Magnetostatica I Inducció Electromagnetica

Magnetostàtica
i inducció
electromagnètica
Carles Navau i Ros
PID_00216070
c FUOC • PID_00216070
Magnetostàtica i inducció electromagnètica
Índex
Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
1. Corrent elèctric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
1.1. Intensitat i densitats de corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
1.2. Què hem après? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
2. Força magnetostàtica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
2.1. Força entre dos electrons en moviment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
2.2. Força entre corrents elèctrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
2.3. Força de Lorentz . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
2.4. Què hem après? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
3. Camp d’inducció magnètica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

3.1. Força magnètica i definició de camp d’inducció magnètica . . . 22
3.2. Intuicions amb el camp d’inducció magnètica . . . . . . . . . . . . . . . . 24
3.3. Càlcul de ~B per diverses distribucions de corrent . . . . . . . . . . . . . . 26
3.3.1. Camp d’inducció magnètica creat
per un corrent recte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
3.3.2. Camp d’inducció magnètica creat
per un cable infinit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
3.3.3. Camp degut a una espira circular
en un punt del seu eix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
3.4. Altres camps d’inducció magnètica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
3.5. Característiques generals dels camps d’inducció magnètica . . . 33
3.6. Què hem après? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
4. Teorema d’Ampère . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
4.1. Circulació de camp . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
4.2. Definició matemàtica del teorema d’Ampère . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
4.2.1. Camp d’inducció magnètica degut
a un cable infinit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
4.2.2. El cable coaxial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
4.2.3. Camp d’inducció magnètica a l’interior
d’una bobina infinita . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
4.3. Altres exemples de camps ~B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
4.4. Què hem après? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
5. La llei d’inducció de Faraday . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

5.1. Llei d’inducció de Faraday. Definició conceptual . . . . . . . . . . . . . 48
c FUOC • PID_00216070
Magnetostàtica i inducció electromagnètica
5.2. Llei d’inducció de Faraday. Formulació matemàtica. . . . . . . . . . . 50

5.2.1. El flux magnètic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
5.2.2. La força electromotriu induïda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
5.2.3. La llei d’inducció de Faraday-Lenz . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
5.3. Exemples i aplicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
5.3.1. Generador de corrent altern . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
5.3.2. Generació de corrent continu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
5.4. Què hem après? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
6. Inductància i energia magnètica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

6.1. Autoinductàncies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
6.2. Inductàncies mútues . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
6.3. Energia magnètica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
6.4. Què hem après? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
7. Magnetostàtica en presència de matèria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68

7.1. Materials amb propietats magnètiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
7.2. Imantació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
7.3. El camp magnètic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
7.4. Tipus de materials magnètics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
7.4.1. Materials lineals, homogenis i isòtrops . . . . . . . . . . . . . . . 72
7.4.2. Ferromagnètics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
7.4.3. Materials superconductors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
7.5. Què hem après? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78
8. Una aplicació important: els transformadors . . . . . . . . . . . . . . . . 80

8.1. Descripció d’un transformador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80
8.2. El transformador ideal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81
8.3. El transformador real . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83
8.4. Què hem après? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83
9. Problemes resolts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
9.1. Enunciats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
9.2. Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100
Exercicis d’autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106
Glossari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106
Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107
c FUOC • PID_00216070
5 Magnetostàtica i inducció electromagnètica
Introducció
Després d’estudiar els fenomens electrostàtics, en el mòdul “Electrostàtica”,

com els efectes de la presència de càrregues elèctriques estàtiques, ens pregun-
tem què passaria si aquestes càrregues no fossin estàtiques, és a dir, es mogues-
sin. Sembla clar que, si una càrrega es mou, el camp elèctric creat per aquesta
càrrega també ho ha de fer. Però, a més a més, apareixen uns altres efectes de-
guts al moviment de les càrregues: al fet que aquestes tinguin velocitat. Quan
tenim un nombre de càrregues importants que es mouen de manera uniforme
podem estudiar els efectes de totes aquestes càrregues conjuntament per mitjà
d’un nou camp que en direm camp d’inducció magnètica.
Les càrregues en moviment són corrents elèctrics. Per tant, direm que els
corrents elèctrics tenen efectes magnètics. Veurem que l’efecte que produeixen
els corrents depèn, i molt, de si aquests corrents són constants o no ho són.
I, de fet, podrem veure quins són els efectes magnètics a partir dels corrents
elèctrics que els provoquen.
Per altra banda, en la parla popular s’aplica el qualificatiu magnètic a alguns

fenòmens que sembla que no tenen res a veure amb corrents elèctrics: l’atrac-
ció entre imants és un dels exemples més habituals. Veurem que els imants
són uns materials magnètics que tenen un magnetisme intern degut a la se-
va estructura microscòpica i veurem que sí que tenen relació amb corrents
elèctrics, sempre que aquests corrents es pensin com uns corrents equivalents.
Tots aquests efectes són els que estudiarem en aquest mòdul, que s’estructu-
ra de la manera següent: a l’apartat 1 veurem què entenem exactament per
corrent elèctric i definirem les seves magnituds més importants, en especial
la intensitat de corrent elèctric. El corrent elèctric serà el causant de la for-
ça magnètica que estudiarem a l’apartat 2. Introduirem aleshores el concepte
de camp d’inducció magnètica (apartat 3) com una eina matemàtica que ens
permetrà condensar tota la informació magnètica d’un sistema en una única
expressió matemàtica vectorial. Quan els sistemes magnètics tenen una alta
simetria, el teorema d’Ampère (apartat 4) ens permet calcular camps d’induc-
ció de manera senzilla. A continuació, introduirem una de les lleis importants
d’aquesta assignatura: la llei d’inducció de Faraday (apartat 5) que ens perme-
trà entendre com es poden generar i transformar els corrents que hi ha en els
circuits elèctrics. La llei d’inducció de Faraday també ens permetrà estudiar
l’energia magnètica que hi ha en els circuits (apartat 6). A l’apartat 7 estu-
diarem com es comporten els materials sota l’efecte dels camps magnètics.
Veurem com reaccionen microscòpicament i quins efectes macroscòpics té
c FUOC • PID_00216070
aquesta reacció. Entendrem aquí els imants i altres materials magnètics: dia-
magnètics, paramagnètics i superconductors.
Finalment, en el darrer apartat teniu un conjunt de problemes resolts que us

ajudaran a consolidar els conceptes apresos.
c FUOC • PID_00216070
Objectius
Els materials didàctics d’aquest mòdul proporcionen els coneixements neces-

saris perquè l’estudiant assoleixi els objectius següents:
1. Entendre el concepte de corrent elèctric i les seves magnituds derivades, en

especial la intensitat de corrent.
2. Conèixer la força magnètica entre partícules en moviment i entre circuits

lineals. Saber-la calcular en casos senzills.
3. Conèixer el concepte de camp d’inducció magnètica. Saber-lo calcular en

casos senzills. Saber-lo visualitzar aproximadament en un espai tridimen-
sional.
4. Saber relacionar el camp d’inducció magnètica amb la força magnètica tant

per càrregues en moviment com en circuits lineals.
5. Conèixer i saber aplicar el teorema d’Ampère. Entendre el concepte de cir-

culació de camp.
6. Entendre a fons la llei d’inducció de Faraday. Saber-la aplicar en diferents

casos. Entendre el concepte d’inducció de corrent i de variació de flux mag-
nètic.
7. Entendre el concepte de força electromotriu induïda i saber la seva relació

amb la tensió en un circuit de corrent.
8. Conèixer l’autoinductància, la inductància mútua i la seva relació amb

l’energia magnètica. Saber escriure també l’energia magnètica en funció
del camp d’inducció magnètica.
9. Entendre el principi microscòpic subjacent en el magnetisme dels materi-

als. En particular, entendre el perquè del diamagnetisme, del paramagne-
tisme i del ferromagnetisme.
10. Estudiar, amb un cert detall, els materials ferromagnètics, amb especial
atenció al cicle d’histèresi i les magnituds que se’n deriven.
11. Conèixer les principals propietats electromagnètiques dels materials super-

conductors.
c FUOC • PID_00216070
1. Corrent elèctric
.
Les càrregues elèctriques es poden moure, i de les càrregues elèctriques en Sovint abreujarem “intensitat
moviment en diem corrent elèctric. La magnitud que ens interessarà per a de corrent elèctric” i en direm,
només, intensitat.
tractar amb corrents elèctrics és la intensitat de corrent elèctric.
Què aprendrem?
En aquest apartat aprendrem què és la intensitat i la densitat de corrent elèc-

tric, com es defineix, quines són les seves propietats i com es pot modelitzar.
Què suposarem?
Suposarem que sabeu fer derivades i integrals senzilles.
1.1. Intensitat i densitats de corrent
.
La intensitat de corrent elèctric és la càrrega elèctrica que travessa una
determinada superfície durant un cert interval de temps.
Si considerem intervals de temps molt petits, la càrrega que travessarà la su-

Derivada
perfície també serà petita. De fet, podem escriure la definició anterior amb
d
diferencials (quantitats molt i molt petites, infinitament petites). Llavors, la La notació dt es llegeix:
“la derivada respecte del
definició ens porta a dir que la intensitat és el diferencial de càrrega que tra-
temps”. En l’equació I = dQ dt
vessa una superfície en un diferencial de temps. És a dir: hauríem de llegir “la derivada
de la càrrega respecte del
temps”. Una derivada indica
dQ la variació (de la càrrega)
I= (1) durant un interval (de temps)
dt
infinitament petit.
La unitat de la intensitat al sistema internacional és l’ampere, que se simbo-

litza amb A. De fet, un ampere és igual a un coulomb per segon: 1 A = 1 C/s.
Veurem un exemple concret que ens servirà per a veure la relació entre la Espai recorregut
intensitat i les càrregues que la provoquen. Considerem un conjunt de càrre-
Si considerem velocitats
gues iguals (suposem positives) que es mouen totes amb la mateixa velocitat ~v constants, l’espai recorregut
(figura 1). per les càrregues serà igual a
la seva velocitat pel temps
transcorregut de moviment.
Per a trobar la intensitat haurem de calcular la quantitat de càrrega Q, que
travessarà una superfície S durant un temps determinat, ∆t.
c FUOC • PID_00216070
Fixeu-vos que:
• La quantitat de càrrega, Q, serà proporcional al nombre de càrregues, N,

que travessaran la superfície, S. De fet, Q = NQ + , on Q + és la càrrega d’una
de les càrregues.
• Les càrregues que travessen la superfície durant un temps ∆t seran aquelles

que estiguin inicialment a una distància de la superfície inferior a |~v|∆t. Per
tant, les càrregues que travessaran la superfície seran les que estan dins el
volum V = |~v|(∆t)S.
• Si considerem que hi ha moltes càrregues prou juntes podem fer un pas al

ρ és la lletra grega rho i es
continu i considerar que la càrrega continguda en el volum V és la densitat llegeix ’ro’.
de càrrega ρ multiplicada pel volum V.
Figura 1. Intensitat i càrregues en moviment Densitat de càrrega
v La densitat de càrrega, ρ, es
| v | ∆t defineix com la quantitat de
càrrega que hi ha en un
volum. Si la càrrega no està
uniformement distribuïda, la
densitat pot variar de punt a
punt i s’ha de definir amb
quantitats de càrrega
diferencials dQ i volums
també diferencials dV. És a
S dir: ρ = dQ .
dV
Per tant, seguint la definició d’intensitat, i tenint en compte el que hem dit
Figura 1
en els punts anteriors, tindrem:
Esquema per a definir la
intensitat de corrent elèctric i
Q ρV ρ|~v|(∆t)S la seva relació amb les
I= = = = ρ|~v|S (2)
(∆t) (∆t) (∆t) càrregues en moviment.
Considerem que totes les
càrregues que són positives
El corrent elèctric més senzill possible és el corrent corresponent a una única es mouen amb la mateixa
velocitat constant ~v.
càrrega elèctrica movent-se amb velocitat constant. En general, però, poques
vegades tindrem una única càrrega movent-se i, a més, quan en tinguem mol-
tes, difícilment es mouran totes a la mateixa velocitat. Com es pot estudiar
el moviment conjunt de moltes càrregues movent-se de forma diferent? Fent
mitjanes estadístiques. En aquests casos, la intensitat és la mateixa que en
l’equació 2 però agafant la mitjana de les velocitats i la mitjana del valor de la
càrrega.
Encara hi ha, però, un punt important que no hem tingut en compte. Quan La intensitat
hi ha moltes càrregues movent-se, no totes ho fan en la mateixa direcció de la
La intensitat no és una
velocitat i, per tant, a l’hora de travessar una superfície, la intensitat dependrà magnitud vectorial, però ens
de la direcció de la velocitat i de com està situada la superfície. Dit d’una altra caldrà indicar quin és
el circuit pel que circula la
manera, quan parlem d’intensitat, encara que aquesta no sigui una magnitud intensitat de corrent.
vectorial, haurem de donar la direcció de la intensitat.
c FUOC • PID_00216070
Normalment, parlem d’intensitat per a referir-nos a la intensitat que circula

a través d’una línia predeterminada (a través d’un circuit). En aquest cas la
direcció del corrent vindrà definida pel circuit i el valor de la intensitat per
l’equació 2 o la seva extensió tenint en compte les mitjanes. Parlarem, en
aquest cas, d’intensitat lineal. Però, és clar, els corrents es poden extendre per
tota una superfície o per tot un volum. Fixeu-vos en els detalls següents de la
figura 2:
• Si el corrent circula per una línia, parlarem d’intensitat I circulant pel cir-
cuit. I un circuit no és res més que un conjunt de diferencials de línia: d~l.
• Si el corrent circula per una superfície, parlarem del vector densitat superfi-
~ circulant a través d’una sèrie de diferencials de superfície
cial de corrent, K,
dS. La unitat de la densitat superficial de corrent al sistema internacional
és l’ampere per metre: A/m.
• Si el corrent circula per tot un volum, parlarem del vector densitat volúmi-
ca de corrent, ~J, circulant a través d’una sèrie de diferencials de volum dV.
La unitat de la densitat volúmica de corrent al sistema internacional és
l’ampere per metre quadrat: A/m2 .
Figura 2. Tipus de corrents
I
a. b. dS c.
dl
K dV
Com hem vist, la intensitat d’un corrent depèn de la quantitat de càrregues

Figura 2
que s’estan movent (de la seva densitat), de la velocitat amb la qual es mouen,
de la càrrega que contenen aquestes càrregues i de la direcció i la distribució de Diferents tipus de corrents:
les càrregues en moviment. a. corrent lineal d’intensitat I
al llarg d’una línia descrita
pels diferencials de línia d~l;
Quan intentem, com ho fèiem amb càrregues distribuïdes, fer el pas de càr- b. densitat superficial de
corrent K~ que circula per una
regues discretes a intensitats lineals, superficials o volúmiques, ens cal veure superfície definida per un
quina és la magnitud que haurem de tenir en compte en un i altres casos. conjunt de dS;
c. densitat volumètrica de
corrent ~J definida en un
. volum descrit pels diferencials
de volum dV.
De fet, es pot comprovar que, allò que en càrregues discretes correspon-
dria a la càrrega per la seva velocitat, amb intensitats lineals correspon a
la intensitat pel diferencial de línia del corrent; amb corrents superfici-
als correspon a la densitat superficial de corrent pel mòdul del dife-
rencial de superfície; i amb corrents volúmics a la densitat de corrent
volúmic pel diferencial de volum. És a dir:
q~v ⇋ Id~l ⇋ KdS

~ ⇋ ~JdV (3)
El signe ⇋ indica que hi ha una
correspondència.
c FUOC • PID_00216070
En l’equació anterior us heu de fixar especialment en quines són les magnituds

Observació
vectorials i en quines no ho són. En particular, fixeu-vos bé que la intensitat
lineal no és una magnitud vectorial tot i que necessita una línia (el circuit La comprovació de
l’equació 3 es pot realitzar de
de corrent) per a poder quedar definida. Les densitats de corrents superficial i diverses maneres:
volúmica sí que són magnituds vectorials. comprovant que les unitats es
corresponen adequadament,
fent els límits volúmics quan
El tipus de corrent més habitual és aquell que està forçat a circular per un cir- alguna de les dimensions
tendeix a zero, etc.
cuit. A la pràctica, el que es té és un material conductor per on passa corrent.
La majoria de vegades utilitzarem corrents lineals que són els que circulen
pels cables, que es consideren suficientment llargs i prims com per a tractar-
los (amb bona aproximació) unidimensionalment. Per això, en un circuit de
corrent parlem d’intensitat de corrent o, senzillament, d’intensitat que passa
pel circuit. Per a simplificar el tractament, si no diem explícitament el contra-
ri, considerarem que els corrents que estem estudiant són lineals i, per tant,
definits per una intensitat i un circuit pel qual circula aquesta intensitat.
Aquesta intensitat pot ser variable o contínua. Parlem d’intensitat contínua

quan el seu valor no depèn del temps, és constant. Per un circuit circula una
intensitat variable quan aquesta depèn del temps. En particular, s’utilitza molt
sovint el corrent altern que és aquell que varia periòdicament amb el temps
(en forma de sinus o cosinus, per exemple).
1.2. Què hem après?
Hem vist que la intensitat (o corrent) és la variació de la càrrega amb el temps.

Aquesta variació es produeix en forma de densitat volúmica de corrent. Tan-
mateix, en determinades situacions la podrem modelitzar com a densitat su-
perficial de corrent o com a densitat lineal.
Ara ja sabem què és la intensitat, però què passa quan hi ha una intensitat, o
simplement, càrregues en moviment? Quin o quins efectes tenen? Ho veurem
a l’apartat següent, dedicat a la força magnetostàtica i al camp d’inducció
magnètica.
c FUOC • PID_00216070
2. Força magnetostàtica
.
En aquest apartat veurem quins efectes tenen les càrregues en moviment (les Aquest apartat és força paral·lel a
l’apartat 2 del mòdul “Electrostàtica”
intensitats) sobre altres càrregues en moviment (altres intensitats). Conside- on explicàvem els efectes que les
càrregues estàtiques feien sobre
rarem només intensitats constants que exerceixen influència sobre altres in- altres càrregues estàtiques.
tensitats constants. Començarem pel cas més senzill per estendre’l, després, a
casos més complexos.
El corrent més senzill que hi ha és el que produeix una càrrega q movent-

se amb velocitat constant ~v. Per tant, el cas més senzill a estudiar serà veure
quina influència exerceix una càrrega movent-se amb velocitat constant sobre
una altra que també es mou amb velocitat constant. A partir d’aquí, anirem
veient els altres casos més complexos com a superposició (com a suma, també
podríem dir) dels efectes en aquest cas senzill.
El primer que ens hem de preguntar és: quina és la influència que unes inten-
sitats fan sobre unes altres intensitats? La resposta és: influència magnètica. De
fet, les càrregues en moviment noten una força deguda a la presència d’altres
càrregues en moviment. Aquesta influència (força) és exactament el mateix
tipus d’influència que la que es fan els imants entre ells. Per això està justificat
el fet de donar-los el mateix nom: força magnètica.
Cal fer un últim apunt abans de començar. Igual que passava en el cas elec-
A efectes magnetostàtics, l’aire
trostàtic, l’efecte de les càrregues en moviment, l’efecte magnètic, també de- que ens envolta és
similar al buit.
pèn del medi en el qual estan situades aquestes càrregues. Per a simplificar el
tractament, començarem considerant només el cas en què les càrregues (en
moviment) estan al buit. A l’apartat 7 estudiarem el magnetisme
a l’interior dels materials.
Fixeu-vos bé que ara, malgrat que parlem de magnetostàtica, les càrregues

estan en moviment. Ho anomenem així per a indicar que les intensitats són
constants (no pas que les càrregues s’estan quietes).
Què aprendrem?
En aquest apartat aprendrem quins són els efectes del corrent elèctric i de les
càrregues en moviment (de fet, un corrent elèctric no són més que càrregues
en moviment): veureu que quan tenim dues càrregues en moviment o dos
corrents elèctrics es fan una força entre ells. Ho farem tant per intensitats com
per densitats de corrent.
Què suposarem?
Suposarem que:
• Sabeu fer derivades i integrals senzilles.

c FUOC • PID_00216070
• Sabeu treballar amb vectors i teniu clar el concepte de producte vectorial i

la direcció que pren aquest.
• Teniu clar el concepte de força.
• Sabeu què és una intensitat o corrent elèctric i què és una densitat volúmi-
ca de corrent.
2.1. Força entre dos electrons en moviment
Com ja hem comentat, el corrent més senzill possible és el degut a una càrre-
ga movent-se amb una velocitat constant. Per tant, una càrrega com aquesta
farà una força sobre una altra càrrega que s’estigui movent. Volem estudiar
quina és aquesta força.
Figura 3. Càrregues amb velocitat constant Figura 3
Z Esquema genèric de dues

càrregues elèctriques
movent-se amb velocitats
constants en una certa regió
ûr
2−r1 de l’espai. Considerem que
v1 les velocitats són constants.
v2
. Producte vectorial
Considerem la situació descrita en la figura 3. Tenim dues càrregues de
El producte vectorial entre
valors q1 i q2 amb velocitats constants ~v1 i ~v2 , respectivament. La força dos vectors ~
A i ~B és un tercer
vector que es pot calcular de
que exerceix la 1 sobre la 2, ~F1→2 , és:
la forma següent:

~F1→2 = µ0 q1 q2 (~v2 × (~v1 × û ~k
~ ~j
i
2 ~r2 –~r1 )) (4)
4π d ~ ~

A × B = Ax

Az =

Ay

Bx By Bz
on d és la distància entre les dues càrregues (que anirà canviant a mesura
que les càrregues es mouen), i el símbol × indica que s’ha de fer el
= (Ay Bz – Az By )~i + (Az Bx –
producte vectorial entre els dos vectors. Ax Bz )~j + (Ax By – Ay Bx )~k
û~r2 –~r1 és el vector unitari en la direcció que va de la posició de la càrrega 1

La constant µ0 s’anomena
fins a la posició de la càrrega 2 (~r2′ – ~r1′ ). permeabilitat del buit, i es llegeix
“mu sub zero”.
c FUOC • PID_00216070
Igual que passava amb la permitivitat elèctrica, la permeabilitat és un valor

que depèn del medi on estan situades les càrregues. Al buit, tenim que
. Notació
µ0 = 4π · 10–7 N/A2 = 1,2566 · 10–6 N/A2 (5) El producte vectorial es pot

indicar tant amb el signe ∧
com amb el signe ×. Aquí
farem servir ×, però en
escriure amb bolígraf farem
servir ∧ per no confondre’l
amb la lletra x.
Exemple 1
Calcularem la força que un electró, que està al punt (2,0,0) metres i que es mou sobre
l’eix X amb una velocitat de 10 m/s, exerceix sobre un altre electró que està a (0,0,3)
metres i que s’està movent amb una velocitat de 20 m/s dirigida en el sentit de l’eix Y
(vegeu la figura 4).
Figura 4. Càrregues de l’exemple 1 i les seves velocitats
20 m/s
10 m/s
Solució
Hem d’utilitzar l’equació 4. Per tant, cal trobar tots els ingredients que hi ha en aquesta
equació:
q √
d= 22 + 0 + (–3)2 = 13 m (6)
q1 = q2 = –1,6 · 10–19 C (7)
~v1 = 10~i m/s (8)
~v2 = 20~j m/s (9)
~r1 = 2~i (10)
~r2 = 3~k (11)
~r2 – ~r1 –2~i + 3~k

û~r2 –~r1 = = √ (12)
||~r2 – ~r1 || 13
Ara, ja podem posar tot això a l’equació 4:
–19 2
~F1→2 = µ0 (–1,6 · 10 ) (20~j × (10~i × √1 (–2~i + 3~k))) (13)
4π 13 13
c FUOC • PID_00216070
Ara només cal fer les operacions matemàtiques. En particular, fixeu-vos que cal fer dos
productes vectoriales (el resultat del qual és 0~k (m/s)2 ). Finalment, substituint el valor Observació
de µ0 (equació 5) tenim el resultat buscat:
Aparentment no es compleix
la tercera llei de Newton en
~F1→2 = 0~i + 0~j + 0~k = ~0 N l’exemple 1. Això és perquè
(14)
aquí només tenim en compte
la força magnètica, i no totes
les forces que hi ha entre les
Si calculem ~F2→1 obtenim: dues partícules, com per
exemple la força elèctrica.
10–19 )2
~F2→1 = 10–7 (–1,6 ·√ 400~j = 2,19 · 10–44~j N (15)
13 13
Realment una força petitíssima: és aproximadament el pes que té (a la Terra) una milio-
nèsima part de la milionèsima part d’un protó. És la força magnètica sempre tan petita?
No, no sempre. Si només tenim una càrrega costaria molt tenir forces més grans, però
quan tinguem intensitats de l’ordre d’1 A tindrem moltes càrregues (trilions de càrregues)
movent-se... i els efectes se sumaran!
Cal adonar-se d’un altre detall important: la força que acabem de calcular és només la
força en el moment exacte al qual es refereix l’enunciat. En efecte: les partícules s’es-
tan movent i, per tant, la seva posició i la distància que les separa va canviant. Com a
conseqüència, la força (equació 4) també va canviant.
2.2. Força entre corrents elèctrics
Hem presentat l’equació 4 sense cap justificació, senzillament donant la fór-

mula per a calcular la força. Ho hem fet pel motiu següent: en realitat, malgrat
que el cas de dues càrregues movent-se és el cas més senzill des del punt de
vista teòric, no és el cas més senzill des del punt de vista experimental. Com
hem vist, l’efecte de poques càrregues és impossible de mesurar. Experimental-
ment és més senzill estudiar l’efecte de corrents elèctrics (formats per moltes
càrregues) sobre altres corrents elèctrics.
Entre el 1820 i el 1825, André Marie Ampère va realitzar una sèrie d’experi- Oersted
ments que van donar lloc a la descripció de la força que es feien dos circuits
A la mateixa època que
elèctrics. Ampère feia els seus
experiments, Oersted
anunciava que els corrents
. elèctrics tenien efectes
magnètics.
Els resultats, en llenguatge modern, es poden resumir dient que un cir-
cuit de corrent (que anomenem C1 ) per on circula una intensitat cons-
tant (I1 ) exerceix sobre un altre circuit de corrent (que anomenem C2 )
per on circula una altra intensitat constant (I2 ), una força, ~F1→2 , que ve
donada per l’expressió següent (on ~R = ~r2 – ~r1 ):
I2 d~l2 × (I1 d~l1 × û~r2 –~r1 )

