61 CIÈNCIA I EXPERIÈNCIA Net Mda Red

FUNDACI NOGUERA
ESTUDIS, 61
CINCIA I EXPERINCIA
EL JURISTA FONTANELLA
(1575-1649)
I LES SEVES CARTES
JOSEP CAPDEFERRO I PLA
BARCELONA, 2012
Josep Capdeferro i Pla, 2012
Edita: Pags Editors, S L
Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida
editorial@pageseditors.cat
www.pageseditors.cat
Primera edici: agost de 2012
ISBN: 978-84-9975-268-6
Dipsit legal: L-800-2012
Impressi: Arts Grques Bobal, S L
textos edievals
catalans
A la famlia i als amics que tant estimo.
NDEX
ABREVIACIONS .............................................................................. 13
PRLEG ........................................................................................... 17
INTRODUCCI ................................................................................ 23
CAPTOL 1
ESTAT DE LA QESTI, PROJECTE I FONTS
Estat de la qesti .......................................................................... 31
Projecte i exemples ......................................................................... 36
Presentaci de fonts, fent mfasi en les epistolars ..................... 40
Fonts ns ara poc explorades per treballar la Diputaci ...... 40
Cartes de Fontanella a cinc municipis catalans rellevants .... 42
CAPTOL 2
DE LA GARROTXA A BARCELONA
Lencaminament duna vida de jurista integral ............................ 59
Vincles amb Sant Pere de Besal .................................................. 75
CAPTOL 3
LA BIBLIOFLIA DE JOAN PERE FONTANELLA
La millor biblioteca jurdica barcelonina del seu temps? .......... 85
Lenigma del fons bibliogrc fontanell ...................................... 95
CAPTOL 4
PASSI PER LES ALLEGACIONS JURDIQUES
Argumentaris ben documentats i divulgats .................................. 107
8 JOSEP CAPDEFERRO I PLA
CAPTOL 5
LECLOSI DOCTRINAL: DE PACTIS NUPTIALIBUS TRACTATUS
Una vocaci: donar cobertura jurdica a captols matrimonials
i heretaments ................................................................................... 121
La praxi del dret de famlia a cal Fontanella .............................. 135
CAPTOL 6
FORA DEL CLAN FONTANELLA A LA DIPUTACI DEL GENERAL
Aterratge del nucli Fontanella a la Diputaci .............................. 143
Incidncies al trienni de 1620, en qu Benet Fontanella seria
diputat .............................................................................................. 150
Topades amb els visitadors del trienni precedent .................. 150
Pugna sobre vots particulars en reunions delicades .............. 154
Captura de les ltimes galeres del General ............................. 157
Controvertida provisi de Joan Pere Fontanella com a
assessor ordinari ......................................................................... 160
Insaculacions paralleles a la casa del General ....................... 168
Sexenni de Joan Pere Fontanella com a assessor ordinari del
General ............................................................................................. 172
Visi sincrnica de loci dassessor ordinari .......................... 173
Anlisi de cas sobre remuneracions docials del General .... 185
Anlisi de cas: litigis derivats de crides contra els bandits ..... 191
CAPTOL 7
EXCLS DEL REIAL CONSELL, FONTANELLA EXCELLEIX
EN LADVOCACIA
Desencs en no ser provet magistrat? .......................................... 207
Dicultats del treball jurdic en equip .......................................... 218
Ascendent de Fontanella en lequip jurdic de Tortosa a Bar-
celona ................................................................................................ 233
CAPTOL 8
CONCILIADOR AMB LA MONARQUIA EN LES TENSIONS
DE LA DCADA DE 1630
Suport a la pacicaci de Vic i a lordre ..................................... 245
Cronista accidental en temps de sobreexcitaci militar ............. 247
A mig gas per lexcepcionalitat jurisdiccional i poltica ............. 254
9 CINCIA I EXPERINCIA
Discrepncies amb la resistncia de Barcelona en lafer del
quint ................................................................................................. 259
Dicultat i incidncies del treball a distncia ............................. 264
CAPTOL 9
ENLLESTIMENT I EDICI DE LES DECISIONES
Context biogrc de tal enllestiment ............................................ 283
Naturalesa de lobra ........................................................................ 288
Estructura i contingut de lobra .................................................... 296
CAPTOL 10
LA SAVOIA, I NO PAS HOLANDA, MODEL POLTIC
PER A JOAN PERE FONTANELLA
Contemporitzador a lavantsala del Corpus de Sang .................. 311
Lideratge emergent de Josep Fontanella ...................................... 325
CAPTOL 11
DESPRS DEL CORPUS DE SANG: IMPLICACI
REVOLUCIONRIA, MS QUE GUIATGE?
Al servei de lordre i de la causa profrancesa ............................. 331
De la collaboraci a la contrarietat ............................................. 341
CAPTOL 12
MORT DE FONTANELLA I DEST DELS SEUS BNS
I DESCENDENTS
Trasps, testament i patrimoni relicte del jurista ....................... 351
Sorts dispars de vdua, lls i nts i primeres incidncies patri-
monials ............................................................................................. 362
Pugna entre les germanes Fontanella Safont pel patrimoni
dels avis ............................................................................................ 369
Retrat de descendents i/o titulars de bns del patrimoni Fon-
tanella ............................................................................................... 373
Una pledejant impenitent: Maringela Alemany ..................... 373
Els Alemany de Bellpuig ....................................................... 374
Plet dels Alemany contra els Ros, que cediran llurs drets
a Llupi ................................................................................... 387
Causa del captol de canonges de Vic contra els Ale-
many de Bellpuig ................................................................... 390
Els Espuny contra els Alemany per impagaments de cr-
dits dotals ............................................................................... 391
Narcs de Rocabruna contra els Alemany per altres cr-
dits impagats .......................................................................... 394
Litigis sobre bns del casal Sagarriga obtinguts per vies
diverses ................................................................................... 395
Maringela Alemany i els bns de la seva prpia famlia 397
Magdalena, afortunada senyora de can Sala dArenys ........... 399
Carles Alemany de Bellpuig III, lominosa duna nissaga .... 404
Maria Teresa Sala, vindicadora de lherncia del rebesavi
Joan Pere Fontanella .................................................................. 407
Bonaventura i Hiplita Ortaf i, collateralment, el comte de
Creixell ......................................................................................... 409
CONCLUSIONS ............................................................................... 413
APNDIXS ....................................................................................... 423
Ratio editionis .................................................................................. 425
I. Transcripci duna cpia dels captols signats el 31 de
mar de 1598 amb motiu del matrimoni entre Joan
Pere Fontanella i Margarida Garraver a Besal ............... 432
II. Establiment de la notaria pblica de la vila, batllia i
vegueria de Besal a Joan Pere Fontanella per part de
labat Benet Fontanella, 2 de gener de 1614 (fragment
inicial, amb la motivaci de lacte) .................................... 436
III. Document exculpatori general dels dirigents de la Dipu-
taci del General del trienni de 1620 per ser exhibit en el
marc de la visita iniciada lagost de 1623. Atribut a Joan
Pere Fontanella ..................................................................... 439
IV. Dedicatria al lector del primer volum (ed. 1639) de
lobra de Joan Pere Fontanella Sacri Regij Senatus Catha-
loniae decisiones .................................................................. 441
V. Testament de 4 de juny de 1639 de Francesc Pere Rub,
gendre i estret collaborador professional de Joan Pere
Fontanella ................................................................................. 442
VI. Transcripci duna cpia del segle XVIII del testament
holgraf de Joan Pere Fontanella, de 27 de desembre de
1640 1641 a lpoca) ..................................................... 451
VII. Transcripci del testament de 17 de juny de 1656 de
Margarida Fontanella (i. e. Garraver, vdua de Joan Pere
Fontanella) ............................................................................. 457
VIII. Petici de 24 de novembre de 1670 dadjudicaci dels
bns de Francesc Fontanella i Garraver a favor de son
germ Josep davant la cria del veguer de Barcelona .... 460
IX. Suplicaci de 24 de novembre de 1670 perqu la cria
del veguer de Barcelona adjudiqui els bns que foren de
Joan Pere Fontanella a son ll Josep ................................ 461
EPISTOLARI MUNICIPAL.............................................................. 463
Arxiu Municipal de Girona (AMGI). Fons histric de Girona ... 463
Arxiu Comarcal del Bages (ACBG). Fons municipal histric de
Manresa ............................................................................................ 482
Arxiu Comarcal de la Garrotxa (ACGAX). Fons municipal his-
tric dOlot ....................................................................................... 486
Arxiu Comarcal del Baix Ebre (ACBEB). Fons municipal his-
tric de Tortosa ............................................................................... 500
Arxiu Municipal de Vic (AMVI). Fons histric de Vic ................ 593
ARBRES GENEALGICS............................................................... 612
BIBLIOGRAFIA ............................................................................... 619
ABREVIACIONS
Oferim les abreviacions i el ttol normalitzat de publicacions i
institucions. Per raons de tots conegudes, moltes el tenien en castell
anys enrere.
ACA Arxiu de la Corona dArag
ACAP Arxiu Comarcal de lAlt Peneds
ACBEB Arxiu Comarcal del Baix Ebre
ACBG Arxiu Comarcal del Bages
ACCE Arxiu Comarcal de la Cerdanya
ACECR Annals del Centre dEstudis Comarcals del Ripolls
ACGAX Arxiu Comarcal de la Garrotxa
ACNO Arxiu Comarcal de la Noguera
ACSG Arxiu Comarcal de la Segarra
ACU Arxiu Capitular dUrgell
ADB Arxiu Dioces de Barcelona
ADG Arxiu Dioces de Girona
ADPO Archives Dpartementales des Pyrnes Orientales
ADTO Arxiu Dioces de Tortosa
AEV Arxiu Episcopal de Vic
AHBC Arxiu Histric de la Biblioteca de Catalunya
AHDE Anuario de Historia del Derecho Espaol
AHFF Arxiu Histric Fidel Fita dArenys de Mar
AHG Arxiu Histric de Girona
AHMSC Arxiu Histric Municipal de la Selva del Camp
AHPB Arxiu Histric de Protocols de Barcelona
AHRCG Associaci dHistria Rural de les Comarques Gironines
AIEG Annals de lInstitut dEstudis Gironins
AMGI Arxiu Municipal de Girona
AMVI Arxiu Municipal de Vic
AST Analecta Sacra Tarraconensia
ATCA Arxiu de Textos Catalans Antics
BC Biblioteca de Catalunya
BCCP Bibliothque de la Cour de Cassation de Paris
BG Batllia General
BICAB Biblioteca de lIllustre Collegi dAdvocats de Barcelona
BNF Bibliothque Nationale de France
BSAL Butllet de la Societat Arqueolgica Lulliana
BSGP Bibliothque de Sainte Genevive de Paris
BUB Biblioteca de la Universitat de Barcelona
CA Consell dArag (i. e., Consejo Supremo de la Corona de
Aragn)
CAM Caja de Ahorros del Mediterrneo
CCEPC Coordinadora de Centres dEstudis de Parla Catalana
CEPC Centro de Estudios Polticos y Constitucionales
CdC Consell de Cent
CNRS Centre National de la Recherche Scientique
CR Correspondncia rebuda
CT Correspondncia tramesa
CSIC Consejo Superior de Investigaciones Cientcas
CUG Collegi Universitari de Girona
CYADC Constitutions y altres drets de Cathalunya
DCVB Diccionari Catal-Valenci-Balear
DGC Dietaris de la Generalitat de Catalunya
EHA Estudis dHistria Agrria
EHESS cole des Hautes tudes en Sciences Sociales
FSVC Fundaci Salvador Vives Casajuana
GCC Gramtica del Catal Contemporani
GGCC Gran Geograa Comarcal de Catalunya
HID Historia. Instituciones. Documentos
IEC Institut dEstudis Catalans
IEG Institut dEstudis Gironins
IUHJVV Institut Universitari dHistria Jaume Vicens Vives
MAM Manual dAcords Municipals
MNA Manual de Novells Ardits
MR Mestre Racional
PAM Publicacions de lAbadia de Montserrat
R Redre
RA Reial Audincia
RABLB Reial Acadmia de Bones Lletres de Barcelona
RAMEGHH Reial Acadmia Mallorquina dEstudis Genealgics, He-
rldics i Histrics
RdG Revista de Girona
RDHC Revista de Dret Histric Catal
RHFDSJ Revue dHistoire des Facults de Droit et de la Science
Juridique
RJC Revista Jurdica de Catalunya
RP Reial Patrimoni
RV Rgia Visita
SASLPO Socit Agricole, Scientique et Littraire des Pyrnes-
Orientales
SCEN Societat Catalana dEstudis Numismtics
SECCFSCQ Sociedad Estatal para la Conmemoracin de los Cente-
narios de Felipe II y Carlos V
TJC Textos Jurdics Catalans
UA Universitat dAlacant
UAB Universitat Autnoma de Barcelona
UB Universitat de Barcelona
UdL Universitat de Lleida
UV Universitat de Valncia
VG Visita del General
ad es. ad esempium
al. alii
c. o ca. circa
cit. citat
col. collector/a
coord. coordinador/a
cur. curador/a
ed. editor/a o editorial
f. / fol. foli
i. e. id est
i. f. in ne
insert. inserit
interlin. entre lnies
i. p. in principio
jr. junior
marg. al marge
ms. manuscrit
n. / nm. nmero
p. pgina
per tot. per totum
s. segents
s. d. sense data
s. e. sense editor
s. f. / s. fol. sense foliaci
sin. esquerre
s. l. sense lloc
sr. senior
sup. superior
Molt em complau prologar aquest llibre del doctor Josep Cap-
deferro i Pla, que fou: primer, alumne; desprs, deixeble; i que ara s
un benvolgut company dacadmia a lrea dHistria del dret i de les
Institucions de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
Fer avanar els estudis i la recerca en histria del dret catal ha
estat un dels compromisos als quals, com a cap de lesmentada rea,
he procurat fer front des de ja fa vint anys, amb la promoci i direcci
del Seminari Permanent i Interuniversitari dHistria del Dret Catal
Josep Maria Font Rius i amb la projecci de diverses lnies de recerca
sobre la histria de les institucions dautogovern de Catalunya, sobre el
pensament jurdic del passat i sobre la histria dels juristes catalans.
En aquest darrer cas, ens interessava conixer aquells professionals
del dret que van protagonitzar com a consultors, jutges, advocats o
professors el procs de producci, daplicaci i dinterpretaci del dret
catal i, per tant, que van fer viable lexistncia de Catalunya com
una comunitat general independent o autnoma, dotada duna cultura
jurdica prpia dins del marc de la cultura jurdica europea del ius
commune. En Josep Capdeferro ha participat en totes aquestes activi-
tats i recerques exposant o publicant els seus considerables resultats
en diversos seminaris i conferncies o en articles i captols de llibre,
respectivament. Per, amb la seva tesi doctoral ha concretat la seva
prpia lnia de recerca i aquest llibre ns una mostra eloqent.
En efecte, Cincia i experincia s un dels resultats editorials que
deriven de la magnca tesi doctoral elaborada per lautor titulada
Joan Pere Fontanella (1575-1649), un advocat de luxe per a la ciutat
de Girona. Plets i negociacions jurdico-poltiques dun municipi ca-
tal a lalta edat moderna, la qual va obtenir la qualicaci mxima
dexcellent cum laude per unanimitat per part del tribunal que la jutj
PRLEG
compost, sota la presidncia del professor Joaquim Nadal Farreres,
per la professora Eva Serra Puig i pels professors Antnio Manuel
Hespanha, Jos Mara Prez Collados i Antoni Planas Rossell.
La tesi de Josep Capdeferro i Pla sobre Joan Pere Fontanella i la
seva activitat com a jurista en la Catalunya del segle XVII fou un treball
de recerca bsica en histria del dret que destac pel seu alt nivell de
qualitat i dexcellncia cientca i per la seva metodologia innovadora
basada en la inducci de conclusions a partir destudiar la gura dun
jurista de reconegut prestigi i un conjunt selecte dels seus casos.
El contingut de la tesi era molt ms que estudiar la persona, lobra
i el pensament jurdic del ms eminent i rellevant jurista de lpoca
moderna, per tal com en el seu estudi el professor Capdeferro posava
en valor tot lordenament jurdic catal, integrat tant per les fonts del
seu dret (comunes i prpies) com per les respectives institucions po-
liticoadministratives, privades, penals i processals.
En el treball tamb sempr una metodologia cientca impeca-
ble, basada en una correcta utilitzaci del mtode historicocrtic en el
tractament de les fonts de coneixement. La tesi aport els fruits sabo-
rosos de perllongades anyades de recerca en diversos fons arxivstics
de Catalunya, on es troben els testimonis del conjunt dactivitats i dels
fets examinats en la tesi.
Tanmateix, per acotar un tema tan immens (la histria de lor-
denament jurdic catal del segle XVII), que clarament desborda labast
duna tesi doctoral i ns i tot duna vida dedicada exclusivament a la
recerca, lautor prioritz i seleccion aquella activitat de Joan Pere
Fontanella com a advocat municipal de diverses localitats i territoris
catalans (Tortosa, Vic, Balaguer, la Cerdanya), i especialment de Giro-
na. Aquesta opci encertada i correcta de delimitaci duna temtica
substancial a estudiar fu que la ciutat de Girona esdevingus el mirall
principal daquells que reecteixen la vida prctica del dret catal en
la decisiva primera meitat del segle XVII.
LArxiu de la Corona dArag, el Comarcal de les Terres dEbre,
el Comarcal de la Cerdanya a Puigcerd, lArxiu de la Noguera a Ba-
laguer, el municipal de Vic, el dioces i el municipal de Barcelona, el
de la Biblioteca de Catalunya, el de Protocols notarials de Barcelona i
el de lHospital de la Santa Creu i de Sant Pau, i especialment tamb
els de Girona foren, entre daltres, els dipsits documentals on Josep
Capdeferro investig i pou testimonis del dret histric catal i de la
seva aplicaci efectiva en forma de signicatius i selectes documents,
els ms importants dels quals integraren els apndixs justicatius dels
diversos captols de lesmentada tesi. Noms a tall dexemple, citar
laportaci innovadora i original que fu la tesi revelant els captols
matrimonials i el testament de Joan Pere Fontanella, ns ara del tot
desconeguts i que en el present llibre sn editats per primera vegada.
Amb les recerques sobre Fontanella, perllongades amb un minu-
cis i rigors treball danlisi i de sntesi de les dades obtingudes, es
va anar construint un discurs explicatiu de la histria del dret catal
a lpoca moderna que integrava no sols els documents originals i in-
dits que descobria en els arxius, ans tamb les dades ms rellevants
aportades per la historiograa jurdica les quals conformaven lestat de
la qesti sobre el tema. En efecte, el doctor Capdeferro s un expert
en el domini de la bibliograa ms solvent relativa al ius commune
europeu i sobre la histria del dret catal. Aquest mestratge dels co-
neixements publicats sobre el tema es feia present en una profusi de
notes erudites i crtiques a peu de pgina de la tesi que fonamentaven
amb escreix el text del discurs, amb una anlisi detalladssima i a fons,
ad saturitatem, de les qestions plantejades.
A ms a ms del protagonisme de Joan Pere Fontanella i de les
seves activitats de consultoria jurdica i forense, la tesi ens presentava
la prctica del dret a la Catalunya del XVII a travs duna srie de ca-
sos litigiosos o contenciosos, que tenien com a com denominador el
protagonisme de la ciutat de Girona.
Avui en dia, lobra de referncia pel que fa a la histria del dret
pblic catal s la del malaguanyat professor Vctor Ferro, el qual
lestudia ns al moment anterior al Decret de Nova Planta (1715/16) a
partir de la legislaci vigent i de la jurisprudncia doctrinal i judicial
impresa dels segles XV-XVII. Tanmateix, a partir dara i sobre aquest
tema, shaur de comptar necessriament amb el treball del professor
Josep Capdeferro, ats que el carcter ms teric de lobra ferriana est
mancat de la visi viva, funcional i prctica de les institucions i del
dret catal que ens ofereix lobra sobre Fontanella, i aix, sense perdre
en cap moment el to crtic i lalt nivell cientc en la interpretaci dels
fets i en lexplicaci del sentit i signicats historicojurdic del cmul
dinstitucions estudiades en la tesi.
Existien ja treballs sobre Joan Pere Fontanella de caire biogrc
(el ms recent de Palos) o divulgador de les seves doctrines (Sanponts
i Barba, Maspons i Anglasell, etc.). Tot i amb tot, laportaci de Josep
Capdeferro, que t en compte aquests coneixements, els va ultrapas-
sar i els project en una altra freqncia que ens ha perms veure
i comprendre a bastament la problemtica de la interacci entre la
dimensi jurdica i la dimensi poltica duna Catalunya ubicada dins
de la monarquia universal hispnica dels ustria i alhora dins de la
cultura jurdica europea del ius commune tard.
Per altra banda, a Cincia i experincia. El jurista Fontanella (1575-
1649) i les seves cartes lautor no es limita a reproduir la primera part
de la tesi on havia estudiat el context histric en el qual visqu el
jurista i on ens proporcionava noves dades biogrques indites. En-
tre la presentaci de la tesi i aquest llibre que prologuem, el doctor
Capdeferro ha continuat i ha aprofundit la seva tasca destudi i de
recerca del tema, de manera que ara ens ofereix oportuns matisos i
nombroses addicions, a ms dall que ell denomina encertadament
com lepistolari municipal fontanell, s a dir, la transcripci acu-
rada i ntegra de gaireb dues-centes cinquanta cartes que Joan Pere
Fontanella va dirigir als municipis de Girona, Manresa, Olot, Tortosa i
Vic. Aquesta valuosssima font de coneixement de la vida, de lobra, de
lactivitat professional i del pensament jurdic de Joan Pere Fontanella
va precedida dunes consideracions ben pertinents sobre les caracte-
rstiques tipolgiques daquesta documentaci i duna detallada ratio
editionis que justica els criteris raonables seguits en el moment de
la transcripci de la majoria de documents autgrafs i dunes quantes
cpies conservades de les cartes originals.
La vida de Joan Pere Fontanella es pot seguir l per randa des
dels seus orgens a la Garrotxa ns a la seva arribada a Barcelona, a
nals del segle XVI, on viur, treballar i morir al cap de cinquanta
anys. Larribada de Fontanella a Barcelona es produeix, doncs, poc
abans que el nou rei Felip II (III de Castella) hi celebri la famosa Cort
General de Catalunya (1599) en la qual es va aprovar la constituci que
reconeixia la doctrina dels doctors com una de les fonts supletries
del dret catal i que atorgava al ius commune i a la seva interpretaci
doctrinal pels juristes un paper rellevant per tancar el sistema de fonts
del dret catal, en servir de parmetre regulador de lequitat judicial
que els magistrats de la Reial Audincia podien fer servir per resoldre
les causes.
La constituci poltica de Catalunya es basa en aquests moments
en els principis de limperi del dret i del pactisme jurdic, la qual cosa
comporta donar una preeminncia al dret sobre la poltica i, per tant,
una gran rellevncia al jurista, que pot aconseguir amb els seus conei-
xements terics i prctics del dret fer triomfar les pretensions de les
parts davant les diverses instncies jurisdiccionals aleshores existents.
s en aquest punt on lexcellncia de Fontanella es posa de manifest.
Aix, el veiem treballar de forma exemplar en el seu estudi dadvocat, dotat
duna esplndida i selecta biblioteca jurdica, i component memorials,
consultes i allegacions per a una innombrable srie de casos, coses
i causes que el doctor Capdeferro va desgranant, ac i all, al llarg
de tota lobra i no de forma merament descriptiva o enunciativa sin
aprofundint fins donar-nos la clau explicativa del problema jurdic, de
lestratgia seguida per Fontanella i de les vicissituds que sesdevingueren
en la seva tramitaci. Naturalment, lanlisi de les cartes escrites per
Fontanella als seus clients municipals li permeten al doctor Capdeferro
arribar ben lluny en el nivell dexplicaci de les qestions de fet i de
dret que li plantegen els seus consultants i tamb en la forma com
sorganitza la defensa jurdica.
Una de les lnies principals de lactuaci jurdica de Fontanella,
ens diu el professor Capdeferro, est presidida pel seu carcter con-
temporitzador i pel respecte envers el sistema dobligacions naturals,
s a dir, per la conana en limperi del dret i en el comproms efectiu
de les persones amb els seus principis morals i religiosos.
Per altra banda, la preocupaci per defensar els iura propria de
Catalunya o les seves institucions ms signicatives en matria del
dret de famlia expliquen la confecci del seu tractat sobre els pac-
tes nupcials. Les relacions de Fontanella amb la Generalitat, els seus
consells als municipis amb motiu de lallotjament o presncia de les
tropes reials, ledici de les Decisions, etc. sn molts els punts tractats
en aquest llibre que mereixerien un comentari que ara no podem fer
per ra del carcter prologal daquestes lnies.
Per nalitzar-les, per, vull felicitar ben sincerament al doctor
Josep Capdeferro pels esplndids resultats assolits amb aquest treball
que lacredita com un gran historiador del dret i que a nosaltres ens
permet conixer el sentit que t la vida, lobra i el pensament jurdic
de Joan Pere Fontanella, la gura senyera dels juristes catalans del
segle XVII, lpoca dor duna jurisprudncia catalana que participava
plenament de la cultura jurdica del ius commune europeu.
Tamb cal lloar lencert de la Fundaci Noguera en acollir la
publicaci daquesta obra dins de la seva prestigiosa collecci Estudis.
Toms DE MONTAGUT
Barcelona, 24 de mar de 2012
Aquest volum cont un dels quatre blocs temtics de la nostra
tesi doctoral, dirigida pel catedrtic dHistria del Dret Toms de Mon-
tagut i Estragus i defensada amb xit el 17 de setembre de 2010 a
la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on tenim el goig dimpar-
tir docncia. Li donrem per ttol Joan Pere Fontanella (1575-1649),
un advocat de luxe per a la ciutat de Girona: Plets i negociacions
jurdico-poltiques dun municipi catal a lalta edat moderna (http://
www.tesisenxarxa.net/TDX-1008110-125824/<2010>) per encabir-hi uns
continguts intensos, dampli abast i de dilatada confecci. Desprs de
fer-hi una presentaci de les fonts primordials de recerca com cor-
responia a un treball eminentment darxiu sobre documentaci per la
major part indita, hi oferrem una actualitzaci biogrca del jurista
nascut a Olot Joan Pere Fontanella, tot retratant-ne la famlia i entorn,
el patrimoni, lactivitat i la producci; acte seguit, estudirem el rgim
jurdic dels advocats i procuradors que serviren municipis catalans a
ledat moderna i oferrem retrats de cadascun dels juristes que, a ms
de Fontanella, patrocinaren la ciutat de Girona entre nals del segle XVI
i mitjan del XVII; nalment ressegurem, primer amb perspectiva diacr-
nica i desprs a travs de lanlisi de dotze macrocasos, els principals
plets i negociacions de la mateixa Girona a ledat moderna i la forma
com hi feren front ladvocat olot i altres operadors jurdics de dife-
rent rang. Tot i la relaci uida entre tals continguts, cadascun dels
blocs de la tesi fou dotat de vida prpia, concebut per poder-se editar
separadament dels altres comenant per aquest, dedicat a la vida i
obres de Fontanella.
Com s de justcia, als lectors i a la Fundaci Noguera, que acull
generosament aquesta publicaci, no els hem pas abocat les pgines
doctorals tal qual, ans polides i esmenades, alleugerides daparell crtic
INTRODUCCI
Jo [h]y tindr lo cuydado com a cosa prpria
(T105, de 6.VI.1635)
i, sobretot, ricament addicionades amb notcies darxiu que hem loca-
litzat i explotat des de lacte de la defensa en. I, mereix ser destacat,
tamb amb lafegit dun vast epistolari professional que tenim en gran
estima i esperem sigui de gran utilitat al pas i a la comunitat cien-
tca. Lepistolari en qesti consta de gaireb dues-centes cinquanta
cartes de Fontanella a cinc clients de relleu, els governs municipals
de Girona, Manresa, Olot, Tortosa i Vic. Per qu transcriure-les i cu-
rar-les, hom es preguntar? Perqu sn la viva imatge del dret aplicat
quotidianament, de la vida judicial i tamb de la vida institucional
de la Catalunya moderna. I no pas de la m dun qualsevol. Linsigne
Fontanella, del qual subratllem les arrels garrotxines per b que fos
barcelon dadopci en edat adulta, fou alhora un advocat molt signi-
catiu de la cultura del ius commune tard dEuropa i un eix de lapas-
sionant i alhora convulsa vida pblica del Principat al segle XVII. En el
primer vessant, condu casos de gran relleu i escrigu obres de praxi i
de cincia jurdica molt celebrades. En el segon, tingu una destacada
activitat poltica, abans i durant la secessi respecte a la monarquia
hispnica posterior al Corpus de Sang de 1640. Diem primer i segon
vessants tot i sabent que dret i poltica eren difcilment escindibles a
lpoca, sobretot a casa nostra, territori marcadament iuscentrista, on
qualsevulla pretensi o voluntat shavia darticular en termes jurdics,
i on el dret serigia en factor cohesionador de les comunitats, tant
general com particulars el propi pas, les ciutats, viles i llocs, les
corporacions professionals, etc. Dac la preeminncia social adquirida
pels juristes, en un context caracteritzat per lelevada litigiositat, tant
a Catalunya com arreu dEuropa. Dac la necessitat de conixer-los b
i saber-los valorar idees, activitats i obres. Entenem que amb aquestes
lnies queda provat linters de lepistolari professional fontanell, on
salternen passatges tcnics amb altres ms poltics, dhuc amb alguns
danecdtics. s un material cridat a repartir joc, esperem, tant a nos-
altres ara i en un futur com a tercers.
No s noms de lesmentat epistolari i de correspondncia creua-
da entre altres advocats o procuradors i llurs clients que salimenten
els nostres estudis i el present llibre. Sn molts ms i prou diversos els
miralls on, lleials al mtode historicocrtic propi de lescola dels pro-
fessors Josep Maria Font i Rius i Toms de Montagut, hem buscat
reexos indits o poc difosos de la polidrica activitat fontanellana, en
arxius, biblioteques i altres fons documentals. Ja els anirem presentant
quan correspongui, aqu ens limitem a enunciar-los: allegacions jur-
diques, fonts falsament efmeres a les quals contribum a donar una
nova vida; literatura jurdica de ledat moderna (tractatus, decisiones,
consilia, etc.), de la qual defensem una lectura molt contextualitzada i
cauta en tant que estretament connexa a la praxi, ergo a les referides
allegacions; protocols notarials, localitzats sovint cal posar-ho de
relleu desprs duna feixuga recerca i en indrets poc esperats, com
lADB (enmig de processos eclesistics del segle XVIII), lAHSCP (dins
processos patrimonials), lAHFF o el fons darxiu de la BC; resoluci-
ons, interlocutries i altres actes processals i poltics, de sries sovint
poc o gens explotades com les visites del General, les conclusions del
consistori de la Diputaci o sentncies de larxiu del veguer, etc. En
aquest pargraf metodolgic volem explicitar quins sn alguns fons on,
desprs de la defensa de la tesi doctoral i amb major o menor xit,
hem fet recerca AEV, ACU, AHMSC, ACPE, ACTO, ADTO, ACBG o
lhem intensicada AHPB, ACGAX, ADPO, ACA, ni que sigui per
orientar el lector que ja ha consultat la tal tesi i ara fonamentalment
busca addicions i plantejaments innovadors respecte daquesta. Al lector
en qesti el present llibre li pot semblar fora irreconeixible en tant
que hi hem modicat molt la presentaci de laparell crtic, ms per
pragmatisme que no pas per convicci. Per exemple, les allegacions
jurdiques i memorials poltics se citen a peu de pgina amb la seva
cota i sen fa remissi a la bibliograa nal, o tot el bagatge de llibres
i articles citats se serveix en format CU Harvard. Directament, obres
de bibliograa bsica en relaci amb la histria juridicopoltica, eco-
nmica i social de Catalunya als segles XVI i XVII dautors consolidats
com Elliott, Ferro, Palos, Prez Latre, Regl, Sales, Sanabre, Serra,
Torres o Vilar no se citen, a menys que siguin dutilitat immediata per
al contingut del llibre o quan sembli inexcusable una contextualitzaci;
s una de les ingrates servituds doptar per un aparell arxivstic potent
i una bibliograa especialitzada.
Dediquem ara unes ratlles a combinar aspectes de contingut i de
metodologia. En aquesta obra Fontanella s indiscutiblement el prota-
gonista, per ni de bon tros lnic actor. Per exemple, hi interactua, de
forma ms contnua o puntual, amb altres juristes com Jaume Cncer
o Josep Ramon, Francesc Millet, son ll Josep Fontanella o son gendre
Francesc Pere Rub i ens abstenim de llistar sndics o procuradors
i altres operadors jurdics. Ms enll o parallelament als components
destudi biogrc, en transcorren uns altres dhistria de les institucions
poltiques i dhistria de la cultura jurdica. Lleials a la poliarquia de
la Catalunya moderna, a un cosmos amb diferents nivells i cultu-
res de creaci del dret i de gesti del poder, sobresurten en el llibre
extenses pgines dedicades a la Diputaci del General (captol 6 prin-
cipalment) o a les potents autonomies municipals que els Decrets de
Nova Planta abolirien (captols 7 i s.). La fora de Barcelona i del seu
Consell de Cent es tracten de manera sovintejada (per exemple, captol 8
o apartat Al servei de lordre i de la causa profrancesa, al captol 11),
si b a partir de documentaci daltres localitats. No en va, s des de
la capital catalana, on tenen seu les principals institucions de laparell
virregnal i de la terra, que un home com Fontanella observa, gestiona,
argumenta i inueix en defensa dels interessos dels seus patrocinats. I
comunica. Com a tcnic que assessora diversos gestors institucionals,
t el territori i els seus interessos al cap, per veu el pas des de Bar-
celona. Aquest ex pluribus unum ens condueix a declarar que li hem
volgut donar un format molt casustic al nostre retrat de Fontanella.
La multiplicitat de dossiers i nuclis dinters estudiats conforma un
mosaic multicolor de la Catalunya moderna. Arran de combinar praxi
i teoria, per, creiem transcendir lanecdotari casustic i aportar un l
conductor general: una valuosa aproximaci al pensament juridicopoltic
de ladvocat originari dOlot, que permet qestionar etiquetes que la
historiografia li ha adjudicat. Tal aproximaci es fa visible connectant
sobretot els captols 8, 10 i 11 del llibre. No s lnic gran tema o eix
que es dibuixa en aquest treball a base dentrellaar les seves parts.
Els captols 2, 6, 7 i 12, i tamb els 5, 10 i 11 porten el lector a la
constellaci de relacions i patronatges familiars dels Fontanella. O els
captols 3, 4, 5, 9, i tamb el 2, conviden a una contextualitzaci de
les obres de doctrina fontanellanes a partir de la suma de contingn-
cies professionals com la praxi quotidiana i la passi bibliogrca. Es
toquen matries dispars i algunes, cal advertir-ho, sn prou tcniques
i feixugues. Convidem el lector poc especialitzat a no rendir-se davant
de lapartat Estructura i contingut de lobra del captol 9, intensament
jurdic, o la secci del captol 12 on es creuen personatges i quantiosos
deutes seculars relacionats amb la nissaga Alemany de Bellpuig. Amb-
ds poden ser apassionants per a una minoria i entendrem que no shi
recre la majoria que trobar passatges ms gils, dhuc entretinguts,
com lapartat dedicat a Carles Alemany de Bellpuig III.
A la llum del que sha dit ns aqu, el lector comprendr que
donar-li un ttol a la present obra no hagi estat senzill. En un primer
moment hem descartat opcions com Joan Pere Fontanella (1575-1649)
i el seu context histric: Notcies biogrques indites o b La praxi
del dret a la Catalunya moderna: Joan Pere Fontanella (1575-1649),
prou temptadores perqu abracen moltes temtiques sin totes que
deslen per les nostres pgines. Les hem refusades per conservado-
res i per poc atractives haurem foragitat lescs pblic susceptible
dinteressar-se per un llibre dhistria jurdica i poltica catalana. Ens
ha temptat una clusula del tipus Una vivncia exemplar del dret
catal: Joan Pere Fontanella (1575-1649), en tant que el substantiu
vivncia aplega en perfecta comuni els perls biogrc i professional
del nostre personatge i ladjectiu exemplar t connotacions alhora re-
presentatives i signicatives. Per hi hem trobat a faltar una connexi
directa amb la correspondncia, autntic motor de la nostra recerca.
Tot remenant lepistolari, ens hem detingut en lexpressi fontanellana
Sempre ab veritat proceesch (T3, de 18.V.1627), potent com poques,
per segurament imprpia per intitular qualsevol llibre dedicat a un
advocat, per escrupuls i temers de Du que sigui o hagi estat. Per
aix lhem connada a les conclusions del volum, on ha trobat un
lloc adient. Una alternativa infallible hauria estat recrrer a una frase
que subratlls lautntica devoci de lolot per la seva professi; la
ms explcita es prestava poc a fer de ttol, a menys que se la mutils
parcialment, cosa impensable: Com jo amo tant la advocati, no dexo
de tenir mas horas certas per acudir-li (M6, de 29.V.1641). La soluci
nalment ens lha procurada una carta absent de lepistolari en tant
que escrita per un jurista diferent de Fontanella, per referint-se a ell
en termes molt elogiosos:
No puch dexar de donar a vostres magnicncies y mercs lo pa-
rab de la bona electi han feta de advocat de aquexa ciutat de la
persona del senyor Fontanella, en la qual concorren notriament
totes las bonas parts necessrias y convenients per dit ofci, que
sn scintia y experintia, y estar particularment instrut y al cap
de las matrias y causas corrents, ax per a defensar en ellas a
exa ciutat com per a concordar-las, que seria lo millor.
ACBG, Fons de Manresa, lligall 1089 de correspondncia rebuda i tramesa
de la dcada de 1640, fol. 46v, carta de 11.VI.1641 del doctor Josep Sala als
consellers manresans.
La musicalitat dels substantius cincia i experincia, cmplices
entre si i alhora molt lleials a la trajectria i la forma de treballar
fontanellanes, ha resultat imbatible. El fet que la citaci procedeixi
dun fons explorat desprs de la redacci i defensa de la tesi doctoral
ens ha agradat per simbolitzar lampliaci de materials que cont el
present llibre. I la coincidncia parcial amb el ttol de larticle Cincia
i experincia religiosa de linsigne savi, matemtic, jesuta, garrot-
x illustre i entreparent lluny, el pare Albert Dou (a. c. s.), ens ha
omplert de satisfacci. Hem estalviat els noms Joan Pere al ttol, tot
posant laccent en la qualitat de jurista de Fontanella, per economia
i per entendre que lestratgia despersonalitzadora s lleial a un mn
preliberal on shaurien pres en consideraci nuclis familiars i altres ms
que no pas individus allats. Esperem que no sho prenguin malament
els estudiosos daltres Fontanella tamb juristes per de menor entitat,
com Josep o Francesc Fontanella i Garraver.
Cloem aquesta introducci amb un apartat dagraments on
volem que constin dentrada els membres del tribunal de la nostra
tesi doctoral, titulars i suplents, que durant lestiu del 2010 tingue-
ren la generositat de llegir, digerir i comentar el nostre treball amb
observacions molt encertades. Els professors doctors que integraren
tal tribunal no s una llista a beneci dinventari sn Joaquim
Nadal aleshores Honorable Conseller de Poltica Territorial i Obres
Pbliques de la Generalitat de Catalunya, Eva Serra, Antnio Ma-
nuel Hespanha, Jos Mara Prez Collados i Antoni Planas, a ms de
Gigliola di Renzo Villata, Antoni Jord, Joaquim Albareda, Gregorio
Monreal i Salustiano de Dios.
Els segents agraments s de justcia adrear-los al director de la
tesi, Toms de Montagut, que ha confegit el prleg del present volum.
Fou ell qui, desprs de tutoritzar-nos lassignatura Histria del Pensa-
ment Jurdic al nal de la llicenciatura en dret a la UPF, ens convid
a la formaci de postgrau i successivament a la carrera acadmica en
lrea dHistria del Dret i les Institucions de la mateixa UPF, i ens
aprop als juristes de la Catalunya moderna i ms concretament a la
gura de Joan Pere Fontanella. Josep Serrano i lenyorat Vctor Ferro
(a. c. s.) mereixen participar daquest agrament en tant que professors
nostres dHistria del Dret Espanyol a la UPF a tercer curs de llicen-
ciatura. Tots tres ens incitaren un inters majscul per la disciplina,
on hem trobat realitzaci no sols professional sin tamb personal. El
reconegudssim professor Jean-Marie Carbasse, antany a la universitat
Paris II Panthon-Assas i actualment a Montpeller, ens acoll de grat
a Frana durant dos anys de formaci doctoral i, en acomiadar-nos,
ens empeny a la recerca de manuscrits privatius que marquessin la
nostra prpia ruta investigadora i aportessin una nova llum a les fonts
impreses que ns aleshores havem freqentat. Celebrem molt haver
seguit el seu consell.
Dediquem, tot seguit, un record a Jordi Gnzberg (a. c. s.) i una
salutaci als altres membres de lrea dHistria del Dret (Montserrat
Bajet, Isabel Snchez de Movelln i Albert Estrada) amb qui a nals
de la dcada de 1990 ens embarcrem en un projecte dedici del De
pactis nuptialibus, amb ms illusi que realisme. Desprs sincorpora-
ria a lequip Elena Rosell com a assistent del professor Joan Miquel
(a. c. s.) per gestionar la seva revisi duna traducci de la dita obra.
Aquells i altres esforos comuns poden arribar a bon port.
Sn moltes les persones que ens han acompanyat en el nostre cam
fontanell, han conegut de primera m les vicissituds de les nostres
recerques i hi han fet aportacions rellevants. A Imma Muxella li hem
anat concedint ttols i crrecs que, acumulats, no cabrien en la seva
tarjeta de visita de bibliotecria ecient i investigadora amatent. Per
modstia no els far mai pblics, heus-ne aqu alguns: lectora en cap,
suggeridora desmenes ocurrents, detectora dincoherncies, proposa-
dora de ttols, documentalista sempre en condicions durgncia, cal
dir-ho?. Laia Miralles i Jori ha fet grans esforos per apropar-nos a
lortodxia de les transcripcions de textos, el seu xit ha estat notable
per no total, ens hem entossudit a mantenir alguns criteris discrepants
aix s, de manera sistemtica, sense vacillacions. Cal reconixer-li la
part dels encerts i imputar-nos exclusivament a nosaltres els desencerts.
Pep Valsalobre, apassionat del poeta i dramaturg Francesc Fontanella i
Garraver, ha compartit amb nosaltres molts secrets i complicitats sobre
la famlia adoptiva comuna. Si shi av, qualsevol dia sorprendrem
plegats la comunitat cientca amb una novella histrica fontanellana
tan dedigna com ocurrent sobre els Fontanella. Millor encara, farem
el gui dun biopic dxit. Les dades ms sucoses ens les fornir sens
dubte Rosa Nacente, que ja ens nha avanades moltes que ha obtingut
al llarg de la seva recerca infatigable i desinteressada a lArxiu Histric
de Protocols de Barcelona.
Els arxius per a nosaltres no sols han estat nius de valuoses
troballes documentals, sin tamb personals. Volem personalitzar el
plaer de la recerca compartida i comentada en la gura de Joan Hila-
ri Muoz i Sebasti, apassionat com pocs per la histria de les seves
terres ebrenques i disposat a illustrar-ne forans gironins i daltres llocs,
tot remenant les riqussimes lleixes dels arxius Capitular i Dioces
de Tortosa. Parlar darxius ens condueix de forma natural a lloar i
reconixer arxivers. Amb pocs noms i cognoms a tall dexemple, altra-
ment la llista seria inacabable. Tres sn darxivers eclesistics, Josep
Alany (als referits arxius Capitular i Dioces de Tortosa), Benigne
Marqus (a lArxiu Capitular dUrgell) i, amb molta major intensitat i
freqncia, Josep Maria Marqus (a. c. s.) (Arxiu Dioces de Girona),
que juntament amb el sempre diligent Albert Serrat ens va apropar
un munt dallegacions jurdiques i plets eclesistics, dissortadament
no arrib a veure el fruit que nanem traient. Un quart t el princi-
pal arxiu de Catalunya al cap i al cor: Jaume Riera nha estat i en
continua essent el millor guia amb una svia combinaci de cincia
i experincia parafrasegem el nostre ttol salpebrada dexquisida
ironia. Un cinqu, Santi Simon, levoquem per mrits propis i tamb
en representaci dels magncs arxivers seculars de Girona. Sabem
que tornar a llegir amb fruci les pgines que, al nal del llibre,
dediquem a nissagues garrotxines emparentades amb els Fontanella
i naprotar les innovacions respecte al text de la tesi doctoral. Dos
arxivers exemplars ms per tancar aquest agrament alhora individual
i collectiu sn Antoni Mayans i Xavier Puigvert, autntiques nimes
de lArxiu Comarcal de la Garrotxa, tamb per mrits propis i com a
representants de lesplndida xarxa darxius comarcals de Catalunya.
Confessem que en aquest llibre no hi hem sabut collocar la dada que
ens varen fornir sobre una minyona contractada per servir a casa de
Joan Pere Fontanella i Margarida Garraver a Barcelona. Amb aix fem
pals al pblic lexcellent collaboraci entre arxivers i investigadors
al pas. Per deixar testimoni de molts altres tipus de collaboracions
desinteressades i generoses, dac i dall, del mn acadmic i tamb
de fora, explicitem el nostre agrament a Armand de Fluvi pels seus
socors de darrera hora de passada implorem la seva indulgncia
per lopci metodolgica que narrem a la primera nota del captol 12.
Com a colof, a Pau Bossacoma li agram el sentit crtic amb qu ha
llegit i interioritzat milers de ratlles nostres des que el tingurem com
a diligentssim estudiant. La seva prometedora carrera acadmica dad-
ministrativista no gira lesquena a la rica tradici juridicopoltica del
pas, la qual cosa ens omple de satisfacci i ens carrega les bateries
per seguir treballant.
CAPTOL 1
ESTAT DE LA QESTI, PROJECTE I FONTS
ESTAT DE LA QESTI
Avui en dia sn molt nombroses les pgines que shan escrit sobre
el protagonista del present volum. Ladvocat olot Joan Pere Fontanella
(1575-1649) ha rebut una atenci historiogrca notriament superior
a la de jurisconsults catalans coetanis i cientcament rellevants dels
quals sha reimprs obra contemporniament com el cerd Antoni Oli-
ba, nascut el 1534 i mort el 1601 (Maluquer de Motes i Vaquer 1997,
Vaquer 2001 i Montagut 2008a) o el manres Llus de Peguera, que
visqu entre 1540 i 1610 (Montagut 1998, 2002 i 2006), per no parlar
daltres sense fortuna editorial recent com Jaume Cncer de Ansa, nat
a Barbastre (Arag) el 1559 i mort el 1631, desprs de transcrrer la
vida adulta al Principat (Egea 1981). Qu pot explicar aquest balan
desigual? Que, a la qualitat, ress i transcendncia per al dret catal de
la literatura jurdica de Fontanella, shi suma un factor absent en els
casos precedents: la implicaci del personatge en les tensions agudes de
les institucions de la terra amb laparell de la monarquia hispnica a la
Catalunya de la primera meitat del segle XVII particularment desprs
de lalament del dia de Corpus del 1640. Altres juristes de lpoca se
signicarien tant o potser ms polticament, com Felip Vinyes, nascut
a Ripoll el 1593 i mort a Madrid el 1643 desprs duna maduresa ali-
neant-se fermament amb la defensa de les regalies de Felip III (IV).
En el seu cas, el fet de no deixar obres prpiament qualicables de
doctrinals en determinaria la relativa preterici dels estudiosos, noms
recentment corregida (Villanueva 1999) amb pgines que han buscat
matisar la histrica dicotomia entre un suposat mbit constitucionalista
i un altre de regalista inconciliables (en una altra aposta per terceres
vies, Palos 1999: 286-287; dhuc imputant-li trets constitucionalistes a
Vinyes, Arrieta 2008: 53-56).
Precisament per labundncia daportacions, substancials o tan-
gencials, al coneixement de la vida i les obres de Fontanella publicades
dun centenar danys en, seria temerari pretendre glossar-les totes. No
escau aqu presentar un aparell historiogrc complet sobre el nostre
protagonista ni recollir les incomptables mencions que se li fan de
passada en obres de dret i dhistria general del pas, on, a partir de
la reiteraci de quatre o cinc dades i llocs comuns, sel presenta quasi
invariablement com un jurisconsult docte i conegut arreu dEuropa i, a
partir dobres de regust romntic, se subratlla que pos heroicament la
seva doctrina al servei de la ptria en moments de confrontaci amb
una monarquia centralitzadora i intransigent. Ens limitem a proposar
dues obres a tall dexemple per motius diversos: Les reexions que li
consagraria lestudis del dret en son moment vigent, no pas histric
Guillem M. de Broc, on deixaria oberta una porta, que encara no sha
tancat, a treballs fontanellans desconeguts o indits, concretament un
De jure patronatus i un Testamentum illustratum (ad es. Broc 1918: I,
413-414); els esforos de Francesc Maspons i Anglasell per endegar
sense que sarribs a completar un projecte de traducci al catal de
lobra ms celebrada de lolot, el Tractat dels pactes nupcials (Maspons
1916, precedit duna nota biobibliogrca ben documentada a lpoca).
En lmbit de la historiograa general, ser un estudi cabdal com
La revolta catalana (1598-1640) de sir John Huxtable Elliott el que
aplegar mltiples i molt diversos elements que corroborin la centra-
litat de Joan Pere Fontanella en el convuls segle XVII catal. I no pas
una centralitat qualsevulla, sin ressentida per no gaudir dun a priori
merescut amb tot el pes dels seus mrits, valgui la redundncia
accs a una magistratura del Reial Consell i Audincia de Catalunya;
connexament, una centralitat abocada a solucions extremes demanem
disculpes per loxmoron i a ruptures: Fontanella es veia gradual-
ment obligat a esdevenir un revolucionari... (Elliott 1966: 280). Tal
imatge es projectaria a partir dun informe de Felip Vinyes de 7 de
juliol de 1640 esdevingut celebrrim. En narrar a la Cort les sagnants
vicissituds dels dies passats i per avanar-se en la identicaci de les
causes, Vinyes hauria escrit:
Estos excessos son gravsimos y escandalosos. Proceden de una
doctrina que ha defendido y aconsejado el doctor Fontanella en las
cassas de la Diputacin y ciudad, es que no han de comparescer
judicialmente ni pedir remedio por trminos de justicia delante
de juezes porque estos siempre juzgan en favor de rey por ms
llano que sea el derecho de la provincia. Esta doctrina tan mala
embaraz las materias del quinto en el ao de 1634 y ha puesto
en peligro las cossas en otras muchas occassiones, y nalmente
ha puesto las armas en las manos del pueblo en la occassin
presente y es el medio para sediciones ms proporcionado. Re-
conocen muchos del pueblo la gravedad de la culpa y en esto,
aadiendo mal a mal, con el temor publican que su magestad
embiar exrcito a Catalua, que quitar las constituciones, pri-
vilegios y prerrogativas al Principado y a las ciudades y pueblos
del [i. e. de l], que los reducir a todos a dura servidumbre...
Para persuadir esto, no faltan cartas ngidas, papeles afectados
y otras malas invenciones. Como el pueblo es tan ignorante y
receloso se les imprime esto y salen a tratar de forticaciones y
de prevenciones. No pueden los bien intencionados detener tan
grande furia ni moderar las deliberaciones con motivo que se
haze para servicio de su magestad...
Aquestes lnies no sinterpretaran conjunturalment per exemple
com a eina dautojusticaci dun dels principals ministres reials fracas-
sats a Catalunya, faran fortuna i adquiriran dimensions encara ms
preocupants en la historiograa ns als nostres dies per mantenir-nos
entre els treballs citats, tot parlant de lofensiva scal monrquica dels
quints sobre Barcelona: [Fontanella] propugn en este trance una
actitud de resistencia a ultranza (Villanueva 1999: 323).
Tot i el seu magnetisme, Fontanella es mantindr a lombra del
canonge dUrgell Pau Claris, diputat eclesistic a partir de lagost de
1638, objecte dun procs dilatat de construcci i difusi mtica, al
qual contribuir destacadament Rovira i Virgili lany 1922, tot fornint
arguments, a principi de la dcada de 1960, a una reivindicaci del
restabliment dun monument seu desaparegut ([Soldevila] 1963: 11-
27). En els anys del tardofranquisme i de la transici democrtica,
continuar acaparant no pas immerescudament tant el simbolisme
poltic dels fets de 1640 com latenci dels estudiosos. Lanlisi que li
dedica Garca Crcel el 1980 s paradigmtica de com, durant la dcada
de 1970, Claris es mant com a icona de les tensions de la Catalunya
del XVII inicial que desembocarien en els aixecaments dels Segadors.
El nostre olot, mentrestant, sha dacontentar amb un recull
darticles de difusi que li dediquen els erudits de la seva comarca
amb motiu del seu quatre-cent aniversari celebrat lany 1976 per
creurel esbiaixadament nascut el 1576, en comptes del juliol de 1575
(suplement del setmanari La Garrotxa n. 1898, 4.VI.1976).
1
Pocs anys
1. Dentre els cinc breus treballs que shi contenen, el que aporta informaci-
ons cientques ms rellevants no ho diem moguts per afectes familiars s lescrit
ms tard, lempresa danalitzar litinerari vital del nostre personatge
fa una passa endavant. Diverses institucions pbliques capitanejades
per lAjuntament dOlot convoquen una petita reuni dexperts arran
de la installaci, prop de la plaa Clar, duna cpia en bronze de
lescultura que linsigne Miquel Blay havia fet de Fontanella lany 1894
(Homenatge 1981).
A les dcades de 1980 i de 1990, la consolidaci dels valors de-
mocrtics i de lautogovern acull El Dret Pblic Catal. Les Institucions
a Catalunya ns al Decret de Nova Planta, una obra cabdal sobre les
institucions poltiques del nostre passat, elaborada per lenyorat Vc-
tor Ferro a partir fonamentalment dobres de literatura jurdica dels
segles XVI i XVII, s a dir, de textos de Joan Pere Fontanella i dels seus
contemporanis. Parallelament, des de lmbit de la histria social, dins
del context general destudis sobre laugment de la litigiositat a diver-
sos espais poltics de lEuropa moderna (Kagan 1991 per a Castella) i
seguint el cam obert en relaci amb lascens social dels jurisconsults
a la Barcelona i a la Catalunya moderna (Amelang 1986), salbiren les
primeres reexions de Joan Llus Palos aleshores consorciat amb
Ramon Ragus (Palos i Ragus 1993). Desprs del seu intent, amb re-
sultats desiguals, per vivicar els antics edicis institucionals del pas
(Palos 1994), i encoratjat pel patriciat olot, lhistoriador modernista
de la UB saboca a fer un capms biogrc de Fontanella i del seu
mn en una monograa dalt nivell que esdev per a nosaltres un
llibre de capalera: Els juristes i la defensa de les Constitucions: Joan
Pere Fontanella (1575-1649) dara endavant Palos 1997.
2
Hi periodit-
za la biograa del jurisconsult en quatre grans etapes obrint cam
(1592-1620), anys de consolidaci (1620-1629), anys de radicalitzaci
(1629-1638), i vers la ruptura (1638-1645), en una estructura til i
instrumental que, per, resulta a voltes forada, sobretot en passatges
on la gura fontanellana es difumina i li prenen el protagonisme els
intrngulis del Reial Consell i la seva magistratura. Lobra apareix en
un moment apassionant tant per a la histria del dret i les institucions
com per a la histria moderna, marcat per ledici de fonts valuosssi-
mes per a la reconstrucci dels conictes constitucionals entre amplis
grups dirigents del pas i laparell regi que tanta tinta han fet i fan
crrer. Antoni Simon i Tarrs no triga a subratllar-ne els fonaments
ideolgics, que fan transcendir la picabaralla entre aparells de poder i
titulat Entorn de la casa natal del jurisconsult Joan Pere Fontanella, desprs recollit a
Sol-Morales 1983.
2. Formularem objeccions molt puntuals a aquesta obra, per a la qual sentim
gran respecte.
condueixen a una dimensi denfrontament de grau superior: Fontanella
i els seus memorials poltics adquireixen ineludiblement protagonisme
en aquest marc (Simon 1999). Fonamentant-nos prioritriament sobre
les edicions dels seus textos de dret, nosaltres advertim del risc de
fer-li hissar massa amunt cap bandera a lolot, que s, abans que res,
jurista amb tots els condicionants que la seva pragmtica professi
ha comportat histricament i segueix arrossegant (Capdeferro 2001 i
2009a). El cicle es completa amb una recent visi innovadora de Pau
Claris (Simon 2008b), que posa en valor la seva gura poltica sota
un nou prisma, atenent al seu context social i ideolgic en suma,
dotant-lo darrelament ergo fonamentant-ne lacci. Nosaltres, a partir
de fonts indites, perseverem en qestionar els contorns de Fontanella
fets amb tra gruixut i valent, en veurels poc anats a les subtilitats
del dret (Capdeferro 2009a).
Parallelament i en part connexament al recorregut historiogr-
c que acabem desbossar, els darrers temps han vist la llum estudis
relacionats amb els lls de Joan Pere Fontanella. Jaume Costa, Artur
Quintana i Eva Serra o Joan Busquets shan interessat pel tamb doc-
tor en drets Josep Fontanella (Costa et al. 1991, Busquets 2001), un
home clau en la Catalunya que es lliuraria a les mans de Llus I (XIII)
i Llus II (XIV) de Frana estudiada pel prevere Josep Sanabre en un
ampli i documentat estudi esdevingut un clssic ineludible (Sanabre
1956); el mateix Josep Fontanella (Vall 2001 i, en menor mesura, Tor-
res 2001b), i sobretot son germ petit Francesc (Mir 2001 i Rossich
2001), han capitalitzat iniciatives destudi en el marc dun monogrc
(el n. 4) de la Revue dtudes Catalanes vinculada al Centre dtudes
et de Recherches Catalanes de la Universitat Paul Valry de Montpeller.
Com sexplica? Perqu, des de fa tres dcades, sn legi parlant en
termes relatius, sentn els llegs i historiadors de la llengua cata-
lans que han focalitzat en Francesc Fontanella les seves anlisis sobre
el barroc literari del pas i, de la seva abundant tradici manuscrita
potica i teatral, nhan pouat arguments per discernir adjectius de culta
o ampullosa brillantor respecte injusticats prejudicis decadents (com
a colof, Llengua 2011). Lactivitat daquests cientcs, lluny de cenyir-se
a estudis erudits, tamb sha desplegat en el camp de la divulgaci de
textos al gran pblic (Mir i Carbonell cur. 1982, Rossich cur. 1987,
Mir cur. 1998 o Claras i Mir cur. 2008). El ll benjam del nostre
protagonista segueix suscitant avui adhesions de la m dexperts amb
qui estem permanentment en contacte, com ho demostren dos ferms
aplecs recents de contribucions (Valsalobre i Sansano cur. 2006; San-
sano i Valsalobre cur. 2009) o incomptables iniciatives individuals (ad
es. Solervicens 2008). Linters per Francesc Fontanella, de fet, ja porta
uns anys transcendint la mtrica i les allegories per enriquir-se amb
renovadors estudis de context i biogrcs (Vila 2007, Valsalobre 2008,
2010a i 2010b), dhuc estn els seus tentacles cap a la germana monja
enclaustrada Contesina.
3
En lmbit estrictament jurdic, Joan Pere Fontanella ha estat
menys negligit, puix les seves obres de literatura forense serien de
coneixement obligat per als advocats catalans mentre el llat fos una
llengua viva als passadissos de les seus jurisdiccionals. Sn innombrables
els notaris, professors duniversitat i altres agents del mn de les lleis
que han dedicat extenses i intenses pgines a analitzar el dret viu i
en evoluci del qual Fontanella deix testimoni. Amb el pas dels anys,
per, els juristes profans en histria del dret shan allunyat daquest
seu illustre predecessor. Per fer-los-hi ms assequible shan reprodut
temptatives mai encara reeixides del tot de traduir i reeditar els
treballs del nostre autor.
PROJECTE I EXEMPLES
El propsit que inspira el present treball s dagermanar les dades
que ens proporcionen la histria i les seves cincies auxiliars amb les que
ens forneix el dret i contribuir, aix, a fer ms rica la visi de Joan Pere
Fontanella. Desitgem subratllar en la seva biograa les pautes que ell
no podria escollir perqu li vindrien dictades pel dret natural i positiu
de son temps, i tamb les bvies contradiccions que li podria plantejar
mantes vegades, en el seu fur intern, defensar uns determinats clients o
pretensions. Li volem llegir el pensament jurdic tot coneixent-li alhora
els casos que hauria de conduir. Intum que, noms a partir de tals
casos daquest jurista de la praxi i del seu temps, obtindrem un marc
interpretatiu per a lestudi de la seva doctrina, de les seves reexions
jurdiques. Aquestes, com a producte dunes vicissituds concretes del
personatge i del seu pas, no poden, com massa sovint han estat, ser
llegides fora de context o en clau absoluta.
La nostra s una aportaci modesta i amb llacunes. Contribu-
eix tanmateix a apropar-nos als pasos civilitzats del nostre entorn on
des de fa dcades compten amb treballs respectabilssims i molt com-
plets sobre bastants dels seus juristes ms destacats del Renaixement i
de lalta edat moderna. Ens han servit de llum i guia una rastelle-
3. Relaci de Vernica Zaragoza titulada La permeabilidad de la clausura: el
convento de los ngeles en la Barcelona del siglo XVII y la obra de Contesina Fontanella
al XII Congrs dHistria del Barcelona (desembre del 2011).
ra de monograes que shan anat succeint des de la darreria del se-
gle XX al principi del XXI. En citem o presentem algunes sense pretensi
dexhaustivitat i amb lobjectiu de repartir joc entre diferents escoles.
Obrim la tria amb lobra de ladmirat Mario Ascheri sobre Gianfran-
cesco Sannazari della Ripa (Ascheri 1970); el professor de Roma Tre
tingu locasi de treballar amb fonts epistolars personals del propi
Ripa (c.1480-1535) i daltres homes signicats de la primera meitat
del segle XVI europeu Alciato, Amerbach, Montaigne..., a partir
de les quals reeix a bastir la histria de les rivalitats personals i les
disputes doctrinals entre el professorat de la universitat dAviny, el
procs delaboraci de literatura jurdica del biograat, etc. Continuem
referint la valuosa contribuci de lestimada Gigliola di Renzo Villata
(di Renzo 1996) sobre el criminalista milans Egidio Bossi (1488-1546)
o la tesi de Charles Dugas de la Boissonny sobre Barthlmy de Chas-
seneuz (1480-1541) autor del clebre Catalogus gloriae mundi, molt
car a Fontanella (Dugas 1977). La monograa de Jean-Louis Thireau
sobre Charles du Moulin (1500-1566) s poc generosa en indicacions
biogrques per, en canvi, riqussima en teoria general del dret i en
metodologia, i completa en relaci amb el pensament poltic i econmic
del jurista parisenc, fortament inuenciat pel protestantisme (Thireau
1980). Les pgines de Gian Paolo Massetto sobre Giulio Claro (1525-
1575) es recomanen soles. Natural dAlessandria, Claro constituiria un
paradigma del jurista prctic de lEuropa del segle XVI; la seva no seria
una vocaci acadmica sin de burcrata; impartiria justcia al Senat
de Mil entre 1556 i 1560 i seria regent del Consell dItlia a Madrid
a partir de 1565; entre un i altre crrecs, assumiria el de pretor de la
ciutat de Cremona; la riqussima documentaci que romandria del seu
bienni en aitals funcions permetria illuminar el personatge, la praxi
del dret a la seva poca, la tensi entre laplicaci de la cincia dels
doctors i la necessitat de garantir el govern quotidi, etc. (Massetto
1985). Les obres de Giancarlo Vallone en relaci amb el napolit Mat-
teo dAfitto i els seus reculls de Decisiones o jurisprudncia judicial
comentada sn altres punts de referncia per a nosaltres (Vallone 1985
i 1988), com la relaci de Maria Teresa Guerra Medici dels piemon-
tesos Antonino i Gaspare Antonio Tesauro pare i ll, que posarien
llur cincia al servei dun projecte de construcci dEstat, el del ducat
de Savoia, a partir de la pau de Cateau-Cambrsis de 1559 (Guerra
1993). Ens dna un altre bon exemple de contextualitzaci social de
la doctrina jurdica Marco Cavina en parlar sobre Carlo Ruini, a cavall
de la modernitat (Cavina 1988). I, avanant cap a una nova genera-
ci, trobem el volum de la malaurada Roberta Bargagli en relaci
amb Bartolomeo Sozzini (1436-1506), reconstruint les dades familiars
i les peregrinacions universitries del clebre jurista de Siena, imbri-
cat en bandositats ciutadanes en el mosaic municipal del centre de
la pennsula Itlica. Lobra de Giovanni Rossi sobre Andr Tiraqueau
constitueix una combinaci particularment reeixida entre pensament
i literatura jurdica (Rossi 2007), etc. Lelenc fra inabastable si, a
ms de monografies, mencionssim aportacions parcials, com captols
de llibres o articles de revista, amb un tractament ms directe de la
literatura jurdica com seria el cas dels articles de Paul Ourliac sobre
Guillaume Benot que citem al captol 3 o amb enfocaments nous
i aliens a lestricta histria del dret com els de Marie Houllemare pel
que fa a ladvocat de lOrlanais Anne Robert (1617), el seu desig de
fer-se publicitat o promocionar-se a cpia de postular una retrica
renovada davant la Cour du Parlement de Pars del tombant del se-
gle XVII (Houllemare 2004), la seva anlisi successiva del fet de pledejar
en la ms alta jurisdicci de Frana i dels conseqents mecanismes
opacs de determinaci del dret, etc. (Houllemare 2011).
No cal anar Pirineus enll per constatar el progrs dels estudis
sobre vides i obres de juristes de ledat moderna. Tamb als mbits
castell i portugus shan fet enormes progressos. Quan han passat poc
ms de trenta anys des que Antonio Prez Martn i Johannes-Michael
Scholz publiquessin les seves denses i forosament sinttiques pgines
orientatives de la literatura jurdica hispnica (Prez Martn i Scholz
1978), el panorama ens presenta autors i ttols denvergadura com els
segents ens limitem a unes gures senyeres per la intensitat i sis-
temtica dels seus esforos: fra injust no reconixer inicialment la
dimensi del referit Prez Martn, pels seus estudis pioners, encara que
centrats en poca medieval per tant extemporanis al nostre treball,
per exemple sobre el jurista que faria carrera acadmica a Salamanca
Diego Gmez de Zamora (Prez Martn 1996) o sobre Vicente Arias
de Balboa (Prez Martn 1997) vegeu-lo tamb en un tema que ha
recuperat lactualitat per commemoracions centenries com s el de les
controvrsies successries que seguirien la mort de Mart lHum (Prez
Martn 1987). Seguidament, s inexcusable mencionar el professor i
savi de Salamanca Salustiano de Dios. De la seva prolca obra volem
subratllar la profunditat amb qu ha visitat diversos autors i obres,
naturalment privilegiant el brillant entorn acadmic salmant del se-
gle XVI; i ho ha fet de manera incansable per identicar llur parer doc-
trinal sobre una temtica concreta, el poder del prncep en denitiva,
la prelaci de la poltica per sobre del dret a la Castella moderna;
remetem a uns quants articles seus en aquesta lnia, tot indicant el
nom del jurista analitzat i lany de la publicaci: Antonio Pichardo
Vinuesa, quasi coetani de Joan Pere Fontanella (1988), Gregorio Lpez
Madera (1997b), Alfonso Hojeda de Mendoza (1999), Juan de Orozco
(2000), Martn de Azpilcueta (2004) o Garca de Gironda (2008). Tals
reexions es concerten en un riassunto amb forta base doctrinal i
amb una proposta de classicaci instrumental tripartita de juristes a
Dios 1997a. I, cal dir-ho?, latenci a leix sobirania poltica dret
pblic no exclou altres interessos, per exemple en matria privatsti-
ca, tamb sobre base doctrinal (Dios 2006). A lentorn del professor
de Dios, no sha descuidat latenci al vessant docent la formaci
dels juristes, tot fent mfasi en linters pel dret castell a les au-
les salmantines durant ledat moderna, ms ampli del que creia la
historiograa (Alonso Romero 1991 o 2004). I en el marc dels seus
projectes de recerca, shi han pogut acollir ens hi hem acollit de
grat molts altres estudiosos que no s oport desgranar. Altres pols
de dedicaci a la histria dels juristes i la literatura jurdica ibrica
a ledat moderna graviten entorn de Santos Mara Coronas, que ha
discorregut sobre Juan Hevia Bolaos, quasi coetani de Joan Pere
Fontanella naixeria devers 1570 a Oviedo, que desenvoluparia
part de sa vida al Per virregnal, on moriria el 1623, autor de la ce-
lebrada i editadssima Curia Philippica (Coronas 2007) o de Regina
Mara Prez Marcos, que ha abordat la gura i obra de Toms Cer-
d de Tallada, penalista originari de Xtiva que viuria entre 1533 i 1614
(Prez Marcos 2005a i 2005b), per qui tamb shan interessat Teresa
Canet, des de la histria moderna (Canet 2008 i Canet ed. 2008), o
Pascal Gandoulphe, etc. De cada branca en surten brots prometedors
dac que el nostre reps sigui forosament exemplicatiu, sota
el mestratge de Canet, Nuria Verdet apunta cap al magistrat i deci-
sionista Francisco Jernimo de Len (Verdet 2010 i 2011). El darrer
estudi jurdic que volem citar en aquest recull de textos hispnics on
t forta presncia la personalitat i lobra dun advocat es deu a Justo
Garca i versa sobre el portugus Aires Pinhel, de qui Fontanella es
faria molt ress en les seves pgines de doctrina (Garca Snchez
2004). I, com a colof, s molt just i oport fer un reconeixement als
especialistes que han consagrat ingents energies i agrupat esforos
per treure a la llum obres prosopogrques sobre jurisconsults del
passat. Destaquem per la seva gran vlua, cadascuna al seu nivell
geogrc i material, limmens Diccionario crtico de juristas espaoles,
portugueses y latinoamericanos (hispnicos, brasileos, quebequenses
y restantes francfonos) que est editant i coordinant amb rigor i al
detall Manuel Jos Pelez; una obra de Pirineus enll amb pretensi-
ons anlogues per denvergadura menor, el Dictionnaire historique
des juristes franais: XII
e
-XX
e
sicle (Arabeyre, Halprin i Krynen dir.
2007), el recull Juristas valencianos del siglo XVII elaborat per Vicente
Graullera (2003); i les obres de ladmirat Antoni Planas sobre juris-
tes mallorquins dels segles XIV, XV, XVI i XVII i, fent capms, sobre
ladvocacia a Mallorca durant la baixa edat mitjana i ledat moderna
(Planas 1994, 1997, 2000, 2001 i 2003).
Fetes aquestes notes introductries, sacosta lhora dexposar al-
gunes tes biogrques i bibliogrques del personatge que presideix
el nostre volum. Ho farem seguint una segmentaci temtica amb
una certa vocaci periodicadora que ens exigir nombroses remissi-
ons internes. Centrarem linters quasi exclusivament en informaci i
documentaci indita o ns ara treballada supercialment. Aix com-
portar que mantes vegades ens abstinguem dillustrar dades ja fcil-
ment contrastables amb la historiograa. I ens obliga, abans dentrar
prpiament en matria, a unes notes sobre fonts.
PRESENTACI DE FONTS, FENT MFASI EN LES EPISTOLARS
En la introducci sha fet una menci supercial a diverses fonts
sobre qu hem construt la recerca cientca que ens condueix al present
volum. Dentre totes elles, entenem que tres requereixen una explicaci
detinguda: les epistolars, les que ens han perms bastir el captol 6,
dedicat a la Diputaci del General, i les allegacions jurdiques. Com
que a les darreres els consagrem el captol 4 del llibre, en aquesta in-
troducci noms escau presentar les segones i les primeres seguint
aquest ordre invers.
Fonts ns ara poc explorades per treballar la Diputaci
En el decurs de les darreres dcades, el panorama historiogrc
sobre les Corts de Catalunya que el Decret de Nova Planta aboliria
sha enriquit de manera quantitativa i qualitativa (Serra 2007). Ha
succet el mateix amb la instituci permanent delegada dels seus bra-
os, la Diputaci del General, amb treballs acadmicament solvents
fets principalment a partir del contrast de fonts de literatura jurdica
(Ferro 1987: cap. 5) i darxiu (ens limitem a referir una inestimable
onada simultnia de tesis doctorals: Estrada 2001, Prez Latre 2001,
Snchez de Movelln 2001), la qual cosa no signica que no quedin
reptes per abordar. I s que molts dels testimonis que ens han arribat
del funcionament de lantiga Generalitat, ms o menys explotats ns
a lactualitat, alguns de celebrada divulgaci recent, no sn del tot
satisfactoris: les deliberacions del consistori sn rarament raonades i
menys sovint justicades degudament; bona part de la correspondncia,
sobretot la tramesa ens nha pervingut molt poca, no hi aboca gaire
llum addicional; les conclusions del consistori les resolucions que
adopten els diputats i els odors de comptes, aconsellats pels assessors
ordinaris, quan es constitueixen en tribunal per jutjar sobre els afers
de la seva jurisdicci no es motiven;
4
els dietaris tenen un alt con-
tingut en cerimonial i no sn pocs els seus exercicis de dissimulaci
o directament de tergiversaci de la realitat poltica...
5

La curiositat envers dades menys ocials, que reecteixin amb
ms delitat les interioritats o els passos perduts de la instituci, ens ha
mogut principalment cap a dues fonts de gran valor: a) els materials
especialment els processos de les visites de la instituci, ns ara
gens o poc estudiats;
6
b) diversos captols de lobra Sacri Regii Senatus
Cathaloniae decisiones de Joan Pere Fontanella, com a complement de
les ja esmentades conclusions del consistori, encara prcticament ver-
ges.
7
Centrem-nos en aquests darrers.
Les reexions de Fontanella en la seva segona obra de doctrina han
resultat especialment valuoses per a nosaltres. No pretenen conformar
un corpus teric i aparentment tampoc es doten duna sistemtica ni
material ni cronolgica, sin que sn amplis i doctes comentaris de
jurisprudncia generats a partir de lexperincia professional de lautor
(captol 9). Aix explica que lolot es prengui la llicncia dintroduir-hi
nombrosssims passatges dedicats a la Diputaci que ha servit durant
tants anys, entre mitjan 1623 i mitjan 1629 (captol 6), perode en qu
la instituci ha alat repetidament la veu per defensar els interessos
provincials. I no els introdueix pas per tractar-la tangencialment, sin
amb la profunditat i criteri habituals. Dels sis-cents captols que con-
formen els dos volums de Decisiones, nhi ha gaireb trenta dedicats
ntegrament a afers plantejats i resolts dins la casa del General, o b
4. Detectem un canvi de tendncia al llarg dACA, Generalitat, G-50/6 (26.VIII.1643-
4.III.1648).
5. Nhem aportat un exemple bellssim a Capdeferro 2002 i a la p. 158 sen vi-
sualitza un altre. Tot i laire notarial emprat pel seu redactor, el Dietari t poc a veure
amb una crnica freda i desapassionada de la vida de la instituci i, en canvi, t molt
a veure amb una mena dautobiograa collectiva. (Molas i Palos 1999: XVII).
6. Serra 1995 ha estat, un cop ms, qui ha apuntat linters, les potencialitats
i tamb llacunes de les fonts relacionades amb les visites. Lamentem no haver-la citat
a Capdeferro 2007a.
7. Ja apunt linters molt superior de la literatura jurdica per sobre de la dels
tractadistes poltics a lhora de retratar un sistema de poder en son cas el del Portugal
continental barroc Hespanha 1989: 12: Fundado en la opinio communis, cultivador del
estilo y respectuoso con el stare decisis, el jurista de la praxis es el gran cristalizador,
en trminos de derecho, de las situaciones ya vigentes en la prctica, potenciando an
ms su vigencia a travs del papel socialmente conformador que la regla de derecho
acaso ms la doctrinal que la legal desempea en esta civilt della carta bollata.
amb una participaci activssima dels diputats i llur equip jurdic.
Sn els segents. Al volum I, editat el 1639: a) captol 188 sobre la
possible provisi en el crrec dassessor ordinari del General dun con-
sistorial sortint; b) captols 245-246 sobre les recompenses que els
diputats ofereixen a qui capturi bandits; c) captols 247-248 sobre
el rgim salarial dels subrogats en ocis del General; d) captols 249
a 251 sobre incidncies en la provisi de loci dassessor patides pel
propi Fontanella; e) captols 252-253 sobre traspassos problemtics
docis venals del General; f) captols 254-255 en relaci amb drets
privilegiats del sc del General sobre quantitats executades als seus
deutors; g) captol 256 sobre un cas en qu sha exigit als diputats
loposar-se a una pretesa contrafacci dels drets de Catalunya; h)
captols 257-258 pel que fa a mecanismes per provar falsedats en
documents pblics, concretament en albarans de guia del General. En
el volum II, editat el 1645: i) captol 394 pel que fa a la interacci
temporal daltercats i la causa principal on shaurien suscitat; j) ca-
ptols 549 a 556 diverses qestions relacionades amb les resignacions
docis a la Diputaci; k) captols 562 a 565 sobre les insaculacions
a la Diputaci.
En molts altres captols tamb apareix la Diputaci, tot i que de
forma ms o menys accessria i no necessriament com a font denjudi-
ciaments, prctiques o estils sobre les matries de la seva competncia.
Citem noms a tall dexemple, pel que fa al primer volum, els cap-
tols 28.13, 30, 120.21, 168-169 sobre les llistes de sants (Capdeferro
2010b: 1175-1177 i 1288-1292), 217.2, 242.19, 287; al volum segon,
pensem en captols com 359, 360 sobre el rol de la Diputaci en te-
mes dObservana del dret (Capdeferro 2010b: 1180 i s. i 1292-1294),
424.12, 426.18, 433.22, 496.18, 498.10, 517.15, 520.18, etc. No t gaire
sentit ser exhaustius en aquesta segona llista perqu s evident que,
essent la Diputaci una pea clau de lorganigrama institucional del
Principat, no hauria pas estat factible silenciar-la en la narraci dels
afers on hagus estat implicada.
Cartes de Fontanella a cinc municipis catalans rellevants
Aquestes cartes sn, sens dubte, el pern i la causa del present
treball. Hi adquireixen un perl propi pel fruit que nhem pres o la
vitalitat que els hem donat. El sol fet de reunir-les i editar-les en un
compacte epistolari municipal fontanell s prou eloqent del valor que
els atorguem. Un valor de present i de futur, dacord amb lexplotaci
molt parcial i limitada de tal epistolari que proposem de moment.
Hem preferit lexpressi epistolari municipal a epistolari professio-
nal. La primera sobreentn lemissor i posa laccent en els destinataris,
que en la Catalunya moderna tenen uns trets comuns ben denidors i
apreciables. La segona hauria donat cobertura a cartes fontanellanes
per a altres clients institucionals, baronials laics o eclesistics, etc.
Com que de moment no en tenim de localitzades, la deixem en reserva.
De lemissor, de Joan Pere Fontanella, naprendrem aviat moltes coses.
Glossem-ne algunes dels receptors. Al Principat, abans dels decrets
de Nova Planta, els municipis constitueixen unes peces cabdals en
lentrellat de corporacions de dret pblic. Assoleixen uns marges dau-
tonomia a lpoca expressats en termes de jurisdicci i uns mbits
dinuncia incalculablement superior als actuals (Torras 1983, Ferro
1987: 148-183). Institucions anlogues al regne de Castella els hauri-
en pogut ser comparables en un estadi inicial, per a ledat moderna
nestarien a enorme distncia, fortament tutelades per la monarquia,
per exemple arran de la implantaci a mitjan segle XIV dels corregi-
dors o la generalitzaci de la venalitat i la perpetuaci i consegent
eixorquia representativa de crrecs dirigents. No ens estenem en
els parallelismes i diferncies perqu no sn lobjecte del nostre es-
tudi, hi ha dignes treballs de sntesi historiogrca (Passola 1997) i
un gavadal daportacions que enriqueixen el panorama constantment.
Com tantes altres collectivitats, els municipis catalans dantic rgim
es veuen confrontats a nombrosos entrebancs i conictes socials, eco-
nmics i poltics amb algun component de dret incorporat quelcom
inevitable en una poca que pateix una hipertroa de lo jurdico
(Planas 2003: 129) i on pledejar no est reservat a privilegiats ans s
un mecanisme ordinari de reivindicaci de drets i de salvaguarda i
promoci del propi estatus (Olivares 2000); particularment al Princi-
pat, darrelada tradici juridicista (Montagut 2008). Per fer-hi front,
als governs locals els cal comptar amb ladequat suport tcnic: equips
de juristes als quals recrrer amb regularitat, altres que es contacten
de forma ocasional, representants o procuradors anomenats sndics
a lpoca per actuar en nom del com, etc. Ens hi referim com a
equips jurdics, una expressi compartida amb bons companys (Prez
Latre 2008: 405); tot i que no acaba de fer-nos el pes, no nhem trobat
daltra ms ajustada a la realitat que descrivim. Lestructura orgnica i
funcional i la plantilla de tals equips, com s natural, varien en funci
de la importncia del municipi, de la seva poblaci i de la freqncia
amb qu es vegi involucrat en negociacions complexes o litigis. De
fet, estem evocant una realitat sovint dinmica, que en funci de la
conjuntura coneix perodes dengruiximent i de delmaci, a vegades de
forma cclica (Capdeferro 2010b: 516 i s.).
Treballador infatigable, Joan Pere Fontanella esdev nolis velis pal
de paller de diversos dels dits equips jurdics. Nhi ha traces abundants.
De moment sn cinc els municipis rellevants de la Catalunya moderna
que sabem que hi estaven vinculats per respectives contractacions de
patrocini jurdic i que nhan conservat cartes resultants. Excepte en el
cas de la seva Olot natal, on la relaci dura ben b mig segle i sinicia
tan bon punt el jurista acaba de doctorar-se en dret, tals vincles solen
comenar com a contactes i contractes de servei puntuals i, superada
la fase de tempteig, porten successivament a un acondument o relaci
estable. Aquesta pot durar quaranta anys (en el cas de Girona), ms
de vint (Vic), gaireb vint (Tortosa) o no tant i amb menor regularitat
(Manresa). Acabem danunciar subtilment els fons prcticament inex-
plorats i desconeguts de cartes escrites per Fontanella a alguns dels
seus clients. Els presentarem en breu seguint un criteri quantitatiu,
comenant per Tortosa on hi ha el fons ms abunds, continuant
amb Girona, Vic i Olot i acabant per Manresa on es troba el fons
ms escs. Altrament, en ledici de lepistolari, al nal del volum, farem
prevaldre lordre alfabtic dels municipis. Abans dexposar els xits,
tanmateix, volem tenir unes paraules per als fracassos. Sn moltes les
portes on hem trucat esperanats i hem recollit resultats decebedors,
perqu no shi conserven missives de relacions histriques contrastades
amb Joan Pere Fontanella. A lArxiu Comarcal de la Noguera no queda
prcticament rastre de lolot i daltres advocats de Balaguer del se-
gle XVII i dels plets que conduirien (la informaci localitzada apareix
a la p. 306 i s.). Succeeix similarment a lArxiu Comarcal de la Cer-
danya amb els juristes i plets del Sindicat de Cerdanya (ens amb un
cert protagonisme a les p. 234 i 235). Sabem del patrocini fontanell
a la parrquia de Sant Mart dArenys Arenys de Munt, on no es
conserva prcticament documentaci histrica collectiva, contra la qual
cosa lluiten alguns vens de bona voluntat. A Begur, de quatre cartes
mal comptades custodiades del primer mig segle XVII, no nhi ha cap
de fontanellana. A lArxiu Municipal de Torell ni una cosa ni laltra,
les sries comencen al segle XVIII. Els arxius de la Selva del Camp i del
Com del Camp custodien algunes notes, escasses cartes i certes poques
dadvocats, per no sens hi fa present Joan Pere Fontanella. Potser la
tristesa ms gran ens lha ocasionada el volum 73 de lletres comunes
de la srie Consell de Cent de lArxiu Municipal de Barcelona. Hi hem
recorregut amb lanhel de trobar-hi cartes enviades per Fontanella des
de Girona als consellers del cap i casal, als quals estaria portant unes
contencions de jurisdicci a distncia (p. 271). La illusi, inada per
la llarga espera (Capdeferro 2010a: 280) dun procs de restauraci del
registre, ha resultat vana; cap de les lletres ha estat del nostre autor.
En plantejar la recerca havem previst buscar cartes en arxius
diferents als municipals, per la sort ens nha anat allunyant. A lArxiu
Capitular dUrgell, malgrat conservar-shi en abundncia i bon estat els
lligalls de correspondncia rebuda del segle XVII, hem topat amb canonges
destacats a Barcelona que ltrarien al seu collegi les relacions sobre
plets, fent innecessria una correspondncia directa entre el captol
i els seus advocats. Aix, del nostre Fontanella no nhem trobat sin
traces indirectes i mencions diverses, i, de moment, un sol document
autgraf descs valor: una poca de 30 de mar de 1640, al lligall de
cartes rebudes entre 1630 i 1640. Del fons histric de la collegiata de
Sant Feliu de Girona sen conserven trenta lligalls compactes a lArxiu
Dioces de Girona; les cates que hem fet en bona part dells ens han
obsequiat amb munts dpoques, comptes i comunicacions internes
de poc relleu, confessem no haver temptat la sort amb tots els patra-
cols. Amb lArxiu Capitular de Tortosa hi hem mantingut una intensa
relaci platnica (Capdeferro 2010b: 275). Durablement tancat i allat
per obres de remodelaci, custodiava potencialment un valus fons
de cartes fontanellanes als canonges, presumiblement escrites abans
de fer-los el salt per guiar la ciutat ebrenca. Tal hiptesi salimentava
daquesta frase (contextualitzada a les p. 212-216): No represento ser-
veys, sin una bona voluntat que sempre he tinguda a la ciutat, ns a
dexar al reverent captol per a servir-la (T8, de 30.VI.1627). A lhora
de la veritat, un cop vistos els desitjats fons capitulars, ha resultat que
Fontanella hauria estat sondejat per no elegit per defensar el captol i
ell, hbilment, ho hauria presentat al municipi, rival en plets, com una
opci prpia, no pas imposada. A lArxiu Dioces de Tortosa, en vies
de catalogaci, de moment s molt poca la correspondncia rebuda de
la dcada de 1630 que shi ha identicat, i enlloc hi ha petja de Joan
Pere Fontanella; aquest passatge difan sobre un acondument amb el
bisbe nodreix esperances: Si [el sndic] porta la contenti jo la defen-
sar lo possible, [pus] la conducta del senyor bisbe ja la prengu ab
aquex pacte, que en [h]aver-hi encontra ab la ciutat [h]avia dsser de
la sua part com a primera. (T103, de 23.V.1635). Amb eventuals fons
epistolars sobre plets del primer segle XVII de la Congregaci Claustral
Tarraconense de monestirs benedictins (Palos 1997: 56 i s.) no ha calgut
comptar-hi, amb la certesa dhaver-ho contrastat amb el pare Ernest
Zaragoza (Zaragoza 2004); ens ha tranquillitzat dient que, en cas de
quedar cartes soltes, el fet que els rgans regulars de la corporaci es
reunissin a lesglsia barcelonina de Sant Pau del Camp faria estril
buscar-hi comunicacions de Fontanella, tamb resident al cap i casal.
Forosament no hem vist pas tots els arxius catalans. I tampoc
citem tots aquells on hem tingut fracassos ens limitem als ms des-
tacats don tenem traces fontanellanes ms solvents. La conservaci de
documentaci de fa quatre segles s forosament atzarosa i el nostre
temps i energia sn limitats. I, cal dir-ho, les hipottiques perspectives
de propers xits es redueixen a mesura que disminueix la potncia
institucional dels clients. Quines expectatives podem tenir, per exem-
ple, de recuperar un dipsit documental complet de lantiga confraria
de pescadors de Tortosa? s un exemple entre tants: En lo dels
pescadors, sempre que tracten de cosa tocant a inters de la ciutat s
ben cert que jo no [h]y dir ninguna cosa, que major obligati tinc de
servir a la ciutat, y, sempre que jols pogus persuadir no pladejassen,
ho faria ab moltes veres. (T35, de 5.II.1631). Acabem el ploriqueig
i presentem, ara s, els cinc fons epistolars municipals que tenim al
sac ben lligat.
Tortosa. A Tortosa hi hem exhumat un bagatge riqussim, de cent
quaranta-vuit cartes, magncament conservades a lesplndid Arxiu
Comarcal del Baix Ebre i incorporades directament, amb una sola
excepci,
8
en nou registres de correspondncia rebuda de lantic mu-
nicipi tortos, lmbit temporal dels quals abasta de la primavera de
1627 a la de 1640. Heus aqu el nombre de missives fontanellanes
desglossades per volums:
vol. 11 (CR 1627-1628): nou cartes, datades entre 15.V.1627 i
3.V.1628;
vol. 12 (CR 1628-1629): setze cartes, entre 2.VI.1628 i 25.IV.1629;
vol. 14 (CR 1630-1631): catorze cartes, entre 10.VII.1630 i
19.III.1631;
vol. 15 (CR 1631-1632): catorze cartes, entre 9.VII.1631 i
25.X.1631;
vol. 16 (CR 1632-1633): quinze cartes, entre 4.VII.1632 i
20.IV.1633;
vol. 17 (CR 1634-1635): trenta-dues cartes, entre 1.VI.1634 i
9.V.1635;
vol. 18 (CR 1635-1636): vint-i-dues cartes, entre 16.V.1635 i
31.I.1636;
vol. 19 (CR 1636-1637): vint-i-dues cartes, entre 18.VI.1636 i
30.IV.1637:
vol. 21 (CR 1639-1640): tres cartes, de 8.VI.1639, 10.XI.1639
i de 26.IV.1640.
8. T1, de 20.XII.1623, cosida al fol. 105 del Manual de provisions n. 78. Ha patit
humitats greus que la fan quasi illegible.
Malauradament, dins daquest arc falten quatre registres, els cor-
responents a les cartes rebudes entre el dia de lAscensi de 1629 i el
de 1630 i entre les dates equivalents dels anys 1633-1634, 1637-1638 i
1638-1639 aquests darrers especialment lamentables, atesa la trans-
cendncia historicopoltica dels esdeveniments que reectirien. Tamb
ens pesa labsncia dels quatre o cinc
9
registres immediatament prece-
dents al maig de 1627. Si no existissin els buits de documentaci suara
indicats, estem segurs que el fons epistolar de Fontanella actualment
custodiat al collegi de Sant Jaume i Sant Maties depassaria llargament
les dues-centes lletres.
Les cartes, que han estat precioses per a la construcci dels ca-
ptols 4, 7, 8 i 9 del llibre, sn, en la seva immensa majoria, escrites
de la m directa de Joan Pere Fontanella excepte tres en qu est
malalt o sense esma (T42, de 16.VII.1631; T128, de 3.IX.1636; T147,
de 10.XI.1639) i una on Francesc Millet s el redactor i Fontanella
el subscriptor (T120, de 22.XII.1635), trameses des de Barcelona,
on lolot residia habitualment tret duna des de Perpiny (T88, de
22.XI.1634) i quatre des de Girona (T116 a T119, de 17 i 24.XI.1635 i
9 i 14.XII.1635), a les p. 264 i s. expliquem perqu i adreades als
procuradors de Tortosa llevat duna per al sndic Francesc Amargs
(T88). Precisament aquest Amargs, que no sabem si qualicar com a
sndic o com a subsndic i que no sempre s vist amb bons ulls pels
dirigents ebrencs, ha tingut el detall de fer-nos arribar el copiador de
les cartes que envi a Tortosa entre el 1630 i el 1639,
10
un material
inestimable a lhora destablir connexions entre els papers fontanellans.
El valor del conjunt encara augmenta ms si entre aquests darrers hi
comptem, a ms dels fruits de lactivitat epistolar de lolot ja referits,
diversos parers i dictmens que va anar adjuntant al seu client del sud
de Catalunya i que encara avui en dia, excepcionalment, es conserven
fora agrupats.
Lenvergadura daquest fons epistolar, a efectes de la nostra recer-
ca, queda deslluda per les llacunes de documentaci local indispen-
sable per integrar-lo i donar-li ple sentit; concretament, s de doldre
9. De moment, desconeixem la data exacta en qu el municipi tortos va acon-
ductar Fontanella, versemblantment fou entre juny de 1622 i abril de 1623 (p. 212).
10. Es tracta del vol. 20 (CR 1630-39), un registre foliat on les cartes sinsereixen
de forma contnua amb la peculiar ortograa del sndic, motiu pel qual creiem que s
el seu copiador particular dels missatges que hauria adreat a Tortosa; sortosament,
aquesta eina de treball intern acabaria en mans del client. Gaireb totes les cartes que
shi transcriuen apareixen repartides, amb escassssimes variacions, en el lloc adient
dels vols. 14-19 amunt referits.
labsncia de sries contnues de provisions municipals tortosines
11
o
la inexistncia actual dels registres de correspondncia tramesa pels
procuradors tret dexcepcions com el bienni 1629-31.
12

Girona. A lArxiu Municipal de Girona el bagatge de cartes
originals de ladvocat olot, ben conservat per amb llacunes, com-
prn trenta-un textos escrits i signats nicament pel nostre jurista,
sis rmats de forma conjunta per ell i pel seu collega Pere Boix
essent variable la contribuci dun i altre en la redacci i una
carta confegida per Benet Anglasell i subscrita per Fontanella. Podem
afegir a la llista, a ttol anecdtic, un document duna naturalesa prou
diferent, una poca autgrafa on el nostre jurista reconeix haver rebut
la seva conducta corresponent a lanualitat de 1624 no leditem pas a
lepistolari municipal.
13
La suma dels elements referits ens situa davant
dun total de trenta-nou missives dun valor notabilssim. Gaireb totes
es troben dins un lligall de correspondncia rebuda des de Barcelona
pel municipi entre 1300 i 1639;
14
noms una ha estat localitzada dins
dun llibre dactes manual dacords municipal.
15
El primer daquests
documents data de novembre de 1611 i el darrer de mar de 1634. Hi
ha alguns anys dels quals no tenim cap lletra manuscrita del jurista;
aquests es compensen amb altres perodes, com el mes de mar de
1628, lhivern de 1628-29 o el maig de 1630, dels quals es conserven
quatre, set i cinc cartes respectivament. Aix, reecteix que la implicaci
de Girona en litigis o negociacions rdues al cap i casal fos aleshores
superior a lhabitual? O seria fruit de lineludible atzar en la custdia i
la conservaci de la documentaci de la Girona moderna? s a partir
11. Els anys en qu Fontanella estava en actiu dels quals coneixem les provisions
municipals tortosines 1597-99 (vol. 72), 1612-13 (vol. 73), 1615-16 (vol. 74), 1616-17
(vol. 75), 1617-18 (vol. 76), 1622-23 (vol. 77), 1623-24 (vol. 78), 1631-32 (vol. 79) i 1640-
46 (vol. 80) no es corresponen, tret dun cas, amb els dels fructfers registres de CR
referits supra.
12. ACBEB, vol. 13 (CT 1629-31).
13. Tinc rebut del senyor don Juan de Ardena cent reals, dich deu lliures, sn
les me pag per lo senyor Francesc de Cartell y Malla, donzell en la ciutat de Gerona
populat, y lo dit per la ciutat, per la conducta de advocat de lany passat, en Barcelona
a 30 de janer 1625. La transcrivim aqu perqu el pblic entengui la decisi de no
editar-la, que tamb concorre en textos similars conservats a Olot.
14. Al lligall 1640-1659 de la mateixa secci, en canvi, no hem localitzat cap traa
escrita del nostre advocat. El ttol Correspondncia amb Barcelona que se li dna a la
secci pot induir a dos tipus de confusions: a) el lector pot esperar, sense xit, trobar-hi
documents sobre les relacions entre els aparells municipals de Girona i de Barcelona;
el que hi ha, de forma majoritria, sn cartes rebudes pels jurats gironins dels seus
agents, advocats, negociants, etc. b) no hi ha cartes enviades pels edils, per tant no es
tracta de correspondncia creuada.
15. AMGI, MAM de 1625, carta de 13.V.1625, cosida entre els folis 40 i 41.
daquest interrogant que la inquietud intellectual ens va assaltar i ens
vam embarcar en la tesi doctoral de la qual avui es publica una part
i conem que aviat seditaran ms resultats. Si convertrem en eix de
la tesi aquest fons de correspondncia fontanellana, manifestament
inferior al de Tortosa, fou per la facilitat contextualitzadora que ens
donava molta documentaci colateral, fonamentalment les sries cont-
nues de manuals dacords municipals, on, per cert, trobrem un original
i mltiples cpies de documents processals redactats per Fontanella

i dictmens anomenats vots o parers a lpoca dell amb daltres
juristes sobre qestions que els jurats els havien consultat.
Vic. LArxiu Municipal de Vic, amb un fons catalogat amb enorme
cura, custodia un mnim de trenta-dues cartes manuscrites de Joan
Pere Fontanella. Trenta-una es troben en els oportuns registres de
correspondncia rebuda i una altra, misteriosament, en un plec de cor-
respondncia dels segles XV-XVIII. No descartem, per fra buscar una
agulla en un paller, que hi hagi ms missives en sries diferents fora
del lloc escaient. La primera de les cartes localitzades s del 16.VII.1629
i fonamentalment constitueix un missatge dagrament del jurista per
haver-lo aconductat.
16
El 1634 en trobem dues ms, quatre lany 1635,
17

tres el 1637, quatre el 1638, tres el 1639 i dues el 1640.
18
Posteriorment,
per a gran joia i utilitat nostra, comptem amb tretze lletres redacta-
des en el marge dun any, dos mesos i quinze dies (entre 13.II.1643
i 28.IV.1644).
19
La regularitat daquestes darreres ens ha fet albirar
la hiptesi que, entre els pactes consuetudinaris inherents als acords
daconductament de serveis jurdics establerts pels edils vigatans, hi
pogus haver una obligaci per part de ladvocat de mantenir una
correspondncia regular ns i tot setmanal? Larxiu de Vic, com els
precedents, tamb custodia alguns parers, petits dictamens i memorials
de Fontanella.
La correspondncia de Fontanella amb la capital osonenca ha
estat transcendental per conformar els captols 8 i, sobretot, 10 i 11
daquest llibre; sn captols de grandssim relleu, puix illuminen lac-
16. Es troba a AMVI, vol. 11 CR (1627-30).
17. Les dates concretes daquests documents sn 7 i 15.V.1634, 20.I.1635, 17.II.1635,
30.IV.1635 i 8.VIII.1635. Es troben ibidem, vol. 12 CR (1631-35).
18. Ibidem, vol. 13 CR (1636-40): cartes de 26.IV.1637, 29.VI.1637 i 1.VIII.1637, de
11.VII.1638, 20.IX.1638, 13.X.1638 i 25.X.1638, dues de 16.II.1639 i una de 22.III.1639,
23.IV.1640 i 14.VIII.1640.
19. Concretament, les dates de les cartes dibidem, vol. 15 CR (1643-44) sn
13.II.1643, 4.VII.1643, 8.VII.1643, 17.VII.1643, 15.IX.1643, 23.IX.1643, 24.X.1643,
6.XII.1643, 21.XII.1643, 6.I.1644, 10.II.1644 i 28.IV.1644. Cal sumar-hi la de 10.VIII.1643,
ubicada al referit plec CR s. XV-XVIII.
tivitat de ladvocat olot a la complexa dcada de 1630 i, encara ms,
a la de 1640.
Olot. A lArxiu Comarcal de la Garrotxa, feliment traslladat fa poc,
dins del fons municipal histric dOlot, srie Correspondncia, lligall 1,
1602-1700 (0247g), hi ha un aplec de vint-i-dues cartes de Joan Pere
Fontanella als cnsols olotins o a algun membre de la corporaci que
actua com a intercessor ens ho expliquem per raons de familiaritat o
conana: A la vila no scrich pus a vostra merc scrich llargament
(O1, de 7.II.1604); Ja scrich ab altre a vostra merc y a sos scios
consularment lo que he passat [i. e. convingut] ab lo senyor abat (O4,
de 3.IX.1604). Potser per aquesta prctica descriure ara al collegi
ara a un dels seus integrants, ladvocat vacilla en ls de singulars i
plurals: ad es. Ja tinc scrit a vostres mercs [] Vostres mercs sens
falta me ordenen [] Guarde Du a vostra merc (O11, de 7.V.1625).
Quatre de les cartes sn de lany 1604, nhi ha deu de 1625, tres ms de
1630, una de 1631, una de 1635, dos de lany segent i una darrera
de 1641. Tres dels tems daquest conjunt, dos de 1630 i el de 1631,
reecteixen merament trmits i pagaments, per la qual cosa no els
editem pas; alguns elements han estat utilitzats fa uns anys per Palos
1997; nhi ha que no han merescut la seva atenci per poden tenir
prou inters si es consideren en el marc de tot lepistolari municipal.
Manresa. A lArxiu Comarcal del Bages, dins del fons de lAjunta-
ment de Manresa, hi hem identicat sis cartes de Joan Pere Fontanella.
Cinc es troben al segon registre del lligall 1088, on hi ha transcrita
amb prou regularitat correspondncia rebuda i tramesa pel municipi
entre els anys 1633 i 1639, dhuc el 1640. Les dates de tals cartes
sn 16.V.1634, 14.VII.1634, 19.I.1635, 10.XII.1635 i 16.XII.1635. Lal-
tra missiva fontanellana, escrita el 29.V.1641, es troba dins el primer
registre del lligall 1089, que aplega correspondncia creuada de part
de la dcada de 1640. Daquest bagatge epistolar cal destacar-ne les
coses segents. Per comenar, pel fet de no conservar-se en llur versi
autgrafa, sen poden inferir poques conclusions sobre com sexpressava
el jurista olot. Segonament, dues de les sis cartes no estan escrites
des de Barcelona sin des de Girona (p. 264 i s.). En tercer lloc, sn
missives relativament fcils de contextualitzar a nivell bsic, ats que
estan copiades a prop de les que shan escrit en sentit invers (corres-
pondncia tramesa). La intellecci completa de les lnies fontanellanes,
per, pot veures compromesa per altres llacunes documentals de lantic
fons municipal manres.
Un cop demostrat el potencial per fer recerca cientca de fonts
epistolars com les que hem triat i descrits els fons documentals precisos
que ens han atret, simposen unes reexions gils sobre qestions prc-
tiques: estil i format de les cartes, registres de correspondncia enviada
i rebuda, dedicaci exigida a ladvocat per tal correspondncia, par-
metres de regularitat, mitjans de transport de les missives, incidncies
i pagament de tal transport o repartiment de funcions amb els sndics.
Estil de les cartes fontanellanes. La principal virtut de les cartes
de Joan Pere Fontanella sobre les quals hem edicat el nostre estudi
s que ofereixen una imatge vivicada de ladvocat. Sn manuscrits no
burocrtics, no impliquen una reproducci mecnica dactes per part
del jurista.
20
Ben al contrari, constitueixen un excellent indicador de
les seves voluntats i preferncies, de les seves estratgies, conances i
malestars en lexercici prctic de la professi. A la vegada, reecteixen
les mancances, problemes i arbitrarietats que pot patir un pledejant
davant ladministraci de justcia del seu temps. Arran daix, el lector
es far crrec de la importncia que tindria, particularment per a un
municipi, comptar amb bons advocats i bons procuradors, i lavantatge
que podria reportar que aquests mantinguessin uns lligams ferms o
una comunicaci uida amb els dirigents i ocials daltres institucions;
valorar lelevat cost de participar a les mecniques processals no
en termes estrictament econmics i prendr coneixement dalgunes
vicissituds de la vida pblica catalana de lpoca que han quedat eclip-
sades en fonts ocials. Lestil de les cartes que ens ocupen s predo-
minantment conjuntural i prctic, sobre actuacions que quasi mai es
detallen ni contextualitzen perqu qui en tracta ja les t al cap. s molt
rar que Fontanella hi aboqui contingut prpiament doctrinal; noms
excepcionalment, quan s molt jove i sadrea al collega jurista Barto-
meu Morat, cnsol en cap dOlot, li llegim citacions dautors, obres i
passatges (O4, de 3.IX.1604) no podem prendre com a exemple T120,
de 22.XII.1635, perqu s Francesc Millet qui la redacta: havent-li repre-
sentat las doctrinas de Amadeo, Claro y Berart, no nha fet cas. Sovint
una missiva cont un reps de lestat de molts i diferents dossiers, on
es resumeix qu ha passat amb comunicacions sn aqu o all, han
arribat o marxat, reaccions, gestions, etc. Sn menys corrents del que
voldrem les explicacions detallades sobre avantatges i inconvenients
duna o altra estratgia, per, quan nhi ha, valen molt la pena ad
es. O2, de 19.III.1604, contrastant els efectes duna suplicaci in forma
o contrario imperio, o M4, de 10.XII.1635.
20. Ho especiquem perqu en fons documentals dinstitucions com la Diputaci
del General es poden localitzar volums o lligalls amb fora manuscrits de Fontanella
ad es. ACA, Generalitat, G-50/3 (secci 6.3.1.c); ats el seu carcter tcnic, rarament
permeten inferir conclusions sobre el tarann i menys encara sobre el pensament jurdic
de lolot.
Format. En les seves cartes, ladvocat olot s molt curs amb la
disposici del text i altres aspectes formals. Vetlla per respectar sempre
amplis marges i mantenir homogenis els interlineats i els espais, si b
escasses vegades el full se li queda curt i ha descriure alguna lnia en
sentit vertical (T86, de 4.X.1634 o V11, d11.VII.1638). En parlar del
fons epistolar de Tortosa ja hem dit que en solament tres ocasions
Fontanella no escriu la carta de sa m sin que la dicta a altri; una
vegada en demana disculpes [P. S.] Perdonen la m agena, quem
trobave un poch fadigat (T42, de 16.VII.1631), per les altres dues
no (T128 i T147). Tamb el veiem excusar-se quan no fa servir un full
de paper sencer i net: [P. S.] Perdonen del mig full, que no men s
adonat ns que he [h]agut scrit. (T31, de 28.VIII.1630). Dues vega-
des ens sorprn amb post scripta destructura gaireb potica: T51, de
17.IX.1631, fent una generosa lloana del sndic de Tortosa Francesc
Amargs, i V24, de 10.VIII.1643, referint moviments de vaixells de guerra
prop de la costa de Barcelona. I no s menys potica la constataci
que, a partir de la dcada de 1630 no en tenim constncia abans,
el nostre protagonista clou les seves missives amb un segell personal
que representa una esvelta i delicada font allegrica del seu cognom.
Copiador i arxivador. Sabem del cert que Joan Pere Fontanella t
un registre de les cartes que envia, per no ens consta si, a la prc-
tica, s un plec desborranys una versi primera dels textos o un
mer copiador. El fet que en moltes de les seves missives hi apareguin
afegitons entre lnies i cancellacions ens fa inclinar per la segona op-
ci en tal cas, podria fer la cpia un tercer, qesti ben prctica a
efectes de temps. Sigui una cosa o altra, lolot recorre episdicament
a aquest registre quan ha daclarir dubtes: Ax se comprn de la carta
de mossn Maure que jo li escrigu a 12 de setembre 1630 de la rebu-
da de la carta dels cnsols ab qu me ordenaven li pags cent lliures,
y jo les assent a son compte y, encara que la carta no diu fossen
aquelles matexes, per della matexa se comprn (O17, de 8.I.1636).
Complementriament, conserva i arxiva les lletres rebudes, sobretot si
poden desencadenar efectes econmics, tot i que a vegades les tramet
a qui els les demana i desprs les perd de vista: La lletra ab qum
scrigueren pags a mossn Maure jo no la trobe, s que quan<t> envi
los comptes la vaig enviar, que leshores hi feren dicultat y jo la envi,
y may me l[h]an tornada. Bm recordo ere de pocas rallas y rmada
dels tres cnsols, y de dos men recorde molt b (O17).
Dedicaci intensa. Amb una nmina molt nodrida de clients de
fora de Barcelona, Joan Pere Fontanella dedica un temps ingent a la
correspondncia no creiem pas que sigui una excepci entre els seus
coetanis en una situaci anloga. Consagra una bona part del dia a
la redacci de cartes i, si escau, no ho amaga ans el contrari als
seus patrocinats, per als quals estar ben informats ja suposa mitja
victria en un dossier gestionat a distncia. Vegem-lo, quan encara no
ha complert trenta anys, demanar excuses per una comunicaci molt
prolixa als cnsols dOlot, amb qui t gran familiaritat de fet, els
est donant prova de mxima dedicaci: [P. S.] Perdone si s estat
llarch, que ms m[h]i s jo canat en scrurer-ho que no far vostra
merc en llegir-ho, que en est punt estan per a tocar les dotze de la
nit. (O2, de 19.III.1604).
Regularitat. Per b que s molta ms la documentaci epistolar
que sha perdut que no pas la conservada, tenim motius, proves i
indicis per pensar que la correspondncia de Fontanella amb alguns
dels seus bons clients, sobretot institucionals, seria molt regular en el
temps. Tal regularitat es pot certicar, sobretot per al cas de Torto-
sa, amb una freqncia setmanal hem especulat el mateix en rela-
ci amb Vic supra. Vegem-ne unes notes. El seu sentit del deure com
a corresponsal porta Fontanella a advertir duna propera interrupci
del ux: Jo me tinc de partir dem de mat, plahent a Du, a una
absntia de vuyt dies, y ax, ab lo poch temps que tinch, lo que puch
dir a vostres magnicncies en lo de la Squia s que, etc. [...] Al dems
respondr en ser tornat. (T44, de 30.VII.1631). A vegades s a poste-
riori que sexcusa justicadament dhaver-se saltat una comunicaci:
La semmana passada jo no escrigu, perqu no [h]y [h]avia de qu
(T114, de 3.X.1635). Si deixa denviar-ne ms duna i ms de dues, deu
rebre una reprensi, altrament no li llegirem aix: Jo no escrivia a
vostres magnicncies perqu no [h]y [h]avia cosa de importntia de
qu escrurer. (T133, de 24.XII.1636 Nota: la carta prvia que sha
conservat s de 12.XI.1636).
Entenem que, a la Catalunya moderna, la regularitat en les co-
municacions entre un advocat i el seu client noms resulta factible si
abunden les formes de delegar o diferir el provement dinformaci.
Delegar s ben corrent i senzill puix sovint el patr ha acompanyat un
representant ni que sigui un mer sndic del seu defensat: Lo dems
dir lo senyor misser Scura, al qual nos referim (G14, de 6.II.1625);
Lo senyor jurat Cartell scriu ms llarch, a qui me remet. (G15, de
13.V.1625); En lo dels inquisidors, lo senyor don Francisco [de Carte-
ll] scriur llarch, y ax jo ser breu. (G21, de 13.VII.1628); all ms
casts s apellar a linters del lector per no afeixugar-se escrivint: Ja
lo senyor misser Romeu [h]aur escrit llarc de les coses de la visita,
desobligant-nos ax a nosaltres de [h]aver de cansar a vostres magni-
cncies ab llargues relations. (T121, de 9.I.1636). De bracet de lmbit
de la delegaci hi camina el de la remissi, que Fontanella practica
hbilment devers els seus propis documents jurdics i processals: Ab les
respostes ho veuran vostres magnicncies ms llargament, que aniran
per lo primer. (T31, de 28.VIII.1630). Hem escrit hbilment perqu
lolot no sols desvia el lector a un altre text, ans ho fa a un escrit
que encara no li ha trams aqu entrem en el terreny de diferir:
Tentarem-ho tot y avisarem ab ms espay a vostres magnicncies
(G12, de 14.XI.1624). Un cas bellssim pel que fa al cas el tenim en
una conjuntura complexa, la de les sessions de Corts de lany 1632.
Fontanella hi participa colateralment, assessorant clients seus. Remet
els edils de Tortosa a un dictamen que els ha darribar per correu
regular: [P. S.] A la consulta per la estafeta. (T55, de 4.VII.1632).
No pot ser ms concs. I tampoc pot complir, sobresaturat com est.
Intum que li deuen reclamar perqu, disset dies ms tard, envia -
nalment el que pertoca, embolcallat amb disculpes: No me olvide jo
may de servir a aquexa ciutat ab totes veres, sin que com lo negoci
no portava pressa, pus se caminava tan<t> poch en la Cort, y ass
nos tenen ab contnua occupati, [h]avia tardat en la resposta de la
consulta, que, si lo negoci [h]agus requerit prompte despediti, b
saben vostres magnicncies de ma voluntat, ho [h]aguera dexat tot
per a servir-los. La consulta y resposta rebran ab esta, y ma voluntat,
que s de... (T56, de 21.VII.1632).
Mitjans de transport. La majoria de cartes es trameten per es-
tafeta o correu regular a cavall. Naturalment no est a la merc de
cadascun dels corresponsals que enllaa i sassumeixen les dilacions
que aix sol ocasionar: No pogu respndrer a vostres magnicncies
a la que reb la semmana passada perqu me la donaren al temps que
ja se ere partit la estafeta (T13, de 27.IX.1628). Lestafeta comporta
un risc derivat del fet que el transportista ho sol ignorar tot respecte
de les coses que se li conen: La estafeta passada mossn Mart me
port un gran pros diu [i. e. digu] fehia per la causa de Alcanar,
emper com ho digu ax a bulto s mal de entendre qu volgu dir
(T24, de 21.III.1629). Ocasionalment, les cartes les duen traginers o
persones de conana que es desplacen on hi hagi el receptor. No
sempre resulta senzill identicar en quin tipus de transport ha conat
lemissor: Desprs que escrigu per nOrri, que ere divendres ha fet
vuyt dies, no he sabut res de aqu ns hahir, que vingu lo treginer.
Desprs los he enviat un altre correu, que ere en Bartranet o Segu
(O15, de 20.I.1630). Quan la urgncia ho requereix, les lletres van, com
diu Fontanella, per propri o per home i. e. missatger privat o home
propri: La de vostres mercs tinch rebuda per l[h]ome propri me han
enviat (O3, de 24.VI.1604); convindr que vostres mercs me tornen
avisar, remetent-me lo matex home, que quan<t> ser tornat ja tindr
jo lo negoci a punt (O3). El gran avantatge s, sens dubte, que sel pot
retenir i reenviar-lo, hores ms tard, amb la resposta inajornable: En
lo que toca en manllevar les cinc-centes lliures quem diuen, ja tinch
concertat ab lo thesorer que les dexar y estam ja resolts, que per ax
he fet detenir l[h]ome ns vuy entre vuyt y nou hores, per poder-ne
donar avs a vostres mercs (O3). Un pic ns i tot reconeix haver-lo
retingut un parell de dies per no descuidar les prpies obligacions de
devoci: Lo propri vingu har cerca de migdia y, com rem Dijous y
Divendres Sants, que assistim als ocis, no lhe pogut despedir ns esta
tarda perqu sen vaja dem de mat, dissapte. (O18, de 21.III.1636).
No sabem identicar trets que diferencin un propri dun correu, la
correspondncia fontanellana sembla que empra ambds termes com
a perfectament equivalents. De les seves lnies, un correu tamb ens
apareix com un missatger ad hoc del qual el receptor pot disposar per
retornar una resposta dhuc diferint-ne la partena: [P. S.] Lo
correu he detingut ns avuy de mat, que partex (O12, de 14.V.1625);
Aquest correu se s [h]agut de detenir ns vuy a la tarda, que no s
estat possible poder-lo despedir antes (O19, de 7.IX.1641) similar-
ment, T127, de 14.VIII.1636, o V24, de 10.VIII.1643. No cal dir que,
quan el correu s molt complidor i porta instruccions precises tempo-
rals dorigen, no hi ha Fontanella que el deturi. Aleshores a ladvocat
li toca, a desgrat, gestionar els documents amb gran celeritat per no
perjudicar el dossier: Ja [el sndic] Amargs se ere partit per a Gero-
na y ere ja all quan<t> arrib ass lo correu, que s molt observant
dels ordes de aqu, que no fonc possible fer-lo aguardar un moment
ms. Jo declogu lo plec, viu lo pros y los actes y torn remetre-[h]u
tot a Gerona per lo matex correu ab los apuntaments que convenien
(T105, de 6.VI.1635). En lmbit de la llarga distncia, entre la Cort
dels ustria i Catalunya, en la dcada de 1630, plena dincidncies
poltiques i urgncies blliques, les comunicacions que Fontanella
menciona es fan a travs de correus i shi relacionen sistemticament
frases que denoten una extrema celeritat: [Barcelona no actu] per no
tenir carta de sa magestat, ans lo dia abans [h]avia enviat un correu
al rey a tota diligntia (T85, de 20.IX.1634); Ara sols fa a dir que
corre esta nova, que la nit passada pass un correu a tota pressa, lo
qual, diuen, porta la resoluti de qu vajan los concells, per no en
Barcelona (T97, de 14.III.1635). A la idea de celeritat, quan es tracta
dun correu de la Cort, lolot hi adjunta la impressi de seguretat i
li cona documents, no sembla haver-hi exclusivitat de servei: Lo
plec que jo tenia dexa ciutat per a mossn Amargs an har per un
correu que a tota diligntia venia despatxat de Madrid per a Perpiny,
hahont me digueren [h]avia de arribar vuy de mat, y, ax, ni de aquex
ni dels dems s menester tenir cuydado perqu tots van a bon segur
(T94, de 7.II.1635). Una sola vegada es menciona la posta: Lo Concell
[...] ha despatxat un correu al rey a la posta (T104, de 30.V.1635).
Incidncies. Ats que la selecci del mitj per dur les cartes com-
porta unes o altres despeses, Joan Pere Fontanella t cura de justi-
car-se quan se serveix dun transport car: Com vostres magnicncies
encarregaven tant esta causa, ha aparegut fer un propri per donar-los-ne
avs, perqu vejen lo quels apar fer (T92, de [20.I.1635]). En sentit
invers, curs com s en extrem amb els temes econmics, si est
de mala jeia no es cont i censura els seus clients sobre el mitj que
hagin emprat inadequadament per considerar-lo injusticadament
dispendis atenent al contingut de la comunicaci. Lestirada dorelles
ms sonora que li coneixem s aquesta: He rebut la de vostres mercs
per lo propri y hen fet maravella, que tamb ho podien enviar per los
treginers, y tamb que lhajen enviat estos dies tan ocupats y sabent
que la Ballia ni lo Rational no sn ass (O18, de 21.III.1636).
Lenuig fontanell pot derivar daltres incidncies de transport,
com loblit dels seus corresponsals dadjuntar tota la documentaci
promesa i necessria. En tenim un exemple delicis on, a ms, inte-
ractuen diverses informacions suara referides:
Ar, desprs que los magnchs doctors eren ja en Consell, arrib
lo correu de vostres magnicncies y, ax per aquex respecte com
tamb perqu no venien los papers de la cquia ni la carta de sa
excellncia que deyen se dons primer, nos pogu fer ninguna
cosa aquex mat, y frem aguardar lo correu ns arribs la estafeta.
Ab ella se sn rebuts los papers y, primerament, lo memorial dels
actes que diuen envien perqu mossn Amargs me lentregue
y se retinga los actes y mels vaja donant ax com jols hi anir
demanant no s ab lo plech. Secundo, no [h]y s tampoch la des-
lliberati y determinati de la vint-i-quatrena que ab la mia carta
diuen [h]avia de venir per vurer lo que se [h]avia deslliberat. [...]
[h]avem determinat de tornar remtrer lo correu en [h]aver vistos
los papers perqu sem scriga ab claredat qu s lo que la ciutat
entn demanar y fer (T48, de 2.IX.1631, les cursives sn nostres).
Altrament, el jurista com s propi del seu temps i el seu mn,
encaixa amb gran esportivitat les distorsions de regularitat dels trans-
ports sia estafeta sien traginers o qualsevol altre mitj relacionades
amb les inclemncies del temps: Ab les grans plujes no deuen ser
arribats los treginers (T114, de 3.X.1635); Dies ha que no he escrit
perqu per ass a causa de tantes plujes tot se s desbaratat, que les
estafetes no vnen a son temps, ni las vehem. (T115, de 23.X.1635).
Pagament. Qui paga el correu? Noms tenim dos testimonis sobre
la qesti i no concorden del tot. Un primer certica que ho fa Fon-
tanella quan rep cartes de la ciutat de Tortosa, que esdevenen el mitj
ineludible perqu els siguin lliurades i que no es tracta de quantitats
anecdtiques: Los ports de les cartes sempre los pague, que si de
aqu vnen sens port, ells lo [h]y saben posar ass, y algunes vegades
prou gras de dos sous, sols laltre semmana no men feren pagar, y
pens que nom donaran les cartes si nols pague los ports que ells hi
posaran, per ass no s res. No importa (T84, de 13.IX.1634). Lal-
tre testimoni, en canvi, transmet la impressi que Fontanella noms
assumeix els ports molt ocasionalment i que no li causen cap runa:
Pau Rosss me escriu envie compte de ports de cartes, perqu tenien
que averiguar ab la estafeta, al que dic que jo alguna vegada ne he
pagats, per, com eren poca cosa, no [h]u escrivia, y, ax, no [h]u puch
escriure ab certitut (T106, de 4.VII.1635).
Parcella dels sndics. Una explicaci solvent a aquesta aparent
incoherncia s que, de fet, Joan Pere Fontanella entn poc en te-
mes prctics de correspondncia perqu, en condicions normals, no
la gestiona ell en persona sin el sndic del seu client. Aquest escriu i
envia una carta seva i hi adjunta la de Fontanella i altres documents
que vinguin al cas: Exa ha donat Amargs esta estafeta (T40, de
19.III.1631). Ens abstenim de donar-ne ms exemples per no allar-
gar-nos innecessriament.
A qui se serveixi de lepistolari professional fontanell que editem
al nal daquest volum li resultar til assumir la informaci proveda
ns aqu. El motiu s que les cartes que shi inclouen donen per so-
breentesos codis respecte a formes de comunicaci i transport Jo
he fet un llarch memorial, que veuran per lo primer..., i. e. proper
correu (T64, de 23.III.1633); En esta he rebut un plech per lo matex
Amargs, que anir divendres, i. e. amb lestafeta de (cada?) divendres
(T114, de 3.X.1635); Seran servits ordenar que sem remetan per lo
primer (T137, de 5.II.1637), etc. Igualment li caldr tenir ben present
el context de cada missiva, des don sescriu, cap a qui i en quina ubi-
caci es troben els agents que shi citen. Noms aix podr destriar la
informaci i no perdres enmig dun s coherent per infreqent per
a molts avui de nombrosos determinants demostratius (esta/aquesta i
eixa/aqueixa) o adverbis (ass/aqu). Aix ja sn, per, gues dun altre
paner, les advertirem a la ratio editionis.
LENCAMINAMENT DUNA VIDA DE JURISTA INTEGRAL
s ben sabut que Joan Pere Fontanella neix el 21 de juliol de
1575 (Palos 1997: 19) a la puixant Olot (Garca Espuche 1998: 200-
206 i Puigvert Gurt 2010) a la casa nm. 39 del carrer dels Sastres
(?) (Sol-Morales 1976/1983) en el si duna famlia de paraires fora
activa en el govern de la vila.
1
El nostre home i el seu oncle Benet
que el supera duns mesos escassos, desprs de rebre la instruc-
ci primria a la mateixa Olot, sn enviats al monestir benedict de
Sant Pere de Besal per completar la seva formaci bsica (p. 75).
Des dall Joan Pere emprn els seus estudis universitaris en dret; se-
gurament els cursa, en proporcions que desconeixem, entre lEstudi
General de Lleida i la Universitat Sertoriana dOsca (Lahoz 1999), on
el 20 de juny de 1597 aconsegueix el grau de batxiller en dret civil.
2

