2.2 Estructura

Prohibido fotocopiarlo, cederlo o reproducirlo
Apunte del usuario: imoixfernandez para el uso exclusivo de: vgarciareinoso

Date de alta y descarga tu propia copia en Unybook.com por menos de lo que cuesta fotocopiarlo
UNIVERSITAT DE GIRONA
TEMA 2.2 :
ESTRUCTURA DELS
ANIMALS
BIOLOGIA D’ORGANISMES I SISTEMES
Ivan Moix Fernández

1r de Biologia
Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

Índex
INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................... 1
BASES ESTRUCTURALS DELS ARQUETIPUS .................................................................................... 1
SIMETRIA ................................................................................................................................... 1
FULLES EMBRIONÀRIES ............................................................................................................. 2
ANIMAL DIBLÀSTIC ................................................................................................................ 2
ANIMALS TRIBLÀSTICS ........................................................................................................... 3
Acelomats .......................................................................................................................... 4
Pseudocelomats ................................................................................................................ 4
Celomats............................................................................................................................ 4
CONSTRUCCIÓ DEL TUB DIGESTIU ............................................................................................ 5
PRINCIPALS GRUPS ........................................................................................................................ 6
DIBLÀSTICS ................................................................................................................................ 6
F.PORÍFERS ............................................................................................................................ 6
F.CNIDARIS ............................................................................................................................ 6
TRIBLÀSTICS – ACELOMATS ....................................................................................................... 6
F. PLATIHEMINTS ................................................................................................................... 6
TRIBLÀSTICS – PSEUDOCELOMATS............................................................................................ 6
F. NEMATODES ...................................................................................................................... 6
TRIBLÀSTICS – CELOMATS ......................................................................................................... 6
F. ANÈL·LIDS........................................................................................................................... 6
F. MOL·LUSCS ........................................................................................................................ 6
Cl. Gasteròpodes ........................................................................................................... 6
Cl. Bivalves ..................................................................................................................... 7
Cl. Cefalòpodes .............................................................................................................. 7
F. ARTRÒPODES ..................................................................................................................... 7
SF. CRUSTACIS ................................................................................................................... 7
SF. QUELICERATS ............................................................................................................... 7
Cl. Escorpins .................................................................................................................. 7
Cl. Aranyes ..................................................................................................................... 7
SF. MIRIÀPODES ................................................................................................................ 7
SF. HEXÀPODES ................................................................................................................. 7
APORTACIONS BIOLÒGIQUES DEL FILUM ARTHROPODA ............................................................. 7

APÈNDIX ARTICULATS................................................................................................................ 7
CUTÍCULA .................................................................................................................................. 7
METAMERITZACIÓ ..................................................................................................................... 8
TAGMATITZACIÓ ....................................................................................................................... 8
SF. CRUSTACIS ................................................................................................................... 8
SF. QUELICERATS ............................................................................................................... 9
SF. MIRIÀPODES ................................................................................................................ 9
SF. HEXÀPODES ................................................................................................................. 9
ALTRES FILUMS............................................................................................................................ 10
F. EQUINODERMS ................................................................................................................ 10
F. CORDATS.......................................................................................................................... 10
SF. VERTEBRATS (craniats) .............................................................................................. 10
PRINCIPALS AVENÇOS DELS VERTEBRATS ................................................................................... 11
CARACTERÍSTIQUES DELS VERTEBRATS ...................................................................................... 11
CLASSES ....................................................................................................................................... 11
PEIXOS CARTILAGINOSOS ........................................................................................................ 11
Cl. Conidricti ................................................................................................................ 11
PEIXOS OSSIS ........................................................................................................................... 11
Cl. Osteïctis .................................................................................................................. 11
SubCl. Actinopterigis ............................................................................................... 12
SubCl. Sarcopterigis ................................................................................................. 12
EVOLUCIÓ DELS TETRÀPODES ..................................................................................................... 12
ELS AMFIBIS ................................................................................................................................. 13
CLASSIFICACIÓ DELS AMFIBIS MODERNS ................................................................................ 13
ELS RÈPTILS .................................................................................................................................. 13
CLASSIFICACIÓ DELS RÈPTILS MODERNS................................................................................. 14
LES AUS........................................................................................................................................ 14
ORIGEN DEL VOL EN TETRÀPODE:........................................................................................... 14
ADAPTACIONS AL VOL ............................................................................................................. 14
BIODIVERSITAT DE LES AUS ..................................................................................................... 15
ELS MAMÍFERS ............................................................................................................................ 15
CLASSIFICACIÓ DELS MAMÍFERS ............................................................................................. 15
BIOENERGÈTICA, BIOSÍNTESI I METABOLISME BASAL ................................................................ 16
ENERGIA NETA PEL MANTENIMENT ....................................................................................... 16