I I
~F1→2 µ0
= =
4π C1 C2 ~r2 – ~r1 2 Recordeu que
~r 2 –~r1
u~r
û =
2 –~
r1 ||~r 2 –~r 1 ||
I I
µ0 I2 d~l2 × (I1 d~l1 × ~R)
= (16)
4π C1 C2 kRk3
c FUOC • PID_00216070
L’equació 16 sembla molt complicada. Intentem però veure’n les parts més
importants:
• La força entre dos circuits depèn del medi en el qual es troben. L’equació 16
està escrita per al buit, per això apareix la constant µ0 .
• Per a calcular la força entre dos circuits cal tenir en compte totes les “pa-
relles de diferencials” que es puguin fer entre els dos circuits (vegeu la fi-
gura 5), és a dir, la interacció entre ambdós circuits. Això es tradueix en la
doble integral (integral per un i per l’altre circuit) en l’equació 16.
• Per cadascuna d’aquestes parelles de diferencials, que estan situades als

punts ~r1 i ~r2 , la contribució a la força és inversament proporcional al qua-
2
drat de la distància entre aquests dos diferencials: ~r2 – ~r1 . Fixeu-vos en
el denominador de l’equació 16.
• Per cadascuna d’aquestes parelles de diferencials, la contribució a la direc-

ció de la força ve donada pel doble producte vectorial I2 d~l2 × (I1 d~l1 × ~R).
Figura 5. Relacions entre els circuits utilitzats en la llei d’Ampère (equació 16) Figura 5
Els dos circuits, C1 i C2 són

tancats i hi circulen unes
intensitats I1 i I2 ,
Z
respectivament. Els vectors
C2 C1 ~r1 , ~r2 i ~r2 – ~r1 són els que
surten a l’equació 16. Cal
adonar-se que aquests
vectors van canviant a
mesura que ens movem pels
dos circuits: d’aquí la
r1
r 2− I1
necessitat de fer una doble
integral.
r1
r2
I2 Y
És a dir, l’equació 16 és com l’equació 4 canviant les magnituds q~v per Id~l, tal
com ja s’avançava a l’equació 3.
Observació
Val a dir que l’equació 16 en la forma que l’hem presentada no va ser la que va Cal ressaltar que l’equació 16
trobar Ampère directament dels experiments. Els experiments i els seus resul- fou la primera que es trobà
experimentalment. Per raons
tats es feien en circuits senzills, i l’equació 16 representa la generalització d’a- pedagògiques, però, hem
quells resultats. A més, hem utilitzat un llenguatge matemàtic modern que, començat explicant
l’equació 4 per la força
malgrat semblar complicat, permet fer aquesta generalització: l’equació 16 és entre dues càrregues, ja que
vàlida per a qualsevol parella de circuits. és més senzilla que
l’equació 16.
c FUOC • PID_00216070
Exemple 2
Calcularem la força que un segment de cable que va des de l’origen fins al punt (1,0,0)
metres i pel qual hi circula una intensitat d’1 A, excerceix sobre un altre segment de
cable que va des del punt (0,1,0) metres fins al punt (0,1,1) metres, pel qual hi circula
una intensitat de 2 A.
Solució
Hem d’aplicar l’equació 16 i, per tant, ens cal trobar tots els ingredients. És molt conve-
nient fer un petit esquema representant les dades de l’enunciat. Dibuixem, per tant, la
figura 6.
Figura 6. Esquema per a resoldre l’exemple 2 Figura 6
Els segments de corrent estan

dibuixats amb una línia més
Z gruixuda. Val a dir que per a
poder mantenir un corrent en
aquests segments, el circuit
s’hauria de tancar per algun
lloc. Les línies més fines
representen la totalitat del
2A circuit, però només volem
calcular la força entre aquests
dos segments marcats més
gruixuts.
1A
Y
Els ingredients de l’equació 16 són:
d~l1 = dx~i (17)
d~l2 = dz~k (18)
~r1 = x~i on x ∈ [0,1] m (19)
~r2 = 1~j + z~k on z ∈ [0,1] m (20)
~r2 – ~r1 = –x~i + 1~j + z~k (21)
p
k~r2 – ~r1 k = x 2 + 1 + z2 (22)
Per tant, ens queda que la força que fa el corrent 1 sobre el 2 és (utilitzant els metres com
les unitats de distància):
~F1→2 = I1 I2 µ0 dz~k × (dx~i × (–x~i + 1~j + z~k))

I I
(23)
4π C1 C2 (x2 + 1 + z2 )3/2
c FUOC • PID_00216070
Ara cal fer els productes vectorials:

~
i ~j ~k

dx~i × (–x~i + 1~j + z~k) = ~ ~
0 = dxk – zdxj (24)

dx 0

–x 1 z

~
i ~j ~k

dz~k × (dx~k – zdx~j) = ~
dz = (+z)dxdzi (25)

0 0

0 –zdx dx
És a dir:
I1 I2 µ0 dz~k × (1dx~k – zdx~j)

I I
~F1→2 = = (26)
4π C1 C2 (x2 + 1 + z2 )3/2
Observació
I1 I2 µ0 (+z)dxdz~i
I I
= (27) Si voleu fer el càlcul en detall
4π C1 C2 (x + 1 + z2 )3/2
2
d’aquestes integrals, podeu
utilitzar les expressions
següents, tenint en compte
els límits d’integració:
I ara cal fer la integral que ens queda. Posarem els límits de les integrals:
zdz
= – √ 12 2
R
(1+x2 +z2 )3/2 1+x +z
√
I1 I2 µ0 (~i) x=1 z=1 zdxdz √ dx
Z Z R
~F1→2 = (28) = ln(z + a2 + x2 )
2 2 3/2 a2 +x2
4π x=0 z=0 (x + 1 + z )
De fet, les integrals resultants no són senzilles de resoldre i van més enllà dels objectius
d’aquest mòdul: el seu resultat final és 0,222895. El fet de donar el número 0,222895
amb tantes xifres decimals és per a remarcar que el número es pot calcular exactament,
però que no tenim una expressió matemàtica senzilla per a escriure’l; aquest número s’ha
calculat numèricament amb l’ajut de l’ordinador.
Amb els números de l’enunciat, el resultat final és:
~F1→2 = 4,4579 · 10–8~i N (29)
2.3. Força de Lorentz
Val a dir que si tenim dues càrregues en moviment o dos corrents (penseu Recordeu que al mòdul “Electrostàtica”
hem tractat la força electrostàtica
que, al cap i a la fi, els corrents no són més que dos conjunts de càrregues en
moviment), a més de la força magnètica que hem vist s’exerciran entre elles
una força electrostàtica, pel sol fet de tenir càrrega. Per tant, la força total,
que es coneix com a força de Lorentz serà la suma de les forces electrostàtica i
magnetostàtica:
~FLorentz = ~F ~
electrostàtica + Fmagnetostàtica
c FUOC • PID_00216070
Hem vist que les intensitats s’exerceixen entre elles una força que és la força
de Lorentz. A més, si tenim diverses intensitats, l’efecte total és la suma dels
efectes de cadascuna per separat.
També hem pogut veure que la força magnètica és perpendicular a la velocitat.

Aquesta força és, per tant, una força centrípeta i “fa girar”, és a dir, canvia la
direcció de la velocitat, però no el mòdul.
Finalment, hem après que les càrregues també s’exerceixen entre elles una
força electrostàtica, que es suma a la magnètica que tenen pel fet d’estar en
moviment.
Ara ja sabem quins efectes tenen els corrents entre ells farem el mateix que
amb el camp electrostàtic i definirem un camp magnètic.
c FUOC • PID_00216070
3. Camp d’inducció magnètica

.
Igual que passava amb el camp electrostàtic, és molt convenient definir els
efectes de les càrregues en moviment, de les intensitats, per mitjà d’una fun-
ció matemàtica vectorial que, d’alguna manera, contingui tota la informació
magnètica del sistema de càrregues en moviment. Els avantatges de fer-ho
així són els que ja hem comentat quan presentàvem el camp electrostàtic: a
banda de poder condensar tota la informació en una única funció, un cop
definida aquesta funció hi podem treballar independentment de les fonts que
l’han creada. Però també igual que passava amb el camp electrostàtic, aques-
ta funció (el camp) prenia entitat física quan la consideràvem la portadora
d’energia o la transmissora de força. Ens dedicarem a aquestes consideracions
més endavant. Ara, de moment, ens cal entendre bé què és el camp d’induc-
ció magnètica i cal saber-lo calcular en aquells casos que puguem.
Començarem (subapartat 3.1.) introduint la força magnètica de forma expe-

rimental, definint exactament el camp d’inducció magnètica. En els subapar-
tats 3.2. i 3.3. calcularem el camp d’inducció magnètica en alguns casos sen-
zills. Els subapartats 3.4. i 3.5. ens serviran per veure les propietats generals
del camp d’inducció magnètica.
Què aprendrem?
En aquest apartat aprendrem com es defineix el camp d’inducció magnètica:

veureu que en aquest cas no es defineix, com en el cas del camp elèctric.
Ho farem tant per càrregues puntuals en moviment com per a densitats de

corrent.
Què suposarem?
Suposarem que:
• Sabeu treballar amb vectors i que sabeu calcular un producte vectorial i

obtenir-ne la direcció.
• Teniu clar el concepte de força.
• Sabeu què és una càrrega elèctrica.

c FUOC • PID_00216070
3.1. Força magnètica i definició de camp d’inducció magnètica

Camps magnètics i
d’inducció magnètica
.
No és el mateix el camp
El camp d’inducció magnètica creat per un corrent és un camp vectorial
magnètic que el camp
que ens permetrà definir, en cada punt de l’espai, quin seria l’efecte d’inducció magnètica.
Veurem la diferència més
magnètic que aquest corrent faria si en aquell punt hi hagués un altre
endavant, però ja des d’ara
corrent. cal anar amb molt de compte
de no confondre’ls.
Voldríem també definir el camp d’inducció magnètica com la força magnètica

per unitat de càrrega (igual que definíem el camp electrostàtic com la força
electrostàtica per unitat de càrrega) però ara això no és tan fàcil, ja que:
• La força que rep una càrrega en moviment depèn no només del valor de la
càrrega sinó també de la velocitat que té aquesta càrrega. A més, cal tenir
en compte que la velocitat és un vector i que la força també depèn de la
direcció d’aquesta velocitat.
• La força que volem calcular pot ser la força sobre tot un circuit per on hi
circula una certa intensitat i no només sobre una única càrrega.
• Quan tenim intensitats circulant per circuits, la força total que rebria un
circuit degut a la intensitat d’un altre depèn de la forma geomètrica dels cir-
cuits (de si els circuits són circulars, quadrats, rectangulars, hexagonals o
de qualsevol altra forma).
.
Per a tenir en compte tot això es defineix el camp d’inducció magnètica
en un punt de l’espai, ~B(~r), com el camp que faria que la força sobre
una càrrega q de prova que es mogués amb una velocitat ~v, i que es
trobés al punt ~r, és a dir:
~Fq = q~v × ~
B(~r) (30)
Per tant, un corrent elèctric crea un camp d’inducció magnètic als punts
de l’espai que l’envolten, de manera que, en presència d’aquest camp,
una càrrega en moviment rep una força que ve donada per l’equació 30. Gauss (G)
Les unitats del camp

d’inducció magnètica al
sistema internacional són les
Però, com ja hem comentat, és difícil mesurar la força sobre una única càrrega. tesles (de símbol, T). Molt
habitualment també
Més aviat ens interessarà calcular la força que rep tot un circuit de corrent en
s’utilitzen els gauss (de
presència d’un camp d’inducció magnètica determinat. En aquest cas l’equa- símbol G) com a unitat
d’inducció magnètica.
ció 30 s’ha de modificar per a tenir en compte el fet que moltes càrregues es La relació entre ambdues
mouen per mitjà d’un circuit (és a dir, que tenim una intensitat més que no unitats és la següent:
pas una única càrrega en moviment). Aplicant les consideracions que ens han
1 T = 104 G
portat a l’equació 3 tenim el següent.
c FUOC • PID_00216070
.
Un camp d’inducció magnètica exerceix sobre un circuit de corrent C
per on passa una intensitat I una força magnètica igual a:
Z
~F = Id~l × ~B(~r) (31)
C
És a dir, la integral a tot el circuit, on I és la intensitat; d~l, el diferencial

de línia del circuit; i ~B(~r) (llegit ‘~B de ~r’), el camp d’inducció magnètica,
que depèn de ~r.
Línies de camp
Els camps d’inducció

magnètica es poden
Les equacions 30 i 31 s’utilitzen habitualment per a calcular la força que ac- visualitzar utilitzant línies de
tua sobre una càrrega en moviment i sobre un circuit, un cop sabut el camp camp de la mateixa manera
(i amb les mateixes
d’inducció magnètica que hi ha en la regió de l’espai ocupada per la càrrega o propietats) que ho fèiem amb
pel circuit. les línies de camp
electrostàtic.
.
De fet, com que experimentalment sabem quina és la força entre càr-
regues en moviment o circuits (equacions 4 i 16), podem deduir el se-
güent:
• El camp d’inducció magnètica creat per una càrrega q en moviment

amb velocitat ~v és (comparant les equacions 30 i 4)
µ q~v × (û~r–r~′ )
B(~r) = 0
~ (32)
4π ||~r – r~′ ||2
• El camp d’inducció magnètica creat per un circuit de corrent, C , amb

intensitat I, és (comparant les equacions 31 i 16)
Adreça web
Id~l × (û~r–r~′ )
Z
µ
B(~r) = 0
~ (33) Podeu “jugar” amb el camp
4π C ||~r – r~′ ||2 d’inducció magnètica a
http://www.falstad.com
/vector3dm.
Val la pena estudiar a fons totes les parts de l’equació 33. Fixeu-vos en la
figura 7. Les característiques més importants del camp d’inducció magnètica
generat per un circuit són les que es mostren en la figura.
Cal ressaltar que l’expressió matemàtica del camp d’inducció magnètica con-
té un producte vectorial entre dos vectors que van canviant a mesura que ens
movem pel circuit (quan fem la integral). Això, a la pràctica, vol dir que és
molt difícil conèixer, a priori, la direcció del camp d’inducció magnètica, ex-
cepte en alguns casos senzills.
c FUOC • PID_00216070
Figura 7. Expressió fonamental del camp d’inducció magnètica (equació 33b)
Diferencial de línia (recorre

Camp d'inducció Intensitat del circuit el circuit creador de camp) Figura 7
magnètica creador del camp
Punt on volem calcular Producte vectorial Explicació de les parts
el camp d'inducció
que componen l’expressió
fonamental del camp
µ0 I dl × u^ r − r'
(equació 33).
B (r )
4π 2
C r r'
Constant que depèn Integral al llarg Punts on hi ha intensitat

del medi on està del circuit creador (punts del circuit)
situat el circuit del camp d'inducció
magnètica
Per tant, abans de veure alguns exemples de càlcul, val la pena conèixer al- Camp ~
B
guns trets característics dels camps d’inducció magnètica que ens permetran,
Sempre que parlem de
almenys, tenir una certa intuïció prèvia de com han d’anar les línies de ~B. “camp ~B” ens referim al
camp d’inducció magnètica.
Més endavant veurem també
el “camp H ~ ”, que serà el
3.2. Intuicions amb el camp d’inducció magnètica camp magnètic. Ja hem
comentat que són coses
diferents.
Abans de calcular un camp vectorial, és interessant mirar de visualitzar-lo,
almenys en alguns punts determinats per a tenir una idea de com seran els
vectors en aquells punts. Això ens permetrà, per una banda, simplificar el
càlcul i, per una altra, comprovar que els càlculs no estan malament.
A l’hora d’intentar visualitzar el camp d’inducció magnètica, val la pena tenir

en compte els següents fets importants:
• Si considerem que el corrent creador de camp ~B és recte, el camp d’induc-

ció magnètica serà un camp que, en cada punt, serà perpendicular a la
direcció del cable que l’ha creat i amb una direcció que sembli que giri al
voltant del camp (figura 8a).
• Si considerem que el corrent que crea el camp és un corrent tancat en un

pla (per exemple, una espira circular), el camp d’inducció magnètica que
hi ha a l’eix de l’espira sembla que travessa l’espira perpendicularment.
Fora de l’eix, també la travessa perpendicularment, però un cop l’ha “tra-
vessada”, el camp tendeix a corbar-se i tancar-se (figura 8b).
• En els dos casos anteriors podem utilitzar les “regles de la mà dreta”: amb
la mà dreta, si el polze ens marca la direcció del corrent, el sentit de tan-
cament de la resta de dits ens marcarà el sentit del camp d’inducció ~B; si
c FUOC • PID_00216070
el sentit de tancament dels dits (de la mà dreta) ens indica la direcció del
Adreça web
corrent en una espira circular, el polze ens indicarà el sentit del camp ~B
que el travessa (vegeu la figura 8 per a veure la direcció del camp ~B i de les Mireu aquest enllaç on
intensitats que el generen). teniu una animació que
mostra la regla de la mà
dreta i cap a on va el
Amb aquestes propietats ja podem, aproximadament, predir la forma del camp resultat del producte
vectorial:
d’inducció magnètica d’algunes distribucions més complicades de camp. http://www.fisica.uh.cu/
bibvirtual/fisica_aplicada/
fisica1y2/interactivas1/
El principi de superposició que enunciàvem pels camps electrostàtics també vectores/cross.html.
s’aplica als camps d’inducció magnètica ~B. És a dir:
El camp total ~B que generen, en cada punt, un conjunt de distribucions

de corrent és la suma (vectorial) dels camps que generen, en cada punt,
cadascuna de les distribucions per separat.
De fet, gràcies al principi de superposició podem trobar el camp de molts

sistemes a partir del camp d’un cable i el d’una espira. En realitat, és molt ha-
bitual aproximar els corrents per alguna d’aquestes dues distribucions ja que
això permet trobar el seu camp ~B de manera aproximada, però senzilla (ho
farem, per exemple, a l’apartat 8).
Figura 8
Figura 8. Camp d’inducció magnètica creat per un cable i per una espira
a. Camp d’inducció
magnètica creat per un cable
a.
recte per on passa
I una intensitat I.
B b. Camp d’inducció
I
magnètica creat per una
espira circular en un punt de
l’eix. En tots els casos, el
camp és tangent a la línia
dibuixada (línia de camp).
B
b.
I
B I
B
c FUOC • PID_00216070
3.3. Càlcul de ~B per diverses distribucions de corrent
Les consideracions anteriors poden ajudar, i molt, a l’hora d’intuir camps d’in-
ducció magnètica i també per a tenir una idea aproximada de la direcció dels
camps d’inducció magnètica en alguns casos. Però, si volem tenir una descrip-
ció completa, ens cal utilitzar l’equació 33 i trobar-la matemàticament.
Val a dir que el càlcul de camps magnètics sol ser molt complex des del punt
de vista matemàtic en la majoria de situacions. Hi ha, però, alguns casos que
són molt importants i que els podem resoldre. Els calcularem a continuació: el
camp ~B creat per un corrent recte, per un cable també recte però infinitament
llarg i per una espira circular (en un punt del seu eix).
3.3.1. Camp d’inducció magnètica creat per un corrent recte
Suposem que tenim un corrent d’intensitat I que circula per un circuit recte
de longitud 2L (figura 9). Considerem els eixos de coordenades tal com s’indi-
quen en la figura 9. Volem calcular el camp a qualsevol punt de l’espai. Per a
fer-ho utilitzarem l’equació 33. Ens calen, com sempre, els ingredients:
~r = x~i + y~j (34) L’expressió y′ ∈ [–L,L] significa

que la variable y′ varia entre els
valors –L i L.
~r ′ = y′~j on y′ ∈ [–L,L] (35)
~r – ~r ′ = x~i + (y – y′ )~j (36)

p
||~r – ~r ′ || = x2 + (y – y′ )2 (37)
d~l = dy′~j (38)
Figura 9. Camp que crea un cable recte Figura 9
Y
Esquema utilitzat per a
calcular el camp ~B generat
per un tros de cable recte pel
qual passa una intensitat I.
Calculem el camp en un punt
genèric del pla XY: el
y (x,y) punt (x,y).
r − r'
y’
L
r' r
X
x
I
c FUOC • PID_00216070
Ara ja podem col·locar tots aquests ingredients a l’equació 33:
Z y=L
µ Idy′~j × (x~i + (y – y′ )~j)
B(~r) = 0
~ (39)
4π y=–L (x2 + (y – y′ )2 )3/2
I ara ja només cal fer les operacions i les integrals que faci falta. En particular,
fixeu-vos que, abans de fer la integral, cal fer el producte vectorial, el resultat
del qual és –xdy′~k. Finalment, doncs, tenim:
dy
y′ =L √y
Z R
~ µ0 I~k –xdy′ (a2 +y2 )3/2
=
a2 a2 +y2
+C
B(x,y) = =
4π y′ =–L [x + (y – y′ )2 ](3/2)
2
" #
µ0 I~k y–L y+L
= – – p + p (40)
4π x x2 + (y – L)2 x x2 + (y + L)2
Hi ha dos detalls a tenir en compte:
• Primer, el camp sempre va en la direcció de l’eix Z (entrant o sortint del

paper). Si ho fa en sentit positiu o negatiu no es veu directament de l’ex-
pressió 40 i, de fet, depèn del punt on estem mirant.
• Segon, hem fet el càlcul només per a punts (x,y,0) del pla XY. A causa de
la simetria cilíndrica del problema, el resultat es pot estendre a tot l’espai Vegeu el subapartat 3.3 del mòdul
“Electrostàtica”.
senzillament “girant” el problema respecte a l’eix Y.
3.3.2. Camp d’inducció magnètica creat per un cable infinit
Volem, ara, calcular el camp d’inducció magnètica que crea un corrent recte,
considerat infinit, per on passa un corrent d’intensitat I. De fet, aquest pro-
blema és el mateix que el problema anterior però considerant que L tendeix
a infinit (L → ∞). Per tant, repetiríem tots els passos anteriors i, quan obtin-
guem l’equació final (equació 40), només ens caldrà fer el límit quan L → ∞:
( " #)
~ µ0 I~k y–L y+L
B(x,y) = lim – – p + p = (41)
L→∞ 4π x x2 + (y – L)2 x x2 + (y + L)2

µ0 I~k –L L
= – – √ + √ = (42)
|{z} 4π x x2 + L 2 x x2 + L 2
L>>>y

µ0 I~k –L L
= – – + = (43)
|{z} 4π xL xL
L>>>x
µ0 I~k 2
= – (44)
4π x
c FUOC • PID_00216070
.
Recopilant, el camp d’inducció magnètica en un punt (x,y) del pla XY,
generat per un cable recte, infinit, situat sobre l’eix Y i per on circula
una intensitat I (en el sentit positiu de l’eix Y) és:
µ I2
B(x,y) = 0 (–~k)
~ (45)
4π x
Aquesta equació, com dèiem, està trobada en un punt del pla XY. Però fixeu-
vos que també podríem “girar el problema” al voltant de l’eix Y i no canviaria
res (el problema té simetria cilíndrica).
Un detall més: fixeu-vos que, tal com està posat el dibuix, l’eix Z està sortint Vegeu el subapartat 3.3 del mòdul
del paper i, per tant, el camp ~B entra al paper per les x’s positives (x > 0) i en “Electrostàtica”.
surt per les x’s negatives (x < 0), tal com ja podíem saber a partir de la regla de
la mà dreta (subapartat 3.2.). Podeu veure una representació del camp en la
figura 10 on veieu que els camps que “entren al paper” se simbolitzen amb el
símbol ⊗ i els camps que “surten del paper” se simbolitzen amb el símbol ⊙.
Fixeu-vos també que a mesura que ens allunyem del cable, el camp és menys
intens (això ho simbolitzem fent més petits els símbols).
Figura 10. Camp creat per un cable infinit Figura 10
Y
Representació del camp
d’inducció magnètica creat
per un cable infinit situat
sobre l’eix Y i per on circula
una intensitat en la direcció
positiva d’aquest eix. Els
simbols ⊗ representen camps
que entren al paper i els
símbols ⊙ camps que en
surten. La grandària dels
símbols indica la intensitat
d’aquest camp.
X
c FUOC • PID_00216070
L’aproximació d’un cable infinit és un dels casos que més s’utilitzen a l’hora
Adreça web
de fer càlculs en sistemes magnètics. Per tant, val la pena aprofundir una mica
més en les principals propietats del camp d’inducció magnètica creat per un Podeu veure la regla de la
mà dreta a qualsevol dels
cable infinit. A partir de l’equació 45 i de la figura 10 (vegeu també la figura 17)
següents enllaços:
on s’han representat les línies de camp pel cas d’un cable infinit podem veure http://www.youtube.com
/watch?v=2leLwaQ9ueA
el següent:
http://commons.wikimedia.
org/wiki/File:Right_hand
_rule.png.
• La direcció del camp és la de “girar” al voltant del cable. El sentit es pot
trobar prenent la mà dreta i dirigint el dit polze en el sentit de la intensitat.
El sentit de tancament de la resta de dits de la mà serà el sentit del camp
d’inducció magnètica (figura 11).
Figura 11. Regla de la mà dreta Figura 11
Fixeu-vos que el polze indica

la direcció del corrent i
aleshores, el sentit de gir de
la mà indica la direcció del
camp d’inducció magnètica.
Si poséssiu el polze en el
sentit del camp d’inducció
magnètica, el sentit de gir de
la mà indicaria la direcció de
la intensitat. Podeu veure’n
una animació a
http://www.youtube.com
/watch?v=2leLwaQ9ueA.
Decréixer linealment
Decréixer linealment amb la

distància, a un cable infinit,
és el mateix que dir que és
inversament proporcional a la
distància al cable. És a dir,
que si la distància es
multiplica per dos, la
magnitud que decreix
linealment amb la distància
es divideix per dos; si la
distància es triplica la
• La magnitud del camp (el mòdul) decreix linealment a mesura que ens magnitud es divideix per tres,
allunyem del cable. A l’equació 45, podeu veure com el mòdul del camp ~B i així successivament.
es va fent petit a mesura que x es fa més gran (perquè està dividint).

Directament
proporcionals
• El camp d’inducció magnètica creat per un cable infinit és directament
proporcional, en tots els punts, a la intensitat del cable que crea aquest Dues magnituds són
directament proporcionals
camp.
quan en doblar-ne una, es
duplica també el valor de
l’altra; triplicant-ne una, es
triplica el valor de l’altra; i, en
3.3.3. Camp degut a una espira circular en un punt del seu eix general, multiplicant-ne una
per qualsevol nombre, el
valor de l’altra queda
Considerem ara una circumferència plana, de radi R, per on circula un corrent multiplicada per aquest
mateix nombre.
d’intensitat constant I. D’aquest sistema en diem una espira circular de radi R.
c FUOC • PID_00216070
Volem calcular el camp d’inducció magnètica a qualsevol punt de l’eix de

l’espira, que marquem com l’eix Z (vegeu la figura 12a).
Volem calcular el camp en un punt de l’eix Z i, per tant: ~r = z~k. Tenim que
el corrent està situat sobre el pla XY i, per tant, segons podem veure en la
figura 12b, r~′ = x′ cos(θ)~i + y′ sin(θ)~j, on l’angle θ varia entre 0 i 2π (donant tota
la volta).
Per a poder utilitzar l’equació 33 també necessitem el diferencial de línia. Si us

fixeu en la figura 12b veureu que el vector que va donant voltes a l’espira de
corrent, el vector diferencial de línia és un vector perpendicular al vector r~′ .
És un vector que va en la direcció angular, que és la mateixa direcció que la
direcció tangencial a l’espira en cada punt (es podria dir que és la direcció que
“dóna voltes” a l’espira).
Figura 12. Camp creat per una espira circular
Y Y Y
a. b. c.
dl' sin( )
sin( ) cos( )
I
I X
r'
r − r' r'
Z X X
r cos( )
Mirant la figura 12c podem deduir que la direcció del vector diferencial de Figura 12
línia és (d’això se’n diu la direcció angular): – sin(θ)~i + cos(θ)~j.
a. Esquema en perspectiva
per a calcular el camp
Veureu que només hem indicat les projeccions amb sinus i cosinus. Això no- creat per una espira circular
per on circula una intensitat I
més és la direcció. El mòdul del diferencial de línia és la longitud d’arc que en un punt del seu eix. Hem
correspon a un moviment diferencial al llarg de la línia. Si la línia és una posat l’eix de l’espira en la
direcció ~k.
circumferència, sabem que la longitud d’arc és igual al radi multiplicat per
b. El mateix dibuix que en a.
l’angle expressat en radians. però mirant-ho des de l’eix
positiu de l’eix Z. És a dir, ara
l’espira està situada just
Si el moviment és diferencial, l’angle és diferencial, dθ. És a dir: |d~l| = Rdθ. I, davant nostre i, per tant, l’eix
Z cau perpendicular al pla del
per tant, finalment el vector diferencial de línia és: d~l = |d~l|[– sin(θ)~i + cos(θ)~j]. paper i per això no el veiem.
c. Les projeccions
trigonomètriques per a
Recopilant resultats, els ingredients que ens calen per a l’equació 33 són: calcular les components dels
vectors ~r ′ i d~l′ .
~r = z~k (46)
Longitud d’un arc
r~′ = R cos(θ)~i + R sin(θ)~j (47) En una circumferència de radi

R, la longitud d’un arc de θ
d~l = (– sin θ~i + cos(θ)~j)Rdθ (48) radians és igual a θR. És molt
important remarcar que
aquesta expressió només és
~r – r~′ = –R cos(θ)~i – R sin(θ)~j + z~k (49) vàlida si els angles es
mesuren amb radians.

