep el nom de selectivitat. S’aconsegueix retardant el
2. Quants tipus d’instal.lacions ens podem trobar?
temps de disparament del diferencial del quadre general res-
Instal.lacions domèstiques, industrials i comercials, i singulars. pecte del subquadre; és a dir, en una disfunció el diferencial
del subquadre respon abans i desconnecta el circuit, d’aquesta
3. A partir de quina potència muntarem una segona escomesa manera s’evita que el del quadre general pugui desactivar cir-
per a un mateix edifici? cuits no afectats per la disfunció i provocar molèsties no de-
sitjades.
Per a cada 160 kW o fracció a partir dels primers 160 kW.
11. Per què creus que és important per a les companyies submi-
4. Per on aniran les derivacions individuals als habitatges? nistradores a l’hora de pagar el rebut de l’energia elèctrica
Quines característiques hauran de tenir? el fet de no haver-ne consumit de reactiva?
Les derivacions individuals han de discórrer dins un tub protec- El consum d’energia reactiva està penat en el rebut, ja que
tor dins de canals d’obra o canals prefabricades. Aquestes hau- l’encareix; mentre que el fet de no haver consumit energia
ran de preveure, dimensionalment parlant, la possibilitat d’una reactiva provoca una bonificació monetària.
ampliació de la secció dels conductors del 100 %. Les canals o
safates discorreran per parts comunes de l’edifici, (generalment
el forat d’escala), s’han de poder revisar i hauran de disposar 12. Quants tipus de protecció contra contactes hi ha? Esmenta
d’elements tallafocs entre plantes, per evitar, si es dóna el cas, un exemple de cada tipus.
que el foc es pugui propagar entre elles. Hi ha dos tipus de protecció contra contactes: els que eviten
contactes directes i els que impedeixen els contactes indirec-
5. Quina reserva d’espai hem de fer en les derivacions indivi- tes. Per protegir-se dels contactes directes no hi ha res millor
duals? que recobrir les parts actives de la instal.lació amb aïllants
adequats. Per protegir-se dels contactes indirectes, el que se
Els tubs i canals protectors han de tenir una secció nominal
sol fer és instal.lar interruptors diferencials i muntar una línia
que permeti ampliar la secció dels conductors instal.lats ini-
de protecció (xarxa a terra).
cialment en un 100 %.
13. Quin tipus de proteccions haurem de muntar en un quadre