ENERGIA NETA PER LA PRODUCCIÓ ........................................................................................ 16

ANIMALS ENDOTERMS I ECTOTERMS ......................................................................................... 17
CLASSIFICACIÓ DELS ANIMALS SEGONS LA TEMPERATURA CORPORAL .................................... 17
SEGONS L’ESTABILITAT DE LA TEMPERATURA CORPORAL ..................................................... 17
SEGONS LA FONT DE CALOR CORPORAL ................................................................................. 18
ANIMALS ENDOTERMS: ....................................................................................................... 18
ANIMALS ECTOTERMS: ........................................................................................................ 18
ISOMETRIA I ALlOMETRIA ........................................................................................................... 18

INTRODUCCIÓ
La diversitat animal es classifica mitjançant:
1. Història evolutiva
2. Arquetips: nivell d’organització (cel·lular, tissular, òrgans i sistemes), simetria, fulles
embrionàries.
L’arquetip és el disseny estructural exclusiu que té cadascun dels grups taxonòmics d’animals i
que els identifiquen com a grup.
BASES ESTRUCTURALS DELS ARQUETIPUS
SIMETRIA
“Secundaria” 1a en aparèixer 2a en aparèixer

Divideix en 5 segments els quals A partir d’un punt central té eixos o Un eix central que genera
són tots iguals. radis i cada segment és igual a la una part que és la imatge
resta. espectral a l’altre.
Només equinoderms. Anèmones, meduses,... Majoria dels animals.

FULLES EMBRIONÀRIES
Blàstola = estructura embrionària formada per una esfera de cèl·lules buides per dins (una sola
capa de cèl·lules) que si pateix un procés d’invaginació podem distingir dues fulles
embrionàries (teixit cel·lular que donaran més cohesió en l’organisme de l’individu).
BLÀSTOLAgastrulació>GÀSTRULA
La blàstula pateix una invaginació. ECTO
ENDO
Gàstrola
Podem distingir dues fulles embrionàries1. La capa externa (ectoderma) i la capa interna
(endoderma).
ANIMAL DIBLÀSTIC
Són aquells animals els quals tenen dues fulles embrionàries (ecto i endoderma), és a dir,
presenten una gàstrula diblàstica. Zigot, mèrula, blàstula, gàstrula diblàstica.
Les fuller embrionàries donaran lloc als diferents teixits:
 Ectoderma:
o teixits epitelials exteriors (pèl, ungles, plomes) i cristal·lí
o Sistema nerviós
 Endoderma:
o Teixits epitelials interiors, que regulen el transport de mol·lècules, tan
d’alimentació (tub digestiu) com de gasos (respiració –pulmons-)
1
Fulles embrionàries = teixitsembrionaris que donaran lloc a altresteixits

ANIMALS TRIBLÀSTICS
Es forma una gàstrula triblàstica per l’aparició d’una tercera fulla embrionària per:
 Esquizocèlia: l’origen del mesoderm pot ser endoderm o ectoderm

 Enterocèlia: l’origen del mesoderm és l’endoderm
EL procés fins la gastrulació és igual al dels animals diblàstics, però després entra en joc un
tercer teixit.

