Apèndix Manual Estil PDF

Josep M.
Mestres Joan Costa Mireia Oliva Ricard Fit
Manual destil
LA REDACCI I LEDICI DE TEXTOS
Presentaci dIsidor Mar ndex analtic a cura de Teresa Gil i Elisabet Gibert (revisat per Josep M. Mestres)
Vic
Barcelona
Eumo Editorial Associaci de Mestres Rosa Sensat Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona Universitat Pompeu Fabra
Van collaborar en la primera edici daquest llibre el Departament de Cultura i el Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya. Agram a lInstitut dEstudis Catalans que ens hagi autoritzat a reproduir el trptic explicatiu del tipmetre dissenyat i publicat per aquesta instituci. Biblioteca de la UVic. Dades CIP: Manual destil : la redacci i ledici de textos / Josep M. Mestres ... [et al.] ; ndex analtic a cura de Teresa Gil i Elisabet Gibert ; revisat per Josep M. Mestres ; presentaci dIsidor Mar. 4a ed. Vic : Eumo ; Barcelona : Associaci de Mestres Rosa Sensat : Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona : Universitat Pompeu Fabra 1086, [1] p.: il.; 17 24 cm + 1 CD-ROM Bibliografia. ndex ISBN 978-84-9766-342-7 I. Mestres, Josep M. 1. Impremta Tcnica Manuals destil 2. Art descriure Manuals destil 3. Catal Estil 655.24/.28 849.9.08 Primera edici: setembre de 1995 Primera reimpressi: mar de 1996 Segona edici: febrer de 2000, revisada Tercera edici: setembre de 2007, actualitzada i ampliada Quarta edici: mar de 2009 Disseny interior: J-3 (J. Cornudella, J. Ferrer, J. M. Roig) Disseny de la coberta: Eumogrfic Maquetaci: Victria Lpez Josep M. Mestres, Joan Costa, Mireia Oliva i Ricard Fit, 1995 daquesta edici: Eumo Editorial, Associaci de Mestres Rosa Sensat, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona i Universitat Pompeu Fabra Imprs a Liberdplex Dipsit Legal: B-7.788-2009 ISBN Eumo Editorial: 978-84-9766-342-7 ISBN Associaci de Mestres Rosa Sensat: 978-84-89149-38-0 ISBN Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona: 978-84-475-3364-0 ISBN Universitat Pompeu Fabra: 978-84-88042-68-2
Queda expressament prohibida, sota les sancions establertes per la llei, la reproducci total o parcial daquesta obra sense lautoritzaci escrita dels titulars del copyright, tant si s feta per reprografia o per tractament informtic com per qualsevol altre mitj o procediment. Queda igualment prohibida la distribuci dexemplars daquesta edici.
Apndix
Sumari
Prleg a la quarta edici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Instruccions per al maneig de lobra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Del captol viii . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Llibres de la Bblia i abreviacions corresponents segons lAssociaci Bblica de Catalunya Llibres de la Bblia simbolitzats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Smbols dels llibres de la Bblia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Del captol ix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Termes fsics, qumics i matemtics ms usuals simbolitzats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Smbols fsics, qumics i matemtics no alfabetitzables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Smbols fsics, qumics i matemtics encapalats per lletres de lalfabet llat . . . . . . . . . . . . . . Smbols fsics, qumics i matemtics encapalats per lletres gregues . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Expressions abreujades ms usuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Abreviacions ms usuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Del captol xvi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Qestions de toponmia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.6. 3.7. Les comarques dels Pasos Catalans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Comarques dels Pasos Catalans i capitals de comarca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La toponmia municipal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Municipis dels Pasos Catalans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 67 73 75
7 9 11 13 13 14 15 17 30 31 42 45 55 65 67
Del captol xxiii . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bibliografia de consulta (llista dobres) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Sumari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Manuals i formularis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. Reculls lexicogrfics generals monolinges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. Reculls lexicogrfics generals plurilinges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. Reculls lexicogrfics especfics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7. Vocabularis i diccionaris especialitzats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8. Altres publicacions relacionades amb el llenguatge administratiu i jurdic . . . . . . . . . . . 9. Publicacions en srie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10. Reculls bibliogrfics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11. Altres publicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12. Metacercadors lingstics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ndex analtic
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
135 137 137 139 154 156 163 171 240 243 244 245 249 251
Abreviacions emprades en el cos de lndex . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . A .......................................................................................... B .......................................................................................... C .......................................................................................... D .......................................................................................... E ..........................................................................................
254 257 265 267 275 280
6
F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
CD-ROM del Manual destil: Apndix

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
287 290 293 294 298 298 298 303 307 312 315 325 326 331 337 341 342 344 344 344 344
ndex general
Captol Captol Captol Captol Captol Captol Captol Captol Captol Captol Captol Captol Captol Captol Captol Captol Captol Captol Captol Captol Captol Captol Captol
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
345
I ................................................................................ II . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . III . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . IV . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . V ................................................................................ VI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . VII . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . VIII . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . IX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . X ................................................................................ XI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XII . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XIII . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XIV . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XV . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XVI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XVII . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XVIII . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XIX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XXI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XXII . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XXIII . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
347 347 349 349 350 350 351 354 355 355 357 358 358 360 361 362 363 364 365 366 367 368 370
CD-ROM del manual destil Apndix Diferncies
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
373 373 377 379
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Currculum dels autors
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Prleg a la quarta edici

Set mesos desprs dhaver estat publicada la tercera edici daquest manual destil ha calgut preparar-ne una altra perqu gaireb no en quedaven exemplars disponibles a leditorial. Tot i que prcticament no hi ha hagut temps de tornar a revisar el contingut dels captols, no ens hem volgut limitar a fer-hi unes quantes correccions materials derrades vistents, sin que hem actualitzat la llista dels noms oficials dels municipis dels Pasos Catalans (tancada el 31 doctubre de 2008) i la de la bibliografia de les obres de consulta del captol XXIII (tancada el 31 de juliol de 2008), que figuren en el fitxer Apndix.pdf del CD-ROM, i hem completat o esmenat alguns epgrafs sobre els quals tenem informaci nova o millor que la que havem recollit en la tercera edici. Daltra banda, hem enriquit el fitxer Apndix.pdf amb les instruccions per al maneig de lobra, la llista de llibres de la Bblia amb les abreviacions corresponents segons lAssociaci Bblica de Catalunya i el colof del manual. Naturalment, tamb hem hagut daugmentar les referncies que figuren a lndex analtic, per facilitar la localitzaci cmoda de la informaci nova. Les addicions i modificacions de contingut rellevants altres que les que acabem desmentar en els dos pargrafs anteriors sn recollides en el fitxer Diferncies.pdf del CD-ROM, tant si figuren tamb en el text en paper com si no. Les addicions i modificacions que no ha estat possible dincorporar perqu shauria hagut de tornar a compaginar lobra tenen una referncia dins un rectangle en el lloc corresponent del llibre, la qual remet a la pgina corresponent daquest fitxer. Daquesta manera, tothom qui t la tercera edici noms ha dimprimir els dos fitxers del CD-ROM per tenir lobra actualitzada. Esperem que, novament, aquesta eina de treball trobi una bona acollida entre les professionals i els professionals de la llengua catalana i els altres parlants interessats a escriure o publicar textos de qualitat. Com sempre, no podem cloure aquest prleg sense haver donat les grcies als especialistes que ens han fet observacions profitoses. En aquesta quarta edici han estat Josep M. Basart, Pere Casanellas, Montse Romagosa, Josep Ruaix, Carles Royo, Sever Salvador i Ramon Sistac, als quals agram que ens hagin trams amb tanta rapidesa les seves observacions. Els Autors Octubre del 2008
Instruccions per al maneig de lobra

Cada captol cont una breu introducci, el desenvolupament de la matria prpiament dita i la bibliografia que hem consultat per redactar-lo. A ms, els exemples hi tenen un pes essencial a lhora de fer entenedores les normes exposades. Les remissions a altres parts de lobra i les notes a peu de pgina acaben de bastir lestructura dels captols daquest manual destil. Aix mateix, el captol s pres com una unitat independent i completa dins del llibre; aix vol dir que la numeraci dels epgrafs, dels exemples i de les notes comena i acaba en cada captol. Pel que fa a lortografia, hem de fer avinent que hem aplicat els criteris sobre ls del guionet en els mots compostos aprovats per la Secci Filolgica de lInstitut dEstudis Catalans el 15 de mar de 1996 (vegeu lobra Documents normatius 1962-1996, Barcelona, IEC, 1997). Aix, termes com angloameric, vistiplau o sotsdiaca apareixen sense guionet, dacord amb aquests criteris. A ms, cal tenir en compte les qestions segents: 1) En la bibliografia de cada captol hi sn consignats exclusivament els llibres que realment hem fet servir per a la redacci del text en qesti en cadascuna de les edicions. 2) Els exemples estan numerats; de vegades porten, a ms, una lletra en cursiva que ens permet de distingir les diferents versions dun mateix exemple. Els exemples precedits dun asterisc (*) sn considerats per nosaltres com a incorrectes; els precedits duna vrgula (~) sn considerats com a solucions menys bones que les dels que no porten cap signe al davant, que sn sempre bones, i els precedits dun signe dinterrogaci volat (?) contenen mots i expressions que podrien ser tericament possibles, per que no ens semblen prou versemblants. Quan ho hem considerat convenient, hem posat un parntesi explicatiu o aclaridor, compost en lletra cursiva, al costat de lexemple; si lexemple s compost totalment en cursiva, aleshores el parntesi figura en lletra rodona. En les notes, els exemples sn designats, generalment, mitjanant lletres en cursiva, en comptes de ser-ho mitjanant xifres. 3) A fi de poder localitzar un tema o una qesti al llarg de tot el llibre, remetem a lndex analtic del final de lobra, el qual cont al comenament les instruccions per utilitzar-lo.
Del captol
VIII
Del cap. viii, 3.3.7.2
Les majscules i les minscules
13
Llibres de la Bblia i abreviacions corresponents segons lAssociaci Bblica de Catalunya llibres de la bblia simbolitzats
Abdies Actes dels Apstols (v. Fets dels Apstols) Ageu Ams Apocalipsi Baruc Cntic dels Cntics Carta a Filmon Carta a Titus Carta als Colossencs Carta als Efesis Carta als Filipencs Carta als Glates Carta als Hebreus Carta als Romans Carta de Jaume Carta de Judes Carta de Jeremies Cohlet (Eclesiasts) Daniel Daniel (fragments grecs) Deuteronomi Epstola de Jeremies (v. Carta de Jeremies) Esdres Ester Ester (versi grega) Evangeli segons Joan Evangeli segons Lluc Evangeli segons Marc Evangeli segons Mateu xode Ezequiel Fets dels Apstols Gnesi Habacuc Isaes Jeremies Job Ab Ag Am Ap Ba Ct Flm Tt Col Ef Fl Ga He Rm Jm Jud EpJr Coh Dn Dngr Dt Esd Est Estgr Jn Lc Mc Mt Ex Ez Ac Gn Ha Is Jr Jb Joel Jons Josu Judit Jutges Lamentacions Levtic Malaquies Miquees Nahum Nehemies Nombres Osees Primer llibre de les Crniques Primer llibre de Samuel Primer llibre dels Macabeus Primer llibre dels Reis Primera carta a Timoteu Primera carta als Corintis Primera carta als Tessalonicencs Primera carta de Joan Primera carta de Pere Proverbis Rut Salms Saviesa Segon llibre de les Crniques Segon llibre de Samuel Segon llibre dels Macabeus Segon llibre dels Reis Segona carta a Timoteu Segona carta als Corintis Segona carta als Tessalonicencs Segona carta de Joan Segona carta de Pere Sircida (Eclesistic) Sofonies Tercera carta de Joan Tobit Zacaries Jl Jo Js Jdt Jt Lm Lv Ml Mi Na Ne Nm Os 1Cr 1Sa 1Ma 1Re 1Tm 1Co 1Te 1Jn 1Pe Pr Rt Sl Sv 2Cr 2Sa 2Ma 2Re 2Tm 2Co 2Te 2Jn 2Pe Sir So 3Jn Tb Za
14
Del cap. viii, 3.3.7.2
smbols dels llibres de la bblia

1Co 1Cr 1Jn 1Ma 1Pe 1Re 1Sa 1Te 1Tm 2Co 2Cr 2Jn 2Ma 2Pe 2Re 2Sa 2Te 2Tm 3Jn Ab Ac Ag Am Ap Ba Coh Col Ct Dn Dngr Dt Ef EpJr Esd Est Estgr Ex Ez Primera carta als Corintis Primer llibre de les Crniques Primera carta de Joan Primer llibre dels Macabeus Primera carta de Pere Primer llibre dels Reis Primer llibre de Samuel Primera carta als Tessalonicencs Primera carta a Timoteu Segona carta als Corintis Segon llibre de les Crniques Segona carta de Joan Segon llibre dels Macabeus Segona carta de Pere Segon llibre dels Reis Segon llibre de Samuel Segona carta als Tessalonicencs Segona carta a Timoteu Tercera carta de Joan Abdies Fets o Actes dels Apstols Ageu Ams Apocalipsi Baruc Cohlet (Eclesiasts) Carta als Colossencs Cntic dels Cntics Daniel Daniel (fragments grecs) Deuteronomi Carta als Efesis Carta o Epstola de Jeremies Esdres Ester Ester (versi grega) xode Ezequiel Fl Flm Ga Gn Ha He Is Jb Jdt Jl Jm Jn Jo Jr Js Jt Jud Lc Lm Lv Mc Mi Ml Mt Na Ne Nm Os Pr Rm Rt Sir Sl So Sv Tb Tt Za Carta als Filipencs Carta a Filmon Carta als Glates Gnesi Habacuc Carta als Hebreus Isaes Job Judit Joel Carta de Jaume Evangeli segons Joan Jons Jeremies Josu Jutges Carta de Judes Evangeli segons Lluc Lamentacions Levtic Evangeli segons Marc Miquees Malaquies Evangeli segons Mateu Nahum Nehemies Nombres Osees Proverbis Carta als Romans Rut Sircida (Eclesistic) Salms Sofonies Saviesa Tobit Carta a Titus Zacaries
Del captol
IX
Del cap. ix, 7
Les abreviacions
17
termes fsics, qumics i matemtics ms usuals simbolitzats

absorbncia absorbncia neperiana absortncia acceleraci acceleraci de caiguda lliure acceleraci de la gravetat acci actini (element qumic de nombre atmic 89) activaci activitat activitat radioactiva activitat absoluta admitncia adsorbit/ida afinitat de reacci altura alumini (element qumic de nombre atmic 13) americi (element qumic de nombre atmic 95) ampere (llegit amper; unitat dintensitat de corrent elctric del sistema internacional) amplada amplria amplria de nivell angle de Bragg angle de contacte angle de dispersi angle de prdua angle de rotaci ptica angle pla angle slid ngstrom (unitat de longitud) antimoni (element qumic de nombre atmic 51) any (unitat de temps) any llum (light year, unitat de longitud) aproximadament igual a arccosinus de x arcsinus de x arctangent de x rea rea (unitat de superfcie) rea per molcula A|B B a
g g
J Ac
rea superficial especfica argent (element qumic de nombre atmic 47) arg (element qumic de nombre atmic 18) argument de z = a + ib
a Ag Ar arg z = arctan (b/a) n a | a1/n a | a1/2 i As
a|A A Y a | ads A|A h Al Am A
b b |||| | Sb a a. ll. | l. y. arccos x arcsin x arctan x A|S a
arrel n-sima de a arrel quadrada de a arrel quadrada de menys u arsnic (element qumic de nombre atmic 33) asimptticament igual a stat (element qumic de At nombre atmic 85) atmosfera (unitat de pressi) atm atomitzaci at atto (forma prefixada del a sistema internacional equivalent a multiplicar per 10 18 la unitat a la qual acompanya) avanament de la reacci bar (unitat de pressi) bar bari (element qumic de Ba nombre atmic 56) barn (unitat de superfcie) b base dels logaritmes neperians e becquerel (unitat dactivitat Bq [radioactiva] del sistema internacional) bel (unitat de nivell de B potncia) berilli (element qumic de Be nombre atmic 4) berkeli (element qumic de Bk nombre atmic 97) biot (unitat dintensitat de Bi corrent elctric) bismut (element qumic de Bi nombre atmic 83) bit (unitat dinformaci) bit bohr (unitat de longitud) b bohri (element qumic de Bh nombre atmic 107) bor (element qumic de B nombre atmic 5)
18
Del cap. ix, 7
brom (element qumic de nombre atmic 35) byte (llegit bait; unitat dinformaci) cadmi (element qumic de nombre atmic 48) calci (element qumic de nombre atmic 20) californi (element qumic de nombre atmic 98) calor caloria (unitat denergia) candela (unitat dintensitat lluminosa del sistema internacional) capacitat capacitat calorfica carboni (element qumic de nombre atmic 6) crrega del prot crrega elctrica crrega elemental cavall de vapor (unitat de potncia) centi (forma prefixada del sistema internacional equivalent a multiplicar per 102 la unitat a la qual acompanya) centilitre (unitat de volum) centmetre (unitat de longitud) ceri (element qumic de nombre atmic 58) cesi (element qumic de nombre atmic 55) clusius (unitat dentropia) clor (element qumic de nombre atmic 17) cobalt (element qumic de nombre atmic 27) coeficient dabsorci coeficient dabsorci acstica coeficient dabsorci molar coeficient dabsorci molar decimal coeficient dabsorci molar neperi coeficient dactivitat coeficient de difusi coeficient de dilataci
Br b|B Cd Ca Cf q|Q cal cd C C C e Q e hp c
cL | cl cm Ce Cs Cl Cl Co a|K|
f| D
coeficient de dilataci cbica coeficient de fugacitat coeficient de Hall coeficient de Joule-Thomson coeficient de Lorenz coeficient de Peltier coeficient de pressi coeficient de pressi relativa coeficient de sedimentaci coeficient de Thomson coeficient de transferncia coeficient de transferncia de calor coeficient de transferncia de massa coeficient de transferncia electroqumica coeficient de transmissi coeficient de transmissi acstica coeficient de Van der Waals coeficient estequiomtric coeficient osmtic complexa conjugada compressibilitat concentraci de B concentraci en massa concentraci en nombre concentraci en quantitat concentraci en quantitat de substncia concentraci superficial conductncia elctrica conductncia trmica conductivitat conductivitat inica molar conductivitat trmica conjunci de p i q conjunt gran cannic constant dacoblament dipolar directe constant dacoblament directe constant dacoblament espn-espn constant dacoblament espn-espn indirecte constant dacoblament espn-espn redut constant dacoblament espn-rbita
AH | R L p s | h|k|K|
kd

a|b * [B] | C c c
G G || | k| p q DAB
DAB JAB JAB K A
Del cap. ix, 7
Les abreviacions
19
constant dacoblament hiperf constant danharmonicitat vibracional constant dAvogadro constant dequilibri constant destructura fina constant de blindatge constant de blindatge RMN constant de Boltzmann constant de cella de conductivitat constant de desintegraci constant de distorsi centrfuga constant de Faraday constant de fora vibracional constant de la llei de Henry constant de Madelung constant de massa atmica constant de Planck ( = h/) constant de Rydberg constant de StefanBoltzmann constant de Van der Waals constant de Van der Waals retardada constant de Van der Waals-Hamaker constant de velocitat constant de velocitat de desintegraci constant de velocitat de difusi constant dels gasos constant gravitacional constant rotacional constant zeta de Coriolis constants de distorsi centrfuga cont x contingut en B coordenada cartesiana espacial coordenada cilndrica coordenada de vibraci de simetria coordenada de vibraci interna coordenada de vibraci normal
a|A
g|
L | NA K k K
d|D
F f | F | krst | rst kH M | mu h| R
B|
A k kd R G A|B|C | A x AB x|y|z z|| S r|R| q
coordenada fraccionria x|y|z coordenada generalitzada q coordenada polar esfrica r|| corrent elctric i|I correspon a = cosinus de x cos x cosinus hiperblic de x cosh x cotangent de x cot x cotangent hiperblica de x coth x coulomb (llegit culom; C unitat de crrega elctrica del sistema internacional) coure (element qumic de Cu nombre atmic 29) cript (element qumic de Kr nombre atmic 36) cristall/llina cr cristall lquid cl | lc crom (element qumic de Cr nombre atmic 24) curi (element qumic de Cm nombre atmic 96) curie (llegit cur; unitat de Ci radioactivitat) dalton (llegit dlton; unitat Da de massa) darmstadti (llegit darmstati; Ds element qumic de nombre atmic 110) debye (llegit debai; unitat D de moment dipolar elctric) deca (forma prefixada del da sistema internacional equivalent a multiplicar per 10 la unitat a la qual acompanya) decalitre (unitat de volum) daL | dal deci (forma prefixada del d sistema internacional equivalent a multiplicar per 101 la unitat a la qual acompanya) decilitre (unitat de volum) dL | dl decmetre (unitat de longitud) dm defecte inercial deformaci cbica deformaci de cisallament deformaci lineal e| deformaci volmica degeneraci d|g delta de Kronecker
20
Del cap. ix, 7
densitat denergia densitat denergia radiant densitat destats densitat de crrega densitat de crrega superficial densitat de collisions densitat de corrent densitat de corrent de probabilitat densitat de corrent elctric densitat de flux magntic densitat de modes de vibraci densitat de probabilitat densitat en massa densitat en nombre densitat en nombre de donadors densitat espectral de modes de vibraci densitat mssica densitat relativa densitat superficial derivada inexacta de f derivada n-sima de f derivada parcial de f derivada parcial de x respecte al temps derivada primera de f derivada primera de x respecte al temps desplaament desplaament elctric desplaament qumic deuter dia (unitat de temps) dimetre dimetre de collisi diferncia de A i B diferncia de potencial elctric diferencial total de f diferent de difusivitat trmica diluci diluci infinita dina (unitat de fora) disjunci de p o q o dambds disprosi (element qumic de nombre atmic 66) distncia
w NE | q|| Z j S
j|J B g | N P | n p
g | N
| d A df dnf /dxn | f " f /x x /t

df /dx | Dx f | x f x dpl D | d d d d A\B E|U df a dil dyn p q Dy d
distncia interatmica r divergncia dun camp A | div A vectorial A dubni (element qumic de Db nombre atmic 105) einsteini (llegit ainstaini; Es element qumic de nombre atmic 99) electr e electronegativitat electr-volt (unitat denergia) eV elevat a n an elongaci relativa e| emitncia energia E energia cintica K|T energia de desintegraci Q energia de dissociaci D energia de Gibbs G energia de Hartree Eh energia de Helmholtz A energia de lorbital energia interna U energia potencial V| energia radiant Q|W entalpia H entropia S erbi (element qumic de Er nombre atmic 68) erg (unitat denergia) erg escala escandi (element qumic de Sc nombre atmic 21) esfor p/P espaiat reticular d | estndard estany (element qumic de Sn nombre atmic 50) estat de transici estereoradian (unitat dangle sr slid del sistema internacional) estronci (element qumic de Sr nombre atmic 38) tendue (rendiment, llegit e|E etand; de moment, no t denominaci reconeguda en catal) europi (element qumic de Eu nombre atmic 63)
Del cap. ix, 7
Les abreviacions
21
exa (forma prefixada del sistema internacional equivalent a multiplicar per 1018 la unitat a la qual acompanya) excs de massa excitaci excitncia radiant exponencial de x extensi extensi de la reacci factor dabsorci factor destructura factor de compressibilitat factor de compressi factor de Debye-Waller factor de dispersi atmica factor de dissipaci acstica factor de freqncia factor de freqncia de collisions factor de fricci factor de qualitat factor de reflexi factor de transmissi factor g factor preexponencial factorial de n farad (unitat de capacitat elctrica del sistema internacional) fase condensada fase fluida femto (forma prefixada del sistema internacional equivalent a multiplicar per 1015 la unitat a la qual acompanya) fermi (unitat de longitud) fermi (element qumic de nombre atmic 100) ferro (element qumic de nombre atmic 26) finor fluncia fludesa fluor (element qumic de nombre atmic 9) flux flux denergia del so flux de probabilitat flux elctric
* M ex | exp x F Z Z B|D f A z
f| Q T|
g
A n! F cd fl f
f | fm Fm Fe f F|H F J P S
flux magntic fora fora electromotriu fora inica fora termoelctrica forma monomrica forma polimrica fsfor (element qumic de nombre atmic 15) fot fracci en massa fracci en nombre fracci en quantitat fracci en volum fracci molar fracci molar de gasos franci (element qumic de nombre atmic 87) franklin (unitat de crrega elctrica) freqncia freqncia angular freqncia circular freqncia de collisions fugacitat funci dona funci dona despn funci de Bloch funci de distribuci dun component de la velocitat funci de distribuci de la velocitat funci de Hamilton funci de Heaviside funci de Lagrange funci de Massieu funci de partici funci de Planck funci de treball funci delta de Dirac funci esglaonada unitria funci gamma funci gran de partici funci harmnica esfrica fusi gadolini (element qumic de nombre atmic 64) gal (unitat dacceleraci) galileu (unitat dacceleraci) galli (element qumic de nombre atmic 31)
F E I E mon pol P
w x x x y Fr Fr f| z f || | u f (cx) F (c) H L J q|Q|z|Z| Y Y fus Gd Gal Gal Ga
22
Del cap. ix, 7
gal (unitat de volum) gamma (unitat de massa) gas gauss (unitat de densitat de flux magntic) germani (element qumic de nombre atmic 32) giga (forma prefixada del sistema internacional equivalent a multiplicar per 109 la unitat a la qual acompanya) gigabyte (unitat dinformaci) gigaoctet (unitat dinformaci) gra (unitat de massa) gradient dun camp escalar V gradient de camp elctric gram (unitat de massa) grau (unitat dangle pla) grau (unitat darc) grau Celsius (unitat de temperatura Celsius del sistema internacional) grau de reacci grau Fahrenheit (unitat de temperatura) grau Rankine (unitat de temperatura) gray (unitat de dosi [de radiaci] absorbida del sistema internacional) gruix gruix duna capa gruix duna pellcula gruix invers de la doble capa gruixria hafni (llegit hafni, amb hac aspirada; element qumic de nombre atmic 72) harmnics esfrics hassi (llegit hassi, amb hac aspirada; element qumic de nombre atmic 108) hectrea (unitat de superfcie) hecto (forma prefixada del sistema internacional equivalent a multiplicar per 102 la unitat a la qual acompanya) hectogram (unitat de massa)
gal g G Ge G
GB | Gb GB | Gb gr V | grad V q g grad C
F R Gy d| t| h|t d| Hf Y Hs ha h
hg
B L M J| K Sdxf (x) | S f (x)dx integral de ressonncia integral de superposici S intensitat dabsorci A|S| intensitat de camp elctric E intensitat de camp magntic H intensitat lluminosa I intensitat radiant I intersecci de A i B AB interval de temps caracterstic T |
hectolitre (unitat de volum) hectmetre (unitat de longitud) heli (element qumic de nombre atmic 2) heli henry (llegit henri, amb hac aspirada; unitat dinductncia del sistema internacional) hertz (llegit erts; unitat de freqncia del sistema internacional) hidrogen (element qumic de nombre atmic 1) holmi (llegit holmi, amb hac aspirada; element qumic de nombre atmic 67) hora (unitat de temps) iarda (unitat de longitud) ideal idntic a igual a igual, per definici, a imantaci immersi impedncia increment finit increment infinitesimal ndex dabsorci ndex de Miller ndex de refracci indi (element qumic de nombre atmic 49) inducci magntica inductncia inductncia mtua integral coulombiana integral de bescanvi integral de f (x)
hL | hl hm He h H
Hz H Ho
h yd id = = M imm Z k h|k|l n In
def
Del cap. ix, 7
Les abreviacions
23
iode (element qumic de I nombre atmic 53) iridi (element qumic de Ir nombre atmic 77) irradincia E iterbi (element qumic de Yb nombre atmic 70) itri (element qumic de Y nombre atmic 39) joule (llegit jul; unitat J denergia, treball i calor del sistema internacional) kelvin (unitat de temperatura K termodinmica del sistema internacional) kilo (forma prefixada del k sistema internacional equivalent a multiplicar per 103 la unitat a la qual acompanya) kilobyte (unitat dinformaci) kb | kB kilogram (unitat de massa kg del sistema internacional) kilogram-fora (unitat de kgf fora) kilohertz (unitat de kHz freqncia) kilojoule (unitat denergia, kJ treball i calor) kilolitre (unitat de volum) kL | kl kilmetre (unitat de longitud) km kilooctet (unitat dinformaci) kB | kb kilovolt (unitat de potencial kV elctric i fora electromotriu) kilovoltampere (unitat de kVA potncia) kilowatt (unitat de potncia kW i flux radiant) kilowatt hora (unitat de kWh treball i energia) lambda (unitat de volum) langmuir (unitat del producte L pressi-volum) lantani (element qumic de La nombre atmic 57) laurenci (element qumic de Lr nombre atmic 103) lmit de f (x) quan x tendeix lim f (x) xa aa lquid l
liti (element qumic de Li nombre atmic 3) litre (unitat de volum) L|l lliura (unitat de massa) lb lliura per polzada quadrada psi (unitat de pressi) logaritme decimal de x lg x | log10 x logaritme en base 2 de x lb x | log2 x logaritme en base a de x loga x logaritme neperi de x ln x | loge x longitud l|L longitud darc s longitud dona longitud de la cella unitat a|b|c lumen (unitat de flux llumins lm del sistema internacional) luteci (element qumic de Lu nombre atmic 71) lux (unitat dilluminncia lx del sistema internacional) magnesi (element qumic de Mg nombre atmic 12) magnetitzabilitat magnet de Bohr B magnet nuclear N magnitud dactivaci magnitud dexcs E mangans (element qumic Mn de nombre atmic 25) massa m massa atmica relativa o pes Ar atmic massa de lelectr en reps me massa del neutr en reps mn massa del prot en reps mp massa molar M massa molecular relativa Mr massa reduda matriu de densitat P mxim enter de x ent x | int x maxwell (unitat de flux Mx magntic) mega (forma prefixada del M sistema internacional equivalent a multiplicar per 106 la unitat a la qual acompanya) megabyte (unitat dinformaci) MB | Mb megahertz (unitat de MHz freqncia)
24
Del cap. ix, 7
megaoctet (unitat dinformaci) meitneri (element qumic de nombre atmic 109) mendelevi (element qumic de nombre atmic 101) menys menys o ms mercuri (element qumic de nombre atmic 80) ms ms gran o igual que ms gran que ms o menys ms petit o igual que ms petit que mescla metre (unitat de longitud del sistema internacional) micra (unitat de longitud) micro (forma prefixada del sistema internacional equivalent a multiplicar per 106 la unitat a la qual acompanya) micrmetre (unitat de longitud) milla (unitat de longitud) milli (forma prefixada del sistema internacional equivalent a multiplicar per 103 la unitat a la qual acompanya) milligram (unitat de massa) millilitre (unitat de volum) millmetre (unitat de longitud) millmetre de mercuri (unitat de pressi) minut (unitat darc) minut (unitat de temps) mobilitat mobilitat elctrica mdul cbic mdul delasticitat mdul de cisallament mdul de compressi mol (unitat de quantitat de substncia del sistema internacional) molalitat
MB | Mb Mt Md
Hg e |
| mix m
mi m
mg mL | ml mm mmHg min u| K E G K mol b|m
molar (unitat de concentraci) molibd (element qumic de nombre atmic 42) molt ms gran que molt ms petit que moment moment angular moment angular despn moment angular despn nuclear moment angular dun orbital electrnic moment angular dun orbital nuclear moment angular total moment dinrcia moment duna fora moment dipolar de transici moment dipolar elctric moment dipolar magntic moment magntic de lelectr moment magntic del prot moment quadrupolar mu nano (forma prefixada del sistema internacional equivalent a multiplicar per 109 la unitat a la qual acompanya) ne (element qumic de nombre atmic 10) neodimi (element qumic de nombre atmic 60) neper neptuni (element qumic de nombre atmic 93) neutr neutr newton (llegit niuton; unitat de fora del sistema internacional) niobi (element qumic de nombre atmic 41) nquel (element qumic de nombre atmic 28) nitrogen (element qumic de nombre atmic 7) no pertany a A nobeli (element qumic de nombre atmic 102)
m Mo | | p j|J|L|N| s|S I l R F I|J M|T M|R p| m| e p Q| n
Ne Nd Np Np e n N Nb Ni N xA No
Del cap. ix, 7
Les abreviacions
25
nombre atmic nombre dAlfvn nombre daugments (duna lent o un conjunt de lents) nombre dentitats nombre destats nombre dEuler nombre dona nombre dona angular nombre dona de vibraci harmnica nombre dona en el buit nombre de crrega nombre de crrega duna reacci electroqumica nombre de crrega de la reacci duna cella electroqumica nombre de collisions nombre de Cowling nombre de Fourier nombre de Froude nombre de Grashof nombre de Hartmann nombre de Knudsen nombre de Lewis nombre de Mach nombre de neutrons nombre de nucleons nombre de Nusselt nombre de Pclet nombre de Prandtl nombre de protons nombre de Rayleigh nombre de Reynolds nombre de Reynolds magntic nombre de Schmidt nombre de Sherwood nombre de simetria nombre de Stanton nombre de Strouhal nombre de Weber nombre mssic nombre quntic del component despn nombre quntic del component de moment angular nombre quntic principal nombre quntic vibracional
Z Al
N N|W Eu q
z n
Z Co Fo Fr Gr Ha Kn Le Ma N A Nu Pe Pr Z Ra Re Rm Sc Sh s| St Sr We A | k|K|m|M| || n l|v
octet (unitat dinformaci) oersted (llegit rstet; unitat dintensitat de camp magntic) ohm (llegit om; unitat de resistncia elctrica del sistema internacional) operador coulombi operador de bescanvi operador de Fock operador de rotaci n-ari operador de simetria didentitat operador de simetria dinversi operador de simetria dinversi fixa a lespai operador de simetria de permutaci operador de simetria rotaci-reflexi operador laplaci operador nabla or (element qumic de nombre atmic 79) orbital atmic orbital molecular ordre denlla ordre de reacci ordre de reflexi [de Bragg] osmi (element qumic de nombre atmic 76) oxigen (element qumic de nombre atmic 8) palladi (element qumic de nombre atmic 46) parmetre dasimetria parmetre denergia parmetre dimpacte parmetre dordre de curt abast parmetre dordre de llarg abast parmetre de Grneisen parmetre de temperatura inversa parell de forces parsec (unitat de longitud)
b|B Oe J K F Cn E i E* P Sn 2 | = i 2/x 2 + j2/y 2 + k2/2z = i/x + j/y + k/z Au
p m|n n Os
O Pd
x b
s
|
M|T pc
26
Del cap. ix, 7
part imaginria de z = a + ib part per bili (en angls americ, sanomena part per trillion) part per cent part per cent milions part per mil part per mil bilions (en angls americ, sanomena part per quadrillion) part per mil milions (en angls americ, sanomena part per billion) part per mili part real de z = a + ib partcula alfa partcula beta pascal (unitat de pressi i esfor del sistema internacional) per cent per mil perode perode de semidesintegraci perode de semireacci permeabilitat permeabilitat del buit permitivitat permitivitat del buit pertany a A pes pes estadstic peta (forma prefixada del sistema internacional equivalent a multiplicar per 1015 la unitat a la qual acompanya) peu (unitat de longitud) pH (llegit peac) pi pla de reflexi plata (element qumic de nombre atmic 47) plat (element qumic de nombre atmic 78) plom (element qumic de nombre atmic 82) plutoni (element qumic de nombre atmic 94) poder de resoluci
Im z = b ppt ppc ppcm ppt ppq ppb ppm Re z = a Pa % T t | T 1 1 2 2 t 1 2 0 0 xA G|P|W W|| P
ft pH Ag Pt Pb Pu R
poder rotatori ptic especfic [] poise (llegit pis; unitat P de viscositat) polaritzabilitat elctrica duna molcula polaritzaci dielctrica P poloni (element qumic de Po nombre atmic 84) polzada (unitat de longitud) in potassi (element qumic de K nombre atmic 19) potncia P potncia radiant potencial dhidrogen pH potencial del vector magntic A potencial elctric V| potencial elctric de superfcie potencial elctric extern potencial elctric intern potencial electrocintic potencial electroqumic potencial qumic potencial zeta praseodimi (element qumic Pr de nombre atmic 59) pressi p|P pressi osmtica pressi superficial primera constant de radiaci c primera hiperpolaritzabilitat probabilitat de transici P probabilitat de transici A|B dEinstein producte producte escalar de a per b ab producte vectorial de a per b a b | a b prometi (element qumic de Pm nombre atmic 61) proporcional a | protoactini (element qumic Pa de nombre atmic 91) prot p pulsaci pulsncia quantitat n quantitat delectricitat Q quantitat de moviment p quantitat de substncia n quantitat qumica n quintar (unitat de massa) q quocient de reacci Q
Del cap. ix, 7
Les abreviacions
27
rad (unitat de dosi de radiaci) radi radi (element qumic de nombre atmic 88) radi de Bohr radi invers de latmosfera inica radian (unitat dangle pla del sistema internacional) radincia rad (element qumic de nombre atmic 86) ra de mobilitat ra entre la circumferncia i el dimetre dun cercle ra giromagntica ra giromagntica del prot ra magnetogrica ra magnetogrica del prot rapidesa reacci reacci de combusti reacci de formaci reactncia recobriment superficial recorregut recorregut lliure mitj reflectncia refracci molar relaci de capacitats calorfiques rem (unitat de dosi equivalent) rendiment quntic reni (element qumic de nombre atmic 75) resistncia elctrica resistncia trmica resistivitat revoluci (unitat dangle pla) revoluci per minut (unitat de velocitat angular) rodi (element qumic de nombre atmic 45) roentgen o rntgen (llegit rentguen; unitat dexposici)
rad r Ra a0 rad L Rn b
p p c|u|v|w r c f X s R |
rem
| Re
R R r rpm Rh R
roentgeni o rntgeni (llegit rentgueni; element qumic de nombre atmic 111) rotacional dun camp vectorial A rubidi (element qumic de nombre atmic 37) ruteni (element qumic de nombre atmic 44) rutherfordi (llegit ruderfordi; element qumic de nombre atmic 104) rydberg (llegit rdberg; unitat denergia) samari (element qumic de nombre atmic 62) seaborgi (llegit seborgui; element qumic de nombre atmic 106) secci efica secci efica dabsorci secci efica dabsorci integrada secci efica diferencial segon (unitat darc) segon (unitat de temps del sistema internacional) segon coeficient del virial segona constant de radiaci segona hiperpolaritzabilitat seleni (element qumic de nombre atmic 34) siemens (llegit smens; unitat de conductncia elctrica del sistema internacional) sievert (llegit svert; unitat de dosi equivalent del sistema internacional) signe de a silici (element qumic de nombre atmic 14) smbol de Levi-Civita sinus de x sinus hiperblic de x sobrepotencial sobretensi sodi (element qumic de nombre atmic 11)
Rg
A | curl A | rot A Rb Ru Rf Ry Sm Sg
G
I s B c Se S
Sv sgn a Si sin x sinh x Na
28
Del cap. ix, 7
sofre (element qumic de nombre atmic 16) slid slid amorf solubilitat soluci soluci aquosa stokes (unitat de viscositat cinemtica) sublimaci substncia pura substncia vtria sumatori susceptncia susceptibilitat elctrica susceptibilitat magntica susceptibilitat magntica molar svedberg (llegit esvtberg; unitat de temps) talli (element qumic de nombre atmic 81) tangent de x tangent hiperblica de x tntal (element qumic de nombre atmic 73) tecneci (element qumic de nombre atmic 43) telluri (element qumic de nombre atmic 52) temperatura temperatura Celsius temperatura termodinmica temps temps caracterstic temps de relaxaci tendeix a tensi duna pellcula tensi de cisallament tensi normal tensi superficial tensor denergia dinteracci quadrupolar tera (forma prefixada del sistema internacional equivalent a multiplicar per 1012 la unitat a la qual acompanya) terbi (element qumic de nombre atmic 65) tercer coeficient del virial terme electrnic
S s am s sln | sol aq St sub * vit B e | m Sv Tl tan x tanh x Ta Tc Te
| t T t T| f |
T
Tb C T
terme rotacional terme total terme vibracional tesla (unitat dinducci magntica i densitat de flux magntic del sistema internacional) titani (element qumic de nombre atmic 22) tona (unitat de massa) tori (element qumic de nombre atmic 90) torr (unitat de pressi) transici transmitncia treball trit tuli (element qumic de nombre atmic 69) tungst (element qumic de nombre atmic 74) una (unitat de massa) uni de A i B unitat amagat unitat astronmica (unitat de longitud) unitat dentropia (entropy unit) unitat de massa atmica unificada unitat trmica britnica (unitat denergia) unitat X ununbi (element qumic de nombre atmic 112) ununhexi (element qumic de nombre atmic 116) ununocti (element qumic de nombre atmic 118; encara sen discuteix lexistncia) ununquadi (element qumic de nombre atmic 114) urani (element qumic de nombre atmic 92) valor absolut de a valor mitj de a vanadi (element qumic de nombre atmic 23) vaporitzaci vector a vector dona vector de Burgers
F T G T
Ti t Th Torr trs T| w|W t Tm W oz AB amagat AU | UA e. u. | u. e. u Btu X Uub Uuh Uuo Uuq U |a| | a V vap a | (a ) k|q b
Del cap. ix, 7
Les abreviacions
29
vector de desplaament dun i vector de posici vector de Poynting vector de reticle vector del reticle recproc vector fonamental de translaci del reticle vector unitari velocitat velocitat angular velocitat de canvi de concentraci velocitat de flux velocitat de flux de calor velocitat de la llum en el buit velocitat de reacci vida mitjana viscositat viscositat cinemtica volt (unitat de potencial elctric i fora electromotriu del sistema internacional) volum volum a lespai de fases volum especfic watt (llegit vat; unitat de potncia i flux radiant del sistema internacional)
u r|R S R a* | b* | c* | G a|b|c e|i|j|k c|u|v|w r q c0 v | V
v|V v W
weber (llegit uber o vber; unitat de flux magntic del sistema internacional) xen (element qumic de nombre atmic 54) yocto (forma prefixada del sistema internacional equivalent a multiplicar per 10 24 la unitat a la qual acompanya) yotta (forma prefixada del sistema internacional equivalent a multiplicar per 10 24 la unitat a la qual acompanya) zepto (forma prefixada del sistema internacional equivalent a multiplicar per 10 21 la unitat a la qual acompanya) zetta (forma prefixada del sistema internacional equivalent a multiplicar per 10 21 la unitat a la qual acompanya) zinc (element qumic de nombre atmic 30) zirconi (element qumic de nombre atmic 40)
Wb
Xe y
Zn Zr
30
Del cap. ix, 7
smbols fsics, qumics i matemtics no alfabetitzables
= =
def
>
a a S f (x)dx Sdxf (x)
igual a igual, per definici, a diferent de idntic a correspon a asimptticament igual a aproximadament igual a proporcional a proporcional a diluci infinita tendeix a ms gran que molt ms gran que molt ms gran que ms gran o igual que ms gran o igual que ms petit que molt ms petit que molt ms petit que ms petit o igual que ms petit o igual que menys menys o ms ms o menys ms nombre daugments (duna lent o un conjunt de lents) arrel quadrada de a arrel n-sima de a integral de f (x) integral de f (x)
2 V A A ab ab ab AB AB AB A x A\B p q p q xA xA * * * [B] []
operador nabla operador laplaci gradient dun camp escalar V divergncia dun camp vectorial A rotacional dun camp vectorial A producte escalar de a per b producte vectorial de a per b producte vectorial de a per b A est contingut en B uni de A i B intersecci de A i B el conjunt A cont x diferncia de A i B conjunci de p i q disjunci de p o q o dambds x pertany a A x no pertany a A complexa conjugada excitaci substncia pura concentraci de B poder rotatori ptic especfic minut (unitat darc) segon (unitat darc) [magnitud d]activaci o estat de transici grau (unitat darc) estndard estndard per cent per mil
Del cap. ix, 7
Les abreviacions
31
smbols fsics, qumics i matemtics encapalats per lletres de lalfabet llat

a a a a a a a a a a a a a a acceleraci vector a vector fonamental de translaci del reticle activitat rea superficial especfica coeficient dabsorci coeficient de Van der Waals constant dacoblament hiperf difusivitat trmica longitud de la cella unitat adsorbit -ida any (unitat de temps) rea (unitat de superfcie) atto (forma prefixada del sistema internacional equivalent a multiplicar per 1018 la unitat a la qual acompanya) potencial del vector magntic afinitat de reacci absorbncia activitat [radioactiva] afinitat de reacci rea constant dacoblament hiperf constant dacoblament espn-rbita constant de Van der WaalsHamaker constant rotacional energia de Helmholtz factor preexponencial o factor de freqncia intensitat dabsorci nombre de nucleons o nombre mssic probabilitat de transici dEinstein ampere (llegit amper; unitat dintensitat de corrent elctric del sistema internacional) ngstrom (unitat de longitud) valor mitj de a vector a valor mitj de a valor absolut de a vector del reticle recproc radi de Bohr arrel quadrada de a a1/n AH an Ar a. ll. Ac arrel n-sima de a coeficient de Hall a elevat a n massa atmica relativa o pes atmic any llum (unitat de longitud) actini (element qumic de nombre atmic 89) ads adsorbit -ida Ag plata o argent (element qumic de nombre atmic 47) Al nombre dAlfvn Al alumini (element qumic de nombre atmic 13) am slid amorf Am americi (element qumic de nombre atmic 95) amagat unitat amagat aq soluci aquosa Ar arg (element qumic de nombre atmic 18) arccos x arccosinus de x arcsin x arcsinus de x arctan x arctangent de x arg z = argument de z = a + ib arctan (b/a) As arsnic (element qumic de nombre atmic 33) at atomitzaci At stat (element qumic de nombre atmic 85) atm atmosfera (unitat de pressi) AU unitat astronmica (unitat de longitud) Au or (element qumic de nombre atmic 79) b vector de Burgers b vector fonamental de translaci del reticle b amplada o amplria b coeficient de Van der Waals b longitud de la cella unitat b molalitat b parmetre dimpacte b ra de mobilitat b barn (unitat de superfcie) b byte (llegit bait; unitat dinformaci)
A A A A A A A A A A A A A A A A (a ) a |a| a* a0 a1/2
32
Del cap. ix, 7
b b B B B B B B B B B B B B b* Ba bar Be Bh Bi Bi bit Bk Bq Br Btu c c c c c c c c
bohr (unitat de longitud) octet (unitat dinformaci) densitat de flux magntic o inducci magntica absorbncia [neperiana] constant de Van der Waals retardada constant rotacional factor de Debye-Waller probabilitat de transici dEinstein segon coeficient del virial susceptncia bel (unitat de nivell de potncia) bor (element qumic de nombre atmic 5) byte (unitat dinformaci) octet (unitat dinformaci) vector del reticle recproc bari (element qumic de nombre atmic 56) bar (unitat de pressi) berilli (element qumic de nombre atmic 4) bohri (element qumic de nombre atmic 107) biot (unitat dintensitat de corrent elctric) bismut (element qumic de nombre atmic 83) bit (unitat dinformaci) berkeli (element qumic de nombre atmic 97) becquerel (unitat dactivitat [radioactiva] del sistema internacional) brom (element qumic de nombre atmic 35) unitat trmica britnica (unitat denergia) vector fonamental de translaci del reticle velocitat concentraci en quantitat [de substncia] longitud de la cella unitat rapidesa primera constant de radiaci segona constant de radiaci centi (forma prefixada del sistema internacional equivalent a multiplicar per 10-2 la unitat a la qual acompanya)
c C C C C C C C
C
c* c0 Cn Ca cal cd cd Cd Ce Cf Ci cl cl cL Cl Cl cm Cm Co Co coth x cos x cosh x cot x cr Cr
reacci de combusti capacitat capacitat calorfica concentraci en nombre constant rotacional tercer coeficient del virial coulomb (llegit culom; unitat de crrega elctrica del sistema internacional) carboni (element qumic de nombre atmic 6) grau Celsius (unitat de temperatura Celsius del sistema internacional) vector del reticle recproc velocitat de la llum en el buit operador de rotaci n-ari calci (element qumic de nombre atmic 20) caloria (unitat denergia) candela (unitat dintensitat lluminosa del sistema internacional) fase condensada cadmi (element qumic de nombre atmic 48) ceri (element qumic de nombre atmic 58) californi (element qumic de nombre atmic 98) curie (llegit cur; unitat de radioactivitat) centilitre (unitat de volum) cristall lquid centilitre (unitat de volum) clusius (unitat dentropia) clor (element qumic de nombre atmic 17) centmetre (unitat de longitud) curi (element qumic de nombre atmic 96) nombre de Cowling cobalt (element qumic de nombre atmic 27) cotangent hiperblica de x cosinus de x cosinus hiperblic de x cotangent de x cristall -ina crom (element qumic de nombre atmic 24)
Del cap. ix, 7
Les abreviacions
33
Cs Cu curl A d d d d d d d d d
d d D D D D D D DAB df da
Da dal daL Db df df /dx dnf /dxn Dx f dil div A dl dL dm dpl
cesi (element qumic de nombre atmic 55) coure (element qumic de nombre atmic 29) rotacional dun camp vectorial A constant de distorsi centrfuga degeneraci densitat relativa dimetre dimetre de collisi distncia gruix o gruixria espaiat reticular deci (forma prefixada del sistema internacional equivalent a multiplicar per 10-1 la unitat a la qual acompanya) deuter dia (unitat de temps) desplaament elctric coeficient de difusi constant de distorsi centrfuga energia de dissociaci factor de Debye-Waller debye (llegit debai; unitat de moment dipolar elctric) constant dacoblament [dipolar] directe derivada inexacta de f deca (forma prefixada del sistema internacional equivalent a multiplicar per 10 la unitat a la qual acompanya) dalton (llegit dlton; unitat de massa) decalitre (unitat de volum) decalitre (unitat de volum) dubni (element qumic de nombre atmic 105) diferencial total de f derivada primera de f derivada n-sima de f derivada primera de f diluci divergncia dun camp vectorial A decilitre (unitat de volum) decilitre (unitat de volum) decmetre (unitat de longitud) desplaament
Ds Dy dyn e e e e e e E E E E E E E E E E
E E* Eh ex e. u. ent x Er erg Es Eu Eu eV exp x f f f
darmstadti (llegit darmstati; element qumic de nombre atmic 110) disprosi (element qumic de nombre atmic 66) dina (unitat de fora) vector unitari crrega elemental o crrega del prot deformaci lineal o elongaci relativa tendue (rendiment, llegit etand; de moment, no t denominaci reconeguda en catal) base dels logaritmes neperians electr intensitat de camp elctric diferncia de potencial elctric energia tendue (rendiment, llegit etand; de moment, no t denominaci reconeguda en catal) fora electromotriu fora termoelctrica irradincia mdul delasticitat operador de simetria didentitat exa (forma prefixada del sistema internacional equivalent a multiplicar per 1018 la unitat a la qual acompanya) magnitud dexcs operador de simetria dinversi fixa a lespai energia de Hartree exponencial de x unitat dentropia (entropy unit) mxim enter de x erbi (element qumic de nombre atmic 68) erg (unitat denergia) einsteini (llegit ainstaini; element qumic de nombre atmic 99) nombre dEuler europi (element qumic de nombre atmic 63) electr-volt (unitat denergia) exponencial de x coeficient dactivitat constant de fora vibracional factor de dispersi atmica
34
Del cap. ix, 7
f f f f f
f f F F F F F F F F F F
F
f' f '' F (c) f (cx) Fe fl fm Fm Fo Fr Fr Fr ft fus

g g g g g
factor de fricci finor freqncia fugacitat femto (forma prefixada del sistema internacional equivalent a multiplicar per 1015 la unitat a la qual acompanya) fermi (unitat de longitud) reacci de formaci fora moment angular total operador de Fock constant de Faraday constant de fora vibracional factor destructura fluncia terme rotacional farad (unitat de capacitat elctrica del sistema internacional) fluor (element qumic de nombre atmic 9) grau Fahrenheit (unitat de temperatura) derivada primera de f derivada n-sima de f funci de distribuci de la velocitat funci de distribuci dun component de la velocitat ferro (element qumic de nombre atmic 26) fase fluida fermi (unitat de longitud) fermi (element qumic de nombre atmic 100) nombre de Fourier nombre de Froude franci (element qumic de nombre atmic 87) franklin (unitat de crrega elctrica) peu (unitat de longitud) fusi acceleraci de la gravetat o acceleraci de caiguda lliure constant danharmonicitat vibracional degeneraci densitat [espectral] de modes de vibraci factor g
g g G G G G G G G G G G G
Ga gal Gal Gb Gb GB GB Gd Ge gr Gr grad grad V Gy h h h h h h
h h H H H H
gas gram (unitat de massa) vector del reticle recproc conductncia elctrica conductncia trmica constant gravitacional energia de Gibbs mdul de cisallament pes secci efica dabsorci integrada terme vibracional gauss (unitat de densitat de flux magntic) giga (forma prefixada del sistema internacional equivalent a multiplicar per 109 la unitat a la qual acompanya) galli (element qumic de nombre atmic 31) gal (unitat de volum) gal o galileu (unitat dacceleraci) gigabyte (unitat dinformaci) gigaoctet (unitat dinformaci) gigabyte (unitat dinformaci) gigaoctet (unitat dinformaci) gadolini (element qumic de nombre atmic 64) germani (element qumic de nombre atmic 32) gra (unitat de massa) nombre de Grashof grau (unitat dangle pla) gradient dun camp escalar V gray (unitat de dosi [de radiaci] absorbida del sistema internacional) altura coeficient de transferncia de calor constant de Planck ( = h/) gruix duna pellcula ndex de Miller hecto (forma prefixada del sistema internacional equivalent a multiplicar per 102 la unitat a la qual acompanya) heli hora (unitat de temps) intensitat de camp magntic entalpia fluncia funci de Hamilton
Del cap. ix, 7
Les abreviacions
35
H H
ha Ha He
Hf hg Hg hl hL hm Ho hp Hs Hz i i i i I I I I I I I I id Im z = b imm in In int x Ir
henry (llegit henri, amb la hac aspirada; unitat dinductncia del sistema internacional) hidrogen (element qumic de nombre atmic 1) constant de Planck ( = h/) hectrea (unitat de superfcie) nombre de Hartmann heli (element qumic de nombre atmic 2) hafni (llegit hafni, amb hac aspirada; element qumic de nombre atmic 72) hectogram (unitat de massa) mercuri (element qumic de nombre atmic 80) hectolitre (unitat de volum) hectolitre (unitat de volum) hectmetre (unitat de longitud) holmi (llegit holmi, amb hac aspirada; element qumic de nombre atmic 67) cavall de vapor (unitat de potncia) hassi (llegit hassi, amb hac aspirada; element qumic de nombre atmic 108) hertz (llegit erts; unitat de freqncia del sistema internacional) vector unitari corrent elctric operador de simetria dinversi arrel quadrada de menys u moment angular despn nuclear corrent elctric fora inica intensitat radiant intensitat lluminosa moment dinrcia secci efica diferencial iode (element qumic de nombre atmic 53) ideal part imaginria de z = a + ib immersi polzada (unitat de longitud) indi (element qumic de nombre atmic 49) mxim enter de x iridi (element qumic de nombre atmic 77)
j j j J J J J J J J J JAB k k k k k k k k k k
K K K K K K K K K K K K kd kH
densitat de corrent [elctric] moment angular vector unitari densitat de corrent elctric moment angular o acci operador coulombi flux funci de Massieu integral coulombiana moment dinrcia joule (llegit jul; unitat denergia, treball i calor del sistema internacional) constant dacoblament espn-espn [indirecte] vector dona vector unitari coeficient de transferncia de calor conductivitat trmica constant de Boltzmann constant de velocitat ndex dabsorci ndex de Miller nombre quntic del component de moment angular kilo (forma prefixada del sistema internacional equivalent a multiplicar per 103 la unitat a la qual acompanya) operador de bescanvi coeficient dabsorci coeficient de transferncia de calor constant dacoblament espn-espn redut constant dequilibri constant de cella de conductivitat energia cintica integral de bescanvi mdul de compressi o mdul cbic nombre quntic del component de moment angular kelvin (unitat de temperatura termodinmica del sistema internacional) potassi (element qumic de nombre atmic 19) coeficient de transferncia de massa o constant de velocitat de difusi constant de la llei de Henry
36
Del cap. ix, 7
krst kb kb kB kB kg kgf kHz kJ kl kL km kV kVA kW kWh Kn Kr l l l l l l L L L L L L L L L l. y. La lb lb x lc Le lg x
constant de fora vibracional kilobyte (unitat dinformaci) kilooctet (unitat dinformaci) kilobyte (unitat dinformaci) kilooctet (unitat dinformaci) kilogram (unitat de massa del sistema internacional) kilogram-fora (unitat de fora) kilohertz (unitat de freqncia) kilojoule (unitat denergia, treball i calor) kilolitre (unitat de volum) kilolitre (unitat de volum) kilmetre (unitat de longitud) kilovolt (unitat de potencial elctric i fora electromotriu) kilovoltampere (unitat de potncia) kilowatt (unitat de potncia i flux radiant) kilowatt hora (unitat de treball i energia) nombre de Knudsen cript (element qumic de nombre atmic 36) moment angular dun orbital electrnic ndex de Miller longitud nombre quntic vibracional lquid litre (unitat de volum) moment angular coeficient de Lorenz constant dAvogadro funci de Lagrange inductncia longitud radincia langmuir (unitat del producte pressi-volum) litre (unitat de volum) any llum (light year, unitat de longitud) lantani (element qumic de nombre atmic 57) lliura (unitat de massa) logaritme en base 2 de x cristall lquid nombre de Lewis logaritme decimal de x
Li lim f (x)
xa
liti (element qumic de nombre atmic 3) lmit de f (x) quan x tendeix a a lumen (unitat de flux llumins del sistema internacional) logaritme neperi de x logaritme decimal de x logaritme en base 2 de x logaritme en base a de x logaritme neperi de x laurenci (element qumic de nombre atmic 103) luteci (element qumic de nombre atmic 71) lux (unitat dilluminncia del sistema internacional) moment dipolar magntic massa molalitat nombre quntic del component de moment angular ordre de reacci metre (unitat de longitud del sistema internacional) milli (forma prefixada del sistema internacional equivalent a multiplicar per 10-3 la unitat a la qual acompanya) molar (unitat de concentraci) imantaci moment dipolar de transici parell de forces o moment duna fora constant de Madelung excitncia radiant inductncia mtua massa molar nombre quntic del component de moment angular mega (forma prefixada del sistema internacional equivalent a multiplicar per 106 la unitat a la qual acompanya) massa de lelectr en reps massa del neutr en reps massa del prot en reps massa molecular relativa constant de massa atmica nombre de Mach megabyte (unitat dinformaci)
lm ln x log10 x log2 x loga x loge x Lr Lu lx m m m m m m m
m M M M M M M M M M
me mn mp Mr mu Ma Mb
Del cap. ix, 7
Les abreviacions
37
Mb MB MB Md mg Mg MHz mi min mix ml mL mm mmHg Mn Mo mol mon Mt Mx n n n n n n n n
n N N N N N N n!
megaoctet (unitat dinformaci) megabyte (unitat dinformaci) megaoctet (unitat dinformaci) mendelevi (element qumic de nombre atmic 101) milligram (unitat de massa) magnesi (element qumic de nombre atmic 12) megahertz (unitat de freqncia) milla (unitat de longitud) minut (unitat de temps) mescla millilitre (unitat de volum) millilitre (unitat de volum) millmetre (unitat de longitud) millmetre de mercuri (unitat de pressi) mangans (element qumic de nombre atmic 25) molibd (element qumic de nombre atmic 42) mol (unitat de quantitat de substncia del sistema internacional) forma monomrica meitneri (element qumic de nombre atmic 109) maxwell (unitat de flux magntic) densitat en nombre ndex de refracci nombre de crrega duna reacci electroqumica nombre quntic principal ordre de reacci ordre de reflexi [de Bragg] quantitat de substncia o quantitat qumica o, simplement, quantitat nano (forma prefixada del sistema internacional equivalent a multiplicar per 109 la unitat a la qual acompanya) neutr moment angular nombre dentitats nombre destats nombre de neutrons newton (llegit niuton; unitat de fora del sistema internacional) nitrogen (element qumic de nombre atmic 7) factorial de n
NA NE N Na Nb Nd Ne Ni No Np Np Nu O Oe Os oz p p p p p p
p P P P P P P P P P P P
constant dAvogadro densitat destats densitat [espectral] de modes de vibraci sodi (element qumic de nombre atmic 11) niobi (element qumic de nombre atmic 41) neodimi (element qumic de nombre atmic 60) ne (element qumic de nombre atmic 10) nquel (element qumic de nombre atmic 28) nobeli (element qumic de nombre atmic 102) neper neptuni (element qumic de nombre atmic 93) nombre de Nusselt oxigen (element qumic de nombre atmic 8) oersted (llegit rstet; unitat dintensitat de camp magntic) osmi (element qumic de nombre atmic 76) una (unitat de massa) moment dipolar elctric quantitat de moviment o moment densitat en nombre de donadors ordre denlla pressi o esfor pico (forma prefixada del sistema internacional equivalent a multiplicar per 1012 la unitat a la qual acompanya) prot matriu de densitat polaritzaci dielctrica densitat de probabilitat flux denergia del so operador de simetria de permutaci pes potncia pressi o esfor probabilitat probabilitat de transici peta (forma prefixada del sistema internacional internacional equivalent a multiplicar per 1015 la unitat a la qual acompanya)
38
Del cap. ix, 7
P P Pa Pa Pb pc Pd Pe pH Pm Po pol ppb ppc ppcm ppm ppq ppt ppt Pr Pr psi Pt Pu q q q q q q q q q q Q
poise (llegit pis; unitat de viscositat) fsfor (element qumic de nombre atmic 15) pascal (unitat de pressi i esfor del sistema internacional) protoactini (element qumic de nombre atmic 91) plom (element qumic de nombre atmic 82) parsec (unitat de longitud) palladi (element qumic de nombre atmic 46) nombre de Pclet pH (llegit peac) o potencial dhidrogen prometi (element qumic de nombre atmic 61) poloni (element qumic de nombre atmic 84) forma polimrica part per mil milions (en angls americ, sanomena part per billion) part per cent part per cent milions part per mili part per mil bilions (en angls americ, sanomena part per quadrillion) part per mil part per bili (en angls americ, sanomena part per trillion) nombre de Prandtl praseodimi (element qumic de nombre atmic 59) lliura per polzada quadrada (unitat de pressi) plat (element qumic de nombre atmic 78) plutoni (element qumic de nombre atmic 94) gradient de camp elctric vector dona calor coordenada generalitzada coordenada de vibraci normal densitat de crrega funci de partici nombre dona angular velocitat de flux quintar (unitat de massa) moment quadrupolar
Q Q Q Q Q Q Q Q r r r r r r r r R R R R R R R R R R R R R
R
Ra Ra rad rad Rb Re Re Re z = a rem Rf
calor crrega elctrica o quantitat delectricitat coordenada de vibraci normal energia de desintegraci energia radiant factor de qualitat funci de partici quocient de reacci vector de posici coordenada de vibraci interna coordenada polar esfrica distncia interatmica radi velocitat de canvi de concentraci reacci revoluci (unitat dangle pla) moment angular dun orbital nuclear moment dipolar de transici vector de posici vector de reticle coeficient de Hall constant de Rydberg constant dels gasos coordenada de vibraci interna poder de resoluci refracci molar resistncia elctrica resistncia trmica roentgen o rntgen (llegit rentguen; unitat dexposici) grau Rankine (unitat de temperatura) nombre de Rayleigh radi (element qumic de nombre atmic 88) rad (unitat de dosi de radiaci) radian (unitat dangle pla del sistema internacional) rubidi (element qumic de nombre atmic 37) nombre de Reynolds reni (element qumic de nombre atmic 75) part real de z = a + ib rem (unitat de dosi equivalent) rutherfordi (llegit ruderfordi; element qumic de nombre atmic 104)
Del cap. ix, 7
Les abreviacions
39
Rg Rh Rm Rn rot A rpm Ru Ry s s s s s s s s s S S S S S S S S S S S Sn Sb Sc Sc Se Sg sgn a
roentgeni o rntgeni (llegit rentgueni; element qumic de nombre atmic 111) rodi (element qumic de nombre atmic 45) nombre de Reynolds magntic rad (element qumic de nombre atmic 86) rotacional dun camp vectorial A revoluci per minut (unitat de velocitat angular) ruteni (element qumic de nombre atmic 44) rydberg (llegit rdberg; unitat denergia) moment angular despn coeficient de sedimentaci nombre de simetria parmetre dordre de llarg abast recorregut longitud darc solubilitat segon (unitat de temps del sistema internacional) slid densitat de corrent de probabilitat o flux de probabilitat matriu de dispersi moment angular despn vector de Poynting rea coordenada de vibraci de simetria entropia integral de superposici intensitat dabsorci siemens (llegit smens; unitat de conductncia elctrica del sistema internacional) sofre (element qumic de nombre atmic 16) operador de simetria rotacireflexi antimoni (element qumic de nombre atmic 51) nombre de Schmidt escandi (element qumic de nombre atmic 21) seleni (element qumic de nombre atmic 34) seaborgi (llegit seborgui; element qumic de nombre atmic 106) signe de a
Sh Si sin x sinh x sln Sm Sn sol sr Sr Sr St St sub Sv Sv t t t t t t T T T T T T T T T T T
nombre de Sherwood silici (element qumic de nombre atmic 14) sinus de x sinus hiperblic de x soluci samari (element qumic de nombre atmic 62) estany (element qumic de nombre atmic 50) soluci estereoradian (unitat dangle slid del sistema internacional) nombre de Strouhal estronci (element qumic de nombre atmic 38) nombre de Stanton stokes (unitat de viscositat cinemtica) sublimaci sievert (llegit svert; unitat de dosi equivalent del sistema internacional) svedberg (llegit esvtberg; unitat de temps) gruix duna pellcula o gruix duna capa nombre de transport temperatura Celsius temps tona (unitat de massa) trit parell de forces o moment duna fora constant dacoblament hiperf energia cintica perode interval de temps caracterstic temperatura termodinmica temps de relaxaci terme total terme electrnic transmitncia o factor de transmissi tera (forma prefixada del sistema internacional equivalent a multiplicar per 1012 la unitat a la qual acompanya) tesla (unitat dinducci magntica i densitat de flux magntic del sistema internacional)
40
Del cap. ix, 7
t 1
2
T 1
2
Ta tan x tanh x Tb Tc Te Th Ti Tl Tm Torr trs u u u u u u U U U u. e. UA Uub Uuh Uuo Uuq v v v v v
perode de semidesintegraci o perode de semireacci perode de semidesintegraci tntal (element qumic de nombre atmic 73) tangent de x tangent hiperblica de x terbi (element qumic de nombre atmic 65) tecneci (element qumic de nombre atmic 43) telluri (element qumic de nombre atmic 52) tori (element qumic de nombre atmic 90) titani (element qumic de nombre atmic 22) talli (element qumic de nombre atmic 81) tuli (element qumic de nombre atmic 69) torr (unitat de pressi) transici vector de desplaament dun i velocitat funci de Bloch mobilitat elctrica rapidesa unitat de massa atmica unificada diferncia de potencial elctric energia interna urani (element qumic de nombre atmic 92) unitat dentropia unitat astronmica (unitat de longitud) ununbi (element qumic de nombre atmic 112) ununhexi (element qumic de nombre atmic 116) ununocti (element qumic de nombre atmic 118; encara sen discuteix lexistncia) ununquadi (element qumic de nombre atmic 114) velocitat nombre quntic vibracional rapidesa velocitat de reacci volum especfic o, simplement, volum
V V V V V vap vit w w w w w W W W W W W W Wb We x x x x x X X x Xe y y y y
Y Y
energia potencial potencial elctric volum volt (unitat de potencial elctric i fora electromotriu del sistema internacional) vanadi (element qumic de nombre atmic 23) vaporitzaci substncia vtria velocitat densitat denergia radiant fracci en massa rapidesa treball energia radiant nombre destats pes pes estadstic treball watt (llegit vat; unitat de potncia i flux radiant del sistema internacional) tungst (element qumic de nombre atmic 74) weber (llegit uber o vber; unitat de flux magntic del sistema internacional) nombre de Weber constant danharmonicitat vibracional coordenada cartesiana espacial coordenada fraccionria fracci molar o fracci en quantitat o fracci en nombre parmetre denergia reactncia unitat X derivada primera de x respecte al temps xen (element qumic de nombre atmic 54) coordenada cartesiana espacial coordenada fraccionria fracci molar de gasos yocto (forma prefixada del sistema internacional equivalent a multiplicar per 1024 la unitat a la qual acompanya) admitncia funci de Planck
Del cap. ix, 7
Les abreviacions
41
Y Y
Y Yb yd z z z z z z
funci harmnica esfrica o harmnics esfrics yotta (forma prefixada del sistema internacional equivalent a multiplicar per 1024 la unitat a la qual acompanya) itri (element qumic de nombre atmic 39) iterbi (element qumic de nombre atmic 70) iarda (unitat de longitud) coordenada cartesiana espacial coordenada cilndrica coordenada fraccionria freqncia de collisions o factor de freqncia de collisions funci de partici nombre de crrega
Z Z Z Z Z Z
Zn Zr
zepto (forma prefixada del sistema internacional equivalent a multiplicar per 1021 la unitat a la qual acompanya) densitat de collisions o nombre de collisions factor de compressi o factor de compressibilitat funci de partici impedncia nombre de protons o nombre atmic zetta (forma prefixada del sistema internacional equivalent a multiplicar per 1021 la unitat a la qual acompanya) zinc (element qumic de nombre atmic 30) zirconi (element qumic de nombre atmic 40)
42
Del cap. ix, 7
smbols fsics, qumics i matemtics encapalats per lletres gregues

Quadre 1. Alfabet grec alfa beta gamma delta psilon zeta eta theta iota kappa lambda mi , , , , , , , , , , , , ,
, , , , , , , , , , , , ,
ni csi micron pi ro sigma tau psilon fi khi psi omega
, , , , , , , , , , , , ,
, , , , , , , , , , , , ,
polaritzabilitat elctrica duna molcula absortncia o factor dabsorci angle de rotaci ptica angle pla coeficient dabsorci coeficient dabsorci acstica coeficient de dilataci coeficient de transferncia [electroqumica] coeficient de transferncia de calor constant destructura fina constant de Madelung funci dona despn grau de reacci integral coulombiana partcula alfa coeficient de pressi relativa primera hiperpolaritzabilitat angle pla coeficient de pressi constant de Van der Waals retardada funci dona despn
integral de ressonncia parmetre de temperatura inversa pes estadstic partcula beta segona hiperpolaritzabilitat angle pla coeficient dactivitat coeficient de dilataci cbica concentraci en massa o densitat mssica o densitat en massa conductivitat deformaci de cisallament parmetre de Grneisen ra giromagntica o ra magnetogrica relaci de capacitats calorfiques tensi superficial fot gamma (unitat de massa) amplria de nivell concentraci superficial intensitat dabsorci parmetre de Grneisen funci gamma
Del cap. ix, 7
Les abreviacions
43
p
x f f /x x/t
ra giromagntica del prot o ra magnetogrica del prot angle de prdua constants de distorsi centrfuga desplaament qumic o escala factor de dissipaci acstica gruix o gruixria funci delta de Dirac o delta de Kronecker increment infinitesimal constants de distorsi centrfuga defecte inercial excs de massa increment finit operador laplaci derivada primera de f derivada parcial de f derivada parcial de x respecte al temps coeficient dabsorci molar [decimal] deformaci lineal o elongaci relativa emitncia energia de lorbital permitivitat funci esglaonada unitria o funci de Heaviside smbol de Levi-Civita permitivitat del buit constant zeta de Coriolis potencial electrocintic o potencial zeta sobretensi o sobrepotencial viscositat angle de Bragg angle de contacte angle de dispersi angle pla coordenada cilndrica coordenada de vibraci interna coordenada polar esfrica deformaci cbica o deformaci volmica recobriment superficial temperatura moment quadrupolar temperatura coeficient dabsorci molar neperi coeficient de transmissi compressibilitat
0 B e N p
conductivitat gruix invers de la doble capa parmetre dasimetria radi invers de latmosfera inica relaci de capacitats calorfiques susceptibilitat magntica activitat absoluta conductivitat inica molar conductivitat trmica constant [de velocitat] de desintegraci constant de Van der Waals longitud dona nombre quntic del component del moment angular recorregut lliure mitj lambda (unitat de volum) conductivitat inica molar nombre quntic del component del moment angular moment dipolar elctric coeficient de Joule-Thomson coeficient de Thomson factor de fricci massa reduda mobilitat mobilitat elctrica moment dipolar magntic permeabilitat potencial qumic viscositat micra o micrmetre (unitat de longitud) micro (forma prefixada del sistema internacional equivalent a multiplicar per 106 la unitat a la qual acompanya) mu potencial electroqumic permeabilitat del buit magnet de Bohr moment magntic de lelectr magnet nuclear moment magntic del prot coeficient estequiomtric freqncia nombre de crrega de la reacci duna cella electroqumica viscositat cinemtica nombre dona en el buit neutr
44
Del cap. ix, 7
A
f
avanament de la reacci o extensi [de la reacci] magnetitzabilitat funci gran de partici o conjunt gran cannic moment angular pressi superficial pi ra entre la circumferncia i el dimetre dun cercle coeficient de Peltier pressi osmtica [signe de] producte coordenada cilndrica densitat mssica o densitat en massa o concentraci en massa densitat denergia densitat destats densitat de crrega factor de reflexi reflectncia resistivitat densitat superficial rea per molcula conductivitat constant de blindatge [RMN] constant de Stefan-Boltzmann densitat de crrega [superficial] nombre dona nombre de simetria nombre quntic del component despn parmetre dordre de curt abast pla de reflexi secci efica secci efica dabsorci tensi normal tensi superficial nombre quntic del component despn sumatori tensi duna pellcula coeficient de Thomson coeficient de transmissi acstica desplaament qumic gruix duna capa [interval de] temps caracterstic o temps de relaxaci tensi de cisallament transmitncia o factor de transmissi
rst e m
vida mitjana angle pla coeficient de fugacitat coeficient osmtic coordenada polar esfrica fludesa fracci en volum funci dona orbital molecular potencial elctric potencial elctric intern rendiment quntic energia potencial flux magntic funci de treball potncia radiant rendiment quntic velocitat de flux de calor constant de fora vibracional tensor denergia dinteracci quadrupolar electronegativitat orbital atmic potencial elctric de superfcie susceptibilitat magntica susceptibilitat elctrica susceptibilitat magntica molar funci dona potencial elctric extern flux elctric funci dona angle slid freqncia angular o freqncia circular o pulsncia o pulsaci velocitat angular nombre dona de vibraci harmnica pes estadstic angle slid funci de partici nombre quntic del component de moment angular volum a lespai de fases ohm (llegit om; unitat de resistncia elctrica del sistema internacional)
Del cap. ix, 8
Les abreviacions
45
expressions abreujades ms usuals1

a favor meu a favor nostre a favor seu a favor vostre a latenci de a lordre de a la meva ordre a la nostra ordre abans de Crist abans de la nostra era abans del migdia abreviatura abril Acadmia Valenciana de la Llengua acadmic/ca acrnim actualitzaci actualitzat/ada adaptador/ra addicionador/ra addicional adherit/ida adjunt/ta administraci administrador administradora administratiu administrativa advocat/ada agent agost agrcola agricultor/ra agricultura agrnom agronomia agronmic/ca agutzil ajudant/ta f/m f/n f/s f/v a/ o/ m/o n/o aC | a. de C. a. de la n. e. am abrev. abr. AVL acad. acr. act. act. adapt. addic. add. adh. adj. adm. admdor. admdora. admtiu. admtiva. adv. AG | ag. ag. agr. agr. agr. agrn. agron. agron. AGL | agl. ajud. ajuntament al cel sia al meu crrec al meu compte al meu favor al nostre crrec al nostre compte al nostre favor al vostre crrec al vostre compte al vostre favor alada alria alemany alfabet fontic internacional lies alimentaci alimentari alta velocitat altitud altura alumne/na amb cpia ambulatori Amics de lArt Romnic ampersand, angl. (i) amplada amplria ampliat/ada amplitude modulation, angl. (modulaci damplitud) anagrama anasttic angls Anglo-American Cataloging Rules (2a edici) annim anotador/ra ante meridiem, ll. (abans del migdia) aj. a. c. s. m/c m/cte m/f n/c n/cte n/f v/c v/cte v/f al. al. al. AFI (a) alim. alim. a. v. alt. | altd. alt. al. a. c. amb. AAR & ampl. ampl. ampl. AM anagr. anast. angl. AACR2 an. | anm. anot. am | a. m.
1. Les abreviacions seguides dun asterisc estan mal formades segons les normes proposades en aquest captol, per shan consagrat per ls, per la qual cosa s difcil substituir-les per unes de ben formades. Daquestes, nhi ha dues ((a) i s/t) per a les quals no hi ha recanvi; tanmateix, nhi ha dues altres ( f. f. * i s. c.*) per a les quals s que hi ha alternativa: FF i SC. En aquests casos, preferim la que no porta asterisc, i de les que no en porten, la ms curta, si no hi ha possibilitat de confusi en el context en qu sha demprar. Els smbols de la fsica, la qumica i les matemtiques es poden consultar en la llista corresponent. Les abreviatures dels tractaments de persona tenen tamb la seva llista a part (cf. 3.4).
46
Del cap. ix, 8
anteportada anterior antic/iga antigament antologia apasat apartament apartat apndix apcrif aprenent aprenenta aprovat/ada aproximadament aproximat/ada rab arans armari arqueologia arqueolgic/ca arquitecte arquitectnic/ca arquitectura arranjador/ra arrova article assessor/ra assignatura associaci Associaci Catalana de Cincies de lAlimentaci Associaci Catalana de Sociologia Associaci Fontica Internacional associat/ada astrologia astronomia tic Atles universal atmosfera atmosfric/ca autgraf autopista autopista de peatge autor/ra auxiliar alta velocidad espaola, esp. (alta velocitat espanyola; v. tren dalta velocitat) avinguda
antep. ant. ant. ant. ant. | antol. apas. apmt. ap. | apt. ap. apcr. apnt. apnta. apr. aprox. aprox. r. ar. arm. arqueol. arqueol. arq. arquit. arquit. arr. @ art. ass. assign. assoc. ACCA ACS AFI assoc. astr. | astrol. astr. | astron. t. AU atm. atm. autgr. A AP aut. aux. AVE av.
badana baixada baixos barranc barri barriada batxillerat bibliografia biblioteca bloc Boletn Oficial del Estado butllet Butllet Oficial de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears (fins a lany 2000) Butllet Oficial de les Corts Valencianes Butllet Oficial de les Illes Balears Butllet Oficial del Parlament de Catalunya Butllet Oficial del Principat dAndorra Butllet Oficial del Parlament de les Illes Balears calefacci cantonada capit/ana captol caporal carrer carrer carretera cartografia cartogrfic/ca castell catal Catalunya [del] Nord catedrtic/ca catolicisme certificat/ada cinema cinematografia cinematogrfic/ca cinqu cinquena cinquenes cinquens cintur circa, ll. (vers) circulaci
bad. bda. bxs. bnc. b. b. batx. bibl. | bibliogr. bibl. bl. BOE butll. BOCAIB BOCV BOIB BOPC BOPA BOPIB calef. cant. CT | cpt. cap. CL | cpl. c. | c/ cr. C | ctra. cartogr. cartogr. cast. cat. CN catedr. catol. cert. cin. cin. cin. 5 5a 5es 5ns cint. c. circul.
Del cap. ix, 8
Les abreviacions
47
circular (document) climatologia climatolgic/ca coautor/ra coberta codi didentificaci fiscal codi postal collaborador/ra collecci columna comarca comentarista comissi comissi de serveis Comissi Federal de Comer (dels EUA) companyia compilador/ra complementari compositor/ra comptabilitat compte corrent comunicaci particular condicional conferiu[-ho amb] confronteu[-ho amb] consell conseller/ra conseller/ra primer/ra Constituci del Principat dAndorra Constituci espanyola Constitution [ franaise] (Constituci [francesa]) construcci continuador/ra contractat/ada convocatria coordinador/ra corporaci correcci corrector/ra correus cosmonutica curador/ra data de lltima menstruaci decret decret llei dedicat dedicatria denominaci dorigen
C climat. climat. coaut. cob. CIF CP coll. | collab. coll. col. com. com. com. com. de serv. FTC cia. comp. compl. comp. compt. c/c | cte. ct. com. part. cond. cf. cf. cons. cons. cons. pr. CPA CE Const. constr. cont. contr. conv. coord. corp. corr. corr. corr. cosmon. cur. DUM D DL ded. ded. DO | d. do.
departament derogatori/tria descompte desembre despeses desprs de Crist desprs de lliurada ( post data, ll.) desprs del migdia desprs del que hi ha escrit ( post scriptum, ll.) Deutsche Industrie Normen, al. (Normes de la Indstria Alemanya) Deutsche Mark, al. (marc alemany) Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Diari Oficial de la Generalitat Valenciana Diari Oficial del Parlament de Catalunya dibuix Diccionari catal-valencibalear Diccionari dabreviacions Diccionari deconomia i gesti Diccionari dhistria de Catalunya Diccionari dhistria universal Diccionari ds dels verbs catalans Diccionari de geologia Diccionari de la llengua catalana (dEnciclopdia Catalana) Diccionari de la llengua catalana (dEnciclopdia Catalana) Diccionari de la llengua catalana (de lInstitut dEstudis Catalans) Diccionari de sinnims de frases fetes Diccionari de veterinria i ramaderia Diccionari descriptiu de la llengua catalana Diccionari enciclopdic de medicina Diccionari etimolgic i complementari de la llengua catalana
dept. derog. dte. des. desp. dC PD | p. d. pm PS | p. s. DIN DM DOGC DOGV DOPC dib. DCVB DA DEG DHC DHU DUVC DGEOL DGEC DLC DIEC DSFF DVR DDLC DEM DECat
48
Del cap. ix, 8
Diccionari general de la llengua catalana Diccionari manual de la llengua catalana (dEDHASA) Diccionari manual de la llengua catalana (de lInstitut dEstudis Catalans) Diccionari ortogrfic i de pronncia del valenci (de lAcadmia Valenciana de la Llengua) Diccionari valenci (de la Generalitat Valenciana) Diccionario de la lengua espaola (de la Real Academia Espaola) dies data dies des de la data dies des de la factura dies des de la vista dies factura dies vista dijous dilluns dimarts dimecres dipsit legal direcci direcci general directiu/iva director/ra director/ra general disposici dissabte districte diumenge divendres divisi document document nacional didentitat dlar americ dona o home drecera dreta duplicat/ada economia ecu edici editor/ra editor/ra literari/rria editorial
DGLC DMLC DMIEC DOPV
DVAL DRAE d/d d/d d/fra d/v d/fra d/v dj. dl. dt. dc. DL | dip. leg. dir. DG | dir. gral. dir. dir. DG | dir. gral. disp. ds. distr. dg. dv. div. doc. DNI $|$ d/h drec. dta. dupl. econ. ECU ed. ed. ed. lit. ed.
efectes efectes a cobrar efectes a pagar efectiu el meu gir el meu tal el meu xec el nostre gir el nostre tal el nostre xec empresa de treball temporal en el lloc citat (loco citato, ll.) en funcions en lobra citada (opere citato, ll.) entresl epgraf epleg escala escola universitria escut espanyol especialment especficament esquerre/rra est Estat Major Estatut dautonomia de Catalunya Estatut dautonomia de la Comunitat Valenciana Estatut dautonomia de les Illes Balears est-nord-est est-sud-est etctera euro Excellncia Excellncia Excellentssim Senyor Excellentssima Senyora excepci excepte exemple expedici expedidor/ra expedient extensi exterior factura facultat febrer
e/ e/c | e/cobr e/p | e/pag ef. m/g m/t m/x n/g n/t n/x ETT loc. cit. e. f. op. cit. entl. ep. esc. EU esc. esp. esp. espf. esq. E EM | E. M. EAC EACV EAIB ENE ESE etc. E. Exc. Excm. Sr. Excma. Sra. exc. exc. ex. exped. exped. exp. ext. ext. fra. fac. febr.
Del cap. ix, 8
Les abreviacions
49
Federal Trade Commission, angl. (Comissi Federal de Comer dels EUA) ferrocarril figura finca fira internacional fsica flor itali foli foliaci variada fonogrfic Fons Monetari Internacional fotografia franc a bord del vaixell ( free on ship, angl.) franc a la fbrica franc al costat del vaixell ( free alongside ship, angl.) franc belga franc fbrica franc francs franc luxemburgus franc sobre cami franc sobre vag franc sus francs free alongside ship, angl. (franc al costat del vaixell) free on board, angl. (franc a bord del vaixell) free on rail, angl. (franc sobre vag) free on truck, angl. (franc sobre cami) frequency modulation, angl. (modulaci de freqncia) futur gallec gener general geografia geometria gerundi gir postal gir telegrfic govern Gran diccionari 62 de la llengua catalana Gran diccionari de la llengua catalana Gran enciclopdia catalana Gran Larousse catal
FTC FC fig. fca. FI fs. FL f. | f/ || F fol. var. fonogr. FMI fot. FOB f. f.* | FF FAS FB f. f.* | FF FF FLUX FOT FOR FS fr. FAS FOB FOR FOT FM fut. gall. gen. gral. geogr. geom. ger. GP GT gov. GD62 GDLC GEC GLC
gran vitesse, fr. (alta velocitat) g. v. habitants h. | hab. home o dona h/d hotel H i & ibdem ib. dem d. Illes Balears IB illustr. illustraci illustr. illustrat/ada imperatiu imp. imperfet imperf. import imp. impost impt. impost sobre activitats IAE econmiques impost sobre el valor afegit IVA impost sobre la renda de les IRPF persones fsiques impremta impr. incomplet inc. | incompl. incorporat/ada inc. ndex de preus al consum IPC indicatiu ind. indstria ind. inferior inf. infinitiu inf. inicials inic. inspector/ra IP | insp. Instituci Catalana dEstudis ICEA Agraris Instituci Catalana dHistria ICHN Natural institut inst. Institut Catal de les Dones ICD Institut dEstudis Catalans IEC instrucci (document) I intendent/ta IT | int. intendent/ta major IM | int. m. inters int. inter/rina int. interior int. international phonetic alphabet, IPA angl. (alfabet fontic internacional) International Phonetic IPA Association, angl. (Associaci Fontica Internacional) International Organization ISO for Standardization, angl. (Organitzaci Internacional de Normalitzaci)
50
Del cap. ix, 8
international standard book ISBN number, angl. (nmero internacional normalitzat per als llibres) international standard serial ISSN number, angl. (nmero internacional normalitzat de publicacions en srie) International Union of Pure IUPAC and Applied Chemistry, angl. (Uni Internacional de Qumica Pura i Aplicada) International Union of Pure IUPAP and Applied Physics, angl. (Uni Internacional de Fsica Pura i Aplicada) itali it. jocs olmpics JO Journal Officiel de la Rpublique JO Franaise juliol jul. junta de govern j. de gov. junta directiva j. dir. jurdic/ca jur. jurisprudncia jurispr. jurista jur. Jutjat de Primera Instncia J. 1. Inst.* | JPI la lletra nostra ll/n | l/n la lletra vostra ll/v | l/v la meva factura m/fra la meva lletra m/ll | m/l la meva remesa m/r la nostra factura n/fra la nostra lletra n/ll | n/l la nostra remesa n/r la referncia meva r/m la referncia nostra r/n la referncia vostra r/v la vostra lletra v/ll | v/l lmina lm. limitada ltda. llat ll. llei L Llei denjudiciament civil LEC Llei denjudiciament criminal LECr Llei de rgim jurdic de les LRJPAC administracions pbliques i del procediment administratiu com llei orgnica LO llengua de signes catalana LSC lletra [de canvi] ll/ | l/ lletra nostra ll/n | l/n
lletra vostra llibre llicenciat/ada loco citato, ll. (en el lloc citat) marc alemany mates receipt, angl. (rebut dembarcament; conforme en un volant dadmissi de mercaderies a bord) matemtica, matemtiques mxim/ma mecanografiat
ll/v | l/v ll. llic. loc. cit. DM MR | m. r.
medium waves, angl. (ones mitjanes) mercaderia merc. mercantil merc. mesos data m/d mesos des de la data m/d mesos des de la vista m/v mesos per al terme m/t mesos terme m/t mesos vista m/v middle waves, angl. (ones MW mitjanes) mill. millsim/ma mili M mili de pessetes MPTA mnim/ma mn. modulaci damplitud AM (amplitude modulation, angl.) modulaci de freqncia ( frequency modulation, angl.) FM mosso/ssa desquadra m. de. | ME Mossos dEsquadra (cos) M. dE. | ME multigrafiat multigr. negatiu neg. negociat neg. nombre nre. nominal nom. nominatiu nom. nord N nord-est NE nord-nord-est NNE nord-nord-oest NNO | NNW nord-oest NO | NW Normes de la Indstria DIN Alemanya (Deutsche Industrie Normen, al.) nota, notes n. nota bene, ll. (pareu atenci) NB | n. b.
mat. mx. mecan. | mecanogr. MW
Del cap. ix, 8
Les abreviacions
51
nota de leditor/ra n. de le. nota de la traductora n. de la t. nota de les editores n. de les ed. nota de les traductores n. de les t. nota del traductor n. del t. nota dels editors n. dels ed. nota dels traductors n. dels t. nova srie n. s. nov 9 novembre nov. novena 9a novenes 9es novens 9ns numerat num. nmero, nmeros nm. | n. nmero didentificaci fiscal NIF nmero internacional ISSN normalitzat de publicacions en srie (international standard serial number, angl.) nmero internacional ISBN normalitzat per als llibres (international standard book number, angl.) obra (opus, ll.) op. obra citada (opus citatum, ll.) op. cit. octubre oct. oest O|W ona pesquera OP ones curtes (short waves, angl.) SW ones mitjanes (middle waves, MW angl. | medium waves, angl.) Onomasticon Cataloniae OC opus, ll. (obra) op. opere citato, ll. (en lobra op. cit. citada) opus citatum, ll. (obra citada) op. cit. opuscle op. ordre O ordre de pagament OP ordre ministerial OM Organitzaci Internacional ISO de Normalitzaci (International Organization for Standardization, angl.) pagament pag. pagament immediat p. i. pagar p/ pgina, pgines p. | pg. Pas Valenci PV
Pasos Catalans paquet parada pargraf parcella pareu atenci (nota bene, ll.) participi participi passat particular partida passat passatge passeig per absncia per absncia per autoritzaci per compte de per delegaci per exemple per ordre per poder pes brut pes net pesseta pessetes petita i mitjana empresa plaa planta plegat poblaci Policia Aria Policia Militar Policia Naval polgon poligrfic porta portugus positiu post data, ll. (desprs de lliurada) post meridiem, ll. (desprs del migdia) post scriptum, ll. (desprs del que hi ha escrit) postdata preliminars present president/ta
PPCC2 paq. par. | parc. NB | n. b. part. PP | p. p. part. part. pt. ptge. pg. p. abs. | p. a. p. abs. p. aut. p/c p. d. p. e. | p. ex. p. o. p. p. PB | p. b. PN | p. n. PTA | pta. PTA | ptes. PIME pl. | pa. pl. pleg. pobl. PA PM PN pol. poligr. pta. port. pos. PD | p. d. pm | p. m. PS | p. s. PD prel. pres. pres.
2. Pel que fa a la forma daquesta sigla, v. 4.6 daquest mateix captol.
52
Del cap. ix, 8
prevere primer primera primeres primers principal privilegi procedncia producte interior brut producte nacional brut producte nacional net professor/ra programa prologuista proppassada proppassat propvinent provncia publicitat pujada punt (tipografia) punt quilomtric quadre quadriculat quadruplicat quart quarta quartes quarts quintuplicat rambla Real Academia Espaola rebut dembarcament (mates receipt, angl.) recopilador/ra recursos humans redactor/ra referncia referncia meva referncia nostra referncia vostra refonedor/ra reformat/ada regi registre Regles angloamericanes de catalogaci (2a edici) reial decret reial decret legislatiu reial decret llei
prev. | pvre. 1r 1a 1es 1rs pral. priv. proc. PIB PNB PNN prof. progr. prol. | pr. ppda. ppt. pvt. prov. publ. pda. pt. PK | PQ q. quadr. quadr. | quadrupl. 4t 4a 4es 4ts quint. rbla. RAE MR recop. | rec. RH red. ref. r/m r/n r/v ref. reform. reg. reg. AACR2 RD RDLEG RDL
reproducci resoluci responeu, si us plau resumidor/ra retrat revisador/ra revista rova secretari/tria secretari/tria general secretaria secretaria general segle, segles segon (ordinal) segona segones segons (ordinal) segent, segents selecci seleccionador/ra sense any [dedici] sense data sense lloc [dedici] sense nom sense nmero sense peu dimpremta sentncia sergent sergenta servei servei nacional servei pblic set setembre setena setenes setens short waves, angl. (ones curtes) si us plau signatura smbol sis sisena sisenes sisens sobre vag sobretic societat annima Societat Catalana dEconomia
reprod. R r. s. u. p. | RSUP res. | resum. retr. rev. | revis. rev. @ secr. SG | secr. gral. secr. SG | secr. gral. s. 2n 2a 2es 2ns s. | seg. sel. sel. s. a. s/d s. ll. s. n. s/n s. p. di. S SG | sgt. SG | sgta. serv. SN | s. n. SP | s. p. 7 set. 7a 7es 7ns SW s. u. p. | SUP sign. smb. 6 6a 6es 6ns s/v s/t SA | s. a. SCE
Del cap. ix, 8
Les abreviacions
53
Societat Catalana dEstudis SCEC Clssics Societat Catalana dEstudis SCEHB Hebraics Societat Catalana dEstudis SCEH Histrics Societat Catalana dEstudis SCEJ Jurdics Societat Catalana dEstudis SCEL Litrgics Societat Catalana dEstudis SCEN Numismtics Societat Catalana dHistria SCHCT de la Cincia i de la Tcnica Societat Catalana dOrdenaci SCOT del Territori Societat Catalana de Biologia SCB Societat Catalana de SCC Comunicaci Societat Catalana de Filosofia SCF Societat Catalana de Fsica SCF Societat Catalana de Geografia SCG Societat Catalana de Llengua SCLL i Literatura Societat Catalana de SCM Matemtiques Societat Catalana de SCM Musicologia Societat Catalana de Pedagogia SCP Societat Catalana de Qumica SCQ Societat Catalana de SOCS Sociolingstica Societat Catalana de SCT Tecnologia Societat Catalana de SCATERM Terminologia societat cooperativa SCOOP | s. coop. societat cooperativa catalana SCCL | limitada s. c. c. l. Societat dHistria de SHE lEducaci dels Pasos de Llengua Catalana societat de garantia recproca SGR | s. g. r. societat de garanties SGR | s. g. r. recproques societat en comandita SC | s. c.* societat limitada SL | s. l. societat regular collectiva SRC | s. r. c. sota s. sotsinspector/ra SIP | sotsp.
sub voce, ll. (sota lentrada) subjuntiu sud sud-est sud-oest sud-sud-est sud-sud-oest superintendent/ta superior/ra suplement suplent/ta tal tamb tarifa tarifa corrent tarifa especial tarifa general telfon telegrama televisi tercer tercera terceres tercers terme municipal terminaci text refs tinent/ta tipografia titular tom tomografia computada tomografia per emissi de positrons topogrfic traducci traductor/ra transcripci transcriptor/ra transferncia transitori/tria travessera travessia tren dalta velocitat train gran vitesse, fr. (tren dalta velocitat) triplicat Una Norma Espaola
s. v. subj. S SE SO | SW SSE SSO | SSW SIT | supt. sup. supl. | suplem. supl. t/ t. t. t. c. t. e. t. g. t. | tel. telegr. TV 3r 3a 3es 3rs TM | t. m. t. TR | t. r. TT | tt. tip. | tipogr. tit. t. TC TEP topogr. trad. trad. transcr. transcr. transf. trans. trav. trav. | trv. TAV TGV tripl. UNE
54
Del cap. ix, 8
Uni Internacional de Fsica IUPAP Pura i Aplicada (International Union of Pure and Applied Physics, angl.) Uni Internacional de Qumica IUPAC Pura i Aplicada (International Union of Pure and Applied Chemistry, angl.) unitat, unitats u. | un. universitari/tria univ. universitat univ. Universitat Autnoma de UAB Barcelona Universitat Catalana dEstiu UCE Universitat Catalana dEstiu UCEN de la Natura Universitat dAlacant UA Universitat dAndorra UdA Universitat dEstiu dAndorra UEA Universitat dEstiu de Gandia UEG Universitat dEstiu de les UETE Terres de lEbre Universitat de Barcelona UB Universitat de Girona UdG Universitat de les Illes Balears UIB Universitat de Lleida UdL Universitat de Perpiny UP Universitat de Valncia UV Universitat de Vic UVIC | UVic Universitat Internacional de UIC Catalunya Universitat Internacional de UIMIR Menorca Illa del Rei Universitat Jaume I UJI
Universitat Lliure de Catalunya Universitat Oberta de Catalunya Universitat Politcnica de Catalunya Universitat Politcnica de Valncia Universitat Pompeu Fabra Universitat Ramon Llull Universitat Rovira i Virgili Universitat Tcnica dEstiu de Catalunya urbanitzaci valor vegeu vegeu tamb venciment verbi gratia, ll. (per exemple) vide, ll. (vegeu) videte, ll. (vegeu) vigilant/ta virus dimmunodeficincia humana vist i plau vistiplau vocabulari volum vuit vuitena vuitenes vuitens xec xilografia
ULC UOC UPC UPV UPF URL URV UNTEC urb. v/ v. | veg. | vg. v. t. venc. v. gr. v. vid. VG | vig. VIH v. i p. | VP VP vocab. vol. 8 8a 8es 8ns x. xil. | xilogr.
Del cap. ix, 8
Les abreviacions
55
abreviacions ms usuals1
$ $ & @ 1a 1es 1r 1rs 2a 2es 2n 2ns 3a 3es 3r 3rs 4a 4es 4t 4ts 5a 5es 5 5ns 6a 6es 6 6ns 7a 7es 7 7ns 8a 8es 8 8ns 9a 9es 9 9ns (a)* smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb smb abrev dlar americ dlar americ ampersand, angl. (i) arrova | rova epgraf | pargraf pargraf euro primera primeres primer primers segona segones segon (ordinal) segons (ordinal) tercera terceres tercer tercers quarta quartes quart quarts cinquena cinquenes cinqu cinquens sisena sisenes sis sisens setena setenes set setens vuitena vuitenes vuit vuitens novena novenes nov novens lies A a/ a. c. a. c. s. a. de C. a. de la n. e. a. m. a. v. AACR2 sigla abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev sigla autopista a latenci de amb cpia al cel sia abans de Crist abans de la nostra era ante meridiem, ll. (abans del migdia) alta velocitat Anglo-American Cataloging Rules (Regles Angloamericanes de Catalogaci; 2a ed.) Amics de lArt Romnic abril abreviatura abans de Crist acadmic/ca Associaci Catalana de Cincies de lAlimentaci acrnim Associaci Catalana de Sociologia actualitzaci | actualitzat/ada adaptador/ra addicional addicionador/ra adherit/ida adjunt/ta administraci administradora administrador administratiu administrativa advocat/ada alfabet fontic internacional | Associaci Fontica Internacional agent agent | agost agutzil
AAR abr. abrev. aC acad. ACCA acr. ACS act. adapt. add. addic. adh. adj. adm. admdora. admdor. admtiu. admtiva. adv. AFI
sigla abrev abrev smb abrev sigla abrev sigla abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev sigla
AG ag. AGL
sigla abrev sigla
1. Com hem dit ms amunt (cf. la primera nota del 8.2), les abreviacions seguides dun asterisc estan mal formades segons les normes proposades en aquest captol, per shan consagrat en ls, per la qual cosa s difcil substituir-les per unes de ben formades. Daquestes, nhi ha dues ((a) i s/t) per a les quals no hi ha recanvi; tanmateix, nhi ha dues altres ( f. f.* i s. c.*) per a les quals s que hi ha alternativa: FF i SC. En aquests casos, preferim la que no porta asterisc, i de les que no en porten, la ms curta, si no hi ha possibilitat de confusi en el context en qu sha demprar. Els smbols de la fsica, la qumica i les matemtiques es poden consultar en la llista corresponent. Les abreviatures dels tractaments de persona tenen tamb la seva llista a part (cf. 3.4).
56
Del cap. ix, 8
agl. agr. agron. agrn. aj. ajud. al. al. alim. alt. altd. am AM amb. ampl. an. anagr. anast. angl. ann. anot. ant. antep. antol. AP ap. apas. apmt. apnt. apnta. apcr. apr. aprox. apt. ar. r. arm. arq. arqueol. arquit. arr. art.
abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev smb sigla abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev sigla abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev
agutzil agrcola | agricultor/ra | agricultura agronomia | agronmic/ca agrnom ajuntament ajudant/ta alemany | alumne/na alada | alria alimentaci | alimentari altitud | altura altitud ante meridiem, ll. = abans del migdia amplitude modulation, angl. = modulaci damplitud ambulatori amplada | amplria | ampliat/ada annim anagrama anasttic angls annim anotador/ra antic/iga | antigament | antologia | anterior anteportada antologia autopista de peatge apartat | apndix apasat apartament aprenent aprenenta apcrif aprovat/ada aproximadament | aproximat/ada apartat arans rab armari arquitecte arqueologia | arqueolgic/ca arquitectnic/ca | arquitectura arranjador/ra article
ass. assign. assoc. astr. astrol. astron. t. atm. AU aut. autgr. aux. av. AVE AVL b. bad. batx. bda. bibl. bibliogr. bl. bnc. BOCAIB
abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev sigla abrev abrev abrev abrev sigla sigla abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev sigla
BOCV BOE BOIB BOPA BOPC BOPIB butll. bxs. C c. c. c/ c/c
sigla sigla sigla sigla sigla sigla abrev abrev sigla abrev abrev abrev abrev
assessor/ra assignatura associaci | associat/ada astrologia | astronomia astrologia astronomia tic atmosfera | atmosfric/ca Atles universal autor/ra autgraf auxiliar avinguda alta velocitat espaola, esp. = alta velocitat espanyola (v. TAV) Acadmia Valenciana de la Llengua barri | barriada badana batxillerat baixada bibliografia | biblioteca bibliografia bloc barranc Butllet Oficial de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears (fins a lany 2000) Butllet Oficial de les Corts Valencianes Boletn Oficial del Estado Butllet Oficial de les Illes Balears Butllet Oficial del Principat dAndorra Butllet Oficial del Parlament de Catalunya Butllet Oficial del Parlament de les Illes Balears butllet baixos carretera | circular (document) carrer circa, ll. = vers carrer compte corrent
Del cap. ix, 8
Les abreviacions
57
calef. cant. cap. cartogr. cast. cat. catedr. catol. CE cert. cf. cia. CIF cin. cint. circul. CL climat. CN coaut. cob. col. coll. collab. com.
abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev sigla abrev abrev abrev sigla abrev abrev abrev sigla abrev sigla abrev abrev abrev abrev abrev abrev
com. de serv.abrev com. part. abrev comp. abrev compl. compt. cond. cons. cons. pr. Const. constr. cont. contr. conv. coord. corp. corr. abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev
calefacci cantonada captol cartografia | cartogrfic/ca castell catal catedrtic/ca catolicisme Constituci espanyola certificat/ada conferiu[-ho amb] | confronteu[-ho amb] companyia codi didentificaci fiscal cinema | cinematografia | cinematogrfic/ca cintur circulaci caporal climatologia | climatolgic/ca Catalunya [del] Nord coautor/ra coberta columna collaborador/ra | collecci collaborador/ra comarca | comentarista | comissi comissi de serveis comunicaci particular compilador/ra | compositor/ra complementari comptabilitat condicional consell | conseller/ra conseller/ra primer/ra Constitution [ franaise] = Constituci [francesa] construcci continuador/ra contractat/ada convocatria coordinador/ra corporaci correcci | corrector/ra | correus
cosmon. CP CPA cpl. cpt. cr. CT cte. ct. ctra. cur. D d. do. d. de C. d/d d/fra d/h d/v DA dc. dC DCVB DDLC DECat ded. DEG DEM dept. derog. des. desp. DG dg. DGEC DGEOL DGLC DHC DHU dib.
abrev sigla sigla abrev abrev abrev sigla abrev abrev abrev sigla abrev abrev abrev abrev abrev abrev sigla abrev smb sigla sigla sigla (acr) abrev sigla sigla abrev abrev abrev abrev sigla abrev sigla sigla (acr) sigla sigla sigla abrev
cosmonutica codi postal Constituci del Principat dAndorra caporal capit/ana carrer capit/ana compte corrent carretera curador/ra decret denominaci dorigen desprs de Crist dies [des de la] data dies [des de la] factura dona o home dies [des de la] vista Diccionari dabreviacions dimecres desprs de Crist Diccionari catalvalenci-balear Diccionari descriptiu de la llengua catalana Diccionari etimolgic i complementari de la llengua catalana dedicat | dedicatria Diccionari deconomia i gesti Diccionari enciclopdic de medicina departament derogatori/tria desembre despeses direcci general | director/ra general diumenge Diccionari de la llengua catalana (dEnciclopdia Catalana) Diccionari de geologia Diccionari general de la llengua catalana Diccionari dhistria de Catalunya Diccionari dhistria universal dibuix
58
Del cap. ix, 8
DIEC DIN
sigla sigla
dip. leg. dir. dir. gral. disp. distr. div. dj. DL dl. DLC DM DMIEC
abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev sigla abrev sigla smb sigla
DMLC DNI DO doc. DOGC DOGV DOPC DOPV
sigla sigla abrev abrev sigla sigla sigla sigla
DRAE drec. ds. DSFF dt.
sigla abrev abrev sigla abrev
Diccionari de la llengua catalana (de lInstitut dEstudis Catalans) Deutsche Industrie Normen, al. = Normes de la Indstria Alemanya dipsit legal direcci | directiu/iva | director/ra direcci general | director/ra general disposici districte divisi dijous decret llei | dipsit legal dilluns Diccionari de la llengua catalana (dEnciclopdia Catalana) Deutsche Mark, al. = marc alemany Diccionari manual de la llengua catalana (de lInstitut dEstudis Catalans) Diccionari manual de la llengua catalana (dEDHASA) document nacional didentitat denominaci dorigen document Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Diari Oficial de la Generalitat Valenciana Diari Oficial del Parlament de Catalunya Diccionari ortogrfic i de pronncia del valenci (de lAcadmia Valenciana de la Llengua) Diccionario de la lengua espaola (de la Real Academia Espaola) drecera dissabte Diccionari de sinnims de frases fetes dimarts
dta. dte. DUM dupl. DUVC dv. DVAL DVR E E. e/ e. f. E. M. e/c e/cobr e/p e/pag EAC EAIB EACV econ. ECU ed. ed. lit. ef. EM ENE entl. ep. esc. ESE esp. espf. esq. etc. ETT EU ex. exc. exp. exped. ext.
abrev abrev sigla abrev sigla abrev sigla (acr) sigla smb abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev sigla sigla sigla abrev smb abrev abrev abrev sigla smb abrev abrev abrev smb abrev abrev abrev abrev sigla sigla abrev abrev abrev abrev abrev
dreta descompte data de lltima menstruaci duplicat/ada Diccionari ds dels verbs catalans divendres Diccionari valenci (de la Generalitat Valenciana) Diccionari de veterinria i ramaderia est Excellncia efectes en funcions Estat Major efectes a cobrar efectes a cobrar efectes a pagar efectes a pagar Estatut dautonomia de Catalunya Estatut dautonomia de les Illes Balears Estatut dautonomia de la Comunitat Valenciana economia ecu edici | editor/ra | editorial editor/ra literari/rria efectiu Estat Major est-nord-est entresl epleg escala | escut est-sud-est espanyol | especialment especficament esquerre/rra etctera empresa de treball temporal escola universitria exemple excepci | excepte expedient expedici | expedidor/ra extensi | exterior
Del cap. ix, 8
Les abreviacions
59
F f. f/ f. f.* f/m f/n f/s f/v fac. FAS FB FC fca. febr. FF FF FI fig. fs. FL FLUX FM FMI FOB fol. var. fonogr. FOR FOT fot. fr. fra. FS FTC
sigla abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev sigla smb sigla abrev abrev sigla smb sigla abrev abrev smb smb sigla sigla sigla abrev abrev sigla sigla abrev abrev abrev smb sigla
fut. g. v. gall. GD62 GDLC
abrev abrev abrev sigla sigla
foli foli foli franc [a la] fbrica a favor meu a favor nostre a favor seu a favor vostre facultat free alongside ship, angl. = franc al costat del vaixell franc belga ferrocarril finca febrer franc [a la] fbrica franc francs fira internacional figura fsica flor itali franc luxemburgus frequency modulation, angl. = modulaci de freqncia Fons Monetari Internacional free on board, angl. = franc a bord del vaixell foliaci variada fonogrfic free on rail, angl. = franc sobre vag free on truck, angl. = franc sobre cami fotografia francs factura franc sus Federal Trade Commission, angl. = Comissi Federal de Comer (dels EUA) futur gran vitesse, fr. (alta velocitat) gallec Gran diccionari 62 de la llengua catalana Gran diccionari de la llengua catalana
GEC gen. geogr. geom. ger. GLC gov. GP gral. GT H h. h/d H. Sr. H. Sra. hab. I I. Sr. I. Sra. IAE IB ib. d. ICD ICEA ICHN IEC illustr. imp. imperf. impr. impt. inc. incompl. ind. inf. inic. insp. inst. int. int. m. IP
sigla abrev abrev abrev abrev sigla abrev sigla abrev sigla sigla abrev abrev abrev abrev abrev sigla abrev abrev sigla sigla abrev abrev sigla sigla sigla sigla abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev sigla
Gran enciclopdia catalana gener geografia geometria gerundi Gran Larousse catal govern gir postal general gir telegrfic hotel habitants home o dona Honorable Senyor Honorable Senyora habitants instrucci (document) Illustre Senyor Illustre Senyora impost sobre activitats econmiques Illes Balears ibdem dem Institut Catal de les Dones Instituci Catalana dEstudis Agraris Instituci Catalana dHistria Natural Institut dEstudis Catalans illustraci | illustrat/ada imperatiu | import imperfet impremta impost incomplet | incorporat/ada incomplet indicatiu | indstria inferior | infinitiu inicials inspector/ra institut intendent/ta | inters | inter/rina | interior intendent/ta major inspector/ra
60
Del cap. ix, 8
IPA
sigla
IPC IRPF ISBN
sigla sigla sigla
ISO
sigla
ISSN
sigla
IT it. ITM IUPAC
sigla abrev sigla sigla
IUPAP
sigla
IVA
sigla
J. 1. Inst.* abrev j. de gov. j. dir. JO JPI jul. abrev abrev sigla sigla abrev
international phonetic alphabet, angl. = alfabet fontic internacional | International Phonetic Association, angl. = Associaci Fontica Internacional ndex de preus al consum impost sobre la renda de les persones fsiques international standard book number, angl. = nmero internacional normalitzat per als llibres International Organization for Standardization, angl. = Organitzaci Internacional de Normalitzaci international standard serial number, angl. = nmero internacional normalitzat de publicacions en srie intendent/ta itali intendent/ta major International Union of Pure and Applied Chemistry, angl. = Uni Internacional de Qumica Pura i Aplicada International Union of Pure and Applied Physics, angl. = Uni Internacional de Fsica Pura i Aplicada impost sobre el valor afegit Jutjat de Primera Instncia junta de govern junta directiva jocs olmpics | Journal Officiel de la Rpubli que Franaise Jutjat de Primera Instncia juliol
jur. jurispr. l/ l/n l/v lm. LEC LECr ll. ll/ ll/n ll/v llic. LO loc. cit. LRJPAC
abrev abrev abrev abrev abrev abrev sigla sigla abrev abrev abrev abrev abrev sigla abrev sigla
LSC ltda. M m. de. M. dE. m. r.
sigla abrev smb abrev abrev abrev
m/c m/cte m/d m/f m/fra m/g m/l m/ll m/o m/r m/t m/v m/x mat. mx. ME mecan.
abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev sigla abrev
jurdic/ca | jurista jurisprudncia lletra [de canvi] [la] lletra nostra [la] lletra vostra lmina Llei denjudiciament civil Llei denjudiciament criminal llat | llibre lletra [de canvi] [la] lletra nostra [la] lletra vostra llicenciat/ada llei orgnica loco citato, ll. = en el lloc citat Llei de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com llengua de signes catalana limitada mili mosso/ssa desquadra Mossos dEsquadra (cos) mates receipt, angl. = rebut dembarcament (conforme en un volant dadmissi de mercaderies a bord) al meu crrec al meu compte mesos [des de la] data al meu favor la meva factura el meu gir la meva lletra la meva lletra a la meva ordre la meva remesa el meu tal | mesos [per al] terme mesos [des de la] vista el meu xec matemtica, matemtiques mxim/ma mosso/ssa desquadra | Mossos dEsquadra (cos) mecanografiat
Del cap. ix, 8
Les abreviacions
61
mecanogr. merc. mill. mn. Mn. MPTA MR
abrev abrev abrev abrev abrev smb sigla
multigr. MW
abrev sigla
N n. n. b. n/c n/cte n. de le. n. de la t. n. de les ed. n. de les t. n. del t. n. dels ed. n. dels t. n/f n/fra n/g n/l n/ll n/o n/r n. s. n/t n/x NB NE neg. NIF NNE NNO NNW NO nom. nov. nre.
smb abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev sigla smb abrev sigla smb smb smb smb abrev abrev abrev
mecanografiat mercaderia | mercantil millsim/ma mnim/ma mossn mili de pessetes mates receipt, angl. = rebut dembarcament (conforme en un volant dadmissi de mercaderies a bord) multigrafiat middle waves, angl. = ones mitjanes | medium waves, angl. = ones mitjanes nord nota, notes | nmero, nmeros nota bene, ll. = pareu atenci al nostre crrec al nostre compte nota de leditor/ra nota de la traductora nota de les editores nota de les traductores nota del traductor nota dels editors nota dels traductors al nostre favor la nostra factura el nostre gir la nostra lletra la nostra lletra a la nostra ordre la nostra remesa nova srie el nostre tal el nostre xec nota bene, ll. = pareu atenci nord-est negatiu | negociat nmero didentificaci fiscal nord-nord-est nord-nord-oest nord-nord-oest nord-oest nominal | nominatiu novembre nombre
num. nm. NW O O o/ OC oct. OM OP op. op. op. cit.
abrev abrev smb sigla smb abrev sigla abrev sigla sigla abrev abrev abrev
p. p/ p. a. p. abs. p. aut. p. b. p/c p. d. p. d. p. e. p. ex. p. i. p. m. p. n. p. o. p. p. p. s. PA pag. pg. paq. par. parc. part. PB pa. PD pda. pg.
abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev sigla abrev abrev abrev abrev abrev abrev sigla abrev sigla abrev abrev
numerat nmero, nmeros nord-oest ordre oest a lordre de Onomasticon Cataloniae octubre ordre ministerial ona pesquera | ordre de pagament opuscle opus, ll. = obra opere citato, ll. = en lobra citada | opus citatum, ll. = obra citada pgina, pgines pagar per absncia | per autoritzaci per absncia per autoritzaci pes brut per compte de per delegaci post data, ll. = desprs de lliurada per exemple per exemple pagament immediat post meridiem, ll. = desprs del migdia pes net per ordre participi passat | per poder post scriptum, ll. = desprs del que hi ha escrit Policia Aria pagament pgina, pgines paquet parada parcella participi | particular | partida pes brut plaa post data, ll. = desprs de lliurada | postdata pujada passeig
62
Del cap. ix, 8
PIB PIME PK pl. pleg. pm PM PN PNB PNN pobl. pol. poligr. port. pos. PP PPCC2 ppda. ppt. PQ pr. pral. prel. pres. prev. priv. proc. prof. progr. prol. prov. PS pt. PTA pta. ptes. ptge. publ. PV pvre. pvt. q. quadr. quadrupl. quint. R
sigla sigla sigla abrev abrev smb sigla sigla sigla sigla abrev abrev abrev abrev abrev sigla sigla abrev abrev sigla abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev sigla abrev smb abrev abrev abrev abrev sigla abrev abrev abrev abrev abrev abrev sigla
producte interior brut petita i mitjana empresa punt quilomtric plaa | planta plegat post meridiem, ll. = desprs del migdia Policia Militar pes net | Policia Naval producte nacional brut producte nacional net poblaci polgon poligrfic portugus positiu participi passat Pasos Catalans proppassada proppassat punt quilomtric prologuista principal preliminars present | president/ta prevere privilegi procedncia professor/ra programa prologuista provncia post scriptum, ll. = desprs del que hi ha escrit passat | punt (tipografia) pesseta, pessetes pesseta | porta pessetes passatge publicitat Pas Valenci prevere propvinent quadre quadriculat | quadruplicat quadruplicat quintuplicat resoluci
r. s. u. p. r/m r/n r/v RAE rbla. RD RDL RDLEG rec. recop. red. ref. reform. reg. reprod. res. resum. retr. rev. revis. RH RSUP S S s. s. a. s/t* s. c.* s. c. c. l. s. coop. s/d s. g. r. s. l. s. ll. s. n. s/n s. p. s. p. di. s. r. c. s. u. p. s. v.
abrev abrev abrev abrev sigla abrev sigla sigla sigla abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev sigla sigla sigla smb abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev
responeu, si us plau [la] referncia meva [la] referncia nostra [la] referncia vostra Real Academia Espaola rambla reial decret reial decret llei reial decret legislatiu recopilador/ra recopilador/ra redactor/ra referncia | refonedor/ra reformat/ada regi | registre reproducci resumidor/ra resumidor/ra retrat revisador/ra | revista revisador/ra recursos humans responeu, si us plau sentncia sud segle, segles | segent, segents | sota sense any [dedici] | societat annima sobretic societat en comandita societat cooperativa catalana limitada societat cooperativa sense data societat de garantia recproca | societat de garanties recproques societat limitada sense lloc [dedici] sense nom | servei nacional sense nmero servei pblic sense peu dimpremta societat regular collectiva si us plau sub voce, ll. = sota lentrada
2. Pel que fa a la forma daquesta sigla, v. 4.6 daquest mateix captol.
Del cap. ix, 8
Les abreviacions
63
s/v abrev SA sigla SC SCATERM sigla (acr) SCB sigla SCC SCCL SCE SCEC SCEH SCEJ SCEL SCEN SCF SCF SCG SCEHB SCHCT SCLL SCM SCM SCOOP SCOT SCP SCQ SCT SE secr. sigla sigla sigla sigla sigla sigla sigla sigla sigla sigla sigla sigla (acr) sigla sigla sigla sigla sigla (acr) sigla sigla sigla sigla smb abrev
sobre vag societat annima societat en comandita Societat Catalana de Terminologia Societat Catalana de Biologia Societat Catalana de Comunicaci societat cooperativa catalana limitada Societat Catalana dEconomia Societat Catalana dEstudis Clssics Societat Catalana dEstudis Histrics Societat Catalana dEstudis Jurdics Societat Catalana dEstudis Litrgics Societat Catalana dEstudis Numismtics Societat Catalana de Filosofia Societat Catalana de Fsica Societat Catalana de Geografia Societat Catalana dEstudis Hebraics Societat Catalana dHistria de la Cincia i de la Tcnica Societat Catalana de Llengua i Literatura Societat Catalana de Matemtiques Societat Catalana de Musicologia societat cooperativa Societat Catalana dOrdenaci del Territori Societat Catalana de Pedagogia Societat Catalana de Qumica Societat Catalana de Tecnologia sud-est secretari/tria | secretaria
secr. gral. seg. sel. serv. set. SG SGR sgt. sgta. SHE sign. smb. SIP SIT SL SN SO SOCS sotsp. SP SRC SSE SSO SSW subj. SUP sup. supl. suplem. supt. SW SW t. t/ t. c. t. e. t. g. t. m. t. r. TAV TC tel.
abrev abrev abrev abrev abrev sigla sigla abrev abrev sigla abrev abrev sigla sigla sigla sigla smb sigla (acr) abrev sigla sigla smb smb smb abrev sigla abrev abrev abrev abrev sigla smb abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev sigla sigla abrev
secretari/tria general | secretaria general segent, segents selecci | seleccionador/ra servei setembre secretari/ria general | secretaria general | sergent/ta societat de garantia recproca | societat de garanties recproques sergent sergenta Societat dHistria de lEducaci dels Pasos de Llengua Catalana signatura smbol sotsinspector/ra superintendent/ta societat limitada servei nacional sud-oest Societat Catalana de Sociolingstica sotsinspector/ra servei pblic societat regular collectiva sud-sud-est sud-sud-oest sud-sud-oest subjuntiu si us plau superior/ra suplement | suplent/ta suplement superintendent/ta short waves, angl. = ones curtes sud-oest tamb | tarifa | telfon | terminaci | tom tal tarifa corrent tarifa especial tarifa general terme municipal text refs tren dalta velocitat tomografia computada telfon
64
Del cap. ix, 8
telegr. TEP TGV tip. tipogr. tit. TM topogr. TR trad. trans. transcr. transf. trav. tripl. trv. TT tt. TV u. UA UAB UB UCE UCEN UdA UdG UdL UEA UEG UETE UIB UIC UIMIR UJI ULC
abrev sigla sigla abrev abrev abrev sigla abrev sigla abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev sigla abrev sigla abrev sigla sigla sigla sigla sigla sigla sigla sigla sigla sigla sigla sigla sigla sigla sigla sigla
telegrama tomografia per emissi de positrons train gran vitesse, fr. = tren dalta velocitat tipografia tipografia titular terme municipal topogrfic text refs traducci | traductor/ra transitori/tria transcripci | transcriptor/ra transferncia travessera | travessia triplicat travessia tinent/ta tinent/ta televisi unitat, unitats Universitat dAlacant Universitat Autnoma de Barcelona Universitat de Barcelona Universitat Catalana dEstiu Universitat Catalana dEstiu de la Natura Universitat dAndorra Universitat de Girona Universitat de Lleida Universitat dEstiu dAndorra Universitat dEstiu de Gandia Universitat dEstiu de les Terres de lEbre Universitat de les Illes Balears Universitat Internacional de Catalunya Universitat Internacional de Menorca Illa del Rei Universitat Jaume I Universitat Lliure de Catalunya
un. UNE univ. UNTEC UOC UP UPC UPF UPV urb. URL URV UV UVIC | UVic v. v. v/ v/c v/cte v/f v. gr. v. i p. v/l v/ll v. t. veg. venc. VG vg. vid. vig. VIH vocab. vol. VP W x. xil. xilogr.
abrev sigla abrev sigla sigla sigla sigla sigla sigla abrev sigla sigla sigla sigla (acr) abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev abrev sigla abrev abrev abrev sigla abrev abrev sigla smb abrev abrev abrev
unitat Una Norma Espaola universitari/tria | universitat Universitat Tcnica dEstiu de Catalunya Universitat Oberta de Catalunya Universitat de Perpiny Universitat Politcnica de Catalunya Universitat Pompeu Fabra Universitat Politcnica de Valncia urbanitzaci Universitat Ramon Llull Universitat Rovira i Virgili Universitat de Valncia Universitat de Vic vegeu vide, ll. = vegeu valor al vostre crrec al vostre compte al vostre favor verbi gratia, ll. = per exemple vist i plau la vostra lletra la vostra lletra vegeu tamb vegeu venciment vigilant vegeu videte, ll. = vegeu vigilant/ta virus dimmunodeficincia humana vocabulari volum vist i plau | vistiplau oest xec xilografia xilografia
Del captol
XVI
Del cap. xvi, 3
Les expressions de lloc
67
3. Qestions de toponmia1 3.6. Les comarques dels Pasos Catalans 3.6.1. El fet comarcal, tan viu i arrelat al Principat de Catalunya, no t, per raons
diverses, gaire fora al Pas Valenci i a les Illes (a Andorra no tindria sentit parlar de comarques, atesa la poca extensi del territori). Actualment, els Pasos Catalans inclouen, de nord a sud i doest a est:2 a) El Principat dAndorra [And], que s un estat independent; b) Les comarques catalanes del departament dels Pirineus Orientals [PO], juntament amb set municipis del departament dAude [Au], que estan sota administraci francesa (figura 1);3
Nota: Com es pot observar, hem delimitat amb un tra gruixut lrea occitanoparlant (a la part superior del mapa), que abraa tot el Fenolleds, incloent-hi els vuit municipis pertanyents al departament dAude, els quals tamb figuren en la llista de municipis ( CD-ROM), per raons de proximitat histrica i administrativa.
Figura 1. Mapa comarcal de la Catalunya del Nord
c) La franja catalanoparlant de la comunitat autnoma dArag (algunes comarques de les provncies dOsca [O], Saragossa [S] i Terol [Te]),4 que est sota administraci espanyola; d) La comunitat autnoma de Catalunya (provncies de Barcelona [B], Girona [G], Lleida [L] i Tarragona [T]), que est sota administraci espanyola;5
1. Per a una visi ms mplia del tractament de la grafia dels topnims, especialment dels exotopnims, vegeu Mestres, Josep M.; Santamaria, Carolina. Els noms propis geogrfics no catalans. Revista de Llengua i Dret, nm. 27 ( juliol 1997), p. 23-78. 2. En general, hom inclou tamb, sota aquesta denominaci, la ciutat de lAlguer (CP IT-07041), a lilla de Sardenya, que est sota administraci italiana, pel fet que shi parla el catal en la varietat algueresa (alguers). 3. Aquest conjunt de comarques sanomena Catalunya del Nord (segons el Nomencltor de la Catalunya del Nord; v. la bibliografia amb vista a la tercera edici) o, popularment, Catalunya Nord. La comarca del Fenolleds pertany administrativament a la Catalunya del Nord, per s de llengua occitana. 4. Dita, popularment, la Franja dArag o, simplement, la Franja. 5. Dita tamb Principat de Catalunya.
68
Del cap. xvi, 3.6.2
e) La Comunitat Autnoma de les Illes Balears (illes de Mallorca [M], Menorca [Me] i Eivissa amb Formentera [EF]), que estan sota administraci espanyola; f ) La Comunitat Valenciana (provncies dAlacant [A], Castell [C] i Valncia [V]), que est sota administraci espanyola.6
3.6.2. La llista que segueix cont el nmero dordre del topnim, la forma catalana tradicional del nom de la comarca (que a la comunitat autnoma de Catalunya coincideix amb el nom oficial, dacord amb el Nomencltor oficial de toponmia major de Catalunya (v. la bibliografia), i al Pas Valenci, amb la llista publicada en lobra Denominaci oficial dels municipis i altres entitats locals de la Comunitat Valenciana, 1997-1998 llevat de les comarques valencianes que sn nicament de parla castellana), el codi de la comarca i el codi de lentitat administrativa superior (EAS).
comarques dels pasos catalans i capitals de comarca7, 8
Nm. Comarca i capital Codi EAS Nm. Comarca i capital Codi EAS
01 02 03 04 05 06 07
Alacant Alacant Alcalatn lAlcora Alcoi Alcoi Alt Camp Valls Alt Empord Figueres Alt Maestrat Albocsser El Alto Mijares (Alt Millars) Cirat
Ala Aln Alc ACa AEm AMa AMi
A C
08
El Alto Palancia (Alt Palncia) Sogorb
APa
C B L
09 A T G C C 10 11
Alt Peneds APe Vilafranca del Peneds Alt Urgell la Seu dUrgell Alt Vinalop // Alto Vinalop Villena AUr
AVi
A L O
12a Alta Ribagora (est) AR1 el Pont de Suert 12b Alta Ribagora (oest) AR2 (el Pont de Suert) 9
6. Dita, popularment, Pas Valenci. Recordem que una franja important de loest daquesta comunitat especialment a la provncia de Valncia s de parla castellana. 7. Hem ordenat les comarques pel nom catal i hem posat el nom de la capital de la comarca noms en la forma catalana. Per comoditat, incloem en aquesta llista Andorra, per b que no es tracta de cap comarca, sin dun estat independent. Al Pas Valenci, segons la publicaci Denominaci oficial dels municipis i altres entitats locals de la Comunitat Valenciana, 1997-1998, de la Generalitat Valenciana, els noms oficials catalans de totes les comarques llevat de la demarcaci territorial de Valncia porten article. 8. Posem entre parntesis la capital de la comarca quan aquella pertany a una altra EAS. 9. Hi incloem tan sols els municipis catalanoparlants i de transici de la nova comarca aragonesa de la Ribagora (v. t. la nota a la comarca 25, Baixa Ribagora): Areny de Noguera, Bonansa, Montanui, el Pont de Montanyana i Sopeira. Nhem excls, doncs, Bissarri, Castill de Sos, Gia, Sanc, Sessu i Vilanova dssera, que figuraven en la llista dels municipis dels Pasos Catalans de la segona edici daquest manual destil.
Del cap. xvi, 3.6.2

Nm. Comarca i capital Codi

EAS Nm. Comarca i capital Codi
69
EAS
13 14 15 16 17 18 19 20 21 22
Andorra And And Andorra la Vella Anoia Ano B Igualada Aspres10 Asp PO Castellnou dels Aspres Bages Bag B Manresa Baix Camp BCa T Reus Baix Cinca11 BCi O/S Fraga Baix Ebre BEb T Tortosa Baix Empord BEm G la Bisbal dEmpord Baix Llobregat BLl B Sant Feliu de Llobregat Baix Maestrat BMa C Vinars
23 24 25 26 27 28 29 30 31
Baix Peneds el Vendrell Baix Segura // La Vega Baja Oriola Baix Vinalop Elx Baixa Ribagora12 Benavarri Barcelons Barcelona Bergued Berga Camp de Morvedre Sagunt Camp de Tria Llria Canal de Navarrs nguera
BPe BSe BVi BRi Bar Ber CMo CTu CNa
T A A O B B V V V
10. Nova comarca de la Catalunya del Nord des del mes de maig del 2007, dacord amb el Nomencltor toponmic de la Catalunya del Nord (v. la bibliografia). Aquesta comarca s formada pels municipis segents (que abans es consideraven pertanyents al Rossell o al Vallespir): la Bastida, Bula dAmunt, Calmella, Camelles, Casafabre, Castellnou dels Aspres, Llaur, Montoriol, Oms, Prunet i Bellpuig, Queixs, Sant Maral, Tellet, Teuls, Torderes i Vivers. Malgrat que lobra damunt dita no ho indica, creiem que per raons histriques, el cap de comarca hauria de ser Castellnou dels Aspres. 11. Segons la Llei 20/2002, del 7 doctubre, de creaci de la comarca del Baix Cinca / Bajo Cinca, de la Comunitat Autnoma dArag (Boletn Oficial de Aragn, 119, del 7.10.2002), els municipis de llengua catalana Fraga, Mequinensa / Mequinenza, Said / Zaidn, Torrent de Cinca / Torrente de Cinca i Vilella de Cinca / Velilla de Cinca sincorporen a aquesta nova comarca. 12. Segons la Llei 12/2002, del 28 de maig, de creaci de la comarca de La Ribagorza (nom tradicional en catal, Ribagora), de la Comunitat Autnoma dArag (Boletn Oficial de Aragn, 63, del 28.5.2002), els municipis dAreny de Noguera / Arn, Benavarri / Benabarre, Bonansa, Castigaleu, Estopany / Estopin del Castillo, Isbena (nom tradicional en catal, la Pobla de Roda), Lascuarre (nom tradicional en catal, Lasquarri), Laspals (sic ; shauria descriure, si ms no, Laspals) / Laspales, Monesma i Caixigar / Monesma y Cajigar, Montanui / Montanuy, Pont de Montanyana / Puente de Montaana, Sopeira, Tolba / Tolva, Torre La Ribera (nom tradicional en catal, Torlarribera; vegeu la nota a aquest municipi), Veracruz (nom tradicional en catal, Beranui), i Viacamp i Lliter / Viacamp y Litera sincorporen a aquesta nova comarca, la capital oficial de la qual s Graus, municipi que no fa part dels Pasos Catalans (fins ara hem considerat Benavarri la capital de la comarca). Notem que el nom daquesta comarca s diferent de la forma emprada tradicionalment en catal i que tampoc no t nom oficial en la nostra llengua. Finalment, en la quarta edici del manual destil hem suprimit de la llista de noms oficials dels municipis del Pasos Catalans els antics municipis de Gel (agregat al municipi aragons de Graus), Laguarres (nom tradicional en catal, Llaguarres; agregat al municipi aragons de Capella), Torres del Bisbe (agregat al municipi aragons de Graus) i Valle de Lierp (nom tradicional en catal, la Vall de Lierp), que no figuren en la llista de municipis catalanoparlants de la Franja dreada per la Secci Filolgica de lIEC el 15 de desembre de 1995 i modificada el 15 de gener de 1999 (agram a lOficina dOnomstica daquesta secci que ens hagi facilitat aquestes dades).
70
Nm. Comarca i capital

Codi EAS Nm.
Del cap. xvi, 3.6.2

Codi EAS
Comarca i capital
32
Capcir Formiguera
Cap Ce1 Ce2 Com CBa
PO PO G A T
42
33a Cerdanya (alta) Montllus 33b Cerdanya (baixa) Puigcerd 34 35 36 37 38 39 Comtat Cocentaina Conca de Barber Montblanc
40
41
Conflent Con PO Prada Costera Cos V Xtiva Eivissa Eiv EF Eivissa Fenolleds / Fenollet Fen PO [Fenolheds / Fenolhet, occ.] Sant Pau de Fenollet La Hoya de Buol (Foia de Bunyol) FBu V Xiva de Bunyol Garraf Grf B Vilanova i la Geltr
Garrigues les Borges Blanques 43 Garrotxa Olot 44 Girons Girona 45 Horta13 Valncia 46 Llitera // La Litera [Binfar]14 Tamarit de Llitera 47 Mallorca Occidental la Ciutat de Mallorca 48 Mallorca Oriental Manacor 49 Mallorca Septentrional Inca 50 Maresme Matar 51 Marina Alta Dnia 52 Marina Baixa la Vila Joiosa 53a Matarranya // Matarraa15 Vall-de-roures
Grg Grt Gir Hor Lli MOc MOr MSe Mar MaA MaB Ma1
L G G V O M M M B A A Te
13. La Generalitat Valenciana distingeix, en el Consell Metropolit de lHorta, quatre demarcacions territorials: Horta Nord, Horta Oest, Valncia i Horta Sud. 14. Segons la Llei 25/2002, del 12 de novembre, de creaci de la comarca de la Llitera / La Litera, de la Comunitat Autnoma dArag (Boletn Oficial de Aragn, 135, del 15.11.2002), els municipis dAlbelda, Azany-Alins (nom tradicional en catal, Sanui i Alins), Baells, el Campell / Alcampell, Camporrells (malgrat que el text de la Llei recull la forma ortogrficament correcta en catal Camporrells, sembla que la forma que es volia aprovar oficialment duia accent Camporrlls, i aix figura en molta documentaci oficial), Castellonroi / Castillonroy, Peralta de Calasanz (nom tradicional en catal, Peralta de la Sal), San Esteban de Litera (nom tradicional en catal, Sant Esteve de Llitera), Tamarit de Llitera / Tamarite de Litera, el Torric / Altorricn, Valldellou / Baldellou i Vensill / Vencilln sincorporen a aquesta nova comarca, la capital oficial de la qual s Binfar (nom tradicional en catal, Binfar), municipi que no fa part dels Pasos Catalans (fins ara hem considerat Tamarit de Llitera la capital de la comarca, que ara ha quedat relegat a capital historicocultural). Cal notar que la damunt dita Llei ha aprovat la denominaci de la comarca en catal amb article: la Llitera. 15. Dacord amb la Llei 7/2002, del 15 dabril, de creaci de la comarca del Matarranya / Matarraa (Boletn Oficial de Aragn, 46, del 19.4.2002), la nova comarca queda constituda nicament pels municipis segents: Arenys de Lled / Arens de Lled, Beseit / Beceite, Calaceit / Calaceite, Fontdespatla / Fuentespalda, Frnols / Frnoles, la Freixneda / La Fresneda, Lled, Massali / Mazalen, Montroig (sic; shauria descriure Mont-roig) / Monroyo, Pena-roja de Tastavins / Pearroya de Tastavins, la Portellada, Queretes / Cretas, Rfels (sic; shauria descriure Rfels) / Rfales, Torredarques / Torre de Arcas, la Torre
Del cap. xvi, 3.6.2