~ ~′
√
r – r = R2 + z2 (50)
c FUOC • PID_00216070
Així doncs, el camp d’inducció magnètica es pot calcular amb la següent ex-
pressió:
Z
µ θ=2π
IRdθ[– sin(θ)~i + cos(θ)~j] × [–R cos(θ)~i – R sin(θ)~j + z~k]
B(~r) = 0
~ (51)
4π θ=0 (R2 + z2 )3/2
Ara cal fer el producte vectorial i després la integral corresponent:
[– sin(θ)~i + cos(θ)~j] × [–R cos(θ)~i – R sin(θ)~j + z~k] =

~i ~j ~k

– sin(θ) cos(θ) 0 =
(52)

–R cos(θ) –R sin(θ) z

h i
= z cos(θ)~i + z sin(θ)~j + R(sin2 (θ) + cos2 (θ))~k (53)
Posant això dins la integral, i tenint en compte que cos2 (θ) + sin2 (θ) = 1, ens
queda:
h i
µ0
Z θ=2π IRdθ z cos(θ)~i + z sin(θ)~j + R~k
~
B(~r) = =
4π θ=0 (R2 + z2 )3/2
Z θ=2π
µ0 IR
= (z cos(θ)~i + z sin(θ)~j + R~k)dθ (54)
4π (R2 + z2 )3/2 θ=0
Les integrals que queden ja són immediates i, de fet, les integrals de 0 a 2π

tant del sinus com del cosinus es faran zero. Per tant, només ens quedarà un
terme en ~k. És a dir, acabant de fer les integrals, tenint en compte els límits R
R sin(t)dt = – cos(t) + C
d’integració ens queda que: cos(t)dt = sin(t) + C
.
El camp d’inducció magnètica creat per una espira circular de radi R per
on circula una intensitat I, en un punt del seu eix (punt z~k) és
µ 2πIR2 ~ µ0 IR2 ~k
B(~r) = 0
~ k= (55)
4π (R2 2
+z )3/2 2 (R + z2 )3/2
2
c FUOC • PID_00216070
Veiem que l’única component que té contribució diferent de zero és la com-

ponent ~k. De fet, si repasseu el subapartat 3.2. i la figura 8, veureu com ja
podríem haver predit que el camp només tindria aquesta component en un
punt de l’eix. L’expressió 55 no només ens indica aquesta direcció i sentit
sinó també el valor exacte del camp en cada punt de l’eix de l’espira.
Sovint, quan utilitzem una espira, ens interessa el camp que hi ha al seu cen-
tre. El centre de l’espira és un punt de l’eix, també. De fet, és el punt amb
z = 0. El camp magnètic al centre de l’espira és, per tant:
µ I R2 ~ µ0 I ~
B(z = 0) = 0
~ k= k (56)
2 (R2 )3/2 2R
3.4. Altres camps d’inducció magnètica
Hem vist fins ara diverses expressions per als camps d’inducció magnètica cre-
ades per diferents distribucions de càrrega. En tots els casos ens basàvem en les
equacions que defineixen aquests camps (equació 32 i 33). Veurem, en aquest
subapartat, alguns exemples més de camps d’inducció magnètica, però ho fa-
rem només visualment, sense fer el càlcul matemàtic. El motiu: matemàti-
cament són massa complicats d’obtenir, i el seu càlcul no ens aportaria més
informació que la que ens han aportat els càlculs que ja hem fet.
Així, en la figura 13, podem veure les línies de camp corresponents a tres
sistemes molt habituals i que, per tant, val la pena estudiar.
Figura 13. Línies de camp per tres sistemes de corrents diferents Figura 13
a. Espira circular alimentada

per un corrent constant. En
realitat, el tros de circuit recte
que es veu en el dibuix seria
una part del circuit necessària
per a alimentar l’espira
circular amb corrent. Les
línies de camp dibuixades
corresponen només al camp
d’inducció magnètica creat
per l’espira circular.
b. Bobina finita per on circula
una intensitat constant. En
aquest cas, els cables que
necessitaríem per a alimentar
la bobina no estan dibuixats.
c. Exterior d’un imant
A la figura 13a es mostra el camp d’inducció magnètica creat per una espira permanent (les línies de
camp a l’interior de l’imant
circular a tots els punts de l’espai. Observeu com, a l’eix de l’espira, el camp
no estan dibuixades). L’imant
te només la direcció de l’eix (tal com havíem calculat en l’equació 55). Veiem permanent no necessita
alimentació per a produir un
que, fora de l’eix, les línies de camp es corben per a acabar donant la volta.
camp ~B.
Fixeu-vos que totes les línies de camp travessen l’espira per dins i donen la
volta per fora. Just quan passen per la superfície plana de l’espira, les línies de
camp són perpendiculars a aquesta superfície.
c FUOC • PID_00216070
A la figura 13b teniu les línies de camp creades per una bobina finita. Noteu
especialment com les línies de camp travessen l’interior de la bobina gairebé
en línia recta i seguint l’eix de l’espira. Totes les línies passen per l’interior de
la bobina i, quan surten, tendeixen a corbar-se per donar la volta i tornar a
entrar a la bobina pel costat contrari per on han sortit.
A la figura 13c veiem el camp d’inducció magnètica creat per un imant perma-
nent. Fixeu-vos que les línies de camp de l’imant són (a l’exterior) exactament
iguals a les línies de camp d’una bobina finita. A l’interior, però, això no és
ben bé així. Estudiarem els imants més detalladament a l’apartat 7. No obstant
això, és molt important ressaltar aquí que, encara que les línies que hi ha a
l’interior de l’imant no estan dibuixades, hi són. I que aquestes línies farien
que, en tots els casos, les línies de camp fossin tancades.
3.5. Característiques generals dels camps d’inducció magnètica
La introducció del concepte de camp d’inducció magnètica, ~B, té la matei-

xa raó de ser que el camp electrostàtic: un cop tenim el camp definit, ja no
ens importarà com ha estat creat sinó que, a partir d’aquest camp, ja podrem
trobar totes les propietats magnetostàtiques possibles. És a dir, el camp d’in-
ducció magnètica que hi ha en un punt defineix totes les seves propietats i
potencialitats magnetostàtiques.
O bé, encara dit d’una altra manera: si coneixem el camp d’inducció mag-
nètica a tots els punts de l’espai, podrem conèixer tots els possibles efectes
magnetostàtics que es farien sobre qualsevol distribució de càrregues en mo-
viment (intensitats o corrents).
Ara que ja hem vist els camps ~B creats per algunes distribucions de corrent, fa-
rem un resum de les seves propietats més importants:
• El camp d’inducció magnètica és generat per càrregues en moviment, per

corrents. I els corrents són els que, a la vegada, noten els efectes magnètics.
• Les línies del camp d’inducció magnètica sempre es tanquen sobre elles Línies de camp
mateixes (o a l’infinit). Les línies de ~B no es poden creuar mai, enlloc. Això electrostàtic
equival a dir que no hi ha càrregues magnètiques des d’on puguin sortir Les línies de camp
les línies del camp d’inducció magnètica (no hi ha monopols magnètics). electrostàtic neixen a les
càrregues positives i moren a
les negatives: als punts on hi
Per tant, si apliquem el teorema de Gauss al camp d’inducció magnètica ha càrregues, el camp
divergeix. Això no passa amb
trobaríem: el camp d’inducció
magnètica.
I
~
B · d~S = 0 (57)
S
Recordeu que vau estudiar el teorema
de Gauss l’apartat 3 del mòdul
“Electrostàtica”.
c FUOC • PID_00216070
el que es coneix com a teorema de Gauss per al camp magnètic.

Producte vectorial
• Si el camp d’inducció magnètica en un punt va en una direcció, la força El vector resultat d’un
que s’exerciria sobre una càrrega de prova que hi hagués en aquest punt producte vectorial entre
dos vectors ~A i ~B és un tercer
i que tingués una certa velocitat seria perpendicular tant a la direcció del ~ que és
vector, C,
camp d’inducció magnètica com a la velocitat de la càrrega de prova. Això perpendicular tant a ~ A
com a ~B.
es veu en l’equació 30.
• El camp d’inducció magnètica creat per un fil tendeix a voltar entorn

del fil.
Hem vist que podem definir un camp que es diu camp d’inducció magnètica.
Aquest camp dóna voltes en lloc de néixer de la càrrega en moviment o de
la intensitat (com feia el camp elèctric). Per tant l’efecte del camp magnètic
sobre una càrrega és que la fa girar.
En aquest cas, també, s’aplica el principi de superposició en virtut del qual,

quan tenim diversos camps, el camp d’inducció resultant és la suma vectorial
de cada camp per separat.
D’altra banda, hem vist també les línies de camp que ens permeten fer-nos-en
una idea qualitativa de forma visual.
Ara ja sabem quins efectes tenen les càrregues en moviment i els corrents i
hem vist que podem treballar amb el camp d’inducció magnètica per tenir-los
en compte. Anem a veure tot seguit quina relació hi ha entre els corrents i el
camp d’inducció: la llei d’Ampère.
c FUOC • PID_00216070
4. Teorema d’Ampère
.
Hi ha una relació important entre el camp d’inducció magnètica ~B avaluat al

llarg d’una línia i el corrent que travessa aquesta línia. Aquesta relació, cone-
guda com el teorema d’Ampère, és conseqüència del fet que no hi ha mo-
nopols magnètics. La demostració matemàtica del teorema d’Ampère va més
enllà dels objectius d’aquest mòdul, però és una llei important i sí que cal que
la conegueu i la sapigueu aplicar en determinades situacions.
El teorema d’Ampère és a la magnetostàtica el que el teorema de Gauss era a

l’electrostàtica. Com ja havíem dit en el mòdul “Electrostàtica” amb referència
al teorema de Gauss, el teorema d’Ampère és vàlid en totes les situacions. No
obstant això, nosaltres l’utilitzarem aquí fonamentalment com una eina més
per a trobar el camp d’inducció ~B en algunes situacions.
Què aprendrem?
En aquest apartat aprendrem que les intensitats (és a dir, les càrregues en mo-
viment) són les fonts del camp d’inducció magnètica, i ho farem a través de
la Llei d’Ampère.
Què suposarem?
Suposarem que:

• Enteneu què vol dir integral tancada de línia.
• Sabeu treballar amb vectors i sabeu què és el producte escalar.
• Teniu clar els conceptes de camp d’inducció magnètica i d’intensitat.
4.1. Circulació de camp
Un camp vectorial és, com ja sabeu, un conjunt de vectors repartits per tota
una regió de l’espai. Ens pot interessar saber quins vectors aniríem trobant
a mesura que ens anéssim movent per aquesta regió. De fet, hi ha moltes
magnituds que ens podrien interessar (derivades direccionals, la suma dels
vectors que ens anem trobant, llur mitjana, etc.), però ara ens fixarem en una
de molt determinada: la circulació del camp vectorial.
La circulació és una magnitud que dóna compte de quins vectors anem tro-
bant mentre ens movem (“circulem”) i de si aquests vectors estan encarats en
la direcció del moviment o no. De fet, el que anirem fent és tenir en compte
c FUOC • PID_00216070
només la component del camp que vagi en la nostra mateixa direcció (a me-
sura que circulem) i el que farem és anar acumulant (sumant) totes aquestes
components (vegeu la figura 14).
. Producte escalar
Es defineix la circulació (se simbolitza Γ, gamma majúscula) d’un camp
El producte escalar entre dos
d’inducció magnètica com la suma del valors de la component tangen- vectors és:
cial, Bt , del vector camp tot al llarg d’una línia (vegeu la figura 14). ~
A · ~B = Ax Bx + Ay By + Az Bz
Matemàticament, tenint en compte que la suma ha de ser una suma
d’infinitesimals (per tant, una integral) tenim:
Component tangencial
Z Z
La component tangencial
Γ= Bt dl = B · d~l
~ (58) és la component del vector
C C
en la direcció de la línia sobre
la qual l’estem avaluant.
on C representa la línia sobre la qual circulem i el símbol “·” ens indica
que hem de fer un producte escalar entre els vectors de camp d’induc-
ció ~B i el diferencial de línia d~l. Bt és la component tangencial de ~B en
la direcció del moviment.
Figura 14. Circulació d’un camp al llarg d’una línia

Figura 14
Bt = B
Esquema explicatiu del
A
significat de la circulació d’un
camp al llarg d’una línia.
Fixeu-vos que només tenim
en compte la component
tangencial del camp. Aquesta
component s’ha de sumar
B
0 < Bt < B (integrar) tot al llarg del
circuit sobre el qual volem
calcular la circulació.
Bt = 0
D
Bt < B
Bt < 0
C
Malgrat que la circulació del camp d’inducció magnètica s’ha definit a partir
dels vectors de camp d’inducció i del vector diferencial de línia, el resultat és
un valor escalar (hem realitzat un producte escalar, o dit d’una altra manera,
només hem tingut en compte la component tangencial del camp d’inducció).
A la figura 14 podeu veure un circuit qualsevol. Si volem calcular la circulació

del camp d’inducció magnètica ~B al llarg d’aquest circuit ens cal anar-lo recor-
c FUOC • PID_00216070
rent (suposeu que ho fem en la direcció que marca la fletxa del circuit) i anar
sumant, a cada punt, la component tangencial del camp ~B que hi trobem,
multiplicada pel diferencial de línia. Així, podem trobar-nos (regions A i B de
la figura) una component del camp que va en la mateixa direcció del movi-
ment i que té una contribució positiva a la circulació, o bé una component
que va en sentit oposat al del moviment (regió C de la figura) i que contribueix
negativament a la circulació, o també pot passar que la component tangencial
sigui perpendicular a la direcció del moviment (regió D de la figura) i tingui
una contribució nul·la a la circulació.
Exemple 3
Volem calcular la circulació d’un camp d’inducció magnètica constant i dirigit segons la
direcció de l’eix X (~B = B0~i) sobre un circuit quadrat, de costat a i situat al pla XY.
Solució
Si dibuixem la situació que ens indica l’enunciat (figura 15) ens adonem que cal separar
el càlcul en quatre parts, una per cada costat del quadrat, ja que el diferencial de línia (el
vector que ens indica com hem d’avançar per la línia) canvia segons el costat del quadrat.
Així doncs, tenim, en cadascun dels quatre costats:
d~l1 = dy~j on x = 0 i y ∈ [0,a] (59) Notació
La notació y ∈ [0,a] es llegeix

d~l2 = dx~i on x ∈ [0,a] i y = a (60)
“y pertany a l’interval tancat
0, a”; i vol dir que y està dins
d~l3 = dy(–~j) on x = a i y ∈ [0,a] (61) de l’interval comprès entre
el 0 i l’a, ambdós inclosos. Si
en lloc d’un claudàtor (’[’, ’]’)
d~l4 = dx(–~i) on x ∈ [0,a] i y = 0 (62) fem servir un parèntesis
(’(’, ’)’), vol dir que la frontera
no s’inclou en l’interval. Per
exemple, y ∈ [0,a) vol dir
que y pertany a l’interval
Figura 15. Dibuix explicatiu per a l’exemple 3
entre el 0 i l’a, però sense
incloure el valor a.
B
dl4
X
dl1 4
Figura 15
1 a
3
a dl3 En uns eixos coordenats,
dibuixem els vectors de camp
2 d’inducció magnètica ~B.
dl2
Fixeu-vos en el signe negatiu del diferencial de línia quan aquest va en sentit contrari al
sentit positiu de l’eix.
El camp d’inducció magnètica és el mateix a tot arreu: ~B = B0~i. Cal fer l’avaluació de la
integral (equació 58) en quatre trossos, que anomenarem Γ1 , Γ2 , Γ3 , Γ4 :
c FUOC • PID_00216070
Γ = Γ1 + Γ2 + Γ3 + Γ4 = (63)
Z Z Z Z
= B0~i · d~l1 + B0~i · d~l2 + B0~i · d~l3 + B0~i · d~l4 (64)
1 2 3 4
Z a Z a
= 0+ B0 dx + 0 + B0 (–1)dx = (65)
0 0
= 0 (66)
En aquest cas, la circulació és zero. Fixeu-vos que la circulació en els costats que van en la
direcció de l’eix Y és zero perquè la component tangencial del camp en aquests costats és
zero. En canvi, en els costats que van en la direcció de l’eix X, la component tangencial
del camp és el mateix camp (el camp ~B va en la mateixa direcció que el circuit). Com
que el camp és uniforme i recorrem els dos segments en direccions oposades, al final, la
contribució dels dos segments es cancel·la i ens queda el zero que hem trobat.
4.2. Definició matemàtica del teorema d’Ampère
Ara que ja sabem què és la circulació podem enunciar el teorema d’Ampère.
.
La circulació del camp d’inducció magnètica al llarg d’una línia tanca-
da és sempre proporcional a la intensitat de corrent que travessa aques-
ta línia. La constant de proporcionalitat és la permeabilitat del medi.
En el cas del buit (la permeabilitat és µ0 ) tenim: Recordeu que µ0 es llegeix “mu
sub zero”.
I
B · d~l = µ0 Itr
~ (67)
C
on Itr representa la intensitat neta que travessa la línia de corrent i C

representa la línia tancada (vegeu la figura 16).
Figura 16 Figura 16
Dos corrents I1 i I2 que

travessen dues línies tancades
C1 i C2 . El corrent I1 travessa
el circuit C1 i el C2 . El corrent
C1 I2 només travessa el circuit
C2 .
I1
C2
I2
c FUOC • PID_00216070
Com ja havíem comentat, el teorema d’Ampère és sempre vàlid. Malgrat això, Forma toroïdal
en aquesta assignatura l’utilitzarem fonamentalment per a trobar el camp
Una superfície toroïdal és la
d’inducció magnètica en casos senzills. Aquests casos seran aquells que ens
superfície generada per la
permetin aïllar de l’equació anterior el camp ~B. A la pràctica això serà possi- rotació, en l’espai, d’una
circumferència al voltant d’un
ble quan el corrent que creï el camp tingui simetria cilíndrica infinita (quan eix del seu pla que no talla la
puguem girar el corrent respecte d’un eix i continuem tenint la mateixa situa- circumferència.
O, dit d’una altra manera,
ció) o bé quan el corrent estigui enrotllat sobre si mateix formant una bobina una forma toroïdal és la
molt llarga (infinita, de fet) o bé toroïdal (vegeu la figura 19). forma que tindria un tub
cilíndric, tancat sobre si
mateix de forma que formés
Als subapartats que segueixen veurem com, amb l’ajut del teorema d’Ampère, una circumferència.
O encara millor: és la forma
podem calcular el camp d’inducció magnètica en el cas d’un cable infinit, d’un d’una rosquilla! O, encara
cable coaxial també infinit i d’una bobina molt llarga. millor, vegeu la figura 19b.
4.2.1. Camp d’inducció magnètica degut a un cable infinit
Ja hem calculat abans el cas d’un cable infinit (equació 45). No obstant això,
volem repetir el càlcul aquí utilitzant el teorema d’Ampère. Serà una manera
de provar que el teorema d’Ampère, si ens permet calcular el camp, permet
fer-ho d’una manera molt més senzilla que no pas a partir del càlcul directe
des de l’equació 33.
Considerem un fil recte, infinit, pel qual circula una intensitat constant I. Si-
tuem l’eix Z com l’eix al llarg del fil. Aquesta és una simetria que ens permetrà,
com veurem, aplicar el teorema d’Ampère (equació 67) per a trobar el camp
d’inducció magnètica en tots els punts de l’espai. Cal recordar també que
aquest cas ja l’havíem calculat en el subapartat 3.3.2. Ara veurem com els
arguments de simetria i el teorema d’Ampère ens permetran fer el càlcul de
forma molt més senzilla.
Primer cal veure què ens permeten dir les simetries sobre el camp d’inducció
creat per un fil:
• Ja ho havíem comentat, el camp d’inducció magnètica dóna voltes al ca- Vegeu el subapartat 3.2. i la figura 8.
ble. Això vol dir, com es veu en la figura 17a, que en cada punt el camp té
la direcció angular (és a dir, que “dóna voltes”).
• El mòdul del camp només depèn de la distància a l’eix. A mesura que do-
nem la volta al cable, mantenint la distància, canvia la direcció del camp,
però no el mòdul.
• Atès que considerem el cable infinit, a mesura que ens movem segons la
direcció Z, les coses no canvien: diem que el camp d’inducció no depèn
de la coordenada z. Una altra manera de veure-ho és considerant el cable
infinit tallat a una certa alçària z. L’efecte de la part de dalt quedaria exac-
tament compensat per l’efecte de la part de sota (perquè els dos trossos de
cable són iguals). Atès que el cable és infinit, podem fer aquest tall allà on
c FUOC • PID_00216070
vulguem i sempre ens quedaran dos trossos iguals. Conclusió: estiguem on

estiguem de la coordenada z, els camps creats per la part de “dalt” i per
la de “sota” es compensen de manera que, al final, el camp no depèn del
punt z on estiguem.
Figura 17. Simetries del camp d’inducció magnètica Figura 17
a. b. Dibuix explicatiu per a veure

les simetries del camp
I I d’inducció magnètica per al
cas d’un cable recte,
considerat infinitament llarg i
pel qual circula una intensitat
de corrent I constant.
r
B
dl
Com traduïm totes aquestes propietats per a calcular el camp a partir de l’equa-
ció 67? Hem d’escollir una línia tancada adequada que ens permeti simplificar
el càlcul de la circulació. Com que el camp dóna voltes, escollim una línia
tancada que doni una volta al cable. Concretament, escollim una circumfe-
rència plana sobre el pla XY, i amb el centre al punt que passa pel cable. La
circumferència té un radi genèric r (agafaríem, per exemple, la circumferència
de la figura 17b):
I I I
B · d~l |{z}
~ = Bdl |{z}
= B dl = B2πr (68)

Bkd~l
~ B=ctant
En la primera igualtat hem utilitzat el fet que el camp d’inducció magnètica

és tangencial, en tots els punts, a la línia que hem escollit per a calcular la
circulació (de fet, aquest és el motiu pel qual hem escollit una circumferència)
i, per tant, ~B k d~l que es tradueix en el fet que ~B · d~l = Bdl. En la segona
igualtat hem utilitzat el fet que el mòdul del camp d’inducció només depèn
de la distància al cable i, per tant, com que movent-nos per la circumferència
la distància al cable sempre és la mateixa, el mòdul del camp, B = |~B|, és una
constant per a fer la integral i la podem treure a fora. Ens queda aleshores
(tercera igualtat) la longitud de la línia, que, com que és una circumferència, La longitud d’una
és 2π pel radi de la circumferència. circumferència de radi R és 2πR.
Això només és la primera part de l’equació 67. Ara ens cal trobar la sego-
na part:
µ0 Itr = µ0 I (69)
c FUOC • PID_00216070
per tant, Itr = I, ja que l’única intensitat que travessa la circumferència és la

intensitat que passa pel cable.
Per tant, igualant les dues expressions anteriors (equacions 68 i 69) ens queda:
B2πr = µ0 I (70)
.
Finalment, el mòdul del camp d’inducció magnètica creat per un cable
recte infinit pel qual circula una intensitat I és:
µ0 I 1
B= (71)
2π r
on r representa la distància (radial) al cable. La direcció d’aquest camp

és, com ja sabíem del subapartat 3.3.2., la direcció angular (és a dir,
donant voltes al cable).
4.2.2. El cable coaxial
Un dispositiu que s’utilitza sovint per a transmetre dades és el cable coaxi-

al. Un cable coaxial són dos cables concèntrics pels quals circula la mateixa
intensitat però en sentit contrari. El cable interior (que considerem lineal) està
envoltat per una capa cilíndrica de radi R. En podeu veure un esquema en la
figura 18.
Figura 18. Cable coaxial Figura 18
a. Dibuix d’un cable coaxial.

a. b. c. La regió A correspon a
R l’interior del cable i la regió B
R
r correspon al seu exterior.
Les línies d’Ampère utilitzades
per al càlcul del camp
A
R d’inducció magnètica són les
A
r línies discontínues:
B
B b. per al càlcul a la regió A i
c. per al càlcul a la regió B.
Volem calcular el camp d’inducció magnètica que hi ha en la regió interior

