Professional Documents
Culture Documents
ESTUDIS, 62
LA TERRA, LA FAMLIA
I LA MORT AL BAIX MARESME
(1348-1486)
BARCELONA, 2012
textos edievals
catalans
INTRODUCCI ................................................................................ 11
PRIMERA PART
LA TERRA
EL MARC GEOGRFIC ................................................................. 31
SEGONA PART
LA FAMLIA
EL MATRIMONI.............................................................................. 173
La tipologia dels contractes matrimonials ............................. 181
Lheretament o les donacions a lhereu i la pubilla ......... 181
El dot o la llegtima de les lles cabaleres ....................... 195
Lesponsalici o escreix .......................................................... 207
Laixovar o el dot del pubill ................................................ 221
Els captols matrimonials.................................................... 230
TERCERA PART
LA MORT
LA MORT ......................................................................................... 257
PART FINAL
CONSIDERACIONS FINALS.......................................................... 351
NDEXS .......................................................................................... 369
BIBLIOGRAFIA ............................................................................... 373
APNDIX.......................................................................................... 409
Documents .................................................................................. 411
Taules .......................................................................................... 443
ndex onomstic i toponmic ................................................... 581
INTRODUCCI
LOBJECTE DE LESTUDI
en diferents apartats.
A la primera part, es contextualitza lobjecte destudi mitjanant
la presentaci i anlisi dun primer mbit de relaci, loriginat al vol-
tant de la possessi, de lalienaci de lagrer i del diner. En aquest
apartat, sestudien els pactes o contractes estipulats en relaci amb el
mercat de la terra i la compravenda de pensions de violaris i de censals
morts. Tamb sobserven els principals bns que han estat lobjecte
daquests pactes, els agents o subjectes daquests tipus descriptures i
els models dincorporaci o aglevament de masos analitzats a partir
de la coincidncia o divergncia de lantropnim del grup familiar
amb el topnim del seu mas. Aquest estudi permet conixer, a ms,
les tendncies expansives o evolucionistes dalguns patrimonis pagesos.
Dentre els grans terratinents, sha destacat la presncia de la
famlia patrcia barcelonina dels des Bosc que adquir els castells de
Sant Vicen o de Burriac i de Vilassar. Tamb shan analitzat alguns
dels membres de les famlies pageses grasses de les localitats baixma-
resmenques estudiades i sha incidit en la participaci dalguns membres
de la menestralia en el mercat de la terra i del diner.
La segona part es dedica a lanlisi de la instituci matrimo-
nial i el seu paper en la construcci de la famlia baixmedieval. La
reorganitzaci familiar originada arran dels enllaos matrimonials
i la incidncia econmica que aquestes unions representaren per a
les famlies implicades expliquen la gran quantitat de documentaci
notarial generada.
Dentre altres aspectes treballats, cal assenyalar les reexions i
aportacions que demostren la diversitat de relacions conjugals i siste-
mes familiars existents, les repercussions socials i econmiques dels
contractes desposalles i la incidncia de la migraci del Baix Maresme
vers la Ciutat Comtal.
A la tercera part, sestudien en profunditat diferents aspectes
relacionats amb la capacitat de regulaci familiar davant dun im-
ponderable com s la mort. En aquest espai, la documentaci testa-
mentria sanalitza tant des duna ptica diplomtica com des duna
perspectiva ms mplia i integradora, mitjanant la qual sestudien els
tipus de llegats ordenats a les darreres voluntats i les cerimnies fune-
rries organitzades pels marmessors o executors testamentaris. Com
s evident, en aquestes escriptures testamentries i a les cerimnies
celebrades a lbit dels testadors reapareixen temtiques tractades als
apartats precedents. Daquesta tercera part, cal assenyalar les apor-
tacions relacionades amb leconomia de la mort i la importncia dels
pats funerris que incideixen a demostrar la plasticitat de la instituci
14 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
LES FONTS
del Museu de Premi de Dalt), 2003. Tamb disposem dun resum de dades documentals
de Can Botey, cedides al museu per Josep Madurell que va realitzar un petit inventari de
part de la documentaci daquest arxiu patrimonial. Tamb agram la collaboraci de Josep
M. Pinto que va facilitar-nos informaci sobre la documentaci existent a lArxiu Patrimonial
de Can Riera de la riera.
9. Els manuals consultats daquesta instituci sn: Establiments y proprietats
situats al pla de Barcelona, costa del mar, Valles, Panades y Sitges; Llibre de precharis y
stabliments de la Pia Almoyna de la Seu de Barcelona. Rebut en poder de Pere Pasqual,
notari public de Barcelona; Llibre de Precaris de la Pia Almoyna en poder de Bernat
Matheu, nottari de Barcelona. Comensa 19 de octubre del any 1426 y ha nit 15 de
setembre de 1443; Llibre de precaris, y altres actes fahens per la Pia Almoyna de la Seu
de Barcelona en poder de Francesch Molis notari public de Barcelona des del any 1456
ns 1459; Pia Almoyna, en poder de Pere Pasqual notari. Incipit dia 4 decembris 1480
et nivit dia 11 augusti 1489. Alous de Cornella, dins Barcelona, Hospitalet, Cabrera,
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 17
Garraf, Vich, Sant Feliu de Llobregat, Miralpeix y Castell de Port; Pia Almoina del
territori en poder de Francech Sunyer y Salbador Coll notaris publics de Barcelona y
scrivanias del capitol.
10. De la Pabordia del mes de Maig de la Seu de Barcelona noms es constata
documentaci del Baix Maresme als manuals Pabordia Capbreu P.n40 1416 a 1540
ACB i Pabordia Capbreu P.n51 E 1439 a 1440 ACB.
TAULA 1
Tipologia documental dels manuals notarials de Bartomeu Agell (AHPB)*
Confessions
Restitucions
Restitucions
vendes carta
llegat testa-
documents
Donacions
tabliments
quiments
Permutes
Denici
familiars
mentaris
Compra-
Procures
matrimo-
Arrenda-
poques
Nombre
Compra-
Manual
Enfran-
Establi-
Captols
Censals
eixovar
eixovar
Espon-
vendes
ments/
sotses-
salicis
poca
poca
ments
morts
grcia
drets
nials
dot
dot
1 33 3 - - - 1 8 17 - - - 1 1 - - - 2 1 -
2 34 4 - - - 3 11 9 - 1 - 1 - 3 1 - 1 - -
3 39 - - 3 1 - 18 - 5 - - - 1 - 2 3 - 3 1
4 6 1 1 - - - 2 - - - - - - - - 1 - - -
5 12 1 - - - 1 1 4 - 1 - 1 - - 1 - - - -
MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
6 5 - - - - - 1 - 3 - - - - - 1 - - - -
7 6 1 1 1 1 - - 2 - - - - - - - - - - -
8 7 - - - 1 - 1 4 - - - - - - - - - - -
9 6 1 1 - - 1 - 2 - - - - - - - - 1 - -
10 15 2 1 - - 2 3 5 - - - - 1 - - - - - -
11 4 1 - 2 - - 1 - - - - - - - - - - - -
12 15 4 - - - 3 3 1 - - 2 1 - - - - - - -
13 0 - - - - - - - - - - - - - - - - - -
14 0 - - - - - - - - - - - - - - - - - -
15 11 1 - 1 - 1 2 3 - - - - - - - - - 1 -
16 15 2 1 - - 1 5 4 - - - - - - - 1 - - -
17 22 2 - - - 1 3 5 - - - - - - - - - - -
18 16 1 - - - - 4 6 1 - - 2 - - 2 - - 1 -
19 1 - - - - - - - - - - - - - - - - - -
20 13 - - - - 3 3 4 - - - 1 - - - - - - -
21 13 - - - - - 3 3 - - - - - - 1 - - - -
22 2 - - - - - 2 - - - - - - - - - - - -
24 1 - - - - - - 1 - - - - - - - - - - -
25 3 - - - - - 1 2 - - - - - - - - - - -
26 7 - - - - - 2 2 - - - - - - - - 1 - -
28 5 - - - - - 2 2 1 - - - - - - - - - -
18
29 6 - - - - - 2 2 1 - - - - - - - - - -
30 4 - - - - - 1 2 - - - - - - - - - - -
Total 301 24 5 7 3 17 76 78 11 2 2 7 3 3 8 5 5 6 1
* A la taula shan escripturat les tipologies documentals ms freqents. No sinclouen els documents dels manuals especialitzats en compravendes.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 19
a carta de
matrimo-
Permutes
Esponsa-
Compra-
Compra-
Arrenda-
poques
poques
Captols
Nombre
Manual
Establi-
Censals
tucions
eixovar
ments*
vendes
vendes
ments
grcia
morts
Resti-
Altres
nials
licis
dot
dot
1 2 - - - - 1 1 - - - - - -
2 4 - - - 2 1 1 - - - - - -
4 7 - 1 - 3 1 2 - - - - - -
5 2 - - - - - 1 - - - - - 1
6 1 1 - - - - - - - - - - -
MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
7 6 - - 1 1 - 2 1 - - - - 1
9 4 - 1 - - - - - - - - - 3
10 4 - - - 2 - 1 - - - - - 1
12 14 2 - - - 2 4 - - - - - 6
13 9 - - - 6 - - - - - - - 3
14 3 - - 1 - - - - - - - - 2
15 15 - - 2 2 1 2 3 - - - - 5
16 8 - - - 1 - 3 1 - - 1 - 2
17 10 - - - 1 1 1 3 - - - 1 3
19 14 1 - - 1 1 7 - - 1 - - 3
20 5 1 - - 1 1 - 2 - - - - -
21 4 - - - 2 1 - - - - - - 1
22 2 - - - 1 - - - 1 - - - -
23 15 - - - - 2 4 - - 1 2 - 6
25 2 - - - - 2 - - - - - - -
28 3 1 - - - 1 - - - - - - 1
29 4 - - - - - 3 - - 1 - - -
30 5 - - - - - 2 - - - 1 - 2
32 2 - - - - - 2 - - - - - -
33 1 - - - - - 1 - - - - - -
34 8 - - - - - 7 1 - - - - -
35 2 - - - - - 1 1 - - - - -
20
36 2 - - - - - 2 - - - - - -
37 2 - - - 2 - - - - - - - -
TOTAL 160 6 2 4 25 15 45 12 1 3 4 2 40
* Tamb shi ha comptat els sotsestabliments.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 21
LA METODOLOGIA
AGRAMENTS
Abans de donar pas al cos expositiu daquesta obra, vull destacar
que lelaboraci daquesta investigaci i la posterior adaptaci per a
la seva edici no shauria pas pogut realitzar sense lajuda i lencorat-
jament de tota una srie de persones i dinstitucions. Dentrada, vull
manifestar el meu ms sincer agrament al doctor Antoni Riera i Melis,
que mha ofert suport personal i cientc durant tots aquests anys. La
seva pacincia i el seu mestratge han estat cabdals per a lelaboraci
daquesta recerca, base de la present publicaci divulgativa, i linici
de noves investigacions.
Aix mateix, vull fer arribar el meu agrament a la doctora Eva
Serra i Puig, que sempre ha mostrat la seva conana envers aquest
24 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
projecte. Tamb cal recordar que aquest estudi sorigin a partir duna
conversa en la qual em sugger que una recerca iniciada sobre el Ma-
resme podia encaminar-se vers lelaboraci duna tesi doctoral. Tamb
dins de lmbit acadmic he de regraciar les valuoses aportacions del
tribunal que va examinar la tesi, les doctores Milagros Rivera Garretas
i Eva Serra i Puig i els doctors Salvador Claramunt Rodrguez, Gaspar
Feliu i Montfort i Salvador Giner Sanjulin.
Tamb vull agrair la collaboraci de tots aquells arxivers i arxi-
veres que mhan facilitat la tasca de recerca, aix com a tots aquells
companys i companyes que, duna manera o una altra, mhan acon-
sellat i/o han compartit les meves dries amb magnques conver-
sacions. Entre aquests, vull mencionar especialment Rosario Moya,
Josep Samon Forgas, Josep Mohedano i Barcel i Antoni Albacete.
I ja per acabar, tan sols em resta recordar el suport logstic i
moral de la meva mare, M. Montserrat Llimona i Marimon, i de la
meva lla Maria Gueye i Richou, que ha crescut envoltada de llibres
i paperassa.
SIGLES I ABREVIATURES
a. anyals p. pgina
ant. anterior pp. pgines
ben. benedicci ref. referncia
benef. beneci s. sou/sous
d. diners S. Sant
fol. foli Sta. Santa
fols. folis v. verso
= equivalents mitja
ll. lliura/lliures un quart
mon. monestir 1/8 una vuitena part
no sesp. no sespecica % percentatge
Les cames e los peus que sostenen tot lo cors, sn los llauradors,
qui sostenen lo mn, tots los stats, a reys, comtes car de all que
ells treballen, tots ne havem de viure; mas ja sn malalts, car ja no
paguen delmes e, si u fan, no com deuen, juradors, envejosos, indevots.
Sant Vicent Ferrer S. II 37,21-38,21.
PRIMERA PART
LA TERRA
EL MARC GEOGRFIC
1. Per exemple, Sant Gens de Vilassar o Vilassar de Dalt est situat a la part
inicial de la riera de Sargall, sobrepassant la Serralada Litoral Catalana, Josep IGLSIAS
FORT, La Poblaci del Maresme a la llum dels censos generals. Matar: Caixa dEstalvis
Laietana, 1971, p. 12.
2. Jaume OLIVER i BRUY, Introducci a la histria de Premi de Dalt, p. 19.
3. Josep IGLSIAS FORT, La Poblaci del Maresme a la llum dels censos generals,
pp. 13-14.
32 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
MAPA 1
Lpoca medieval al Maresme
LA SELVA
V
O Tordera
V O
VPalafolls
VALLS ORIENTAL V Palafolls
Vallalta OMontpalau
VO O VV
Arenys
Castell vell
V VQ
O Dosrius
O Arenys O Pineda
Dosrius V
Llavaneres
MontaltV
O Q
O Castells
Argentona
V Q Mata O Monestirs
Q V V Parrquies conservades
V O Q V Q
Ermites
V V V Premi PremiVilassar
Q Basliques
O
Montgat Alella
Tei
BARCELONS
Tiana
4. <http://mapes-maresme.ccmaresme.es/mapes.html>.
5. Per a la toponimia maresmenca del segle X ns a mitjan segle XIV, pot con-
sultar-se Coral CUADRADA, El Maresme Medieval: Hbitat, Economia i Societat, segles X-XIV.
Matar: Caixa dEstalvis Laietana, 1988. Coral CUADRADA, El paisatge i lorganitzaci del
territori al Maresme Medieval, a BOLS, Jordi i BUSQUETA, Joan Josep, Territori i Societat
a lEdat Mitjana. Histria, Arqueologia, Documentaci, volum I. Lleida: Institut dEstudis
Humanstics Miquel Coll i Alentorn, 1997, pp. 83-129. Josep VILADEMUNT i CORNEI, Estra-
tgies humanes docupaci del territori, el cas de Vilassar de Dalt. Treball indit, 2002.
6. El 5 de juny de 1396, Miquel des Bosc elabor una carta precria a favor de
Pere Andreu, de Vilassar, relacionada amb una muntanya, situada a Cuquet, i sis peces
de terra. Una de les peces tenia com a lmit in capite vel podi vel montis (APSGVD,
Manual 5, fols. 22-23 i AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 22). El dia 1 dabril de 1397,
en una altra carta precria, Miquel des Bosc reconegu a Bartomeu Serra i al seu ll
Salvador, de Vilassar, la possessi emtutica de tres peces de la borda Serra. Una
daquestes peces estava situada a Montcabrer i una altra a Puig de Vadelles, APSGVD,
Manual 5, fols. 35v-36.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 33
en una zona dexplotaci agrcola, mentre que els topnims de les zo-
nes de la plana mostren una explotaci continuada de les explotacions
agrries situades a les diferents valls7 i a la ribera martima.8
Un dels trets ms caracterstics de la comarca del Maresme s la
seva xarxa hidrogrca constituda per rieres de curta trajectria amb
considerables desnivells, un cabal irregular al llarg de lany i amb grans
avingudes o rierades quan es produeixen considerables precipitacions.9
La majoria daquests cursos uvials destaquen ms pel seu paper
morfolgic que per laigua que hi discorre. Per aix, a la baixa edat
mitjana, algunes daquestes rieres no sidenticaren amb cap topnim
quan sescripturaren.10 Aquestes rieres constitueixen unes importants vies
de comunicaci, ja que, com que estan disposades perpendicularment
al mar, enllacen transversalment les zones de costa amb linterior. Per
aquesta ra, tot sovint sequipararen aquests cursos hidrogrcs amb
els camins.11
El topnim de les rieres o torrents ms importants coincideix
amb el nom de les poblacions que travessen. Aquest s el cas de la
riera dArgentona, de Cabrils, de Premi i de Vilassar.12 Aquestes rieres
principals recullen laigua daltres rieres o torrents secundaris que, com
s evident, podien aparixer escripturades de manera genrica o amb
el topnim corresponent.13
tria dArgentona (segles XIII-XV)..., pp. 16-17. Vegeu per a Sant Gens de Vilassar, Josep
VILADEMUNT i CORNEI, Estratgies humanes docupaci del territori, el cas de Vilassar de Dalt.
14. La bassa de nAroles estava situada prop de la riera de Vilassar, 1474-12-4,
APSGVD, Manual 8, fol. 173v.
15. A Premi sesmenta la font de Sarriol (1469-3-5, APSPPD, Manual 1, fols. 40-
41v) i el mas Font de Cabrera tenia tinences al tur de la Font, 1481-1-2, AHPB, Miquel
Franquesa, Manual (1480/1481).
16. El rial de Pou de Vilassar estava situat a la ribera martima, 1401,4,20,
AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 55 i APSGVD, Manual 5, fols. 55v-56.
17. De Cabrera, cal assenyalar les restes arqueolgiques dels jaciments dun poblat
ibric, de la necrpoli de Burriac i de Can Modolell o Can Llad; de Premi de Dalt,
el poblat ibric de la Cadira del bisbe; de Vilassar de Dalt, els jaciments neoltics Antic
dels Rocs den Sardiny, el dolmen de la Roca den Toni i les coves de la granota. Vegeu
Coral CUADRADA, El Maresme Medieval. Josep M. MODOLELL, Cabrera de Mar. Castell de
Sant Vicen o de Burriac. Sntesi histrica. Argentona: LAixernador Edicions (collecci
El Montalt, nm. 13), 1994. Jaume OLIVER I BRUY, Introducci a la histria de Premi
de Dalt..., Josep VILADEMUNT I CORNEI, Estratgies humanes docupaci del territori, el cas
de Vilassar de Dalt...
18. Jaume OLIVER I BRUY, Introducci a la histria de Premi de Dalt..., p. 20.
19. Els fogatges sn el mecanisme utilitzat per a distribuir els donatius sobre
la base del nombre de focs (llars) de les comunitats rurals i urbanes. Aquestes comu-
nitats mitjanant les talles (impost diferenciat segons la riquesa moble i immoble de
cada contribuent) i/o la venda de censals morts i violaris havien de recaptar el donatiu
via fogatge que les Corts havien decidit concedir al monarca. Les cases taxades o de-
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 35
TAULA 3
Taula-resum de focs entre 1358 i 1497
Municipis 1358 1365-1370 1378 1497
focs focs focs focs
Cabrera - 64 59 38
Premi 65 56 49 41
Vilassar 40 80 77 -
marcacions senyorials, contribuen en el fogatge com un bloc segons uns criteris que
desconeixem, per que no partien dun recompte de focs reals, Pere ORT GOST, Una
primera aproximaci dels fogatges catalans de la dcada de 1360. Anuario de Estudios
Medievales, 29 (Barcelona, 1999), pp. 747-773.
20. Gaspar Feliu utilitza el terme estiatge per referir-se a la migradesa destudis
dedicats durant els anys noranta a la demograa medieval, Gaspar FELIU, La demogra-
a baixmedieval catalana: estat de la qesti i propostes de futur, Revista dHistria
Medieval, 10 (Valncia, 1999), pp. 13-43.
21. Josep IGLSIAS FORT, La Poblaci del Maresme a la llum dels censos generals..., p. 15.
22. Josep IGLSIAS FORT, La Poblaci del Maresme a la llum dels censos generals...,
p. 31. Les dades del fogatge de 1378 coincideixen amb les obtingudes per Esther Redondo
en el seu estudi, Esther REDONDO GARCA, El Fogatjament general de Catalunya de 1378.
Barcelona: Consell Superior dInvestigacions Cientques, 2002.
23. Pel que es refereix a la dada de lestima del 1365-1378, en la qual la po-
blaci de Vilassar dobl el nombre de focs, Josep Iglsias Fort consider aquesta dada
exagerada i fruit dalguna errnia interpretaci per la nostra banda, La Poblaci del
Maresme a la llum dels censos generals..., p. 19.
36 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
24. Aquesta etapa de dicultats sinici a Europa lany 1280 i no afect als Pasos
Catalans ns al segon quart del segle XIV, Josep FERNNDEZ I TRABAL i Antoni RIERA MELIS,
La crisi social i econmica al camp, Histria Agrria dels Pasos Catalans, vol. II, Edat
Mitjana, Barcelona, Fundaci Catalana per a la Recerca, 2004, p. 120.
25. Per a Barcelona, Pierre Vilar va comptabilitzar diferents anys en qu la pesta
hi fou present. Entre aquests, es poden mencionar els segents, 1362, 1363, 1371, 1396,
1397, 1410, 1429, 1439, 1448, 1465, 1466, 1476, 1483, 1486, Pierre VILAR, Catalunya dins
lEspanya Moderna. Recerques sobre els fonaments econmics de les estructures nacionals,
vol. I. Barcelona: Edicions 62, 1981, p. 198.
26. Emilio MITRE FERNNDEZ, Fantasmas de la sociedad medieval. Enfermedad.
Peste. Muerte. Valladolid: Secretariado de Publicaciones e Intercambio Editorial de la
Universidad de Valladolid (Historia y Sociedad, 107), 2004.
27. Actualment, per a les zones rurals, es tendeix a observar lempremta de la
Pesta Negra amb una visi ms mplia. Es considera aquesta malaltia com un factor
ms de la davallada poblacional considerada un fenomen de llarg termini i no en re-
laci directa amb la pesta, Gaspar FELIU, La demograa baixmedieval catalana: estat de
la qesti i propostes de futur, pp. 32-34. Per a Sant Gens de Vilassar, el rector anota
95 parroquians morts entre 1337 i 1339, i 68 ms ns a 1348, la qual cosa ens sembla
realment elevada donada la demograa de la zona, i deplorem no poder comparar-la amb
la mortalitat en altres parrquies, Coral CUADRADA, El Maresme medieval..., pp. 264-265.
28. Guy BOIS, La gran depresin medieval: siglos XIV-XV. El precedente de una crisis
sistmica. Valncia: Universitat de Valncia (Biblioteca Nueva, 14), 2003.
29. Antoni Riera Melis qualica el perode anterior a la guerra civil com una
poca de dicultats, perqu s un trmino preferible al de crisis bajomedieval, puesto
que durante esta etapa los conictos econmicos, sociales o polticos, a menudo muy
intensos, alternaron o coincidieron casi siempre con manifestaciones de creatividad y
de fuerza en otros mbitos, especialmente en el cultural y en el artstico. Despus de
cada epidemia, mala cosecha o revuelta popular se produjo una ms o menos rpida
reactivacin. Hasta la guerra civil de 1462-1472, la sociedad catalana conserv una no-
table capacidad de reaccin frente a las adversidades colectivas, conoci una larga serie
de cracs parciales, intermitentes, que, aunque graves, no desarticularon sus estructuras
ni las sumieron en una profunda recesin, Antoni RIERA i MELIS, Panem nostrum
quotidianum da nobis hodie. Los sistemas alimenticios de los estamentos populares
en el Meditrreo noroccidental en la baja edad media, La vida cotidiana en la Edad
Media. VIII Semana de Estudios Medievales, Logroo, Gobierno de la Rioja i Instituto
de Estudios Medievales, 1998, p. 26.
30. Georges DUBY, Obertura, Historia de la vida privada. 2. De la Europa feu-
dal al Renacimiento. Madrid: Grupo Santillana Ediciones SA (Collecci Taurus Minor),
2001, p. 15.
LES TIPOLOGIES CONTRACTUALS
4. Sit omnibus notum quod ego Michael de Bosco, dominus castrorum de Sancto
Vincencio et de Vilaario, gratis et ex certa sciencia per me et omnes meos presentes et
futuros stabilio et emphiteosim dono et concedo vobis Jacobum Astrany, homini propio
meo, parrochie Sancti Genesi de Vilaario, et vestris et quibus velitis perpetue unam
peciam terre, APSGVD, Manual 5, fol. 3.
5. Els drets de domini, rma, llusme i fadiga del senyor directe estaven di-
rectament relacionats amb el dret dalienaci que pertanyia a lemteuta. Per tant, el
senyor directe tenia el dret daprovar lalienaci del b emtutic, quan lemteuta vo-
lia traspassar-lo a un tercer. Amb la signatura, el senyor directe manifestava el seu
vistiplau en una alienaci. Amb el dret de fadiga, que noms era vigent durant trenta
dies, el senyor directe podia adquirir el b emtutic pel preu estipulat al contracte.
Tant a Barcelona i el seu territori, com en daltres ciutats, entre les quals gur la de
Matar, el pagament del llusme, tamb conegut com a ter o foriscapi, corresponia a
lemteuta. Daquesta manera, quan lemteuta realitzava una srie dalienacions, havia
de satisfer al senyor directe de la cosa emtutica una tercera part de limport rebut.
Entre les alienacions, susceptibles a pagament de llusme, hi havia les cartes precries,
els sotsestabliments, les compravendes a carta de grcia, les permutes, les hipoteques
amb possessi real del b emtutic, les donacions a parents collaterals, les restitucions
dherncia i els arrendaments superiors de deu anys, que ja es consideraven equivalents
a una compravenda, Antoni MIRAMBELL i ABANC, Els censos en el dret civil de Catalunya:
la qesti de lemteusi..., p. 90.
6. Per aquesta ra, a tots els contractes demteusi apareixia la frmula jurdica
segent: nec proclametis vos vel vestri alium dominum sive dominos nisi tantum me
et meos, liceatque vobis et vestris, post dies triginta ex que in me vel in meis faticati
fueritis predicta, que vobis astabilio cum omnibus melioramentis, que ibi feceritis ven-
dere, astabilire vel aliter alineare, positis vestris tamen consimilibus, salvis tamen iure,
dominio, rma et faticha triginta dierum et dicto agrario mei et meorum.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 39
28. s, doncs, fruit duna coacci que es fa explcita i ms frria quan es con-
diciona la consolidaci de lestabliment a lentrada en dependncia, Antoni Llus SANZ,
La Pabordia de la Catedral de Girona, 1180-1343, comunicaci presentada al congrs
La Formaci i Expansi del Feudalisme Catal, Girona, del 8 a l11 de gener de 1985.
29. facimus nos homines proprios, solidos et afocatos vestri discreti Bernardi
March, beneciati altaris Beate Marie, constructi in ecclesia de Vilasario, cum remensis
et cum omnibus alibus iuribus et usibus et cum omni progenie nostra nascitura et cum
omnibus bonis nostris, habitis et habendis. Et promitimus vobis, quod erimus vobis et
succesoribus vestris semper deles et legales, tamquam domino nostro naturali pro-
mitentes... renunciantes quantum ad hoc omnia privilegio et consuetudini Barchinone
et alterius civitatis ville castri et loci et omni ali juri racioni et consuetudini, 1381-1-3,
APSGVD, Manual 4, fol. 131.
30. El 28 doctubre de 1399, amb lestabliment dunes cases, situades prop del
mercat de Vilassar, Miquel des Bosc impos a Guillem Ros, de Girona, el segent: et
que vos et vestri succesores, excepte una lia vestra vocata Clareta, sitis hominis propri
solidi et afocati mei et meorum cum intratis, exitis, cugucis, exorquis et redempcionibus
hominum et mulierum et cum omnibus iuribus, usibus, jornalibus et cum omnibus aliis
iuribus, quibus alii hominis dicti castri de Vilaario mei et meis sunt destricti et obligati.
Per la seva banda, Guillem Ros, per donar seguretat a la nova situaci jurdica familiar,
efectu una promesa davant dels Evangelis i realitz un homenatge manual i oral: et
ad maiorem securitate iuro sponte per Dominus Deum et eius Sancta quatuor Evangelia
manibus meis corporaliter tacta facio vobis homagium ore et manibus comendatum
iuxta usaticos Barchinone, AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 108 i APSGVD, Manual 5,
fols. 108v-109.
31. M. Josep CASTILLO i EZQUERRA, Argentona i Vilassar a cavall de dues poques,
pp. 54-55.
32. Per a la gnesi del domini del monestir de Sant Maral del Montseny i la
situaci de la pagesia dArgentona i de Vilassar, dependent daquest monestir durant el
44 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
TAULA 4
Pagesos i masos enfranquits per Pere des Bosc (1365)
Parrquia Pags Mas
Vilassar Pere Aroles i Guillem Aroles, ll Aroles
Guillem Artaguil Artaguil
Bartomeu Tria Tria
Pere Castellar Costonera
Pere Bonivern Bonivern
Ramon Vidal Serra (lo Moy)
Bernat Estruc, ferrer Estruc
Pere Ferrer den Jasset
Francesca, vdua de Pere Juli Juli
Guillem Morot Morot
Bernat Canal Canal
Bernat Isern Isern
Bernat Mart Mart
segle XII, vegeu Pere BENITO i MONCLS, Violncies feudals i diferenciaci social pagesa.
Els homes de Sant Maral del Montseny a Vilassar i Argentona a la segona meitat del
segle XII, Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 37 (Matar,1990), pp. 15-27.
33. Montserrat RICHOU i LLIMONA, Aproximaci a la histria dArgentona (segles
XIII-XV), tesina, pp. 142-160 i comentat a pp. 112-114 i 209. Es pot consultar un frag-
ment daquesta font a lannex.
34. En aquesta font tamb es mencion la sentncia arbrital, signada pel no-
tari Francesc de Ladernosa, i sinform de lexistncia daltres pagesos que voluerint
remanere homines mei dicti Petri de Boscho. Es tract de Ferrer Eimeric i Alemany
Eimeric, del mas Eimeric; Alemany i Bernat Eimeric, parents dels anteriors, del mas
Isern, i Pere Estrany, lies Dilmer, que tenia el mas Estrany i la meitat del mas Dilmer.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 45
TAULA 5
Pagesia que adquireix dominis directes
Domini directe Bns Censos
Pere Aroles i Guillem, ll La parellada de Quint, braatge, tasca, rma i
Sant Maral llusme
Sim Colom Peces Quint i braatge
Castellar Pea Quint i braatge (pa i vi)
Pere Oller Pea Set (vi), quint i braatge (pa/vi)
Arnau Llad Honor Quint i braatge
Guillem Agell Pea Quint i braatge
Saurina, muller de Berenguer Sim Peces Quint, braatge, gallina, 1/2 jova
Guillem Matar Honor Quint i braatge
Arnau Roudors Honor Set i braatge
Guillem Verdaguer Honor Quint i braatge
35. Malgrat que noms es compta amb divuit sotsestabliments, aquest contracte
fou ms important del que reecteix la mostra estudiada. De fet, en contractes de diferent
tipologia, que es presentaran posteriorment, sobservar la presncia de la subemteusi.
36. Per tant, no compartim lequiparaci entre establiment i sotsestabliment
realitzada per Coral Cuadrada quan arma: Ens inclinem a creure que, als pagesos, els
era ben indiferent establir-se o sotsestablir-se, car les estructures feudals havien arrelat
profundament en les mentalitats de les gents, i la qesti de fer-se vassall dalg que era
a la vegada vassall dun altre, era el tarann ms corrent del perode estudiat (Coral
CUADRADA, El Maresme medieval..., p. 234). Ms aviat, ens situem en la lnia de la doctora
Merc Aventn. Aquesta historiadora des duna visi ms pragmtica de la prctica del
sotsestabliment arma que una terra venuda s una terra perduda, mentre que una
terra sotsestablerta s una terra que dna alguna cosa i que en el futur, si les circum-
stncies hi acompanyen, potser es podr recuperar o sen podran treure alguns diners
si es ven (Merc AVENTIN PUIG, La societat rural a Catalunya en temps feudals. Valls
oriental, segles XIII-XVI. Barcelona: Editorial Columna (Columna Assaig, 5), 1996, p. 108).
Aix, la sotsemteusi podia afavorir tant la pagesia empobrida, que havia de despendres
de part del seu patrimoni immoble, com la que podia ampliar el seu patrimoni. Per a
la pagesia grassa el sostestabliment fou un negoci. A ms de cobrar una bona entrada,
podia intentar assegurar-se el pagament dun cens superior al que ella havia de satisfer,
Merc AVENTIN i PUIG, La societat rural a Catalunya en temps feudals..., p. 120.
37. 1371-11-12, APSGVD, Manual 2, fols. 32v-33.
38. 1373-10-17, APSGVD, Manual 2, fols. 50-50v.
39. 1374-6-27, APSGVD, Manual 2, fols. 77-77v.
40. En els contractes de sostestabliment sindicava la procedncia de lemteuta
i del sotsemteuta i si es tractava de dones la seva situaci civil. Com en daltres fonts,
era inusual oferir cap referncia sobre ledat dels individus i noms es documentava
lactivitat econmica dels contractants quan no eren pagesos. El 1375, Margarida, muller
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 47
de Berenguer Mas, lies Arola, i aquest darrer sotsestabliren una pea a Vilassar, depe-
nent de Pere des Bosc, a Bernat Galceran, de lesmentada localitat, APSGVD, Manual
2, fols. 70v-71.
41. Segons les nostres fonts, un 55% de lagrer depenent es dedicava al conreu de
la vinya. A partir del segle XV, sovintej lobligaci de tenir terres sotsestablertes a aquest
conreu i per aquesta ra aparegu una clusula com la segent: ad meliorandum et ad
vineam plantandam unam peciam terre, 1371-11-12, APSGVD, Manual 2, fols. 32v-33.
42. El 18 de mar de 1418, Bernat Bonivern, sastre de Barcelona, sotsestabl unes
cases de la sagrera de Vilassar, dependents del beneci de Sant Nicolau de lesglsia de
Sant Gens de Vilassar, a Salvador Pons, de lesmentada vila, APSGVD, Manual 5, fol. 83.
43. Entre aquests drets, sescripturava el domini, la rma i la fadiga del senyor
directe, aix com els drets de sotsestablir, vendre i empenyorar del darrer emteuta.
Evidentment, tamb sinsistia en lobligaci de satisfer el cens estipulat en el contracte:
ibi vero nullum alium dominum sive dominos proclametis neque faciatis vos nec vestri
nisi tantum dictum venerabilem Petrum de Bosco et suos et me et meos. In dicto sensu
liceatque vobis et vestris, post dies triginta et quo in dicto domino Petri de Bosco, faticati
fueritis predicta que vobis astabilio, vendere, impignorare aut alio meo alienare, pocitis
vero tamen consimilibus, salvo tamen dictum agrarium, iure, dominio. rma et fatica
triginta dierum dicti venerabili domini Petri de Bosco et suorum et dictum censum mei
et meorum, 1376-11-9, APSGVD, Manual 4, fols. 10-11.
44. Ego Petrus de Bosco, dominus castrorum de Sancto Vincencio et de Vilasario,
rmo et laudo omnia supradicta salvo tamen semper iure mei et meorum, 1376-11-9,
APSGVD, Manual 4, fols. 10-11.
45. Lnic cens en metllic de la mostra documental sn 13 sous i 6 diners
acordats, el 28 de gener de 1439, entre Andreu Amig i el seu ll, de Premi, i Pon
Ferrer, de lesmentada localitat, per una pea erma, dependent del monestir de Sant
Miquel del Fai, AHPB, Bartomeu Agell, Manual (1438/1439).
46. Noms es documenten dos casos, en els quals el sotsemteuta havia de satisfer
censos tan al senyor directe com al senyor mitj. El 9 de novembre de lany 1376, Bernat
Casals, de Vilassar, sotsestabl una pea de terra a Guillem Abril, de lesmentada vila, a
canvi duna quartera de forment net, segons la mesura de Granollers i una entrada de
40 sous. La pea estava sota domini i alou de Pere des Bosc, que hauria de percebre
del sotsemteuta el nov i el braatge, APSGVD, Manual 4, fols. 10-11.
48 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Els capbreus
Els contractes destabliment i de sotsestabliment emtutic ori-
ginaren daltres escriptures complementries: els capbreus i les cartes
precries. Un caput breve o capbreu era un recull de confessions que
realitzaven els emteutes a petici del seu senyor directe.47
En aquestes confessions sescripturaven els trets identicadors
de lemteuta, els bns emtutics, la seva localitzaci geogrca, les
afrontacions i els censos que shavien de satisfer. Per tant, amb aquestes
escriptures ambdues parts (el senyor directe i el senyor til) reconeixien
lexistncia de relacions emtutiques.
A la seva tesi de llicenciatura, M. Josep Castillo va analitzar dos
capbreus elaborats a instncia de la famlia des Bosc. El capbreu vell
de les rendes de Vilassar i Argentona aplega la confessi de cinquanta-
sis emteutes de Pere des Bosc. Lelabor el notari Pere de Fonolleda
entre els anys 1354 i 1356. La redacci daquesta escriptura sinici dos
anys desprs que Pere des Bosc hagus adquirit els castells de Sant
Vicen o de Burriac i el de Vilassar als marmessors de Berenguer de
Sant Vicen. Per tant, fou el primer capbreu elaborat a instncies de
la famlia des Bosc. Per referncies documentals, se sap que, durant el
segle XV, el notari Pere Vicen de Mediona escriptur un altre capbreu,
del qual no sha conservat cap vestigi.48
La redacci de la primera capbrevaci de la famlia des Bosc es
realitz molt lentament ateses les dicultats per recollir tota la docu-
mentaci del senyor, del notari i dels pagesos que shavia de justicar
per escrit. Les declaracions efectuades pels emteutes seguiren una
estructura idntica. Siniciaren amb la data, la presentaci del notari i
dels testimonis presents a la confessi. A continuaci, sesment lem-
teuta i sescriptur el jurament que aquell havia realitzat davant dels
quatre Sants Evangelis. Seguidament, sespecicaren els bns dependents
i els censos que havia de percebre Pere des Bosc.
El capbreu de 1558-1614 lelabor el notari Joan Carles i recopil
387 confessions demteutes. Dentre aquestes confessions, cinquanta-set
foren dhomes propis, solius i afocats dels des Bosc. Aix doncs, seixanta-
les remences, les intesties, les eixorquies, les cugucies, les qusties i
daltres usos, serveis i jornals, que no sespecicaren.52
GRFIC 1
Parts alquotes de la collita de cartes precries (1369-1456)
primcia 4%
braatge 26%
quint 31%
52. sub tali forma et condicione, quod vos et vestri sitis hominis propri, solidi
et afocati ad servicium et delitatem mei et meorum cum introitibus et cum remensis
hominum et mulierum et cum intestis, exorquis, cugucis, questis et cum omnibus alibus
usibus, quibus alii homines propri mei, solidi et afocati sunt mei et meis districtu et
facere et prestare mihi et meis omnia servicia, jornalia et usatica, APSGVD, Manual
4, fols. 116-117.
53. Antoni RIERA i MELIS i Josep FERNNDEZ i TRABAL, La crisi social i econmica
al camp..., p. 129.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 51
Des del darrer ter del segle XIV i, sobretot, a partir de la centria
segent, al camp baixmedieval, la gura jurdica de lemteusi compar-
t protagonisme amb daltres tipologies contractuals. Malgrat aix, la
inuncia de lemteusi continu reectint-se en bona part daquestes
escriptures, circumstncia que corrobora la seva importncia i vigncia.
Les permutes
Una permuta s un intercanvi de terres que es realitzava entre
dos o ms individus.54 En la majoria daquestes transaccions, els per-
mutadors intercanviaven peces de terra que tenien sotsdomini i alou
dun mateix senyor.55 A continuaci, guren els intercanvis de possessi-
ons de condici aloera, els realitzats amb terres jurdicament diferents
(aloeres/emtutiques) i daltres permutes que no ens especiquen la
tipologia jurdica de lagrer.56
Els contractes de permuta mostren les reorganitzacions patri-
monials endegades per alguns pagesos emprenedors. Aquests pagesos
volien concentrar el seu patrimoni agrer desprenent-se de les terres
ms allunyades i aconseguint-ne daltres ms properes a les seves ex-
plotacions. Lobjectiu daquestes concentracions territorials respongu
a la voluntat de racionalitzar i rendibilitzar el treball invertit en les
tasques agrcoles. En concentrar-se les explotacions agreres sinvert
menys temps en els desplaaments i tamb sestalviaren energies en
el transport dutillatge agrcola i fruits de les collites.
En una permuta realitzada, el 14 de mar de 1465, entre Bar-
tomeu Botey, de Premi, i Bernat Costa i Rafael, ll de lanterior, de
lesmentada localitat, es constata com els dos permutadors tenien terres
GRFIC 2
Perode darrendament o contracte (1401-1478)
1 any 4%
10 anys 8%
8 anys 4%
5 anys 4%
4 anys 46%
59. Sit omnibus notum quod ego Petrus Sala, parrochie Sancti Petri de Premiano,
gratis et de ex certa sciencia, per me et meos dimito vobis Petro Camps, parrochie Sancti
Genesi de Vilasario, ad tres annos proxime nunch venturosvidelicet quasdam vineas
quas habeo et pocideo in parrochia Sancti Petri de Premiano, 1430-12-17, APSGVDP,
Diversorum 8.
60. Petrus Puyolar, procurator venerabilis Michaelis de Bosco, gratis et de ex
certa sciencia arrendo vobis Petrus Mata, faber, parrochie Beate Marie de Vilayons,
diocesis Vincensis, totam illam fargam sive fabrege cum manxis et aliis ornamenti,
1434-12-10, APSGVD, Manual 8, fol. 109.
61. Jo Bernat Vilar, de Vilassar, hans e custum de Barcelona loguer fas a vosaltres
senyos Andreu Padroses, ferrer, et Pere de Pujolar, habitans en Vilasar, de tots aquells
meus orts he fexes de terra ques puxan laurara quatre anys, AHPB, Bartomeu
Agell, Manual (1442/1443), fol. 102 i APSGVD, Diversorum 64.
62. Bernardus Martini, parrochie de Teyano, curator Vicenci Martini, de Vilaario,
parrochie predicte, vendivit sive arrendavit, 1435-2-12, APSGVD, Manual 8, fol. 124.
63. ad bene meliorandum et cultivandum stabilimus et in emphiteosim damus
et concedimus vobis ad certum tempus vulgariter dicitur a rabassavinea plantanda
a die presenti intra decem annos continuos, APSGVD, Diversorum 30.
54 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Les compravendes
Les compravendes pures
A les compravendes pures salienava un b a canvi de la satisfacci
dun capital que sestipulava en el contracte. A les fonts analitzades, la
major part de les compravendes pures sn vendes dagrer o de drets
derivats de la possessi terrera. La resta descriptures illustren trans-
accions daltres bns.71
Les compravendes dagrer o de drets relacionats amb la possessi
daquest shan classicat dacord amb la proposta presentada per M.
del Rosario Moya en el seu estudi sobre el mercat de la terra a la
Selva del Camp.72 Seguint aquesta lnia de treball, basada en la tipo-
logia dels bns alienats, sobserva diferents tipus de vendes com les
69. El dia 17 de gener de 1449, Bartomeu Marc, senyor til del mas Morera,
lies Bernat de Vilassar, reconegu un deute de 8 lliures i 19 sous a favor de Bartomeu
Boter, de Premi, i realitza un lloguer daquesta modalitat. En aquesta escriptura es
pot llegir: cum hoc eodem instrumento loco vobis et quibus volueritis per tempus ad
satisfactiones subscriptas sufcients scilicet duas pecias terre, APSGVD, Diversorum 50.
70. 1473-4-25, APSGVD, Diversorum 69.
71. Es compta amb 386 documents de compravenda. Daquestes escriptures, 319
fonts sn compravendes pures. La resta sn compravendes a carta de grcia.
72. M. del Rosario MOYA GUERRERO, El Mercat de la terra a la Selva del Camp
(1319). Sucincia Investigadora i Diploma dEstudis Avanats. Barcelona: Departament
dHistria Medieval, de Paleograa i Diplomtica de la Facultat de Geograa i Histria
de la Universitat de Barcelona, 2005.
56 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
GRFIC 3
Compravendes (1348-1481)
GRFIC 4
Immobles aloers venuts
bosc 1% hort 1%
masos 5% puig 1%
vinya 6%
terra 86%
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 57
75. Com per exemple, els Botey i els Cisa, de Premi, i els Aroles i els Isern,
de Vilassar.
76. Lany 1381, Pere Fruits, prevere i beneciat de la capella de Sant Vicen
de Burriac, compr a Pere Eimeric i Galcer, el seu ll, de Cabrera, una casa amb
quintana i hort per 15 lliures (APSGVD, Manual 4, fols. 146v-147). El 14 de mar de
1479, Narcs Rell, ferrer de Premi, vengu per 9 lliures a Vicen Bellot, vicari de
Premi, una pea parcialment plantada de vinya, sota domini i alou de Pere des Bosc,
APSGVD, Diversorum 72.
77. El 1398, Bernat Galceran, de Vilassar, alien una pea de terra a Bernat Mas,
fuster de Barcelona, i Francesca, per 6 lliures i 12 sous (APSGVD, Manual 5, fols. 37v-
38). El 1432, Antoni Oliver i Francesc, el seu ll, ferrers, de Santa Maria de Matar,
vengueren unes cases, sota domini i alou del rector de Sant Feliu de Cabrera, a Salva-
dor Ferrer, ferrer de Cabrera, per 66 sous (AHPB, Bartomeu Agell, Tercium manuale
(1431/1432), fol. 53v). El 1465, Narcisa, vdua de Jaume Estrader, i el seu ll Joan, de
Premi, vengueren a Mateu Bay, sastre de Premi, una vinya, sota domini i alou del
monestir de Sant Pol de Mar (APSPPD, Manual 1, fol. 10). Quatre anys ms tard, Mateu
Bay, adquir per 88 sous a Antoni Poal, mercader de Barcelona, una pea boscosa de
Tei a Bernat de Sant Vicen, senyor de la casa de Premi, AHPB, Miquel Franquesa,
Tercius liber vendicionum (1465/1469).
78. Venda del mas de Berenguer Riba, de Vilassar (1381-2-17, APSGVD, Manual
5, fols. 133v-134). Venda del mas Bosc de Pere Eimeric, de Cabrera, a Agneta, vdua
de Berenguer Boix, lies Bosc i muller de Pere Serena (1407-1-10, APSGVD, Manual
5, fols. 115v-116). Venda del mas Perpiny dAlemany Eimeric i Salvador Eimeric, de
Vilassar, a Salvador Armengol, de Vilassar (1411-9-28, APSGVD, Manual 5, fol. 188v).
Venda del mas Gener, de Cabrera, de Pere Gener, hostaler de Barcelona, que abans
vivia a Cabrera, a Pere Arnau, de Cabrera (1429-1-26, AHPB, Bartomeu Agell, Primum
manuale (1428-1430), fol. 22v). Venda del mas Geronella, de Cabrera, de Pere Geronella
a Pere Arnau, de Cabrera, 1452,12,28, Bartomeu Agell, Llibre de vendes (1452/1453).
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 59
Per aquesta ra, Guillem Maria Broc den aquest tipus de contractes
com establiments otorgados al revs i en justica lexistncia per la
necessitat de dinerari dels venedors.90
Com a compradors de revessejats sovintejaren els hereus o mar-
messors testamentaris, els quals volgueren adquirir unes rendes que
asseguressin les demandes realitzades per un testador. El 2 de novembre
de 1446, Rmia, vdua de Pere Pon, i el seu ll, Francesc, de Cabrera,
vengueren el dret a percebre un cens de 8 sous per dues peces aloeres
a Lloren Puig, lies Bellot.91 Puig era lhereu del mas Bellot, de Ca-
brera i, per aix, havia de responsabilitzar-se de les darreres voluntats
dAntoni Bellsoley, lies Bellot, dArenys, cabaler del mas Bellot. Entre
daltres peticions, en el seu testament, Bellsoley havia demanat la cele-
braci daniversaris perpetus per a la seva nima i la de tots els seus
avantpassats mitjanant un import de 8 sous.
94. Segons Pere del Pozo, la modicitat del preu en la venda a carta de grcia
es calcular sobre les dues terceres parts del valor en abstracte de la cosa, que s el
valor que satribueix a la propietat gravada al dret de redimir. Pozo tamb relaciona la
inuncia de la legislaci cannica, referent a la prohibici de la usura, amb la llei 1,
ttol 20, llibre 4, volum primer de Jaume I. Aquesta llei contemplava la possibilitat que
les cartes de grcia fossin considerades com una prctica usurria, Pere del POZO i CAR-
RASCOSA, La venda a carta de grcia a la Compilaci del dret civil de Catalunya, pp. 16-19.
95. 1486-11-10, APSGVD, Diversorum 22.
96. loco vobis et vestris net quibus volueritis, per tempus ad satisfaccionem
subscripta suciens, totam illam peciam terre campam cum omnibus introitibus et exitibus
et omnibus iuribus et pertinensis suis et omnibus fructis tan bladi quam etiam olivarum.
97. durante impignoramento seu loguerio que vobis dicto Salvatore Ponsio
facio de dicta pecia terre.
98. durante impignoramento seu loguerio pro quibus dicta pecia terre impignoro
cum instrumento valituro gracia redimendi mediante quaquidem pecia terre quod habeo
et teneo et in franco alodio possideo in dicta parrochie Sancti Genesi de Vilassario in
loco satis prope mansi de Sabaterio.
99. de qua minime teneamini solvere sensus nec aliis iuribus de dicta pecia
terre nisi tantum teneatis et possideatis dictam terram cum omnibus fructibus in ea
pervenientibus tam bladis quam leguminis et olivariis et omnibus aliis tamtum et tamdiu
donech restituam vobis vel vestris seu quibus volueritis totas illas quinque libras, valentes
centum solidos, quas mihi prestitistis et tradistis ad meas voluntates in pecunia numerata.
64 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
105. La majoria de les penyores foren peces de terra dependents dels des Bosc.
106. tamen salvo quod si tempore ipsius restitucionis dicta pecia terre fuit arata
sive seminata ipse Bernardus et sui habeant expletare et colligere expletum eiusdem illo
anno (1477-12-22, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale vicesimum (1477/1478), fols. 6v-
7). Aquesta prerrogativa del creditor tamb apareixia als lloguers precedits de debitoris
i als empenyoraments.
107. Cas de Francina, vdua de Pere Fbregues, propietria del mas Dorca, de
Premi, i del seu ll, Pere Dorca, que el 9 de mar de 1469 es justicaren de la segent
manera: quod sucurrendis quibusdam magnis nostris nesetitatibus, APSPPD, Manual 1,
fols. 39-40.
108. Salvador Dilmer i el seu ll, Joan, de Vilassar, anullaren un contracte de
lloguer i el reconvertiren en una compravenda a carta de grcia a favor de Pere Ferrer,
de Premi (1474-11-1, APSGVD, Diversorum 30). Joan Rossell, de Premi, vengu a carta
de grcia tres peces de terra a Antoni Colomer, de Premi, pro subveniendo quibusdam
necessitatibus meorum, specialiter pro lluendo illud sensuale cum sua annua pensione que
Anthonius Sort, alias Figuera, predicte parrochie de Premiano, recipiebat anno quolibet
in et super mansum meum vocatum Rocell, 1462-1-22, APSPPD, Manual 2, fol. 28.
109. El dia 10 de gener de lany 1464, Antoni Arn de Cabrera explicava en
la venda de dues feixes: atendens etiamhabere necessariam pecuniam quantitatem
subscripta pro solvendo dote Clare, lie mee, sponseque Joannis Michaelis Feu (AHPB,
Miquel Franquesa, Manuale vicesimum (1477/1478), fol. 12v). Cinc anys ms tard, Antoni
Riera, de Premi, tutor del seu nebot Salvador, orfe de Bartomeu Riera, realitz una
venda a carta de grcia de dues feixes de terra per a retornar el dot aportat a Bartomeua,
vdua del nat, 1469-6-12, APSPPD, Manual 1, fols. 41-42.
110. ...ad efectum et cum causa guerre et maxime caristie bladorum que nunc est
in partibus simus carentes pecuniis et bonis mobilibis (1473-4-16, APSGVD, Diversorum
30). et cum causa guerre que per ibidem fuit sit de pluri magna carestia bladorum
(1474-1-11, APSGVD, Diversorum 35). hiis diebus eminente guerrafuit depredatus de
quibsudam animalibus grossis, quibus duceban labo et negotia mee domus et deciente
de causa decit... cum propter pericula famis et nuditatis et racione senectutis mee et
uxore mee quibus cotidie gravamur in augmento (APSGVD, Diversorum 31 i 39).
66 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
que els empeny a recrrer una i altra vegada al prstec.111 Fins i tot,
daltres ms desesperats arribaren a desprendres del dret a redimir
el b alienat, amb la qual cosa la compravenda a carta de grcia es
transform en una alienaci perptua.
El dia 23 de novembre de 1470, Miquel Libra, de vint-i-quatre
anys, orfe de Salvador Garb, lies Libra, i de Gabriela, de Santa Maria
de Matar, i la seva germana, Agns, de catorze anys, hereva universal
de Salvadora, vdua de Pere Gener de Cabrera, vengueren a carta de
grcia una pea contigua del mas Morot per 18 lliures. La compra-
dora fou Angelina, vdua de Salvador Morot, curadora i procuradora
de Vicen Morot, orfe de Pasqual Morot, de Vilassar.112 Nou anys ms
tard, concretament el 15 de maig de 1479, Miquel Libra vengu per
7 lliures a Angelina el dret de redimir la pea de la compravenda re-
alitzada lany 1470.113
111. Lany 1464, Antoni Arn, de Cabrera, sendeut amb una carta de grcia
per 7 lliures i 12 sous. Ms endavant, el 10 de gener de 1478, torn a empenyorar-se
amb una escriptura similar per 14 lliures, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale vicesimum
(1477/1478), fol. 12v.
112. AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1470/1471). Vegeu la transcripci al
document nmero 12 de lapndix documental.
113. ego absolvo difnio et remito vobis dictam graciam redimendimichi re-
tento itaque vos dicto nomine ac dictus Vincencius et succesores suis perpetuo de dicta
pecia terre possitis ac possint vestras et suas facere voluntates, AHPB, Miquel Franquesa,
Manuale vicesimum Secundum (1479-4-17/1479-11-10).
114. perpetuo instrumento gracie redimendi. undecim solidos annuales et
rendales vocatos vulgariter censal mort, 1453, 10, 30, APSGVD, Manual 6, fols. 84v-86.
115. Es compta amb 151 documents de compravendes de censals morts per al
perode 1373-1481 i amb sis fonts de compravendes de violaris pel perode 1378-1382.
116. Algunes daquestes dates coincidien amb dies importants del calendari li-
trgic cristi, com lAnunciaci, lAssumpci, la conversi de sant Pau al mes de gener;
la crucixi, el Nadal, el naixement de Maria al mes de setembre, la Pasqua o la Pen-
tecosta. Tamb era freqent el pagament de la pensi dun censal mort o violari durant
la festivitat dedicada a sants com sant Agust, sant Andreu, sant Cugat, sant Jaume, sant
Joan, santa Llcia, santa Magdalena i santa Margarida. Igual que els censos emtutics
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 67
relacionats amb lagrer, les dates ms utilitzades pels pagaments de pensions de violaris i
censals morts foren el Nadal i el dia dedicat als sants Pere i Feliu lagost. Aquesta darrera
data coincidia amb la collita i, per tant, les llars rurals tericament havien de comptar
amb una entrada de capital sucient per poder fer front a aquests pagaments crediticis.
117. El 30 de desembre de 1484, Guillem Pere Aroles, de Vilassar, fu donaci
de dos censals morts, relacionats amb el beneci de sant Esteve de lesglsia de santa
Maria de Matar, al seu nebot Arnau Ferrer, mercader de Barcelona, APSMM, pergam
62, calaix 2 (1. secci).
118. El dia 1 de maig de lany 1418, Benvinguda Morota, de Vilassar, quan
adquir una pensi de 7 sous i 6 diners per 110 sous, fu escripturar que a la seva
mort el beneciari daquest censal seria el seu nt Pasqual: Item volo et mando quod
dictum sensalem revertatur ad Pasqualem, neptem meum sive net, post obitum meum,
APSGVD, Manual 5, fols. 180v-181.
119. La paraula violari prov del llat medieval. Precisament del mot llat vi-
volarius, que pot traduir-se com de per vida o vitalici, Juan Vicente MARSILLA, Vivir a
crdito en la Valencia Medieval. De los orgenes del sistema censal al endeudamiento del
municipio. Valncia: Publicacions de la Universitat de Valncia, 2002, p. 190.
120. habendos et recipiendos per vos et vestros ad violarium sive violario
toto tempore vite vestre naturalis Bartholomei Vives et Elicsendi, uxore eius, 1378-7-14,
APSGVD, Manual 4, fols. 71-72v.
121. AHPB, Bartomeu Agell, Primus liber vendicionum (1428/1430), fol. 50.
122. Ambds consideraven que aquests contractes eren moralment acceptables
perqu no els consideraven prstecs usuraris ni contractes en frau dusura sin con-
tractes justos de compravenda, Josep HERNANDO, El problema del Crdit i la moral a
Catalunya (segle XIV), p. 130.
123. Josep HERNANDO, El problema del Crdit i la moral a Catalunya (Segle
XIV)..., p. 130.
68 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
GRFIC 5
Venedors de violaris i censals morts (1373-1481)
individual 38%
collectiu 62%
GRFIC 6
Venedors collectius de censals morts (1373-1481)
GRFIC 7
Venedors de censals morts dins de lmbit familiar (1373-1481)
cions predominants foren petites, ja que oscillaren entre els 100 i els
300 sous. Aquests darrers imports representen un 63% de la mostra
documental consultada.133
Lampli ventall dimports observats en aquestes compravendes
ratica la teoria de la doctora Merc Aventin que qualica els cen-
sals morts com a plstics. Per Aventin, aquesta tipologia contractual
noms present els lmits de capacitat dendeutament dels censataris
i dadquisici dels censalers. Per aquest motiu, aquests pactes perme-
teren adaptar loferta a la demanda, incentivaren la participaci de
famlies desplaades del mercat de la terra i possibilitaren inversions
als creditors i deutors.134
La generalitzaci i, per tant, popularitzaci daquest sistema credi-
tici a llarg termini, comport un abaratiment del preu del diner, la qual
cosa incentiv encara ms la utilitzaci daquest mercat de compravenda
de censals morts.135 Com sha comentat anteriorment, la difusi daquest
contracte tamb sexplica per la seguretat que es transmetia als compra-
dors davant dels impagaments dels deutors. A mesura que les clusules
garants dels drets dels compradors sanaren generalitzant, lassegurana
o hipoteca sobre tot tipus de bns an desapareixent.136
La documentaci consultada noms constata un 3,3% descriptu-
res en les quals sespecic el b hipotecat. Dentre aquests bns, cal
assenyalar terres,137 censos138 i, ns i tot, la promesa de vendre o llogar
133. Sha seguit la classicaci utilitzada per la doctora Merc Aventin que di-
ferencia els imports satisfets pels compradors de censals morts de la segent manera:
operacions molt petites (inferiors a 100 sous), petites (de 100 a 300 sous), mitjanes (de
400 a 1.680 sous), elevades (de 2.000 a 4.000 sous) i molt elevades (de 5.000 a 20.000
sous), Merc AVENTIN i PUIG, La societat rural a Catalunya en temps feudals..., pp. 431-434.
134. Merc AVENTIN i PUIG, La societat rural a Catalunya en temps feudals..., p. 471.
135. Juan Vicente GARCA MARSILLA, La formaci dun mercat del crdit..., p. 142.
136. Els procediments jurisdiccionals contra els deutors censalistes i violaristes
adquiriren un major grau de uidesa i eccia. La qesti de les execucions de cen-
sals, violaris i escriptures de ter..(es tract) a les Corts de Barcelona de 1348, les
quals refermaren i ampliaren tots els procediments en matria dexecucions vigents ns
aleshores. La constituci sancionada en aquella reuni de corts generals ordenava als
ocials judicials ordinaris procedir rigorosament contra els deutors per via de trencament
de portas e convocacions de hosts reyal. Els resistents eren foragitats de pau i treva, a
Josep FERNNDEZ i TRABAL, Una famlia catalana medieval..., p. 380.
137. El 18 doctubre de 1376, Pere Eimeric, de Cabrera, vengu 15 sous de pensi
de censal mort a canvi de 200 sous satisfets i va hipotecar omnia bona mea mobilia
et immobilia habita et habenda et especialiter totum illum campum meum quem per
liberum et franchum alodium habeo et posideo in parrochia Sancti Juliani de Argentona,
APSGVD, Manual 4, fols. 7-9.