Nm. Comarca i capital Codi

EAS Nm. Comarca i capital Codi
71
EAS
53b Matarranya // Matarraa [Bajo Aragn (Baix Arag) Alcanys]16 (Vall-de-roures) 53c Matarranya // Matarraa [Baix Arag - Casp Casp]17 (Vall-de-roures) 54 Menorca Ma 55 Montsi Amposta 56 Noguera Balaguer 57 Osona Vic 58 Pallars Juss Tremp 59 Pallars Sobir Sort 60 Pla dUrgell Mollerussa 61 Pla de lEstany Banyoles 62 Plana Alta Castell de la Plana
63 Ma2 Te 64
65 Ma3 Men Mon Nog Oso PJu PSo PUr PEs PlA S Me T L B L L L G C 68 69 70 71 72 73 74 66 67
Plana Baixa PlB Borriana La Plana de Utiel Requena (Plana dUtiel) PlU Requena Ports Por Morella Priorat Pri Falset El Rincn de Ademuz (Rac dAdems) RAd Adems Ribera Alta RiA Alzira Ribera Baixa RiB Sueca Ribera dEbre RiE Mra dEbre Ripolls Rip Ripoll Rossell Ros Perpiny Safor Saf Gandia Segarra Sga Cervera
V C T V V V T G PO V L
del Comte / Torre del Compte, la Vall del Tormo / Valdeltormo, Vall de Roures (sic; shauria descriure Vall-de-roures) / Valderrobles i Valljunquera / Valjunquera. Els municipis dAiguaviva de Bergantes, Bellmunt de Mesqu, la Canyada de Beric, la Codonyera, la Ginebrosa, la Sorollera i la Torre de Vilella, considerats fins ara dins el Matarranya, han estat adscrits a la nova comarca del Baix Arag (v. la comarca nm. 52b); aix mateix, els municipis de Favara de Matarranya, Fai, Maella i Nonasp, considerats fins ara tamb dins el Matarranya (o dins la Terra Alta dadministraci aragonesa), han estat adscrits a la nova comarca del Baix Arag - Casp (v. la comarca nm. 52c). 16. Segons la Llei 10/2002, del 3 de maig, de creaci de la comarca del Bajo Aragn (en catal, Baix Arag), de la Comunitat Autnoma dArag (Boletn Oficial de Aragn, 53, del 8.5.2002), els municipis dAiguaviva de Bergantes / Aguaviva, Bellmunt de Mesqu / Belmonte de San Jos, la Canyada de Beric / La Caada de Verich, la Codonyera / La Codoera, la Ginebrosa / La Ginebrosa, La Cerollera (nom tradicional en catal, la Sorollera) i Torre de Vilella / Torrevelilla sincorporen a aquesta nova comarca (fins ara les hem considerades del Matarranya), la capital de la qual s Alcaiz (nom tradicional en catal, Alcanys), municipi que no fa part dels Pasos Catalans. 17. Dacord amb la Llei 12/2003, del 24 de mar, de creaci de la comarca del Baix Arag - Casp / Bajo Aragn - Caspe, de la Comunitat Autnoma dArag (Boletn Oficial de Aragn, 35, del 26.3.2003), els municipis de Favara / Fabara, Fai / Fayn, Maella i Nonasp / Nonaspe, considerats fins ara dins la comarca del Matarranya (o dins la Terra Alta dadministraci aragonesa), sincorporen a aquesta nova comarca.
72
Nm. Comarca i capital

Codi EAS Nm.
Del cap. xvi, 3.6.2

Codi EAS
Comarca i capital
75 76
77
78 79 80 81 82
Segri Lleida Selva Santa Coloma de Farners Los Serranos (Serrans) Xelva Solsons Solsona Tarragons Tarragona Terra Alta18 Gandesa Urgell Trrega Vall dAlbaida Ontinyent
Sgi Sel
L G
83
84
Ser Sol Tar TAl Urg VAl
V 85 L 86 T 87 T 88 L 89 V
Vall dAran // Val dAran19 Vielha El Valle de Cofrentes - Ayora (Vall de Cofrents) Aiora Valls Occidental Sabadell Valls Oriental Granollers Vallespir Ceret Valls del Vinalop Novelda Vinalop Mitj // El Vinalop Medio Asp
VAr
VCo VOc VOr Vsp VVi
V B B PO A
VMi
18. Fins a la segona edici daquest manual destil havem distingit entre la banda est (dadministraci catalana) i la banda oest (dadministraci aragonesa) daquesta comarca, i havem adscrit a aquesta segona banda els municipis aragonesos de Favara de Matarranya, Fai, Maella i Nonasp, seguint lAtles universal catal publicat lany 1983. Actualment, per, sembla que hi ha acord que aquests quatre municipis pertanyen a la comarca del Matarranya, i no a la Terra Alta (v. t. la nota corresponent a la comarca 52c, Matarranya // Matarraa). 19. Forma occitana.
Del cap. xvi, 3.7
73
3.7. La toponmia municipal

Corresponen a la toponmia municipal els noms oficials i tradicionals en catal dels municipis dels Pasos Catalans, de les seves unitats de poblaci i de les entitats municipals descentralitzades.
3.7.1. Legislaci aplicable als topnims municipals

Al Principat de Catalunya, la forma oficial de la toponmia municipal s recollida pel Nomencltor oficial de toponmia major de Catalunya (consultable en lnia a ladrea dInternet http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/documentacio/llengua/toponimia/ nomenclator/index.jsp), que sactualitza peridicament; al Pas Valenci, pel Decret 74/1984, del 30 de juliol, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual es regula el procediment per a lalteraci del nom dels municipis, i els decrets de modificaci posteriors, els quals han donat origen a la llista publicada en lopuscle titulat Denominaci oficial dels municipis i altres entitats locals de la Comunitat Valenciana, 1997-1998 (Valncia, Generalitat Valenciana, 1998); a les Illes Balears, pel Decret 36/1988, del 14 dabril, pel qual es publiquen en el BOCAIB les formes oficials dels topnims de les Illes Balears (BOCAIB nm. 51, del 28.4.1988), i pel Decret 61/1990, del 31 de maig, dampliaci del Decret 36/1988, del 14 dabril (BOCAIB nm. 73, del 16.6.1990); a la Catalunya del Nord, pel Recensement gnral de la Population de 1990 (Pars, INSEE, 1990), i al Principat dAndorra, per larticle 1.5 de la Constituci del Principat dAndorra, promulgada el 28 dabril de 1993 (BOPA nm. 24, del 4.5.1993), i s regulada per larticle 14 de la Llei dordenaci de ls de la llengua oficial, promulgada el 16 de desembre de 1999 (BOPA nm. 2, del 12.1.2000).20
3.7.2. Llista dels noms oficials dels municipis dels Pasos Catalans 21
La llista que segueix cont el nmero dordre del topnim, el nom oficial del municipi, la forma catalana tradicional del municipi entre parntesis (si la forma oficial s en un altre idioma),22 el codi i el nmero de la comarca (cf. el quadre de lepgraf 3.6),
20. Article 14 Toponmia 1. La forma oficial dels topnims del Principat dAndorra s landorrana, en llengua catalana. Correspon al Govern, mitjanant les disposicions adequades i dacord amb les diferents corporacions locals afectades, la determinaci dels noms oficials dels territoris, dels nuclis de poblaci, urbanitzacions i de les vies interurbanes. El nom de les vies urbanes el determina la corporaci local corresponent. 2. Les denominacions aprovades pel Govern amb les corporacions locals afectades sn les legals dins el territori andorr, i la retolaci, la publicitat, letiquetatge, la documentaci i altres usos de les administracions pbliques, de les empreses i les persones jurdiques shi han dacordar. 21. Agram a Josefina Guilln i a Josep Brugada la cura que han posat en la confecci i lordenaci alfabtica daquesta llista; i a Roser Vernet i Ramon Gual les facilitats que ens han donat per aconseguir la informaci sobre la toponmia oficial i la toponmia tradicional de la Catalunya del Nord; a Rosanna Pascual lajuda que ens ha ofert per a lobtenci de la toponmia oficial del Pas Valenci, i a Montse Badia els documents que ens ha trams sobre la toponmia oficial del Principat dAndorra. Amb vista a la primera reimpressi i a la segona edici daquest manual destil (1996 i 2000, respectivament) agram les esmenes dalguns codis postals que ens ha fet arribar Anna Sim. Finalment, amb vista a la tercera edici agram a Silvana Casellas lactualitzaci de la toponmia de la Catalunya del Nord. 22. Els topnims de la Vall dAran tenen com a nica forma oficial loccitana, llevat del nom de la comarca, cas en qu podem fer servir tamb la forma catalana tradicional. Les formes oficials occitanes han
74
Del cap. xvi, 3.7.2
el codi de lentitat administrativa superior (EAS) (cf. el quadre de lepgraf 3.6) i el codi postal del municipi.23 Pel que fa a les remissions, en cas de dubte posem entre claudtors el codi de la comarca a qu pertany el municipi al qual remetem. Hi ha dues classes de remissions: a) Les remissions principals (), de la forma tradicional catalana a lnica forma oficial (que s en espanyol, en francs o en arans); b) Les remissions secundries (v.), vers la forma catalana oficial o tradicional, segons els casos.
deixat en certa manera obsoletes les tradicionals catalanes, que en contextos no oficials tamb es podrien fer servir; s el cas de Viella (occ., Vielha e Mijaran), capital de la comarca, i dels municipis segents: Bausn (occ., Bausen), les Bordes (occ., es Brdes), Bossost (occ., Bossst), Ls (occ., Les) i Salard, capital del municipi de Naut Aran. Aix mateix, alguns topnims de la Comunitat Valenciana tenen doble forma oficial, en catal i en espanyol; en aquests casos, apareix, en primer lloc, el topnim catal, separat de lespanyol per una doble barra inclinada. Alguns topnims de les Illes Balears tenen doble forma oficial en catal: en aquests casos, apareix, en primer lloc, amb larticle salat (es o sa), separat per una barra inclinada senzilla de la forma precedida per larticle estndard general (el o la). Finalment, les formes compostes franceses oficials dels topnims de la Catalunya del Nord shan descriure, per prescripci de lAdministraci francesa, unides mitjanant guionets. Nhem prescindit a fi de facilitar-ne lordenaci alfabtica i la identificaci dels elements realment juxtaposats o compostos, en els casos que nhi ha. 23. Cal advertir que hi ha algunes unitats de poblaci dins els municipis que tenen codi postal a part del de tot el municipi, per en general no les hem pogudes tenir en compte en aquest recull. Aix mateix, els municipis que tenen districtes postals dins la mateixa vila apareixen noms amb els dgits comuns i punts en comptes dels dgits que varien segons el districte.
Del cap. xvi, 3.7.2
75
municipis dels pasos catalans24, 25 (llista actualitzada el 31.10.2008)

Nm. 0001 0002 0003 0004 0005 0006 0007 0008 0009 0010 0011 Nom oficial ( forma catalana tradicional) Abella de la Conca Abrera Adems Ademuz Ademuz (Adems) Ador Adsubia (lAtzvia) ger Agost Agramunt Agres Aguaviva (v. Aiguaviva de Bergantes) Aguilar de Segarra Agullana Comarca PJu BLl RAd Saf MaA Nog Ala Urg Com (58) (21) (67) (73) (51) (56) (01) (81) (34) EAS L B V V A L A L A B G CP ES-25651 ES-08630 ES-46140 ES-46724 ES-03786 ES-25691 ES-03698 ES-25310 ES-03870 ES-08289 ES-17707
Bag (16) AEm (05)
24. A Andorra els municipis sanomenen parrquies, i a la Catalunya del Nord, comunes (communes, en francs). No incloem en aquesta llista la ciutat de lAlguer, a Sardenya (CP IT-07041). Aix mateix, tampoc no hi incloem els municipis dadministraci aragonesa que no figuren en la llista de noms de municipis de la Franja de Ponent dreada per la Secci Filolgica de lInstitut dEstudis Catalans el dia 15 de desembre de 1995 i esmenada el 15 de gener de 1999, segons la qual sn de llengua catalana els municipis segents: de la comarca de la Ribagora (Alta i Baixa), Areny de Noguera, Benavarri, Beranui (nom tradicional en catal; el nom oficial s Veracruz), Bonansa, Castigaleu, Estopany, Monesma i Queixigar (oficialment, Monesma i Caixigar), Montaui, les Pals (oficialment, Laspals [sic]), el Pont de Montanyana (oficialment, Pont de Montanyana), Sopeira, Tolba i Viacamp (oficialment, Viacamp i Lliter); de la comarca de la Llitera, Albelda, Baells, el Campell, Camporrells (oficialment, Camporrlls [sic]), Castellonroi, Peralta de la Sal (nom tradicional en catal; el nom oficial s Peralta de Calasanz), Tamarit de Llitera, el Torric, Valldellou i Vensill; de la comarca del Baix Cinca, Fraga, Mequinensa, Said, Torrent de Cinca i Vilella de Cinca; de la comarca del Matarranya, Aiguaviva de Bergantes, Arenys de Lled, Bellmunt de Mesqu, Beseit, Calaceit, la Canyada de Beric, la Codonyera, Cretes (oficialment, Queretes), Fai, Favara de Matarranya (oficialment, Favara), Fondespatla (oficialment, Fontdespatla), Frnols de Matarranya (oficialment, Frnols), la Freixneda, la Ginebrosa, Lled dAlgars (oficialment, Lled), Maella, Massali, Mont-roig de Tastavins (oficialment, Montroig [sic]), Nonasp, Pena-roja (oficialment, Pena-roja de Tastavins), la Portellada, Rfels (oficialment, Rfels [sic]), la Sorollera (no t nom oficial en catal), Torredarques, la Torre del Comte, la Torre de Vilella (oficialment, Torre de Vilella), la Vall de Tormo, Vall-de-roures (oficialment, Vall de Roures) i Valljunquera. Finalment, sn de lrea de transici catal-aragons: de la comarca de la Ribagora (Baixa), Lasquarri (nom tradicional en catal; el nom oficial s Lascuarre) i la Pobla de Roda (nom tradicional en catal; el nom oficial s Isbena), i de la comarca de la Llitera, Sant Esteve de Llitera (nom tradicional en catal; el nom oficial s San Esteban de Litera) i Sanui i Alins (nom tradicional en catal; el nom oficial s Azany-Alins). Agram especialment a lOficina dOnomstica de lInstitut dEstudis Catalans, a Ramon Sistac i Carles Royo (com. pers.) tota la informaci que ens han facilitat amb vista a lactualitzaci de la llista que segueix, especialment amb relaci als municipis de la Franja. 25. En els noms en francs dels municipis de la Catalunya del Nord, ometem els guionets entre mots amb qu acostuma a representar lAdministraci francesa els topnims formats per sintagmes travats (p. ex., Canet-en-Roussillon, Sainte-Colombe-de-la-Commanderie), per superflus i engavanyadors; aix mateix, arran de la publicaci del Nomencltor toponmic de la Catalunya del Nord (pel juliol del 2007; v. la bibliografia), hem suprimit les propostes toponmiques de Llus Basseda i les de la Gran enciclopdia catalana que havem recollit en les dues primeres edicions daquest MANUAL DESTIL. Novament agram a Silvana Casellas la revisi de la llista daquests municipis.
76
Del cap. xvi, 3.7.2
Nm. 0012 0013 0014 0015 0016 0017 0018 0019 0020 0021 0022 0023 0024 0025 0026 0027 0028 0029 0030 0031 0032 0033 0034 0035 0036 0037 0038 0039 0040 0041 0042 0043 0044 0045 0046 0047 0048 0049 0050
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Agullent Aielo de Malferit Aielo de Rugat Aiguafreda Aiguamrcia Aiguatbia i Talau Ayguatbia-Talau Aiguaviva26 Aiguaviva de Bergantes // Aguaviva Aiguaviva de Girons (v. Aiguaviva) Aiges An Aider Aydar Aiora Ayora Aitona Alacant // Alicante Alaior els Alams Alaqus Alar Als i Cerc lAlbags Albaida Albal Albalat de la Ribera Albalat dels Sorells Albalat dels Tarongers Albany Albatrrec Albatera Albelda lAlbera LAlbre LAlbre (lAlbera) Alberic Albesa lAlbi Albinyana lAlbiol Albocsser Albons Alborache (Alboraig) Alboraia Alboraya Alboraig Alborache Alboraya (Alboraia) Albuixech Alcal de Xivert Alcalal (Alcanal) Alcampell (v. el Campell) Alcanal Alcalal
Comarca VAl VAl VAl VOr ACa (82) (82) (82) (86) (04)
EAS V V V B T
CP ES-46890 ES-46812 ES-46842 ES-08591 ES-43815
Gir (44) G ES-17181 Ma2 (53b) Te ES-44566 Ala PlB Sgi Ala Men Sgi Hor MSe AUr Grg VAl Hor RiB Hor CMo AEm Sgi BSe Lli Vsp RiA Nog Grg BPa BCa AMa BEm FBu Hor Hor BMa MaA (01) (63) A C ES-03569 ES-12222
(75) L ES-25182 (01) A ES-030.. (54) Me ES-07730 (75) L ES-25221 (45) V ES-46970 (49) M ES-07340 (10) L ES-25718 (42) L ES-25150 (82) V ES-46860 (45) V ES-46470 (69) V ES-46687 (45) V ES-46135 (29) V ES-46591 (05) G ES-17733 (75) L ES-25171 (24) A ES-03340 (46) O ES-22558 (87) PO FR-66480 (68) V ES-46260 (56) L ES-25135 (42) L ES-25450 (23) T ES-43716 (17) T ES-43479 (06) C ES-12140 (20) G ES-17136 (40) V ES-46369 (45) (45) (22) (51) V V C A ES-46120 ES-46550 ES-12570 ES-03728
26. LInstitut dEstudis Catalans recomana que sadopti la denominaci Aiguaviva de Girons per designar oficialment aquest municipi.
Del cap. xvi, 3.7.2
77
Nm. 0051 0052 0053 0054 0055 0056 0057 0058 0059 0060 0061 0062 0063 0064 0065 0066 0067 0068 0069 0070 0071 0072 0073 0074 0075 0076 0077 0078 0079 0080 0081 0082 0083 0084 0085 0086 0087 0088 0089 0090
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Alcanar Alcan Alcntera de Xquer Alcarrs Alcsser Alcocer de Planes (Alcosser) Alcoi // Alcoy Alcoleja Alcoletge lAlcora Alcosser Alcocer de Planes Alcover Alcoy (v. Alcoi) Alcublas (les Alcubles) les Alcubles Alcublas Alcdia lAlcdia lAlcdia de Crespins Alcudia de Veo (lAlcdia de Veo) lAlcdia de Veo Alcudia de Veo Aldaia lAldea Aldover lAleixar Alella Aleny Alenya Alenya (Aleny) Alfafar Alfafara Alfara de Algimia (Alfara de la Baronia) Alfara de Carles Alfara de la Baronia Alfara de Algimia Alfara del Patriarca Alfarb Alfarp Alfarp (Alfarb) Alfarrs Alfarras lAlfs del Pi Alfauir Alfs Alfondeguilla (Fondeguilla) lAlfor Fontanares Alforja Algaida Algar Algar de Palancia Algar de Palancia (Algar) Algemes Algerri Algmia dAlmonesir Algimia de Almonacid Algimia de Alfara (Algmia de la Baronia)
Comarca Mon Sgi RiA Sig Hor Com Alc Com Sgi Aln (55) (75) (68) (75) (45) (34) (03) (34) (75) (02)
EAS T L V L V A A A L C T C M V V C V T T T B
CP ES-43530 ES-25162 ES-46293 ES-25180 ES-46290 ES-03841 ES-03800 ES-03814 ES-25660 ES-12110 ES-43460 ES-46172 ES-07400 ES-46250 ES-46690 ES-12222 ES-46960 ES-43896 ES-43591 ES-43381 ES-08328
ACa (04) APa MSe RiA Cos PlB Hor BEb BEb BCa Mar Ros Hor Com CMo BEb Hor RiA Nog VAl MaB Saf Sgi PlB (08) (49) (68) (37) (63) (45) (19) (19) (17) (50)
(72) PO FR-66200 (45) V ES-46910 (34) A ES-03459 (29) V ES-46148 (19) T ES-43528 (45) (68) (56) (82) (52) (73) (75) (63) V V L V A V L C ES-46115 ES-46197 ES-25120 ES-46893 ES-03580 ES-46725 ES-25161 ES-12609
BCa (17) MOr (48) CMo (29) RiA (68) Nog (56) CMo (29)
T ES-43365 M ES-07210 V V L V ES-46593 ES-46680 ES-25130 ES-46148
78
Del cap. xvi, 3.7.2
Nm. 0091 0092 0093 0094 0095
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Algimia de Almonacid (Algmia dAlmonesir) Algmia de la Baronia Algimia de Alfara Alginet Algorfa Alguaire Alguea (lAlguenya) lAlguenya Alguea Alicante (v. Alacant) Alins [Lli] (v. Sanui i Alins) Alins27 Alins de Vallferrera (v. Alins) Aliny (v. Fgols i Aliny) Ali Almacelles Almssera Almassora // Almazora Almatret Almazora (v. Almassora) Almedjar (Almedxer) Almedxer Almedjar Almenar Almenara Almiser Almoines Almorad Almoster Almudaina Almussafes Als de Balaguer Alp Alpens Alpicat Alpont Alpuente Alpuente (Alpont) lAlqueria dAsnar lAlqueria de la Comtessa Alqueras del Nio Perdido Alt neu Altafulla Altea Altorricn (v. el Torric) Altura Alzira Amlie les Bains28 (els Banys i Palald29)
Comarca APa RiA BSe Sgi VVi (08) (68) (24) (75) (88)
EAS C V A L A
CP ES-12414 ES-46230 ES-03169 ES-25125 ES-03668
0096 0097 0098 0099 0100 0101 0102 0103 0104 0105 0106 0107 0108 0109 0110 0111 0112 0113 0114 0115 0116 0117 0118 0119 0120 0121 0122 0123 0124
PSo ACa Sgi Hor PlA Sgi APa Sgi PlB Saf Saf BSe BCa Com RiB Nog Ce2 Oso Sgi Ser Com PlB Saf PSo Tar MaB
(59) (04) (75) (45) (62) (75) (08) (75) (63) (73) (73) (24) (17) (34) (69) (56) (33b) (57) (75) (77) (34) (63) (73) (59) (79) (52)
L T L V C L C L C V V A T A V L G B L V A V C L T A
ES-25574 ES-43813 ES-25100 ES-46132 ES-12550 ES-25179 ES-12413 ES-25126 ES-12590 ES-46726 ES-46723 ES-03160 ES-43393 ES-03827 ES-46440 ES-25737 ES-17538 ES-08589 ES-25110 ES-46178 ES-03829 ES-46715 ES-12539 ES-25587 ES-43893 ES-03590
AMi (07) C ES-12410 RiA (68) V ES-46600 Vsp (87) PO FR-66110
27. LInstitut dEstudis Catalans accepta aquesta forma oficial, al costat de Alins de Vallferrera. 28. Segons el Nomencltor toponmic de la Catalunya del Nord, aquest municipi tamb es pot denominar en francs Amlie les Bains - Palalda. 29. Segons el Nomencltor toponmic de la Catalunya del Nord, aquest municipi es pot denominar tamb els Banys dArles i Palald.
Del cap. xvi, 3.7.2
79
Nm. 0125 0126 0127 0128 0129 0130 0131 0132 0133 0134 0135 0136 0137 0138 0139 0140 0141 0142 0143 0144 0145 0146 0147 0148 0149 0150 0151 0152 0153 0154 0155
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Amer lAmetlla de Mar lAmetlla del Valls lAmpolla Amposta Andilla Andorra la Vella Andratx Angls els Angles Les Angles Les Angles (els Angles) Anglesola Angostrina i Vilanova de les Escaldes Angoustrine Villeneuves les Escaldes Angoustrine - Villeneuves les Escaldes (Angostrina i Vilanova de les Escaldes) Anna Anserall (v. les Valls de Valira) Ansignan (Anciny, cat.; Ansinhan, occ.) Ansinhan (occ.) Ansignan Ansiny Ansignan Antella Arauel (Aranyuel) Aranyuel Arauel Aras de los Olmos (Ares dAlpont) Arbeca lArbo Arbools Arboussols Arbol Arboussols (Arbools) Arbcies Arn (v. Areny de Noguera) Arens de Lled (v. Arenys de Lled) Areny de Noguera // Arn Arenys de Lled // Arens de Lled Arenys de Mar Arenys de Munt Ares dAlpont Aras de los Olmos Ares del Maestrat Ares del Maestre Ares del Maestre (Ares del Maestrat) Argelaguer Argelers30 Argels sur Mer Argels sur Mer (Argelers) Argeleta Argelita Argelita (Argeleta) Argenola
Comarca Sel BEb VOr BEb Mon Ser And MOc Sel Cap Urg
EAS
CP
(76) G ES-17170 (19) T ES-43860 (86) B ES-08480 (19) T ES-43895 (55) T ES-43870 (77) V ES-46170 (13) And AD500 (47) M ES-07150 (76) G ES-17160 (32) PO FR-66210 (81) L ES-25320
Ce1 (33a) PO FR-66760 CNa (31) V ES-46820 Fen (39) PO FR-66220 V C V L T ES-46266 ES-12232 ES-46179 ES-25140 ES-43720
RiA (68) AMi (07) Ser Grg BPe Pri Con Sel AR2 Ma1 Mar Mar (77) (42) (23)
(66) T ES-43365 (36) PO FR-66320 (76) G ES-17401 (12b) (53a) (50) (50) O TE B B C G ES-22583 ES-44622 ES-08350 ES-08358 ES-12165 ES-17853
AMa (06) Grt (43) Ros
(72) PO FR-66700 C B ES-12230 ES-08719
AMi (07) Ano (14)
30. El complement de lloc de la Marenda, que ha estat emprat adesiara, no escau histricament ni geogrfica.
80
Del cap. xvi, 3.7.2
Nm. 0156 0157 0158 0159 0160 0161 0162 0163 0164 0165 0166 0167 0168 0169 0170 0171 0172 0173 0174 0175 0176 0177 0178 0179 0180 0181 0182 0183 0184 0185 0186 0187 0188 0189 0190 0191 0192 0193
Nom oficial ( forma catalana tradicional) lArgentera Argentona Ariany Arles31 Arles sur Tech Arles sur Tech (Arles) lArmentera Arnes Arres Arsguel Art Artana Arts Artesa de Lleida Artesa de Segre Asc Asp Aspe Aspa Aspe (Asp) Assuver Azubar Atsat Axat Atzeneta dAlbadia Atzeneta del Maestrat lAtzvia Adsubia les Avellanes i Santa Linya Avi Aviny Avinyonet de Puigvents Avinyonet del Peneds Axat (Atsat, cat. i occ.) Ayguatbia-Talau (Aiguatbia i Talau) Aydar (Aider) Ayora (Aiora) Azany-Alins (Sanui i Alins) Azubar (Assuver) Badalona Badia del Valls Baells Bag Bages (Bages de Rossell) Bages de Rossell Bages Baho (Bao ['bau]) Baillestavy (Vallestvia) Baix Pallars32 Baixas (Baixs) Baixs Baixas
Comarca BCa (17) Mar (50) MOr (48) Vsp AEm TAl VAr AUr MOr PlB Bag Sgi Nog RiE
EAS
CP
T ES-43773 B ES-08310 M ES-07529
(87) PO FR-66150 (05) G ES-17472 (80) T ES-43597 (83) L ES-25551 (10) L ES-25722 (48) M ES-07570 (63) C ES-12527 (16) B ES-08271 (75) L ES-25150 (56) L ES-25730 (70) T ES-43791 L A V C ES-25151 ES-03680 ES-46869 ES-12132
Sgi (75) VMi (89) VAl Aln Nog Ber Bag AEm APe Fen Con AMi VCo Lli APa Bar VOc Lli Ber Ros Ros Con PSo Ros (82) (02)
(56) L ES-25612 (28) B ES-08610 (16) B ES-08279 (05) G ES-17742 (09) B ES-08739 (39) Au FR-11140 (36) PO FR-66360 (07) C ES-12224 (84) V ES-46620 (46) O ES-22421 (08) C ES-12490 (27) B ES-0891. (85) B ES-08214 (46) O ES-22569 (28) B ES-08695 (72) PO FR-66670 (72) PO FR-66540 (36) PO FR-66320 (59) L ES-25590 (72) PO FR-66390
31. El complement de lloc de Tec, que ha estat emprat adesiara, no escau histricament ni geogrfica. 32. LInstitut dEstudis Catalans considera incorrecta, des del punt de vista de la toponmia, la forma Baix Pallars i recomana que sadopti la denominaci Gerri de la Sal per designar oficialment aquest municipi.
Del cap. xvi, 3.7.2
81
Nm. 0194 0195 0196 0197 0198 0199 0200 0201
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Balaguer Baldellou (v. Valdellou) Baleny Balones Balsareny Banyalbufar Banyeres de Mariola Banyeres del Peneds Banyoles els Banys dArles i Palald Amlie les Bains els Banys i Palald Amlie les Bains Banyuls de la Marenda Banyuls sur Mer Banyuls dels Aspres Banyuls sur Mer (Banyuls de la Marenda) Bao Baho Barbens Barber de la Conca Barber del Valls el Barcars Le Barcars Le Barcars (el Barcars) Barcelona la Baronia de Rialb Barracas (Barraques) Barraques Barracas Barx Barxeta Bscara Bassella la Bastida La Bastide la Bastida del Vallespir La Bastide la Bastida dels Aspres La Bastide La Bastide (la Bastida33) Batea Bausen Beceite (v. Beseit) Begs Bejs Begues Begur Bejs (Begs) Blesta (Bellestar, cat.;34 Blestar, occ.) Blestar (occ.) Blesta Blgida Belianes Bellaguarda
Comarca Nog Oso Com Bag MOc Alc BPe PEs (56) (57) (34) (16) (47) (03) (23) (61)
EAS L B A B M A T G
CP ES-25600 ES-08550 ES-03812 ES-08660 ES-07191 ES-03450 ES-43711 ES-17820
0202 0203 0204 0205 0206 0207 0208 0209 0210 0211 0212 0213 0214
Ros Ros
(72) PO FR-66300 (72) PO FR-66650 L T B ES-25262 ES-43422 ES-08210
PUr (60) CBa (35) VOc (85) Ros Bar Nog APa Saf Cos AEm Aur
(72) PO FR-66420 (27) B ES-080.. (56) L ES-25747 (08) C ES-12420 (73) (37) (05) (10) V V G L ES-46758 ES-43667 ES-17483 ES-25289
0215 0216 0217 0218 0219 0220 0221 0222 0223 0224
Asp TAl VAr BLl BEm APa Fen VAl Urg Grg
(15) PO FR-66110 (80) T ES-43786 (83) L ES-25549 (21) B (20) G (08) C (39) PO (82) (81) (42) V L L ES-08859 ES-17255 ES-12430 FR-66720 ES-46868 ES-25266 ES-25163
33. Fins al juliol del 2007 es considerava que aquest municipi pertanyia al Rossell. Segons el Nomencltor toponmic de la Catalunya del Nord, aquest municipi es pot denominar tamb la Bastida dels Aspres i la Bastida del Vallespir. 34. Segons el Nomencltor toponmic de la Catalunya del Nord, aquest municipi es pot denominar tamb Bellestar de la Frontera.
82
Del cap. xvi, 3.7.2
Nm. 0225 0226 0227 0228 0229 0230 0231 0232 0233 0234 0235 0236 0237 0238 0239 0240 0241 0242 0243 0244 0245 0246 0247 0248 0249 0250 0251 0252 0253 0254 0255 0256 0257 0258 0259 0260 0261 0262 0263
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Bellcaire dEmpord Bellcaire dUrgell Bellestar Blesta Bellestar de la Frontera Blesta Bell-lloc dUrgell Bell-lloc del Pla Benlloch Bellmunt dUrgell Bellmunt de Mesqu // Belmonte de San Jos Bellmunt del Priorat Bellprat Bellpuig [Asp] (v. Prunet i Bellpuig) Bellpuig Bellreguard Bells Bellvei Bellver de Cerdanya Bellvs Belmonte de San Jos (v. Bellmunt de Mesqu ) Benabarre (v. Benavarri) Benafer Benafigos Benagber (Benaixeve) Benaguasil Benaixeve Benagber Benasal (Benassal) Benasau Benassal Benasal Benavarri // Benabarre Benavent de Segri Benavites Beneixama Beneixida Benejsser Benejzar Benejzar (Benejsser) Benetsser Benferri Beniarbeig Beniard (Beniard) Beniard Beniard Beniarj Beniarrs Beniatjar Benicarl Benicasim (v. Benicssim) Benicssim // Benicasim Benicolet Benicull de Xquer Benidoleig Benidorm Benifai
Comarca BEm (20) Nog (56) PUr Nog Ma2 Pri Ano Urg Saf VAl BPe Ce2 PUr APa Aln Ser CTu (60) (56) (53b) (66) (14) (81) (73) (82) (23) (33b) (60) (08) (02) (77) (30)
EAS G L L L Te T B L V V T L L C C V V C A O L V A V A V A A A V A V C C V V A A V
CP ES-17141 ES-25337 ES-25220 ES-25336 ES-44642 ES-43738 ES-08719 ES-25250 ES-46713 ES-46839 ES-43719 ES-25720 ES-25142 ES-12449 ES-12134 ES-46312 ES-46180 ES-12160 ES-03814 ES-22580 ES-25132 ES-46510 ES-03460 ES-46293 ES-03390 ES-46910 ES-03316 ES-03778 ES-03517 ES-46722 ES-03850 ES-46844 ES-12580 ES-12560 ES-46838 ES-46689 ES-03759 ES-03500 ES-46650
AMa (06) Com (34) BRi Sgi CMo Alc RiA BSe Hor BSe MaA MaB Saf Com VAl BMa PlA VAl RiB MaA MaB RiA (26) (75) (29) (03) (68) (24) (45) (24) (51) (52) (73) (34) (82) (22) (62) (82) (69) (51) (52) (68)
Del cap. xvi, 3.7.2
83
Nm. 0264 0265 0266 0267 0268 0269 0270 0271 0272 0273 0274 0275 0276 0277 0278 0279 0280 0281 0282 0283 0284 0285 0286 0287 0288 0289 0290 0291 0292 0293 0294 0295 0296 0297 0298 0299 0300 0301
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Benifair de la Valldigna Benifair de les Valls Benifallet Benifallim Benifato Benifl Benifl Benifl (Benifl) Benignim (Benignim) Benignim Benignim Benigembla Benijfar (Benijfar) Benijfar Benijfar Benilloba Benillup Benimantell Benimarfull Benimassot Benimeli Benimodo Benimuslem Beniparrell Benirredr Benisan (Benissan) Benissa Benissanet Benissan Benisan Benissoda Benisuera Benitachell (v. el Poble Nou de Benitatxell ) Benlloch (Bell-lloc del Pla) Beranui Veracruz Berga Besal Bescan Beseit // Beceite Btera Betx Beuda Biar Bicorb Bicorp Bicorp (Bicorb) Bigastre Bigastro Bigastro (Bigastre) Bigues i Riells35 Billeneta Millena Binissalem Biosca
Comarca Saf CMo BEb Alc MaB Saf VAl (73) (29) (19) (03) (52) (73) (82)
EAS V V T A A V V A A A A A A A A V V V V V A T V V C B G G Te V C G A V A B
CP ES-46791 ES-46511 ES-43512 ES-03816 ES-03517 ES-46722 ES-46830 ES-03794 ES-03188 ES-03810 ES-03827 ES-03516 ES-03827 ES-03812 ES-03769 ES-46291 ES-46611 ES-46469 ES-46700 ES-46181 ES-03720 ES-43747 ES-46869 ES-46839 ES-12181 ES-08600 ES-17850 ES-17162 ES-44588 ES-46117 ES-12549 ES-17850 ES-03410 ES-46825 ES-03380 ES-08415
MaA (61) BSe (24) Com Com MaB Com Com MaB RiA RiA Hor Saf CTu MaB RiE VAl VAl PlA Ber Grt Gir Ma1 CTu PlB Grt Alc (34) (34) (52) (34) (34) (52) (68) (68) (45) (73) (30) (52) (70) (82) (82) (62) (28) (43) (44) (53a) (30) (63) (43) (03)
CNa (31) BSe (24) VOr (86) MSe (49) Sga (74)
M ES-07350 L ES-25752
35. El nucli de Riells t el codi postal nm. 08416.
84
Del cap. xvi, 3.7.2
Nm. 0302 0303 0304 0305 0306 0307 0308 0309 0310 0311 0312 0313 0314 0315 0316 0317 0318 0319 0320 0321 0322 0323 0324 0325 0326 0327 0328 0329 0330 0331 0332 0333 0334 0335 0336 0337 0338 0339 0340
Nom oficial ( forma catalana tradicional) la Bisbal dEmpord la Bisbal de Falset la Bisbal del Peneds Biure Blancafort Blanes Boadella i les Escaules Bocairent Bolbait Bolbaite Bolbaite (Bolbait) Bolquera Bolulla Bolvir Bompas (Bomps) Bomps Bompas Bonansa Bonastre Bonmat (v. Sant Juli de Llor i Bonmat ) Bonreps i Mirambell es Brdes Bordils les Borges Blanques les Borges del Camp Borrass Borred Borriana // Burriana36 Borriol Bossst Bot Botarell Boule dAmont (Bula dAmunt)37 Bouleternre (Bulaternera) Le Boulou (el Vol) Bourg Madame (la Guingueta dIx / les Guinguetes)38 Bovera Brfim Breda Brouilla (Brull) el Bruc el Brull Brull Brouilla Brunyola Bufali
Comarca BEm Pri BPe AEm CBa Sel AEm VAl CNa Ce1 MaB Ce2 Ros (20) (66) (23) (05) (35) (76) (05) (82) (31) (33a) (52) (33b) (72)
EAS G T T G T G G V V PO A G PO
CP ES-17100 ES-43372 ES-43717 ES-17723 ES-43411 ES-17300 ES-17723 ES-46880 ES-46822 FR-66210 ES-03518 ES-17539 FR-66430 ES-25523 ES-43884 ES-46131 ES-25551 ES-17462 ES-25400 ES-43350 ES-17770 ES-08619 ES-12530 ES-12190 ES-25550 ES-43785 ES-43772 FR-66130 FR-66130 FR-66160 FR-66760 ES-25178 ES-43812 ES-17400 FR-66620 ES-08294 ES-08553 ES-17441 ES-46891
AR2 (12b) O Tar (79) T Hor VAr Gir Grg BCa AEm Ber PlB PlA VAr TAl BCa Asp Ros Ros Ce1 Grg ACa Sel Ros Ano Oso Sel VAl (45) (83) (44) (42) (17) (05) (28) (63) (62) (83) (80) (17) (15) (72) (72) (33a) (42) (04) (76) (72) (14) (57) (76) (82) V L G L T G B C C L T T PO PO PO PO L T G PO B B G V
36. Decret 141/2008, del 3 doctubre, del Consell, pel qual aprova el canvi de denominaci del municipi de Burriana per la forma bilinge Borriana/Burriana (DOCV, 5865, 7.10.2008). 37. Fins al juliol del 2007 es considerava que aquest municipi pertanyia al Rossell. 38. Segons el Nomencltor toponmic de la Catalunya del Nord, aquest municipi es denomina, indistintament, la Guingueta dIx i les Guinguetes.
Del cap. xvi, 3.7.2
85
Nm. 0341 0342 0343 0344 0345 0346 0347 0348 0349 0350 0351 0352 0353 0354 0355 0356 0357 0358 0359 0360 0361 0362 0363 0364 0365 0366 0367 0368 0369 0370 0371 0372 0373
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Bugarra Bger Bula dAmunt Boule dAmont Bulaternera Bouleternre Buol (Bunyol) Bunyol Buol Bunyola Burjassot Burriana (v. Borriana) Busot Cabacs39 Cabanabona la Cabanassa La Cabanasse La Cabanasse (la Cabanassa) Cabanelles Cabanes40 Cabanes Cabanes dEmpord (v. Cabanes [AEm]) les Cabanyes Cabassers (v. Cabacs) Cabestany Cab Cabra del Camp Cabrera dAnoia Cabrera de Mar Cabrils Ca de la Selva (v. Cass de la Selva) Cadaqus Caixas (Queixs)41 Caixigar (v. Monesma i Caixigar) Calaceit // Calaceite Calaceite (v. Calaceit) Calaf Calafell Calce Calders Caldes dEstrac Caldes de Malavella Caldes de Montbui Calella Clig Calldetenes Calles
Comarca Ser (77) MSe (49) FBu (40)
EAS
CP
V ES-46165 M ES-07311 V ES-46360
MOc (47) Hor (45) Ala Pri Nog Con AEm AEm PlA APe Ros AUr ACa Ano Mar Mar (01) (66) (56)
M ES-07110 V ES-46100 A T L ES-03111 ES-43373 ES-25748
(36) PO FR-66210 (05) G ES-17746 (05) G ES-17761 (62) C ES-12180 (09) B ES-08739
(72) PO FR-66330 (10) L ES-25794 (04) T ES-43811 (14) B ES-08785 (50) B ES-08349 (50) B ES-08348
AEm (05) G ES-17488 Asp (15) PO FR-66300 Ma1 (53a) TE ES-44610 Ano BPe Ros Bag Mar Sel VOc Mar BMa Oso Ser (14) B ES-08280 (23) T ES-43820 (72) PO FR-66600 (16) B ES-08279 (50) B ES-08393 (76) G ES-17455 (85) B ES-08140 (50) B ES-08370 (22) C ES-12589 (57) B ES-08519 (77) V ES-46175
39. LInstitut dEstudis Catalans considera incorrecta, des del punt de vista de la toponmia, la forma Cabacs i recomana que sadopti la denominaci Cabassers per designar oficialment aquest municipi. 40. LInstitut dEstudis Catalans recomana que sadopti la denominaci Cabanes dEmpord per designar oficialment aquest municipi. 41. Fins al juliol del 2007 es considerava que aquest municipi pertanyia al Rossell.
86
Del cap. xvi, 3.7.2
Nm. 0374 0375 0376 0377 0378 0379 0380 0381 0382 0383 0384 0385 0386 0387 0388 0389 0390 0391 0392 0393 0394 0395 0396 0397 0398 0399 0400
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Callosa den Sarri42 Callosa de Segura Calls Calmeilles (Calmella)43 Calmella Calmeilles Calonge44 Calonge de Mar (v. Calonge) Calonge de Segarra Calp // Calpe Calpe (v. Calp) Calvi Camarasa Camarles Cambrils45 Cambrils de Mar (v. Cambrils) Camlas (Cameles)46 Cameles Camlas Cams el Camp de Mirra // Campo de Mirra Campanet Campdevnol el Campell // Alcampell Campelles el Campello Campins Campllong Campmany (v. Capmany) Campo de Mirra (v. el Camp de Mirra) Campome Camporrells (v. Camporrlls) Camporrlls47 Camporrobles Camporsin (occ.) Campoussy Campos Camposs Campoussy Campoussy (Camposs, cat.; Camporsin, occ.) Camprodon
Comarca MaB BSe Bag Asp
EAS
CP ES-03510 ES-03360 ES-08262 FR-66400 ES-17251 ES-08281 ES-03710 ES-07184 ES-25613 ES-43894 ES-43850
(52) A (24) A (16) B (15) PO G B A M L T T
BEm (20) Amo (14) MaB (52) MOc Nog BEb BCa Asp PEs Alc MSe Rip Lli Rip Ala VOr Gir Con Lli PlU (47) (56) (19) (17)
(15) PO FR-66300 (61) (03) (49) (71) (46) (71) (01) (86) (44) G A M G O G A B G ES-17834 ES-03469 ES-07310 ES-17530 ES-22560 ES-17534 ES-03560 ES-08470 ES-17457
(36) PO FR-66500 (46) (64) O V ES-22570 ES-46330
MOr (48) Fen Rip
M ES-07630
(39) PO FR-66730 (71) G ES-17867
42. La Generalitat Valenciana ha aprovat aquesta denominaci amb larticle personal en majscula (En). 43. Fins al juliol del 2007 es considerava que aquest municipi pertanyia al Rossell. 44. LInstitut dEstudis Catalans recomana que sadopti la denominaci Calonge de Mar per designar oficialment aquest municipi. 45. LInstitut dEstudis Catalans accepta aquesta forma oficial, al costat de Cambrils de Mar. 46. Fins al juliol del 2007 es considerava que aquest municipi pertanyia al Rossell. 47. Denominaci nova dacord amb la Llei 25/2002, del 12 de novembre, de creaci de la comarca de la Llitera / La Litera, de la Comunitat Autnoma dArag (Boletn Oficial de Aragn, 135, del 15.11.2002). Malgrat que el text de la Llei recull la forma ortogrficament correcta en catal (Camporrells), sembla que la forma que es volia aprovar oficialment duia accent (Camporrlls), i aix figura en molta documentaci oficial. V. t. la nota a la comarca nm. 46 (Llitera).
Del cap. xvi, 3.7.2
87
Nm. 0401 0402 0403 0404 0405 0406 0407 0408 0409 0410 0411 0412 0413 0414 0415 0416 0417 0418 0419 0420 0421 0422 0423 0424 0425 0426 0427 0428 0429 0430 0431 0432 0433
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Caada (la Canyada de Biar) La Caada de Verich (v. la Canyada de Beric) Canals Canaveilles (Canavelles) Canavelles Canaveilles Canejan Canet dAdri Canet den Berenguer48 Canet de Mar Canet de Rossell Canet en Roussillon Canet en Roussillon (Canet de Rossell) Canet lo Roig Canillo Cnoes Canohs Canohs (Cnoes) Canovelles Cnoves i Samals49 Cantallops la Canyada de Beric // La Caada de Verich la Canyada de Biar Caada Canyelles Capafonts Capanes Capdepera Capella (municipi aragons que enclou Llaguarres; v. Laguarres) Capellades Capmany 50 Capolat Caramanh (occ.) Caramany Caramany (Caramanh, occ.) Carcaixent Crcer Cardedeu Cardona Carlet Carme Carrcola Cartarroja Catarroja Casafabre Casefabre Casas Altas Casas Bajas Casefabre (Casafabre)51
Comarca Alc Cos Con VAr Gir CMo Mar (03)
EAS A
CP ES-03409
(37) V ES-46650 (36) PO FR-66360 (83) (44) (29) (50) L G V B ES-25548 ES-17199 ES-46529 ES-08360
Ros (72) PO FR-66140 BMa (22) C ES-12350 And (13) And AD100 Ros VOr VOr AEm Ma2 Grf BCa Pri MOr (72) (86) (86) (05) (53b) (41) (17) (66) (48) PO B B G Te B T T M B G B FR-66680 ES-08420 ES-08440 ES-17708 ES-44559 ES-08811 ES-43364 ES-43776 ES-07580 ES-08786 ES-17750 ES-08619
Ano (14) AEm (05) Ber (28) Fen RiA RiA VOr Bag RiA Ano VAl
(39) PO FR-66720 (68) V ES-46740 (68) V ES-46294 (86) B ES-08440 (16) B ES-08261 (68) V ES-46240 (14) B ES-08787 (82) V ES-46869
RAd (67) V ES-46147 RAd (67) V ES-46146 Asp (15) PO FR-66130
48. La Generalitat Valenciana ha aprovat aquesta denominaci amb larticle personal en majscula (En). 49. El nucli de Samals t el codi postal nm. 08530. 50. LInstitut dEstudis Catalanas considera incorrecta, des del punt de vista de la toponmia, la forma Capmany i recomana que sadopti la denominaci Campmany per designar aquest municipi. 51. Fins al juliol del 2007 es considerava que aquest municipi pertanyia al Rossell.
88
Del cap. xvi, 3.7.2
Nm. 0434 0435 0436 0437 0438 0439 0440 0441 0442 0443 0444 0445 0446 0447
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Caseres les Cases de Pena Cases de Pne Cases de Pne (les Cases de Pena) Casinos Cass de la Selva52 Cassagnes (Cassanyes, cat.; Casanhas, occ.) Cassanhas (occ.) Cassagnes Cassanyes Cassagnes Casserres Castalla Casteil (Castell de Vernet) es Castell / el Castell53 Castell de Cabres Castell de Castells el Castell de Guadalest Castell de lAreny Castell de Mur es Castell de Sant Felip / el Castell de Sant Felip (v. es Castell / el Castell) Castell de Vernet Casteil el Castell de Vilamalefa Castillo de Villamalefa Castell i Platja dAro (v. Castell-Platja dAro) Castell-Platja dAro54 Castellar de la Ribera Castellar de nHug Castellar del Riu Castellar del Valls Castellbell i el Vilar Castellbisbal Castellb (v. Montferrer i Castellb) Castellcir Castelldans Castelldefels Castellet i la Gornal Castellfabib Castielfabib Castellfollit de la Roca Castellfollit de Riubregs Castellfollit del Boix Castellfort Castellgal Castellnou Castellnovo Castellnou de Bages Castellnou de Seana Castellnou dels Aspres Castelnou
Comarca TAl Ros CTu Gir Fen Ber Alc Con Men BMa MaA MaB Ber PJu (80)
EAS T
CP ES-43787
(72) PO FR-66600 (30) V ES-46171 (44) G ES-17244 (39) PO FR-66720 (28) B ES-08693 (03) A ES-03420 (36) PO FR-66820 (54) Me ES-07720 (22) C ES-12319 (51) A ES-03793 (42) A ES-03517 (28) B ES-08619 (58) L ES-25632
0448 0449 0450 0451 0452 0453 0454 0455 0456 0457 0458 0459 0460 0461 0462 0463 0464 0465
BEm Sol Ber Ber VOc Bag VOc VOr Grg BLl Grf Grt Ano Bag Por Bag Bag PUr
(20) (78) (28) (28) (85) (16) (85) (86) (42) (21) (41) (43) (14) (16) (65) (16) (16) (60)
G L B B B B B B L B B G B B C B B L
ES-17249 ES-25289 ES-08696 ES-08619 ES-08211 ES-08296 ES-08755 ES-08183 ES-25154 ES-08860 ES-43729 ES-17856 ES-08281 ES-08259 ES-12159 ES-08297 ES-08251 ES-25265
52. LInstitut dEstudis Catalanas accepta aquesta forma oficial, al costat de Ca de la Selva. 53. O tamb es Castell de Sant Felip / el Castell de Sant Felip. 54. LInstitut dEstudis Catalans considera incorrecta, des del punt de vista de la toponmia, la forma Castell-Platja dAro i recomana que sadopti la denominaci Castell i Platja dAro per designar oficialment aquest municipi.
Del cap. xvi, 3.7.2
89
Nm. 0466 0467 0468 0469 0470 0471 0472 0473 0474 0475 0476 0477 0478 0479 0480 0481 0482 0483 0484 0485 0486 0487 0488 0489 0490
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Castellnovo (Castellnou) Castell dEmpries Castell de Farfanya Castell de la Plana // Castelln de la Plana Castell de la Ribera Villanueva de Castelln Castell de Rugat Castellol Castelln de la Plana (v. Castell de la Plana) Castellonet de la Conquesta Castellonroi // Castillonroy Castellser Castellterol Castellvell del Camp Castellv de la Marca Castellv de Rosanes Castelnou (Castellnou dels Aspres)55 Castielfabib (Castellfabib) Castigaleu Castillo de Villamalefa (el Castell de Vilamalefa) Castillonroy (v. Castellonroi) Catadau Catarroja (Cartarroja) Cat Catll Catllar Catllar (Catll) el Catllar Catral Caudete de las Fuentes Caudiel Caudiers de Conflent Caudis de Conflent Caudirs de Fenolhet Caudis de Fenouilldes Caudiers de Fenollet Caudis de Fenouilldes Caudis de Conflent (Caudiers de Conflent) Caudis de Fenouilldes (Caudiers de Fenollet, cat.; Caudirs de Fenolhet, occ.) Cava la Cellera de Ter Celr Cens Sansa Centelles Centernac Saint Arnac Cerbre (Cervera de la Marenda) Cerc (v. Als i Cerc) Cercs Cerd Cerdanyola del Valls Ceret Cret Cret (Ceret)
Comarca APa AEm Nog PlA VAl Ano Saf Lli Urg VOr BCa APe BLl Asp RAd BRi AMi (08) (05) (56) (62) (82) (14)
EAS C G L C V B
CP ES-12413 ES-17486 ES-25136 ES-1200. ES-46841 ES-08719
(73) V ES-46726 (46) O ES-22572 (81) L ES-25334 (86) B ES-08183 (17) T ES-43392 (09) B ES-08732 (21) B ES-08769 (15) PO FR-66300 (67) V ES-46141 (26) O ES-22587 (07) C ES-12123 V V C ES-46196 ES-46470 ES-12513
RiA (68) Hor (45) AMa (06) Con Tar BSe PlU APa
(36) PO FR-66500 (79) T ES-43120 (24) A ES-03158 (64) V ES-43315 (08) C ES-12440
0491 0492 0493 0494 0495 0496 0497 0498 0499 0500 0501
Con Fen AUr Sel Gir Oso Ros
(36) PO FR-66360 (39) PO FR-66220 (10) L ES-25722 (76) G ES-17165 (44) G ES-17460 (57) B ES-08540
(72) PO FR-66290 B V B ES-08699 ES-46813 ES-08290
Ber (28) Cos (37) VOc (85) Vsp
(87) PO FR-66400
55. Fins al juliol del 2007 es considerava que aquest municipi pertanyia al Rossell.
90
Del cap. xvi, 3.7.2
Nm. 0502 0503 0504 0505 0506 0507 0508 0509 0510 0511 0512 0513 0514 0515 0516 0517 0518 0519 0520 0521 0522 0523 0524 0525 0526 0527 0528 0529 0530 0531 0532 0533 0534 0535 0536 0537
Nom oficial ( forma catalana tradicional) La Cerollera (la Sorollera) Cervell Cervera Cervera de la Marenda Cerbre Cervera del Maestrat Cervera del Maestre Cervera del Maestre (Cervera del Maestrat) Cervi de les Garrigues Cervi de Ter Chella (Xella) Chelva (Xelva) Chera (Xera) Chert (v. Xert) Cheste (Xest) Chilches (v. Xilxes) Chiva (Xiva de Bunyol) Chodos (v. Xodos) Chvar (Xvar) Chulilla (Xulella) Cinctorres Cirac (v. Ri i Cirac) Cirat Cistella Ciutadella (v. Ciutadella de Menorca) Ciutadella de Menorca Ciutadilla Claira (Clair) Clair Claira Clara-Villerach (Clar i Villerac) Clar i Villerac Clara-Villerach Clariana de Cardener les Cluses Les Cluses Les Cluses (les Cluses) Cocentaina Codalet La Codoera (v. la Codonyera) la Codonyera // La Codoera Cofrentes (Cofrents) Cofrents Cofrentes el Cogul Coix Cox Colera Coll de Narg Collbat Colldejou Collioure (Cotlliure) Collsuspina Colomers la Coma i la Pedra Conat
Comarca
EAS
CP
Ma2 (53b) Te ES-44651 BLl (21) B ES-08758 Sga (74) L ES-25200 BMa Grg Gir CNa Ser Ser FBu FBu APa Ser Por (22) (42) (44) (31) (77) (77) (40) (40) (08) (77) (65) C L G V V V V V C V C C G ES-12578 ES-25460 ES-17464 ES-46821 ES-46176 ES-46350 ES-46380 ES-46370 ES-12499 ES-46167 ES-12318 ES-12231 ES-17741
AMi (07) AEm (05)
Men (54) Me ES-07760 Urg (81) L ES-25341 Ros (72) PO FR-66530 Con Sol (36) PO FR-66500 (78) L ES-25290
Vsp (87) PO FR-66400 Com (34) A ES-03820 Con (36) PO FR-66500 Ma2 (53b) Te ES-44640 VCo (84) V ES-46625 Grg AEm AUr BLl BCa Ros Oso BEm Sol Con (42) L ES-25152
(05) G ES-17469 (10) L ES-25793 (21) B ES-08293 (17) T ES-43310 (72) PO FR-66190 (57) B ES-08178 (20) G ES-17144 (78) L ES-25284 (36) PO FR-66500
Del cap. xvi, 3.7.2
91
Nm. 0538 0539 0540 0541 0542 0543 0544 0545 0546 0547 0548 0549 0550 0551 0552 0553 0554 0555 0556 0557 0558 0559 0560 0561 0562 0563 0564 0565 0566 0567 0568
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Conca de Dalt56 Conca Dell (v. Isona i Conca Dell) Conesa Confrides Consols Counozouls Consell Constant Copons Corbera Corbera [Ros] Corbre Corber (v. Rotgl i Corber) Corbera dEbre Corbera de les Cabanes Corbre les Cabanes Corbera de Llobregat Corbre (Corbera) Corbre les Cabanes (Corbera de les Cabanes) Corbins Cor Corneilla de Conflent (Cornell de Conflent) Corneilla del Vercol (Cornell del Bercol) Corneilla la Rivire (Cornell de la Ribera) Cornell de Conflent Corneilla de Conflent Cornell de la Ribera Corneilla la Rivire Cornell de Llobregat Cornell del Bercol Corneilla del Vercol Cornell del Terri Cornudella de Montsant Corsavy (Cortsav) Cortes dArens Cortes de Arenoso Cortes de Arenoso (Cortes dArens) Cortes de Pallars Cortes de Palls Cortes de Palls (Cortes de Pallars) Cortsav Corsavy Costitx Costoja Coustouges Costur Cotes Cotlliure Collioure Counozouls (Consols, cat. i occ.) Coustouges (Costoja) les Coves de Vinrom Cox (Coix) Creixell Crespi Cretas (v. Queretes) Cretes (v. Queretes)
Comarca PJu (58)
EAS L T A M T B V T PO PO L G PO PO PO B
CP ES-25517 ES-43427 ES-03817 ES-07330 ES-43120 ES-08281 ES-46612 ES-43784 FR-66130 FR-66130 ES-25137 ES-17121 FR-66820 FR-66200 FR-66550 ES-08940
CBa (35) MaB (52) MSe Tar Ano RiB TAl Ros Ros Sgi BEm Con Ros Ros BLl PEs Pri Vsp (49) (79) (14) (69) (80) (72) (72) (75) (20) (36) (72) (72) (21)
(61) G ES-17844 (66) T ES-43360 (87) PO FR-66150 C V ES-12127 ES-46199
AMi (07) VCo (84) MSe (49) Aln RiA Fen Vsp PlA BSe Tar PEs (02) (68)
M ES-07144 C V ES-12119 ES-46294
(39) Au FR-11140 (87) PO FR-66260 (62) C ES-12185 (24) A ES-03350 (79) T ES-43839 (61) G ES-17832
56. LInstitut dEstudis Catalans recomana que sadopti la denominaci el Pont de Claverol per designar oficialment aquest municipi.
92
Del cap. xvi, 3.7.2
Nm. 0569 0570 0571 0572 0573 0574 0575 0576 0577 0578 0579 0580 0581 0582 0583 0584 0585 0586 0587 0588 0589 0590 0591 0592 0593 0594 0595 0596 0597 0598 0599 0600 0601
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Crevillent Crulles, Monells i Sant Sadurn de lHeura57 Cubelles Cubells Culla Cullera Cunit Daia Nova Daya Nueva Daia Vella Daya Vieja Daims Darnius Das Daya Nueva (Daia Nova) Daya Vieja (Daia Vella) Dei Deltebre Dnia Dolores Domeo (Domenyo) Domenyo Domeo Dorres Dos Aguas (Dosaiges) Dosaiges Dos Aguas Dosrius Duesaiges gat (guet) guet gat Eina Eyne Eivissa Elche (v. Elx) Elda lEliana Elna Elne Elne (Elna) Elx // Elche Emperador (la Venta dEmperador) Encamp Engordany (v. Escaldes-Engordany) Enguera (nguera) nguera Enguera lnova58 Entrevalls (v. Tos i Entrevalls) Enveig Enveitg Enveitg (Enveig) Er Err Err (Er)
Comarca BVi BEm Grf Nog AMa RiB BPe Saf AEm Ce2 BSe BSe MOc BEb MaA BSe Ser Ce1 FBu Mar BCa Ce1 Eiv (25) (20) (41) (56) (06) (69) (23) (73) (05) (33b) (24) (24) (47) (19) (51) (24) (77)
EAS A G B L C V T V G G A A M T A A V
CP ES-03330 ES-17116 ES-08880 ES-25737 ES-12163 ES-46400 ES-43881 ES-46710 ES-17722 ES-17538 ES-03159 ES-03177 ES-07179 ES-43580 ES-03700 ES-03150 ES-46174
(33a) PO FR-66760 (40) V ES-46198 (50) B ES-08319 (17) T ES-43773 (33a) PO FR-66120 (38) EF ES-07800 A V ES-03600 ES-46171
AVi (11) CTu (30) Ros BVi Hor And
(72) PO FR-66200 (25) A ES-0320. (45) V ES-46135 (13) And AD200 V V ES-46810 ES-46669
CNa (31) RiA Ce1 Ce1 (68)
(33a) PO FR-66760 (33a) PO FR-66800
57. El nucli de Monells t el codi postal nm. 17121 i el de Sant Sadurn de lHeura, el nm. 17118. 58. Des del punt de vista etimolgic, aquest topnim hauria de dur laccent tancat, com en el cas del municipi de Sant Joan de lnova (v. t. Joan Coromines. Onomasticon Catalani, vol. iv, s. LNOVA ).
Del cap. xvi, 3.7.2
93
Nm. 0602 0603 0604 0605 0606 0607 0608 0609 0610 0611 0612 0613 0614 0615 0616 0617 0618 0619 0620 0621 0622 0623 0624 0625 0626 0627 0628 0629 0630 0631 0632 0633 0634
Nom oficial ( forma catalana tradicional) lEscala Escaldes-Engordany Escaro (Escar) Escar Escaro les Escaules (v. Boadella i les Escaules) Escorca Eslida Espadella Espadilla Espadilla (Espadella) Esparreguera Espinelves Espira de Conflent (Espir de Conflent) Espir de Conflent Espira de Conflent Espir de lAgl Espira de lAgly Espira de lAgly (Espir de lAgl) lEspluga Calba lEspluga de Francol Esplugues de Llobregat Espolla Esponell Esporles Espot lEspunyola lEsquerda Lesquerde Estagel (Estagell) Estagell Estagel Estamariu lEstany Estars Estavar Estellencs Esterri dneu Esterri de Cards Estivella Estoer Estoher Estoher (Estoer) Estopany59 // Estopin del Castillo Estopin del Castillo (v. Estopany) Estubeny Eus vol (v. Oleta i vol ) Eyne (Eina) Fabara (v. Favara) Facheca (Fageca) Fageca Facheca
Comarca
EAS
CP
AEm (05) G ES-17130 And (13) And AD700 Con (36) PO FR-66360 MSe (49) PlB (63) Ami BLl Oso Con Ros Grg CBa BLl AEm PEs MOc PSo Ber Ros AUr Bag Sga Ce1 MOc PSo PSo CMo Con BRi Cos Con Ce1 M ES-07315 C ES-12528 ES-12230 ES-08292 ES-17405 FR-66320
(07) C (21) B (57) G (36) PO
(72) PO FR-66600 (42) L ES-25410 (35) T ES-43440 (21) B ES-08950 (05) G ES-17753 (61) G ES-17832 (47) M ES-07190 (59) L ES-25597 (28) B ES-08619 (72) PO FR-66310 (10) (16) (74) (33a) (47) (59) (59) (29) L B L PO M L L V ES-25719 ES-08148 ES-25214 FR-66800 ES-07192 ES-25580 ES-25571 ES-46590
(36) PO FR-66320 (26) O ES-22589 (37) V ES-46817 (36) PO FR-66500 (33a) PO FR-66800 A ES-03813
Com (34)
59. Doble denominaci nova dacord amb la Llei 12/2002, del 28 de maig, de creaci de la comarca de La Ribagorza (en catal, Ribagora), de la Comunitat Autnoma dArag (Boletn Oficial de Aragn, 63, del 31.5.2002). Aquesta Llei recull amb una grafia espria el nom del municipi en catal (*Estopany), amb accent tancat. V. t. la nota a la comarca nm. 26 (Baixa Ribagora).
94
Del cap. xvi, 3.7.2
Nm. 0635 0636 0637 0638 0639 0640 0641 0642 0643 0644 0645 0646 0647 0648 0649 0650 0651 0652 0653 0654 0655 0656 0657 0658 0659 0660 0661 0662 0663 0664 0665
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Fai // Fayn Falset Famorca Fanzara el Far dEmpord Farrera la Fatarella Faura Favara Favara60 // Fabara Favara de Matarranya (v. Favara [Ma3]) Fayn (v. Fai) la Febr Felanitx Felhuns (occ.) Felluns Felluns (Felhuns, occ.) Fenolhet (occ.) Fenouillet Fenollet Fenouillet Fenouillet (Fenollet, cat.; Fenolhet, occ.) Ferreries Figar (v. Figar-Montmany) Figar-Montmany61 Fgols62 Fgols i Aliny Fgols Vell (v. Fgols) la Figuera Figueres Figueres [APa] Higueras el Figuer i Montmany (v. Figar-Montmany) Figuerola del Camp Figueroles Figueroles de Domenyo Higueruelas Fillols Finestrat Finestret Fla Flix Florejacs (v. Torrefeta i Florejacs) la Floresta Fogars de Montcls Fogars de Tordera Foios
Comarca Ma3 Pri Com AMi AEm PSo TAl CMo RiB Ma3 (53c) (66) (34) (07) (05) (59) (80) (29) (69) (53c)
EAS S T A C G L T V V S
CP ES-50795 ES-43730 ES-03813 ES-12230 ES-17469 ES-25595 ES-43781 ES-46511 ES-46614 ES-50793
BCa (17) MOr (48) Fen
T ES-43364 M ES-07200
(39) PO FR-66730
Fen (39) PO FR-66220 Men (54) Me ES-07750 VOr (86) Ber (28) AUr (10) Pri (66) AEm (05) ACa (04) Alm (02) Con MaB Con Gir RiE Grg VOr Sel Hor B B L T G T C ES-08590 ES-08699 ES-25794 ES-43736 ES-17600 ES-43811 ES-12122
(36) PO FR-66820 (52) A ES-03507 (36) PO FR-66320 (44) G ES-17463 (70) T ES-43750 (42) (86) (76) (45) L B B V ES-25413 ES-08470 ES-08490 ES-46134
60. LInstitut dEstudis Catalans recomana que sadopti la denominaci Favara de Matarranya per designar oficialment aquest municipi en catal. 61. LInstitut dEstudis Catalans considera incorrecta, des del punt de vista de la toponmia, la forma Figar-Montmany i recomana que sadopti la denominaci el Figuer i Montmany per designar oficialment aquest municipi. 62. LInstitut dEstudis Catalans recomana que sadopti la denominaci Fgols Vell per designar oficialment aquest municipi.
Del cap. xvi, 3.7.2
95
Nm. 0666 0667 0668 0669 0670 0671 0672 0673 0674 0675 0676 0677 0678
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Foix Folgueroles Fondarella Fondeguilla Alfondeguilla Fondespatla (v. Fontdespatla) el Fond de les Neus // Hondn de las Nieves el Fond dels Frares Hondn de los Frailes Fonollosa la Font den Carrs63 la Font de la Figuera la Font de la Reina Fuente la Reina Font Romeu - Odeillo - Via (Font-romeu, Odell i Vi) Fontanals de Cerdanya64 Fontanars dels Alforins Fontanilles Fontcoberta Fontdespatla65 // Fuentespalda Fontes Fuentes de Aydar Fonteta (v. Vulpellac, Fonteta i Peratallada) Fontpedrosa Fontpdrouse Fontpdrouse (Fontpedrosa) Font-rabiosa Fontrabiouse Fontrabiouse (Font-rabiosa) Font-romeu, Odell i Vi Font Romeu - Odeillo - Via Font-rub Foradada Forallac66 Forcall Fors Formentera Formentera del Segura Formiguera Formigures Formigures (Formiguera) Fornalutx Fornells de la Selva Frnoles (v. Frnols [Ma1]) Frnols [AUr] (v. la Vansa i Frnols [AUr]) Frnols [Ma1]67 // Frnoles Frnols de Matarranya (v. Frnols [Ma1]) Forques Fourques
Comarca BEm (20) Oso (57) PUr (60) VVi Bag Saf Cos Ce1 Ce2 VAl BEm PEs Ma1 (88) (16) (73) (37) (33a) (33b) (82) (20) (61) (53a)
EAS G B L A B V V PO G V G G Te
CP ES-17132 ES-08519 ES-25244 ES-03688 ES-08259 ES-46717 ES-46630 FR-66120 ES-17538 ES-46635 ES-17257 ES-17833 ES-44587
0679 0680 0681 0682 0683 0684 0685 0686 0687 0688 0689 0690 0691
Con Cap APe Nog BEm Por CBa Eiv BSe
(36) PO FR-66360 (32) PO FR-66210 (09) B ES-08739 (56) L ES-25737 (20) G ES-17111 (65) C ES-12310 (35) T ES-43425 (38) EF ES-07871 (24) A ES-03170
Cap (32) PO FR-66210 MOc (47) M ES-07109 Gir (44) G ES-17458 Ma1 (53a) Te ES-44650
63. La Generalitat Valenciana ha aprovat aquesta denominaci amb larticle personal en majscula (En). 64. LInstitut dEstudis Catalans recomana que sadopti la denominaci Urtx per designar oficialment aquest municipi. 65. LInstitut dEstudis Catalans recomana que sadopti la denominaci Fondespatla per designar oficialment aquest municipi en catal. 66. LInstitut dEstudis Catalans considera incorrecta, des del punt de vista de la toponmia, la forma Forallac i recomana que sadopti la denominaci Vulpellac, Fonteta i Peratallada per designar oficialment aquest municipi. 67. LInstitut dEstudis Catalans recomana que sadopti la denominaci Frnols de Matarranya per designar oficialment aquest municipi en catal.
96
Del cap. xvi, 3.7.2
Nm. 0692 0693 0694 0695 0696 0697 0698 0699 0700 0701 0702 0703 0704 0705 0706 0707 0708 0709 0710 0711 0712 0713 0714 0715 0716 0717 0718 0719 0720 0721 0722 0723 0724 0725 0726 0727 0728 0729 0730
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Fortaleny Forti Fossa Fosse Fssa (occ.) Fosse Fosse (Fossa, cat.; Fssa, occ.) Fourques (Forques) Fraga les Franqueses del Valls Freginals la Freixneda // La Fresneda La Fresneda (v. la Freixneda) Fuente la Reina (la Font de la Reina) Fuenterrobles Fuentes de Aydar (Fontes) Fuentespalda (v. Fontdespatla) Fuilla (Full) la Fuliola Full Fuilla Fulleda Gai Gaianes Gaibiel la Galera Gallifa Gandesa Gandia Garcia els Garidells la Garriga Garrigs Garrigoles Garriguella Gata de Gorgos Gtova Gtova Gtova (Gtova) Gav Gavarda Gavet de la Conca Geldo (Xeldo) Gelida la Geltr (v. Vilanova i la Geltr) Genovs (el Genovs) el Genovs Genovs Ger Gerri de la Sal (v. Baix Pallars) Gestalgar (Xestalgar) Gilet Gimenells i el Pla de la Font68
Comarca RiB (69) AEm (05) Fen Ros BCi VOr Mon Ma1 (39) (72) (18) (86) (55) (53a)
EAS V G PO PO O B T Te C V C
CP ES-46418 ES-17469 FR-66220 FR-66300 ES-22520 ES-08520 ES-43558 ES-44596 ES-12428 ES-46314 ES-12579
AMi (07) PlU (64) AMi (07) Con Urg Grg Bag Com APa Mon VOc TAl Saf RiE Tar VOr AEm BEm AEm MaA APa BLl RiA PJu APa Ape Cos Ce2
(36) PO FR-66820 (81) L ES-25332 (42) (16) (34) (08) (55) (85) (80) (73) (70) (79) (86) (05) (20) (05) (51) (08) (21) (68) (58) (08) (09) (37) L B A C T B T V T T B G G G A V B V L C B V ES-25411 ES-08698 ES-03840 ES-12415 ES-43515 ES-08146 ES-43780 ES-46700 ES-43749 ES-43153 ES-08530 ES-17476 ES-17466 ES-17780 ES-03740 ES-12411 ES-08850 ES-46267 ES-25639 ES-12412 ES-08790 ES-46894 ES-17539 ES-46166 ES-46149 ES-25112
(33b) G V V L
Ser (77) CMo (29) Sgi (75)
68. El nucli del Pla de la Font t el codi postal nm. 25114.
Del cap. xvi, 3.7.2
97
Nm. 0731 0732 0733 0734 0735 0736 0737 0738 0739 0740 0741 0742 0743 0744 0745 0746 0747 0748 0749 0750 0751 0752 0753 0754 0755 0756 0757 0758 0759 0760 0761 0762 0763 0764 0765 0766 0767 0768 0769
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Gincla (Ginclar, cat. i occ.) Ginclar Gincla la Ginebrosa // La Ginebrosa Ginestar Girona Gironella Gisclareny Glorianes Godall Godella Godelleta Golms Gombrn Gorga Gsol la Granada la Granadella Granera la Granja dEscarp la Granja de la Costera Granja de Rocamora Granollers Granyanella Granyena de les Garrigues Granyena de Segarra Gratallops Graus (municipi aragons que enclou Gel i Torres del Bisbe)69 Guadasequies (Guadassquies) Guadassquies Guadasequies Guadassuar Gualba Gualta Guardamar de la Safor Guardamar del Segura Guardiola de Bergued els Guiamets Guils de Cerdanya Guimer la Guingueta dneu la Guingueta dIx Bourg Madame les Guinguetes Bourg Madame Guissona Guixers Gurb Herbers Herbs
Comarca Fen Ma2 RiE Gir Ber Ber Con Mon Hor FBu PUr Rip Com Ber APe Grg VOr Sgi Cos BSe VOr Sga Grg Sga Pri VAl RiA VOr BEm Saf BVi Ber Pri Ce2 Urg PSo Sga Sol Oso
EAS
CP
(39) Au FR-11140 (53b) (70) (44) (28) (28) (36) (55) (45) (40) (60) (71) (34) (28) (09) (42) (86) (75) (37) (24) (86) (74) (42) (74) (66) (82) (68) (86) (20) (73) (25) (28) (66) (33b) (81) (59) (74) (78) (57) Te T G B B PO T V V L G A L B L B L V A B L L L T V V B G V A B T G L L L L B ES-44643 ES-43748 ES-1700. ES-08680 ES-08695 FR-66320 ES-43516 ES-46110 ES-46388 ES-25241 ES-17531 ES-03811 ES-08699 ES-08792 ES-25177 ES-08183 ES-25185 ES-46814 ES-03348 ES-08400 ES-25218 ES-25160 ES-25217 ES-43737 ES-46839 ES-46610 ES-08474 ES-17257 ES-46711 ES-03140 ES-08694 ES-43777 ES-17528 ES-25341 ES-25597 ES-25210 ES-25285 ES-08518
69. El municipi de Graus t el codi postal nm. 22340, mentre que els nuclis de Gel i de Torres del Bisbe tenen els codis postals nm. 22481 i 22588, respectivament.
98
Del cap. xvi, 3.7.2
Nm. 0770 0771 0772 0773 0774 0775 0776 0777 0778 0779 0780 0781 0782 0783 0784 0785 0786 0787 0788 0789 0790 0791 0792 0793 0794 0795 0796 0797 0798 0799 0800 0801 0802
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Herbs (Herbers) Higueras (Figueres) Higueruelas (Figueroles de Domenyo) Hondn de las Nieves (v. el Fond de les Neus) Hondn de los Frailes (el Fond dels Frares) Horta de Sant Joan lHospitalet de lInfant (v. Vandells i lHospitalet de lInfant) lHospitalet de Llobregat els Hostalets de Pierola Hostalric Itova Ytova Ibi la Iessa La Yesa Igualada Illa Ille sur Tet Ille sur Tet (Illa70) les Illes (v. Morells i les Illes) Inca Isbena (la Pobla de Roda) Isona i Conca Dell Isvol Ivars dUrgell Ivars de Noguera Ivorra Jacarilla (Xacarella) Jafre Jalance (Xalans) Jaln (v. Xal) la Jana Jarafuel (Xarafull) Jvea (v. Xbia) Jrica (Xrica) Jijona (v. Xixona) Jc Joch Joch (Jc) la Jonquera Jorba Josa i Tuixn71 Jui Jujols (Jjols) Jjols Jujols Juncosa Juneda Lamanre (la Menera) Lanac Lansac
Comarca Por APa Ser VVi TAl Bar Ano Sel Alc Ano Ros MSe BRi PJu Ce2 PUr Nog Sga BSe BEm VCo (65) (08) (77) (88) (80) (27) (14) (76) (03) (14)
EAS C C V A T B B G A B
CP ES-12317 ES-12449 ES-46170 ES-03689 ES-43596 ES-0890. ES-08784 ES-17450 ES-03440 ES-08700
(72) PO FR-66130 (49) (26) (58) (33b) (60) (56) (74) (24) (20) (84) M O L G L L L A G V C V C ES-07300 ES-22482 ES-25650 ES-17539 ES-25260 ES-25122 ES-25216 ES-03310 ES-17143 ES-46624 ES-12340 ES-46623 ES-12450
BMa (22) VCo (84) APa Con AEm Ano AUr Gir Con Grg Grg Vsp (08)
(36) PO FR-66320 (05) G ES-17700 (14) B ES-08719 (10) L ES-08699 (44) G ES-17462 (36) PO FR-66360 (42) L ES-25165 (42) L ES-25430 (87) PO FR-66230
70. El complement de lloc de Tet, que ha estat emprat adesiara, no escau histricament ni geogrfica. 71. El nucli de Tuixn t el codi postal nm. 25717.
Del cap. xvi, 3.7.2
99
Nm. 0803 0804 0805 0806 0807 0808 0809 0810 0811 0812 0813 0814 0815 0816 0817 0818 0819 0820 0821 0822 0823 0824 0825 0826 0827 0828 0829 0830 0831 0832
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Lansac (Lanac, cat. i occ.) Laroque des Albres (la Roca dAlbera) Lascuarre (Lasquarri) Laspals // Laspales72 Laspales (v. Laspals) Lasquarri Lascuarre Latour bas Elne (la Torre del Bisbe73) Latour de Carol (la Tor de Querol) Latour de France (la Tor de Frana, cat. i occ.) Lavit (v. Terrassola i Lavit) Les Lesquerde (lEsquerda, cat. i occ.) Linyola la Llacuna Llad74 Lladorre Lladurs La Llagonne (la Llaguna) la Llagosta Llagostera Llaguarres Laguarres la Llaguna La Llagonne Llambilles Llanars Llan Llanera de Ranes Llardecans Llaur Llauro (Llaur)75 Llaur Llauro Llavors Lled [AEm] (v. Llad ) Lled76 Lled dAlgars (v. Lled [Ma1]) Lled dEmpord (v. Llad ) Lleida Llers Lles de Cerdanya Llber
Comarca Fen Ros BRi AR3 Ros Ce1 Fen VAr Fen PUr Ano AEm PSo Sol Con VOr Gir Gir Rip AEm Cos Sgi RiB Asp PSo (39) (72) (26) (12b)
EAS PO PO O O
CP FR-66720 FR-66740 ES-22586 ES-22149
(72) PO FR-66200 (33a) PO FR-66760 (39) PO FR-66720 (83) L ES-25540 (39) PO FR-66220 (60) L ES-25240 (14) B ES-08779 (05) G ES-17745 (59) L ES-25576 (78) L ES-25283 (36) PO FR-66210 (86) B ES-08120 (44) G ES-17240 (44) G (71) G (05) G (37) V (75) L (69) V (15) PO (59) L ES-17243 ES-17869 ES-17490 ES-46814 ES-25179 ES-46613 FR-66300 ES-25595
Ma1 (53a) TE ES-44624 Sgi AEm Ce2 MaA (75) (05) (33b) (51) L G L A ES-2500. ES-17730 ES-25726 ES-03729
72. LInstitut dEstudis Catalans recomana que sadopti la denominaci les Pals per designar oficialment aquest municipi en catal. 73. Segons el Nomencltor toponmic de la Catalunya del Nord, aquest municipi es pot denominar tamb la Torre dElna. 74. LInstitut dEstudis Catalans considera incorrecta, des del punt de vista de la toponmia, la forma Llad i recomana que sadopti la denominaci Lled dEmpord o, simplement, Lled per designar oficialment aquest municipi. 75. Fins al juliol del 2007 es considerava que aquest municipi pertanyia al Rossell. 76. LInstitut dEstudis Catalans recomana que sadopti la denominaci Lled dAlgars per designar oficialment aquest municipi.
100
Del cap. xvi, 3.7.2
Nm. 0833 0834 0835 0836 0837 0838 0839 0840 0841 0842 0843 0844 0845 0846 0847 0848 0849 0850 0851 0852 0853 0854 0855 0856 0857 0858 0859 0860 0861 0862 0863 0864 0865 0866 0867 0868
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Lli dAmunt77 Lli de Munt (v. Lli dAmunt) Lli de Vall Llimiana Llinars del Valls Llria Lliter (v. Viacamp i Lliter) Llvia Llo el Lloar Llobera Llocnou den Fenollet78 Llocnou de la Corona Llocnou de Sant Jeroni Llombai Llorac Lloren del Peneds Lloret de Mar Lloret de Vistalegre la Llosa la Llosa de Ranes la Llosa del Bisbe Losa del Obispo Lloseta les Llosses Llub Llu Llucena Lucena del Cid Llucmajor Lludient Ludiente Llupia (Llupi) Llupi Llupia Llutxent Lorcha (v. lOrxa) Loriguilla Losa del Obispo (la Llosa del Bisbe) Lucena del Cid (Llucena) Ludiente (Lludient) Maanes (v. Massanes) Maanet de Cabrenys Maanet de la Selva Macastre Madremanya Maella Mai de Montcal
Comarca VOr (86) VOr PJu VOr CTu Ce2 Ce1 Pri Sol Cos Hor Saf RiA CBa BPe Sel MSe PlB Cos MSe Rip MSe Oso (86) (58) (86) (30) (33b) (33a) (66) (78) (37) (45) (73) (68) (35) (23) (76) (49) (63) (37) (49) (71) (49) (57)
EAS B B L B V G PO T L V V V V T T G M C V M G M B
CP ES-08186 ES-08185 ES-25639 ES-08450 ES-46160 ES-17527 FR-66800 ES-43737 ES-25281 ES-46668 ES-46910 ES-46726 ES-46195 ES-43427 ES-43712 ES-17310 ES-07518 ES-12591 ES-46815 ES-07360 ES-17512 ES-07430 ES-08589
MOr (48) Ros VAl Ser Ser Alm AMi AEm Sel FBu Gir Ma3 Grt
M ES-07620
(72) PO FR-66300 (82) (77) (77) (02) (07) (05) (76) (40) (44) (53c) (43) V V V C C G G V G S G ES-46838 ES-46393 ES-46173 ES-12120 ES-12123 ES-17720 ES-17412 ES-46368 ES-17462 ES-50710 ES-17851
77. LInstitut dEstudis Catalans considera igualment acceptables les denominacions Lli de Munt i Lli dAmunt per designar oficialment aquest municipi, per recomana que hi hagi coherncia de tractament entre la grafia daquest topnim i la de Lli de Vall. 78. La Generalitat Valenciana ha aprovat aquesta denominaci amb larticle personal en majscula (En).
Del cap. xvi, 3.7.2
101
Nm. 0869 0870 0871 0872 0873 0874 0875 0876 0877 0878 0879 0880 0881 0882 0883 0884 0885 0886 0887 0888 0889 0890 0891 0892 0893 0894 0895 0896 0897 0898 0899 0900 0901 0902 0903 0904 0905 0906 0907 0908 0909
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Maials Mald Malgrat de Mar Malla Manacor Mancor de la Vall Manises Manlleu Manresa Mantet (Mentet) Manuel Ma Mar Margalef Marganell Maria de la Salut Marines Marqueixanes Marquixanes Marquixanes (Marqueixanes) Marratx Martinet (v. Montell i Martinet) Martorell Martorelles Marz (v. Pedret i Marz) Mas de Barberans Masalavs (Massalavs) Masarac Masdenverge les Masies de Roda les Masies de Voltreg Maslloren el Masnou la Mas els Masos Los Masos Los Masos (els Masos) Maspujols Masquefa el Masroig Massalavs Masalavs Massalcoreig Massalfassar Massali // Mazalen Massamagrell la Massana79 Massanassa
Comarca Sgi Urg Mar Oso MOr MSe Hor Oso Bag Con RiA Men Pri Pri Bag MSe Apa
EAS
CP
(75) L ES-25179 (81) L ES-25266 (50) B ES-08380 (57) B ES-08519 (48) M ES-07500 (49) M ES-07312 (45) V ES-46940 (57) B ES-08560 (16) B ES-08240 (36) PO FR-66360 (68) V ES-46669 (54) Me ES-0770. (66) T ES-43775 (66) T ES-43371 (16) B ES-08298 (49) M ES-07519 (08) A ES-03700
Con (36) PO FR-66320 MOc (47) M ES-07141 BLl (21) VOr (86) Mon RiA AEm Mon Oso Oso BPe Mar ACa Con BCa Ano Pri Sgi Hor Ma1 Hor And Hor (55) (68) (05) (55) (57) (57) (23) (50) (04) B B T V G T B B T B T ES-08760 ES-08107 ES-43514 ES-46292 ES-17763 ES-43878 ES-08510 ES-08519 ES-43718 ES-08320 ES-43143
(36) PO FR-66500 (17) T ES-43382 (14) B ES-08783 (66) T ES-43736 (75) L (45) V (53a) Te (45) V (13) And (45) V ES-25184 ES-46560 ES-44621 ES-46130 AD400 ES-46470
79. El Govern andorr ha aprovat aquest topnim amb la inicial de larticle en majscula (La), tot i que sembla que, en general, lescriu en minscula en la documentaci oficial (agram aquest mats a Xavier Rull).
102
Del cap. xvi, 3.7.2
Nm. 0910 0911 0912 0913 0914 0915 0916 0917 0918 0919 0920 0921 0922 0923 0924 0925 0926 0927 0928 0929 0930 0931 0932 0933 0934 0935 0936 0937 0938 0939 0940 0941 0942 0943
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Massanes80 Massoteres la Mata Matadepera Matamala Matemale Matar Matemale (Matamala) Matet Maureillas - las Illas (Morells i les Illes) Maur Maury Maurin (occ.) Maury Maury (Maur, cat.; Maurin, occ.) Mazalen (v. Massali) Mediona Meliana Menrguens la Menera Lamanre Mentet Mantet Mequinensa // Mequinenza Mequinenza (v. Mequinensa) Meranges es Mercadal / el Mercadal Mieres es Migjorn Gran / el Migjorn Gran el Mil Millares (Millars) Millars [CNa] Millares Millars [Ros] Millas Millas (Millars) Millena (Billeneta) Miralcamp Miramar Mirambell (v. Bonreps i Mirambell) Miravet Mislata Mogente (v. Moixent) Moi Moixent // Mogente el Molar Molig Molitg les Bains Molins de Rei Molitg les Bains (Molig) Mollerussa Mollet de Peralada Mollet del Valls Moll
Comarca Sel Sga Por VOc Mar Cap APa Vsp Fen APe Hor Nog BCi Ce2 Men Grt Men ACa CNa Ros Com PUr Saf RiE Hor Bag Cos Pri BLl Con PUr AEm VOr Rip (76) (74) (65) (85)
EAS G L C B
CP ES-17452 ES-25211 ES-12312 ES-08230
(50) B ES-0830. (32) PO FR-66210 (08) C ES-12415 (87) PO FR-66480 (39) PO FR-66460 (09) (45) (56) (18) (33b) (54) (43) (54) (04) (31) B V L S G Me G Me T V ES-08773 ES-46133 ES-25139 ES-50170 ES-17539 ES-07740 ES-17830 ES-07749 ES-43143 ES-46199
(72) PO FR-66170 (34) A ES-03812 (60) L ES-25242 (73) V ES-46711 (70) (45) (16) (37) (66) T V B V T ES-43747 ES-46920 ES-08180 ES-46640 ES-43736
(21) B ES-08750 (36) PO FR-66500 (60) L ES-25230 (05) G ES-17752 (86) B ES-08100 (71) G ES-17868
80. LInstitut dEstudis Catalans considera incorrecta, des del punt de vista de la toponmia, la forma Massanes i recomana que sadopti la denominaci Maanes per designar oficialment aquest municipi.
Del cap. xvi, 3.7.2
103
Nm. 0944 0945 0946 0947
Nom oficial ( forma catalana tradicional) la Molsosa Moncada (Montcada de lHorta) Moncofa Monells (v. Crulles, Monells i Sant Sadurn de lHeura) Monesma i Caixigar81 // Monesma y Cajigar Monesma i Queixigar (v. Monesma i Caixigar) Monesma y Cajigar (v. Monesma i Caixigar) Monfort Monforte del Cid Monforte del Cid (Monfort) Monistrol de Calders Monistrol de Montserrat els Monjos (v. Santa Margarida i els Monjos) Monvar (v. Monver) Monver // Monvar Monroyo (v. Montroig) Mont Louis (Montllus) Montagut Montalb del Castell Montalba le Chteau Montalba le Chteau (Montalb del Castell, cat.; Montalban del Castl, occ.) Montalban del Castl (occ.) Montalba le Chteau Montn (Montant) Montanejos Montant Montn Montanui // Montanuy Motanuy (v. Montanui) Montauriol (Montoriol)82 Montaverner Montblanc Montbolo (Montbol) Montbol Montbolo Montbri del Camp Montcada de lHorta Moncada Montcada i Reixac Montclar Montell i Martinet83 Montesa Montescot Los Montesinos Montesquieu des Alberes (Montesquiu dAlbera) Montesquiu84 Montesquiu dAlbera Montesquieu des Alberes Montesquiu de Ripolls (v. Montesquiu)
Comarca Sol Hor PlB BRi (78) (45) (63) (26)
EAS L V C O
CP ES-08281 ES-46113 ES-12593 ES-22587
0948 0949 0950 0951 0952 0953 0954 0955 0956 0957 0958 0959 0960 0961 0962 0963 0964 0965 0966 0967 0968 0969 0970
VMi (89) Bag (16) Bag (16) VVi Con Grt Fen (88)
A B B A
ES-03670 ES-08279 ES-08691 ES-03640
(36) PO FR-66210 (43) G ES-17855 (39) PO FR-66130 C C ES-12447 ES-12448 ES-25524
AMi (07) AMi (07)
AR2 (12b) O Asp VAl CBa Vsp BCa VOc Ber Ce2 Cos Ros BSe Ros Rip
(15) PO FR-66300 (82) V ES-46892 (35) T ES-43400 (87) PO FR-66110 (17) (85) (28) (33b) (37) (72) (24) (72) (71) T B B L V PO A PO B ES-43340 ES-08110 ES-08619 ES-25725 ES-46692 FR-66200 ES-03187 FR-66740 ES-25589
81. LInstitut dEstudis Catalans recomana que sadopti la denominaci Monesma i Queixigar per designar oficialment aquest municipi en catal. 82. Fins al juliol del 2007 es considerava que aquest municipi pertanyia al Rossell. 83. El nucli de Martinet t el codi postal nm. 25724. 84. LInstitut dEstudis Catalans recomana que sadopti la denominaci Montesquiu de Ripolls per designar oficialment aquest municipi.
104
Del cap. xvi, 3.7.2
Nm. 0971 0972 0973 0974 0975 0976 0977 0978 0979 0980 0981 0982 0983 0984 0985 0986 0987 0988 0989 0990 0991 0992 0993 0994 0995 0996 0997 0998 0999 1000 1001 1002 1003 1004 1005
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Montferrer Montferrer i Castellb85 Montferri Montfort Montfort sur Boulzane Montfrt (occ.) Montfort sur Boulzane Montfort sur Boulzane (Montfort, cat.; Montfrt, occ.) Montgai Montgat Montichelvo (v. Montitxelvo) Montitxelvo // Montichelvo Montllus Mont Louis Montmajor Montmaneu Montmany (v. Figar-Montmany) el Montmell Montmel Montner Montoliu de Lleida Montoliu de Segarra Montoriol Montauriol Montorns de Segarra Montorns del Valls Mont-ral Mont-ras Montroi Montroy Montroig86 // Monroyo Mont-roig de Tastavins (v. Montroig) Mont-roig del Camp Montroy (Montroi) Montseny Montserrat Monturi Mra dEbre Mra la Nova el Morell Morella Morells i les Illes Maureillas - las Illas la Morera de Montsant Mosset Muntanyola Mura Murla Muro Muro de Alcoy (Muro del Comtat) Muro del Comtat Muro de Alcoy
Comarca
EAS
CP
Vsp (87) PO FR-66150 AUr (10) L ES-25711 ACa (04) T ES-43812 Fen Nog Mar VAl Ber Ano BPe VOr Ros Sgi Sga Urg VOr ACa BEm (39) Au FR-11140 (56) L ES-25616 (50) B ES-08390 (82) (28) (14) V B B ES-46842 ES-08612 ES-08289
(23) T ES-43718 (86) B ES-08160 (72) PO FR-66720 (75) L ES-25172 (74) L ES-25217 (81) (86) (04) (20) L B T G ES-25340 ES-08170 ES-43364 ES-17253
Ma1 (53a) Te ES-44652 BCa RiA VOr RiA MOr RiE RiE Tar Por Pri Con Oso Bag MaA MSe Com (17) (68) (86) (68) (48) (70) (70) (79) (65) T V B V M T T T C ES-43300 ES-46193 ES-08460 ES-46192 ES-07230 ES-43740 ES-43770 ES-43760 ES-12300
(66) T ES-43361 (36) PO FR-66500 (57) B ES-08519 (16) B ES-08279 (51) A ES-07729 (49) M ES-07440 (34) A ES-03830
85. El nucli de Castellb t el codi postal nm. 25712. 86. La grafia catalana Montroig s espria. LInstitut dEstudis Catalans recomana que sadopti la denominaci Mont-roig de Tastavins per designar oficialment aquest municipi en catal.
Del cap. xvi, 3.7.2
105
Nm. 1006 1007 1008 1009 1010 1011 1012 1013 1014 1015 1016 1017 1018 1019 1020 1021 1022 1023 1024 1025 1026 1027 1028 1029 1030 1031 1032 1033 1034 1035 1036 1037 1038 1039
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Museros Mutxamel Nahuja (Naja) Nalec Nquera Nquera Nquera (Nquera) Naja Nahuja Naut Aran Navaixes Navajas Navajas (Navaixes) Navarcles Navarrs Navars (v. Navs) Navs87 Navata Navs Nefiac Nefiach Nefiach (Nefiac) els Negrals (v. Sanet i els Negrals) Noedes Nohdes Nohdes (Noedes) Nonasp // Nonaspe Nonaspe (v. Nonasp) la Nou de Bergued la Nou de Gai Novelda Novel (v. Novetl) Noves de Segre (v. les Valls dAguilar) Novetl // Novel la Nucia Nules Nulles Nyer Oceja Ossja Odell (v. Font-romeu, Odell i Vi) Odn dena Ogassa Olrdola Olesa de Bonesvalls Olesa de Montserrat Oleta i vol Olette Olette (Oleta i vol) Oliana Oliola Olius Oliva
Comarca Hor Ala Ce1 Urg (45) (01) (33a) (81)
EAS V A PO L V L C B V B G L
CP ES-46136 ES-03110 FR-66340 ES-25341 ES-46118 ES-25598 ES-12470 ES-08270 ES-46823 ES-08670 ES-17744 ES-25286
CTu (30) VAr (83)
APa (08) Bag (16) CNa (31) Bag (16) AEm (05) Sol (78) Ros
(72) PO FR-66170
Con (36) PO FR-66500 Ma3 (53c) S ES-50794 Ber Tar VVi Cos MaB PlB Aca Con Sol Ano Rip APe Grl BLl Con AUr Nog Sof Saf (28) (79) (88) B T A ES-08699 ES-43763 ES-03660 ES-46800 ES-03530 ES-12520 ES-43887 FR-66360 ES-25283 ES-08711 ES-17861 ES-08734 ES-08739 ES-08640
(37) V (52) A (63) C (04) T (36) PO (78) (14) (71) (09) (41) (21) L B G B B B
(36) PO FR-66360 (10) L ES-25790 (56) L ES-25749 (78) L ES-25286 (73) V ES-46780
87. LInstitut dEstudis Catalans considera incorrecta, des del punt de vista de la toponmia, la forma Navs i recomana que sadopti la denominaci Navars per designar oficialment aquest municipi.
106
Del cap. xvi, 3.7.2
Nm. 1040 1041 1042 1043 1044 1045 1046 1047 1048 1049 1050 1051 1052 1053 1054 1055 1056 1057 1058 1059 1060 1061 1062 1063 1064 1065 1066 1067 1068 1069 1070 1071 1072 1073 1074 1075 1076 1077 1078 1079
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Olivella lOlleria Olocau Olocau del Rei Olocau del Rey Olocau del Rey (Olocau del Rei) Olost Olot les Oluges Olvan els Omellons els Omells de na Gaia Oms88 Onda Ondara Onil Ontinyent pol i Perells Opoul-Prillos Opoul-Prillos (pol i Perells) Orba Orbany Urbanya Ordino Ordis Oreilla (Orell) Orell Oreilla Organy Orihuela (Oriola) Oriola Orihuela Ors Orist Oropesa del Mar (v. Orpesa) Orpesa // Oropesa del Mar Orp rrius Ortaf Ortaffa Ortaffa (Ortaf) lOrxa // Lorcha Orxeta Os de Balaguer Osor Ossja (Oceja) Oss de Si Otos Pa Passa Pacs del Peneds Paiporta Palafolls Palafrugell Palams
Comarca Grf (41) VAl (82) CTu (30) Por Oso Grt Sga Ber Grg Urg Asp PlB MaA Alc VAl
EAS B V V
CP ES-08810 ES-46850 ES-46169
(65) C ES-12312 (57) B ES-08519 (43) G ES-17800 (74) L ES-25214 (28) B ES-08611 (42) L ES-25412 (81) L ES-43449 (15) PO FR-66400 (63) C ES-12200 (51) A ES-03760 (03) A ES-03430 (82) V ES-46870
Ros (72) PO FR-66600 MaA (51) A ES-03790 And (13) And AD300 AEm (05) G ES-17772 Con (36) PO FR-66360 AUr BSe Oso Oso PlA Ano Mar Ros Com MaB Nog Sel Ce1 Urg VAl Ape Hor Mar BEm BEm (10) (24) (57) (57) (62) (14) (50) (72) (34) (52) (56) (76) (33a) (81) (82) (09) (45) (50) (20) (20) L A B B C B B PO A A L G PO L V B V B G G ES-25794 ES-03300 ES-08573 ES-08519 ES-12594 ES-08787 ES-08319 FR-66560 ES-03579 ES-03579 ES-25610 ES-17161 FR-66340 ES-25318 ES-46844 ES-08739 ES-46200 ES-08389 ES-17200 ES-17230
88. Fins al juliol del 2007 es considerava que aquest municipi pertanyia al Rossell.
Del cap. xvi, 3.7.2
107
Nm. 1080 1081 1082 1083 1084 1085 1086 1087 1088 1089 1090 1091 1092 1093 1094 1095 1096 1097 1098 1099 1100 1101 1102 1103 1104 1105 1106 1107 1108 1109 1110 1111 1112 1113 1114
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Palanques el Palau dAnglesola Palau de Cerdagne (Palau de Cerdanya) Palau de Cerdanya Palau de Cerdagne Palau de Santa Eullia Palau del Vidre Palaud (v. els Banys i Palaud) Palau-sator Palau-saverdera Palau-solit i Plegamans els Pallaresos les Pallargues (v. els Plans de Si) Pallej Palma89 la Palma dEbre la Palma de Cervell la Palma de Gandia Palma de Ganda Palma de Ganda (la Palma de Gandia) Palmera Palol de Revardit el Palomar Pals el Papiol Parcent Pardines Parets del Valls Paretstortes Peyrestortes Parlav Passa (Pa) Passanant Paterna Pau Pals les Pals (v. Laspals) Pavas (Pavies) Pavies Pavas la Pedra (v. la Coma i la Pedra) Pedralba Pedreguer Pedret i Marz Pego Penguila Pena-roja (v. Pena-roja de Tastavins) Pena-roja de Tastavins90 // Pearroya de Tastavins Pearroya de Tastavins (v. Pena-roja de Tastavins)
Comarca Por PUr Ce1
EAS
CP
(65) C ES-12311 (60) L ES-25243 (33a) PO FR-66340
AEm (05) G ES-17476 Ros (72) PO FR-66690 BEm AEm VOc Tar BLl MOc RiE BLl Saf Saf PEs VAl BEm BLl MaA Rip VOr BEm Ros CBa Hor AEm BEb APa Ser MaA AEm MaA Alc (20) (05) (85) (79) (21) (47) (70) (21) (73) (73) (61) (82) (20) (21) (51) (71) (86) G G B T ES-17256 ES-17495 ES-08184 ES-43151
B ES-08780 M ES-070.. T ES-43370 B ES-08756 V V G V G B A G B ES-46724 ES-46714 ES-17843 ES-46891 ES-17256 ES-08754 ES-03792 ES-17534 ES-08150
(20) G ES-17133 (72) PO FR-66300 (35) T ES-43425 (45) V ES-46980 (05) G ES-17494 (19) T ES-43593 (08) (77) (51) (05) (51) (03) C V A G A A ES-12449 ES-46164 ES-03750 ES-17493 ES-03780 ES-03815
Ma1 (53a) Te ES-44586
89. Denominaci oficial nica dacord amb la Llei 8/2008, del 5 de juny, de modificaci de la Llei 23/2006, del 20 de desembre, de capitalitat de Palma de Mallorca (BOIB, 87, del 21.6.2008). 90. LInstitut dEstudis Catalans recomana que sadopti la denominaci Pena-roja (sense complement) per designar oficialment aquest municipi en catal.
108
Del cap. xvi, 3.7.2
Nm. 1115 1116 1117 1118 1119 1120 1121 1122 1123 1124 1125
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Penelles Penscola91 // Pescola Pescola (v. Penscola) la Pera Perafita Perafort Peralada Peralta de Calasanz (Peralta de la Sal) Peralta de la Sal Peralta de Calasanz Peramola Peratallada (v. Vulpellac, Fonteta i Peratallada) el Perell Perells (v. pol i Perells) Perpignan (Perpiny) Perpiny Perpignan Le Perthus (el Perts) el Perts Le Perthus Pesilhan de Conflent (occ.) Pzilla de Conflent Pesill de Conflent Pzilla de Conflent Pesill de la Ribera Pzilla la Rivire Petra Petrer Petrs Peyrestortes (Paretstortes) Pzilla de Conflent (Pesill de Conflent, cat.; Pesilhan de Conflent, occ.) Pzilla la Rivire (Pesill de la Ribera) Pi de Conflent Py Pia (Pi) Pi Pia Picanya Picassent Piera Pilar de la Horadada Piles les Piles92 les Piles de Gai (v. les Piles) Pina Pina de Montalgrao Pina de Montalgrao (Pina) Pineda de Mar el Pinell de Brai Pinell de Solsons Pinet
Comarca Nog (56) BMa (22) BEm Oso Tar AEm Lli AUr (20) (57) (79) (05) (46) (10)
EAS L C G B T G O L T
CP ES-25335 ES-12598 ES-17120 ES-08589 ES-43152 ES-17491 ES-22513 ES-25790 ES-43519
BEb (19) Ros Vsp
(72) PO FR-66000 (87) PO FR-66480
1126 1127 1128 1129 1130 1131 1132 1133 1134 1135 1136 1137 1138 1139 1140 1141 1142 1143
MOr VVi CMo Ros Fen Ros Ros Hor Hor Ano BSe Saf CBa APa Mar TAl Sol VAl
(48) M (88) A (29) V (72) PO
ES-07520 ES-03610 ES-46500 FR-66600
(39) PO FR-66730 (72) PO FR-66370 (72) PO FR-66380 (45) (45) (14) (24) (73) (35) (08) (50) (80) (78) (82) V V B A V T C B T L V ES-46210 ES-46220 ES-08784 ES-03190 ES-46712 ES-43428 ES-12429 ES-08397 ES-43594 ES-25286 ES-46838
91. Doble denominaci nova dacord amb el Decret 90/2008, del 27 de juny, del Consell pel qual saprova el canvi de denominaci del municipi Pescola per la forma bilinge de Penscola/Pescola (DOCV, 5796, de l1.7.2008). 92. LInstitut dEstudis Catalans recomana que sadopti la denominaci les Piles de Gai per designar oficialment aquest municipi.
Del cap. xvi, 3.7.2
109
Nm. 1144 1145 1146 1147 1148 1149 1150 1151 1152 1153 1154 1155 1156
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Pins93 el Pins // Pinoso Pins de Solsons (v. Pins) Pinoso (v. el Pins) Pira el Pla de la Font (v. Gimenells i el Pla de la Font) el Pla de Sant Tirs (v. Ribera dUrgellet) el Pla de Santa Maria el Pla del Peneds Planes Plans les Planes dHostoles Planesas (occ.) Planzes Planeses Planzes Planzes (Planeses, cat.; Planesas, occ.) Planoles els Plans de Si94 Platja dAro (v. Castell-Platja dAro) Plegamans (v. Palau-solit i Plegamans) el Poal sa Pobla / la Pobla95 la Pobla dArens Puebla de Arenoso sa Pobla dUialfs / la Pobla dUialfs sa Pobla / la Pobla la Pobla de Benifass la Pobla de Crvoles la Pobla de Claramunt la Pobla de Farnals la Pobla de Lillet la Pobla de Mafumet la Pobla de Massaluca la Pobla de Montorns la Pobla de Roda (v. Isbena) la Pobla de Sant Miquel Puebla de San Miguel la Pobla de Segur la Pobla de Vallbona la Pobla del Duc la Pobla Llarga la Pobla Tornesa el Poble Nou de Benitatxell // Benitachell els Poblets Poboleda
Comarca Sol VVi CBa ACa APe Com Con Grt Fen Rip Sga (78) (88) (35)
EAS L A T
CP ES-25287 ES-03650 ES-43423
(04) T ES-43810 (09) B ES-08733 (34) A ES-03828 (36) PO FR-66210 (43) G ES-17172 (39) PO FR-66720 (71) G ES-17535 (74) L ES-25212 L ES-25143 M ES-07420
PUr (60) MSe (49)
1157 1158 1159 1160 1161 1162 1163 1164 1165 1166 1167 1168 1169 1170 1171 1172
BMa Grg Ano Hor Ber Tar TAl Tar PJu CTu VAl RiA PlA MaB MaA Pri
(22) (42) (14) (45) (28) (79) (80) (79) (58) (30) (82) (68) (62) (52) (51) (66)
C L B V B T T T L V V V C A A T
ES-12599 ES-25471 ES-08787 ES-46137 ES-08696 ES-43140 ES-43783 ES-43761 ES-25500 ES-46185 ES-46840 ES-46670 ES-12191 ES-03126 ES-03779 ES-43376
93. LInstitut dEstudis Catalans recomana que sadopti la denominaci Pins de Solsons per designar oficialment aquest municipi. 94. LInstitut dEstudis Catalans recomana que sadopti la denominaci les Pallargues per designar oficialment aquest municipi. 95. O tamb sa Pobla dUialfs / la Pobla dUialfs.
110
Del cap. xvi, 3.7.2
Nm. 1173 1174 1175 1176 1177 1178 1179 1180 1181 1182 1183 1184 1185 1186 1187 1188 1189 1190 1191 1192 1193 1194 1195 1196 1197 1198 1199 1200 1201 1202 1203 1204 1205 1206 1207
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Poliny96 Poliny del Valls (v. Poliny) Poliny de Xquer Pollena Pollestres Polop el Pont dArmentera el Pont de Bar el Pont de Claverol (v. Conca de Dalt) Pont de Molins Pont de Montanyana97 // Puente de Montaana el Pont de Montanyana (v. Pont de Montanyana) el Pont de Suert el Pont de Vilomara i Rocafort Ponteilla (Pontell) Pontell Ponteilla Pontils Pontons Ponts Ponts Porqueres Porrera Porreres el Port de la Selva Port Vendres (Portvendres) Porta Portbou Port Port-Puymorens Port-Puymorens (Port) Portell de Morella la Portella la Portellada98 Portvendres Port Vendres Potries Potres Potres (Potries) Prada Prades [Con] Pradell de la Teixeta Prades (Prada) Prades Prat de Comte el Prat de Llobregat Pratdip Prats de Lluans Prats de Moll i la Presta Prats de Mollo - La Preste
Comarca VOc (85) RiB MSe Ros MaB ACa AUr
EAS B
CP ES-08213
(69) V ES-46688 (49) M ES-07460 (72) PO FR-66300 (52) A ES-03520 (04) T ES-43817 (10) L ES-25723 ES-17706 ES-25584
AEm (05) G Ar2 (12b) O
AR1 (12a) L ES-25520 Bag (16) B ES-08254 Ros (72) PO FR-66300 CBa APe AEm Nog PEs Pri MOr AEm Ros Ce1 AEm Ce1 Por Nog Ma1 Saf Pri Con BCa TAl BLl BCa Oso (35) (09) (05) (56) (61) (66) (48) (05) (72) (33a) (05) (33a) (65) (56) (53a) (73) T B G L G T M G PO PO G PO C L Te V ES-43421 ES-08738 ES-17773 ES-25740 ES-17834 ES-43739 ES-07260 ES-17489 FR-66660 FR-66760 ES-17497 FR-66760 ES-12318 ES-25134 ES-44589 ES-46721
(66) T ES-43774 (36) PO FR-66500 (17) T ES-43364 (80) T ES-43595 (21) B ES-08820 (17) T ES-43320 (57) B ES-08513
96. LInstitut dEstudis Catalans recomana que sadopti la denominaci Poliny del Valls per designar oficialment aquest municipi. 97. LInstitut dEstudis Catalans recomana que sadopti la denominaci el Pont de Montanyana per designar oficialment aquest municipi en catal. 98. El Govern dArag ha aprovat aquest topnim amb la inicial de larticle escrit en majscula.
Del cap. xvi, 3.7.2
111
Nm. 1208 1209 1210 1211 1212 1213 1214 1215 1216 1217 1218 1219
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Prats de Mollo - La Preste (Prats de Moll i la Presta) els Prats de Rei Prats de Sorni Prats de Sournia Prats de Sornian Prats de Sournia Prats de Sournia (Prats de Sorni, cat.; Prats de Sornian, occ.) Prats i Sansor Preixana Preixens Premi de Dalt Premi de Mar les Preses la Presta (v. Prats de Moll i la Presta) Prugnanes (Prunyanes, cat.; Prunhanas, occ.) Pruit (v. Rupit i Pruit) Prullans Prunet et Belpuig (Prunet i Bellpuig)99 Prunet i Bellpuig Prunet et Belpuig Prunhanas (occ.) Prugnanes Prunyanes Prugnanes Puol Puebla de Arenoso (la Pobla dArens) Puebla de San Miguel (la Pobla de Sant Miquel) Puglauren (occ.) Puilaurens Puente de Montaana (v. Pont de Montanyana) Puig Puigbalador Puyvalador Puigcerd Puigdlber Puiggrs Puigpelat Puigpunyent Puig-reig Puigverd dAgramunt Puigverd de Lleida Puilaurens (Puilloren, cat.; Puglauren, occ.) Puilloren Puilaurens Pujalt Puyvalador (Puigbalador) Py (Pi de Conflent) la Quar Quart100 Quart dOnyar (v. Quart) Quart de les Valls Quart de Poblet Quartell Quatretonda
Comarca Vsp Ano
EAS
CP
(87) PO FR-66230 (14) B ES-08281
Fen Ce2 Urg Nog Mar Mar Grt Fen Ce2 Asp
(39) (33b) (81) (56) (50) (50) (43)
PO L L L B B G
FR-66730 ES-25721 ES-25263 ES-25316 ES-08338 ES-08330 ES-17178
(39) PO FR-66220 (33b) L ES-25727 (15) PO FR-66130
1220 1221 1222 1223 1224 1225 1226 1227 1228 1229 1230 1231 1232 1233 1234 1235 1236 1237 1238 1239 1240 1241
Hor (45) AMi (07) RAd (67) Hor Ce2 APe Grg ACa MOc Ber Urg Sgi Fen Ano Cap Con Ber Gir CMo Hor CMo VAl (45) (33b) (09) (42) (04) (47) (28) (81) (75) (39)
V C V V G B L T M B L L Au
ES-46530 ES-12428 ES-46140 ES-46540 ES-17520 ES-08739 ES-25420 ES-43812 ES-07194 ES-08692 ES-25318 ES-25153 FR-11140
(14) B ES-08281 (32) PO FR-66210 (36) PO FR-66360 (28) B ES-08619 (44) G ES-17242 (29) (45) (29) (82) V V V V ES-46510 ES-46930 ES-03690 ES-46837
99. Fins al juliol del 2007 es considerava que aquest municipi pertanyia al Vallespir. 100. LInstitut dEstudis Catalans accepta aquesta forma oficial, al costat de Quart dOnyar.
112
Del cap. xvi, 3.7.2
Nm. 1242 1243 1244 1245 1246 1247 1248 1249 1250 1251 1252 1253 1254 1255 1256 1257
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Quatretondeta Queixs Caixas Queixigar (v. Monesma i Queixigar) Queralbs Queretes101 // Cretas Querol Quesa Rabs102 Rabs dEmpord (v. Rabs) Rabouillet (Rebollet, cat.; Rebolhet, occ.) Rafal Rafelbuol (v. Rafelbunyol) Rafelbunyol // Rafelbuol Rafelcofer Rafelguaraf Rfels103 // Rfales Rfels (v. Rfels) el Rfol dAlmnia Rfol de Salem (el Rfol de Salem) el Rfol de Salem Rfol de Salem Railleu (Ralleu) Rajadell Ralleu Railleu Rasiguras (occ.) Rasigures Rasigueres Rasigures Rasigures (Rasigueres, cat.; Rasiguras, occ.) Rasquera Real Ral Ral (Real) Real de Ganda (el Real de Gandia) el Real de Gandia Real de Ganda Real de Montroi Rebolhet (occ.) Rabouillet Rebollet Rabouillet Redov Redovn Redovn (Redov) Regencs Reiners Reyns Reixac (v. Montcada i Reixac) Relleu Rellinars Renau Requena Reus
Comarca Com (34) Rip Ma1 ACa CNa AEm Fen BSe Hor Saf RiA Ma1 (71) (53a) (04) (31) (05)
EAS A G Te T V G
CP ES-03811 ES-17534 ES-44623 ES-43816 ES-46824 ES-17754
(39) PO FR-66730 (24) A ES-03369 (45) (73) (68) (53a) V V V Te A V ES-46138 ES-46716 ES-46666 ES-44589 ES-03769 ES-46843
MaA (51) VAl (82) Con Bag
(36) PO FR-66360 (16) B ES-08289
1258 1259 1260 1261 1262
Fen RiE Cap Saf RiA
(39) PO FR-66720 (70) T ES-43513 (32) PO FR-66210 (73) V ES-46727 (68) V ES-46194
1263 1264 1265 1266 1267 1268 1269
BSe (24) BEm (20) MaB VOc Tar PlU BCa (52) (85) (79) (64) (17)
A G A B T V T
ES-03370 ES-17254 ES-03578 ES-08299 ES-43886 ES-46340 ES-4320.
101. LInstitut dEstudis Catalans recomana que sadopti la denominaci Cretes per designar oficialment aquest municipi en catal. 102. LInstitut dEstudis Catalans accepta aquesta forma oficial, al costat de Rabs dEmpord. 103. La grafia catalana Rfels s espria. Hauria de ser Rfels.
Del cap. xvi, 3.7.2
113
Nm. 1270 1271 1272 1273 1274 1275 1276 1277 1278 1279 1280 1281 1282 1283 1284 1285 1286 1287 1288 1289 1290 1291 1292 1293 1294 1295 1296 1297 1298 1299 1300
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Reyns (Reiners) Ri i Cirac Ria-Sirach Ria-Sirach (Ri i Cirac) Rialb (v. Rialp) Rialp104 la Riba Riba-roja dEbre Riba-roja de Tria Ribera dOndara105 Ribera dUrgellet106 Ribera de Cards (v. Vall de Cards) Ribes de Freser Ribesalbes Ribesaltes Rivesaltes Riells [VOr] (v. Bigues i Riells) Riells i Viabrea la Riera de Gai Rigarda (Rigard) Rigard Rigarda Riner Riola Ripoll Ripollet Riu de Cerdanya Riudarenes Riudaura Riudecanyes Riudecols Riudellots de la Selva Riudoms Riumors Rivesaltes (Ribesaltes) la Roca dAlbera Laroque des Albres la Roca del Valls Rocafort [Bag] (v. el Pont de Vilomara i Rocafort) Rocafort Rocafort de Queralt Roda de Bar107 Roda de Ber (v. Roda de Bar) Roda de Ter
Comarca Vsp Con PSo ACa RiE CTu Sga AUr Rip PlB Sel Tar Con Sol RiB Rip VOc Ce2 Sel Grt BCa BCa Sel BCa AEm Ros
EAS
CP
(87) PO FR-66400 (36) PO FR-66500 (59) (04) (70) (30) (74) (10) (71) (63) L T T V L L G C ES-25594 ES-43450 ES-43790 ES-46190 ES-25213 ES-25796 ES-17534 ES-12210
(76) G ES-17404 (79) T ES-43762 (36) PO FR-66320 (78) (69) (71) (85) (33b) (76) (43) (17) (17) (76) (17) (05) (72) L V G B L G G T T G T G PO B V T T B ES-25290 ES-46418 ES-17500 ES-08291 ES-25721 ES-17421 ES-17179 ES-43771 ES-43390 ES-17457 ES-43330 ES-17469 FR-66600 ES-08430 ES-46111 ES-43426 ES-43883 ES-08510
VOr (86) Hor CBa Tar Oso (45) (35) (79) (57)
104. LInstitut dEstudis Catalans considera incorrecta, des del punt de vista de la toponmia, la forma Rialp i recomana que sadopti la denominaci Rialb per designar oficialment aquest municipi. 105. LInstitut dEstudis Catalans recomana que sadopti la denominaci Sant Antol i Vilanova per designar oficialment aquest municipi. 106. LInstitut dEstudis Catalans recomana que sadopti la denominaci el Pla de Sant Tirs per designar oficialment aquest municipi. 107. LInstitut dEstudis Catalans considera incorrecta, des del punt de vista de la toponmia, la forma Roda de Bar i recomana que sadopti la denominaci Roda de Ber per designar oficialment aquest municipi.
114
Del cap. xvi, 3.7.2
Nm. 1301 1302 1303 1304 1305 1306 1307 1308 1309 1310 1311 1312 1313 1314 1315 1316 1317 1318 1319 1320 1321 1322 1323 1324 1325 1326 1327 1328 1329 1330 1331 1332 1333 1334 1335 1336 1337 1338 1339
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Rods Rodony Rojales (Rojals) Rojals Rojales la Romana Roquetes Roses Rossell Rossell108 Rossell de Segri (v. Rossell) Rotgl i Corber Rtova (Rtova) Rtova Rtova el Rourell Rub Rubi Rugat Rupi Rupit i Pruit Sabadell Sacaet (Sacanyet) Sacanyet Sacaet Sags Sagra Sagunt // Sagunto Sagunto (v. Sagunt) Sahorre (Saorra) Said // Zaidn Saillagouse (Sallagosa) Saint Andr (Sant Andreu de Sureda) Saint Arnac (Centernac, cat. i occ.) Saint Cyprien (Sant Cebri de Rossell) Saint Estve (Sant Esteve del Monestir) Saint Feliu dAmont (Sant Feliu dAmunt) Saint Feliu dAvall (Sant Feliu dAvall) Saint Gnis des Fontaines (Sant Gens de Fontanes) Saint Hippolyte (Sant Hiplit de la Salanca) Saint Jean Lasseille (Sant Joan la Cella) Saint Jean Pla de Corts (Sant Joan de Pladecorts) Saint Laurent de Cerdans (Sant Lloren de Cerdans) Saint Laurent de la Salanque (Sant Lloren de la Salanca) Saint Marsal (Sant Maral)109 Saint Martin (Sant Mart de Fenollet, cat.; Sant Martin de Fenolhet, occ.) Saint Martin - Lys (Sant Mart de Les, cat.; Sant Martin de Les, occ.)
Comarca
EAS
CP
Con (36) PO FR-66320 ACa (04) T ES-43812 BSe (24) A ES-03170 VVi BEb AEm BMa Sgi Cos Saf ACa VOc Ano VAl BEm OSo VOc APa (88) (19) (05) (22) (75) (37) (73) (04) (85) (14) (82) (20) (57) (85) (08) A T G C L V V T B B V G B B C B A V PO O PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO PO ES-03669 ES-43520 ES-17480 ES-12511 ES-25124 ES-46816 ES-46725 ES-43142 ES-08191 ES-08719 ES-46842 ES-17131 ES-08569 ES-0820. ES-12469 ES-08619 ES-03795 ES-46500 FR-66360 ES-22530 FR-66800 FR-66690 FR-66220 FR-66750 FR-66240 FR-66170 FR-66170 FR-66740 FR-66510 FR-66300 FR-66400 FR-66260 FR-66250 FR-66110
APa (08) MaA (51) CMo (29) Con BCi Ce1 Ros Fen Ros Ros Ros Ros Ros Ros Ros Vsp Vsp Ros Asp Fen Fen (36) (18) (33a) (72) (39) (72) (72) (72) (72) (72) (72) (72) (87) (87) (72) (15)
(39) PO FR-66220 (39) Au FR-11500
108. LInstitut dEstudis Catalans considera incorrecta, des del punt de vista de la toponmia, la forma Rossell i recomana que sadopti la denominaci Rossell de Segri per designar oficialment aquest municipi. 109. Fins al juliol del 2007 es considerava que aquest municipi pertanyia al Vallespir.
Del cap. xvi, 3.7.2
115
Nm. 1340 1341 1342 1343 1344 1345 1346 1347 1348 1349 1350 1351 1352 1353 1354 1355 1356 1357 1358 1359 1360 1361 1362 1363 1364 1365
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Saint Michel de Llotes (Sant Miquel de Llotes) Saint Nazaire (Sant Nazari de Rossell) Saint Paul de Fenouillet (Sant Pau de Fenollet, cat.; Sant Pau de Fenolhet, occ.) Saint Pierre dels Forcats (Sant Pere dels Forcats) Sainte Colombe de la Commanderie (Santa Coloma de Tur110) Sainte Colombe sur Guette (Santa Coloma dAigueta / Santa Coloma de Rocafort, cat.; Santa Colomba dAigueta / Santa Colomba de Rcafrt, occ.111) Sainte Locadie (Santa Llocaia) Sainte Marie (Santa Maria la Mar) Saix Sax Sals de Pallars Saldes Saleilles (Salelles) Salelles Saleilles Salem Sales de Llierca Salinas (les Salines dElda) ses Salines / les Salines les Salines dElda Salinas Sallagosa Saillagouse Sallent112 Sallent de Llobregat (v. Sallent) Sallent de Xtiva Sellent Salom Salou Salses Salses le Chteau Salses le Chteau (Salses113) Salt Salvesinas (occ.) Salvezines Salvesines Salvezines Salvezines (Salvesines, cat.; Salvesinas, occ.) la Salzadella Samals (v. Cnoves i Samals) San Antonio de Benagber San Esteban de Litera (Sant Esteve de Llitera) San Fulgencio (Sant Fulguenci) San Isidro (Sant Isidre) San Jorge (v. Sant Jordi)
Comarca Ros Ros Fen Con Ros Fen Ce1 Ros PJu Ber Ros VAl Grt AVi MOr Bag Tar Tar Ros Gir
EAS
CP
(72) PO FR-66130 (72) PO FR-66140 (39) PO FR-66220 (37) PO FR-66210 (72) PO FR-66300 (39) Au FR-11140 (33a) PO FR-66800 (72) PO FR-66470 (58) L ES-25693 (28) B ES-08699 (72) PO FR-66280 (82) (43) (11) (48) (16) (79) (79) V G A M B T T ES-46843 ES-17853 ES-03658 ES-07640 ES-08650 ES-43885 ES-43840
(72) PO FR-66600 (44) G ES-17190
Fen (39) Au FR-11140 BMa (22) C ES-12186 Hor Lli BSe BSe (45) (46) (24) (24) V O A A ES-46184 ES-22512 ES-03177 ES-03203
110. Segons el Nomencltor toponmic de la Catalunya del Nord, aquest municipi es pot denominar tamb Santa Coloma de la Comanda. 111. Per un error de composici tipogrfica en el Nomencltor toponmic de la Catalunya del Nord (1a ed. 2007), el nom doble daquest municipi occit apareix escrit Santa Coloma dAigueta i Santa Coloma de Rocafrt, respectivament. 112. LInstitut dEstudis Catalans recomana que sadopti la denominaci Sallent de Llobregat per designar oficialment aquest municipi. 113. El complement de lloc del Castell, que ha estat emprat adesiara, no escau histricament ni geogrfica.
116
Del cap. xvi, 3.7.2
Nm. 1366 1367 1368 1369 1370 1371 1372 1373 1374 1375 1376 1377 1378 1379 1380 1381 1382 1383 1384 1385 1386 1387 1388 1389 1390 1391 1392 1393 1394 1395 1396 1397 1398 1399 1400 1401
Nom oficial ( forma catalana tradicional) San Miguel de Salinas (Sant Miquel de les Salines) San Rafael del Ro (Sant Rafael del Maestrat) San Vicente del Raspeig (v. Sant Vicent del Raspeig) Sanaja Sanet i els Negrals Sanet y Negrals Sanet y Negrals (Sanet i els Negrals) Sansa (Cens) Sansor (v. Prats i Sansor) Sant Adri de Bess Sant Agust de Lluans Sant Andreu de la Barca Sant Andreu de Llavaneres Sant Andreu de Sureda Saint Andr Sant Andreu Salou Sant Aniol de Finestres Sant Antol i Vilanova (v. Ribera dOndara) Sant Antoni de Portmany Sant Antoni de Vilamajor Sant Arnac (v. Centernac) Sant Bartomeu del Grau Sant Boi de Llobregat Sant Boi de Lluans Sant Carles de la Rpita Sant Cebri de Rossell Saint Cyprien Sant Cebri de Vallalta Sant Celoni Sant Climent de Llobregat Sant Climent Sescebes Sant Cugat del Valls Sant Cugat Sesgarrigues Sant Esteve de la Sarga Sant Esteve de Llitera San Esteban de Litera Sant Esteve de Palautordera Sant Esteve del Monestir Saint Estve Sant Esteve Sesrovires Sant Feliu dAmunt Saint Feliu dAmont Sant Feliu dAvall Saint Feliu dAvall Sant Feliu de Buixalleu Sant Feliu de Codines Sant Feliu de Guxols Sant Feliu de Llobregat Sant Feliu de Pallerols Sant Feliu Sasserra Sant Ferriol Sant Fost de Campsentelles Sant Fruits de Bages Sant Fulgenci San Fulgencio Sant Gens de Fontanes Saint Gnis des Fontaines Sant Gregori
Comarca BSe (24) BMa (22) Sga (74)
EAS A C L
CP ES-03193 ES-12510 ES-25753
MaA (51) A ES-03769 Con (36) PO FR-66360 Bar Oso BLl Mar Gir Grt (27) (57) (21) (50) (44) (43) B B B B G G E B B B B T B B B G B B L B B G B G B G B G B B G ES-08930 ES-08589 ES-08740 ES-08392 ES-17456 ES-17154 ES-07820 ES-08459 ES-08519 ES-08830 ES-08589 ES-43540 ES-08396 ES-08470 ES-08849 ES-17751 ES-08190 ES-08739 ES-25632 ES-08460 ES-08635 ES-17451 ES-08182 ES-17220 ES-08980 ES-17174 ES-08279 ES-17850 ES-08105 ES-08272 ES-17150
Eiv (38) VOr (86) Oso BLl Oso Mon Mar VOr BLl AEm VOc APe PJu (57) (21) (57) (55) (50) (86) (21) (05) (85) (09) (58)
VOr (86) BLl Sel VOr BEm BLl Grt Bag Grt VOr Bag Gir (21) (76) (86) (20) (21) (43) (16) (43) (86) (16) (44)
Del cap. xvi, 3.7.2
117
Nm. 1402 1403 1404 1405 1406 1407 1408 1409 1410 1411 1412 1413 1414 1415 1416 1417 1418 1419 1420 1421 1422 1423 1424 1425 1426 1427 1428 1429 1430 1431 1432 1433 1434 1435 1436 1437 Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Guim de Freixenet Guim de la Plana Hilari Sacalm Hiplit de la Salanca Saint Hippolyte Hiplit de Voltreg Iscle de Vallalta Isidre San Isidro Jaume dEnveja Jaume de Frontany Jaume de Llierca Jaume dels Domenys Joan Joan dAlacant Joan de lnova114 Joan de Labritja Joan de les Abadesses Joan de Mor Joan de Mollet Joan de Pladecorts Saint Jean Pla de Corts Joan de Vilatorrada Joan Desp Joan la Cella Saint Jean Lasseille Joan les Fonts Jordi // San Jorge Jordi Desvalls Josep de sa Talaia / Sant Josep de la Talaia Juli de Cerdanyola Juli de Llor i Bonmat Juli de Lria Juli de Ramis Juli de Vilatorta Just Desvern Lloren dHortons Lloren de Cerdans Saint Laurent de Cerdans Lloren de la Muga Lloren de la Salanca Saint Laurent de la Salanque Lloren de Morunys Lloren des Cardassar / Sant Lloren del Cardassar Lloren Savall Llus Maral Saint Marsal Mart dAlbars Mart de Centelles Mart de Fenollet Saint Martin Mart de Les Saint Martin - Lys
Comarca Sga Sga Sel Oso Mar BEb Ber Grt BPe MOr Ala (RIA) Eiv Rip PlA Gir Bag BLl Grt BMa Gir Eiv Ber Sel And Gir Oso Bar APe (74) (74) (76) (57) (50) (19) (28) (43) (23) (48) (01) (68) (38) (71) (62) (44) (16) (21)
EAS L L G B B T B G T M A V E G C G B B
CP ES-25270 ES-25211 ES-17403 ES-08512 ES-08359 ES-43877 ES-08619 ES-17854 ES-43713 ES-07510 ES-03550 ES-46669 ES-07810 ES-17860 ES-12130 ES-17463 ES-08250 ES-08970
(43) G ES-17857 (22) C ES-12320 (44) G ES-17464 (38) E ES-07830 (28) B ES-08694 (76) G ES-17164 (13) And AD600 (44) G ES-17481 (57) B ES-08514 (26 B ES-08960 (09) B ES-08791 G ES-17732 ES-25282 ES-07530 ES-08212 ES-07710 ES-08519 ES-08592
AEm (05) Sol MOr VOc Men Oso Oso
(78) L (48) M (85) B (54) Me (57) (57) B B
114. Denominaci nova dacord amb el Decret 160/2008, del 17 doctubre, del Consell, pel qual saprova el canvi de denominaci del municipi de San Juan de nova per la forma exclusiva en valenci de la Sant Joan de lnova (DOCV, 5875, del 21.10.2008).
118
Del cap. xvi, 3.7.2
Nm. 1438 1439 1440 1441 1442 1443 1444 1445 1446 1447 1448
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Sant Mart de Llmena Sant Mart de Riucorb Sant Mart de Tous Sant Mart Sarroca Sant Mart Sesgueioles Sant Mart Vell Sant Martin de Fenolhet (occ.) Saint Martin Sant Martin de Les (occ.) Saint Martin - Lys Sant Mateu Sant Mateu de Bages Sant Miquel de Campmajor Sant Miquel de Fluvi Sant Miquel de les Salines San Miguel de Salinas Sant Miquel de Llotes Saint Michel de Llotes Sant Mori Sant Nazari de Rossell Saint Nazaire Sant Pau de Fenolhet (occ.) Saint Paul de Fenouillet Sant Pau de Fenollet Saint Paul de Fenouillet Sant Pau de Segries Sant Pere dAlbaida Sempere Sant Pere de Ribes Sant Pere de Riudebitlles Sant Pere de Torell Sant Pere de Vilamajor Sant Pere dels Forcats Saint Pierre dels Forcats Sant Pere Pescador Sant Pere Sallavinera Sant Pol de Mar Sant Quint de Mediona Sant Quirze de Besora Sant Quirze del Valls Sant Quirze Safaja Sant Rafael del Maestrat San Rafael del Ro Sant Ramon115 Sant Ramon de Portell (v. Sant Ramon) Sant Sadurn dAnoia Sant Sadurn dOsormort Sant Sadurn de lHeura (v. Crulles, Monells i Sant Sadurn de lHeura) Sant Salvador de Guardiola Sant Vicen de Castellet Sant Vicen de Montalt Sant Vicen de Torell Sant Vicent del Raspeig // San Vicente del Raspeig Sant Vicen dels Horts Santa Brbara Santa Ceclia de Voltreg
Comarca Gir Urg Ano APe Ano Gir BMa Bag PEs AEm (44) (81) (14) (09) (14) (44) (22) (16) (61) (05)
EAS G L B B B G C B G G G
CP ES-17153 ES-25344 ES-08712 ES-08731 ES-08289 ES-17462 ES-12170 ES-08263 ES-17831 ES-17475 ES-17467
AEm (05)
1449 1450 1451 1452 1453 1454 1455 1456 1457 1458 1459 1460 1461 1462 1463 1464 1465 1466 1467 1468 1469 1470 1471
Rip Grf APe Oso VOr AEm Ano Mar APe Rip VOc VOr Sga APe Oso Bag Bag Mar Oso Ala BLl Mon Oso
(71) (41) (09) (57) (86) (05) (14) (50) (09) (71) (85) (86) (74) (09) (57) (16) (16) (50) (57) (01) (21) (55) (57)
G B B B B G B B B B B B L B B B B B B A B T B
ES-17864 ES-08810 ES-08776 ES-08572 ES-08458 ES-17470 ES-08281 ES-08395 ES-08777 ES-08580 ES-08192 ES-08189 ES-25215 ES-09770 ES-08519 ES-08790 ES-08295 ES-08394 ES-08571 ES-03690 ES-08620 ES-43570 ES-08519
115. LInstitut dEstudis Catalans accepta aquesta forma oficial, al costat de Sant Ramon de Portell.
Del cap. xvi, 3.7.2
119
Nm.
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Santa Coloma dAigueta Sainte Colombe sur Guette Santa Coloma de Cervell Santa Coloma de Farners Santa Coloma de Gramenet Santa Coloma de la Comanda (v. Sainte Colombe de la Commanderie) Santa Coloma de Queralt Santa Coloma de Rocafort Sainte Colombe sur Guette Santa Coloma de Tur Sainte Colombe de la Commanderie Santa Colomba dAigueta (occ.) Sainte Colombe sur Guette Santa Colomba de Rcafrt (occ.) Sainte Colombe sur Guette Santa Cristina dAro Santa Eugnia Santa Eugnia de Berga Santa Eullia de Riuprimer Santa Eullia de Ronana Santa Eullia des Riu / Santa Eullia del Riu (v. Santa Eulria des Riu / Santa Eulria del Riu) Santa Eulria des Riu / Santa Eulria del Riu116 Santa Fe del Peneds Santa Linya (v. les Avellanes i Santa Linya) Santa Llocaia Sainte Locadie Santa Llogaia dlguema Santa Magdalena de Polps Santa Magdalena de Pulpis Santa Magdalena de Pulpis (Santa Magdalena de Polps) Santa Margalida117 Santa Margarida (v. Santa Margalida) Santa Margarida de Montbui Santa Margarida i els Monjos Santa Maria dOl Santa Maria de Besora Santa Maria de Corc Santa Maria de Martorelles Santa Maria de Merls Santa Maria de Miralles Santa Maria de Palautordera Santa Maria del Cam Santa Maria la Mar Sainte Marie Santa Oliva Santa Pau Santa Perptua de Mogoda Santa Pola
Comarca
EAS
CP
1472 1473 1474 1475
BLl Sel Bar CBa
(21) (76) (27) (35)
B G B T
ES-08690 ES-17430 ES-0892. ES-43420
1476 1477 1478 1479 1480 1481 1482 1483 1484 1485 1486 1487 1488 1489 1490 1491 1492 1493 1494 1495 1496 1497 1498 1499
BEm MSe Oso Oso VOr Eiv APe
(20) (49) (57) (57) (86) (38) (09)
G M B B B E B G
ES-17246 ES-07142 ES-08519 ES-08519 ES-08187 ES-07840 ES-12792 ES-17771
AEm (05) BMa (22) MSe (49) Ano APe Bag Oso Oso VOr Ber Ano VOr MSe BPe Grt VOc BVi (14) (09) (16) (57) (57) (86) (28) (14) (86) (49) (23) (43) (85) (25)
C ES-12597 M ES-07450 B B B B B B B B B M T G B A ES-08710 ES-08730 ES-08273 ES-08589 ES-08511 ES-08100 ES-08619 ES-08787 ES-08460 ES-07320 ES-43710 ES-17811 ES-08421 ES-03130
116. O tamb Santa Eullia des Riu / Santa Eullia del Riu. 117. O tamb Santa Margarida.
120
Del cap. xvi, 3.7.2
Nm. 1500 1501 1502 1503 1504 1505 1506 1507 1508 1509 1510 1511 1512 1513 1514 1515 1516 1517 1518 1519 1520 1521 1522 1523 1524 1525 1526 1527 1528 1529 1530 1531 1532 1533 1534 1535 1536 1537 1538 1539 1540
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Santa Susanna Santany Santpedor Sanui i Alins Azanuy-Alins Saorra Sahorre Sarral Sarratella (la Serratella) Sarri de Ter Sarroca de Bellera Sarroca de Lleida Saus Sauto (Saut) Saut Sauto Savall del Comtat Sax (Saix) la Secuita Sedav Segart Segorbe (Sogorb) Sella Sellent (Sallent de Xtiva) Selva la Selva de Mar la Selva del Camp Sempere (Sant Pere dAlbaida) Senan Sencelles la Snia Senija Senterada la Sentiu de Si Sentmenat Senyera Serdinya (Serdiny) Serdiny Serdinya Seriny Sers Serra la Serra den Galceran Sierra Engarcern Serra de Dar Serrallonga Serralongue Serralongue (Serrallonga) la Serratella Sarratella Setaiges Siete Aguas Setcases la Seu dUrgell Seva Sidamon Sierra Engarcern (la Serra den Galceran)
Comarca Mar (50) MOr (48) Bag (16) CBa AMa Gir PJu Sgi AEm Con CBa AVi Tar Hor CMo APa MaB RiA MSe AEm BCa VAl CBa MSe Mon MaB PJu Nog VOc RiA Con
EAS
CP
B ES-08398 M ES-07650 B ES-08251 ES-43424 ES-12184 ES-17840 ES-25555 ES-25175 ES-17467 FR-66210 ES-43427 ES-03630 ES-43765 ES-46910 ES-46592 ES-12400 ES-03579 ES-46295 ES-07313 ES-17489 ES-43470 ES-46839 ES-43449 ES-07140 ES-43560 ES-03729 ES-25514 ES-25617 ES-08181 ES-46669 FR-66360 ES-17852 ES-25183 ES-46118 ES-17133
(35) T (06) C (44) G (58) L (75) L (05) G (36) PO (35) T (11) A (79) T (45) V (29) V (08) C (52) A (68) V (49) M (05) G (17) T (82) V (35) T (49) M (55) T (52) A (58) L (56) L (85) B (68) V (36) PO G L V G
PEs (61) Sgi (75) CTu (30) BEm (20) Vsp Rip AUr Oso PUr PlA
(87) PO FR-66230 (71) (10) (57) (60) (62) G L B L C ES-17869 ES-25700 ES-08553 ES-25222 ES-12182
Del cap. xvi, 3.7.2
121
Nm. 1541 1542 1543 1544 1545 1546 1547 1548 1549 1550 1551 1552 1553 1554 1555 1556 1557 1558 1559 1560 1561
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Siete Aguas (Setaiges) Silla Sils Simat de la Valldigna Sinarcas (Sinarques) Sinarques Sinarcas Sineu Sitges Siurana118 Siurana dEmpord (v. Siurana) Soanyes Souanyas Sobremunt Sogorb Segorbe el Soler Le Soler Le Soler (el Soler) el Solers Solivella Sollana Sller Solsona Son Cervera Soneixa Soneja Soneja (Soneixa) Sopeira Sora Sorde (Sureda) Soriguera Sorita de Morella Zorita del Maestrazgo Sorni Sournia Sornian (occ.) Sournia la Sorollera La Cerollera Sort Soses Sot de Chera (Sot de Xera) Sot de Ferrer Sot de Xera Sot de Chera Souanyas (Soanyes) Sournia (Sorni, cat.; Sornian, occ.) Subirats Sucaina Zucaina Sudanell Sueca Suera // Sueras Sueras (v. Suera) Sumacrcer Sunyer Sureda Sorde
Comarca FBu Hor Sel Saf PlU (40) (45) (76) (73) (64)
EAS V V G V V
CP ES-46392 ES-46460 ES-17410 ES-46750 ES-46320
MSe (49) Grf (41) AEm (05) Oso Ros Grg CBa RiB MOc Sol MOr APa AR2 Oso Ros PSo (57)
M ES-07510 B ES-08870 G ES-17469 B ES-08589
(72) PO FR-66270 (42) L ES-25163 (35) T ES-43412 (69) V ES-46430 (47) M ES-07100 (78) L ES-25280 (48) M ES-07550 (08) (12b) (57) (72) (59) C O B PO L ES-12480 ES-22583 ES-08589 FR-66690 ES-25566
1562 1563 1564 1565 1566 1567 1568 1569 1570 1571 1572 1573
PSo Sgi Ser APa Con Fen APe Sgi RiB PlB RiA Sgi
(59) (75) (77) (08)
L L V C
ES-25560 ES-25181 ES-46168 ES-12489
(36) PO FR-66360 (39) PO FR-66730 (09) B ES-08739 (75) (69) (63) (68) (75) L V C V L ES-25173 ES-46410 ES-12223 ES-46295 ES-25174
118. LInstitut dEstudis Catalans accepta aquesta forma oficial, al costat de Siurana dEmpord.
122
Del cap. xvi, 3.7.2
Nm. 1574 1575 1576 1577 1578 1589 1580 1581 1582 1583 1584 1585 1586 1587 1588 1589 1590 1591 1592 1593 1594 1595 1596 1597 1598 1599 1600 1601 1602 1603 1604 1605 1606 1607
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Sria Susqueda Tagamanent Taillet (Tellet)119 Talamanca Talarn Talau (v. Aiguatbia i Talau) Talavera Tales la Tallada dEmpord Taltell Tautavel Tamarit de Llitera // Tamarite de Litera Tamarite de Litera (v. Tamarit de Llitera) Taradell Trbena Tarerac Tarerach Tarerach (Tarerac) Targasona Targasonne Targasonne120 (Targasona) Tarragona Trrega Tarrs Tarroja de Segarra Taulis (Teuls)121 Taurinya (Tauriny) Tauriny Taurinya Tautavel (Taltell) Tavernes Blanques Tavernes de la Valldigna Tavrnoles Tavertet el Tec Le Tech Le Tech (el Tec) Tei Tellet Taillet Teresa Teresa de Cofrentes (Teresa de Cofrents) Teresa de Cofrents Teresa de Cofrentes Trmens Terrades Terrassa Terrassola i Lavit (v. Torrelavit) Terrateig Terrats Tes Thza
Comarca Bag Sel VOr Asp Bag PJu
EAS
CP
(16) B ES-08260 (76) G ES-17166 (86) B ES-08591 (15) PO FR-66400 (16) B ES-08279 (58) L ES-25630 L C G O B A ES-25213 ES-12221 ES-17134 ES-22550 ES-08552 ES-03518
Sga (74) PlB (63) BEm (20) Lli (46)
Oso (57) MaB (52) Con Ce1 Tar Urg Grg Sga Asp Con Ros Hor Saf Oso Oso Vsp Mar
(36) PO FR-66320 (33a) (79) (81) (42) (74) (15) (36) PO T L L L PO PO FR-66120 ES-4300. ES-25300 ES-25480 ES-25212 FR-66110 FR-66500
(72) PO FR-66720 (45) V ES-46120 (73) V ES-46760 (57) B ES-08519 (57) B ES-08511 (87) PO FR-66230 (50) B ES-08329 C V L G B ES-12469 ES-46622 ES-25670 ES-17731 ES-0822.
APa (08) VCo (84) Nog (56) AEm (05) VOc (85) VAl Ros
(82) V ES-46842 (72) PO FR-66300
119. Fins al juliol del 2007 es considerava que aquest municipi pertanyia al Vallespir. 120. La grafia amb doble essa que lAdministraci francesa fa servir per a aquest topnim s errnia des dun punt de vista etimolgic. 121. Fins al juliol del 2007 es considerava que aquest municipi pertanyia al Vallespir.
Del cap. xvi, 3.7.2
123
Nm. 1608 1609 1610 1611 1612 1613 1614 1615 1616 1617 1618 1619 1620 1621 1622 1623 1624 1625 1626 1627 1628 1629 1630 1631 1632 1633 1634 1635
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Teulada Teuls Taulis Thza (Tes) Thus Entre Valls122 (Tos i Entrevalls) Thuir (Tur) Tiana Tibi Trig Trvia Titaguas (Titages) Titages Titaguas Tiurana Tivenys Tivissa Todolella Tos i Entrevalls Thus Entre Valls Toga Toixa Tujar Tolba // Tolva Tollos Toluges Toulouges Tolva (v. Tolba) Tona la Tor de Frana Latour de France la Tor de Querol Latour de Carol Tor Tors Tors Tors (Tors) Tordera Torderes Tordres Tordres (Torderes)123 Torell Tors Turs Torlarribera Torre La Ribera Tormos els Torms Tornabous el Toro El Toro El Toro (el Toro) Torralba del Pinar Torre Baixa Torrebaja la Torre dElna Latour bas Elne la Torre den Besora124
Comarca MaB (52) Ros Con Ros Mar Alc AMa PSo Ser Nog BEb RiE Por
EAS A
CP ES-03725
(72) PO FR-66200 (36) PO FR-66360 (72) PO FR-66300 (50) B ES-08391 (03) A ES-03109 (06) C ES-12179 (59) L ES-25595 (77) V ES-46178 (56) (19) (70) (65) L T T C C O A B L C B ES-25791 ES-43511 ES-43746 ES-12312 ES-12230 ES-22585 ES-03813 ES-08551 ES-25750 ES-12431 ES-08490
AMi (07) BRi (26) Com (34) Oso Sga APa Mar Asp Oso (57) (74) (08) (50)
(15) PO FR-66300 (57) B ES-08570 A L L C C C ES-03795 ES-25164 ES-25331 ES-12429 ES-12225 ES-12161
MaA (51) Grg (42) Urg (81) APa (08) AMi (07) AMa (06)
122. Mantenim la preposici entre amb la inicial en majscula, tal com fa lAdministraci francesa. 123. Fins al juliol del 2007 es considerava que aquest municipi pertanyia al Rossell. 124. La Generalitat Valenciana ha aprovat aquesta denominaci amb larticle en majscula (En).
124
Del cap. xvi, 3.7.2
Nm. 1636 1637 1638 1639 1640 1641 1642
Nom oficial ( forma catalana tradicional) la Torre den Domnec125 Torre de Arcas (v. Torredarques) la Torre de Cabdella la Torre de Claramunt la Torre de Fontaubella la Torre de lEspanyol la Torre de les Maanes // Torremanzanas Torre de Vilella126 // Torrevelilla la Torre de Vilella (v. Torre de Vilella) la Torre del Bisbe Latour bas Elne Torre del Compte (v. la Torre del Comte) la Torre del Comte // Torre del Compte Torre La Ribera (Torlarribera)127 Torrebaja (Torre Baixa) Torrebesses Torreblanca Torrechiva (Torre-xiva) Torredarques // Torre de Arcas Torredembarra Torrefarrera Torrefeta i Florejacs Torreflor (v. Torrefeta i Florejacs) Torregrossa Torreilles (Torrelles de la Salanca) Torrelameu Torrelavit128 Torrella Torrelles de Foix Torrelles de la Salanca Torreilles Torrelles de Llobregat Torremanzanas (v. la Torre de les Maanes) Torrent129
Comarca PlA PSu Ano Pri RiE Ala Ma2 (62) (58) (14) (66) (70) (01) (53b)
EAS C L B T T A Te
CP ES-12184 ES-25515 ES-08786 ES-43774 ES-43792 ES-03108 ES-44641
1643 1644 1645 1646 1647 1648 1649 1650 1651 1652 1653 1654 1655 1656 1657 1658 1659 1660
Ma1 BRi RAd Sgi PlA AMi Ma1 Tar Sgi Sga PUr Ros Nog APe Cos APe BLl
(53a) (26) (67) (75) (62) (07) (53a) (79) (75) (74)
Te O V L C C Te T L L
ES-44597 ES-22376 ES-46145 ES-25176 ES-12596 ES-12232 ES-44653 ES-43830 ES-25123 F-25212
(60) L ES-25141 (72) PO FR-66440 (56) L ES-25138 (09) B ES-08775 (37) V ES-46814 (09) B ES-08737 (21) B G ES-08629 ES-17123
BEm (20)
125. Denominaci nova dacord amb el Decret 91/2008, del 27 de juny, del Consell, pel qual saprova el canvi de denominaci del municipi de Torre Endomnech per la forma exclusiva en valenci de la Torre den Domnec (DOGV, 5796, de l1.7.2008). Aquest topnim ha estat aprovat amb larticle personal (en) en minscula, tal com pertoca dacord amb la normativa toponmica catalana; en canvi, sha mantingut laccent tancat de Domnec. 126. LInstitut dEstudis Catalans recomana que sadopti la denominaci la Torre de Vilella per designar oficialment aquest municipi en catal. 127. Tot i que, de moment, recollim aquest topnim com a municipi que pertany a lrea de transici catal-aragons dacord amb la Gran enciclopdia catalana (la versi en lnia daquest diccionari enciclopdic recull aquest topnim amb la forma Tor-la-ribera), la Secci Filolgica de lInstitut dEstudis Catalans no lhi considera en la llista de municipis de la Franja de Ponent aprovada el 15 de desembre de 1995 i modificada el 15 de gener de 1999 (agram a lOficina dOnomstica de la Secci Filolgica i, especialment, a Ramon Sistac que ens hagin facilitat aquestes dades). 128. LInstitut dEstudis Catalans considera incorrecta, des del punt de vista de la toponmia, la forma Torrelavit i recomana que sadopti la denominaci Terrassola i Lavit per designar oficialment aquest municipi. 129. LInstitut dEstudis Catalans recomana que sadopti la denominaci Torrent dEmpord per designar oficialment aquest municipi.
Del cap. xvi, 3.7.2
125
Nm. 1661 1662 1663 1664 1665 1666 1667 1668 1669 1670 1671 1672 1673 1674 1675 1676 1677 1678 1679 1680 1681 1682 1683 1684 1685 1686 1687 1688 1689 1690 1691 1692 1693 1694
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Torrent Torrent dEmpord (v. Torrent [BEm]) Torrent de Cinca // Torrente de Cinca Torrente de Cinca (v. Torrent de Cinca) Torres de Segre Torres Torres Torre-serona Torrevelilla (v. Torre de Vilella) Torrevella Torrevieja Torrevieja (Torrevella) Torre-xiva Torrechiva el Torric // Altorricn Torroella de Fluvi Torroella de Montgr Torroja del Priorat Tortell Tortosa Toses Tossa de Mar Toulouges (Toluges) Tous Traiguera Tremp Tresserra Tresserre Tresserre (Tresserra) Trevilhac (occ.) Trvillach Trevillac Trvillach Trvillach (Trevillac, cat.; Trevilhac, occ.) Trilhan (occ.) Trilla Trilla (Trill, cat.; Trilhan, occ.) Trill Trilla Trouillas (Trullars) Trullars Trouillas Tujar (Toixa) Tur Thuir Tuixn (v. Josa i Tuixn) Turs (Tors) Ull Ullastrell Ullastret Ulldecona Ulldemolins Ultramort Ur Urbanya (Orbany) Urs Urtx (v. Fontanals de Cerdanya) Useras (v. les Useres) les Useres // Useras
Comarca Hor BCi (45) (18)
EAS V O L V L A
CP ES-46900 ES-22590 ES-25170 ES-46148 ES-25131 ES-03180
Sgi (75) CMo (29) Sgi (75) BSe Lli AEm BEm Pri Grt BEb Rip Sel Ros CNa BMa PJu Ros Fen Fen Ros Ser RiA BEm VOc BEm Mon Pri BEm Ce1 Con Ce2 Aln (24)
(46) O ES-22540 (05) G ES-17474 (20) G ES-17257 (66) T ES-43737 (43) G ES-17853 (19) T ES-43500 (71) G ES-17536 (76) G ES-17320 (72) PO FR-66350 (31) V ES-46269 (22) C ES-12330 (58) L ES-25620 (72) PO FR-66300 (39) PO FR-66130 (39) PO FR-66220 (72) PO FR-66300 (77) (68) (20) (85) (20) (55) (66) (20) (33a) (36) (33b) (02) V V G B G T T G PO PO G C ES-46177 ES-46389 ES-17140 ES-08231 ES-17114 ES-43550 ES-43363 ES-17114 FR-66760 FR-66500 ES-17538 ES-12118
126
Del cap. xvi, 3.7.2
Nm. 1695 1696 1697 1698 1699 1700 1701 1702 1703 1704 1705 1706 1707 1708 1709 1710 1711 1712 1713 1714 1715 1716 1717 1718 1719 1720 1721 1722 1723 1724 1725 1726 1727
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Utiel Vacarisses la Vajol Valcebollre (Vallcebollera) Valdellou130 // Baldellou Valdeltormo (v. la Vall del Tormo) Valderrobles (v. Vall de Roures) Valencia (Valncia) Valncia Valencia Valjunquera (v. Valljunquera) Vall dAlba la Vall dAlcal la Vall dAlmonesir Vall de Almonacid la Vall dEbo la Vall den Bas la Vall dUix Vall de Almonacid (la Vall dAlmonesir) la Vall de Bianya la Vall de Bo Vall de Cards131 Vall de Gallinera la Vall de Laguar Vall de Roures132 // Valderrobles la Vall del Tormo // Valdeltormo Vallada Vallanca Vallat Vallbona dAnoia Vallbona de les Monges Vallcebollera Valcebollre Vallcebre Vallclara Valldellou (v. Valdellou) Valldemossa Vall-de-roures (v. Vall de Roures) Valls Vallestvia Baillestavy Vallfogona de Balaguer Vallfogona de Ripolls Vallfogona de Riucorb Vallgorguina Vallibona
Comarca PlU VOc AEm Ce1 Lli Hor (64) (85) (05) (33a) (46) (45)
EAS V B G PO O V C A A G C C G L L A A Te Te V V C B L B T
CP ES-46300 ES-08233 ES-17707 FR-66340 ES-22571 ES-460.. ES-12194 ES-03788 ES-03789 ES-17176 ES-12600 ES-12414 ES-17813 ES-25527 ES-25570 ES-03787 ES-03791 ES-44580 ES-44620 ES-46691 ES-46145 ES-12230 ES-08785 ES-25268 ES-08699 ES-43439
PlA (62) MaA (51) MaA Grt PlB APa Grt AR1 PSo MaA MaA Ma1 Ma1 Cos RAd AMi Ano Urg Ber CBa (51) (43) (63) (08) (43) (12a) (59) (51) (51) (53a) (53a) (37) (67) (07) (14) (81) (28) (35)
MOc (47) Cos Nog Rip Sga VOr Por (37) (56) (71) (74) (86) (65)
M ES-07170 V L G L B C ES-46814 ES-25680 ES-17862 ES-43427 ES-08470 ES-12315
130. La grafia Valdellou (amb una sola ela en el formant vall-) s espria. Hauria de ser Valldellou. 131. LInstitut dEstudis Catalans recomana que sadopti la denominaci Ribera de Cards per designar oficialment aquest municipi. El nucli de Ribera de Cards t el codi postal nm. 25570 i el dEstron, el nm. 25572. 132. LInstitut dEstudis Catalans recomana que sadopti la denominaci Vall-de-roures per designar oficialment aquest municipi en catal.
Del cap. xvi, 3.7.2
127
Nm. 1728 1729 1730 1731 1732 1733 1734 1735 1736 1737 1738 1739 1740 1741 1742 1743 1744 1745 1746 1747 1748 1749 1750 1751 1752 1753 1754 1755 1756 1757 1758 1759 1760 1761
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Vallirana Valljunquera // Valjunquera Vall-llobrega Vallmanya Valmanya Vallmoll Vallromanes Valls les Valls dAguilar133 les Valls de Valira134 Valmanya (Vallmanya) Vandells i lHospitalet de lInfant la Vansa i Frnols Veciana Velilla de Cinca (v. Vilella de Cinca) Vencilln (v. Vensill) el Vendrell Vensill // Vencilln la Venta dEmperador Emperador Venta del Moro Ventall Veracruz (Beranui) Verd el Verger Verges Vernet Vernet les Bains Vernet les Bains (Vernet) Vespella de Gai Vi (v. Font-romeu, Odell i Vi) Viacamp (v. Viacamp i Lliter) Viacamp i Lliter135 // Viacamp y Litera Viacamp y Litera (v. Viacamp i Lliter) Vic Vidr Vidreres Vielha e Mijaran la Vila Joiosa // Villajoyosa Vilabella la Vilabella Vilabertran Vilablareix Vilada Viladamat
Comarca
EAS
CP
BLl (21) B ES-08759 Ma1 (53a) Te ES-44595 BEm (20) G ES-17253 ACa VOr ACa AUr AUr Con BCa AUr Ano BPe Lli PlU AEm BRi Urg MaA BEm Con Tar BRi Oso Oso Sel VAr MaB ACa PlB AEm Gir Ber AEm (04) T ES-43144 (86) B ES-08188 (04) T ES-43800 (10) L ES-25795 (10) L ES-25798 (36) PO FR-66320 (17) T ES-43890 (10) L ES-25717 (14) B ES-08289 (23) (46) (64) (05) (26) (81) (51) (20) T O V G O L A G ES-43700 ES-22549 ES-46310 ES-17473 ES-22484 ES-25340 ES-03770 ES-17142
(36) PO FR-66820 (79) T ES-43763 (26) (57) (57) (76) (83) (52) (04) (63) (05) (44) (28) (05) O B B G L A T C G G B G ES-22585 ES-08500 ES-17515 ES-17411 ES-25530 F-03570 ES-43886 F-12526 ES-17760 ES-17180 ES-08613 ES-17137
133. LInstitut dEstudis Catalans recomana que sadopti la denominaci Noves de Segre per designar oficialment aquest municipi. 134. LInstitut dEstudis Catalans recomana que sadopti la denominaci Anserall per designar oficialment aquest municipi. 135. LInstitut dEstudis Catalans recomana que sadopti la denominaci Viacamp (sense complement) per designar oficialment aquest municipi en catal.
128
Del cap. xvi, 3.7.2
Nm. 1762 1763 1764 1765 1766 1767 1768 1769 1770 1771 1772 1773 1774 1775 1776 1777 1778 1779 1780 1781 1782 1783 1784 1785 1786 1787 1788 1789
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Viladasens Viladecans Viladecavalls Vilademuls Viladrau Vilafams Vilafant Vilafermosa Villahermosa del Ro Vilafranca // Villafranca del Cid Vilafranca de Bonany Vilafranca de Conflent Villefranche de Conflent Vilafranca del Peneds Vilagrassa Vilajuga Vilalba dels Arcs Vilalba Sasserra Vilaller Vilallonga de la Safor Villalonga Vilallonga de la Salanca Villelongue de la Salanque Vilallonga de Ter Vilallonga del Camp Vilallonga dels Monts Villelongue dels Monts Vilamacolum Vilamalla Vilamaniscle Vilamarxant Vilams Vilamulaca Villemolaque Vilanant Vilanova (v. Sant Antol i Vilanova) Vilanova dAlcolea Vilanova dEscornalbou Vilanova de Bellpuig Vilanova de lAguda Vilanova de la Barca Vilanova de la Reina Villanueva de Viver Vilanova de la Ribera Villeneuve de la Rivire Vilanova de les Escaldes (v. Angostrina i Vilanova de les Escaldes) Vilanova de Mei Vilanova de Prades Vilanova de Ra Villeneuve de la Raho Vilanova de Sau Vilanova de Segri Vilanova del Cam Vilanova del Valls Vilanova i la Geltr Vilaplana el Vilar (v. Castellbell i el Vilar)
Comarca Gir BLl VOc PEs Oso PlA AEm (44) (21) (85) (61) (57) (62) (05)
EAS G B B G G C G
CP ES-17464 ES-08840 ES-08232 ES-17468 ES-17406 ES-12192 ES-17740
AMa (06) MOr (48) APe Urg AEm TAl VOr AR1 Rip Tar AEm AEm AEm CTu VAr (09) (81) (05) (80) (86) (12a) (71) (79) (05) (05) (05) (30) (83)
C ES-12150 M ES-07250 B L G T B L G T G G G V L G C T L L L ES-08720 ES-25330 ES-17493 ES-43782 ES-08455 ES-25552 ES-17869 ES-43141 ES-17474 ES-17469 ES-17781 ES-46191 ES-25551 ES-17743 ES-12183 ES-43311 ES-25264 ES-25749 ES-25690
AEm (05) PlA BCa PUr Nog Sgi (62) (17) (60) (56) (75)
1790 1791 1792 1793 1794 1795 1796 1797
Nog CBa Oso Sgi Ano VOr Grf BCa
(56) (35) (57) (75) (14) (86) (41) (17)
L T B L B B B T
ES-25735 ES-43439 ES-08519 ES-25133 ES-08788 ES-08410 ES-08800 ES-43380
Del cap. xvi, 3.7.2
129
Nm. 1798 1799 1800 1801 1802 1803 1804 1805 1806 1807 1808 1809 1810 1811 1812 1813 1814 1815 1816 1817 1818 1819 1820 1821 1822 1823 1824 1825 1826 1827 1828 1829 1830 1831 1832
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Vilar de Canes Vila-real Vila-rodona Vila-sacra Vila-sana Vila-seca Vilassar de Dalt Vilassar de Mar Vilar la Vilavella Vilaverd la Vilella Alta la Vilella Baixa Vilella de Cinca (v. Villella de Cinca) Villafams Villafranca del Cid (v. Vilafranca) Villahermosa del Ro (Vilafermosa) Villajoyosa (v. la Vila Joiosa) Villalonga (Vilallonga de la Safor) Villamalur Villanueva de Castelln (Castell de la Ribera)136 Villanueva de Viver (Vilanova de la Reina) el Villar Villar del Arzobispo Villar del Arzobispo (el Villar) Villargordo del Cabriel Villefranche de Conflent (Vilafranca de Conflent) Villella de Cinca137 // Velilla de Cinca Villelongue de la Salanque (Vilallonga de la Salanca) Villelongue dels Monts (Vilallonga dels Monts) Villemolaque (Vilamulaca) Villena Villeneuve de la Raho (Vilanova de Ra) Villeneuve de la Rivire (Vilanova de la Ribera) Villerac (v. Clar i Villerac) Villores Vilob dOnyar Vilob del Peneds Vilopriu el Vilosell Vimbod
Comarca AMa PlB ACa AEm PUr Tar Mar Mar AEm PlB CBa Pri Pri PlA (06) (63) (04) (05) (60) (79) (50) (50) (05) (63) (35) (66) (66) (62)
EAS C C T G L T B B G C T T T C C V C V C V V PO O PO PO PO A PO PO C G B G L T
CP ES-12162 ES-12540 ES-43814 ES-17485 ES-25245 ES-43480 ES-08339 ES-08340 ES-17483 ES-12526 ES-43490 ES-43375 ES-43374 ES-12192 ES-12124 ES-46720 ES-12224 ES-46270 ES-12428 ES-46170 ES-46317 FR-66500 ES-22528 FR-66410 FR-66740 FR-66300 ES-03400 FR-66200 FR-66610 ES-12311 ES-17185 ES-08735 ES-17466 ES-25547 ES-43430
AMi (07) Saf AMi RiA AMi Ser PlU Con BCi Ros Ros Ros AVi Ros Ros Por Sel APe BEm Grg CBa (73) (07) (68) (07) (77) (64) (36) (18) (72) (72) (72) (11) (72) (72) (65) (76) (09) (20) (42) (35)
136. Dacord amb la Resoluci del 29 de juny de 2005, de la Direcci General dAdministraci Local (de la Generalitat Valenciana), sha fet pblica la resoluci de la sentncia dictada per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justcia de la Comunitat Valenciana, de data 22 dabril de 2005, en virtut de la qual sestima el recurs contencis administratiu 2370/1994 interposat pel Collectiu de Vens Pro-referndum (sic) de Villanueva de Castelln, contra el Decret 137/1994, del 18 de juliol (DOGV del 26 de juliol de 1994), pel qual saprov el canvi de denominaci del municipi de Villanueva de Castelln per Castell de la Ribera. Aquesta sentncia ha comportat la derogaci daquest canvi de denominaci i el retorn a lnica forma oficial en espanyol. 137. La grafia catalana Villella (amb dues eles palatals) s espria. Hauria de ser Vilella.
130
Del cap. xvi, 3.7.2
Nm. 1833 1834 1835 1836 1837 1838 1839 1840
Nom oficial ( forma catalana tradicional) Vinaixa Vinalesa Vinars Vina (Vin) Vin Vina Vinebre Vingrau Vinyols i els Arcs Vira (Vir, cat.; Viran, occ.) Vir Vira Viran (occ.) Vira Vistabella del Maestrat Vistabella del Maestrazgo Vistabella del Maestrazgo (Vistabella del Maestrat) Viver el Viver Le Vivier Viver i Serrateix Vivers Vivs Vivs (Vivers)138 Le Vivier (el Viver, cat.; lo Vivir, occ.) lo Vivir (occ.) Le Vivier el Vol Le Boulou Vulpellac, Fonteta i Peratallada (v. Forallac) Xbia // Jvea Xacarella Jacarilla Xalans Jalance Xal Xarafull Jarafuel Xtiva Xeldo Geldo Xella Chella Xelva Chelva Xera Chera Xeraco Xeresa Xrica Jrica Xert // Chert Xerta Xest Cheste Xestalgar Gestalgar Xilxes // Chilches Xirivella Xiva de BunyolvChiva Xixona // Jijona Xodos // Chodos Xvar Chvar Xulella Chulilla Ytova (Itova)
Comarca Grg Hor BMa Con RiE Ros BCa Fen
EAS
CP ES-25440 ES-46114 ES-12500 FR-66320
(42) L (45) V (22) C (36) PO
(70) T ES-43792 (72) PO FR-66600 (17) T ES-43391 (39) PO FR-66220
1841 1842 1843 1844 1845
Aln APa Ber Asp Fen
(02) (08) (28)
C C B
ES-12135 ES-12460 ES-08679
(15) PO FR-66400 (39) PO FR-66730
1846 1847 1848
MaA (51) MaA (51) Cos (37)
A A V
ES-03730 ES-03727 ES-46800
1849 1850 1851 1852 1853 1854 1855 1856 1857
Saf Saf
(73) (73)
V V C T C V A C V
ES-46770 ES-46790 ES-12360 ES-43592 ES-12592 ES-46950 ES-03100 ES-12005 ES-46367
BMa (22) BEb (19) PlB Hor Ala Aln FBu (63) (45) (01) (02) (40)
138. Fins al juliol de 2007 es considerava que aquest municipi pertanyia al Vallespir.
Del cap. xvi, 3.7.2
131
Nm. 1858 1859 1860 1861
Nom oficial ( forma catalana tradicional) La Yesa (la Iessa) Zaidn (v. Said) Zarra Zorita del Maestrazgo (Sorita de Morella) Zucaina (Sucaina)
Comarca Ser (77)
EAS V V C C
CP ES-46178 ES-46621 ES-12311 ES-12125
VCo (84) Por (65) AMi (07)
Del captol
XXIII
XXIII
BIBLIOGRAFIA DE CONSULTA
[Llista actualitzada fins al 31 de juliol de 2008]
Sumari
3. Manuals i formularis 3.1. Gramtiques i manuals generals 3.2. Manuals destil i criteris estilstics generals 3.3. Manuals de correspondncia 3.4. Manuals i formularis de llenguatge comercial 3.5. Manuals i formularis de llenguatge administratiu i jurdic 3.6. Manuals i criteris destil dels mitjans de comunicaci 3.7. Publicacions relatives a loccit (incloent-hi larans) 3.8. Publicacions relatives a la llengua de signes catalana 4. Reculls lexicogrfics generals monolinges 5. Reculls lexicogrfics generals plurilinges 5.1. Afrikaans 5.2. Alemany 5.3. Angls 5.4. rab 5.5. Basc 5.6. Core 5.7. Dans 5.8. Espanyol 5.9. Esperanto (llengua artificial) 5.10. Fang 5.11. Fins 5.12. Francs 5.13. Galls 5.14. Grec clssic 5.15. Hongars 5.16. Iber 5.17. Indonesi 5.18. Interlingua (llengua artificial) 5.19. Islands 5.20. Itali 5.21. Japons 5.22. Llat 5.23. Neerlands 5.24. Occit (incloent-hi larans) 5.25. Polons 5.26. Portugus i gallec 5.27. Romans 5.28. Rus 5.29. Snscrit 5.30. Sirac 5.31. Suec 5.32. Urd 5.33. Xins 6. Reculls lexicogrfics especfics 6.1. Reculls dabreviacions 6.2. Reculls dargot 6.3. Reculls ds 6.4. Reculls de barbarismes i de dubtes 6.5. Reculls de fraseologia, de citacions i donomatopeies 6.6. Reculls de gentilicis i de noms de llenges 6.7. Reculls de paradigmes verbals 6.8. Reculls de sinnims i dantnims, dhomnims i de parnims 6.9. Reculls dialectals 6.10. Reculls escolars 6.11. Reculls etimolgics i histrics 6.12. Reculls ideolgics 6.13. Reculls inversos 6.14. Reculls ortogrfics i de pronncia
135
6.15. Reculls visuals 6.16. Altres reculls especfics 7. Vocabularis i diccionaris especialitzats 7.1. Administraci 7.2. Agricultura, ramaderia i alimentaci 7.3. Arts grfiques 7.4. Automoci i trnsit 7.5. Banca, borsa, caixes destalvis i assegurances 7.6. Biologia 7.7. Botnica i jardineria 7.8. Comer i economia en general 7.9. Construcci i habitatge 7.10. Dibuix, pintura, escultura, cermica i art en general 7.11. Dret i justcia 7.12. Ebenisteria, fusteria i indstria forestal 7.13. Ecologia i medi ambient 7.14. Electrodomstics i aparells elctrics en general 7.15. Empresa, publicitat i relacions pbliques 7.16. Energies convencionals i energies alternatives 7.17. Ensenyament i pedagogia 7.18. Erotisme i sexualitat 7.19. Esplai, lleure, jocs i colleccionisme 7.20. Esport 7.21. Etnologia i antropologia 7.22. Excursionisme, muntanyisme i espeleologia 7.23. Filosofia i teoria del coneixement 7.24. Fsica i enginyeria 7.25. Geologia i altres cincies del sl 7.26. Herldica i nobiliria 7.27. Histria, arxivstica i documentaci 7.28. Indstria del paper i el cart 7.29. Indstria del plstic i el cautx
8.
9. 10. 11. 12.
Indstria txtil i de la pell Informtica i robtica Lingstica i literatura Matemtiques i estadstica Medicina, sanitat i biologia humana Meteorologia Milcia, policia i bombers Mineria, indstria del metall i el vidre i joieria 7.38. Mitjans de comunicaci, fotografia, cinema i espectacles 7.39. Msica i dansa 7.40. Nutica i pesca 7.41. Oficis i professions diversos 7.42. Onomstica 7.43. Poltica 7.44. Psicologia i psiquiatria 7.45. Qumica, boqumica i farmcia 7.46. Religi i mitologia 7.47. Restauraci i cuina, hoteleria i turisme 7.48. Sociologia i treball social, antropologia i demografia 7.49. Toponmia, orografia i astronomia 7.50. Transports, telecomunicacions i Internet 7.51. Veterinria 7.52. Zoologia Altres publicacions relacionades amb el llenguatge administratiu i jurdic 8.1. Reculls de textos normatius 8.2. Documents varis Publicacions en srie Reculls bibliogrfics 10.1. Monografies 10.2. Publicacions en srie Altres publicacions Metacercadors lingstics
7.30. 7.31. 7.32. 7.33. 7.34. 7.35. 7.36. 7.37.
136
Del cap. xxiii, 3
Bibliografia de consulta
137
3. Manuals i formularis
3.1. Gramtiques i manuals generals (V. tamb els 3.6, 3.7 i 11)
Acadmia Valenciana de la Llengua. Gramtica normativa valenciana. Valncia: AVL, 2006. Tamb disponible en lnia a: <http://www.avl.gva.es/PDF/GNV.pdf> [Consulta: 31 mar 2008]. Alberola, Patrcia [et al.]. Comunicar la cincia: Teoria i prctica dels llenguatges despecialitat. Picanya: Bullent, 1996. Alomar, Antoni I. [et al.]. La llengua catalana a Mallorca: Propostes per a ls pblic. Palma: Consell de Mallorca, 1999. Amadeo, Imma; Sol, Jordi. Curs prctic de redacci. Barcelona: Columna, 1996. Badia i Margarit, Antoni M. Gramtica catalana. 3a reimpr. Madrid: Gredos, 1985. 2 v. [1a ed., 1962] Gramtica catalana: Descriptiva, normativa, diatpia, diastrtica. 1a reimpr. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1995. [1a ed., 1994] Badia, Jordi; Brugarolas, Nria; Fargas, Xavier; Torn, Rafel. El llibre de la llengua catalana: Per a escriure correctament el catal. 3a ed. Barcelona: Bastellnou, 2004. [1a ed., 1997] Badia, Jordi; Casellas, David; Marquet, Llus. Resolguem dubtes. Valncia: Eliseu Climent, 1998. Bau, Montserrat [et al.]. Curs de pronunciaci. Barcelona: Artic, 1995. Beaulieu, Hlne [et al.]. Sobre lexicografia catalana actual. Barcelona: Empries, 1992. Boladeras, Josep M. Les preposicions per i per a i els verbs ser i estar en catal nord-occidental. Lleida: Pags: Universitat de Lleida, 2007. Bonet, Eullia; Lloret, Maria-Rosa; Mascar, Joan. Manual de transcripci fontica. Bellaterra: Universitat Autnoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 1997. [Amb una casset dexercicis] Cabr, M. Teresa. La terminologia: Les teories, els mtodes, les aplicacions. Barcelona: Empries, 1992. Carreras de Cabrera, Jordi [et al.]. Fontica catalana. Barcelona: Teide, 1992. Casanoves, Manuel. Parleu b el catal. Vol. 2: Normes prctiques. 3a ed. Barcelona: Claret, 1985. [1a ed., 1980] Castellanos, Josep-Anton. Manual de pronunciaci: Criteris i exercicis delocuci. Vic: Eumo, 1993. [Amb una casset sonora] Manual de pronunciaci: Criteris i exercicis delocuci. Vic: Eumo, 2004. [Amb un CD-ROM] Comelles, Salvador; Cros, Anna. Lxic-1: Exercicis autocorrectius dampliaci de vocabulari. Vic: Eumo, 1993. Lxic-2: Exercicis autocorrectius dampliaci de vocabulari. Vic: Eumo, 1993. Lxic-3: Exercicis autocorrectius dampliaci de vocabulari. Vic: Eumo, 1993. Coromina, Eusebi. Prctiques dexpressi i comunicaci. 3a ed. Barcelona: Eumo, 1987. [1a ed., 1981] Costa, Joan; Nogu, Neus [coord.]. Curs de correcci de textos orals i escrits. 3a ed., rev. i actual. Vic: Eumo: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica, 2006. [Amb un CD-ROM] [1a ed., 1998] Cuenca, Maria Josep. Sintaxi catalana. 2a ed. [catalana]. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2005. [1a ed., 2003] Dalmau, Montserrat; Mir, Montserrat; Molina, Dolors ngels. Correcci fontica: Mtode verbo-tonal. Vic: Eumo, 1985. Daz, Elona; Mart, Francina; Farr, Laura. Llegir per aprendre. Vic: Eumo, 1992. Estop, Rosa.; Vivaldi, Jordi.; Cabr, M. Teresa. Sistemes dextracci automtica de (candidats a) termes: Estat de la qesti. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingstica Aplicada, 1998.
138
Del cap. xxiii, 3
Fabra, Pompeu. Gramtica de la lengua catalana. Facsmil. Barcelona: Aqua, 1982. [1a ed., 1912]. Sintaxi. Barcelona: Aqua, 1982. Gramtica catalana. 11a ed. Barcelona: Teide, 1991. [1a ed., 1956] Gramtica catalana. Facsmil de: 7a ed., 1a reimpr. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2000. [1a ed., 1918; 7a ed., 1933] Obres completes. Vol. 1: Gramtiques de 1891, 1898, 1912. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2005. Obres completes. Vol. 2: Sillabari; Gramtiques de 1918, 1928, 1929, 1941; Cursos orals. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2006. Obres completes. Vol. 3: Articles erudits. Gramtiques francesa i anglesa. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2006. Obres completes. Vol. 5: Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2007. Ferrando, Antoni [coord.]. Guia dusos lingstics 1: Aspectes gramaticals. [S. ll.]: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2002. Ferrer Pastor, Francesc. Gramtica valenciana. Valncia: Denes, 1994. Freixa, Judit; Sol, Elisabet; Cabr, M. Teresa. Descripci quantitativa dels neologismes documentats durant lany 1995 a la premsa en catal. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingstica Aplicada, 1998. Gonzlvez, Hctor [coord.]. Fonet: Prctiques de fontica autoavaluatives [CD-ROM]. Alacant: Universitat dAlacant. Departament de Filologia Catalana, 2007. Gras, Rosa-Victria. Lactor i la dicci. Vilassar de Mar: La Busca, 1997. Guia dusos lingstics, 1: Aspectes gramaticals. [Alacant]: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2002. Guia lingstica prctica 1: Dubtes lingstics ms freqents. 2a ed. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya. Servei de Llenges i Terminologia, 1996. [1a ed., 1996?] Guia lingstica prctica 1: Dubtes lingstics ms freqents [en lnia]. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya. Servei de Llenges i Terminologia, 1999. <http://www2.upc.edu/slt/gl/ glp1.pdf> [Consulta: 31 mar 2008]. Institut dEstudis Catalans. Secci Filolgica. Gramtica de la llengua catalana: (Versi provisional) [en lnia]. Vol. I. Barcelona: IEC, 2002. <http://www2.iec.cat/institucio/seccions/Filologica/gramatica/default.asp> [Consulta: 22 novembre 2007]. Sobre la grafia de la persona 1 del present dindicatiu dels verbs a les Illes Balears. A: Documents de la Secci Filolgica, IV. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2003, p. 17-20. Tamb disponible en lnia a: <http:/publicacions.iec.cat/Front/repository/pdf/00000041/ 00000085.pdf> [Consulta: 1 octubre 2008]. Modificaci dels noms dels temps verbals. A: Documents de la Secci Filolgica, IV. Barcelona: IEC, 2003, p. 21-24. Tamb disponible en lnia a: <http:/publicacions.iec.cat/Front/ repository/pdf/00000041/00000086.pdf> [Consulta: 1 octubre 2008]. Proposta per a un estndard oral de la llengua catalana, I: Fontica, 3a ed., 4a reimpr. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2005. Tamb disponible en lnia a: <http://www.iecat.net/ institucio/seccions/Filologica/pdf/Proposta%20estndard%201.pdf> [Consulta: 30 maig 2006]. [1a ed. en paper, 1990] Proposta per a un estndard oral de la llengua catalana, II: Morfologia, 4a ed., 4a reimpr. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2005. Tamb disponible en lnia a: <http://www.iecat.net/ institucio/seccions/Filologica/pdf/Proposta%20estndard%202.pdf> [Consulta: 30 maig 2006]. [1a ed. en paper, 1992] Jimnez, J. Lestructura sillbica del catal. Valncia [etc.]: Institut Interuniversitari de Lingstica Valenciana [etc.], 1999. Juli-Mun, Joan. Fontica aplicada catalana: Dels fonaments a les aplicacions de les cincies. Barcelona: Ariel, 2005. [Amb un CD-ROM]
Del cap. xxiii, 3
139
Juli-Mun, Joan; Romero, Slvia; Creus, Imma. El catal nord-occidental: Descripci i orientacions ortopiques. Lleida: Pags, 2004. Lacreu, Josep. Manual ds de lestndard oral. 6a ed. Valncia: Universitat de Valncia. Servei de Publicacions, 2002. [1a ed., 1990] Gramtica valenciana. 5a ed. Valncia: Bromera: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2002. [1a ed., 1995] Lamuela, Xavier. El romans: Estudi comparatiu entre la gramtica del catal i la del romans. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar i Famlia, 2005. Lpez del Castillo, Llus. Gramtica del catal actual. Barcelona: Edicions 62, 1999. Qestions bsiques del catal actual. Barcelona: Edicions 62, 2001. Maquet, Llus. El llenguatge cientfic i tcnic. Barcelona: Associaci dEnginyers Industrials de Catalunya, 1993. Marv, Jeroni. Curs superior de gramtica catalana. 4a ed. Barcelona: Barcino, 1981. [1a ed., 1932] Mascar, Joan. Morfologia. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1991. Moll, Francesc de B. Gramtica catalana: Especialment referida a les illes Balears. Palma de Mallorca: Moll, 2008. [1a ed., 1979] Par, Anfs. Sintaxi catalana: Segons los escrits en prosa de Bernat Metge (1398). Halle: M. Niemeyer, 1923. Tamb disponible en lnia a: <ftp://ftp.bnf.fr/002/N0024867_PDF_1_-1.pdf> [Consulta: 25 abril 2008]. Payrat, Llus. Pragmtica, discurs i llengua oral: Introducci a lanlisi funcional de textos. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2003. Prez Saldanya, Manuel [coord.]. Morfologia catalana. 2a ed. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2003. [1a ed., 2001] Pitarch, Vicent. Curs de llengua catalana. Valncia: Tres i Quatre, 1981. Prieto, Pilar. Fontica i fonologia: Els sons del catal. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2004. Recasens, Daniel. Fontica i fonologia. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993. Riera, Carles. Manual de catal cientfic: Orientacions lingstiques. 2a ed. Barcelona: Claret, 1993. [1a ed., 1992] Curs de lxic cientfic. Barcelona: Claret, 1998. 3 v. Rodrguez-Vida, Susana. El catal de la A a la Z. Moi: Josep Ruaix, 1997. Ruaix, Josep. El catal. Moi: Josep Ruaix, 1984-1986. 3 v. El catal complet. Moi: Josep Ruaix, 1997-1998. 3 v. Rull, Xavier. La formaci de mots: Qestions de normativa. Vic: Eumo, 2004. Salvador, Carles. Gramtica catalana. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, 1982. Sanchis Guarner, Manuel. Gramtica valenciana. Edici a cura dAntoni Ferrando. Barcelona: Alta Fulla, 1993. Saragoss, Abelard. Gramtica valenciana raonada i popular: Els fonaments. Gandia: CEIC Alfons el Vell, 2003. Scala, Luca [ed.]. Catal de lAlguer: Criteris de llengua escrita: Model dmbit restringit de lalguers. Document aprovat per lInstitut dEstudis Catalans. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2003. Sol, Joan. Sintaxi normativa: Estat de la qesti. 3a ed. Barcelona: Empries, 1997. [1a ed., 1994] Sol, Joan [et al.] [dir.]. Gramtica del catal contemporani. Barcelona: Empries, 2002. 3 v. TERMCAT. Metodologia del treball terminolgic. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. La normalitzaci terminolgica en catal: Criteris i termes 1986-2004. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2006.
140
Del cap. xxiii, 3
Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingstica Aplicada. Observatori de Neologia. Llengua catalana i neologia. Barcelona: Meteora, 2004. Veny, Joan. Aproximaci al dialecte eivissenc. Palma de Mallorca, Moll, 1999. Verdaguer, Pere. Grammaire de la langue catalane. Vol. I: Les origines de la langue. Barcelona: Curial, 1999. Viaplana, Joaquim; Perea, M. Pilar. Textos orals dialectals del catal sincronitzats: Una selecci. Barcelona: PPU, 2003. [Amb un CD-ROM] Wheeler, Max W.; Yates, Alan; Dols, Nicolau. Catalan: A Comprehensive Grammar. Londres; Nova York: Routledge, 1999.
3.2. Manuals destil i criteris estilstics generals (V. tamb el 3.6 i el 10.1)
Anglo-American cataloguing rules. 2a ed. [1978], rev. [2002], actual. Chicago: American Library Association; Ottawa: Canadian Library Association; Londres: Chartered Institute of Library and Information Professionals, 2005. [1a ed., 1967] Arrufat, T.; Pla, M. A. Manual per a les arts grfiques. Lleida: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica. Centre de Normalitzaci Lingstica de Lleida, 1997. Artigas, Rosa; Bells, Joan; Grau, Maria. Tipotext: Una tipologia de textos de no-ficci. Vic: Eumo, 2003. [Amb un CD-ROM] Bascompta, G. [et al.]. Guia de comunicaci escrita de lInstitut Catal de la Salut. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Catal de la Salut, 1996. Canyelles, Caterina; Cunill, Margalida. SMS en catal: Pautes fcils i rpides per escriure missatges de mbil: Passa-ho! Barcelona: Edicions 62, 2005. Cap, Jaume; Veiga, Montserrat. Abreviacions. Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1997. Tamb disponible en lnia a: <http://www6.gencat.net/llengcat/ publicacions/abrevia/index.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Cardona, Salvador; Jordi, Llusa. Presentaci dinformes cientfics i tcnics [en lnia]. Barcelona: Escola Tcnica Superir dEnginyeria Industrial de Barcelona. Departament dEnginyeria Mecnica, mar 2003. <http://www.em.upc.edu/docencia/estudis_grau/etseib/vibracions_ mecaniques/informes.pdf> [Consulta: 18 mar 2008]. Casals, Daniel. La llengua catalana sobre rodes: Llibre destil del transport terrestre. 2a ed. Benicarl: Alambor, 2002. Casanovas, J. [et al.]. Manual destil de la Ciutat Sanitria i Universitria de Bellvitge. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Catal de la Salut: Ciutat Sanitria i Universitria de Bellvitge, 1997. Cassany, Daniel. La cuina de lescriptura. 2a ed. Barcelona: Empries, 2004. [1a ed., 2002] Esmolar leina: Guia de redacci per a professionals. Barcelona: Empries, 2007. Chuli, Conxa. Criteris lingstics. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria dEducaci i Cincia, 1995. Com citar documents electrnics: Norma ISO 690-2 SO / TC 46/SQ 9 (1997) [en lnia]. [S . ll.: s. n.], 1997. <http://www.xtec.es/satis/ra/isocat.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Corbera, Jaume. Parlar b: Orientacions per a ls correcte de la llengua catalana, amb referncies especials a les Illes Balears. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1996. Criteris lingstics. Barcelona: 2a ed., rev. Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1992. Criteris lingstics per a la senyalitzaci viria. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, 1992. Criteris lingstics per als usos institucionals de les universitats valencianes. [Alacant]: Universitat dAlacant: Secretaria de Promoci del Valenci, [2005?]. Tamb disponible en lnia a: <http://www.ua.es/spv/assessorament/criteris.pdf> [Consulta: 19 maig 2005].
Del cap. xxiii, 3
141
Criteris PFC [Criteris de redacci dels projectes finals de carrera]. Valncia: Universitat Politcnica de Valncia, [s. d.]. Tamb disponible en lnia a: <http://www.upv.es/entidades/APNL/ menu_520608v.html> [Consulta: 31 mar 2008]. Estella, Marta; Blas, Marta de [dir.]. Els signes de puntuaci [en lnia]. Barcelona. Universitat Politcnica de Catalunya. Servei de Llenges i Terminologia, maig 2000. <http://www.upc.es/slt/signes> [Consulta: 31 mar 2008]. Estella, Marta; Giner, Jordi [coord.]. Fitxer lingstic [en lnia]. Barcelona. Universitat Politcnica de Catalunya. Servei de Llenges i Terminologia, febrer 2006. <http://www.upc.es/slt/fl> [Consulta: 31 mar 2008]. Estivill, Assumpci [et al.]. Manual dexemples de catalogaci [en lnia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Escola Universitria Jordi Rubi i Balaguer de Biblioteconomia i Documentaci, 24 juliol 2004. <http://bidoc.ub.es/pub/mec/inici.php> [Consulta: 30 maig 2006]. Estivill, Assumpci; Urbano, Cristbal. Com citar recursos electrnics [en lnia]. Versi 1.0. Barcelona: Universitat de Barcelona. Escola Universitria Jordi Rubi i Balaguer de Biblioteconomia i Documentaci, 24 juliol 1997. <http://www.ub.es/biblio/citae.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Excerpts from International Standard ISO 690: Information and documentation - Bibliographic references - Part 2: Electronic documents or parts thereof [en lnia]. Ottawa, Canad: ISO, 15 agost 2003. <http://www.collectionscanada.ca/iso/tc46sc9/standard/690-1e.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Excerpts from International Standard ISO 690:2: Information and documentation - Bibliographic references - Part 2: Electronic documents or parts thereof [en lnia]. Ottawa, Canad: ISO, 22 agost 2002. <http://www.collectionscanada.ca/iso/tc46sc9/standard/690-2e.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Fargas, Xavier [coord.]. Manlleus i calcs lingstics en terminologia. Vic: Eumo; Barcelona: TERMCAT, 2005. Fem servir el llenguatge utilitari en lacci sindical. [Barcelona]: Uni General de Treballadors de Catalunya, [1997]. Ferrer Pastor, Francesc. Normes de correcci doriginals i de proves dimpremta. Valncia: Denes, 1994. Fuentes, Xavier. Manual destil per a les cincies de laboratori clnic. Barcelona: Associaci Catalana de Cincies de Laboratori Clnic, 2000. Graells, Jordi [et al.]. Criteris de traducci de noms, denominacions i topnims. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1999. Tamb disponible en lnia a: <http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/criteri/index.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Guia lingstica prctica 1: Dubtes lingstics ms freqents. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya. Servei de Llenges i Terminologia, 1996. [1a ed., 1996?] Guia lingstica prctica 1: Dubtes lingstics ms freqents [en lnia]. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya. Servei de Llenges i Terminologia, 1999. <http://www2.upc.edu/slt/gl/ glp1.pdf> [Consulta: 31 mar 2008]. Guia lingstica prctica 2: Convencions grfiques per a textos docents. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya. Servei de Llenges i Terminologia, 1996. Tamb disponible en lnia a: <http://www2.upc.edu/slt/gl/glp2.pdf> [Consulta: 31 mar 2008]. Guia lingstica prctica 3: Disseny i elaboraci de materials docents. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya. Servei de Llenges i Terminologia, 1997. Tamb disponible en lnia a: <http://www2.upc.edu/slt/gl/glp3.pdf> [Consulta: 31 mar 2008]. Hernndez, Caterina. La llengua tamb s femenina. 3a ed. Barcelona: Comissi Obrera Nacional de Catalunya. Servei de Normalitzaci Lingstica, 2001. [1a ed., 1999] Tamb disponible en lnia a: <http://www.conc.es/sl/lallengua.pdf> [Consulta: 30 maig 2006]. Institut dEstudis Catalans. Secci Filolgica. Aplicaci al catal dels principis de transcripci de lAssociaci Fontica Internacional. Barcelona: IEC, 1999. Tamb disponible en lnia a: <http://www2.iec.cat/institucio/seccions/Filologica/pdf/AplicacinormesAFI.pdf> [Consulta: 30 maig 2006].
142
Del cap. xxiii, 3
Institut dEstudis Catalans. Secci Filolgica. Aplicaci al catal dels principis de transcripci de lAssociaci Fontica Internacional. A: Documents de la Secci Filolgica, IV. Barcelona: IEC, 2003, p. 25-37. Tamb disponible en lnia a: <http://publicacions.iec.cat/ Front/repository/pdf/00000041/00000087.pdf> [Consulta: 1 octubre 2008]. ISAD (G): Norma internacional general de descripci arxivstica = General International Standard Archival Description. 2a ed. Barcelona: Associaci dArxivers de Catalunya: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2001. Itineraris [en lnia]. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya. Servei de Llenges i Terminologia, [2006?]. <http://www.upc.es/slt/itineraris> [Consulta: 31 mar 2008]. [Portal de recursos i serveis lingstics] Joseph, Miquel. Com es fa un llibre: Diccionari de les arts grfiques. Barcelona: Prtic, 1991. [Nhi ha una edici prvia de la mateixa editorial publicada el 1979] Lacreu, Josep [dir.]; Domingo, Cristina [red.]. Vocabulari de majscules i minscules. 2a ed. Valncia: Generalitat Valenciana. Direcci General dOrdenaci i Innovaci Educativa i Poltica Lingstica, 1996. [1a ed., 1995, sense autors] Lled, Eullia. El sexisme i landrocentrisme en la llengua: Anlisi i propostes de canvi. [Bellaterra]: Universitat Autnoma de Barcelona. Institut de Cincies de lEducaci, 1992. Lled, Eullia [ed.]. Esports, dones i llengua. Vol. 1: Estatuts: un model. Barcelona: Uni de Federacions Esportives de Catalunya, 2007. Tamb disponible en lnia a: <http://www.ufec.cat/ cont/webs_interes/obtenir_arxiu.php?id=40> [Consulta: 27 febrer 2008]. Esports, dones i llengua. Vol. 2: Normatives de competici, reglamentacions i documents administratius. Barcelona: Uni de Federacions Esportives de Catalunya, 2007. Tamb disponible en lnia a: <http://www.ufec.cat/cont/webs_interes/obtenir_arxiu.php?id=41> [Consulta: 27 febrer 2008]. Esports, dones i llengua. Vol. 3: Manuals daprenentatge. Barcelona: Uni de Federacions Esportives de Catalunya, 2007. Tamb disponible en lnia a: <http://www.ufec.cat/cont/ webs_interes/obtenir_arxiu.php?id=42> [Consulta: 27 febrer 2008]. Esports, dones i llengua. Vol. 4: Reglament general de rgim interior. Barcelona: Uni de Federacions Esportives de Catalunya, 2007. Tamb disponible en lnia a: <http://www.ufec.cat/ cont/webs_interes/obtenir_arxiu.php?id=44> [Consulta: 27 febrer 2008]. Esports, dones i llengua. Vol. 5: Reglament ds duna installaci esportiva. Barcelona: Uni de Federacions Esportives de Catalunya, 2008. Tamb disponible en lnia a: <http://www.ufec.cat/ cont/webs_interes/obtenir_arxiu.php?id=45> [Consulta: 27 febrer 2008]. Majscules i minscules. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. Tamb disponible en lnia a: <http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/majus/ index.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. [1a ed. en paper, 1989] Manual destil. Matar: Ajuntament de Matar, 2001. Manual destil. Barcelona: Cambra de Comer de Barcelona, 2004. Manual de comunicaci. [Sabadell]: Banc Sabadell. Departament de Comunicacions. Direcci dImatge Corporativa i Relacions Externes, [1993]. Manual del CATMARC. 2a ed., rev. i augm. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura, 1992. Tamb disponible en lnia a: <http://www.bnc.es/sprof/normalitzacio/catmarc/catmarc.pdf> [Consulta: 30 maig 2006]. [1a ed. en paper, 1987-1990] Manual per a les arts grfiques. [Palma de Mallorca]: Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecci Exterior de la Cultura de les Illes Balears, 2000. Marcar les diferncies: la representaci de dones i homes a la llengua. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005. Tamb disponible en lnia a: <http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/ marcar/index.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Martn, Olga; Martn, Nria. Manual de terminologia sanitria bsica. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social, 2004. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/terminologia2004.pdf> [Consulta: 13 maig 2005].
Del cap. xxiii, 3
143
Martines, Vicent. Ledici filolgica de textos. Valncia: Universitat de Valncia, 1999. Mestres, Josep M. [coord.]. Criteris de distribuci tipogrfica de les parts dels llibres de 17 24 cm de format (quart perllongat) [dossier de treball ds intern]. Versi 12. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, setembre 2002. [1a versi, juny 1994] Criteris i altres materials per al llibre destil de lInstitut dEstudis Catalans [Dossier de treball ds intern]. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, setembre 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.iecat.net/institucio/presidencia/OCAL/criteris/indexcriteris.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Criteris i altres materials per a la correcci i ledici de textos a lInstitut dEstudis Catalans [Dossier de treball ds intern]. Barcelona: Institut dEstudis Catalans. Oficina de Correcci i Assessorament Lingstics, gener 2006. Mestres, Josep M.; Costa, Joan; Oliva, Mireia; Fit, Ricard. Manual destil: La redacci i ledici de textos. 4a ed. Vic: Eumo; Barcelona: Universitat de Barcelona: Universitat Pompeu Fabra: Associaci de Mestres Rosa Sensat, 2009. [1a ed., 1995] Montalt, Vicent. Manual de traducci cientificotcnica. Vic: Eumo, 2005. Normes generals per a la presentaci i redacci doriginals. Vic: Eumo, 2004. <http://www.eumo editorial.com/p4n/fitxers/NormesEumo.pdf> [Consulta: 30 maig 2006]. Oficina de Planificaci Lingstica del Centre Corporatiu i Assessorament Lingstic de la Subdivisi dAtenci Primria Girona, Barcelons Nord i Maresme. Guia de comunicaci escrita. Barcelona: Institut Catal de la Salut,1996. Papers sindicals: Manual per a la redacci de documents. 2a ed. Barcelona: Comissi Obrera Nacional de Catalunya, 1999. [1a ed., 1998] Perujo, Joan [red.]. Gripau. 6a ed. Alacant [etc.]: Universitat dAlacant. Secretariat de Promoci del Valenci [etc.], 1999. Tamb disponible en lnia a: <http://www.upv.es/entidades/ APNL/menu_520608v.html> [Consulta: 31 mar 2008] [1a ed. en paper, 1996] Proposta dabreviatures, sigles i smbols. 2a ed., rev. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1992. [1a ed., 1989] Proposta ds de majscules i minscules. 2a ed., rev. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1992. [1a ed., 1989] Proposta de representaci de referncies i citacions bibliogrfiques. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1991. Proposta de traducci de noms propis. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1991. Les proves daptitud per a laccs a la Universitat: Criteris i normes de redacci: Observacions sobre lxic, morfologia i ortografia: Recull terminolgic per matries. Sabadell: Universitat Autnoma de Barcelona. Gabinet de Llengua Catalana, 1991. Rabella, Joan Anton [coord.]. Criteris per a la toponma dmbit municipal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Comissi de Toponmia de Catalunya: Institut dEstudis Catalans, 2006. Rafel, Joaquim. Lexicografia. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2005. Recomanacions per a un s no sexista de la llengua. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, 1989. Regles angloamericanes de catalogaci: Traducci de: Anglo-American cataloguing rules, second edition, 2002 revision, 2005 update. 2a ed. rev. de 2002 i actual. de 2005. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2008. [1a ed., 1993] Les referncies i les citacions bibliogrfiques, les notes i els ndexs. Barcelona: Univesitat Autnoma de Barcelona. Gabinet de Llengua Catalana, 1994. Riera, Carles. Manual de redacci cientfica. Barcelona: Claret, 2005. Riera, Manel; Estella, Marta. Els signes de puntuaci. Bellaterra: Universitat Autnoma de Barcelona. Gabinet de Llengua Catalana, 1993. Rigo, Antnia [et. al.]. Propostes destil i convencions per a tesis i tesines. Barcelona: ESADE, 1996. Recomanacions generals per a la redacci i presentaci de treballs. Barcelona: ESADE, 1997.
144
Del cap. xxiii, 3
Rigo, Antnia; Genesc, Gabriel. Tesis i treballs: Aspectes formals. Vic: Eumo, 2000. Sanz, Glria. Comunicaci efectiva a laula: Tcniques dexpressi oral per a docents. Barcelona: Gra, 2005. Sanz, Glria; Fraser, Alba. Manual de comunicacions escrites a lempresa. Barcelona: Gra, 1998. [Amb dos disquets] Serena, Pura. Manual destil. Barcelona: Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona, 1995. El sexe de la notcia: Reflexions sobre el gnere a la informaci i recomanacions destil. Barcelona: Diputaci de Barcelona, 1999. Sitj, Maria. Material didctic per al curs de redacci: Aprofundiment de qestions gramaticals: Llengua catalana. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 2004. [1a ed., 2003] Sol, Joan [dir.]. Llibre destil. 2a ed. Barcelona: Caixa dEstalvis i Pensions de Barcelona, 1993. [1a ed., 1991] Sol, Joan [dir.]; Fargas, F. Xavier [red.]. Llengua i estil: Llibre destil del Collegi dEnginyers Tcnics Industrials de Barcelona. 2a ed. Barcelona: Collegi dEnginyers Tcnics Industrials de Barcelona, 2001. [1a ed., 2000] Sol, Joan; Pujol, Josep M. Tractat de puntuaci. Barcelona: Columna, 1990. Ortotipografia: Manual de lautor, lautoeditor i el dissenyador grfic. 3a ed. rev. Barcelona: Empries, 2000. [1a ed., 1995] TERMCAT. Consell Supervisor. Formaci de termes amb elements cultes. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. Formaci del plural dels manlleus. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. Guia destabliment de criteris per a la denominaci catalana danimals. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. Manlleus i calcs lingstics en els treballs de terminologia catalana. Barcelona: TERMCAT, 1990. Manlleus i calcs lingstics en els treballs de terminologia catalana [en lnia]. Barcelona: TERMCAT, 2005. <http://www.termcat.cat/productes/documents/manlleuscalcs.pdf> [Consulta: 30 mar 2008]. Treball: Recull de documentaci laboral. 5a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball, 1999. [1a ed., 1995] UNESCO. Recomanacions per a un s no sexista del llenguatge. Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya, 1992. Uni General de Treballadors. Servei de Normalitzaci Lingstica. El manual sindical de la UGT de Catalunya. Barcelona: UGT, 1999. [Amb un disquet] Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingstica Aplicada. Observatori de Neologia. Llengua catalana i neologia. Barcelona: Meteora, 2004. Valero, Antoni. Guia de conversa mdica: Catal-angls-castell = Medical conversation guide: Catalan-English-Spanish = Guia de conversacin mdica: Cataln-ingls-castellano. 2a ed.? Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 2004. [1a ed., 1997] Vilar, Francesc. Criteris lingstics per a la senyalitzaci viria. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, 1992. Vocabulari de majscules i minscules. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria dEducaci i Cincia: Colomar, 1995.
3.3. Manuals de correspondncia