Des de la ciutat aragonesa Fontanella estableix alguns contactes amb
la realitat de laltre costat dels Pirineus. Aquests estaran sovint entelats
dun cert recel, atesa lexpansi que les idees protestants estan conei-
xent al Llenguadoc en particular i al regne de Frana en general. El
nostre aprenent de jurista, des del catolicisme practicant ms fervent,
no aprova res del que saparti de lortodxia romana (p. 313 i s.). Ara
b, de Tolosa i els seus entorns no sols arriben ecos dheretgia a Osca,
1. Padrs Estivill 1989, amb reserves sobre la realitat prctica, elitista i endog-
mica, dels mecanismes insaculatoris a Olot i Besal durant la segona meitat del segle XVI.
2. Lahoz 1997: 189. Com veurem aviat, en el ttol fontanell de doctor no hi
constaria aquest pas per Osca, noms per Lleida. Ibidem: 170, sapunta que els catalans
que anaven a la ciutat aragonesa per titular-se un trenta per cent dels graduats de
la Sertoriana potser ho feien atrets per uns costos econmics baixos o per un nivell
dexigncia relativament menor.
CAPTOL 2
DE LA GARROTXA A BARCELONA
sin tamb professorat de gran prestigi, idees jurdiques i obres de
doctrina i jurisprudncia que tenen una notable difusi a les Gllies
i arreu dEuropa.
3
Un docent reconegut en lmbit regional com B-
renger Fernand, per exemple, havia ensenyat a la ciutat aragonesa a
mitjan dcada de 1530 abans de consolidar-se a la universitat occitana
4

versemblantment hauria teixit uns certs lligams entre ambds cen-
tres. Dcades ms tard, lacollirien com a autor de referncia juristes
com Jaume Cncer, estudiant tamb a Osca,
5
o el propi Fontanella
(p. 131 i 132). Un altre inuent professor de la Sertoriana seria Martn
Monter de la Cueva, que, desprs dhaver estudiat a Osca, hi portaria,
ja com a catedrtic, el que hauria aprs durant una estada al Collegi
dEspanya de Bolonya (Lalinde 2000: 148).
Tres mesos desprs de reeixir en els graus acadmics elementals,
6

Joan Pere Fontanella es presenta a la Reial Audincia de Catalunya
per fer-sels reconixer i obtenir de la m del virrei duc de Feria, el
3. La universitat de Tolosa havia estat un nucli potent i atractiu densenyament
del dret al sud dEuropa, amb una vitalitat extraordinria al perode 1520-1560 (Julia
i Revel 1989: 38), malgrat que no tenia una poltica de reclutament de professors es-
trangers de prestigi (Thireau 1992: 50). Serro 1970: 83 i 88-90 natribueix el declivi a
la migradesa de salaris dels docents, la violncia que adquiriren les guerres de religi i
les rivalitats conseqents que aquestes generaren entre estudiants de diferents nationes.
Lagost del 1566 una daquestes altercacions motiv la desaparici de la trentena o qua-
rentena destudiants hispnics que romanien a les aules tolosanes. A la resta de Frana
caldria esperar encara unes dcades perqu la nacionalitzaci dels ensenyaments jurdics
dissuads els forasters destudiar-hi (Thireau 1992: 65 i s.).
4. Fernand deix Osca per Tolosa el 1537 i assum la substituci del prestigis
Jean de Boysson. Trigaria ben b una dcada a obtenir per mrits propis la segona
ctedra de dret civil a la capital del Llenguadoc 24.XII.1547. Es mantindria en aquest
crrec ns al seu trasps, lagost de 1567 (Gilles 1992: 274-275).
5. ACA, Generalitat, VG, 53 cm aprox. del llom del vol. 61 informa sobre els
seus ascendents de baixa noblesa aragonesa i els seus descendents amb la catalana
ngela Comellas.
6. Ignorem quant temps hauria estudiat dret Fontanella abans de 1597. A la
Catalunya de la darreria del segle XVI es reclamaria que els ttols jurdics no pogues-
sin ser expedits sense un mnim danys daprotament acadmic als estudis generals
(Prez Latre 2008: 403). Davant la ineccia de prevencions i propostes vehiculades a
les Corts de 1599, a les sessions de les de 1626 es postularia una proposta normativa
de signe restrictiu AHCB, Consell de Cent, XVI-82 (procs del bra reial), fol. 531r
(nm. 69) perqu noms els doctors en lleis o cnons que haguessin obtingut el ttol
desprs de cinc anys destudi efectiu i sense cap dispensa acadmica poguessin exercir
ocis dassessorament jurisdiccional a les corts reials i baronials i a altres institucions la
irretroactivitat expressa de la proposta s prou eloqent de la situaci que pretendria
canviar. El text, mirall dedigne de la inaci de professionals al sector jurdic a la
Catalunya moderna, seria blocat pel bra reial, aventurem perqu obligava que els ttols
fossin expedits per centres densenyament superior aprovats i que formessin efectivament
en la matria per a la qual haurien qualicat alg.
15 de setembre de 1597, el grau de doctor en dret civil.
7
Qu implica
el doctorat en aquella poca? Duna banda, una amplssima capacitat
per ensenyar i exercir la disciplina jurdica:
[Damus et concedemus] vobis auctoritatem et potestatem insignia
doctoralia in jure civili recipiendi cathedram magistralem asen-
dendi ac jus civile publice et private legendi exponendi interpre-
tandi declarandi glosandi advocandi consulendi et patrocinandi
omniaque alia et singula faciendi que ad verum et legitimum juris
civilis doctorem pertinent et spectant eique conveniunt et decent.
De laltra, lingrs a un selecte nucli de persones que, per mrits
formatius i professionals noms en dret o en medicina, rivalitzant
recprocament (Di Renzo 2003), independentment del seu origen fami-
liar, es benecien duna llarga srie de privilegis, llibertats, exempcions
i preeminncies en relaci amb el poble menut; en concret, gaudeixen
de gran part dels del com de la noblesa per aix sels anomena
gaudints. La professi jurdica sha convertit en un mitj de promoci
social (Amelang 1986: 76 i s. o 108 i s.). Sn nombrosssimes les pgines
que els propis jurisconsults consagren a subratllar el seu estatus cada
cop ms similar dhuc a reivindicar-ne un de ms avantatjs al de
les persones que han tingut la sort de nixer en una casa de comtes,
cavallers o donzells
8
que, com en altres zones dEuropa, es resistiran
7. ACA, Cancelleria, registres, 4722, fol. 55v-56v. Cont la menci a lEstudi
General de Lleida que confon sobre litinerari acadmic fontanell: Cum igitur vos dilec-
tum regium Joannem Petrum Fontanella villae Oloti gerundensis dioecesis in jure civili
baccallaureum die noctisque in gimnasio generali Illerdensi per plures annos evigilasse
totisque viribus et summa cura et studio vaccasse [] intelleximus. Sobre lexamen que
hagu de superar per assolir el doctorat, Palos 1997: 48-49. Sobre la rapidesa amb qu
es fu ress del seu nou grau, Sala Giralt 1985: 96.
8. Fontanella 1612: cl. 3, gl. 2, cap. 26-30 posa cullerada en la controvrsia
que es prodigava arreu dEuropa des de ledat mitjana sobre si els doctors en dret
eren realment equiparables en dignitat als nobles i cavallers. Ho fa amb la ironia que
tan b sabia dosicar vegeu el recipiant interim in ultimam cnam... o el solitam
cantabunt cantilenam, et consuetam adreats als contradictors, tot defensant que la
virtut adquirida per mrits propis ha de merixer un valor igual a la virtut assolida pel
llinatge. Els principals referents de lolot per parlar dels privilegis i preeminncies del
seu selecte grup professional sn la Disputatio de precedentia doctoris vel militis de Sig-
norolo Omodei (s. XIV), addicionada per Luigi de Bolognini, el Tractatus de doctoribus de
Pierre Lemonnier de Lesnauderie (p. 101) i el molt ms recent (1602) De privilegiis iuris
consultorum liber de Giacomo Beni. A aquest darrer, Fontanella li manlleva lestructura
del discurs i nombroses frases literals. Lesfor fontanell dequiparaci o superaci de les
virtuts del saber respecte de les de la sang suscitar de tot menys indiferncia. Entre les
reaccions contrries, retenim la del jurista i alhora cavaller Xammar 1639: part 2, qesti
II, esp. nm. 20. La resposta de lolot, amb un component de retractaci i un altre de
rearmaci, la trobem a Fontanella 1645: cap. 503.34: Intentum, ut verba demonstrant,
solum fuit, exagerare praerogativam iurisconsultorum, et doctorum, conferendo eos cum
a deixar que els lletrats monopolitzin laparell del poder regi (Molas
1991: 194-195, Rubis 1996: 116 o 120). I no sn menys freqents els
laments perqu aital estatus no pot beneciar els seus descendents.
9
No ens precipitem, per, parlant de descendncia perqu el jove
Joan Pere Fontanella tot just s a les beceroles de la seva carrera pro-
fessional, moment adient per fundar una llar amb Margarida, lla nica
del mercader perpinyanenc Joan Garraver i de la seva primera esposa,
la difunta Violant, i neboda de Francesc Garraver, laleshores abat del
monestir de Sant Pere de Besal. s precisament a Besal que el 31
de mar de 1598 se signen els captols amb motiu del matrimoni de la
parella, un instrument del qual, desprs de moltes recerques infructu-
oses, nhem localitzat una cpia tan tardana com plena de relliscades
al Fons del Marqus de Saudn de la Biblioteca de Catalunya.
10
En la
primera de les clusules patrimonials, que hem identicat com a [d],
Joan Fontanella, presentat com a mercader olot, dna a son ll Joan
Pere lantany poders mas Roig (Caula 1930/1981: 108-109), ubicat a
la parrquia de Sant Joan les Fonts a escassos metres de la riera
de Bianya i dels prats de Corant, juntament amb les seves terres i
pertinences
11
i les seves crregues?
12
; el donatari ho agraeix, si b
militibus, et arguendo pro illorum maiori praerogativa, et laude, ab excessu quo vincunt
milites eo motivo, quia doctores habent dignitatem, et in dignitate positi dicuntur, quod
non est in militibus, quibus licet plures concesserit antiquitas praerogativas in materia
militari [...] non tamen dignitatem tribuit eis.
9. Fontanella 1612: cl. 3, gl. 3, cap. 94-95 lamenta que a les Corts catalanes del
1599 fos boicotada una petici en aquest sentit per certs ciutadans honrats barcelonins.
El procs familiar del bra reial s el millor reex de loposici polidrica que suscitaria
la proposta: ACA, Generalitat, N-1044, fol. 332r (3.VII.1599) i 344r-v (4.VII.1599). Si es-
cau, encara tenim una imatge ms eloqent gaireb una caricatura sobre les Corts
catalanes com a escenari on, ben entrada ledat moderna, es visualitzarien les complexes
tensions de rang i dignitat social entre doctors, duna banda, i nobles de diferents graus
i homes equiparats, de laltra: Fontanella 1645: cap. 503.10 recorda un noble que a les
sessions de la reuni poltica de 1632 volia persuadir el rei i els braos de la conveni-
ncia daprovar una llei perptua que expulss els jurisprits del pas, tanquam non
necessarios; proposava que els rellevessin en la conducci dels afers homes com ell,
illetrats per dalta posici de capa i espasa.
10. AHBC, Saudn-Fol.-82/13. Transcrivim el document en lapndix I.
11. ADG, Processos moderns, tem 2754, declaracions testicals de 8.VI.1600,
ninferim que un successor ll? de Joan Roig, anomenat Pere, hauria alienat el
romanent de lheretat familiar el cor daquesta, de fet al pare del ferrer olot Joan
Vicens i se nhauria anat a fer de moliner a Besal. Vicens posseiria el mas durant uns
sis anys i el vendria a Joan Fontanella, presumiblement devers lany 1590. El mas Roig
encara existeix, molt restaurat.
12. Els obrers de Sant Joan les Fonts deuen tenir engrinya amb Joan Fontanella
perqu en nou ocasions no ha pagat el blat de lobra, la mitja quartera de forment
anual, segons la mesura vella de la parrquia, que havien acostumat els senyors direc-
tes del mas Roig laltra mitja s que lhavien pagada els successius joers. Se li incoa
explicita que no renuncia a altres drets que li poguessin correspondre
sobre el patrimoni del mateix pare i de son avi hom dedueix que devien
ser millorables les relacions entre Joan Pere i el seu pare, que havia fet
hereu un ll dun segon matrimoni anomenat Joan. Seguidament, en
la clusula [e], Joan Garraver dna mil lliures barceloneses a sa lla i
lhereta pel que fa a la resta del seu patrimoni, amb la clssica reserva
dusdefruit vitalici i una reserva per testar de cent ducats. Loncle de
Margarida, Francesc, li fa una altra donaci clusula [f], aquesta
per valor de tres-centes lliures barceloneses. En la clusula [g] la jove
ho aporta tot en dot al seu futur esps, juntament amb bns mobles
i immobles que arma que ha rebut de sa mare difunta i altres de la
seva propietat, perqu ho posseeixin plegats; simultniament, Joan Pere
li aporta el tantundem, consuetudinari a la dicesi de Girona (Pons
1988),
13
una quantitat igual tamb per a sosteniment del matrimoni.
La clusula [h] cont condicions particularment avantatjoses per a
Margarida en cas dhaver-se-li de restituir el dot, la [i] suposa una
adhesi al costum que en cas de dissoluci del matrimoni el marit es
quedi amb el vestit nupcial o el millor de lesposa i tamb amb les
joies de ms valor. La [j] estableix una donaci futura de dues-centes
lliures del patrimoni del cnjuge que mori primer a favor del suprstit
i la [k], la darrera, precisa els terminis i garanties de pagament dels
diferents elements del dot de forma fragmentria pel que fa a la
donaci de Francesc Garraver.
Desprs de certes vacillacions,
14
el jove i la seva amant muller
resolen provar sort i es traslladen a Barcelona. Al cap i casal de Cata-
lunya hi ha una remarcable oferta dadvocats al llindar del segle XVII
nhi ha uns cent quaranta en exercici; queden exclosos del cmput els
aleshores magistrats del principal tribunal regi de la provncia (Simon
una causa sobre aix el 13.II.1600 davant la jurisdicci ordinria de la dicesi ADG,
Processos moderns, tem 2754 cit., que aboca a una condemna el 20.XII.1601. Sobre
les obreries com a vies de participaci de la feligresia en establiments eclesistics en
la societat catalana medieval i moderna, Puigvert 2001: 111 i s.; llur nanament seria
molt divers, per censos en blat, oli, ordi o diners comunament en gaireb un quart
de les parrquies de la dicesi de Girona ns al segle XIX; el mas Roig i Sant Joan les
Fonts entrarien dins aquests parmetres de normalitat (Sol 2008: 225 i s. i 344 i s.).
13. Fontanella 1612: cl. 4, gl. 1, cap. 8 i s. lentn com lnic vestigi a Catalunya
de la donatio propter nuptias en el sentit rom.
14. Permeten pensar que entre el 1597 i el 1598 el jove Fontanella sestabliria
a Olot, qui sap si amb temptacions de quedar-shi a viure: a) la resoluci del consell
municipal olot de 4.I.1599 que presentem en breu; b) la referncia de Fontanella 1612:
cl. 4, gl. 9, p. 1, cap. 25 dhaver rebut a la capital garrotxina, on estava residint el 1597,
una carta del seu admirat Antoni Oliba.
cur. 1991: 250)
15
per loferta creix sense aturador. Un dels factors
que justica la recerca de ms i ms jurisconsults i que alimenta
les seves butxaques s la macroceflia que Catalunya viu en aquella
poca en lmbit de ladministraci de justcia i de nances, pel que
fa a les institucions del rei i tamb de la terra. Si ens centrem ni-
cament en la justcia del rei, les seves cries ordinries de batlles,
veguers i jutges dapellacions all on nhi ha estan poc potenciades
i, en conseqncia, desprestigiades (Capdeferro 2010b: 1148 i s.). No
s rar que els litigants maldin per tots els mitjans possibles per avocar
les seves causes davant la jurisdicci suprema de la provncia. Aquest
fenomen es reprodueix, dhuc es multiplica, si ens xem en la justcia
administrada pels barons. La seva dubtosa parcialitat provoca que els
dossiers provinents de viles, llocs i paratges dels mbits rurals del
pas viatgin a carretades cap a la Reial Audincia (Olivares 2000).
No sn noms les perspectives professionals les que deuen exercir
una forta atracci sobre el nostre home i la seva muller per installar-se
a Barcelona. A nals del segle XVI, la ciutat est vivint un perode
francament esplendors, entorn dels quaranta mil habitants.
16
Per a la
present notcia biogrca resulta especialment escaient subratllar que
sacaben dendegar les obres dampliaci de la casa que el General
de Catalunya t a lactual plaa de Sant Jaume.
17
Presumiblement
Fontanella, aleshores installat a la parrquia de Sant Just (Palos
1997: 49), es xa en ledici, veu com demoleixen les cases que an-
tigament havien estat de Galceran Torr i dels jurisconsults Ubach i
Benach per congurar la zona de lactual Pati dels Tarongers... Qui
sap si quelcom li fa sospitar que el seu futur anir indissociablement
lligat a la instituci senyera de Catalunya. En tot cas, a poc a poc
Fontanella es va fent un lloc entre els habitants de Barcelona i co-
mena a assabentar-se de les tafaneries que circulen entorn daquesta
magna operaci que transformar el cor de la capital. Naturalment
deu tenir coneixement de les suspiccies que la imponent traa de la
15. Cmput del prohom giron Jeroni Saconomina en ses memries, que van
de 1572 a 1602.
16. Garca Espuche 2005 captiva amb la seva visi de bellesa, funcionalitat i
activitat condensada.
17. Els diputats i els odors de comptes deliberen impulsar-les l11.X.1596. Co-
menaran prpiament uns mesos desprs. Vegeu infra algunes vicissituds en el procs
dadjudicaci, etc. Sobre la febre constructora que viuen el municipi de Barcelona i la
Diputaci del General a la segona meitat del segle XVII, Serra 1999 o Prez Latre 2003:
54 i s. La dedicaci de les principals institucions catalanes pel seu patrimoni immobiliari
propi contrasta amb llur desatenci envers edicis on sallotgen ministres i ocines de
laparell virregnal (Serra 2003a).
nova faana de Pere Blai aixeca al propi Felip I (II de Castella
18
) i a
alguns dels seus ministres i ocials i tamb entre els diputats, que
no shi veuen identicats (Muntada i Varela 1996). De ben segur tamb
li arriben veus que ladjudicaci dels treballs al referit Pere Blai no ha
estat fruit duna licitaci tan oberta i neta com fra desitjable...
19
Els
rumors corren, possiblement contribueixen a escampar-los els mestres
dobres que no van ser seleccionats per una operaci daital envergadu-
ra
20
per a molts excessiva; encara sen parlar ms quan, a ms de
les despeses dels paletes, es coneguin les de fusters, ferrers, manyans,
etc.! I aquests diners no es destinen a lluir els feixucs censals que
arrossega el General; i resulta que el rei celebra Corts a Catalunya i
la Diputaci sha dendeutar encara ms per comenar a satisfer-li el
donatiu
21
... Fontanella sent comentar a molts barcelonins que algunes
de les cases expropiades per a lampliaci de la seu de la Diputaci
eren prescindibles i que certs prohoms nhan tret un preu que mai no
haurien assolit al mercat lliure.
22
En canvi el pobre Galceran Torr no de-
via tenir padrins al consistori: ha rebut una quantitat irrisria i no
shan respectat les garanties dun procediment dexpropiaci.
23

18. Fontanella 1645: cap. 474.1 refereix i avala la diferent numeraci catalano-
aragonesa i castellana dels Felip de la casa dHabsburg.
19. ACA, Generalitat, VG-20, camisa 127, esp. fol. 7198. El procurador scal de
la visita de la Diputaci (captol 6) acusa els membres del consistori de 1596 dhaver
infringit el captol R. 23/1585, que havia estipulat les formalitats per adjudicar qualsevulla
obra rellevant del General de Catalunya. Els consistorials no devien apreciar cap dels
constructors que shavien postulat en la licitaci per a la seu central de la Generalitat;
demanaren un peritatge que els indic que llurs ofertes entre les quinze mil i les di-
nou mil lliures i escaig constituen baixes temerries respecte al cost presumible de
lobra; aix, tingueren mans lliures per contactar el contractista que els era grat. Pere
Blai, que en la primera fase del procs no havia presentat plica, sendugu la feina amb
el comproms dexecutar-la per ms de vint-i-una mil cinc-centes lliures.
20. Entre aquests, Montserrat Santacana; el corredor de la Diputaci no li havia
deixat ni mirar detingudament els plnols del projecte abans de donar preu. Pere Dona-
du tampoc els havia pogut estudiar i, en conseqncia, no shavia arriscat a proposar
cap preu en cas de fer-ho, diria que no hauria estat mai superior a les quinze mil
lliures. Ibidem, fol. 7201r i s.
21. Ibidem, fol. 7198v-7199r. Pel captol R. 28/1520, cada cop que a les arques
del General hi hagus ms de deu mil lliures, shaurien de destinar a amortitzar censals
institucionals.
22. Ibidem, capsa 128. El cas de Josep Benach i Francesc Ubach, doctors del Reial
Consell de Catalunya, tamb dna lloc a comentaris maliciosos. Un tenia en propietat un
immoble innecessari per a les obres; ara b, prefer ser expropiat per por que les seves
estances es tornessin llbregues quan el nou edici de la Diputaci estigus construt.
Els juristes rebutjaren la primera oferta que els fu el General. Calgu designar un nou
comit de taxadors que posaren sobre la taula un preu fora ms satisfactori massa,
als ulls de molts.
23. Ibidem, capsa 129.
Les converses sn necessries per socialitzar i per integrar-se a
un nou mn, per no alimenten. Al nostre jovenot li conv treballar
de valent per fer-se un nom i aconseguir clients. Aviat tindr canalla
a casa
24
i li caldran ms estances, que trobar a la baixada de Santa
Eullia, per de forma poc estable hi llogar, per perodes de cinc
anys, una casa al jurista Jaume Rovira,
25
espai que ampliar comprant
a Adri Calv, la tardor de 1603, lusdefruit sobre un immoble contigu;
26

un cop completada loperaci, amb les presumibles obres, a lolot el
pertorbar que Rovira pretengui recuperar la seva casa per a s propi
(Fontanella 1612: cl. 4, gl. 9, p. 4, cap. 68-70).
27
Com s com en la
societat de la Catalunya moderna, teixida a cpia de xarxes de patro-
natge, i com correspon a la precarietat de Fontanella, els primers en-
crrecs professionals vnen de parents i coneguts. Les arrels garrotxines
li reporten al nostre home, en un obrir i tancar dulls, trmits i casos
que shan de substanciar a Barcelona. Entre els clients primerencs de
Joan Pere mereix gurar amb lletres dor el propi municipi olot, del
qual sha treballat i posat en solfa fora documentaci (Palos 1997).
A Fontanella i al seu coetani Pere Joan Clos la vila natal, que acaba
de reeixir un perode de reorganitzaci signicatiu (Mayans i Puigvert
Gurt ed. 1995: 9-11),
28
els ha fet conana tan bon punt han posat
24. El seu primer ll naixer lany 1601. Sovint sha identicat aquest infant
amb el Josep Fontanella que esdevindria lder poltic i regent la Cancelleria catalana
sota Llus I i II (XIII i XIV de Frana). Per hi ha indicis poderosos que el de 1601
degu morir albat i el Josep Fontanella clebre vingu al mn el 1606, batejat com a
Joan Josep Vicen (p. 146). Cal tenir sempre ben present que hom pot adoptar en vida
qualsevol dels tres prenoms rebuts en el baptisme (Gual 1993: 85).
25. AHPB, 535/16, s. fol., contracte de 23.V.1608, amb efectes des de l1.X.1608.
Creiem que es tracta de la reconducci dun contracte quinquennal precedent, en vista
de lacte de la propera nota.
26. AHPB, 549/7, fol. 393r i s. (28.XI.1603), contracte per dos anys a comptar
des de l1.X.1604. Comptem que saniria prorrogant o renovant. Nagram la localitzaci
a Josep Antoni Cerd.
27. Fontanella que se surt amb la seva a la cria del veguer barcelonina, en
primera instncia li replica que el pretext del propi s noms s jurdicament oposable
a tercers quan hi ha una necessitat i no simplement un desig o una convenincia. Fonta-
nella 1639: cap. 261.1 i s. rememora lafer; a falta duna resoluci de la Reial Audincia
pel que fa al cas, naporta una altra de 1617 que li s favorable, dictada en una causa
anloga. Els Fontanella sacabaran installant en una casa gran de la seva propietat al
capdavall de la baixada de Sant Miquel (captol 12).
28. Lencrrec lany 1586 de recollir els principals privilegis de la vila fet a An-
toni Joan Compte notari reial i escriv municipal es considera una expressi ms
del redreament municipal impulsat a la darreria del regnat de Felip I (II), juntament
amb la modicaci del rgim insaculatori, la creaci dun arxiu, la institucionalitzaci
de nous crrecs o lelaboraci dunes rellevants ordinacions locals.
els peus al mercat laboral
29
millor dit, tan bon punt, desprs destar
qualicats, han tingut bons valedors al consell municipal:
tem, que atts los magnchs misser Pere Joan Fontanella y misser
Joan Pere Clos, doctors en drets, lls de la present vila de Olot, se
sn transferits y repatriats en Barcelona, y la present universitat
t necessitat de tenir all advocats assalariats, tant per los nego-
cis occorrents a dita universitat per los comptes ha de donar al
consistori de mestre rational de la casa y cort de sa magestat y
altrament, que dits misser Pere Joan Fontanella y misser Joan Pere
Clos sien conduts y assalariats, ultra y sens revocati y descon-
ducti dels dos advocats ordinaris t dita universitat en la ciutat
de Barcelona, y que a quisc dells sien donadas per any quatre
lliures dels diners de dita universitat per lo clavari de aquella.
30
Abans denfrontar-se a litigis hauran de demostrar que dominen
la poltica de passadissos, que sn uns bons gestors dafers de grcia.
31

Sen surten prou b: el 17 de febrer de 1599 impetren del lloctinent ge-
neral de Catalunya que continua essent el duc de Feria un privilegi
perqu Olot recuperi les seves quinzenes tradicionals de celebraci de
les res comercials de primavera i de tardor i els seus dies de mercat.
Lany 1595 shavien introdut innovacions en el calendari i lexperincia
sha cuidat prou b de demostrar-ne la poca fortuna:
Tradicionalment, Olot celebrava una ra comercial de primavera
el dia de Pentecosta i les dues setmanes segents; a principi de
tardor, la data clau era el dia de Sant Lluc amb la seva quin-
zena. Posteriorment, la ra de Pentecosta shavia traslladat de
forma xa al primer dia de maig. Amb un privilegi impetrat el
6.IX.1595 shavia aconseguit passar de l1 al 8 de maig, la qual
cosa havia fet cessar los antichs y abundants comeros. Calia
avanar novament la ra una setmana. Pel que fa al mercat, fou
29. A Clos se li havia expedit el doctorat en lleis a Barcelona el 18.II.1598,
ACA, Cancelleria, registres, 4722, fol. 109v-111r. Segons Lahoz 1997: 183 un Joan Pere
Clos creiem que el que ens ocupa amb els noms capgirats rebia el batxillerat en
lleis a Osca el 19.V.1590.
30. ACGAX, Manual dacords dOlot, reg. 0006v (1597-1602), fol. 116r (4.I.1599).
Francesc Sans i Pere Aill sn els advocats que es mantenen aconduts. L1.I.1599 Joan
Fontanella, pare del nostre jove, ha reingressat al govern municipal olot com a conseller
i com a odor de comptes.
31. Saprecia la determinaci de posar-los a prova a poc a poc i amb matries
secundries en la deliberaci del consell municipal de 24.I.1599, ibidem, fol. 119v: shi
resol que siguin Fontanella i Clos els que redactin una petici de grcia relativa a res
comercials i mercats; si els cal ajut, poden recrrer als advocats veterans que la vila
garrotxina mant aconductats a Barcelona.
igualment lany 1595 que es decid celebrar-lo els dijous i els
divendres en comptes dels dimecres i els divendres. Tres anys i
mig ms tard ja es veia el fracs dels canvis i es postulava un
retorn als dies inicials.
32

Pocs mesos ms tard, entre el juny i el juliol del 1599, els nostres
joves hauran dafrontar una nova negociaci, sempre relativa a qes-
tions de grcia per fora ms delicada i transcendental des del punt
de vista econmic. Ser en el marc per al marge de les sessions de
la Cort General de Catalunya que Felip II (III) haur vingut a celebrar
als catalans a Barcelona. En aquest cas estaran assistits pel tamb
advocat i ms experimentat Francesc Pasqual,
33
trams expressament
des dOlot per assegurar lxit de la gran empresa vilatana: aconseguir
que el rei, en agrament als esforos militars prestats lany 1597 en la
campanya de Perpiny, li concedeixi a la capital garrotxina una remissi
dels quints de les imposicions locals que deu i una exempci futura al
ms duradora possible (Capdeferro 2010b: 696-697).
Els clients que empenyen Joan Pere Fontanella davant la prestigiosa
Reial Audincia de Catalunya
34
sn segurament particulars, tamb de
lrea garrotxina. El primer de tots no podia ser altrament s un
parent. Es tracta de Pere Camps, un sabater que ha resultat unnime-
ment escollit lloctinent del veguer de Camprodon a la vila dOlot i veu
impugnat el seu nomenament per un altre familiar, Jaume Bonifacies,
tamb sabater. Lany 1597 el nostre jove jurista que encara es consi-
dera estudiant haur dinformar del cas al magistrat Joan Gallego.
Aconseguir que aquest li tombi els arguments al contradictor, per
no ai las! que el condemni a pagar les despeses del procs. Potser
Fontanella no haur reunit proves sucients que lacci de lopositor
noms responia a una animadversi personal i, per tant, era merament
pertobadora?
Fontanella 1612: cl. 4, gl. 10, p. 1, cap. 90 s el passatge on lolot
refereix aquest seu primerssim cas davant la Reial Audincia. Hi
reexiona en termes molt positius sobre lamplssim ventall de
32. Ens temem que no coincidim amb Puigvert Gurt 2010: 55. Vegeu el privi-
legi de 1595 a Mayans i Puigvert Gurt eds. 1995: 206 i s. El de febrer de 1599 ACA,
Cancelleria, registres, 4722, fol. 263r-267r no entraria en tal collecci.
33. Francesc Pasqual patrocina Olot des de la mateixa vila; lany 1599 Bartomeu
Morat s aconductat per ajudar-lo, ACGAX, Manual dacords dOlot, reg. 0006v (1597-
1602), fol. 119r (24.I.1599). Ocasionalment un i altre hauran de fer anades i vingudes
a Barcelona.
34. Palos 1997: 52 difereix a 1604 el primer contacte del nostre home amb
la Reial Audincia.
persones que estaven legitimades per impugnar el nomenament
dun oci pblic en una organitzaci municipal de la Catalunya
moderna. Un sector minoritari del consell local podia qestionar
la provisi dun crrec feta per mplia majoria. Fins i tot tenia
aquesta acci almenys en teoria un individu qualsevol que no
particips en el govern municipal, encara que aquest darrer hagus
aprovat el nomenament per unanimitat. Als que impugnessin, el
problema els vindria, en tot cas, a lhora de pagar les despeses
ocasionades per la seva oposici. Vegeu tamb ibidem: cap. 97.
Tamb s olotina Elisabet Juli, que sembranca, amb lajut del
nostre home, en un complex procs contra la seva germana Narcisa.
I no s pas menys garrotx lhereu de can Fontfreda, la famlia del
qual tenia propietats a Sant Joan les Fonts, prop de la riera de Bianya
un auent del Fluvi. Els Fontanella devien conixer b en Font-
freda perqu el mas Roig que posseen era a tocar dels seus dominis.
Ens interessa dedicar unes lnies a aquesta Elisabet Juli i a lhereu
Fontfreda perqu els problemes que els inquieten sn de carcter suc-
cessori, concretament van lligats als heretaments estipulats en captols
matrimonials: una matria que capcar el nostre advocat durant tota
la seva vida i el portar a redactar la seva primera obra de literatura
jurdica, el De pactis nuptialibus sive capitulis matrimonialibus tractatus:
dos volums que li donaran celebritat tant a Catalunya com a la resta
dEuropa (captol 5).
Els plets entre Elisabet i Narcisa Juli a lpoca conegudes
com Masolivera i Masmitjana, s a dir amb els cognoms feminitzats
dels respectius marits neixen arran duns captols atorgats el 6 de
juliol de 1555 per Dami Juli i la seva esposa Joana amb motiu del
primer matrimoni del seu ll Bartomeu.
35
En aquests, Dami i Joana
fan donaci amb efectes futurs al dit Bartomeu del mas Carrera i de
la resta de drets que tenen i tindran amb la condici que els transmeti
als lls i lles que procrear. La vida familiar transcorre amb nor-
malitat a can Juli, hi arriben dues nines, la Narcisa i lElisabet, que
ploraran la mort de la mare Caterina i dels avis paterns. Bartomeu es
casa novament i veu nixer un petit Joan. Quan sent prxim el seu
trasps, lany 1596 dicta un testament mitjanant el qual institueix
Narcisa hereva de tots els bns que li havien pervingut dels seus pa-
res. A Narcisa li falta temps per prendre possessi del mas Carrera i
daltres possessions dels seus avis. Elisabet, per, reivindica la meitat
35. Hem construt aquesta histria a partir dACA, RA, Conclusions civils, vol. 109,
fol. 162r-165r (3.VII.1604) i Fontanella 1612: cl. 4, gl. 9, p. 1-2 passim i, tangencialment,
p. 3, cap. 27.
del patrimoni en qesti allegant principalment que Dami i Joana,
en els captols matrimonials del 1555, ni havien fet distincions entre
els nts ni havien donat potestat al seu ll perqu nescolls un de sol
com a beneciari nal. Fontanella li enla els arguments i, una vegada
aconseguida lavocaci de la causa, els defensa davant la sala del regent
la Cancelleria de la Reial Audincia de Catalunya. El 16 de mar de
1601 els magistrats daquesta sala acullen la relaci del cas favorable a
Elisabet Juli de Masoliver que els fa el doctor Josep Benach i dicten
una conclusi que satisf el nostre advocat. Narcisa recorre tots els
punts de la provisi en morir ella recull la seva acci el seu marit,
el paraire Esteve Masmitj i aconsegueix que almenys un daquests
sigui revocat a la sala del Canceller el 3 de juliol de 1604. Quin? El
que consideraria que noms les dues germanes fruit del primer matri-
moni de Bartomeu Juli estaven cridades a la successi dels bns dels
avis.
36
Els magistrats de la primera sala de la Reial Audincia, guiats
pel giron Salvador Fontanet com a relator (Simon 2000 i Capdeferro
2010b: 549 i s. i 623 i s.), estimaran que al benjam Joan tamb li es-
cau una part un ter concretament del mas Carrera i de la resta
de lheretat dels pares de son pare. Joan Pere Fontanella maldar amb
totes les seves forces perqu els jutges no cometin un disbarat daital
magnitud. Defensar la porci que Elisabet est en risc de perdre
esgrimint la naturalesa jurdica mateixa dels captols matrimonials.
Aquests estan indissolublement vinculats a una uni concreta entre un
home i una dona, els pactes que contenen no poden abastar, a menys
que sestipuli expressament, els descendents futurs dun sol dels dos
cnjuges! Fontanet i la resta de magistrats no tindran en compte les
allegacions del nostre advocat i motivaran la resoluci del cas dient que
els captols matrimonials del 1555 ja desplegaren els seus efectes quan
provocaren que a Bartomeu li pervinguessin uns bns que altrament
haurien estat de lliure disposici dels seus pares i que cal presumir
que els atorgants tenien un afecte idntic envers qualsevol dels seus
nts, independentment del vincle del qual fossin fruit. Fontanella es
decebr i enrabiar davant daquest posicionament que, al seu enten-
dre, demostra una incomprensi total i absoluta del que signiquen i
representen els captols matrimonials. A la llarga es mostrar una mica
contemporitzador amb la justcia declarada per la sala del Canceller
36. Hem de suposar que els tutors de Joan tenien una bona entesa o algun
tipus dacord econmic amb Esteve Masmitj i la seva esposa Narcisa, altrament no
sentendria que aquesta darrera insts un recurs de suplicaci que li podia fer perdre
ms dun setze per cent de la porci hereditria que tenia assegurada amb la resoluci
del 1601.
el 1604 contra la seva clienta; reconeixer que qualsevol sobrevingut
a una famlia ha dassumir que els membres de la soca siguin avis
o pare reparteixin els seus afectes de forma equitativa entre tots els
descendents...
37
Tenim la certesa que amb aquest dossier dels Juli,
Joan Pere Fontanella adquirir una gran notorietat en lmbit forense
barcelon. La seva viva indignaci en els trmits processals davant Sal-
vador Fontanet deur ser mpliament comentada. A ell, nascut i format
en terres garrotxines, en la seva joventut li resultaria difcil dadmetre
que les subtilitats del dret o un cmul de presumpcions poguessin
buidar de contingut una veritat ns aleshores absoluta, mamada des
de la ms tendra infncia, com el lligam indestructible entre uns pactes
nupcials i un matrimoni precs. El temps i les lectures sencarregarien
de fer-lo ms destre que ning en la utilitzaci daitals subtilitats en
beneci dels seus clients.
Deixem aparcades les germanes de can Juli i ens interessem
amb un cert deteniment per un altre dels litigis que el nostre inefable
Fontanella ha de defensar davant la Reial Audincia de Barcelona en
la seva etapa professional inicial a Barcelona. Ens referim al cas del
noi Fontfreda al qual hem fet allusi ms amunt.
38
Segurament
Sebasti Fontfreda recorre a ladvocat originari dOlot perqu t refern-
cies que domina tot el mn que gira entorn dels captols matrimonials
i les seves problemtiques. El cas per al qual li sollicitar patrocini
vers lany 1604 requereix molt de tacte ja que hi estan implicats molts
caps de les famlies ms rellevants de la parrquia de Sant Joan les
Fonts, com Francesc Molleras,
39
Antoni Esparc, Esteve Calm pagesos
tots tres, Joan Coromina i Sebasti Castanyer com a tutors i cu-
radors dels lls de Joan Cabraga, Benet Marunys, Pere Cadamunt,
Miquel Planella i Esteve Planella...
40
i en la dita parrquia el propi
37. La Catalunya moderna estava plena de casos de lls dun primer matrimo-
ni bescantats per la segona esposa del pare. Simon cur. 2003: 121 ens nha fornit un
exemple delicis extret de les prolixes memries que el jurista vigat Joan Baptista Sanz
redact entre 1634 i 1641.
38. Nhem tingut notcia per la citaci de Fontanella 1612: cl. 4, gl. 9, p. 4, cap.
128 i 136 a la resoluci que hi pos terme, que es troba a ACA, RA, Conclusions civils,
vol. 113, fol. 96v-99v (27.X.1608); el volumins procs del litigi es conserva ntegre a
ACA, RA, Processos civils, 2772. El creuament daquests materials ens han perms con-
fegir les lnies que segueixen.
39. Descendents de Molleras conreen la histria familiar: Mulleras i Murl 1995,
Mulleras 2005.
40. Caula 1930/1981 ofereix moltes eines per a una reconstrucci dels masos i
heretats on estaven arrelades aquestes nissagues, tant a ledat mitjana i moderna (p. 81-
90 i 99-112) com al segle XVIII (p. 159-165). De Fontfreda (p. 84-85) nidentica, tot
i que de forma discontnua, hereus des de 1191. Al Joan Fontfreda que en la nostra
Fontanella posseeix els drets sobre el mas Roig que li ha cedit son
pare. En la conducci del plet, per tant, haur devitar ni que sigui
en inters propi que sagreugin les tensions en el si de la comunitat.
Quina s la ra que empeny Sebasti Fontfreda a moure un plet
contra els seus parroquians ms prxims? El fet que no li han pervingut
moltes de les peces de terra que conformaven el patrimoni dels seus
avantpassats. Presumptament son pare, Joan Fontfreda que tenia
Margarida Bertran de Sant Pere de les Preses per muller nha alie-
nat un bon nombre sense tenir-hi dret. I ho ha fet desprs de signar,
lany 1565, uns captols matrimonials amb qu havia heretat els seus
futurs lls! Malgrat que ni en largumentaci jurdica ni en els inter-
rogatoris del procs sen faci menci expressa, aquest Joan havia estat
versemblantment un hereu escampa, menys preocupat per mantenir la
unitat de les terres del mas de cara a les generacions futures que per
procurar-se uns notables ingressos en vida. El problema s que aitals
terres estaven vinculades a la lnia successria dels Fontfreda per pac-
tes nupcials. Una de les freqentssimes vinculacions decomissries
que susaven a lpoca feia que ni el tal Joan ni la seva descendncia
no poguessin vertaderament disposar del seu patrimoni. Linters del
llinatge i del patrimoni no consentia actes de llibertat individual duna
generaci. Sebasti impugnaria, per tant, els negocis jurdics de son
pare i intentaria recobrar totes les peces ns tornar a tenir a les seves
mans bona part de lavui anomenat pla de la Gibrella abans de la
Llibrella, una valuosa zona planera de Sant Joan les Fonts, propera a
dos corrents daigua la conuncia de la riera de Bianya amb el riu
Fluvi es troba a quatre passes, plagat de brolladors, fonts i pous i,
per acabar-ho dadobar, amb un terreny extremadament frtil a causa
del seu carcter volcnic.
La primera providncia de Joan Pere Fontanella consistir a allu-
nyar el plet de la justcia ordinria, procurant-ne lavocaci a la Reial
Audincia de Barcelona, on el podr seguir amb major deteniment.
41

Assolit aquest objectiu, ladvocat es xar com a objectiu prioritari
demostrar que ha estat Joan Fontfreda i no pas un predecessor seu qui
ha alienat les terres prximes al mas. Les parts contrries, constitudes
histria apareix com a hereu escampa el suposa senyor dels dominis de sa famlia
entre 1541 i 1586.
41. Certicar que en la causa hi ha ms de tres-centes lliures en joc i allegar
la pobresa de la part actora, que ser avalada per dues declaracions testicals. ACA, RA,
Processos civils, 2772, 116v-118r (17.XI.1605). No cal ni dir que Sebasti Fontfreda no
s un mer pags, sin el descendent duna nissaga de propietaris rurals que ha donat
feina a moltes famlies.
en litisconsorci, pretendran, per la seva banda, negar la centralitat del
pare de Sebasti en les vendes. Quan, ms endavant, es veuran abocats
a la irrefutabilitat de les proves aportades per Fontanella per exemple
tota mena de rebuts i poques que certiquen pagaments de lloguers,
declaracions testicals, etc. allegaran que lelevat nombre dinfants
que Joan Fontfreda tingu en un espai cronolgic molt petit lhavia
abocat a una gran necessitat de diner per procurar aliments per a ell
i sa famlia. Aquesta ra hauria afeblit lobligaci heretada del pare
de famlia de mantenir intacte el patrimoni:
Transcrivim dos passatges de larticulat lliurat de part dels pubills
Cabraga tendents a crear lopini que una necessitat extrema
hauria portat Joan Fontfreda a desprendres del seu patrimoni
familiar: Fonch Nostre Senyor servit de que encontinent en ser
casat se veh dins pochs anys carregat lo dit Joan Fontfreda de
lls y lles, que quiscun any la dita Margarida Bertrana muller
sua paria, que en pochs anys ne tingu lo dit Joan Fontfreda nou
o deu entre lls y lles y s ver [...] [Per sort Joan] ere y sempre
s estat un home molt quiet en sa casa, morigerat, que no te-
nia vici algun ni ere bagasser, jugador, glot ni prdich, y no se
agradave gastar res fora casa supruament, y lo que gastava en
sa casa, tant en lo menjar, beure, calsar y vestir, era molt limitat,
sols lo que ere menester.
42
Els magistrats de la sala del regent la Cancelleria de la Reial Au-
dincia de Catalunya, amb Joan Magarola fent de relator, no estimaran
provada lextrema necessitat de Joan Fontfreda i obligaran Molleras,
Esparc, Calm, els tutors dels pubills Cabraga, Marunys, Cadamunt i
els Planella a restituir a lhereu desposset les terres que mai no havien
dhaver sortit del seu patrimoni. A de comptes, tots els que havien ad-
quirit terres i havien perms el trossejament del patrimoni de Fontfreda
sabien que el venedor no tenia facultat per alienar ni una sola vessana
puix que les tenia totes compromeses amb els seus successors.
Sebasti tornar a ostentar els drets sobre les diverses peces que
conformen lesmentat pla de la Gibrella, lo prat de Salom, els pujo-
lassos, lo sai de Fontfreda, las artigassas den Fontfreda, lo camp
de la Fontfreda dess la cabanya del mas Cabraga, els lladons, el
pas de Cadamont i lo mas Cadavall, la Coma i tiras de la Fontfreda,
lo caner o canisser del mas Cadamont, el camp de la Font i mitja
pea de lo camp del mil, a ms de diversos censals que li han de
42. Ibidem, fol. 152.
proporcionar unes petites rendes que alimenten el conjunt patrimonial.
43

Ho podr agrair a la professionalitat de Fontanella en la redacci dels
arguments i en laportaci de proves al procs:
Destaquem els trenta-sis punts detalladssims del document re-
dactat per ladvocat olot per servir de gui als interrogatoris
dels testimonis i lencert en la selecci de tals testimonis. Tant
s aix que noms dos dells podrien haver decantat la balana
dels jutges amb noms una de les seves respostes. Vegem amb
quina espontanetat sesplaia el septuagenari Montserrat Roquer
de Sant Andreu de Socarrats en parlar del seu antic ve, que
sens conrma com lhereu escampa clssic: Puch dir que era
homa que no tenia gayre compte ab los segads ni altres feyners,
perqu no estava gayre ab ells com traballaven, com deu fer un
bon pags, b s veritat que abans que dit Joan Fontfreda cass
ab dita Margarida Bertran no estava gayre en dit mas Fontfreda,
sin que anava trabellat, o ell sabia qu feya, per altres parts...;
daltra banda, Joan Peracaula, que testica a Olot el 3 dabril de
1606, deixa clar en quant poc temps shan esfumat les terres del
patrimoni Fontfreda; tinguem en compte que t quaranta-tres anys:
En lo temps que jo era de edat de quinse anys o serca, jo me
nan de casa de mon germ en Peracaula, pags de dita parchia,
per causa de unes dissensions que tingurem ell y jo, y estigu
onse anys en casa den Pons de Burgus, parchia de May, de
la vegaria de Besal, y en aquex temps ven dit Joan Fontfreda
moltes de les pesses de terra mensionades en los demunt dits
articles. Seguint aquestes paraules, el perode 1578-1589 hauria
estat determinant per dispersar el patrimoni que Sebasti voldria
recuperar anys ms tard.
44
Amb el que hem referit ns ac noms volem fer remarcar al lector
que Joan Pere Fontanella, malgrat que shavia installat a Barcelona,
mant una vinculaci estretssima amb Olot, la seva rea i la seva
gent als principis de la seva carrera professional.
45
El lligam, lluny de
debilitar-se, safermar encara ms.
43. Vistes les peces de terra de lheretat Fontfreda al cadastre de 1716 (Caula
1930/1981: 161-162), sospitem que alguns dominis recuperats a principi del segle XVII
tornarien a ser alienats.
44. ACA, RA, Processos civils, 2772, fol. 63r-70r, 72r i s., 76r (passatge de Roquer)
i 83v-84r (transcripci de Peracaula).
45. Tamb en tenim proves en lmbit de la justcia ordinria, ad es. AHCB, Arxiu
del Veguer, XXXIII-14, suplicaci fontanellana de 18.IV.1600 demanant ladjudicaci a
favor del paraire besaluenc Joan Dur dels bns de sa mare Francina, morta intestada.
VINCLES AMB SANT PERE DE BESAL
Contribuir a aquest afermament lestretssima relaci que el nos-
tre advocat i el seu oncle Benet principalment mantindran amb
el monestir benedict de Sant Pere de Besal. Hi havien entrat com a
simples pupils i, al llarg dels estudis, traven forts vincles amb labat
Francesc Garraver, el qual possiblement veu grans aptituds i ambici
en els joves olotins i els pren sota la seva protecci. Labast daital
protecci es posar de manifest en qesti de pocs anys: quan Benet
i Joan Pere Fontanella nalitzin els seus cicles superiors destudi, amb
els doctorats en teologia i dret respectivament, el primer sintegrar a
la comunitat monacal de Besal, de la qual ser promogut abat a la
mort de Garraver, esdevinguda el 1611;
46
el segon, com hem vist, es
casar amb la neboda del referit Garraver i comenar a exercir com a
advocat de la Congregaci Claustral Tarraconense (Palos 1997: 56 i s.),
la comunitat dels monestirs benedictins de Catalunya (Zaragoza 2004).
Entre aquests, naturalment patrocinar lestabliment besaluenc que
t adscrits els priorats de Sant Lloren del Mont o de Sous (Marqus
2007: 134) i Sant Quirze de Colera (Catalunya Romnica: IV, 195) i
tamb el de Santa Maria de Ripoll.
47
Sant Pere t una forta incidncia
sobre la vila dOlot en lmbit dominical, Santa Maria en el jurisdicci-
onal (noms en el mixt imperi i la mnima jurisdicci a partir de lany
1400).
48
Lactual capital garrotxina, coherent amb la seva geomorfologia
46. Catalunya Romnica: IV, 193 ofereix labaciologi del monestir de Sant Pere:
shi estableixen 1597 i 1611 com a dates extremes de Francesc Garraver; 1617 (sic,
1612) i 1627 per a Benet Fontanella; 1628 i 1631 per a Francesc Llordal (sic, Llordat);
1632 i 1647 per a Francesc Climent els quatre darrers els passaria en exili forat i
polticament prou actiu a Roma, per la seva liaci lipista en la guerra de Separaci
(Busquets 1980).
47. A la p. 289 sentim ecos dun episodi de patrocini fontanell al monestir de
Ripoll.
48. Daquesta subjecci olotina al monestir de Ripoll Puigvert Gurt 2004 ha
aportat noves dades sobre com shavia intentat eludir secularment, a travs duna gra-
vosa estratgia de redempci auspiciada per la reina Elionor a nals de la dcada de
1360 i avortada per Pere III amb una sentncia de 1373 sen redenirien aspectes
orgnics i jurisdiccionals per mitj duna concrdia de 15.IV.1576 entre labat Francesc
May i representants del Consell de la vila garrotxina; tal concrdia rebliria llacunes dun
instrument anleg d11.IX.1480 i posaria a diversos episodis de litigiositat, estudiats
per Madurell 1978: 116-122. Per poc temps, com prova Palos 1997: 51-53 a partir de les
cartes de 1604 de Fontanella a Olot. Jord Gell 1980 i Puig 2004: 51-66 han illustrat
lesllanguiment durant la baixa edat moderna, per motius ideolgics i institucionals,
dels gestos de subjecci dOlot als abats de Ripoll; lltim jurament que els seria pres-
tat efectivament seria el de 1756; no aconseguirien veurel reprodut ni el 1784 ni el
1797, malgrat les accions incoades davant lAudincia. Una Audincia que, com Torras
1984 ha constatat per al municipi de Ripoll, havia anat combatent sistemticament
les escletxes que sels obrien a les viles dalliberar-se de certes prerrogatives feudals de
volcnica i ssmica, actua aix en certa manera com a falla on entren
en fricci les forces dels dos establiments.
49
Durant la primera dcada del segle XVII, Joan Pere Fontanella
dirigir des de Barcelona dos plets molt rellevants per a labat i el
monestir de Sant Pere:
a) Un contra els jurats i la universitat de Besal relacionat amb
lexplotaci de diversos molins bladers i drapers construts a la riba del
Fluvi amb els pertinents recs i rescloses establerts en emteusi
pel complex eclesistic al municipi lany 1431 sobre la idea danar a
mitges en tot, benecis i costos; el que estar en litigi durant llarg
temps ser la correspondncia entre les despeses de manteniment i el
grau daprotament dels fruits de tals molins i installacions adjacents;
Fontanella tindr per missi aconseguir millorar un parell de conclu-
sions de la Reial Audincia de 1565 que havien reconegut parcialment
les pretensions duns i altres litigants;
50
ho aconseguir en una mesura
petita evitar que el monestir hagi de rescabalar cap de les repara-
cions assumides pel municipi, visiblement ja compensades.
51

b) Laltre plet, iniciat a la darreria de la dcada de 1560, contra
diversos notaris als quals sadheriran els jurats i la universitat de
Besal, versar sobre la notaria i escrivania pblica de la localitat
i la seva batllia i vegueria (Guardiola 2008: 14 i s.) i. e. vegueria,
comtat, nalment sotsvegueria, tinguda secularment pel monestir,
52
i
la seva consideraci de notaria de destret o de districte, aix s, amb
un territori assignat dins el qual li competeix en exclusiva latorgament
de la fe pblica notarial.
53
Fontanella aconseguir que es conrmi tal
labat ripolls, ns i tot les ms anacrniques i abusives. Lamplitud i la persistncia
de tals prerrogatives abacials sobre la prpia Ripoll ns al 1755 ha portat Albareda
2007: 167 a titllar la vila de la primera meitat del segle XVIII dilla absolutista dintre
de labsolutisme borbnic.
49. No s sols Olot, sin bona part de la Garrotxa i el Ripolls, el que, per
interessos baronials i/o regis, s objecte de pressions, assignacions i reassignacions dis-
trictuals durant la baixa edat mitjana i lalta edat moderna (Burgueo 1992: 113-114,
Sabat 1997: 176, 178, 189 o 195-196).
50. ACA, RA, Conclusions civils, vol. 68, fol. 96r-97v (11.IV.1565) i fol. 105r-106v
(2.V.1565).
51. Ibidem, vol. 112, fol. 279r-v (29.VIII.1607).
52. Ginebra 2000: 88-160, sobre lomnipresncia contrastable de lmbit ecle-
sistic en el notarial des de lalbada de la baixa edat mitjana a Catalunya, i sobre els
intents fallits de la monarquia per exemple amb el projecte de Ramon de Besal de
1281 darrogar-se lexclusivitat de la fe pblica. Ibidem: 105 i s., sobre com el monestir
de Sant Pere de la vila comtal no s tingut en alou sin que son domini eminent s en
mans dels comtes reis. Sintetitza aquesta posici i el seu perqu histric Bisson 1980.
53. Olivares 2000: 338 o Gifre 2008: 179 i s. contribueixen a explicar la utilitat
per al senyor directe dunes terres de tenir-les adscrites a una notaria de destret o de
condici privilegiada, cada cop ms disputada arreu del pas
54
i fretu-
rosa duna reglamentaci ferma.
55
Ho far amb un aparell provatori
amplssim, que el prestigis advocat dels rivals no podr desvirtuar:
56

a partir de lostensi de privilegis regis de 1203, 1344 i 1537, dues
sentncies arbitrals de 1345 i una de 1574 subscrites amb notaris o
escrivans que no acataven el monopoli, o una carta rgia de Mart
lHum de 1401 que reconeixia excepcions molt puntuals al rigor de
lampli districte besaluenc
57
ja mutilat de facto en beneci del monestir
de Sant Esteve de Banyoles
58
; coadjuvaran en sa pretensi lostensi
dactes possessoris fets de forma continuada pel monestir des de nals
del segle XIV ns a nals del XVI concessions en establiment a diver-
sos notaris o una bona selecci de testimonis; i no li aconseguiran
fer ombra els drets pretesos pels jurats i municipi de Besal sobre la
base duna concessi de linfant Joan de 1376, conrmada pel mateix
Joan com a rei el 1395 i reverdida per lemperador Carles el 1537.
59
La carregosa i globalment exitosa feina de Joan Pere Fontanella a
favor de labat i el monestir de Sant Pere de Besal durant uns quinze
anys reportar al nostre advocat un beneci fora lucratiu.
60
El 2 de
gener de 1614 el seu oncle Benet Fontanella li assignar el domini til
de la notaria pblica de districte a qu hem alludit,
61
que comprn la
districte: controlar totes les transaccions i assegurar-ne la percepci de tots els llusmes
i daltres drets derivats.
54. Una sentncia de 7.IX.1613 posaria a un litigi incoat lany 1597 i reconei-
xeria la condici districtual a lescrivania de Terrassa, a la qual havien sortit diversos
pertorbadors, incitats pel vicari de Sant Pere i els jurats i consell de la vila i la part
forana terrassenques. El 1609 Jaume Gili, el senyor til de la notaria, ampliaria sa pre-
tensi, sense xit, als termes de Rub i Matadepera (Puig Ustrell 1994: 627-628 i Puig
Ustrell 2004: 105-107).
55. Aquesta arribaria en forma duna pragmtica donada per Felip II (III) a
Madrid el 19.VI.1620. Lha presentada i transcrita Planes 1988.
56. Hi alludeix, sense identicar-lo, Fontanella 1612: cl. 3, gl. 2, nm. 21.
57. Per exemple, podrien estendre escriptures en els mbits dels seus castells
i poblacions concretes els notaris de Castellfollit de la Roca i de Sales de Llierca, o el
de Sant Lloren dins del monestir homnim i el de Llad tamb dins del monestir del
poble. Vegeu la conclusi civil de 1607 que citem en breu, fol. 172r.
58. Adroer i Matas 1994: 505-506 pel que fa a la discrdia entre els abats de
Besal i Banyoles sobre lmbit de les respectives notaries. La fe pblica del primer
havia cobert inicialment tota lrea entre Olot i Figueres i entre Banyoles i Albany,
per shavia vist aviat privada de moltes parrquies com Fontcoberta, Seriny, Falgons,
Campmajor, o la prpia vila i entorn banyolins. El 1430 una sentncia consagraria de
iure la possessi consolidada dels de lactual Pla de lEstany.
59. ACA, RA, Conclusions civils, vol. 112, fol. 169v-177r (10.XI.1607).
60. En aquest punt de linters econmic coincidim amb Capdevila 1991.
61. Si prenem com a marc les classicacions dAdroer i Matas 1994 estem parlant
duna notaria baronial, amb el domini directe en mans dun senyor eclesistic (p. 495),
que cona a uns tercers intermediaris amb un perl jurdic, diferent als habituals a
casa on est ubicada i les escriptures que shi troben.
62
Lestabliment
i. e. el subestabliment es far en condicions fora avantatjoses al
jurista, en part equiparables a les dels emteutes ms recents, el tam-
b jurisconsult Joan Auleda i el notari Pere Pau Soler.
63
Resumim les
principals: a) es constituir per a tres vides, s a dir, perqu en frueixi
Fontanella mentre visqui, son successor, llegatari o cessionari i el suc-
cessor, llegatari o cessionari daquest a Auleda se li havia constitut
per a dues vides, a Soler per a la seva nicament; b) tindr com a
contraprestacions econmiques una entrada al domini de cinquanta
lliures barceloneses i un cens anual de setanta abans lentrada era
de vint-i-cinc;
64
c) amb el deure de preservar i fer que els seus suc-
cessors mantinguin la integritat dels drets de la notaria contra els seus
usurpadors; d) i lobligaci de seguir patrocinant gratutament la notaria
i tamb els abats, el monestir i els monjos de Sant Pere comenant
per la causa de suplicaci pendent sobre la mateixa notaria, puix la
resoluci de 1607 ha estat recorreguda.
Remetem a la transcripci en apndix pel que fa a altres continguts
daquest establiment; shi precisen fora ms tant els mrits reco-
neguts a Joan Pere Fontanella com els compromisos que subscriu
amb labat i el monestir: a) savalua en unes cent setanta lliures
el beneci que Sant Pere obt anualment dels molins del Fluvi
desprs que shagin aclarit judicialment els deutes i crdits amb
els jurats i el municipi de Besal amb qui sexploten suposa-
dament a mitges; b) sapella reiteradament a la incertesa de
trobar arrendataris solvents com a argument que fa aconsellable
lestabliment emtutic; c) i a la cura i eccia amb qu el juris-

ledat moderna (510-511) la regncia cada cop ms autnoma de lestabliment de fe
pblica en un clar exemple de dinmica de models (502-503).
62. Vegeu cpies de linstrument de lestabliment a ADG, Processos moderns,
tem 5086, o tamb a AHG, Notaries de Girona, GI-05/920, fol. 29r-36r. En transcrivim
els passatges inicials, on en consta la motivaci i el plantejament, a lapndix II.
63. Vegeu una cpia de lestabliment a Joan Auleda (30.III.1570) a AHG, Notaries
de Girona, GI-05/920, fol. 15v-21v. Ibidem, fol. 23r-28v, linstrument anleg a Pere Pau
Soler (26.IX.1590).
64. Amb aquests dos elements, absncia de perpetutat i entrada gens simblica,
ja tenim motius per dir que estem davant duna emteusi desnaturalitzada o degenera-
da Pons 1986: 415 diria quasi emteusi, a les portes dun arrendament com la que
es va estenent a la Catalunya moderna i assenyala el pas dun model de rendes feudals
a un altre posterior de rendes capitalistes (Serra 1989a: 134 i s.). Clavero 1989 permet
constatar ladaptaci jurdica de la instituci a lEstat espanyol decimonnic, gens re-
volucionria ni anloga a lexemple francs, ans procliu a la consolidaci no sols de
rendes dominicals sin tamb de residus darrel senyorial.
consult vetllar pels dossiers si sap que treu un prot econmic
directe de guanyar-los.
El nostre advocat i els seus successors i/o cessionaris rebran plena
potestat per nomenar i cessar els notaris i escrivans que faran rutllar
quotidianament locina de fe pblica. Alternativament, podran arren-
dar-la amb el consens del senyor directe, per mai vendre el seu
dret a tercers. Lestabliment es conrmar per dos dignataris diocesans,
comissionats per unes lletres apostliques de Gregori XV del tercer
de les calendes de setembre de 1621, amb una sentncia de 27 de
gener de 1623, dictada desprs dun procs dun mes i escaig davant
la cria eclesistica de Girona.
65
Un procs on formalment shaur
validat la documentaci i shaur avaluat, amb el suport de declara-
cions testicals, la utilitat del contracte per al monestir de Sant Pere.
Respecte a Joan Pere Fontanella, la utilitat s indubtable. Es palesa
en els successius instruments de 5 de gener de 1614 nou dies abans
de lestabliment!?, 8 de desembre de 1615, 17 de novembre de 1619,
17 de desembre de 1620 o 9 de febrer de 1624 on ladvocat, directa-
ment o a travs de procuradors, lloga la notaria pblica de Besal,
respectivament, a Jeroni Sagals (1614), Pere Miquel (1615 i 1619),
Pere Soler (1620) i Nicolau Puig i Josep Gostar (1624), per diversos
perodes temporals i a ra de cent cinquanta lliures anuals i eventuals
prestacions de serveis addicionals.
66
A ms de Joan Pere, hi haur altres membres del nucli Fontanella
que treuran prot del poder de labat i parent Benet. Dentre aquests
volem destacar Joan Fontanella, el germ consanguini de Joan Pere,
tamb doctor en drets
67
i prevere i beneciat de lesglsia de Sant Esteve
dOlot.
68
El 7 de setembre de 1613, i novament el 1625, se li assignar
la batllia de sac (Congost i Gifre 2008) que el monestir de Sant Pere
65. ADG, Processos moderns, tem 5086 cit. (16.XII.1622-27.I.1623). Els dignitaris
en qesti sn lardiaca de la Seu Bernat de Cardona i el cabiscol Francesc dAimeric.
66. AHG, Notaries de Girona, GI-05/920, fol. 36r-39v i fol. 63v-68v. Les presta-
cions addicionals consistiran fonamentalment en una franquesa de les escriptures que
el propi Joan Pere Fontanella pugui requerir que li siguin esteses.
67. A lACGAX es custodia el pergam del seu doctorat en dret civil, expedit el
19.VII.1622. Agram a Antoni Mayans i Xavier Puigvert lhaver-nos-el fet avinent.
68. Cal evitar confondrel amb un personatge homnim i contemporani, teixidor
de lli i de llana de la vila dOlot, de qui coneixem lestructura familiar directa grcies a
son testament AHG, Notaries de Girona, GI-11/372, fol. 160v-162r (17.III.1626): volem
destacar-hi lextraordinria coincidncia de patronmics amb el nucli del nostre Joan
Pere Fontanella; els lls mascles es diuen Josep, Domingo i Francesc, i les noies Maria i
Magdalena. Esperem esbrinar aviat la probable vinculaci entre Joan Pere i aquest Joan.
t a la capital garrotxina.
69
Aix li donar la possibilitat de gestionar
aquesta instituci dedicada a la percepci dels drets dominicals que
el monestir besaluenc t sobre la parrquia i el terme dOlot i rees
circumvenes fonamentalment delmes (en gra, poc temps enrere en
garba).
70
Lestabliment en emteusi daquest dret dexplotaci ser po-
lmic per tres raons fonamentals: la primera, per irregularitats formals
(per substancials), com la falta de consens de la comunitat monstica;
la segona perqu es far en unes condicions econmiques molt ms
avantatjoses per a Joan Fontanella del que s habitual (no ho diem
noms pel canon, inferior al que sha acostumat, sin sobretot perqu
es far a perpetutat); la tercera (i aqu entrem en termes ms subjec-
tius), perqu implicar el desbancament de la famlia Puigsec, que ha
ocupat el crrec durant almenys tres generacions.
Lafavoriment de Joan Fontanella transcendeix lmbit econmic,
puix la batllia de sac del monestir de Sant Pere a Olot est instal-
lada en un espais edici cntric, situat prop de lesglsia del Tura.
El mateix abat de Besal acostuma a passar-hi llargues temporades
Benet Fontanella hi sojornar bona part dels darrers anys de la seva
polmica existncia. Per tant, s un centre de poder i una residncia
simblicament rellevant per a la societat de la capital garrotxina i
hi ha qui apunta que de larrendament de certes estances sen treuen
ben b vint lliures anuals.
La capital garrotxina, per cert, tamb treu rdits de labat Fonta-
nella. Per exemple perqu aquest hi fa dur de forma clandestina una
porci de les relquies dels sants Prim i Felici prviament custodiades
al monestir de Sant Pere i molt venerades a la vila i sotsvegueria de
Besal.
71
El suposat trasllat daquests preuats objectes a Sant Esteve
dOlot encendr una onada de clera a la vila comtal dhuc el risc
duna mobilitzaci armada, i la seva consegent resposta.
72
Les autoritats
diocesanes, desprs de diversos intents fallits malgrat el suport del
69. Traiem les dades daquest pargraf i el segent dADG, Processos moderns,
tem 3783.
70. Lesmentat procs 3783 cont nombroses referncies a aquest factor scal
que tanta tinta ha fet crrer, sobretot en el marc destudis sobre les Corts Generals de
Catalunya i les relacions entre els estaments privilegiats i el reial (Gifre 2011: cap. 5).
Joan Fontanella tindr inters a provar que la gesti de lexacci decimal s molt ms
dura des que es delma en gra.
71. Salrach 2006. Les relquies de Sant Prim haurien arribat a Besal possible-
ment la primavera o lestiu de lany 978. Sobre les de Sant Felici no saventura cap data.
Serien restes duns coneguts mrtirs dAgen. Sobre llur reliquiari, Valero 2006: 73 i s.
72. ADG, Processos moderns, tem 5414. La causa sincoar amb una suplicaci
de 28.X.1618 a instncies dels edils de Besal i la confraria dels sants Prim i Felici.
veguer de Camprodon i del virrei, aconseguiran segrestar les relqui-
es i traslladar-les a Girona.
73
No podran evitar lenverinament duna
situaci segurament molt ms complexa entre lestabliment eclesistic
duna vila puixant i un monestir en declivi.
74
Ara b, Roma passar a
ser-ne la instncia competent.
75
I labat Fontanella haur de renunciar
a tornar a residir, ns i tot a sojornar, a Besal.
76

Benet Fontanella ns i tot obrir un reguer de controvrsies amb
motiu del seu trasps, lany 1627. Algunes sobre els seus propis bns,
contra els quals el Papa permetr diligncies executives el 6 de maig
de 1628.
77
Daltres degudes al fet que el nou abat, Francesc de Llordat,
maldar per desfer lobra clientelar teixida pel seu predecessor amb
familiars i presumiblement amb altres persones ans. Joan Fontanella
veur impugnats els seus drets sobre la batllia de sac de la parrquia i
el terme dOlot: la concessi perptua en emteusi daquesta ser anul-
lada per una sentncia de la cria eclesistica de Girona, dictada poc
desprs de la mort del prevere, esdevinguda labril de 1633;
78
tal resoluci
afectar directament la seva germana Anna, esposa del botiguer olot
Joan Soler (i. e. Anna Fontanella, de Soler), llegatria testamentria
dels drets sobre la batllia de sac per un perode de quatre anys.
79

73. En son dietari, Jeroni Pujades dedicar un parell danotacions al segrest de
les relquies que, armar taxatiu, fra Benet Fontanella avia robadas a son convent.
Casas ed. Pujades 1975: C37 (4-5.VIII.1621).
74. [A la segona meitat del segle XVI] Besal era una vila que conservava la
capitalitat burocrtica per que havia perdut leconmica, mentre que Olot era un centre
comercial i industrial puixant sense ms burocrcia de pes que la municipal. (Padrs
Estivill 1989: 76).
75. BC, Fullets Bonsoms, tem 8360, recull de forma succinta lestat de la contro-
vrsia a cavall de 1622 i 1623, quan Benet Fontanella malda perqu sexecuti un decret
de la Congregraci dels Sagrats Ritus romana que ordena laixecament del segrest de les
disputades relquies i llur retorn a Olot una Olot que, sesgrimeix hbilment, proveeix
la major part de rendes del monestir; els homes de Besal soposen a la mesura tot
allegant amb proves potser obtingudes obreptciament i mitjanant un sacrilegi? que
labat no els ha deixat ni una engruna dels cossos venerats, sha endut totes les restes.
76. Casas ed. Pujades 1975: C178v (11.X.1623), sobre lamotinament dels cnsols
i els homes de Besal al monestir de Sant Pere amb motiu duna visita convertida
en visita llampec de labat Fontanella i labat de Ripoll. El colof parla sol: Entn-se
que tot fou un anncio pera que no torns ms a viurer a Besal.
77. ADG, Processos moderns, tem 5140: causa del monestir de Sant Pere de
Besal contra el canonge de Lleida Pere Quer sobre lherncia de Benet Fontanella,
incoada el 9.I.1633.
78. Ibidem, tem 3783 cit., hi ha una cpia de la partida de defunci del prevere
Joan Fontanella; hi consta el seu enterrament el 7.IV.1633 a Sant Esteve dOlot.
79. Ibidem, part nal del quadern. Hi ha una cpia del testament de Joan Fon-
tanella, ests el 26.X.1626. Hi disposa que, una vegada ser mort, els seus drets sobre
la batllia de sac dOlot, desprs daprotar sa germana Anna durant quatre anys, passin
a la seva altra germana i hereva universal ngela, muller del notari Miquel Joan Ferrer
(Guardiola 2011).
Per la seva banda, Joan Pere Fontanella tamb ser vctima de
les maquinacions de Llordat. Veur com se li arrabassen de facto i se
li disputen infructuosament de iure els seus drets sobre la notaria de
districte del monestir de Sant Pere.
80
Lenorme habilitat del nostre advo-
cat amb els arguments legals i sobretot amb els mecanismes processals
ser el que li permetr superar lenvestida de labat ressentit. Aquest
darrer, venut en una contenci de jurisdiccions (Marqus 1984)
81
una
qesti de competncia (Nieva 2004: 37) davant del canceller el 13
de juliol de 1629
82
i en una provisi de la Reial Audincia de Catalunya
el setembre de 1630, optar per restituir la possessi de la notaria,
83

amb lesperana que una causa incoada davant la Rota romana el 12
de juliol del mateix 1630 li doni millors resultats.
84
A partir de maig de
1633 el segent dirigent de la comunitat de Sant Pere, Francesc Cle-

80. Unes traces de lofensiva de Llordat contra Fontanella les trobem a ADG,
Processos moderns, tem 3090 procs incoat el 2.IX.1628 davant la cort eclesistica
gironina.
81. Donem ms notcies sobre les contencions de jurisdicci a les p. 116-117,
298 i s., i sobretot a Capdeferro 2010b: IV.5.1-2.
82. ADB, Sententiae contentionum, vol. 6, fol. 223r-v. Loponent de Fontanella en
aquesta contenci de jurisdiccions ser Felip Vinyes a un any desdevenir magistrat
de la Reial Audincia, del qual tenim dos memorials: a) ADG, volum 946/2544, tem
27, fol. 291r-294r, sobre el nomenament per part de la cria eclesistica dun laic com
a rbitre en la fase prvia a la contenci de jurisdiccions; b) AEV, AJ-1, fol. 414r-419v,
subratllant mancances processals del contrari i tamb esgrimint arguments de fons en
un moment successiu de la mateixa contenci. Per la seva banda, lolot consagrar al
tema, a ms dun memorial ibidem, fol. 410r-413r, els captols 324-325 de Fontanella
1645. Tamb versaran sobre conictes contemporanis entorn de notaries de districte els
captols 477-478 contextualitzats a Palams i 479-483 a Manresa.
83. Reprenent en certa manera les seves reexions de Fontanella 1612: cl. 4,
gl. 13, parts 1-4, sobre alineacions de bns eclesistics, Fontanella 1645 dedicar una
srie de set (!) captols caps. 320-326 a les vicissituds patides per mantenir el domini
til de la notaria pblica de Besal. Convenut de lluitar pel seu patrimoni i tamb pel
seu honor i el familiar, lolot haur de superar una contenci de jurisdiccions molt
costeruda o desvirtuar les acusacions de tenir la notaria noms per afecci de la sang.
Al capdavall del procs, es mostrar: a) orgulls dhaver-se refet de lespoli antijurdic
del seu dret per part dunes dignitats eclesistiques cada cop ms abusadores i apro-
tades de la protecci dels seus tribunals sn particularment durs pel que fa al cas els
pargrafs 320.1 i s. i 322.9 i s.; b) cofoi dhaver reeixit una estratgia indita 322.15:
sortosament fent cas oms de collegues que laconsellaven, fruit de lexperincia ad-
quirida assessorant persones principals que no han tingut la seva sort; c) decebut de les
jugades de Vinyes, a qui dirigir un eloqent retret 325.3: amicus alias meus, contra
quem ego, est bene certum, haec ofcium non fecissem.
84. s en el marc daquesta causa apostlica, dapellaci respecte al procs
executori giron de 1622-23 vist supra, que es tramita un expedient de compulses davant
del notari giron Onofre Caixs lany 1630: AHG, Notaries de Girona, GI-5/920. Aquest
fons documental ha estat utilssim per a la construcci del passatge que cloem.
ment, potser deixar de mostrar-se tan combatiu amb el que quedi dels
Fontanella. Tanmateix, aquests ja hauran perdut la privilegiadssima
vinculaci amb les rendes monacals que hauran explotat sobretot du-
rant les dcades de 1610 i 1620.
LA MILLOR BIBLIOTECA JURDICA BARCELONINA DEL SEU TEMPS?
Aquestes pgines sobre la vida, lexercici professional quotidi
i la producci de literatura jurdica de Joan Pere Fontanella seran
forosament incompletes si no incorporen una menci majscula a la
seva biblioflia. Ladvocat olot, un veritable apassionat del dret i de
la lectura, es pronuncia tothora positivament o no tant amb relaci
als seus collegues de major respecte i crdit i les obres que treuen a
la llum.
1
La seva aci o dria laboca inevitablement a lacumulaci
de volums, en una espiral gaireb manaca que lautor es cuida prou
de legitimar, apellant, per exemple, al captol penltim An oporte-
at habere plures libros de la Silva nuptialis de Giovanni Nevizza-
no dAsti (1540). En quines paraules del nostre Fontanella hi llegim
la veneraci pels llibres dels seus predecessors i contemporanis? Per
exemple en lexpressi que una obra com els Commentaria in syntaxis
artis mirabilis de Pierre Grgoire (c. 1540-1597) no pot faltar en la
biblioteca duna persona docta
2
o en el gran goig, la multa laetitia,
amb qu diu haver rebut el clebre Codex Fabrianus, el nom donat als
1. Per cenyir-nos a autors coetanis i compatriotes de Fontanella, al present llibre
el lector hi troba ecos de la seva devoci reverencial per Jaume Cncer (p. 242-243), de
les seves indissimulades friccions amb Joan Pau Xammar (p. 61-62, 87-88) o del seu
respecte sense admiraci per Josep Ramon (p. 301).
2. Una lloana primerenca a aquests comentaris doctssims de lillustre huma-
nista tolos, catlic ntegre, que acab els seus dies a la universitat de Pont--Mousson,
es formula a Fontanella 1612: cl. 2, cap. 11; ibidem cl. 5, gl. 1, p. 1, cap. 24, en relaci
amb la necessitat que les noies estiguin ben dotades si es volen casar, lolot cita Plaute
i Ovidi; imaginant la sorpresa del lector, pregunta: Sed quis nos Poetas fecit? Haec
habui a Petro Gregorio, multiplicis lectionis viro i remet directament al Syntagma iuris
universi; ibidem cl. 5, gl. 1, p. 1, cap. 38, es qualica de eruditissimum loccit, etc.
CAPTOL 3
LA BIBLIOFLIA DE JOAN PERE FONTANELLA
valuosos comentaris de jurisprudncia del ms alt tribunal de la Savoia,
exposats pel seu president Antoine Favre de Proges (1557-1624) amb
tanta personalitat
3
com indiscutible vocaci prctica, seguint la sistem-
tica del Codi de Justini Codex fabrianus denitionum forensium et
rerum in sacro Sabaudiae senatu tractatarum, ex ordine titulorum Codicis
Iustinianei, quantum eri potuit, accommodate ad usum forensem, in
novem libros distributus.
4
Considerem igualment simptomtic daquesta biblioflia el zel fon-
tanell per fer notar que disposa dobres en algunes edicions que, a
diferncia de les precedents o posteriors, incorporen algun material
indit o difcil de trobar al mercat. Serveixi com a exemple Hier. a
Laurent. in repetit. l. emancipati, C. de collat. quae habetur post ejus
decis. Avenion. (Fontanella 1612: cl. 4, gl. 1, cap. 39) en relaci amb
les Decisiones de la Rota dAviny de Jrome Laurent publicades a Li el
1600 (BICAB), on, rere els dos-cents vint-i-cinc captols de rigor, apareix
la repetitio a C., 6, 20, 9.
5
Tamb s eloqent linters explcit de lolot
per mostrar que est al corrent de les ltimes novetats editorials dels
espais poltics europeus que comparteixen amb Catalunya la cultura
jurdica del ius commune. Ens limitem a posar-ne vuit exemples, tres
extrets del De pactis nuptialibus i cinc de les Decisiones escau prevenir
(p. 283) que aquestes darreres senllestirien lany 1638; des daleshores
ns a la publicaci del primer volum (1639) sen faria poc ms que
una relectura amb afegitons comptats; durant lespera del segon volum
(ed. 1645) no shi modicaria quasi res: a) lobra De conditionibus
et demonstrationibus modo, causa, et poena tractatus de Leandro Galga-
netto leditio princeps s de 1609 a Vencia (BNF);
6
b) el primer de
quatre volums, editat el 1611 (BICAB), de les Decisiones de les principals
3. Ascheri 1995: 92-93 arriba a qualicar el Codex fabrianus com a obra dautor
en el gnere literari decisionista, com una de les raccolte che hanno cos prepotente-
mente impressa lautorit dottrinale del loro autore, da essere talora considerate originali
opere dautore, anzich consolidazioni della giurisprudenza di determinati tribunali.
4. Arran de Antho. Fab. post haec scripta, cum multa laetitia, habitus, propter
solidam, quam docet doctrinam (Fontanella 1612: cl. 4, gl. 9, p. 2, cap. 27) pensem que
lolot hauria pogut comptar amb la tercera edici, produda a Li el 1610 (BICAB), que
incorporava nombroses addicions de lautor. Costa molt trobar les primeres edicions del
Codex fabrianus, el pblic sen deuria desfer en adquirir alguna de les nombrosssimes
versions i reimpressions posteriors.
5. Aquesta edici es distingeix daltres com la contempornia del mateix au-
tor Decisiones Rotae Avinionensis ... concernentes materias tam civiles quam criminales,
Francofurti [Frankfurt del Main], Curante Zacharia Palthenio, 1600 (BNF), on, a ms
de faltar-hi la repetitio en qesti, noms hi ha cent cinquanta captols.
6. Novissime [...] qui post haec scripta prodijt in lucem. (Fontanella 1612: cl. 4,
gl. 5, cap. 2).
instncies jurisdiccionals aragoneses a cura de Jos Sess Piol (1563-
1629);
7
c) ens quedem ms a prop de casa, tot i parlar dun altre
jurista aragons dorigen la tercera part de les Variae resolutiones de
Jaume Cncer, que surt a la llum el 1608;
8
d) les dues primeres parts
de les Resolutiones morales dAntonino Diana, editades a Palerm lany
1629; aqu no es pot silenciar el que faria Fontanella amb ms voca-
ci constructiva que no pas fatxenderia, segons entenem, dapuntar
que els magistrats de la Reial Audincia Miquel Carreras, Jaume Mir
i Gaspar Antoni Peix, sens dubte, haurien aconsellat diferentment
el canceller en una contenci de jurisdiccions si haguessin conegut
les amants doctrines daquest Diana en comptes de seguir les ja
conegudssimes de Jernimo Castillo de Bovadilla tot evocant una
resoluci del canceller de 22.V.1629, afegiria Eodem anno, quo fac-
ta fuit declaratio contentionis huius causae, prodijt in lucem Dianae
1. pars resolutionum moral. et forsan illum domini non viderant, et
sequuti fuerunt Bovadi. (Fontanella 1645: cap. 495.19); per clavar
una estocada aix a tres ministres regis calia estar segurssim de te-
nir la bibliograa molt al dia!; e) el tractat de factura torinesa sobre
mandats possessoris cautelars de Luigi Posti de lany 1634;
9
f) lobra
de Leonardo Duardo apareguda a Ginebra el 1635 sobre creaci de
censos a la llum del dret cannic (shi refereix com a obra daparici
recent, Fontanella 1645: cap. 474.19); g) lexhaustiu tractat sobre sub-
hastes i licitacions illustrat amb jurisprudncia romana de Giovanni
Antonio Mangilio, editat a Bracciano el 1636 (en subratlla la novetat,
Fontanella 1645: cap. 519.5, 7 i 9); h) tanquem la srie dexemples
amb una citaci de casa no precisament pacca, el De ofcio iu-
dicis, et advocati liber unus de Joan Pau Xammar, que veuria la llum
a Barcelona el 1639, el mateix any de publicaci del primer volum
de les Decisiones fontanellanes.
10
7. Novissime, multo post haec scripta (Fontanella 1612: cl. 4, gl. 5, cap. 9).
Lobra es contextualitza amb Lalinde 2000: 148.
8. Fontanella 1612: cl. 4, gl. 5, cap. 19, o cl. 4, gl. 9, p. 2, cap. 18, o moltes
altres vegades, hi fa recurs amb un multo post haec scripta in lucem emissa i expres-
sions similars.
9. Vegeu-lo citat com a bibliograa afegida posteriorment a Fontanella 1645:
cap. 333.15: Posti, post haec scripta in lucem editum, observa. 4 per tot. in tractat. de
manda. de manuten.
10. Vegeu-lo citat com a dernier cri bibliogrc a Fontanella 1645: cap. 341.21
o 503.4, 16 i 30. Els captols 503.31-34 contenen la rplica i la justicaci a una crtica
que Xammar hauria formulat amb severitat sobre el De pactis nuptialibus fontanell
ho contextualitzem ratione materiae a la p. 61. El lector no ha de patir per aquests
i altres atacs al nostre jurista olot. Quan en tingus loportunitat, ell tamb serigiria
en censor dobres alienes sense anar gaire lluny a Xammar, i tamb a Acaci Antoni
Aquesta passi per les publicacions tot just sortides de la premsa
ens permet catalogar de forma incontestable ladvocat olot com a part
del pblic resident a Barcelona que visita amb assidutat llibreries i hi
compra volums nous, quasi sempre dimportaci. El cap i casal s un
nus de comunicacions i de comer essencial que no ineludible, la ruta
basca tamb s molt freqentada entre les principals places editorials
dEuropa i la pennsula Ibrica, i exerceix tamb com a punt neurlgic
de la redistribuci arreu de Catalunya (Pea 1996a: 96 o 104).
11
Quan
parlem de grans places editorials pensem en Li
12
i Vencia sobretot,
i tamb en Ginebra, Colnia, Anvers, Frankfurt del Main, Tor o Pars;
i la pennsula no s sols consumidora ans tamb productora, si b
en molta menor mesura, i de productes propis, pensem en Saragos-
sa, Sevilla, Valncia, la potent i universitria Salamanca ms al se-
gle XVI que al XVII, quantitativament i qualitativa (De la Mano 1998 i
Ruiz 2004), Madrid i Alcal o Medina del Campo i Valladolid (Rojo
1994). En el marc dinternacionalitzaci del trc llibresc, s fors
referir la transcendncia que tot el continent tingui el llat com a llen-
gua franca, particularment en matries especialitzades com el dret o
la medicina.
13
El deler per les novetats no impedeix, ni de bon tros,
que Joan Pere Fontanella no shagi provet, com era habitualssim des
de temps reculats (Mitj 1948 o Batlle 1981: 19-21) i encara a lpoca,
de llibres docasi: a) Descartem que nhagi pogut rebre per herncia
familiar, puix que es tracta del primer jurisconsult de la seva nissaga;
b) en canvi, segur que nha obtingut a travs daltres mecanismes;
potser no pas directament dencants de bns relictes de difunts, on
de Ripoll, al mateix cap. 503, num. 27, els acusaria dhaver resumit malament un afer,
tot desnaturalitzant-lo. Amb Xammar es mostraria particularment cruel en qualicar-lo
de valde doctus fora savi al cap. 503.10, o en esmenar-li laparell bibliogrc al
cap. 503.32, etc.
11. En el pla internacional, Gascon 1971: I, 104 o 118-119 sobre la balana
comercial netament negativa dEspanya respecte al trc mercantil lions o 162-165
com en els parmetres dels mercaders lionesos la via catalana tindria un desenvolu-
pament escs.
12. Pligry 1981: 85-93 refereix un mn de ledici a la Li de lalta edat mo-
derna esperonat per una suma de factors com a dinamisme capitalista, res de gran
atractiu, vocaci exportadora, collectiu de juristes que orienta i estimula la publicaci
dobres de dret, enviament de comercials a lestranger per fer difusi, etc. Vegeu, per,
tamb Gascon 1971: II, 628-637, sobre les dicultats no regressi brutal patides per
llibreters i sobretot per impressors lionesos amb les guerres de religi a Frana i lopci
de molts dells de traslladar-se a Ginebra.
13. No ha de passar desapercebut que, a Castella, a partir del segle XVII, lacla-
parador xit editorial duna obra jurdica prctica com la Curia Philippica de Juan Hevia
Bolaos sexpliqui, a ms del seu preu assequible, pel fet destar redactada en castell
(Coronas 1997: 80).
els juristes sembla que tenen poca tirada (Pea 1996a: 214); ms aviat
de les botigues mateixes dels llibreters que, aquests s, santicipen
a les subhastes o les freqenten i senduen lots sencers a preus molt
avantatjosos; i no podem excloure que Fontanella hagi comprat di-
rectament o rebut en dipsit?
14
un de tals lots als successors dun
collega traspassat
15
loperaci pot sortir a compte encara que els
llibres hagin de viatjar.
16
Altrament, com hauria arribat a les seves
mans un exemplar amb anotacions de Jeroni Manegat, antic canceller
de Catalunya, de la compilaci de dret de Catalunya editada els anys
1588-1589 (p. 102-103)?
Hi ha testimonis que demostren com la inquietud intellectual i
la biblioflia de Fontanella no sn quelcom circumscrit al tacte i lolor
del paper i als carrers Llibreteria, de lArlet, etc. de la capital catalana.
Per al nostre home, una legaci poltica que se li cona no acaba en
fracs, encara que no assoleixi els objectius prexats defensar a la
cort la jurisdicci suprema de la Generalitat sobre les galeres erigides
per mandat de les Corts del 1599 (p. 144-145), si obt altres satisfac-
cions de relleu; per exemple, si, tot passant per Saragossa, de retorn
cap a casa, aconsegueix confraternitzar amb Jos de Sess (Fontanella
1622: cl. 5, gl. 4, cap. 24), que lany 1608 hauria publicat a Barcelona
el seu Inhibitionum et magistratus Iustitiae Aragonum tractatus i entre
el 1611 i el 1615 hauria tret a la llum dos volums de comentaris de
jurisprudncia de la Reial Audincia i del Justicia Mayor dArag fa
poc hem alludit al primer; o si coneix obres noves com el primer
volum, editat a Lisboa lany 1619, de les Decisiones portugueses de
ladvocat Belchior Febo (Fontanella 1622: cl. 7, gl. 3, p. 15, cap. 59);
o, per qu no dir-ho?, si rex a assabentar-se de tafaneries sobre altres
juristes prestigiosos:
Tamb a la ciutat del Pilar, quan tornava de Madrid, Fontane-
lla sassabentaria per tercers, sentn que unes pgines seves
14. Esteve 1992: 543 ofereix un cas de dipsit de trenta-set llibres jurdics que
haurien pertangut al difunt Nicolau Freixenet a favor del doctor en ambds drets Fran-
cesc Bafart (el mencionem a la p. 301).
15. Espino 2003b treball basat en ms de tres mil inventaris post mortem de
lAHPB entre 1601 i 1652 refereix com Epifani Coll adquireix els tres-cents quaranta-dos
llibres de son collega Vicen Hortol (1634) per dues-centes setanta lliures barceloneses,
o com el 1644 Cristfor Cornell compra una altra biblioteca ntegra als hereus Soler.
Posats a parlar dHortol, Fontanella 1645: cap. 484 ens endinsa en les controvrsies
sorgides arran del seu decs i successi el jurista no hauria adit ocialment lherncia
de lesposa morta molt poc abans.
16. Agram a Rosa Nacente haver-nos indicat la compra, per cent vuitanta lliu-
res, dun considerable lot de volums jurdics del difunt Francesc Nogus per part del
doctor en dret Nicolau Domnech, de Ciutat de Mallorca AHPB, 560/22, fol. 1052 i
s. (17.XI.1621).
contradient Luis de Casanate no havien estat ben encaixades pel
prestigis jurisconsult; li havien posat en entredit els arguments
per defensar un poders client; per intentar assuaujar les tensi-
ons amb laragons, ladvocat dOlot formularia el desideratum
que tots els juristes sidentiquessin tan visceralment com Ca-
sanate amb els seus patrocinats paraules, de fet, poc afortu-
nades, nolis velis lestava tractant de venut: Quamvis ex post
intellexerim cum veniens de anno 1621 ab oppido Madriti, ubi
apud regiam maiestatem orator pro Principatu Cathaloniae eram,
Caesaraugusta pertransirem, Casanate ipsum non bene accepisse
quae ego contra suam ipsius opinionem, et contra ipsum inibi
scripseram, quatenus nocebant praetentioni nobilissimi viri, pro
quo ipse scribebat, cuiusque partes ipse, non uti advocatus solum,
sed ut verus amicus, et ut posset quicumque alius pro proprio
interesse, agebat (utinam sic omnes advocati causas susciperemus
nostrorum clientulorum) in causa ducatus Villaeformosae, quae
adhuc tunc in secunda instantia pendebat indecisa (Fontanella
1622: cl. 10, cap. 35).
17
El plaer de les descobertes de grans personalitats del mn del
dret no cal que sigui a domicili, Fontanella tamb vol fer constar a
les seves pgines a darrerssima hora, si escau el fet dhaver cone-
gut a Barcelona ladmirat Francisco Salgado de Somoza lany 1639, la
conversa del qual li hauria procurat una gran satisfacci intellectual:
De hac ratione nostra fundata in praesumpto tacito ponticis
assensu, pluribus agit novissime don Franciscus Salgado, quem
in hac alma urbe hoc anno 1639 vidi, et tractavi, cognovique
eminentem, et doctissimum virum, in novo tracta. de iusta reten-
tione, etc. (non bene convenio cum hoc titulo, et eius omnimoda
materia) (Fontanella 1645: cap. 303.13).
18

Recentment sha assenyalat la desproporci existent entre els llibres
en mans de juristes a la Barcelona del cinc-cents i els volums possets
per altres collectius socioprofessionals (Pea 1996a: 165, quadre elo-
qent), i shan apuntat dues qestions sobre aix:
17. Palos 1997: 69 interpreta que Fontanella i Casanate coincidirien per in-
tercanviar punts de vista professionals, i ninfereix especulacions respecte a futures
actituds de laragons. Ens sorprn que Lalinde 2000 no dediqus atenci als Consilia
sive responsa (vol. I, Saragossa, 1606) de Casanate, tot un referent a lpoca.
18. Llegim com a molt positiva en tant que critica lexcs de modstia de lau-
tor castell la valoraci fontanellana al ttol del amant (Fontanella 1645: cap. 479.10,
adverbi novissime) Tractatus de supplicatione... publicat a Madrid el mateix 1639.
a) Si les acumulacions de molts lloms a les lleixes (i. e. prestatges)
no resulten ms un factor dostentaci i una mostra dxit que no pas
sn signicatives del nivell cultural real dels advocats. Tal judici sha
fonamentat sobretot a partir dinventaris post mortem on els llibres
dun jurista difunt sn ms descrits a pes que no pas identicats
dun en un. Al nostre entendre, en aquesta opci per descriure lots
sense esmerar-se en els seus components hi incideix bsicament les-
cs valor intrnsec de cadascun dels llibres jurdics i el poc preu que
sen pagaria dun en un cal tenir present la mecnica contnua de
reimpressions i reedicions suposadament millorades, enriquides amb
ndexs i repertoris o contribucions daltres autors; i parallelament, que
la popularitzaci de la impremta abarateix contnuament costos respecte
a temps precedents; i hi pot incidir tamb, almenys en certs casos,
la incomprensi per part de famlies llegues dun univers de regles i
conceptes en llat que noms dominava el difunt.
b) Si la possessi de llibres per part dels juristes no s tant per
llegir-los sin noms per citar-los o referir-los. Aix, del tot cert, no
ens sembla susceptible dun judici negatiu per se. En la cultura del ius
commune tard, tan llunyana dels ideals codicadors contemporanis
que el liberalisme exalaria a partir dels postulats del iuscentrisme
racionalista, sha produt, des de molts diversos punts dEuropa, una
proliferaci de fonts i recursos, sobretot doctrinals i jurisprudencials,
que marquen una nova metodologia de treball als operadors jurdics.
19

Per reforar llurs arguments, aquests multipliquen les citacions dau-
toritats, sovint de forma cumulativa ms que analtica, i no sempre
de forma contrastada. Per tant, molts llibres canvien llur funci, es-
devenen dipsits fragmentaris, macles de saber. Dac la proliferaci
dndexs, repertoris i sumaris prou sentida a lpoca
20
a qu acabem
dalludir. Per daix no sen pot detraure un judici negatiu, puix que
a Catalunya, com a tants altres llocs, els advocats no sn sin uns
prctics que han de tenir eines amb qu defensar els casos de llurs
clients. I tals eines ja no poden ser nicament, com dos-cents anys
enrere, els llibres ordinaris de dret civil i/o cannic i uns manuscrits
19. Volumineux, opinable, controvers: voil trois adjectifs qui me semblent le
mieux qualier, en gnral, le dernier droit commun (Cavanna 1999).
20. Giuseppe Ludovisi, odor general a la provncia dmbria, reexiona amb
agror sobre la nova manera de treballar dels seus coetanis, de qui constata un nivell de
lectura molt inferior al dantany. Vegeu la carta inicial que adrea al pblic a les seves
Decisiones seu difnitiones causarum Perusinarum et provinciae Umbriae.
dels Usatges barcelonins i del dret paccionat de Catalunya,
21
objecte
dun tracte scal privilegiat!
22