138. Lany 1402, Pere Arenys, rector de Sant Feliu de Cabrera, ofer com a
garantia del pagament de les pensions dun censal mort una vinya, situada a Vilassar,
i limport de la renda de dos censos: 2 morabatins censals lliurats per Bernat Llad i
1 morabat satisfet per Arnau Cors, APSGVD, Manual 5, fol. 45.
72 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
unes cases amb obradors, que el venedor tenia prop del cementiri de
lesglsia de Santa Maria del Mar de la ciutat de Barcelona.139
A ms a ms, a les compravendes de censals morts guraren en
qualitat de adors familiars o amics dels deutors. Si hi havia impagament
de les pensions, els adors escripturats en aquests contractes estaven
obligats a satisfer al procurador del creditor un salari diari que oscil-
lava entre 3 i 5 sous diaris. Malgrat tot, sovintejaren les requestes i les
procures per impagaments.140 Aquesta circumstncia ratica la idea que
en aquesta poca hi hagu un endeutament generalitzat. Per a Josep
Fernndez i Trabal, aquest endeutament permanent i estructural de la
pagesia sorigin per les necessitats de reproducci de les explotacions
i del patrimoni daquesta classe social.141 Dacord amb el que es veur
a la segona part daquest estudi, el sistema dotal que regia legalment
la creaci i la dissoluci dels enllaos matrimonials comport que les
famlies implicades haguessin de comptar amb capital sucient per a
invertir en el mercat matrimonial. Per aix, molt sovint les famlies ms
desvalgudes hagueren dendeutar-se participant en el mercat creditici
de la compravenda de pensions de violaris i censals morts.142
Des de la segona meitat del segle XIV, algunes universitats del Baix
Maresme comenaren a vendre pensions de violaris i de censals morts
per a obtenir els imports necessaris pel llument de jurisdiccions.143 Per
139. En plena guerra civil, lany 1464, Arnau de Novalles, botiguer de Barcelona,
assegur a Arnau de la Castanyeda, barber de Cabrera, una pensi de censal mort de
107 sous i 9 diners amb unes cases amb obradors situades prop de la baslica de Santa
Maria del Mar de Barcelona (AHPB, Bartomeu AGELL, Manuale XXXXIII (1464)). Per
a aprofundir en aquesta temtica consulteu Daniel RUBIO, El crdit a llarg termini a
Barcelona i a la segona meitat del segle XIV: els censals morts i els violaris, Butllet de
la Societat Catalana dEstudis Histrics, XIV (Barcelona, 2003), pp. 159-178.
140. Del 16 doctubre al 3 de desembre de 1436, Bernat Cisa de Premi, procu-
rador dUrpay de Villalba, endeg requestes contra Nicolau Morot, Pere Avella i Salvador
Isern, deutors de pensions de censal mort (APSGVD, Diversorum 34, Diversorum 51 i
Diversorum 89). El 20 dagost de 1441, Antic Urestrell, de Sant Esteve de Ripollet, es-
criptur una procura a favor de Salvador Armengol, de Vilassar ad petendum videlicet
exigendum et recipiendum ac recuperandi et habendum per me et nomine meo omnes
et singulas peccunie quantitates res bona et iuras pensiones sensualium mortuorum et
violariumque michi debent, APSGVD, Diversorum 46.
141. Josep FERNNDEZ i TRABAL, Una famlia catalana medieval..., p. 365.
142. pro ex solvenda dote Bartholomeue, lie mee, sponseque pro verba de pre-
senti Jacobi Jaume, lii Guillermi Jaume, parrochie Sancti Felicis de Capraria (APSGVD,
Diversorum 30). pro habenda et procuranda pecunie quantitate subscripta nobis valde
necesaria de presenti pro et solvendo et restituenda domine Eulalie, uxoris Petri Ferra-
rii, quondam,dotem quam ipsam atulerat ipsi Petro Ferrarii, quondam, frater meo,
AHPB, Bartomeu Agell, Manual (1458).
143. Francesc CARRERAS CANDI, Lo castell de Burriach o de Sant Vicents. Argentona:
Copisteria La Juliana, 1980.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 73
GRFIC 8
Preus de compravenda de censals morts de 1373 a 1481
op. molt elevades 1%
op. elevades 2% op. molt petites 7%
mercat del crdit, p. 144. Juan VICENTE GARCA MARSILLA, Vivir a Crdito en la Valencia
Medieval, p. 386.
150. El 25 de novembre de 1398, el prevere vilassarenc Bernat Marc revengu
per 30 lliures a Guillem Aroles, de Vilassar, una pensi de 30 sous de censal mort que
satisfeien Bernat Vidal i Bartomeua (APSGVD, Manual 5, fol. 38). El dia 1 de novembre
de 1423, per 26 lliures i 9 sous, Bernat Mas, de Vilassar, alien al seu germ, Pere Mas,
les pensions de tres censals morts que havien de lliurar Antoni i Joan Vives, Guillem
Borrell i Antoni Andreu (AHPB, Bartomeu Agell, Manuale primum (1419-1424), fol. 78).
El 8 doctubre de 1432, per 110 sous, Pere Marqus de Vilassar vengu a Salvador
Armengol, de lesmentada vila, una pensi de 7 sous pagada per Pere Cuquet, de Sant
Vicen de Vallromanes, AHPB, Bartomeu Agell, Tercium manuale (1431/1432), fol. 147.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 75
LA TERRA
4. Antoni FURI, Lutillatge i les tcniques agrcoles, Histria agrria dels Pasos
Catalans, pp. 335 i 336.
5. Una persona necessitava uns 220 kg de gra a lany per alimentar-se per tal de
sobreviure, Eva SERRA i PUIG, Els cereals a la Barcelona del segle XIV, a Antoni RIERA i
MELIS (coordinador), Alimentaci i societat a la Catalunya Medieval, Barcelona, Instituci
Mil i Fontanals del Consell dInvestigacions Cientques (collecci Anuario de Estudios
Medievales, annex 20), p. 72. Antoni RIERA i MELIS, Estructura social y sistemas alimen-
tarios en la Catalua Bajo Medieval, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia,14/15,
(Barcelona, 1993-1994), pp. 193-217. Antoni RIERA i MELIS, Documentacin notarial e
historia de la alimentacin, Napoli Nobilissima. Rivista di arti gurative, archeologia e
urbanistica, vol. XXXIII, fascs. III-VI, (Npols, 1994), pp. 121-138. Antoni RIERA i MELIS,
Panem nostrum quotidianum da nobis hodie. Los sistemas alimenticios de los estamentos
populares en el Mediterrneo noroccidental en la baja edad media, La vida cotidiana
en la Edad Media. VIII Semana de Estudios Medievales de Njera, 1998 pp. 25-46. Antoni
RIERA i MELIS, Pobreza y alimentacin en el Mediterrneo Noroccidental en la Baja Edad
Media, XV Jornades dEstudis Histrics Locals. La Mediterrnia, rea de convergncia de
sistemes alimentaris (segles V-XVIII), Palma de Mallorca, Institut dEstudis Balerics, 1986.
6. La crisi frumentria del 1333 signic un tomb en la conscincia social de
la poltica bladera i possiblement el trencament duna poltica de tendncies noms
especulatives i lavan cap a una poltica dexigncies socials, Eva SERRA I PUIG, Els
cereals a la Barcelona del segle XIV..., pp. 74-75.
7. Juanjo CCERES NEVOT, La participaci del Consell Municipal en laprovisio-
nament cerealer de la ciutat de Barcelona (1301-1430), tesi doctoral dirigida pel doctor
Antoni Riera i Melis, Barcelona, Facultat de Geograa i Histria de la Universitat de
Barcelona, 2007. Josena MUTG i VIVES, Labastament de blat a la ciutat de Barcelona
en temps dAlfons el Benigne (1327-1336), Anuario de Estudios Medievales, 31-2 (Bar-
celona, 2001), pp. 649-691. Pere ORTI GOST, El forment a la Barcelona baixmedieval:
preus, mesures i scalitat 1283-1345, Anuario de Estudios Medievales, 22 (Barcelona,
1992), pp. 377-423. Pau TUTUSAUS, Un mal any en la ciutat de Barcelona (1374-1375),
memria de llicenciatura indita dirigida pel doctor Antoni Riera i Melis, Barcelona,
Facultat de Geograa i Histria de la Universitat de Barcelona, 1986. Sebasti RIERA
VIADER, El mal any primer a Barcelona, tesi de llicenciatura, Barcelona, Facultat de
Geograa i Histria de la Universitat de Barcelona, 1985.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 79
16. Pere BENITO I MONCLS, Casa rural y niveles de vida en el entorno de Barce-
lona a nes de la Edad Media, FURI, Antoni i GARCA-OLIVER, Ferran (editores), Pautas
de consumo y niveles de vida en el mundo rural medieval. Valncia: Publicaciones de la
Universidad de Valencia (en premsa).
17. 1434-7-9, APSGVD, Diversorum 143.
18. 1434-8-2, APSGVD, Diversorum 133.
19. 1480-11-11, APSGVD, Diversorum 150.
20. Laixada s una planxa de ferro rectangular o trapezodal adaptada a un
mnec de fusta. Les ms amples serveixen per a cavar terrenys pedregosos i horts.
Tamb sutilitza per treure les herbes i per remoure la terra si es vol regar, Nria VIL,
Estudi del vocabulari de les eines agrcoles del Baix Camp. Barcelona: Institut dEstudis
Catalans, 1991, pp. 23-25.
21. El cvec t una fulla ms estreta que laixada i el magall s una aixada amb
escarpell, Nria VIL, Estudi del vocabulari de les eines agrcoles del Baix Camp..., pp. 48-56.
22. Larada medieval era dherncia romana. Era de fusta, llevat de la rella (fulla
triangular de ferro). Es xava la rella al dental, mitjanant la cameta. Els animals que
hi anaven junyits es collocaven a lespgol o camatim. El llaurador la manipulava pel
tim (Nria VIL, Estudi del vocabulari de les eines agrcoles del Baix Camp..., pp. 63-65).
A linventari, realitzat pel vicari de Premi, el 26 de juliol de 1463, dels bns dels pubills
de Lloren Rossell, de Premi, es constatla presncia duna arada ab una reya, un gou
e coxins i un un bou de miga tala denit en nou anys, APSPPD, Manual 1, fols. 2v-3.
23. Pere BENITO i MONCLS, Casa rural y niveles de vida....
24. Per Antoni Furi encara existeixen tpics fora estesos sobre la baixssima
productivitat i lutillatge baixmedieval: aquesta imatge tpica del pags pobre, provet
noms duna aixada per cavar la seva petita heretat, enfront del pags ric, dotat darada
82 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
i danimals, no tenia en compte, primer, que les eines i el bestiar podien com de fet
era habitual ser llogats i, segon, que el preu de larada i del bestiar de treball no
sempre era fora de labast de la majoria dels camperols, Antoni FURI, Lutillatge i
les tcniques agrcoles, Histria agrria dels Pasos Catalans, volum II. Edat Mitjana.
Barcelona: Fundaci Catalana per a la Recerca, 2004, p. 343.
25. APSGVD, Diversorum 98.
26. 1446-4-19, APSGVD, Manual 7, fol. 9.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 83
27. Quan es realitzava amb animals, sestenia la collita a lera i shi passava
un trill (post de fusta rectangular amb una srie de ferros, claus o puntes de slex
incrustades a la seva cara inferior). Amb aquesta tcnica les espigues es desgranaven i la
palla saixafava i era curta, Merc AVENTIN I PUIG, La societat rural a Catalunya en temps
feudals..., p. 57. Ramon GARRABOU, El conreu del blat, Per a una histria de la societat
tradicional. Les formes de treball. LAven, 29 (Barcelona, 1981), p. 59.
28. Segons la documentaci consultada, la majoria dels censos de blat sexigien
en garba i els emteutes dels senyors del castell de Vilassar els havien dentregar a lera
del castell. No sacostumava a demanar lentrega de gra pulcre i net.
29. Per a Merc Aventin, els fems, que els pagesos escampaven pels solcs en la
major quantitat possible foren el principal reconstituent ns al segle XIX, Merc AVENTIN
I PUIG, La societat rural a Catalunya en temps feudals..., p. 59.
30. tem ms que, si per ventura lo mes de novembre lo dit Rafart a dat de reya
en la dita pea de terra, aja colir tot aquel esplet. tem ms que si lo dit Rafart famava la
dita terra un any aja colir laltra esplet vinent, 1440-10-11, APSGVD, Manual 7, fol. 49.
31. Per a la comarca de la Segarra i per a perodes posteriors, la primera llau-
rada es deia emprimar i es comenava a fer cap a nals de gener; la segona mantornar,
es realitzava cap a labril, i cap al juny es tercejava. Si a la terra havien crescut herbes,
es tornava a llaurar abans de sembrar, Ramon GARRABOU, El conreu del blat, p. 54.
32. El boc o formiguer s un pilot de llenya seca i brossa cobert de terra. Desprs
de ser cremat sescampa pel sl agrcola. Sutilitza com a adob natural.
84 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
TAULA 6
Alienacions dagrer
Tipologia documental Nombre de Juny a octubre Novembre a
documents maig
Bns aloers 102 392% 608%
Tinences gravades 112 392% 608%
amb cens
Drets sobre les 14 285% 715%
Compraven-
tinences
des pures
Recuperacions de 12 333% 667%
tinences franques i
lliures de cens
Revessejats 6 166% 834%
Empenyoraments 9 444% 556%
Compravendes 61 351% 649%
a carta de grcia
33. Jaume OLIVER i BRUY, Introducci a la histria de Premi de Dalt..., pp. 84-85.
34. Josep M. SALRACH, La vinya i els viticultors a la Catalunya de lAlta Edat
Mitjana, Vinyes i vins: mil anys dhistria. III Colloqui dHistria Agrria sobre mil
anys de producci, comer i consum de vins i begudes alcohliques als Pasos Catalans.
Barcelona: Universitat de Barcelona, 1993, p. 122.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 85
35. Creiem que en ms terres es va donar una estreta associaci entre terra
i vinya, ms ben dit, entre terra de sec, productora de cereal, i vinya, que devien for-
mar una unitat fsica i econmica. Aquesta associaci adquiria probablement dues formes:
una imatge, encara present avui, en podria ser la de les terres campes delimitades per un,
dos o tres costats per formacions ms o menys mplies i espesses de ceps. El pags,
cavant la vinya o llaurant el camp, feia un mateix viatge, estalviava energies i temps
de desplaaments i controlava ms fcilment lexplotaci Una segona imatge, potser
llavors ms freqent que no sembla, podria ser la de la terra campa sembrada de ceps
esparsos, prou esparsos per a permetre el conreu de cereals entre ells. s clar, qui diu
ceps, tamb diu altres arbres fruiters, Josep M. SALRACH, La vinya i els viticultors a la
Catalunya de lAlta Edat Mitjana..., pp. 125-126. Per Assumpta Serra, durant la primera
meitat del segle XIV, els senyors desitjosos de bons vins per a llurs taules i tamb per a
mercadejar, impulsen el conreu de la vinya entre els tinents i els arrendadors, Assumpta
SERRA i CLOTA, El vi, la seva importncia i la seva elaboraci entre els segles XIII-XIV a
la Catalunya Central, Vinyes i vins: mil anys dhistria. III Colloqui dHistria Agrria
sobre mil anys de producci, comer i consum de vins i begudes alcohliques als Pasos
Catalans. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1993, p. 288.
36. Assumpta SERRA, El vi, la seva importncia i la seva elaboraci entre els
segles XIII-XIV a la Catalunya Central..., p. 283.
37. AHPB, Bernat Nadal, Manual (1392-1-4/1392-7-11), fols. 88v i 91.
38. AHPB, Bernat Nadal, Decimum manuale (1392-7-11/1393-1-23), fol. 4. El
regest i transcripci daquesta font corresponen al document 5 de lapndix documental.
39. El 20 doctubre de 1480, Pol Riera, de Tiana, vengu per 32 lliures i 12 sous
al seu germ Joan Riera, de lesmentada vila, 22 somades de vini virimili most, que
tenia en una bta grossa de fusta al celler de casa seva, i 6 somades de vini albi cocti,
AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1480/1481).
86 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
40. Al segle XV, a Barcelona, la malvasia, el vi moscat i el grec foren els vins
ms apreciats. Els vins ms consumits per les classes populars foren el blanc i el negre,
Teresa VINYOLES i VIDAL, La vida quotidiana de Barcelona vers 1400. Barcelona: Fundaci
Vives Casajuana, 1985, pp. 162-163.
41. El dia 1 de junt de 1478, Joan Dilmer, de Vilassar, simul larrendament
duna pea de terra a Pere Pons, lies Cerola. Aquest darrer li havia deixat diners per
a comprar blat i vi: et cum sit res veritas quod ex post istis diebus de proximo elapsis
exhigente necesitate vosmihi uxoreque me et aliis de domo mea provirtu nostru de
grano ad valorem quatuor librarum et trium solidorum et tam de vino ad valore seu
precio undecim solidorum, APSGVD, Diversorum 55 i 74.
42. 1445,11,12, BC, Fons Moja, lligall 278.
43. 1465,11,12, AHPB, Miquel Franquesa, Liber primus vendicionum (1463/1465).
44. Jaume OLIVER i BRUY, Introducci a la histria de Premi de Dalt, p. 86.
45. teneamini etiam dicta pecia terre plantare vices quolibet anno, Montserrat
RICHOU i LLIMONA, Aproximaci a la histria dArgentona, pp. 128-129 i 198.
46. quod postquam dicta vinea per vos plantandam per vetustater fuerit extirpata
seu heremata taliter fructicare non valeat.. quod ipsa pars pecia terre per me vobis sta-
bilita cum omni suo pleno iure michi et meis revertatur que ad modum erat antequam
vobis stabiliretur, Montserrat RICHOU i LLIMONA, Aproximaci a la histria dArgentona,
pp. 129-130 i 221.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 87
52. Amb els colgats sageia i enterrava un cep en un clot de dos pams damplria
i uns tres o quatre de profunditat. Shavia de deixar que sortissin per damunt la terra
dos o ms sarments. Un daquests havia docupar el lloc del cap enterrat. Lany segent,
la resta de sarments saprotaven per transplantar-los i substituir ceps malalts o morts,
Emili GIRALT i RAVENTS, Les tcniques de la viticultura anterior a la lloxera..., pp. 68-71.
53. Per a capcar o murgonar un cep senterrava un sarment sense tallar-li la
soca, fent sortir la punta pel lloc on shavia deteriorat. Lany segent es tallava del cep
mare la redolta i esdevenia un nou cep, Emili GIRALT I RAVENTS, Les tcniques de la
viticultura anterior a la lloxera, pp. 68-71.
54. Montserrat RICHOU I LLIMONA, Aproximaci a la histria dArgentona..., doc. 67,
p. 222.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 89
que alguns dels imports que apareixen sense especicar com a deutes
als testaments estiguessin relacionats amb jornals realitzats en explota-
cions agrries pageses. Per exemple, el 25 doctubre de 1422, Antnia
Dilmera, rfena dAntoni Dilmer, de Vilassar, va encarregar als seus
marmessors la satisfacci de 20 sous a Salvador Colomer per haver-li
podat les vinyes.55
La verema comportava la realitzaci dunes feines entretingudes
i feixugues. Als vinyars shi havia de recollir el ram, dipositar-lo i
portar-lo en cistells o coves, emmagatzemar-lo en portadores i desprs
dur-lo al celler del mas familiar.56 A partir dels segles XIV i XV, el celler
fou un espai ben denit i diferenciat de la resta de les estances dun
mas,57 estava situat al vessant nord i a la part baixa del mas.58
En aquesta estana fresca i fosca, els pagesos que comptaven
amb terres dexplotaci vitcola hi emmagatzemaven tots els estris rela-
cionats amb el conreu i el procs delaboraci del vi. Del celler ha de
destacar-se el cup que podia ser de fusta, de ciment rom o de pedra.59
El cup era possible substituir-lo per una tina o un gran cubell de
fusta que podia traslladar-se a les vinyes.60 Aquest dispositiu tamb es
llogava als pagesos que no arribaven a costejar un cup x de pedra o
dobra.61 Per tant, la situaci econmica dun determinat grup familiar
tamb pot mesurar-se per la possessi dun cup.
En el cup shi dipositava la verema, es trepitjava amb els peus i
es guardava el lquid resultant de la primera fermentaci. Seguidament
77. Com a lmit dun hort de Cabrera, venut per Gabriel Castellar a Nicolau
Bonivern, de Vilassar, gur la resclosa de lhort de nAgell, 1444,11,3, APSGVD, Ma-
nual 7, fol. 24v.
78. Dues de les afrontacions dunes cases vilassarenques estaven prop de la bassa
dAroles (1474-12-4, APSGVD, Manual 8, fol. 173v). El topnim que situava una pea
plantada de vinya i en part erma fou sobre la bassa regadora (1479-3-14, APSGVD,
Diversorum 72). Tamb sidentic un hort i un tros de terra que estaven a la bassa del
mol, 1399-10-28, APSGVD, Manual 5, fols. 108-109 i AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 108.
79. A partir del segle XI es pass de laprotament dels recs moliners a la cons-
trucci especca de canals de regadiu (Coral CUADRADA, El Maresme medieval..., pp. 178-
179). Malgrat aix, al segle XIII, a Argentona, molins i zones dhorta compartien laigua.
El 25 de maig de 1256, Pere Riera i Alexidis foren establerts per Berenguer de Sant
Vicen en el mas Casela i specialiter cum tota illa pars quod dictus mansus habere et
facere debet in illo molendino de Mossode predicta vero aqua possit rigare mansus de
Amatller in die martis et in die veneris tam in die quam in nocte regidivis autem diebus
in mansi tuo de Chasela in noctibus (Montserrat RICHOU i LLIMONA, Aproximaci a la
histria dArgentona..., pp. 142, 188-189). El 4 de maig de 1396, un establiment efectuat
per Miquel des Bosc a favor de Bernat Dilmer, de Vilassar, mostra com dos dels seus
lmits foren una muntanya ab lo rech que alli s, AHMAR Llibre del Baixell, fol. 144.
80. En un establiment de lany 1479, gur una pea amb un cobert de teules
i pedra i el dret de poder regar (BC, Fons Moja, lligall 269). A canvi de lentrega dun
pollastre, el 14 de febrer de 1395, Miquel des Bosc establ laigua de Montcabrer a Jaume
Roudors, de Vilassar, APSGVD, Manual 5, fols. 11v-12 i AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 11.
81. Miquel des Bosc pact el dret o facultat de poder regar lo disapte y diumenge
lo hort que dit adquisidor t prop de sa casa que hip de la font de Bonanat Grau a Joan
Vivent, de Vilassar, 1411,7, 25, Manual 5, fols. 162v-163 i AHMAR, Llibre del Baixell,
fol. 162.
82. Jaume VILAGINS, El paisatge, la societat i lalimentaci al Valls Oriental (segles
X-XII). Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 234),
2001, p. 88.
83. Venda entre Francesc Rossell, sastre barcelon, i el seu ll Bartomeu a Bernat
Orriols, de Cabrera, dun hort amb aigua per a regar, dependent de la Pia Almoina de
la Seu de Barcelona (1422-4-13, AHPB, Bartomeu Agell, Manuale primum (1419/1424),
fol. 46). Venda a carta de grcia de Gens Campins i Eullia, del venat de la Santa
Creu de Vilassar, a Joan Avella, de Vilassar, dun hort amb aigua, alou de Pere des Bosc
(1474-4-14, APSGVD, Diversorum 113). Els mateixos venedors tamb alienaren a carta
de grcia dos horts amb aigua per a regar, sota domini i alou de la capella de Sant
Bartomeu de Cabanyes, a Jaume Roudors. Shavia de satisfer una gallina en concepte
de cens, 1475-5-15, APSGVD, Diversorum 113.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 93
LHABITATGE
Als segles XIV i XV, la poblaci del Baix Maresme sorganitzava
segons dos tipus de poblament.87 En el concentrat, la poblaci sagru-
88. Lorigen de les esglsies parroquials i de les capelles fou similar. Entre els
segles X i XI, la majoria daquests temples foren fundats com a ermites. Posteriorment,
algunes daquestes ermites es convertiren en esglsies parroquials, com Sant Feliu dAlella,
Sant Mart de Tei, Sant Pere de Premi, Sant Feliu de Cabrera i Sant Cebri de Tiana.
En canvi, daltres ermites esdevingueren capelles sufragnies dependents desglsies par-
roquials. Entre aquestes ermites, cal recordar la de Santa Susanna, dAlella, la de
Santa Anastsia, de Premi; la de Santa Maria de la Cisa, de Premi, i la de la Santa
Creu de Cabrils. Daltres ermites continuaren amb la mateixa consideraci, com Sant
Rom, de Tiana, Sant Mateu, de Premi; Sant Cristfol, de Cabrils, Sant Salvador, de
Vilassar de Dalt; Sant Cebri, de Cabrera, i Santa Margarida, de Cabrera, Joaquim
GRAUPERA i GRAUPERA, Larquitectura religiosa pre-romnica i romnica al Baix Maresme.
Vol. 2. Argentona: Edicions La Comarcal, 2002. Josep VILADEMUNT i CORNEI, Estratgies
humanes docupaci del territori, el cas de Vilassar de Dalt, pp. 10-11.
89. Per a Jordi Bols, s probable que el mot mas provingui de la Gllia pre-
carolngia. Aquest terme es va difondre per la Marca Hispnica arran de la conquesta
francoaquitana dirigida per Carlemany. Per tant, si fos aix, es tractaria dun procs
daculturament, mitjanant el qual sintrodu un vocabulari nou, que serv per a denir
un tipus de poblament anterior a la conquesta carolngia, Jordi BOLS, El mas, el pags
i el senyor..., Barcelona, Curial (Biblioteca de Cultura Catalana, 81), 1995, pp. 40-42.
90. Pere BENITO i MONCLS, Viure al Vilassar del quatre-cents..., p. 22.
91. El nucli de Vilassar est situat a un empit de la Serralada enfocat a mar i
interposat entre dues rieres, Josep VILADEMUNT i CORNEI, Estratgies humanes docupaci
del territori, el cas de Vilassar de Dalt.
92. s probable que lorigen del venat del Sant Crist fos un assentament ibric
de plana, al qual es sobrepos una villa durant la romanitzaci. Posteriorment, aquesta
es va anar disgregant en els vuit masos dpoca medieval (Josep VILADEMUNT I CORNEI,
Estratgies humanes docupaci del territori, el cas de Vilassar de Dalt..., p. 18). Aquest
venat es desenvolup al voltant de la capella dedicada a sant Cristfol, a lactual loca-
litat de Cabrils. La referncia documental ms antiga daquesta capella pertany al se-
gle XI. Es tracta dun document de compravenda duna casa i les seves terres on apareix
com a afrontaci, Joaquim GRAUPERA i GRAUPERA, Larquitectura religiosa pre-romnica
i romnica al Baix Maresme..., p. 46.
93. Aquesta realitat no coincideix amb la imatge que ens han transms un llarg
nombre descriptors, historiadors i folkloristes del nostre pas, que han privilegiat la visi
del mas allat, Antoni Furi, Les estructures: de la terra al mercat, Histria agrria dels
Pasos Catalans. Edat Mitjana, vol. II. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2004, p. 247.
94. Mercs a un capbreu-consueta del segle XV, es pot saber la distribuci geogrca
dels masos i bordes vilassarencs. Al venat de Vilassar hi havia: el mas Aroles, el mas
Pons, la borda de Benet Isern, el mas den Pi, el mas de nAlzina, el mas den Colomer,
el mas den Benet Ferrer, la borda den Verdaguer, el mas den Vilar, el mas den Vidal,
96 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
la borda den Dilmer que fou den Barbarossa o den Guillot, el mas den Mart, el
mas den Juli, el mas den Tria, el mas den Sim Isern prop de lesglsia, el mas den
Riera de la sagrera, el mas den Serra de la sagrera, la borda den Pasqual Bonany de la
sagrera, el mas den Pere Ferrer de la sagrera, el mas den Eimeric de la sagrera, el mas
den Agell, el mas den Morell, la borda den Berenguer Marqus, que fou den Morera
o de nAndreu, el mas den Castellar, el mas de nEstrany, el mas den Lovara, el mas
Sabater, el mas Bosc o den Pere dOr, el mas Matar, el mas Draper lies Domnec, el
mas Mart lies Morera, el mas Morot, el mas Marqus, el mas Canal, el mas Alacant,
el mas Bonhivern, el mas Artaguil, el mas de nAlemany Eimeric, el mas o borda de
Vidal de Gordei, el mas den Riera del pou, el mas Parera, la borda den Colom, la borda
den Berenguer Marqus, la borda den Tri, el mas Dilmer i la borda de Pere Parnya. Al
venat de Cabrils: la borda de Sagalar, el mas Tolr, el mas den Rafart, el mas den Mas,
el mas Bonanat Guerau, el mas Cuquet, el mas Berrat, la borda de Galceran, la borda
de Morera, el mas dArmengol, el mas den Salv, el mas de nAmell, el mas Campins,
el mas Bergai, el mas Serra, el mas de Brill, el mas Pere Guerau, el mas Guillem Guerau
lies Veil de Cabrils, el mas Duran, el mas Simonet, el mas Pere Riera de Cabrils, la borda
den Llad, el mas Soler, el mas Pere Amat, el mas Roig, el mas Pere Amad i la bor-
da den Banyeres. Al venat del Sant Crist: el mas Amat, el mas Carbonell, el mas Saura,
el mas Vives, el mas Flor, el mas Veil, el mas Roudors i el mas Casals. A la zona costanera: el
mas den Pere Riera i la borda den Francesc Sabater, Pere BENITO i MONCLS, Viure al
Vilassar del quatre-cents..., pp. 25-26.
95. Pere BENITO i MONCLS, Lobertura al mas duna societat feudal. La gnesi
dels primers venats martims de la comarca del Maresme: Vilassar 1400-1550, 1490
En el umbral de la Modernidad. Valncia: Consell Valenci de Cultura de la Generalitat
Valenciana, 1994, pp. 721-732.
96. Aquesta plaa estava situada en el lmit dels horts i del recinte emmurallat
del castell i de la sagrera i de lalou de lesglsia parroquial i en la conuncia de dos
camins, presidida per una creu. La creu, el Cristo de Can Pei, s lnic element que
resta com a vestigi de lantiga fesomia histrica daquest centre neurlgic (Pere BENITO
i MONCLS, Viure al Vilassar del quatre-cents, p. 22). El 24 de juliol de 1370, Pere des
Bosc establ un tros de terra, situat al mercat de Vilassar, a Bernat Colom, de Vilassar.
En aquest terreny, lemteuta estava obligat a construir-hi cases (APSGVD, Manual 2,
fols. 37v-41). El 26 de juny de 1440, Joan Ros, procurador de Pere des Bosc, establ a
Antoni Grau, teixidor de lli, de Vilassar, unes cases amb hort, situades prop del castell
i entre les tinences de Salvador Eimeric i de Pere des Bosc, la plaa del Mercadal i un
cam pblic, BC, Fons Moja, lligall 278.
97. Jaume Oliver dissenteix de la visi tradicional de la sagrera que contempla
aquest espai consagrat al voltant duna esglsia, on els pagesos emmagatzemaven les
seves collites, les seves eines del camp i els seus bns ms preuats, com una instituci
que havia intentat aturar la violncia feudal. Per a Oliver, les sagreres i les assemblees
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 97
TAULA 7
Tipologia de les escriptures referents a lhabitatge
Compravendes a
Sotsestabliments
Enfranquiments
Cartes precries
Compravendes
carta de grcia
Arrendaments
Establiments
Confessions
Habitatge
Permutes
pures
Total
Bordes 4 - - 3 - - - - - 7
Cases 13 4 1 1 - - 4 14 - 37
Masos 35 1 2 6 13 2 4 15 - 78
TOTAL 52 5 3 10 13 2 8 29 0 122
de Pau i Treva tamb contriburen a la consolidaci del sistema feudal, car ambdues
institucions diferenciaren la violncia legtima de la tolerada i de la proscrita. Les sa-
greres, en realitat, constitueixen lexpressi del pacte que, en el si de la classe dirigent,
tant laica com eclesistica, permet la reproducci estable del domini feudal, Jaume
OLIVER I BRUY, Introducci a la histria de Premi de Dalt..., p. 77.
98. Jaume OLIVER i BRUY, Introducci a la histria de Premi de Dalt..., pp. 76-81.
99. A lannex es pot consultar la relaci de masos de Cabrera, de Premi i de
Vilassar del perode 1348-1486 (vegeu taules 17, 18 i 19).
98 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
TAULA 8
Relaci entre topnims de masos i bordes amb antropnims
dhereus i pubilles (Cabrera, Premi i Vilassar 1348-1486)
COINCIDNCIES PERLLONGADES
Arnau, Arn, Cors, Geronella, Llad, Malloll, Pons, Puig, Riba, Segu, Soler i Tria
(Cabrera).
Botey, Cisa, Colomer, Dorca, Estrader, Figuera, Font, Riera, Rossell, Rossell, Sala,
Sol i Soler (Premi).
100. La major part dels masos baixmedievals vilassarencs tenien una estructura
ms complexa i evolucionada que la casa. Comptaven amb cinc o sis espais distributs
en una o dues plantes. Aquestes estances acostumaven a ser lentrada, el celler, la cuina,
els cortals i una o dues cambres. Els models ms simples de cases eren duna sola pea.
En canvi, les cases dels menestrals estaven distribudes en tres mbits: lentrada on hi
havia el menjador, la cuina i la cambra-dormitori. A la sagrera, hi havia cases de dues
plantes. A la primera planta, hi havia la cuina i una cambra i, a la segona planta, una
altra cambra, Pere BENITO, Viure al Vilassar del quatre-cents..., p. 52.
101. Lalienaci i laglevament de masos tamb han estat observats per a poques
anteriors. Per tant, no sels ha de considerar com un fennem caracterstic de la baixa
edat mitjana, Pere BENITO i MONCLS, Senyoria de la terra i tinena pagesa al comtat de
Barcelona (segles XI-XIII). Barcelona: CSIC, 2003, pp. 308-315.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 99
DIVERGNCIES CONSTANTS
DIVERGNCIES DETECTADES
Agell,103 Avella,104 Bellot,105 Canal,106 Canyet,107 a Vall, Eres, Feliu, Jaume i Roure
(Cabrera).
Alier, Agell, Andreu, Pere Ferrer, Fornells, Lena, Orenga, Perdal, Sol i Soler (Premi).
110. Donaci del mas Morell de Guillema, muller de Guillem Morell, i aquest
darrer al seu nt Pere Serra, ll de Bartomeu Serra, de Vilassar (1383-12-29, APSGVD,
Manual 4, fols. 164-164 bis). A les escriptures desposalles Pere continu utilitzant el
cognom Serra (1383-12-29, APSGVD, Manual 4, fols. 165-166v). Ms tard, quan Pere
actu com a legtim hereu sidentic amb el cognom Morell, antropnim que torn a
coincidir amb el topnim del mas Morell.
111. Hi ha antropnims que no apareixen mai a la documentaci consultada
i que podrien correspondre a topnims de masos rnecs, detectats al segle XIV i que
continuaren esmentant-se als segles XVI i XVII. Com a exemples, es poden esmentar els
masos Arany i Barata. La migraci dels Arany a Barcelona es conrma amb el llegat
testamentari, realitzat per Constana, vdua de Guillem Prats, de Barcelona, a favor de
la seva nta Jaumeta, rfena de Sim Arany, de Barcelona. Es tracta dun censal mort
que satisfeia Ramon Alzina, de Vilassar, 1382-2-1, APSGVD, Manual 3, fol. 34.
112. Aquesta actitud tamb es reecteix en les confessions dalguns cabalers pubills
al capbreu de 1558-1614 de Miquel des Bosc i de Sant Vicen. Per exemple, Sebasti Boet,
lies Carbonell, declar el mas Carbonell i Bernat Cisa, lies Parera, el mas Parera, M.
Josep CASTILLO i ESQUERR, Argentona i Vilassar a cavall de dues poques..., pp. 229-230.
102 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
113. AHMAR, Capbreu vell de les rendes de Vilassar i Argentona 1354-1356. BC,
Fons Moja, lligall 279, full solt.
114. El darrer Arany documentat com a habitant de Vilassar fou Guillem Ara-
ny, que mor entre els anys 1337-1339, Coral CUADRADA, El Maresme medieval..., p. 264.
Carta precria duna pea de terra del mas Arany de Miquel des Bosc a favor de Jaume
Estrany, de Vilassar, 1394,10, APSGVD, Manual 5, fol. 4.
115. Establiment duna pea sobre los masos dits los Colomers, on abans hi
havia el mas Arany, de Pere des Bosc a Salvador Colomer, de Vilassar, 1443-11-18, BC,
Fons Moja, lligall 278.
116. M. Josep CASTILLO i ESQUERR, Argentona i Vilassar a cavall de dues poques...
117. Es pot situar el primer ter del segle XV, com el perode dabandonament
del mas Segu, de Cabrera. No sha trobat cap referncia de la famlia Segu, des de la
donaci del mas Segu, efectuada per Jaume Segu al seu ll, Joan, el dia 1 dagost de
1429, i algunes escriptures relacionades amb les esposalles daquell (AHPB, Bartomeu
Agell, Primum Manuale (1419-1424), fol. 74v). Posteriorment, lany 1458, sescriptur el
mas Segu enrunat (AHPB, Bartomeu Agell, Manual (1458)). Lany 1481, a la confessi
realitzada per Bartomeu Puig, de Cabrera, a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona, se
situ una pea de terra, in qua antiquitatus erat constructus lo mas Segu, ACB, Pia
Almoina, Capbreus A N38 1485 a 1645, fol. 91.
118. Coral Cuadrada ja constata a la seva tesi doctoral que la presncia de masos
rnecs no fou gaire elevada, CORAL CUADRADA, El Maresme medieval..., p. 289.
119. Pierre VILAR, Catalunya dins lEspanya Moderna, vol. 1. Barcelona: Curial,
1981, pp. 100-203. Eva SERRA, El rgim feudal catal abans i desprs de la Sentncia
Arbitral de Guadalupe, Recerques, 10 (Barcelona, 1980), pp. 17-32. Josep M. SALRACH,
La Pesta Negra i els orgens del problema remena, Anuario de Estudios Medievales,
annex 24 (Barcelona, 1989), pp. 13-34. Rosa LLUCH i BRAMON, Els remences de lAlmoina
del pa de la Seu de Girona (segles XIV i XV)..., 2003.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 103
serva als altres masos, que es poden consultar a la taula 9. Com que
dalguns daquests darrers es compta amb ms informaci documental,
les causes de lestat del mas poden explicar-se amb ms seguretat.
TAULA 9
Masos deshabitats o derruts a Cabrera, Premi i Vilassar
(1354-1479)120121122123
Data Mas Dependncia Localitat Estat
1354 Barata des Bosc Vilassar Rnec
1402 Borda de des Bosc Vilassar Disgregaci
Morera
1429 Servet Pere Botey, de Premi Premi Deshabitat
1443 Mart Alou Vilassar Rnec
Arany Beneci de Sta. Vilassar Rnec
Anna de la Seu de
Barcelona
1458 Segu Cabrera Derrut
124. En aquesta situaci es trobarien per exemple els masos Amig, de Premi,
i el Mart, de Vilassar. El dia 27 de gener de 1435, Bernat Mart, de Tei i curador de
Vicen Mart, de Vilassar, realitz un inventari dels bns del mas Mart que en demostra
el despoblament. El 15 de febrer de 1435, es fu un encant pblic dels pocs bns que
encara restaven al mas i que aportaren a Bernat Mart, curador de Vicen, 48 lliures,
8 sous i 1 diner. Pere Benito i Moncls dugu a terme una minuciosa presentaci de les
estances del mas, dividit en sis mbits domstics (entrada, cuina, celler, cambra, cambra
major i cortals), aix com dels objectes inventariats (Pere BENITO i MONCLS, Viure al
Vilassar del quatre-cents, pp. 36-38). El 12 de febrer de 1435, Bernat Mart, de Tei,
tutor de Vicen Mart, de Vilassar, arrend per 112 sous anyals el mas Mart, la quinta-
na, lhort i les vinyes a Nicolau Andreu, de Vilassar (APSGVD, Manual 8, fol. 124). El
14 de febrer de 1443, un sotsestabliment de Bernat Mart, que continu actuant com a
representant de Vicen, reecteix lenrunament del mas Mart (APSGVD, Diversorum 29).
Lestat denrunament del mas Mart es ratica reiteradament durant el perode 1449-1462
(APSGVD, Diversorum 30, 49 i 59). Lany 1474, Bartomeu Mart, de Tei, ll de Pere
Mart, escriptur una venda realitzada del mas Mart, lany 1462 pel seu avi, Bernat
Mart de Vilassar, a favor del difunt Vicen Juli, de Vilassar. Lalienaci li havia estat
comentada pel seu pare i conrmada per Salvador Ferrer, lies Estruch, per Salvador
Pi i per Salvador Colomer del Cam et plures alii homines dedigni dicte parrochie
de Vilasar. En aquesta escriptura, es descrigu el mas Mart com illo manso dirruto
in partetrocis parietum o tapies ipsius dicti mansi vocati den Marti de Vilasar. La
desaparici dels documents originals de lany 1462 sexplica per un incendi que crem
documents de lescrivania de lesglsia de Vilassar reconditis in quadam techatempore
guerre anno LXXII, APSGVD, Diversorum 30.
125. Un cas contrari s el de quatre generacions de pubilles Rafart (Saurina,
Saurina, Eullia i Francesca), que feminitzaren, durant el perode 1354-1470, lantrop-
nim com a Rafarda. Daltra banda, les actuacions reproductives daquest grup familiar
es ratiquen en la confessi daquest mas per un Rafart al capbreu dels segles XVI-XVII.
126. La documentaci de la famlia Morell i del mas Morell, de Vilassar, demostra
que aquest mas estava enrunat lany 1473. s possible que labandonament comencs,
lany 1443, arran de la mort de Pere Morell. Des de linventari, realitzat per la seva vdua
usufructuria, ns lany 1473, en qu el mas aparegu com a derrut no es compta amb
cap tipus dinformaci, APSGVD, Diversorum 30.
127. Aquest seria el cas del mas Artaguil, de Vilassar: donaci del mas aloer
Artaguil de Guillem Artaguil a la seva lla Margarida i poca deixovar dambds a favor
dAntoni Llad, lies Artaguil, marit de Margarida (1402-4-20, APSGVD, Diversorum,
68 i 100, Manual 5, fol. 75). Testament i bit dAntoni Artaguil, lies Llad (1405-7-
28-1405-8-2, APSGVD, Manual 3, fol. 9). poca de dot marital de Guillem Artaguil i
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 105
Margarida a favor de Joan Caselles, de Tei (1406-4-19, APSGVD, Manual 3, fols. 112v-
1123). Testament de Constana, muller de Pere Torrent, forner, de Barcelona, i lla del
difunt Guillem Artaguil. Constana escriptur deixes a favor de la seva mare Margarida
i per a les seves germanes. Com a marmessors guraren Pere Artaguil, sastre, i Marc
Isern, paraire. Ambds de Barcelona i amb orgens vilassarencs (1410-7-12, AHPB, Pere
Folgueres, Tercius liber testamentorum (1405-1442), fols. 126-127). Adquisici de Mar-
garida, vdua de Pere Marqus, i el seu ll duna pea del mas Artaguil, qualicat de
rnec (1473-4-16, APSGVD, Diversorum 30). Tamb sha localitzat una procura efectuada,
el 9 de juny de 1395, per Guillem Nicolau, teixidor de draps de llana, de Barcelona, a
favor dArnald Fontanils, tamb teixidor de draps de llana barcelon. En aquesta procura
sexpressa lencrrec de demanar a Bernat Artaguil, ll de Guillem Artaguil, quarum
michi servivat per illud tempus quod restat ex illus tribus annis per quos promissit stare
mecum, AHPB, Bernat Nadal, Manual (1395-5-10/1395-11-13), fol. 21.
128. Aquest podria ser el cas de Joana, nta de Salvador Armengol, de Vilassar
i hereva de Pere Grau. s probable que Joana opts per installar-se en una de les cases
del carrer de la fusteria, sota el Born de Barcelona. Aquests immobles els havia rebut
com a donaci inter vivos del seu avi juntament amb el mas Pere Grau i una srie de
censals morts, MMMVD, Arxiu Fons Armengol, pergam 4.
129. Una de les darreres referncies dels Banyeres i del seu mas correspon a
la donaci daquest mas de Pere Banyeres a Pere Sagalar, Peric Sagalar i Francesca,
muller daquest darrer. Sintueix per informaci testamentria consultada que ambdues
famlies estaven emparentades, 1398-5-20, APSGVD, Manual 5, fols. 156v-157.
130. La confessi de Miquel Riera del mas Colom com a rnec al capbreu
dels segles XVI-XVII conrma com aquest mas continu pertanyent a la mateixa famlia.
Lany 1427, Antoni Riera, ll de Salvador Colom, lies Agell, confess a Pere Pujolar,
procurador de Miquel des Bosc, que possea les cases i el pati del mas Colom, situat a
la plaa de Vilassar, davant lhorta del castell, 1427-5-10, APSGVD, Manual 8, fol. 18v.
131. Des de mitjan segle XIV, la famlia Marqus tingu a les seves mans els
masos Marqus i Flor. Els intents de mantenir habitats ambds masos no reeix i nal-
ment acabaren aglevats. Els darrers documents daquests dos masos sn una donaci i
un testament. El 1408, Margarida, vdua de Guillem Flor i muller de Bernat Segu, lies
Flor, de Vilassar, fu donaci del mas Flor a Bartomeu Flor, hereu del seu marit difunt
(1408-5-15, APSGVD, Manual 5, fols. 18v-19). El 1410, a les seves darreres voluntats,
Bartomeu Flor, ll de Guillem Flor, conrm la donaci del mas Marqus a favor de la
seva mare, 1410-5-1, APSGVD, Manual 3, fols. 100v-101.
132. Els darrers documents daquesta famlia sn els testaments de Pere Sagalar
i de la seva muller Gueraula, que moriren poc desprs dhaver testat. Mentre que Pere
106 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
i XV, aquestes explotacions familiars tamb van passar per una etapa
involutiva dels seus recursos humans i patrimonials. Aquesta circums-
tncia potser comportaria acceptar una major incidncia daquelles
crisis a les quals sha fet referncia amb anterioritat, s a dir, el mal
any primer, les primeres pestes i lany de la fam del 1374-1376.133
En general, la fase involutiva dun mas nalitzava quan laglevava
una altra unitat familiar que ja disposava dun altre mas. Com s obvi,
no representava el mateix la incorporaci dun nou mas deshabitat
i amb dependncies habitables i conservades que aglevar-ne un de
rnec o un de derrut. Tampoc podia equiparar-se ladquisici dun
mas amb totes les seves tinences amb la dun altre del qual ja se
nhavia alienat una part. Tamb es diferenciava entre la incorporaci
dun mas amb tinences ermes i la dun mas productiu.
Quan es fa una anlisi exhaustiva de la documentaci notari-
al daquelles unitats familiars que accediren a la possessi dun nou
mas, no sempre saconsegueix obtenir informaci sobre lestat del mas
aglevat, la seva incorporaci i les estratgies patrimonials endegades
per la unitat familiar que lincorpor. Lanlisi daquestes fonts permet
la classicaci donze dels tretze masos aglevats a Vilassar durant el
perode 1354-1474134 dins dun model explicatiu, que considera tant les
actuacions senyorials com les estratgies patrimonials pageses.
A mitjan segle XIV, part del patrimoni maresmenc de la famlia
dels Santvicen pass a mans dels des Bosc. Les estratgies patrimonials
desenvolupades pels membres daquest nou llinatge senyorial respongue-
ren a un intent de rearmar la seva nova posici senyorial davant de
les poblacions dependents i a obtenir benecis de la inversi realitzada
per continuar projectant-se socialment a la Ciutat Comtal. Una mostra
daix fou la capbrevaci ordenada per Pere des Bosc de totes les seves
possessions maresmenques aloeres. Les confessions dels anys 1354 i 1356
signicaren linici duna nova etapa en la qual els pagesos visqueren un
enduriment de les condicions imposades pels seus senyors.135
Sagalar institu hereu universal Bernat Vervol, la seva muller ho fu a favor del seu
ll Bernat Tolr, probablement fruit dun anterior matrimoni, 1418-10-11, APSGVD, Ma-
nual 3, fol. 129 i 1426-7-1, APSGVD, Manual 3, fol. 147v.
133. Coral Cuadrada ofereix un recull dels vilassarencs morts durant els anys
1337-1339 (noranta-cinc parroquians) i 1340-1348 (seixanta-vuit parroquians). Coral CUA-
DRADA, El Maresme medieval..., pp. 264-265. Dentre els difunts del primer perode, noms
es pot relacionar la desaparici del darrer Arany amb el decs de Guillem Arany.
Quant als difunts del perode 1340-1348, tots els que disposaven dun mas presenten
una continutat documental.
134. Malauradament, a hores dara no hi ha documentaci per explicar els agleva-
ments dels masos Barata i Amado, de Vilassar, realitzats respectivament el 1354 i el 1395.
135. Lany 1374, Pere des Bosc fa una carta precria, relacionada amb la borda
Serra, a favor de Bonanat Canal. Aquest vilassarenc ja disposava dun altre mas, del
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 107
qual era cabaler pubill. Pere des Bosc volgu assegurar-se la rendibilitat de la conr-
maci de lestabliment perqu exig a Canal la reconstrucci de la borda i lelecci dun
hereu que seria solidi, proprii et affocati cum remensis, intratibus, intestis, exorquis,
cugucis et aliis usibus et servitutibus quibus alii homini nostri solidi propii et affocati
sunt in dicto termino me vel mei districti (1374-3-6, APSGVD, Manual 2, fols. 88v-89v).
Ms tard, Bonanat Canal vengu el mas Canal, de condici aloera, als Duran i pact el
matrimoni entre els descendents dambdues famlies (1380-11-11, APSGVD, Manual 4,
fols. 127v-128). Lestratgia senyorial no funcion perqu desprs de la mort de Bonanat
Canal (1388-4-10, APSGVD, Manual 3, fols. 51-51v), Miquel des Bosc escrigu una carta
precria de tres peces de la quintana de la borda Serra, de tres peces i duna peceta a
favor de Bartomeu Serra i de Bartomeu, el seu ll, 1397-4-1, APSGVD, Manual 5, fols. 35v-
36. AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 35.
136. Aquest fou el cas del mas Eimeric, que acab desapareixent desprs dhaver
passat per una srie de mans i dhaver estat alienat el seu patrimoni per algun dels seus
propietaris. Lestiu de 1431, es realitz una crida pblica en relaci amb els drets del
mas Eimeric del difunt Alemany Eimeric, que estava sota domini i alou de Pere des
Bosc (APSGVD, Manual 8, fol. 37). En Veil, lies Perpiny, i Joan Estrany respongueren
a lesmentada crida (APSGVD, Manual 8, fol. 57 i Diversorum 18). Lany 1449, Salvador
Eimeric fu donaci de la meitat del mas Eimeric a la seva germana Francesca, muller
de Nicolau Bonivern (1449-11-21, APSGVD, Manual 8, fol. 153v). Quatre anys abans,
Salvador ja havia comenat a vendre algunes peces del mas. Dotze daquestes tinences
foren adquirides per Pere i Bartomeu Veil, lies Perpiny (1445-1-22-1445-6-6, BC, Fons
Moja, lligall 273, 1561-3-20, AHMAR, Capbreu 1558-1614, referncia de la confessi de
Pere Veil de la Serra, hereu del mas Veil o Perpiny). Posteriorment, el 1474, lantiquitus
mas Eimeric estava en poder de Salvador Estrany (1474-1-22, APSGVD, Diversorum 35).
Per tant, les darreres referncies documentals sobre aquest mas es remeten a successors
de Veil i Perpiny que, a la primera meitat del segle XV, ja reivindicaren els seus drets
sobre el mas Eimeric. Aquest mas no gur al capbreu dels segles XVI-XVII.
137. Ara hoiats, tothom generalment, de part del veguer de Barchinona, en
stancia de Gabriel Castalar a tothom generalment quis de dret et demanda per qual-
sevulla rah o manera que ni hage en hi sobre tot aquel mas Castalar et proprietats
de aquell, situat dins lo terma de Vilassar, que dins XXX dias agen mostrat de lur dret
en altra manera, que noy sarien scoltats en res, 1441-7-8, APSGVD, Manual 8, fol. 57.
138. En contraposici amb daltres estudis, no es disposa de processos judicials
mitjanant els quals els senyors territorials intentessin recuperar el domini til de ma-
sos rnecs amb lobjectiu de paralitzar possibles demandes per deutes dels seus antics
estadants. Eva SERRA, Reaccions senyorials a la crisi agrria a Catalunya a la Baixa
108 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
tgies, cal assenyalar lalienaci de les tinences del mas, cosa que en
provocava la disgregaci, o un nou establiment del mas amb lobjectiu
de facilitar-ne lexplotaci.139 Des de mitjan segle XV, aquesta darrera
opci facilit a pagesos vilassarencs laglevament de nous masos com
la borda Serra, el mas Nadal i el mas Amad, que es realitzaren sota
laixopluc senyorial.140
Com s ben sabut, els agrupaments tamb es van fer mitjanant
alienacions dutes a terme entre membres de la pagesia. En el cas de
Vilassar, aquests aglevaments sorgiren de dues lnies dactuaci o es-
tratgies de gesti del patrimoni pags diferenciades, depenent de si
es realitzaven dins o fora de lmbit familiar. Dins de lmbit familiar,
predomin ladquisici dun nou mas mercs a les donacions testamen-
tries. Aix els masos Amad, Alzina i Aulovara foren respectivament
aglevats pels Cuquet i pels Roig, pels Perdal i pels Colomer, i pels
Parera.141 Daltres vegades, la incorporaci dun nou mas sorg duna
compravenda entre parents. En aquest segon grup, ha de classicar-se
la venda del mas Perpiny,142 efectuada pels Eimeric,143 i les compra-
Edat Mitjana: els remences, Anuario de Estudios Medievales, XIX (Barcelona, 1999),
pp. 1005-1042. Joan BLANCO DE LANA, Masos grassos a la Vall dAmer (segles XIV-XVI):
masos ad benevisum i estructures senyorials, El feudalisme comptat i debatut. Formaci
i expansi del feudalisme catal, Valncia: Universitat de Valncia, 2003, pp. 403-439.
139. La desaparici documental del topnim dun mas no sempre es tradueix en
la seva desaparici real. En alguns masos, sobserva el canvi de topnim per un altre
que coincideix amb lantropnim del seu nou estadant. Per exemple, el mas Costonera
o den Pere dOr va anar canviant gradualment el seu topnim per Castelar, Vervol,
Torrent, Piferrer i actualment es coneix amb el nom de Can Sim, Josep VILADEMUNT,
Estratgies humanes docupaci del territori: El cas de Vilassar de Dalt.
140. El 25 de gener de 1398, Guillem Roig i el seu ll Pere, confessaren el do-
mini til del mas Roig. Aquesta famlia tamb tenia el mas Amad, pel qual eren homes
propis, solius, afocats i de remena de Miquel des Bosc, APSGVD, Manual 5, fol. 158 i
AHMAR, Llibre del Baixell, fol. 154.
141. Pel testament de Guillema Aulovara, vdua de Bernat Aulovara, se sap que
una lla seva era muller de Pere Parera (1377-8-24, APSGVD, Manual 3, fols. 19v-20v).
Posteriorment, en el seu testament Joan dAulovara nomen Antoni Parera hereu uni-
versal, i en substituci daquell sescoll Juli, Joan Cisa, Jaume Cisa i els parents ms
propers (1422-8-28, APSGVD, Manual 3, fol. 136). Mentre que el mas Aulovara no gur
al capbreu dels segles XVI-XVII, el mas Parera fou confessat per Bernat Cisa, lies Parera.
Aix doncs, durant tot aquest perode aquest mas continu estant en poder de parents.
142. Per una poca de dot realitzada per Ferrer Eimeric i el seu ll, Alemany,
a favor de Pere Perpiny, per la seva cunyada Alamanda, se sap que els Perpiny eren
parents dels Eimeric, 1370-5-27, APSGVD, Manual 2, fol. 5.
143. El 2 de novembre de 1411, Salvador Armengol compr el mas Perpiny per 80
lliures a Alemany Eimeric i Salvador Eimeric, de Vilassar (APSGVD, Manual 5, fol. 188v.
1561-3-20, AHMAR, Capbreu 1558/1614, Confessi de Pere Veil de la Serra, pags de
Vilassar i hereu del mas Veil o Perpiny. BC, Fons Moja, lligall 279). Els Armengol i
els Eimeric semparentaren mitjanant lenlla dEullia, lla de Guillem Armengol, i
Salvador Eimeric, ll de Ferrer Eimeric, lies Perpiny (1397-2-2, APSGVD, Manual 5,
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 109
fols. 150-151v). Segons una compravenda realitzada per Pere Veil, lies Perpiny, el 1445,
a Salvador Eimeric, se sap que Pere Veil de la Serra, que confess la possessi del mas
Perpinya als segles XVI-XVII, tamb era parent dels Perpiny, BC, Fons Moja, lligall 278.
144. 1407,1,10, APSGVD, Manual 6, fols. 114v i 166. Des del 1445, est docu-
mentada la possessi del mas Bosc pels Riera (1445-1-22, BC, Fons Moja, lligall 278).
Al capbreu dels segles XVI-XVII no sidentic lhereu o pubilla.
145. 1407,8,4, APSGVD, Manual 5, fol. 96v.
146. APSGVD, Manual 5, fol. 35v.
147. APSGVD, Diversorum 131.
148. APSGVD, Diversorum 32.
110 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
TAULA 10
Aglevament de masos a Cabrera, Premi i Vilassar (1354-1481)155
Data Aglevador Mas familiar Mas aglevat Via
daglevament
1354 Carbonell, Carbonell Barata ?
Guillem, monestir (des Bosc)
(Vilassar) de Sant Pol de
Mar / Cartoixa
de Montalegre
1371 Cuquet, Pere Cuquet Amad Donaci
i Francesca, (des Bosc) (des Bosc) testamentria
muller
(Vilassar)
1374 Canal, Bonanat Canal Borda Serra Carta precria
(anterior) (Vilassar) (alou) (franquesa de
Montcada/ des Bosc)
1383 Morera, lies Nadal Carta precria
(anterior) Tolr, Pere (des Bosc)
(Vilassar)
al 1464, els Botey incorporaren al seu patrimoni familiar els masos Nicolau, Riquer,
Mascar, Servet i Perdal, 1398-7-22 APCMPD, pergam 11. 1412-9-28, APCMPD, pergam
38. 1429-6-11, AHPB, Bartomeu Agell, Primum Manuale (1428-1430), fols. 53v-54. 1464-
3-23, AHPB, Bartomeu Agell, XXXXIII Manuale (1464).
154. Montserrat RICHOU I LLIMONA, Famlia pagesa i estratgies patrimonials: el
Baix Maresme als darrers segles medievals, Jordi BOLS i altres (eds.): Famlia pagesa
i economia rural. VII Congrs sobre Sistemes Agraris, Organitzaci Social i Poder Local,
Lleida, Diputaci de Lleida i Institut dEstudis Ilerdencs, 2010, pp. 268-269.
155. Els masos que apareixen en cursiva foren escripturats com a deshabitats
o rnecs.
112 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
156. Josep HERNANDO i DELGADO, Els esclaus islmics a Barcelona: blancs, negres,
llors i turcs. De lesclavitud a la llibertat (segle XIV). Barcelona: CSIC, 2003. Antoni ALBA-
CETE i GASCN, El matrimoni com a via dintegraci dels lliberts a la Barcelona del segle
XV, La ciutat en xarxa: actes de lXI Congrs dHistria de Barcelona: 1-3 de desembre de
2009, Barcelona, Arxiu Histric de la ciutat de Barcelona, 2009 (recurs en lnia). Antoni
ALBACETE i GASCN, Els lliberts barcelonins a mitjans del segle XV, Estudis Histrics i
Documents dels Arxius de Protocols, XXVI (Barcelona, 2008), pp. 147-190. Antoni ALBA-
CETE i GASCN, Els lliberts barcelonins del segle XV a travs dels seus testaments, Acta
Historica et Archaeologica Mediaevalia, 27-28 (Barcelona, 2006-2007), pp. 143-172. Antoni
ALBACETE i GASCN, Les formes dalliberament pactat a la Barcelona del segle XV (1440
-1462), treball de segon curs de doctorat (curs 2007-2008) dirigit pel doctor Ignasi
Baiges i Jard, Barcelona: Universitat de Barcelona, Facultat de Geograa i Histria,
Departament dHistria Medieval i Paleograa i Diplomtica, 2008 (indit).