EL mesoderma és aquest tercer teixit que es presenta en els animals triblàstics.

Les fuller embrionàries donaran lloc als diferents teixits:
 Ectoderma:
o teixits epitelials exteriors (pèl, ungles, plomes) i cristal·lí Estructures
o Sistema nerviós homòlogues
 Endoderma:
o Teixits epitelials interiors, que regulen el transport de mol·lècules, tan
d’alimentació (tub digestiu) com de gasos (respiració –pulmons-)
 Mesoderma:
o Eritròcits (SISTEMA CIRCULATORI)
o Leucòcits (SISTEMA CIRCULATORI)
o Condròcits (TEIXIT CARTILAGINÓS)
o Miòcits (TEIXIT MUSCULAR)
o Osteòcits (TEIXIT OSSI)
o Gametòcits (GÀMETES)
o Fibròcits (TEIXIT CONJUNTIU)
Dins els triblàstics, depenent de la distribució i grandària del mesoderma trobarem tres tipus
de celomes: els acelomats, els pseudocelomats i els celomats.
Acelomats
El mesoderma pot deixar un forat al mig.
Cavitat digestiva
ECTO
MESO
ENDO
Pseudocelomats
Si la cavitat és més gran.
ECTO
MESO
ENDO
Celomats

Si el mesoderma fa una capa de cèl·lules al voltant de l’endoderma i per sota de l’ectoderma.
ECTO ECTO
MESO MESO
ENDO ENDO
CONSTRUCCIÓ DEL TUB DIGESTIU

PRINCIPALS GRUPS
DIBLÀSTICS
F.PORÍFERS
Són diblàstics. No es considera que tinguin teixits veritables.
No hi ha gastrulació i no presenten simetria.
Exemple: les espònges
F.CNIDARIS
També són diblàstics. Són radiars.
Exemples: meduses, coralls, actínies (tomàquets de mar), anemones,...
TRIBLÀSTICS – ACELOMATS
F. PLATIHEMINTS
Són els cucs plants com la tènia.
Són de simetria bilateral.
TRIBLÀSTICS – PSEUDOCELOMATS
En aquest grup trobem les algues.
La majoria són paràsits
F. NEMATODES
Només cal saber aquest fílum.
TRIBLÀSTICS – CELOMATS
F. ANÈL·LIDS
Són esquizocelis. Presenten una organització metamèrica: presenten el cos organitzat en
segments anomenats metàmers. Com a classe podríem trobar els oligoquetes i hirudinis (no
cal saber-ho)
F. MOL·LUSCS
En aquest grup trobem tres classes importants:
Cl. Gasteròpodes
Per exemple són els cargols terrestres i marins, els llimacs i els nudibranquis.

Cl. Bivalves
Formats per dues closques. Trobem els musclos, navalles, vieires, cloïsses, etc.
Cl. Cefalòpodes
En aquesta última classe trobem els pops, sèpies, calamars, neutíols,...
F. ARTRÒPODES
Són els que tenen més èxit evolutiu. Trobem 4 subfílums importants.
SF. CRUSTACIS
Trobem escamarlans, llagosta, crancs, galeres i els “cuc bola”.
SF. QUELICERATS
Tenen 4 parells de potes. Algunes classes importants:
Cl. Escorpins
Cl. Aranyes
SF. MIRIÀPODES
Trobem els centpeus, milpeus, escalopendres,...
SF. HEXÀPODES
Tenen tres parells de potes i hi trobem els insectes.
APORTACIONS BIOLÒGIQUES DEL FILUM ARTHROPODA

Els artròpodes són els primers en colonitzar el medi terrestre.
APÈNDIX ARTICULATS
Estan formats per artells, que són les subunitats i aquestes estan articulades.
Per tant, tot i ser rígides, es poden moure.
CUTÍCULA
Format per quitina, proteïnes, lípids i a vegades,

carbonat càlcic.
La seva funció principal és la impermeabilització,
estructural (exosquelet) i protecció davant la depredació.