Badia, Montserrat; Ganyet, Rosabel; Prez, Sergi. La carta: Consells prctics. Andorra la Vella: Govern dAndorra. Assessorament Lingstic, 1990. Baiget, Josep. Formulari de correspondncia catalana. Barcelona: Bruguera, 1974.
Del cap. xxiii, 3
145
Canyelles, Caterina; Cunill, Margalida. Pautes fcils i rpides per escriure missatges de mbil: Passa-ho! Barcelona: Edicions 62, 2005. Capdevila, Josep M. Com sha descriure una carta en catal? Barcelona: Barcino, 1927. Cardona, Osvald. La correspondncia comercial en catal. Barcelona: Curial, 1978. Jordana, Csar August; Montnegre, San. Com shan descriure les cartes comercials. Barcelona: Barcino, 1933. Marig, Montserrat. Correspondncia multilinge: Catal, angls, francs. Bellaterra: Universitat Autnoma de Barcelona. Gabinet de Llengua Catalana, 1995. Niub, Ramon. Manual de la moderna correspondncia comercial en catal, Barcelona: Cap Roig: De Vecchi, 1986. Punt, Teresa. Quadern de catal per als comeros i les indstries. Banyoles: Ajuntament: Generalitat de Catalunya, 1990. Riera, Manel. Correspondncia comercial i privada en catal. Barcelona: La Llar del Llibre, 1986. Sales, Meritxell. Manual de la moderna correspondncia privada en catal. Barcelona: Cap Roig, 1986. Sanz, Glria; Fraser, Alba. Manual de comunicacions escrites a lempresa. Barcelona: Gra, 1998. [Amb dos disquets] Vias, Dolors. Mtode complet de mecanografia. Barcelona: Edicions del Mall, 1979. Tractat de taquigrafia en catal. Sabadell: AUSA, 1990.
3.4. Manuals i formularis de llenguatge comercial (V. tamb el 3.3)

Atenci al pblic [trptic]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1999. Tamb disponible en lnia a: <http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/adretallei/ index.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Aznar, Josep Llus. Models de contractes bsics de comer internacional. Barcelona: Consell dels Illustres Collegis dAdvocats de Catalunya. Comissi de Normalitzaci Lingstica, 1999. Cairat, M. Teresa; Zamora, Anna. Llenguatge administratiu i comercial. Barcelona: Teide, 1992. Clcul mercantil, 1. Barcelona: Bruo-Edeb, 1981. Cambra de Comer Internacional. Regles i usos uniformes de la CCI per a crdits documentaris. Barcelona: Comit Espanyol de la Cambra de Comer Internacional, 1996. Cardona, Osvald. La correspondncia comercial en catal. Barcelona: Curial, 1978. Com catalanitzar la denominaci social duna societat. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1984. Comunicacions empresarials [trptic]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1999. Tamb disponible en lnia a: <http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/ adretallei/index.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Cosialls, Anna; Rigo, Antnia. Llenguatge comercial: Materials daprenentatge. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Gabinet de Didctica, 1992. Documents bancaris, mercantins i dassegurances [trptic]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1999. Tamb disponible en lnia a: <http://www6.gencat.net/llengcat/ publicacions/adretallei/index.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Documents dels tallers dautombils: Catal sobre rodes: Posal a punt! 3a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica, 1991. [1a ed., 1989?] Dossier de papers sindicals en catal. Manresa: Ajuntament. Consorci per a la Normalitzaci Lingstica. Servei Local de Catal, 1990. Escobar, J. L. Tcniques de comunicaci - 1. Barcelona: Bruo-Edeb, 1981. Ferrer, Rosa; Mas, Montserrat. Manual de documents i lxic de la gestoria. Girona: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica: Consell de Collegis Oficials de Gestors Administratius de Catalunya, 1994.
146
Del cap. xxiii, 3
Formulari de documents administratius i comercials (I). Ma: Consell Insular de Menorca. Conselleria de Cultura i Esports, 1993. Formulari de documents administratius i comercials (II). Ma: Consell Insular de Menorca. Conselleria de Cultura i Esports, [1994]. Izquierdo, Francesc A.; Ruscalleda, Toni. Formulari comercial catal. 4a ed. Girona: Cambra de Comer i Indstria, 1990. [1a ed., 1984] Lxic i documents per a fleques i pastisseries. Barcelona: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, [2003]. <http://www.cpnl.cat/recursos/lexicpa/index.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Lpez, Soledad; Ruiz, Manuel Eugenio. Prctiques doficina, 1. Barcelona: McGraw-Hill, 1992. Prctiques doficina, 2. Barcelona: McGraw-Hill, 1992. El multilingisme als webs dempresa: Orientacions per al multilingisme als webs dempresa. Barcelona: Generalitat de Catalunya, [s. a.]. <http://www.gencat.net/websmultiling> [Consulta: 30 maig 2006]. Models de documents per a les associacions de pares dalumnes. Sant Boi de Llobregat: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica. Servei Local de Catal, 1994. [Carpeta danelles i disquet] Pla general de comptabilitat: 1991. Barcelona: McGraw-Hill: Cambra de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona, 1991. Plec 2: Recull prctic de catal comercial. Molins de Rei: Centre de Normalitzaci Lingstica Ca nAmetller, 1995. Prctiques doficina, 2. Barcelona: Edeb, 1982. Punt, Teresa. Quadern de catal per als comeros i les indstries. Banyoles: Ajuntament: Generalitat de Catalunya, 1990. Quadern de catal per als comeros i les indstries. Banyoles: Ajuntament: Generalitat de Catalunya, 1988. Retolaci comercial [trptic]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1999. Tamb disponible en lnia a: <http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/adretallei/ index.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Ruscalleda, Toni; Boadas, Joan. Tallers de reparaci dautombils: Recull de documents. Barcelona: Serveis Municipals de Catal de Salt i de Caldes de Malavella, 1987. Sez, ngel; Donoso, Rafael; Gmez, Juan Miguel. Comptabilitat, 1. 2a ed. Barcelona: McGraw-Hill, 1992. Comptabilitat i mecanitzaci comptable, 2. 2a ed. Barcelona: McGraw-Hill, 1992. Sanz, Glria; Fraser, Alba. Manual de comunicacions escrites a lempresa. Barcelona: Gra, 1998. [Amb dos disquets] UFEC. Dossier de llengua catalana. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Direcci General de lEsport: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica: Uni de Federacions Esportives Catalanes, 1992.
3.5. Manuals i formularis de llenguatge administratiu i jurdic (V. tamb el 3.3)

Alts, Nria; Pej, Xavier. Manual de redacci administrativa. Vic: Eumo, 2000. Elaboraci de documents administratius. Barcelona: Diputaci de Barcelona. Xarxa de Municipis. Servei de Formaci Local, 2002. Tamb disponible en lnia a: <http://www.diba.es/ fl/fitxers/Manualspaper/Elaboracio_documents_consulta.pdf> [Consulta: 16 febrer 2006]. Andreu, Joan. Manual de documents i llenguatge administratius. 2a ed., rev. Castell de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, 2004. [1a ed., 2003] Apunts de catal prctic. Vol. 8. Barcelona: Premsa Catalana, 1982 [Especial dedicat al llenguatge administratiu]. Apunts de llenguatge jurdic. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Relacions amb lAdministraci de Justcia, 1990.
Del cap. xxiii, 3
147
Apunts de llenguatge mdico-forense. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Relacions amb lAdministraci de Justcia, 1991. Atenci al pblic [trptic]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1999. Tamb disponible en lnia a: <http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/adretallei/ index.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Avila, Pedro. Formulari notarial. Barcelona: Bosch, 1987. Badia, Dolors; Martn, Montserrat; Rib, Montserrat. Parlar s la clau, 1: Curs de catal per a la policia local. Barcelona: Centre de Normalitzaci Lingstica, 1991. Badia i Margarit, Antoni M.; Duarte, Carles. Formulari administratiu: Aplicat especialment a la universitat. Barcelona: Curial, 1979. Bern, Joan; Forrellad, Antnia. Documents notarials en catal [en lnia]. A: Plataforma per la Llengua. Barcelona: Plataforma per la Llengua, [s. a.]. <http://www.plataforma-llengua. org/pagina.php?id=298> [Consulta: 30 maig 2006]. Boix, Eullia [et al.]. Formularis de dret matrimonial. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Relacions amb lAdministraci de Justcia, 1991. Cairat, M. Teresa; Zamora, Anna. Llenguatge administratiu i comercial. Barcelona: Teide, 1992. Camps, Oriol [et al.]. La redacci de les lleis. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya: GRETEL, 1995. Chacn, Luis. Manual de formularis per a ajuntaments. Vol. 1. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 1985. Cinquanta documents jurdics en catal. Barcelona: Collegi dAdvocats de Barcelona, 1976. Collegi dAdvocats de Barcelona. Sllabus processal civil i formularis. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia, 1984. Comes, Josep. Formulari catal de documents notarials i equivalncies mtriques de monedes, pesos i mesures. Barcelona: Barcino, 1932. Criteris de redacci dels textos normatius i declaratius del Parlament de Catalunya. Barcelona: Parlament de Catalunya. Serveis dAssessorament Lingstic, 2007. Criteris de traducci de textos normatius del castell al catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica, 1999. Tamb disponible en lnia a: <http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/criteri2/index.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Criteris lingstics del Departament de Justcia. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia, 2000. DAU: Documents administratius universitaris. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1991. Documentaci jurdica i administrativa. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2002. Tamb disponible en lnia a: <http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/ document/index.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Documents administratius universitaris. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1989-1990. [Collecci de setze documents en opuscles individuals] Documents notarials [trptic]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1999. Tamb disponible en lnia a: <http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/adretallei/ index.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Documents notarials en catal [en lnia]. Barcelona: Plataforma per la Llengua, [s. a.]. <http://www.plataforma-llengua.cat/pagina.php?idplana=232> [Consulta: 30 maig 2008]. Documents universitaris de la UPF. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 1994. Duarte, Carles. Curs de llenguatge administratiu. 6a ed. Barcelona: Teide, 1992. [1a ed., 1981] Duarte, Carles; Alsina, lex; Sibina, Segimon. Manual de llenguatge administratiu. 6a ed., rev. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 2002. [1a ed., 1991]
148
Del cap. xxiii, 3
Duarte, Carles; Broto, Pilar de. Introducci al llenguatge jurdic. 3a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia: Generalitat de Catalunya. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 1990. [1a ed., 1986] Estop, Anna; Garcia, Cristina [coord.]. Manual de llenguatge judicial. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia i Interior, 2003. Fargas, F. Xavier [dir.]. Llengua i estil: Llibre destil del Collegi dEnginyers Tcnics Industrials de Barcelona. 2a ed. Barcelona: Collegi dEnginyers Tcnics Industrials de Barcelona: 2001. Ferrando, Antoni [coord.]. Guia dusos lingstics. Vol. 1: Aspectes gramaticals. [S. ll.]: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2002. Ferreiro, Jos J. Curs de dret financer. Barcelona: Marcial Pons, 1995. Fitxes dassessorament lingstic i del Servei dAutoaprenentatge de Llengua Catalana (SALC) [carpeta danelles]. Barcelona: Servei Catal de la Salut, 1995. Fitxes dassessorament lingstic i del Servei dAutoaprenentatge de Llengua Catalana (SALC) [en lnia]. Barcelona: Servei Catal de la Salut, 2003. <http://www.gencat.net/salut/depsan/units/ sanitat/html/ca/normalitzacio/dir1_129_doc_3203.html> [Consulta: 3 maig 2005]. Fitxes de normalitzaci lingstica. 2a ed. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya. Servei de Llenges i Terminologia, 1991. [1a ed., 1989] Fitxes de normalitzaci lingstica (2). Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya. Servei de Llenges i Terminologia, [1990]. Formulari de documents administratius i comercials (I). Ma: Consell Insular de Menorca. Conselleria de Cultura i Esports, 1993. Formulari de documents administratius i comercials (II). Ma: Consell Insular de Menorca. Conselleria de Cultura i Esports, [1994]. Formulari jurdic 1994 [carpeta danelles]. Barcelona: Consell dels Collegis dAdvocats de Catalunya: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica: Colex Data, 1994. [Amb un disquet] Formulari jurdic 1995 [carpeta danelles]. Barcelona: Consell dels Collegis dAdvocats de Catalunya: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica: Colex Data, 1995. [Amb un disquet] Formulari jurdic [carpeta danelles]. [Barcelona]: Consell dels Illustres Collegis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya, 1997. [Amb un disquet] Formulari per a jutjats de gurdia. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria dAdministraci Pblica: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, 1992. Formularis [en lnia]. A: Consell de Collegis dAdvocats de Catalunya. Comissi de Llengua Catalana. Comissi de Llengua Catalana. Barcelona: Consell de Collegis dAdvocats de Catalunya, [s. d.]. <http://www.cicac.org/sl/index_nou.htm> [Consulta: 30 maig 2008]. Formularis en catal [en lnia]. A: Aula de Dret. [Barcelona]: Aula de Dret, 2005. <http://www.auladret.cat/generals/formularis.php> [Consulta: 30 maig 2008]. Formularis jurdics 2000 [recurs electrnic]. Barcelona: Servei Lingstic del Consell dels Illustres Collegis dAdvocats de Catalunya, 2000. Disc ptic: CD-ROM. Hem recuperat la nostra llengua, recupera tamb el teu nom: Ara el DNI. Girona: Ajuntament. Centre de Normalitzaci Lingstica, 1988. Gonzlez, Joan Miquel. Dret privat rom. Barcelona: Marcial Pons, 1995. GRETEL. La forma de les lleis: Deu estudis de tcnica legislativa. Barcelona: Bosch, 1986. Guia lingstica per a administracions locals. Barcelona: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, 1992. Indicacions per evitar la discriminaci per ra de sexe en el llenguatge administratiu. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Comissi Interdepartamental de Promoci de la Dona, 1992.
Del cap. xxiii, 3
149
Jordana, Csar August. Formulari de documents en catal. Barcelona: Barcino, 1931. Llengua catalana [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, [s. a.]. <http://www20.gencat. cat/portal/site/Llengcat> [Consulta: 30 maig 2008]. Manual delaboraci de les normes de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Comit Assessor per a lEstudi de lOrganitzaci de lAdministraci, 1992. Manual de documentaci per a lAdministraci municipal. Vol. I. Valncia: Generalitat Valenciana, 1990. Manual de documents i llenguatge administratius. 2a ed., rev. Castell de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. Servei de Comunicacions i Publicacions, 2004. [1a ed., 2003, en dos volums] Manual de documents jurdics. Barcelona: Convergncia Democrtica de Catalunya. Consell Intersectorial, 1995. Manual de llenguatge administratiu valenci. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, 1984. 2 v. Manual del rgim disciplinari dels funcionaris de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Comit Assessor per a lEstudi de lOrganitzaci de lAdministraci, 1992. Martn, Pere. Formularis del procs penal. [Vol. 1]. Barcelona: Fundaci Jaume Calls, 1992. Formularis del procs penal. Vol. 2. Barcelona: Fundaci Jaume Calls, 1993. Mas i Solench, Josep M. Jutjats de pau, 1: Conceptes generals. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia, 1988. Jutjats de pau, 2: Procediments civils. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia, 1988. Jutjats de pau, 3: Procediments penals. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia, 1988. Jutjats de pau, 4: Registre Civil. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia, 1988. Jutjats de pau: Nocions de dret [llibre i quatre carpetes de documents]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia, 1989. Material didctic per a cursos de llenguatge administratiu: Llengua catalana. 3a ed., rev. i ampl. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 2004. [1a ed., 2001] Mitj, Xavier. Llenguatge administratiu igualitari. Matar: Ajuntament de Matar, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.mataro.org/ajuntament/publidoc/ altresreg/llenguaigual.pdf> [Consulta: 16 febrer 2006]. Models de documents municipals. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcci General dAdministraci Local, 1989. Noms i cognoms [trptic]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1999. Tamb disponible en lnia a: <http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/adretallei/ index.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Orell, Antoni; Rodrguez, Manuela. Manual prctic de formaci administrativa. Palma de Mallorca: Govern Balear. Conselleria de Cultura, Educaci i Esports. Direcci General dEducaci: Cort, 1990. Parada, Jos R. Dret administratiu. Barcelona: Marcial Pons, 1995. Pena, Maria; Sibina, Segimon. Documents. Girona: Palverd, 1986. Pic, Rosa Maria; Ferrndiz, Eullia; Alcover, Rosa. Manual de documents per a les AMPA [en lnia]. Barcelona: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, [s. a.]. <http://www.cpnl.cat/ recursos/ampa.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Piqu, Joan. [et al.]. Els procediments penals: Formularis, comentaris i jurisprudncia. Barcelona: Bosch, 1987.
150
Del cap. xxiii, 3
Puigverd, Antoni. Manual de casaments civils. Girona: Diputaci de Girona. Unitat de Publicacions, 1995. Rabella, Joan Anton [coord.]. Criteris per a la toponmia dmbit municipal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Comissi de Toponmia de Catalunya: Institut dEstudis Catalans, 2006. Rebs, Josep-Enric; Sallas, Valent; Duarte, Carles. Formulari de procediment administratiu. 4a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 1987. [1a ed., 1982] Recull de documentaci laboral. 5a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball, 1999. [1a ed., 1995] Snchez Isac, Jaume. Formulari de documentaci municipal. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 1982. [1a ed., 1980]. Saura, Llus. Formularis del procs laboral. Barcelona: Fundaci Jaume Calls, 1991. [Amb un disquet] Servitje, Albert. Llibre destil de la Universitat Pompeu Fabra. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 1996. Tamb disponible en lnia a: <http://www.upf.edu/grec/gl/libestil> [Consulta: 30 maig 2006]. Sol, Joan [dir.]. Llibre destil de lAjuntament de Barcelona. Barcelona: Ajuntament, 1995. Soler, Slvia. El llenguatge administratiu. Barcelona: Faus, 1993. Tcnica normativa. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Comit Assessor per a lEstudi de lOrganitzaci de lAdministraci, 1991. Ura, Rodrigo. Dret mercantil. Barcelona: Marcial Pons, 1995.
3.6. Manuals i criteris destil dels mitjans de comunicaci (V. tamb el 3.2)
Agull, M. Alba; Camps, Oriol [dir.]. sAdir [en lnia]. [Sant Joan Desp]: Televisi de Catalunya: Catalunya Rdio, 9 febrer 2006. <http://esadir.com> [Consulta: 30 maig 2006]. Aragons, Albert; Duran, Jordi; Ingla, Montserrat. Catal per a periodistes de les Terres de lEbre. Valls: Cossetnia, 2004. Casals, Daniel. El catal en antena: 20 anys construint el model lingstic de Catalunya Rdio. Benicarl: Onada, 2003. Rdio en catal: Contribucions de Catalunya Rdio a la creaci dun llenguatge radiofnic per als informatius. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2007. Casanellas, Pere. Corpus Biblicum Catalanicum. Normes de transcripci i edici. 9a ed. Barcelona: Associaci Bblica de Catalunya, 2007. Tamb disponible en lnia a: <http://www.abcat.org/ cbcat/NormesGrals_unacara20071224.pdf> [Consulta: 30 maig 2008]. Coromina, Eusebi. El 9 Nou: Manual de redacci i estil. 5a reimpr. Vic: Premsa dOsona, Eumo; Barcelona: Diputaci de Barcelona, 1997. [1a ed., 1991] El 9 Nou / El 9 TV: Manual de redacci i estil. Vic: Premsa dOsona, 2008. Drou, Pere. Llibre destil dEl Punt: Llengua 2. [S. ll.]: Hermes Comunicacions, 2000. Juli-Mun, Joan. El llenguatge de la rdio i de la TV. Alzira: Bromera: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2004. Llibre destil dEl Peridico de Catalunya. [Barcelona]: Primera Plana, 2002. Llibre destil de Vilaweb: Llengua i redacci [en lnia]. Versi 1.0. Barcelona: Vilaweb, 2006. <http://10anys.vilaweb.com/llibreestil> [Consulta: 30 maig 2006]. Llibre destil del diari Avui. Barcelona: Empries, 1997. Llibre destil per als mitjans de comunicaci orals i escrits. Palma: Consell de Mallorca, 2006. Manual de correcci dels diaris de sessions [en lnia]. Barcelona: Parlament de Catalunya, [2007]. <http://manualdecorreccio.blogspot.com/index.html> [Consulta: 17 desembre 2007]. Manual de correcci i redacci del Diari de Sessions. [Barcelona]: Parlament de Catalunya, [1995]. Manual de correcci i redacci del Diari de Sessions del Parlament de Catalunya. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2006.
Del cap. xxiii, 3
151
Manual de redacci dels diaris de sessions [en lnia]. Barcelona: Parlament de Catalunya, [2007]. <http://manualderedaccio.blogspot.com/index.html> [Consulta: 17 desembre 2007]. Puigdomnech, Laura; Sols, Marina. Proposta de llibre destil per a Andorra Televisi [en lnia]. [Andorra la Vella]: Govern dAndorra. Servei de Poltica Lingstica, gener 2005. <http://www.catala.ad/catandorra/Llibre_estil_Andorra.pdf> [Consulta: 19 setembre 2005]. Televisi de Catalunya. El catal a TV3: Llibre destil. Barcelona: Edicions 62, 1995. Criteris lingstics sobre traducci i doblatge. Barcelona: Edicions 62, 1997. Un model de llengua pels mitjans de comunicaci: Llibre destil del Diari de Barcelona. Barcelona: Empries, 1987. Vallverd, Francesc. El catal estndard i els mitjans audiovisuals. Barcelona: Edicions 62, 2000.
3.7. Publicacions relatives a loccit (incloent-hi larans) (V. tamb el 5.24 i els diccionaris i vocabularis especialitzats del 7) Alibert, Los. Gramatica occitana: Segon los parlars lengadocians. Barcelona: Institut dEstudis Catalans; Tolosa: Institut dEstudis Occitans, 2000. Arrepervris. Lleida: Pags, 1992. Atles comarcau de Catalonha: Val dAran. Barcelona: Generalitat de Catalonha. Institut Cartografic de Catalonha, 1994. Bars, Vernica; Lamuela, Xavier; Suls, Jordi; Vergs, Frederic. Es vrbs conjugadi: Morfologia verbau aranesa. Barcelona: Llibres de lndex, 2003. Bonafont, Rosa. Guia de conversa universitria: Arans-castellano-euskara-galego-catal. Barcelona: Serveis Lingstics. Universitat de Barcelona, 2007. Tamb disponible en lnia a: <http://ub.edu/sl/guia/a.php?fer=TRIA> [En construcci] Boyrie-Fni, Bndicte; Fni, Jean-Jacques. Toponymie des Pays Occitans. [Bordeus]: Sud Ouest, 2007. Carrera, Aitor. Toponmia de Bausen e des Quate Lcs: Estudi sus eth lexic deth Baish Aran. Vielha: Conselh Generau dAran, 2001. Gramatica aranesa. Lleida: Pags, 2006. Entre dues frontres: Estudis de linguistica occitana. Lleida: Pags, 2008. Formularis administratius. Vielha: Conselh Comarcau dera Val dAran. Centre de Normalizacion Lingistica, 1989. Institut dEstudis Aranesi. Departament de Lingistica der Arans. Era formacion deth femenin. Vielha: Conselh Generau dAran, 2003. Eth vrb ster. Vielha: Conselh Generau dAran, 2004. Es pronms relatius. Vielha: Conselh Generau dAran, 2005. Mapa fisic dera Val dAran. Escala 1:50.000. Vielha: Conselh Generau dAran, 2000. Mapamundi en occitan. Escala 1:25.000.000. [S. ll.: s. n.], 2000. Nomenclator dera Val dAran. [Vielha]: [Conselh Generau dAran], 2003. Normes ortografiques der arans. Vielha: Conselh Generau dAran, 1999. Tamb disponible en lnia a: <http://www6.gencat.net/llengcat/aran/docs/normes.pdf> [Consulta: 4 mar 2008]. Nrmes ortogrfiques der arans: Txt provisional. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1982. Paprs sindicaus: Manuau entrara redaccion de documents. Vielha: Conselh Generau dAran, 2001. Vacances en arans: Vocabulari en imatges. Girona: Generalitat de Catalunha. Centre de Normalisacion Lingistica dera Val dAran: Conselh Comarcau dera Val dAran, 1990.
3.8. Publicacions relatives a la llengua de signes catalana

Aprenem LSC!: Manual per a lensenyament-aprenentatge de la llengua de signes catalana. Barcelona: Institut de Llenguatge de Signes de Catalunya, 2002. 2 v. [Amb dos videocassets]
152
Del cap. xxiii, 4
DiLscat: Diccionari bsic de la llengua de signes catalana: 1.500 vdeos [recurs electrnic]. Barcelona: Institut de Llenguatge de Signes de Catalunya, 2003. Disc ptic (CD-ROM). [Amb equivalncies en catal, espanyol, angls i portugus] Gramtica bsica de la llengua de signes catalana [recurs electrnic]. Barcelona: DOMAD, 2005. Disc ptic (CD-ROM). Martn, Ignasi; Alvarado, Marisa. Diccionari temtic en llengua de signes catalana. Lleida: Llar del Nen Sord. [Indit] Quijo, Montse; Puigduv, Montserrat; Viana, Pilar [coord.]. Mira qu dic: (Diccionari interactiu multimdia) [recurs electrnic]. Matar: CEE Les Aiges, 2007. Disc ptic (DVD-ROM). Mira qu dic: Llenguatge de signes [en lnia]. Matar: CEE Les Aiges, [s. a.]. <http://www.xtec.cat/dnee/act/miraquedic> [Consulta: 9 desembre 2007].
4. Reculls lexicogrfics generals monolinges (V. tamb els 5 i 9)

Aguil, Mari. Diccionari Aguil. Facsmil. Barcelona: Altafulla, 1988. 4 v. (8 toms). [1a ed., 1914-1934] Albert, Santiago. Diccionari de la llengua catalana illustrat. Barcelona: Albert, 1996. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari catal-valenci-balear. 2a ed. Palma de Mallorca: Moll, 1978. 10 v. Tamb disponible en lnia a: <http://dcvb.iecat.net/default.asp> [Consulta: 30 maig 2006]. [1a ed. completa en paper, 1954-1962; entre 1930 i 1935 van aparixer els dos primers volums en ortografia prefabriana] Arimany, Miquel. Diccionari catal general. 3a ed. Barcelona: Arimany, 1977. [1a ed., 19651968] Diccionari actual illustrat de la llengua catalana. 4a ed. Barcelona: Arimany, 1990. [1a ed., 1984] Bonner, Anthony; Ripoll, M. Isabel. Diccionari de definicions lullianes = Dictionary of Lullian definitions. Barcelona: Universitat de Barcelona; Palma: Universitat de les Illes Balears, 2002. Diccionari catal Eixample. A: Eixampldia: Gestor de diccionaris [en lnia]. [S. d.]. <http://personal.auna.com/1277509/dcs/dccat-0.html> [Consulta: 31 mar 2008]. Diccionari de la llengua catalana. 3a ed. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993. [1a ed., 1982] Diccionari de la llengua catalana [recurs electrnic]. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1994. Disc ptic (CD-ROM). Diccionari de paraules noves: Neologismes recollits a la premsa. Barcelona: Enciclopdia Catalana: Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingstica Aplicada, 1998. Diccionari enciclopdic. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1984. Diccionari enciclopdic universal. Barcelona: Edicions 62, 1998. LEnciclopdia [recurs electrnic]. [Barcelona]: Avui, [1998]. Capsa amb dotze discos ptics (CDROM). LEnciclopdia [en lnia]. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2008. <http://www.enciclopedia.cat> [Consulta: 20 febrer 2008]. Enciclopdia de Menorca. Ma: Obra Cultural Balear, 1981- . 15 v. Enciclopdia catalana. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993. 12 v. Enciclopdia temtica Oxford. Vol. 3. Barcelona: Edicions 62, 1998. [15 v.] Enciclopdia universal catalana. Barcelona: Planeta-DeAgostini, 1995-1996. 10 v. Eixampldia: Gestor de diccionaris [en lnia]. [S. d.]. <http://eixampliada.com/php> [Consulta: 31 mar 2008]. Fabra, Pompeu. Diccionari manual de la llengua catalana. 8a reimpr. Barcelona: EDHASA, 1991. [1a ed., 1983] Diccionari general de la llengua catalana. 32 ed. Barcelona: EDHASA, 1994. [1a ed., 1932]
Del cap. xxiii, 4
153
Fabra, Pompeu. Obres completes. Vol. 5: Diccionari general de la llengua catalana [1932]. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2007. Ferrer Pastor, Francesc. Diccionari general. Valncia: Francesc Ferrer, 1985. Gran diccionari de la llengua catalana. 3a reimpr. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.enciclopedia.cat> [Consulta: 27 febrer 2008]. Gran enciclopdia catalana. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1969-1983. 18 v. i 4 supl. (vol. 16, 1983; 17, 1989; 18, 1993; 19, 1997). Gran enciclopdia catalana. 2a ed. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1986-2001. 24 v. i 3 supl. (vol. 25, 1993; vol. 26, 1998; vol 27, 2001). [1a ed., 15 v., 1969-1980, amb diversos suplements dactualitzaci posteriors] Gran enciclopdia de Mallorca. Palma: Promomallorca, 1989-1991. 19 v. La gran enciclopdia en catal. Barcelona: Edicions 62, 2004. 20 v. Gran enciclopdia valenciana. Valncia: Difusora de Cultura Valenciana, 1991-1992. 10 v. Gran Larousse catal. Barcelona: Edicions 62, 1990-1993. 10 v. Gran Larousse catal: ndex temtic. Barcelona: Edicions 62, 1996. 2 v. Hiperdiccionari: Catal-angls-castell [recurs electrnic]. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1994. Disc ptic (CD-ROM). Hiperenciclopdia [en lnia]. Barcelona: Enciclopdia Catalana. <http://www.grec.net/home/ cel/main.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Institut dEstudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana [recurs electrnic]. Barcelona: Enciclopdia Catalana: Edicions 62; Publicacions de lAbadia de Montserrat; Palma de Mallorca: Moll; Valncia: Edicions 3 i 4, 1997. Disc ptic (CD-ROM). [Correspon a la 2a reimpr. de la 1a ed.] Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en lnia]. Barcelona: IEC, 2002- . <http://dcc.iec.cat/ddlc/index.asp> [Consulta: 22 novembre 2007]. [En curs de redacci] Diccionari de la llengua catalana. 2a ed. Barcelona: Edicions 62: Enciclopdia Catalana, 2007. [1a ed., 1995] Tamb disponible en lnia a <http://dlc.iec.cat> [Consulta: 19 abril 2007]. Institut dEstudis Catalans. Secci Filolgica. Suplement al Diccionari General de la Llengua Catalana (addicions, modificacions i supressions). A: Documents de la Secci Filolgica, I. Barcelona: IEC, 1990, p. 9-67. Advertiment a la segona edici del Diccionari General de la Llengua Catalana. A: Documents de la Secci Filolgica, I. Barcelona: IEC, 1990, p. 69-71. Reincorporaci al Diccionari General de la Llengua Catalana de les supressions atribubles a la censura. A: Documents de la Secci Filolgica, I. Barcelona: IEC, 1990, p. 73-75. Lelaboraci del Diccionari de la llengua catalana. Criteris aprovats per la Secci Filolgica. A: Documents de la Secci Filolgica, III. Barcelona: IEC, 1996, p. 11-53. Suplement al Diccionari general de la llengua catalana (addicions, modificacions i supressions). A: Documents de la Secci Filolgica, II. 3a ed. Barcelona: IEC, 1996, p. 37-60. [1a ed., 1992] Els noms dels elements qumics. A: Documents de la Secci Filolgica, II. 3a ed. Barcelona: IEC, 1996, p. 61-70. [1a ed., 1992] Criteris sobre la incorporaci de variants lexicals en el Diccionari general. A: Documents de la Secci Filolgica, II. 3a ed. Barcelona: IEC, 1996, p. 79-83. [1a ed., 1992] Diccionari de la llengua catalana. Representaci de la flexi verbal en les Instruccions per al maneig del diccionari. A: Documents normatius 1962-1996 (amb les novetats del diccionari). Barcelona: IEC, 1997, p. 31-39. Tamb disponible en lnia a: <http://www.iecat.net/ institucio/seccions/Filologica/llenguacatalana/documentsnormatius/docsf7.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Diferncies del DIEC respecte del DGLC quant a la representaci de les entrades i a la nomenclatura. A: Documents normatius 1962-1996 (amb les novetats del diccionari). Barcelona: IEC, 1997, p. 45-228.
154
Del cap. xxiii, 5
Lacreu, Josep [dir.]. Diccionari valenci. Valncia: Generalitat Valenciana: Bromera, 1995. Lpez del Castillo, Llus. Gran diccionari 62 de la llengua catalana. 2a ed. Barcelona: Edicions 62, 2005. [1a ed., 2000] Miracle, Josep. Diccionari nacional de la llengua catalana. Barcelona: El Llamp, 1993. Nova enciclopdia temtica Planeta. Barcelona: Planeta, 1994. 10 v. Oliveras, Sebasti [dir.]. Diccionari prctic i complementari de la llengua catalana 1. Barcelona: La Busca, 2002. Petit Curial enciclopdic. Barcelona: Curial, 1979. Salvat catal. Barcelona: Salvat, 1999. 18 v. Viquipdia: Lenciclopdia lliure [en lnia]. [S. ll.]: Fundaci Wikimedia, [s. a.]. <http://ca.wikipedia. org/wiki/Portada> [Consulta: 30 maig 2006].
5. Reculls lexicogrfics generals plurilinges (V. tamb el 6.16 i tots els vocabularis i diccionaris especialitzats del 7 que tenen equivalncies en altres llenges)
Go Translators [en lnia]. [S. ll.]: Go Translators, 2005. <http://www.gotranslators.com/Public/ ConsultCA.php> [Consulta: 30 maig 2006].
5.1. Afrikaans
Lepage, Denis. Avibase [base de dades en lnia]. [S. ll.]: Bird Studies Canada, 2008. <http://www.bsc-eoc.org/avibase/avibase.jsp?lang=CA&pg=home> [Consulta: 11 mar 2008]. [Amb equivalncies en afrikaans, alemany, angls, espanyol, francs, indonesi, islands, interlingua, itali, neerlands, polons, portugus i suec]
5.2. Alemany
Batlle, Llus. C.; Haensch, Gnther. Diccionari alemany-catal. 3a ed. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2007. [1a ed., 1981] Diccionari alemany-catal. A: Eixampldia: Gestor de diccionaris [en lnia]. [S. d.]. <http://eixampliada. com/php/0ea_p.php?dicci=alemany-catal%E0> [Consulta: 31 mar 2008]. Diccionari alemany-catal GPL = GPL Deutsch-Katalanisches Wrterbuch [en lnia]. [S. ll.], 2005. <http://diccionari.de/index.php> [Consulta: 30 maig 2006]. Diccionari bsic catal-alemany, alemany-catal. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1998. Diccionari catal-alemany. 2a ed. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2006. [1a ed., 1991]. Diccionari de la llengua catalana multilinge: Castell-angls-francs-alemany. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1997. Tamb disponible en lnia a: <http://www.grec.cat/cgibin/ mlt00.pgm> [Consulta: 30 maig 2006]. Diccionari prctic europeu [catal-alemany-angls-castell-francs-itali]. Barcelona: Premsa Catalana, 1995. Gurdia, Roser; Ritter, Maria. Diccionari alemany-catal / catal-alemany. Barcelona: Prtic, 1981. Vocabulari multilinge [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Casa de les Llenges, [2007]. <http://www15.gencat.net/pres_einalex/AppJava> [Consulta: 12 mar 2008]. [Amb equivalncies en alemany, angls, rab, basc, espanyol, francs, gallec i occit]
5.3. Angls
Allu, Fina; Evans, Graham J. Diccionari de paranys de traducci angls-catal: (False friends). Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1999. The alternative Catalan dictionary [en lnia]. [S. ll.]: The Alternatives Dictionaries, 12 febrer 2008 (ltima actualitzaci). <http://www.alternative-dictionaries.net/dictionary/Catalan> [Consulta: 27 febrer 2008].
Del cap. xxiii, 5
155
Bort, Nria; Folia, Marta; Llus, Ldia. Diccionari bsic catal-angls, angls-catal. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1996. Cambridge Word Selector (angls-catal): Diccionari temtic de langls contemporani. Cambrigde: Cambridge University Press, 1995. Catalan Dictionary: Catalan-English, English-Catalan. Londres: Routledge, 1994. Collins Diccionari easy learning angls-catal, catal-angls. Barcelona: Harper Collins: Grijalbo Mondadori, 1999. Colomer, Jordi. Nou diccionari angls-catal, catal-angls. 6a ed. Barcelona: Prtic, 1992. [1a ed., 1973] DACCO: Diccionari angls-catal de codi obert [en lnia]. [S. ll.: s.n.], 2003. <http://www.catalan dictionary.org/catala/?learn&english> [Consulta: 30 maig 2006]. [Tamb cont un diccionari catal-angls] Diccionari angls-catal. A: Eixampldia: Gestor de diccionaris [en lnia]. [S. d.]. <http://eixampliada. com/php/0ea_p.php?dicci=angl%E8s-catal%E0> [Consulta: 31 mar 2008]. Diccionari bsic catal-angls, angls-catal. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1998. Diccionari de la llengua catalana multilinge: Catal-angls-francs-alemany. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1997. Tamb disponible en lnia a: <http://www.grec.cat/cgibin/mlt00.pgm> [Consulta: 30 maig 2006]. Diccionari essencial Vox angls-catal, catal-angls. Barcelona: Biblograf, 1995. Diccionari plurilinge de verbs. Barcelona: Parallel, 1993. [Amb equivalncies en angls, espanyol i francs] Diccionari prctic catal-angls, angls-catal. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1998. Diccionari prctic europeu. Barcelona: Premsa Catalana, 1995. [Amb equivalncies en alemany, angls, castell, francs i itali] Diccionari visual Oxford: Catal, castell, angls, francs. Barcelona: Oxford University Press: La Vanguardia, 1997. Diccionari Vox angls-catal, catal-angls. Barcelona: Biblograf, 1988. Hiperdiccionari: Catal-angls-castell [recurs electrnic]. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1994. Disc ptic (CD-ROM). Oliva, Salvador; Buxton, Angela. Diccionari angls-catal. 2a ed., 10a reimpr. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2004. [1a ed., 1983; 2a ed., 2001] Diccionari catal-angls. 2a ed., 9a reimpr. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2004. [1a ed., 1986; 2a ed., 2001] Richmond Students Dictionary per a estudiants dangls: Catal-angls, angls-catal. Madrid: Santillana, 1997. Soriano, Jos. Freelang. Catalan-English and English-Catalan online dictionary [en lnia]. [S. ll: s. n.], 10 gener 2003. <http://www.freelang.net/online/catalan.php> [Consulta: 27 febrer 2008]. Vilanova, Nria [et al.]. Diccionari angls-catal, catal-angls. Barcelona: Cercle de Lectors, 1996. Vocabulari multilinge [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Casa de les Llenges, [2007]. <http://www15.gencat.net/pres_einalex/AppJava> [Consulta: 12 mar 2008]. [Amb equivalncies en alemany, angls, rab, basc, espanyol, francs, gallec i occit]
5.4. rab (V. tamb el 6.16)

Bala, Pere. Lxic usual catal-rab, rab-catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica, 1994. Castells, Margarida; Cinca, Dolors. Diccionari rab-catal. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2007. Diccionari rab-catal. A: Eixampldia: Gestor de diccionaris [en lnia]. [S. d.]. <http://eixampliada. com/php/0ea_p.php?dicci=%E0rab-catal%E0> [Consulta: 31 mar 2008].
156
Del cap. xxiii, 5
Diccionari illustrat catal-rab [en lnia]. [Barcelona]: Edu365.cat, [s. a.]. <http://www.edu365.cat/ agora/dic/catala_arab> [Consulta: 27 febrer 2008]. Vocabulari multilinge [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Casa de les Llenges, [2007]. <http://www15.gencat.net/pres_einalex/AppJava> [Consulta: 12 mar 2008]. [Amb equivalncies en alemany, angls, rab, basc, espanyol, francs, gallec i occit]
5.5. Basc
Vocabulari multilinge [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Casa de les Llenges, [2007]. <http://www15.gencat.net/pres_einalex/AppJava> [Consulta: 12 mar 2008]. [Amb equivalncies en alemany, angls, rab, basc, espanyol, francs, gallec i occit]
5.6. Core
Diccionari catal-core. [Seul]: Minjungseorim, 2008.
5.7. Dans
Diccionari dans-catal. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1996. Brockdorff, Henrik. Diccionari catal-dans. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1996.
5.8. Espanyol
Albert, Santiago. Diccionari castell-catal i catal-castell. 21a ed. Barcelona: Albert, 2000. [1a ed., 1961] Borrs, Joan Ramon; Arias, Ricard. Vocabulari castell-valenci, valenci-castell. Barcelona: Brixola, 1994. Cornudella, Josep; Creus, Jaume; Cururell, Miquel. Diccionari essencial castell-catal catalcastell Difora. Barcelona: Difora, 1982. Diccionari 62 doble: catal-castell/castell-catal. Barcelona: Edicions 62, 2003. Diccionari bsic catal-castell, castell-catal. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2000. Diccionari Cap Roig catal-castell, castell-catal. Barcelona: Cap Roig, 1988. Diccionari castell-catal. 4a ed. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2005. [1a ed., 1985] Diccionari castell-catal. A: Eixampldia: Gestor de diccionaris [en lnia]. [S. d.]. <http://eixampliada. com/php/0ea_p.php?dicci=castell%E0-catal%E0> [Consulta: 31 mar 2008]. Diccionari castell-valenci, valenci-castell. Valncia: Bromera, 2005. Diccionari catal-castell. 3a ed. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2001. [1a ed., 1987] Diccionari catal-castell, castell-catal [recurs electrnic]. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1998. Disc ptic (CD-ROM). Diccionari manual catal-castell, castell-catal. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1999. Diccionari plurilinge de verbs. Barcelona: Parallel, 1993. [Amb equivalncies en angls, espanyol i francs] Diccionari prctic europeu. Barcelona: Premsa Catalana, 1995. [Amb equivalncies en alemany, angls, castell, francs i itali] Diccionari visual Oxford: Catal, castell, angls, francs. Barcelona: Oxford University Press: La Vanguardia, 1997. Diccionario MAPFRE-INSETEC = Diccionari MAPFRE-INSETEC [recurs electrnic]. Madrid: Internacional de Servicios Tcnicos, 1997. Disc ptic (CD-ROM). Hiperdiccionari: Catal-angls-castell [recurs electrnic]. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1994. Disc ptic (CD-ROM). Miracle, Josep. Diccionari catal-castell i castell-catal. 3a ed. Barcelona: Poseidon, 1986. [1a ed., 1969]
Del cap. xxiii, 5
157
Moll, Francesc de B. Diccionari catal-castell i castell-catal. 8a ed. Mallorca: Moll, 1991. [1a ed., 1977] Morales, Carme; Torras, Ignasi. Diccionari 62 doble: catal-castell / castell-catal. Barcelona: Edicions 62, 2003. Nadal, Joan. Diccionari manual catal-castell, castell-catal. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1995. Pack diccionaris castell-catal i catal-castell. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2005. Pascual, Vicent. Diccionari Tabarca valenci-castell castell-valenci. Valncia: Tabarca, 1990. Vocabulari multilinge [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Casa de les Llenges, [2007]. <http://www15.gencat.net/pres_einalex/AppJava> [Consulta: 12 mar 2008]. [Amb equivalncies en alemany, angls, rab, basc, espanyol, francs, gallec i occit]
5.9. Esperanto (llengua artificial)

Als, Hctor; Carbonell, Jordi. Diccionari esperanto-catal. 3a ed. Sabadell: Ferran Marn, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.esperanto-ct.org/vortaro/vortaro.pdf> [Consulta: 12 mar 2008]. [1a ed. en paper, 1997] Diccionari esperanto-catal, catal-esperanto [en lnia]. [S. ll.: s. n.], 16 mar 2002 (ltima actualitzaci). <http://www.geocities.com/agustinpedrera/eodata/pp.ca.html> [Consulta: 12 mar 2008]. Taupiac, Jacme. Diccionari de mila mots: Los mila mots occitans mai importants ambe la traduccion en catalan e esperanto. Tolosa: Collgi dOccitania, 1992.
5.10. Fang
Bocala, Lorenzo. Vocabulario castellano-fang-catal. Osca: Lorenzo Bocala, 1999.
5.11. Fins
Diccionari catal-fins. Barcelona. Enciclopdia Catalana, 2003.
5.12. Francs
Botet, Renat. Vocabulari especfic rossellons amb traducci en francs i en catal normatiu = Vocabulaire spcifiquement roussillonnais avec traduction en Franais et en Catalan normalis. Perpiny: Llibres del Trabucaire, 1997. Proverbis = Proverbes: Catal-francs, francs-catal. Perpiny: Llibre del Trabucaire, 1998. Camps, Cristi; Botet, Renat. Diccionari catal-francs. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2001. [Camps, Christian; Botet, Ren]. Dictionnaire franais-catalan. Barcelona: Llibres del Trabucaire, 2008. Castellanos, Carles; Castellanos, Rafael. Diccionari catal-francs. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1986. Diccionari francs-catal. 7a reimpr. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1999. [1a ed., 1979] Diccionari francs-catal. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. Castellanos, Carles; Lenoir, Franoise. Diccionari de paranys de traducci francs-catal: (Faux amis). Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2000. Diccionari bsic catal-francs, francs-catal. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1998. Diccionari compact: Catal-francs, francs-catal. Barcelona: Larousse, 1999. Diccionari de la llengua catalana multilinge: Catal-angls-francs-alemany. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1997. Tamb disponible en lnia a: <http://www.grec.cat/cgibin/mlt00.pgm> [Consulta: 30 maig 2006].
158
Del cap. xxiii, 5
Diccionari francs-catal. A: Eixampldia: Gestor de diccionaris [en lnia]. [S. d.]. <http://eixampliada. com/php/0ea_p.php?dicci=franc%E8s-catal%E0> [Consulta: 31 mar 2008]. Diccionari plurilinge de verbs. Barcelona: Parallel, 1993. [Amb equivalncies en angls, espanyol i francs] Diccionari prctic europeu. Barcelona: Premsa Catalana, 1995. [Amb equivalncies en alemany, angls, espanyol, francs i itali] Diccionari visual Oxford: Catal, castell, angls, francs. Barcelona: Oxford University Press: La Vanguardia, 1997. Vergs, Frederic. Petit diccionari castellan-aranes (occitan)-catalan-frances, aranes (occitan)-castellan-catalan-frances. Vielha: Conselh Comarcau dera Val dAran, 1991. Vocabulari multilinge [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Casa de les Llenges, [2007]. <http://www15.gencat.net/pres_einalex/AppJava> [Consulta: 12 mar 2008]. [Amb equivalncies en alemany, angls, rab, basc, espanyol, francs, gallec i occit]
5.13. Galls
La web de Galles i Catalunya [en lnia]. [S. d.]. <http://webs.racocatala.cat/catalunyacymru/ amryw/1_vortaroy/vortaro_kimra_katalana_MILGI_indekso_1876c.htm> [Consulta: 27 febrer 2008].
5.14. Grec clssic

Diccionari grec-catal. A: Eixampldia: Gestor de diccionaris [en lnia]. [S. d.]. <http://eixampliada. com/php/0ea_p.php?dicci=grec-catal%E0> [Consulta: 31 mar 2008]. Galobardes, Guadalupe. Diccionari grec-catal. Barcelona: Prtic, 1985. Gngora, Antoni. Diccionari grec-catal, catal-grec [en lnia]. <http://www34.brinkstor.com/ lexiko> [Consulta: 1 juliol 2008].
5.15. Hongars
Faluba, Klmn; Morvay, Kroly. Diccionari catal-hongars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1990. Diccionari hongars-catal. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1996.
5.16. Iber
Santaeulria, Frederic. Glossari iber-catal. Vic: Emboscall, 2005.
5.17. Indonesi
5.18. Interlingua (llengua artificial)

5.19. Islands
Riutort, Maci. Vocabulari islands-catal [en lnia]. [S. ll.: s. n.], 2007. <http://www.tinet.org/ ~mrr/islandes/islandes1.html> [Consulta: 27 febrer 2008].
Del cap. xxiii, 5
159
5.20. Itali
Arqus, Rossend. Diccionari itali-catal. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2002. Arqus, Rossend [et al.]. Diccionari catal-itali. 4a reimpr. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. [1a ed., 1992] Diccionari itali-catal, catal-itali. 3a reimpr. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. Diccionari bsic catal-itali, itali-catal. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2004. Diccionari castell-catal. A: Eixampldia: Gestor de diccionaris [en lnia]. [S. d.]. <http://eixampliada. com/php/0ea_p.php?dicci=itali%E0-catal%E0> [Consulta: 31 mar 2008]. Diccionari prctic europeu [catal-alemany-angls-castell-francs-itali]. Barcelona: Premsa Catalana, 1995. Fornas, Jordi. Diccionari itali-catal, catal-itali. 4a ed. Barcelona: Prtic, 1994. [1a ed., 1982] Turull, Isabel. Diccionari de paranys de traducci itali-catal: Falsi amici. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2001.
5.21. Japons
Torres, Albert. Diccionari bsic catal-japons, japons-catal. 2a ed. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1985. [1a ed., 1984].
5.22. Llat
Andr, Avell [et al.]. Diccionari llat-catal. Barcelona: Columna, 1990. Borrell, Esperana; Ferrer, Teresa. Lxic bsic llat-catal, catal-llat. Barcelona: Collegi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Cincies de Catalunya, 1984. Diccionari bsic llat-catal. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1997. Diccionari llat-catal. A: Eixampldia: Gestor de diccionaris [en lnia]. [S. d.]. <http://eixampliada. com/php/0ea_p.php?dicci=llat%ED-catal%E0> [Consulta: 31 mar 2008]. Escol, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997. Peris, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2001. Peris, Antoni; Granados, Josep. Diccionari bsic llat-catal. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1996. Seva, Antoni [dir.]. Diccionari llat-catal. 2a ed. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. [1a ed., 1993]
5.23. Neerlands
Duez, Ann; Nijs, Bob de. 2a ed. Diccionari catal-neerlands. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2001. [1a ed., 1993]
5.24. Occit (incloent-hi larans) (V. tamb el 3.6)

Balaguer, Claudi; Pojada, Patrici. Diccionari catal-occit, occitan-catalan. Barcelona: Ediciones de la Tempestad: Llbres de lndex, 2005. Cond, J. Vocabulari arans. Butllet de Dialectologia Catalana [Barcelona: Institut dEstudis Catalans], vol. iii (gener-juny 1915), p. 1-27. Coromines, Joan. El parlar de la Vall dAran. Barcelona: Curial, 1990. Furness, Ryan C. Diccionari occitan (arans) - angls / English - Occitan (Aranese). Lleida: Pags, 2006. Taupiac, Jacme. Diccionari de mila mots: Los mila mots occitans mai importants ambe la traduccion en catalan e esperanto. Tolosa: Collgi dOccitania, 1992. Vergs, Frederic. Petit diccionari castellan-aranes (occitan)-catalan-frances / aranes (occitan)-castellan-catalan-frances. 2a ed. Vielha: Conselh Comarcau dera Val dAran, 1998. [1a ed., 1991]
160
Del cap. xxiii, 5
Vocabulari multilinge [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Casa de les Llenges, [2007]. <http://www15.gencat.net/pres_einalex/AppJava> [Consulta: 12 mar 2008]. [Amb equivalncies en alemany, angls, rab, basc, espanyol, francs, gallec i occit]
5.25. Polons
5.26. Portugus i gallec

Diccionari portugus-catal. A: Eixampldia: Gestor de diccionaris [en lnia]. [S. d.]. <http://eixampliada.com/php/0ea_p.php?dicci=portugu%E8s-catal%E0> [Consulta: 31 mar 2008]. Prat, Clara. Diccionari portugus-catal, catal-portugus. Barcelona: Prtic, 1982. Seabra, Manuel de; Devi, Vimala. Diccionari portugus-catal. 1a reimpr. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1989. [1a ed., 1985] Diccionari catal-portugus. 1a reimpr. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2004. [1a ed., 1989] Vocabulari multilinge [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Casa de les Llenges, [2007]. <http://www15.gencat.net/pres_einalex/AppJava> [Consulta: 12 mar 2008]. [Amb equivalncies en alemany, angls, rab, basc, espanyol, francs, gallec i occit]
5.27. Romans
Bojor, Florin I. Diccionari catal-romans, Dictionar romn-catalan. Barcelona: Griselda Bonet, 2007.
5.28. Rus
Szmidt, Dorota; Zgustov, Monika. Diccionari rus-catal. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1985. Diccionari catal-rus. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993. Szmidt, Dorota; Zgustov, Monika; Bank, Svetlana. Diccionari rus-catal, catal-rus. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1999.
5.29. Snscrit
Pujol, scar. Diccionari snscrit-catal. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2005. Sanskrit-Catalan dictionary. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2006. [Versi anglesa]
5.30. Sirac
Ferrer, Joan; Nogueras, M. Antnia. Breve diccionario siraco: Siraco-castellano-cataln. Barcelona: Universitat de Barcelona: rea dEstudis Hebreus i Arameus, 1999.
5.31. Suec
Nosell, Dan. Diccionari catal-suec. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1994. Diccionari suec-catal. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2000.
Del cap. xxiii, 6
161
5.32. Urd
Diccionari illustrat catal-urd [en lnia]. [Barcelona]: Edu365.cat, [s. a.]. <http://www.edu365.cat/ agora/dic/catala_urdu> [Consulta: 27 febrer 2008].
5.33. Xins
Zhou, Minkang. Diccionari catal-xins, xins-catal. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1999.
6. Reculls lexicogrfics especfics (V. tamb els 7.32 i 4)

6.1. Reculls dabreviacions
Canyelles, Caterina; Cunill, Margalida. SMS en catal: Pautes fcils i rpides per escriure missatges de mbil: Passa-ho! Barcelona: Edicions 62, 2005. Cap, Jaume; Veiga, Montserrat. Abreviacions. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria de Poltica Lingstica, 2005. [1a ed., 1997] Tamb disponible en lnia a: <http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/abrevia/index.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Fisas, Vicen. Diccionari de sigles i acrnims sobre defensa i desarmament = Diccionario de siglas y acrnimos sobre defensa y desarme. [Barcelona]: Centre UNESCO de Catalunya: Seminario de Investigacin para la Paz de Zaragoza, 1992. Mestres, Josep M.; Guilln, Josefina. Diccionari dabreviacions: Abreviatures, sigles i smbols. 2a ed., rev. i ampl. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2001. [1a ed., 1992] Proposta dabreviatures, sigles i smbols. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1992. [1a ed., 1989]
6.2. Reculls dargot

The alternative Catalan dictionary [en lnia]. [S. ll.]: The Alternatives Dictionaries, 12 febrer 2008 (ltima actualitzaci). <http://www.alternative-dictionaries.net/dictionary/Catalan> [Consulta: 27 febrer 2008]. Givanel i Mas, J. Notes per a un vocabulari dargot barcelon. Butllet de Dialectologia Catalana [Barcelona: Institut dEstudis Catalans], vol. vii (1919), p. 11-68. Pomares, Joaquim. Diccionari del catal popular i dargot. Barcelona: Edicions 62, 1997. Snchez, Antoniu; Taixs, Rafel; Tasis, Rafael. Argot barcelon. Barcelona: Parsifal, 1991. Verdaguer, Pere. Diccionari de renecs i paraulotes. Canet de Rossell: Llibres del Trabucaire, 1999. Vinyoles, Joan J. Vocabulari de largot de la delinqncia. Barcelona: Mill, 1978. Vocabulari de la can juvenil: una hiptesi [en lnia]. [S. ll.]: Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals, 6 mar 2008 (ltima actualitzaci). <http://esadir.cat/lexic/lexicesports> [Consulta: 6 mar 2008].
6.3. Reculls ds
Ginebra, Jordi; Montserrat, Anna. Diccionari ds dels verbs catalans: Rgim verbal i canvi i caiguda de preposicions. Barcelona: Edicions 62, 1999. Lacreu, Josep [et al.]. Diccionari prctic ds del valenci. Valncia: Bromera, 1998. Rafel, Joaquim [dir]. Diccionari de freqncies. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1996-1998. 3 v. [Amb dos CD-ROM] Tarrida, Alfons; Pascual, Emili. Diccionari Regina ds del catal. Barcelona: Regina, 1984.
162
Del cap. xxiii, 6
6.4. Reculls de barbarismes i de dubtes

Abril, Joan. Diccionari prctic de qestions gramaticals. 2a ed. Barcelona: Edicions 62, 1999. [1a ed., 1997] Bols, Oriol de [et al.]. Parlar b el catal no s gens difcil: Reflexions sobre el catal que ara es parla, un llenguatge interferit i autocensurat. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2005. Bruguera, Jordi. Diccionari de dubtes i dificultats del catal. 4a reimpr. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2005. [1a ed., 2000] Caralt, Ramon. Parlem b el catal, I. Vocabulari dincorreccions. Barcelona: Barcino, 1973. Corbera, Jaume. Vocabulari de barbarismes del catal de Mallorca. Palma de Mallorca: Promotora Mallorquina de Mitjans de Comunicaci, 1983. Nou vocabulari de barbarismes del catal de Mallorca. Palma de Mallorca: El Tall, 1993. Cortiella, Aureli. Vocabulari de barbarismes. Barcelona: Caixa dEstalvis de Catalunya, 1981. Figueras, Esperana; Poch, Rosalina. Nou vocabulari de barbarismes. 2a ed. Barcelona: Barcino, 1980. [1a ed., 1973] Gimeno, Isabel. Diccionari de barbarismes. Barcelona: Cap Roig, 1987. Llull, Antoni. Vocabularis temtics per a correcci de barbarismes i enriquiment del lxic personal. Manacor: Ajuntament, 1979. Lpez del Castillo, Llus. Diccionari complementari del catal normatiu. Barcelona: Edicions 62, 1998. Miracle, Josep. Diccionari de correspondncies en la depuraci del catal. Barcelona: Comissi dHomenatge a Pompeu Fabra, 1994. Miravitlles, Joan. Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. 5a ed. Barcelona: Claret, 1993. [1a ed., 1982] Paloma, David; Rico, Albert. Diccionari de barbarismes. Barcelona: Edicions 62, 1997. Diccionari de dubtes del catal. Barcelona: Edicions 62, 1998. No et confonguis! Barcelona: Empries, 2005. Pey, Santiago. Vocabulari de barbarismes. Barcelona: Teide, 1982. Ruaix, Josep. Diccionari auxiliar. Moi: Ruaix, 1996. Valls, Emili. Diccionari de barbarismes del catal modern. Barcelona: Central Catalana de Publicacions. Vocabulari de barbarismes. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria dEducaci i Cincia: Colomar, 1994.
6.5. Reculls de fraseologia, de citacions i donomatopeies

Abril, Joan. Diccionari de frases fetes: Catal-castell, castell-catal. Barcelona: Edicions 62, 1996. Adell, Vicenta. Recull de refranys valencians. 3a ed. Valncia: Denes, 2002. [1a ed., 1997] Albaigs, Josep M. Un segle de cites. Barcelona: Planeta, 1996. Amades, Joan. Refranyer catal comentat. Barcelona: Selecta, 1951. Arrniz, Jos-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. Balbastre, Josep. Nou recull de modismes i frases fetes (catal-castell i castell-catal). 7a ed. Barcelona: Prtic, 1996. [1a ed., 1977] Ballester, Josep [comp.]. Literatura instantnia: Laforisme de la literatura universal al llarg del temps. Barcelona: Edicions 62, 1999. Bassa, Ramon [et al.]. Llengua de peda: Onomatopeies i embarbussaments. Mallorca: Moll, 1991. Bolinches, Antoni. 1.000 pessics de saviesa: Antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Prtic, 1998. Botet, Renat. Proverbis = Proverbes: Catal-francs / francs-catal. Perpiny: Llibres del Trabucaire, 1998.
Del cap. xxiii, 6
163
Bruguera, Jordi. Diccionari de dubtes i dificultats del catal. Barcelona: Enciclopdia catalana, 2000. Cinc mil refranys catalans. 11a ed. Barcelona: Mill, 1997. [1a ed., 1965] Conca, Maria. Els refranys catalans. Valncia: Tres i Quatre, 1988. Diccionari de citacions. A: Eixampldia: Gestor de diccionaris [en lnia]. [S. d.]. <http://eixampliada. com/php/0ea_p.php?dicci=Citacions> [Consulta: 31 mar 2008]. Diccionari de frases fetes, refranys i locucions: Amb lequivalent en castell. 5a reimpr. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2007. [1a ed., 2000] Diccionari de proverbis. A: Eixampldia: Gestor de diccionaris [en lnia]. [S. d.]. <http://eixampliada. com/php/0ea_p.php?dicci=Proverbis&q=totes&p=Onsevulla&o=aleatori> [Consulta: 31 mar 2008]. Escol, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997. Espinal, M. Teresa. Diccionari de sinnims de frases fetes. Barcelona: Universitat Autnoma de Barcelona. Servei de Publicacions: Publicacions de la Universitat de Valncia: Publicacions de lAbadia de Montserrrat, 2004. [Amb un CD-ROM] Espues, Josep. Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Proa, 2007. Farell, Joan. Refranyer txtil catal. Sabadell: AUSA, 1989. Farns, Sebasti. Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Columna, 1992-1999. 8 v. Font, Ramon. Refranys de la llengua catalana. Sant Cugat del Valls: E. R. Edicions Catalanes, 1984. Gomis, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. Barcelona: Montblanc-Martn: Centre Excursionista de Catalunya, 1983. Griera, Antoni. Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya. 2a ed. Barcelona: Polgrafa, 1966. 14 v. [1a ed., 1935-1947] Lombard, Jordi. Aurea dicta: Paraules de lantiga saviesa. Barcelona: Fundaci Bernat Metge, 1960. Lpez, Fabin. Frases i expressions tpiques de Xixona [en lnia]. [S. d.]. <http://www.faloco.com/ EXPREWEB.HTM> [Consulta: 17 mar 2008]. Marcos, Ral. El cel i el temps en la cultura popular: Dites, noms i expressions a les Terres de lEbre. Tarragona: LAgulla de Cultura Popular, 2005. Pmies, Vctor. Dites i frases fetes [en lnia]. [Vallromanes: Vctor Pmies], 18 abril 2008 (ltima actualitzaci). <http://frases-fetes.blogspot.com> [Consulta: 22 abril 2008]. Enciclopdia paremiolgica [en lnia]. [Vallromanes: Vctor Pmies], 17 abril 2008 (ltima actualitzaci). <http://enciclopedia-paremiologica.blogspot.com> [Consulta: 22 abril 2008]. [Amb equivalncies en angls, espanyol i francs] Refranyer catal-castell [en lnia]. [Vallromanes: Vctor Pmies], 17 abril 2008 (ltima actualitzaci). <http://refranyer.blogspot.com> [Consulta: 22 abril 2008]. Refranyer temtic [en lnia]. [Vallromanes: Vctor Pmies], 9 abril 2008 (ltima actualitzaci). <http://refranyer.blogspot.com> [Consulta: 22 abril 2008]. Vocabulari de paremiologia [en lnia]. [Vallromanes: Vctor Pmies], 20 abril 2008. <http://refranys.wordpress.com/vocabulari-de-paremiologia> [Consulta: 22 abril 2008]. [Amb equivalncies en angls, espanyol i francs] Pmies, Vctor; Corts, Marc; Puigmalet, Joan. Diccitionari: Diccionari de citacions i frases clebres [en lnia]. [Vallromanes: Vctor Pmies, s. a.]. <http://diccitionari.blogspot.com> [Consulta: 22 abril 2008]. Pars, Anna. Diccionari de refranys: Catal-castell, castell-catal. Barcelona: Edicions 62, 1997. Tots els refranys catalans. 2a ed. Barcelona: Edicions 62, 1999. Perramon, Sever. Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana. Barcelona: Mill, 1979. Pons, Josep. Refranyer menorqu. Ciutadella: Institut Menorqu dEstudis, 1993. Proverbis. A: Eixampldia: Gestor de diccionaris [en lnia]. [S. d.]. <http://personal.auna.com/ 1277509/llprover.html> [Consulta: 31 mar 2008].
164
Del cap. xxiii, 6
Raspall, Joana; Mart, Joan. Diccionari de locucions. Barcelona: Edicions 62, 1995. Diccionari de locucions i frases fetes. 3a ed. Barcelona: Edicions 62, 1996. [1a ed., 1984] Diccionari de frases fetes. Barcelona: Edicions 62, 1996. Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida. Diccionari donomatopeies i mots de creaci expressiva. Barcelona: Edicions 62, 2002. Rodrguez-Vida, Susana. Diccionari temtic de modismes. Barcelona: Edicions 62, 1996. Trepat, Josep Anton. Refranys de vora mar. Barcelona: Noray, 1995. Verdaguer, Pere. Diccionari de renecs i paraulotes: Execracions, blasfmies, flastomies, imprecacions, malediccions Canet: Llibres del Trabucaire, 1999.
6.6. Reculls de gentilicis i de noms de llenges

Acadmia Valenciana de la Llengua. Els gentilicis valencians [en lnia]. Valncia: AVL, [2006]. <http://www.avl.gva.es/PDF/Diccionari/Gentilici.pdf> [Consulta: 31 mar 2008]. Andreu, M. Magdalena; Rigo, Carolina. Recull de gentilicis. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears, 2002. Badia, Ignasi. Diccionari de les llenges dEuropa. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2002. Bibiloni, Gabriel. Les llenges del mn [en lnia]. [S. ll.]: Gabriel Bibiloni, 2002. <http://www.bibiloni.net/llengues/index.html> [Consulta: 10 mar 2008]. Bover, August. Diccionari de gentilicis catalans. Barcelona: Edicions 62, 1996. Guasch, C.; Ramon, M. M. Recull de gentilicis. Palma: Universitat de les Illes Balears, 2002. Les llenges del mn [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Casa de les Llenges, [2007]. <http://www10.gencat.net/casa_llengues/AppJava/ca/diversitat/diversitat/llengues_mon.jsp> [Consulta: 12 mar 2008]. Soler, Josep M. Gentilicis dels Pasos Catalans. Barcelona: Mill, 1979.
6.7. Reculls de paradigmes verbals

All verbs [en lnia], [S. d.], 18 novembre 2007. <http://www.allverbs.com> [Consulta: 20 febrer 2008]. Diccionari plurilinge de verbs. Barcelona: Parallel, 1993. [Amb equivalncies en angls, espanyol i francs] [Remet a verbs model, els quals no expliciten tampoc el paradigma] Farr, Nria. Tots els verbs: Classificats, conjugats i amb exercicis. Barcelona: Casals, 1991. Franco, Antonio. Verbs catalans. Barcelona: Castellnou, 1998. Hernndez, Llus. Tots els verbs catalans: Manual ds. Barcelona: Teide, 1993. Hiperdiccionari: Catal-angls-castell [recurs electrnic]. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1994. Disc ptic (CD-ROM). Lacreu, Josep. Els verbs valencians: Manual prctic de les formes estndard i colloquials. Valncia: Bromera, 1999. Mil, Josep. Els verbs catalans: Conjugaci. 3a ed. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991. [1a ed., 1987] Els verbs catalans: Conjugaci. 2a ed. Barcelona: Edicions 62, 1997. [1a ed., 1995] Perea, M. Pilar. Complements a la flexi verbal en els dialectes catalans: Dotze quaderns de camp dAntoni M. Alcover. Barcelona: Curial: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1999. Ruaix, Josep. La conjugaci dels verbs. Moi: Josep Ruaix, 1990. Snchez, Joan Josep. Els verbs. Barcelona: Salvatella, 1992. Torras, Josep; Robert, Merc. Els verbs catalans. 2a ed. Barcelona: Proa, 2000. [1a ed., 1995] Valor, Enric. La flexi verbal. 16a ed. Valncia: Tres i Quatre, 1992. [1a ed., 1983] Verbicard: Tots els verbs catalans conjugats. Barcelona: Castellnou, 1995. Xuriguera, Joan B. Els verbs catalans conjugats. 38a ed. Barcelona: Claret, 2001. [1a ed., 1972] Els verbs conjugats. 5a ed. Barcelona: Claret, 2005. [1a ed., 2002]
Del cap. xxiii, 6
165
6.8. Reculls de sinnims i dantnims, dhomnims i de parnims

Arce, Carles de. Diccionari catal: Sinnims, antnims. Barcelona: Seuba, 1991. Espinal, M. Teresa. Diccionari de sinnims de frases fetes. Barcelona: Universitat Autnoma de Barcelona. Servei de Publicacions: Publicacions de la Universitat de Valncia: Publicacions de lAbadia de Montserrrat, 2004. [Amb un CD-ROM] Estremera, Elena [et al.]. Diccionari avanat de sinnims i antnims de la llengua catalana. 7a ed. Barcelona: Vox, 1997. [Abans, Diccionari manual de sinnims i antnims] [1a ed., 1973] Diccionari manual de sinnims i antnims Diccionari avanat de sinnims i antnims de la llengua catalana Franquesa, Manuel. Diccionari de sinnims. 7a ed. Barcelona: Prtic, 1995. [1a ed., 1971] Diccionari de sinnims. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1998. Diccionari de sinnims Franquesa. 2a ed., 3a reimpr. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2004. [2a ed., 1998; editat anterioment per lEditorial Prtic] Jan, Albert. Diccionari catal de sinnims. Barcelona: Aedos, 1972. Diccionari Barcanova de sinnims. 2a ed. Barcelona: Barcanova, 1995. Lacreu, Josep [dir.]. Diccionari de sinnims, antnims i idees afins. Alzira: Bromera, 2007. Mainat, Vctor. Diccionari de sinnims i contraris de la llengua catalana. Barcelona: Cap Roig, 1987. Pey, Santiago. Diccionari de sinnims, idees afins i antnims. 17 ed. Barcelona: Teide, 1997. [1a ed., 1970] Raspall, Joana; Mart, Joan. Diccionari dhomnims i parnims. Barcelona: Barcanova, 1988. Raspall, Joana; Riera, Jaume. Diccionari prctic de sinnims. Barcelona: Arimany, 1972. Diccionari prctic de sinnims. 2a ed. Barcelona: Edicions 62, 1996. [Publicat anteriorment per lEditorial Arimany]
6.9. Reculls dialectals (V. tamb el 4)

Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari catal-valenci-balear. 2a ed. Palma de Mallorca: Moll, 1978. 10 v. Tamb disponible en lnia a: <http://dcvb.iecat.cat/dafult.asp> [Consulta: 30 maig 2006] [1a ed. completa en paper, 1954-1962; entre 1930 i 1935 van aparixer els dos primers volums en ortografia prefabriana] Alomar, Antoni I. [et al.]. La llengua a Mallorca: Propostes per a ls pblic. Mallorca: Consell de Mallorca, 1999. Babia, Antoni. La franja de la Franja. Barcelona: Empries, 1977. Badia, Montse; Ganyet, Rosabel; Prez, Sergi. Vocabulari dAndorra. Andorra: Govern. Assessorament Lingstic, 1992. Beltran, Vicent. El parlar de la Marina Alta: El contacte dialectal valencianobalear. Alacant: Universitat dAlacant. Departament de Filologia Catalana, 2005. El parlar de les Valls del Vinalop i del Carxe. Petrer: Centre dEstudis del Vinalop, 2008. Beltran, Vicent; Monjo, Joan-Llus; Prez, Vicent Josep. El parlar de Guardamar: (Un estudi del valenci meridional fronterer). Barcelona: Curial Edicions Catalanes: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2004. Botet, Renat. Vocabulari especfic rossellons amb traducci en francs i en catal normatiu = Vocabulaire spcifiquement roussillonnais avec traduction en Franais et en Catalan normalis. Perpiny: Llibres del Trabucaire, 1997. Briz, Antonio. El parlar de la comarca de Requena-Utiel. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultural, Educaci i Cincia, 1991. Casellas, Flix; Casellas, David. Vocabulari de les comarques gironines. Barcelona: La Busca, 2003. Colomina, Jordi. El parlar de la Marina Baixa. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, 1991.
166
Del cap. xxiii, 6
Dorca, Jordi. El parlar de Collsacabra: Aproximaci i assaig de descripci. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2008. Giralt, Javier. Lxic de la Llitera. Lleida: Milenio, 2005. Gonzlez, M. Soledat. El parlar de la Plana Baixa. A: Gonzlez, M. Soledat; Arjona, Isabel; Flors, Avell. Miscellnia 91. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, 1991. Lacreu, Josep [dir.]. Diccionari prctic ds del valenci. 3a ed. Alzira: Bromera, 2001. [1a ed., 1998] Ligorred, Francesc. Paraules de les llenges dAmrica. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Comissi Amrica i Catalunya, 1992, 1991. Marcos, Ral. El cel i el temps en la cultura popular: Dites, noms i expressions a les Terres de lEbre. Tarragona: LAgulla de Cultura Popular, 2005. Massana, Josep M. Diccionari de lleidatanismes. Lleida: Pags, 2004. Montoliu, Manuel de. Petit vocabulari del camp de Tarragona. Butllet de Dialectologia Catalana [Barcelona: Institut dEstudis Catalans], vol. vi (1918), p. 38-51. Montoya, Brauli. La interferncia lingstica al sud de Valncia. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, 1989. Moret, Hctor. Sobre la llengua de Mequinensa. 2a ed. Calaceit: Institut dEstudis del Baix Cinca, 1996. [1a ed., 1994] Pantebre, Rosalia. El parlar dAndorra. [Andorra la Vella]: Centre de la Cultura Catalana del Principat dAndorra, 1997. Reig, E. S. Valenci en perill dextinci. 2a ed. [Valncia: Eugeni S. Reig], 2005. [1a ed., 1999] Les nostres paraules. Valncia: Acadmia Valenciana de la Llengua, 2008. Riera, Manuel. La llengua catalana a Andorra: Estudi dialectolgic dels seus parlars rurals. Barcelona: Institut dEstudis Andorrans, 1992. Sac de paraules: Vocabulari de les comarques centrals dels PPCC. [S. ll.]: Centre dEstudis Lingstics i Literaris de les Comarques dels Pasos Catalans, 2005. Sala, Ernesta. El vocabulari de Cadaqus. Barcelona: Parsifal, 1994. Sanna, Josep. Diccionari catal de lAlguer. LAlguer; Barcelona: Fundaci II Congrs de la Llengua Catalana: Regina, 1988. Sistac, Ramon. El ribagor a lAlta Llitera: Els parlars de la vall de la Sosa de Peralta. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1993. Veny, Joan. Petit atles lingstic del domini catal. Vol. 1. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2007. Veny, Joan; Pons, Ldia. Atles lingstic del domini catal. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2001- . 3 v. Vidal, Pau. En perill dextinci: 100 paraules per salvar. Barcelona: Empries, 2005. Vil, Carme. El parlar de la plana de Vic. Manresa: Caixa dEstalvis de Manresa, 1989. Vizcarro, Teresa [coord.]. Fato: Vocabulari infantil i dadults: Recull de les terres de lEbre. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Comissi Interdepartamental de Recerca i Innovaci Tecnolgica, 1987.
6.10. Reculls escolars