(regió A) del cable i també a l’exterior del cable (regió B).
També aquí hem d’escollir (per a la regió A i per a la B) unes línies tancades
que ens permetin utilitzar el teorema d’Ampère. La simetria cilíndrica que té
el cable coaxial (igual que la tenia el cable normal) ens permet intuir que aquí
també podem escollir línies tancades que envoltin el cable (la part central o
bé tot el cable coaxial). Per tant, tant en la regió A com en la B, si escollim una
circumferència de radi r que estigui dins la regió corresponent i que tingui
el centre al nucli central del cable, podem aplicar els mateixos conceptes de
c FUOC • PID_00216070
simetria que havíem utilitzat en l’exemple anterior. És a dir, tant si r > R com
si r < R, tenim:
I
B · d~l = B2πr
~ (72)
Trobarem la diferència quan calculem la intensitat que travessa cadascuna de

les circumferències d’Ampère que hem agafat. Si tenim la circumferència en
la regió interior, l’única intensitat que la travessa és la que passa pel nucli del
cable. En canvi, si prenem una circumferència en la regió exterior, la intensitat
que la travessa és la intensitat del nucli i la intensitat de la capa de fora. De fet,
com que la intensitat del nucli i la intensitat de la capa de fora són la mateixa
però en sentit contrari, la intensitat neta total que travessa la circumferència
exterior és zero. És a dir:
(r < R) =⇒ µ0 Itr = µ0 I (73)
(r > R) =⇒ µ0 Itr = 0 (74)
Per tant, aplicant el teorema d’Ampère (equació 67) tenim que:
.
El camp creat per un cable coaxial de radi R per on circula una inten-
sitat I (d’anada pel nucli) i –I (de tornada per la superfície exterior) és:
µ0 I 1
B(r < R) = (75)
2π r
B(r > R) = 0 (76)
Com hem calculat, en un cable coaxial, el camp d’inducció magnètica a l’ex-

terior és zero. De fet, aquest és un dels principals motius pels quals s’utilitzen
cables coaxials: en produir un camp ~B nul al seu exterior no poden influenciar
altres cables que estiguin a prop seu. També es pot veure que aquests cables
són més difícilment influenciables per senyals externs als transmesos. Per tant,
els cables coaxials no produeixen ni reben interferències magnètiques. És clar
que aquesta és la situació ideal. En els casos reals sí que poden rebre algun
tipus d’interferència, però en qualsevol cas, són cables molt millors que els
cables senzills a l’hora de transmetre informació.
4.2.3. Camp d’inducció magnètica a l’interior

d’una bobina infinita
Una bobina és un cable enrotllat sobre si mateix de forma helicoide (vegeu

la figura 19). Hi ha diferents maneres d’enrotllar els cables i, per tant, tenim
c FUOC • PID_00216070
diferents tipus de bobines. Les més utilitzades són les bobines lineals i les
bobines toroïdals. En podeu veure dos exemples en la figura 19: una bobina
lineal, finita (figura 19a) connectada a una bateria que li dóna un corrent que
circula donant voltes en la direcció indicada per la figura. També podeu veure
en un tall d’aquesta bobina les línies de camp ~B que passen pel seu interior.
A la figura 19b tenim també una bobina, però aquest cop els cables de corrent
estan enrotllats en forma toroïdal. Tal com es veu en la figura en detall, les
línies de camp ~B que envolten els cables tenen un efecte global al centre del
toroide que fa que les línies de camp a l’eix del toroide donin voltes.
Figura 19. Els dos tipus de bobines més utilitzades Figura 19
a. a. Bobina lineal, on el cable

s’enrotlla sobre si mateix de
forma helicoïdal formant un
cilindre d’un cert radi. La
intensitat ve donada per una
l l l bateria connectada als
extrems del cable. Veiem
l també un tall transversal de
l N S
la bobina finita. En aquest cas
les línies indiquen la direcció i
sentit del camp d’inducció
magnètica.
b. Bobina toroïdal, on el
cable s’enrotlla sobre si
mateix formant espires d’un
b. determinat radi i després es
I
I tanca sobre si mateix formant
un torus. La intensitat també
vindria donada per una
bateria, que no es veu en
B I aquest cas. Podeu veure en
cada cas una representació
de les línies de camp ~B que hi
b B
a ha a l’interior d’aquestes
B
r B I bobines.
Fixeu-vos que, en el cas de la bobina lineal, si fos molt i molt llarga, les lí- Recordeu
nies de camp anirien per l’interior de la bobina i en línia recta. A més, tal
Recordeu que una ⊗
com es veu en el detall de la figura, si la intensitat està molt densament en- representa línies de camp
rotllada (no hi ha espais entre els corrents que s’enrotllen) totes les línies de entrant al paper i un punt ⊙
línies de camp que en surten.
camp donen la volta al toroide sencer i cap línia no travessa cap a l’exterior.
Per tant, en aquest subapartat calcularem el camp que hi ha a l’eix d’una

bobina lineal, considerada infinitament llarga i densament enrotllada o, el
que és el mateix, considerant que el radi d’enrotllament és molt més petit que
la longitud de la bobina (que la bobina és molt més estreta que llarga).
c FUOC • PID_00216070
És clar que, en realitat, una bobina infinita no pot existir. Però si la considerem
prou llarga com per no haver-nos de preocupar pels extrems de la bobina, el
sistema que en resulta és prou senzill com per poder calcular el camp d’induc-
ció magnètica aplicant el teorema d’Ampère. Per a fer-ho, comencem consi-
derant una bobina formada per un cable pel qual circula una intensitat cons-
tant I, enrotllat sobre si mateix en forma de tirabuixó i d’una longitud L molt
i molt més gran (infinitament més gran) que el radi del tirabuixó (vegeu la
figura 19a).
Volem calcular el camp en un punt de l’eix de la bobina. Per a fer-ho, mar-

quem aquesta direcció com la direcció Z. Com veieu en la figura 20, el pla XZ
està travessat per moltes intensitats, algunes en la direcció positiva de l’eix Y
(sortint del paper) i d’altres en la direcció negativa de l’eix Y (entrant al paper).
Figura 20. Bobina lineal infinita Figura 20
3 X
Tall transversal d’una bobina
lineal infinita i la línia
d’Ampère utilitzada per a
4 2 calcular el camp a l’eix de la
bobina (considerada infinita).
Les fletxes indiquen la
direcció en què recorrem la
1 línia. Cada cercle representa
Z una secció del cable que està
enrotllat. La intensitat que
passa pel cable entra cap al
paper (ho simbolitzem ⊗) a
les seccions superiors i surt
del paper (ho simbolitzem ⊙)
a les seccions inferiors. L’eix
Y, que per simplicitat no
dibuixem, estaria sortint del
Escollim una línia d’Ampère sobre la qual calcularem la circulació del camp paper (⊙), en la direcció
positiva.
elèctric. Escollim el rectangle marcat en la figura 20. Per què escollim aquesta
línia? Fixeu-vos bé que, per simetria, el camp d’inducció magnètica a l’inte-
rior del solenoide, si considerem el solenoide infinit, només pot anar en la
direcció Z. Per tant, el diferencial de línia serà paral·lel al camp d’inducció
magnètica (en les línies dirigides segons l’eix Z) o bé perpendicular a ell (en
les línies dirigides segons l’eix X). A més, el camp a l’exterior del solenoide
és zero, perquè estem considerant que l’enrotllament del cable és molt dens i,
com dèiem, les línies de camp no es poden “escapar” de l’interior de la bobina.
Per tant, la primera part del teorema d’Ampère (equació 67) diu:
Z Z Z Z Z
Bd~l
~ = Bd~l +
~ Bd~l +
~ Bd~l +
~ Bd~l =
~
L1 L2 L3 L4
Z Z Z
= Bd~l |{z}
~ = Bdl |{z}
= B dl = BL (77)
L1 L1 L1
Bkd~l
~ B=ctant
Fixeu-vos en cadascuna de les igualtats: a la primera hem separat la integral so-

bre tota la línia, , en les quatre parts de què consta: L1 , L2 , L3 i L4 ; a la segona
hem considerat que, tal com hem explicat, sobre la línia 3 (exterior) el camp
és zero i, sobre les línies 2 i 4, el camp és perpendicular a la línia d’integració i
c FUOC • PID_00216070
per tant ~B · d~l = 0; a la tercera igualtat hem considerat que, sobre la línia L1 , el
camp ~B és paral·lel a la línia i, per tant, ~B · d~l = Bdl; quant a la quarta igualtat,
considerem que el mòdul del camp d’inducció és constant al llarg de la línia
i, per tant, pot sortir de la integral; finalment, l’última igualtat considera que
la integral és la longitud total de la línia L1 , que hem anomenat L.
Ara cal calcular la intensitat que travessa la línia d’Ampère. Com veieu en la
La densitat d’espires n és el
figura 20 el nombre d’espires de corrent que travessen aquesta línia és igual nombre d’espires per unitat de
longitud: n = N/L.
a N, que és igual a la densitat d’espires, n, multiplicat per la longitud L. Per
cadascuna d’aquestes espires hi circula una intensitat I (de fet, és el mateix
corrent que està enrotllat sobre si mateix). Per tant, la intensitat total que tra-
vessa la línia d’Ampère és: Itr = nLI. Finalment tenim que, aplicant el teorema
d’Ampère (equació 67) obtenim:
Z
Bd~l = µ0 Itr =⇒ BL = µ0 nLI
~ (78)

.
Amb la qual cosa, finalment, deduïm que el mòdul del camp d’inducció
magnètica que hi ha a l’interior d’una bobina, considerada infinita, i
amb una densitat d’espires n per on circula una intensitat I és:
B = µ0 nI (79)
És a dir, que el camp a l’interior d’una bobina només depèn de la densi-

tat d’espires, de la intensitat que hi circula i del medi que hi hagi al seu
interior. La dependència, en tots els casos, és proporcional.
4.3. Altres exemples de camps ~B
El càlcul directe del camp d’inducció magnètica a partir de la seva definició

(equació 32 o equació 33) és, sovint, força complicat. Disposem del teorema
d’Ampère que ens permet, en alguns casos senzills, simplificar el càlcul d’a-
quests camps, però per a poder utilitzar la llei d’Ampère necessitem saber,
a priori, la direcció del camp d’inducció magnètica.
Ens podríem preguntar si, com passava amb l’electrostàtica, hi ha una funció
potencial que ens permeti calcular el camp d’inducció a partir del potencial.
Aquesta funció hauria de tenir a veure amb l’energia magnètica del sistema i
representar l’energia en potència que el camp magnetostàtic té en un punt.
Sí que existeix una funció potencial magnètica, se’n diu potencial vectorial
magnètic. Tot i que no l’estudiarem en detall en aquesta assignatura, val la
pena que coneguem alguna de les seves propietats més importants:
c FUOC • PID_00216070
• És una funció vectorial. Aquest és un dels principals motius pels quals no

s’estudia aquesta funció en aquesta assignatura, ja que la complicació ma-
temàtica que implica en el seu tractament i en la seva relació amb el camp
d’inducció magnètica va més enllà del que podem tractar aquí.
• El camp d’inducció està relacionat amb les derivades direccionals d’aquesta

funció vectorial. Les derivades direccionals, però, són derivades creuades:
una component del camp d’inducció està relacionada amb les derivades de
les components transversals del potencial vector magnètic en les direccions
també transversals.
• La funció potencial vectorial magnètic no està definida de forma única. De

fet, a l’hora de definir aquesta funció li podem sumar o restar una altra
funció d’un cert tipus i les seves propietats no canvien. Això és similar
a escollir un origen de potencial pel potencial electrostàtic: aquí podríem
escollir una funció origen de potencial vectorial magnètic.
Per tant, si el càlcul directe és complicat, si és complicat utilitzar el potencial

vectorial magnètic i si el teorema d’Ampère només ens és útil en situacions
senzilles... què ens queda per calcular?
De fet, hi ha pocs casos més que puguem calcular de forma analítica (arribant
fins a l’expressió matemàtica general des de l’expressió de la definició). Val
a dir, però, que les expressions que hem donat (equació 33 i les equivalents)
són les que s’utilitzen per a calcular camps d’inducció magnètica, però es fa
utilitzant procediments numèrics amb l’ajuda d’ordinadors. Es poden calcular
les línies de camp, les forces magnètiques i tot allò que es pot conèixer, però és
molt difícil (impossible, de vegades) trobar una expressió matemàtica senzilla
que descrigui aquestes magnituds.
Hem vist el concepte de circulació i amb ell hem vist la llei d’Ampère que diu:
“La circulació del camp d’inducció magnètica que travessa una línia tancada
és igual a la intensitat tancada per la línia, multiplicada per la permeabilitat
del medi que, en el cas del buit és µ0 ”.
Aquesta llei ens està dient que les intensitats són les fonts del camp d’inducció
magnètica.
També hem vist que, mitjançant aquesta llei, en alguns casos puntuals i molt
concrets podem obtenir el mòdul del camp magnètic. Per fer-ho hem de saber
a priori quina serà la direcció del camp magnètic i ser capaços de trobar una
corba tancada tal que el diferencial de línia sigui sempre paral·lel o perpendi-
cular al camp.
c FUOC • PID_00216070
Fins ara hem vist què passa quan la intensitat és constant o les càrregues es
mouen amb velocitat constant. Veurem tot seguit que quan aquetes càrregues
varien en el temps (i en altres casos) es produeix un fenomen molt interessant:
el de la inducció.
c FUOC • PID_00216070
5. La llei d’inducció de Faraday

.
En el mòdul “Electrostàtica” explicàvem els efectes que produïen les càrregues

estàtiques (electrostàtica) i, en aquest mòdul, hem explicat, fins ara, els efectes
produïts per corrents constants.
Hem vist que les càrregues en moviment produeixen camps magnètics, però
també ens podríem preguntar: com es produeixen les càrregues en movi-
ment? O bé, com es creen els corrents elèctrics? Hi ha diverses maneres: si
sobre una càrrega que està estàtica apliquem un camp electrostàtic, aquesta
rebrà una força que l’accelerarà i la mourà. Per tant, apareixeria un camp d’in- Vegeu el mòdul “Electrostàtica”.
ducció magnètica. Adoneu-vos que si a aquesta mateixa càrrega li apliquem

un camp magnètic estàtic, com que la càrrega és estàtica, no notaria res.
En definitiva, ja sabíem que els corrents poden crear camps d’inducció mag-
nètica. El que estudiarem en aquest apartat és el fet que els camps d’inducció
poden crear corrents. Tot i que, com veurem tot seguit, no tots els camps
ho poden fer.
Què aprendrem?
En aquest apartat coneixerem la llei de Faraday i veurem què passa quan varia
el flux de camp magnètic que travessa una superfície. Veurem que s’indueix
un voltatge que es diu força electromotriu induïda.
Què suposarem?
Suposarem que:

• Sabeu què és una integral de superfície i què és un flux.
• Sabeu treballar amb vectors i sabeu què és el producte escalar.
• Teniu clar els conceptes de camp magnètic i intensitat.
5.1. Llei d’inducció de Faraday. Definició conceptual
El 1831, Michael Faraday presentava uns experiments en els quals va trobar

Podeu realitzar aquests
una sèrie de resultats que es resumeixen a continuació: experiments fàcilment a casa
vostra!
• Quan passava un corrent per un cable, si hi havia una brúixola imantada

a prop, aquesta s’orientava per culpa del corrent al cable (figura 21a). Si no
hi havia corrent no hi havia influència sobre les brúixoles (figura 21b).
c FUOC • PID_00216070
• Quan s’atansava o quan s’allunyava un imant d’un cable inicialment sen-

se corrent, apareixia un corrent al cable (figura 21c).
• Quan hi havia un imant a prop d’un cable sense corrent elèctric, no passa-
va res (figura 21d).
Per tant, experimentalment, es va trobar que:

∗
Això és el que hem estat
∗ veient fins ara. De fet, això no
• Els corrents elèctrics tenien efectes magnètics .
va ser un descobriment de
• Els camps magnètics variables produïen corrents elèctrics. De fet, encara Faraday.
que l’imant produeix un camp ~B constant, si movem l’imant, movem el

camp ~B, i per tant podem considerar que, en un punt, el camp ~B varia en
el temps. Figura 21
Figura 21. Moviment d’un imant Experiments realitzats per a

veure que els corrents
elèctrics creen camps
magnètics, a. i b., i també
a. b.
per a veure com un camp
variable, c. i d., crea corrents
elèctrics. En l’exemple del
dibuix, el moviment d’un
Font Font imant permanent és el que
provoca la variació del camp
d’inducció magnètica.
c. d.
Amperímetre Amperímetre
.
De fet, en aquests experiments es va veure que no només era la varia-
ció de camp d’inducció magnètica el que produïa el corrent, sinó que si
es tenia un camp d’inducció magnètica constant però canviava la for-
ma del circuit o bé es canviava l’orientació del circuit respecte al camp,
també es produïa corrent en aquest circuit.
El que és important és que només apareixia corrent mentre canviava

la forma del circuit o mentre canviava l’orientació o mentre canviava el
camp d’inducció magnètica, i no quan ja havia canviat o quan encara
no ho havia fet.
Per tant, per a produir corrent en un circuit en el qual no n’hi ha, cal que hi
hagi una variació d’alguna cosa relacionada amb el camp d’inducció magnè-
tica, amb la forma del circuit i amb l’orientació entre el circuit i el camp. Cal
c FUOC • PID_00216070
definir ben bé quina és aquesta cosa que ha de canviar i cal veure ben bé qui-
na és la relació entre aquesta magnitud i el corrent elèctric creat. Dels corrents
creats d’aquesta forma en diem corrents induïts.
5.2. Llei d’inducció de Faraday. Formulació matemàtica
Presentarem en aquest subapartat l’anomenada llei d’inducció de Faraday que

ens resol allò que ens preguntàvem: què és allò que ha de variar per a induir
corrent elèctric?
.
La variació del flux magnètic que travessa un circuit tancat produeix
una força electromotriu induïda.
Aquesta llei és molt important i cal conèixer-la i entendre-la en detall. Però

per a entendre-la amb profunditat cal definir (amb profunditat) què és el flux
magnètic i què és la força electromotriu induïda. Ho farem a continuació i,
després, tornarem a enunciar la llei de Faraday, però llavors una mica més
matemàticament.
5.2.1. El flux magnètic
El flux del camp d’inducció magnètica a través d’una superfície es defineix de Vegeu el subapartat 3.1 del mòdul
“Electrostàtica”
la mateixa manera que es definia pel camp electrostàtic. De fet, la definició
que donàvem, i que repetim aquí, es podria fer genèrica per a qualsevol camp.
. Una superfície pot quedar determinada

pel vector superfície, que és un vector
En el cas de ~B, es defineix el flux d’un camp (Φ) a través d’una super- perpendicular a la superfície que
representa.
fície (S) com la integral, extesa a tota la superfície, de la component
normal del camp avaluat en aquesta superfície:
Z
Φ= ~
B · d~S (80)
S
Per a entendre aquest concepte podríem fer un símil amb l’aigua que baixa per
un canal i que travessa una certa superfície posada dins el corrent de l’aigua.
El flux d’aigua seria una manera de comptar quanta aigua baixa pel canal
cada interval de temps. En el cas magnètic, el flux és una manera de comptar
quantes línies de camp travessen la superfície en qüestió.
El concepte de flux magnètic és del tot equivalent al concepte de flux elèctric

explicat en el mòdul “Electrostàtica”. De fet, el concepte de flux és aplicable
a qualsevol camp vectorial. En el mòdul “Electrostàtica” l’aplicàvem al camp Vegeu les figures i les explicacions de
l’apartat 3 del mòdul “Electrostàtica”.
electrostàtic i ara ho fem al camp magnetostàtic.
c FUOC • PID_00216070
En el cas del flux magnètic, el camp que haurem de considerar és ~B i la super- El símbol del weber és Wb i es
fície que haurem de tenir en compte serà la superfície que està tancada per un pronuncia “veber”.
cert circuit. Les unitats del flux magnètic seran, per tant, els tesles per metre
quadrat: T m2 . Aquesta magnitud rep el nom de weber (Wb).
Fixeu-vos bé que el circuit ha d’estar tancat perquè si no ho estigués no hi

podria circular un corrent (estaria interromput). A més, si el circuit no fos
tancat no podríem definir la superfície que està envoltada pel circuit.
Hi ha encara un detall més: si tenim un circuit tancat, hi ha moltes superfícies

que podríem tenir en compte. Dit d’una altra manera: hi ha moltes super-
fícies diferents que estan limitades per un mateix circuit. Encara que no ho
demostrarem aquí, sí que cal dir que el flux de camp magnètic que travessa
el circuit és independent de la superfície escollida (sempre que aquesta esti-
gui envoltada pel circuit). Per tant, com que podem escollir, escollirem la més
senzilla, naturalment.
Exemple 4
Calcularem el flux magnètic que travessa un circuit circular, de radi R = 1 m situat al

pla XY, quan hi ha un camp d’inducció magnètica dirigit segons l’eix Z i amb un valor
(mòdul) que, començant a zero, va creixent linealment a raó de 0,001 T/s (creix 0,001 T
cada segon).
Solució
És important traduir les dades de l’enunciat al llenguatge matemàtic. Fixeu-vos bé en

la figura 22. En particular, cal escriure el camp d’inducció ~B. És un camp que va en la
direcció de l’eix Z (és a dir, ~k) i que té de mòdul un valor creixent de 0,001 vegades el
temps que ha passat (en segons). És a dir: ~B = 0,001t~k, on t indica el temps (en segons)
que ha passat des del començament.
Figura 22. Esquema utilitzat en l’exemple 4 Figura 22
Y El camp d’inducció
magnètica està dirigit segons
B(t)
la direcció de l’eix Z (indicat
amb el símbol ⊙). El mòdul
d’aquest camp depèn del
temps.
Per calcular el flux del camp ~B a través de l’espira fem servir l’equació 80, tenint en
compte que:
• El circuit està al pla XY.

• Hem d’escollir una superfície (la que vulguem) que estigui delimitada per aquest
circuit circular. Recordeu que circumferència és
la línia que envolta el cercle. Un
• Escollim la superfície plana en el pla XY que està a la part interior del circuit (si el
cercle té superfície, i una
circuit és la circumferència, escollim el cercle).
circumferència té longitud.
• Aquesta superfície té un vector de superfície que hi és perpendicular. Per tant, dirigit
segons la direcció ~k: d~S = dS~k.
c FUOC • PID_00216070
Llavors ens queda:
Z Z
Φ= ~B · d~S = 0,001t~k · dS~k (81)
S S
I ara hi ha un altre punt important: el camp d’inducció magnètica depèn del temps,
certament, però fem la integral respecte a la superfície i, respecte a la superfície, el camp Magnitud constant i
d’inducció és uniforme. Per tant: magnitud uniforme
Cal distingir entre una

Z
Φ = 0,001t dS = 0,001tS = 0,001t(πR2 ) = 3,1415 · 10–3 t (82) magnitud constant que és
S
aquella que no varia en el
temps (val el mateix sempre)
i una magnitud uniforme
on hem fet servir que la superfície d’un cercle de radi R és πR2 . Si el temps està expressat
que és aquella que no varia
en segons, el flux estarà expressat en webers (Wb).
amb la posició (val el mateix
a tot arreu).
L’exemple anterior és un càlcul relativament senzill. Però l’hem volgut fer amb
un cert detall perquè inclou alguns dels punts que cal tenir molt en compte a
l’hora de calcular el flux magnètic:
• Cal anar molt amb compte amb la posició, la forma i la disposició (tridi-
mensional) del circuit.
• Cal definir els vectors camp d’inducció i superfície, ja que per a calcular
el flux cal fer el seu producte escalar. El flux magnètic és, per tant, una
magnitud escalar (com ho era el flux de camp elèctric).
• I, molt important, si alguna de les magnituds depèn del temps (en l’e-
xemple ho feia el camp d’inducció magnètica) és molt interessant posar
explícitament la dependència temporal. Quan diem explícitament volem
dir que a l’expressió del flux aparegui la variable corresponent al temps.
En el cas de l’exemple podeu veure que la variable t del temps apareix en
l’expressió del flux (equació 82).
5.2.2. La força electromotriu induïda
Quan posem un cable en presència d’un camp d’inducció variable, els elec-
trons que el formen noten una força. La força, generalment, varia segons el
punt del cable on ens trobem, però hi ha una direcció en la qual la força
és major. Definim la força electromotriu induïda com la força tangencial (en
la direcció del cable) per unitat de càrrega en el cable i sumada (integrada) tot
al llarg del cable.
Aquesta definició és força complexa. Només cal que ens quedem amb la infor-
mació principal: quan hi ha una variació de flux, hi ha un efecte global sobre
els electrons que els fa moure principalment en una direcció. És a dir, hi ha
un efecte global que produeix un corrent.
c FUOC • PID_00216070
.
La força electromotriu induïda (fem) no és una força segons la definició
de força: és una força per unitat de càrrega i integrada per tota una línia.
La fem ve a ser, a efectes pràctics, com la diferència de potencial elèctric

que s’indueix en un circuit, i apareix com a conseqüència d’una variació
en el flux magnètic que el travessa.
Per tant, en un circuit conductor, perquè hi hagi un corrent, podem posar-hi

Recordeu que la força electromotriu
una pila, podem posar-hi una font de tensió o una font de corrent i també induïda no és una força sinó una
diferència de potencial.
podem induir-li un corrent (una força electromotriu induïda) per mitjà d’una
variació del flux magnètic que el travessi.
La força electromotriu induïda també s’anomena fem i se simbolitza com E Fem

(èpsilon cal·ligràfica, sovint senzillament èpsilon). Les seves unitats són les
S’utilitza el terme “fem” per a
d’una diferència de potencial: els volts (V). referir-se a la força
electromotriu en general,
sigui induïda o no. En aquest
mòdul només parlarem de
5.2.3. La llei d’inducció de Faraday-Lenz força electromotriu induïda i,
per tant, sempre utilitzarem
el terme “fem” en aquest
Quina relació hi ha entre el corrent induït en un circuit i la variació de flux sentit.
magnètic? Això ho respon l’anomenada llei d’inducció de Faraday-Lenz.
.
La força electromotriu induïda, E , en un circuit tancat és igual a la de-
rivada del flux magnètic, Φm , que travessa el circuit. El sentit del cor-
rent induït és tal que tendeix a oposar-se al canvi que l’ha produït:
dΦm
E =– (83)
dt
Cal tenir molt present que la causa que ha creat un corrent induït no és la
presència d’un flux magnètic sinó la seva variació. Això vol dir que per a trobar
la direcció del corrent induït no ens hem de fixar en la direcció del camp que
travessa un circuit, sinó en si el flux que aquest camp produeix en travessar
el circuit augmenta, o bé disminueix. Una vegada sabut això, el sentit del
corrent induït serà tal que crearà un camp que intentarà compensar la variació
de flux:
• Si el flux està augmentant en una direcció, el corrent induït crearà un camp

que s’oposi al camp present per a intentar disminuir el flux (figura 23a).
• Si el flux està disminuint en una direcció, el corrent induït crearà un camp

que ajudi al camp present per a intentar augmentar el flux (figura 23b).
c FUOC • PID_00216070
Aquest efecte de “compensació” ve donat pel signe negatiu en l’expressió de

la llei de Faraday (equació 83). De vegades, als comentaris fets sobre la direc-
ció dels corrents induïts (sobre el signe en la llei de Faraday) se’ls anomena
la llei de Lenz. Per això sovint parlem de llei de Faraday-Lenz. Tot i això, per
simplificar en direm llei de Faraday.
Figura 23. Esquema explicatiu de la llei de Lenz Figura 23
a. B augmentant b. B disminuint El circuit circular representa

una espira on s’hi ha
induït un corrent degut a un
canvi de flux que la travessa.
En a., el corrent ha estat
Corrent induït Corrent induït provocat per un augment del
mòdul del camp d’inducció
magnètica en la direcció
entrant al paper, i en b., per
B creat pel corrent induït B creat pel corrent induït una disminució del mòdul de
~B, que apunta cap a dins del
paper. Dibuixem, també, al
centre de l’espira, la direcció
del camp d’inducció que
Exemple 5 crearia el corrent induït.
Calculem el corrent induït en un circuit circular de radi a = 2 cm, pla, en el pla XY, que té
una resistència de R = 10 Ω (ohms). Està en presència d’un camp d’inducció magnètica ~B
variable, de la forma ~B = 2t~k, on t indica els temps. Considerarem que les unitats són les
del sistema internacional.
Solució
Primer, hem de calcular el flux magnètic que travessa el circuit. De fet, en aquest cas,
com que el circuit està situat al pla XY: Les integrals de
superfície
Z Z
Φm = ~B · d~S = ~B · d~S (84) Les integrals de superfície són
S S integrals en les quals hi ha
dues variables d’integració
(aquelles que varien en
recórrer la superfície
on cal que us fixeu en el fet que, malgrat que el camp ~B no és constant en el temps, sí que d’integració). La manera de
és el mateix en tota la superfície (en cada moment). Com que la integral està feta sobre la realitzar-les, habitualment, és
superfície (i no en el temps) podem treure ~B fora de la integral. Per tant, la integral dóna: integrar primer per una de les
variables i després integrar el
resultat per l’altra variable.
Φm = ~B · ~S (85) Recordeu,
R d’altra banda, que
dS = S, on S representa la
superfície total d’integració.
Hi ha un detall molt important: tant ~B com ~S són magnituds vectorials, el símbol · indica
producte escalar i, per tant, el resultant serà un nombre escalar: fixeu-vos, doncs, que el
flux magnètic és un escalar. La superfície S anirà en la direcció z.
Per acabar cal fer, doncs, aquesta operació amb vectors:
Φm = ~B · ~S = (2t)~k · (πR2 )~k = 2t · π · (0,02)2 = 0,0025 · t Wb (86)