La presència d’una cutícula rígida impedeix el creixement de l’individu.
Per resoldre-ho, els artròpodes presenten un procés anomenat MUDA, que consisteix en la
renovació periòdica de la cutícula per una talla més gran. La muda es pot produir dierses
vegades al llarg de la vida d’un artròpode.
METAMERITZACIÓ
Segmentació del cos en segments o metàmers (igual que els anèl·lids)
Cada segment està format per 4 plaques:
1 x terga dorsal (tèrgum)
1 x esterna ventral (estèrnum)
2 x pleura lateral (pleura)
Les plaques de cada segment estan
connectades per una cutícula
flexible i prima.
TAGMATITZACIÓ
Fusió de segments en diferents
graus. Permet l’especialització
funcional de diferents parts del
cos, augmentant la seva
eficàcia.
SF. CRUSTACIS
Crancs, llagostes, gambes, porquets san

antoni, dàfnies, copòpodes, cirrípedes,...
CÈFALON: sistema nervios i aparell vocal
PEREION: locomoció
PLEON: orifici genital i moviment natatori

SF. QUELICERATS
Aranyes, escorpins, àcars, opilions,...
PROSOMA: òrgans sensorials, estructura locomotora i
aparell vocal
OPISTOSOMA: organs biscerals, genitals i òrgan que
sintetitza la taranyina
PROSOMA: òrgans sensorials, estructura locomotora i

aparell vocal
MESOSOMA: no apèndix, bisceres i genitals
METASOMA: cua (agulló i glàndula del verí)
SF. MIRIÀPODES
CAP: regió cefàlica i aparell vocal

TRONC: regió locomotora i tota la
resta
SF. HEXÀPODES
CAP: aparell sensorial i vocal

TÒRAX: locomoció i (si en tenen) ales
ABDOMEN: genitals i bisceres

ALTRES FILUMS
F. EQUINODERMS
Trobem els lliris de mar, estrelles de mar,
eriçons de mar,...
F. CORDATS
Presència de la notocorda cordill nerviós que
travessa longitudinalment l’individu. En vertebrats és la
medul·la espinal.
Esta format per diferents subfílums.
SF. VERTEBRATS (craniats)

Estan formats per un esquelet òssic o cartilaginós.
Trobem els NO MANDIBULATS com els mixins o les llampreses. I els

MANDIBULATS.
Els mixins són paràsits que mengen cadàvers, sobretot l’estòmac.

Les llampreses parasiten peixos o mamífers marins. Les seves dents van perforant la pell fins
arribar a la sang i la xuclen.
Dels mandibulats cal

saber-ho tot.
Els conidris i osteïcs
formen part dels
peixos. Juntament amb
els amfibis són
anamniotes.
Els demés, amniotes.
10

PRINCIPALS AVENÇOS DELS VERTEBRATS

 ENDOESQUELET  Pot ser ossi o catilaginós. És una estructura interna de suport d’un
animal, permet el moviment del cos, a més a més de tenir la funció de donar forma al
animal, permet la fixació dels músculs, tendons i protegeix el sistema nerviós.
 TENEN FARINGE I RESPIRACIÓ EFICAÇ
 SISTEMA NERVIÓS EVOLUCIONAT
 PARELLS D’EXTREMITATS  ja sigui per locomoció aquàtica o terrestre
CARACTERÍSTIQUES DELS VERTEBRATS