6. Quines característiques hauran de tenir els conductors em-
elèctric?
prats als habitatges?
La presa de terra, els interruptors automàtics i els interruptors
Els conductors seran unipolars de coure, aïllats amb una tensió
diferencials. El quadre elèctric s’ha de muntar de manera que
mínima d’aïllament de 750 V.
no quedi cap part activa que possibiliti el contacte amb els
usuaris.
7. Cerca informació i explica què és el volum de protecció i el
de prohibició, i quina és la seva missió.
14. Pren dades de l’edifici on vius i:
La missió del volum de protecció i del volum de prohibició és
protegir els usuaris de les banyeres muntades als habitatges. En a) Fes el càlcul de les instal.lacions que hi hauria d’haver
el de prohibició no es poden instal.lar interruptors, preses de instal.lades.
corrent, caixes de connexió, electrodomèstics i aparells d’il.lu- b) Comprova si els resultats concorden amb les instal.la-
minació. En el de protecció tampoc no es poden instal.lar in- cions existents.
terruptors, però podran instal.lar-s’hi preses de corrent de segu-
retat. Resposta oberta.
8. Es pot fer una distribució trifàsica dins d’un habitatge? 15. Recull informació dels aparells (neveres, congeladors, cafe-
Raona la resposta. tera, rentaplats, etc.) i de les instal.lacions (enllumenat,
Sí. Quan hi ha elements de gran potència com ara els calefactors bomba de calor, etc.) necessàries per a un local de 100 m2
elèctrics, els condicionadors d’aire, les bombes de calor, etc. destinat a muntar un bar.
Calcula les instal.lacions elèctriques necessàries: escomesa,
9. En una instal.lació industrial, què entenem com a fiabilitat? línia general d’alimentació individual, comptador, quadre
general de distribució, subquadres elèctrics, etc.
Entenem com a fiabilitat la seguretat de funcionament. És a
dir, una instal.lació serà fiable quan estigui dissenyada de tal Resposta oberta.
3 0
ELECTROTÈCNIA A1 107
j Annex 1. Camps d’aplicació 8. Quin sistema de control i regulació de fred i calor utilitzen
al teu institut?
de l’electrotècnia
Generalment, una o dues centrals, segons el volum de l’ins-
titut. Amb sonda de control de temperatura de l’aigua als
h Activitats circuits d’impulsió i de retorn; sondes de control de la tempe-
ratura exterior i interior, i senyal de regulació del cabal de la
1. Quines diferències destacaries entre les làmpades incan- vàlvula mescladora i del cremador de la caldera.
descents i les fluorescents?
Les làmpades fluorescents tenen una gamma de colors de llum 9. En quines províncies (o comarques) catalanes recomanaries
que les fan molt indicades per a enllumenats generals en tots els un sistema mitjançant una bomba de calor? Raona la res-
ambients. Baix cost, llarga vida i un bon rendiment lumínic són posta.
altres elements al seu favor. Les làmpades incandescents són les
Avui dia, en qualsevol. Gràcies als mètodes constructius, el
més usuals i les més econòmiques. En contra tenen el seu baix
consum d’energia seria raonable a tot arreu. Generalment són
rendiment lumínic i la seva vida útil. Es fan servir gairebé única-
sistemes idonis per a les comarques costaneres, on les tempe-
ment per a ús domèstic.
ratures no són tan extremes. A les comarques d’interior a l’hi-
vern són recomanables els sistemes de calefacció més barats i
2. Què és un reflector? Quins materials són els més utilitzats potents.
per fabricar-los?
Són uns embolcalls destinats a orientar i distribuir el flux llu- 10. Com utilitzaries la calor generada per les lluminàries? Di-
minós. Parlem de reflectors quan s’utilitza principalment el seu buixa el sistema aprofitant les figures anteriors.
poder reflector. Gràcies als reflectors podem regular l’angle de
radiació lluminosa, de manera que podem concentrar o obrir el La calor generada per les lluminàries es pot conduir a una plan-
feix lluminós. El material més emprat és l’alumini. ta bescanviadora, que cedirà la calor al circuit de calefacció.
3. Quan utilitzarem un focus intensiu? I un d’extensiu? Circuit

Calefacció Bescanviador
Intensiu quan volen concentrar el feix lumínic i extensiu quan Fluid calefactor
Aire
volen fer el contrari.
Aire
4. Quan utilitzaries un sistema indirecte? calent
El sistema indirecte d’il.luminació és aquell que fa rebotar la
llum al trebol i, per tant, arriba al pla de treball per rebot. El Lluminàries
fem servir quan no volem cap tipus d’enlluernament.
5. Explica el funcionament d’una làmpada d’incandescència. 11. Tria un edifici significatiu de la teva població i planifica la
seva seguretat contra robatoris. Si ja existeix, no estaria de
El corrent elèctric travessa la resistència de la làmpada, per la més que comprovessis si ho has fet bé.
qual cosa aquesta es posa incandescent i emet llum visible per
a l’ull humà. Resposta oberta.
6. Cerca informació i explica el funcionament d’un tub fluores- 12. Saps que el teu centre té una planificació d’evacuació en cas
cent. Quina és la funció de la reactància i l’encebador en el d’incendi? Com es diu, tècnicament? Quines precaucions
circuit d’encesa? hauràs de tenir en el moment de l’evacuació?
L’alumne haurà de cercar informació en algun magatzem de Sí.

venda especialitzat i realitzar un petit treball de recerca.
Pla d’emergència i evacuació.
7. Quina sonda tens a casa teva per controlar la temperatura? Les recomanacions incloses en el pla d’emergència són: sortir
Anota’n les principals característiques. Potser hauràs d’anar en ordre, seguint els senyals d’evacuació; emprar els extintors
a un servei tècnic a demanar-les; aprofita i dibuixa l’esque- segons la tipologia del foc; no evacuar per escales en què es
ma del seu funcionament. Fes el mateix amb la caldera. pugui produir l’efecte xemeneia, etc.
Si és un habitatge en un edifici serà un termòstat. Si és un
habitatge unifamiliar podria ésser un termòstat, una central de 13. Per què han d’apagar els focs persones expertes? Què passa-
calefacció amb controls per sonda d’ambient, sonda antiglaça- ria si apaguessis amb aigua un foc provocat per gasoil? O un
des i sonda exterior. foc elèctric?
La resta de l’activitat s’ha de realitzar amb la informació apor- Perquè cada tipus de foc necessita una determinada manera
tada per l’alumne. d’apagar-lo, i qualsevol error pot provocar conseqüències greus
3 0
108
A1 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
i lamentables. El gasoil és menys dens que l’aigua i el foc con- Esquema de comandament:
tinuaria cremant. Si apaguem amb aigua un foc elèctric podem
provocar electrocucions. F1 Aturada Marxa KM1 KA1
KM3 A1 A2
KM1
F2
14. Observa els extintors que hi ha al teu institut i anota la
codificació que utilitzen (lletres) i la tipologia de la seva
KM2 KM1 A
càrrega. Indica quan o en quines condicions es fa servir 1
A2
KM3
cada un d’ells. KM1: acoblament KA1 A A2
1
KM2
Resposta oberta. KM2: alimentació motor A2
A1
KM3: acoblament KA1
15. Què és un sistema seqüencial? I un sistema combinacional?