El nostre Fontanella s una excepci molt honrosa al perl de
jurista exclusivament prctic que acabem dapuntar. No concep lacti-
vitat forense com a quelcom renyit amb lanlisi profunda dels casos i
la consegent reexi doctrinal. Sens dubte saplica la mxima que un
advocat s millor com ms hagi llegit (Ludovisi 1582: cap. 115.17). Tres
elements ens permeten conrmar la convicci que la seva biblioflia
no s ni nicament pragmtica ni t el ms mnim afany ostentatori,
sin cientc i vocacional:
a) La imatge que esbossa de ladvocat olot el seu jove collaborador
passant, si es permet Francesc Millet (captols 7-8) en les ratlles
que li dedica al principi del primer volum del De pactis nuptialibus, de
1612 (captol 5). Hi explicita lagrament per tot el que li ha ensenyat
el mestre; i, sobretot, la sort dhaver-li pogut compensar part del deute
contret a fora dajudar-lo en el procs de correcci i revisi de lobra;
una obra de la qual arma haver viscut letapa denitiva, on el jurista
estaria abocat de manera frentica i sense pausa a remenar llibres:
Ecce contigit, dum in hoc moerore essem [i. e. quan mentris-
tia no saber com restituir tants favors rebuts], quod tu te operi
doctissimo, quod nunc profers in lucem omnibus numeris abso-
lutum, accingeris, in quo iam in revolvendis libris, quibus sine
intermissione incumbebas totus, ut perfectum exiret opus, iam
in emendandis mendis, quae inter excudendum prorumpebant, et
in alijs pluribus, quae editio necesse habet ministeria, mea quali-
cunque dignatus es operula iuvari (Fontanella 1612: prolegmens).
b) A lestudi de Joan Pere Fontanella shi convoquen reunions de
treball amb altres advocats en circumstncies extremadament delica-
des per a les institucions pbliques; per exemple, quan la Diputaci
del General i el Consell de Cent de Barcelona, al llarg de loctubre del
1622, es plantegen no acompanyar el bisbe de Barcelona Joan Sents
en lacte del seu jurament com a virrei, considerat improcedent ja que
21. Lobligatorietat de tenir els cinc ordinaris de dret civil o almenys els de
dret cannic per fer dadvocat, jutge o assessor es consagraria mitjanant la constituci
12/1359 i sampliaria amb els Usatges de Barcelona i les constitucions i els captols de
Cort de Catalunya a travs de la constituci 17/1422 CYADC (1704), I, 2, 6, 4 i I, 2,
4, 1 (Iglesias 2003).
22. Turull 2009: 438-439 refereix el privilegi de 21.VII.1340 CYADC (1704) II,
3, 11, 1 que manaria als responsables de talles que sexigirien en municipis catalans
que seguissin valorant de la forma ms baixa possible els llibres dels juristes, eines dun
treball dutilitat pblica.
Felip III (IV de Castella) encara no ha prestat el seu propi i preceptiu
jurament (p. 154 i s., i Capdeferro 2010b: 784 i s.). En tal conjuntura,
Fontanella encara no s assessor ordinari de la Diputaci factor que
hauria pogut explicar parcialment el recurs al seu estudi particular. La
gran abundncia de llibres que es troba a casa seva ms extraordi-
nria que antany?
23
s la clau:
Deliberaci del consistori de diputats i odors de comptes mit-
janant la qual sordena un pagament de quinze lliures a Joan
Pere Fontanella per los molts y diversos treballs que per ell sn
estats presos y sostinguts en lo fer de un memorial se fu per
lo dit General en sa casa per dit Fontanella iunctament ab los
assessors y altres doctors aplicats per ses senyories en lo fer de
dit memorial per lo negoci de la contenti corrent del jurament
del senyor bisbe de Barcelona, en lo qual se ocup diversos dies
ab revolutions de molts llibres y moltes doctrines, accudint en sa
casa per a fer lo dit memorial los dits doctors aplicats demats y
tardes, que fonch negoci de molta discu[ss]i, treball y doctrina...
24
Diem casa seva perqu a la Barcelona del segle XVII hi ha un
vincle indissociable entre casa, estudi i biblioteca.
25
Aix explica que
els sndics o procuradors que han de tenir tractes amb ladvocat olot
estiguin contnuament visitant-lo a la seva llar
26
i arribin a lamentar
lenorme dicultat per treurel del seu estudi.
27
Precisament per pre-
23. Espino 2003b: 206 conrma la tendncia apuntada per Manuel Pea dun
descens en el nmero de llibres possets per juristes a la primera meitat del segle XVII
respecte a la darreria de la centria precedent si b es mantenen com a lders en
parmetres quantitatius respecte a daltres collectius.
24. ACA, Generalitat, N-181, fol. 1218v, 18.II.1623, imatge de revoluti de molts
llibres y moltes doctrines a casa seva reiterada al fol. 1218v-1219r (18.II.1623 tamb).
Vegeu a lepistolari municipal lexpressi emprada a contrario, en el sentit de en fred,
intutivament: Lo que a mi me apar, sens ms revoluci de llibres. (O4, de 3.IX.1604).
25. Pea 1992: 92 i 1996b: 218 apuntaria a la pressi inquisitorial patida sobre
el control de les lectures durant el tercer quart del segle XVI com un factor que empe-
nyeria els barcelonins, particularment de classes benestants entre ells els juristes a
buscar dins llurs cases espais de major intimitat per als llibres, per reserva o prudncia.
A Fontanella o a altres juristes no els reconeixem tant en aquesta conjuntura com en la
dun studi dignicadssim, ubicat en un nivell noble de la casa (Pea 1996a: 232). Ms
en la lnia que segueix: En el model de vida allunyada del treball manual, els llibres
adquirien un pes fonamental i un valor diferenciador, de tal manera que la llibreria
o biblioteca podia ocupar una habitaci especialitzada en les cases grans, i la dotava
dun carcter especial (Garca Espuche 2004: 54).
26. Testimonis a tall exemplicatiu: ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 11 CR, carta
de 16.VI.1627 de Gabriel Mart Burgus; vol. 12 CR, carta de 31.VIII.1628 del mateix;
vol. 16 CR, carta de 22.IX.1632 de Pere Joan Miravall.
27. AMGI, Correspondncia amb Barcelona (1300-1639), Jaume Gendarme,
9.III.1634.
servar la sacralitat dels propis espais de concentraci sobretot i
recepci de collaboradors i clients aix ho afegim nosaltres, en la
seva segona gran obra, Fontanella dedicar una reivindicativa decisio
al respecte que mereix el professional del dret a no patir les immis-
sions dartesans, vens sobrevinguts, que farien activitats sorolloses i
molestes, com s ara ferrers:
El cas a la base daquesta decisio el protagonitzarien el serraller
Joan Bassa i el jurista Baltasar Morell magistrat de la Reial
Audincia entre 1614 i 1622 (Palos 1997: 190) i es resoldria el
28.IX.1615 a la mateixa Audincia a favor del segon. Amb mani-
festa parcialitat, cal dir-ho, tot posant laccent en el fet que en el
moment que Morell havia elegit domicili no sefectuaven activi-
tats molestes a la casa vena, i preterint, en canvi, que Bassa ja
nostentava la propietat. Voil un resum subtil daquesta iniquitat:
Senatus noluit tempus praeteritum considerare, sed ad praesen-
tem statum attendere, quo cum doctor suam domum occupavit,
et inhabitare caepit, nullus faber erat prope se, sed voluit venire
postea, quod non permisit propter molestiam, quam causabat, et
causare poterat doctoris studijs (Fontanella 1645: cap. 503.26).
c) A principi de la dcada de 1640, en un moment determinant
de la seva vida com s el de redactar les darreres voluntats (p. 353),
Joan Pere Fontanella mostra una predilecci poc corrent pel ll petit
Francesc a travs de diverses clusules, entre les quals cinc llegats.
Conat que el tal Francesc completar els estudis jurdics que t inici-
ats, estableix que se li nanci el doctorat i lagregaci a la Universitat
de Barcelona, se li pari casa i, el que ens interessa ara, se li comprin
llibres de lleys ns en dos-centas lliures de prompte i, a ms, li sian
donats dels meus un joch de textos civils y altre de cannichs de la
mia llibreria, en qu n[h]i ha dos jochs de un dret y altre, y alguns
altres llibres de lleys de la mateixa llibreria, aquells que apareixer a
dita ma muller, fent-ho mirar per persona que [h]u entenga, que no
faran molta falta a la mia llibreria ni la deformaran. La part restant
de la seva biblioteca Fontanella la llega a la seva muller, convenut que
sabr repartir-la oportunament entre els lls [ella] sabr ben mirar
per sos lls y donar a quisc lo que convindr. Elements que shan de
subratllar daquestes disposicions? Diversos, els esmentem rpidament:
la idea que per fornir la biblioteca dun jurista hi ha una combinaci
ptima dherncia i adquisicions; la quantia elevada del llegat destinat
exclusivament a llibres corrobora la importncia que lolot els dna;
un lot de textos civils i cannics suposa uns deu volums, i segur que
no s lnic material duplicat a la seva biblioteca; es cona en lesposa,
degudament assessorada per un expert, sobre els volums que poden
ser retirats de la biblioteca sense deformar-la senyal que Fontanella
t una concepci molt madura del que ha de ser la biblioteca dun
home del seu perl, i creu que lha materialitzada; nalment, un
factor curis (hi tornarem, per exemple, a la p. 139 i s.), la sorpresa
majscula perqu ladvocat no veu en el seu primognit Josep Fon-
tanella el dipositari natural de la seva conana, del seu saber i dels
seus volums jurdics.
LENIGMA DEL FONS BIBLIOGRFIC FONTANELL
En les darreres dcades, la documentaci notarial i particularment
els inventaris post mortem han estat un recurs fonamental per estudiar
la vida material i cultural a Europa (Eiras 1980: 14-16 o 1985).
28
Pel
que fa a lmbit jurdic i a ledat moderna, han perms copsar labast
i la intensitat de la circulaci de llibres al continent i la importn-
cia daquest fenomen per al cultiu, a casa nostra (Espino 2003a) o a
Castella (Barrio 2005 i 2007), de la tradici del ius commune tard,
un sistema darrels compartides amb nombrosssims empelts despais
poltics territorials i locals. I no sols aix. Els inventaris tamb han
ajudat a illustrar la fora amb qu el ius commune, ents com un
tronc de preceptes i conceptes, amb frondoses ramicacions doctri-
nals i jurisprudencials, impregnaria els dominis hispnics transatlntics
(Barrientos 1999).
Si ens centrem en els treballs relatius al nostre pas, apreciem que
shan ofert moltes dades, factor positivssim. No sols des duna perspectiva
merament quantitativa, sin tamb analtica i ms interessada que
neutra (Pea 1995 o, indistintament, 1997: 439-468). Sens han iden-
ticat els segments socials on el fenomen lector tenia ms incidncia,
llurs preferncies de consum monotemtiques o plurals, de primera
m o docasi, etc. Sens han reconstrut parcialment les biblioteques
dalguns jurisconsults difunts duna banda, les dades dels inventaris
solen ser fragmentries; de laltra, sn majoria els traspassats de qui
no sinventarien els bns. Ens faltar, dara endavant, integrar aquests
coneixements, donar-los una nova dimensi: els volums de literatura
jurdica dantany, com els davui, pertanyien a tipologies molt diversament
connotades (p. 289 i s.); a ms, els seus autors o curadors els havien
confegit dins unes coordenades precises i amb unes intencions molt
clares. Hem destar vacunats contra laparent neutralitat o innocutat
28. Escollim Muoz 1997 com a exemple sobre laplicaci de les dades dels
inventaris post mortem a la historiograa local catalana moderna.
dels ttols que apareixen en una freda llista bibliogrca, tamb o
ms encara els de cincia jurdica. Fins i tot dins duna mateixa ca-
tegoria dobres shi poden aixoplugar continguts diametralment oposats:
la decisio piemontesa num. 91 dAntonino Tesauro (Guerra 1993: 36 i
s.) o la quaestio criminalis num. 39 de Llus de Peguera consagrarien
una noci de sobirania i conduirien a un reforament dels aparells
dEstat difcilment compatibles que no incompatibles amb la po-
liarquia secular de lEuropa de lalta edat moderna que es reectiria a
les Decisiones fontanellanes (p. 294 i s.).
29
En un moment inicial de la nostra recerca, tenem lesperana
de poder alimentar aquesta tipologia destudis amb dades i estads-
tiques, preferentment sobre llibres, extretes dinventaris post mortem
dels advocats de la famlia Fontanella. Sobretot, ens hauria abellit
concretar el present captol dedicat a la biblioflia fontanellana amb
una llista completa de les obres que deixa el nostre jurista en morir,
el 29 de desembre de 1649 1650 a lpoca. Per ens ha estat del tot
impossible, puix ni la seva muller i hereva amb facultat delegir en-
tre els lls ni els marmessors insten la confecci dun inventari dels
seus bns relictes.
30
En tenim plena seguretat, derivada del fet que la
litigiositat entorn del patrimoni fontanell ser molt intensa i durable,
hem tingut la sort de localitzar-ne i seguir-ne la petja (p. 362 i s.), i en
cap document sha mencionat mai tal instrument: en cas dexistir, sens
dubte uns o altres pretendents lhaurien esgrimit i invocat. Lanhelat
inventari shauria hagut de fer o comenar devers el gener de 1650.
31

Vist el valor que Fontanella dna a la seva llibreria, i la condici de
juristes de dos dels seus lls el gran, a ms, s aleshores regent la
Cancelleria sota obedincia de Llus II (XIV de Frana), versemblant-
ment hi hagus constat una llista completa i fora able de les obres.
Per tant, shauria detallat ms que el nombre de volums dun format
o un altre en ms bon o mal estat. Hi hauria hagut la indicaci dels
llocs i les dates de les edicions? No s descartable. Els casos en qu es
coneixen tals dades, per exemple el de Narcs Garb (1615), responen
29. Peguera 1585: cap. 39, sobre diverses resolucions del Reial Consell Criminal
de 1570, 1582 i 1584 que legitimarien, atenent a consideracions de dret natural i de
carcter poltic, remissions de delictes o guiatges contraris al dret general catal positiu.
30. Sobre les persones habilitades en el dret catal de ledat moderna per instar
la confecci dun inventari post mortem i llurs raons, Lencina 1999: 42-44. Per a una
visi ms estrictament historicojurdica sobre els efectes de linventari post mortem en
les cultures jurdiques que han impregnat Catalunya al llarg de la histria, Obarrio 2005.
31. Deuria haver gurat, com altres disposicions de Margarida Fontanella (i. e.
Garraver, de Fontanella) segents al decs de lesps, a AHPB, 691/9 (manual de Josep
Passa de 1650).
a la diligncia previsora i catalogadora del propi jurista, ms que no
pas a una extrema diligncia dun notari o dels seus ajudants (Espino
2003a: 545).
Hom pot pensar que a falta de linventari del pare, podem recrrer
al mateix instrument dalgun dels seus lls per reconstruir amb riscos
evidents la biblioteca fontanellana. Una cpia de linventari de Josep
Fontanella ha estat lnic consol en la recerca, i no shi esmenta ni un
sol llibre.
32
Aix, hem de creure que possiblement els volums de lautor
del De pactis nuptialibus es repartirien entre els diferents descendents,
o anirien a parar a la casa Sala dArenys amb la vdua Margarida Fon-
tanella (i. e. Garraver, de Fontanella) o b romandrien a la casa gran
de la baixada de Sant Miquel, amb dest atzars i habitants successius
que sacricarien progressivament el conjunt (captol 12).
33
Atesa la ineccia dels instruments notarials, no ens queda sin
una via subsidiria per intentar complir amb el nostre propsit: iden-
ticar els llibres que Joan Pere Fontanella pogu posseir o almenys
els que tingu a disposici
34
a partir de les citacions i remissions que
en faria a les seves allegacions i obres de literatura jurdica, tenint
tothora present les fonts i la metodologia de treball emprades pels seus
coetanis. Es tracta dun mtode especulatiu dutilitat fora relativa, per
la qual cosa hi aboquem unes energies limitades, tot conant obtenir
resultats a molt llarg termini.
El primer pas daquest exercici s eminentment teric, de mer
emmarcament als pargrafs successius lacompanyarem de concre-
cions. Consisteix a assenyalar categories o tipologies de les obres que,
arran de les seves citacions, sabem que no faltarien a la biblioteca de
o accessible a Joan Pere Fontanella. Les proposem en un quadre-
32. A AHBC, Saudn Fol.-101, tem 3, linventari data de 26.IX.1680. En lhipo-
ttic cas que Josep hagus deixat una biblioteca nodrida que incorpors ms o menys
volums que haurien pertangut a son pare, visiblement aquesta no hauria acabat en-
gruixint els fons en dret catal, molt uixos, de la Universitat de Perpiny (Belledent
1995), vila on moriria.
33. Prenem amb gran precauci el to absolut de Girona 1921: 3-4, dient de Pella
i Forgas: Era biblil y adquir la major part de la biblioteca de la familia Pins y
Comes; del celebrat autor del Viridiarum artis notariatus, imprs en 1704, ax com dEn
Fontanella y dEn Jaume Cancer.
34. Cal suposar que juristes de recta conscincia i ben relacionats a Barcelo-
na podrien accedir a biblioteques ben nodrides com podrien ser les dalguns instituts
religiosos, si b no en tenim cap testimoni a Mallorca han fet ms sort, un valus
document de 1657 dels jurats de la universitat del regne reconeix que s molt ordinari
acudir los advocats a las llibreries de Sant Domingo, de la Companyia de Jess, Sant
Francesc y altres parts a ont encara que sels permet mirar los llibres no emper traurels
de la llibreria (Planas 2001: 64).
resum sense pretensi dexhaustivitat:
35
1) Normativa, fonamentalment
el Corpus Iuris Civilis, el Corpus Iuris Canonici, compilacions de dret
catal i altres materials legislatius. 2) Les obres mestres dels grans
glossadors i comentaristes, en dret civil rom i en dret cannic; i. e.
els commentaria o les repetitiones dels Bartolo de Sassoferrato, Baldo
degli Ubaldi, Giovanni Andrea, Niccol Tedeschi conegut com labat
panormit, etc., la majoria italians dels segles XIII a XV. 3) Els treballs
dels continuadors, a partir del segle XV, de la lnia dels comentaristes
en els mbits civilista i canonista, entre els quals en Fontanella tindrien
un particular ress Filippo Decio o Diego Covarrubias de Leyva per
citar dos canonistes ben diversos; tindrien molta menor acollida a
les lleixes fontanellanes les obres del que comunament sha anomenat
com a humanisme jurdic o mos gallicus;
36
4) Comentaris de legislaci
de regnes, principats, ducats, comtats i altres espais poltics dEuropa:
en lmbit catal, Jaume de Marquilles, Jaume de Montjuc, Guillem
i Jaume de Vallseca i Jaume Calls per als Usatges, Toms Mieres per
a les constitucions, etc.; en relaci amb Castella amb un dret i una
doctrina cada cop ms coneguts a Catalunya (Pea 1995: 123-124),
per respecte als quals Fontanella saplicaria a marcar distncies, per
evitar confusions,
37
Alfonso de Acevedo de forma ms mplia o
les glosses de Palacios Rubios o de Diego del Castillo o els comentaris
dAntonio Gmez i el seu addicionador Diego Gmez Cornejo o de Tello
Fernndez en relaci amb les Leyes de Toro; juristes com el no prou
valorat Pierre Rebuf per a les Ordonnances rgies franceses (Garca
Martn 2009) o Antonio Sola per a les noves constitucions del duc de
Savoia, Barthlemy de Chasseneuz per a les coutumes de Borgonya
o Nicolas Bohier per a les de Bourges, etc. 5) Comentaris de juris-
prudncia de rotes i tribunals darreu dEuropa: de la Seu Apostlica
35. Com que illustrem poques obres amb bibliograa complementria, li an-
ticipem al lector Cavanna 1982 per enriquir-se sobre aquest ampli panorama de fonts.
36. Aquest corrent crtic i historicista, exits sobretot a Frana, on deixaria espai
per a un nou dret promogut per la monarquia, tindria escs ress a la Catalunya de
lalta edat moderna (Figa 2000: 126-128; Pea 1995: 122-123).
37. El nostre advocat demostra conixer-los i citar-los amb comoditat, no sense
advertir que Castella constitueix un espai poltic completament divers a Catalunya en
matria jurdica: Fontanella 1639: cap. 163.7: Hic non regimur legibus regni Castellae,
propriis legibus vivimus, nullam dependentiam habentibus ab illis legibus. Ferrer 1617:
glossa 4, num. 2-3 shauria expressat en la mateixa lnia, i amb ms duresa que lolot,
per denunciar lapropiaci en exclusiva de ladjectiu hispnic per part dels juristes
castellans: Et ratiocinantur omnes Tauriste in prin. l. 27. Tau. et authores hispanici
(ut ipsi asserunt, quod melius dixissent castellani, non enim hispani hi soli sunt, sumus
enim et nos hispani, et forsan urgentiori titulo, et tamen non suis legibus vivimus, nec
maior pars Hispaniae vivit, et tamen passim legem Hispaniae allegare dicunt, quod
ferre non possum.
evidentment (comenant per Guillem de Caador, Achille i Cesare de
Grassis i acabant per les recentiores decisiones a cura de Prospero Fari-
nacci), dels territoris sota jurisdicci papal (Cesare Barzi per a Bolonya,
Giuseppe Ludovisi per a lmbria, Jrme Laurent o des Laurents per
a Aviny), per tamb de Npols autntic niu de decisionistes
38

(Matteo dAfitto o degli Afitti, Tommaso Grammatico, Vincenzo de
Franchis, Francesco Vivio, Antonio Capece), Siclia (Garzia Mastrilli),
Florncia (Gerolamo Magoni), Lucca (Giuseppe Ludovisi novament),
Mntua (Giampietro Sordi), la mercantvola Gnova (Flaminio Cartari o
Marco Antonio Belloni), la Savoia i el Piemont (el gran canceller ducal
Ottaviano Cacherano dOsasco, Antoine Favre, Antonino Tesauro i el seu
ll Gaspare Antonio), el Delnat (Guy Pape i els seus addicionadors,
Franois Marc), Bordeus (Nicolas Bohier), Tolosa (el clebre recull de
Jean Corsier millorat per tienne Aufrri), la Provena en matria
prevalentment scal (Franois de Clapiers de Vauvenargues), Pars
(Anne Robert), la Cambra Imperial germnica situada a Espira
39
(Andreas
Gail o Joachim Mynsinger von Frundeck) o Portugal molt seguit a
Catalunya (lvaro Vaz, Antnio da Gama i el seu addicionador Blas
Flrez Daz de Mena, Jorge de Cabedo, Belchior Febo), etc.; a principi
del segle XVII tindrien gran predicament, puix que sidenticarien amb
la soluci als dcits de certesa detectats al sistema del ius commune.
40

6) Reculls de consilia o responsa, i. e. dictmens, parers o allegacions
que els millors juristes editaven a partir del material que havien facilitat
als seus clients per a llur defensa (sobre literatura jurdica decisionista
i consiliarista, p. 289 i s.). 7) Els grans tractats monogrcs dedicats
a una qesti concreta: testaments, matrimonis, presumpcions, dona-
cions, la punici dels crims
41
etc.; entre aquests, no podem deixar de
mencionar els comentaris en matria possessria o els llibres sobre
38. Comparato 1974: 204 de fet, una obra sobre la venalitat docis a la N-
pols sota domini hispnic comptabilitza com a mnim uns cinquanta-cinc reculls de
Decisiones obres difusores de jurisprudncia judicial i altres treballs de divulgaci
jurdica a crrec de consellers o advocats del Sacro Regio Consilio napolit, entre Matteo
dAfitto i lany 1659.
39. Fuchs 2003 sintetitza la signicaci de la Cambra Imperial en diversos mo-
ments poltics i historiogrcs de lpoca contempornia dels pobles germnics i, sobretot,
els avenos del procs per vincular-ne informticament totes les sries documentals,
esparses des del segle XIX en molts arxius dAlemanya.
40. intorno al 1600, sembra, che la giurisprudenza pi apprezzatta non
essendo ancora cresciuto a dismisura questo tipo di letteratura, tanto da suscitare la
speranza che per il suo tramite si possa nalmente por rimedio alla crisi ormai gene-
ralmente avvertita del sistema del diritto comune. (Ascheri 1985: 91)
41. La tractadstica penalista transnacional de ledat moderna no s prpiament
enyorada per s reivindicada en alguns aspectes per la historiograa ms recent. Vegeu
com a exemple general Laingui 1992, i com a cas concret, Pifferi 2006.
larbitri judicial de Giacomo Menochio, el tractat sobre decomissos
de Marco Antonio Pellegrini molt ms citat que el de Pierantonio
de Petra, lobra sobre conjectures dltimes voluntats de Francesco
Mantica o el cabdal tractat sobre proves de Giuseppe Mascardi;
42
Fon-
tanella els empraria recurrentment com a autntics arsenals jurdics
de fet, serien best sellers a lEuropa del cinc-cents i el sis-sents. 8) Els
apunts jurdics pluritemtics o obres hbrides que mesclen la reexi
de lautor i resolucions judicials sense cenyir-se a un gnere de litera-
tura o a un mbit concret variae resolutiones, practicae quaestiones,
libri rerum quotidianarum i anlogues; 9) Obres sobre praxi forense,
fora desprestigiades com a gnere literari especfic (Alonso Romero
1991: 454); dins daquest a Catalunya a principi del segle XVII des de
1603 noms llua estrictament Llus de Peguera, com a mul dels
consolidats a Europa Roberto Maranta, de Giampetro Ferraris o de
Joost Damhouder. 10) Obres de refosa del material contingut en les
categories precedents, destinades a facilitar la localitzaci de citacions
de doctrina, a orientar sobre quins dels grans juristes shavien inclinat
per unes solucions i quins per unes altres; aquestes obres es podien
presentar sota noms com syntagma communium opinionum o thesau-
rus receptarum sententiarum, i gaudirien duna gran difusi durant els
segles XVI i XVII ja que facilitaven en gran mesura la prctica forense;
en aquest mbit, Fontanella conaria fora en lautor castell Jernimo
de Ceballos. 11) Obres escolstiques o acadmiques com les Disputatio-
nes disputes solemnes i pbliques que precedien un examen de grau
o una oposici a ctedra, les repetitiones o relectiones perorates
solemnes sobre unes llions que amb carcter anual assenyalava la
universitat als catedrtics de prima, al marge de les llions ordinries,
sempre sobre un tema particularment ardu; postulem la Repetitio
l. si unquam C. de revocandis donationibus de Brenger Fernand o la
Repetitio a la decretal Raynutius sobre testaments i substitucions de
Guillaume Benot (Ourliac 1992 i 1994, autor tamb visitat per Ara-
beyre 2003) com a ms representatives dels interessos fontanellans; 12)
Obres de carcter juridicopoltic, institucional o governatiu com per
la seva difusi i recepci a la doctrina de Fontanella el clssic Spe-
culum Principum de Pere Belluga amb les additiones cinccentistes de
42. Per illustrar la riquesa de ttols que soculta rere cada apartat daquesta
nostra proposta tipolgica, vegeu, respecte als tractats del que avui qualicarem de
dret processal, noms entre nals de la baixa edat mitjana i principis de la moderna, i
nicament prenent com a marc la cultura transnacional del ius commune, la llista de
Prez Martn 1981: 214-225.
Camilo Borrello, la Summa nobilitatis Hispanicae de Juan Arce de
Otalora o els ms contemporanis Tractatus de Curia Pisana de origine
decurionum de Juan Rodrguez de Pisa o Poltica para corregidores y
seores de vassallos de Jernimo Castillo de Bovadilla, etc.
En resum, un jurista de lpoca que volgus veure reconeguda
la seva autoritat professional havia de dominar un ampli ventall de
fonts de diferent naturalesa, produdes per autors sovint llunyans ge-
ogrcament i mental, i arribades de molt diverses procedncies. Als
astuts llibreters i promotors editorials europeus no sels escaparien
les oportunitats de negoci inherents a tal situaci i, entre daltres ini-
ciatives, impulsarien compactacions o compilacions de monograes
jurdiques. Quina daquestes tindria al seu abast Joan Pere Fontanella?
Amb aquesta pregunta, passem dels plantejaments especulatius a les
concrecions sobre la biblioteca del jurista.
Lolot posseiria o consultaria assduament la gran compilaci
pluritemtica de monograes ordenada en disset volums titulada Trac-
tatuum ex variis iuris interpretibus collectorum. Continet eos tractatus
qui de cognitione et interpretatione iuris ac verborum signicatione
summatim et in genere tractant. Primum [-secundum, etc.] volumen.
Es tracta duna collecci impresa a Li lany 1549 amb el nana-
ment de Georges Regnault principalment, i Thomas Bartellus en me-
nor mesura. Deuria ser prou corrent a Catalunya, ats que consta en
la biblioteca daltres juristes Narcs Garb entre ells (Espino 2003a:
547). Joan Pere Fontanella donaria per fet que tothom la tenia a labast
i en coneixia els continguts, cosa que labsoldria de transcriuren o de
resumir-ne fragments.
43
Les citacions als treballs daquesta compilaci se
succeeixen a les seves obres de doctrina: remissions al Tractatus syndi-
catus cum expositione inquisitionis generalis et querelarum porrectarum
contra ofciales et eorum defensiones dAmadeo Giustino Castello (vol.
2, fol. 306r-322v), al Tractatus de doctoribus eorumque privilegijs et im-
munitatibus de Pierre Lemonnier de Lesnauderie (vol. 11, fol. 77v-92r)
(p. 61), al Tractatus de imperatore de Ristoro Castaldi (vol. 12, fol. 32v-
88r), o al Tractatus de prestantia cardinalium dAndrea Barbazza (vol. 14,
43. Fontanella 1612: cl. 3, gl. 1, num. 21 i. f., en referir-se a sants que foren ad-
vocats, diria: Eos tacite praetereo, quia apud Gribal. legi ab omnibus facile poterunt, cum
is liber prae manibus omnium quotidie habeatur impressus cum alijs iurium voluminibus,
quae quotidie tractamus.... Remetria aix a Matteo Gribaldi, anomenat Moffa (1520-1564),
i al seu De methodo ac ratione studendi libri tres, que ocupava els folis 390r-413r del
primer volum de la compilaci alludida.
fol. 357v-379r),
44
per citar noms alguns exemples ens podrem allargar
amb la Disputatio de precedentia doctoris vel militis de Signorolo Omo-
dei, amb addicions de Luigi de Bolognini (vol. 12) o amb els tractats
sobre represlies de Giovanni Jacopo Cane o de Martino Gazato (vol.
17), etc. Moltes daquestes monograes gurarien altre cop, juntament
amb altres menys difoses, en una nova collecci jurdica editada el
1584 a Vencia amb una etiqueta tan ambiciosa com Tractatvs Vniversi
Ivris (Colli 1994 nha identicat i indexat autors i ttols).
45
Fontanella
certament la coneixeria, per tindria menys tirada a citar-la.
Lolot no sols es procuraria compactats els tractats o monograes,
o les obres completes dalguns autors;
46
tamb tindria o consultaria
repertoris de jurisprudncia, per exemple els que prepararien autors
napolitans a principi del segle XVII tot registrant amb ordre sistemtic
resolucions multinacionals prviament editades en volums de decisiones
de cada espai poltic, Summae del diritto giurisprudenziale europeo
(Ascheri 1995: 91 o 135-136). Ning sestranyar del fet que el nostre
home subratlls les discrepncies que aconsegus detectar entre el re-
pertori i les obres subsumides:
Ita tenet Anton. Gamma decisio. Portugal. 200 et sic censuisse
Senatum refert [...] Quem auctorem video non bene perceptum
a Aloys. Riccio in collectan. decisionum collec. 386, ubi pro opi-
nione contraria, quod pro debito mariti possit eri executio in
fructibus dotis, praedictam decisionem allegat. (Fontanella 1622:
cl. 6, gl. 2, p. 2, cap. 6)
47
De compilacions dels llibres ordinaris de dret rom i de dret
cannic ja hem referit, a partir duna clusula de son testament, que
Joan Pere Fontanella en tindria com a mnim dos exemplars, que de
moment no sabem identicar. S que podem illustrar lexemplar o
un dels exemplars? que posseiria de la segona compilaci impresa de
44. Fontanella 1612: cl. 3, gl. 3; cl. 4, gl. 10, p. 1, cap. 42 i 160, respectivament.
45. Pifferi 2006: 36-37 en presenta la tria de continguts com un comproms
entre les dues grans metodologies que conviurien a lalta edat moderna en el sistema
del ius commune: Specchio della scuola di diritto padovana nel Cinquecento, [il T. V.
I.] presenta lormai consolidata giurisprudenza teorica e pratica senza per trascurare
le nuove tendenze stilistiche.
46. A travs de Fontanella 1612: cl. 3, gl. 3, cap. 107 prenem conscincia que
lolot treballa la literatura jurdica de Prospero Farinacci per la via dunes opera omnia,
per exemple.
47. Es refereix als Collectanea decisionum de Giovanni Luigi Riccio, volums editats
des de 1615, molt apreciats per la seva exhaustivitat i per invocar ns i tot decisiones
manuscrites, per menystinguts per errors de citaci imputats a un collaborador poc
curs (Ascheri 1995: 136, 181 i 221).
dret catal (1588-89), que hauria pertangut al canceller de Catalunya
Jeroni Manegat, vir doctus, et curiosus (Fontanella 1639: cap. 218.9).
Visiblement, el dignatari eclesistic hi hauria fet una srie danotacions
manuscrites sobre resolucions antigues o del seu temps del Reial Consell
i Audincia versemblantment, aventurem, al costat de constitucions,
captols de cort o privilegis que haurien estat objecte de declaraci
judicial. El lector comprovar aviat (p. 129-130) que tals anotacions no
serien pas lnica drecera amb qu comptaria lolot per conixer la
jurisprudncia judicial rellevant dictada al pas a nals del segle XV,
durant tot el XVI i a principi del XVII:
Reperio in quibusdam antiquis exemplaribus manuscriptis in volu-
mine constitutionum Cathaloniae admodum reverendi N. Manegat
olim huius Principatus dignissimi, ac doctissimi cancellarij, quod
penes me habeo, et propter multam illius egregij viri eruditionem
summi facio [...] Reperio etiam in exemplaribus manuscriptis supra
relatis declaratum in Senatu de an. 1499. 9. Augusti in causa Gal-
cerandi Fabra, et Dalmatij Despalau refferente Iacobo Destorrent.
(Fontanella 1612: cl. 4, gl. 1, cap. 83 i 84)
Per identicar la resta la immensa majoria de llibres que el
nostre jurista tindria a disposici un exercici tan intellectualment
estimulant com poc ecient, dos recursos es revelen ables: a) el ms
segur, resseguir les citacions dobres a la seva literatura jurdica amb
indicadors explcits com mihi o secundum meam impressionem; amb tals
mencions s molt plausible que Fontanella estigui assenyalant ledici
del seu volum privat; ho podem corroborar amb la citaci dels quatre
llibres de les Institutiones forenses de les Gllies de Jean Imbert en
ledici lionesa de 1547 (Fontanella 1612: cl. 3, gl. 3, cap. 29, tot parlant
sobre els casos en qu els parents podrien fer instncia en una causa), i
ho podrem ampliar amb Ulrich Zas (ibidem: cl. 4, gl. 9, p. 5, cap. 101),
etc. Si per citar refereix una paginaci, per sense acompanyar-la dun
possessiu de primera persona del singular seria el cas amb els quatre
llibres de resolucions del Parlement de Pars dAnne Robert
48
o amb
ledici de 1524 de la Silva nuptialis de Giovanni Nevizzano dAsti
(ibidem: cl. 4, cap. 7), s temerari fer una atribuci directa de la
propietat del volum, per no de la seva consulta freqent; b) amb ms
48. A partir de Fontanella 1612: cl. 4, gl. 9, p. 5, cap. 32 i 198 o cl. 4, gl. 10, p.
1, cap. 7, o Fontanella 1622: cl. 6, gl. 2, p. 2, cap. 42, sembla que lolot hauria tingut
la tercera edici dels Rerum iudicatarum libri IIII, Coloniae Agrippinae [Colnia], Apud
Antonium Hierat, 1599, no pas la segona, impresa el 1597 a Pars Apud Iametium
Mettayer et Petrum LHuillier Houllemare 2004: 292 cita la princeps de 1596 i vries
entre 1599 i 1622, per no la de 1597 (BSGP).
pacincia, identicar en les pgines fontanellanes trets distintius duna
edici de les obres que esmenta respecte daltres; cal tenir present que
al segle XVI i a principi del XVII els tiratges de les publicacions habi-
tualment eren molt limitats i les obres estaven en contnua evoluci;
era freqent que, desprs de la seva primera aparici, un volum fos
reimprs successives voltes si sesqueia ns a cent o dos-cents anys
ms tard amb afegitons additiones o esmenes del propi autor o
daltri, amb delicioses rpliques a les crtiques rebudes
49
o amb obres
menors complementries com a esquer per atreure nous compradors
o com a mnim nous lectors,
50
etc.; el problema podria raure mantes
vegades rauria en el fet que samplis el gruix de lobra amb informa-
ci duna segona o una tercera fornada i hi hagus una renumeraci
de captols o dapartats; ocasionalment Fontanella, tot demostrant el
seu bon coneixement ns i tot la possessi? de diferents edicions,
seria sensible a aquest fet;
51
seria ns i tot ms sensible que alguns
editors, que oblidarien actualitzar els aparells de remissions internes
en obres ampliades (Egea 1981: 829)! A vegades entre dues edicions
del mateix ttol socultarien obres gaireb diferents
52
la qual cosa
obligaria a una anlisi aprofundida de contingut per conixer lexem-
plar consultat per Fontanella, amb el problema afegit que sovint els
canvis es declararien, per a voltes no.
53
En denitiva, lesfor per reconstituir amb exactitud la biblioteca
que tindria a labast Joan Pere Fontanella es demostra titnic. Malgrat
49. Fontanella 1612: cl. 4, gl. 9, p. 4, cap. 134, refereix la rplica que Juan Yez
Parladorio formularia a Diego de Paz en la segona edici dels seus Rerum quotidianarum
libri duo, impresa a Salamanca lany 1595.
50. Les Decisiones del napolit Matteo dAfitto sn un bell exemple dun ball
dedicions duna mateixa obra amb variacions en el lloc dimpressi, la composici i
els afegitons (Vallone 1988: 131 i s.). De moment no ens consta que lolot demostrs
tenir-ne a disposici edicions diverses, s ho declararia daltres Decisiones napolitanes,
les dAntonio Capece: Verum igitur videtur quod supra rmatum est huiusmodi benepla-
citum concedentis non posse revocari sine causa. Et licet apud Capi. videatur esse decis.
116. pro contraria opinione in novissima editione additionata per Prosp. Petram (nam in
antiquis non vidi quod quicquam diceretur an uno, vel alio modo Senatus ille Neapoli.
declarasset) (Fontanella 1612: cl. 4, gl. 10, p. 1, cap. 150).
51. Vegeu el cas de les Observantiae de Miquel Ferrer, a partir de la referncia
cap. 37 alias 40 de Fontanella 1612: cl. 3, gl. 2, cap. 56, de la qual inferim que lolot
treballaria ordinriament amb ledici de 1581 per tamb en coneixeria les de 1597
o de 1608.
52. Per exemple, Bermejo 2004: 574, en relaci amb les dues primeres edicions
de les Instituciones Catlicas obra no estrictament jurdica, cal dir-ho, dun jurista que
fra consultor del Sant Oci.
53. Coronas 2007: 78 denuncia interpolacions no anunciades entre les primeres
edicions daquesta divulgadssima obra processalista castellana; les esmenes que incor-
poressin les impressions del set-cents s que es farien constar.
la seva utilitat molt relativa, hi hem esmerat algunes energies i pen-
sem continuar en aquesta lnia. De moment, per, preferim desviar
tals energies cap a un vessant complementari al de la biblioflia per
amb ingredients ms prosaics, ms pragmtics.
ARGUMENTARIS BEN DOCUMENTATS I DIVULGATS
s una constant en la trajectria professional de Joan Pere
Fontanella la seva dria per redactar el que a la Catalunya de la seva
poca sanomenaven memorials avui es parla dallegacions
1
i do-
nar-los a conixer mitjanant la impremta quelcom prou nou,
2
que
permet qualicar el nostre jurista de bon comunicador. Ens sembla
oport dedicar-los un captol especc per dos motius: a) Es tractava
1. Egea i Mirambell 1981 abordaren una remarcable proposta de classicaci a
partir dun dels fons de memorials ms complets de Catalunya.
2. Tres cartes complementries de 30.VII.1613 dels procuradors de Tortosa,
adreades als advocats i a dos sndics a Barcelona, palesen la transcendncia que a
principi de la dcada de 1610 se li donava a lencara inusitada impressi dallegacions
jurdiques. Vegeu particularment: a) ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 10 CT, fol. 148, carta
a Jaume Cncer, Josep Ramon i Pere Segura: [Hem trigat a] respondre per haver fet
mirar los dits memorials per a veure si hi [h]auria cosa ques pogus advertir y tamb
per fer-los copiar de bona letra y de manera que poguessen servir per a la estampa [...].
Hans aparegut de qu en lo que ha respecte al stil y orde que vostres mercs senyalen
peccar dits memorials, ques poria tollerar, puix no dna ni leva dret a esta ciutat, y
aix rebrem merc sien servits y tinguen a b de no mudar dit stil y orde, y si a vostres
mercs los appareixer en la applicati del dret y de les doctrines [h]y ha necessitat de
alguns adobs, se deixa a la discreti y prudnsia de vostres mercs, advertint tinguen
compte en qu los nmeros, si possible ser, nols muden, per lo que en moltes parts
de lo un memorial y de laltre se alleguen [i. e. es fan remissions], y seria menester
adobar-ho en los lochs en los quals estan allegats dits nmeros, que seria algun treball
y hauria menester algun temps; b) ibidem, fol. 149v-150r, carta a Blai Gil de Frederic:
Ya scrivim a misser Segura assistesca a vostra merc en la estampa [...] procurant se
comproven b perqu no hy haya alguns errors que sien de encontre. Advertesca que en
la segona part de dits memorials, en lo nmero 83 y tamb en lo nmero 105, [h]y ha
buyts a occasi que falten uns fleos. Mirar-los han en lo procs y procuraran se omplen.
En lo mateix memorial en lo nmero 25 hi havia un espay que s[h]a domplir. Ass lo
havem trassat y cosit junt a dit nmero, si b no lhavem volgut omplir. Far se remire.
CAPTOL 4
PASSI PER LES ALLEGACIONS JURDIQUES
duns documents majoritriament vinculats a la praxi forense menys
sovint, a controvrsies poltiques
3
i que podien requerir un estudi
molt minucis daspectes jurdics concrets; per tant, podien permetre
a ladvocat lluir la seva capacitat analtica i el seu domini de normes
i costums, doctrina o jurisprudncia judicial; en aquesta naturalesa
bifront, pragmtica i alhora cientca, hi veiem el retrat viu del juris-
consult olot; b) Sn fonts que shan conservat, en part, en colleccions
factcies o soltes, i a casa nostra noms recentment atreuen latenci
de la historiograa,
4
com als espais poltics vens (Coronas 2003); de
llur consulta als arxius i biblioteques on sestan inventariant a bon
ritme nhem tret una bona colla dinformacions,
5
la qual cosa les fa
creditores dun cert reconeixement.
En una accepci mplia,
6
lexpressi allegacions jurdiques com-
prn documents duna gran varietat de formats, dictats en el marc de
judicis contradictoris i amb un objectiu coincident: convncer els titulars
de la jurisdicci sobre un cas dels plantejaments, raons i arguments
duna de les parts.
7
En el marc temporal, espacial i material del nostre
estudi distingim comunament tres tipus bsics dallegacions jurdiques
susceptibles dimprimir-se:
8
1) de fet; 2) de dret per a plets substanciats
davant la Reial Audincia; 3) de dret per informar el canceller i els
seus consultors en contencions de jurisdicci. Vegem-los amb detall,
tot anunciant que molts subtipus que shi encabeixen seran estudiats
en una propera ocasi (Capdeferro 2012?).
1) Les allegacions de fet es redactaven perqu el relator del cas
i els altres magistrats poguessin cenyir lobjecte i lorigen de la contro-
3. Daquest captol nexcloem els memorials o allegacions de carcter poltic
a vegades prou difcils descindir respecte de les allegacions jurdiques; no ens en
desentenem del tot, per.
4. El desembre de 2011 han protagonitzat les V Jornades dEstudi sobre Juristes
i Notaris: Praxi histrica del dret i allegacions jurdiques de Tarragona.
5. Els fons catalans de memorials o allegacions don hem pouat ms informaci
sn el de la BICAB, el del llegat Pella i Forgas de lAHG, el de lADG i el valus per
poc conegut de lACAP.
6. A ms dEgea i Mirambell 1981, per a lmbit castell, per amb possibilitat
de nombroses correspondncies, Coronas 2003.
7. Sembla innecessari anticipar que la transcendncia de les allegacions jurdiques
creix en un pas on les resolucions judicials sn forosament motivades a Catalunya,
en virtut de la constituci 55/1510, com veurem al captol 9.
8. Entre les allegacions jurdiques impreses menys corrents, retenim les que es
confegien en el marc dun procs davant la Diputaci del General o els consistoris de
les visites del General, de carcter scalitzador en parlarem al captol 6; heus-ne
quatre traces: a) BICAB, Sala dallegacions, vol. 42-5; b) ibidem, vol. 47-3; c) AHCB,
Allegacions jurdiques, VIII-31; d) AEV, AJ-2, f. 433r-436r.
vrsia entre les parts.
9
Simprimien rarament, noms si les versions dels
litigants o els resultats de les proves eren molt dispars i calia forticar
la visi sobre els fets de la part prpia per damunt de la dels rivals.
Li podien reportar a ladvocat moltes hores de consulta i connexi de
les peces del procs ms encara si portava la causa un Fontanella
sobreocupat, on els retards esdevenien patolgics i el procs es rete-
nia durant temporades massa llargues, amb les naturals disfuncions a
la part contrria i als titulars de la jurisdicci. No es qestionava la
comunicaci pblica als advocats daquests documents, consubstancial
a la seva ra de ser (Xammar 1639: 3, II, 31).
Una allegaci de fet que ens consta absorb moltssimes hores al
jurista olot fou per a la causa entre Tortosa i Alcanar (p. 224).
En parlen cartes del sndic de la ciutat de lEbre a Barcelona i
el propi Fontanella. El primer denunciaria sistemticament els
retards del segon i els inconvenients que sen derivaven. Ladvocat,
sobresaturat, sescudaria en la baixa qualitat de lassessorament
que oferiria a la ciutat de lEbre si se cenys a les restriccions
temporals comunes per estudiar les peces del procs judicial. Es-
coltem primerament Gabriel Mart Burgus (25.X.1628): Misser
Fontanella t tres dias ha comunicats tots los dos processos cusits
de Alcanar per a fer memorial en fet y fer-sen caps, perqu des-
prs tots los tres advocats junts pugan fer lo memorial en dret,
conforme som restats ab la darrera junta que per lo dit negoci
tingurem;
10
Respon ladvocat: Jo tinch los processos de la causa
de Alcanar y estich mirant-los actualment y fent memorial, que
pens fer-lo ab gran compliment, conforme la causa merex, si no s
que m[h]o impedescan ab la gran pressa ques donen los contraris
de voler-lo cobrar. (T14, de 1.XI.1628); Mart replica (8.XI.1628):
[A] misser Fontanella han apretat avuy molt per a qu restitus
lo procs de Alcanar, y com no havia acabat de fer lo memorial
en fet nol volia tornar. No s en lo que haur parat. De mat me
veur ab sa merc, ell porta aquesta causa molt a las llargas y
[jo] tem de un desastre; Fontanella reitera: Jo estich treballant
ab molt gran cuydado lo memorial de la causa de Alcanar, y no
sens molt gran treball, perqu se donen molta pressa en voler fer
la causa, que s estat menester moltes vegades [h]aver demanat
9. Ferro 1987: 342, a partir sobretot del captol de Cort 6/1585 CYADC (1704),
I, 3, 24, 2, fragilssim a la llum de la decretaci rgia: Plau a sa majestat, en las cau-
sas, y al temps que parr al relador de la causa, o a la Audintia Reyal. Una decretaci
tossuda, segons Serra coord. 2001: 549, 593, 591 i 602.
10. Totes les cartes daquest pargraf sn dACBEB, Fons de Tortosa, vol. 12 CR.
temps. Quant sia acabat lo memorial ne donar avs y dir lo
que faltar. (T15, de 8.XI.1628); Mart hi torna (15.XI.1628):
Misser Fontanella, sens acabar lo memorial en fet de la causa
de Alcanar, ha tornat lo procs y va a Consell cada dia. [...] Torne
a protestar que si succeheix algun desastre no ser a culpa mia.
[...] Lo que jo me quexe s que ab tants dias [tenint el procs],
que sn estats ms de quinze, misser Fontanella no haja acabat lo
memorial y lo haja tornat sens haver-lo resolt; Fontanella sexcusa:
Lo pros del negoci de Alcanar he tingut dos vegades, per tan
poch temps, y en particular la ltima vegada, que sols foren dos
dies, que no s estat possible [h]aver pogut acabar lo memorial
ab la perfecti que jo desijava. Dos dies fa quel cobr lo magnc
relador, y encontinent an a quexar-me de la pressa. Assegurm
que antes que nos faria lo negoci lo tindria tot lo que voldria, ns
ne estigus assastiat, que ell no faria ax la causa sens donar-nos
tota satisfacti. Ab esta paraula estam, de la qual apar podem
conar, y jo nom descuydar entretant perqu no s[h]i prengus
algun encontre, que b poria sser, per no se ha de crurer de
qui dexa manera ho ha assegurat. (T16, 22.XI.1628); Mart es
fa fort en les seves posicions el 22 i el 29.XI.1628 les citacions
sn suprues; seguidament, Fontanella agraeix la conana que
acaba de rebre dels tortosins i treu ferro al fet que lallegaci no
estigui acabada... tot insinuant que el relator de la causa podria
tenir pressa en substanciar-la (sic). Entre los dos processos fan
un gran volum. [H]y ha una multitut tan gran de testimonis que
ha menester grandssim discurs de temps per averiguar-se ab ells,
y ax lo memorial nos pogu acabar [...] [el relator] me donar
dem lo pros yl por tenir ns a dilluns o dimars, en lo qual
temps acabar lo memorial. (T17, de 6.XII.1628); dies ms tard,
Fontanella amb prou feines dissimula la incomoditat de la seva
situaci, amb lallegaci visiblement sense tancar-se: La causa de
Alcanar me dna tota la pena del mn, y tot mon pensament per
ara s entretenir-la ns passades festes perqu no la veig digesta,
per trobe lo jutje ab tanta gana de fer-la que mespanta. Jo tinch
acabat lo memorial, per en borrador, y nol puch enviar aqu
ns veure si l[h]aurem menester ass de prompte, ja desprs lo
veuran. (T18, de 13.XII.1628)
2) Les allegacions jurdiques en plets ventilats davant la Reial
Audincia havien estat contemplades i reglamentades per primer cop en
el dret general de Catalunya per la constituci 2 de les Corts de 1542
CYADC (1704) I, 3, 23, 1. Els advocats les podien confegir desprs
duna primera ronda dinformacions al relator dun cas duna quantia
superior a quatre-centes lliures.
11
Consecutivament, el tal relator podria
assenyalar els punts de dret dubtosos que li hagus suscitat largumen-
taci de cada part i demanar que saclarissin. La constituci 10 de les
Corts de 1547 CYADC (1704) I, 3, 23, 2 consagraria la formalitzaci
escrita daquesta identicaci daspectes nebulosos i obriria la porta
a successives rondes de comunicacions en un sentit i en laltre entre
magistrat i advocats de les parts (i. e. allegacions - dubtes - allegacions
per aclarir-los - nous dubtes - etc.). La constituci 84 de les Corts de
1585 CYADC (1704) I, 3, 23, 3 establiria un punt molt rellevant per
al nostre tema: la inclusi al procs dels dubtes proposats pels relators
de les causes un pas previ a incloure-hi els memorials que hi donarien
resposta? Fins aqu les previsions legals. A la vida real, els pragmtics
doctors de la Reial Audincia, poc amics de treballar ms del que fos
estrictament necessari,
12
molt rarament donarien lloc a una segona
raci de dubtes, encara que emergissin meridianament de dades del
procs noves o abans desapercebudes. En conseqncia, els advocats,
hbilment, haurien daprendre a mesurar les seves energies disponibles
per a cada dossier: abocar-ne una primera dosi en la redacci de lal-
legaci en dret inicial de la qual serien un bon reex, si el relator
era competent, els dubtes suscitats
13
i reservar-ne una segona raci
per a la confecci dun text on es responguessin els dubtes en qesti.
Visiblement, s a aquest segon text que cada cop sestilaria ms donar-li
relleu i fer-lo imprimir amb o sense un ttol com responsum iuris o
com dissolutiones dubiorum.
14
Ho inferim no sols dun abundantssim
nombre de memorials analitzats en arxius i biblioteques ans tamb
de diverses cartes on Joan Pere Fontanella palesa el gran esfor que
li suposava anar responent a les dicultats que anaven emergint del
dossier millor dit, li anaven plantejant els magistrats i la idea que
tals respostes suposaven un estudi en profunditat del cas:
11. Devem bona part de la informaci daquest apartat 2 a Fontanella 1645:
cap. 461.
12. Trobem tres retrets reiterats i molt severs del tarann funcionarial dels mem-
bres de la magistratura en lmbit que ens ocupa a Fontanella 1645: cap. 461, nm. 2
In hoc sunt observantissimi domini senatores nolentes in plus onerare ofcia quam
obligent constitutiones, nm. 9 senatores nolunt onerare ofcia in plus o nm. 11
iste modus proponendi et tradendi dubia partibus tam rigurosus non observatur inter
nos sed alius valde mitior et minus laboriosus.
13. Fontanella 1645: cap. 461, num. 7-8 i 13-15, lamentaria la ineccia de les
escasses armes deixades en mans dels advocats per lluitar contra un trmit didenticaci
de dubtes preterit, incomplet o esbiaixat. Ripoll add. Peguera 1649: rbrica 23, nm. 6
posaria de relleu la contradicci de lolot i de Jaume Cncer.
14. La immensa majoria dels memorials jurdics tenen un ttol tan senzill com
un Pro seguit de la identicaci del litigant i client i un con o contra i, a conti-
nuaci, la part contrria.
Jo procurar tenir a punt lo memorial de la causa de Gandesa,
que no falta molt, y lenviar aqu, ab lo qual veuran les difcul-
tats noves quens don lo senyor misser Roca, a les quals procur
satisfer lo que ms possible (T57, de 26.VIII.1632); En la causa
del nou impsit nos han donat una gran bateria [de dubtes] antes
dels feriats, y fonc necessari informar a molta pressa. Restrem
que jo prengus lo pros estos feriats y fes lo memorial del quels
[h]avia informat y desprs dels feriats acabssem de informar.
Hel pres y fet ja lo memorial, lo qual posarem de prompte a la
estampa, y pens que tindr la causa bon succs, ab lo favor de
Du [...] [als relators] jols he sercat un cam que crec nons esca-
paran, com veuran ab lo memorial quan<t> sia estampat (T60, de
28.XII.1632 1633 a lpoca); En lo de Barena, troban tantas
dicultats quem fan estar ab no poc cuydado, y pero hi he fet
lo memorial que va ab esta, y nols dexo may, informant-los tot lo
menester (T63, de 23.II.1633). [Sobre la causa] de Gandesa []
jo he fet un llarch memorial, que veuran per lo primer, que mha
costat gran estudi ax de mirar lo procs, y en fet com en lo dret,
que crech estaran las dicultats allenades. (T64, de 23.III.1633)
Tal idea anem a raure all on sempre naturalment anticipava
la petici duna remuneraci:
En lo de Gandesa [...] jo hi u un memorial que [h]avem estampat
y envi lo sndic aqu, que pens ha agradat. Si apar enviar-me
per ell alguna cosa, ne rebr merc. (T143, de 19.III.1637. Nota:
s sobre una fase processal posterior de la mateixa controvrsia)
Fer una allegaci o memorial, a la prctica, saniria convertint
en la ms hbil font dingressos dun advocat a la Catalunya del segle
XVII. Esdevindria una quantiosa partida extraordinria no xa a sumar
a les ms consolidades de: a) la conducta o quantitat peridica versada
pel comproms de guiatge de causes per tenir accs a un advocat
informat de la situaci dhom, que anualment i regular podia suposar
deu lliures a un municipi com Girona, vuit a un com Manresa, tamb
deu al marqus de la Puebla, tres al pags de Santa Maria de Miralles
Mag Santrom o quatre als marmessors del testament de la vdua del
donzell Csar Sanjust, per posar uns exemples;
15
b) tasques com fer
articulats o estudiar a fons un procs; c) all ms freqent, reunions
internes dadvocats i procuradors o informacions a institucions i tri-
15. AHPB, 599/23, 29.X.1629; 599/18, fol. 508v-509r, 8.VII.1624; 599/21, fol. 27r-
31r, de 6.II.1627; nagram de cor les localitzacions a Rosa Nacente, que ressegueix
infatigablement i generosa els manuals notarials barcelonins.
bunals, que rondarien entre una lliura i una lliura amb quatre sous
cada cop per advocat:
16
Han-se pagat les iuntes a ra de ducat perqu se s ben treballat.
(T125, de 21.VII.1636); Si a ladvocat donen deu reals, ells [i. e.
els sndics] sen fan pagar sinc, y ax ve a costar cada informa-
ci o consulta quinse reals, que al cap de lany puja molt. (T77,
de 26.VII.1634, Fontanella censura que alguns procuradors estan
introduint una nova forma de taxar els seus serveis, cobrant cada
servei per separat.)
La impressi s que de mitjana sestilaria pagar unes deu lliures
per cada memorial a un advocat de relleu:
De lany passat sem deuen quaranta-quatre lliures, o s vint-i-
quatre lliures per consultes y informacions y vint lliures per dos
memorials. (G35, de 10.V.1630)
En relacions uides, Fontanella delegaria al client determinar-ne
el preu amb la conana que no baixs de certs parmetres:
No puch dir puntua[l]ment lo que montan estos treballs ni pens
ning ne porte compte. (T13, 27.IX.1628); Sols voldria vostres
magnicncies manassen [...] [sem pagus] lo memorial de Alcanar
y sinch informations sem restan a durer, tatxant-ho aqu de la
manera quels aparexer, que tatxa de m de vostres magnicncies
no por ser sin bonssima o, sin, ser com vostres magnicn-
cies manaran. (T23, de 7.III.1629); Vostres magnicncies seran
servits donar orde als sndichs [...] me paguen exes consultes y
informacions, y lo que seran servits per lo memorial y articles,
quen rebr molta merc. (T55, de 4.VII.1632); A mi sem deuen
los anys 1632 y 1633, os conductas, informations y consultes,
les conductes ja sn certes a deu lliures per any, per lo dems
no [h]u s, ni ass ho trobam, perqu [h]u envirem aqu, y di-
uen se sn perduts los comptes, y ax vostres magnicncies ne
[h]auran de fer lo quels aparexer, arbitrant-ho conforme seran
servits. (G38, de 31.III.1634)
Dins daquests parmetres, a ning ha destranyar que en qua-
tre clusules [7b], [10d], [10e] i [10e] del testament de Francesc
Pere Rub, gendre del nostre protagonista, es mencionessin allegacions

16. Lpoca del pagament de Fontanella i Guillem Balet als dits marmessors
Fontanella declararia haver cobrat gaireb cinquanta-dues lliures i Balet quasi vuitanta-
tres s eloqent de la interacci i acumulaci daquests conceptes. En comparaci, les
quatre lliures anuals de conducta per a cada advocat esdevenien irrisries.
pendents de cobrar o regalades com a parts de llegats o com a drets
objecte de negociaci; heus-ne aqu una deloqent:
[10e] tem declaro que ha molts anys que advoco per dits c-
niuges Codina y Galceran Nebot, llur germ y cunyat respective,
ab salari de deu lliures, del qual se deuen moltes anyades, y
assenyaladament sinch o sis memorials en dret imprimits [...].
Tinch rebut a bon compte cent lliures me gir dit Nebot en lo
banch de la present ciutat, per entench me sn debitors y vull
sien passats comptes ab ells. (AHPB, 586/92, s. fol.; vegeu lins-
trument sencer a lapndix V)
Hem fet un excurs remuneratiu perqu visiblement, ats el com-
ponent lucratiu vinculat a les allegacions, entre Fontanella i els seus
collegues coetanis sestendria la prctica allegal de confegir-ne i editar-ne
tamb fora dels dos moments processals ms adients el de lallegaci
jurdica prpiament dita i el de respondre els dubtes del relator;
aix seria alhora efecte i causa duna perversa dinmica deternitzaci
dactuacions i terminis per vocaci no eterns i de multiplicaci de
trmits dinformaci oral
17
a la Reial Audincia, particularment des que
sestilava el fet dinserir formalment en els processos tots els memorials
de dret sense distinci.
Donaria fe daquesta tendncia Ripoll 1630: cap. V, nm. 185.
Tot parlant de la constituci 18/1493 CYADC (1704), I, 3, 14,
5, que xava un termini ordinari de dos mesos desprs de la
publicaci dels testimonis per instruir denitivament i precloure
el procs, laleshores assessor de la Batllia General es preguntaria
an etiam sub hac dispositione instrumentorum comprehendan-
tur memoralia in iure, ita ut teneantur in processu inseri, seu
consui, ad partis petentis instantiam. La soluci per a ell seria
clarssima: Respondeo quod sic, et eri possunt in quacunque
iudicij parte, quia hae non habent terminum iuris praexum.
Tal expressi de laxitud, formulada a la llum de les autoritats del
sistema del ius commune i de la falta de regulacions restrictives
en dret catal, podria consagrar la mniga ampla dels advocats
catalans per inundar els processos dallegacions jurdiques.
17. A Capdeferro 2010b: 1159 hi llegim unes instruccions dels anys 1626 i 1632
al sndic de Cervera a les sessions de Corts reunides per Felip III (IV) a Barcelona,
orientades a postular un projecte normatiu pel qual es restrings el sacrici econmic
derivat de la falta dordre i concert en les informacions dels advocats de les parts als
magistrats de la Reial Audincia i altres jutges la vila segarrenca voldria sotmetre
tals informacions a condicions de simultanetat, contradicci i prctica en un moment
processal precs.
Al Principat saniria difonent lopini que tals memorials jurdics
haurien de ser accessibles de forma general, dhuc als advocats de les
parts contrries. Tanmateix, no trigarien a aixecar-se veus postulant
ms reserva, tot alertant que massa publicitat podria conduir a uns
inacabables estira-i-arronses argumentals:
Xammar 1639: part 3, qesti II, cap. 32, que es clouria amb gran
duresa: Iudex qui eas [i. e. allegationes] adversae parti seu eius
advocato communicat, videtur proditor, et contentionem quandam
incessabilem inter partium advocatos suscitat, qui nem allegandi
et respondendi nunquam invenient.
Tals veus sensates visiblement no serien prou escoltades:
Tristany 1701: cap. 127.5: Licet [Xammar] dicat, [allegationes]
non esse parti communicandas, tamen Senatus ex aequitate hoc
non servat, sed partibus primas communicat, ut veritas elucescat,
et aperiatur causae difcultas: aliquoties etiam secundas, si ita
apparuerit Senatui, vel iudici.
Conseqentment, a partir de la segona meitat de la centria sim-
pulsarien iniciatives jurisprudencials (I) i successivament legals (II) per
restringir el nombre i lextensi dels memorials de dret i tamb de
fet confegits en el marc de cada dossier:
(I) Tristany 1701: cap. 127.6 refereix una conclusi de 12.IV.1668
de les tres sales del Reial Consell de Catalunya que prohibiria a
les parts exhibir pblicament en el marc dun procs les seves
allegacions jurdiques i als jutges admetre-les o cosir-les en el
tal procs; el cap. 127.7 illustra sobre la ineccia de tal resolu-
ci i exposa que el 10.I.1699 les mateixes tres sales nadoptarien
una altra tendent a la prexi de lespai i el tipus de lletra de
les dues niques allegacions, de fet o de dret, admeses per cada
part en un litigi.
(II) La constituci 9/1702 CYADC (1704), I, 3, 23, 4 denunciaria
la inobservana, gravosa a les parts en litigis, de les constitucions
reguladores de lintercanvi de dubtes i allegacions jurdiques en-
tre magistrats de la Reial Audincia i advocats. Shi concretarien
i enduririen les condicions del tal intercanvi, perqu las parts
litigants sian aliviadas del gasto que moltas vegades pateixen en
fer memorials en fet y en dret fora dels punts y duptes que los
jutges reladors regoneixen per la decisi de las causas. A les
Corts presidides per larxiduc Carles dustria els anys 1705-06
saprovaria una norma bsicament idntica, tot i que ampliada
a altres tribunals com el del portantveus del general governador,
la Batllia General o jutges ordinaris reials i de barons i altres
i es reforarien a les parts les garanties perqu la nalitat de
la norma no es pogus desvirtuar mitjanant la imposici als
jutges del deure de proposar dubtes ex ofcio, encara que las
parts nols demanen, nils vullan i lextensi daquest a fases pro-
cessals abocades a una interlocutria provisional o quan la part
ho demanaria. (Es poden acarar ambds textos a Constitucions
2006: 8 del primer facsmil i 11-12 del segon).
3) Les allegacions de dret per informar en contencions de ju-
risdicci no consta que obessin a una prvia identicaci de dubtes.
Ara b, no sha dexcloure a de comptes, tant qui substanciava tals
conictes competencials com qui laconsellava respiraven quotidiana-
ment la cultura processal de la Reial Audincia (Capdeferro 2010b:
938). Daquests memorials ens en consta inequvocament la naturalesa
extraprocessal i accessria per boca directa de Joan Pere Fontanella:
En lo cars del memorial de la contenti asseguro no [h]y ha qu
esmenar en orde a qu [h]y haja ninguna cosa que preiudicar
puga, que los memorials nos posan en pros ni sn cosas iudi-
cials que en altre ocasi puguen fer dany. (T113, de 19.IX.1635)
18
Aix, llur estructura i contingut es devia decidir ms lliurement per
part dels advocats. Ho corroboren algunes comunicacions on Fontanella,
abans que el canceller i els seus eventuals consultors es pronunciessin
sobre un cas, es vanava dhaver-los anticipat i resolt totes les qestions
al seu entendre determinants en aquest. Embalat per un marge de
maniobra tan gran, en una carta particularment castissa lolot ns i
tot es permetria de regalar als seus clients una srie de consells sobre
el bon exercici de ladvocacia:
Jo he procurat de treballar lo memorial de la contenti del senyor
bisbe, ab qu pens [h]aver molt aclarit lo que per la consuetut
aparexia tant dicults contra la cort secular, y se ha de tenir
gran conana ques guanyar, guiada de la manera que jo l[h]e
posada, exint-li a la cort ecclesistica per tots los caps que podia
venir y restrenyent desprs lo negoci en lo cars que tractam de
les dones, que s lo millor modo de disputar les causes: tractar-
las cada una ax com lo cars succeex, sens embarassar-se ab los
dems, aguardant per cada cosa y a son lloc sa disputa particular.
18. Lolot ho escriu amb irritaci en relaci amb lallegaci per a una contenci
de jurisdiccions en qu havien intervingut successivament diverses mans. Eren disfunci-
ons derivades dun trasllat de les principals institucions rgies a Girona entre maig de
1635 i gener de 1637 (p. 272 i s.).
No [h]y ha que dir sin que la consuetut de la cort ecclesistica
feya gran nosa y gran embars, per ara no [h]u far. (T108, de
15.VIII.1635)
Ens consta que, en lmbit de les contencions de jurisdicci, a
vegades poc sovint, cal dir-ho una allegaci molt completa podia fer
prescindible el trmit de noves informacions orals.
19
Si b era molt ms
corrent la situaci contrria, especialment si hi havia pel mig un home
com Fontanella: que lallegaci no estigus enllestida en el moment
de les informacions. Encara ms, lallegaci es podia convertir feno-
men opinable
20
en un text obert on sanaven incorporant arguments
emergents, i noms se li posaria punt nal al capdavall del procs:
Ho veiem amb una successi dinformacions entorn del cas dEloi
Torres (p. 218 i s.). Jo no s estat bastant per a qu misser
Fontanila [h]aga acabat los dos mememorials [sic] estan a son
comte, lo un en fet y laltre en dret. Pense dem digous anirem
a informar en dita causa. (Carta de 16.VI.1627 de lauxiliar o
subsndic Francesc March als procuradors de Tortosa);
21
En la
contenti de Aloy se fa lo possible en defenar lo partit de la
ciutat, que, encara que nos hi ans nostra salvaci, no poram
fer-hi ms. Estam actualment informant ab gran esfor y vigor
[...] Jo tinc lo memorial en dret a punt, sin quem par nos deu
donar que no hajam acabat de informar, per si acars ixen noves
difcultats, que seria doblar treballs, y, en [h]aver acabat de in-
formar, ab un momento ser estampat. (T7, de 23.VI.1627); En
lo de Aloy [h]avem acabat de informar, fora [i. e. tret] del senyor
canceller. Informarem en pblic y tot lo dems que convindr.
Jo tinc a punt lo memorial en dret, per laltre estafeta ne tindran
aqu cpia. (T8, de 30.VI.1627)
Fetes aquestes consideracions tipolgiques, passem a sintetitzar
qestions generals sobre difusi, llengua, destinataris, informaci re-
servada i autories collectives de les allegacions, concretament sobre
les de lpoca en qu exerc com a advocat Joan Pere Fontanella, que
en fou un expert i gran impulsor. A mesura que avancs el segle XVII,
19. ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 17 CR, carta de 14.II.1635 del sndic Francesc
Amargs, acabat daterrar a Barcelona des de Perpiny. La contextualitzem a la p. 257.
20. ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 11 CR, Miquel Astor, 19.VI.1627: La contenti
de Aloy se va rematant de cadaldia, y estiguera ms avant si los seus advocats tinguessen
fet lo memorial, quem diuhen acaben dem. Aquest Astor no visqu precisament un
idilli amb lequip jurdic regular de Tortosa a Barcelona a nals de la dcada de 1620
(p. 219 i s.).
21. ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 11 CR.
sestendria gradualment ls de la impremta per a textos de vocaci
efmera, anomenats comunament remiendos (Pizarro 2000: 289). Con-
seqentment, esdevindria corrent fer publicar les allegacions confegides
en el marc de causes duna certa transcendncia no pas les produdes
en contextos inferiors. Sospitem que, a menys que hi hagus un desig
explcit dels clients, correspondria a ladvocat o advocats la decisi de
portar o no tals documents al taller de lestampador;
22
el sndic, per la
seva part, socuparia de decidir-ne els parmetres tipogrcs subjec-
tes a modes molt variables en funci de la disponibilitat de doblers.
Sn eloqents pel que fa al cas unes lnies de Fontanella demanant
als procuradors de Tortosa que no menystinguessin per ra del seu
escs volum unes allegacions que shavien imprs amb un tipus petit
per reduir costos:
Los memorials que se envian [...] encara que aparexen breus s
perqu Amargs, per estalviar a la ciutat, ha volgut fer-los fer de
letra prima, que a estar de la que corre tindria la meitat ms.
(T62, de 26.I.1633)
No s irrellevant indagar el tiratge duna allegaci: cinquanta
exemplars podria ser una quantitat una mica superior a la normal;
23
en
situacions ordinries, en mans dels clients nhi anirien a parar deu;
24

eventualment, els referits clients rebrien una edici especial de lallegaci
en catal: He fet lo memorial en llat y en catal perqu aqu, si volien
los del Concell pendre pler en legir-lo, poguessen del catal. (T108, de
15.VIII.1635) altrament, com en podrien fer difusi a lopini pblica
de lpoca? Ultra aix, a millor comprensi dels arguments emprats
per ladvocat, ms alta satisfacci del seu treball i major disposici a
pagar-lo b; el ms habitual, de tota manera, seria utilitzar el llat
per a aquests textos processals o paraprocessals. No en va, llurs des-
tinataris naturals, els que haurien de ventilar la qesti controvertida,
eren doctes. A aquests safegirien com a destinataris sobrevinguts altres
22. A favor daquesta hiptesi fora de sentit com, carta de 8.VII.1627
de Miquel Astor, ibidem: Ab esta van los apuntaments fets en total justicati de la
contenti fets per lo senyor Fontanella, estampar-se [h]an [i. e. shan destampar] per
parixer-li aix b, a b que en altra ocati molt al contrari. A les evocades p. 219 i s.
apuntem lesperit de denncia que inspiraria aquestes lnies.
23. Ens ho fa pensar la comunicaci de 30.VII.1613 ja referida al sndic Blai
Gil de Frederic: Dels memorials fassa que se nestampen cinquanta cpies perqu ass
ne haurem menester. (ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 10 CT, fol. 150r).
24. Ibidem, vol. 11 CR, carta de 10.VI.1627 del sndic Francesc March: Envie
deu cpies dels memorials se [h]an fet en fet del pross de la contensi de Aloi. Ibidem,
vol. 12 CR, carta de 24.I.1629 del sndic Gabriel Mart Burgus: Aqu van onse memo-
rials, deu de la causa de Alcanar y <h>u de la de Cnovas aquest darrer manuscrit?
operadors jurdics de diversa categoria, entre ells collegues advocats amb
qui es desitgs alimentar una bona correspondncia.
25
I el pblic que
se serviria de les allegacions com a instrument formatiu, per estudiar
les argumentacions dels jurisconsults ms clebres. I els advocats de
la part contrria? Amunt hem apuntat el tema en teoria. A la prcti-
ca, seria ineludible que els pervinguessin els memorials, directament
o indirecta, i abans, durant o poc desprs de la fase dinformaci als
titulars de la jurisdicci. El nostre Fontanella actuaria sovint condi-
cionat per aquest fet, a de dicultar-los les rpliques: per exemple,
dosicaria la informaci en diferents documents,
26
o dictaria directrius
de secretisme molt severes a collaboradors i clients. Agafar ladversari
per sorpresa era altament rendible!
En lo del nou impsit pens [h]aver estirat la barra tot lo ques
podia, lo ques veur ab los memorials que se envian [] Ab
ells veuran que jols s exit per un cam ben extraordinari, que
poc s[h]o pensaven, y si no ere per aqu perillvem molt. Los
memorials ho diran, que convindr tenir-los secrets que nols veja
lo captol, que seria gran dany. Los memorials o comptes [que
vostres magnicncies] han enviat nols he exhibit encara perqu
[els contraris] no se enteren ax ab facilitat. Si ser menester,
ja se exhibiran, que ja veurem si ser menester, que ns ara no
dna senyals la causa de [h]aver-ho menester. (T62, de 26.I.1633);
Del memorial no par sen dega fer molt[a] fressa ns sia feta
la contenti, perqu may s b despertar al contrari. (T108, de
15.VIII.1635)
Hem parlat sempre en singular del redactor dallegacions, per a
la prctica aquestes apareixen sovint signades per dos o ms advocats
quan no guren com a annimes, si b perfectament identicables
pels coetanis. Aix s, rarament estan concebudes i escrites en primera
persona del plural. En tals casos, ens trobem davant dun treball dun
autor avalat per uns subscriptors o adherents que en reforcen lauto-
25. Certs juristes no tindrien inconvenient a citar arguments exposats en al-
legacions juntament amb obres doctrinals (Egea i Mirambell 1981: 573).
26. ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 11 CR, carta de 10.VI.1627 del sndic Francesc
March, referint-se a uns memorials o allegacions on els membres de lequip jurdic
a Barcelona no haurien accedit a introduir certs canvis demanats des de les ribes de
lEbre: S ques queixaran de mi, legits quels [h]agen, perqu no [h]i [h]e fet posar
los atvertimens [h]an enviat [...]. No [h]a paregut b a estos senyors, ans b [h]an
determinat de fer un altre memorial de aix tantum per al senyor canseler, perso que
nos puga revelar a la altra part, perqu no sen pogesen defensar o enbarasar tan b.
ritat.
27
El nostre Fontanella es cuida prou de marcar la paternitat dels
seus textos, sia amb una invocaci inicial a Jess, Maria i els sants
Joan Baptista i Evangelista,
28
sia amb autocitacions mencions al seu
De pactis nuptialibus o les seves Decisiones.
29
27. Tenim testimonis clars de com es negocien aquestes adhesions en relaci
amb un dictamen i un articulat una exposici ordenada de punts de fet o de dret,
susceptible dutilitzar-se com a base de proves testicals. Ibidem, carta de 9.VI.1627 de
Gabriel Mart Burgus: Aqu va lo vot de la consulta me han enviada. Misser Ramon
s del mateix vot, encara que no vaja rmat de sa m, que no ss pogut trobar per la
rma. Ibidem, carta d1.X.1627 de Francesc March: En la nit misser Mur fabric una
articulata i encontinent en lo endem de mat la fu rmar a misser Fontanella. Joan
Pau Xammar tenia raons per lamentar-se daquestes prctiques Egea i Mirambell 1981:
nota 8, que desvirtua el darrer pargraf de text de la p. 13.
28. En la titnica tasca de catalogaci dallegacions jurdiques que moltes bi-
blioteques i centres documentals del pas han emprs aquests darrers anys, shan excls
sovint del camp de ttol les invocacions a Du, a la Verge o a sants i beats vegeu a
tall dexemple Ginebra 2001. Tal omissi pot dicultar: a) la identicaci de la paternitat
de nombroses allegacions que no estan signades per exemple, BICAB, vol. 569-48 bis,
tem 22; b) el discerniment de lautor principal respecte als secundaris; normalment
la invocaci demostra que s el primer signatari AHG, Fons Pella Forgas, capsa 203,
tem I.3.5.10; per pot ser al revs, com ibidem, tem I.3.5.11. Ibidem, tems I.3.5.6 i
I.3.5.8, es comprova que sant Raimon s invariablement linvocat per Felip Vinyes; simi-
larment, a BICAB, Sala dallegacions, vol. 169-9, 170-2, 170-2 bis, 170-3, etc. saprecia
com Vicen Hortol consagra sempre el seu treball amb la frmula Sanctissima Trinitas
et Maria sint mihi lux et via.
29. Vegeu un exemple fontanell entre centenars a ADG, vol. 34-516, tem [43].
UNA VOCACI: DONAR COBERTURA JURDICA A CAPTOLS MATRIMONIALS I HERETAMENTS
Hem glossat la biblioflia i la dedicaci intensa de Joan Pere
Fontanella als casos dels seus clients. Ara escau referir la conuncia
daquests factors en la primera obra de literatura jurdica de ladvocat
olot, el De pactis nuptialibus sive capitulis matrimonialibus tractatus.
El nexe s evident: si tal obra ser lloada arreu dEuropa es deur a la
vasta bibliograa que el seu autor, tot conduint litigis, haur consultat
i desprs integrat, juntament amb jurisprudncia judicial de relleu, en
lhbil tractament dunes institucions prou corrents al continent per
ns aleshores ateses noms incidentalment per la doctrina: els captols
matrimonials i els heretaments. El mrit de Fontanella raur no sols
en fornir-los una cobertura de legitimitat ans tamb una aurola de
prestigi.
Tal xit no decaur als ulls del pairalisme dempremta romntica.
1

Naturalment, per, esdevindr demrit sota una ptica liberal visceral-
ment oposada als llaos dantic rgim que haurien sacricat lindividu
en nom de la cllula familiar i, de retruc, en garantia de lordre social.
En lesperit dels catalans de ledat moderna, del que avui qualiquem
de dret pblic al dret de famlia no hi ha pas una rasa infranqueja-
ble, sin un estret vincle que remet sistemticament al prncep/pare i
a la seva autoritat o potestat, sia sobre els sbdits sia sobre lesposa
1. Roca 1998 recull els trets essencials del dret catal tal com els projectarien
els inuents juristes dels segles XIX i XX que es poden adscriure a la lnia pairalista,
cabdal en el complex cam de la preservaci dun dret civil propi. Per a una visi ms
mplia des del punt geogrc i objectiu, sn de gran ajut les indicacions bibliogrques
de Serrano 2004.
CAPTOL 5
LECLOSI DOCTRINAL:
DE PACTIS NUPTIALIBUS TRACTATUS
i els descendents. En aquest darrer mbit,
2
la poderosa llum del pare
es projecta amb particular intensitat a lhora de traar i concloure
de manera ordenada o raonada estratgies matrimonials per als lls
i destipular els consegents pactes nupcials (Hespanha 1996: 74-75).
Coneixem amb tal nom linstrument jurdic dextraordinria transcen-
dncia
3
i gran difusi ns a dates recents mitjanant el qual desenes
de generacions, de lmbit rural per tamb urb, de condici ms i
menys acomodada,
4
haurien xat paccionadament
5
els drets i obligacions
de naturalesa econmica i social, les regles de convivncia interna i
externa, present i futura dels nuclis familiars de nova erecci. Daquests
documents, Joan Pere Fontanella nassumeix i en sap transmetre de
forma extraordinria la sacralitat, lligada a llur carcter convencional
i constitutiu en el sentit ple de la paraula
6
de successives cllules
de parentiu, els marcs ms elementals on la persona es desenvoluparia
en la societat preliberal. Sa convicci en tal sentit sexplica en part
pel seu arrelament garrotx, comarca aspra i dorograa complexa on,
com hem tingut ocasi de veure, mantenir i explotar unes terrasses,
una coma, un ermot o unes artigues podia ser determinant per a la
viabilitat dun grup familiar.
7
Feta aquesta presentaci, procedim a
parlar del De pactis nuptialibus.
Joan Pere Fontanella lamenta viure en un entorn de jurisconsults
poc donats a escriure i a publicar sobre dret:
2. Per valorar els impressionants progressos que la historiograa catalana ha fet
en dues dcades en lestudi de la famlia pot ser sucient acarar els fonaments, reptes i
lnies de treball apuntats per Simon 1987 amb els resultats de Ferrer 2007.
3. Advertim als llecs en la matria que, a la Catalunya de lpoca de Fontanella,
en moltssimes famlies sn els captols matrimonials i els heretaments, no pas els tes-
taments, els autntics vehicles de disposici del patrimoni es tracta de vehicles inter
vivos, si b tenen efectes mortis causa.
4. En vista de les nostres recerques darxiu, entenem que no es pot projectar
sobre la Catalunya de lalta edat moderna la idea, potser vlida posteriorment, dels ca-
ptols matrimonials i els heretaments com a institucions que eren prpies duna part
del territori i duna classe social concreta: la dels propietaris rurals entre daltres,
Roca 1998: 40.
5. Sobre el carcter radicalment paccionat dels captols matrimonials en la tra-
dici catalana, ens abelleix citar Font 1969.
6. Hespanha 1996: 75, parla de la famlia com una constelacin de estatutos,
a los cuales se pertenece forzosamente o en los cuales se entra por casamiento. A Ca-
talunya els captols matrimonials serien uns daquests estatutos no necessriament
els nics, enlats successivament al llarg de generacions.
7. A les p. 71 i s. hem vist com li hauria fornit una magnca lli vital el ve del
seu mas Roig prop de Capsec i alhora client Sebasti Fontfreda, abocat a pledejar
davant la Reial Audincia per recuperar peces de terra, marginals o no, que son pare,
actuant alhora com a hereu gravat i hereu escampa, hauria alienat als vens Molleras,
Esparc, Calm o Morunys, aix trencava la vinculaci daquestes amb el propi llinatge.
Hoc solum ultimo loco advertens in honorem doctorum, qui in
nostro Senatu sedent, ac eorum qui advocationis laudabili munere
apud eundem funguntur (omitto alios per totam Cathaloniam
aspersos, inter quos revera sunt qui plurimum sapiunt) esse
inter eos quamplurimos, imo omnes fere sic in iurisprudentia
sapientes ut vix habeant in orbe primos, secundos vero multos
[...] In hoc solum defciunt Cathalani quod non sint sic audaces
quemadmodum aliae nationes, semper timent repraehendi, et
ideo parum scribunt, et a publica ostentatione naturaliter abhor-
rent, quod dolendum sane est, cum sint ex ipsis quamplurimi
qui possent sine metu in publicum prodire. (Fontanella 1612:
cl. 3, gl. 1, cap. 32)
Malgrat el dinamisme de la indstria del llibre del cap i casal,
sn relativament escassos els operadors jurdics del segle XVI residents
a Catalunya que han preparat obres per editar; entre els ms rellevants
8

hi ha tres doctors del Reial Consell de Catalunya, Miquel Ferrer, Llus
de Peguera i Antoni Oliba (si b la seva segona publicaci veu la llum
pstumament el 1606), el notari Francesc Solsona, ladvocat dorigen
aragons Jaume Cncer
9
o ladvocat barcelon Miquel Sarrovira.
10
Po-
dem atribuir aquesta modesta producci, com ho fa Fontanella, a una
prevenci davant les crtiques;
11
per tamb, per qu no?, a la manca
duna certesa de rebre suport de les institucions de la terra, que, amb
honroses i escasses excepcions,
12
es conformen amb la publicaci de
cossos legals del Principat quaderns de normativa aprovats en Corts
8. Est pendent una purga i identicaci dautors, obres i edicions que, amb
els mitjans ciberntics actuals, permeti superar les imprecisions i llacunes de llistes com
la de Broc 1918/1985: 401-404 o la de Ferro 2000: 161 i s.
9. Egea 1981: 827-828 recull una llarga srie dedicions que ha pogut comprovar
personalment, tot comenant com s obvi per les principes del primer i el segon volum,
editades per Jaume Cendrat a Barcelona el 1594 i 1598 respectivament.
10. A Capdeferro 2008: 539-542 ens interessem pel seu Cerimonial de Cort, pu-
blicat durant les Corts de 1599 i reimprs a principi del segle XVIII.
11. Vegeu, a ms del fragment transcrit amunt, la dedicatria fontanellana als
doctors del Reial Consell de Catalunya al principi del primer volum del De pactis nup-
tialibus; lolot sembla tenir la xaci que viu en un pas ple de llenges viperines;
saprecia concretament en aquesta frase que ve a ser una versi de lactual agraeixo els
comentaris den talis, a qui no faig responsable de la meva incapacitat per integrar-los al
present treball: Agnoscite igitur, senatores, ipsum ut opus, et rem vestram, et ut tale a
maledicis laniantium linguis vindicate, qui non deerunt (ego promito) ad obtrectandum,
praestantiam vestrorum ingeniorum excellentium, unde uxit, non cernentes, sed mei,
qui illud prodeo, exiguitatem contemplantes.
12. Serra coord. 2003: 340, 354 i 615, sobre la satisfacci que els estaments
reunits a la Cort General de Monts lany 1585 acordarien a Llus de Peguera, prvia
suplicaci seva, pels esforos esmerats en la divulgaci dobres jurdiques.
(Bajet 2005) o la compilaci de 1588-89 (Bajet 1998 i 1999);
13
sn,
aix, menys proactives i tenen un programa editorial menys ambicis
que les seves homlogues aragoneses (Pedraza 2004), no sols en lmbit
jurdic ans tamb en el dhistries o crniques nacionals (Pizarro 2001)
el silenci en aquest darrer camp respon a la falta de consensos en
relaci amb lerecci i sufragi de la gura del cronista del Principat a
les Corts de 1552 (Serra 2004: 416). En denitiva, a la Catalunya del
tombant del segle XVII, un jurista disposat a dedicar les seves viglies a
escriure per publicar no ho ha de fer conant en estmuls econmics
pblics. En tal context, cal valorar com a molt vocacional la singladura
on sembarca Joan Pere Fontanella.
El De pactis nuptialibus s objecte del treball del nostre advocat
durant dues dcades ben bones. Tenim motius per creure que en comena
a plantejar lesquelet i tamb a redactar parts
14
entorn del 1602
o el 1603, quan porta poc ms dun lustre de prctica professional a
Barcelona. I ho fa amb el propsit de practicar la dissecci metdica
dels captols que se signen amb motiu del matrimoni entre un home
i una dona. Lexercici sinicia, a lentrada del primer volum, amb la
presentaci dun model ctici i manifestament excessiu
15
de pactes
nupcials redactats dins els cnons tridentins (Kamen 1998: 373 i s.).
16

La dissecci de tal model es materialitzar en una divisi i anlisi in-
dividualitzada de clusules, glosses, parts i capites un format pretesa-
ment original
17
que sinspira directssimament del Tractatus clausularum

13. Hem dedicat a la difusi ocial daquesta compilaci bona part de Capde-
ferro 2008. Lamentem no haver tingut coneixement al moment descriure el text, ergo
no haver-hi citat, Oleart 2004 i 2005.
14. Fontanella 1612: cl. 4, gl. 16, brevssima, sobre lhost i la cavalcada, seria
possiblement un dels primers passatges redactats. Shi menciona com a novissime
Oliba 1600 i shi esmenta el captol 57 de les Decisiones de Llus de Peguera el 51 i
successius no es publiquen ns lany 1605 quae prodijt in lucem post haec scripta.
15. A lextrem contrari de Fontanella en el plantejament duns captols matrimo-
nials tipus, trobem els esquelets dinstruments als formularis on els notaris es podrien
inspirar en llur praxi. Vegeu-ne transcrit un exemple a Alonso 1998: 228-230.
16. Sobre el catolicisme militant fontanell, vegeu les p. 313 i s.
17. A la dedicatria al lector de Fontanella 1612 es presenta el mtode expo-
sitiu quasi com si fos fruit de la invenci de lautor: Videns quales, et quantae indies
suscitentur in foro lites, ac moveantur inter homines concertationes circa materias in
capitulis matrimonialibus, et pactis nuptialibus, quae in contractu matrimonij unt,
inclusas, unum unum ipsorum sumere, et quibusdam scholijs, atque declarationibus
(glossas appello) clausulas omnes, et singula verba, a quibus nonnullae cum pulchrae,
tum difciles penderent iuris quaestiones, prosequi statui.... Loriginalitat del plante-
jament es torna a reivindicar en lndex alfabtic inicial de glosses o captols o ttols.
instrumentalium de Bartolomeo Bertazzoli o Bertacciuoli, consagrat a
les compravendes.
18
Aquesta riquesa tan gran com anmala de clusules dels captols
tipus fontanellans s un hbil artici que obre a lautor i al lector
locasi dabastar una mplia panormica daspectes del dret catal
de lpoca, incloent-ne molts descassament quasi nullament, ns i
tot relacionats amb qestions familiars, patrimonials i/o successries.
Sens perjudici que, cal dir-ho?, aquestes siguin el pern sobre el qual
pivota lobra.
Dins la seva coherncia global indiscutible, lestructura del De
pactis nuptialibus es veu impactada pel que podria semblar una certa
dispersi de lautor en el tractament de matries; al lector poc avesat
ocasionalment ns i tot se li pot fer irrecognoscible el l conductor o
les lnies mestres del tractat. Dos motius poderosos expliquen aquesta
aparena que, a lhora de la veritat, esdev una virtut i dna una
vitalitat indita a la monograa: a) el desig a vegades xaci de
Joan Pere Fontanella per integrar al seu discurs qestions emergents o
incidentals suscitades en el marc de litigis que ha portat personalment
com a advocat o que ha conegut de primera m; b) el vici si ens
s permesa la paraula destendres en temtiques sobre les quals ha
consultat bibliograa daparici o descoberta recent; potser el cas ms
evident s el dels delmes.
19
La impressi de ductilitat argumental que hem referit al pargraf
precedent es fa evident al mateix inici de lobra; hom constata tot se-
guit que, abans dentrar en matria prpiament de rgim matrimonial,
dheretaments o de dots, ladvocat olot sinterroga sobre lexigncia o
convenincia dinvocar la divinitat o els sants a lhora de comenar a
estendre un instrument jurdic (Fontanella 1612: cl. 2); o sesplaia sobre
les preeminncies dels doctors en dret en el marc social (cl. 3, gl. 2);
i versa sobre els privilegis de Barcelona i dels seus ciutadans (cl. 3, gl. 3)
a un cert punt hom es pregunta si no est complint sense dilaci la
18. Presumim que Fontanella no hauria pas conegut la primera edici, de 1598
(BNF), sin la segona, de 1601 (BICAB), del tractat daquest autor nascut a Finale per
ciutad de Ferrara.
19. Fontanella 1612: cl. 4, gl. 19, p. 1-2, tot i armar haver tingut coneixement
de bibliograa sobre el tema Surez 1609 desprs dembastar-lo (caps. 5, 8, 37, etc.);
visiblement a lolot se li escapa la m i acaba citant el castell a bastament per cert,
aporta desenes de declaracions jurisdiccionals del XVI i principi del XVII, atenent a les
pragmtiques rgies, per enriquir lapassionant debat sobre la universalitat del delme
i la forma de percebrel; el nostre advocat no se cenyeix a la matria decimal, tamb
parla de pragmtiques i llur relaci amb el dret paccionat, etc.
seva amenaa de confegir un tractat sobre represlies!
20
; fora pgines
ms tard, un cop shan introdut alguns aspectes essencials duns cap-
tols matrimonials corrents, les diversions es repeteixen (cl. 4, gl. 16).
Parlem de diversi en el sentit originari del terme i pot do-
nar la impressi gaireb que pensem en una tendncia a la distracci
o a la dispersi. Aquest no s en absolut el missatge, com comprova
qui sendinsa al De pactis nuptialibus amb passatges de lectura molt
amena i tocs dironia hilarants (Ferro 2000: 160). Lobra t unes forces
constants, uns leitmotiv que la travessen verticalment. Una de les prin-
cipals? la fora del costum; dun costum cabdal
21
per sostenir ledici
duns heretaments que contravenen almenys tres principis bsics del
dret rom
22
ingredient formalment i materialment cabdal en el dret
catal de ledat moderna. Fixem-nos com Fontanella hi va introduint
el seu pblic amb la mxima naturalitat des de la primerssima clu-
sula del treball: tot discorrent, com hem referit, sobre les invocacions
divines, ja celebra el vigor i els efectes de lobservana interpretativa.
Ladvocat olot s perfectament conscient destar inserint al seu
tractat reexions que la praxi li ha suscitat sobre temes contingents si
b colaterals, emergents o freqents en uns captols matrimonials. I
no se namaga. La prova possiblement ms castissa la trobem al principi
duns passatges consagrats a la constituci dotal, on sense circumloquis
recomana al lector saltar de tema si el que comena no li interessa.
Transcrivim ntegrament les lnies fontanellanes pel seu inters:
Occasione eorum, quae supra dixi de obligatione scripturae tertij,
ac via executiva, quod non comprehendant, nec afciant maritum,
20. Ibidem: cl. 3, gl. 2, cap. 31: Si ego represaliarum peculiarem tractatum
scriberem, quasdam, quae utiles forent in materia, quaestiones pertractassem; acte se-
guit, sestn ns al cap. 71 dun total de 79 sobre tals represlies. En fornim casos
prctics a Capdeferro 2010: 1144 i s.
21. En discrepa Bueno 2003: 264. En canvi nassumeix la fora constitutiva en
aquesta instituci Prez Collados 2005: 353 i s.
22. En aquest sentit, ens dol esmenar doblement lamic que segurament coneix
millor els captols matrimonials al Rossell actual, Peytav 2007a: 160: Cet acte driv
de lantique droit romain a t travaill, discut, peaun depuis des sicles par les plus
hautes institutions du pays la correcci deriva de la romanitzaci i alhora duna
excessiva institucionalitzaci del procs congurador dels captols matrimonials. Els
heretaments sovint continguts en els captols matrimonials, en tant que pactes succes-
soris amb efectes futurs, contravenien lesperit i la lletra dun dret rom que consagrava
lautonomia de lindividu en la disposici ltima dels seus bns, que impedia donacions
entre el pater familias i el ll sota sa potestat en tant que civilment constituen la mateixa
persona, que no admetia un nasciturus com a donatari... Sintetitzen els esforos per
legitimar-los en diversos moments incloent Fontanella i molt ms enll dell Prez
Collados 2005 o Roca 1998: 35 i s.
et sic tertium, sed eos dumtaxat, qui in instrumento rmaverint,
libet hic tractarem quaestionem, quam de anno 1619 in Sena-
tu, iunctis tribus aulis, propter sui difcultatem, per multos dies
disputavimus in hac materia valde scitu dignam. Dices hanc non
esse materiam capitulorum matrimonialium propriam. Respondeo,
verte folium, si illi soli materiae te obstrinxisti, nemo te compe-
llit hoc legere. Sane non est tam impertinens haec materia sicut
expulsio maurorum ab Hispania, bellum Lusitaniae post mortem
serenissimi regis Sebastiani, et alij successus mundi varij, quae alij
iuriscribentes suis operibus largissime inseruerunt. Haec materia
est practicabilissima, quotidie eam habemus prae manibus, do-
luisse eam tibi non communicasse. (Fontanella 1622: cl. 6, gl. 1,
p. 4, cap. 1)
El nostre advocat recorda una i altra vegada sobretot quan li
conv que la seva vocaci s escriure una obra eminentment prc-
tica, til perqu els operadors jurdics afrontin la quotidianitat dels
dossiers. s a dir, a lhora denlar les seves pgines hauria adoptat la
praxi forense com a motor i alhora com a ltre de continguts. El que
s practicable, controvertit i freqent mereix espai, el que no ho s
queda fora de lobra: Ego non prosequor, quia nunquam, aut raro de
hoc incidit in praxi controversia (cl. 6, gl. 2, p. 2, cap. 36, per exemple).
Aquesta s una de les raons per les quals es pot adscriure indiscuti-
blement el De pactis nuptialibus com la major part de la literatura
jurdica catalana coetnia (Figa 2000: 127) en els corrents del mos
italicus, el mtode de treball heretat dels comentaristes de la baixa
edat mitjana. Quatre altres motius sn els que segueixen: a) un gran
desinters que a voltes arriba a la desacreditaci pels juristes que
han cultivat el ns fa poc considerat model rival, lhumanisme jurdic
o el mtode elegant conegut com a mos gallicus; Fontanella defuig
sistemticament la crtica historicista ergo la contextualitzaci ana-
da de les fonts produdes al llarg de la civilitzaci romana i cristal-
litzades en bona part en el Corpus Iuris Civilis ordenat per lemperador
dOrient Justini; puntualment pretn participar duna curiositat de tall
histric o etimolgic quan presenta alguna instituci, sense anar ms
enll dun estadi de mera reiteraci del que ja han dit altres, sense
incorporar-hi apunts crtics de collita prpia; b) el cultiu fervent de les
lnies discursives del pro et contra prpies de lescolstica medieval; c)
lacumulaci de citacions no sempre de primera m dautoritats
normatives, jurisprudencials, doctrinals, etc., assuaujada millor dit,
agreujada pel recurs als mecanismes eminentment quantitatius de la
communis opinio,
23
tan signicatius de lesgotament de la cultura del
ius commune tard; d) lespai concedit sense reserves als altres gneres
literaris daquest ius commune tard, incloent els controvertits reculls
de consilia sive responsa o les obres de decisiones, cada vegada ms
abundants arreu dEuropa.
Precisament i amb aix fem un salt temtic el De pactis nupti-
alibus serigeix a la prctica, ell tamb, com una collecci de decisiones
dictades pel Reial Consell i Audincia de Catalunya, prevalentment
que no nica en relaci amb matries prpies de famlia, patrimoni
i successions. Ho declaren les dedicatries de Fontanella als doctors
del dit Reial Consell, ms tmidament al volum primer i de forma ms
explcita aix s, rere articis barrocs al segon. I tamb ho illustren
les nmines dels tals magistrats del Reial Consell a la part introductria
dambds llibres. Al principi del primer ns i tot sofereix un repertori
previ de les huius doctissimi Senatus quatuorcentum fere decisionum,
quibus illustratur hoc opus al segon Fontanella ho estima superu
i remet als ndexs generals nals. La diferncia respecte a la segona
obra de literatura jurdica de lolot, prpiament o imprpiament
titulada Decisiones vegeu el captol 9 s que al De pactis nuptialibus
les resolucions jurisdiccionals senlen seguint un itinerari, sintegren
en un discurs propi de lautor, sels dna una major cohesi temtica.
Varien els mitjans, per lefecte s el mateix: la monograa fontane-
llana serigeix en un magnc aparador de jurisprudncia judicial; no
sols en un vehicle de projecci, ans dhabilitaci ocial daquesta. I s
que, legalment, arran de la celebrrima constituci 40/1599, lequitat
a Catalunya est mancada deccia jurdica erga omnes si no passa
abans per un ltratge doctrinal.
24
Ateses aquestes circumstncies, la
23. Al primer volum del De pactis nuptialibus, Fontanella apareix captiu dels cants
de sirena de la communis opinio, la magis communis opinio, el communiter, etc. i. e.
mesures davaluaci ex multitudine de lautoritat dun criteri jurdic. Els sovintejats
asteriscs al marge del text que identiquen tals coincidncies dopinions demostren que
lolot encara no t una conscincia forjada en contra delles. Noms a partir del segon
volum, podem reconixer-lo partcip de la progressiva conscincia crtica que descriu
Pacheco 1997.
24. Tal constituci CYADC (1704) I, 1, 30, 1 xa denitivament lordre de
prelaci de fonts del dret catal: Ax b statum y ordenam, ab loati y approbati de la
present Cort, que los doctors del Real Consell hajan de decidir y votar les causes ques
portaran en la Real Audintia conforme y segons la dispositi dels Usatges, constitutions
y captols de Cort y altres drets del present Principat y comtats de Rossell y Cerdanya,
y en los casos que dits Usatges, constitutions y altres drets faltaran, hajan de decidir les
dites causes segons la dispositi del dret cannic, y, aquell faltant, del civil y doctrines
de doctors, y que no les pugan decidir ni declarar per equitat sin que sia regulada y
conforme a les regles del dret com y que aportan los doctors sobre matria de equitat.
Segons Vallet de Goytisolo 1989: 256-257, la clusula nal la realment nova ergo sucosa
falta de provisi de Joan Pere Fontanella en una magistratura del Reial
Consell catal resulta una injustcia clamorosa, independentment dels
personalismes o motivacions poltiques que hi pugui haver al darrere
(p. 207 i s.).
En lobra que glossem es palpa que a Joan Pere Fontanella li ha
desplagut mantes vegades que moltes de les ms importants declara-
cions judicials per no parlar dels estils, usos i prctiques
25
de la
mxima instncia judicial rgia del Principat no fossin accessibles als
operadors jurdics en general. Diem en general, perqu la seva situaci
personal en aquest sentit s excepcional. Per exemple, lolot es mostra
cofoi dhaver vist i treballat el recull manuscrit de resolucions confe-
git per Jeroni Torner, un competent jurista segons el nostre advo-
cat que hauria acabat els seus dies ostentant merescudament?
26

el crrec de regent la Cancelleria.
27
La lloana de Fontanella permet
pensar que hauria mantingut una amistat franca amb Torner i que
aquest, tamb vinculat a terres garrotxines, li hauria deixat veure les
seves anotacions alternativament, ens veurem abocats a creure que,
quan mori el regent lany 1608, ladvocat olot sinteressar per volums
i documents seus que puguin haver passat, com tota la seva biblio-
teca, a mans del llibrer Lleonart (Espino 2003a: 208). El petit recull
de decisiones manuscrites de Torner no s pas lnic que Joan Pere
Fontanella hauria treballat; com a mnim ens informa de dos altres de
factura ms antiga, que devien circular per la Catalunya del cinc-cents
i de principi del sis-cents: a) de ben segur, un que seria cos germ
del que hem localitzat dins de la collecci factcia 34-516 de lArxiu
del text tindria per missi prevenir larbitri judicial dempremta racionalista idealista,
en boga a lpoca, en la substanciaci dels plets al Principat. Nosaltres entenem que
podria ser el fruit de la conciliaci o complementarietat entre llei i equitat buscada i
anada durant tot el segle XVI per la doctrina francesa a Catalunya se nhaurien rebut
certament els ecos. En parla Thireau 1999: 146.
25. Tamb daquests lolot fa un esfor per aixecar-ne constncia, a partir de
la seva experincia quotidiana. Vegeu, per citar noms un exemple, Fontanella 1622: cl.
6, gl. 2, p. 1, cap. 42: nos etiam de hoc stylo, et consuetudine attestari possumus, qui
inconcusse id observari videmus.
26. Permet formular aquest interrogant una anotaci del dietari de Jeroni Pu-
jades on sintueix que la caracterstica ms rellevant de Torner per caure en grcia a
Fontanella seria la seva condici de natural de Besal. Casas ed. Pujades 1975: B116v.
27. Vegeu Fontanella 1612: cl. 3, gl. 3, cap. 37 i 43 on lloa Torner tractant-lo
de primum huius nostri Senatus egregij Senatoris, et postea pro suis meritis Regentis
Regiam Cancellariam o cl. 4, gl. 9, p. 5, cap. 127. Daital recull manuscrit, la decisio
3 comentada posteriorment per Peguera 1605: cap. 145 correspondria a una reso-
luci de 27.X.1597 on Torner hauria estat present; la decisio 41 correspondria a una
resoluci de 6.XI.1602; la decisio 50 correspondria a una resoluci de 13.II.1604 on
Torner hauria participat, etc.
Dioces de Girona i que estem en vies de difondre i contextualitzar,
tot i ignorar-ne lautoria de moment (Capdeferro 2009b); b) un altre,
segurament fora ms extens, imputable a Mart Sunyer, magistrat de
la Reial Audincia a la primera meitat del segle XVI.
28
Aquest tipus de quaderns esdevenen dreceres per accedir amb
celeritat a jurisprudncia judicial de relleu. A Joan Pere Fontanella
lajuden per, cal deixar-ho clar, no li estalvien hores dincansable re-
cerca en diferents arxius els processos de plets durables que assu-
meix
29
i senduu a casa per analitzar-los minuciosament
30
poden ser
una mina dinformaci i de sorpreses (Fontanella 1612: cl. 3, gl. 3,
cap. 88). Fontanella poua material en petita mesura de larxiu de la
Diputaci del General o el de la cria episcopal de Barcelona (ibidem:
cl. 4, gl. 10, p. 2, cap. 71) i, majoritriament, de lArxiu Reial de Bar-
celona.
31
s all on es custodia la documentaci relativa a la majoria
de plets del seu inters material prioritari: en diverses Corts Generals
del segle XVI sha disposat la reuni, collecci i identicaci dels pro-
cessos, el rgim daccs a la informaci i les condicions de les cerques
professionalitzades;
32
s natural que, sobretot a les Corts de 1542 i
1585, tal impuls a la traabilitat de la tasca jurisprudencial hagi anat
de bracet a iniciatives, una reeixida i laltra no, per promoure ledici
de reculls de Decisiones (p. 291 i s.).
28. Fontanella 1639: cap. 268.20: Habebam ego exemplum ferme in terminis, in
quadam antiqua resolutione duarum aularum facta die ultima octobris 1531 [...] quae
decisio est 281 inter deciss. Martini Sunner olim Reg. Audient. D. Partes pupilli Vicens
et Gilabertus de Malla.
29. Entenem que per regla general el seu accs documental es produiria en el
marc de la constituci 16/1481, que exigiria un inters legtim de part per accedir a la
documentaci de lArxiu Reial de Barcelona a resultes daquesta norma, Ferro 1987:
387 ha atribut un dret a la informaci als sbdits catalans dabans dels Decrets de
Nova Planta.
30. Tant al captol 4 com a les p. 303 i s. sentim protestes pel seu retard siste-
mtic en retornar processos judicials quan est preparant la defensa dels seus clients.
31. Per a les seves primeres passes en aquest dipsit documental degu resultar
utilssima la guia amb qu sinauguraria el segle XVII, Conde (ed.) 1999.
32. Vegeu la constituci 7/1503 CYADC (1704), I, 3, 32, 1 que ordena la
reuni en un arxiu pblic de tots els processos portats davant la Reial Audincia un
cop es cloguin, a que tots temps que los dits processos seran demanats per aquells
de qui ser inters, sen puga haver rah; ibidem, I, 3, 32, 2, la constituci 17/1547
promou que la feina dels qui redacten o participen en processos i escrits judicials es
faci en una ocina pblica acondicionada a despeses del General perqu els relators de
les causes sempre tinguin la documentaci a disposici; ibidem, I, 3, 32, 3, el captol
de Cort 18/1585, suposa un salt qualitatiu de gran relleu, puix que millora i clarica la
conservaci separada i linventari de processos civils i criminals acabats, el rgim dac-
cs pblic a aquests i als que encara estan oberts, la taxaci del cost de les cerques, la
restituci a la Batllia General dels processos originals portats davant seu, etc.
Tot aquest ams de documentaci de carcter judicial, ofereix
un rostre ntid dels captols matrimonials que Joan Pere Fontanella
t lobjectiu dillustrar? De cap manera. Precisament, la manca duna
sensibilitat unvoca de la Reial Audincia envers lesperit i el contingut
dels tals captols i fonamentalment dels heretaments que shi conte-
nen i de llur naturalesa jurdica i efectes,
33
demostrada en algunes
resolucions com les del plet sobre el mas Grau de Sant Jaume de
Viladrover,
34
s el ressort que impulsa lolot a emprendre la seva pri-
mera obra de doctrina.
35
Per redactar-la, per trobar lencaix daquestes
realitats jurdiques difcilment conciliables que sn el costum i els drets
rom justinianenc i cannic de la recepci, lolot se serveix de pgines,
casos i comentaris de jurisprudncia daltres doctors del sistema del ius
commune amb aquesta evocaci de la biblioflia fontanellana anem
tancant el cercle: de Guy Pape i els addicionadors dels seus comen-
taris a la jurisprudncia del Delnat, o de Franois Marc, tamb de la
regi de Grenoble, o del bordels Nicolas Bohier, o dAntoine Guibert
de la Coste o de Francisco Caldas de Pereira Castro; per, per sobre de
tots ells, de Brenger Fernand, gura poc atesa per la histria del dret
francesa,
36
a qui Joan Pere Fontanella lloar dient que in hac materia
33. Prez Collados 2005: 355-356: La propia Audiencia [...] comenzara a plan-
tear dicultades a las instituciones que no se adaptaran cmodamente al ordenamiento
jurdico romano.
34. Protagonitzarien la causa Antnia i Gaspar Grau, germans consanguinis.
ACA, RA, Conclusions civils, vol. 109, fol. 201v-205v (6.III.1604), i vol. 111, fol. 161r-
163v (17.III.1606). La primera resoluci consagraria per sobre de tot la condici dAn-
tnia de donatria de son pare en virtut duns captols signats el 1575 amb motiu de
son casament amb Bartomeu Planas, lies Meca. La segona validaria el despossement
per ingratitud dAntnia i els actes paterns posteriors a 1593 a favor del noi fruit dun
segon matrimoni; a Antnia se li reduirien els drets a un crdit pel valor de la legtima
habitual a la zona del Montseny en el moment de son casament signoraria, aix, el
component sinallagmtic de les mltiples obligacions contretes per les famlies dels
antics contraents. A les p. 70-71 ja hem vist Fontanella enxerinat amb Salvador Fontanet
per la soluci que hauria donat al cas de les germanes Juli.
35. Sn abundants els llocs on es treu a collaci aquest cas a Fontanella 1612:
cl. 4, gl. 1, cap. 35; cl. 4, gl. 3, cap. 17; cl. 4, gl. 9, p. 1, cap. 31; cl. 4, gl. 9, p. 5, cap.
192; etc.; Fontanella 1622: cl. 5, gl. 1, p. 1, cap. 44, etc.
36. Gilles 1992: 223-225 ofereix una sntesi de lobra que Fernand deix escrita
ho fa per apuntar que segurament no fou sant de la devoci del jove estudiant Jean
Bodin. Els textos de Fernand, molts dextensi fora breu, foren publicats en diversos
reculls. Recomanem la consulta dun dels ms complets (Fernand 1601). Lhem treba-
llat editio princeps pel que fa al tractat de graus de parentiu, i sobre C., 8, 56, 8 (ed.
crtica 8, 55, 8), C., 6, 25, 6 (ed. crtica 6, 25, 7) i Coll. IX, 1 (ed. crtica Nov. 118) a
la BCCP. Dentre les obres de Fernand, els juristes catalans recorren sobretot als Peru-
tiles in c. unicum, de liis nat. ex matrim. ad morganaticam contracto, commentarij [...]
Successionis conventionalis, quae frequenter in pactis matrimonialibus defertur, cognitio
hinc colligitur non poenitenda (Fernand 1601: 616-732).
haereditamentorum plusquam alius laboravit (Fontanella 1612: cl. 4,
gl. 9, p. 5, cap. 142). La seva tasca a la Universitat sertoriana dOsca
a mitjan dcada de 1530 nhem parlat a les p. 59-60, li hauria ac-
centuat linters pels rgims de successi paccionada o convencional?
37