1. Tegument (teixit orgànic que cobreix el cos d’un animal o algun dels seus òrgans
interns) format per epidermis pluriestratificada i dermis
2. Epidermis queratinitzada que pot estar modificada en estructures tegumentàries:
glàndules o fàneres (són estructures complementàries i visibles sobre la pell o que
sobresurten d'ella, com ara les escates, peülles, plomes, ungles i banyes)
3. Sistema circulatori tancat
4. Celoma ben desenvolupat
5. Sistema digestiu complet i sistema excretor amb ronyons
6. Cos dividit en tres regions: cap, tronc i cua postanal
7. Reproducció sexual amb individus dioics (dos sexes)
CLASSES
PEIXOS CARTILAGINOSOS
Cl. Conidricti
Són peixos que es caracterizen per presentar un esquelet de cartílag, el seu cos hidrodinàmic
està recobert per una pell aspra, i tenen unes aletes rígides que no es poden plegar.
Trobem quimeres, de subclasse Holocèfals, i taurons o rajades de subclasse Elasmobranquis,
existeixen aproximadament unes 970 espècies vivents.
PEIXOS OSSIS
Cl. Osteïctis
Són una classe de vertebrats que inclou tots els peixos dotats d’esquelet intern ossi, és a dir,
fet principalment de peces calcificades, poden tenir cartílag però en poca quantitat.
11

És un dels dos grans grups que comprenen els animals anomenats vulgarment com a “peixos”,
excloent els condrictis i els àgnats, que són les escasses espècies de peixos sense mandíbules
(lamprees i mixines). Dins aquest grup trobem
dues subclasses:
SubCl. Actinopterigis
Són peixos caracteritzats per tenir aletes amb
radis. Trobem dos grups importants dins
d’aquesta subclasse que són els Teleostis, que
engloben la majoria dels peixos més comuns, i
els Condrostis que és una subclasse
parafil·lètica, per això avui en dia és
qüestionable aquest grup i està pendent de reclassificació..
SubCl. Sarcopterigis
Són els peixos caracteritzats per tenir les aletes carnoses o lobulades. Trobem dos superordres
dins d’aquesta subclasse; els SuperO. Dipnous, que es coneixen amb el nom de peixos
pulmonats ja que posseeixen pulmons funcionals derivats de la bufeta natatòria, així com
orificis nassals oberta a l’exterior que els hi permeten respirar aire a la superfície de l’aigua
sense la participació de la boca i que viuen en aigües dolces, i els peixos del SuperO. Actinistis,
que hi trobem l’espècie Celacant que és una espècie de peix que representa el llinatge més
antic de peixos vius coneguts avui en dia, es considerava una espècia extingida fins que a
mitjans dels anys trenta un exemplar va ser capturat.
EVOLUCIÓ DELS TETRÀPODES

Els factors relacionats amb el pas a terra ferma van ser:
1. Resistir la dessecació
2. Suportar el propi pes
3. Suportar canvis bruscs de temperatura
4. Obtenir oxigen de l’aire (pulmons)
5. Major protecció pels ous i les cries
6. Major diversitat d’hàbitats
12

Trobem dos grans grups de tetràpodes:
Anamniotes: animals vertebrats que el seu embrió es desenvolupa

sense membrana que l’envolti, també denominada amnios. Els
vertebrats anamniotes són els peixos i els amfibis. Només
presenten adaptacions per sortir de l’aigua.
Amniotes: es caracteritzen perquè
l’embrió desenvolupa tres embolcalls; el còrion, l’al·lantodie i
l’amni i crea un medi aquós en el que l’organisme pot respirar i
alimentar-se, els vertebrats amniotes són les aus, els mamífers
i els rèptils.
ELS AMFIBIS
Són vertebrats anamniotes, que es caracteritzen per:
1. Ous amb coberta gelatinosa no protegits de la dessecació que s’han de pondre a
l’aigua o a llocs humits.
2. Normalment amb metamorfosi.
3. Sexes separats.
4. Respiració per brànquies (fase juvenil) o pulmons-cutània i/o bucofaríngea (fase
adulta)
5. Pell fina, humida i amb glàndules (mucoses i a vegades verinoses). Normalment amb
cèl·lules pigmentàries.
CLASSIFICACIÓ DELS AMFIBIS MODERNS