Recordeu que una superfície es
pot representar per un vector
que n’és perpendicular.
on hem escrit els nombres utilitzant les unitats del sistema internacional.
Segons la llei de Faraday (equació 83), ara hem de derivar l’equació 86 respecte del temps
per trobar la força electromotriu induïda:
dΦm
E=– = –0,0025 V = –2,5 mV (87) Recordeu que ~k · ~k = 1, ja que ~k
dt
és un vector unitari.
c FUOC • PID_00216070
Aquesta és la força electromotriu induïda en l’espira. La intensitat del corrent induït es

podria trobar, si coneguéssim la resistència del cable, com la força electromotriu induïda
dividida per la resistència; és a dir, a partir de la llei d’Ohm:
E = RI (88)
on E és la tensió que hi ha al circuit (en el nostre cas, la fem), R representa la resistència

del cable i I la intensitat que hi circularia.
Per tant, la intensitat que circula pel circuit és:
E –2,5
I= = = –0,25 mA (89)
R 10
El signe del corrent ens indica la direcció. Segons la llei de Lenz que hem comentat,
com que el flux magnètic que travessa el circuit en sentit sortint del paper augmenta,
la intensitat induïda ha de tendir a disminuir-lo. Per tant, el corrent induït ha de crear Adreça web
un camp d’inducció magnètica en la direcció entrant al paper. Segons el que havíem vist
en el subapartat 3.2. i utilitzant la regla de la mà dreta això vol dir que el corrent induït
Podeu veure la regla de la
aniria en el sentit de les agulles del rellotge (tal com ens mirem la figura 24).
http://www.youtube.com
Figura 24. Esquema utilitzat en l’exemple 5 org/wiki/File:Right_hand
_rule.png.
Y
B(t)
Figura 24
a Fixeu-vos que el camp va en

la direcció sortint del paper,
⊙, i és depenent del temps.
X
5.3. Exemples i aplicacions
El fet que un flux magnètic variable produeixi una força electromotriu indu-
ïda té unes extraordinàries aplicacions pràctiques: els motors, els generadors,
els telèfons (també els mòbils), els transformadors, les calculadores, els televi-
sors, els vídeos, els DVD, els ordinadors, les ràdios, els cotxes i un llarguíssim
etcètera són alguns dels dispositius que, en un punt o altre del seu funcio-
nament, fan ús de la llei de Faraday per fer el que fan. A continuació veu-
rem dos exemples típics que permeten generar corrent elèctric: un generador
de corrent altern (subapartat 5.3.1.), un generador de corrent induït continu
(subapartat 5.3.2.).
c FUOC • PID_00216070
5.3.1. Generador de corrent altern
Suposeu que tenim una situació com la que mostrem en la figura 25. Tenim
una espira situada dins el camp magnètic generat per un imant (en la figura
només veiem els pols positiu i negatiu de l’imant, però penseu en un imant de
tipus ferradura o bé en dos imants dels quals només en mostrem un extrem).
El camp inducció magnètica és constant i la superfície de l’espira també ho
és. Però el dispositiu està muntat de manera que l’espira pugui girar sobre ella
mateixa i mantingui el contacte, per mitjà d’unes escombretes, amb un circuit
elèctric.
Si, d’alguna manera, fem girar l’espira, l’orientació entre aquesta i el camp
magnètic variarà. Per tant, el flux magnètic que travessi l’espira dependrà del
temps. I, per tant, per la llei de Faraday, s’induirà corrent a l’espira. Com que
aquesta espira està en contacte elèctric permanent amb el circuit, tindrem
corrent elèctric al circuit.
Figura 25. Esquema simplificat d’un generador de corrent altern Figura 25
B Només hem dibuixat els

extrems d’un imant de
ferradura (o bé els extrems de
pols oposats de dos imants).
L’espira està en contacte
elèctric permanent amb un
circuit per mitjà d’unes
N
escombretes. Considerem, a
S més, que l’espira pot girar
sobre ella mateixa.
La força que fa que les espires girin és la que ens dóna els diferents tipus de
generadors de corrent:
• En una dinamo d’una bicicleta, el gir de les rodes produeix la rotació que,
per contacte directe amb la dinamo, transmet a les espires.
• En una central hidroelèctrica, les espires es fan girar a partir de la caigu-

da de l’aigua, prèviament estancada gràcies a la presa. Com més alta és la
presa, més caiguda té l’aigua i, per tant, pot fer girar les espires més ràpi-
dament. En conseqüència, la força electromotriu induïda pot ser més gran.
• En una central tèrmica, el carbó que s’hi crema serveix per a escalfar aigua
que, un cop s’ha convertit en vapor d’aigua, a pressió, es fa incidir sobre
les paletes de la turbina (que contenen les espires que giren).
c FUOC • PID_00216070
• En una central nuclear, el trencament de l’urani desprèn una energia que

s’utilitza per a escalfar aigua que, com en les centrals tèrmiques, s’utilitza
per a moure les turbines per mitjà de vapor a pressió.
Farem el càlcul de la força electromotriu induïda en un cas simplificat. La

ω és la lletra grega omega
calcularem en una espira circular plana de radi a que està girant amb una minúscula.
velocitat angular ω, respecte de l’eix Z (vegeu la figura 26) i en presència d’un

camp d’inducció magnètica constant i uniforme de mòdul B0 i dirigit en la
direcció X.
Figura 26. Espira girant Figura 26
a. b. c.
Esquema d’una espira girant
en presència d’un camp
a uniforme i constant
a (representat per les fletxes).
a. Espira en el moment del
gir en el qual no hi ha flux
magnètic que la travessa.
x x x b. La mateixa espira quan ha
girat una mica i ja hi ha flux
magnètic que la travessa.
c. Posició de l’espira en el
moment en què el flux que la
travessa és màxim.
1) Primer, cal calcular el flux magnètic que travessa l’espira. Ara, l’espira està
girant i, per tant, el flux que travessarà l’espira variarà, malgrat que el camp
sigui constant i uniforme. De fet, suposem que l’espira gira amb una veloci-
tat angular ω (omega). Això voldrà dir que l’angle entre el vector d’inducció
magnètica ~B i l’angle entre el vector que representa la superfície d~S és ωt, on t
és el temps. És a dir:
Z Z Z En un moviment
Φm = ~
B · d~S = BdS cos(ωt) = B cos(ωt) d~S
~
(90) circular...
S S S
... amb velocitat angular
constant, l’angle girat, ϕ (fi),
és ϕ = ωt, on ω representa la
velocitat angular i t el temps
Ara, només cal fer les operacions necessàries: des que hem començat a
comptar l’angle girat.
Φm = B0 cos(ωt)πa2 (91) Recordeu que l’àrea d’un cercle

de radi a és πa2 .
2) Segon, utilitzarem la llei de Faraday, equació 83, per a calcular la força

electromotriu:
dΦm
E =– = B0 ωπa2 sin(ωt) (92) Producte escalar
dt
Recordeu que el producte
escalar de dos vectors ~ A i ~B és
Aquest sistema és el fonament de la generació del corrent elèctric que ens aca- ~
A · ~B = |~
A| · |~B| · cos α on α és
ba arribant a la xarxa de casa nostra. En les centrals generadores, el sistema l’angle que formen.
c FUOC • PID_00216070
és més complex però la base fonamental és aquesta. Val la pena, per tant,
fixar-nos en el resultat i extreu-re’n alguna de les principals característiques
d’aquesta forma de generar (induir) corrent elèctric, que seria la força electro-
motriu induïda calculada dividida per la resistència de l’espira:
• És un corrent altern, amb una freqüència que és igual a la freqüència amb

la qual està girant l’espira.
• Com més gran és el camp d’inducció magnètica, més gran és el corrent

induït. Normalment, aquest camp és creat per uns imants que, per tant,
com més potents són, més gran pot ser el corrent induït.
• D’aquesta manera, la intensitat del corrent induït (la intensitat màxima)

depèn també de la freqüència de gir de l’espira. De fet, el corrent màxim
Ima„x , és igual a Ima„x = B0 ωπa2 /R, on R és la resistència de l’espira.
• Com més grans són les espires (com més gran sigui a), més gran pot ser el
corrent induït.
5.3.2. Generació de corrent continu
Hem vist com podem obtenir corrent altern. Però com es genera un corrent
continu (corrent d’intensitat constant)? Hi ha diverses maneres d’obtenir-lo.
Aquí us en presentarem una que es basa en el principi de Faraday.
Considerem un circuit com el de la figura 27a. Tenim una estructura con-

ductora en forma de ⊔ i una vareta central que es pot moure amb una certa
velocitat, tot mantenint el contacte amb l’estructura. Hi ha un camp magnè-
tic homogeni i constant aplicat perpendicularment al pla del circuit (indicat
amb els símbols ⊗). En aquest circuit hi ha una resistència (que ens permetrà
calcular la intensitat). Volem calcular quina és la intensitat induïda en aquest
circuit quan la vareta central es desplaça.
Figura 27. Un possible esquema per a generar corrent continu Figura 27

a. b.
a. Considerem que la vareta
B B central pot lliscar mantenint
X X el contacte amb l’estructura
en forma de ⊔. La velocitat
amb què es mou es considera
L v L constant. Els eixos de
coordenades utilitzats estan
marcats en la figura. Segons
aquests eixos, el sentit positiu
de l’eix Z és entrant al paper.
b. El mateix que a però amb
x1 x1
vt el sentit de la velocitat, ~v, i
Y Y
del corrent induït.
c FUOC • PID_00216070
Per a fixar idees ens cal definir matemàticament les magnituds que interve-
nen en el problema. Considerem el pla del circuit com el pla XY i l’eix que
entra al paper, l’eix del camp d’inducció magnètica, com l’eix Z. Per tant,
B = B0~k, on ~B0 és la intensitat del vector inducció magnètica. El vector super-
~
fície també va en la direcció Z i és d~S = dS~k.
El flux que travessa la superfície envoltada pel circuit tancat és, segons l’equa-
ció 80:
Z Z Z
Φ= ~
B · d~S = B0~k · dS~k = Φ = B0 dS (93)
S S S
El camp és uniforme i, per tant, pot sortir de la integral de superfície. Ara ens
cal calcular la superfície tancada pel circuit. Aquesta superfície vindrà deter-
minada per la posició de la vareta central. De fet, considerant que la velocitat
és constant, tenim que la superfície serà:
Espai recorregut
S = L(x1 + vt) (94)
Si un objecte es mou en línia

recta i amb velocitat constant
on v és el mòdul de la velocitat i t el temps que ha passat des que hem comen- de mòdul v, l’espai que
çat a comptar. recorre, s, ve donat per
l’expressió s = vt, on t és el
temps des que comencem a
comptar l’espai recorregut.
Per tant, el flux és:
Z
Φ = B0 dS = B0 S = B0 L(x1 + vt) (95)
S
Aquesta és l’expressió del flux en funció (explícita) del temps. Ara volem
calcular la força electromotriu induïda i, per a això, utilitzarem la llei de Fara-
day (equació 83):
dΦm d
E =– = – [B0 L(x1 + vt)] = –B0 Lv (96)
dt dt
que és una fem constant (ja que hem considerat que v és constant). La inten-
sitat induïda serà I = E /R, essent R la resistència del circuit. És a dir:
B0 Lv
I=– (97)
R
Hi ha diversos detalls que cal considerar:
• La fem (i la intensitat induïda) és constant (equacions 96 i 97).
• La fem (i la intensitat induïda) depèn de la velocitat amb què es mou la

vareta. De fet, no depèn de la posició de la vareta sinó de com es mou de
c FUOC • PID_00216070
ràpid. Així doncs, la fem (i la intensitat) és constant si la vareta es mou

amb velocitat constant (vegeu les equacions 96 i 97).
• Com més gran sigui el camp d’inducció magnètica aplicat, més gran podrà
ser el corrent induït.
Quin és el sentit del corrent induït? D’acord amb el principi general: el corrent
Adreça web
tendeix a oposar-se a la causa que l’ha creat (i la causa és una variació de flux).
En aquest exemple, el flux està augmentant en la direcció entrant al paper. Per Podeu veure la regla de la
tant, la intensitat induïda ha de tendir a crear un camp que procuri disminuir
el flux entrant al paper. Segons hem vist en el subapartat 3.2. això es pot fer http://www.youtube.com
amb una intensitat que vagi en el sentit contrari a les agulles del rellotge (tal
com estem mirant el paper) ja que aquesta intensitat (segons la regla de la mà org/wiki/File:Right_hand
_rule.png.
dreta) crearia un camp que aniria cap enfora del paper i, per tant, disminuint
el flux entrant (figura 27b).
Hem vist la llei de Faraday-Lenz que diu:
“Quan varia en el temps el flux de camp magnètic, s’indueix una fem. Aques-
ta fem s’indueix de manera que es creï un camp magnètic que s’oposi a la
variació”.
Ara que ja coneixem el camp magnètic i les seves fonts podem fer un pas més
i veure quina n’és l’energia associada.
c FUOC • PID_00216070
6. Inductància i energia magnètica

.
Els camps d’inducció magnètica poden produir forces sobre partícules que
estiguin en moviment (sobre corrents elèctrics). Això vol dir que, d’alguna
manera, els camps tenen una certa capacitat de produir treball, és a dir, tenen
una certa energia. En direm energia magnètica.
Però la situació pot ser més complexa. Si considerem dos circuits (que en direm
1 i 2) pels quals passa una certa intensitat, el camp d’inducció del primer
afecta el segon i viceversa. Si considerem que el camp d’inducció magnètica de
l’1 (per exemple) és variable, a més de la força magnètica que fa sobre el segon
(pel fet de tenir intensitat), s’induirà al 2 un nou corrent (el corrent induït)
que s’haurà de superposar al corrent que ja hi circulava. Això farà que el camp
creat per aquest segon canviï i, per tant, indueixi un corrent al primer que
s’haurà de superposar al que ja hi havia. Això fa que el camp del primer canviï
i, per tant, indueixi un corrent al segon que s’haurà de superposar al que ja hi
havia. Això fa que el camp del segon...
No acabaríem mai. La conclusió que en traiem de tot plegat és que hi ha una

influència mútua entre els circuits propers, més enllà de la força magnètica.
Hi ha una influència que pot fer que el corrent d’un circuit es vegi modifi-
cat per la presència d’un altre. Estudiarem aquesta influència als subapartats
següents.
Però encara més, si tenim un únic circuit per on circula una intensitat variable,
el flux del camp ~B generat per aquest circuit que travessa el mateix circuit serà
variable i, per tant, el mateix circuit crearà una inducció sobre si mateix: hi
haurà una autoinducció.
A continuació, estudiarem aquests fenòmens d’autoinducció (subapartat 6.1.)

i d’influència mútua (subapartat 6.2.), i veurem la seva relació amb l’energia
magnètica.
Què aprendrem?
En aquest apartat veurem quina és l’energia associada al camp magnètic. En

particular veurem que, en virtut de la llei de Faraday, un camp magnètic afecta
tant a la intensitat que el genera, com a la resta. Són els conceptes d’autoin-
ducció i inducció mútua i a través d’ells podrem obtenir l’energia magnètica.
Què suposarem?
Suposarem que:

• Teniu clara la llei de Faraday.
• Teniu clars els conceptes de camp magnètic i d’intensitat.
c FUOC • PID_00216070
6.1. Autoinductàncies
Suposem que tenim un circuit per on circula una certa intensitat I1 . El camp ~B1
Φ és la lletra grega phi (fi)
creat per aquest circuit travessa el circuit i, per tant, podem calcular el flux, majúscula. Φ11 es llegeix “fi sub
u, u”.
Φ11 , com:
Z
Φ11 = ~
B1 · d~S (98)
S
Noteu que utilitzem els subíndexs per a indicar quin flux estem calculant: el
subíndex 13, per exemple, voldrà dir el flux que travessa el circuit 1 degut al
camp d’inducció magnètica creat pel circuit 3. Per tant, el subíndex 11 indica
que calculem el flux que travessa el circuit 1 degut al camp d’inducció ~B creat
per ell mateix, pel circuit 1.
Segons l’equació 33, el camp ~B és proporcional a la intensitat i, per tant, si Regla de la cadena
considerem que el flux depèn del temps, podem escriure la seva derivada res- per a fer derivades
pecte del temps com la derivada del flux respecte a la intensitat per la derivada
d(f (v)) df dv
=
de la intensitat respecte del temps: dt dv dt
dΦ11 dΦ11 dI
= (99)
dt dI dt
Si considerem la situació habitual en què els circuits són rígids i estacionaris,

l’única variació de flux vindrà donada per una variació en la intensitat del
camp ~B aplicat i, per tant, el valor dΦ11
dI només dependrà de la geometria
del circuit.
.
Definim autoinducció, L, d’un circuit (que anomenem el circuit 1) com
la relació entre el flux que travessa aquest circuit degut al camp ~B creat
pel mateix circuit, Φ11 , i la intensitat, I, que circula per aquest circuit:
dΦ11
L= (100)
dI
Les unitats de l’autoinducció són els webers per ampere (Wb/A). Aques-
ta unitat també s’anomena henry, que té per símbol la lletra H.
El símbol de l’henry és H.
La importància de l’autoinducció ve del fet que, en els circuits rígids i estàtics,

només depèn de la geometria del circuit i del medi. Per tant, és una quantitat
que ens permet caracteritzar els diferents circuits.
Un dels moments en els quals s’utilitza molt aquesta definició és a l’hora d’in-
corporar bobines (també anomenades inductors) en els circuits elèctrics. Les
bobines vénen determinades pel seu valor d’L i la seva influència en un circuit
elèctric ve determinada per la definició de l’equació 100 juntament amb la llei
de Faraday (83). Unint aquestes dues equacions trobem el següent:
c FUOC • PID_00216070
.
En un circuit elèctric on hi ha una bobina amb una autoinducció L, la
tensió (la fem), E , que hi ha als borns de la bobina és:
dI
E = –L (101)
dt
on I és la intensitat que arriba a aquesta bobina.
Aquesta equació és la que ens dóna la resposta d’una bobina al pas d’un cor-
rent. És una expressió que es fa servir molt quan s’analitzen circuits. Aquí
tenim com “apareix” aquesta equació a partir dels fonaments de l’electromag-
netisme.
En particular, en un circuit de corrent continu (I constant), no hi ha força

electromotriu induïda (no hi ha caiguda de tensió entre els borns de la bobina)
i això vol dir que en un circuit de corrent continu una bobina equival a un
curtcircuit.
Exemple 6
Calcularem l’autoinductància d’una bobina de longitud a, que considerem molt més

llarga que el seu radi, r.
Solució
Havíem vist que el camp ~B que hi havia a l’interior de la bobina tenia la direcció axial i
tenia un valor (equació 79):
B = µ0 nI (102)
Espira
on n és el nombre d’espires per unitat de longitud: n = N/a. El flux que travessa cada una
de les espires és Φ0 i el flux total és Φ = Φ0 N:
L’àrea plana que està
envoltada per una espira
circular, també plana, de radi
N πN 2 r 2
Z Z Z
Φ= ~Bd~S = BdS = B dS = NBS = Nµ0 Iπr 2 = Iµ0 (103) a, és πa2 . La longitud de
a a l’espira és 2πa.
L’autoinductància és, per tant:
dΦ πN 2 r 2
L= = µ0 (104)
dI a
que, com havíem dit, depèn només de la geometria i del medi que hi ha a l’interior de la
bobina.
6.2. Inductàncies mútues
Però la situació pot ser més complexa. Si considerem dos circuits veïns pels
quals circulen unes certes intensitats I1 i I2 , el camp d’inducció magnètica
creat per un d’ells (posem-hi l’1) pot travessar la superfície determinada per
l’altre (posem-hi el 2). Podem parlar del flux Φ12 : el flux que travessa 2, degut
al camp creat per 1.
c FUOC • PID_00216070
En general, podem definir Φij com el flux que travessa el circuit i degut a la
intensitat que hi ha al circuit j. Si considerem tots els circuits rígids, llavors
la variació de flux només pot ser deguda a una variació de les intensitats que
hi ha als altres circuits. És a dir:
dΦij dΦij dIj

= (105)
dt dIj dt
Fixeu-vos en el que hem fet: hem considerat quina variació temporal (deri-
vada) té el flux que travessa un circuit (l’i) degut al corrent d’un altre circuit
(el j). I hem trobat que això ho podem separar en dos factors:
dΦij
• dIj ens diu que el flux que travessa el circuit “i” degut al “j” canvia perquè
canvia la intensitat que passa pel circuit j.
dIj
• dt ens diu que la intensitat que passa pel circuit j varia amb el temps.
dΦij
Els coeficients dIj són constants, independents del corrent si considerem
que els camps ~B són proporcionals a la intensitat (equació 33).
.
Definim els coeficients d’inductància mútua, Mij , entre el circuit i i
el j, com:
dΦij
Mij = (106)
dIj
Es pot demostrar que Mij = Mji , és a dir, la inductància al circuit i deguda

j és igual a la que hi ha a j deguda a i.
D’altra banda, les unitats de les inductàncies mútues són les mateixes
que les de l’autoinducció, els henrys (H).
I ara que ja tenim l’autoinductància i la inductància mútua veurem que estan

relacionades amb l’energia magnètica.
6.3. Energia magnètica
Com ja havíem discutit en el mòdul “Electrostàtica” pel cas dels camps elec-
trostàtics, podem pensar que l’energia magnètica està latent en el camp d’in-
ducció magnètica. El camp ~B és una eina matemàtica que ens permet simpli-
ficar els càlculs, però li podríem donar una certa entitat física i pensar que
és el mateix camp el que té energia. Pensant-ho així, podem veure que hi ha
una certa energia en tots els punts de l’espai on hi hagi camp d’inducció mag-
nètica. Això voldria dir que, en tots aquests punts, s’hi podria produir una
força (magnètica) si hi poséssim una càrrega de prova en moviment (un cert
corrent). Per tant, a més de considerar el camp ~B com una eina matemàtica
que ens permet aglutinar els efectes magnètics, també el considerarem com a
portador de l’energia magnètica.
c FUOC • PID_00216070
Si un camp d’inducció magnètica conté energia... quina és aquesta energia? El

camp d’inducció magnètica el crea un sistema de corrents. Per tant, l’energia
que s’ha necessitat per a formar aquest sistema de corrents serà l’energia mag-
nètica emmagatzemada en el sistema magnètic.
Suposem que tenim una regió de l’espai lliure de corrents. No hi ha energia

Magnetostàtica
magnetostàtica.
Tot i que diem
magnetostàtica, sabem que
Volem crear un sistema de corrents, cadascun amb una certa intensitat. Co-
hi ha moviment. De fet, la
mencem pel primer. Posar-hi un corrent implicarà gastar una certa energia que magnetostàtica la provoquen
càrregues en moviment. Es
vindrà donada per la integral en el temps del voltatge, E , per la intensitat, I
diu així perquè, tot i que les
(considerem l’energia en valor absolut: pot ser energia gastada per crear els càrregues estan en
moviment, considerem que
corrents o energia emmagatzemada al sistema). És a dir: les intensitats són estàtiques.
Z
Um = E Idt (107)
Ara, utilitzant l’equació 101, en valor absolut i considerant L1 com l’autoin-

ductància del circuit i I1 el corrent final que hi circula, tenim:
Z t Z I1
dI
Um = I · L1 dt = L1 IdI (108)
0 dt 0
Noteu com els límits de la integral, quan integrem respecte del temps, són des
de zero fins al temps final, mentre que quan integrem respecte a la intensitat
Recordeu que
són des de la intensitat inicial (zero) fins a la intensitat final, I1 . Finalment, Rb h 2 ib
x 2 a2
a
xdx = 2 = b2 – 2
a
fent la integral ens queda:
1
Um = L I2 (109)
2 11
Si ara volem posar un segon circuit i fer-hi passar un corrent I2 sense variar
el corrent del primer i mantenir-lo a I1 , ens caldrà també disposar d’una certa
energia. És clar que ara intervindrà l’autoinductància del mateix circuit 2 i la
inductància mútua entre el circuit 2 i l’1. L’energia magnètica per a posar el
segon circuit serà:
1
Um = L I 2 + M12 I1 I2 (110)
2 22
La primera part de l’equació anterior prové d’una demostració idèntica a la

feta per l’equació 109, i la segona part, tot i que no l’hem demostrada explí-
citament, prové d’una demostració molt similar utilitzant les equacions 105 i
106 i el mateix procediment utilitzat a l’equació 108.
.
Per tant, l’energia per a crear un sistema de dos corrents pels quals cir-
culen intensitats I1 i I2 és:
1 1
Um = L I 2 + L I 2 + M12 I1 I2 (111)
2 11 2 22
c FUOC • PID_00216070
De manera semblant a com ens passava amb el camp electrostàtic, podem es-
Observació
criure l’expressió de l’energia magnetostàtica en funció dels camps d’inducció
magnètica. De fet, l’expressió és similar. Fer aquest pas
matemàticament és
complicat ja que hi hauria
. d’intervenir el potencial
vectorial magnètic que no
L’energia magnètica és: hem estudiat.
Z Notació
1 ~ ~ 2
Um = B(r) dV (112)
2µ0 V
La notació ||~B(~r)|| és
equivalent a B(~r) i vol dir el
que vol dir que s’ha de fer una integral sobre tot el volum V que conté mòdul del camp d’inducció
magnètica a ~r.
camp d’inducció (no confongueu aquest V amb el potencial; malgrat
que tenen la mateixa lletra, el context és del tot diferent). Fixeu-vos que
dins la integral hi ha el mòdul al quadrat del vector camp d’inducció
magnètica dividit per la permitivitat del medi en el qual es troba el
camp. En el cas del buit, µ0 .
La unitat de l’energia magnetostàtica, com de totes les energies, en el

sistema internacional és el joule, de símbol J.
Exemple 7
A partir del càlcul (al subapartat 4.2.2.) del camp d’inducció magnètica en un cable co-
axial, volem calcular, ara, quina és l’energia magnetostàtica emmagatzemada en aquest
cable.
Solució
De fet, com que el cable considerat era infinit, l’energia també es farà infinita. Té més
sentit preguntar-nos per l’energia per unitat de línia (és a dir, en el sistema internacional
d’unitats, els joules que hi hauria per cada metre de cable).
Havíem calculat que el camp a l’exterior del cable es cancel·lava i que a l’interior del
cable coaxial el mòdul del camp d’inducció era
µ0 I
B(~r) = (113)
2πr
i la seva direcció era l’angular (donant voltes) al cable.
Per tant, l’energia magnetostàtica es pot calcular fent ús de l’equació 112:
2
1 µ0 I
Z
Um = dV (114)
2µ0 r<R 2πr
La integral de l’equació 112 s’ha de realitzar per tot l’espai. Però, com dèiem, el camp a la
regió exterior del cable és zero. Per tant, només cal fer la integral sobre la regió interior
del cable: r < R.
Per a fer aquesta integral cal adonar-se que la variable r és la distància radial del punt
fins al nucli central del cable coaxial. A causa de la simetria del camp, el seu mòdul
serà el mateix en qualsevol punt de la volta de radi constant. Per tant, com que hem de
fer la integral per tot el volum, hem de tenir en compte tota la volta. Fixeu-vos que el
c FUOC • PID_00216070
mòdul del camp és el mateix en tota aquesta volta. Matemàticament això vol dir que
el diferencial de volum dV es pot pensar com un diferencial de superfície que dóna voltes
multiplicat per tota la volta de cop: dV = 2πrdrdz (podeu veure un esquema d’aquesta
explicació en la figura 28).
A més, com hem comentat, necessitem l’energia per unitat de longitud (línia en l’eix Z).
Això vol dir que, com que el cable és infinit, si el comptem tot hi haurà infinita energia!
Està clar que això és una simplificació matemàtica (no existeixen els cables infinits) i
que el que té interès és saber quanta energia hi ha en una determinada longitud de
cable. Atès que l’energia es distribueix uniformement tot al llarg del cable, només ens cal
dividir l’energia per la longitud que vulguem considerar.
Per tant, quan calculem l’energia, en lloc de calcular tot el volum, només calcularem
la integral en una capa: és a dir, l’energia per unitat de línia, que és equivalent a dir la
variació d’energia amb la longitud, o bé la derivada de l’energia respecte de la longitud:
2
dUm 1 µ0 I
Z
= 2πrdr (115)
dz 2µ0 R0 <r<R 2πr
Ara, finalment, només cal fer la integral, vigilant els límits d’integració. Un detall molt
important: adoneu-vos que considerem el radi interior com R0 i no exactament zero. Per
simplicitat, quan calculàvem el camp (subapartat 4.2.2.) consideràvem el radi interior
com una línia per a no complicar el càlcul i fer-lo més entenedor. Està clar que, en
realitat, el cable interior del cable coaxial ha de tenir un cert radi. Si ara consideréssim el
radi interior com exactament zero ens sortiria una integral divergent (que es fa infinita).
Noteu, a més, que en el càlcul que estem fent no comptem l’energia que hi hauria entre
zero i R0 , és a dir, l’energia a l’interior del cable intern, perquè seria molt i molt petita en
relació a l’energia calculada. Finalment, doncs, ens queda:
dUm µ0 I 2
Z R 1 µ0 I 2
= dr = ln (R/R0 ) (116)
dz 4π R0 r 4π
Figura 28. Diferencial de volum per a simetria cilíndrica Figura 28
a. b. r Esquema per a definir el

dz diferencial de volum en el cas
de simetria cilíndrica, que és
el cas d’un cable coaxial.
c. a. Un cilindre amb un tall de
dr gruix dz.
dz
dr b. El tall separat i
c. el mateix tall posat amb
r una altra perspectiva on es
pot veure un element de
gruix dr situat a una distància
(radi) r del centre. Si aquest
element dóna tota la volta
ocupa una superfície de 2πr
que és la longitud per dr que
és el gruix.
Hem vist l’energia associada als corrents i que aquesta es defineix mitjançant
l’autoinducció i la inducció mútua.
En aquest punt ja hem fet una descripció general del magnetisme. Tanmateix
potser us estranyarà que sempre haguem treballat en el buit. Què passa si hi
ha matèria? Ho veurem a l’apartat següent.
c FUOC • PID_00216070
7. Magnetostàtica en presència de matèria