Aproximaci al vocabulari especfic dEGB. Barcelona: Grup Promotor, 1981. Arnau, Hilari [et al.]. Eos: Diccionari terminolgic catal. Barcelona: Vicens Vives, 1993. Ayats, Montserrat; Bernal, M. Carme; Codina, Francesc; Fargas, Assumpta. Primer diccionari. Vic: Eumo, 1996. Bassa, Ramon [et al.]. Una cosa que no s cosa: Les endevinalles a lescola. Palma: Moll, 1993. Bernal, M. Carme [et al.]. Primer diccionari. Vic: Eumo: Bullent, 1991. Cabr, M. Teresa. DIDAC: Diccionari de catal. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1995. Tamb disponible en lnia a <http://www.grec.net/cgibin/esc00.pgm> [Consulta: 30 maig 2006]. Caralt, Josep M. [et al.]. Com sn les coses: Vocabulari dadjectius en imatges. Vic: Eumo, 1987.
Del cap. xxiii, 6
167
Coordinadora dEnsenyament i Llengua Catalana. Poal: Vocabulari bsic ampliat. Estructures bsiques. Barcelona: Proa, 1978. Giner, Rosa; Pellicer, Joan E. Vocabulari de termes escolars. Barcelona: Teide, 1988. [Castell-catal] Lpez del Castillo, Llus. Diccionari catal bsic. Barcelona: Edicions 62, 1996. Moll, Toni; Borrs, Joan-Ramon. Vocabulari bsic. Valncia: Generalitat Valenciana. Gabinet ds i Ensenyament del Valenci, 1985. Nova enciclopdia catalana de lestudiant. Barcelona: Carroggio, 1999. 11 v. Pantebre, Rosalia. El parlar dAndorra. Andorra la Vella: Centre de la Cultura Catalana dAndorra, 1997. Recull de lxic per a escoles bressol i parvularis. Barcelona: Institut Municipal dEducaci, 1988. Valor, Enric. Vocabulari escolar de la llengua. Valncia: Carena, 1990. Viure a Catalunya: Comencem a parlar. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria de Poltica Lingstica, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www6.gencat.net/llengcat/ publicacions/comencem/index.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Viure a Catalunya: Vocabulari en imatges. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria de Poltica Lingstica, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www6.gencat.net/llengcat/ publicacions/viure/index.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Vizcarro, Teresa [coord.]. Fato: Vocabulari infantil i dadults: Recull de les terres de lEbre. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Comissi Interdepartamental de Recerca i Innovaci Tecnolgica, 1987. Vocabulari bsic. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria dEducaci i Cincia: Colomar, 1994.
6.11. Reculls etimolgics i histrics

Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari catal-valenci-balear. 2a ed. Palma de Mallorca: Moll, 1978. 10 v. Tamb disponible en lnia a: <http://dcvb.iecat.cat/dafult.asp> [Consulta: 30 maig 2006] [1a ed. completa en paper, 1954-1962; entre 1930 i 1935 van aparixer els dos primers volums en ortografia prefabriana] Bruguera, Josep. Diccionari etimolgic. 1a reimpr. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1998. [1a ed., 1996] Coromines, Joan. Diccionari etimolgic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial: La Caixa, 1980-2001. 10 v. Costa, Merc; Tarrs, Maribel. Diccionari del catal antic. Barcelona: Edicions 62, 1998. Mart, Joaquim. Diccionari histric del valenci colloquial: (Segles XVII, XVIII I XIX). Valncia: Publicacions de la Universitat de Valncia, 2007. Moran, Josep; Rabella, Joan A. Diccionari etimolgic manual. Barcelona: Edicions 62, 1999.
6.12. Reculls ideolgics

Cuxart, Raimon. Diccionari ideolgic de la llengua catalana. Barcelona: Llibre de lndex, 1999. Romeu, Xavier. Breu diccionari ideolgic. Barcelona: Teide, 1981. Sabater, Ernest. Diccionari ideolgic. Barcelona: Barcanova, 1990.
6.13. Reculls inversos

Bernal, M. Carme; Codina, Francesc; Fargas, Assumpta; Ti, Josep. Diccionari invers: Llista inversa de les entrades del Primer diccionari. Vic: Eumo, 1988. Mascar, Joan; Rafel, Joaquim. Diccionari catal invers amb informaci morfolgica. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1990. Mass, M. Llusa; Subirats, Carlos; Vasseux, Philippe. Diccionari invers de la llengua catalana. Bellaterra: Universitat Autnoma de Barcelona. Servei de Publicacions: Laboratoire dAutomatique Documentaire et Linguistique, 1985.
168
Del cap. xxiii, 6
6.14. Reculls ortogrfics i de pronncia

Abril, Joan. Diccionari prctic dortografia catalana. Barcelona: Edicions 62, 1999. Acadmia Valenciana de la Llengua. Diccionari ortogrfic i de pronunciaci del valenci. Valncia: Publicacions de lAcadmia Valenciana de la Llengua, 2006. Tamb disponible en lnia a: <http://www.avl.gva.es/1frame_documentsNorm.htm> [Consulta: 16 juliol 2006] i <http://www.avl.gva.es/diccionari.htm> [Consulta: 31 mar 2008]. Lestndard oral valenci [en lnia]. Valncia: AVL, [2006]. <http://www.avl.gva.es/PDF/ Diccionari/Oral.pdf> [Consulta: 31 mar 2008]. Badia i Margarit, Antoni M. Sons i fonemes de la llengua catalana. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1988. Bruguera, Jordi. Diccionari ortogrfic i de pronncia. 2a ed. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2004. [1a ed., 1990] Diccionari manual ortogrfic de la llengua catalana. Barcelona: Vox, 1981. Institut dEstudis Catalans. Diccionari ortogrfic. 4a ed. Barcelona: IEC, 1937. [1a ed., 1917] Juli-Mun, Joan; Romero, Slvia; Creus, Imma. El catal nord-occidental: Descripci i orientacions ortopiques. Lleida: Pags, 2004. Lacreu, Josep [dir.]. Diccionari valenci de pronunciaci. Alzira: Bromera, 2001. Paloma, David; Rico, Albert. Diccionari de pronunciaci en catal. Barcelona: Edicions 62, 2000.
6.15. Reculls visuals (V. tamb el 3.8)

Diccionari visual Oxford: Catal, castell, angls, francs. Barcelona: Oxford University Press: La Vanguardia, 1997. Verger, Guillem; Gil, Oriol [coord.]. Diccionari visual Duden. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1994.
6.16. Altres reculls especfics

Acadmia Valenciana de la Llengua. Vocabulari de neologismes dels mitjans de comunicaci. Valncia: AVL, 2007. Tamb disponible en lnia a: <http://www.avl.gva.es/img/Edicions Publicacions/AltresDocuments/Neologisme.pdf> [Consulta: 31 mar 2008]. Arnau, Hilari [et al.]. Eos: Diccionari terminolgic catal. Barcelona: Vicens Vives, 1993. Barri, Montserrat. Aportaci a lestudi dels gallicismes en catal. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1999. Bastardas, Joan. Substantius usats en sentit figurat com a qualificadors de persona. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2000. Bruguera, Jordi. El vocabulari del Llibre dels fets del rei En Jaume. Valncia: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1999. Diccionari de formaci de mots. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2006. Colom, Miquel. Glossari general lulli. Mallorca: Moll, 1982. 4 v. Diccionari de paraules noves: Neologismes recollits a la premsa. Barcelona: Enciclopdia Catalana: Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingstica Aplicada, 1998. Llull, Antoni. Vocabularis temtics. Manacor: Ajuntament, 1979. Lpez del Castillo, Llus. Diccionari de formaci de paraules. Barcelona: Edicions 62, 2002. Schib, Gret. Vocabulari de sant Vicent Ferrer. Barcelona: Rafael Dalmau, 1977. Serra, Mrius. Manual denigmstica. 2a ed. Barcelona: Columna, 2003. [1a ed., 1991] Verblia: Jocs de paraules i esforos de lenginy literari. Barcelona: Empries, 2000. TERMCAT. Diccionari de neologismes. Barcelona: Edicions 62, 1997. Nou diccionari de neologismes. Barcelona: Edicions 62, 2001. La normalitzaci terminolgica en catal: criteris i termes 1986-2004. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2006.
Del cap. xxiii, 7
169
Torra, Josep. Glossari i criteris de transcripci dels mots rabs. A: Roque, M. ngels [ed.]. Les cultures del Magreb. Barcelona: Institut Catal dEstudis Mediterranis, 1994. Vidal, Pau. En perill dextinci: 100 paraules per salvar. Barcelona: Empries, 2005.
7. Vocabularis i diccionaris especialitzats

Nexcloem els reculls lexicogrfics apareguts en publicacions peridiques. Tanmateix, podeu trobar els apareguts entre 1775 i 1900 a lobra Histria de la lingstica, de Pere Marcet i Joan Sol (cf. lepgraf 10.1). Igualment, en podeu trobar uns quants a la revista Anthropos, nm. 44 i suplement nmero 6 (cf. lepgraf 9) i en el llibre de P. Auger i L. Rousseau Metodologia de la recerca terminolgica (cf. lepgraf 10.1). Aix mateix, podeu trobar alguns dels vocabularis adreats als nivells ms elementals de lensenyament al llibre de M. T. Cabr i M. Lorente Els diccionaris catalans de 1940 a 1988 (cf. lepgraf 10.1). Pel que fa als vocabularis i diccionaris que es poden incloure en ms duna de les matries en qu es divideix aquest apartat, nhem repetit la notcia en cada matria a fi de facilitar-ne la recerca.
7.1. Administraci (V. tamb els 3.4, 7.11, 7.17 i 7.36)

Badia, Montse; Ganyet, Rosabel; Prez, Sergi. Vocabulari dAndorra. Andorra la Vella: Govern dAndorra. Assessorament Lingstic, 1992. Baulies, Jordi; Xuriguera, Joan B. Diccionari terminolgic de ladministraci municipal. Barcelona: Ajuntament, 1980. [Amb equivalncies en espanyol] Broto, Pilar de. Vocabulari bsic per als jutjats. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Relacions amb lAdministraci de Justcia, 1991. Company, Frederic J.; Vilarmau, Josep M.; Cervantes, Amlia. Euro-diccionari. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dEnsenyament: Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social, 1992. Dez, Desideri. Vocabularis dadministraci i de relacions pbliques (termes i expressions). Barcelona: Arimany, 1985. Glossari [en lnia]. Barcelona: Agncia Catalana de Protecci de Dades, 2006. <http://www.apdcat. net/glossari.php?cat_id=26> [Consulta: 27 febrer 2008]. Glossari de la funci pblica [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Governaci i Administracions Pbliques, 30 agost 2007 (ltima actualitzaci). <http://www.gencat.net/ governacio-ap/administracio/glossari.htm> [Consulta: 6 mar 2008] Lxic bsic acadmico-administratiu. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya. Servei de Publicacions, 1995. Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com. Valncia: Generalitat Valenciana. Institut Valenci dAdministraci Pblica, 1993. [Amb un glossari dels termes que apareixen en el text de la Llei] Terminologia jurdica i administrativa. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/justicia/serveis/ linguistic/eines/termin/juradm.pdf> [Consulta: 13 abril 2005]. Urgell, M. Dolors; Duran, Carola. Vocabulari econmico-administratiu. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dEconomia i Finances, 1988. Vocabulari administratiu. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria dEducaci i Cincia: Colomar, 1994. Vocabulari administratiu [en lnia]. Castell: Universitat Jaume I, [s. a.]. <http://sic.uji.es/serveis/ slt/asst/vox/adm.html> [Consulta: 6 mar 2008]. [Amb un vocabulari espanyol-catal]
170
Del cap. xxiii, 7
Vocabulari bsic per als jutjats. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Relacions amb lAdministraci de Justcia, 1991. Vocabulari de la matriculaci. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1993. Vocabulari de la previsi social. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1993.
7.2. Agricultura, ramaderia i alimentaci (V. tamb el 7.40 i 7.47)

Acadmia Valenciana de la Llengua. Vocabulari de fruites i hortalisses: Varietats dalbercocs [en lnia]. <http://www.avl.gva.es/img/EdicionsPublicacions/AltresDocuments/ALBERCOCS.pdf> [Consulta: 31 mar 2008] Vocabulari de fruites i hortalisses: Varietats dalbergina [en lnia]. <http://www.avl.gva.es/img/ EdicionsPublicacions/AltresDocuments/ALBERGINA.pdf> [Consulta: 31 mar 2008] Vocabulari de fruites i hortalisses: Varietats dall [en lnia]. <http://www.avl.gva.es/img/ EdicionsPublicacions/AltresDocuments/ALL.pdf> [Consulta: 31 mar 2008] Vocabulari de fruites i hortalisses: Varietats dametles [en lnia]. <http://www.avl.gva.es/img/ EdicionsPublicacions/AltresDocuments/AMETLES.pdf> [Consulta: 31 mar 2008] Vocabulari de fruites i hortalisses: Varietats darrs [en lnia]. <http://www.avl.gva.es/img/ EdicionsPublicacions/AltresDocuments/ARROS.pdf> [Consulta: 31 mar 2008] Vocabulari de fruites i hortalisses: Varietats de bresquilla [en lnia]. <http://www.avl.gva.es/img/ EdicionsPublicacions/AltresDocuments/BRESQUILLA.pdf> [Consulta: 31 mar 2008] Vocabulari de fruites i hortalisses: Varietats de caqui [en lnia]. <http://www.avl.gva.es/img/ EdicionsPublicacions/AltresDocuments/CAQUI.pdf> [Consulta: 31 mar 2008] Vocabulari de fruites i hortalisses: Varietats de carlota [en lnia]. <http://www.avl.gva.es/img/ EdicionsPublicacions/AltresDocuments/CARLOTA.pdf> [Consulta: 31 mar 2008] Vocabulari de fruites i hortalisses: Varietats de carxofa [en lnia]. <http://www.avl.gva.es/img/ EdicionsPublicacions/AltresDocuments/CARXOFA.pdf> [Consulta: 31 mar 2008] Vocabulari de fruites i hortalisses: Varietats de cirera [en lnia]. <http://www.avl.gva.es/img/ EdicionsPublicacions/AltresDocuments/CIRERA.pdf> [Consulta: 31 mar 2008] Vocabulari de fruites i hortalisses: Varietats de crella [en lnia]. <http://www.avl.gva.es/img/ EdicionsPublicacions/AltresDocuments/CREILLA.pdf> [Consulta: 31 mar 2008] Vocabulari de fruites i hortalisses: Varietats dencisam [en lnia]. <http://www.avl.gva.es/img/ EdicionsPublicacions/AltresDocuments/ENCISAM.pdf> [Consulta: 31 mar 2008] Vocabulari de fruites i hortalisses: Varietats desprrec [en lnia]. <http://www.avl.gva.es/img/ EdicionsPublicacions/AltresDocuments/ESPARREC.pdf> [Consulta: 31 mar 2008] Vocabulari de fruites i hortalisses: Varietats de figa [en lnia]. <http://www.avl.gva.es/img/ EdicionsPublicacions/AltresDocuments/FIGA.pdf> [Consulta: 31 mar 2008] Vocabulari de fruites i hortalisses: Varietats de kiwi [en lnia]. <http://www.avl.gva.es/img/ EdicionsPublicacions/AltresDocuments/KIWI.pdf> [Consulta: 31 mar 2008] Vocabulari de fruites i hortalisses: Varietats de mandarines [en lnia]. <http://www.avl.gva.es/img/ EdicionsPublicacions/AltresDocuments/MANDARINES.pdf> [Consulta: 31 mar 2008] Vocabulari de fruites i hortalisses: Varietats de mel [en lnia]. <http://www.avl.gva.es/img/ EdicionsPublicacions/AltresDocuments/MELO.pdf> [Consulta: 31 mar 2008] Vocabulari de fruites i hortalisses: Varietats de nectarina [en lnia]. <http://www.avl.gva.es/img/ EdicionsPublicacions/AltresDocuments/NECTARINA.pdf> [Consulta: 31 mar 2008] Vocabulari de fruites i hortalisses: Varietats doliva [en lnia]. <http://www.avl.gva.es/img/ EdicionsPublicacions/AltresDocuments/OLIVA.pdf> [Consulta: 31 mar 2008] Vocabulari de fruites i hortalisses: Varietats de pebre [en lnia]. <http://www.avl.gva.es/img/ EdicionsPublicacions/AltresDocuments/PEBRE.pdf> [Consulta: 31 mar 2008] Vocabulari de fruites i hortalisses: Varietats de pera [en lnia]. <http://www.avl.gva.es/img/ EdicionsPublicacions/AltresDocuments/PERA.pdf> [Consulta: 31 mar 2008]
Del cap. xxiii, 7
171
Acadmia Valenciana de la Llengua. Vocabulari de fruites i hortalisses: Varietats dalbergina [en lnia]. <http://www.avl.gva.es/img/EdicionsPublicacions/AltresDocuments/ POMES.pdf> [Consulta: 31 mar 2008] Vocabulari de fruites i hortalisses: Varietats de pruna [en lnia]. <http://www.avl.gva.es/img/ EdicionsPublicacions/AltresDocuments/PRUNA.pdf> [Consulta: 31 mar 2008] Vocabulari de fruites i hortalisses: Varietats de ram [en lnia]. <http://www.avl.gva.es/img/ EdicionsPublicacions/AltresDocuments/RAIM.pdf> [Consulta: 31 mar 2008] Vocabulari de fruites i hortalisses: Varietats de taronja [en lnia]. <http://www.avl.gva.es/img/ EdicionsPublicacions/AltresDocuments/TARONJA.pdf> [Consulta: 31 mar 2008] Vocabulari de fruites i hortalisses: Varietats de tomaca [en lnia]. <http://www.avl.gva.es/img/ EdicionsPublicacions/AltresDocuments/TOMACA.pdf> [Consulta: 31 mar 2008] Agull, Ferran. Llibre de la cuina catalana. 7a ed. Barcelona: Altafulla, 1990. [1a ed., 1978] Alegre, Montserrat; Lleonart, Jordi; Veny, Joan. Espcies pesqueres dinters comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. lvarez, Joaquim [et al.]. Diccionari dels aliments. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Catal de Consum, 1993. Amades, Joan. Vocabulari dels pastors. Butllet de Dialectologia Catalana [Barcelona: Institut dEstudis Catalans], vol. xix (1931 [1932]), p. 64-240. Badia, A.; Estrada, R.; Villanova, I. Els boscos de Catalunya. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1983. Barrachina, Albert. Glossari raonat i polglota de termes relacionats amb la cervesa [en lnia]. [S. ll.], agost 2001 (ltima actualitzaci: octubre 2005). <http://webs.racocatala.cat/cervesa encatala/glossari.htm> [Consulta: 25 febrer 2008]. Barber, Claudi. Lxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya. Barcelona: Instituci Catalana dEstudis Agraris, 1998. Bernat, Carles; Mart, Robert; Planas, Santiago. Lxic de maquinria agrcola: Catal, castell, angls, francs. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca, 1993. Bols, Jordi; Nuet, Josep. Els molins fariners. Barcelona: Ketres. Botifoll, Eduard; Llorente, Olga. Vocabulari terminolgic (castell-catal). Esplugues: Comit dEmpresa Nestl, 1982. La carn [trptic]. Valncia: Generalitat Valenciana. Gabinet ds i Ensenyament del Valenci, 1986. La carnisseria-polleria: Vocabulari bsic. Santa Coloma de Gramenet: Ajuntament. Centre de Normalitzaci Lingstica: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, [1989]. Ciurana, Jaume. Els vins de Catalunya. 4a ed., rev. i ampl. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca, 1991. Corts, Amparo; Boixadera, Jaume [coor.]. Dossiers agraris, 7: Sls contaminats. Barcelona: Instituci Catalana dEstudis Agraris, 2001. Corts, Ferm; Granell, Llus. Vocabulari valenci del conreu, molinatge i comer de larrs. Valncia: Diputaci Provincial. Institut Alfons el Magnnim, 1952. Elaborador/a de caramels i dolos: Catal-castell = Elaborador/ra de caramelos y dulces: Castell-catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria dAfers Laborals i Ocupaci, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/treball/doc/doc_76995455_1.PDF> [Consulta: 26 febrer 2008]. Especejament de bov [trptic]. Barcelona: Fundaci Calitax: Generalitat de Catalunya. Departament de Comer, Consum i Turisme, 1982. Farell, Joan. El trag de loli a Castellfollit de Riubregs. Barcelona: Impr. Juvenil, 1978. Fav, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i rams: Lampelonmia catalana. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2001.
172
Del cap. xxiii, 7
La fruita fresca [trptic]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Comer, Consum i Turisme, 1983. Glossari de termes denologia [en lnia]. [Vilafranca del Peneds]: Miquel Torres, [s. a.]. <http://www.torres.es/cat/asp/vyc_glosario.asp> [Consulta: 3 mar 2008]. [Glossari en angls i espanyol a la pgina corresponent] Glossari del vi [en lnia]. [S. ll.]: EnoPriorat, [s. a.]. <http://www.enopriorat.com/ca/ glossari_del_vi> [Consulta: 3 mar 2008]. [Glossari en espanyol a la pgina corresponent] Guiter, Enric. Vocabulari de la cultura de la vinya al Rossell. Mendoza: Anales del Instituto de Lingstica, 1952. Institut dEstudis Catalans. Instituci Catalana dEstudis Agraris. Dossiers agraris, 6: Enemics naturals de plagues en diferents cultius a Catalunya. 2a ed., rev. Barcelona: Instituci Catalana dEstudis Agraris, 2003. Lxic bsic denologia i viticultura. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. Servei Lingstic, 1997. Lxic comercial dalimentaci. Sabadell: Centre de Normalitzaci Lingstica, 1985. Lxic [d]alimentaci [en lnia]. [S. ll.]: Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals, 6 mar 2008 (ltima actualitzaci). <http://esadir.cat/lexic/lexicalimentacio> [Consulta: 6 mar 2008]. Lxic de begudes i productes alimentaris [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dInnovaci, Universitats i Empresa, [s. a.]. <http://www.gencat.cat/diue/llengua/ eines_per_a_lempresa/lexics/alimenta.htm> [Consulta: 26 febrer 2008]. Lxics de la indstria [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria, Comer i Turisme, [s. a.]. <http://www6.gencat.net/lexics/diccion.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. [Equivalncies en diverses llenges, segons el lxic] Lxic de productes alimentaris. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria i Energia, 1993. Lxic dels establiments alimentaris. Ma: Consell Insular de Menorca, 1989. Lxic i documents per a fleques i pastisseries [en lnia]. Barcelona: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, [2003]. <http://www.cpnl.cat/recursos/lexicpa/index.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Lladonosa, Josep. El gran llibre de la cuina catalana. Barcelona: Empries, 1991. Llista de la compra. Tarragona: El Mdol, 1986. Menjars xinesos: Els noms dels principals plats en xins, catal, castell i angls. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1985. Mart, Robert. Diccionari de maquinria agrcola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. Moll, Francesc de B. Nomenclatura de les snies del Pas Valenci i les Illes Balears. Butllet de Dialectologia Catalana [Barcelona: Institut dEstudis Catalans], vol. xxiv (1936 [1937]), p. 82-97. Montoliu, Manuel de. Petit vocabulari del camp de Tarragona. Butllet de Dialectologia Catalana [Barcelona: Institut dEstudis Catalans], vol. vi (1918), p. 38-51. La pastisseria: Vocabulari bsic. Santa Coloma de Gramenet: Ajuntament. Centre de Normalitzaci Lingstica: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, [1989]. Pont, Miquel. Vocabulari del pags. Barcelona: Proa, 2005. Quadrada, Mariona. Cuina: Tcniques i receptes. Tarragona: El Mdol, 1992. Rokseth, Pierre. Terminologie de la culture des crales Majorque. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1923. Roman, Joan M. Diccionari del vi i del beure. Barcelona: La Magrana, 1998.
Del cap. xxiii, 7
173
Rull, Xavier. Lxic bsic denologia i viticultura. [Tarragona]: Universitat Rovira i Virgili. Servei de Llengua, 1997. Diccionari del vi: Amb licors i altres begudes. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1999. Tamb disponible en lnia a: <http://idd01yq8.eresmas.net/Fitxes/Textos/Arxius/dvi/Entorn.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. [Amb equivalncies en angls, espanyol i francs] Sadurn, M.; Molas, J. Recull bsic de les plantes dinters agronmic. Barcelona: Collegi Oficial de Perits i Enginyers Tcnics Agrcoles, 1981. [Amb equivalncies en angls, espanyol i francs] Sadurn, Pere. Vocabulari del vinyater penedesenc. [Sant Sadurn dAnoia]: Institut dEstudis Penedesencs, 1996. Sallars, Joan. Primer diccionari catal dexcursionisme i dels seus vocables afins de geografia, cincies naturals i de la vida del camp. Barcelona: Dalmau i Jover, 1959. Selga, Iscle [dir.] Diccionari de veterinria i ramaderia. Barcelona: Enciclopdia Catalana: TERMCAT, 2002. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/salut/servling/ servling/html/ca/dir1431/dn1431/dicciveterama.pdf> [Consulta: 11 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls, espanyol i francs] TERMCAT. Lxic de begudes. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria i Energia, 1993. Lxic de productes alimentaris. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria i Energia, 1993. Terminologia del pa. [Barcelona]: TERMCAT, [2000]. Terminologia oberta: Begudes [fitxer XML en lnia]. Barcelona: TERMCAT, 2006. <http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Begudes.xml> [Consulta: 11 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls i espanyol] Vil, Nria. Estudi del vocabulari de les eines agrcoles a la comarca del Baix Camp. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1991. Vocabulari catal de queviures. Barcelona: Secretariat dEntitats de Sants, Hostafranchs i la Bordeta, 1981. Vocabulari comercial. 3a ed. Barcelona: mnium Cultural. Delegaci dEnsenyament Catal, 1984. [1a ed., 1981] Vocabulari comercial. Valncia: Generalitat Valenciana. Gabinet ds i Ensenyament del Valenci, 1986. Vocabulari dagrnoms. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria dEducaci i Cincia: Colomar, 1993. Tamb disponible en lnia a: <http://sic.uji.es/serveis/slt/asst/vox/agr.html> [Consulta: 28 febrer 2008]. Vocabulari de cincies dels aliments: Catal-castell-angls-francs. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1998. Vocabulari de loli i de lolivera (Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca, 2005). Vocabulari de nutrici i diettica. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1997. Vocabulari del sucre. Barcelona: E. R. Edicions Catalanes, 1985.
7.3. Arts grfiques (V. tamb el 7.28)

Giner, Matilde. Vocabulari dels oficis dart. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. [1a ed., 1988] Impressor/a dfset en fulls: Catal-castell = Impresor/ra de offset en hoja: Castell-catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria dAfers Laborals i Ocupaci, 2003 [cop. 2004]. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/treball/doc/doc_52466569_1.PDF> [Consulta: 26 febrer 2008].
174
Del cap. xxiii, 7
Joseph, Miquel. Com es fa un llibre: Diccionari de les arts grfiques. Barcelona: Prtic, 1991. [Nhi ha una edici prvia de la mateixa editorial publicada el 1979] Lxics de la indstria [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria, Comer i Turisme, [s. a.]. <http://www6.gencat.net/lexics/diccion.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. [Equivalncies en diverses llenges, segons el lxic] Riat, M. Tcniques grfiques. Olot: Aubert, 1983. TERMCAT. Lxic darts grfiques i edici. Barcelona Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria i Energia, 1993. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/diue/ llengua/eines_per_a_lempresa/lexics/artsgraf.htm> [Consulta: 26 febrer 2008]. Terminologia oberta: Arts grfiques i edici [fitxer XML en lnia]. Barcelona: TERMCAT, 2006. <http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Arts%20gr%E0fiques%20i%20 edici%F3.xml> [Consulta: 11 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls i espanyol] Vergs, Toni. Guia prctica de la publicitat. Girona: Columna, 1994. Vocabulari de la reprografia. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1993.
7.4. Automoci i trnsit (V. tamb el 7.50)

Avaries de lautombil: Catal sobre rodes: Posal a punt! Girona: Ajuntament. Centre de Normalitzaci Lingstica, 1989. Avaries de lautombil: Catal sobre rodes: Posal a punt! 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica, 1990. [1a ed., 1989?] Balbastre, Josep. Diccionari tcnic de lautombil: Catal-castell - castell-catal. Barcelona: Prtic, 1972. Castellano , Rafael [et al.]. Diccionari del taller mecnic. Barcelona: Associaci i Collegi dEnginyers Industrials de Catalunya: La Llar del Llibre, 1991. La circulaci automobilstica. Girona: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica. Centre de Normalitzaci Lingstica de Girona: Diputaci de Girona: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica, 1988. Dez, Desideri. Vocabulari del metall i automoci (termes i expressions). Barcelona: Arimany, 1986. Documents dels tallers dautombils. Salt: Ajuntament. Servei Municipal de Catal; Caldes de Malavella: Ajuntament. Servei Municipal de Catal, 1987. Documents dels tallers dautombils. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica, 1990. [1a ed., 1989?] Garca, Desiderio [et al.]. Vocabulari dautomoci. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, 1986. Guia de lautomoci. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica, 1990. Guia per parlar correctament de les coses del cotxe: Catal sobre rodes. Posal a punt! Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1990. Lxic de material de transport: Automoci. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria i Energia, 1995. Lxics de la indstria [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria, Comer i Turisme, [s. a.]. <http://www6.gencat.net/lexics/diccion.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. [Equivalncies en diverses llenges, segons el lxic] Liesa, F.; Granados, J. J. Terminologia tcnica dautomoci: catal, castell, angls. Barcelona: Edicions UPC, 2006. [Amb equivalncies en angls i espanyol] Manual de normes i senyals de circulaci i seguretat viria. Madrid: Pons, 1991. Merenciano, Frederic; Ricart, Antoni. Vocabulari automobilstic castell-catal. Barcelona: Claret, 1972.
Del cap. xxiii, 7
175
Nomencltor de senyals de trnsit i de circulaci. Barcelona: Ajuntament. Serveis de Cultura, 1983. Pirelli. Terminologia del pneumtic [trptic]. [Manresa]: Centre de Normalitzaci Lingstica Montserrat, [1994]. Pollena. Ajuntament. Servei de Normalitzaci Lingstica. Vocabulari del cotxe: Catalcastell. Pollena: Ajuntament. Regidoria de Cultura, 1995. Pons, J. M. Lautombil. Barcelona: Bruguera, 1966. Ruscalleda, Toni; Boadas, Joan. Tallers de reparaci dautombils: Recull de documents. Salt: Ajuntament. Servei Municipal de Catal; Caldes de Malavella: Ajuntament. Servei Municipal de Catal, 1987. TERMCAT. Lxic de material de transport (automoci). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria i Energia, 1995. Diccionari de trnsit. Barcelona: TERMCAT: Enciclopdia Catalana, 2000. Vilar, Francesc. Criteris lingstics per a la senyalitzaci viria. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, 1992. Vocabulari automobilstic. Barcelona: Claret, 1972. Vocabulari: Gremi de tallers de reparaci [trptic]. Valncia: Generalitat Valenciana. Gabinet ds i Ensenyament del Valenci, [s. a.].
7.5. Banca, borsa, caixes destalvis i assegurances (V. tamb el 7.8)

Bonet, Francesc; Cardona, Osvald. Documentaci i terminologia de les assegurances. Barcelona: Centro de Estudios del Colegio Nacional de Agentes de Seguros, 1980. Cabanes, Jem. Terminologia bancria. Barcelona: Banc de Bilbao: Grijelmo, 1978. [Amb equivalncies en espanyol] Cardona, Osvald. Diccionari dassegurances. Barcelona: Consell de Collegis dAgents i Corredors dAssegurances de Catalunya, 1987. Comissions Obreres. Federaci de Catalunya de Banca i Estalvi. Vocabulari. Barcelona: Comissi Obrera Nacional de Catalunya, [1992]. Tamb disponible en lnia a: <http://www.comfia.net/catalunya/publicac/vocabula.pdf> [Consulta: 31 mar 2008]. Recull administratiu de banca i estalvi: Transferncies, pagars, xecs, reintegraments, rebuts, prstecs, etc. Barcelona: Comissi Obrera Nacional de Catalunya, 1994. Diccionari dassegurances: Terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, 2001. Diccionari de banca i borsa. Barcelona: Banca Mas Sard - Alba, 1975. [Amb equivalncies en espanyol] Diccionario do seguro [recurs electrnic]. Santiago de Compostella: Xunta de Galicia. Direccin Xeral de Poltica Lingstica, 1998. [Fitxer informtic amb equivalncies en catal, castell i angls] Diccionario do seguro en lingua galega. Santiago de Compostella: Xunta de Galicia. Direccin Xeral de Poltica Lingstica, 1998. [Amb equivalncies en catal, castell i angls] Garcia, Jos Luis; Serrano, Jos Mara. Del ral a leuro: una histria de la pesseta. Barcelona: Caixa dEstalvis i Pensions de Barcelona, 2000. Llorens, Francesc. Nova terminologia borsria [en lnia]. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 30 abril 1998. <http://www.tinet.org/~fllorens/introduccio.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. [Termes en angls] Mart, Antoni. Vocabulari de les assegurances. Barcelona: Organitzaci de Consumidors i Usuaris de Catalunya, 1987. Polit, Carlos. Vocabulari de banca. Barcelona: Organitzaci de Consumidors i Usuaris de Catalunya, [1985]. Recull administratiu de banca i estalvi. Barcelona: Comissi Obrera Nacional de Catalunya, 1994. Tamb disponible en lnia a: <http://www.comfia.net/index.php?modo=leer&art=327> [Consulta: 6 mar 2008].
176
Del cap. xxiii, 7
Tcnic/a administratiu/iva dassegurances: Catal-castell = Tcnico/ca administrativo/va de seguros: Castell-catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria dAfers Laborals i Ocupaci, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/treball/doc/doc_29940001_ 1.PDF> [Consulta: 26 febrer 2008]. TERMCAT. Diccionari dassegurances: Terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica, 1997. TERMCAT; Uni Catalana dEntitats Asseguradores i Reasseguradores. Assegurances: Els termes bsics en catal, castell, francs i angls relacionats amb les plisses, les garanties, les primes, les prestacions, les indemnitzacions, els tipus de risc i sinistres, i les modalitats. [Barcelona]: TERMCAT; Generalitat de Catalunya. Departament dEconomia i Finances, 2002. Terminologia bancria. Barcelona: Banco de Bilbao, 1978. [Amb equivalncies en espanyol] Terminologia de la banca, borsa i caixes destalvis castell-catal i viceversa. Barcelona: Caixa de Pensions per a la Vellesa i dEstalvis, 1968. Vocabulari terminolgic: Castell-catal. Barcelona: Caixa dEstalvis de Catalunya, 1981. Vocabulari terminolgic de caixes destalvis. Barcelona: Mediterrnia, 1968. [Castell-catal]
7.6. Biologia (V. tamb els 7.7, 7.13, 7.34, 7.45 i 7.52)
Caadas, M. Assumpci. Nou atlas de citologia i histologia animal. Barcelona: Ariel, 1985. Enrique-Tarancn, Gemma. Vocabulari de biologia cellular: Catal-castell. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1995. Folch, Ramon [dir. gen.]. Histria natural dels Pasos Catalans. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1984-1992. 16 v. Fuentes, Xavier; Mir, Jaume. Nomenclatura de les magnituds biolgiques: Criteris per a una terminologia unificada en anlisis clniques. Barcelona: ACEBA, 1985. Garcia, Beln. Glossari [de] biologia [en lnia]. [S. ll.]: Laboratori Experimental per Explorar la Complexitat Social i Ambiental (COMSOC), [s. a.]. <http://www.ub.es/slc/termens/ astronomia.pdf> [Consulta: 6 mar 2008]. ndex dels nmeros 101 al 185 del Q[u] C[al] S[aber]? [en lnia]. Barcelona: Institut dEstudis Catalans. Societat Catalana de Biologia, [s. a.]. <http://www.iec.es/institucio/societats/ Scbiologia/ INDEXQCS2.htm> [Consulta: 31 mar 2008]. Ingraham, John L.; Ingraham, Catherine A. Introducci a la microbiologia. Barcelona: Revert, 1999. 2 v. [Traducci de la 1a ed. nord-americana] Nomenclatura i unitats de les magnituds biolgiques: Document normatiu: Versi 1994. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1994. Qu Cal Saber?: Fitxes lexicogrfiques de la Societat Catalana de Biologia. Barcelona: Institut dEstudis Catalans. Societat Catalana de Biologia, 1996. [Recull revisat de les fitxes nm. 1-100, amb un ndex alfabtic] Sallars, Joan. Primer diccionari catal dexcursionisme i dels seus vocables afins de geografia, cincies naturals i de la vida del camp. Barcelona: Dalmau i Jover, 1959. Santa Eullia, Rosa M.; Vives, Josep. Sinopsi de cincies de la natura: Vocabulari didctic per a s dels professors. Barcelona: Collegi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Cincies de Catalunya, 1981. Schaechter, Moselino; Ingraham, John L.; Neidhardt, Frederick C. Microorganismes. Barcelona: Revert, 2009. [En premsa] TERMCAT. Diccionari de biologia cellular: Catal-castell. Barcelona: Fundaci Barcelona, 1994. Toms, M. P.; Vicens, G. Biologia per a lensenyament. [Palma de Mallorca]: Govern Balear. Conselleria de Cultura, Educaci i Esports, 1994. Vocabularis bsics (anatomia, bioqumica i fsica mdica). Barcelona: Comissi Coordinadora Lexicogrfica de Cincies, 1977.
Del cap. xxiii, 7
177
Vocabularis bsics (biologia i geologia). Barcelona: Comissi Coordinadora Lexicogrfica de Cincies, 1977. Vocabulari de biologia: Bioqumica: Catal-castell-angls. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2000. Vocabulari de biologia cellular: Catal-castell-angls. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingstics, 2005. Vocabulari de gentica: Catal-castell-angls. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingstics, 2005. Vocabulari terminolgic de gentica: Catal-espanyol-angls. Valncia: Universitat de Valncia, 2004. Tamb disponible en lnia a: <http://bioweb.uv.es/genetica/VOCABULARI.htm> [Consulta: 16 gener 2006].
7.7. Botnica i jardineria (V. tamb el 7.6)

Aguilella, Antoni; Puche, Felisa. Diccionari de botnica. Valncia: Universitat de Valncia, 2004. Tamb disponible en lnia a: <http://books.google.es/books?id=J_Dbxz_je20C&pg= PA229&lpg=PA229&dq=hep%C3%A0tica+foliosa&source=web&ots=dP6FCReYcQ&sig=6 SEYWtcrlyduKA84m0jXTs3F0JE&hl=ca#PPA17,M1> [Consulta: 31 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls, espanyol i francs] Aguil, Cosme. Bolets, llengua i cultura popular en el migjorn de Mallorca. Mallorca: Universitat de les Illes Balears, 1994. Aragons. Albert. Noms de bolets en els Colloquis de Despuig. Tortosa: Centre dEstudis Francesc Martorell, 2001. Batlle, Leonor. Plantes medicinals de la Segarra. Cervera: Centre Municipal de Cultura de Cervera: Consell Comarcal de la Segarra, 1993. Bigas, Montserrat; Milian, Marta. Anlisi morfolxica dels noms de planta. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1996. [Amb una llista de noms vulgars] Blanc, Miquel. Les plantes medicinals del Matarranya. Terol: Associaci Cultural del Matarranya, 2003. Boada, Mart. Les plantes txiques de Catalunya. Barcelona: Prtic, 1999. Bolets de Catalunya. Barcelona: Societat Catalana de Micologia, 1982-2005. 24 v. Bols, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Pasos Catalans. 3a ed. Barcelona: Prtic, 2005. [1a ed., 1990]. Bonaf, Francesc. Flora de Mallorca. Mallorca: Moll, 1977-1980, 4 v. Bonner, Antoni. Plantes de les Balears. Mallorca: Moll, 1985. Buchon, Carles; Ibez, Miquel. Vocabulari de cincies de la natura. [Valncia]: Generalitat Valenciana. Conselleria Cultura, Educaci i Cincia, 1986. Cadevall, Joan. Flora de Catalunya. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1913-1937. 6 v. Chardenon, Ludo. Herbes per curar / herbes per cuinar. Barcelona: Altafulla, 1986. Constantino, Carles; Siquier, Josep L. Petita guia dels bolets de les Balears. Palma de Mallorca: Govern Balear. Conselleria dAgricultura i Pesca, 1990. Duran, Josefa. Diccionaris de plantes de jard: Seguit dun vocabulari castell-catal i dun repertori de noms botnics. Barcelona: Edicions 62, 1997. Diccionari de plantes medicinals. Barcelona: Edicions 62, 1998. Enrique-Tarancn, Gemma Vocabulari de biologia: Botnica: Catal-castell. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1995. Fav, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i rams: Lampelonmia catalana. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2001. Folch, Ramon. La vegetaci dels Pasos Catalans. Barcelona: Ketres, 1981. Folch, Ramon [dir. gen.]. Histria natural dels Pasos Catalans. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1984-1992. 16 v.
178
Del cap. xxiii, 7
Font i Quer, Pius. Iniciaci a la botnica: Morfologia externa. Barcelona: Fontalba, 1979. Plantas medicinales: El Dioscrides renovado. Barcelona: Labor, 1985. Glossari darbres [en lnia]. [S. d.]. <http://www24.brinkster.com/cesc/Glossari.html#Principi> [Consulta: 3 mar 2008]. Grcia, Enric. Noms cientfics dels bolets [en lnia]. [S. d.]. <http://www.enricgracia.com/ nomscientifics.html> [Consulta: 3 mar 2008]. Noms populars dels bolets [en lnia]. [S. d.]. <http://www.enricgracia.com/index.html> [Consulta: 3 mar 2008]. Grcia, Enric; Sanz, Merc. Guia de les molses i les falgueres dels Pasos Catalans. Barcelona: Prtic, 1989. Guia dherbicides 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca, 1984. Guia de productes fitosanitaris: 1992. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca, 1992. Herbari virtual del Mediterrani occidental [en lnia]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Department de Biologia, 24 octubre 2007 (ltima actualitzaci). <http://herbarivirtual.uib.es/ cat-med/index.html> [Consulta: 3 mar 2008]. [Glossari en espanyol a la pgina corresponent] Hessayon, David G. Lexpert en plantes dinterior. Barcelona: Blume, 1985. Hjar, Robert. Els arbres del nostre paisatge. 5a reimpr. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1984. [1a ed., 1978] Horticultor/a: Catal-castell = Horticultor/ra: Castell-catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria dAfers Laborals i Ocupaci, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat. net/treball/doc/doc_36654689_1.PDF> [Consulta: 26 febrer 2008]. ndex de noms cientfics. Barcelona: Institut Botnic de Barcelona, 1980. Jans, Carles. Les plantes medicinals i daplicaci del terme municipal de Vila-seca i Salou. Salou: Agrupaci Cultural, 1985. Jardiner/a: Catal-castell = Jardinero/ra: Castell-catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria dAfers Laborals i Ocupaci, 2003 [cop. 2004]. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/treball/doc/doc_11923916_1.PDF> [Consulta: 26 febrer 2008]. Listas de fauna y flora [en lnia]. Valncia: InterNatura, [s. a.]. <http://www.internatura.org/ estudios/listas/listas.html> [Consulta: 27 febrer 2008]. [Equivalncies en catal] Manobens, Rosa M.; Casanovas, Dolors; Ravents, Carme. Plantes i paraules: Herbari. Peneds. Garraf. Sant Sadurn dAnoia: Ajuntament, 1983. Marqus, Xavier [et. al.]. Manual de les males herbes dels conreus de Catalunya. Barcelona: Instituci Catalana dEstudis Agraris: Obra Agrcola de la Caixa de Pensions, 1983. Martn, Joan; Juli, M. Antnia; Riera, Carles. Diccionari de palinologia. Barcelona: Universitat de. Barcelona:, Servei de Llengua Catalana, 2003. Masclans, Francesc. Els noms vulgars de les plantes a les terres catalanes. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1954. Els noms catalans dels bolets (ordre dels agaricals). Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1975. Els noms de les plantes als Pasos Catalans. Barcelona: Montblanc-Martn, 1975. Guia per a conixer els arbres. 7a ed. Barcelona: Montblanc-Martn, 1984. [1a ed., 1958] Guia per a conixer els arbustos i les lianes. 7a ed. Barcelona: Montblanc-Martn: Centre Excursionista de Catalunya, 1989. [1a ed., 1963] Guia per a conixer els arbres [recurs electrnic]. Barcelona: Barcelona: Multimdia, 1997. Disc ptic (CD-ROM). Massanell, M. Antnia. Algues aqutiques dels parc dAiges Tortes. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1966. Muntaola, Maria. Guia dels fongs microscpics. Barcelona: Prtic, 1999.
Del cap. xxiii, 7
179
Nadal, Mart; Moret, Assumpci. Noms comuns de les malalties de les plantes. Barcelona: Universitat de Barcelona: Servei de Llengua Catalana, 2000. NTJ 01I: Disseny i projecte dels espais verds: Recomanacions de projecte dinfraestructures de reg. Barcelona: Collegi Oficial dEnginyers Tcnics Agrcoles i Perits Agrcoles de Catalunya, 2002. NTJ 01P: Disseny i projecte dels espais verds: Pantalles vegetals: Recomanacions per al seu s com a barreres acstiques i visuals. Barcelona: Collegi Oficial dEnginyers Tcnics Agrcoles i Perits Agrcoles de Catalunya, 2001. NTJ 03S: Protecci del paisatge: Sosteniment artificial i protecci de larbrat. Barcelona: Collegi Oficial dEnginyers Tcnics Agrcoles i Perits Agrcoles de Catalunya, 2001. NTJ 07G: Subministrament del material vegetal: Mates i subarbusts. Barcelona: Collegi Oficial dEnginyers Tcnics Agrcoles i Perits Agrcoles de Catalunya, 2001. NTJ 07J: Subministrament del material vegetal: Plantes entapissants. Barcelona: Collegi Oficial dEnginyers Tcnics Agrcoles i Perits Agrcoles de Catalunya, 2000. NTJ 07N: Subministrament del material vegetal: Gespes i prats. Barcelona: Collegi Oficial dEnginyers Tcnics Agrcoles i Perits Agrcoles de Catalunya, 2001. NTJ 07Z: Subministrament del material vegetal: Transport, recepci i aplegada en viver dobra. Barcelona: Collegi Oficial dEnginyers Tcnics Agrcoles i Perits Agrcoles de Catalunya, 2001. NTJ 08C: Implantaci del material vegetal: Tcniques de plantaci darbres. Barcelona: Collegi Oficial dEnginyers Tcnics Agrcoles i Perits Agrcoles de Catalunya, 2003. NTJ 08G: Implantaci del material vegetal: Sembra i implantaci de gespes i prats. Barcelona: Collegi Oficial dEnginyers Tcnics Agrcoles i Perits Agrcoles de Catalunya, 2002. NTJ 11IG: Enjardinaments especials: Cobertes enjardinades intensives. Barcelona: Collegi Oficial dEnginyers Tcnics Agrcoles i Perits Agrcoles de Catalunya, 2000. NTJ 12S, part 3: Restauraci del paisatge: Obres de bioenginyeria: tcniques mixtes de revestiment de talussos. Barcelona: Collegi Oficial dEnginyers Tcnics Agrcoles i Perits Agrcoles de Catalunya, 2000. NTJ 14A: Manteniment i conservaci dels espais verds: Especificacions generals de manteniment. Barcelona: Collegi Oficial dEnginyers Tcnics Agrcoles i Perits Agrcoles de Catalunya, 2002. NTJ 14D: Manteniment i conservaci dels espais verds: Especificacions generals de manteniment. Barcelona: Collegi Oficial dEnginyers Tcnics Agrcoles i Perits Agrcoles de Catalunya, 2001. NTJ 14L: Manteniment i conservaci dels espais verds: Manteniment de lobra civil: Elements durbanitzci. Barcelona: Collegi Oficial dEnginyers Tcnics Agrcoles i Perits Agrcoles de Catalunya, 2001. Palau, Pere. Les plantes medicinals baleriques. 4a ed. Palma de Mallorca: Moll, 1988. [1a ed., 1954] Pars, Eduard. Els arbres de Catalunya: Els planifolis. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Forestal, [s. a.]. Vocabulari forestal. 2a ed. Barcelona: Institut dEstudis Catalans: Generalitat de Catalunya. Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca, 1998. [1a ed., 1990] Pascual, Ramon. Els fongs, els bolets i lhome. Barcelona: Pollen, 1982. Guia dels arbres dels Pasos Catalans. Barcelona: Kapel, 1985. Guia dels arbres dels Pasos Catalans. Barcelona: Prtic, 1990. Guia dels arbusts dels Pasos Catalans. Barcelona: Prtic, 1998. Guia dels bolets dels Pasos Catalans. 7a reimpr. Barcelona: Prtic, 2007. [1a ed., 1999] Pascual, Ramon; Arag, J. M. Flors silvestres de Catalunya. Barcelona: Pollen. Peris, Miquel; Rambla, Pere. El mn vegetal. Valncia: Generalitat Valenciana. Direcci General de Cultura, 1986. Plantes medicinals [en lnia]. Olesa de Bonesvalls: [s. n., s. a.]. <http://www.tinet.org/~virgili/ plantes/plantes.htm> [Consulta: 31 mar 2008].
180
Del cap. xxiii, 7
Porredon, Pilar; Serrano, Santiago. Els arbres de Cervera. Cervera: Centre Municipal de Cultura de Cervera: Consell Comarcal de la Segarra, 1992. 2 v. Riba, Ferran. Els arbres de Cervera. Cervera: Centre Municipal de Cultura de Cervera: Consell Comarcal de la Segarra, 1993. Riera, M. La vegetaci de la regi volcnica dOlot. Olot: Ajuntament, 1979. Ripoll, Llus. Herbes i remeis casolans. Barcelona: HMB, 1985. Romo, ngel M. Les plantes medicinals dels Pasos Catalans. Barcelona: Prtic, 1997. Rosich, Dolors. Els carrascars de la Segarra: Els alzinars de la nostra comarca. Cervera: Centre Municipal de Cultura de Cervera: Consell Comarcal de la Segarra, 1993. Root, W. Guia prctica illustrada: Herbes i espcies. Barcelona: Blume. Rossell, Josep; Rallo, Joan; Sacars, Josep. Les figueres mallorquines. Mallorca: [s. n.], 1994. Rossi, Gloria. Herbes i plantes medicinals de Catalunya. Barcelona: Cap Roig, 1985. Sallent, ngel. Noms de bolets en catal. Butllet de Dialectologia Catalana [Barcelona: Institut dEstudis Catalans], vol. iv (gener-juny 1916), p. 23-26. Els noms de les plantes. Butllet de Dialectologia Catalana [Barcelona: Institut dEstudis Catalans], vol. xvii (1929), p. 3-45. Serrano, Vicen. Manual del boletaire catal. Barcelona: Barcino, 1969. Valls, Joan; Vigo, Josep; Cauwet-Marc, Anne M. Vocabulari de botnica. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingstics: Institut Joan Llus Vives, 2004. Vigo, Josep. Lalta muntanya catalana: Flora i vegetaci. Barcelona: Montblanch-Martn, 1976. La vegetaci del masss de Penyagolosa. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1968. les comunitats vegetals: descripci i classificaci. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2005. Vocabulari de biologia cellular. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1995. Vocabulari de botnica: Catal-castell. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1995. Vocabulari de botnica: Catal, castell, francs, angls. Castell: Universitat de Castell; Barcelona: Xarxa dUniversitats, Institut Joan Llus Vives, 2004. Vocabularis bsics (anatomia, bioqumica i fsica mdica). Barcelona: Comissi Coordinadora Lexicogrfica de Cincies, 1977.
7.8. Comer i economia en general (V. tamb els 7.5 i 7.41)

Amat, Oriol; Perramon, Jordi [coord.]. Normes internacionals de comptabilitat NIC/NIIF. Barcelona: Gesti 2000, 2004. Bover, Jordi. Terminologia de fires i congressos. Barcelona: TERMCAT, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.termcat.cat/dicci/firesicongressos> [Consulta: 26 febrer 2008]. Breu vocabulari catal-castell-angls de comer exterior. Barcelona: Centre dEstudis dEconomia Internacional: Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona, 1978. Breu vocabulari comercial. Matar: mnium Cultural, 1982. Breu vocabulari terminolgic comercial castell-catal. LHospitalet de Llobregat: mnium Cultural, 1979. Catleg dexportadors de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1983. Classificaci catalana dactivitats econmiques (CCAE-93): Adaptaci de la CNAE-93. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Institut dEstadstica de Catalunya, 1995. Classificaci dactivitats econmiques: Adaptaci de la CNAE-74. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Institut dEstadstica de Catalunya, 1993. Company, Frederic J.; Vilarmau, Josep M.; Cervantes, Amlia. Euro-diccionari. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dEnsenyament: Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social, 1992.
Del cap. xxiii, 7
181
Dependent/a de comer: Catal-castell = Dependiente/ta de comercio: Castell-catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria dAfers Laborals i Ocupaci, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/treball/doc/doc_35464600_1.PDF> [Consulta: 26 febrer 2008]. Diccionari dauditoria i comptabilitat [recurs electrnic]. Barcelona: TERMCAT, 2000. Disc ptic (CD-ROM). Diccionari deconomia i gesti. Barcelona: Enciclopdia Catalana; Universitat Politcnica de Catalunya, 2001. Diccionari de comer exterior. Barcelona: Alba, 1972. Diccionari de comer exterior: Catal-castell, castell-catal. Barcelona: Banc dExpansi Industrial, 1977. Dez, Desideri. Vocabularis dadministraci i de relacions pbliques (termes i expressions). Barcelona: Arimany, 1985. Faurat, Esther; Valero, Albert. Eines per al comer: Formulari i vocabulari comercial catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Comer, Consum i Turisme, 1995. Ferrer, Joan. Diccionari prctic de comer exterior: Catal-angls angls-catal. 2a ed. Girona: Cambra de Comer i Indstria, 1988. [1a ed., 1982] Fraseologia per a la gestoria [trptic]. Barcelona: Collegi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya, [1997]. Glossari deconomia [en lnia]. [S. ll.]: Laboratori Experimental per Explorar la Complexitat Social i Ambiental (COMSOC), [s. a.]. <http://www.edu365.cat/aulanet/comsoc/glossari_economia. htm#TOP> [Consulta: 6 mar 2008]. Glossari de productes financers [en lnia]. Barcelona: Centre dInnovaci i Desenvolupament Empresarial, 30 mar 2006 (ltima actualitzaci). <http://www.cidem.com/cidem/cat/ serveis/financament/aliens/prodfina/glossari/index.jsp> [Consulta: 6 mar 2008]. Glossari de termes econmics i financers [en lnia]. Barcelona: Diputaci de Barcelona, [s. a.]. <http://www.diba.es/tresoreria/diccionari.asp> [Consulta: 6 mar 2008]. Glossari de termes logstics. Barcelona: CIDEM, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.cidem.com/cidem/cat/publicacions/DirectorisGlossaris/index.jsp> [Consulta: 26 febrer 2008]. [Amb equivalncies en angls] Gual, Miquel. Vocabulario de comercio medieval. Tarragona: Diputaci Provincial de Tarragona, 1968. [Amb un glossari en catal] Guia de termes financers. Barcelona: Avui, [s. a.]. Izquierdo, Francesc A.; Ruscalleda, Toni. Formulari comercial catal. 2a ed. Girona: Cambra de Comer i Indstria, 1985. [1a ed., 1984] Lxic per a la gestoria [trptic]. [Barcelona]: Collegi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya, [1997]. Material doficina. Lleida: Universitat de Lleida, 1996. Material doficina: Vocabulari bsic. Santa Coloma de Gramenet: Ajuntament. Centre de Normalitzaci Lingstica, [1989]. Mateu i Llopis, Felip. El vocabulari medieval de lexercici de la monederia segons documents valencians. Butllet de Dialectologia Catalana [Barcelona: Institut dEstudis Catalans], vol. xxiv (1936 [1937]), p. 98-126. Mercaderies [en lnia]. [S. ll.]: Xarxa Lingstica Porturia, 16 maig 2006. <http://www.xlport.net> [Consulta: 25 febrer 2008]. [Amb equivalncies en angls i en espanyol] Moix, Jaume. Prctiques doficina, 1. Barcelona: Bruo-Edeb, 1981. Pesos, mides i mesures. Barcelona: Caixa de Pensions per a la Vellesa i dEstalvis, 1981. Puchades, Miquel. Vocabulari deconomia: Catal-castell. Valncia: Universitat de Valncia. Servei de Poltica Lingistica: Universitat de Valncia. Facultat de Dret, 2004. Tamb disponible en lnia a: <http://www.uv.es/spl/v/docs/Terminoloia/vocabularis/Economia.pdf> [Consulta: 3 maig 2005].
182
Del cap. xxiii, 7
Sansalvad, Montserrat. Diccionari deconomia. Barcelona: Institut de les Cincies de lEducaci: Universitat Politcnica de Catalunya, 1987. Silvestre, Joaquim. Vocabulari angls-catal de termes econmics. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya, 1992. Sol, E. Breu diccionari deconomia. 2a ed. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya. Ctedra dEconomia de lEscola Tcnica Superior dEnginyers Industrials de Barcelona, 1982. [1a ed., 1980] TERMCAT. Lxic de material doficina [trptic]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundaci Barcelona, 1994. Diccionari de comunicaci empresarial: Publicitat, relacions pbliques i mrqueting. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1999. Diccionari dauditoria i comptabilitat. Barcelona: TERMCAT; INK Catalunya, 2000. [Amb un CD-ROM] Terminologia de fires i congressos. Barcelona: TERMCAT, 2004. Tamb disponible en lnia a: <http://www.termcat.cat/dicci/firesicongressos/index.html> [Consulta: 26 febrer 2008]. Terminologia oberta: Fires i congressos [fitxer XML en lnia]. Barcelona: TERMCAT, 2005. <http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Fires%20i%20congressos.xml> [Consulta: 11 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls i espanyol] Terminologia de comer electrnic. Barcelona: TERMCAT, 2006. Terminologia de productes de supermercat [en lnia]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Gabinet de Terminologia, [s. a.]. <http://www.uib.es/secc6/slg/gt/supermercat.pdf> [Consulta: 26 febrer 2008]. Thesaurus de cincies empresarials: Edici trilinge: catal, castell, angls. Barcelona: Fundaci Empresarial Catalana: ESADE, 1991. Urgell, M. Dolors; Duran, Carola. Vocabulari econmico-administratiu. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dEconomia i Finances, 1988. Tournier, Jean-Claude. Terminologa contable europea. Capellades: Gestin 2000, 1992. Vocabulari de la gesti del risc financer. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dEconomia i Finances, 1993. Vocabulari bsic dels grans magatzems = Vocabulario bsico de los grandes almacenes = Vocabulaire lmentaire des grands magasins. Andorra: Govern dAndorra. Servei de Poltica Lingstica, 1999. Vocabulari comercial. Barcelona: Banca Catalana: Banc Industrial de Catalunya, 1981. Vocabulari comercial. 3a ed. Barcelona: mnium Cultural. Delegaci dEnsenyament Catal, 1984. [1a ed., 1981] Vocabulari comercial. Valncia: Generalitat Valenciana. Gabinet ds i Ensenyament del Valenci, 1986. Vocabulari comercial. Nova ed., rev. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1989. Vocabulari deconomia. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria dEducaci i Cincia: Colomar, 1993. Vocabulari deconomia [en lnia]. Castell: Universitat Jaume I, [s. a.]. <http://sic.uji.es/serveis/ slt/asst/vox/eco.html> [Consulta: 6 mar 2008]. [Amb equivalncies en espanyol] Vocabulari deconomia: Catal-castell. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1996. Tamb disponible en lnia a: <http://www.ub.es/slc/termens/Economia.pdf> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari deconmiques: Comptabilitat. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1996.
Del cap. xxiii, 7
183
Vocabulari dempresa: Catal-castell-angls. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 2003. Vocabulari de comer. Barcelona: Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona, 1991. Vocabulari de comptabilitat: Catal-castell. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1996. Tamb disponible en lnia a: <http://www.ub.es/slc/termens/ Comptab.pdf> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari del material doficina. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1992. Vocabulari de la reprografia. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1993. Vocabularis per al comer i lempresa [en lnia]. Blanes: Ajuntament de Blanes. Oficina de Catal, 2 novembre 2006. [30 agost 2007 (ltima actualitzaci)] <http://www.blanes.net/oiapdocsnsf/ c12561960056a44cc125617b0049fad8/7fe71d3aacedbab4c125721a0063e3ef!OpenDocument> [Consulta: 6 mar 2008]. Xarxa Panllatina de Terminologia (Realiter). Neologismes econmics en les llenges romniques a travs de la premsa. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingstica Aplicada, 2006. Tamb disponible en lnia a: <http://dtil.unilat.org/realiter_spip/ IMG/pdf/neologismes_realiter_ca.pdf> [Consulta: 27 febrer 2008].
7.9. Construcci i habitatge (V. tamb els 7.10 i 7.50)

Adroer, Anna; Domingo, Anna [coord.]. Diccionari visual doficis de la construcci. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, 2002. Albiol, Joan [et al.]. Lxic bsic darquitectura tcnica: Catal-castell. 2a ed. Barcelona: Servei de Publicacions de la UPC, 1996. Tamb disponible en lnia a: <http://www2.upc.edu/slt/ vocabularis/pdf/arqtecn.pdf> [Consulta: 30 maig 2006]. [1a ed. en paper, 1995] Aran, Josep [et al.]. Diccionari darquitectura. Barcelona: Generalitat de Catalunya. CIRIT, 1990. Arquitectura tcnica: Castell-catal / catal-castell. 2a ed. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya, 1996. Tamb disponible en lnia a: <http://www2.upc.edu/slt/vocabularis/pdf/ arqtecn.pdf> [Consulta: 11 mar 2008]. [1a ed. en paper, 1995] Bassegoda, Bonaventura. Diccionari de la construcci. Barcelona: B. Bassegoda, 1972. Diccionario polglota de la arquitectura: Nuevo glosario. Barcelona: Editores Tcnicos Asociados, 1976. [Amb un ndex catal] Equivalencias catalanas en el lxico de la construccin. Barcelona: Escuela Tcnica Superior de Arquitectos, 1966. Glosario de dos mil voces usuales en la tcnica edificatoria con las respectivas definicin, etimologa, sinonimia y equivalencia en alemn, cataln, francs, ingls e italiano. Barcelona: Gustavo Gili, 1976. Nuevo glosario de vocablos usuales en la tcnica edificatoria con las respectivas definicin, etimologa, sinonimia y equivalencia en alemn, cataln, francs, ingls e italiano: diccionario polglota de la arquitectura. Barcelona: Editores Tcnicos Asociados: Universidad Politcnica de Barcelona, 1976. Castaeda, Xavier. Vocabulari dera construccion. Vielha: Conselh Generau dAran, 2006. [Amb equivalncies en catal i espanyol] Construcci. 1a reimpr. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya, Servei de Llenges i Terminologia, 1998. Tamb disponible en lnia a: <http://www2.upc.edu/slt/vocabularis/ pdf/construccio.pdf> [Consulta: 11 mar 2008]. [Amb equivalncies en espanyol] [1a ed. en paper, 1998] Construlex: Diccionari informtic de la construcci [rercurs electrnic]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, 1997. Disquet.
184
Del cap. xxiii, 7
Cortada, Llus. Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorctics a la Catalunya preindustrial. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1998. 2 v. [Amb un glossari] Daz, Csar; Llovera, Slvia; Nor, Montserrat. Diccionari de patologia i manteniment dedificis. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya, 2004. Diccionari de carreteres. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, [s. d.]. <http://www3.gencat.net:81/ptop/diccion.htm> [Consulta: 25 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls, espanyol i francs] Diccionari de ports i costes. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, [s. d.]. <http://www3.gencat.net:81/ptop/diccion.htm> [Consulta: 25 febrer 2008]. [Amb equivalncies en angls, espanyol i francs] Diccionari manual de la construcci. Barcelona: Institut de Tecnologia de la Construcci de Catalunya, 1986. Diccionari visual de la construcci. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, [s. d.]. <http://www3.gencat.net:81/ptop/diccion.htm> [Consulta: 11 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls, espanyol i francs] Dez, Desideri. Vocabularis de delineaci-construcci i de fusteria (termes i expressions). Barcelona: Arimany, 1985. Fullana, Miquel. Diccionari de lart i dels oficis de la construcci. 6a ed., augm. Palma de Mallorca: Moll, 1995. [1a ed., 1974] Genrics portuaris [en lnia]. [S. ll.]: Xarxa Lingstica Porturia, 16 maig 2006. <http://www.xlport.net> [Consulta: 25 febrer 2008]. [Amb equivalncies en angls i en espanyol] Glossari [de larquitectura industrial catalana] [en lnia]. [S. d.]. <http://www.xtec.es/~xripoll/ indus14.htm> [Consulta: 11 mar 2008]. Griera, Antoni. La casa catalana. Butllet de Dialectologia Catalana [Barcelona: Institut dEstudis Catalans], vol. xx (1932 [1933]), p. 13-329. La casa catalana. 2a ed. Barcelona: Polgrafa, 1974. [1a ed., 1932, dins el Butllet de Dialectologia Catalana, vol. xx, p. 13-329] Gual, Flora. Lxic multilinge de la construcci: Catal-castell-francs-angls-alemany. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Gabinet de Terminologia, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.uib.es/secc6/slg/gt/diccio_especialitzats/lexic_construccio/index.html> [Consulta: 25 febrer 2008]. Lxic de lhabitatge. [Ma]: Consell Insular de Menorca. Servei de Normalitzaci Lingstica, 1990. Lxic de loferta immobiliria. Badalona: Ajuntament. Centre de Normalitzaci Lingstica de Badalona i Sant Adri, 1999. Tamb disponible en lnia a: <http://www.cpnl.cat/recursos/ immobiliaries.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Lxic de loferta immobiliria. Barcelona: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, [s. a.]. Tamb disponible en lnia a: <http://www.cpnl.cat/recursos/old/immobiliaries.htm> [Consulta: 25 febrer 2008]. Lxic de la construcci: Equivalncies catal-castell, castell-catal. Barcelona: Comissi Lexicogrfica de lInstitut de Tecnologia de la Construcci de Catalunya, 1983. Lxic de la construcci [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament dInnovaci, Universitats i Empresa [s. a.]. <http://www.gencat.cat/diue/llengua/eines_per_a_lempresa/ lexics/construc.htm> [Consulta: 25 febrer 2008]. Lxics de la indstria [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria, Comer i Turisme, [s. a.]. <http://www6.gencat.net/lexics/diccion.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. [Equivalncies en diverses llenges, segons el lxic] Lxic de materials de la construcci. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1996.
Del cap. xxiii, 7
185
Lxic [de] moda i parament de casa [en lnia]. [S. ll.]: Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals, 6 mar 2008 (ltima actualitzaci). <http://esadir.cat/lexic/modaicasa> [Consulta: 6 mar 2008]. Lxic multilinge de la construcci: Catal-castell-francs-angls-alemany. Palma: Universitat de les Illes Balears, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.uib.es/secc6/slg/gt/diccio_ especialitzats/lexic_construccio/index.html> [Consulta: 30 maig 2006]. Madurell, Josep Maria. Notes de vocabulari de lart antic de la construcci. A: Miscellnia Aramon i Serra. Vol. III. Barcelona, 1993. Mallol, Valeri. Vocabulari dels oficis de la construcci. Lleida: Confederaci dOrganitzacions Empresarials de Lleida, 1992. Martn, Flix. Els picapedrers i la indstria de la pedra a la Floresta. Barcelona: Fundaci Vives Casajuana, 1981. Moll, Francesc de B. Vocabulari tcnic dels molins de vent de les Balears. Butllet de Dialectologia Catalana [Barcelona: Institut dEstudis Catalans], vol. xxii (1934), p. 1-35. Vocabulari popular de lart de la construcci. Butllet de Dialectologia Catalana [Barcelona: Institut dEstudis Catalans], vol. xxiii (1935 [1936]), p. 1-38. Nomenclatura de les snies del Pas Valenci i les Illes Balears. Butllet de Dialectologia Catalana [Barcelona: Institut dEstudis Catalans], vol. xxiv (1936 [1937]), p. 82-97. Monfort, Julio. Vocabulari de la pedra en sec a Vilafranca [en lnia]. [S. d.] <http://pedraensec. com/Vocabulari.htm> [Consulta: 25 febrer 2008]. Normes tecnolgiques de jardineria i paisatgisme. Vol. I. Barcelona: Collegi Oficial dEnginyers Agrcoles i Perits Agrcoles de Catalunya. NTJ 01I: Disseny i projecte dels espais verds: Recomanacions de projecte dinfraestructures de reg. Barcelona: Collegi Oficial dEnginyers Tcnics Agrcoles i Perits Agrcoles de Catalunya, 2002. NTJ 01P: Disseny i projecte dels espais verds: Pantalles vegetals: Recomanacions per al seu s com a barreres acstiques i visuals. Barcelona: Collegi Oficial dEnginyers Tcnics Agrcoles i Perits Agrcoles de Catalunya, 2001. NTJ 03S: Protecci del paisatge: Sosteniment artificial i protecci de larbrat. Barcelona: Collegi Oficial dEnginyers Tcnics Agrcoles i Perits Agrcoles de Catalunya, 2001. NTJ 07G: Subministrament del material vegetal: Mates i subarbusts. Barcelona: Collegi Oficial dEnginyers Tcnics Agrcoles i Perits Agrcoles de Catalunya, 2001. NTJ 07J: Subministrament del material vegetal: Plantes entapissants. Barcelona: Collegi Oficial dEnginyers Tcnics Agrcoles i Perits Agrcoles de Catalunya, 2000. NTJ 07N: Subministrament del material vegetal: Gespes i prats. Barcelona: Collegi Oficial dEnginyers Tcnics Agrcoles i Perits Agrcoles de Catalunya, 2001. NTJ 07Z: Subministrament del material vegetal: Transport, recepci i aplegada en viver dobra. Barcelona: Collegi Oficial dEnginyers Tcnics Agrcoles i Perits Agrcoles de Catalunya, 2001. NTJ 08C: Implantaci del material vegetal: Tcniques de plantaci darbres. Barcelona: Collegi Oficial dEnginyers Tcnics Agrcoles i Perits Agrcoles de Catalunya, 2003. NTJ 08G: Implantaci del material vegetal: Sembra i implantaci de gespes i prats. Barcelona: Collegi Oficial dEnginyers Tcnics Agrcoles i Perits Agrcoles de Catalunya, 2002. NTJ 11IG: Enjardinaments especials: Cobertes enjardinades intensives. Barcelona: Collegi Oficial dEnginyers Tcnics Agrcoles i Perits Agrcoles de Catalunya, 2000. NTJ 12S, part 3: Restauraci del paisatge: Obres de bioenginyeria: tcniques mixtes de revestiment de talussos. Barcelona: Collegi Oficial dEnginyers Tcnics Agrcoles i Perits Agrcoles de Catalunya, 2000. NTJ 14A: Manteniment i conservaci dels espais verds: Especificacions generals de manteniment. Barcelona: Collegi Oficial dEnginyers Tcnics Agrcoles i Perits Agrcoles de Catalunya, 2002. NTJ 14D: Manteniment i conservaci dels espais verds: Especificacions generals de manteniment. Barcelona: Collegi Oficial dEnginyers Tcnics Agrcoles i Perits Agrcoles de Catalunya, 2001.
186
Del cap. xxiii, 7
NTJ 14L: Manteniment i conservaci dels espais verds: Manteniment de lobra civil: Elements durbanitzaci. Barcelona: Collegi Oficial dEnginyers Tcnics Agrcoles i Perits Agrcoles de Catalunya, 2001. Nuevo glosario de vocablos usuales en la tcnica edificatoria. Barcelona: Universitat Politcnica de Barcelona: Editores Tcnicos Asociados, 1976. Paleta: Catal-castell = Albail/la: Castell-catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria dAfers Laborals i Ocupaci, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/ treball/doc/doc_24721633_1.PDF> [Consulta: 26 febrer 2008]. La parla: Recull terminolgic de la construcci. Barcelona: Collegi dAparelladors i Arquitectes Tcnics de Barcelona, 1997. Ponsa, Oriol; Toms, Enric. Pedres i paraules: Romnic al Peneds. Sant Sadurn dAnoia, 1984. Restauraci arquitectnica. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya, Servei de Llenges i Terminologia, 1998. Tamb disponible en lnia a: <http://www2.upc.edu/slt/vocabularis/ pdf/restauracio.pdf> [Consulta: 11 mar 2008]. [Amb equivalncies en espanyol i itali] Salv, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura. Palma de Mallorca: Edicions de la Universitat de les Illes Balears, 2002. Sastre, Ramon [et al.]. Vocabulari bsic de construcci. 2a reimpr. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya, 2002. Tamb disponible en lnia a: <http://www2.upc.edu/slt/vocabularis/ pdf/construccio.pdf> [Consulta: 30 maig 2006]. [1a ed. en paper, 1998] Serra, Josep. Diccionari de carrer. Ma: Patronat Municipal de Cultura, [198-?]. [Amb equivalncies en espanyol] Tarrag, Salvador [et al.]. Lxic bsic de restauraci arquitectnica. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya, 2002. Tamb disponible en lnia a: <http://www2.upc.edu/slt/vocabularis/ pdf/restauracio.pdf> [Consulta: 30 maig 2006]. TERMCAT. Diccionari visual de la construcci. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, 1994. Tamb disponible en lnia a: <http://www3.gencat.net:81/ptop/diccion.htm> [Consulta: 25 febrer 2008]. Lxic de materials de la construcci. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria i Energia, 1996. Terminologia oberta: Materials de la construcci [fitxer XML en lnia]. Barcelona: TERMCAT, 2006. <http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Materials%20de%20la%20 construcci%F3.xml> [Consulta: 11 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls i espanyol] Veiga, Montserrat. Lxic i bibliografia per a lactivitat immobiliria: Terminologia, fraseologia, orientacions per a la redacci, bibliografia i fonts de consulta. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2000. Tamb disponible en lnia a: <http://www6.gencat.net/ llengcat/publicacions/lexic/index.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Vilar, Francesc [coord.]. Diccionari de carreteres. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, 1991. [Amb equivalncies en angls, espanyol i francs] Vocabulari bsic de la construcci. Barcelona: Institut de Tecnologia de la Construcci de Catalunya, 1979. Vocabulari darquitectura. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria dEducaci i Cincia: Colomar, 1993. Vocabulari darquitectura [en lnia]. Castell: Universitat Jaume I. Servei de Llenges i Terminologia, [s. a.]. <http://sic.uji.es/serveis/slt/asst/vox/arq.html> [Consulta: 25 febrer 2008]
7.10. Dibuix, pintura, escultura, cermica i art en general

lvaro, Josep V. [et al.]. Vocabulari del dibuix tcnic i delineaci. Valncia: Generalitat Valenciana. Servei dEnsenyament del Valncia, 1988. Bardagil, Miquel. Iniciaci al vocabulari de lart. Barcelona: Distrimapas-Telstar, 1990.
Del cap. xxiii, 7
187
Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Triad, Joan-Ramon. Diccionari dart Oxford. Barcelona: Edicions 62, 1996. Giner, Matilde. Vocabulari dels oficis dart. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. [1a ed., 1988] Glossari dart medieval [en lnia]. [S. ll.]: Universitat Oberta de Catalunya, [s. a.]. <http://oliba.uoc.edu/boi/portal/glossari> [Consulta: 3 mar 2008]. Glossari romnic [en lnia]. [S. ll.]: Via Occitana Catalana, [s. a.]. <http://www.viaoccitanacatalana. org/intro/glossario_cat.htm> [Consulta: 3 mr 2008]. Gum, Jordi; Llus, Ramon. Diccionari de tcniques pictriques. Barcelona: Edicions 62, 1988. Institut dEstudis Universitaris Josep Trueta. Diccionari de dibuix tcnic. Barcelona: Institut de Tecnologia de la Construcci, 1986. Lajo, Rosina; Surroca, Jos. Lxic dart. Madrid: Akal, 1993. Marcet, Roger; Llongueras, Miquel. Assaig duna terminologia de la cermica antiga en catal. Barcelona: Diputaci de Barcelona. Institut de Prehistria i Arqueologia: Universitat Autnoma de Barcelona. Departament de Prehistria i Arqueologia, 1982. Moras, Antoni. Vocabulari bsic dart per a lescola. Barcelona: Rosa Sensat, 1989. La parla: Recull terminolgic de la construcci. Barcelona: Collegi dAparelladors i Arquitectes Tcnics de Barcelona, 1997. Pedrola, Antoni. Materials, procediments i tcniques pictriques. 2a ed. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona: Barcanova, 1990. [1a ed., 1982] Prez, Albert. Vocabulari valenci de cermica. Paterna: Ajuntament, 1995. Roig, Emerenci. Collecci de termes recullits en una terrisseria de Blanes. Butllet de Dialectologia Catalana [Barcelona: Institut dEstudis Catalans], vol. xiii (1925), p. 47-63. Salv, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura. Palma de Mallorca: Edicions de la Universitat de les Illes Balears, 2002. Sempere, Emili. La terrissa catalana (tipologia i terminologia). Barcelona: Nou Art Thor, 1985. El llibre dels cntirs. Barcelona: Nou Art Thor, 1989. 2 v. TERMCAT. Diccionari de dibuix tcnic. Barcelona: Fundaci Barcelona, 1992. Terrissaire ceramista: Catal-castell = Alfarero/ra ceramista: Castell-catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria dAfers Laborals i Ocupaci, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/treball/doc/doc_11661268_1.PDF> [Consulta: 26 febrer 2008]. Verdaguer, Xavier. Vocabulari de delineaci per a batxillerat i formaci professional. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dEnsenyament, 1984. Vocabulari de belles arts: Catal, castell, angls. Castell de la Plana: Xarxa Vives dUniversitats; Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingstics: Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Comissi de Dinamitzaci Lingstica, 2007. Vocabulari de delineant. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dEnsenyament, 1983.
7.11. Dret i justcia (V. tamb el 7.1)

Acadmia Valenciana de la Llengua. Vocabulari jurdic. Valncia: Publicacions de lAcadmia Valenciana de la Llengua, 2006. Tamb disponible en lnia a: <http://www.avl.gva.es/ img/EdicionsPublicacions/Publicacions/VocaJur.pdf> [Consulta: 1 desembre 2007]. Badenes, Margarita. Vocabulari de dret internacional pblic: Catal-castell. Valncia: Universitat de Valncia. Facultat de Dret: Universitat de Valncia. Servei de Normalitzaci Lingstica, 2004. Tamb disponible en lnia a: <http://www.uv.es/spl/v/docs/Terminologia/vocabularis/ Dret%20Internacional.pdf> [Consulta: 30 maig 2006]. Bonet, Jaume. Vocabulari de dret eclesistic de lEstat i dret cannic: Catal-castell. Valncia: Universitat de Valncia. Facultat de Dret: Universitat de Valncia. Servei de Normalitzaci Lingstica, 2004. Tamb disponible en lnia a: <http://www.uv.es/spl/v/docs/Terminologia/ vocabularis/Dret%20Eclesiastic.pdf> [Consulta: 30 maig 2006].
188
Del cap. xxiii, 7
Canalejo, M. Dolors. Diccionari de dret catal. Barcelona: Edicions 62, 1998. Casinos, Francisco Javier. Vocabulari de dret rom: Catal-castell. Valncia: Universitat de Valncia. Facultat de Dret: Universitat de Valncia. Servei de Normalitzaci Lingstica, 2004. Tamb disponible en lnia a: <http://www.uv.es/spl/v/docs/Terminologia/vocabularis/ Dret%20Roma.pdf> [Consulta: 30 maig 2006]. Collegi dAdvocats de Barcelona. Vocabulari jurdic castell-catal i catal-castell. 3a ed. Barcelona: Prtic, 1983. [1a ed., 1978] Colomer, Rosa [dir.]. Terminologia notarial. Barcelona: TERMCAT, 2004. Company, Frederic J.; Vilarmau, Josep M.; Cervantes, Amlia. Euro-diccionari. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dEnsenyament: Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social, 1992. Declaraci Universal del Drets Humans: Glossari bsic [en lnia]. [S. d.]. <http://www.xtec.es/ recursos/socials/50dh/glossari.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Diccionari de dret civil. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia, 2005. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.cat/justicia/doc/doc_27871224_1.pdf> [Consulta: 6 mar 2008]. [Amb equivalncies en espanyol] Diccionari hipotecari [en lnia]. [S. d.]. <http://www.la-hipoteca.com/diccionaris.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Diccionari jurdic catal. Barcelona: Collegi dAdvocats de Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1986. Diccionari jurdic catal. Barcelona: Collegi dAdvocats de Barcelona: Proa, 1986. Domnech, Josep Llus; Ferr, Jaume [coord.]. Diccionari bsic de dret. Valncia: Nau Llibres, 2004. Duarte, Carles. El vocabulari jurdic del Llibre de les Costums de Tortosa. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola Administraci Pblica de Catalunya, 1985. Ehrlich, K.; Sarolea, R. Vocabulaire des traits europennes. 3a ed. Brusselles: Comissi de les Comunitats Europees, 1983. Estop, Anna; Garca, Cristina [coord.]. Manual de llenguatge judicial. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia i Interior, 2003. Folch, Rafael; Serrallonga, Llus G. Vocabulari jurdic catal. Barcelona: Collegi dAdvocats de Barcelona, 1934. Garcia, Elena. Vocabulari de dret del treball: Catal-castell. Valncia: Universitat de Valncia. Facultat de Dret: Universitat de Valncia. Servei de Normalitzaci Lingstica, 2004. Tamb disponible en lnia a: <http://www.uv.es/spl/v/docs/Terminologia/vocabularis/Dret%20 Treball.pdf> [Consulta: 30 maig 2006]. Garca, Jos. Vocabulari de teoria del dret, filosofia del dret i drets humans: Catal-castell. Valncia: Universitat de Valncia. Servei de Poltica Lingstica: Universitat de Valncia. Facultat de Dret, 2005. Tamb disponible en lnia a: <http://www.uv.es/spl/v/docs/Terminologia/ vocabularis/Teoria%20Dret.pdf> [Consulta: 6 mar 2008]. Ituren, Albert. Vocabulari de dret administratiu catal: Catal-castell. Valncia: Universitat de Valncia. Facultat de Dret: Universitat de Valncia. Servei de Normalitzaci Lingstica, 2005. Tamb disponible en lnia a: <http://www.uv.es/spl/v/docs/Terminologia/vocabularis/ Dret%20Administratiu.pdf> [Consulta: 30 maig 2006]. Justiterm, cercador terminolgic [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia, 2006? <http://www3.gencat.net:81/justicia/justiterm/index.htm> [Consulta: 26 febrer 2008]. Llabrs, Antoni. Vocabulari de dret penal: Catal-castell. Valncia: Universitat de Valncia. Facultat de Dret: Universitat de Valncia. Servei de Normalitzaci Lingstica, 2004. Tamb disponible en lnia a: <http://www.uv.es/spl/v/docs/Terminologia/vocabularis/Dret%20 Penal.pdf> [Consulta: 30 maig 2006].
Del cap. xxiii, 7
189
Lozano, Carmelo; Montesinos Oltra, Salvador. Vocabulari de dret financer: Catal-castell. Valncia: Universitat de Valncia. Facultat de Dret: Universitat de Valncia. Servei de Normalitzaci Lingstica, 2005. Tamb disponible en lnia a: <http://www.uv.es/spl/v/ docs/Terminologia/vocabularis/Dret%20Financer.pdf> [Consulta: 30 maig 2006]. Terme SL [en lnia]. Barcelona: ESADE. Servei Lingstic, [s. a.]. <http://www.esade.es/sl/ assessor/basedades.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. [Amb equivalncies en espanyol] Terminologia jurdica i administrativa. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/justicia/serveis/linguistic/ eines/termin/juradm.pdf> [Consulta: 13 abril 2005]. Terminologia notarial. Barcelona: TERMCAT, 2004. Tesaurus Eurovoc amb el desenvolupament propi del Parlament de Catalunya. [Barcelona: Parlament de Catalunya], 2002. Tormo, Carles. Vocabulari dhistria del dret: Catal-castell. Valncia: Universitat de Valncia. Facultat de Dret: Universitat de Valncia: Servei de Poltica Lingstica, 2005. Tamb disponible en lnia a: <http://www.uv.es/spl/v/docs/Terminologia/vocabularis/Historia%20 Dret.pdf> [Consulta: 6 maig 2008]. Vocabulari de dret. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria dEducaci i Cincia: Colomar, 1993. Vocabulari de dret civil: Catal-castell. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1995. Tamb disponible en lnia a: <http://www.ub.es/slc/termens/civil.pdf> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari de dret civil: Catal-castell. Valncia: Universitat de Valncia. Facultat de Dret: Universitat de Valncia: Servei de Poltica Lingstica, 2005. Tamb disponible en lnia a: <http://www.uv.es/spl/v/docs/Terminologia/vocabularis/Dret%20Civil.pdf> [Consulta: 30 maig 2006]. Vocabulari de dret constitucional: Catal-castell. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1998. Tamb disponible en lnia a: <http://www.ub.es/slc/termens/constitucional.pdf> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari de dret constitucional: Catal-castell. Valncia: Universitat de Valncia. Facultat de Dret: Universitat de Valncia: Servei de Poltica Lingstica, 2005. Tamb disponible en lnia a: <http://www.uv.es/spl/v/docs/Terminologia/vocabularis/Dret%20Constitucional.pdf> [Consulta: 30 maig 2006]. Vocabulari de dret internacional pblic i dret comunitari europeu: Catal-castell. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1996. Tamb disponible en lnia a: <http://www.ub.edu/slc/termens/DretInt.pdf> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari de dret mercantil: Catal-castell. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1995. Tamb disponible en lnia a: <http://www.ub.es/slc/termens/ mercant.pdf> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari de dret penal: Catal-castell. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1995. Tamb disponible en lnia a: <http://www.ub.es/slc/termens/penal.pdf> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari de dret penal i penitenciari. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia: TERMCAT, 2000. Vocabulari de dret processal: Catal-castell. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1995. Tamb disponible en lnia a: <http://www.ub.es/slc/termens/process.pdf> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari jurdic: Castell-catal, catal-castell. 3a ed. Barcelona: Prtic, 1983. [1a ed., 1978]
7.12. Ebenisteria, fusteria i indstria forestal (V. tamb el 7.7)

Basart, Pitu; Pujols, Pere. Diccionari de fusteria. Barcelona: TERMCAT, 2005.
190
Del cap. xxiii, 7
Bruch, M. Llusa; Plaza, Jlia. Vocabulari de boters. Reus: Carrutxa, 1986. Dez, Desideri. Vocabularis de delineaci-construcci i de fusteria (termes i expressions). Barcelona: Arimany, 1985. Fabr, Josep. Guarniments i carruatges a Catalunya. Vilanova i la Geltr: Grf. Terpala, 1985. Farell, Joan. Les forques i els forcaires dAlentorn. Granollers: Montblanc-Martn, 1982. Folch, Ramon. Llibre blanc de la gesti de la natura als Pasos Catalans. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1976. Fuster/a: Catal-castell = Carpintero/ra: Castell-catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria dAfers Laborals i Ocupaci, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat. net/treball/doc/doc_58939440_1.PDF> [Consulta: 26 febrer 2008]. Glossari de terminologia forestal [en lnia]. [S. ll.]: CREAF, 2008. <http://www.creaf.uab.es/ iefc/pub_glossari.htm> [Consulta: 28 febrer 2008]. Griera, Antoni. Vocabulari del suro i de les indstries derivades. Butllet de Dialectologia Catalana [Barcelona: Institut dEstudis Catalans], vol. xiii (1925), p. 81-157. Vocabulari del suro. Sant Cugat del Valls: E. R. Edicions Catalanes, 1983. Lxic de la fusteria [en lnia]. Barcelona: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, [s. a.]. <http://www.cpnl.cat/recursos/old/fusteria.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. [Amb equivalncies en espanyol] Lxic del suro [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dInnovaci, Universitats i Empresa, [s. a.]. <http://www.gencat.cat/diue/llengua/eines_per_a_lempresa/ lexics/suro.htm> [Consulta: 27 febrer 2008]. Llus, Marta; Vilalta, Marga [coord.]. El cnem a Montcada. Montcada i Reixac: Ajuntament, 1989. Mainar, Josep. Diccionari dels oficis del moble i de linteriorisme: Amb vocabulari castell-catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Entitat Autnoma del Diari Oficial i de Publicacions, 1999. Navas, Joaquim. Envasos, embalatges i acondument industrial de productes: Diccionari tcnic. Barcelona: Associaci i Collegi dEnginyers Industrials de Catalunya, 1993. Pars, Eduard. Vocabulari forestal. 2a ed. Barcelona: Institut dEstudis Catalans: Generalitat de Catalunya. Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca, 1998. [1a ed., 1990] Pla, Pere. El suro: Per a qu serveix? Barcelona: Universitat Politcnica de Barcelona: Diputaci de Girona: Cambra de Comer de Girona, 1976. Pujols, Pere. Tecnologia bsica dels oficis de fuster i ebenista. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dEnsenyament, 1992. Selfa, Emili. Vocabulari de fusteria, mobiliari i decoraci. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, 1986. TERMCAT. Lxic de mobles. Lxic de productes del suro. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria i Energia, 1994. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat. net/diue/llengua/eines_per_a_lempresa/lexics/mobles.htm> [Consulta: 26 febrer 2008]. Fustes extiques [en lnia]. Barcelona: TERMCAT, 2006. <http://www.termcat.cat/dicci/ fustes> [Consulta: 6 mar 2008]. [Amb equivalncies en alemany, angls, espanyol i francs] Vocabulari de fusteria per a formaci professional. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dEnsenyament, 1982.
7.13. Ecologia i medi ambient (V. tamb els 7.6, 7.7 i 7.52)
Arag, Josep Ramon. Diccionari de cincies ambientals. Barcelona: Edicions 62, 2000. Buchon, Carles; Ibez, Miquel. Vocabulari de la natura. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria Cultura, Educaci i Cincia, 1986. Burguera, Sebasti. Iniciaci al glossari mediambiental [en lnia]. [S. d.]. <http://weib.caib.es/ Recursos/voc_mediambiental/vocabulari_mediambiental.pdf> [Consulta: 10 mar 2008].
Del cap. xxiii, 7
191
Centre de Recursos per lEcologia Social (CRES). Vocabulari ambiental [en lnia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. CRES, 1 octubre 2007. <http://www.ub.edu/cres/catala/ material_suport/vocabl.htm> [Consulta: 27 febrer 2008]. Diccionari de sanejament [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient, 28 gener 2000. <http://www3.gencat.net:81/sanejament/diccio.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls i espanyol] Diccionari del reciclatge [en lnia]. [S. ll.]: Selectives Metropolitanes, 2000. <http://www.bcn.es/ Selectives/webdicci.html> [Consulta: 10 mar 2008]. Folch, Ramon. Llibre blanc de la gesti de la natura als Pasos Catalans. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1976. Glossari dhbitats [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, 22 maig 2006. <http://mediambient.gencat.net/ cat/el_medi/habitats/habitats_ glossari.htm> [Consulta: 10 mar 2008]. Glossari de termes ambientals. Valncia: Fundaci BanCaixa, 1996. Glossari del cicle de laigua [en lnia]. [S. ll.]: rea Metropolitana de Barcelona: Entitat del Medi Ambient, 8 novembre 2005. <http://www.ema-amb.com/ca/recursos/glossari/aigua.html> [Consulta: 27 febrer 2008]. Lxic de medi ambient = Lessicu di mezu ambiente = Lssic dal ambient = Lxico do medio = Lessich del ambient = Lexic de lenvironament = Lssicu de sambiente. Barcelona: Pars: TERMCAT; Union latine, 2002. [Amb equivalncies en cors, fril, gallec, lad (retoromnic), occit i sard] Riera, Pere [dir.]. Diccionari de les cincies ambientals [en lnia]. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2007. <http://dca.iec.cat> [Consulta: 6 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls, espanyol i francs] TERMCAT. Diccionari de gesti ambiental. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1997. Diccionari de sanejament. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient, 1998. Vocabulari decologia: Catal-castell. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1995. Tamb disponible en lnia a: <http://www.ub.es/slc/termens/Ecologia.pdf> [Consulta: 10 mar 2008]. Vocabulari de laigua [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Agncia Catalana de lAigua, 2007? <http://mediambient.gencat.net/aca/ca//agencia/publicacions/vocabulari.jsp> [Consulta: 27 febrer 2008]. Walter, Heinrich. Vegetaci i climes del mn: Resum breu dorientaci causal i continental. Barcelona: Romargraf, 1976. Xarxa Panllatina de Terminologia (Realiter). Lxico panlatino de terminologia do ambiente [en lnia]. [Ottawa]: Travaux Publics et Services Gouvernementaux. Boureau de la Traduction, 14 novembre 2007 (ltima actualitzaci). <http://dtil.unilat.org/realiter/search.php? lang=cat> [Consulta: 26 febrer 2008]. [Amb equivalncies en catal]
7.14. Electrodomstics i aparells elctrics en general (V. tamb els 7.16, 7.24 i 7.38)
Campos, David. Imatge i so: Vocabulari. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, 1985. Consorci per a la Normalitzaci Lingstica. Centre De Normalitzaci Lingstica Terrassa-Rub. Lxic per a installadors catal-castell. Terrassa: Associaci Professional dEmpresaris dElectricitat, Fontaneria, Gas, Sanejament i Afins de Terrassa i Comarca, [2002]. Franquesa, Ester; Lluci, Immaculada; Riba, Clia. Vocabulari dels electrodomstics. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. [1a ed., 1989]
192
Del cap. xxiii, 7
Lxic delectrodomstics. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria i Energia, 1993. Lxic per a installadors [en lnia]. Barcelona: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, [2003]. <http://www.cpnl.cat/recursos/installa.cat.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Lxics de la indstria [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria, Comer i Turisme, [s. a.]. <http://www6.gencat.net/lexics/diccion.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. [Equivalncies en diverses llenges, segons el lxic] TERMCAT. Lxic delectrodomstics. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstira i Energia, 1993. Lxic de maquinria i material elctrics. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria i Energia, 1993. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.cat/diue/ llengua/eines_per_a_lempresa/lexics/maquinar.htm> [Consulta: 27 febrer 2008]. Terminologia oberta: Indstria electrnica i dels materials elctrics [fitxer XML en lnia]. Barcelona: TERMCAT, 2008. <http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Indstria% 20electrnica%20i%20dels%20materials%20elctrics.xm> [Consulta: 26 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls, espanyol i francs]
7.15. Empresa, publicitat i relacions pbliques

Bover, Jordi. Terminologia de recursos humans. Barcelona: TERMCAT, 2004. Diccionari de la negociaci collectiva. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball, 2000. Diccionari [de prevenci de riscos laborals] [en lnia]. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya, [s. a.]. <https://www.upc.edu/prevencio/mes_enlla_upc/diccionari> [Consulta: 30 maig 2008]. Dez, Desideri. Vocabularis dadministraci i de relacions pbliques (termes i expressions). Barcelona: Arimany, 1985. Glossari de la mediaci i la resoluci de conflictes [en lnia]. Barcelona: Fundaci Pere Tarrs, [s. a.]. <http://www.peretarres.org/pauitreva/glossari.html> [Consulta: 6 mar 2008]. Lxic de prevenci de riscos laborals. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Relacions Laborals, 2002. Lxic de prevenci de riscos laborals [en lnia]. Versi 1.1. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indstria, octubre 2004. <http://gencat.es/treball/publicacions/ lexic/index-post.html> [Consulta: 30 maig 2008]. Lxic de relacions laborals. Barcelona: Comissi Obrera Nacional de Catalunya. Secretaria de Formaci Sindical i Cultura. Servei de Normalitzaci Lingstica, 1996. Lxic de relacions laboraus: (Arans-catalan-castelhan). Vielha: Conselh Generau dAran: Comission Obrera Nacionau de Catalonha, 1999. Tamb disponible en lnia a: <http://www.conc.es/ sl/recursos/lexic.pdf> [Consulta: 11 mar 2008]. March, Maite; Mar, Teresa; Sifre, Joan [coord.]. Diccionari de relacions laborals. 2a ed., ampl. Valncia: Comissions Obreres. Oficina de Promoci i s del Valenci, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.uv.es/~fjhernan/Textos/dicrrll/dicrrll.pdf> [Consulta: 11 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls i espanyol] [1a ed. en paper, 1997] Mn laboral. Lleida: Universitat de Lleida, 1996. Nebot, Enric; Parra, Andreu; Rodergas, Robert. Vocabulari terminolgic de la publicitat. Barcelona: Club de Publicitat de Barcelona: Agrupaci de Joves Publicitaris, 1977. [Castell-catal] Neologismes dempresa. [Barcelona]: Cambra de Comer de Barcelona, 2005. Selecci de personal [trptic]. Barcelona: TERMCAT, 2004. TERMCAT. Diccionari de comunicaci empresarial: Publicitat, relacions pbliques i mrqueting. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1999.
Del cap. xxiii, 7
193
TERMCAT. Selecci de personal [trptic]. Barcelona: TERMCAT, 2004. Terminologia oberta: Recursos humans [fitxer XML en lnia]. Barcelona: TERMCAT, 2005. <http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Recursos%20humans.xml> [Consulta: 11 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls i espanyol] Vergs, Toni. Guia prctica de la publicitat. Girona: Columna, 1994. Vocabulari de relacions laborals. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1993. [1a ed., 1991]
7.16. Energies convencionals i energies alternatives (V. tamb el 7.14)

Blas, Marta de; Serrasolses, Jaume. Diccionari denergia solar: Catal, castell, francs, angls. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya. Servei de Llenges i Terminologia, 1992. Tamb disponible en lnia a: <http://www2.upc.edu/slt/diccionaris/pdf/solar.pdf> [Consulta: 6 mar 2008]. Garcia, Jordi; Rius, Llus; Soler, Ester. Diccionari de lempresa elctrica. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991. Garreta, Francesc. Vocabulari gasista catal-castell/castellano-cataln. Barcelona: Catalana de Gas i Electricitat, 1983. Lloret, Antoni. Diccionari de la cincia i la tecnologia nuclears. Barcelona: Edicions 62, 1979. Martnez, Emili; Campos, David. Vocabulari delectricitat i electrnica. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, 1986. Operari/ria dinstrumentaci i control de central elctrica: Catal-castell = Operario/ria de instrumentacin y control de central elctrica: Castell-catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria dAfers Laborals i Ocupaci, 2003 [cop. 2004]. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/treball/doc/doc_13613970_1.PDF> [Consulta: 26 febrer 2008]. Operari/ria de lnies elctriques dalta tensi: Catal-castell = Operario/ria de lneas elctricas de alta tensin: Castell-catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria dAfers Laborals i Ocupaci, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/treball/doc/ doc_56399031_1.PDF> [Consulta: 26 febrer 2008]. TERMCAT. Terminologia oberta: Energia [fitxer XML en lnia]. Barcelona: TERMCAT, 2007. <http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Energia.xml> [Consulta: 11 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls i espanyol] Terminologia sobre installacions de gasos combustibles [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Department dEconomia i Finances, 15 febrer 2007. <http://www.gencat.net/ economia/ambits/energia_mines/energia/gas/terminologia/index.html> [Consulta: 26 febrer 2008]. Vocabulari delectricitat: Versi al catal de la norma CEI 50. [S. d.]
7.17. Ensenyament i pedagogia (V. tamb els 6.11 i 9)

Aproximaci al vocabulari especfic dEGB. Barcelona: Grup Promotor, 1981. Comissi de les Comunitats Europees; Consell dEuropa; redined. [S. ll.: s. n.], 22 febrer 2008. Tesaurus europeu de leducaci [en lnia]. <http://www.freethesaurus.info/redined/ca/index.php?tema=3483> [Consulta: 27 febrer 2008]. Company, Frederic J.; Vilarmau, Josep M.; Cervantes, Amlia. Euro-diccionari. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dEnsenyament: Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social, 1992. Gabarr, Montserrat. [et al.]. Thesaurus catal deducaci. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament dEnsenyament, 1992. Giner, Rosa; Pellicer, Joan E. Vocabulari de termes escolars. Barcelona: Teide, 1988. [Castellcatal]
194
Del cap. xxiii, 7
Glossari de termes universitaris [en lnia]. Alacant: Universitat dAlacant, [s. a.]. <http://www.ua.es/ va/oia/acceso/glosario_terminos.html> [Consulta: 10 mar 2008]. Lxic bsic acadmico-adminitratiu. Barcelona: Servei de Publicacions de la Universitat Politcnica de Catalunya, 1995. Llovera Slvia; Tarn, Carme. Glossari de lespai europeu densenyament superior [en lnia]. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya. Servei de Llenges i Terminologia, 2007. <http://www.upc.edu/slt/glosEEES> [Consulta: 29 desembre 2007]. Moga, Antoni; Dolcet, Jordi. Vocabulari de recursos didctics i procediments educatius. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991. Mons, Jordi. Diccionari abreujat deducaci. Barcelona: Gra, 1987. Recull de lxic per a escoles bressol i parvularis. Barcelona: Institut Municipal dEducaci, 1988. Riera, Carles. Lxic de leducaci en lesplai. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Servei Central de Publicacions, 1982. Salvad, Gemma. Vocabulari bsic deducaci especial. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1984. La terminologia lingstica en lensenyament secundari: Propostes prctiques. Barcelona: Gra: Fundaci Caixa Sabadell, 2000. Vocabulari Arimany castell-catal de termes deducaci general bsica i de BUP. Barcelona: Arimany, 1985. Vocabulari de didctica: Catal-castell-angls. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1997. Tamb disponible en lnia a: <http://www.ub.es/slc/termens/Didact.pdf> [Consulta: 10 mar 2008]. Vocabulari de formaci. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1994. Vocabulari de la matriculaci. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1993. Vocabulari de pedagogia didctica: Castell-catal-angls. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1997.
7.18. Erotisme i sexualitat

Bilbeny, Jordi. Diccionari pornogrfic. Barcelona: El Llamp, 1991. Vila, Pep. Bocavulvari ertic de la llengua catalana. Barcelona: El Llamp, 1987. [Fins al s. xvii] Bocavulvari ertic de la llengua catalana: Segles XVIII, XIX i XX. Barcelona: Edicions de la Magrana, 1990. Vinyoles, Joan J.; Piqu, Ramon. Diccionari ertic i sexual. Barcelona: Edicions 62, 1989.
7.19. Esplai, lleure, jocs i colleccionisme (V. tamb els 7.20, 7.21, 7.22 i 7.40)
Abadal, Joan. Diccionari de filatlia. Barcelona: Faus, 1987. Catal, Pere [dir.]. Mn casteller. Barcelona: Dalmau. 2 v. Diccionari de la butifarra [en lnia]. [S. ll: s. n.], 2006. <http://www.butinet.cat/web/Manuals BotifarraDiccionari.php> [Consulta: 10 mar 2008]. Decret 386/2000, del 5 de desembre, pel qual saprova el Catleg de jocs que es poden practicar exclusivament als casinos de joc. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, nm. 3294 (29 desembre 2000), p. 16747-16765. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/ interior/leg/2000d386.pdf> [Consulta: 10 mar 2008]. Deulonder, Xavier. Escacs i idiomes [en lnia]. [S. d.]. <http://www.arcade.ya.com/ escacs2002/idiomes/idiomes.htm> [Consulta: 10 mar 2008]. [Amb equivalncies en alemany, angls, espanyol, francs, hongars, itali, neerlands, portugus i suec] Glossari del backgammon [en lnia]. [S. d.]. <http://www.geocities.com/Pipeline/Ramp/3143/ planes/inici/glossari.htm> [Consulta: 10 mar 2008]. Jocs infantils darreu del mn [en lnia]. [S. d.]. <http://jocsinfantils.cat> [Consulta: 10 mar 2008].
Del cap. xxiii, 7
195
Lxics de la indstria [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria, Comer i Turisme, [s. a.]. <http://www6.gencat.net/lexics/diccion.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. [Equivalncies en diverses llenges, segons el lxic] Lpez, Antonio; Segura, Joan. Iniciaci als escacs. Barcelona: Federaci Catalana dEscacs, 1992. Organitzar i planificar una colnia de vacances. Barcelona: Caixa de Barcelona, 1980. Riera, Carles. Lxic de leducaci en lesplai. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Servei Central de Publicacions, 1982. TERMCAT. Lxic de les indstries manufactureres: Instruments musicals, jocs i joguines, joieria i bijuteria, fotografia, material esportiu. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1998. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.cat/diue/llengua/eines_per_a_lempresa/lexics/ indmanuf.htm> [Consulta: 26 febrer 2008]. Terminologia dels escacs [en lnia]. Barcelona: TERMCAT, 2005. <http://www.termcat.cat/ dicci/escacs/index.html> [Consulta: 6 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls, espanyol i francs] Terminologia oberta: De vacances! [fitxer XML en lnia]. Barcelona: TERMCAT, 2005. <http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20De%20vacances!.xml> [Consulta: 11 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls i espanyol] Diccionari de jocs i joguines [en lnia]. Barcelona: TERMCAT, 2006. <http://www.termcat. cat/dicci/jocs_joguines/index.html> [Consulta: 10 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls, espanyol i francs] Vacances a Catalunya: Vocabulari en imatges. Girona: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica: Diputaci de Girona, 1984. Vacances a Catalunya: Vocabulari en imatges. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica, 1992. Vacances en arans: Vocabulari en imatges. Girona: Conselh Comarcau dera Val dAran. Centre de Normalisacion Lingistica dera Val dAran: Generalitat de Catalunha. Direccion Generau de Politica Lingistica: Diputacion de Girona, 1990. Vocabulari de la loteria (castell-catal) [en lnia]. [S. ll.]: Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals, 6 mar 2008 (ltima actualitzaci). <http://esadir.cat/lexic/entrades/loteria2> [Consulta: 6 mar 2008]. Yzaguirre, Llus de. Termes escrablstics [en lnia]. [S. ll: s. n.], mar 2000. <http://193.145.43.51/dsc/termes.htm> [Consulta: 10 mar 2008]. Yzaguirre, Llus de; Comas, Oriol. Diccionari oficial de lScrabble en catal. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2000.
7.20. Esport (V. tamb els 7.19 i 7.22; excepcionalment, per a trobar les obres ms fcilment, les referncies que tenen com a autor el TERMCAT estan ordenades alfabticament pel ttol, i no per lany dedici, com correspondria)
Acadmia Valenciana de la Llengua. Vocabulari de futbol. Valncia: Publicacions de lAcadmia Valenciana de la Llengua, [2008?]. Tamb disponible en lnia a: <http://www.avl.gva.es/ img/EdicionsPublicacions/AltresDocuments/Vocfutbol.pdf> [Consulta: 31 mar 2008] Aguayo, Gaspar. Vocabulari bitllaire [en lnia]. Barcelona: Clubs de Bitlles de Barcelona, setembre 2001. <http://www.bitlles.com/pag2h05.php> [Consulta: 6 mar 2008]. Albesa, Carles; Mir, Jordi. Diccionari dels esports de muntanya. Barcelona: Edicions 62, 1998. Atletisme: Reglament oficial. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1992. Bdminton: Reglament oficial. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1992. Ballesteros, Enric; Giner, Matilde. Vocabulari de submarinisme. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1989. Baeres, Enric; Seabra, Manuel de; Bonet, Ester. Diccionari de lesport: Catal-castell, castell-catal. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1989.
196
Del cap. xxiii, 7
Bsquet [trptic]. [Palma de Mallorca]: Govern de les Illes Balears. Conselleria dEducaci i Cultura, 2002. Tamb disponible en lnia a: <http://dgpoling.caib.es/user/menuweb/ esport/basquet/basquet1.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Basquetbol: Reglament oficial. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1992. Beisbol: Reglament oficial. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1992. Besol, Olga. Vocabulari desprts diurn. Barcelona: Enciclopdia Catalana: Consell Generau dAran, 2003. [Amb equivalncies en catal, angls, espanyol i francs] Breu vocabulari desports. Barcelona: mnium Cultural. Delegaci dEnsenyament Catal, 1980. Calendari de competicions de la lliga espanyola de futbol professional. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, 1986. [Amb un vocabulari catalcastell-angls] Centre de Normalitzaci Lingstica de Sant Boi de Llobregat. El rugbi [trptic]. [Barcelona]: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, 1991. Ciclisme: Reglament oficial. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1992. Closa, Antoni [et al.]. Diccionari del Bara. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1999. Consorci per a la Normalitzaci Lingstica. Servei de Catal de Terrassa. Vocabulari del pdel [en lnia]. Barcelona: CPNL, [s. a.]. <http://www.cpnl.cat/recursos/padel.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Diccionari bsic de trot catal-castell [en lnia]. <http://www.caib.es/sacmicrofront/ archivopub.do?ctrl=MCRST83ZI31079&id=31079> [Consulta: 30 mar 2008]. Esgrima: Reglament oficial. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1992. Esportest: En atletisme, no et quedis fora de joc [trptic]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica, [1990]. Esportest: En bsquet, no et quedis fora de joc [trptic]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica, [1990]. Esportest: En ciclisme, no et quedis fora de joc [trptic]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica, [1991]. Esportest: En escacs, no et quedis fora de joc [trptic]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica, [1992]. Esportest: En esqu, no et quedis fora de joc [trptic]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica, [1992]. Esportest: En futbol, no et quedis fora de joc [trptic]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica, [1991]. Esportest: En gimnstica, no et quedis fora de joc [trptic]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica, [1991]. Esportest: En handbol, no et quedis fora de joc [trptic]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica, [1991]. Esportest: En hoquei, no et quedis fora de joc [trptic]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica, [1991]. Esportest: En judo, no et quedis fora de joc [trptic]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica, [1991]. Esportest: En nataci, no et quedis fora de joc [trptic]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica, [1991]. Esportest: En tennis, no et quedis fora de joc [trptic]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica, [1991]. Esportest: En tennis de taula, no et quedis fora de joc [trptic]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica, [1991]. Esportest: En vela, no et quedis fora de joc [trptic]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica, [1990]. Esportest: En voleibol, no et quedis fora de joc [trptic]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica, [1990].
Del cap. xxiii, 7
197
Esportest [vocabularis breus datletisme, bsquet, ciclisme, gimnstica, futbol, tennis, vela i voleibol] [trptics]. Barcelona: Direcci General de Poltica Lingstica, 1990. Esports. Lleida: Universitat de Lleida, 1996. Futbol [trptic]. [Palma de Mallorca]: Govern de les Illes Balears. Conselleria dEducaci i Cultura, 2002. Tamb disponible en lnia a: <http://dgpoling.caib.es/user/menuweb/esport/ futbol/futbol1.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Futbol: Reglament oficial. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1992. El futbol: Vocabulari bsic. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica: Generalitat de Catalunya. Direcci General de lEsport, 1984. Garcia, Gabriel; Llopis, Frederic. Vocabulari del joc de pilota. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, 1991. Garcia-Medau, Joaquim; Quiles, Joan Emili. Els noms dun joc a la Comunitat Valenciana: El Sambric. A: Miscellnia 89. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, 1989. Gimnstica [trptic]. [Palma de Mallorca]: Govern de les Illes Balears. Conselleria dEducaci i Cultura, 2002. Tamb disponible en lnia a: <http://dgpoling.caib.es/user/menuweb/ esport/gimnas/gimnas1.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Gimnstica artstica femenina: Reglament oficial. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1992. Gimnstica artstica masculina: Reglament oficial. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1992. Gimnstica rtmica: Reglament oficial. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1991. Gimnstica rtmica femenina: Reglament oficial. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1992. Glossari de la pilota valenciana [en lnia]. [S. d.]. <http://www.hascomnet.com/%7Efedpival/ glossari.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Glossari de tir amb arc [en lnia]. [S. d.]. <http://www.camp-fita.org/JosepGregori/Div/ Glossari.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls, espanyol i francs] Govern dAndorra. Servei de Poltica Lingstica; TERMCAT. Vocabulari dels esports dhivern. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1999. Halteroflia: Reglament oficial. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1992. Handbol [trptic]. [Palma de Mallorca]: Govern de les Illes Balears. Conselleria dEducaci i Cultura, 2002. Tamb disponible en lnia a: <http://dgpoling.caib.es/user/menuweb/ esport/ma/handbol1.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Handbol: Reglament oficial. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1992. Hpica: Reglament oficial. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1992. Hoquei: Reglament oficial. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1992. Hoquei sobre patins: Reglament oficial. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1992. Joc, set i partit en catal. [Barcelona]: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, 2000. Judo: Reglament oficial. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1991. Lxic [d]esports [en lnia]. [S. ll.]: Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals, 6 mar 2008 (ltima actualitzaci). <http://esadir.cat/lexic/lexicesports> [Consulta: 6 mar 2008]. Lxic de lesqu. Andorra la Vella: Govern dAndorra. Assessorament Lingstic, 1988. [En tres versions: catal-espanyol, catal-francs i catal-angls] Lxics de la indstria [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria, Comer i Turisme, [s. a.]. <http://www6.gencat.net/lexics/diccion.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. [Equivalncies en diverses llenges, segons el lxic] Lleix, M. Teresa. Vocabulari de didctica de leducaci fsica. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana: Institut Joan Llus Vives, 2003. Lluita: Reglament oficial. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1992. Nataci [trptic]. [Palma de Mallorca]: Govern de les Illes Balears. Conselleria dEducaci i Cultura, 2002. Tamb disponible en lnia a: <http://dgpoling.caib.es/user/menuweb/esport/ natacio/natacio1.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Nataci: Reglament oficial. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1991.
198
Del cap. xxiii, 7
Pentatl modern: Reglament oficial. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1992. Pilota: Reglament oficial. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1992. Piragisme: Reglament oficial. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1991. Puyal, Joaquim M.; Badia, Alfred. Vocabulari del futbol [mecanoscrit]. [S. ll.: s. n.], 1976. Rem: Reglament oficial. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1992. Taekwondo: Reglament oficial. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1992. Tennis: Reglament oficial. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1992. Tennis de taula: Reglament oficial. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1992. TERMCAT. Diccionari datletisme. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Enciclopdia Catalana, 1992. Diccionari desgrima. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Enciclopdia Catalana, 1991. Diccionari desgrima [en lnia]. Barcelona: TERMCAT, 2008. <http://www.termcat.cat/dicci/ esgrima/index.html> [Consulta: 18 febrer 2008]. Diccionari desports nutics [en lnia]. Barcelona: TERMCAT, 2008. <http://www.termcat.cat/ dicci/esports_nautics/index.html> [Consulta: 13 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls, espanyol i francs] Diccionari dhalteroflia. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Enciclopdia Catalana, 1992. Diccionari dhandbol. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Enciclopdia Catalana, 1991. Diccionari dhpica. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Enciclopdia Catalana, 1991. Diccionari dhoquei. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Enciclopdia Catalana, 1992. Diccionari dhoquei sobre patins. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Enciclopdia Catalana, 1992. Diccionari de bdminton. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Enciclopdia Catalana, 1992. Diccionari de basquetbol. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Enciclopdia Catalana, 1991. Diccionari de beisbol. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Enciclopdia Catalana, 1992. Diccionari de boxa. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Enciclopdia Catalana, 1992. Diccionari de ciclisme. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Enciclopdia Catalana, 1991. Diccionari de futbol. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Enciclopdia Catalana, 1992. Diccionari de futbol [en lnia]. Barcelona: TERMCAT, 2006. <http://www.termcat.cat/dicci/ futbol/index.html> [Consulta: 6 mar 2008]. Diccionari de gimnstica. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Enciclopdia Catalana, 1991. Diccionari de judo. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Enciclopdia Catalana, 1991. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2001. Diccionari de lluita. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Enciclopdia Catalana, 1991. Diccionari de nataci. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Enciclopdia Catalana, 1991.
Del cap. xxiii, 7
199
TERMCAT. Diccionari de pentatl modern. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Enciclopdia Catalana, 1992. Diccionari de pilota. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Enciclopdia Catalana, 1992. Diccionari de piragisme. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Enciclopdia Catalana, 1991. Diccionari de rem. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Enciclopdia Catalana, 1991. Diccionari de rugbi. Barcelona: Proa, 1995. Diccionari de rugbi [en lnia]. Barcelona: TERMCAT, 2008. <http://www.termcat.cat/dicci/ rugbi/index.html> [Consulta: 4 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls, espanyol i francs] Diccionari de taekwondo. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Enciclopdia Catalana, 1992. Diccionari de tennis. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Enciclopdia Catalana, 1991. Diccionari de tennis de taula. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Enciclopdia Catalana, 1991. Diccionari de tir amb arc. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Enciclopdia Catalana, 1991. Diccionari de tir olmpic. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Enciclopdia Catalana, 1991. Diccionari de vela. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Enciclopdia Catalana, 1991. Diccionari de voleibol. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Enciclopdia Catalana, 1991. Diccionari general dels esports olmpics. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Enciclopdia Catalana, 1992. Esports nutics [en lnia]. Barcelona: TERMCAT, 2005. <http://www.termcat.cat/dicci/ esports_nautics/index.html> [Consulta: 6 mar 2008]. Lxic catal-angls de futbol americ 1 [trptic]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. Lxic catal-angls de futbol americ 2 [trptic]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. Lxic de les indstries manufactureres: Instruments musicals, jocs i joguines, joieria i bijuteria, fotografia, material esportiu. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1998. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.cat/diue/llengua/eines_per_a_lempresa/lexics/indmanuf.htm> [Consulta: 26 febrer 2008]. Joc, set i partit en catal: Familiaritzem-nos amb el pdel. [Barcelona]: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, 2000. Terminologia de surf de neu [en lnia]. Barcelona: TERMCAT, 2005. <http://www.termcat. cat/dicci/surfneu/index.html> [Consulta: 6 mar 2008]. Terminologia de patinatge artstic sobre gel [en lnia]. Barcelona: TERMCAT, 2007. <http://www.termcat.cat/dicci/patinatge_artistic_gel/index.html> [Consulta: 6 mar 2008]. Terminologia dels esports daventura [en lnia]. Barcelona: TERMCAT, 2005. <http://www.termcat.cat/dicci/esports_aventura/index.html> [Consulta: 6 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls, espanyol i francs] Terminologia oberta: Surf de neu [fitxer XML en lnia]. Barcelona: TERMCAT, 2006. <http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Surf%20de%20neu.xml> [Consulta: 11 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls i espanyol] Vocabulari dhalteroflia [trptic]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992.
200
Del cap. xxiii, 7
TERMCAT. Vocabulari de la neu i dels esports dhivern. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1999. TERMCAT; Consorci per a la Normalitzaci Lingstica. Joc, set i partit en catal. [Barcelona]: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, 2000. Tir amb arc: Reglament oficial. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1992. Tir olmpic: Reglament oficial. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1992. Vela: Reglament oficial. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1991. Vocabulari bsic del futbol [en lnia]. Vila-real: Ajuntament de Vila-real. Regidoria de Normalitzaci Lingstica, [s. a.]. <http://www.ajvila-real.es/normalitzacio/norm_publicacions_ futbol_va.html> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari del pdel [en lnia]. Barcelona: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, [s. a.]. <http://www.cpnl.cat/recursos/old/padel.htm> [Consulta: 25 febrer 2008]. Voleibol: Reglament oficial. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1992. Yzaguirre, Llus de; Comas, Oriol. Diccionari oficial de lscrabble en catal. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2000.
7.21. Etnologia i antropologia (V. tamb els 7.19, 7.27, 7.42 i 7.48)
Bertran, Jordi. Manual sobre el foc i la pirotcnia en les festes: El que cal saber per organitzar-les. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Centre de Promoci de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, 2006. [Cont un lxic de pirotcnia als Pasos Catalans a les p. 69-94] Brotons, Xavier. Castells i castellers: Guia completa del mn casteller. Barcelona: Lynx, 1995. Castellers de Lleida. Diccionari casteller [en lnia]. Lleida: Castellers de Lleida, 2008. <http://www.castellersdelleida.com/modules.php?name=Diccionari> [Consulta: 26 febrer 2008]. Diables de Ripollet. Els diables: XIII Trobada de Diables de Catalunya, 24 de juny de 1995. [Montcada i Reixac]: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, 1994. Diccionari biogrfic. Barcelona: Albert, 1966, 4 v. Eines i feines: Vivncies a Cerdanya a principis de segle. Puigcerd: Institut dEstudis Ceretans, 1999. Glossari de termes, noms i llocs referents a [la] Xina [en lnia]. [Barcelona]: Universitat Pompeu Fabra. Escola dEstudis de lsia Oriental, 23 gener 2004 (ltima modificaci). <http://www.upf.edu/materials/huma/central/glossari/glossari.htm> [Consulta: 3 mar 2008]. Grau, Joan. Fabulari Amades. Tarragona: El Mdol, 1995. Griera, Antoni. Feines i costums que desapareixen. Butllet de Dialectologia Catalana [Barcelona: Institut dEstudis Catalans], vol. xvi (1928), p. 1-40. Ligorred, Francesc. Paraules de les llenges dAmrica. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Comissi Amrica i Catalunya 1992, 1991. Manent, Albert [dir.]. Diccionari dels catalans dAmrica. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Comissi Amrica i Catalunya, 1992-1993. 3 v. Oriol, Carme; Pujol, Josep M. ndex tipolgic de la rondalla catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2005. Prez, Albert. Vocabulari de pirotcnia i de la Cord de Paterna. Paterna: Ajuntament. Oficina Municipal de ls del Valenci, 1999. Sanrom, Manuel. Vocabulari de la Setmana Santa [en lnia]. [Tarragona: Manuel Sanrom, 26 mar 1998 (ltima actualitzaci)]. <http://www.tinet.org/~msanroma/SetmanaSanta/ vovabulari.html> [Consulta: 3 mar 2008]. TERMCAT. Diccionari dantropologia. Barcelona: Fundaci Barcelona, 1993. Diccionari casteller [en lnia]. Barcelona: TERMCAT, 2007. <http://www.termcat.cat/dicci/ casteller/index.html> [Consulta: 26 febner 2008]. Valls, Carles. Diccionari de lAlt Empord. Vol. I: A-L. Figueres: Art-3, 1984.
Del cap. xxiii, 7
201
Vocabulari: Exposici etnogrfica Gav en el vuit-cents. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica, 1983. El vocabulari casteller [en lnia]. Vilafranca del Peneds: La Fura, [s. a.]. <http://www.lafura.cat/ suplements/castells/vocabulari.asp> [Consulta: 26 febrer 2008]. Vocabulari de les festes de Nadal [en lnia]. [S. ll.]: Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals, 6 mar 2008 (ltima actualitzaci). <http://esadir.cat/noms/entitats/entitatssocietat/vocabulari festesnadal> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari dels Sanfermines [en lnia]. [S. ll.]: Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals, 6 mar 2008 (ltima actualitzaci). <http://esadir.cat/noms/entitats/entitatssocietat/sanfermines> [Consulta: 6 mar 2008].
7.22. Excursionisme, muntanyisme i espeleologia

Albesa, Carles; Mir, Jordi. Diccionari dels esports de muntanya. Barcelona: Edicions 62, 1998. Batista. Manual dexcursionisme. Barcelona: Barcino, 1981. Besora, Jordi [et al.]. Diccionari descalada esportiva. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. Enciclopdia de lexcursionisme. Barcelona: Rafael Dalmau. 2 v. Ferrndez, Jaume. Diccionari de lexcursionisme catal: Ms de 125 anys dhistria. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2001. Palos, Benigne. Recull de terminologia muntanyenca relacionada amb lexcusionisme. 3a ed. Mallorca: Moll, 2003. [1a ed., 1991] Romero, Dolors; Amens, Antoni. El mn subterrani. iniciaci a lespeleologia. Barcelona: Ketres, 1983. Sallars, Joan. Primer diccionari catal dexcursionisme i dels seus vocables afins de geografia, cincies naturals i de la vida del camp. Barcelona: Dalmau i Jover, 1959. Vocabulari bsic de tecnologia i material de lexploraci subterrnia. Barcelona: Federaci Catalana dEspeleologia, 1983.
7.23. Filosofia i teoria del coneixement

Arnau, Hilari; Bria, Lltzer. Lxic catal-castell. Pensadors i cientifics. Locucions i modismes. Barcelona: Grup Pnta rei, 1982. Alegret, Llus [et al.]. Lxic catal de termes filosfics. Barcelona: Collegi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Cincies de Catalunya, 1979. Bosch, Roger; Dellunde, Pilar; Vilarnau, Joan. Vocabulari de lgica catal/castell/angls. Bellaterra: Universitat Autnoma de Barcelona. Gabinet de Llengua Catalana: Servei de Publicacions de la Universitat Autnoma de Barcelona, 1999. Fullat, Octavi [et al.]. Diccionari de filosofia. Barcelona: Vicens-Vives, 1984. [Amb equivalncies en espanyol] Glossari de filosofia [en lnia]. [S. ll.]: Laboratori Experimental per Explorar la Complexitat Social i Ambiental (COMSOC), [s. a.]. <http://www.edu365.cat/aulanet/comsoc/Lab_filosofia/ filo_glossari.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Grimaltos, Tobies. Pren-te la vida amb filosofia: Diccionari per a joves pensadors. Alzira: Bromera, 2003. Milln, Isabel. Vocabulari de filosofia. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, 1985. TERMCAT. Diccionari de teoria del coneixement. Barcelona: Fundaci Barcelona, 1994. Vocabulari de filosofia. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1998.
202
Del cap. xxiii, 7
7.24. Fsica i enginyeria (V. tamb els 7.14, 7.16, 7.35, 7.38, 7.40 i 7.49)
Agull, Joaquim [et al.]. Vocabulari bsic denginyeria industrial: Mecnica i termodinmica. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya, 1998. Tamb disponible en lnia a: <http://www2.upc.edu/slt/vocabularis/pdf/engind.pdf> [Consulta: 30 maig 2006]. Alsina, Claudi; Feliu, Gaspar; Marquet, Llus. Pesos, mides i mesures dels Pasos Catalans. Barcelona: Curial, 1990. Diccionari de mesures catalanes. Barcelona: Curial, 1996. Aramon, Jordi [et al.]. Lxic de fsica i qumica. Barcelona: Collegi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Cincies de Catalunya, 1981. Auladell, J. [et al.]. Vocabulari bsic de fsica nuclear. [Barcelona]: Universitat Autnoma de Barcelona. Laboratori dEnginyeria Nuclear, [198-?]. Cabirol, Llus; Lon, Anna; Obrad, Eduard. Vocabulari dastronomia i astrofsica. Barcelona: Universitat de Barcelona. Comissi de Normalitzaci de la Facultat de Fsica: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1994. Vocabulari de fsica quntica: Catal-castell. Barcelona: Universitat de Barcelona. Comissi de Normalitzaci de la Facultat de Fsica: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1994. Cardona, Salvador; Jordi, Llusa. Magnituds i unitats. Barcelona: Salvador Cardona, 2003. Costa, Josep M.; Cabot, Pere Ll. Glossari de corrosi. Barcelona, Institut dEstudis Catalans, 1991. Diccionari denginyeria elctrica. Barcelona: Escola Tcnica Superior dEnginyeria Tcnica, 1979. Dez, Desideri. Vocabulari delectrnica i electricitat (termes i expressions). Barcelona: Arimany, 1986. Lelectricitat a casa: Un b que cal conixer [trptic]. [Barcelona]: TERMCAT, 2007. Espues, Ferran; Marquet, Llus. Vocabulari delectrnica: Catal-castell-angls. Barcelona: Marcombo, 1982. Garreta, Francesc. Vocabulari gasista catal-castell / castellano-cataln. Barcelona: Catalana de Gas i Electricitat, 1983. Gonzlez, Toni. Glossari delectrnica [en lnia]. [S. ll.]: Laboratori Experimental per Explorar la Complexitat Social i Ambiental (COMSOC), [s. a.]. <http://www.edu365.cat/aulanet/ comsoc/Lab_electronica/electronica_glossari.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Glossari de fsica [en lnia]. [S. ll.]: Laboratori Experimental per Explorar la Complexitat Social i Ambiental (COMSOC), [s. a.]. <http://www.edu365.cat/aulanet/comsoc/ Lab_fisica/fisica_glossari.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Glossari de mecnica [en lnia]. [S. ll.]: Laboratori Experimental per Explorar la Complexitat Social i Ambiental (COMSOC), [s. a.]. <http://www.edu365.cat/aulanet/comsoc/ Lab_mecanica/glossari_mecanica.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Herranz, Jaume; Mir, Joan; Serra, Ignasi. Diccionari denginyeria elctrica. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya, 1979. Koubychine, Yuri [et. al.]. Vocabulari dacceleradors de partcules. Barcelona: Edicions UPC, 2007. [Amb equivalncies en angls i espanyol] Lxics de la indstria [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria, Comer i Turisme, [s. a.]. <http://www6.gencat.net/lexics/diccion.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. [Equivalncies en diverses llenges, segons el lxic] Llinares, ngela. Vocabulari de fsica i qumica. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, 1986. Lloret, Antoni. Diccionari de la cincia i la tecnologia nuclears. Barcelona: Edicions 62, 1979. Lloveras, Joaquim [et al.]. Vocabulari bsic denginyeria industrial: Projectes denginyeria. 2a ed. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya, 1999. Tamb disponible en lnia a: <http://www2.upc.edu/slt/vocabularis/pdf/projectes.pdf> [Consulta: 30 maig 2006]. [1a ed. en paper, 1998]
Del cap. xxiii, 7
203
Maj, Joan [dir.]. Diccionari denginyeria civil. Barcelona: Enciclopdia Catalana: Universitat Politcnica de Catalunya, 2005. Marquet, Llus. Diccionari delectrnica. Barcelona: Prtic, 1971. Vocabulari de luminotcnia. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1979. Martnez, Emili; Campos, David. Vocabulari delectricitat i electrnica. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, 1986. Masjuan, M. Dolors. Vocabulari de fsica per a batxillerat i formaci professional. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dEnsenyament, 1985. Prez, Albert. Vocabulari de pirotcnia. Paterna: Ajuntament, 1999. Pesos, mides i mesures. Barcelona: Caixa de Pensions per a la Vellesa i dEstalvis, 1981. Petit glossari [del rellotge de sol] [en lnia]. [S. ll.]: Agrupaci Astronmica dOsona, [s. a.]. <http://infomet.fcr.es/aao/rellsol.html> [Consulta: 31 mar 2008]. Principals unitats de mesura del sistema internacional [en lnia]. Palma: Universitat de les Illes Balears. Gabinet de Terminologia, 30 octubre 2007 (ltima actualitzaci). <http://www.uib.es/ secc6/slg/gt/mesura.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Ras, Enric. Diccionari conceptual de lelectrotcnia [catal-castell-alemany] = Diccionario conceptual de la electrotecnia [espanyol-catal-alemany] = Wrterbuch Fachlicher Begriffe der Elektrotechnik [alemany-catal-castell]. Barcelona: Marcombo: Associaci-Collegi dEnginyers Industrials de Catalunya, 1989-1992. 3 v. Riu, Pere [et al.]. Vocabulari bsic dinstrumentaci electrnica. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya, 2000. Tamb disponible en lnia a: <http://www2.upc.edu/slt/ vocabularis/pdf/instrum.pdf> [Consulta: 30 maig 2006]. Riu, Pere Joan; Llovera, Slvia; Nor, Montserrat. Vocabulari bsic denginyeria electrnica. Instrumentaci electrnica. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya, 2000. Tamb disponible en lnia a: <http://www2.upc.edu/slt/vocabularis/pdf/instrum.pdf> [Consulta: 26 febrer 2008]. [Equivalncies en espanyol i angls] Rovira, Sara. Diccionari de mesuradors xinesos: s i traducci al catal. Bellaterra: Universitat Autnoma de Barcelona. Serveis de Publicacions, 1998. Tpias, Montserrat [et al.]. Vocabulari bsic dptica i optometria: Catal, castell, angls. 3a ed. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya. Servei de Comunicaci Institucional, 2002. [1a ed., 1995] Tamb disponible en lnia a: <http://www2.upc.edu/slt/vocabularis/ pdf/optica.pdf> [Consulta: 30 maig 2006]. Taules de smbols [en lnia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Comissi Assessora de Terminologia Cientfica de la UB, [s. a.]. <http://www.ub.es/slc/termens/catcub/simbol.htm> [Consulta: 6 mar 2008] TERMCAT. Diccionari delectromagnetisme. Barcelona: Fundaci Barcelona, 1992. Lxic delectrnica. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria i Energia, 1995. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/diue/llengua/eines_per_a_ lempresa/lexics/electron.htm> [Consulta: 26 febrer 2008]. Tipler, Paul A. Fsica. Barcelona: Revert, 1994. 2 v. [Traducci de la 3a ed. nord-americana] Vallmajor, M. Teresa. Vocabulari de mecnica de fluids. Girona: Universitat Politcnica de Catalunya. Escola Universitria Politcnica de Girona, 1987. Vocabulari bsic catal. Vol. I: Clcul infinitesimal, lgebra lineal, estadstica, fsica i qumica. Barcelona: Comissi Coordinadora Lexicogrfica de Cincies: Fundaci Torrens i Ibern, 1977. Vol. I. Vocabulari delectromagnetisme: Catal-castell. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1995. Tamb disponible en lnia a: <http://www.ub.es/slc/termens/ electromagne.pdf> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari denginyeria industrial. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria dEducaci i Cincia: Colomar, 1993.
204
Del cap. xxiii, 7
Vocabulari dptica: Catal-castell. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1995. Tamb disponible en lnia a: <http://www.ub.es/slc/termens/optica.pdf> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari de fsica. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria dEducaci i Cincia: Colomar, 1993. Vocabulari de fsica [en lnia]. Castell: Universitat Jaume I. Servei de Llenges i Terminologia, [s. a.]. <http://sic.uji.es/serveis/slt/asst/vox/fis.html> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari de fsica: Catal-castell-angls. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 2003. Vocabulari de fsica quntica: Catal-castell. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1994. Tamb disponible en lnia a: <http://www.ub.es/slc/termens/ quantica.pdf> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari de fotografia [Desplegable]. Barcelona: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, 1996. Vocabulari de mecnica i ones: Catal-castell. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1995. Tamb disponible en lnia a: <http://www.ub.es/slc/termens/ mecanica.pdf> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari de termodinmica i fsica estadstica: Catal-castell. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1995. Tamb disponible en lnia a: <http://www.ub.es/slc/ termens/termodin.pdf> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabularis bsics (anatomia, bioqumica i fsica mdica). Barcelona: Comissi Coordinadora Lexicogrfica de Cincies, 1977. Vocabularis bsics (matemtiques, fsica i qumica). Barcelona: Comissi Coordinadora Lexicogrfica de Cincies, 1977.
7.25. Geologia i altres cincies del sl (V. tamb el 7.37 i 7.49)