157. Antoni FURI, Esclaus assalariats. La funci econmica de lesclavitud en la
Pennsula Ibrica a la Baixa Edat Mitjana, Maria Teresa FERRER MALLOL i Josena MUTG
i VIVES (eds.), De lesclavitud a la llibertat. Esclaus i lliberts a lEdat Mitjana. Barcelona:
Consell Superior dInvestigacions Cientques, 2000, p. 22.
158. AHPB, Bartomeu Agell, Septimum Manuale (1435/1436), fols. 86v-87.
159. La distinci entre pirateria i corsarisme ha estat un tema fora debatut pels
estudiosos medievalistes. Des dels anys setanta de lanterior segle, mercs a les aporta-
cions duna srie destudiosos com Michel Mollat, existeix un consens generalitzat que
reconeix lexistncia duna diferncia jurdica i la posada en escena dunes actuacions
similars entre ambdues prctiques, Michel MOLLAT, Guerre de course et piraterie la
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 115
ELS SENYORS
Una part de les rendes obtingudes pels llinatge dels des Bosc
serviren per a patrocinar capelles a Barcelona i a la comarca del Ma-
resme. Com a mecenes, instituren benecis eclesistics, al capdavant
dels quals collocaren parents seus per assegurar-se que la percepci
de les rendes generades revertia dins de lmbit familiar.11
A mitjan segle XIV, Pere des Bosc inici aquest sistema de patro-
natge exercint el seu mecenatge sobre algunes capelles perimetrals,
situades entre els contraforts de les voltes dalgunes esglsies parroquials
barcelonines i maresmenques.12 Aquest patronatge coincid amb les
ampliacions de la Seu de Barcelona, de les parrquies de Santa Maria
del Pi i de Sant Just i la construcci de lesglsia de Santa Maria del
Mar de Barcelona.13
Tot i que Pere des Bosc vivia al quarter dels framenors, in vico
quo itur ad ecclesia Beate Marie Mercedis Barchinone ad voltas den
Guayta, no va promocionar lesglsia de Santa Maria del Pi, sin la de
Sant Miquel. Lany 1349 va fundar el beneci dedicat als sants Esteve i
Miquel, per va disposar el seu enterrament a la capella de Sant Andreu,
situada al claustre del convent dels framenors. La instituci daquest
beneci en vida i la promoci duna altra capella pel seu enterrament
ratica lexcellent capacitat econmica de Pere des Bosc.
La famlia des Bosc tamb fund capellanies en daltres poblaci-
ons, com els benecis del Sant Esperit i de Sant Jaume a lesglsia de
Sant Esteve de Granollers.14 A la comarca del Maresme, els benecis
eclesistics patrocinats per aquesta famlia senyorial es fundaren a la
i garantir uns serveis mnims anyals. Entre aquests serveis, sassenyalaren una jova i
una tragina en poca de sembradura i una jova a la batuda. A ms, tamb sassegur
la realitzaci dobres foranes al castell, Montserrat RICHOU i LLIMONA, Aproximaci a la
histria dArgentona (segles XIII-XV)..., pp. 205-206, doc. 35.
11. El dret de patronat deriva del dret de capellania que provenia de les anti-
gues esglsies privades, Pere BENITO i MONCLS, Les parrquies del Maresme a la Baixa
Edat Mitjana. Una aproximaci des de les Visites Pastorals (1305-1447). Matar: Caixa
dEstalvis Laietana, 1992, pp. 75-76.
12. Per a ledat moderna, Assumpci ZAPATA, La Baronia des Bosch del Maresme...,
pp. 289-304.
13. Les autoritats eclesistiques, des del principi, van preveure que aquestes
obres serien molt llargues i costoses, de manera que van intentar garantir la continutat
del nanament a travs de diverses mesures: aplicaci de les rendes dels benecis ecle-
sistics vacants a lobra de la Seu, recaptaci mitjanant fogatge entre els habitants de
les demarcacions parroquials(i) ladjudicaci de les capelles que sanaven construint a
particulars adinerats a canvi de quantiosos donatius, Cristina BORAU i MORELL, Lascens
social a la Barcelona del segle XIV vist a travs dels promotors de capelles a la Seu i
de les grans esglsies parroquials, Anuario de Estudios Medievales, 32/2 (Barcelona,
2002), p. 695.
14. ASSUMPCI ZAPATA, La Baronia des Bosch del Maresme..., p. 303.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 123
15. Lany 1408 el collector daquest beneci era Miquel des Bosc i, el 1415,
Gaspar des Bosc, Assumpci ZAPATA, La Baronia des Bosch del Maresme..., pp. 298-301.
16. A mitjan segle XIV es collocaren mollons i tes per a delimitar els termes
o lmits dependents dels castells de Burriac o de Sant Vicen i de Vilassar, Francesc
CARRERAS CANDI, Argentona histrica, pp. 107-118.
17. BC, Fons Moja, lligall 297, fol. 17.
18. BC, Fons Moja, lligall 297, fol. 18.
19. BC, Fons Moja, lligall 297, fol. 18.
124 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
gada a utilitzar les ferreries de la seva vila, sota domini senyorial, i a satisfer un cens
en concepte de llool. El senyor del castell termenat establia les ferreries mitjanant
contractes demteusi.
26. Mentre que per a la zona dArgentona es poden consultar escriptures de
diversa tipologia, com ara establiments i plets de molins, no es conserva documentaci
de molineria a daltres viles properes. A la documentaci dipositada a lArxiu Munici-
pal Histric dArgentona es pot llegir: A Argentona per haver-hi ms aiges corrents
i molins i com a Vilassar les aiges sn poques no hi ha molins, Maria Assumpci
ZAPATA, La Baronia des Bosch del Maresme, p. 186. Per als molins dArgentona, Montserrat
RICHOU I LLIMONA, Aproximaci a la histria dArgentona, pp. 144-154. Per a un resum de
les aportacions de Coral Cuadrada, M. Josep Castillo i Montserrat Richou vegeu, Joaquim
GRAUPERA, Els molins medievals dArgentona, Fonts, 11 (Argentona, 2002), pp. 19-26.
27. El dia 1 de mar de 1408, Guillem Bergai, el seu ll Mateu, Salvador Ar-
mengol, Joan Maim, pescadors de Vilassar, i Bonet Eimeric, de Cabrera, confessaren
a Miquel des Bosc que havien dentregar-li una tonyina de cada trenta que pesquessin,
APSGVD, Manual 5, fol. 98v. AHMAR, Llibre del Baixell, fol 98.
28. BC, Fons Moja, lligall 297.
29. BC, Fons Moja, lligall 297.
30. Benet OLIVA i RICS, La petita noblesa del Maresme. Tres trajectries: Des Bosc,
Ferrer i Sala (s. XIV-XVII), pp. 32-33. M. Assumpci ZAPATA, La Baronia des Bosch del Ma-
resme..., p. 208.
31. M. Assumpci ZAPATA, La Baronia des Bosch del Maresme..., p. 208.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 127
en lo any 1639, fol. 7). Requesta donada per Rafel Sala, candeler de sera ciutada de
Barchinona, procurador de Miquel des Bosch y de Sant Vicens, senyor dels castells
de Sant Vicens y de Vilassar, al veguer de Barchinona, perque sercs per Barchinona na
Francina, lla den Benet Batlle, de Argentona, la qual sen era anada de Argentona y
de sa jurisdicci com ms llargament apar ab altre rebut y testicat en poder de Jau-
me Oliver, notari de Barchinona als 18 de febrer de 1418, BC, Fons Moja, lligall 297,
Borrador dels actes que estan archivats en Casa del Senyor don Pedro des Bosch y de
Sant Vicens de la Asienda de Vilassar fet en lo any 1639, fol. 11.
37. BC, Fons Moja, lligall 297, Borrador dels actes que estan archivats en Casa
del Senyor don Pedro des Bosch y de Sant Vicens de la Asienda de Vilassar fet en lo
any 1639, fol. 8.
38. Francesc CARRERAS CANDI, Argentona histrica..., p. 57. Francesc CARRERAS
CANDI, Pere Joan Ferrer. Militar i senyor del Maresme. Matar: Editorial Altafulla, 1987.
39. Josep VIALS i IGLESIAS, Premi a comenaments del segle XVIII: un assaig dhis-
tria econmica local. Matar: Caixa dEstalvis Laietana, 1983, p. 43.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 129
demostra que Pere Joan Ferrer fou ms vctima que botx. Quan estigu
al capdavant de la baronia, no sexerc cap tipus de repressi contra el
moviment remena i, a ms a ms, lany 1480, a petici de Ferran II,
accept la reducci del preu del llusme i sign una concrdia amb la
renncia de les jurisdiccions.40
Per aix, el 31 de juliol de 1480, Ferran II atorg uns privilegis
als castells de Mata, de Sant Vicen i de Vilassar. Amb aquestes dis-
posicions saconsegu el retorn denitiu a la corona i es consolidaren
les universitats dArgentona, de Cabrera, de Premi, de Matar i de
Vilassar.41 Un any ms tard, desprs de la mort de Pere Joan Ferrer,
aquestes poblacions aconseguiren el dret de carreratge de la ciutat de
Barcelona. s a dir, la jurisdicci reial pass a exercir-se mitjanant el
municipi barcelon i, per tant, aquestes universitats es comprometeren a
contribuir en labastament del blat, a satisfer la seva part de redempci,
a participar en lexrcit, a incorporar-se a lhost barcelonina, a reparar
les muralles de Barcelona i a participar en lorganitzaci darmades
per a la defensa martima. A canvi de tot lanterior, la poblaci de les
esmentades universitats pogu obtenir la carta de ciutadania de Bar-
celona i eximir-se del pagament duna srie dimpostos.42
Coneguda la importncia de la famlia des Bosc dins de la poltica
barcelonina baixmedieval i moderna, sobta que les esmentades pobla-
cions maresmenques vulguessin unir-se al municipi barcelon. Com
constata Benet Oliva: Imagineu-vos la perplexitat dels vassalls de la
senyoria: passar-se decennis suspirant per garantir lalliberament del
feudal, aconseguir dependre de la ciutat i, un cop assolit, trobar-sel
front del Consell barceloni!43
Lany 1567, Miquel des Bosc reclam mitjanant un plet les juris-
diccions, per no ho aconsegu. Lany 1653, Felip III conced a Frederic
des Bosc les jurisdiccions i, nalment, lany 1660 aquelles retornaren
al monarca.44
40. Benet OLIVA i RICS, Pere Joan Ferrer (1431-1512), Bar del Maresme. Per una
renovaci historiogrca, IV Jornades dHistria i Arqueologia Medieval del Maresme.
Els monestirs medievals. Felibrejada, 93 (Matar, 2011), pp. 214-234.
41. Es pot consultar una transcripci daquests privilegis a Roser DAZ i PREZ
i Francesc FORN SALV, 500 Aniversari de lalliberament dels lligams senyorials dels
castells de Burriac i Matar, Quaderns de Prehistria i dArqueologia del Maresme, 10
(Matar, 1980).
42. Benet OLIVA i RICS, La petita noblesa del Maresme..., p. 38.
43. Benet OLIVA i RICS, La petita noblesa del Maresme..., p. 40.
44. M. Assumpci ZAPATA, Les jurisdiccions locals en el pas de ledat mitjana a
ledat moderna. Els batlles de sachs i els batlles reials a la baronia des Bosc. Matar: Caixa
dEstalvis Laietana, 1998, pp. 67-68.
130 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
45. Lany 1172, els homes de Sant Vicen entraren a casa de Pere Morot, dArgen-
tona, i cremaren tota la llenya, sendugueren el bestiar, cereals i una part de la verema.
En la declaraci que posteriorment fu Morot, explic que arran daquest incident els
seus pares moriren de fam, Coral CUADRADA, Senyors i ciutadans: les senyories catalanes
a la Baixa Edat Mitjana, Revista dHistria Medieval, 8 (Valncia, 1997), p. 59.
46. Pere BENITO i MONCLS, Violncies feudals i diferenciaci social pagesa. Els
homes de Sant Maral del Montseny a Vilassar i a Argentona a la segona meitat del
segle XII, Fulls del Museu-Arxiu de Santa Maria, 7 (Matar, 1990), p. 15.
47. El gruix dels patrimonis eclesistics com els de la noblesa sembla ha-
ver-se constituit durant lalta i la plena edat mitjana, de tal manera que els clergues de la
baixa edat mitjana shaurien limitat a administrar els bns i, com a mxim, ampliar-los.
Per a formar i ampliar patrimoni, monestirs, seus, parrquies i altars no es lliurava
a operacions de compra si de cas, de permuta... Amb aquesta actitud passiva, ms
aviat esperaven les donacions dels dels, Merc AVENTIN, La societat rural a Catalunya
en temps feudals..., p. 202.
48. Segons Josep M. Salrach, a partir dels segles XII i XIII els senyors jurisdiccio-
nals afavoriren la institucionalitzaci de les collectivitats de les seves senyories amb la
nalitat de fer demandes dajuts i obtenir-les (Josep M. SALRACH, La senyoria..., p. 572).
A partir del segle XIV, quan els vassalls de totes les senyories hagueren de fer front a les
demandes pecuniries reials aprovades pels estaments reunits en corts, senfortiren els
lligams de les diferents collectivitats pageses, Manuel SNCHEZ MARTNEZ, El naixement
de la scalitat dEstat a Catalunya (segles XII-XIV). Vic: Eumo (Biblioteca Universitria,
Histria 4), 1995.
49. Montserrat RICHOU i LLIMONA, Aproximaci a la histria dArgentona, pp. 112-
114, 209 i 142-160. Un fragment daquesta font pot consultar-se al document 2 de lannex
documental.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 131
50. Antonio PLADEVALL, Sant Maral del Montseny. Antiguo cenobio y parroquia
del obispado de Vich, Ausa, 35 (Vic, 1961), pp. 9-25.
51. Pere BENITO i MONCLS, Violncies feudals i diferenciaci social pagesa, p. 17.
52. Lany 1178 el rei Alfons fu una donaci pietosa, per remei de la seva nima
i la dels seus antecessors, dalous i de censos dArgentona, de Vilassar i daltres llocs
del Maresme als abats de Banyoles i de Sant Maral del Montseny, Coral CUADRADA, El
Maresme medieval..., p. 463.
53. El 1435, Jaume Draper, lies Estrader, i Narcisa, la seva muller, pubilla del
mas Estrader, de Premi, vengueren a Antoni Ferrer, de Vilassar, una pea de terra
campa, dependent del monestir de Sant Pol de Mar, AHPB, Bartomeu Agell, Septimum
Manuale (1435/1436), fol. 32.
54. Dentre aquestes rendes i bns, pot assenyalar-se lalou de Llavaneres, que
fou concedit lany 968 a labat Sunyer pel rei Lotari (Josep M. PONS GURI, Recull destudis
dhistria jurdica catalana. Barcelona: Fundaci Noguera (Collecci textos y documents,
22), 1989, p. 369, doc. 2). Tamb sha de destacar la donaci al monestir de Sant Pol
de Ramon Borrell, comte de Barcelona, i dErmessenda, la seva muller. Es tracta dels
alous que aquests tenien dins dels termes dArgentona, Cabrils, Mata, Premi, Tei i
Vilassar, Pere BENITO i MONCLS, Lalou del monestir de Sant Pol a la marina del comtat
de Barcelona, Ipsa Arca, 3 (Vilassar de Dalt, 2000), pp. 28-32.
55. Pere BENITO I MONCLS, Els homes de Sant Pol del venat del Sant Crist,
Fulls, 41 (Matar, 1991), p. 19.
132 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
delme de la parrquia de Sant Feliu de Cabrera, una vegada shavia realitzat la collita,
es dividia de la segent manera: sen feien nou parts, de les quals vuit restaven en mans
del pags. Laltra es distribua entre els decimadors en concepte de delme i primcia.
Aquesta part, al seu torn es dividia en nou. Montalegre en rebia quatre, el rector sen
quedava tres en concepte de primcia i la resta, s a dir, les dues parts restants, eren
per a lHospital de la Santa Creu de Barcelona, Xavier PREZ GMEZ, La cartoixa de
Montalegre..., pp. 72 i 79.
60. Els punts de referncia foren un puig, situat entre les terres de Bartomeu
Carbonell, de Vilassar, i Guillem Jaume, de Cabrera; sobre el cam que anava a Ma-
tar, el camp conegut com la parellada de Sant Vicen i la parellada de nArgentona,
contigua a lhonor dAroles, de Vilassar, al litoral, Xavier PREZ GMEZ, La cartoixa de
Montalegre, pp. 61-62.
61. El dia 5 de desembre de 1475, Joan Real, prior del monestir de Sant Pere
de Clar, enfranqu Joana, lla de Pere Ferrer, de Vilassar, per 5 orins dor dArag,
AHPB, Bartomeu Agell, Vigesimum primum manuale instrumentorum et contractorum
(1446 ), fol. 34v.
62. Pere BENITO i MONCLS, Poder i societat al Maresme medieval: els Sant Vicen
(1022-1271), Jornades dHistria i dArqueologia medieval del Maresme. LArquitectura
militar medieval. Matar: Grup dHistria del Casal, 2000, p. 25.
63. Joaquim GRAUPERA i GRAUPERA, Larquitectura religiosa preromnica i romnica
en el Baix Maresme, vol. 2. Argentona: Edicions la Comarcal, 2002, p. 92.
134 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
70. Montserrat RICHOU i LLIMONA, Els negocis de Ramon de Ganovardes, pp. 33-51.
71. Josep BAUCELLS I REIG, La Pia Almoina de la Seo de Barcelona: origen y
desarrollo, A Pobreza e assistncia aos pobres na pennsula ibrica durante a Idade Mdia.
Actas das 1as Jornadas Luso-Espanholas de Histria Medieval (Lisboa, 1972), pp. 73-175.
Josep BAUCELLS I REIG, Gnesi de la Pia Almoina de la Seu de Barcelona: els fundadors,
La pobreza y asistencia a los pobres en la Catalunya Medieval, vol. I. Barcelona: CSIC,
1980, pp. 17-75. Josep BAUCELLS I REIG, Limosnas y Pia Almoina. Institucionalizacin de
la caridad para los ms necesitados en el rea catalana, Memoria Ecclesiae, 11 (Oviedo,
1997), pp. 161-211. Josep BAUCELLS I REIG, El Baix Llobregat i la Pia Almoina de la Seu de
Barcelona. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1984. Josep BAUCELLS I REIG, El Mares-
me i la Pia Almoina de la Seu de Barcelona. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1987.
Toms LPEZ PIZCUETA, Estudio de un patrimonio urbano: la Pa Almoina de Barcelona
en los siglos XIII-XIV, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 18 (Barcelona, 1997),
pp. 427-449. Toms LPEZ PIZCUETA, La Pia Almoina de Barcelona: estudi dun patrimoni
eclesistic catal baixmedieval. Barcelona: Fundaci Noguera (Estudis, 16), 1998.
72. Joan Josep BUSQUETA, Ciutat-camp a la Catalunya Medieval, Acta Historica
Archaeologica Mediaevalia, 10 (Barcelona, 1989), pp. 482-487.
73. Per a Pere Ort, el concepte dhort i vinyet s un tpic historiogrc, aparegut
amb els estudis de Maluquer Viladot, de Broc i de Carreras Candi, continuat per alguns
investigadors que confonen els exercicis de les jurisdiccions, Pere ORT i GOST, Renda i
scalitat en una ciutat medieval: Barcelona, segles XII-XIV. Barcelona: CSIC, 2000, p. 64.
74. ngel FBREGA I GRAU, La vida quotidiana a la catedral de Barcelona en decli-
nar el Renaixement. Any 1580. Barcelona: Reial Academia de Belles Arts de Sant Jordi,
1978, p. 20.
136 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
75. A les rendes originades pels lots de les diferents pabordies, se nhi afegiren
daltres des del 1373. A partir de la devaluaci monetria de lany 1258, simposaren no-
ves pensions anyals a parrquies solvents del bisbat amb la nalitat daugmentar les dis-
tribucions rebudes pels canonges, ngel FBREGA I GRAU, La vida quotidiana a la catedral
de Barcelona en declinar el Renaixement..., p. 23.
76. ACB, Pabordia Capbreu P.n40 1416 a 1540.
77. Josep BAUCELLS I REIG, Gnesi de la Pia Almoina de la Seu de Barcelona...,
p. 30.
78. Josep BAUCELLS I REIG, La Pia Almoina de la Seo de Barcelona..., pp. 74-75.
79. Toms LPEZ PIZCUETA, Estudio de un patrimonio urbano: la Pa Almoina
de Barcelona en los siglos XIII-XIV..., pp. 427-449.
80. La perioditzaci que proposa Lpez Pizcueta es divideix en cinc etapes:
1. Del naixament a la reorganitzaci: lpoca de les fundacions (1161-1275); 2. Etapa
urbana de lAlmoina (1275-1299); 3. La gran expansi de lAlmoina (1300-1317); 4. Els
anys del Llibre Verd (1317-1326); 5. Lpoca de les dicultats (1326-1350).
81. Toms LPEZ PIZCUETA, La Pia Almoina de Barcelona..., pp. 41-42.
82. Toms LPEZ PIZCUETA, La Pia Almoina de Barcelona..., p. 313.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 137
83. Venda duna pea de terra, dependent de la Pia Almoina de la Seu de Barce-
lona, de Bernat Cisa, de Premi, a Pere Aroles, de Vilassar, 1421-7-6, AHPB, Bartomeu
Agell, Manuale primum (1419-1424), fols. 33 i 53.
84. Lrea territorial per la qual sexpand lAlmoina de la Seu de Barcelona es-
pecialment es concentr a lAlt Peneds, el Barcelons, el Baix Llobregat, el Maresme, el
Garraf i el Valls Oriental. A la comarca del Maresme, aquestes terres es concentraren
a Alella, Argentona, Cabrera, Premi i Vilassar. Pere BENITO i MONCLS, La parti entre
Premi i Vilassar i els orgens medievals de la capella de Santa Maria i del mas Cisa,
La Cisa mil anys dhistria. Argentona: La Comarcal Edicions (Collecci Llevant. Srie
Major, 1), 1999, pp. 35-44.
85. Des de 1241, lAlmoina de la Seu de Barcelona combin latenci al menjador
amb lentrega de numerari, Josep BAUCELLS I REIG, Limosnas y Pia Almoina..., p. 195.
86. Pedro FATJ GMEZ, Un instrument de la caritat eclesistica: la Pia Almoina,
LAven, 91 (Barcelona, 1986), p. 47, nota 11.
87. Josep BAUCELLS i REIG, Limosnas y Pia Almoina..., p. 195.
88. Pedro FATJ GMEZ, Un instrument de la caritat eclesistica: la Pia Almoina...,
p. 47, nota 11.
89. Pel dejuni vegeu Josepa MUTG i VIVES, LAbastament de peix i carn a Bar-
celona, a Antoni RIERA I MELIS (coord.), Alimentaci i societat a la Catalunya Medieval.
Barcelona: Instituci Mil i Fontanals, CSIC (Collecci Anuario de Estudios Medievales
annex 20), 1988, pp. 109-110.
138 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
90. Segons Maria Echniz, durant els anys 1283 i 1284, lAlmoina sabast de
cereal panicable mitjanant censos en espcie i compres a lengrs. En canvi, ladquisici
del vi es realitzava, diriament, a la menuda, probablement perqu es tractava dun vi
de baixa qualitat. La carn tamb es comprava diriament a les carnisseries de la ciu-
tat, sobretot la carn de molt que, segons Echniz, podia comprar-se ms barata a les
carnisseries dedicades a vendre carn danimals malalts. Segurament, el peix, consumit
durant els dies dabstinncia, era fresc perqu Barcelona era una zona pesquera, Maria
ECHNIZ SANS, La alimentacin de los pobres asistidos por la Pa Almoina de la Catedral
de Barcelona segn el libro de cuentas de 1283-1284, a Antoni RIERA I MELIS (coord.),
Alimentaci i societat a la Catalunya Medieval. Barcelona: Instituci Mil i Fontanals,
CSIC (Collecci Anuario de Estudios Medievales annex 20), 1988, pp. 178-182.
91. Per exemple, a la comarca del Maresme del segle XV, sha localitzat propietats
dependents daltars de la Seu de Barcelona. Entre aquests, es poden mencionar els dedicats
al sant Esperit, a sant Salvador, a sant Silvestre, a sant Vicen i a santa Margarida. El
13 dagost de 1455, Agust Ribes, calafat, de Barcelona i hereu del domini til del mas
Soler, lies Ribes, de Premi, vengu a Antoni Sorts, lies Figuera, de Premi, un hort
amb aigua, sota domini i alou del beneci institut a laltar de Santa Margarida de la
Seu de Barcelona, AHPB, Bartomeu Agell, Llibre de vendes (1455/1456).
92. Fins al concili de Trento, concretament a les sessions celebrades el 13 de
gener de 1547 i el 15 de juliol de 1563, no sestabl la unicitat dels benecis i lobli-
gatorietat de la residncia personal al lloc del beneci. Es desconeix el nombre de
beneciats de la Seu de Barcelona per a lpoca medieval. Per a nals del segle XVI,
Fbrega comptabilitza cent quaranta-vuit benecis i setanta capellanies i suposa que als
quaranta canonges sels podria afegir ms dun centenar de beneciats, que acumulaven
benecis, ngel FBREGA i GRAU, La vida quotidiana a la catedral de Barcelona en declinar
el Renaixement..., pp. 26-27.
93. APSMM, pergam 112.
94. Les funcions del rector eren loci div, que comprenia el manteniment
del culte, la celebraci de les misses preestablertes pel costum, i el cant de les hores
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 139
canniques; ladministraci dels sagraments, excepte els reservats als bisbes; la predica-
ci, informaci, i instrucci dels laics, etc., Pere BENITO i MONCLS, Les parrquies del
Maresme a la Baixa Edat Mitjana, p. 111.
95. Merc AVENTIN i PUIG, La societat rural a Catalunya en temps feudals..., p. 207.
96. El 17 de gener de 1440, Pere Camps, Sana, llur ll, Joan i Eullia, mu-
ller daquest darrer, de Vilassar, vengueren a Quitria, muller de Francesc Orenga, de
Premi, unes cases amb les seves quintanes, els horts, laigua per a regar i els emprius
dependents de lesglsia parroquial de Sant Pere de Premi, APSGVD, Diversorum 23.
97. El 3 de gener de 1381, Berenguer Bosc, lies Dor, hereu del mas Bosc de
Vilassar, i Agns, la seva muller, es proclamaren homines proprios solidos et afocatos
vestri discreti Bernardi March, beneciati altaris Beate Marie, constructi in ecclesia de
Vilasario, cum remensis et cum omnibus alibus iuribus et usibus et cum omni progenie
nostra nascitura (APSGVD, Manual 4, fol. 131). El 19 de gener de 1462, Jaume Ferrer,
Pere Maci, jurats de la parrquia de Sant Pere de Premi, Joan Castellar, Salvador
Triador, operaris de lesglsia parroquial i de la capella de Santa Anastsia, de lesmen-
tada localitat, prometeren concedir a Bernat Estrany, rector de lesmentada parrquia i
beneciat de Santa Anastsia, unes cases amb terres. Entre les condicions de la donaci,
cal destacar que les cases havien dsser habitades per un home o donat que tingus
el vistiplau dels operaris; a les terres shi havia de conrear vinya i Bernat Estrany havia
doferir un missal i nous guarniments a la capella de Santa Anastsia, AHPB, Bartomeu
Agell, Manual (1461/1462), fol. 12.
98. Venda dAmador Bellot, de Matar, a Bartomeu Puig, de Cabrera, de dues
peces de terra, situades a Cabrera, sota domini i alou de les misses daniversari del
difunt Antoni BellSoley, lies Bellot, 1479, 10, 16, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale
vicesimum secundum.
99. El 30 de maig de 1292, el cavaller Sim dArgentona vengu a Pere Arnald
de Vilella, cavaller, i a Pere dAgiari, ciutad de Barcelona, el delme del pa, del vi, de
la carn i dels diners del lli de la parrquia de Sant Juli dArgentona, que estaven sota
domini i alou de Berenguer de Sant Vicen, a Montserrat RICHOU i LLIMONA, Aproximaci
a la histria dArgentona, p. 191, doc. 8.
100. El dia 11 de gener de 1439, Berenguer Rourich, rector de Premi, vengu a
Joan Ferrer, mercader de Barcelona, per 165 lliures el delme dels fruits del pa i del vi,
de la parrquia de Sant Feliu de Cabrera, AHPB, Bartomeu Agell, Manual (1438/1439).
140 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
TAULA 11
Capbreu dels alous de la rectoria de Sant Gens de Vilassar
(1380-1410)
Censaler Bns Censos
Beneciat de S. Nicolau alberg 2 gallines
de lesglsia parroquial
Salvador Isern hort 4 lliures
pea quint, braatge, delme i primcia
Antoni Dilmer celler i hort 2 gallines
pea quint, braatge, delme i primcia de
tots els esplets
Benet Mart, lies pea quint, braatge, primcia i qustia
Morera
Ramon Vidal boiga del mas Ti Ha destar poblada, afogada e
hort quintana abitada
dos parells de gallines
delme, primcia (i part illegible)
Pons, de Cabrera pea parell de gallines, quint, braatge,
delme i primcia
Hereu del mas Tria peces quint, braatge de tots els fruits,
delme i primcia
Benet Juli pea quint, braatge de tots els fruits,
delme i primcia
Salvador Serra pea quint, braatge de tots els fruits,
delme i primcia
LA PAGESIA
censos, taxes arbitrries i serveis en treball; tinents com els anteriors i adscrits a la terra
i tinents que a ms de les dependncies anteriors estan sotmesos a daltres mals usos,
Coral CUADRADA, El Maresme medieval..., pp. 514, 519 i 520.
113. Montserrat RICHOU i LLIMONA, Aproximaci a la histria dArgentona...; Mont-
serrat RICHOU i LLIMONA, La famlia i les esposalles a Sant Gens de Vilassar (1348-1486).
Crdit del perode dinvestigaci Cultura i mentalitat al mn medieval, tutelat per la
doctora Merc Aventin i Puig. Sucincia Investigadora i Diploma dEstudis Avanats,
setembre 2005. M. JOSEP CASTILLO i EZQUERRA, Argentona i Vilassar a cavall de dues poques...
114. Aix, per exemple, als segents apartats daquest estudi es podr observar
els imports satisfets en concepte de llegtima pels cabalers i cabaleres i mltiples refe-
rncies pecuniries reectides a les darreres voluntats.
115. BC, Manuscrit nm. 1221, Notcia primera del Llibre de Noticias de la Casa
y mas Anomenat Arn, en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de Agell, nm. 21. El
1416, en el seu testament Guillem Arn ratic lelecci de lhereu del mas, anomenant-lo
hereu universal, BC, Manuscrit nm. 1221, Noticia primera del Llibre de Noticias de la
Casa y mas Anomenat Arn, en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de Agell, nm. 24.
116. BC, Manuscrit nm. 1221, Noticia primera del Llibre de Noticias de la
Casa y mas Anomenat Arn, en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de Agell., nm. 22.
144 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
117. BC, Manuscrit nm. 1221, Noticia primera del Llibre de Noticias de la
Casa y mas Anomenat Arn, en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de Agell, nm. 29.
118. AHPB, Bartomeu Agell, Manuale primum (1419/1424), fol. 10v. BC, Ma-
nuscrit nm. 1221, Noticia primera del Llibre de Noticias de la Casa y mas anomenat
Arn, en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de Agell, nm. 23, i Noticia Segona del
Llibre de Notcias de la Casa y Mas anomenat Arn, en la parrchia de Cabrera en lo
Veynat de Agell. Enric SUBI i COLL, El mas Arn dAgell, El mas catal durant lEdat
Mitjana i moderna (segles IX-XVIII). Aspectes arqueolgics, histrics, geogrcs, arquitectnics
i antropolgics. Barcelona: CSIC, 2001, p. 443.
119. Compra de 5 sous i 6 diners per 77 sous a Bernat Vervol, de Vilassar
(1422-6-1, AHPB, Bartomeu Agell, Manuale primum (1419/1424), fol. 48). Compra de
12 sous i 6 diners per 8 lliures i 10 sous a Pon Ferrer, de Premi (1428-11-29, AHPB,
Bartomeu Agell, Primus liber vendicionum et stabilimentorum et aliarum alienacionum
(1428/1430), fols. 6v-8). Compra de 14 sous per 9 lliures i 10 sous a Bernat Mateu i el
seu ll Francesc, dArgentona (1429-1-23, Primus liber vendicionum et stabilimentorum
et aliarum alienacionum (1428/1430), fols. 13v-15v). Compra de 23 sous i 2 diners per
9 lliures i 10 sous per 16 lliures i 20 sous a Pere Mayol, de Cabrera (1429-1-25, AHPB,
Bartomeu Agell, Primum manuale (1428/1429), fol. 22) Compra de 20 sous per 14 lliu-
res a Bernat i Bartomeu Morot, del mas Morot de Santa Maria de Matar, 1432-8-10,
AHPB, Bartomeu Agell, Tercium manuale (1431/1432), fols. 122v-134.
120. APSGVD, Diversorum 13.
121. La mort dAntoni Arn ha de situar-se entre la data de la darrera escriptura
en la qual particip, que fou el 26 de maig de 1436, i la primera font en qu gur
Salvadora, la seva muller, com a vdua, datada el 15 dabril de 1437, BC, Manuscrit
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 145
nm. 1221, Noticia primera del Llibre de Noticias de la Casa y mas Anomenat Arn,
en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de Agell, nms. 36-37.
122. AHPB, Bartomeu Agell, Primum manuale (1428/1430), fols. 59v-60.
123. BC, Manuscrit nm. 1221, Noticia primera del Llibre de Noticias de la
Casa y mas Anomenat Arn, en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de Agell, nm. 34.
AHPB, Bartomeu Agell, Tercium manuale (1431/1432), fol. 109.
124. AHPB, Bartomeu Agell, Manuale primum (1419/1424), fol. 30.
125. 1421-11-13 AHPB, Bartomeu Agell, Manuale primum (1419/1424), fol. 36.
126. 1431-1-6, BC, Manuscrit nm. 1221, Noticia primera del Llibre de Noticias
de la Casa y mas Anomenat Arn, en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de Agell,
nm. 33.
127. 1436-10-10, BC, Manuscrit nm. 1221, Noticia primera del Llibre de No-
ticias de la Casa y mas Anomenat Arn, en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de
Agell, nm. 35.
128. 1439-11-19, BC, Manuscrit nm. 1221, Noticia primera del Llibre de No-
ticias de la Casa y mas Anomenat Arn, en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de
Agell, nm. 38.
129. Enric Subia i Coll: El mas Arn dAgell, pp. 444-445.
130. El 15 dabril de 1437, Salvadora, vdua dAntoni Arn, restitu el dot aportat
per Antnia, vdua de Pere Arn, hereu del mas Arn, i lla de Pere Torra, dAlella, BC,
Manuscrit nm. 1221. Noticia primera del Llibre de Noticias de la Casa y mas Anomenat
Arn, en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de Agell, nm. 37.
146 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
131. s molt probable que aquests pagaments fossin a terminis, com ho demostra
la documentaci relacionada amb el dot de Francesca. Els seus captols matrimonials
sescripturaren lany 1431. Dotze anys ms tard, encara sestava abonant part del dot
pactat, BC, Manuscrit nm. 1221, Noticia primera del Llibre de Noticias de la Casa y
mas anomenat Arn, en la parrchia de Cabrera en lo Veynat de Agell, nm. 40.
132. APSGVD, Manual 7, fol. 32v, 33v i 34v.
133. 1464-1-10, Venda a carta de grcia de dues feixes de terra per 14 lliures
a Arnau de la Castanyeda, cirurgi, de Cabrera, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale
vicesimum (1477/1478), fol. 12v.
134. 1467-4-18, Venda de dues peces de terra aloeres per 18 lliures i 14 sous a
Jaume Mir, de Cabrera, parent seu, Miquel Franquesa, Quartum manuale (1466/1467).
135. 1470-1-5, Venda duna feixa a Vilassar, sota domini i alou de Santa Maria
de Montalegre, per 50 sous a Bernat Mas, fuster, de Vilassar, APSGVD, Diversorum 109.
136. 1476-5-3, Venda a carta de grcia duna pea del mas Bellot, lies Pujol,
per 8 lliures, a Esteve Mallol dAmunt, de Cabrera, Enric SUBI i COLL, El mas Arn
dAgell, p. 445.
137. Attendens etiam me in presenciam haberem necessariam pecuniam quan-
titatem suscripta pro solvendo dote Clare lie mee sponseque Joannis Michaelis Feu,
de Santa Maria de Matar, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale vicesimum (1477/1478),
fol. 12v.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 147
138. De fet, shan comptabilitzat tretze peces de terra, encara que podrien ser-ne
moltes ms. La impossibilitat de consultar les fonts dipositades a larxiu patrimonial de
la famlia Botey no permet oferir ms dades.
139. APSGVD, Manual 4, fols. 159v-160.
140. Montserrat RICHOU I LLIMONA, Una dcada dabastament frumentari a Barcelona:
Barcelona i la iniciativa privada als anys 70 del segle XIV (en premsa).
141. Linfant Jaume volia recuperar el Rossell, la Cerdanya i el regne de Ma-
llorca, arrabassats al seu pare Jaume III de Mallorca per Pere el Cerimonis el 1349.
142. Jaume OLIVER i BRUY, Introducci a la Histria de Premi de Dalt..., p. 67.
143. APCMPD, pergam nm. 11.
148 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
144. APSGVD, Manual 5, fol. 130. AHMAR, Llibre Baixell, fol. 130.
145. 1561,4,2, Confessi dAntnia, dona de Pau Botey, pags de Sant Pere de
Premi, AHMAR, Capbreu 1558-1614.
146. APCMPD, pergam nm. 38.
147. 1429,6,11, AHPB, Bartomeu Agell, Primum Manuale (1428/1430), fols. 53v-54.
148. 1464,3,23, AHPB, Bartomeu Agell, XXXXIII Manuale (1464). Aquesta do-
naci fou raticada el 14 de gener de 1466 a les darreres voluntats de Perdal, escoll
Bartomeu Botey com a hereu universal, APSPPD, Manual 3, fol. 51v.
149. Requesta de Francesc Moliner, procurador de Jaume Botey i Francesc Ferrer,
arrendadors del des de la parrquia de Vilassar (1438-12-19, APSGVD, Diversorum 89).
Demanda de Francesc Moliner, procurador de Jaume Botey i Francesc Ferrer, als jurats
de la parrquia de Vilassar, 1438-12-20, APSGVD, Diversorum 89.
150. Debitoris escripturats a favor de Jaume Botey i Francesc Ferrer, baster
de Barcelona, arrendadors del des de la parrquia de Vilassar, de Bernat Saura, de
Bartomeu Cuquet, de Gens Campins, de Bernat Tolr, dAntoni Vidal, dAntoni Dilmer,
de Miquel Riera, de Jaume Torre, de Salvador Colomer, ll de Bartomeu, i de Francesc
Vidal de Gordey (1439-1-1-1439-1-4, APSGVD, Diversorum 124). Debitoris a favor de
Jaume Botey i Francesc Ferrer, baster de Barcelona, com a arrendadors del des de la
parrquia de Vilassar, de Pere Marqus i dAntoni Riera, carnisser, de Vilassar, 1439-12-28,
APSGVD, Diversorum 106.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 149
TAULA 12
Documentaci de la famlia Botey, de Premi (1355-1471)
Data Tipologia De A Objecte Preu
documental
1355-1-4 Compra Pere Botey Arnau Ponseta, pro- Pea, sotsdomini i alou
curador de Margarida, de Bernat de Sant Vicen,
muller de Berenguer senyor de la Casa de
Estrader, de Premi Premi
1365-7-24 Compra Pere Botey Constana, muller de Pea alouera a Vilassar 25 lliures
Bartomeu Tria i aquest,
de Vilassar
155. Carta de Pere el Cerimonis del dia 3 de juliol de 1460 a Jaume Ferrer,
batlle de Premi, APSPPD, Manual 1, fol. 9v.
156. 1462-1-19, AHPB, Bartomeu Agell, Manual (1461/1462), fols. 12-12v.
157. AHPB, Miquel Franquesa, Manual com (1465/1479).
158. APSPPD, Manual 1, fols. 46v-48.
159. AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments (1457/1480), fols. 91v-92.
156 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
167. Com daltres vegades, les dades que sofereixen poden ser molt superiors.
Els entrebancs per a la consulta de la documentaci dipositada a lArxiu Patrimonial de
Can Maians, de Vilassar, no han possibilitat lobtenci de dades concloents.
168. En el perode 1377-1403, Guillem Aroles compr dinou pensions de censals
morts.
169. Esponsalici de 25 lliures de Salvador Isern, ll i hereu de Sim Isern, de
Vilassar, a Francesca, germana de Guillem Aroles (1372-1-2, APSGVD, Manual 2, fol. 27).
poca de dot de 100 lliures de Guillem Aroles a favor de Pere Bonivern per a la seva
lla Constana. Aquesta noia era lla de Bonivern i muller de Guillem Aroles, ll, 1399-
7-15, APSGVD, Manual 4, fol. 28v.
170. poca deixovar de Bernat Maci, lies Partella, i Alamanda, de Premi,
a Guillem Aroles. Sabonaren 10 lliures de les 100 pactades per Bernat, ll de Guillem
Aroles, 1401-10-16, APSGVD, Manual 5, fol. 59.
171. Aquestes accions es desenvoluparen durant tres dies consecutius i foren
realitzades per homes del sagramental de les parrquies dAlella, Argentona, Badalo-
na, Cabrera, Caldes dEstrac, Canyamars, Cardedeu, Corr dAvall, Dosrius, Llavaneres,
Mata, Matar, Tei, Tiana, Vallmajor i Vilassar, juntament amb daltres homes dquestes
localitats, Roser SALICR i LLUCH, A foc! A foc! Assalt, incendi i destrucci del castell
de Matar per part del Sagramental a mitjan segona dcada del segle XV, Fulls, 60
(Matar,1998), pp. 6-14.
172. Des de lany 1212 ns al 1437, els Sala ocuparen hereditriament la batllia
de Sant Mart dArenys, de Sant Iscle i de Santa Victria, Benet OLIVA i RICS, La petita
noblesa del Maresme, pp. 72-76.
158 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
TAULA 13
Documentaci de la famlia Aroles, de Vilassar (1365-1484)
Data Tipologia De A Objecte Preu
documental
1365-3-27 Enfranqui- Pere des Bosc Pere Aroles i Gui- canvi destat
ment llem Aroles, ll del jurdic
mas Aroles
1371-5-26 Establiment Guillem Aroles Bernat Ferrer Pea de terra
1373-5-24 Compra Guillem Aroles Francesca, muller 7 sous i 7 di- 105 sous
de Bernat Juli, i ners de pensi
aquest, de Vilassar de censal mort
1375-2-25 Debitori Elisenda, muller Guillem Aroles 23 sous
de Berenguer
Agell, i aquest
de Vilassar
1375-10-21 Compra Guillem Aroles Guillem Vives i 9 sous i 6 di- 6 lliures i
Guillema, de ners de pensi 12 sous
Vilassar de censal mort
1377-1-2 Confessi Bernat Colomer, Guillem Aroles Cases a la sa-
de Vilassar grera al costat
de la plaa sota
domini i alou
daquest darrer
1377-1-2 Confessi Pascasi Boni- Guillem Aroles Pea de terra o
vern i Pere hort, sota domi-
Bonivern, ni de Guillem
de Vilassar Aroles
1377-1-20 Confessi Bernat Roudors, Guillem Aroles 2 peces de terra
de Barcelona a Vilassar, sota
domini i alou
del darrer
1377-1-20 Confessi Pere Estrany, Guillem Aroles Satisfacci de
de Vilassar 4 sous anyals
de cens
1377-5-17 poca de Guillem Abril, Guillem Aroles 45 sous
comanda de Vilassar
LA MENESTRALIA
174. Establiment duna pea amb una casa de Salvador Bartomeu, de Cabrera, a
Antoni Fontanals, sastre de Cabrera (1461-7-14, AHPB, Bartomeu Agell, Manual (1461)).
Venda duna vinya de Narcisa, vdua de Jaume Estrader, i el seu ll, Joan, de Premi, a
Mateu Bay, sastre de Premi (1465-10-28, APSPPD, Manual 1, fol. 10) Venda a carta de
grcia duna pea del mas Gamon, lies Teixidor, de Joan Franc, lies Teixidor, i Beneta
Antigona, de Cabrera, a Angelina, vdua de Salvador Morot, teixidor de lli, de Cabrera,
1475-3-8 AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de vendes (1477/1478).
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 165
TAULA 14
Documentaci dArnau de la Castanyeda, cirurgi de Premi
(1459-1480)
Data Tipologia De A Objecte Preu
documental
1459-7-17 Compra Arnau de la Miquel Bramona, Pea aloera de 55 lliures
Castanyeda, prevere beneciat Cabrera
de Cabrera de lesglsia de
Sant Pere de les
Puelles de
Barcelona i rector
de Sant Feliu de
Cabrera, hereu
dIsabel, vdua
dArnau de
Fontanals
1464-1-10 Compra a Arnau de la Antoni Arn, 2 feixes de 14 lliures
carta de Castanyeda, de de Cabrera terra
grcia Cabrera
1471-1-30 Arrendament Miquel Libra i Arnau de la Casta- Mas a Vall 40 lliures
per 4 anys Agns, orfes de nyeda, cirurgi de
Salvador Garb, Cabrera
lies Libra,
de Matar i habi-
tants de Cabrera
MONCLS, Viure al Vilassar del quatre-cents..., p. 39). Venda dAntoni Oliver i Francesc,
ll, ferrers de Santa Maria de Matar, a Salvador Ferrer, ferrer de Cabrera, dunes cases
dependents del rector de Sant Feliu de Cabrera (1432-2-3, Bartomeu Agell, Tercium Ma-
nuale (1541/1432), fol. 53v). Establiment de Joan Ros, procurador de Pere des Bosc, a
Antoni Grau, teixidor de lli de Vilassar, duna casa amb hort, prop del castell de Vilassar,
1440-6-26, BC, Fons Moja, lligall 278.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 167
LA FAMLIA
EL MATRIMONI
juny de 1870, lnic matrimoni vlid dins lesfera del mn cristi catlic fou el cannic,
Federico R. AZNAR GIL, La institucin matrimonial en la hispania bajo-medieval (1215-1563).
Salamanca: Universidad Ponticia (Bibliotheca Salmantinencis. Estudios), 123, p. 18.
5. AHPB, Pere de Pujol, Primer manual (1366-(2)-5/1368-6-1).
6. 1482-2-24, AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1481).
7 Teresa-Maria VINYOLES, Les barcelonines a les darreries de lEdat Mitjana. Barce-
lona: Fundaci Salvador Vives Casajuana, 1976, p. 93. Carme BATLLE i Teresa VINYOLES,
Mirada a la Barcelona medieval des de les nestres gtiques. Barcelona: Rafael Dalmau
Editor (Collecci Bufarull), nm. 6, 2002, p. 92.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 175
R. Aznar Gil, aquest era el ritual que lEsglsia havia volgut imposar des
dels segles X i XI.19 Malgrat aix, a la baixa edat mitjana,20 els diferents
snodes eclesistics insistiren en la convenincia del matrimoni cannic
perqu shavia de comprovar pblicament la inexistncia dimpediments
als enllaos matrimonials.21 Per tant, entre daltres situacions, laparell
eclesistic intent controlar els graus de parentiu,22 la poligmia, el
seva parrquia a comptar segons la computaci cannica perqu es tingus molt clar
la gradaci parental, Jean-Louis FLANDRIN, Orgenes de la familia. Barcelona: Editorial
Crtica (Estudios y Ensayos), 1979, pp. 38-39.
23. Tot i les prohibicions eclesistiques, imposades des de dalt i des de fora,
els interessos familiars actuaren com a forces resistents des de baix. Molts familiars
obligaren a dur a terme enllaos matrimonials, amb lamenaa del desheretament en cas
de desobedincia. En els enllaos entre menors dedat, aquests no podien mostrar un
consentiment real, Jack GOODY, La evolucin de la familia y del matrimonio en Europa.
Barcelona: Editorial Herder, 1986, pp. 252-253.
24. En aquesta poca, la pubertat comenava als dotze anys pels nois i als catorze
per les noies, Federico R. AZNAR, La institucin matrimonial en la hispnia bajo-medieval...,
p. 71. Puede concertarse el matrimonio a partir de los 7 aos, pero el compromiso no
es denitivo hasta que lo rearman los contrayentes al llegar a los 14 o a los 12 aos o
antes si estan en condiciones de consumar el matrimonio, Jos-Luis MARTN, El proceso
de institucionalizacin del modelo matrimonial cristiano, p. 162.
25. En aquesta poca, alguns eclesistics defensaven el sexe dins del matrimoni,
ns i tot quan no sadreava a la procreaci, Leah OTIS-COUR, Historia de la pareja en la
Edad Media. Placer y amor. Madrid: Siglo Veintiuno de Espaa Editores, 2000, pp. 94-97.
26. Jos-Luis MARTN, Matrimonio cristiano y sexualidad medieval, Historia 16,
nm. 124 (Madrid, 1986), p. 40.
27. Joaquim-Maria PUIGVERT (ed.), Les visites pastorals. Dels orgens a lpoca
Contempornia. Girona: CGT edicions (Biblioteca dHistria Rural / Collecci Fonts,
3), 2003. Llus MONJAS, Reforma eclesistica i religiosa de les dicesis de la Tarraconense
al llarg de la Baixa Edat Mitjana (a travs dels qestionaris de visita pastoral), Institut
Universitari dHistria Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra, tesi doctoral
indita, 2004.
28. Arran daquestes visites pastorals sacus el clergat maresmenc de concubi-
natge, de jugar, de practicar el prstec usurari, dalienar bns eclesistics i de mostrar
decincies en el servei religis, Pere BENITO i MONCLS, Les parrquies del Maresme a la
Baixa Edat Mitjana..., pp. 161-205.
29. Per a Llus Monjas, la manca aparent de problemes entre els laics ama-
gava que els rectors encobrien llurs parroquians normalment, de la mateixa manera
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 179
que els parroquians devien fer-ho amb els rectors, Llus MONJAS, Les visites pastorals:
de lpoca medieval a la viglia del Concili de Trento, Joaquim M. PUIGVERT (ed.), Les
visites pastorals. Dels orgens a lpoca contempornia. Girona: CGT edicions (Biblioteca
dHistria Rural / Collecci Fonts, 3), 2003, p. 65.
30. Pere BENITO I MONCLS, Les parrquies del Maresme a la Baixa Edat Mitjana...,
pp. 207-230.
31. Pere BENITO I MONCLS, Les parrquies del Maresme a la Baixa Edat Mitjana...,
p. 214.
32. Per al Valls vegeu Luca COMTE AGUILAR, Clergues i feligresos a les parr-
quies del Valls a lEdat Mitjana. Estudi de les visites pastorals dels anys 1303-1324.
Treball dIniciaci a la Recerca indit dirigit pel doctor Josep M. Salrach. Barcelona,
Institut Universitari dHistria Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra,
setembre de 2002.
33. En aquestes unions, els promesos pronunciaven unes frases davant dalguns
testimonis: Jo nado mon cors a vos en per leyal muller e prench lo vostre per leyal
marit, Carme BATLLE i Teresa VINYOLES, Mirada a la Barcelona medieval..., p. 98.
34. Teresa VINYOLES i VIDAL, Estimar a ledat mitjana, Maria dels ngels PREZ
SAMPER (coord.), La vida quotidiana a travs dels segles. Barcelona: Prtic/Biblioteca Uni-
versitria (Els Juliols, 6), 2002, pp.79-101.
35. Jean-Louis FLANDRIN, Los orgenes de la famlia moderna, Barcelona, Editorial
Crtica, 1972, p. 232. Luca COMTE AGUILAR, Clergues i feligresos a les parrquies del
Valls a lEdat Mitjana, p. 91.
36. Guillem Maria BROC, Historia del derecho de Catalua especialmente del ci-
vil..., p. 318.
180 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
que cap dona podia casar-se sense dot, el matrimoni clandest o secret
es convert en illegal per partida doble: per la desobdiencia als pares
i perqu la noia no podia aportar un dot.37 Malgrat aix, ats el fet
que lEsglsia defens una concepci jurdica del matrimoni, basada en
el consentiment individual dels dos contraents, el consider legtim.38
Daquesta manera, els matrimonis clandestins o secrets disposaren duna
petita escletxa que, a desgrat seu, els ofer lEsglsia medieval.39
En aquesta poca, tamb existiren algunes separacions conjugals.40
s fora probable que soriginessin arran de ladulteri del marit, ja que
els Usatges i les Constitucions de Catalunya noms penalitzaven ladulteri
femen. Lhome adlter era concebut com a amant de la muller adltera.
Lhome casat, encara que cohabits amb una dona soltera o vdua, no
cometia adulteri, car aquest delicte depenia de lestat civil de la dona.41
Segons Lucia Comte, a la zona del Valls, els maltractaments fsics
infringits a la muller pel seu marit adlter no foren generalitzats. Com
s lgic, quan aquestes relacions illcites eren conegudes i pbliques
esdevenien un maltractament psicolgic per a les dones enganyades.
42. Luca COMTE AGUILAR, Clergues i feligresos a les parrquies del Valls a
lEdat Mitjana..., pp. 105-107.
43. Carme BATLLE i Teresa VINYOLES, Mirada a la Barcelona medieval..., p. 155.
44. La donaci inter vivos o heretament es realitzava en vida dels donants i
era irrevocable. En canvi, la donaci o heretament testamentari podia modicar-se en
vida del testador, Guillem M. BROC, Historia del derecho de Catalua especialmente del
civil..., p. 682.
45. Merc AVENTIN, Famlia i unitat dexplotaci..., p. 472.
46. AHPB, Miquel Franquesa, Manuale (1577-6-6/1477-12-12), Montserrat RICHOU i
LLIMONA, Economia i societat en els registres notarials: la clientela dels captols matrimo-
nials del notari barcelon Miquel Franquesa (1458-1482), Estudis Histrics i Documents
dels Arxius de Protocols, nm. XXVIII (Barcelona, 2010), p. 78.
182 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
55. Antoni FURI, Camperols del Pas Valenci. Sueca, una comunitat rural a la
tardor de lEdat Mitjana. Valncia: Instituci Alfons el Magnnim, 1982. Antoni FURI,
Tierra, familia y transmisin de la propiedad en el Pas Valenciano durante la Baja
Edad Media, REINA PASTOR (Comp.), Relaciones de poder, de produccin y parentesco en
la Edad Media. Madrid: CSIC, 1990, pp. 305-328. Merc BARCEL CRESP, El ritmo de
la comunidad: vivir en el mundo rural, los trabajos y los das. El ejemplo de Mallorca
Bajomedieval, La vida cotidiana en la Edad Media. VIII Semana de Estudios Medieva-
les. Logroo: Gobierno de la Rioja y Instituto de Estudios Riojanos, 1998, pp. 129-167.
56. Per aquesta presentaci sutilitza una escriptura de la donaci, realitzada el
dia 13 de mar de 1379, del mas Bosc, de Vilassar, dependent del beneci de Santa
Maria, institut a lesglsia parroquial de lesmentada localitat (APSGVD, Manual 4,
fols. 95v-96v). Berenguer Bosc havia de maridar amb Agns, lla de Bonanat Canal
i Saurina, de lesmentada parrquia. Tamb es disposa de ms documentaci relacio-
nada amb aquest pacte desposalles, aix com fonts que informen sobre esdeveniments
posteriors. Dentre aquestes fonts, cal assenyalar: el debitori de dot dAgns (APSGVD,
Manual 4, fols. 96v-97v), lesponsalici de Berenguer Bosc a favor dAgns (APSGVD,
Manual 4, fols. 98-98v); la conversi, lany 1381, de Berenguer Bosc i Agns en homes
propis, solius i afocats amb remena del rector vilassarenc Bernat Marc, beneciat de
Santa Maria (APSGVD, Manual 4, fols. 131-131v); una venda de lany 1407 del mas
Bosc per 46 lliures (APSGVD, Manual 5, fols. 115v-116v). Ms endavant, concretament
lany 1445, aquest mas estigu en poder de Miquel Riera (BC, Fons Moja, lligall 278) i
el 1728, lantic mas Bosc es coneixia com a mas Ros, Benet OLIVA I RICS, La generaci
de Feliu de la Penya...
57. Sit omnibus notum quod nos Petrus Bosca, alias Petrus Dor et Benevenguda,
uxore eius, parrochie Sancti Genesi de Vilasario, gratis et de certa sciencia per nos et
omnes presentes et futuros damus et heretamus donacione pura et perfecta inrevocabilis
inter vivos.pro hereditate et legitima paterna et materna ad diem nupciarum vestrarum.
58. totum mansum nostrum vocatum Bosca cum domibus et omnibus honoribus,
possessionibus, tenedonibus, iuribus ad emprivis et pertinensis suis, cultis et eremis, in
montibus et in planis per omnia loca, quam habeo et teneo per benecium beate Marie,
constructum in predicta ecclesia de Vilasario, et per eius beneciatum nomine ipsius, in
dicta parrochia de Vilasario. Item per via racione damus vobis et vestris et quibus velitis
perpetua omnia bona nostra mobilia et immobilia, habita et habenda.
184 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
9%, guren les mares vdues que sidenticaren com a senyores tils
del patrimoni alienat.75 Els donants menys representatius els comfor-
men els lls (5%),76 els germans (3%),77 els oncles i les tietes (2%)78
i els nts i les ntes (1%).79 Tamb hi ha escriptures en les quals no
sespecic cap tipus de relaci de parentiu (6%). Es tracta de donants
eixorcs o sense descendncia que cercaren coneguts o parents llunyans,
dels quals no consta documentalment cap relaci parental, i crearen
vincles similars als que haurien tingut amb descendncia prpia amb
lobjectiu dassegurar-se una vellesa digna. Entre daltres, trobem una
donaci del 4 de mar de 1442, mitjanant la qual Pere Riera i Mar-
garida, de Vilassar, senilis etatis, donaren a Sana, muller de Pere
Vidal, lies Ferrer, de Barcelona el mas Riera i la seva borda, prop
del mar, a Cabrils.80
siendo numerosos en las familias, pero tambin encontramos una proporcin indita
de gente de ms de sesenta y cinco aos (del 9 al 10% en la campia toscana). Y esa
poblacin as denida es una poblacin vieja en el sentido demogrco, Charles de la
RONCIRE, La vida privada de los notables toscanos en el umbral del Renacimiento...,
p. 185. Als segles XIV i XV hi hagu una edat dor dels ancians amb laugment de la seva
esperana de vida. Les successives onades epidmiques enfortiren els ms resistents que
esdevingueren immunes a la pesta, Emilio MITRE FERNNDEZ, Fantasmas de la sociedad
medieval..., p. 118.
75. El 9 de juliol de 1451, Eullia, vdua de Jaume Sorts, domina utilis et pro-
prietaria mansi Isern, de Vilassar, feu donaci inter vivos daquest mas a Bernat Isern,
nebot seu i ll del seu difunt germ, Antoni Isern, de Tei. Bernat Isern havia de maridar
amb Eullia, lla de Miquel Batlle, de Montcada, AHPB, Bartomeu Agell, Manual (1451).
76. El 8 de novembre de 1476, Miquel Font, orfe de Joan Font, de Premi, don
el mas Font a Isabel, la seva mare, AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1477).
77. El 21 de novembre de 1449, Salvador Eimeric, de Vilassar, alien a la seva
germana Francesca, muller de Nicolau Bonivern, de lesmentada localitat, la meitat del
mas Eimeric (APSGVD, Manual 8, fol. 153v). El 14 de setembre de 1475, Joan Villar,
ll i hereu del difunt Nicolau Villar, de Vilassar, don el mas Villar a Francesca, la seva
germana, promesa de Pere Terrades, bracer de Berga, APSGVD, Diversorum 85.
78. El dia 28 de juny de 1461, Salvador Canyet, de Cabrera, don el mas Ca-
nyet a Bartomeua, consobrine germane mee, lla de Francesc Eimeric, lies Bonet i
Salvadora, AHPB, Bartomeu Agell, Manual (1461).
79. El 16 de setembre de 1469, Angelina Rossella, orfena de Lloren Rossell, de
Premi, don el mas Rossell a la seva via. A canvi daquesta donaci, Angelina Rossella
havia de ser cuidada i mantinguda amb els bns del mas i tenia el dret de disposar de
10 lliures per a testar, APSPPD, Manual 1, fol. 43.
80. APSGVD, Diversorum 29.
188 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
GRFIC 9
Donants a hereus i pubilles (1359-1481)
40
Nombre de casos
35
30
25
20
15
10
5
0
avis
fill
germ
mare
pare
mare-pare
nta
oncle
no sespecifica
Donants
GRFIC 10
Donacions a hereus i pubilles (1359-1481)
noies 44%
nois 56%
81. Assumpta Serra tamb observ uns resultats molt similars. La igualtat entre
els nois i les noies per esdevenir hereus, ens la mostren els resultats estadstics: trenta-
cinc nois enfront de vint noies en els captols matrimonials i de cinquanta-quatre nois
i trenta noies en els testaments. Ho corroboren les voluntats dalguns testadors quan
donen poder a la seva dona perqu faci hereu el que millor dentre els seus lls i lles
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 189
savingui per viure amb ella, Assumpta SERRA i CLOTA, La Catalunya medieval: Collsacabra
(s. XII-XVI). Vic: Eumo Editorial (collecci LEntorn, 18), 1990, p. 161.