Com a mnim, lhauria mantingut allunyat un lustre del mos gallicus
que tanta aversi li produa: un factor ms per explicar el seu xit al
Principat, visible en la illustraci i desenvolupament de les seves idees
per part dalgun bon jurista barcelon del segle XVI.
38
Fetes aquestes consideracions sobre lestructura, el contingut i
les fonts del De pactis nuptialibus, escau identicar-ne un parell de
qestions estrictament materials. La primera, linici del procs editorial.
La llicncia del virrei marqus dAlmazn a Fontanella per imprimir i
comercialitzar en exclusiva el primer volum de lobra satorga el 14 de
mar de 1612 (Madurell 1965: 183). El seu mbit temporal s lhabitual
de deu anys i el geogrc se cenyeix, com s propi de lautoritat conce-
dent, al Principat de Catalunya i Comtats de Rossell i Cerdanya. Shi
fa constar lavaluaci prvia positiva del treball per part dels doctors
del Reial Consell Jeroni Santjust i Francesc Ferrs, per comissi de
lantic lloctinent general, el duc de Montelen. Un treball que certa-
ment a mitjan novembre de 1611 ja hauria destar enllestit en tal
data el doctor en teologia Francesc Broquetas hi donaria laval per a
una llicncia eclesistica que el vicari general de Barcelona Pere Pau
Cassador no concediria ns a nals de febrer de 1612.
Els permisos dimpressi ens sn novament dutilitat per posar
data ad quem al volum segon del De pactis nuptialibus. Aqu, laprovaci
eclesistica del doctor en teologia carmelit Pau Alzina s de 15 de
juny de 1621; un mes abans, el dia 11 de maig, Joan Pere Fontanella
ha obtingut de la m del duc dAlcal a penes conrmat com a virrei
a Catalunya el privilegi dexclusivitat decennal per editar-lo i vendrel
com a grcia addicional, li han renovat tamb per un perode de
deu anys tal exclusivitat per al volum primer (Madurell 1965: 192).
El virrei declara haver conat la lectura i censura de la part nova de
lobra a persones doctes i eminents que no sespeciquen, la qual
37. Sobre les institucions anlogues als captols matrimonials i als heretaments
practicades a Arag, Pacheco 2007.
38. Fontanella 1612: cl. 4, gl. 9, p. 1, cap. 8: Et idem etiam antiquitus declaraverat
isdem Senatus in causa Michaelis Boxadors, et Bernardi fratrum, uti habetur in quodam
libro valde antiquo exemplarium Regiae Audientiae, quem multi doctores habent in hac
civitate, in quo, et in quadam additione manuscripta ad Bereng. Ferdi. de lijs nat. ex ma-
trim. ad morga. contract. penes Salvatorem Pi quondam huius civitatis non paenitendae
doctrinae advocatum existenti signanter reperi annotatum in dicta causa fratrum Boxadors
vota Senatorum scisa fuisse in tres partes....
cosa signica que el jurisconsult olot deu haver posat terme als seus
treballs el primer de maig com a molt tard.
Socupa de ledici dels dos volums limpressor i notable gravador
Lloren Du, associat a Sebasti Matevat durant els set primers anys
de la seva trajectria (1606-13)
39
si b a partir de 1611 ja emprn
projectes en solitari.
40
Les despeses corren a crrec de Miquel Manescal
el nanament extern era habitual a lpoca. Malauradament, encara
no hem trobat contractes ni amb leditor ni amb linversor.
41
El fet que el De pactis nuptialibus de Fontanella sigui reiterada-
ment reimprs als principals nuclis editorials de Frana (Li, 1667-68
i 1719), de lactual Itlia (Vencia [1645] i 1647) i sobretot de lactual
Sussa (Colloniae Allobrogum/Ginebra, 1627, [1634], 1638, 1641 i 1647,
1659, 1681 i 1684, [1685], [1686], [1690] i 1752),
42
es pot considerar
una prova solvent de la seva vlua i, amb ms precauci, del seu
reconeixement internacional.
43
Les raons daquest ritme intens de les
premses sn prosaiques: van lligades sobretot a factors com els costos
del paper i del procs dimpressi i a lexistncia de grans companyies
consolidades de publicaci en certes ciutats europees. Tals empreses,
malgrat que tenien les despeses de transport i els drets de duanes en
contra, oferirien, grcies a una hbil prctica de subcontractacions i
externalitzacions, preus molt ms competitius que els dels editors ca-
talans. I menys traves. I, sobretot als primers temps de vida de lobra,
39. Llanas 2002: 295 i s. Sobre els Matevat, Pizarro 2003.
40. Llanas 2002: 292 refereix notcies professionals i biogrques sobre Du i
sobre el matrimoni de la seva vdua Helena amb Josep Forcada el mar de 1651, en el
marc del qual servir com a dot la casa de la impremta del marit difunt.
41. No hem tingut la sort de Planes 2007, que ha identicat la clau de volta del
contracte que prefer lassessor de la Batllia General de Catalunya Joan Pau Xammar
per editar el seu De ofcio judicis et advocati amb el llibreter Joan apera i limpressor
Jaume Romeu: el ministre regi els vengu els drets sobre el seu tractat original amb
diverses condicions, entre elles una contraprestaci monetria de seixanta lliures i un
total de quaranta exemplars del llibre estampat, alguns relligats i uns quants lliurats a
destinataris que residien a Madrid. Vegeu un altre llibre jurdic de la Catalunya moderna
del qual es coneix el contracte dedici en un moment i uns parmetres objectius i
quantitatius (tres mil exemplars!) molt diferents dels de Xammar a Madurell 1966.
42. Les edicions que apareixen sense claudtors sn les identicades per Palau
1951: V, 457; les que guren entre claudtors ens les ha referit lamiga i ecient bibli-
otecria de la UPF Imma Muxella a partir duna recerca, que agraeixo, feta sobre els
catlegs bibliogrcs collectius de Catalunya i Itlia naturalment ni ella ni jo ens
responsabilitzem de possibles errades de tals catlegs. Si seguim trobant edicions del
De pactis nuptialibus ns ara desconegudes, aconseguirem que la principal obra de
Fontanella superi el nombre de reimpressions del best seller de dret catal de lpoca,
segons Prez Martn i Scholz 1978: p. 287-288: les Variae resolutiones de Jaume Cncer.
43. Diem amb ms precauci perqu volums reimpresos a lestranger podien
abocar-se al mercat del pas don seria originari lautor (Bohigas 1978: 254).
la possibilitat deludir els efectes forosament nacionals del privilegi
dexclusivitat en la impressi.
44
I un producte millor? Cal advertir que
la qualitat de les impressions estrangeres no seria sempre ptima per
b que a les seves portades sanunciaria sempre que shaurien corregit
innombrables errades respecte a exemplars anteriors. Hi localitzem
nombroses relliscades tipogrques: algunes en el cos del text llat
i en els ndexs; daltres en els escassos fragments escrits en llengua
catalana, que els tipgrafs i caixistes estrangers desconeixerien i mal-
tractarien; les ms lesives i ms corrents, unes que, pel fet derrar
o ometre un sol nmero o alguna lletra, impedeixen la correcta loca-
litzaci dalgunes de les mltiples referncies legals, bibliogrques i
jurisprudencials citades en lobra.
Daquesta rastellera dedicions, s impossible saber quantes en
veur Joan Pere Fontanella. Ms duna dcada desprs descriure lobra,
es declarar molt sorprs pel seu xit: Plures ego et ex eis, quae con-
tingere possunt utiliores in materia haereditamentorum, et donationum,
quae unt in favorem liorum tempore nuptiarum, tractavi quaestiones
in 1 de pact. nup., quod fuit maioris utilitatis, et expectationis opus,
quam ego cogitare potuissem (Fontanella 1639: cap. 46.1). La humi-
litat de lolot
45
es pot contraposar a lorgull indissimulat gaireb
fatxenda que destilla el seu ll primognit Josep repetidament: a)
a lhora de confegir la seva dedicatria al primer volum de les Sacri
Regii Senatus Cathaloniae decisiones, on, en comptes de redactar un
domestica commendatione opus, semper suspecta, nunquam genitori
grata, confegeix una llista certament pretensiosa de lloances que ju-
risconsults contemporanis han dedicat a Joan Pere Fontanella en llurs
obres desprs de llegir el De pactis nuptialibus; b) en la dedicatria
al segon volum, signada a Mnster, on malda per fer sentir la veu de
Catalunya entre les nacions que estan redissenyant el mapa dEuro-
pa (p. 341-342); narra amb afectat cosmopolitisme com, a les moltes
provncies i grans ciutats entre elles Pars travessades en el seu
periple continental, tothora ha sentit parlar amb admiraci de les ben
conegudes obres paternes:
In quo itinere diversas provincias vidi, magnas civitates peragravi,
et miraculum praesertim orbis Lutetiam Parisiorum admiratus
sum. In quibus omnibus tam vivum reperi nomen honorabile
44. A ms de lobra suara citada, en parla De los Reyes 2000: 314 i s.
45. La seva aversi als homes particularment als juristes arrogants es palesa
en passatges com Fontanella 1612: cl. 3, gl. 3, cap. 10 i s. o Fontanella 1622: cl. 6, gl. 2,
p. 7, cap. 30-31.
tuum, ac si essem in patria [...] Nullum non audivi, etiam in
his tam remotis partibus, non dicentem, tuas resolutiones pro
irrefragabilibus sententijs, et decisionibus ab omnibus senatibus
haberi. Impressiones librorum tuorum plures factas in his multis
mundi partibus comprobavi, et tetigi manibus.
LA PRAXI DEL DRET DE FAMLIA A CAL FONTANELLA
No volem acomiadar el present captol sense un element de trnsit
des de les obres i lactivitat intellectual de Joan Pere Fontanella a la
seva vida i realitat familiar. Una vida i una realitat que, com sesdev
sovint a ledat moderna, troben un petit espai per projectar-se als pro-
legmens dels llibres que lautor treu a la llum.
El reex de lentorn de Joan Pere Fontanella varia molt, duna
forma totalment previsible, en els deu anys que transcorren entre
el primer i el segon volum del De pactis nuptialibus. Al volum editat el
1612, les dedicatries visualitzen un mn del jurisconsult encara fora
vinculat als companys olotins i als anys de formaci: a Fontanella li
compon un dstic el jurista dOlot Francesc Pasqual i Bartomeu Mo-
rat li consagra tres poemes dos dells acrstics amb els cognoms
del dedicant i del dedicatari;
46
un tercer garrotx, lestudiant en dret
Esteve Mallol, tamb li ofereix una creaci en la moda barroca del
temps. Entre els familiars que sadhereixen a lhomenatge a lautor no-
vell hi ha lantic abat de Besal i oncle poltic de Fontanella, Francesc
Garraver li ha confegit un epigrama laudatori abans de morir i
labat vigent Benet Fontanella, oncle per part de pare i de mare si
b coetani del nostre home. El mn professional del cap i casal
tamb est representat a travs de tres proses breus: una on Jaume
Cncer, ms que reconixer lencert del treball de Fontanella, selogia
a si mateix per haver-lo estimulat sense treva a redactar i publicar les
seves agudes reexions; una segona del donzell i jurista Gabriel de
Malla, de qui Fontanella acabaria essent entreparent a travs del ll
Josep; nalment, una de lencara estudiant Francesc Millet, reconegut
destar sota protecci de Fontanella i cofoi dhaver-li donat un cop de
m en la correcci de proves del tractat; esdevindran collegues en el
futur, per exemple en el si de lequip jurdic de Tortosa.
47
Els gestos literaris damistat i admiraci que obren el segon volum
del De pactis nuptialibus ens parlen dun context familiar evolucionat i
46. Aquests dos olotins apareixen a la p. 68.
47. Aprotem i transcrivim la dedicatria de Millet a la p. 92.
duna parentela que, sota el paraigua de Joan Pere Fontanella, avana
per fer-se un lloc rellevant a la societat juridicopoltica catalana. La
novetat la constitueixen sens dubte les dedicatries dels lls: un poema
de Josep escrit amb setze i no pas amb vint-i-un anys (p. 146),
que sobretot amplica la gratitud lial, i un epigrama a dues mans
del mateix primognit amb son germ Benet, estudiant de retrica de
tretze anys, que, si b es basteix sobre fcils jocs de paraules amb el
cognom familiar i respon a les hiprboles encomistiques del gnere,
per mostra certa habilitat retrica, enginy i grcia (Vall 2001: 168-
170). El jovenssim Benet Fontanella en fa un altre tot sol, aquest sense
imatges aqtiques. Representen la generaci superior daquest tant el
seu oncle-avi homnim, per partida doble lluint el crrec de diputat
eclesistic, com el seu oncle Joan Fontanella. Entremig seguint
parmetres dedat queda ubicat el gendre de Joan Pere Fontanella,
Francesc Pere Rub. Tanta presncia familiar no eradica, per s que
deixa en un pla molt secundari el mn extern o professional de lautor
del De pactis nuptialibus. Ara queda redut a dues peces de lestudiant
de lleis Jacint Roca, un epigrama laudatori i un poema adreat a la
joventut que sest formant. Noms un doctor en dret sembla consolidat
en el cercle ntim del nostre jurista, el perpinyanenc Cristfor Cornell;
esperem que la seva amistat fos ms satisfactria que les seves virtuts
literries.
Un cop identicat aquest punt de conuncia signicatiu de la
literatura jurdica de Joan Pere Fontanella i el seu entorn, considerem
oport formular una pregunta: el nostre advocat, com coordinar o
conciliar la seva paternitat i els seus afectes a travs de captols ma-
trimonials? Si hi ha una cosa incontestable en relaci amb lolot s
el seu coneixement profundssim daquests instruments i de les seves
sovint intricades clusules, fruit dacords a vegades difcils de moltes
voluntats i, si escau, del criteri no sempre admirat dels notaris.
Entre els retrets del nostre home als fedataris del seu temps,
seleccionem els dos segents. Fontanella 1622: cl. 5, gl. 10, p. 1,
cap. 65: Parcat ijs Deus, qui nobis haec mala fecerunt, id est,
parcat notarijs Deus, qui nos quotidie pro resarciendis suis de-
fectibus insudare multum cogunt: si enim, ut debent, ipsi atten-
derent qualiter sint instrumenta concipienda, non oporteret quod
in his tantum tempus contereretur.; cl. 7, gl. 1, p. 3, cap. 17:
Remittendi ad notarios forent qui id quaerunt, pro huiusce rei
explicatione, qui sequendo formularia potius antiqua, quae habent,
quam voluntatem contrahentium eis declaratam, haec ex stylo
ponunt. Detectem una major indulgncia a Fontanella 1612: cl. 1,
cap. 24, amb un notari amic seu al qual li havia passat per alt
lerrada dun escriv que havia anotat novembre en comptes doc-
tubre tot copiant un instrument de reconeixement de deute.
48

Conseqentment, de la simple presncia i/o del grau de partici-
paci i/o del contingut de les aportacions del jurista en els captols
de membres de la seva famlia immediata en podem treure conclu-
sions anades. Comencem valorant captols de lles i ntes. Els que
lany 1618 consagren la lla Anna (*1603) a Francesc Pere Rub i Sala
(*c. 1593),
49
amant doctor en ambds drets
50
originari de Puigcerd,
sn interpretats com una aliana professional i nancera que perme-
tria a Joan Pere Fontanella passar pgina dunes inversions runoses
(Palos 1997: 66). Els del tamb cerd Josep Broc amb la lla Mari-
ngela (*1614), que el 20 doctubre de 1629 se signen per procura a
Barcelona,
51
estan en lnia de continutat estratgica amb els precedents.
La petja de ladvocat olot es veu no sols en larquitectura de lacte
ans, descaradament, de la prpia parella: [Joan Pere Fontanella], per
sguart y contemplati del present matrimoni, lo qual la dita senyora
Maria ngela, donzella, lla sua, de voluntat y concentiment seus deu
fer y contrectar y fa y contracta ab lo dit magnc Joseph Broc, etc.
Volem remarcar tres coses daquest instrument: al costat de Joan Pere
Fontanella hi ha la seva dona, per no pas llur ll gran com, Josep
Fontanella i Garraver si fos lhereu (en parlem en breu), seria propi
i freqent convidar-lo a consentir; de les dues mil lliures barcelone-
ses que Joan Pere Fontanella promet en concepte de dot, sa lla en
podr disposar ntegrament, amb lnica condici de tenir lls no
hi ha requisit addicional que visquin un temps determinat o arribin
a ls de ra o de testar; al futur esps se li arranca el comproms
dheretar els lls procreadors de la parella, tot i que se li accepta una
inusualment mplia reserva de capital tres mil lliures per testar
segons les seves voluntats. Aquesta uni matrimonial esdev prou pro-
tosa per a Maringela, puix que Josep no triga a morir i li deixa un
llegat de dues mil lliures de lliure disposici cal dir que cobrar-les
48. Gnzberg 2000: 318-320 recull referncies doctrinals de Fontanella sobre
actes notarials.
49. En una declaraci testical de 20.II.1627 Rub arma que t uns trenta-quatre
anys ACA, Generalitat, VG-81, querella 30.
50. Desprs destudiar a la Universitat Sertoriana dOsca, obt el batxillerat en
lleis el 28.IV.1610 (Lahoz 1997: 211) i assoleix el primer grau de doctor, tamb en lleis,
el 12.II.1615 ACA, Cancelleria, registre 5192, fol. 187v-190r. Es matricula per exercir als
tribunals de la vegueria de Barcelona el 15.V.1616 AHCB, Arxiu del Veguer, XV-02, s. f.
51. AHPB 586/86, s. fol.; linstrument s raticat a Puigcerc pel nuvi el 3.III.1630.
totes no ser senzill ni rpid.
52
Aix, la lla Fontanella sembarca en
un nou matrimoni amb Jeroni Jaubert, tamb doctor en drets, per
ara de Perpiny. Els captols pertinents, de 29 de juliol de 1631, tot i
signar-se a Barcelona davant el mateix notari Pere Llunell de dos anys
enrere, ni mencionen la presncia o activitat dels pares Fontanella ni
contenen cap clusula aliena al dot qu el constitueix o com ser
retornat en dissoldres el matrimoni?; res no t en compte generaci-
ons futures.
53
Funcionen altrament els pactes que es convenen el juny
de 1645 i de 1646
54
pel matrimoni de les dues ntes grans del jurista
olot, Maringela i Magdalena Fontanella Safont, amb Carles Alemany
de Bellpuig i Bernat Sala dArenys respectivament (p. 386 i s. i 399 i
s.). Ambdues sn unides amb futurs caps de nissaga, en apostes molt
calculades, estratgiques des dels punts de vista poltic, econmic, so-
cial i clientelar illustres testimonis naixequen acta.
55
Ho reecteix
la participaci simultnia en ambds actes tant de lavi com del pare
Fontanella, constituts en un consorci travat de donants tan travat
que presenta alguna confusi sospitosa de crdits (p. 400). La relativa
paritat de les apostes es trenca a favor de Maringela, discriminada
positivament en tant que cridada a garantir la lnia de son pare i la
successi del casal Alemany de Bellpuig (p. 386). All ms interessant
dels seus pactes nupcials sn unes lnies que Joan Pere Fontanella
afegeix al marge del protocol ja preparat pel notari per afermar la
primacia de les criatures procreades del matrimoni en curs per sobre
de les deventuals unions successives de Carles Alemany de Bellpuig
amb una nica excepci: si de moment noms es generessin noies,
i de matrimonis posteriors en nasqus algun noi: Y en cars que
del present matrimoni no [h]y [h]agus sin lles y del segon [o altre]
no [h]y [h]agus tanpoc sin lles, sien herevas las llas del present
matrimoni.
Desprs de veure aquests exemples de captols relacionats amb
matrimonis de dones del pinyol Fontanella, escau analitzar-ne alguns
dhomes. Concretament els dels germans Josep i Francesc Fontanella i
Garraver el primer dells s el pare de les dues criatures que acabem
52. ADPO, 3E2/395, tem 5, al seu testament de 23.VII.1680 Josep Fontanella i
Garraver es pregunta si no queda encara una petita part de crdit pendent.
53. AHPB 586/87, s. fol.
54. AHPB, 563/79, s. fol., captols de 5.VI.1645 i de 17.VI.1646.
55. Dels captols de Maringela i Carles en destaquem la presncia de
labat del monestir de Sant Esteve de Banyoles Francesc Montpalau, entrepa-
rent del nuvi (p. 394), i dels canonges de Vic Enric Alemany (p. 326) i Jacint Roca
(p. 136), alhora doctor del Reial Consell, tots ells de forta implicaci a favor del partit
de Frana a la dcada de 1640.
de collocar. Pel que fa al cas, hi ha una observaci que mereix ser
destacada quasi exclusivament: ni Joan Pere ni Margarida Fontanella
(i. e. Garraver, de Fontanella) apareixen ni intervenen en absolut en
lacte dels pactes de 10 de mar de 1627
56
de Josep amb motiu del
seu matrimoni amb Magdalena Safont i de Malla, a celebrar el mes
de maig del mateix any. Lanomalia sagreuja si tenim en compte que
pare i ll comparteixen professi jurdica, la qual cosa hauria fet per-
fectament viable i socialment aplaudit un heretament del primer en
favor del segon.
57
I esdev alarmant quan comprovem, indirectament,
58

que Joan Pere Fontanella, el 6 de maig de 1649, s que assistir a la
signatura dels captols amb motiu del matrimoni del seu ll benjam
Francesc amb Helena Serra de Mollet i hi participar activament, com
a mnim aportant al ll una donaci de drets sobre quatre censals que
totalitzarien poc menys de dues mil sis-centes lliures barceloneses de
capital i gaireb cent vint-i-nou de pensi anual.
Hi ha explicacions per a lanmala i alarmant omissi de presncia
i dheretament a qu acabem dalludir? Nhem imaginat un cabassat,
per nhi ha algunes de poc versemblants i cap no s prou convincent
per si sola. Per tant, les exposem de forma cumulativa i alhora alterna-
tiva: a) Joan Pere Fontanella i la seva muller podrien haver sentit una
desconana pregona cap al seu primognit des de la seva infncia o
la seva pubertat, potser per haver donat mostres dun carcter arrauxat
o desordenat; b) podrien haver-lo considerat sucientment beneciat
del patrimoni familiar amb la seguretat que el seu oncle olot Joan
Fontanella, germ consanguini de Joan Pere, tenia la determinaci de
donar-li tots els seus bns i la major part de la massa patrimonial del
seu pare Joan avi de Josep, cosa que succeiria efectivament lany
1631;
59
c) son pare hauria pogut acompanyar el seu acte demancipa-
56. AHPB, 651/63: fol. 88r-94v.
57. A les p. 94-95 manifestem la nostra estranyesa perqu Joan Pere Fontanella,
en son testament, llegui la seva apreciadssima biblioteca a la muller, Margarida Garraver,
amb lencrrec de repartir-la com li sembli convenient entre els lls; de fet, ja autorit-
za que son ll petit, Francesc Fontanella Garraver, nobtingui una porci quan estigui
doctorat i pari un estudi autnom. Oferim una visi global sobre lesmentat testament
i les seves clusules a les p. 352 i s.
58. Dissortadament, a AHPB, 691/8, fol. 152v-153r, nicament senuncia la signa-
tura dels captols. Un instrument de 26.III.1650 de Margarida Fontanella (i. e. Garraver,
de Fontanella) permet omplir molt parcialment la llacuna documental: ibidem, 691/9,
fol. 70r-71v.
59. AHSCP, Herncia de Carles dAlemany, tem 1, testament ja referit de Joan
Fontanella de 6.V.1621, i tem 2, donaci de 14.IV.1631 del prevere Joan Fontanella. Es
tracta de cpies de 2.X.1708 i de 31.XII.1708. A aquest Joan Fontanella a les p. 79-80 li
hem vist gestionar la batllia de sac dOlot entre 1613 i 1633 per compte de labat de Sant
Pere de Besal; tamb hem referit el seu testament de 1626 i la seva defunci el dit 1633.
ci el 21 de febrer de 1623, per facilitar-li laccs a un oci de la
Diputaci del General (p. 146-147) amb alguna donaci o cessi de
bns de la qual encara no tenim cap notcia; d) els Fontanella haurien
ents que lheretament amb captols matrimonials seria una instituci
poc adient a llur urbanitzaci consolidada, ms encara a llur condici
de ciutadans honrats i al seu aleshores escs patrimoni immobiliari
(p. 356 i s.); de fet, el 1612 Joan Pere Fontanella ja havia donat pbli-
cament lalerta de la minva del nmero dheretaments, lligada en bona
part a lalarmant litigiositat que estaven suscitant;
60
e) o al jurisconsult
li hauria abellit no posar en un segon pla rere un Josep de vint anys
i escaig el seu gendre i estret collaborador des de fora temps, el
referit Francesc Pere Rub, duns deu anys ms dedat i de competn-
cia ja reconeguda; f) el seu ll Benet Fontanella sestava decantant
per la vida eclesistica, en canvi el petit Francesc lany 1627 noms
tenia cinc anys, i potser era el dipositari de tots els afectes familiars
i mostrava capacitats intellectuals molt destacades.
61
Descartem una
eventual opci g), consistent en el fet que els Fontanella desaprovarien
el matrimoni de llur primognit amb una dona que considerarien de
dignitat inapropiada, puix que Magdalena descendia, per part de pare,
duna nissaga barcelonina de notaris consolidadssima i prou enriquida,
que hauria servit tant la Diputaci com les ms altes instncies rgies,
i, per part de mare, dels cavallers Malla (Fargas 1994).
62
Dentre les diverses opcions apuntades, volem donar un particular
relleu a la d), el creixent descrdit dels pactes nupcials vinculat als cada
cop ms nombrosos plets que generarien.
63
No pas perqu sigui la ms
plausible de cara a justicar lestranya absncia dels pares Fontanella
als captols matrimonials de llur primognit. Simplement per consta-
tar, de bracet de lautor del De pactis nuptialibus, un poders canvi de
60. Fontanella 1612: cl. 4, gl. 9, p. 4, nm. 1: Solebant antiquitus (plusquam
hodie, quia nunc pauci sunt, qui haereditamenta lijs faciant, de quibus inferius su-
mus dicturi, experti quantum confusionis, et litigij ea pariant) omnia fere instrumenta
nuptialia, cum haereditamentis lijs nascituris per sponsos factis, apparere, vel quod ita
pactatum esset per contrahentes, vel etiam quod ex stylo tabellionum, qui sub colore
illius solent persaepe plus scribere, quam sit dictum, ea in instrumento apponerentur.
El pargraf ens ofereix una de tantes constatacions de la ja alludida complicitat
fontanellana amb els notaris.
61. Aquesta darrera possible explicaci es justica amb el tenor i el contingut
de la disposici testamentria de Joan Pere Fontanella (p. 352 i s.).
62. Notaris com els Safont i altres de lalta edat moderna no samotllaven a
la posici que els reservaven esquemes socials i institucionals seculars de Barcelona,
resumits a Molas 1994.
63. Prez Collados 2005: 357 imputa aquest pledejar a dicultats dencaix jurdic
entre la tradici prpia i la del ius commune ms que no pas a factors socials i culturals.
mentalitat que sestaria operant a la Catalunya de lalta edat moderna.
En virtut daquest, les generacions joves haurien deixat de plegar-se
obedientment a limperi de la casa, a les disposicions patrimonials
de llurs antecedents materialitzades en els heretaments. Les causes?
La difusi duna cultura que transformaria la idea de reciprocitat ns
aleshores arrelada (Levi 2000: 105), tamb la urbanitzaci de poblacions
desvinculades de la terra o els nous mecanismes permesos des de lany
1585 per satisfer les llegtimes,
64
per citar-ne noms tres. Convidem a
reexionar-ho amb aquest passatge, certament exagerat per no per
aix indigne de crdit:
Et licet haec haereditamenta a tempore immemoriali sint soli-
ta, et consueta in huiusmodi nuptialibus instrumentis eri, per
multum tamen temporis ea ita dormierunt, ut parvus, aut nullus
esset in palatijs illorum antiquitus rumor, nullus ex llis eorum
vigore vocationem necessariam praetendebat, sed voluntati, et
dispositioni parentum, quae postea in testamento ebat, acqui-
escebant omnes: aurea erat illa aetas, et vere aurea, quae summa
gaudens tranquillitate, et quiete, hac litigiorum, quae haec haere-
ditamentorum materia capit, quaeque supremum hunc Senatum,
et quaecunque alia praesentis Principatus tribunalia occupata, ne
dicam conturbata, tenet, ac denique plurium discentionum, et
conturbationum parentum cum lijs, fratrum cum fratribus,
et alias sunt in causa, multitudine carebat. Verumtamen postquam
suscitata sunt ista haereditamenta, et postquam caepit bene ali-
quibus in palatijs esse cum eis, tot lites, et iurgia circa ea mota
sunt, ut vix alia reperiantur nec in Senatu, nec in alijs tribunalibus:
omnia haec occupant, omnes se illis iuvare volunt, saepissime,
proh dolor, iustissimos fraudandi parentum creditores gratia, qui
persaepe pro ipsis alendis, et fame, et carcere liberandis pecunias
parentibus mutuo dederunt, et alijs eorum necessitatibus, proprijs
pecunijs occurrerunt.
65
Al lector li interessar saber que, mitjanant aquestes lnies, les-
tem preparant per identicar el contrast entre unes dcades de 1620 i
1630 on Joan Pere Fontanella desplegar el seu poder i patronatge de
cap de llinatge captols 6-9 i una dcada de 1640 captols 10-
11 on sinvertiran les tornes i visualitzarem el que sintetitzem amb
la crua expressi un ll collocador i un pare collocat (Capdeferro
2009a: 146).
64. Roca 1998: 30 sintetitza les valoracions que es farien daquesta determinant
disposici a partir del segle XIX.
65. Fontanella 1612: cl. 4, gl. 9, p. 4, cap. 1. El fragment transcrit al text s la
continuaci del pargraf inserit escasses notes amunt.
ATERRATGE DEL NUCLI FONTANELLA A LA DIPUTACI
Ja hem anunciat que, grcies a recerques recents i solvents, avui
podem distingir les llums i les ombres de la Diputaci del General
que el Decret de Nova Planta aboliria, i valorar-ne el seu rol cabdal
en els aspectes scal i nancer, poltic i identitari, dhuc darticulaci
territorial, en la vida poltica de lestat de sobirania (o potestat) im-
perfecta que vam ser durant lalta edat moderna.
1
Hom es pregunta
com al llarg de dcades shan pogut generar i arrossegar, sense un
aparell crtic complet o mnimament decent, tants judicis severs sobre
la instituci. Acusada dhaver estat un niu delits o dhaver protegit
noms les classes dirigents de Catalunya, no se li hauria dispensat la
indulgncia obligada per haver participat dunes realitats estamentals
i clientelars dantic rgim que no li eren privatives ben al contrari,
sestenien arreu dEuropa i que tenien un fonament antropolgic
estrany als ulls liberals.
2
s prpiament remembrant aquesta societat
de xarxes, ms que no pas dindividus, que contemplem i analitzem
el desembarcament dels Fontanella a la Diputaci del General. Aquest
es produeix a partir del 22 de juliol de 1620, quan labat de Sant Pere
de Besal, Benet Fontanella, s extret a sort per exercir, a partir del
primer dagost segent i durant tres anys, el crrec de diputat eclesis-
1. Sobre la dicultat per qualicar entitats poltiques en general a ledat moderna,
i Catalunya en particular, Sales 2002: 83 i s. Ja que hi som, ibidem: 91 sadverteix del
risc dassimilar lantiga Diputaci a el govern propi de Catalunya.
2. Clavero 1991: 195: Rega como norma y operaba como prctica el estilo del
patronazgo, de la paternidad dilatada, y no la desviacin del cohecho, de la corrupcin
generalizada. Puede que materialmente representen unas conductas similares, pero his-
tricamente no conforman unas mismas realidades.
CAPTOL 6
FORA DEL CLAN FONTANELLA
A LA DIPUTACI DEL GENERAL
tic (Simon 2003b).
3
Al llarg daquest trienni, seguint parmetres ben
comuns a lpoca, el dignatari religis anir apropant els seus familiars
directes al nucli decisori de la instituci de forma esgraonada.
El primer parent que es benecia daquesta incorporaci s el nebot
Joan Pere. Els seus serveis com a advocat ja havien estat sollicitats
per la Diputaci temps enrere. Concretament, havia exercit com a as-
sessor itinerant de la visita del 1602,
4
havia participat ocasionalment
en reunions i treballs amb motiu de certs conictes jurisdiccionals en
la dcada de 1610,
5
havia aconsellat el consistori en lenjudiciament
de causes en darrera instncia
6
... Ja tenia, per tant, una certa corres-
pondncia amb la instituci.
7
A partir del primer dagost de 1620, el
jurista ser cridat assduament quan el consistori vulgui reforar el seu
equip jurdic ocial amb assessors externs.
8
A ms, Joan Pere Fontanella ser enviat a Madrid lhivern de 1621
en funcions dambaixador per representar a la cort la divergncia de
parers entre la Diputaci i el lloctinent general al Principat i als Com-
tats en relaci amb el govern de les galeres del General. La seva gesti
resultar decebedora per a molts, per no per mrits propis sin per
la poltica de refs intransigent del Consejo Supremo de la Corona de
3. Destaquem la rapidesa amb qu rebria el favor del dest. El 15.V.1615 havia
estat insaculat a una bossa dodor eclesistic un any ms tard passava a una de
diputat. Per tant, era designat per latzar en la segona extracci a la qual era elegible.
4. Palos 1997: 54-55 fa una narraci detallada de les aventures que passaren
Fontanella i els altres homes que, durant els mesos de setembre i octubre del 1602,
inspeccionaren la sobrecollecta de llevant del General. Serra 1995: 53 representa car-
togrcament litinerari complet del visitador de la sobrecollecta de llevant a la vereda
de Girona lany 1605 i el seu recorregut simplicat a la vereda de Vic lany 1600; sn
bons instruments per illustrar el tipus de periple que pogu assumir Fontanella el 1602.
5. DGC: IV, 16 (5.X.1611), 31 (16.XII.1611), 60 (28.V.1612), 121-126 (30.VIII.1613)
i 370 (25.VII.1619).
6. Vegeu, per exemple, ACA, Generalitat, G-50/2, fol. 93v (12.VI.1620).
7. A partir del 15.VII.1614 el trobem insaculat en una de les bosses dodor del
bra reial corresponents a Barcelona.
8. Pel que fa a tasques fora comunes, tamb sel seguir convocant ocasional-
ment com a assessor jurisdiccional per substanciar dossiers en darrer recurs davant la
Diputaci per exemple, ACA, Generalitat, G-50/2, fol. 103v-104r (8.X.1620), o G-50/3,
fol. 5v (dia indeterminat de maig de 1622). Tamb volem destacar Joan Pere Fontanella
com a un dels set consultors de suport als assessors ordinaris en lenjudiciament duna
interessant causa de torb, ibidem, G-50/2, fol. 104v-105r (10.X.1620). Per cert, anys ms
tard lolot no tindria inconvenient a admetre amb els edils de Tortosa, clients seus,
lexcessiva facilitat dels diputats per actuar amb una severitat durable contra els que
considers pertorbadors de la seva jurisdicci i/o de lexacci dels seus drets scals: s
fors complaurels per lo poder que tenen de declarar-nos lo torb que amanassen, quel
solen declarar ab poca ceremnia, y desprs s dificults de llevar. (T64, de 23.III.1633,
sobre un tema daprovisionament de fusta hbil per a la construcci). Ripoll add. Peguera
1649 illustra sobre el procs de torb en un apndix ad hoc.
Aragn envers la possibilitat que el rei rebi qualsevulla ambaixada dels
catalans (Palos 1997: 68-69). A tal efecte, s clebre la seva carta dient
que no el deixen apropar a la cort (DGC: IV, 445-446, 12.II.1621). Pel
que fa als dos anys segents, la histria ms coneguda del nostre ad-
vocat en connexi amb la Generalitat s la de la seva visceral oposici
inicial al fet que el bisbe de Barcelona Joan Sents sigui acceptat com
a nou virrei de Catalunya
9
i, pocs mesos desprs, el seu canvi radical
de parer, vist per a molts com una defecci, dhuc una traci a la
ptria.
10
Independentment de lanimadversi que hagus pogut suscitar,
lhbil jurista dorigen olot obtindr, a les acaballes del trienni de son
oncle, el rellevant crrec dassessor ordinari per al perode que va des
del primer dagost de 1623 ns al darrer dia de juliol de 1629
11
amb
tot el que vindr al darrere, que anirem desgranant.
12
Un segon individu del grupuscle Fontanella a la Diputaci del
General ser el doctor en ambds drets Francesc Pere Rub, gendre de
Joan Pere pel fet destar casat amb la seva lla Anna. Ser contractat
sovint per la instituci a partir de 1620,
13
sia com a consultor extern
sia com a ambaixador.
14
Tamb se li encomanar loci dinspector de
les galeres del General.
15
Ja dins el sexenni 1623-29 incrementar el
9. A la vista de la molt minsa remuneraci que se li acordaria a Joan Pere
Fontanella ACA, Generalitat, N-181, fol. 1145r-1146r (17.XII.1622) ens havem pensat
que no hauria estat determinant en aquesta delicada conjuntura; per sort, a fol. 1218v
(18.II.1623) se li paguen quinze lliures per la redacci dun memorial tot i que ibidem,
el mateix dia es delibera pagar el doble a sis altres consultors externs; la feina, de tota
manera, ha estat feta a la casa de Fontanella (p. 92), la qual cosa sembla prou concloent.
Potser la provisi com a assessor ordinari a venir seria una forma de cobrar en espcie?
10. No narrem aquest intens episodi histric, ja ha estat objecte de nombroses
visions (Elliott 1966: 147-167, Palos 1997: p. 69-74, Simon 1999: 121-129), aprofundint
en els arguments amb qu les institucions catalanes sustentaren les seves pretensions.
De tota manera, en toquem alguns aspectes tangencials infra, o connexos a Capdeferro
2010b: 784 i s.
11. Sobre les vicissituds que es produirien entorn de la seva provisi, vegeu
p. 160 i s.
12. Avancem noms la promoci a una bossa de diputat reial, la vint-i-vuitena
corresponent a Barcelona, el 15.V.1625.
13. Abans que comencs el trienni de Benet Fontanella, ja localitzem Rub sig-
nant de vegades al llibre de conclusions judicials del consistori de diputats i odors de
comptes, ACA, Generalitat, G-50/2, fol. 53r (19.VI.1619) i fol. 93v-94v (30.VI.1620). A
partir del nou mandat, sintensica la collaboraci, com per exemple ibidem, fol. 134r-v
(17.X.1621), fol. 134v (19.X.1621) o G-50/3, fol. 3v (7.V.1622).
14. DGC: IV, 429 (17.IX.1620) el trienni ha comenat un mes i mig abans,
437 (19.XI.1620), 458 (10.IV.1621), 470 (15.IV.1621), 488 (1.VII.1621), 499 (27.VII.1621),
532 (12.III.1622), 609 (24.XI.1622) o 650 (17.IV.1623). Les dues darreres referncies cor-
responen a les dates a quo i ad quem formals de lambaixada interestamental a la cort
per justicar loposici al nomenament del bisbe de Barcelona com a virrei de Catalunya.
15. DGC: V, 105 (8.X.1625, referint-se a un perode previ).
nombre de collaboracions jurdiques amb els diputats
16
i, ns i tot,
assumir episdicament el crrec dassessor ordinari com a subrogat
del seu sogre.
17
En denitiva, assolir una gran familiaritat valgui el
joc de paraules amb el nucli decisori de la Generalitat.
18
Un darrer parent directe del diputat eclesistic, Josep Fontanella,
primer ll mascle viable de Joan Pere, tamb ser integrat en la xarxa
del poders organisme provincial. El seu cas resultar ms problemtic
que la resta perqu lhome lhomenet noms t disset anys i un
mes quan el proveeixen en loci de sobrecollidor de la collecta de
llevant.
19
A aquesta tendra edat no t capacitat per obligar-se, la qual
cosa constitueix un impediment greu per a qui vol exercir un oci
del General que implica remenar directament diners. El problema de
ledat ser solucionat amb gran celeritat pels Fontanella. El dia abans
que Josep sigui designat ocialment per al seu nou crrec, ell i son
16. DGC: V, 39 (17.II.1624), 44 (2.IV.1624), 66 (14.X.1624), 88 (2.V.1625), 109
(20.XI.1625), etc.
17. Des del 8.VI.1624 ns al 7.VII.1624, per exemple, Rub participar en condici
dassessor ordinari subrogat en una expedici del General a Cardona, a la Seu dUrgell,
etc. El procurador scal de la visita del 1626 censurar que durant lesmentat perode
ell i Fontanella, subrogat i subrogant roms a Barcelona, hagin percebut dos salaris
en comptes dun ACA, Generalitat, VG-82, querella 34. Tres anys ms tard, Fontanella
i el seu gendre i reemplaant seran novament acusats de cobrar diners per partida do-
ble VG-87, querella 28. Trobem altres traces de Francesc Pere Rub substituint el seu
sogre a ACA, Generalitat, G-50/3, fol. 48r (13.X.1623) i post fol. 140r (desembre de 1626).
18. Com tants altres tcnics jurdics dalt nivell al servei de la Diputaci, Rub
aconseguir una insaculaci privilegiada. ACA, Generalitat, G-81/2, fol. 311: el 15.VII.1626
entrar a la segona bossa de diputat reial de Barcelona; en ser retirat el 1640 per
defunci (p. 325).
19. Josep Fontanella s batejat el 23.I.1606, un o pocs dies desprs de nixer, a
lesglsia de Sant Jaume de Barcelona. La seva provisi com a sobrecollidor es produeix
el 22.II.1623. Informacions extretes dACA, Generalitat, N-181, fol. 1222r on es presenta
el nou ocial com a estudiant de lleis i ciutad honrat de Barcelona i VG-72 visita
de 1623, querella 20, plec de lacusaci; el baptisme de 1606 no s desvirtuat per la
defensa, cosa eloqent; ara b, dues apreciacions fan tmer que hi pugui haver alguna
errada en relaci amb lany: a) larticle quinz dels signats el 15.I.1624 per Francesc Pere
Rub, on qualica el seu cunyat de doctor en ambds drets (abans de complir els divuit
anys?) b) la sentncia absolutria fonamentada en el fet que no consten sucientment
els mrits esgrimits per lacusaci ibidem, VG-79 (18.V.1624); sortosament, dissipa
tots els dubtes una declaraci processal de 10.XII.1632 on Josep Fontanella manifesta
tenir vint-i-sis anys: ibidem, VG-93 visita de 1632, querella 7; pel que fa a laccs
sospitosament prematur als ttols acadmics, lexplicaci fraudulenta o no es pot vin-
cular amb el que hem referit a la p. 60. De fet, el mateix germ petit de Josep, Francesc
Fontanella, es doctoraria en dret amb dinou anys (Valsalobre 2010b: 59). Tradicionalment
la historiograa ha identicat Josep Fontanella amb un primer ll homnim que nasqu
de Joan Pere i de Margarida Garraver el 1601 entre molts altres, Palos 1997: 49 i 65.
Ara sabem que aquest degu ser un albat i calgu esperar cinc anys a tenir un altre
infant mascle a la famlia ho hem anticipat a la p. 66.
pare es dirigiran plegats al regent la vegueria de Barcelona per trami-
tar lemancipaci del noi.
20
A travs daquest mecanisme que si b
no s fraudulent, resulta almenys precipitat les veredes del llevant
catal (Gras 2001: 406-407) passaran a tenir el sobrecollidor potser
ms jove de la seva histria i labat de Besal haur introdut un
parent ms a la instituci,
21
i no precisament per poc temps ni per
passar desapercebut!
22

El 31 de juliol de 1623 labat nalitzar el seu trienni com a di-
putat eclesistic
23
daleshores en es mantindr allunyat de la insti-
tuci.
24
Ben aviat els seus familiars, des de llurs respectives situacions,
tindran locasi de tornar-li les grcies rebudes. Francesc Pere Rub i,
en menor mesura, Josep Fontanella li faran dadvocats a ell i als seus
20. Ripoll add. Peguera 1649, en lannex Ordo iudiciarius causarum usufrequen-
tium in curia vicarii Barcinone, opus antea quidem ignotum, nunc maximo labore, et
vigiliis a tenebris ad lucem evocatum, rbrica 18, aixeca acta de com a la Catalunya
moderna els lls tenen dues vies corrents per sostreures a la ptria potestat: a) con-
treure matrimoni amb el vistiplau dels progenitors; b) presentar-se pare i ll davant
dun ocial regi competent el virrei o el regent la vegueria, al qual ladult sollicita
lalliberament del vincle paternolial perqu el descendent pugui obligar-se, assumir
drets i deures per si mateix.
21. Per conixer altres padrins de Josep Fontanella en la seva entrada a la co-
munitat social i nancera de la Catalunya del XVII recorrem a ACA, Generalitat, G-33/9,
fol. 75v-78r (22.II.1623), on es recull com el amant sobrecollidor ascendit a legum
professor lliura sa cauci i presenta adors per cobrir ns a una quantitat de sis mil
lliures. Son pare sobliga per dues mil cinc-centes lliures, seguit a distncia per misser
Gabriel de Malla i el mercader Baltasar Gilbert, amb set-centes lliures cadascun, el
burgs de Perpiny Carles Vila i lescriv de registre Antoni Piella, amb sis-centes lliures
per hom, nalment el notari Bartomeu Pou per cinc-centes lliures i el daguer barcelon
Mateu Casals per quatre-centes.
22. Josep Fontanella deixa loci de sobrecollidor de llevant el 10.XI.1633; o-
cialment no el resigna a favor de ning i, per tant, no es lucra amb el trasps (DGC:
V, 501). A partir de 15.I.1636 i durant ms de tres anys i mig Josep, el seu successor
en el crrec Francesc Descatllar i Sorribes i el sobrecollidor de la part de ponent
Onofre Massanes batallaran judicialment contra el sc de la Diputaci per pretendre
que no sels haurien pagat o no sels estarien pagant uns complements retributius que els
seus predecessors havien acostumat a rebre: ACA, Generalitat, V-81, fol. 9v-10r, i G-50/5,
fol. 73r, 89v i 110v. A les p. 325 i s. veurem que desvincular-se del crrec de sobrecolli-
dor no li llevaria feina ni inuncia prop dels directoris de la Diputaci, especialment
a partir dels moments nals i ms turbulents de la dcada de 1630.
23. La rma que Benet Fontanella estampa en el llibre de deliberacions del
consistori, al full que clou el registre ACA, Generalitat, N-181, s duna mida molt des-
proporcionada respecte a les cinc dels altres diputats i odors de comptes. Denota una
personalitat eglatra i dexcessos.
24. Lagost de 1626, per exemple, la sort el designar per ser visitador i ell refusar
el crrec (DGC: V, 145, 16.VIII.1626). Sens dubte la ra de la renncia s la seva frgil
salut. Gosem aventurar que si en ple estiu de lany referit sel localitza a la casa que el
seu nebot t a Barcelona s perqu ha volgut viure de prop el remenament que suposa,
un cop cada tres anys, lextracci de nous diputats, de visitadors, etc. Habitualment
suposem Benet Fontanella a la seva residncia olotina vegeu p. 80.
companys de consistori durant els ms de nou mesos que durar
el procs de la visita.
25
Joan Pere no podr intervenir directament en
aquest episodi dagrament per incompatibilitat amb el seu amant
crrec dassessor ordinari. Tenim la certesa, per, que prestar valuo-
sos consells al gendre i al ll; ns i tot els redactar algun document
processal perqu lhonor i el patrimoni del protector del grupuscle es
mantinguin indemnes. Concretament hi ha un text signat per Fran-
cesc Pere Rub on s impossible no veure-hi la petja del seu sogre. Es
copiar i sadjuntar en totes i cadascuna de les querelles de la visita
perqu els encarregats de substanciar-les no el deixin de tenir present.
El que shi demana es pot resumir en els punts segents:
a) els antics consistorials es reserven el dret de recusar qualsevol
dels homes que els haur de jutjar o algun dels seus assessors
si el consideren suspecte de parcialitat. El fet que responguin
a les denncies que shan presentat en contra dells no pot
desvirtuar aquesta facultat de recusaci;
b) sataca la legitimitat dels calculadors que han participat en la
instrucci de les querelles. No consta que hagin estat nomenats
25. La visita del General, regulada pel captol R. 1/1599 sobre els seus antece-
dents, vegeu Montagut 1996 i Snchez de Movelln 2004b; daqu, es pot fer un pont a
la contextualitzaci de Casals 2000: 286-288 o 426-428, per exemple, es concebia com
un procediment de scalitzaci general, damplssim abast, que es projectava cada tres
anys sobre tots els aspectes de la gesti dels dirigents i els ocials de la Diputaci que
acabaven de cloure el seu mandat. No se cenyia, per exemple, a una mera revisi de
llibres de comptes o a un control de qu les deliberacions del consistori haguessin estat
adoptades amb les formalitats preceptives; per tant, podia esdevenir una perillosa eina
de censura poltica. El mecanisme funcionava de la segent manera. Cada tres anys, al
pic de lestiu, quan es produa el canvi reglamentari de dirigents a la Diputaci, de les
bosses dinsaculats de lestament eclesistic per a les dignitats de diputat i dodor de
comptes els noms dunes i altres es barrejaven se nextreien a sort tres persones. Es
feia el mateix amb els estaments militar i reial ns arribar a un total de nou individus,
que serien els visitadors. Sestrenaven el 16 dagost, desprs de prestar els juraments
oportuns. La primera providncia dels visitadors era designar-ne a latzar tres, que serien
els encarregats de dinamitzar la instrucci dels processos. A aquests sels conava tamb
la direcci econmica de tot el procediment. No cal dir que els visitadors comptaven
amb un aparell de suport que escollien ells mateixos format per dos advocats (un
feia les funcions dassessor i laltre dadvocat scal), un procurador, escrivans i altres
ocis auxiliars, i tenien a disposici uns mitjans econmics indeterminats que el regent
els comptes de la Diputaci els havia de facilitar. En nou mesos shavien de substanciar
tots els negocis: els tres primers servien per a la recollida i fonamentaci de les acu-
sacions cada qesti es vehiculava a travs duna querella, els tres segents havien
de servir a les parts processades per preparar les seves defenses, i en els darrers mesos
es procedia a deliberar i jutjar cadascuna de les causes. Les decisions dels visitadors,
que shavien de prendre per majoria, i amb un vot de cada estament com a mnim,
tericament eren inapellables.
ocialment pels visitadors ni que hagin prestat jurament al
principi del seu mandat; endems, sels censuren els nmeros
que han presentat, en tant que no mencionen les fonts don
els han obtinguts;
c) es denuncien irregularitats formals de diferent naturalesa en
la instrucci de les querelles i en la recollida de proves;
d) es demana que els documents, testimonis i altres elements que
la defensa haur adjuntat com a prova en el procs concret
duna querella siguin tinguts en compte en lenjudiciament
daltres querelles connexes o similars;
e) savana que, en cas que es dicti/n una o ms sentncies de
la visita que obligui/n a restituir al General diners despesos
irregularment en forma de salaris, la pena no pot caure sobre
els diputats i els odors scalitzats, sin sobre els ocials que
hauran percebut els pagaments. De fet, les querelles shaurien
dhaver dirigit directament contra aitals ocials i no contra els
membres de lantic consistori.
26
Al lector poc avesat a tractar amb el riqussim fons arxivstic
de les visites de la Diputaci del General el text suara extractat li pot
semblar del tot raonable i legtim. No li negarem pas aquests adjectius,
per volem aclarir-li que es troba davant dun document indit, que
segurament suscitaria nombroses crtiques quan es formularia pbli-
cament. A qu respondrien, en una fase relativament inicial del procs
de scalitzaci, tantes precaucions i cauteles, denncies genriques
dirregularitats processals, lintent forassenyat, tot sha de dir de
desresponsabilitzar els diputats i odors de comptes passats dels paga-
ments eventualment injusticables que haurien efectuat? Noms Joan
Pere Fontanella, protegit rere la signatura del seu ll poltic, Francesc
Pere Rub, podria haver engendrat un estratagema de defensa tan ar-
rodonit per blindar el seu oncle i patr.
27
26. ACA, Generalitat, VG-71. Document lliurat el 12.I.1624 pel procurador Barto-
meu Ripoll als visitadors del trienni de 1620. El trobem reprodut arreu, dins el dossier
de cadascuna de les querelles que afecten els membres del consistori. El transcrivim a
lapndix III.
27. Entenem que cal llegir en la mateixa lnia un altre escrit signat per Fran-
cesc Pere Rub, lliurat als jutges de la visita el 15.III.1624 a les acaballes de la fase
dinstrucci de la visita, on es denunciarien nombroses irregularitats formals comeses
per lacusaci al llarg de tot el procs scalitzador. Vegeu-lo, per exemple, a ACA, Ge-
neralitat, VG-73, querella 63.
INCIDNCIES AL TRIENNI DE 1620, EN QU BENET FONTANELLA SERIA DIPUTAT
La pregunta s, de qu havien de tenir por, Benet Fontanella i
els que havien estat collegues seus entre el primer dagost de 1620
i el darrer dia de juliol del 1623? El trienni en qu havien portat
les regnes de la instituci senyera dels interessos de Catalunya havia
estat particularment delicat. I no ho diem pensant estrictament en el
clebre tema dels plets sobre la segona lloctinncia del duc dAlcal
i la seva substituci pel bisbe Sents, ni tampoc en altres conictes
amb ministres i ocials del rei. Tamb ens referim al govern i a la
gesti interna de la prpia Diputaci del General. En aitals mbits
shavien suscitat problemtiques greus que havien condut el consistori
a adoptar resolucions opinables. Procedim a fer una ullada rpida a
cinc daitals problemtiques amb lnim de projectar una perspectiva
nova tractarem sobre qestions poc o gens estudiades i, per tant,
enriquidora sobre la Generalitat que, a la dcada de 1620, defensaren
i envigoriren els homes del nucli familiar que resseguim.
Topades amb els visitadors del trienni precedent
Labat de Sant Pere de Besal i oncle del nostre protagonista no
tingu un principi de mandat com a diputat eclesistic gens plcid.
Lequip dhomes elegits per visitar el consistori i els ocials del trienni
que sacabava de cloure
28
result incomodssim, sobretot perqu sin-
tent apropiar de parcelles jurisdiccionals que no li pertocaven. Benet
Fontanella, els altres diputats i els odors de comptes no digeriren b la
convivncia amb els visitadors i se les hagueren repetidament amb ells.
29

Un primer conicte sorg arran de certes pretensions econmi-
ques de lequip de scalitzaci quan ja duia gastades vint-i-una mil
nou-centes lliures, una xifra elevadssima que el consistori consider
abusives.
30
La picabaralla sobre aquest nanament puj de to ns a
desembocar en una agra disputa el mes de juliol de 1621. Els jutges
de la visita i el consistori hagueren de recrrer als doctors del Reial
Consell de Catalunya perqu, amb lautoritat que els conferien el cr-
28. Vegeu-ne la nmina a DGC: IV, 424 (3.VIII.1620).
29. A Capdeferro 2007a ampliem informaci que gura en aquest apartat.
30. La mort de Felip II (III), de la qual a Catalunya es tingu notcia a principi
dabril, don lloc al fet que els visitadors demanessin la mdica suma de quatre mil
lliures per poder-se endolar convenientment: DGC: IV, 470-471 (17, 19 i 28.IV.1621). Ms
endavant, volgueren dues mil lliures addicionals per pagar salaris als ocials que els
havien servit i per a altres qestions: ibidem: 481-482 (22.V.1621 i 7.VI.1621). El lector
comprendr aviat en qu consistien aquestes altres qestions.
rec i els coneixements jurdics, fessin de mitjancers en el litigi.
31
El
fet que calgus la mediaci daquests dotze magistrats de la mxima
jurisdicci reial a Catalunya era, sens dubte, un mal auguri. Pallesava
la dicultat duns i altres per trobar ponts de dileg.
La referida dicultat ja shavia posat de manifest al llarg del mes
de juny, a mesura que les sentncies de la visita eren pronunciades i
publicades ens disposem a abordar un punt de gran transcendncia
en relaci amb la creaci del dret a la casa del General. Result que
els visitadors dictaren una srie de resolucions que, si b per norma
general absolien lantic consistori i els seus ocials de les irregularitats
que havien coms, culminaven amb unes directrius perqu aquestes
no es repetissin. s a dir, els nou jutges serigien en un rgan creador
dobligacions per als diputats en exercici i per als que vindrien pos-
teriorment. Aix, que en triennis precedents havia succet en menor
mesura (Capdeferro 2007a: 57-60), es percebia com una extralimitaci
jurisdiccional agrant. Els visitadors sirrogaven una competncia que
noms estava reconeguda als tres braos reunits en Cort i, de forma
subsidiria, als diputats i als odors de comptes sempre que respec-
tessin els preceptes dictats pels estaments.
Ens interessem, a tall dexemple, per tres mbits precisos en qu
els jutges de la visita shavien sentit cridats a desplegar la mencionada
missi innovadora del dret: a) postularen que es restrings el marge de
discrecionalitat dels diputats i els odors de comptes en ladjudicaci
dobres per als edicis del General;
32
b) imposaren als assessors ordi-
naris i a ladvocat scal de la Diputaci lobligaci de substanciar amb
31. Els ministres regis emeteren un dictamen amb el qual ambdues parts es
podien considerar satisfetes: duna banda, reconegueren que els diputats no podien pri-
var els visitadors dels fons necessaris per a la seva missi i opinaren que els havien de
pagar les dues mil lliures objecte de controvrsia. De laltra, comminaren els visitadors
a ser ms mesurats en les seves despeses (DGC: IV, 482-484, 8-12.VII.1621).
32. En el captol R. 30/1599, la Cort havia disposat que els membres del consistori
no podrien encarregar obres superiors a les tres-centes lliures de forma arbitrria, sin
que haurien de fer una convocatria pblica i adjudicar els treballs a qui fes la propos-
ta ms econmica tal precepte perseguia que no es repetissin casos com el de 1597
amb Pere Blai i la casa de lactual plaa Sant Jaume, vegeu p. 64 i s. Els visitadors del
trienni de 1620 introduren una nova regla en la matria: les obres dun import estimat
en menys de tres-centes lliures shaurien de contractar al paleta o fuster desitjat a preu
fet amb un preu tancat que inclogus tots els conceptes del pressupost: materials,
m dobra (docials, daprenents i dauxiliars), etc. No ha de sorprendre a ning que
es prengus aquesta determinaci, puix que els abusos en la facturaci dhores extra-
ordinries, de materials que no es destinaven a les obres de la Diputaci, etc. eren a
lordre del dia... Malauradament, hi continuarien estant durant molt de temps ACA,
Generalitat, VG-83 (1623), querelles 93, 110 i 114; VG-219, querella 78; VG-95 (1629),
querella 59; VG-104 (1632), querella 21, etc.
celeritat certes causes judicials contra deutors del General que eren
sistemticament obstaculitzades per les esposes daquests;
33
c) ratica-
ren la cobertura jurdica que la visita de 1606 havia donat a nous ocis
de la Diputaci i en concretaren les condicions dexercici.
34

Vist amb perspectiva, resulta fcil de comprendre qu mogu els
visitadors a multiplicar el nombre de directrius i ordres ad futurum
en les seves sentncies de 1621. Successius consistoris de diputats i
odors no shavien mostrat prou estrictes en laplicaci dels captols
del General i del redre vigents.
35
A ms, feia ms de dues dcades que
no se celebraven Corts a Catalunya. Els jutges de la visita simplement
havien prets omplir el buit deixat per aquestes circumstncies, davant
levidncia que la Diputaci necessitava un redreament no hi ha pro-
ves que tinguessin altres intencions. La seva intromissi podia ser, per
tant, molt lloable. De fet, reectia el sanits increment de participants
i de rigor encara que fos mitjanant controls ex post que shavia
desplegat amb xit des del 1599 en la gesti econmica i tamb poltica
33. Al nal de la dcada de 1610, sobre la taula dels esmentats professionals jur-
dics samuntegaven nombrosssims casos de caracterstiques molt similars. Corresponien
a processos de constrenyiment contra deutors del General, incoats davant del tribunal de
la Diputaci, en els quals havien comparegut les mullers dels encausats pretenent que
no es podien executar els bns de llurs marits perqu elles hi tenien un dret preferent
en virtut de crdits dotals i anlegs. Els visitadors que actuaren entre 1620 i 1621, per
desencallar la situaci, imposaren als juristes de la Diputaci uns terminis rgids de sis
mesos un any en certs casos perqu resolguessin els expedients acumulats. Tamb
xaren un protocol dactuaci per al futur amb la nalitat que no es torns a suscitar
el problema.
34. Capdeferro 2007a: 64. Des de feia una colla danys, el racional del General
es veia impossibilitat dassegurar tot sol la feina que li pertocava. Al regent els comptes
de la instituci li passava el mateix. Un i altre shavien acostumat a delegar part de
les seves funcions en uns escrivans adjunts als seus respectius despatxos, cosa que la
visita del trienni de 1606 havia acceptat. Aix topava amb el captol R. 97/1599, que
havia prohibit de forma taxativa la creaci de nous crrecs remunerats a la Diputaci.
Doncs b, els visitadors que exerciren els anys 1620 i 1621, emparant-se en declaracions
testicals que demostraven la saturaci del racional i del regent els comptes, raticaren
la possibilitat que tinguessin els seus escrivans i, per eradicar abusos a nivell retributiu,
els xaren un topall de dues-centes setanta-cinc lliures anuals a cadascun dells. A
que aquesta quantitat no fos sobrepassada sota cap concepte, ordenaren que un i altre
escrivans no fossin tractats com a ocials ordinaris del General a lhora de pagar-se
estrenes i altres emoluments extraordinaris ACA, Generalitat, VG-70 (processos de la
visita iniciada lany 1620), sentncies de la visita (14.VI.1621), fol. 61v-62v (declaraci
corresponent a la querella 17, sobre loci de lescriv del regent els comptes), fol. 62v-
63r (sobre la querella 13, relativa a lescriv del racional de la Diputaci).
35. Tericament les visites haurien dhaver posat a aitals negligncies. Ara b,
les sentncies que nemanaven eren sistemticament inobservades i no sexecutaven. Aix
passava el 1602 ACA, Generalitat, VG-25, camisa 59, i el 1623 VG-71, querella 9,
i seguiria passant el 1635 VG-103, querella 37, per citar noms alguns exemples.
de la casa del General. Ara b, el consistori dirigit per labat Benet
Fontanella no ho vei tan positivament. Sobretot quan, a mitjan juliol
de 1621, tingu notcia que els visitadors feien editar un llibre (Capitols
1621) on incloen alguns fragments de les sentncies i les ordinacions
que acabaven de dictar.
36
El tractadet en qesti de fet eren dos,
perqu tamb sen public un de consagrat nicament a la gesti de
les galeres del General (Capitols y desliberations 1621) no pogu ser
pitjor rebut pel consistori de la Diputaci. Per a aquest, constitua la
millor prova que la intenci ltima dels visitadors era llimar, davant
tot el pas, quotes de poder i dautoritat al directori de la provncia.
Els diputats i els visitadors sacusaren dextralimitaci competencial
i dobstaculitzaci respectivament. Joan Pere Fontanella i Francesc Pere
Rub foren uns dels nombrosos advocats cridats
37
pel consistori dirigit
per labat de Besal per argumentar la legitimitat de la seva postura
en lafer de les sentncies, en relaci amb el llibre i en altres matries
litigioses (DGC: IV, 497-499, 27.VII.1621). El context, per, era talment
delicat que no hi havia dictmens que valguessin. Calgu recrrer no-
vament a lautoritat dels doctors del Reial Consell de Catalunya perqu
posessin pau a la Generalitat (DGC: IV, 513-514, 30.X.1621). Cadascun
dels magistrats regis fou remunerat generosament, la qual cosa elev
encara ms el preu total que sacabaria pagant per una simple scalit-
zaci dun sol trienni dactivitat de la instituci provincial.
Els resultats de tot lenrenou foren principalment dos: a) un dispen-
di elevat i improductiu per sufragar querelles internes de recursos
pblics. Naturalment sen parlaria a bastament quan Benet Fontanella
i els seus companys de consistori haguessin de passar el seu propi
procs de scalitzaci en acabar llur trienni,
38
i se seguiria debatent la
qesti a les Corts que Felip III (IV) celebr als catalans a Barcelona
36. Per exemple, les resolucions de les sentncies de la visita referides amunt
en els subepgrafs a, b i c guraven al fol. 6v (cap. 34), fol. 12v-13r (cap. 17 i 18) i 13v
(cap. 4) i fol. 44r (cap. 40) del llibre.
37. ACA, Generalitat, N-179, fol. 498, deliberaci remuneratria de 24.VII.1621.
38. ACA, Generalitat, VG-71, querella 129. Sn molt eloqents aix s, viciats de
corporativisme els termes en qu formulava la seva acusaci el procurador scal de la
visita: Los diputats y odors del trienni passat, volent-se entremetre del que no podian
ni devian entremetres, o s de las sentntias y altras procehiments fets en la vesita
prxima passada, gastaren per dit effecte moltas quantitats de diners, y en particular
donaren y pagaren sis-centes lliures a sis magnchs doctors del Real Consell, y foren
causa que los vesitads ne hagueren de pagar set-centes lliures a altres set magnchs
doctors del Real Consell [insert. marg.: y a alguns advocats pagaren trenta-vuit lliures vuit
sous]. Ladvocat Francesc Pere Rub shagu desmerar per defensar lapassionament
amb qu loncle de son sogre i companyia havien protegit la jurisdicci del consistori. La
querella es clogu amb una sentncia absolutria, ACA, Generalitat, VG-79 (18.V.1624).
els anys 1626 i 1632;
39
b) dos llibres, que resultaren fora oportuns per
compilar normes sobre la Diputaci de diverses poques i sobre les
seves galeres, depurar-ne de derogades i introduir noves directrius.
40
Els
doctors del Reial Consell havien reconegut que, amb ells, el comit de
scalitzaci havia sobreeixit del seu marc jurisdiccional i havia lesio-
nat lautoritat del consistori de diputats i odors de comptes de 1620.
Per, amb els anys, tals pecats soblidarien, i perviurien els volums
impresos, autntics breviaris on cada ocial de la Generalitat si els
aconseguia
41
podria conixer les seves obligacions. Les controvertides
ordinacions establertes ad futurum pels visitadors dels anys 1620-1621
un redre encobert, si es permet lexpressi sincorporarien de
forma natural en el bagatge normatiu duna Diputaci cada cop ms
autnoma; contribuiria a realar-ne el valor el fet que la reuni dels
braos amb el rei de 1626-1632 no dons els fruits esperats.
Pugna sobre vots particulars en reunions delicades
El novembre del 1622 la Diputaci presidida per Benet Fontane-
lla travess una altra conjuntura delicada. A Barcelona lestiu shavia
acomiadat descarregant una tamborinada: la notcia que Felip III (IV),
sense haver jurat encara els drets de Catalunya, aspirava al fet que li
acceptessin obedientment la designaci del bisbe de Barcelona Joan
Sents com a nou virrei. La tensi es respirava arreu, a una banda
i laltra de lactual plaa de Sant Jaume se succeen les reunions de
diversa naturalesa i composici i els dictmens juridicopoltics.
42
En
certs cercles de la capital catalana, probablement fora amplis,
43
no
es parlava daltra cosa.
44

39. ACA, Generalitat, N-1057 (procs del bra militar), fol. 71r-72r (6.IV.1626) i
N-1058a), fol. 456r (10.V.1632).
40. A Capdeferro 2007a: 65-67 apuntem diverses virtuts daquests breviaris dobli-
gacions.
41. No gaudirien duna distribuci ocial a la Diputaci. No gurarien entre els
diversos llibres alguns prescindibles dels quals es lliuraria gratutament un exem-
plar a persones que adoptessin un vincle fort amb el General, per exemple els succes-
sius visitadors i els seus ocials. ACA, Generalitat, G-6/2, fol. 6r (23.VIII.1623), fol. 12r
duna segona srie de documents (20.VIII.1626); G-6/3, s. fol. (23.VIII.1629); G-6/4,
fol. 18v-19r (31.VIII.1635), etc.
42. Dna idea de la magnitud de lenrenou una simple lectura supercial de
DGC: IV, 562 i s. (del 10.IX.1621 endavant).
43. ACA, Generalitat, N-838, fol. 46r-47r, carta de 10.IX.1622 dels diputats a nou
ambaixadors que tenien enviats a Madrid.
44. Francesc de Cartell cops aquesta dedicaci obsessiva de les institucions
de Barcelona pel dossier de la lloctinncia de Sents AMGI, Correspondncia amb
Barcelona (1300-1639), carta de 15.IX.1622 als jurats de Girona: Ass [a Barcelona]
Dins daquest marc, succe que en una junta de braos auspiciada
pels diputats el 4 de novembre hi hagu qui deman que consts en
acta la seva discrepncia respecte del parer majoritari. Benet Fontanella
i els seus veieren amb bons ulls aquesta possibilitat i la plantejaren
a lescriv major del General, Antoni Ti, el qual els respongu que
mai no shavia fet tal cosa. Els assistents a la reuni sesvalotaren per
impedir una innovaci de tanta importncia. Apellaren a criteris de
legalitat i doportunitat per justicar les seves reticncies. Els primers
pivotaven sobre el fet que a la Diputaci mai no shavia estilat daixe-
car vots particulars, i, com que a la instituci els usos tenien fora de
llei, mereixien un respecte absolut. Els criteris doportunitat resultaven
encara ms inapellables: si lescriv donava fe dels parers divergents, es
trencaria latmosfera de consens institucional que feia fort lorganisme
provincial davant dels seus oponents. Aquests, per exemple els ministres
regis, podrien furgar en els Dietaris per conixer quines persones sha-
vien mostrat ms afectes al rei o a la ptria amb motiu dun conicte.
Aix comportaria, de retruc, que molts homes de poch sperit votes-
sin en contra del que creien, deixant-se arrossegar per les insistncies
daltri o, encara pitjor, pel temor a represlies.
45
Les juntes de braos,
conseqentment, entrarien en una nefasta espiral de descrdit.
46
estan tan occupats ab estos negossis del jurament de virey que vol fer lo bisbe que no
s[h]a que poder parlar ni ymaginar de tractar altra cosa que esta no [h]aia pres algun
assiento. [...] La Diputati, ciutat y bras militar estan casi contnuament aiuntats, que
sn ordinriament las deu de la nit quan<t> sen tornen en llus casas, y ab gran con-
formitat tractan estas cosas. Similarment, carta de 26.X.1622 del canonge Josep Jord
al captol de Tortosa, ADTO, Fons del captol, calaix 14, capsa 148, camisa 440: Cada
estafeta estam aguardant resoluti en lo del jurament del virey y la mort de don Baltha-
sar de Ziga diuen ho ha entretingut y se espera ser ass molt prest o de qu se jure
lo virey <h>o que vaja la Governati [...] tot est mort y no som sols los que patim.
45. El 22.XI.1623, davant dels instructors de la visita, Miquel Baptista Falc re-
memorava les frases que havia pronunciat en la polmica junta de braos del 4.XI.1622:
Abans no vingussem a medis de llevar actes nos tenam tots de matar, perqu lo llevar
actes no s sin voler fer a uns lleals y altros tradors, y que [a] los hmens de poch
sperit s llevar-los la llibertat de votar y descarregar la conscintia, y aix no s servey
de Du ni de sa magestat [...] Sis podia llevar acte dels vots particulars, com ho han
conciderat [Benet Fontanella i els altres diputats], los antichs y vells no [h]u han may
concentit ni perms per no causar guerras civils entre nosaltros y evitar morts, desastras
y inconvenients. ACA, Generalitat, VG-74, querella 104, plec dacusacions, fol. 4r i 6v
respectivament.
46. Ibidem, fol. 9, declaraci de 23.XI.1623 de Domingo de Monrodon, a favor
que es continus sense aixecar-se acta dels vots particulars en el si de les institucions
catalanes: De no fer-se aix, se seguiria la total perditi de Cathalunya, perqu ni los
senyors deputats quan<t> tinguessen alguns negosis graves y de molta importntia porian
juntar brassos ni las personas qui podian y devian intervenir gosarian votar ab llibertat
all que centirian juxta llur concintia.
Benet Fontanella i els altres membres consistorials es quedaren
insatisfets de no haver pogut impulsar la proposta. Obstinats, no trigarien
ni dues setmanes a tornar-la a posar sobre la taula. Aix s, seria en una
comissi interestamental ms restringida en la qual versemblantment
havien pres precaucions perqu no hi hagus el personal que sels havia
enlat per les parets el dia 4. Aix doncs, el 16 de novembre de 1622,
els que no pensaven com la majoria pocs, presumim pogueren
aixecar acta pblica del seu dissentiment.
47
La situaci no es reprodu,
la qual cosa basta per demostrar el sever rebuig que degu suscitar.
De lafer no sen digu gall ni gallina ns que, un any i mig ms
tard, arrib lhora de la visita.
48
Aleshores, Josep Fontanella assum
la defensa del parent vilipendiat i dels seus antics collegues.
49
Sos-
pitem que li calgu un esfor enorme per contrarestar els testimonis
arats dels que havien viscut en primera persona la junta de braos
daquell lluny 4 de novembre. Josep opt per no negar levidncia
a diferncia de Benet Fontanella, que havia preferit fer lorni en la
seva declaraci davant dels visitadors i es fu fort en la idea que
els diputats i els odors de comptes havien actuat duna forma mod-
lica en una conjuntura tan difcil com aquella. Duna banda, esgrim
que resultava vexatori per a les persones que intervenien en juntes
de braos i en reunions ms restringides del General pensar que es
deixarien inuenciar per circumstncies externes a lhora de votar.
50

47. Falc faria referncia a la selecci perniciosa dels convocats el dia 16 quan
declararia als visitadors que Jo li respongu [a Benet Fontanella] que si jom fos tro-
bat deputat no l[h]aguera dexat llevar [ni tan sols] a larchabisbe de Tarragona, y que
aquest llevar acte [del dit dia] era causa quels elets que elegia lo concistori eran tots
scolans de amn, y que era molt mal fet com no cridavan personas de experinsia quels
aconsellassan, lo que devian fer, pus cridavan elets. Ibidem, fol. 6v.
48. El 17.XI.1623 el procurador scal del procs scalitzador defens aix la
prctica tradicional de no aixecar acta dels vots particulars en les reunions poltiques
celebrades a la Diputaci: [Lantiga] consuetut s estada molt justament introduhida
y en gran benefci de la dita casa de la Deputati perqu, com en ella y en les dites
juntes ordinriament se tracten coses molt graves y de gran importntia, y en les quals
moltes vegades t inters lo rey nostre senyor, y lo General se oppose contra ministres
superiors en respecte de contrafacti de constitutions de Cathalunya y de conservar
las preheminnties y drets del General, en las quals ocasions moltes persones dels dits
brassos y juntes, o per temor de dits ministres, o per congratiar-se ab ells, foran [i. e.
potser] farien different vot del que sa consintia y la justtia li dictarien, lo que tot cessa
si los dits vots nos continuen nis propalan en scrits. Ibidem, fol. 1r.
49. ACA, Generalitat, VG-74, querella 104, plec de defensa, articulat lliurat el
26.I.1624.
50. Ibidem, apartat 4: Las ditas personas votants en dits braos y juntes sn
perones, com s dit, de tanta noblesa y calitat, que nos pot suspitar dells que per
inters alg, ni del servey de sa magestat ni de la casa pblica, ni per temor, respecte
ni sobornati alguna, dexen de dir y notar lberament llur vot y parer, no fent cas alg
Segonament, apell a la insistncia de certs homes com el conseller
segon de la ciutat de Barcelona, Jeroni de Navel, per justicar que es
dons curs a llurs controvertides peticions i es fessin constar en acta
els seus vots particulars. Finalment, censur la magnicaci que shavia
fet duna qesti manifestament anecdtica. A de comptes, noms
shavia autoritzat un petit canvi en els usos i estils de la Diputaci en
una ocasi molt precisa.
El ll de Joan Pere Fontanella aconsegu que els jutges de la visita
absolguessin loncle de son pare duna querella tan compromesa pol-
ticament.
51
Aix s, amb la instrucci que de lacta de la reuni del 16
de novembre sesborrs lautoritzaci a lanotaci de parers discordants
a que no sen pogus allegar precedent.
52

Captura de les ltimes galeres del General
Lany 1599, a petici dels estaments de la Cort General, Felip II
(III) havia concedit als catalans la possibilitat derigir una ota de ga-
leres que hauria de servir per defensar les costes de la provncia dels
moriscos i els pirates (Serra 2006).
53
Mitjanant aquestes embarcacions,
la Diputaci podria recuperar una part del seu esplendor militar del
passat. El mateix 1599 calgu estipular uns mecanismes de nanament
per a la ota catalana. Aquests consistiren, duna banda, en nous drets
indirectes i, de laltra, en una venda de censals.
Passaren uns quants anys ns que les galeres del General, fra-
cassada lopci de comprar-ne de velles, no estigueren construdes i es
pogueren fer a la mar. Molt abans que aix succes, ja shavien pro-
que semblant vot se spia; ap. 5: Per la matexa rah de sser ditas peronas votants
de tanta qualitat y noblesa com sn, gustaran y tindran per b que tot lo mn spia
llurs vots particulars.
51. ACA, Generalitat, VG-79, s. fol., resoluci de 18.V.1624.
52. Vegeu aquesta deliberaci, cancellada a posteriori cal suposar a resultes
de la sentncia de la visita, a ACA, Generalitat, N-181, fol. 1118r (16.XI.1622): [Els
diputats i odors de comptes] deliberan que en la junta de elets que al present se t en
la present casa sien continuats tots los vots particulars ques faran en aquella per lo
scriv major y secretari del dit General en lo dietari de la present casa, no obstant sie
representat a sas senyorias per lo dit scriv major no acostumar-se de fer en la present
casa, per vurer-ho sas senyorias ax convenir. Aix no obstant, DGC: IV, 595-596 i
602-603, mantindria anotades les diferents opcions votades i el nombre dadhesions de
cadascuna delles, tant per al 4.XI.1622 com per al 16.XI.1622.
53. A tall de context sobre la Catalunya que, a les darreries del segle XVI, hauria
recuperat la centralitat econmica a la Corona dArag i shauria aplicat a una reconquesta
comercial i gaireb militar de la Mediterrnia inters ja palpable en el posicionament
de Barcelona durant les Corts de 1564, vegeu Junqueras 2008, que revisa cronologies
i perqus consolidats de Vilar 1966: II, 253-267.
vet els seus ocis de comandament, shavien distribut sucosos salaris
i hi havia contractes daprovisionament compromesos. Aquests foren
problemes recurrents en relaci amb els vaixells en qesti durant la
seva efmera existncia. Altres contratemps amb qu toparen de for-
ma sovintejada derivaren de la voluntat de ladministraci virregnal
de Catalunya que les galeres servissin els interessos de la monarquia
o de lintent del capit general dimmiscir-se en el nomenament dels
quadres de comandament dels vaixells.
54
Els conictes entorn de si les galeres del General havien dacatar
o no la voluntat del capit general de Catalunya no es tornarien a
plantejar, perqu el 7 de juliol del mateix 1623 les dues naus que que-
daven operatives caigueren en mans dels moriscos a la zona de Saint
Raphal, al Migdia francs.
55
Aquest fracs destap la caixa dels trons
i pos en una situaci molt delicada els dirigents de la Diputaci. I
s que provoc que aoressin a la llum pblica una srie de qestions
que ns aleshores shavien mantingut fora silenciades: es divulgaren
els detalls dels contractes amb qu els consistoris dels triennis de 1617
i de 1620 havien afavorit els potents nancers Jeroni Negroto i Joan
Pau Cnovas,
56
adjudicant-los la sustentaci de les galeres en condicions
molt avantatjoses; es parl de com, en el marc dels dits contractes, els
diputats els havien concedit, a ms de quantiosos pagaments anuals,
la possibilitat de servir-se parcialment de les naus per mercadejar amb
Siclia i amb altres llocs de la Mediterrnia; se sab que les galeres
estaven assegurades per una quantitat considerada irrisria, o en tot
cas molt inferior al seu valor real...
54. El trienni de 1620, concretament, els conictes sobre aix amb el duc dAl-
cal serien molt greus. Recordem que s en relaci amb aquesta qesti que Joan Pere
Fontanella seria enviat a Madrid com a ambaixador de la Diputaci del General. Entre
daltres traces del jurista olot en afers relacionats amb les galeres durant la presidncia
de son oncle Benet a la Generalitat, DGC: IV, 535-536 (allegaci jurdica de 12.IV.1622,
amb leloqent invocaci inicial a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista).
55. Mereix ser posat de relleu lexercici de dissimulaci que en faria DGC: IV,
668 (31.VII.1623) primera notcia, molt velada, de la prdua de les galeres, a contrastar
amb 657 (20.VI.1623).
56. Badosa 2007: 282-283 resumeix lhbil cmul de negocis que Joan Pau C-
novas aconseguia lligar simultniament entorn de les galeres del General: provement
de bescuit, acaparament de grans i aprotament de les llicncies dextracci de blat de
Siclia, s de les galeres per al transport de mercaderies i combinacions de lucratives
assegurances i reassegurances sobre els vaixells i llurs crregues. Indubtablement, a
Cnovas li facilitaria certs negocis frumentaris el fet destar casat ho certiquem in-
directament a partir dACBEB, Fons de Tortosa, vol. 16 CR, carta de Pere Joan Miravall
i Llus Torres de 26.V.1632 amb una lla de Francesc Bonet, magistrat de la Reial
Audincia entre 1598 i 1633 (Palos 1997: 190).
La prdua de les galeres supos un cop durssim per al prestigi de
la instituci i un nal de trienni i de mandat ben galds per a Benet
Fontanella. Afortunadament per a ell, quan en la visita imminent es
passarien comptes daquestes qestions
57
i daltres relacionades amb
les naus,
58
lhome tindria la seva parentela ben disposada a deixar-se
la pell per defensar-lo.
Les qestions suara referides sobre les galeres del General no noms
deixarien tocat el bon nom de la Diputaci i dels seus capitostos. Per a
Joan Pere Fontanella, que comenaria a exercir com a assessor ordinari
l1 dagost del 1623, esdevindrien un maldecap al llarg de sis anys. Ja
a partir de la segona causa que substanciaria en seu jurisdiccional,
59

sobre la seva taula de treball hi hauria sempre algun dossier de salaris
i remuneracions de crrecs del General relacionat amb les galeres,
60

reclamacions fonamentades perqu se suprimissin els tributs creats el
1599 per construir, dotar i mantenir la ota catalana i tamb perqu
samortitzs el quantis deute contret per ra daquesta,
61
peticions en
sentit contrari dels grans mercaders que shavien embarcat mai millor
57. ACA, Generalitat, VG-72, querelles 18 per lassegurament de les galeres
a un preu excessivament baix i 36 per haver perms que anessin a Messina i a
daltres indrets amb nalitats comercials o VG-75, querella 123 per haver carregat
a la Diputaci despeses de les galeres que tericament havien de crrer a compte de
Joan Pau Cnovas.
58. Ibidem, VG-73, querella 72, i VG-76, querella 39 per dues vegades en qu
algun membre del consistori havia obtingut els serveis dun esclau o dun forat a les
galeres per al seu inters privat; VG-74, querella 88 per haver consentit que els
condemnats arreu de la Corona dArag purguessin la seva pena en les galeres rgies
destinades a Npols i no en les del General i querella 93 per pagaments fets a un
jurista com a advocat scal de les galeres, un crrec inexistent, etc.
59. ACA, Generalitat, G-50/3, fol. 43r-v (1.IX.1623). Els assessors Pere Pla i Joan
Pere Fontanella hi acollirien la pretensi del procurador scal de la Diputaci danar
proveint a la indemnitat del General pels danys patits a causa de la recent prdua de
les galeres i ordenarien linventari i la intervenci pblica de tots els bns i drets dels
seus comandants, fra Francesc Sabater i fra Francesc Miquel.
60. a) Dentrada, pensem en els salaris dels ocials de les galeres; en un primer
moment, la monarquia blasmaria la Diputaci per haver-ne interromput el pagament
sense el seu perms, en un correu de 9.XI.1623 on tamb condicionaria una represa
de la poltica defensiva martima provincial catalana a vuit galiotes DGC: V, 20 (21.
XI.1623). b) Amb el temps, el problema el posarien ocials ordinaris del General que es
voldrien seguir lucrant parlem de gaireb deu mil cinc-centes lliures en un trienni, a
repartir entre uns pocs crrecs a costa de gestions que haurien fet relacionades amb
les antigues galeres vegeu-ne la reprensi a ACA, Generalitat, VG-81, querella 33.
61. Vegeu: a) un memorial poltic signat lany 1625 pels advocats Vicen Hortal i
Felip Vinyes que tindria molt de ress tamb circularia durant les sessions de Corts de
1626, ACA, Generalitat, N-1058 a) (procs del bra militar), fol. 230 i s. (23.IV.1626); b)
lacta duna junta de braos de 16.VI.1628 (DGC: V, 235-236); c) com a utilssim capms,
la querella 2 de la visita del General iniciada lagost de 1629, ACA, VG-87.
dit en la sustentaci de les naus,
62
la voluntat de Felip III (IV) que li
reservessin els fruits dels drets de galeres i la indemnitzaci pagadora
pels asseguradors,
63
etc.
Controvertida provisi de Joan Pere Fontanella com a assessor ordinari
64
Vicissituds com les ns ara ressenyades marcarien el context en
qu Joan Pere Fontanella shauria anat apropant al nucli decisori de
la Diputaci i shauria amarat de coneixements sobre els usos i estils
de la casa.
65
Aix el situaria en una posici molt avantatjosa a lhora
de fer valdre la seva candidatura per a loci dassessor ordinari que
calia proveir a la darreria del perode de govern del seu oncle Benet.
La Diputaci del General tenia en nmina dos assessors ordi-
naris (vegeu detalls sobre aquest oci a les p. 173 i s.), que rebien
un mandat sixennal. La renovaci daquests crrecs es feia de forma
escalonada: cada trienni sen canviava un, i laltre seguia en exercici.
Daquesta manera saconseguia que la instituci tingus sempre a la
seva disposici un jurista experimentat en els seus afers. El 30 de juliol
de 1623 expirava el mandat de lassessor Pere Antoni Vinyola, i, des
de molts mesos abans, ja es devia comentar que el substituiria Joan
Pere Fontanella.
62. ACA, Generalitat, G-50/3, fol. 114r-115r, el 23.VI.1626 un mes i mig desprs
que fracassessin les sessions de Corts, conclusi inequvocament poltica, ambivalent i
defectes dilatoris dels diputats i odors de comptes amb lassessorament de Pere Pla i Joan
Pere Fontanella. Dentrada, shi refusaria la pretensi del nancer Joan Pau Cnovas de
ser compensat per la prdua del dret a la meitat del prot de tres viatges que efectuarien
les galeres del General, allegant que latac dels pirates constitua un cas fortut; no es
tindria en compte la mora de la Diputaci en permetre els viatges en qesti, puix que
el contracte daprovisionament de 5.XII.1620 no els estipulava parmetres temporals xos
i, a ms, el nancer havia acceptat que es retardessin i canviessin de format un sol
viatge a utilitat exclusiva seva en comptes de dos a parts iguals; sapreciaria, a ms, que
els tractes entre la Diputaci i Cnovas reectien un cert esperit de comuni i societat
mercantil, per la qual cosa ambdues parts havien de ser responsables, en guanys i en
prdues. Segonament, sapreciaria que les quantioses aportacions que Cnovas havia
estat efectuant a les famoses galeres mereixien certa recompensa i que el sc provincial
no es podia lucrar amb les prdues del seu soci, per la qual cosa sel condemnaria a
rescabalar en certa mesura el nancer, a partir dels diners ingressats en concepte de
drets de galeres el volum econmic del rescabalament es determinaria ulteriorment.
63. Vegeu a DGC: V, 206 la indiferncia que provocaria a la Diputaci la recepci
duna carta rgia de 30.VIII.1627 en aquest sentit.
64. Aquest episodi enllaa amb el proper (p. 168 i s.), per aix negligim el criteri
cronolgic i lexposem desprs del de les galeres.
65. Alguns daquests usos i estils ens han pervingut grcies a manuscrits com el
de lescriv major de la Diputaci Antoni Lombart, que transcriu Snchez de Movelln
2004a: 476-522.
Per a ell seria una sort que al consistori que havia de fer lelecci
noms hi hagus un doctor en drets i que aquest fos el seu oncle Benet
Fontanella. I s que, en diverses ocasions recents en qu hi havia hagut
un diputat o un odor generalment del bra reial amb la titula-
ci jurdica adient, aquest shavia fet elegir pels seus companys els
electors, valgui la redundncia en el crrec dassessor ordinari. Joan
Arolas, el 1614, o Pere Antoni Vinyola, tres anys desprs, havien seguit
aquest procediment.
66
Aquest afany per seguir estretament vinculats a
la poltica de la Diputaci simptomtic del fet que hi havia possi-
bilitats de gaudir duna notabilssima parcella de poder, ms que no
pas de lucrar-se
67
havia suscitat diversos debats. En el primer volum
de la seva segona gran obra de literatura jurdica, Sacri Regii Senatus
Cathaloniae decisiones, editat el 1639, Joan Pere Fontanella consagraria
un captol el nm. 188 als que havien resultat especialment soro-
llosos amb motiu de la provisi de Vinyola li havia calgut votar-se
a si mateix perqu li faltaven suports.
68
Lolot abordaria la controvertida qesti amb els dos interrogants
segents: a) En lelecci i provisi dassessors i de ladvocat scal
del General de Catalunya, podia concrrer activament i passiva
un diputat o un odor de comptes que fos jurisperit? b) Hom
podia elegir-se a si mateix? Abans dentrar prpiament en ma-
tria, Fontanella faria una breu introducci sobre com selegien
aquests crrecs de suport jurdic de la Diputaci catalana, prestant
especial atenci al fet que els escollits havien de comptar amb
una majoria dels vots del consistori havent-nhi com a mnim
un de cadascun dels estaments. Aix preparava ja la resposta que
donaria conclusi a lafer: un diputat reial que volgus ser asses-
66. Arolas havia estat diputat reial del trienni de 1611 i Vinyola odor reial del
de 1614. El fenomen es repetiria lany 1626, quan Bernat Sala, desprs dexercir com a
odor reial des de l1 dagost de 1623, fos elegit per al preuat crrec jurdic, o lestiu de
1638, amb Enric Alemany (p. 326), odor eclesistic sortint. La provisi com a assessor
el 3.III.1632 de Jaume Lamarca, aleshores odor reial, tamb val com a exemple, amb
lagreujant i controvrsia: AEV, AJ-3, fol. 187r-193v que el consistori la precipitaria
per avanar-se a les sessions de Corts, tot evitant la competncia dels braos (Ribalta
1993 i Capdeferro 2003).
67. Prez Latre 2008: 410 refereix tota mena destratgies i trboles maniobres,
suborns, tota mena de pressions i inuncies personals per obtenir un oci dassessor
ordinari de la Diputaci a la segona meitat del XVI.
68. Fontanella 1639: cap. 188.12 i. f.: Memini, quod de tempore provisionis
assessoriae Petri Antonii Vinyola legum doctoris, et civis honorati Barcinonae, qui erat
tunc unus ex auditoribus computorum Generalis, et nuper obiit regius consiliarius, quia
deciebant ei aliqua vota consistorialium multum illi profuit, posse pro se suffragium dare,
et non deerant, qui contradicebant, regula generali in contrarium proposita forsan ducti.
sor, per exemple, podria abstenir-se de pronunciar-se en lelecci,
per no dassegurar-se el vot favorable de lodor del seu mateix
bra. (Fontanella 1639: cap. 188.1)
Acte seguit (ibidem: cap. 188.3-8), el jurista presentaria les bases
jurdiques del dret com que alimentaven la regla general segons
la qual ning no es podia elegir a si mateix per a un crrec,
oci o dignitat. Aix, un home que havia de conferir un beneci
eclesistic no sel podia autoatribuir, aquell que hagus rebut la
facultat de distribuir quelcom entre els necessitats no es podia
beneciar del repartiment, un pare no podia constituir-se en el
substitut exemplar del seu ll, etc.
Els sobredits impediments no obstaven, per, que entre els cata-
lans estigus admesa la prctica contrria (ibidem: cap. 188.12).
69

Aquesta no violentava les regles del dret romanocannic, en les
quals hi havia reconegudes certes limitacions al principi general:
una delles disposava que si lelecci en qesti es feia de forma
pblica i oberta, i hom era designat pels seus collegues per al
crrec, aquest podia acceptar la conana dels altres i el seu con-
sentiment es convertia en un vot favorable addicional. Arribat en
aquest punt, quan salbirava la recta nal del seu discurs, el nostre
jurista introduiria una consideraci de tipus moral: explicaria
que, mentre les gestions entorn de lelecci es fessin duna forma
oberta, i no pas secretament, linteressat en accedir al crrec, oci
o dignitat no podria ser titllat dambicis.
70
Tornem a lelecci que shavia de fer el 1623. Des de feia mesos
semblava haver-hi un consens en el consistori de la Diputaci que el
crrec dassessor ordinari es conferiria a Joan Pere Fontanella. De
fet, tan bon punt labat de Besal i els seus companys havien pres
possessi dels seus llocs, havien negociat i concls un acord pel qual
shavien repartit equitativament la provisi dels ocis de la instituci
que esqueien al seu trienni. Aix, cadascun dells podria acostar a la
casa del General les persones que desitgs amb la conseqent obtenci
dun lucre econmic quan es tracts docis venals (Prez Latre 2001:
169-174). Volem destacar que aquest acord o pacte de repartiment no
69. Aquesta s una de les Decisiones de Fontanella que no es clouria amb una o
ms resolucions jurisdiccionals concretes sin amb un practicatur, que denotava una
observana general del moment en la instituci estudiada.
70. Ibidem, cap. 188.10: In isto enim casu non potest dici ambitiosus is, qui
videns se ab aliis eligi publice, et idoneum reputari, electioni huiusmodi consentit, et
pro se votum profert, et suffragium praebet, sicut ambitiosus diceretur si secreto eret
electio, vel per ipsum solum, et sic conciliantur cum his, quae dicta sunt in contrarium.
era secret; qualsevulla persona prxima a la Diputaci podia tenir-ne
notcia.
71
Pel que sembla, els principals crrecs de la casa en quedaven
exclosos, almenys de forma ocial. Es donava per fet que aquests sha-
vien dadjudicar per mrits preferentment professionals, no altrament.
Vegem tot seguit com la malaltia i la mort de Maria de Calders
complic enormement les coses al nostre Fontanella. El 8 de maig de
1623, lodor militar Ramon de Calders i de Santa Fe sollicit als seus
companys del consistori una llicncia per absentar-se de Barcelona
durant uns dies. Aquesta, que se li conced,
72
li havia de permetre
visitar els seus dominis de Santa Fe i acompanyar-hi la seva muller,
Maria, probablement perqu hi passs lestiu. Pocs dies desprs de la
seva arribada a Santa Fe, Maria emmalalt greument i lliur la seva
nima al Senyor. Mentrestant, Benet Fontanella i els altres membres
consistorials, que tericament no sabien res daquest luctus procs,
frisaven perqu veien com sels apropava la data nal del seu trienni
i volien deixar ben assegurats els interessos dels seus parents i clients
a la Diputaci.
El 22 de maig requeriren per escrit a lodor militar que es rein-
tegrs a les seves funcions a Barcelona, a la casa del General, amb la
qual cosa tingueren per revocada la llicncia concedida per absentar-se.
Ramon de Calders ni els respongu ni acud a la crida, ocupat possi-
blement com devia estar en les exquies i el dol de la difunta. De fet,
encara trigaria ms dun mes a reincorporar-se. Durant aquest temps,
es proveren diversos ocis de la Diputaci. Entre ells, el 26 de juny
de 1623, el lloc dassessor ordinari a Joan Pere Fontanella.
73

71. Vegeu amb quina naturalitat sen parla a DGC: IV, 662 (12.VII.1623). Ens
consta que la conclusi dacords similars no seradic desprs de la polmica que es-
tem estudiant, ACA, Generalitat, VG-87 visita contra els membres del consistori i
els ocials del trienni de 1626, querella 7, acusaci del procurador scal del procs
scalitzador: Els deputats y odors del trienni passat, en molt gran preiudici del bon
govern y administrati de las cosas del General, y en violaci dels actes y captols de
Cort y ordinacions del General que disposan que las nominacions y provisions per als
ofcis de la Generalitat han de ser lberas y sens negociati alguna, sens poder-se pro-
metre ni donar res per ellas, [insert. marg. y contra lo iurament que han prestat], han
fet en lo discurs de dit trienni, uns ab altres, entre si, diversos concerts, colligacions
y monopolis sobre las nominacions havian de fer per a dits ofcis, prometent-se uns a
altres recprocament llochs de ofcis, plaers y amistats, rmant per a maior seguretat
entre ells actes y escripturas de dits concerts.
72. ACA, Generalitat, N-181, fol. 1320v (8.V.1623).
73. Ibidem, fol. 1382r: Los senyors deputats del General del Principat de Ca-
thalunya, en Barcelona residins, ab interventi dels senyors odors de comptes del dit
General, lo militar absent de la present ciutat y vegueria [...] provehexen [misser Joan
Pere Fontanella] de lofci y crrech de laltre dels assessors ordinaris del dit General
per lo sexcenni que comensar y vacar lo primer die del mes de agost prxim vinent,
Quan Ramon de Calders torn, no volgu adherir-se al nomenament
del nostre advocat; tampoc permet que es fes una nova deliberaci
que el ratiqus en el crrec. s ms, es consider tant menystingut
pels seus companys del consistori que el dia 15 de juliol de 1623 decid
prescindir-ne en el transcendental acte ocial dinsaculaci ho veurem
en el proper apartat. Qu acab passant amb Joan Pere Fontanella,
lencara no estrenat assessor ordinari?
Com que no es fu un nomenament alternatiu al seu, comen
a exercir les funcions que se li havien assignat el primer dagost de
1623. Ara b, durant gaireb nou mesos pes sobre seu lamenaa que
la seva provisi podia ser anullada i hauria dabandonar el crrec. I s
que Ramon de Calders, tan bon punt sinici el procs de scalitzaci
del trienni acabat de cloure, denunci els seus antics companys de
consistori per la deliberaci que havien fet el 26 de juny sense la seva
participaci. El procurador scal de la visita acoll la queixa i sadher
a la querella com a acusaci pblica.
74
Els arguments que adduren Calders i el scal contra la provisi
dassessor ordinari foren els segents: a) havia estat feta massa aviat,
fora dels terminis assenyalats per diversos captols del General de Ca-
talunya el captol 13/1420, en combinaci amb el 16/1413, i el R.
13/1533 i pels usos i estils de la casa; aquests preceptuaven que
lelecci de ladvocat scal de la Diputaci shavia de fer en un moment
prxim a lelecci dels nous consistorials, els darrers dies del trienni;
b) no shavia realitzat en presncia de tots els membres del consistori,
com hauria estat legal; ben al contrari, shavia fet en menyspreu duna
persona, que no havia estat convocada malgrat que estava absent l-
citament, amb llicncia dels seus companys, i tot i que no es trobava
gaire lluny de la ciutat.
75
Curiosament, per donar ms consistncia a les seves pretensions,
els acusadors aportaren diversos exemplars de les provisions dassessor
per acabar y nir lo sexcenni corrent lo doctor misser Pere Antoni Vinyola lo ltim del
corrent mes de juliol, conforme dispositi dels captols de Cort, usos, prtica y styl de
la present casa los s lcit y perms, ab los salaris, praerrogatives y emolumens al dit
ofci pertanyens. E lo dit misser Joan Pere Fontanella, present en consistori, accepte
lo dit ofci y crrech, etc.
74. Al nal, el sc es quedaria sol en la conducci de la causa, puix que Ramon
de Calders renunciaria a seguir participant-hi des del 14.III.1624 ACA, Generalitat,
VG-73, querella 63.
75. Ibidem, escrit dacusaci lliurat el 19.X.1623. En denitiva, les parts actores
del procs demanaven que lelecci i provisi de Joan Pere Fontanella com a assessor
ordinari fos nulla, invlida, contra captols de cort, usos y costums de la casa de la
Deputati, y feta en contempte y emulati del dit odor militar absent.
ms recents que, en ms duna ocasi, havien estat realitzades abans
del perode estrictament legal i en absncia dalgun dels membres del
consistori.
76
Cal dir que les esmentades provisions havien estat posteri-
orment raticades el tercer o quart dia abans de la del trienni, amb
la qual cosa havien vist resoltes les seves decincies.
77
Calders i el
procurador scal farien valdre que a Fontanella no se lhavia conrmat
en el seu crrec daquesta forma.
En realitat, cap daquestes tres pretensions tenia gaires possibilitats
de prosperar. Totes resultarien fcils de contestar per la part contr-
ria. Potser Calders i el procurador scal de la visita havien intentat
vestir amb arguments jurdics un problema que no era prpiament
susceptible dun procs judicial? Calders hauria desitjat acusar els seus
antics companys de consistori de no haver respectat lacord signat a
principi del trienni segons lex odor militar, shi havia estipulat que
per proveir loci dassessor ordinari hi haurien de ser tots plegats;
aquest acord, per, difcilment podia generar obligacions jurdiques; s
ms, era completament illegal. Calders tamb hauria volgut expressar
la seva queixa en termes durbanitat o de manca de respecte envers
alg que havia sofert una prdua tan delicada, per aix evidentment
no donaria mai peu a una condemna.
78
La feblesa dels fonaments de lacusaci fou posada en evidncia
de forma contundent pels escrits de la defensa, presentats a partir del
segon trimestre del procs scalitzador. El principal articulat de des-
crrec per als cinc antics membres del consistori encausats, molt ms
llarg del que era habitual en les visites, fou signat per ladvocat Llus
Gell.
79
Lautoria del text correspongu a Fontanella qui podia estar
ms motivat que ell?, per en aquell moment no en deix constncia,
perqu no podia patrocinar ocialment cap de les parts ats el seu
crrec institucional. Quinze anys ms tard, quan publiqus el primer
volum de les seves Decisiones, Fontanella explicaria obertament com
havia portat el cas sense ni mencionar que ho havia fet a lombra i
76. Per exemple, lelecci de Joan Aroles havia estat feta el 28.V.1614, sense que
fos present al consistori el diputat militar. A Pere Antoni Vinyola se lhavia provet l11.
VI.1617 amb el dissentiment exprs del diputat militar. ACA, Generalitat, N-174, fol.
727r-v, i N-176, fol. 654r-655r, respectivament.
77. A Aroles sel ratic i prove novament en el crrec el 29.VII.1614, i a Vi-
nyola el 29.VII.1617 el diputat militar segu sense donar-li el seu vot favorable. ACA,
Generalitat, N-174, fol. 807r, i N-176, fol. 715r, respectivament.
78. Coneixem les raons de fons del malestar de Ramon de Calders a travs dun
escrit reprovatori que adre als seus collegues el 7 de juliol de 1623. ACA, Generalitat,
VG-73, querella 63, plec de lacusaci.
79. Ibidem, plec de la defensa.
de quins arguments jurdics shavia servit (Fontanella 1639: cap. 249-
251). Vegem-ne els principals en tres grans blocs:
Sobre el nombre de votants necessaris per proveir un oci
del General.
80
1. El ms fcil de tot fou rebatre la idea que calia la presncia
de tots els membres del consistori perqu una deliberaci, per
molt rellevants que fossin els seus efectes, tingus validesa. Fon-
tanella record que en el captol R. 57/1599 shavia preceptuat
expressament millor dit, shavia raticat una vegada ms que
el consistori podia adoptar qualsevulla resoluci amb un qurum
de quatre persones, sempre que nhi hagus almenys una de cada
estament.
2. Tamb result senzill respondre a lacusaci que el 26 de juny
els diputats i els odors reunits havien actuat clarament en menys-
preu de Ramon de Calders perqu ni shavien esperat que torns
ni lhavien fet cridar expressament. La defensa aport diversos
actes i testimonis que certicaren que a la Diputaci no senviaven
a buscar els absents encara que hi hagus votacions o provisions
(Fontanella 1639: cap. 249.18); ho raticaren diverses anotacions
fetes al tercer ter del segle XV per lantic escriv major Antoni
Lombart en el seu recull dusos i estils de la instituci.
81
3. Amb una certa sornegueria, Fontanella fu veure que segu-
rament el problema no residia en cap dels dos punts exposats,
ja que durant el mes de juny de 1623, quan Calders sestava als
seus dominis de Santa Fe, shavien deliberat altres provisions
docis del tauler de Sant Feliu de Codines, el de Gandesa o
el de Riudecanyes sense que lodor militar les impugns (Fon-
tanella 1639: cap. 249.18).
Sobre els condicionants temporals de lelecci
82
4. La base ms slida dels contraris era, sens dubte, un nucli
de tres captols del General els ja esmentats 13/1420, 16/1413
80. ACA, Generalitat, VG-73, querella 63, apartats 10 i s. de lescrit de la defensa.
Fontanella 1639: cap. 249.16-20.
81. Ibidem, apartat 13 de lescrit de la defensa: Ponit que lo dit llibre de An-
toni Llombart s un llibre que en matria de prtiques y estils de la Deputaci se sol
inconcussament crurer y donar fe, conforme en ell se troba escrit y assentat, y s ver.
82. Ibidem, apartats 22 i s. de lescrit de la defensa.
i R. 13/1533 que obligaven a fer lelecci i provisi del crrec
dassessor ordinari els mateixos dies que sescollien els diputats
i odors del trienni que estava a punt dinaugurar-se. Hbilment,
Fontanella aconsegu neutralitzar aquests preceptes. En primer
lloc, sotmet les normes de 1413 i de 1420 a un procs de rela-
tivitzaci historicista (Fontanella 1639: 250.3-4). s a dir, record
que havien estat concebudes per a una Diputaci on els crrecs
de diputat i dodor eren objecte delecci. Les coses havien can-
viat molt amb Ferran II i la instauraci del procs insaculatori
i lextracci a sort. Des daleshores, laplicaci dels preceptes de
principi del segle XV no podia ser rgida, i menys en qestions
formals. La regla del rebus sic stantibus era de referncia obliga-
da per fer valdre la pretensi del nostre jurista (Fontanella 1639:
cap. 250.7).
5. Segonament, el nostre jurista deman una interpretaci teleo-
lgica dels dits captols 13/1420 i 16/1413. Per qu shavien pro-
mulgat? Per assegurar que, al nal del trienni, quan els diputats
i odors de comptes sortints haguessin de proveir els ocis jur-
dics de la casa del General, coneguessin b els diferents experts
en dret i poguessin fer lelecci ms encertada. A Fontanella li
semblava ridcul que Calders i el procurador scal de la visita
no acceptessin que trenta dies de ms o de menys no afectaven
lobservana daquesta regla (Fontanella 1639: cap. 251.15-16).
6. En relaci amb aquest tema de dies i terminis, Fontanella
continu collant ladversari a cpia daportar doctrines divergents
que demostraven que lexpressi al nal del trienni continguda
en el captol R. 13/1533 es podia interpretar de moltes maneres;
aprot tamb per qestionar de passada si la formalitat que
lelecci de lassessor es fes al nal del trienni constitua una
solemnitat essencial per a la validesa de lacte; s a dir, si la manca
de respecte als terminis signicava la nullitat de la provisi. Per
a Fontanella aquest punt constitua leix central de tota la defensa
dels que lhavien provet en loci dassessor ordinari. Hi havia
alguna llei que estipuls que la facultat per elegir un crrec, en
cas de no ser exercida dins uns terminis precisos, passaria a altri?
La resposta era no, i aix signicava que les formalitats temporals
previstes en les normes del General no constituen solemnitats
essencials (Fontanella 1639: cap. 251.9).
En relaci amb els efectes de la conrmaci del crrec
83
7. Recordem que a alguns dels predecessors de Fontanella, nome-
nats tamb abans del perode reglamentari, sels havia consolidat
la provisi en el crrec amb una deliberaci conrmatria del
consistori de diputats i odors de comptes. El nostre jurista no
havia tingut la mateixa sort. Ell no deix que aix pogus acabar
suposant-li la revocaci del mandat rebut. Duna banda, difongu
la idea que aquestes conrmacions noms es feien ad maiorem
cauthelam, no tenien un efecte jurdic de major pes.
8. Si per cas aix no satisfeia els jutges de la visita, Fontanella
addu que la seva provisi dassessor ordinari havia estat objecte
duna raticaci tcita per dues vies: a) perqu els cinc membres
del consistori que lhavien votada manifestaren que la donaven
per bona en una resposta que el 7 de juliol de 1623 adrearen
a lodor militar que no hi havia participat; b) perqu no shavia
provet ning ms per al crrec (Fontanella 1639: cap. 251.5 i 7).
Amb aquesta bateria de raons, el nostre advocat es guany que
el 18 de maig de 1624 els jutges de la visita dictessin una sentncia
absolutria per a Benet Fontanella i els seus quatre collegues.
84
Aquesta
resoluci donaria al nostre jurista la tranquillitat desperit necessria
per seguir fent dassessor ordinari durant els ms de cinc anys que li
quedaven en loci.
Insaculacions paralleles a la casa del General
Visiblement, Ramon de Calders no hauria pat gens b el modus
procedendi dels seus companys del consistori en relaci amb la provisi
de Joan Pere Fontanella, i no defugiria altres motius per discrepar-ne.
Aix, el 15 de juliol de 1623, quan shavia de fer la insaculaci de noves
persones en les bosses de la Diputaci, provoc una situaci dextre-
ma gravetat, una absurditat mxima com diria ladvocat olot en les
seves Decisiones (Fontanella 1645: cap. 562-565), una controvrsia
ms forta del que era habitual en tals conjuntures.
85
Lodor militar,
83. Ibidem, apartats 28-29 de lescrit de la defensa.
84. ACA, Generalitat, VG-79, tercera llista de sentncies, de 18.V.1624, resoluci
sobre la querella 63.
85. No cal anar gaire enrere per trobar traces daltres insaculacions molt proble-
mtiques a la Diputaci; la de 1615 seria particularment moguda, faria que se suscitessin
dos dubtes consecutius i connexos en el si de la Diputaci, que se substanciaren seguint
el captol R. 39/1599 ACA, V-89, fol. 8r i s., 6 i 7 dubte, maig del 1615, el primer
sobre si era forosa la presncia de testimonis en lacte dextracci dhabilitadors per
amb el suport del diputat reial, juntament amb laquiescncia dels nou
habilitadors vlidament extrets a sort per sense el consentiment
dels membres consistorials eclesistics, del diputat militar i de lodor
reial, executaren el ritual de la insaculaci aprotant que shavien
emparat amb certa violncia del llibre de lnima.
86
Allegaren que, una
vegada trencada la concrdia del trienni sobre repartiment de crrecs,
les insaculacions shavien de fer noms conforme los captols y actes
de Cort estrictament com disposava el captol R. 1599/8, i no
pas, com pretenia el bloc majoritari del consistori, segons disposici
dels captols y actes de Cort, s, prctica y costum del dit General.
87