Buchon, Carles; Ibez, Miquel. Vocabulari de cincies de la natura. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria Cultura, Educaci i Cincia, 1986. Diccionari dhidrologia subterrnia. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, [s. d.]. <http://www3.gencat.net:81/ptop/diccion.htm> [Consulta: 25 febrer 2008]. [Amb equivalncies en angls, espanyol i francs] Escaf, Pere dA. Vocabulari del fang. Marratx: Ajuntament. rea de Cultura, Educaci i Esports, 1994. Folch, Ramon. Llibre blanc de la gesti de la natura als Pasos Catalans. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1976. Folch, Ramon [dir. gen.]. Histria natural dels Pasos Catalans. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1984-1992. 16 v. Gal, Salvador. Cristallografia: Teoria reticular, grups puntuals i grups espacials. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1985. Ingls, Montserrat; Rosell, Laura. Vocabulari de geologia (catal-castell i castell-catal). Barcelona: Instituci Catalana dHistria Natural, 1981. Mata, Josep M. Els minerals de Catalunya. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1990. Melgarejo, Joan Carles. Atles dassociacions de minerals en lmina prima. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1997. Murphy, Michael A.; Salvador, Ams. Guia estratigrfica internacional: Versi abreujada. Barcelona: Institut dEstudis Catalans. Secci de Cincies i Tecnologia, 2001. Nogus, Joaquim M. Diccionari de gemmologia. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1999. Permanyer, Albert. Sedimentologia i diagnesi dels esculls miocnics de la conca del Peneds. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1990.
Del cap. xxiii, 7
205
Porta, Jaume [et al.]. Lxic de la cincia del sl: Catal, castell, francs, angls. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya. Servei de Llenges i Terminologia, 1989. Riba, Oriol. Diccionari de geologia. Barcelona: Institut dEstudis Catalans: Enciclopdia Catalana, 1997. Riba, Oriol [dir.]. Vocabulari de mineralogia: Segons les normes de la International Mineralogical Association: Amb equivalncies angleses. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 2000. Riba, Oriol; Reguant, Salvador. Una taula dels temps geolgics. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1986. Valverde, M. Begoa; Anguita, Fernando. Vocabulari dhidrologia subterrnia = Vocabulario de hidrologia subterrnea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Fundacin Centro Internacional de Hidrologa Subterrnea, 1996. Tamb disponible en lnia a: <http://www3.gencat.net:81/ptop/diccion.htm> [Consulta: 25 febrer 2008]. Vila, Marc-Aureli. Aportaci a la terminologia geogrfica catalana. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1998. Vilaplana, Joan Manuel. Guia dels paisatges grantics dels Pasos Catalans. Barcelona: Kapel, 1987. Vocabulari de geologia: Catal-castell-angls. Barcelona: Universitat de Barcelona, Servei de Llengua Catalana, 2001. Vocabularis bsics (biologia i geologia). Barcelona: Comissi Coordinadora Lexicogrfica de Cincies, 1977.
7.26. Herldica i nobiliria

Bas, Jordi. Els cognoms catalans i la seva histria. Barcelona: Cap Roig, 1988. Fluvi, Armand de. Diccionari general dherldica: Glossari angls, castell, francs i itali. Barcelona: EDHASA, 1982. Diccionari herldic: ndex de les crregues herldiques dels escuts de lAdarga Catalana. Lleida: Virgili & Pags, 1987.
7.27. Histria, arxivstica i documentaci (V. tamb el 7.21 i 7.46)

Aixal, Emma. Els EZ de Catalunya: Qui sn i qu han fet. Barcelona: La Campana, 1997. Almirall, Josep Ignasi; Calvet, Jordi; Conejero, Elvira. Vocabulari dhistria de Catalunya. Del segle X al XVIII (1714). Barcelona: Universitat Autnoma de Barcelona. Institut de Cincies de lEducaci, 1984. Babiano, Eloi; Cobo, Ferran. Petit diccionari de Sant Boi de Llobregat. Tarragona: El Mdol, 1995. Buxadera, Juli. Vocabulari dhistria contempornia [en lnia]. Granollers: Juli Buxadera, agost 1998 [27 mar 2006 (ltima actualitzaci)]. <http://www.buxaweb.com/historia/vocabulari/ index.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Capell, Lloren. Diccionari vermell. Palma de Mallorca: Moll, 1989. Cariena, Rafael; Daz, Andreu. Histria: Vocabulari. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, 1985. Cucurella, Santiago. Iniciaci al vocabulari de la histria. Barcelona: Distrimapas-Telstar, 1990. Diccionari Barcanova dhistria de Catalunya. Barcelona: Barcanova, 1989. Diccionari dhistria: Lxic i fenmens histrics. Barcelona: Castellnou, 1995. Diccionari dhistria eclesistica de Catalunya. Vol. I. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Claret, 1998. Garcia, Llus; Miret, Josep; Mir, M. Teresa. Diccionari darqueologia. Barcelona: TERMCAT, 2002.
206
Del cap. xxiii, 7
Glossari dhistria [en lnia]. [S. ll.]: Laboratori Experimental per Explorar la Complexitat Social i Ambiental (COMSOC), [s. a.]. <http://www.edu365.cat/aulanet/comsoc/Lab_historia/ historia_glossari.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Guiu i Rius, P.; Puig-Pey i Saur, A. Glossari de termes dinfonomia, arxivstica i gesti documental a ladministraci pblica. Valncia; Girona; Barcelona: Associaci dArxivers Valencians: Tiravol, 2006. Lxic de la histria del moviment obrer de Catalunya [en lnia]. [S. ll.], 2 gener 2008. <http://www.veuobrera.org/04lexic.htm> [Consulta: 27 febrer 2008]. Lpez, Emili; Mestre, Jess [dir.]. Diccionari dhistria universal Chambers. Barcelona: Edicions 62, 1995. Matas, Josep; Ruf, Jaume. ISAD (G): Norma internacional general de descripci arxivstica = General International Standard Archival Description: Adoptada pel Comit de normes de descripci, Estocolm, Sucia, 19-22 de setembre. 2a ed. Barcelona: Associaci dArxivers de Catalunya; Generalitat de Catalunya, 2001. [1a ed., 1995] Mestre, Jess [dir.]. Diccionari dhistria de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1992. Oll, Josep M. [dir.]. Homes del catalanisme: Bases de Manresa: Diccionari biogrfic. Barcelona: Rafael Dalmau, 1995. Sadurn, Nria. Diccionari de lany 1000 a Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1999. Simon, Antoni [dir.]. Diccionari dhistoriografia catalana. Barcelona: Enciclopdia catalana, 2003. Tesaurus dhistria de Catalunya. Bellaterra: Universitat Autnoma de Barcelona. Servei de Documentaci dHistria Local de Catalunya, 2002. Tamb disponible en lnia a: <http://sdhlc.uab.cat/Tesaurus/THC-Jer%E0rquic.pdf> [Consulta: 27 febrer 2008]. Tormo, Carles. Vocabulari dhistria del dret catal: Catal-castell. Valncia: Universitat de Valncia. Servei de Poltica Lingstica: Universitat de Valncia. Facultat de Dret, 2005. Vocabulari darxivstica: Catal-castell-angls. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingstics, 2005. Vocabulari de biblioteconomia: Catal-castell. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1999. Tamb disponible en lnia a: <http://www.ub.es/slc/termens/ Bibliotec.pdf> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari de la gesti documental. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1993.
7.28. Indstria del paper i el cart

Lxics de la indstria [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria, Comer i Turisme, [s. a.]. <http://www6.gencat.net/lexics/diccion.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. [Equivalncies en diverses llenges, segons el lxic] Navas, Joaquim. Envasos, embalatges i acondument industrial de productes: Diccionari tcnic. Barcelona: Associaci i Collegi dEnginyers Industrials de Catalunya, 1993. TERMCAT. Lxic de pasta, paper i cart. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria i Energia, 1995. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.cat/diue/ llengua/eines_per_a_lempresa/lexics/pastapap.htm> [Consulta: 27 febrer 2008]. Valls, Oriol. Vocabulari paperer. Barcelona: Centre dEstudis i Difusi del Patrimoni Industrial, 1999. Vilasimn, J. Lxic bsic paperer. [S. ll.: s. n.], 1993.
7.29. Indstria del plstic i el cautx

Lxic de plstics i cautxs. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria i Energia, 1994.
Del cap. xxiii, 7
207
Lxics de la indstria [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria, Comer i Turisme, [s. a.]. <http://www6.gencat.net/lexics/diccion.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. [Equivalncies en diverses llenges, segons el lxic] Operador/a de planta qumica: Catal-castell = Operador/ra de planta qumica: Castell-catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria dAfers Laborals i Ocupaci, 2003 [cop. 2004]. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/treball/doc/doc_40034169_1.PDF> [Consulta: 26 febrer 2008]. TERMCAT. Lxic de plstics i cautxs. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria i Energia, 1994. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.cat/diue/llengua/ eines_per_a_lempresa/lexics/plastics.htm> [Consulta: 27 febrer 2008]. Tuber/a industrial: Catal-castell = Tubero/ra industrial: Castell-catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria dAfers Laborals i Ocupaci, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/treball/doc/doc_11974502_1.PDF> [Consulta: 26 febrer 2008].
7.30. Indstria txtil i de la pell

Alegre, Montserrat [et al.]. Vocabulari de merceria. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1984. [Catal-castell i castell-catal] Alomar, Antoni Ignasi. Larmament i la defensa a la Mallorca medieval: Terminologia. Palma de Mallorca: Institut dEstudis Balerics, 1995. Bataller, Alexandre; Narbon, Carme. Les paraules de la seda: Llengua i cultura sericcola valenciana. Gandia: Centre dEstudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, 2005. Bigorra, Pere. Des del vapor de la O: La parla figurativa de la indstria txtil de la llana a la fbrica, al carrer i a casa. Sabadell: Agrupacions Professionals Narcs Giralt, 1974. Breu vocabulari txtil: Seguit dun formulari dimpresos. Matar: Delegaci Cultural dmnium Cultural, 1981. Breu vocabulari valenci-castell castell-valenci de termes ms habituals en el comer txtil. Valncia: Generalitat Valenciana. Direcci General de Poltica Lingstica, 1991. Bruch, M. Llusa; Plaza, Jlia. Vocabulari dels basters. Reus: Carrutxa, 1988. Castell, Gabriel. Vocabulari de la indstria dadobar pells per a sola. Butllet de Dialectologia Catalana [Barcelona: Institut dEstudis Catalans], vol. xix (1932), p. 43-63. Cervera, Anna [et al.]. Diccionari de la indstria txtil: Catal, castell, francs, angls, alemany Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya, 1994. Tamb disponible en lnia a: <http://www2.upc.edu/slt/diccionaris/pdf/indus_textil.pdf> [Consulta: 6 mar 2008]. Combalia, Montserrat [et al.]. Diccionari de la indstria dadobar pells. Barcelona: Rafael Dalmau, 1992. Consorci per a la Normalitzaci Lingstica. Centre de Normalitzaci Lingstica Ca nAmetller. Ca la modista [trptic]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica; Molins de Rei. Ajuntament, [1989]. Fabr, Josep. Guarniments i carruatges a Catalunya. Vilanova i la Geltr: Grf. Terpala, 1985. Farell, Joan. Locucionari txtil catal. Sabadell: Escola Tcnica Superior dEnginyers Industrials de Terrassa: Fundaci Bosch i Cardellach, 1979. Jan, Albert. Nomencltor de confecci i calat. Barcelona: Ajuntament, 1981. Lxic [de] moda i parament de casa [en lnia]. [S. ll.]: Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals, 6 mar 2008 (ltima actualitzaci). <http://esadir.cat/lexic/modaicasa> [Consulta: 6 mar 2008]. Lxics de la indstria [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria, Comer i Turisme, [s. a.]. <http://www6.gencat.net/lexics/diccion.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. [Equivalncies en diverses llenges, segons el lxic]
208
Del cap. xxiii, 7
Maquinista de confecci industrial: Catal-castell = Maquinista de confeccin industrial: Castellcatal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria dAfers Laborals i Ocupaci, 2003 [cop. 2004]. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/treball/doc/doc_ 22931574_1.PDF> [Consulta: 26 febrer 2008]. Maranges, Isidra. La indumentria civil catalana: Segles XIII-XV. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1991. Morral, Eullia; Segura, Antoni. La seda a Espanya: Llegenda, poder i realitat. Barcelona. Lunwerg, 1991. [Amb un petit lxic] Mulet, Bartomeu; Mora, J. Els teixits a Mallorca. Palma de Mallorca: CIEMEN, 1979. Mumbr, Josep [et al.]. Vocabulari de la indstria txtil. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya. Servei de Llenges i Terminologia, 1990. Diccionari de la indstria txtil: Catal, castell, francs, angls, alemany. Barcelona: Edicions de la Universitat Politcnica de Catalunya, 1994. Pons, R. Vocabulari catal de les indstries txtils i llurs derivades. Butllet de Dialectologia Catalana [Barcelona: Institut dEstudis Catalans], vol. iv (1917), p. 59-164. Prat, Pere. Vocabulari de paraules tcniques txtils. Matar: La Unin Industrial, [s. a.]. Solanilla, Victria. Txtils precolombins de colleccions pbliques catalanes. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1999. TERMCAT. Lxic de txtil i confecci. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria i Energia, 1993. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.cat/diue/llengua/ eines_per_a_lempresa/lexics/textilic.htm> [Consulta: 27 febrer 2008]. Lxic de la indstria de la pell. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria i Energia, 1995. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.cat/diue/llengua/ eines_per_a_lempresa/lexics/pell.htm> [Consulta: 27 febrer 2008]. Lxic de les indstries manufactureres: Instruments musicals, jocs i joguines, joieria i bijuteria, fotografia, material esportiu. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1998. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.cat/diue/llengua/eines_per_a_lempresa/lexics/indmanuf.htm> [Consulta: 26 febrer 2008]. Terminologia oberta: Indstria txtil i de la pell [fitxer XML en lnia]. Barcelona: TERMCAT, 2007. <http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Ind%FAstria%20t%E8xtil%20i% 20de%20la%20pell.xml> [Consulta: 11 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls i espanyol] Tormo, Josep. El llenguatge txtil alcoi: La influncia de la indstria txtil en la parla, la toponmia i la can popular alcoiana. Alcoi: Ajuntament: Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 1995.
7.31. Informtica i robtica (V. tamb el 7.50)

170 vocables dinformtica. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1991. Activitat cientfica: 170 vocables dinformtica. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1991. Aleix, Jordi; Tremosa, Mart. Glossari de termes dinformtica. Andorra la Vella: Crdit Andorr, 1986. Blas, Marta de [et al.]. Diccionari de robtica industrial: Catal, castell, francs, angls. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya, 1991. Tamb disponible en lnia a: <http://www2.upc.edu/slt/diccionaris/pdf/robot.pdf> [Consulta: 6 mar 2008]. Castellanos, Carles; Ferrndiz, Eullia. Vocabulari bsic dinformtica. Sabadell: Ajuntament. Centre de Normalitzaci Lingstica, 1986. Diccionari dinformtica. 2a ed., 2a reimpr. Barcelona: Cambra de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona, 1986. [1a ed., 1978] Cervera, Anna; Merenciano, Joan M. Diccionari de termes informtics: Catal, angls, castell, francs. Barcelona, Universitat Politcnica de Catalunya, 1994. Tamb disponible en lnia a: <http://www2.upc.edu/slt/diccionaris/pdf/informatica.pdf> [Consulta: 6 mar 2008].
Del cap. xxiii, 7
209
Consorci per a la Normalitzaci Lingstica. Centre de Normalitzaci Lingstica de Montserrat. Ordinador: Termes bsics del sistema informtic [trptic]. Manresa: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, 1993. Diccionari de terminologia IDE [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Infraestructura de Dades Espacials de Catalunya, [s. a.]. <http://www.geoportal-idec.net/geoportal/cat/ bibterm.html> [Consulta: 6 mar 2008]. Guri, Ferran. Diccionari [en lnia]. [S. d.]. <http://personal2.iddeo.es/ferranguri/Treball/diccionari/ diccionari.html> [Consulta: 27 febrer 2008]. Diccionario de informtica. Barcelona: Spes. RBA Promociones Editoriales, 2003. Glossari [dinformtica i Internet] [en lnia]. [S. d.]. <http://www.ieslagarrotxa.net/www.xtec.es/ curs%20internet/TC00/8altres2.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Glossari dInternet [en lnia]. Alcoi: Cambra Oficial de Comer i Indstria, dAlcoi, [s. a.]. <http://www.camaraalcoy.net/va/Servicios_web/glosario/glosario.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Huguet, Lloren [et al.]. Connecta el micro: ndex i vocabulari. Barcelona: Fundaci Caixa de Pensions, 1986. Iborra, Rafael; Lluch, Gemma. Vocabulari dinformtica. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, 1986. Interdiccionari [en lnia]. [S. ll.: s. n.], 28 setembre 1998. <http://www.tinet.org/~sev/codi/1.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Lxic bsic dInternet catal-angls [en lnia]. Palma: Govern de les Illes Balears: Universitat de les Illes Balears. Gabinet de Terminologia, [s. a.]. <http://www.caib.es/conselleries/educacio/ lexic/lexic.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Novelli, Luca. El meu primer diccionari de les computadores. Barcelona: Barcanova, 1985. Recull de termes de Softcatal [en lnia]. Versi 4.1. [S. ll.]: Softcatal, 15 setembre 2007 (ltima actualitzaci). <http://www.softcatala.org/projectes/eines/recull/recull.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Referncies dInternet: Glossari de termes dInternet [en lnia]. [S. ll.]: Microsoft, 1996. <http://lg.msn.com/intl/ca/tutorial/glossary.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Rosell, Xavier. TICcionari: Diccionari bsic de tecnologies de la informaci i la comunicaci [en lnia]. [S. ll.]: Xavier Rosell, 26 febrer 2008 (ltima actualitzaci). <http://www.xtec.cat/ ~jrosell3/ticcionari> [Consulta: 30 maig 2008]. Tcnic/a de sistemes microinformtics: Catal-castell = Tcnico/ca de sistemas microinformticos: Castell-catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria dAfers Laborals i Ocupaci, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/treball/doc/doc_ 36287912_1.PDF> [Consulta: 26 febrer 2008]. Vergs, Toni. Guia prctica de la publicitat. Girona: Columna, 1994. Vocabulari dinformtica. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria dEducaci i Cincia: Colomar, 1993. Vocabulari de lofimtica. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1993. [1a ed., 1992] Vocabulari de la microinformtica. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1993. [1a ed., 1991] Vocabulari de la microinformtica [en lnia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, [s. a.]. <http://www.ub.es/slc/termens/vocpas/micro/index.htm> [Consulta: 10 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls i espanyol]
7.32. Lingstica i literatura (V. tamb el 6.6)

Abril, Joan. Diccionari prctic de qestions gramaticals. 2a ed. Barcelona: Edicions 62, 1999. [1a ed., 1997]
210
Del cap. xxiii, 7
Aportaci lxica de Josep Carner a la llengua literria catalana. Barcelona: Rafael Dalmau, 1977. Aritzeta, Margarida. Diccionari de termes literaris. Barcelona: Edicions 62, 1996. Ballesta, Joan-Manuel. Diccionari de gramtica generativo-transformacional. Bellaterra: Publicacions de la Universitat Autnoma de Barcelona, 1991. Bargall, Josep. Qu s la mtrica: Introducci a la versificaci catalana. Barcelona: Edicions 62: Proa, 2007. Bargall, Josep [et al.]. Comentaris de textos literaris (teoria, propostes i terminologia). 2a ed. Barcelona: Columna, 1989. [1a ed., 1987] Barri, Montserrat. Aportaci a lestudi dels gallicismes del catal. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1999. Bastardas, Joan. Substantius usats en sentit figurat com a qualificadors de persona. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2000. Bruguera, Jordi. Diccionari de formaci de mots. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2006. Casanova, Emili. El lxic dAntoni Canals. Valncia: Biblioteca Sanchis Guarner, 1988. Colom, Miquel. Glossari general lulli. Mallorca: Moll, 1982-1985. 5 v. Coma, Xavier. Diccionari de la novella negra americana. Barcelona: Edicions 62, 1985. Diccionari de lingstica. A: Eixampldia: Gestor de diccionaris [en lnia]. [S. d.]. <http://eixampliada.com/php/0ea_p.php?dicci=ling%FC%EDstica> [Consulta: 31 mar 2008]. Diccionari de literatura catalana. Barcelona: Edicions 62, 1979. Diccionari de textos antics (DTA) [en lnia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 23 desembre 2004 (ltima actualitzaci). <http://www.ub.edu/stitc/xDTA.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Diccionario de literatura. Barcelona: Spes. RBA Promociones Editoriales, 2003. Faul, Josep. Diccionari de catalans de ficci. Barcelona: La Campana, 1995. Ferrer, Francesc. Diccionari de la rima. 2a ed. Valncia: Impremta Fermar, 1980-1981. 2 v. [1a ed., 1956, editat per Frederich Domnbech] Griera, Antoni. Diccionari de rims, de Jaume March. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1921. Juli-Mun, Joan. Diccionari de fontica: Terminologia de les cincies fontiques. Barcelona: Edicions 62, 2003. Llengua literria: Recursos retrics [en lnia]. [S. d.]. <http://www.tinet.org/~jta/retorica.html> [Consulta: 10 mar 2008]. Lpez del Castillo, Llus. Diccionari de formaci de paraules. Barcelona: Edicions 62. Maci, Jaume; Sol, Joan [ed.]. La terminologia lingstica en lensenyament secundari: Propostes prctiques. Barcelona: Gra; Fundaci Caixa de Sabadell, 2000. Mtrica i versificaci [en lnia]. [S. d.]. <http://www.geocities.com/paris/1442/metrica.html> [Consulta: 10 mar 2008]. Oliveras, Salvador [dir.]. Diccionari prctic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: La Busca, 2002. Oliva, Salvador. Introducci a la mtrica. Barcelona: Quaderns Crema, 1986. Oriol, Joan A.; Oriol, Joan. Diccionari de figures retriques i altres recursos expressius. 2a ed., rev. i augm. Barcelona: Llibres de lndex, 1996. [1a ed., 1995] Oriol, Carme; Pujol, Josep M. ndex tipolgic de la rondalla catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2003. Palomero, Josep. Vocabulari de llengua i literatura. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, 1985. Pmies, Vctor. Enciclopdia paremiolgica [en lnia]. [Vallromanes: Vctor Pmies], 17 abril 2008 (ltima actualitzaci). <http://enciclopedia-paremiologica.blogspot.com> [Consulta: 22 abril 2008]. [Amb equivalncies en angls, espanyol i francs] Vocabulari de paremiologia [en lnia]. [Vallromanes: Vctor Pmies], 20 abril 2008. <http://refranys.wordpress.com/vocabulari-de-paremiologia> [Consulta: 22 abril 2008]. [Amb equivalncies en angls, espanyol i francs] Parramon, Jordi. Diccionari de potica. Barcelona: Edicions 62, 1998.
Del cap. xxiii, 7
211
Pla, Josep. Diccionari Pla de literatura. Edici a cura de Valent Puig. Barcelona: Destino, 2000. Prez Saldanya, Manuel; Mestre, Rosanna; Sanmartn, Oflia. Diccionari de lingstica. Valncia: Colomar, 1998. Quer, Flix. Diccionari de la rima de la llengua catalana. Barcelona: Escuela Tipogrfica Salesiana, [1921]. Rafart, Susanna. Diccionari de la rima. Barcelona: Edicions 62, 1999. Sargatal, Ramon; Canal, Susanna. Diccionari descriptors en llengua catalana. Barcelona: Edicions 62, 1998. Taula de formants cultes. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingstica Aplicada, 1997. [Amb equivalncies en espanyol, francs, itali, portugus i romans] Taula panllatina de formants cultes [en lnia]. [Barcelona]: Xarxa Panllatina de Terminologia (REALITER), [s. a.]. <http://morgana.upf.es/cpt/formants/tf_i.htm> [Consulta: 31 mar 2008]. [Amb equivalncies en espanyol, francs, itali, portugus i romans] TERMCAT. Diccionari de lingstica. Barcelona: Fundaci Barcelona: Institut dEstudis Universitaris Josep Trueta, 1992. La terminologia lingstica en lensenyament secundari: Propostes prctiques. Barcelona: Gra: Fundaci Caixa Sabadell, 2000. Tiena, Jordi. Guia de consulta rpida de literatura. Barcelona: Laertes, 1994. TRACES, base de dades de llengua i literatura catalanes [en lnia]. Cerdanyola: Universitat Autnoma de Barcelona. Grup dEstudis de Literatura Catalana Contempornia, 2007. <http://www.traces.uab.es/tracesbd/projecte/tesaurus/index.html> [Consulta: 27 febrer 2008]. Villalba, Xavier. Diccionari Ballesta de gramtica generativa. Bellaterra: Universitat Autnoma de Barcelona: Institut Internuniversitari de Filologia Valenciana, 2004. Vocabulari de la terminologia. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1991.
7.33. Matemtiques i estadstica (V. tamb el 7.48)

Alsina, Claudi; Bonet, Eduard. Vocabulari de matemtica bsica. Barcelona: Rosa Sensat, 1977. Alsina, Claudi; Burgus, Carme; Fortuny, Josep M. Visca la matemtica. Barcelona: Generalitat de Catalunya. CIRIT, 1991. Bonet, Eduard. Fonaments destadstica. 2a ed. Barcelona: Teide, 1978. [1a ed., 1974] Box, George E. P.; Hunter, J. Stuart; Hunter, William G. Estadstica per a cientfics i tcnics. Barcelona: Revert, 2009. [En premsa] Carreras, Gumersind. Vocabulario matemtico castellano-cataln = Vocabulari matemtic catalcastell. Barcelona: SERPA, 1978. Vocabulari matemtic. Vic: Eumo, 1990. Climent, Joan Josep. Vocabulari de les matemtiques. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, 1985. Diccionari de teoria dels sistemes lineals [en lnia]. [S. d.]. <http://perso.wanadoo.es/mmtb/mates/ tsl.html> [Consulta: 10 mar 2008]. Gonzlez, Toni. Glossari destadstica. [S. ll.]: Laboratori Experimental per Explorar la Complexitat Social i Ambiental (COMSOC), [s. a.]. <http://www.edu365.cat/aulanet/comsoc/ Lab_estadistica/esta_glossari.htm> [Consulta: 10 mar 2008]. Glossari de matemtiques. [S. ll.]: Laboratori Experimental per Explorar la Complexitat Social i Ambiental (COMSOC), [s. a.]. <http://edu365.com/aulanet/comsoc/Lab_mates/ mates_glossari.htm> [Consulta: 10 mar 2008]. International Statistical Institut (ISI). ISI glossary of statistical terms [en lnia]. [S. ll.: s. n.], 11 novembre 2007. <http://isi.cbs.nl/glossary/index.htm> [Consulta. 27 febrer 2008]. [Amb equivalncies en catal i altres llenges] Mateu, Rosa; Torras, Montserrat [coord.]. Diccionari de matemtiques i estadstica. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya; Enciclopdia Catalana, 2002.
212
Del cap. xxiii, 7
Spivak, Michael. Calculus: Clcul infinitesimal. Barcelona: Revert, 1995. TERMCAT. Diccionari destadstica. Barcelona: Fundaci Barcelona, 1994. Thesaurus de termes estadstics. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut dEstadstica de Catalunya, 1993. Vocabulari bsic catal. Vol. I: Clcul infinitesimal, lgebra lineal, estadstica, fsica i qumica. Barcelona: Comissi Coordinadora Lexicogrfica de Cincies: Fundaci Torrens i Ibern, 1977. Vocabulari destadstica: Catal-castell. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1996. Tamb disponible en lnia a: <http://www.ub.es/slc/termens/estad.pdf> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari de matemtiques. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria dEducaci i Cincia: Colomar, 1993. Vocabulari de matemtiques. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1999. [1a ed., 1994] Vocabularis bsics (matemtiques, fsica i qumica). Barcelona: Comissi Coordinadora Lexicogrfica de Cincies, 1977.
7.34. Medicina, sanitat i biologia humana (V. tamb els 7.6, 7.44 i 7.45)
Ajuntament de Barber del Valls. Servei Municipal de Catal. Vocabulari bsic de la consulta mdica [trptic]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica, [1989]. Alsina, Josep [et al.]. Vocabulari mdic: Amb equivalncies anglesa, castellana i francesa. 3a ed. Barcelona: Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya i Balears, 1990. [1a ed., 1974] Latenci primria de la salut i les drogodependncies. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social, 1992. Bernabeu, Josep [et al.]. El llenguatge de les cincies de la salut. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Sanitat i Consum, 1995. Cabr, Xavier. Diccionari dhomeopatia. Barcelona: TERMCAT, 2004. Casas, Xavier [dir]. Vocabulari dodontologia: Equivalncies catal, castell, angls i francs. Barcelona: Doyma, 1991. Casassas, Oriol; Ramis, Joaquim. Vocabulari de la prescripci: Els mots i les locucions duna recepta. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social: Enciclopdia Catalana, 1991. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/salut/depsan/ units/sanitat/pdf/rele01.pdf> [Consulta: 3 mar 2008]. El diagnstic per la imatge: La seva expressi escrita. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social: Enciclopdia Catalana, 1992. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/rele02.pdf> [Consulta: 3 mar 2008]. La cardiologia mot per mot. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social, 1993. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/salut/ depsan/units/sanitat/pdf/rele03.pdf> [Consulta: 3 mar 2008]. La medicina preventiva en la prctica assistencial, dit entre nosaltres. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social, 1993. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/rele04.pdf> [Consulta: 3 mar 2008]. Els mots de la dermatologia, a flor de pell. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social, 1994. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/ salut/depsan/units/sanitat/pdf/rele05.pdf> [Consulta: 3 mar 2008]. La neurologia demana la paraula. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social, 1994. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/salut/ depsan/units/sanitat/pdf/rele06.pdf> [Consulta: 3 mar 2008]. Bo i parlant dortopdia. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social, 1994. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/salut/depsan/ units/sanitat/pdf/rele08.pdf> [Consulta: 3 mar 2008].
Del cap. xxiii, 7
213
Casassas, Oriol; Ramis, Joaquim. La veu de la gesti hospitalria. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social, 1994. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/salut/ depsan/units/sanitat/pdf/rele07.pdf> [Consulta: 3 mar 2008]. Laparell digestiu, de paraula Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social, 1995. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/salut/ depsan/units/sanitat/pdf/rele10.pdf> [Consulta: 3 mar 2008]. La pneumologia al peu de la lletra. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social, 1995. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/salut/ depsan/units/sanitat/pdf/rele09.pdf> [Consulta: 3 mar 2008]. Un monitoratge purament verbal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social: Enciclopdia Catalana, 1997. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/rele11.pdf> [Consulta: 3 mar 2008]. De ginecologia i dobstretcia, nhaurem de parlar. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Segureta Social, 2002. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat. net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/rele13.pdf> [Consulta: 3 mar 2008]. Cid, Felip. Diccionari histric dinstruments i tcniques mdiques, I: Cirurgia. Barcelona: Institut dEstudis Universitaris Josep Trueta, 1990. CIM-9-MC: Classificaci internacional de malalties, 9a revisi: Modificaci clnica. 6a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social: Govern dAndorra. Conselleria de Treball i Benestar Social: Govern Balear. Conselleria de Sanitat i Seguretat Social: Generalitat Valenciana. Conselleria de Sanitat i Consum, 2008. 2 v. [1a ed., 1988] Collecci de reculls lexicogrfics Berenguer Sarriera [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut, 12 febrer 2004 (ltima actualitzaci, 10 febrer 2005). <http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/normalitzacio/doc6808.html> [Consulta: 3 mar 2008]. Corachan, Manuel. Diccionari de medicina. Barcelona: Salvat, 1936. Culell, Pere; Fandos, Adelaida; Nieto, Maribel. Vocabulari de sinologia. Manresa: Delegaci Comarcal del Bages del Collegi de Metges de Barcelona, 2005. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/vocsinologi.pdf> [Consulta: 26 febrer 2008]. Davi, Esteve; Nin, Josep M. Terminologia dobstetrcia i ginecologia. Barcelona: Nexus Mdica, 2004. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/ termiobste.pdf> [Consulta: 30 maig 2006] i <http://www.gencat.net/salut/servling/ servling/html/ca/dir1431/dn1431/termiobste.pdf> [Consulta: 6 mar 2008]. Diccionari enciclopdic de medicina [recurs electrnic]. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1995. Disc ptic (CD-ROM). Diccionari enciclopdic de medicina. 1a reimpr de la 2a ed. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2002. [1a ed., 1990] Tamb disponible en lnia a: <http://www.grec.cat/home/cel/mdicc.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Diccionari de medicina: Amb la correspondncia castellana i francesa, seguit dun vocabulari Barcelona: Salvat, 1932. Diccionari visual Altea del cos hum. [Barcelona]: Altea, 1992. Dez, Desideri. Vocabulari de sanitria (termes i expressions). Barcelona: Arimany, 1986. Enciclopdia de medicina i salut. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1989-1991. 10 v. Epilex: A multilingual lexicon of epidemiological terms [recurs electrnic]. Luxemburg: Office for Official Publications of the European Communities, 1993. Fitxer informtic. Faus, Joan. Anlisi terminolgica en endodncia: Proposta dun vocabulari especfic. Valncia: Universitat de Valncia, 2004. Generalitat de Catalunya. Direcci General de Recursos Sanitaris. Nomenclatura i unitats de les magnituds biolgiques: document normatiu. Versi 1994. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Recursos Sanitaris, 1994.
214
Del cap. xxiii, 7
Glossari de termes tcnics de salut pblica. [S. d.]. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat. net/salut/servling/servling/html/ca/dir1431/dn1431/gloster2004.pdf> [Consulta: 6 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls] Griera, Antoni. Noms dalgunes malalties. Butllet de Dialectologia Catalana [Barcelona: Institut dEstudis Catalans], vol. xix (1931 [1932]), p. 241-256. Lpez, Montserrat. Nou atlas danatomia humana (2). Barcelona: Ariel, 1986. Mart, Joaquim. Vocabulari mdic. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, 1986. Mir, Jaume [prep.]. Diccionari de gesti del laboratori clnic. [S. ll.: s.n.,] 2004. Moral, Xavier. Glossari bsic per a persones afectades per lHIV/sida [en lnia]. [S. ll.: s. n.], juliol 2001. Tamb disponible en lnia a: <http://www.lambdaweb.org/altres/sida/Glossarihivsida. pdf> [Consulta: 6 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls, espanyol i francs] Glossari bsic per a persones afectades per lHIV/sida. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social, 2002. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/glosbasicsida.pdf> [Consulta: 17 maig 2005]. [Amb equivalnies en angls, espanyol i francs] Normes prctiques per a la versi catalana de les denominacions comunes internacionals (DCI) de les substncies farmacutiques. Barcelona: Collegi de Farmacutics de Barcelona, 1992. Odontolex: Diccionari informtic dodontologia [recurs electrnic]. Barcelona: Collegi Oficial dOdontlegs i Estomatlegs de Catalunya, 1997. Palomeras, Daniel. Diccionari mdic essencial. Barcelona: Edicions 62, 1998. Roman, Xavier. Nou atlas danatomia humana. Barcelona: Ariel, 1985. Sans, Jordi. Levoluci de ls del catal en medicina a Catalunya durant el segle XX: El llarg cam duna bella i expressiva histria. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2002. Santacana, Alfred. Lxic bsic de la visita mdica: Vocabulari dequivalncies catal-castell castell-catal. Barcelona: Associaci Professional de Visitadors Mdics, 1986/1990. Sastre, Ramon [et al.]. Lxic bsic de la construcci. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya. Servei de Llenges i Terminologia, 1998. Tamb disponible en lnia a: <http://www2.upc.edu/slt/vocabularis/pdf/construccio.pdf> [Consulta: 25 febrer 2008]. TERMCAT. Diccionari danatomia. Barcelona: Fundaci Barcelona, 1993. Diccionari doftalmologia. Barcelona: TERMCAT, 2001. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/salut/servling/servling/html/ca/dir1431/dn1431/dicciofta.pdf> [Consulta: 3 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls i espanyol] Diccionari dotorinolaringologia. Barcelona: TERMCAT, 2001. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/salut/servling/servling/html/ca/dir1431/dn1431/diccioto.pdf> [Consulta: 3 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls i espanyol] Diccionari dimmunologia. Barcelona: Masson: TERMCAT, 2005. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/salut/servling/servling/html/ca/dir1431/dn1431/dicciimmu.pdf> [Consulta: 3 mar 2008]. Terminologia de la sida. Barcelona: Masson: TERMCAT, 2005. Tamb disponible en lnia a: <http://www.termcat.cat/productes/TerminologiaSida.htm> [Consulta: 29 desembre 2007] i <http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/termsida.pdf> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari de la sida [Trptic]. Barcelona: Elsevier Masson: TERMCAT, 2005. Terminologia oberta: Cincies de la salut: (Fisiologia patolgica) [fitxer XML en lnia]. Barcelona: TERMCAT, 2007. <http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Ci%E8ncies% 20de%20la%20salut%20(Fisiologia%20patol%F2gica).xml> [Consulta: 11 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls i espanyol] Terminologia oberta: Cincies de la salut: (Fisiologia patolgica) [fitxer XML en lnia]. Barcelona: TERMCAT, 2007. <http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Ci%E8ncies% 20de%20la%20salut%20(Fisiologia%20patol%F2gica).xml> [Consulta: 11 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls i espanyol]
Del cap. xxiii, 7
215
Termes dptica i optometria [en lnia]. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya. Servei de Llenges i Terminologia, 8 octubre 2007 (ltima actualitzaci). <http://www.upc.edu/ slt/dicoptica> [Consulta: 30 abril 2008]. [Amb equivalncies en angls i espanyol] Valero, Antoni. Guia de conversa mdica: Catal-angls-castell = Medical conversation guide: Catalan-English-Spanish = Gua de conversacin mdica: Cataln-ingls-castellano. 2a ed.? Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 2004. [1a ed., 1997]. Vocabulari de neurocincia. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 2004. Vocabulari bsic doftalmologia [en lnia]. Barcelona: Acadmia de Cincies Mdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, 5 mar 2008 (ltima actualitzaci). <http://www.academia.cat/ pages/academ/vidaacad/lexic/lexico_f.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari bsic dptica i optometria. 3a ed. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya. Servei de Llenges i Terminologia, 2002. Tamb disponible en lnia a: <http://www2.upc.edu/ slt/vocabularis/pdf/optica.pdf> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari bsic dortopdia [en lnia]. Barcelona: Acadmia de Cincies Mdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, 5 mar 2008 (ltima actualitzaci). <http://www.academia.cat/ pages/academ/vidaacad/lexic/lexico_f.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari bsic dotorinolaringologia [en lnia]. Barcelona: Acadmia de Cincies Mdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, 5 mar 2008 (ltima actualitzaci). <http://www.academia. cat/pages/academ/vidaacad/lexic/lexico_f.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari bsic de cardiologia [en lnia]. Barcelona: Acadmia de Cincies Mdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, 5 mar 2008 (ltima actualitzaci). <http://www.academia.cat/ pages/academ/vidaacad/lexic/lexico_f.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari bsic de dermatologia [en lnia]. Barcelona: Acadmia de Cincies Mdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, 5 mar 2008 (ltima actualitzaci). <http://www.academia. cat/pages/academ/vidaacad/lexic/lexico_f.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari bsic de digestologia [en lnia]. Barcelona: Acadmia de Cincies Mdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, 5 mar 2008 (ltima actualitzaci). <http://www.academia.cat/ pages/academ/vidaacad/lexic/lexico_f.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari bsic de genoma hum = Vocabulario bsico de genoma humano. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingistica Aplicada: Xarxa Panllatina de Terminologia (Realiter), 2007. Tamb disponible en lnia a: <http://www.iula.upf.edu/rec/ vbgenoma/cat> [Consulta: 30 maig 2008]. [Amb equivalncies en angls, espanyol, francs, gallec, itali i portugus] Vocabulari bsic de gesti i aparellatge mdic [en lnia]. Barcelona: Acadmia de Cincies Mdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, 5 mar 2008 (ltima actualitzaci). <http://www.academia.cat/pages/academ/vidaacad/lexic/lexico_f.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari bsic de la gesti hospitalria [en lnia]. Barcelona: Acadmia de Cincies Mdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, 5 mar 2008 (ltima actualitzaci). <http://www.academia. cat/pages/academ/vidaacad/lexic/lexico_f.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari bsic de la prescripci mdica [en lnia]. Barcelona: Acadmia de Cincies Mdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, 5 mar 2008 (ltima actualitzaci). <http://www.academia. cat/pages/academ/vidaacad/lexic/lexico_f.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari bsic de medicina preventiva [en lnia]. Barcelona: Acadmia de Cincies Mdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, 5 mar 2008 (ltima actualitzaci). <http://www.academia. cat/pages/academ/vidaacad/lexic/lexico_f.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari bsic de neurologia [en lnia]. Barcelona: Acadmia de Cincies Mdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, 5 mar 2008 (ltima actualitzaci). <http://www.academia.cat/ pages/academ/vidaacad/lexic/lexico_f.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari bsic de pneumologia [en lnia]. Barcelona: Acadmia de Cincies Mdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, 5 mar 2008 (ltima actualitzaci). <http://www.academia.cat/ pages/academ/vidaacad/lexic/lexico_f.htm> [Consulta: 6 mar 2008].
216
Del cap. xxiii, 7
Vocabulari bsic del diagnstic per la imatge [en lnia]. Barcelona: Acadmia de Cincies Mdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, 5 mar 2008 (ltima actualitzaci). <http://www.academia.cat/pages/academ/vidaacad/lexic/lexico_f.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari danatomia patolgica: Castell-catal-angls. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1998. Vocabulari dinfermeria. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingstics: Universitat Rovira i Virgili. Servei Lingstic: Institut Joan Llus Vives, 2005. Vocabulari dodontologia: Catal-castell. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 2000. Vocabulari de gentica: Catal-castell-angls. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingstics, 2005. Vocabulari de la previsi social. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1993. Vocabulari de medicina. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria dEducaci i Cincia: Colomar, 1993. Vocabulari de medicina [en lnia]. Castell: Universitat Jaume I. Servei de Llenges i Terminologia, [s. a.]. <http://sic.uji.es/serveis/slt/asst/vox/med.html> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari de nutrici i diettica: Catal-castell-angls-francs. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1997. Vocabulari de podologia: Catal-castell. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1997. Vocabulari de semiologia: Catal-castell-angls. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 2004. Vocabulari del nad. [Barcelona]: Caprabo [, 2000.] Vocabulari terminolgic de gentica: Catal-espanyol-angls. Valncia: Universitat de Valncia, 2004. Tamb disponible en lnia a: <http://bioweb.uv.es/genetica/VOCABULARI.htm> [Consulta: 16 gener 2006]. Vocabularis bsics (anatomia, bioqumica i fsica mdica). Barcelona: Comissi Coordinadora Lexicogrfica de Cincies, 1977. W. M. Bloss SA. Glossari Bloss: Breu recull terminolgic doftalmologia. Barcelona: W. M. Bloss: Associaci Professional dInformadors Tcnics Sanitaris, 1993. Xarxa Panllatina de Terminologia (Realiter). Lxic panllat de biotica = Lxico panlatino de biotica = Lexique panlatin de biothique = Lxico panlatino de biotica = Lessico panlatino di bioetica = Lxico panlatino de biotica = Lexic panlatin de bioetic? = Panlatin Bioethics glossary. [Ottawa]: Travaux Publics et Services Gouvernementaux. Boureau de la Traduction, 2007. Tamb disponible en lnia a: <http://www.bureaudelatraduction.gc.ca/publications/documents/ lex_pan_bio.pdf> [Consulta: 27 febrer 2008]. [Amb equivalncies en catal, angls, espanyol, francs, gallec, itali, portugus i romans] Vocabolario di emodinamica [en lnia]. [Ottawa]: Travaux Publics et Services Gouvernementaux. Boureau de la Traduction, 14 novembre 2007 (tima actualitzaci). <http://www.realiter.net/spip.php?article870> [Consulta: 31 mar 2008]. [Amb equivalncies en catal, angls, espanyol, francs, gallec, portugus i romans] Vocabulari bsic de genoma hum. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingstica Aplicada, 2007. Tamb disponible en lnia a: <http://www.iula.upf.edu/ rec/vbgenoma/cat/frames_cat.html> [Consulta: 31 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls, espanyol, francs, gallec, itali, portugus i romans]
7.35. Meteorologia (V. tamb els 7.24 i 7.49)

Atlas internacional dels nvols i dels estats del cel. Barcelona: Comit Meteorolgic Internacional. Comissi dEstudi dels Nvols, 1935.
Del cap. xxiii, 7
217
Bonet, Maria; Grimalt, Miquel. Els noms dels nguls a Mallorca (migjorn i llevant). Palma: Documenta Balear, 2004. Coromines, Joan. Llegint el Vocabulari meteorolgic catal: Addicions i comentaris. Barcelona: Gustavo Gili, 1961. [Separata de la Miscellnia Fontser] Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2001. Diccioratge [en lnia]. [Valncia]: Oratgenet.com, [s. a.]. <http://www.oratgenet.com/diccio ratge.php> [Consulta: 6 mar 2008] Escala Beaufort [dels vents] [en lnia]. Barcelona: Servei Meteorolgic de Catalunya, 13 setembre 2006 (ltima actualitzaci). <http://www.meteocat.com/mar/beaufort.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls, espanyol, francs i itali] Escala Douglas [de lonatge] [en lnia]. Barcelona: Servei Meteorolgic de Catalunya, 13 setembre 2006 (ltima actualitzaci). <http://www.meteocat.com/mar/douglas.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls, espanyol, francs i itali] Fontser, Eduard. Assaig dun vocabulari meteorolgic catal. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1948. Tamb disponible en lnia a: <http://www.infomet.fcr.es/assaig/assaig.htm> [Consulta: 26 febrer 2008]. Griera, Antoni. Els noms dels vents en catal. Butllet de Dialectologia Catalana [Barcelona: Institut dEstudis Catalans], vol. ii (1914), p. 74-96. Jorge, Joan; Rivera, Joan J. Diccionari de meteorologia: Catal, castell, francs, angls. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya. Servei de Llenges i Terminologia, 1992. Tamb disponible en lnia a: <http://www2.upc.edu/slt/diccionaris/pdf/meteorologia.pdf> [Consulta: 6 mar 2008]. Lorente, Jeroni; Redao, ngel; Codina, Bernat. Llamps i trons. Barcelona: Generalitat de Catalunya. CIRIT, 1991. Marcos, Ral. El cel i el temps en la cultura popular: Dites, noms i expressions a les Terres de lEbre. Tarragona: LAgulla de Cultura Popular, 2005. Massons, Jaume; Camps, Josep. Meteorologia a Catalunya: Diccionari terminolgic de meteorologia. Barcelona: Associaci Catalana dObservadors Meteorolgics, 1998. [Amb un CD-ROM] Rodrguez Pic, Alfred. Quin temps far? Barcelona: Proa, 1988. Sanchis Guarner, Manuel. Els vents segons la cultura popular. Barcelona: Barcino, 1952. TERMCAT. Diccionari terminolgic de meteorologia [recurs electrnic]. A: Massons, J.; Camps, J. Meteorologia a Catalunya. Barcelona: Associaci Catalana dObservadors Meteorolgics, 1998. [Fitxer informtic] Vila, Marc-Aureli. Aportaci a la terminologia geogrfica catalana. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1998. Walter, Heinrich. Vegetaci i climes del mn: Resum breu dorientaci causal i continental. Barcelona: Romargraf, 1976.
7.36. Milcia, policia i bombers

Alomar, Antoni Ignasi. larmament i la defensa a la Mallorca medieval: Terminologia. Palma de Mallorca: Institut dEstudis Balerics, 1995. Balfeg, Xavier. Diccionari policial: Catal, castell, angls. Barcelona: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica: Generalitat de Catalunya. Departament de Governaci, 1994. Lxic policial de butxaca: Catal, castell. Barcelona: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, 1994. Segura, Magda. Gesti de dipsits municipals de vehicles. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Subdirecci General de Coordinaci de Policies Locals, 1988. TERMCAT. Diccionari de bombers. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Prevenci i Extinci dIncendis i Salvaments de Catalunya, 1995.
218
Del cap. xxiii, 7
7.37. Mineria, indstria del metall i el vidre i joieria (V. tamb el 7.25 i 7.49)
Argenter/a: Catal-castell = Platero/ra: Castell-catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria dAfers Laborals i Ocupaci, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/ treball/doc/doc_63958305_1.PDF> [Consulta: 26 febrer 2008]. Arnau, Ramon. Lxic terminolgic de concentraci de menes. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya. Institut de Cincies de lEducaci, 1989. Bozzo, Maria. Vocabulari de joieria. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. Carreras, Pere. La farga. Barcelona: DOPESA, 1980. Castellanos, Rafael [et al.]. Diccionari del taller mecnic. Barcelona: Associaci i Collegi dEnginyers Industrials de Catalunya: La Llar del Llibre, 1991. Dictionnaire en franais, italien, anglais, catalan, espagnol des termes techniques en miroiterie-vitrerie. Blgica: Union Europenne des Miroitiers-Vitriers, 1982. La ferreteria: Vocabulari bsic. Santa Coloma de Gramenet: Ajuntament. Centre de Normalitzaci Lingstica, 1989. Lxics de la indstria [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria, Comer i Turisme, [s. a.]. <http://www6.gencat.net/lexics/diccion.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. [Equivalncies en diverses llenges, segons el lxic] Marquet, Llus. Vocabulari de metallrgia. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya: Servei de Publicacions, 1984. [Amb equivalncies en espanyol] Martn, Flix. Els picapedrers i la indstria de la pedra a la Floresta. Barcelona: Fundaci Vives Casajuana, 1981. Navas, Joaquim. Envasos, embalatges i acondument industrial de productes: Diccionari tcnic. Barcelona: Associaci i Collegi dEnginyers Industrials de Catalunya, 1993. TERMCAT. Lxic dindstria bsica i productes metllics. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1998. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.cat/diue/llengua/eines_per_a_lempresa/ lexics/basicmet.htm> [Consulta: 27 febrer 2008]. Lxic de les indstries manufactureres: Instruments musicals, jocs i joguines, joieria i bijuteria, fotografia, material esportiu. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1998. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.cat/diue/llengua/eines_per_a_lempresa/lexics/indmanuf.htm> [Consulta: 26 febrer 2008]. Tuber/a industrial: Catal-castell = Tubero/ra industrial: Castell-catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria dAfers Laborals i Ocupaci, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/treball/doc/doc_11974502_1.PDF> [Consulta: 26 febrer 2008].
7.38. Mitjans de comunicaci, fotografia, cinema i espectacles (V. tamb els 7.39 i 7.44)
Campos, David. Imatge i so: Vocabulari. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, 1985. Cartell vocabulari El mn del teatre [en lnia]. [Ripollet]: Oficina de Catal de Ripollet: Servei Local de Catal de Barber del Valls, [s. a.]. <http://www.ripollet.com/teatre> [Consulta: 3 mar 2008]. Coma, Xavier. Diccionari de cinema negre. Barcelona: Edicions 62, 1990. Comas, ngel. Diccionari de llargmetratges: El cinema a Catalunya desprs del franquisme (19752003). Valls: Cossetnia, 2003. Domnech, Josep Llus [et al.]. Diccionari bsic de la comunicaci. Valncia: Nau Llibres, 2002. Fernndez-Tubau, Valentn. El cinema en definicions. Barcelona: xia Llibres, 1990. Gonzlez, Antoni. Bous, toros i braus. Tarragona: El Mdol, 1997. Laborda, Xavier. Glossari de comunicaci [en lnia]. Sant Cugat: Xavier Laborda, [s. a.]. <http://www.sant-cugat.net/laborda/4334GLOS.htm> [Consulta: 6 mar 2008].
Del cap. xxiii, 7
219
Lxic bsic de fotografia: catal-castell-francs-angls. Palma: Universitat de les Illes Balears. Gabinet de Terminologia, 2006. Lxic [del] manga [en lnia]. [S. ll.]: Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals, 6 mar 2008 (ltima actualitzaci). <http://esadir.cat/lexic/lexicmanga [Equivalncies en diverses llenges, segons el lxic]> [Consulta: 6 mar 2008]. Lxics de la indstria [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria, Comer i Turisme, [s. a.]. <http://www6.gencat.net/lexics/diccion.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. [Equivalncies en diverses llenges, segons el lxic] Prez, Miquel. Diccionari dels mitjans audiovisuals. Vic: Eumo, 1995. Pladevall, Toms. Video terminology: English, catal, castellano. Barcelona: Vdeo Spot, 1984. Terminologia del vdeo. Barcelona: Vdeo Spot, 1986. Planas, Jaume. Vocabulari de rdio i televisi. Barcelona: Instituto Oficial de Radio y Televisin. Centro Autnomo de Barcelona, 1982. Ramon, M. M. [coord.]. Lxic bsic de fotografia: Catal-castell-angls-francs. Palma: Universitat de les Illes Balears, 2006. Romaguera, Joaquim [dir.]. Diccionari del cinema a Catalunya. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2005. Serra, Josep. Cinema formatiu. Barcelona: Nova Terra, 1969. Tcnic/a daudiovisuals: Catal-castell = Tcnico/ca de audiovisuales: Castell-catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria dAfers Laborals i Ocupaci, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/treball/doc/doc_53615441_1.PDF> [Consulta: 26 febrer 2008]. TERMCAT. Lxic de les indstries manufactureres: Instruments musicals, jocs i joguines, joieria i bijuteria, fotografia, material esportiu. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1998. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.cat/diue/llengua/eines_per_a_lempresa/lexics/ indmanuf.htm> [Consulta: 26 febrer 2008]. Vocabulari de fotografia [desplegable]. Barcelona: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, 1996. Vocabulari de fotografia. [Cerdanyola del Valls]: CNL Valls Occidental 3, [1996]. Vocabulari de servei: Per a treballadors i treballadores de Correus i Telgrafs. Barcelona: Confederaci General de Treballadors de Catalunya. Servei Sindical de Catal, 1993. Vocabulari taur. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria dEducaci i Cincia: Colomar, 1993.
7.39. Msica i dansa

Cand, Roland de. Diccionari de la msica. 2a ed., ampl. Barcelona: Edicions 62, 1982. [1a ed., 1967] Cort, Aleix. Diccionari del ball. Barcelona: Edicions 62, 1999. Fuertes, Cristina. Vocabulari musical sonor [en lnia]. [S. d.] <http://www.xtec.es/rtee/cat/teledmus/ vocabulari/vocabulari.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Lxic [de] msica [en lnia]. [S. ll.]: Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals, 6 mar 2008 (ltima actualitzaci). <http://esadir.cat/lexic/lexicmusica> [Consulta: 6 mar 2008]. Lxics de la indstria [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria, Comer i Turisme, [s. a.]. <http://www6.gencat.net/lexics/diccion.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. [Equivalncies en diverses llenges, segons el lxic] Mas i Solench, Josep M. Diccionari breu de la sardana. Santa Coloma de Farners, 1981. Mestres Quadreny, Josep; Aramon, Nria. Vocabulari catal de msica. Barcelona: Mill, 1983. Museu de la Msica, 1: Catleg dinstruments. Barcelona: Ajuntament, 1991. Parets, Joan; Estelrich, Pere; Massot, Biel. Diccionari de compositors mallorquins (segles XI-XIX). Mallorca: Cort: Govern Balear. Conselleria dEducaci i Cultura, 1987.
220
Del cap. xxiii, 7
Pujad, Miquel. Diccionari de la Can. Barcelona: Proa, 2000. Pujol, Francesc.; Amades, Joan. Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de msica i sonadors, I: La dansa. Barcelona: Horta, 1936. Ramon, Magdalena; Bofarull, Jordi de; Egea, ngels [coord.]. Vocabulari: [Didctica de leducaci musical]: Catal-castell. Castell de la Plana: Xarxa Vives dUniversitats, 2007. Riera, Carles; Serracant, Josep; Ventura, Josep. Diccionari dautors de sardanes. Girona: Som, 1990. TERMCAT. Lxic de les indstries manufactureres: Instruments musicals, jocs i joguines, joieria i bijuteria, fotografia, material esportiu. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1998. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.cat/diue/llengua/eines_per_a_lempresa/lexics/ indmanuf.htm> [Consulta: 26 febrer 2008]. Toms, Jordi. El sac de gemecs. Llor: Boratuna, 1985. Tormo, J. El llenguatge txtil alcoi: La influncia de la indstria txtil en la parla, la toponmia i la can popular alcoiana. Alcoi: Ajuntament: Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 1995. beda, Joan. Lxic musical: Els noms de la msica. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1998. Vocabulari de didctica de leducaci musical. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingstics, 2007. Vocabulari de notaci musical [en lnia]. Palma: Universitat de les Illes Balears. Gabinet de Terminologia, <http://www.uib.es/secc6/slg/gt/notacio_musical.html> [Consulta: 10 mar 2008].
7.40. Nutica i pesca (V. tamb el 7.20)

Acadmia Valenciana de la Llengua. Vocabulari nutic. Valncia: Publicacions de lAcadmia Valenciana de la Llengua, 2007. Tamb disponible en lnia a: <http://www.avl.gva.es/ img/EdicionsPublicacions/Publicacions/NAUTIC.pdf> [Consulta: 1 desembre 2007]. Lxic de la vela [trptic]. Valncia: Publicacions de lAcadmia Valenciana de la Llengua, [2007?]. Tamb disponible en lnia a: <http://www.avl.gva.es/img/EdicionsPublicacions/ AltresDocuments/VELA.pdf> [Consulta: 31 mar 2008] Alegre, Montserrat; Lleonart, Jordi; Veny, Joan. Espcies pesqueres dinters comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. Ayza, Alfred. El mn mariner de Penscola: Paraules i coses. Valncia: Institut de Filologia Valenciana, Universitat de Valncia, 1981. El mn mariner de Penscola: Paraules i coses. Valncia: Acadmia Valenciana de la Llengua, 2005. Ballesteros, Enric; Giner, Matilde. Vocabulari de submarinisme. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1989. Bas, Carles; Morales, Enric; Rubi, Manuel. La pesca en Espaa. Barcelona: Centro Superior de Investigaciones Cientficas, 1955. [Amb un vocabulari espanyol-catal] Canyameres, Ferran. Diccionari de marina. Barcelona: Prtic, 1983. Fbregas, Esteve. Diccionari de veus populars i marineres. Barcelona: Prtic, 1985. Gurdia, Margarida; Puig, Joan. Vocabulari nutic. Barcelona: Banca Catalana, 1977. Hartley, Alan H. Proposal for an historical dictionary of Mediterranean Nautical terms [en lnia]. Duluth (Minnesota): Alan H. Hartley, 6 desembre 2005. <http://www.d.umn.edu/%7Eahartley/ Proposal_intro.html> [Consulta: 11 mar 2008]. [Amb equivalncies en rab, catal, croat, espanyol, frances, grec, itali, llat, portugus, provenal i turc] Huguet, Alcia. Catleg de les 125 principals espcies dinters pesquer a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca, 1991. Martnez-Hidalgo, Jos M.; Carbonell, Laureano. Vocabulari martim. Barcelona: Diputaci de Barcelona, 1984. [Amb equivalncies en espanyol] Vocabulari martim. Barcelona: Noray, 1998. [Amb equivalncies en espanyol]
Del cap. xxiii, 7
221
Massut, Miguel. Glossari de biotecnologia, administraci, ordenaci i institucions pesqueres i de cultius marins. Palma de Mallorca: Govern Balear. Conselleria dAgricultura i Pesca, 1991. Nadal, Joan. Els nostres peixos. Girona: Collegi Universitari, Departament de Biologia, 1981. Els noms dels peixos i mariscs [en lnia]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Gabinet de Terminologia, [s. a.]. <http://www.uib.es/secc6/slg/gt/noms_peixos.html> [Consulta: 26 febrer 2008]. Oller, Francesc. Vocabulari de navegaci. Barcelona: Noray, 1995. Peixos [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dAgricultura, Alimentaci i Acci Rural, 3 maig 2007. <http://www.gencat.net/darp/c/pescamar/espesca/cespes07.htm> [Consulta: 11 mar 2008]. Prez, Vicen. Apunts de formaci marinera. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca, 1991. Pi-Suer, Panxo. Nusos mariners. Barcelona: Noray 1995. Port de Barcelona. Servei Lingstic de Catal. Un horitz mar endins. Barcelona: Port de Barcelona, 1999. Ramon, M. Magdalena. Vocabulari de nutica. Palma: Consell de Mallorca. Comissi de Cultura i Patrimoni Histric, 1999. Roig, Emerenci. La pesca a Catalunya. Barcelona: Barcino, 1927. Roig, Emerenci; Amades, Joan. Vocabulari de la pesca. Butllet de Dialectologia Catalana [Barcelona: Institut dEstudis Catalans], vol. xiv (1926), p. 1-88. Sala, Joan; Domnech, Joan. La pesca. Girona: Diputaci de Girona: Caixa de Girona, 1994. Sigals, Josep M. Diccionari nutic. Barcelona: Joventut, 1984. Torres, Francisco Javier. Maritime dictionary = Diccionari martim = Diccionario martimo. Alacant: Universitat dAlacant, 1997. Diccionari nutic i martim. Barcelona: Edicions 62, 1999. Vaixells [en lnia]. [S. ll.]: Xarxa Lingstica Porturia, 16 maig 2006. <http://www.xlport.net> [Consulta: 25 febrer 2008]. [Amb equivalncies en angls i en espanyol] Vilar, Francesc; Vilches, ngel [coord.]. Diccionari de ports i costes: Catal, castell, francs, angls. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, 1995. Tamb disponible en lnia a: <http://www3.gencat.net:81/ptop/diccion. htm> [Consulta: 25 febrer 2008].
7.41. Oficis i professions diversos (V. tamb els 7.4, 7.9, 7.12, 7.14, 7.21, 7.24 i 7.30)
Activitats classificades. Barcelona: Associaci-Collegi dEnginyers Industrials de Catalunya, 1989. 2 v. Ajustador/a mecnic/a: Catal-castell = Ajustador/ra mecnico/ca: Castell-catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria dAfers Laborals i Ocupaci, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/treball/doc/doc_10315501_1.PDF> [Consulta: 26 febrer 2008]. Armangu, Joan. Matrcules, campanes i campaners. LAlguer: Arxiu de Tradicions, 1999. Berengueras, Joan Ramon; Jou, Elvira. Treballem el vocabulari tcnic en catal. Barcelona: Ajuntament. Publicacions de lInstitut Municipal dEducaci, 1988. Castellanos, Rafael [et al.]. Diccionari del taller mecnic. Barcelona: Associaci i Collegi dEnginyers Industrials de Catalunya: La Llar del Llibre, 1991. Classificaci docupacions: Adaptaci de la CNO-79. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut dEstadstica de Catalunya, 1995. Classificaci internacional uniforme docupacions (CIUO-88). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball; Palma: Govern Balear. Conselleria dEconomia i Hisenda, 1995. Empleat/ada doficina: Catal-castell = Empleado/da de oficina: Castell-catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria dAfers Laborals i Ocupaci, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/treball/doc/doc_48362012_1.PDF> [Consulta: 26 febrer 2008].
222
Del cap. xxiii, 7
Estvez, Miquel ngel; Rubiralta, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. [1a ed., 1987] La ferreteria: Vocabulari bsic [trptic]. [Santa Coloma de Gramenet]: LHeura: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, [199-?]. Formador/a ocupacional: Catal-castell = Formador/ra ocupacional: Castell-catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria dAfers Laborals i Ocupaci, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/treball/doc/doc_23351574_1.PDF> [Consulta: 26 febrer 2008]. Fontaner/a: Catal-castell = Fontanero/ra: Castell-catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria dAfers Laborals i Ocupaci, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat. net/treball/doc/doc_43219269_1.PDF> [Consulta: 26 febrer 2008]. Franquesa, Ester; Colomer, Rosa [dir.]. Diccionari de les ocupacions. Barcelona: TERMCAT; Generalitat de Catalunya, 2004. Gonzlez, Toni. Glossari de tecnologia industrial [en lnia]. [S. ll.]: Laboratori Experimental per Explorar la Complexitat Social i Ambiental (COMSOC), [s. a.]. <http://www.edu365.cat/ aulanet/comsoc/Lab_tecno/glossari_tecno.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Griera, Antoni. Feines i costums que desapareixen. Butllet de Dialectologia Catalana [Barcelona: Institut dEstudis Catalans], vol. xvi (1928), p. 1-40. La casa catalana. Butllet de Dialectologia Catalana [Barcelona: Institut dEstudis Catalans], vol. xx (1932 [1933]), p. 13-329. Lxic de loferta immobiliria [en lnia]. Barcelona: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, [s. a.]. <http://www.cpnl.cat/recursos/old/immobiliaries.htm> [Consulta: 11 mar 2008]. [Amb equivalncies en espanyol] Lxics de la indstria [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria, Comer i Turisme, [s. a.]. <http://www6.gencat.net/lexics/diccion.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. [Equivalncies en diverses llenges, segons el lxic] Mecnic/a de manteniment: Catal-castell = Mecnico/ca de mantenimiento: Castell-catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria dAfers Laborals i Ocupaci, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/treball/doc/doc_32321560_1.PDF> [Consulta: 26 febrer 2008]. Moll, Francesc de B. Vocabulari tcnic dels molins de vent de les Balears. Butllet de Dialectologia Catalana [Barcelona: Institut dEstudis Catalans], vol. xxii (1934), p. 1-35. Nomenclatura de les snies del Pas Valenci i les Illes Balears. Butllet de Dialectologia Catalana [Barcelona: Institut dEstudis Catalans], vol. xxiv (1936 [1937]), p. 82-97. Muntador/a de tancaments metllics i de PVC: Catal-castell = Carpintero/ra metlico/ca i de PVC: Castell-catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria dAfers Laborals i Ocupaci, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/treball/doc/doc_16078384 _1.PDF> [Consulta: 26 febrer 2008]. Els objectes de loficina (I) [cartell]. [Santa Coloma de Gramenet]: LHeura: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, [199-?]. Oficis per al record, oficis davui: Pagesos, artesans, obrers... El Prat de Llobregat: Ajuntament, 1988. Perfils professionals dels cicles formatius [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dEducaci, [s. a.]. <http://www20.gencat.cat/portal/site/Educacio/menuitem. a942a3586bf3ec184ed22010b0c0e1a0/?vgnextoid=b8942ae701405110VgnVCM1000000b0c1 e0aRCRD&vgnextchannel=b8942ae701405110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt =default> [Consulta: 27 febrer 2008]. Peris, Miquel; Rambla, Pere. El mn de les eines. Valncia: Generalitat Valenciana. Direcci General de Cultura, 1985. Riba. C.; Comissi de la IFTOMM per a la Normalitzaci de Terminologia. Terminologia per a la teoria de mquines i mecanismes [dossier]. [S. ll.]: IFTOMM [International Federation on Theory of Machines and Mechanisms], 1993.
Del cap. xxiii, 7
223
Rosell, Xavier. El nom de les eines: Vocabulari: catal-castell. Versi 3.01. Bellaterra: Universitat Autnoma de Barcelona. Institut de Cincies de lEducaci, [s. a.]. Tamb disponible en lnia a: <http://www.xtec.es/%7Ejrosell3/eines/docs/eines_vocabulari.pdf> [Consulta: 6 mar 2008]. Telefonista recepcionista doficina: Catal-castell = Telefonista recepcionista de oficina: Castell-catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria dAfers Laborals i Ocupaci, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/treball/doc/doc_29712885_1.PDF> [Consulta: 26 febrer 2008]. TERMCAT. Lxic de bns dequipament. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1998. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.cat/diue/llengua/eines_per_a_lempresa/lexics/bens equip.htm> [Consulta: 27 febrer 2008]. Terminologia oberta: Termes normalitzats [fitxer XML en lnia]. Barcelona: TERMCAT, 2008. <http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Termes%20normalitzats%202007. xml> [Consulta: 11 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls, espanyol i francs] Torra, Oleguer. Diccionari de les professions. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcci General dOcupaci: Collegi dAdvocats de Barcelona, 1989. Veiga, Montserrat. Lxic i bibliografia per a lactivitat immobiliria: Terminologia, fraseologia, orientacions per a la redacci, bibliografia i fonts de consulta. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2000. Tamb disponible en lnia a: <http://www6.gencat.net/ llengcat/publicacions/lexic/index.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Vocabulari: Gremi de lampisteria, llauneria i llanterners [trptic]. Valncia: Generalitat Valenciana. Gabinet ds i Ensenyament del Valenci, [s. a.]. Vocabulari: Gremi de manyans [trptic]. Valncia: Generalitat Valenciana. Gabinet ds i Ensenyament del Valenci, [s. a.]. Vocabularis tcnic-industrials. Barcelona: J. Hortas Mndez Nez, 1910. Xarxa Panllatina de Terminologia (Realiter). Lexique panlatin des chariots de manutention = Lxic panllat dels carretons de manutenci = Lxico panlatino de las carretillas de manutencin = Lxico panlatino de caretillas de almacenamiento industrial = Lessico panlatino de carrelli per movimentazione = Lexic panlatin al c?rucioarelor de manipulare = Pan-latin industrial Trucks lexicon. Quebec: Office Qubcois de la Langue Franaise, 2007. Tamb disponible en lnia a: <http://www.olf.gouv.qc.ca/ressources/bibliotheque/dictionnaires/terminologie_manutention_ panl/manutention_.pdf> [Consulta: 27 febrer 2008].
7.42. Onomstica (V. tamb els 7.21, 7.26, 7.27, 7.32, 7.39, 7.46 i 7.49)
Acadmia Valenciana de la Llengua. Vocabulari de noms de persona. Valncia: Publicacions de lAcadmia Valenciana de la Llengua, 2006. Tamb disponible en lnia a: <http://www.avl.gva.es/img/EdicionsPublicacions/Publicacions/NOMS.pdf> [Consulta: 31 mar 2008]. Aixal, Emma. Els EZ de Catalunya: Qui sn i qu han fet. Barcelona: La Campana, 1997. Albaigs, Josep M. Diccionari de noms de persona i llur significat. Barcelona: Edicions 62, 1980. Diccionari dels noms de noi. Barcelona: Edicions 62, 1995. Diccionari dels noms de noia. Barcelona: Edicions 62, 1995. El gran llibre dels noms: El significat de tots els noms de nois i noia, la data onomstica, el seu origen. Barcelona: Edicions 62, 2004. El gran llibre dels cognoms. Barcelona: Edicions 62, 2005. Alberich, Joan; Ros, Montserrat. La transcripci dels noms propis grecs i llatins. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993. Alberich, Joan [et. al.]. Diccionari llat-catal de noms propis. Barcelona: Columna, 1994. Almerich, Llus. Els cognoms catalans: Origen i definici. 4a ed. Barcelona: Mill, 1988. [1a ed., 1968]
224
Del cap. xxiii, 7
Badia i Margarit, Antoni M. [coord.]. Diccionari dantroponmia catalana: Volum de mostra. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2004. Bagu, Enric. Noms personals de ledat mitjana. Palma de Mallorca: Moll, 1975. Bas, Jordi. Els noms propis catalans i la seva histria. Barcelona: Cap Roig, 1987. Els cognoms catalans i la seva histria. Barcelona: Cap Roig, 1988. La Bblia. Versi dels textos originals i notes pels monjos de Montserrat. 6a ed. Andorra la Vella: Casal i Vall, 1992. Tamb disponible en lnia a <http://www.cervantesvirtual.com/ FichaObra.htmlRef=12630&portal=119> [Consulta: 30 maig 2006]. [1a ed. en paper, 1970] Bblia catalana: Traducci interconfessional. 11a ed. Barcelona: Associaci Bblica de Catalunya: Claret: Societats Bbliques Unides, 2005. Tamb disponible en lnia a <http://www.abcat. org/bci> [Consulta: 30 maig 2006]. [1a ed. 1993] Bblia catalana: Traducci interconfessional [recurs electrnic]. Versi 1.0. Barcelona: Associaci Bblica de Catalunya: Claret, 1999. Disc ptic (CD-ROM) + guia de lusuari/ria. [Correspon a la 7a ed. en paper, del mateix any] Bols, Jordi; Moran, Josep. Repertori dantropnims catalans (RAC), I. Barcelona: Institut dEstudis Catalans. Secci Filolgica, 1994. Butiny, Jlia. Diccionari dautors del catal modern. Madrid: Universidad Nacional de Educacin a Distancia, 1994. Caridad, Xaqun. Els noms de Catalunya. Barcelona: Oikos-Tau, 1997. Com et diuen? Valncia: Generalitat Valenciana. Gabinet ds i Ensenyament del Valenci, 1986. Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1989-1998. 8 v. Hem recuperat la nostra llengua, recupera tamb el teu nom: Ara el DNI. Girona: Ajuntament. Centre de Normalitzaci Lingstica, 1988. El llibre dels 1.000 noms: Amb idees i jocs per encertar en la tria dun nom. Barcelona: Proa, 1996. Miralles, Joan; Llull, Antoni. Catleg de noms propis de persona. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears, 1989. Moll, Francesc de B. Els llinatges catalans. 4a ed. Palma de Mallorca: Moll, 1987. [1a ed., 1959] Moreu-Rey, Enric. Renoms, motius, malnoms i noms de casa. Barcelona: Mill, 1981. Els noms de persona. Valncia: Generalitat Valenciana. Gabinet ds i Ensenyament del Valenci, 1986. Noms i cognoms [trptic]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1999. Tamb disponible en lnia a: <http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/adretallei/ index.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Vocabulari de noms de persona. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, 1991.
7.43. Poltica
Company, Frederic J.; Vilarmau, Josep M.; Cervantes, Amlia. Euro-diccionari. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dEnsenyament: Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social, 1992. Huguet, Josep. Lespanyolisme de la A a la Z: Guia prctica. Barcelona: El Llamp, 1989. Llad, Carles. Diccionari poltic. Barcelona: La Plana, 2006. Lluelles, Vctor. Diccionari poltic de Catalunya. Barcelona: Prtic, 1977. Matas, Jordi. Vocabulari de cincia poltica. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana: Institut Joan Llus Vives, 2000. Molas, Isidre. Diccionari dels partits poltics de Catalunya: Segle XX. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2000. Navarro, Gustau; Ribera, Pere. Diccionari poltic. Barcelona: Lluita, 1990.
Del cap. xxiii, 7
225
Petit diccionari del jove independentista. 2a ed., rev. Barcelona: Moviment de Defensa de la Terra, 1990. [1a ed., 1988] Petit diccionari independentista Petit diccionari del jove independentista. Tubella, Imma; Vinyamata, Eduard. Diccionari del nacionalisme. Barcelona: La Magrana, 1978. Vinyoles, Joan J. Llenguatge subterrani de la poltica. Barcelona: Mill, 1982. Weidenfehl, Werner; Wessels, Wolfgang [ed.]. Europa de la A a la Z: Diccionari de la integraci europea. Barcelona: Institut Universitari dEstudis Europeus: Mediterrnia, 1998.
7.44. Psicologia i psiquiatria (V. tamb el 7.48)

Callic, G. Vocabulari de psicoanlisi. Barcelona: EUB: PPU, 1996. Garcia, Llus; Garau, Adriana. Vocabulari de la psicologia del condicionament i de laprenentatge, amb indicaci de la freqncia ds dels mots i de llurs equivalncies en angls. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1991. Genovard, Cndid. Vocabulario bsico trilinge de psicologa cientfica: Ingls-castellano-cataln. Barcelona: Fontanella, 1980. Lxic de psicologia. Barcelona: TERMCAT; Generalitat de Catalunya, 2001. Ramis, Joan. Ms ben dit, la psiquiatria. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Segureta Social, 1999 [1a ed., 1997]. <http://www.gencat.net/salut/depsan/ units/sanitat/pdf/rele12.pdf> [Consulta: 3 mar 2008]. TERMCAT. Diccionari de psiquiatria. Barcelona: Elsevier-Doyma: TERMCAT, 2007. Vocabulari bsic de psiquiatria [en lnia]. Barcelona: Acadmia de Cincies Mdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, 5 mar 2008 (ltima actualitzaci). <http://www.academia.cat/ pages/academ/vidaacad/lexic/lexico_f.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari de lgica catal, castell, angls. Bellaterra: Universitat Autnoma de Barcelona. Gabinet de Llengua Catalana: Servei de Publicacions de la UAB, 1998. Vocabulari de psicologia social: Catal, castell. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1998.
7.45. Qumica, bioqumica i farmcia (V. tamb els 7.29 i 7.34)

Alegret, Salvador. Diccionari de lutillatge qumic. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1977. Alemany, Mari. Bioqumica de la nutrici. Vic: Eumo; Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana: Edicions de la Universitat de Barcelona, 1999. Angls, Jordi; Forcat, Joan Carles. Terminologia qumica [en lnia]. [Tarragona]: Universitat Rovira i Virgili, [s. a.]. <http://www.quimica.urv.es/~w3siiq/DALUMNES/01/siiq35> [Consulta: 11 mar 2008]. Aramon, Jordi [et al.]. Lxic de fsica i qumica per a ensenyament mitj. Barcelona: Collegi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Cincies de Catalunya, 1981. Normes de formulaci de qumica inorgnica i orgnica per a ensenyament mitj. Segons les regles definitives de la IUPAC. Barcelona: Collegi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Cincies de Catalunya, 1981. Berg, Jeremy M.; Tymoczko, John L.; Stryer, Lubert. Bioqumica. Barcelona: Revert, 2007. Collegi de Farmacutics de Barcelona. Diccionari [de farmcia] [en lnia]. Barcelona: Collegi de Farmacutics de Barcelona, 2000. <http://www.farmaceuticonline.com/diccio/ diccio_a.html> [Consulta: 31 mar 2008]. Collegi de Farmacutics de Barcelona; TERMCAT. Lxic de frmacs. Barcelona: Collegi de Farmacutics de Barcelona: TERMCAT, 2008. Tamb disponible en lnia a: <http://www.termcat.cat/dicci/farmacs/index.html> [Consulta: 23 abril 2008]. Costa, Josep M. Diccionario de qumica fsica. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona; Madrid: Daz de Santos, 2005. [Cont un glossari espanyol-catal]
226
Del cap. xxiii, 7
Costa, Josep M.; Cabot, Pere Llus. Glossari de corrosi. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1991. Denominacions comunes internacionals (DCI) de les substncies farmacutiques. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Servei Catal de la Salut, [s. a.]. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/salut/servling/servling/html/ca/dir1431/dn1431/denominacions_dci.pdf> [Consulta: 3 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls i espanyol] Diccionari [en lnia]. Barcelona: Collegi de Farmacutics de Barcelona, 2000. <http://www. farmaceuticonline.com/inici.html> [Consulta: 3 mar 2008]. Elaboraci de frmules magistrals: Criteris generals. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social, 1990. Els elements qumics dacord amb la seva abundncia a la Terra [material grfic]. Barcelona: Cincia Activa, 1998. Fuentes, Xavier. Bioqumica clnica. Vic: Eumo; Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana: Edicions de la Universitat de Barcelona, 1999. Fuentes, Xavier; Mir, Jaume. Nomenclatura de les magnituds biolgiques: Criteris per a una terminologia unificada en anlisis clniques. Barcelona: ACEBA, 1985. Garcia, Beln. Glossari [de] qumica [en lnia]. [S. ll.]: Laboratori Experimental per Explorar la Complexitat Social i Ambiental (COMSOC), [s. a.]. <http://www.edu365.cat/aulanet/ comsoc/Lab_quimica/glossari_quimica.htm> [Consulta: 11 mar 2008]. Garreta, Francesc. Vocabulari gasista catal-castell / castellano-cataln. Barcelona: Catalana de Gas i Electricitat, 1983. Harris, Daniel C. Anlisi qumica quantitativa. Barcelona: Revert, 2006. ndex de frmacs. 2a ed. Barcelona: Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya i Balears, 1984. [1a ed., 1980?] ndex de frmacs. Barcelona: Collegi de Farmacutics de la Provncia de Barcelona, 1992. ndex farmacolgic. 5a ed. Barcelona: Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya i de Balears, 2000. Tamb disponible en lnia a: <http://www.icf.uab.es/a_primaria/Capituls-Index/ presinprol.pdf> [Consulta: 6 mar 2008]. [1a ed. en paper, 1980] IUPAC Uni Internacional de Qumica Pura i Aplicada Krogt, Peter van der. Elementymology & elements multidict: Multilingual dictionary of the names of chemical elements [en lnia]. [S. ll.]: Peter van der Krogt, 2002. <http://www.vander krogt.net/elements/multidict.html> [Consulta: 11 mar 2008]. [Amb equivalncies en setanta-una llenges, incloent-hi el catal] Lxic de bioqumica: Catal-castell-angls. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei de Publicacions i Intercanvi Cientfic, 2000. Tamb disponible en lnia a: <http://www.uib.es/secc6/ slg/gt/diccio_especialitzats/lexic_bioquimica> [Consulta: 30 maig 2006]. Lxics de la indstria [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria, Comer i Turisme, [s. a.]. <http://www6.gencat.net/lexics/diccion.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. [Equivalncies en diverses llenges, segons el lxic] Lxic de productes farmacutics. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1998. Llinares, ngela. Vocabulari de fsica i qumica. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, 1986. Lloret, Antoni; Musset, Pau; Orriols, M. Dolors. Diccionari de la cincia i la tecnologia nuclears. Barcelona: Edicions 62, 1979. Masjuan, M. Dolors. Vocabulari de qumica per a batxillerat i formaci professional. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dEnsenyament, 1983. Normes prctiques per a la versi catalana de les denominacions comunes internacionals (DCI) de les substncies farmacutiques. Barcelona: Collegi de Farmacutics de Barcelona, 1992. Paraira, Miquel. Diccionari de qumica: Diccionari temtic de conceptes qumics. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya, 1986.
Del cap. xxiii, 7
227
Peret, Juli [et al.]. Fonaments de bioqumica. 5a ed., rev. i ampl. Valncia: Publicacions de la Universitat de Valncia, 2005. [1a ed., 1996] Sales, Joaquim; Vilarrasa, Jaume. Introducci a la nomenclatura qumica: Inorgnica i orgnica. 5a ed. actual. Barcelona: Revert, 2003. [1a ed., 1984] Sol, Irene; Terradellas, Merc; Torra, Imma. El llenguatge qumic: Formulaci i nomenclatura. Barcelona: Jonc, 1986. Sol, Pere. Petit vademcum dalqumica qumica. Barcelona: Altafulla, 1986. Stryer, Lubert; Berg, Jeremy M.; Tymoczko, John L. Bioqumica [multimdia]. Barcelona: Revert, 2003. [Traducci de la 5a ed. nord-americana] Taula peridica dels elements [Material grfic]. Barcelona: Institut dEstudis Catalans. Societat Catalana de Qumica, 1998. Taula peridica dels elements [en lnia]. [S. d.]. <http://www.xtec.es/aulanet/ud/ciencies/ taula/index.htm> [Consulta: 11 mar 2008]. TERMCAT. Lxic de productes qumics. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria i Energia, 1994. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/diue/llengua/ eines_per_a_lempresa/lexics/quimic.htm> [Consulta: 27 febrer 2008]. Lxic de productes farmacutics. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1998. Diccionari de qumica analtica. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2000. Termes de recerca clnica de medicaments [trptic]. Barcelona: Fundaci Dr. Antoni Esteve: TERMCAT, 2002. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/salut/depsan/units/ sanitat/pdf/termesclinmedicam.pdf> [Consulta: 6 mar 2008]. Terminologia de productes farmacutics [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia, 1999. <http://www.gencat.net/justicia/doc/doc_28889384_1.pdf> [Consulta: 26 febrer 2008]. Uni Internacional de Qumica Pura i Aplicada (IUPAC). Compendi de nomenclatura de qumica analtica: Regles definitives de 1977. Edici a cura dEnric Casassas i Salvador Alegret. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1987. Nomenclatura de qumica orgnica, seccions A, B i C: Regles definitives de 1979. Edici a cura dngel Messeguer i Miquel A. Perics. Barcelona: Institut dEstudis Catalans: Consell Superior dInvestigacions Cientfiques, 1989. Nomenclatura de qumica inorgnica: Recomanacions de 1990. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1997. Glossari de termes usats en fotoqumica: Recomanacions de la Comissi de Fotoqumica de la IUPAC, 1996. Bellaterra: Universitat Autnoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 2000. Tamb disponible en lnia a: <http://www.sct.ub.es:802/PDF/fotoqu%EDmica.pdf> [Consulta: 27 febrer 2008]. [Versi catalana de la 2a ed. anglesa] Compendi de nomenclatura de qumica analtica: Regles definitives de 1997. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2007. 3 v. Magnituds, unitats i smbols en qumica fsica [en lnia]. 2a ed., corr. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2008. <http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000049/00000040.PDF> [Consulta: 29 juliol 2008]. [1a ed. en paper, 2004] Vocabulari bsic catal. Vol. I: Clcul infinitesimal, lgebra lineal, estadstica, fsica i qumica. Barcelona: Comissi Coordinadora Lexicogrfica de Cincies: Fundaci Torrens i Ibern, 1977. Vocabulari de bioqumica: Catal-castell-angls. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 2000. Vocabulari de bioqumica: Catal-castell-angls [en lnia]. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears. Servei de Publicacions i Intercanvi Cientfic, 2000. <http://www.uib.es/ secc6/slg/gt/diccio_especialitzats/lexic_bioquimica/lexic.pdf> [Consulta: 20 maig 2006]. Vocabulari de farmcia galnica: Catal-castell, castell-catal. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1997.
228
Del cap. xxiii, 7
Vocabulari de qumica. 3a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 2006. Tamb disponible en lnia a: <http://www.ub.edu/slc/termens/quimica.pdf> [Consulta: 11 mar 2008]. [1a ed. en paper, 1994] Vocabularis bsics (anatomia, bioqumica i fsica mdica). Barcelona: Comissi Coordinadora Lexicogrfica de Cincies, 1977. Vocabularis bsics (matemtiques, fsica i qumica). Barcelona: Comissi Coordinadora Lexicogrfica de Cincies, 1977.
7.46. Religi i mitologia

Alsius, Salvador. Hem perdut loremus: Petita enciclopdia de la cultura religiosa. Barcelona: La Campana, 1998. Amades, Joan. ssers fantstics. Butllet de Dialectologia Catalana [Barcelona: Institut dEstudis Catalans], vol. xv (1927), p. 1-80. La Bblia. Versi dels textos originals i notes pels monjos de Montserrat. 6a ed. Andorra la Vella: Casal i Vall, 1992. Tamb disponible en lnia a <http://www.cervantesvirtual.com/ FichaObra.htmlRef=12630&portal=119> [Consulta: 30 maig 2006]. [1a ed. en paper, 1970] Bblia catalana: Traducci interconfessional. 11a ed. Barcelona: Associaci Bblica de Catalunya: Claret: Societats Bbliques Unides, 2005. Tamb disponible en lnia a <http://www.abcat.org/ bci> [Consulta: 30 maig 2006]. [1a ed. en paper, 1993] Bblia catalana: Traducci interconfessional [recurs electrnic]. Versi 1.0. Barcelona: Associaci Bblica de Catalunya: Claret, 1999. Disc ptic (CD-ROM) + guia de lusuari/ria. [Correspon a la 7a ed. en paper, del mateix any] Blomart, Alain [et al.]. Vocabulari de termes religiosos per a professionals de la comunicaci. Barcelona: Angle: Centre UNESCO de Catalunya, 2004. Braun, Josep Diccionari litrgic. Barcelona: Foment de Pietat Catalana, 1925. Dalmau, Bernab. Petit santoral. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1981. Diccionari dhistria eclesistica de Catalunya. Vol. I. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Claret, 1998. Fisas, Carlos [cur.]. Santoral catal. 5a ed. Barcelona: La Formiga dOr, 1991. [1a ed., 1977] Genest, Emili. Figures i llegendes mitolgiques. 2a ed. Barcelona: Joventut, 1988. [1a ed., 1923] Grant, Michael; Hazel, John. Diccionari de mitologia clssica. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1997. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008. Martnez, Toms; Mic, Isabel. Vocabulari de mitologia. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, 1991. Parramon, Jordi. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1996. Rouillard, Philippe. Diccionari dels sants de cada dia. Vilassar de Mar: Occident, 1963. Santoral catal [en lnia]. Salt: El ngel de la Web. <http://esglesia.net/santoral> [Consulta: 30 maig 2006]. Sargatal, Ramon. Diccionari dels sants: Amb especial referncia als sants i les santes que viuen i treballen a Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1996.
7.47. Restauraci i cuina, hoteleria i turisme (V. tamb el 7.2)

Ajuntament de Capdepera. Servei dAssessorament Lingstic. Vocabulari de restaurants: Catal-castell. Art: Impremta La Activitat, 1996. Ajuntament de Pollena. Servei de Normalitzaci Lingstica. Vocabulari de restaurants: Catal-castell. Pollena: Ajuntament. Regidoria de Cultura, 1995. Ardid, Rosa; Mata, Carles; Romero, Josep. Vocabulari de lutillatge de cuina i menjador. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988.
Del cap. xxiii, 7
229
Baliu, Glria. La cuina davui. Barcelona: Alter Pirene, 1994. Blanco, Juli; Papi, Francesc; Vil, Llus Ignasi. Diccionari de procediments culinaris. Barcelona: TERMCAT, 2005. Bocuse, Paul. La cuina del mercat. Barcelona: Destino, 1986. 2 v. Breu vocabulari gastronmic. Matar: mnium Cultural, 1981. El Bulli Taller; Fundaci Alcia. Lxic cientfic gastronmic. Barcelona: Planeta, 2006. La carnisseria-polleria: Vocabulari bsic [trptic]. [Santa Coloma de Gramenet]: LHeura: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, [199-?]. El catal a la carta: Lxic per a restauradors. Terrassa; Rub: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica. Centre de Normalitzaci Lingstica de Terrassa i Rub: Gremi Empresarial dHostaleria de Terrassa i Comarca, 2005. [Amb equivalncies en espanyol] Consorci per a la Normalitzaci Lingstica. Centre de Normalitzaci Lingstica de Terrassa i Rub. El catal a la carta: Lxic per a restauradors. Terrassa; Rub: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica. Centre de Normalitzaci Lingstica de Terrassa i Rub: Gremi Empresarial dHostaleria de Terrassa i Comarca, 2005. Cuiner/a: Catal-castell = Cocinero/a: Castell-catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria dAfers Laborals i Ocupaci, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/ treball/doc/doc_38869849_1.PDF> [Consulta: 26 febrer 2008]. Diccionari dhoteleria i turisme. Barcelona: Edicions 62: TERMCAT, 2001. Domnech, Ignasi. 16 ed. La teca. Barcelona: Manuel Company, 1990. [1a ed., 1936] Elaboraci de caramels i dolos: Catal-castell = Elaboracin de caramelos y dulces: Castell-catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria dAfers Laborals i Ocupaci, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/treball/doc/doc_76995455_1.PDF> [Consulta: 26 febrer 2008]. Escola de Cuina Gormand. Glossari de cuina [en lnia]. Terrassa: Escola de Cuina Gormand, [s.a.]. <http://www.egormand.com/catala/cglos.htm> [Consulta: 26 febrer 2008]. Fbrega, Jaume. La cuina catalana. Barcelona: La Magrana, 1996. Franquesa, Ester [dir.]. Diccionari dhoteleria i turisme. Barcelona: Edicions 62; TERMCAT, 2001. Hostaleria [trptic]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1999. Tamb disponible en lnia a: <http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/adretallei/index.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Jan, Albert. Nomencltor dhotels, bars i restaurants. Barcelona: Ajuntament, 1980. Jaquet, Eisharc. Vocabulari de restaurants. Vielha: Conselh Generau dAran, 2000. [Amb equivalncies en catal i espanyol] Lxic de bars i cafeteries. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1984. [Amb equivalncies en espanyol] Lxic de bars i cafeteries. Andorra la Vella: Govern dAndorra. Assessorament Lingstic, [1989]. Lxic de menjars xinesos. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. [La primera edici es titulava Menjars xinesos, 1985] Lxic de restaurants. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1986. Lxic de restaurants. Andorra la Vella: Govern dAndorra. Assessorament Lingstic, 1989. Lxic dels establiments alimentaris. Ma: Consell Insular de Menorca, 1989. Lladonosa, Josep. El gran llibre de la cuina catalana. Barcelona: Empries, 1991. Marqus, Vicent. Thesaurus de la cuina catalana i occitana. Vol. 1: Les salses. Aldaia: Alfan, 2005. Menjars xinesos: els noms dels principals plats en xins, catal, castell i angls. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1985. Mini glosario gastronmico en seis idiomas [en lnia]. [Barcelona]: Doest, 2002. <http://personal.iddeo.es/ doest> [Consulta: 3 mar 2008]. [Amb equivalncies en catal, angls, francs, itali i alemany] Nomencltor dhotels, bars i restaurants. Barcelona: Ajuntament, 1980. Els noms catalans dels principals plats, cuinats i guisats. Sabadell: Ajuntament, 1982.
230
Del cap. xxiii, 7
La pastisseria: Vocabulari bsic [trptic]. [Santa Coloma de Gramenet]: LHeura: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, [199-?]. Plats a la carta [en lnia]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya, 2005. <http://www10.gencat.net/ pres_plats/AppJava/index.jsp> [Consulta: 30 maig 2006]. Plats ms corrents en els restaurants. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, [1986]. Roger, fra Francesc. Art de la cuina: Llibre de cuina menorquina del segle XVIII. Ma: Institut Menorqu dEstudis: Caixa de Balears Sa Nostra, 1993. TERMCAT. Gastronomia del Prxim Orient [en lnia]. Barcelona: TERMCAT, 2006. <http://www.termcat.cat/dicci/gastronomia_or/index.html> [Consulta: 3 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls, espanyol i francs] Gastronomia japonesa [en lnia]. Barcelona: TERMCAT, 2006. <http://www.termcat.cat/ dicci/gastronomia_jap> [Consulta: 3 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls, espanyol i francs] Terminologia oberta: Gastronomia (Plats a la carta) [fitxer XML en lnia]. Barcelona: TERMCAT, 2008. <http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm> [Consulta: 16 maig 2008]. [Amb equivalncies en alemany, angls, espanyol, francs i itali] Vocabulari de bars i cafeteries. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, 1986. Vocabulari de bars i restaurants [n lnia]. Andorra: Govern dAndorra. Servei de Poltica Lingstica, 2002. Tamb disponible en lnia a: <http://www.catala.ad/index.php?option= com_content&task=view&id=485&Itemid=224> [Consulta: 26 febrer 2008]. Vocabulari de restaurants: Catal-castellano-Deutsch-English-franais-italiano-Nederlands. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Comer, Consum i Turisme, 1995. [1a ed., 1991] Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/diue/llengua/ eines_per_a_lempresa/barrest.pdf> [Consulta: 26 febrer 2008].
7.48. Sociologia i treball social, antropologia i demografia (V. tamb els 7.18, 7.21 i 7.23)
Auxiliar dajuda a domicili: Catal-castell = Auxiliar de ayuda a domicilio: Castell-catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria dAfers Laborals i Ocupaci, 2003 [cop. 2004]. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/treball/doc/doc_22156313_1.PDF> [Consulta: 26 febrer 2008]. Cartal, Francesc [et al.]. Ictineu: Diccionari de les cincies de la societat als Pasos Catalans. Barcelona: Edicions 62, 1979. Chalaux, Agust. Breu glossari de termes inequvocs [en lnia]. [S. ll.]: Centre dEstudis Joan Bardina, [s. a.]. <http://www.bardina.org/glosct00.htm> [Consulta: 11 mar 2008]. Breu glossari de termes inequvocs [en lnia]. [S. ll.]: Escola Finaly, [15 novembre 2007 (ltima actualitzaci)]. <http://www.finaly.org/index.php/Glossari> [Consulta: 11 mar 2008]. Genovard, Cndid. Vocabulario bsico trilinge de psicologa cientfica (ingls-castellano-cataln). Barcelona: Fontanella, 1980. Glossari [de] sociologia [en lnia]. [S. ll.]: Laboratori Experimental per Explorar la Complexitat Social i Ambiental (COMSOC), [s. a.]. <http://www.edu365.cat/aulanet/comsoc/glossari_ sociologia.htm> [Consulta: 11 mar 2008]. Meli, J. L. Vocabulari tcnic i ds docent metodolgic, danlisi de dades i psicomtric [en lnia]. [S. d.]. <http://www.uv.es/~meliajl/Docencia/Recursos/Vocabulari.htm> [Consulta: 10 mar 2008]. Nomencltor internacional normalitzat en els camps de la cincia i de la tecnologia. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dEnsenyament, 1982. Roger, Rosa. Diccionari breu de terminologia manica. Barcelona: La Busca, 1999. Serra, Mrius. Manual denigmstica. Barcelona: Columna, 1991.
Del cap. xxiii, 7
231
Sitj, Maria. Terminologia dels assistents socials. Barcelona: Collegi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya, 1988. Terminologa de los asistentes sociales. Barcelona: Collegi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya, 1989. [Amb equivalncies en catal] TERMCAT. Diccionari de sociologia. Barcelona: Fundaci Barcelona, 1992.
7.49. Toponmia, orografia i astronomia (V. tamb els 7.25, 7.35 i 7.37)
Amig, Ramon. Toponmia del terme municipal de Vilallonga de Ter. Barcelona: Fundaci Salvador Vives Casajuana, 1979. Arqu, Maite [dir.]. Diccionari Barcanova de geografia de Catalunya. Barcelona: Barcanova, 1993. Atlas universal catal. 3a ed. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1991. [1a ed., 1983] Atles comarcau de Catalonha: Val dAran. Barcelona: Generalitat de Catalonha. Institut Cartografic de Catalonha, 1994. Atles topogrfic de Catalunya 1:50 000. 3a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Cartogrfic de Catalunya, 2004. [1a ed., 1995] Atles universal. 6a reimpr. Barcelona: Institut Cartogrfic de Catalunya: Enciclopdia Catalana, 2004. [1a ed., 1999] Basseda, Llus. Toponymie historique de Catalunya Nord. Terra Nostra, nm. 73-80 (1990). Bastida, Roser [et al.]. Atlas dAndorra. Andorra la Vella: Govern dAndorra. Conselleria dEducaci, Cultura i Joventut, 1991. Bibiloni, Gabriel [dir.]. Nomencltor de nuclis de poblaci de les Illes Balears. Palma: Universitat de les Illes Balears, 2001. Tamb disponible en lnia a: <http://www.bibiloni.net/toponimia balear/index.html> [Consulta: 6 mar 2008]. Boyrie-Fni, Bndicte; Fni, Jean-Jacques. Toponymie des Pays Occitans. [Bordeus]: Sud Ouest, 2007. Buchon, Carles; Ibez, Miquel. Vocabulari de la natura. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria Cultura, Educaci i Cincia, 1986. Carrera, Aitor. Toponmia de Bausen e des Quate Lcs: Estudi sus eth lexic deth Baish Aran. Vielha: Conselh Generau dAran, 2001. Colom, Miquel. Onomstica lulliana: Lantroponmia i la toponmia dins lobra catalana de Ramon Llull. Mallorca: [s. n.], 1997. Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1989-1998. 8 v. Cucurella, Santiago. Iniciaci al vocabulari de la geografia. Barcelona: Distrimapas-Telstar, 1990. Decret 36/1988, de 14 dabril, pel qual es publiquen en el BOCAIB les formes oficials dels topnims de les Illes Balears. Butllet Oficial de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears, nm. 51 (28 abril 1988). Decret 61/1990, de 31 de maig, dampliaci del Decret 36/1988, de 14 dabril. Butllet Oficial de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears, nm. 76 (16 juny 1990). Decret 78/1991, de 8 dabril, sobre ls de la toponmia. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, nm. 1434 (24 abril 1991). Denominaci oficial dels municipis de la Comunitat Valenciana 1991. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria dAdministraci Pblica, 1991. Denominaci oficial dels municipis de la Comunitat Valenciana 1992. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria dAdministraci Pblica, 1992. Denominaci oficial dels municipis i altres entitats locals de la Comunitat Valenciana 1944. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Presidncia, 1994. Denominaci oficial dels municipis i altres entitats locals de la Comunitat Valenciana. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Presidncia, 1996. Denominaci oficial dels municipis i altres entitats locals de la Comunitat Valenciana 1997-1998. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Presidncia, 1998. Diccionari de geografia fsica. Barcelona: TERMCAT, 2003.
232
Del cap. xxiii, 7
Diccionari de terminologia IDE [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Infraestructura de Dades Espacials de Catalunya, [s. a.]. <http://www.geoportal-idec.net/geoportal/cat/ bibterm.html> [Consulta: 6 mar 2008]. Diccionari nomencltor de pobles i poblats de Catalunya. Barcelona: Aedos. Directori de municipis i comarques de Catalunya 1998. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1998. Folch, Ramon. Llibre blanc de la gesti de la natura als Pasos Catalans. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1976. Formes oficials dels topnims de Tarragona. Tarragona: Ajuntament. Centre de Normalitzaci Lingstica: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, 1991. Francino, Glria. Municipio de Soperia: Toponimia de Ribagorza. Lleida: Milenio, 2002. Els noms de lloc del Pont de Suert. Lleida: Pags, 2005. Geografia fsica dels Pasos Catalans. Barcelona: Ketres, 1980. Geografia general dels Pasos Catalans. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1992. Gilabert, Susanna; Andrs, Josep. Toponmia del Poble Nou de Benitatxell. Picanaya: Edicions del Bullent, 2002. Glossari de geografia [en lnia]. [S. ll.]: Laboratori Experimental per Explorar la Complexitat Social i Ambiental (COMSOC), [s. a.]. <http://www.edu365.cat/aulanet/comsoc/glossari_ geografia.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Glossari de la custdia del territori [en lnia]. [S. ll.]: Xarxa de Custdia del Territori, [s. a.]. <http://www.custodiaterritori.org/glossari.php> [Consulta: 6 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls i espanyol] Glossari de termes cartogrfics [en lnia]. Valncia: Institut Cartogrfic Valenci, [s. a.]. <http://www.icv.gva.es/ICV/recursos.jsp?CODSEC=4&SUBSEC=23&CODGRUP=7&IdmGl =VAL> [Consulta: 27 febrer 2008]. Glossari de termes, noms i llocs referents a [la] Xina [en lnia]. [Barcelona]: Universitat Pompeu Fabra. Escola dEstudis de lsia Oriental, 23 gener 2004 (ltima modificaci). <http://www.upf.edu/materials/huma/central/glossari/glossari.htm> [Consulta: 3 mar 2008]. Gran geografia comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1981-1985. 19 v. Institut dEstudis Catalans. Secci Filolgica. Llista dels noms de municipis del Principat. A: Documents de la Secci Filolgica, I. Barcelona: IEC, 1990, p. 85-118. Topnims de les Illes Balears. A: Documents de la Secci Filolgica, I. Barcelona: IEC, 1990, p. 119-129. Addicions i esmenes a la Llista dels noms dels municipis dels Principat dreada el 6 de novembre de 1980. A: Documents de la Secci Filolgica, II. 3a ed. Barcelona: IEC, 1996, p. 7177. [1a ed., 1992] Sobre toponmia. A: Documents de la Secci Filolgica, III. Barcelona: IEC, 1996, p. 153169. Jov, Ferran. Toponmia de les Borges del Camp i del seu terme municipal. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1981. Lacreu, Josep [dir.]. Toponmia dels pobles valencians. Alcoi (Alcoi). Alcoi: Generalitat Valenciana. Direcci General dOrdenaci i Innovaci Educativa i Poltica Lingstica: Ajuntament, 1999. [Amb un CD-ROM]. Lexique panlatin de gomatique = Lxic panllat de geomtica = Lxico panllatino de geomtica = Lxico panlatino de xeomtica = Lessico panlatino della geomatica = Lxico panlatino de geomtica = Pan-latin Geomatics lexicon. Quebec: Office Qubcois de la Langue Franaise, 2007. Tamb disponible en lnia a: <http://www.oqlf.gouv.qc.ca/ressources/bibliotheque/dictionnaires/ terminologie_geomatique_panl/geomatique.pdf> [Consulta: 29 desembre 2007]. Llauger, Joan Antoni; Ordinas, Antoni; Planisi, Hermnia. Nomencltor de la toponmia major de les Illes Balears. Palma: Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecci Exterior de la Cultura de les Illes Balears (COFUC), 2007.
Del cap. xxiii, 7
233
Lombarte, Desideri. Sis anys de toponmia a la vila de Pena-roja. [S. ll.]: Xarxa Cultural, 1990. Manual de senyalitzaci urbana dorientaci. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, 2005. Mapa fisic dera Val dAran. Escala 1:50.000. Vielha: Conselh Generau dAran, 2000. Mapa topogrfic de Catalunya. Barcelona: Institut Cartogrfic de Catalunya, 1983. Mapamundi en occitan. Escala 1:25.000.000. [S. ll.: s. n.], 2000. Massegur, Albert. Pallej, toponmia i quelcom ms. [Sant Sadurd?: s. n.], 1991. Moreu-Rey, Enric. Toponmia urbana i onomstica vria. Palma: Moll, 1974. Murgadas, Francesc. Diccionari de geologia [en lnia]. [S. d.]. <http://www.xtec.es/centres/ a8031711/depcn/diccgeo1.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Nomenclator dera Val dAran. [Vielha]: [Conselh Generau dAran], 2003. Nomencltor oficial de toponmia major de Catalunya [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques: Institut dEstudis Catalans, 2003 [actualitzaci: 30 maig 2005]. <http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/documentacio/llengua/ toponimia/nomenclator/index.jsp> [Consulta: 30 maig 2006]. Nomencltor toponmic de la Catalunya del Nord. Barcelona: Institut dEstudis Catalans: Universitat de Perpiny, 2007. Tamb disponible en lnia a: <http://www.iec.cat/gc/digitalAssets/ 9590_NomenclatorCatNord.pdf> [Consulta: 22 novembre 2007]. Noms de lloc [en lnia]. [S. ll.]: Xarxa Lingstica Porturia, 16 maig 2006. <http://www.xlport.net> [Consulta: 25 febrer 2008]. [Noms de pasos i de ports de tot el mn] Ordre del 20 de desembre de 1988, per la qual es fa pblica la llista dels noms oficials dels municipis de Catalunya, de les seves unitats de poblaci i de les entitats municipals descentralitzades. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, nm. 1101 (2 febrer 1989). Panareda, Josep M. Itinerari geogrfic al Montseny. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1980. Panareda, Josep M.; Busqu, Jaume; Rabella, Josep M. Diccionari de cartografia. Barcelona: Curial, 1994. Porta, Jaume [et al.]. Lxic de la cincia del sl: Catal, castell, francs, angls. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya. Servei de Llenges i Terminologia, 1989. Tamb disponible en lnia a: <http://www2.upc.edu/slt/diccionaris/pdf/ciencia_sol.pdf> [Consulta: 6 mar 2008]. Portabella, Jess. Diccionari nomencltor de les vies pbliques de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1996. Rabella, Joan Anton [coord.]. Criteris per a la toponmia dmbit municipal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Comissi de Toponmia de Catalunya: Institut dEstudis Catalans, 2006. Ribes, Enric. Noms de lloc: Toponmia de les Pitises. Eivissa: Can Sifre, 1992. Roca, Pere. Toponmia del terme de Sabadell. Sabadell: Fundaci Bosch i Cardellach, 1980. Sallars, Joan. Primer diccionari catal dexcursionisme i dels seus vocables afins de geografia, cincies naturals i de la vida del camp. Barcelona: Dalmau i Jover, 1959. Sanchis Guarner, Manuel. Contribuci al nomencltor geogrfic del Pas Valenci. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1966. Solanes, Josep M. Diccionari dastronomia [en lnia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingstics, 2004. <http://www.ub.es/slc/edic/astronomia> [Consulta: 6 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls i espanyol] Terminologia astronmica de Jpiter [en lnia]. [S. ll.]: Grup dEstudis Astronmics, 2003. <http://www.astrogea.org/planet/cat/termino.html> [Consulta: 6 mar 2008]. Terminologia de muntanya [en lnia]. [S. d.]. <http://www.espanet-plus.com/rusadir/vocata.htm> [Consulta: 26 febrer 2008]. Toponmia [trptic]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1999. Tamb disponible en lnia a: <http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/adretallei/index.htm> [Consulta: 30 maig 2006].
234
Del cap. xxiii, 7
Tormo, Josep. El llenguatge txtil alcoi: La influncia de la indstria txtil en la parla, la toponmia i la can popular alcoiana. Alcoi: Ajuntament: Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 1995. Turull, Albert. La toponmia de les comarques de Ponent: Un assaig dinterpretaci tipolgica. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2007. Vila, Marc-Aureli. Aportaci a la terminologia geogrfica catalana. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1998. Vilar, Francesc. Criteris lingstics per a la senyalitzaci viria. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, 1992. Vilar, Francesc [coord.]. Diccionari de carreteres. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, 1991. Tamb disponible en lnia a: <http://www3.gencat.net:81/ptop/diccion.htm> [Consulta: 25 febrer 2008]. Vilar, Francesc; Vilches, ngel [coord.]. Diccionari de ports i costes: Catal, castell, francs, angls. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, 1995. Tamb disponible en lnia a: <http://www3.gencat.net:81/ptop/ diccion.htm> [Consulta: 25 febrer 2008]. Vocabulari dastronomia i astrofsica. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1994. Tamb disponible en lnia a: <http://www.ub.es/slc/termens/astronomia.pdf> [Consulta: 6 mar 2008]. [Amb equivalncies en espanyol]
7.50. Transports, telecomunicacions i Internet (V. tamb els 7.4, 7.31 i 7.41)
Alamillo, Ignasi. ABC de la signatura electrnica. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Agncia Catalana de Certificaci, 2005. Amades, Joan. Vocabulari dels vells oficis de transport i llurs derivats. Butllet de Dialectologia Catalana [Barcelona: Institut dEstudis Catalans], vol. xxii (1934), p. 59-239. Batlle, Llus. Diccionari per a ferroviaris. Barcelona: El Llamp, 1986. Bertran, Eduard. Diccionari de telecomunicacions [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dUniversitats, Recerca i Societat de la Informaci, [s. a.]. <http://www6.gencat.net/ stsi/dicctel/scripts/diccionari_telecom.asp> [Consulta: 26 febrer 2008]. Casals, Daniel. La llengua catalana sobre rodes: Llibre destil del transport terrestre. 2a ed. Benicarl: Edicions Alambor, 2002. Circulem en valenci [tptic en lnia]. [S. d.]. <http://www.uib.es/secc6/slg/gt/diccio_especialitzats/ imatges/circulem.html> [Consulta: 11 mar 2008]. [Amb equivalncies en espanyol] Colomer, Rosa; Franquesa, Ester [dir.]. Societat de la informaci. Noves tecnologies i internet: Diccionari terminolgic. Barcelona: TERMCAT, 2003. Comissi Obrera Nacional de Catalunya. Servei de Normalitzaci Lingstica. Vocabulari de correus i telgrafs. 2a ed. Barcelona: Comissi Obrera Nacional de Catalunya, 1993. Diccionario enciclopdico de tecnologa. Madrid: Sntesis, 2000. 2 v. Elias, Antoni [et al.]. Vocabulari bsic de telecomunicaci. 3a ed. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya, 2000. Tamb disponible en lnia a: <http://www2.upc.edu/slt/vocabularis/ pdf/telecom.pdf> [Consulta: 30 maig 2006]. Estella, Marta [et al.]. Vocabulari bsic dInternet. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya: Institut Joan Llus Vives, 2002. Tamb disponible en lnia a: <http://www2.upc.edu/ slt/vocabularis/pdf/internet.pdf> [Consulta: 30 maig 2006]. Fabr, Josep. Guarniments i carruatges a Catalunya. Vilanova i la Geltr: Grf. Terpala, 1985. Glossari dInternet. Alcoi: Cambra Oficial de Comer i Indstria dAlcoi, [s. a.]. Graells, Jordi. Internet til per a tothom: Manual prctic de coneixements bsics perqu persones i institucions shi comuniquin amb xit. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears, 2003. Len, Mario. DPT: Diccionario polglota del tren: Alemn, cataln, euskera, francs, gallego, ingls. Madrid: Luna: Fundacin de los Ferrocarriles Espaoles, 1997.
Del cap. xxiii, 7
235
Mateu, Rosa [dir.]. Diccionari de telecomunicacions. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya: TERMCAT: Enciclopdia Catalana, 2007. Lxic de material de transport (automoci). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria i Energia, 1995. Mil, Roser. Terminologia ferroviria: Material rodant. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. Pars, Xavier. Nomencltor de senyals de trnsit i de circulaci. Barcelona: Ajuntament. mbit de la Via Pblica, 1990. Ramon, M. Magdalena. Lxic bsic dInternet: Catal-angls. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears. Servei de Publicacions i Intercanvi Cientfic, 1998. Tamb disponible en lnia a: <http://www.caib.es/conselleries/educacio/lexic/lexic.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. RENFE. El catal, una bona via: Vocabulari ferroviari [trptic]. [Barcelona]: RENFE: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, [199-?]. Rosell, Xavier TICcionari: Diccionari de tecnologies de la informaci i la comunicaci [en lnia]. [S. ll.]: Auladetecnologia.com, 26 febrer 2006 (ltima actualitzaci). <http://www.xtec.es/~jrosell3/ ticcionari> [Consulta: 10 mar 2008]. Segus, Francesc. Vocabulari [postal] [en lnia]. [S. d.]. <http://www.terra.es/personal/fsegues/ vocabulari.htm> [Consulta: 11 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls i hongars] Sol, Joaquim; Hernndez, Joan J.; Lpez Navarro, Toms. Material de transport. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria i Energia, 1991. Telecomunicaci: Catal, castell, angls. 3a ed. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya, 2000. [1a ed., 1996] Telefonia mbil [trptic]. Barcelona: TERMCAT, 2004. Tamb disponible en lnia a: <http://www.xtec.es/~jrosell3/telefonia/documents/telefonia.pdf> [Consulta: 11 mar 2008]. TERMCAT. Lxic de material de transport (automoci). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dIndstria i Energia, 1995. Diccionari dInternet. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2001. Internet. Barcelona: TERMCAT, 2003. Lxic de transport turstic [en lnia]. Barcelona. TERMCAT, [desprs del 2002]. <http://www.termcat.cat/dicci/transport/index.html> [Consulta: 11 mar 2008]. [Amb equivalncies en alemany, angls, armeni, cors, espanyol, francs, gallec, lad (retoromnic), occit i sard] Terminologia oberta: Internet i societat de la informaci [fitxer XML en lnia]. Barcelona: TERMCAT, 2005. <http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Internet%20i%20 Societat%20de%20la%20Informaci%F3.xml> [Consulta: 11 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls i espanyol] Mrqueting electrnic [trptic]. Barcelona: TERMCAT, 2006. Seguretat a la xarxa [trptic]. Barcelona: TERMCAT, 2006. Terminologia de comer electrnic. Barcelona: TERMCAT, 2006. Terminologia oberta: Telecomunicacions [fitxer XML en lnia]. Barcelona: TERMCAT, 2007. <http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Telecomunicacions.xml> [Consulta: 11 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls i espanyol] Terminologia del transport per cable. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques; Madrid: AENOR, 1993. Ubach, T. M. El ferrocarril: La xarxa catalana. Barcelona: Ketres. Ve, Andreu. Manual prctic dInternet a lempresa. Vol. III: Diccionari dacrnims, termes i fites a la xarxa. Barcelona: Dossier Econmic de Catalunya: COPCA, 2002. Vilar, Francesc [coord.]. Diccionari de carreteres. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, 1991. Tamb disponible en lnia a: <http://www3.gencat.net:81/ptop/diccion.htm> [Consulta: 25 febrer 2008].
236
Del cap. xxiii, 7
Vilar, Francesc; Vilches, ngel [coord.]. Diccionari de ports i costes: Catal, castell, francs, angls. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, 1995. Tamb disponible en lnia a: <http://www3.gencat.net:81/ptop/ diccion.htm> [Consulta: 25 febrer 2008]. Xarxa Panllatina de Terminologia (Realiter). Lxic panllat del comer electrnic [en lnia]. [Ottawa]: Travaux Publics et Services Gouvernementaux. Boureau de la Traduction, 14 novembre 2007 (ltima actualitzaci). <http://dtil.unilat.org/realiter/search.php?lang=cat> [Consulta: 26 febrer 2008]. Lexique panlatin dInternet [en lnia]. [Ottawa]: Travaux Publics et Services Gouvernementaux. Boureau de la Traduction, 14 novembre 2007 (ltima actualitzaci). <http://dtil.unilat.org/ realiter/search.php?lang=cat> [Consulta: 26 febrer 2008]. [Amb equivalncies en catal] Lexique des termes de base de linformatique [en lnia]. [Ottawa]: Travaux Publics et Services Gouvernementaux. Boureau de la Traduction, 14 novembre 2007 (ltima actualitzaci). <http://dtil.unilat.org/realiter/ search.php?lang=cat> [Consulta: 26 febrer 2008]. [Amb equivalncies en catal]
7.51. Veterinria (V. tamb els 7.2, 7.6 i 7.52)

Caadas, M. Assumpci. Nou atlas de citologia i histologia animal. Barcelona: Ariel, 1985. Gratacs, Jaume; Gratacs, Maria; Gratacs, Joaquim. Diccionari dexterior del cavall. Girona: Collegi Oficial de Veterinaris de la Provncia de Girona, 1994. Selga, Iscle [dir.] Diccionari de veterinria i ramaderia. Barcelona: Enciclopdia Catalana: TERMCAT, 2002. Tamb disponible en lnia a: <http://www.gencat.net/salut/servling/ servling/html/ca/dir1431/dn1431/dicciveterama.pdf> [Consulta: 11 mar 2008]. [Amb equivalncies en angls, espanyol i francs]
7.52. Zoologia (V. tamb els 7.2, 7.6, 7.40 i 7.51)

Aixal, Xavier. Els ocells de Balaguer i la seva rodalia. Lleida: Dilagro, 1979. Els ocells de les Terres de Ponent. Lleida: Dilagro, 1987. Alcover, Josep Antoni. Els mamfers de les Balears. Palma de Mallorca: Moll, 1979. Alegre, Montserrat; Lleonart, Jordi; Veny, Joan. Espcies pesqueres dinters comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. Amades, Joan. Vocabulari dels pastors. Butllet de Dialectologia Catalana [Barcelona: Institut dEstudis Catalans], vol. xix (1931 [1932]), p. 64-240. Atles dels aucells nidificants de Mallorca i Cabrera: 1983-1984. Mallorca: Grup Balear dOrnitologia i Defensa de la Naturalesa, 1997. Avifauna dEivissa. Eivissa: Escola Nacional de Sant Jordi de ses Salines: Institut dEstudis Eivissencs, 1981. Aymerich, Joan; Baucells, Jordi; Bigas, David. Els ocells dOsona. Barcelona: Lynx, 1991. Bibiloni, Gabriel. Vocabulari del cavall [en lnia]. [Palma: Gabriel Bibiloni, 2002]. <http://www.bibiloni.net/textos/cavall.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Vocabulari del cavall [en lnia]. [S. ll.]: Gabriel Bibiloni, [2001]. <http://www.bibiloni.net/ cavall.htm> [Consulta: 6 mar 2008]. Blanc, Miquel. La fauna del Matarranya: Vertebrats. [Terol]: Associaci Cultural del Matarranya, 1999. Buchn, Carles; Ibez, Miquel. Vocabulari de cincies de la natura. Valncia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, 1986. Canyelles, Xavier; Mas, Xavier. Peixos de les Illes Balears. 2a ed. Palma: Moll, 2003. [1a ed., 2000]
Del cap. xxiii, 7
237
Casanova, Emili. Lxic i cultura popular: la creaci lxica dels colombaires valencians entre el segle xviiiI i el xx. Zeitschrift fs Katalanistik, nm. 18 (2005), p. 93-113. Tamb disponible en lnia a: <http://www.romanistik.uni-freiburg.de/pusch/zfk/18/07_Casanova.pdf> [Consulta: 11 mar 2008]. Cerdeira, Jordi. Ocells a Olesa de Montserrat [en lnia]. [S. ll.]: Jordi Cerdeira, 2006. <http://www.xtec.cat/~jcerdeir/ornitoweb/diccionari.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. [Amb equivalncies en alemany, angls, basc, dans, espanyol, fins, francs, gallec, islands, itali, neerlands, polons, portugus i suec, i inclou el nom cientfic] Diccionari visual Altea dels animals. [Barcelona]: Altea, 1992. Dolsa, Alfons G.; Albarrn, M. Teresa. Diccionari sinonmic de les papallones de Catalunya. Barcelona: [s. n.], 1994. Tamb disponible en lnia a: <http://www.papallones.net/diccionari.html> [Consulta: 11 mar 2008]. Domingo, Carles. Els ocells a lAlt Camp. Valls: Institut dEstudis Vallencs, 1982. Domingo, Mrius. Els ocells al Camp de Tarragona: Aproximaci al coneixement de lornitofauna... Reus: Centre de Lectura, 1988. Duran, Miquel. Noms i descripcions dels peixos de la mar catalana. Tom I: gnats, condrictis, ostestis (1a part). Palma: Moll, 2008. Folch, Ramon [dir. gen.]. Histria natural dels Pasos Catalans. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1984-1992. 16 v. Gonzlez, Antoni. Bous, toros i braus. Tarragona: El Mdol, 1997. Huguet, Alcia. Catleg de les 125 espcies dinters pesquer a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca, 1991. International Commission on Zoological Nomenclature [Comissi Internacional de Nomenclatura Zoolgica]. Codi internacional de nomenclatura zoolgica: Quarta edici: Adoptada per la Uni Internacional de Cincies Biolgiques. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2003. Lepage, Denis. Avibase [base de dades en lnia]. [S. ll.]: Bird Studies Canada, 2008. <http://www.bsc-eoc.org/avibase/avibase.jsp?lang=CA&pg=home> [Consulta: 11 mar 2008]. [Amb equivalncies en afrikaans, alemany, angls, espanyol, francs, indonesi, islands, interlingua, itali, neerlands, polons, portugus i suec] Llaurad, Miquel. Colors i pelatges dels cavalls [en lnia]. La Bisbal de Falset; Barcelona: Miquel Llaurad, 28 setembre 2004. <http://www.pamtomaket.com/usuaris/liart/index.html> [Consulta: 11 mar 2008]. Llista dels ocells de Catalunya. Barcelona: SIBOC, 1997. Llorente, Gustavo. Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Barcelona: Prtic, 1988. Els macroinvertebrats dels rius catalans. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient, 1999. Maluquer, Joaquim. Els ocells de les terres catalanes. 4a ed., rev. i ampl. Barcelona: Barcino: Fundaci Jaume I, 1987. [1a ed., 1956] Massip, Josep M. Els ocells. Figueres: Montserrat, 1980. Els ocells de Banyoles: Fauna comarcal. Figueres: Montserrat, 1980. Mayol, Joan. Rptils i amfibis de les Balears. Mallorca: Moll, 1985. Els aucells de les Balears. Mallorca: Moll, 1988. Mestre, Pere. Els ocells de la vall de Bo i Aigestortes. [S. ll.]: Pere Mestre, 1996. Motje, Llus. Els ocells de la comarca de la Selva. Girona: Grafis-Sant, 1982. Muntaner, Jordi; Ferrer, Xavier; Martnez-Vilalta, Albert. Atlas dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra. Barcelona: Ketres, 1984. Murgades, Francesc. Diccionari de zoologia [en lnia]. [S. d.]. <http://www.xtec.es/centres/ a8031711/depcn/dicczoo1.htm> [Consulta: 11 mar 2008].
238
Del cap. xxiii, 7
Nadal, Joan. Els nostres peixos. Girona: Collegi Universitari, Departament de Biologia, 1981. Oll, Manuel; Camps, Antoni; Sintes, Helena. Terminologia apcola [en lnia]. [S. ll.]: Apicultors de Catalunya (APICAT), 2004. <http://www.apicat.com/web/apistoria_f.htm> [Consulta: 11 mar 2008]. Peterson, Roger; Mountfort, Guy; Hollom, P. A. Guia dels ocells dels Pasos Catalans i dEuropa. Barcelona: Omega, 1987. Pladevall, Antoni. Columbaris, colomers i palomeres. Barcelona: Rafael Dalmau, 1976. Pujade, Juli. Nou atlas de zoologia. Invertebrats. Barcelona: Kapel, 1986. Pujade, Juli; Sarto, Vctor. Guia dels insectes dels Pasos Catalans. Barcelona: Kapel, 1986. 2 v. Querol, Ernest. Anlisi de camps lxics de lov de la comarca dels Ports. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1992. Ray, Miquel; Janer, Gabriel. Aucells esquius. Palma de Mallorca: Moll, 1979. Riera, Francesc; Oliver, Josep.; Terrassa, J. Peixos de les Balears. [Palma de Mallorca]: Govern Balear. Direcci General del Territori i Medi Ambient, 1995. Sallars, Joan. Primer diccionari catal dexcursionisme i dels seus vocables afins de geografia, cincies naturals i de la vida del camp. Barcelona: Dalmau i Jover, 1959. Santa Eullia, Rosa M.; Vives, Josep. Sinopsi de cincies de la natura: Vocabulari didctic per a s dels professors. Barcelona: Collegi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Cincies de Catalunya, 1981. Sargatal, Jordi; Llins, Rosa. Els ocells de lEmpord. Figueres: Centre Excursionista Empordans, 1978. Sauer, Frieder. Aus terrestres. Barcelona: Blume, 1983. Segarra, David. Rapinyaires de Catalunya. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1985. Selga, Iscle. Identificaci equina per ressenya descriptiva i grfica, amb un breu diccionari dels colors i les regions anatmiques del bestiar rossam o de peu rod, i les equivalncies en castell, francs i angls. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca, 1991. Tantull, Josep M. Les aus [en lnia]. [S. d.]. <http://www.elsmuntells.com/traductor/ html/aus.html> [Consulta: 11 mar 2008]. Vives, M. Victria. Els amfibis i els rptils de Catalunya. Barcelona: Ketres, 1984. Vocabulari de zoologia: Catal-castell. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 1995. Tamb disponible en lnia a: <http://www.ub.es/slc/termens/Zoologia.pdf> [Consulta: 11 mar 2008]. [Amb equivalncies en espanyol]
8. Altres publicacions relacionades amb el llenguatge administratiu i jurdic

8.1. Reculls de textos normatius
Azemar, Llus [cur.]. Codi bsic de funci pblica de Catalunya. 2a. reimpr. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria General dAdministraci i Funci Pblica: Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 2000. Broc, Guillem M. de. Textos jurdics catalans. Vol. I/1. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia, 1985. Textos jurdics catalans. Vol. I/2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia, 1987. Codi bsic de dret pblic de Catalunya. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut dEstudis Autonmics, 1997. Codi bsic de funci pblica de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 1999.
Del cap. xxiii, 8
239
Codi bsic de legislaci penitenciria. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia, 2001. Codi civil. Barcelona: Bosch, 1984. [Edici bilinge anotada] Codi de legislaci sobre funci pblica a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 2002. Codi penal i legislaci complementria de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: Bosch, 1985. Collecci legislativa de Catalunya. Barcelona: Bayer Hermanos, [s. a.]. Colomines, Agust; Mar, Isidor; Monjas, Anastsia. Tots som diferents. Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya, 2005. Compilaci del dret civil de Catalunya i Llei de successi intestada. 2a ed. Barcelona: Bosch, 1985. Compilaci del dret civil especial de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia, 1982. Constituci del Principat dAndorra. Projecte. Casa de la Vall: Consell General de les Valls dAndorra, 1993. Tamb disponible en lnia a: <http://www.andorramania.com/constit_cat.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Constituci espanyola. Estatut dautonomia de Catalunya. Reglament del Parlament de Catalunya. 9a ed. Barcelona: Servei de Publicacions del Parlament de Catalunya, 2002. [1a ed., 1983] Dret administratiu. Barcelona: Bosch, 1986. Dret urbanstic. Barcelona: Bosch, 1986. Egea, Joan; Ferrer, Josep. Legislaci civil catalana. Barcelona: Promociones i Publicidad Universitarias, 1988. Estatut dautonomia de Catalunya [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006. <http://www.gencat.cat/generalitat/cat/estatut> [Consulta: 30 maig 2008] Installacions elctriques de baixa tensi: Recopilaci de la legislaci aplicable - 1991. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Seguretat Industrial, 1991. Legislaci ambiental de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient, 1993. Legislaci bsica laboral i dentitats deconomia social. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball, 1992. Legislaci catalana en matria de cooperatives. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball, 1995. Legislaci dadministraci local de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Governaci, 1992. Legislaci eclesistica de lEstat i de Catalunya. 2a ed. Barcelona: Bosch, 1989. [1a ed., 1986] Legislaci sobre ordenaci sanitria de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1999. Legislaci sobre patrimoni cultural. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1994. Legislaci sobre rdio i televisi a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2002. Legislaci sobre seguretat pblica. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola de Policia de Catalunya, 1994. Legislaci turstica de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Comer, Consum i Turisme, 1995. Legislatura 1980-1984. Barcelona: Parlament de Catalunya, 1986. 2 v. Legislatura 1984-1988. Barcelona: Parlament de Catalunya, 1988. 2 v. Legislatura 1988-1992. Barcelona: Parlament de Catalunya, 1993. 4 v. Legislatura 1992-1995. Barcelona: Parlament de Catalunya, 1996. 4 v. Legislatura 1995-1999. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2002. 4 v. [Amb un CD-ROM] Llei 4/1983, de 23 de novembre, ds i ensenyament del valenci [en lnia]. Valncia: Generalitat Valenciana, [s. a.]. <http://www.pre.gva.es/bdlgv/defaultv.htm?URL=http://www.pre.gva.es/L/ BASIS/DOGV/WEB/LEGIS_VALENCIANO/DDW?W%3DTIPO_DISPOSICION%3 D%22LLEI%22+AND+TITULO_DISPOSICION+PH+LIKE+%22%FAs+i+ensenyament %22+ORDER+BY+FECHA_DOGV/D%2CFECHA_DISPOSICION/D%26M%3D1%26 K%3D0428/1983%26R%3DY%26U%3D1> [Consulta: 30 maig 2006].
240
Del cap. xxiii, 8
Llei 3/1986, de 29 dabril, de normalitzaci lingstica a les Illes Balears [en lnia]. Palma: Govern de les Illes Balears, [s. d]. <http://dgpoling.caib.es/user/menuweb/actuacions/anyeuropeu/ publicacions/LleiNormalitzacio.pdf> [Consulta: 30 maig 2006]. Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com. Valncia: Generalitat Valenciana. Institut Valenci dAdministraci Pblica, 1993. [Amb un glossari de termes que apareixen en el text de la Llei] Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 1995. [Cont un glossari de termes que apareixen en el text de la Llei] Llei 13/1995, de 18 de maig, de contractes de les administracions pbliques. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 1996. [Cont un glossari de termes que apareixen en el text de la Llei] Llei 7/1997, de 18 de juny, dassociacions. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia, 1997. Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Entitat Autnoma del Diari Oficial i de Publicacions, 1998. Tamb disponible en lnia a: <http://www6.gencat.net/llengcat/legis/lleipl.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com. Valncia: Generalitat Valenciana. Institut Valenci dAdministraci Pblica, 1993. [Cont un glossari de termes que apareixen en el text de la Llei] Llei canviria i del xec. Barcelona: Bosch, 1988. Llei denjudiciament civil. Barcelona: Bosch, 1988. Llei denjudiciament criminal i legislaci complementria. Barcelona: Bosch, 1986. Llei dordenaci de ls de la llengua oficial. Andorra: Govern dAndorra, [s. a.]. Tamb disponible en lnia a: <http://www.ciemen.org/mercator/butlletins/39-05.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Llei de cooperatives de la Generalitat de Catalunya i normes complementries. Barcelona: Bosch. Llei orgnica 5/1982, d1 de juliol, dEstatut dautonomia de la Comunitat Valenciana [en lnia]. Valncia: Generalitat Valenciana, actual. 15 juny 2004. <http://www.gva.es/cidaj/val/v-normas/5-1982.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Llei orgnica 2/1983, de 25 de febrer, per la qual saprova lEstatut dautonomia de les Illes Balears [en lnia]. Palma: Govern de les Illes Balears, [s. a.]. <http://www.caib.es/govern/informacio/index.ct.jsp?path=/webcaib/govern_illes/estatut_autonomia/estatut> [Consulta: 30 maig 2006]. Llei orgnica del poder judicial. Barcelona: Bosch, 1987. Lleis i reglaments sobre ls del catal. Girona: Ajuntament. Centre de Normalitzaci Lingstica, 1989. Lleis poltiques de Catalunya. Barcelona: Bosch, 1984. Normativa laboral. Estatut dels treballadors i normes complementries. Vol. I. Barcelona: Bosch, 1986. Normativa laboral. Legislaci laboral de la Generalitat de Catalunya i de la Seguretat Social. Vol II. Barcelona: Bosch, 1987. Lobra legislativa, 1932-1939. Barcelona: Publicacions del Parlament de Catalunya, 1981. Sabater, Antoni. Legislaci penal. Andorra la Vella: EROSA, 1982. Text refs de la llei de contractes de les administracions pbliques. 4a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 2002. Textos jurdics catalans. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia, 1985-. Tractats constitutius de les Comunitats Europees. Tractats que revisen aquests tractats. Acta nica Europea. 2a ed. Barcelona: Patronat Catal pro Europa: Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia: Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1989.
Del cap. xxiii, 9
241
8.2. Documents varis

Carta europea de les llenges regionals o minoritries. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2001. Tamb disponible en lnia a: <http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/carta/index.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Duarte, Carles. El catal llengua de lAdministraci. Barcelona: Indesinenter, 1980. Llengua i administraci: Estudis sobre la llengua, el dret i lAdministraci. Barcelona: La Magrana, 1986. Lestabliment del llenguatge administratiu [Actes de les Jornades sobre lEstabliment del Llenguatge Administratiu Catal]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 1984. Llengua i dret: Treballs de lrea 5 del Segon Congrs Internacional de la Llengua Catalana. Barcelona-Andorra, 1987. Barcelona: Institut dEstudis Autonmics, 1987. Les llenges en lAdministraci. Taula redona organitzada pel GUEV. Valncia: Generalitat Valenciana. Gabinet ds i Ensenyament del Valenci, 1986. Pla general de comptabilitat. Madrid: Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, 1992. Tradici i modernitat en el llenguatge administratiu [Actes del Cicle de Conferncies sobre Tradici i Modernitat en lEstabliment del Llenguatge Administratiu]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 1986.
9. Publicacions en srie
BIP: Butllet Intern del Departament de la Presidncia [Barcelona] (desembre 1993- ). Butllet lingstic de la URL [Barcelona] (abril-juny 1997- ). Com: Ensenyar Catal als Adults [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura] (1983-1994). Els Marges [Barcelona: Curial] (1982- ). s a Dir [Sant Joan Desp: TV3. Comissi per a la Normalitzaci Lingstica] (1988-1990?). Escola Catalana [Butllet de la DEC] [Barcelona: mnium Cultural] (1968- ). Full de Difusi de Neologismes [Barcelona: TERMCAT] (febrer 1988 - desembre 1994). Actualment es difonen per mitj dInternet. Glosso-llia [Barcelona: Comit Organitzador Olmpic Barcelona 92] (1989-1992). Bolets de Catalunya [Barcelona: Societat Catalana de Micologia] (1982- ). Journal of Catalan Studies: Revista Internacional de Catalanstica [en lnia] (1998-2004). <http://www.uoc.es/jocs/7/index.html> [Consulta: 31 mar 2008]. Lnia Directa amb la Campanya de Normalitzaci Lingstica [Palma de Mallorca: Campanya de Normalitzaci Lingstica de les Illes Balears] (1991- ). Llengua i Administraci [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica] (1982-1994). Llengua & Literatura [Barcelona: Institut dEstudis Catalans: Empries] (1986- ). Llengua i s: Tcnica de Normalitzaci Lingstica [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcci General de Poltica Lingstica] (1994- ). A partir del nm. 41 (primer quadrimestre 2008), nicament disponible en lnia a <http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem. df5fba67cac781e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=b1be929450071110VgnVCM1000000b0c1 e0aRCRD&vgnextchannel=b1be929450071110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfm t=default> [Consulta: 3 abril 2008]. Llengua Nacional [Barcelona: Associaci Llengua Nacional] (1995- ). Mercator: Dret i Legislaci Lingstics [en lnia] [Barcelona: CIEMEN] (febrer 1992- ). <http://www.ciemen.org/ mercator> [Consulta: 30 maig 2006]. Mn Jurdic [Barcelona: Collegi dAdvocats] (1983- ).
242
Del cap. xxiii, 10
Mot.doc: Butllet de Difusi del Servei de Llengua Catalana [Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana] (1989-1991). Noves SL: Revista de Sociolingstica [en lnia] [Barcelona: Generalitat de Catalunya: Secretaria de Poltica Lingstica] (tardor 2000 - ). <http://www6.gencat.net/llengcat/noves/index.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Quaderns de Traducci i Interpretaci = Cuadernos de Traduccin e Interpretacin [Bellaterra: Universitat Autnoma de Barcelona. Facultat de Traducci i Interpretaci] (1982 - ). Quaderns del CAC [Barcelona: Consell de lAudiovisual de Catalunya] (1998- ). Tamb disponible en lnia a: <http://www.cac.cat/web/recerca/quaderns/index.jsp?MjQ%3D&Mw%3 D%3D&> [Consulta: 30 maig 2008] Qu Cal Saber? [Barcelona: Institut dEstudis Catalans. Societat Catalana de Biologia] (novembre 1984 - ). Tamb disponible en lnia a: <http://www.iecat.net/scb/saber.htm> [Consulta: 26 febrer 2008]. Revista Andorrana de Dret i Jurisprudncia [Andorra la Vella: Collegi dAdvocats] (1988- ). Revista de Llengua i Dret [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya] (1983- ). Revista Jurdica de Catalunya [Barcelona: Collegi dAdvocats de Barcelona] (1963- ). Serra dOr [Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat] (1959- ).
10. Reculls bibliogrfics