Quan polsem la marxa es tanca KM1 ( ), que acciona el tempo-
Un sistema seqüencial és aquell en què el valor de les sortides ritzador KA1, i aquest tanca KM2. El motor es posa en funciona-
depèn del valor de les entrades i del valor de les sortides a ment i el sistema es realimentarà. Al temps programat, KA1
l’instant anterior al qual volem controlar. obre KM1 i tanca KM3 (D).
Per aturar el sistema s’ha de polsar l’aturada.

Un sistema combinacional és aquell en què el valor de les sorti-
des només depèn del valor de les entrades. KM1 i KM3 tindran un enclavament mecànic, a més de l’elèctric
muntat.
16. Relaciona tres sistemes automatitzats en un edifici d’habi-

19. Dibuixa l’esquema de potència i el de comandament i expli-
tatges. Per exemple, el teu.
ca el funcionament de l’arrencada de motor mitjançant:
El porter automàtic, el garatge, l’ascensor, sistemes de control — L’addició de resistències a l’estator. Podries fer un inver-
contra intrusos, etc. sor del sentit de gir amb aquesta arrencada?
— Arrencada mitjançant un autotransformador.
17. Explica, mitjançant un exemple, una automatització que
hagi beneficiat clarament les persones, una amb clar bene- Arrencada del motor per addició de resistències a l’estator.
fici econòmic i una altra de benefici tècnic.
Circuit de potència:
Resposta oberta.
L1 L2 L3
18. En unitats anteriors s’ha explicat l’arrencada de motor en

F1
estrella-triangle. Dibuixa l’esquema de potència i el de co-
mandament i explica’n el funcionament.
Esquema de potència:
KM1
L1 L2 L3
F1 F2
KM2 KM3 KM1

RU RV RW
KM11
F1 F2
U V W
M
3
M
3
3 0
No hi ha cap limitació a l’hora de fer una inversió de gir. Subs- Quan polsem la marxa es tanca KM11, KM3 s’enclava, es tanca
tituirem KM1 per un bloc inversor. KA1 i aquest tanca KM2 i obre KM1. KM1 tanca KM3 i KM1 s’encla-
va. KM3 es realimenta i obre KA1 i KM2. El motor ja estarà a rè-
Circuit de comandament: gim funcional.
Per aturar el sistema polsarem l’aturada.
Marxa
F F2 Aturada
T KM1 20. Quin tipus de memòria fa servir un autòmat?
KM1
KM11 Memòria d’usuari: és on s’enregistra el programa d’aplicació.
Generalment és del tipus RAM, cosa que obliga a instal.lar una
KM11
T
bateria per protegir les dades, ja que com sabem és volàtil
(quan marxa l’energia que l’alimenta, s’esborra). Per solucionar
aquest problema, molts autòmats munten l’EEPROM (escriptura
elèctrica, esborrat elèctric; davant d’una fallada de subminista-
Quan polsem la marxa, entra KM1, que es realimenta tot seguit. ment es mantenen les dades).
El corrent circula per les resistències i arrenca el motor. Memòria del sistema: generalment ROM, el fabricant hi disposa
el programa del sistema. Generalment està formada per una
Alhora, entra en el temporitzador T, que al cap d’un temps tan-
EPROM (escriptura elèctrica, esborrat per ultraviolats; davant
carà KM11, el qual anul.larà l’acció de les resistències. KM11
d’una fallada de subministrament es mantenen les dades).
anul.larà l’efecte del temporitzador. Pararem mitjançant l’atu-
rada.
21. Quants llenguatges de programació d’autòmats hi ha? Quin
Arrencada amb autotransformador: és per a tu el més fàcil? Raona la resposta.
Podem programar els autòmats de cinc maneres diferents:
L1 L2 L3
Programació amb nemònics. És el nivell més bàsic de programa-
ció, utilitza la llista d’instruccions de cada autòmat per progra-
F1
mar-lo. Està basat en l’àlgebra de Boole.
F2 Diagrama de contactes. És un llenguatge gràfic, i es tracta de