82. El concepte eclesistic dimbecilitas sexus justicava la desigualtat de gnere
perqu assegurava que la muller era ms vulnerable al Mal, Robert FOSSIER, La era feudal
(siglos XI-XIII), Andr BURGUIRE et al., Historia de la familia. Mundos lejanos, mundos
antiguos, vol. 1. Madrid: Alianza, 1988, p. 396.
83. Donaci de la meitat del mas Morell a Sana, de Vilassar. No rebria laltra
meitat ns a la mort de la seva mare (1359, APSGVD, Manual 2, fol. 2). Donaci del
mas Morot a Salvadora, lla i neboda dels tres donants (1378, APSGVD, Manual 4,
fols. 80v-82). Donaci del mas Estrany, de Vilassar, a Sana, lla de Pere Estrany, lies
Dilmer, i germana dAntoni, el donant (APSGVD, Manual 4, fols. 122v-123). Donaci del
mas Artaguil, de Vilassar, a Margarida, lla de Pere Artaguil (1402, APSGVD, Manual 5,
fol. 71 i Diversorum 68 i 118). Donaci del mas Armengol de Salvador Armengol, de
Vilassar, a Joana, la seva nta (1436 MMMVD, Arxiu Fons Armengol, pergam 4). Donaci
del mas Rossell, de Premi, de Francesca, vdua de Lloren Rossell, de Premi, a la seva
llastra, Angelina. Tres anys desprs Angelina alienar aquest mas a la seva via, 1463
(APSPPD, Manual 1, fol. 43). Donaci de Salvador Bartomeu, de Cabrera, a la seva lla
Francina (1477, AHPB, Miquel Franquesa, Plec de captols matrimonials (1452/1482) i
Manuale decimum octavum (1476/1477)). Donaci del mas Partella, de Lloren Partella,
de Premi, a la seva nta Antnia, 1479, AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1480/1481).
84. A les corts convocades a Perpiny per Pere el Cerimonis el 1351, en con-
traposici a lelement ciutad, la noblesa i la clerecia es van queixar del fet que molts
pagesos de senyoriu, escapant a la jurisdicci senyorial, abandonaven llurs masos per
establir-se en viles i ciutats de reialenc, perqu amb lxode rural aquells estaments
perdien rendes i m dobra en prot dels ciutadans, Josep M. SALRACH, Dels orgens a
1714, Albert BALCELLS (coord.), Histria dels Pasos Catalans. Barcelona: Edhasa, 1982,
pp. 755-756. Guy Bois tamb observa la dispersi dels membres de les famlies dins i
fora de les parrquies medievals, Guy BOIS, La gran depresin medieval..., p. 95.
85. La grande plasticit de la sctructure familiale au Moyen ge, sadaptant la
vie et la mort, et nous incite a la prudence lorsquon labore des statistiques partir
dun recensement portant sur un ann, Didier LETT, Famille et parent dans lOccident
mdival ve-XVe sicles..., p. 136.
190 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
lhereu o la pubilla escollit fou el noi o la noia que gaud de les mi-
llors condicions per a ser-ho.86 Quan lalternativa femenina tampoc fou
possible, sempraren daltres estratgies en la prctica de lheretament.
Aix, malgrat que sopt per lhorizontalitat, es despla de lheretament
els menors i safavoriren daltres familiars ms aptes. El 25 de gener
de 1377 Bernat Tolr, de Vilassar, i Guillem Bartomeu, de Cabrera,
avis i tutors de Salvador, justicaren la revocaci de la instituci de
Salvador com a hereu escripturant que aquest infant era incapa de
conrear les terres del mas Tolr i satisfer els censos a Pere des Bosc.
Ambds avis comptaren amb el consell de familiars, damics propers i
amb el beneplcit del senyor. El nou hereu fou Antoni Tolr, germ de
lhereu difunt, pare de Salvador, qui maridaria amb Constana, lla de
Guillem Morot. A canvi daccedir al capdavant del mas, Antoni Tolr
es compromet a cuidar el pupil i a satisfer-li 85 lliures.87
Tamb saprot lescripturaci de compravendes per a introduir-hi
aliances matrimonials. Daquesta manera, els venedors sasseguraven una
certa possessi del b venut emparentant algun dels seus descendents
amb la famlia adquisidora dels bns alienats. L11 de novembre de
1380, Bonanat Canal, de Vilassar, vengu a Bernat Duran, de Premi,
el mas Canal. Bonanat Canal, vidu i hereu de Saurina, la seva muller,
volgu assegurar la percepci de 25 lliures pel dot de la seva lla Agns,
i que dictus Bernat Duran habeat complere matrimonium cum Petro,
lio suo dicti Bernat Duran, et Constancia, lia dicti Bonanate Canal.
Per si de cas aquesta opci no era viable, Canal escriptur daltres al-
ternatives com la denllaar altres lls amb els del comprador i, ns i
tot, es contempl lenlla matrimonial dun nt o nta de Canal.88 Vuit
anys ms tard, segons el testament de Bonanat Canal, encara no sha-
via fet cap enlla matrimonial entre els membres dambdues famlies i
els Duran devien 50 lliures: 40 pel mas i 10 per lnima del venedor.89
Daltres vegades, es condiciona la donaci a una pubilla regulant
el canvi de mans del patrimoni familiar, facilitant-ne el retorn a una
90. Lany 1443, Bartomeu Cuquet i la seva muller Salvadora, de Vilassar, donaren
el mas Cuquet a llur lla Angelina, qui havia de maridar-se amb Salvador Sabater, de
lesmentada localitat. En aquesta escriptura es condicion lheretament al retorn dun
ll: Item me retinch, que a naquel cas que en Johan, l meu, volgus la haratat, que
aja a pagar sinqcentes lliures a la dita Engelina he tot lo dot ms avant, APSGVD,
Manual 6, fol. 38.
91. Recordem el cas del mas Pi comentat a la primera part daquest estudi,
APSGVD, Diversorum 26, 32 i 131.
92. Lany 1436, Salvador Armengol, de Vilassar, pact la donaci del mas Pere
Grau, dependent de Miquel des Bosc, amb Joana la seva nta, lla de Bartomeu Gordiola,
de Montorns, i duna lla de Salvador, ambds vius, MMMVD, Arxiu Fons Armengol,
pergam 4.
93. Per a la reglamentaci de la nullitat de les donacions inter vivos, pot con-
sultar-se la constituci A fora gitar fraus, sorgida de les Corts de Perpiny de lany
1351. Aquesta llei tenia lobjectiu danullar les retrodonacions pactades entre pares i
lls, desprs dhaver consumat un matrimoni lucratiu: A fora gitar fraus las quals so-
bre las cosas dejs scritas sovint se cometen, ordenem statuim que si alguna carta se
sdevendr sser feta per lls a lurs parents, o per qualsevol altra persona, en diminuci,
derogaci o perjudici del heretament o donaci feta o faedora per aquells parents o
qualsevol altres en temps de noces, aytal carta sie nulla, cassa e irrita ipso iure, e se a
ella en judici o fora juy en alguna manera no sie hauda, prohibints a tots los notaris de
la nostra terra que no reeban aytals cartas, Guillem Maria BROC, Historia del derecho
de Catalua..., p. 684.
94. APSGVD, Manual 2, fols. 67v-68.
192 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
humans amb els quals podia comptar condicionaren els pactes despo-
salles. Com es veur tot seguit, a alguns hereus la malaltia, ledat i la
manca de familiars els port a haver dacceptar unes condicions fora
dures.95 Lany 1476, Bartomeu Massaguer dels Bassons, hereu del mas
Massaguer, de Sant Cebri de Valldoreix, pact uns captols matrimonials
per a maridar-se amb Joana, lla de Joan Matar i Agneta, habitants de
Sant Esteve de Vilanova.96 Entre daltres, accept els segents acords:
que tota la famlia de la nvia visqus indenidament al seu mas,97
que el matrimoni se celebrs passats dos anys, que el seu sogre detin-
gus la senyoria del mas durant vuit anys,98 que Antgona, germana
de Joana, es casaria amb un dot aportat per Massaguer99 i que aquest
darrer pagus els censos ordinaris i extraordinaris del mas.100 A ms
a ms, Joan Matar tamb obtingu el vistiplau per a poder recom-
pensar el seu treball amb diners: E que lo dit Johan Mater hage a
sembrar en les terres del dit mas dues quarteres de llavor seva, propi
del dit Barthomeu Massaguer e de aquell puxa fer a ses voluntats.
E que lo dit Johan Mater prenga ab inventari tots los bns del dit
mas. E aquells, a la del dit temps, haga restituir al dit son gendre,
esdevenidor, retenguts vers ell tots los milloraments que fets haur en
la dita heretat, los quals li hagen sser satisfets a coneguda de dues
persones elegidores fer cascuna de les dues parts.
La mort dun hereu o duna pubilla amb lls petits oblig els
familiars i els tutors daquests menors a conar en els matrimonis
creuats. Mitjanant aquestes unions, es pretenia assegurar la super-
vivncia del futur hereu o pubilla i el comproms que aquest darrer
enllaaria amb un/a ll/a del cabaler/a vidu/a, que havia entrat al mas,
ja que la posici del nouvingut, allat del seu grup familiar, safebliria
i, alhora, reforaria la pubilla i el seu entorn familiar ms proper.
GRFIC 11
Enllaos matrimonials dels hereus de Sant Gens de Vilassar
(1348-1486)
Cabrera 3%
Argentona 7% Mata 3%
rrius 11%
Premi 3%
S. Esteve Vilanova 3%
S. Pere Roses 3%
S. Vicen Vallromanes 7%
Vilassar 60%
GRFIC 12
Enllaos matrimonials de les pubilles de Sant Gens de Vilassar
(1348-1486)
Alella 6%
Barcelona 6%
S. Cebri Vallalta 7%
S. Esteve
Vilassar 46% de Ripollet 7%
Tei 7%
Tiana 7%
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 195
116. Les lleis a partir del 1351, deixaven les dones barcelonines en particular,
i en general totes les dones vdues catalanes, a merc dels seus propis bns, els que
elles haguessin aportat al matrimoni en forma de dot o els bns parafernals, o b a la
voluntat del marit que en el testament podia deixar-les una mica ms ben provedes
per sempre perqu ell volia, ja que la llei no reconeixia cap dret de la dona sobre els
bns del marit, un cop li era restitut el dot i lescreix, Teresa-Maria VINYOLES i VIDAL,
La vida quotidiana a Barcelona vers 1400, p. 182.
117. 1481-11-21, AHPB. Miquel Franquesa, Manual (1481/1482), captols matri-
monials de Jaume Ferrer, orfe de Jaume Ferrer i Angelina, de Premi, i Joana, lla de
Joan Palau, hostaler, i de Joana, de Santa Maria de Matar.
118. Debitori de dot de Guillema, muller de Raimon Maci, de Premi, 1383,
APSGVD, Manual 4, fols. 167v-168.
119. Debitori de dot de Saurina, vdua de Guerau dAltafulla, drrius. La seva
lla, Constana, shavia de maridar amb Antoni, ll de Pere Bonany, lies Veil, de Vi-
lassar, APSGVD, Manual 4, fols. 55-56.
120. Guillema, vdua de Francesc Mart, lies Roudors, i muller de Jaume Rou-
dors, apareix com a debitora juntament amb el seu segon marit, del dot escripturat
de Salvadora, lla tinguda en el primer matrimoni, que havia desposar-se amb Bernat
Mart de Tei, APSGVD, Manual 5, fol. 15.
121. Debitori de dot de Lloren Juli, ll i hereu del mas Juli, 1469, APSGVD,
Diversorum 25.
122. El 25 de mar de 1368, sescriptura una poca de dot de 100 sous de Sim
de Crosanyes, dArgentona, a favor de Bernat Eimeric, de Vilassar, per Francesca, la seva
cunyada, APSGVD, Manual 2, fol. 3.
123. Debitori de dot dElisenda, muller de Guillem Bergai, i Mateu, el seu ll, a
favor dAlamanda, muller de Guillem Armengol, i Salvador, el seu ll. Els primers devien
40 lliures en concepte de dot per Francesca, lla de Mateu, que havia de casar-se amb
Salvador, 1400,6,20, APSGVD, Manual 5, fols. 61v bis-62.
124. Lany 1398 Pere Segu, dArgentona, soblig mitjanant un debitori de dot a
satisfer 60 lliures per Clara, lla del seu germ, Guillem Segu, que shavia de maridar amb
Pere, ll de Valenona i nt de Bernat Veil i Sana, de Vilassar, APSGVD, Manual 5,
fols. 35v-36.
198 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
TAULA 15
Comparaci dimports de dots
(perodes 1349-1400 i 1402-1481)
Perode 1349-1400 Perode 1402-1481
Import (sous) % Import (sous) %
200 3
300 4 300 3
360 3
400 2 400 3
500 4 500 7
600 10 600 13
700 11
760 2
800 22 800 8
900 5
940 2
1.000 15 1.000 15
1.100 2
1.200 15 1.200 7
1.400 6
1.500 2
1.600 8 1.600 8
2.000 6 2.000 7
132. Per a lobtenci daquestes dades, sha utilitzat la informaci de cent vint-i-
vuit documents que informen sobre el mateix nombre denllaos matrimonials detectats.
Daquestes fonts setanta-quatre corresponen al segle XIV (quaranta-nou debitoris de dot i
setze esponsalicis) i la resta sn del segle XV (dinou debitoris de dot, quatre esponsalicis
i trenta-un captols matrimonials).
133. Debitori de dot de 10 lliures (200 sous) de Bernat Casa i Francesca, sa
muller, de Vilassar, per Agneta, rfena de Joan Rovira, a favor de Bartomeu Marc i el
seu ll Salvador, 1439-12-26, APSGVD, Manual 8, fol. 99v.
134. Limport ms elevat de dot sobserva als captols matrimonials, datats el 27
de febrer de 1473, de Pere Ferrer, ll de Jaume Ferrer, difunt, i dAngelina, de Premi, i
Eullia, lla de Bartomeu Soler, mercader, difunt, i dIsabel, de Barcelona. AHPB, Miquel
Franquesa, Manuale Tercium decimum (1473). A les pgines 212 i 213 es comenta ms
detalladament laportaci econmica dambdues parts contractuals.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 201
i 2.000 sous per un 28,6% i les que oscillaven entre 2.400 i 3.300
sous per un 24,7%. Per tant, els imports de dots menys quantiosos a
la Ciutat Comtal foren els acordats pel percentatge de poblaci ms
important. Els dots aportats per les nvies cabaleres als clients dels
masos de lhinterland barcelon estigueren entre els 500140 i els 2.000
sous,141 amb una mitjana de 580 lliures. En lobservaci cronolgica
de les quantitats satisfetes en concepte de dot no saprecia diferncies
dimports que puguin relacionar-se amb la guerra civil.142
En general, al Maresme, en aquestes consignacions dotals no
sescripturaren donacions daltres tipus de bns. Tot i aix, algunes bar-
celonines de famlies benestants promeses amb cabalers maresmencs
aportaren en el seu dot alguns bns immobles. El 9 de mar de 1471,
als captols matrimonials de Pere Marqus, ll de Pere Marqus, difunt,
i Margarida, de Vilassar, i Eullia, lla de Bartomeu Ribes, pellisser, i
Eufrasina, de Barcelona, saport un dot de 400 sous (11 lliures i 12 sous
en bns mobles sense especicar i 8 lliures i 8 sous en capital). En
aquests acords, tamb es contempl la donaci dunes cases al carrer
den Jutglar de Barcelona.143
Tamb cal mencionar la donaci dun vestit nupcial144 i tres do-
nacions, a les quals safeg un cofre. Segons els captols matrimonials
acordats el 27 de desembre de 1449 entre Joana, lla dAntnia Riera,
de Vilassar, i Salvador Colomer, de lesmentada parrquia, la donaci
dun cofre era un fet que sacostumava a realitzar: Item lo dit Anthoni
Riera vull e daltra part donar a la dita Joana, lia mia, un cofre ax
com s s e costum de la terra, so s, ab totes les joies.145 Aquest co-
fre amb joies acompany un dot de 600 sous que havia de satisfer-se
a terminis. La situaci nancera dels Riera no passava per un bon
146. XX lliures feta la selebraci del matrimoni XV dies abans e lo restant jo,
Anthoni Riera, met en penyora vos, dit Salvador Colomer, l una pessa de terra (a ses
Aroles) la qual pessa de terra jo, dit Anthoni, vull que vos posseiats en pro e tan
longament ns que a les XXX lliures ayats compliment, APSGVD, Manual 8, fol. 155.
147. A Florncia, lany 1425, hi havia el Monte delle doti, una especie de
seguridad social para las hijas (aunque tambin para los chicos), en dnde un depsito
de 100 orines de oro proporcionaba una dote de 250 orines, siete aos despus, y
una dote de 500 orines, quinze aos despus; en caso de muerte de esa hija, el capital
pasaba en las mismas condiciones a la hermana ms joven o, si no, volva al munici-
pio, Jacques HEERS, El clan familiar en la Edad Media. Barcelona: Labor Universitaria
(Manuales), 1978, p. 76. Mara Milagros RIVERA GARRETAS, La legislacin del Monte
delle Doti en el Quatrocento orentino, Las mujeres medievales y su mbito jurdico.
Madrid: Universidad Autnoma, 1983, pp. 155-173.
148. El 13 de juny de 1476, Jaume Torre i Bartomeu, ll i hereu del mas Torre,
del venat de Cabrils de Vilassar, vengueren per 9 lliures una pea de terra a Arnau de
Castanyeda, barber i cirurgi de Cabrera. En aquesta escriptura els venedors justica-
ren loperaci creditcia de la segent manera: pro nostris necessitatibus sucurrendis
signaturque solucione enda de dote danda promissa Johanne lie mei, APSGVD, Di-
versdorum 30.
149. Merc AVENTIN PUIG, La societat rural..., p. 479.
150. Henri Bresc constata lexclusi de les lles dotades de la resta de lherncia
i el trasps de capital lquid entre famlies, Henri BRESC, La Europa de las ciudades
y de los campos, p. 433.
204 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
154. Josep FERNNDEZ i TRABAL, Una famlia catalana medieval..., pp. 232-237.
155. Charles de la RONCIRE, La vida privada de los nostables toscanos en el
umbral del renacimiento, p. 203.
156. Shan analitzat setanta-nou debitoris de dot. Alguns daquests documents
estan inserits dins de captols matrimonials.
157. El 4 de febrer de 1473, en els captols matrimonials de Joana, lla de
Salvador Abril, difunt, i dAgneta, de Vilassar, i Joan Casa, ll de Bernat Cabs, lies
Casa, difunt, i Nadala, senyora til i propietria del mas Casa, de Premi, Jaume Abril
i Antoni Abril, germans de Joana, prometeren satisfer 20 lliures vuit dies abans de la
solemnitzaci del matrimoni en fas de esglsia (AHPB, Miquel Franquesa, Manuale
tercium decimum (1473)). El 27 de febrer de 1427, Jaume Botey, ll i hereu universal
del difunt Bartomeu Botey, de Premi, pact amb Jaume Corbera, ll del difunt Miquel
Corbera i dAngelina, de Tei, labonament de 50 lliures per la seva germana Antnia,
les quals a ella o per ella o per son dot promet lliurar e pagar al dit Jachme Corbera,
esdevenidor marit seu, en peccunia nombrant quinze dies ans de la celebraci del dit
matrimoni entre ells fahedora en fas de esglsia, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale
decimum octavum (1476/1477).
158. Lany 1379, Guillem Carbonell, de Vilassar, escriptur un debitori de dot de
2.400 sous a favor dArnau Sayol, dAlella, i del seu ll, APSGVD, Manual 4, fols. 112-112v.
159. Lany 1383, Guillema, muller de Raimon Maci i aquest, de Premi, es
comprometeren a abonar 2.200 sous a Guillem Carbonell, de Vilassar, per la seva lla
Bonanata, APSGVD, Manual 4, fols. 167v-168. Vegeu tamb la nota anterior.
206 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
GRFIC 13
Terminis de satisfacci de dots (1379-1481)
13 anys 1%
11 anys 4% 15 anys 3%
10 anys 3%
8 anys i mig 5%
abans noces 5%
8 anys 5%
1any 1%
2 anys 5%
anys, Saurina simultaniej els pagaments dotals de les seves dues lles
que ascendiren a 110 sous anyals.
En canvi, lany 1383, Bernat Ferrer, de Vilassar, encapal un debi-
tori de dot de 40 lliures i es compromet a costejar un vestit nupcial.
El termini de pagament acordat fou de dos anys. En aquesta escriptura
es constata que el dia de la benedicci shavien dabonar 15 lliures i
la nvia havia de lluir el vestit nupcial. Bernat Ferrer es compromet
a satisfer la resta del dot, s a dir, 25 lliures lany segent.162
Al segle XV, a Barcelona i en alguns masos del seu entorn rural
ms proper, els pagaments a terminis foren una excepci. La majoria
de les aportacions dotals se satisferen de vuit a quinze dies abans de
la benedicci i els terminis pactats pels que ho satisferen a termi-
nis no superaren el perode dels quatre anys.163 Dins dun context de
crisi generalitzada com fou el perode de 1458-1482, en el qual Miquel
Franquesa exerc de notari a Barcelona, augment la pressi social
per a obtenir, al ms aviat possible, la satisfacci de limport dun dot
en pecunia comptant que, com sha vist, acostumava a superar les
inversions realitzades en daltres mercats.164
Lesponsalici o escreix
La gura jurdica de lesponsalici o escreix fou present a diferents
zones de la geograa hispana i de la resta del continent europeu.165
A Catalunya, el mot escreix fou laccepci vulgar de sponsalicium, do-
talicium i donacio propter nupcias. Aquests termes jurdics sn equi-
parables a les arras castellanes, al haereditamentum maritorum i a la
rma dotis aragons, al greix valenci i al docraine francs. Com en el
cas del dot, lorigen histric de lesponsalici tamb cal cercar-lo en
166. No aparece clara la etimologa de la palabra, pues se han dado dos ac-
cepciones: rabe, la una, y romana la otra. Segn la primera, el trmino procede de
xacava, dar las gracias, y segn la segunda de crescere o crecer. Ambas aluden a dis-
tintas caractersticas de la institucin. La primera tiene en cuenta que se trata de una
donacin en premio a la virginidad de la mujer, y expresa por tanto un agradecimiento
a la entrega de sta. La segunda, considera que en el aspecto econmico matrimonial,
el esponsalicio signica un aumento de la dote, y en este sentido las fuentes romanas
hablan de augmento dotis. Lalinde no es decanta ni a favor ni en contra en relaci
aquests dos probables orgens etimolgics, ja que arma que ambds tenen importants
raons al seu favor, Jess LALINDE ABADIA, Capitulaciones y donaciones patrimoniales en el
derecho cataln..., pp. 239-240.
167. Guillem M. BROC, Historia del derecho de Catalua..., pp. 798-803.
168. tem lo dit March Aiguaviva fa spoli o carta dotal a la dita Angelina,
esdevenidora muller sua, de les dites LXX lliures sues dotals e per aquelles et alias
per sa virginitat, li fa crex o donaci per noces de bns seus propris de XV lliures,
1476-11-30, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale Decimum Octavum (1476/1477), captols
matrimonials de Marc Aiguaviva, ll de Joan Aiguaviva, difunt, i de Joana, dArenys, i
Angelina, lla de Bartomeu Botey, menor difunt, i dEullia, de Premi.
169. Jess LALINDE ABADIA, Los pactos matrimoniales catalanes..., pp. 182-197.
Aquesta visi es compartida per daltres erudits, Llus PUIG FERRIOL i Encarna ROCA TRIAS,
Instituciones del Derecho Civil de Catalua..., pp. 123-133.
170. fan o fermen spoli o carta dotal, 1477-3-22, AHPB, Miquel Franquesa,
Manuale decimum octavum (1476/1477), captols matrimonials de Pere Boter, hereu
universal del difunt Bartomeu Boter, difunt, i ll de Bartomeua, de Premi, i Caterina,
lla dels difunts Jofre Rossell, sastre, i Antnia, de Granollers.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 209
171. Jess Lalinde qualica el costum daquesta dicesi com a esttic i igualitari,
ja que codic les prctiques relatives primignies de lesponsalici i, per tant, aquests
costums no sdaptaren als canvis introduts per legislacions posteriors, Jess LALINDE
ABADIA, Los pactos matrimoniales catalanes..., p. 191.
172. A lesponsalici del 9 de novembre de 1366, efectuat per Arnau Boll, de
Tiana, sescriptur Saurina, lla dArnau Roudors, de Vilassar, com a uxoreque mee,
APSGVD, Manual 2, fols. 6v-7.
173. A lesponsalici, datat el 20 doctubre de 1349, Bartomeu Vives, de Premi,
arm haver rebut 40 lliures tempore nupciarum dEullia, lla de Pere Castellar, de
Vilassar, i constitu un aucmentum seu donacionem propter nupcias de 20 lliures,
APSGVD, Manual 2, fols. 24v-25.
174. El 27 de desembre de 1465, als captols matrimonials de Pere Pons, ll
dAntic Pons i Constana, de Vilassar, i Maria, lla dAntoni Famades i Caterina, de Tei,
gur la ferma despoli o carta dotal dels Pons vers les 50 lliures, aportades per Maria.
210 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
En relaci amb aquesta quantitat, Pere fu screx o donaci per noces de 25 lliures,
AHPB, Miquel Franquesa, Primum Manuale Omnium Instrumentorum (1462/1465) i
Llibre com (1463/1465).
175. Als captols matrimonials dAntoni Guirau, sastre de lli de Matar, i Antnia,
lla de Salvador Estruch, lies Ferrer de la Font, de Vilassar, saprecia la segent frmu-
la facio vobis de sponsalicio sive de escrex, 1453-4-18, APSGVD, Manual 7, fol. 81v.
176. Salvador Pi, de Premi, lany 1469, fu augmentum sive donacionem prop-
ter nupcias donacione pura inter vivos a favor dElionor, lla del difunt Vicen Juli i
Margarida, de Vilassar, APSGVD, Diversorum 35.
177. Per a referir-nos a lorganitzaci interna daquesta tipologia documental,
sutilitza un mateix document, datat el 13 de mar de 1379. Es tracta de lesponsalici de
Berenguer, ll i hereu universal de Pere Bosc, lies Pere Dor, i de Benvinguda, de Vilassar,
a favor dAgns, lla de Bonanat Canal i Saurina, de lesmentada parrquia (APSGVD,
Manual 4, fol. 98). Aquesta font es desglossar a les segents notes a peu de pgina.
178. Sit omnibus notum, quod ego Berengarius, lius et eres universalis Petri
Bosc, alias Petri Dor, et Benvenguda, uxor eius, parrochia Sancti Genesi de Vilasario,
gratis et de certa scientia.
179. Conteor et recognosco vobis Agnete sive Agns, quam Deo volent ductus
sum in uxore, lie Bonati Canal, predicte parrochie, quod habui et recepi a vobis seu
pro vobis et conteor me a vobis habuie et recepie plenarie voluntati me in dotem
vestram seu nomine dotis vestre per manus dicti patris vestri triginta libras monete
Barchinone de terno, super quibus renuncio exseptioni pecunie non numerate et dotis
predicte a vobis non habite et non resepti.
180. Facio vobis augmentum sive donacionem proptem nupciarum de quindecim
libras predicte monete et sich sunt in suma omnes predicte pecunie quantitates inter
dote videlicet et augmentum quadraginta quinque libras.
181. Quasquidem quadraginta quinque libras asigno vobis habendas, tenendas
et poccidendas ac si forte fuerit recuperandas super omnibus bonis meis mobilibus et
immobilibus, habitis et habendis, especialem super toto ipso meo manso, vocato Bos-
c, honoribus, tenedonibus et possecionibus suis, quam habeo et pocideo et habere et
pocidere debeo, in dicta parrchia de Vilasario, et teneo ipsum sub dominio et alodio
altaris Beate Marie, constructi in dicta eclesia de Vilasario, et eius rectori nomine.
Aquestes clusules intentaren assegurar que la muller, la seva descendncia, nascuda en
el matrimoni, o el grup familiar originari de la dona recobressin les quanties invertides
al dot. Per aix, tant els hereus com els cabalers asseguraren les restitucions de dot i
les aportacions esponsalcies hipotecant el mas familiar. Aquesta hipoteca tamb havia
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 211
195. Que ella dite madona Isabel e la dite lla sua e lo dit Pere Ferrer, esde-
venidor marit seu, e lls e famlia llurs stiguen e habiten ensemps en la present ciutat
en una matexa casa o habitaci.
196. E treballen ensemps tot e per esguard bonament gonyar e atquirir poran.
197. E que dels guanys, que feran encare dels fruits, qui procehiran de les dites
coses donades, sien tots provehits e alimentats per lo dit Pere Ferrer en mans del qual
totes les dites coses hagen e provein en menjar, beure, vestir e calsar e tots altres coses
a ells e a cascun dells necessaris ax en sanitat com en malaltia.
198. Guillem M. BROC, Historia del derecho de Catalua..., p. 801.
199. Als captols matrimonials de Joan Rossell, lies Rossell, orfe de Rafael
Rossell i Salvadora, de Premi, i Angelina, vdua de Pere Mora, i lla de Pere Tay,
difunt, i dEullia, de lesmentada localitat, Angelina aport un dot de 860 sous. No es
consign creix a la ferma despoli o carta dotal (1476-1-30, AHPB, Miquel Franque-
214 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
sa, Manuale decimum octavum (1476/1477)). Entre daltres, tamb sobserva, labsncia
daportaci marital als captols matrimonials de Bernat Miquel Cisa, de Premi, orfe
de Bonanat Gili, de Tiana, i de Rafaela, difunts, i de Salvadora, vdua de Bartomeu
Sol, lla dAntoni Coll, lies Trobat, dAlella, i de Maria, de Sant Andreu del Palomar,
1478-5-27, Miquel FRANQUESA, Manuale vicesimum (1477-12-12/1478-7-28), fols. 74-75.
200. Berenguer Amat, de Vilassar, promet la satisfacci de 300 sous desponsa-
lici als 200 sous de dot aportats per Francesca, vdua de Pere Cuquet, de Vallromanes,
1411,2,2, APSGVD, Manual 5, fols. 131v-132.
201. Esponsalici de 250 sous de Pere, ll de Berenguer Marqus, a favor dEullia,
lla de Nicolau Colomer, 1411-2-1, APSGVD, Manual 5, fols. 133v i 139. Esponsalici de
100 sous de Miquel, ll de Francesc Riera, a favor de Bartomeua, lla de Bartomeu Es-
trany, de Sant Esteve de Vilanova, qui seria dotada amb 200 sous, 1434-12-28, APSGVD,
Diversorum 133.
202. Esponsalici de 940 sous de Pere Ferrer, ll de Jaume Ferrer, difunt, i dAn-
gelina, de Premi, a Eullia, lla de Bartomeu Soler, mercader difunt, i dIsabel, de
Barcelona, 1473-2-27, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale tercium decimum (1473).
203. En el testament del 22 de setembre de 1384 de Francesc Mart, de Vilassar,
es contempl una subordinaci del mas Mart envers el mas Roudors. El testador recla-
m per a la seva lla Salvadora omnem dotem meam, quam habeo super toto manso
vocato de Jacme Roudors, fratri meo, dicta parrochia de Vilaario. Tots els lls i lles
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 215
del testador havien dheretar del mas Mart, segons la seva posici, i Guillema, la seva
muller, aparegu com a usufructuria i administradora dels bns del mas Mart i dels
seus lls amb la condici que dum vixerit caste et sine marito et sine amansio. En
cas contrari, shavia dadrear la tutoria i ladministraci dels seus bns al seu germ
Jaume Roudors, hereu del mas Roudors. Sinstitu com a hereu universal dels bns al
seu ll Jaume i, en substituci daquest, els seus altres lls, segons ledat, o els parents
ms propers (APSGVD, Manual 3, fols. 39v-40). El 4 de gener de 1383, Bernat Ferrer,
lies Estruch, de Vilassar, el mateix dia que fu heretament del mas Ferrer a favor del
seu ll Bernat, satisfeu al seu altre ll Jaume Ferrer, dAlella, 12 lliures corresponents
a les llegtimes materna i paterna, provinents del mas Ferrer, lies Estruch, APSGVD,
Manual 4, fol. 168v-169.
204. Andrs BARRERA GONZLEZ, Casa, herencia y famlia en la Catalua rural, p. 105.
205. Lany 1478, els germans Jaume i Antoni Abril de Vilassar escolliren com-
promissaris per a salvar les seves diferncies originades per ladministraci del mas
Abril. Antoni havia estat al capdavant del mas ab concordia de parents e amichs lurs,
perqu Jaume, el legmim hereu, havia estat pres a Galeres (APSGVD, Manual 8, fols.
181-183). Quatre anys abans, ambds germans havien signat uns captols, mitjanant
els quals Jaume, lhereu, cedia uns bns del mas Abril: terres al pla i a la muntanya,
oliveres, gueres i altres arbres fruiters sense especicar, aix com aquella cambra que
sta a levant el corral i consent que aquella altra cambra que s pus prop de la scala
al menjador que sie per a servei de abdozos per acollir cascun sos hostes, APSGVD,
Diversorum 104.
206. Merc AVENTIN PUIG, Famlia i unitat dexplotaci, p. 478.
207. A lesponsalici de Pere Llull, de Llavaneres, sescriptur que Antnia, lla
de Bernat Casals, podria disposar de 200 sous per a testar dun dot de 1.600 sous, 1409-
1-27, APSGVD, Manual 5, fol. 135.
208. Segons lesponsalici de Berenguer Oliver, de Sant Esteve de Vilanova, es
concediren 300 sous per a testar dun dot de 600 a Francesca, lla de Berenguer Vives,
1381-10-24, APSGVD, Manual 4, fols. 147-148.
209. Quan es dot amb 1.000 sous Antnia, lla del difunt Bartomeu Botey i
Eullia, de Premi, sescriptur que si aquesta cabalera moria sense infants podia testar
216 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
amb la totalitat del dot. En canvi, si moria amb descendncia noms podria adrear-hi
la meitat, 1477, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale decimum octavum (1476/1477).
210. Dels 200 sous de dot, Agneta, rfena de Joan Rovira, de Sant Pere de Roses,
promesa de Salvador Marc, de Vilassar, es reserv la meitat de limport per a testar,
1439-12-26, APSGVD, Manual 8, fol. 99.
211. Dels 800 sous de dot, Joana, lla de Salvador Abril, difunt, i Agneta, es
dispos que podia testar amb la meitat de limport dotal, 1473, AHPB, Miquel Franquesa,
Manuale tercium decimum (1473).
212. Segons Jean-Louis Flandrin, en aquest mateix perode, a la Frana septen-
trional a diferncia de la meridional, que disposava de dret escrit i transmetia lherncia
a un nic hereu, els parents ms propers anaren perdent per inuncia del dret rom el
dret de recuperaci dherncia. Si no hi havia acord familiar, aquest privilegi permetia
als parents recuperar lherncia que havia estat venuda o donada a un altre parent,
Jean-Louis FLANDRIN, Orgenes de la familia..., p. 26.
213. Quan es refereix al rgim familiar catal, Maspons i Anglasell arma que
lescreix no es dna, sin que es promet, perqu els bns que el formen, que sn del
marit, no passen a mans de la muller, sin que segueix tenint-los ell. Per aquest motiu,
durant el matrimoni, no pot sser reclamat, si no s en aquelles circumstncies excep-
cionals en qu tamb pot sser-ho el dot, Francesc de Paula MASPONS i ANGLASELL, La
llei de la famlia catalana. Barcelona: Editorial Barcino, 1935, p. 39.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 217
seu bit, els beneciaris de lesponsalici eren els seus lls i lles. Si la
vdua era eixorca lescreix havia de ser per als familiars ms propers
del marit difunt.214
Els matrimonis acordats generaren alguns desacords i conictes
entre els seus consorts. Aquesta situaci es reecteix a les escriptures
testamentries, en les quals sevidencia que hi hagu moltes dones i
homes, sobretot homes, que no llegaren res a les seues cnjuges.215
Si de vegades les relacions conjugals podien ser problemtiques, les
mantingudes amb els descendents i els seus consorts tamb podien
generar molta conictivitat.
A Catalunya sorgiren diferents legislacions que intentaren garan-
tir el retorn del dot aportat per la muller cabalera. Lany 1241, una
pragmtica del rei Jaume I origina laparici de lopci dotal que fou
raticada i completada per posteriors disposicions.216 Entre aquestes,
destaca el Recognoverunt proceres i una constituci de lany 1432 mit-
janant la qual es regul que les dones que havien donat el seu vistiplau
a la compravenda de censals morts i violaris, no podien oposar-se a
lempara dels bns del seu marit.217
La constituci Hanc nostram, originada a les Corts a Perpiny
de 1351, impos a les vdues usufructuries que volien conservar els
drets de manutenci i vestuari durant lany de plor o primer any de
dol, lescripturaci dinventaris dels bns dels seus difunts marits.218
Aquesta constituci tamb regul que aquestes vdues usufructuries
havien de gaudir de lusdefruit dels bns del difunt marit ns a la
recuperaci del dot i la satisfacci de lesponsalici.219
214. El retorn dels bns aportats en matrimoni a la famlia dorigen s una prova
del poder que mostren els grups familiars pagesos a lEuropa baixmedieval davant de
la familia nuclear, Henri BRESC, La Europa de las ciudades y de los campos..., p. 411.
215. El 8 de setembre de 1418, al testament de Rmia, muller de Pere Riera, de
Vilassar, sobserva que tots els seus llegats foren de carcter religis, APSGVD, Manual
3, fols. 117v-118.
216. Amb lopci dotal es protegia la muller davant de la possibilitat dembarga-
ment dels bns del seu marit. Abans de fer efectiva lempara dels bns daquell, shavien
davaluar els bns mobles per a satisfer el dot i lesponsalici de la muller. Si aquests bns
eren insucients, shavia de completar amb els bns immobles del consort, Guillem M.
BROC, Historia del derecho de Catalua..., p. 816.
217. Les mullers que volien acollir-se a lopci dotal havien de demostrar len-
trega del dot i de la constituci de lescreix o esponsalici, Guillem M. BROC, Historia
del derecho de Catalua..., pp. 816-821.
218. Guillem M. BROC, Historia del derecho de Catalua..., pp. 851-863. Pere
BENITO I MONCLS, Viure al Vilassar del quatre-cents..., p. 8.
219. Guillem M. BROC, Historia del derecho de Catalua..., pp. 863-874.
218 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
TAULA 16
Imports daixovar (1369-1481)*
Any Import Masos entrada del pubill i dependncia
en sous
1369 1.400 Tria de Vilassar
1371 600 Sabater de Vilassar (Pere des Bosc)
1372 800 Rafart de Vilassar (Pere des Bosc)
1.200 Ponseta de Premi (Bernat de Sant Vicen, senyor de la
Casa de Premi, i Pere des Bosc)
1373 600 Grau de Vilassar (Pere des Bosc)
1378 1.600 Morot de Vilassar
1380 600 Estrany de Vilassar (Pere des Bosc)
1384 600 Rafart de Vilassar (Pere des Bosc)
1394 2.000 Veil de Vilassar (Miquel des Bosc)
1395 400 Soler de Vilassar (Franquesa de Montcada que tenia Miquel
des Bosc)
1397 800 Veil de Vilassar (Miquel des Bosc)
1398 210 Sagalar de Vilassar (Miquel des Bosc)
1400 600 Riera de Vilassar (Miquel des Bosc)
1402 330 Riera de Vilassar (Miquel des Bosc)
1406 600 Artaguil de Vilassar
1407 900 Arola de Vilassar (Miquel des Bosc)
1411 700 Llad de Vilassar (sta. Maria de Caldes dEstrac)
1432 300 Campins de Vilassar
1432 550 Matar de Vilassar (Beneci de Sant Vicen de la Seu de
Barcelona)
1433 400 Cuquet de Vilassar
1450 1.000 Marc de Vilassar
245. Recognoscimus a vobis Antonio Lad, lias Artaguil, marito meo dicte
Margarita, quod habuimus a vobis seu pro vobis in dotem vestram sexdecim libras et
decem solidos, 1402-4-20, APSGVD, Manual 5, fol. 71.
246. Asignamus quod vestris habendas, tenendas et poscidendas ac si forte fuerit
recuperandas super ipso manso nostro vocato mas Artaguil, quam habeamus per liberum
et franchum alodium, in dicta parrochia, et super omnis alis bonis nostris mobilibus et
inmobilibus, 1402-4-20, Manual 5, fol. 71.
247. Al subapartat dedicat a lheretament, ja sha comentat la donaci del mas
Rafart realitzada per Guillem Rafart a Saurina Rafarda, la seva mare, APSGVD, Manual 2,
fols. 66v-67.
248. APSGVD, Manual 4, fol. 194.
249. Posteriorment, en el seu testament, Saurina Rafarda ratic la seva condici
de pubilla, perqu lescoll com a hereva universal, 1402-2-13, APSGVD, Manual 3, fol. 91.
250. APSGVD, Manual 4, fols. 194v-195v.
226 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
269. E que lo dit Loren () li hage a fer provisi de menjar e de beure e no res
menys li hage a donar per soldada de cascun any, que abans de fer nosses haur stat en
lo dit mas quinze orins valents huit lliures sinch sous barcelonesos, de los quals lo dit
Barthomeu se hage de vestir e calar s de la dita soldada. El vestit e calat res sobrar.
270. tem s concordat que de les compres e milloraments, ques faran durant
lo present matrimoni, aprs que los dits esdevenidors marit e muller hauran fetes nos-
ses, hage la meitat lo dit Barthomeu e laltra meitat sua la dita Anthnia, alies Agns.
271. Aquesta obligaci tamb sobserva en daltres documents com els segents:
tem s concordat entre lo dit Bernat Rovira, de una part, e la dite Johana, de la part
altre, que lo dit Bernat aprs haur fetes noces e ser intrat en lo dit mas Oliver, se fassa
e hage fer nomenar Oliver, prenent lo cognom de la dite case en la qual deu intrar.
(1472-11-28, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale duodecim (1472-IV-15/1473-II-3), captols
matrimonials de Bernat Rovira, de Tiana, i Joana, orfe de Bernat Oliver i dAntnia, de
Badalona). tem s concordat entre les dites parts que lo dit Miquel Alzina haia pendre
lo nom del dit mas en que entrar, es fassa dir o cognomar Pons en cartes e altres
actes o contractes que far (1477-11-15, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale (1477-VI-
6/1477-XII-12), captols matrimonials de Miquel Alzina dArenys i Bartomeua, lla de
Bernat Pons i Margarida, de Badalona). tem s concordat que lo dit Johan Castellvii,
menor de dies, pus sia entrat en lo dit mas si fassa dir e cognomenar en cartes e altres
actes Coll, prenent lo nom del dit mas, 1481-2-10, AHPB, Miquel Franquesa, Manual
(1481-I-19/1481-VIII-2), captols matrimonials de Joan Castellv, de Sant Pere de Gornal,
i dAngela Beneta, lla dAndreu Sabadell, de Santa Maria de Vallvidrera, i dAldona.
272. Francesc de Paula MASPONS I ANGLASELL, La llei de la famlia catalana..., pp. 46-
47.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 229
280. E que a la del dit temps de quatre anys, sia vist quins censals e crrechs
per ell seran stats quitats e pagats, e ax matex sia vist quines quantitats haura conver-
tides en obrar lo dit mas e en plantar les dites terres () E que de tota la quantitat
a que pugaran los dits censals e crechs quitats e pagats e les dites obres e plantades
e altres milloraments que haura fets, sia feta regonexensa per la dita Angelina () en
cas que lo present matrimoni no sort son efecta, e encara com vingus a efecte, en cas
de restituci de dot o axovar, e altrament no puxa sser tret del dit mas e heretat ans
aquell tinga e posseescha no prenent los fruyts en fort de paga ns que que pagat sia
integrament en la dita quantitat. () E si per ventura la dita Angelina, la dita quantitat
no voldr o no podia pagar, que en tal cas, lo dit Gabriel hage a donar e pagar la dita
Angelina o als seus sinquanta lliures () e en aquest cars, en lo acte de pagament de
les dites sinquanta lliures, la dita Angelina haia a donar, absolre e difnir al dit esdeve-
nidor marit seu e als seus lo dit mas Correger, terres, honors e possessions de aquell ab
translaci de drets e altres clusules necessries a coneguda del notari qui ho pendr e
confessar per ass haver hagudes les dites sinquanta lliures.
281. El signicat histric dels captols matrimonials s el dassegurar, mitjanant
els heretaments, la perpetuaci del patrimoni familiar generaci rera generaci, mitjanant
la lliure ordenaci de la successi pactada irrevocablement en captols matrimonials,
dacord amb el costum de la terra El correcte funcionament daquest sistema successori
va ser el determinant, juntament amb lemteusi i la masoveria del desenvolupament de
lagricultura catalana durant el segle XVIII, Juan-Jos LPEZ BURNIOL, La Resurrecci dels
Captols Matrimonials (Lmbit de lautonomia de la voluntat en els contractes reguladors
de la convivncia). Discurs dingrs. Barcelona: Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci
de Catalunya, 30 de novembre de 1999, pp. 16-17.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 231
2. En aquest sentit, com avui dia, al llarg de la seva vida, un mateix individu pot
ser gradualment lla o ll de, mare o pare de, gendra o gendre de, cunyada o cunyat
de, sogra o sogre de, via o avi de, etc.
3. Daqu ve la gran importncia dels estudis de carcter regional. Aquest tipus
de recerques permeten la realitzaci danlisis de les poblacions medievals en profunditat
tant a nivell individual com collectiu.
4. Per a observar els diferents signicats del vocable famlia vegeu Jack GOODY,
La evolucin de la familia y del matrimonio en Europa...; Leah OTIS-COUR, Historia de la
pareja en la Edad Media. Placer y amor..., pp. 10-14.
5. Per a Maria Isabel Loring, el terme parentela comen a generalizarse en el
siglo VI para designar el conjunto de consanguneos tanto por linea paterna como ma-
terna hasta el sptimo grado y que algo ms tarde se ampliar su campo para integrar
tambin a los anes, es decir, a los cnyugues y a los consanguineos de estos, Maria
Isabel LORING GARCA, Sistemas de parentesco y estructuras familiares en la Edad Media,
La familia en la Edad Media. XI Semana de Estudios Medievales. Njera 2000, Logroo,
Gobierno de la Rioja y Instituto de Estudios Riojanos, 2001, p. 30.
6. 1478-5-30, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale vicesimum (1477-12-12/1478-
7-28), fols. 77-79v.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 239
recorda les darreres quatre generacions dhereus del mas Amig que
es perllong durant cent anys.
Jaume Amig era lhereu del mas Amig perqu el seu pare lins-
titu com a tal en el seu testament, el 12 de mar de lany 1461. Al seu
torn, Bartomeu Amig havia estat lhereu universal del seu progenitor,
Andreu Amig, avi de Jaume Amig. I aquest darrer havia rebut el
patrimoni familiar de mans del seu pare, revesavi de Jaume Amig. El
5 de novembre de 1364, Jaume Amig pact amb el prior del monestir
de Sant Miquel del Fai la raticaci de la possessi del domini til del
mas mitjanant una carta precria.16
Cada unitat familiar estava inserida en un grup de parents ms
ampli conformat per diferents unitats familiars. La relaci de paren-
tiu era de tipus bilateral o bilineal. Es reconeixia la relaci familiar
amb els dos grups dorigen i, per tant, es consideraven parents tant
els de part de mare com els de part de pare. Alguns parents pro-
tagonitzaren un paper molt ms destacat del que generalment sha
enunciat. Aquests parents formaven part del que ms endavant es
conegu com a consell familiar. Es tractava dun grup de consell, de
suport i de pressi que oblig els hereus i les pubilles a complir amb
la seva responsabilitat respecte als altres membres del grup familiar.
Aquest grup redut de parents tamb don suport testimonial i econ-
mic en contractes de diferent tipologia i reorient algunes situacions
conictives que pertorbaven la convivncia i la relaci dels diferents
membres del grup familiar.
Si es considera famlia el conjunt de parents que compartien
residncia, aquesta instituci no pot concebres segons un nic model
caracteritzat per la monogmia, la benedicci eclesistica, el patriarcat
i la bilateralitat. Sha de tenir cura a lhora doferir denicions categ-
riques i massa generalistes del concepte famlia, ja que pot caures en
el parany de transmetre una visi idealitzada de la famlia medieval
ms propera a la voluntat eclesistica que a la realitat.
La cllula familiar bsica o unitat familiar no fou nica. Present
una diversitat de conguracions o sistemes familiars en continu mo-
viment. El pas dun tipus dunitat a un altre depengu de les circums-
tncies que afectaren els diferents membres de cada unitat familiar.
De fet, com assenyala la doctora Merc Aventin a la seva tesi doctoral,
la incidncia del pas del temps i la daltres factors com els enllaos
matrimonials, els naixements, els bits i les migracions comportaren
17. Merc AVENTIN i PUIG, La societat rural a Catalunya en temps feudals..., pp. 216-
217.
18. Per alguns juristes els cnjuges no conguren una unitat familiar ni tenen
relacions de parentiu: s cert que hi ha una tendncia general a estendre el concepte
de famlia a la parella Jo sempre he tingut ents que lhome i la dona, en el matri-
moni no sn parents, sin cnjuges i, per tant, que la seva relaci no s de famlia,
sin simplement matrimonial, que no s poc. s a dir, tots els drets que tenen lun i
laltre constant matrimoni i en el moment de la seva dissoluci, per mort o altra causa,
els correspon per ra de matrimoni, i no els cal un altre ttol. El concepte de famlia,
en canvi, neix amb lexistncia de lls, ns i tot adoptius, Josep Maria PUIG SALELLAS,
La Resurrecci dels Captols Matrimonials (Lmbit de lautonomia de la voluntat en els
contractes reguladors de la convivncia). Contestaci al discurs dingrs de lacadmic de
nmero Il-LM senyor Juan-Jos Lpez Burniol, pp. 56-57.
19. Les famlies reconstitudes estaven conformades per vidus o vdues que tor-
naven a maridar-se.
20. Les famlies ampliades sn aquelles en les quals els cnjuges convivien amb
algun parent o parents.
21. Les famlies mltiples es caracteritzaven per la convivncia en una matei-
xa residncia de diverses unitats conjugals. En els captols matrimonials de Bartomeu
Puig, ll i hereu universal del difunt Antoni Puig, i Antnia, de Cabrera, i de Clara,
lla de Salvador Bartomeu i Antnia, de lesmentada localitat, es constata la previsi
de la cohabitaci de diferents generacions. Aix, en el mas Puig havien de conviure la
nova parella amb Antnia, la mare vdua de Bartomeu, Lloren Puig i Francesca, els
avis paterns de lhereu, i Pere Puig, un oncle conco, s a dir, solter, 1479-7-25, AHPB,
Miquel Franquesa, Manuale vicesimum secundum (1479-4-17/1479-11-10).
22. Aquesta generaci podia haver mort o traslladat la seva residncia fora de la
vila. En general, els nts i ntes que es traslladaren als masos dels seus avis i vies ho
feren per a convertir-se en hereus i pubilles i, daquesta manera, assegurar la continutat
del grup familiar i del mas.
23. Georges DUBY I Henri BRESC, Historia de la familia. 1. Mundos Lejanos, mun-
dos antiguos..., pp. 285, 401-438.
244 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
27. Fins fa ben poc, a la nostra societat no sha elaborat una denici integra-
dora del concepte de famlia en el sentit de contemplar la diversitat de models existents
davant del sistema conjugal tradicional. s recent la regularitzaci a les Corts espanyoles
dels matrimonis homosexuals. Malgrat aix, encara certs sectors socials, partits poltics i
lEsglsia catlica es mostren reticents a acceptar les unions de fet o reglamentades
daquest collectiu.
28. Flocel SABAT i CURULL, El territori de la Catalunya Medieval. Percepci de lespai
i divisi territorial al llarg de lEdat Mitjana. Barcelona: Fundaci Casajuana, 1997, p. 170.
29. En un estudi sobre la clientela del notari Miquel Franquesa, es constata
que el percentatge dun 41% correspon a maresmencs, Montserrat RICHOU i LLIMONA,
Economia i societat en els registres notarials: la clientela dels captols matrimonials
del notari barcelon Miquel Franquesa..., pp. 70-72.
246 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
40. Henri BRESC, La Europa de las ciudades y de los campos..., pp. 419-420.
41. Didier LETT, Famille et parent dans loccident mdieval..., p. 136.
42. Tot i la gran importncia dels atorgaments capitulars, el seu paper dins del
pactisme social i la seva vigncia, malgrat la derrota del 1714 i la desaparici del pac-
tisme poltic, shan realitzat pocs estudis sobre aquest tipus dacords, Josep M. SALELLAS,
La Resurrecci dels Captols Matrimonials..., p. 60.
43. Merc AVENTIN, La familia ante la muerte: el culto a la memoria, La fami-
lia en la Edad Media. Logronyo: Gobierno de la Rioja i Instituto de Estudios Riojanos,
2001, pp. 387-412.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 249
44. Henri BRESC, Las mujeres con las que se casan y aquellas que se aman,
La Europa de las ciudades y de los campos, pp. 424-428. Didier LETT, La vie familiale
(V-XV), Famille et parent dans lOccident mdival, pp. 165-189. Jean-Louis FLANDRIN,
Orgenes de la familia moderna...; Jack GOODY, La evolucin de la familia y del matrimo-
nio en Europa...; Leah OTIS-COUR, Historia de la pareja en la Edad Media...; Charles de la
RONCIRE, Cmo vivir juntos..., Lo privado personal dentro de lo privado del mbito
familiar y La clula privada, matriz de la vida interior, Historia de la vida privada.
2. De la Europa feudal al Renacimiento, pp. 213-294.
45. 1464-4-14, AHPB, Miquel Franquesa, Plec de Captols Matrimonials
(1452/1482) i Llibre com (1463/1465).
46. AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1477).
47. 1477-3-22, AHPB, Miquel Franquesa, Manuale decimum octavum (1476/1477).
48. Nuestro siglo que slo cree en los matrimonios por amor, se re, o se indigna
de los matrimonios de razn arreglados por las familias en los que se tiende a ver nada
ms que matrimonios de dinero. Pero en una sociedad en donde la inmensa mayora de
las familias viva de un capital, pequeo o grande, que hacan fructicar o no con el
trabajo de sus manos, era criminal, en consideracin a los hijos por nacer, casarse sin
tener el capital necesario para mantener una familia. Y de ello, aparentemente, no se
daban cuenta, Jean-Louis FLANDRIN, Orgenes de la familia moderna..., p. 240.
250 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
49. Mater mea amor maternali i envers el marit pro amore conjugali (1476-
6-15, APSPPD, Manual 2, fol. 44). En relaci amb un gendre, bono amore et servicio
michi facto inrmitatis mee longo tempore facienda cotidie, 1482-1-20, APSPPD,
Manual 3, fol. 3v.
50. David GUIXERAS i Xavier RENEDO, Francesc Eiximenis. Llibres. Mestres i sermons.
Barcelona: Editorial Barcino (Biblioteca Barcino, volum 2), 2005, pp. 70 i 135-142.
51. Philippe ARIS, El nio y la vida familiar en el Antiguo Rgimen. Madrid:
Taurus (Ensayistas, 284), 1987.
52. Didier LETT, De lerrance au deuil. Les enfants morts sans bpteme et la
naissance du limbus puerorum aux XII-XIII sicles, Robert FOSSIER (ed.), La petite enfance
dans lEurope Medievale et Moderne. Actes des XVIs Journes Internationales dHistoire
de lAbbaye de Flaran Septembre 1994. Tolosa: Universit de Toulouse-Le Mirail, Presses
Universitaires du Mirail, 1997, pp. 77-92.
53. Mara del Carmen GARCA HERRREO, Elementos para una historia de la in-
fancia y de la juventud a nales de la Edad Media, La vida cotidiana en la Edad Media.
Logronyo: Gobierno de la Rioja y Instituto de Estudios Riojanos, 1998, pp. 228-229.
Pierre ANDR SIGAL, Les accidents de la petite enfance la n du Moyen Age daprs
les rcits de miracles, Robert FOSSIER (ed.), La petite enfance dans lEurope Medievale et
Moderne. Tolosa: Presses universitaires du Mirail, 1977, pp. 59-76.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 251
LA MORT
LA MORT
1. Noms podia testar qui reunia les condicions exigides pel rgim de successions
testades vigent a Catalunya i que es basaven en el dret rom, la Lex Visigotorum i les
successives disposicions legals i costums adoptats i aplicats des del segle XII. Posteri-
orment, el 1595, a les Corts de Barcelona convocades per Felip II, aquest cos jurdic i
daltres disposicions originaren la constituci determinativa del dret vigent a Catalunya,
Merc AVENTIN i PUIG, La societat rural a Catalunya en temps feudals..., p. 541.
2. Pour tester, il faut avoir quelque chose lguer..., Marie-Thrse LORCIN, Les
campagnes de la rgion Lyonnaise aux XIV et XV sicles. Tesi doctoral. Li: Imprimerie
Bosc Frres, 1974, p. 211.
3. Emilio MITRE FERNNDEZ, La muerte y sus discursos dominantes entre los
siglos XIII y XV, p. 25.
260 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
memria de familiars i amics, i leternitat basada en la immortalitat
de lnima.4 La cura o latenci daquests tres espais que preocupaven
i ocupaven latenci de la major part dels testadors es constata a les
diferents parts de les darreres voluntats escripturades.
Lestructura del testament maresmenc tenia una organitzaci simi-
lar a la daltres contrades del nostre pas. Per tant, en general, aquestes
escriptures es dividiren en tres apartats ben denits: el protocol inicial,
les disposicions i el protocol nal o escatocol.5
EL PROTOCOL INICIAL
11. In Christi nomine et eius gracia qui pro humani salute generis in sacro
Virginis thalamo patibilem asumere voluit carnem et per lapsum hominis redimendum
sacratissimum corpus suum humiliter exposuit passioni, ego, 1468-6-21, APSPPD, Ma-
nual 2, fol. 52.
12. Ego Sancia Verdeguera (APSGVD, Manual 1, fol. 9). Yo Constana,
APSGVD, Manual 8, fol. 13v.
13. Seul un spcialiste de lhistoire religieuse pourrait traiter fond le problme
essentiel, cest--dire montrer le rapport entre le dogme catholique enseign lpoque,
et les pratiques dont font tat les testaments (du Lyonnais), Marie-Thrse LORCIN, Les
clauses religieuses dans les testaments du Plat Pays Lyonnais aux XIV et XV sicles.
Revue dHistoire et de Philologie, 78 (Lieja, 1972), p. 291.
14. Merc AVENTIN i PUIG, La societat rural a Catalunya en temps feudals..., p. 548.
15. Jacques CHIFFOLEAU, La comptabilit de lau-del. Les hommes, la mort et la
rligion dans la rgion dAvignon la n du Moyen Age (vers 1320-vers 1480). Rome:
cole Franaise de Rome Palais Farnse, 1980, pp. 86-87 i 105.
16. Testament de Pere Matar, lies Espinal, de Vilassar (1410-5-9, APSGVD,
Manual 3, fols. 103v-104). Testament de Salvador Riera, lies Botey, de Vilassar (1425-
10-16, APSGVD, fols. 144v-145). Testament de Pere Fbregues, lies Dorca, de Premi
(1466-3-1, APSPPD, Manual 3, fols. 54v-55). Testament de Lloren Puig, lies Bellot,
de Cabrera, 1480-10-22, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments (1474/1482), fols.
41-42 i Plec de testaments (1465/1482).
262 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Com que s impossible oferir ledat exacta dels testadors, les dades
dels familiars sn crucials per a aproximar-nos-hi. De les testadores
casades vilassarenques un 44% tenien lls.37 A continuaci i amb un
28%, se situaren les vilassarenques casades que esmentaren en els seus
testaments lls i ascendents o progenitors.38 Amb un 15%, les que feren
donacions a lls i nts.39 Amb un 7%, les casades vilassarenques que
disposaren llegats per a ascendents i daltres parents collaterals40 i
amb un 6% les que no esmentaren lls, nts ni ascendents que shagin
pogut identicar.41
GRFIC 14
Casades testadores amb familiars ascendents i descendents
(1348-1486)
NF/NN/A 7% NF/NN/NA 6%
F/N 15%
F 44%
F: lls
F/A: lls i ascendents
F/N: lls i nts
NF/NN/A: ni lls, ni nts
i ascendents
F/A 28% NF/NN/NA: ni lls,
ni nts ni familiars
ascendents
37. Eullia, muller de Miquel Casals, de Vilassar, noms esment lls i lles.
Daquesta descendncia fu escripturar els noms de Joan, lhereu universal, dEullia i
dAngelina. No hi hagu cap deixa pel marit, 1422-7-24, APSGVD, Manual 3, fols. 135v-136.