- Ordre Àpodes (=Gimnofions): Cecílies
- Ordre Urodels (=Caudats): Salamandres i tritons
- Ordre Anurs (=Salienta): Granotes i gripaus
ELS RÈPTILS
Són vertebrats amniotes, les contribucions biològiques dels rèptils que varen afavorir
l’expansió dels vertebrats terrestres i les adaptacions per evitar la deshidratació a qualsevol
hàbitat van ser:
1. Pell dura, seca i esquamosa (queratinitzada) amb esctaes còrnies
13

2. Independència del medi aquàtic en la reproducció:

a) Sense fase larvària aquàtica
b) Ou amniòtic (amb tres capes: còrion, al·lantodie i amni)
c) Fecundació interna
CLASSIFICACIÓ DELS RÈPTILS MODERNS

- Ordre Quelonis (=Testudins): Tortugues marines, d’aigua dolça i terrestres.
- Ordre Esquamosos. Serps, dragons, llangardaixos, sargantanes, vidriols…
- Ordre Crocodilis. Cocodrils, caimans, al·ligàtors...
- Ordre Esfenodonts. 1 sola sp: Tuatara (Nova Zelanda)
LES AUS
ORIGEN DEL VOL EN TETRÀPODE:

La funció incial de les plomes era la de capacitat termoreguladora (regular la temperatura) i la
de aparició del vol (planeig), la capacitat de volar els hi va proporcionar molts avantatges:
- Nou hàbitat relativament poc explorat
- Més eficàcia en la depredació en hàbitats rics en insectes
- Dissuasió de depredadors
- Capacitat per dur a terme migracions
ADAPTACIONS AL VOL
1. Cos fusiforme dividit en 4 regions (cap, coll, tronc i cua)
2. Pes reduït gràcies a:
a) Presència d’un bec corni sense dents
b) Manca de bufeta de la orina i de penis, i un sol ovari
c) Ossos lleugers gràcies a cavitats pneumàtiques
3. Columna vertebral rígida (majoria de vèrtebres fusionades) que dóna estabilitat al vol.
4. Ossos de les potes més pesats (estabilitat aerodinàmica).
5. Extremitats anteriors adaptades al vol
6. Presència de plomes
7. Estern amb quilla (extensió de l’estern) ampla i prima per inserir els músculs del vol
(només en aus carenades)
8. Respiració pulmonar altament eficaç (sistema de sacs aeris)
14

BIODIVERSITAT DE LES AUS

- Aus carenades: són les aus voladores i tenen quilla.
- Aus ratites: aus no voladores i que no tenen quilla
Tots els tetràpodes presenten les extremitats situades cap endavant, excepte els mamífers que
presenten les extremitats cap a baix.
ELS MAMÍFERS
Alguns mamífers després d’adaptar-se a les condiciones terrestres van tornar a l’aigua. Les
característiques generals d’aquests vertebrats són:
- Cos recobert de pèl
- Glàndules sudorípares, odoríferes, sebàcies (situades a la dermis i formades per
cèl·lules plenes de lípids que es desnvolupen embriològicament durant el quart mes de
gestació, es caracteritza per sintetitzer el sèu, una substància lipídica que té com a
funció lubricar i protegir la superfície de la pell), i mamàries.
- Dentició i tubs difestius adaptats a dietes diferents (especialitzacions alimentàries)
- Òrgans dels sentits molt desenvolupats: vista, olfacte,...
CLASSIFICACIÓ DELS MAMÍFERS

- SubCL. Prototeris: mamífers ovípars → O. Monotremes
- SubCL. Teris: mamífers vivípars i placentats
- InfraCL. Metateris → Marsupials
- InfraCL. Euteris (diversos ordres)
15

BIOENERGÈTICA, BIOSÍNTESI I METABOLISME BASAL

BIOENERGÈTICA: Estudi dels canvis
energètics (transferència i utilització
d’energia) que acompanyen a les
reaccions químiques dels organismes
vius, i de l’aportació alimentària i
requeriments energètics dels animals.
Energia neta → metabolisme
Energia calòrica → una part es queda i
una altra part es perd
ENERGIA NETA PEL MANTENIMENT