dibuixar el diagrama de contactes de l’automatisme a desenvo-
lupar. La majoria de fabricants l’incorporen per la seva sem-
blança amb els esquemes dels automatismes convencionals,
cosa que facilita l’ús del personal expert en aquests automatis-
mes i que es vol iniciar en la programació d’autòmats.
KM3 KM2
Plànols de funcions. És un llenguatge gràfic, i es tracta de di-
Autotransformador buixar l’esquema de funcions lògiques, o de portes lògiques, de
T1 l’automatisme a desenvolupar. La majoria de fabricants l’incor-
poren per la seva semblança amb els esquemes dels automa-
tismes electrònics, la qual cosa facilita l’ús del personal expert
en aquests automatismes i que es vol iniciar en la programació
d’autòmats.
U V W
KM1 Diagrama de flux. Denominat també ordinograma, representa
esdeveniments de desenvolupament lògic.
M
3 Grafcet (Graphe de Comande Etape Transition). És una variant
de l’anterior, que va néixer a França, pensat específicament per
a autòmats. D’una manera molt senzilla i gràfica desenvolupa
l’automatisme.
F1
F2 Aturada Marxa KA1
KM3
KM1 22. Quina és la missió d’una subrutina?
KM1
Desenvolupar part d’un programa.
KM3
KM1
KM3
KM2 KA1
23. Quins avantatges té l’aplicació de la domòtica?
KM2
L’automatització dels habitatges, mitjançant el control automà-
KA1 tic d’alguns senyals que faran que actuï un receptor i d’aquesta
KM3 manera aconseguir una millora en el confort vital.
3 0
110
A1 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
24. Cerca informació de material domòtic (Merlin Gerin, Me- 3. Explica què significa la contaminació lumínica. Coneixes
tron, etc.) i, sobre el plànol de casa teva, fes una proposta alguna població o alguna zona d’una població que pateixi
de millora domòtica. contaminació lumínica?
Resposta oberta. La contaminació lumínica es produeix a la nit per l’emissió de
llum descontrolada.
25. Cerca informació a Internet sobre els cotxes híbrids i dibui-
xa un diagrama de blocs del sistema de tracció que propo- 4. Volem alimentar un conjunt de 80 bombetes de descàrrega
sen els fabricants d’automòbils. (vapor de sodi), d’un enllumenat públic, amb una potència
Resposta oberta. total de 32 kW. Quin sistema de distribució escolliries?
Quina intensitat de corrent elèctric haurà de suportar el
contactor que les governi? Dada: cos w 5 0,8
h Activitats finals Triem un sistema trifàsic:
1. Cerca la ICT-BT-028 i respon les qüestions següents: P 32 000

I 5 —————— 5 ——————— 5 57,73 A
d 3 ? V cos w d3 ? 400 ? 0,8
a) Què és l’enllumenat d’emergència?
L’enllumenat d’emergència permet l’evacuació segura i fàcil Triarem un contactor que suporti una intensitat nominal
del públic en cas que falli l’enllumenat general. Aquest ti- IN . 57,73 A
pus d’enllumenat s’ha d’instal.lar en tots els locals de con-
currència pública que puguin aplegar més de 300 persones, El corrent que haurà de suportar serà:
en locals d’espectacles i sanitaris.
Ip 5 1,6 ? I 5 1,6 ? 57,73 A 5 92,37 A
b) Què és l’enllumenat de seguretat?
5. Per què generalment es munta el sistema de refrigeració i
L’enllumenat de seguretat marca la situació de certs ele- el de calefacció independents l’un de l’altre i no un sistema
ments constructius, com portes, passadissos, escales i sorti- amb bomba de calor? Raona la resposta.
des de locals mentre hi ha públic. Aquest tipus d’enllumenat
es munta en tots els locals de concurrència pública. Perquè a la majoria de zones els sistemes de calefacció no elèc-
trics són més barats. És a dir, el consum d’energia és menor i
a menor cost.
c) Què és l’enllumenat de reemplaçament?
L’enllumenat de reemplaçament permet la continuació de 6. Quin automatisme empraries per a la porta automàtica d’un
l’enllumenat general, durant un mínim de dues hores, en el garatge?
cas que aquest falli. Aquest tipus d’enllumenat s’ha de mun-
tar en sales d’operacions i de cures dels establiments sani- a) Dibuixa l’esquema de potència i de maniobra del sistema
taris i en unitats de vigilància. escollit.
Farem una arrencada directa amb relé tèrmic de protecció
d) Quins locals han de disposar d’enllumenats especials?
per complir la normativa vigent.
Han de disposar d’enllumenats especials els locals de con-
currència pública: locals d’espectacles, locals de reunió F N
—centres d’ensenyament, esglésies, sales de conferències,
sales de ball, hotels, restaurants, aeroports, biblioteques...— F1
i establiments sanitaris.
2. Cerca informació sobre els tipus de làmpades més utilitzats