10.1. Monografies (V. tamb el 3.2)
Alemany, Rafael. Guia bibliogrfica de la literatura catalana medieval. Alacant: Universitat dAlacant. Departament de Filologia Catalana, 1997. Benavent, Marta [et al.]. Bibliografia especfica i terminolgica de la psicologia. Valncia: Universitat de Valncia. Servei de Normalitzaci Lingstica, 1999. Bibliografia per aprendre catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria de Poltica Lingstica, 2005. Tamb disponible en lnia a: <http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/ biblio_aprendre/index.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Cabr, M. Teresa; Lorente, Merc. Els diccionaris catalans de 1940 a 1988. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1991. Catleg de llibres de text i manuals universitaris en catal, 1999. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Comissionat per a Universitats i Recerca, [1999]. Esteve, Francesc; Ibor, Teresa; Meli, Josepa. Bibliografia especfica i terminolgica dart. Valncia: Universitat de Valncia. Servei de Normalitzaci Lingstica, 1999. Bibliografia especfica i terminolgica de cincies de la salut. Valncia: Universitat de Valncia. Servei de Normalitzaci Lingstica, 1999. Bibliografia especfica i terminolgica de filosofia. Valncia: Universitat de Valncia. Servei de Normalitzaci Lingstica, 1999. Bibliografia especfica i terminolgica de fsica i ptica. Valncia: Universitat de Valncia. Servei de Normalitzaci Lingstica, 1999. Bibliografia especfica i terminolgica de matemtiques. Valncia: Universitat de Valncia. Servei de Normalitzaci Lingstica, 1999. Bibliografia especfica i terminolgica de qumica. Valncia: Universitat de Valncia. Servei de Normalitzaci Lingstica, 1999. Bibliografia especfica i terminolgica de sociologia. Valncia: Universitat de Valncia. Servei de Normalitzaci Lingstica, 1999. Guia lingstica 4: Recursos i obres de consulta. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya. Servei de Llenges i Terminologia, 1998. Institut Catal de la Dona. Centre de Documentaci. Catleg bibliogrfic: 1992. Barcelona: ICD, 1993.
Del cap. xxiii, 11
243
Marcet, Pere; Sol, Joan. Histria de la lingstica: 1775-1900. [Vic]: Eumo: Universitat de Girona: Universitat de Vic, 1998. 2 v. Martn, Jos.; Revert, Ximo. Bibliografia especfica i terminolgica dart. Valncia: Universitat de Valncia. Servei de Normalitzaci Lingstica, 1999. Moreu-Rey, Enric. Toponmia catalana: Assaig de bibliografia. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, 1974. Romaguera, Joaquim; Marquet, Llus [coord.]. Bibliografia bsica cientfica i tcnica en catal (1880-1980). Barcelona: Associaci dEnginyers Industrials de Catalunya, 1995. TERMCAT. Consell Supervisor. Bibliografia dels treballs terminolgics. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1991. [1a ed., 1990] Bibliografia dels treballs terminolgics: Actualitzaci mar de 1992. Barcelona: TERMCAT, 1992. Veiga, Montserrat. Lxic i bibliografia per a lactivitat immobiliria: Terminologia, fraseologia, orientacions per a la redacci, bibliografia i fonts de consulta. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2000. Tamb disponible en lnia a: <http://www6.gencat.net/ llengcat/publicacions/lexic/index.htm> [Consulta: 30 maig 2006].
10.2. Publicacions en srie

Anthropos [Barcelona: Anthropos], nm. 44 (1984), p. 22-32. [Recull bibliogrfic de lany 1489 al 1938] Anthropos [Barcelona: Anthropos], srie Suplementos, nm. 6 (1988). [Recull bibliogrfic de lany 1938 al 1987]
11. Altres publicacions

Actes de les Jornades sobre Llengua Oral [Campus de la Vall dHebron, 8-9 octubre 1997]. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1999. Actes del Colloqui sobre Llengua i Administraci [Barcelona, 1983]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 1984. Aramon, Ramon. Estudis de llengua i literatura. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 1997. Auger, Pierre; Rousseau, Louis. Metodologia de la recerca terminolgica. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1984. Avellaneda, Joan. Viatge a lorigen dels insults. Badalona: Ara Llibres, 2006. Bassa, Ramon; Casellas, Esther; Planisi, Hermnia [coord.]. II Seminari de Metodologia en Toponmia i Normalitzaci Lingstica [Palma, 30 novembre - 1 desembre 2006]. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingstic: Govern de les Illes Balears. Direcci General de Poltica Lingstica, 2007. Tamb disponible en lnia a: <http://www.uib.es/secc6/ slg/go/pdf/pub/IISeminari_Toponimia.pdf> [Consulta: 30 maig 2008]. Bassa, Ramon; Mir, Adriana; Planisi, Hermnia [coord.]. I Seminari de Metodologia en Toponmia i Normalitzaci Lingstica [Palma, 27-28 octubre 2005]. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingstic: Govern de les Illes Balears. Direcci General de Poltica Lingstica, 2006. Tamb disponible en lnia a: <http://www.uib.es/secc6/slg/go/pdf/pub/ ISeminari_Toponimia.pdf> [Consulta: 30 maig 2008]. Berengueras, Joan Ramon; Jou, Elvira. Treballem el vocabulari tcnic en catal. Barcelona: Ajuntament. Publicacions de lInstitut Municipal dEducaci, 1988. Boix-Fuster, Emili [et al.]. Corpus de varietats socials: Materials de treball. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2007. [Amb un CD-ROM] Boladera, Josep M. Les preposicions per i per a i els verbs ser i estar en catal nord-occidental. Pags Editors, Lleida, 2008.
244
Del cap. xxiii, 11
Bonet, Sebasti. Les gramtiques normatives valencianes i balears del segle XX. Valncia: Universitat de Valncia, 2000. Cabr, M. Teresa [cur.]. Actes de les Segones Jornades dEstudi de la Llengua Normativa. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1987. La neologia en el tombant de segle: I Simposi sobre Neologia (18 de desembre de 1998), I Seminari de Neologia (17 de febrer de 2000). Barcelona: Observatori de Neologia. Institut Universitari de Lingstica Aplicada. Universitat Pompeu Fabra, 2000. Cabr, M. Teresa [et. al.] [cur.]. Problemtica de la normativa del catal: Actes de les Primeres Jornades dEstudi de la Llengua Normativa. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1984. Cabr, M. T.; Freixa, J.; Sol, E. [ed.]. Lxic i neologia. 2a ed. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingstica Aplicada: Documenta Universitaria, 2008. [1a ed., 2002] Calafat, Rosa; Ramon, M. Magdalena [coord.]. V Jornada de lACATERM: II Jornada de Terminologia i Serveis Lingstics. Palma: Universitat de les Illes Balears, 2007. Camps, Oriol. Parlem del catal. Barcelona: Empries, 1994. Casals, Daniel. El catal en antena: 20 anys construint el model lingstic de Catalunya Rdio. Benicarl: Onada, 2003. Colomina, Jordi. Els valencians i la llengua normativa. Alacant: Institut de Cultura Juan GilAlbert: Generalitat Valenciana. Conselleria dEducaci i Cincia, 1995. Coromines, Joan. Lleures i converses dun filleg. Barcelona: Club Editor, 1971. Entorn i vigncia de lobra de Fabra: Actes del 2n Colloqui Internacional La Lingstica de Pompeu Fabra [Tarragona, 2003]. Valls: Cossetnia; Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 2007. Eurovocabulari [trptic]. [Barcelona]: TERMCAT; Generalitat de Catalunya, [2002]. Fabra, Pompeu. Converses filolgiques. Barcelona: EDHASA, 1983-1984. 2 v. [Obra incompleta]. Converses filolgiques. 11a ed. Barcelona: Barcino, 1991. 2 v. [1a ed., 1954-1956] Obres completes. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2005- . 4 v. Ferrer, Joan; Ferrer, Josep; Pujadas, Joan. Pompeu Fabra i Joan Coromines: La correspondncia dels anys de lexili. Barcelona: Fundaci Pere Coromines: Curial, 1998. Institut Universitari de Lingstica Aplicada. Observatori de Neologia. Llengua catalana i neologia. Barcelona: Meteora, 2004. Institut dEstudis Catalans. Secci Filolgica. Documents de la Secci Filolgica, I. Barcelona: IEC, 1990. Documents de la Secci Filolgica, II. 3a ed. Barcelona: IEC, 1996. [1a ed., 1992] Documents de la Secci Filolgica, III. Barcelona: IEC, 1996. Documents normatius 1962-1996 (amb les novetats del diccionari). Barcelona: IEC, 1997. Tamb disponible parcialment en lnia a: <http://www.iecat.net/institucio/seccions/ Filologica/llenguacatalana/documentsnormatius/inici.htm> [Consulta: 30 maig 2006]. Aplicaci al catal dels principis de transcripci de lAssociaci Fontica Internacional. Barcelona: IEC, 1999. Tamb disponible en lnia a: <http://www2.iec.cat/institucio/seccions/ Filologica/pdf/AplicacinormesAFI.pdf> [Consulta: 22 novembre 2007]. Documents de la Secci Filolgica, IV. Barcelona: IEC, 2003. Tamb disponible en lnia a: <http://www.iecat.net/institucio/seccions/Filologica/pdf/Doc.Sec.Fil.4.pdf> [Consulta: 30 maig 2006]. Jan, Albert. Aclariments lingstics. Barcelona: Barcino, 1973. 3 v. El llenguatge. Barcelona: EDHASA, 1977-1980. 4 v. Articles publicats per Albert Jan en la columna El llenguatge del diari Avui: 23 dabril de 1976 - 21 dabril de 1985. Barcelona, 1986. 11 v. [Amb un ndex cronolgic i un ndex alfabtic] [Recull indit] Jornades de la Secci Filolgica de lInstitut dEstudis Catalans a Andorra (2 i 3 juny 1995). Barcelona: Institut dEstudis Catalans; Andorra la Vella: Institut dEstudis Andorrans, 1996.
Del cap. xxiii, 11
245
Jornades de la Secci Filolgica de lInstitut dEstudis Catalans a Banyoles (16 i 17 de juny de 2007). Barcelona: Institut dEstudis Catalans; Banyoles: Centre dEstudis Comarcals de Banyoles: Ajuntament de Banyoles: Consell Comarcal del Pla de lEstany, 2008. Jornades de la Secci Filolgica de lInstitut dEstudis Catalans a Castell (16 i 17 octubre 1992). Barcelona; Institut dEstudis Catalans; Castell: Universitat Jaume I, 1993. Jornades de la Secci Filolgica de lInstitut dEstudis Catalans a Elx i a la Universitat dAlacant (16 i 17 octubre 1998). Barcelona: Institut dEstudis Catalans; Elx: Ajuntament dElx, 2000 Jornades de la Secci Filolgica de lInstitut dEstudis Catalans a la Franja (Calaceit i Fraga) (17 i 18 octubre 1997). Barcelona: Institut dEstudis Catalans; Calaceit: Associaci Cultural del Matarranya; Fraga: Institut dEstudis del Baix Cinca, 1999. Jornades de la Secci Filolgica de lInstitut dEstudis Catalans a Girona (25 i 26 de maig de 2001). Barcelona: Institut dEstudis Catalans; Girona: Universitat de Girona, 2002. Jornades de la Secci Filolgica de lInstitut dEstudis Catalans a les Illes Balears: Any Francesc de B. Moll (4 i 5 doctubre de 2002). Barcelona: Institut dEstudis Catalans; Palma de Mallorca: Govern de les Illes Balears, 2003. Jornades de la Secci Filolgica de lInstitut dEstudis Catalans a lAlguer (2 i 3 de juny de 2000). Barcelona: Institut dEstudis Catalans; LAlguer: Municipi de lAlguer, 2001. Jornades de la Secci Filolgica de lInstitut dEstudis Catalans a lInstitut Interuniversitari de Filologia Valenciana (15 i 16 doctubre de 2004). Barcelona: Institut dEstudis Catalans; Valncia: Universitat Jaume I: Universitat dAlacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana: Universitat de Valncia, 2005. Jornades de la Secci Filolgica de lInstitut dEstudis Catalans a Lleida (1 i 2 juny 1991). Barcelona: Institut dEstudis Catalans; Lleida: Institut dEstudis Ilerdencs: Universitat de Lleida, 1992. Jornades de la Secci Filolgica de lInstitut dEstudis Catalans a Mallorca (18 i 19 octubre 1996). Barcelona: Institut dEstudis Catalans; Palma: Universitat de les Illes Balears, 1997. Jornades de la Secci Filolgica de lInstitut dEstudis Catalans a Menorca (8 i 9 octubre 1993). Barcelona: Institut dEstudis Catalans; Menorca: Institut Menorqu dEstudis, 1994. Jornades de la Secci Filolgica de lInstitut dEstudis Catalans a Morella (16 i 17 de desembre de 2005). Barcelona: Institut dEstudis Catalans; Morella: Ajuntament de Morella, 2006. Jornades de la Secci Filolgica de lInstitut dEstudis Catalans a Perpiny (20 i 21 maig 1994). Barcelona: Institut dEstudis Catalans; Perpiny: Universitat de Perpiny, 1995. Jornades de la Secci Filolgica de lInstitut dEstudis Catalans a Tortosa (4 i 5 juny 1999). Barcelona: Institut dEstudis Catalans; Tortosa: Ajuntament, 2000. Jornades de la Secci Filolgica de lInstitut dEstudis Catalans a Vic (17 i 18 doctubre de 2003). Barcelona: Institut dEstudis Catalans; Vic: Universitat de Vic: Ajuntament de Vic, 2004. Junyent, Cristina [ed.]. Comunicar cincia. Barcelona: Institut dEstudis Catalans. Societat Catalana de Biologia, 2001. Lxic i neologia. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari de Lingstica Aplicada, 2002. Mallafr, Joaquim [ed.]. II Jornades per a la Cooperaci en lEstandarditzaci Lingstica [Barcelona, 2001]. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2002. Mar, Isidor [ed.]. Jornades per a la Cooperaci en lEstandarditzaci Lingstica [Barcelona, 2627 novembre 1999]. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2000. Marquet, Llus. Novetat i llenguatge. Barcelona: Barcino, 1979-1985. 3 v. Mart, Joan; Pons, Ldia; Sol, Joan [cur.]. Actes de les Terceres Jornades dEstudi de la Llengua Normativa. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1989. Martnez de Sousa, Jos. Manual de estilo de la lengua espaola. Gijn: Trea, 2000. Mestres, Josep M.; Lpez, Slvia. La correcci de manuscrits cientificotcnics en catal. A: Actes de les Primeres Jornades Catalanes de Revistes Cientfiques [Barcelona, 3-5 desembre 2007] [en lnia]. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2008. <http://www.iec.cat/1jcrc/Actes/ 1JCRC_02_mestres.pdf> [Consulta: 11 abril 2008].
246
Del cap. xxiii, 11
Moll, Juli [et al.]. Toponmia i cartografia: Assaig de sistematitzaci. Barcelona: Institut Cartogrfic de Catalunya, 1985. Pradilla, Miquel ngel. El mn dels sons. Benicarl: Alambor, 1998. Pusch, Claus D.; Wesch, Andreas [ed.]. Verbalperiphrasen in den (ibero-)romanischen Sprachen = Perfrasis verbals en les llenges (ibero-)romniques = Perfrasis verbales en las lenguas (ibero-) romnicas. Hamburg: Buske, 2003. Mart i Castell, Joan; Mestres, Josep M. [cur.]. Loralitat i els mitjans de comunicaci: (Actes del seminari del CUIMPB-CEL 2002). Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2003. Quin[s] model[s] de llengua escrita per als mitjans de comunicaci?: (Actes del seminari del CUIMPB-CEL 2003). Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2004. El catal i la Uni Europea: (Actes del seminari del CUIMPB-CEL 2004). Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2006. El llibre i la lectura: una revoluci en la histria de la humanitat: (Actes del seminari del CUIMPBCEL 2005). Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2007. La multiculturalitat i les llenges: (Actes del seminari del CUIMPB-CEL 2006). Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2007. El multilingisme a les universitats en lespai europeu deducaci superior: (Actes del seminari del CUIMPB-CEL 2007). Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2008. [En premsa] Mart i Castell, Joan; Mestres, Josep M.; Camps, Oriol [cur.]. II Seminari de Correcci de Textos: La qualitat de la llengua oral en els mitjans de comunicaci. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2004. Nogu, Neus. La dixi de persona en catal. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2007. Pradilla, Miquel ngel. Societat, llengua i norma: A lentorn de la normativitzaci de la llengua catalana. Benicarl: Alambor, 2001. Ruaix, Josep. Punts conflictius de catal. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2003 Observacions crtiques i prctiques sobre el catal davui. Barcelona: Josep Ruaix, 1994-1995. 2 v. Ruiz, Francesc; Sanz, Rosa; Sol, Jordi. Histria social i poltica de la llengua catalana. Valncia: Edicions 3 i 4, 1996. Rull, Xavier. La formaci de mots. Qestions de normativa. Vic: Eumo, 2004. Sabater, Ernest. Ni heavy ni light: catal modern. Barcelona: Empries, 1991. Segarra, Mila. Histria de la normativa catalana. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1987. Sol, Joan. Qestions controvertides de sintaxi catalana. Barcelona: Edicions 62, 1987. Lingstica i normativa. Barcelona: Empries, 1990. Sobre lexicografia catalana actual. Barcelona: Empries, 1992. Parlem-ne: Converses lingstiques. Barcelona: Proa, 1999. Sol, Joan [et al.] [dir.]. Gramtica del catal contemporani. 3a ed. Barcelona: Empries, 2002. 3 v. [1a ed., 2002] TERMCAT. Metodologia del treball terminolgic. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. La terminologia en el seu entorn: Cicle de conferncies: Barcelona, octubre 1990. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. Veny, Joan. Mots dahir i mots davui. Barcelona: Empries, 1991. Viaplana, Joaquim. Entre la dialectologia i la lingstica: La distncia lingstica entre les varietats del catal nord-occidental. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1999. Vil, Montserrat; Fargas, Assumpta [coord.]. Normativa i s de la llengua. Barcelona: Gra, 1999.
Del cap. xxiii, 12
247
12. Metacercadors lingstics

Agncia EFE. Catal en lnia [en lnia]. [S. d.]. <http://www.edu365.cat/escriptori/clinia/ index.htm> [Consulta: 30 maig 2008]. Cercamots: Consulta de vocabularis multilinge [en lnia]. Bellaterra: Universitat Autnoma de Barcelona. Gabinet de Llengua Catalana; Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya. Servei de Llenges i Terminologia, juliol 2004 (ltima actualitzaci). <http://cercamots.uab.es> [Consulta: 31 mar 2008]. Cercaterm [en lnia]. Barcelona: TERMCAT, 2000-2006. <http://www.termcat.cat/scripts/ rwisapi.dll/@Termcat_dev.env> [Consulta: 31 mar 2008]. Eines de llengua: Fitxes CDLPV [en lnia]. [Valncia]: Coordinadora de Dinamitzaci Lingstica del Pas Valenci, 2008. <http://www.geocities.com/golls.geo/Fitxes/Entorn.htm> [Consulta: 27 octubre 2008]. Legislaci lingstica [en lnia]. [Valncia]: Coordinadora de Dinamitzaci Lingstica del Pas Valenci, 2008. <http://www.geocities.com/golls.geo/Legis/Entorn.htm> [Consulta: 24 novembre 2008]. Lexicool.com: Directory of bilingual and multilingual dictionaries [en lnia]. Chambery (Frana): Oxyka SARL, 2000-2008. <http://www.lexicool.com> [Consulta: 31 mar 2008]. El metacercador terminolgic de la UPC [en lnia]. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya. Servei de Llenges i Terminologia, [2006?]. <http://www.upc.es/slt/metacercador> [Consulta: 31 mar 2008]. Neoloteca [en lnia]. Barcelona: TERMCAT, [1999]. <http://www.termcat.cat/termgia/termnorm/ index_a.html> [Consulta: 31 mar 2008]. Optimot [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2007. [En proves] <http://www20.gencat. cat/portal/site/Llengcat/menuitem.0ee0bcc77434e6b0a2fd1210b0c0e1a0/?vgnextoid=947501 713ef61110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=947501713ef61110VgnVCM 1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default> [Consulta: 29 desembre 2007]. Portal de cincia i tecnologia [en lnia]. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, setembre 2008. <http://cit.iec.cat> [En construcci]. UPCTERM [en lnia]. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya. Servei de Llenges i Terminologia, [2006?]. <http://www.upc.es/slt/upcterm/menu.php> [Consulta: 31 mar 2008].
ndex analtic
Aquesta part cinquena inclou lndex analtic, que recull els conceptes ( juntament amb uns quants noms propis especialment rellevants) i els termes i expressions que sn tractats a les parts precedents de lobra. Les entrades, ordenades alfabticament pel sistema discontinu amb partcules, sn compostes en negreta: els conceptes principals, en negreta rodona, i els termes (mots simples o sintagmes) i expressions, en negreta cursiva. Si lentrada composta en negreta cursiva porta anteposat un asterisc (*), significa que es tracta duna forma incorrecta o agramatical, i si porta una vrgula (~), significa que s una soluci menys bona que la que es dna com a preferent en lepgraf corresponent. Al darrere de lentrada hi pot haver un parntesi quadrat o rod amb valor especificatiu o explicatiu; si es tracta dun parntesi quadrat, tant pot aparixer compost amb lletra negreta com amb lletra regular, segons que es tracti duna entrada doble o b duna simple compleci de la forma de lentrada amb finalitat orientativa. Lndex consta dentrades i subentrades. Sota cada entrada cap hi pot haver dos blocs dinformaci: en primer lloc, i en diferents nivells (disposades tamb per ordre alfabtic, per impreses en lletra regular rodona), apareixen tantes subdivisions conceptuals del terme de lentrada com conv, dacord amb els aspectes que sn tractats al llarg dels captols de lobra (els conceptes poden contenir tamb subconceptes); en segon lloc, totes les subentrades que depenen de lentrada cap, compostes en lletra negreta, com lentrada (la forma de lentrada hi s representada per un gui llarg). Les subentrades poden estar subdividides conceptualment com les entrades, i de vegades poden contenir subsubentrades. Els elements que es realitzen flexionats de les entrades pluriverbals (com ara el verb ser en lentrada SER + baix) es componen en versaleta cursiva negreta per indicar aquesta peculiaritat. Les remissions es fan amb la menci del nmero del captol, seguit de dos punts i la menci dels epgrafs daquell captol en qu apareix el concepte o el terme indexats. Aix la remissi XIII: 2.4.7; XXIII: 2.2, 2.3 indica que el concepte o el terme indexats apareixen a lepgraf 2.4.7 del captol xiii i als epgrafs 2.2 i 2.3 del captol xxiii. Cal tenir en compte tamb que, si la remissi s a un nivell que engloba subdivisions (com ara II: 3), es pot referir tant al contingut de tot lapartat com noms al text que hi ha abans de la primera subdivisi (s a dir, el text que hi ha entre 3 i 3.1). Quan el concepte o el terme apareixen dins del manual destil en una nota del text, lndex analtic ho expressa posant el nmero de la nota entre claudtors immediatament desprs del nmero de lepgraf que en cont la crida. Per tant, la remissi
251
252
IV: 5.2.g [23] indica que el terme o el concepte indexats apareixen a la nota 23 de la lletra g de lepgraf 5.2 del captol iv. Tanmateix, si el concepte o el terme apareixen en el text de lepgraf i en el text de la nota del mateix epgraf, lndex analtic ho assenyala nicament amb la referncia de lepgraf: VI: 12.1 pot indicar tant que el terme en qesti apareix en aquest epgraf i en les dues notes que en depenen, com que tan sols apareix en el text de lepgraf. Quan el concepte o el terme apareixen dins el manual destil nicament en un quadre o una figura dun captol i conv recollir-lo en lndex alladament, aquest ho expressa posant, desprs del nmero depgraf, un punt i la paraula quadre o la paraula figura, sense indicar-ne el nmero, per tal com s un recurs excepcional. Per tant, la remissi VII: 14.2.quadre indica que el terme o el concepte indexats noms figuren en el quadre que hi ha dins lepgraf 14.2 del captol vii. Si hi ha ms duna figura en aquell epgraf amb informacions similars, a partir de la segona es distingeixen mitjanant ndexs: , , etc. Aix, la remissi IV: 1.1.figura indica que el concepte o terme es troba en la segona figura de lepgraf 1.1 del captol iv. Cada concepte presenta una remissi especfica per a cadascun dels llocs de lobra en qu s tractat; si nhi ha cap en qu el concepte s exposat amb ms amplitud, la remissi corresponent en aquest ndex analtic apareix en negreta. Per exemple: la remissi XXI: 2.1.4, 2.3 indica que el terme indexat apareix als epgrafs 2.1.4 i 2.3 del captol xxi, per que s a lepgraf 2.1.4 on sen parla ms extensament. Les remissions entre diverses entrades i subentrades de lndex analtic es fan mitjanant les abreviatures v. (vegeu) i v. t. (vegeu tamb), seguides de la menci de les entrades o subentrades a les quals es remet.
Abreviacions emprades en el cos de lndex