Comprèn l’energia destinada a:
1. METABOLISME BASAL: Necessitats energètiques en condicions de dejú, repòs i
ambient termoneutre, es mesura mitjançant la taxa metabòlica basal (TMB).
(condicions òptimes) Ex. Treball de circulació, respiració, hepàtic, renal, funcions
nervioses, renovació de proteïnes i lípids o transport d’ions
2. TERMORREGULACIÓ: Energia destinada a mantenir la temperatura corporal, només es
troba en animals endoterms
3. ACTIVITAT VOLUNTÀRIA: Ex. Ingestió d’aliments, córrer, caminar
ENERGIA NETA PER LA PRODUCCIÓ

(=BIOSÍNTESI): Fracció de l’energia neta que s’utilitza per a:
1. CREIXEMENT (renovació cel·lular i creixement de teixits), en individus juvenils és molt
més ràpid que en individus adults
2. LACTÀNCIA: manteniment de les
glàndules mamàries per produir llet
3. REPRODUCCIÓ: en mascles és
menor que en famelles
4. PRODUCCIÓ DE LLET, OUS, LLANA,
PÈL O PLOMES
En animals endoterms una gran quantitat
d’energia es perd en forma de calor.
16

Llei del quadrat cub: L’energia calorífica es perd per la superfície de l’animal, els animals petits
perden molta més calor que animals gran perquè la seva relació superfície/volum és més gran,
per tant, haurà de compensar les pèrdues augmentant el metabolisme. Un ratolí, per exemple,
menja més que un elefant per compensar la pèrdua d’energia.
ANIMALS ENDOTERMS I ECTOTERMS

Un animal ectoterm és aquell que no regula la seva temperatura corporal, per contra, un
animal endoterm té una pèrdua d’energia per regular la temperatura corporal, la despesa
d’energia per a realitzar qualsevol funció és superior en els endoterms.
Els avantatges d’un animal ectoterm poden ser:
- Pot tenir més energia involucrada en el creixement.
- No necessita menjar tant.
Però també té inconvenients com per exemple, que tenir una baixa temperatura corporal o no
regular-la pot produir la mort quan baixen les temperatures.
Els animals poden perdre o guanyar calor corporal mitjançant quatre mecanismes:
- Conducció: Transferència de calor entre dos cossos o substàncies que estan en
contacte. L’energia calorífica va de la regió més calenta a la més freda.
- Convecció: Transferència de calor continguda en una massa de gas o líquid pel
moviment de la massa.Per exemple, quan ens banyem al mar la nostra temperatura
corporal és superior a la temperatura de l’aigua, per tant, nosaltres transferim energia
a l’aigua del mar i per això ens agafa fred.
- Radiació: Transferència de calor per radiació electromagnètica. Es produeix sense
contacte directe entre els objectes. Es fa per la llum solar, no hi ha contacte.
- Evaporació: Transferència d’energia calorífica entre l’animal i l’aigua que hi ha a la
seva superfície perquè aquesta passi d’estat líquid a gasós.
CLASSIFICACIÓ DELS ANIMALS SEGONS LA TEMPERATURA

CORPORAL
SEGONS L’ESTABILITAT DE LA TEMPERATURA CORPORAL

- ANIMALS HOMEOTERMS (ENDOTERMS): Mantenen la temperatura corporal dins un
rang estret de variació.
17