per a enllumenat exterior i fes un estudi comparatiu sobre
les qualitats següents: KM2 KM3
— Potència.
— Eficàcia.
— Vida útil.
KM1
— Color de la llum.
— Mida. F2
— Temps d’encesa.
— Posició de funcionament.
M
Resposta oberta.
3 0
KM2 i KM3 fan la inversió de gir. KM1 alimenta el motor. 1 CV 5 736 W

S1
P 736 W
FC1 IN 5 — 5 ———— 5 3,2 A
S2 V 230 V
KM1
KM2 Ip 5 1,6 ? IN 5 5,12 A
FC2
KM2
KM3
KM2 7. Cerca en una biblioteca la reglamentació vigent sobre ins-
tal.lacions contra incendis i anota les particularitats per als
centres docents. Elabora un informe del teu centre en què
KM3 expliquis si compleix aquesta normativa i finalment propo-
sa les mesures adients que caldria prendre.
KM3
Resposta oberta.
b) Si el motor que l’acciona té una potència d’1 CV, i és de
230 V, com hauran de ser els contactors que el governin?
El motor es podrà accionar des de dos llocs diferents, S1 8. Estudia un sistema de seguretat contra intrusos per al teu
i S2. Quan el polsem entra KM2 i es tanca la realimentació, i habitatge i elabora’n un pressupost.
KM1. El motor funciona i obre la porta fins que acciona el
final en cursa FC1, que para KM2, i entra KM3. La porta tanca Resposta oberta.
fins que acciona FC2, que atura el sistema.
FC2 obrirà i tancarà el repòs. Normalment tancat. Podríem po-
sar un temps de retardament entre l’obertura i el tancament. 9. Què és un edifici intel.ligent? Creus que el teu institut o
escola podria ser un edifici intel.ligent? Fes un estudi i una
FC1 proposta perquè ho sigui.
KM3
KA1
Un edifici intel.ligent és aquell que té la majoria de controls
KA1 automatitzats: instal.lacions contra incendis, contra intrusos,
KM3 sistemes de calefacció, refrigeració o climatització, telefo-
nia, etc.
3 0
3 0

PDF Solucionari Electrotecnia Batxillerat 2 Mcgrawhill Compress Compress

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

PDF Solucionari Electrotecnia Batxillerat 2 Mcgrawhill Compress Compress

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

SO LU C IO N A RI

Autors del llibre

BARCELONA - MADRID - BUENOS AIRES - CARACAS

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament

Drets reservats © 2009, respecte a la primera edició en català per:

Editora: Alícia Almonacid

Bloc 1. Electricitat i magnetisme Bloc 3. Màquines elèctriques

Unitat 1. L’electricitat i el circuit elèctric Unitat 8. Les màquines elèctriques

Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 Unitat 11. Motors de corrent altern

Bloc 2. Circuits elèctrics i electrònics Unitat 12. Generadors de corrent altern

Unitat 13. Generació, transport

Unitat 6. Sistemes electrònics analògics Unitat 14. Instal.lacions elèctriques

j Bloc 1. Electricitat 8. Una càrrega de 2 mC i una altra de 5 mC es troben en l’aire

5. L’electroscopi és un aparell que ens permet comprovar Q1 A

L’electroscopi està format per dos conductors lleugers suspesos

7. Dues esferes amb igual càrrega situades en el buit, separa-

16. Quina diferència hi ha entre l’estructura atòmica dels me-

Q 20 ? 1026 C Resposta oberta.