Assabentats daquesta actuaci, el diputat i lodor eclesistics,
el diputat militar i lodor reial feren una insaculaci parallela amb
noms cinc noms coincidents amb laltra.
88
Ells prescindiren dels insa-
culadors, que shavien posicionat clarament en contra seu. De passada,
irritats amb lescriv major del General perqu havia anotat al llibre
de lnima els noms dels nous insaculats pretesament irregulars, el
suspengueren durant un quart dhora del seu oci.
89
insacular, el segon sobre si la declaraci del dubte previ shavia danullar pel fet que no
hi havia concorregut el vot favorable de cap membre consistorial eclesistic.
86. Vegeu la nmina de les quaranta-vuit persones que insacularien, extreta
dACA, Generalitat, G-50/3, fol. 59v-61v (30.III.1624): Berenguer dOms i Santa Pau, Josep
Calders, Francesc Ballero, Miquel Joan Magarola, Dims de Llupi, Joaquim Frigola,
Guillem de Calders, labat Antoni Mantilla, Jacint Descatllar, Guillem Balet, Antoni Frigola,
Joan Pere Alsina, Joan Baptista Gori, Pere Joan Rossell, Francesc Alsina, Raimon de
Farners, Miquel dOms i Biure, Joan Magarola, Miquel ngel Lloren, Francesc Aguil,
Benet Anglasell, Dims Polit, Jeroni Ferrer, Joan Frigola i Llordat, Gaspar Oriol, Fran-
cesc Ros, Pere Ribes, Francesc Oluja, Pere Pla, Salvador Batlle, Francesc Rafart, Mart
Joan Rull, Antoni Aixada, Rafel Bald, Joan Pau Folcrs, Antoni Gai, Vicent Ferrer,
Felip de Boixadors, Mart Joan de Pons, Felip de Sorribas i Rovira, Alexandre Taverner
i Montorns, Jeroni Polo, Josep Puig, Francesc Aparici, Rafel Cabrer, Rafel Sard, Ddac
Vilanova i Joan Baptista Desvalls.
87. A DGC: IV, 662 (12.VII.1623) trobem confrontades ambdues frmules.
88. Els trenta-set insaculats pel sector majoritari del consistori serien, segons
novament ACA, Generalitat, G-50/3, fol. 59v-61v (30.III.1624), Joan de Boixadors i de
Pau, Francesc Terr, Francesc Pastor, Miquel de Tagamanent i Rocabert, labat Bernard
Damians, Francesc Ros, Ddac Vilanova, Feliu Bou, Joan Pau Xammar, Gaspar de Mont-
palau, Baltasar Tarroja, Joan Baptista de Du, Jeroni Gil de Frederic, Francesc Huguet,
Miquel Saleta, el prior Francesc Peroi, Francesc Gimbert, Galceran Ferrer de la Mora,
Joan Baptista Monjo, Francesc Mir Arnau, Salvador Batlle, Pere Joan Sanou, Pere Pau
Pasqual, Lltzer Amat, Pere Joan Puigvert i Serra, Melcior Ferrer, Onofre Mendoza, Pere
Cornell, labat Antoni Mantilla, Joan Mulet, Miquel Perpiny, Jeroni Pastor, Carles Vila,
Antoni Aixada, Jaume Cubells, Baptista de Pons i Jeroni Mora dAlmenar. Hem posat
en cursiva els cinc noms presents en ambdues insaculacions.
89. Aix motivaria la querella 28 en la visita iniciada lagost de 1623 ACA,
Generalitat, VG-72.
Com que el consistori estava a les acaballes del seu mandat, ning
no volia perdre aquella ltima oportunitat dincloure familiars, amics
i clients en les preuades bosses. Cap dels dos bndols en qu shavia
escindit el directori del General no volgu fer marxa enrere cosa que
es visualitzaria molt b en una declaraci formal de dubte, seguint el
circuit institut pel R. 39/1599, sobre el captol R. 8/1599.
90
Amb aix,
arrib el 31 de juliol, data que marcava el canvi de trienni, i hi havia
dos noms per a moltes de les places abans vacants. Qui posaria remei
a aquesta complexa situaci?
El procurador scal de la visita, a travs de la querella 14, pos
en entredit totes les mesures que havien condut a les insaculacions
paralleles.
91
Com era previsible, els visitadors dextracci recent inten-
tarien treure prot de les dissensions alienes no faltaven antecedents
dequips de scalitzaci que haguessin intentat (infructuosament, cal
dir-ho) atribuir-se la provisi de crrecs anullats als consistoris sortints
per defectes materials o formals.
92
Quan els jutges es van fer crrec de
lafer, imaginaren que podrien decidir quina de les dues insaculacions
havia estat feta de forma legtima i, arran daix, quins noms queda-
rien dins les bosses i quins nhaurien de ser trets sirrogarien aix de
facto una parcella de jurisdicci del General molt llaminera. Els nous
diputats i odors de comptes, assessorats per Pere Pla i tamb per Joan
Pere Fontanella, intentarien marcar-los el terreny, a cpia de dir-los que
noms podrien determinar si alguns dels antics membres consistorials
havien delinquit, sense anar ms enll.
93
La inevitable discrepncia ori-
ginaria tot de consultes jurdiques i reunions de magistrats i advocats
nomenats pels dos directoris simultniament operatius al General, el
dels membres consistorials i el dels visitadors.
94
La plana major dels
90. ACA, Generalitat, V-89, fol. 21r i s., 9 dubte del volum, declarat el 17.VII.1623
per la major part del consistori i els assessors, naturalment en contra de Calders que
hi dissentiria.
91. Colateralment, amb la querella 87 ACA, Generalitat, VG-74 acusaria lantic
consistori dhaver gastat voluntriament i amb culpa gaireb nou mil cinc-centes lliures
entorn de la insaculaci de 1623.
92. ACA, Generalitat, V-44, 3r dubte, de 20.IX.1603, avalat quant a legitimitat
formal sense entrar al contingut per un parer de 19.XI.1603 del canceller, el regent
la Cancelleria i deu doctors del Reial Consell. Vegeu tamb ACA, Generalitat, VG-29,
camisa 73, declaraci de 14.XII.1605 del canceller, el regent la Cancelleria i tres doctors
del Reial Consell, en relaci amb DGC: III, 826-827.
93. Fontanella 1645: cap. 562.3-4 presenta les posicions enfrontades de partida;
cap. 562.5 i s. els arguments dels visitadors; cap. 563 els dels membres consistorials que
havien accedit recentment al crrec.
94. DGC: V, 12-13 primers contactes i ambaixades, de 12 i 16.IX.1623, entre
els dos directoris, 15-16 (30 i 31.X.1623) i 17 (4, 5 i 7.XI.1623).
tcnics en dret de laparell virregnal avalaria que lequip scalitzador
no sexceds en el seu mbit jurisdiccional, de poder nicament con-
demnar els antics diputats i/o odors que haguessin actuat malament.
95
Aix,
96
la pilota quedaria al teulat dels membres consistorials en
curs, assessorats per uns consultors externs Pere Segura i Francesc
Llauger, triats pels diputats entre els seus addictes
97
; desprs danullar
les dues insaculacions rivals de 1623 per vicis letals de procediment,
decidirien que era a ells a qui escauria fer insaculaci doble lany en
curs pels llocs provets problemticament durant lexercici previ i pels
que tocaven aquell any.
98
Joan Pere Fontanella, que havia assessorat
el consistori de 1623 en el tema com a advocat, no pas en lexercici
de la jurisdicci, sense ocultar la seva preferncia per la posici del
bloc majoritari del consistori de 1620 presidit per son oncle Benet,
99

lamentaria inequvocament aquesta resoluci, en tant que parcial i en
tant que feta a partir duna lectura excessivament literal de les normes:
Si meum requisiveris iudicium, non ita facile contra insiculationem
maioris partis inclinassem. Fuit enim res satis mali exempli. (Fonta-
nella 1645: cap. 565.27)
Mentrestant, els visitadors no abandonarien del tot llurs intenci-
ons inicials. Quan sestava arribant a la recta nal dels seus processos
de scalitzaci, quan faltaven setmanes per a la publicaci de llurs
resolucions, comenaria a plourels una allau de peticions per recu-
95. DGC: V, 21-23 (2.XII.1623). Fontanella 1645: cap. 563.23 i 564 plasmaria
jois el parer del canceller, el regent la Cancelleria i doctors del Reial Consell, salegrava
que hagus constitut un vistiplau als arguments que ell havia enlat com a assessor
ordinari dels diputats i odors en curs.
96. La darrera fase del cas es pot reconstruir a partir de Fontanella 1645: cap. 565.
97. Ibidem: cap. 565.27 lolot els qualicaria irnicament de selectos intra mille
per deputatos.
98. ACA, Generalitat, G-50/3, fol. 59v-61v, de 30.III.1624 inferim la data duna
provisi de 9.V.1624. Vegeu-ne el principal fonament jurdic al fol. 61r: Tamen quia
in dicto capitulo 8 Curiarum 1599 et expresse est decretum et stabilitum quomodo sit
procedendum in huiusmodi insiculationibus endi, quod neque in uno neque in altero
actu praetensarum insiculationum observatum extat. Cum in uno actu insiculationis
factae per dictos deputatum realem et auditorem militarem deciat nominatio et prae-
sentatio a maiori parte consistorij, in altero deciat laudatio, approbatio et habilitatio
praedictarum novem personarum. Cumque in dicto capitulo pro forma requiratur quod
utrumque simul interveniat nominatio seu praesentatio a maiori parte consistorij et
approbatio seu laudatio dictorum habilitatorum aut a maiori parte illorum, quorum
uno deciente tota corruit insiculatio. Ubi enim plura in statuto copulative postulantur
omnium copulatorum desideretur necessarius concursus....
99. Fontanella 1645: cap. 563.23 narraria la seva posici i com el seu parentiu
respecte a Benet Fontanella lhauria inhabilitat per assessorar el consistori en lenjudi-
ciament del cas.
sar-los juntament amb els seus assessors jurdics. Tals demandes estaven
motivades pels lligams de parentiu que gaireb tots tenien amb algun
dels insaculats de 1623, dun bndol i de laltre.
100
No obstant aix, ells
no donarien senyals de canviar de rumb, treballarien amb la previsi
danullar, tamb, les dues insaculacions efectuades al capdavall de
lltim trienni.
101
Al nal com a premi de consolaci noms podri-
en dictar sentncies parcialment condemnatries dels antics membres
consistorials, censurar bona part de les despeses que havien autoritzat
en la querella de les insaculacions i ordenar-ne la limitaci de cara al
futur, almenys de forma provisional ns a ladveniment dunes Corts.
102
En denitiva, Joan Pere Fontanella hauria entrat a primera lnia
de la poltica i la gesti de la Diputaci del General en un entorn
marcat per
una de las causas ms graves que s[h]aja [h]agut en la casa de
la Deputati de moltssims anys a esta part, ax per tractar-se de
inters de moltes persones ricas, poderosas y nobles, de las quals
moltes insistien ab gran vehemntia y fervor a la deffensa de dita
causa, com tamb per lo inters de les insiculacions y [h]aver-se
fet dites insiculations ab grans controvrsias y inquietuts, com
s pblich y notori a tot lo present Principat.
103
SEXENNI DE JOAN PERE FONTANELLA COM A ASSESSOR ORDINARI DEL GENERAL
Fins ac hem explicat el desembarcament si exists el terme
desencotxament el preferirem
104
de labat Fontanella i diversos dels
100. ACA, Generalitat, VG-72, querella 14, vegeu a partir de 16.IV.1624. En
qesti dhores, dels nou visitadors DGC: V, 2 i 5 (2 i 15.VIII.1623), sen veurien
impugnats ms de la meitat labat dArles, Pere de Llordat, Joan Olmera, Gaspar de
Prat, Jeroni Navel, i tamb lassessor de la visita Francesc Ribas. La cosa semblava
no tenir aturador.
101. DGC: V, 51 (9.V.1624); tal fermesa ignoraria les directrius rgies rebudes a
travs duna carta de 27.IV, ibidem: V, 50.
102. ACA, Generalitat, VG-79, sentncia de 13.VI.1624 sobre la querella 87
per les despeses generades arran de la insaculaci de 1623. Joan Pere Fontanella, com
a assessor ordinari del General, a travs dun escrit presentat el 15.VI.1624 pel sndic
Bartomeu Ripoll, impugnaria part de la resoluci dels visitadors allegant que envaa
un mbit ja jutjat pel consistori mitjanant les conclusions de 30.III.1624 i 9.V.1624.
103. ACA, Generalitat, VG-81 visita iniciada lagost del 1626, querella 29, pel
fet dhaver, els diputats, pagat dues-centes lliures a Segura i Lleuger per fer dassessors
puntuals en la causa de les insaculacions paralleles, ja que Pere Pla i el nostre Joan
Pere Fontanella hi havien estat recusats. El fragment transcrit s del cap. 4t de lescrit
de defensa.
104. ACA, Generalitat, VG-73, la querella 68 de la visita iniciada el 1623 posaria
de manifest la gran aci dels dirigents de la Diputaci pels cotxes ocials. En la seva
seus parents a la Diputaci del General a partir de lagost de 1620 i
algunes dicultats que hagu dafrontar el govern del seu trienni. Entre
aquestes, hem analitzat particularment els elements de controvrsia en
la provisi de Joan Pere Fontanella com a assessor ordinari del General.
Ens correspon ara obrir un subcaptol dedicat al sexenni de lolot com
a tal assessor. Lestructurem en un primer apartat on oferim una visi
sincrnica i institucional del crrec i dos altres ms dinmics basats
en casos signicatius.
Visi sincrnica de loci dassessor ordinari
Ja s prou coneguda la transcendncia de loci dassessor de la
Diputaci que el nostre protagonista assum durant bona part de la d-
cada de 1620. Aix no signica que no quedin coses per dir sobre
aquest tema, sia sobre la naturalesa jurdica i les funcions del crrec
(Palos 1997: 34-35), sia sobre les retribucions, matria sempre atrac-
tiva als historiadors generalistes.
105
Ja hi hem dedicat algunes pgines
(Capdeferro 1999), a les quals remetem.
Loci dassessor ordinari s una clara mostra de recepci del ius
commune en una instituci de planta baixmedieval com s la Dipu-
taci.
106
Entre les seves tasques, hi havia la dauxiliar el consistori de
diputats i odors de comptes en lexercici de la seva potestat jurisdic-
cional. Auxiliar, assessorar, implicava en aquest cas concret donar
el parer conforme a dret. La qesti poltica sobre la fora vinculant
daquest parer, objecte de disputa entre els contemporanis de Fontanella
(Palos 1997: 79), ja quedava molt ben illustrada al Digest (D., 2, 2, 2),
declaraci testical pel que fa al cas, labat Fontanella deixaria perles com aquestes:
a) en preguntar-li si durant el seu trienni havien manat al regent els comptes que pagus
al cotxer i a altres un total de tres-centes seixanta lliures per haver transportat diputats
i ocials, respondria que may lo [h]y ha manat, que ell dit [regent] Vallgornera ja ho t
per dit, que anant lo consistori ha de sercar cotxos, y creu quels deu pagar; b) quan se
li esments la prohibici de gastar diners del General en conceptes com cotxes diria que
[ell] non sab res, antes b sempre ha ot a dir als ofcials de la casa tot al contrari,
y que, quant ell, deposant, ho hagus hagut de pagar de sos diners, ja ell tenie cotxo.
Ibidem, en la querella 52 de la mateixa visita de 1623-24, sobre despeses en concepte
de roba de dol per lbit de Felip II (III), el gust per lostentaci de Benet Fontanella
quedaria particularment ben retratat aqu sense tantes ironies. Garca Espuche 1998:
340 identica cotxe i cotxer com a vertaders signes dostentaci a la Barcelona del XVII.
105. Palos 1997: 43-46, on es comparen sumriament els salaris dels ocials de
diverses institucions, mereixeria un tractament ms complet i detallat. Pel que fa als
assessors ordinaris de la Diputaci al segle XVII, les dades contingudes a Capitols 1621
pequen dexcessiu formalisme. Ho justiquem ms endavant.
106. Per a un compendi de normativa orgnica sobre els assessors al segle XV,
Snchez de Movelln 2004a: 182-192.
on es preveia que lhome llec que, en lexercici de la seva jurisdicci,
segus el consell del seu assessor tcnic en dret, quedaria eximit de
responsabilitat per culpa en les seves resolucions. s a dir, el consell
de lassessor no era de seguiment obligatori, per seguir-lo comportava
avantatges en el camp de la responsabilitat i de la conscincia.
Cal palesar de bon principi que ser assessor ordinari de la Diputaci
al segle XVII tamb abans, quan shavia pugnat per cenyir-li lmbit
dinuncia
107
anava molt ms enll que ser un advocat institucio-
nal en el sentit que avui hom es podria gurar. No sols per qestions
estrictament competencials, en lassessorament jurisdiccional sobretot
a ms de lassessorament jurdic i dun cert pes de representaci;
ho veurem uns pargrafs ms avall, sin tamb operatives de la
instituci provincial:
Los abogados de instituciones, adems de aportar sus conoci-
mientos jurdicos en los constantes litigios en los que se vean
envueltas, ejercan una funcin claramente poltica, pues no se
limitaban a dar cobertura tcnica a las pretensiones de la cor-
poracin, sino que intervenan muy activamente en la formacin
de su voluntad.
108

El gran poder de loci dassessor ordinari residia en la seva du-
rada sixennal el doble de temps que els tres diputats i els tres odors
de comptes i en com esdevenia, aix, un element de continutat,
denllaament entre governs: lnima rectora de la poltica de la Di-
putaci (Prez Latre 2008: 409-410). La inuncia dun assessor era
especialment sensible sobre els dirigents que accedien al crrec quan
lassessor encarava el seu segon trienni en funcions. Recordem que en
el funcionament de la Diputaci no hi tenia pes noms el dret escrit
la normativa orgnica que reis i estaments li havien procurat, les
prpies reglamentacions internes de rang inferior o les controvertides
resolucions de les visites, ans sobretot els usos i costums, dels quals
noms una petita part estava codicada (recordem Snchez de Movelln
2004a: 476-522). En tal context, sols lescriv major de la Diputaci, un
107. Prez Latre 2001: 284-285. La puixana de les juntes de braos al voltant
del consistori de la Diputaci a partir de les Corts de 1585, aviat frenada per Felip I
(II), constituiria un factor de concurrncia, amb major representativitat social i poltica,
a la tecnocrcia identicada amb els assessors.
108. Hem pres en prstec les paraules de Planas 1997: 25 en parlar sobre els
advocats institucionals illencs a la darreria de la baixa edat mitjana.
oci venal
109
que no tenia durada prexada, podia tenir ms autoritat
que els assessors si b estava per sota dells quant a dignitat.
La inuncia a qu ens estem referint seria ms determinant si
lassessor o els assessors de fet eren dos, que actuaven collegiadament
compartien anitats, parers i/o visions poltiques amb els seus diputats
i odors de comptes coetanis. Podem suposar que seria el cas de Joan
Pere Fontanella, el qual coincidiria amb almenys dos membres del
consistori vinculats, com la seva famlia poltica, amb el Rossell,
110

tant al trienni de 1623 com al de 1626.
111
Estem parlant del bisbe i
el canonge dElna Pere de Magarola i Onofre Comte diputat i odor
eclesistics respectivament el primer trienni i del donzell Alexandre
Caors i de Soler i del canonge dElna Joan Pere Reart diputat militar
i odor eclesistic el trienni de 1626. Pensem, per comparar, que tant
al trienni de 1611 com al de 1617 noms un diputat havia sortit duna
bossa del comtat transpirinenc, i el 1614 o el 1620 ni tan sols aix
(Serra 1997a: 624-626, a partir de Sans Trav i Ballart 1980: 95-97).
Una qesti prosaica com les remuneracions no pot quedar al
marge del panorama que estem traant. I s que la preeminncia dels
assessors, i consegentment llur empremta de facto en els afers del
General, seria directament proporcional als rdits que els reports el
crrec. A lpoca de Fontanella els assessors ordinaris resultarien, desprs
dels diputats i els odors, els ocials millor pagats de la Diputaci. Llur
salari base era dalmenys tres-centes seixanta-cinc lliures anuals i no
pas cent, com sha dit a partir duna lectura dels captols del redre del
109. Un crrec de tanta transcendncia per al General com aquest estava sub-
jecte a les lleis del mercat. Per exemple Antoni Thi, que comen a exercir-lo lagost de
1619, versemblantment lhavia comprat per cinc mil cinc-centes lliures al seu predecessor
Pere Pau Vidal. ACA, Generalitat, VG-84, querella 64, escrit dacusaci del procurador
scal de la visita.
110. Serra 1995: 41 sobre el nombre de places en les bosses dels llibres de
lnima de la Diputaci disponibles a prelats de la dicesi dElna una de diputat i tres
dodor de comptes i a nobles i ciutadans de Perpiny deu de diputat i sis dodor
i vint-i-dues de diputat i vint-i-una dodor, respectivament.
111. Als membres consistorials daquest segon trienni i a Fontanella els tocaria de
ben a prop lintent, alimentat des de la cort, derigir als comtats de Rossell i Cerdanya
una Diputaci autnoma a la del Principat. Tres 1996 ha posat de relleu els ecos del
moviment a favor duna Diputaci autnoma per als comtats del nord de les Alberes en
la coneguda obra dhistria i de descripci institucional dAndreu Bosc titulada Summari,
ndex o eptome dels admirables ttols de honor de Cathalunya, Rossell y Cerdanya. Sobre
ls per part del partit de la desuni de les denominacions territorials Principat de
Catalunya i Comtats de Rossell i Cerdanya amb una nalitat poltica interessada,
i el joc que aix donaria entre 1646 i 1660, Sales 2002: 44. Advertim que en les pgines
del nostre estudi juxtaposem sovint ambdues etiquetes tot i saber que la de Principat
comprenia histricament laltra.
General pertinents, grcies a successives deliberacions de consistoris
de la segona meitat del segle XVI.
112
Sobre aquest punt de partida, calia
aplicar les peridiques estrenes, en lquid o en espcie. I tamb els
plusos i sobreplusos, retribucions complementries, esdevingudes
ordinries de facto per la regularitat amb qu es distribuen, al principi
i a la de cada trienni i en altres dates signicatives del calendari,
com la de les habilitacions en el marc de les insaculacions:
113
podien
ascendir a ms dun centenar de lliures anuals. En poques de sobre-
crrega de treball, per una abundncia de conictes constitucionals, per
exemple, els diputats, amb laval dels odors, aprovaven remuneracions
extraordinries que les visites del General vigilaven i perseguien amb
particular aci. En concret, el nostre Fontanella, malgrat la defensa
aferrissada dels seus interessos,
114
seria condemnat a restituir seixanta
112. ACA, Generalitat, G-64/1 o 64/3, fol. 148r i s., deliberacions de 31.VII.1566,
13.IX.1569, 14.VII.1572 i 21.VII.1578.
113. ACA, Generalitat, VG-82, querella 41. Lobjecte de lacusaci eren els plusos
i sobreplusos presumptament contraris als captols R. 1599/97, R. 1599/2 i R. 1599/34
pagats a moltes mans en concepte dassistncia a les insaculacions per a les bosses de
la Diputaci. Noms lany 1624 havien assolit un global de tres mil cent i escaig lliures.
En sa declaraci testical de 20.XI.1626, Joan Pere Fontanella reconeixeria haver rebut
cinquanta lliures el 1624 i vuitanta lany segent.
114. ACA, Generalitat, VG-81, querella 30. La implicaci directa de Fontanella
en la defensa dels diputats i odors que haurien deliberat els pagaments extraordinaris
a lequip jurdic del General saprecia particularment als articulats de 13 i 27.II.1627.
Subratllem sobretot un argument amb qu lolot pretendria girar completament la truita
del cas: esgrimiria una insatisfacci pregona per lescassetat relativa de les quantitats ns
aleshores percebudes cap. 11 de 13.II.1627: Ponit que en lo trienni proppassat hi
[h]agu en la Diputati moltes y diverses contentions de molta importntia, en les quals
los assessors y advocat scal prengueren molts y excessius treballs, que merexien molt
ms del que sels don per satisfacti de treballs, com diran los testimonis, y s ver.
Entre els testimonis, no li fallaria el seu gendre Francesc Pere Rub, en declarar ha
ohit quexar-se moltes vegades als assessors y advocat scal de la casa de la Deputati
[...] que los diputats nols pagaven y remuneraven treballs extraordinaris que feian per
los negocis de la casa de la Deputati com era iust ibidem, cap. 6 (20.II.1627), o
per los quals [memorials sobre la controvrsia del vicecanceller] merexian dits asses-
sors condigna remunerati major de la que sels don, y entengu ell testimoni en dita
ocasi que dits assessors restaven descontents del poc que dits deputats remuneraren
los treballs havian presos ibidem, cap. 11. Es mostraria molt ms prudent Benet
Anglasell, que no declinaria valorar les quantitats rebudes per Fontanella i els seus col-
legues, tot esgrimint desconixer-les amb exactitud ibidem, cap. 11 (3.III.1627). Per
forticar laparell de la defensa, sinseririen al procs scalitzador cinc certicatries
17.XI.1623, 8.III.1624, 31.XII.1624, 18.VI.1625, 16.VI.1626 dels treballs fets pels quals
assessors i advocat scal haurien demanat un sobresou. Per ser coherent amb la seva
postura de preterir la normativa orgnica envellida de la Diputaci i donar fora als
usos, estils i precedents de la casa, el propi Joan Pere Fontanella arribaria a lextrem
de negar tenir coneixement dun captol de Cort o del redre del General limitador de
retribucions: Et dixit que no sab hi haja tal captol, antes b sap que [h]y ha sentntia
de visita que permet ques puguen donar per satisfacti de treballs precehint informati.
lliures rebudes en concepte de tals remuneracions extraordinries al
llarg del trienni de 1623.
115
Abandonem aquest reps, no sense advertir
que a mesura que avancs el segle XVII la vis expansiva dels assessors
els portaria a participar en cada vegada ms afers de la Diputaci
amb les consegents repercussions salarials. Per exemple, al principi
de cada trienni, en la confecci dels tarifaris, on antany noms tenien
audincia alguns mercaders.
116
Els juristes potser hi eren prescindibles
potser,
117
no era aix en la redacci de les ordinacions scals tamb
dinici de trienni on, per cert, Fontanella introduiria molts captols
nous i repertoris per agilitzar la consulta.
118
Sospitem que en la pre-
paraci de certes taules de taxaci de salaris i preus pblics passaria
el mateix que amb els tarifaris.
119
Com a corollari de lepgraf, adver-
tim que els assessors ordinaris no tenien un comproms de dedicaci
exclusiva a la Diputaci, per la qual cosa podien mantenir intacta o
quasi la cartera de clients durant llur sexenni.
En plena edat moderna, els assessors ordinaris de la Diputaci
tenien consolidats tres grans nuclis de funcions o competncies. Els
presentem en un ordre convenient al nostre pla expositiu.
Deliberacions que haurien autoritzat els pagaments en qesti impugnades pels visitadors
serien de 5.XII.1623 (ACA, Generalitat, N-182, fol. 98r-98v), 17.III.1626 (ibidem, N-183,
fol. 747v-[747bis]r) i la clssica de nal de trienni, de 31.VII.1626 (al nal de N-183).
115. La sentncia condemnatria es troba a ACA, Generalitat, G-8/2, fol. 200v
i s. (14.VI.1627).
116. ACA, Generalitat, G-160/18, testament dels diputats del trienni de 1668 per als
del de 1671. Per reduir despeses en les ordinacions i els tarifaris, que afavorien sobretot
assessors i altres ocials, saconsellaria que els fasen fer, com antes se acostumave, per
dos mercaders, dos botiguers y dos adroguers, donant sols alguna cosa per refresch.
(fol. 2v). Trobem un missatge similar ibidem, G-160/17 testament per al trienni de
1677 o G-160/19 per al de 1680.
117. Sanllehy i Serra 2005: 489-491 refereixen una poltica scal de la Diputaci
de lalta edat moderna en constant adaptaci si b lenta i retardatria per culpa de
lescassetat de convocatries de Corts catalanes a les conjuntures econmiques. Els
tarifaris, com les ordinacions, podrien ser un instrument de primer ordre per accelerar
tal adaptaci mentre no saprovessin nous redreos del General.
118. ACA, Generalitat, VG-81, querella 30, certicaci de 17.XI.1623 que hauria
fonamentat el pagament ordenat ibidem, N-182, fol. 97v-98v (5.XII.1623):[Els assessors
i ladvocat scal] han fet y ordenat les ordinacions aserca que fraus no sian fets al General
y a la bona exacti dels drets de aquell [...], fent-ne de nou moltes ms ordinations de
les que ja estavan fetes, fent summaris y reportoris nous. Lestamper Jeroni Margarit
ho corroboraria en qualitat de testimoni. Visiblement revisions daquesta envergadura
no sovintejarien; deliberacions de consistoris de la Diputaci posteriors ibidem, N-194,
fol. 469r (3.XII.1639) o N-200, fol. 100r (23.XI.1644) les fan suposar ms rutinries.
119. ACA, Generalitat, V-128, tems 1 i 2, aprovats pels diputats, amb intervenci
dels odors i de consell dels assessors, amb una deliberaci de 11.VIII.1611.
a) Funcions representatives:
En el protocol del General de Catalunya els assessors eren els
ocials tcnics que copaven el primer lloc immediatament posterior
al dels diputats i odors de comptes. Aix no sols repercutia en el ce-
rimonial de grans celebracions. Altrament, provocava que de tant en
tant sels convids a reunions poltiques amb personatges tan destacats
com els virreis. O que sels assignessin missions poltiques o legacions
que no requerien el concurs de les primeres dignitats de la casa, per
que eren massa importants com per conar-les al sndic o representant
ordinari (Capdeferro 1999: 699).
b) Funcions consulents:
En aquest punt s fors parlar, en primer lloc, del consell ju-
rdic ordinari que podien exigir les activitats quotidianes o les poc
freqents, per peridiques de la Diputaci. Ja nhem referit algu-
nes, com la confecci dordinacions scals o tarifaris, llistes de preus
pblics, etc. Una altra de la major transcendncia seria la conducci
de causes judicials en processos, inclosos de jurisdiccions externes,
on la Diputaci fos part activa o passiva. Pensem igualment que fora
deliberacions o actuacions dels diputats, contractes, crides pbliques
o bans, etc. amb un component jurdic freturarien del vistiplau dels
assessors. Amb la sovintejada dicultat, cal dir-ho, descindir netament
criteris de legalitat i doportunitat; ens nha pervingut un bellssim
testimoni epistolar on Joan Pere Fontanella pretexta una incompati-
bilitat en tant que assessor del General i alhora advocat del municipi
de Tortosa (captol 7 i s.); pretn haver aparcat la primera funci en
beneci de la segona quan, en realitat, sen serveix per dissuadir els
ebrencs de continuar un conicte dinteressos amb el diputat reial del
trienni en curs, tot insinuant-los greus perjudicis venidors s a dir,
lolot difumina totalment les barreres de la seva funci dassessor, no
sols sabst dopinar o escoltar al consistori perqu shi parla duns
seus clients ans intercedeix en lmbit poltic, no pas jurdic, perqu
tals clients corregeixin el tret:
Si b jo per sser advocat dexa ciutat no entrevinc en est negoci,
emper no ha danyat sser-me trobat dins [del consistori] quan<t>
se nha parlat, a effecte de qu estos senyors no hajen pres resoluti
nal de fer procehiments. [...] Ha aparegut suspndrer tot tracte de
procehiments, sin ques torns scrurer a vostres magnicncies
fossen servits [...] voler tornar a lloc les coses com estaven abans,
y desta manera restar tot soldat y lo consistori desobligat. [...]
Jo, per ma part, suppliche a vostres magnicncies, per fer-me a
mi esta merc, sien servits voler condecndrer ab esta demanda,
assegurant-los no pert ninguna cosa la ciutat en fer esta cortesia
y hidalguia ab un concistori tan preminent [...] y, considerant los
danys porien resultar del contrari, ques dexen ben vurer, jo ho
estimar moltssim, y a ms de qu conv a la ciutat ho pendr
a compte propri. (T1, de 20.XII.1623)
Tamb sacudia als assessors, i a una rastellera de juristes de
refor aplicats, en conjuntures poltiques procelloses o directa-
ment en conictes constitucionals, habitualment amb la monarquia,
com els que tant sovintejaren durant la dcada de 1620. No hi entra-
rem amb detall aqu per dues raons: que la historiograa ja nha dit
moltssimes coses
120
i que hem preferit centrar la nostra atenci en les
matries prpies del subapartat c), menys conegudes. Nogensmenys,
unes lnies de sntesi no les volem ni les podem estalviar al lector.
Parlar de la Diputaci en conictes constitucionals dentrada im-
plica alludir, com a marc conceptual, al pactisme poltic i al juridi-
cisme de la societat catalana cultivats ininterrompudament al llarg de
ledat mitjana i lalta edat moderna (Montagut 2008b com a sntesi).
Cal recordar que la instituci provincial catalana havia assumit des
de 1413 competncies en vetllar per lobservana del dret catal per
part sobretot de la monarquia i els seus ocials,
121
cosa que li donaria
una dimensi poltica indita i la convertiria, amb el pas dels anys,
en contrapoder duna monarquia cada cop ms apropada a la cultura
poltica decisionista reeixida a Castella. Quan, durant el segle XVI, la
monarquia hispnica ans avanant cap a posicions cada cop ms
homogenetzadores entre els espais poltics que regia, amb sovintejats
incidents i topades,
122
la Diputaci, que des dels seus inicis havia fet
120. Elliott 1966: 141 i s., Palos 1997: 67 i s., Molas i Palos 1999 i Simon 1999:
115 i s. han situat, amb no poques divergncies interpretatives, les coordenades daquests
conictes constitucionals. Com a exemple duna anlisi dun conicte concret, arran de
lintent dintervenci de la Cort en els afers del Consejo Supremo de la Corona de Aragn
a cpia de nomenar-hi un president que eclipss el vicecanceller i no estigus subjecte
a cap requisit de naturalesa, Arrieta 1996.
121. Aquestes funcions de vigilncia del respecte envers el dret catal se li adju-
dicaren de forma sobrevinguda a la Diputaci desprs del comproms de Casp i laccs
al tron de Ferran dAntequera, el primer rei de la dinastia Trastmara. Vegeu la docu-
mentaci adient a Montagut 1996: 137-138 i 189.
122. Casals 2008 palesa com les seves prpies recerques i les de Jordi Buyreu
han contribut decisivament a traar certes lnies de continutat en les poltiques de la
corona respecte a Catalunya durant tot el XVI i, aix, a desmentir la intuci de Regl
dun viratge castellanista de la monarquia hispnica operat a partir de 1568. A Arag
plantejar el tema en termes de viratge fra sarcstic, davant la contundncia dels fets
de 1590-1591 i de les successives Corts de Tarassona dels quals la literatura histrica,
condicionada per pressions poltiques i una certa censura, no reectiria la magnitud,
Cols 1998.
una aposta per projectar-se com a element de vertebraci administrativa
sobre tot el territori catal,
123
saniria enfortint i potenciant, tant en
termes de volum de diner gestionat com de suport personal a travs
de xarxes docials i arrendataris dels drets del General, i tamb de
creditors (Prez Latre 2003). Hi assolirien un grau de participaci re-
marcable sectors socials molt diferents del pas, en dinamisme constant
i naturalment amb interessos sovint contraposats, molt legtims. Aix,
quan sevidenciessin les incompatibilitats entre els projectes poltics de
la monarquia i els de les institucions de legitimitat ascendent catalanes,
la Diputaci seria prompta a mobilitzar els seus equips jurdics regu-
lars, degudament reforats amb agents externs
124
i amb el coix duna
mplia base social. Si a aix hi sumem els sentiments didenticaci
i de patriotisme que havien crescut no noms en els segments de la
poblaci ms formats entre la terra i el seu dret general o particular
paccionat (Torres 1995a: 52 i s.; Torres 2003: 52-53; ms recentment i
mplia, Torres 2008; Capdeferro 2001), el cercle queda tancat.
El sexenni de Joan Pere Fontanella com a assessor ordinari de
la Diputaci seria particularment intens des del punt de vista dels
conictes constitucionals, tant quantitativament com qualitativa per
sort, lolot shi hauria familiaritzat, durant el trienni de govern de son
oncle, amb els litigis per la renovada lloctinncia del duc dAlcal i la
del bisbe Sents. Un dels signes distintius del perode fontanell seria
el recurs cada cop ms sovintejat, moltes vegades per iniciativa dels
propis assessors,
125
a la redacci, impressi i difusi de memorials
poltics
126
on es donaria ress als arguments que movien la Diputaci
123. Estrada 2000, sobre aix i sobre com la scalitat general de la Diputaci
serigiria no sempre paccament en un indicador de pertinena a la comunitat
general de Catalunya.
124. Palos 1995: 146 planteja aquest reforament com un fenomen de reacci:
Tanto la Generalitat como el Consell de Barcelona se vieron obligados a reforzar sus
respectivos equipos jurdicos para estar en condiciones de debatir en pie de igualdad con
los jueces [de la Real Audiencia]. Prez Latre 2008: 401 lentn com a requeriment i factor
legitimador de lambiciosa poltica dexpansi jurisdiccional que aplica la Diputaci.
125. A Capdeferro 2010b: 795, en relaci amb el contencis dels coronatges,
identiquem un testimoni clar de tebior, fredor i aquesa dels diputats en la defensa dels
drets de la provncia: May [h]y [ha] [h]agut tant achs diputats com aquest trienni.
(ACSG, vol. 515 CR, carta de 16.III.1624 del canonge Jaume Ferran als paers de Cervera).
126. Egea i Mirambell 1981: 575-578 distingeixen dues categories 2. Discurs-
dissertaci-informe, i 3. Peticions-spliques-queixes-exposicions-instncies que, al nostre
entendre, sn difcils descindir netament, almenys en relaci amb els memorials po-
ltics de les institucions de legitimitat ascendent de la Catalunya de la primera meitat
del XVII. Aquests reunien: a) la pretensi de fer arribar els propis arguments sobre una
controvrsia a la incipient opini pblica; b) la impugnaci o sollicitud de revisi duna
decisi poltica.
a una determinada actitud davant de poders rivals aquesta dinmica
suposaria una traslaci al mn institucional i a la via de grcia de la
passi del nostre jurista per les allegacions jurdiques, prpies dafers
subjectes a un judici contradictori (captol 4). Amb els anys, la tendncia
i els seus efectes sobre una certa massa crtica es consolidarien i crei-
xerien
127
indirectament, contribuirien a sostenir la indstria editorial
barcelonina en moments econmics crtics, sense grans encrrecs, com
la dcada de 1630 (Pizarro 2000: 288-289).
s important remarcar que els jocs dinteressos en tots els potencials
conflictes constitucionals serien molts, i la Diputaci, sensible a algunes
contraindicacions de possibles actuacions,
128
desprs doir el preceptiu
parer dels seus assessors ordinaris, no respondria sempre ni al gust de
tothom ni amb la mateixa fora i procediments Joan Pere Fontanella
reexionaria sobre aix en alguns captols de les seves Decisiones.
129

c) Funcions dassessorament en lexercici de la jurisdicci:
Un dels vessants principals de lassessor ordinari que sha menys-
tingut en lactualitat, pel paradigma de la divisi i la separaci de
poders, era el daconsellar els diputats i odors de comptes en la seva
parcella gens marginal dadministraci de la justcia. I s que la Di-
putaci tenia jurisdicci, arran dall disposat a les Corts de Monts
de 1388-89 exercia com a tribunal (Estrada 1999: 153-155), tant en les
capitals de les seves circumscripcions on hi havia els corresponents
assessor i advocat scal
130
com sobretot en la seva seu central.
131
Ho
127. Els memorials poltics de la Diputaci tindrien la complexa tasca de con-
trapesar o neutralitzar uns aparells institucionals de propaganda i de difusi de notcies
arrelats a la Cort que, durant el segle XVII, farien prevaldre Madrid sobre Barcelona,
Sevilla o Valncia com a lloc de publicaci de relacions informatives (Ettinghausen 2005).
128. Capdeferro 2001: 65-66, a partir de Fontanella 1622: cl. 6, gl. 2, p. 2, cap. 11
i s., en relaci amb com Fontanella comprendria que podia ser inoport impugar amb
massa duresa les mesures inconstitucionals del duc dAlburquerque per lluitar contra
el bandidatge a Catalunya, puix que com ms criminalitat, menys ingressos scals de
la Diputaci sobre el trc de mercaderies.
129. Particularment Fontanella 1645: cap. 359-360, en vista dels quals seclipsa
part de largumentaci de Villanueva 1995.
130. Sobre la regularitzaci de la gura dels assessors de les diputacions locals
al segle XVI, de durada indenida, amb tendncia a ser vitalcia i una retribuci en
ascens, i sobre els advocats scals a les circumscripcions territorials de la Diputaci,
Prez Latre 2008: 408-409.
131. La macroceflia de la Diputaci tamb es feia visible en aquest mbit
jurisdiccional, com ho demostren algunes iniciatives per inhibir les diputacions locals
de causes substancioses en beneci del consistori i els assessors de la seu central de la
instituci, a Barcelona. ACA, Generalitat, V-89, fol. 23-24, 10 dubte resolt el maig de
1629 amb lassessorament de Joan Pere Fontanella i Bernat Sala, seguint el procediment
institut pel captol R. 39/1599. Shi optaria per evocar a la seu central de la Diputaci,
feia primordialment sobre els afers de la seva competncia executiva
de naturalesa scal, nancera i dautoorganitzaci. I, a lhora de subs-
tanciar els seus plets, en qu ladvocat scal i el sndic de la instituci
solien ser part,
132
els membres del consistori, majoritriament llecs,
necessitaven el dictamen vinculant dels seus juristes.
No sha fet mai una anlisi minuciosa dels processos portats da-
vant daquest tribunal de la Diputaci a ledat moderna, i a fe que
sen conserven alguns exemplars, i tamb algunes allegacions jurdi-
ques confegides en el seu marc (p. 108). Tenim constncia que a la
darreria del 1609, a remolc i amb un notori retard en relaci amb el
mandat de la constituci 11/1553 CYADC (1704) I, 3, 25, 3, els
dos diputats aleshores sans, amb el suport dels odors i laval dels
assessors, ordenarien implementar a llur cria central no aix a les
diputacions locals lordre judiciari practicat a la Reial Audincia de
Catalunya i cada cop ms ests al pas.
133
Lobjectiu seria posar a la
diversitat destils al General i a la conseqent inseguretat jurdica
introduda per la sovintejada rotaci dassessors. Una deliberaci tan
rellevant, seria executada ecament i amb celeritat?
Los senyors deputats del General de Cathalunya, lo real absent
del consistori y casa de la Deputati per sa indispositi corporal,
ab interventi dels senyors odors de comptes, lo real succeint
en lloc y poder del deputat de son stament, com s dit, absent,
atts y considerat que en moltes occasions se ha vist que en lo
progrs de les causes hy ha moltes qestions y altercats per les
differents opinions que per la mudana de assessors se t en
a desgrat del captol R. 29/1533, una causa que pretenia enjudiciar el diputat local de
Girona tocant a una barca trobada a Sant Feliu de Guxols amb mercaderies i diners que
defraudaven els drets del General. Es legitimaria tal contravenci per criteris declarats
de capacitat, oportunitat i utilitat, esgrimint un conicte de competncies o contenci de
jurisdiccions que els ocials de Capitania General estaven provocant contra la Diputaci
en la matria; el diputat local seria massa feble per afrontar-lo amb garanties. Vegeu un
parer previ de consultors externs a DGC: V, 269-270.
132. La gura de ladvocat scal del General no fou creada ns al 21.VI.1560,
mitjanant una deliberaci dels diputats i odors de comptes. Rebria cobertura jurdica
a travs del captol R. 10/1599, on sen legitimaria lexistncia a cpia de censurar el
modus procedendi antic de la Diputaci, on, quan calia substanciar causes, un dels
assessors ordinaris exercia com a advocat en defensa de linters del General i podia,
ms tard, juntament amb laltre, aconsellar el consistori sobre la resoluci del plet: No
s b tornar a lorde antich, que hu dels assessors servesca de advocat scal, de qu se
seguia grans inconvenients, y lo ms principal era ser jutge de la causa que ere estat
advocat de la part.
133. Les constitucions 67/1585 o 48/1599 CYADC (1704) I, 3, 25, 6 i 9 re-
ectirien el desig persistent a la darreria del segle XVI dhomogenetzaci processal en
els diferents tribunals i seus de jurisdicci rgia del pas, general, territorial o local.
lorde judiciari de la present casa de la Deputati, deliberen, ab
consell y parer dels magncs assessors y advocats ordinaris de
dit General devall scrits, que a cetero [insert. supra en totes] les
causes se haja de observar lorde judiciari ordenat per les cons-
titutions de Cathalunya y observa la Real Audintia y que per
dit effecte sia la present deliberati posada en les portas de la
sala de la scrivania maior y en les portas a la scrivania maior,
[a] baix, [on] servexen los ajudants de la scrivania maior, y sia
fet tot lo necessari, no entenent los senyors deputats per la pre-
sent deliberati mudar cosa alguna en lo que toca a la exacti y
executi de debitors del General.
134
Durant el seu sexenni, Joan Pere Fontanella practic de forma
molt intensa aquesta funci dassessorament jurisdiccional i, per la gran
reverncia amb qu parlava de tot el que tingus esguart a loci de
jutge, suposem que gaud molt de la substanciaci de les causes. Els
llibres de conclusions de 1623 a 1629 estan farcits de la seva lletra
135

i la segona obra de doctrina que treuria a la llum, les Sacri Regii
Senatus Cathaloniae decisiones, estaria salpebrada amb les seves reso-
lucions al costat dels diputats (p. 294 i s.). Inequvocament, per la via
de la praxi i de la difusi, el jurista olot contribuiria com pocs altres
a la dinmica denvigoriment del tribunal de la Diputaci que sestava
produint des dalmenys la darreria del segle XVI. Sens pot objectar la
segent reserva: passarien entre les mans de Fontanella pocs casos dels
que lapassionaven i que li havien donat prestigi, els de dret de fam-
lia i de successions, i en general qestions de dret civil. Respondrem:
per b que fos aix, ell es devia sentir intensament prop del poder en
resoldre dossiers on estaven implicats personatges de gran notorietat
pblica i de gran fortuna del Principat. I afegim tot just gosem
apuntar-ho, a falta de multiplicar les proves que lenvigoriment a
qu hem alludit precisament passaria per potenciar una discreta per
sostinguda expansi de la jurisdicci del consistori provincial ratione
materiae a causes en principi alienes al seu mbit estricte. Ens en forneix
testimonis el testament del gendre de lolot, Francesc Pere Rub, que,
enmig dun reps de drets i crdits perqu els seus marmessors cone-
guessin tot son patrimoni, entremesclaria amb total naturalitat causes
condudes davant la Reial Audincia amb tres altres portades davant
la Diputaci. Els daquesta segona tipologia serien plets patrimonials
134. ACA, Generalitat, N-172, fol. 364v (5.XII.1609).
135. ACA, Generalitat, G-50/3 amb conclusions entre 1622 i 1628, on Fonta-
nella intervindria com a assessor ordinari a partir del fol. 43r; G-50/4 amb conclusions
entre 1628 i 1636.
que podien estar originriament vinculats als mbits scal o nancer;
suposadament derivarien de tractes interns darrendataris dexaccions
del General i llurs garanties i fermances; acabarien, per almenys
en aparena, envaint exclusivament o quasi dominis no prpiament
tocants als diputats:
[10a] E ms declaro y dich que en lo consistori de la Diputati
aporto una causa contra Rafel Vidal de Puigserd, en la qual de-
mano me restituesca una <h>era y un hort situat prop la <h>era
de mossn Montalls a la part del portal de Lvia, y s ma volun-
tat se passe avant, y tamb aporto altra causa en dit consistori
contra Nicasi Castellar com a hereu de mossn Orp, en la qual
li demano me restituesca dos-centes y tantes lliures que reb de
mon pare sens haver-ne donat descrrech, consta de las partides
tinch jo en mon poder. [...]
[10r] tem dich y declaro que ab dues sentnties comformes pro-
feridas en lo consistori de la Diputasi s estat declarat que la
venda que fonch feta de la mia closa situada en lo lloch dit
la cabana de las vessas, cerca las murallas de dita vila, s nulla
y de ningun valor, y Joana Jover, los cniuges Miquel y Eugnia
Solanelles de dita vila sn estats condemnats en haver de dexar
vcua y despedida la possessi de dita closa y casa y restituir los
fruits a die litis motae usque ad realem restitutionem, que ns vuy
ha trenta anys, de les quals sentnties vuy demano lo decret de
executi devant los magnchs assessors ordinaris del General,
encarrech y man se passe avant dita causa ns a tenir executi
de dites sentncies y possessi de dita closa, sens admetre ningun
consert.
136
Per a Fontanella seria un handicap les resolucions que li tomba-
rien i com les hi revocarien. Com qualsevol altre assessor ordinari de
la Diputaci, ell podia vanar-se destar assistint una jurisdicci que no
admetia recursos al rei per tant, a la Reial Audincia de Catalunya.
Per quasi podia resultar-li ms humiliant estar subjecte, si els litigants
feien un recurs de suplicaci contra les seves resolucions, al parer de
tres jurisconsults externs a la Diputaci, extrets a sort duna nmina
dels advocats acreditats de Barcelona.
137
A continuaci (p. 185 i s.) ana-
136. AHPB, 586/92, s. fol., 4.VI.1639 (transcrit a lapndix V).
137. Els juristes que havien de revisar les causes resoltes pel consistori amb
consell dels assessors ordinaris contra les quals alguna de les parts hagus interposat
una suplicaci foren instituts pel captol R. 4/1547 per garantir lequitat dels processos
a la Diputaci: tem, com los deputats del General del principat de Cathalunya, en
causes criminals, y encara en les civils, quan<t> donen alguna sentncia, y de aquella
litzarem un cas on una conclusi fontanellana seria revocada daquesta
forma i sentirem el lament del jurista per com els tres desvinculats de
la casa jutjaven en detriment de linters del General. Acte seguit, per
tancar aquest captol dedicat a la Diputaci, estudiarem (p. 191 i s.) un
cas ben diferent: el de tres resolucions on Fontanella intervingu que
ben segur no deixaren indiferent ning, per la transcendncia del seu
objecte, per la relativa variaci jurisprudencial que shi podria veure
i per la connotaci poltica que es podria intuir rere aquesta variaci
quant al trencament dun pont entre la Generalitat i la monarquia.
Anlisi de cas sobre remuneracions docials del General
En aquest apartat oferim unes pinzellades sobre les problemti-
ques que generava a la Diputaci del General del temps de Fontanella
la sempre complexa matria dels ocis i dels salaris. Hi deslaran
qestions relacionades amb la interpretaci del dret positiu de la ins-
tituci, amb la prctica que generava precedents, coneixerem el
marge de discrecionalitat que tenien els assessors a lhora de jutjar les
causes que es portaven davant del consistori, ls dels arguments de
la doctrina europea, etc.
El dia 1 de gener de 1615 la sort design el regent els comptes
de la Diputaci, Francesc de Vallgornera i Santjust, per exercir durant
dotze mesos les funcions de jurat en cap primer edil de Girona
(Busquets 1992 i 1994: II, 515). Vallgornera volgu assumir loci, se-
gurament perqu li abell servir la seva ciutat dorigen. En cas dhaver
pres la decisi contrria de forma justicada, se lhauria condemnat a
pagar la pena de dues-centes lliures que un privilegi de 22 de novembre
de 1576 inigia als que recusaven participar en la gesti de la cosa
pblica local (Juliol-LVmG 2001: 510)?
Els diputats i odors de comptes li concediren la llicncia in-
dispensable per absentar-se de Barcelona i per deixar docupar el seu
crrec ns al 31 de desembre del mateix any.
138
Durant aquest perode,
se supplique, declaren ab los matexos assessors, lo que par s gran inconvenient, perqu
aquells tart o nunca vindran contra lo que han declarat. Eren doctors en dret externs
a la instituci tot i que ben vistos pels diputats, els encarregats de proposar nou per-
sones, de les quals se nextraurien a sort tres. Aquest era el rgim a partir del captol
R. 52/1599. Havia variat respecte al captol R. 55/1585, on el nombre de doctors que
entraven al sorteig era nicament de sis.
138. ACA, Generalitat, N-175, fol. 84v-85r, deliberaci del 13.I.1615. AMGI, Cor-
respondncia amb Barcelona (1300-1639): el 15 de gener sescrigueren dues cartes a la
ciutat de Girona. En la primera, els membres del consistori es mostraven perfectament
conformes i disponibles a permetre que Vallgornera sabsents de Barcelona per fer de
qui faria les vegades de regent els comptes del General? La persona
designada fou el notari Baldiri Miquel Sovies, lescriv adscrit a loci.
139

Aquest oci de suport burocrtic no havia estat institut per captols
de Cort, sin generat de forma espontnia en el si de la Diputaci i
raticat per via jurisprudencial a travs de diverses sentncies dequips
scalitzadors, la ms recent la que els visitadors del trienni de 1617
dictarien el 14 de juny de 1621 (p. 152).
Sovies exerc, per tant, com a regent els comptes durant tot el
1615. Ara b, noms cobr el salari que sacostumava a pagar-li quan
feia dajudant. Quan es clogu el seu perode dinterinitat, reclam als
diputats i odors de comptes que li satisfessin tamb un salari i uns
complements retributius iguals als que Francesc de Vallgornera rebia
i havia seguit rebent en tant que ocial absent amb el beneplcit del
consistori. s a dir, Sovies volia ser remunerat alhora com a ajudant
del regent els comptes i com a regent prpiament dit. Els diputats
rebutjaren les seves exigncies econmiques, adduint que no havien
estat pactades expressament. Aquest refs aboc Sovies a un procs
judicial davant la prpia instituci, erigida en tribunal jurisdiccional.
Joan Pere Fontanella conegu de prop les vicissituds daquest
procs perqu se substanci mentre ell era assessor ordinari de la
Diputaci. Els arguments jurdics creuats entre Sovies i el procurador
scal del General li requeriren un estudi aprofundit. Segurament per
aix, i perqu el plet afectava una matria que era sovint objecte de
controvrsia a la casa del General, el nostre jurista li consagr ms
endavant dos captols de les seves Decisiones (Fontanella 1639: cap.
247-248).
Sovies fonament la seva demanda sobre els segents punts (ibi-
dem: cap. 247.2-11):
Primerament, era una prctica comuna i acceptada a lpoca a
Catalunya que, quan hom se subrogava en les funcions daltri,
se li pagava el sou daquest darrer, et est ratio, quia subroga-
tus capit naturam eius, in cuius locum subrogatur (ibidem: cap.
247.3). Apell a doctors com Stefano Graziani i el sicili Garzia
Mestrillo, que havien escrit que a lhora de satisfer remuneraci-
ons calia seguir els dictats del costum, independentment del que
establs el dret positiu.
jurat en cap. En la segona, els visitadors del General que aleshores estaven en funcions
excusaven el regent els comptes de desplaar-se a la capital per declarar i asseguraven que
podria prestar el seu testimoni en relaci amb diferents querelles des de Girona mateix.
139. La interinitat de Sovies es decid en la deliberaci de 13.I.1615 suara indicada.
En segon lloc, en la mateixa lnia, quan els diputats concedien a
una persona una llicncia per exercir les funcions dun ocial i
no explicitaven que la substituci shavia de fer amb un sol salari
global, habitualment acabaven pagant dos sous, un per a locial
ordinari i un altre per a linter. Amb la ciutat de Barcelona, a
ms, la Diputaci practicava el tracte segent: quan un ocial
era designat conseller, el General li pagava el seu salari habitual
durant lany que deixava dexercir les funcions habituals, i tamb
remunerava el seu substitut. Com que Girona tenia comunicats
els privilegis, grcies i prerrogatives de la capital privilegi de
31.XII.1388 (Guiller-LVG 2000: 570-573), conrmat el 26.XI.1585
(Juliol-LVmG 2001: 533), amb Vallgornera i Sovies calia seguir
el mateix rgim (Fontanella 1639: cap. 247.9).
Finalment, un home que havia exercit dos crrecs alhora, com
que a la prctica havia representat dues persones simultniament,
mereixia rebre les retribucions de luna i de laltra, et est ratio,
quia quando iura duorum deveniunt ad unum, et in una eademque
persona concurrunt, tali casu tantum debet unus habere, quantum
illi duo (Fontanella 1639: cap. 247.9). Aquest darrer argument
era el ms frgil i el ms ambicis de Sovies. En cas que fos
acollit pels que jutjarien la causa, el notari no sols es beneciaria
dun augment retributiu all que el regent els comptes rebia
de ms que el seu ajudant sin directament duna percepci
ntegra dambds sous.
El procurador scal del General estructur la seva rplica en dos
grans eixos (Fontanella 1639: cap. 247.12-23):
Ni les disposicions de dret romanocannic ni els estatuts de la
Diputaci concretament el captol R. 13/1599 no permetien
que un mateix individu exercs alhora dues funcions. Hi havia el
perill que no en compls correctament cap delles, que es generessin
confusions, etc. Per tant, hi havia una incompatibilitat manifesta
dels ocis de regent els comptes i descriv seu. Davant daquesta
situaci, evidentment no es podia autoritzar la retribuci doble i
simultnia de Baldiri Miquel Sovies, encara que lany 1615 hagus
anat sobrecarregat de feina.
El captol R. 22/1599 permetia les interinitats en els ocis del Ge-
neral amb un salari per a la persona que vacava i un altre per a
la que la substitua. Ara b, la Cort havia volgut restringir aquest
rgim als casos de malaltia o dimpediment considerat just pels
diputats. No es podia incloure Francesc de Vallgornera Santjust
en cap daquests supsits, perqu havia acceptat les funcions de
jurat en cap de Girona de forma totalment voluntria. Si b era
cert que les ordinacions de la ciutat obligaven a tothom a assumir
les seves responsabilitats en la gesti del municipi sota amenaa
duna pena pecuniria, el procurador del General defensava que a
Vallgornera no se lhauria pogut forar perqu ja servia un inters
pblic superior al dabast local, el de la Diputaci de Catalunya:
Verum id non procedit nec procedere potest respectu ofcialium
Generalis qui inserviunt Generalitati Cathaloniae in quorum ofciis
et exercitiis cum versetur majus et communius bonum publicum
major ac communior utilitas publica praevalere ea sine dubio
debet. (Fontanella 1639: cap. 247.22-23)
Davant les allegacions duns i altres, qu resolgueren els membres
del consistori, assessorats per Pere Pla i Joan Pere Fontanella? El dia
11 de juliol de 1626 conclogueren que Baldiri Miquel Sovies tenia dret
a un salari i a unes remuneracions complementries superiors a les que
se li havien pagat al llarg de 1615.
140
Havia merescut ser retribut com
a regent els comptes i no pas com a adjunt seu. Estimaren parcialment,
per tant, les pretensions de Sovies. Diguem parcialment perqu no li
acceptaren la petici de cobrar alhora els sous i els extres propis del
regent els comptes i els del seu escriv. Pla i Fontanella consideraren
que els dos ocis eren incompatibles. Ning no podia ser alhora el seu
cap i el seu ajudant: Nemo enim potest sibi ipsi servire nech sui ipsius
esse coadiutor imo per provisionem et acceptationem ofcij principalis
cessavit in eadem persona ofcium coadiutoris.
141

Com concordaren aquest veredicte amb els captols 13 i 22 del
redre de 1599 reiteradament esgrimits pel procurador del General? En
relaci amb el 22, negaren que aquest preceptus les niques circum-
stncies en qu els diputats i els odors de comptes podien concedir
a un ocial una llicncia per absentar-se de la Diputaci i, en conse-
qncia, per nomenar un substitut. Subratllaren que, ben al contrari,
la norma reconeixia un ampli arbitri als membres del consistori per
avaluar les peticions duna llicncia. Quan aquesta era emesa, havia
de ser tinguda per legtima. El captol R. 13/1599, que prohibia a un
ocial del General exercir les tasques dun seu company, fou neutra-
litzat de la segent manera per Pla i Fontanella: recordaren que el 19
de juny de 1612, a petici del racional de la Diputaci, shavia sotms
140. ACA, Generalitat, G-50/3, fol. 128v-129r.
141. Fontanella 1639: cap. 248.12 record que saplicava un rgim similar als
odors de comptes quan es trobaven absents del consistori els diputats dels seus respec-
tius braos. Per exemple, quan lodor militar es trobava exercint provisionalment com
a diputat per indisposici daquest darrer, no cobrava ambds sous sin el seu salari
propi i un plus que lequipars al que hauria cobrat el diputat.
aquesta regla a una interpretaci formal dels diputats i els assessors
seguint les passes indicades al captol R. 39/1599. Desconeixem el que
shavia resolt exactament aquesta vegada,
142
per segurament era que
no calia ser estricte en lapreciaci de les incompatibilitats entre certs
crrecs molt relacionats entre si.
143

Baldiri Miquel Sovies no es conform amb la resoluci de 1626.
Tampoc laccept el procurador scal del General. Ambds decidiren
recrrer-la. Sis anys ms tard, no foren els assessors ordinaris de la
Diputaci sin tres advocats externs a la instituci Ribas i de Riu,
Narcs Mir i Bonaventura Tristany els que revisaren la causa. Amb
ells Sovies tingu ms sort. Li reconegueren que tenia dret a conservar
el salari i els complements rebuts com a adjunt del regent els comptes
lany 1615 i a sumar-hi una quantitat igual al sou i als extres que en el
mateix perode havia cobrat Francesc de Vallgornera i Santjust. Ribas,
Mir i Tristany consideraren provat que, mentre Vallgornera havia exer-
cit com a jurat en cap de Girona, Sovies havia assumit tant les seves
prpies funcions com les del seu superior. Unes i altres estaven prou
ben diferenciades. Per tant, no shavia donat una suspensi de facto de
loci descriv del regent. Com que el dret com disposava que a qui
assegurava dos crrecs se li havien de satisfer dos salaris, els diputats
havien actuat irregularment tot intentant estalviar-sen un, el descriv:
De iure illi qui duorum ofci seu exercitia exercet ac duorum onera
subit et gerens cives duarum personarum duas servitutes prestat
debetur utrumque salarium quod unicuius ocio seu exercitio est
annexum; cum in illo duarum personarum iura concurrant quo
casu idem servatur in persona unius quod in duabus personis
servabatur
Per justicar la compatibilitat del crrec descriv amb el de regent
els comptes, Ribas, Mir i Tristany recordaren que al regent se li havien
142. Tericament calia aixecar acta en un llibre de totes les interpretacions oci-
als que es fessin de captols del General i del redre del General. En el volum pertinent
(ACA, Generalitat, V-89), per, no shi troba cap referncia de 1612 ni que concordi amb
la matria que estem estudiant.
143. ACA, Generalitat, G-50/3, fol. 129r: Quia tamen declaratione facta die 19
junij 1612 super dubio formato per rationalem quae iuxta dispositionem capituli 39 ()
habet vim legis in eiusdem vel similibus casibus constat dictum Sovies declaratum fuisse
habilem ad serviendum ofcium praedictum nech esse comprehensum sub dispositione
dicti capituli 13. Curiosament, Fontanella 1639: cap. 247-248 no fu cap menci de com
shavia solucionat laparent rigidesa del captol R. 13/1599. Potser li sembl poc adient
estendres en qestions sobre la interpretaci dels captols del General i del redre, tenint
en compte que una bona part del seu pblic es conformava amb unes pinzellades sobre
els afers de la Diputaci catalana.
llimat responsabilitats propter immensitatem negotiorum et plurali-
tatem diversarum functionum quibus una persona vix satisfacere non
poterat i glossaren les manuals que havien estat adjudicades a lescriv:
alterum vero minus principale nec naturam neque ocij nomen habet
imo exercitium scriptoris nuncupatur cum eius ministerium et labor
totus in scribendo versetur et huic exercitio fuit annexum certum et
determinatum salarium Prosseguiren combatent la idea que lescriv
fos un ajudant del regent:
Nec possunt considerari tanquam coadjutus et coadjutor regens
compota et scriptor quia coadjutus et coadjutor dicuntur respectu
eiusdem ministerij et exercitij quod per unam personam exerceri
debet et ita cessante assistentia vel interessentia seu exercitio co-
adiuti intrat tunc in locum illius coadjutor et non possunt ambo
in simul concurrere in eodem exercitio quod secus est et contingit
in regente compota Generalis et scriptore praefatis qui simul et
eodem tempore in distinctis functionibus et ministerij deserviunt
Generali.
144
Joan Pere Fontanella, en les reexions que plasm el 1639 en les
seves Decisiones, no es pogu estar de lamentar que el tribunal de la
Diputaci estigus sotms a aquesta situaci: que uns juristes de fora
poguessin capgirar impunement el que els experts de la instituci,
que en coneixien millor que ning les particularitats i els interessos,
havien resolt:
Ducto tamen negotio in causa supplicationis ad tres iudices, qui
solent sorte ad has causas extrahi, revocata fuit nostra sententia,
non quod fundamenta procuratoris Generalis reprobarentur om-
nino, sed aliis rationibus moti, suum proprium salarium et sui
principalis etiam, ofciali adiudicarunt; eas in sententia inde lata
videre poteris, meum non est amplius in hoc morari. Haec est
miseria illius tribunalis, et sane non modica, ac propterea lugenda,
quod non sint destinati iudices in eadem domo, sed capiantur doctores
quasi exteri, unde quot quotidie infortunia in damnum Generalis,
nos qui vidimus, testari possumus cum tota veritate. (Fontanella
1639: cap. 248.13)
En relaci amb un altre cas amb idntica sort, lolot repetiria
la queixa, incidint addicionalment en el fet que els tres assessors fo-
rans no estaven subjectes a cap judici scalitzador, ning els passava
comptes pels seus actes:
144. ACA, Generalitat, G-50/4, fol. 97v-98v, conclusi de 22.XI.1632.
Verum est quod postea iudicibus causae supplicationis, qui as-
sumuntur per deputatos ex advocatis huius civitatis, prout eis
placet, in satis quandoque magnum bonae administrationis ius-
titiae damnum, et praeiudicium, ut frequenti experientia quotidie
experimur, quia isti non subiiciuntur syndicatui: non fuit visum
extendere poenam hanc extraordinariam in omne illud, ad quod
nos reum condemnaveramus, sed mitius cum eo se habuerunt,
nihil moror, ego semper in his materiis arbitror ambos iudices
putasse facere iustitiam, secundum quod est cuiusque sensus.
(Fontanella 1639: cap. 257.26)
Anlisi de cas: litigis derivats de crides contra els bandits
Alguns dels afers en qu Joan Pere Fontanella proporcion as-
sessorament jurdic als diputats i als odors de comptes constituts
consistorialment en tribunal des de 1623 ns a 1629 tocaven de ple
el problema del bandidatge o bandolerisme que afect tant la societat
catalana i la daltres espais poltics del sud dEuropa a ledat moderna
(Torres 1991, 1993 i 1999 o Manconi cur. 2003). Es tracta de dossi-
ers vinculats al pagament de certes recompenses que la Diputaci del
General havia proms pblicament a les persones que contribussin
a la lluita contra la criminalitat organitzada. Sen beneciarien els
homes que capturessin i lliuressin delinqents o b que oferissin pro-
ves concloents que permetessin identicar-los. Ens detindrem en tres
daquestes causes judicials, que signicativament se substanciaren en
un espai relativament curt de temps, concretament entre el mar de
1624 i el maig de 1625. La darrera de les que veurem don lloc a dos
captols de les Decisiones fontanellanes (Fontanella 1639: cap. 245 i
246). El nostre advocat hi volgu fer conixer els arguments que havia
esgrimit la part actora del procs, que reclamava una de les recom-
penses publicitades per la Diputaci, i els motius de qu es valdria
la instituci per negar-li els diners. Aquests darrers els motius, no
pas els diners serien els que triomfarien en la resoluci del plet en
qesti. Ens preparem, per tant, per assistir a un ms dels mltiples
exercicis que Joan Pere Fontanella realitz de plasmaci en una obra
de literatura jurdica seva de la realitat que havia viscut de prop com
a assessor de dignitaris amb jurisdicci, en aquest cas.
Primerament farem una anlisi de cadascun dels tres afers que
hem seleccionat. Desprs els confrontarem entre si, buscant-hi similituds
i diferncies, i avaluarem si els membres del consistori i els assessors
es mantingueren dels a uns mateixos parmetres a lhora denjudici-
ar-los. Rere la matria objecte de la nostra anlisi historicojurdica hi
ha obert un interrogant de gran entitat: la Diputaci, en quina mesura
participaria de les sinergies que permetrien eradicar el bandolerisme
de la Catalunya de lalta edat moderna?
A) Dues-centes lliures per la captura den Trucafort
El 2 de febrer de 1616, a lhostal del Figuer, ubicat en el cam
reial entre Vic i Barcelona, un guarda extraordinari del General anomenat
Joan Segu tingu la mala sort de topar amb el temut bandoler cadell
Gabriel Torrent, lies Trucafort, i quaranta dels seus aclits (Torres
1995b: 79-102, 166-170 i 173-174). Deixem que sigui la documentaci
de lpoca la que ens expliqui el calvari que pat aquest ocial de la
Diputaci:
T. Trucafort, ab quaranta de sa quadrilla poch ms o mancho,
prengueren en lo cam real qui ve de Vich a Barcelona, en lo hostal
del Figar, a Joan Segu, guarda extraordinria del General, y aprs
de haver-lo robat, trobant-li lo privilegi de guarda extraordinria,
legint aquell ab alta veu, ab molt gran innomnia lo squisaren,
fent-ne molts trossos, y a dit Segu abrahonaren fent-lo ageno-
llar per degollar-lo, y aprs, mudant de intent, li pagaren moltes
bastonades ab un bast molt gros, dexant-lo cassi per mort, dient
dit Trucafort y los de sa quadrilla pblicament quant squinsaren
dit privilegi de guarda extraordinari y pagaven dites bastonades
a dit Segu que no conexien los deputats, y que lo mateix farien
de qualsevol altres ofcials, ax reals com del General...
145
El procurador del General recoll dades daquest lamentable in-
cident i, el dia 11 del mateix mes, present un informe als diputats i
odors de comptes. Aquests, aconsellats per Joan Aroles i Pere Antoni
Vinyola, que aleshores eren els seus assessors ordinaris, decidiren dictar
unes crides amb les quals es prometien dues-centes lliures a qui els
ports Trucafort. Del text de les esmentades crides, publicades el 18 de
febrer, es veu que el que motiv la reacci visceral de la Diputaci fou
que amb lagressi a Joan Segu shavia atemptat contra lautoritat i la
jurisdicci de la instituci: [Shavia fet] en gran vilipendi y menyspreu
de la autoritat y jurisdicti de dits senyors deputats.
En qesti de tres mesos el capitost cadell vei canviar la seva
sort. Desprs de ser acorralat devers Espinelves, Sant Hilari Sacalm,
Roda i Sant Esteve den Bas, fou capturat a Joanetes. El 28 de maig
145. ACA, Generalitat, N-831, fol. 162v-163v, fragment inicial de la crida publicada
pels diputats el 18.II.1616 per incentivar la captura den Trucafort.
lalgutzir ordinari del rei, Miquel Joan Mont-rodon, el condua davant
la presncia del diputat militar, Ddac dAlentorn. Trucafort fou jutjat
pels seus nombrosos crims pel Reial Consell Criminal. La provncia
tingu en poc temps un enemic pblic menys. Mor esquarterat. Grcies
a la literatura de canya i cordill (Alcoberro 1984), pervisqu la seva
llegenda en limaginari popular, ara b, inferior a la de Serrallonga o
Rocaguinarda, encara que les seves malvestats no fossin menys temibles.
Amb lexecuci daquest home no sacab ni de bon tros el proble-
ma del bandolerisme a Catalunya. i tampoc es consum el pagament
de les dues-centes lliures a Mont-rodon. Result que en la captura del
malfactor hi havien intervingut diversos individus: duna banda, lalgut-
zir regi i els seus criats, de laltra, un pags de Les Preses anomenat
Bartomeu Ferrarons. Entre ells no noms es disputaven la recompensa
promesa per la Diputaci, ans tamb altres quantitats ofertes per lad-
ministraci del nou virrei, el duc dAlburquerque.
Els diferents interessats intentaren un procs judicial presumible-
ment davant la Reial Audincia que don lloc a una provisi lany 1621.
Segurament aquesta no satisfu cap de les parts, les quals continuaren
enfrontades ns que arribaren a un acord el 18 de novembre de 1623.
Pactaren repartir-se en dues parts iguals tots els guanys derivats de
la seva gesta de set anys abans. Francesc Sans i misser Felip Vinyes
foren comissionats per anar a cobrar els diners.
La Diputaci es mostr contrria a satisfer al noble i al juris-
ta les dues-centes lliures promeses com a recompensa, la qual cosa
condu aquests a instar una causa contra el procurador del General.
En el decurs daquesta, el representant legal de lerari catal argu-
ment que no es podia fer efectiva la quantitat perqu no concorria
cap de les circumstncies sota les quals estava perms als diputats
gastar les pecnies del General. Versemblantment sescud en el captol
R. 2/1599, que havia restringit les causes que autoritzaven la Diputaci
a despendre els seus fons:
[Que diputats i odors] no pugan gastar ditas pecnias del Ge-
neral sin tant solament per defensi de les generalitats, drets
y libertats de la terra y per casos de alegria de vinguda de rey,
coronaci o noces, demonstracions de dol, per comptes y obres
necessries, y no per altres casos.
146
Al nal del procs, el 5 de mar de 1624, els assessors ordinaris
Pere Pla i Joan Pere Fontanella aconsellaren als membres del consistori
146. R. 2/1599 Sobre los gastos que poden fer los deputats: ACA, Gene-
ralitat, G-152/3.
que desestimessin les allegacions del procurador del General i que
resolguessin el plet a favor de Francesc Sans i de Felip Vinyes. Com
fonamentaren la seva conclusi? Subratllaren la idea que els actes de
violncia comesos contra Joan Segu per Gabriel Torrent lies Truca-
fort i la seva quadrilla havien constitut un atac directe a la integritat
i lhonor de la Diputaci del General. Ressaltaren que la vctima dels
fets era un ocial de la instituci; que quan li fou trobat el privilegi de
guarda extraordinari fou llegit amb veu alta i amb magna ignomnia i
posteriorment esquinat en molts bocins; que Trucafort havia dit pbli-
cament que no reconeixia lautoritat dels diputats; i que estava disposat
a inigir les mateixes salvatjades als ocials regis i als de la Diputaci.
Per tot aix, calia interpretar que els diputats del trienni de 1614 havien
actuat correctament quan havien publicat la seva crida de 18 de febrer
de 1616, ja que els diners que hi havien proms eren pro defensione
generalitatum noci prou indeterminada expressament prevista en
el captol R. 2/1599: Sic enim generalitates defenduntur procurando
quod impedientes illorum exactionem et ministros et ofciales ad id
destinatos offendentes puniantur. Els assessors reforaren la legitimitat
de la seva conclusi esgrimint que aquesta estava en consonncia amb
altres casos resolts de forma similar a la mateixa Diputaci per tant,
apellant al costum de la casa del General. Aquesta conclusi judicial
no fou recorreguda pel procurador del General, per la qual cosa els
assessors Pla i Fontanella en dictaren una provisi dexecuci poques
setmanes ms tard.
147
B) La captura de Joan Muntada, lies lo miny de Sant Lloren
Aquest cas ens obliga a remuntar-nos al dia 11 de desembre de
1609 i a situar-nos a lHostal del Rac, dirigit per Pau Ricart i la seva
muller prop de la Roca del Valls, dins la parrquia de Montorns,
que era un recer per als qui circulaven pel principal eix viari nord-
sud de Catalunya.
148
Uns traginers de la ciutat de Girona no pogueren
gaudir-hi del descans que buscaven perqu hi coincidiren amb alguns
homes de la quadrilla den Perot Rocaguinarda. Aquests els robaren tot
el que devien portar de valor a sobre: roba, diners, vestits, etc. Tamb
caigueren en mans dels bandits unes taxes que els traginers portaven
a Girona amb el seu preceptiu albar de guia que fou estripat i
unes caixes de ploms que els diputats els havien conat perqu les
lliuressin al collector dels drets del General de Perpiny. Els ploms,
147. ACA, Generalitat, G-50/3, fol. 56 i 59r, respectivament.
148. ACA, Generalitat, N-172, fol. 381v, deliberaci del 12.I.1610.
que haurien dhaver servit per marcar les mercaderies que ja haguessin
estat gravades scalment, van llenar-los.
Els robatoris i les bretolades dels homes den Rocaguinarda foren
contestats a mitjan gener de 1610 pels diputats de Catalunya concre-
tament pels del trienni de 1608, que es trobaven a lequador del seu
mandat. Aquests deliberaren fer unes crides pbliques per incentivar la
captura dels malfactors.
149
Fonamentant-se en el fet que les activitats
perseguides eren en notria emulati y torp notable de la jurisdicti
dels senyors deputats y del lbero comers y exercici della y en evident
diminuti y dany dels drets de aquell, prometeren mil lliures a qui
els ports el clebre bandoler originari dOrist, i dues-centes a qui els
lliurs qualsevol altre dels homes de la seva comitiva.
150

Un pags de la parrquia de Sant Feliu del Rac, anomenat Mateu
Busqueta, es present als membres del consistori al cap dun any i mig,
a nals de juny del 1612, acompanyat de Joan Muntada, conegut com
lo miny de Sant Lloren, que ns aleshores shavia fet escpol.
151

La presncia del bandit impact molt els diputats, que nordenaren la
reclusi immediata a les presons reials de Barcelona. Una sessi de
turments ben orquestrada permet que Joan Muntada fes memria i
records lassalt als traginers gironins del 1609 i ser part de la ban-
da den Rocaguinarda, i sis homicidis com a mnim i mltiples altres
robatoris dimportncia. Quan es complien set dies exactes des de la
seva detenci, el malfactor fou condemnat pel Reial Consell Criminal
a suplicis i a la pena capital, no sense una altra sessi de tortures per
fer-lo cantar sobre els seus companys:
Fuit conclusum quod declaretur quod Joannes Montada alias lo
miny de Sant Lorens condemnetur quod est reus mortis et quod
fustigetur palam et publice per loca solita civitatis Barcinone et
quod amputentur ei auriculae et quod raptatus per terram ducatur
ad locum supplicij et ibi juguletur per collum taliter quod natura-
liter moriatur et anima ab eius corpore illico separetur et cadaver
149. ACA, Generalitat, N-172, fol. 384v-385r, deliberaci del 16.I.1610.
150. ACA, Generalitat, N-825, fol. 165v-167r, crides dictades el 19.I.1610. El
21.I.1610 es deliber que, en comptes de ser copiades a m, simprimissin: ACA, Gene-
ralitat, N-172, fol. 387r.
151. Ferrando 1988: 59-66 refereix una ocasi (7.IV.1610) en qu els homes de
la Uni contra els bandolers, encapalats pel batlle Pere Agell, pararen un parany a
Joan Muntada i a un seu company. El lloc on havien de ser capturats era lhostal de
Sant Lloren Savall, que regentava un tal Francesc Busqueta un parent de Joan? Els
bandits sescapoliren, si b Joan Muntada qued nafrat dun bra. Aprenem que seria
presentat als diputats dos anys i escaig ms tard a ACA, Generalitat, G-50/3, fol. 84v-85v,
document que desenvolupem en breu.
illius cindatur in frustra [] et quod post latam sententiam et ante
realem illius executionem torqueatur in caput sociorum dictorum
latrociniorum et coadunationis fauctorum et receptatorum et de
alijs criminibus et delictis de quibus infamatus existit.
152
Tot plegat devia fer pensar a Mateu Busqueta que lhora de cobrar
les dues-centes lliures havia arribat. Res ms lluny de la realitat. Dotze
anys ms tard es trobaria litigant contra el procurador del General per-
qu la Diputaci li satisfs la recompensa promesa. En aquesta causa
judicial, que fou substanciada pels diputats i els odors de comptes amb
lassessorament de Joan Pere Fontanella i Nicolau Freixenet, el defensor
de linters pblic torn a allegar que la Diputaci no podia despendre
els seus diners en casos no previstos expressament pel captol R. 2/1599
com la persecuci de malfactors no es contemplava en el precepte,
la crida de 1610 havia de ser tinguda per nulla, etc. Posat cas que
se li desestims aquest argument, el procurador del General adduiria
que tots els delictes comesos per Joan Muntada havien estat objecte
duna remissi per part del virrei el 30 de juny de 1611 just un any
abans que el malfactor fos capturat.
153
En virtut daquesta remissi,
no es podria considerar que el miny de Sant Lloren fos tingut per
un delinqent i, en conseqncia, la seva detenci no donaria dret a
cap tipus de recompensa. El 4 de mar de 1625 Fontanella i Freixenet
desestimaren ambds raonaments i condemnaren la Diputaci a satis-
fer les dues-centes lliures promeses a Joan Busqueta. Entengueren que
les crides de 19 de gener de 1610 havien estat dictades legtimament
perqu perseguien la defensa de linters del General en la defensa de
les generalitats. Amb aquest fonament de dret, Fontanella i Freixenet
validaren la interpretaci mplia del captol R. 2/1599 que els assessors
ordinaris del trienni de 1608 havien fet desprs dels fets de lHostal
del Rac. Tingueren en compte que altres vegades shavia autoritzat
lesmentada interpretaci. Daltra banda, largument de la remissi dels
delictes de Joan Muntada fou rebutjat perqu el virrei havia ofert aquesta
152. ACA, RA, Conclusions criminals, vol. 38 (1612-1615), fol. 42v-43v. Conclusi
del Reial Consell de 6.VII.1612, proferida per Francesc Bonet, Miquel Sala, Francesc
Gamis i Miquel Rotllan. El relator de la causa havia estat el jutge de Cort Pere Soler.
153. Perot Rocaguinarda, que gura amb lletres dor a la novella ms celebra-
da de la literatura espanyola (Montagut 2006: 189), i els seus homes foren indultats a
canvi de servir el rei a Npols. El cap de la quadrilla sembarc a Matar el 21.VII.1611
i mor presumiblement a la capital partenopea lany 1635. Tericament entre els que
lacompanyaren shi trobava Joan Muntada (Ferrando 1988: 65). Com veurem, Muntada
o no es trobava entre la tropa o torn a Catalunya de forma clandestina (segons Torres
1991: 177, fou una maniobra freqent).
grcia sota unes certes condicions que el bandit no havia complert.
154

Per tant, la remissi no havia tingut efectes:
Quia tamen constat praeconium praedictum fuisse factum de
consilio magnicorum assessorum Generalis praecedente infor-
matione de interesse Generalis pro defensione Generalitatis, qui
est unus ex casibus in quibus per dictum capitulum 2 Curiarum
anni 1599 permititur dominis deputatis expendere posse pecuni-
as Generalis, maxime secundum interpretationem quam dictum
caput recepit per similes declarationes in contradictorio iuditio
factas quae sunt in processu. Nech remissio allegata efcit ne sit
debitum praemium petitum cum constet eam factam fuisse sub
certa conditione quae cum non fuisset adimpleta ideo remissio
nullum habuit effectum...
155

Per qu sestim que linters del General en la defensa dels seus
drets estava en joc en lafer de lhostal del Rac? Senzillament perqu
shavia donat la circumstncia que, entre les mercaderies que trans-
portaven els traginers de Girona, hi havia las taxas que dits traginers
aportaven y havien tret de la present ciutat ab albar de guia del Ge-
neral per aportar a dita ciutat de Gerona; els bandits se les havien
repartides entre ells, defraudant los drets de la bolla que per rah de
ditas taxas se devian al General. Daltra banda, quan Muntada i els seus
havien extret els ploms que anaven dins de molts cabassos y sarrions
[...], lansant y escampant dits ploms per terra ab gran menyspreu del
General y de la auctoritat de ses senyorias, havien actuat directa-
ment en notria emulati y torp notable de la jurisdicti dels senyors
deputats y del lbero comers y exercici della y en evident diminuti y
dany dels drets de aquell.
156
El General, per tant, no noms havia patit
unes prdues puntuals dels seus drets i dobjectes que servien per a
lexacci daquests, sin tamb un atemptat a la seva autoritat pblica.
C) Miquel Arenas i Francesc Solsona, un bandit i un lladre com
que no generaren dret a percebre cap recompensa
Lany 1625 el mercader barcelon Francesc Ros segurament creia
que el consistori de la Diputaci i els seus assessors ordinaris resol-
154. Lindult noms era vlid per als homes den Rocaguinarda que exercissin
les armes per al rei a Npols. Si Muntada fou capturat a Catalunya s perqu no havia
complert la seva part del pacte. La conclusi criminal amb qu sel condemn a mort
ni mencion la circumstncia.
155. ACA, Generalitat, G-50/3, fol. 84v-85v (nhem transcrit la motivaci). Com
que el procurador del General no recorregu la conclusi, el 9.V.1625 els assessors
ordinaris Pere Pla i Joan Pere Fontanella en decretaren lexecuci ibidem, fol. 88v.
156. Expressions extretes de les crides del 19.I.1610 ja citades.
drien en la mateixa lnia jurisprudencial ns aqu presentada la causa
que ell havia instat contra el procurador del General. El pare daquest
mercader, Lloren Ros, havia capturat anys abans Miquel Arenas, un
lladre que actuava a les vies pbliques i que era considerat un cap
de quadrilla; tamb havia detingut i lliurat un lladre com, Francesc
Solsona. Havia corregut els perills inherents a aquestes accions enllu-
ernat per la promesa duna recompensa que els diputats i els odors
de comptes del trienni de 1611 havien fet pblica el 7 de desembre
de 1613 mitjanant unes crides.
157
Francesc Ros, com a hereu del seu pare, creia que era mereixedor
de tres-centes lliures dues-centes per la detenci de Miquel Arenas i
les restants pel lladre com.
158
El procurador del General es negava a
pagar-les-hi. Quan els arguments dun i altre foren presentats davant
del tribunal de la Diputaci, Joan Pere Fontanella i Pere Pla inclinaren
la balana de la justcia a favor de la instituci. Aix succe el 2 de
maig de 1625.
159
A Francesc Ros no li serv de res apellar al comproms de pagar
les recompenses que la Diputaci havia adquirit amb les seves crides
pbliques. Tampoc lajudaren els precedents que pogu esgrimir entre
ells el de Francesc Sans i Felip Vinyes de 1624, el de Joan Busqueta de
dos mesos abans, etc. En el seu cas es fu prevaldre una interpretaci
literal segons com es miri restrictiva del captol R. 2/1599. Aquest
limitava les despeses del General als supsits referits ms amunt i
excloa expressament els restants. Les malifetes que poguessin haver
coms Miquel Arenas o Francesc Solsona no entraven dins cap de
les categories taxades, per tant no mereixien cap recompensa. Millor
dit, la recompensa que els diputats havien estipulat el 1613 no podia
ser pagada perqu havia estat promesa de forma illegtima. Daques-
ta manera, lany 1625 la Diputaci es desentenia de les seves prpies
actuacions de dotze anys abans.
Com sexplica aquest viratge jurisprudencial? No hi havia, com
en els altres casos, una afectaci directa i fcil destablir entre els ac-
tes comesos pels malfactors i la integritat del General de Catalunya?
S, existia, i a ms era clara. El 1613 la Diputaci estava pendent de
la sort dun ciutad barcelon anomenat Felip Planas, que era un ar-
157. ACA, Generalitat, N-829, fol. 116v-118r.
158. Ibidem. El tarifari de recompenses shavia estipulat de la segent manera:
la captura dun cap de quadrilla era retribuda amb dues-centes lliures, la dun lladre
de pas amb cent lliures, i laportaci duna prova plena contra un fautor de lladres
comportava cent lliures ms.
159. ACA, Generalitat, G-50/3, fol. 87r-88r.
rendatari de la bolla de Trrega al qual uns bandits havien capturat
mentre socupava de les seves gestions scals. El rescat que demanaven
per lliurar-lo viu era tan alt que la seva famlia no el podia afrontar. A
partir daquest cas i daltres similars els homes que havien contractat
lexacci dels drets del General no gosaven fer les seves funcions:
[El cas den Planas] t en gran extrem atemorizat a tots, tement
ms curer en mans de dits ladres que ser cativats de moros, per
los perills se veuen, en tant que molts, aprs de ser rescatats, ve-
nen a morir del que han patit y perden les vidas aprs de restar
ses mullers lls y famlia del tot destruts
160

Els ingressos daquests arrendataris disminuen, pagaven menys
als sobrecollidors, la Diputaci veia perillar ladjudicaci del cobrament
dels drets del trienni segent, etc. Existia un nexe causal indiscutible
entre el bandidatge i linters del General. El propi Joan Pere Fontane-
lla en deixaria constncia, referint-se a la mateixa situaci a partir de
1616, en el segon volum del seu De pactis nuptialibus (ja hem alludit
a Capdeferro 2001: 65-66).
Les crides que els diputats havien publicat a nals de 1613, no
comptaven amb laval de cap jurista? De fet, els havien donat suport
diversos jurisconsults del Reial Consell de Catalunya el canceller, Josep
Ferrer, Jeroni Santjust i Francesc Bonet, desprs de reunir-se amb
una subcomissi de sis persones elegides dentre una vint-i-quatrena
dels tres estaments que havia tractat a fons la matria.
161
Endems, el
mateix virrei shavia implicat contemporniament i personalment en
dinamitzar la persecuci dels bandits, i la ciutat de Barcelona havia
adoptat el comproms a partir de mitjan 1614 sevaporaria de col-
laborar en les mesures que es prenguessin (Torres 1991: 178-179). Els
assessors ordinaris de la Diputaci, en canvi, no havien subscrit la
iniciativa dels seus superiors. Aix, per, no viciava les crides de nul-
litat menys encara tenint en compte que aquestes ja gaudien dels
suports esmentats.
160. ACA, Generalitat, N-174, fol. 609v-610v. Deliberaci de 31.X.1613 on els
diputats expressen preocupaci per la situaci que sempara del Principat DGC: III,
128 i s. (11.IX.1613 i s.) i es mostren promptes a mesures contundents contra la delin-
qncia organitzada entre aquestes, la publicaci de les crides del 7.XII.1613 referides.
161. Deliberaci de 31.X.1613 cit. Fontanella 1639: cap. 245.2 posa de relleu
que els diputats actuaren seguint consells diversos i coincidents: Non defecerunt in hac
diligentia deputati Generalis Cathaloniae, qui ob interesse non modicum Generalitatis
[...] convocatis pluribus doctoribus Regij Consilij, et alijs trium stamentorum Cathaloniae
egregijs viris, eis commiserunt ut ipsis consulerent, quid agere in exonerationem suorum
ofciorum possent, et deberent, ad extirpationem, et erradicationem tanti sceleris, et mali.
Praevaluit communi voto, quod deputati, adjuvando ministros regios, edicta publica per
totam Cathaloniam publicarent.
A ladvocat de Francesc Ros no li serviren per a res els argu-
ments que pos sobre la taula. Alguns els hem anat desgranant ns
aqu. Un altre es fonamentava en diverses constitucions de Catalunya,
concretament la Lo fruyt de les lleis de 1422 i la Conrmants de
1510 CYADC (1704), I, 1, 17, 8 i 15 respectivament, que atribuen
als diputats del General la competncia de sortir en defensa pagant
el que fos oport dels drets de la provncia quan aquests estiguessin
amenaats. Aquest argument resultava fora frgil, perqu els esmentats
preceptes protegien inequvocament lordenament jurdic catal de les
contrafaccions del rei i dels seus ocials. No sen podia fer cap altra
lectura. Sintent tamb una apellaci al dret comparat. A Arag, on
la capacitat de despendre els diners del General estava ms restringida
que a Catalunya,
162
shavia reconegut als diputats ho testimoniava el
comentarista dels furs Ibando de Bardax
163
un ampli marge darbi-
tri per gastar en utilitat del rei i del regne. Als diputats aragonesos,
la facultat de dictar crides com la de 1613 i de prometre recompen-
ses com les que estaven en qesti a Barcelona no sels contestarien
(Fontanella 1639: cap. 245.13-14). Qu impedia que es prengus una
resoluci similar al Principat?
Per als assessors Pla i Fontanella la resposta fou molt clara. Ne-
cessitaren un sol pilar per construir-la: Motivum fuit unum tantum
(Fontanella 1639: cap. 246.1). En les Corts de Catalunya celebrades
a Monts lany 1585, a instncies dels estaments i sense que laparell
regi hi toqus ni una coma (Serra coord. 2001: 599 i 604),
164
shavia
promulgat una constituci, la nm. 110, iniciada amb les paraules Sn
estats, que no sols autoritzava sin que incitava dhuc obligava
els diputats a adoptar mesures per lluitar contra el crim organitzat
CYADC (1704), I, 9, 9, 4. En sintetitzem els trets principals que toquen
al nostre discurs. La corona autora formal de la norma, tipa de
labundncia a Catalunya de delictes contra la propietat sovint perpe-
162. Sess 1615: cap. 216, sobre com els diputats aragonesos necessitaven el
beneplcit del lloctinent del Justicia Mayor del regne cada vegada que volguessin fer
una despesa superior a les tres mil lliures; per a quantitats ms baixes, la consulta al
dit magistrat era facultativa.
163. Bardax 1592: fol. 41, nm. 6: Notatur insuper ex dicto foro, quod ad re-
sistendum dictis alienigenis intrantibus ab praedictos effectus, possunt et debent Iustitia
Aragonum, et diputati regni convocare gentes illius, et compellere dato salario debito ad
hostiliter resistendum praedictis exteris [] et ex nostro foro praetenditur, quod iuste,
et foridice expendatur a diputatis in militibus, quos ad exclusionem grassatorum, et ad
eorum punitionem sustinent ex quo fere omnes sunt gotholani et aquitani, qui annis
praeteritis hostiliter, in viis publicis furabantur, et occidebant viatores.
164. Eva Serra ha trencat el tpic que el poder regi hauria estat lnic actor de la
societat en buscar la reglamentaci de lordre pblic (ad es. Serra 2003b: 148-149 o 155).
trats en grup, en constatar com es danyava el General pel biaix duna
disminuci dels seus ingressos scals, havia obligat els seus advocats
i procuradors scals a transmetre peridicament, com a mnim cada
quatre mesos, ntegra informaci sobre els crims i els seus autors al
directori de la Diputaci. A partir daquestes dades, els diputats i odors
tindrien el deure de confegir i publicar unes llistes de recompenses
pbliques ofertes als qui capturarien i lliurarien malfactors. Els premis,
modulables, variarien entre les cinquanta i les dues-centes lliures en
funci del rang del delinqent i de les condicions fonamentalment de
vida o mort en qu seria feta efectiva la seva tradici a les autoritats
competents. Tal norma, que com a element de complexitat addicional
havia requerit un breu pontici amb una dispensa per executar-se tot
facultant el diputat i lodor eclesistics a intervenir en uns assumptes
de naturalesa criminal, noms havia estat en vigor durant cator-
ze anys, ja que en les Corts de Barcelona de 1599 no havia estat, a
diferncia daltres, objecte de prrroga constituci 1/1599, CYADC
(1704), I, 10, 11, 6.
165
Potser perqu molts sectors dels braos havien
comprs que la Diputaci no podia coadjuvar en un mbit on laparell
virregnal multiplicava les contrafaccions, o que havia estat destinant
massa diners a una missi que no era de la seva estricta competncia,
i/o el General no en treia un beneci demostrable, i/o shavia acabat
convertint en un servei perqu la monarquia passs pgina de lafer
Granollacs?
166
Fos pel que fos, el 1599 els braos i el amant Felip II
(III) havien coincidit en la voluntat de retirar als membres del consistori
la seva recentment potenciada competncia. Per tant, encara que de les
paraules del captol R. 2/1599 sen poguessin deduir mplies facultats
per als diputats en la defensa dels drets del General, no shi podien
entendre incloses les de dictar crides o concedir premis:
Cum Curia Generalis in principio non approbaverit hunc modum
defendendi generalitates, et earum jura, sed immo expresse im-
probaverit, eo modo, quo diximus, non potest dici quod postea in
dispositione dicti cap. 2 novae reformationis Generalis, voluerit
comprehendere, et comprehendendo tacite approbare. Non enim
approbare tacite quis praesumitur, quod aperte impugnaverat, et
reprobaverat. (Fontanella 1639: cap. 246.11-12)
165. El 12.I.1610 el diputat eclesistic justicava labstenci en afers relacionats
amb procediments per capturar lladres i bandolers perqu no havia rebut el dictamen
demanat als assessors sobre la derogaci de la constituci 110/1585: ACA, Generalitat,
N-172, fol. 381v.
166. Apuntem aquestes opcions a partir de Belenguer 1987: 112-118, Serra 1999:
170 o Prez Latre 1996: 90-91 o 2001: 476.
Per quina ra a Sans, Vinyes i Busqueta sels havien satisfet els
premis pels quals havien pledejat poc temps abans, i Francesc Ros no
havia de tenir la mateixa sort? Senzillament, argumentaren els assessors
ordinaris del General, perqu les crides que havien legitimat que als
primers sels paguessin recompenses no entraven dins del camp dacci
de lefmera constituci 110/1585. Es tractava de crides particulars,
adreades a la detenci de persones precises que havien coms actes
de violncia determinats contra els interessos del General. En canvi,
ledicte de 1613 no podia generar els efectes promesos perqu estava
formulat de manera general, abastava tots els bandits de Catalunya,
sense que imports el b jurdic contra el qual havien atemptat:
Neque obstat quod dicebatur in ultimo contrario, de aliis decla-
rationibus factis pro hujusmodi praeconiis, et illorum validitate,
quia non est verum quod ab anno 1599 in quo, ut diximus, fuit
reprobatus is modus defendendi generalitates, ad praesentem
diem, tale quid fuerit decisum, bene verum est quod fuit etiam
per nos metipsos, et alios assessores Generalis declaratum super
aliquibus praeconiis similibus et adjudicavimus praemia. Sed non
erant facta in forma constitutionis anni 1585 reprobata, nempe
generaliter pro persequutione latronum, sicut istud, de quo in
praesenti agimus, sed particulariter pro quibusdam particularibus
casibus, qui successerant in damnum, et laesionem Generalis,
et illius praerogativarum. Tunc enim non est reprobatum quod
nominatim contra illas personas, quae haec mala fecerunt, ant
praeconia, ut illis mediantibus possint puniri, casus igitur sunt
diversi. (Fontanella 1639: cap. 246.15)
Tal explicaci i les distincions en qu es recolzava podien ser molt
opinables. Una simple apellaci al ne sub de publica quis remaneat
deceptus
167
i als principis de dret natural cristi que impregnaven i
informaven tot el pensament jurdic de ledat moderna, no serviria
perqu Francesc Ros guanys el que prou legtimament considerava
seu? O potser podem aventurar hi havia favoritismes o enemistats
personals dissimulats rere el viratge jurisprudencial del tribunal de la
Diputaci? O plausiblement la constataci que el sc del General
sarrunaria si seguien multiplicant-se els caarecompenses, i shavia
decidit a posar laturador als premis?
Si fem capms i relacionem el que hem anat veient en relaci amb
els tres dossiers Trucafort, miny de Sant Lloren, Miquel Arenas,
167. A la p. 96, tot parlant de la quaestio criminalis num. 39 de Llus de Peguera,
introdum els riscos per a lordenament paccionat catal inherents a la instrumentalitzaci
de principis com aquest i del propi dret natural.
treure lentrellat del tema s senzillssim. Cal preguntar-se tres coses:
1) Per qu es tard vuit, tretze i dotze anys respectivament prenent
com a data a quo daquests terminis la de detenci de cadascun dels
bandits a substanciar-se o resoldres davant del tribunal de la Di-
putaci les causes sobre premis impagats? Segurament perqu calien
uns creditors molt inuents que obrissin el cam, i foren els que esti-
gueren pledejant davant la jurisdicci rgia ns al 1621 i no tancaren
una concrdia ns al novembre del 1623. Moment en qu incoaren
un procs davant del General, resolt amb gran diligncia. Els altres
creditors shi emmirallarien. 2) Lactuaci de Lloren Ros, era suscep-
tible de desvincular-se datacs al General i a la seva jurisdicci? No,
per b que aquests no constessin expressament a les crides on es pro-
metien les controvertides recompenses. Qualsevol jurista hauria pogut
contextualitzar tals crides amb el procs deliberatiu molt participatiu
que les havia engendrades, molt marcades pel cas de Felip Planas.
3) Fontanella, o Pere Pla, eren sospitosos de tebior en la lluita contra
el bandidatge? De cap manera. Hom recordar com lolot, en el segon
volum del De pactis nuptialibus, havia evitat condemnar les mesures
anticonstitucionals empreses pel virrei duc dAlburquerque el 1616,
per les quals shavien demolit castells i cases on diversos bandolers
acostumaven a trobar refugi; unes mesures amb complexssimes impli-
cacions iusprivatstiques sobre dots garantits amb hisendes de marits,
etc. (reiterem Capdeferro 2001: 65-66).
En denitiva, qu estava en joc el maig del 1625? No pas un mer
clcul o un desig de restringir la contribuci del General amb lapa-
rell virregnal en un mbit material precs. Ben altrament, dues coses
clarssimes i interrelacionades, i al nostre entendre tan legtimes com
enraonades: duna banda, el respecte escrupuls a lmbit jurisdiccional
de la Diputaci del General no en va, de les que hem vist, la de 1613
era lnica crida que shavia publicat amb avals jurdics nicament de
quatre ministres del Reial Consell de Catalunya, sense la conformi-
tat dels assessors del General;
168
de laltra, i de manera connexa, la
convicci que els necessaris canvis a lesquema institucional catal en
relaci amb la lluita contra el bandidatge haurien doperar-se en unes
Corts cada cop ms reivindicades i esperades, i no pas en les rutines
conjunturals, mutables i inuenciables dun Reial Consell i/o duna
Diputaci del General. Precisament s en Corts, en les fallides sessions
presidides per Felip III (IV) lany 1626, on el tema sacabaria tocant
168. A les p. 294 i s. identiquem una altra via per la qual, a nals de la dcada
de 1630, Joan Pere Fontanella forticaria lmbit jurisdiccional del General del qual ell
hauria estat el pern entre 1623 i 1629.
amb plena legitimitat, a instncies entre daltres de la ciutat de
Girona, a travs dun projecte normatiu prou interessant (Capdeferro
2010b: 1173 i s.).
Tanquem el present captol evocant el fantasma de la freqent
provisi dassessors ordinaris en denitiva, puntals jurdics i insti-
tucionals de la Diputaci per a places de doctor magistrat o jutge
de Cort del Reial Consell i Audincia. Tal maniobra, prou practicada
per laparell regi al llarg de les dcades prvies a la de 1620, excepci-
onalment no saplic a lolot. Per aix clogu sense sorpreses el seu
sexenni de servei al General i an intensicant lactivitat com a ad-
vocat daltres clients, sovint corporacions municipals, mentre apagava
progressivament laspiraci daccedir a la mxima jurisdicci rgia.
La provisi en el si de la Diputaci de lassessor ordinari cridat
a substituir Joan Pere Fontanella fou tant o ms sorollosa que la seva
prpia (p. 160 i s.). Els diputats i odors de comptes que nalitzarien
el trienni de 1626 no haurien estat capaos, malgrat repetits intents
de negociaci, de posar-se dacord entre tres candidats, Gaspar de Sa-
garra, Pau Boquet i Francesc Soler. Ho evidenciarien tot just acabat
el seu mandat, el primer dagost de 1629, quan mantindrien, tant ells
duna banda com els candidats a assessor de laltra, tenses i
infructferes reunions a hores intempestives per exemple, al moment
programat perqu els nous consistorials prestessin el preceptiu jura-
ment.
169
La judicialitzaci de lafer obligaria els nous diputats a adoptar
una soluci de comproms, consistent a proveir en el preuat crrec un
quart jurista, Felip Vinyes (DGC: V, 292-293, 30.VIII.1629). Hi duraria
poc. Seria promogut, com era previsible se li havia proms si era
subms com a advocat en les Corts de 1626 (Villanueva 1999: 314 i
s.), a magistrat del Reial Consell i Audincia, en el context dun pla
de la Cort perfectament calculat i reeixit per desarmar les institucions
catalanes:
Esta designacin parece entrar en un plan perfectamente calcula-
do para desarmar a las instituciones catalanas: en la Diputacin,
los dos asesores en ejercicio (Bernat Sala y Vinyes) y el abogado
scal (Magarola) fueron reclutados simultneamente para la Au-
diencia, que ciertamente tena necesidad de una renovacin de
personal. (ibidem: 320)
El seu substitut des de la tardor de 1630, Josep Ramon, nou
canonge barcelon, elegit enmig dun encs debat (DGC: V, 342-345,
169. ACA, Generalitat, VG-87, querella 7.
3.IX.1630 i s.),
170
tamb seria un assessor ordinari del General ef-
mer, en el seu cas per una salut molt frgil i un trasps relativament
prematur, abans dels cinquanta anys, el 21 de novembre de 1631 (en
parlarem als captols 7 i 9). Provisions successives serien igualment
problemtiques i a vegades tamb de poca durada (Capdeferro 2010b:
1283-1284), la qual cosa donaria encara ms relleu si calgus al
sexenni 1623-1629 del nostre Joan Pere Fontanella.
170. Els diputats i odors de comptes no aconseguirien consens ni entorn de tres
candidats postulats a succeir Vinyes ni tampoc de dos ms; nalment els consistorials
dels braos eclesistic i militar imposarien Josep Ramon Gili Rull noms obtindria
els vots del diputat i lodor reials.
DESENCS EN NO SER PROVET MAGISTRAT?
Com ja hem donat a entendre, fer dassessor ordinari de la Dipu-
taci comporta una inuncia poltica remarcable i tamb sentir, durant
un bon nombre de dies lany, el tremp de lactivitat jurisdiccional, ni
que sigui sense tenir-ne la titularitat i en relaci amb unes matries
prou concretes. Per aix, el sexenni de mitjan 1623 a mitjan 1629 ser
recordat per Joan Pere Fontanella com un perode de plenitud. Amb
la perspectiva del temps, no dubtar a armar que el seu prestigis
oci dantany fra el millor del mn si no fos de durada limitada
nullum, si non esset temporale, melius ofcium (Fontanella 1639:
cap. 258.23). Cal dir que el goig no sols el predicar pel que fa a la
realitzaci personal, ans tamb amb relaci a la satisfacci retributiva:
lolot no tindr inconvenient en reconixer que el servei prolongat a
la Diputaci del General com a assessor ordinari i exercint altres
funcions li haur reportat nombrosos benecis econmics, com a
tants altres.
1
Aquest darrer aspecte no s negligible, com es va veient
al llarg daquest estudi, tant si el mirem des de la xaci del nostre
protagonista per guanyar doblers com des de la seva preocupaci perqu
els pagaments als ocials pblics siguin adequats per estimular-los al
servei de la cosa comuna (Fontanella 1622: cl. 5, gl. 7, cap. 13).
Per molt fructfera que resulti la connexi entre Fontanella i la
Diputaci del General, aquesta mai no podr eclipsar lobjectiu profes-
sional ms ambicis de qualsevol advocat catal de primer rang a les
1. In domo Deputationis () tum etiam ob illius magnas divitias, afuit enim
multis, quarum et nos in satis considerabili parte participes fuimus in diversis ofciis
quae in eadem domo aurea diversis temporibus gessimus. (Fontanella 1639: cap. 252.1)
CAPTOL 7
EXCLS DEL REIAL CONSELL, FONTANELLA
EXCELLEIX EN LADVOCACIA
dcades de 1600, 1610 o de 1620, fos quin fos el seu origen geogrc
o ascendncia social (Fargas 1997: 213 i s.): entrar a formar part, com
tants altres antics assessors ordinaris de la Generalitat,
2
de la selecta
nmina de magistrats del Reial Consell i Audincia del Principat de
Catalunya i els Comtats de Rossell i Cerdanya. Ho fa inevitable el
prestigi amb qu se lha anat revestint, de forma perfectament calcu-
lada, des de la Cort:
Vegeu ad es. les instruccions que se li escriuen el 4 de febrer de
1554 a un amant virrei com s el marqus de Tarifa: [A los
magistrados del Real Consejo de Catalua] Avis los de [...] honrar
los mucho en lo pblico y darlos favor y auctoridad para quellos
la tengan y sean respectados en las provisiones que hizieren de
las partes y de todos los de la provincia, pues como sabis nin-
guna cosa conserva ms la justicia que ser tenidos en mucho y
respectados los ministros della. La continuaci de la directriu
s menys respectable, ms indicativa del que referirem en breu
sobre la parcialitat dels membres de lalt tribunal catal: en par-
ticular avis de procurar de informaros y ver quienes y para lo
ques cada uno de los dichos doctores, y qu nes e intenciones
tienen para poderos servir offrescindose el caso de los que pa-
resciere ser ms a propsito y de mejor zelo en la ocurrencia de
los negocios, y para poder tratar a cada uno en lo secreto como
fuere menester. (Buyreu 2008: 386, cap. 2)
Tal procs dhonorana sha efectuat a imatge tot i que no en
termes idntics drgans poltics i judicials anlegs despais poltics
vens de lEuropa moderna, que coneixem amb letiqueta genrica de
grans tribunals: Senati a la pennsula Itlica
3
(Cavanna 1983: 76-93),

2. Palos 1996: 54 ridiculitza la pretensi dun aparell monrquic com lhispnic
de ledat moderna de dotar-se dun ministerio togado el correa de transmisin de la
voluntad real i comptar alhora amb juristes que shaguessin forjat al servei dinstitu-
cions provincials com la Diputaci hombres que [...] haban sido formados en una
cultura jurdica que valoraba mucho la independencia de las instituciones y asimilaba
mal las injerencias exteriores [...] hombres para los cuales defender la autoridad del rey
frente a otras instancias resultaba perfectamente compatible con la defensa de su propia
autonoma con respecto a la corte. Hem clos el captol 6 referint un nucli dassessors
ordinaris de la Diputaci que farien el salt al Reial Consell en qesti de mesos.
3. Probablement el que ms projecci i respecte aconseguiria per a les seves
resolucions seria el Sacro Regio Consilio napolit, segons el brocard Auctoritas Sacri
Regii Consilii me terret (Comparato 1974: 199). Els aduladors del Senat milans no es
quedarien curts a lhora de proclamar-ne lautoritat en termes de presumpci dinfalibi-
litat (Cavanna 1999: 238). Monti 2003 ha recreat la planta daquest darrer tribunal, el
seu stylus iudicandi, frmules processals, etc.
Cours de Parlement a Frana (Krynen 2001), Audiencias o Chancilleras
a la monarquia hispnica (Canet 1999). Cal dir que estem parlant dun
prestigi no exempt de punts foscos, particularment per un sentiment
difs de parcialitat a favor del rei
4
tamb per perodes on lactuaci
duns magistrats implicats en les bandositats de nyerros i cadells hauria
estat condicionada per interessos particulars (Torres 1985).
En la seva literatura jurdica, Fontanella donar repetidament
testimoni de la seva admiraci per la ms alta jurisdicci rgia de
Catalunya, pels seus integrants i moltes de les seves resolucions
5

ns al dia davui mancades, sigui dit de passada, duna anlisi crtica
(provisionalment, Ferro 1987: 119 i Belenguer 1994: 69 han optat per
valoracions conciliadores).
6
Nogensmenys, com a advocat que hi haur
condut mltiples litigis,
7
nhaur conegut la variabilitat de parers i
moltes incidncies.
8
A lolot, marcat per un sentit agut de la fatalitat,
no se li escapar que tal variabilitat estar lligada, ms que a qualsevol
4. Prez Latre 2008: 418, a partir de la potestat reial de suspensi dels privile-
gis de nomenament dels seus magistrats. Hem trobat un rebuig molt grc daquesta
potestat revocatria, ms que no pas suspensiva enmig de les propostes de textos
constitucionals de Girona de cara a les Corts de 1585, la nm. 47 AMGI, Liber Curiarum
de 1585, fol. 8[bis]r-v (18.VI.1585?), que postularia que els nomenaments dels doctors
del Reial Consell tornessin a ser vitalicis i irrevocables per garantir la independncia de
lalt rgan jurisdiccional i poltic.
5. Ns una de les nostres citacions preferides Fontanella 1622: cl. 5, gl. 1, p. 1,
cap. 36: Hoc unum est nostro perspicacissimo, et oculatissimo Senatui prae aliis conce-
dendum, quod si ullus est in universo orbe cui sit desuper datum, ut in administratione
iustitiae cum rectitudine, prudenter, et sapienter procedat, is unus est, conservet eum
Deus in aevum incolumen.
6. Sha mostrat ms incisiu Palos 1995: 144 i s., tot relacionant el Reial Consell i
Audincia erigit per Ferran II a Catalunya a la darreria del segle XV amb un ambicioso
programa de asentamiento de la autoridad real inspirat en la cultura poltica caste-
llana; seria un entramat institucional que operaria en el terreny del dret, el factor ms
immediatament determinant en la conguraci de la identitat catalana al trnsit cap a
ledat moderna. Al seu entendre, tot i aquest esperit inicial, loperaci acabaria donant
uns fruits escassos a causa dun endmic ofec nancer de lalt tribunal i al fet que les
autoritats de legitimitat ascendent sabrien aprotar la judicialitzaci creixent de la vida
pblica durant el regnat dels reis de la casa dustria.
7. Lolot incidir sovint en el dileg o la interacci de la magistratura i els ope-
radors jurdics com ell en la conformaci dels parers ergo, la jurisprudncia de lalt
tribunal. Vegeu a tall dexemple Fontanella 1612: cl. 3, gl. 3, cap. 65, tot recordant com
far que dubtin uns doctors de la Reial Audincia que tenia inicialment predisposats en
contra en relaci amb un procediment vinculat a una vnia dedat.
8. Ad es. Fontanella 1612: cl. 3, gl. 2, cap. 59 es mostra en desacord amb el parer
duna sala de lAudincia i arma que una altra li seria favorable. Entre les incidncies,
una de recurrent denunciada pel nostre jurista seria la falta de magistrats per votar
causes importants (Palos 1997: 52, a partir dO2, de 19.III.1604); en breu noferim una
altra citaci de la doctrina del jurista.
tribunal, als homes que hi dictin justcia; llegim-ho de tres maneres
diferents al seu epistolari:
En coses que altres han de declarar no podem promtrer-nos ab
certitut lo bon succs. (M1, de 16.V.1634)
La del nou impsit exir prest, al que entenem, y conam en
favor, perqu trobam poca dicultat y poca resistntia, si b
en coses que han de fer hmens no [h]y ha que conar. (T69,
de 20.IV.1633)
Lexpressi ms sinttica, desprs de rebre una provisi contrria
que no esperava: Sn fats de causas (T75, de 12.VII.1634)
Aix, rere la ingent devoci quasi reverencial, per amb tons
variables
9
que professar al Reial Consell i Audincia, no hi mancaran
diferncies de criteri i apunts crtics (Fontanella 1612: cl. 3, gl. 3, cap.
34-35 o cap. 38),
10
dhuc propostes legals desmena.
11
Tot donant per
fet que una instituci poderosa amb tanta histria sobre les espatlles
canvia molt difcilment i lenta els seus usos i estils, assumits per no
sempre compartits:
Dixi hanc esse praxim Senatus, et hoc sufcit, multa Senatus
observat ex consuetudine, et de stylo in aliquibus iuris articulis,
quae si essemus in suis principijs, et de novo disputarentur, ali-
quam sine dubio haberent difcultatem, ut dixi saepius in meis
scriptis, sed cum iam usus est inveteratus, et longaevus, nec sunt
unquam Senatus resolutiones, nec possunt esse tales, quae alias
defendi non valeant, nihil superest nisi obedire, et conniventibus
oculis transire per eas. Multa de observandis Senatus stylis dixi-
mus et nos decisionibus 90, 95 et 296 in I [vol.] et alibi saepe,
licet quandoque cum suadet ratio, conveniat ab eis recedere, don
Ioan. Baptist. Larrea, decis. Granaten. 29 num. 19, nec credo
eret cum peccato, atque ideo nos de nostro tempore multos
ex eis ratione suadente vidimus in Senatu mutatos. (Fontanella
1645: cap. 492.15-16)
9. Des de lembafadora de Fontanella 1612: cl. 3, gl. 1, cap. 3 i s. o cap. 32, a
la ms discreta de Fontanella 1639: cap. 138.13, on selogia la neutralitat de lAudincia
com a rgan judicial.
10. Al captol 4 referim un retret als doctors del Reial Consell dactuar amb ablia
funcionarial. A les p. 295-296 identiquem un altre comentari irnic envers els mateixos.
11. Vegeu-ne un magnc exemple a Fontanella 1639: cap. 283 i s., esp. 286.6
i 9, que versen sobre les regles que limiten el funcionament de la Reial Audincia, llur
inexacta aplicaci prctica i unes propostes lege ferenda per millorar els mecanismes de
votaci de les causes, que farien millorar el prestigi del tribunal.
Desprs daquesta srie de judicis ambivalents, abordem la qesti
sempiterna: Joan Pere Fontanella, ell tamb, com els seus collegues
contemporanis, desitjar seure a la Reial Audincia catalana? Estvem
decidits a no car-nos en aquest terreny pantans i sobredimensionat
a menys que tingussim dades indites per aportar-hi. Finalment, ha
estat el cas. I podem respondre que inequvocament s que anhel
una de les magistratures supremes del pas. Una primera pista per a
aquesta armaci categrica ens la dna el segon volum del De pactis
nuptialibus, on, en una dedicatria de 1621-1622, lolot agraeix als
principals consellers regis del Principat que lhagin postulat al virrei
en la terna que es proveiria al rei de fet, al Consejo Supremo de la
Corona de Aragn per cobrir una vacant a lalt tribunal.
Hom ens oposar: la lletra impresa, s prou neutra per trauren
conclusions? Si ens cal una veu amb ms certesa de sinceritat, sense
sospita de clcul poltic i social, s inevitable recrrer a la corres-
pondncia del nostre personatge. Per trobar ms pistes, abandonem
Barcelona i la macroceflia institucional no noms capitalitat que
suposa per a Catalunya, costegem cap a migjorn, pugem Ebre amunt i
desembarquem a les ribes de la documentaci municipal histrica de
Tortosa (p. 46 i s.). Durant la primera meitat del segle XVII, el govern
de la referida ciutat (Aud 1997) defensa slidament els seus interessos
amb components jurdics a Barcelona a travs dun equip conformat,
de manera prou regular, per tres advocats aconductats, un sndic i un
subsndic o auxiliar. Sovint aital grup, com tindrem ocasi de compro-
var en breu amb Miquel Astor, es veu subjecte durant unes setmanes
o uns mesos a les directrius, la coordinaci o almenys lobligaci de
collaborar amb un doctor en drets tortos enviat expressament, sia
amb una comissi general, sia per a un dossier concret.
El dia de lAscensi de Nostre Senyor del 1627, quan es procedeix
ritualment a obrir un nou cicle anual de govern del municipi de Tortosa,
els tres juristes aconductats de forma permanent a Barcelona es comp-
ten entre els ms prestigiosos del Principat de Catalunya. Sn Jaume
Cncer (cap. 1), Josep Ramon
12
i Joan Pere Fontanella. Plegats, porten
una bona colla danys assessorant la ciutat de la Verge de la Cinta. Els
dos primers apareixen ben consolidats en lequip ben entrada la dcada
de 1610, on conviuen amb Montserrat Ramon que deixar el lloc el
1613 en ser provet jutge de Cort del Reial Consell de Catalunya
13
i
12. El 14.III.1602 rep el doctorat en dret desprs destudiar a Lleida: ACA, Can-
celleria, registre 5180, fol. 194v-196v. Presumim que Josep Ramon tindria uns cinc anys
menys que Fontanella.
13. ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 10 CT: felicitaci de 26.II.1613 a Montserrat
amb Pere Segura successivament.
14
El darrer, Fontanella, sincorpora
al nucli en una data que encara desconeixem podrem aventurar
abans de labril de 1623
15
desprs dunes maniobres vacillants per
contractar-lo el poders i molt sovint rival captol de canonges de
la Seu, que projecta la seva ombra sobre la immensa dicesi de Tortosa
i Sogorb, dhuc ms enll.
16
A la p. 45 ja hem parlat de la confusi que ens causaria T8, de
30.VI.1627. Diverses cartes del canonge Josep Jord, actuant com
a sndic del captol tortos a Barcelona, ens ajudarien a treuren
lentrellat. De fet, Jord tindria algun inters obscur o decla-
rable, tant s perqu altres fossin preferits a Fontanella. I, a
cpia de successives missives i aprotant el privilegi destar sur
place, on calia prendre les determinacions, imposaria la seva
voluntat. Oferim noms un tastet daquesta pressi a travs de
la maniobra ms bruta que comet, convertir la confecci dobres
de doctrina en un demrit per a ladvocacia: A b que misser
Fontanella s dels bons advocats de la plaa, no matrevir per
<h>ara <h>a fer la censura que vostra senyoria me mana perqu
est dit Fontanella molt divertit ab lo scriure, y <h>ara ha tret
lo segon tomo de pactis nuptialibus y va sempre scrivint, y ass
diuen lo distrau molt del negoti.
17