38. Benvinguda, muller de Guillem Amat, de Vilassar, orden el lliurament de 45
sous per a la seva mare i escoll Bernat, el seu ll, hereu universal (1348-6-10, APSGVD,
Manual 1, fol. 5v). Antnia, muller de Bernat Maci, de Premi, fu donacions a Francina
Cabusa, la seva mare, als seus germans i al seu marit, nomen hereva universal Eullia,
la seva lla, 1462-11-14, APSPPD, Manual 2, fols. 43v-44.
39. Eullia, muller de Guillem Rafart, de Vilassar, dispos llegats per a les se-
ves lles Juliana i Francesca, pels seus nts i ntes, el seu gendre i les seves germanes,
1421-8-10, APSGVD, Manual 3, fol. 134.
40. Constana, muller de Pere Torrent, forner de Barcelona, lla de Guillem
Artaguil, difunt, i de Margarida, de Vilassar, escoll com a hereu universal el seu marit.
La resta dels llegats els escriptur a favor de la seva mare i les seves germanes, 1410-
7-12, AHPB, Pere Folgueres, Tercius liber testamentorum (1405/1442), fols. 126-127.
41. Francesca, muller de Jaume Avella, de Vilassar, noms dispos deixes per al
seu marit, al qual tamb reconegu 8 lliures que aporta per via de dot (APSGVD, Ma-
nual 3, fols. 154v-155). Constana, muller dEsteve Vidal, de Vilassar, noms llega un cot
per a Clara, la seva cunyada i hereva universal, 1465-11-4, APSGVD, Manual 8, fol. 186.
266 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
GRFIC 15
Vdues testadores amb familiars ascendents i descendents (1348-1486)
NF/NN/NA 18%
F 38%
F: lls
F/A: lls i ascendents
F/N 39% F/N: lls i nts
NF/NN/NA:
ni lls, ni nts ni
F/A 5% ascendents
42. Alamanda, vdua de Bernat Avella, de Vilassar, escriptur llegats per als
seus tres lls, per als seus nts, per a la seva germana i les seves nebodes (1428-4-15,
APSGVD, Manual 6, fol. 7 i Manual 8, fols. 34v-35). Margarida, vdua de Pere Boter, de
Premi, esment com a beneciaris dels seus llegats testamentaris Bartomeu Boter, el
seu ll, Bartomeua, la seva nora, Angelina, la seva lla, i un nombre indeterminat de
nts, 1463-5-27, APSPPD, Manual 3, fol. 48.
43. Gueraula, vdua de Pere Sagalar, de Vilassar, noms esment dos lls, Gens
Tolr i Bernat Tolr (1426-7-1, APSGVD, Manual 3, fol. 147v). Narcisa, vdua de Jaume
Draper, lies Estrader, de Premi, noms tingu com a beneciari el seu ll Bernat,
APSPPD, Manual 3, fols. 64v-65.
44. Margarida Marquesa, vdua de Bernat Marqus, lies Sagi, de Vilassar, lleg
a favor dAntoni Riera, el seu hereu universal, i dun ll duna neboda seva, 1430-3-24,
APSGVD, Manual 8, fol. 52.
45. Francesca, vdua de Berenguer Saura, de Vilassar, esment al seu testament
els seus dos lls, Antnia i Bernat, i la seva mare, de la qual no es consign el nom,
1421-5-24, APSGVD, Manual 3, fol. 124.
46. AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments (1457/1480), fol. 141.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 267
GRFIC 16
Parents amb llegats de les dones testadores casades (1348-1486)
fillols 1%
nts 9%
nora/gendre 5%
marit 22%
oncles 1%
nebots 4%
sogres 3%
cunyats 1%
germans 13%
pares 10%
GRFIC 17
Parents amb llegats de les dones vdues testadores (1348-1486)
nts 21%
fills 39%
nebots 11%
cunyats 1%
germans 10% pares 3%
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 269
GRFIC 18
Estat de salut dels testadors (1348-1486)
vellesa 2%
salut 6% no sespecifica 9%
malalt 61%
GRFIC 19
Mortalitat dels molt malalts (1362-1486)
Perode testament/bit
GRFIC 20
Perode entre testament/bit dels malalts (1380-1486)
TAULA 17
Mortalitat a Vilassar del 1483-5-15 al 1483-12-8
Data Testador/a Estat bit
1483-5-15 Jaume Serra gravi
inrmitate
epidemie
detentus
1483-5-22 Antnia, muller in gravi 1483-5-26
dAmador Bonivern inrmitate
epidemie
detenta
Angelina, lla de Pere Veil
del Sant Crist
1483-5-26 Filla de Pere Morot
1483-6-1 Antnia, muller de inrmitate 1483-6-6
Miquel Carbonell del detenta de gravi
Sant Crist pes tilencie
1483-6-5 Pere Veil del Sant Crist
1483-6-7 Elisabet de nAmat del Sant
Crist
1483-6-16 Sebasti de nAmat del Sant
Crist, germ dElisabet
1483-6-19 Francesc Duran in inrmitate 1483-6-24
detentus
60. Les mencions de la pesta constatades pels anys 1502 i 1507 ens podrien
indicar o b la presncia continuada daquesta malaltia o b una manca de coneixements
mdics que comportava qualicar com a pesta a tipus variats de malalties infecto-
contagioses sigui quina sigui la seva causa real, s que s evident la presncia duna
microepidmia (per una o dos malalties simultnies) que causa cinquanta-cinc morts
entre els mesos dabril i juny de 1507 i que afecta tant a albats com a cossos, Conrad
CURTO i SOLER, Aspectes Sanitaris dels Arxius Parroquials de Sant Feliu de Cabrera, de Sant
Gens de Vilassar, de Sant Joan de Vilassar i Santa Creu de Cabrils en els segles XVI, XVII
i XVIII... Barcelona: Seminari de Pere Mata de la Universitat de Medicina de Barcelona,
2000, p. 55.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 273
61
Com avui dia, la incidncia de la mort represent una gran
despesa per a la famlia del difunt. Probablement, per aquesta ra
els testadors realitzaven els seus testaments al darrer moment de la
seva existncia. Malgrat que fora pagesos estigueren sotmesos als sis
mals usos, la documentaci analitzada no reecteix el pagament de la
intestia per cap testador.
Des de nals del segle XII, lescripturaci testamentria deix de
considerar-se com un acte de dret privat adreat a regular la transmissi
de bns. En aquesta centria, entr dins lrbita del control eclesistic.62
LEsglsia condemn amb lexcomuni els intestats i prohib soterrar
les seves despulles als cementiris.63 Per tant, el fet de morir intestat es
considerava un pecat capital que podia aportar greus conseqncies al
61. Item quel matex dia del dit Saure un albat so s una petita minyona,
APSGVD, Llibre dbits, fol. 14.
62. Des lantiguit tardive la mort est au centre du processus de christianisa-
tion, au coeur des rlations entre lglise et la socit. Des refrigeria aux indulgences
pro mortis du XV sicle, en passant par le culte des saints et des reliques, le contrle
des cimetires, la mise en place de la liturgie des trpasss et la clbration de la Tous-
saint, leffort constant des clercs consiste entourer, contrler, investir ce moment
essentiel, Jacques CHIFFOLEAU, La comptabilit de lau-del..., p. 6.
63. Philippe ARIS, Lhomme devant la mort. Mayenne: ditions du Seuil (Col-
lection Histoire, 82), 1977, p. 188.
274 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
64. Mourir intestat est un pch a la fois parce que la reproduction de la famille
risque de souffrir de cette imprparation et parce que le pater familias risque, lui, de ne
entrer au Paradis, si els seus familiars es barallaven i no oferien els serveis religiosos
pertinents, JACQUES CHIFFOLEAU, La comptabilit de lau-del..., p. 74.
65. Al registre de pagaments sescripturaren els imports satisfets pel seu sepeli:
dos preveres a la sepultura (6 sous), misses amb dos preveres (4 sous), escolans (3 sous
i 4 diners), dret desglsia (1 sou i 6 diners); llit, creu i escol (2 sous), extramunci (4
sous i 8 diners), una lliura de candeles (2 sous), ciris per a la illuminaci del cos de la
nada (4 sous), pa dalmoina (3 sous i 6 diners) (1433-5-26, APSGVD, Manual 6, fol. 26).
Aquesta situaci tamb es constata en el cas de Maria, muller de Pere Agell, de Vilassar,
1485-12-13, APSGVD, Manual dbits, fol. 18v.
66. APSGVD, Manual 8, fol. 162 i Manual 1, fol. 115v.
67. APSGVD, Manual 3, fol. 28 i Manual 1, fol. 125.
68. Un dels marmessors escollits per Berenguer Amat, de Vilassar, fou el seu ll
Antoni, que tamb fou institut hereu universal: facio et ordino ultimum testamentum,
in quo eligo et pono manumissores huius mei testamenti executores videlicet Anthonium
Amat, lium meum, et Berengarium Duran, de Vilaario, ut ipsi distribuant de bonis
meis, 1434-7-4, APSGVD, Manual 6, fols. 36v-37.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 275
69. Merc AVENTIN i PUIG, La societat rural a Catalunya en temps feudals..., p. 540.
70. Al testament de Pere Mayol, lies Barbarasa, de Vilassar, es consign lentrega
de 6 diners per a Guillem Aroles i Pere Pons, de Vilassar, els seus marmessors, 1391-5-
17, APSGVD, Manual 3, fol. 60v.
71. Constana, vdua de Guillem Prats, de Barcelona, prevei el pagament de 40 sous
pels seus marmessors, Pere des Bosc, senyor dels castells de Sant Vicen i de Vilassar i
Pere dArenys, rector de Sant Feliu de Cabrera, 1382-2-11, APSGVD, Manual 3, fol. 34.
72. Constana, muller de Miquel des Bosc, senyor dels castells de Sant Vicen i
de Vilassar, fu escripturar una bonicaci de 50 sous pels seus executors testamentaris,
que foren Berenguer de Montjuc, doctor en lleis, Jaume Civeller, Bernat de Montjuc,
de Barcelona, i Sana, vdua de Nicolau de Montjuc, via de la testadora, 1388-8-11,
APSGVD, Manual 3, fol. 53v.
73. Per tant, en el cas dels homes, hi apareixia el nom, el cognom, la relaci
familiar amb el testador, la localitat del marmessor i, si sesqueia, loci. En el cas dels
pubills i de les dones, ens remetem al que sha explicitat amb anterioritat.
74. Els costums de Tortosa exclogueren les dones de les marmessories, Nria
CAELLAS i VILAR, Entre laqu i el ms enll..., p. 19.
75. Elisenda, muller de Guillem Oliu, lies Simonet, de Vilassar (1375-5-16,
APSGVD, Manual 3, fols. 10v-11). Francesca, muller de Pere Ferrer, de Vilassar (1402-
4-20, APSGVD, Manual 3, fol. 94 bis). Eullia, muller de Guillem Rafart, de Vilassar
(1410-7-28, APSGVD, Manual 3, fol. 126). Bonanata, muller de Bernat Carbonell, de
Vilassar (1425-11-4, APSGVD, Manual 3, fols. 153v-154). Violant, muller de Bernat Serra,
276 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
daltres foren escollides com hereves universals dels seus marits,76 lls77
i daltres familiars propers.78
Als testaments, desprs dhaver-se consignat la identicaci dels
marmessors, sescripturava lobligaci que tenien aquests executors
testamentaris de restituir els deutes que es poguessin provar mitjan-
ant testimonis i documentaci escrita.79 La consignaci dimports
deguts pel testador o de numerari pendent de cobrament per aquell
demostren una srie doperacions creditcies orals de petita quantia
que no shavien escripturat.80 El retorn dels deutes pecuniaris era un
afer de gran importncia, ja que per a deslliurar-se de les penes del
purgartori tamb calia morir sense deutes. Des del segle XIII, laparell
eclesistic assegur, mitjanant els sermons dels frares predicadors,
que els difunts endeutats es convertien en fantasmes i restaven en
aquest estat ns que els seus parents no satisfessin els imports deguts.81
En una disposici posterior sefectuava lelecci del cementiri i de
la sepultura. Lescatologia catlica insistia en la necessitat de lenterra-
ment del cos i el justicava amb la creena duna futura resurrecci.82
de Vilassar (1429-2-13, APSGVD, Manual 8, fol. 41). Alamanda, muller de Bernat Boni-
vern, de Vilassar (1431-3-7, APSGVD, Manual 6, fols. 15v-17 i Manual 8, fols. 55-56v).
Alamanda, muller de Salvador Pons, de Vilassar, 1444-3-2, Manual 3, fol. 164.
76. Entre daltres, es pot esmentar a Francesca, muller de Berenguer Saura, de Vi-
lassar (1377-7-17, APSGVD, Manual 3, fols. 18v-19v) i a Sana Marquesa, muller de
Bernat Flor, lies Marqus, 1377-11-10, APSGVD, Manual 3, fols. 21v-22v.
77. Agneta, vdua de Berenguer Catal i hereva universal de la seva lla Joana,
muller de Salvador Pons, de Vilassar (1404-6-13, APSGVD, Manual 3, fols. 86v-87).
Bartomeua Juliana, mare i hereva universal de Jaume Juli, de Vilassar (1430-5-18,
APSGVD, Manual 6, fol. 10 i Manual 8, fol. 54).
78. Antnia, muller de Joan Colomer, nta i hereva universal de Caterina, vdua
de Bartomeu Marc, de Vilassar, 1467-6-2, APSGVD, Manual 7, fol. 134v.
79. Una de les frmules ms escripturades fou in primis et ante omnia volo
et mando, quod omnia debita, que die obitus debeant per solvantur omnesque iniurie
ad quarum restitucionem teneare restituantur breviter simpliciter sumarie et de plano
secundum dominum Deum et forum anime prout tamen probari potuerunt per testes,
instrumenta et alia legitima documenta (1423-5-3, APSGVD, Manual 3, fol. 140 i 157v,
testament de Bernat Galceran, de Vilassar). Una altra expressi emprada fou: vull e
man, que si se trobaran, que jo degua, qui se troberan e clarement se troberan per
testimonis o per cartes pbliques, que los dits manifasos ayen a pegar simplement e
de pla, 1449-8-21, APSGVD, Manual 8, fol. 190, testament dAntnia, muller de Pere
Sabater, de Vilassar.
80. Juan Vicente GARCA MARSILLA, Vivir de crdito en la Valencia medieval..., p. 71.
81. Per aquest motiu, Danile Alexandre-Bidon deneix lactitud de lEsglsia
medieval com a terrorista, ja que, duna banda, utilitzava la por davant linfern i, de
laltra, oferia frmules per atenuar langoixa, que provocava la mort, Danile ALEXANDRE-
BIDON, La mort au Moyen Age. XIII-XVI sicle. Pars: Hachette (La vie quotidienne),
1998, p. 72 i 76.
82. Marie-Claude MARANDET, Le souci de lau-del..., p. 132.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 277
Bartomeua, muller de Bernat Soler (1388-11-30, APSGVD, Manual 3, fol. 55); Rmia,
muller de Pere Riera (1418-9-8, APSGVD, Manual 3, fols. 117v-118); Guillem Vervol
(1429-11-11, APSGVD, Manual 6, fols. 24v-25 i Manual 8, fol. 46) i Antnia, muller de
Salvador Vervol, 1486-12-2, APSGVD, Llibre dbits, fol. 12.
89. Testament de Joan Lebrer, donat de Sant Salvador, 1420-5-8, APSGVD, Ma-
nual 3, fols. 141v-142.
90. En la Edad Media, y todava en los siglos XVI i XVII, poco importaba la
disposicin exacta de los huesos con tal que se quedaran cerca de los santos o en la
iglesia El cuerpo era conado a la Iglesia. Poco importaba lo que la Iglesia hiciera
de l, con tal de que lo conservara en su recinto sagrado, Philippe ARIS, Historia de
la muerte en Occidente..., p. 40.
91. Et eligo sepulturam corpori meo endan in cimiterio Sancti Genesi de
Vilaario, quam sepulturam endo mando eri noticie et cognicione dictorum manumis-
sorum, 1401-1-16, APSGVD, Manual 3, fol. 95, testament de Sana, muller de Bernat
Eimeric, de Vilassar.
92. Jacques CHIFFOLEAU, La comptabilit de lau-del..., pp. 183-186.
93. en lo vas dels predecessors (1477-2-16, APSGVD, Diversorum 33). In tumulo
videlicet quem ibidem habeo et in quo corpore antecessorum ac liorum meum fue-
runt sepulta (1480-12-22, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments (1474/1482),
fols. 5-6, testament de Francesca, muller de Lloren Puig, lies Bellot, de Cabrera, rfena
de Bernat Batlle i Angelina, dArgentona). In tumulo predecessorum meorum, 1483-6-
19, APSGVD, Llibre dbits, fol. 8, testament de Francesc Duran, de Vilassar.
94. al vas da mon pare (1430-2-24, APSGVD, Manual 8, fol. 58, testament de
Margarida Marquesa, vdua de Bernat Marqus, lies Sagi, de Vilassar). in tumulo vi-
delicet in qua corpora posteritati mee fuerunt subhumata quam sepultura eri volo bene
et honorifce prout in meis consimilibus eri (1435-12-31, Diversorum 127, testament
dAntoni Veil, del venat de la Santa Creu de Vilassar). in tumulo videlicet quem ibidet
habeo in quo corpora dictorum parentum et aliorum antecessorum meorum fuerunt
sepulte, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments (1457/1480), fols. 91v-92, tes-
tament de Jaume Ferrer, de Premi, orfe de Pere Pon Ferrer i Eullia.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 279
hereus del mas originari,95 el tmul del mas96 i, en el cas de les cabaleres
casades amb hereus, el vas del mas del seu cnjuge.97 Daltres testadors
especicaren que havien dsser enterrats al fossar o cementiri de la
parrquia on morissin.98 Alguns daquests darrers testadors no eren de
la comarca.99 Els que ho eren esmentaren aquesta opci per insistiren
que si morien a prop havien denterrar-los a la seva vila dorigen.100
A la mostra documental estudiada, un nombre redut de testadors
demanaren duna forma clara i concisa ser sebollits amb els seus res-
pectius cnjuges.101 En general, les cabaleres i els pubills de la mateixa
parrquia se soterraven amb els seus respectius avantpassats.
Alguns daquests cabalers, provinents daltres parrquies, especi-
caren daltres fossars, que tot sovint corresponen als de les parrqui-
es don eren originaris.102 Tamb hi havia testadors que continuaven
mantenint forts vincles amb el Maresme, encara que visquessin a la
Ciutat Comtal. Aquest fou el cas de Jaume Aroles, de Barcelona, qui
el 25 de mar de 1430 nomen hereva universal Constana, la seva
via, de Vilassar, i escoll com a fossar preferent el cementiri parro-
quial daquesta localitat maresmenca. Si moria a Barcelona, havia de
95. in tumulum videlicem, quem heres mansi Boter ibidem habent (1466-5-16,
APSPPD, Manual 2, fol. 53, testament de Bartomeu Boter, de Premi); ubi heres mansi
Colomer jacent, 1476-6-19, APSPPD, Manual 2, fol. 57, testament dAntoni Colomer,
de Premi.
96. in tumulo videlicet parentorum predecessorum meorum dicti mei mansi
Pons (1479-3-22, APSGVD, Manual 7, fol. 140 bis, testament de Pere Pons, de Vilassar);
in tumulo mansi Rossell, 1485-8-1, APSPPD, Manual 3, fols. 5v-6, testament de Joan
Rossell dAvall, de Premi.
97. in tumulo domus Bartholomei Botey, quondam viri mei, 1471-6-16, APSPPD,
Manual 2, fol. 63, testament de Maria, vdua de Bartomeu Botey, de Premi.
98. 1483-11-16, APSGVD, Llibre dbits, fols. 10-11, testament dEullia, muller
de Pere Marqus de Vilassar.
99. Testament de Joan Vell, de Coneza (1441-9-1, APSGVD, Diversorum 31).
Testament de Pere de Lana, de Bigorra (1449-8-27, APSGVD, Diversorum 96). Testament
de Jaume Valls, de Sant Jaume ses Oliveres, 1478-10-10, APSGVD, Diversorum 133.
100. Testament de Pere Pons, de Vilassar, 1479-3-22, APSGVD, Manual 7, fol.
140 bis.
101. al fosar de Sent Genis al vas de me muler (1418-3-25, APSGVD, Manual
3, fol. 111, testament de Bernat Eimeric, de Vilassar); in tumulo videlicet in quo corpus
dictus viri mei fuit tumulatum, 1479-3-3, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments
(1457/1480), fols. 183v-184v, testament dAngelina, vdua de Jaume Ferrer, de Premi,
rfena de Jaume Aroles i de Joana, de Sant Mart de Tei.
102. Eullia, muller de Miquel Casals de Vilassar, express el desig de ser soter-
rada al fossar de Sant Pere de Premi (1422-7-24, APSGVD, Manual 3, fol. 135v-136).
Antnia, muller de Berenguer Tria, de Vilassar, lla de Pere Torra, dAlella, volia ser
enterrada al fossar dAlella (1427-11-11, APSGVD, Manual 8, fols. 24v-25). Joana, muller
de Gens Tolr, de Vilassar, orden el soterrament de les seves despulles al fossar de
Santa Maria de Matar, 1430-4-12, APSGVD, Manual 6, fol. 12.
280 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
108. Per a Jos Ramn Juli el fossar de Santa Maria del Mar estava en cinqu
lloc en relaci amb les demandes de soterrament. Aquest cementiri estava precedit pels
cementiris de Santa Maria del Pi, de la Catedral i els fossars dels convents dels germans
menors i de Sant Pere de les Puelles, Jos-Ramn JULI VIAMATA, La sociedad de Barce-
lona de principios del siglo XIV a travs de un manual notarial de testamentos..., p. 566.
109. 1410-7-12, AHPB, Pere Folgueres, Tercius liber testamentorum (1405/1442),
fols. 126-127.
110. 1429-12-13, AHPB, Pere Folgueres, Tercius liber testamentorum (1405/1442),
fols. 41v-42.
111. 1436-11-3, AHPB, Joan Reniu, Llibre de testaments (1420/1439), fols. 113-114.
112. 1468-7-6, AHPB, Antoni Parera, Secundus liber notularum testamentorum,
fols. 27-28v.
113. El 13 de mar de 1379, Pere Bosc, lies Dor, i Benvinguda, de Vilassar,
feren donaci del seu mas al seu ll Berenguer. En aquesta escriptura, els donants
es reservaren respectivament 10 lliures per a les seves darreres voluntats. Precisament
aquesta quantitat fou la que aparegu posteriorment en els seus respectius testaments a
lapartat dels llegats de tipologia eclesistica, 1394-9-1, APSGVD, Manual 3, fols. 63v-64,
testament de Pere Bosc, lies Dor. 1394-9-7, APSGVD, Manual 3, fol. 64, testament de
Benvinguda, muller de Pere Bosc, lies Dor. 1394-9-7, APSGVD, Manual 3, fols. 64-64v.
114. Al registre de pagaments de lbit i la sepultura de Bartomeu Riera, lies
Orenga, de Vilassar, podem llegir: fu testament en lo qual no anomena res que puga
per nima sua, 1485-9-11, APSGVD, Llibre dbits, fol. 18.
282 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
129. Item volo et mando, quod unus ortus, quem ego emi per liberum et francum
alodium, vendatur per manumisores cum consensu rectoris dicte ecclesie de Vilassario
et medietatis precisit dicte domine Sancie Riera amore Dei et de alia medietate volo,
quod ematur medium morabatinum in puro et tuto alodio, de quo at quolibet anno
in prima die veneris quadragesime unum aniversarium in dicta ecclesia de Vilassario
trium presbitorum et beneciatus Sancti Nicolay accipiat dictum medium morabatinum
et faciat eri aniversarium et habeat pro suo labore VI denarios, 1372-6-9, APSGVD,
Manual 3, fols. 31v-32.
130. 1372-6-25, APSGVD, Manual 2, fols. 30v-31.
131. Francesca, muller de Jaume Avella, de Vilassar, institu a la seva nima
hereva universal i dispos pel seu marit cabaler la donaci de un parell de tovalles
e una oca.de poc valor e X canes de drap de li e tot lo blat ceirit e la meytat dels
asplets, 1428-1-18, APSGVD, Manual 3, fols. 154v-155.
132. Joan Ferrer, taverner de Barcelona, orfe de Pon Ferrer i dAlamanda, de
Premi, lleg al seu nt i marmessor, Pere Ferrer, taverner de Barcelona, dues botigues
situades al Rial del Pou, a Vilassar, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments
(1457/1480), fols. 180v-182.
133. Pere Juli, ll de Galcer Bramona fou el beneciat del segent llegat or-
denat pel seu oncle Miquel Bramona, prevere beneciat de la Seu de Barcelona i rector
de Sant Pere de Premi: tem lex lo meu breviari et diornal et tots los meus libres
() si volia esser prevera, 1464-11-7, AHPB, Jaume Mas, Primus liber testamentorum
(1445/1505), fols. 33v-36.
134. I cambra amb 1 lit e la quaxia am so que s, 1410-6-1, APSGVD, Manual
8, fol. 185, testament de Guillem Vidal, de Vilassar.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 285
141. Testament de Ferrer Morot (1348 APSGVD, Manual 1, fols. 102v-103). Testa-
ment dAntoni Aulovara, ll de Joan Aulovara, de Vilassar (1397-8-2, APSGVD, Manual 3,
fol. 73). Testament dAlamanda, muller de Pere Estrany, de Vilassar, 1374-8-5, APSGVD,
Manual 3, fol. 13v.
142. Pagament de mig maraveds a domino regi meo terrenale, 1357, APSGVD,
Manual 3, fol. 63, testament de Pere Morot, de Vilassar.
143. Satisfacci de dos sous de Guillema, muller de Guillem Vives, de Vilassar
(1388-6-28, APSGVD, Manual 3, fols. 52v-53). Lliurament dun sou de Francesca Saura,
de Vilassar (1398-1-6, APSGVD, Manual 3, fols. 73v-74). Donaci dun sou dAlamanda,
vdua de Guillem Carbonell, de Vilassar, 1406-5-18, APSGVD, Manual 3, fol. 93.
144. Llegat de dos sous dArnau Roudors, de Vilassar, 1394-10-12, APSGVD,
Manual 3, fols. 64v-65.
145. Llegat de dos sous al domino meo naturali prepositi Carotituli, 1366-8-7,
APSGVD, Manual 3, fol. 1, testament de Suau sa Morera.
146. Pagament de dos sous dAlamanda, muller de Pere Bosc, de Vilassar, 1368-
5-10, APSGVD, Manual 3, fol. 6v.
147. Lliurament de cinc sous de Pere Vives, de Premi, 1374-12-10, APSGVD,
Manual 3, fol. 16.
148. Narcisa, vdua de Jaume Draper, lies Estrader, de Premi, reconegu aquesta
cartoixa com a senyor terrenal i li destin un sou, 1470-3-8, APSPPD, Manual 3, fol. 64v-6.
149. Omnia vero alia bona mea mobilia et immobilia et iura universa quecumque
sunt dimito Guillermo, lio meo, institucionem ipsum Guillermum, lium meu, michi
heredem universalem instituo (1348, APSGVD, Manual 1, fols. 102v-103, testament de
Ferrer Morot, de Vilassar). Dimito Petrum, lium meum, heredem universalem meum,
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 287
de omnibus bonis meis habitis et habendis, 1362-2-21, APSGVD, Manual 8, fol. 160,
testament de Saurina Veila, de Vilassar.
150. Lany 1385, Pere Parera, de Vilassar, ratic Antoni, el seu ll, com a hereu
universal (1385-6-28, APSGVD, Manual 3, fols. 43v-44). Elisenda, la seva vdua, ho feu
dotze anys ms tard (1397-6-20, APSGVD, Manual 3, fol. 84v). Eullia, lla de Saurina
Rafarda i Bernat Rafart, pubilla del mas Rafart, fou escollida hereva universal per la
seva mare, 1402-2-13, APSGVD, Manual 3, fol. 91.
151. APSGVD, Manual 3, fols. 40v-41.
152. APSGVD, Manual 3, fol. 126.
153. 1421-8-10, APSGVD, Manual 3, fol. 134.
154. APSGVD, Manual 3, fols. 151v-152.
155. Daniel PIOL ALABART, A les portes de la mort. Religiositat i ritual funerari al
Reus del segle XIV. Reus: Edicions del Centre de Lectura, 1998, p. 53.
156. Maspons i Anglasell deneix el testament com a personalssim, inter, secret i
canviable a voluntat del testador i, en el cas concret de Catalunya, comenta la successi
288 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
contractual o capitular. En relaci amb aquesta darrera tipologia explicita que daqu ve
que la successi contractual o capitular no sigui personalssima, ni interina, ni secreta, en
el sentit en qu ho s la testada. No s personalssima com ella, perqu la disposici s
feta en com acord entre el ll que es casa i els seus pares, o el germ hereu si aquells
han mort, o entre els nuvis. No s interina, perqu les coses convingudes no es poden
canviar ms que en circumstncies excepcionals ja previstes, o quan se nhan reservat la
facultat, Francesc MASPONS i ANGLASELL, El rgim successori catal. Barcelona: Editorial
Barcino (Collecci Popular Barcino, CXL), 1938, pp. 26-28.
157. La nuncupatio, la pronuntiation solennelle des dernires volonts suppose
la prsence dun public (le notaire, les tmoins, la famille, les voisins, les clercs)... le
testament de la n du Moyen Age na jamais t le fruit des dcisions parfaitement
autonomes dun individu libre dagir sa gise, comme certains juristes lont parfois
laisser entendre, Jacques CHIFFOLEAU, La comptabilit de lau-del..., p. 84.
158. Marie-Claude MARANDET, Le souci de lau-del..., p. 57.
159. Joana, muller de Salvador Pons, de Vilassar, escoll Agneta, la seva mare,
(1404-6-13, APSGVD, Manual 3, fols. 86v-87). Jaume Roudors, de Vilassar, a Jaume
Roudors, el seu pare, 1427-7-10, APSGVD, Manual 3, fols. 140v-141.
160. Es consideren descendents de segon grau els nts dels testadors. Guillema
Morella, muller de Guillem Morell, de Vilassar, escoll Pere, el seu nt, Pere, ll de
Bartomeu Serra (1383-5-4, APSGVD, Manual 3, fol. 38). Caterina, vdua de Bartomeu
Marc, de Vilassar, institu a Antnia, la seva nta, muller de Joan Colomer, 1467-6-2,
APSGVD, Manual 7, fol. 134v.
161. Dins daquesta categoria sinclou els germans i les germanes, aix com els
nebots dels testadors. Margarida, vdua de Pere Mayol, escoll el seu germ Mart Ferrer,
de Cabrera (1403-9-29, APSGVD, Manual 3, fol. 85). Salvador Estrany, ll de Jaume
Estrany, a la seva germana, Eullia (1410-10-24, APSGVD, Manual 3, fol. 103). Sim
Agell, de Vilassar, a la seva neboda, Elisenda, muller de Berenguer Agell, lies Roquer,
1364-4-11, APSGVD, Manual 3, fols. 29v-30.
162. Berenguer Saura, de Vilassar, institu Francesca, la seva muller (1377-7-17,
APSGVD, Manual 3, fols. 18v-19). Joana, muller de Salvador Campins, al seu marit,
1477-4-22, APSGVD, Manual 1, fol. 141.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 289
163. Bonanat Mas, de Vilassar, design hereva universal la seva nima, 1388-4-7,
APSGVD, Manual 3, fol. 51.
164. Els ascendents de segon grau sn els avis i vies dels testadors. Al seu
testament Antnia Dilmera, de Vilassar, institu el seu avi, Bernat Dilmer, 1422-10-25,
APSGVD, Manual 3, fol. 138.
165. Els parents per anitat sn els que tenen una relaci de parentiu no con-
sangunia. s a dir, quan aquesta relaci de parentiu sha iniciat amb una uni conjugal.
Constana, muller dEsteve Vidal, de Vilassar, design hereva universal Clara, la seva
cunyada, 1465-11-4, APSGVD, Manual 8, fol. 186.
166. APSGVD, Manual 3, fol. 107.
167. APSGVD, Manual 3, fol. 62v.
168. APSGVD, Manual 8, fol. 160v.
169. APSGVD, Manual 8, fols. 150-151v.
290 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
TAULA 18
Hereus dels testaments dels parroquians casats
de Sant Gens de Vilassar (1348-1486)
Hereus Mullers casades Homes casats
nima 1
Anima i pobres de Crist 1
Capella Sant Salvador 2
Marit 5
Muller 6
Fill 102 82
Filla 19 14
Fills per nixer 4 7
Primer nounat que arribi als 14 anys 1
Fills a parts iguals 3 1
Pare 1 1
Mare 6 2
Germ 5
Germana 3 1
Cunyada 1
Neboda 1
Nebot 1 1
Nt 4 3
Nta 2
Es reparteix entre diferents familiars no 1
a parts iguals
No sespecica relaci familiar 4
No consta 1 1
TAULA 19
Hereus dels testaments de les parroquianes vdues
de Sant Gens de Vilassar (1348-1486)
Hereus Mullers vdues
nima 1
nima i pobres de Crist 1
Fill 27
Filla 6
Germ 1
Neboda 3
Nebot 1
Nt 3
Nta 4
Nora / gendre 1
Es reparteix entre diversos a parts no iguals 1
No sesmenta relaci parental 1
171. Berenguer Matar, de Vilassar, escoll a Sana, la seva nica lla, per amb
la condici, que la seva muller no infants un ll, 1362, APSGVD, Manual, 8, fol. 162v.
172. En el seu testament, Alamanda, muller de Bernat Colom, de Vilassar, esment
als seus dos lls Bernat i Salvador, 1386-7-28, APSGVD, Manual 3, fol. 46.
173. Jaume Grau, ll de Pere Grau, de Vilassar, escriptur llegats per als seus
tres lls, Jaume, Constana i Francesca, i a ms a ms, fu la previsi dincloure als
que encara no havien nascut com a substituts de lhereu universal, 1390-8-7, APSGVD,
Manual 3, fol. 57.
292 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
GRFIC 21
Nombre de lls esmentats pels testadors
a Sant Gens de Vilassar (1348-1486)
5 1% 6 1%
4 4% no sespecifica 2%
3 12%
cap 28%
2 21%
1 32%
GRFIC 22
Previsi dhereus dels testadors a Sant Gens de Vilassar (1348-1486)
5 hereus 3% 6 hereus 1%
7 hereus 1%
4 hereus 9%
3 hereus 21%
1 hereu 48%
2 hereus 18%
174. Saurina, muller de Pere Andreu, de Vilassar, esmenta els seus quatre lls:
Pere, Nicolau, Sim i Francesca, 1388-3-2, APSGVD, Manual 3, fol. 50.
175 Guillem Soler, de Vilassar, escoll la seva lla, Bartomeua i, en substituci daquesta,
els seus altres lls, Guillem, Pere, Bernat i Sana, 1355-6-6, APSGVD, Manual 1, fol. 107.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 293
181. Sana, muller de Bernat Eimeric, de Vilassar, noms escoll com a hereu
universal Bernat Duran, germ seu, de Tei, 1401-1-16, APSGVD, Manual 3, fol. 95.
182. Antnia, muller de Bartomeu Casals, de Vilassar, dispos que el seu ll Bar-
tomeu fos el seu hereu universal i esment com a substituts Angelina, la seva lla, i els
hereus del mas de Berenguer Tria, que era el seu pare, 1449-7-28, APSGVD, Manual 3,
fol. 163 i Manual 8, fol. 144.
183. Eullia, muller de Berenguer Amat, de Vilassar, en primera instncia no-
men el seu ll Jaume com a hereu universal. En substituci daquest sescripturaren
els altres lls de major a menor edat i els parents ms propers, 1410-6-5, APSGVD,
Manual 3, fol. 104.
184. Francesca, muller de Francesc Riera, institu hereu universal el seu ll
Miquel. Com a substituta constava Salvadora, la seva lla (1429-3-23, APSGVD, Manual
6, fol. 8 i Manual 8, fol. 42). En canvi, Margarida Marquesa, vdua de Bernat Marqus,
lies Sagi, com a substitut de lhereu, que era el seu renebot Antoni Riera, esment els
parents ms propers, 1430-2-15, APSGVD, Manual 8, fol. 52.
185. Joan Aulovara, de Vilassar, institu hereu universal Antoni Parera. Els seus
substituts foren Juli, Joan Cisa, Jaume Cisa i els parents ms propers (1422-8-28,
APSGVD, Manual 3, fol. 136). Guillem Vidal institu hereu universal Antoni, el seu ll.
En substituci esment el seu primer nounat, Clara i Margarida, les seves lles, Pere
Folgueres, el seu germ, i els parents ms propers de part de pare (APSGVD, Manual
8, fol. 185). Joan Estrany, de Vilassar, escoll com a hereu universal Salvador, el seu ll
i esment els seus altres lls com a substituts: Joan, Feliu, Margarida, muller de Pere
Agell, de Vilassar; Joana, muller de Francesc Soler, de la Roca, i Angelina, muller de
Pere Ferrer, de Vilassar (1461-4-13, APSGVD, Diversorum 48 i 133). Eullia, muller de Joan
Estrany, a ms dels anteriors substituts esment els parents ms propers, 1451-3-7,
APSGVD, Manual 7, fols. 56v-57v.
186. 1428-3-1, APSGVD, Manual 8, fols. 30v-31.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 295
que aquests tinguessin ledat de vint anys, Jaume Ferrer, Pere Maci,
nebot seu, i Bernat Cisa, de Premi.187
En alguns testaments, es consign una clusula codicillar per
assegurar la revocabilitat del testament mitjanant un altre testament
o un codicil.188 En daltres escriptures tamb sincorpor una altra clu-
sula, que tenia com a objectiu assegurar la transparncia i coneixena
de les darreres voluntats. Per tant, aquesta clusula especicava que
el testament original havia de ser lliurat als marmessors, als hereus i
a qui ho demans: Et volo quod de hiis ant et eri possint adque
tradi per notarium infrascriptum dictis manumissoribus, heredibus et
aliis quorum interessit originalia testamenta quod inde petita fuerint
et requisita.189
3. Y ese hombre tena una pasin por la vida que nos cuesta entender hoy,
quiz porque nuestra vida se ha vuelto ms larga, Philippe ARIS, Historia de la muerte
en Occidente..., p. 55.
4. Philippe ARIS, Historia de la muerte en Occidente..., p. 55.
5. Emilio MITRE, La muerte vencida. Imgenes e historia en el Occidente medieval
(1200-1348). Madrid: Encuentro Ediciones, 1988.
6. Michel VOVELLE, La Mort et lOccident: de 1300 nos jours. Pars: Gallimard,
cop. (Bibliothque des histoires), 1983.
7. Ds le XII sicle, les morts sont la principale source de revenus de leconomie
monastique... Aux XIII-XIV sicles, ils nourrissent de leurs legs pieux les pauvres, les
orphelins, les recluses; leur argent plac perpetuit en messes ou en dons, joue un
rle essentiel dans la vie mdivale... il existe une economie de la mort, dont on peut
dtailler mcanismes et implications. Au Moyen Age, les morts sont toujours inscrits
dans la socit des vivants, Danile ALEXANDRE-BIDON, La Mort au Moyen Age..., pp. 13-14.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 303
TAULA 20
Imports destinats a nima, sepultura i llegats pels testadors
a Sant Gens de Vilassar (1348-1486)
Import (sous) Freqncia
No sesmenta 19
20 7
25 1
30 7
33 1
40 11
44 1
50 51
55 1
60 10
61 1
66 2
75 1
80 4
90 2
100 125
105 1
110 2
120 23
140 8
150 7
160 14
170 1
200 88
220 3
240 8
280 2
300 32
320 1
400 11
500 2
1.000 2
8.000 1
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 307
32. Merc AVENTIN i PUIG, La societat rural a Catalunya en temps feudals..., p. 573.
33. JACQUES CHIFFOLEAU, La comptabilit de lau-del..., p. 220.
308 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
GRFIC 23
Nombre de llegats especicats pels testadors (1348-1486)
13 IIegats 1%
9 IIegats 1% 11 IIegats 1%
8 IIegats 1% no sesmenta 2%
7 IIegats 3%
6 IIegats 6% 1 IIegat 9%
47. APSPPD, Manual 3, fol. 44, testament dAntnia, muller de Guillem Castellar,
de Premi.
48. Sana, vdua de Bernat Veil, de Vilassar, entre daltres llegats, don 12 diners
pel retaule de Sant Gens (1413-5-22, APSGVD, Manual 3, fols. 129v-130). Bernat Rafart,
de Vilassar, tamb hi destin 11 sous, 1426-3-10, APSGVD, Manual 3, fols. 151v-152.
49. 1 sou de Guillem Rafart (1410-7-28, APSGVD, Manual 3, fol. 126), de Jaume
Roudors (1412-5-8, APSGVD, Manual 3, fol. 127), de Pere Pons (1412-5-13, APSGVD,
Manual 3, fol. 128), de Salvador Isern (1413-5-22, APSGVD, Manual 3, fols. 128v-129)
i de Pere Sabater (1413-10-29, APSGVD, Manual 3, fols. 130v-131). 2 sous de Sana,
muller de Pere Sabater (1413-10-23, APSGVD, Manual 3, fol. 129) i 3 sous de Sana, v-
dua de Bernat Veil, 1413-5-22, APSGVD, Manual 3, fols. 129v-130.
50. Un ciri de 5 sous de Guillema Deulofeu, de Sant Cristfol de Folgars (1401-
12-31, APSGVD, Manual 3, fol. 79v). 1 sou per a la llntia de Santa Maria ordenat per
Constana, muller dEsteve Vidal (1465-11-4, APSGVD, Manual 8, fol. 186) i Antnia,
muller de Jaume Roudors 1466-1-16, APSGVD, Manual 8, fol. 187.
51. 6 diners dElisenda, muller de Pere Perpiny (1385-6-10, APSGVD, Manual 3,
fol. 43) i 2 sous dElisenda, muller de Bernat Tolr (1394-7-27, APSGVD, Manual 3, fols.
74v-75.
52. 2 sous per a la nova capella de Santa Maria, que sest construint, de Bernat
Isern (1432-9-23, APSGVD, Manual 8, fol. 57v) i dAntoni Veil (1435-12-31, APSGVD,
Diversorum 127); 6 diners per a les obres de Santa Maria dAntoni Amat (1450-6-23,
APSGVD, Manual 9, fols. 46v-47).
53. 8 sous per a un ciri de Raimon Claramunt, prevere i beneciat de laltar de
Sant Nicolau, 1395-11-6, APSGVD, Manual 3, fols. 66v-67.
54. 1413-10-23, APSGVD, Manual 3, fol. 128, testament de Sana, muller de
Pere Sabater.
55. Clara, muller de Salvador Cabs, lies Folgueres, hi destin 6 diners el 14
de novembre de 1462, APSPPD, Manual 3, fols. 55-56.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 311
cada un dels bacins del primer grup, per als segons noms nescriptur
respectivament 4 diners.60
Mercs al testament de Jaume Orlhac, sastre, habitant de Vilas-
sar, consignat el 8 de novembre de 1399, se sap que els recaptes de
lesglsia parroquial de Sant Gens eren cinc i els forans quatre. Orlah
destin 4 diners per a cada un dels bacins parroquials i noms 1 diner
per a cada un dels altres bacins. Malauradament, aquest testador no
identic el nom dels bacins de cada tipologia.61
Grcies als detalls aportats per daltres testadors, shan pogut
identicar alguns bacins vilassarencs dels segles XIV i XV i sha observat
una variaci entre ambdues centries. 6263646566676869
TAULA 21
Recaptes de Sant Gens de Vilassar (segles XIV i XV)
purgatori,85 per al cos de Crist,86 per als cristians captius87 i per a Santa
Maria de Montserrat.88 Aquestes donacions es feien els diumenges i els
dies festius. Aix ho especicaren en el seu testament Bartomeu Botey,89
Clara, muller de Joan Castellar,90 i Antnia, muller de Bernat Cabs.91
En els llegats religiosos, els testadors tamb feien donacions de
numerari per a daltres causes piadoses com ara lassistncia als po-
bres i les ajudes a noies pobres perqu poguessin aportar un dot en
maridar-se. Per a Teresa-Maria Vinyoles:
la pobresa era considerada com un mal necessari; no es mira
desborrar-la, sin dalleugerir una mica la vida del pobre. No ve-
iem cap inters en la societat de lpoca que estem estudiant per
eliminar la pobresa en qu vivien els miserables, si b les obres
de caritat estaven molt generalitzades i tothom feia almoines,
especialment a travs de les deixes testamentries. Per noms
sexercitava aquesta virtut per tal dajudar el pobre en les ne-
cessitats ms primries i no pas per alliberar-lo de la pobresa.92
Per la seva banda, Marie-Claude Marandet considera que, des del
segle XII, la pobresa era considerada com un chtiment, elle tait la ran-
on du pch, la richesse passait au contraire comme un gage de la
faveur divine. Aquest concepte justicador de lestat econmic de certs
sectors de la poblaci es modic posteriorment amb la inuncia dels
frares predicadors dels ordes mendicants que identicaren el pobre
amb Jesucrist. Per tant, des de llavors als pobres tamb sels conside-
r intercessors de la salvaci personal. Aixi doncs, hi havia una compassi
interessada: laumne est dailleurs doublement efcace puisquelle per-
met acqurir des mrites et aussi de bncier des prires des pauvres,
intercesseurs privilgis puisque proches du Christ.93
85. 2 diners per a la llntia de la Verge Maria i per a la de les nimes del pur-
gatori de Joana, muller de Bernat Maci, 1466-2-22, APSPPD, Manual 3, fol. 53.
86. 6 diners per a la llntia del cos de Crist i per a la de la Verge Maria de
Rafaela, muller de Salvador Pi, de Vilassar, 1466-11-4, APSPPD, Manual 3, fol. 60.
87. 2 diners de Berenguer Tai (1468-6-21, APSPPD, Manual 2, fol. 52); 4 diners
dAntoni Cases, que tamb aport 20 sous per a ornaments (1470-1-9, APSPPD, Manual
2, fol. 62) i 4 diners del sastre premiarenc Mateu Bay, 1476-6-18, APSPPD, Manual 2,
fol. 54v.
88. 6 diners de Miquel Soler, 1468-2-29, APSSPPD, Manual 3, fols. 62v-63v.
89. 1466-2-28, APSSPPD, Manual 3, fols. 53v-54.
90. 1466-4-13, APSSPPD, Manual 3, fol. 56.
91. 1473-12-26, APSSPPD, Manual 2, fol. 26.
92. Teresa-Maria VINYOLES, La vida quotidiana a Barcelona vers 1400..., p. 113.
93. Marie-Claude MARANDET, Le souci de lau-del..., p. 453.
316 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
94. Teresa-Maria VINYOLES, La vida quotidiana a Barcelona vers 1400..., pp. 113-115.
95. Daniel PIOL i ALABART, A les portes de la mort, p. 56.
96. 1426-3-10, APSGVD, Manual 3, fols. 151v-152.
97. 1454-12-12, APSGVD, Diversorum 133.
98. 1431-12-24, APSGVD, Manual 6, fols. 21-22 i Manual 8, fols. 67v-68.
99. AHPB, Pere Folgueres, Tercius liber testamentorum (1405-1442), fols. 41v-
42, testament de Salvador Campins, assaonador i pellisser de Barcelona, ll de Guillem
Campins i Constantina, difunts de Vilassar.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 317
GRFIC 24
Pagaments dels marmessors per a pa per amor de Du a Vilassar
(segle xv)
10 s 3%
8 s 1% 15 s 3% 20 s 1%
7 s 1% 1 s a 1 s i 8 d 6%
6 s 1%
5 s 13% 2 s a 2 s i 8 d 19%
4 s a 4 s i 4 d 21%
3 s a 3 s i 6 d 32%
118. Manuel RIU, Alguns costums funeraris de lEdat Mitjana a Catalunya..., p. 29.
119. Olga Lpez demostra que, durant lpoca moderna, a Matar, es van con-
tinuar celebrant processons per acompanyar el cos del difunt des de casa seva ns a
lesglsia, on sociaven les exquies, Olga LPEZ i MIGUEL, Actituds collectives davant la
mort i discurs testamentari al Matar del segle XVIII..., p. 49.
120. APSGVD, Manual 3, fol. 120.
121. APSGVD, Manual 8, fol. 82.
122. Aquesta prctica podia repetir-se o realitzar-se en daltres moments, per
exemple durant el seguici funerari o davant de la sepultura del nat, Daniel PIOL i
ALABART, A les portes de la mort, pp. 97-98.
123. Quan mor un malal s amortallat. La mortalla s de drap mitgen de lli
produt als llinars santboiants. El seu preu, 3 sous la cana (1,60 metres). Segons lestatura
del cadver sen necessita ms o menys. La mida estndard s de dues canes i mitja.
Noms una minoria dels difunts sn enterrats amb caixa (per sempre amortallats),
Jaume CODINA, A Sant Boi de Llobregat..., p. 96.
322 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
TAULA 22
Pagaments dels marmessors de Jaume Mart de Girona
Conceptes Import
2 canes de drap de lli a 4 sous la cana 8 sous
Per als que lo meteren en lo drap 4 sous
tem missatges, que trameten als clergues, anats a Argentona, a 2 sous i 6 diners
Cabrera, a Premi
Creu que li posaren sobre el cos 6 diners
tem dna a lostaler un el jac malalt XX jorns et aquels quil pensaren, 40 sous
vaylarem de nits et li lavarem los draps, tots dies que el nos podia
moura, que nol movia avia forta malaltia et tenien net com tan enfra
lo dia et la nit en que havia mort
tem lum, que tenien de dia et de nits enfra oli et candeles 4 sous
tem fem lavar com el fo mort tot lo lit del ostal et tots los draps en 4 sous
que jaya et aquells ab quel dugueren a la fossa
tem donam com prenguem lanvantari enfra lo procurador del 22 sous
senyor et lo dret de batllia et del sag, qui hi foren presents et lo notari
enfra tots
146. En el seu testament, Constana, muller de Pere des Bosc, deman que la
sepultessin a lesglsia dels frares menors de Barcelona amb la presncia de setze pobres
per acompanyar-la durant el sepeli, 1388-8-11, APSGVD, Manual 3, fol. 53v.
147. Per a Flocel Sabat, la lluminria de les candeles evocava la vida celestial,
Flocel SABAT, Cerimnies fnebres i poder municipal..., p. 31.
148. Danile ALEXANDRE-BIDON, La Mort au Moyen Age..., pp. 166-169.
149. Joan Ferrer, taverner de Barcelona, ll de Pon Ferrer i dAlamanda, difunts
de Premi, dispos a les seves darreres voluntats que els seus marmessors paguessin la
roba de dol dAntnia, la seva muller: Et ulterius dimito sibi de bonis meis pro anno
lutus vestitus lugubribus et pro omniorum aliis iuribus sibi pertinencibus in bonis meis,
1479-2-20, AHPB, Miquel Franquesa, Llibre de testaments (1457-1480), fols. 180v-182.
150. Al registre de pagaments de Sana, vdua de Bernat Veil, de Vilassar, es
pot llegir tem pagaren al ter jorn 14 sous per a set preveres, 1413-10-22, APSGVD,
Manual 3, fols. 129v-130.
151. Philippe ARIS, Historia de la muerte en Occidente..., p. 122.
328 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
152. tem que sie feta sepulture de prevere solemnament, 1423-10-7, APSGVD,
Manual 3, fols. 140v-141, testament Jaume Roudors, de Vilassar.
153. Pere BENITO i MONCLS, Les parrquies del Maresme a la Baixa Edat Mitja-
na..., pp. 189-191.
154. Item volo et mando, quod in die sepulture mee, ant novem leccionem de-
functorum et ocium defunctorum, 1390-7-15, APSGVD, Manual 3, fol. 56 bis, testament
de Bernat Isern, de Vilassar.
155. A la sepultura de Pere Sabater, de Vilassar, se satisfan 2 sous per un pre-
vere. A la missa del tercer dia daquest testador, es pagaren 4 sous per a dos preveres,
1413-12-6, APSGVD, Manual 3, fols. 130v-131.
156. 1422-8-27, APSGVD, Manual 3, fol. 134, registre de pagaments dEullia,
muller de Guillem Rafart, de Vilassar. 1423-2-14, APSGVD, Manual 3, fols. 139v-140,
registre de pagaments de Bernat Soler, de Matar.
157. Cinc preveres amb escolans propis i forans, a la sepultura dAlamanda, vdua
de Bernat Morera, de Vilassar (1401-3-27, APSGVD, Manual 3, fol. 80). Vuit preveres a la
sepultura de Sana, vdua de Bernat Veil, de Vilassar (1413-10-22, APSGVD, Manual 3,
fols. 129v-130). Onze preveres el dia de la sepultura i lendem per Benvinguda, muller
de Guillem Morot, de Vilassar (1424-5-12, APSGVD, Manual 3, fol. 142). Catorze preveres
al sepeli de Pere Ferrer (1484-1-29, APSGVD, Manual dbits, fol. 16). Dotze preveres,
acompanyats de vuit escolans, a la sepultura dElisenda, muller de Bernat Tolr, de Vilassar,
per tal com li faren oi de pervera et IX lions, 1398-13-11, Manual 3, fols. 74v-75.
158. En aquest oci, els assistents estaven drets perqu les esglsies no acostu-
maven a tenir seients, Danile ALEXANDRE-BIDON, La Mort au Moyen Age, p. 126.
159. Flocel SABAT, Cerimnies fnebres i poder municipal a la Catalunya baixme-
dieval..., pp. 31-35.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 329
160. Al Maresme, com en daltres contrades del nostre pas, aquestes donacions
tamb es realitzaven al fossar. Sobre la tomba del nat es collocava un cove ple de pa.
Per aix, alguns testadors com Margarida, muller de Pere Vervol, de Vilassar, orden
que es comprs 5 sous de pa per a donar-lo al fossar, 1484-10-24, APSGVD, Manual
dbits, fol. 17v.
161. Els marmessors de Benvinguda, muller de Guillem Morot, de Vilassar, satis-
feren dos sous per le collaci del frare (1424-3-12, APSGVD, Manual 3, fol. 142). Els
executors testamentaris de Bernat Teixidor, lies Agell, de Vilassar, abonaren al frare que
fu la collaci I sou, 1441-8-16, APSGVD, Manual 8, fols. 169 bis-170 i Diversorum 131.
162. Els marmessors dAntnia Dilmera, rfena dAntoni Dilmer, abonaren
2 sous per I frare qui feu lo testimoni (1422-10-25, APSGVD, Manual 3, fol. 138v). Els
de Valen, muller de Bernat Casals, de Vilassar, satisferen el mateix pel testimoni del
frare, 1425-1-17, APSGVD, Manual 3, fol. 143.
163. Marie-Claude MARANDET, Le souci de lau-del..., p. 220.
164. APSGVD, Manual 6, fol. 1.
165. Manuel RIU, Alguns costums funeraris per lEdat Mitjana a Catalunya..., p. 35.
166. Dans les premiers tombeaux chrtiens tait quelquefois mnag un conduit
par lequel on envoyait un peu deau au dfunt assoiff; on laisait aussi des reliefs de repas
sur les tombes; signe que lon ne croyait pas la mort tout fait ralise. Les banquets
faits sur les tombes le jour des funrailles, le neuvime jour et les jour anniversaire du
dcs furent peu a peu interdits par les conciles, mais les ofrandes alimentaires conti-
nurent de se faire jusquau XVIII sicle (Marie-Claude MARANDET, Le souci de lau-del...,
p. 222). Aris constata que lEsglsia primitiva ja prohib les prctiques funerries
que mostraven reminiscncies paganes. Per aix, intent substituir els refrigerium o
oferiments sobre les tombes i els menjars funeraris per la celebraci de leucaristia al
fossar, Philippe ARIS, Lhomme devant la mort..., pp. 147-148.
330 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
172. tem maci que fu aquell qui vallaren lo cors et leydaren a sotarar enfra
pa et vi et companya VI sous VI diners, 1400-2-22, APSGVD, Manual 3, fol. 80, Registre
de pagaments de lbit i la sepultura dAlamanda, vdua de Bernat Morera.
173. tem boura que dna als promens, qui lo dugueren, et aquells lacompa-
nyaren et aquells, qui anaren pendra lenvantary com lo cos fo soterrat, qui foren VIII
o X qui hi tornaren per pendra lanvantari, VII sous (1377-6-10, APSGVD, Manual 3,
fol. 45v, Registre de pagaments a lbit i soterrament de Galcer Mart, donat de la
capella de Sant Salvador). tem le pernocci de dos preveres se satisferen 4 sous,
1418-4-7, APSGVD, Manual 3, fol. 119v.
174. Marie-Thrse LORCIN, Les clauses testamentaires religieuses dans les tes-
taments du Plat Pays Lyonnais aux XIV et XV sicles, p. 295.
175. Sabonaren 8 sous i 6 diners per al menjar de tres preveres que assistiren
al sepeli de Bernat Tolr, de Vilassar, 1417-1-19, APSGVD, Manual 3, fols. 114v-115.
176. tem maci de casa, que faem a casa de Bosc as sos amichs, lo die de
la sua sepultura et sendem a les mises XXV sous (1388-4-7, APSGVD, Manual 3,
fol. 51). tem despeneren an companatge per parents et amichs XIV sous, APSGVD,
Diversorum 31.
177. Un exemple del segon tipus dpat s el registre de pagaments originat arran
de lbit de Sana, vdua de Guillem Morera, de Vilassar. En aquesta font, es distingueix
el pagament de 8 sous, satisfets per la maci de casa i pa per amor a Du dels 10
sous abonats pel pa i la carn ops dels amics, APSGVD, Manual, fol. 88.
178. En maci de casa als amichs qui vengueren X sous (1391-5-17, APSGVD,
Manual 3, fol. 60v, bit i sepultura de Pere Mayol, lies Barbarasa). tem pex que com-
praren per fer le mesi als amichs VIII sous (1419-6-24, APSGVD, Manual 3, fols. 123v-
124, bit i sepultura de Benvinguda, vdua de Francesc Riera). tem per la carn ques
menjaren los amichs costa XVI sous i VI diners, 1426-1-6, APSGVD, Manual 7, dol. 64,
bit i sepultura de Jaume Estrany.
332 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
GRFIC 25
Productes adquirits per a la celebraci dpats funeraris a Sant
Gens de Vilassar
pa 28%
carn 39%
179. El pa, a ms duna ofrena simblica, era una reminiscncia dun culte ja
existent a lantiguitat, consistent en lofrena de pa als morts perqu tinguessin menjar
en el ms enll. Amb la cristianitzaci, el smbol del pa es manisfesta en la vessant
commemorativa de lEucaristia, EQUIP BROIDA, Els pats funeraris segons els testaments
vers el 1400..., p. 263.
180. El percentatge dun 1% de ladquisici de carn i peix correspon a una sola
font documental. Es tracta de productes que es compraren per a la vetlla de Bernat
Flor, lies Sagi, de Vilassar, 1430-2-15, APSGVD, Manual 8, fol. 82.
181. Antoni RIERA i MELIS, Panem nostrum quotidianum da nobis hodie..., p. 39.
Marie-Thrse LORCIN, Vivre et mourir en Lyonnais la Fin du Moyen Age..., p. 173.
182. 1382-9-10, APSGVD, Manual 3, fols. 34v-35, bit i sepultura dAlamanda,
muller dAlemany Eimeric, de Vilassar. 1395-10-18, APSGVD, Manual 3, fol. 66v, bit i
sepultura de Francesca, muller de Pere Pons, de Vilassar.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 333
183. Marandet calcula que cada comensal consumia una raci dun quilo i mig
de pa, Marie-Claude MARANDET, Le souci de lau-del..., p. 228.
184. Es dejunava tots els divendres i dissabtes, tota la Quaresma, des del Dime-
cres de Cendra ns a Pasqua, tot lAdvent i per les Quatre Tmpores. Les Tmpores eren
quatre dates, al llarg de lany, en les quals lEsglsia conferia el sagrament de lOrde
sacerdotal. Les esmentades dates anaven precedides de tres dies de preparaci en qu
els dels practicaven loraci i el dejuni, per tal que els nous sacerdots fossin dignes
ministres de laltar, i corresponien als dimecres, divendres i dissabtes de la tercera setmana
dAdvent, de la segona de Quaresma, de la setmana segent a la Festa de la Pentecosta
i a la festa de lExaltaci de la Santa Creu en el mes de setembre. Els dies de dejuni i
dabstinncia passaven de 160 a la Corona Catalano-aragonesa. El dejuni era molt rigors,
ja que no es podia menjar res ns a les sis de la tarda, s a dir, a lhora de vespres,
Josefa MUTGE i VIVES, LAbastament de peix i carn a Barcelona, Antoni RIERA i MELIS
(coord.), Alimentaci i societat a la Catalunya Medieval. Barcelona: Instituci Mil i Fon-
tanals del CSIC (Collecci Anuario de Estudios Medievales, annex 20), pp. 109-110.