VA 2 VB 20. Calcula la resistència elèctrica que presenta una part d’una

10 ␮C ⫺20 ␮C A 15 ␮C 21. Calcula la intensitat de corrent que circula per un circuit si

24. Dibuixa en el circuit de la figura com col.locaries l’amperí- h Activitats finals

3. Si tenim un camp elèctric creat per més d’una càrrega, com

4. Dues càrregues puntuals estan situades a una distància de

a 5 90° 1 26,56° 5 116,56°

Q2 ET 5 E1 1 E2 5 21 301,77 N/C 1 55 102 N/C 5 76 403,8 N/C

Els camins que seguiria una càrrega elèctrica puntual positiva

VT 5 V1 1 V2 5 227 692,3 V 1 38 571,4 V 5 10 879,1 V

12. En els punts de coordenades (0, 2) m i (3, 0) m es troben

Q1 20 ? 1026 C El generador de Van de Graff és una màquina que es fa servir en

W 5 P ? t 5 100 W ? 30 ? 6 h 5 18 000 W h 5 18 kW h c) 2k2  680 

5 1,9 ? 106 J 5 1,9 MJ R5

q 5 0,24 W 5 0,24 ? 1,9 ? 106 5 456 000 cal RA ? R4 2 880 V ? 1 500 V

VR2 5 IR2 ? R2 5 0,67 A ? 4 V 5 2,67 V

R2 PR1 5 IR1 ? VR1 5 2 A ? 6 V 5 12 W

R4 (680 V 1 1 000 V) ? 1 500 V

« 10 V VR5 5 IR5 ? R5 5 15,84 mA ? 470 V 5 7,44 V

PR3 5 IR3 ? VR3 5 0,264 A ? 1,32 V 5 0,35 W f) I3

PR4 5 IR4 ? VR4 5 0,495 A ? 3,96 V 5 1,96 W I1 2k2  3k3 

PR5 5 IR5 ? VR5 5 0,757 A ? 1,51 V 5 1,14 W A 1 k R2 R3 C 680 

« 20 V 11. Calcula el valor de les resistències R1 i R2 del circuit de la

VR2 5 IR2 ? R2 5 1,58 mA ? 2 200 V 5 3,48 V VR1 6V

PR2 5 IR2 ? VR2 5 1,58 mA ? 3,48 V 5 5,5 mW 6 D 4

PR3 5 IR3 ? VR3 5 1,58 mA ? 5,21 V 5 8,23 mW A 2 B R2 R3 1 F

10. Calcula la tensió d’alimentació i el corrent que circula per   10 V G

VR1 5 IR1 ? R1 5 2,5 A ? 2 V 5 5 V 14. Calcula la intensitat que assenyalarà l’amperímetre de la

PR2 5 IR2 ? VR2 5 0,417 A ? 2,5 V 5 1,04 W

PR3 5 IR3 ? VR3 5 0,417 A ? 1,67 V 5 0,7 W

PR4 5 IR4 ? VR4 5 0,417 A ? 4,17 V 5 1,74 W    10 V

VF 5 VE 2 VR5 5 0,83 V 2 0,83 V 5 0 V «9 10 V

R3 I1 5 1,126 A, I2 5 0,274 A i I3 5 20,852 A

17. Resol els circuits a, b, c, d aplicant el principi de superposició.

Circuit 1: VAB 1,687 V

(R3 1 r3) (R2 1 r2) Circuit 3:

Circuit 3: IR2 5 I9R2 1 I0R2 2 I-R2 2 I IVR2 5

470  330  470  330 

Circuit 1: VAB 1,037 V

«4 12 V VR1 5 IR1 ? R1 5 0,67 A ? 10 V 5 6,67 V

VAB 6,303 V RTH 5 [R4 // [R3 1 (R1 // R2) ] ] 5 3,6 V

IR2 5 I9R2 2 I0R2 1 I-R2 2 I IVR2 5 «TH 2V

IR3 5 I9R3 2 I0R3 2 I -R3 1 I IVR3 5 «TH 2V

18. Calcula el circuit equivalent de Thévenin del circuit de la

Tensió en les càrregues:

VRL2 5 VAB 5 IN ? RT 5 0,138 A ? 17,9 V 5 2,47 V

RTH 5 RN 5 R4 // [R3 1 ( (R1 1 r) // R2) ] 5 27,88 V