.
Fins ara hem tractat els fenòmens magnètics des del punt de vista dels cor-
rents elèctrics que els produeixen i del camp d’inducció que aquests corrents
generen en un punt del buit. Però tots hem sentit a parlar dels imants i del seu
magnetisme, de les brúixoles imantades, del camp magnètic de la Terra, etc. i
cap d’aquestes coses no està connectada a cap font de corrent.
Ens hauríem de preguntar: els efectes magnètics d’aquests objectes són els
mateixos que els efectes magnètics deguts a càrregues en moviment? La res-
posta és que sí. I, per tant, ens hem de preguntar: quin és, doncs, l’origen
del magnetisme en aquests objectes? De què estan fets per a poder tenir aquest
magnetisme intern?
Igual que passava amb el camp electrostàtic, quan els camps magnètics actuen
sobre alguns materials, aquests poden respondre d’una manera complicada
depenent de la seva estructura atòmica, molecular i cristal·lina. Caldrà, doncs,
estudiar com es comporten els materials sota l’efecte dels camps magnètics i
per què alguns d’aquests materials tenen un magnetisme intern.
Explicarem (subapartat 7.1.) com es poden considerar, microscòpicament, els

materials que tenen efectes magnètics, per a parlar dels efectes dels camps d’in-
ducció magnètica sobre aquests materials en el subapartat 7.2. Després, en el
~ i veurem la seva necessitat i
subapartat 7.3., introduirem el camp magnètic H
utilitat. Un cop fet això, entrarem en els diferents tipus de materials magnè-
tics (subapartat 7.4.) on parlarem, especialment, de les propietats magnètiques
dels materials dielèctrics, dels ferromagnètics i dels superconductors.
Què aprendrem?
En aquest apartat veurem com es comporta la matèria davant un camp d’in-

ducció magnètica. Veurem que certs tipus de material s’oposen al camp d’in-
ducció magnètica i com tenir en compte aquest fet. Veureu que haurem de
definir nous conceptes com la imantació o el camp magnètic, però també la
permeabilitat del medi, que ens permetrà treballar amb cert tipus de materials
de la mateixa manera que ho hem fet fins ara.
Veurem també que hi ha un tipus molt especial de material, que són els ferro-
magnètics, que tenen un comportament amb histèresi.
Què suposarem?
Suposarem que:

• Sabeu treballar amb vectors i sabeu què és el producte vectorial.
• Teniu clar els conceptes de camp d’inducció magnètica.
c FUOC • PID_00216070
7.1. Materials amb propietats magnètiques
Una visió aproximada d’un material consisteix a considerar-lo format per uns
nuclis atòmics carregats positivament i més o menys estàtics i uns electrons
que giren al voltant dels nuclis. Els electrons estan lligats als nuclis però es van
movent. Podríem pensar, per tant, que hi ha uns certs corrents microscòpics.
Aquests corrents són d’una intensitat molt petita, però n’hi ha molts. La direc-
ció d’aquests corrents és aleatòria, de manera que l’efecte global, agafat com
una mitjana de l’efecte d’aquests corrents microscòpics és, en la majoria de
casos, zero.
Però si apliquem un camp magnètic extern sobre un d’aquests materials, ales-

hores aquests corrents aleatoris noten una certa força magnètica que els fa
orientar d’una manera determinada. En aquests casos, l’efecte global dels cor-
rents microscòpics pot no ser zero. Diem que el material s’ha imantat.
7.2. Imantació
Podem definir una funció vectorial, que en direm imantació (i que escriu-
~ que ens proporcioni una descripció macroscòpica dels corrents
rem com M),
microscòpics que hi ha a l’interior de la matèria. És a dir, la imantació seria
una espècie de mitjana dels efectes magnètics deguts als corrents microscòpics
però prenent un volum prou gran de material magnètic per a poder fer una
~ és una mesura del nombre de
mitjana macroscòpica. De fet, la imantació M
circuits de corrents microscòpics per unitat de volum multiplicat per la inten-
sitat mitjana dels circuits microscòpics i per l’àrea mitjana que ocupen aquests
circuits microscòpics.
Un material magnètic, com dèiem, es pot descriure com un conjunt de cor-

rents microscòpics atòmics que, si el material està imantat, s’han orientat tots
de la mateixa manera. En realitat, l’orientació no cal que sigui la mateixa
per a tots, només cal que hi hagi una certa majoria de corrents microscòpics
alineats d’una forma semblant per a poder fer un efecte macroscòpic net. A
l’hora d’entendre els efectes de la imantació, però, considerarem el cas senzill
en què tots els corrents microscòpics estan orientats igualment, com mostra
la figura 29.
Com es pot veure en la figura 29, si tenim un material uniformement imantat,

els corrents microscòpics s’han orientat tots en la mateixa direcció. Conside- Adreça web
rem que tots són fonamentalment iguals (en realitat són diferents, però per a
Mireu aquest enllaç on
entendre l’origen del magnetisme en els materials aquest és un detall de poca teniu una animació que
mostra la regla de la mà
importància). Això vol dir que, de fet, a l’interior del material no hi ha un
dreta i cap a on va el
corrent net, però a la superfície del material, els corrents no estan compensats resultat del producte
~ m (mostrat en la vectorial:
i hi apareix el que diem un corrent d’imantació superficial: K
http://www.fisica.uh.cu/
figura 29). Es pot veure que: bibvirtual/fisica_aplicada/
fisica1y2/interactivas1/
vectores/cross.html.
~m = M
K ~ × n̂ (117)
c FUOC • PID_00216070
on n̂ és el vector unitari normal a la superfície del material (vegeu la figu- Recordeu que la direcció del
ra 29). Vegeu que, segons l’equació anterior, el corrent superficial d’imantació vector resultant d’un producte
vectorial ve donada per la regla
va per la superfície del material i en la direcció perpendicular a la direcció de de la mà dreta.
la imantació (mostrada en la figura 29 com una aspa ⊗). D’altra banda, si la

imantació no és uniforme, a l’interior del material els corrents microscòpics
tampoc es cancel·len completament entre ells i hi apareix un corrent volúmic
que en diem corrent volúmic d’imantació: ~Jm . El tractament matemàtic és més
Recordeu que el símbol ⊗ vol
complicat i no considerarem aquests tipus de corrent d’imantació en aquest dir que les línies de camp
entren al paper.
mòdul.
Figura 29. Esquema dels corrents microscòpics presents en un material
Figura 29
Km n^ M
El cas mostrat correspon a
corrents uniformement
distribuïts, i en aquest cas el
corrent equivalent es
n^ cancel·la en tot el volum del
material excepte a la
superfície. També es mostren
n^
els vectors normals a la
superfície que envolta el
material, la direcció del
corrent superficial i la direcció
del vector d’imantació.
n^
Les equivalències anteriors entre imantació i corrents d’imantació ens por-

ten a que es pot trobar el camp d’inducció magnètica ~B creat per un mate-
~ a qualsevol punt de l’espai. De fet, pre-
rial imantat amb una imantació M
nent l’equació 33 i considerant els corrents com els corrents d’imantació, te-
nim que:
Z ~Jm (~r ′ ) × (~r – ~r ′ )dV ′ Z ~

µ µ0 Km (~r ′ ) × (~r – ~r ′ )dS′
B(~r) = 0
~ + (118)
4π V′ ~r – ~r ′ 3 4π S′ ~r – ~r ′ 3
on V ′ és el volum ocupat pel material imantat i S′ la superfície d’aquest ma-

terial. Fixeu-vos bé que l’expressió anterior és exactament la mateixa que l’ex-
pressió pel camp d’inducció magnètica creat per qualsevol densitat de corrent
(volúmica i superficial) de càrrega. Senzillament ara estem pensant en corrents
que han vingut d’una imantació, però l’expressió pel camp ~B és la mateixa.
Anem a veure quina és la diferència, si és que n’hi ha alguna.
7.3. El camp magnètic
Primer, hem de començar aquest subapartat amb un comentari molt impor-

tant:
.
El camp magnètic no és el mateix que el camp d’inducció magnètica.
c FUOC • PID_00216070
Un cop dit això, veurem què és el camp magnètic i quina és la diferència

amb el camp d’inducció magnètica (que és el camp ~B que hem estat estudiant
fins ara).
El camp d’inducció magnètica, ~B, és un camp que dóna compte dels fenòmens
magnètics deguts a tot tipus de corrent: ja sigui corrent elèctric degut a elec-
trons que s’estan movent i que, per tant, transporten una certa càrrega d’un
punt a un altre, ja siguin corrents microscòpics que en realitat no transporten
càrrega a distàncies macroscòpiques.
El que succeeix sovint és que tenim un cert control sobre els corrents de Aquest procediment és similar al que ja
havíem fet al mòdul “Electrostàtica”
transport però no sobre els corrents microscòpics. Seria, per tant, molt útil quan parlàvem de densitats de càrrega
lligades i del camp de desplaçament.
introduir un nou camp que ens permeti diferenciar entre aquests dos tipus de
corrent.
.
~ ) com:
Definim el camp magnètic (anomenat habitualment: camp H
~ = 1~ ~
H B–M (119)
µ0
on ~B és el camp d’inducció magnètica i M

~ representa la imantació.
~ té diversos avantatges dels quals en des-

La introducció d’aquest nou camp H
taquem sobretot un:
.
~ al llarg d’una línia tancada, C , és igual al cor-
La circulació del camp H
rent de transport (I0,tr ) que travessa aquesta línia:
I
~ · d~l = I0,tr
H (120)
C
on µ0 és la permeabilitat magnètica del buit.
Parlem de corrent de transport per a referir-nos a aquells corrents que no vé-

nen de la imantació d’un material, de manera similar a com diferenciàvem les Vegeu el mòdul “Electrostàtica”.
càrregues lliures de les càrregues lligades en electrostàtica.
~ té sentit quan parlem de materials magnètics, ja

La introducció del camp H
que si estem en una regió de l’espai on no hi ha material magnètic, no hi pot
~ = 0) i llavors ~
haver imantació (M ~ En aquest cas, la introducció d’H
B = µ0 H. ~
no aportaria res de nou. En canvi, a l’interior dels materials magnètics (on hi

pot haver imantació), cal distingir entre el camp ~B i el camp H
~ ja que no són
el mateix.
c FUOC • PID_00216070
7.4. Tipus de materials magnètics
La imantació assolida per un material depèn del camp d’inducció magnètica

que ha orientat els corrents microscòpics. L’estructura atòmica del material
pot ser complicada i això pot provocar que un determinat camp d’inducció
produeixi una certa imantació que depengui del camp d’inducció d’una ma-
nera massa complexa.
El tractament general dels materials magnètics és molt complicat i implica te-

nir en compte tots els efectes microscòpics. Aquest tractament va molt més
enllà dels objectius d’aquest mòdul. Veurem només alguns tipus de materi-
als especialment importants: ens centrarem només en els materials lineals,
homogenis i isòtrops, entre els quals mostrarem els diamagnètics i els pa-
ramagnètics. Tot seguit veurem les principals característiques dels materials
ferromagnètics i dels superconductors.
7.4.1. Materials lineals, homogenis i isòtrops
Un material magnètic és:
• Homogeni, si les seves propietats magnètiques són independents del punt

del material que mirem.
• Isòtrop, si les seves propietats magnètiques són independents de la direcció
en la qual mirem el material.
• Lineal, si la resposta del material és proporcional a la causa que l’ha produït.
En els materials lineals, homogenis i isòtrops la imantació del material és pro-

~
porcional al camp H:
~ = χm H
M ~ (121)
La constant χm s’anomena susceptibilitat del medi magnètic. Aquesta cons- χm es llegeix chi sub ema.
tant depèn del material i determina les seves propietats elèctriques.
Combinant l’equació 119 i l’equació 121 obtenim:
~ ~ = κ m µ0 H
B = µ0 (1 + χm )H ~ = µH
~ (122)
on la constant κm = 1 + χm s’anomena permeabilitat relativa i la constant κm es llegeix “kappa sub ema”.

µ = κm µ0 s’anomena permeabilitat.
Fixeu-vos que, per una banda, la relació entre la imantació i el camp magnètic Notació
és proporcional i, per altra banda, la relació entre el camp d’inducció mag-
De vegades, la permeabilitat
nètica i el camp magnètic també és proporcional. Per tant, la relació entre la relativa s’anomena µr , que es
imantació i el camp d’inducció magnètica també és proporcional: llegeix "mu sub erra".
~ = χm ~
M B (123)
(1 + χm )µ0
c FUOC • PID_00216070
A continuació veurem les principals característiques dels materials diamagnè-

tics i paramagnètics.
Materials diamagnètics
Els materials diamagnètics tenen una susceptibilitat negativa: χm < 0. En

~ està debilitat per la presència del material mag-
aquests materials, el camp H
nètic.
L’origen microscòpic del diamagnetisme l’hem de buscar en la reacció dels Recordeu que anomenem camp
corrents magnètics microscòpics a l’aplicació d’un camp magnètic. Sota la in- d’inducció magnètica al camp ~
B
~
i camp magnètic al camp H.
fluència d’un camp d’inducció magnètica, els corrents electrònics microscò-
pics en cada àtom es modifiquen de manera que tendeixen a debilitar l’efecte
d’aquest camp. De fet, la reacció diamagnètica dels materials és una conse-
qüència de la llei de Faraday a escala microscòpica. Com que els corrents in-
duïts tendeixen a oposar-se a la causa que els ha produït, la susceptibilitat en
els materials diamagnètics és negativa.
El diamagnetisme és present en tota la matèria en més o menys grau. Però,

en la majoria de materials, el diamagnetisme és un efecte tan petit que ens
passa, sovint, desapercebut. En particular, altres efectes magnètics (paramag-
nètics o, sobretot, ferromagnètics) que veurem a continuació són molt més
grans que l’efecte diamagnètic que, per tant, queda ocult per culpa seva.
Materials paramagnètics
Els materials paramagnètics són materials que tenen una susceptibilitat posi-
tiva: χm > 0. Això vol dir que, a l’interior del material, la imantació (vegeu
~ a l’interior del material. Diem que el
equació 121) és més gran que el camp H
~ està reforçat per la presència del material.
camp H
A la taula 1 podeu veure una relació dels valors de la susceptibilitat magnètica

d’alguns materials. Fixeu-vos que, en general, l’efecte paramagnètic (suscepti-
bilitat positiva) és més gran que l’efecte diamagnètic (susceptibilitat negativa)
però tots dos són petits. Això es veu en el fet que la susceptibilitat (que és un
valor sense unitats en el sistema internacional i que representa la relació entre
la imantació del material i el camp magnètic que l’ha provocada, (vegeu 121)
és molt petita: una susceptibilitat de –1, per exemple, indicaria que la imanta-
~ = –H)
ció ha aconseguit apantallar completament el camp magnètic (M ~ a l’in-
terior d’un material (diamagnètic); una susceptibilitat de +0,5 indicaria que la

imantació ha augmentat un 50% el camp magnètic a l’interior d’un material
(paramagnètic).
També és important ressaltar que tots els materials tenen un cert diamagnetis-
me de forma natural, però no tots tenen un efecte paramagnètic. La presència
del paramagnetisme depèn de l’estructura interna dels materials.
c FUOC • PID_00216070
Aquests efectes de la matèria sota l’acció d’un camp magnètic són, com dèiem,
relativament petits. No obstant això, en algunes ocasions es pot treure molt
profit d’aquestes petites respostes magnètiques que tenen els materials. En par-
ticular, la tècnica de la ressonància magnètica nuclear, molt emprada en me-
dicina i en química analítica, basa el seu funcionament en mesurar la resposta
magnètica dels materials després de l’aplicació d’un camp magnètic conegut.
Taula 1
Material χm (·10–5 ) Taula 1
Òxid de Ferro 720
Aneu amb compte amb la
Urani 40 taula 1, fixeu-vos que les
Tungstè 6,8 susceptibilitats que hi ha a la
Cesi 5,1 llista s’han de multiplicar per
10–5 , com podeu veure a la
Alumini 2,2 capçalera de la segona
Sodi 0,72 columna.
Bismut –16,6
Mercuri –2,9
Plata –2,6
Carbó (diamant) –2,1
Carbó (grafit) –1,6
Coure –1,0
Aigua –0,91
7.4.2. Ferromagnètics
El ferromagnetisme també és un efecte magnètic que tenen alguns materials.

Els materials ferromagnètics normalment no són lineals. A més, l’efecte ferro-
magnètic pot arribar a ser molt gran. De fet, els imants que coneixem entren
dins la categoria de ferromagnètics.
El fet de tenir un efecte magnètic molt gran vol dir que els materials ferro-
magnètics poden fer que un camp magnètic aplicat sigui fortament modificat
a causa de la presència d’aquest material.
En els materials ferromagnètics, els corrents microscòpics ja estan alineats,

encara que no hi hagi camp magnètic aplicat. Això explica que els imants ja
presentin un camp magnètic per si sols, sense necessitat de reaccionar a un
altre camp magnètic aplicat.
L’escala Kelvin
Les principals característiques experimentals que es poden observar en aquests
tipus de materials són les següents: L’escala Kelvin de
temperatures és l’anomenada
escala absoluta. Amb relació
• En els materials ferromagnètics s’observa una imantació espontània en ab- a l’escala Celsius, la
temperatura en kelvin s’obté
sència de camp magnètic extern. restant 273,15 a la
temperatura celsius.
Les temperatures en kelvin
• La imantació espontània varia amb la temperatura, T, essent màxima per s’indiquen amb la lletra K
T = 0 K i disminuint contínuament fins a arribar a zero a una temperatura (sense el signe ◦ ): 273,15 K
són 273,15 kelvin (i no pas
anomenada temperatura de Curie, Tc . graus Kelvin).
c FUOC • PID_00216070
• Per a temperatures superiors a la de Curie, el material experimenta una

transició cap a una fase paramagnètica, és a dir, es torna paramagnètic.
• Un material ferromagnètic no presenta una imantació espontània en la

mateixa direcció en tot el seu volum sinó que presenta unes regions més
petites, anomenades dominis magnètics, de tal manera que dins de cada
domini la imantació té la mateixa direcció, però entre dominis diferents la
imantació està orientada a l’atzar (podeu veure un esquema de l’estructura
de dominis ferromagnètics d’un material en la figura 30).
Figura 30. Cicle d’histèresi típic d’un ferroelèctric Figura 30
M Saturació Es mostren les principals

Imantació romanent. Camp zero magnituds definides a partir
Corba inicial de les corbes d’histèresi, i
també un esquema de la
posició dels dominis
magnètics en cada etapa del
H
cicle.
Imantació zero. Camp coercitiu
Saturació
en sentit
contrari
• Els únics elements ferromagnètics són: el ferro (Fe), el cobalt (Co), el níquel
(Ni), el gadolini (Gd) i el disprosi (Dy). També hi ha aliatges ferromagnètics.
Els ferromagnètics són uns materials no lineals. Això vol dir que la imantació
~ i que la relació entre el camp ~
no sempre és proporcional al camp H B i el
~ tampoc no és lineal.
camp H
De fet, l’explicació de les propietats dels ferromagnètics es pot veure en la

figura 30, on presentem una corba que relaciona el camp magnètic aplicat
sobre un material amb la imantació que assoleix aquest material. És el que
se’n diu un cicle d’histèresi. Fixeu-vos que representem el material separat en
diferents zones, anomenades dominis, que és la forma habitual amb la qual
aquests materials queden fabricats. A més, es representa l’orientació que hi
ha en els diferents dominis, cosa que ens permet entendre el perquè del que
observem. Fem el procés següent:
• ~ (un material desimantat). Els do-

Suposem que tenim un material sense M
~ (en una certa
minis entre ells estan desorientats. Apliquem un camp H
direcció) que farà que els dominis es vagin orientant en una direcció deter-
minada. La imantació augmenta (corba inicial). No ho fa de forma lineal.
• ~ la imantació arriba a un valor límit: imanta-

Si continuem augmentant H,
ció de saturació quan tots els dominis ja estiguin orientats en la mateixa
direcció.
c FUOC • PID_00216070
• ~ la imantació disminueix, però no ho fa de la mateixa

Si ara disminuïm H,
manera a com ha augmentat: la corba de tornada va per un camí diferent
al de la corba d’arribada.
• ~ fins arribar a zero, la imantació no

De manera que, si anem disminuint H
s’ha fet zero: tenim un material imantat (que, per tant, crea camp magnè-
tic) sobre el qual no hi ha cap camp magnètic aplicat (això és un imant!).
De la imantació a camp zero se’n diu imantació de romanència.
• ~ (l’apliquem en la direcció contrària) la iman-

Si continuem disminuint H
tació disminueix fins a fer-se zero. Els dominis estan individualment ori-
~
entats, però l’efecte global queda ara compensat. Això succeeix al camp H
anomenat camp coercitiu.
• Si continuem disminuint el camp (fent-lo negatiu) podríem arribar a sa-

turar el material en la direcció oposada a com ho havíem fet en la corba
inicial. Ara els dominis estarien tots orientats en la mateixa direcció, però
en sentit contrari a com ho fèiem en la primera saturació.
• ~ ja es veu que la imantació anirà

Si ara tornem a augmentar el camp H,
~ sense
per un altre camí als anteriors (i, si haguéssim disminuït el camp H
arribar a la saturació també hauríem tornat per un altre camí).
.
La propietat general dels ferromagnètics és que la seva imantació depèn
de la història magnètica del material (de la forma en què se li ha aplicat
~ Direm que el material presenta histèresi magnètica.
el camp H).
Histèresi magnètica
La histèresi magnètica és un fenomen que ens descriu dient que el material “s’enrecorda”
de què li ha passat anteriorment. Sovint diem que el material té “memòria magnètica”.
Això és una forma de dir que l’estat actual del material, depèn dels estats anteriors.
A la taula 2 podeu trobar els valors de la imantació de saturació, del camp

coercitiu i de permeabilitat inicial relativa (per camps magnètics baixos apli-
cats en la corba inicial) per diversos tipus de ferromagnètics.
Taula 2. Propietats d’alguns materials ferromagnètics