185. Marie Thrse LORCIN, Vivre et mourir en Lyonnais la Fin du Moyen
Age..., pp. 175-176.
186. Aquests pats shan relacionat amb reminiscncies dels pats pagans oferts
als difunts; shan interpretat com un reforament del grup que es modicava amb el
trasps dun dels seus membres (la cohesi subsistia malgrat la desaparici del nat); sels
ha considerat un smbol dels lligams de parentiu, de venatge i damistat que unien els
participants; sels ha denit com una manera de recompensar als que shavien desplaat
per assistir a les exquies i als que hi havien participat; sels ha vist com un signe dosten-
taci de la riquesa del grup familiar del nat i, tamb, shan relacionat amb lobjectiu
de facilitar lexecuci de pregries en honor del difunt per part dels participants a les
pregries en honor del difunt, Marie-Claude MARANDET, Le souci de lau-del..., p. 224.
334 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
187. Le passage dun monde dans lautre ne se ralise pas seulement grce
au cortge. Aprs la sparation il faut que les vivants reconstituent la cohsion de la
communaut, le plus souvent par un repas, et sassurent du dpart denitif du dfunt
dans le monde des morts par une srie de rites commemoratifs, Jacques CHIFFOLEAU,
La comptabilit de lau-del..., p. 143.
188. APSGVD, Manual 3, fol. 56 bis.
189. tem enfre carn e pa e per fer le meci als amichs VI sous VI diners,
1426-1-16, APSGVD, Manual 3, fol. 146.
190. 1484-10-24, APSGVD, Manual dbits, fol. 17v.
191. s interessant destacar els comentaris de Puigvert sobre les impressions del
sagrist de Riudellots, el qual lany 1763 es mostra contrari a la celebraci dels esmen-
tats banquets: Les justicacions que dna Joan Calder per estar en contra daquests
banquets fnebres sn dun gran inters, ja que recolzen en diferents aspectes i ens
mostren uns criteris, duna banda, racionalitzadors i, de laltra, de tipus moralitzant: es
qestiona la utilitat daquests pats pels difunts; creu que sn una font de despeses in-
necessries; presenta com un problema el desplaament del clergat a la casa del difunt
per les inclemncies del temps; i tamb parla de possibles trastorns en les persones
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 335
Jacques Le Goff situa els orgens del purgatori a nals del se-
gle III, qualica aquest nou espai com un instrument eclesistic per
lluitar contra els moviments hertics i observa una expansi geogrca
desigual daquesta nova creena a partir del segle XIV. De fet, mostra
que a les regions meridionals de Frana subsistent des rticences,
sinon de rsistences, au jugement particulier et au troisime lieu. Le
Goff tamb assenyala la importncia que el Purgatori va adquirint amb
el pas del temps a les zones dinuncia cristiana.
Mentre que les nimes dels difunts podien aspirar a escurar
el temps de Purgatori, els vius podien veures assistits pels difunts si
aquells estaven envoltats dintercessors ms importants. Aquesta visi
assegurava la reversibilitat dels mrits i conformava un sistema de
solidaritat entre els vius i els morts que Le Goff qualica com una
cadena circular sense i un corrent de reciprocitat perfecte.195
Chiffoleau analitza la inuncia del purgatori en les disposicions
testamentries baixmedievals centrant-se en la zona urbana dAviny.
Segons aquest autor, es poden distingir dues maneres de materialitzar
la visi del ms enll. Es tracta de les lgiques de la repetici i de lacu-
mulaci. Amb la lgica de la repetici, el temps anual discorre parallel
al temps ritual i aix facilita el tancament del cicle de pas entre els
dos mons on es troba el difunt, mitjanant la celebraci de novenes o
novenaris, caps dany i misses de carcter perpetu. Amb la realitzaci
daquestes darreres misses, sevidencia una contradicci escatolgica,
perqu la primera tipologia de misses es basava en la concepci dun
judici individual i les misses perptues recordaven lexistncia del ju-
dici nal.196 Per aix, entre els segles XIV i XV, amb la introducci de la
lgica de lacumulaci sintent minimitzar la contradicci existent,
combinant ambds sistemes rituals.
Amb la lgica de lacumulaci sintent realitzar el major nom-
bre de misses possibles en un temps limitat amb lobjectiu daccelerar
195. Voici assure la rversabilit des mrits dont on doutait au XII et XIII
sicles et qui tait alors le plus souvent nie. Le sytme de la solidarit entre les vivants et
les morts travers le Purgatoire est devenu une chaine circulaire sans n, un courant de
rcripocit parfait. La boucle est boucle, Jacques LE GOFF, La naissance du purgatoire.
Sarthe: ditions Gallimard (Collection Folio/Histoire, 31), 1981, pp. 48, 436 i 482-483.
196. Tandis en effet que la messe de neuvaine et de bout-de-lan cherche a
encadrer le temps annuel et rituel, encore a moiti terrestre, du passage dans lautre
monde, les messes perptuelles reposent... sur deux conceptions eschatologiques: il sagit
dattendre la Fin du Temps. Les unes se focalisent sur le passage ou le jugement indi-
viduel, les autres sur le Jugement Dernier... Les contradictions ne sont pas vraiment
perues par les testateurs qui, en faisant appel aux deux systmes, essaient la fois de se
mnager un bon passage et la clmence de Dieu au Dernier Jour, Jacques CHIFFOLEAU,
La comptabilit de lau-del..., p. 339.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 337
el pas dexpiaci i propiciar lentrada del nat al regne del cel. Amb
leliminaci progressiva dels sufragis perpetus dels benecis sobserva
la incorporaci dels testadors ms desvalguts dins dels rituals com-
memoratius, ja que les misses repetitives dels benecis noms se les
podien permetre els ms adinerats.
Amb els ritus de lany de dol siniciava locialitzaci de les misses
dacumulaci. El pas dun tipus de misses a laltre fou lent i progressiu.
En un principi, es multiplic la celebraci de misses durant les exquies,
lendem i al nov dia, amb la qual cosa sobserva una ampliaci dels
ritus ms antics. Molt sovint, algunes demandes dels testadors no es
pogueren acomplir perqu no hi havia temps material per a celebrar
tantes misses repetitives. Per aix, san ampliant el termini per a
celebrar-les ns lany de dol.
Daltres testadors repartiren la celebraci de les misses comme-
moratives en un termini que anava dels dos als vint anys, sovintejaven
les demandes situades entre els quatre i sis anys. Malgrat que la lgica
de lacumulaci an prenent fora davant de la lgica de la repetici,
aquesta darrera no desaparegu. En ambds sistemes, la celebraci
de la missa fou el ritus vitic per excellncia i el darrer mitj per a
comunicar-se amb els difunts.
Des de nals del segle XII, la poblaci cristiana de la baixa edat
mitjana tamb disposa dun altre espai on podien anar a parar les
nimes dels difunts: el limbus puerorum. En un principi, lobjectiu dels
llimbs era consolar el neguit i desconsol de les famlies que havien ha-
gut denterrar fora del fossar parroquial els infants que no havien estat
batejats. Fins aquella centria, aquestes criatures estaven condemnades
a linfern, encara que no haguessin pogut ni tenir loportunitat de pe-
car, perqu els seus progenitors no havien pogut anullar lempremta
del pecat original.197
Laparici daquest nou espai tamb ha de contemplar-se com
una altra de les estratgies eclesistiques per lluitar contra lheretgia
que no acceptava el pecat original i batejava els infants quan eren ms
grans.198 Segons Didier Lett, a nals de ledat mitjana, quan des de
les esferes eclesistiques sinsistia que la salut espiritual saconseguia
mitjanant la pregria, es desenvolup una certa purgaritzaci del
197. Didier LETT, De lerrance au deuil. Les enfants morts sans bpteme et la
naissance du limbus puerorum aux XII-XIII sicles, pp. 77-92.
198. Pierre RICHE et Danile ALEXANDRE-BIDON, Lenfant au Moyen Age: Etat de
la question, Robert FOSSIER (ed.), La petite enfance dans lEurope Medievale et Moderne.
Actes des XVIs Journes Internationales dHistoire de lAbbaye de Flaran Septembre 1994.
Tolosa: Universit de Toulouse-Le Mirail, Presses Universitaires du Mirail, 1997, pp. 7-29.
338 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
217. 1353, APSGVD, Manual 3, fol. 63, testament de Pere Morot, de Vilassar.
1419-5-4, APSGVD, Manual 3, fol. 121, testament de Pere Bonivern, de Vilassar. 1483-
5-15, APSGVD, Llibre dbits, fol. 4, testament de Jaume Serra.
218. Al testament dAgns, muller de Francesc Riera, de Vilassar, es pot obser-
var com la testadora destin a la celebraci de misses daniversari mitja quartera de
forment anyal, que va comprar amb el seu marit a lhereu del mas Canal, de Vilassar
(1368-3-1, APSGVD, Manual 3, fol. 28). Tamb cal recordar lexistncia de revessejats,
o sigui, la compravenda del domini til de peces de terra aloeres, que sha presentat al
primer apartat daquest estudi. Raimon Claramunt, prevere i beneciat de laltar de Sant
Nicolau de lesglsia parroquial de Sant Gens de Vilassar, escriptur les seves darreres
voluntats el dia 6 de novembre de 1395 (APSGVD, Manual 3, fols. 66v-67). Mesos ms
tard, els seus marmessors compraren el domini til duna pea aloera a Pere Colomer i
Galcer Colomer, lies Llad, de Cabrera, pare i administrador dels bns del seu ll. Els
venedors es comprometen a tenir com a senyor directe laniversari institut i a satisfer-li
anyalment un cens: quod nos et mei de cetero habeamus, teneamus et possideamus
dictum campum cum suis pertinenciis pro dicto aniversario perpetuo solvamus nos et
mei vobis et dicto aniversario scilicet in proximo festo omnium sanctorum tunc primo
venturum et de inne annis singulis perpetuo in eode termino sive festo dictum unum
morabatinum alodialem, 1396-1-25, APSGVD, Llibre del Baixell, fols. 23v-24.
219. Item dimito quindecim solidos quos accipio quolibet anno per for de violari
et est debitum C solidos den Saura de Sent Crist, dicte parrochie, pro anima mea et quod
celebretur mice quolibet anno ad cognicionem manumisorum meorum in die quo ego
obiero. Item X solidos quod facit nAlamany Asmerich et est debitum LXVI solidos VIII
denarios volo quod dentur in misis per similem modum (1366-4-11, APSGVD, Manual
3, fols. 29v-30, testament de Sim Agell, de Vilassar). El dia 2 doctubre de 1425, Antoni
Parera, de Vilassar, orden la celebraci de misses daniversaris. Per aquest concepte hi
destin 60 sous. Cada missa daniversari fou valorada per aquest testador en 4 sous. Per
tant, se li dedicaren quinze misses daniversari, APSGVD, Manual 3, fol. 148.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 341
TAULA 23
Nombre de misses demanades pels testadors
de Sant Gens de Vilassar (1353-1486)
Nombre de misses Percentage
Sense especicar 9,3
1 7,7
2 3,6
3 5,1
4 4,6
5 1,0
6 17,0
7 3,6
8 3,1
9 0,5
10 1,0
33 31,6
34 5,6
35 1,0
36 1,0
226. Sana, vdua de Bernat Riera, de Vilassar, va voler que amb el numerari
procedent de la venda dun llenol sabonessin misses per a ella i els seus pares (1385-
10-29, APSGVD, Manual 3, fols. 44v-45). Com ja sha comentat amb anterioritat, Bonanat
Canal, de Vilassar, record en el seu testament que els hereus de Bernat Duran, de Premi,
si no havien acomplert el pacte de maridatge acordat, havien dabonar la quantitat de
40 lliures. Amb una part daquest import tamb shavia de satisfer el pagament de les
misses daniversari per a tots els difunts del mas Canal, 1388-4-7, APSGVD, Manual 3,
fol. 51.
227. Guillem des Pon, prevere i beneciat de laltar de Sant Nicolau de lesglsia
de Sant Gens de Vilassar, destin 50 sous a la celebraci de misses dels difunts famili-
ars. La meitat daquests ocis shavien dociar a Vilassar i laltra meitat als indrets on
aquests familiars haguessin estat enterrats (1372-6-9, APSGVD, Manual 3, fols. 31v-32).
Els marmessors de Bernat Ferrer, de Vilassar, havien de satisfer 20 sous per a la cele-
braci de vint misses pels parents del testador, 1409-1-28, APSGVD, Manual 3, fol. 106).
228. Marie-Thrse LORCIN, Le temps chez les humbles, p. 332.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 343
TAULA 24
Nombre de misses demanades pels testadors de Sant Pere de Premi
(1462-1488)
Nombre de misses Percentage
Sense especicar 6,9
2 4,6
4 6,9
7 4,6
8 2,3
33 13,9
35 11,6
36 2,3
37 6,9
38 11,6
40 18,6
41 6,9
42 2,3
235. Miquel Soler, de Premi, destin 1 sou per a una missa a laltar major i 6
diners per a la resta daltars parroquials, 1468-2-29, APSPPD, Manual 3, fols. 62v-63v.
236. Jacques CHIFFOLEAU, La comptabilit de lau-del..., p. 343.
237. Jaume CODINA, A Sant Boi de Llobregat (segles XIV-XVII)..., p. 222.
238. Teresa-Maria VINYOLES, El pressupost familiar duna mestressa de casa bar-
celonina per lany 1401, La societat barcelonina a la Baixa Edat Mitjana. Acta/Mediaevalia.
Annexos dHistria Medieval. Annex 1 (Barcelona, 1982-1983), pp. 101-111. Josena MUTG
I VIVES, Labastament de peix i carn a Barcelona, en el primer ter del segle XIV, pp. 109-
136. Veracruz MIRANDA MENACHO, Algunos aspectos de la economa del monasterio de
Pedralbes a travs del manual (1414-1419) y del Capbreu (1414-1418) de Gabriel de
Forest, Anuario de Estudios Medievales, 33/1 (Barcelona, 2003), pp. 171-190.
239. ngel RODRGUEZ SNCHEZ, La muerte en Espaa: del miedo a la resignacin,
Eliseo SERRANO MARTN (ed.): Muerte, religiosidad y cultura popular, Saragossa, Institucin
Fernando el Catlico, 1994, pp. 35-52.
240. Jacques CHIFFOLEAU, La comptabilit de lau-del..., p. 343.
241. Nous avons limpression que, pour une grande partie du peuple, comme le
dit Jean Delumeau pour le priode prcdant la Rforme, le type de christianisme est
346 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
assez sauvage, trs libre par rapport la morale ofcielle, au culte et aux sacrements,
Marie-Claude MARANDET, Le souci de lau-del..., p. 561.
242. Jean-Claude SCHMITT, Le corps, les rites, les rves, le temps..., p. 79.
243. Jean-Claude SCHMITT, Le corps, les rites, les rves, le temps..., p. 103.
244. Loin dtre un systme de croyance clos et x une fois par toutes, le
christianisme mdival na jamais cess de se modier, dinnover (en inventant entre
autres la croyance au purgatoire), et dadapter et de retrancher, Jean-Claude SCHMITT,
Le corps, les rites, les rves, le temps..., pp. 85-86.
245. Al Llibre Vermell shi pot trobar una composici per a ser ballada anome-
nada Ad mortem festinamus. Aquesta composici est illustrada amb la imatge dun
esquelet dins dun tat, Higinio ANGLS, El Llibre Vermell de Montserrat y los cantos
y la danza sacra de los peregrinos durante el siglo XIV, Anuario Musical, 10 (Barcelona,
1955), pp. 45-70.
246. Michel MULLETT, La cultura popular en la Baja Edad Media. Barcelona: Edi-
torial Crtica (Crtica / Historia Medieval), 1990, pp. 59-60, 66-67.
El mrito cientco tiene cuatro fases igualmente impor-
tantes: 1) tener una idea, 2) tratarla para crear conocimiento,
3) caer en la cuenta de su trascendencia y 4) convencer
de ello a los dems.
Jorge Wagensberg
PART FINAL
CONSIDERACIONS FINALS
foren petites, ja que els preus satisfets se situaren entre els 100 i els
300 sous. Malgrat aix, la pagesia ms desesperada hagu de vendre
algunes tinences del seu patrimoni, mitjanant compravendes pures,
per a poder deslliurar-se dels pagaments anyals daquestes pensions.
Segons els contractes analitzats, els objectes predominants dels
pactes estudiats a la primera part de la recerca foren el sl agrcola,
els masos i les cases situades a les sagreres. Lexposici dels conreus
dels cereals i del vinyar ha perms relacionar aquests productes agr-
coles amb la dieta baixmedieval, les fams, les caresties frumentries
de lpoca i el treball pags. Tamb sha comentat la presncia daltres
conreus a la comarca, com ara lhorta, lolivera, els arbres fruiters i
alguns productes com el lli i el cnem. Com s evident, la proximitat
a la Ciutat Comtal subordin la producci del Baix Maresme a les
demandes daquella ciutat.
En aquest darrer apartat, sha observat lexistncia dalguns docu-
ments molt interessants, malauradament escadussers, que reecteixen
detalladament lorganitzaci de les tasques realitzades en els masos i
la utilitzaci daltres modalitats contractuals no gaire esteses com els
lloguers anyals.
Pel que fa a les alienacions de masos, sha assenyalat que, en
aquesta poca, no fou fcil la seva adquisici perqu nhi havia pocs
de lliures en bones condicions. Sha denit el mas com una unitat
dexplotaci familiar que comprenia els habitants, la casa pairal amb
les seves dependncies, les terres i les activitats econmiques desen-
volupades, i sha considerat rendible quan satisfeia la manutenci i la
reproducci dels seus membres, aix com la satisfacci dels diferents
tipus de rendes a les quals podia estar sotms.
Lestudi de les convergncies i de les divergncies detectades en-
tre els antropnims familiars i els topnims dels masos, ha facilitat la
construcci de models explicatius de les fases destabilitat o involuci
dels masos de la zona analitzada. En el pitjor dels casos, s a dir, en
la fase depressiva dun mas, sha insistit en la necessitat de diferenciar
entre els estats dabandonament, runs i enrunament, perqu per a
les famlies aglevadores no represent el mateix. Mentre que un mas
en condicions ptimes o abandonat podia comportar una continutat
de la seva explotaci facilitada pels recursos humans disponibles, els
masos enrunats o derruts eren incorporats per les famlies aglevadores
amb lobjectiu dexplotar el seu agrer o, ans al contrari, alienar-lo a la
seva convenincia. Daqu la nostra insistncia que no pot considerar-se
ric un pags noms perqu detingus la possessi de ms dun mas.
356 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
candidat de totes les opcions disponibles: els germans, els nebots i els
consaguinis ms propers.
En general, els altres lls casats acostumaven a rebre una donaci
de cinc sous. En aquestes disposicions, als cabalers solters, sels asse-
gurava la percepci de les llegtimes materna i paterna corresponents
i, si eren menors dedat, sels posava sota la tutela de tutors. Com que
el capital daquests llegats provenia del patrimoni del testador, aques-
tes donacions tamb reecteixen la situaci econmica i social de les
llars pageses.
En alguns testaments tamb es recordava laplicaci dalgunes
clusules dels contractes desposalles, com ara lusdefruit dels bns
del difunt i lexigncia de la castedat al consort viu. Aquesta demanda
sescriptur en la majoria dels testaments dhereus, de cabalers i dal-
gunes pubilles. Malgrat aix, en aquesta poca, les segones npcies
foren freqents a causa de la incidncia reiterada de la mort i, ns i
tot, tolerats i incentivats per garantir la viabilitat dun mas i la cura
del seu hereu o pubilla menor. Alguns hereus que no conaven en els
seus successors tamb ordenaren la reserva duna cambra per a les
respectives vdues.
La inserci de lindividu dins de les comunitats rurals estudiades
origin la prctica de cerimnies de tipus consuetudinari que, com s
evident, tamb contempl lmbit mortuori. Aquests rituals havien estat
integrats i adaptats per la religi cristiana, que fou lhegemnica en
aquella poca. Daltres, com els pats funeraris, que no foren acceptats
per les altes jerarquies eclesistiques, eren menyspreats i, ns i tot,
censurats per algunes autoritats civils.
En general, les quantitats globals que els testadors reservaren per
a lorganitzaci de les exquies, per a lelaboraci de sufragis i per a les
donacions pietoses foren entre 100 i 200 sous. Lanlisi i comparaci
daquests imports durant els segles XIV i XV pel que fa als testadors vi-
lassarencs demostra que les quantitats ms elevades correspongueren al
segle XIV i, per tant, es ratica un empobriment generalitzat de la major
part de la pagesia en la centria segent.
No exist una correlaci entre les quanties devident carcter reli-
gis i el nombre de llegats realitzats pels testadors i/o els seus execu-
tors testamentaris. Els beneciaris daquests llegats foren les esglsies
parroquials, les capelles daquestes parrquies, els bacins propis i els
acostumats, els pobres de la contrada i les noies pobres per mari-
dar. Com en daltres zones, es classic els pobres, es va diferenciar
els pobres vergonyants a crrec de lEsglsia dels altres pobres, mar-
ginats que tot sovint foren equiparats a delinqents. Amb la distribu-
ci daquests llegats, lEsglsia actu com un element cohesionador
366 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
TAULES
Taula 1. Tipologia documental dels manuals notarials de Bar-
tomeu Agell (AHPB) . . . . . . . . . . . . . . 18
Taula 2. Tipologia documental dels manuals notarials de Miquel
Franquesa (1456-1482) . . . . . . . . . . . . . 20
Taula 3. Taula-resum de focs entre 1358 i 1497. . . . . . . 35
Taula 4. Pagesos i masos enfranquits per Pere des Bosc (1365) 44
Taula 5. Pagesia que adquireix dominis directes . . . . . . 45
Taula 6. Alienacions dagrer . . . . . . . . . . . . . . . 84
Taula 7. Tipologia de les escriptures referents a lhabitatge . . 97
Taula 8. Relaci entre topnims de masos i bordes amb antro-
pnims dhereus i pubilles (Cabrera, Premi i Vilassar
1348-1486) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Taula 9. Masos deshabitats o derruts a Cabrera, Premi i Vilas-
sar (1354-1479) . . . . . . . . . . . . . . . . 103
Taula 10. Aglevament de masos a Cabrera, Premi i Vilassar
(1354-1481) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111
Taula 11. Capbreu dels alous de la rectoria de Sant Gens de
Vilassar (1380-1410) . . . . . . . . . . . . . . 141
Taula 12. Documentaci de la famlia Botey, de Premi (1355-
1471) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149
Taula 13. Documentaci de la famlia Aroles, de Vilassar (1365-
1484) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158
Taula 14. Documentaci dArnau de la Castanyeda, cirurgi de
Premi (1459-1480) . . . . . . . . . . . . . . . 166
370 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
GRFICS
Grc 1. Parts alquotes de la collita de cartes precries (1369-
1456) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
Grc 2. Perode darrendament o contracte (1401-1478) . . . 53
Grc 3. Compravendes (1348-1481) . . . . . . . . . . . . 56
Grc 4. Immobles aloers venuts . . . . . . . . . . . . . 56
Grc 5 Venedors de violaris i censals morts (1373-1481) . . 70
Grc 6. Venedors collectius de censals morts (1373-1481) . . 70
Grc 7. Venedors de censals morts dins de lmbit familiar
(1373-1481) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
Grc 8. Preus de compravenda de censals morts de 1373 a
1481 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
Grc 9. Donants a hereus i pubilles (1359-1481) . . . . . . 188
Grc 10. Donacions a hereus i pubilles (1359-1481) . . . . . 188
Grc 11. Enllaos matrimonials dels hereus de Sant Gens
de Vilassar (1348-1486) . . . . . . . . . . . . . 194
Grc 12. Enllaos matrimonials de les pubilles de Sant Gens
de Vilassar (1348-1486) . . . . . . . . . . . . . 194
Grc 13. Terminis de satisfacci de dots (1379-1481) . . . . 206
Grc 14. Casades testadores amb familiars ascendents i des-
cendents (1348-1486) . . . . . . . . . . . . . . 265
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 371
MAPES
Mapa 1. Lpoca medieval al Maresme . . . . . . . . . . . 32
BIBLIOGRAFIA
RIERA I MELIS, Antoni, Lo pus greu crrech e perill que jurats daquesta
ciutat han s tenir aquella sens fretura de blats. El aprovisio-
namiento urbano de cereales en las ciudades de la Corona de
Aragn durante la baja edat media, a SESMA y MUOZ, ngel
(director cientc), La Corona de Aragn en el centro de su historia
1208-1458. Aspectos econmicos y sociales, Saragossa, Gobierno
de Aragn (Coleccin Actas, 75), 2009, pp. 233-277.
Panem nostrum quotidianum da nobis hodie. Los sistemas
alimenticios de los estamentos populares en el Mediterrneo
noroccidental en la baja edad media, a IGLESIA DUARTE, Jos
de la (coord.), La vida cotidiana en la Edad Media. Logronyo:
Gobierno de la Rioja y Instituto de Estudios Riojanos, 1998,
pp. 25-46.
Pobreza y alimentacin en el Mediterrneo Noroccidental en
la Baja Edad Media, XV Jornades dEstudis Histrics Locals. La
Mediterrnia, rea de convergncia de sistemes alimentaris (segles V-
XVIII). Palma de Mallorca: Institut dEstudis Balerics, 1986.
RIERA VIADER, Sebasti, El mal any primer a Barcelona, tesi de lli-
cenciatura. Barcelona: Departament de Paleograa, Diplomtica
i Histria Medieval de la Facultat de Geograa i Histria de la
Universitat de Barcelona, 1985.
RIU, Manuel, La vida, las costumbres y el amor en la Edat Media. Bar-
celona: Editorial Gass, 1959.
Alguns costums funeraris de lEdat Mitjana a Catalunya, Necr-
polis i sepultures medievals de Catalunya, Acta/Mediaevalia Annexos
dArqueologia Medieval, annex 1 (Barcelona, 1981/1982), pp. 29-57.
Aspectes histrics i arqueolgics del mas, El mas catal durant
lEdat Mitjana i la Moderna (segles IX-XVIII). Aspectes arqueolgics,
histrics, geogrcs, arquitectnics i antropolgics. Barcelona: CSIC,
2001, pp. 19-48.
RIVERA, Milagros, Dret i conictivitat social entorn de les dones a Ca-
talunya, Ms enll del silenci: les dones a la histria de Catalunya.
Barcelona: Comissi Interdepartamental de Promoci de la Dona
del Departament de Presidncia de la Generalitat de Catalunya,
1988, pp. 53-72.
El dot i el lloc de la dona a la societat medieval, LAven, 48
(Barcelona, 1982), pp. 69-73.
La legislacin del monte delle Doti en el Quatrocento orentino,
Las mujeres medievales y su mbito jurdico. Madrid: Universidad
Autnoma, 1983, pp. 155-173.
RODRGUEZ BARRAL, Paulino, Purgatorio y culto a los santos en la plstica
catalana bajomedieval, Locus Amoenus, 7, 2004, pp. 1-3 <http://
dd.uab.es/pub/locus/11359722n7p35.pdf>, pp. 1 i 3.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 401
SALRACH, Josep M., Mas prefeudal i mas feudal, a BOLS, Jordi i BUS-
QUETA, Joan Josep (dir.), Territori i Societat a lEdat Mitjana: His-
tria, Arqueologia, documentaci, vol. I. Lleida: Institut dEstudis
Humanstics Miquel Coll i Alentorn, 1997, pp. 13-40.
Mercat i mercats, Histria Agrria dels Pasos Catalans. Edat
Mitjana, vol. II. Barcelona: Fundaci Catalana per a la Recerca,
2004, pp. 395-432.
SAMON FORGS, Josep, Per la sagrera de Vilassar. Vilassar de Dalt, Ipsa
Arca, 2 (Vilassar de Dalt, 1999), pp. 36-47.
SNCHEZ MARTNEZ, Manuel, El naixement de la scalitat dEstat a Catalu-
nya (segles XII-XIV). Vic: Eumo (Biblioteca Universitria, Histria
4), 1995.
La scalidad real en Catalua (s. XIV). Barcelona: CSIC (Anuario
de Estudios Medievales, 22), 1992, pp. 341-371.
SNCHEZ MARTNEZ, Manuel (comp.), Estudios sobre la renta, scalidad
y nanzas en la Catalua bajomedieval. Barcelona: CSIC, 1993.
SNCHEZ ROMAN, Felipe, Estudios de derecho civil espaol e Historia general
de la legislacin espaola, tom 5.1. Madrid: Estab. Tip. Sucesores
de Rivadeneneyra, 1898.
SANZ, Antoni L., La Pabordia de la Catedral de Girona, 1180-1343,
ponncia del congrs La Formaci i Expansi del Feudalisme Ca-
tal. Girona, del 8 al 11 de gener de 1985.
SEGURA, Cristina: Las mujeres en la organizacin familiar, a IGLESIA
DUARTE, Jos Ignaci de la (coord.), La familia en la Edad Media,
Logronyo, Instituto de Estudios Riojanos y Gobierno de la Rioja,
2001, pp. 209-219.
SERRA I CLOTA, Assumpta, El vi, la seva importncia i la seva elabora-
ci entre el s. XIII-XVI, Vinyes i vins: mil anys dhistria. Actes i
Comunicacions del III Colloqui dHistria Agrria sobre mil anys
de producci, comer i consum de vins i begudes alcohliques als
Pasos Catalans. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Bar-
celona, 1993, vol. II, pp. 281-298.
La comunitat rural a la Catalunya medieval: Collsacabra (s. XIII-XVI).
Vic: Editorial Eumo (Collecci LEntorn, nm 18), 1990.
Reaccions senyorials a la crisi agrria a Catalunya a la Baixa
Edat Mitjana: els remences, Anuario de Estudios Medievales, 29
(Barcelona, 1999), pp. 1005-1042.
SERRA I PUIG, Eva, Els cereals a la Barcelona del segle XIV, a RIERA I
MELIS, Antoni (coord.), Alimentaci i societat a la Catalunya medieval.
Barcelona: Instituci Mil i Fontanals del Consell dInvestigacions
Cientques (Collecci Anuario de Estudios Medievales, annex
20), 1984, pp. 71-108.
404 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
NORMES DE TRANSCRIPCI
1348, abril, 10
Berenguer, abat del monestir de Santa Maria de lEstany, enfranqueix
a canvi del pagament de 50 sous a Sana, lla de Sim Flor i
Elisenda, de la parrquia de Sant Pere de Premi.
Museu Municipal de la Marina de Vilassar de Mar,1 calaix 50, pergam 153.
1365, mar, 27
Pere des Bosc, ciutad de Barcelona i senyor dels castells de Sant
Vicen i de Vilassar, ven el domini directe, el dret de percebre
censos, dexigir els mals usos i daltres drets reals i personals a
alguns habitants de les parrquies de Sant Gens de Vilassar, de
Sant Juli dArgentona i de Sant Pere de Premi. Amb anterioritat,
aquests homes havien estat vassalls del monestir de Sant Maral
del Montseny i, lany 1364, havien estat venuts amb bns i drets
per 38.000 sous pel monestir de Sant Maral del Montseny a
Pere des Bosc. El document tamb fa referncia a una sentncia
favorable a aquests homes, els quals pogueren adquirir el venut
a canvi del pagament de 38.000 sous.1
Arxiu Municipal dArgentona (en fase de recatalogaci).
Trasllats de 1496 i 1579.2
1371, desembre, 15
Pere de Montorns, senyor del castell de Montorns, conrma en aquesta
carta precria la possessi emtutica sota el seu domini duna
pea de terra a Guillem Carbonell, de la parrquia de Sant Gens
de Vilassar. Carbonell satisf 22 sous per aquest reconeixement i
li s redut el cens agrer que passar a ser de la cinquena a la
setena part dels fruits.
MMMVM, calaix 65, pergam 145.
1387, abril, 6
Captols pactats entre Jaume Bar, escriv, ciutad de Barcelona, i
Arnau de Cost, de Castell de Farfany. En aquests pactes es
regulen les feines agrcoles que hauran de fer Arnau Cost i la seva
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 419
1392, juliol, 15
Bernat a Morera, de la parrquia de Sant Cebri de Tiana, orind
de Sant Mart de Tei, ven a Raimon Gassull, taverner, de Bar-
celona, i a Raimon Devesa, de Tei, orind de Tamarit de Llitera,
vint quintars de la seva verema per 80 sous. Valen, muller de
Bernat a Morera, aprova la venda. A continuaci gura una
comanda de dipsit de 80 lliures i una poca daquest import
que escripturen Bernat a Morera i Valen a favor dels esmen-
tats compradors.
AHPB, Bernat Nadal, Decimum manualem (1392-7-11/1393-1-23), fols. 4-4v.
1400, abril, 20
Antoni Orriols, de la parrquia de Sant Feliu de Cabrera, pare de Joaneta,
donze anys, pacta amb Bartomeu Soler, boter, de Barcelona, que
la seva lla romandr amb Soler treballant de minyona durant sis
anys. La soldada estipulada s de 15 lliures per tot aquest temps.
AHPB, Bernat Nadal, Secundus liber anni (Nativitatis Domini M.CCCC) (1400-
3-1/1400-5-31), fols. 106v-107v.
1412, juliol, 7
poca de 30 lliures de dot de Joan Comes, de Matar, ll dAntoni Vi-
ves i de Sana, de lesmentada vila, a favor de Constana, la seva
muller, lla de Bernat Carbonell i de Bonanata, de la parrquia
de Sant Gens de Vilassar.
MMMVM, calaix 50, pergam 26.
perpetuum nem cum pacto de non petendo. Actum est hoc Barchinone
septima die julii anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo
duodecimo. Sig+num Johannis Comes predicti, qui hec laudo et rmo.
Testes huius rei sunt: Vincencius a Plana, olim spaherius, civis
Barchinone, et Jacobus Oliveres, parrochie Sancte Marie de Materone.
Sig+num Petri de Folgueriis, auctoritate regia notarii publici
Barchinone, qui hec scribi fecit et clausit.
1423, maig, 3
Bernat Galceran, de la parrquia de Sant Gens de Vilassar, malalt
per amb plena capacitat dobrar, redacta el seu testament. Escull
com a marmessors Monet de Vallmajor, de la parrquia de Sant
Iscle de Dosrius, i Jaume Roudors, de la parrquia de Sant Ge-
ns de Vilassar. Ordena el seu soterrament al cementiri parroquial
daquesta localitat i dna 50 sous per a la seva nima i sepultura.
Concedeix 5 sous a la seva nta Eullia i una quantitat similar a
daltres nts que no identica. Tamb deixa a la seva lla Eullia
50 sous. Institueix la seva lla Alamanda com a hereva universal
i en substituci daquesta la seva lla Eullia i els seus parents
ms propers per lnia paterna.
APSGVD, Manual 3, fol. 140.
1429, gener, 23
Pere Teixidor, de la parrquia de Sant Feliu de Cabrera, ven a Bernat
Saguera, de lesmentada parrquia, una pea de terra i la meitat
dels fruits que shi recullin per 13 lliures, 2 sous i 6 diners. Aquest
agrer pertany al mas Teixidor i est sota domini i alou de laltar
de Sant Esteve, construt a lesglsia de Santa Maria de Matar
i del seu beneciat. El venedor justica aquestes alienacions en
no poder fer front al pagament de dos pensions de censal mort.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 427
10
1449-14611
Despeses escripturades a continuaci del testament dAntnia, muller
de Bartomeu Casals, de la parrquia de Sant Gens de Vilassar.
APSGVD, Manual 3, fol. 163v.
11
1461, juny, 28
Salvador Canyet, de la parrquia de Sant Feliu de Cabrera, gran i sen-
se lls, dna el seu mas a Bartomeua, lla de Francesc Eimeric,
lies Bonet, i Salvadora, de lesmentada parrquia, i neboda seva.
AHPB, Bartomeu Agell, Manual (1461-1-27/1461-11-24), s. n.
supra retento. Et sub tali etiam pacto et condicione quod dicta uxor
mea possit testari et alia suas facere voluntates de ac super predictis
per me vobis donatis de quinquaginta solidis. Possimque3 ego assimili
testari et alias meas facere voluntates de ac super eisdem per me vobis
donatis de centum solidos barchinonensis. Et sub tali etiam pacto, vinculo
et condicione presentem vobis facio donacionem et hereditamentum
videlicet quod si vos decesseritis me viventem quod predicta per me
vobis donata michi revertantur. Si vero ex post me mortuo decesseritis
absque infante seu infantibus aut liberis de legitimo et carnali matri-
monio genitis quod ex tunc vos in quolibet dictorum casuum possitis
testari et vestras facere voluntates super predictis que vobis dono de
decem libris barchinonensis. Possitis etiam proxime dicto casu quo me
mortuo decederetis absque infantibus seu liberis ordinari et disponere
de omnibus supradictis in aliquo seu aliquibus ex fratribus sive ger-
mans vestris et non in aliis. Et si fratris sive germans non haberetis
ex tunc predicta revertantur illi senillis quibus voluero seu ordinando
verbis vel testamento aut alia quovismodo aut proximioribus meis vel4
illi seu illis cui vel quibus successio mea pertinebit. Et sit sub dictis
pactis, vinculis et condicionibus eisque michi salvis extraho predictam
et cetera. Eademque et cetera. Promitens tradere possessionem et cetera
quam liceat vos (...) dicto meo usufructu aprehendere et cetera. Cedens
iura et cetera. Quibus iuribus et cetera. Ego enim et cetera. Promitens
ac iurans presentem donacionem habere ratam et cetera eaque non
revocare racione ingratitudinis inopie seu necessitati nec ex quacumque
alia racione et cetera. Renuncians quantum ad hec legi sive iuri dicenti
donacionem posse revocari seu irritari racione ingratitudis et cetera.
Quam donacionem et hereditamentum dicta Bartholomeua acceptavit
cum gratis accione et cum pactis, vinculis et condicionibus supradic-
tis quibus expresse consentit () in quantum per eam servanda sint
servare promisit et hec iuri. Et cum sit minor XXV annis maior vero
XV renuncia benefcio minoris etatis et cetera. Fiat duo.
Testes huius rei sunt: Stephanus Mayol, Salvator Bartholomei,
Petrus Arnaldi, omnes dicte parrochie de Capraria, et Salvator Abril,
parrochie Sancti Genesii de Vilaario.
1. A continuaci ratllat alligast. 2. A continuaci ratllat et vestris perpe.
3. A continuaci interlineat habeatque si michi supervixerit provideri et alimentari quod
diu vivet de bonis ipsius mansi. 4. A continuaci ratllat quibus.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 433
12
1470, novembre, 23
Miquel Libra, de Matar, habitant de Cabrera, i la seva germana Agns,
venen una pea de terra aloera del mas a Vall, lies Boquer, a
carta de grcia a Angelina, vdua de Salvador Morot, de Sant
Feliu de Cabrera, curadora i procuradora de Vicen Morot, de
lesmentada parrquia. Limport estipulat en aquesta venda s de
19 lliures i sadrear a pagar diversos deutes dels germans Libra.
AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1470-11-10/1471-5-9), s. n.
13
1471, mar, 9
Captols matrimonials de Pere Marqus, de la parrquia de Sant Ge-
ns de Vilassar, ll de Pere Marqus, difunt, i de Margarida, de
lesmentada parrquia, i Eullia, lla de Bartomeu Ribes, pellisser,
ciutad de Barcelona, i dEufrasina. Eullia constitueix en dot unes
cases del carrer Jutglar de Barcelona i 20 lliures i Pere Marqus
promet la satisfacci de 10 lliures en concepte descreix. Tamb
sestipula el capital amb el qual Eullia podr testar, els adors
dambdues parts i la satisfacci de 25 lliures per la part que no
compleixi amb els acords matrimonials pactats.
AHPB, Miquel Franquesa, Manual (1470-11-10/1471-5-9), s. n.
14
1474, mar, 27
Debitori de 6 orins de Joan Colomer, lies Marc, de Vilassar, a favor
de Bernat Veil, del venat del Sant Crist, de Vilassar. El deutor
promet satisfer el deute abans de Nadal. Fins llavors el creditor
podr treballar una vinya que Joan Colomer, lies Marc, t a
rabassa i nobtindr els esplets. El deutor tamb es compromet a
vendre al deutor lesmentada vinya a carta de grcia si se supera
el termini de pagament pactat. Es fa referncia a la carestia de
queviures que afecta a Catalunya i la guerra civil. Antnia, muller
de Joan Colomer, lies Marc, i Pere, ll dambds, aproven els
pactes estipulats.
APSGVD, Manual 8, fols. 178-178v.
de tot aquell temps de rabassa al dit Bernat Vail e als seus ab carta de
grcia, migensant o s, que tostemps cobrant los sis orins lo dit
Bernat el dit Johan Colomer age cobrar le dita vinya. Emper que si le
dita vinya ser podada cavada lo sagent explet primer roman e sie del
dit Bernat Vayl2 qui le aur costeyda. tem que en tot cas de la venda
ab carta de grcia3 lo dit Johan Colomer reste tingut a pagar lo dret
del luysme al honorable mossn Pere dez Bosch, senyor alodiari e ()
se ab ell e ayc ho promet el dit Johan Colomer e jura obligant tots
sos bns ahuts et haveds en que sien. E a major cautela consenten
e fermen ara de present en les demont dites avinenses e concrdia la
dona Anthnia, muller del dit Johan Colomer, e Pere Colomer, ll dels
dits conjuctes, obligants4 renunciants a tot dret et cetera, iurantes et
cetera. Actum die et any damont dits.
Testes sunt: Frani Morot, de dita parrquia de Vilasar, et Pere
Sentpere, de Sent Sadorn de la Rocha, tots del bisbat de Barchinona.
1. A continuaci interlineat cau o. 2. A continuaci interlineat o de. 3. A
continuaci interlineat si loc aur. 4. A continuaci interlineat et.
15
1478
Angelina, muller dEsteve Soler, moliner, orind de la parrquia de Sant
Pere de Vilamajor, habitant a Sant Pere de Mollet, vdua del moliner
Bartomeu Roig, de Riudarenes, habitant de Sant Pere de Mollet,
pacta amb Miquel Font, teixidor, de la parrquia de Sant Pere de
Premi, un contracte perqu Joan, de sis anys, ll que tingu amb
el seu primer marit, aprengui en el perode de deu anys loci de
teixidor. Per la seva banda, Miquel Font es compromet a cuidar
i proveir de menjar, beure, vestit i calat a Joan.
AHPB, Miquel Franquesa, Manuale vicesimum (1477,12,12/1478-7-28), s. n.
16
1479, setembre, 2
Lloren Partella, de la parrquia de Sant Pere de Premi, fa donaci
del mas Partella i de tots els seus bns a la seva nta Antnia, de
nou anys, rfena de Berenguer Partella i Eufrasina, que canvi el
seu nom per Agneta en ser conrmada. Salvador Partella, prevere,
oncle i tutor dAgneta, aprova les condicions imposades pel seu
pare Lloren Partella en aquesta donaci.
AHPB, Miquel Franquesa, Manual vicesimum secundum (1479-5-17/1479-11-20),
s. n.
nepti mee sive neta in etate novem annorum vel circa constitute licet
ab hiis absenti et discreto Salvatori Partella, presbitero, lio meo, tutori
tuo, hiis presenti et inferius parte acceptanti, et tuis perpetuo1 quam
seu quem ego habeo et possideo per liberum et franchum alodium in
dicta parrochia Sancti Petri de Premiano simul videlicet cum vexella
bladorum et vini et omnibus fornimentis et aparatibus dicte domus
et omnibus terris, honoribus et possessionibus suis cultis et de vinea
plantatis ac heremis et aliis quibuscumque ad dictum mansum et ad
me pertinentibus sive sunt in alodium sive in feudum et sive longe sive
prope. Et generaliter dono tibi dicte Agneti post dictum obitum meum
ac nunch per tunch omnes et singulos census censualia ac bona mobilia
et immobilia ac per se monencia et iura quecumque que nunch habeo
et possideo ac michi pertinenti habeboque et possidebo ac pertinebunt
ab inde ubique locorum quibuscumque racionibus, titulis sive causis
quocumque nomine censeantur. Hanc autem donacionem et cetera,
sicut melius et cetera. Sub tali tamen pacto, forma et condicione quod
si ego die obitus mei habebo vel dimittam lios seu lias unum vel
plures natos vel postumos de legittimo et carnali matrimonio procre-
atos quod ipso casu huiusmodi donacio sit cassa et nulla ac per non
facta habeatur. Salvo tamen et retento tibi ipso adveniente casu quod
habeatis ex dictis bonis meis dotari ad cognicionem amicorum meo-
rum atque tuorum habito respectu ad facultates hereditatis mee. Et
sub tali etiam pacto et condicione videlicet quod2 () suo tempore
de consilio, consensu et voluntate mei et dicti Salvatoris Partella, lii
mei, si vixerimus ac aliorum amicorum3 tuorum et si contrafeceritis
huiusmodi donacio pro non facta habeatur. Et sub tali etiam pacto
quod si tu die obitus mei non vixeris vel vixeris et decesseris postea
quocumque sine liberis uno vel pluribus de legittimo et carnali ma-
trimonio procretais quod ipso casu predicta que tibi dono revertantur
dicto Salvatori Partella, lio meo, sit nunch vixerit, qui si vixerit de
dicta hereditatis et bonis meis possit facere ad suas voluntates. Et si
non vixerit revertantur Johanni Ombert, lio Petri Ombert, quondam,
nepotis mei sive nabot, parrochie Sancti Cipriani de Thiana, si tunch
vixerit et si non vixerit liis seu liberis suis de legittimo et carnali
matrimonio procreatis4 et si non stabunt revertantur Bernardo Om-
bert, proxime, dicte parrochie, nepoti meo sive nabot, et eo premortuo
liis seu liberis suis de legittimo et carnali matrimonio procreatis si
fuerint et si non fuerint revertantur proxi minori meo in gradu seu
linea parentele. Et sub tali etiam pacto et retencione ponentem tibi
facio donacionem quod ego possim testari et meas facere voluntates
super predictis que tibi dono de XX libris Barchinonensis. Et sitis
sub dictis pactis, vinculis, condicionibus et retencione eisque michi
salvis post dictum obitum meum extraho predicta que5 tibi dono de
442 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
iure, dominio et posse mei et meorum volensque tu vel tui6 obitu meo
sequto possitis aprehendere possessionem predictorum que tibi dono
et cetera. Preterea ex causa huiusmodi donacionis post dictum obitum
meum do, cedo et mando tibi et tuis omnia iurantis in super promitto
ac iuro presentem donacionem habere ratam et cetera. Ipsamque non
revocare racione ingratitudinis et cetera. Renuncio et cetera. Et dictus
Salvator Partella, avunculus et tutor ac coniuncta persona dicte Agnetis
huiusmodi donacionem acceptavit nomine dicte nepotis sue.
Testes sunt: Johannes Fornells, ville de Materone, Johannes Ho-
medes et Petrus Tiago, scriptoris Barchinone.
1. A continuaci interlineat totam ipsam domum sive mansum vocatum Parte-
lla. 2. A continuaci interlineat tu. 3. A continuaci interlineat meorum. 4. A
continuaci interlineat si stabunt. 5. A continuaci ratllat vobis. 6. Corregit tuis.
TAULES
1
ESTABLIMENTS EMFITUTICS (1367-1480)
Data Estabilient Establert B Cens Entrada Observacions
1367/12/1 Pere des Bosc Pere Andreu 2 peces Quint (pa i vi) 2 sous Sn homes propis
i Saurina, de
Vilassar
1370/7/24 Pere des Bosc Bernat Colom, Tros de Parell de ca- 10 sous Ha de construir ca-
de Vilassar terra pons i pollastre ses. Remena, intes-
tia, cugucia i rsia
1370/8/2 Pere des Bosc Pere Cuquet, de Parellada Quint (garba i 10 sous
Vilassar gra) i quartera
1371/1/10 Pere des Bosc Pere Perpiny, 2 peces Quart (a lera 10 sous
de Vilassar del castell)
1371/3/15 Pere des Bosc Berenguer Riera, Parellada i Parell de galli- 5 sous s home propi i
de Vilassar 5 peces de nes, quart en afocat
terra garba i 3 sous
1371/5/26 Guillem Bernat Ferrer, Pea No consta 5 sous
Aroles, de de Vilassar
Vilassar
1372/6/25 Bartomeu Bernat Colom, Hort 9 sous (meitat 7 sous
Jaume, de de Vilassar per a Sana i
Barcelona, meitat pel bene-
Bernat Isern ci de S. Nico-
i Sana Riera lau de S. Gens
de Vilassar de Vilassar)
1374/1/18 Bernat Isern, Sim Isern, de Pea quartera de 10 sous Lestabilient es
de Vilassar Vilassar blat neta reserva lusdefruit
duna olivera
1375/4/29 Pere dArenys, Pere Tolr, lies Vinya 11 sous 10 sous
de S. Andreu Morera, de Vi- plantada
del Palomar lassar
1384/4/22 Pere des Bosc Bernat Eimeric No consta No consta No
i Sana, de consta
Vilassar
444 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
2
SOTSESTABLIMENTS EMFITUTICS (1348-1465)
Data Sotsestabilient Sotsestablert B Censos Domini Entrada
1371/11/12 Bernat Colo- Guillem Vernia, Pea Set Pere des Bosc 30 sous
mer, de Vi- de Vilassar
lassar
1373/10/17 Pere Estrany, Pere Ferrer, de Hort Gallina Rector i esgl- 15 sous
lies Dilmer, Vilassar sia de Sant
de Vilassar Gens de
Vilassar
1374/6/27 Pere Parera, Joan des Bosc Pea amb Set (des Bosc), Pere des Bosc 10 sous
de Vilassar saig del terme i vinya plan- quint del vi,
de la parrquia tada vuit de forment
de Vilassar net (Parera)
1375/3/28 Margarida, mu- Bernat Pea 2 diners Pere des Bosc 60 sous
ller de Beren- Galceran, de
guer Mas lias Vilassar
Arola, i aquest
de Vilassar
1376/11/9 Bernat Casals, Guillem Abril, Pea Nov i braatge Pere des Bosc 40 sous
de Vilassar de Vilassar (des Bosc) quar-
tera de forment
net (Casals)
1400/8/25 Bartomeu Aro- Llus des Bosc, Casa amb Parell de Pere des Bosc No consta
les beneciat de Barcelona hort gallines o
de Santa Agns 4 sous
de la Seu de
Barcelona
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 447
3
CARTES PRECRIES (1367-1456)
Data Estabilient Establert B Cens Entrada Observacions
1369/8/10 Pere des Bosc Bonanat Canal, Pea amb Set 5 sous
de Vilassar vinya plan-
tada
1371/1/18 Pere des Bosc Guillem Cam- Pea Quint, braatge i 7 sous
pins, de Vilassar 6 diners
1371/5/21 Pere des Bosc Pere Colomer, de Muntanya Octau i braatge 5 sous No tenen empriu
Premi (pa) i set (vi), si
es conrea. 4 sous,
si no es conrea
1371/12/15 Pere de Mon- Guillem Carbo- Pea Set 22 sous
torns, senyor nell de Vilassar
del castell de
Montorns
1373/8/27 Pere des Bosc Pere Nadal de Muntanya 5 sous 9 sous
Sant Esteve de
Vilanova
1373/8/27 Pere des Bosc Bernat Maim, Muntanya 4 sous 9 sous
de Sant Esteve
de Vilanova
1374/3/6 Pere des Bosc Bonanat Canal, Borda de Tasca i braatge 5 sous Remena, intestia i
de Vilassar Serra (pa) i parell de cugucia. En 5 anys
2 peces de gallines ha de construir cases
terra i escollir un hereu,
que ser home pro-
pi, soliu i afocat
1374/11/14 Pere des Bosc Bernat Ferrer, de Pea Tasca (pa i vi) 9 sous
i Bernat de Vilassar
Sant Vicen
1377/12/14 Pere des Bosc Bernat Tolr, de Pea 22 sous
Vilassar
1378/4/22 Raimon de Berenguer Jofre, Pea Tasca 5 sous
Cuba, prior del drrius
monestir de
S. Pere de Clar
1378/4/22 Raimon de Berenguer Jofre, Pea Tasca, delme i 5 sous
Cuba, prior del drrius primcia
monestir de
S. Pere de Clar
1378/4/22 Raimon de Pere Vinyals, pea Tasca, delme i 6 sous
Cuba, prior del drrius primcia
monestir de
S. Pere de Clar
1378/5/18 Bernat de Sant Bernat Orriols, Mas Sol 12 sous 5 sous Emprius de laigua,
Vicen, senyor de Premi de les pastures i de
de la Casa de la llenya
Premi, i Rai-
mon Guitar,
beneciat de
Sta. Anastsia,
de Premi
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 449
2. Tamb sesmenten dues peces, sense especicar cens. Una s alou de la capella
de Sant Bartomeu de Cabanyes i laltra de Pere de Montorns.
450 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Pea No consta
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 451
4
PERMUTES (1378-1478)
Data Permutador 1 B Permutador 2 B
1378/3/20 Guillem Vives, de Pea a Casals, sota do- Berenguer Mas, de Pea a Codro, sota
Vilassar mini del monestir de Sant Vilassar domini de Pere des
Pol de Mar Bosc
1380/3/4 Pere Bosc, lies 2 peces amb vinya, plan- Guillem Vernia i Pea a Cabanyes, sota
Dor, i Berenguer, tada a Argentona (1 sota Constana, de Matar domini i alou de Pere
ll, de Vilassar domini del mas Batlle i des Bosc
acensada al mas Croa-
nyes per 2 sous. 2 sota 100 sous
domini de laltar i rector
de Sta. Maria de Matar i
pagament tasca (vi), sis,
delme i primcia)
1395/3/14 Pere Bonivern, de Pea a la Quintana Guillem Artaguil, de 2 pecetes a la Quintana
Vilassar Vilassar
1399/5/12 Pere des Bosc Pea a Femada del castell Berenguer Agell i Eli- Pea a Femada del
de Vilassar senda, de Vilassar castell sota domini i
alou de Pere des Bosc
1421/2/23 Francesca, muller 2 peces a Grau, sota do- Pere Pon, de Cabrera Pea aloera a Puig
de Bernat Canyet, mini de Joan de Quer, de dOrriols a la vall
de Cabrera Barcelona, senyor de la dAgell.
casa de Cabrera (2 diners
per Nadal)
1422/2/8 Pere Teixidor, Pea de terra contigua Felip Riba Pea al Forn, que t
lies Bonet, de al mas Riba, de Cabrera, per la Seu de Barcelona
Cabrera que t per Miquel des (un morabat: per
Bosc (4 sous el primer dia Nadal i per Sant
de maig) Joan de juny)
1429/6/11 Jaume Botey, de Pea de terra Pea de terra del mas
Premi, que t el Agell, dependent de
mas Servet, sense Pere Caselles, notari de
habitar Barcelona
1442/2/22 Joan Estrany, Pea a la sagrera de Vilas- Gens Tolr, Pea a Cirera, sota
Eullia i Antoni, sar, sota domini i alou de de Vilassar domini i alou de Pere
ll de Vilassar Pere des Bosc (una gallina des Bosc (quint i bra-
per Nadal) atge de tots els fruits
i set del vi).
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 453
5
ARRENDAMENTS (1401-1478)
Data Arrendador Arrrendat B Condicions
1401/6/6 Joan Alacant, lies Joan Colomer, de cases Pagament de 60 sous anyals
Pons, de Vilassar Barcelona
454 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
6
LLOGUERS PRECEDITS DE DEBITORIS (1440-1478)
Data Creditor Deutor B i preu lloguer Import degut
1440/10/16 Rafael Rossell, Bernat Cisa, de Pre- Pea 66 sous
de Vilassar mi Ref. extreta de
1449/5/13
1441/1/10 Gens Tolr, de Bartomeu Veil, lies Pea, sota domini i alou de Pere des 10 orins=
Vilassar Perpiny, de Vilassar Bosc. Lloguer: 2 sous per collita 110 sous
dordi, civada o qualsevol altra esplet
1444/4/26 Bernat Saura, Antoni Ferrer, de Pea, dependent del monestir de Sant 5 orins=
de Vilassar Vilassar Pol de Mar 55 sous
Lloguer: 6 diners
1444/12/31 Bernat Saura, Antoni Ferrer, de 2 peces: una depenent del monestir de 13 orins=
de Vilassar Vilassar S. Pol de Mar i laltra de Pere des Bosc 7 lliures
Lloguer: 18 diners i 3 sous
1445/3/22 Miquel Riera, Antoni Ferrer, de Pea, dependent del beneci de Santa 7 orins=
de Vilassar Vilassar Maria de Sant Gens de Vilassar 77 sous
Lloguer: 6 diners
1445/6/21 Bernat Dilmer Antoni Ferrer, de Pea 6 lliures
i Salvador, ll, Vilassar Lloguer: 6 diners
de Vilassar
1449/1/17 Bartomeu Bartomeu Boter, de 2 peces, dependents de la pabordia de 16 orins i
Marc hereu del Premi Cardedeu i del monestir de Sant Pere 3 sous=8 lliu-
mas Morera, de les Puelles de Barcelona res i 19 sous
lies Bernat,
de Vilassar
1449/5/13 Rafael Rossell, Bernat Cisa, de Pre- Pea 66 sous
de Premi mi Lloguer: 4 sous i 6 diners anteriors (ref.