El 16 de juny de 1627 Fontanella escriu als procuradors de Tor-
tosa una carta sobre la qual volem focalitzar tota latenci. Sense ms
prembuls, passem a transcriure-la i analitzar-la:
pel seu nou dest. Que Josep i Montserrat sn germans sinfereix meridianament de
Ramon 1628: 363 (sobre aquesta obra, captol 9).
14. ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 10 CT, fol. 123r, el 17.V.1613 els procuradors
notiquen a Segura que ha estat escollit postposant altres molts subjectes per ser el
nou advocat aconductat de Tortosa. Ibidem, fol. 123v, el mateix dia sexplicita al sndic
tortos a Barcelona Cristfol Toms de Sunyer que Segura substitueix a Montserrat
Ramon aix, queda descartada una successi fraternal a la plaa. Ibidem, fol. 148r-v,
el 30.VII.1613 trobem una primera comunicaci dirigida a Segura juntament amb els
consolidats Cncer i Josep Ramon.
15. La sospita es basa en dictmens manuscrits de Fontanella dACBEB, Fons de
Tortosa, cartulari 5; tamb en ADTO, Fons del captol, calaix 14, capsa 149, camisa 445,
carta de 14.IV.1623 on els procuradors tortosins diuen al regent Sala que, en un afer
cabdal, procedeixen ab molt tento y en tot y per tot ab parer dels doctors Cner,
Ramon y Fontanella. Si els serveis jurdics de lolot a Tortosa sn tan reculats, per
qu Fontanella 1639: cap. 262-272 narra amb tanta distncia algunes actuacions en seu
judicial daquest municipi?
16. Fernndez 2008: 452 recorda que aquest districte eclesistic no depenia del
tribunal de la Inquisici de Barcelona, sin del de Valncia, ms avesat a fer front a
la problemtica particular plantejada pels moriscos, com sillustra a Bentez 2001.
17. ADTO, Fons del captol, calaix 14, capsa 148, tem 440.1.7, carta de 24.VI.1622
de Jord. s similarment eloqent ltem 440.1.10, carta de 1.VII.1622 del mateix.
Ning millor que vostres magnicncies sab ab lo amor, solicitut
y cuydado que jo he servit a exa ciutat, de la qual me he proms
quem faria merc en tota ocasi que se ofers. Jo tinc al doctor
Francesc Rub, mon gendre, que ha molts anys advoca ab raho-
nable satisfacti, voldria continus mos serveys ab aquexa ciutat,
que jo s ne restaran satisfets. Supplique a vostres magnicncies
sien servits voler-li donar la futura successi del que per mort o
impediment dexar de servir, o almanco la mia, quem pesaria que,
tenint jo persona, me succehs altri, perqu jo, sin per mort, no
fas comte de dexar de servir may a ciutat que tant me ha honrat,
que poca differntia s[h]i trobara si acars Du volia que muds de
estament, que, com dich, jo sempre tinch de atendre a coses de
la ciutat, y, conat de qui tantes mercs me han sempre fetes, no
ser ms llarch. Guarde Du a vostres magnicncies. (carta T6)
El text, duna prosa bellssima, s clar i crptic alhora. Creiem
que noms pot ser ents en la seva integritat si hom t en compte la
ama desperana de seure a la Reial Audincia de Catalunya que, en
el moment de redactar-lo, crema en el cor de Fontanella. Altrament,
per qu el jurista, expert en ls de les paraules, faria un circumloqui
similar? Fixem-nos que, desprs duna menci genrica a la seva vocaci
provada de servir la ciutat de lEbre i duna apellaci previsible,
i potser no compartida unnimement (vegeu infra) a lexperincia i
la capacitaci professional del seu gendre Francesc Pere Rub, lolot
demana el comproms de Tortosa daconductar el jove en qesti tan
bon punt vaqui la plaa dalgun dels tres advocats del municipi que
operen a Barcelona; acte seguit, per facilitar el negoci, ofereix, si cal,
que la petici sigui estudiada noms en relaci amb una sola daitals
places, la prpia; a continuaci, apunta que la mort s lnica circums-
tncia que podria apartar-lo de seguir treballant a favor de Tortosa,
i quan aquesta li sobrevingus, voldria que un hereu materialitzs la
perennitat de la seva bona disposici; per acabar, equipara la mort a
un eventual canvi destament de situaci personal i professional,
de posici, que direm avui en dia. Al nostre parer, en aquesta darrera
proposici rau la clau de volta de tot el valus document.
Sens pot refusar la sospita adduint que Joan Pere Fontanella,
lluny de creure en una promoci a la Reial Audincia, simplement est
demanant un tracte idntic al que se li acaba de concedir al seu collega
Josep Ramon lextraordinria proximitat temporal fa molt temptadora
aquesta hiptesi. Presumim que Ramon ha sollicitat sense ambages
la incorporaci directa i immediata del seu gendre Francesc Millet a
lequip jurdic de Tortosa a Barcelona,
18
i a fe que se nha sortit prou
b. El dia 11 de maig el Consell General del municipi, a proposta dels
amants edils o procuradors, ha resolt atorgar-li una merc en aquest
sentit, tot i que rebaixada: que el tal Millet sigui provet en la primera
de les places de lequip jurdic en qesti que salliberar en el futur.
19

Aix constitueix, sens dubte, una compensaci als esforos prestats pel
peticionari, que potser desprs denviduar? acaba de prendre els
hbits i preveu una progressiva retirada de la vida forense. Ai las!, els
termes de la compensaci en qesti no semblaran prou satisfactoris
a Josep Ramon, ans massa eteris i de materialitzaci incerta. Ladvocat
ho far saber amb aquest delicis text:
He rebut la de vostres mercs de 19 del present y vist la delibe-
raci tocant a la conducti de advocat de eyxa ciutat en persona
del doctor Millet ab tantes conditions y limitations com si fos
acte de captols matrimonials. s de manera que, encara que
yo no hagus servit en res a la ciutat y misser Millet hagus de
aguardar della son sustento, no li pot estar b acceptar-la. Jo
crech que vostres mercs y los senyors del Consell hauran tingut
bona intenti y pensat fer-me una gran mer, perqu nols he
merescut may altra cosa, en com y en particular, per vostres
mercs me la faran la major en qu tal deliberati se borre de
sos registres, que ho estimar innitament.
20
A part de leloqent referncia a uns captols matrimonials com
a paradigma de negociacions complexes i equilibris frgils entre dues
parts (captol 5), ens plau remarcar lelevat sentit de lhonor ferit que
demostra Ramon. I no s una mera qesti esttica: aboca a una petici
formal perqu la merc sigui tinguda per mai feta. Per fer ms notori
el seu enuig, durant uns dies ladvocat descurar una de les causes
ms transcendentals de Tortosa a crrec seu, la de la carnisseria del
captol de la Seu.
21
A la llarga, tot plegat quedar en una ancdota;
18. La nostra sospita obeeix a la combinaci de les fonts que sempren i indi-
quen tot seguit.
19. Descobrim aquesta provisi municipal i el seu abast a ACBEB, Fons de Tortosa,
vol. 15 CR, carta de 10.XII.1631 de Francesc Millet als edils tortosins (vegeu p. 239 i s.).
20. ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 11 CR, carta de 24.V.1627 als edils tortosins.
21. Ibidem, carta de 26.V.1627 del sndic Gabriel Mart Burgus als procuradors
de Tortosa: La causa de las carnisserias estava a bon punt per a declarar-se lo altercat.
Misser Ramon havia de fer una dilegntia que, com ss amoynat de la forma de la no-
minati de advocat de son gendre, no [h]y ha acudit com havia proms. El 2.VI.1627
el mateix Mart aixecar acta de la millora dhumor de ladvocat i el 16.VI.1627 ens
consta que ja hauran despatxat junts. Oferim una contextualitzaci del dossier de la
controvertida carnisseria capitular tortosina a les p. 300 i s.
com veurem, la concessi seguir el seu curs i tindr efecte quatre
anys ms tard.
Qu ens fa pensar que la petici vehiculada per Fontanella el 16
de juny no s un mer reex de les cartes jugades amb un xit almenys
parcial per Josep Ramon? Qu consolida la idea dun horitz ms
ambicis de lolot que la simple emulaci del collega o, si es vol
veure altrament, que el desig de mantenir-li el pols en la distribuci
de quotes dinuncia en un lloc clau com s lassessoria permanent
duna de les principals ciutats de Catalunya? Molt senzill: una segona
carta que lautor del De pactis nuptialibus escriu als edils tortosins el
30 de juny de 1627.
Duna banda, visiblement ha llegit una resposta receptiva de la
ciutat de lEbre al seu correu de mitjan mes.
22
De laltra, i fonamen-
talment, pel que suposem, ladvocat ha tingut indicis i ha sentit co-
mentaris que apunten a la seva rpida provisi a una magistratura del
ms alt tribunal del Principat.
23
El favor del seu bon amic, el bisbe de
Solsona i virrei de Catalunya, sembla un aval irrefutable. En aquesta
conjuntura, lolot adquireix el coratge necessari per declarar oberta-
ment per confessar, gosarem apuntar als procuradors tortosins la
veritable naturalesa i urgncia! del seu inters per traspassar el seu
lloc dadvocat municipal al gendre, millor que no pas al ll primognit.
El jurista comprn que els seus clients puguin tenir prevenci envers
aquest darrer, Josep Fontanella? Ho prenem com un senyal dalerta,
sobre el qual retornarem.
He pres pler de [h]aver trobat encara ntegro lo negoci de la
futura successi de mon crrec de advocat dexa ciutat, que tinc
supplicat per lo doctor misser Francesc Pere Rub, mon gendre,
perqu cono de una ciutat que me ha sempre tant honrat una
gran merc. Lo que jo suplique s la futura successi per mort
mia o impediment meu, que s tant posat en rah tenint jo ll
y gendre que poden servir a la ciutat, y millor lo gendre per s-
ser de major edat y de ms prtica, que no fer-sem esta merc
seria gran nota mia y de mos lls, mia perqu quisvulla se poria
persuadir que mos serveys no sn estats acceptes, y de mon ll y
gendre que no sn per a poder servir a la ciutat, cosa me apar s
posada en rah, y no procurar-se altres esta mia successi, fent
22. Malauradament a ACBEB no es conserven registres de correspondncia tra-
mesa dels edils tortosins entre lAscensi de 1627 i 1628.
23. Palos 1997: 109, nota 87, refereix una consulta de 28.VII.1627 on el bisbe
de Solsona, aleshores virrei de Catalunya, postula Fontanella per a una vacant a la
Reial Audincia.
per ventura gran fora en qu sia no sols per mort emper per
impediment, no acontentant-se de la mort, per ventura per una
vana veu que corre que a mi me han de provehir, cosa que per
ventura may ser, emper si acars succehia me pesaria en lnima
que pats jo aquest afront, per cert estic que tracto ab persones
que tenen per ofci saber honrar a tot lo mn. Accontenten-se
los que procuren que la ciutat los fassa merc: Sia per altres
ocasions, emper no per impediment meu. No represento serveys,
sin una bona voluntat que sempre he tinguda /v/ a la ciutat, ns
a dexar al reverent captol per a servir-la, y estos serveys entench
continuar en qualsevol estat estiga sens ninguna difcultat, quem
preciar sempre de ser servidor de aquexa ciutat. (T8)
Del text suara transcrit, on res no s deixat a latzar, en volem
subratllar dues coses: a) lhbil recordatori de Fontanella que en temps
passats declin no assol! el patrocini del captol de Tortosa per
lliurar-se a la defensa de la seva rival en importants litigis, la ciutat;
b) lenlluernadora projecci dun futur molt versemblant on el jurista,
des duna posici dall ms estratgica, pugui continuar protegint els
interessos del municipi amic.
Desconeixem leco dels procuradors de Tortosa a aquesta petici
fontanellana de successi futura en sa plaa dadvocat regular, vehi-
culada duna forma tan llaminera. Presumiblement, no repercutir en
res sobre la posici del ll Josep Fontanella i, si de cas, donar lloc a
una autoritzaci per recrrer sovint al gendre Francesc Pere Rub en
qualitat de consultor extern no creiem pas com a advocat supernu-
merari. Ens ho fa pensar la successi desdeveniments futurs i el mig
agrament de Fontanella al capdavall duna carta de 14 de juliol de
1627, amb la qual tanquem un cicle: Bese a vostres magnicncies
les mans de la merc me oferexen en lo negoci de mon gendre, ser
tot per obligar-me ms a qu eternament los servesca. (T9)
Finalment, com s prou sabut, el nom de Fontanella no ser
considerat adient per cobrir cap vacant a la Reial Audincia. Natural-
ment aix li suposar un cop dur,
24
tot i que ell, en les seves publica-
cions, intentar dissimular el disgust. Per exemple en un passatge on
salegrar de la gran llibertat que haur tingut al llarg de la seva vida
en lexercici de la professi dadvocat, i considerar no haver tingut, en
aquest aspecte, res a envejar als magistrats de laltssim tribunal ca-
24. Amb la documentaci daquests epgrafs a la m, creiem que Palos 110
temorej quan escrigu Es fa difcil de saber quin lloc ocupava lingrs a lAudincia
entre les prioritats professionals de Fontanella a nals dels anys 20.
tal. Ben altrament, serien alguns daquests que li haurien manifestat
anhelar la seva condici, ms tranquilla:
Et vivant, quantum velint, Senatores, cum suis honoribus, cum
suis semper primis sedibus, et accubitibus, cum suo in omnibus
primatu, licet non defuerint quos ego probe novi, plures ex eis, qui
nostram animi tranquillitatem aliquando invidebant, qui nostram,
praeterquam a Deo, independentiam desiderassent: qui nostram
status stabilitatem cupivissent: qui denique similes nobis in multis
esse voluissent. Nos nihil prorsus cuiquam invidemus, nihil aliud
desideramus. (Fontanella 1645: cap. 367.4-6)
Un altre fragment de la seva doctrina on Fontanella far una
apologia de la professi dadvocat s aquell on, en un dels seus apunts
autobiogrcs, referir que est escrivint per Santa Magdalena, dia
en qu es fan les extraccions a sort de membres del consistori de la
Diputaci del General, i explicar que si la sort li fos favorable no
shauria desforar ms en ladvocaci, a molts molesta, en canvi a ell
agradabilssima. Hi ha un afegit sens dubte escrit al capvespre, un
cop coneguts els resultats de lextracci on beneir Du, de tot cor?,
per haver concedit el crrec a daltres que el mereixien ms. Als nostres
ulls aquest passatge brilla perqu shi confonen les dues grans passions
professionals de Fontanella, ladvocacia i el servei a la Generalitat:
Sumus, dum haec scribo, in die divae Magdalenae sacro, quo
t extractio deputatorum huius Principatus, in qua si prospera
sors in me sicut poterat, cecidisset, parum necesse advocatio-
ni molestae multis, mihi iucundissimae, ulterius incumbere. Sit
semper benedictus Deus, qui alii melius merenti istud concessit.
(Fontanella 1639: cap. 169.14)
No ens inquietem ms per lafectaci psicolgica que podria ha-
ver patit Joan Pere Fontanella arran de quedar-se sense una plaa a
la Reial Audincia ni per lintent, ms o menys sincer, de transmetre
a la societat amb lletra impresa que el que ms li interessa a la vida
seria continuar exercint la professi dadvocat, i no pas fer el salt a
lalta magistratura. En canvi, s que creiem oport preocupar-nos per
les eventuals repercussions que podria provocar la seva exclusi dels
principals ministeris regis a Catalunya. Modestament, ens sembla que
se nha exagerat labast. Com demostrarem ms endavant, a partir de
manuscrits indits del propi advocat ho corroborar la seva sego-
na obra de literatura jurdica (captol 9), entre les acaballes de la
dcada de 1620 i les de la de 1630 Fontanella no mostrar, almenys
en el seu fur intern, cap propensi a impugnar els fonaments de ledi-
ci constitucional catal presidit, a lpoca, per la monarquia dels
Habsburg ni cap incitaci manifesta als seus clients a qualsevol tipus
de resistncia o de desobedincia.
DIFICULTATS DEL TREBALL JURDIC EN EQUIP
En espera que arribi el moment daquestes transcendentals apor-
tacions de signe poc revolucionari, ens aturem encara en la quotidia-
nitat del nostre home en el seu assessorament a la ciutat de Tortosa,
prolc per a nosaltres s a dir, font dun ric llegat documental.
Seguim xant-nos en lany 1627, que s duna gran intensitat pel que
fa al treball dels equips jurdics del municipi, no pas noms per les
peticions fontanellanes analitzades fa un moment. Lany 1627, i tamb
els dos segents, els advocats de la ciutat de lEbre mouen moltes t-
xes en poc temps i es veuen immersos en algunes espirals de tensi i
crisis de conana, externes i internes, gens confortables. Aitals actua-
cions coincideixen no s banal advertir-ho amb el preceptiu recanvi
de dirigents municipals, que cada any t lloc el dijous de lAscensi
una data variable, com la de Pasqua, a partir de la qual cal calcular
quaranta dies.
A lorigen de les tensions en qesti hi ha un dossier controver-
tit que presentem amb quatre ratlles: el govern municipal de Tortosa
aspira a veure com s condemnat un individu anomenat Francesc Eloi
Torres per haver presumptament coms un robatori a nals de la pri-
mera quinzena de mar del 1625 en el riu dUllastre i per haver, de
passada, forat una donzella castellana.
25
El suposat delinqent, per,
compta amb nombrosos valedors, que busquen protegir-lo a cpia de
sostreurel a les jurisdiccions seculars del veguer regi i dels paers de
Tortosa i conar-lo a leclesistica del vicari general de la mateixa ciu-
tat. Amb quin pretext? Que Eloi Torres ha estat tret illegtimament,
per un sometent, de lesglsia de la confraria de la Sang de Crist, on
shauria refugiat buscant immunitat. Correspondr al canceller de Cata-
lunya Pere de Puigmar, desprs descoltar el parer de quatre consultors
Josep Roca i Miquel Carreras, de la secci civil de lAudincia, i Llus
Besturs i Pau Guiamet, de la tercera sala del Reial Consell, donar
cobertura o no a aquesta immunitat i, aix, decantar la balana a favor
duna jurisdicci o de laltra.
26
Des de mitjan maig de 1627, lafer s
25. Les dades que oferim sobre aquest afer provenen dACBEB, Fons de Tortosa,
vol. 11 CR, cartes mltiples de maig i juny de 1627 principalment.
26. Subratllem que el cas de Francesc Eloi Torres constitueix un cas especc
del que a ledat moderna sanomenaven contencions de jurisdiccions, podrem quali-
car-lo com un judici dadmissibilitat duna petici dimmunitat. El fet que el canceller
de rabiosa actualitat. A Barcelona hi han desembarcat almenys deu
individus portats dAlcanys: sis, alguns amb lhbit caputx, disposats
a testicar en fals per muntar una coartada a Eloi Torres, i quatre
amb lobjectiu de rebatre-la.
No s el dossier en si, el que ens interessa, sin la profunda rasa
que el seu desenvolupament va obrint entre, duna banda, ladvocat
Joan Pere Fontanella i el subsndic Francesc March, i de laltra, Mi-
quel Astor, que ha estat comissionat de forma puntual per coordinar
i dinamitzar els interessos de la ciutat de lEbre a la capital catalana;
tot i ser jurista, aquest darrer no actua com a tal, sin ms aviat com
a sndic o comissionat qualicat;
27
s el germ del controvertit magis-
trat de la Reial Audincia Jeroni Astor (Palos 1997: 105-108). Aquest
vincle familiar el converteix en destinatari de molts recels. I s que
els protectors dEloi Torres pertanyen inequvocament a lentorn de
laparell virregnal.
Vegem de ms a prop la rasa anunciada. Lauxiliar March s el
que en dna ms dades: no t pls a la llengua a lhora de denunciar
estranyes connivncies i coincidncies de Miquel Astor amb els contra-
ris; tampoc sest dindicar com aquests, ben alimentats nancerament
i proclius a obsequiar els ocials amb estrenes, visiblement han tingut
un accs privilegiat a documents processals que els haurien ajudat a
adoctrinar els seus testimonis:
De la causa de Aloi [...] laltra part tenia lo pross perso que ne
gsien [i. e. gaudeixin] de la manera que volen, perqu porten
los dins com laigua, y [h]an estrenat molt b al notari. Pesam
molt que lo sen[y]or misser Estor [h]y tinga les mans, perso que
me [h]an dit lo seu jerm fa la part de Aloi, y el[l] tanb, diuen
per as, [h]y fa lo que pot en conpania de un notari ques diu
Bosch, y lo ms mal senall [i. e. senyal] que jo he vist s que vui,
desprs dinar, a la una [h]ora, s anat a casa del senyor canseler
per veurem en lo notari, que [h]avem quedat de qu jo [h]i ans
el resolgus amb laval dun nombre elevat de consultors reecteix les passions que el
dossier havia suscitat. A ADB, Sententiae contentionum, vol. 6, fol. 173v-174v, hi ha la
seva sentncia de 20.XII.1627, dictada prudencialment sis mesos desprs de la majoria
dactuacions del procs ergo, dels moments ms encesos del debat, a favor de la
immunitat del presumpte delinqent, per tant, de la jurisdicci eclesistica.
27. A causa de llacunes documentals, desconeixem linici de la missi de Miquel
Astor a Barcelona. s forosament prvia a 9.V.1627. Sabem que el jurista considera
que la seva feina est a punt de cloures en una carta de 8.VII.1627. Vegeu com en una
fase inicial del seu encrrec remarca, amb una punta de ressentiment, que, malgrat no
estar-hi del tot conforme, est seguint delment les directrius de Joan Pere Fontanella.
La tensi anir in crescendo.
perqum volia fer lo comte del pross si volia lo comunics al
doctor misser Fontanella, y, fet dit comte, lom don per a qu
jol ports al dotor Astor, com de fet lo [h]i port, y desprs quel
ting lo mostr a dit Bosch, y anrem tots junts a dita casa del
senor canseller, y el dit Bosch sen pug de dallt, y lo dit Estor
[y] jo quedrem en lo notari baix, lo que sert [h]o tingu a mal
senall, per lo que m[h]avien dit. S que lo senyor don Fransisco
Monsuar lo favorix, y son ll don Los y lo senor bisbe Sents
y molts altres, com ja [h]u tinch dit [...] A totes les deposesions
[i. e. deposicions testicals] [h]an bor[r]at desprs a ont diu y
mollts dies desprs, que, per a mi, tinch-lo per molt sert, lo notari
los deix veure lo pross fet en eixa siutat contra de dit Aloi.
28
Val a dir que March demostra que s un individu prou positiu.
A desgrat dels signes alarmants que t detectats, defensa que se sent
capa de reeixir en la conducci de les causes i negocis de Tortosa si
homes com Miquel Astor no li posen pals a les rodes: Jo m[h]i sente
bastant si nom sn tradors.
29
Una frase aix, formulada sobre un
teric supervisor o collaborador, no s precisament tranquillitzadora
per als superiors; uns superiors recentment estrenats en el crrec dedil
i que han heretat dels seus antecessors una pregona desconana sobre
la conducci del cas.
30
Tampoc s molt festiva la nota que els tramet
llur sndic ordinari a la capital, el notari Gabriel Mart Burgus, per
saludar-los linici del mandat, demanar-los un increment salarial i in-
sistir-los aparentment el seu discurs no s nou sobre la urgncia
de renovar lequip jurdic contractat a Barcelona, collapsat de feina,
amb una menci especial al retardant Fontanella:
28. ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 11 CR, carta de 14.V.1627 de March als procu-
radors. Nota: ibidem, carta de 13.V.1627, March ja parlava daltres agents que protegien
Eloi Torres: La contensi de Aloi est mol perilosa, per so que [h]i entrevenen totes les
persones ms prensipals de Cataluna, com sn lo duch de Cardona y lo comte de Aril
[i. e. Erill] y molts frares capogins.
29. Continuaci de la carta de 14.V.1627 de March citada, tot parlant de la inacci
dAstor i de Gabriel Mart Burgus en un afer que els acabava de conar Tortosa: De
una carta que [h]an enviat a misser Miquel [Astor] de que fes lo negosi del sos-veger
no n[h]a fet cosa ninguna, ans b dix a Mart [h]o fes, y aix lo [h]u per laltre dexen
de fer lo negosi deixa siutat, si b jo, mentres as estiga, no nesesite de ning de ells,
que jo m[h]i sente bastant si nom sn tradors. Vist as prengu la carta de misser
Estor i u lo que tocava a mi.
30. A falta de correspondncia enviada, inferim tal desconana de les respostes
dAstor ibidem, 14.V.1627: Per lo desabriment que cont la una rebuda dels senyors
procuradors passats, fent crrega de alguna omissi en les dilignties advertides des de
ah ab differents cartes i de Joan Pere Fontanella T2, de 15.V.1627.
Considerat lo [meu] salari quant poch s y lo treball tant gran, s
cert no [h]y ha home lo puga sustentar si no s ab conansas de
remunerations [...] Lo procs de la causa contra Torm t misser
Fontanella per a mirar haur un any, may ne s pogut exir, no
obstant que quant lo senyor procurador en cap, quan<t> era ass
per las Corts, ajud a solicitar lo mirs. [...] Vostres mercs tenen
precissa necessitat de advocats de manco negossi, tantas vegadas
ho he representat y veig no sen curen.
31
Els amants procuradors de Tortosa no poden romandre indiferents
davant daquest cmul dinformacions. Entre els professionals aconduts
per defensar-los, sigui quin sigui el seu rang o rol, hi ha dhaver una
certa comuni. Conseqentment, reproven el dscol Astor
32
i demanen
ms informes a Gabriel Mart. De ben segur linsten a pronunciar-se
sobre quina cara fa la contenci de lEloi Torres, com pot ser afrontada
per Tortosa amb garanties, si lequip dadvocats en exercici s ladequat,
tamb si i com! caldria reforar-lo. La resposta del sndic ordinari
s molt interessant:
Misser Fontanella per causas civils, si no estigus tant occupat y
no fes las cosas tant a salt de aygua, s molt bo, mes per causas
criminals, com may s[h]i sia aplicat, temo aquesta causa de Aloy
la aporte com s rah, que jo per la experintia tinch en ditas
causas ho dich, y tamb ho he dit ass a misser Astor y a mos-
sn March y, si misser Vinyes no fos estat contrari, era lo ms a
propsit de la plassa y, si misser Joseph Ramon hi hagus pogut
entrevenir, que per fer-se capell no pot, era bonssim. Cnser no
s per ax. <H>a Fontanella se li s dit que aparaxia aplicar-hi
altre, diu ho fassan y sia misser Rub, son jendre, que no est
en opini de causas semblants. Assegure a vostres mercs que
ser molt menester los advocats per a guanyar nos dexen res al
tinter, que los advocats contraris sn valents en aquesta matria
y gallejan molt [...] Aquest negossi corre, com vostres mercs
veuhen, per m de aquestos senyors sn ass, si b jo may los he
dexats un punt y ajudat com he pogut en tot. Me apar se deuria
donar dende aqu alguna orde particular en aquesta matria per
31. Ibidem, carta de Mart de 15.V.1627.
32. Ibidem, aquest els replica el 17.V.1627, tot proclamant-se innocent de les
acusacions que haurien donat lloc a la seva reprensi: Mon procehir ns vuy en coses
de reputati y inters no s estat ab torsuts pensaments y intentions, y m[h]e honrat de
correspondre ab unes obres y actions ab honor, reputasi, delitat [...] y aix supplique a
vostres mercs consideren quant voluntria s la queixa ab la ltima rebuda de vostres
mercs, y que los hmens estan subjectes a calmnies humanes.
a qu puga tenir aquest negossi lo desijat, com t necessitat
aquexa bona terra.
33
s obvi que el protagonista del nostre estudi no en surt ben parat
del tot: no se li discuteixen lautoritat i lexperincia professionals en
lmbit del dret privat, sempre que no treballi sota una pressi excessiva
i amb tendncia a la precipitaci cosa que es dna per sabuda i
inevitable. En el camp del dret penal es dubta de la seva competncia
lapreciaci no s nova, el propi Fontanella lassumeix, sobretot si
el seu oponent ha de ser Felip Vinyes. Els dos membres restants de
lequip jurdic de Tortosa estan inhabilitats per liderar la recta final
de la contenci de jurisdiccions sobre el cas dEloi Torres, Josep Ramon
pels vots religiosos proferits poc temps enrere i Jaume Cncer, encara
que no sespecifiqui, per manca denergies.
34
A Fontanella se li ha donat
a entendre que una alenada daire fresc era oportuna, i a ell no se li ha
acudit altra cosa que suggerir la contractaci de son gendre Francesc
Pere Rub. Gabriel Mart Burgus opina que cal tombar-li loferta puix
que Rub no est en opini de causes semblants. Aquesta frase, com-
binada amb les que la segueixen, no es pot interpretar com una lloana
ni a nivell de capacitaci tcnica ni de carcter personal. A Rub, en
actiu des de mitjan dcada de 1610 (p. 137), el comencen a conixer
prou b els que freqenten lentorn professional de ladvocat olot.
35
I
ms dun no sest dinsinuar una delegaci abusiva de funcions del
prestigis jurisconsult al seu jove familiar...: Lo procs anava apuntat
[per] misser Rub per descans del senyor Fontanilla, son sogre.
36

En un gest resoltiu, els dirigents de Tortosa contractaran Cris-
tfol Fums i Despl per sortir de latzucac. Fontanella demostrar el
seu pragmatisme vital davant daital situaci. Lluny de manifestar
el ms mnim descontentament,
37
mostrar la millor disposici del mn
33. Ibidem, carta de 19.V.1627 de Gabriel Mart Burgus als edils tortosins.
34. Ibidem, inferim aquesta manca denergies, entre daltres, duna carta de
27.X.1627 de Josep Agust Mur als edils tortosins: Del senyor Cncer, com lo veig tan
vell, no pensava cansar a sa merc en lo informar. Josep Ramon no comparteix la sen-
sibilitat de reservar-lo a circumstncies de gran necessitat lletra de Mur de 3.XI.1627.
35. Un indici apunta al fet que en altres cercles continua essent un descone-
gut: en diverses de les comunicacions de 1627 que referim, tant Fontanella com altres
operadors jurdics es prenen la molstia dexplicar qui s Rub, dindicar-ne el grau de
parentiu amb lolot.
36. ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 11 CR, Miquel Astor, 26.V.1627. El 17.V.1627 ja
hauria disculpat lolot de no haver treballat sobre el dossier Torres per ses mltiples
ocupacions a la Diputaci.
37. El subsndic Francesc March es mostrar ms contrariat en sa carta de
26.V.1627 ibidem, que transcrivim per donar testimoni dels jocs dinteressos i expec-
tatives que es creaven, ns i tot entre operadors de baix nivell, quan hi havia moviments
a integrar, a sumar, a admetre Fums... al seu tndem amb Francesc
Pere Rub:
Jo, quan<t> lo senyor misser Ramon digu no podie entrevenir en
est negoci, me valgu del doctor misser Pere Rub, mon gendre, lo
qual ha treballat b lo fet. Pus se mordene me vlega del senyor
misser Fums, ho far de bonssima gana, y penso tenir los tres
una iunta en tenir lo memorial a punt per pndrer expedient y
resoluti del que convindr fer. (T4, de 26.V.1627)
38

En aital junta o reuni es treballar sobre dues allegacions, una
en fet i una altra en dret, embastades i desprs continuades per
Rub: Vuy per tot dia acabar de fer lo memorial en fet y dret lo doctor
misser Rub, gendre del senyor doctor Fontanella.
39
A la prctica ens
temem que Fums, vist amb esperana per un Gabriel Mart exasperat,
40

es convertir fonamentalment en una despesa per als tortosins per
arrodonir-ho, una despesa prou impopular: en el moment precs de la
seva contractaci el jurista est ocupadssim, i no ben b al gust de
tothom, com a jutge de la visita del General.
41

Mentrestant Miquel Astor, visiblement arraconat de lequip jurdic
tortos, nanir fent de les seves, reivindicant el lloc que considera que
hi mereix. En aquesta lnia, se li ha de reconixer alguna operaci ro-
dona, per exemple una on matar quatre ocells dun tret: fer recordar
als edils tortosins lascendent sobre els principals ministres regis de
son germ Jeroni, que haur travessat un perode de convalescncia;
subratllar-los la familiaritat que, grcies a tal vincle, ell va adquirint
amb homes com el canceller cridat, no ho oblidem, a resoldre la
en els equips jurdics municipals de la Catalunya del sis-cents: Fums servir de bona
gana a eixa siutat. [H]aguera folgat molt [h]agesen lansat m de algun altre per a coses
criminals com s misser Angls, ell que s nich en les causes criminals, si b misser
Fums t fama en lo sebil [i. e. civil]. Si tem[p]s [h]j [h]a, no dexin descriure-li una
paraulet[a], que el[l] [h]o estimar en molt lo manen.
38. Lolot hi presenta amb tota naturalitat els equilibris que li permeten conservar
el gendre treballant en la contenci de Torres.
39. Ibidem, carta de 29.V.1627 del subsndic Francesc March.
40. Ibidem, carta de 26.V.1627 del dit Mart: Misser Fums ha acceptat de gana
lo negossi de la contenti de Aloy, y a mi me apar s estada bona electi, sin qus
llarch y que, com s visitador, est molt ocupat, mes lo diner ho remedie tot. Aquesta
illusi contrasta amb el dolor per lesllanguiment daltres causes de Tortosa: Y no digan
ques pert per negligntia, sin que aquexos que proclamen que [h]y vingan. Jo no s
fer negossi sens advocats, com ja tinch scrit tantas vegadas, y los qui ass de aqu ho
han vist ne poden fer aqu bon testimoni.
41. Ibidem, Francesc March escriu el 16.VI.1627: En esta ocasi lo dotor misser
Fums est malquist en esta siutat per respecte de sa visita ims causar algun dani [i.
e. dany] en dita causa. Sobre la visita del General, p. 148 i s.
contenci de jurisdiccions dEloi Torres; censurar el retard dels Fon-
tanella, Rub i Fums en la confecci del seu memorial de fet sobre el
dossier, i, nalment, posar-los en safata una prrroga que ell, ben sol,
hauria aconseguit del canceller perqu aital retard no resulti nociu als
interessos de Tortosa.
42
Nhi ha per treures el barret.
El mes de juny veur com augmenten les dicultats en el si de lequip
jurdic de lavui capital del Baix Ebre a Barcelona. Aitals problemes, en
combinaci amb la situaci de collapse de feina dels advocats,
43
posar
en risc la qualitat de la conducci dels nombrosos litigis i negocis de
la ciutat: a ms de la repetidament referida contenci de jurisdiccions
sobre el cas dEloi Torres, per exemple, la controvrsia amb els homes
dAlcanar que pretenen una possessi immemorial de pescar en la mar,
estanys i riu del terme de Tortosa, palmejar-hi, llenyar-hi i collir-hi sal
de ventura (Fabregat 2000: 190-191); per exemple, el regateig de la suma
deguda en concepte dels coronatges de Felip III (IV) i la seva esposa
(Capdeferro 2010b: 784 i s.); per exemple, la contenci de jurisdiccions
relativa al plet de les carnisseries del captol de la catedral tortosina
(p. 300 i s.), per a la qual, com hem vist, ladvocat especialitzat, Josep
Ramon, shaur desmotivat. Les tensions entre Miquel Astor i la troica
Fontanella-Rub-March traspassaran lmbit professional i abordaran
el sempre delicat terreny econmic.
44
En primer lloc donem la paraula
a lesmentada troica per sentir-li denunciar un rival que practica la
contradicci gratuta i no dedica els fons que t rebuts als pagaments
que se li han encarregat; de fet, un rival del tot prescindible, una
veritable nosa:
42. ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 11 CR, carta de Miquel Astor de 31.V.1627:
Ahir vingu a visitar lo senyor canceller al senyor Astor, mon jerm, y parlrem de peus.
Se aprestaven los advocats de la ciutat en esta per a la contenti de Aloy, apuntant lo
memorial en fet, per a la decissi della tant necessari, y entenien ia en posar-lo a la
estampa, y per acabar dem los dies assignats seria fors prorogar per alguns dies lo
termini per a tenir entretant prest lo memorial y informar. Offer se faria molt a satis-
facti deixa ciutat y parts esta contenti, y aix, acompanyant ab obres estes paraules,
ha prorogada vuy per a un mes.
43. Ibidem. Una carta de Gabriel Mart Burgus de 16.VI.1627 Ja tinch moltas
vegades scrit lo que patexen las causas per causa dels advocats, no s que cansar-me
ms pus davant de Du y del mn estich descarregat i les de Francesc March de
16.VI.1627 i 19.VI.1627 [Dels advocats] no se [h]a de conar de ms de u[n], que
s misser Fontanella, que misser Ramona apenes fa negosi ni misser Cncer, y misser
Fontanela t tant negosi que a penes pot fer cosa nenguna en la ca[u]sa reecteixen
un gran desnim dels sndics per lescassa atenci que aconsegueixen atreure de lolot
nma dels altres advocats sobre els dossiers tortosins.
44. ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 11 CR, carta de 19.VI.1627 de Miquel Astor
demanant a Tortosa ms diners per fer front a les obligacions corrents dels plets i els
advocats de Barcelona.
Digous informaren en la ca[u]sa de Aloi, a misser Careres, mis-
ser Fontanilla y misser Rob. Misser Miquel Astor nos fu molt
contrari, dient que no convenia informsem primer, si b lo dia
de la gunta dels atvocats deixa siutat quedaren que informasen
primer y sobre all que duptarien fesen lo memorial en dret. [...]
Los atvocats tots se queixen nols donen dins. De misser Miquel
Astor non cal conar en esta causa perso que no sen qida ms,
que [i. e. com] si no [h]i fos, no tan solament en esta, per en
totes les dems. As nos vol goristes per a les causes, sin [h]-
mens que tingen cames y no sien pererosos.
Los atvocats tosts se queixen que nols donen dins ni veuen la
cara de misser Estor per poder-lin demanar.
45
Si, en canvi, donem crdit a Astor, que se sent objecte dacusa-
cions sense fonament, els pagaments realitzats compensen llargament
la dedicaci ms aviat escassa de Fontanella i Rub a les causes
de Tortosa. En el cas del protagonista del nostre volum, sinsinua que
la seva avidesa de diners el portaria a sobredimensionar el nombre i la
dicultat dels esforos realitzats:
Si [h]aguessen scrita a vostres mercs queixa justa de mi en la
satisfacti dels advocats, dissimulara la resposta a la ltima de
vostres mercs, per, puix s sinistra y danyossa per ma reputa-
si, dic a vostres mercs que lo senyor Rub, gendre del senyor
Fontanella, ha apuntat lo memorial en fet que se ha estampat y
ab los dems conadvocats ha fetes quatre informations als senyors
del Concell, consultors de la contenti, per los quals treballs (que
sn los tinguts ns vuy) t rebudes deu liures, y ab elles he ar-
bitrat condigna la sua satisfacti ns vuy. Lo senyor Fontanella
entroduh la contenti de salinas davant lo senyor canceller ab
una sola supplicaci y inform al mateix senyor caniller, qui
declar a soles la contenti per ser fcil y procehir de pla. La ma-
teixa entroducti fu de la de Aloy, uns interrogatoris per als
testimonis de la cohartata rebuts a per sa part, uns articles dels
objectes destos testimonis, algunes prorogations de la primera
contenti y esta, vingu ab una companya a parlar al senyor
45. Ibidem, cartes de Francesc March de 19.VI.1627 i 27.VI.1627, respectivament.
Es pronunciaria en el mateix sentit per ms moderadament Joan Pere Fontanella (T7,
de 23.VI.1627), ngint que no estava fent pressi pel seu inters i el de son gendre
sin perqu Tortosa no queds malament amb el collaborador espordic misser Fums
i Despl: Com nos fa merc, apar nons devem empndrer dell.
virey per a suplicar-li les letres de la Alforja y Vilalba, nalment
ss conferit una volta ab lo senyor canceller per la detenti en
pres dels testimonis de la cohartata, altra ab lo senyor Ferrs,
advocat de la Rgia Cort, per lo mateix, y quatre informasions
ab una junta per esta contenti, ab qu se rematen los treballs
de la una y altra contensi, y io, que no satisfs ni s lo inters
deixa ciutat en esta matria, s anat tant rems y descuydat que,
sols a ell, tinc donat en tres partits setse liures. Censuren vostres
mercs si t necessitat de reparo ma remiti y la ciutat ha faltat en
satisfacti de treballs al senyor Fontanella y ses coses.
46
Fums i Despl, altrament, s presentat com una persona que,
enraonadament, no concep lacte de passar comptes ns que el seu tre-
ball no ha donat els ltims fruits. Amb aquesta relativa despreocupaci,
no pot evitar que les llimes que treballen al seu costat Astor no es
molesta ni a mencionar-ne els cognoms es vagin pulint les quantitats
globalment dedicades als negocis jurdics de la ciutat de lEbre:
Forat ms donar rah a vostres mercs perqu lo senyor Fums
no ha tingut rebut ningun diner per los treballs pren y ha presos
per eixa ciutat en esta contenti de Aloy, puix les persones que
estan ac per est mateix negoci sercichen lo que no alcansen nils
toca. Lo senyor Fums no s tant tir com alg altri y cona de
les persones lo qus rah, y en orde a a y sos treballs ha tingut
certitut se li [h]avien de satisfer per part deixa ciutat, y a mi una
y altra volta me [h]a dit fes lo que volgus en la sua satisfacti,
y, volent donar-li dins, me [h]a dit los pendria junts declarada la
contenti y justicada plenament per part de la ciutat, y com vuy,
y no ans, ho estiga, no se ha fet falta al senyor Fums ni ell [h]a
signicat gana de rebre diner a trossos, sin molt al contrari, y
ab conformitat dels dos he deixat de dar-lin partida, deixant-ho
per a un acte sol sobre los treballs [h]aur pressos.
47

El to de les acusacions creuades va pujant ns a arribar a una
desautoritzaci explcita per part de Joan Pere Fontanella de lenviat
de Tortosa que li hauria dhaver fet costat i no pas la traveta:
46. Ibidem, carta de 30.VI.1627 de Miquel Astor. Les cursives sn nostres.
47. Ibidem, carta del mateix de 8.VII.1627. Desprs del text transcrit, hi ha una
censura als canvis de parer de Fontanella en la conducci dels afers pel seu desig
sobrevingut que simprimeixi una allegaci que inicialment havia previst lliurar de forma
manuscrita i tamb, tot sigui dit, un intent de fer-hi les paus, ordenant que a ell i al seu
gendre sels complementin una mica les vint-i-cinc i deu lliures respectivament satisfetes.
Jo no scrigu quan<t> an lo memorial perqu misser Miquel
Astor fonc lo qui volgu enviar-lo sens mon consentiment... (T9,
de 14.VII.1627)
La de la missi del desacreditat Miquel Astor posar terme
a lpoca de turbulncies en lequip jurdic de Tortosa que hem anat
resseguint amb lobjectiu de retratar un altre dels vessants professi-
onals del nostre Fontanella. La crisi es reconduir rpidament amb
ladopci duna mesura ben senzilla: un altre jurista, Agust Josep Mur,
ser comissionat a partir del mes dagost del 1627 per dinamitzar la
conducci dels plets de la ciutat de lEbre a Barcelona s a dir, es
tornar a apostar per un sndic sobrequalicat. La seva preparaci i
energia deixaran aviat traces ben visibles, com s ara, per comenar,
un comproms de defugir lhabitual loquacitat dels seus homnims, rere
la qual semparava molta inoperncia, tot cenyint les seves comunica-
cions escrites a les qestions essencials i indispensables;
48
segonament,
una recuperaci gaireb un rescat? de temes negligits des danys
enrere;
49
tamb, signicativament, la detecci, diagnstic i denncia
dels motius pels quals la qualitat de lassessorament jurdic a Tortosa
hauria distat de ser ptima entre ells, lendarreriment endmic de
pagaments de conductes i extres als advocats:
Si b lo senyor Astor ha donat <h>a dits senyors advocats de la
contensi de Aloy alguns diners, dihuen que del tot no estan sa-
tisfets, exepte que de misser Fums, qui est mal, non s queixa.
Los negotis sempre portaran mal orde si nos paguen com se van
treballant, y altrament los advocats no [h]y fan tan bona cara ni
treballen ab tan gust.
50
Lempenta dAgust Josep Mur inassequible per a Francesc
March
51
afavorir que a Barcelona durant vuit mesos ben bons sas-
48. Ibidem, carta de 25.VIII.1627 de misser Mur: Quant al que vostres mercs
me recomanen en particular, y en general de les causes, que <h>avise delles, servir
ab molta puntualitat a vostres mercs, emper adverteixquen vostres mercs que de
una vegada y ab tan breu temps no podr <h>avisar del stat delles, perqu no vull
scriure ni dir cosa de qu no estiga assegurat della y de la veritat, que de ass tinch
experintia se dna <h>a tot satisfacti ab molta abundntia de paraules, y desije ser
dels exceptuats en esta matria.
49. Ibidem, carta del mateix Mur d1.IX.1627: La causa de la sal la tinch per
tan recomanada que [h]u poden ar de mi descansadament, puis han vist que en dos
dies he posat en tall un negoti de deu anys perdut.
50. Ibidem, fragment a les acaballes de la dita carta d1.IX.1627.
51. Ibidem, el 20.X.1627 March intenta desmentir rumors duna seva mala re-
laci amb Mur. Hi llegim entre lnies que Mur satiparia de tenir sempre al darrere el
limitat i servil subsndic.
sumeixin i sestudin amb illusi nous dossiers que la conjuntura acu-
mular sobre la pila dels ja existents, com per exemple aquests tres
dels quals fem cinc cntims: un que es vincula amb lintent sobtat dels
diputats de constrenyir Tortosa per limport duns arcabussos que el
General li hauria facilitat sota certes condicions;
52
un altre que rau en
la necessitat de replicar a una ordre virregnal i a les conseqents
mesures executives que restringiria, a cpia de passar de tres forns
a un, laprotament per part dels tortosins dels boscos dels Ports per
fabricar pega i quitr, amb el prets rerefons dacabar amb un feno-
men de barraquisme de gascons que haurien teixit complicitats amb
bandolers;
53
un tercer tema, la negociaci per promoure infraestructu-
res hidruliques al curs baix de lEbre: hi participarien a tres bandes
els ministres regis, el govern municipal i experts en la construcci de
squies (p. 235 i s.).
Del primer daquests conictes, sospitosament se nexplica la tra-
ma als procuradors de Tortosa com si Fontanella nestigus totalment
al marge
54
a fe que des de la seva posici dassessor ordinari dels
diputats hauria pogut ser un contacte de gran auxili.
55
Altrament, per a
la resta de temes, Agust Josep Mur pot comptar sempre amb les hores

52. La Diputaci hauria adms indistintament la restituci dels pedrenyals en
qesti o el pagament del seu valor durant un cert termini. Passat aquest, noms ac-
ceptaria el pagament lquid. Vegeu ibidem com Mur, sobretot loctubre del 1627, intenta
posar-hi remei negociant la minimitzaci i el retardament de la soluci del preu dels
arcabussos i de les despeses del constrenyiment. El sndic-advocat es mostra inequvo-
cament partidari que Tortosa no sembarqui en plets amb la poderosa Diputaci sobre
els tractes originaris relatius a les armes; considera ms adient que el municipi vagi
acaptant per fer front al seu deute: Posar-se <h>a pledejar ab la Deputati, tribunal
tan potent, no ser asertat, sin aconortar-sen ab brevedad, repartir los arcabussos per
confraries o cases qui non tinguen y traure diners 8.X.1627.
53. Ibidem, carta de 26.IV.1628 de Mur, complementada amb el material que
se cita en breu.
54. Ibidem, carta de 8.X.1627 de Mur: No n[h]e tengut nottia ns har dijous
en la tarde ni lo senyor Fontanella advocat de aquella casa ne sabia paraula, y se ha
provehida la executi sens consultar-sen ab sa merc cosa. Lexpedici que lolot fa-
ria les setmanes segents a Girona per negocis de la Diputaci en parlen cartes de
March de 20.X.1627 i 21.X.1627 i de Mur del dia 27 li impediria neutralitzar altres
actuacions dels diputats.
55. Amb el dret a la m s, per Mur, en la seva carta de 27.X.1627, fa el que
pot per debilitar aquesta impressi, potser per evitar maldecaps al seu collaborador: No
pensen vostres mercs que en tot se ataquen los diputats en una cosa que un assessor
diga, mxime quan<t> nols ne demanen consell, com en lo present cas, que sens consell
han despachat la executi.
del jurista olot
56
de fet no t gaires alternatives, puix les forces de
Jaume Cncer sn molt escasses.
57
Dissortadament, Mur deixa les seves funcions, suposem que amb
el relleu dels crrecs municipals tortosins, i, al llarg de lany de govern
que comena el dia de lAscensi de 1628, lequip jurdic destacat a
Barcelona reprn algunes inrcies negatives sota la batuta de Gabriel
Mart Burgus: el sndic recupera lins costum de denunciar la sa-
turaci professional dels advocats del seu equip
58
i els seus retards
sistemtics en lestudi dels temes, i en el retorn dels processos als
escrivans, i en la confecci dallegacions jurdiques, etc. (captol 4 i/o
p. 303 i s.). s evident que a Mart Burgus li falten habilitats de gestor
de treball en grup. Una qualitat que no li podem negar s la capaci-
tat dadmirar-se pblicament, ni que sigui de quinze en quinze i amb
algun plany entre lnies, de la brillantor intellectual dels juristes que
coordina. Val a dir que tampoc s un gran mrit, puix que el trident
Cncer-Ramon-Fontanella, quan funciona, s respectat arreu, ns al
punt que magistrats de la Reial Audincia es disputen fer de relators
dalguns casos on interv:
La provisi del conferant relatores de la causa de Alcanar se anave
apretant y en favor dels de Alcanar. Ahir y vuy he informat ab tots
los tres advocats, Cner, Fontanella y Ramon, y ho han fet tant
b que lo senyor misser Besturs est y persevera que la causa li
ha de restar a ell y lo senyor Garau lo contrari, sin que toca a
ell, y ax, com estan encontrats los dos reladors, decidexen dita
provisi los senyors de las dos salas, als quals havem de informar
per a qu entengan nostra justsia, que segons diuen los nostres
56. Vegeu al vol. 11 CR i. f. la suplicaci rmada de Fontanella tot i no ser
loriginal manuscrit de ladvocat que el sndic de Tortosa adrear al virrei per evitar
la clausura de dos dels tres forns dels Ports i la consegent disminuci de la producci
de pega i quitr. Vegeu tamb ACBEB, Fons de Tortosa, subsrie ports, doc. 1854,
la requesta presentada el 8.IV.1628 pel sndic de Tortosa al comissari reial per la fusta
dels ports.
57. ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 11 CR, segona carta de 26.IV.1628 de Mur,
parlant de la contestaci del municipi a un recurs interposat per Torres: En esta causa
sols me he valgut del doctor Fontanella y no en res de misser Cncer, perqu en est
ja vell y cansat de vellesa.
58. ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 12 CR, comunicaci de 31.VIII.1628, dura
envers els advocats, de Gabriel Mart Burgus als edils de Tortosa: Tamb adverteix
dit Mart, conforme ab diversas cartas ha avisat, que las causas de dita ciutat patexen
per defecte de advocats, y que, ax, [vostres mercs] tenen necessitat precissa de fer-ne
alomenos <h>u que sia dessidit, perqu dit Mart patex per anar per una cosa a casa
de dits advocats moltas vegadas, y las dems sens poder fer res per las ocupations que
saben tenen los tres advocats ordinaris. Vegeu similarment la carta de 25.X.1628 del
mateix sndic: Temo que ab las grans occupasions de misser Fontanella se puga mitx
fer b lo negoci. Jo fas ms del que puch en solicitar-lo, sempre me passa ab rahons.
advocats la tenim sobrada. [...] Assegure a vostres mercs que
esta causa me dna molt gran cuydado y treball per haver de
ajuntar estos tres advocats tan ocupats y cansats, mes, quant al
que toca a mos treballs, nos perdr un punct.
59
La conjuntura no ajuda gens Gabriel Mart Burgus. Per exemple,
el setembre i loctubre del 1628 ha de mantenir unit lequip jurdic de
Barcelona malgrat els impagaments de la ciutat de lEbre, sumida en
una falta de liquiditat gravssima.
60
Val a dir que el sndic capgirar
hbilment la crisi de nanament a travs de dos mitjans: fent ben
explcit a diversos dels seus interlocutors del cap i casal perqu no
els pot satisfer les taxes judicials i/o els salaris s a dir, donant la
mxima publicitat possible al vergonys estat de comptes tortos,
61

i carregant violentament a la conscincia dels edils de lEbre les con-
seqncies negatives dels impagaments.
62
Per no s aix el que ens
interessa, sin la sagacitat dels advocats en veure llurs honoraris en
perill. Josep Ramon es retrata com un professional desprs i gens ma-
terialista, quan, en el fons, no pot dissimular una insatisfacci pregona
pel que ha cobrat de Tortosa al llarg de la vida:
May he reparat en diners ni altre inters en lo que se ha offert
del servey de aqueyxa ciutat, si b no he experimentat may que
sem sien gratifcats los immensos treballs he presos per ella, que,
si per un particular hagus mostrat la dcima del cuydado que
59. ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 12 CR, carta d11.X.1628 de Mart Burgus.
60. Ibidem. Magnca i molt explcita la seva carta de 20.IX.1628, advertint
als edils de Tortosa que no es conn dels missatges aparentment comprensius dels
advocats que no han cobrat: Aqu va la resposta de misser Ramon, y, no obstant ella,
dexen vostres mercs de provehir diner y veuran com se faran los memorials y dems
cosas convindran. Ell y los dems, y jo en particular, estam cansats de vurer diversas
cartas dels senyors procuradors dels anys passats ab moltas promesas de gratifcations
de treballs y remunerations, y tot s estat fum [...] y ax, si vostres mercs ass no pro-
vehexen diner, les causas aniran com un mol sens aygua.
61. Declara haver actuat aix amb Josep Ramon ibidem en sa carta de 27.IX.1628
o, ms humiliant encara per als dirigents tortosins, amb el canceller de Catalunya
carta de 4.X.1628: Yo li digu que nos perdia per mi, que sens diners jo no podia
acudir a la expediti de dit negoci, per haver-ho scrit moltas vegadas a vostres mercs
y may haver acudit.
62. Seguim amb 4.X.1628: Y puix a cada cosa que des [i. e. dass] escrich
en matria de provehir diner sempre me remeten a la vynt-y-quatrena y veix que nos
remate cosa, estich determinat de scrurer a dita vint-y-quatrena representant-los lo
que patexen las causas en lo perill estan, que al ben segur si fossen de algun particu-
lar nos perdria per lo que aquestas estan en perill, y desprs, a qualsevol temps que
succehesca algun sinistre, estar descarregat y carregat qui t culpa. La crisi sacaba
quan l11.X.1628 ibidem Mart reconeix haver rebut dels procuradors tortosins una
lletra de canvi per cent lliures.
per Tortosa, s quen podria restar ab ms gust, per jo, en tant
que ser advocat, continuar lo mateix per ma obligati prpria,
y, quant no penss fer-ho, ho parlaria clar.
63
Fontanella tamb ngeix una vocaci de servei desinteressat i es
compromet a seguir patrocinant la ciutat a desgrat dels pagaments
retardats; ara b, demana una immediata satisfacci dels esforos del
gendre Francesc Pere Rub, presentat com un collaborador totalment
extern
64
un collaborador, per cert, que acaba de veure frustrada la
seva ambici de ser provet assessor de la Batllia General de Catalunya.
65
A fe que Fontanella sen serveix tan sovint que sembla tenir-lo
perfectament integrat a lequip jurdic del qual estem parlant. Per ven-
tura aquesta seria la concessi que li haurien fet els edils de Tortosa
el mes de juliol precedent (T9, recordem-ho)? Quan li conv perqu
est carregat de feina per, murri com s, esgrimint les ocupacions
dels altres, lolot fa encesos elogis de la brevetat: [Misser Rub i jo]
frem un paper breu [...] [breus y succints], per a mi estos sn sempre
los millors papers, atesas las moltas ocupations destos senyors quels
han de mirar (T11, de 2.VI.1628).
66
O es postula partidari del treball
en equip, forosament retardador, en el moment de prendre certes
decisions cabdals sobre un dossier: [A la consulta] no [h]avem pogut
respndrer los advocats particularment sens veurens tots junts [...].
Conferint-se lo negoci, se apura com conv y se llevan confusions que
[h]y poria [h]aver (T12, de 14.VI.1628).
67
Aix sense perjudici que el
desplegament futur daquestes decisions lassumeixi regularment un sol
advocat: a) En la contenci de jurisdiccions plantejada arran del plet
per les carnisseries del captol de la Seu tortosina, Josep Ramon, que,
quan sel paga b, demostra treballar amb fora eccia;
68
b) en la resta
63. Ibidem, missiva de 19.IX.1628 de Josep Ramon, dura per amb nal diplomtic.
64. Suplic [...] que estos treballs sens paguen, almanco al senyor misser Rub,
qui fonc aplicat, que de mon inters faran vostres magnicncies lo que seran servits,
per als estranys s rah satisfer. (T13, de 27.IX.1628)
65. ACA, CA, lligall 223, tem 43. Enmig de la consulta de 17.VII.1630 del Consell
dArag sobre aquesta plaa, vacant per promoci de Juli Peix a la Reial Audincia,
vegeu la carta de 15.VII.1628 del virrei, bisbe de Solsona.
66. Tamb a la seva literatura jurdica lloa els que concentren en poques pa-
raules all que daltres expressen prolixament (Fontanella 1639: cap. 179.9, tot citant
un passatge on el savoi Antoine Favre de Proges sub brevibus tradit, quod occupat
plures membranas apud alios).
67. Vegeu similarment T25, de 28.III.1629, i T26, de 25.IV.1629.
68. ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 12 CR, cartes de 28.VI.1628 o 5.VII.1628 de
Gabriel Mart Burgus. Heus aqu un fragment de la primera: Misser Ramon far lo
que convindr en la contenti de las carns y ab las dems causas ab la offerta vostres
mercs li fan de pagar-lo b.
de plets, el propi Fontanella. I s que Ramon tendeix a autoexcloures
de la conducci de les causes tortosines per requeriments de la seva
vida pietosa
69
o per greus i recurrents problemes de salut
70
dels quals
sembla guarir-lo lesperana ben prosaica i terrenal, ja prou comentada,
de guanyar unes sumes respectables de diners.
71
Daquest equip parcialment envellit, sobrecarregat de feina, man-
cat duna vocaci desinteressada, sembla que sen poden esperar pocs
fruits. Ha estat aix el 1628 i el 1629, i ho continua essent el 1630:
Fas lo que puch en apretar las causas [...] y cone treuren prest
alguna, y no llevar-ne m que no sien acabades, y, si tinguera
advocats s[h]i volguessen o poguessen destorbar, s sert no m[h]o
carregarian. Estich cansat de escrurer tantas vegadas la necessi-
tat t aquexa ciutat de un advocat jove y ms desocupat que los
que tenim, y ax [h]o torno a representar a vostres mercs. [...]
[Fontanella] fa las cosas de tant mala gana per [h]aver-lo burlat
la ciutat tantas vegades ab tantas promesas de causas guanyadas,
que li han llevat la gana de traballar-lo.
72
Si vostres mercs sabian lo treball que s lo tractar ab misser
Fontanella y ab lo canonje Ramon per ajunctar-los se nespante-
69. Ibidem, el 24.I.1629 Mart Burgus especula des de Barcelona sobre la fu-
tura promoci del Ramon clergue del qual tenim constncia a la carta de 17.V.1627
cit. i el previsible eclipsi del Ramon jurista: Yo crech [a misser Ramon] lo tendrem
prest fora de advocat perqu se ha mort ass un canonge y ell ha despatxat un correu a
Roma y diuen que t la grcia del Papa. Casas ed. Pujades 1976: D311 (18.IX.1630) o
la carta de 28.VIII.1630 que citem en breu sn bons testimonis de la canongia assolida
per Josep Ramon.
70. Vegeu les cartes de Francesc Millet que referim infra. Tamb tenim constncia
que entre el febrer i labril del 1629 Josep Ramon est greument malalt i, en la seva
absncia, Joan Pere Fontanella socupa sobre el paper, almenys dels conictes entorn
de les carnisseries del captol de la Seu: T23, T25 i T26, de 7.III.1629, de 28.III.1629 i
de 25.IV.1629 respectivament, i cartes de 21.III.1629, 29.III.1629 i 4.IV.1629 de Mart
Burgus, totes dACBEB, Fons de Tortosa, vol. 12 CR.
71. Vegeu les dues darreres cartes suara citades: Pus Nostre Senyor ha donat
salut a misser Ramon y ha aportada aquesta causa y sempre nos ha dats grans esperansas
de qu tenam justcia sobrada, procurar en qu fassa lo memorial en dret y dilatar las
informasions ns estigue fort y puga asistir en ellas. Ass ha de ser ab abundnsia de
diners, que sens ells nos pot fer cosa, conforme saben vostres mercs. Misser Ramon
va continuant sa millora [...] y ha proms que lo primer negoci far ser aquest, sols
li donem prou diners.
72. ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 14 CR, carta de 5.VI.1630 de Gabriel Mart
Burgus. Lacompanyem duna missiva fontanellana (T28, de 17.VII.1630), previsible en
tant que reprodueix gestos passats, on lolot es fa el desprs tot mostrant una severa
preocupaci per on poden haver anat a raure els diners que li havien estat destinats;
continuar interessant-se per la satisfacci dels seus crdits salarials a T31 i T32, de
28.VIII.1630 i 4.IX.1630.
rian, que per aquesta junta de Alcanar m[h]i han fet anar deu
vegades, y que misser Fontanella s millor en demanar dins que
no en fer cosa per la ciutat que sie de ninguna conciderati.
73

ASCENDENT DE FONTANELLA EN LEQUIP JURDIC DE TORTOSA A BARCELONA
Lhora de la renovaci sacosta, tant per les recurrents malalties
de Josep Ramon com per lavanada edat de ladmirat Jaume Cncer,
que ronda els setanta anys. Aix, al nostre olot li conv tenir pacincia.
Ms encara, li cal actuar amb la major diligncia en afers de qualse-
vulla naturalesa i, sobretot, fer-ho notar. La severa crisi frumentria
de Catalunya en dileg amb el context europeu al bienni 1630-31
74

li proveeix una ocasi magnca pel que fa al cas. A les acaballes de
lestiu del 1630, Fontanella acompanya i dna suport al comissionat
Mateu Duran en les seves visites a les principals autoritats virregnals i
municipals de Barcelona perqu Tortosa obtingui una llicncia per pro-
veir-se de blat, preferentment al Rossell. Enmig de lacusada carestia,
el rgim centralitzat i discrecional daquests permisos, atorgats sobre
una base de privilegis de zones productores i consumidores, obliga un
advocat com el nostre a teixir nssims arguments jurdics per cobrir
amb el vel de lextrema necessitat els requeriments del client. En el
cas del 1630 que ens ocupa, les paraules i les negociacions serviran
de ben poc. El lloctinent general refusar els permisos, per a Torto-
sa i per a moltes altres localitats; es mostrar inexible, malgrat i
alimentant lenorme tensi circumdant: La mar est molt alterada
(T32, de 4.IX.1630). Atesa la conjuntura prebllica amb Frana, far
prevaldre lobjectiu de tenir una zona de frontera com sn els Comtats
perfectament proveda per sobre del de palliar la urgncia frumentria
de la resta de la provncia, Barcelona inclosa visiblement ms dun
perpinyanenc celebrar no socrrer la capital.
75
Fontanella no es po-
73. Ibidem, carta de 28.VIII.1630 de Gabriel Mart Burgus.
74. Simon 1992: 157-180. Totes les nostres troballes prximes al tombant de
la dcada dels anys 1630 consoliden les seves tesis conrmatries dElliott 1966: 256
i 261 sobre com Catalunya pat de ple la crisi ms greu de subsistncia general del
continent del XVII. Clculs i projeccions ms afinats sobre el cost de vida a Barcelona
durant tota ledat moderna reflecteixen els efectes directes de la crisi frumentria en la
butxaca dels ciutadans (Feliu 2004: 163).
75. ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 14 CR, carta de Duran de 24.VIII.1630: Tamb
me [h]a dit una persona fededigna que los perpinyanesos nos ajudaran en tot quant
podran, millor que a la iutat de Barcelona trenta vegadas. Cal relacionar la boutade
amb lintent recent del Rossell i la Cerdanya de conformar una Diputaci segregada
de la del Principat de Catalunya (lhem enunciat a la p. 175). Sobre el Rossell com a
estratgic graner de Barcelona i dicultats i controvrsies dambds entorn del trc
blader al XVII, Badosa 2005: 546-548.
dr pas sorprendre de la resoluci virregnal. Coneix perfectament la
multiplicitat dinteressos i de matisos que hi ha en joc rere el preuat
cereal. No en va, entre els seus clients tamb shi compta el poders
Sindicat de Cerdanya,
76
proper connex? a dos gendres seus (p. 137),
al qual haur estat assessorant a Puigcerd durant les vacances judicials
estiuenques
77
precisament en matria de grans per per impedir-ne
la treta, no pas per fomentar-la,
78
i tamb sobre mobilitzacions dho-
mes.
79
Aprotem lavinentesa per apuntar que les dicultats entorn del
provement de blats, que es perllongaran almenys dotze mesos ms a
Catalunya i particularment en terres cerdanes, de manera violenta i
dramtica,
80
es convertiran en una abundosa font de plets emergents
76. Instituci dotada dun bagatge de privilegis reials i dordinacions, que menava
les brides de la Gran Cerdanya tret de la vila de Puigcerd, sovint rival, dividida en
quatre quartons, amb Querol, Llvia, Oceja i Alp com a eixos (GGCC 1985: v. 15, 278).
77. ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 14 CR, carta de 7.VIII.1630 de Jacint Mart
Burgus que cal relacionar amb T30, de 21.VIII.1630.
78. El juny del 1630 els dirigents del Sindicat haurien provocat una tempesta
competencial en instar el jutge ordinari de la Cerdanya a segrestar blat per fer front a
la carestia imperiosa que ja es feia sentir. Els cnsols de Puigcerd el comminarien a
anullar els seus procediments i invitarien els sndics de la Terra a reconixer la facul-
tat exclusiva del municipi, en virtut dun privilegi del Cerimonis de l11.XII.1374, per
decretar vedes de tretes de blat en temps de necessitat. El Sindicat acataria (remugant)
les indicacions de lactual capital comarcal, i aquesta publicaria les oportunes crides
prohibint la sortida de grans el 20 de juny. No serien pas les niques. El 24 dagost sen
dictarien de noves motu proprio del consolat de Puigcerd, enmig de retrets al Sindicat
per la manca de control dels accessos a la vall, que el municipi intentaria contrarestar
amb la creaci dun oci de guarda ad hoc. ACCE, Acords municipals de Puigcerd,
1629-1631, fol. 88v-91v (17-20.VI.1630) i 104r-106v (23-27.VIII.1630).
79. El Sindicat voldria que es reconegus en ferm que els homes de la Terra de
Cerdanya, si eren mobilitzats, quedarien sota comandament del veguer, no del primer
cnsol de Puigcerd la primera batalla giraria entorn de la jurisdicci competent so-
bre el tema: Reial Audincia o Capitania General? Vegeu un fruit del treball fontanell
sobre aix: BICAB, 569-48 bis, tem 11.
80. Sn reex de com lany 1631 sanir agreujant la necessitat de blat en terres
pirinenques la proclamaci de noves crides per part del veguer de Cerdanya invaria-
blement protestades pels cnsols de Puigcerd amenaant amb gravssimes penes els
qui trauran cereal de la comarca i assumint un control sever de tot el gra disponible,
o, per part del Sindicat, la instituci dun comit de crisi permanent i lenviament dun
delegat a Barcelona per demanar al virrei que restringeixi encara ms totalment les
llicncies de sortida de blat. La desatenci daquesta petici, que donar lloc a la no-
suspensi de les tradicionals expedicions de provement dels homes de labat de Ripoll,
ser replicada amb una onada de violncia dels cerdans que causar dues vctimes mortals
a les les dels vens. El Sindicat de Cerdanya reaccionar al cstig exemplar ordenat per
laparell virregnal posant lhonor per sobre de tot i oferint la mort per inanici a canvi
que ning pugui mai acusar la terra de deslleialtat al rei. ACCE, Llibre del Sindicat de
Cerdanya (1626-1642), fol. 52v i s. acta del Consell General de 16.III.1631 i fol. 70r
i s. (sobretot 72v-73v) narraci interessadament dramtica i calculada de 8.VII.1631
dels aldarulls amb els ripollesos, amb una oferta dautoimmolaci nal.
(V4 i V6, de 20.I.1635 i 30.IV.1635)
81
i de reexi jurdica per a Joan
Pere Fontanella, sempre apassionat per les circumstncies extremes,
que generen un estat dexcepcionalitat on el dret ordinari canvia:
Oferim una lectura sinttica de Fontanella 1639: cap. 164. El 1631,
sempre dins del context de penria, Fontanella apellaria amb
xit a largument de lextrema necessitat al servei dels cerdans
per impedir amb loportunssim privilegi d11 de desembre de
1374 que els habitants de la vall de Ribes sels emportessin el blat,
tal i com tindrien dret a fer setmanalment en virtut dun altre
privilegi, ms antic de 18 de maig de 1358 i raticat per una
sentncia rgia de 1607 (vegeu ACCE, Pallol de Puigcerd, Crides
de veda de blat). Ladvocat olot desvirtuaria amb una descripci
catastrca de la carestia tam immoderata i de la famolenca
Cerdanya la fora jurdica que lusatge iuditium in curia datum
donava a la posici dels homes de langosta vall vena. Amb la
prevalena daquest criteri, els habitants de Puigcerd prendrien
la revenja sobre els de Ribes, que el dit any 1607, amb lassesso-
rament qualicat de Jaume Cncer i tamb de Baltasar Morell,
havien guanyat una partida amb protagonistes i pressupsits simi-
lars. Aquesta vegada, els de la vall del Freser havien aconseguit,
apellant a una necessitate notoria, que sexecuts una provisi
judicial de la Reial Audincia favorable a la seva compra setma-
nal de gra ceret, malgrat que aquesta havia estat objecte duna
suplicaci contrario imperio, defectes suspensius en condicions
ordinries (Cncer 1608: cap. 16, nm. 152-154).
Reprenem el l predominant del nostre discurs a les ribes de
lEbre. Lestiu del 1631 li brindar a Fontanella una nova oportunitat
excepcional per demostrar als dirigents de Tortosa la intensa dedicaci
i la professionalitat jurdica de les quals s capa. Ben sol,
82
i aquesta
vegada exitosament. Ser a travs duna marat negociadora de poc
ms de dos mesos on simbricaran criteris legals i doportunitat. Qu en
ser lobjecte? Els treballs millor dit, la seva prossecuci avortats
81. Al municipi de Vic tamb li portar un cas en matria frumentria, contra
un provedor forat de blat cognomenat Reixac, descontent del preu al qual la ciutat li
hauria satisfet la matria primera segrestada el mar del 1631.
82. Desprs de donar un dictamen sobre les squies als seus clients, Fontanella
es fa valdre lesfor, s superu dir-ne lobjectiu: Jo he fet lo que he sabut en respondre
als duptes ab gran estudi. B [h]aguera folgat [h]aver tingut company, per, pus no s
estat possible, pendran vostres magnicncies la bona voluntat y, si algun dupte restar
(que s molt contingent sempre que nos consulta a boca) y mel scriuen, jo tornar
treballar-hi. (T47, de 20.VIII.1631)
duna squia i una sequiola al terme. Joan Joanies,
83
el seu adjudicatari
originari, voldria reassumir-los i, a tal efecte, busca i aconsegueix el ferm
suport de laparell virregnal a Catalunya, valedor inicial de la infraes-
tructura.
84
No compta, en canvi, amb la complicitat dels edils tortosins,
que anhelen fer-lo respondre davant la justcia per lincompliment de
les seves obligacions i fer-li pagar lexecuci de les obres a crrec dun
tercer. Les posicions de partida no poden estar ms allunyades en un
negoci de tant gran pes i tan embaraat (T43, de 23.VII.1631).
85

I, contrriament al que caldria esperar, Fontanella es mostra des dun
principi molt ms procliu a la via conciliadora i pragmtica de Joanies
i del virrei que no pas a la jurisdiccional preferida per la ciutat que ell
patrocina. La qesti no pot ser una altra: Com actuar?
Lentament i esgraonada, setmana rere setmana, anir conduint el
seu client cap a un assuaujament de posicions ns a convertir-lo en un
palad de la sortida negociada. Lanlisi de deu cartes de ladvocat olot
(T43 i T44 i de T46 a T53) ens permet reconstruir les traces daquest
hbil procs de convenciment, detectar els arguments bsics que va
administrant en svies dosis, en rpliques successives a les objeccions
rebudes, per tal que Tortosa savingui a la represa dels treballs de Jo-
anies i a no portar-lo davant els tribunals de justcia.
a) Inicialment, Fontanella apella a la mala reputaci que la ciutat
de lEbre arrossega injustament, per un excs de zel mal interpretat
entre els capitostos de laparell virregnal en relaci amb les squies que
ens ocupen; caldria capgirar aquesta mala percepci i fer un esfor
per complaure el lloctinent general.
86
83. Muoz i Querol 2004: 22 lanomenen Joan de Joanies i en destaquen la
condici de mestre dobres de la Seu; aquesta no li permet eludir haver de servir al
front de Salses a nals de la dcada de 1630, on sembla que mor.
84. ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 12 CR, cartes de 12.VII.1628, 6.X.1628 i
13.XII.1628 del bisbe de Solsona, en funcions de virrei de Catalunya.
85. La ruptura de la dinmica positiva en relaci amb les squies visiblement
shauria produt lhivern del 1629: ibidem, cartes de 31.I.1629 i 21.II.1629 de Gabriel
Mart Burgus als procuradors de Tortosa. A partir de lestiu del 1630 shaurien fet
intents de sortir de latzucac: T28, T29 o T36, de 17 i 24.VII.1630 o de 12.II.1631. Els
mitjancers partidaris duna entesa hi haurien posat en perill la vida, ACBEB, Fons de
Tortosa, vol. 14 CR, carta de 7.VIII.1630 de Jacint Mart Burgus: Misser Forcadell s
ass, que ve per las squias, y diu que en Cambrils lo han volgut matar per sustentar
ell las squias, y altres desbarats que nos poden escrurer.
86. T43, de 23.VII.1631: Si lo negoci se poguera acabar a un poc ms de temps,
apar, per no desacreditar la ciutat, a qui sempre en esta obra han tingut per suspecte
si b la cosa matexa [h]a mostrat lo contrari, y pens se desenganyaran a son temps
no fonc sin bon zel, se li poria porrogar, que ab ass se satisfaria a la voluntat y
desig de sa excellncia y veurian que la ciutat fa lo que pot. Ms avall, lolot insisteix
en loportunitat de satisfer el desig del virrei, sempre que, aix s, Joanies proposs una
b) En un segon moment, debilita els pers i les temences que
Tortosa planteja en lmbit jurdic a la revisi dels tractes amb el
mestre de la squia; transmet conana sobre les possibilitats de
garantir que aquest no sendugui de les arques de la ciutat ni una
sola moneda que no li correspongui.
87
c) En diferents ocasions i amb una intensitat progressiva, denuncia
als edils les llacunes i defectes del contracte signat temps enrere amb
Joanies concretament en matria de clusules sobre incompliment
dobligacions; conseqentment, els fa avinent la inviabilitat dinstar-ne
jurisdiccionalment una execuci en els termes que Tortosa desitjaria.
88
d) De sobte, intensica el missatge que Joan Joanies tamb intenta
accions davant laparell virregnal contra la ciutat de lEbre;
89
els temors
que aix pogus suscitar preparen la segent etapa...
prrroga curta del termini dexecuci de lobra: Si [Joanies] demanava poc temps, per
complaure a sa excellncia y iusticar millor la causa de la ciutat, no dexaria de donar-
lo-[h]y. Un any abans (T28), Fontanella ja havia alertat de la desconana de lentorn
virregnal cap a Tortosa per la squia.
87. T44, de 30.VII.1631: Si li volen donar temps [a Joanies], no [h]y ha ningun
notari que no spia fer lo acte sens novati y derogati del primer. Lo que jo trobe
difcults s lo de les anes, que desprs fan qesti si estan obligades o no per lo nou
tracte y, ax, s b tornar-les fer fermar y anar remirats no reba lo diner ax fcilment, si
no s que tinga anes per a recobrar-lo en cars que no compls l[h]ome ab sa obligati.
88. Largument apareix per primera vegada de forma crptica a T44: A lacte
no li podem llevar ni donar y, ax, seguescan puntualment lo que diu lo acte y no po-
ran errar. nota: lacte es refereix a lacord inicialment subscrit entre el municipi
de Tortosa i Joan Joanies. A T47, de 20.VIII.1631, Fontanella revisita largument de
forma ben explcita: [E]m s summament llastimat de vurer que lo acte y capitu-
lati [h]avia faltat y faltava en lo ms principal, s a saber en la pena que se [h]avia
de imposar [a] lo mestre si acars no acabava la obra dins lo temps concertat, com la
posaren en respecte de la aygua, si no s tanta com s promesa, que, si [hi] [h]aguera
pena en lo primer cap, [h]agueren sens dupte pogut executar rigurosament per ella, y
ara, com la promesa s de faciendo, no pot venir sin lo inters, que no s lquit. A
T49, de 10.IX.1631, davant del capteniment dels edils tortosins per emprendre la via
jurisdiccional, ladvocat olot endureix el to i es veu forat a desacreditar els redactors
del contracte originari amb Joanies: La ciutat vol executi, segons la deslliberati, y
no sabem de qu demanar-la, perqu, com ja tinc dit altres vegades, la ciutat se olvid
de posar pena en cars no sacabs la obra en lo temps, que fonc prou gran falta, que
b podia posar-la ax com la pos en lo dels pelcos de la aygua y, ax, jo vuy no trobe
ques puga demanar al contrari y a ses anes sin lo inters, que s de la ciutat, y lo
dany que lin resulta de no [h]aver l[h]ome comple[r]t, y ass ha dsser via ordinria y
no executiva, per sser cosa incerta [...] Si estes coses no rehixen donen la culpa a qui
la t, que s qui gui lo negoci y se descuyd de clausular b lo acte.
89. T49 i. f.: Prou [h]avem fet de desviar, ab nostres informations y ab la carta
que [h]a molt bon temps donrem al senyor visrey, que lo Joannies no fes ass alguns
procehiments, mostrant a estos senyors que la ciutat no podia fer altre cosa, y ab ass
pens lo [h]an desenganyat, si b ell est totavia ass cridant.
e) ... en la qual apareix el vigor i la determinaci del govern reial
en les seves diferents esferes, central i provincial. La dimensi incon-
testable del Poder apareix sense palliatius en la comunicaci de lad-
vocat als clients: un ministre del virrei convoca i presideix una reuni
entre les parts; els transmet ordres rebudes de successius superiors,
que postulen una soluci concreta; xa els terminis de la negociaci;
amb els seus criteris de convenincia i doportunitat, desvirtua les ob-
jeccions particulars; dna a entendre que sobstaculitzar el recurs a
la via jurisdiccional, etc. Fontanella transmet aquests elements amb la
mxima neutralitat de qu s capa. Parallelament, esbossa un retrat
dell mateix, en la reuni, empetitit pel mandat imperatiu.
90
f) Per reblar el clau, plegades, les dues operacions denitives.
Duna banda, parlar de les mltiples prevencions de ladversari envers
la soluci pactada que impulsa laparell virregnal; presentar-lo, aix,
com el gran perjudicat de la ronda negociadora, ats lalt i constant
volum doperaris que haur de garantir, la vigilncia a qu aquest que-
dar sotms pels tortosins, les condicions insatisfactries en qu podr
cobrar lesfor, etc.
91
Daltra banda, apellar a la conana que Tortosa
pot tenir en alguns dels membres de laparell virregnal; ms encara,
mencionar leventualitat de qu el dit aparell inquiets el municipi en
un tema tan estratgic com delicat i sempre amb serrells pendents:
laplicaci a lobra hidrulica de les rendes de lAssut.
92
90. Remetem a una lectura ntegra de T50, de 13.IX.1631, per raons evidents. El
missatge se sintetitza a T51, de 17.IX.1631: Ja ab altres he scrit a vostres magnicncies
que sa excellncia y lo Real Concell volen ques continue la squia sens voler admtrer
ninguna manera de dilations, y en particular de evocations de causes, perqu diuen
conv al b pblic y ne tenen orde de la Cort, y volen que continue lo matex mestre.
[...] Ass continuen lo matex parer y determinati del principi de no dexar evocar causa,
que ja saben mil vegades ho [h]avem tentat y, ax, si no accepten, tenim poca conana
ns ara quens ho admetan. Vegeu com Fontanella sabst de qualsevol acte doposici
a una imposici que, amb la llei a la m, constituiria una ingerncia intolerable: Ass
s lo que passa, que ass no se s pogut divertir ni evitar, per s tot sens [h]aver-hi
prestat, com nos podia, ningun consentiment per la ciutat.
91. T51: Diuen-me que al mestre no agrada, que la crrega de cent hmens
contnuos lo espanta, ni li fa bon ventrell [h]aver de rbrer lo diner ab aquexes tandes,
que si volia fer alguna gentilesa no por, y aqu, en faltar dels cent hmens, fa compte
non faltaran altres tants qui avisaran ass.
92. T51: Lo cap de qu les anes restan ab la matexa obligati donen estos
senyors per molt assentat y, ax, no [h]y han volgut provehir ninguna cosa. [...] Ass [hi]
[h]a algunes persones que no volen mal a exa ciutat. No apar mal esta carta y resoluti,
que [a Joanies] tenen per bon negoci obligar-lo a cent hmens sens que puga fer-nos
ninguna maula en lo diner, que durant la primera tera ja veuran com anir, y, si b,
no tindran que quexar-se, y, si mal, ja veuen lo empenyo del senyor visrey y del Concell
de fer que vaja b, y leshores ells posarian la m. Tornan amanassar lo de lAssut que
tantes vegades [h]avien amanessat. Jo no s qu dir-m[h]i. A les sessions de Corts del
Com ja hem anticipat, lenlall de criteris servit per Fontanella
enmig del qual sens dibuixa un cert desordre en lestana on treba-
lla
93
acabar convencent els dirigents de Tortosa sobre la bondat de
factors de gran transcendncia: loblit del passat, la renegociaci dels
tractes amb Joan Joanies sota el paraigua del virrei i els seus ministres,
i, en denitiva, un nou impuls a la construcci de les dues squies
empantanegades. Ladvocat no podr ocultar unes lnies de satisfacci
en comprovar els efectes de la seva persuasi sobre el poders client:
Estic content que hajam acertat de servir a vostres magnicncies
en lo negoci de les squies. Jo s quen poden posar un teul en
un sant, que jo [h]u tinc per miracle [h]aver succehit tant b. No
[h]y [ha] fet mal nostra diligntia. (T52, de 23.IX.1631)
Instrumentalitzem aquest xit no pas per endinsar-nos en lavenir
de les obres a les squies tortosines, on no mancaran les dicultats,
94

sin per fer mirar lillustre lector cap a lintent de Joan Pere Fonta-
nella de fer valdre la qualitat del seu assessorament per aconseguir
laconductament dun dels seus parents directes per part del municipi
de Tortosa. Loportunitat est molt madura. Concretament es presenta
amb el trasps del clebre Jaume Cncer, el mes doctubre del 1631.
Poc desprs que shagi produt el luctus esdeveniment, plouen les
pressions sobre els procuradors de Tortosa per omplir la vacant deixada
pel jurista originari de Barbastre.
El ms rpid dels pretendents s Francesc Millet, qui escriu en
nom de son sogre, malalt, Josep Ramon, el mateix dia de lenterrament
de Cncer (!).
95
Apella des de la primerssima lnia de la seva carta
als drets suposadament adquirits anys enrere l11 de maig del 1627,
precisar ulteriorment per ser acondut advocat de Tortosa tan bon
punt nhi hagus ocasi. Sest referint a aquella contractaci que, al
1632, els sndics de Tortosa obstaculitzaran qualssevulla pretensions dels mestres sequiers
sobre rendes o fruits de ladministraci de lAssut: [H]aur quatre dies que, recelant-nos
de misser Rius y altres ques diuen sequiers, possrem altra empara contra qualsevols
que tinguessen pretensi a les rendes, fruits o administrati de la Aut y molins per a
fbriqua de squies, etc. ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 16 CR, carta de Pere Joan
Miravall i Llus Torres de 2.VI.1632; el 9.VI.1632 tornaran a justicar lemparament.
93. A T46, de 13.VIII.1631, desprs duna curta absncia, Fontanella confes-
saria veures amb dicultats per reprendre el cas de les squies i es disculparia de no
respondre als clients allegant que el sndic tenia el dossier i era fora de Barcelona. A
T47, de 20.VIII.1631, lolot entonaria un mea culpa: Jo vaig trobar los papers, que, de
ben guardats, no trobava.
94. Noms cal veure, a T53, de l1.X.1631, com canvia el to de Fontanella una
setmana desprs de leufria que acabem de transcriure en el text per no parlar de
T110 (29.VIII.1635) i s.
95. Fontanella 1639: cap. 117.3 recull la data del sepeli.
seu moment, Ramon havia prets ngit? rebutjar per considerar-la
excessivament condicionada (p. 214). Aix signica que no deixa cap
marge de maniobra als edils en exercici; tamb perqu pretn haver-los
estat servint des dun discret segon pla (?);
96
s que es compromet a
estimar-los el nomenament que li faran com si es tracts duna provi-
si de llur iniciativa prpia i no pas de la mera execuci dun acte ja
deliberat per altri.
97
Darrere Millet, un dia ms tard, escriu el nostre Joan Pere Fon-
tanella. Els arguments que posa sobre la taula demostren que coneix
b la situaci contractual de laltre. Fixem-nos com, sense esmentar-la,
hi posa contrapunt: subratlla que el pes de lassessorament jurdic de
Tortosa a Barcelona ha recaigut quasi exclusivament sobre les seves
dels espatlles els anys precedents; elogia el fet que s prctic tenir
concentrats en unes soles estances els diferents assessors jurdics mu-
nicipals, per la seva comoditat no ho amaga pas i per evitar la
dispersi dels dossiers i el consegent risc de prdua de la paperassa
(captol 3, sobre la connexi entre biblioteca i estudi). En tercer lloc,
lolot t lavantatge de poder oferir una alternativa al client: en principi
proposa el propi ll Josep per a la plaa, prou qualicat i experimentat,
i subsidiriament el gendre Francesc Pere Rub en cas que el primer
no convencs els tortosins. Qu li ho fa pensar? Deixem linterrogant
obert...
Lo doctor Cncer, advocat que ere dexa ciutat, s mort. Ja vos-
tres magnicncies saben quants anys ha quels servesch ab la
major voluntat ques pot pensar, y que ha molts anys porte jo
sol la crrega, perqu estos altres senyors ha molt temps que no
96. De fet, a penes tenim constncia que el jove advocat hagi estat contribuint
en la conducci de les causes de la ciutat de Tortosa entre 1627 i 1631. Les proves sn
molt esparses, com ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 12 CR, la seva carta de 12.VII.1628.
97. ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 15 CR, Francesc Millet als edils tortosins,
24.X.1631: Los procuradors y Consell General de aquexa ciutat, en considerati del
que lo senyor misser Joseph Ramon, mon sogre, la havia servida en totas las ocasions
se havian offert, y de la voluntat y amor ab qu sempre ho havia fet y feya, me feren
merc anys atrs de anomenar-me en advocat de dita ciutat ab tal que no ocups plasa
nim corregus salari ns a tant que vags alguna de las plasas lashores ocupades. Lo
cas ha succet. Ara que lo senyor Cncer s mort, supplico a vostres mercs me vullan
fer merc de tenir a b lo desliberat leshores en mon favor y manar-ho exequutar, que
encara que tanta merc tinga son principi des de leshores, la stimarie a vostres mercs
tant com si absolutament, sens haver precet aquella determinati, vostres mercs me
la provehian de nou, y ho servir a cada <h>u de vostres mercs en particular, com en
las ocasions ho experimentaran. Lo senyor Ramon est en lo llit molt mal, y esta s la
ocasi que no ha pogut supplicar a vostres mercs esta merc, y me ha dit que jo, en
son nom, los ho supplics.
servexen. Jo tinc un ll molts anys ha juriste, que vuy t ctedra
de prima en la universit[at], y s que donar a la ciutat la sa-
tisfacti que un altre, y per a mi seria gran descans tenir-m[h]o
tot en casa, y per la ciutat de molt gran utilitat perqu, acudint
sempre en una matexa casa per los negocis, los tindrem sempre
devant los ulls, y no sen seguirien los descuyts que de anar de
un estudi a laltre se solen succehir, que sn ben grans, que ning
ni altre sen fa perfectament caps. Si ma voluntat merex esta
merc, <h>o per mon ll o per mon jendre, misser Rub, que
no donara menos satisfacti que los dems, si acars en mon ll
trobaven alguna dicultat, que no la [h]y ha, y si ns ass no [h]u
he servit, procurar de merxer-ho de aqu avant. Guarde Du a
vostres magnicncies.
[P. S.] Mon ll ja vuy est caps de les causes de la ciutat com
jo matex perqu l[h]e aplicat en totes. (T54, de 25.X.1631)
98
La competncia de propostes visiblement fa hesitar els dirigents
de la ciutat de lEbre. Per coherncia amb la resoluci del plenari mu-
nicipal de 1627 amunt referida s obvi que no tenen gaire possibilitats
de donar-li carabasses a Millet.
99
Ara b, incomodar Fontanella o ferir
el seu orgull pot ser problemtic. Un nou bit a Barcelona els serveix
la soluci en safata: Josep Ramon mor el 21 de novembre (DGC: V,
388).
100
En tal conjuntura, esdev inqestionable fer efectiva la merc
compromesa amb el gendre del nat.
101
I la plaa deixada vacant per
98. De fet, lnica traa directa dexperincia de Josep Fontanella amb els afers
de Tortosa que es conserva ns aleshores s una seva carta de 15?.VI.1631, ibidem.
99. Ja sentreveu quan, a principi de novembre del dit 1631, li responen que
analitzaran el seu cas amb deteniment. Millet els ho agraeix quasi com si ja lhaguessin
provet en una carta de 5.XI: Ben cert estic de la merc que vostres mercs me fan, y
la estime com s just. Al senyor Ramon he comunicada la carta que vostres mercs me
han fet merc escrurer-me, ab la qual ha vist la estima que aquexa ciutat fa de ses coses.
Haguera escrit de sa m lo agrament desta merc a permtrer-le-[h]y sa indispositi,
ham manat que de sa part jo ho fassa, offerint en son nom que las cosas de aquexa
ciutat las tindr sempre per prprias, com ns ass sen pot tenir experintia, desijant
que Nostre Senyor li done salut y vida per poder continuar de amostrar son afci vers
dita ciutat. En mi experimentar sempre lo matex. ibidem.
100. Una data equivocada del decs de Ramon 21.X.1631 incidir de manera
determinant en una resoluci condemnatria de la visita del General iniciada lagost
del 1632 ACA, Generalitat, G-8/1, segona srie de sentncies dels visitadors, fol. 71r
(10.VI.1633).
101. ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 15 CR, carta de 10.XII.1631 de Millet: Ab la
[...] dels 6 del corrent he vist la merc quem fan en manar-me me tinga per advocat de
aquexa ciutat [...], en execuci del que lo illustre Consell General della havia delliberat
en 11 de maig 1627. Estimo la merc com s ra, encara que a mi no ms cosa nova
tenir-me per advocat de Tortosa ni lo aconsellar en sos negocis, que de molts anys atrs
Jaume Cncer el mes precedent pot quedar en suspens, si no amortit-
zada: Que nos parle per <h>ara de f ni nomenar altre aldocat [sic,
advocat].
102
Fontanella no tindr ms remei que acomodar-se a la nova
situaci. En endavant, deixar de convidar als afers tortosins, almenys
tant obertament com abans, son ll Josep o son gendre Francesc Pere.
Per la seva banda, Jaume Cncer jr. visiblement sofendr de la celeritat
amb qu els ebrencs hauran passat pgina dels anys de servei del seu
pare. Sens dubte contribuir al seu enuig que shagin precipitat tant
a buscar alg que cobrs el lloc de Josep Ramon misser Millet, ad-
vocat, segons he ents, dexa ciutat i no pas el que li hauria pogut
escaure a ell:
Ja vostres mercs [h]auran ents com Nostre Senyor s estat
servit, en lo mes de octubre proppasat, aportar-sen la nima de
mon pare y senyor a la sua santa glria. S restat ab lo sentiment
se pot pensar de tant gran prdua, sia Du alabat de tot. Estos
dias pasats lo sndich dexa ciutat, mossn Francesch [A]margs,
me deman un procs que era as en casa dexa ciutat contra
Rafel Canter, negotiant y sndich de la ciutat de Barcelona, lo
qual entench volia quel mirs misser Millet, y ax l[h]e donat a
dit misser Millet, advocat, segons he ents, dexa ciutat. A mon
pare, que sia en lo cel, ja vostres mercs saben que se li devia
duas anyadas de conducta de advocat que era dexa ciutat, y la
anyada caiguda lo Nadal proppasat. Supplico a vostres mercs
sien servits manar donar orde sem paguen ditas dos anyadas
de conducta degudas a dit mon pare molt abans que no mors,
que, a ms s cosa iusta, [h]o rebr a particular merc, y en qu
vostres mercs me manen moltas cosas de son servei, que acudir
ab molta voluntat, acerca de as me [h]a dit dit sndich [h]avia
escrit a vostres mercs. Cono me faran merced.
103

Potser el seu nim sasserenar quan hagi cobrat les dues con-
ductes anuals que li devien al seu progenitor. I segur que es commour
i passar pgina de tot plegat quan, lany 1635, llegeixi les tendres
frases que Fontanella dedicar al progenitor al prtic de la reedici
barcelonina ntegra de les seves Variae resolutiones; parlant-li com a
me s gloriat en servir-la en las ocasions que se han offert, acudint ab molt gust a tot
lo que per sa part s estat empleat, no que pero dexe ara de estimar-[h]y la merc que
de nou se mha fet ab tant aplauso y reputar-la com si des de ara fos estat novament
creat advocat...; el 17.XII.1631 ja escriu amb normalitat com a acondut de Tortosa,
tot recordant els vincles ms reculats que hi ha mantingut.
102. Ibidem, vol. 79 de provisions, fol. 144r (30.XI.1631).
103. Ibidem, vol. 15 CR, carta de 7.I.1632 de Jaume Cncer jr. als edils tortosins.
un viu, i no pas com a un difunt, com entn cal fer amb les persones
que deixen petja:
Nec miretur quisquam, quod te iamdiu a nobis ereptum, tamquam
vivum alloquar: mihi enim semper vivunt, nunquam moriuntur,
qui per gloriam vivunt: mortui solum sunt quibus ut numerum
tantum inter alios faciant, absque aliquo reipublicae iuvamine,
vita comes est. Tanta fuit tui viventis apud bonos, quoad omnia,
existimatio, ut nulla possit unquam delere illam oblivio. Eras, dum
vivebas, supramodum humilis, quasi ex abiecto, et inmo sanguine
ortus, cum tamen esses ex Canceriorum Aragonensium clarissimo.
Eras mansuetus, et humanus, quasi nihil scires, cum esses tamen
scientissimus. Omnibus, ob istas animi dotes, eras gratissimus, ab
omnibus dilectus: omnes te colebant, et venerabantur. Pietas tua
in pauperes, religio ad sacra, erat admirabilis. Cathalonia nostra
se tibi valde obnoxiam, pleno fatetur ore, alta praedicat voce,
quod tu illam tuis scriptis, et monumentis illustraris, suas leges,
quacunque prudentissima, ac rectissima Provincia dignas, mire
enucleando, dubia tollendo, ac multa, quae antiquos, praeter id
quod decet, ignorare ius in quo versamur, latuerant, patefaciendo.
Unde merito apud nos, quod tu tua disertissima censura decidisti,
pro lege ferme observetur, observabiturque in aevum. Mirabilia fa-
ciebas in advocatione, et in patrocinijs causarum, ambigua facta
illarum dirimendo, et fatigata saepenumero reparando. Quanta
vidimus uti desperata ab alijs derelicta, et a te accepta, quae
ex hoc solo quod tu manum apposuisses, foelicissimum, praeter
spem, habuerunt successum. Foelicitas tua in deligendis opinio-
nibus in tanta doctorum, et scribentium varietate, fuit notabilis:
vix reprobata est ulla, etiam ex illis, quas non viso adhuc, nec
tractato Senatu, qui nos solet, quae sint aplecteundae [sic], tuto
docere, pervulgasti...
104

Aquest salt al 1635 no ens condueix enlloc, de moment. Tornem
enrere i comprovem com, a partir del 1632, Joan Pere Fontanella i
Francesc Millet treballaran colze a colze per servir els interessos de
Tortosa a Barcelona.
105
Quedaran enrere les seves rivalitats per ocupar
les places lliures de lequip jurdic del qual hem construt un bon tram
ditinerari. Com veurem, Fontanella seguir pressionant els successius
equips rectors del municipi tortos ns que, el juny del 1639, aconse-
guir un comproms de crrec mai materialitzat a la prctica per
104. Les cursives sn nostres.
105. Una carta de Millet de 9.III.1632 ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 15 CR
s un primer testimoni grc que es reuneixen amb plena normalitat.
al seu ll Josep (p. 327). No tenim dades de la sort de Francesc Pere
Rub en relaci amb la ciutat de lEbre. El que esdev evident s que
aquesta darrera, al nal de la dcada de 1620 i al principi de la de
1630, tindria diverses i bones ocasions per lliurar-se de ple als braos
del nucli Fontanella. No hi ha dubte que les deixaria passar: per preve-
nir el risc de tenir dipositats tots els afers en mans duna sola nissaga
i dels seus eventuals llaos i grups dinteressos? O per no considerar
sucientment atractius intellectualment els joves de lesmentat nucli?
O per discrepar dinclinacions poltiques o socials daquests? Sn mers
interrogants que deixem oberts. Sembla innegable que, si Joan Pere
Fontanella hagus estat provet magistrat de la Reial Audincia de
Catalunya, el seu ll o el seu gendre advocats haurien tingut tots els
vents a favor per ser aconductats. El mateix Josep Ramon, des duna
posici ben diferent, ho podria certicar: laccs a una canongia de
Barcelona lhauria consolidat en un mn relacional preuat del qual
Tortosa no voldria prescindir. La contractaci de Millet seria garantia
dun cert manteniment del vincle.
En un altre ordre de coses, es podria sospitar que Tortosa hauria
constatat la sempiterna situaci de saturaci, de collapse, de lestudi
de Joan Pere Fontanella, i la trigana que aix provocaria a lanlisi
serena dels dossiers i a la redacci dels documents per part de lolot.
En aquest context, abandonar-se al seu nucli, del qual seria eix central,
podria ser una temeritat. Podria resultar molt ms rendible el que es
fu: apostar per empeltar-hi un esqueix nou, generar-hi saba nova.
Probablement Francesc Millet es penediria b prou del repte assumit
en ms duna ocasi, quan es veuria convertit en una simple m execu-
tora de les directrius del gran Fontanella, en un redactor perptuament
tutelat, revisat, dhuc corregit pel mestre.
106
106. Ens illustren sobre la completa subordinaci de Millet a Fontanella tres
cartes del primer de 21.VII.1636, de 11.II.1637 i de 13.V.1637 ACBEB, Fons de Tor-
tosa, vol. 19 CR.
SUPORT A LA PACIFICACI DE VIC I A LORDRE
Al fracs de les sessions de 1632 de la primera Cort General de
Felip III (IV) celebrada als catalans (Elliott 1966: cap. 10) seguirien
uns mesos de relativa calma. Aquesta sinterrompria a Vic quan, la pri-
mavera del 1634, sintents posar en prctica la reiteradament diferida
recaptaci de la dcima de les rendes eclesistiques com a subsidi a la
monarquia catlica.
1
Les accions de resistncia liderades pels canon-
ges vigatans sn prou conegudes.
2
El que a nosaltres ens interessa no
s pas reproduir-les sin inquirir la resposta que hi donaria ladvocat
Fontanella, acondut pel Consell Municipal vigat el juliol de 1629
(V1):
3
mediaci i conciliaci.
A Barcelona, Fontanella rebria els mandataris enviats per la capi-
tal osonenca
4
i els acompanyaria a les reunions que mantindrien amb
les autoritats governatives, principalment el virrei i Jaume Mir, jutge
de Cort i, per tant, membre de la tercera sala del Reial Consell de
1. Vegeu-ne una contextualitzaci que abasta exaccions entre 1632 1634 de
facto i 1685 a Carpintero 1997: 749-751.
2. Elliott 1966: 274-276. Ns una crnica molt ms prolixa, i amb lavantatge de
ser redactada des de Vic mateix i per un jurista qualicadssim Joan Baptista Sanz
la Relaci breu dels successos, segones intencions y locuras que han succehit y se sn
fetes en la ciutat de Vich, des de lany 1634 ns al 1641 inclusive (Simon cur. 2003: 97
i s). La dicesi de Vic a ledat moderna era especialment conictiva per la belligerncia
dels seus canonges i els profunds conictes socials que assotaven la seva comarca, amb
implicaci de les bandositats de nyerros favorables als canonges i amb el concurs del
municipi i cadells amb el suport dels beneciats als bisbes (Palos 1993: 455 i s.).
3. Ens consten tasques ocasionals de Fontanella per al consell de Vic prvies
a lacondument.
4. Simon cur. 2003: 98, notes 16 i 18, els identica com a Francesc de Sala i
Sassala i de Masferrer i Josep Fontanelles.
CAPTOL 8
CONCILIADOR AMB LA MONARQUIA
EN LES TENSIONS DE LA DCADA DE 1630
Catalunya. Lolot lloaria la difcil i costosa tasca pacicadora dels de-
legats vigatans; anunciaria que, de les dotze companyies de soldats que
shavien ordenat aparellar, la capital osonenca noms en veuria dues
les ja mobilitzades i traslladades, i apuntaria que llur retirada no
shauria de fer esperar si la ciutat, tal i com ho havia proms, coope-
rava efectivament en lapavaigament de les tensions.
5
En aquest sentit,
Fontanella faria relluir la seva ptina dhome dordre quan insts els
consellers a ser ben conscients del que shavia assolit i, conseqentment,
a complir amb la paraula donada. No admetria que poguessin donar
peu, ni que fos remotament, al fet que perills novament la seguretat
pblica a la Plana:
Lo que resta s que vostres magnicncies procuren que lo senyor
visrey entenga que aqu se li cumple lo que se li ha proms, de
assistir a estos senyors que van aqu, y procurar per tots los ca-
mins quen resten satisfets, que, si no [h]u feien, seria sens dupte
pijor y sen poria esperar un mal succs. Jo, per lo que desig lo
b de la ciutat, ho suplique per ma part a vostres magnicncies,
quen restar molt aconsolat, perqu, no fent-ho, temeria alguna
gran desgrtia. (V2 i. f.)
En la resoluci del conicte el nostre jurista hi hauria tingut una
participaci minsa, com tantes altres persones;
6
no seria tan petita la
seva insistncia als dirigents de Vic perqu treballessin per consolidar
la pau al carrer, encara que llurs esforos no donessin el fruit esperat,
ni fossin lloats i menys encara correspostos per laparell virregnal:
Mha pesat y pesa summament dels treballs que aquexa ciutat
patex sens culpa. [] Lo que conv s que procuren de dexar
satisfets a exos senyors y a la iusttia en tot lo que pugan, que,
fent vostres magnicncies lo que poden, nols poden culpar, y,
quant ho fassen, ser iniustament. (V3, de 15.V.1634)
5. V2, de 7.V.1634: Quan<t> [els consellers vigatans] sn arribats han trobat
la mar molt alta, per vent [i. e. veient] lo senyor visrey la bona correspondntia de la
ciutat, que ha alabat molt, se s moderat molt. [] [E]ns ha dit lo senyor visrey, quan<t>
nos som despedits dell, desprs de [h]aver encarit molt la acti de la ciutat en enviar
estos senyors, que, si no fra que ja se troban aqu los soldats, no n[h]i [h]agueren
anats ninguns, y que, fent-ho b la ciutat, com li oferien, ell los ne traur de prompte.
6. Volem xar latenci sobre el testimoni simptic de Francesc Bru el mateix
7.V.1634 (AMVI, vol. 12 CR). Amb la falsa modstia retrica de lpoca, esmentaria la
petitesa de la seva aportaci que no dels seus esforos per fer sosegar aquex mar
que estava molt alterat: Molts y molt ms poderosos que yo [h]a tingut exa ciutat en
sa defensa, per ning [h]o [h]a pres ab ms calor y voluntat que yo.
Notem ls i la reiteraci que Fontanella faria de les nocions culpa
i justcia en aquesta seva comunicaci als clients, ms consoladores
en el fur de la conscincia que no pas per mantenir a la prctica el
que ells podien considerar llur esfera de llibertat.
CRONISTA ACCIDENTAL EN TEMPS DE SOBREEXCITACI MILITAR
Els rumors de represa dun clima dhostilitats amb Frana lestiu
del 1634 provocarien que el 4 dagost el lloctinent general es trasllads
sobtadament a Perpiny juntament amb alguns dels seus ocials prin-
cipals i amb un exigu equip de cavallers catalans dels delitzats,
si sens permet; tots ministres o estipendiaris, en paraules de Fonta-
nella.
7
La comitiva saturaria i sengrossiria ladvocat no deixa clar
amb quin grau de voluntarietat a Girona.
8
En un primer temps, la
data de represa de les sessions de la Reial Audincia posteriors al pa-
rntesi estival no seria retardada per la partida al nord del pas dalguns
dels seus puntals, comenant pel canceller i el regent la Cancelleria.
9

Pocs dies ms tard la situaci canviaria, i la ms alta jurisdicci rgia
de Catalunya veuria la seva activitat suspesa ns al 21 de setembre.
10