AACR2 angl. any CD-I CD-ROM CTP data DGLC dia diaset DIEC2 DIN DLC DMLC DOI DUC segona edici de les Regles angloamericanes de catalogaci angls any concret (p. ex., 1960) disc compacte interactiu disc compacte de memria noms de lectura de lordinador a la planxa (sistema dimpressi) data completa concreta (p. ex., 8 dabril de 2007) Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra dia del mes concret (p. ex., 23) dia de la setmana concret (p. ex., diumenge) segona edici del Diccionari de la llengua catalana de lInstitut dEstudis Catalans Institut Alemany per a la Normalitzaci Diccionari de la llengua catalana dEnciclopdia Catalana Diccionari manual de la llengua catalana dEDHASA identificador dobjectes digitals desenes - unitats - centenes (regla mnemnica)
XVI, 3
ndex analtic
253
DVD esp. GEC GEC2 GLC hora IEC ISBN ISDS ISO ISSN IUPAC IUPAP ll. m. LSC m. pl. mes NIPO NOPCT num p. ex. SI TERMCAT v. v. t.
disc verstil digital espanyol Gran enciclopdia catalana segona edici de la Gran enciclopdia catalana Gran Larousse catal hora del dia concreta (p. ex., les vuit) Institut dEstudis Catalans nmero normalitzat internacional de llibre sistema internacional de dades seriades Organisme Internacional per a la Normalitzaci nmero normalitzat internacional de publicaci en srie Uni Internacional de Qumica Pura i Aplicada Uni Internacional de Fsica Pura i Aplicada llat mascul llengua de signes catalana mascul plural mes de lany concret (p. ex., octubre) nmero didentificaci de publicaci oficial noms doficis, professions, crrecs i titulacions numeral per exemple sistema internacional [dunitats] (prov de la denominaci Centre de Terminologia per a la Llengua Catalana) vegeu vegeu tamb
XVI, 3
ndex analtic
255
@ v. rova a (lletra) ordenaci alfabtica XIV: 2.2 a (preposici) usos XXI: 2, 6.3.2.6, 7.1, 7.2, 7.3, 7.5, 7.6, 7.7 amb el complement directe XXI: 2.1, 2.1.9 alguns relatius XXI: 2.1.7 certs pronoms XXI: 2.1.8 de mirar XXI: 2.1.5 de sentir i veure XXI: 2.1.5 interrogatiu qui XXI: 2.1.6 lun a laltre XXI: 2.1.3 posposat al subjecte XXI: 2.1.2 pronom personal tnic XXI: 2.1.1 segon terme duna comparaci XXI: 2.1.4, 2.3 amb un infinitiu XXI: 2.2 condicional XXI: 2.2.2, 4.1.4 dobligaci o de necessitat XXI: 2.2.1 en les expressions de lloc XVI: 2.1, 2.2.1 en les expressions de temps XVII: 2.3.2.quadre, 2.3.2.b, 2.3.2.c.quadre, 3.3, 3.4.2, 3.8, 3.9.1, 3.9.3, 3.9.6, 3.9.7 [30] en les referncies bibliogrfiques v. s de la preposici a (sota referncies bibliogrfiques) usos abusius XXI: 2.1.8 (lletra de lalfabet portugus) ordenaci alfabtica XIV: 2.6 [4] (lletra dels alfabets suec, dans i noruec) ordenaci alfabtica XIV: 2.6 [4] -a NOPCT X: 4.3.2.b - / -ana NOPCT X: 4.1.1 a amb cua v. rova a + article definit + part del dia XVII: 3.8.1 a baix XVI: 2.9.1 a banda XXI: 6.3.4 a banda de XXI: 6.3.4 a base de XXI: 6.3.2.1
a canvi XXI: 7.2.2 a canvi de XXI: 7.2.2 a comenament de XVII: 4.1 a cpia de XXI: 6.3.2.1 a dalt XVI: 2.9.1 a damunt XVI: 2.9.1 a darrere XVI: 2.9.1 a + data XVII: 3.6.2 a desgrat de XXI: 4.2.1 a dessobre XVI: 2.9.1 a dins XVI: 2.9.1 a dintre XVI: 2.9.1 a dir veritat XXI: 2.2.2.1 a encerclada v. rova a fi de XVII: 4.1.2 a final de XVII: 4.1 a fora XVI: 2.9.1 a fora de XXI: 6.3.2.1 a + hora XVII: 3.9.3, 3.9.6 a jutjar per XXI: 2.2.2.1 a lacabament de XVII: 4.1.2 a lentrada de XVII: 4.1.1 a lentrant de XVII: 4.1.1 a linici de XVII: 4.1.1 a lobjecte de XXI: 6.3.2.3 a la darreria de XVII: 4.1.2 a la deseixida de XVII: 4.1.2 a la fi de XVII: 4.1.2 a la primera de XVII: 4.1.1 a la vora XVI: 2.9.2 a les acaballes de XVII: 4.1.2 a les menudes XVII: 3.9.14 a les petites XVII: 3.9.14 a malgrat de XXI: 4.2.1 a mediados de (esp.) XVI: 4.2 a menys que XXI: 2.2.2.2 a ms dhora XVII: 4.13 a ms de XXI: 6.3.4 a mig XVII: 4.2 a mitja XVII: 4.2 a mitjan XVII: 4.2 * a mitjans de XVII: 4.2 * a nivell XXI: 6.3.2.5 * a nivell de XXI: 6.3.2.5 * a no ser per XXI: 2.2.2.2 * a no ser que XXI: 2.2.2.2 a + num + de + hora XVII: 3.9.12
256
a + num + hores de XXI: 2.6 a + num + dies de XXI: 2.6 a + num + quarts XVII: 3.9.12 a + num + setmanes de XXI: 2.6 a part XXI: 6.3.4 a part de XXI: 6.3.4 a pesar de XXI: 4.2.1 a prima VII: 10.5.b a primera VII: 10.5.b a principi de XVII: 4.1.1 a prop XVI: 2.9.1 a punt de tocar XVII: 3.9.14 * a que no ho saps! XXI: 2.4 a segona VII: 10.5.b a sobre XVI: 2.9.1 a tot arreu XVI: 2.8.3 a tot estar XIX: 2.3.2.c a tot + topnim XVI: 2.7 a tres quarts de quinze XVII: 3.9.14 AACR2 v. Regles angloamericanes de catalogaci abans XVII: 4.13 abdicar XX: 3.1.1 abecedari v. alfabet abreujaments tnics IX: 2.1 abreviacions v. t. abreviatures, sigles, smbols IX llistes abreviacions ms usuals IX: 8.3 abreviatures corresponents a precisions relatives a ledici [de documents] XXIII: 2.7.1.2.quadre designacions de funci [de la responsabilitat principal dels documents] XXIII: 2.5.1.1.c.quadre termes relatius a les caracterstiques de lobra XXIII: 2.8.3.quadre tractaments de persona IX: 3.4 catlegs dobres musicals XIII: 3.1.10.quadre codis de comarca XVI: 3.6.2 (tamb en el CD-ROM), 3.7.2 (CD-ROM) dentitat administrativa superior [a la comarca] XVI: 3.6.2 (tamb en el CD-ROM), 3.7.2 (CD-ROM)
postals XVI: 3.7.2 (CD-ROM), 4.2.4 expressions abreujades ms usuals IX: 8.2 numerals cardinals XII: 2.2.quadre ordinals xifres arbigues XII: 2.3.1.1.quadre, 2.3.2.1.quadre xifres romanes XII: 2.3.3.2.quadre, 2.3.3.3.quadre, 2.3.3.7.quadre smbols dels llibres de la Bblia VIII: 3.3.7.2.quadre fsics, qumics i matemtics encapalats per lletres de lalfabet grec IX: 7 encapalats per lletres de lalfabet llat IX: 7 mltiples de les unitats XII: 2.6.17.quadre no alfabetitzables IX: 7 submltiples de les unitats XII: 2.6.17.quadre internacionals dels vents XVI: 3.10.1.3 matemtics v. smbols fsics, qumics i matemtics postals destat XVI: 4.2.4 qumics v. smbols fsics, qumics i matemtics termes fsics, qumics i matemtics ms usuals simbolitzats IX: 7 tractaments de persona ms usuals IX: 3.4 partici a final de ratlla VI: 1.13 reculls lexicogrfics IX: 6.2, 6.2 [9]; XXIII: 6.1 (CD-ROM) lexicalitzades IX: 2.1 abreviatures v. t. apostrofaci IX: 2.4, 3, 6 en els noms dempresa VII: 2.6.h en els noms de persona VII: 13.6; VIII: 3.1.1 escriptura IX: 3.2, 3.3, 3.4, 3.5, 3.7 expressions estrangeres IV: 3.2.1.e; IX: 3.5, 3.7 formades per contracci IX: 3.3, 3.6 formades per suspensi v. abreviatures formades per truncament formades per truncament IX: 3.3, 3.6
XVI, 3
ndex analtic
257
[abreviatures] llistes v. aquest concepte sota abreviacions partici a final de ratlla VI: 1.13 pronncia IX: 3.8 s de la lletra cursiva IV: 3.2.1.e s de la lletra majscula VIII: 3.1.1; IX: 3.4 s de la lletra minscula VII: 2.6.h s de les dobles formes X: 6.6.1.6 s dels parntesis VII: 11.1.d compostes IX: 3.2 separaci VI: 14.1 simples IX: 3.2 acabament (tipografia) IV: 1.1.figura ACABAR + gerundi XVIII: 5.1 acabat II: 12, 12.2 accent agut VII: 1.4.2 grfic ordenaci alfabtica de mots XIV: 2.6, 2.8, 2.9, 5.3.4 greu VII: 1.4.2 acetat (impremta) II: 10.b aclarir XX: 5.1.1 acotacions v. t. aparts s de la lletra cursiva IV: 3.2.2.a s dels parntesis VII: 11.1.b teatrals puntuaci VII: 11.1.b, 13.3 s de la lletra majscula VIII: 2.3 s dels parntesis VII: 11.1.b acrnims v. t. sigles concepte IX: 4.9, 4.13 confusi amb altres classes de mots IX: 4.11, 4.12 distinci respecte de les sigles IX: 4.10 s de la lletra majscula IX: 4.10, 4.13 acrstics VIII: 2.5 actes (documents) v. publicacions en srie v. t. referncies bibliogrfiques de congressos designaci especfica de material XXIII: 2.6.1.4.b de jornades designaci especfica de material XXIII: 2.6.1.4.b de simposis designaci especfica de material XXIII: 2.6.1.4.b
activitats (institudes oficialment o per la societat civil) v. competicions esportives, congressos, cursos, exposicions, referncies bibliogrfiques noms propis s de la lletra rodona IV: 2.2.f -ada v. -at / -ada ads XVII: 4.3 ads [...] ads XVII: 4.3 ads [...] ara XVII: 4.3 adesiara XVII: 4.4 adjectius gramaticalitzaci com a adverbis XXI: 2.5 determinatius v. adjectius pronominals pronominals XII: 1.2.1 [4], 1.2.1 [6] adjuntar XX: 4.2.2 administraci s com a recurs no sexista X: 8.4.1 administraci v. t. llenguatge administratiu i jurdic vocabularis i diccionaris XXIII: 7.1 (CD-ROM) adrea v. t. correspondncia postal dInternet v. t. adrea electrnica IV: 3.2.1.i; VII: 4.3.h, 5.2.c, 16.3.m, 16.4.b partici a final de ratlla VI: 16 separaci a final de ratlla VI: 16 de correu electrnic v. t. adrea electrnica IV: 3.2.1.i; VII: 4.3.h, 16.17.b partici a final de ratlla VI: 16 separaci a final de ratlla VI: 16 de la xarxa Internet v. adrea dInternet electrnica diacrtics IV: 3.2.1.i; VII: 16.4.b guions baixos IV: 3.2.1.i; VII: 16.4.b lletra cursiva IV: 3.2.1.i; VII: 16.4.b lletra rodona IV: 2.2.q, 3.2.1.i; VII: 16.4.b majscules IV: 3.2.1.i; VII: 16.4.b minscules IV: 3.2.1.i; VII: 16.4.b partici a final de ratlla VI: 16 separaci a final de ratlla VI: 16 signes auxiliars IV: 3.2.1.i; VII: 16.4.b signes de puntuaci IV: 3.2.1.i; VII: 4.3.h, 5.2.c, 16.3.m, 16.4.b, 16.17.b subratllat IV: 3.2.1.i; VII: 16.4.b vrgula IV: 3.2.1.i; VII: 16.4.b
258
adverbis de temps v. expressions de temps llatins de repetici XII: 4.3 advertiments s de la lletra cursiva IV: 3.2.2.c aeronaus v. t. marques [registrades], satllits noms propis s de la lletra cursiva IV: 3.2.1.g s de la lletra majscula IV: 3.2.1.g; VIII: 3.3.3 numeraci escriptura XII: 4.2.4 afectar XX: 3.1.2.1 afiliaci s com a recurs no sexista X: 8.4.1 afix concepte VI: 2.1 [8] afrikaans v. t. estrangerismes diccionaris plurilinges XXIII: 5.1 (CD-ROM) -agog / -agoga NOPCT X: 4.2.1.a agradar XX: 3.1.2.3.a agricultura vocabularis i diccionaris XXIII: 7.2 (CD-ROM) agrupaci s com a recurs no sexista X: 8.4.1 -aire NOPCT X: 4.3.1.b aixecaments [civils o militars] noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.3.6.2 aix i tot XVIII: 3.11 aix no obstant XXI: 3.3.3 -al NOPCT X: 4.2.1.b al cap de XVII: 4.14 al comenament de XVII: 4.1.1 al costat de XXI: 6.3.4 al damunt XVI: 2.9.2 al darrere XVI: 2.9.2 al davant XVI: 2.9.2 al dedins XVI: 2.9.2 al defora XVI: 2.9.2 al dessota XVI: 2.9.2 al dins XVI: 2.9.2 al final de XVII: 4.1.2 al + infinitiu XXI: 7.2.1 al + mes XVII: 3.4.3 al ms + adverbi + possible XVII: 4.5; XXI: 2.5 al mes de + mes XVII: 3.4.3
al nivell de XXI: 6.3.2.5 al principi de XVII: 4.1.1 * al respecte XXI: 6.3.2.4 al segle + xifres romanes XVII: 3.1 alada (tipografia) v. alria alcaldia s com a recurs no sexista X: 8.4.1 alaments [civils o militars] noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.3.6.2 alria (tipografia) II: 12.2.2 de la caixa [de text] II: 2.4, 3.3.1, 3.3.1.2.1.b, 3.3.1.2.2.a.figura, 3.3.1.2.3 de la versal IV: 1.1 de la x IV: 1.1.figura, 1.1.figura' de les ascendents IV: 1.1.figura' de les descendents IV: 1.1.figura' de les majscules v. alria de la versal del cos II: 2.7.figura; IV: 1.1.figura' x v. alria de la x Alcor VIII: 3.3.7.2.a alegrar XX: 3.1.2.3, 3.1.2.4.b alemany v. t. estrangerismes diccionaris plurilinges XXIII: 5.2 (CD-ROM) diftongs VI: 3.3 [16] ordenaci alfabtica dantropnims XIII: 2.4.1.a; XIV: 5.2.3 partici dunitats consonntiques VI: 3.1 partici de dgrafs VI: 3.1 [14] partici de grups consonntics VI: 3.2 partici de mots VI: 3 restituci de lletres VI: 3.7 compostos VI: 3.4 partici de prefixos adverbials VI: 3.5 partici de sufixos VI: 3.6 partici de vocals VI: 3.3 trgrafs VI: 3.1 [14] vocals VI: 3.3 aleta (enquadernaci, tipografia) II.12.1.c alfabet catal XIV: 2.2 grec v. grec, lletra grega hebreu v. hebreu llat v. llat, lletra llatina alfabetitzaci s de la coma VII: 2.6.c lgebra s de la lletra cursiva IV: 3.2.3.e Alguer, l v. t. alguers XVI: 3.6.1, 3.7.2 [47] codi postal XVI: 3.7.2 [47]
XVI, 3
ndex analtic
259
alguers XVI: 3.6.1 [25] alg XII: 1.2.3, 7.3 algun XII: 1.2.3., 7.3 alguns XII: 7.2 lies v. sobrenoms alifat XIV: 5.2.5 [20] alimentaci vocabularis i diccionaris XXIII: 7.2 (CD-ROM) alineaci de nmeros v. aquest concepte sota nmeros [dordre] allegar XX: 3.2.1 alludir XX: 2.1.1 altre XII: 7.3; XXI: 4.3.3.2 altres XII: 7.2 altri v. t. [preposici +] altri XII: 1.2.3, 7.3; XXI: 2.1.8 altura (tipografia) v. alria alumnat s com a recurs no sexista X: 8.4.1 amb usos XVI: 3.3.4; XXI: 3, 7.1, 7.4, 7.5, 7.6, 7.7, 10.3 conjuntiu XXI: 3.3.1 davant dinfinitiu XXI: 3.1 davant la conjunci que XXI: 3.2, 3.2.1, 3.2.2 amb aix XXI: 3.3.2 amb que XXI: 3.2 amb relaci a XXI: 7.5 amb tot i aix XXI: 3.3.3 amb vista a XXI: 7.6 ambds / ambdues XII: 1.2.1, 2.6.19 ambigitats s de la coma VII: 2.5; XVIII: 1.4 -mbul / -mbula NOPCT X: 4.4.1.a amfibologia v. ambigitats amonar XX: 3.1.2.3 ampere unitat fonamental dintensitat de corrent elctric del sistema internacional IX: 6.2.c [10] mpersand (tipografia) VII: 1.4.3 amplada (tipografia) v. amplria amplria (tipografia) de la caixa [de text] II: 2.4, 3.3.1, 3.3.1.2.1.b, 3.3.1.2.3, 3.3.3.3 partici de mots a final de ratlla VI: 1 de la lletra IV: 1.1 de la mesura v. amplria de la caixa [de text]
de la pauta II: 2.2 ampolla (quantificador) v. una ampolla de amunt XVI: 2.9.1 [9] anlisi documental v. part component analogia en els rgims verbals XX: 1 anar XVIII: 5.2; XX: 6 * ANAR + a per XXI: 8.1.1.2 ANAR + a veure XXI: 3.3.4 ANAR + amb XXI: 3.3.4 ANAR + gerundi XVIII: 5.2, 5.4, 5.9; XIX: 2.5.3.1.e ANAR + per XXII: 2.1.6 ANAR + per b XXII: 2.1.6.2 ANAR + per mal XXII: 2.1.6.2 ANAR + sintagma nominal XXII: 2.1.6.1 -ana NOPCT X: 4.3.1.b -and / -anda NOPCT X: 4.2.1.a Andorra v. Principat dAndorra androcentrisme X: 1.1 angle (enquadernaci, tipografia) v. punta angles (geometria) designaci numrica escriptura XII: 2.6.10 angles (tipografia) VII: 1.4.3, 16.1, 16.16 s en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.5.1.17, 2.4.5.3.10 angls v. t. anglicisme, estrangerismes diccionaris plurilinges XXIII: 5.3 (CD-ROM) diftongs VI: 4.5 [18] dgrafs VI: 4.5 [18] ordenaci alfabtica dantropnims XIII: 2.4.1.b; XIV: 5.2.4 dinfinitius XIV: 5.3.1 partici de consonants dobles intervocliques VI: 4.7, 4.8 partici de consonants simples intervocliques VI: 4.5 partici de contraccions VI: 4.18 partici de mots VI: 4 a final de pargraf VI: 4.1 acabats en -able VI: 4.12 acabats en -er VI: 4.10 acabats en -es (plurals) VI: 4.13 acabats en -ible VI: 4.12 acabats en -ing VI: 4.9 acabats en -or VI: 4.11
260
[angls] [partici de mots] de cinc lletres o menys VI: 4.3 de pronncia bisillbica VI: 4.4 de pronncia monosillbica VI: 4.2 partici de noms dinstruments de mesurament VI: 4.15 [24] de compostos qumics VI: 4.16 partici de prefixos VI: 4.4 bisillbics VI: 4.14 partici de sufixos VI: 4.15, 4.16 partici de vocals VI: 4.6 trgrafs VI: 4.5 [18] vocals VI: 4.5 [18] anglicismes v. t. estrangerismes VII: 2.3.1; XV: 1.2.1, 1.2.2, 1.2.3; XVIII: 5.5 animals noms cientfics s de la lletra cursiva IV: 3.2.1.e; VIII: 3.2 s de la lletra majscula IV: 3.2.1.e; VIII: 3.2 noms comuns v. noms vulgars (en aquesta mateixa entrada) noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.2 s de la lletra rodona IV: 2.2.i noms vulgars s de la lletra minscula VIII: 3.2 annexos (tipografia) I: 2.1.1.2, 3.1.1.3.b compaginaci II: 8.1.3.b * annim XXIII: 2.3.1.1.b anotacions (tipografia) s de la lletra cursiva IV: 3.2.2.d -ant NOPCT X: 4.2.1.b ante meridiem (ll.) XVIII: 3.9.10 antilambdes (tipografia) v. angles antnims reculls lexicogrfics XXIII: 6.8 (CD-ROM) antropologia vocabularis i diccionaris XXIII: 7.21 (CD-ROM) antropnims v. t. patronmics, sobrenoms acompanyats de sobrenoms IV: 2.2.j cognom de la dona casada X: 6.1.3 cognom precedit per una preposici s quan noms sesmenta el cognom VIII: 3.1.1 [14] ordenaci alfabtica v. ordenaci alfabtica
s de la lletra majscula IV: 4.2.b; VIII: 3.1 en les inicials VIII: 3.1.1 s de la lletra negreta IV: 4.2.b s de la lletra versal IV: 4.2.b s de la lletra versaleta IV: 5.2.e, 4.2.b variants formals XXIII: 2.4.4.1.b no catalans XI: 7 crrecs XI: 7.5.1 personalitats actuals XI: 7.3, 7.4 personatges histrics XI: 7.1 personatges literaris XI: 7.2 personatges mitolgics XI: 7.2 tractaments protocollaris XI: 7.5.2 anuaris v. publicacions en srie anys v. t. any escriptura amb lletres perodes v. t. dcades, millennis, segles XII: 2.6.12, 2.6.13, 2.6.14 s de larticle i preposicions XVII: 3.2.1 escriptura amb xifres arbigues XII: 2.2.2.4, 2.2.2.5, 2.2.2.6, 2.3.2.3 [25], 4.2.a escriptura amb xifres romanes IV: 5.2.g estacions expressions de temps XVII: 3.3 noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.3.6.3 expressions de temps XVII: 3.2 frmula completa de dataci XVII: 3.2.3 successi danys XVII: 3.2.2 aparells de mesurament v. instruments de mesurament elctrics vocabularis i diccionaris XXIII: 7.14 (CD-ROM) apartat VI: 14.6 puntuaci VIII: 2.4.3, 2.4.4 aparts [teatrals] v. t. acotacions s de la lletra cursiva IV: 3.2.2.a s dels claudtors VII: 12.1.b apassionar XX: 3.1.2.1 apellar XX: 3.2.2.1 apellatius v. noms apellatius apndixs (tipografia) I: 2.1.1.3.b, 3.1.1.3.a compaginaci II: 8.1.3.a numeraci escriptura XII: 5.1.g
XVI, 3
ndex analtic
261
apoderar-se XX: 4.1.2.1 apdosi VII: 2.2.3.2 aposicions VII: 2.7.1 explicatives s de la coma VII: 2.2.1, 2.2.1.2 apstrof (tipografia) v. t. apostrofaci VII: 1.4.2, 14 coincidncia amb lletra versaleta VII: 17.3 usos casos especials VII: 14.3 en els numerals XII: 4.2.a apostrofaci v. t. apstrof davant claudtor dobertura VII: 14.3.3 davant cometes dobertura VII: 14, 14.2.quadre, 14.2.6 davant grups consonntics VII: 14.2.quadre, 14.2.1 davant les enumeracions VII: 14.2.8 davant parntesi dobertura VII: 14.3.3 davant textos amb una disposici grfica especial VII: 14.2.quadre, 14.2.8 davant un mot comenat per una a- de negaci o separaci VII: 14.2.quadre, 14.3.4 davant un mot en cursiva VII: 14.2.quadre, 14.2.5 davant un nom de lletra VII: 14.1.4, 14.2.quadre davant un smbol VII: 14.2.quadre, 14.2.7 davant una abreviaci VII: 14.2.quadre, 14.2.3 davant una abreviatura VII: 14, 14.2.quadre davant una essa seguida de consonant VII: 14.2.quadre, 14.2.1 davant una hac aspirada VII: 14.2.quadre, 14.2.2 davant una hac muda VII: 14.2.quadre, 14.2.2 davant una i o una u semiconsonants VII: 14.2.quadre, 14.2.2 davant una lletra allada VII: 14.1.4, 14.2.quadre davant una sigla VII: 14.2.quadre, 14.2.3 llegida com un mot VII: 14.2.quadre, 14.2.3.2 lletrejada VII: 14.2.quadre, 14.2.3.1
davant una xifra VII: 14.2.quadre, 14.2.4 de larticle femen singular (la) VII: 14.2, 14.2.quadre, 14.3.4 de larticle mascul singular (el ) VII: 14.2, 14.2.quadre de la preposici de VII: 14.2, 14.2.quadre de pronoms febles VII: 14.1 aprofundir XX: 3.1.3.1 APROFUNDIR + en XX: 3.1.3.1 aproximadament XVII: 4.8 apujar XV: 3.2 apuntar XX: 4.1.1.1 -ar NOPCT X: 4.2.1.b ara [...] ads XVII: 4.3 ara [...] ara XVII: 4.3 ara com ara XVII: 4.6 ara i ads XVII: 4.4 ara per ara XVII: 4.6 rab v. t. estrangerismes alfabet XIV: 5.2.5 [20] criteris de transcripci i transliteraci XI: 2.4 [1]; XXIII: 6.16 (CD-ROM) diccionaris plurilinges XXIII: 5.4 (CD-ROM) ordenaci alfabtica dantropnims XIV: 5.2.5 de topnims XIV: 5.1.1 [10] Arag comarques amb municipis catalanoparlants XVI: 3.6.2 (tamb en el CD-ROM) municipis catalanoparlants XVI: 3.6.2 [32], 3.6.2 [34], 3.6.2 [35], 3.6.2 [37], 3.6.2 [38], 3.6.2 [39], 3.6.2 [40], 3.6.2 [41], 3.6.2 [47] llista XVI: 3.7.2 (CD-ROM) arans XVI: 3, 3.7.2 [25] bibliografia XXIII: 3.7 (CD-ROM), 5.24 (CD-ROM) diccionaris plurilinges XXIII: 5.24 (CD-ROM) diftongs VI: 5.3 [28] grups consonntics VI: 5.6 partici dunitats consonntiques VI : 5.1 partici de dgrafs VI: 5.1 partici de grups consonntics VI: 5.2 partici de mots VI: 5 compostos VI: 1.9, 5.5, 5.6, 5.7 amb guionet VI: 5.4 derivats per prefixaci VI: 1.9, 5.6
262
[arans] [partici de mots] que contenen un punt separador VI: 5.2 [27] partici de vocals VI: 5.3 publicacions relacionades amb la llengua XXIII: 3.7 (CD-ROM) triftongs VI: 5.3 [28] vocals VI: 5.1 [26] rea de Poltica Lingstica v. aquesta instituci sota Generalitat Valenciana argot reculls lexicogrfics dexpressions XXIII: 6.2 (CD-ROM) argument de la definici v. contorn (sota definici [lexicogrfica] ) argumentar XX: 3.2.1 -ari / -ria NOPCT X: 4.3.1.a armes calibres escriptura XII: 4.1.m arracada (tipografia) II: 3.3.4.1 arran XVI: 2.9.1 [9] arrel [dun mot] concepte VI: 2.1 [8] arreu XVI: 2.8.1, 2.8.2, 2.8.3, 2.8.5 arreu arreu XVI: 2.8.2 arrodonir XX: 3.2.8 arrova (tipografia) v. rova art ttols dobres s de la lletra majscula VIII: 3.3.6.3 s de la lletra cursiva IV: 3.2.1.a vocabularis i diccionaris XXIII: 7.10 (CD-ROM) artefactes en tres dimensions contenidor font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.9 font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.quadre, 2.4.3.9 material dacompanyament font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.9 referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.2.9 article (categoria lxica) definit apostrofaci VII: 14.2 contracci amb les preposicions a, de i per XVI: 3.4.1
usos en els topnims XVI: 3.3.1, 3.3.2, 3.3.3, 3.4.1 indefinit usos en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.3.1.1.b [7] personal usos X: 6.1.1 en els topnims XVI: 3.4.3 salat contracci amb les preposicions a, de i per XVI: 3.3.4 usos en els topnims XVI: 3.3.4, 3.4.2 en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.3.1.1.b [6] article + millor + nom + possible XXI: 2.5 articles de revista ttol VII: 10.4.2 referncies bibliogrfiques v. t. part component XXIII: 2.5 arts grfiques vocabularis i diccionaris XXIII: 7.3 (CD-ROM) arxivstica vocabularis i diccionaris XXIII: 7.27 (CD-ROM) ascendent (tipografia) IV: 1.1 asndeton VII: 2.3.1.e aspecte [gramatical] celeratiu XVII: 2 completiu XVII: 2 continuatiu XVII: 2 duratiu XVII: 2 freqentatiu XVII: 2 genric XVII: 2 habitual XVII: 2 incoatiu-perfet XVII: 2 iteratiu XVII: 2 prospectiu XVII: 2 proximatiu v. aspecte celeratiu repetitiu XVII: 2 retrospectiu XVII: 2 terminatiu XVII: 2 Aspres (nova comarca de la Catalunya del Nord des del 2007) v. Catalunya del Nord municipis XVI: 3.6.2 [33] assegurances vocabularis i diccionaris XXIII: 7.5 (CD-ROM)
XVI, 3
ndex analtic
263
assemblea s com a recurs no sexista X: 8.4.1 assessoria s com a recurs no sexista X: 8.4.1 Associaci Bblica de Catalunya VII: 2.6.g, 3.h, 4.3.g, 9.2.2; VIII: 3.3.7.2 [38]; XII: 4.2.1.j, 5.1.l, 5.1.m asta (tipografia) IV: 1.1 ascendent IV: 1.2 descendent IV: 1.2 asterisc (tipografia) VII: 1.4.3, 16.2 usos en les notes XIII: 1.3, 1.4.2.6, 1.5.3 astralon (angl.) (impremta) II: 10.b astres XVI: 3.9.2 astronomia v. t. graus, minuts, segons, tercers vocabularis i diccionaris XXIII: 7.49 (CD-ROM) -at / -ada NOPCT X: 4.2.1.a atles v. materials cartogrfics atracar XX: 4.1.1.1 -au / -ava NOPCT X: 4.1.2 Aude (departament francs amb vuit municipis que pertanyen a la comarca del Fenolleds) v. Catalunya del Nord audiollibre II: 14.3 aula s com a recurs no sexista X: 8.4.1 autoedici (impremta) II: 9 autombils v. automoci, vehicles automoci vocabularis i diccionaris XXIII: 7.4 (CD-ROM) autnims v. antropnims autopistes v. vies pbliques autor / autora v. t. autoria, menci de responsabilitat principal annim v. autoria annima personal v. autoria personal autoria [dun document] v. t. responsabilitat [dun document] annima XIII: 3.2.6 [25]; XXIII: 2.3.1.1.b collectiva XXIII: 2.5.1.2 obres de responsabilitat compartida XXIII: 2.5.1.2.b obres de responsabilitat mixta XXIII: 2.5.1.2.d obres produdes sota la direcci dun editor literari XXIII: 2.5.1.2.c
obres que emanen duna sola entitat XXIII: 2.5.1.2.a reculls produts sota la direcci dun editor literari XXIII: 2.5.1.2.c mltiple XXIII: 2.5.1.1.b personal XXIII: 2.5.1.1 nica XXIII: 2.5.1.1.a autoritat s com a recurs no sexista X: 8.4.1 autoritats s com a recurs no sexista X: 8.4.1 * autors varis XXIII: 2.3.1.1.b autumne XVII: 3.3 avall XVI: 2.9.1 [9] avalots [civils o militars] noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.3.6.2 avant XVI: 2.9.1 [9] avantttol (tipografia) en els quadres de dades VII: 13.10 puntuaci VII: 13.8.1.a avenir XXI: 2.2.1 aviat XVII: 4.7 avions v. aeronaus * avui per avui XVII: 4.6 b (lletra) ordenaci alfabtica XIV: 2.2 baix (adverbi) XVI: 2.9.1, 2.9.3 [11] baixar XX: 6, 5.1.1 Balears, Illes v. t. Govern Balear actuacions contra el sexisme X: 3.3.4 comarques (incloent-hi la capital de comarca) XVI: 3.6.2 (tamb en el CD-ROM) Govern v. Govern Balear municipis llista XVI: 3.7.2 (CD-ROM) banca vocabularis i diccionaris XXIII: 7.5 (CD-ROM) banda (enquadernaci, tipografia) v. faixa bandes sonores de pellcules v. enregistraments audiovisuals barbarismes v. anglicismes, gallicismes, espanyolismes reculls lexicogrfics XXIII: 6.4 (CD-ROM) barra (tipografia) IV: 1.1.figura; VII: 1.4.3 doble VII: 1.4.3, 16.4 inclinada VII: 4.3.a, 4.3.d, 16.3 en lordenaci alfabtica XIV: 5.3.b
264
[barra (tipografia)] [ inclinada] usos com a recurs no sexista VII: 11.1.j; X: 8.3.6 en els numerals XII: 2.4.2.1, 4.1.o en els smbols IX: 5.4 en la representaci grfica de doble forma X: 6.6.1.2 en les abreviatures IX: 3.2, 3.9 en les adreces dInternet VI: 16; VII: 16.3.m en les adreces electrniques VI: 16; VII: 16.3.m invertida VII: 1.4.3 basc diccionaris plurilinges XXIII: 5.5 (CD-ROM) diftongs VI: 6.3 [31] partici dunitats consonntiques VI: 6.1 partici de dgrafs VI: 6.1 partici de grups consonntics VI: 6.2 partici de mots VI: 6 compostos VI: 6.4, 6.5 derivats per prefixaci VI: 1.9, 6.4 i 6.5 partici de vocals VI: 6.3 vocals VI: 6.1 [30] Bassa, la (hidrnim) XVI: 3.5.3 bastant XII: 1.2.2, 6.2.c bastants XXI: 2.1.8 beats / beates noms propis ordenaci alfabtica XIV: 5.2.1.6 ben tocat/tocada en les expressions horries XVII: 3.9.14 ben tocats/tocades en les expressions horries XVII: 3.9.14 berenar XX: 3.2.10 bessonada v. una bessonada de + NUM Bblia abreviacions VIII: 3.3.7.2.quadre llibres VIII: 3.3.7.2.quadre numeraci de les parts escriptura XII: 4.2.1.j, 5.1.l, 5.1.m puntuaci VII: 2.6.g, 3.h, 4.3.g, 9.2.2.a smbols dels llibres VIII: 3.3.7.2 s de la lletra majscula VIII: 3.3.7.2 s de la lletra rodona IV: 2.2.e; VIII: 3.3.7.2; XXIII: 2.4.2.1.c [22] bibliografia (tipografia) v. t. reculls bibliogrfics, referncies bibliogrfiques I: 2.1.1.3.d, 3.1.1.3.f ; XXIII
compaginaci II: 8.1.3.f reculls XXIII: 10 (CD-ROM) bicromia (impremta) II: 6.3.c [22] biennals (festivals, fires, etc.) noms propis s de la lletra majscula IV: 2.2.h s de les cometes IV: 2.2.h bigoti (tipografia) VII: 16.2.e bili XII: 2.2 [8], 2.2 [9], 2.2.18.a, 2.2.2.7, 3.1.e s com a collectiu XII: 2.6.2 bilionsim XII: 2.4.1.7 mltiples escriptura XII: 2.3.1.4 biologia general vocabularis i diccionaris XXIII: 7.6 (CD-ROM) humana vocabularis i diccionaris XXIII: 7.34 (CD-ROM) bioqumica vocabularis i diccionaris XXIII: 7.45 (CD-ROM) bit (impremta, tipografia) II: 6.2.b blanc (tipografia) fi v. espai fi fix II: 3.3.5.b intern IV: 1.1.figura -ble XX: 2.1.8 NOPCT X: 4.3.1.b bloc [de text] (tipografia) v. caixa [de text] bo i + gerundi XVIII: 3.1, 3.11 bobina [de cinta magnetofnica] font dinformaci en les referncies bibliogrfiques dels enregistraments sonors XXIII: 2.4.3.5 oberta v. enregistraments sonors boca (enquadernaci, tipografia) II: 12.1.r BOE v. gerundio del BOE bohri XII: 2.2.1.7 [17] bombers vocabularis i diccionaris XXIII: 7.36 (CD-ROM) borsa vocabularis i diccionaris XXIII: 7.5 (CD-ROM) botnica vocabularis i diccionaris XXIII: 7.7 (CD-ROM) bra (tipografia) IV: 1.1.figura braille v. cassets en braille brasiler (llengua) v. portugus
XVI, 3
ndex analtic
265
brenca (quantificador) XII: 6.2.a bri (quantificador) v. un bri [de] buidatge dun document v. part component c (lletra) ordenaci alfabtica XIV: 2.2 c (lletra de lalfabet eslov) XIV: 2.4 [2] ordenaci alfabtica XIV: 2.4 [3] (lletra) ordenaci alfabtica XIV: 2.4, 2.8 ca (casa) XVI: 3.3.5 contracci amb larticle personal mascul XVI: 3.3.5, 3.4.3.1 cada XII: 7.2, 7.3; XVII: 2.3.2.quadre, 2.3.2.d cada cop menys XVII: 4.9 cada cop ms XVII: 4.9 cada u XII: 1.2.3, 7.3 cada un XII: 1.2.3, 7.3 cada vegada menys XVII: 4.9 cada vegada ms XVII: 4.9 cadasc XII: 1.2.3, 7.3 cadascun XII: 1.2.3, 7.3 caixa (tipografia) IV: 4 [14] alta v. t. lletra majscula, lletra versal IV: 4 [14], 4.1 baixa v. t. lletra minscula VI: 4 [14], 4.1 caixa dimpremta (tipografia) v. t. caixa IV: 4 [14] caixa de composici (tipografia) v. t. caixa IV: 4 [14] caixa [de text] (tipografia) II: 2.3, 2.4; III: 4.3.1 distribuci II: 3.3.1.2.2 distribuci convencional II: 3.3.1.2.2.a distribuci geomtrica II: 3.1.2.2.c distribuci matemtica II: 3.1.2.2.b a lesquerra I: 2.2.3 a la dreta I: 2.2.3 caixes destalvis vocabularis i diccionaris XXIII: 7.5 (CD-ROM) caixet (tipografia) IV: 4 [14] caix (enquadernaci, tipografia) II: 12.1.n CALA v. Comissi Assessora de Llenguatge Administratiu (sota Generalitat de Catalunya) calcs sintctics espanyolismes XX: 3.1.2.3, 4.1.3 clcul de loriginal (tipografia) v. calibratge calder (msica) VII: 16.5 [82] calder (tipografia) VII: 1.4.3, 16.5
calibratge (tipografia) II: 2, 2 [1] callar XX: 5.1.1 caminar XX: 3.2.9.1 campanyes [institucionals] ttol s de la lletra majscula VIII: 3.3.7.7 Canaleta, la (hidrnim) XVI: 3.5.3 canons v. t. msica numeraci XII: 3.1.i ttol VII: 10.4.2 candela unitat fonamental dintensitat lluminosa del sistema internacional IX: 6.2.c [10] Canta-rana, la (hidrnim) XVI: 3.5.3 cantell (enquadernaci, tipografia) II: 12.1.figura, 12.1.m cap (quantificador) XII: 1.2.3, 4.1.c, 7.2, 7.3 cap (preposici) usos en les expressions de lloc XVI: 2.1.3, 2.2 en les expressions de temps XVII: 4.8 cap a usos en les expressions de lloc XVI: 2.1.3, 2.2.1, 2.4; XXI: 2.1.5 en les expressions de temps XVII: 4.8 cap a la banda de XVI: 2.2.2 capada (enquadernaci, tipografia) II: 12.1.figura, 12.1.l capdemort (tipografia) V: 3 capital (tipografia) v. lletra majscula petita v. lletra versaleta cursiva v. lletra versaleta cursiva capitals de comarca v. comarques (sota Balears, Catalunya, Comunitat Valenciana, Vall dAran), comarques catalanoparlants (sota Osca, Saragossa, Terol ) captols (tipografia) I: 2.1.1.2.a, 3.1.1.2.c compaginaci II: 8.1.2.c numeraci decimal I: 2.1.1.1.b escriptura XII: 5.1.g ttol VII: 10.4.2 capitular (tipografia) v. t. lletra inicial alta II: 3.3.4.1 [15] baixa II: 3.3.4.1 [15] caplletra (tipografia) v. lletra inicial capvespre XVII: 3.8.1 capvuitada XII: 3.3.e [60] carcters (tipografia) II: 3.3.3 en contacte v. t. interlletratge, set grossos XXIII: 2.6.1.4.a [36] cardinals v. numerals cardinals
266
crrecs noms v. NOPCT crrega inica [dels elements qumics] XII: 4.1.n [67] carrer (tipografia) VI: 1.15 carrers v. vies pbliques carreteres v. vies pbliques cartella (tipografia) IV: 1.1.figura cartes v. t. correspondncia, manuscrits, naips nutiques v. materials cartogrfics cart v. indstria del cart cartutx [de msica] v. enregistraments sonors font dinformaci en les referncies bibliogrfiques dels enregistraments sonors XXIII: 2.4.3.5 cases v. edificis, pisos casset v. t. enregistraments sonors font dinformaci en les referncies bibliogrfiques dels enregistraments sonors XXIII: 2.4.3.5 en braille v. artefactes en tres dimensions Castellana, la (hidrnim) XVI: 3.5.3 castellanismes v. espanyolismes catal bibliografia XXIII: 3-11 (CD-ROM) diccionaris v. reculls lexicogrfics (sota catal) formularis v. manuals (sota catal) manuals XXIII: 3 (CD-ROM) destil generals XXIII: 3.2 (CD-ROM) destil de mitjans de comunicaci XXIII: 3.6 (CD-ROM) de llenguatge administratiu XXIII: 3.5 (CD-ROM) de llenguatge jurdic XXIII: 3.5 (CD-ROM) de llenguatge periodstic XXIII: 3.6 (CD-ROM) generals [de llengua] XXIII: 3.1 (CD-ROM) publicacions en srie XXIII: 9 (CD-ROM) publicacions peridiques v. publicacions en srie (sota catal) publicacions relacionades amb el llenguatge administratiu i jurdic XXIII: 3.5 (CD-ROM), 7.11 (CD-ROM), 8 (CD-ROM), 9 (CD-ROM) diccionaris XXIII: 7.11 (CD-ROM) documents varis XXIII: 8.2 (CD-ROM) formularis XXIII: 3.5 (CD-ROM)
manuals XXIII: 3.5 (CD-ROM) textos normatius XXIII: 8.1 (CD-ROM) vocabularis XXIII: 7.11 (CD-ROM) publicacions vries XXIII: 11 (CD-ROM) reculls bibliogrfics XXIII: 10 (CD-ROM) reculls lexicogrfics XXIII: 4-7 (CD-ROM) especfics v. t. sota cada disciplina XXIII: 6 (CD-ROM) abreviacions XXIII: 6.1 (CD-ROM) antnims XXIII: 6.8 (CD-ROM) argot XXIII: 6.2 (CD-ROM) barbarismes XXIII: 6.4 (CD-ROM) citacions XXIII: 6.5 (CD-ROM) ds XXIII: 6.3 (CD-ROM) de pronncia XXIII: 6.14 (CD-ROM) dialectals XXIII: 6.9 (CD-ROM) dubtes XXIII: 6.4 (CD-ROM) escolars XXIII: 6.10 (CD-ROM) etimolgics XXIII: 6.11 (CD-ROM) fraseolgics XXIII: 6.5 (CD-ROM) gentilicis XXIII: 6.6 (CD-ROM) histrics XXIII: 6.11 (CD-ROM) homnims XXIII: 6.8 (CD-ROM) ideolgics XXIII: 6.12 (CD-ROM) inversos XXIII: 6.13 (CD-ROM) noms de llenges XXIII: 6.6 (CD-ROM) onomatopeies XXIII: 6.5 (CD-ROM) ortogrfics XXIII: 6.14 (CD-ROM) paradigmes verbals XXIII: 6.7 (CD-ROM) parnims XXIII: 6.8 (CD-ROM) sinnims i antnims XXIII: 6.8 (CD-ROM) varis XXIII: 6.16 (CD-ROM) visuals XXIII: 6.15 (CD-ROM) generals monolinges XXIII: 4 (CD-ROM) plurilinges XXIII: 5 (CD-ROM) vocabularis v. reculls lexicogrfics (sota catal) catalanitzacions v. estrangerismes
XVI, 3
ndex analtic
267
catlegs apartats puntuaci VIII: 2.4.4 elements transposats puntuaci VII: 13.7.1.1; VIII: 2.4.4 dobres musicals abreviacions escriptura XIII: 3.1.10, 3.2.5 Catalunya v. t. Catalunya del Nord, Vall dAran actuacions contra el sexisme X: 3.3.2 comarques llista XVI: 3.6.2 (tamb en el CD-ROM) Generalitat v. Generalitat de Catalunya municipis llista XVI: 3.7.2 (CD-ROM) Catalunya del Nord XVI: 3.6 actuacions contra el sexisme X: 3.3.4 comarques XVI: 3.6.2 (tamb en el CD-ROM) comunes v. t. municipis (sota aquesta mateixa entrada) XVI: 3.7.2 [47] mapa XVI: 3.6.1.a.figura municipis llista XVI: 3.7.2 (CD-ROM) Catalunya Nord v. Catalunya del Nord categoria s com a recurs no sexista X: 8.4.1 categories aspectuals (gramtica) XVI: 2 lxiques (gramtica) flexives adjectiu v. sota cada adjectiu concret determinant v. sota cada determinant concret article v. sota cada article concret demostratiu v. sota cada demostratiu concret possessiu v. sota cada possessiu concret nom XV pronom v. sota cada pronom concret quantificador v. t. sota cada quantificador concret; XII indefinit v. sota cada indefinit concret, indefinits
numeral v. sota cada numeral concret, numerals quantitatiu v. sota cada quantitatiu concret, quantitatius verb v. sota cada verb concret, estar, gerundi, ser, verbs invariables v. categories lxiques no flexives no flexives adverbi v. sota cada adverbi concret, adverbis conjunci v. sota cada conjunci concreta, conjunci condicional preposici v. sota cada preposici concreta, preposicions variables v. categories lxiques flexives socials X: 6.2.2 caure XX: 5.1.1 cautx v. indstria del cautx CD-I v. llibres electrnics en CD-I CD-ROM v. llibres electrnics en CD-ROM ce trencada v. cella (enquadernaci, tipografia) v. geniva cent (collectiu) XII: 2.6.2 cent [deuro] XII: 2.2.1.6 cent i la mare XII: 2.6.2 [42] centenar v. un centenar de centsim XII: 2.4.1.1, 2.4.1.4 centill XII: 2.6.2 cntim [deuro] XII: 2.2.1.6 centmetre (tipografia) unitat de longitud II: 2.7.figura centres de normalitzaci lingstica v. Consorci per a la Normalitzaci Lingstica cermica vocabularis i diccionaris XXIII: 7.10 (CD-ROM) cert (quantificador) XII: 1.2.3, 7.3 cessar XX: 3.2.6 ch (dgraf en esp.) XIV: 2.10 [6] ccero (tipografia) unitat de longitud II: 2.7.figura; IV: 1.3.a; VI: 1.2 ciceropica (tipografia) v. pica ciclons noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.3.10.2
268
[ciclons] tropicals noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.3.10.2 cincies socials vocabularis i diccionaris v. sociologia cilindre (impremta) de cautx II: 11.2 de coure II: 11.3 de pressi II: 11.2 portaplanxa II: 11.2 Cinca, la (hidrnim) XVI: 3.5.3 cinema vocabularis i diccionaris XXIII: 7.38 (CD-ROM) cintes [magnetofniques] v. enregistraments sonors circa (ll.) s en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.9.1.3 [47], 2.10.1.1.b circular (document) s dels recursos no sexistes X: 6.7.2 citacions (tipografia) puntuaci VII: 13.5 estil directe fragment citat VII: 13.5.3 fragment del citador/ra VII: 13.5.2 omissions VII: 13.5.6 estil indirecte VII: 13.5.1 reculls lexicogrfics XXIII: 6.5 (CD-ROM) s de la coma VII: 2.8.d s de les cometes VII: 10.1 s dels dos punts VII: 5.3.b, 5.1.c bibliogrfiques XIII: 1.4.2.7, 2.8; XXIII amb el primer element i la data XIII: 1.4.2.7, 2.8.2.3 en notes XIII: 2.8.2.2; XXIII: 2.3.2 numriques XIII: 2.8.2.1 s de la lletra cursiva IV: 3.2.1.e de ttols s de la lletra cursiva IV: 3.2.1.a, 3.2.1.b, 3.2.1.c s de la lletra majscula IV: 3.2.1.a, 3.2.1.b, 3.2.1.c s de la lletra rodona IV: 2.2.c que inclouen un pargraf VII: 13.5.4 que inclouen una altra citaci VII: 13.5.5 ciutadania s com a recurs no sexista X: 8.4.1
ciutat s com a recurs no sexista X: 8.4.1 classe s com a recurs no sexista X: 8.4.1 clau (tipografia) VII: 1.4.3, 16.11 claudtors VII: 1.4.1.a, 2.8.a, 6.2.b, 11.3.f, 12 coincidncia amb altres signes de puntuaci VII: 12.2 coincidncia amb lletra cursiva IV: 3.1.2.b coincidncia amb parntesi VII: 12.1.a coincidncia amb punts suspensius VII: 12.1.c funcions VII: 12.1 usos en les referncies bibliogrfiques XIII: 2.4.1, 2.4.5, 2.4.8; XXIII: 2.4.5.1.1r, 2.4.5.1.3r, 2.4.5.1.16, 2.4.5.1.18, 2.4.5.1.19, 2.4.5.2.1r, 2.4.5.2.3r, 2.4.5.3.2n, 2.4.5.3.3r, 2.4.5.3.4t, 2.4.5.3.9, 2.4.5.3.11, 2.4.5.3.12 clusula VII: 1.2 coberta (enquadernaci, tipografia) v. t. tapa II: 12.1.d font dinformaci en les referncies bibliogrfiques de materials cartogrfics XXIII: 2.4.3.2, 2.4.3.3 no serveix com a font dinformaci en les referncies bibliogrfiques de llibres XXIII: 2.4.3, 2.4.3.1 a lholandesa v. coberta de mitja pasta anterior II: 12.1.figura, 12.1.f de mitja pasta II: 12.1.d posterior II: 12.1.figura, 12.1.f cobrar XX: 5.1.1 cobriment (enquadernaci) II: 12.3.1.4 cctels noms s de la lletra minscula VIII: 3.3.4.6 codis I: 4.2 concepte IX: 5.7 escriptura IX: 5.7 de senyals I: 4.2 hexadecimals VII: 15.2 [80] literals I: 4.2 numrics I: 4.2 postals v. t. smbols postals destat XVI: 3.7.2, 4.2
XVI, 3
ndex analtic
269
cognoms v. t. antropnims noms comuns que han esdevingut noms propis VIII: 3 ordenaci alfabtica v. ordenaci alfabtica dantropnims precedits per una preposici s quan noms sesmenta el cognom VIII: 3.1.1 [14] coixinet (tipografia) VII: 1.4.3 coll (tipografia) IV: 1.1.figura colla (quantificador) v. t. una colla [de] s com a recurs no sexista X: 8.4.1 collecci v. t. colleccions XIII: 2.4.7; XXIII: 2.2, 2.3 concepte XXIII: 2.11 ttol VII: 10.4.4 colleccionisme vocabularis i diccionaris XXIII: 7.19 (CD-ROM) colleccions v. t. collecci, referncies bibliogrfiques de cartes v. manuscrits de discursos v. manuscrits de documents legals v. manuscrits de llibres manuscrits v. manuscrits de monografies v. monografies, publicacions en srie de tesis v. manuscrits collegi s com a recurs no sexista X: 8.4.1 colof (tipografia) I: 3.1.1.3.g compaginaci II: 8.1.3.g font dinformaci en les referncies bibliogrfiques de llibres, fullets i fulls solts XXIII: 2.4.3.1, 2.4.3.3 columnes [de text] (tipografia) nombre escriptura en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.10.1.1.b com usos XXI: 2.3 com a usos XXI: 2.3 usos ambigus XXI: 2.3 com algun XXI: 2.3 com s? XIX: 3.3.2.1.d com est? XIX: 3.3.2.1.d * com + gerundi XVIII: 3.2 ~ com + gerundi XVIII: 3.3 com llur XXI: 2.3 com ms + adjectiu + millor XXI: 2.5 com ms + adverbi + millor XXI: 2.5 com ms [] millor XVII: 4.5
com ms va menys XVII: 4.9 com ms va ms XVII: 4.9 com que + verb XXI: 5.1 com quelcom XXI: 2.3 coma s en lescriptura de numerals decimals XII: 2.4.1.4 coma v. t. incisos, signes (sota puntuaci) VII: 1.4.1.a, 2, 2.3.1.g, 2.3.4, 2.4, 2.6, 2.7, 2.8, 5.1.b, 6.2.a, 7.3.4.d, 7.4.3.c, 10.6.b, 11.3 ambigitats VII: 2.5; XVIII: 1.4 coincidncia amb claudtor VII: 2.8.a coincidncia amb gui VII: 2.8.a coincidncia amb guionet VII: 9.2.2.c coincidncia amb lletra cursiva IV: 3.1.2.a coincidncia amb parntesi VII: 2.8.a coincidncia amb punts suspensius VII: 2.8.b coincidncia amb signes dentonaci VII: 2.8.c usos en els incisos de les citacions VII: 13.5.2.2 en els numerals XII: 2.2.1.6, 2.2.2.2, 2.2.2.3, 2.3.2.4, 2.4.2.2, 4.1.b [61] en les referncies bibliogrfiques XIII: 2.4.1, 2.4.5; XXIII: 2.4.5.1.1r, 2.4.5.1.4t, 2.4.5.1.8, 2.4.5.2.1r, 2.4.5.2.17, 2.4.5.4.1r, 2.4.5.4.7, 2.4.5.4.8, 2.4.5.4.11 per marcar el complement directe XXI: 2.1.9 usos abusius VII: 2.7 entre subjecte i verb VII: 2.7.2.a, 2.7.3.1 entre verb i complement VII: 2.7.2.a, 2.7.3.2 comandament s com a recurs no sexista X: 8.4.1 comarques v. comarques (sota Balears, Catalunya, Comunitat Valenciana, Vall dAran), comarques catalanoparlants (sota Osca, Saragossa, Terol ) combatre XX: 2.1.3 comenament de ratlla (tipografia) v. principi de ratlla comentar XX: 3.1.4
270
comer vocabularis i diccionaris XXIII: 7.8 (CD-ROM) cometes VII: 1.4.3, 10 apostrofaci davant expressions entre cometes VII: 14.2.6 coincidncia amb altres signes de puntuaci VII: 10.6, 11.3.g coincidncia amb coma VII: 10.6.a coincidncia amb dos punts VII: 10.6.a coincidncia amb gui VII: 10.6.b coincidncia amb parntesi VII: 10.6.b, 11.3.g coincidncia amb punt VII: 10.6.a coincidncia amb punt i coma VII: 10.6.a coincidncia amb punts suspensius VII: 10.6.b coincidncia amb signe dadmiraci VII: 10.6.b coincidncia amb signe dinterrogaci VII: 10.6.b usos denoten un mfasi especial IV: 2.2.k denoten un estrangerisme que es pronuncia segons la fontica catalana IV: 2.2.i denoten un segon sentit IV: 2.2.i en els noms dexposicions IV: 2.2.h en els noms propis dentitats XVI: 3.7.5.1 en els titulars IV: 7.2.b [25] en les citacions de ttols IV: 2.2.c, 2.2.n, 3.2.1.a; VII: 10.4.2, 10.4.3 en les referncies bibliogrfiques XIII: 2.4.10; XXIII: 2.4.5.2.2n, 2.4.5.4.2n usos abusius IV: 3.1.1; VII: 10.5 altes VII: 10 angleses v. cometes altes baixes VII: 10 de tancament VII: 2.8.d llatines v. cometes baixes senzilles v. cometes simples simples VII: 10 escriptura IV: 2.2.o, 2.2.p, 3.1.2.b comissar XX: 4.1.2.1 comissi s com a recurs no sexista X: 8.4.1
Comissi Assessora de Llenguatge Administratiu v. Generalitat de Catalunya Comissi Interdepartamental de Promoci de la Dona v. Generalitat de Catalunya comit s com a recurs no sexista X: 8.4.1 compaginaci (tipografia) II: 8, 8.1.c [24]; III: 4.3, 4.4, 5 composici electrnica II: 5.2 composici tipogrfica II: 5.1 fotocomposici II: 5.2.2 parts interiors [del llibre] II: 8.2 cos II: 8.2.2 finals II: 8.2.3 principis II: 8.2.1 comparacions XXI: 2.1.4, 2.3 comparatius v. comparacions competicions esportives cronometratge escriptura XII: 4.1.b noms propis numerals ordinals de repetici XII: 3.2.2.6, 5.1.e s de la lletra majscula VIII: 3.3.6.5 resultats escriptura XII: 4.1.k compilador / compiladora [duna obra] v. menci de responsabilitat principal complement circumstancial s de la coma VII: 2.2.3 directe XX: 4.1, 4.2; XXI: 2.1 recursos per marcar-lo XXI: 2.1.9, 2.1.10 completar XX: 3.2.8 complir XX: 3.1.4 composici [de mots] XV: 4, 4.1.4.1, 4.2 amb el prefix mal- XV: 4.1.6, 4.2 amb el prefix no- VII: 9.1.c; XV: 4.1.7, 4.2 amb el prefix pre- XV: 4.1.8, 4.2 amb prefixos tnics XV: 4.1.5, 4.2 concepte VI: 2.1 coordinaci amb i XV: 4.1.2, 4.2 e epenttica en mots amb s lquida originria XV: 4.3 escriptura XIII: 3.1.8, 3.2.3 segons el DOP XV: 4.1.3.3 segons Fabra XV: 4.1.4.5 segons lIEC XV: 4.2
XVI, 3
ndex analtic
271
[composici [de mots]] segons la GEC2 XV: 4.1.3.2 segons Ruaix XV: 4.1.2, 4.1.3.1 a la manera culta XV: 4.2, 4.4 amb guionet VII: 9.1.a, 9.1.c, 9.1.g; XV: 4.1.3.1, 4.2 segons el DLC XV: 4.1.2 segons lIEC XV: 4.2 composici [tipogrfica] II: 5 en calent II: 5.2.1 en fred II: 5.2.2 manual II: 5.1 mecnica II: 5.2 compostos qumics v. aquest concepte sota qumica comptafils (tipografia) II: 2.7.figura computer to plate (angl.) v. CTP comunitat s com a recurs no sexista X: 8.4.1 Comunitat Europea v. Uni Europea Comunitat Valenciana v. t. Pas Valenci XVI: 3.6.1 actuacions contra el sexisme X: 3.3.3 comarques llista XVI: 3.6.2 (tamb en el CD-ROM) Generalitat v. Generalitat Valenciana municipis llista XVI: 3.7.2 (CD-ROM) comunitats autnomes v. topnims comunes v. t. aquest concepte sota Catalunya del Nord XVI: 3.7.2 [47] concernir XX: 3.1.2.1 concilis numeraci escriptura XII: 5.1.f conclusions [dun treball escrit] I: 2.1.1.2 s dels dos punts VII: 5.1.e concordana (tipografia) unitat de longitud IV: 1.3.a conferncies text redacci no sexista X: 6.7.5.3 confessions de fe v. publicacions religioses congressos v. t. actes de congressos, menci de responsabilitat principal noms propis numerals ordinals de repetici XII: 3.2.2.b, 5.1.e s de la lletra majscula VIII: 3.3.6.5 s de la lletra rodona IV: 2.2.f
conjunt s com a recurs no sexista X: 8.4.1 consell s com a recurs no sexista X: 8.4.1 Consell dEuropa X: 3.1 Consell de Ministres v. aquesta instituci sota Espanya conselleria s com a recurs no sexista X: 8.4.1 consonants v. t. partici de mots lunars XIV: 5.2.5 [20] solars XIV: 5.2.5 [20] cosida amb fil (enquadernaci) II: 12.3.1.1.b Consorci per a la Normalitzaci Lingstica X: 4.2.1.a [14] Consorci Unicode v. Unicode constants smbols IX: 7 de la fsica VIII: 3.3.4.2 de les matemtiques VIII: 3.3.4.2 constellacions v. astres construcci vocabularis i diccionaris XXIII: 7.9 (CD-ROM) construccions catafriques (gramtica) s dels dos punts VII: 5.1.f consultar XX: 3.1.4 contacte de signes de puntuaci v. aquest concepte sota els signes de puntuaci implicats contar XX: 5.1.1 contemplar XVIII: 4.2.2 contestar XX: 3.2.3, 4.1.1.1 contenidor dartefactes en tres dimensions font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.9 denregistraments audiovisuals font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.6 denregistraments sonors sobre pellcules font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.5 de materials cartogrfics font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.2 de relies font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.9 continents noms propis catalanitzaci XVI: 3.9.1
272
XVIII: 5.7 [13]; XX: 4.2.1.1 + gerundi XVIII: 5.3, 5.7, 5.8 contorn de la definici v. contorn (sota definici [lexicogrfica] ) contracoberta (enquadernaci, tipografia) II: 12.1.e contraportada (enquadernaci, tipografia) I: 3.1.1.1.b compaginaci II: 8.2.1.e contraportadella (enquadernaci, tipografia) compaginaci II: 8.2.1.c contratapa (enquadernaci, tipografia) II: 12.1.figura, 12.1.e convenis internacionals ttol s de la lletra majscula VIII: 3.3.8.5 convocatries de treball redacci no sexista X: 6.7.5.2 coordenades magnituds geogrfiques, astronmiques, matemtiques i fsiques escriptura VII: 10.5.b; XII: 4.1.i, 4.2.1.i separaci a final de ratlla VI: 14.2 coordinaci v. oracions coordinades coordinador / coordinadora [duna obra collectiva] v. menci de responsabilitat principal cop (quantificador) XII: 2.5.4 core diccionaris plurilinges XXIII: 5.6 (CD-ROM) corondell (tipografia) II: 3.3.5.d; XIII: 1.5.8 cec II: 3.3.5.d; XIII: 1.5.8 corporaci s com a recurs no sexista X: 8.4.1 correcci v. t. fe derrates criteris estilstics de mitjans de comunicaci XXIII: 3.6 (CD-ROM) generals XXIII: 3.2 (CD-ROM) periodstics XXIII: 3.6 (CD-ROM) gramtiques XXIII: 3.1 (CD-ROM) manuals XXIII: 3 (CD-ROM) destil XXIII: 3.2 (CD-ROM) generals XXIII: 3.1 (CD-ROM) signes V destil III: 3, 3.1 doriginals III: 3 signes V: 2 daddici V: 2.3 de canvi V: 2.2
CONTINUAR
continuar
de disposici del text V: 2.5 de separaci V: 2.1 de transposici V: 2.4 de trasllat V: 2.4 dels tipus de lletra V: 2.6 de compaginades III: 5 de concepte III: 2 de contingut III: 2 de galerades III: 4 de paginades III: 4.5 [9], 5 de proves dimpremta III: 4, 5 signes V: 3 daddici V: 3.2.3 de canvi V: 3.2.2 de correcci V: 3.2 de crida V: 3.1 de disposici del text V: 3.2.5 de separaci V: 3.2.1 de transposici V: 3.2.4 de trasllat V: 3.2.4 dels tipus de lletra V: 3.2.6 de textos I: 5; III correlacions de nmeros v. correlacions (sota nmeros) corrents martims noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.3.10.3 crrer XX: 3.2.9.1 correspondncia postal adrea v. t. codis postals, smbols postals destat XVI: 4.2 Espanya XVI: 4.2.1, 4.2.2 Frana XVI: 4.2.4 internacional XVI: 4.2.6 nombres que en fan part escriptura XII: 2.2.2.6 Pasos Catalans XVI: 4.2.3 Principat dAndorra XVI: 4.2.5 frmules de comiat s de la coma VII: 2.6.b s del punt VII: 4.3.f s de la lletra majscula VIII: 2.4.1 s de recursos no sexistes X: 6.3.2, 6.7.2 correu electrnic II: 14.5 postal v. correspondncia postal cos s com a recurs no sexista X: 8.4.1 cos (tipografia) II: 2.7.figura; IV: 1.1, 1.2 coses noms propis s de la lletra majscula v. t. coses concretes (p. ex., vehicles) VIII: 3.3
XVI, 3
ndex analtic
273
costar XX: 3.2.9.3 cotxes v. automoci, vehicles credos teolgics v. publicacions religioses creu (tipografia) VII: 1.4.3, 16.7 doble VII: 16.8 crida [de nota] (tipografia) XIII: 1.1, 1.4 citaci bibliogrfica abreujada en comptes de crida XIII: 1.4.2.7 collocaci XIII: 1.4.1, 1.4.3 darrere un ttol XIII: 1.4.1 tipus XII: 1.4.2 s de lasterisc XIII: 1.4.2.6 s de la lletra minscula volada XIII: 1.4.2.4 s de la lletra rodona XIII: 1.4.1 s de la lletra versal entre parntesis XIII: 1.4.2.5 s de les xifres XII: 4.2.1 entre parntesis XIII: 1.4.2.2 volades XIII: 1.4.2.1, 1.4.3 entre parntesis XIII: 1.4.2.3 s en les notes XIII: 1.4.1, 1.4.2.1, 1.4.2.3, 1.4.3, 1.6.2 s del parntesi VII: 11.1.i cridar XX: 4.1.1.2 cristus (tipografia) VII: 1.4.3, 16.6 criteris estilstics v. aquest concepte sota correcci CTP (de lordinador a la planxa, impremta) II: 14.1 cua (tipografia) IV: 1.1.figura corba IV: 1.1.figura cuidar de XX: 5.1.2 cuina vocabularis i diccionaris XXIII: 7.47 (CD-ROM) culdellntia (tipografia) II: 3.3.2.d culminar XX: 3.2.8 -cur / -cura NOPCT X: 4.2.2.a curador / curadora [duna obra] XIII: 1.2.1 [3] cursiva (tipografia) v. lletra cursiva cursos (ensenyament) noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.3.6.5 s dels numerals ordinals de repetici XII: 3.2.2.b, 5.1.e cursos daigua noms propis v. hidrnims
d (lletra) ordenaci alfabtica XIV: 2.2 dany en any XVII: 4.11 daqu a XVII: 3.9.14, 4.14; XXI: 6.3.3 davui en vuit XVII: 4.11 den de XVII: 4.12 den que XVII: 4.12 dhora XVII: 4.7 dhora en hora XVII: 4.11 dun a un XXI: 6.3.1 dun en un XXI: 6.3.1 dactilocomposici (tipografia) II: 5.2.2 dades [informtiques] v. fitxers informtics dalt XVI: 2.9.1 damunt XVI: 2.1.4, 2.9.1 dans v. t. XIV: 2.6 [3] diccionaris plurilinges XXIII: 5.7 (CD-ROM) ordenaci alfabtica dantropnims XIV: 5.2.6 dansa vocabularis i diccionaris XXIII: 7.39 (CD-ROM) darmstadti XII: 2.2.1.7 [17] darrere XVI: 2.9.1 data de publicaci I: 2.1.1.1.a monografies XXIII: 2.9.1. 2.9.1.3 publicacions en srie XXIII: 2.9.2.3 datacions v. anys, dies, mesos dates v. anys, dies, mesos de apostrofaci VII: 14.2 usos XIV: 2.2; XXI: 4, 7.6, 7.7 amb ladjectiu indefinit altre XXI: 4.3, 4.3.3 davant dinfinitiu XXI: 4.1 complement directe XXI: 4.1.2 condicional XXI: 4.1.4 emftic XXI: 4.1.3 subjecte XXI: 4.1.1 elisions XXI: 4.4.1 en les expressions de temps XVII: 3.8.2, 3.8.3 pot introduir un complement agent XXI: 4.2.3; XXII: 2.1.9.3 pot introduir un component substituble per un possessiu XXI: 4.2
274
[de [] a] [usos] en les correlacions de nombres XII: 2.2.2.6 en les expressions de lloc XVI: 2.6 en les expressions de temps XVII: 4.10 de + any XVII: 3.2.3 de cara a XXI: 7.6 de dem en quinze XVII: 4.11 de dia XVII: 3.8.3 de dia en dia XVII: 4.11 de dies XVII: 3.8.3 de dilluns en vuit XVII: 4.11 de [] en XVII: 4.11 de [] en usos en les expressions de lloc XVI: 2.5.3 en les expressions de temps XVII: 4.12 de [] estant XVI: 2.5.2 de [] fins a XVI: 2.6 de lany + any + a lany + any XVII: 3.2.2 de lordre de XXI: 6.3.2.7 de mat XVII: 3.8.2 de mes en mes XVII: 4.11 de nit XVII: 3.8.3 de nits XVII: 3.8.3 de tant en tant XVII: 4.11 de tard en tard XVII: 4.11 de temps en temps XVII: 4.11 de trast en trast XVII: 4.11 dcades v. t. perodes (sota anys) escriptura XII: 3.2.1.a dcim (decimal) XII: 2.4.1.4 dcim (nom) XII: 3.3.g dcim (partitiu) XII: 2.4.1.1 decimals v. nombres decimals decrets llei v. normes jurdiques defensa s com a recurs no sexista X: 8.4.1 definici [lexicogrfica] arguments v. contorn contorn VII: 16.16 expansi v. contorn trets contextuals v. contorn s dels parntesis VII: 11.2.b deganat s com a recurs no sexista X: 8.4.1 degut XXI: 6.3.2.6
degut a XXI: 6.3.2.6 deixar XXI: 6.3.4 del + any XVII: 3.2.3 del + any + al + any XVII: 3.2.2 delegaci s com a recurs no sexista X: 8.4.1 DEM v. designaci especfica de material demat XVII: 3.8.1, 3.8.2; XXIII: 3.8.1 demografia vocabularis i diccionaris XXIII: 7.48 (CD-ROM) demostracions s dels dos punts VII: 5.1.e dneu XII: 2.2 denominacions dorigen s de la lletra majscula VIII: 3.3.4.1 denou XII: 2.2 dnou XII: 2.2 Departament dels Pirineus Orientals v. Catalunya del Nord departaments (geografia) v. topnims derivaci VII: 9.1.d, 9.1.e; XV: 2 concepte VI: 2.1; XV: 2.1 postverbals acabats en -at XV: 2.2.1 verbs amb significat nou XV: 2.2.2 verbs amb sinnims XV: 2.2.2 verbs derivats de noms XV: 2.2.2 verbs sense sinnims XV: 2.2.2 derivat v. derivaci des de XVI: 2.5.1 des de [] a XVI: 2.6 des de [] fins a usos en les correlacions de nombres XII: 2.2.2.6 en les expressions de lloc XVI: 2.6 en les expressions de temps XVII: 4.10 des de lany + any + fins a lany + any XVII: 3.2.2 des del + any + fins al + any XVII: 3.2.2 descansar XX: 3.2.9.2 descendent (tipografia) IV: 1.1 descripci fsica [duna obra] XIII: 2.4.6; XXIII: 2.10 descriure XVIII: 4.2.2 desdoblaments v. formes desdoblades desenvolupament [dun treball escrit] I: 2.1.1.2
XVI, 3
ndex analtic
275
designaci v. t. designacions en els documents sense ttol collectiu XXIII: 2.6.1.1 de material v. t. designaci especfica de material, designaci general de material en les monografies XXIII: 2.6.1.4 en les publicacions en srie XXIII: 2.6.2.4 extensi del document XXIII: 2.6.1.4.b especfica de material en les monografies XXIII: 2.6.1.4.b, 2.8.1 en les publicacions en srie XXIII: 2.8.2 general de material XXIII: 2.6.1.4.a designacions v. t. designaci alfabtiques XXIII: 2.6.1.4.b, 2.8.2.2 cronolgiques XXIII: 2.6.1.4.b, 2.8.2.2 numriques XXIII: 2.6.1.4.b, 2.8.2.2 desprs XVII: 4.13 desprs de XVII: 3.9.14, 4.14 desset XII: 2.2 dsset XII: 2.2 dessobre XVI: 2.9.1 destituir XX: 3.2.6 * determinatius (quantificadors) XII: 1.2.1 [4] devers XVI: 2.2.2 devuit XII: 2.2 DGM v. designaci general de material diagramaci (tipografia) II: 4; III: 3.2 diagrames de blocs v. materials cartogrfics dialectalismes reculls lexicogrfics XXIII: 6.9 (CD-ROM) dilegs v. t. pseudodilegs puntuaci VII: 13.1-13.3, 13.6 dilegs dins dun altre dileg VII: 13.1.5 intervenci de linterlocutor/ra VII: 13.1.1 intervenci del narrador/ra VII: 13.1.2 combinacions dincisos VII: 13.1.3 incs dacci VII: 13.1.2 incs del verb dicendi VII: 13.1.1 intervenci dels personatges VII: 13.1.1 parlaments que inclouen ms dun pargraf VII: 13.1.4
poesia VII: 13.1.8 s de les cometes VII: 10.2 s del gui VII: 8.2 diapositives v. materials grfics diaris v. publicacions en srie personals v. publicacions en srie diaset v. t. dies XVII: 3.7.1 [23] diaset + passat XVII: 3.7.1 diaset + primer vinent XVII: 3.7.1 diaset + proppassat XVII: 3.7.1 diaset + propvinent XVII: 3.7.1 diaset + que ve XVII: 3.7.1 diaset + vinent XVII: 3.7.1 dibuix v. t. dibuixos [escnics], materials grfics vocabularis i diccionaris XXIII: 7.10 (CD-ROM) dibuixar XVIII: 4.2.2 dibuixos [escnics] v. materials grfics diccionaris v. t. DIEC entrades s de la lletra negreta IV: 6.2.b s del guionet VII: 9.1.e auxiliars XXIII: 6.16 (CD-ROM) complementaris XXIII: 4 (CD-ROM), 6.16 (CD-ROM) dequivalncies v. diccionaris plurilinges de freqncies XXIII: 6.16 (CD-ROM) especialitzats bibliografia XXIII: 7 (CD-ROM) especfics bibliografia XXIII: 6 (CD-ROM) generals bibliografia XXIII: 4 (CD-ROM) normatius v. DIEC plurilinges bibliografia XXIII: 5 (CD-ROM) temtics v. t. diccionaris especfics bibliografia XXIII: 6.16 (CD-ROM) visuals v. t. diccionaris especfics bibliografia XXIII: 6.15 (CD-ROM) dictaminar XX: 3.2.2.2 Didot (tipografia) v. t. punt Didot sistema IV: 1.3.a; VI: 1.2
276
DIEC (Diccionari de la llengua catalana de lInstitut dEstudis Catalans) prleg a la segona edici; introducci; VII: 7.2.3, 11.2.b, 14.1.4 [60], 14.1.4 [64], 14.3.4, 15.2 [77], 16.16 [84]; X: 1.2, 5, 5 [29]; XII: 6.2.b [77]; XIII: 1.3.2.d; XV: 1 [*], 1.8 [7], 1.8 [20], 1.9.1, 2.2.1, 2.2.2, 4.1.5.d, 4.2, 7; XVI: 2.8.6 [8], 4.2; XVII: 2.3.2 [9], 4.9; XVIII: 3.11, 5.8; XIX: 3.2.1.1.f [27]; XX: 1 [1], 2.1.3, 2.1.5 [9], 2.1.7, 2.1.9, 3.1.1, 3.1.2.2, 3.1.3.1, 3.1.4, 3.1.5, 3.2.1, 3.2.3, 3.2.4 [19], 3.2.7, 3.2.8, 4.1.1.1 [22], 5.3.2 [27]; XXI: 1 [1], 5.2 [74], 6.1.1, 7.2.2 [87]; XXII: 2.1.8.2 [52], 2.1.28 [55] DIEC2 v. DIEC dient que s XXI: 2.3 diresi VII: 1.4.2 ordenaci alfabtica de mots XIV: 2.6, 2.8, 2.9, 5.3.4 dies v. t. anys, dia, mesos, quinzenes, setmanes en les expressions de temps XVII: 3.6, 3.7, 3.8 divisions romanes denominacions XII: 3.3.c escriptura amb lletres commemoraci de fets histrics VIII: 3.3.6.2; XII: 3.2.1.b sense referncia al mes XII: 3.2.1.c escriptura amb xifres arbigues XII: 4.2.a hores v. indicacions horries parts XVII: 3.8 s de les preposicions XVII: 3.8.1, 3.8.2, 3.8.3 de la setmana v. t. DIASET s de larticle definit XVII: 3.7 s de la lletra minscula VIII: 3.3.6.3 del mes XVII: 3.6 diferents (quantificador) XII: 7.2, 7.3 diftong v. t. sota alemany, angls, arans, basc, espanyol, francs, gallec, grec clssic, itali, llat, portugus partici dels mots que en porten VI: 1.8, 1.8.a, 2.4 [12] dgits v. t. nombres dgits dgraf v. t. sota alemany, angls, arans, basc, espanyol, francs, gallec, grec clssic, itali, llat, portugus en la representaci grfica de dobles formes X: 6.6.1.3
ordenaci alfabtica XIV: 2.10 partici dels mots que en porten VI: 1.8, 1.8.c, 2.2 s de la lletra majscula VIII: 1 dhuit XII: 2.2 dimensions (tipografia) IV: 1.1 dimitir XX: 3.2.6, 3.1.1 DIN v. normes DIN dinar (verb) XX: 3.2.10 dinasties noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.1.4 dins usos en les expressions de lloc XVI: 2.1.4, 2.1.9, 2.1.10, 2.9.1 en les expressions de temps XVII: 4.14 dins de XVII: 4.14; XXI: 6.3.3 dintre usos en les expressions de lloc XVI: 2.9.1 en les expressions de temps XVII: 4.14 dintre de XVII: 4.14 diorama v. t. artefactes en tres dimensions concepte XXIII: 2.4.2.9 [24] Direcci General de Poltica Lingstica v. aquesta instituci sota Generalitat de Catalunya, Govern Balear discos v. t. enregistraments sonors, referncies bibliogrfiques colleccions ttol s de la lletra majscula VII: 10.4.4 s de les cometes VII: 10.4.4 font dinformaci en les referncies bibliogrfiques dels enregistraments sonors XXIII: 2.4.3.5 discriminaci per ra del sexe v. sexisme discurs (conjunt denunciats) v. t. discursos VII: 1.2 discursos (allocucions) v. manuscrits v. t. discurs discutir XX: 3.1.5, 3.2.3 disgustar XX: 3.1.2.3 dislocaci delements [de loraci] VII: 2.1.3 disparar XX: 4.1.1.1 distincions [honorfiques] noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.3.6.8 distingir XVIII: 4.2.2
XVI, 3
ndex analtic
277
distribuci de monografies XXIII: 2.9.1 data XXIII: 2.9.1, 2.9.1.3 lloc XXIII: 2.9.1, 2.9.1.3 de publicacions en srie XXIII: 2.9.2 data XXIII: 2.9.2.1 lloc XXIII: 2.9.2.3 de recursos electrnics per Internet XXIII: 2.9.3 distribudor / distribudora de monografies XXIII: 2.9.1, 2.9.1.2 de publicacions en srie XXIII: 2.9.2.2 districtes urbans numeraci escriptura XII: 5.1.r diversos (quantificador) XII: 1.2.3, 7.3 * diversos autors XXIII: 2.3.1.1.b divinitats noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.1.2 divisi v. smbol divisori doble (quantificador) XII: 2.5.1 doble prima (tipografia) VII: 10.5.b doble punt (tipografia) v. dos punts, smbol divisori dobles formes v. t. formes desdoblades X: 6.6, 6.7; XV: 3.1 concordana X: 6.6.2 en general X: 6.6.2.2 en singular X: 6.6.2.1 formes invariables quant al gnere amb larticle X: 6.6.2.3 representaci grfica X: 6.6.1 barra inclinada X: 6.6.1.2 dgrafs X: 6.6.1.3 guionet X: 6.6.1.1 ordre dels elements X: 6.6.1.5 parntesis VII: 11.1.j; X: 6.6.1.2 document v. t. documentaci, documents concepte XXIII: 2 descripci fsica XXIII: 2.10 documentaci v. t. document, documents vocabularis i diccionaris XXIII: 7.27 (CD-ROM) documents v. t. document, documentaci, referncies bibliogrfiques acreditatius noms s de la lletra majscula VIII: 3.3.8.4
administratius v. t. llenguatge administratiu mots clau VII: 3.1.d quantitats que hi apareixen XII: 3.1.d, 4.2.1.a [68] jurdics v. t. llenguatge jurdic quantitats que hi apareixen XII: 3.1.d, 4.2.1.a [68] s del punt VII: 4.3.c s del punt i coma VII: 3.g legals v. monografies, normes jurdiques oficials v. t. normes jurdiques i la resta de tipologia documental ( ja que pot tenir caire oficial) ttols s de la lletra majscula VIII: 3.3.8 tramitacions s de la lletra majscula VIII: 3.3.8.1, 3.3.8.2 DOI v. nmero normalitzat doldre XX: 3.1.2.3.a dona v. Institut Catal de les Dones, Pla dActuaci del Govern de la Generalitat de Catalunya per a la Igualtat dOportunitats per a la Dona, Plan para la Igualdad de Oportunidades de las Mujeres dormir XX: 5.1.1 dos v. t. els dos / les dues s com a quantificador invariable XII: 2.2 [6] dos punts VII: 1.4.1.a, 5, 6.2.a, 7.3.4.d, 7.4.3.e, 8.6.a, 10.6.a escriptura IV: 3.1.2.a repetici VII: 5.3.a usos en les referncies bibliogrfiques XIII: 2.4.2, 2.4.5, 2.4.10; XXIII: 2.4.5.1.2n, 2.4.5.1.7, 2.4.5.2.5, 2.4.5.3.1r, 2.4.5.3.4t, 2.4.5.3.6 generals VII: 5.1, 5.2 usos abusius VII: 5.3 dos quarts de + hora XVII: 3.9.7 dret vocabularis i diccionaris XXIII: 7.11 (CD-ROM) dret a XVI: 2.1.3 dubni XII: 2.2.1.7 [17] dubtes [lingstics] reculls lexicogrfics XXIII: 6.14 (CD-ROM)
278
DUC (regla mnemnica) XII: 2.2.1.5, 2.4.1.2 dues v. els dos / les dues durant XVI: 2.1.10 durant [els anys] + any-any XVII: 3.2.2 durar XX: 3.2.9.2 DURAR + expressi de temps XVII: 2.2 e (lletra) ordenaci alfabtica XIV: 2.2 -e / -a NOPCT X: 4.3.2.a -e / -a / -essa NOPCT X: 4.3.2.a - / -ena (ordinals, partitius) XII: 2.3.1.1 [24], 2.4.1.2 [35] - / -ena (ordinals, partitius) XII: 2.3.1.1, 2.4.1.2 ebenisteria vocabularis i diccionaris XXIII: 7.12 (CD-ROM) ecologia vocabularis i diccionaris XXIII: 7.13 (CD-ROM) economia vocabularis i diccionaris XXIII: 7.8 (CD-ROM) edat escriptura amb lletres XII: 3.1.b edici v. t. monografies, publicacions en srie XIII: 2.4.4 crtica VII: 16.4.a electrnica I: 4 facsmil v. reproducci facsmil fotocopiada v. reproducci fotocopiada prnceps XIII: 2.4.4; XXIII: 2.7.1.1 edificis dependncies noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.3.9.10; XVI: 3.7.7 noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.3.9.9; XVI: 3.7.6 numeraci escriptura XII: 2.2.2.6, 4.2.f pisos nmeraci escriptura XII: 4.2.f prstils XII: 2.6.1.2
editor / editora XIII: 1.2.3 de monografies XXIII: 2.9.1, 2.9.1.2 de publicacions en srie XXIII: 2.9.2.2 editorial XXIII: 2.7.1 efecte moar (impremta) II: 6.3 efectius s com a recurs no sexista X: 8.4.1 el (article) v. articles definits el + any XVII: 3.2.1 el bienni + any-any XVII: 3.2.2 el + dia (del mes) XII: 3.2.1.c el dia + dia (del mes) XII: 3.2.1.c el + diaset + passat XVII: 3.7.1 el + diaset + primer vinent XVII: 3.7.1 el + diaset + proppassat XVII: 3.7.1 el + diaset + propvinent XVII: 3.7.1 el + diaset + que ve XVII: 3.7.1 el + diaset + vinent XVII: 3.7.1 el + mes XVII: 3.4.3 el mes de + mes XVII: 3.4.3 el perode [danys] + any-any XVII: 3.2.2 el qual XXI: 2.1.7 el [] que fa + num XII: 2.3.1.6 ela (lletra) doble v. ll, LL geminada v. ll, LL palatal v. ll simple v. l electorat s com a recurs no sexista X: 8.4.1 electrodomstics vocabularis i diccionaris XXIII: 7.14 (CD-ROM) elements complexos coordinats (gramtica) s de la coma VII: 2.3.1.f elements qumics v. qumica eles acoblades v. ll els anys + any-any XVII: 3.2.2 els dos / les dues XII: 2.6.1.9 [49] els menys XXI: 2.1.8 els ms XXI: 2.1.8 els nmeros [] i [] XII: 2.2.2.6 els quals / les quals XXI: 2.1.7 elzevirianes (tipografia) xifres v. xifres elzevirianes emetre + informe XX: 3.2.2.3 emissor / emissora XVI: 4.2.1 [63] empitjorar XX: 3.2.7 emplenar XV: 3.3 emprenyar XX: 3.1.2.1
XVI, 3
ndex analtic
279
empresariat s com a recurs no sexista X: 8.4.1 empresa v. t. empreses vocabularis i diccionaris XXIII: 7.15 (CD-ROM) empreses noms propis abreviatura del tipus dempresa VII: 2.6.h compostos s del guionet VIII: 3.3.5.6 ordenaci alfabtica XIV: 5.3.5 sigla del tipus dempresa VII: 2.6.h s de la coma VII: 2.6.h s de la lletra cursiva IV: 3.2.3.a [12]; XVI: 3.7.5.1 s de la lletra majscula VIII: 3.3.5.1; XVI: 3.7.5 s de la lletra minscula VIII: 3 s de la lletra rodona IV: 2.2.f s de les cometes XVI: 3.7.5.1 en (preposici) usos XXI: 5, 7.2, 7.4, 7.5, 7.6 amb un adjectiu amb valor modal XXI: 5.2 * davant dinfinitiu amb valor causal XXI: 5.1 en les expressions de lloc XVI: 2.1, 2.2.1 en les expressions de temps XVII: 3.2.1, 3.4.2 en les referncies bibliogrfiques v. s de la preposici en (sota referncies bibliogrfiques) -n (ordinals) XII: 2.3.1.1 [21] en + any-any XVII: 3.2.2 * en base a XXI: 6.3.2.2 en canvi XXI: 7.2.2 en el moment de + infinitiu XVIII: 3.4, 4.1 en el moment que + verb XVIII: 3.4, 4.1 en el segle + xifres romanes XVII: 3.1 * en funci de XXI: 6.3.2.8 en + gerundi XVIII: 3.4 en + infinitiu XXI: 7.2 en mar XVI: 2.1.7 en punt XVII: 3.9.6 ~ en relaci a XXI: 7.5 en relaci amb XXI: 7.5 ~ en tant que XXI: 2.3 en terra XVI: 2.1.7 en vistes de XXI: 7.6 encantar XX: 3.1.2.2
encapalament dels manuscrits font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.3 encara no XVII: 3.9.14 encartonar (enquadernaci) II. 12.1.e encolada (enquadernaci) II: 12.3.1.2 endarrere XVI: 2.9.1 [9] endavant XVI: 2.9.1 [9] endins XVI: 2.9.1 [9] endintre XVI: 2.9.1 [9] energies alternatives vocabularis i diccionaris XXIII: 7.16 (CD-ROM) convencionals vocabularis i diccionaris XXIII: 7.16 (CD-ROM) enfora XVI: 2.9.1 [9] enginyeria vocabularis i diccionaris XXIII: 7.24 (CD-ROM) engrapada (enquadernaci) II: 12.3.1 a cavallet v. engrapada central central II: 12.3.1.a en pla v. engrapada lateral lateral II: 12.3.1.a enigmstica reculls lexicogrfics XXIII: 6.16 (CD-ROM) enlla [qumic] simple mida II: 2.7.figura enlla simple v. enlla [qumic] simple enmig XVI: 2.9.1 [9] enmig de XVI: 2.1.10 enquadernaci II: 12, 12.3 aspectes comercials II: 13 aspectes econmics II: 13 a lamericana II: 12.3.1.1.c [35] amb canonet de plstic II: 12.3.2.figura amb espiral de plstic II: 12.3.2.figura amb espiral metllica II:12.3.2.figura amb guia de plstic II: 12.3.2.figura cosida amb fil II: 12.3.1.1.b, 12.3.2.figura en carton II: 12.3.3 en rstica II: 12.3.1, 12.3.2.figura cosida amb fil II: 12.3.1.1.b, 12.3.2.figura engrapada II: 12.3.1.1.a, 12.3.2 fresada II: 12.3.1.1.c, 12.3.1.5
280
[enquadernaci] engrapada II: 12.3.1.1.a, 12.3.2, 12.3.2.figura fresada II: 12.3.1.1.c, 12.3.1.5 grapada v. enquadernaci engrapada manual II: 12.3.3 [37] mecnica II: 12.3.2 amb canonet de plstic II: 12.3.2.figura amb guia de plstic II: 12.3.2.figura amb espiral de plstic II: 12.3.2.figura amb espiral metllica II:12.3.2.figura cosit II: 12.3.2.figura engrapat pel costat II: 12.3.2.figura engrapat pel llom II: 12.3.2.figura mbil II: 12.3.2 sense cosida II: 12.3.1.1.c [35] enregistraments v. t. referncies bibliogrfiques obres que emanen duna sola entitat XXIII: 2.5.1.2.a.e' audiovisuals contenidor font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.6 etiqueta font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.6 font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.quadre, 2.4.3.6 referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.2.6 de DVD v. enregistraments audiovisuals de vdeo v. enregistraments audiovisuals electrnics extensi de lobra XXIII: 2.10.1.1.c, 2.10.1.3 magntics extensi de lobra XXIII: 2.10.1.1.c, 2.10.1.3 sobre pellcules v. enregistraments sonors sonors contenidor font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.5 etiqueta concepte XXIII: 2.4.3.5 [26]
font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.5 font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.quadre, 2.4.3.5 material dacompanyament font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.5 referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.2.5 enregistrar XVIII: 4.2.2 enrere XVI: 2.9.1 [9] ensamada (tipografia) v. rova -ense NOPCT X: 4.3.1.b ensenyament reculls lexicogrfics escolars XXIII: 6.10 (CD-ROM) sexisme v. sexisme en lensenyament vocabularis i diccionaris XXIII: 7.17 (CD-ROM) ensenyar XX: 4.1.1.1, 4.1.1.2, 4.1.1.4 -ent / -enta NOPCT X: 4.2.1.a enter (part entera) XII: 3.3.h entitat v. t. entitats concepte XXIII: 2.5.1.2.a entitats v. t. entitat, menci de responsabilitat principal noms propis compostos s del guionet VIII: 3.3.5.6 ordenaci alfabtica XIV: 5.3.5 traducci XI: 4.3 s de la lletra cursiva IV: 3.2.3.a [12]; XVI: 3.7.5.1 s de la lletra majscula VIII: 3.3.5; XVI: 3.7.5 s de la lletra rodona IV: 2.2.f s de les cometes XVI: 3.7.5.1 s de les sigles IX: 4.3, 4.6 abstractes noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.3.6 entitats administratives superiors [a la comarca] XVI: 3.6.2 (tamb en el CD-ROM), 3.7.2 (CD-ROM) entrar XX: 6 entre el + any + i el + any XVII: 3.2.2 ~ entre [] i [] XII: 4.1.a entre lany + any + i lany + any XVII: 3.2.2 entrenar XX: 5.1.2
XVI, 3
ndex analtic
281
entrenervis (enquadernaci, tipografia) II: 12.1.t entrevistes s de la puntuaci VII: 13.6 enumeracions elements IV: 3.2.2.f quantitats escriptura XII: 4.1.l marques alfabtiques VIII: 2.4.3 numriques VIII: 2.4.3 ortotipogrfiques VIII: 2.4.3 s de la coma VII: 2.2.1.1.2, 2.3.1.a s del gui VII: 8.3 s del guionet VII: 9.1.d s del parntesi de tancament VIII: 2.4.3 s del punt VIII: 2.4.3 s del punt i la coma VII: 3.e, 3.f s dels dos punts VII: 5.1.a s dels punts suspensius VII: 6.1.a envers XVI: 2.1.3, 2.2.2 enzims noms escriptura VII: 9.1.g epgraf ttol escriptura entre cometes VII: 10.4.2 epleg (tipografia) I: 3.1.1.2.d compaginaci II: 8.1.2.d equip s com a recurs no sexista X: 8.4.1 -er / -era NOPCT X: 4.2.1.a erotisme vocabularis i diccionaris XXIII: 7.18 (CD-ROM) es (article salat) XVI: 3.3.4 -es NOPCT X: 4.4.2.b -s / -esa NOPCT X: 4.2.2.a esbs (tipografia) II: 3.1, 3.1.1 escala (dibuix, cartografia, tipografia) emprada en els tipmetres II: 2.7.figura valors escriptura XII: 4.1.j no es considera designaci especfica de material XXIII: 2.6.1.4.b escner II: 6.3.c, 9 escaure XX: 2.2 escaures XX: 2.2 esclafir XX: 2.1.2
esclafir + a XX: 2.1.2 esclafir + de XX: 2.1.2 Escola dAdministraci Pblica de Catalunya v. Generalitat de Catalunya escolar llenguatge reculls lexicogrfics XXIII: 6.10 (CD-ROM) escoltar XVIII: 4.2.2 escultura v. t. artefactes en tres dimensions vocabularis i diccionaris XXIII: 7.10 (CD-ROM) escultures v. escultura, artefactes en tres dimensions eslov v. t. c , s , z lletres de lalfabet XIV: 2.4 [3] ordenaci alfabtica dantropnims XIV: 5.2.15 de lletres XIV: 2.4 [4] esmorzar (verb) XX: 3.2.10 espai (tipografia) v. t. espais fi II: 3.3.5.b, 3.3.5.b.figura'''' usos en els numerals XII: 2.2.2.2, 2.3.2.3, 2.3.3.10 en les notes XIII: 1.4.1, 1.5.1 fix II: 3.3.5.b gruixut II: 3.3.5.b, 3.3.5.b.figura'' mitj II: 3.3.5.b, 3.3.5.b.figura''' espaiat (tipografia) IV: 1.2 s abusiu IV: 3.1.1. espais (presentaci dun treball escrit) v. t. espai, interlineat I: 2.2.2, 3.2.2; II: 3.3.5 Espanya actuacions contra el sexisme X: 3.2.1 Consell de Ministres X: 3.2.1 espanyol v. t. espanyolismes, estrangerismes, XIV: 2.4 [2] diccionaris plurilinges XXIII: 5.8 (CD-ROM) diftongs VI: 7.1 [32] ordenaci alfabtica dantropnins XIII: 2.4.1.c; XIV: 5.2.7 partici dunitats consonntiques VI: 7.2 partici de dgrafs VI: 7.2 partici de grups consonntics VI: 7.3 partici de mots simples VI: 7 compostos VI: 2.7 [13], 7.4, 7.5, 7.6
282
[espanyol] [partici de mots] derivats per prefixaci VI: 1.9, 7.4, 7.5, 7.6 partici de vocals VI: 7.1 triftongs VI: 7.1 [32] espanyolismes v. t. espanyol, estrangerismes XV: 1.2.1, 1.2.2, 1.2.3; XVII: 2.2, 3.5, 4.2; XVIII: 2.1.2.1, 5.4, 5.6, 5.9; XX: 3.1.2.3, 3.2.10, 4.1.3, 4.2.2; XXI: 2.2.2.1, 2.2.2.2, 2.4, 3.3.2, 6.1.2, 6.3.2 verbs XX: 5 especificador [temporal] XVII: 2.1.1.b [5], 2.1.3.b espectacles vocabularis i diccionaris XXIII: 7.38 (CD-ROM) espeleologia vocabularis i diccionaris XXIII: 7.22 (CD-ROM) esperanto (llengua artificial) diccionaris plurilinges XXIII: 5.9 (CD-ROM) esperar XX: 3.1.6 esperar-se XX: 3.1.6 esplai vocabularis i diccionaris XXIII: 7.19 (CD-ROM) esport v. competicions esportives vocabularis i diccionaris XXIII: 7.20 (CD-ROM) essa lquida s de lapstrof VII: 14.2.1 sser (verb) v. ser establiments noms propis compostos s del guionet VIII: 3.3.5.6 s de la lletra majscula VIII: 3.3.5.1 estacions de lany v. estacions (sota anys) estadstica quantitats escriptura XII: 4.1.d vocabularis i diccionaris XXIII: 7.33 (CD-ROM) estar XVIII: 4.2.1, 5; XIX expressa canvi que inicia la qualitat XIX: 3.3.2.1.d expressa idea de companyia XIX: 3.3.1.9 usos XIX: 2, 3.2, 3.3, 3.4
casos en qu s possible un altre verb XIX: 3.4 auxiliar en les oracions passives XIX: 3.4.2 copulatiu XIX: 3.4.3 en comptes de estar XIX: 3.4.5, 3.4.7 en comptes de estar per [a] XIX: 3.4.6 en comptes de estar-se XIX: 3.4.4 en comptes de ser XIX: 3.4.1, 3.4.5, 3.4.7 no acceptats unnimement XIX: 3.3 com a verb copulatiu XIX: 2.3.2.f, 3.2.1.1.a, 3.3.2 com a intransitiu XIX: 3.3.1 segons Alcover XIX: 2.3.2 segons Aramon XIX: 2.2, 2.2.2 segons Badia XIX: 2.4 segons Creixell XIX: 2.8.2.6.2 segons Fabra XIX: 2.1, 2.1.2.2 segons Miquel i Planes XIX: 2.6 segons Moll XIX: 2.3.2 segons Ruaix XIX: 2.7, 2.7.2 segons Sol XIX: 2.8, 2.8.2.3.1.a2.8.2.3.1.e, 2.8.2.3.2, 2.8.2.5 segons Vallcorba XIX: 2.5 unnimement acceptats XIX: 3.2 com a verb auxiliar XIX: 3.2.4 com a verb copulatiu XIX: 3.2.2 com a verb intransitiu XIX: 3.2.1 com a verb transitiu XIX: 3.2.3 unnimement rebutjats com a verb auxiliar XIX: 3.1.3 ESTAR + a + alguna cosa XIX: 2.3.2.h ESTAR + a arbitri de XIX: 2.3.2.e * ESTAR + a lacostumat XIX: 2.3.2.f, 3.2.1.1.a * ESTAR + a lordenat XIX: 2.3.2.f, 3.2.1.1.a ESTAR + a les ordres de XIX: 2.3.2.e ESTAR + a manament XIX: 2.3.2.e ESTAR + a tot XIX: 2.3.2.i ESTAR + acabat de XIX: 3.3.2.1.a' ESTAR + apagat XIX: 3.3.2.1.b' ESTAR + batejat XIX: 3.3.2.1.a' ESTAR + boig per XIX: 3.3.2.1.b' ESTAR + bonic XIX: 3.3.2.1.c' ESTAR + casat XIX: 3.3.2.1.b' ESTAR + de + infinitiu XIX: 3.2.1.6 ESTAR + divorciat XIX: 3.3.2.1.a' ESTAR + en XIX: 2.3.2.a ESTAR + en el parer que XIX: 2.3.2.d ESTAR + en la creena que XIX: 2.3.2.d ESTAR + encs XIX: 3.3.2.1.b'
XVI, 3
ESTAR
ndex analtic
283
+ expressi temporal durativa XIX: 3.2.3; XX: 3.2.9.2 [21] ESTAR + fet un/una + adjectiu XIX: 2.2.2 ESTAR + florit XIX: 3.3.2.1.b' ESTAR + gerundi XVIII: 5.4, 5.9; XIX: 2.2.2.d', 2.5.3.1.e, 2.5.3.2.e * ESTAR + gerundi + participi passat XVIII: 5.5 ESTAR + intacte XIX: 3.3.2.1.a' ESTAR + irresistible XIX: 3.3.2.1.c' ESTAR + lleig XIX: 3.3.2.1.c' ESTAR + mort XIX: 3.3.2.1.a' ESTAR + obert XIX: 3.3.2.1.a', 3.3.2.1.b' ESTAR + per XXII: 2.1.5 ESTAR + per + alg XIX: 2.3.2.h ESTAR + per casa XIX: 2.3.2.b ESTAR + per + infinitiu XIX: 3.2.1.7 ESTAR + perms XIX: 3.3.2.1.b' ESTAR + prohibit XIX: 3.3.2.1.b' ESTAR + separat XIX: 3.3.2.1.a' ESTAR + solter XIX: 3.3.2.1.b' ESTAR + tancat XIX: 3.3.2.1.a', XIX: 3.3.2.1.b' ESTAR + trencat XIX: 3.3.2.1.a' ESTAR + vidu XIX: 3.3.2.1.a' ESTAR + viu XIX: 3.3.2.1.b' estar-se XIX: 2.1.1.2 estats noms propis s de la lletra majscula XVI: 3.9.1 smbols postals XVI: 4.2.6 estels v. astres estil [de la lletra] (tipografia) IV: 1.1 amb el dibuix o el tra idntics v. famlia segons el dibuix lletra de pal sec IV: 1.1 lletra egpcia IV: 1.1 lletra romana antiga IV: 1.1 lletra romana moderna IV: 1.1 segons el tra v. segons el dibuix (dins estil [de la lletra] ) estiu XVII: 3.3 estoig v. t. monografies concepte XXIII: 2.10.1.1.a [49] font dinformaci en les referncies bibliogrfiques de materials cartogrfics XXIII: 2.4.3.2 estona v. una estona, una quanta estona estrangerismes v. t. anglicismes, espanyolismes, gallicismes, llatinismes XV: 1 catalanitzaci
segons el Diari de Barcelona XV: 1.7.4 segons el DMLC XV: 1.4, 1.4.1, 1.4.2 segons El 9 Nou XV: 1.7.3 segons el Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona XV: 1.7.1 segons el TERMCAT XV: 1.6.1, 1.6.3 segons lAvui XV: 1.7.2 segons la GEC XV: 1.3.1 segons la GEC2 XV: 1.3.2, 1.3.3 formaci del femen X: 4.7 segons el DGLC XV: 1.1 segons el DMLC XV: 1.4 segons el GLC XV: 1.5 segons el TERMCAT XV: 1.6 segons la GEC XV: 1.3 substituci segons el TERMCAT XV: 1.6.2 adaptats grficament v. t. catalanitzaci (sota estrangerismes) XV: 1 adoptats literalment segons el DLC XV: 1.2.1 de lalemany XV: 1.2.1.a de langls XV: 1.2.1.b de lrab XV: 1.2.1.c de lespanyol XV: 1.2.1.d de litali XV: 1.2.1.g del francs XV: 1.2.1.e del grec XV: 1.2.1.f del japons XV: 1.2.1.h del llat XV: 1.2.1.i del rus XV: 1.2.1.j catalanitzats segons el DLC XV: 1.2.2 daltres llenges XV: 1.2.2.k de lalemany XV: 1.2.2.a de langls XV: 1.2.2.b de lrab XV: 1.2.2.c de lespanyol XV: 1.2.2.d de litali XV: 1.2.2.g del francs XV: 1.2.2.e del grec XV: 1.2.2.f del japons XV: 1.2.2.h del llat XV: 1.2.2.i del rus XV: 1.2.2.j sense adaptar XV: 1.8 segons el DGLC XV: 1.8 segons el DLC XV: 1.8 segons el DMLC XV: 1.8
284
[estrangerismes] [ sense adaptar] segons la GEC XV: 1.8 segons la GEC2 XV: 1.8 estrelles v. astres estructura clivellada [duna oraci] XXI: 2.1.7 estructures quantificadores v. t. quantificadors amb indefinits XXI: 2.1.7 amb numerals XXI: 2.1.7 estudis de gnere X: 1.2 et (tipografia) VII: 1.4.3 -et NOPCT X: 4.4.2.b -et / -eta NOPCT X: 4.2.1.a etctera IX: 3.9 grafia a final de pargraf VII: 2.3.1.c etimologia vocabularis i diccionaris XXIII: 4 (CD-ROM), 6.11 (CD-ROM) tims reculls XXIIII: 6.10 (CD-ROM) etiqueta v. t. aquest concepte sota enregistraments sonors, enregistraments audiovisuals, materials grfics concepte XXIII: 2.4.3.5 [26] font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.5 tnies noms s de la lletra minscula VIII: 3.4 etnologia vocabularis i diccionaris XXIII: 7.21 (CD-ROM) -eu / -eva NOPCT X: 4.1.2 euro XII: 2.2.1.6, 3.1.a [54] -euta NOPCT X: 4.3.1.b evitar XX: 3.2.4 exclamatives v. oracions exclamatives excursionisme vocabularis i diccionaris XXIII: 7.22 (CD-ROM) excusar XX: 4.1.2.1 executiva s com a recurs no sexista X: 8.4.1 exemples s de la lletra cursiva IV: 3.2.3.f exemplificacions s dels dos punts VII: 5.1.b
exercicis numeraci escriptura XII: 5.2.1.e exrcit numeraci de les unitats escriptura XII: 4.2.k lleves obligatries XII: 3.3.e [60] expansi de la definici v. expansi (sota definici) explicacions s dels dos punts VII: 5.1.e explicar XX: 5.1.1 exposicions noms propis numerals ordinals de repetici XII: 3.2.2.b, 5.1.e s de la lletra majscula IV: 2.2.h; VIII: 3.3.6.5 s de la lletra rodona IV: 2.2.h s de les cometes IV: 2.2.h expressions separaci a final de ratlla VI: 14 abreujades v. abreviacions dargot s de la lletra cursiva IV: 3.2.3.c de durada XVII: 2.b, 2.2 de freqncia XVII: 2.c, 2.3 amb la preposici a com a nexe XVII: 2.3.2.b amb la preposici cada com a nexe XVII: 2.3.2.d amb la preposici per com a nexe XVII: 2.3.2.c sense preposici de nexe XVII: 2.3.2.a de lloc v. t. topnims VIII: 3.3.9; XVI aspectes sintctics XVI: 2 de repetici XVII: 2.c, 2.3 amb la preposici a com a nexe XVII: 2.3.2.b amb la preposici cada com a nexe XVII: 2.3.2.d amb la preposici per com a nexe XVII: 2.3.2.c sense preposici de nexe XVII: 2.3.2.a de temps v. t. anys, dies, indicacions horries, mesos XVII estrangeres s de la lletra cursiva IV: 3.2.1.e iteratives v. expressions de repetici
XVI, 3
ndex analtic
285
[expressions] lexicalitzades segons el DLC XV: 4.1.3.4 segons el TERMCAT XV: 4.1.3.4 segons lIEC XV: 4.2 mal escrites s de la lletra cursiva IV: 3.2.3.c numriques v. quantificadors puntuals XVII: 2.a, 2.1 moment futur XVII: 1.1, 2.1.3, 3.5 moment passat XVII: 1.1, 2.1.1, 3.5 moment present XVII: 1.1, 2.1.2 que indiquen una correlaci temporal XVII: 2.d, 2.4 relaci de comparana XVII: 2.5 sintagmes adverbials XVII: 1.2.c sintagmes nominals XVII: 1.2.a sintagmes preposicionals XVII: 1.2.b repetides v. t. expressions de repetici s de la coma VII: 2.7.2.b simbliques v. smbols temporals v. t. anys, dies, indicacions horries, mesos XVII vulgars s de la lletra cursiva IV: 3.2.3.c extensi del document v. designaci especfica de material f (lletra) ordenaci alfabtica XIV: 2.2 -f / -fa NOPCT X: 4.2.2.a -f / -va NOPCT X: 4.2.2.a facsmil (impressi) concepte XXIII: 2.7.1.1, 2.12.3 faixa (enquadernaci, tipografia) II: 12.1.a falsa versaleta (tipografia) v. lletra pseudoversaleta falsos amics XV: 1.9.4 FALTAR + num + minut[s] per a la/les + hora XVII: 3.9.7 [32], 3.9.13 FALTAR + num + minuts perqu + SER + les + hora XVII: 3.9.13 FALTAR + num + quart[s] per a la/les + hora XVII: 3.9.7 [32] famlia (tipografia) IV: 1.1 pel que fa a lorientaci vertical cursiva IV: 1.1 rodona IV: 1.1
pel que fa a la figura majscula IV: 1.1 minscula IV: 1.1 versaleta IV: 1.1 pel que fa al gruix del tra extrafina IV: 1.1 extranegreta IV: 1.1 fina IV: 1.1 negreta IV: 1.1 normal IV: 1.1 seminegreta IV: 1.1 superfina IV: 1.1 supernegreta IV: 1.1 famlies v. lllinatges fang (llengua) diccionaris plurilinges XXIII: 5.10 (CD-ROM) farmcia vocabularis i diccionaris XXIII: 7.45 (CD-ROM) fascicle concepte XXIII: 2.4.2.1.b [20] numeraci escriptura XII: 5.1.h fascinar XX: 3.1.2.3 fe derrates (tipografia) III: 8 femen (gnere gramatical) formaci X: 4 femen/mascul v. dobles formes feminisme X: 1.1 fenmens [de la natura] martims noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.3.10.3 meteorolgics noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.3.10 FER + expressi de temps XVII: 2.2 FER + expressi de temps + que XVII: 2.2 FER + temps que + verb XVIII: 5.6 FER-SE + amb XX: 5.3.1 ferrocarrils v. t. marques [registrades] noms propis s de la lletra cursiva IV: 3.2.1.g s de la lletra majscula IV: 3.2.1.g; VIII: 3.3.6.1 ferros (impremta) v. t. ozalids II: 10.b; III: 6 fets histrics v. histria figura (tipografia) IV: 1.1
286
filet (tipografia) gruixos II: 2.7.figura angls VII: 16.2.e de continuaci XIII: 1.5.6 de fantasia v. t. bigoti VII: 16.2.e; XIII: 1.5.1, 1.5.6 de nota VII: 16.2.e [81]; XIII: 1.5.1, 1.5.6 de separaci VII: 16.2.e; XIII: 1.5.1, 1.5.6 transversal VII: 16.2.e fills i filles nascuts en un mateix part nombre escriptura XII: 2.5.5 filmines v. materials grfics filosofia vocabularis i diccionaris XXIII: 7.23 (CD-ROM) fina (tipografia) v. lletra fina cursiva v. lletra fina cursiva rodona v. lletra fina rodona final de ratlla (tipografia) v. t. partici de mots, separaci de mots VI: 1.3, 1.6, 1.14 fins diccionaris plurilinges XXIII: 5.11 (CD-ROM) fins (preposici) usos XXI: 8.4.1.2 en les expressions de lloc XVI: 2.2.1, 2.3 en les expressions de temps XVII: 4.15 fins a XVII: 4.15.2; XXI: 6.2, 8.2, 8.4.1.2 fins de XXI: 8.3.1 fins per XXI: 8.3.1 fins que XVII: 4.15.3 fires v. exposicions fsica v. t. graus, minuts, segons, tercers constants s de la lletra minscula VIII: 3.3.4.2 frmules ndexs escriptura XII: 4.1.n separaci a final de ratlla VI: 14.5 lleis VIII: 3.3.4.2 mltiples prefixos IX: 5.3.b; XII: 2.6.16 smbols IX: 7 unitats termes ms usuals IX: 7
s de la lletra minscula VIII: 3, 3.3.4.2 s de la lletra majscula VIII: 3.3.4.2; IX: 5.3.b s de la lletra cursiva IV: 3.2.3.e s de la lletra rodona IV: 2.2.m, 3.2.3.e de les partcules IX: 6.2.c de les unitats IV: 3.2.3.e; IX: 6.2.c dels elements qumics IV: 3.2.3.e; IX: 6.2.c dels moments IX: 6.2.d dels tensors IX: 6.2.d dels vectors IX: 6.2.d submltiples prefixos IX: 5.3.b; XII: 2.6.16 vocabularis i diccionaris XXIII: 7.24 (CD-ROM) fitxa del ttol font dinformaci en les referncies bibliogrfiques de les microformes XXIII: 2.4.3.10 fitxers informtics font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.quadre, 2.4.3.8 men principal font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.8 pantalla de ttol font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.8 referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.2.8 fitxes de finestreta referncies bibliogrfiques v. microformes flamenc (llengua) v. neerlands fletxa (tipografia) VII: 1.4.3, 16.9 flexografia (impremta) II: 11.1 focalitzaci (gramtica) XXI: 2.1.9 s de la coma VII: 2.1.2 foli s de labreviatura en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.8.3.quadre [42] foli (tipografia) VII: 13.9 disposici VII: 13.9.2 font dinformaci en les referncies bibliogrfiques de llibres, fullets i fulls solts XXIII: 2.4.3.1 puntuaci VII: 13.9 explicatiu v. foli literari
XVI, 3
ndex analtic
287
[foli (tipografia)] literari s de la lletra cursiva VII: 13.9.2 s de la lletra versaleta IV: 5.2.c; VII: 13.9.2 numric VII: 13.9.1 folis s de labreviatura en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.8.3.quadre [42] font (tipografia) IV: 1.1 fonts dinformaci [bibliogrfica] en els artefactes en tres dimensions XXIII: 2.4.3.9 en els enregistraments audiovisuals XXIII: 2.4.3.6 en els enregistraments sonors XXIII: 2.4.3.5 en els fitxers informtics XXIII: 2.4.3.8 en els fullets XXIII: 2.4.3.1 en els fulls solts impresos XXIII: 2.4.3.1 en els llibres XXIII: 2.4.3.1 en els materials cartogrfics XXIII: 2.4.3.2 en els manuscrits XXIII: 2.4.3.3 en els opuscles XXIII: 2.4.3.1 en els materials grfics XXIII: 2.4.3.7 en la msica XXIII: 2.4.3.4 en les microformes XXIII: 2.4.3.10 en les publicacions en srie XXIII: 2.4.3.11 en les relies XXIII: 2.4.3.9 prescrites XXIII: 2.4.3.quadre fora XVI: 2.9.1 forc (quantificador) v. un forc [de] fora (quantificador) XII: 1.2.2, 6.2.a; XXI: 2.1.8 forestal v. indstria forestal forma (tipografia) II: 8.1.a [23], 10.a formaci de mots reculls lexicogrfics XXIII: 6.16 (CD-ROM) format (tipografia) II: 3.3.1.1, 3.3.1.2 de la pgina II: 2.3; XII: 4.4 formes de govern noms s de la lletra majscula VIII: 3.3.6.9 formes desdoblades v. t. dobles formes X: 6.3, 6.4, 6.5, 6.7 alternana en textos diferents X: 6.5
alternana en un mateix text X: 6.4 coordinaci X: 6.3.1 juxtaposici X: 6.3.2 ordre dels termes X: 6.1.5 dobles v. dobles formes prefixades v. t. prefixos VII: 9.1.d, 9.1.e, 9.1.f ; IX: 5.3.b, 6.2.e [10]; XII: 2.6.17 sufixades VII: 9.1.e, 9.1.f frmula definitria v. definici [lexicogrfica] formulari (document) s de recursos no sexistes X: 6.1.5.2, 6.7.3 de llenguatge administratiu XXIII: 3.5 (CD-ROM) de llenguatge comercial XXIII: 3.4 (CD-ROM) de llenguatge jurdic XXIII: 3.5 (CD-ROM) frmules matemtiques s dels parntesis VII: 11.2 qumiques s dels parntesis VII: 11.2 fotocomposici (tipografia) II: 5.2.2 fotocpia v. reproducci fotocopiada fotografia v. t. fotografies vocabularis i diccionaris XXIII: 7.38 (CD-ROM) fotografies v. fotografia, illustraci, illustracions aries v. materials cartogrfics fotograma del ttol font dinformaci en les referncies bibliogrfiques de les microformes XXIII: 2.4.3.10 font dinformaci en les referncies bibliogrfiques dels enregistraments audiovisuals XXIII: 2.4.3.6 fotolit (impremta) III: 6 * fotlit (impremta) forma desestimada v. fotolit fraccions v. nombres fraccionaris fragment supressi s dels punts suspensius VII: 6.1.d Frana v. t. francs actuacions contra el sexisme X: 3.2.2 francs v. t. estrangerismes, gallicismes consonants soles VI: 8.5
288
[francs] diccionaris plurilinges XXIII: 5.12 (CD-ROM) diftongs VI: 8.4 [35] ordenaci alfabtica dantropnims XIII: 2.4.1.d; XIV: 5.2.9 partici dunitats consonntiques VI: 8.1 partici de dgrafs VI: 8.1 partici de grups consonntics VI: 8.3 partici de mots VI: 8 amb una x intervoclica VI: 8.2 amb una y intervoclica VI: 8.2 compostos VI: 8.6 derivats per prefixaci VI: 1.9, 8.6, 8.7 partici de vocals VI: 8.4 triftongs VI: 8.4 [35] Franja [dArag], la XVI: 3.6.1.c comarques amb municipis catalanoparlants llista XVI: 3.6.2 (tamb en el CD-ROM) municipis catalanoparlants XVI: 3.6.2 [32], 3.6.2 [34], 3.6.2 [35], 3.6.2 [37], 3.6.2 [38], 3.6.2 [39], 3.6.2 [40], 3.6.2 [41], 3.7.2 [47] llista XVI: 3.7.2 (CD-ROM) Franja de Ponent, la v. Franja [dArag] frase v. t. frases VII: 1.2 fraseologia reculls lexicogrfics XXIII: 6.5 (CD-ROM) frases v. t. frase fetes v. locucions subordinades v. oracions subordinades fresada (enquadernaci) II: 12.3.1.1.c frontissa (enquadernaci, tipografia) II: 12.1.figura, 12.1.k full abreviatura en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.8.3.quadre [42] full v. t. fulls presentaci dun treball escrit I: 2.2.1, 3.2.1 de m concepte XXIII: 2.4.2.1.b [20] de traat II: 10.b guia per a la composici del text II: 4.3 per a la imposici II: 10.b solt concepte XXIII: 2.4.2.1.b [20]
font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.2.quadre, 2.4.3.1 referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.2.1 normes legals XXIII: 2.4.2.1.b obres en general XXIII: 2.4.2.1.a publicacions en srie XXIII: 2.4.2.1.d publicacions religioses XXIII: 2.4.2.1.c volander concepte XXIII: 2.4.2.1.b [20] volant concepte XXIII: 2.4.2.1.b [20] fullet concepte XXIII: 2.4.2.1.b [20] font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.quadre, 2.4.3.1, 2.4.3.2 referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.2.1 normes legals XXIII: 2.4.2.1.b obres en general XXIII: 2.4.2.1.a publicacions en srie XXIII: 2.4.2.1.d publicacions religioses XXIII: 2.4.2.1.c s de recursos no sexistes X: 6.7.2 fullet concepte XXIII: 2.4.2.1.b [20] fulls abreviatura en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.8.3.quadre [42] fulls v. t. full referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.2.1 doble numeraci XXIII: 2.10.1.1.b nombre XXIII: 2.10.1.1.b funcionariat s com a recurs no sexista X: 8.4.1 fusta v. indstria forestal fusteria vocabularis i diccionaris XXIII: 7.12 (CD-ROM) g (lletra) ordenaci alfabtica XIV: 2.2 -g / -ga NOPCT X: 4.2.2.a gafets (tipografia) v. claudtors gaire XII: 1.2.2, 6.2.b gaireb (preposici) XVII: 3.9.14 gaires XII: 2.1.8 galera (impremta) II: 8.a galerades (impremta) III: 4; V: 2
XVI, 3
ndex analtic
289
gallec diccionaris plurilinges XXIII: 5.26 (CD-ROM) diftongs VI: 9.1 [36] partici dunitats consonntiques VI: 9.2 partici de dgrafs VI: 9.2, 9.2 [37] partici de grups consonntics VI: 9.3 partici de mots VI: 9 compostos VI: 9.4, 9.5, 9.6 derivats per prefixaci VI: 1.9, 9.4, 9.5, 9.6 partici de vocals VI: 9.1 galls diccionaris plurilinges XXIII: 5.13 (CD-ROM) gallicismes v. t. estrangerismes, francs XV: 1.2.1, 1.2.2, 1.2.3; XVIII: 1.3, 2.1.4, 4.2.1; XXI: 2.2.1, 2.2.2.1 reculls XXIII: 6.16 (CD-ROM) garb (vent) XVI: 3.10.quadre Garona, la (hidrnim) XVI: 3.5.3 gasc VI: 5 [25] gastronomia s de les preposicions a/amb XXI: 7.1 vocabularis i diccionaris XXIII: 7.47 (CD-ROM) Generalitat de Catalunya v. t. Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, Nomencltor oficial de toponmia major de Catalunya, Pla dActuaci del Govern de la Generalitat de Catalunya per a la Igualtat dOportunitats per a la Dona Comissi Assessora de Llenguatge Administratiu (suprimida el 3 dabril de 2001) XIII: 6.1; XVI: 3.2.3, 3.6.2; XX: 4.2.2 [26] Comissi Interdepartamental de Promoci de la Dona X: 3.3.1 Direcci General de Poltica Lingstica (fins al gener del 2004) v. t. Secretaria de Poltica Lingstica X: 8.1 [56]; XXII: 1.9 Institut Catal de la Dona (fins al juliol del 2005) v. Institut Catal de les Dones Institut Catal de les Dones X: 1 [1], 8.1 Secretaria de Poltica Lingstica v. t. Direcci General de Poltica Lingstica VIII: 3.3.5 [35]; X: 4.2.1.a [14], 8.1, 8.5.2; XVII: 3.2.3
Generalitat Valenciana rea de Poltica Lingstica XXIII: 1 Institut Valenci de la Dona X: 3.3.3 Secretaria Autonmica de Cultura i Poltica Lingstica XXIII: 1 gnere X: 1.2 genitiu objectiu XXI: 4.2.3 subjectiu XXI: 4.2.3 geniva (enquadernaci, tipografia) II: 12.1.figura, 12.1.q gens XII: 1.2.2, 6.2.a gens ni gota XII: 6.3 gens ni mica XII: 6.3 gent XXI: 2.1.8 s com a recurs no sexista X: 8.4.1 gran s com a recurs no sexista X: 8.4.1 gentile nomen (ll.) v. antropnims gentilicis XV: 6 noms s de la lletra minscula VIII: 3.4 reculls lexicogrfics XXIII: 6.6 (CD-ROM) coordinats XV: 6.2 no fixats XV: 6.1 geografia v. t. graus, minuts, segons, tercers, topnims noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.3.9 vocabularis i diccionaris XXIII: 7.49 (CD-ROM) geologia temps geolgics noms s de la lletra majscula VIII: 3.3.6.3 vocabularis i diccionaris XXIII: 7.25 (CD-ROM) geometria designaci numrica dels angles XII: 2.6.10 vocabularis i diccionaris XXIII: 7.33 (CD-ROM) gerncia s com a recurs no sexista X: 8.4.1 gerundi XVIII; XXI: 5.1 construcci absoluta XVIII: 4.2.4 correlaci temporal amb el verb principal XVIII: 2.1.1 expressions que en contenen XVIII: 3 funci adverbial XVIII: 4.1 funci verbal XVIII: 4.2
290
[gerundi] [funci verbal] * referida a altres complements XVIII: 4.2.3 referida a lobjecte directe XVIII: 4.2.2 referida al subjecte XVIII: 4.2.1 oracions que constitueix funci XVIII: 1 perfrasis verbals XVIII: 5 subjecte de loraci de gerundi XVIII: 1.3, 1.4, 4.2.1, 4.2.2, 4.2.4 subjecte de loraci principal XVIII: 1.2, 2.1.4, 4.2.1 usos XVIII: 2 causal XVIII: 4.1, 4.2.4 compost XVIII: 1.1, 2.1.1, 2.2 aspecte perfectiu XVIII: 2.2 concessiu XVIII: 4.1, 4.2.4 condicional XVIII: 4.1 * copulatiu XVIII: 2.1.3 * de conseqncia v. gerundi de posterioritat * de posterioritat XVIII: 2.1.2, 2.1.3, 3.5, 3.10 * immediata XVIII: 2.1.2.2 de quasisimultanetat XVIII: 2.1.2.2 duratiu XVIII: 4.1 * especificatiu XVIII: 2.1.4, 4.2.1 explicatiu XVIII: 4.2.1 * final XVIII: 2.1.6 instrumental XVIII: 2.1.2.1, 4.1 locatiu XVIII: 4.1 modal XVIII: 4.1, 5.9 * no factual XVIII: 2.1.5, 4.2.2 puntual XVIII: 3.4, 4.1 simple XVIII: 1.1, 2.1, 4.2.4 aspecte imperfectiu XVIII: 2.1.1 temporal XVIII: 4.2.4 * gerundi + aix XVIII: 3.5 gerundi + com + verb XVIII: 3.6 complements de loraci que constitueix XVIII: 3.6, 3.7 gerundi + i tot XVIII: 3.7, 3.9, 3.11 gerundio del BOE (esp.) XVIII: 4.2.1 globus v. materials cartogrfics glossaris (enquadernaci) I: 3.1.1.3.e compaginaci II: 8.1.3.e got (quantificador) v. t. un got [de] XII: 6.2.a gota (quantificador) v. t. gens ni gota, una gota [de] XII: 6.2.a
Govern Balear Direcci General de Poltica Lingstica XXIII: 1 Govern dAndorra Servei de Poltica Lingstica XXIII: 1 grcia (tipografia) IV: 1.1, 1.1.figura'' quadrangular IV: 1.1.figura'' rectilnia filiforme IV: 1.1.figura'' triangular IV: 1.1.figura'' -graf / -grafa NOPCT X: 4.4.1.a grafies fixaci XV: 4.1.1, 4.2.1 catalanitzades XV: 1 gramatge II: 11.4.1 [34] gramtica normativa v. t. Institut dEstudis Catalans versi provisional VII: 14.2.quadre [70], 14.2.quadre [71], 14.3.4, 15.2; VIII: 3.3.9.4 [44]; XII: 6.2.c [78]; XV: 4.2.2 gramtiques v. t. gramtica normativa XXIII: 3.1 (CD-ROM) grapat (quantificador) v. un grapat [de] graus (astronomia, geografia, fsica, matemtiques) v. t. kelvin VII: 10.5.b; XII: 4.1.i, 4.2.1.i separaci a final de ratlla VI: 14.2 gravar XVIII: 4.2.2 grec clssic v. t. estrangerismes apostrofaci davant els noms de lletra VII: 14.1.4, 14.2.quadre [68] apostrofaci davant les lletres allades VII: 14.1.4, 14.2.quadre [68] diccionaris plurilinges XXIII: 5.14 (CD-ROM) diftongs VI: 10.3 [40] partici dunitats consonntiques VI: 10.1 partici de dgrafs VI: 10.1 partici de grups consonntics VI: 10.2 partici de mots VI: 10 compostos VI: 10.4, 10.5 partici entre vocals VI: 10.3 gregal (vent) XVI: 3.10.quadre gravar XII: 2.6.2 grossa (quantificador) v. una grossa [de] gruix (quantificador) v. un gruix [de] gruixos de filet (tipografia) II: 2.7.figura
XVI, 3
ndex analtic
291
[gruixos] de lletra (tipografia) IV: 1.1, 1.1.quadre grup s com a recurs no sexista X: 8.4.1 grup consonntic v. t. sota alemany, arans, basc, espanyol, francs, gallec, grec clssic, itali, llat, portugus partici VI: 2.3 fnic VII: 1.3 guardes (enquadernaci, tipografia) II: 12.1.figura, 12.1.o guerrejar XX: 2.1.3 guia (enquadernaci) II: 12.2.2 guillotina (enquadernaci) II: 12.3.1.5 trilateral II: 12.3.1.5 guillotinatge (enquadernaci) II: 12.3.1.5 gui (tipografia) v. t. incisos VI: 1.11; VII: 1.4.1.a, 2.2, 2.8, 4.3.c, 6.2.b, 7.3.4.d, 7.4.3, 8, 10.6.b, 11.3.a, 11.3.f ; XIV: 5.2.1.7, 5.2.1.8 coincidncia amb altres signes de puntuaci VII: 8.6 coincidncia amb dos punts VII: 8.6.a coincidncia amb parntesi VII: 8.6.d coincidncia amb punts suspensius VII: 8.6.b coincidncia amb signe dadmiraci VII: 8.6.b coincidncia amb signe dinterrogaci VII: 8.6.b mida II: 2.7.figura; VIII: 8 usos abusius VII: 8.5 en els smbols IX: 5.3.d [6] curt v. guionet llarg v. gui mitj v. menys petit v. guionet guionet VII: 1.4.1.a, 1.4.3, 4.3.c, 4.3.d, 9 mida II: 2.7.figura; VII: 9 usos com a recurs estilstic v. t. guionet estilstic VII: 9.1.d criteris normatius XV: 4.2 en lordenaci alfabtica de mots XIV: 2.5, 2.8, 5.3.3 en els codis postals XVI: 4.2.4 en els compostos qumics XV: 4.2.2.1.a
en els mots compostos VII: 9.1.c, 9.1.d, 9.1.g; VIII: 3.3.4.8, 3.3.5.6; XV: 4.1.1, 4.2.1 en els noms propis XV: 4.2.2.1.c en els numerals XII: 2.2.1.5, 2.2.2.6, 2.3.1.3, 2.4.2.2, 4.2 en els prefixos VII: 9.1.e, 9.1.f ; XV: 4.2.2.1.d, 4.2.2.2 en els punts cardinals VIII: 3.3.9.3; XV: 4.2.1; XVI: 3.10.1.2, 3.10.2 en els sufixos VII: 9.1.e, 9.1.f ; XV: 4.2.2.1.d, 4.2.2.2 en la partici de mots VI: 1.1, 1.9 [5], 1.14, 2.3 [11], 2.5, 5.4 en la representaci grfica de dobles formes X: 6.6.1.1 en les adreces dInternet VI: 16 en les adreces electrniques VI: 16 en les adreces postals XVI: 4.2.6 en les formes prefixades VII: 9.1.e, 9.1.f ; XV: 4.2.2.1.d, 4.2.2.2 en les formes sufixades VII: 9.1.e, 9.1.f ; XV: 4.2.2.1.d, 4.2.2.2 en les locucions XV: 4.1.1, 4.2.1 en les referncies bibliogrfiques XIII: 2.4.6, 2.7.2.2; XXIII: 2.4.5.2.17, 2.4.5.3.5, 2.4.5.4.11 usos abusius VII: 9.5 de partici v. guionet sillbic estilstic VII: 9.1.d, 9.3; XV: 4.2.2.2.e lxic VII: 9.1 morfolgic VII: 9.1 prepositiu VII: 9.2 sillbic VII: 9.4 h (lletra) v. t. hac ordenaci alfabtica XIV: 2.2 ha (amb la hac aspirada) VII: 14.2.2 ha ha (amb les hacs aspirades) VII: 14.2.2 habilitaci [lxica] XV: 5 noms amb funci determinativa XV: 5.1.2 noms propis XV: 5.1.1 habitacions numeraci escriptura XII: 4.2.f habitatge vocabularis i diccionaris XXIII: 7.9 (CD-ROM)
292
hac (lletra) v. t. h aspirada s de lapstrof VII: 14.2.quadre, 14.2.2 muda v. apostrofaci davant una hac muda sensibilitzada v. hac aspirada halar (amb la hac aspirada) VII: 14.2.2 harmonitzacions musicals XIII: 3.2.6 [25] hassi XII: 2.2.1.7 [17] HAVER + a + infinitiu XXI: 2.2.1 HAVER + de + infinitiu XXI: 2.2.1 haver-hi XIX: 3.1.1.2 haver-nhi XXI: 3.1, 4.4.2 HAVER-NHI + prou amb + infinitiu XXI: 3.1 hebreu apostrofaci davant els noms de lletra VII: 14.1.4, 14.2.quadre [68] apostrofaci davant les lletres allades VII: 14.1.4, 14.2.quadre [68] ordenaci alfabtica dantropnims XIV: 5.2.10 herldica vocabularis i diccionaris XXIII: 7.26 (CD-ROM) hidrnims v. t. topnims XVI: 3.4.5, 3.5 cartografia XVI: 4.1.3 femenins XVI: 3.5.3 hispanisme v. espanyolismes, estrangerismes histria v. t. temps geolgics fets histrics v. fets singulars fets singulars noms propis amb dates XII: 3.2.1.b s de la lletra majscula VIII: 3.3.6.2, 3.3.6.3 perodes cronolgics noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.3.6.2 reculls lexicogrfics dexpressions XXIII: 6.11 (CD-ROM) vocabularis i diccionaris XXIII: 7.27 (CD-ROM) sagrada episodis s de la lletra minscula VIII: 3.3.6.2 hivern XVII: 3.3 hivernada XVII: 3.3 holands (llengua) v. neerlands
hom XII: 1.2.3, 7.3 homgrafs v. t. homnims ordenaci alfabtica XIV: 3.1 homnims v. t. homgrafs reculls lexicogrfics XXIII: 6.8 (CD-ROM) hongars diccionaris plurilinges XXIII: 5.15 (CD-ROM) hora + i busques XVII: 3.9.14 ~ hora + menys + num XVII: 3.9.13 * hora + menys quart XVII: 3.9.13 hora nona XVII: 3.9.1 [28] hora prima XVII: 3.9.1 [28] hora sexta XVII: 3.9.1, 3.9.1 [28] hora trcia XVII: 3.9.1 [28] horabaixa XVII: 3.8.1, 3.8.4 [27] horaris v. indicacions horries hores v. indicacions horries, hora nona, hora prima, hora sexta, hora trcia horroritzar XX: 3.1.2.1 hoteleria vocabularis i diccionaris XXIII: 7.47 (CD-ROM) hoy por hoy (esp.) XVII: 4.6 hui VII: 14.2.2 huit XII: 2.2 huitanta XII: 2.2 huitant XII: 2.4.1.2 huit XII: 2.4.1.2 humanitat s com a recurs no sexista X: 8.4.1 huracans noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.3.10.2 i (lletra) ordenaci alfabtica XIV: 2.2 - / -ina NOPCT X: 4.1.1 i busques v. HORA + i busques i comercial (tipografia) VII: 1.4.3 i escaig XII: 2.2.2.5, 2.6.4, 2.7.4 i mig XVII: 3.9.7 i tants XII: 2.6.4 -iatre / -iatra NOPCT X: 4.3.1.a iber diccionaris plurilinges XXIII: 5.16 (CD-ROM)
XVI, 3
ndex analtic
293
-ic / -ica NOPCT X: 4.4.1.a ICL v. Institut de Cincies Lingstiques ideolgics reculls lexicogrfics XXIII: 6.12 (CD-ROM) IEC v. Institut dEstudis Catalans ignorar XX: 5.3.2 igual (signe) VII: 1.4.3, 16.10 usos en les referncies bibliogrfiques XIII: 2.4.2; XXIII: 2.4.5.1.2n, 2.4.5.3.1r -il NOPCT X: 4.2.1.b, 4.4.2.b Illes Balears v. Balears illustraci v. t. illustracions II: 6, 6.1 [20] peus v. peus dillustraci illustracions (tipografia) I: 2.1.2, 3.1.2; II: 6; III: 4.3.3; XXIII: 2.10.1.2 lmines numeraci escriptura XII: 5.1.g peus v. peus dillustraci tipus II: 6.1 de lnia II: 6.1, 6.2 de ploma II: 6.1, 6.2 de tra II: 6.1, 6.2 de trama II: 6.1, 6.3 illustrat abreviatura en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.10.1.2, 2.10.1.4 [55] en color abreviatura en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.10.1.4 [56] impedir XX: 3.2.5 imposici (impremta, tipografia) II: 10 impressi II: 11 sistemes II: 11.1-11.3 tipus II: 10 al buit II: 11.3 rotogravat II: 11.3 digital II: 14.2 en fset II: 10.b en relleu II: 11.1 flexografia II: 11.1 tipografia II: 11.1 indirecta II: 11.2 per comanda II: 14.2
planogrfica II: 11.2 fset II: 11.2 serigrafia II: 11.2 tipogrfica II: 10.a impressionar XX: 3.1.2.1 impressora discontnua II: 11.2 rotativa II: 11.2 incertesa matemtica XII: 2.2.2.3 incs VII: 2.2, 2.2.3.3, 2.8.d dependncia VII: 13.1.3.1 fals s de la coma VII: 2.7.1 s dels dos punts VII: 5.3.d pausa dinterrupci o acabament VII: 13.1.3.2 puntuaci interior VII: 13.1.3, 13.1.4.2, 13.14 s del gui VII: 8.1, 13.5.2.2 s dels parntesis VII: 5.3.d, 11.1.a s de la coma VII: 5.3.d, 13.5.2.2 dacotaci VII: 13.1.2.1.c, 13.1.5.1, 13.1.5.2, 13.1.5.3.3.2.c, 13.1.6 de verb declaratiu anteposat VII: 13.1.2.1.b, 13.1.5.1, 13.1.5.3.3.1, 13.1.5.3.3.2.c, 13.1.6 posposat VII: 13.1.2.1.a, 13.1.5.2, 13.1.5.3.3.2.a, 13.1.6 de verb dicendi anteposat VII: 13.1.2.1.b, 13.1.5.1, 13.1.5.3.3.1, 13.1.5.3.3.2.c, 13.1.6 posposat VII: 13.1.2.1.a, 13.1.5.2, 13.1.5.3.3.2.a, 13.1.6 final VII: 13.1.2.2.c, 13.1.5.2 inicial VII: 13.1.2.2.a, 13.1.5.1 interior v. incs medial medial VII: 13.1.2.2.b, 13.1.4.1.b, 13.1.4.2, 13.1.5.3 combinacions VII: 13.1.6 incomodar XX: 3.1.2.1 indefinits XII: 1.2, 1.2.3, 7 intrnsecs XII: 7.2 no intrnsecs XII: 7.2 ndexs (carcters volats) v. t. fsica, lletra volada, matemtiques, qumica disposici en les frmules de la fsica, la qumica i la matemtica XII: 4.1.n matemtics prima v. primera (sota ndexs matemtics) primera VII: 10.5.b; XII: 4.1.b, 4.1.i, 4.2.1.i
294
[ndexs (carcters volats)] [ matemtics] segones VII: 10.5.b; XII: 4.1.b, 4.1.i terceres VII: 10.5.b; XII: 4.1.i ndexs (llistes ordenades) I: 2.1.1.3.c, 2.1.1.3 [5], 3.1.1.3.d confecci III: 4.5, 4.5 [9] elements transposats puntuaci VII: 13.7.1.1; VIII: 2.4.4 numeraci dels apartats escriptura XII: 2.2.2.9, 2.3.3.11 puntuaci VII: 13.7; VIII: 2.4.4 s de la coma VII: 2.6.c analtics I: 2.1.1.3.c, 3.1.1.d compaginaci II: 8.1.3.d cronolgics I: 2.1.1.3.c, 3.1.1.3.d dillustracions I: 2.1.1.3.c, 2.1.2, 3.1.1.3.d de captols I: 2.1.1.1, 3.1.1.1.e compaginaci II: 8.2.1.i onomstics I: 3.1.1.3.d normalitzaci dels noms XIV: 5.2.1.9 indicacions horries en les expressions temporals XVII: 3.9 escriptura amb lletres XII: 3.2.1.e s de larticle i preposicions XVII: 3.9.6 escriptura amb nombres trencats XVII: 3.9.7 [30] escriptura amb xifres arbigues XII: 4.1.b, 4.2.b s de la coma XII: 4.1.b [61] s del punt XII: 2.2.2.8, 2.2.2.8 [20], 4.1.b [61] notaci internacional v. sistema internacional notaci mixta v. sistema mixt formal v. sistema mixt formal notaci tradicional v. sistema tradicional sistema internacional XVII: 3.9.5, 3.9.10 sistema mixt XVII: 3.9.5, 3.9.11 formal XVII: 3.9.11 sistema tradicional XVII: 3.9.5, 3.9.6 s del punt VII: 4.3.b s dels dos punts VII: 5.3.c litrgiques denominaci XII: 3.3.c romanes denominaci XVII: 3.9.1 [28] indignar XX: 3.1.2.3 indonesi diccionaris plurilinges XXIII: 5.17 (CD-ROM)
indumentria v. artefactes en tres dimensions, indstria de la pell, indstria txtil indstria de la pell vocabularis i diccionaris XXIII: 7.30 (CD-ROM) del cart vocabularis i diccionaris XXIII: 7.28 (CD-ROM) del cautx vocabularis i diccionaris XXIII: 7.29 (CD-ROM) del metall vocabularis i diccionaris XXIII: 7.37 (CD-ROM) del paper vocabularis i diccionaris XXIII: 7.28 (CD-ROM) del plstic vocabularis i diccionaris XXIII: 7.29 (CD-ROM) del vidre vocabularis i diccionaris XXIII: 7.37 (CD-ROM) forestal vocabularis i diccionaris XXIII: 7.12 (CD-ROM) txtil vocabularis i diccionaris XXIII: 7.30 (CD-ROM) infncia s com a recurs no sexista X: 8.4.1 infantesa s com a recurs no sexista X: 8.4.1 infermeria s com a recurs no sexista X: 8.4.1 infinitiu XXI: 2.2 oraci XVIII: 1.2 infixos VII: 9.1.f informaci complementria del ttol v. aquest concepte sota monografies; v. t. subttols informar XX: 3.2.2.3 informtica v. t. adrea dInternet, adrea electrnica, xarxa Internet productes s de la lletra majscula VIII: 3.3.4.7 vocabularis i diccionaris XXIII: 7.31 (CD-ROM) inicials de noms de persona v. t. antropnims VIII: 3.1.1
XVI, 3
ndex analtic
295
inscripcions s dels claudtors VII: 12.1.f insolaci (impremta) II: 10.b, 11.2; III: 6 institucions v. t. menci de responsabilitat principal noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.3.5 s del guionet VIII: 3.3.5.6 Institut Catal de la Dona v. Institut Catal de les Dones Institut Catal de les Dones (fins al juliol del 2005 es denominava Institut Catal de la Dona) v. aquest terme sota Generalitat de Catalunya Institut dEstudis Catalans v. t. DIEC, gramtica normativa, societats filials de lInstitut dEstudis Catalans, tipmetre de lInstitut dEstudis Catalans prleg a la segona edici; introducci; instruccions per al maneig de lobra; II: 2.7, 8.2.1 [28], 14.5; VI: 2.1 [7], 2.7; VII: 9.1.c, 12.2.3.2, 14.2.quadre [70], 14.2.quadre [71], 14.2.3.2 [73], 14.3.4, 16.16 [85]; VIII: 3.3.9.4, 3.3.9.4 [44], 3.3.9.7.a; XI: 2.4 [1], 3.1 [3], 3.3 [4], 7.3.1 [10]; XII: 1 [1], 2.1 [6], 2.2 [7], 2.3.1.1 [24], 2.5.1.2 [36], 2.6.2 [43]; XIV: 2.1; XV: 1.8 [7], 1.9.1, 4.1 [26], 4.2, 4.4 [43], 7 [48], 7.2 [49], 4.2.1, 4.2.2; XVI: 3.3.1, 3.3.2, 3.3.5 [18], 3.3.6 [19], 3.5.3 [24], 3.6.2 [35], 3.6.2 [37], 3.6.2 [47], 3.7.2.llista (pssim); XVII: 2.3.2, 3.4.4, 3.6.2; XVIII: 6; XIX: 3.3.2.5 [59]; XX: 1 [1], 3.2.4 [19]; XXI: 1 [1]; XXII: 1.1; XXIII: 1, 2 [3], 2.5.1.2.a.c' [32] Institut de Cincies Lingstiques (de Rssia) IX: 2.3 Institut Valenci de la Dona v. aquest terme sota Generalitat Valenciana instruir XX: 4.1.1.1 instruments de mesurament v. t. tipmetre de lInstitut dEstudis Catalans partici dels noms en angls a final de ratlla VI: 4.15 [26] intensitat (magnitud fsica) de corrent elctric unitat fonamental del sistema internacional ampere IX: 6.2.c [10] lluminosa unitat fonamental del sistema internacional candela IX: 6.2.c [10] interessar XX: 3.1.2.2, 3.1.2.4
interlineat (tipografia) II: 3.3.5.c; IV: 1.2 clcul II: 2.7.figura doble I: 2.2.2 interlingua (llengua artificial) diccionaris plurilinges XXIII: 5.18 (CD-ROM) interlletratge (tipografia) v. t. prosa, set II: 3.3.5.a ample II: 3.3.5.a estret II: 3.3.5.a normal II: 3.3.5.a Internet v. adrea dInternet, xarxa Internet interpolacions s dels claudtors VII: 12.1.e interrogatives v. oracions interrogatives introducci (tipografia) I: 2.1.1.1, 3.1.1.1.h compaginaci II: 8.2.1.e inversos reculls lexicogrfics XXIII: 6.13 (CD-ROM) ISBN v. nmero normalitzat ISDS v. sistema internacional de dades seriades islands diccionaris plurilinges XXIII: 5.19 (CD-ROM) ordenaci alfabtica dantropnims XIV: 5.2.6 ISO v. Organitzaci Internacional per a la Normalitzaci, normes ISO ISSN v. nmero normalitzat -ista NOPCT X: 4.3.1.b itali v. t. estrangerismes diccionaris plurilinges XXIII: 5.20 (CD-ROM) diftongs VI: 11.3 [42] ordenaci alfabtica dantropnims XIII: 2.4.1.e; XIV: 5.2.11 partici dunitats consonntiques VI: 11.1, 11.2 partici de dgrafs VI: 11.1 partici de mots VI: 11 compostos VI: 11.4, 11.5 derivats per prefixaci VI: 11.5 partici de vocals VI: 11.3 triftongs VI: 11.3 [42] trgrafs VI: 11.1 [41] -iu / -iva NOPCT X: 4.1.1 IUPAC IX: 6.1; XII: 2.2.1.7 IUPAP IX: 5.3.a [5], 6.1, 7.1; XII: 2.6.16 j (lletra) ordenaci alfabtica XIV: 2.2
296
japons v. t. estrangerismes diccionaris plurilinges XXIII: 5.21 (CD-ROM) ordenaci alfabtica dantropnims XIV: 5.2.12 jardineria vocabularis i diccionaris XXIII: 7.7 (CD-ROM) jardins noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.3.9.9 jeure XX: 5.1.1 jocs v. artefactes de tres dimensions vocabularis i diccionaris XXIII: 7.19 (CD-ROM) jocs olmpics v. competicions esportives joieria vocabularis i diccionaris XXIII: 7.37 (CD-ROM) jornades v. actes de jornades, congressos joventut s com a recurs no sexista X: 8.4.1 jurat s com a recurs no sexista X: 8.4.1 justcia vocabularis i diccionaris XXIII: 7.11 (CD-ROM) k (lletra) ordenaci alfabtica XIV: 2.2 kelvin unitat fonamental de temperatura termodinmica del sistema internacional IX: 6.2.c [10] kilogram unitat fonamental de massa del sistema internacional IX: 6.2.c [10] l (lletra) VII: 15.2 ordenaci alfabtica XIV: 2.2 (lletra de lalfabet polons) XIV: 2.4 [2] ordenaci alfabtica XIV: 2.4 [3] lany + any XVII: 3.2.1 lun a laltre XXI: 2.1.3 la part de XII: 2.6.18 la qual XXI: 2.1.7 la [] que fa + num XII: 2.3.1.6 la resta de XII: 2.6.18 lmines (tipografia) v. t. illustracions numeraci escriptura XII: 5.1.g -leg / -loga NOPCT X: 4.4.1.a
legislar XX: 3.2.2.5 legislatures numeraci escriptura XII: 5.1.c lema (enquadernaci) I: 3.1.1.1.d compaginaci II: 8.2.1.g les dues v. els dos / les dues les + hora + i quart XVII: 3.9.7 [32] les quals v. els quals / les quals lexicalitzaci XV: 4.1.1, 4.1.4.1 locucions adverbials XV: 4.2 s dels claudtors VII: 12.2 lingstica manuals XXIII: 3.1 (CD-ROM), 11 (CD-ROM) s del guionet en els textos de lespecialitat VII: 9.1.e vocabularis i diccionaris XXIII: 6.6 (CD-ROM), 7.32 (CD-ROM) lnia (tipografia) v. t. illustracions de lnia, ratlla base II: 2.7.figura; IV: 1.1.figura' curta II: 8.1.c [24] dascendents IV: 1.1.figura' de descendents IV: 1.1.figura' estndard IV: 1.1.figura' mitjana IV: 1.1.figura' rfena II: 8.1.c [24] viuda II: 8.1.c [24] linotpia (tipografia) II: 5.2.1 literatura moviments noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.3.6.3 vocabularis i diccionaris XXIII: 7.32 (CD-ROM) ll (dgraf ) VII: 15.2; XIV: 2.10 [6] ll v. t. LL escriptura VII: 15.1.c, 15.2 ordenaci alfabtica XIV: 2.3, 2.4 [2], 2.8, 2.10 partici a final de ratlla v. partici de mots amb ll s del punt volat VII: 15.1.c, 15.2 LL II: 2.7.figura -ll / -lla NOPCT X: 4.2.2.a llanament (impremta) II: 10.a llargada (tipografia) v. llargria llargria de la ratlla de text (tipografia) II: 3.3.1.2.2.a, 3.3.1.2.2.a.figura, 3.3.1.2.3, 3.3.2
XVI, 3
ndex analtic
297
llat v. t. estrangerismes diccionaris plurilinges XXIII: 5.22 (CD-ROM) diftongs VI: 12.3 [46] partici dunitats consonntiques VI: 12.1 partici de dgrafs VI: 12.1 partici de grups consonntics VI: 12.2 partici de mots VI: 12 compostos VI: 12.3.1.c, 12.3.2.e, 12.4 partici de prefixos VI: 12.4 partici entre vocals VI: 12.3 s en els noms cientfics IV: 3.2.1.e; VIII: 3.2 llatinismes v. t. estrangerismes XV: 1.1, 1.2.1, 1.2.2 reculls XXIII: 6.16 (CD-ROM) Llavanera, la (hidrnim) XVI: 3.5.3 llavors XXI: 3.3.2 llebeig (vent) XVI: 3.10.quadre llegenda (tipografia) I: 2.1.2 lleis v. fsica, matemtiques, normes jurdiques llengot (tipografia) II: 10.a llengua v. cada llengua sota el nom corresponent, llenges colloquial XVIII: 4.2.1, 5.8 llengua de signes catalana bibliografia XXIII: 3.8 (CD-ROM) llenguatge sexisme v. sexisme en el llenguatge administratiu v. t. documents administratius VIII: 2.4.2; XIII: 6.1; XVII: 3.5 [21]; XX: 2.2, 2.2.1, 3.2.2, 3.2.6, 4.2.2 manuals i formularis XXIII: 3.5 (CD-ROM) publicacions vries XXIII: 8 (CD-ROM) sexisme v. sexisme en el llenguatge textos normatius XXIII: 8.1 (CD-ROM) s dels dos punts VII: 5.1.d vocabularis i diccionaris XXIII: 7.1 (CD-ROM) comercial XX: 4.2.2 manuals i formularis XXIII: 3.4 (CD-ROM) vocabularis i diccionaris XXIII: 7.8 (CD-ROM) dargot reculls lexicogrfics XXIII: 6.2 (CD-ROM) escolar reculls lexicogrfics XXIII: 6.10 (CD-ROM)
jurdic v. t. documents jurdics VIII: 2.4.2; XX: 3.2.2, 3.2.6; XVII: 3.5 [21] documents varis XXIII: 8 (CD-ROM) manuals i formularis XXIII: 3.5 (CD-ROM) sexisme v. sexisme en el llenguatge s dels dos punts VII: 5.1.d vocabularis i diccionaris XXIII: 7.11 (CD-ROM) periodstic XX: 3.2.2, 3.2.6, 4.1.2.1; XXI: 2.2.1 manuals i formularis XXIII: 3.6 (CD-ROM) Postscript II: 9 llenges v. t. llengua noms reculls lexicogrfics XXIII: 6.6 (CD-ROM) s de la lletra minscula VIII: 3.4 lletra (tipografia) v. t. lletres classificaci IV: 1.1 cos II: 2.7.figura, 3.3.3.2 dimensions IV: 1.1 elements IV: 1.1 gruix IV: 1.1, 1.1.quadre relaci amb els signes de puntuaci VII: 17 restituci v. restituci de lletres tipus II: 3.3.3 [13]; IV ampla IV: 1.1 antiga v. t. lletra de pal sec II: 3.3.3.1, 3.3.3.2 arrodonida II: 3.3.5.a bastarda v. lletra cursiva cancelleresca v. lletra cursiva capital v. lletra inicial capital petita v. lletra versaleta capital petita cursiva v. lletra versaleta cursiva capitular v. lletra inicial cursiva v. t. lletra fina cursiva, lletra regular cursiva II: 3.3.3.3; IV: 1.1, 2 [1], 3; VII: 16.18.1 coincidncia amb un parntesi en lletra rodona IV: 3.1.2 descripci i indicaci grfica IV: 3.1 funcions atestaci IV: 3.2.1 diacstica IV: 3.1.1 disjunci IV: 3.2.2 entonaci fora de text IV: 3.2.2 insistncia IV: 3.2.3 usos IV: 3.2, 7.2, 8.2, 10.2, 11.2, 13.2; VII: 14.2.5
298
[lletra (tipografia)] [usos] amb sentit metalingstic IV: 3.2.3.b en els noms cientfics IV: 3.2.1.e; VIII: 3.2 en els noms propis dentitats XVI: 3.7.5.1 en els smbols cientfics IX: 6.2 en els ttols de programes de rdio i televisi VIII: 3.3.7.6 en la transcripci de cdexs IV: 3.2.1.h en les abreviatures IX: 3.5, 3.7 en les adreces dInternet IV: 3.2.1.i; VI: 16; VII: 16.4.b, 16.16.b en les adreces electrniques IV: 3.2.1.i; VI: 16; VII: 16.4.b, 16.16.b en les lletres allades VII: 14.1.4 en les notes XIII: 1.3.c, 1.5.7 en les referncies bibliogrfiques XIII: 2.4.1, 2.4.2, 2.4.10; XXIII: 2.3.2.2 [10], 2.4.5.1.2n, 2.4.5.2.5, 2.4.5.3.1r, 2.4.5.3.6 en les sigles IX: 4.3 usos abusius IV: 2.2.o, 2.2.p cursiva negreta v. lletra negreta cursiva dordre s de la lletra cursiva IV: 3.2.2.f s de la lletra rodona IV: 3.2.2.f dull mitj VII: 15.2 de pal sec v. t. lletra antiga II: 3.3.3.2; IV: 1.1 decorada v. lletra ornamentada dibuixada v. lletra ornamentada Didot v. lletra romana moderna egpcia II: 3.3.3.1, 3.3.3.2; IV: 1.1 elzeviriana v. lletra romana antiga escripta II: 3.3.3.1 estreta IV: 1.1 fina v. t. lletra regular, lletra rodona IV: 1.1, 2 [1] cursiva v. t. lletra cursiva IV: 2 [1], 3 rodona v. t. lletra rodona IV: 1.1.quadre, 2 [1] gran v. lletra majscula grega v. t. grec clssic IV: 2.2.m, 3.2.3.e; VII: 9.1.g en els smbols cientfics IV: 3.2.3.e; IX: 6.2.b
grotesca v. lletra de pal sec hebrea v. hebreu illuminada v. lletra ornamentada inicial II: 3.3.4 disposici II: 3.3.4.1 [15], 3.3.4.3 normes II: 3.3.4.2 invertida V: 3 itlica v. lletra cursiva lineal II: 3.3.3.1 llatina IV: 2.2.m, 3.2.3.e; VII: 9.1.g majscula v. t. lletra versal funci demarcativa VIII: 2 desprs de parntesi dobertura VIII: 2.3 inici dapartats VIII: 2.4 inici de citaci VIII: 2.2 inici de frase VIII: 2.1 primer mot dun vers VIII: 2.5 funci distintiva VII: 16.18.1; VIII: 3 noms danimals VIII: 3.2 noms de coses VIII: 3.3 noms de persones VIII: 3.1 noms de vegetals VIII: 3.2 ordenaci alfabtica de mots XIV: 2.7, 2.8 precedida dun guionet quan suneix a un prefix VII: 9.1.c usos v. t. lletra versal negreta [rodona] en comptes de la lletra versaleta IV: 4.2.e en els antropnims IV: 4.2.b; VIII: 3.1 en els dgrafs VIII: 1 en els noms cientfics IV: 3.2.1.e; VIII: 3.2 en els smbols cientfics IX: 6.2 en els subttols IV: 4.2.a en els ttols IV: 4.2.a en els topnims XVI: 3.2.1, 3.2.2, 3.3.1, 3.3.3, 3.3.4, 3.3.5, 3.3.6, 3.4.1, 3.4.2, 3.4.3, 3.7.3.5, 4.1.2 en les abreviatures IX: 3.4 en les citacions de ttols IV: 3.2.1.a, 3.2.1.b, 3.2.1.a; VII: 10.4.2, 10.4.4 en les enumeracions VIII: 2.4.3.2 en les lletres allades IV: 4.2.d en les notes XIII: 1.3, 1.4.2.7 en les referncies bibliogrfiques XIII: 2.4.2; XXIII: 2.4.5.1.2n, 2.4.5.1.3r, 2.4.5.1.5, 2.4.5.1.16, 2.4.5.1.19, 2.4.5.2.2n, 2.4.5.2.5, 2.4.5.3.1r, 2.4.5.3.6, 2.4.5.3.9, 2.4.5.3.12, 2.4.5.4.2n
XVI, 3
ndex analtic
299
[lletra (tipografia)] [ majscula] [usos] en les sigles IV: 4.2.c; VIII: 3.3.9.11 en les xifres romanes IV: 4.2.e, 4.2.f, 5.2.g [23]; XII: 2.3.3.2, 2.3.3.9, 5.2.1.a, 5.2.1.k; XXIII: 2.10.1.1.b mediscula v. lletra versaleta cursiva v. lletra versaleta cursiva minscula v. t. lletra majscula (sen dedueix, per contraposici, ls de les minscules) usos IV: 1.1, 3.2.2.f ; VIII; XII: 2.3.3.2 [26], 2.3.3.9 [27], 5.2.1.a en les enumeracions VIII: 2.4.3 en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.5.1.3r, 2.4.5.1.5, 2.4.5.3.3r negreta II: 3.3.3.3; IV: 1.1, 6 descripci i indicaci grfica IV: 6.1 usos IV: 6.2, 7.2, 9.2, 10.2, 12.2, 13.2; VII: 16.18.1; IX: 6.2 cursiva IV: 7, 10 descripci i indicaci grfica IV: 7.1 usos IV: 7.2, 10.2; IX: 6.2 ornamentada II: 3.3.4.2.a pseudoversaleta IV: 5.2.g [23] recta II: 3.3.5.a regular v. t. lletra rodona IV: 1.1, 2 [1] rodona v. lletra rodona IV: 2 [1] cursiva v. lletra cursiva IV: 2 [1] rodona v. t. lletra fina rodona, lletra regular rodona IV: 1.1, 2 descripci i indicaci grfica IV: 2.1 usos IV: 2.2 en els smbols IX: 5.2 en les adreces dInternet IV: 2.2.g en les referncies bibliogrfiques IV: 2.2.g; XIII: 2.4.1, 2.4.3, 2.4.5, 2.4.10 en les sigles IX: 4.7 versal v. lletra versal rodona romana v. t. lletra rodona II: 3.3.3.1, 3.3.3.2 antiga IV: 1.1
moderna IV: 1.1 seminegreta IV: 1.1 superfina IV: 1.1 supernegreta IV: 1.1 versal v. t. lletra majscula IV: 1.1, 4 usos v. t. aquest concepte sota lletra majscula IV: 4.2, 8.2, 9.2, 10.2 cursiva IV: 8 descripci i indicaci grfica IV: 8.1 usos IV: 8.2, 11.2.2 negreta cursiva IV: 10 descripci i indicaci grfica IV: 10.1 usos IV: 10.2 negreta [rodona] IV: 9 confusi amb la versaleta negreta cursiva IV: 13.1 [27] descripci i indicaci grfica IV: 9.1 usos IV: 9.2 en les notes XIII: 1.3.b, 1.3.c, 1.4.2.5 en els numerals XII: 5.2.1.k en les sigles IX: 4.2 rodona IV: 4 descripci i indicaci grfica IV: 4.1 usos IV: 4.2 versaleta IV: 1.1, 5 usos IV: 5.2, 11.2.1, 12.2, 13.2; VII: 16.18.1, 16.18.2 en els numerals IV: 5.2.g; XII: 2.3.3.2, 2.3.3.9, 5.2 en els smbols cientfics IX: 6.2 en les notes XIII: 1.3.b en les referncies bibliogrfiques XIII: 2.4.10 en les sigles IX: 4.2 en les xifres romanes v. xifres romanes cursiva IV: 5.2.g [23], 11 descripci i indicaci grfica IV: 11.1 funcions atestaci IV: 11.2.2 disjunci IV: 11.2.2 insistncia IV: 11.2.2 usos IV: 11.2 negreta v. lletra versaleta negreta cursiva
300
[lletra (tipografia)] [ versaleta] negreta IV: 12 descripci i indicaci grfica IV: 12.1 usos IV: 12.2 cursiva IV: 13 confusi amb la versal negreta rodona IV: 13.1 [27] descripci i indicaci grfica IV: 13.1 usos III: 13.2 rodona IV: 5 descripci i indicaci grfica IV: 5.1 usos IV: 5.2 en els cognoms de les referncies bibliogrfiques IV: 5.2.e en els folis literaris o explicatius IV: 5.2.c en els noms de personatges VI: 5.2.d en els subttols IV: 5.2.b en la signatura depgrafs IV: 5.2.f en la numeraci dels segles VI: 5.2.g en les autocitacions de ttols dobres IV: 5.2.a volada usos en els numerals XII: 2.3.2.2, 2.3.3.1 en els smbols IX: 5.4, 5.5 en les notes XIII: 1.4.2.4, 1.5.3, 1.6.3 lletres (tipografia) v. t. lletra lligades II: 3.3.5.a modificades IX: 7.2 lletristes [dobres musicals] noms propis escriptura XIII: 3.1.9, 3.2.4 lleure vocabularis i diccionaris XXIII: 7.19 (CD-ROM) llevant (vent) XVI: 3.10.quadre llevat que XXI: 2.2.2.2 lleves obligatries XII: 3.3.d [59]
llibres v. t. fascicles, monografies, referncies bibliogrfiques cos compaginaci II: 8.1.2 finals compaginaci II: 8.1.3 formats denominaci XII: 3.3.a parts v. t. apndixs, captols, ndexs, lmines, pargrafs, prlegs, sumaris, volums numeraci escriptura XII: 5.1.g, 5.2.1.c exteriors II: 12.1 interiors II: 8.1 principis compaginaci II: 8.2.1 projecte II: 3 referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.2.1 normes generals XXIII: 2.4.1.2.b obres en general XXIII: 2.4.1.2.a publicacions religioses XXIII: 2.4.1.2.c revisi en el procs editorial III ttol VII: 10.4.4 destil v. manuals destil electrnics en CD-I II: 14.4 en CD-ROM II: 14.4 instantanis II: 14.2 manuscrits v. manuscrits religiosos referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.1.2.c ttol s de la lletra majscula VIII: 3.3.7.2 llions numeraci escriptura XII: 5.2.1.d lligadura (tipografia) II: 3.3.5.a; IV: 1.1 llinatges noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.1.4 llistes apartats puntuaci VIII: 2.4.4 elements transposats puntuaci VII: 13.7.1.1; VIII: 2.4.4 lloc v. t. llocs expressions v. expressions de lloc
XVI, 3
ndex analtic
301
[lloc] dedici v. lloc de publicaci de publicaci I: 2.1.1.1.a figurat XVI: 2.1.5, 2.1.6, 2.1.10 fsic XVI: 2.1.1 [1] web v. t. adrea electrnica VII: 16.4.b llocs v. t. lloc noms propis v. topnims llom (enquadernaci, tipografia) II: 12.1.figura, 12.1.g llomera (enquadernaci, tipografia) II: 12.1.h Lluna v. astres lluny XVI: 2.9.1 [9] lo (article) en els topnims XVI: 3.3.1 [13] localitzacions temporals XVII: 2 locatius temporals XVII: 2 locucions nombres que en fan part XII: 3.1.i reculls XXIII: 6.5 (CD-ROM) s dels dos punts VII: 5.1.g prepositives XXI: 6.3, 6 calcs daltres llenges XXI: 6.3.2 logotip (tipografia) II: 3.3.5.a longitud (magnitud fsica) unitat fonamental del sistema internacional metre IX: 6.2.c [10] LSC v. llengua de signes catalana -lt / -lta NOPCT X: 4.2.2.c m (lletra) ordenaci alfabtica XIV: 2.2 m dobra s com a recurs no sexista X: 8.4.1 mainada s com a recurs no sexista X: 8.4.1 majoria s com a recurs no sexista X: 8.4.1 majscules v. lletra majscula malgrat XXI: 3.3.3 malla (tipografia) VII: 1.4.3 malnoms v. sobrenoms concepte VIII: 3.1.3 manat (quantificador) v. un manat [de] MANCAR + num + minut[s] per a la/les + hora XVII: 3.9.7 [32], 3.9.13 MANCAR + num + minut[s] perqu + SER + les + hora XVII: 3.9.13 MANCAR + num + quart[s] per a la/les + hora XVII: 3.9.7 [32] manco (quantificador) XII: 6.2.a; XVII: 3.9.13
manlleus v. estrangerismes mant (quantificador) XII: 7.3 manuals bibliografia XXIII: 3 (CD-ROM) destil XXIII: 3.2 (CD-ROM) dels mitjans de comunicaci XXIII: 3.6 (CD-ROM) generals XXIII: 3.2 CD-ROM) de correspondncia XXIII: 3.3 (CD-ROM) de llenguatge administratiu XXIII: 3.5 (CD-ROM) de llenguatge comercial XXIII: 3.4 (CD-ROM) de llenguatge jurdic XXIII: 3.5 (CD-ROM) de llenguatge periodstic XXIII: 3.6 (CD-ROM) manuscrits v. t. originals literaris font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.quadre, 2.4.3.3 referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.2.3 mapes v. escala, materials cartogrfics s de labreviatura en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.8.3.quadre [42] maqueta (impremta) v. t. maquetes II: 7; III: 3.3, 4.3.2, 4.3.3 maquetes (representacions a escala) v. t. maqueta referncies bibliogrfiques v. artefactes en tres dimensions mquines v. artefactes en tres dimensions marges (tipografia) I: 2.2.2; II: 3.3.1.a marinada (vent) XVI: 3.10.quadre [59] marques [registrades] v. t. productes industrials noms propis s de la lletra rodona IV: 2.2.g, 3.2.1.g s de la lletra minscula VIII: 3 masclisme X: 1 mascul/femen v. dobles formes massa (quantificador) XII: 1.2.2, 6.2.a; XXI: 2.1.8 massa (magnitud fsica) unitat fonamental del sistema internacional kilogram IX: 6.2.c [10] massa social s com a recurs no sexista X: 8.4.1 mster v. cursos
302
Matarranya, la (hidrnim) XVI: 3.5.3 matemtica v. t. matemtiques incertesa XII: 2.2.2.3 matemtiques v. t. graus, matemtica, minuts, segons, tercers constants s de la lletra minscula VIII: 3.3.4.2 frmules espais II: 3.3.5.b ndexs escriptura XII: 4.1.n separaci a final de ratlla VI: 14.5 lleis s de la lletra minscula VIII: 3.3.4.2 operadors escriptura IV: 3.2.3.e smbols IX: 7 espais II: 3.3.5.b s de la lletra cursiva IV: 3.2.3.e s de la lletra rodona IV: 2.2.m, 3.2.3.e termes ms usuals IX: 7 s dels claudtors VII: 12.2 vocabularis i diccionaris XXIII: 7.33 (CD-ROM) material dacompanyament dartefactes en tres dimensions font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.9 de materials cartogrfics font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.2 de relies font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.9 materials cartogrfics contenidor font dinformaci en les referncies bibliogrfiques de materials cartogrfics XXIII: 2.4.3.2 escales XXIII: 2.6.1.4.b font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.quadre, 2.4.3.2 material dacompanyament font dinformaci en les referncies bibliogrfiques de materials cartogrfics XXIII: 2.4.3.2 obres que emanen duna sola entitat XXIII: 2.5.1.2.a.f ' referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.2.2
materials grfics etiqueta font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.7 font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.quadre, 2.4.3.7 referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.2.7 mat XVII: 3.8.1, 3.8.2, 3.8.4 matinada XVII: 3.8.1, 3.8.4 medi ambient vocabularis i diccionaris XXIII: 7.13 (CD-ROM) medicina vocabularis i diccionaris XXIII: 7.34 (CD-ROM) mediscula (tipografia) v. lletra versaleta cursiva v. lletra versaleta cursiva meitat XII: 2.4.1.7 meitneri XII: 2.2.1.7 [17] membres s com a recurs no sexista X: 8.4.1 memries v. publicacions en srie menci de responsabilitat [dun document] normalitzaci XIV: 5.2.1.8, 5.2.1.9 principal I: 1 [1], 2.1.1.1; XIII: 2.4.1, 2.4.1.3, 2.4.1.4 secundria XIII: 2.4.3 men principal font dinformaci en les referncies bibliogrfiques dels fitxers informtics XXIII: 2.4.3.8 menys (quantificador) v. t. els menys XII: 1.2.2, 6.2.a; XXI: 2.1.8 menys (tipografia) mida II: 2.7.figura; VII: 16.15.1 usos VII: 1.4.3, 8.5.b, 16.15; XII: 4.1.i [65] usos abusius VII: 16.15.3 ms (quantificador) v. t. els ms XII: 1.2.2, 6.2.a; XXI: 2.1.8 ms tard XVII: 4.13 mesos dies v. dies del mes en les expressions de temps XVII: 3.4 s de les preposicions XVII: 3.4 escrits amb xifres romanes XII: 5.1.b noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.3.6.3 mestral (vent) XVI: 3.10.quadre mesura (fsica) v. mesurament
XVI, 3
ndex analtic
303
mesura (tipografia) II: 2.4, 3.3.3.3 amplria v. amplria de la caixa [de text] mesurament (fsica) instruments v. instruments de mesurament unitats v. unitats de mesurament metacercadors lingstics XXIII: 12 metall v. indstria del metall meteorologia fenmens s de la lletra majscula VIII: 3.3.10 vocabularis i diccionaris XXIII: 7.35 (CD-ROM) metonmia v. noms metonmics -metra NOPCT X: 4.3.1.b metre unitat fonamental de longitud del sistema internacional IX: 6.2.c [10] mica (quantificador) v. t. gens ni mica, una mica [de] XII: 6.2.a microcpies opaques v. microformes microfilms v. micorformes microfitxes v. microformes microformes fitxa del ttol font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.10 font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.quadre, 2.4.3.10 fotograma del ttol font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.10 referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.2.10 mig / mitja XII: 2.4.1.1, 2.4.1.6 mig filet (tipografia) com a separador VII: 16.2.e; XIII: 1.5.1, 1.5.6 mig quadrat (tipografia) II: 3.3.5.b, 3.3.5.b.figura' mig to (tipografia) II: 6.3.a migdia XVII: 3.8.1, 3.8.4 migjorn (vent) XVI: 3.10.quadre mil (collectiu) XII: 2.6.2 mil i un XII: 2.6.2 [42] milenar v. un milenar [de] miler v. un miler [de] milers XII: 2.2.1.8.c miliard XII: 2.2, 2.2 [9], 2.2.2.7, 2.6.2 [43], 3.1.e
milcia v. t. exrcit, lleves obligatries, servei militar vocabularis i diccionaris XXIII: 7.36 (CD-ROM) mili XII: 2.2 [8], 2.2.1.6, 2.2.1.8, 2.2.2.7, 3.1.e com a collectiu XII: 2.6.2 milionsim XII: 2.4.1.5 mltiples escriptura XII: 2.3.1.4 no porta guionet en formar compostos XII: 2.4.1.2 militncia s com a recurs no sexista X: 8.4.1 millennis v. t. perodes (sota anys) escriptura XII: 3.2.2.c millsim XII: 2.4.1.1 mltiples escriptura XII: 2.3.1.4, 2.4.1.4 no porta guionet en formar compostos XII: 2.4.1.2 millmetre (tipografia) unitat de longitud II: 2.7.figura mils XII: 2.2.1.8.c, 2.6.2 [41] mils i mils XII: 2.6.2 [41] mineria vocabularis i diccionaris XXIII: 7.37 (CD-ROM) ministeri s com a recurs no sexista X: 8.4.1 minscules v. lletra minscula minuts (astronomia, geografia, fsica, matemtiques) VII: 10.5.b; XII: 4.1.i, 4.2.1.i separaci a final de ratlla VI: 14.2 mirar XVIII: 4.2.2 XXI: 2.15 MIRAR + a XXI: 2.1.5.1 mssils numeraci escriptura XII: 4.2.4.1.h mitja (adjectiu) v. mig / mitja mitja lnia (tipografia) II: 3.3.5.b mitjanit XVII: 3.8.1 mitjans de comunicaci vocabularis i diccionaris XXIII: 7.38 (CD-ROM) mitjans de transport v. aeronaus, ferrocarrils, naus, transport, vehicles mitologia noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.1.2
304
[mitologia] vocabularis i diccionaris XXIII: 7.46 (CD-ROM) moar (impremta) v. efecte moar models comercials noms propis s de la lletra minscula VIII: 3 modificadors aspectuals XVII: 2 temporals XVII: 2 mol unitat fonamental de quantitat de substncia del sistema internacional IX: 6.2.c [10] molestar XX: 3.1.2.1 molla (quantificador) XII: 6.2.a molt XII: 1.2.2, 6.2.e molts XXI: 2.1.8 mn (quantificador) v. t. un mn [de] X: 8.4.1 monografia v. t. monografies concepte XXIII: 2.4.1.1 monografies v. t. cadascuna de les disciplines, monografia caracterstiques XXIII: 2.8.3 collecci XXIII: 2.11 enumeraci XXIII: 2.11.3 informaci XXIII: 2.11.4 ttol propi XXIII: 2.11.1 puntuaci XXIII: 2.11.2 descripci fsica XXIII: 2.10.1 designaci especfica de material XXIII: 2.6.1.4.b, 2.8.1 designaci general de material XXIII: 2.6.1.4.a dimensions XXIII: 2.10.1.3 documents suplementaris XXIII: 2.10.1.4.a edici XXIII: 2.7.1 precisions XXIII: 2.7.1.2 extensi del document XXIII: 2.10.1.1 font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.quadre, 2.4.3.1 illustracions XXIII: 2.10.1.2, 2.10.1.4 informaci addicional v. informaci complementria informaci complementria del ttol XXIII: 2.6.1.3, 2.12 altres edicions XXIII: 2.12.2
altres obres XXIII: 2.12.2 edicions facsimilars XXIII: 2.12.3 edicions fotocopiades XXIII: 2.12.3 ordre de les dades XXIII: 2.12.1 material dacompanyament XXIII: 2.10.1.4 material dillustraci XXIII: 2.10.1.2, 2.10.1.4 menci de ledici XXIII: 2.7.1.1 numeraci XXIII: 2.10.1.1.b nmero normalitzat XXIII: 2.13.1 obres multivoluminars XXIII: 2.10.1.1.b, 2.10.1.3 part dobra ttol XXIII: 2.6.3.1 propi XXIII: 2.6.3.1 publicacions vries XXIII: 11 (CD-ROM) reculls bibliogrfics XXIII: 10.1 (CD-ROM) referncies bibliogrfiques XIII: 2.5.1, 2.5.3; XXIII: 2.4.1.1 subcollecci XXIII: 2.11 subttol XXIII: 2.6.1.3 tipus de material XXIII: 2.10.1.4.b ttol XXIII: 2.6.1 propi XXIII: 2.6.1.1 parallel XXIII: 2.6.1.2 antigues XXIII: 2.9.1.1 en estoig XXIII: 2.10.1.1.a en lnia referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.1.1.b en portafolis XXIII: 2.10.1.1.a impreses referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.1.1.a publicades en doble suport referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.1.1.c sense ttol collectiu XXIII: 2.6.1.1 monotpia (impremta) II: 5.2.1 monuments noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.3.9.9 morfema concepte VI: 2.1 [8] de derivaci VI: 2.1 [8]; X: 4.1.1 [12]
XVI, 3
ndex analtic
305
mostres (exposicions) noms propis s de la lletra majscula IV: 2.2.h s de les cometes IV: 2.2.h mostres (quantitat petita duna cosa) preparades per a observaci v. artefactes en tres dimensions de microscopi v. artefactes en tres dimensions mot v. t. noms compost VI: 2.1 derivat VI: 2.1 primitiu v. arrel [dun mot] significatiu VII: 10.4.4 simple VI: 2.1 motiu v. sobrenoms concepte VIII: 3.1.3 Muga, la (hidrnim) XVI: 3.5.3 Mugueta, la (hidrnim) XVI: 3.5.3 mltiples unitats de la fsica i de la informtica formes prefixades IX: 5.3.b; XII: 2.6.17 prefixos v. formes prefixades (sota mltiples / unitats de la fsica i de la informtica) municipis v. aquest concepte sota topnims capitals de comarca XVI: 3.6.2 (tamb en el CD-ROM) codis postals XVI: 3.7.2 (CD-ROM), 4.2 entitat administrativa superior XVI: 3.7.2 (CD-ROM) nom oficial XVI: 3.7.2 (CD-ROM) nom tradicional (si no hi ha nom oficial en catal) XVI: 3.7.2 (CD-ROM) catalanoparlants v. aquest concepte sota Osca, Saragossa, Sardenya, Terol dels Pasos Catalans v. aquest concepte sota Alguer, Balears, Catalunya, Catalunya del Nord, Comunitat Valenciana, Principat dAndorra muni (quantificador) v. una muni [de] munt (quantificador) v. un munt [de] muntanyisme vocabularis i diccionaris XXIII: 7.22 (CD-ROM) muntatge (impremta, tipografia) II: 10 msica v. t. canons, obres musicals agrupacions designaci numrica escriptura XII: 2.6.5
compassos escriptura XII: 4.1.0 font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.quadre, 2.4.3.4 intervals denominaci XII: 3.3.b notes noms s de la lletra minscula VIII: 3.3.6.7 referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.2.4, 2.4.3.4 vocabularis i diccionaris XXIII: 7.39 (CD-ROM) mylar (angl.) (impremta) II: 10.b n (lletra) ordenaci alfabtica XIV: 2.2 (lletra de lalfabet espanyol) XIV: 2.4 [2] ordenaci alfabtica XIV: 2.4 [3] naips denominaci dels pals XII: 3.2.1.f naus v. t. aeronaus, marques [registrades] noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.3.3 numeraci escriptura XII: 4.2.h -nauta NOPCT X: 4.3.1.b nutica vocabularis i diccionaris XXIII: 7.40 (CD-ROM) necessitar XX: 5.2 neerlands diccionaris plurilinges XXIII: 5.23 (CD-ROM) ordenaci alfabtica dantropnims XIV: 5.2.8 negreta v. lletra negreta neguitejar XX: 3.1.2.3 neologismes XV: 1 reculls XXIII: 6.16 (CD-ROM) nervis (enquadernaci, tipografia) II: 12.1.s nexes gramaticals separaci en els ttols v. separaci de mots en els ttols ni gota v. gens ni gota ni mica v. gens ni mica ning XII: 1.2.3, 7.3; XXI: 2.1.8 NIPO v. nmero normalitzat
306
nissagues v. t. dinasties, llinatges nit XVII: 3.8.1, 3.8.3, 3.8.4 no- (prefix) VII: 9.1.c; XV: 4.2.2.2.b no + ESTAR + que XIX: 2.3.2.1 no gaire lluny XVI: 2.2.2 no + PODER + ser XIX: 2.3.1.1 no + SER + res XIX: 2.3.1.1 nobiliria vocabularis i diccionaris XXIII: 7.26 (CD-ROM) Noguera, la (hidrnim) XVI: 3.5.3 -nom / -noma NOPCT X: 4.4.1.a nombre v. t. nombres, quantificadors numerals atmic [dels elements qumics] XII: 4.1.n [67] dtoms [dels elements qumics] XII: 4.1.n [67] de massa [dels elements qumics] XII: 4.1.n [67] imparell XII: 1.2.1 [3] parell XII: 1.2.1 [3] senar XII: 1.2.1 [3] nombres v. t. nombre, quantificadors numerals XII: 1.2.1 [3] poden indicar numeraci escriptura XII: 4.2.c la coma els separa de lenunciat precedent VII: 2.6.e producte factorial s del signe dadmiraci VII: 7.4.2.b dordre v. numerals cardinals, numerals ordinals decimals escriptura amb lletres XII: 2.5, 2.4.1.4, 3.3.g escriptura amb xifres XII: 2.4.2, 4.1.e s de la coma VII: 2.6.f ; XII: 2.2.1.6, 2.2.2.3, 2.5.2.2 s abusiu del punt XII: 2.2.2.3 dgits XII: 1.2.1 [3], 2.2.2.1 fraccionaris v. t. numerals partitius en les indicacions horries XVII: 3.9.7 [30] escriptura amb lletres XII: 2.4, 2.4.1.3, 3.1.g escriptura amb xifres XII: 2.4.2, 2.4.2.1 s del punt XII: 2.4.2.1 negatius s del gui VII: 8.4.b ordinals v. numerals ordinals romans v. xifres romanes trencats v. nombres fraccionaris
Nomencltor oficial de toponmia major de Catalunya VIII: 3.3.9.4 [44]; XVI: 3.3.2 [16], 3.7.3.3 [49], 3.7.2.4 noms que XXI: 3.2.1 nmina s com a recurs no sexista X: 8.4.1 noms v. t. noms propis, NOPCT apellatius XVI: 3.1.4, 3.3.5, 3.3.6 cientfics s de la lletra cursiva IV: 3.2.1.2; VIII: 3.2 s de la lletra majscula VIII: 3.2 collectius X: 6.2.2 comercials noms propis s de la minscula VIII: 3 compostos XV: 4.1.1, 4.2 formaci del femen X: 4.5 s de la lletra cursiva IV: 3.2.1.g comuns esdevinguts noms propis VIII: 3 s de la lletra minscula VIII: 3 usats per antonomsia VIII: 3.1.3 daccidents geogrfics v. topnims danimals v. animals, noms cientfics despcies animals v. animals despcies vegetals v. vegetals dtnies v. tnies doficis v. NOPCT de crrecs v. NOPCT de coses v. coses de fonts v. antropnims de llenges v. llenges de lloc v. topnims de persona v. t. antropnims de pila v. antropnims de professions v. NOPCT de races v. races de ttols acadmics v. NOPCT de ttols nobiliaris v. NOPCT de titulacions v. NOPCT de vegetals v. vegetals, noms cientfics derivats VI: 2.1 epicens X: 6.2.3 [45] especfics espcies animals i vegetals s de la lletra cursiva IV: 3.2.1.2; VIII: 3.2 s de la lletra majscula VIII: 3.2 familiars v. antropnims
XVI, 3
ndex analtic
307
[noms] genrics v. noms apellatius espcies animals i vegetals s de la lletra cursiva IV: 3.2.1.2; VIII: 3.2 s de la lletra majscula VIII: 3.2 gentilicis v. gentilicis metonmics formaci del femen X: 4.6 no normatius acceptaci XV: 7, 7.2 patronmics v. patronmics noms propis esdevinguts noms comuns VIII: 3, 3.1.1 romanitzaci v. transcripci (sota noms propis) topnims v. aquest concepte sota lentrada corresponent transcripci XI: 2.12.2, 2.4 [1] transliteraci XI: 2, 2.3, 2.4 [1] s abusiu de la lletra cursiva XVI: 3.7.5.1 s abusiu de les cometes XVI: 3.7.5.1 s de la lletra majscula VIII: 3; XVI: 3.7.5, 3.7.6, 3.7.7 s de la lletra minscula XVI: 3.7.5.3, 3.7.6 [52] compostos s de la lletra majscula VIII: 3, 3.3.9.4 de dinasties v. t. antropnims s de la lletra majscula VIII: 3.1.4 de llinatges v. t. antropnims s de la lletra majscula VIII: 3.1.4 de persona v. antropnims estrangers XI associacions cviques XI: 5.4 canons XI: 6.4 centres densenyament privats XI: 5.3 centres densenyament pblics XI: 4.3 clubs esportius XI: 5.5 amb topnim XI: 5.5.1 sense topnim XI: 5.5.2 concerts XI: 6.4 divinitats s de la lletra majscula VIII: 3.1.2, 3.1.3 documents jurdics XI: 6.5 empreses privades XI: 5.2 empreses pbliques XI: 4.2 entitats bancries privades XI: 5.1 entitats culturals privades XI: 5.3
entitats culturals pbliques XI: 4.3 entitats culturals semipbliques XI: 4.3 ssers mitolgics s de la lletra majscula VIII: 3.1.2 federacions XI: 5.6, 5.6 [7] institucions i entitats privades XI: 5 institucions i entitats pbliques XI: 4 llibres XI: 6.1 marques registrades XI: 5.7 obres dart XI: 6.3 obres musicals XI: 6.4 organismes administratius XI: 4.1 organitzacions internacionals pbliques XI: 4.4 partits poltics XI: 5.4 pellcules XI: 6.2 persones v. antropnims publicacions en srie XI: 6.1 quartets XI: 6.4 simfonies XI: 6.4 sonates XI: 6.4 textos normatius XI: 6.5 ttols dobres i documents XI: 6 traducci XI: 1.2 traducci funcional XI: 1.2 opacs XI: 1.2 transparents XI: 1.2, 4 nona (hora) XII: 3.3.c NOPCT (noms doficis, professions, crrecs i titulacions) formaci del femen X: 4 formes irregulars X: 4.8 formes no recollides pels diccionaris generals X: 5 manlleus X: 4.7 noms aguts acabats en consonant X: 4.2 noms invariables amb morfema de derivaci X: 4.2.1.b noms invariables sense morfema de derivaci X: 4.2.2.b noms variables amb morfema de derivaci X: 4.2.1.a noms variables sense morfema de derivaci X: 4.2.2.a noms aguts acabats en vocal o diftong X: 4.1 amb morfema de derivaci X: 4.1.1 sense morfema de derivaci X: 4.1.2 noms compostos X: 4.5
308
[NOPCT (noms doficis, professions, crrecs i titulacions)] [formaci del femen] noms metonmics X: 4.6 noms plans o esdrixols acabats en consonant X: 4.4 noms invariables amb morfema de derivaci X: 4.4.1.b noms invariables sense morfema de derivaci X: 4.4.2.b noms variables amb morfema de derivaci X: 4.4.1.a noms variables sense morfema de derivaci X: 4.4.2.a noms plans o esdrixols acabats en vocal X: 4.3 noms invariables amb morfema de derivaci X: 4.3.1.b noms invariables sense morfema de derivaci X: 4.3.2.b noms variables amb morfema de derivaci X: 4.3.1.a noms variables sense morfema de derivaci X: 4.3.2.a formes inclusives no sexistes X: 8.4.9 Frana regles de feminitzaci X: 3.2.2 traducci XI: 7.5.1 vocabularis i diccionaris XXIII: 7.41 (CD-ROM) normes articulades v. normes jurdiques dmbit general ttol s de la lletra majscula VIII: 3.3.9.6 DIN II: 3.3.1.b [9] ISO VII: 15.2 [80]; XII: 2.2.2.2, 2.2.2.2 [18]; XIII: 4; XVI: 4.2.4 jurdiques v. t. documents oficials parts noms s de la lletra majscula VIII: 3.3.8.3 numeraci escriptura XII: 4.2.c, 4.3, 5.1.i referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.2.1.b ttols s de la lletra majscula IV: 2.2.d s de la lletra rodona IV: 2.2.d
tramitacions s de la lletra majscula VIII: 3.3.8.1, 3.3.8.2 s de recursos no sexistes X: 6.7.4 noruec v. t. ordenaci alfabtica dantropnims XIV: 5.2.6 notacions horries v. indicacions horries notar XVIII: 4.2.2 notes (tipografia) v. t. crida [de nota] I: 2.1.3.a, 2.1.1.2.b, 3.1.1.2.g, 3.1.1.3.c; XIII: 1 citaci bibliogrfica dins el text XIII: 1.4.2.7 collocaci XIII: 1.5 compaginaci II: 8.1.3.c, 8.1.2.g continuaci XIII: 1.5.1, 1.5.6 elements XIII: 1.3, 1.4 numeraci XIII: 1.6 en obres amb ms duna classe de notes v. t. notes classe XIII: 1.6.2 en obres amb una classe de notes XIII: 1.6.1 en textos amb ms duna columna v. t. notes a textos en columnes XIII: 1.6.3 escriptura XIII: 1.3, 1.3.3, 1.4, 1.5, 1.6 pgines que en tenen moltes XIII: 1.5.7 senyals de crida v. crida [de nota] tipus XIII: 1.2 transcripci XIII: 1.3, 1.3.1, 1.3.2 a la descripci bibliogrfica XIII: 2.4.8 a peu de pgina XIII: 1.5.1 llargues XIII: 1.5.6 referncies bibliogrfiques XXIII: 2.3.2 a textos en columnes XIII: 1.5.5 al final de lobra XIII: 1.5.2 referncies bibliogrfiques XXIII: 2.3.2 al final del captol XIII: 1.5.2 referncies bibliogrfiques XXIII: 2.3.2 bibliogrfiques VII: 11.1.g; XXIII: 2.3.2 s de la coma VII: 2.6.d de lautor/ra XIII: 1.2.1 de leditor/ra XIII: 1.2.3 del curador/ra v. notes de leditor/ra del traductor/ra XIII: 1.2.2 entre el text XIII: 1.5.4
XVI, 3
ndex analtic
309
[notes (tipografia)] marginals XIII: 1.5.8 musicals v. msica referents a conceptes dins de quadres XIII: 1.5.3 noticiaris v. enregistraments audiovisuals novena (pregria) XII: 3.3.f num + de + hora XVII: 3.9.12 num + i escaig XII: 2.6.4 num + i tants XII: 2.6.4 num + minut[s] abans de la/les + hora XVII: 3.9.7 [32] num + minut[s] per a la/les + hora XVII: 3.9.7 [32] num + quart[s] per a la/les + hora XVII: 3.9.7 [32] num + vegades ms XII: 2.5.3 numeraci v. nombres, nmeros numerals v. t. nmero (quantificador), nmeros [dordre] XII: 1, 1.2, 1.2.1, 2 composici XII: 2 escriptura amb lletres XII: 2.1.1 usos XII: 3 escriptura amb xifres arbigues XII: 2.1.1 usos XII: 4 escriptura amb xifres romanes XII: 2.1.1 usos XII: 5 partici a final de ratlla v. t. numerals / separaci de correlacions VI: 1.10 separaci de correlacions v. t. numerals / partici a final de ratlla VI: 14.4 s del punt VII: 4.3.e cardinals v. t. quantitats XII: 1.2.1 [3], 2.2 escriptura amb lletres XII: 2.1.2 composici XII: 2.2.1 dels derivats XII: 2.2.1.5 [16] formaci del plural XII: 2.2.1.2 escriptura amb xifres arbigues XII: 2.1.2, 2.2.1.4 composici XII: 2.2.2 correlacions v. t. numerals, separaci de correlacions XII: 2.2.2.6 que tenen decimals v. t. nombres decimals XII: 2.2.2.2 [16], 2.2.2.3, 2.5.2.2 que tenen ms de tres xifres XII: 2.2.2.2 s de lespai fi XII: 2.2.2.2
s del parntesi de tancament VII: 11.1.h s del punt XII: 2.2.2.2 funcions gramaticals XII: 2.2 gnere de larticle que els precedeix XII: 2.2.1.8 molt llargs denunciar XII: 2.2.1.6 s de la coma XII: 2.2.1.6 s del guionet XII: 2.2.1.5 usos XII: 2.2.1.2 [12], 3.1, 3.2.1 collectius XII: 2.6, 2.6.1 [37] agrupacions de sllabes XII: 2.6.9 agrupacions de versos XII: 2.6.8 agrupacions musicals XII: 2.6.5 elements dun conjunt XII: 2.6.4, 2.6.5, 2.6.6, 2.6.7 emprats en geometria XII: 2.6.10, 2.6.11 emprats en poesia XII: 2.6.8, 9 escriptura XII: 2.1.2 freqncia XII: 2.6.15 mltiples XII: 2.6.16 perodes danys XII: 2.6.12, 2.6.13, 2.6.14 submltiples XII: 2.6.16 decimals v. numerals partitius distributius XII: 1.2.1, 1.2.3 escriptura XII: 2.1.2 fraccionaris v. numerals partitius mltiples v. numerals multiplicatius multiplicatius XII: 2.5 escriptura XII: 2.1.2 formaci del femen XII: 2.5.1 funcions gramaticals XII: 2.5.1 ordinals v. t. nmeros [dordre] XII: 2.2.1.4, 2.3 escriptura amb lletres XII: 2.1.2 composici XII: 2.3.1 flexi XII: 2.3.1.2, 2.3.1.4 forma del femen XII: 2.6.2, 2.6.3 formaci del plural XII: 2.3.1.5 formes sinnimes XII: 2.3.1.4 usos XII: 2.3.1.5 [23], 3.2.2 escriptura amb xifres arbigues XII: 2.1.2 composici XII: 2.3.2 designaci dapartats XII: 2.3.2.4 designaci de format de pgina XII: 3.3.b [57] s de lespai fi XII: 2.3.2.3 s de la coma XII: 2.3.2.4
310
[numerals] [ ordinals] s de les lletres volades XII: 2.3.2.2 s del parntesi de tancament VII: 11.1.h s del punt XII: 2.3.2.2, 2.3.2.3 escriptura amb xifres romanes XII: 2.1.2; XVII: 3.1 [12] composici XII: 2.3.3 indicaci de repetici XII: 5.1.e indicaci de successi XII: 5.1.d s de les lletres volades XII: 2.3.3.1 funcions gramaticals XII: 2.3 smbols IX: 5.5 s en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.5.1.4t de repetici XII: 3.2.2.b, 5.1.e partitius v. t. nombres fraccionaris XII: 2.4 nombres decimals XII: 2.4 escriptura amb lletres composici XII: 2.4.1 que designen intervals musicals XII: 3.3, 3.3 [56] s del guionet XII: 2.4.1.2, 2.3.1.3 usos XII: 3.3 escriptura amb xifres XII: 2.1.2 composici XII: 2.4.2 proporcionals v. numerals multiplicatius nmero (exemplar) monogrfic XXIII: 2.8.2.2.b nmero (quantificador) v. t. numerals XII: 1.2.1 [3] en les publicacions en srie v. t. volum IV: 4.2.f ; XXIII: 2.8.2.2.a dordre v. nmeros [dordre] normalitzat IX: 5.7; XIII: 2.4.9; XXIII: 2.13 volat v. crida [de nota] nmeros [dordre] v. t. numerals, quantificadors XII: 1.1 [1], 1.2.1 [3], 2.1.3 alineaci XII: 2.2.2.9, 2.3.3.11; XIII: 1.3 correlacions XII: 2.2.2.6 escriptura amb lletres XII: 3.2 escriptura amb xifres arbigues XII: 4.2 correlacions XII: 2.2.2.6 escriptura amb xifres romanes XII: 5.1 s del punt VII: 4.3.c
-ny / -nya NOPCT
X: 4.2.2.a
o (lletra) ordenaci alfabtica XIV: 2.2 -o / -a NOPCT X: 4.3.2.a - / -ona NOPCT X: 4.1.1 objectes naturals v. artefactes en tres dimensions obra v. t. obres concepte XXIII: 2 obres v. t. obra, referncies bibliogrfiques dart originals v. t. materials grfics en tres dimensions v. artefactes en tres dimensions reproduccions en dues dimensions v. t. materials grfics dexposici v. artefactes en tres dimensions de responsabilitat collectiva XXIII: 2.5.1.2.a de responsabilitat compartida XXIII: 2.5.1.2.b de responsabilitat mixta XXIII: 2.5.1.2.d de televisi ttol VII: 10.4.2 emanades duna sola entitat XXIII: 2.5.1.2.a impreses v. llibres, monografies, publicacions en srie lexicogrfiques s del punt VII: 4.4.d multivoluminars XXIII: 2.10.1.1.b, 2.10.1.3 musicals harmonitzaci XIII: 3.2.6 [25] numeraci escriptura XII: 3.3.b [55], 4.2.g nmero escriptura XIII: 3.1, 3.2 referncies bibliogrfiques XIII: 3; XXIII: 2.4.2.4 dins un text XIII: 3.1 en els programes XIII: 3.2 escriptura XIII: 3.1, 3.2 annimes XIII: 3.2.6 [25]
XVI, 3
ndex analtic
311
[obres] religioses v. t. novena, pregrries, responsori s de la lletra majscula VIII: 3.1.3 obrir XX: 4.1.1.1 observar XVIII: 4.2.2 obviar XX: 3.2.4, 3.2.8 occit v. t. arans VI: 5 [25] bibliografia XXIII: 3.7 (CD-ROM), 5.24 (CD-ROM) diccionaris plurilinges XXIII: 5.24 (CD-ROM) publicacions relacionades amb la llengua XXIII: 3.7 (CD-ROM) octava (msica) XII: 3.3.b, 3.3.e ocupar XX: 4.1.2.1 odes numeraci escriptura XII: 5.2.1.f odnims v. t. topnims concepte VIII: 3 noms comuns que han esdevingut noms propis VIII: 3 ofertes de treball redacci no sexista X: 6.7.5.2 oficina s com a recurs no sexista X: 8.4.1 Oficina dOnomstica v. Institut dEstudis Catalans Oficina de Correcci i Assessorament Lingstics [de lInstitut dEstudis Catalans] (des del juny de 2000 fins al mes de febrer del 2007) v. Institut dEstudis Catalans, Servei de Correcci Lingstica Oficines Lexicogrfiques v. Institut dEstudis Catalans oficis noms v. NOPCT vocabularis i diccionaris XXIII: 7.41 (CD-ROM) fset (impremta) II: 11.2, 5.2.2 -ol NOPCT X: 4.4.2.b -ol / -ola NOPCT X: 4.2.1.a olorar XX: 5.2 omissions s de la coma VII: 2.4 omplir XV: 3.3 onomstica v. t. noms propis, Oficina dOnomstica, toponmia, topnims
comarques dels Pasos Catalans XVI: 3.6 (tamb en el CD-ROM) municipis dels Pasos Catalans XVI: 3.7.2 (tamb en el CD-ROM) vocabularis i diccionaris XXIII: 7.42 (CD-ROM) onomatopeies reculls lexicogrfics XXIII: 6.5 (CD-ROM) operadors matemtics v. t. smbols escriptura IV: 3.2.3.e peres numeraci dels actes escriptura XII: 5.1.k opuscle concepte XXIII: 2.4.2.1.b [20] font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.1, 2.4.3.2 oracions VII: 1.2 elements marc VII: 2.1, 2.2.3 introducci amb una conjunci s del punt i coma VII: 3.d ordre dels elements s de la coma VII: 2.1 desplaaments s de la coma VII: 2.1.3 s del punt i coma VII: 3.a adversatives VII: 2.3 amb verb ellptic s del punt i la coma VII: 3.c causals VII: 2.3 condicionals XVIII: 3.5, 4.2.4 consecutives VII: 2.3 s de la coma VII: 2.3 coordinades elements parallels s de la coma VII: 2.2.4 s de la coma VII: 2.3, 2.3.5 copulatives VII: 2.3 elisi del verb VII: 2.3.1.h s de la coma VII: 2.3, 2.3.1 disjuntives VII: 2.3 s de la coma VII: 2.3.2 distributives VII: 2.3 s de la coma VII: 2.3.3 illatives VII: 2.3 s de la coma VII: 2.3.4 copulatives v. aquest concepte sota oracions coordinades dinfinitiu v. infinitiu oraci de gerundi v. gerundi de relatiu v. oracions relatives disjuntives v. aquest concepte sota oracions coordinades
312
[oracions] distributives v. aquest concepte sota oracions coordinades exclamatives VII: 7.1.3 fragmentries VII: 7.1.3.c parcials VII: 7.1.3.b totals VII: 7.1.3.a finals XVIII: 2.1.6 illatives v. aquest concepte sota oracions coordinades independents s de la coma VII: 2.3.1.g interrogatives VII: 7.1.1, 7.1.2 directes VII: 7.3.1.a dobles VII: 7.3.1.c fragmentries VII: 7.1.1.c indirectes VII: 7.3.1.c parcials VII: 7.1.1.b, 7.3.1.c seguides VII: 7.3.1.b totals VII: 7.1.1.a, 7.3.1.c disjuntives VII: 7.3.1.c relatives s de la coma VII: 2.2.1 adnominals s de la coma VII: 2.2.1.1.3 especificatives s de la coma VII: 2.2.1.1.1 explicatives s de la coma VII: 2.2.1 subordinades adverbials XVII: 1.3 s de la coma VII: 2.2.3 condicionals s de la coma VII: 2.2.3.2 substantives s de la coma VII: 2.2.3 temporals XVIII: 3.9 ordenaci alfabtica XIV contnua XIV: 4, 4.1 dantropnims XIII: 2.4.1; XIV: 5.2 alemanys XIII: 2.4.1.2.a; XIV: 5.2.3 anglosaxons XIII: 2.4.1.2.b; XIV: 5.2.1.9 [15], 5.2.4 rabs XIV: 5.2.5 beats XIV: 5.2.1.6 brasilers XIV: 5.2.13 escandinaus XIV: 5.2.6 eslovens XIV: 5.2.15 espanyols XIII: 2.4.1.2.c; XIV: 5.2.7
flamencs XIV: 5.2.8 francesos XIII: 2.4.1.2.d; XIV: 5.2.9 hebraics XIV: 5.2.10 hispanoamericans XIII: 2.4.1.c; XIV: 5.2.7 italians XIII: 2.4.1.2.e; XIV: 5.2.11 japonesos XIV: 5.2.12 neerlandesos XIV: 5.2.8 papes XIV: 5.2.1.4 personatges histrics romans XIV: 5.2.1.2 personatges medievals XIII: 2.4.1.2.e portuguesos XIII: 2.4.1.2.f ; XIV: 5.2.13 preposicions i altres partcules v. t. cada gentilici sota ordenaci alfabtica dantropnims XIV: 5.2.1.10 prnceps / princeses XIV: 5.2.1.4 romanesos XIV: 5.2.14 sants XIV: 5.2.1.6 sobirans XIV: 5.2.1.4 ttols nobiliaris XIV: 5.2.1.7 txecs XIV: 5.2.15 xinesos XIV: 5.2.16 dinfinitius anglesos XIV: 5.3.1 de dgrafs XIV: 2.10 de malnoms v. ordenaci alfabtica de sobrenoms de motius v. ordenaci alfabtica de sobrenoms de mots XIV: 2 amb accent grfic XIV: 2.6, 2.8, 2.9, 5.3.4 amb XIV: 2.4, 2.8 amb diresi XIV: 2.6, 2.8, 2.9, 5.3.4 amb guionet XIV: 2.5, 2.8, 5.3.3 amb ll XIV: 2.3, 2.8, 2.10 amb lletra majscula XIV: 2.7, 2.8 casos especials XIV: 3 compostos qumics XIV: 3.5 noms dempreses XIV: 5.3.5 noms dentitats XIV: 5.3.5 homgrafs XIV: 3.1 de noms propis persones v. ordenaci alfabtica dantropnims
XVI, 3
ndex analtic
313
[ordenaci] [ alfabtica] de pseudnims v. ordenaci alfabtica de sobrenoms de referncies bibliogrfiques XIV: 5.2.1.8; XXIII: 2.3.1.1, 2.3.1.2, 2.3.2 de renoms v. ordenaci alfabtica de sobrenoms de smbols IX: 7.2 de sintagmes XIV: 4 amb separadors XIV: 5.3.6 casos especials XIV: 5 de sobrenoms XIV: 5.2.1.1 de ttols XIV: 3.3 [7], 5.3.2 de topnims XIV: 5.1, 5.3.4 de xifres arbigues XIV: 3.3.3 de xifres romanes XIV: 3.4 discontnua XIV: 4, 4.2 amb nexes XIV: 4.2 sense nexes XIV: 4.2.1 [10] alfanumrica XIV: 3.3 xifres arbigues XIV: 3.3 xifres romanes XIV: 3.4 cronolgica XXIII: 2.3.1.2 temtica XXIII: 2.3.1.3 ordinals v. numerals ordinals orella (tipografia) IV: 1.1.figura rfena (tipografia) v. lnia rfena organismes noms propis s de la lletra cursiva IV: 3.2.3.a [12] s de la lletra majscula VIII: 3.3.5 s de la lletra rodona IV: 2.2.f compostos s del guionet VIII: 3.3.5.6 Organitzaci Internacional per a la Normalitzaci VII: 15.2 [79]; XI: 2.3; XIII: 2.6.2, 4 origen denominacions v. denominacions dorigen originals (tipografia) correcci V: 1, 2 dillustracions v. originals grfics signes v. signes per a edici electrnica I: 4 uniformitzaci III: 3.1 en suport magntic I: 4.1 grfics I: 1, 2.1.2, 3.1.2 literaris I: 1, 2.1.1, 3.1.1 com a producte final I: 2
mecanografiats per ser editats I: 3.1.1 per ser editats I: 3 ornamentaci (tipografia) II: 6.1 [20] orografia vocabularis i diccionaris XXIII: 7.49 (CD-ROM) ortopia v. pronncia ortografia reculls lexicogrfics XXIII: 6.14 (CD-ROM) signes escriptura v. puntuaci, signes, tipografia -s / -osa NOPCT X: 4.2.1.a Osca v. t. Arag XVI: 3.6 comarques amb municipis catalanoparlants llista XVI: 3.6.2 (tamb en el CD-ROM) municipis catalanoparlants llista XVI: 3.7.2 (CD-ROM) oxliques (impremta) II: 10.b; III: 6, 7 ozalids (impremta) II: 10.b; III: 6, 7 p (lletra) ordenaci alfabtica XIV: 2.2 pactes ttol s de la lletra majscula VIII: 3.3.8.5 pagar XX: 4.1.1.1 pagesia s com a recurs no sexista X: 8.4.1 pgina (tipografia) v. t. pgina web, pgines dimensions II: 3.3.1 blanca II: 8.1.1.h de cortesia II: 8.2.1.a de crdits v. t. contraportada II: 8.2.1.e font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3 de dedicatria I: 3.1.1.1.c de drets v. t. pgina de crdits II: 8.2.1.e [de nombre] imparell II: 8.2.1.e [28] [de nombre] parell II: 8.2.1.e [28] de prova II: 3.2 del paper II: 3.3.1.a de respecte v. pgina de cortesia imparella v. pgina de [nombre] imparell parella v. pgina de [nombre] parell
314
pgina web v. t. adrea dInternet VII: 16.3.m, 16.4.b s de la lletra cursiva en ladrea IV: 3.2.1 s de la lletra rodona en ladrea IV: 2.2.q s del subratllat en ladrea IV: 3.2.1 pgines v. t. pgina, pgina web doble numeraci XXIII: 2.10.1.1.b nombre XXIII: 2.10.1.1.b numeraci I: 2.2.4, 3.2.3; XXIII: 2.10.1.1.b Pas Valenci v. t. Comunitat Valenciana XVI: 3.6.1.f [29] actuacions contra el sexisme X: 3.3.3 Pasos Catalans v. t. capitals de comarca, comarques, municipis XVI: 3.6, 3.7.2 actuacions contra el sexisme X: 3.3 pal (tipografia) IV: 1.1.figura palaus noms propis XVI: 3.7.6 s de la lletra majscula en el genric Palau XVI: 3.7.6 [53] pam (quantificador) v. un pam [de] pantalla de ttol font dinformaci en les referncies bibliogrfiques dels fitxers informtics XXIII: 2.4.3.8 paper (impremta) v. t. indstria del paper tipus II: 11.4 de diari II: 11.4.1 fset II: 11.4.1 ploma II: 11.4.1 papes noms propis ordenaci alfabtica XIV: 5.2.1.4 paradigmes verbals reculls lexicogrfics XXIII: 6.7 (CD-ROM) pargraf (tipografia) I: 2.2.3; VII: 1.2 acabat amb un etctera VII: 2.3.1.c composici II: 3.3.2 compensada II: 3.3.2.a en culdellntia II: 3.3.2.d epigrfica II: 3.3.2.c irregular II: 3.3.2.b justificada II: 3.3.2.a lletres que es poden deixar al final VI: 1.5 numeraci escriptura XII: 5.1.n quantitats al principi XII: 3.1.f signe VII: 1.4.3 a la francesa II: 3.3.2; V: 2.5, 3.2.5 a la romntica II: 3.3.2 alemany v. pargraf modern compensat II: 3.3.2.a
en culdellntia II: 3.3.2.d en triangle II: 3.3.2 en els peus dillustraci VII: 13.4 epigrfic II: 3.3.2.c espanyol v. pargraf en triangle francs v. pargraf a la francesa irregular II: 3.3.2.b justificat II: 3.3.2.a modern I: 2.2.3; II: 3.3.2 en els peus dillustraci VII: 13.4 ordinari I: 2.2.3; II: 3.3.2 parcs noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.3.9.9 parell (quantificador) v. un parell [de] parntesi v. t. incisos, parntesis angulars, parntesis angulars [aguts] VII: 1.4.1.a, 2.2, 2.8.a, 6.2.b, 7.3.2.a, 7.3.4.d, 7.4.4.e, 8.6.d, 10.6.b, 11, 12.1.a; XV: 3 coincidncia amb altres signes de puntuaci VII: 11.3 coincidncia amb claudtor VII: 11.3.f coincidncia amb coma VII: 11.3.f coincidncia amb gui VII: 11.3.a, 11.3.f coincidncia amb lletra cursiva IV: 3.2.2.f coincidncia amb lletra rodona IV: 3.1.2 coincidncia amb punt VII: 11.3.a, 11.3.b coincidncia amb punts suspensius VII: 11.3.a coincidncia amb signe dadmiraci VII: 11.3.a coincidncia amb signe dinterrogaci VII: 11.3.a escriptura IV: 3.1.2.b usos com a recurs no sexista VII: 11.1.j; X: 6.6.1.2 en la representaci grfica de dobles formes X: 6.6.1.2 en les citacions VII: 11.3.g en les definicions VII: 11.2.b en les enumeracions VIII: 2.4.3 en les referncies bibliogrfiques XIII: 2.4.1, 2.4.7, 2.4.10; XXIII: 2.4.5.1.3r, 2.4.5.1.11, 2.4.5.3.5, 2.4.5.4.9 en les transcripcions fontiques i fonolgiques VII: 12.1.h, 12.1.i indica opcionalitat VII: 12.1.i quadrat v claudtors rectangular v. claudtors rod v. parntesi
XVI, 3
ndex analtic
315
parntesis angulars [obtusos] (tipografia) VII: 12.4.3, 16.16 s en les definicions VII: 11.2.b parntesis angulars [aguts] (tipografia) v. angles parlar XX: 3.1.5, 4.1.3 parnims reculls lexicogrfics XXIII: 6.8 (CD-ROM) parrquies v. t. aquest concepte sota Principat dAndorra XVI: 3.7.2 [47] part (quantificador) v. t. la part [de], una part [de] XII: 2.4, 2.4.1.5 part (fracci duna cosa) v. t. parts del dia s com a recurs no sexista X: 8.4.1 component v. t. articles de revista, parts del dia, part dobra XIII: 2.4.10, 2.5.3, 2.5.4; XVI: 2.1.9 numeraci IV: 4.2.a, 4.2.f, 5.2.g dobra v. part component, ttols, monografies, publicacions en srie puntuaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.5.2, 2.4.5.4 partici dadreces dInternet v. partici (sota adrea dInternet) dadreces electrniques v. partici (sota adrea electrnica) dunitats consonntiques v. unitats consonntiques, partici de diftongs v. diftongs, partici de dgrafs v. dgrafs, partici de grups consonntics v. grups consonntics, partici de mots v. t. el concepte sota alemany, angls, arans, basc, espanyol, francs, gallec, grec clssic, itali, llat, portugus VI: 1 [1], 1.2 amb guionet VI: 2.5 amb ll VI: 2.3 [11] cacofnica VI: 1.12 en els subttols que encapalen text VI: 1.17 en els ttols que encapalen text VI: 1.17 en les adreces dInternet IV: 16 en les adreces electrniques IV: 16 en textos de caixa entre vint i trenta cceros damplria VI: 1.4 en textos de caixa inferior als vint cceros damplria VI: 1.5
en textos de caixa superior als trenta cceros damplria VI: 1.2 malsonant VI: 1.12 precedits dapstrof VI: 1.7 sistema angls VI: 4 [19] compostos VI: 1.9, 2.4, 2.6, 2.7, 2.8 derivats per prefixaci VI: 1.9, 2.7 de numerals v. partici (sota numerals) de smbols v. partici (sota smbols) de ttols v. separaci de mots de triftongs v. partici (sota triftongs) de trgrafs v. partici (sota trgrafs) parts del dia XVII: 3.8 passada (participi passat) XVII: 3.5 passada de planxa (impremta) II: 10.b, 11.2; III: 6 PASSAR + num + minuts XVII: 3.9.14 passat (participi passat) XVII: 3.7.1 passejar XX: 3.2.9.1 passim (ll.) XIII: 1.3.2.d pssim XIII: 1.3.2.d passiva pronominal XX: 1.8, 1.9, 4.35 pasta (enquadernaci) v. coberta -pata NOPCT X: 4.3.1.b patir XX: 2.1.4 patronmics v. t. antropnims XIV: 5.2.12 [22] pausa [en el discurs] VII: 1.3 fisiolgica VII: 1.3 lingstica VII: 1.3 pauta (tipografia) II: 2.2 pedagogia vocabularis i diccionaris XXIII: 7.17 (CD-ROM) pegar XX: 4.1.1.1 pell v. indstria de la pell pellcules v. fotolits cinematogrfiques v. t. enregistraments audiovisuals ttol VII: 10.4.4 de vdeo v. enregistraments audiovisuals pels anys + any-any XVII: 3.2.2 pels volts de XVII: 4.8 penetrar XX: 3.1.3.1 pensament (quantificador) v. un pensament [de] pensaments (reproducci) puntuaci VII: 13.2 s de les cometes VII: 10.3
316
per usos
v. t. per qu XVI: 2.4; XXI: 6.3.2.6; XXII amb discrepncies categories lxiques substantivades XXII: 4.3.2 direcci cap a un lloc XXII: 4.2.1 introducci dadverbis XXII: 4.2 introducci dexpressions temporals XVII: 2.3.2, 2.3.2.quadre, 2.3.2.c, 2.3.2.c.quadre, 3.3, 3.4 introducci dinfinitius XXII: 4.4 causals XXII: 4.4.4 condicionals XXII: 4.4.6 de conseqncia XXII: 4.4.5 de destinaci XXII: 4.4.1 de finalitat XXII: 4.4.2 de posterioritat XXII: 4.4.3 introducci de la conjunci quan XXII: 4.5 introducci de sintagmes nominals XXII: 4.3 locucions amb sentit adverbial XXII: 4.2.3 moment concret en el futur XXII: 4.3.1 opini XXII: 4.3.4 temps XXII: 4.2.2 vocaci, tendncia XXII: 4.3.3 casos de doble opci XXII: 5 per expressar significats diferents XXII: 5.1 per la dificultat de prescriuren ls XXII: 5.2 casos denunciats com un abs XXII: 2.1.9.2 en les expressions de temps XVII: 2.3.2, 3.3, 3.4.2, 4.1.6 segons Badia XXII: 1.4.2 segons Coromines XXII: 1.5, 1.6.2 segons el DLC XXII: 1.4.4 segons Fabra XXII: 1.3, 1.5.1, 1.6.1 segons Jan XXII: 1.4.5 segons Marv XXII: 1.4.1 segons Moll XXII: 1.4.3 segons Ruaix XXII: 1.4.6 segons Sol XXII: 1.6 unnimement acceptats v. t. ANAR + per, per + infinitiu final, per tal de + infinitiu final acci no feta encara XXII: 2.1.22
all a favor de qui o de qu XXII: 2.1.16 all en consideraci a qui o a qu XXII: 2.1.17 casos de rgim XXII: 2.1.26 causa XXII: 2.1.7 complement agent XXII: 2.1.9 concessiu XXII: 2.1.18 costum XXII: 2.1.25 distributiu XXII: 2.1.12 durant XXII: 2.1.2 estar per XXII: 2.1.5 finalitat XXII: 2.1.10 freqncia XXII: 2.1.4 imminncia duna acci XXII: 2.1.21 introducci dincisos XXII: 2.1.23 locucions i modismes XXII: 2.1.27 lloc per on XXII: 2.1.1 manera XXII: 2.1.11 mitj XXII: 2.1.8 modal XXII: 2.1.24 nexe duna comparaci XXII: 2.1.20 oposici, situaci enfront i en correspondncia XXII: 2.1.19 predicatiu XXII: 2.1.13 temporal distributiu XXII: 2.1.3 una persona o cosa per una altra XXII: 2.1.15 unnimement rebutjats v. t. per contra introducci del complement agent en les passives pronominals XXII: 2.1.9.2 per a usos v. t. per a qu XVI: 2.4; XXI: 7.3, 7.7; XXII casos amb discrepncies categories lxiques substantivades XXII: 4.3.2 direcci cap a un lloc XXII: 4.2.1 introducci dadverbis XXII: 4.2 introducci dinfinitius XXII: 4.4 causal XXII: 4.4.4 condicional XXII: 4.4.6 de conseqncia XXII: 4.4.5 de destinaci XXII: 4.4.1 de finalitat XXII: 4.4.2 de posterioritat XXII: 4.4.3
XVI, 3
ndex analtic
317
[ per a] [usos] [casos amb discrepncies] introducci de la conjunci quan XXII: 4.5 introducci de sintagmes nominals XXII: 4.3 locucions amb sentit adverbial XXII: 4.2.3 moment concret en el futur XXII: 4.3.1 opini XXII: 4.3.4 temps XXII: 4.2.2 vocaci, tendncia XXII: 4.3.3 casos de doble opci XXII: 5 per expressar significats diferents XXII: 5.1 per la dificultat de prescriuren ls XXII: 5.2 casos unnimement acceptats adjectiu + per a + nom animat XXII: 2.2.2.2 adjectiu + per a + nom no animat XXII: 2.2.2.5 adjectiu + per a + pronom XXII: 2.2.2.8 destinaci XXII: 2.2.2 direcci cap a un lloc XXII: 2.2.1 nom + per a + nom animat XXII: 2.2.2.1 nom + per a + nom no animat XXII: 2.2.2.4 nom + per a + pronom XXII: 2.2.2.7 participi passat + per a + nom animat XXII: 2.2.2.2 participi passat + per a + nom no animat XXII: 2.2.2.5 participi passat + per a + pronom XXII: 2.2.2.8 verb + per a + nom animat XXII: 2.2.2.3 verb + per a + nom no animat XXII: 2.2.2.6 verb + per a + pronom XXII: 2.2.2.9 en les expressions de temps XVII: 4.16 segons Badia XXII: 1.4.2, 1.7 segons Coromines XXII: 1.3.4 [13], 1.5, 1.6.2 segons Cuenca XXII: 1.11
segons el DLC XXII: 1.4.4 segons Fabra XXII: 1.3, 1.5.1, 1.6.1 segons Jan XXII: 1.4.5 segons la Direcci General de Poltica Lingstica de la Generalitat de Catalunya XXII: 1.9 segons Lpez del Castillo XXII: 1.8 segons Marv XXII: 1.4.2 segons Moll XXII: 1.4.3 segons Ruaix XXII: 1.4.6 segons Sol XXII: 1.6 segons Torn XXII: 1.10 per a qu usos XXII: 3.3 construcci de relatiu XXII: 3.3.2 interrogaci XXII: 3.3.1 directa XXII: 3.3.1.1 indirecta XXII: 3.3.1.2 per + adjectiu + que + verb en subjuntiu XXII: 2.1.18.2 per + adverbi + que + verb en subjuntiu XXII: 2.1.18.1 * per contra XXII: 2.1.28 per + infinitiu final XXII: 2.1.10.1 per part de XXII: 2.1.9.2 per qu usos construcci de relatiu XXII: 3.2.2 equivalent a el, la, els, les qual[s] o a on XXII: 3.2.2.1 equivalent a la qual cosa XXII: 3.2.2.2 interrogaci XXII: 3.2.1 directa XXII: 3.2.1.1 indirecta XXII: 3.1.5, 3.2.1.2 per + relatiu fort v. per a qu, per qu per + relatiu tnic v. per qu per tal de + infinitiu final XXII: 2.1.10.2 per tot XVI: 2.8.4 per tot arreu v. t. pertot arreu XVI: 2.8.6 [8] per tot + topnim XVI: 2.7 per via de XXI: 6.1.1 permetre XX: 3.2.5 perqu usos XXII: 3.1 conjunci causal XXII: 3.1.1, 3.1.3, 3.1.4 substantivaci XXII: 3.1.5 conjunci final XXII: 3.1.2, 3 persona s com a recurs no sexista X: 8.4.1
318
personal s com a recurs no sexista X: 8.4.1 personatges v. t. antropnims de ficci noms propis s de la lletra rodona IV: 2.2.i s de la lletra versaleta IV: 5.2.d histrics romans ordenaci alfabtica del nom XIV: 5.2.1.2 medievals ordenaci alfabtica del nom XIV: 5.2.1.3 persones s com a recurs no sexista X: 8.4.1 personificaci de conceptes abstractes noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.1.9 perspectiva de gnere X: 1.2 pertot XVI: 2.8.5, 2.8.6 pertot arreu v. t. per tot arreu XVI: 2.8.6 pes (tipografia) v. ull (tipografia) pesar XX: 3.2.9.4 pesca vocabularis i diccionaris XXIII: 7.39 (CD-ROM) pesseta XII: 3.1.a [54] pessic (quantificador) v. un pessic [de] peu (tipografia) dillustraci composici VII: 13.4 puntuaci VII: 13.4 dimpremta XIII: 2.4.5 font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3 de figura I: 2.1.2 s de la lletra cursiva IV: 3.2.2.b, 3.2.2.c pic (quantificador) XII: 2.5.4 pica (tipografia) unitat de longitud IV: 1.3.b pigment (impremta) II: 11.4.2 pila (quantificador) v. una pila [de] pintar XVIII: 4.2.2 pintura vocabularis i diccionaris XXIII: 7.10 (CD-ROM) Pirineus Orientals v. Catalunya del Nord pisos numeraci escriptura XII: 4.2.f
pla (enquadernaci, tipografia) II: 12.1.f Pla dActuaci del Govern de la Generalitat de Catalunya per a la Igualtat dOportunitats per a la Dona X: 3.3.1, 7 [56] pla del llibre (impremta) II: 12.1.f Plan para la Igualdad de Oportunidades de las Mujeres X: 3.2.1 planetes v. astres plnols v. materials cartogrfics plans ttol s de la lletra majscula VIII: 3.3.7.7 plantes v. vegetals plantilla s com a recurs no sexista X: 8.4.1 planxa (impremta) II: 10 plstic v. indstria del plstic Ple de lInstitut dEstudis Catalans v. Institut dEstudis Catalans plec de principis (enquadernaci) I: 3.1.1.1 numeraci amb xifres arbigues I: 3.2.3 amb xifres romanes XII: 5.1.j pleca (tipografia) doble VII: 1.4.3, 16.13 simple VII: 1.4.3, 13.3.e, 16.12 plecs [de fulls] (enquadernaci) II: 2.5,10, 12.2.1 pledejar XX: 2.1.5 plegatge (enquadernaci) II: 12.2.1, 12.3.1.5 ploma (tipografia) v. t. illustracions de ploma poblaci s com a recurs no sexista X: 8.4.1 poble s com a recurs no sexista X: 6.2.2, 8.4.1 poc XII: 1.2.2, 6.2.c pocs XX: 2.1.8 poemes v. t. sonets, versos cants numeraci XII: 5.2.1.i ttol VII: 10.4.2 poesia v. poemes policia vocabularis i diccionaris XXIII: 7.36 (CD-ROM) poliedres noms escriptura XII: 2.6.11 poledres v. poliedres polgons (geometria) noms escriptura XII: 2.6.10
XVI, 3
ndex analtic
319
polisndeton VII: 2.3.1.d plissa (tipografia) IV: 1.1 poltica vocabularis i diccionaris XXIII: 7.43 (CD-ROM) polons v. diccionaris plurilinges XXIII: 5.25 (CD-ROM) pols (m.) v. un pols [de] polset v. un polset [de] polsim v. un polsim [de] polzada (tipografia) unitat de longitud II: 2.7.figura ponent (vent) XVI: 3.10.quadre portada (tipografia) I: 3.1.1.1.a compaginaci II: 8.2.1.d font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3, 2.4.3.1, 2.4.3.3, 2.4.3.4, 2.4.3.11 portadella (tipografia) compaginaci II: 8.2.1.b font dinformaci en les referncies bibliogrfiques de llibres, fullets i fulls solts XXIII: 2.4.3.1 portafolis v. t. monografies concepte XXIII: 2.10.1.1.a [50] font dinformaci en les referncies bibliogrfiques de materials cartogrfics XXIII: 2.4.3.2 * PORTAR + expressi de temps + gerundi XVII: 2.2; XVIII: 5.6 * PORTAR + gerundi XVIII: 5.6 portugus v. t. XIV: 2.6 [3] diccionaris plurilinges XXIII: 5.26 (CD-ROM) diftongs VI: 13.3 [48] ordenaci alfabtica dantropnims XIII: 2.4.11.f ; XIV: 5.2.13 partici dunitats consonntiques VI: 13.1 partici de dgrafs VI: 13.1 partici de grups consonntics VI: 13.2 partici de mots VI: 13 compostos VI: 13.5 derivats per prefixaci VI: 1.9, 13.4, 13.5 partici de prefixos VI: 13.4 partici de vocals VI: 13.3 triftongs VI: 13.3 [48] post meridiem (ll.) XVII: 3.9.10 postdata (tipografia) I: 3.1.1.2.e compaginaci II: 8.2.2.e postilla (tipografia) II: 8.2.2 [31]
Postscript (llenguatge) II: 9 prefaci (tipografia) v. prleg prefix concepte VI: 2.1 [8] escriptura VII: 9.1.c, 9.1.e, 9.1.f del sistema internacional dunitats VII: 9.1.f ; IX: 6.2.c; XII: 2.6.17.quadre SI v. prefix del sistema internacional dunitats pregries v. t. novena, responsori ttol s de la lletra majscula VIII: 3.3.7.2 preguntes retriques v. t. oracions interrogatives VII: 7.3.1.c premaqueta (impremta, tipografia) II: 3.1, 3.1.2 premis noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.3.6.8 premsatge (enquadernaci) II: 12.3.1.3 preocupar XX: 3.1.2.1 preparacions microscpiques v. microformes [preposici +] altri v. t. preposicions XII: 1.2.3, 7.3 preposicions v. t. lentrada de cada preposici concreta, [preposici +] altri usos XXI coincidncia de dues preposicions XXI: 8 preposici tona + preposici tona XXI: 8.1 preposici tona + preposici tnica XXI: 8.2 preposici tnica + preposici tona XXI: 8.3 preposici tnica + preposici tnica XXI: 8.4 en les expressions de lloc XVI: 2 en les expressions de temps XVII: 2.3.2, 3.2, 3.3, 3.4, 3.8, 3.9.3, 3.9.6, 3.9.7 [30] interferncies entre preposicions XXI: 7 a - amb XXI: 7.1 a - amb - en XXI: 7.5 a - amb - de - en XXI: 7.6 a - amb - de - per a XXI: 7.7 a - en XXI: 7.2 a - per a XXI: 7.3
320
[preposicions] [usos] [interferncies entre preposicions] amb - en XXI: 7.4 remarques destil XXI: 10 tones usos XXI: 8.1, 8.2, 8.3 elisi davant la conjunci que XXI: 9 externes XXI: 8.1.1.1 internes XXI: 8.1.1.1 tniques XXI: 6 compostes XXI: 6.2 simples XXI: 6.1 usos XXI: 8.2, 8.3, 8.4 present (temps verbal) dindicatiu XVII: 2.1.2 histric XVII: 2.1.1.c presentaci (tipografia) I: 1, 2.2, 3.1.1.1.f, 3.2, 4.1 compaginaci II: 8.2.1.j preses de plans darxiu v. enregistraments audiovisuals presidncia s com a recurs no sexista X: 8.4.1 prestaci del servei militar XII: 3.3.e [60] prima (hora) XII: 3.3.c prima v. primera (sota ndexs matemtics) primavera XVII: 3.3 primavera destiu XVII: 3.3 primavera dhivern XVII: 3.3 primer vinent XVII: 3.7.1 primera v. aquest concepte sota ndexs matemtics prnceps / princeses ordenaci alfabtica del nom XIV: 5.2.1.4 Principat dAndorra v. t. Govern dAndorra XVI: 3.6 actuacions contra el sexisme X: 3.3.4 municipis v. parrquies mapa XVI: 4.1.2.figura parrquies XVI: 3.7.2 codis postals XVI: 3.7.3.1 topnims v. parrquies llengua oficial XVI: 3.7.1 [43] Principat de Catalunya v. t. Catalunya XVI: 3.6.1.d [28] principi de ratlla (tipografia) VI: 1.3, 1.6, 1.7 procedir XX: 5.3.3 procs editorial aspectes comercials II: 13
aspectes econmics II: 13 aspectes grfics II aspectes tcnics II: 13 productes industrials v. t. productes determinats (p. ex., vehicles) numeraci escriptura XII: 4.2.h marques s de la lletra majscula VIII: 3.3.4.4 informtics v. informtica manufacturats v. productes industrials professi s com a recurs no sexista X: 8.4.1 professions noms v. NOPCT vocabularis i diccionaris XXIII: 7.41 (CD-ROM) professorat s com a recurs no sexista X: 8.4.1 profunditzar XX: 3.1.3.1 PROFUNDITZAR +en XX: 3.1.3.1 programes de rdio ttol s de la lletra majscula VIII: 3.3.7.6 ttol dels captols o parts s de les cometes VII: 10.4.2 s de la lletra majscula VIII: 3.3.7.6 de televisi ttol s de la lletra majscula VIII: 3.3.7.6 ttol dels captols o parts s de les cometes VII: 10.4.2 s de la lletra majscula VIII: 3.3.7.6 informtics v. programari institucionals ttol s de la lletra majscula VIII: 3.3.7.7 programari denominaci s de la lletra majscula VIII: 3.3.4.7 referncies bibliogrfiques v. fitxers informtics
XVI, 3
ndex analtic
321
projecte editorial II: 3 aspectes grfics II: 3.3 prleg (tipografia) I: 3.1.1.1.g compaginaci II: 8.2.1.k numeraci de les pgines escriptura XII: 5.1.j, 5.2.1.b pronoms distributius XXI: 2.1.8 febles apostrofaci VII: 14.1 indefinits XX: 2.1.8 quantificadors XXI: 2.1.8 relatius v. t. cada pronom (p. ex., que) XXI: 2.1.7 pronncia reculls lexicogrfics XXIII: 6.14 (CD-ROM) pronunciaments [civils o militars] noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.3.6.2 prop XVI: 2.9.1 prop de XVI: 2.2.2; XVII: 3.9.14 proporci (tipografia) 1:1,3 v. proporci 3:4 1:1,4 v. proporci normalitzada 1:1,5 v. proporci ternria 3:4 II: 3.3.1, 3.3.1.d 5:7 v. proporci normalitzada 5:7,5 v. proporci ternria 5:8 v. proporci uria uria II:, 3.3.1, 3.3.1.a, 3.3.1.2.1.d.figura, 3.3.1.2.2.b normalitzada II: 3.3.1, 3.3.1.b, 3.3.1.2.1.d, 3.3.1.2.1.d.figura, 3.3.1.2.2.a.figura-3.3.1.2.2.a.figura'''', 3.3.1.2.2.b, 3.3.1.2.c ternria II: 3.3.1, 3.3.1.c, 3.3.1.2.2.b proporci [matemtica] v. t. tant per cent, tant per mil quantitats escriptura XII: 4.1.j proppassada XVII: 3.5 proppassat XVII: 3.5 [22], 3.7.1 propvinent XVII: 3.5 [22], 3.7.1 prosa (tipografia) v. t. interlletratge, set II: 3.3.5.a PROSSEGUIR + gerundi XVIII: 5.7, 5.8 prtasi VII: 2.2.3.2 protestar XX: 3.2.3 protocol [informtic] VII: 16.4.b prou XII: 1.2.2, 6.2.a; XXI: 2.1.8
~ prou broma XXI: 4.4.2 prou, de broma XXI: 4.4.2 provar XX: 5.2 proves dimpremta (tipografia) correcci V: 1, 3 signes v. aquest concepte sota cada signe provncies v. topnims no catalans pseudodilegs puntuaci v. t. dilegs VII: 13.1.7 pseudnims v. t. sobrenoms concepte VIII: 3.1.3 preudoversaleta (tipografia) v. lletra pseudoversaleta psicologia vocabularis i diccionaris XXIII: 7.44 (CD-ROM) psiquiatria vocabularis i diccionaris XXIII: 7.44 (CD-ROM) pblic (nom) s com a recurs no sexista X: 8.4.1 publicaci (acci de publicar) v. t. referncies bibliogrfiques de monografies XXIII: 2.9.1 data XXIII: 2.9.1, 2.9.1.3 lloc XXIII: 2.9.1, 2.9.1.1 de publicacions en srie XXIII: 2.9.2 data XXIII: 2.9.2.3 lloc XXIII: 2.9.2.1 publicaci (document) v. t. publicacions, referncies bibliogrfiques en srie concepte XXIII: 2.4.1.2 peridica concepte XXIII: 2.4.1.2 publicacions v. t. publicaci, referncies bibliogrfiques en arans XXIII: 3.7 (CD-ROM) en srie caracterstiques XXIII: 2.8.3 dades especfiques de material XXIII: 2.8.2 descripci fsica XXIII: 2.10.2 designaci de material XXIII: 2.6.2.4 dimensions XXIII: 2.10.2.3 edici XXIII: 2.7.2 menci XXIII: 2.7.2.2 responsabilitat XXIII: 2.7.2.1 extensi del document XXIII: 2.10.2.1 font dinformaci XXIII: 2.4.3.quadre, 2.4.3.11
322
[publicacions] [ en srie] informaci complementria XXIII: 2.6.2.3 material dacompanyament XXIII: 2.10.2.4 materials dillustraci XXIII: 2.10.2.2 nombre de nmeros XXIII: 2.10.2.1 de volums XXIII: 2.10.2.1 numeraci de les pgines XXIII: 2.10.2.1 nmero normalitzat XXIII: 2.13.2 nmeros monogrfics XXIII: 2.6.2.3 ttol propi XXIII: 2.8.2.2.b portada font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.11 reculls bibliogrfics XXIII: 10.2 (CD-ROM) referncies bibliogrfiques XIII: 2.5.2, 2.5.4; XXIII: 2.4.1.2.d, 2.4.2.11 secci ttol XXIII: 2.6.2.1 subttol XXIII: 2.6.2.1, 2.6.2.3 suplement ttol XXIII: 2.6.2.1 ttol XXIII: 2.6.2 clau XXIII: 2.13.2 [55] dependent XXIII: 2.6.1.1, 2.6.2.1 parallel XXIII: 2.6.2.2 propi XXIII: 2.6.2.1 en doble suport referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.1.2.c en lnia referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.1.2.b impreses referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.1.2.a no peridiques v. monografies peridiques v. publicacions en srie religioses referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.2.1.c seriades v. publicacions en srie publicitat vocabularis i diccionaris XXIII: 7.15 (CD-ROM)
pujar XV: 3.2; XX: 6, 5.1.1 pulsacions (tipografia) II: 2.2, 2.3 punt v. t. punt i coma, punt volat, punts suspensius VII: 1.4.1.a, 2.3.1.g, 2.3.1.h, 2.3.4, 4, 6.2.c, 7.3.4.a, 7.3.3.b, 7.4.4.a, 7.4.3, 10.6.a, 11.3.a, 11.3.b coincidncia amb gui VII: 8.6.b coincidncia amb guionet VII: 9.2.2.c coincidncia amb punts suspensius VII: 6.2.c en lordenaci alfabtica XIV: 5.3.6 grafia de les quantitats que segueixen XII. 3.1.f usos en els numerals VII: 4.3.e; XII: 2.2.2.2, 2.2.2.8, 2.3.2.2., 2.3.2.3, 2.3.3.10, 2.4.2.1, 4.1.b [61], 4.2.1.a, 5.1.b en els smbols IX: 5.2, 5.5 en les abreviatures IX: 3.2, 3.9 en les adreces dInternet VI: 16; VII: 4.3.h en les adreces electrniques VI: 16; VII: 4.3.h en les notes XIII: 1.3 en les referncies bibliogrfiques XIII: 2.4.2, 2.4.5, 2.4.6, 2.4.10; XXIII: 2.4.5.1.1r, 2.4.5.1.2n, 2.4.5.1.3r, 2.4.5.1.4t, 2.4.5.1.5, 2.4.5.1.7, 2.4.5.1.8, 2.4.5.1.9, 2.4.5.1.10, 2.4.5.1.13, 2.4.5.1.15, 2.4.5.1.18, 2.4.5.2.1r, 2.4.5.2.2n, 2.4.5.2.3r, 2.4.5.2.4t, 2.4.5.2.5, 2.4.5.2.17, 2.4.5.3.1r, 2.4.5.3.2n, 2.4.5.3.5, 2.4.5.3.6, 2.4.5.3.7, 2.4.5.3.8, 2.4.5.3.11, 2.4.5.4.1r, 2.4.5.4.2n, 2.4.5.4.9, 2.4.5.4.11 en les sigles IX: 4.2 usos abusius VII: 4.4; IX: 3.9 al final de les datacions VII: 4.4.c al final dels ttols VII: 4.4.b desprs de la forma de lentrada en els diccionaris VII: 4.4.d dos punts seguits IX: 3.9 en les sigles VII: 4.4.a alt VII: 1.4.3 dadmiraci v. t. signe dadmiraci VII: 7 dexclamaci v. t. signe dadmiraci VII: 7 dinterrogaci v. t. signe dinterrogaci VII: 7
XVI, 3
ndex analtic
323
[punt] i a part IV: 4.2 i seguit VII: 4.1 no shan de deixar dos espais al darrere I: 2.2.2 punt (tipografia) unitat de longitud IV: 1.2.1, 1.3 Berthold II: 2.7.figura; IV: 1.3 Didot II: 2.7.figura; IV: 1.3 punt cardinal noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.3.9.3, 3.3.9.7.d; XVI: 3.10.1, 3.10.2 smbols VIII: 3.3.9.7.d punt i coma VII: 1.4.1.a, 2.3.1.h, 2.3.4, 3, 6.2.a, 7.3.4.c, 7.4.3.d, 10.6.a escriptura IV: 3.1.2.a usos en les referncies bibliogrfiques XIII: 2.4.1, 2.4.7; XXIII: 2.4.5.1.1r, 2.4.5.1.5, 2.4.5.1.6, 2.4.5.1.12, 2.4.5.1.14, 2.4.5.2.1r, 2.4.5.2.7, 2.4.5.2.8, 2.4.5.2.14, 2.4.5.2.16, 2.4.5.4.1r, 2.5.1.1.b, 2.6.1.1, 2.7.1.3, 2.9.1, 2.9.2.1, 2.10.1.3, 2.11.3 punt quilomtric v. vies pbliques punt volat (tipografia) VI: 2.3 [11]; VII: 1.4.2, 15 en lordenaci alfabtica de mots XIV: 2.3 punta (enquadernaci, tipografia) II: 12.1.j matada II: 12.1.j roma v. punta roma punts suspensius VII: 1.4.1.1, 2.8.b, 6, 7.3.4.c, 7.3.4.b, 7.4.4.c, 7.4.4.d, 8.6.b, 10.6.b, 11.3.a, 12.1.c coincidncia amb altres signes de puntuaci VII: 6.2 coincidncia amb claudtor VII: 6.2.b coincidncia amb coma VII: 6.2.a coincidncia amb dos punts VII: 6.2.a coincidncia amb guions VII: 6.2.b coincidncia amb parntesi VII: 6.2.b coincidncia amb punt VII: 6.2.c coincidncia amb punt i coma VII: 6.2.a coincidncia amb signe dentonaci VII: 6.2.d puntuaci al final dels apartats VII: 2.4.3, 2.4.4 curts VIII: 2.4.3 llargs VIII: 2.4.3
coincidncia de signes de puntuaci VII: 6.2, 8.6, 9.2.2.c, 10.6, 11.3, 12.2 en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.5 monografies XXIII: 2.4.5.1 parts de monografia XXIII: 2.4.5.2 parts de publicacions en srie XXIII: 2.4.5.4 publicacions en srie XXIII: 2.4.5.3 signes v. t. claudtors, coma, dos punts, gui, parntesi, punt, punt i coma, punts suspensius VII: 1.4.quadre coincidncia a final de ratlla VI: 1.14 escriptura IV: 1.3, 3.1.1, 3.1.2 relaci amb el tipus de lletra VII: 17 separaci VI: 14.7 pus (ms) (quantificador) XII: 6.2.a q (lletra) ordenaci alfabtica XIV: 2.2 quadrat (tipografia) II: 3.3.5.b, 3.3.5.b.figura quadres (grup de persones amb crrec) s com a recurs no sexista X: 8.4.1 quadres [de text] (tipografia) I: 3.1.1.2.f compaginaci II: 8.1.2.f disposici VII: 13.10 encapalaments s de la lletra cursiva IV: 3.2.3.d numeraci VII: 13.10; XII: 5.1.g puntuaci VII: 13.10 s dels signes dinterrogaci VII: 7.3.2.c quadricromia (impremta) II: 6.3.c quadrili XII: 2.2 [8], 2.2 [11], 2.2.1.8, 2.2.2.7, 3.1.e com a collectiu XII: 2.6.2 quadrilionsim XII: 2.4.1.1 mltiples escriptura XII: 2.3.1.4 qualque XII: 7.3 qualsevol XII: 1.2.3, 7.3 quan XXI: 6.1.2 quan + verb conjugat XVIII: 3.4; XXI: 5.1.6 quant v. t. un quant + nom XII: 1.2.2, 6.2.o quantes v. unes quantes + NUM quants v. uns quants + NUM quantificadors v. t. estructures quantificadores, nmeros [dordre], quantitats XII; XVII: 2 exclamatius XII: 1.2 [2] impropis XII: 1.2 [2] indefinits v. indefinits
324
[quantificadors] interrogatius XII: 1.2 [2] numerals v. numerals quantitatius v. quantitatius quantitatius XII: 1.2, 1.2.2, 6 escriptura amb lletres XII: 6.1 usos en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.3.1.1.b [7] quantitats escriptura amb lletres aproximades XII: 3.1.c usos XII: 3.1 escriptura amb xifres arbigues usos XII: 4.1 gnere de larticle que les precedeix XII: 2.2.1.8 monetries s del gui VII: 8.4.e quarta (msica) XII: 3.3.b quarter (quantificador) XII: 2.4.1.1 quarts de + num XVII: 3.9.7, 3.9.14 quasi XVII: 3.9.14 quatre (molt pocs) XII: 2.6.2 quatre gats (quantificador) XII: 2.6.2 quatre rals (quantificador) XII: 2.6.2 que + sintagma nominal + verb XXI: 2.1.7 que ve XVII: 3.7.1 que + verb + sintagma nominal XXI: 2.1.7 quelcom XII: 1.2.3, 7.3 qern (quantificador) v. un qern [de] qestionar XX: 3.2.3 qui (interrogatiu) XXI: 2.1.6 ~ qui (relatiu) XXI: 2.1.7 qumica compostos denominaci amb smbols intercalats VII: 9.1.g ordenaci alfabtica del nom XIV: 3.5 partici del nom a final de ratlla VI: 4.16 s de la lletra cursiva XIV: 3.5 s de la lletra minscula VIII: 3.3.4.3 s del guionet XV: 4.2.2.1 elements crrega inica XII: 4.1.n [67] formaci del nom XII: 2.2.1.7 [17], 2.2.1.7.a nombre atmic XII: 4.1.n [67] nombre dtoms XII: 4.1.n [67] nombre de massa XII: 4.1.n [67] smbols IX: 7 formaci XII: 2.2.1.7 [17], 2.2.1.7.b
partici a final de ratlla VI: 1.11 s de la lletra majscula VIII: 3.3.4.3; IX: 5.3.c s de la lletra rodona IV: 2.2.e frmules espais II: 3.3.5.b ndexs escriptura XII: 4.1.n separaci a final de ratlla VI: 14.5 smbols IX: 7 termes ms usuals IX: 7 s de la lletra minscula VIII: 3.3.4.3 vocabularis i diccionaris XXIII: 7.45 (CD-ROM) quinta (msica) XII: 3.3.b quintill XII: 2.4.1.5 [37] quinto XII: 3.3.d quinzenada XII: 2.6.2 [44] quinzenes en les expressions de temps XVII: 3.5 r (lletra) ordenaci alfabtica XIV: 2.2 races noms s de la lletra majscula VIII: 3.4 radical [dun mot] concepte VI: 2.1 [8] radiografies v. materials grfics raig (quantificador) v. un raig [de] ram noms de varietats s de la lletra minscula VIII: 3.3.4.5 rama (impremta) II: 8.1.a [23], 10.a ramaderia vocabularis i diccionaris XXIII: 7.2 (CD-ROM) ramat (quantificador) v. un ramat [de] raonar XX: 3.2.1 ratlla (tipografia) v. t. final de ratlla, lnia, principi de ratlla distncia dels mots VI: 1.16 baixa IV: 3.2.1.i; VII: 1.4.3 partici de les adreces dInternet al final de ratlla VI: 16 partici de les adreces electrniques al final de ratlla VI: 16 reaccions qumiques v. frmules (sota qumica) relia v. t. relies concepte XXIII: 2.4.2.9 [23] relies v. t. relia
XVI, 3
ndex analtic
325
[relies] contenidor font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.9 material dacompanyament font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.9 referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.2.9 rebentar XX: 3.1.2.1 rebomboris [socials] noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.3.6.2 recopilacions [audiovisuals] v. enregistraments audiovisuals recordar XVIII: 4.2.2 recrrer XX: 3.2.2.4 rectangle (tipografia) del paper v. format del text II: 3.3.1.a, 3.3.1.2 rectorat s com a recurs no sexista X: 8.4.1 reculls [lexicogrfics] v. t. diccionaris, vocabularis bibliogrfics XXIII: 10 (CD-ROM) monografies XXIII: 10.1 (CD-ROM) publicacions en srie XXIII: 10.2 (CD-ROM) dabreviacions XXIII: 6.1 (CD-ROM) dantnims XXIII: 6.8 (CD-ROM) dargot XXIII: 6.2 (CD-ROM) dhomnims XXIII: 6.8 (CD-ROM) donomatopeies XXIII: 6.5 (CD-ROM) ds XXIII: 6.3 (CD-ROM) de barbarismes XXIII: 6.4 (CD-ROM) de citacions XXIII: 6.5 (CD-ROM) de dubtes XXIII: 6.4 (CD-ROM) de fraseologia XXIII: 6.5 (CD-ROM) de gentilicis XXIII: 6.6 (CD-ROM) de llenguatges despecialitat XXIII: 6.16 (CD-ROM), 7 (CD-ROM) de noms de llenges XXIII: 6.6 (CD-ROM) de paradigmes verbals XXIII: 6.7 (CD-ROM) de parnims XXIII: 6.8 (CD-ROM) de pronncia XXIII: 6.14 (CD-ROM) de sinnims XXIII: 6.8 (CD-ROM) dialectals XXIII: 6.9 (CD-ROM) escolars XXIII: 6.10 (CD-ROM) especfics XXIII: 6 (CD-ROM), 6.16 (CD-ROM)
etimolgics XXIII: 6.11 (CD-ROM) generals monolinges XXIII: 4 (CD-ROM) plurilinges XXIII: 5 (CD-ROM) histrics XXIII: 6.11 (CD-ROM) ideolgics XXIII: 6.12 (CD-ROM) inversos XXIII: 6.13 (CD-ROM) ortogrfics XXIII: 6.14 (CD-ROM) varis XXIII: 6.16 (CD-ROM) visuals XXIII: 6.15 (CD-ROM) recursos electrnics v. t. adrea dInternet a la xarxa Internet adrea XXIII: 2.9.3.1 data de consulta XXIII: 2.9.3.2 distribuci XXIII: 2.9.3 publicaci XXIIII: 2.9.3 referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.2.8 redacci s com a recurs no sexista X: 8.4.1 referncia bibliogrfica v. t. referncies bibliogrfiques concepte XXIII: 2.1 referncies bibliogrfiques v. t. referncia bibliogrfica, responsabilitat [dun document] I: 3.1.1.3 [6]; XIII: 2.3, 2.5.1, 2.5.2; XXIII: 1-2.13 addicions XIII: 2.6.4 composici IV: 2.2.q correccions XIII: 2.6.4 classes XXIII: 2.2 disposici en el text XXIII: 2.3 elements XIII: 2.4 abreviaci XIII: 2.6.3 puntuaci XIII: 2.6.2 escriptura XIII: 2.4, 2.6.1 font dinformaci XXIII: 2.4.3 informaci [bibliogrfica] addicional XXIII: 2.12 complementria XXIII: 2.12 mnima imprescindible XIII: 2.4; XXIII: 2.4.1 sobre dades especfiques de material XXIII: 2.8 sobre el nmero normalitzat XXIII: 2.13 sobre ledici XXIII: 2.7 sobre la collecci XXIII: 2.11 sobre la descripci fsica del document XIII: 2.11 sobre la distribuci XXIII: 2.9 sobre la publicaci XIII: 2.4.5; XXIII: 2.9 sobre tipus de publicaci XXIII: 2.8
326
[referncies bibliogrfiques] llengua de redacci XXIII: 2.4.4 general XXIII: 2.4.4.1 romanitzaci XXIII: 2.4.4.2 transliteraci XXIII: 2.4.4.2 llistes XIII: 2.7; XXIII: 2.3.1 obres dentitats XXIII: 2.5.1.2 dun mateix autor/ra XIII: 2.7.2, 2.7.3; XXIII: 2.5.1.1.a de diversos autors XXIII: 2.5.1.1.b ordenaci XIII: 2.7.1 obres dun mateix autor/ra XIII: 2.7.1; XIV: 5.2.1.7, 5.2.1.8; XXIII: 2.3.1.1 alfabtiques XXIII: 2.3.1.1 cronolgiques XXIII: 2.3.1.2 temtiques XXIII: 2.3.1.3 normalitzaci del nom de lautor/ra XIV: 5.2.1.8, 5.2.1.9 numeraci peu dimpremta XIII: 2.4.5; XXIII: 2.4.3 arbiga IV: 4.2.e; XXIII: 2.4.5.1.4t, 2.4.5.1.9, 2.4.5.1.10, 2.4.5.2.4t mixta IV: 4.2.e romana IV: 4.2.e; XXIII: 2.4.5.2.4t puntuaci XXIII: 2.4.5 transcripci XIII: 2.6 s de la coma VII: 2.6.d s de la preposici a XVI: 2.1.9; XXIII: 2.4.1.1.b.4t (segona llista), 2.4.5.2.2n, 2.5, 2.6.3.1 s de la preposici en XXIII: 2.10.1.1.a dartefactes en tres dimensions XXIII: 2.4.2.9, 2.4.3.9 darticles i altres contribucions en publicacions en srie XIII: 4.4 datles XXIII: 2.4.2.2, 2.4.3.2 denregistraments de vdeo XXIII: 2.4.2.6, 2.4.3.6 sonors XXIII: 2.4.2.5, 2.4.3.5 sobre pellcules XXIII: 2.4.2.5, 2.4.3.5 visuals XXIII: 2.4.2.6, 2.4.3.6 descultures XXIII: 2.4.2.9, 2.4.3.9 dindumentria XXIII: 2.4.2.9, 2.4.3.9
dobjectes naturals XXIII: 2.4.2.9, 2.4.3.9 dobres dart originals en dues dimensions XXIII: 2.4.2.7, 2.4.3.7 en tres dimensions XXIII: 2.4.2.9, 2.4.3.9 dexposici XXIII: 2.4.2.9, 2.4.3.9 litrgiques XXIII: 2.4.2.1.c, 2.4.3.1 musicals XXIII: 2.4.2.5, 2.4.3.5 de bandes sonores de pellcules XXIII: 2.4.2.5, 2.4.3.5 de bases de dades XIII: 4.1; XXIII: 2.4.2.8, 2.4.3.8 parts XIII: 4.2 de bobines obertes XXIII: 2.4.2.5, 2.4.3.5 de butlletins de notcies XIII: 4.5; XXIII: 2.4.2.6, 2.4.3.6 de cartes XXIII: 2.4.2.3, 2.4.3.3 nutiques XXIII: 2.4.2.2, 2.4.3.2 de cartutxos XXIII: 2.4.2.5, 2.4.3.5 de cassets en braille XXIII: 2.4.2.9, 2.4.3.9 magntics XXIII: 2.4.2.5, 2.4.3.5 de cintes [magnetofniques] XXIII: 2.4.2.5, 2.4.3.5 de colleccions de manuscrits XXIII: 2.4.2.3, 2.4.3.3 de confessions de fe XXIII: 2.4.2.1.c, 2.4.3.1 de credos teolgics XXIII: 2.4.2.1.c, 2.4.3.1 de dades [en suport informtic] XXIII: 2.4.2.8, 2.4.3.8 de decrets llei XXIII: 2.4.2.1.b, 2.4.3.1 de diagrames de blocs XXIII: 2.4.2.2, 2.4.3.2 de diapositives XXIII: 2.4.2.7, 2.4.3.7 de dibuixos tcnics XXIII: 2.4.2.7, 2.4.3.7 de diorames XXIII: 2.4.2.9, 2.4.3.9 de discos XXIII: 2.4.2.5, 2.4.3.5 de discursos XXIII: 2.4.2.3, 2.4.3.3 de documents legals XXIII: 2.4.2.3, 2.4.3.3 de filmines XXIII: 2.4.2.7, 2.4.3.7
XVI, 3
ndex analtic
327
[referncies bibliogrfiques] de fitxers informtics XXIII: 2.4.2.8, 2.4.3.8 de fitxes de finestra XXIII: 2.4.2.10, 2.4.3.10 de fotografies XXIII: 2.4.2.7, 2.4.3.7 de fotografies aries amb finalitats cartogrfiques XXIII: 2.4.2.2, 2.4.3.2 de globus XXIII: 2.4.2.2, 2.4.3.2 de jocs XXIII: 2.4.2.9, 2.4.3.9 de les sagrades escriptures XXIII: 2.4.2.1.c, 2.4.3.1 de lleis XXIII: 2.4.2.1.b, 2.4.3.1 de llibres manuscrits XXIII: 2.4.2.3, 2.4.3.3 de llistes de discussi XIII: 4.5 de manuscrits XXIII: 2.4.2.3, 2.4.3.3 de mapes XXIII: 2.4.2.2, 2.4.3.2 de maquetes XXIII: 2.4.2.9, 2.4.3.9 de mquines XXIII: 2.4.2.9, 2.4.3.9 de materials audiovisuals no muntats XXIII: 2.4.2.6, 2.4.3.6 cartogrfics XXIII: 2.4.2.2, 2.4.3.2 grfics no publicats XXIII: 2.4.2.3, 2.4.3.3 publicats XXIII: 2.4.2.7, 2.4.3.7 de microcpies opaques XXIII: 2.4.2.10, 2.4.3.10 de microfilms XXIII: 2.4.2.10, 2.4.3.10 de microfitxes XXIII: 2.4.2.10, 2.4.3.10 de microformes XXIII: 2.4.2.10, 2.4.3.10 de missatgeria XIII: 4.5 de missatges electrnics XIII: 4.6 de monografies XXIII: 2.4.1.1, 2.4.3.1-2.4.3.10, 2.4.4, 2.5.1, 2.5.2, 2.6.1, 2.6.3.1, 2.7.1, 2.8.1, 2.8.3, 2.9.1, 2.9.3, 2.10.1, 2.11, 2.12, 2.13 de mostres de microscopi XXIII: 2.4.2.9, 2.4.3.9 preparades per a observaci XXIII: 2.4.2.9, 2.4.3.9 de msica XXIII: 2.4.2.4, 2.4.3.4 de normes ISO XIII: 4
de normes legals XXIII: 2.4.2.1.b, 2.4.3.1 de noticiaris XXIII: 2.4.2.6, 2.4.3.6 de parts de monografies XXIII: 2.10.2.1.b de programes informtics XIII: 4.2 de publicacions en srie XXIII: 2.10.2.1 de textos electrnics XIII: 4.2 de pellcules cinematogrfiques XXIII: 2.4.2.6, 2.4.3.6 de vdeo XXIII: 2.4.2.6, 2.4.3.6 de plnols XXIII: 2.4.2.2, 2.4.3.2 de preparacions microscpiques XXIII: 2.4.2.9, 2.4.3.9 de preses de plans darxiu XXIII: 2.4.2.6, 2.4.3.6 de programes informtics XIII: 4.1; XXIII: 2.4.2.8, 2.4.3.8 de publicacions en srie XIII: 4.3; XXIII: 2.4.1.2, 2.4.2.1.d, 2.4.2.11, 2.4.3.11, 2.4.4, 2.5.4, 2.6.2, 2.7.2, 2.8.2, 2.9.2, 2.9.3, 2.10.2, 2.12, 2.13 de publicacions religioses XXIII: 2.4.2.1.c, 2.4.3.1 de radiografies XXIII: 2.4.2.7, 2.4.3.7 de relies XXIII: 2.4.2.9, 2.4.3.9 de recopilacions XXIII: 2.4.2.6, 2.4.3.6 de recursos electrnics XIII: 4; XXIII: 2.4.1.1.b, 2.4.1.1.c, 2.4.1.2.b, 2.4.1.2.c, 2.4.2.8, 2.4.3.8, 2.9.3 de reportatges XXIII: 2.4.2.6, 2.4.3.6 de representacions grfiques XXIII: 2.4.2.7, 2.4.3.7 de reproduccions dobres dart en dues dimensions XXIII: 2.4.2.7, 2.4.3.7 en tres dimensions XXIII: 2.4.2.9, 2.4.3.9 de rotlles de pellcula XXIII: 2.4.2.6, 2.4.3.6 de piano XXIII: 2.4.2.5, 2.4.3.6 de seccions de mapes XXIII: 2.4.2.2, 2.4.3.2 de tesis XXIII: 2.6.1.3, 2.6.1.4.b de textos electrnics XIII: 4.1 de trilers [de pellcules] XXIII: 2.4.2.6, 2.4.3.6
328
reflexionar XX: 3.1.5 regidoria s com a recurs no sexista X: 8.4.1 rgims [verbals] v. aquest concepte sota verbs regions v. t. topnims numeraci escriptura XII: 5.1.q registre dalada (enquadernaci) II: 12.2.2 regla dor (tipografia) II: 3.3.1.a regle de centrar (tipografia) v. tipmetre de lInstitut dEstudis Catalans Regles angloamericanes de catalogaci XIII: 2.4.1.2 [9]; XIV: 3.3 [7], 4, 5.2 [13], 5.2.5 [21], 5.2.13, 5.2.16 [23]; XXIII: 2, 2.3.1.1.b [7], 2.4, 2.4.1.2.a [17], 2.4.2, 2.4.2.1.b [22], 2.4.2.1.c [21], 2.4.3.1 [25], 2.4.4.2, 2.5 [28], 2.5.1.1.a [29], 2.5.1.2.a [31], 2.5.1.2.b [33], 2.5.1.2.c [34], 2.5.1.2.d [35], 2.6.1.1 [36], 2.6.1.4.a [37], 2.6.1.4.a [38], 2.6.1.4.b [39], 2.7.1.1 [41], 2.9.1.1 [43], 2.9.1.2 [44], 2.9.1.2 [45], 2.9.1.3 [46], 2.10.1.1.b [51], 2.10.1.1.b [53], 2.10.1.2 [54], 2.10.2.1 [57], 2.10.2.1 [58], 2.13.2 [60], 2.13.2 [61] reguitzell (quantificador) v. un reguitzell [de] regular (verb) XX: 3.2.2.5 reimpressi (impremta) XIII: 2.4.4 relacions pbliques vocabularis i diccionaris XXIII: 7.15 (CD-ROM) religi vocabularis i diccionaris XXIII: 7.46 (CD-ROM) relligadura (enquadernaci) II: 12.3 relligat (enquadernaci) II: 12.3 mecnic v. g. enquadernaci mecnica II: 12.3.2.figura remissions XIII: 2.1 s de la lletra cursiva IV: 3.2.2.e s dels parntesis VII: 11.1.f remitent XVI: 4.2.1 [63] remordir XX: 3.1.2.3.a renegar XX: 2.1.6 renoms v. sobrenoms renovar XX: 4.1.1.1 renunciar XX: 2.1.7 rplica v. t. rpliques concepte XXIII: 2.4.2.9 [23] rpliques v. t. rplica referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.2.9 [23]
reportatges v. enregistrametns audiovisuals representaci s com a recurs no sexista X: 8.4.1 representacions grfiques v. materials grfics reproducci facsmil concepte XXIII: 2.7.1.1, 2.12.3 fotocopiada concepte XXIII: 2.7.1.1, 2.12.3 repugnar XX: 3.1.2.3.a rerevera XVII: 3.3 res (quantificador) XII: 1.2.3; XX: 3.2.9.3 resistir XX: 2.1.8 respondre XX: 4.1.1.1 responsabilitat [dun document] compartida XXIII: 2.5.1.2.b de ledici en les monografies XXIII: 2.7.1.3 en les publicacions en srie XXIII: 2.7.2.1 de la part en les monografies XXIII: 2.5.2 de la part en les publicacions en srie XXIII: 2.5.4 en les monografies XIII: 2.7.2, 2.7.3; XXIII: 2.5.1 en les publicacions en srie XIII: 2.7.2, 2.7.3; XXIII: 2.5.3 menci normalitzaci XIV: 5.2.1.8, 5.2.1.9 principal I: 1 [1], 2.1.1.1; XIII: 2.4.1, 2.4.1.3, 2.4.1.4 secundria XIII: 2.4.3 mixta XXIII: 2.5.1.2.d principal designaci de funci XXIII: 2.5.1.1.c responsori VII: 1.4.3 resta (quantificador) v. la resta [de], una resta [de] restauraci (hoteleria) vocabularis i diccionaris XXIII: 7.47 (CD-ROM) restituci de lletres alemany VI: 3.7 rtols s del punt VII: 4.4.b retratar XVIII: 4.2.2 revisi (tipografia) de loriginal v. correcci de textos de proves v. proves dimpremta de textos v. correcci de textos revistes v. publicacions en srie
XVI, 3
ndex analtic
329
revoltes [civils o militars] noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.3.6.2 revolucions [civils o militars] noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.3.6.2 Ribereta, la (hidrnim) XVI: 3.5.3 Riberola, la (hidrnim) XVI: 3.5.3 rius noms propis v. hidrnims robar XX: 4.1.1.1 robtica vocabularis i diccionaris XXIII: 7.31 (CD-ROM) rodona (tipografia) v. lletra rodona romans diccionaris plurilinges XXIII: 5.27 (CD-ROM) ordenaci alfabtica dantropnims XIV: 5.2.14 romanitzaci v. transliteraci rntgeni XII: 2.2.1.7 [17] Rossell (territori histric) v. Catalunya del Nord rotlle v. t. enregistraments sonors font dinformaci en les referncies bibliogrfiques dels enregistraments sonors XXIII: 2.4.3.5 de piano v. enregistraments sonors rotogravat (impremta) II: 10, 11.3 rova (tipografia) VII: 16.17 partici de les adreces electrniques a final de ratlla VI: 16 s com a recurs no sexista X: 8.4.9 s en les adreces electrniques VII: 16.17.b rus v. t. estrangerismes criteris de transcripci i transliteraci XI: 2.4 [1] diccionaris plurilinges XXIII: 5.28 (CD-ROM) rutherfordi XII: 2.2.1.7 [17] s (lletra) ordenaci alfabtica XIV: 2.2 s (lletra de lalfabet eslov) XIV: 2.4 [2] ordenaci alfabtica XIV: 2.4 [3] -s / -ssa NOPCT X: 4.2.2.a sageta (tipografia) VII: 1.4.3, 16.9 sagnat de pargrafs v. pargraf sagnia de pargrafs v. pargraf sagrades escriptures v. publicacions religioses salons v. exposicions
sanitat vocabularis i diccionaris XXIII: 7.34 (CD-ROM) snscrit diccionaris plurilinges XXIII: 5.29 (CD-ROM) sants / santes ordenaci alfabtica dels noms XIV: 5.2.1.6 Saragossa v. t. Arag XVI: 3.6 comarques amb municipis catalanoparlants llista XVI: 3.6.2 (tamb en el CD-ROM) municipis catalanoparlants llista XVI: 3.7.2 (CD-ROM) Sardenya lAlguer XVI: 3.6.1, 3.7.2 [47] codi postal XVI: 3.7.2 [47] satllits (aeronaus) noms propis s de la lletra cursiva IV: 3.2.1.g satllits (astronomia) v. astres stires (literatura) numeraci escriptura XII: 5.2.1.g seaborgi XII: 2.2.1.7 [17] secci s com a recurs no sexista X: 8.4.1 secci (tipografia) smbol VII: 13.14 Secci Filolgica [de lInstitut dEstudis Catalans] v. Institut dEstudis Catalans seccions de mapes v. materials cartogrfics secretaria s com a recurs no sexista X: 8.4.1 Secretaria Autonmica de Cultura i Poltica Lingstica v. aquesta instituci sota Generalitat Valenciana Secretaria de Poltica Lingstica (fins al gener del 2004 sanomen Direcci General de Poltica Lingstica) v. aquesta instituci sota Generalitat de Catalunya secretariat s com a recurs no sexista X: 8.4.1 sector s com a recurs no sexista X: 8.4.1 s de la lletra minscula en els topnims VIII: 3.3.9.7.d segles v. t. perodes (sota anys escrits amb lletres)
330
[segles] en les expressions de temps XVII: 3.1 escriptura amb xifres romanes IV: 5.2.g; XII: 5.1.a, 5.2.1; XVII: 3.1 s de la lletra versaleta IV: 5.2.g segon v. t. segons unitat fonamental de temps del sistema internacional IX: 6.2.c [10] segona (msica) XII: 3.3.b segones v. segones (sota ndexs matemtics) segons (astronomia, geografia, fsica, matemtiques) v. t. segon VII: 10.5.b; XII: 4.1.i, 4.2.1.i separaci a final de ratlla VI: 14.2 segrestar XX: 4.1.1.1 seguir XVIII: 5.8 SEGUIR + gerundi XVIII: 5.8 semigui (tipografia) v. menys semit (tipografia) II: 6.3.a sempre que XXI: 3.2.1 sengles XII: 1.2.3, 7.2, 7.3 Snia, la (hidrnim) XVI: 3.5.3 sense XXI: 6.1.4, 10.3 sentir XVIII: 4.2.2; XXI: 2.1.5 * senyoreta (tractament de persona) X: 8.3.2 separaci dabreviatures compostes v. abreviatures dexpressions de la designaci dapartat VI: 14.6 de mots VI: 14 en els subttols VI: 15 en els ttols VI: 15; VII: 13.8.4 mots accessoris VI: 15.1 mots que formen conceptes VI: 15.2 nexos gramaticals VI: 15.1 en les adreces dInternet VI: 16 en les adreces electrniques VI: 16 en textos de caixa superior als trenta cceros damplria VI: 14.8 seqncies de lletres equvoques VI: 14.9 de numerals v. numerals separaci de signes de puntuaci v. signes (sota puntuaci) separadors (signes) prelaci en lordenaci alfabtica XIV: 5.3.6 separar XX: 3.2.6 sptima (msica) XII: 3.3.b
ser (verb) v. t. ser dalg, ser de lungla, ser de plnyer, ser-hi XVIII: 4.2.1; XIX expressi de qualitats amb valor imperfectiu XIX: 2.4.2 expressi de qualitats amb valor perfectiu XIX. 2.4.2 usos XIX: 2, 3.1, 3.3, 3.4 com a auxiliar dels temps compostos de verbs intransitius de moviment XIX: 3.3.2.5 pot expressar idea de companyia XIX: 3.3.1.9 pot expressar canvi efectiu XIX: 3.3.2.1.d pot expressar comportament habitual XIX: 3.3.2.1.o' pot expressar durada duna qualitat XIX: 3.3.2.1.d pot expressar pertinena a una classe dentitats XIX: 3.3.2.1.c' segons Alcover XIX: 2.3.1 segons Aramon XIX: 2.2, 2.2.1 segons Badia XIX: 2.4 segons Creixell XIX: 2.8.2.6.1 segons Fabra XIX: 2.1, 2.1.2.1 segons Miquel i Planes XIX: 2.6 segons Moll XIX: 2.3.1 segons Ruaix XIX: 2.7, 2.7.1 segons Sol XIX: 2.8, 2.8.2.3.1.f 2.8.2.3.1.i, 2.8.2.3.2, 2.8.2.5 segons Vallcorba XIX: 2.5 unnimement acceptats XIX: 3.1 com a verb auxiliar XIX: 3.1.3 com a verb copulatiu XIX: 3.1.2 com a verb intransitiu XIX: 3.1.1 SER + alt XIX: 3.3.2.1.d SER + ample XIX: 3.3.2.1.d SER + baix XIX: 3.3.2.1.d SER + bo XIX: 3.3.2.1.d SER + dalg XIX: 2.3.1.l SER + de lungla XIX: 2.3.1.d SER + de plnyer XIX: 2.3.1.d, 2.3.1.e SER + dolent XIX: 3.3.2.1.d SER + estret XIX: 3.3.2.1.d SER + hora XVII: 3.9.3 SER + incmode XIX: 3.3.2.1.d SER + illegal XIX: 3.3.2.1.d SER + legal XIX: 3.3.2.1.d SER + participi passat XVIII: 5.10 SER + participi passat + de + complement agent XXI: 4.2.2
XVI, 3
SER
ndex analtic
331
+ participi passat + de + infinitiu XIX: 3.3.2.3 SER + prctic XIX: 3.3.2.1.d ser-hi XIX: 3.1.1.2, 3.1.1.5 sries complexes (frases) s del punt i coma VII: 3.b sries dramtiques (televisi) VII: 10.4.2 serigrafia (impremta) II: 11.2 servei s com a recurs no sexista X: 8.4.1 Servei de Correcci [de lInstitut dEstudis Catalans] (des del setembre del 1991 fins al maig del 2000) v. Institut dEstudis Catalans, Oficina de Correcci i Assessorament Lingstics Servei de Correcci Lingstica [de lInstitut dEstudis Catalans] (des del febrer del 2007) v. Institut dEstudis Catalans Servei de Poltica Lingstica v. aquesta instituci sota Govern dAndorra servei militar lleves obligatries XII: 3.3.e [60] serveis locals de catal v. Consorci per a la Normalitzaci Lingstica set (tipografia) II: 3.3.5.a; IV: 1.2 obertura forada IV: 3.1.2; VII: 16.18.1 setmanes dies v. dia, dies expressions de temps XVII: 3.5 seure XX: 5.1.1 sexe X: 1.2 sexe v. t. erotisme, sexisme, sexualitat X: 1.2 sexisme v. t. violncia de gnere, violncia contra les dones, violncia per ra de sexe en el llenguatge X context X: 8.2 Espanya X: 3.2.1 Frana X: 3.2.2 mascul singular com a genric X: 8.34 noms dautors X: 8.3.3 noms de les professions v. NOPCT noms de les titulacions v. NOPCT noms dels crrecs v. NOPCT noms dels oficis v. NOPCT noms en les referncies bibliogrfiques X: 8.3.3 noms en les referncies de recursos electrnics X: 8.3.3 Pasos Catalans X: 3.3 Catalunya X: 3.3.2 Catalunya del Nord X: 3.3.4
Illes Balears X: 3.3.4 Pas Valenci X: 3.3.3 Principat dAndorra X: 3.3.4 propostes inadequades X: 8.2 [58], 8.4.9 recursos no sexistes X: 6 adjectius equitatius X: 8.4.7 adjectius invariables X: 8.4.6 canvis de redacci X: 8.4.8 casos generals X: 6.7.1 denominaci de lactivitat X: 8.4.2 dobles formes v. t. dobles formes X: 6.6, 6.7, 8.3.5, 8.5.2 en cartes X: 6.7.2 en circulars X: 6.7.2 en documents oberts X: 8.5.2 en documents tancats X: 8.5.1 en els rtols de crrecs i professions X: 8.5.3 en formularis X: 6.7.3 en fullets X: 6.7.2 en la retolaci de carpetes i dossiers X: 8.5.3 en la retolaci de dependncies X: 8.5.3 en la retolaci de taules X: 8.5.3 en normes jurdiques X: 6.7.4 en textos escrits en general X: 6.7.5.1, 6.7.5.2 en textos legals v. t. en normes jurdiques (sota sexisme en el llenguatge), en textos normatius (sota sexisme en el llenguatge) X: 8.5.2 en textos normatius X: 8.5.2 en textos orals X: 6.7.5.3 en textos seguits X: 8.6 ensenyament de la llengua X: 7.1.1 formes desdoblades v. t. dobles formes X: 6.3, 6.4, 6.5, 6.7 mascul plural englobador X: 8.5.2, 8.6 noms abstractes X: 8.4.1 ambivalents X: 6.2, 6.6.1.7, 6.7.1 collectius X: 6.2, 6.6.1.7, 6.7.1, 8.4.1 epicens X: 8.5.2 genrics X: 6.2, 6.6.1.7, 6.7.1, 8.4.1
332
[sexisme] [ en el llenguatge] [recursos no sexistes] pronom relatiu qui X: 8.4.4 pronoms febles X: 8.4.5 pronoms indefinits X: 8.4.5 pronoms personals X: 8.4.5 recursos devitaci X: 8.4 recursos de visibilitat X: 8.3 recursos de visibilitzaci v. recursos de visibilitat segons el context X: 8.5 sinnims perifrstics X: 8.2 [61] s de la barra inclinada X: 8.3.6 s del sentit com X: 8.2 s del smbol de la rova X: 8.4.9 s dels parntesis VII: 11.1.j; X: 6.6.1.2 usos simtrics X: 6.1.5, 6.6.1.5 verbs X: 8.4.3 tractaments v. t. tractaments de les persones X: 6.1.2 Uni Europea X: 3.1 en lensenyament X: 7 continguts X: 7.2 illustracions X: 7.3 llenguatge X: 7.1 Uni Europea X: 7 sexta (hora) XII: 3.3.c sexta (msica) XII: 3.3.b sexualitat v. t. sexe vocabularis i diccionaris XXIII: 7.18 (CD-ROM) SI v. sistema internacional [dunitats] si fa no fa XVII: 3.9.14 si fa o no fa XVII: 3.9.14 si no s que XXI: 2.2.2.2 si no fos que XXI: 2.2.2.2 si no hagus estat per XXI: 2.2.2.2 si no + SER + per XIX: 2.3.1.1 sic (ll.) VII: 11.1.c sigles v. t. acrnims IX: 2.4, 4, 6 apostrofaci de partcules VII: 14.2.quadre, 14.2.3; IX: 4.8 concepte IX: 4.1 en els noms de persona VII: 13.6 escriptura IV: 5.1 [18]; IX: 4.2, 4.3, 4.7, 4.11 gnere IX: 4.5 nombre IX: 4.5, 4.6 partici a final de ratlla VI: 1.13
s de la lletra majscula VIII: 3.3.9.11; IX: 4.2, 4.3 s de la lletra rodona IV: 3.2.1.a [6] s de la lletra versal IV: 4.2.a, 4.2.c s del punt VII: 4.4.a s en les mencions de responsabilitat XIII: 2.4.1 usos abusius lletra cursiva IX: 4.3 cientfiques i tcniques IX: 4.7 consonntiques VII: 14.2.quadre, 14.2.3.1 dempreses i entitats ordenaci alfabtica XIV: 5.3.5 tipus dempresa VII: 2.6.h de noms comuns IX: 4.1.3 de noms estrangers XI: 4.7 de noms propis IX: 4.13 en noms compostos VIII: 3.3.5.6 esdevingudes noms comuns XV: 5.1 llegides com un mot v. sigles sillbiques lletrejades v. sigles consonntiques sillbiques VII: 14.2.quadre, 14.2.3.2 signatura per a lenquadernaci II: 12.2.2 darticles s de la lletra negreta IV: 6.2.c depgrafs s de la lletra versaleta IV: 5.2.f signe v. t. signes, smbols dadmiraci v. t. signes dentonaci VII: 1.4.1.b, 2.8.b, 6.2.d, 7.2, 7.3.1.d, 7.4; VIII: 7.3.4, 8.6.b, 10.6.b, 11.3.a coincidncia amb altres signes de puntuaci VII: 7.4.4 coincidncia amb coma VII: 7.4.4.d coincidncia amb dos punts VII: 7.4.4.k coincidncia amb gui VII: 7.4.4.e coincidncia amb parntesi VII: 7.4.4.e coincidncia amb punt VII: 7.4.3, 7.4.4.a coincidncia amb punt i coma VII: 7.4.4.d coincidncia amb punts suspensius VII: 7.4.4.c, 7.4.4.d coincidncia amb signe dinterrogaci VII: 7.4.4.b entre claudtors VII: 7.4.2.a entre parntesis VII: 7.4.2.a
XVI, 3
ndex analtic
333
[signe] [ dadmiraci] escriptura IV: 3.1.2.a final s exclusiu VII: 7.2.3.2 * inicial VII: 7.2.3.1 usos abusius VII: 7.4.3 dexclamaci v. signe dadmiraci dinterrogaci v. t. signes dentonaci VII: 1.4.1.b, 2.8.b, 6.2.d, 7.2, 7.3, 7.4.3.b, 8.6.b, 10.6.b, 11.3.a coincidncia amb altres signes de puntuaci VII: 7.3.4 coincidncia amb coma VII: 7.3.4.c coincidncia amb dos punts VII: 7.3.4.c coincidncia amb gui VII: 7.3.4.d coincidncia amb parntesi VII: 7.3.4.d coincidncia amb punt VII: 7.3.3.b, 7.3.4.a coincidncia amb punt i coma VII: 7.3.4.b coincidncia amb punts suspensius VII: 7.3.4.b, 7.3.4.d coincidncia amb signe dadmiraci VII: 7.3.1.d coincidncia amb signe dinterrogaci VII: 7.3.4.e en ttols VII: 7.3.1.f entre claudtors VII: 7.3.2.a entre parntesis VII: 7.3.2.a escriptura IV: 3.1.2.a * inicial VII: 7.2.3.2 repetici VII: 7.3.1.e usos abusius VII: 7.3.3 de subtracci v. menys decimal v. coma igual v. igual menys v. menys signes v. t. signe, smbols auxiliars VII: 1.4.quadre, 1.4.3, 16 dentonaci VII: 1.4.1.quadre, 7 * inicials VII: 7.2; VII: 7.2.3.1 finals s exclusiu VII: 7.2.3.3 de correcci doriginals (tipografia) V: 2 addici V: 2.3 canvi V: 2.2 disposici del text V: 2.5
supressi V: 2.1 tipus de lletra IV: 2.1, 3.1, 4.1, 5.1, 6.1, 7.1, 8.1, 9.1, 10.1, 11.1, 12.1, 13.1; V: 2.6 transposici i trasllat V: 2.4 de correcci de proves dimpremta (tipografia) V: 3.2 addici V: 3.2.3 canvi V: 3.2.2 disposici del text V: 3.2.5 supressi V: 3.2.1 tipus de lletra V: 3.2.6 transposici i trasllat V: 3.2.4 de correcci tipogrfica (tipografia) V de crida (tipografia) V: 1, 3.1 de puntuaci v. t. signes (sota puntuaci) VII: 1.4.quadre diacrtics VII: 1.4.quadre, 1.4.2, 14, 15 grfics v. xifres matemtics v. operadors (sota matemtiques) ortogrfics VII: 1.1 sintagmtics VII: 1.4.quadre, 1.4.1 volats v. t. asterisc, ndexs, lletra volada, crida (sota notes) XIII: 1.4.1 sllabes (poesia) designaci numrica escriptura XII: 2.6.9 smbol v. t. smbols divisori s dels dos punts VII: 5.2 smbols v. t. smbol divisori IX: 2.4, 5, 6 apostrofaci VII: 14.2.7 concepte IX: 5.1 escriptura IV: 3.2.3.e; IX: 5.2, 5.3, 5.4, 5.5 frmules qumiques partici a final de ratlla VI: 1.11, 1.13 precedits dun prefix VII: 9.1.c pronncia IX: 5.6 segons Sol IX: 5.7 separaci VI: 14.5 s de la lletra majscula IX: 5.3 s del punt VII: 4.4.a cientfics IV: 3.2.3.e; IX: 6 de magnitud s de la lletra cursiva IV: 3.2.3.e dels llibres de la Bblia VIII: 3.3.7.2 fsics v. fsica geogrfics s de la lletra majscula VIII: 3.3.9.7.d
334
[smbols] matemtics v. matemtiques, operadors matemtics postals destat XVI: 4.2.6 qumics v. qumica simple (quantificador) XII: 2.5.1 simposis v. congressos sindicats s com a recurs no sexista X: 8.4.1 sindicatura s com a recurs no sexista X: 8.4.1 sinnims reculls lexicogrfics XXIII: 6.8 (CD-ROM) sintagma VII: 1.2 gui prepositiu VII: 9.2.1 sirac diccionaris plurilinges XXIII: 5.30 (CD-ROM) sisena (llista de noms) XII: 2.6.1 [39] sistema angloameric (tipografia) IV: 1.3.b decimal XII: 2.2.2.1 Didot (tipografia) IV: 1.3.a; VI: 1.2 internacional [dunitats] IX: 6.2.c formes prefixades VII: 9.1.f ; IX: 6.2.c prefixos v. formes prefixades unitats v. unitats de mesurament fonamentals v. ampere, candela, kelvin, kilogram, metre, mol, segon internacional de dades seriades XXIII: 2.13.2 [60] tipomtric (tipografia) IV: 1.3 Unicode (tipografia) v. Unicode sistemes de govern s de la lletra majscula VIII: 3.3.6.9 so (article salat) XVI: 3.3.4 sobirans (nom) ordenaci alfabtica del nom XIV: 5.2.1.4 sobre (adverbi) XVI: 2.9.1 sobre (objecte) font dinformaci en les referncies bibliogrfiques de materials cartogrfics XXIII: 2.4.3.2 sobrecoberta (enquadernaci, tipografia) II: 12.1.b no serveix com a font dinformaci en les referncies bibliogrfiques de llibres, fullets i fulls solts XXIII: 2.4.3.1 sobrenoms v. t. antropnims concepte VIII: 3.1.3
noms comuns que han esdevingut noms propis VIII: 3 ordenaci alfabtica v. ordenaci alfabtica de sobrenoms s de la lletra cursiva IV: 3.2.3.a s de la lletra majscula VIII: 3.1.3 s de la lletra rodona IV: 2.2.j, 3.2.3.a societat s com a recurs no sexista X: 8.4.1 societats filials de lInstitut dEstudis Catalans sigles IX: 8.quadre sociologia vocabularis i diccionaris XXIII: 7.48 (CD-ROM) -sof / -sofa NOPCT X: 4.4.1.a Sol v. astres solapa (enquadernaci, tipografia) II: 12.1.c somiar XX: 4.2.1.2 son (contracci) XVI: 3.3.6 s en els topnims XVI: 3.3.1 [14] sonets numeraci escriptura XII: 5.2.1.j sopar XX: 3.2.10 sorprendre XX: 3.1.2.1 sortir XX: 6 Sosa, la (hidrnim) XVI: 3.5.3 sotaratlla (tipografia) VII: 1.4.2 partici de les adreces dInternet a final de ratlla VI: 16 partici de les adreces electrniques a final de ratlla VI: 16 suara XVII: 4.17 subcollecci referncies bibliogrfiques v. t. collecci XXIII: 2.11.4 subndexs v. t. fsica, matemtiques, qumica disposici en les frmules de la fsica, la qumica i la matemtica XII: 4.1.n ordenaci alfabtica XIV: 3.2 subjecte XXI: 2.1 de loraci de gerundi v. subjecte de loraci de gerundi (sota gerundi) de loraci principal v. subjecte de loraci principal (sota gerundi) submltiples unitats de la fsica formes prefixades IX: 5.3.b; XII: 2.6.17 prefixos v. formes prefixades (sota submltiples / unitats de la fsica)
XVI, 3
ndex analtic
335
subordinaci v. oracions subordinades subratllat VII: 1.4.3, 16.18 usos en les adreces de correu electrnic IV: 3.2.1.i en les adreces dInternet IV: 3.2.1.i en les adreces electrniques IV: 3.2.1.i en les pgines web IV: 3.2.1.i usos abusius VII: 16.18.1 usos excepcionals VII: 16.18.2 substituci de noms s del gui en les llistes VII: 8.4.a, XXIII: 2.3.1.1 en les referncies bibliogrfiques XIII: 2.7.2; XXIII: 2.3.1.1, 2.5.1.1.a en les taules VII: 8.4.a substituir XX: 1 subttols v. t. separaci de mots, partici de mots, ttols dependents XIII: 2.4.2.2; XXIII: 2.6.1.1-2.6.1.3, 2.6.2.1-2.6.2.3 puntuaci v. t. subttols VII: 13.8.1.c, 13.8.2 s de la lletra cursiva IV: 3.2.1.d s de la lletra negreta IV: 6.2.a, 7.2.a s de la lletra negreta cursiva IV: 7.2.a s de la lletra versal IV: 4.2.a s de la lletra versaleta IV: 5.2.b s del punt VII: 4.4.b subtracci (tipografia) v. menys succeir XX: 1, 2.1.9 suec v. t. diccionaris plurilinges XXIII: 5.31 (CD-ROM) ordenaci alfabtica XIV: 2.6 [3] dantropnims XIV: 5.2.6 sufix concepte VI: 2.1 [8] grafia en les obres cientfiques VII: 9.1.f grafia en les obres lexicogrfiques VII: 9.1.e sumari (tipografia) I: 2.1.1.1.b, 3.1.1.2.b compaginaci II: 8.1.2.b numeraci de les pgines escriptura XII: 2.2.2.9, 2.3.3.11 superndexs v. t. ndexs (carcters volats) ordenaci alfabtica XIV: 3.2 superioritat s com a recurs no sexista X: 8.4.1 t (lletra) ordenaci alfabtica XIV: 2.2
-t / -ta NOPCT X: 4.2.2.a, 4.4.2.a -ta v. t. -t / -ta NOPCT X: 4.3.2.b tall (enquadernaci, tipografia) II: 12.1.i, 12.3.1.5 de cap II: 12.1.figura, 12.1.i de peu II: 12.1.figura, 12.1.i del davant II: 12.1.figura, 12.1.i tan + adjectiu + com es pugui XXI: 2.5 tan + adjectiu + com sigui possible XXI: 2.5 tan + adverbi + com es pugui XXI: 2.5 tan + adverbi + com sigui possible XXI: 2.5 tant XII: 1.2.2, 6.2.c tant per cent v. t. proporci escriptura amb lletres XII: 3.1.g escriptura amb xifres arbigues XII: 4.1.4 tant per mil v. t. proporci escriptura amb lletres XII: 3.1.g escriptura amb xifres arbigues XII: 4.1.h tant + SER + a alg XIX: 2.3.1.1 tants XXI: 2.1.8 tapa (enquadernaci, tipografia) v. t. coberta II: 12.1.d, 12.3 anterior II: 12.1.figura, 12.1.f posterior II: 12.1.figura, 12.1.f tarda XVII: 3.8.1, 3.8.4 tardar XX: 3.2.9.2 tardor XVII: 3.3 tast (quantificador) v. un tast [de] taules (tipografia) I: 2.1.1.1.b onomstiques v. ndexs onomstics teatre v. t. acotacions teatrals escenes numeraci escriptura XII: 5.2.1.h obres numeraci dels actes escriptura XII: 5.1.k telecomunicacions vocabularis i diccionaris XXIII: 7.50 (CD-ROM) telefonar XX: 4.1.1.1 tematitzaci XXI: 2.1.9 s de la coma VII: 2.1.1 tmer XX: 3.1.2.4.a temperatura termodinmica (magnitud fsica) graus escriptura XII: 4.1.i unitat fonamental del sistema internacional kelvin IX: 6.2.c [10]
336
temps v. t. expressions de temps, temps (magnitud fsica) geolgics v. t. geologia noms s de la lletra majscula VIII: 3.3.6.3 temps (magnitud fsica) unitat fonamental del sistema internacional segon IX: 6.2.c [10] TENIR-NE + prou XXI: 3.1, 4.4.2 TENIR-NE + prou amb + infinitiu XXI: 3.1 teoria del coneixement vocabularis i diccionaris XXIII: 7.23 (CD-ROM) ter XII: 2.4.1.1 tercer (nom) XXI: 2.1.8 tercera (msica) XII: 3.3.b terceres (tipografia) v. aquest concepte sota ndexs matemtics tercers (astronomia, geografia, fsica, matemtiques) XII: 4.1.i trcia (hora) XII: 3.3.c TERMCAT XII: 2.6.11 [45]; XIV: 2.3 [1], 2.10 [4], 3.5 [7], 4; XV: 1.9.3; XXIII: 1, 2 [3], 2.4 [13] termes v. t. terminologia possibilitats de realitzaci s del parntesi VII: 11.1.j terminologia v. t. TERMCAT, termes vocabularis i diccionaris XXIII: 6.16 (CD-ROM), 7 (CD-ROM) Terol v. t. Arag XVI: 3.6 comarques amb municipis catalanoparlants llista XVI: 3.6.2 (tamb en el CD-ROM) municipis catalanoparlants llista XVI: 3.7.2 (CD-ROM) terratrmols intensitat de la sacsejada escriptura XII: 4.1.i tesis referncies bibliogrfiques XXIII: 2.6.1.3, 2.6.1.4.b Tet, la (hidrnim) XVI: 3.5.3 txtil v. indstria txtil textos v. traducci, correcci, referncies bibliogrfiques administratius v. documents administratius articulats v. documents jurdics
docents s del subratllat VII: 16.18.1 impresos v. els diferents tipus de lletra, llibres jurdics v. documents jurdics manuscrits s del subratllat VII: 16.18.1 opcionals s dels claudtors VII: 12.1.g principals I: 3.1.1.2.a compaginaci II: 8.1.2.a sagrats v. t. Bblia noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.3.7.2 s de la lletra rodona IV: 2.2.e; VIII: 3.3.7.2; XXIII: 2.4.2.1.c teatrals VII: 13.3 tifons noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.3.10.2 tinta (impremta) tipus II: 11.4 tipografia II: 11.1; IV; V instruments de mesurament v. tipmetre de lInstitut dEstudis Catalans sistemes de mesurament IV: 1.2.1 tipmetre v. tipmetre de lInstitut dEstudis Catalans tipmetre II: 2.7 de lInstitut dEstudis Catalans II: 2.7.figura comptafils II: 2.7.figura escales II: 2.7.figura filets gruixos II: 2.7.figura interlineats II: 2.7.figura guions llargries II: 2.7.figura LL composici II: 2.7.figura regle de centrar II: 2.7.figura regles (m. pl.) II: 2.7.figura unitats de mesurament II: 2.7.figura tipus (tipografia) v. t. famlia, plissa calligrfics II: 3.3.3.2 de lletra v. t. lletra titlla (tipografia) VII: 1.4.2
XVI, 3
ndex analtic
337
ttols (tipografia) v. t. citaci de ttols, partici de mots en els ttols, separaci de mots en els ttols I: 2.1.1.1; XIII: 2.4.2; XXIII: 2.6 escriptura XIII: 2.4.2.1 ordenaci alfabtica XIV: 3.3.3, 5.3.2 partici a final de ratlla VII: 13.8.4 puntuaci VII: 13.8 romanitzaci v. ttols transliteraci separaci a final de ratlla VI: 15 transliteraci XIII: 2.6.5 s de la coma VII: 2.7.2.c s de la lletra majscula IV: 5.2.a, 2.2.d; VIII: 3.3.6.6, 3.3.7, 3.3.8 s de la lletra negreta IV: 6.2.a, 7.2.a, 9.2.b s de la lletra negreta cursiva IV: 7.2.a s de la lletra rodona IV: 2.2 s de la lletra versal IV: 4.2.a, 9.2.b; VII: 10.4.2 s de la lletra versal negreta IV: 9.2.a s de la lletra versaleta IV: 5.2.a s de les cometes VII: 10.4.2 s de les sigles IV: 5.1 [18]; IX: 4.3 s del parntesi VII: 11.1.e s del punt VII: 4.4.b centrats disposici VI: 15.4 dobres musicals escriptura XIII: 3.1, 3.2 de figura I: 2.1.2 de fragments duna obra musical escriptura XIII: 3.1.7, 3.2.2 de monografia XXIII: 2.6.1 de part dobra VII: 10.4.2 en les monografies XXIII: 2.6.3.1 en les publicacions en srie XXIII: 2.6.3.2 de publicacions en srie IX: 4.3; XXIII: 2.6.2 de quadre [de dades] I: 2.1.2; VII: 13.10 dependents XIII: 2.4.2.3 en lnia VII: 13.8.1.d inicials font dinformaci en les referncies bibliogrfiques XXIII: 2.4.3.1, 2.4.3.3, 2.4.3.4 parallels XIII: 2.4.2.4; XXIII: 2.6.1.2, 2.6.2.2
propis de colleccions XXIII: 2.6.1.1, 2.6.3.1 de monografies XXIII: 2.6.1.1 de publicaci en srie XXIII: 2.6.2.1, 2.6.3.2, 2.8.2.2.b ttols (designacions honorfiques) v. t. titulacions acadmics s de la lletra majscula VIII: 3.1.5 nobiliaris ordenaci alfabtica XIV: 5.2.1.7 s de la lletra majscula VIII: 3.1.5 titulacions v. t. ttols (designacions honorfiques) noms v. NOPCT toc (quantificador) v. un toc [de] tocat / tocada en les indicacions horries XVII: 3.9.8, 3.9.14 tocat i ben tocat / tocada i ben tocada en les indicacions horries XVII: 3.9.14 tocats / tocades en les indicacions horries XVII: 3.9.8, 3.9.14 tocats i ben tocats / tocades i ben tocades en les indicacions horries XVII: 3.9.14 tom (tipografia) v. t. toms II: 12.3 toms (tipografia) v. t. tom nombre escriptura XXIII: 2.10.1.1.a tonalitats [musicals] noms escriptura XIII: 3.1.5 toponmia v. t. hidrnims, expressions de lloc, topnims aspectes grfics XVI: 4 cartografia XVI: 4.1 vocabularis i diccionaris XXIII: 7.49 (CD-ROM) major XVI: 3.7.3.1 [48] menor XVI: 3.7.3.1 [48] topnims v. t. toponmia elements XVI: 3.1 part concreta XVI: 3.1.3, 3.1.4, 3.1.7 primer formant XVI: 3.1.5, 3.1.6, 3.1.7, 3.3 segon formant XVI: 3.15, 3.1.6, 3.1.7, 3.4 part genrica XVI: 3.1.2, 3.1.7, 3.2
338
[topnims] noms comuns que han esdevingut noms propis VIII: 3 ordenaci alfabtica XIV: 5.1, 5.3.4 catalans comarques XVI: 3.6 s de larticle definit XVI: 3.3.2, 3.4.6 determinacions distintives XVI: 3.4.4, 3.4.5, 3.4.6 formats per punts cardinals VIII: 3.3.9.3; XVI: 3.10.2 municipis XVI: 3.7 topnims menors XVI: 3.7.3 s de larticle definit XVI: 3.3.1, 3.3.2, 3.4.1, 3.4.6 personal XVI: 3.4.3 salat XVI: 3.3.4, 3.4.2 s de la lletra majscula VIII: 3.1.6.a, 3.3.9.4, 3.3.9.5, 3.3.9.6, 3.3.9.7; XVI: 3.2.1, 3.2.1 [13], 3.2.2, 3.3.1, 3.3.4, 3.3.5, 3.3.6, 3.4.1, 3.4.2, 3.4.3, 3.7.3.5, 3.7.4.2, 3.7.4.3, 4.1.2 s de la lletra minscula XVI: 3.7.4.1, 3.9.2.2, 3.10 s de la preposici de XXI: 4.4.1.2 s de les preposicions XVI: 2.1.5, 3.1.5, 3.3.1, 3.4, 3.4.1, 3.4.2, 3.4.4; XXI: 4.4.1.2 catalanitzats v. topnims catalans, topnims no catalans catalanitzats estrangers v. topnims no catalans menors v. t. topnims catalans municipis no catalans XI: 3.2 no catalans XI: 3; XVI: 3.8 alfabets no llatins XI: 3.1 catalanitzats VIII: 3.3.9.3; XVI: 3.3.1, 3.3.3, 3.8 comunitats autnomes XVI: 3.8.2 departaments XVI: 3.13.1 municipis XVI: 3.8.1 precedits de larticle definit XI: 3.3 provncies XVI: 3.8.1 regions XVI: 3.8.1 s de larticle definit XVI: 3.3.3, 3.4.1 s de la lletra majscula VIII: 3.3.9.3; XVI: 3.3.3, 3.4.1, 3.8, 3.8.1 obsolets IV: 3.2.1.e
Tor VIII: 3.3.7.2.a Tordera, la (hidrnim) XVI: 3.5.3 tot de + nom (quantificador) XII: 1.2.2, 6.2.a * tot + gerundi (concessiu/opositiu) XVIII: 3.9 tot + gerundi (temporal) XVIII: 3.8 * tot + gerundi + aix XVIII: 3.10 * tot i + gerundi XVIII: 3.11 ~ tot i aix XVIII: 3.11 tot i aix XVIII: 3.11 [10] tot just + HAVER + tocat les + hora XVII: 3.9.14 tot + nom (quantificador) XII: 1.2.2, 6.2.c, 7.2, 7.3 tot + topnim XVI: 2.7 tothom XII: 1.2.3; XXI: 2.1.8 tots XXI: 2.1.8 tots dos / totes dues XII: 2.6.19 [52] tra (tipografia) v. t. illustracions de tra ascendent IV: 1.1.figura descendent IV: 1.1.figura principal IV: 1.1 terminal IV: 1.1 tractaments de persona abreviatures IV: 3.2.1.e; VIII: 3.1.8; IX: 3.4; X: 6.6.1.6 s de la lletra majscula VIII: 3.1.5, 3.1.6, 3.1.7, 3.1.8 s sexista v. senyoreta de cortesia X: 6.1.2.1 de vs X: 6.1.2.2 protocollaris X: 6.1.2.3; XI: 7.5.2 tractar XX: 2.1.10 tractats ttol s de la lletra majscula VIII: 3.3.8.5 traducci v. antropnims, noms propis, topnims, etc. trilers (fragments dobra) v. enregistraments audiovisuals tramuntana (vent del nord) XVI: 3.10.quadre trama (tipografia) v. illustracions de trama tramuntana (vent del sud-oest) XVI: 3.10.quadre [57] transcripcions de cdexs s de la lletra cursiva IV: 3.2.1.h s dels claudtors VII: 12.2.t fontiques IX: 2 s dels claudtors VII: 12.1.h, 12.1.i s dels parntesis VII: 12.1.i
XVI, 3
ndex analtic
339
[transcripcions] fonolgiques v. t. Institut de Cincies Lingstiques s dels claudtors VII: 12.1.i s dels parntesis VII: 12.1.i trnsit vocabularis i diccionaris XXIII: 7.4 (CD-ROM) transliteraci IX: 2 dantropnims XXIII: 2.4.4.2 de ttols dobra XXIII: 2.4.4.2 transports vocabularis i diccionaris XXIII: 7.50 (CD-ROM) pblics classes numeraci escriptura XII: 5.1.o lnies numeraci escriptura XII: 4.2.e trau (tipografia) IV: 1.1.figura travesser (tipografia) IV: 1.1.figura treball social vocabularis i diccionaris XXIII: 7.48 (CD-ROM) treballar XX: 3.2.9.2 treballs cos I: 2.1.1.2, 3.1.1.2 finals I: 2.1.1.3, 3.1.1.3 cientfics I: 2.1, 2.1 [3] de societats v. publicacions en srie trens v. ferrocarrils tres quarts de + hora XVII: 3.9.7 tret semntic concepte XX: 1 trets contextuals de la definici v. contorn (sota definici) tricromia (impremta) II: 6.3.c [22] triftongs v. t. sota arans, espanyol, francs, itali, portugus VI: 1.8 partici VI: 1.8.b, 2.4 [12] trgrafs v. t. sota alemany, angls, itali partici VI: 1.8.d trili XII: 2.2 [8], 2.2 [10], 2.2.1.8.a, 2.2.2.7, 3.1.e com a collectiu XII: 2.6.2 trilionsim XII: 2.4.1.1 mltiples escriptura XII: 2.3.1.4 tripa [del llibre] (enquadernaci) II: 8.2, 12.1 triple prima (tipografia) VII: 10.5.b trobar XX: 4.1.2.1
trobar-se XIX: 3.1.1.2 TROBAR-SE + a XIX: 3.1.1.2 turisme vocabularis i diccionaris XXIII: 7.47 (CD-ROM) txec ordenaci alfabtica dantropnims XIV: 5.2.15 u (lletra) ordenaci alfabtica XIV: 2.2 u (quantificador) XII: 2.2.1.1, 2.2.1.3, 2.2.1.4 [15] ull (tipografia) IV: 1.1, 1.1.figura' inferior IV: 1.1.figura' mitj IV: 1.1.figura' superior IV: 1.1.figura' un (article) v. t. articles indefinits XII: 7.3; XXI: 4.3.3, 4.3.3.1 es redueix a u en alguns casos XII: 2.2.1.3, 2.2.1.4 [15] un (quantificador genric) XII: 1.2.3, 7.3 un bri [de] XII: 6.3 un centenar [de] XII: 2.6.2 un forc [de] XII: 6.3 un grapat [de] XII: 6.3, 2.6.18 un gruix [de] XII: 6.3 un hom XII: 1.2.3, 7.3 un manat [de] XII: 6.3 un milenar [de] XII: 2.6.2 un miler [de] XII: 2.6.2 un mn [de] XII: 2.6.18 un munt [de] XII: 6.3, 2.6.18 un pam [de] XII: 6.3 un parell [de] XII: 2.6.2 un pensament [de] XII: 6.3 un pessic [de] XII: 6.3 un pols [de] XII: 6.3 un polset [de] XII: 6.3 un polsim [de] XII: 6.3 un quant + nom (amb valor temporal) XII: 6.4, 7.3 un quart abans de la/les + hora XVII: 3.9.7 [32] un quart de + hora XVII: 3.9.7 un qern [de] XII: 2.6.2 un raig [de] XII: 2.6.18 un ramat [de] XII: 2.6.18 un reguitzell [de] XII: 6.3, 2.6.18 un tast [de] XII: 6.3 * un temps XII: 6.4 un toc [de] XII: 6.3 un xic [de] XII: 6.3
340
una ampolla [de] XII: 6.3 una bessonada de + num XII: 2.5.5 una colla [de] XII: 2.6.18 una estona XII: 6.4 una gota [de] XII: 6.3 una grossa [de] XII: 2.6.2 una mica [de] XII: 6.3 una muni [de] XII: 2.6.18 una part [de] XII: 2.6.18 una pila [de] XII: 2.6.18 ~ una quanta estona XII: 6.4 una resta [de] XII: 2.6.18 unes quantes + nom (amb valor temporal) XII: 6.4 Unicode (tipografia) VII: 15.2, 15.2 [80] unificaci (presentaci dun treball escrit) I: 2.2.5, 3.2.4 Uni Europea actuacions contra el sexisme X: 3.1, 7 euro XII: 2.2.1.6, 3.1.a [54] moneda nica XII: 3.1.a [54] Uni Postal Universal XVI: 4.2.4 unitats consonntiques v. t. sota alemany, angls, arans, basc, espanyol, francs, gallec, grec clssic, itali, llat, portugus partici a final de ratlla VI: 1.8, 2.2 unitats de mesura v. unitats de mesurament unitats de mesurament v. t. ampere, candela, kelvin, kilogram, metre, mol, segon denominaci VIII: 3.3.4.2 emprades en tipografia II: 2.7.figura mltiples v. mltiples smbols VII: 16.16.a; IX: 5.3.a sistema internacional [dunitats] IX: 6.2.c submltiples v. submltiples s de la lletra rodona IV: 2.2.l unitats militars v. exrcit universitats dels Pasos Catalans XXIII: 1 sigles IX: 8.quadre * uns (quantificador) XII: 6.4 uns (quantificador) XII: 7.2 uns quants + nom (amb valor temporal) XII: 6.4 urd diccionaris plurilinges XXIII: 5.32 (CD-ROM) -urg / -urga NOPCT X: 4.2.1.a s [lingstic] reculls lexicogrfics dexpressions XXIII: 6.3 (CD-ROM) v (lletra) ordenaci alfabtica XIV: 2.2
vaixells v. naus valer XX: 3.2.9.3 Valira, la (hidrnim) XVI: 3.5.3 Vall dAran v. t. arans municipis llista XVI: 3.7.2 (CD-ROM) nom de la comarca XVI: 3, 3.6.2, 3.7.2 [45] topnims v. t. municipis (en aquesta mateixa entrada) llengua oficial XVI: 3, 3.7.2 [45] variaci lingstica dialectalismes reculls XXIII: 6.9 (CD-ROM) s reculls dexpressions XXIII: 6.3 (CD-ROM) vegada v. t. NUM + vegades [ms] XII: 2.5.4 vegetals noms cientfics s de la lletra cursiva IV: 3.2.1.e; VIII: 3.2 s de la lletra majscula IV: 3.2.1.e; VIII: 3.2 noms comuns v. noms vulgars (en aquesta mateixa entrada) noms propis s de la lletra majscula VIII: 3.1.6.a, 3.2 noms vulgars s de la lletra minscula VIII: 3.2, 3.3.4.5 vehicles v. t. automoci marques s de la lletra majscula VIII: 3.3.10.1 venir XVIII: 5.9; XX: 5.1.1, 6 * VENIR + gerundi XVIII: 5.9, 5.10 * VENIR + participi passat XVIII: 5.10 ventre (tipografia) IV: 1.1.figura vent dEspanya (vent) XVI: 3.10.quadre [58] vent de dalt (vent) XVI: 3.10.quadre [56] vents noms XVI: 3.10 noms propis que en contenen XVI: 3.10.2 s de la lletra majscula VIII: 3.4.2 smbols internacionals IX: 5.3.d; XVI: 3.10.1.3 verbs v. t. verbs concrets (p. ex., collaborar) anfora VII: 2.4 analogia XX: 1 ellipsi VII: 2.4 omissi VII: 2.4 paradigmes verbals reculls lexicogrfics XXIII: 6.7 (CD-ROM)
XVI, 3
ndex analtic
341
[verbs] rgims XX, XX: 1 confusions XX: 2 usos intransitius i pronominals XX: 2.2 usos transitius i intransitius XX: 2.1 coordinaci XX: 6 no exemplificats pel DLC XX: 4, 3 usos intransitius XX: 4.2, 3.1 que expressen alguna cosa causa algun efecte en lnim dalg XX: 3.1.2.1 sospitosos de calc XX: 5 calcs semanticosintctics XX: 5.3 rgims preposicionals XX: 5.2 usos pronominals XX: 5.1 s absolut XX: 1 causatius XX: 3.1.2.4.b estatius XX: 3.1.2.4.a declaratius v. t. incs de verb declaratiu VII: 13.1.2.1 dicendi v. t. incs de verb dicendi VII: 13.1.2.1 intransitius XX: 1 preposicionals XX: 1 psicolgics XX: 3.1.2.4, 3.1.6 transitius XX: 1 vers (preposici) XVI: 2.2.2 vers (nom) v. versos versal (tipografia) v. lletra versal versaleta (tipografia) v. lletra versaleta falsa v. lletra pseudoversaleta real v. lletra versaleta versicle VII: 1.4.3, 3.h versos agrupacions escriptura XII: 2.6.8 nombres que apareixen XII: 3.1.i numeraci de les estrofes XII: 5.2.1.j s de la lletra majscula VIII: 2.5 s dels claudtors VII: 12.1.d vrtex (tipografia) IV: 1.1.figura vesprada XVII: 3.8.1, 3.8.4 [27] vespre XVII: 3.8.1, 3.8.4 veterinria vocabularis i diccionaris XXIII: 7.51 (CD-ROM) veure XVIII: 4.2.2; XX: 1; XXI: 2.1.5 veure-hi XX: 1 via (preposici) XXI: 6.1.1; XXII: 2.1.8.2
viacrucis numeraci de les estacions escriptura XII: 5.1.s vidre v. indstria del vidre vies pbliques VIII: 3.3.9.8 noms propis nombres que apareixen XII: 3.2.1.d s de la lletra majscula VIII: 3.3.9.8; XVI: 3.7.4 numeraci escriptura XII: 4.2.1.e, 4.3, 5.1.p vila s com a recurs no sexista X: 8.4.1 violncia contra les dones X: 1.2 ~ de gnere X: 1.2 per ra de sexe X: 1.2 vrgula (tipografia) VII: 1.4.3, 1.4.3 [1] visuals reculls lexicogrfics XXIII: 6.15 (CD-ROM) vitamines numeraci escriptura XII: 4.2.m viuda (tipografia) v. lnia viuda viure XX: 3.2.9.2, 3.2.9.4 vocabularis v. diccionaris, glossaris vocals v. t. sota alemany, angls, arans, basc, espanyol, francs, gallec, grec clssic, itali, llat, portugus VI: 2.2. [8] partici VI: 2.4, 6.1 [33], 6.1 [34] vocatius s de la coma VII: 2.2.2 volta (quantificador) XII: 2.5.4 volum (tipografia) II: 12.3 nombre escriptura XXIII: 2.10.1.1.a numeraci escriptura IV: 4.2.e, 4.2.f, 5.2.g; XII: 5.1.g; XXIII: 2.8.2.2.a voluntariat s com a recurs no sexista X: 8.4.1 vora (preposici) XVII: 3.9.14 votar XX: 2.1.11 vuitada XII: 3.3.e, 3.3.e [60] w (lletra) ordenaci alfabtica XIV: 2.2 web v. lloc web, pgina web World Wide Web (angl.) II: 14.5 x (lletra) ordenaci alfabtica XIV: 2.2 xarnera (enquadernaci, tipografia) II: 12.1.p
342
xarxa de xarxes v. xarxa Internet xarxa Internet II: 14.5; IV: 2.2.g, 3.2.1.i [9]; VI: 16; VII: 4.3.h, 5.2.c, 16.3.m, 16.4.b, 16.17.b recursos electrnics adrea XXIII: 2.9.3.1 partici a final de ratlla VI: 16 data de consulta XXIII: 2.9.3.2 distribuci XXIII: 2.9.3 publicaci XXIII: 2.9.3 termes relacionats s de la lletra minscula VIII: 3.3.4.7 s de recursos no sexistes X: 8.4.9 vocabularis i diccionaris XXIII: 7.50 (CD-ROM) xic (quantificador) v. un xic [de] xifres (tipografia) v. t. quantificadors numerals XII: 1.2.1 [3] apostrofaci al davant VII: 14.2.4 s XII: 4, 5.1.g, 5.1.h, 5.1.l, 5.1.m arbigues v. t. xifres capitals, xifres elzevirianes escriptura XII: 2.2.2 numeraci mixta IV: 4.2.e ordenaci XIV: 3.3 precedides per un prefix VII: 9.1.c sos en la denominaci de compostos qumics VII: 9.1.g en les enumeracions VIII: 2.4.3.2 en les ordenacions alfanumriques XIV: 3.3 en les referncies bibliogrfiques v. numeraci arbiga (sota referncies bibliogrfiques) capitals II: 3.3.3.2; IV: 4.2.e; XII: 1.2.1; XXIII: 2.10.1.1.b de caixa alta v. xifres capitals, xifres romanes escrites amb lletra majscula de caixa baixa v. xifres elzevirianes, xifres romanes escrites amb lletra minscula elzevirianes II: 3.3.3.2; IV: 4.2.e; XII: 1.2.1, 2.2.2.1 estadstiques v. xifres (sota estadstiques) majscules v. xifres capitals minscules v. xifres elzevirianes romanes composici XII: 2.3.3, 2.3.3.4, 2.3.3.5, 2.3.3.6, 2.3.3.7
en nombres molt llargs XII: 2.3.3.10 escrites amb lletra cursiva IV: 5.2.g escrites amb lletra majscula IV: 4.2.e, 4.2.f, 5.2.g [23]; VIII: 2.4.3.2; XII: 2.3.3.2, 2.3.3.9, 5.2.1.a, 5.2.1.k; XXIII: 2.10.1.1.b escrites amb lletra minscula VIII: 2.4.3.2; XII: 2.3.3.2 [29], 2.3.3.9 [30] escrites amb lletra versal v. xifres romanes escrites amb lletra majscula escrites amb lletra versaleta IV: 4.2.f ; XII: 2.3.3.2, 2.3.3.9, 5.2 numeraci mixta IV: 4.2.e ordenaci alfabtica XIV: 3.4 ordre dels signes XII: 2.3.3.8 s de lespai fi XII: 2.3.3.10 s del parntesi de tancament VIII: 2.4.3.2 s del punt XII: 2.3.3.10 [28] s dels claudtors VIII: 2.4.3.2 volades v. t. crida [de nota] usos en els smbols IX: 5.4 xins diccionaris plurilinges XXIII: 5.33 (CD-ROM) ordenaci alfabtica dantropnims XIV: 5.2.16 xiular XX: 4.1.1.2, 4.1.1.3 xocar XX: 3.1.2.3.a y (lletra) ordenaci alfabtica XIV: 2.2
z (lletra) ordenaci alfabtica XIV: 2.2 z (lletra de lalfabet eslov) XIV: 2.4 [2] ordenaci alfabtica XIV: 2.4 [3] zero en els nombres decimals XII: 2.2.2.3 zona en els topnims s de la lletra minscula VIII: 3.3.9.7.d zoologia vocabularis i diccionaris XXIII: 7.52 (CD-ROM)
ndex general
Sumari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Al cap duna dodcada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Prleg a la tercera edici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Prleg a la segona edici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Instruccions per al maneig de lobra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5 7 9 11 13 15
Part primera:
Lobra
I. Presentaci de loriginal
Sumari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. Loriginal mecanografiat com a producte final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.1. 2.2. Parts principals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.1. Original literari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.2. Original grfic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Presentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.1. Fulls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.2. Espais . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.3. Pargrafs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.4. Numeraci de les pgines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.5. Unificaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.6. Altres recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Parts principals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.1. Original literari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.2. Original grfic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Presentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.1. Fulls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.2. Espais . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.3. Numeraci de les pgines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.4. Unificaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Presentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Codis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 24 29 29 29 29 30 30 30 31
21 23 23
3. Loriginal mecanografiat per ser editat