1440/10/16) +
3 orins i
1 sou= 44 sous
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 457
7
COMPRAVENDES DE BNS ALOERS (1365-1481)
Data Venedor/a Comprador/a B Preu
1365/7/24 Constana, muller de Bernat Tria i Pere Botey, de Premi Pea 25 lliures
aquest, de Vilassar
1365/8/4 Bartomeu Tria, lies Morot i Sana, Berenguer Ferrer, rector de Feixa 20 lliures
lla i hereva de Bartomeu Tria, i Santa Maria de Llinars
Sana, mare del primer, de Vilassar
1367/1/6 Pere Castellar, Guillem Artaguil Bernat Partella, de Premi parellada 135 lliures
Pere Bonivern, Guillem Morot,
Raimon Vidal, Guillem Aroles,
Bernat Isern, Bartomeu Tria, de
Vilassar. Marc Puig, de Cabrera;
Arnau Espinal de Pins, Bartomeu
i Berenguer de Pins, dArgentona
i Raimon sa Font, de Sant Esteve
del Coll, tutor de lhereu del mas
Mayol, dArgentona
1368/9/11 Bernat Juli, lies Sala, i Frances-
Pere de Coromines, de Pea 20 lliures
ca, pubilla del mas Juli de Vilassar
Barcelona i Jaume Corts,
de Badalona
1370/4/25 Pere Morot, ll i hereu de Ferrer Bernat Eimeric i Sana, de 2 cases 38 lliures
Morot, tamb hereu de Pere Morot, Vilassar
avi. Tots de Vilassar
1371/10/16 Berenguer Amat, del terme del Guillem Veil, orfe de Pea amb 2.000 sous
castell de la Roca Bernat Veil, de Vilassar vinya
1371/10/16 Berenguer Amat, del terme del Arnau Ponseta, de Premi Feixa amb 2.000 sous
castell de la Roca vinya
1371/1/2 Guillem Artaguil i Saurina, de Pon Ferrer, de Premi Pea 18 lliures
Vilassar
1373/5/3 Bernat Ferrer, de Vilassar Jaume Riera, de Premi Pea 11 sous
1374/3/21 Guillem Artaguil, de Vilassar Francesc Pi i Pere Pi, 3 peces 30 lliures
gendre, de Vilassar
458 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
8
COMPRAVENDES DE TINENCES GRAVADES AMB CENS (1355-1481)
Data Venedor/a Comprador/a B Domini i censos Preu
1355/1/4 Arnau Ponseta, procu- Pere Botey, de Pea Bernat de Sant Vicens, No
rador de Margarida, Premi senyor de la Casa de consta
muller de Berenguer Premi: no consten
Estrader, de Premi censos
1365/7/18 Constana, muller de Raimon Vidal, de Pea Pere des Bosc: no cons- 9 lliures
Bartomeu Tria i aquest, Vilassar ten censos
de Vilassar
1368/6/18 Pere Grau, de Vilassar Guillem Abril, de Pea Pere des Bosc: tasca i 40 sous
Vilassar braatge (pa) i tasca
(vi)
1369/4/20 Elisenda Agella, muller Pere Botey, de Pea Pere des Bosc i fran- 6 lliures
de Berenguer Agell i Premi queses de Montcada:
aquest, de Vilassar no consten censos
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 465
9
COMPRAVENDES DE DRETS SOBRE LES TINENCES (1377-1475)
Data Venedor/a Comprador/a B Domini i censos Preu
1377/3/6 Nicolau Agell Pere Botey, lies Cinqu Pere des Bosc i Ber- 67 sous
i Constana, Dilmer, nat de Sant Vicen,
de Premi de Premi senyor de la Casa
de Premi
1377/5/10 Guillem Artaguil i Guillem Matar Quint i braatge Alou 30 sous
Pere Castellar, duna pea
procuradors dels
homes que abans
foren del monestir
de Sant Maral del
Montseny
1379/9/14 Pere dArenys, Bernat Jaume i 10 sous, que No sesmenta 20 lliures
rector, de Cabrera Berenguer Ge- satisfan Arnau (shi inclou
ner, marmessors Castellar i Cons- la venda
de Bernat Ge- tana dun hort
ner, de Cabrera i aigua
aloers)
1381/2/17 Berenguer Riba, de Bernat Duran, 4 collites de Pere des Bosc: set No ses-
Vilassar de Premi verema mas Bonanat Grau: menta
tasca
1382/2/21 Arnau Costa, lies Arnau Ponseta, Mig sis (pa i vi) Venedor i Bernat 30 sous
Estrader, de Premi de Premi duna pea Estruch de Vilas-
sar: sis
1398/7/22 Marmessor de Pere Botey, de Domini eminent Berenguer de Sant 30 lliures
Berenguer de Sant Premi dels masos Vicens
Vicens Nicolau, Riquer
i altres honors i
possessions, de
Premi
1421/5/11 Bernat Llad, de Salvador Ferrer, Agrari a nuda No sesmenta 20 sous
Cabrera de Cabrera percepci
1433/5/21 Salvador Pi, de Vi- Bartomeu Colo- Quint i braatge Venedor 7 lliures:
lassar mer, de Vilassar de 2 peces de 35 sous
terra anyals
1452/12/28 Pere Geronella, de Pere Arnau, de Gallina de cens, a 20 lliures
Cabrera Cabrera satisfer per Sal- (inclou
vador Ferrer per venda del
Nadal per un hort mas
i pea contigua Geronella)
476 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
10
COMPRAVENDES DE RECUPERACIONS DE TINENCES FRANQUES I LLIURES DE CENS
(1377-1474)
Data Venedor/a Comprador/a B Domini i censos Preu
1370/6/10 Margarita, muller de Cens de 2 diners Margarita, muller de 7 sous
Pere Ferrer, de
Berenguer Mas, lies Vilassar duna pea Berenguer Mas, lies
Arola, i aquest de Arola, aquest, i Pere
Vilassar Llad, de Vilassar
1371/3/3 Jaume Parella- Pea
Berenguer Vilar i Eli- Capella de Santa 8 lliures
da donat de la
senda, la seva muller, Anastsia: sis i
de Vilassar capella de Santa braatge (pa) i tasca
Anastsia de (vi)
Premi
1375/3/11 Pere Llad i Sana Pere Ferrer, de Cens de 2 diners Pere Llad i Sana, 9 sous
de Vilassar Vilassar duna pea de Vilassar
1382/10/16 Pere Grau, ll i hereu Pere des Bosc Cens de 12 diners Pere des Bosc 22 sous
de Bonanat Grau, de de 5 peces
Vilassar Cens de 6 diners
(Pere Gorchs, 15 sous
lies Ripoll, de
Cabrera)
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 477
11
COMPRAVENDES DE REVESSEJATS (1470-1480)
Data Venedor/a Comprador/a B Preu
1396/1/25 Galcer Colomer, li- Pere dArenys, rector, de Cabrera, Pea aloera 20 lliures
es Llad, de Cabrera, Arnau Bartomeu, beneciat de passar a ser
pare i administrador la Seu de Barcelona, Berenguer dependent dels
del seu ll Pere Colo- Claramunt de Tei, marmessors aniversaris del
mer, i vidu dAlaman- de Raimon Claramunt, beneciat difunt, Raimon
da, i Pere Colomer, de Sant Nicolau de Sant Gens de Claramunt,
de Premi Vilassar beneciat Sant
Nicolau de Sant
Gens de Vilassar
1402/11/11 Mart Ferrer, de Ca- Berenguer Ferrer, prevere, bene- 1 morabat de 19 lliures
brera ciat de la Seu de Barcelona censal sobre una
pea erma aloera
1409/3/6 Pere Ballester i Isa- Pere Guillem Jofre, canonge de 1 morabat sobre 30 lliures
bel, lla seva i muller la Seu de Barcelona, Berenguer 3 peces de terra
de Joan de Quer, de Roure, notari, i Berenguer Roure, aloeres
Barcelona sabater, marmessors de Beren-
guer Ferrer, prevere i beneciat
de la Seu de Barcelona
1429/1/26 Pere Geronella, de Antoni Arn, de Cabrera Cens de 9 sous 16 lliures
Cabrera sobre el mas i 10 sous
Geronella
1429/6/26 Pere Geronella, de Antoni Arn, de Cabrera Cens de 9 sous 16 lliures
Cabrera amb domini, i 10 sous
rma i fadiga a
percebre del mas
Geronella
1446/11/2 Rmia, vdua de Lloren Puig, lies Bellot, de Cabre- Cens de 8 sous 8 lliures
Pere Pons, i Francesc ra, que t el mas Bellot, que ha de sobre 2 peces de
Pons, el seu ll, de fer celebrar misses daniversari de 8 terra aloeres
Cabrera sous, segons el testament dAntoni
Bellsoley, lies Bellot, dArenys
12
EMPENYORAMENTS (1439-1450)
13
COMPRAVENDES A CARTA DE GRCIA (1455-1486)
Data Venedor/a Comprador/a B Domini i censos Preu
1455/12/8 Jaume Deulofeu, orfe Salvador Bartomeu Pea Alou 7 lliures
de Joan Deulofeu, de Cabrera
de Blanes i hereu de
Raimon Tarasc, de
Cabrera
1459/6/29 Bartomeu Amig, de Pon Ferrer, Pea Prior de Sant 8 lliures, 13
Premi de Premi Miquel del Fai, sous
Pon Ferrer i i 6 diners
Pere Maci, de
Premi (una
gallina)
1459/7/17 Miquel Bramona, Arnau de la Casta- Pea Alou 55 lliures
rector de Sant Feliu nyeda, habitant de
de Cabrera Vilassar
1461/7/11 Salvador Ferrer i Bar- Bonanat Partella, de Pea Alou 10 lliures
tomeu, ll, de Vilassar Premi
1462/1/22 Joan Rossell, Antoni Colomer, de 3 peces No sesmenta 8 lliures
de Premi Premi i 15 sous
1464/1/10 Antoni Arn, Arnau de la Cas- 3 feixes No sesmenta 14 lliures
de Cabrera tanyeda, cirurgi, +7 lliures
habitant de Vilassar i 12 sous (de
1478/1/10)
1467/4/15 Antoni Soler, Bartomeu Teixidor Pea Pabordia mes 7 lliures
de Premi de Premi de maig (Seu de i 14 sous
Barcelona)
i beneci de
Santa Margari-
da (Seu de
Barcelona)
1468/3/12 Pere Veil de la Serra, Nicolau Bonivern i Pea No sesmenta 20 lliures
de Vilassar Amador, ll, de
Vilassar
480 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
14
COMPRAVENDES DE PENSIONS DE CENSALS MORTS (1373-1481)
Data Venedor/a Comprador/a Pensi Preu
1377/8/9 Pere Llad, de Vilassar Bernat Isern, de Vilassar 1 s, 10 d 25 sous
1377/7/25 Margarida, muller de Berenguer Bernat Isern, de Vilassar 4 s, 6 d 60 sous
Mas, i aquest, Bonanata muller
de Berenguer Toxoner i aquest,
de Vilassar
1400/3/7 Pere Serra, de Vilassar Bartomeua, vdua de Pasqual 5 s, 6 d 66 sous
Bonany, de Vilassar
1379/3/24 Elisenda, muller de Berenguer Guillem Aroles, de Vilassar 5 s, 3 d 70 sous
Agell, i aquest, de Vilassar
1377/7/25 Sana, muller de Pere Sabater, Guillem Aroles, de Vilassar 5 s, 6 d 73 sous
i aquest, Elisenda, muller de
Berenguer Agell, aquest i Bernat
Colom, de Vilassar
1422/6/1 Bernat Vervol, de Vilassar Antoni Arn, de Cabrera 5 s, 6 d 77 sous
1438/12/21 Antoni Orenga i Salvadora, mu- Pascasi Morot, de Cabrera 5 s, 6 d 77 sous
ller, de Vilassar
1379/6/5 Jaume Flor, de Vilassar Du i candela de Santa Maria 5s 80 sous
de lesglsia de Vilassar
i els seus representants Pere
Bonivern i Pere Parera
1433/4/13 Pere Avella, de Vilassar Antoni Ferrer, tutor de Barto- 6s 82 sous
meu Riera, de Vilassar
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 483
15
REVENDA DE PENSIONS DE CENSALS MORTS (1383-1433)
Creaci Venedor Comprador Pensi Preu Revenda Revenedor Comprador
censal de pensi
1383 Guillem Sala Pere Ferrer, de 50 s 10 ll 1409 Antoni Fer- Antoni Aroles,
i Llorena, sa Vilassar rer, hereu del de Vilassar
muller, difunt Pere
de Cabrera Ferrer, de
Vilassar
1389 Pere Casa i Pere Rossell 15 s 1390 Pere Pi, lies
Alamanda, de Barcelona Rossell,
sa muller, de Pere Rossell, de Vilassar
Premi 1402 de Barcelona
Guillem Aroles,
de Vilassar
1391 Pere Cuquet, Pere Pi, lies 9s 1402 Pere Pi, lies Guillem Aroles,
pare i ll, de Rossell, de Rossell, de de Vilassar
Vilassar Vilassar Vilassar
1395 Bernat Cisa 15 s 10 ll, Pere Pi, lies Berenguer Poal,
i Constana, 10 s Rossell, de de Tei
sa muller, de Vilassar
Premi Pere Pi, lies
Rossell, de 1395
Berenguer Vilassar 7 ll,
Font i Elisen- 6d
da, sa muller,
de Premi
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 491
16
LLUCIONS DE PENSIONS DE CENSAL MORT (1379-1467)
Data Venedor/s Comprador Fiadors Pensions Redempci
i preu
1379/6/5 Jaume Flor, Du i candela de Pere Tolr 5 sous 1379/7/...
de Vilassar Santa Maria de (Vilassar) anyals
lesglsia de Vilassar i 4 lliures
els seus representants
Pere Bonivern i Pere
Parera, de Vilassar
1380/12/14 Bernat Duran, de Guillem Aroles, de 14 sous, 1394
Premi Vilassar que pagava
Bonanat
Canal, de
Vilassar
10 lliures
1381/6/8 Guillem Carbonell, Guillem Aroles, de Bernat Veil 15 sous
de Vilassar Vilassar (Vilassar) 10 lliures
i 10 sous
1381/9/4 Arnau Costa, lies Pere Botey, de Premi Arnau Ponseta 15 sous
Estrader, de Premi (Premi) 10 lliures
i 10 sous
1382/2/10 Bernat Morot, Salva- Jaume Parellada, 30 sous 1383/11/8
dora, la seva muller i donat de Santa 10 lliures
Benvinguda, muller Anastsia, de Premi
de Guillem Morot
1382/2/24 Jaume Flor Salvador Tolr, ll del Francesc Pi i 16 sous
i Guillem, ll, difunt Bernat Tolr, Francesc Mart 11 lliures
de Vilassar de Vilassar (Vilassar)
492 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
1433/4/13 Pere Avella, Antoni Ferrer, tutor Nicolau Morot, 6 sous 1437/9/20
de Vilassar de Bartomeu Riera, de Vilassar 8 orins dor
de Vilassar dArag
1437/12/18 Miquel Casals, Pasqual Morot, 22 sous 1468/1/14
de Vilassar de Cabrera 15 lliures
8 sous
1443/1/21 Marturi de Vilar- Pascasi Morot Joan Font, 14 sous, 1466/9/8
nau, ferrer i Antnia, Salvador 3 diners
la seva muller, de Triador, i 1 bol
Premi Pascasi Sala 10 lliures
(Premi),
Jaume Parera i
Francesc Vidal
(Vilassar)
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 493
17
RELACI DE MASOS DE CABRERA (1348-1481)3
18
RELACI DE MASOS DE PREMI (1348-1481)
19
RELACI DE MASOS DE VILASSAR (1348-1481)
4. Amb el pas del temps, aquest mas detindr altres noms. Aix, sel coneixer
amb els topnims Bosc, Matar, Ros i lactual Can Ros, Josep VILADEMUNT i CORNEI,
Estratgies humanes docupaci del territori, el cas de Vilassar de Dalt, p. 290.
5. Aquest mas anteriorment shavia anomenat Costonera o mas de Pere Dor. Des-
prs pass a ser el mas Castellar, Vervol, Torrents, Piferrer i Can Sim, Josep VILADEMUNT
i CORNEI, Estratgies humanes docupaci del territori, el cas de Vilassar de Dalt, p. 290.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 497
6. Altres denominacions posteriors del mas foren Draper, Mallolas, Biada i lactual
Can Mallolas, Josep VILADEMUNT i CORNEI, Estratgies humanes docupaci del territori, el
cas de Vilassar de Dalt, p. 290.
7. Daquest mas noms tenim una referncia. Es tracta duna carta precria
de Pere des Bosc a Joan des Bosc del 18 de febrer de 1378, amb la qual es ratic la
possessi del domini til del mas Gassol, de Cabrils, APSGVD, Manual 4, fols. 84v-85v.
498 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
8. Sagrament i homenatge del 1369 de Pere Pons a Peric des Bosc, Coral
CUADRADA, El Maresme medieval, p. 509.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 499
20
HERETAMENTS (1359-1481)
Data Atorgants Beneciat/da Bns Condicions
1359/11/4 Guillema, muller Sana, lla Mas Morell .altra meitat del mas a la
de Guillem Morell i (meitat) mort de la mare
aquest, de Vilassar .50 lliures pels germans que
surtin del mas
.10 lliures per testar
1370/8/16 Pere Sabater, ll Constana (germana), Horts amb cases, Malgrat que la germana
i hereu del difunt muller de Bernat drets de rec i em- mori amb descendncia, els
Pere Duran, de Campins, de Vilassar prius a Cabrils bns retornaran a latorgant
Vilassar
1372/2/11 Arnau Ponseta, de Elisenda (lla) Mas Ponseta (Ber- .Usdefruit donat
Premi nat de Sant Vicen .25 lliures per testar
i Pere des Bosc)
1373/2/2 Guillem Rafart, ll Saurina Rafarda Mas Rafart
del difunt Sim (mare) i Bernat
Rafart i Saurina, Rafart (padrastre),
de Vilassar de Vilassar
1373/2/2 Saurina, muller Guillem Rafart, ll de
Casa al carrer
de Bernat Rafart, i Saurina i llastre de
de la fusteria
aquest, de Vilassar Bernat, de Vilassarde Barcelona
1375/7/18 Guillem Verda- Bernat Ferrer, nt .Borda de Verda- sser alimentat, calat i
guer, de Vilassar guer (altar de Sant vestit
Joan Santa Maria
de Matar: 2 sous) Ret 10 lliures per a testar
.Feixa (Berenguer
Partella: quint i
braatge (pa) i
quint (vi i oliveres)
.Pea a Gordei
(Pere des Bosc:
tasca i braatge
(pa) i tasca (vi)
.2 peces a Claps
(Pere des Bosc:
tasca)
1376/2/11 Bernat Gener i Bernat Gener (nt) Mas a Cabrera .1/2 hort i vinya a Longa
Saurina, la seva ll difunt Pere Gener (Pere des Bosc) com a usdefruit
muller, de Cabrera i Sana, lla de .Per a poder testar: Bernat
Mart Joan de Tei 30 lliures i Saurina 10 lliures
(neboda de Saurina) .Si Bernat (nt) premor a
Sana, i aquesta es torna a
casar, no podr gaudir del
donat
1377/1/25 Bernat Tolr, de Antoni Tolr, ll de Mas Tolr (Pere .Pagar 85 lliures a Salvador,
Vilassar i Guillem Bernat Tolr i oncle des Bosc) cuidar-lo tant si est bo com
Bartomeu, avis de Salvador malalt, calar-lo i vestir-lo
patern i matern
de lhereu del mas
(Salvador, orfe de
Bernat Tolr)
500 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
21
HERETAMENTS DE MASOS, BORDES I CASES (SEGLES XIV-XV)
1431/9/26 Mare / ll
1375/7/18 Verdaguer Altar de Sant Joan de Santa
Avi / nt Vilassar
(borda) Maria de Matar
1475/9/14 Villar des Bosc Germ / germana Vilassar
Monestir de Sant Miquel
1395/2/24 Poal Mare / ll Tei
del Fai
1473/2/4 Casa Mare / ll Premi
Monestir de Sant Pere de
1402/5/30 Pare / ll Premi
Costa Estrader les Puelles de Barcelona
1480/11/29
Fornells Pares / lla Premi
(anterior)
1461/1467 Lena Alou Pare / ll Premi
1479/9/2 Avi / nta
Partella Alou Premi
1480/7/19 Avi / nta
1372/2/11 Ponseta Bernat de Sant Vicen i
Pare / lla Premi
Pere des Bosc
1463/7/30 Rossell Madrastra / llastra Premi
512 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
22
DEBITORIS DE DOT (1371-1481)
Data De Parrquia A Parrquia Dot Clusules
1371/3/22 Arnau Boll Tiana Saurina, Vilassar 50 lliures: inter diversas solucio-
lla dArnau 30 ben.9 i nes et tam cum albara-
Roudors 100 sous a. nis quam sine albaranis
1372/1/6 Saurina Rafarda, Vilassar Guillem Vilassar 15 lliures ben.
muller de Bernat Abril (Ala- i 50 sous a.
Rafart manda, lla)
1372/5/2 Pere Colomer Premi Antoni Tei Barce- 80 lliures:
(Bartomeua, lla) lona 40 ben.
i 10 lliures a.
1372/10/4 Bernat Famades rrius Bernat Vilassar 70 lliures:
(Valenona) Casals 45 ben.,
i 100 sous a.
1372/12/14 Mart Joan Tei Pere Ferrer Vilassar 20 lliures:
ara 100 s.
i 50 sous a.
23
ESPONSALICIS (1349-1481)
Data De Parrquia A Parrquia Dot Esponsalici Bns hipotecats
1349/10/20 Bartomeu Premi Eullia, lla de Vilassar 40 lliures 20 lliures Mas Vives (benef.
Vives Pere Castellar de Sant Hilari de
Seu de Barcelona)
1354/1/8 Jaume Vilassar Sana, lla de Vilassar 47 lliures 23 lliures, Mas Roudors (Ber-
Roudors, ll Guillem Car- i 1/2 15 sous nat de Sant Vicen,
dArnau bonell senyor de la Casa de
Premi)
1360/8/27 Guillem, ll de Vilassar Guillema, lla de Vilassar 1500 sous 750 sous Mas Carbonell (mo-
Pelegr Carbo- BernatCasals nestir de Sant Pol
nell, difunt de Mar)
1363/3/2 Pere Galseran, Vilassar Francesca, lla Vilassar 30 lliures 15 lliures Mas Grau
ll de Bonanat de Ferrer Saba- (Pere des Bosc)
ter, difunt
1365/8/10 Pere Llad Vilassar Sana, lla de Vilassar 25 lliures 11 lliures MasLlad (Santa
Pere Cuquet i 1/2 Maria dEstrac)
1365/11/2 Salvador Isern, Vilassar Guillema, lla de Vilassar 60 lliures 30 lliures Mas Isern (Pere des
ll i hereu de Guillem Bosc i franquesa
Sim Isern i Colomer, difunt reial)
Sana
1366/11/6 Arnau Boll Tiana Saurina, lla Vilassar 60 lliures 30 lliures MasMas (monestir
dArnau Roudors de Sant Cugat)
1372/1/2 Salvador Isern, Vilassar Francesca, lla Vilassar 50 lliures 25 lliures Mas Isern (Pere des
ll i hereu de de Pere Aroles Bosc)
Sim i Sana
1372/1/11 Pere Grau, ll i Cabrera Alamanda, lla Vilassar 60 lliures 30 lliures Mas Grau (Bernat de
hereu dArnau de Pere Estrany Sant Vicen senyor
Grau Casa de Premi)
1372/5/2 Antoni Tei Barce- Bartomeua, lla Premi 80 lliures 40 lliures
lona de Pere Colomer
1372/10/4 Bernat Casals Vilassar Valenona, lla de rrius 70 lliures 35 lliures Mas Casals (Pere
Bernat Famades des Bosc)
1372/11/22 Bernat Soler Premi Francesca, lla rrius 50 lliures 25 lliures Mas Soler (benef.
de Guerau Santa Margarida
dAltafulla Seu de Barcelona)
1373/3/24 Bernat Cisa Premi Sana, rfena de Vilassar 50 lliures 25 lliures Mas Cisa (Pia
Bernat Juli Almoina Seu de
Barcelona)
1376/2/11 Bernat Gener, ll Cabrera Sana, lla de Tei 30 lliures 15 lliures Mas a Cabrera (Pere
de Pere Gener Mart Joan des Bosc)
1376/6/8 Bernat Riquer Premi Guillemona, lla Premi 80 lliures 40 lliures Mas Riquer (Pere
de Pere Botey des Bosc)
1377/2/2 Jaume Flor, i Vilassar Margarida, lla Vilassar 50 lliures 25 lliures Mas Marqus (Pere
Guillem, ll de Berenguer des Bosc)
Riera, muller de
Guillem
520 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
24
PROMESES RELACIONADES AMB LEIXIDA DEL MAS (1377-1431)
25
POQUES DAIXOVAR (1369-1483)
Data De Parrquia A Parrquia Import Bns Hip.
1369/12/20 Constana, muller Vilassar Bernat Morot Terme 1.400 sous
de Bartomeu Tria (germ marit) castell de
Matar
1370/3/5 Sana, muller de Vilassar Guillem Abril Vilassar 7 lliures i
Bernat Rafart (germ marit) 1/2
1371/11/25 Sana, lla Vilassar Pere Tolr (marit) Vilassar 30 lliures Mas Sabater (Pere
i hereva de Ferrer des Bosc)
Sabater
1371/12/10 Sana, lla Vilassar Pere Tolr (marit) Vilassar 30 lliures
i hereva de Ferrer
Sabater
528 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
26
DEBITORIS DAIXOVAR (1360-1483)
Data De Parrquia A Parrquia Import
1378/11/20 Guillem Parera (Bernat Tiana Salvador i Salvadora, Vilassar 80 lliures: 40 lliures
Parera, germ) lls de Guillem Morot i a ben. i 100 sous
Benvinguda anyals
1380/9/10 Jaume Soler (marit) Santa Pere Estrany, lies Vilassar 30 lliures: 15 lliures
Maria de Dilmer, i Sana, lla ben. i 60 sous anyals
Liost
1384/1/4 Bernat Serra (Guillem, Vilassar Bernat Rafart, Saurina i Vilassar 40 lliures
ll i marit dEullia) Eullia, lla
1394/12/20 Galcer de Crosanyes i Sant Cebri Bernat Veil, Valenona Vilassar 100 lliures: 50 lliu-
Pere, ll de Vallalta i lla, Constana muller res ben. i 100 sous
de Pere anyals
1395/8/4 Raimon Torra Santa Constana, lla i hereva Vilassar 20 lliures benedicci
Maria de de Bernat Soler
Tagama-
nent
1398/4/14 Pere Espinal Alella Guillem Matar i Vilassar 27 lliures i 10 sous
Constana, lla benedicci
1400/12/28 Salvador Colomer i Vilassar Bernat Riera i Marga Vilassar 30 lliures
Bernat Colomer ll rida, lla
1406/4/19 Jaume Caselles (Joan, Tei Guillem Artaguil i Vilassar 30 lliures: 18 lliures
germ) Margarida, lla ben. i 60 sous anyals
1407/6/11 Bernat Urestrell i An- Sant Esteve Eullia, lla de Guillem Vilassar 45 lliures: 25 lliures
tic, ll de Ripollet Bergai i hereva del mas ben. i 40 sous anyals
Arola, lies Mas
1411/3/15 Bernat Colomer Vilassar Bartomeua, lla de Pere Vilassar 35 lliures
Llad, de Barcelona, i
hereva del mas Llad, de
Vilassar
1433/7/12 Pere Sabater (Salva- Vilassar Bartomeu Cuquet i Vilassar 20 lliures
dor, ll) Angelina, lla, i muller
de Salvador
1450/3/15 Joan Colomer Vilassar Antnia, lla del difunt Cabrera 30 lliures
Salvador Marc, i Agns
1461/6/4 Miquel Casals Vilassar Margarida, muller 10 lliures
1463/7/30 Joan Rossell, ll de Premi Angelina, lla de Lloren Premi 30 lliures: 20 lliures
Rafael Rossell di- Rossell, difunt i Clara abans de les bodes
funt, Salvadora, via, i 100 sous anyals
i Antoni Colomer, de
Premi, i Cabanyes,
dArgentona, tutors
1477/4/20 Antoni Abril, ll de Vilassar Francina, lla de Cabrera 50 lliures: 30 lliures,
Salvador Abril i Joana, Salvador Bartomeu i 15 dies abans del
difunts Antnia matrimoni, i 20
lliures dun censal
mort
532 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
1480/7/19 Joan Mar i Elionor Tiana Antnia, lies Agns, de Premi 100 lliures 15 dies
(Bartomeu Mar, ll) 10 anys, orfe de Beren- ans de nosses
guer Partella i Eufrasina
1481/11/21 Pons Ferrer (germ de Premi Joan Palau, hostaler, i Matar 165 lliures
Jaume Ferrer, orfe Joana, lla (en 8 dies)
de Jaume Ferrer i
Angelina)
27
CAPTOLS MATRIMONIALS (1421-1481)
Data De Parrquia Import Parrquia
1421/5/11 Jaume Mir, ll de Francesc Mir, Cabrera
Eullia, lla dAntoni Arn i Cabrera
i Sana Salvadora
1429/2/22 Jaume Botey, ll de Jaume Botey Premi Antnia, lla de Bartomeu Santa Maria
i Constana Pons i Constana de Matar
1429/6/25 Antoni Fontanils, ll de Pere Tei Rafaela, lla de Francesc Gil i Tiana
Fontanils i Eullia Eullia
1429/8/15 Peric Bellot, ll de Pere Bellot i
Cabrera Constana, lla de Berenguer Vilassar
Sana, difunta Amat
1436/2/2 Bernat Ferrer Barcelona, Elionor, lla de Pere Aroles Vilassar
habitant a difunt, i Eufrasina
Matar
1442/61/1 Salvador Colomer, ll de Vilassar Margarida, lla del difunt Vilassar
Bartomeu i Nicolaua Vicen Oller i Antnia, ara
muller de Pere Sabater
1445/5/17 Pere Doy, ll de Galcer Doy i Arenys Joana, lla de Jaume Arnau i Cabrera
Antnia Joana, difunta
1446/1/17 Antoni Puig, lies Bellot, ll de Cabrera Antnia, lla de Bernat Bonet i Argentona
Lloren Puig i Francesca Francesca
1446/5/14 Bartomeu Aroles, lies Bellot Argentona Cipriana, lla de Lloren Tiana
Fbregues i Iolanda
1449/12/27 Salvador Colomer, ll de Salvador Vilassar Joana, lla dAntoni Riera Vilassar
Colomer
1450/1/25 Joan Avella, ll de Pere Avella Vilassar Caterina, lla de Pere Parera i Vilassar
Blanca
1450/3/15 Joan Colomer Vilassar Antnia, lla del difunt Salva- Cabrera
dor Marc i Agns
1451/2/6 Bartomeu Manent, ll de Jaume Premi Margarida, lla dAntoni Riera Vilassar
Manent i Rafaela, difunta i de Joana
1451/7/10 Bernat Isern, ll dAntoni Isern i Tei Eullia, lla de Miquel Batlle i Castell de
Eufrasina, difunts Angelina Montacada
1451/7/18 Rafael Mora, ll de Bernat Mora, Premi Antnia, lla Pere Galceran i Bellpuig
difunt, i Eullia Antnia, difunta
1451/10/28 Joan Castellar, ll de Guillem Premi Clara, lla de Salvador Pi i Vilassar
Castellar i Antnia Salvadora, difunta
1458/3/3 Jaume Revol, ll del difunt Badalona Antnia, lla dAntoni Vilassar
Bartomeu Revol, i Angelina, i Campins i Salvadora, difunts
Jaume dAltafulla, parent rrius
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 533
28
DONACIONS DE BNS OBJECTES, ANIMALS I IMMOBLES PER VIA TESTAMENTRIA
(1353-1480)
Testador/a Deixa Beneciat/ada
Pere Morot, de Vilassar (1353) Llit amb llenols muller
Guillem Aroles, de Vilassar Caixa i 50 sous Berenguer, germ
(1362/3/9) Tnica albada i 10 sous Bernat Lloren, marmessor
Elisenda Ponsa, de Vilassar El millor cot i 15 lliures del mas Francesca, lla
(1365/10/5) Pons (ajut per maridar)
Pere Sabater, de Vilassar totes les btes del alberch, que Sana, muller
(1367/11/27) sn mies
Bernat Casals, de Vilassar carellam meam vocatam Trafa- Bernat Isern
(1367/8/25) guera
Guillem des Pon, prevere i bene- Un sac ple dordi, que t sota el Sana Riera, padrina
ciat de laltar de Sant Nicolau de seu llit i meitat de limport de la
Vilassar (1372/6/9) venda dun hort
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 535
29
NUMERARI ADREAT PELS TESTADORS/ES A LLEGATS RELIGIOSOS
(TESTAMENTS ELABORATS A VILASSAR 1372-1486)
Testador/a Capital Nombre Senyor terrenal
(nima, de llegats
sepultura
i llegats)
Guillem des Pon, prevere i beneciat de laltar de Sant Nico- No 13 Bisbe de Barcelona
lau de SGV (1372/6/9) sesmenta (9 sous)
Arnau Matosa, prevere de Barcelona, regent i vicari de Sant No 7 Bisbe de Barcelona
Pere de Premi (1377/9/20) sesmenta (9 sous)
Constana, vdua de Guillem Prats de Barcelona (1382/2/11) No 1
sesmenta
Sana, vdua de Bernat Riera (1385/10/29) No 4
sesmenta
Sana, vdua de Guillem Palou, lies Ferran (1388/1/5) No 4
sesmenta
Francesc Carb beneciat de Santa Maria de Montpalau i No 2 Bisbe de Barcelona
vicari de Premi (1388/7/26) sesmenta (15 sous)
Jaume Mart, de Girona (1390/10/7) No 6
sesmenta
Pere Mart, de Valncia (1395/2/6) No 4
sesmenta
Raimon Claramunt, prevere i beneciat de laltar de Sant No 7 Bisbe de Barcelona
Nicolau de SGV (1395/11/6) sesmenta (9 sous)
Margarida Catalana (1402/6/16) No 5
-
sesmenta
Sana, vdua de Guillem Geronella, de Cabrera (1404/6/5) No 3
sesmenta
Bernat Eimeric (1418/3/25) No 5 No sesp. (6 diners)
sesmenta
Francesca, muller de Bartomeu Marc (1424/12/3) No 3 No sesp. (12 diners)
sesmenta
Vicen Oller, pescador (1434/6/26) No
sesmenta
Constana, muller de Ramon Torra (1439/1/8) No 3
sesmenta
Margarida, muller de Salvador Colomer (1449/7/14) No 1
sesmenta
Bernat Isern (1468/10/21) No
sesmenta
Jaume Valls, de Sant Jaume ses Oliveres (1478/10/10) No
sesmenta
Pere Ferrer (1480/3/25) No 1
sesmenta
Constana, lla de Berenguer Amat (1430/4/22) 20 sous
Arnau Carbonell (1431/6/21) 20 sous 4
538 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
30
DONACIONS DE PA DELS MARMESSORS (SEGLE XIV)
Testador/a Import
Guillem Ferran, lies Palou (1387/3/16) 2 sous
Francesca, muller de Pere Roig (1397/7/6) 2 sous i 6 diners
Mateu Argimon, lies Alzina, de Premi (1397/6/17) 4 sous
Constana, muller de Guillem Grau (1395/9/)
4 sous i 6 diners
Francesca, rfena de Pere Banyeres (1387/11/16)
Salvadora Armengola (1379/12/12)
Guillem Vidal (1388/6/27)
Pere Bosc, lies Dor (1394/12/16) 5 sous
Arnau Roudors (1395/12/28)
Sana Riera, muller de Pere Riera (1384/5/15) 6 sous
Bonanat Grau (1381/9/4)
8 sous
Benvinguda, muller de Pere Bosc, lies Dor (1394/9/9)
Berenguer Riera (1397/7/6) 9 sous
Raimon Claramunt, prevere i beneciat de laltar de Sant Nicolau de Sant Gens 9 sous i 7 diners
de Vilassar (1395/11/6)
Maria, muller de Pere Morell (1387/7/6)
10 sous
Elisenda, muller de Bernat Tolr (1398/12/11)
Pasquala, muller de Salvador Pons (1397/6/29) 10 sous i 2 diners
Saurina, muller de Bernat Isern (1387/10/7) 11 sous i 5 diners
Antnia, muller de Bernat Ferrer, lies Estruch (1391/9/11)
12 sous
Saurina, muller de Guillem Aroles (1396/2/20)
31
DONACIONS DE PA DELS MARMESSORS (SEGLE XV)
Testador/a Import
Francesca, muller de Jaume Avella, de Vilassar (1428/1/18) 1 sou
Bernat Carbonell (1425/11/4)
1 sou i 6 diners
Pere Roig (1433/8/21)
Francesca, muller dAntoni Campins (1441/12/19) 1 sou i 8 diners
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 551
Testador/a Import
Constana, muller de Guillem Campins, de Vilassar (1404/2/1)
Bartomeua, vdua de Pasqual Bonany, de Vilassar (1404/7/25)
Pere Sagalar (1418/10/11)
Bernat Soler, de Matar (1422/10/21)
Joan dAulovara (1422/8/28)
Bernat Galcer (1423/5/3) 2 sous
Alamanda, muller de Guillem Abril (1425/7/8)
Constana, muller de Nicolau Colomer (1429/4/22)
Constana, muller dAntoni Veil (1430/1/13)10
Bernat Vervol (1434/6/19)
Bartomeu Veil (1449/7/15)
Alemany Eimeric (1420/8/18) 2 sous i 6 diners
Antoni Veil (1435/12/31) 2 sous i 8 diners
Guillema Deulofeu, de Sant Cristfol de Folgars (1401/12/31)
Sim Isern (1404,12,14)
Alamanda, vdua de Guillem Carbonell, de Vilassar (1406/5/18)
Constana, vdua de Pasqual, dArgentona, i lla de Pere Dilmer, de Vilassar
(1416/1/30)
Pere Riera (1418/2/20)
Benvinguda, vdua de Francesc Riera, de Vilassar (1419/6/24)
Francesca, vdua de Berenguer Saura, de Vilassar (1421/5/24)
Eullia, muller de Guillem Rafart, de Vilassar (1421/8/10)
Salvadora, muller de Salvador Pi, de Vilassar (1422/9/8)
Bernat Colomer (1425/12/6) 3 sous
Jaume Estrany (1426/1/16)
Bernat Rafart (1426/3/10)
Alamanda, vdua de Bernat Avella, de Vilassar (1428/4/15)
Guillem Vervol (1429/11/11)
Jaume Juli (1430/5/18)
Berenguer Amat (1430/7/4)
Vicen Oller, pescador (1434/6/26)
Pere Pi (1434/11/29)
Avinent, muller de Salvador Pi, de Vilassar (1450/5/18)
Salvadora, muller de Salvador Abril, de Vilassar (1451/7/19)
Eullia, muller de Jaume Cabanes, de Cabrera (1411/1/18)
3 sous i 6 diners
Bartomeua, muller de Mateu Bergai, de Vilassar (1418/5/16)
10. Lany 1433, en celebrar-se el cap dany, sentregaren 6 sous pel mateix concepte,
APSGVD, Manual 9, fol. 60.8. Coral Cuadrada a la seva tesi doctoral data el sagrament
i homenatge de Pere Pons, lany 1369. Coral CUADRADA, El Maresme medieval, p. 509.
552 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Testador/a Import
Bernat Juli (1407/6/15)
Bertomeu Flor, ll de Guillem Flor (1410/5/1)
Jaume Roudors (1412/5/8)
Salvador Isern (1413/5/22)
Bernat Tolr (1417/1/19)
4 sous
Pere Mart (1418/9/3)
Rmia, muller de Pere Riera (1418/9/8)
Antnia Dilmera, rfena dAntoni Dilmer, de Vilassar (1422/10/25)
Pere Roig (1426/1/27)
Eullia, muller dAntoni Vidal de la Penya, de Vilassar (1427/1/19)
Jaume Aroles, de Barcelona (1430/3/25)
Berenguer Marqus (1431/5/19)
4 sous
Guillem Abril (1431/12/24)
Miquel Andreu, ferrer (1434/11/6)
Sana, muller de Pere Sabater (1413/10/23) 4 sous i 4 diners
Francesca, vdua de Pere Palau, de Matar (1411/10/21) 4 sous i 6 diners
Guillem Rafart (1410/7/28)
Francesca, vdua de Pere Palau, de Matar (1411/10/21) a laniversari
Valen, muller de Bernat Casals, de Vilassar (1425/1/17)
Antoni Parera (1425/10/2) 5 sous
Salvador Riera, lies Botey (1425/10/16)11
Bartomeu Parera (1431/8/27)
Antnia, muller de Miquel Carbonell, de Vilassar (1483/6/1)
Jaume Roudors, ll de Jaume Roudors (1423/7/10) 6 sous
Margarida, muller de Pere Veil, de Vilassar (1430/2/15)12 7 sous
Alamanda, muller de Salvador Ser (1419/6/24)13 8 sous
Francesc Duran (1483/6/19)14
Eullia, muller de Pere Marqus, de Vilassar (1483/11/16)15 10 sous
Antnia, muller de Salvador Vervol, de Vilassar (1486/12/2)16
11. Per aquest testador tamb sentregaren 18 diners pel mateix concepte, APSGVD,
Manual 3, fols. 144v-145.
12. Es va satisfer durant el cap dany.
13. Tamb hi consta anotat un altre pagament de 2 sous.
14. Aquesta quantitat sofer primer durant el sepeli i, posteriorment, al cap
dany de lany 1385, APSGVD, Llibre dbits, fol. 8.
15. Al soterrament es va satisfer una quartera de forment que va valdre 10 sous,
i al cap dany, 5 sous, APSGVD, Llibre dbits, fols. 10-11.
16. Pel cap dany, celebrat lany 1487, es pagaren 10 sous per una quartera de
forment dalmoina, APSGVD, Llibre dbits, fol. 20v.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 553
Testador/a Import
Constana, muller de Jaume Roudors, de Vilassar (1402/7/26)
15 sous
Guillem Aroles (1404/6/5)17
Eullia, muller de Bernat Tolr, de Vilassar (1423/9/24) 20 sous
32
DONACIONS DELS MARMESSORS A POBRES VERGONYANTS (SEGLES XIV-XV)
Testador/a Import
Sana Marquesa, vdua de Berenguer Marqus, lies Flor (1381/3/2) 2 sous
Saurina, muller de Bernat Isern (1387/10/7) 2 sous
Elisenda, vdua de Berenguer Vilar (1381/11/27) 2 sous i 6 diners
Sana, vdua de Bernat Riera (1385/11/29) 4 sous
Bernat Isern (1390/7/15)
5 sous i 6 diners
Constana, muller de Guillem Campins, de Vilassar (1404/2/1)
Antnia, muller de Miquel Carbonell, de Vilassar18
7 sous
Antnia, muller de Salvador Vervol, de Vilassar (1486/12/2)19
Bernat Veil (1402/9/15) 10 sous
Jaume Mart, de Girona (1390/10/19) 11 sous
Guillema Marca, vdua de Ramon Marc, lies Gosau de Sant Cristfol de Folgars
12 sous
i mare de Berenguer Marc, rector de Sant Gens de Vilassar (1382/11/20)
Jaume Juli (1430/5/18) 16 sous i 6 diners
33
DONACIONS DELS MARMESSORS A NOIES POBRES PER MARIDAR
(SEGLES XIV-XV)
Testador/a Import
Francesca, vdua de Pere Bonanat, de Vilassar (1415/4/7) 6 sous
Saurina, muller de Bernat Isern, de Vilassar (1387/10/7)
10 sous
Francesca Juliana, vdua de Pere Juli (1398/12/6)
17. Limport ha de ser superior, per no es pot concretar. Figuren dos pagaments
ms de 25 sous i de 27 sous i 6 diners, que sabonaren posteriorment. El concepte es-
cripturat s per a misses i almoines, APSGVD, Manual 3, fols. 87-88.
18. Al registre de pagaments satisfets pels executors testamentaris dAntnia,
consta que sociaren set misses a les capelles ab honor dels vergonyants, APSGVD,
Llibre dbits, fol. 7.
19. Sescriptur la satisfacci de 7 sous per set misses celebrades en honor dels
pobres vergonyants, APSGVD, Llibre dbits, fol. 20v.
554 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Testador/a Import
Pere Veil (1397/6/10)
Bernat Ferrer (1409/10/28) 11 sous
Bartomeu Flor, ll de Guillem Flor, de Vilassar (1410/5/1)
Francesca, muller de Bernat Juli (1371/6/7) 20 sous
Angelina, muller de Miquel Casals, de Vilassar (1410/5/2) 40 sous
Jaume Casals, ll de Pere Casals (1410/5/12) 50 sous
Pere Amat, ll de Berenguer Amat (1430/5/9) 120 sous
34
PREVERES ASSISTENTS A LA SEPULTURA DE FINATS DE SANT GENS DE VILASSAR
Testador/a Nombre de preveres
Guillema, muller de Bernat Colom (1374/5/22)
Jaume Flor (1387/3/14)
Constana, muller de Guillem Grau (1387/4/28)
Sana, muller de Pere Llad (1388/3/2)
Guillem Flor, batlle de Vilassar (1390/2/16)
Berenguer Tria, lies Palau, de Tiana (1389/8/29)
Jaume Mart, de Girona (1390/10/7)
Pere Bonany (1391/4/28)
Jaume Mas, lies Arola (1391/7/9)
Antnia, muller de Bernat Ferrer, lies Estruch (1391/9/11)
Pere Draper, lies Domnec (1391/8/26)
Margarida, muller de Raimon Alzina (1394/7/2)
Pere Bosc, lies Dor (1394/9/1)
Benvinguda, muller de Pere Bosc, lies Dor (1394/9/7)
Pascasi Bonany (1394/9/29) No sespecica
Peregr Cat, donat de la capella del Sant Crist de Vilassar (1395/1/22)
Raimon Claramunt, prevere i beneciat de laltar de Sant Nicolau de lesglsia
parroquial de Sant Gens de Vilassar (1395/11/6)
Berenguer Avella (1395/12/23)
Saurina, muller de Guillem Aroles (1396/2/20)
Pere Veil (1397/6/7)
Mateu Argimon, lies Alzina, de Premi (1397/6/17)
Elisenda, vdua de Pere Parera (1397/6/20)
Constana, muller de Bartomeu Tria (1397/6/23)
Berenguer Riera (1397/6/28)
Angelina, muller de Bernat Ferrer (1397/6/28)
Guillemona, muller de Berenguer Riera (1397/6/30)
Francesc Pi (1397/7/2)
Elisenda, muller de Francesc Pi (1397/7/2)
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 555
35
PATS FUNERARIS I DONACIONS DE BEURE I MENJAR SATISFETS
PELS MARMESSORS DELS TESTADORS/ES DE SANT GENS DE VILASSAR
Testador/a Destinataris Ingredients Import
Guillem Aroles (1362/3/9) No sespecica Menja de casa 11 sous i 6 diners comp-
tant deixes desglsia i
almoines
Guillem des Pon, prevere i No sespecica Pa i carn 27 sous
beneciat de laltar de Sant
Nicolau de Sant Gens de
Vilassar (1372/6/9)
Sana, muller de Joan No sespecica Pa, vi i carn 60 sous
dAulovara (1375/8/24)
Galcer Mart, donat de la tem boura, que dna Vi 7 sous
capella de Sant Salvador als promens, qui lo
(1377/6/10) dugueren, et aquells
lacompanyaren et
aquells, qui anaren
pendra lenvantary com
lo cos fo soterrat, qui
foren VIII o X , qui hi
tornaren per pendra
lanvantari.20
20. Aquest testador mor el 4 de febrer de 1386, APSGVD, Manual 3, fol. 45v.
560 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
36
DEMANDES DE MISSES DELS TESTADORS/ES DE SANT GENS DE VILASSAR
(1353-1486)21
Testador/a Esglsia parroquial Capelles Trente- Aniversaris Altres
Altar Altar Sta Altar S. Santa Sant Sant nari
Major Maria Nicolau Creu Cristfol Salvador
Pere Morot (1353) 1 (6 s.)
Sim Agell Misses
(1366/4/11) (25 s. cen-
sal mort)
Bernat Casals Missa aniversari:
(1367/8/25) Constana,
primera muller
Benvinguda, v- Misses: nimes
dua de Pere Serra de na Rosa, la
(1368/1/16) seva mare i
ascendents
(12 s.)
Agns, muller de 2 (1/2
Francesc Riera quartera
(1368/3/17) forment)
Elisenda, muller misses
de Pasqual Bonany
(1368/8/18)
Pere Castellar Aniver-
(1371/8/2) sari:
(quartera
forment)
21. Entre parntesis sindica el que shavia de satisfer per cada missa i el tipus
de missa demanada per a daltres difunts. Les abreviatures s. i d. indiquen sous i diners,
respectivament.
564 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
37
DEMANDES DE MISSES DELS TESTADORS/ES DE SANT PERE DE PREMI
(1462-1488)22
Testador/a Esglsia parroquial Capelles Trente-
nari
Altar Altar Altar Altar Santa Sta. Maria Sant
Major S. Antoni S. Nasari S. Rafael Anastsia de la Cisa Mateu
Antnia, muller de Bernat Maci 1 1 1
(1462/11/14) (1 s.) (1 d.) (1 d.)
Clara, muller de Salvador Cabs, 2 1 1 1 1 1 +
lies Folgueres (1462/11/14) (2 s.) (1 s.) (1 s.) (1 s.) (1 s.) (1 s.)
Guillem Pujol (1463/4/19) +
Margarida, vdua de Pere Boter 2 1 1 1 1 1 1
(1463/5/27) (2 s.) (1 s.) (1 s.) (1 s.) (1 s.) (1 s.) (1 s.)
Antnia, muller de Guillem Cas- 2 1 1 1 1 1 1 +
tellar (1463/12/8) (2 s.) (1 s.) (1 s.) (1 s.) (1 s.) (1 s.) (1 s.)
Guillem Castellar (1464/8/7) +
Bonanat Partella (1464/12/13) +
Bartomeu Perdal (1466/1/14) 2 1
(2 s.) (1 s.)
Bartomeu Riera (1466/1/20) 2 1
(2 s.) (1 s.)
Joana, muller de Bernat Maci +
(1466/2/22)
Bartomeu Botey (1466/2/28) 1 1 1 +
(1 s.) (1 s.) (1 s.)
EIMERIC, Galcer, de Cabrera, 58, 151, de Lloren Juli, hereu del mas
466, 484. Juli, 110.
EIMERIC, Pere, de Cabrera, 58, 71, 96, Elionor, vdua dAntoni Colomer, de
151, 466, 484, 512. Premi, 474.
EIMERIC, Salvador, 431. Elisabet de nAmat del Sant Crist, 272.
EIMERIC, Salvador, de Vilassar, 58, 96, Elisenda, lla dArnau Ponseta, pu-
107, 108, 187, 447, 455, 467, 470, billa del mas Ponseta, de Premi,
502, 505, 506, 521. 499, 528.
EIMERIC, lies Bonet, Francesc, de Ca- Elisenda, lla de Berenguer Agell i
brera, 49, 187, 431, 459, 506. Elisenda, de Vilassar, 514.
EIMERIC, lies Perpiny, Alemany, de Elisenda, lla de Guillem Grau i Sau-
Vilassar, 521. rina, de Vilassar, 528.
EIMERIC, lies Perpiny, Ferrer, de Elisenda, muller dArnau Castellar, de
Vilassar, 108. Vilassar, 541, 567.
EIXIMENIS, Francesc, 67, 169, 250. Elisenda, muller de Bartomeu Vives,
ELIONOR, de Siclia, 120. de Premi, 33, 67, 151, 465, 466.
Elionor, lla de Pere Aroles i Angelina, Elisenda, muller de Berenguer Agell,
de Vilassar, 533. de Vilassar, 158, 159, 452, 465, 478,
Elionor, lla de Pere Aroles, difunt, i 482, 487, 514, 520.
Eufrasina, de Vilassar, 532. Elisenda, muller de Berenguer Agell,
Elionor, lla de Pere Mas i dElionor, lies Roquer, 288.
difunta, de Badalona, 518. Elisenda, muller de Berenguer Font,
Elionor, lla de Vicen Juli, difunt, de Premi, 490.
i Margarita, de Vilassar, 110, 210, Elisenda, muller de Berenguer Poal,
211, 524, 533. de Tei, 501, 521.
Elionor, germana de Lloren Juli, de Elisenda, muller de Berenguer Vilar,
Vilassar, 517. de Vilassar, 465, 476.
Elionor, muller dArnau de Novalles, Elisenda, muller de Bernat Riera, car-
botiguer, de Barcelona, 489. nisser, de Vilassar, 468.
Elionor, muller de Bartomeu Boll, Elisenda, muller de Bernat Tolr, de
de Sant Mart de Provenals, 185. Vilassar, 308, 310, 328, 548, 550,
Elionor, muller de Bartomeu Carbo- 559, 565.
nell, de Vilassar, 266, 280. Elisenda, muller de Bonanat Grau, de
Elionor, muller de Bernat Ferrer, de Vilassar, 541.
Barcelona, germana difunta de Gui- Elisenda, muller de Francesc Pi, de
llem Pere Aroles, de Vilassar, 164. Vilassar, 544, 554, 566.
Elionor, muller de Brancale Dria, Elisenda, muller de Guillem Bergai,
116. de Vilassar, 161, 197, 486.
Elionor, muller de Joan Mar, de Tiana, Elisenda, muller de Guillem Ber-
223, 227, 532, 534. gai, lies Rafart, de Vilassar, 528,
Elionor, muller de Pere Joan Ferrer, 529.
de Barcelona, 463, 494. Elisenda, muller de Guillem Oliu, lies
Elionor, muller de Pere Mas, de Ba- Simonet, de Vilassar, 275.
dalona, 174, 526, 534. Elisenda, muller de Guillem Simonet,
Elionor, muller de Salvador Pi, de Vi- lies Planel, de Vilassar, 501.
lassar, lla del difunt Vicen Juli Elisenda, muller de Marc Puig, de
i Margarida, de Vilassar, germana Cabrera, 116.
606 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Elisenda, muller de Pasqual Bonany, ESTRANY, mas, de Vilassar, 44, 98, 189,
de Vilassar, 563. 225, 226, 415, 497, 501, 528.
Elisenda, muller de Pere Perpiny, de ESTRANY, Antoni, de Vilassar, 189, 452,
Vilassar, 285, 310, 313, 548. 501, 535.
Elisenda, muller de Sim Flor, de Pre- ESTRANY, Bartomeu, de Sant Esteve de
mi, 134, 413. Vilanova, 214, 251, 523.
Elisenda, vdua de Bernat Agell, de ESTRANY, Bernat, de Tiana, 472.
Vilassar, 339, 542, 568. ESTRANY, Bernat, rector de Premi i
Elisenda, vdua de Berenguer Vilar, de beneciat de la capella de Santa
Vilassar, 541, 553. Anastsia, de Premi, 139.
Elisenda, vdua de Guillem Galcer, ESTRANY, Feliu, de Vilassar, 294, 296,
de Vilassar, 538. 535, 547, 549, 572, 573.
Elisenda, vdua de Pere Parera, de ESTRANY, Flix, de Vilassar, 251.
Vilassar, 287, 546, 554. ESTRANY, Jaume, de Vilassar, 38, 102,
Empord, comarca, 79. 283, 288, 331, 334, 444, 492, 535,
ERES, de Cabrera, 99, 493. 538, 547, 549, 551, 556, 562, 570.
ERES, mas, de Cabrera, 99, 103, 164, ESTRANY, Joan, de Vilassar, 73, 107,
472, 493. 294, 339, 452, 489, 543, 548, 549,
Eres, les, topnim, de Premi, 453. 558, 576.
ERES, Sim, de Cabrera, 164. ESTRANY, Pere, de Vilassar, 158, 226,
ERMESSENDA, muller de Ramon Borrell, 286, 519, 535, 540.
comte de Barcelona, 131. ESTRANY, Pere, ll de Bartomeu Estrany,
EROLES, vegeu Aroles. de Sant Esteve de Vilanova, 251.
ESPINAL, mas, dArgentona, 45. ESTRANY, Salvador, de Vilassar, 107, 226,
ESPINAL, Pere, dAlella, 226, 529, 531. 288, 294, 480, 481, 538.
ESPINAL de Pins, Arnau, dArgentona, ESTRANY, lies Dilmer, Pere, de Vilassar,
457. 44, 189, 415, 446, 501, 528, 531.
ESTANY, Bernat, de Tiana, hereu del ESTRANY, lies Font, Jaume, de Premi,
mas Soler dAvall, de Premi, 472. 476,
ESTAPER, Guillem, de Collsabadell, ESTRANY, lies Soler, Jaume, de Vilassar,
526. 263, 541, 567.
Esteve, ll dArnau Carbonell, teixidor ESTRUC, de Vilassar, 497.
de lli, de Vilassar, 289. ESTRUC, mas, de Vilassar, 44, 497.
ESTRADER, de Premi, 98, 494. ESTRUC, Bernat, de Vilassar, 59, 468,
ESTRADER, mas, de Premi, 98, 460, 475.
469, 494. ESTRUC, Bernat, ferrer, de Vilassar, 44.
ESTRADER, Antoni, de Premi, 469. ESTRUCH, Sim, de Vilassar, 544.
ESTRADER, Berenguer, de Premi, 149, ESTRUCH, lies Ferrer de la Font, Sal-
464. vador, de Vilassar, 210, 523.
ESTRADER, Jaume, de Premi, 58, 164, ESTRUCH DE LA FONT, lies Ferrer, Sal-
460, 473. vador, de Vilassar, 558.
ESTRADER, Joan, de Premi, 164, 473. Eufrsia, vdua de Pere Aroles, de Vi-
ESTRADER, Narcisa, muller de Jaume lassar, 163.
Estrader, pubilla del mas. Eufrasina, lla dEsteve Marqus i de
Estadrer, de Premi, 460. Margarida, de Matar, 184, 202.
ESTRANY, de Vilassar, 98, 224, 226, 497. Eufrasina, muller dAntoni Isern, de
ESTRANY, mas de n, de Vilassar, 96. Tei, 516, 523, 532.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 607
Eullia, vdua de Pere Tai, de Premi, FERRAN, lies Palou, Guillem, de Vilas-
198, 213, 525, 533. sar, 535, 550.
Eullia, vdua de Pere Teixidor, lies FERRANDA, Sana, muller de Guillem
Bonanat, de Cabrera, 460. Ferran, de Vilassar, 285, 304.
Eullia, vdua de Vicen Bellot, de FERRER, de Barcelona, 110.
Matar, 472, 488. FERRER, de Cabrera, 493.
FERRER, de Premi, 99, 110, 155, 156,
357, 494, 495.
F FERRER, de Vilassar, 497, 498.
FERRER, mas, de Premi, 99, 113, 155,
FBREGUES, Lloren, de Tiana, 523, 532. 495.
FBREGUES, lies Dorca, Pere, de Pre- FERRER, mas de Vilassar, 215, 497, 498,
mi, 65, 261, 314, 446, 480, 579. 501, 521.
FALC, Guillem, sabater, habitant de FERRER, mas del, de Vilassar, 520.
Ciutadella, procurador dels jurats FERRER, Pons, mas, de Premi, 462.
de Menorca, 114. FERRER, Antoni, de Premi, 463.
FAMADES, Antoni, de Tei, 209, 469, FERRER, Antoni, de Vilassar, 82, 131,
517, 524, 533. 152, 153, 198, 447, 451, 453, 456,
FAMADES, Bernat drrius, 470, 519. 458, 459, 469, 471, 479, 482, 486,
FAMADES, Joan, de Tei, 533. 490, 492, 503, 504, 521, 522, 527.
FANAR, Pere, mercader, de Barcelona, FERRER, Antoni, germ de Jaume Es-
trany, de Vilassar, 535.
163.
FERRER, Arnau, mercader, de Barcelo-
FAVAR, Francesc, patr de lleny, de Sant
na, 67, 88, 164.
Feliu de Guixols, 115.
FERRER, Bartomeu, de Cabrera, 460,
FEBRER, Jaume, 45.
483, 484.
FELIP II, 173, 259.
FERRER, Bartomeu, de Vilassar, 479.
FELIP III, 129.
FERRER, Berenguer, prevere, beneciat
Feliu, ll de Joan Estrany i Eullia,
de la Seu de Barcelona, 478.
de Vilassar, 294.
FERRER, Berenguer, rector de Santa
FELIU, de Cabrera, 99, 427, 493. Maria de Llinars, 457.
FELIU, mas dAlella, 542, FERRER, Bernat, 158, 164.
FELIU, mas, de Cabrera, 90, 99, 168, FERRER, Benet, de Vilassar, 95.
463, 464, 482, 493, FERRER, Bernat, de Barcelona, habitant
FELIU, Joan, de Sant Andreu del Palo- de Matar, 164, 532,
mar, 488. FERRER, Bernat, de Dosrius, 424.
FELIU, Pere, de Cabrera, 459. FERRER, Bernat, de Matar, 163, 477,
Femada del castell de Vilassar, Top- 483, 487, 489.
nim, de Vilassar, 452. FERRER, Bernat, de Vilassar, 90, 143,
FAMADES, Bernat, drrius, 512. 158, 202, 206, 207, 220, 338, 339,
FEMADES, Antoni, de Tei, 238. 342, 443, 448, 483, 457, 467, 499,
FEMADES, Jaume, de Santa Maria de 501, 514, 520, 521, 526, 527, 542,
Cornell, 238. 546, 548, 554, 566, 568, 569.
FERRAGUT, Bernat, de Sant Mart de FERRER, Francesc, baster de Barcelona,
Mata, 521, 527. 140, 148, 153, 154.
FERRAN II, 129. FERRER, Guillem, de Sant Gens dels
FERRAN, Guillem, de Vilassar, 285, 304. Agudells, 232, 518, 526, 534.
610 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
FERRER, Jaume, dAlella, 215. FERRER, Salvador, ferrer, de Cabrera,
FERRER, Jaume, de Premi, 113, 139, 58, 99, 155, 461, 469, 484.
155, 156, 197, 200, 212, 214, 223, FERRER, Salvador, de Vilassar, 79, 295,
247, 278, 279, 295 305, 447, 453, 461, 479, 515.
462, 463, 476, 525, 532, 533, 534, FERRER, sant Vicent, 27.
579. FERRER, lies Catal, Bernat, de Ca-
FERRER, Jaume, de Vilassar, 451. brera, 222, 488.
FERRER, Joan, mercader, de Barcelona, FERRER, lies Estruch, Bernat, de Vi-
74, 139, 453, 490. lassar, 150, 215, 487, 501, 546, 550,
FERRER, Joan, taverner, de Barcelona, 554, 561.
156, 247, 262, 280, 284, 327, 536. FERRER, lies Estruch, Salvador, de
FERRER, Mart, de Cabrera, 288, 467, Vilassar, 104, 468, 484.
478. FERRER, lies Salat, Bernat, de Sant
FERRER, Miquel, de Vilassar, 274, 556. Gens dels Agudells, 232, 518, 526,
FERRER, Pere, 72. 534.
FERRER, Pere, dArgentona, 486. FEU, Joan Miquel, de Matar, 65, 146.
FERRER, Pere, de Barcelona, 174, 357. FIGUERA, de Premi, 98, 142, 495.
FERRER, Pere, mercader, de Barcelona, FIGUERA, mas, de Premi, 98, 462, 495.
113, 463. FIGUERA, Berenguer, de Premi, 461,
FERRER, Pere, taverner, de Barcelona, 462, 473, 477.
247, 284, 536. FIGUERA, Bernat, de Premi, 151, 466,
FERRER, Pere, de Cabrera, 513. 500.
FERRER, Pere, de Premi, 65, 113, 150, FLAQUER, Guillem, de Mata, 500, 517.
155, 156, 200, 212, 213, 214, 357, FLOR, de Vilassar, 497.
462, 465, 498, 525, 533. FLOR, mas, de Vilassar, 96, 105, 466,
FERRER, Pere, de Vilassar, 44, 95, 133, 467, 497, 500, 503, 510, 521, 563.
150, 155, 198, 269, 275, 294, 328, FLOR, Bartomeu, de Vilassar, 105, 304,
341, 446, 449, 458, 476, 481, 484, 318, 503, 549, 552, 554.
485, 486, 488, 490, 498, 503, 504, FLOR, Bernat, de Vilassar, 514, 527,
511, 512, 521, 522, 527, 534, 536, 548, 555.