Taula 2
Material Composició IS (T) CC (A/m) µr
Ferro magnètic 2,15 0,8800 250 IS significa imantació de
45 Permalloy 45Ni-55Fe 1,80 0,0024 2.700 saturació (mesurada en
Supermalloy 79Ni-5Mo-15Fe-0.5Mn 0,78 0,0040 100.000 tesles, T); CC vol dir camp
coercitiu (mesurat en
Ferrita suau 48%MnO-Fe2 O3 , 52% ZnO-Fe2 O3 0,36 1.000
amperes per metre, A/m);
µr és la permeabilitat relativa
(en realitat és la permeabilitat
Els materials ferromagnètics són els més utilitzats a l’hora de posar materials
relativa inicial) mesurada per
que presentin propietats magnètiques, fonamentalment perquè són uns ma- camps magnètics aplicats
baixos en la corba inicial.
terials que poden tenir una alta permeabilitat relativa (fixeu-vos en la taula 2).
Això vol dir que el camp d’inducció magnètica pot ser molt i molt més gran
c FUOC • PID_00216070
al seu interior que a l’aire. A la pràctica, això es tradueix en el fet que si tenim
Permeabilitat
un camp d’inducció magnètica, aquest camp tendirà a quedar atrapat a l’inte-
rior del material ferromagnètic. Les línies de camp, si hi ha un ferromagnètic, La permeabilitat és una
magnitud que, en realitat,
circulen pel seu interior. Com més gran sigui la permeabilitat, menys camp depèn del camp magnètic
“s’escaparà” de l’interior del ferromagnètic. aplicat. Quan parlem de
permeabilitat relativa inicial
volem dir que comptem la
Depenent de la seva aplicació necessitarem ferromagnètics amb més permea- permeabilitat quan el camp
aplicat és zero.
bilitat, amb més romanència, amb menys coercitivitat, etc. L’elecció d’un bon
material ferromagnètic per a una determinada aplicació és una tasca sovint
Aliatges
difícil atesa la gran varietat de materials ferromagnètics que hi ha. En particu-
lar, quan cal fer servir materials ferromagnètics s’ha d’anar molt amb compte Malgrat que hi ha pocs
elements ferromagnètics, hi
amb la seva història magnètica ja que un ferromagnètic es pot, per exem-
ha molts aliatges amb
ple, desimantar si ha passat per una zona amb presència de camps magnètics participació d’aquests
elements que també són
prou alts. ferromagnètics.
Els imants permanents són materials ferromagnètics amb una alta coercitivi-
Desimantació
tat. Això vol dir que calen camps magnètics molt elevats per a desimantar-los
o per a canviar significativament la seva imantació. Havíem vist que els ma- Hi ha diversos casos de
desimantació. Per exemple el
terials imantats creaven un camp magnètic (equació 118). Aquest camp és el de les targetes de crèdit en
passar pels sensors magnètics
camp que permet que un imant faci força magnètica sobre corrents elèctrics o
o el dels discs de gravació
sobre altres materials imantats (altres imants). La força entre imants és, doncs, magnètica.
un exemple més de la força magnètica. Veiem aquí quina és la relació entre el
magnetisme dels imants i el magnetisme dels corrents de transport: tots dos
creen un camp d’inducció magnètica equivalent; la diferència està en el fet
que, en el cas dels imants permanents, l’origen dels corrents equivalents és
de tipus microscòpic i només l’efecte combinat d’un gran nombre d’àtoms en
provoca l’efecte macroscòpic que observem.
7.4.3. Materials superconductors
Els materials superconductors són un altre tipus de material magnètic no

lineal. En aquest cas, però, les propietats magnètiques apareixen només a bai-
xes temperatures. La susceptibilitat magnètica depèn de la temperatura. En
un material superconductor el que succeeix és que si refredem el material par-
tint de la temperatura ambient, a una determinada temperatura (l’anomenada
temperatura crítica) el valor de la susceptibilitat decau abruptament fins a –1.
I per sota de la temperatura crítica, la susceptibilitat es manté a –1. Des d’a-
quest punt de vista els superconductors són materials diamagnètics. De fet,
~ = –H.
són materials perfectament diamagnètics: M ~ Això vol dir que el camp
d’inducció magnètic és zero al seu interior: ~B = 0 (segon l’equació 119).
Les temperatures crítiques dels superconductors oscil·len entre uns pocs kelvin
fins a uns 135 kelvin.
Els materials superconductors, a més d’aquest diamagnetisme perfecte, presen-

ten altres propietats que els fan ser uns materials tecnològicament molt utilit-
zats i, sobretot, amb una potencialitat molt gran de cara a noves aplicacions.
c FUOC • PID_00216070
Les propietats més importants que tenen els materials superconductors són les
següents:
• La resistivitat dels superconductors, per sota de la temperatura crítica, cau

fins a un valor inapreciable. Podríem dir que, a tots els efectes, la resistivitat
d’un superconductor és zero per sota de la temperatura crítica.
• El flux magnètic que passa a través d’una espira superconductora no pot

tenir qualsevol valor. Els valors que pot tenir aquest flux són múltiples
d’una certa quantitat.
• El camp d’inducció magnètica ~B és zero a l’interior d’un material super-

conductor: si, quan el material es torna superconductor, ~B ja era zero a
l’interior, el superconductor actua com un apantallador de camp ~B i evita
que n’hi entri. Si a l’interior ja hi havia camp ~B, quan es converteix en
superconductor, llavors aquest camp és expulsat de l’interior del supercon-
ductor.
• Si entre dos superconductors posem una capa fina de material no supercon-

ductor, hi ha una part de corrent elèctric que pot travessar aquesta capa no
superconductora.
Val a dir que si el camp magnètic que apliquem sobre un superconductor és

prou intens, el material pot perdre la superconductivitat: aquest camp a partir
del qual es perd la superconductivitat es diu camp crític.
Finalment, cal dir que hem parlat dels superconductors anomenats de tipus-I.
També existeixen els superconductors que s’anomenen de tipus-II que te-
nen unes propietats similars als de tipus-I, però no tan perfectes: l’apanta-
llament del camp ~B no és perfecte i la susceptibilitat no és exactament –1
(i depèn del camp magnètic aplicat). A més, els materials superconductors de
tipus-II poden transportar corrent sense pèrdues per sota d’un cert valor (que
s’anomena corrent crític) i tenen un comportament histerètic de la imantació
(per tant, no lineal).
Hem vist que quan un camp d’inducció magnètica penetra un material dia-
magnètic, aquest s’oposarà al camp. Hem modelat aquesta oposició mitjan-
çant la imantació. Atès que aleshores, dins el material, tenim tant el camp
d’inducció com el camp degut a la imantació, hem definit el camp magnètic
per tenir en compte només el camp degut als corrents lliures.
D’altra banda, hem vist que podem definir la permeabilitat del medi, µ, i que
quan treballem amb materials isòtrops, homogenis i lineals (i.h.l.) podem fer
c FUOC • PID_00216070
servir tot el que hem vist a la resta del mòdul, simplement canviant la perme-
abilitat del buit, µ0 , per la del medi, µ.
Hem estudiat també els materials diamagnètics, paramagnètics, ferromagnè-

tics, que presenten un comportament amb histèresi (o memòria), i supercon-
ductors.
En aquest punt ja hem fet una descripció general del magnetisme. A l’apar-
tat següent veurem una aplicació molt important de tot el que hem vist: els
transformadors.
c FUOC • PID_00216070
8. Una aplicació important: els transformadors

.
Tot el que hem après anteriorment té el seu sentit i la seva raó de ser en el
fet que són els fonaments teòrics que ens permeten entendre el funciona-
ment de múltiples dispositius i fenòmens. En aquest apartat ens dedicarem
a estudiar-ne un de molt particular, però que és utilitzat constantment en la
nostra vida quotidiana: el transformador.
Penseu que la major part d’energia elèctrica generada és alterna i s’eleva a

altíssims voltatges mitjançant la utilització de transformadors. Transmetem el
corrent per línies d’alta tensió i el transformem a mitja tensió quan arribem
a prop de les ciutats. D’allí, es transporta el corrent fins als diferents barris o
carrers on hi ha uns altres transformadors que el transformen a baixa tensió
(típicament a 220 V al nostre país), que és el que arriba als endolls de casa.
Finalment, molts dispositius dels que utilitzem, encara necessiten una altra
transformació perquè tenen un voltatge de treball de 12 V, per exemple. Així,
els mòbils, els ordinadors portàtils i altres aparells tenen un transformador
incorporat (intern o extern) que ens permet fer aquesta última transformació.
Com funciona un transformador? Això és el que contestarem en aquest apar-

tat. Començarem fent-ne una descripció (subapartat 8.1.). A continuació ex-
plicarem com seria un transformador ideal (subapartat 8.2.) i acabarem amb
les peculiaritats d’un transformador real (subapartat 8.3.).
Què aprendrem?
En aquest apartat veurem una aplicació molt comú de tot el que hem vist fins
ara: els transformadors.
Què suposarem?
Suposarem que:

• Sabeu treballar amb vectors i sabeu què és el producte vectorial.
• Teniu clars els conceptes de camp d’inducció magnètica i d’intensitat.
• Teniu clars els conceptes de corrent induït i la llei de Faraday-Lenz.
• Teniu clar el concepte de permeabilitat.
• Teniu clar el concepte d’autoinducció.
8.1. Descripció d’un transformador
Un transformador consisteix, en la seva versió més senzilla, en dues bobines

situades l’una al costat de l’altra. Com podeu veure en la figura 31a, una de
c FUOC • PID_00216070
les bobines està connectada a una font de tensió alterna (que podria ser un
endoll de casa nostra) mentre que l’altra està connectada a una resistència de
càrrega (que podria ser el nostre mòbil, quan l’estem carregant).
La bobina connectada a la font s’anomena bobina primària (o circuit prima-

ri) i la que conté la resistència de càrrega és la bobina secundària (o circuit
secundari).
Si fem passar un corrent altern pel circuit primari, el camp magnètic que ge-
nerarà serà altern. Una part d’aquest camp magnètic travessarà el secundari i,
per tant, hi haurà un flux magnètic variable amb el temps que travessa el
secundari. Això, segons la llei de Faraday, té una conseqüència: s’induirà un
voltatge al circuit secundari.
Figura 31. Esquema d’un transformador Figura 31
Hi ha un circuit primari (una

a. b. de les bobines) connectat a
una font de tensió alterna i
un circuit secundari (l’altra
bobina) connectat a una
resistència.
a. El transformador sense
nucli.
b. Transformador amb nucli
ferromagnètic (en gris) que
serveix per a concentrar les
línies de camp magnètic i
que, en la situació ideal,
provoca que tot el flux
magnètic que travessa el
El voltatge (la fem) del secundari dependrà de: primari també travessi
el secundari.
• La quantitat de línies de camp que, sortint del primari, travessen les espires
del secundari.
• L’orientació relativa entre les bobines del primari i del secundari.
• El voltatge del primari, i de com varia aquest voltatge.
Com ja havíem comentat quan parlàvem d’inductàncies mútues, la situació

pot ser complexa, ja que en aquest cas el corrent induït, una vegada induït,
també afectarà el corrent del primari que a la vegada afectarà com s’indueix
corrent al secundari... En definitiva, entre aquests dos circuits hi ha una in-
ductància mútua.
8.2. El transformador ideal
El transformador ideal és aquell en el qual tot el camp magnètic generat per

la bobina primària travessa la bobina secundària. Però com podem aconseguir
això? Doncs, col·locant a l’interior del primari i de forma que també travessi
el secundari (figura 31b) un material ferromagnètic. Aquest material fa que les
línies de camp magnètic passin pel seu interior i, per tant, que les mateixes lí-
nies que travessen el primari també travessin el secundari. En la situació ideal
suposem que el ferromagnètic és de molt alta permeabilitat, cosa que es tradu-
c FUOC • PID_00216070
eix en el fet que no hi ha pèrdues: no hi ha cap línia magnètica que “s’escapi”

del ferromagnètic.
Per tant, totes les línies de camp travessen els dos circuits. Però el flux magnè-
Recordeu que Φ és la lletra
tic total que travessa cadascun dels circuits depèn del nombre d’espires que hi grega phi (fi) majúscula.
hagi en cadascun. Dit d’una altra manera: si el flux magnètic que travessa una
espira és Φ, el flux total que travessarà el primari és:
Vegeu el subapartat 5.2.1. per veure

Φ1 = N1 Φ (124)
com es calcula el flux magnètic.
on N1 és el nombre d’espires del primari.
El flux que travessarà el secundari és:
Φ2 = N2 Φ (125)
on N2 és el nombre d’espires del secundari.
Utilitzant la llei de Faraday, equació 83, el voltatge al primari, V1 , i el voltatge

al secundari, V2 , seran (en mòdul):
dΦ
V1 = N1 (126)
dt
dΦ
V2 = N2 (127)
dt
.
Deduïm, per tant, que la relació entre els voltatges del primari, V1 , i del
secundari, V2 , en un transformador ideal és igual a la relació entre el
nombre d’espires que té el primari, N1 , i les del secundari, N2 . És a dir:
V1 N1
= (128)
V2 N2
Aquesta és la relació fonamental del transformador.
Exemple 8
Quantes espires ha de tenir el secundari d’un transformador, si el primari té 1.000 espires,

per a transformar corrent de 220 V a 12 V?
Solució
La relació de l’equació 128 ens indica que si volem passar de 220 V a 12 V necessitarem
un transformador tal que, si el primari te 1.000 espires, el secundari tingui:
220 1.000 1.000 · 12

= ⇒ N2 = ≃ 55 espires (129)
12 N2 220
c FUOC • PID_00216070
8.3. El transformador real
En els transformadors reals que ens trobem quotidianament tenim algunes

condicions que ens allunyen del comportament ideal que hem explicat. En
particular, una part del flux s’escapa del ferromagnètic, els ferromagnètics te-
nen “memòria” magnètica (histèresi) i, per tant, les seves propietats poden
canviar lleugerament amb un corrent altern. Tot això fa que l’equació 128 no Vegeu els cicles d’histèresi dels
ferromagnètics a l’apartat 7 d’aquest
es compleixi exactament. mòdul.
De tota manera, hi ha un efecte que és important i que cal tractar a part: quan
el flux magnètic que travessa el ferromagnètic varia (com ho fa en un trans-
formador), apareixen uns corrents al ferromagnètic. Aquest corrents són uns
petits corrents que es tanquen sobre ells mateixos a l’interior del ferromagnè-
tic. Sovint s’anomenen corrents “paràsits”.
Aquests corrents “paràsits” podrien produir pèrdues energètiques importants

i fer que els transformadors funcionin molt lluny de la seva situació ideal. Per
a minimitzar aquest problema el que es fa és posar un ferromagnètic en forma
laminar. És a dir, s’agafa un material ferromagnètic i es talla en làmines que
s’aïllen elèctricament i que després es posen l’una damunt de l’altra. Això fa
que els corrents paràsits hagin de ser molt petits perquè no poden “saltar”
de làmina a làmina. Per tant, les pèrdues seran molt més petites utilitzant
ferromagnètics laminats.
Hem vist què és un transformador i com pot modificar el voltatge.
Ara ja hem vist tot els conceptes que s’havien de veure en el mòdul. En l’apar-
tat següent teniu alguns exercicis perquè els pugueu treballar i consolidar.
c FUOC • PID_00216070
9. Problemes resolts
.
9.1. Enunciats
1. Trobeu el camp magnètic al punt P de les distribucions de la figura 32.
Figura 32
a. b.
Y
I
r
I R2
X R1
P
2r P
2. Un cable aïllat, infinitament llarg, es troba situat al llarg de l’eix X, per on

circula un corrent d’intensitat I al llarg de la direcció positiva de l’eix. Un
segon cable, també aïllat i infinitament llarg, es troba situat al llarg de l’eix Y i
transporta un corrent d’intensitat I/4 en la direcció positiva de l’eix. En quin
lloc del pla XY és nul el camp magnètic resultant?
3. Un fil infinitament llarg es corba de la manera indicada en la figura. La

part circular té un radi de 10 cm i el seu centre és a una distància r de la part
rectilínia. Determineu r per tal que el camp d’inducció magnètica, ~B, al centre
de la part circular sigui zero.
Figura 33
I r
c FUOC • PID_00216070
4. Una capa cilíndrica prima, molt llarga, de radi R, transporta un corrent I en

la direcció axial. Trobeu el camp magnètic d’inducció magnètica ~B a l’interior
i a l’exterior del cilindre.
5. Un cable coaxial molt llarg està format per un fil interior de radi R0 i per
una capa conductora cilíndrica exterior de radi R. En un extrem, el fil està
connectat a la capa exterior. En l’altre extrem, el fil i la capa estan connectats
als terminals oposats d’una bateria, de manera que hi ha un corrent, de valor I
que se’n va pel fil i torna per la capa exterior. Suposeu que el cable és rectilini.
Determineu el valor del camp d’inducció magnètica ~B:
a) Dins del cable interior.

b) En els punts entre el fil i la capa cilíndric.
c) A l’exterior del cable.
6. Tenim un sistema de cables com el de la figura 34 pels quals passen in-

tensitats constants dels valors indicats en la figura (I i 2I). Volem posar una
partícula carregada i amb velocitat diferent de zero, com s’indica a la figura.
Figura 34
I2 = 2I
I1 = I
v
α
b
Calculeu:
a) El camp d’inducció magnètica creat pels dos cables a tots els punts de
l’espai.
b) La força magnètica que actua sobre la partícula carregada.
c) Quina hauria de ser la posició exacta i la direcció de la velocitat de la partí-
cula perquè la força total fos zero?
Dades addicionals: I = 2 A, q = 10 mC, a = 10 cm, b = 15 cm, α = 30◦ ,

v = 100 m/s.
c FUOC • PID_00216070
7. Una espira conductora circular de radi r = 3 cm, gira amb velocitat angular
ω és la lletra grega omega
constant ω (vegeu figura 35). L’espira està en una regió on hi ha un camp minúscula.
d’inducció magnètica ~B el mòdul del qual varia amb el temps segons la llei
|~
B| = B = 2t 2 [T] (t és el temps) (per la direcció del camp al moment inicial, El símbol [T] indica que les
vegeu dibuix). La resistència de l’espira és de 2 Ω. Dades addicionals: ω = 100 unitats del camp d’inducció
magnètica són tesles.
revolucions per minut.
a) Calculeu el flux de camp magnètic total que travessa l’espira.

b) Hi ha corrent induït a l’espira? En cas afirmatiu, indiqueu el sentit del cor-
rent i el seu valor a t = 1 s.
Figura 35
B
r
Y
ω
S
8. Un fil conductor recte molt llarg transporta un corrent de 20 A tal com

es mostra en la figura 36. Una espira rectangular amb dos dels seus costats
paral·lels al fil té costats de 5 cm i 10 cm amb el costat més proper situat a
2 cm del fil. Per l’espira circula un corrent de 5 A. Trobeu:
a) La força sobre cada segment de la bobina rectangular.

b) La força neta sobre l’espira.
9. Calculeu l’energia emmagatzemada per una bobina d’N = 20 voltes, longi-

tud L = 2 cm suposada molt més gran que el radi de la bobina r = 0,1 cm i per
on passa una intensitat de I = 0,4 A.
10. Un electró es mou en el si d’un camp d’inducció magnètica ~B constant

de mòdul 2 T com mostra la figura 37. Disposem d’un cable infinit amb den-
sitat lineal de càrrega λ = 1 nC/mm pel qual circula un corrent d’intensitat
constant I = 2 A.
c FUOC • PID_00216070
Figura 36
a = 5 cm
I2 = 5 A
b = 10 cm
I1 = 20 A
d = 2 cm
a) Podríem col·locar el cable a prop de l’electró de manera que el camp induc-

ció magnètica total fos zero? Raoneu la resposta. En cas afirmatiu, com el
col·locaríeu? Feu un esquema.
b) Calculeu la distància de la càrrega al cable per tal que el camp sobre l’electró
sigui 0.
c) Quina força rep la càrrega un cop col·locat el cable.
Figura 37
11. Una bobina de 80 voltes té un radi de a = 5 cm i una resistència de

R = 30 Ω. Determineu com ha de variar un camp d’inducció magnètica per-
pendicular a la bobina per tal que hi pugui induir un corrent de 4 A.
c FUOC • PID_00216070
9.2. Solucions
1.
a) Figura 32a. Situem els eixos de coordenades segons indica la figura 32a i
considerem positiu en X la direcció cap a la dreta i positiu en Y la direcció cap
a dalt.
Dividim el càlcul en tres parts: el tros de cable en la direcció de l’eix Y i de

longitud 2r, el tros de cable en forma de semicircumferència, i el tros de cable
recte en la direcció de l’eix X.
• 1a. part. Cable de longitud 2r.
~r = r~i (130) Recordeu que y′ ∈ [–2r,0] vol

dir que y′ va des de –2r fins a 0.
~r ′ = y′~j on y′ ∈ [–2r,0] (131)
d~l = dy′~j (132)
~r – ~r ′ = r~i – y′~j (133)
p
|~r – ~r ′ | = r 2 + y′2 (134)
Posant-ho tot a l’equació 33 trobem:
Z y′ =0
µ Idy′~j × (r~i – y′~j)
B1 (P) = 0
~ (135)
4π y′ =–2r (r 2 + y′2 )3/2
Fent el producte vectorial i la integral tenim:
Z y′ =0
~ µ0 Idy′~j × (r~i – y′~j) Z
dx x
B1 (P) = = = √
4π y′ =–2r (r 2 + y′2 )3/2 (a2 + x2 )3/2 a2 a2 + x2
Z y′ =0
µ0 Ir ~ dy′
= – k =
4π y′ =–2r (r 2 + y′2 )3/2
µ0 2I ~
= – √ k (136)
4πr 5
• 2a. part. Cable semicircular. Repassant el subapartat 3.3.3., veiem que po-
dem fer exactament els mateixos passos que fèiem allà, però ara:
c FUOC • PID_00216070
– Es tracta de mitja circumferència, per la qual cosa els límits d’integració

van de 0 a π.
– El radi és r, i no R.
– Volem el camp només al punt P, no pas a tot l’eix, de manera que z = 0.
Tenint presents tots aquests canvis a l’equació 54 obtenim:
h i
µ0
Z θ=0 Irdθ 0 · cos(θ)~i + 0 · sin(θ)~j + r~k
~
B2 (P) = =
4π θ=π (r 2 + 02 )3/2
Z Z
µ0 θ=0
Ir 2 dθ~k Iµ0 ~ θ=0
Iµ0 ~
= = k dθ = – kπ =
4π θ=π r3 4πr θ=π 4πr
Fixeu-vos que seguint el

Iµ corrent, l’angle θ va de π a 0.
= – 0 ~k (137)
4r
• 3a. part. Cable recte en la direcció de l’eix X. El camp que crea aquest tros
de cable al punt P és zero. Això es pot veure de diverses maneres. Una ma-
nera és fent els càlculs a partir de l’equació 33. Però n’hi ha una altra de
més directa i més intuïtiva: com que el camp creat per un fil tendeix a do-
nar voltes al fil, el camp ~B que hi hagi en un punt que estigui en el mateix
eix del cable ha de ser zero, perquè no hi ha volta possible. Dit d’una altra
manera, el diferencial de longitud d~l és sempre paral·lel al vector ~r –~r ′ i, per
tant, el seu producte vectorial és zero. Per tant ~B3 (P) = 0. Tanmateix proveu
de fer el càlcul vosaltres mateixos amb l’equació 33.
Per tant, el camp total en el punt P és la suma (vectorial) dels camps cre-
ats per cadascun dels trossos de cable al punt P:

µ I 2 ~k
B(P) = ~B1 (P) + ~B2 (P) + ~B3 (P) = – 0
~ 1+ √ (138)
4r π 5
El signe negatiu ens indica que el camp magnètic va en la direcció “entrant

al paper”.
b) Per la figura 32b farem els càlculs de la mateixa manera, però en lloc de co-
mençar a partir de les equacions generals utilitzarem els resultats que acabem
de trobar. En particular, podem dividir el circuit anterior en quatre parts: els
dos trossos de circuit rectes no faran camp ~B en el punt P ja que el punt està
just en la recta (en l’eix) que conté també aquests trossos de circuit (seria el
mateix cas que el de ~B3 (P) a l’apartat anterior). Per tant, només tindran contri-
c FUOC • PID_00216070
bució al camp ~B en el punt P els dos trossos semicirculars de circuit. I aquests

trossos, segons l’equació 137, són:
Iµ
B1 (P) = 0 ~k
~ (139)
4R1
Iµ
B2 (P) = – 0 ~k
~ (140)
4R2
Fixeu-vos en el signe positiu de la primera equació provinent del diferent sen-

tit de la intensitat. Observeu també que hem substituït r pel valor del radi en
cada cas.
El camp total és, doncs:

Iµ Iµ Iµ 1 1
B(P) = ~B1 (P) + ~B2 (P) = 0 ~k – 0 ~k = 0
~ – ~k (141)
4R1 4R2 4 R1 R2
2. El camp creat per un cable infinitament llarg per on passa una intensitat I
és, segons l’equació 45, en mòdul:
µ0 I
B= (142)
2π r
i la direcció és la de donar voltes al cable. Si els cables estan en el pla XY,

en aquest mateix pla, la direcció del camp de cadascun dels cables serà en la
direcció de l’eix Z (entrant o sortint del paper, si el paper representa el pla XY),
com podeu veure a la figura 38.
Figura 38
r= x
I/4
r= y
X
I
Val a dir que la r en l’equació anterior representa la distància radial al cable.

Per tant:
• Si el cable està en l’eix Y, la distància serà: r = |x|.

• Si el cable està en l’eix X, la distància serà: r = |y|.
c FUOC • PID_00216070
on r = |y| vol dir que r és el valor absolut (el valor sense tenir en compte el
signe) de la coordenada y (el mateix amb r = |x| i la coordenada x).
És a dir, que el camp total en un punt del pla XY, en mòdul, serà:

µ0 I I/4
B= ± (143)
2π y x
El camp és zero quan B = 0. És a dir, quan es compleix que:

I I/4
± = 0 → y = 4x (144)
y x
El camp serà zero en tots els punts de la recta y = 4x. Repasseu els càlculs
especialment en el referent a la direcció del camp ~B. Fixeu-vos en especial en
el fet que, depenent del quadrant que estiguem mirant en el pla XY, el camp ~B
va cap a dins o cap a fora del paper. La solució anterior inclou tots els casos,
ja siguin les x o les y positives o negatives.
3. Utilitzarem aquí resultats ja calculats durant el mòdul. El camp ~B creat

per un fil infinit és conegut (equació 45) i també ho és el camp creat per
una espira circular al centre d’aquesta espira (equació 56 amb z = 0). Se-
gons estan dibuixats aquests dos circuits i utilitzant la regla de la mà dre-
ta veiem que el camp ~B total al centre tindrà direcció: entrant al paper per
l’espira i sortint del paper si ho mirem des del punt de vista del cable recte.
Per tant, podem trobar el camp total superposant els camps creats per l’espira
Adreça web
i el cable en el centre. En mòdul (per veure el signe que cal fer servir en cada
cas, podeu utilitzar la regla de la mà dreta): Podeu veure la regla de la
µ0 I µ0 I http://www.youtube.com
B= – (145) /watch?v=2leLwaQ9ueA
2πr 2R
org/wiki/File:Right_hand
El camp serà zero quan: _rule.png.
r = R/π (146)
4. Utilitzarem el teorema d’Ampère (apartat 4), ja que la simetria del sistema

ens permetrà escollir una línia al llarg de la qual la circulació del camp serà
senzilla de calcular. En efecte, si escollim una secció qualsevol del cable cilín-
dric i escollim una circumferència de radi r que tingui el mateix centre que la
capa del cable, podem veure que (fent una demostració del tot igual a la que
fèiem en l’equació 68) obtenim (vegeu la figura 39):
I I I
B · d~l |{z}
~ = Bdl |{z}
= B dl = B2πr (147)

Bkd~l
~ B=ct
c FUOC • PID_00216070
Figura 39 Figura 39
a. b.
Capa cilíndrica molt llarga de
dl
radi R.
B a. Vista lateral.
b. Vista des de dalt.
R
I I
I
Per a fer la segona part del teorema d’Ampère veiem que
• Si la línia de radi r està dins la capa cilíndrica (r < R) no hi ha intensitat

que la travessi, ja que la intensitat circula tota per la capa cilíndrica.
• Si la línia de radi r està fora de la capa cilíndrica (r > R), la intensitat que la
travessarà serà tota la intensitat que passi per la capa.
Per tant, cal separar la solució en dues regions, la regió interior i la regió exte-
rior:
r<R : B · 2πr = µ0 · 0 ⇒ B(r < R) = 0 (148)
µ0 I
r>R : B · 2πr = µ0 I ⇒ B(r > R) = (149)
2πr
5. Aquest problema es resol de forma similar al problema 4. Heu de tenir en

compte, però, que quan feu una circumferència d’Ampère amb un radi r < R0 ,
la intensitat que el travessarà no serà tota la intensitat que passa pel cable
central sinó només la part d’intensitat que passa per l’interior de r. Haureu de
calcular, doncs, aquesta intensitat interior. Fixeu-vos en la figura 40.
Hem d’utilitzar tantes línies d’Ampère com regions tinguem. En tots els casos,
si escollim línies tancades circulars centrades al cable i de diferent radi, tin-
drem que, per simetria, la primera part del teorema d’Ampère s’escriurà com
(vegeu l’equació 68 a l’apartat 4):
I
B · d~l = B2πr
~ (150)

c FUOC • PID_00216070
on B és el mòdul del camp que estem buscant i r la distància a l’eix. Ja sabem

que la direcció del camp és, per simetria, la de ”donant voltes” al cable.
Figura 40 Figura 40
Figura per a la solució del

problema 5. Hem marcat
dues línies d’Ampère, l’una a
l’interior del cable central i
l’altra a l’exterior.
R R0
r
r
Per la segona part del teorema d’Ampère s’ha de calcular la intensitat que
travessa el circuit:
• Si r < R0 , només una superfície πr 2 de tota la superfície interior (πR20 )

travessa la línia d’Ampère. Per tant, la intensitat que travessa la línia serà:
πr 2
Itr = I (151)
πR20
• Si R0 < r < R el corrent que travessa la línia d’Ampère és el corrent que

passa pel cable central, és a dir: I. La notació R0 < r < R vol dir
que R està entre R0 i R.
• Si r > R el corrent que travessa la línia d’Ampère és zero, perquè el corrent

que va en una direcció pel cable central, va en l’altra direcció per la capa
exterior.
Aplicant el teorema d’Ampère (equació 67) per aquestes tres regions trobem el
resultat final:
c FUOC • PID_00216070
µ0 I
B(r < R0 ) = r (152)
2πR20
µ0 I
B(R0 < r < R) = (153)
2πr
B(r > R) = 0 (154)
Fixeu-vos que amb el teorema d’Ampère el que obtenim és el mòdul del camp.
6.
a) Per cada cable utilitzem la llei d’Ampère i trobem (equació 71), que al pla
XY el camp d’inducció magnètica serà:
~ µ0 I ~
B1 = k (155)
2π y
~ µ0 2I ~
B2 = (–k) (156)
2π x
on hem fet servir la lletra x o y per indicar en quina direcció mesurem la

distància r. Us heu de fixar que, just en el pla XY, la distància al cable que està
en l’eix X és y, i la distància al cable que està en l’eix Y és x. A més, just en
aquest pla el camp apuntarà en la direcció +z o –z.
Cal notar que les expressions anteriors són vàlides tant per x > 0 com per
Fixeu-vos que si x o y fossin 0,
x < 0. Així mateix, també són vàlides tant per y > 0 com per y < 0. Per tant, els camps d’inducció magnètica
divergirien.
per a tot punt (x,y) (on x 6= 0 i y 6= 0) tenim:

µ 1 2 ~
B(x,y) = 0 I
~ – k (157)
2π y x
b) La velocitat es pot descompondre en les seves components, que denotarem Components d’un vector
per vx i vy : ~v = vx~i + vy~j. El camp magnètic va en la direcció ~z, per tant, ~B = Bẑ.
Així, doncs, la força serà: Recordeu que un vector ~v
amb components vx i vy és:
~F = q~v × ~
B = q(vy B~i – vx B~j)[N] (158) vy = v sin α
α
vx = v cos α
I substituint B per l’expressió 157 amb x = b i y = a queda:
~F = q µ0 I

2π
1
a – 2
b v(sin(α)~i – cos(α)~j) = (–6,67 · 10–7~i + 1,16 · 10–6~j)[N] (159) La notació [N] indica que la
força es mesura en Newtons.
c FUOC • PID_00216070
c) La força seria zero en tots aquells punts on ~B = 0. És a dir:

1 2 x
– = 0 =⇒ y = (160)
y x 2
1
I això és una recta de pendent m = .
2
Si la partícula carregada està en qualsevol punt d’aquesta recta (y = x/2) i té

la velocitat en la direcció de la recta (recta de pendent m = 1/2), els cables no
l’afectaran (magnèticament) en cap moment.
7.
a) El flux, que es calcularia com una integral del camp magnètic per tota la su-
perfície, vindria donat per l’expressió següent (vegeu la deducció de les equa-
cions 90 i 91):
Z Z
Φm (t) = ~
B · d~S = BdS cos(ωt) = 2t 2 cos(ωt)πr 2 (161)
on fixeu-vos que l’angle entre ~B i d~S és ωt, la velocitat angular pel temps.
Per tant, segons la llei de Faraday (equació 83), la derivada (canviada de signe)
Recordeu la derivada del
serà la fem: producte:
(u · v)′ = u′ · v + u · v′
fem = –4t cos(ωt)πr 2 + 2t 2 πr 2 ω sin(ωt) (162)
b) Atès que tenim una fem i que la intensitat és I = fem/R (recordeu la llei
La llei d’Ohm diu que el
d’Ohm), podem dir que hi ha corrent a l’espira. Vegem quin valor tindrà per voltatge és igual a la intensitat
per la resistència.
a t = 1 s. Primer hem de passar totes les unitats al SI:
1m rpm
r = 3 cm = 3 cm · = 0,03 m (163)
100 cm
rpm són revolucions per
rev 2π rad 1 min 10π rad minut (rev/min) i són unitats
ω = 100 rpm = 100 · · · = (164) de velocitat angular. Una
min 1 rev 60 s 3 s
revolució és una volta, i una
volta són 2π rad.
10π
fem = –4 · 1 · cos · 1 · π · 0,032 +
3

2 10π 2 10π
+ 2 · 1 · π · 0,03 · sin ·1 =
3 3
= –0,0456 V (165)
fem –0,0456
Iind = = = –0,028 A = –22,8 mA (166)
R 2
c FUOC • PID_00216070
El sentit del corrent serà horari (mirat des de l’eix Y). A l’instant t = 1 s, el
flux està en augment i, per tant, la intensitat induïda ha de tendir a fer-lo
disminuir.
8.
a) Començarem calculant el camp que crea el cable infinit. El podem calcular

pel teorema d’Ampère (equació 67) com ja hem fet diverses vegades en el
mòdul per al camp creat en qualsevol punt de l’espai). Així (r és la distància
al cable):
µ0 I1
B= (167)
2π r
El camp anirà en la direcció “donant voltes” i, per tant, sobre el circuit qua-
drat el camp anirà “entrant al paper”, és a dir, en el sentit de z negatiu, –~k.
Podem veure que el camp sobre els dos segments horitzontals serà el mateix
però en sentit contrari, ja que tant la intensitat com el camp que “veuen”
aquests segments és igual, però la direcció de la intensitat és inversa. De fet, la
força sobre el segment horitzontal inferior serà (equació 31):
Z d+a Z d+a
µ0 I µ 1
~F
segment inferior = I2 dx~i × – 1 ~k = 0 I1 I2~j dx =
2π d r 2π d x

µ0 d+a ~
= I I ln j (168)
2π 1 2 d
Fixeu-vos que en el pla del circuit, com que la distància és en la direcció x,

hem fet r = x. D’altra banda, com dèiem, la força sobre el segment horitzontal
superior serà la mateixa però amb signe oposat.
~F = –~Fsegment superior (169)

segment inferior
Sobre el segment vertical més proper al cable (r = d), la força serà:
Z b
µ0 I µ 1
~F
segment vertical = –I2 dy~j × – 1 ~k = 0 bI1 I2 ~i (170)
més proper
2π 0 d 2π d
I sobre el segment vertical que està més allunyat del cable (r = d + a), la for-
ça serà:
Z b
~F µ0 (–I1 ) ~ µ0 1
= I2 dy~j × k = bI I (–~i) (171)
segment vertical
més llunyà
2π 0 (d + a) 2π 1 2 d + a
c FUOC • PID_00216070
b) La força total serà la suma total de totes aquestes forces parcials i, per tant:

~Ftot = I1 I2 µ0 b 1
–
1 ~i (172)
2π d d+a
9. Suposant que la longitud L és molt més gran que el radi de la bobina,

podem utilitzar l’aproximació de bobina infinita. Llavors, el mòdul del camp ~B
a l’interior de la bobina és (equació 79):
NI
B = µ0 nI = µ0 (173)
L
L’energia és, d’acord amb l’equació 112:
Z 2
1 1 µ0 NI µ0 πN 2 I 2 r 2
Um = ||~
B||2 dV = · πr 2 L = (174) Recordeu que les notacions ||~
B||
2µ0 V 2µ0 L 2L i B són equivalents.
Utilitzant els valors de l’enunciat: Um = 6,32 · 10–9 J.
10.
a) Cal posar un cable paral·lel a la direcció del moviment de la càrrega segons

la figura 41. D’aquesta manera, les línies de camp generades pel cable anirien
en la mateixa direcció, però en sentit contrari que el camp ~B (en el pla que
conté el cable i l’electró). Per tal que els camps s’anul·lin sobre l’electró, cal
que el cable estigui a una distància d’aquest tal, que la intensitat del camp
generat pel cable sigui la mateixa que el camp ~B en el pla de l’electró i el cable.
Figura 41
v
c FUOC • PID_00216070
b) Tenim, utilitzant el teorema d’Ampère, que el camp creat pel fil és:
Recordeu que
µ0 = 4 · π · 10–7 N/A2 i
ε 0 = 8,85 · 10–12 C2 /N · m2
~ µ0 I ~
B fil = k (175)
2πd
En mòdul, aquest camp ha de valer 2 T. Per tant, igualant, Bfil = 2 T, i aïllant d

obtenim:
µ0 I 4 · π · 10–7 · 2
d= = = 2 · 10–7 m = 2 · 10–4 mm (176)
B2π 2·2·π
c) El cable compensa el camp magnètic aplicat i, per tant, només ens quedarà
Vegeu el mòdul “Electrostàtica”. El
el camp electrostàtic afectant la càrrega. camp electrostàtic creat per un fil
infinit és:
λ
Efil =
λ 2πε 0 r
Efil = = 0,0899 · 1012 N/m (177)
2πε 0 r
on hem utilitzat que r = d = 2 · 10–7 m. Per tant:
~F = q~E (178)
F = 0,144 · 10–7 N (179)
11. Ens demanen que calculem la variació del camp magnètic ~B en funció del
temps (d~B/dt). Atès que la direcció de l’espira és constant, haurem de calcular
la variació del mòdul de ~B respecte del temps:
d|~B|
dt
La superfície de l’espira és S = πa2 i el flux que la travessa és N = 80 vegades el Recordeu

mòdul del camp ~B per aquesta superfície:
La llei d’Ohm diu que la
intensitat I és igual al voltatge
V dividit per la resistència R:
Φ = Nπa2 |~B| (180)
V
I=
R
La intensitat induïda serà la fem induïda dividida per la resistència i la fem es

calcula a partir de la llei d’inducció de Faraday (equació 83) i la llei d’Ohm:
E 1 dΦ Nπa2 d|~B|
I= =– =– (181)
R R dt R dt
c FUOC • PID_00216070
Per tant, posant-hi els números de l’enunciat tenim:
d|~B| I·R 4 · 30
=– =– = –191 T/s (182)
dt Nπa2 80 · π · 0,052
És a dir, la intensitat del camp d’inducció magnètica ha de disminuir 191 T

per segon.
c FUOC • PID_00216070
Resum
Els fenòmens magnètics són deguts als corrents elèctrics. Podem estudiar
aquests fenòmens per mitjà d’un camp vectorial que anomenem camp d’in-
ducció magnètica ~B. En el cas de corrents lineals, descrits pels punts ~r ′ pels
quals circula una intensitat de corrent I, el camp ~B en un punt ~r s’escriu, al
buit (equació 33):
Z
µ Id~l × (~r – r~′ )
B(~r) = 0
~ (33)
4π C ||~r – r~′ ||3
Un cop conegut el camp d’inducció magnètica, la força magnètica que aquest

camp produeix sobre un altre corrent amb intensitat I2 ve expressada per
(equació 31):
Z
~Fq = I2 d~l × ~B(~r) (31)
C
Hem vist com, a partir d’aquestes equacions, podem calcular el camp degut a
diverses distribucions de corrents. En particular, el cable recte i l’espira circular
s’han estudiat en detall perquè a partir d’aquests camps podem, aplicant el
principi de superposició, conèixer aproximadament el camp ~B per moltes
distribucions més complexes de corrents.
En alguns casos podem intuir la direcció dels camps ~B. En particular, el camp ~B
dóna voltes al cable que l’ha creat i travessa perpendicularment la superfície
plana de l’espira que el crea. En ambdós casos, la regla de la mà dreta ens
permet saber la direcció del camp ~B.
Un pas molt important en l’estudi dels fenòmens magnètics és considerar el

flux magnètic que travessa una superfície (Φm ) i, en particular, la seva va-
riació respecte del tempss. En efecte, quan el flux magnètic que travessa un
circuit varia amb el temps, en aquest circuit, s’hi indueix una força electro-
motriu induïda (fem, E ) que vol dir que s’indueix un corrent en aquell circuit.
Aquesta llei, la llei d’inducció de Faraday (equació 83), és una de les princi-
pals d’aquesta assignatura:
dΦm
E =– (83)
dt
Després de veure alguns exemples d’aplicació de la llei de Faraday, hem vist

que aquesta llei a més a més ens serveix per a trobar l’energia magnètica
emmagatzemada en un conjunt de circuits i que, en el fons, és igual a l’energia
que ens ha costat crear aquest sistema de circuits.
c FUOC • PID_00216070
Hem definit l’autoinducció i la inductància mútua com uns paràmetres que

ens serveixen per a veure com un circuit per on circula corrent afecta el corrent
que hi circula i també els corrents que circulen per altres circuits (respectiva-
ment). L’energia magnètica, expressada en funció del camp ~B es pot escriure
com (equació 112):
Z
1 ~ ~ 2
Um = B(r) dV (112)
2µ0 V
Tot això ho hem estudiat al buit, les propietats magnètiques del qual es con-
centren en la constant µ0 .
Quan els camps d’inducció magnètica afecten els materials, aquests es modifi-
~ és la magnitud que utilitzem per a estudiar aquesta mo-
quen. La imantació M
dificació i representa una certa alineació dels corrents microscòpics produïts
pels electrons en el seu moviment al voltant del nucli.
Per a tenir en compte el fet que hi ha uns corrents de transport (que trans-
porten càrrega) i uns corrents d’imantació (que no ho fan) definim el camp
~ (diferent del camp d’inducció magnètica ~
magnètic H B ) com (equació 119):
~ = 1~ ~
H B–M (119)
µ0
Depenent del material (de la seva estructura electrònica, nuclear, cristal·lina,

etc.), els corrents microscòpics es poden alinear d’una manera o d’una altra,
afavorint el camp magnètic intern (materials paramagnètics) o apantallant-
lo en part (materials diamagnètics).
D’entre els materials magnètics n’hem destacat dos a causa de la seva gran
utilitat tecnològica: els materials ferromagnètics (entre els quals hi ha els
imants permanents) i els materials superconductors. Els ferromagnètics són
materials que modifiquen molt el camp magnètic present (i, fins i tot, els
imants en poden crear un per ells mateixos). Una de les seves característiques
principals és que la seva imantació depèn de la història magnètica del mate-
rial: presenten histèresi magnètica. Això fa que puguin tenir imantació en
absència de camp, que es puguin desimantar o imantar (dins d’uns límits) a
voluntat. Els materials superconductors, per la seva banda, són materials per-
fectament diamagnètics a baixes temperatures. A més, poden conduir corrent
elèctric (sota certes circumstàncies) sense resistència elèctrica.
Finalment hem explicat un exemple particular, el transformador, que ens ha

permès estudiar com es pot transformar el corrent altern.
c FUOC • PID_00216070
Exercicis d’autoavaluació
1. Una espira es troba situada en el pla YZ. A prop seu es troba un cable infinit pel qual
circula un corrent d’intensitat constant I, aquest cable està orientat paral·lelament a l’eix Z
com mostra la figura 42.
Figura 42
0
X
A conseqüència del camp magnètic generat pel cable, l’espira...

a) ... es mou en la direcció de l’eix X.
b) ... es mou en la direcció de l’eix Y.
c) ... es mou en la direcció de l’eix Z.
d) ... no es mou.
2. Dues càrregues iguals q, situades, respectivament, als punts (0,0,0) i (0,a,0) a l’instant t = 0,
s’estan movent a una velocitat constant ~v en la direcció positiva de l’eix de les X. La força
que rep la càrrega situada en el punt (0,a,0) fa que es desviï...
a) ... en el sentit positiu de l’eix de les X.
b) ... en el sentit negatiu de l’eix de les Y.
c) ... en el sentit positiu de l’eix de les Z.
d) No es desvia.
3. El mòdul de la força que rep la càrrega situada en el punt (0,a,0) de la qüestió anterior és
igual a:
1 q2 µ 0 q2 2
a) – v
4πǫ0 a2 4π a2
1 q2
b)
4πǫ0 a2
µ 0 q2 2
c) v
4π a2
d) Cap de les anteriors.

c FUOC • PID_00216070
4. Tres cables infinits pels quals circulen diferents intensitats de corrent es troben orientats
en la direcció de l’eix Y i separats com mostra la figura 43. El punt on el camp magnètic és
més intens en mòdul és:
Figura 43
I 2I I/2
A B C D
X
d d d d d d
a) A
b) B
c) C
d) D
5. Tenim un cable format per dos segments rectilinis d’1 m, tal com mostra la figura 44. El
corrent que circula pel cable és de 50 A i el mòdul del camp magnètic extern és 1,2 T. El cable
rep una força igual a:
a) 120 ~k N
b) –102,42 ~k N
c) 60 ~k N
d) –42,42 ~k N
Figura 44
45º
I X
c FUOC • PID_00216070
6. Una càrrega puntual positiva (de càrrega +q i massa m) està situada a 1 m d’un cable infinit
carregat positivament que crea un camp elèctric de mòdul E i un camp d’inducció magnètica
de mòdul B en el punt on hi ha la càrrega. Si la velocitat de la partícula va en la mateixa
direcció que el cable, l’acceleració que experimentarà la càrrega a causa de la presència del
cable val en mòdul:
Eq qvB
a) +
m m
Eq
b)
m
qvB
c)
m
7. En una regió on hi ha un camp magnètic hi tenim una espira tancada. Quantes de les
afirmacions següents són correctes?
“Es pot produir inducció si el camp magnètic és constant en el temps.”
“Es pot produir inducció si el camp magnètic és no homogeni.”
“Es pot produir inducció si el flux magnètic que travessa l’espira és constant amb el temps.”
“Es pot produir inducció si la densitat de flux magnètic que travessa l’espira és no homogeni.”
“Es pot produir inducció si el circuit és estàtic (no es mou).”
“Es pot produir inducció si el circuit és mòbil.”
a) 1
b) 3
c) 5
8. Tenim tres cables rectes (que considerem infinits) pels quals passa una intensitat I en la
direcció indicada per la figura 45. Si la força (en mòdul) que fa 2 sobre 3 és F, quina afirmació
és certa?
a) La força (mòdul) que fa 1 sobre 3 és F/2.
b) La força (mòdul) que fa 3 sobre 2 és F/2.
c) La força (mòdul) que fa 2 sobre 1 és F/2.
d) La força (mòdul) que fa 3 sobre 1 és F/2.
Figura 45
I I I
2d
1 2 3
9. Suposeu que tenim un cable infinitament llarg (en la direcció Z) pel qual passa una inten-
sitat I = I0 – at 2 . Tenim un segon cable circular, de radi R i disposat en el pla XY i travessat
pel primer cable (pel seu centre). Quina intensitat s’indueix en el cable circular?
a) µ0 (I0 – at 2 )πR2
b) 2atπR2 µ0
c) µ0 (I0 – at 2 )R
d) Cap de les anteriors
c FUOC • PID_00216070
10. Tenim un circuit conductor en una regió de l’espai on hi ha un camp magnètic aplicat
homogeni. El flux de camp magnètic que travessa el circuit conductor...
a) ... sempre varia si varia el camp magnètic aplicat (de qualsevol manera).
b) ... sempre varia si varia la mida del circuit (de qualsevol manera).
c) ... sempre varia si movem de lloc el circuit (de qualsevol manera).
11. En una distribució de circuits com la de la figura 46, quina de les respostes produeix la
inducció d’un corrent en sentit horari en l’espira circular (I0 és constant).
a) Que el circuit circular s’allunyés del fil (es mogués cap a la dreta).
b) Que el circuit circular s’apropés al fil (es mogués cap a l’esquerra).
c) Que el circuit circular girés en sentit horari .
d) Que el circuit circular girés en sentit antihoriari .
Figura 46
I = I0
12. Si dues espires d’igual radi s’apropen al llarg del seu eix comú (segons la figura 47) i una
d’elles té una intensitat constant...
a) ... apareix una força magnètica atractiva.
b) ... apareix una força magnètica repulsiva.
c) ... no apareix cap força.
d) ... la força magnètica que rep l’espira de l’esquerra és menor que la força que rep l’espira
de la dreta.
Figura 47
c FUOC • PID_00216070
Solucionari
1. d; 2. b; 3. a; 4. b; 5. d; 6. b; 7. c; 8. c; 9. d; 10. d; 11. a; 12. b
Glossari
autoinducció f Efecte que pot produir un corrent elèctric sobre si mateix. Especialment
important quan el corrent és variable amb el temps.
camp d’inducció magnètica m camp vectorial que dóna compte dels fenòmens que pro-
dueixen els corrents elèctrics sobre altres corrents elèctrics.
camp magnètic m Camp vectorial que té en compte la circulació dels corrents de transport,
sense comptar els corrents d’imantació.
corrents de transport m pl Corrent que pot circular dins d’un material.
corrents d’imantació m pl Corrents equivalents que es poden utilitzar per a substituir la

imantació en els materials.
corrents elèctrics m pl Moviment de les càrregues elèctriques per mitjà d’un cable, super-
fície o volum.
energia magnètica f Energia que té un sistema de corrents elèctrics.
fem f Força electromotriu induïda.
flux magnètic m Magnitud escalar que ens indica la quantitat de camp d’inducció magnè-
tica que travessa una determinada superfície.
força electromotriu induïda f Tensió (o diferència de potencial) que es genera en un

circuit quan el flux magnètic que el travessa és variable amb el temps. La força electromotriu
induïda també es pot generar sense la necessitat d’un cable.
força magnètica f Força que es produeixen els corrents entre ells i que prové de la interac-
ció magnètica que es produeix entre ells.
histèresi magnètica f Propietat que tenen alguns materials magnètics (especialment els
ferromagnètics) segons la qual les propietats magnètiques d’aquests materials depenen de la
seva història magnètica.
imantació f Procés pel qual els corrents microscòpics en un material magnètic s’orienten
de la mateixa forma provocant una reacció macroscòpica en el material.
inductància mútua f Efecte que pot produir un corrent elèctric sobre un altre corrent
elèctric. Especialment important quan el corrent és variable amb el temps.
intensitat de corrent f Magnitud que indica la quantitat de càrrega que travessa una
determinada superfície durant un cert temps.
llei d’Ampère f Llei que relaciona la circulació d’un camp magnètic a través d’una línia
tancada amb la intensitat que travessa aquesta línia.
llei d’inducció de Faraday-Lenz f Llei que relaciona la variació de flux magnètic amb la
força electromotriu induïda.
llei de Lenz f Nom amb què es coneix el signe de la llei de Faraday-Lenz i que indica el
sentit del corrent induït.
materials diamagnètics m pl Materials magnètics que reaccionen, davant d’un camp

magnètic aplicat, creant una imantació oposada a la del camp magnètic aplicat.
materials ferromagnètics m pl Materials magnètics que, per si mateixos, ja tenen pro-

pietats magnètiques. Materials que poden estar imantats sense necessitat d’un camp extern
aplicat.
materials superconductors m pl Materials magnètics que, per sota d’una determinada

temperatura, la temperatura crítica, poden conduir el corrent elèctric sense pèrdues energè-
tiques.
principi de superposició m Principi que diu que l’efecte combinat de dos corrents es pot
considerar com la suma (vectorial) dels efectes que crearien els corrents individualment.
temperatura crítica f Temperatura per sota de la qual un material esdevé superconductor.

c FUOC • PID_00216070
Bibliografia
Feynman, R. P.; Leighton, R. B.; Sands, M. (1987) Física, Vol. II: Electromagnetismo y
materia. Pearson Addison Wesley.
Reitz, R.; Milford, F. J.; Christy, R. W. (1996) Fundamentos de la teoría Electromagnética.

Pearson Addison Wesley.
Sears, F. W.; Zemansky, M. W.; Young, H. D.; Freedman, R. A. (1996) Física Universi-
taria, Vol. 2, (11a. ed.). Pearson Addison Wesley.
Wangsness, R. K. (1996) Campos Electromagnéticos, (1a. ed.). Limusa.

Magnetostatica I Inducció Electromagnetica

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Magnetostatica I Inducció Electromagnetica

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Magnetostàtica

3. Camp d’inducció magnètica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

5. La llei d’inducció de Faraday . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

5.2. Llei d’inducció de Faraday. Formulació matemàtica. . . . . . . . . . . 50

6. Inductància i energia magnètica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

7. Magnetostàtica en presència de matèria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68

8. Una aplicació important: els transformadors . . . . . . . . . . . . . . . . 80

Exercicis d’autoavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102

Després d’estudiar els fenomens electrostàtics, en el mòdul “Electrostàtica”,

Per altra banda, en la parla popular s’aplica el qualificatiu magnètic a alguns

Finalment, en el darrer apartat teniu un conjunt de problemes resolts que us

Els materials didàctics d’aquest mòdul proporcionen els coneixements neces-

1. Entendre el concepte de corrent elèctric i les seves magnituds derivades, en

2. Conèixer la força magnètica entre partícules en moviment i entre circuits

3. Conèixer el concepte de camp d’inducció magnètica. Saber-lo calcular en

4. Saber relacionar el camp d’inducció magnètica amb la força magnètica tant

5. Conèixer i saber aplicar el teorema d’Ampère. Entendre el concepte de cir-

6. Entendre a fons la llei d’inducció de Faraday. Saber-la aplicar en diferents

7. Entendre el concepte de força electromotriu induïda i saber la seva relació

8. Conèixer l’autoinductància, la inductància mútua i la seva relació amb

9. Entendre el principi microscòpic subjacent en el magnetisme dels materi-

11. Conèixer les principals propietats electromagnètiques dels materials super-

En aquest apartat aprendrem què és la intensitat i la densitat de corrent elèc-

Suposarem que sabeu fer derivades i integrals senzilles.

1.1. Intensitat i densitats de corrent

Si considerem intervals de temps molt petits, la càrrega que travessarà la su-

La unitat de la intensitat al sistema internacional és l’ampere, que se simbo-

• La quantitat de càrrega, Q, serà proporcional al nombre de càrregues, N,

• Les càrregues que travessen la superfície durant un temps ∆t seran aquelles

• Si considerem que hi ha moltes càrregues prou juntes podem fer un pas al

de càrrega ρ multiplicada pel volum V.

Figura 1. Intensitat i càrregues en moviment Densitat de càrrega

Normalment, parlem d’intensitat per a referir-nos a la intensitat que circula

Figura 2. Tipus de corrents

Com hem vist, la intensitat d’un corrent depèn de la quantitat de càrregues

q~v ⇋ Id~l ⇋ KdS

En l’equació anterior us heu de fixar especialment en quines són les magnituds

Aquesta intensitat pot ser variable o contínua. Parlem d’intensitat contínua

1.2. Què hem après?

Hem vist que la intensitat (o corrent) és la variació de la càrrega amb el temps.

El corrent més senzill que hi ha és el que produeix una càrrega q movent-

Fixeu-vos bé que ara, malgrat que parlem de magnetostàtica, les càrregues

• Sabeu fer derivades i integrals senzilles.

• Sabeu treballar amb vectors i teniu clar el concepte de producte vectorial i

2.1. Força entre dos electrons en moviment

Figura 3. Càrregues amb velocitat constant Figura 3

Z Esquema genèric de dues

û~r2 –~r1 és el vector unitari en la direcció que va de la posició de la càrrega 1

Igual que passava amb la permitivitat elèctrica, la permeabilitat és un valor

µ0 = 4π · 10–7 N/A2 = 1,2566 · 10–6 N/A2 (5) El producte vectorial es pot

Figura 4. Càrregues de l’exemple 1 i les seves velocitats

q1 = q2 = –1,6 · 10–19 C (7)

~v1 = 10~i m/s (8)

~v2 = 20~j m/s (9)

~r1 = 2~i (10)

~r2 = 3~k (11)

~r2 – ~r1 –2~i + 3~k

Ara, ja podem posar tot això a l’equació 4:

2.2. Força entre corrents elèctrics

Hem presentat l’equació 4 sense cap justificació, senzillament donant la fór-

I2 d~l2 × (I1 d~l1 × û~r2 –~r1 )

• Per cadascuna d’aquestes parelles de diferencials, que estan situades als

• Per cadascuna d’aquestes parelles de diferencials, la contribució a la direc-