Aquestes contingncies de moment no impressionarien els juristes atents
als esdeveniments com el nostre Joan Pere Fontanella, que conaven en
un rpid retorn de la provncia a la normalitat. Desvinculats del neguit
que volien difondre les autoritats virregnals, no percebien enlloc ms
ben dit, no airaven ni remotament la imminncia de cap conicte
armat: Diuen que [a Perpiny] no [h]y ha ms senyal de guerra que
si no la [h]y [h]agus en lo mn. Aquesta opini, fora estesa a la
terra, inevitablement contribuiria al fet que els municipis catalans es
mostressin ablics a lhora de mobilitzar els mitjans humans i/o eco-
7. T81, de [23.VIII.1634]. Ladvocat hi concretaria als procuradors de Tortosa
el contingent dacompanyants del virrei que ja havia apuntat supercialment a la T79,
de 9.VIII.1634: [El virrei] part [...] en companya del canceller, del regent, del doctor
Mir, qui fa de advocat scal, del doctor Magarola y dels tres jutjes de Cort [insert. marg.
sin. y lo doctor Phelip Vinyes, advocat scal patrimonial], ab alguns pochs cavallers
de la terra, tots ministres o estipendiaris, com sn don Garau Guardiola, lo thesorer y
don Anton de Oms.
8. Ibidem: Detingus algun dia en Gerona, fent-los a saber la voluntat de sa
magestat en rah de fer gent per a Perpiny. La ciutat determin de fer capitans per
a valer-sen en son cars y lloch, y de all lo seguiren alguns cavallers com foren don
Francisco Desbach, Cartell, senyor de Folgons, y altres.
9. La Audincia no [s]ha porrogat, ni lo civil se mou, creu-se que tothom
tornar prest. (T79)
10. Han publicat una porrogati de la Real Audintia per un mes, ns a 21 de
setembre prxim. (T81)
nmics que sels exigirien. Fontanella no podria ser ms grc a lhora
de descriure la situaci: Tot lo mn est a la miranda.
Sn-se despedides cartilles per a les universitats per a 15 de aquest,
per ning se s mogut. La resposta de la ciutat de Barcelona
al senyor visrey fonc que procurarien de regonxer com estaven
les coses de armes y monitions en la ciutat per poder acudir al
servey de sa magestat, y ab ass tot lo mn est a la miranda.
Ara diuen que lo senyor Infant s ja passat, que no [h]y [h]aur
altre cosa ms, perqu en Rossell no [h]y ha ms guerra ni
senyal della que ass. (T79, de 9.VIII.1634)
Arrib sa excellncia en Perpiny lo dia de Sant Llorens a la
matinada, y all se est ab la maior quietut del mn, perqu diuen
que no [h]y ha ms senyal de guerra que [i. e. com] si no la [h]y
[h]agus en lo mn. [...] En lo de la guerra ni de fer gent, Bar-
celona no ss moguda ni se sab se sia moguda altre universitat
alguna. (T81, de 23.VIII.1634)
En aquest nou context dincerteses que sobria, no s estrany que
clients poderosos de Joan Pere Fontanella, com s ara la ciutat de Tor-
tosa, li demanessin que exercs una funci estrictament imprpia de
la seva qualicaci professional: la de cronista.
11
Aix, el nostre home
sacostumaria a enriquir les seves epstoles setmanals o bimensuals amb
riques narracions de les novetats sabudes a Barcelona sobre la vida
poltica, militar i jurisdiccional del Principat. Un altre municipi que
tindria Fontanella aconductat com ara Vic, no demanaria mai de forma
explcita aquest tipus de crniques. Aix no vol dir que no en rebs.
I s que en diverses ocasions ladvocat, per respondre els dubtes dels
vigatans, es veuria forat a recrrer a situacions comparables les de
Barcelona, sense anar ms lluny i acabaria fent dinformador. Per a
nosaltres, uns i altres textos, molt sovint conservats ms a Tortosa
12

que no pas a Vic,
13
sn un tresor que ens apropa al pensament poltic
11. Les llacunes en els fons arxivstics ens impedeixen conixer la carta amb
qu els procuradors tortosins demanarien a Fontanella unes crniques acurades de lac-
tualitat tal i com es viuria a Barcelona. Per la podem imaginar perfectament a partir
de la resposta de ladvocat: Jo tindr cuydado de avisar per totes les estafetes del que
[h]y [h]aur de nou, per aquesta rebran una relati del que [h]y [h]a ns vuy. (T80,
de 23.VIII.1634)
12. Una majoria de les cartes conservades de Fontanella a Tortosa entre 1634
i 1640 dentre el fons documental descrit a la p. 46 i s. incorporen un percentatge
notable de passatges signicatius daquest gnere de crnica. Sn el fonament del l
argumental que segueix.
13. Pel que fa a Vic, la primera impressi s que, de forma general, els advo-
cats escrivien poc sovint al municipi i, en canvi, ho feien amb la mxima regularitat
del jurista en el lustre que preced les torbacions del 1640. I s que
sovint depassaren la freda crnica i es redactaren vivament tamb
subtilment, acolorits amb opinions personals.
Fixem-nos, per exemple, en el seguiment de lanada a Perpiny del
virrei i alguns dels seus collaboradors ms immediats que hem apuntat
unes lnies ms amunt per a la primeria dagost del 1634. Fontanella
aixecaria acta delment del retorn rpid a Barcelona del canceller,
el tresorer i un dels jutges de Cort del Reial Consell, Pau Guiamet.
Igualment explicaria les hiptesis i els rumors grans discursos
que desvetllaria aital retorn:
14
que si havien de gestionar des del cap
i casal la logstica duna eventual arribada de Felip III (IV) adob de
camins, mitjans de transport, lliurees, personal, baguls, etc., que si
les persones esperades eren unes altres de la cort de Madrid com el
duc de Maqueda, que si venien per afers personals o per contribuir a
pacicar les malmeses relacions entre el monarca i el consell muni-
cipal de Barcelona... Darrere lexposici dels fets i les versemblances,
el nostre advocat no podria reprimir una censura velada envers el
secretisme que envoltava totes les operacions dels aparells reial i vir-
regnal. Palesaria, aix, una notria llunyania mental en relaci amb la
cultura poltica dels governants de la monarquia Hispnica: Lo cert
s que lo canceller sol t lorde del ques deu fer, y thesorer y dems
ministres estan subiectes al que ell ordenar. Es mostraria contrariat
pel fet que el dit canceller ni tan sols declars els seus designis a un
seu collaborador immediat com el lloctinent de batlle general, Toms
Fontanet, que, qui per descubrir, lhavia importunat amb pregun-
tes i sense cap xit [El canceller] nos volgu declarar ms (T81).
Avui en dia tenim prou elements per imaginar com brillava a la
provincialitzada Barcelona del segle XVII laura dels personatges de la
cort de Madrid que la visitaven; la pompa que envoltava aitals indivi-
dus posava la ciutat en ebullici.
15
I Fontanella, en les seves crniques
els sndics xos a Barcelona, com Jaume Estrada, o els diferents vigatans enviats de
tant en tant a la capital durant unes setmanes per posar al dia les gestions del com.
Aix explicaria la relativa manca de cartes de Fontanella als esplndidament conservats
registres de correspondncia municipal. De totes les epstoles ressenyades ibidem,
contindrien un ingredient de crnica notable V9, V11, V15, V17 i V18.
14. T81: Tothom sab que vnen per algun o alguns designes particulars, y ning
sab quins sn [insert. marg. sin. y de Perpiny scriuen que lo enviar estos ministres fonc
desprs de [h]aver rebut dos correus de la Cort].
15. Ens ninteressa el reex en les crniques ms comunes per exemple el dietari
de Bartomeu Llorenci (Simon cur. 2003: 60 i s.), ms que no pas en les institucionals,
previsibles pel seu rol despill de cerimonials i de dignitats poltiques. Ms mpliament,
sobre aquest tema de cerimonials a dignitats vinculades a la monarquia, vegeu Prez
Samper 1989.
dagost i setembre del 1634, no es mantindria ali al corrent general.
Ben al contrari, descriuria amb fora ms prolixitat de la que haurem
pressuposat els ecos i rumors en un primer moment i les notcies
ms endavant sobre uns senyors [h]an de venir de Itlia un
rey, atenent als deu llits aparellats per la duquessa de Cardona a casa
seva? el germ de Llus XIII? el duc de Lorena?:
Lo cert s que s alg destos, segons la atenti ques t a esta
vinguda, tenint previngut la guarda de Moniuch que avise en
veure galeres ab gran diligntia, y se ha donat orde de fer un
pont per la desembarcati, que no apar sien dilignties de persona
manco que real. (T82, de 30.VIII.1634)
Est-se aguardant una senyora de Npols, que diuen s la du-
quessa de Mntua, jermana del de Savoya, o la lla del duch
de Lorena, que diuen [h]a de casar ab lo jerm del de Frana.
Cotxes y lliteres del rey sn arribades per a portar-la a la Cort.
(T83, de 6.IX.1634)
Naturalment no li passarien per alt els episodis amb una certa
tensi poltica o de cerimonial; a lhora de presentar-los, no donaria una
visi gens recelosa dels dignssims visitants forans i gens tributria,
per tant, de lopini que certs elements inquietants devien difondre per
la capital catalana. Aix, es negaria a admetre que la duquessa de Mntua
hagus pogut pretendre menystenir Barcelona per creures maltractada
per aquesta ciutat a nivell protocollari: Entr ab un cotxe [...] closes les
cortines, diu-se per fer disfavor a la ciutat, que no la [h]avia saludada,
per nos pot creure fos per ax (T85, de 20.IX.1634). Tot sigui dit,
en ocasions puntuals el nostre advocat no podria reprimir una censura
irnica en comentar el que veia de prop i la seva estricta moral li
ajudava a qualicar negativament daquests notables principescos que
rebien adulacions arreu dEuropa la referida de Mntua, sense anar
ms lluny: Ass tenim massa diners, que fem festes a qui no las vol,
y diu si les fan se nanir de la ciutat. Ab tot, se fan alimries dijous,
divendres y dissapte. (T86, de 4.X.1634)
16
Els elements inquietants dels quals parlvem unes lnies ms amunt
tenien un terreny abonat per difondre les seves maldiences a la Barcelona
16. En una carta del mateix 4.X.1634 ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 17 CR,
el sndic Francesc Amargs explicaria com la duquessa de Mntua havia apellat a la
seva vidutat per declinar la iniciativa de Barcelona de dedicar-li tres dies dhomenatge
urb. Amargs afegiria, no sense sorna, que la noble shauria mostrat ms procliu a
rebre els diners de les festes en lquid: valdria ms que lo que [h]an de gastar en fer
alimries que lo [h]y dasen per al gasto del cam. As dien alguns contemplatius que
dien que [h]o [h]a dit lo comte de Santa Coloma. No s qu dir-[h]i.
que ens serveix de context. Lorgull de la ciutat estava fortament tocat
des del conicte de la cobertura dels consellers esclatat a linici de les
sessions de Corts del 1632, per no remuntar-nos a episodis previs, i el
conicte amb la monarquia pel pagament dels quints que enverinava
la quotidianitat poltica ens hi endinsarem en breu. Per acabar-ho
dadobar, amb el pas de les setmanes es multiplicaria la insatisfacci per
la situaci dalerta permanent aparentment injusticada en qu laparell
virregnal pretenia mantenir la provncia. Les narracions de Fontanella
als procuradors tortosins sens dubte continuarien convidant a adjectivar
de desproporcionada la dita alerta quan es parlava de replegaments de
tropes o b dhores perdudes de barcelonins fent gurdies:
En lo de la guerra no [h]y ha ninguna novedat, ni ning se s
mogut, ni [h]a anat ningun soldat en Perpiny, antes lo duch
de Fernandina, que est ass ab les galeres de Espanya, [h]avia
enviat ns a quatre-cents soldats triats de les galeres al duc de
Cardona, y ell los ha tornats enviar per les matexes galeres quels
hi [h]avien aportats. (T82, de 30.VIII.1634)
En lo de la ciutat no [h]y ha cosa nova, sin que continua sas
guardas en los baluarts y muralles, com acostuma, ab les con-
fraries, sens fer altre cosa. (T83, de 6.IX.1634)
Paradoxalment, el jurista mai qualicaria negativament de forma
oberta davant els seus clients de lEbre una iniciativa rgia que, a ttol
personal i de conscincia, li devia costar prou de digerir: que senviessin
els membres del Reial Consell arreu del Principat per reclutar homes
i recaptar diners per a la guerra:
Primer avs: Diuen que als doctors del Concell [h]an de enviar
per Catahlunya a persuadir a les ciutats y viles fassen gent per
a la guerra, y que per ax ve lo secretari Joan Loreno [i. e. Vi-
llanueva]. (T81, de 23.VIII.1634)
Nou avs: Lo que tenim ns vuy s que se sab de cert que en
Perpiny se estaven despedint les cartilles per als doctors del
Real Concell per anar per tota Catalunya a demanar soldats a les
universitats o diners per a fer-los, que [h]y ha qui [h]u ha vist
all en Perpiny, per no se s executat. (T82)
Aital iniciativa era difcil datacar des del punt de vista de les-
tricta legalitat, puix que els consellers en qesti acumulaven funcions
dassessorament i de collaboraci en lmbit poltic a les seves tasques
ms ordinries de magistrats. Ms aviat serien motius doportunitat
els que, hbilment allegats per la terra, podrien convncer el duc de
Cardona de la necessitat de suspendre la mesura. Vegem com ho re-
sumiria Fontanella als procuradors tortosins:
Las cosas novas que [h]y ha sn que [h]an vingut las cartillas
perqu los senyors del Concell vajen per Cathalunya per soldats
o diners, per no sexecutan encara, perqu se ha replicat, y est
lo negoci en consulta. La causa de la rplica s de vurer que
no [h]a dsser de prot y no s sin perdre reputati, que les
universitats estan molt cansades. (T83, de 6.IX.1634)
Fidel a la seva lnia habitual, ladvocat no es pronunciaria a favor
duns posicionaments poltics de malestar o protestaci seria aviat
per parlar de resistncia que podien anar guanyant adeptes arreu
del Principat. dhuc narraria amb fora fredor elements que haurien
fet omplir moltes pgines a la ploma dun revolucionari de primera
hora lassignaci denitiva de zones a cadascun dels doctors del
Reial Consell, els dubtes sobre el format que sels donaria als homes
mobilitzats, etc. Fontanella es limitaria a aixecar acta dun estat desgo-
tament que li hauria arribat per diverses vies. Participaria aix, creiem
que involuntriament, a difondre un cert estat dopini:
La ciutat ha tamb tingut una carta del rey, per la qual tenen
ara actualment Concell de Cent. No sabem lo que cont, per
creuen que s per matria de fer soldats, que tamb diuen sn
anades per totes les universitats, y vuy se s feta la divisi de
las veredas destos senyors del Concell. No sabem si faran gran
excrcit o tersios, que aquexa s matria molt costosa, y prenen
les universitats cansades de quints y hospadatges de soldats, al-
manco per ass avall. (T85, de 20.IX.1634)
El malestar o protestaci que Fontanella s que faria pblic seria
per la contnua inactivitat de la Reial Audincia, que impedia treballar a
un apassionat de ladvocaci com ell: Ab tants feriats estam ganosssims
de fer causes (T84, de 13.IX.1634).
17
A lhoritz, apareixia lamenaa de
laparell virregnal de traslladar la ms alta instituci jurisdiccional
de Catalunya a una ciutat que no fos Barcelona com a represlia per
la renitncia daquesta darrera a plegar-se a les exigncies sobre els
quints de les seves imposicions municipals (Hernndez 1996). Tarra-
gona semblava inicialment la candidata amb ms possibilitats dacollir
el tribunal, la qual cosa seria celebrada a nivell destricta cortesia,
sens dubte per un Fontanella que es ngia feli ms a prop dels seus
clients tortosins: Ass no [h]y ha cosa nova, sin que ara diuen que
17. Una setmana ms tard, a T85, el jurista sirritaria en veure que la Reial
Audincia seguia penjant dun l. Ni sen noticava la represa de les funcions ni tampoc
una nova suspensi: La porrogati de la Audincia no s vinguda, per no s com faran
negoci, que estos senyors sen van dilluns.
anam a Tarragona, que men folgaria per ser ms prop de aqu, que
algun dia m[h]i tindrian que no s[h]o pensarian. (T84)
18
Per cert, com la percebria, el nostre Fontanella, la disputa dels
quints tal i com estava plantejada lestiu del 1634? Duna banda, cele-
braria loferta de m estesa que el duc de Cardona, aprotant el marge
que li havia concedit Felip III (IV), havia adreat al Consell de Cent
barcelon per tancar la controvrsia de forma negociada; lolot diposi-
tava grans esperances en la via de lacord, que faria innecessria una
resoluci judicial, i no dissimularia la satisfacci arran del fet que el
gest del virrei faria callar les veus apocalptiques i, conseqentment,
rupturistes que tant ress havien tingut a Barcelona:
Esta nit passada arrib un correu ab qu lo senyor visrey scriu
als deputats, al captol y al bras militar, que se eren posats per
medianers en lo negoci del quint de la ciutat, que sa magestat
[h]avia dexat en ses mans aquex negoci de portar-lo <h>o per
via de iusttia o de concert, y que ell [h]avia elegit lo ms benig-
ne, que s lo del concert, y ax que ho fessen saber a la ciutat
perqu envis personas a Perpiny a tractar-ho y, segons ass, ja
la Audincia no anir a Tarragona, nins cremeran y abrasaran
com deyen, y may [h]avem pensat sin esta benignitat de un rey
tan christi. (T85)
Ara b, daltra banda, el jurista salegraria molt que la Diputaci
del General es mobilitzs nalment? s estat un gran pas, perqu
may se ere declarat per exigir el respecte a les constitucions cata-
lanes, en un aspecte colateral que amenaava amb enverinar un litigi
ja prou complex de per si: la detenci irregular en qu laparell vir-
regnal mantenia dos ciutadans barcelonins des del 16 de juny (T83).
19

La pressi dels diputats perqu es reintegrs una parcella de justcia
a la capital catalana que inequvocament li corresponia li semblava al
18. Elliott 1966: 284 xava al desembre de 1634, en el transcurs duna visita
del magistrat Felip Vinyes a Madrid, la concepci de la idea de treure els alts tribunals
regis de Barcelona com a mesura de pressi poltica. Pel que veiem, era ms reculada,
dalmenys dos mesos.
19. Per rah dels dos presos de la ciutat que vuitanta dies fa fu pendre lo
senyor visrey de mandato, se ha declarat en la Diputaci ere contra la constituci que
los presos no poden estar sens publicar-los la enquesta sin trenta dies, y se enviaran
embaxades a Perpiny. El que estava en joc era lobservana de la valuosa constituci
5/1481 CYADC (1704) I, 9, 1, 5, que estatua terminis rgids de detenci de persones,
que nalitzaven o b amb la proclamaci ocial dels crrecs contra elles i la consegent
instrucci dun procs penal o b amb llur alliberament fors. Vegeu el dictamen jurdic
fornit sobre aix als diputats de Catalunya a DGC: V, 549, 6.IX.1634.
nostre jurista, atent com pocs als temes dobservana jurdica, la clau
de volta per oxigenar lambient enrarit: Ara tot se remediar (T85).
Prenem aquesta darrera frase al vol per subratllar una tnica
inalterable en les narracions que Joan Pere Fontanella ens ha llegat
dalguns episodis viscuts a Catalunya en la delicada dcada de 1630:
la seva conana en una prompta resoluci de les tensions entre al-
gunes de les institucions provincials i la monarquia. A tal efecte, en
limaginari de Fontanella apareixerien dos factors fonamentals: lespe-
rana que Du sabria guiar les situacions i nevitaria una degradaci
excessiva, i la conana en la responsabilitat dels dirigents catalans
i, ms concretament, barcelonins a lhora de prendre decisions. En la
correspondncia localitzada i treballada no hi hauria ni una sola vegada
el ms mnim retret o atribuci de culpa a la corona i al seu aparell
de suport. Ara b, tampoc hi guraria mai cap element didenticaci
amb la poltica del govern de Madrid ni amb les directrius concretes
que aquest projectava sobre Catalunya. Ho illustrem tot plegat amb
un parell de pargrafs cronolgicament adients a lestiu del 1634 al
qual ens acabem de dedicar en les pgines segents noferirem altres
exemples tant o ms contundents:
Du, per sa bondat, encamine les coses al seu sant servey y en
beneci desta terra, a qui tant temps fa amenassan desdichas, si
b en esta ocati, asseguran persones que [h]y saben molt, que
no [h]y ha cosa en son preiudici. (T81)
Nostre Senyor ho encamine tot, que certes lo de la ciutat ha
causat universal contento a tots, tot ser que [h]u sapiam guiar
com conv, que en ax va tot. (T85)
A MIG GAS PER LEXCEPCIONALITAT JURISDICCIONAL I POLTICA
A principi doctubre del 1634, el duc de Cardona llan un ul-
timtum als dirigents de la ciutat de Barcelona: si volien acollir-se a
la via de les converses per tancar negociadament amb ell lexpedient
dels quints, els era indispensable cenyir-se a un termini. El dia 10 els
enviats de la capital havien de ser a Perpiny. Barcelona no podia
respondre amb ms pretextos i dilacions que tenien un nic objectiu:
mantenir ben collats els seus representants a la mesa de dileg, cosa
impossible si els tenien a moltes lleges de distncia.
Fontanella, quan encara no se sabia qu decidirien les contnues
reunions dels rgans municipals, mostrava una predisposici total a
plegar-se a les condicions del virrei. Visiblement, a diferncia daltres
ciutadans de Barcelona, ell s que valorava els mltiples inconvenients
que derivarien del fet que els principals tribunals regis fossin trets de
la capital, una amenaa de qu havien fet bandera els capitostos de
laparell virregnal:
Lo del quint se s tornat remoure, que lo visrey scrigu tenia orde
del rey de passar avant lo negoci <h>o per via de iusttia o per
concert, que enviassen persones per a concertar, que ell [h]avia
elegit aquexa via. Respongus que fos servit voler-ho sobreseure
ns fos tornat ass, que en enviar tractadors estant tan lluny de la
ciutat parexia cosa impracticable, y noresmenys ha respost quels
aguardaria ns a 10 de aquest, que aquex temps los donava per-
qu anassen a concertar-se. Quant no, ell passaria avant en lo de
iusttia. Per la resposta de ass se tenen cadaldia Concells, y ns
vuy no [h]y ha determinaci. Du la dexe pendre qual conv, que
diuen s ja lo orde ass de traure los concells si nos concertan
y que lo visrey no tornar ass. Du nos dexe acertar yns done
la sua santa grcia. (T86, de 4.X.1634)
Finalment Barcelona resolgu desplaar una comitiva a Perpiny.
El nostre protagonista seria convidat a formar-ne part. Partiria de la
capital el 8 de novembre, creient que lexpedici no podia durar ms
duna setmana.
20
A la prctica, la seva estada a la principal vila del
Rossell es perllongaria fora ms gaireb un mes. Daquest temps,
Joan Pere Fontanella tan sols dedicaria uns dies escassos al tema del
quint, puix que Barcelona enviaria ordres als seus delegats de suspen-
dre les converses arran del testimoni suara transcrit, ens resistim a
acceptar que el nostre home tingus una responsabilitat determinant
en el seu fracs (Palos 1997: 113-115). Per qu romandria ms temps
a Perpiny? No ens costa de suposar que, a ms de trobar-se ben
acollit a la casa del segon marit de la seva lla Maringela (p. 138
i 362), es quedaria fcilment envescat amb els cercles del poder que
shavien acomodat a les ribes de la Tet. A fe que no eren pocs els que
esperaven el jurista al cap i casal per conixer de primera m les seves
impressions sobre el curs del negoci dels quints, no sols de Barcelona
sin tamb daltres municipis catalans. No en va, la seva opini era
aleshores considerada indiscutiblement com la ms autoritzada en la
20. ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 17 CR, carta de 8.X.1634 del sndic Francesc
Amargs des de Barcelona: Misser Fontanella s partit vuy a miggorn desta ciutat per a
Perpin y sen porta la carta de sa excellncia, a on va per los negosis del quint y per la
confernsia que se [h]a de tenir ab lo senyor duch de Cardona y ministres reals y ab
los enomenats per esta ciutat per conpondre les difernsies que tenen en esta matria
del quint. [...] Entench que dins sis o set dies tornar.
matria.
21
Fontanella no perd el temps a Perpiny. Ben al contrari, es
mantingu sollcit amb les necessitats que tingu ocasi de conixer
de prop dalguns clients seus.
22
Ladvocat olot retorn a Barcelona, esgotat i mig emmalaltit, poc
abans del 6 de desembre del 1634.
23
Reprengu la seva quotidianitat
amb langoixa al cor de com se sustentaria econmicament des de
principi de la dcada havia assumit costoses operacions immobiliries
dadquisici i rehabilitaci (p. 357) si la Reial Audincia seguia in-
activa. I res no indicava que el tribunal es reuns ocialment abans de
les festes de Nadal. Quan recomencs les seves tasques, on ho faria?
24

La incertesa no sesvairia ns mesos ms tard. I mentrestant? Encara
que lAudincia civil no substancis causes
25
i el canceller ventils po-
qussimes contencions de jurisdiccions,
26
juristes i sobretot procuradors
21. Ibidem, carta de 22.X.1634 dAmargs des de Barcelona: Quan<t> lo senyor
misser Fontanella ser aribat procurar que ell escriga lo que [h]y [h]aur en matria
de quins, perqu neng [h]o podr saber millor que ell.
22. Aix top, per exemple, amb un sndic de les confraries de Tortosa que havia
anat a Perpiny a esbrinar en quin estadi es trobaven unes disputes que els seus principals
mantenien amb la ciutat de lEbre. Visiblement els homes forts del govern virregnal instal-
lats a la vila rossellonesa sel tragueren de sobre i li van retreure no haver complert amb
el que se li demanava en les fases inicials dels processos judicials. Satisfet de lescena,
Fontanella ironitzaria sobre com el tal sndic se nhavia tornat amb la cua entre cames,
desprs de causar fora despeses i una mala imatge als seus representats. Noms havia
aconseguit que el duc de Cardona li dons una carta encomanant en Tortosa la pau y
quietut. Fontanella es vanava daquest xit tan rotund i fcil a T88, de 22.XI.1634: Los
han despedits com sn vinguts. [...] Ass, senyor sndic, s estat negociar per la ciutat
sens costar-li cinquanta lliures que costar a la confraria esta vinguda sols de salaris.
23. AHBEB, Fons de Tortosa, vol. 17 CR, carta de 6.XII.1634 dAmargs, des
de Barcelona. [El jurista] s vengut un poch desganat. El mateix dia, Fontanella just
tindria esma per escriure aix i quedar com un senyor: [A Perpiny] procur servir-los,
encara que no tingus ningun avs ni orde, que en coses dexa ciutat per a son beneci
no aguardo tenir-lo. En aquell particular de les confraries, que se nanaren tan ben
despatxades com [h]auran vist, no falt sin poder-ne capturar alguns per poder-los
castigar y fer-ne exemplar. (T89)
24. En la seva carta referida de 6.XII.1634, Amargs indicava que els rumors
apuntaven a una represa de lAudincia a Perpiny desprs de festes. El 8.I.1635 seguia
sense poder donar una resposta clara de la ubicaci denitiva que sassignaria a lalt
tribunal.
25. ACA, RA, Conclusions civils, vol. 137, fol. 216r-318v, conclusions dictades lany
1634, ns al mes de juliol. No sen dictarien daltres ns al maig de 1635. Vegeu a la p. 288
un apunt sobre el retard en la collaci daquestes resolucions al llibre preceptiu.
26. ADB, Sententiae contentionum, vol. 1631-1641, les niques sentncies de letapa
perpinyanenca del canceller, Francesc dErill, abat de Sant Cugat, es dictarien el 10.II.1635
i el 16.III.1635. La resoluci precedent, a Barcelona, era del juliol del 1634 un lapse
tan gran de temps era molt anmal. AHCB, CdC, 1B-X-72 CR, tem 33, el 4.V.1635 el
prevere i fedatari Pau Marqus, des de Girona, atribuiria tal sequera de resolucions a
la falta de consultors patida pel canceller solien ser magistrats de la Reial Audincia.
catalans sencarregarien de mantenir informats els dignataris i magis-
trats de laparell virregnal de la justcia dels seus clients. La consigna,
compartida per les autoritats, era evitar la parlisi total del sistema.
27

A tal efecte, els operadors jurdics es veurien forats a implementar
frmules alternatives de treballar.
28
En el cas de Tortosa que ens serveix
de l conductor, el procurador acabaria improvisant alguna escapada
a Perpiny, amb la consegent multiplicaci de despeses per a la seva
clienta i la necessitat de buscar un assessorament jurdic extraordinari,
puix que no anirien amb ell ni Joan Pere Fontanella ni Francesc Millet,
els advocats numeraris del municipi.
29
Almenys Fontanella savindria
generosament a guiar el sndic cap a dos homes del Rossell de la
seva mxima conana. El primer seria el propi gendre, Jeroni Jaubert
(p. 138), perqu orients i condus el nouvingut;
30
el segon seria misser
Rafel Joli, aleshores el doctor en drets ms prestigis que exercia a
la capital del Rossell. Aquest rebria totes les informacions jurdiques
convenientment digerides per Fontanella des de Barcelona.
31
Noms
Largument noms ens serveix parcialment, puix el canceller resolia ocasionalment alguna
contenci de jurisdicci sense cap consultor tal fet, cal dir-ho, era noticiat: AMGI,
Correspondncia amb Barcelona (1300-1639), carta de 21.XII.1630 del sndic Bartomeu
Ripoll als jurats de Girona, en relaci amb la contenci de jurisdiccions sobre el cas de
Pere Barcel, prevere, declarada el dia previ.
27. ACA, RA, Conclusions civils, vol. 137, fol. 349r-352v: El 28.II.1635, atenent
a criteris doportunitat i teleolgics ms que no pas a preceptes i al sentit dels esque-
mes institucionals catalans, la majoria de magistrats de les tres sales del Reial Consell
noms dos discreparien evitarien la parlisi total de la maquinria jurisdiccional a
cpia de permetre que seguissin entrant causes a la Reial Audincia i que es continu-
essin cometent a relators; s a dir, deixant que savancs feina i sestudiessin dossiers,
tot esperant la reactivaci de les sessions deliberatives i conclusives.
28. Per exemple, carta de Francesc Amargs de 24.I.1635 des de Barcelona
ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 17 CR.
29. Aix s, un i altre es precipitarien el 14.II.1635 ibidem a noticar a Tortosa
lxit que Amargs assoliria a Perpiny, Fontanella amb ms legitimitat ho veurem tot
seguit que Millet, de qui no consta cap intervenci activa en la preparaci del dossier.
30. Ibidem, carta de 31.I.1635 dAmargs des de Perpiny: [Un cop arribat,] me
confer a la casa del senyor Gimbert [sic], gendre del senyor misser Fontanella, a qui
venia jo rems ab carta del susdit misser Fontanella, per a qu mencamins a per a
ladvocat que dit misser Fontanella me dix tenia de prendre, ques diu misser Golli per
a la dita causa, que s lo millor desta ter[r]a [...] tots li fan gran fama. Sens menciona
igualment el gendre de Fontanella com a gestor dels clients de ladvocat en una altra
carta dAmargs de 3.I.1635.
31. Aix ho palesava Amargs en la seva carta de 31.I.1635: Tamb li dex un
memorial que [h]y [h]a fet lo susdit misser Fontanella per a qu dit advocat estigus
ms caps de la dita causa. Fontanella a T93, del mateix dia, ja sencarregaria de
remarcar que ell era lartfex de la feinada que el sndic executaria a Perpiny: [Amar-
gs] se n[h]a portat tamb un memorial en fet y en dret que jo li u y los papers que
tenem de aqu, y en particular respongurem a un article nou que [h]avian ass dedut
[...]. Encaminl tamb al millor advocat de all, que s misser Joli. En , en lo que s
hauria dindicar al procurador com utilitzar-les a lhora dinformar les
autoritats;
32
eventualment, lacompanyaria en aquests trmits sempre
que calgus i complementaria els escrits si la causa aix ho requers.
A lolot naturalment no li podia reportar gaires satisfaccions aquest
treball a distncia i amb intermediaris. Ni que fos perqu li dicultava
donar visibilitat als seus esforos i, conseqentment, demanar-ne una
satisfacci. No podia evitar de comparar-se amb companys de professi
que shavien abocat a la redacci de memorials juridicopoltics excep-
cionalment lucratius (captol 4):
Dos dies ha se ha tingut Concell y [h]an pagat a misser Jofreu
aquell memorial en castell del quint de tants donayres a dues-
centes lliures, y encara li volian donar una cadira en lo Estudi.
Perqu spia lo mn com sab la ciutat de Barcelona remunerar als
qui la servexen y donar exemple a les dems. (T93, de 3.I.1635)
33
Lespera de saber quina resoluci sacabaria donant en relaci
amb la represa i al dest de la Reial Audincia limpacientava seriosa-
ment com a operador jurdic que era. Pitjor encara, labsncia dordres
determinants de Madrid en la matria generava, dia rere dia, un afe-
bliment de lautoritat de la gura del virrei davant les elits catalanes
i posava en evidncia laccentuada provincialitzaci que la seva cort
havia anat patint al llarg de dcades.
34
Aquest escenari contribuiria
ben poc, a mitj i llarg termini, a fer respectable el projecte poltic de
la monarquia al Principat:
Ass no tenim cosa nova sin que les porrogations van continuant
y, si no ve orde de la Cort, may se llevaran, que ax ho tenen
manat de all. Ver s que diuen que lo visrey lo ltim orde que ha
estat possible, no ha dexat de portar-sen tots los recaptes necessaris. Rafel Joli seria
provet jutge de Cort labril del 1637 (Palos: 198) i la tardor del 1639 sestaria postulant
per cobrir la vacant de Josep de Jos en una plaa ms tranquilla de magistrat del
civil ACA, CA, lligall 393.
32. A la prctica, lallegaci jurdica fontanellana seria tan completa que no
requeriria ulteriors aclariments o informacions de tercers ACBEB, Fons de Tortosa,
vol. 17 CR, carta de 14.II.1635 dAmargs, retornat a Barcelona.
33. Pizarro 2003: 149 refereix com del memorial de Jofreu nimprimiria un tirat-
ge molt remarcable de mil dos-cents cinquanta exemplars lestamper municipal Jaume
Matevat.
34. Estudis per a larc central del segle XVI com els de Buyreu 2000 o 2008
demostren ns a quin punt resultaren letals per al prestigi de la dignitat virregnal al
Principat les vacances i interinitats i, sobretot, les limitacions voluntries i variables del
seu mbit competencial imposades a travs dinstruccions secretes dels monarques. Tals
limitacions impugnen la idea de Ferro 1987: 53 que el rgim constitucional pactat entre
Catalunya i la corona hauria impedit que la substituci [del rei per un virrei] fos tan
completa com els monarques, almenys en principi, haurien desitjat.
rebut s que no moga ninguna cosa, que prest tindr lorde del que
se [h]aur de fer. No sabem quant prest ser aquex prest. (T93)
Has tornat fer porrogati per a 22. Du nos tinga de sa m, que
estam en mal estat sens ministrar-se iusttia, y a la postre s de
tmer alguna danyosa resoluci de Madrid. (T94, de 7.II.1635)
En relaci amb la guerra o amb lafer dels quints i amb els con-
ictes collaterals a aquest, tampoc arribaven notcies de Perpiny.
Laparell virregnal romania silencis, havia perdut la capacitat de donar
respostes ni que fos inconvenients als catalans; aquests no tenien
altra sortida que mirar cap a Madrid.
35
El que per a Fontanella resul-
tava difcil de comprendre era que les institucions de la terra no es
coordinessin per fer sentir una veu unitria davant la cort. Per qu
la ciutat de Barcelona havia de reduplicar els esforos ja aprovats i
endegats per la Diputaci del General?
En les coses desta ciutat no [h]y ha cosa de nou, sin que est
molt prop de enviar embaxador en la Cort, que apar se va molt
madurant y encaminant aquex intent, no obstant lo de la Depu-
tati que s anat. Du ho encamine. (T95, de 14.II.1635)
DISCREPNCIES AMB LA RESISTNCIA DE BARCELONA EN LAFER DEL QUINT
Com veurem, aquesta no seria pas lnica crtica que sortiria de la
ploma del clebre advocat a la gesti del plet dels quints per part dels
barcelonins. Ben al contrari, en qesti de setmanes, a les acaballes
de lhivern del 1635, Fontanella posaria obertament sobre la taula la
seva opini sobre la incomprensible miopia, estultcia volguda i
incapacitat resolutiva dels dirigents municipals de la capital. Sentim-ho
35. T93: En lo del quint no se ha caminat ningun pas des que jo torn de Per-
piny, perqu resolgu lo Concell [barcelon] que, ats lo senyor visrey nons [h]avia ot,
ni sos ministres, a qui ho [h]avia encomanat, [h]avian donat duptes ni fet contrari, se
torns suplicar a sa excellncia nos os y sos ministres donassen duptes, pus [h]avian
ot la pretenti de la ciutat, y de ax no tenen resposta, perqu diuen que lo visrey ho
ha consultat a Madrid. Entretant la Diputaci, a instigaci de la ciutat, ha nomenat em-
baxador per a Madrid a Bellalla per la contrafacti de tenir los presos de la ciutat ms
de trenta dies sens publicar-los enquestes. DGC: V, 582, 29.I.1635, refereix el jurament
del donzell Josep de Bellalla abans demprendre la seva missi a la Cort. A T97, de
14.III.1635, Fontanella relata el successiu abandonament de la legaci del General a la
capital del Rossell, esdevinguda redundant i intil: En aquest dia se han tingut brassos
contra las porrogations. Ha prevalgut que se envie a lembaxador que inste ab lo rey las
lleve, y, pus tot lo que se podia tractar en Perpiny ab lo visrey se poria tractar en la
Cort per lo embaxador, que fessen tornar los tres que la Diputati tenia en Perpiny.
directament dels seus llavis, en un pargraf del qual, com sempre sha
dit del porc, no es pot desaprotar absolutament res:
La matria del quint de Barcelona se est en lo matex estat en
qu estava, y encara sempre me apar que lo que fem s ms prest
donar passos atrs que en avant. Lo penltim Concell [municipal]
[h]avia resolt ques fes una vint-i-quatrena per a qu mirs los
expedients que ass poria tenir y que [h]u referissen. Feren un
gran paper en qu resolian que lo medi nic aparexia enviar
un embaxador al rey per a tractar all de cos a cos de algun
concert, y, pensant a resoluti tan iusta no faltaria ningun vot,
trobaren que no arribaren de gran part a prevalxer, sin ques
dexs per ara aquex negoci y no sen tracts. Per altre part, instan
als diputats que insten ab los embaxadors que sn a Perpiny nos
torne lo visrey oir extraiuditialment, y lo visrey no [h]u vol fer.
Ass s lo que [h]y ha, y lo ms mal que t lo negoci s que no
volen demanar concells a ning, en particular a juristes, que nols
han consultats de abans de Corpus ens ni dit paraula, sin a mi
que ans a Perpiny a informar al visrey, y no altre cosa xica ni
gran, ni may pus me nhan parlat, que lo Concell matex ho vol
fer tot de son cap, y lo que coniecturam s que may se far res,
perqu s impossible que lo Concell tot iunt may se resolga en
res de concert, y no [h]u volen ar a ning, y ax estam com Du
vol, Ell sia lloat per a sempre. Ara diuen s baxada la consulta y
que los concells [i. e. alts tribunals regis] aniran fora, per lo ms
cert s que aguardan a veure qu porta lo embaxador Bellalla,
per, com veuran que no porta res, perqu no t orde de parlar
de quints en burles ni en deveres, no s com ho pendran. (T96,
de 7.III.1635)
Dacord amb el que acabem de llegir, sobretot del no volen dema-
nar concells a ning, en particular a juristes, que nols han consultats
de abans de Corpus ens ni dit paraula i del lo Concell matex ho
vol fer tot de son cap, es pot armar meridianament que a la ciutat
de Barcelona, durant els anys 1634 i 1635 i en relaci amb la con-
trovrsia dels quints, shavia consumat un divorci entre les autoritats
municipals i els advocats. Joan Pere Fontanella no sols lamentaria
larraconament que havien patit ell i els seus companys de professi,
sin tamb la instrumentalitzaci que shavia fet de la seva persona
de cara a la negociaci fallida al Rossell el novembre del 1634, a mi
[em demanaren] que ans a Perpiny a informar al visrey, y no altre
cosa, xica ni gran, ni may pus me nhan parlat.
La font epistolar que ens serveix per enlar aquestes reexions
t un crdit indiscutible per extreuren conclusions sobre el pensa-
ment poltic del nostre protagonista, atesa la seva naturalesa me-
rament informativa a un client, sense transcendncia pblica ni efec-
tes jurdics i la seva espontanetat. En les paraules de Fontanella
no hi hauria clcul, noms sinceritat. Ens veiem en la necessitat de
recalcar-ho per mantenir latenci del lector sobre altres pargrafs
de correspondncia que estem a punt daportar, tant o ms explcits
que els suara treballats. Sn passatges escrits entre el mar i el maig
del 1635, en un perode en qu tot apuntava cap a unes gens habitu-
als i menys populars mobilitzacions per part de la monarquia dho-
mes catalans perqu exercissin i prenguessin les armes: un moment poc
propens perqu un atent observador arrelat a la provncia sadhers
irreexivament als interessos de la Cort. Un moment tamb gens oport
per a la precipitaci de judicis per part dun advocat que no tenia els
assumptes bllics entre els seus temes ms treballats i encara menys
si no hi havia una remuneraci a la vista.
Ara [hi h]a [h]agut ass una gran novedat, que lo governador ha
fets manaments a totes les confraries que li donen llista y me-
morial de tots los jvens y aprenents hi ha en cada oci, y diu
que per a quls puga fer donar feyna. No saben qu pot ser
ass, fan-s[h]i molts discursos, maiorment [h]avent precehit que
lo governador deman abans al capdeguayta li dons la llista de
les persones que anavan a la guarda eo de las companyas que
exian cada nit a guardar, y no la [h]y don perqu no la tenia, y
tamb diuen s anat lo veguer per los llochs circumvehins a fer
ressenya de la gent que [h]y [h]avia per a poder pendre armes,
y per ass temen no sia algun orde de Cort. Los concellers s[h]i
sn oposats per tocar-los en matria de confrarias, als quals ha
respost que per lo hbit que portava ere estat moviment fet per
poder traure los vagamundos de Barcelona y no per altre cosa,
no sabem lo ques ser. (T96)
En lo del usatge Princeps namque no puc respondre de prompte,
que s matria de estudi per ser poc practicada. Si conv a la
ciutat, jo la [h]y posar en un memorial. (T97, de 14.III.1635)
Passem a referir sintticament el contingut i a oferir, amb el mxim
relleu o en notes a peu de pgina, transcripcions parcials dels passat-
ges promesos vegeu-les senceres a lepistolari professional. Joan Pere
Fontanella hi transmetria, entre daltres, els segents aspectes: reiteraci
de la inquietud per la incapacitat resolutiva del Consell barcelon;
36

36. T98, de 21.III.1635: En lo dels quints no [h]y ha cosa nova. Lo Concell de
Cent vuy ha vuyt dies no pogu resolre ninguna cosa de una embaxada que volien enviar
alarma davant el successiu i inoperant recurs a diferents nivells de
deliberaci i de gesti en el si del municipi;
37
censura de lentestament
dels dirigents locals en trametre un ambaixador a la Cort per obtenir
una remissi total i incondicionada dels quints; incomprensi que la
Diputaci mantingus el seu ambaixador a lentorn de la dita Cort per
tractar un assumpte connex amb els problemtics quints; rebuig de la
renitncia dels barcelonins a acceptar la sortida negociada al conicte
que la monarquia hauria estat postulant; crtica de llur capteniment a
obeir les directrius de Felip III (IV); recel envers les negociacions que,
amb un secretisme difcil de compartir, anirien mantenint els capitostos
de la capital amb homes de la conana del rei; escepticisme sobre
lesperana que els primers tenien dipositada en la gura providencial
(?) del marqus de Vilafranca i duc de Fernandina com a mitjancer
per fer el ms assumibles possibles les pretensions de la corona; espera
angoixant dun soluci a la controvrsia,
38
amb una espasa de Dmocles
com lallunyament de Barcelona dels principals tribunals regis sobre
el cap de la provncia (p. 264 i s.), etc.
Diguem-ho altrament. Joan Pere Fontanella ens llegaria tres idees
fonamentals. La primera, que els dirigents de Barcelona havien gestionat
pssimament els tempi en la conducci de lafer dels quints: la tardor
de 1634 havien deixat passar una oportunitat daurada per reconciliar-se
amb el rei, assumint certs sacricis; la primavera del 1635 haurien
seguit absurdament ancorats en una postura de mxims quan, amb
habilitat, haurien pogut satisfer la corona i obtenir-ne algunes contra-
prestacions; desaprotades aitals ocasions, el municipi estava abocat
a posar-se incondicionalment a les mans del rei com era propi dels
bons sbdits. La segona idea, si saconseguia una resoluci de la crisi
no seria grcies al Consell de Cent o a les altres nombroses instncies
del govern municipal barcelon, que seguien mostrant la seva incapa-
citat dactuar resolutivament, sin grcies al marqus de Vilafranca i
duc de Fernandina. En tercer lloc, Fontanella i altres observadors de
al rey ats las diligntias ab lo visrey no aprotan. Creu-se que esta nit se resolr, que
sn cerca de 8 hores y encara est lo Concell iunct y [h]u instan los diputats.
37. T102, de 16?.V.1635: La ciutat ho ha rems a la vint-i-quatrena de quints
perqu tracts y refers, y esta a vuyt persones, y dels vuyt van dos, o s Vergs y Bru,
a tractar ab lo marqus [de Vilafranca], per ab tan gran secret que no sen sab res;
T103, de 23.V.1635: A la vint-i-quatrena aparegu eren pochs y proposs en Concell
de Cent, y posaren-n[h]i altres tants, diuen que prest se publicar la resoluti que se
[h]aur pres.
38. T101, de 9.V.1635, quan la Reial Audincia i altres tribunals regis ja haurien
iniciat llur activitat a Girona: En lo de la ciutat, la estafeta passada no vingu ninguna
cosa de lembaxador. Esta nit se est aguardant lo marqus de Vilafranca, que diuen [h]a
de portar algun orde en beneci del negoci. No sabem si ser veritat.
la realitat desapassionats ms dun dells jurista, presumim que
havien estat denunciant el mal cam que emprenia Barcelona, tenien
tota la ra del mn.
Atesa la transcendncia de la matria, ens permetem de posar en
cursiva alguns passatges...
Lo embaxador dels deputats [...] envi una carta del rey per als
deputats ab qu los estranyava molt que, essent ells de per mig, en
lloc de fer aderir a la ciutat a qu fes y regonegus sa obligaci,
ells apar la alentaven enviant embaxador contra la captura dels
presos, sabent que se origin de la matria del quint, que no ere
rah se posassen en ax sin en qu la ciutat fes sa obligaci.
Ab qu demostren tenir grans ganes de concertar, y nosaltres les
ne deurem tenir ms, perqu som los que ms podem prdrer. La
ciutat ha determinat enviar embaxador [...], per s com si no [h]
y anava, perqu en orde del quint no porta sin poder de suplicar
al rey, atesa la delitat de la ciutat y los molts serveys ha fets a
la corona real, de qu vuy soporta grans crrechs, sia sa magestat
servit manar a son sch se aparte de la pretenti. s embaxada
fora de tota rah y cam, que no estam ara per demanar golleries
sin posar-nos a la tela de concert. [...] Jo temo nol dexaran en-
trar, a lembaxador, o encontinent lo despediran, vehent que no
porta res a propsit. Du se apiade de tot, que los que discursam
un poch nos llastimam summament de semblants determinations.
(T99, de 28.III.1635)
Los negocis de la ciutat estan en est punt, que ha tingut sempre
grans conanes ab lo marqus de Vilafranca y tingu avisos de
son embaxador que [h]avia fet en Madrid molt bons ocis, y ass
los podia fer millors. Arrib lo marqus estos dies y lo Concell
resolgu que los concellers lo visitassen de part de la ciutat en
agrehiment del que escrivia lo embaxador y per a tractar dels
negocis oco[rre]nts. Feren-ho [...]. [E]s donen bones esperanes
de qu lo negoci se concertar. Ax sia, com tots ho desijam. Ja
la ciutat no est tan aspre com solia, jas posa un poc en cam,
que [s] lo que al principi y sempre dyem los que nos entenam un
poc del negoci, que ab lo rey no s menester que los vassalls vajen
sin molt cortesos y ab gran summissi. (T102, de 16?.V.1635)
Los negocis de la ciutat estan en est estat que cadaldia van trac-
tant ab Vilafranca. A la vint-i-quatrena aparegu eren pochs y
proposs en Concell de Cent, y posaren-n[h]i altres tants, diuen
que prest se publicar la resoluti que se [h]aur pres. Plega
Du sia en b, ques diu que lo rey nostre senyor vol obedintia
cega, quel servescan, y desprs ell far lo que ser servit, sens voler
ara entrar en tractes, pus no [h]u volgurem acceptar al principi,
quan<t> ho volia yns ho declar lo senyor duc de Cardona. (T103,
de 23.V.1635)
Diumenge se tingu Concell, haont se descubriren tots los tractes
tinguts entre Fernandina y la ciutat, que foran nalment que [...]
Conbena que la ciudad obedeciesse a ciegas, ofreciendo a su
magestad algo por tornar a su gracia, y lo que a l le pareca
[h]avan de ser mil quinientos soldados pagados por la ciudad
hasta la enbarcacin y treinta y cinco mil libras en dinero, y ass
[h]avia dsser sens demanar res a sa magestat, que ell faria bons
ocis perqu los fes merc, protestant emper sempre que ell no
prometia res de part de sa magestat [...]. Lo Concell determin
se li donassen trenta mlia lliures [...] y respongu que ere poc, y
que ell per ax no volia escriure al rey. Tornaren tenir Concell lo
endem y afegiren-[h]i deu mlia lliures ms, ax que sn coranta
mil. Ha despatxat un correu al rey a la posta. Nosaltres restam a
misericrdia de Senyor, per crehem de la benignitat del rey, que
se apiadar de nosaltres, y que Fernandina, quens ha fet fer ass,
far fer lo dems en nstron favor. (T104, de 30.V.1635)
DIFICULTAT I INCIDNCIES DEL TREBALL A DISTNCIA
El trasllat i la represa de les activitats de la Reial Audincia civil
a Girona a partir del 4 de maig de 1635
39
ens suposar, egoistament,
un seris revs en la tasca de reconstrucci del pensament poltic de
Joan Pere Fontanella durant la dcada ms difcil de la Catalunya
subjecta a Felip III (IV). La ra s que ladvocat podr tornar-se a
lliurar plenament de forma quotidiana a la seva passi, la prctica
forense, per b que treballant a cent quilmetres de distncia de la
nova seu jurisdiccional i nancera del govern virregnal. En conseqn-
cia, negligir signicativament la tasca de cronista que ens ha posat a
labast perles epistolars com les que hem analitzat en les pgines pre-
cedents. Presumiblement lolot viur amb ms satisfacci que nosaltres
39. Hem treballat a fons aquesta qesti a Capdeferro 2010a. Hi ampliem aquest
apartat amb documents de lADB, de lACA secci Rgia Visita de la srie Generalitat,
seccions MR i BG de la srie RP i srie Cancelleria i, per sobre de tots ells, delibera-
cions i cartes comunes originals de lAHCB. I hi oferim informacions aqu prescindibles:
per exemple, vicissituds i garanties del trasllat de dignitaris i paperassa, estratgies de
blocatge jurisdiccional practicades per la ciutat de Barcelona a lAudincia ubicada a
Girona, identicaci de dignataris regis que ens consten desplaats a Perpiny o a Girona
o a Barcelona o en itinerncia, etc.
la reactivaci del tribunal regi ms preeminent del Principat, i s que
aquesta li garantir el recobrament del tremp professional perdut
40
i la
regularitat dantany en els ingressos econmics.
41
La correspondncia
entre Fontanella i Tortosa, tot i que est prcticament desproveda de
contingut poltic mentre Girona ostenti la capitalitat jurisdiccional i
nancera de Catalunya
42
entre el maig de 1635 i el gener de 1637,
seguir essent una bona guia per al nostre recorregut.
Entrem en matria. Com hem vist, al llarg de 1634 i de lhivern
de 1635 arrelaria entre les classes dirigents catalanes el temor que
la vehemncia de Barcelona en relaci amb les exigncies scals de la
monarquia, desprs tamb militars, es veis replicada per la Cort amb
una mesura de fora millor dit, un cstig exemplar: La privaci
dels principals tribunals que animaven la seva capitalitat poltica i la
seva vida jurisdiccional (recordem T84). Lefecte seria clar: impulsar els
consellers i el Consell de Cent a no donar un exemple dinsubordinaci
a la resta de ciutats, viles i llocs de Catalunya, que, de grat o a desgrat,
tenien tendncia a actuar de forma mimtica respecte a la capital.
43

La monarquia estava determinada a aprotar la conjuntura prebllica
que es respirava al pas per demanar sacricis als municipis. Era, per
tant, inevitable desautoritzar qualsevulla velletat contestatria.
Les amenaces de trasllat i els seus temors correlatius sinten-
sicarien i monopolitzarien lactualitat barcelonina a partir del vespre
del 13 de mar de 1635: Corre esta nova, que la nit passada pass un
correu a tota pressa, lo qual, diuen, porta la resoluti de qu vajan los
40. A T96, de 7.III.1635, Fontanella no amagaria lensopiment: Mala obra me
fan en traurem de ass a mossn Amargs, que los dos nos aconsolvem en esta aicti
de tan llarga porrogaci, per primer s acudir al beneci de la ciutat, presuposat que
ass no s[h]i fa negoci.
41. Vegeu un testimoni de com ladvocat hauria patit la prdua daital regularitat
a T99, de 28.III.1635: Un memorialet u per la contenti que, sim fan merc donar-men
alguna cosa, en est temps de tanta porrogati ho tindr a merc.
42. El context i els principals trets de la capitalitat gironina els desenvolupa
Elliott 1966: 285-288, 302 o 306. Vegeu Prez Latre 1996: 79 i s. sobre lantecedent ms
recent al que ens ocupa de trasllat de lAudincia fora de Barcelona com a mesura de
fora poltica seria lany 1591, en el marc de lafer Granollacs, simultani a les clebres
alteracions aragoneses.
43. ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 17 CR, carta de 4.X.1634 de Francesc Amargs,
tot referint reaccions a les peticions de soldats de la corona als municipis catalans: De
les vint-y-quatre persones ennomenades per esta ciutat sobre lo fet del que demana lo
rey, no [sh]a pres encara resullusi ni sen cuyden, que les altres universitats la tenen
de aguardar totes la resullusi desta ciutat, que no prometan res que primer no vegen
lo que determinar esta ciutat, perqu diuen que [h]o demanen sens prefegir temps per
a quan<t> ni per a quan<t> no, y perso no prometen res que no vegen lo que la ciutat
de Barselona [h]aur determinat.
concells, per no en Barcelona. [H]y ha gent que casi ho asseguran,
perqu diuen tenen cartes de la Cort quels ne donen visllumbres (T97,
de 14.III.1635). Una setmana ms tard ja circulava la veu que Girona
havia estat designada per acollir la Reial Audincia, tot i que, segons
alguns, el propi virrei intentaria que Madrid muds la seva resoluci:
Diu tothom que va la Audincia a Gerona y que ax se s resolt en
la Cort, sin que lo visrey ha replicat. No s si ser ax. (T98, de
21.III.1635). Caldria esperar a nals de mes per tenir la certesa total
del dest giron que Felip III (IV) i els seus ministres li havien volgut
donar a la plana major de ladministraci de justcia i de les nances
al Principat.
44
Noms restava saber si la decisi es consumaria o no,
i, en cas armatiu, amb quina celeritat.
45
A mitjan abril, els dubtes
ja shavien dissipat, en una mesura que abastaria, com a mnim, la
Reial Audincia civil i consegentment la Cancelleria, la Batllia
General i lOcina del mestre racional. El virrei, per la seva banda,
romandria durablement installat a Perpiny amb la secci criminal
del Reial Consell.
46
La anada de Gerona se s publicada ab tanta certitut que no
pot ms per a 4 de maig, y en aquexa conformitat s vinguda
tamb la porrogaci, de modo que van tots los tribunals del rey
sens falta. Tot lo mn se posa a punt, y los ministres superiors
tenen en Gerona al doctor Guiamet quils pren cases, y a 4 se
far negoci. (T100, de 18.IV.1835)
El jutge de cort Pau Guiamet, gendre del difunt advocat giron
Joan Fontanet i, per tant, bon coneixedor dels cercles dinuncia de la
44. Lordre de 31.III.1635 donada pel rei, avalat pel Consejo Supremo de la Corona
de Aragn, al virrei a Catalunya, la llegim copiada a ACA, RP, MR, vol. 757, fol. 147v-
148r: Porque ahora no podis venir a Barcelona respecto de la falta que harades a
las fronteras y la Real Audiencia no est bien separada de vos, mirando por la mayor
commodidad de essa provincia os ordeno y mando que os vengis a Gerona y que vaya
a assistir luego con vos la dicha Real Audientia. En essa conformidad lo executaris y
me avisaris del effecto. Aix, ocialment la mutaci satribuiria noms a la convenincia
dapropar al virrei el seu aparell de suport.
45. T99, de 28.III.1635: Tamb s arribat lo orde de anar la Audincia a Ge-
rona, y ass s cert, y diuen lo visrey diu per festes s[h]i vol trobar, si b s vinguda
la porrogaci per lo endem de Pasqes y no diu res de Gerona. Diuen que ja ere feta
com [i. e. quan] s vingut lorde. No saben si la nova dest embaxador que ha de anar
retardar la execuci.
46. A ACA, RA, Conclusions criminals, vol. 44 quadern amb resolucions en-
tre agost de 1634 i setembre de 1635, apreciem una notable continutat de la feina
del virrei amb la tercera sala o secci criminal durant la seva primera estada perllon-
gada a Perpiny. Dun altre sojorn posterior, en el marc de la campanya de Leucata,
sen conserva un quadernet anleg, ACA, RA, Provisions verbals criminals, vol. 9 22.
VIII.1637-7.XII.1637.
ciutat de lOnyar, seria comissionat per obrir cam a la resta docials
regis i gent de llur entorn i aconseguir-los tant allotjaments personals
com estances per dur a terme les audincies i reunions.
47
La primera
casa en qu Guiamet xaria la seva atenci per al virrei i potser per
als seus collaboradors ms immediats, que serviria tamb per acollir
solemnement les primeres sessions de treball del Reial Consell, seria
la dels pubills de Crulles, al carrer Ciutadans. La idea seria ocupar-la
noms provisionalment, tot esperant que estigus preparat un immoble
de capacitat superior a cavall de les residncies dels Raset de Trulls,
dels hereus de Bonaventura de Lanua, de misser Vergs, dels hereus
de Tafurer i dels hereus de Samps. Aital residncia, al mateix carrer
de Ciutadans, sestendria entre el carrer del Pou den Rossinyol ac-
tualment de Joaquim Pla i Cargol i les dependncies de la taula de
comuns dipsits de Girona connexes a la casa del municipi o s
des de la casa de ladministrador de la taula de la dita ciutat exclusive
ns lo primer carrer qui va des de dit carrer dels Ciutedans al monestir
dels [carmelites] Descalsos.
48
La Batllia General i lOci del mestre
racional treballarien en diverses sales de ledici del pallol de Girona,
rere la plaa del Vi, on sels afegirien els magistrats i notaris de la
Reial Audincia. Locupaci de tals espais per estadants tan signicats
seria determinant perqu als jesutes, establerts en una rea molt pro-
pera de Sant Mart Sacosta, sels dons, nalment, perms per dur a
terme una anhelada operaci de cirurgia urbanstica: la modicaci i
leixamplament del traat de dos carrers, a migdia i a ponent del seu
convent i collegi.
49
Mentrestant, entre els operadors jurdics de Barcelona ja nhi
havia alguns de resolts a fer lequipatge per anar a la ciutat de lOnyar
el 4 de maig propsegent, data xada ocialment per a la represa de
lAudincia.
50
La majoria, per, trigarien dies, setmanes, dhuc mesos, a
comprovar que el trasllat els sortia a compte. I s que no estava gaire
clara lefectivitat i loperativitat que el mudament institucional tindria
a la prctica. Fontanella ho sintetizava aix: Tot lo mn est a la mira
de veure que ser (T101, de 9.V.1635). Entre daltres interrogants plan-
47. AMGI, MAM de 1635, fol. 32v-33r (13.IV.1635).
48. AMGI, MAM de 1635, fol. 36v-37v (3.V.1635).
49. ACA, RP, BG, vol. 905, fol. 47v-48r (23.VI.1635).
50. El 18.IV.1635 ladvocat aconductat Francesc Millet oferiria a Tortosa els seus
serveis des de Girona duna forma imminent i demanaria poder-hi comptar amb un pro-
curador de suport ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 17 CR: Per las [causes] de aquexa
ciutat inporta envien vostres mercs [a Girona] persona ab poder per continuar-las y
deffensar aquellas. Jom trobar all per servir a vostres mercs en tot lo quem voldran
fer merc manar-me.
tejats, hi havia el de si a Girona shi reuniria un nombre sucient de
ministres regis per fer el qurum preceptiu per a la resoluci vlida
de les causes.
51
Tothom era conscient de les molsties que els com-
portaria a molts daitals ministres labandonament del confort de les
seves llars, famlies i cercles socials. I les incongruncies de logstica
que sels detectaven eren inquietants:
Perqu al Concell aparegu que nos podia comenar la Audincia
en Gerona sens la presntia de sa excellncia, se part de Perpi-
ny y arrib a Girona lo dijous proppassat al tart. Lo divendres
se comen lo negoci ab sa assistntia y sen torn lo matex dia,
dexant all al regent y advocat scal, que de bona rah [h]avien
de anar-sen ab ell a Perpiny, y Mir y Magarola restaren a Per-
piny, y encara vuy hi sn. [s] cosa dicultosa compendre com
poran fer negoci dos regents y dos advocats scals si no s que
hajan parat los uns o los altres. (T101)
Joan Pere Fontanella no dissimularia gens als seus clients com
a ell tamb li pesaven les molsties en qesti, accentuades pel pes
de seixanta anys dedat. Val a dir, per, que, almenys en un primer
moment, no descartava taxativament la possibilitat de desplaar-se a
Girona. Imputava hbilment les seves reserves a qestions prctiques:
Ja sab que anam a Gerona per a 4 del mes prxim. All nos estarem
ms prop, si trob casa per mi y un criat, que ns a lestiu ning
ms se mour, encara no s hahont anar. (O16, de 16.IV.1635)
Esta mutaci de terra en nostras vallesas no por ser protosa
per a tots. (T100)
Com tants altres, es mantenia a lexpectativa. Aix s, es cuidava
de tranquillitzar els procuradors de Tortosa amb la idea que ja hi tin-
drien Francesc Millet i, si volien anar sobre segur, el sndic Amargs
de qui aconsellaria lenviament de forma reiterada (T100 i T102):
Lo cert s que [a Girona] se fa negoci, per de fora ha dsser
poc, perqu hi ha anat poca gent, almanco de ass de advocats
nos sab n[h]i hajan anat encara sin dos, y entrells s lo senyor
Millet, advocat dexa ciutat. (T101)
Desprs de mig mes dactivitat, la nova seu dels tribunals regis
superiors de Catalunya sanava aanant: lo [Consell] civil est en
51. El problema del qurum saniria presentant peridicament, com saprecia
llegint les cartes que des de Girona escriuria als tortosins el sndic Francesc Amargs,
per exemple el 27.X.1635 o el 4.XI.1635 amb la nota luctuosa que un dels magistrats
no contribuiria mai ms a fer qurum a causa del seu decs, ibidem, vol. 18 CR.
Gerona, hahont, si la gent acudia, se faria molt negoci, y, en lo que
poden, no dexen de fer-lo (T102). No per aix, ni de bon tros, la lega-
litat daquesta ubicaci gironina deixaria de ser contestada ocialment
des dinstitucions de legitimitat ascendent catalanes com el Consell de
Cent barcelon
52
o la Diputaci del General.
53
En la lnia possibilista
que tan sovint li hem vist practicar lnica a labast si volia complir
amb la seva obligaci de satisfer els clients, Joan Pere Fontanella
participaria en la redacci de la contestaci provincial i, alhora, es
plantejaria seriosament en un brot primaveral de rejoveniment? un
canvi de residncia:
Estam aguardant lo pros de la contenti per fer los memorials
y instructions que convindran, ab les quals no farem falta en
Gerona, hahont jo no s anat encara per no morir-m[h]i, que
los quens fem ja vells no podem ax fcilment dexar nostres
cases y regalo delles, dems que may [h]avem vist trassa de
cosa slida y xa estant ax, dividits los uns en Perpiny y los
altres en Gerona, que clar est, ve[he]nt lo contrari, tots anirem
seguint la cort, que aquex y no altre s nstron oci. (T104, de
30.V.1635)
Ens aventurem a qualicar de brot primaveral aquesta aparent
determinaci perqu constitueix una rara avis si la llegim enmig de
tots els escrits que Fontanella enviaria als seus clients municipals
durant el perode giron de la Reial Audincia. No insinuaria ms la
possibilitat ferma de traslladar-se de forma durable a Girona (des-
mentim Palos 1997: 115-116); en canvi, s que explicitaria la seva
inamovibilitat de Barcelona quan se sents pressionat pels clients i/o
pel seu procurador:
54
A Gerona no pens anar per no remoure humors
52. El municipi apellaria a normes especques de Barcelona, els captols 107 i
108 del privilegi Recognoverunt proceres de 1283 i el privilegi de Pere el Cerimonis de
26 de juliol de 1380, que, entre altres coses, disposaven que cap barcelon no pogus ser
compellit a litigar fora de sa ciutat CYADC (1704) II, 1, 13, 1, 107-108 i II, 3, 4, 1.
53. La contrafacci a mltiples normes paccionades de Catalunya, particularment
les constitucions 5/1542 i 15/1542 i el captol de Cort 4/1547, que pretesament precep-
tuaven la ubicaci de la Reial Audincia al cap i casal, seria el cavall de batalla de la
Diputaci CYADC (1704) I, 1, 27, 5, 6 i 8. DGC: V, 593 i s., 17.IV.1635 i s. Fos per la
seva ineccia o perqu es consideraria massa tbia, loposici de lorganisme provincial
al trasllat de la capitalitat catalana seria objecte de censura en el procs de visita del
General iniciat lagost de 1635: ACA, Generalitat, VG-103, querella 16.
54. ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 18 CR, carta de 15.VIII.1635 dAmargs des
de Barcelona: Fontanella nos far gran fallta [...] perqu no va a Girona, que si anasa
pretench que nom daria pena guanar dita contensi, perqu me [h]a dit que en lo favor
de Du entn que la guanarem del modo que [h]a encaminat lo memorial [...].Millet
entench que [h]y va, y ser forss allesores valler-me dell.... Imaginem que del Consell
ab la mutati de la terra, que los vells no podem aventurar-nos ax,
que prest nos destemplam. (T109, de 22.VIII.1635)
Aix, s des del cap i casal mateix que, a principi de setembre de
1635, lolot faria una declaraci testical descafenada i acovardi-
da com la de pocs?, o hbilment reservada i prudent? en la visita,
conduda pel regent del Consejo Supremo de la Corona de Aragn
Matas Bayetol (Elliott 1966: 302-304), dels ocials regis superiors de
Catalunya, que no quedaven subjectes a mecanismes de scalitzaci
ordinria com la purga de taula:
55
Excepte en relaci amb els punts 13 o 32, s sobrer transcriure
o contextualitzar les preguntes formulades al nostre jurista:
3r Havent-los nomenats als dits ofcials sa magestat, se ha de
presumir que tenen totes les parts requisides per als dits ofcis;
4t No coneix ningun ofcial qui per les causes contengudes en
lo interrogatori no sian hbils per a regir los ofcijs y crrechs
que tenen; 5 No coneix ning que tinga les faltes que diu lo
interrogatori, de qu hajan resultat o resultan los danys, scndols
y diffamations o mal exemple; 9 Algunes vegades als advocats
que som estats consultats en la casa de la Diputati y altres parts
nos han aparegut algunes contrafactions que se haurian fetes en
lo Real Consell y donvem lo consell com se havian de reparar;
10 Moltes vegades com <h>a advocat li han aparegut algunes
sentnties injustes, les quals ha procurat de remediar en causa de
suplicaci, que algunes vegades li han resexit y altres no; 11 No
ha vist ni ents a dir ab fonament ninguna cosa de les conten-
gudes en lo interrogatori, ans b en estes matries de coechos t
als magnchs doctors del Real Consell per hmens molt lmpios
de mans; 13 [se linterroga sobre la implicaci de membres del
Reial Consell en irregularitats en processos insaculatoris de les
tortos en sort alguna petici a lolot perqu es trasllads a la ciutat de lOnyar i dons
suport al sndic. Aquest, a la prctica, se les heuria sol a Girona, tampoc podria comptar
amb Millet. Es buscaria un nou assessor jurdic vegeu infra i no escatimaria planys
per la seva desorientaci en ses cartes de 27.VIII.1635 a Fontanella [En] trobar-me
sens lo costat y amparo de vostra merc me s trobat perdut y no saber com fer-mho ni
de quin poder lansar m de advocats... i de 28.VIII.1635, amb cpia de la precedent,
als procuradors tortosins me s trobat mig moyno.
55. El regent no es mouria de Barcelona si de cas serien magistrats del Reial
Consell i Audincia de Catalunya i altres alts ocials regis els que lanirien a trobar des
de Girona, com ho certicaria Paci Roca als paers de Cervera el 19.I.1636, ACSG, vol.
516 CR. Tal scalitzaci es perllongaria gaireb un any A ACA, Generalitat, RV 49/2,
es comptabilitza que la seva estada a Barcelona duraria un total de tres-cents trenta
dies a partir de lestiu de 1635 el 21.VII.1635 (MNA: XI, 424) les autoritats muni-
cipals de Barcelona es disposaven a donar-li la benvinguda al visitador al palau de la
Inquisici, on sinstallaria.
institucions de legitimitat ascendent amb seu a Barcelona] Creu
que tots descarregan ses consinties aix com ho senten, perqu-
ls [h]y va jurament; 32 [se li pregunta si ha sabut que els alts
ocials reials tractessin malament alguns litigants sense motiu]
No ha ents cosa del que diu lo interrogatori y que, si alguna
vegada [h]y ha hagut alguna cosa entre jutges y advocats o parts,
moltes vegades sen tenian la culpa los advocats y parts.
56
Noms tenim constncia del fet que Fontanella aventurs la
seva salut en una ocasi durant els vint-i-un mesos dexili de lalta
jurisdicci: la tardor del mateix 1635, durant gaireb vuit setmanes
partiria de Barcelona el 24 o 25 doctubre
57
i hi tornaria el 16 o el
17 de desembre.
58
El jurista aniria a la ciutat de lOnyar per advocar
a favor del municipi barcelon, embrancat en diverses contencions de
jurisdicci contra el captol de la Seu.
59
Ara b, noms especicaria
lobjectiu precs del viatge als seus clients tortosins inicialment;
60
ms
endavant els donaria mig a entendre com shi shagus desplaat fona-
mentalment per servir-los no descartem que Fontanella actus amb
similar habilitat respecte daltres patrocinats seus:
Done a vostres magnicncies la nova bona de la contensi ques
fu ar en favor de la ciutat, y tant b que no la podem de-
56. ACA, Generalitat, RV 49/1, fol. 57r-60v (6.IX.1635). Un grau de dissimulaci
tan elevat ens desorienta ns al punt que no gosem aventurar cap hiptesi. Fontanella
podria estar ras i curt prevenint represlies futures dels membres del Reial Consell?
Indueix a sospitar-ho el testimoni del noble Francesc Junyent sobre el cap. 22 de lin-
terrogatori, ibidem, fol. 26v (10.IX.1635) Passades les visites, los visitats fan tot lo mal
que poden als que han testicat contra ells, y a s en tant grau que desprs, quan<t>
van a solicitar sos plets o negocis, se veu quels fan mala cara y tracten sperament;
ara b, aix no intimida pas altres cridats a declarar, com Francesc de Tamarit, lescriv
de manament i regent del protonotari Miquel Prez (p. ex. cap. 41, ibidem, fol. 43v)
o ladvocat Pere Boix.
57. ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 18 CR, carta de 24.X.1635 del notari Josep
Passa o AMVI, vol. 12 CR, carta del dia 26 de Joan Pujades.
58. M5, de 16.XII.1635: Jom partesch per a Barcelona, hahont vostres mercs
me poran manar. El 17.XII.1635 Francesc Amargs escriuria Ga [i. e. ja] sn en Bar-
sellona ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 18 CR.
59. Ibidem, carta dAmargs de 27.X.1635 redactada en un to eufric: [Fonta-
nella] s vengut en esta ciutat de Gerona per orde dels senyors consells de Barsellona
per defensar les contensions que t la dita ciutat de Barsellona contra del captol della
dita ciutat [...] La nostra contensi fa altra cara de la que feia abans [...] [H]e pres un
gran nimo. La joia del sndic es mantindria una setmana ms tard, en la seva carta
de 4.XI.1635.
60. T115, de 23.X.1635: Jo estic ab lo peu a lestrep per a Gerona per un ne-
goci particular de la ciutat [i. e. Barcelona]. Jo pens no vindr mal per a la contenti
dexa ciutat [i. e. Tortosa], tamb sn contentions les que jo vaig a defenar per la cort
secular y per la ciutat.
sijar millor y, si b se s declarada per no [h]aver-se provada
la consuetut que allegaven, per [h]avem esforat que no s[h]i
poss sin simplement que nos podien fer semblants captures
y manaments, pus nosaltres tenam la regla en nstron favor y
laltre part no [h]avia provada la excepti. Mossn Amargs me
escrigu dies fa en Barcelona lo mal tom[b] [h]avia pres lo negoci
y jo li ofer que, si ere menester, jo [h]y vindria a defenar-lo,
perqu parexia que la ciutat tenia summa iusttia. Volgu Du jo
arribs ass y viu ere veritat lo que Amargs me [h]avia escrit,
perquns volien donar entenent la prova de la consuetut ab los
molts actes [h]avien exhibits, per jo, que nestava al cap, los u
vurer lo contrari ab lo matex pros y, nalment, entre moltes
dades y preses, [h]avem obtingut com desijvem, de qu jom s
summament alegrat. (T116, de 17.XI.1635)
61
Mentre el sollicitat advocat fos absent de Barcelona, li mantindria
vius certs assumptes i li faria denlla el seu ll Josep.
62
Aquest, sigui
dit de passada, no deixaria satisfets tots els clients. Ben al contrari,
rebria alguns retrets per la seva negligncia dels afers i de la paperassa
que generaven.
63
Aprotem lavinentesa que parlem de paperassa per fer una breu
relaci dalguns dels problemes cabdals que tindrien els operadors ju-
rdics que seguissin els tribunals regis a Girona, de forma xa o ocasi-
onal.
64
No resultaria evident aconseguir que a la ciutat de lOnyar shi

61. ADB, Sententiae contentionum, vol. 7 (1631-1641), 16.XI.1635: en virtut de la
resoluci, serien la ciutat i la cria rgia les competents sobre tres meretrius perseguides
i amenaades de multa o exili per les autoritats diocesanes tortosines.
62. ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 18 CR: ens parlen de Josep Fontanella com
a punt denlla de la correspondncia dirigida a son pare tant Josep Passa en la seva
carta de 24.X.1635 cit. com Amargs en la seva lletra de 14.XII.1635 escrita des de
Girona. Altrament, ens el refereix substituint el pare en una reuni dadvocats Francesc
Millet en carta de 12.XII.1635.
63. El sndic Amargs, des de Girona, el 17.XII.1635 temeria que no shagus perdut
un plec de Tortosa si havia passat per les mans de Josep Fontanella: No se n[h]aur
tengut cuydado denviar-lo perqu s un poch descuydat ibidem.
64. Ja dentrada, cal dir que la relativa escassetat dadvocats resultaria conic-
tiva per a alguns. Per exemple, el 8.VII.1635 el sndic de Vic Joan Pujades escriuria
ses dicultats per trobar un jurista que assessors la ciutat en una causa contra don
Llus Descatllar. Cap dels presents a Girona voldria litigar contra el poders noble. Aix
podria conduir in extremis el canceller de Catalunya a designar a dit un lletrat per als
vigatans: No trobam qui vulla advocar contra don Lus. Lo senyor canseller nos ha
proms manar analgun advocat nos advoco [i. e. advoqui]. No s qui ser, qus la
cosa primera que may he vista... (AMVI, vol. 12 CR).
trobessin sempre els processos de les causes en curs.
65
Segonament,
tenint en compte que Barcelona seguiria essent una base des de la qual
treballarien molts professionals del dret, caldria adaptar els circuits
de correspondncia per assegurar-ne la regularitat i, consegentment,
lefectivitat. El sndic de Tortosa Francesc Amargs, per exemple, ide-
aria una proposta de gesti dels correus per garantir un creuament
de cartes satisfactori setmanal entre ell, a Girona, i la ciutat ebrenca.
Tal proposta passaria fonamentalment per saltar-se la distorsi que, a
la prctica, representava Joan Pere Fontanella al nus denlla, al cap
i casal. Les paraules del sndic sn inclements amb el nostre advocat:
Dant a fer-[h]o per misser Fontanella, seran les cartes tart aribar-les
as, perqu ell t ses ocupasions y no dexa les sues per les agenes.
66

En tercer lloc, entre els advocats i procuradors destinats a Girona i els
establerts a Barcelona no escassejarien els conictes dorganitzaci i
coordinaci del treball. En aquest sentit, resulta signicatiu un malen-
ts amb tots els ingredients. El protagonitzarien Joan Pere Fontanella,
com a advocat de Tortosa des de Barcelona estant, i Francesc Millet,
tamb aconductat de la ciutat de lEbre per desplaat a Girona. Aquest
darrer recelaria de lacaparament de feina que faria el primer tot i no
estar al peu del can. Ning ho explicar millor que el sndic Francesc
Amargs, amb el seu s peculiar dels signes i dgrafs l/ll, r/rr, g/j:
Perqu lo senyor misser Fontanella me [h]a escrit que li torns a
enviar dit memorial per voler-ne fer un altre sobre dell, lo [h]e
fet copiar perqu lo senyor misser Millet [h]a volgut quen rests
cpia en son poder, y me [h]a paregut que lo senyor misser Millet
ss un poch enujat de qu misser Fontanela [h]o [h]aga enviat a
demanar, lo memorial, y que des de Barsellona enfora [h]o vol
tot fer, no contentant-sen que quant lo negosi s al s[h]o pren
tot, que si se [h]agus de fer memorial per esta contensi gall[h]
aguera sabut fer misser Millet.
67

65. En un primer moment, el trasllat a Girona dels magistrats i dels escrivans
que exercien com a actuaris judicials no aniria necessriament acompanyat del des-
plaament de tots els processos oberts. Ho certica Francesc Amargs en una carta de
30.V.1635 ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 18 CR. Al llarg dels mesos posteriors, nom-
brosos processos i trasllats illocalitzables continuarien causant disfuncions als operadors
jurdics. El mateix Amargs es comptaria entre els afectats en la seva carta de 2.X.1635.
66. Rebla el clau escrivint: Ara [h]o [h]e vist, que nenguna cosa millor que la
esperinsia, perqu algun dia se por oferir alguna cosa de pressa que, si [h]o cometem
a misser Fontanella, seria tart, perqu [h]aurem destar a ell si les enviaria o no, y ax
me par que seria milor per est cam y ser ms asertat y conat ibidem, carta de
4.IX.1635.
67. Ibidem, carta de 6.VI.1635.
Confessem entendre la ra per la qual Fontanella es resistia a
deixar els dossiers en mans de Millet exclusivament. En ms duna
ocasi el jove sens presenta com alg dubitatiu i poc resolutiu;
68
quan
li conv, no t cap inconvenient a posar de manifest el seu rol subor-
dinat, de mer passant, del prestigis advocat olot:
Lo senyor Fontanella nos fu merc a mi y als altres advocats
aplicats de fer-nos relati del fet de dita causa y dels fonaments
que concorran per fundar la justtia de la ciutat en destructi de
ditas sentntias, y vist lo procs, que jo me naport a ma casa
per fer-ne censura, y los memorials treballats per est effecte, y tot
considerat com se deu considerar, ha aparegut a tots unnimes
y sens discordntia <h>o discrepntia alguna que la justtia de
la ciutat s tant exuberant que, encara que tinga duas sentntias
en contra per via de restitutio in integrum, pot esperar lo reparo
del preiudici causat a exa ciutat ab ditas sentntias. He offert
al senyor Fontanella de ajudar-li y descansar-lo en tot lo que sa
merc me manava, com tinch obligati per servir a exa ciutat.
69

Per evitar incidncies com aquestes es recorreria puntualment a
solucions costoses com lelaboraci de duplicats de tots els documents,
70

i sacabaria imposant la prctica de les revisions successives del material
en diferents seus.
71
Aix s, amb el risc de tensions que comportava fer
intervenir diverses mans sobre un mateix paper. Vegem-ho novament
amb un bon exemple: el setembre de 1635, el sndic Amargs, desprs
de sentir a Girona que ladvocat Rafel Boll lubicarem en breu li
proposava esmenar una allegaci jurdica elaborada per Fontanella
a Barcelona i ja impresa, interrogaria els rectors del municipi tortos
sobre la millor forma de procedir. Deixaria ben clar que no volia ser
ell qui acabs corregint lolot: Vegen vostres magnicncies si gusten
que se adobe [lallegaci] as en Girona, que as se adobar y tornarem
a estanpar, y, sin, vostres magnicncies sien servits de escriure al
senyor misser Fontanella que adobe ax que a vostres magnicncies
los aparr que adobe, perqu no m[h]e etrevit a scriure-lo-[h]y, perqu
millor estar a vostres magnicncies escriure-lo-[h]y que a mi.
72
El
68. Serveixi com a exemple sa carta de 10.XII.1635 als procuradors de Tortosa,
ibidem.
69. ACBEB, Fons de Tortosa, registre 19 CR, carta de 21.VII.1636 de Millet als
procuradors tortosins des de Barcelona.
70. Vegeu T105 i la carta de 6.VI.1635 dAmargs ja referida.
71. ACBEB, Fons de Tortosa, registre 18 CR, carta de 22.VI.1635 dAmargs
des de Girona.
72. Ibidem, carta dAmargs de 7.IX.1635.
suggeriment de modicacions del tndem Boll-Amargs arribaria a
oda de Fontanella, el qual, visiblement molest, replicaria aix als pro-
curadors de Tortosa: Jo reb de bona gana que qualsevol persona me
advertesca de qualsevol cosa que fassa remediar en lo que jo escric,
y ass ho dic ab tota veritat, emper en lo cars del memorial de la
contenti asseguro no [h]y ha qu esmenar en orde a qu [h]y haja
ninguna cosa que preiudicar puga. Desprs de justicar aquesta as-
severaci com a mestre de lallegaci jurdica en els seus diversos
formats que era (captol 3), lolot acabaria cedint: Sobres de mi que
nols far dany lo que [h]y ha en lo memorial, per, ab tot, sin volen
llevar ho digan y [h]u assenyalen, que tornarem-ho a estampar. (T113,
de 19.IX.1635). En realitat, ms que cedir, el que faria Fontanella seria
titllar dignorants els altres membres de lequip jurdic tortos per no
saber discriminar el valor exacte de les allegacions jurdiques en el si
de diversos mecanismes jurisdiccionals; els retrauria aix mateix una
lectura massa lleugera del seu text.
Inevitablement, el funcionament a Girona de la Reial Audincia
i daltres tribunals regis preeminents no sacabaria de normalitzar mai
del tot. Ben al contrari, estaria contnuament amenaat duna nova
mesura unilateral del virrei que retorns els magistrats i els alts ocials
a Barcelona llur dest natural i, per a alguns, lnic constitucional.
Perqu tal cosa passs, per, dient-ho en paraules prpies del duc de
Cardona, caldria que la ciutat savingus a fer-se perdonar del monarca
les insolncies passades amb un servei notable els dirigents del Consell
de Cent preferirien parlar del fet que fra oport un gest de generositat
de la capital envers el rei amb la conana certa de rebren algunes
mercs. Explicat amb les paraules dels uns o amb les dels altres, el
cas s que hom tendiria a creure imminent el congraciament entre les
dues grans instncies de poder quan es produssin perodes de vacances
de la judicatura. Els rumors i les incerteses correrien cada cop que hi
hagus una interrupci festiva de les sessions, ja des de lagost del 1635
mateix
73
quan a penes feia tres mesos que les causes se substanci-
aven a les ribes de lOnyar, el desembre del mateix any
74
en qu
73. Ibidem, carta de 1.VIII.1635 de Francesc Amargs, especulant amb la pos-
sibilitat que les sessions de la Reial Audincia posteriors a les vacances destiu es re-
prenguessin a Barcelona.
74. Desprs [de les festes de Nadal] veurem hahont se far negoci. (T119, de
14.XII.1635)
no falten notcies contradictries,
75
lestiu del 1636...
76
Precisament
aleshores, Joan Pere Fontanella, conscient de la desorientaci que els
seus clients de lEbre podien sentir arran dels continus rumors sobre
la ubicaci de lalta judicatura del pas, decidiria asserenar-los amb
una carta plena de certeses i novetats:
He pensat que vostres magnicncies gustarian saber lo que per
ass hi ha en rah de Audintia y, ax, los ho he volgut escriure.
Lo senyor governador sen vingu ass estos dies ab lo Concell
criminal per arribar a la iornada de aqu. Lo Criminal, ab los
dems ques trobaven ass, se iuntaren per vurer qu se [h]avia
de fer, si farian negoci en Gerona no obstant no [h]y fos lo go-
vernador, y resolgueren que s y, ax, tots los del Civil sen tornen
per a ser all a 20 per fer negoci. Ass s lo que passa. Tamb
se diu per molt cert que lo senyor duc de Cardona tornar a ser
visrey. (T126, de 13.VIII.1636)
Els ms desitjosos dacabar amb linterrogant constant sobre la
ubicaci en qesti, a la prctica, no serien tant els soferts litigants
ni els seus advocats i procuradors los negossis de ma casa deixats
en scabeix pateixan
77
com els propis magistrats i ocials regis i el
seu personal auxiliar. Per a ells, noms era acceptable una sortida a
la situaci: el retorn denitiu a Barcelona. Es mostrarien especialment
combatius per assolir el seu objectiu el novembre del 1635
78
i succes-
sivament el gener i el febrer del 1636, sia per retardar la immersi
en la fred humida gironina i els cops daire que hom patia en creuar
lOnyar sia per celebrar la festa de Carnestoltes en els respectius cer-
75. Contrastem dues cartes de linefable Amargs de 27.XII.1635 1636 a lpo-
ca i de 1.I.1636 als procuradors de Tortosa escrites des de Girona ibidem. La primera
relata, a partir de la ltraci dun servent del virrei, com un correu de la Cort hauria
ordenat al duc de Cardona que es confers a Tortosa (!), on el rei laniria a trobar de
forma imminent desprs de lEpifania per celebrar Corts. La segona ni es preocupa de
desmentir tal notcia tan excitant per als seus clients! i narra fredament el retorn molt
prxim dels magistrats i ocials regis a Girona per reprendre les audincies i el treball.
76. ACBEB, Fons de Tortosa, registre 19 CR, post scriptum duna carta de
10.IX.1636 de Francesc Millet, des de Barcelona: Lo senyor duc de Cardona, al que se
entn, arribar en esta ciutat divendres <h>o disapte havent dexat uberta la Audincia
en Gerona y se detindr ass ab lo Criminal, y se ha de tmer que sen tornar prest [a
Girona] no assentant-se las differntias desta ciutat, que segons se veu no estan encara
molt encaminades.
77. ACBG, fol. 1088b, Correspondncia de Manresa dels anys 1630, fol. 166v, carta
de 18.VI.1635 del sndic Gaspar Madriguera demanant perms per anar-sen de Girona.
78. ACA, CA, lligall 279, doc. 53, petici de 9.XI.1635 de tots els membres del
Reial Consell de Catalunya.
cles familiars i socials.
79
Desprs dun cert perode de tolerncia, les
amenaces de sancions del virrei els farien deslar a tots, un rere laltre,
cap a la ciutat dels quatre rius.
80
Queda clar el cnon: per obligaci, hi hauria trajecte i estada
gironina; per vocaci, ni parlar-ne. Res ms concloent que el casts
passatge duna carta als cnsols dOlot on Fontanella sembla que t
les idees poc clares i/o poques ganes de desplaure el client:
Jo per ventura anir a Gerona, per no s si ser tan prest, que
lo cert s que si no m[h]i fan anar no [h]y anir gens, quem
fereja la anada y dexar la casa en perill de una maleltia en terres
estranyes, per jo pens hi anir, plahent a Du, per nos en de
ax, fassan entretant ses dilignties. (O18, de 21.III.1636)
Latent lector es preguntar: trobem alg realment satisfet amb
la nova seu ciutadana on, per b que precriament, estaven desplaats
els tribunals regis? Sens dubte s. Per comenar, els agents jurdics que
habitualment operaven a Girona, com el jurista Narcs Mir o ladvocat
empordans Rafel Boll (Capdeferro 2010b: 1410). Ells es beneciari-
en de la progressiva deserci dalguns advocats i procuradors que en
un primer moment, amb ms o menys entusiasme, havien seguit els
magistrats a les ribes de lOnyar. Es convertirien en els seus substituts
naturals i assegurarien la defensa de pledejants darreu de Catalunya.
Mir assumiria dossiers de Manresa quan Francesc Millet sen torns
precipitadament a Barcelona per fer front a la malaltia de la seva
dona
81
els diners per pagar el primer es detraurien dels destinats al
79. ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 18 CR, carta dAmargs de 14.I.1636 des de
Girona: Estos senyors [i. e. els ocials regis] [h]y fan tot el que poden per no tornar
as a Gerona, que [h]an replicat a Madrit y estan aguardant lo coreu per vere lo que
ser dells, per segons me [h]a escrit lo senyor misser Guerau que lo ms sert s que
torneran ms prest del que ells no voldrien is pensen. El 28.I.1636 el sndic de Tor-
tosa corroboraria la mandra dels magistrats a deixar Barcelona i a perdres les seves
celebracions habituals prvies a la Quaresma.
80. Ibidem, el 13.II.1636 el notari Josep Passa referiria als tortosins des de
Barcelona que shavia certicat que el dia 20 lAudincia reprendria les seves sessions a
Girona i shavia ordenat verbalment als actuaris que fessin el desplaament; no creuria
massa en lefectivitat dunes ordres tan suaus: Jo tinch per mi que ning ober al dit
manament ns a tant lo [h]y manen ab penas. Des de Girona, el 18.II.1636 Amargs
donaria la clau per entendre la gradual arribada docials que estava permetent la re-
activaci del tribunal: El virrei hauria esmentat la possibilitat de privar els renitents
dels seus crrecs.
81. ACBG, fol. 1088b, Correspondncia de Manresa dels anys 1630, fol. 79r, carta
de 4.VII.1635 dels consellers a Millet.
segon.
82
Pel que fa a Tortosa, Boll seria acondut provisionalment i
directa pel sndic Francesc Amargs a la darreria dagost del 1635 en un
atac de deseperaci per trobar-se mancat dassessorament novament
en allusi a labsncia de Millet en una contenci de jurisdiccions
davant del canceller.
83
Dissortadament, a principi de tardor seria Boll
qui cauria greument malalt i Amargs hauria de recrrer a un altre
advocat del qual ignorem la identitat.
84
Ms tard, lempordans repren-
dria les seves funcions, sense amagar les limitacions que gravaven el
seu precari assessorament al municipi:
Per absntia del senyor doctor Fontanella me ha consultat Fran-
cesch Amargs, sndich, las causas y negocis corrents de aqueixa
ciutat en la Real Audintia [...] Folgarie acertar a servir a vostres
mercs y aqueixa ciutat, per no ms possible a ligual dels se-
nyors advocats ordinaris absents.
85
Versemblantment tamb gaudirien de la nova situaci els impres-
sors gironins,
86
i, indubtablement, els hostalers
87
i els venedors. Ens
permeten apuntar-ho els testimonis dels desplaats on sovintejarien
les queixes pels preus de lalimentaci
88
i lallotjament aparentment
discordants amb la seva qualitat:
82. Ibidem, fol. 83v-84r, carta de 6.X.1635 a Jaume Solerferran: En lo que t
respecte a la conducta del senyor misser Mir, que vostre merc lo conduct per esta
mija anyada, nosaltres scriurem al senyor misser Millet se servesca de qus pague de
la sua conducta.
83. ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 18 CR, carta de 27.VIII.1635 de presentaci
del lletrat als seus nous clients. Ibidem, justicaci de loperaci de 28.VIII dAmargs:
Li dix [a Boll] que sim faria mers de advocar-me ns a tant vinguesa misser Millet,
que jol satisfaria, im dix que, pus jol satisfaria, que de bonsima gana [h]o faria per
servir a exa ciutat, y ax l[h]e pres per advocat per lo interim que no [h]y [h]aur
nengun dels nostres advocats.
84. Ibidem, carta de 2.X.1635 del sndic als procuradors de Tortosa des de Girona.
85. Ibidem, vol. 19 CR, carta de 25.IV.1636 de Boll.
86. Seguint Mirambell 1998: 31 i s. bsicament estarem parlant de Garpar Gar-
rich i el seu entorn. Tot i que els operadors jurdics habituats a treballar amb editors
barcelonins es resistirien a establir noves relacions de conana professionals i els
editors en qesti millorarien la seva competitivitat per evitar fuites de clients: ACBEB,
Fons de Tortosa, vol. 18 CR, cartes de 15.VIII.1635 i 22.VIII.1635 de Francesc Amargs.
87. Tamb consta que molta gent sallotjaria, de forma ms puntual o perllon-
gada, en convents: ladvocat Rafel Puig shostatjaria a la Merc; misser Josep Vinyals a
Sant Francesc; AHCB, CdC, 1B-X-72 CR, tem 69, carta de 7.VII.1635 de Joan Passa;
1B-X-74, tem 83, carta de 9.V.1636 del mateix.
88. Cal dir que al principi de la installaci a Girona dels tribunals regis, el
municipi intentaria unes tmides mesures per evitar un procs dinaci: AMGI, MAM
de 1635, fol. 36r (2.V.1635).
Esta ter[r]a s molt cansada y los calors pigors que en Barsellona,
y lo ms mall que t que los viures sn cars, que ms valdria
estar en Barsellona que as.
Esta ter[r]a s molt cara y les posades molt incmodes, y cotegat
tot lo gasto ab lo salari que vostres magnicncies me fan mers
de donar-me, trobo que lo gasto puga casi tant com lo salari. Vos-
tres magnicncies ho manen advertir, que sert apareixeria gust
scriure afegisan alguna cosa. Totavia estar a tot lo que vostres
magnicncies manaran.
89
Dels inconvenients climtics referits suara no caldria fer-ne men-
ci si no fos perqu, en certes temporades de lany concretament
al principi de la tardor, corria la veu que incidien notablement en
lndex de mortalitat de la ciutat de lOnyar.
90
Ho vericarien en la seva
prpia pell alguns juristes i alts magistrats regis.
91
Nova ha vingut que lo senyor don Josep Ferreras s mort en Ge-
rona, pochs dies ha lo [h]avian provehit del Concell. Ja sn dos
los morts, <h>u del Real Concell y altre advocat, que ere misser
Palmarola, y molts sn tornats malalts, si b han cobrat. (T114,
de 3.X.1635: el lector notar que Fontanella no desaprota cap
oportunitat per fer valer els seus crdits.)
Durant la tardor del 1636 i el principi de lhivern del 1637 con-
tinuaria una bipartici fctica del Reial Consell, de manera que una
bona part dels seus membres, lespecialitzada en assumptes de natu-
ralesa criminal, acabat provisionalment el seu sojorn perpinyanenc, es
reinstallaria a Barcelona.
92
Ning sha destranyar tampoc que quan,
89. ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 18 CR, cartes de 19.VI.1635 i 27.VI.1635 de
Francesc Amargs des de Girona.
90. Ibidem, carta de 28.VIII.1635 dAmargs, des de Girona: Misser Millet dix
que no vindria ns a la darreria de setembre perqu dix que esta ter[ra] s malsana en
lo mes de setembre y octubre, que s[h]i mor molta gent.
91. Aquest testimoni i sobretot el de la nota precedent poden contribuir a ex-
plicar lanmal ndex de mortalitat infantil a la Girona de lalta edat moderna i, de
retruc, a desmentir la sospita que la ciutat no seria particularment insalubre (Simon i
Alberch 1982: 18).
92. ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 19.VI.1635 CR, Francesc Amargs, 17.IX.1636,
des de Barcelona acarem el text amb una cpia del vol. 20 (CR del sndic): Lo
senyor virey vingu lo diumenge a la tarde y [h]a jurat. La ciutat li [h]a fet gran rese-
biment y [h]a portat en sa conpania lo senyor canseller y lo senyor regent que ga [sic,
ja] estava as, per ab tot [h]a portat tot lo criminal en sa compania, lo senyor misser
Ferrs y misser Mur y misser Maguerola y misser Mas, y as ss trobat don Joseph
de Jos y don Bernat Pons, que estos dos per estar indisposts no sn en Gerona. Tots
los dems del Sevil [i. e. Civil] lo senyor virey los [h]a fet restar en Gerona, tot lo sevil
[per a fer negossi], y al[l] va lo negosi sevill ns a vere estes coses se puguen asentar
el 24 de gener de 1637, el Consell de Cent resoldria oferir a Felip III
(IV) un servei de quaranta mil cinc-centes lliures, i el virrei acolliria el
gest, es visqus amb gran alegria el retorn precipitat amb tres dies de
marge a Barcelona del que quedava de lalt tribunal a Girona, dels
homes que hi pullulaven i de la inevitable paperassa.
93
La satisfacci,
com sempre, no seria unnime. Amargs s que la sentiria perqu
els processos una vegada arribessin, en qesti duna setmana
94

tornarien a rutllar amb la velocitat dantany.
95
Joan Pere Fontanella
tamb, perqu els podria controlar de prop i sense interferncies: En
lo de Gandesa, pus la Audincia torna, que ja deuen saber est aplasat
per a divendres, ass ho veurem, si plau a Du. (T136, de 29.I.1637)
Ara b, Girona cauria en un cert estat densopiment desprs de
tanta animaci, i tamb sentristirien els homes que hi havien trobat
feina ocasionalment, i potser els que havien estat ocupats a Barcelona
tapant forats dels desplaats a la ciutat de lOnyar.
96

De la capitalitat jurisdiccional catalana a Girona entre el maig del
1635 i el gener del 1637 en quedarien testimonis escassos i esparsos.
o tinguen asento. Lo senyor virey dien que estar as en Barselona, ab tot lo Consell
criminal, que sn tots los de la tersera, y que no faran causes sevils sin tot criminall.
Fins les coses tingan asento o estigan desta manera que no estigam tots junts, los de
la tercera no faran ni despediran causes sivils.
93. Ibidem, vol. 19 CR, carta de 26.I.1637 dAmargs des de Girona, dient que
els operadors jurdics que shi trobaven sacabaven dassabentar que la Reial Audincia
civil reiniciaria les funcions quatre dies ms tard a Barcelona. s indicativa del ress
que tindria la restituci al cap i casal del seu aparell institucional ordinari la notcia
que en donaria Bartomeu Llorenci al seu dietari tindria cura de precisar que la sala
daudincies havia estat fora de Barcelona, entre Perpiny i Girona, un total de dos anys,
sis mesos i vint-i-sis dies (Simon cur. 2003: 69).
94. El retorn a la capital del Principat de tots els dossiers desplaats es consu-
maria entorn del 12.II.1637. Ens ho indica Francesc Amargs en la seva carta de 11.II
(ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 19 CR).
95. Ibidem, ja el 4.II.1637, havent rebut de Girona els trasllats dels processos que
els seus clients tenien en curs, Amargs celebraria la represa de la normalitat: Grsies
a Du que s estat servit tornar-nos a esta ter[r]a. Abans de parti[r] de Gerona procor
posar en cobro tots los tresllats y los me n[h]e portats, quels don al treginer y galls-
tinch tots. En ser venguts los prosesos, se continuaran totes les causes y en particullar
la de les cquies [...] y, posada lAudinsia en Barselona, los negosis aniran ms corrent.
96. Seria el cas de Josep, el ll del notari Joan Passa; ho deixa entreveure lexperimentat
pare, retornat de llargs mesos fent de subsndic del municipi barcelon a Girona, en una
comunicaci de 4.II.1637 als edils de Tortosa: S restat molt satisfet y content de vurer
ab lo cuydado, amor y punctualit[at] que Joseph, mon ll, [h]a servit a vostres magnicn-
cies y aqueixa ciutat en los negoscis se li han acomenats, que per sser jove de vint-y-dos
anys folgo y me alegro molt que lo senyor Fontanella y altres ne tinguen eo assenyalen tenir
deguda satisfacti [...]. En lo punt ha rebuda la de vostres magnicncies, [el noi] estava
a cavall per anar a Sant Vicens, de hont s notari. Ham donadas las cartas per a qu jo
respongus en ellas. Ibidem.
I sempre poc galdosos. El nostre Fontanella, en les seves Sacri Regij
Senatus Cathaloniae decisiones, que analitzarem tot seguit, de forma
mig incidental enmig duna reexi sobre restitutio in integrum i
sobre competncia jurisdiccional a Catalunya, treuria a collaci un
pl foradament: a) que fou una ordre del monarca la que orden el
trasllat de la Reial Audincia de la seva seu barcelonina antiga a Giro-
na reivindicaria aix la legitimitat del factor temporal; b) que, ben
diversament, fou la misericrdia de Du, que sapiad dels pobres, la
que motiv el retorn del tribunal al cap i casal; c) que podrien succeir
grans desordres al pas en cas de reproduir-se una mudana similar
entenem aix la lacnica apellaci al b de la repblica que serveix
de colof al fragment:
Nunc addo, inibi tractari quaestionem, quae potuit his miserabi-
libus annis in praxi facile contingere, cum mandato regio Sena-
tus mutavit suum antiquum domicilium ab urbe Barcinonae, ad
civitatem Gerundae, quid faciendum de causis, quae inter cives
Barcinonae, a Curia regentis vicariam Barcinonae proprii iudicis
civium, reperiebantur evocatae ad Regiam Audientiam. [...] De qua
quaestione nihil ego dicendum hic putavi, quia iam non continget
amplius cum iam, Dei gratia, qui misertus fuit pauperum, Regia
Audientia redierit ad suum locum, nec permittet ulterios, secun-
dum suam misericordiam, ab eo recessuram. Sic credimus, et
speramus in nostrae Reipublicae bonum. (Fontanella 1639: 104.7-8)
Potser aquest seria un dels passatges de les seves obres de doctrina
on censuraria de forma ms inequvoca un dels gestos autoritaris amb
qu Felip III (IV) obsequi el Principat en les dues primeres dcades
del seu regnat. Seria ms indulgent amb si mateix quan dissimularia la
seva inamovibilitat prcticament absoluta de Barcelona i es presentaria
com a esforat seguici dels tribunals reials, o b aparentaria haver
viscut unes falses normalitat i rutina gironines:
Placuit suae regiae maiestati de anno 1635 transferre Regiam
Audientiam a civitate Barcinonae ubi semper fuerat, ad civitatem
Gerundae, ubi fuimus aliquot advocati Barchinonenses, curiam
sequentes... (Fontanella 1645: cap. 568.1)
Unde ego ridebam quosdam de anno praeterito 1635 in civitate
Gerundae, qui cum Senatus nollet admittere quandam requisi-
tionem [...] quaerebant modum quomodo possent admissionem
dictae praesentationis obtinere... (Fontanella 1645: cap. 517.11)
CONTEXT BIOGRFIC DE TAL ENLLESTIMENT
Visiblement, Joan Pere Fontanella no desaprotaria els nombro-
sos perodes de relativa calma forense que li oferiria la inactivitat de
la Reial Audincia de Catalunya, especialment entre lestiu del 1634 i
labril del 1635 amb reiterades porrogations degudes a la situaci
prebllica amb Frana i la installaci del lloctinent general a Perpi-
ny i entre maig del 1635 i gener del 1637 en qu el desplaament
de les sales civils de lAudincia i altres tribunals regis a Girona li
faria rebaixar el nombre daudincies i dinformacions orals; a ms,
algunes interrupcions en perodes festius, com la del Nadal de 1635,
serien molt ms llargues del que era habitual. A ell lalentiment de la
praxi quotidiana no labocaria a un ensopiment improductiu. Ben al
contrari, li permetria donar una estocada nal a la seva segona gran
obra de literatura jurdica, les Sacri Regij Senatus Cathaloniae decisiones,
que ja duia temps escrivint.
1
La tindria enllestida al nal de 1637 o al
principi de 1638. Desprs dobtenir unes censures eclesistica i secular
molt positives del carmelit Ciril Ximenes (1.II.1638) i del magistrat i
aleshores advocat scal de la Reial Audincia Felip Vinyes (6.III.1638),
2

1. s ben conegut que lolot interrompria la seva feina de redacci per assistir a
lenterrament de Jaume Cncer 24.X.1631 (Fontanella 1639: cap. 117.3). Vegeu tam-
b a Fontanella 1645: cap. 473.11 com el 1632 o ms tard safegirien notes a passatges
redactats devers 1629: Fuit, post haec scripta, suae catholicae regiae maiestatis in hanc
civitatem de anno 1632 adventus, pro celebrandis Curijs cathalanis more solito... no
cal multiplicar els exemples.
2. El bon to de la censura de Vinyes forneix una prova ms que la relaci en-
tre els dos juristes ha estat caricaturitzada a favor dun relat historiogrc monocrom:
Hasce cathalaunici Supremi Consilij decisiones quas Ioannes Petrus Fontanella civis
in albo civium Barcinonensium descriptus et in eodem Consilio primarius advocatus
CAPTOL 9
ENLLESTIMENT I EDICI DE LES DECISIONES
l11 de mar de 1638 Fontanella impetraria del virrei comte de Santa
Coloma una llicncia per imprimir en exclusiva per a un perode de
vint anys, el doble del que era corrent suposem per lenvergadura de
lobra i el cost presumible de laventura editorial.
3
Sabem lolot con-
centradssim en la revisi de passatges i proves dimpremta el juny de
1638: Lo doctor Fontanella est ocupadssim ab son negossi ordinari, y
en esta ocasi molt ms perqu tot lo dia est a la estampa corregint.
4

Ai las, per un primer volum de les Decisiones no es donaria a
conixer al pblic en general ns un any ms tard, amb la produc-
ci, el nanament i la distribuci del taller dimpressors de laquit
Pere Lacavalleria
5
que estava assumint obres denvergadura creixent
(Llanas 2002: 307 i s.). Aquesta trigana respondria al fet que el nos-
tre protagonista passs nombrosos mesos recls que no amagat,
en companyia de signicats collegues, primer al palau del General
durant lagost i quasi tot el setembre, i desprs entre el 28 de
setembre de 1638 i el 31 de mar de 1639, com a mnim al convent
de Santa Caterina de Barcelona.
6
En tals llocs sels garantiria a tots
plegats particularment a Santa Caterina, grcies a la immunitat
eclesistica no patir les represlies dels capitostos de laparell vir-
regnal pel ferm suport jurdic prestat a la Diputaci desprs que, en
una batuda anticontraban, el clebre algutzir Miquel Joan de Mont-
rodon i altres ocials de Felip III (IV) irrompessin en dos locals de
lorganisme provincial a Matar (Palos 1997: 119-121).
7
La situaci
ellaboravit collegit et compilavit summa cura recensui et adamussim examinavi; et non
modo sanae catholicaeque doctrinae verum purissimis ac solidissimis iurisprudentiae et
sacrae theologiae resolutionibus ad usum forensem convenientibus contextas reperi et
ut varietate et copia sententiarum et auctoritatum eximiam ipsius authoris eruditionem
(quae alijs etiam scriptis nota est) commendant sic praelo imo et praemio ut omnium
oculis manibusque deferantur et aliorum animos ad similia peragenda alliciant dignas
sentio et censeo. Villanueva 1999: 331 noms hi detecta rastres de un acto de diplomacia
por ambas partes, tal vez con cierta irona aadida per qu ambas, ens preguntem.
3. ACA, Cancelleria, registre 5504, fol. 86r-87r. Madurell 1965: 202, nm. 382)
apunt incorrectament la data de 15.III.1639.
4. ACBG, vol. 1088, copiador de CR i CT entre 1633 i 1640, fol. 122r, carta de
13.VI.1638 dels consellers de Manresa a Francesc Millet, desplaat a Balaguer.
5. De moment no hem localitzat el contracte notarial que presumiblement Fon-
tanella i Lacavalleria signarien per regular les condicions de ledici de les Decisiones.
6. Hem obtingut les dates precises duna deliberaci de la Diputaci de 1.IV.1639
que rescabalaria amb cent lliures lhospitalitat del convent ACA, Generalitat, N-193,
fol. 211.
7. Elliott 1966: 322 i s., sobre el context del contraban en el marc de la interdicci de
comer amb Frana per motius bllics. A ACA, Generalitat, G-50/5, fol. 94v-95v, hi ha la
conclusi de 5.VIII.1638, dictada pels amants membres consistorials de la Diputaci el
govern triennal presidit per Pau Claris comenava amb tremp amb laval dels dos asses-
sors ordinaris del moment i de set consultors externs Bernat Sala, Francisco Roig de
shavia enverinat molt rpidament, amb un sonor conicte amb molt
de ress. Eixir-ne seria tan costs com complicat:
Lo senyor sagrist Alamany, assessor de la Diputati, y lo doctor
Phelip Vinyes, scal del rey nostre senyor, me han donat memorials
stampats acerca de la contenti tant renyhida entre los ofcials
del senyor rey y del General, jols recupilar y far relligar en un
volum fams y lo enviar a vostres magnicncies per lo arxiu de
exa ciutat, ahont veuran bravas cosas, y aqueix negoci ns al die
present cost a la Diputati deu mlia lliures, y los advocats con-
sultats, qui estaven retirats a la Deputati, sen sn anats vuy die
present a Santa Chatarina, que lo temps de la porrogati acabave.
[El virrei] est molt desgustat. Quan<t> pensaven que lo negoci
de la Deputati estave consertat, que ja los juristes sen volian
anar de Santa Chatarina a llurs cases, se desconsert, y se est
dit negoci en lo mateix estat, que s molt gran dany de tot lo
Principat.
8
La retirada de la primera lnia pblica, una vegada ms, evitava
a Fontanella de perdre temps anant i venint de la cria i fent-hi les
informacions; no li impedia, aix que quedi clar, seguir portant la ba-
tuta dels afers i ocupant-se de la coordinaci de tot amb m de ferro
lo vell dicta y ordena, tot traient i collocant peces al seu equip
missers Malla i Llenas, com ja li hem vist fer daltres vegades:
No admeten en la Audintia paper alg dels advocats estan reti-
rats en la Diputati, per no importa, que dit Fontanella sempre
t a son costat son ll o misser Malla, y aquexos li scriuhen y
rman, y lo vell dicta y ordena.