3.1. 3.2.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
31
31 31 33 33 34 34 34 34
4. Loriginal per a edici electrnica

4.1. 4.2.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
35 36 36
35 35
5. Revisi i cura de loriginal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
II.
Aspectes grfics i tcnics del procs editorial

37 39
345
Sumari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
346
2. Calibratge o clcul de loriginal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3.1. 3.2. 3.3. Esbs i premaqueta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pgines de prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Aspectes grfics del projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.1. Dimensions de la pgina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.2. Pargrafs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.3. Carcters . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.4. Lletres inicials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.5. Espais . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 44 44 45 50 52 53 55
39 43
4. Diagramaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. Composici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5.1. 5.2. Composici manual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Composici mecnica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.1. Composici en calent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.2. Composici en fred . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 58 58 58
56 57
6. Illustraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7. Maqueta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8. Compaginaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

8.1. 8.2. Descripci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Parts interiors del llibre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.2.1. Principis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.2.2. Cos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.2.3. Finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 61 61 63 63
59 60 60
9. Autoedici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10. Muntatge o imposici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11. Impressi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

11.1. 11.2. 11.3. 11.4. 12.1. 12.2. Sistema dimpressi en relleu: tipografia i flexografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Sistema dimpressi planogrfica: fset i serigrafia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Sistema dimpressi al buit: rotogravat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tipus de paper i de tinta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Parts exteriors del llibre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Acabat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12.2.1. Plegatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12.2.2. Alada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Enquadernaci o relligadura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12.3.1. Enquadernaci en rstica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12.3.2. Enquadernaci mecnica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12.3.3. Enquadernaci en carton . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66 67 68 69
64 65 66
12. Acabat i enquadernaci
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
69
12.3.
70 71 71 71 72 72 73 73
13. Aspectes econmics i comercials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14. Addenda de la tercera edici: nous sistemes dedici i noves fonts dinformaci . . . . . . .
14.1. 14.2. 14.3. 14.4. 14.5. El CTP . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La impressi digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Laudiollibre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El llibre electrnic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La xarxa Internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 74 75 75 76
74 74
15. Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
77
XVI, 3
ndex general
347
III.
La revisi de lobra al llarg del procs editorial

79 81 81 81 82 85 86 87 87 87
Sumari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. Correcci de concepte o de contingut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Correcci destil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. Galerades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. Compaginades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. Fotolits o pellcules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7. Ozalids o oxliques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8. Fe derrates . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9. Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Part segona: Aspectes convencionals IV. Els tipus de lletra

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.1. 1.2. 1.3. 1.4. 2.1. 2.2. 3.1. 3.2. Classificaci dels tipus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Mides . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Sistemes tipomtrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Norma comuna a tots els tipus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripci i indicaci grfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Usos de la rodona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Descripci i indicaci grfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.1. Criteris generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.2. Coincidncia de la cursiva amb alguns signes de puntuaci . . . . . . . . . . . . Usos de la cursiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.1. Atestaci (o reproducci exacta) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.2. Disjunci (o anotaci fora de text) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.3. Insistncia (o posada en relleu) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95 98 98 99
93 95
2. Rodona (o regular rodona) 3. Cursiva (o regular cursiva)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
99 101
99 99 101 101 102 103 103 105 107
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4. Versal (o versal rodona)

4.1. 4.2. 5.1. 5.2. 6.1. 6.2. 7.1. 7.2.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
108
Descripci i indicaci grfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108 Usos de la versal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108 Descripci i indicaci grfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110 Usos de la versaleta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5. Versaleta (o versaleta rodona) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110 6. Negreta (o negreta rodona) 7. Negreta cursiva 112 112
Descripci i indicaci grfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112 Usos de la negreta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Descripci i indicaci grfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112 Usos de la negreta cursiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112
348

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
8. Versal cursiva
8.1. 8.2. 9.1. 9.2. 10.1. 10.2. 11.1. 11.2. 12.1. 12.2. 13.1. 13.2.
113 113 114 114 115 115
Descripci i indicaci grfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113 Usos de la versal cursiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
9. Versal negreta (o versal negreta rodona) 10. Versal negreta cursiva 11. Versaleta cursiva
Descripci i indicaci grfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113 Usos de la versal negreta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Descripci i indicaci grfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114 Usos de la versal negreta cursiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Descripci i indicaci grfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114 Usos de la versaleta cursiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
12. Versaleta negreta (o versaleta negreta rodona) 13. Versaleta negreta cursiva
Descripci i indicaci grfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115 Usos de la versaleta negreta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Descripci i indicaci grfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115 Usos de la versaleta negreta cursiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116
14. Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116
V. Els signes de correcci tipogrfica

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119 1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121 2. La correcci doriginals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121
2.1. 2.2. 2.3. 2.4. 2.5. 2.6. 3.1. 3.2. Els Els Els Els Els Els signes signes signes signes signes signes de supressi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . de canvi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . daddici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . de transposici i trasllat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . de disposici del text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . dels tipus de lletra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121 122 123 124 124 126
3. La correcci de proves dimpremta
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
129
Els signes de crida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els signes de correcci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.1. Els signes de supressi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.2. Els signes de canvi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.3. Els signes daddici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.4. Els signes de transposici i trasllat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.5. Els signes de disposici del text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.6. Els signes dels tipus de lletra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
129 130 130 132 132 134 135 137
4. Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140
VI. La partici i la separaci de mots a final de ratlla

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. La partici de mots a final de ratlla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. La partici de mots en catal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. La partici de mots en alemany . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143 145 148 149
XVI, 3
ndex general
349
4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17.
La partici de mots en angls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La partici de mots en arans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La partici de mots en basc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La partici de mots en espanyol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La partici de mots en francs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La partici de mots en gallec . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La partici de mots en grec clssic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La partici de mots en itali . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La partici de mots en llat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La partici de mots en portugus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La separaci de mots i expressions a final de ratlla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La separaci de mots en els ttols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La partici i la separaci de mots en les adreces electrniques i dInternet . . . . . . . . . . . . . Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
150 153 154 155 156 156 157 158 158 160 161 163 164 164
VII. Els signes de puntuaci i altres signes ortogrfics

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 167 1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169 2. La coma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 172
2.1. Ordre dels elements de loraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.1. La tematitzaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.2. La focalitzaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.3. Desplaaments ms lliures o dislocaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.4. Ordenaci inusual dels elements de loraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Incisos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.1. Oracions relatives i aposicions explicatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.2 Vocatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.3. Circumstancials i expressions similars de tipus adverbial . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.4. Construccions amb elements coordinats que es refereixen a un sintagma posterior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Coordinaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3.1. Oracions o elements coordinats copulatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3.2. Oracions o elements coordinats disjuntius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3.3. Oracions o elements coordinats distributius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3.4. Oracions o elements coordinatius illatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3.5. Oracions o elements coordinats adversatius, continuatius i causals . . . . . 2.3.6. s de les conjucions coordinants amb valors altres que els propis . . . . . Omissions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ambigitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Altres funcions de la coma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Usos abusius de la coma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.7.1. Falsos incisos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.7.2. Altres usos abusius de la coma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.7.3. Restriccions a les regles generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Coincidncia de la coma amb altres signes de puntuaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 172 173 173 174 174 174 175 176 177 177 178 178 180 180 180 180 181 181 181 182 183 183 184 184 186
2.2.
2.3.
2.4. 2.5. 2.6. 2.7.
2.8.
3. El punt i coma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 186 4. El punt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 188
350
4.1. 4.2. 4.3. 4.4. 5.1. 5.2. 5.3. 6.1. 6.2. 7.1. 7.2. 7.3.

El punt i seguit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El punt i a part . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Altres funcions del punt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Usos abusius del punt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 188 189 189 190
5. Els dos punts
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
191
Funcions generals dels dos punts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191 Altres funcions dels dos punts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193 Usos abusius dels dos punts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193 Funcions dels punts suspensius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 194 Coincidncia dels punts suspensius amb altres signes de puntuaci . . . . . . . . . . . . 195 Tipus doracions interrogatives i exclamatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els signes dentonaci inicials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El signe dinterrogaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.3.1. Funcions generals del signe dinterrogaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.3.2. Altres funcions del signe dinterrogaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.3.3. Usos abusius del signe dinterrogaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.3.4. Coincidncia del signe dinterrogaci amb altres signes de puntuaci . . El signe dadmiraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.4.1. Funcions generals del signe dadmiraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.4.2. Altres funcions del signe dadmiraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.4.3. Usos abusius del signe dadmiraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7.4.4. Coincidncia del signe dadmiraci amb altres signes de puntuaci . . . . Incisos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dilegs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Enumeracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Altres funcions del gui . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Usos abusius del gui . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Coincidncia del gui amb altres signes de puntuaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El guionet morfolgic o lxic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El guionet prepositiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El guionet estilstic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El guionet sillbic o de partici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Usos abusius del guionet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les citacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els dilegs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els pensaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Altres funcions de les cometes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Usos abusius de les cometes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Coincidncia de les cometes amb altres signes de puntuaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 196 197 200 200 203 203 203 204 204 205 205 205
6. Els punts suspensius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 194
7. Els signes dentonaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 196
7.4.
8. El gui
8.1. 8.2. 8.3. 8.4. 8.5. 8.6. 9.1. 9.2. 9.3. 9.4. 9.5. 10.1. 10.2. 10.3. 10.4. 10.5. 10.6. 11.1. 11.2. 11.3. 12.1. 12.2.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
206
206 207 207 207 209 209 210 212 214 214 215
9. El guionet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 210
10. Les cometes
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
215
216 216 217 217 218 218
11. Els parntesis
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
219
Funcions generals dels parntesis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 219 Altres funcions dels parntesis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 222 Coincidncia dels parntesis amb altres signes de puntuaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 222
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
12. Els claudtors
224
Funcions dels claudtors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 224 Coincidncia dels claudtors amb altres signes de puntuaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 225
XVI, 3
ndex general
351
13. La puntuaci dalguns textos especials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 226

Els dilegs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13.1.1. Intervencions dels personatges o interlocutors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13.1.2. Intervencions del narrador/ra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13.1.3. Factors que determinen la puntuaci dels dilegs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13.1.4. Normes generals de puntuaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13.1.5. Incisos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13.1.6. Combinacions possibles en els incisos medials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13.1.7. Parlaments que inclouen ms dun pargraf . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13.1.8. Reproducci dun dileg dins dun altre dileg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13.1.9. Reproducci de fragments en estil directe que no sn prpiament dilegs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13.1.10. Pseudodilegs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13.1.11. Dilegs en la poesia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13.2. La reproducci de pensaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13.3. La disposici dels textos teatrals i les acotacions en general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13.4. Els peus dillustraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13.5. Les citacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13.5.1. Citacions en un discurs en estil indirecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13.5.2. Citacions en un discurs en estil directe (i): la puntuaci del fragment del citador/ra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13.5.3. Citacions en un discurs en estil directe (ii): la puntuaci del fragment citat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13.5.4. Citacions en un discurs en estil directe (iii): citacions que inclouen ms dun pargraf . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13.5.5. Citacions en un discurs en estil directe (iv): citacions que inclouen una altra citaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13.5.6. Citacions en un discurs en estil directe (v): omissions en les citacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13.6. Les entrevistes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13.7. Els ndexs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13.7.1. ndexs analtics o de matries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13.7.2. ndexs onomstics o de noms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13.8. Els ttols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13.9. Els folis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13.10. Els quadres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14.1. Casos conflictius dels pronoms febles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14.1.1. Els pronoms -nos i -vos + pronom . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14.1.2. Els infinitius acabats en -r + pronom feble . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14.1.3. Algunes formes de la segona persona de limperatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14.1.4. Lletres allades i noms de lletra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Casos conflictius dels articles definits i la preposici de . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14.2.1. La essa lquida seguida de consonant i altres grups consonntics similars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14.2.2. La hac aspirada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14.2.3. Les sigles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14.2.4. Les xifres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14.2.5. La lletra cursiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14.2.6. Les cometes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14.2.7. Els smbols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14.2.8. Textos amb una disposici grfica especial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Altres casos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13.1. 226 226 226 227 228 228 231 234 234 235 235 236 237 238 240 241 241 241 244 245 245 246 248 248 248 250 250 252 252 253 254 254 254 254 255 255 256 257 260 260 260 261 261 261
14. Alguns signes diacrtics (i): lapstrof . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 253
14.2.
14.3. 15.1. 15.2.
15. Alguns signes diacrtics (ii): el punt volat
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
262
Funcions generals del punt volat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 262 La ela geminada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 263
352

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
16. Alguns signes auxiliars

16.1. 16.2. 16.3. 16.4. 16.5. 16.6. 16.7. 16.8. 16.9. 16.10. 16.11. 16.12. 16.13. 16.14. 16.15. 16.16. 16.17. 16.18.
264
Els angles o antilambdes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Lasterisc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La barra inclinada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La barra doble . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El calder . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El cristus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La creu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La creu doble . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La fletxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ligual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les claus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La pleca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La pleca doble . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El pargraf, epgraf o secci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El menys . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els parntesis angulars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La rova o arrova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El subratllat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
264 265 266 268 268 269 269 269 269 269 270 270 270 271 271 272 272 273
17. Els tipus de lletra i els signes de puntuaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 274 18. Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 275
VIII. Les majscules i les minscules

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 279 1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 281 2. Funci demarcativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 281
2.1. de frase . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . A principi de pargraf . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Desprs de punt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Desprs de signe dadmiraci o dinterrogaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Desprs de punts suspensius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . de citaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Desprs de dos punts i cometes dobertura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Desprs de cometes dobertura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . desprs de parntesi dobertura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . dapartats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El pargraf inicial duna carta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els pargrafs introduts per expressions del tipus ats que... o vist que..., que acaben amb punt i coma o coma abans del verb principal . . . . . . . . 2.4.3. El apartats denumeracions introduts per dos punts i encapalats o no amb una marca denumeraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.4. Els apartats en catlegs, ndexs i llistes en general a base delements transposats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El primer mot dun vers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els noms propis referits a persones . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.1. Els noms i cognoms de persones . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.2. Els noms propis de divinitats i ssers mitolgics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.3. Els sobrenoms, motius, malnoms i pseudnims . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.4. Els noms de dinasties i llinatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.5. Les designacions de crrecs oficials i de ttols acadmics i nobiliaris . . Linici 2.1.1. 2.1.2. 2.1.3. 2.1.4. Linici 2.2.1. 2.2.2. Linici Linici 2.4.1. 2.4.2. 281 281 282 282 282 282 282 283 283 284 284 284 284 289 290
2.2. 2.3. 2.4.
2.5. 3.1.
3. Funci distintiva
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
290
291 291 293 293 294 294
XVI, 3
ndex general
3.1.6. Les formes de tractament o de designaci genrica catalanes que precedeixen els noms propis o no . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.7. Les formes de tractament no catalanes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.8. Les formes abreujades de tractament, de designaci genrica que precedeixen els noms propis i de formes protocollries . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.9. Les personificacions de conceptes abstractes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els noms propis referits a animals i vegetals singularitzats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els noms propis referits a coses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.1. Els noms dobjectes singularitzats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.2. Les marques de vehicles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.3. Els noms de naus i aeronaus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.4. Els noms de productes manufacturats i delements fsics i qumics . . . . 3.3.5. Els noms dinstitucions, organismes i entitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.6. Les entitats abstractes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.7. Els ttols dobres, publicacions i treballs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.8. Els noms de tramitacions i ttols de documents oficials . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.9. Els noms geogrfics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.10. Els fenmens meteorolgics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els noms de llenges, races i tnies i gentilicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
353
295 295 295 296 296 296 296 296 296 297 298 301 305 308 309 315 316
3.2. 3.3.
3.4.
4. Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 316
IX. Les abreviacions

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. Qu sn les abreviacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Les abreviatures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. Les sigles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5. Els smbols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. Els smbols cientfics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7. Llista de termes fsics, qumics i matemtics ms usuals simbolitzats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8. Llista dexpressions abreujades i dabreviacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9. Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 319 321 321 322 327 330 332 333 361 381
X. El sexisme en el llenguatge
Sumari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 385 1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 387
1.1. 1.2. El sexisme, el masclisme i landrocentrisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 387 La distinci entre sexe i gnere . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 387
2. Llenguatge sexista = societat sexista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 389 3. Els organismes oficials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 389

3.1. 3.2. 3.3. 4.1. La Uni Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 390 LEstat espanyol i lEstat francs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 391 Els Pasos Catalans (fins al 2000) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 392
. . . . . . . . . . . .
4. Els noms dels oficis, les professions, els crrecs i les titulacions (NOPCT)
394
Noms aguts acabats en vocal o en diftong . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 395 4.1.1. Noms amb morfema de derivaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 395
354

4.1.2. Noms sense morfema de derivaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Noms aguts acabats en consonant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.1. Noms amb morfema de derivaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.1.a) Noms variables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.1.b) Noms invariables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.2. Noms sense morfema de derivaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.2.a) Noms variables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.2.b) Noms invariables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Noms plans o esdrixols acabats en vocal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3.1. Noms amb morfema de derivaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3.1.a) Noms variables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3.1.b) Noms invariables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3.2. Noms sense morfema de derivaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3.2.a) Noms variables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3.2.b) Noms invariables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Noms plans o esdrixols acabats en consonant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.4.1. Noms amb morfema de derivaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.4.1.a) Noms variables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.4.1.b) Noms invariables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.4.2. Noms sense morfema de derivaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.4.2.a) Noms variables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.4.2.b) Noms invariables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Noms compostos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Noms metonmics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Manlleus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Formes irregulars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 395 395 395 395 397 397 397 397 397 397 397 397 398 398 398 398 398 398 399 399 399 399 399 399 399 400
4.2.
4.3.
4.4.
4.5. 4.6. 4.7. 4.8.
5. Formes de NOPCT no recollides pels diccionaris generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 400 6. Recursos per evitar la discriminaci per ra de sexe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 405
6.1. Usos simtrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.1.1. Larticle personal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.1.2. Els tractaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.1.3. El cognom de les dones casades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.1.4. Oficis, professions, crrecs i titulacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.1.5. Lordre dels termes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els collectius, els genrics i les formes ambivalents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La coordinaci i la juxtaposici de formes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Lalternana de formes en un mateix text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Lalternana de formes en textos diferents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les dobles formes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.6.1. Representaci grfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.6.2. Concordana de les dobles formes amb els altres elements de la frase . . Les dobles formes i altres recursos no sexistes segons el context . . . . . . . . . . . . . . . 6.7.1. Casos generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.7.2. Cartes, circulars i fullets . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.7.3. Formularis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.7.4. Normes articulades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.7.5. Altres textos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 405 405 405 407 407 407 408 409 410 410 410 411 414 417 417 417 418 419 422
6.2. 6.3. 6.4. 6.5. 6.6. 6.7.
7. El sexisme en lensenyament
7.1. 7.2. 7.3. 8.1. 8.2. 8.3.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
422
El llenguatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 424 Els continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 425 Les illustracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 425 Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 425 Es pot evitar la redacci sexista sense emprar propostes contraproduents . . . . . 426 Els recursos de visibilitat o de visibilitzaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 428
8. Addenda 2006: balan de lltim decenni . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 425
XVI, 3
8.4.
ndex general
Els recursos devitaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.4.1. Levitaci del sexisme mitjanant noms genrics, abstractes i collectius . 8.4.2. Levitaci del sexisme mitjanant la denominaci de lactivitat . . . . . . . . . . 8.4.3. Levitaci del sexisme mitjanant verbs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.4.4. Levitaci del sexisme mitjanant pronoms indefinits i el pronom relatiu qui . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.4.5. Levitaci del sexisme mitjanant pronoms personals i pronoms febles . . 8.4.6. Levitaci del sexisme mitjanant adjectius invariables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.4.7. Levitaci del sexisme mitjanant adjectius equitatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.4.8. Levitaci del sexisme mitjanant canvis de redacci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.4.9. Levitaci del sexisme mitjanant ls del smbol de la rova . . . . . . . . . . . . . Recursos aplicables segons el context . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.5.1. Els documents tancats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.5.2. Els documents oberts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.5.3. Els rtols de crrecs i professions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 432 432 433 433 433 434 434 434 435 435 436 436 437 437 438
355
8.5.
8.6.
9. Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 439
XI. Els noms propis estrangers

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. La transcripci i la transliteraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Els topnims . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.1. 3.2. 3.3. 4.1. 4.2. 4.3. 4.4. 5.1. 5.2. 5.3. 5.4. 5.5. 5.6. 5.7. 6.1. 6.2. 6.3. 6.4. 6.5. 7.1. 7.2. Topnims dalfabets no llatins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 450 Topnims menors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 450 s de larticle en els topnims . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 451
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
445 447 448 449
4. Els noms dinstitucions i entitats pbliques
451
Organismes administratius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Empreses pbliques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Centres densenyament i entitats culturals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Organitzacions internacionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Entitats bancries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Altres empreses privades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Centres densenyament i entitats culturals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Partits poltics i associacions cviques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Clubs esportius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.5.1. Clubs que inclouen un topnim en la denominaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.5.2. Clubs que no inclouen cap topnim en la denominaci . . . . . . . . . . . . . . . . Federacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Marques registrades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Llibres i publicacions peridiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pellcules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Obres dart (pintures, escultures) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Obres musicals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Textos normatius i altres documents jurdics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
451 451 451 452
5. Els noms dinstitucions i entitats privades
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
452
452 452 453 453 453 453 454 454 454
6. Els ttols dobres i documents
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
454
454 455 455 455 455
7. Els antropnims
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
456
Personatges histrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 456 Personatges literaris i mitolgics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 456
356
7.3. 7.4. 7.5.

Personalitats actuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 456 Antropnims dalfabets no llatins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 456 Crrecs i tractaments protocollaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 457
8. Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 457
XII. Els quantificadors

1.1. 1.2. Definici de quantificador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Classes de quantificadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.2.1. Els quantificadors numerals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.2.2. Els quantificadors quantitatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.2.3. Els quantificadors indefinits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Regla general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els numerals cardinals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.1. La composici dels cardinals escrits amb lletres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.2. La composici dels cardinals escrits amb xifres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els numerals ordinals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3.1. La composici dels ordinals escrits amb lletres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3.2. La composici dels ordinals escrits amb xifres arbigues . . . . . . . . . . . . . . . 2.3.3. La composici dels ordinals escrits amb xifres romanes . . . . . . . . . . . . . . . . Els numerals partitius o fraccionaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.1. La composici dels partitius o fraccionaris escrits amb lletres . . . . . . . . . . 2.4.2. La composici dels partitius o fraccionaris escrits amb xifres . . . . . . . . . . Els numerals multiplicatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els numerals collectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 461 461 461 462 462
2. La composici dels numerals

2.1. 2.2. 2.3.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
462
2.4. 2.5. 2.6. 3.1. 3.2. 3.3. 4.1. 4.2. 4.3. 4.4. 5.1. 5.2.
462 463 464 466 469 470 472 473 475 475 477 478 479
3. Ls dels numerals escrits amb lletres
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
485
Les quantitats escrites amb lletres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 485 Els nmeros dordre escrits amb lletres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 486 Els partitius o fraccionaris escrits amb lletres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 487
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4. Ls dels numerals escrits amb xifres arbigues
489
Les quantitats escrites amb xifres arbigues . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els nmeros dordre escrits amb xifres arbigues . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els adverbis llatins de repetici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els partitius o fraccionaris escrits amb xifres arbigues . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
489 492 494 495
5. Ls dels numerals escrits amb xifres romanes 6. 7. 8. 9.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
495 498 499 500 500
Els nmeros dordre escrits amb xifres romanes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 495 Les versaletes en les xifres romanes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 497
La composici dels quantitatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La composici dels indefinits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
XIII. Les notes, les remissions i les referncies bibliogrfiques i dobres musicals
Sumari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 503
XVI, 3
ndex general
357
1. Les notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 505

1.1. 1.2. Definici de nota . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Classes de notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.2.1. Notes de lautor/ra de lobra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.2.2. Notes del traductor/ra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.2.3. Notes de leditor/ra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Composici de les notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les crides de nota . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.4.1. Collocaci de les crides de nota en el text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.4.2. Tipus de crides de nota . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.4.3. Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Collocaci de les notes en lobra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.5.1. Notes al peu de la pgina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.5.2. Notes al final del captol o de lobra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.5.3. Notes referents a conceptes dins de quadres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.5.4. Notes entre el text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.5.5. Notes dins de textos en columnes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.5.6. Notes llargues . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.5.7. Pgines amb moltes notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.5.8. Notes marginals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Numeraci de les notes en lobra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.6.1. En obres amb noms una classe de notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.6.2. En obres amb ms duna classe de notes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.6.3. En textos de ms duna columna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definici de remissi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Definici de referncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les referncies bibliogrfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Elements de les referncies bibliogrfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.1. Responsabilitat principal o autoria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.2. Ttol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.3. Responsabilitat secundria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.4. Edici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.5. Dades de publicaci o peu dimpremta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.6. Importncia material . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.7. Collecci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.8. Notes a la descripci bibliogrfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.9. Nmero normalitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.10. Parts components de monografies o de publicacions seriades . . . . . . . . . . 2.4.11. Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Esquema de les referncies bibliogrfiques ms usuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.5.1. De monografies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.5.2. De publicacions en srie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.5.3. De parts de monografies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.5.4. De parts de publicacions en srie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Regles generals de transcripci de les referncies bibliogrfiques . . . . . . . . . . . . . . . 2.6.1. Tipus de lletra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.6.2. Puntuaci i altres signes grfics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.6.3. Abreviacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.6.4. Addicions i correccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.6.5. Transliteraci o romanitzaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Llistes de referncies bibliogrfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.7.1. Ordenaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.7.2. Diverses obres dun mateix autor/ra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.7.3. Algunes o totes les obres dun mateix autor/ra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 505 505 505 505 506 506 509 509 509 511 511 511 512 512 512 513 513 513 513 514 514 514 514
1.3. 1.4.
1.5.
1.6.
2. Les remissions. Les referncies bibliogrfiques

2.1. 2.2. 2.3. 2.4.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
514
2.5.
2.6.
2.7.
514 514 515 515 515 517 518 518 518 519 520 520 520 520 521 522 522 522 523 523 524 524 525 526 526 526 526 526 527 528
358
2.8.

Les citacions bibliogrfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 528 2.8.1. Definici de citaci bibliogrfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 528 2.8.2. Tipus de citacions bibliogrfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 528
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3. Les referncies dobres musicals

3.1. 3.2. 4.1. 4.2. 4.3. 4.4. 4.5. 4.6.
529
Les referncies musicals dins de text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 529 Les referncies musicals en els programes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 531
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4. Les referncies bibliogrfiques de recursos electrnics
534
Referncies de textos electrnics, bases de dades i programes informtics . . . . . Referncies de parts de textos electrnics, bases de dades i programes informtics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Referncies de publicacions en srie electrniques completes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Referncies darticles i altres contribucions en publicacions en srie electrniques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Referncies de sistemes electrnics de butlletins de notcies, llistes de discussi i de missatgeria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Referncies de missatges electrnics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
535 535 536 537 537 537
5. Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 538
XIV. Lordenaci alfabtica de termes

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 539 1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 541 2. Lordenaci alfabtica de mots
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
541
3. Casos especials de lordenaci alfabtica de mots . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 543 4. Lordenaci alfabtica de sintagmes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 545
4.1. 4.2. 5.1. 5.2. Lordenaci contnua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 545 Lordenaci discontnua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 546 Els topnims . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els antropnims . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.1. Criteris generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.2. Els antropnims catalans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.3. Els antropnims alemanys . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.4. Els antropnims anglosaxons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.5. Els antropnims rabs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.6. Els antropnims escandinaus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.7. Els antropnims espanyols i hispanoamericans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.8. Els antropnims flamencs i holandesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.9. Els antropnims francesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.10. Els antropnims hebraics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.11. Els antropnims italians . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.12. Els antropnims japonesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.13. Els antropnims portuguesos i brasilers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.14. Els antropnims romanesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.15. Els antropnims txecs i eslovens . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.16. Els antropnims xinesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Altres casos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 547 547 547 550 551 551 551 551 552 552 552 552 553 553 553 554 554 554 554
5. Casos especials de lordenaci alfabtica de sintagmes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 547
5.3.
6. Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 556
XVI, 3
ndex general
359
Part tercera:
Qestions gramaticals XV. El lxic
Sumari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 561 1. Els neologismes i els estrangerismes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 563

1.1. 1.2. Els estrangerismes del Diccionari general de la llengua catalana, de Pompeu Fabra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els estrangerismes del Diccionari de la llengua catalana, dEnciclopdia Catalana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.2.1. Estrangerismes en la seva forma original . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.2.2. Estrangerismes catalanitzats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.2.3. Comentaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els estrangerismes de la Gran enciclopdia catalana (1995) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.3.1. Catalanitzacions de la GEC2 en relaci amb la GEC1 . . . . . . . . . . . . . . . . 1.3.2. Catalanitzacions del segon suplement de la GEC1 (volum 17) en relaci amb la GEC2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.3.3. El tercer suplement de la GEC1 (volum 18) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els estrangerismes del Diccionari manual de la llengua catalana . . . . . . . . . . . . . . . . 1.4.1. Catalanitzacions en relaci amb el DLC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.4.2. Catalanitzacions en relaci amb la GEC2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els estrangerismes del Gran Larousse catal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Criteris del TERMCAT (1995) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.6.1. Catalanitzaci destrangerismes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.6.2. Substituci destrangerismes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.6.3. Comentaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Altres criteris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.7.1. El Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona . . . . . . . . . 1.7.2. El diari Avui . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.7.3. El diari El 9 Nou . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.7.4. El Diari de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Proposta i quadre resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dotze anys devoluci lexicogrfica (1995-2007) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.9.1. Diccionaris generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.9.2. La Gran enciclopdia catalana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.9.3. El TERMCAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.9.4. El Llibre destil dEl Peridico de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Concepte de derivaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Problemes de derivaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.1. Els postverbals acabats en -at . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.2. Verbs (derivats de noms) suposadament innecessaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 564 564 564 565 568 569 569 570 570 570 570 571 571 571 572 572 573 573 573 574 574 574 575 586 586 587 587 587
1.3.
1.4. 1.5. 1.6.
1.7.
1.8. 1.9.
2. La derivaci
2.1. 2.2.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
588
588 588 588 589
3. La parasntesi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 592
3.1. 3.2. 3.3. 4.1. Les formes dobles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 592 Pujar/apujar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 593 Emplenar/omplir . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 593
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4. La composici
593
Ls del guionet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1.1. Mots compostos i locucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1.2. Compostos coordinats amb la conjunci i . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1.3. Els altres compostos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1.4. Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
594 594 595 596 598
360
4.1.5. 4.1.6. 4.1.7. 4.1.8. El nou 4.2.1. 4.2.2.

Els prefixos tnics segons la normativa tradicional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El prefix mal- . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El prefix no- . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El prefix pre- . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . s del guionet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La normativa del 1996 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Modificacions de la normativa sobre ls del guionet proposades per la nova gramtica de lIEC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Lexicalitzaci de locucions adverbials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La e epenttica en mots amb essa lquida originria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 599 601 601 602 602 602 605 606 607
4.2.
4.3. 4.4. 5.1. 5.2. 6.1. 6.2. 7.1. 7.2.
5. Lhabilitaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 609
Noms propis i sigles que passen a ser noms comuns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 609 Noms comuns formats per ellipsi dun nom propi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 610
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
6. Els gentilicis
610 611 613
Gentilicis no fixats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 610 Gentilicis coordinats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 611

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
7. Criteris per a lacceptaci de mots no normatius 8. Bibliografia
Principis generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 611 Criteris lingstics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 612

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
XVI. Les expressions de lloc

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 615 1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 617 2. Aspectes sintctics de les expressions de lloc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 617
2.1. 2.2. 2.3. 2.4. 2.5. 2.6. 2.7. 2.8. 2.9. 3.1. 3.2. 3.3. La preposicions a i en . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La preposici cap . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La preposici fins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les preposicions per i per a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les locucions des de i de [...] estant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les correlacions de [...] a i des de [...] fins a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les expressions a tot + top i per tot + top . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les expressions arreu, arreu arreu, a tot arreu, per tot, pertot i pertot arreu . . . . . . Adverbis i preposicions alhora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Elements que conformen el topnim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La part genrica del topnim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El primer formant de la part concreta del topnim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.1. Larticle definit en el primer formant dels topnims catalans o catalanitzats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.2. Larticle definit i la comarca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.3. Larticle definit en el primer formant dels topnims no catalanitzats . . . 3.3.4. Larticle salat en el primer formant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.5. Lapellatiu ca com a primer formant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.6. Lapellatiu son com a primer formant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El segon formant de la part concreta del topnim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.4.1. Larticle definit en el segon formant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.4.2. Larticle salat en el segon formant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.4.3. Larticle personal en el segon formant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.4.4. Les preposicions davant el segon formant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.4.5. El nom dun curs daigua com a segon formant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 617 619 620 620 620 621 621 621 622
2. 2. 2. 2. 2. 2.
3. Qestions de toponmia
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
623
623 624 624 625 625 626 626 627 627 627 627 628 628 628 629
2.
3.4.
XVI, 3
ndex general
3.4.6. El nom duna comarca com a segon formant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els hidrnims . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les comarques dels Pasos Catalans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La toponmia municipal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.7.1. Legislaci aplicable als topnims municipals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.7.2. Llista dels noms oficials dels municipis dels Pasos Catalans [ CD-ROM] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.7.3. La toponmia menor dels municipis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.7.4. Les vies pbliques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.7.5. Les empreses i les entitats pbliques i privades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.7.6. Els edificis i altres construccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.7.7. Les dependncies singulars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els topnims no catalans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.8.1. Els noms dels municipis, les provncies, les regions i els departaments . . 3.8.2. Els noms de les comunitats autnomes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Altres topnims . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.9.1. Els noms destats i continents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.9.2. Els noms dastres i dagrupacions dastres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La rosa dels vents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.10.1. Els punts cardinals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.10.2. Els punts cardinals com a formants de topnims . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 629 629 630 636 636 636 638 638 639 640 640 640 640 641 641 641 641 641 642 643
361
2. 2. 2.
3.5. 3.6. 3.7.
2. 2.
3.8. 3.9. 3.10.
4. Aspectes grfics relacionats amb la toponmia

4.1. 4.2.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
643
Els topnims en el mapa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 643 Les adreces en la correspondncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 644
5. Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 648
XVII. Les expressions temporals

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 653 1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 655 2. Tipologia de les expressions temporals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 655
2.1. Les expressions puntuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.1. La indicaci dun moment passat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.2. La indicaci dun moment present . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.3. La indicaci dun moment futur . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les expressions de durada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les expressions de freqncia i de repetici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les expressions que indiquen una correlaci temporal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Relaci de comparana entre expressions temporals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els segles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els anys . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les estacions de lany . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els mesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les setmanes i les quinzenes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els dies del mes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els dies de la setmana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les parts del dia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les notacions horries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 657 657 657 658 658 659 661 661
2.2. 2.3. 2.4. 2.5. 3.1. 3.2. 3.3. 3.4. 3.5. 3.6. 3.7. 3.8. 3.9. 4.1. 4.2.
3. Les datacions i les notacions horries
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
661
661 661 663 663 665 665 666 667 668
4. Altres expressions temporals
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
674
A comenament de / a final de . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 674 A mitjan / a mig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 675
362
4.3. 4.4. 4.5. 4.6. 4.7. 4.8. 4.9. 4.10. 4.11. 4.12. 4.13. 4.14. 4.15. 4.16. 4.17.

Ads . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Adesiara / ara i ads . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Al ms [...] possible / com ms [...] millor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ara com ara / ara per ara . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Aviat / dhora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Cap [a] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Com ms va ms / com ms va menys . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . De [...] a / des de [...] fins a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . De [...] en . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . De [...] en / den de . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Desprs / ms tard . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dins [de] / dintre [de] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Fins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Per [a] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Suara . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 675 676 676 676 676 677 677 678 679 679 679 679 680 681 681
5. Bibliografia
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
682
XVIII. Les oracions de gerundi

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 685 1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 687 2. Usos del gerundi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 688
2.1. El gerundi simple . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.1. Definici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.2. *El gerundi de posterioritat o de conseqncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.3. *El gerundi copulatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.4. *El gerundi especificatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.5. *El gerundi no factual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.6. *El gerundi final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El gerundi compost . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bo i + ger . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . *Com + ger . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ~Com + ger . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . En + ger . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . *Ger + aix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ger + com + v . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ger + i tot . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tot + ger (temporal) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ~Tot + ger (concessiu/opositiu) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . *Tot + ger + aix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . *Tot i + ger . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 688 688 689 690 690 690 691 691 691 691 692 692 692 693 693 693 693 694 694
2.2. 3.1. 3.2. 3.3. 3.4. 3.5. 3.6. 3.7. 3.8. 3.9. 3.10. 3.11. 4.1. 4.2.
3. Les expressions amb gerundi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 691
4. Funcions del gerundi

Funci Funci 4.2.1. 4.2.2. 4.2.3. 4.2.4.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
694
adverbial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . verbal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Funci verbal referida al subjecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Funci verbal referida a lobjecte directe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . *Funci verbal referida a altres complements . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Construcci absoluta de gerundi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
694 695 695 696 697 698
5. Perfrasis verbals amb gerundi

5.1. 5.2.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Acabar + ger . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 698 Anar + ger . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 698
698
XVI, 3
5.3. 5.4. 5.5. 5.6. 5.7. 5.8. 5.9. 5.10.
ndex general
Continuar + ger . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Estar + ger . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . *Estar + ger + pp . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . *Portar + ET + ger . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Prosseguir + ger . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Seguir + ger . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . *Venir + ger . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . *Venir + ger + pp . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 699 699 700 700 700 700 701 702
363
6. Conclusi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 702 7. Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 703
XIX. Els verbs
SER
ESTAR
Sumari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 705 1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 707 2. Resum de les diferents aproximacions a ls de ser i estar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 707
2.1. 2.2. 2.3. 2.4. 2.5. 2.6. 2.7. 2.8. 3.1. Pompeu Fabra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ramon Aramon . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Francesc de Borja Moll i Antoni Maria Alcover . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3.1. Usos de ser . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3.2. Usos de estar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Antoni M. Badia i Margarit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Jaume Vallcorba . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Manuel Miquel i Planas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Josep Ruaix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.7.1. Usos de ser . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.7.2. Usos de estar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Joan Sol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Usos unnimement acceptats o rebutjats de ser . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.1. Com a verb intransitiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.2. Com a verb copulatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.3. Com a verb auxiliar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Usos unnimement acceptats o rebutjats de estar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.1. Com a verb intransitiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.2. Com a verb copulatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.3. Com a verb transitiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.4. Com a verb auxiliar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Casos sobre els quals no hi ha acord . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.1. En usos intransitius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.2. En usos copulatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Casos en qu s possible un altre verb . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.4.1. En comptes de ser intransitiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.4.2. En comptes de ser auxiliar en les passives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.4.3. En comptes de estar copulatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.4.4. En comptes de estar[-se], equivalent a residir, habitar, fer estada . . . . . 3.4.5. En comptes de ser o estar amb S [AN] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.4.6. En comptes de estar per a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.4.7. En comptes de ser o estar en usos copulatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 707 709 711 711 712 713 714 717 718 718 719 720
3. Classificaci dels usos de ser i estar
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
725
3.2.
3.3. 3.4.
725 725 729 729 730 730 732 732 733 733 733 736 743 743 744 744 744 744 744 745
4. Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 745
364
XX. Alguns rgims verbals

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 749 1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 751 2. Confusions de rgims diferents dun verb per la similitud de significats de cada rgim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 752
2.1. Confusions entre usos transitius i usos intransitius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.1. El verb alludir . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.2. El verb esclafir . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.3. El verb guerrejar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.4. El verb patir . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.5. El verb pledejar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.6. El verb renegar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.7. El verb renunciar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.8. El verb resistir . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.9. El verb succeir . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.10. El verb tractar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.11. El verb votar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Confusions entre usos intransitius i usos pronominals (escaure) . . . . . . . . . . . . . . . . . Usos intransitius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.1. Usos intranstitius de abdicar i dimitir . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.2. Usos intransitius de verbs que expressen que alguna cosa causa algun efecte en lnim dalg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.3. Usos intransitius de verbs que signifiquen estudiar a fons . . . . . . . . . . . . . 3.1.4. Usos suposadament intransitius de dos verbs transitius (complir i consultar) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.5. El verb reflexionar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.6. El verb esperar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Usos transitius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.1. El verb argumentar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.2. Els verbs apellar, dictaminar, informar, recrrer i legislar . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.3. Els verbs contestar, discutir, protestar i qestionar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.4. El verb obviar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.5. Els verbs permetre i impedir . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.6. El verb cessar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.7. El verb empitjorar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.8. El verb culminar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.9. Verbs intransitius amb complements que expressen distncia, durada, preu o esfor, o pes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.10. Els verbs dels pats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Usos transitius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1.1. Complement directe hum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1.2. Complement directe no animat o no hum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1.3. Complement directe de verbs transitius i intransitius alhora . . . . . . . . . . . Usos intransitius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.1. Complements de verbs transitius i intransitius alhora . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.2. Altres complements indirectes de verbs transitius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 752 753 754 754 754 755 756 756 757 758 758 759 760
2.2. 3.1.
3. Rgims no recollits pel Diccionari de la llengua catalana (DLC)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
760
760 760 761 765 766 767 767 769 769 770 771 772 772 773 773 774 774 776 777 777 779 781 781 781 782
3.2.
4. Rgims no exemplificats pel Diccionari de la llengua catalana (DLC) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 777

4.1.
4.2.
5. Rgims sospitosos de calc

5.1. 5.2. 5.3.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
783
Usos pronominals dalguns verbs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 783 Rgims preposicionals dalguns verbs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 783 Verbs amb calcs semntics i sintctics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 784
XVI, 3
ndex general
365
6. Problemes en la coordinaci de verbs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 784 7. Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 785
XXI. Ls dalgunes preposicions

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 787 1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 789 2. Alguns usos de la preposici a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 789
2.1. La preposici a davant del complement directe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.1. Els pronoms personals tnics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.2. El complement directe al costat del subjecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.3. Lexpressi lun a laltre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.4. El segon terme duna comparaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.5. Linfinitiu dependent de sentir o veure . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.6. Linterrogatiu qui . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.7. Alguns relatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.8. Certs pronoms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.9. Altres recursos per marcar el complement directe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.10. Un SN que identifica la referncia dun pronom feble . . . . . . . . . . . . . . . . . La preposici a davant dun infinitiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.1. Linfinitiu amb valor dobligaci o de necessitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.2. Linfinitiu amb valor condicional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La preposici a en lexpressi com a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La preposici a en lexpressi *a que no ho saps! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La preposici a en lexpressi al ms + adverbi + possible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La preposici a en lexpressi a + adjectiu numeral cardinal + hora, dia, setmana, etc. + de . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La preposici amb davant dinfinitiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La preposici amb davant de la conjunci que . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.1. Genunitat de lexpressi amb que . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.2. Lexpressi amb que amb valor condicional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Altres usos de la preposici amb . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.1. La preposici amb amb valor conjuntiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.2. Lexpressi amb aix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.3. Lexpressi amb tot i aix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.4. Ls de la preposici amb per expressar direcci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La preposici de davant dinfinitiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1.1. Linfinitiu subjecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1.2. Linfinitiu complement directe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1.3. Linfinitiu emftic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1.4. *Linfinitiu condicional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Substituci de la preposici de pel possessiu en algunes expressions . . . . . . . . . . . . 4.2.1. Les expressions a malgrat de / a pesar de / a desgrat de . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.2. Lexpressions ser + participi passat + de + complement agent . . . . . . . . 4.2.3. El genitiu subjectiu i el genitiu objectiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La preposici de i lindefinit altre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3.1. Casos en qu cal la preposici de . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3.2. Casos en qu cal larticle un i no la preposici de . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3.3. Casos en qu no susa larticle un i la preposici de a lesquerra de altre s optativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 789 789 791 791 791 791 792 793 794 796 797 798 798 799 801 803 804 806
2.2. 2.3. 2.4. 2.5. 2.6.
3. Alguns usos de la preposici amb

3.1. 3.2. 3.3.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
806
806 808 808 808 809 809 809 809 809
4. Alguns usos de la preposici de

4.1.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
811
4.2.
4.3.
811 811 811 813 813 813 813 813 814 815 815 816 816
366
4.4.

Altres usos de la preposici de . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 817 4.4.1. Lelisi de la preposici de . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 817 4.4.2. Les expressions prou broma / prou, de broma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 818
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5. Alguns usos de la preposici en

5.1. 5.2. 6.1.
819 821
*La preposici en davant dinfinitiu amb valor causal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 819 La preposici en davant dun adjectiu amb valor modal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 820
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
6. Qestions sobre algunes preposicions tniques i locucions prepositives
6.2. 6.3.
Preposicions tniques simples . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.1.1. La preposici via . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.1.2. *Ls preposicional de quan . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.1.3. La preposici sense . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La preposici tnica composta fins a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Algunes locucions prepositives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.3.1. Les expressions dun a un i dun en un . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.3.2. Locucions prepositives que sn calcs daltres llenges . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.3.3. Les expressions dins de i daqu a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.3.4. Les expressions a part, a part de, a banda i a banda de . . . . . . . . . . . . . . . . . Interferncia Interferncia Interferncia Interferncia Interferncia Interferncia Interferncia entre entre entre entre entre entre entre a i amb . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . a i en . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . a i per a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . amb i en . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . a, amb i en . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . a, amb, de i en . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . a, amb, de i per a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
821 821 821 822 822 822 822 823 826 826 828 829 829 830 830 831 832
7. Interferncies entre preposicions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 828

7.1. 7.2. 7.3. 7.4. 7.5. 7.6. 7.7. 8.1. 8.2. 8.3. 8.4.
8. Casos de coincidncia de dues preposicions
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
832
Preposici tona + preposici tona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.1.1. Ordre normal del contacte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.1.2. Contacte amb verb elidit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Preposici tona + preposici tnica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.2.1. Ordre normal del contacte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8.2.2. Contacte amb verb elidit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Preposici tnica + preposici tona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Preposici tnica + preposici tnica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
832 832 833 834 834 835 835 835
9. Alternatives a lelisi de les preposicions tones davant la conjunci que . . . . . . . . . . . . . . . . 836 10. Remarques destil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 836 11. Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 837
XXII. Les preposicions
PER
PER A

1.1. 1.2. 1.3. 1.4. Enfocament de la qesti . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Causes de la situaci actual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La teoria de Fabra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Els continuadors de la teoria de Fabra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.4.1. Jeroni Marv . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.4.2. Antoni M. Badia i Margarit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.4.3. Francesc de Borja Moll . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.4.4. El Diccionari de la llengua catalana dEnciclopdia Catalana . . . . . . . . . . . . 1.4.5. Albert Jan . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.4.6. Josep Ruaix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 843 844 844 846 846 847 847 848 848 849
XVI, 3
1.5. 1.6. 1.7. 1.8. 1.9. 1.10. 1.11. 2.1.
ndex general
La teoria de Coromines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.5.1. Anlisi de la teoria de Fabra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.5.2. La proposta de Coromines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Laportaci de Sol a la teoria de Coromines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.6.1. Anlisi de la normativa fabriana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.6.2. Concreci i defensa de la proposta de Coromines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Laportaci dAntoni M. Badia en la gramtica de 1994 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Laportaci de Llus Lpez del Castillo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Laportaci de la Direcci General de Poltica Lingstica de la Generalitat de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Laportaci de Rafel Torn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Laportaci de Maria Josep Cuenca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Usos de per unnimement acceptats o rebutjats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.1. Lloc per on . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.2. Durant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.3. Temporal distributiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.4. Freqncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.5. Estar per . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.6. Anar per . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.7. Causa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.8. Mitj . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.9. Complement agent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.10. Finalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.11. Manera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.12. Distributiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.13. Predicatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.14. Mirant a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.15. Una persona per una altra, una cosa per una altra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.16. All a favor de qui o de qu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.17. All en consideraci a qui o a qu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.18. Concessiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.19. Oposici, situaci enfront duna altra cosa i en correspondncia amb aquesta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.20. Nexe duna comparaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.21. *Imminncia duna acci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.22. Acci no feta encara . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.23. Introduint incisos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.24. Modal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.25. Costum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.26. Casos de rgim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.27. Locucions i modismes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.28. Per contra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Usos de per a unnimement acceptats o rebutjats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.1. Direcci cap a un lloc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2.2. Destinaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Usos de perqu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.1. Conjunci causal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.2. Conjunci final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.3. Casos dambigitat entre ls causal i el final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.4. Cas dambigitat amb perqu causal segons lentonaci i la puntuaci de la frase . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1.5. Substantivaci de perqu causal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 850 850 852 852 852 854 857 857 858 858 859
367
2. Usos de per i de per a unnimement acceptats o rebutjats
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
859
859 859 859 859 859 860 860 860 860 861 861 861 862 862 862 862 862 862 863 863 863 863 863 863 863 863 863 863 864 864 864 864
2.2.
3. Perqu, per qu i per a qu

3.1.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
865
865 865 865 865 865 866
368
3.2. 3.3.

Usos de per qu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.1. Com a interrogativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.2. Per + relatiu fort . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Usos de per a qu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.1. Com a interrogativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.2. Per a + relatiu fort . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Lexposici daquests casos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Introducci dadverbis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.1. Direcci cap a un lloc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.2. De temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.3. Locucions amb sentit adverbial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Introducci de sintagmes nominals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3.1. Moment concret en el futur . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3.2. Categories lxiques substantivades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3.3. Vocaci, tendncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3.4. Opini . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3.5. La passiva pronominal amb complement agent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Introducci dinfinitius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.4.1. De destinaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.4.2. De finalitat, amb la preposici regida per un verb dacci voluntria amb subjecte diferent del de linfinitiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.4.3. De posterioritat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.4.4. *Causal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.4.5. De conseqncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.4.6. Condicional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Introducci de la conjunci quan . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 867 867 868 868 868 869
4. Usos de per i per a sobre els quals hi ha discrepncies

4.1. 4.2.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
869
4.3.
4.4.
869 869 869 869 870 870 870 870 870 870 870 870 870 872 872 872 873 873 873
4.5. 5.1. 5.2.
5. Casos de doble opci
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
873
Per expressar significats diferents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 873 Per la dificultat de prescriure ls duna de les dues preposicions . . . . . . . . . . . . . . . 874
6. Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 874 7. Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 875
Part quarta: Bibliografia de consulta XXIII. Bibliografia de consulta

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 883 1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 885 2. Criteris de composici de les referncies de documents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 885
2.1. 2.2. 2.3. El concepte de referncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Classes de referncies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La disposici de les referncies en el text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3.1. Les llistes de referncies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.1.1. Les llistes alfabtiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.1.2. Les llistes cronolgiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2.1.3. Les llistes temtiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3.2. Les referncies en nota . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Regles generals per a la composici de les referncies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.1. Lorganitzaci de la informaci segons la periodicitat de la publicaci . . 886 887 887 887 888 891 892 892 895 895
2.4.
XVI, 3
2.4.1.1.
ndex general
Les monografies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.1.1.a) Les monografies impreses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.1.1.b) Les monografies en lnia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.1.1.c) Les monografies publicades en doble suport . . . . . . . 2.4.1.2. Les publicacions en srie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.1.2.a) Les publicacions en srie impreses . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.1.2.b) Les publicacions en srie en lnia . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.1.2.c) Les publicacions en srie en doble suport . . . . . . . . . 2.4.2. Lorganitzaci de la informaci segons la classe de publicaci . . . . . . . . . . . 2.4.2.1. Els llibres, els fullets i els fulls solts impresos . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.1.1.a) Obres en general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.2.1.b) Normes legals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.2.1.c) Publicacions religioses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.2.1.d ) Publicacions en srie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.2.2. Els materials cartogrfics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.2.3. Els manuscrits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.2.4. La msica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.2.5. Els enregistraments sonors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.2.6. Els enregistraments audiovisuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.2.7. Els materials grfics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.2.8. Els fitxers informtics (recursos electrnics) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.2.9. Els artefactes en tres dimensions i les relies . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.2.10. Les microformes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.2.11. Les publicacions en srie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.3. La font dinformaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.3.1. Els llibres, els fullets i els fulls solts impresos . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.3.2. Els materials cartogrfics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.3.3. Els manuscrits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.3.4. La msica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.3.5. Els enregistraments sonors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.3.6. Els enregistraments audiovisuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.3.7. Els materials grfics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.3.8. Els fitxers informtics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.3.9. Els artefactes en tres dimensions i les relies . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.3.10. Les microformes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.3.11. Les publicacions en srie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.4. La llengua de redacci de les referncies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.4.1. La llengua general de redacci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.4.2. La transliteraci o romanitzaci de la informaci . . . . . . . . . . . . 2.4.5. La puntuaci de cada bloc dinformaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La responsabilitat del document . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.5.1. La responsabilitat en les monografies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.5.1.1. Lautoria personal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.5.1.1.a) Lautoria nica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.5.1.1.b) Lautoria mltiple . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.5.1.1.c) La designaci de funci de la responsabilitat principal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.5.1.2. Lautoria collectiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.5.1.2.a) Obres que emanen duna sola entitat . . . . . . . . . . . . . . 2.5.1.2.b) Obres de responsabilitat compartida . . . . . . . . . . . . . . . 2.5.1.2.c) Reculls o obres produts sota la direcci dun editor/ra literari/rria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.5.1.2.d ) Obres de responsabilitat mixta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.5.2. La responsabilitat de la part en les monografies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.5.3. La responsabilitat en les publicacions en srie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.5.4. La responsabilitat de la part en les publicacions en srie . . . . . . . . . . . . . . . . 896 896 897 898 900 900 901 902 903 903 903 904 904 904 904 906 907 908 909 911 912 914 915 916 916 918 918 918 918 918 919 919 919 919 919 920 920 920 920 920 925 925 925 925 927 927 928 928 929 930 930 930 931 931
369
2.5.
370
2.6.

La informaci sobre el ttol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.6.1. El ttol de les monografies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.6.1.1. El ttol propi en les monografies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.6.1.2. El ttols parallels en les monografies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.6.1.3. La informaci complementria del ttol en les monografies . 2.6.1.4. La designaci de material en les monografies . . . . . . . . . . . . . . . . 2.6.2. El ttol de les publicacions en srie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.6.2.1. El ttol propi en les publicacions en srie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.6.2.2. El ttols parallels en les publicacions en srie . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.6.2.3. La informaci complementria del ttol en les publicacions en srie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.6.2.4. La designaci de material en les publicacions en srie . . . . . . . . 2.6.3. El ttol de les parts dobra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.6.3.1. El ttol de la part en les monografies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.6.3.2. El ttol de la part en les publicacions en srie . . . . . . . . . . . . . . . . La informaci sobre ledici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.7.1. Ledici en les monografies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.7.1.1. La menci de ledici en les monografies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.7.1.2. Precisions relatives a ledici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.7.1.3. La responsabilitat de ledici en les monografies . . . . . . . . . . . . . 2.7.2. Ledici en les publicacions en srie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.7.2.1. La responsabilitat de ledici en les publicacions en srie . . . . . 2.7.2.2. La menci de ledici en les publicacions en srie . . . . . . . . . . . . La informaci sobre dades especfiques de material o tipus de publicaci . . . . . 2.8.1. Les dades especfiques de material en les monografies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.8.2. Les dades especfiques de material en les publicacions en srie . . . . . . . . . . 2.8.2.1. Les designacions estrictament materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.8.2.2. Les designacions numrica i/o alfabtica, cronolgica o dun altre tipus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.8.3. Termes relatius a les caracterstiques de lobra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La informaci sobre la publicaci o distribuci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.9.1. La publicaci o distribuci en les monografies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.9.1.1. El lloc de publicaci o distribuci en les monografies . . . . . . . . 2.9.1.2. El nom dels editors o distribudors en les monografies . . . . . . . 2.9.1.3. La data de publicaci o distribuci en les monografies . . . . . . . 2.9.2. La publicaci o distribuci en les publicacions en srie . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.9.2.1. El lloc de publicaci o distribuci en les publicacions en srie 2.9.2.2. El nom dels editors o distribudors en les publicacions en srie 2.9.2.3. La data de publicaci o distribuci en les publicacions en srie 2.9.3. La publicaci o distribuci dels recursos electrnics per Internet . . . . . . . 2.9.3.1. Ladrea dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.9.3.2. La data de consulta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La informaci sobre la descripci fsica del document . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.10.1. La descripci fsica en les monografies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.10.1.1. Lextensi dels documents en les monografies . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.10.1.2. El material dillustraci en les monografies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.10.1.3. Les dimensions en les monografies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.10.1.4. El material dacompanyament en les monografies . . . . . . . . . . . . 2.10.1.4.a) La informaci relativa a documents suplementaris 2.10.1.4.b) La informaci relativa a obres compostes de diversos tipus de material . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.10.2. La descripci fsica en les publicacions en srie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.10.2.1. Lextensi dels documents en les publicacions en srie . . . . . . . 2.10.2.2. El material dillustraci en les publicacions en srie . . . . . . . . . . 2.10.2.3. Les dimensions en les publicacions en srie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.10.2.4. El material dacompanyament en les publicacions en srie . . . 931 931 931 932 932 932 936 936 937 937 937 937 937 938 939 939 939 940 940 940 940 941 941 941 941 941 941 942 942 942 943 943 945 945 946 946 946 947 947 948 949 949 949 951 951 952 952 952 952 952 953 953 953
2.7.
2.8.
2.9.
2.10.
XVI, 3
2.11.
ndex general
La informaci sobre la collecci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.11.1. El ttol propi de la collecci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.11.2. La puntuaci del ttol de la collecci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.11.3. La numeraci dins la collecci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.11.4. La informaci sobre la subcollecci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La informaci complementria o addicional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.12.1. Lordre de la informaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.12.2. Notes que esmenten altres edicions o altres obres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.12.3. Notes relatives a les reproduccions facsmil o fotocopiades . . . . . . . . . . . . . . La informaci relativa al nmero normalitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.13.1. El nmero normalitzat en les monografies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.13.2. El nmero normalitzat en les publicacions en srie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 953 954 954 954 954 954 955 955 955 955 955 956
371
2.12.
2.13.
3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12.
Manuals i formularis [ CD-ROM] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Reculls lexicogrfics generals monolinges [ CD-ROM] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Reculls lexicogrfics generals plurilinges [ CD-ROM] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Reculls lexicogrfics especfics [ CD-ROM] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Vocabularis i diccionaris especialitzats [ CD-ROM] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Altres publicacions relacionades amb el llenguatge administratiu i jurdic
[ CD-ROM]
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
956 957 957 957 957 957 957 957 957 957
Publicacions en srie [ CD-ROM] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Reculls bibliogrfics [ CD-ROM] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Altres publicacions [ CD-ROM] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Metacercadors lingstics [ CD-ROM] . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Part cinquena: ndex analtic

ndex analtic
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
959
ndex general
ndex general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1053 Currculum dels autors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1087
CD-ROM del Manual destil Apndix

Portada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pgina de crdits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Apndix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Sumari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Prleg a la quarta edici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Instruccions per al maneig de lobra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 2 3 5 7 9
372
Del captol viii . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Llibres de la Bblia i abreviacions corresponents segons lAssociaci Bblica de Catalunya Llibres de la Bblia simbolitzats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Smbols dels llibres de la Bblia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Del captol ix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Termes fsics, qumics i matemtics ms usuals simbolitzats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Smbols fsics, qumics i matemtics no alfabetitzables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Smbols fsics, qumics i matemtics encapalats per lletres de lalfabet llat . . . . . . . . . . . . . . . Smbols fsics, qumics i matemtics encapalats per lletres gregues . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Expressions abreujades ms usuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Abreviacions ms usuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Del captol xvi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Qestions de toponmia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.6. 3.7. Les comarques dels Pasos Catalans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Comarques dels Pasos Catalans i capitals de comarca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . La toponmia municipal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Municipis dels Pasos Catalans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 68 73 75
11 13 13 14 15 17 30 31 42 45 55 65 67
Del captol xxiii . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bibliografia de consulta (llista dobres) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Sumari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Manuals i formularis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.1. 3.2. 3.3. 3.4. 3.5. 3.6. 3.7. 3.8. Gramtiques i manuals generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Manuals destil i criteris estilstics generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Manuals de correspondncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Manuals i formularis de llenguatge comercial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Manuals i formularis de llenguatge administratiu i jurdic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Manuals i criteris destil dels mitjans de comunicaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Publicacions relatives a loccit (incloent-hi larans) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Publicacions relatives a la llengua de signes catalana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137 140 144 145 146 150 151 151
133 135 135 137
4. Reculls lexicogrfics generals monolinges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152 5. Reculls lexicogrfics generals plurilinges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154
5.1. 5.2. 5.3. 5.4. 5.5. 5.6. 5.7. 5.8. 5.9. 5.10. 5.11. 5.12. 5.13. 5.14. 5.15. 5.16. 5.17. 5.18. 5.19. 5.20. Afrikaans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Alemany . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Angls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . rab . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Basc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Core . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Espanyol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Esperanto (llengua artificial) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Fang . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Fins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Francs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Galls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Grec clssic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Hongars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Iber . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Indonessi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Interlinga (llengua artificial) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Islands . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Itali . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154 154 154 155 156 156 156 156 157 157 157 157 158 158 158 158 158 158 158 159
XVI, 3
5.21. 5.22. 5.23. 5.24. 5.25. 5.26. 5.27. 5.28. 5.29. 5.30. 5.31. 5.32. 5.33. 6.1. 6.2. 6.3. 6.4. 6.5. 6.6. 6.7. 6.8. 6.9. 6.10. 6.11. 6.12. 6.13. 6.14. 6.15. 6.16. 7.1. 7.2. 7.3. 7.4. 7.5. 7.6. 7.7. 7.8. 7.9. 7.10. 7.11. 7.12. 7.13. 7.14. 7.15. 7.16. 7.17. 7.18. 7.19. 7.20. 7.21. 7.22. 7.23. 7.24. 7.25.
ndex general
Japons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Llat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Neerlands . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Occit (incloent-hi larans) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Polons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Portugus i gallec . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Romans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Rus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Snscrit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Sirac . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Suec . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Urd . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Xins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Reculls dabreviacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Reculls dargot . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Reculls ds . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Reculls de barbarismes i de dubtes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Reculls de fraseologia, de citacions i donomatopeies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Reculls de gentilicis i de noms de llenges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Reculls de paradigmes verbals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Reculls de sinnims i dantnims, dhomnims i de parnims . . . . . . . . . . . . . . . . . Reculls dialectals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Reculls escolars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Reculls etimolgics i histrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Reculls ideolgics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Reculls inversos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Reculls ortogrfics i de pronncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Reculls visuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Altres reculls especfics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Administraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Agricultura, ramaderia i alimentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Arts grfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Automoci i trnsit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Banca, borsa, caixes destalvis i assegurances . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Biologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Botnica i jardineria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Comer i economia en general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Construcci i habitatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dibuix, pintura, escultura, cermica i art en general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dret i justcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ebenisteria, fusteria i indstria forestal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ecologia i medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Electrodomstics i aparells elctrics en general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Empresa, publicitat i relacions pbliques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Energies convencionals i energies alternatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ensenyament i pedagogia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Erotisme i sexualitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Esplai, lleure, jocs i colleccionisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Esport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Etnologia i antropologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Excursionisme, muntanyisme i espeleologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Filosofia i teoria del coneixement . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Fsica i enginyeria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Geologia i altres cincies del sl . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159 159 159 159 160 160 160 160 160 160 160 161 161
373
6. Reculls lexicogrfics especfics
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
161
161 161 161 162 162 164 164 165 165 166 167 167 167 168 168 168
7. Vocabularis i diccionaris especialitzats
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
169
169 170 173 174 175 176 177 180 183 186 187 189 190 191 192 193 193 194 194 195 200 201 201 202 204
374
7.26. 7.27. 7.28. 7.29. 7.30. 7.31. 7.32. 7.33. 7.34. 7.35. 7.36. 7.37. 7.38. 7.39. 7.40. 7.41. 7.42. 7.43. 7.44. 7.45. 7.46. 7.47. 7.48. 7.49. 7.50. 7.51. 7.52. 8.1. 8.2.

Herldica i nobiliria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Histria, arxivstica i documentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Indstria del paper i el cart . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Indstria del plstic i el cautx . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Indstria txtil i de la pell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Informtica i robtica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Lingstica i literatura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Matemtiques i estadstica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Medicina, sanitat i biologia humana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Meteorologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Milcia, policia i bombers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Mineria i indstria del metall i el vidre i joieria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Mitjans de comunicaci, fotografia, cinema i espectacles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Msica i dansa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Nutica i pesca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Oficis i professions diversos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Onomstica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Poltica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Psicologia i psiquiatria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Qumica, boqumica i farmcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Religi i mitologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Restauraci i cuina, hoteleria i turisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Sociologia i treball social, antropologia i demografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Toponmia, orografia i astronomia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Transports, telecomunicacions i Internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Veterinria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Zoologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 205 205 206 206 207 208 209 211 212 216 217 218 218 219 220 221 223 224 225 225 228 228 230 231 234 236 236
8. Altres publicacions relacionades amb el llenguatge administratiu i jurdic 9. Publicacions en srie 10. Reculls bibliogrfics
10.1. 10.2.
. . . . . . . . . . . . . .
238 241 242
Reculls de textos normatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 238 Documents varis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 241

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Monografies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 242 Publicacions en srie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 243
11. Altres publicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 243 12. Metacercadors lingstics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 247 ndex analtic
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
249
Abreviacions emprades en el cos de lndex . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . A .......................................................................................... B .......................................................................................... C .......................................................................................... D .......................................................................................... E .......................................................................................... F .......................................................................................... G .......................................................................................... H .......................................................................................... I .......................................................................................... J .......................................................................................... K .......................................................................................... L .......................................................................................... M .......................................................................................... N .......................................................................................... O .......................................................................................... P .......................................................................................... Q ..........................................................................................
252 255 263 265 273 278 285 288 291 292 295 296 296 301 305 310 313 323
XVI, 3
R S T U V W X Y Z
ndex general
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
375
324 329 335 339 340 341 341 342 342
ndex general
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
343 377
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Diferncies
Portada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pgina de crdits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Sumari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Prleg a la quarta edici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Del captol iv
3.2.1.e
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1 2 5 7 9 10
9 10 10 11 11
Del captol vii
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.4.3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11.1.b . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15.2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4.3.2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.6.5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.7.2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.9.7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4........................................................................................
Del captol viii
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
12
12 15 15 19 19
Del captol ix Del captol xii

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
20
4.7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9........................................................................................ 2.6.2 (nota 42) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.7.2.e . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.7.2.f . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.1.t . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
20 20
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
21
21 21 21 21
Del captol xiv

5.2.5
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
23 24
23 24 24
Del captol xv Del captol xvi
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1 (nota) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8........................................................................................ 3.7.2 (pg. 637 del llibre i 75-131 de lApndix.pdf del CD-ROM), Municipis dels Pasos Catalans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
25
25
376
Del captol xvii

3.7.4
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
26 27
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
26 27 27
Del captol xviii
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.11 (nota 10) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7........................................................................................ 2.6.1.1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 a 12 (pg. 956-957 del llibre i 139-247 de lApndix.pdf del CD-ROM), llista de bibliografia de consulta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pg. 961-1052 del llibre i 249-342 de lApndix.pdf del CD-ROM
. . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Del captol xxiii
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
28
28 28
De lndex analtic De lndex general
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
29 30
29 30
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Pg. 1055-1085 del llibre i 344-376 de lApndix.pdf del CD-ROM

Josep M. Mestres i Serra (Barcelona, 1956), doctor en lingstica aplicada i traductor intrpret jurat despanyol, ha estat professor de traducci jurdica i administrativa a lEscola dAdministraci Pblica de Catalunya (1987-1993), professor dels cursos de correcci de textos de lAssociaci de Mestres Rosa Sensat (1989-1994) i professor associat de la Facultat de Traducci i Interpretaci de la Universitat Pompeu Fabra (1994-1997); des del 2008 s professor dels postgraus de correcci i assessorament lingstics de la Universitat Autnoma de Barcelona. Corrector redactor del Parlament de Catalunya (1984) en excedncia voluntria des del 1991, cap del Servei de Correcci (setembre del 1991 - maig del 2000) i cap de lOficina de Correcci i Assessorament Lingstics ( juny del 2000 febrer del 2007) de lInstitut dEstudis Catalans, actualment s el cap del Servei de Correcci Lingstica daquesta instituci. Joan Costa Carreras (Mxic DF, 1960), doctor en filologia catalana, ha treballat a la Secci dAssessorament i Llenguatges dEspecialitat de la Direcci General de Poltica Lingstica de la Generalitat de Catalunya (1986-1995); des del 1995 s professor de la Facultat de Traducci i Interpretaci de la Universitat Pompeu Fabra i des del 2000 s professor dels postgraus de correcci i assessorament lingstics de la Universitat Autnoma de Barcelona. Mireia Oliva i Fbregas (Barcelona, 1962), llicenciada en filologia catalana, ha estat la responsable de lrea de Catal del Comit Organitzador Olmpic Barcelona 92 (1989-1992); del 1992 al 1999 sha dedicat a la correcci i a la traducci de textos a lempresa Glossollia, Serveis Lingstics, de Barcelona, i actualment exerceix aquestes funcions a lempresa Caplletra, tamb de Barcelona. Ricard Fit Labaila (Barcelona, 1956), llicenciat en filologia catalana i en cincies de la informaci, ha estat professor dels cursos de correcci de lAssociaci de Mestres Rosa Sensat (fins al 1995) i professor associat de la Facultat de Cincies de la Comunicaci de la Universitat Autnoma de Barcelona (1995-1997); corrector (1976-1984) i cap dEdici (1987-1997) del diari Avui, i cap de la Unitat dAssessorament Lingstic (UAL) de Catalunya Rdio (1983-1987), des del 1997 s el coordinador lingstic de ledici en catal del diari El Peridico de Catalunya.
La quarta edici daquesta obra sha acabat dimprimir a lobrador de Liberdplex, de Sant Lloren dHortons (Alt Peneds), el dia 19 de mar de 2009

Apèndix Manual Estil PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Apèndix Manual Estil PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Josep M.

Mestres Joan Costa Mireia Oliva Ricard Fit

254 257 265 267 275 280

CD-ROM del Manual destil: Apndix

CD-ROM del manual destil Apndix Diferncies

373 373 377 379

Currculum dels autors

Prleg a la quarta edici

Instruccions per al maneig de lobra

Del cap. viii, 3.3.7.2

Les majscules i les minscules

CD-ROM del Manual destil: Apndix

Del cap. viii, 3.3.7.2

smbols dels llibres de la bblia

Del cap. ix, 7

termes fsics, qumics i matemtics ms usuals simbolitzats

a Ag Ar arg z = arctan (b/a) n a | a1/n a | a1/2 i As

a|A A Y a | ads A|A h Al Am A

b b |||| | Sb a a. ll. | l. y. arccos x arcsin x arctan x A|S a

CD-ROM del Manual destil: Apndix

Del cap. ix, 7

Br b|B Cd Ca Cf q|Q cal cd C C C e Q e hp c

Del cap. ix, 7

CD-ROM del Manual destil: Apndix

Del cap. ix, 7

| d A df dnf /dxn | f " f /x x /t

Del cap. ix, 7

CD-ROM del Manual destil: Apndix

Del cap. ix, 7

Del cap. ix, 7

CD-ROM del Manual destil: Apndix

Del cap. ix, 7

mg mL | ml mm mmHg min u| K E G K mol b|m

m Mo | | p j|J|L|N| s|S I l R F I|J M|T M|R p| m| e p Q| n

Del cap. ix, 7

b|B Oe J K F Cn E i E* P Sn 2 | = i 2/x 2 + j2/y 2 + k2/2z = i/x + j/y + k/z Au

CD-ROM del Manual destil: Apndix

Del cap. ix, 7

Im z = b ppt ppc ppcm ppt ppq ppb ppm Re z = a Pa % T t | T 1 1 2 2 t 1 2 0 0 xA G|P|W W|| P

Del cap. ix, 7

Sv sgn a Si sin x sinh x Na

CD-ROM del Manual destil: Apndix

Del cap. ix, 7

S s am s sln | sol aq St sub * vit B e | m Sv Tl tan x tanh x Ta Tc Te

Del cap. ix, 7

u r|R S R a* | b* | c* | G a|b|c e|i|j|k c|u|v|w r q c0 v | V

CD-ROM del Manual destil: Apndix

Del cap. ix, 7

smbols fsics, qumics i matemtics no alfabetitzables

a a S f (x)dx Sdxf (x)

Del cap. ix, 7

smbols fsics, qumics i matemtics encapalats per lletres de lalfabet llat

CD-ROM del Manual destil: Apndix

Del cap. ix, 7

b b B B B B B B B B B B B B b* Ba bar Be Bh Bi Bi bit Bk Bq Br Btu c c c c c c c c

c* c0 Cn Ca cal cd cd Cd Ce Cf Ci cl cl cL Cl Cl cm Cm Co Co coth x cos x cosh x cot x cr Cr

Del cap. ix, 7

Da dal daL Db df df /dx dnf /dxn Dx f dil div A dl dL dm dpl

E E* Eh ex e. u. ent x Er erg Es Eu Eu eV exp x f f f

CD-ROM del Manual destil: Apndix

Del cap. ix, 7

f' f '' F (c) f (cx) Fe fl fm Fm Fo Fr Fr Fr ft fus

Ga gal Gal Gb Gb GB GB Gd Ge gr Gr grad grad V Gy h h h h h h