537, 546, 559, 567, 577. FLOR, Guillem, de Vilassar, 75, 105,
FERRER, Pere Joan, de Barcelona, 463, 304, 318, 485, 491, 500, 503, 513,
494. 519, 521, 527, 548, 549, 552, 554,
FERRER, Pere Joan, diputat de la Ge- 555, 561.
neralitat pel bra militar, cavaller, FLOR, Jaume, de Vilassar, 75, 204, 311,
bar del Maresme, 128, 129. 482, 485, 491, 500, 513, 514, 519,
FERRER, Pere Pon, de Premi, 278, 549, 554, 560, 564.
305, 579. FLOR, Pere, de Vilassar, 540.
FERRER, Pon, de Premi, 47, 75, 99, FLOR, Sim, de Premi, 134, 413.
144, 153, 154, 156, 247, 262, 278, FLOR, lies Marqus, Bernat, de Vilas-
280, 284, 305, 327, 447, 453, 457, sar, 276, 500, 548, 564.
459, 460, 462, 468, 473, 476, 479, FLOR, lies Sag, Bernat, de Vilassar,
484, 488, 490, 492, 532, 536, 579 321, 332, 558, 563.
FERRER, Pon, de Tei, 469. Florncia, 203.
FERRER, Salvador, 59. FOLGUERES, de Premi, 495.
FERRER, Salvador, de Cabrera, 155, 453, FOLGUERES, mas, de Premi, 453, 495.
460, 475, 483. FOLGUERES, Antoni, de Premi, 453, 580.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 611
Joana, lla de Bartomeu Pou, de Car- Joana, lla de Salvador Colomer del
dedeu, nta de Joan Ferrer, taverner Cam i de Joana, de Vilassar, 234.
de Barcelona, 247. Joana, lla de Vicen Juli, difunt, i de
Joana, lla de Bartomeu Sol, difunt, Margarida, de Vilassar, 524.
i de Salvadora, muller de Bernat Joana, germana de Sana, muller de
Miquel Cisa, 238. Pere Estrany, pubilla del mas Es-
Joana, lla de Berenguer Catal, difunt, trany, de Vilassar, 226.
i dAgneta, de Cabrera, i muller de Joana, muller dAntoni Crespi, espa-
Salvador Pons, de Vilassar, 276. ser de Barcelona, 199.
Joana, lla de Bernat Oliver i Antnia, Joana, muller dAntoni Manent, pu-
difunts, pubilla del mas Oliver, de billa del mas Armengol, de Vilas-
Badalona, 228. sar, 472, 474.
Joana, lla de Jaume Arnau i de Joa- Joana, muller dAntoni Riera, de Vi-
na, difunta, de Cabrera, 515, 523, lassar, 516, 523, 532.
532. Joana, muller dAntoni Soler, de Ca-
Joana, lla de Jaume Roca, de la Pobla brera, 113.
del terme del castell de Claramunt, Joana, muller de Bernat Argimon, de
202. Premi, 461, 462.
Joana, lla de Jaume Teixidor, de Ca- Joana, muller de Bernat Dilmer, de
brera, 515. Vilassar, 269, 458, 467, 539, 576.
Joana, lla de Jaume Torre, de Vilas- Joana, muller de Bernat Galter, mer-
sar, 203. cader, de Barcelona, germanastra
Joana, lla de Joan Estrany i Eullia, de dAngelina, muller de Guillem Pere
Vilassar, muller de Francesc Soler, Aroles, de Vilassar, 73, 163.
de la Roca, 294. Joana, muller de Bernat Maci, de
Joana, lla de Joan Ferrer, taverner de Premi, 315, 578.
Barcelona, muller de Gabriel Soler, Joana, muller de Bernat Dilmer, de
assaonador, de Barcelona, 247. Vilassar, 539, 576.
Joana, lla de Joan Matar i Agneta, Joana, muller de Bernat Rovira, de Tia-
habitants de Sant Esteve de Vila- na, pubilla del mas Oliver de Ba-
va, 192. dalona, 228.
Joana, lla de Joan Palau, hostaler, i Joana, muller de Bernat Vervol, 556.
Joana, de Matar, 197, 223, 509, Joana, muller de Francesc Senderi,
532, 534. 477.
Joana, lla de Joan Parera i Francesca, Joana, muller de Jaume Aroles, de
de Vilassar, 533. Tei, 279.
Joana, lla de Joan Rafart i dEullia, Joana, muller de Gens Tolr, de Vi-
difunta, de Vilassar, 232, 518, 526. lassar, 279, 539.
Joana, lla de Pere Estrany i de Sana, Joana, muller de Jaume Arnau, de
de Vilassar, 226. Cabrera, 515, 523, 532.
Joana, lla de Pere Ferrer, de Vilassar, Joana, muller de Joan Palau, hosta-
133, 534. ler, de Matar, 197, 223, 509, 534.
Joana, lla de Salvador Abril, difunt, i Joana, muller de Joan Torres, mari-
Agneta, de Vilassar, 205, 216, 517, ner, de Barcelona, orind de Torres
525, 533. (regne dArag), 182.
Joana, lla de Salvador Colomer dA- Joana, muller de Pascasi Morot, de
munt, de Vilassar, 269, 539, 577. Cabrera, 484.
620 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Joana, muller de Pere Arnau, de Ca- JULI, Bernat, drrius, 522.
brera, 488. JULI, Bernat, de Vilassar, 150, 158, 450,
Joana, muller de Pere Sabater, de Vi- 483, 489, 519, 521, 540, 542, 546,
lassar, 212, 547, 573. 552, 554, 569.
Joana, muller de Salvador Abril, de JULI, Jaume, de Vilassar, 110, 276, 455,
Vilassar, 222, 531, 533, 534. 542, 551, 553, 557, 573.
Joana, muller de Salvador Campins, JULI, Joan, calderer, de Barcelona, 117.
de Vilassar, 288, 543, 577. JULI, Lloren, de Vilassar, 110, 113,
Joana, muller de Salvador Colomer del 197, 232, 233, 234, 462, 517, 525,
Cam, de Vilassar, 232, 234, 517, 533.
525, 533. JULI, Pere, ll de Galcer Bramona,
Joana, muller de Salvador Pons, de 284, 536.
Vilassar, 288, 545, 555. JULI, Pere, de Vilassar, 199, 546, 561.
Joana, muller de Sim Llopis, pubi- JULI, Salvador, de Vilassar, 152, 299,
lla del mas Eres, de Cabrera, 103, 505, 515, 522, 542, 556, 570, 572.
472. JULI, Vicen, de Vilassar, 104, 110, 210,
Joana, nta de Salvador Armengol, de 211, 232, 462, 505, 515, 517, 522,
Vilassar, 105, 189, 191, 505. 524, 525, 533.
Joana, vdua dAntoni Riera, de Vilas- JULI, lies Sala, Bernat, de Vilassar,
sar, 481. 457.
Joana, vdua de Galceran Goday, de
Juliana, lla de Guillem Rafart i dEu-
Santa Eullia de Provenana, 202.
llia, de Vilassar, 265.
Joana, vdua de Joan Aiguaviva, dA-
JULIANA, Bartomeua, de Vilassar, 276,
renys, 208, 525, 533.
542.
Joana, vdua de Pascasi Morot, de
JULIANA, Bartomeua, vdua de Salvador
Cabrera, 486.
Juli, de Vilassar, 515, 572.
Joana, vdua de Pere Doy, mariner de
Sant Mart dArenys, rfena de Pere JULIANA, Francesca, de Vilassar, 150,
Arnau, de Cabrera, 263, 305. 489.
Joanet, aprenent dAmador Bonivern, JULIANA, Francesca, vdua de Pere Juli,
vidrier, de Vilassar, 165. de Vilassar, 199, 546, 561.
Joaneta, lla dAntoni Orriols, de Ca- JUSTINI, emperador rom, 37.
brera, 199, 247, 422, 423. Jutglar, carrer den, de Barcelona, 202,
JOFRE, Berenguer, drrius, 448. 435.
JOFRE, Jaume, de Granollers, 518.
JOFRE, Joan, de Granollers, 518.
JOFRE, Pere drrius, 198, 521. L
JOFRE, Pere Guillem, canonge de la Seu
de Barcelona, 478. Ladernosa, Francesc, notari pblic, de
JORD, Francesc, prevere de la rectoria Barcelona, 22, 44, 414, 415, 417.
de Cabrera, 454. LANA, Pere, de Bigorra, 279, 538, 575.
JULI, de Vilassar, 96, 98, 108, 199, 294, LEBRER, Joan, donat de lermita de Sant
295, 497. Salvador, 278, 542, 556.
JULI, mas, de Vilassar, 44, 98, 110, LEGET, Manuel, de Badalona, 518, 526,
113, 197, 234, 457, 497, 505, 510, 534.
517, 522, 525. LEGET, Mateu, de Badalona, 518, 526,
JULI, Benet, de Vilassar, 141. 534.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 621
LENA, mas, de Premi, 99, 109, 110, LLAD, Pere, assaonador, de Barcelona,
113, 147, 459, 480, 495, 507, 511. 330, 556.
LIBRA, Miquel, de Matar, habitant LLAD, Pere, de Cabrera, 468.
de Cabrera, 54, 66, 166, 433, 434, LLAD, Pere, de Matar, 487.
455, 480. LLAD, Pere, de Vilassar, 69, 152, 159,
LIBRA, Joan Miquel, de Matar, 462, 161, 198, 289, 293, 339, 468, 476,
481. 482, 483, 492, 504, 519, 542, 545,
LIBRA, Joan Miquel, propietari del mas 554, 558, 560, 565, 572, 573.
a Vall, lies Tenes, de Cabrera, 167. LLAD, Salvador, de Vilassar, 476, 484,
LIBRA, Pere, de Matar, habitant, de 486.
Premi, 536, 579. LLAD, lies Artaguil, Antoni, de Vilas-
Lina, muller de Salvador Estruch de sar, 104, 225, 529.
la Font, lies Ferrer, de Vilassar, LLAD, lies Feliu, Joan, de Cabrera,
558. 90, 168, 459, 463, 464, 482.
Li, ciutat de, (Frana), 314, 318, 341. LLAD, lies Rodon, Guillem, de Ca-
Liost, vila, 193. brera, 522.
Lobera, topnim, de Vilassar, 501. Llarga, vall, topnim, de Premi, 33.
Longa, topnim, de Cabrera, 499. LLAURADOR, de Premi, 495.
LOTARI, monarca carolingi, 131. LLAURADOR, mas, de Premi, 495.
LOVARA, mas den, de Vilassar, 96. LLAURADOR, Gabriel, de Premi, 462.
LUTER, Mart, 335. LLAURADOR, Joan, de Premi, 74, 153,
460, 486, 533.
LLAD, de Cabrera, 98, 494.
Llavaneres, 131.
LLAD, de Vilassar, 497.
Llavaneres, sagramental, 157.
LLAD, borda den, de Vilassar, 96.
Llenguadoc, 147.
LLAD, mas de Cabrera, 98, 494.
LLOBET Jaume, de Barcelona, habitant
LLAD, mas de Vilassar, 224, 497, 504,
de Santa Perptua de Mogoda, 516,
519, 530, 531.
524, 533.
LLAD, Can, de Cabrera, 34.
Llobregat, delta del, 201.
LLAD, Arnau, de Vilassar, 45, 540.
LLOPIS, de Cabrera, 493.
LLAD, Bernat, 71, 459, 470, 489.
LLOPIS, Sim, de Cabrera, 103, 472.
LLAD, Bernat, de Cabrera, 162, 444, LLOPIS, Sim, de Lleida, habitant de
468, 470, 472, 475. Cabrera, 488.
LLAD, Bernat, de Matar, 487. LLOPIS, lies Pon, Sim, de Cabrera,
LLAD, Bernat, de Vilassar, 450, 557. 103, 472.
LLAD, Gabriel, guarda de la bolla LLOREN, Bernat, 534.
del General del Principat de Cata- Llorena, muller de Guillem Sala, de
lunya, 436, 517. Cabrera, 490.
LLAD, Jaume, paraire de draps de lla- Llorena, vdua de Guillem Sala, de
na, de Barcelona, 460, 461. Cabrera, 484.
LLAD, Jaume, sastre de draps de llana, LLULL, mas, de Llavaneres, 522.
de Barcelona, 460, 472. LLULL, Pere, de Llavaneres, 211, 215,
LLAD, Jaume, taverner, de Barcelona, 220, 522, 527.
54.
LLAD, Joan, dArgentona, 73, 489.
LLAD, Pere, de Barcelona, 293, 530,
531.
622 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
M MANENT, Antoni, de Vilassar, 240, 447,
460, 472, 474.
MACI, de Premi, 157, 495. MANENT, Bartomeu, de Premi, 461,
MACI, mas, de Premi, 118, 450, 453, 506, 509, 516, 523, 532.
463, 495. MANENT, Jaume, de Premi, 52, 304,
MACI, Bernat, de Premi, 265, 315, 506, 516, 523, 532.
578. MANENT, Salvador, de Premi, 506.
MACI, Pere, de Premi, 139, 156, 295, MARC, de Vilassar, 497.
459, 471, 476, 479, 488, 579. MARC, mas, de Vilassar, 224, 485, 497,
MACI, Raimon, de Premi, 160, 197, 505, 506, 510, 523.
205, 488, 514, 520. MARC, Bartomeu, de Vilassar, 55, 64,
MACI, lies Partella, Bernat, de Pre- 200, 269, 276, 288, 296, 297, 454,
mi, 160, 488. 456, 479, 505, 506, 515, 523, 537,
MACI, lies Partella, Pere, de Premi, 539, 558, 562, 569, 577.
157, 492. MARC, Berenguer, rector i notari de
MACIANA, muller de Bartomeu Ferrer, Vilassar, 75, 140, 322, 466, 484, 553.
de Cabrera, 484. MARC, Bernat, de Vilassar, 184, 204,
MACORT, Berenguer, de Sant Mart de 211, 465, 466, 469, 513, 535, 542,
556, 562.
Mata, de Matar, 485.
MARC, Bernat, beneciat de laltar de
Magdalena, lla de Bernat Fullaren,
Santa Maria de lesglsia parroquial
mestre de cases i lapicida, i Maria,
de Vilassar, 43, 139, 183, 212.
difunta, de Lleida, 533.
MARC, Bernat, prevere, de Vilassar, 74,
Magdalena, muller de Berenguer Ri-
160.
poll, 488.
MARC, Pere, corder, de Barcelona, 437.
Magrib, 116. MARC, Pere, de Vilassar, 539.
MAIANS, can, de Vilassar, 157. MARC, Salvador, de Cabrera, 531, 532.
MAIM, Bernat, de Sant Esteve de Vila- MARC, Salvador, de Vilassar, 64, 200,
nova, 448. 216, 479, 505, 506, 515, 523.
MAIM, Joan, pescador, de Vilassar, 126. MARC, lies Gosau, Ramon, de Sant
MAIOLES, dArgentona, 45, Cristfol de Folgars, 140, 141, 553,
MAIOLES, mas, dArgentona, 45. 559.
MALLOLL, de Cabrera, 98, 113, 493, 494. MARCA, Guillema, vdua de Ramon
MALLOLL DAVALL, de Cabrera, 99. Marc, lies Gosau, de Sant Crist-
MALLOLL, mas, de Cabrera, 98, 99, 494. fol de Folgars, mare de Berenguer
MALLOLL DAVALL, Pere, de Cabrera, 99, Marc, rector de Sant Gens de Vi-
113. lassar, 553, 559.
MALLOLL DAMUNT, Esteve, de Cabrera, Margarida, lla dAntoni Riera i Joana,
146. de Vilassar, 516, 523, 532.
MALLOLL, Pere, de Cabrera, 518. Margarida, lla de Berenguer Riera,
MALLOLAS, mas, de Vilassar, 497. de Vilassar, 500, 513.
MALLOLES, can, de Vilassar, 497. Margarida, lla de Berenguer Riera,
Mallorca, regne de, 116, 120, 147. muller de Guillem Flor, de Vilas-
MANENT, de Premi, 495. sar, 519.
MANENT, mas, de Premi, 495. Margarida, lla de Bernat Campins,
MANENT, Antoni, de Premi, 461, 484, pubilla del mas Campins, de Vilas-
491. sar, 227.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 623
PONS, mas, de Badalona, 228. PONSETA, Joan, de Premi, 75, 153, 154,
PONS, de Badalona, 228. 488, 492.
PONS, de Cabrera, 141. PONSETA, Pere, 60.
PONS, mas, de Cabrera, 98, 494. PONSETA, lies Tria, Pere, de
PONS, mas, de Vilassar, 95, 98, 279, Vilassar, 516, 524, 533.
498, 507, 534. PONSETA, lies Veil, Guillem, de Pre-
PONS, Antic, de Vilassar, 64, 79, 209, mi, 513.
269, 472, 478, 489, 507, 517, 524, PONSIC, mas, de Premi, 495.
533, 543, 556, 577. Portal Nou, de Barcelona, 213, 508.
PONS, Antoni, de Vilassar, 269, 543, 577. PORTELL, mas, de Matar, 184.
PONS, Bartomeu, de Matar, 504, 532. PORTELL, Bernat, ll de Salvador Portell
PONS, Berenguer, de Vilassar, 294, 544, i Francina, de Matar, 184, 185,
570. 202.
PONS, Bernat, de Badalona, 228. PORTELL, Salvador, de Matar, 184, 202.
PONS, Francesc, de Cabrera, 477, 478. Portella de Sant Joan, topnim, de
Barcelona, 140, 536.
PONS, Guillem, de Cabrera, 445.
POU, Bartomeu, de Cardedeu, 247.
PONS, Narcs, de Vilassar, 539.
Pou de Vilassar, topnim, 505, 511.
PONS, Pasqual, de Granollers, 151.
PRACOLL, Pere, de Vilassar, 339, 542,
PONS, Pere, de Cabrera, 269, 477, 478,
572.
488, 576.
PRATS, Antoni, de Barcelona, 514.
PONS, Pere, de Vilassar, 64, 142, 209,
PRATS, Guillem, de Barcelona, 101, 275,
210, 269, 275, 279, 310, 325, 332,
485, 535, 537.
334, 474, 477, 478, 498, 507, 513,
PRATS, Guillem, carnisser, de Barce-
514, 517, 520, 524, 533, 538, 543,
lona, 522.
544, 555, 561, 577. PRATS, Pere, prevere, beneciat de San-
PONS, Salvador, de Vilassar, 47, 63, 152, ta Maria del Mar de Barcelona i de
276, 288, 334, 339, 469, 486, 489, laltar de Sant Pere de Premi, 490.
507, 522, 527, 542, 543, 545, 548, Premi, Casa de, 58,121, 149, 448, 494.
550, 555, 558, 559, 566, 572, 574. Premi, ferreria, 454.
PONS Cerola, Antic, de Vilassar, 103, Premi, plaa de, 155.
480. Premi, parrquia, 135, 136, 139, 149,
PONS, lies Cerola, Pere, de Vilassar, 188, 304, 309, 310, 314, 330, 343,
86, 90, 457. 414.
PONS, lies Tria, Pere, de Vilassar, 312, Premi, riera, 33.
548, 575. Premi, sagrera, 96, 97.
PONS, lies Tria, Guillem Pere, de Vi- Premi, universitat, 129, 149.
lassar, 312, 548. Premi, vila, 35, 97, 128, 131, 137, 155,
PONSa, Elisenda, de Vilassar, 534, 540. 193, 258, 322, 323, 351, 356, 359.
PONSa, lies Cerola, Pere, de Vilassar, Provena, la, 147.
482. PUIG, de Cabrera, 98, 493, 494.
PONSETA, de Premi, 495. PUIG, mas, de Cabrera, 98, 99, 116,
PONSETA, mas, de Premi, 224, 495, 243, 493, 494, 508, 512, 521.
499, 511, 528. PUIG, Antoni, de Cabrera, 99, 243, 463,
PONSETA, Arnau, de Premi, 59, 149, 508, 518, 526, 534.
457, 464, 475, 491, 499, 528. PUIG, Bartomeu, argenter, de Barcelo-
PONSETA, Guillem, de Premi, 326. na, 79, 489.
634 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
PUIG, Bartomeu, de Cabrera, 102, 139, Q
243, 463, 464, 474, 508, 518, 526,
534. QUER, Arnau, 460.
PUIG, Ferrer, canonge de la Seu de QUER, Joan de, ciutad de Barcelona,
Barcelona, 156, 469. senyor de la Casa de Cabrera, 51,
PUIG, Guillem de, llicenciat en lleis, de 452, 467, 468, 469.
Barcelona, 414, 417. QUER, Joan, de Barcelona, 478.
PUIG, Guillem, prevere i beneciat de Quintana, topnim, de Vilassar, 452.
laltar de Sant Gens de lesglsia Quitria, muller de Francesc Orenga,
parroquial de Vilassar, 557. de Premi, 139, 470.
PUIG, Jaume dArgentona, 513.
PUIG, Lloren, de Cabrera, 243, 505,
508, 515, 532. R
PUIG, Marc, de Cabrera, 116, 457.
PUIG, Pere, 463. Rafaela, lla de Bernat Cisa, de Pre-
PUIG, Pere, dArgentona, 484, 485, 513, mi, 517.
526. Rafaela, lla de Francesc Gil i Eullia,
PUIG, Pere, de Cabrera, 243. de Tiana, 522, 532.
PUIG, Pere, de Sant Esteve de Vilano- Rafaela, lla de Joan Llaurador i Al-
va, 516. dncia, de Premi, 533.
PUIG, lies Bellot, Antoni, de Cabrera, Rafaela, lla de Salvador Triador i
505, 515, 532. Margarida, de Premi, muller de
PUIG, lies Bellot, Lloren, de Cabrera, Joan Soler, 298.
62, 261, 278, 304, 317, 478. Rafaela, muller de Bartomeu Manent,
PUIG, lies Muial, Pere, dArgentona, de Vilassar, 516.
458, 483, 488, 489, 492. Rafaela, muller de Bernat Costa, de
PUIGCERCS, Bernat, 67. Premi, 461.
Puigrodon, topnim, de Premi, 453. Rafaela, muller de Bonanat Gili, de
Puigverd, Pere, de Barcelona, 416. Premi, 489.
PUJOL, de Cabrera, 494. Rafaela, muller de Bonanat Gili, de
PUJOL, mas, de Cabrera, 112, 144, 494. Tiana, 214, 518, 534.
Pujol, topnim de Vilassar, 33, 64. Rafaela, muller de Bonanat Gili, lies
PUJOL, Guillem, de Premi, 578. Cisa, de Tiana, 524.
PUJOL, Sim, 116. Rafaela, muller de Gaspar Vicens, 313,
PUJOL, lies Grau, Pere, de Cabrera, 144. 543, 575.
PUJOL, lies Puig, Bernat, de Cabrera, Rafaela, muller de Jaume Manent, de
521. Premi, 516, 532.
PUJOLAR, Pere, 445. Rafaela, muller de Rafael Costa, de
PUJOLAR, Pere, de Barcelona, 471. Premi, 461.
PUJOLAR, Pere, de Vilassar, 233. Rafaela, muller de Salvador Pi, de Vi-
PUJOLAR, Pere, habitant de Vilassar, lassar, 109, 315, 579.
53, 454. Rafaela, vdua de Bonanat Gili, lies
PUJOLAR, Pere, majordom del castell de Cisa, de Tiana, 517, 533.
Sant Vicen de Burriac, 153. RAFARDA, Eullia, pubilla del mas Ra-
PUJOLAR, Pere, procurador de Miquel fart, de Vilassar, 104, 225, 287,
des Bosc, 53, 54, 105, 165, 454. 529, 531.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 635
RAFARDA, Francesca, de Vilassar, 543, REAL, Joan, prior del monestir de Sant
559, 577. Pere de Clar, dArgentona, 133.
RAFARDA, Francesca, pubilla del mas RENIU, mas, de Matar, 505.
Rafart, de Vilassar, 104, 287. RENIU, Antoni, de Matar, 505.
RAFARDA, Saurina, pubilla del mas RENIU, Jaume, 556.
Rafart, de Vilassar, 104, 191, 222, RENIU, Joan, notari pblic, de Barce-
225, 287, 499, 501, 512, 528, 531, lona, 22.
544. REQUESCU, Francesc, escriv, de Bar-
RAFARDA, Saurina, vdua de Sim Rafart celona, 417.
i muller de Bernat Rafart, pubill del RELL, Marc, 339.
mas Rafart, de Vilassar, Vilassar, RELL, Narcs, de Premi, 475.
225, 226, 499, 531. RELL, Narcs, ferrer, de Premi, 58,
RAFART, de Vilassar, 83, 96, 98, 163, 474.
246, 498, 512. REVOL, Bartomeu, de Badalona, 506,
RAFART, mas, de Vilassar, 98, 104, 191, 516, 524, 532.
224, 225, 226, 287, 498, 501, 511, REVOL, Jaume, de Badalona, 516, 524,
528, 529, 531. 532.
Rial, topnim, 33.
RAFART, Bartomeu, de Vilassar, 287,
Rial del Pou, de Vilassar, 34, 284, 511.
455, 467, 469, 470, 556.
RIBA, de Cabrera, 98, 494.
RAFART, Bernat, de Vilassar, 142, 225,
RIBA, de Vilassar, 498.
287, 310, 316, 450, 467, 483, 485,
RIBA, mas, de Cabrera, 98, 452, 455,
487, 488, 499, 501, 512, 527, 528,
466, 494.
529, 531, 546, 548, 551, 555, 556,
RIBA, mas, de Vilassar, 58, 498.
570.
RIBA, Agust, de Santa Agns de Ma-
RAFART, Guillem, de Vilassar, 191, 225,
lanyanes, 516.
226, 265, 275, 310, 317, 328, 499, RIBA, Bartomeu, de Cabrera, 460.
503, 528, 547, 548, 551, 552, 556, RIBA, Berenguer, de Vilassar, 59, 466,
558, 562, 568, 571. 475, 541.
RAFART, Jaume, de Premi, 159. RIBA, Felip, de Cabrera, 51, 452.
RAFART, Jaume, de Vilassar, 458. RIBA, Feliu, de Cabrera, 469.
RAFART, Joan, de Vilassar, 73, 232, 479, RIBA, Flix, de Cabrera, 466.
480, 481, 482, 489, 518, 526, 534. RIBA, Jaume, 413.
RAFART, Pere, de Barcelona, 246. RIBA, Raimon, de Santa Agns de Ma-
RAFART, Sim, de Vilassar, 191, 225, lanyanes, 536.
226, 499, 503, 528. RIBES, Agust, calafat, de Barcelona
RAFART, lies Abril, Bernat, 222, 225, i hereu del domini til del mas
226. Soler, lies Ribes, de Premi, 138,
RAFART, lies Fonollet, Bartomeu, de 156, 471.
Vilassar, 287, 467, 468. RIBES, Bartomeu, pellisser, de Barcelo-
RAFART, lies Serra, Guillem, de Vilas- na, 202, 434 a 438, 517, 524, 533.
sar, 287, 311, 312, 531, 545. RICARD, Riambald, prevere, 418.
RAHULL, Marc, de Vilassar, 273, 455, Riera, de Premi, 98, 495.
540, 557, 578. RIERA, de Vilassar, 98,109, 496, 498.
RAMON BERENGUER I, comte, 133. RIERA, borda, de Vilassar, 96, 187, 498,
Rambla, topnim, 33. 505, 511.
636 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
RIERA, mas, de Premi, 98, 112, 495. RIERA, Marc, de Vilassar, 486.
RIERA, mas, de Vilassar, 96, 224, 455, RIERA, Miquel, de Vilassar, 105, 140,
468, 481, 482, 498, 502, 505, 511, 148, 154, 183, 214, 294, 456, 472,
529. 476, 505, 523.
Riera de la riera, can, de Vilassar, 16. RIERA, Narcs, de Cabrera, 515.
RIERA, Amador, de Premi, 463. RIERA, Narcs, de Vilassar, 299, 470,
RIERA, Antoni, de Premi, 65, 165, 547, 557, 573.
463, 480. RIERA, Pere, dArgentona, 92.
RIERA, Antoni, de Vilassar, 105, 202, RIERA, Pere, sabater, de Barcelona,
203, 226, 296, 455, 468, 481, 486, 262, 281.
515, 516, 523, 532, 556. RIERA, Pere, de Vilassar, 96, 187, 217,
RIERA, Antoni, carnisser, de Vilassar, 278, 308, 313, 323, 324, 453, 455,
140, 148, 154. 473, 492, 505, 541, 542, 550, 551,
RIERA, Bartomeu, de Premi, 65, 297, 552, 557, 558, 562, 571.
298, 461, 463, 480, 516, 578. RIERA, Pol, de Tiana, 85, 117.
RIERA, Bartomeu, de Vilassar, 153, 482, RIERA, Salvador, boter de Sant Cebri
486, 492. de Vallalta, 486, 492.
RIERA, Benet, de Vilassar,142. RIERA, Salvador, de Premi, 65, 480.
RIERA, Berenguer, de Vilassar, 443, 483, RIERA, Salvador, bter, de Vilassar, 153,
165.
500, 513, 519, 546, 550, 554, 566.
RIERA, Sana, padrina de Guilem des
RIERA, Bernat, de Premi, 450.
Pon, prevere i beneciat de laltar
RIERA, Bernat, de Vilassar, 282, 309,
de Sant Nicolau de Vilassar, 534.
342, 444, 450, 466, 483, 502, 527,
RIERA, Sana, de Premi, 112.
529, 531, 535, 537, 547, 553, 557,
RIERA, Sana, de Vilassar, 283, 284,
560, 564, 569.
340, 443, 541.
RIERA, Bernat, carnisser, de Vilassar,
RIERA, Sana, muller de Pere Rie-
451, 468, 542, 556.
ra, de Vilassar, 550.
RIERA, Francesc, 214, 535. RIERA, Sana, vdua de Bernat Riera,
RIERA, Francesc, de Vilassar, 82, 98, de Vilassar, 466.
214, 274, 294, 325, 331, 340, 505, RIERA, Toms, de Premi, 459.
523, 535, 542, 545, 551, 555, 559, RIERA, lies Botey, Salvador, de Vilassar,
562, 563, 571, 572. 261, 545, 552, 557, 569.
RIERA, Francesca, de Vilassar, 539, 545. RIERA, lies Ferroy, Pere, de Cabrils,
RIERA, Gabriel, de Tei, 477, 485. 482.
RIERA, Gabriel, de Tei, de lordre de RIERA, lies Font, Bartomeu, de Pre-
Santa Maria de la Merc de Per- mi, 530.
piny, 477. RIERA, lies Orenga, Antoni, de Vilassar,
RIERA, Gaspar, de Cabrera, 464. 470, 471.
RIERA, Guillem, de Vilassar, 124, 125, RIERA, lies Orenga, Bartomeu, de
540, 544. Vilassar, 281, 556.
RIERA, Jaume, de Premi, 262, 281, RIERA, lies Orenga, Jaume, de Vilas-
457, 458, 478, 530. sar, 471.
RIERA, Joan, de Cardedeu, 530. RIERA, lies Pi, Jaume, de Premi, 486.
RIERA, Joan, de Tei, 454, 485. Rierany, topnim, 33.
RIERA, Joan, de Tiana, 85. RIEROL, lies Altafulla, Jaume, drrius,
RIERA, Joan, de Vilassar, 481. 193, 525, 533.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 637
Sagalar, mas, de Vilassar, 99, 105, 224, SALV, mas, de Vilassar, 96, 453.
498, 502, 511, 527. SALV, Berenguer, de Vilassar, 541, 555.
Sagalar, Pere, de Vilassar, 105, 160, SALVADOR, Bernat, de Matar, 517.
266, 321, 483, 502, 511, 527, 529, SALVADOR, Joan, missatger de la baronia
535, 538, 539, 542, 551, 557, 571. i nunci jurat de Des Bosc, 117.
Sagalar, Peric, de Vilassar, 105, 106, Salvador, esclau de Bartomeu Botey,
511. de Premi, 149, 154.
Sagalar, lies Serena, Pere, de Vilassar, Salvador, ll de Bartomeu Serra, de
160, 444, 451, 483, 529. Vilassar, 32, 65.
SAGERA, Bernat, de Cabrera, 426, 427, Salvador, ll de Bernat Colom i Ala-
428, 429. manda, de Vilassar, 291.
SAG, Guillem, de Vilassar, 339, 549, Salvador, ll de Francesc Eimeric,
574. lies Bonet, i Salvadora, de Vilas-
SAGRERA, mas, de Cabrera, 489. sar, 506.
SAGRERA, lies Oliver, Vicen, dAlella, Salvadora, via de Joan Rossell, mare
181. de Rafael Rossell, difunt, de Pre-
Sala, dArenys, 157, mi, 531.
Sala, de Cabrera, 494. Salvadora, lla dArnau Castellar, de
Sala, de Premi, 98, 495. Vilassar, 522.
Sala, mas, de Cabrera, 463, 469, 494. Salvadora, lla de Bernat Campins, i
Sala, mas, de Premi, 98, 469, 495, 521. Margarida, pubilla del mas Cam-
Sala, Alfresina, muller de Pere Aroles, pins, de Vilassar, 504, 530.
de Vilassar, 157. Salvadora, lla de Francesc Mart, lies
Sala, Antoni, 163. Roudors, i de Guillema, 197.
Sala, Bernat, de Premi, 513, 521. Salvadora, lla de Francesc Riera, i
Sala, Guillem, 45. Francesca, de Vilassar, 294.
Sala, Guillem, de Cabrera, 484, 490. Salvadora, lla de Francesc Mart, Di-
Sala, Jaume, de Premi, 521. funt, i Guillema, de Vilassar, 214.
Sala, Joan, de Cabrera, 446, 471. Salvadora, lla de Francesc Mart,
Sala, Joan, de Tei, 513. lies Roudors, difunt, i Guillema,
Sala, Maci, de Premi, 206, 450, 513. muller de Jaume Roudors, de Vi-
SALA, Pere sa, escriv reial, de Barce- lassar, 197, 514.
lona, 438. Salvadora, lla de Francesc Riera i
Sala, Maria, de Premi, 449. Francesca, de Vilassar, 294.
Sala, Pascasi, de Premi, 492. Salvadora, lla de Guillem Morot i
Sala, Pere, de Premi, 53, 160, 454, 488. Benvinguda, pubilla del mas Mo-
Sala, Rafael, candeler de cera, de Bar- rot, de Vilassar, 500, 528, 529, 531.
celona, procurador de Miquel des Salvadora, muller dAntoni Arn, de
Bosc, 128. Cabrera, 145, 473, 532.
Sala, lies Mayol, Bernat, de Cabrera, Salvadora, muller dAntoni Dilmer, li-
249, 459, 516, 524, 533. es Campins, de Vilassar, 538.
SALANGA, Pere Mart, de Mieres, 207. Salvadora, muller dAntoni Campins,
SALAT, mas, de Sant Gens dels Agu- de Vilassar, 524, 532.
dells, 526. Salvadora, muller dAntoni Orenga, de
SALOM, mas, de Cabrera, 494. Vilassar, 482.
SALR, Francesc, representant dels ho- Salvadora, muller de Bartomeu Cu-
mes del castell de Matar, 160. quet, de Vilassar, 191, 504, 530.
640 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Salvadora, muller de Berenguer Amat, Salvadora, vdua de Bernat Sala, lies
de Vilassar, 506, 546, 555, 566. Mayol, de Cabrera, 249, 516, 524,
Salvadora, muller de Bernat Ferrer, 533.
lies Catal, 222. Salvadora, vdua de Pere Gener, de
Salvadora, muller de Bernat Morot, Cabrera, 66.
75, 484, 491. Salvadora, vdua de Pere Gener, pubilla
Salvadora, muller de Bernat Morot, del mas a Vall, lies Boquer, de
lies Parera, de Vilassar, 488. Cabrera, 433, 480.
Salvadora, muller de Francesc Eime- Sana, lla de Bartomeu Tria, de Vi-
ric, lies Bonet, de Cabrera, 99, lassar, 457.
187, 431, 506. Sana, lla de Berenguer Matar, de
Salvadora, muller de Guillem Arnau, Vilassar, 282, 291.
de Cabrera, 488. Sana, la de Bernat Bassa, drrius,
Salvadora, muller de Guillem Morot, 512.
491. Sana, lla de Bernat Casals, de Vi-
Salvadora, muller de Jaume Toxoner, lassar, 503, 522.
dArenys, 525, 533. Sana, lla de Bernat Juli, difunt, de
Salvadora, muller de Joan Pareres, Vilassar, 519.
dAlella, pubilla del mas Amig, Sana, lla de Ferrer Sabater, de Vi-
de Premi, 476. lassar, 527.
Salvadora, muller de Pere Gener, lies Sana, lla de Guillem Carbonell, de
Boquer, de Cabrera, pubilla del mas Vilassar, 519.
a Vall, de Cabrera, 167, 433. Sana, lla de Guillem Morell i Gui-
Salvadora, muller de Pere Gener, lies llema, pubilla, del mas Morell, de
a Vall, pubilla del mas Boquer, de Vilassar, 499.
Cabrera, 461. Sana, lla de Guillem Soler, de Vi-
Salvadora, muller de Pere Morot, de lassar, 292.
Vilassar, 543, 575. Sana, lla de Guillem Vives, de Vi-
Salvadora, muller de Rafael Rossell, lassar, 514, 520.
de Premi, 176, 198, 213, 525, 533. Sana, lla de Mart Joan, de Tei,
Salvadora, muller de Salvador Abril, vdua de Pere Gener, de Cabrera,
de Vilassar, 283, 536, 543, 551, 499, 519.
558, 576. Sana, lla de Pere Cuquet, de Vilas-
Salvadora, muller de Salvador Pi, de sar, 519.
Vilassar, 532, 547, 551, 558, 572. Sana, lla de Pere Estrany, lies Dil-
Salvadora, muller de Salvador Pins, mer, pubilla del mas Estrany, de
de Vilassar, 516. Vilassar, 189, 501, 528, 531.
Salvadora, vdua dAntoni Arn de Ca- Sana, lla de Pere Grau, muller de
brera, 74, 144, 145. Bernat Bonivern, 263.
Salvadora, vdua de Bartomeu Sol, Sana, lla de Sim Flor i dElisenda,
de Sant Andreu del Palomar, lla de Premi, 134, 413.
dAntoni Coll, lies Trobat, dAlella, Sana, mare de Bartomeu Tria, lies
i de Maria, de Sant Andreu del Pa- Morot, de Vilassar, 457.
lomar, 214, 518, 534. Sana, mare de Peric Roig, de Vi-
Salvadora, vdua de Bartomeu Sol, lassar, 514.
muller de Bernat Miquel Cisa, de Sana, muller dAntoni Vives, de Ma-
Premi, 238. tar, 424.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 641
Sana, muller de Berenguer Marqus, Sana, muller de Pere Pi, lies Rossell,
de Vilassar, 503. de Vilassar, 160, 489.
Sana, muller de Bernat Eimeric, de Sana, muller de Pere Pons, de Vi-
Vilassar, 160, 180, 269, 278, 294, lassar, 64, 478.
283, 322, 443, 457, 467, 487, 535, Sana, muller de Pere Roig, de Vilas-
549. sar, 219, 338, 465, 502, 521, 527,
Sana, muller de Bernat Juli, de 548, 565.
Vilassar, 521. Sana, muller de Pere Sabater, de Vi-
Salvadora, muller de Bernat Morot, lassar, 159, 308, 309, 310, 313,
lies Parera, de Vilassar, 488. 482, 487, 492, 534, 547, 552, 558,
Sana, muller de Bernat Rafart, de 568.
Vilassar, 527. Sana, muller de Pere Sabater, lies
Sana, muller de Bernat Veil, de Vi- Abril, de Vilassar, 528, 529.
lassar, 197, 310, 313. Sana, muller de Pere Vidal, lies Fer-
Sana, muller de Francesc Mir, de rer, de Barcelona, 187, 505.
Cabrera, 145, 532, 536. Sana, muller de Pere de Vilarasa, de
Sana, muller de Guillem Matar, de Vilassar, 465.
Vilassar, 545, 564. Sana, muller de Raimon Valls, 516,
Sana, muller de Guillem Parera, de 524, 533.
Tiana, 297. Sana, muller de Sim Isern, de Vilas-
Sana, muller de Jaume Estrany, lies sar, 204, 207, 519.
Soler, de Vilassar, 263, 541, 567. Sana, vdua dArnau Geronella, de
Sana, muller de Jaume Mir, de Ca- Cabrera, 487.
brera, 284. Sana, vdua de Bernat Juli, de Vi-
Sana, muller de Jaume Roudors, de lassar, 542, 569.
Vilassar, 548. Sana, vdua de Bernat Riera, de Vi-
Sana, muller de Joan dAulovara, de lassar, 282, 309, 342, 535, 537, 553,
Vilassar, 540, 559. 560, 564.
Sana, muller de Pere Amig, de Pre- Sana, vdua de Bernat Veil, de Vilas-
mi, 487. sar, 310, 327, 328, 447, 491, 530,
Sana, muller de Pere Arnau, de Ca- 549, 558.
brera, 488, 533. Sana, vdua de Guillem Geronella, de
Sana, muller de Pere Bellot, de Ca- Cabrera, 319, 537, 555, 567.
brera, 532. Sana, vdua de Guillem Grau, lies
Sana, muller de Pere Camps, de Vilas- Bergai, de Vilassar, 541.
sar, 139, 470. Sana, vdua de Guillem Morera, de
Sana, muller de Pere Estrany, pubilla Vilassar, 312, 331, 546, 555, 562.
del mas Estrany, de Vilassar, 226. Sana, vdua de Guillem Palou, lies
Sana, muller de Pere Llad, de Vilas- Ferran, 537, 560.
sar, 159, 289, 476, 483, 492, 545, Sana, muller de Guillem Parera, de
554, 560, 565. Tiana, 297.
Sana, muller de Pere Mas, de Bar- Sana, vdua de Jaume Pi, de Premi,
celona, habitant de Matar, 487. 247.
Sana, muller de Pere Morell, lies Sana, vdua de Nicolau de Montjuc,
Vilarasa, de Vilassar, 544, 560, 564. de Barcelona, 275.
Sana, muller de Pere Pi, de Vilassar, Sana, vdua de Pere Gener, de Bar-
329, 547, 559, 571. celona, 543.
642 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Sana, vdua de Pere Pi i muller dAn- Sant Feliu de Cabrera, esglsia par-
toni Rocabert, hostaler de Barce- roquial, 95, 97, 166, 277, 280, 445,
lona, 247. 454, 456, 458, 460, 466, 469, 480,
Sana, vdua de Raimon Vidal, de Vi- 482, 487.
lassar, 487, 492. Sant Feliu de Cabrera, parrquia, 132,
Sant Amador, 338. 133, 460. Vegeu tamb Cabrera.
Sant Andreu, capella, del claustre del Sant Gens, altar de lesglsia parro-
convent dels Framenors, de Bar- quial, de Vilassar, 309, 426, 557,
celona, 122. 563 a 578.
Sant Antoni, altar de lesglsia parro- Sant Gens, esglsia parroquial, de
quial de Premi, 310, 578 a 580. Vilassar, 75, 95, 96, 123, 284, 309,
Sant Bartomeu, altar de la Seu, de 310, 312, 314, 319, 341, 430, 446,
Barcelona, 474, 454, 455, 553, 557, 563 a 578.
Sant Bartomeu de Cabanyes, ermita Sant Gregori, beneci de la Seu de
drrius, 92, 417, 450, 453, 468, Barcelona, 140.
470, 481, 496. Sant Gregori Magne, 338.
Sant Boi de Llobregat, vila, 285, 304. Sant Hilari, altar de la Seu de Barce-
Sant Cebri, ermita, de Cabrera, 95. lona, 495, 519.
Sant Cebri de Tiana, esglsia parro- Sant Honorat, beneci de lesglsia de
quial, 95. Sant Miquel, de Barcelona, 485.
Sant Cebri de Vallalta, vila, 193. Sant Honorat de Lrins, monestir, 131.
SANT CRIST, mas, de Vilassar, 506, 510. Sant Iscle, batllia, 157.
Sant Crist, capella de Vilassar, 483, SANT ISIDOR, 263.
487, 546, 554. Sant Jaume, beneci de lesglsia de
Sant Cristfol, ermita, de Cabrils, 95, Sant Esteve, de Granollers, 122.
111, 311, 426, 430, 561, 566, 563 Sant Joan, topnim, de Vilassar, 185.
a 578. Sant Joan, altar de lesglsia de Santa
Sant Cugat, monestir de, 519. Maria de Matar, 465, 480, 498,
Sant Cugat del rec, esglsia, de Bar- 499, 510, 511, 522.
celona, 463. Sant Joan, beneci de la Seu de Bar-
Sant Esperit, altar de la Seu de Bar- celona, 497.
celona, 138, 468. Sant Joan, hospital de la Seu de Bar-
Sant Esperit, beneci de lesglsia de celona, 496.
Sant Esteve, de Granollers, 122. Sant Jordi, capella de la Seu de Bar-
Sant Esperit, hospital, de Barcelona, celona, 280.
313. Sant Juli dArgentona, parrquia. Ve-
Sant Esteve, beneci de lesglsia de geu Argentona, parrquia.
Santa Maria de Matar, 67, 426, Sant Just, parrquia de Barcelona, 122.
427, 468, 481, 494. Sant Honorat, altar de lesglsia de Sant
Sant Esteve, esglsia, de Granollers, Miquel, de Barcelona, 485.
122. Sant Lloren, altar de lesglsia par-
Sant Esteve de Vilanova, vila, 193. roquial de Sant Juli dArgentona,
Sant Esteve de Banyoles, monestir, 414. 447, 493.
Sant Feliu, altar, de Cabrera, 309, 445, Sant Maral del Montseny, monestir,
576. 43, 44, 45, 130, 131, 156, 357, 414,
Sant Feliu dAlella, esglsia parro- 415, 416, 475, 496, 497.
quial, 95. Sant Mart dArenys, batllia, 157.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 643
Sant Mart de Tei, esglsia parro- Sant Pere ms baix, carrer de Bar-
quial, 95. Celona, 454.
Sant Mateu, ermita, de Premi, 95, Sant Pol de Mar, monestir, 58, 68,
176, 311, 578 a 580. 111, 131, 132, 286, 357, 452, 456,
Sant Miquel, 338. 467, 469, 473, 487, 496, 498, 500,
Sant Miquel, capella del monestir dels 511 512, 519, 520, 521, 544, 545,
agustins, de Barcelona, 122, 280, 546, 548.
281. Sant Pol de mar, vila, 131.
Sant Miquel, esglsia, de Barcelona, Sant Quint de Mediona, 566.
185. Sant Rafael, altar de lesglsia parro-
Sant Miquel de Cladelles, esglsia, quial, de Premi, 310, 576, 578 a
(Girona) 456. 580.
Sant Miquel del Fai, monestir, 40, 47, Sant Rom, ermita, de Tiana, 95.
103, 113, 134, 242, 447, 472, 476, Sant Salvador, altar de la Seu de Bar-
479, 494, 501, 511, 521. celona, 138.
Sant Nasari, altar de lesglsia parro- Sant Salvador, ermita, de Vilassar, 95,
quial, de Premi, 310, 578 a 580. 278, 311, 426, 430, 541, 542, 547,
Sant Nicolau, altar de lesglsia de Sant 555, 556, 559, 563 a 578.
Miquel, de Barcelona, 485. Sant Silvestre, altar de la Seu de Bar-
Sant Nicolau, beneci de lesglsia par- celona, 138, 286, 495, 521.
roquial, de Vilassar, 47, 141, 310, Sant Vicen, altar de la Seu de Bar-
283, 284, 308, 340, 341, 426, 430, celona, 224, 138, 497, 502, 510,
443, 447, 466, 478, 534, 537, 550, 529.
554, 559, 564, 563 a 578. Sant Vicen, beneci de la capella del
Sant Nicolau de Torentino, 338. castell de Sant Vicen o de Burriac,
Sant Pere, carrer, de Barcelona, 140, 58, 112, 123, 311, 417, 450, 466,
536. 468, 494.
Sant Pere ms Baix, carrer de Barce- Sant Vicen o de Burriac, castell de, 48,
lona, 454. 120, 121, 122, 123, 124, 126, 127,
Sant Pere de Casserres, monestir, de 128, 129, 131, 133, 153, 221, 311,
les Masies de Roda, 133. 353, 354, 356, 414, 415, 416, 512.
Sant Pere de Clar, priorat, dArgen- SANT VICEN, senyors dels castells de
tona, 133, 134, 168, 220, 357, 448, Vilassar i de Sant Vicen o Burriac,
450, 456, 481, 498, 503, 504, 511, 106, 119, 120, 121, 130, 356, 495.
521, 522. SANT VICEN, Berenguer de, senyor dels
Sant Pere de Premi, altar de lesglsia castells de Sant Vicen o de Burriac
parroquial, 97, 309, 490. i de Vilassar, 48, 59, 92, 120, 121,
Sant Pere de Premi, esglsia parro- 139, 147, 152, 475.
quial, 95, 112, 113, 139, 154, 176, SANT VICEN, Bernat, senyor de la casa
277, 310, 470, 473, 474, 476, 495, de Premi, 58, 149, 150, 151, 448,
537, 537, 576, 578 a 580. 464, 466, 473, 474, 475, 494, 495,
Sant Pere de les Puelles, monestir de 498, 499, 511, 519, 528, 546.
Barcelona, 134, 140, 166, 213, 281, SANT VICEN, Francesc de, senyor de
454, 456, 460, 494, 503, 508, 511, la casa de Cabrera, 121.
520, 521, 536. Sant Vicen de Burriac, capella del
Sant Pere de Roses, vila, 193. castell, 123.
644 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
SANT VICEN I DE VILASSAR, Guillem, 124. Santa Maria de Montpalau, beneci,
Sant Vicen, parellada de, 133. 537.
Sant Vicen de Vallromanes, 193. Santa Maria de Montserrat, mones-
SANTROM, Bernat, de Tiana, 207. tir, 566.
Santa Agns, beneci de la Seu de Santa Maria de lEstany, monestir, de
Barcelona, 446, 476. Banyoles, 134, 413.
Santa Anastsia, ermita, de Premi, 75, Santa Maria de Roca Rossa, monestir,
95, 123, 139, 311, 448, 476, 484, dHortsaviny, 134.
488, 495, 564, 568, 576, 578 a 580. Santa Maria del Mar, baslica, de Bar-
Santa Anna, beneci de la Seu de Bar- celona, 72, 122, 281, 454, 490.
celona, 103, 450, 496. Santa Maria del Pi, parrquia de Bar-
Santa Anna, monestir, de Barcelona, celona, 122, 281.
134. Santa Maria de la Cisa, ermita, de Pre-
Sant Cebri de Vallalta, 193. mi, 95, 123, 311, 470, 568, 576,
Santa Creu, ermita, de Cabrils, 95, 277, 578 a 580.
311, 426, 430, 563 a 578. Santa Maria de la Merc, esglsia de
Santa Creu, hospital, de Barcelona, Barcelona, 122.
132, 133, 314. Santa Maria de les Puelles, 280, 281,
Santa Creu, veinat, de Vilassar, 95. 511.
Santa Eugnia, beneci de la Seu de Santa Susanna, ermita, dAlella, 95.
Barcelona, 140. Santa Victria, batllia, 157.
Santa Helena dAgell, ermita, 311. SANTROM, Bernat, de Tiana, 207.
Santa Margarida, altar de la Seu de Sara, esclava, trtara, de Miquel des
Barcelona, 138, 471, 473, 474, 479, Bosc, 116.
495, 500, 512, 519, 520, 567. Saragaya, esclava, trtara, de Miquel
Santa Margarida, ermita, de Cabrera, des Bosc, 116.
95, 111, 311, 567. Sardenya, illa, 115, 120.
Santa Maria, altar de lesglsia de Sant Sardenya, regne, 78, 121, 147.
Feliu de Cabrera, 310. Sargall, riera de Vilassar, 31.
Santa Maria, altar de lesglsia de Sant Sarriol, font, de Premi, 34.
Gens de Vilassar, 109, 112, 123, SAUPENYA, Joan, de Barcelona, 535.
139, 183, 286, 310, 426, 456, 472, SAURA, de Vilassar, 142, 273, 498.
476, 482, 491, 496, 500, 520, 539, SAURA, del Sant Crist, venat de Vilassar,
545, 546, 563 a 578. 273, 340.
Santa Maria, benifet del monestir de SAURA, mas, de Vilassar, 60, 96, 498,
Sant Pere de les Puelles, de Bar- 500, 512.
celona, 283, 536. SAURA, Berenguer, de Vilassar, 266, 276,
Santa Maria, esglsia de Caldes dEs- 288, 467, 485, 500, 544, 545, 548,
trac, 446, 467, 468, 473, 494, 497, 551, 556, 558, 571.
498, 504, 519, 521. SAURA, Bernat, de Vilassar, 140, 148,
Santa Maria, esglsia, de Matar, 279, 154, 447, 456, 467, 484, 491, 533.
452, 468. SAURA, Francesca, de Vilassar, 286, 546,
Santa Maria de Montalegre, cartoixa, 500, 555, 566.
de Tiana, 103, 111, 132, 133, 146, SAURA, Ludovic, teixidor de lli, de Vi-
286, 357, 473, 494, 495, 496, 498, lassar, 533.
505, 510, 523. SAURI, Guillem dArenys, 229.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 645
Saurina, lla dArnau Roudors, de Vi- Saurina, muller de Pere Grau, de Vilas-
lassar, muller dArnau Boll, de sar, 541.
Tiana, 209, 512, 519. Saurina, muller de Pere Llad, de Vi-
Saurina, lla de Berenguer Avella, de lassar, 545, 558, 572.
Vilassar, 513, 520, 526. Saurina, muller de Pere Poncet, de
Saurina, lla de Bernat Bassa, drrius, Cabrera, 467.
520. Saurina, muller de Pere Veil, de Vilas-
Saurina, lla de Gilabert Dorca, j- sar, 541.
nior, difunt, i Francesca, muller Saurina, muller de Raimon Amat, de
dAntoni Bonet, de Cabrera, 484. Vilassar, 546, 555, 567.
Saurina, lla de Simonet, lies Pla- Saurina, vdua de Ferrer Eimeric, de
nel, de Vilassar, muller de Francesc Vilassar, 535, 541.
Pols, dArgentona, pubilla del mas Saurina, vdua de Guillem Banyeres,
Simonet, de Vilassar, 501. de Vilassar, 535.
Saurina, muller de Berenguer Ti, de Saurina, vdua de Guerau dAltafulla,
Premi, 521. drrius, 151, 197, 206, 207, 513,
Saurina, muller dAntoni Bonet, de 520.
Cabrera, 484. Saurina, vdua de Nicolau Agell, de
Saurina, muller de Berenguer Sim, Premi, 75, 153.
de Vilassar, 45. Saurina, vdua de Raimon Roudors,
Saurina, muller de Bernat Folgueres, de Tei i mare de Francesc Rou-
de Premi, 151, 458. dors, 39.
Saurina, muller de Bernat Gener, de Saurina, vdua de Sim Rafart, de
Cabrera, 499. Vilassar, 499.
Saurina, muller de Bernat Isern, de Sebasti de nAmat del Sant Crist, de
Vilassar, 487, 548, 550, 553, 559, Vilassar, 272.
560. Segarra, comarca, 83.
Saurina, muller de Bernat Rafart, de SEGUER, mas, de Premi, 147.
Vilassar, 485, 528, 529, 531, 546, SEGU, de Cabrera, 98, 102, 494.
555. SEGU, mas, de Cabrera, 102, 103, 134,
Saurina, muller de Bernat Sala, de 463, 468, 477, 494, 504, 512, 522.
Premi, 521. SEGU, Antoni, de Cabrera, 522.
Saurina, muller de Bonanat Canal, de SEGU, Bernat, dArgentona, 514, 521,
Vilassar, 183, 190, 204, 210, 513, 527.
538, 560. SEGU, Guillem, dArgentona, 197, 521.
Saurina, muller de Guillem Aroles, de SEGU, Jaume, de Cabrera, 102, 445,
Vilassar, 159, 323, 458, 548, 550, 504, 522.
554, 561, 566. SEGU, Joan, de Cabrera, 102, 504.
Saurina, muller de Guillem Artaguil, SEGU, Pascasi, de Cabrera, 468.
de Vilassar, 457, 543. SEGU, Pasqual, de Cabrera, 459, 469.
Saurina, muller de Guillem Grau, de SEGU, Pere, dArgentona, 197, 514,
Vilassar, 528. 530.
Saurina, muller de Jaume Ti, pubilla SEGU, lies Flor, Bernat, 105, 467, 503.
del mas Ti, de Premi, 500, 513, SEGU, lies Veil, Guillem, de Vilassar,
520. 530.
Saurina, muller de Pere Andreu, de SENDERI, Francesc, 477.
Vilassar, 39, 285, 292, 443, 501, SENTANY, Pere, mestre de cases, de
535, 539, 565. Vilasasar, 165, 446, 476, 477, 480.
646 MONTSERRAT RICHOU I LLIMONA
Sentge, camp, topnim, de Premi, SERRA, Salvador, de Vilassar, 141, 263,
463. 267, 451, 543, 573.
SENTMENAT, Jofre, 131. Serra de Maria, topnim de Tiana, 419.
SENTPERE, Pere, de Sant Sadurn de la Serralada Litoral Catalana, 31.
Roca, 439. SERVET, mas, de Premi, 103, 111, 112,
SER, Salvador, de Vilassar, 322, 324, 148, 152, 452, 495.
542, 547, 552, 556, 562, 571. SEU de Barcelona, 51, 58, 119, 122,
Serena, de Vilassar, 496. 134 a 138, 280, 281, 313, 314, 357,
SERENA, Pere, de Vilassar, 58, 161, 467, 452, 478.
527, 539, 545, 555, 571, 572. SEVILLA, Alfons, de Castella, 218.
SERENA, Salvador, de Vilassar, 109, 458. SEYOL, mas, dAlella, 500, 520.
SERENA, lies Dilmer, Pere, de Vilassar, SEYOL, Arnau, dAlella, 205, 500, 513,
109, 112, 458. 520.
SERENA, lies Veronell, Pere, de Vilas- Sibilia, lla de Berenguer Matar i
sar, 492. Francesca, de Vilassar, 293.
SERRA, de Vilassar, 99, 498. Sibilla, muller de Berenguer Avella,
SERRA, borda, de Vilassar, 32, 33, 99, de Vilassar, 485.
106, 107, 108, 111, 448, 451, 498. Sibilla, vdua de Berenguer Avella, de
SERRA, mas, de Vilassar, 96, 99, 104, Vilassar, 541, 555.
481, 498. Siclia, regne de, 78, 116.
SERRA (lo Moyo), mas, de Vilassar, 44. Sim, ll de Pere Andreu i Saurina,
SERRA, mas den, de la sagrera, de Vi- de Vilassar, 292.
lassar, 96. SIM, can, de Vilassar, 108, 496.
SERRA, Antic, de Vilassar, 447, 543, 576. SIM, Berenguer, de Vilassar, 45.
SERRA, Bartomeu, 288. SIM, Marc, rector de Sant Miquel de
SERRA, Bartomeu, de Vilassar, 32, 101, Cladelles (Girona), 456.
107, 451, 501, 514, 520, 545, 555, SIMONET, de Vilassar, 498.
567. SIMONET, mas, de Vilassar, 96, 498,
SERRA, Bernat, de Cabrera 163. 501, 511.
SERRA, Bernat, de Premi, 513. SIMONET, lies Planel, de Vilassar, 501.
SERRA, Bernat, de Vilassar, 124, 150, SOCARRATS, Joan de, jurista, 124.
159, 161, 275, 276, 325, 339, 459, SOL, de Premi, 98, 99, 495.
483, 484, 485, 486, 487, 492, 513, SOL, mas, de Premi, 98, 99, 448, 495.
520, 531, 542, 543, 544, 545, 558, SOL, Bartomeu, de Sant Andreu del
564, 572, 575. Palomar, 214, 238, 518, 534.
SERRA, Francesca, muller de Bernat SOL, Miquel, monjo del monestir de
Serra, de Vilassar, 543. Montserrat i prior del monestir
SERRA, Guillem, de Vilassar, 225, 529. de Sant Pere de Clar, 134.
SERRA, Jaume, de Vilassar, 272, 340, SOLER, de Cabrera, 98, 494.
543, 577. SOLER, de Premi, 98, 99, 495.
SERRA, Nicolau, de Cabrera, 459. SOLER, de Vilassar, 305, 498.
SERRA, Nicolau, de Vilassar, 484. SOLER, mas, de Cabrera, 98, 113, 494.
SERRA, Pere, de Vilassar, 101, 150, 159, SOLER, mas, de Premi, 98, 99, 472,
161, 341, 477, 482, 483, 487, 492, 473, 495, 519.
501, 514, 520, 522, 540, 544, 558, SOLER, mas, de Vilassar, 96, 224, 498,
563, 573. 529.
LA TERRA, LA FAMLIA I LA MORT AL BAIX MARESME (1348-1486) 647