- ANIMALS POIQUILOTERMS (ECTOTERMS): Animals en els quals la temperatura

corporal tendeix a fluctuar amb la
temperatura ambiental i poden assolir
diferències de temperatura de molts graus de
diferència.
Normalment tots els animals homeoterms són
endoterms i tots els animals poiquiloterms són
ectoterms, però hi ha excepecions.
SEGONS LA FONT DE CALOR CORPORAL
ANIMALS ENDOTERMS:
1. La temperatura corporal prové de la calor emesa pel seu propi metabolisme.
2. La temperatura corporal és superior a l’ambiental.
3. Baixa conductivitat tèrmica (tenen un bon aïllament: pèl, plomes, greix...). Poden
conservar la calor encara que la diferència entre l’exterior i l’interior del cos sigui molt
gran.
ANIMALS ECTOTERMS:
1. La temperatura corporal prové de la calor del medi.
2. Presenten taxes de producció metabòlica de calor baixes i conductància elevada (estan
mal aïllats. La calor produïda pel metabolisme es dissipa ràpidament al medi).
3. La temperatura corporal ve determinada per l’intercanvi de calor
amb el medi (Principal mitjà termoregulador: regulació
comportamental de la temperatura)
ISOMETRIA I ALlOMETRIA
Correspon al tipus de creixement.
La isometria és el creixement de l’individu de manera proporcional, totes les

parts creixen a la mateixa velocitat. Ex: peixos, closques dels cargols,
musclos,... En canvi, l’al·lometria és quan no totes les parts creixen a la
mateixa velocitat. Ex: humans.
18

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

2.2 Estructura

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

2.2 Estructura

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Prohibido fotocopiarlo, cederlo o reproducirlo

Apunte del usuario: imoixfernandez para el uso exclusivo de: vgarciareinoso

Ivan Moix Fernández

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

ENERGIA NETA PER LA PRODUCCIÓ ........................................................................................ 16

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

BASES ESTRUCTURALS DELS ARQUETIPUS

“Secundaria” 1a en aparèixer 2a en aparèixer

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

 Esquizocèlia: l’origen del mesoderm pot ser endoderm o ectoderm

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

EL mesoderma és aquest tercer teixit que es presenta en els animals triblàstics.

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

Si el mesoderma fa una capa de cèl·lules al voltant de l’endoderma i per sota de l’ectoderma.

CONSTRUCCIÓ DEL TUB DIGESTIU

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

APORTACIONS BIOLÒGIQUES DEL FILUM ARTHROPODA

Format per quitina, proteïnes, lípids i a vegades,

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

La presència d’una cutícula rígida impedeix el creixement de l’individu.

Crancs, llagostes, gambes, porquets san

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

PROSOMA: òrgans sensorials, estructura locomotora i

CAP: regió cefàlica i aparell vocal

CAP: aparell sensorial i vocal

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

SF. VERTEBRATS (craniats)

Trobem els NO MANDIBULATS com els mixins o les llampreses. I els

Els mixins són paràsits que mengen cadàvers, sobretot l’estòmac.

Dels mandibulats cal

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

PRINCIPALS AVENÇOS DELS VERTEBRATS

CARACTERÍSTIQUES DELS VERTEBRATS

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

EVOLUCIÓ DELS TETRÀPODES

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

Trobem dos grans grups de tetràpodes:

Anamniotes: animals vertebrats que el seu embrió es desenvolupa

CLASSIFICACIÓ DELS AMFIBIS MODERNS

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

2. Independència del medi aquàtic en la reproducció:

CLASSIFICACIÓ DELS RÈPTILS MODERNS

ORIGEN DEL VOL EN TETRÀPODE:

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

BIODIVERSITAT DE LES AUS

CLASSIFICACIÓ DELS MAMÍFERS

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

BIOENERGÈTICA, BIOSÍNTESI I METABOLISME BASAL

ENERGIA NETA PEL MANTENIMENT

ENERGIA NETA PER LA PRODUCCIÓ

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

ANIMALS ENDOTERMS I ECTOTERMS

CLASSIFICACIÓ DELS ANIMALS SEGONS LA TEMPERATURA

SEGONS L’ESTABILITAT DE LA TEMPERATURA CORPORAL

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

- ANIMALS POIQUILOTERMS (ECTOTERMS): Animals en els quals la temperatura

SEGONS LA FONT DE CALOR CORPORAL

La isometria és el creixement de l’individu de manera proporcional, totes les

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

You might also like