Mendoza, Joan Pere Fontanella, Francesc Llenes, Cristfol Cornell, Diego de Paz i Narcs
Peralta, que fracturaria les relacions entre la instituci rectora de la provncia i la monar-
quia. Remarquem que en la resoluci es posaria laccent sobre com lalgutzir Mont-rodon
i el procurador scal de la Capitania General Mag Trav haurien torbat i. e. atemptat
contra els elements de sacralitat institucional del General, inherents al seu exercici de
funcions pbliques: [Mont-rodon i Trav] mandasse frangire et aprire portas tabulario-
rum Generalis villae de Matar in quibus sigilla et libri Generalis Cathaloniae pro expedi-
tione mercium et iurium facienda per ofcialis dicti Generalis existebant necnon et portas
domorum dels magatzem proprias dicti Generalis (fol. 95r).
8. AMVI, vol. 13 CR, cartes de 29.IX.1638 i 18.X.1638 del sndic de Vic Antoni
Illa. Potser cal matisar les suposades deu mlia lliures. Ens consta que els diputats
i odors de comptes remunerarien amb vuit-centes lliures per cadasc al llarg de deu
mesos el sacrici personal i professional dels set consultors citats en lafer del contra-
ban mitjanant deliberacions de 8.VIII.1638, 27.IX.1638, 12.XI.1638 i 18.XII.1638 i de
21.I.1639, 12.III.1639, 16.IV.1639 i 11.VI.1639 ACA, Generalitat, N-193, fol. 7r-v, 55v-56r,
91v-92r, 127v, 151r-v, 193r, 229r i 272r.
Digu dit Fontanella que dit negoci era grave y que li dexs dits
papers y carta, que ell a la vellada los miraria y faria estudi del
que se hauria de fer, y que convenia se ajuntassen tres advocats
lo manco, y dit Fontanella volgu fossen misser Josep Fontanella,
son ll, y Francesch Llenes, y lo sendem, a 21 de dit, Pujades y
jo juntrem dits tres doctors en lo monestir de Santa Chaterina
y, junctats, se llegiren tots los dits papers y, hots, consultaren
dit negoci...
9
Aix li deixava un valus marge de temps per remirar per segon
cop passatges i proves dimpremta (Fontanella 1645: cap. 520.11) lls,
gendre, amics i prxims deurien aprotar el mateix lapse temporal
per acabar de confegir o rimar els habituals textos laudatoris: Ja hem
tingut ocasi (captol 5) de valorar la contribuci desacomplexada de
Josep Fontanella a aquest nivell; sobre els pirenes, tetis i febos que
ladolescent Francesc treu a collaci a la abundosa aganipe de la
facultat legal no tenim valor ni competncia per opinar, puix que els
historiadors de la literatura (glossats al captol 1) nhan tret tot el suc
possible, tenint en compte que es tracta dels primers poemes impre-
sos dun dels principals poetes i dramaturgs del barroc catal de
fet, uns dels escassos, ja que el gruix de la seva obra es transmetria a
travs de manuscrits; el sonet i la dcima que la lla sor Contesina
compon per al seu admirat pare no transcendeixen el testimoni dun
intens amor lial; laportaci de lesps dAnna Fontanella, Francesc
Pere Rub, potser s un dels seus darrers actes abans de morir; ens
reservem lopini sobre lacrstic del jurista Mateu Roig, forat amb
unes oo bessones a les inicials Foontanella, i tamb sobre la resta
de perles literries amb imatges aqutiques ineludibles que serveixen
de prolegmens al primer volum de les Sacri Regij Senatus Cathaloniae
decisiones.
El segon volum de lobra que ens ocupa, novament a crrec i a
risc de limpressor Pere Lacavalleria, no veuria la llum ns al 1645 el
retard simputaria a lagitaci dels temps (vegeu captol 11):
Ex veteri Audientia, et eius doctis pronunciatis, erant iam pridem
hae decisiones compactae. Non potuerunt tunc cum alijs prop-
ter accidentia, quam iam iam incipiebant in provincia pullullare,
prodire in lucem. (Nota introductria al lector.)
Prcticament no shi notaria haver aparegut en un context pol-
9. El primer fragment sobt dAMVI, Sndics: cartes, memorials s. XVI-XVII; Illa hi
reprodueix a grans trets part de la seva carta de 22.IX.1638 (ibidem, vol. 13 CR). El segon
fragment, aquest s transcrit del vol. 13 CR, s una carta de 22.X.1638 del mateix Illa.
tic molt diferent del de 1639 tret descassos afegitons de simulada
lleialtat institucional?,
10
tot el contingut seria dels anys previs a la
revoluci les notes bibliogrques en sn un eloqent testimoni,
11

entre altres.
12
Per motius merament pragmtics? o aventurem perqu
el jurista, conscient de la desafecci creixent de molts catalans envers
els reis de Frana (p. 341 i s.), veuria poc ntid el futur de la nova
situaci poltica? Valorem com a poc entusiasta la curta dedicatria a
la Reial Audincia de Catalunya per b que lautor hi tingus el ll
i juristes amb qui havia collaborat estretament al principi daquest
segon volum de Decisiones:
Dico ego opera mea, non tam electione voluntaria, quam ratione
necessaria: cum eo enim diu conversatus, et sub eius umbra, con-
tinuaque mearum actionum, omnibus cernentibus, approbatione,
quid honoris est, quod non fuerim, tam apud nostros, quam apud
exteros quoscumque, plane consequutus? Et demum (quae mea
non modica gloria) sua docta pronunciata, eruditionisque eximia
portenta, manibus meis alijs subministrari tulit, aquasque suae
pura, et limpidae doctrinae per hunc canalem, et qualemcumque
fontem derivari permisit. Vivat igitur, vivat felix Senatus, et sui
devoti clientuli ne obliviscatur: sic et ut me, et meos in aevum
devinctos experiatur.
13
Dambds volums de la segona gran obra fontanellana se nacaba-
rien fent diverses reimpressions arreu dEuropa a Frana (Li, 1668),
a lactual Itlia (Vencia, 1640 i 1642, naturalment noms el vol. I) i
sobretot a lactual Sussa (Colloniae Allobrogum/Ginebra, 1662, [1690],
[1691], [1692], 1693, 1735);
14
no tantes com del De pactis nuptialibus,
per pels mateixos motius (p. 133).
10. Heus-ne aqu un dhipottic. A Fontanella 1645: cap. 320.1 es tindria cura
despecicar que una determinada mesura hauria estat impulsada pel rei de les Espanyes
Hispaniarum regis, no pas del rei, a seques.
11. A la p. 87 hem aportat un seguit de passatges del segon volum de les Deci-
siones fontanellanes on se citarien com a molt recents obres de Luigi Posti, Leonardo
Duardo, Giovanni Antonio Mangilio o Joan Pau Xammar editades entre 1634 i 1639.
12. Fontanella 1645: cap. 341.21 parlaria de la guerra contra els gals al comtat
de Rossell com a experincia en curs, sense preocupar-se per endolcir el relat.
13. A fe que quan el nostre jurista en volia ser, dentusiasta, no li faltaven re-
cursos. Vegem-lo si no lloar lexpulsi dels moriscos per part de Felip II (III): Inter alia
per potentissimum Philippum huius nominis apud nos secundum regem catholicum,
praeclara gesta, illud unum prae ceteris in eius diademate splenduit, ab Hispania noviter
conversos potenti brachio, uti membra putrida de anno 1610 eiecisse (Fontanella 1645:
inici del cap. 474) en poca de subjecci als reis de Frana, calia fora desperit per
no rebaixar el to panegric daquest passatge redactat abans de 1639, oi?
14. Palau 1951: V, 457 identica les edicions sense claudtors; novament qui ens
ha facilitat les que posem entre claudtors s Imma Muxella, creditora dun agrament
majscul, desprs de consultar catlegs bibliogrcs de Catalunya i Itlia.
NATURALESA DE LOBRA
En qu consistiria per a Fontanella donar una estocada nal a
les Decisiones? Bsicament en acabar dintegrar molts materials que
ja tenia. I s que, a la prctica, la tasca que hauria assumit seria la
de recollir els arguments continguts en algunes de les seves prpies
allegacions jurdiques de temps ms reculats i recents o les de col-
legues, de rivals o de tercers i informar sobre lacollida positiva o no
que havien tingut davant les instncies jurisdiccionals de molt diversa
naturalesa a les quals shavien destinat. Ocasionalment pouaria dades
de processos darxiu (Fontanella 1645: cap. 477.16, 513.8 o 518.27, en
analogia amb p. 130), ms que no pas dels registres de conclusions,
negligits a partir de 1624 consta la gran trigana dels escrivans de
manament en conferir tals conclusions on tocava tant al dietari de
la visita del regent Bayetol a cavall de 1635 i 1636 com als propis
registres (Capdeferro 2010a: 276).
Lolot explicitaria amb modstia la seva dinmica dinterpolaci,
tant en la seva dedicatria de lobra a la Reial Audincia (Senatui)
com en la seva allocuci inicial al lector vegeu el primer i segon
fragments respectivament:
Praeter docta (integerrime Senatus) quae tua, adieci et mea, non
ut conferrem tuis, aut minus praeponerem: sed apponerem tantum,
utque ab istorum umbris, tuorum decretorum, tuaeque doctrina
candor penitius appareret.
Ea, de quibus hic agitur, copiosiori ex parte fuerunt sub patrocinio
meo discussa, meque tutante decisa. Suggessi ego materiam, tulit
Senatus iudicium; fodi terram, approbavit operam; colui segetes,
misit ille falcem.
15
Volem subratllar dues idees suara apuntades, fonamentals per va-
lorar aquesta magna obra de Decisiones, dhuc per invitar a reexionar
sobre el seu ttol:
16
la primera idea s que lexercici fontanell seria en
certa manera de consiliator amb vocaci de decisionista. La segona s
que el nostre jurista no limitaria la seva atenci a les causes portades
davant la Reial Audincia catalana i a les conseqents resolucions sin
15. Atesa la seva eloqncia, tant pel que fa al contingut com al to, transcrivim
ntegrament la dedicatria al lector de Fontanella 1639 a lapndix IV.
16. No arribem a impugnar-lo, per deferncia a la precauci del mestre Ascheri
1995: 95: Il termine Decisio infatti pu anche essere impiegato in unacezione ben pi
lata, pur rimanendo di regola essenziale il collegamento con lattivit di un tribunale;
collegamento che in fondo c pur sempre, anche quando si contrabbandano reports di
allegazioni come decisioni.
tamb a altres instncies jurisdiccionals, no necessriament rgies ni
tan sols tutelables pel rei de forma ordinria. Resumint, direm que
tot el que el ttol prometia es trobava dins lobra, per no tot el que
contenia el llibre estava anunciat a la seva portada. Procedim a justi-
car aquests propsits.
17
a) Consiliator i alhora decisionista
Hom podria considerar opinable que Joan Pere Fontanella es
postuls pblicament com a decisionista en essncia, recollector i
comentarista de jurisprudncia judicial si la matria primera indis-
cutible dels captols de les Decisiones la constituen els arguments que
havia bastit en les seves allegacions de dret o en els seus assessora-
ments com a consultor (captol 3). Aix s, contrastats amb els parers
de les parts contrries; i sobretot rubricats amb les resolucions juris-
diccionals corresponents
18
ja hem llegit en el colui segetes, misit
ille falcem que les presentava metafricament com les collites dunes
llavors plantades pels advocats. El cas ms agrant de reaprotament
dun discurs propi previ (ADG, volum 946/2544, tem 34, fol. 328-333)
el trobem en els captols o decisiones 352-355 shi evidencia una
transcripci literal gaireb contnua, amb la particularitat que lopuscle
original no seria prpiament una allegaci de dret, sin ms aviat un
memorial poltic, on les raons doportunitat haurien pres ms volada
que les destricta legalitat.
19
No s pas lnic model de reciclatge de
materials, a poc a poc nanem identicant daltres menys descarats.
20
A
Fontanella, no li hauria escaigut ms assumir la seva posici dadvocat,
ms modesta que la de magistrat quant a auctoritas en lEuropa dels
17. Algunes de les reexions que estem desenvolupant aqu les hem presentades
a Capdeferro 2009b. Constitueixen una concreci dels apunts del pargraf central de
Ferro 2000: 160.
18. Sense perjudici que, ocasionalment, lolot es permets doferir al pblic el
contingut dalguna allegaci jurdica seva que encara no hauria estat objecte de resolu-
ci judicial. Vegeu a Fontanella 1645: cap. 482-483 el text que el jurista elaboraria per
forticar la notaria de districte de Manresa, que hauria sortit malparada duna resoluci
de 8.VII.1634: Haec causa nondum est nita, nec in secunda instantia declarata: desi-
deratum civitas Minorissae in ea sperat successum, vel ex his, quae de iure suo docuit
in prioribus allegationibus, sive ex his, quae deduxit in secundis de non iure agentis
(cap. 483.20). Per contextualitzar el dossier, vegeu M2, de 14.VII.1634, i s.
19. Elliott 1966: 241 i s. o Casas ed. Pujades 1975: D150v (8.III.1628), sobre
el context en qu es redactaria lallegaci en qesti s el text que Villanueva 1999:
319 no rex a localitzar.
20. Convidem el lector a comparar: a) Fontanella 1645: cap. 334 amb BICAB,
569-48 bis, tem 10; b) Fontanella 1645: cap. 341 amb BICAB, Sala dAllegacions, capsa
145, tem 7. Nanalitzarem els continguts a la p. 305 i 309.
grans tribunals, i oferir al mercat un recull de consilia o responsa, de
dictmens? B ho havien fet amb grans xits de vendes i en temps
recents prestigiosssims jurisconsults, sobretot de lmbit itlic (Ascheri
1995: cap. 4, esp. p. 188), com el prolc paves Giacomo Menocchio
(1532-1607) public tretze massissos volums de consilia.
21
La nostra
resposta sarticula en dos eixos:
1) Sens dubte actuaria com a element dissuasiu per a Fontanella
el desprestigi en qu havia caigut el gnere de la literatura consiliarista
des de principi del segle XVII.
22
A la seva Catalunya coetnia es farien
ress de tal desprestigi i de la superioritat atribuda als decisionistes
comunament membres de la magistratura, de dinmica collegiada
i pretesament incorrupta dinteressos particulars dues notcies de la
dcada de 1610. Senyal que eren idees en circulaci. Una lescriuria
Francesc Ferrer, en els seus comentaris sobre la constituci 1 de les
Corts de 1363, Los impbers (Ferrer Nogus 1617: glossa 7, nm. 53).
Laltra, prviament, lhauria plasmada Segimon Despujol, parafrasejant
el piemonts Tesauro, en el prefaci al lector de leditio princeps, pstu-
ma, del segon volum de Decisiones aureae de Llus de Peguera (1611):
In hac legali scientia sumus adeo immensorum commentariorum
evolutione exonerati, ut notionem eorum dumtaxat (non dico inte-
lligentiam) habere nullatenus valeamus, neque tota ad id hominis
sufceret aetas. Discerne igitur pro tui prudentia commodiores
libros receptiores, simulque ac utiliores qui sunt aequidem deci-
siones sacrorum Senatuum. Non ideo consilia scripsit dominus
meus quorum iam prope innitus est numerus quibus non ita
facile est acquiescendum, cum alij lucri gratia clientibus inservi-
ant alij ostentationis causa, et contradicendi studio, discentiant.
23

Apreciacions negatives com aquestes no dissuadirien Josep Ra-
mon de treure al mercat un primer volum de Consilia al nal de la
dcada de 1620 (Ramon 1628) la mort de lautor lany 1631 no dei-
xaria pas lobra sense continutat.
24
Els seus cent captols contindrien
els responsa iuris ms celebrats de ladvocat aparentment triats en
21. Ascheri 1995: 195 o 206 i 242-243 imputa lxit daquesta obra o el dels consilia
de Sordi a la provisi sobrevinguda duna magistratura del gran tribunal corresponent.
22. Cavanna 1982: 156 relaciona aquest calo di importanza del consilium pro
veritate (lentissimo, ma percettibile a cominciare dal secolo XVII) amb la continua
crescita di consistenza e di autorit della giurisprudenza delle grandi corti statuali.
23. Ironies del dest: el captol 73, que clouria el volum, seria un responsum
pegueri.
24. Seditarien quatre volums diferents de Consilia seus entre 1689 i 1695 a Bolonya
i a Parma amb addicions de Jacopo Balducci i anotacions jurisprudencials rellevants.
funci del prestigi dels clients, entre els quals els nobles Llus Descat-
llar, Jaume de Llupi i dOms, el duc de Cardona o Frederic Meca.
Estratgicament i hbil, des del ttol mateix sexplicitaria que tals escrits
pro parte sacompanyaven amb les resolucions de la Reial Audincia
pertinents. A la prctica, lobra constituiria un exercici relativament
poc ambicis, no tant dintegraci i dinterpretaci, sin ms aviat de
juxtaposici i transcripci, ntegra o parcial, de documents de patro-
cini del propi Ramon i tamb dadvocats collegues o rivals
25
i de
jurisdicci.
26
Potser en cas dhaver estat provet regent a la Reial Au-
dincia de Mallorca (Planas 2010), com sespecularia a mitjan 1622,
27

lautor hauria tingut el coratge dapostar per un producte ms ferm?
Aquesta pregunta ens projecta a leix segon.
2) A Catalunya arran de les constitucions 2/1542 i 10/1547 co-
mentades (captol 4), o tamb del captol de Cort 3/1547 que veurem
tot seguit, sexplicitaria inequvocament el vincle inexcusable entre
lactivitat jurisdiccional dels relators de causes de la Reial Audincia
i largumental dels advocats de les parts, en un dileg tancat o molt
acotat que la doctrina processalista qualica de principi dispositiu.
28

Lobligaci dels tribunals de motivar totes llurs resolucions denitives,
consagrada des de molt abans per la constituci 55/1510 CYADC
(1704) I, 7, 3, 2, coadjuvaria en la consolidaci daquest vincle. De
tal manera, al Principat sens dubte hauria esdevingut legtima la cons-
trucci dun sistema de Decisiones des de la base i no sols des de la
cspide duna pirmide jerrquica imaginria dels operadors jurdics.
25. En tal cas, ladvocat advertiria el lector del prstec. Vegeu, per exemple, com
Ramon 1628: cap. 30 i. f. refereix que en una causa Cristfol Monterda pugn en el
mateix sentit que ell i superaren els acrrims adversaris Jaume Cncer i Felip Vinyes,
que havien redactat doctssimes argumentacions quae in duobus sequentibus consilijs
habentur inter mea qualiacunque pro materia dilucidatione imprimendas esse arbitratus
sum. Vegeu similarment lanotaci relativa a Cristfol Fums i Despl desprs del cap. 48.
26. Entenem que Fontanella 1645: cap. 334.8, precs com pocs en ls de les
paraules, estaria denunciant aquesta falta dambici de Ramon amb el verb posuit que
segueix: Quid de declaratione in hoc casu facta, ego sentirem, declarassem libenter
nisi Joseph Ramon coadvocatus in ea causa, id antea laboris suscepisset in illis quatuor
consilia consequutivis quae posuit in sua centuria consiliorum nempe consilia 56, 57,
58, 59 quae merentur ab omnibus notari, quia pelpulchram materiam continent. Aviat
nanalitzem el contingut.
27. ADTO, Fons del captol, calaix 14, capsa 148, tem 440.1.10, carta d1.VII.1622
del canonge Josep Jord: [Misser Vinyes] digusns que, a fe li havien dit que, si pro-
movien a misser Ramon, advocat de la ciutat, en regent de Mallorca, com se diu, lo
farien advocat.
28. Padoa-Schioppa 1999 ha resseguit la dicotomia al llarg de la conformaci
del sistema del ius commune entre iudicare secundum allegata et probata i iudicare
secundum conscientiam.
Val a dir que tal possibilitat, b que admissible, no havia estat mai en
la ment dels legisladors al segle XVI. La constituci 3/1542 CYADC
(1704) I, 1, 37, 1 havia disposat que, a compte i risc de lerari del
General, les conclusions de lAudincia fossin processades i converti-
des en decisions seguint unes directrius virregnals que encara no hem
localitzat, aparentment dictades a lintern del seu aparell de poder i
jurisdicci per tant, adreades a magistrats. Amb major concreci,
el captol de Cort 3/1547 CYADC (1704), III, 1, 13, 1 havia estipu-
lat el fet de no ser prorrogat en les segents Corts s secundari per
a largument el mecanisme de signe garantista pel qual els doctors
de la Reial Audincia inferirien decisions de les seves conclusions,
comprobant ab drets y doctrinas los motius per los quals seran esta-
das fetas conclusions en ditas causas, las quals hajan de sser sobre
los dubtes que hauran donats als advocats, gaireb com un trmit
ms un del darrers en llur cadena dactes jurisdiccionals. O una
proposta normativa presentada a la Cort General de 1585, la nmero
31, que seria tombada reiteradament per Felip I (II), tamb esceni-
cava un panorama on magistrats regis serien els autors considerats
autntics no necessriament exclusius de Decisiones a Catalunya:
Sie per vostra magestat nomenat un doctor de la Real Audincia de
la experincia y percia que conv [per] recopilar les conclusions dels
negocis y dubtes ms disputats en dret en dita Real Audincia que
ns ass se sn fetes, fent de aquelles decisions comprovades ab drets
y doctrines (Serra coord. 2001: 526, 585, 592 i 601). La proposta en
qesti estava en la lnia que de facto shavia practicat arreu dEuropa
(Ascheri 1995: cap. III, esp. p. 122-123, o cap. IV, p. 195), i tamb a
Catalunya amb Miquel Ferrer o Llus de Peguera (Oleart 2008) el
nanament pblic de lobra del qual aixecaria controvrsies a la casa
del General.
29
Davant daquest panorama normatiu i dels usos denll i den
les fronteres, no s estrany que advocats del renom de Jaume Cncer
o dAntoni Acaci de Ripoll donessin un format de Variae resolutiones,
29. En relaci amb el sufragi pblic de Peguera 1605, a Capdeferro 2008: 550-554
hem identicat, a partir dactes de les visites del General de Catalunya dels triennis de
1605 i de 1608, dues interessants qestions politicojurdiques: a) la condici imposada
pel consistori que els assessors de la Diputaci revisessin censuressin el contingut
de lobra abans que simprims; b) els retrets que es formularien entre diferents governs
de la Diputaci sobre la inadequaci de lobra a la constituci 3/1542. Si hi sumem
lenrenou suscitat quan se sabrien els esplndids tractes econmics amb qu el noble
manres veuria publicat el seu treball, podem creurens en lescenari dun distret vodevil;
un escenari que podria dissuadir potencials postulants a demanar ajuts per editar noves
colleccions de jurisprudncia comentada.
que podrem qualicar dhbrid entre el tractat, la literatura consiliar
i el gnere decisionista, a llurs obres impreses de reexions jurdiques
sostingudes per la jurisprudncia judicial. Cncer ho faria respectiva-
ment el 1594, 1598 i 1608 per a tres volums successius
30
ben aviat
reeditats amb addicions
31
i Ripoll el 1630 amb un nic volum, imprs
a Li. Per les raons que fos el primer per no haver estat naturalitzat
per les Corts,
32
cap dells no havia assolit una plaa en la mxima
magistratura catalana en treure a la llum tals llibres. I, creiem nosal-
tres, havien optat amb esperit conservador si b ms agosarat que
el de Josep Ramon per un model dobra per al qual sentien que el
seu entorn els legitimava plenament. Dac que pugui ser qualicada
gaireb de revolucionria la passa ferma de Fontanella lany 1639 de
fer obertament de decisionista.
33
No s casual que lolot transformi la
dedicatria al lector en un eloqent exercici dautojusticaci. Resulten
especialment punyents els passatges on es posa a la pell dun lector
inquisitiu que li preguntaria per qu es dna aires de grandesa i exer-
ceix unes funcions que no escauen a un modest advocat Quis tu
es, qui tantos spiritus tibi sumis? I safanya a respondre-li en tercera
persona del singular Non est senator, aut regius consiliarius, sicut
solent esse, huius aedicij architectus, sed qui tamen tot annos versor,
30. Remetem a la p. 123 per als volums I i II i a la p. 87 per al III. Figa 2000:
127 apunta aquesta consideraci de decisionista encobert de Cncer: La literatura ju-
rdica catalana est compuesta casi exclusivamente por comentarios a la jurisprudencia
del ms alto Tribunal de Catalua [...] Incluso Jaime Cncer con una absoluta maestra,
presenta como tratado de derecho civil lo que no es ms que una coleccin de senten-
cias ordenadas y comentadas. Diversament, Egea 1981: 830 arrisca menys i assumeix
les declaracions prpies del jurista de Barbastre conforme el seu objectiu hauria estat
explicar els ttols de les constitucions de Catalunya.
31. Egea 1981: 827-829 recull una bona desena dedicions diverses que ha com-
provat personalment i denuncia la falta dadaptaci de moltes citacions de remissi
interna a les modicacions operades per les addicions.
32. ACA, Generalitat, N-1049 bra eclesistic, Corts de 1599, fol. 138v-139,
sollicitud de 23.VI.1599. Ibidem, N-1045 bra reial, fol. 388v (6.VII.1599), observem
procuradors com el de Trrega defensant la petici de Cncer havia advocat a favor de
la vila?, mentre que el de Vilafranca del Peneds, on havia radicat durant almenys setze
anys abans de traslladar-se a Barcelona, no li prestaria cap tipus de suport fol. 389r.
Aquesta omissi indecorosa desplaur a qui sha interessat pel cas del gran jurista (Sa-
les 2002: 111-112 i 116). En vista dels efectes integradors que una naturalitzaci podia
tenir a nivell prctic accs a magistratures reservades Prez Collados 1993: 273 i s.,
sevidencia que el refs a naturalitzar Cncer emmirallaria la mesquinesa de juristes
temerosos de quedar preterits en provisions futures al Reial Consell catal.
33. Historiadors de gran solvncia perceben amb menys transcendncia aques-
ta faceta del Fontanella erigit en decisionista tot i que no va accedir al Reial Consell
catal: Ciertamente tampoco era imprescindible llegar a la Audiencia respectiva para
ser reconocido por el valor de obra decisionista, como ocurre en el caso de Juan Pedro
Fontanella en Catalua (Arrieta 2008a: 51-52).
et curioso mentis oculo quotidie vagor per latos, laetosque decisionum
campos. Continua linterrogatori, ara de lautor al suposat lector: per
qu no em seria lcit fer de decisionista, perqu no era present a les
deliberacions judicials? Cur igitur non mihi etiam fas intelligere,
et iudicare aliquid in istis? Quia non interfuisti?; volem subratllar
encara una pregunta daquest tens dileg; ladrearia novament el lector
a lautor, tot recordant-li que no havia estat cridat al ms alt tribunal
de Catalunya s a dir, posant-li el dit a la llaga suposadament ms
purulenta!, la seva frgil legitimitat per comentar sentncies: Et si,
non ingrediebaris Senatum, nec in eo praesens eras, dum haec tracta-
rentur, deciderentur, resolverenturque, iterato replices?
La precocitat en lmbit europeu del gest fontanell (Ascheri 1995:
123) avala que el qualiquem de revolucionari.
34
Una pregunta roman
oberta: seria la falta de consens pblic entorn daquesta aposta agosa-
rada la que privaria les Sacri Regij Senatus Cathaloniae decisiones de
ladvocat olot del sufragi pblic tericament preceptiu per part de la
Diputaci del General?
35
O, simplement, diputats i odors de comptes
sabstindrien de nanar lobra fontanellana per dicultats econmiques
vinculades a les incerteses poltiques i al dispendis context bllic?
b) Decisionista de resolucions alienes a la Reial Audincia a
vegades de factura prpia
Joan Pere Fontanella integraria dins la seva obra tot un seguit de
resolucions completament alienes a la Reial Audincia de Catalunya
en les quals ell hauria participat com a assessor del titular llec de la
jurisdicci s a dir, com a expert en dret amb plena responsabilitat
tcnica. Per tant, en certa manera, lolot vindicaria ser reconegut al
mateix nivell que els magistrats del ms alt tribunal del pas, on mai
34. Precocitat no vol pas dir exploraci de vies completament indites; entre
els precedents del gest fontanell trobem: a) Rerum iudicatarum libri IIII de ladvocat
davant del Parlement de Pars Anne Robert, editats per primer cop el 1596: Cette publi-
cation est le fruit de lexprience dun avocat ayant frquent le palais pendant plusieurs
dcennies et conserv la mmoire des affaires plaides (27 cas, soit un tiers environ) ou
entendues (44 cas). De plus, dans de nombreux cas, lauteur a le souci de comparer les
arrts rendus par la cour parisienne dans des affaires similaires. [...] Mais cet ouvrage,
qui nest pas uniquement jurisprudentiel, sapparente un recueil de plaidoyers. (Hou-
llemare 2004: 292) b) les Decisiones Senatus regni Lusitaniae de Belchior Febo, autor
de qui llegim aquest comentari certament irnic amb semblana dautoretrat: Advocati
etiam quandoque decisionatores unt (Fontanella 1639: cap. 213.10).
35. Documentaci de lany 1659 relacionada amb ledici del primer volum de
Decisiones de Miquel de Cortiada permet armar-ho (Oleart 2008: 538-539), per amb
precauci per haver-hi inters de part i per interpretar-se un silenci de la Diputaci
de vint anys enrere.
fou adms. Ja hem analitzat captols de les Decisiones fontanellanes
daquesta tipologia. Per exemple, aquells on el nostre home desenvolu-
paria els arguments que lhavien portat, quan feia dassessor del Gene-
ral de Catalunya, a refusar a persones que havien capturat bandits el
pagament de recompenses prviament proposades pels diputats (p. 191
i s.). Fontanella proclamaria ben alta la seva convicci de no estar fent
res fora de lloc amb tal integraci o incorporaci gens corrent. Era
una forma com una altra de legitimar el seu gest i de subratllar-ne
lanomalia. Per si de cas, reforaria la seva posici sia evocant un
precedent de Toms Mieres Hic incipiunt quaedam decisiones in
domo Deputationis, et illius tribunali factae, quas non erubesco inter
alias Senatus doctissimas inserere, quia scio non modice fuisse eas
elaboratas, sequendo nostrum Mieres qui non dedignabatur eas etiam
allegare (Fontanella 1639: cap. 245.1), sia explicitant que en una
causa portada davant la Diputaci hi arribaven a votar cinc doctors,
comptant les dues instncies, i llur bona reputaci els reportava sovint
ser cridats a la Reial Audincia Haec decisio non est sacri Senatus:
est tamen assessorum domus Deputationis, et Generalis Cathaloniae,
in qua voverunt quinque doctores, computatis ambis instantiis, digni
omnes, qui loca occuparent in Senatu, et cum haec scribo, iam unus
ad eum convolavit egregius senator Philippus Vinyes (Fontanella 1639:
cap. 253.22). I lequiparaci de resolucions del tribunal de la Diputaci
amb les de lAudincia no seria lnic a les Decisiones que ens ocupen.
Tamb hi hauria el cas dun Fontanella narrant el criteri que els hauria
mogut a ell i un altre advocat, exercint com a assessors de la cria
del veguer de Barcelona, a revocar la provisi dun jutge de reclams
(Fontanella 1639: cap. 166-167). Segons lolot, la legitimaci perqu
tal actuaci es tutegs dins les Decisiones amb els enjudiciaments de
la Reial Audincia vindria de la cura i la diligncia esmerades en
el cas per ell i laltre assessor: Non est haec Senatus decisio, sed
tamen eorum, qui sicut ille, in iudicando desiderarunt non errare, et
diligentias fecerunt. (Fontanella 1639: cap. 167.20). Encara un altre
exemple, on el nostre home i dos altres doctors en dret a nals de
1625 prendrien una resoluci a instncies del municipi de Miravet;
novament, la preparaci minuciosa de tal resoluci sentendria mrit
sucient per incloure-la a les Decisiones; de passada, ladvocat deixaria
caure que hi havien participat ms juristes que en moltes provisions
de la Reial Audincia:
Congregati [...] tres doctores, quorum ego minimus eram [...] re-
solvimus, populatores novos pro proprietatibus, quas possidebant,
quae obligatae fuerant per veteres, teneri ad debita per illos con-
tracta, quae resolutio licet non fuerit capta in aliquo Senatu, verum
cum sit facta cum magno studio, transire potest pro decisione.
Nec numerus doctorum erat insufciens, cum aliquibus ab hinc
annis experiamur in Senatu eri causas per tres, et quandoque,
et saepe nimis, per duos reges senatores dumtaxat. (Fontanella
1645: cap. 474.22)
36
En denitiva, ens trobem davant dun altre element revolucionari
en lhistorial del jurisconsult: la cincia i la conscincia aplicades en
lexercici professional podien tant com lautoritat rgia comunicada als
ms alts magistrats del pas. Aix, les Decisiones fontanellanes serigirien
en un paradigma dadaptaci daquest gnere de literatura jurdica a
una constituci poltica polirquica, la prpia de la Catalunya moder-
na.
37
Per aix hi deslarien, a ms de les causes suara vistes, querelles
portades i jutjades davant dels processos scalitzadors o visites de la
mateixa Diputaci del General (ad es., p. 160 i s.), o una resoluci dels
habilitadors de la Cort General de Catalunya fracassada de 1626 divuit
homes, la meitat dels estaments i laltra meitat nomenats pel rei, que
jutjaven collegiadament sobre ladmissi de dret dels que pretendrien
assistir a lassemblea poltica (Fontanella 1639: cap. 228-229).
ESTRUCTURA I CONTINGUT DE LOBRA
Les Sacri Regij Senatus Cathaloniae decisiones no pretengueren,
a diferncia del De pactis nuptialibus sive capitulis matrimonialibus
tractatus, conformar un corpus teric sistemtic. No es dotaren dun
ordre estricte, ni material ni cronolgic, sin que es limitaren, com hem
vist, a aplegar amplis i doctes comentaris de jurisprudncia judicial
generats a partir de lexperincia professional de lautor.
Lobra sescindiria en dos volums i se subdividiria en sis-cents
captols tres-cents al volum primer i tres-cents ms al segon, ca-
dascun dells seccionat a la vegada en una quinzena o vintena llarga
dapartats o capites enumerats. Hi hauria alguns captols completament
autnoms, per la majoria estarien interconnectats en petites sries,
majoritriament de tres o de quatre unitats consecutives. El primer
captol duna srie, en el seu enunciat argumentum proposaria una
36. Recordem que Fontanella no sinhibeix pas a lhora de fer retrets general-
ment ben justicats a lalta magistratura del pas (p. 209 i s.).
37. Ho hem apuntat a Capdeferro 2009b: 254-256 en aquests termes: [Las De-
cisiones se convertiran] en un reejo de aquella sociedad pactista, polirquica, con un
fuerte componente republicanista que era la catalana de su tiempo, donde la monarqua
era un polo fundamental de creacin del derecho, pero no el nico. Segurament lobra
que estem glossant suposa el mxim exponent del pactismo como factor coadyuvante y
caracterstico de la literatura jurdica catalana de qu parla Ferro 2000: 156.
o ms problemtiques, que sanirien descabdellant i relacionant amb
qestions colaterals o emergents en els captols successius els argu-
menta dels quals serien habitualment De eadem materia praecedentis
decisionis i, tot seguit, la crida a un subtema especc.
38
Al nal de
cada srie, apareixeria degudament potenciada la resoluci jurisdiccional
del cas sovint transcrita, de forma parcial o ntegra, amb paraules
dindissimulat orgull si Fontanella considerava que havia estat molt
receptiva amb el seu treball com a advocat.
39
Hom es pot preguntar: al
potencial lector no li hauria estat ms clara una estructura amb menys
captols, i que en cadascun dells sexposessin exhaustivament tots els
arguments suscitats en relaci amb un litigi? Aquesta qesti mai se
lhauria formulada un operador del dret de ledat del ius commune tard.
Aquest, immers en les urgncies de la praxi forense, feia incursions a
la literatura jurdica decisionista amb indissimulat pragmatisme, per
buscar-hi, amb la mxima rapidesa possible, el suport de les autoritats
jurisprudencials i doctrinals als arguments necessaris al propi client,
tot servint-se dels ndexs i repertoris temtics. I Fontanella, sabent-ho,
li agilitzaria les recerques. Articularia les seves reexions amb la ma-
jor coherncia interna possible a cpia duna dissecci dels mltiples
punts controvertits que concorrien en qualsevulla causa complexa, si
sesqueia atenent a fases o incidncies processals diverses.
40
De retruc,
administraria els continguts en unes dosis ms amables, tant per al
lector com per al propi autor que, quan calia, deixava que el can-
38. Com totes les regles generals, aquesta tamb t excepcions. Per exemple,
Fontanella 1645: cap. 306, tot i no indicar-ho a lenunciat, constitueix un apndix dels
captols precedents.
39. Ferro 1996, en relaci amb Fontanella 1645: cap. 504-509, que versaria so-
bre labast de la responsabilitat dels socis en una societat en fallida. Als cap. 504-508
es desenvoluparien els arguments de lolot, que advocaria exitosament a favor dun
ric ciutad honrat barcelon, i les rpliques dels contraris. Com a corollari, el cap.
509 oferiria el text de la resoluci de 1633 de la Reial Audincia amb la modestssima
(sic) valoraci nal segent: En qualiter per Senatum approbatae meae cogitationes,
et vigiliae, et laudati discursus.
40. A Fontanella 1645: cap. 519-522 hi ha un model exemplar de quatre cap-
tols fontanellans de Decisiones, on: a) es resumeixen breument els fets (cap. 519.1-2);
b) sidentiquen perfectament els quatre dubtes que formul el relator del cas, magistrat
de la Reial Audincia, i les respostes que hi donarien les parts en litigi cap. 519.3 i s.;
cap. 519.10 i s.; cap. 520.1 i s.; cap. 520.4 i s.; c) es refereix la resoluci jurisdiccional,
sen transcriu el nucli i se la valora cap. 520.11 i s.; d) es mencionen incidncies
esdevingudes en fase executiva i qestions disputades al voltant cap. 520.15 i s.;
e) sallarga la perspectiva temporalment i processal per analitzar lhbil intent dun
dels condemnats en la resoluci comentada per desvirtuar-ne els efectes cap. 521;
f) encara amb major perspectiva ara retroactiva, sexplica com el dossier inicialment
shauria portat davant la cria del veguer de Barcelona i com sen conduiria levocaci
a la Reial Audincia cap. 522.
sament li imposs un punt i apart en el treball: Nunc, calamo non
modicum fatigato, sistamus parumper. (Fontanella 1645: cap. 349.26)
La manca dun l conductor estructural i la consegent dispo-
sici capriciosa ms aparent o ms real de lnies argumentals al
llarg de lobra es compensa amb sovintejades remissions internes
41
i
t algunes excepcions. I s que en les Decisiones fontanellanes es fan
recognoscibles uns grans eixos temtics que poden abastar des duna
desena ns a una cinquantena de captols. Estarem parlant dunitats
no identicades en els propis argumenta, sin ms aviat fruit de lanlisi
del lector. Hom ja ha vist com molts dels captols atenents a resolu-
cions de la Diputaci del General com a tribunal o de la seva visita
es presentaven apilats al volum primer captols 245 a 258 (p. 42).
Precisament, tal volum primer havia comenat amb una llarga succes-
si de captols de l1 al 30 consagrats a recusacions de magistrats
el que a lpoca es coneixia com a causes de sospites i a matries
connexes.
42
Fontanella nera un hbil expert. A continuaci, els cap-
tols 31 al 45 versarien quasi monogrcament sobre les substitucions
decomissries sovint imposades als primognits es vanaria de ser-
ne analista pioner en la seva terra. A partir del captol 46 i ns al
51 lautor socuparia de qestions testamentries i de codicils. I aix
sanirien enlant grans temes, amb un vincle argumental ms poders
o ms atzars. Al principi del segon volum es repetiria en certa manera
loperaci. Un gran eix temtic inicial que abastaria del captol 301
ns al 355 tractaria sobre diverses matries relacionades amb lEs-
glsia sense perjudici que sen parls en molts altres captols: rgim
scal de coses de lEsglsia venudes o de coses venudes per eclesistics,
amplitud de la jurisdicci secular sobre els eclesistics, contencions
entre jurisdiccions seculars i eclesistiques, jurisdicci suprema del
rei sobre barons eclesistics, marge perms a religiosos i monjos per
llegar bns a establiments eclesistics, lassistncia al bra secular que
lEsglsia podia demanar, etc. Com que el cas seleccionat per tractar
sobre aquesta darrera matria hauria suscitat greus controvrsies sobre
41. Heus-ne aqu una de molt castissa: Cum legeris hanc decisionem, recurre
statim, et lege etiam aliam, quae est in hoc eodem volumen quae incipit Praesuppositis,
et sequentem quae sunt pene tam afnes ut vix una possit separari ab alia. (Fontanella
1645: cap. 495 i. f.)
42. Un exemple clarssim: el cap. 12 de les Decisiones, enmig daquest gran eix
temtic, es dedicaria al cmput de graus de consanguinitat i anitat entre persones en
dret cannic i en dret civil. Certes relacions de parentiu entre jutges i parts duna causa
justicaven plenament recusacions dels primers per part dels segons. Amb blocs temtics
com el fontanell i altra doctrina catalana es pot enriquir, encara ms, Coronas 1982.
una pretesa inobservana del dret catal, Fontanella saltaria captols
356 a 360 a lanlisi de la lletra i la praxi de la clebre Constituci
Poc valria de 1481, sense excloure que, closa aquesta srie (Fontanella
1645: cap. 360.26), el tema del control de lobservana del dret pogus
reaparixer en passatges ulteriors, i aix successivament.
Moltssims dels captols del primer gran eix temtic del segon
volum de Decisiones fontanellanes i daltres parts de lobra sencera
tenen com a marc o estan consagrats a les contencions o conictes
entre jurisdiccions eclesistiques i seculars que tant li abellia preparar
al jurista olot. Per tant, inclouen o acaben amb una determinaci del
canceller de Catalunya. Un dia caldr debatre amb propietat la naturalesa
jurdica daquest tipus de resolucions judicis de qualitat i no pas de
mrits
43
i el component de llibertat que suposava que Fontanella les
mescls i confongus amb la jurisprudncia judicial duna, dues o les
tres sales de la Reial Audincia de Catalunya. Ara no toca. Sigui ms
o menys heterodoxa tal combinaci, provisionalment la subscriurem
a cpia de posar laccent en dos aspectes: que leclesistic daltssim
rang nomenat pel rei que resolia les contencions era el president de
la primera de les aules de lAudincia; b) que mantes vegades no
pas sempre, malgrat no hi estigus obligat, dictaminava aconsellat
per alguns magistrats de la mateixa Audincia prviament elegits la
forma com Fontanella ho remarcaria no s gens innocent.
44
El que
farem a continuaci, com a modest homenatge a Joan Pere Fontane-
lla i a la seva passi per a aquesta tipologia dassumptes, s veure de
prop un parell dafers que es traslladarien a almenys una desena
de captols de les Decisiones on interactuarien contencions de jurisdicci
i resolucions ordinries de la Reial Audincia. No en va, els elements
ms controvertits per la seva complexitat jurdica serien que atraurien
latenci del nostre home a lhora de confegir la seva segona gran obra
de doctrina. Lexercici servir en certa mesura com a model de les
possibilitats que la interpollaci dallegacions i literatura jurdica pot
oferir als investigadors que vulguin reconstruir plets i controvrsies.
Per comenar, identiquem el lligam material que es dna entre
tres tndems de captols de decisiones els 333-334, 458-459 i 516-
43. [Videbis] dominum cancellarium esse solum iudicem qualitatis, ad effectum
dumtaxat declarandi, ad quem spectat cognitio illius causae, cuius ratione est rmata
contentio, non quae ex partibus fovet iustitiam in meritis (Fontanella 1645: cap. 338.12).
44. Ad es.: Haec ego [...] obtinui declarari [...] die 1 februarij 1630 per dominum
cancellarium, cum tribus magnicis regijs consiliarijs ad id particulariter assumptis,
uti solet, et electis. (Fontanella 1645: cap. 338.18) Recordem Capdeferro 2010b: 938.
517.
45
Tenen en com el fet de fonamentar-se sobre un embullat litigi
suscitat a partir del 1622 entre el municipi i el captol de la Seu de
Tortosa. Quin ns lobjecte? Una carnisseria erigida pel captol i uns
pretesos drets de pastura als termes comunals tortosins dels ramats
destinats a aquesta carnisseria. Cal dir que aquest noms s un dels
diversos focus de tensi entre les dues institucions tortosines referides
a vegades amb el concurs docials regis a la dcada de 1620. Sn
anys tempestuosos a lactual capital del Baix Ebre tamb quant a la
delimitaci de lmbit objectiu i subjectiu dexacci duna gabella lo-
cal, el nou impsit sobre el forment i farina:
46
el municipi pretn que
els eclesistics estiguin obligats a satisfer-lo, i tamb les persones que
comprin farines comercialitzades per lardiaca de la Seu de Tortosa i
els seus agents; aquest segon supsit sacabar enjudiciant en un fur
secular la Reial Audincia de Catalunya, al nostre advocat li reei-
xiran innovadors arguments per protegir la scalitat municipal sense
atemptar les llibertats eclesistiques (Fontanella 1645: cap. 300-306).
Aix, podr celebrar sense timidesa les batalles guanyades en un front
tan delicat: es vanar amb escassa modstia de com el seu parer haur
inut poderosament en una provisi favorable a la ciutat del relator
Raimon Rub de Marimon a 1 de juliol de 1632 (cap. 305.30). Qu
festejar vertaderament lolot: els seus excellents escrits forenses? o
el resum que nhagi fet lAudincia? la pregunta s retrica:
En qualiter egregius Senatus elegantissimo calamo complexus
breviter fuit motiva, in quibus ego meam fundabam intentionem,
explicata tam in hac, quam in antecedentibus decisionibus ita
ut amplius desiderari non valeat. (Fontanella 1645: cap. 306.24)
45. Els captols 516-517 sacomoden dins una srie temtica ms mplia que
engloba els captols 510-517. Fontanella 1645 hi emprn un itinerari que el porta a vi-
sitar: a) un afer anleg al tortos on ens endinsem que shauria ventilat a la dcada de
1610 entre el captol de canonges i el municipi de Barcelona cap. 510.22-25 i 511.7
i s.; b) un contencis sobre drets de pastura dun ramat duna comunitat eclesistica
en terrenys municipals per no comunals de la Selva del Camp cap. 514; c) un
litigi sobre la pretensi del mostass de Girona de comprovar pesos i mesures emprats
als establiments alimentaris concertats amb el captol de la Seu de la mateixa ciutat
cap. 515. Superat aquest periple, lolot agafa el l de la carnisseria canonical de
Tortosa naturalment no es priva dinserir al discurs referncies a algun cas diferent.
Afegim que el cap. 518 guarda una estreta relaci amb els vuit precedents constitueix
lapndix a la srie, com es declara a 518.1, sescriu bsicament a partir dinformacions
obtingudes dels processos barcelon i giron mencionats als punts a) i c).
46. Aquest suscita com a mnim dues contencions de jurisdicci o conictes
de competncia: ADB, Sententiae contentionum, vol. 6, fol. 108r-109r (27.VI.1626) i fol.
122r-123r (15.X.1626).
El de carns i pastures tortosines redeamus ad rem s un cas
del qual, pel que fa al patrocini municipal, portaria la veu cantant
Josep Ramon (recordem la p. 231) en deixaria bon testimoni als
seus Consilia (Ramon 1628: cap. 55-59). Fontanella amable per no
admiratiu envers les qualitats de Ramon com a jurista
47
hi faria de
solista suplent o de corista, igualment que Jaume Cncer i el professor
a lEstudi General de Lleida Francesc Bafart curiosament Ramon
noms es recordaria de mencionar-los com a collegues en el moment
dexcusar-se per no haver, el mar del 1623, assolit una resoluci favorable
a la ciutat de Tortosa (Ramon 1628: cap. 59 post nm. 9). Procedim
a contextualitzar el dossier. A travs duna sentncia arbitral de lany
1516 entre el captol i el municipi de Tortosa, visiblement el captol
shauria inhibit condicionalment de tenir una carnisseria privativa per
als eclesistics. Lany 1622 la ciutat suposadament incompliria una de
les condicions assumides un segle enrere en arrendar el tall de carns
local sense una subhasta o encant previ. El captol que esperava amb
arteria la ms mnima relliscada municipal, segons Fontanella
48
se
sentiria immediatament legitimat per recuperar les seves preteses anti-
gues llibertats dinstituir i gestionar una carnisseria prpia i fer pastar
els seus ovins dins el terme de Tortosa; i replicaria el municipi que
havia instat un judici possessori plenari amb un interdicte interim o
possessori summarssim, del qual sortiria airs grcies a una provisi
de 18 de mar de 1623; tal provisi la dictaria ben sol el magistrat de
la Reial Audincia Hiplit Muntaner i tindria efectes devastadors per
a la ciutat de cara a la prossecuci del cas.
49
Fontanella consagra un
captol de les seves Decisiones a la protesta formal que articularien els
47. Pel que fa al cas, alterna propsits ms i menys favorables; entre els primers,
Fontanella 1645: cap. 516.1 o 333.8; entre els segons, el verb posuit del propi cap. 333.8
vegeu supra, on hem parlat daversi a la literatura consiliar, o cap. 511.4 on, a la
prctica, insinua que ni Ramon ni Acaci Antoni de Ripoll haurien llegit b passatges de
juristes castellans cabdals com Jernimo Castillo de Bovadilla o Pedro Nez de Aven-
dao; es podria sospitar que el mer desig daportar dades absents de Ramon 1628 en
constituiria una certa censura; no s aix, als cap. 516.1 i 516.5 sevidencia que Fontanella
vol afegir als arguments del municipi de Tortosa idees que se li han acudit massa tard.
48. Vegeu com ho diu Fontanella 1645, de manera ms descarada cap. 516.1
o ms subtil cap. 333.8. A BICAB, 569-48 bis, tem 10, lolot ns i tot apunta que el
captol shauria servit de certes cauteles per conduir a la situaci de 1622; aventurem:
potser hauria promogut que no hi hagus licitadors a la subhasta que quedaria deserta?
49. Quae resolutio vix dici potest quot damna causavit, et causat in dies in
prosequutione aliarum causarum ad tollendum istam manutentionem, sic ut dictum est
datam, deinde introductarum. (Fontanella 1645: cap. 516.20) Al cap. 516.1 ja shavia
advertit dels avantatges dostentar la possessi material dun dret de cara a qualsevol
disputa: multa sunt commoda possessionis; maluit possidendo litigare super possessorio,
quam non possidens contendere super petitorio.
advocats del municipi per la injustcia si b no contrafacci directa
de cap constituci de qu, en un assumpte de tanta transcendncia,
Muntaner no hagus ni referit a la seva sala del tribunal la resoluci
que tenia embastada.
50
En canvi, Josep Ramon cada advocat emfasitza
lmbit que carreg sobre les seves espatlles? sinclina per aprofundir
sobre una altra qesti emergent del cas: que, segons el captol cate-
dralici tortos, la provisi de 18 de mar de 1623 no seria respectada
pel municipi, el qual blocaria lentrada diria a Tortosa de vuit mol-
tons destinats a la carnisseria dels canonges volem afegir que, amb
la imprescindible collaboraci de les autoritats rgies del districte, la
ciutat impulsaria altres mesures de resistncia;
51
consegentment, els
eclesistics instarien que el municipi fos objecte dun procs de regalia
per haver contrafet lusatge Iuditium in curia datum. Aqu seria Josep
Ramon qui, en una data no determinada, persuadiria el ministre regi
Llus Besturs per exemple, a fora de demanar que el sc regi sin-
corpors a totes les actuacions passades i en curs (Ramon 1628: cap.
60). Com el lector pot comprovar, el dossier sanava enrevessant i
a fe que li nestalviem ramicacions insospitades, per exemple cap al
mn gremial, signicativament subjecte a tutela municipal:
Serveixin com a exemple dues declaracions del canceller de Ca-
talunya en contencions de jurisdicci interrelacionades entre la
cria del llavors bisbe-cardenal de Tortosa i el veguer i els jutges
ordinaris de la mateixa ciutat. Les haurien promogudes les di-
ferncies de la comunitat de ligallers de Tortosa amb el captol
de la Seu i el majoral dels seus ramats Guillem Codurs a
50. Fontanella 1645: cap. 517. Presumim que la resoluci de les tres aules de
la Reial Audincia de 14.XI.1613 citada a 517.10 deuria ser de 14.XI.1623. Potser arran
daquesta, tindria lloc sobre el cas un altre pronunciament de Muntaner (18.XII.1624),
conrmat per Jeroni Santjust (18.III.1625)? ADB, Sententiae contentionum, vol. 6,
fol. 225v-226v (10.IX.1629), ens assabenta de lexistncia de tals provisions, que no
deurien alterar substancialment la possessi cautelar del captol.
51. Ibidem, fol. 109r-110r i 110v-111v, dues declaracions de 27.VI.1626 del canceller
de Catalunya Pere de Puigmar en sengles contencions de jurisdicci entre la cria de
laleshores bisbe-cardenal de Tortosa i les cries seculars del sotsveguer i el lloctinent del
batlle regi de Tortosa. Tals conictes competencials estarien motivats per les diferncies
del captol de la Seu amb els dits sotsveguer i lloctinent de batlle regi i tamb amb
els paers de Tortosa arran de procediments patits pels referits ocials laics per haver
publicat el 13.IV.1623 i 14.IV.1623 menys dun mes desprs de la provisi dHiplit
Muntaner unes crides del municipi que prohibien severament a les persones seculars
tallar carn a la carnisseria del captol o custodiar bestiar del mateix captol. Puigmar
reconeixeria la legitimitat de la jurisdicci eclesistica per entendre sobre lafer sempre
que aquesta es limits a actuar per via ordinria, no pas, com ho faria, contra invasors
de bns de lEsglsia a travs de la clebre constituci 4 del concili Tarraconense de
1244 que els inigiria lexcomuni (Pons 1974: 122 i Marqus 1994: 113-114).
partir duns procediments executius fets contra Codurs per valor
de vint-i-cinc lliures per no haver declarat la pretesa malaltia que
tenien algunes de les seves ovelles. El canceller postularia i in-
sistiria que la cria secular fos competent sobre lafer, sempre
que es procuressin les mximes garanties en els procediments
contra el controvertit majoral.
52

Tornem al nucli principal del cas. El seu quid seria que, un cop
aconseguida la possessi cautelar del dret de tallar carn, el captol no
tindria cap inters que es tracts linterdicte possessori plenari que la
ciutat havia instat prviament. Per aix, quan aquest avancs a gran
velocitat, a la darreria de la primavera de 1628, els canonges proposarien
una excepci declinatria de fur per traslladar el litigi a la jurisdicci
eclesistica.
53
Joan Pere Fontanella sempiparia com una muga davant
daquesta acci intollerable a D[u], perqu se la temia i sobretot
perqu en el seu moment lhavia predita a Hiplit Muntaner la qual
cosa feia encara ms irritant la seva provisi de 1623:
La contenti que ha fermat lo captol s intollerable a D[u], no
s com ho pendran estos senyors, a qui recordarem quels ho [h]
avam dit mil vegades, informant en lo interim que a la postre
vindram a dass, per Du nos aiudar. (T11, de 2.VI.1628)
De bon o de mal humor, lhora era arribada de plantejar una
contenci de jurisdiccions. Fetes unes primeres empentes al procs el
juliol de 1628,
54
els membres de lequip jurdic municipal trigarien fora
mesos a implicar-shi decisivament amb les preceptives prorrogacions
i la impacincia del canceller per una suma dalmenys tres factors
(p. 224 i s.):
55
una severa falta de liquiditat, la necessitat de solucionar
prviament el tema dAlcanar i una malaltia prou durable de Josep
Ramon. Joan Pere Fontanella, desprs de tenir a casa el procs durant
52. ADB, Sententiae contentionum, vol. 6, fol. 102r-103r i 111v-112v, declaracions
de 31.X.1625 i 13.VII.1626.
53. Fontanella 1645: cap. 333.9 denuncia sense ambages lestratagema capitular de
buscar, en aquell moment processal, el judici que a priori li podria resultar ms benigne:
Absoluto, et nito eo iudicio interim summarissimo, et possidente iam pacice capitulo
in vim declarationis in eo factae in sui favorem, voluit civitas procedendum ulterius in
causa in Regia Audientia, ut super reliquis denitive declararetur, et quia probationes
omnes erant iam factae, petijt in causa concludi. Capitulum cum per declarationem in
interdicto interim factam, haberrt [sic, haberet] iam quod exoptaverat, satius ducens
in curia ecclesiasticae, ubi in effectu magis de illis iudicibus condebat tanquam sui
ordinis, et saltem in dubio, Ecclesiae favorabilioribus, quam in Regia Audientia, ubi e
contra, iudices sunt seculares, litigare, opposuit fori declinatoriam.
54. Ho inferim dADB, Sententiae contentionum, vol. 6, fol. 225v-226v (10.IX.1629).
55. Es ressegueixen amb detall a ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 12 CR, cartes
de la tardor de 1628 i lhivern de 1629.
fora temps cosa habitual en ell (captol 4), tot desoint estirades
dorelles del canceller i daltres operadors jurdics perqu el restitus,
56

reeixiria a fer lallegaci jurdica que hem localitzat i ja hem referit
(BICAB, 569-48bis, tem 10). Segons diria desprs de replicar els que
lhaurien acusat de retardatari!, shi hauria hagut de concentrar de
manera exclusiva atesa la seva gran dicultat i per voler comptar amb el
consens dels altres dos advocats aconductats per Tortosa al cap i casal:
En lo de les carnisseries lo doctor Ramon, a qui Du aiude, tin-
gu molts mesos lo pros per a fer lo memorial y nol fu. Ara
me lhan portat a mi. Assegure a vostres magnicncies hi estich
actualment treballant, y no mocupar en altre negoci de impor-
tntia que aquest no estiga a punt. (T23, de 7.III.1629)
Podia Mart [h]aver escusat lo que ha scrit, que dies ha que lo
canceller t lo pros [...] Aguardam que lo senyor Ramon se lleve,
que ser desps dem, y acabarem de pndrer-hi resoluti, que
s negoci de importntia y difcults. (T25, 28.III.1629)
57

En lo de la contenti, jo he tingut grans dicultats desprs de [h]
aver molt mirat lo negoci, y volgu una iunta ab misser Cncer,
y ell, desprs de [h]aver-me ot, conegu les hi [h]avia. Restrem
que, pus misser Ramon anava de millora y ell ere lo qui [h]avia
guiat esta causa, aguardssem uns quants dies que estigus millor
per resolre-[h]u tots iunts. Mart tenia lo crrech de fer-nos iuntar.
Jo estich molt a punt. (T26, de 25.IV.1629, que acaba amb una
subtil venjana al sndic delator.)
Resumidament, la complexitat vindria del fet que, a partir del
moment que la provisi de 1623 havia declarat cautelarment la pos-
sessi capitular, els canonges entenien que qualsevol atac municipal a
aquesta possessi els collocava en posici de reus i, per tant, havia
de prevaldre llur jurisdicci eclesistica, concretament la del bisbe de
Tortosa. Per desvirtuar tal prevalena, Fontanella no es podria servir del
principi general ne continentia causae dividantur, puix el dret cannic
56. Ibidem, cartes de 28.II.1629 i 21.III.1629 del sndic de Tortosa Gabriel Mart
Burgus: Lo canceller [...] no far altras porrogations ns que misser Fontanella li haja
tornat lo procs, quel t dos mesos ha per fer lo memorial. No obstant que cada dia
yo y lo notari lo solicitam quel torne y fassa lo memorial, may [h]y podem aribar.
57. Ibidem, el mateix 28.III.1629 el pobre Mart desprs de rebre un xfec
dimproperis? conrmaria tant la restituci del procs com la complexitat del dossier,
que hauria alentit la feina: Misser Fontanella ha restitut lo procs de la contenti y
encontinent lo canceller lo ha fet portar al relador de las contentions y, vist aquell, nos
ha dit que informssem, que la vol despedir a tota diligncia. Misser Fontanella y misser
Cncer avuy en la consulta ne han tractat y mirat alguns libres y la tenen per perilosa.
no el reconeixia sobre gent subjecta a furs diferents. Lolot shauria de
fer fort en subratllar el vincle ntim entre les causes possessria inte-
rim i plenria, tot deixant clar que en aquella alada de procs el seu
client no aspirava que es tracts cap mrit dun judici nou, com seria
un plet petitori o de propietat. Aix sassegurava de mantenir-se en el
marc del judici ja iniciat davant la Reial Audincia; reforava la seva
posici la reserva futura de mrits del possessori plenari que Muntaner
havia contemplat al nal de la seva odiada resoluci. De tot plegat en
veiem una sntesi als ja referits captols 333-334 de les Decisiones,
58

que, com sescau, es clouen amb la resoluci de 10 de setembre de
1629 del canceller i tres consultors a favor de la cria secular.
59
Entre
una cosa i altra, la contenci hauria trigat ms dun any i tres mesos
a resoldres. Ens dol que no shagi conservat la correspondncia on
podrem llegir la reacci de Joan Pere Fontanella (p. 47), imaginem
que fora bufada en vista de les ratlles que adrea obertament al lec-
tor, tot remetent-lo a altres casos relacionats per ser precisos, al de
Balaguer que analitzarem uns pargrafs endavant:
Quibus attentis regius cancellarius [...] declaravit in favorem curiae
secularis Regiae Audientiae, ut scilicet in ea continuaretur causa,
et tetigit regius cancellarius in declaratione praedicta, omnia fere
motiva, quae ego superius in favorem huius opinionem adduxi, et
signanter, quod possessionem Ecclesia a iudice laico habuerat, de
qua in principali causa erat agendum. Placent haec tibi? Forsan.
Sed ego non ero satisfactus, nisi te videro legentem, et attente
considerantem alias decisiones infra de hac eadem materia, pro
civitate Balagarij, quae incipiunt a num. 340 ni fallor. (Fontanella
1645: cap. 334.22, on, per cert, equivoca lany de la data posa
1626 en comptes de 1629.)
Abans dobeir la remissi del mestre i transportar-nos a les terres
catalanes de Ponent, ens interroguem per com acabaria el litigi secular
que el canceller hauria validat. Els captols 458-459 de les Decisiones
ens assabenten dun interessant cmul destira-i-arronses processals. I
s que el magistrat de la Reial Audincia Jeroni Guerau, en mans de
qui retornaria la causa possessria ara no pas en virtut dinterdicte
interim sin plenria,
60
sexcediria en les seves atribucions i a lhora
58. Recordem (p. 289) que Fontanella 1645: cap. 334 reprodueix i adapta BICAB,
569-48 bis, tem 10.
59. ADB, Sententiae contentionum, vol. 6, fol. 225v-226v. Pere de Puigmar la dicta amb el
parer dels magistrats Josep Roca, Ramon Rub de Marimon i Llus Besturs.
60. Guerau linferim ibidem es devia haver encarregat del cas arran del
trasps dHiplit Muntaner lany 1626 (Palos 1997: 196).
de dictaminar, a favor de Tortosa, envairia mrits del judici petitori,
tamb en beneci del municipi. Mentre la ciutat demanaria lexecuci
de la provisi, el captol de la Seu suplicaria a laltra sala de lAudincia
per considerar nulla la resoluci precedent. Aleshores es plantejaria
un combat sobre si tocava tornar a enjudiciar el cas al jutge a quo o
al jutge ad quem. Fontanella pretendria haver fet un sobreesfor, ms
enll del que fra necessari, a lhora dargumentar a favor del seu
client.
61
Reeixidament, puix que les aules del canceller i del regent la
Cancelleria reunides sinclinarien pel jutge a quo el 6 de mar de 1634
(Fontanella 1645: cap. 459.13-14). Infatigable, el captol pugnaria per
revocar tal determinaci davant la tercera aula de la Reial Audincia.
Al rival, lxit li arribaria un altre 6 de mar, aquest cop de 1638, de
la m de Miquel Joan Magarola. Molt contrariat, Joan Pere Fontanella
acomiadaria el tema a Decisiones de moment no en sabem trobar
dades posteriors
62
amb una de les seves sovintejades reexions sobre
la mutabilitat dels criteris dels homes a la qual no eren aliens els
jutges i amb un consell als lectors de fugir de la litigiositat per no
veures exposats a tal mutabilitat:
Vidisti diversitatem opinionum? Vidisti naturae humanae fragili-
tatem? Roga ergo Dominum pacis, ut eam semper in domo tua
habeas a litigijs liberata, et interim iudica inter has diversitates,
emum ego iam aperui sensum. (Fontanella 1645: cap. 459.23)
Arribats aqu, ens toca complir amb la instrucci fontanellana de
passar del captol 334 al 340 de les seves Decisiones, on topem amb
un assumpte emparentat amb el de Tortosa emmarcat a la Noguera.
Entremig, tenim ocasi de llegir-ne un desdevingut a Tarragona, arran
de lembargament de viandes comprades a la carnisseria eclesistica
que se li fu a una serventa del procurador scal de la mensa arque-
bisbal no precisament lentorn ms domstic i immediat dels digna-
taris religiosos. Aqu el client de lolot no seria del bndol municipal
(Recasens 1998), ben al contrari seria larquebisbe tarragon (Jord
1993). Fontanella aconseguiria que, en una contenci de jurisdiccions,
el canceller de Catalunya declars propi del fur eclesistic lenjudicia-
ment dels efectes de laprensi de les carns en qesti (Fontanella 1645:
61. Haec sufciebant pro responsione ad priorem obiectionem, sed meus calamus
hic non sistit, nec meus animus hic quiescit, quia non debeo reliquere sine declaratione,
et legitima sustentatione, et forticatione illud, quod dixi, iudicem, qui semel iudicavit,
si nulliter, posse iterum valide iudicare. (Fontanella 1645: cap. 458.19).
62. No resulta sorprenent, tenint en compte que lany 1639 els dos volums ja
estarien llestos i haurien rebut les oportunes censures i llicncies; els afegitons hi serien
escassos.
cap. 336-338, a acarar amb BICAB, Sala dallegacions, capsa 145, tem
17). Travessat aquest gual, ens aboquem, ara s, al cas de Balaguer (Font
1982). I s que aquesta ciutat, igual que Tortosa, Girona, Manresa o
Vic, mantingu aconductat Joan Pere Fontanella, i tamb el seu gen-
dre i soci del Francesc Pere Rub,
63
a ms de Josep Queralt.
64
A tots
tres els aboc a una dedicaci intensa i prou lucrativa, sigui dit de
passada
65
sobre un plet de la mxima transcendncia, perqu tocava
de ple el sector ms dinmic de les nances municipals balaguerines
al segle XVII la carnisseria (Vilalta 1990: 177-178 i 230-234), contra
un rival molt poders, el captol de la Seu de Lleida gran ramader
(Olivares 1998: 97-98), que administrava una potent Pia Almoina.
Les diferncies entre el govern local i la instituci eclesistica
esclatarien a principi del segle XVII quan successives concrdies bi-
ennals o triennals signades a partir de 1535,
66
sin abans, es demos-
tressin inadaptades a les noves conjuntures econmiques, i sanirien
reobrint episdicament al llarg dalmenys cent cinquanta anys.
67
Quin
seria lobjecte dels desacords, amb inevitables variacions a mesura que
passs el temps? Lexistncia, lamplitud i leventual reciprocitat de certes
servituds dempriuar en predis del rival. Ms concretament, almenys en
un principi, la mesura en qu els ciutadans de Balaguer podien legti-
mament abeurar, pixer o apletar els seus ramats en els termes o llocs
de Vallfogona, el Timonal, la Saida i les Penelles altes (GGCC 1983:
v. 10, 434), en mans del captol de la Seu
68
posteriorment tamb es
63. Desconeixem linici de laconductament de lolot per part de Balaguer. Fon-
tanella 1639: cap. 100.11 es vana dhaver procurat al municipi unes primeres victries
davant del captol de Lleida, en incidncies processals, a mitjan dcada de 1610.
64. Figura com a advocat aconductat per Balaguer juntament amb Fontanella
i Rub en un memorial de 1633 de lACNO registre 1910, top. 573. Estem temptats
didenticar-lo amb el doctor en drets que lany 1609 era provet assessor ordinari del
veguer i el batlle de Balaguer (Sanahuja 1965: 162). Ens consta que tamb faria equip
regular amb Joan Pere Fontanella i son ll Josep al servei del captol dUrgell ACU,
CR 1630-1640, rebut de 30.III.1640.
65. A ACNO, registre 1910, top. 573 cit., a travs dels comptes impecablement
portats durant la tardor del 1628 pel jurista de Balaguer Gaspar Padells durant la seva
estada a Barcelona, ens assabentem que Fontanella percebria com a mnim quinze lliures
i mitja en noms dos mesos, a ms de les cinc daconductament anual, en concepte de
reunions i informacions a magistrats.
66. A ACNO, registre 1898, top. 571, llegim cpies de dues daquestes concrdies,
amb una projecci de tres anys a partir de l1.V.1568 i del 31.V.1599 respectivament. Al
costat de Balaguer signava el municipi de Trmens.
67. Ibidem, 10/19 i s., documents processals de 1681/82, 1700, 1717 o 1753.
68. En les mltiples concrdies entre 1535 i 1599 com les amunt referides, essen-
cialment shi havia pactat una renncia dels homes de Balaguer i Trmens a aprotar-se
illimitadament de les pastures, aiges i altres recursos dels quatre termes controvertits
a canvi de rebre la meitat del que reportaria larrendament a un tercer de tals elements.
Laltra meitat restaria en mans del captol de la Seu de Lleida.
parlaria de caa i de tala de llenya als mateixos termes i tamb al Sot
de nAlemany. Entre 1717 i 1758 es litigaria en sentit invers, el captol
catedralici lleidat maldaria per veures reconegut lexercici de drets
similars al terme de Balaguer. All determinant en aquests seculars
litigis noguerencs serien la riquesa de pastures dhivern i la proximitat
als nusos viaris que comunicaven amb la serralada pirinenca oriental
(Olivares 2000: 164 i s. i Ros 2001: 113-123).
Al nostre Fontanella, a lhora denlar reexions per a les Deci-
siones Sacri Regii Senatus Cathaloniae (cap. 340-343), no el captivaria
pas la salsa del plat, s a dir les vicissituds de la part ms prosaica i
substantiva daquell litigi que: a) shavia desencadenat el 1601 amb la
conscaci al Timonal de dos-cents quatre caps de bestiar de larren-
datari del tall de les carns de Balaguer per part dagents diversos dels
canonges de Lleida; b) shavia inamat amb les ordres denderrocament
de qualssevulla cabanes i barraques ds ramader que els ciutadans de
la capital dels Aspres tinguessin a Vallfogona i als altres termes amunt
referits; c) desprs de nous segrestos de cent cinquanta-cinc caps el
1615, per exemple, daltres mesures atemptatries i dincidncies vries,
havia donat lloc a dues provisions declaratives a la Reial Audincia,
una de 21 dabril de 1616 favorable al captol amb Josep Roca com a
relator, i una altra revocatria de 27 de novembre de 1628 dictada per
Ramon Rub de Marimon arran dun recurs de suplicaci interposat
exitosament per Balaguer i els seus habitants.
69
En aquest llarg cam,
ladvocat shauria vist sobretot abocat a provar amb recursos dispars
la possessi de la servitud pertorbada dels balaguerins.
Per al Fontanella autor de doctrina, el tall per alimentar els seus
lectors se suscitaria prpiament desprs de la conclusi del 1628, i tam-
b desprs duna primera provisi executria de 29 de gener de 1629.
Aleshores el captol de Lleida, acorralat segons lolot, aconseguiria
que els seus juristes un notabilssim Benet Anglasell, amb el suport
de dues primeres espases com un Jaume Cncer senil i Felip Vinyes
suquessin llurs millors plomes doca de bell nou.
70
Aquests atacarien que
amb una sentncia rgia shaguessin imposat i/o declarat servituds en
bns del patrimoni del seu client i, per tant, de lEsglsia; i oposarien
hbilment, duna forma inusitada en aquell moment processal, una ex-
cepci declinatria de fur, per allunyar el seu patrocinat de la fora de
69. Aquestes lnies sescriuen a partir de diversos documents de lACNO, top. 571,
572 i 573, dallegacions jurdiques i textos de Fontanella citats o a punt de mencio-
nar-se, nalment de la sentncia del canceller de Catalunya de 14.XII.1629 que tamb
referim aviat.
70. AHG, Fons Pella Forgas, capsa 219, tem I.3.25.30, fol. 250-255.
constricci del ms alt tribunal regi a Catalunya, a cpia dacostar-lo a
la cria del bisbe de Barcelona (no pas de Lleida)
71
sobriria aix un
conicte entre jurisdiccions eclesistica i secular, sotms a la discreci
del canceller Pere de Puigmar, abat de Sant Miquel de Cuix, i tres
dels seus doctes assessors ocasionals: Joan Magarola, Jeroni Guerau i
Miquel Carreras. Fontanella i els seus collegues, per defugir la regla
de la prevalena de la jurisdicci del reu, maldarien per eclipsar el rol
dactor dels balaguerins tot subratllant que el seu recurs a la justcia
havia estat la resposta a una provocaci prvia dagents del captol de
Lleida. Els contraris els rebatrien fcilment largument i arribarien a
posar en dubte la coherncia de lacci de retenci possessria emprada
pels rivals, amb innegables conseqncies processals.
72
Lolot sesforaria
per debilitar el component dominical i per reforar la jurisdiccional
del senyoriu dels canonges lleidatans, per consolidar el dossier en la
via del que avui anomenarem dret pblic i fer-hi ineludible lautoritat
del monarca qui, si no el rei, era la font ltima de tota la jurisdicci,
en disposava per mecanismes de delegaci o dalienaci i en podia
condicionar lexercici? Aquests i altres elements abocarien a una re-
soluci de 14 de desembre de 1629 fora estimatria dels arguments
fontanellans,
73
la qual cosa no suposaria pas la dels litigis, sin la
reconducci daquests en les seus jurisdiccionals pertinents. El 1630 o
el 1638 Balaguer i el captol de la Seu de Lleida subscriurien convenis
puntualment, per no aconseguirien pas neutralitzar llurs controvrsi-
es.
74
Amb ra a Joan Pere Fontanella li vindria al cap la imatge duna
hidra amb set caps quan evocaria aquesta lis molesta en el segon
volum de les seves Decisiones!
71. Un cop ms, Fontanella 1645: cap. 340.2 ironitzaria sobre la fugida endavant
cap a la jurisdicci eclesistica dels rivals: Videns capitulum, se non posse evadere execu-
tionem, nec illam impedire remedijs ordinarijs: sententiae enim sacri Senatus executioni
mandari debent praestita cautione, confugit ad aliud valde extraordinarium, nempe ad
declinatoriam fori opponendam.
72. AHG, Fons Pella Forgas, capsa 219, tem I.3.25.28, fol. 237-246.
73. ADB, Sententiae contentionum, vol. 6, fol. 233v-235r. Ens consten un mnim
de cinc allegacions jurdiques redactades per Joan Pere Fontanella i Francesc Pere Rub
en relaci amb liter que abocaria a aquesta sentncia BICAB, Sala dAllegacions,
capsa 145, tems 7, 12, 12 bis, 19 i 22 dun volum factici. A la p. 289 ja hem indicat la
gran correspondncia entre ltem 7, el text de major relleu daquests cinc, i Fontanella
1645: cap. 341.
74. Vegeu, noms a tall dexemple, BICAB, 569-48bis, tem 33 document de
1639 o posterior.
CONTEMPORITZADOR A LAVANTSALA DEL CORPUS DE SANG
Reprenem el cam de tornada del Joan Pere Fontanella que edita
obres de literatura jurdica al que exerceix quotidianament la professi
dadvocat. Els darrers anys de la dcada de 1630, aix implica parlar
gaireb monotemticament dobligacions vinculades a la defensa. Pel que
fa als municipis grans que resseguim, ordres de mobilitzaci dhomes, de
reparaci i consolidaci de muralles i forticacions, daprovisionament
i preparaci darmament i, subsidiriament o no, de nanament
de tals tipus doperacions.
Ja hem vist que la inclinaci demostrada per lolot en la complexa
conjuntura de 1635-37 era, tot i exigint el mxim respecte possible als
drets del pas, lobedincia al rei: el servei a Felip III (IV) ents com
una primera passa perqu aquest, del a la reciprocitat inherent a les
obligacions de dret natural,
1
actus atenent a les necessitats i desitjos
de la provncia i les seves institucions i habitants. En tenim testimonis
addicionals als presentats al captol 8:
T117, de 24.XI.1635, anticipant als edils tortosins les compensa-
cions que el virrei i el tresorer els oferirien si acceptaven posar
terme amigable a una controvrsia amb la confraria de Sant Jaume:
s estada la resoluti que no sen tracts si no fos a petiti de
1. La clau del mn i del temps fontanell es troba en aquest sistema de drets i
de legitimitats parallel i segons on prevalent al del propi ordenament jurdic; lhan
acostat amb naturalitat no podia ser altrament Clavero 1991 i Hespanha 1993 o
1996. Clavero 1991: 211 estalvia explicacions addicionals: Todo es nalmente antidora,
obligacin natural. Las obligaciones naturales, no jurdicas, eran entonces fundamenta-
les, no complementarias ni residuales. Lo secundario resultaba el vnculo contractual.
CAPTOL 10
LA SAVOIA, I NO PAS HOLANDA,
MODEL POLTIC PER A JOAN PERE FONTANELLA
la ciutat. Miren que bon despaig se naportan! Sa excellncia ne
ha escrit a la ciutat, que li han demanat aquex favor, per si no
[h]y vnen b no faran ass ninguna cosa. Ass nos han donat
llicntia escrigussem a vostres magnicncies perqu spian que
lo rey sab agrahir a qui tant b lo servex com Tortosa. Nota:
Aquest colof tan incisiu sescriu amb convicci, sense ni una
punta dironia.
T122, de 16.I.1636, ja abordant la qesti militar, amb una primera
opini expressada als dirigents de Tortosa sobre la convenincia
de sufragar les necessitats de la monarquia: Crec que diuen vo-
len soldats, y certes que s llastims cars, que per lo que t la
ciutat tanta iustsia se li demanen estos partits, que si la ciutat
pot altrament aiudar a sa magestat gratiosament, no est mal als
vassalls fer subventions a sos reys. Jo no s lo que s, sin que
nhe entrehohit alguna cosa. Du los dexe ben deliberar.
Aquesta inclinaci a la negociaci cooperativa com lanome-
narem avui, canviaria amb la intensicaci i lenduriment de les
exigncies de la guerra als anys 1638-39?
En lestadi actual de la nostra recerca hem de dir que no. Val
a dir que no abunden les comunicacions que shan conservat i hem
localitzat, adreades a clients municipals, on Joan Pere Fontanella abor-
di qestions relacionades amb la defensa del pas, i en cap delles hi
articula un discurs juridicopoltic complet ad hoc. Ara b, tampoc sn
menyspreables: vuit cartes de lolot als edils de Vic i dues als de Tortosa.
Ben al contrari, constitueixen testimonis prou eloqents, ms encara
si nhi sumem alguns dindirectes lletres de ladvocat Joan Gaspar de
Prat o dels sndics Josep Passa i Antoni Illa. A partir dells formulem
aquestes observacions: a) Fontanella no hi t inconvenient a admetre
que, com els seus collegues, es troba en un mbit que li s completa-
ment desconegut, on se sent ignorant i, per tant, incmode heus-ne
aqu un pre-avs, En lo dels cavallers, jo me entenc poc de cosas de
guerra y, ax, no [h]y puc donar bon consell. Lo que havem vist ass
s ara de fresch que... (T128, de 3.IX.1636); b) Observa des duna
distncia remarcable estratgies collectives que, almenys sobre el paper,
han contribut a traar des de les institucions capdavanteres del pas.
Aix denotaria que no est exercint un lideratge espontani sin que,
ms aviat, est posant la seva cincia al servei duna aventura on lhan
embarcat altres capitostos.
2
Seria per raons dedat, i versemblantment
2. Aix, s amb molta precauci que li podem atribuir la condici de capdavanter
en la construcci dun discurs de dret pblic per a la Catalunya que resisteix els embats
sia dels ustries sia de Llus I (XIII) i Llus II (XIV) (Pujol 2007: 138-139).
de conscincia. Perqu Joan Pere Fontanella hauria mantingut al seu
cap la Savoia com a model poltic ordenat, radicalment catlic, forjat
sobre territoris transalpins prou diversos, sobre la base dun prncep
el duc amb grans poders tothora circumscrits per lesfera del dret
natural, un governant envigorit per consellers poltics i jurisdiccionals
dotats dun bagatge doctrinal i una producci jurisprudencial de projec-
ci europea. No s casual que en lobra impresa de lolot hi guressin
en primera lnia autors com Ottaviano Cacherano dOsasco, Antoine
Favre de Proges o Gaspare Antonio i Antonino Tesauro. Els dos darrers
haurien declinat projectar a lespai que pivotava entre Chambry i Tor
obres que maduraven a la Frana de Jean Bodin on es consagrava la
plenitudo potestatis del prncep; ben altrament, hi haurien rebut doc-
trines de la Segona Escolstica castellana que mantenien incardinada
lamplitud de poders del sobir en les estructures superiors del dret
natural (Guerra 1993). Si de cas, Fontanella al model savoi li hauria
afegit unes pinzellades de republicanisme cvic, en una via amb gran
proximitat ideolgica a la del perpinyanenc Andreu Bosch.
3
Per no
shauria orientat, com ho havien fet i cada vegada farien ms els
seus lls i els homes de llur generaci, cap a Holanda: una entitat poli-
rquica (Prez Bustamante 2006) molt marcada en temps relativament
recents per confrontacions intellectuals i, sobretot, per una fractura
religiosa poc comprensible i difcilment tolerable
4
als ulls dun esperit
adaptat a Trento, ferm defensor de les llibertats eclesistiques.
El catolicisme observant i militant de Joan Pere Fontanella i de
la seva parentela immediata s quelcom que no fretura proves. El sol
patrocini en diverses ocasions de la Companyia de Jess, orde contra-
reformista per excellncia, s prou eloqent. El propi Fontanella la
defensa a Lleida
5
i, si lany 1607 participa en la impugnaci dels ttols
acadmics que expedeixen al collegi de Sant Mart Sacosta de Girona,
s perqu linsta a fer-ho el govern de la ciutat, el seu client a Vic li
3. Sales 2002: 214 en destaca lorgull envers les institucions del pas alhora
democrtiques (en el sentit de lpoca) i monrquiques volent dir de molts, i dun,
alhora. Gil 2008: 136 erigeix Bosch, en el marc de la Catalunya de la primera meitat
del XVII, en la manifestacin ms cercana a una concepcin republicana en el seno de
un sistema monrquico.
4. Gil 1995: 36 ha recollit els elogis que un home com el cardenal Guido Benti-
voglio, el 1611, dedic al sistema republic amb qu les Provncies Unides substituren
lopressiu domini espanyol. Per tant, Holanda enlluernava ms enll dels seus brots pro-
testants i la seva llibertat de conscincia. Cal dir que els revolucionaris catalans tamb
es cuidarien prou dedicar el seu discurs al marge dels tals brots i la tal llibertat, ben
altrament el fonamentarien sobre un aferrissat catolicisme trident, amb apellacions
a la patrstica i a models i clixs extrets de la histria sagrada (Torres 2007).
5. AEV, AJ-1, fol. 61r-65r.
passa ben b el contrari, la posici del municipi el condueix a alinear-se
amb els interessos dels jesutes (Capdeferro 2010b: 654 i s.). Francesc
Pere Rub, gendre i estret collaborador de Fontanella, amb un germ
dominic mort a les missions a Amrica, duu les causes als homes de
Sant Ignasi barcelonins, que es van fent forts al voltant de lesglsia de
Betlem
6
tal advocaci, gratuta, li reporta unes cases en condicions
avantatjoses a la baixada de Santa Eullia.
7
Per si quedessin dubtes
de lortodxia del nucli familiar, remetem a la lectura de: a) cadascun
dels textos epistolars de Fontanella; b) cada lnia de la seva doctrina;
c) dhuc dels instruments jurdics on participen activament o passiva
ell i/o els seus parents ms propers. Per no defugir la responsabilitat
de la selecci, provem un o dos exemples o miralls de cada tipologia:
a) Voldria que quan<t> se [h]aur de fer la causa de suplicaci
vingus ass algun sndich perqu vs y palps lo negoci, que li
jur a vostra merc me ha donat malssims ratos aquex negoci,
per jo [h]u tinch ben empleat per ma ptria. Lo quem pesa s
que tot nos torna als ulls. Nostre Senyor sen servesca de tot,
deuen-ho causar nostres peccats, que certes a mi me apar que
humanament nos podia dexar de provehir lo que demanvem,
almanco lo que t respecte a lo del sndich, y non diria ms si
estava al pas de la mort, per les doctrines del memorial. (O2, de
19.III.1604)
b) Fontanella 1645: cap. 510.25 aixeca cofoi al vent la senyera
quasi identitria de la protecci catalana de les llibertats ecle-
sistiques: Et in his comprobatur qualiter Cathalonia decretis
apostolicis semper obsequentissima, libertatisque ecclesiasticae
ex vi praecepti suarum constitutionum, acerrima tutrix, nihil ne-
gat unquam Ecclesiae, ecclesiasticisque personis ex his quae eis
debentur, imo suis uti permittit libere privilegijs, et libertatibus.
Cumulativament, vegem la violncia amb qu arremet contra qui
ha gosat acusar un seu compatriota per exemple el difunt ma-
gistrat de la Reial Audincia Antoni Oliba, molt patriota i de la
bandositat cadella de ser poc respectus envers tals llibertats:
[Diana] addit alia verba, quae noluissem potuisset in dedecus
tanti viri, quem omnes novimus religiosissimum virum, dicendo
de eo, et de Carolo de Grassal. Sed isti auctores caute legendi sunt,
nam passim multa asserunt adversus ecclesiasticam immunitatem.
6. AEV, AJ-1, fol. 1r-4r i fol. 5r-8r. Tenim notcia del germ, fra Maci Rub,
a travs de la clusula [10c] del testament del gendre de Fontanella: AHPB, 586/92, s.
fol., 4.VI.1639 (apndix V).
7. Ibidem, clusules [10d i 10d].
[...] Mihi crede, quod Oliba erat optime sanctae Sedi affectus.
(ibidem: cap. 341.21, les cursives sn nostres)
c) Unes clusules del testament del referit Rub arrodoneixen la
nostra imatge mai millor dit:
[1] Crehent com b y verdaderament crech en lo misteri de la
Sanctssima Trinitat y en tot lo que creu y observa la Sancta
mara Sglsia de Roma, debaix de la qual fe y crehensa protesto
que vull vurer y morir com <h>a cathlic cristi.
[8b] tem deix a la senyora Margarida Fontanella, ma sogra, un[a]
imatge de Christo Crusicat ab un Monte Calvari ab lo qual sn
morts ma muller y mon ll y jo pens morir y, ax b, les Hores
ab qu dita senyora muller mia y jo dyem los ocis, y los rosaris ab
qu jo deya mas orations, que han tocat ab les ms insignes
relquies de Spanya.
[8c] tem deix y llegue a dita senyora Fontanella, ma sogra, un
quadro gran al qual jo tinch molta devosi de la capella y mon-
tanya de Nostra Senyora de Monserrat ab los entorns daurats,
pregant-la se recorde de la mia nima. [...]
[8e] tem deix y llegue a dit doctor Joseph Fontanella un quadro
molt devot de Nostra Senyora y Sant Joseph guarnit de vano y
plata que jo tinc al costat de mon llit.
[8f] tem li deix y llego la pica de plata de la aygua beneyta
que tinch en mon llit, ab tots los improperis de la passi de
Hiesuchrist.
8
Vegem punt per punt la continutat del tarann contemporitzador
i de la conana en la mxima serveix i sers servit per part de Joan
Pere Fontanella. Ho fem donant el mxim relleu a les seves paraules
i a les dels seus collaboradors ens limitem a fornir-los un mnim
marc contextual.
9
De les crides publicades el 13 de juny del 1637 convocant els
catalans a les armes en virtut de lusatge Princeps namque,
10
el nostre
protagonista en fa una crnica fredssima als edils de Vic.
11
Ressegueix
8. Ibidem. Transcrivim el testament sencer a lapndix V.
9. Concertat amb Simon cur. 2003: 118 i 122 i s., on Joan Baptista Sanz retrata
la contribuci vigatana als esforos militars de la segona meitat dels anys 1630.
10. Pacheco 2005 ofereix una visi dinmica dels mecanismes instituts per aquest
usatge, a partir de la prctica parlamentria baixmedieval i de la doctrina; Pacheco 2001
versa sobre els problemes que plantejaria la convocatria dels feudataris de Felip III
(IV) el 1638 en el context de la guerra amb Frana que ens ocupa.
11. Res a veure amb leco irnic que en dna el fedatari ceret Francisco Vilar
en son dietari, no exempt duna anlisi jurdica remarcable al seu nivell (Peytav 2007b:
643-645).
les iniciatives de les institucions catalanes perqu tals crides siguin
revocades com si nhagus tingut un coneixement indirecte quan, en
realitat, ell les ha analitzades i contestades jurdicament com a con-
sultor extern de la Diputaci (DGC: V, 722 i s., 13.VI.1637 i s.; Elliott
1966: 308 i s.). Al capdavall de la seva comunicaci, i tot esperant que
la controvertida obligaci militar dels seus coetanis es conrmi o es
cancelli, Fontanella aprova i aconsella imitar les mesures de recompte
i dexercici de les armes que Barcelona ja estaria duent a terme:
Les crides de lusatge Princeps namque se publicaren ass primera-
ment y encontinent la Diputati iunt advocats y desprs brassos
y gran nmero de elets, y los advocats declararen sser contra
constituti ab motiu que no estava lo rey present, y la convocati
semblant y declarati que [h]avia fet lo rey en Castella no se ere
pogut fer sin estant lo rey en Cathalunya personalment y, en
executi desta resoluti, que abrassaren los brassos, se ha acudit
y acudex cadaldia ab embaxades a sa excellntia y, nalment, se
arriber a fermar dupte perqu les tres sales ho declaren. [H]an-ne
fet sabidora a la ciutat, la qual per persones eletas ho va tamb
tractant. Ass s lo que passa, sens que la ciutat haja fet ningu-
na manera de moviment, llevat de qu procura que se exerciten
les armes per en cars fos menester y que tingan las provitions
necess[rias], que s cosa quem par deuen fer tots. No me ha
aparegut per ara fer altre iunta, pus jo era sser estat en les altres
y sabia lo que [h]y [h]avia. (V9, de 29.VI.1637)
A mitjan juliol, una carta del virrei comunica al municipi de Vic
que ha daportar vint homes cent-cinc la vegueria en conjunt ave-
sats al treball [] de ses cases, o coneguts [] que no deixen ni se
aparten de la obra sens licncia per anar a treballar com a peons a
Perpiny a que el seu castell major se fortifque, terraplene <h>is
pose en deffensa, amb un salari de tres rals diaris.
12
Els consellers i
els advocats reunits a Vic demanen consell als juristes situats a Barce-
lona, i el primer dagost reben un dictamen gens esperanador de Joan
Gaspar de Prat i de Joan Pere Fontanella, acompanyat duna carta de
cadascun: atenent a dret, no es pot eludir el mandat. De Prat com a
mnim dedica unes quantes ratlles a justicar la resposta tant jurdi-
cament com amb lexemple comparat de la vegueria de Barcelona i a
recomanar la formalitzaci de cauteles i garanties per evitar assentar
precedents:
12. AMVI, vol. 13 CR, carta del duc de Cardona de 14.VII.1637.
La ciutat no t privilegi alg ni [lordre s] en contrari ab ninguna
constituti y, ax, [ha]ver de seguir lo dret com, perqu pagant lo
senyor rey selari a las tals personas s vist locare operas, constituint
selari als qui seran anomenats, y en la vegaria de Barcelona extra
civitatem [h]aver-ho comensat y introdut lo senyor rey, advertint
que la ciutat se acautele per sa part com conv de la manera est
continuat en nostre vot perqu en tot temps conste com se [h]a
obet a dita cartilla, ab las protestations y salvitats continuades
en lo dit vot y consell.
13
Fontanella no lleva ni afegeix res a les paraules del seu collega,
es limita a raticar el dictamen com si no revests major transcendn-
cia, aparentment ali al dramatisme del teatre doperacions blliques
que sest disposant:
A la consulta del senyor sndic en conformitat del que de aqu
sens [h]avia escrit [h]avem respost lo senyor Prat y jo com veuran
vostres magnicncies ab un paper sen porta rmat de nostres
mans. [H]ans aparegut lo negoci [h]a de crrer de la manera
escrivim. Si altre cosa ocorrer en qu poder servir a la ciutat,
ja saben ab moltes ganes ho farem. (V10, de 1.VIII.1637)
Quasi un any ms tard, els dirigents i els ciutadans de Vic estan
perplexos pel fet que laparell virregnal pretengui exigir-los un nou servei
dhomes armats com el prestat la tardor precedent en una conjuntura
peremptria la urgncia de socrrer el Rossell. Resulta que llur
voluntat inicial de subvenir el rei en condicions ajustadssimes, supo-
sadament a canvi de grcies i mercs en proporci, no s satisfactria
per a Bernard de Marimon i de Reguer, el delegat del comte de Santa
Coloma. Fontanella, els podr aconsellar en aquesta cosa nova y may
vista ni practicada a la qual els sembla no tenir-hi obligaci?
14
S
que ho far, i amb una visi gens resistencialista, invitant-los a seguir
lexemple fora dcil del cap i casal i a preparar, com aquest, la llista
de mercs demanades en contrapartida al seu esfor:
15
Reb estos dies la de vostres magnicncies ab qu mescriuen lo
quels ha passat ab lo senyor don Bernardino de Marimon, enviat
per sa excellncia en estes coses de la guerra. Aquexa s matria
en qu nosaltres los advocats podem donar poc concell per no
13. Ibidem, carta de Gaspar de Prat de l1.VIII.1637.
14. AMVI, vol. 9 CT, carta de 5.VII.1638 dels consellers de Vic a Fontanella.
15. Fontanella roman aix dins els parmetres coetanis sintetitzats en la frase
Fidelity implied obedience, which produced protection and reward, which fed delity
(Gil 2009: 104).
sser de nostra facultat. Lo que acostumam s donar llum per
hont se han de guiar segons vehem han fet altres universitats de
qus pot pendre exemple.
No sabem que ns vuy se haja tractat y resolt si no s ab la ciutat
de Barcelona, en la qual al principi se trob gran resistntia, que
tot ere tractar y ms tractar y anomenar persones, per desprs,
apretats de sa excellncia que prenguessen resoluti, la prengue-
ren, que fonc, en lo dels soldats, donar-ne cent cinquanta, y en
lo de las fortications, 10.000 lliures, dic deu mil, ab certs pactes
y conditions de certes grties que pretenen de sa maiestat, y en
ass se estan, que ninguna cosa ni altre se s posada encara en
executi.
De aqu apar poden vurer lo que la ciutat pot fer segons ses fores
y promtrer lo que poran, demanant les mercs quels estaran b,
que, pus los ho oferexen, no apar ser mal tracte dir que serviran
ab tant ab qu sa magestat los fassa merc de ass o de all. (V11,
de 11.VII.1638, les cursives sn nostres)
El nostre advocat es pronunciar en una lnia similar segons el
sndic Antoni Illa quan, tres mesos desprs, Vic li demani son parer
sobre lordre rebuda daprovisionar-se darmes. De fet, distingir neta-
ment entre labsncia dobligaci civil i lexistncia dobligaci natural
per part dels vigatans, donant per feta la prevalena daquesta segona;
i tot palesant una voluntat inequvoca inequvoca! que es doni sa-
tisfacci als dignataris regis; compte!, els que ja tenen Fontanella i
el mantindran recls al monestir de Santa Caterina de Barcelona,
juntament amb altres advocats lleials a la Diputaci (p. 284):
Consult y procur ab dit misser Fontanella de saber la obligati
t nostra ciutat en rah de la provisi de armes en la occasi
instada o proposada per lo doctor don Josep de Jos, del Real
Consell. Me ha dit lo doctor Fontanella que ell tenia mirat aquest
punt y, vehent que la ciutat estaria ya cmmodament provehida
de armes y que havia determinat de fer-ne ms quiscun any, y
ara, de prompte, adquirir sinquanta archabusos de la Diputati
del General de Chatalunya, que feya prou, y que no veya ell ni
ha trobat que per justcia pugan obligar a la dita ciutat en fer
tal cosa, per que est b y t per asertat haje fet la ciutat exa
diligntia y provisi de armes, que a ms que sa magestat ne ser
servit, sos ministres ne han de restar contents.
16
16. AMVI, vol. 13 CR, carta de 18.X.1638 dIlla als consellers de Vic. Les cur-
sives sn nostres.
Precisament a Illa, pocs dies desprs descriure aquestes ratlles,
el virrei el far servir com si fos un servei de missatgeria seu per fer
arribar als consellers vigatans una nova ordre de fornir soldats. Fon-
tanella justicar de forma prou eloqent lacatament per part dIlla
daquesta missi imprpia lo manament del superior s sobre tot
y se ha de obeir, tot convidant els edils a obeir parillen de un
gran desayre les universitats que no condecendiran a llur voler, no
sense censurar lentestament malaventurat de laparell virregnal s[h]o
han posat tant al cap [] s cosa ben llastimosa:
[H]avent [Illa] replicat que no podia [fer de missatger al virrei]
sens llicntia de vostres magnicncies, lo [h]y ha manat expres-
sament y, ax, no ha pogut fer altre cosa, perqu lo manament
del superior s sobre tot y se ha de obeir. s per lo dels soldats,
que s[h]o han posat tant al cap que parillen de un gran desayre
les universitats que no condecendiran a llur voler, que s cosa
ben llastimosa. (V14, de 25.X.1638)
Sentim del propi Illa, dues setmanes ms tard, el beneplcit fon-
tanell cap als consellers, un cop contrastada llur generositat militar:
[Fontanella me respongu] que la ciutat havia fet molt b en
haver offert de servir a sa magestat y donar gust al senyor virrey
en seixanta soldats, y per la occasi y ab les salvatats proposades
y per evitar amoynos.
17

I en relaci amb les crides sobre reparaci de forticacions i
altres qestions publicades el 2 de gener del 1639, que contindrien
vries contrafaccions (Elliott 1966: 335 i s. o Florensa 2003)?
18
Com
a advocat de Vic, Fontanella no congurar, tampoc en aquest cas, ni
un discurs de contestaci ni, subsidiriament, una argumentaci espe-
cca; altrament, se cenyir a fer la crnica de les passes del Consell
de Cent i la Diputaci que, a lavantsala del constrenyiment del cap i
casal, sembranquen amb ell com a consultor en una espiral dobs-
truccions jurdiques i recursos constitucionals amb laparell virregnal.
Prop del nal de la seva carta, lolot es comena a posar a la pell del
seu client dubitatiu i se li sincera: el blocatge mutu de les parts que
sest vivint t un gran component dirracionalitat i dincertesa, per
17. Ibidem, carta de 6.XI.1638 dIlla als consellers de Vic.
18. A DGC: V, 1818 i s. es transcriuen el text de les crides rgies, lallegaci
jurdica contestant-les confegida pels assessors de la Diputaci, advocats del municipi
barcelon i consultors externs com Joan Pere i Josep Fontanella, i tamb altres docu-
ments en relaci amb el dossier de les forticacions. Lolot t un discurs ms ideolgic
i resistencialista quan assisteix la Diputaci i un altre de ms pragmtic orientat a un
municipi de talla mitjana com el vigat.
benecia la capital catalana en tant que difereix lexecuci per les se-
ves preteses obligacions. En tal context, Vic pot fer el que li abelleixi
segons ass, vejan aqu lo que aparexer, especialment mentre
no se li hagi noticat la quantia del que deu. Una orientaci molt ar-
riscada, oi? La comunicaci es clou amb un post scriptum impagable.
Fontanella el redacta desprs dassabentar-se que el deute de Vic ja s
lquid. Aix, raona lolot, els consellers es troben en una etapa prou
avanada del procs i el que els escau s ben senzill: enviar alg amb
poders a Barcelona per negociar amb els ministres regis i, en cas de
no treuren res, pagar religiosament. El dest li sembla inexorable. La
lletra es clou amb una clusula tant poc revolucionria com no [h]y
veig altre remey:
He rebut la de vostres magnicncies en qu me escriuen y donan
avs de las cridas de las fortications ques sn publicadas, acerca
de las quals referir lo que ass ha passat perqu de aqu pugan
collegir lo ques deur fer. Encontinent que ass se publicaren,
se uniren ciutat y Deputati y feren fer lo vot que va ab esta, en
virtut del qual se feren embaxades a sa excellncia noticant-li
la contrafacti, suplicant-lo fos servit no passar avant y, per al-
tra part, se ha escrit a lembaxador perqu ho represents a sa
magestat tamb, que no ha aparegut fermar-ne dupte per encara
conforme la constituti 11 del ttol De observana de constitu-
tions. Desprs se ha fet un manament als concellers y clavari
desta ciutat que pagassen dins deu dies [] o dins de dits deu
dies posassen iustes rahons, que parexia ere citar-los per comen-
sament de causa. A la ciutat no ha aparegut comparxer sin
donar requestes a don Garau de Guardiola [] y ass se fehia
perqu rms aquex dupte primerament. No [h]u volgu fer ni
tanpoc dexar-se presentar la requesta per no sser habilitada de
regent o canceller [] Vist ass, la ciutat ha volgut fermar ella lo
dubte com a part si don Garau podia fer estes coses [] y lo se-
nyor canceller no li volgu decretar la suplicati [], al qual
senyor canceller han tamb donat requestas perqu no decretava,
y tanpoc no ha volgut fermar dupte, per hal fermat la ciutat y
lo [h]y [h]an adms []. Mentre van estes coses, nos passa avant
ab la ciutat. Segons ass, vejan aqu lo que aparexer. Apar que
antes no passaran avant los han de noticar, com a Barcelona,
la quantitat que han de pagar, altrement no apar pugan caure
en mora. [] [P. S.] Desprs, segons les lletres de aqu, s ad-
vertit que diuen ja lo que han de pagar y, ax, ja estan en lo cars
prxim, y pero seria b enviassen ass un sndic que tracts ab
estos senyors tota cosa y, sil desenganaven, faria lo que los dems
per no sser executats, que tot lo mn acut ja per ass, y no [h]y
veig altre remey. (V15, de 16.II.1639, recomanem molt vivament
llegir-ne la transcripci ntegra en lepistolari professional.)
Ai las!, Fontanella soblida dadjuntar a la carta suara analitzada
els memorials poltics redactats per les principals institucions amb seu
a Barcelona. Per reparar el descuit, sadrea novament als consellers de
Vic. Li agram el gest, perqu ens permet corroborar la seva posici:
Lolot persevera a aconsellar a la capital osonenca que trameti un sn-
dic. La seva esperana remota s que pogus fer un front com amb
el cap i casal que podria donar bons resultats. En defecte daquests,
com a mnim deixar la ciutat amb la impressi dhaver-se defensat
de la controvertida exacci:
Desprs de despedit lo correu, he trobat que nos [h]avam olvidat
lo vot de la Diputati y ciutat, y ax lo envio ab esta, y lo que he
escrit que vinga algun sndic s fors per lo que ja tinc escrit,
y tamb perqu per ventura convindr aderir-se als duptes de la
ciutat perqu nols executen y, en tot cars, procurar de desviar
la executi, y almanco sabr lo que se far, que com s cosa tan
grave s fors hi haja persona. (V16, de 16.II.1639, segona carta
daquesta data)
La ciutat de Vic segueix les indicacions fontanellanes i, en qesti
de dies, constata que el pitjor horitz previst pel jurista es fa realitat.
La causa del fracs? Segons Fontanella, en un judici sense palliatius,
la claudicaci de Barcelona en el tour de force iniciat davant les auto-
ritats virregnals i la seva absurda elecci de traslladar la negociaci a
Madrid a travs dun ambaixador, Jeroni de Navel. Aquestes actuacions
haurien constitut una irresponsabilitat, pitjor encara una mostra din-
solidaritat de la capital en relaci amb els altres municipis catalans.
19

Aix, aquests no tindrien altra sortida que contribuir a les discutides
forticacions no cal ni dir que sels desaconsellava intentar per compte
llur els remeis juridicopoltics que els poderosos Diputaci i Consell
de Cent no shavien vist en cor de fer prosperar:
Mossn Illa, sndic de aquexa ciutat, arrib en esta al temps ques
podia tenir alguna conana que los negocis perqu venia [h]
avian de tenir algun bon succs, perqu leshores la ciutat de
Barcelona, que s poderosa, hi feya cara, y, per no [h]aver volgut
subiectar-se a [h]aver de fer habilitar la requesta de don Garau
19. Simon 1999: 159-160 fa una lectura ms positiva que Fontanella de lactuaci
del Consell de Cent, subratlla la seva unitat institucional amb la Diputaci per fer front
a les crides de 2.II.1639, i no la seva girada desquena als altres municipis catalans.
de Guardiola y [h]aver vist desprs, en lo discurs de sas preten-
tions, que los negocis no caminavan com ella pensava, ho dex
tot estar y determin enviar un embaxador a la Cort, que s estat
picar del tot lo cap a las altras universitats y a totas pretentions
que poguessen dir, com ho ha mostrat la experintia, y lo succs
dexa ciutat en lo del dupte que [h]avem perdut ho ha denotat ben
clar, perqu tots se desempanyen. Ara sols restava fermar dupte
sobre la pragmtica, per ns vuy ning ho ha gosat aconcellar,
desprs de [h]aver vist que no sen determinavan ni la Diputati
ni la ciutat y, ax, ni jo ho aconcelleria a vostres magnicncies,
perqus veu que no aprotaria, y seria grandssim dany [h]aver-hi
decisi y sentntia y, no [h]avent-la-[h]y, resta lo cam per a unas
Corts. Per hont ser fors pagar-ho, aqu o ass. Ja mossn Illa
sen porta la partida ordenada. Ell ha fet molt son dever, que no
ha perdonat a ninguna diligntia ni treball, sin que los negocis
sn de tal qualitat que no s possible poder aprotar. (V17, de
22.III.1639)
Les maniobres poltiques de mar del 1639 haurien estat molt ms
complexes del que Fontanella apuntava en la carta suara comentada
(Elliott 1966: 336-337). Per qu lolot no ha parlat als vigatans del
prstec de set-cents mil ducats que el rei hauria demanat per sorpre-
sa a lexhausta Barcelona el dia 2? Ni de lintent de segrest dels drets
recollectats del llaminer trc municipal de gel (Garcia Espuche 1998:
227 i 247-262 o Cerro 2003)? s obvi que lomissi no pot respondre a
una desinformaci seva. Potser s a un cert ressentiment per la manca
de suport dels consellers a lens provincial amb el qual lolot t una
relaci ms uda? Sigui el que sigui, ladvocat no condueix el seu
client una vegada ms sin a lobedincia: Ser fors pagar-ho,
aqu o ass [...] Los negocis sn de tal qualitat que no s possible
poder aprotar.
Hi ha una ocasi en qu li intum un gir apreciable nadvertim
lexcepcionalitat. T lloc en plena tardor de 1639, desprs de la signi-
cativa caiguda de Salses en mans dels francesos, quan el comte-duc
dOlivares ja hauria formulat el seu funest que lleve el diablo las
constituciones. Els membres del Reial Consell de Catalunya augmen-
ten sense treva llur pressi per obtenir de la terra ms homes i ms
subministraments (Elliott 1966: 353 i s.) i Fontanella, interrogat pels
consellers de Vic pel que fa al cas, els respon, per una vegada, el que
deuen voler sentir. En to purament descriptiu Ass s lo que en
aquesta matria ha passat els exposa la rplica que, de forma coor-
dinada i comuna, altres municipis catalans i la Diputaci estan donant
a les ordres dels ministres regis, tot recordant el volum dels serveis
que ja han prestat; tamb els explica la pressi poltica addicional
que la dita Diputaci i el Consell de Cent exerceixen davant el virrei
perqu les ordres en qesti siguin retirades Vic, per qu no? podria
fer-ne per la seva banda; nalment, els deu tranquillitzar en dir que
no li consten mesures de constrenyiment, que, de moment, les lleves
noms sestan muntant amb carcter voluntari i que Barcelona sha
negat en rod a enviar un conseller al camp de batalla. En denitiva,
Fontanella dna peu al fet que els edils vigatans no parin laltra galta.
Ara b, cal no perdre-ho de vista, en cap moment rebat la legitimitat
dels controvertits manaments:
Lo mateix paper que a eixa ciutat ha fet presentar lo magnch
misser Anglasell se s presentat tamb a la Diputati y la ciutat
de Barcelona y a las dems ciutats, vilas y llochs del Principat,
y tots han fet la resposta [...] qual la que va ab la present de la
ciutat de Barcelona, acomodant-ho cada hu a son propsit, que
s estat narrar tot lo que ns vuy han fet per servey de la guerra,
supplicant a la que sa magestat sie servit tenir-se per content
de aqueixos serveys. Emper la Diputati y la ciutat de Barcelo-
na han passat ms avant, que juntaren sos assessors y advocats
y altres aplicats, los quals los aconsellaren que enviassen a sa
excellncia lo paper que tamb ser ab esta, que t respecte tant
al com y general de tota Cathalunya com tamb al particular
de Barcelona, que podran acomodar-lo al particular de aqueixa
ciutat y, puys tindran al camp un procurador, podran enviar-li
lo plech y, en lo entretant, suplicar al senyor Anglasell sie servit
no murer ninguna cosa. [...] Nos sab que en ninguna part se
sie exequutada la crida rigurosa de haver de anar tots, sin que
sn anats aquells que han volgut anar y se sol [sic, sn] volguts
escrurer y, ax, se ns anat lo diputat militar de ass ab quaranta
hmens, y la ciutat n[h]i ha enviat altres tants, y ar se resolgu
que no [h]y ans conseller per no tenir possibilitat, no obstant
una carta molt rigurosa que tenian de sa magestat, ques leg
ar en Consell. Ass s lo que en aquesta matria ha passat y lo
quem demanan ab sa carta. (T147, de 10.XI.1639)
Cinc mesos i mig ms tard, en la signicada diada de Sant Jordi de
1640 un mes i escaig abans del Corpus de Sang, lolot reassumeix
parmetres de docilitat a lhora daconsellar Vic sobre noves exaccions
destinades a les forticacions frontereres catalanes: no escriu ni una
ratlla que pugui incentivar lobjecci scal dels de la Plana; daltra
banda, torna a transmetre la imatge duna Barcelona insolidria, que
noms procuraria per la seva exempci particular, desatenta al problema
compartit amb els altres municipis del pas, grans i petits:
La matria de las fortications se s tornada somoure y tothom
acut a la present ciutat a pagar, y pagan ab protesta, y ning gosa
parlar perqu tanpoc no nacabarian res. A la ciutat de Barcelona
per la primera paga li segrestaren lo arrendament de la neu, per
no cobraren perqu sobrevingu la necessitat de las guerras y
alaren lo segrest perqu la ciutat pogus millor acudir. Per esta
segona paga nos sab li hajan encara dit ninguna cosa, y, si no
s que [h]u remediassen ab los embaxadors a la Cort, temen la
faran tamb pagar. Ass s lo que passa, de hont podran vostres
magnicncies collegir que nos poran eximir, y lo no pagar no
servir sin de acumular gastos. (V18, de 23.IV.1640)
Als edils de Tortosa sels adrea en els mateixos termes tres dies
ms tard, a escasses hores dels clebres fets de Santa Coloma de Far-
ners.
20
La clau seria desdir-se dimpugnacions i dilacions i passar per
caixa i, parallelament, no comparar-se amb la capital, prou hbil i
afortunada de moment:
Les crides de las fortications no sols se sn fetes aqu, per per
tota Cathalunya, y la consolati que ns vuy han tingut las dems
universitats s estat pagar, perqu altrament los amanassan grans
gastos y despeses, com en las primeras pagas.
La ciutat de Barcelona se exim de la primera paga, ab qu per lo
de la soldedesca, perqu tingus diner per fer las llevas, obtingu
se li als lo segrest li tenian fet en poder dels arrendadors de la
neu, y no se nha parlat ms. Ara nos sab li hajan dit ninguna
cosa, que com t embaxads en la Cort o en lo cam ser aque-
xa molt bona escapatria. Diuen que suplicaran a sa magestat
si aquexa ciutat t algun motiu per defenar-se o obtenir de sa
excellncia de grtia. Ho por dir, per dupto molt li admeten
ninguna cosa. A las primeras pagas ja alguns se oposaven per
iusttia, per ning ho obtingu, y la matexa ciutat de Barcelo-
na volgu rmar cert dupte y tanpoc no li aprot, y leshores
se valgu del remey de dir que en aquella ocasi tan apretada
tenia necessitat del diner de la neu, y ax li valgu, y may [h]a
pagat. Las dems universitats van pagant sens dicultat alguna
per evitar gastos de execucions. (T148, de 26.IV.1640)
No cal anar gaire lluny per trobar judicis ms optimistes. El no-
tari Josep Passa mateix, sndic de Tortosa, convertit en informador o
20. Sales 2002: 45 ha denunciat la llacuna reiterada de la historiograa dometre
les revoltes de Mosset, Cotlliure i Illa en 1639-40, prvies a lepisodi de Santa Coloma
de Farners.
cronista accidental des de Barcelona, escriu als procuradors ebrencs
tot just una setmana desprs que Fontanella, tot deixant oberta una
portella, encara que lateral, a lhoritz de lexempci municipal:
Sols acerca de las forticacions puc dir a vostres magnicncies
que moltas universitats retardan a pagar la segona paga (a b
que moltas la han ja pagada), per quant se t per molt cert que,
demanant los soldats, sa magestat suspendr la exacti de dita
segona paga.
21
En denitiva, els anys, dies i hores immediatament previs a les-
clat dels aldarulls socials de la Catalunya rural i urbana de 1640 i
a la guerra de Secessi (Torres 2006: 66 i s.) no trobem, en fonts
epistolars escrites sense clcul ni estratgia, ni cap proclama ni
cap smptoma sincer que Joan Pere Fontanella estaria pensant en una
ruptura del sistema establert. Pot estar teixint hbils argumentacions
jurdiques com a consultor de la Diputaci per contemporniament,
a la prctica, quan la monarquia es posa ferrenya i amenaa els seus
clients municipals amb la via del constrenyiment, lolot suggereix lopci
conservadora de lobedincia.
LIDERATGE EMERGENT DE JOSEP FONTANELLA
Lactitud poc bellicosa de Joan Pere Fontanella contrasta amb la
de son ll primognit Josep, visiblement cansat de mantenir-se en un
segon pla. A trenta i pocs anys dedat, li ha arribat lhora de reivindicar-se
com a pal de paller emergent del llinatge i de la vida pblica catalana?
Vegem-ho separadament en la mesura que ambdues esferes es poden
escindir a la Catalunya moderna. En lmbit familiar, Josep Fontanella,
pinyol del cercle dels Safont i els de Malla (p. 139), ocupa un bon espai
que deixa el seu cunyat Francesc Pere Rub en morir des del 12 de
juny de 1639, quan dirigeix lobertura del testament per conixer-ne les
disposicions funerries.
22
No ho fa prpiament com a hereu lloc que
escau en dues terceres parts a Du i lnima del nat i en una tercera
part a Joan Pere Fontanella (clusula [9] i p. 361), ans en una posici
simblica de llegatari del material ms valus dun jurista de lpoca
per a la praxi del dret: [8d] Tots los tomos de memorials en drets que
jo he treballats, constitutions de Cathalunya glosades y reportoris scrits
de m mia altrament, es destina a lencant pblic la llibraria del
nat, msera al costat de la del sogre i soci, presumim per suprua
21. ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 21 CR, carta de 3.V.1640.
22. AHPB, 586/92, s. fol., instrument de 4.VI.1639 (apndix V).
(Sales 1989: 469). Laval explcit del cunyat i collega deu suposar a
Josep Fontanella una bona credencial davant dels clients. En lespai
pblic, Josep s investit assessor ordinari de la Diputaci del General
el 18 dabril de 1640 en una maniobra molt hbil que ns ara creiem
que ha passat desapercebuda.
23
Vegem-ne tres circumstncies, molt
eloqents: a) pren la plaa del canonge vigat Enric Alemany abans
odor eclesistic (p. 161), aviat entreparent,
24
que lhaur ocupada
durant menys de dos anys i en qui no concorre cap de les causes ha-
bituals per retirar-se la documentaci permet entreveure motivacions
poltiques: Per justas causas y rahons son nimo movents, [dAlemany]
renunci en m y poder de ses senyories lo dit son crrech de assessor
del dit General, suplicant a ses senyories fossen servits provehir lo
dit crrech en favor de la persona los aparagus (DGC: V, 1027);
25

b) entra per reforar, ni que sigui formalment a ttol de puntal jurdic,
26

un consistori privat del diputat eclesistic Pau Claris, que porta set-
manes malalt, i del diputat militar Francesc Tamarit porta un mes
exacte detingut per ordre del rei al comte de Santa Coloma (Elliott
1966: 388 i s.); c) el seu nomenament no s un fet allat, sin un
rearmament poltic de la Generalitat davant la dubtosa eccia de la
via diplomtica amb la cort 20 de mar, enviament discret a Madrid
del caputx Bernard de Manlleu; 27 de mar, novena dambaixadors,
etc. (Simon cur. 2003: 204 i s.)
23. Palos 1997: 131 li lleva qualsevulla crrega poltica al trasps en el crrec;
nhi ha prou amb dir que nequivoca la data el situa lany 1639.
24. Des que la lla de Josep Fontanella, Maringela Fontanella i Safont, es cass
amb Carles Alemany de Bellpuig II (p. 138 i 386). De moment, s testimoni segur de
la relaci familiar entre el tal Carles i Enric Alemany una carta de 15.XII.1649 de Pere
de Marca a Le Tellier: Dom Henric Aleman, sacristain de Vic [...] est de la famille du
gendre du regent, de sorte que ces deux hommes ne feroient quune personne (Sana-
bre 1956: 451). Si aquest Enric Alemany s tamb Descatllar i Bru, corrobora un cert
parentiu Martnez 2010: 28 i 134.
25. Els diputats i odors li admeten la renunciaci i proveeixen immediatament
Josep Fontanella en assessor ACA, Generalitat, N-194, fol. 578v-579r. Llur conana
en el jove no s nova, el primer dia de llur mandat triennal ja li havien conat el cr-
rec dadvocat scal de la Diputaci mentre no lexercs, per malaltia, el titular Joaquim
Malla ibidem, N-193, fol. 1r (1.VIII.1638). Quan Josep sabsents de Barcelona, el
reemplaaria son pare Joan Pere que, aix, es convertiria en substitut del substitut,
ibidem, fol. 20v (22.VIII.1638).
26. ACA, Generalitat, G-50/5 (conclusions de la Diputaci). Josep Fontanella ja
hauria actuat, espordicament, com a assessor subrogat el 4.IV.1640 al costat de Fran-
cesc Vidal; fol. 121r-123v: primera resoluci que signa per dret propi (18.IV.1640); el
seu duet amb Vidal es mant amb una certa continutat ns al 4.VI.1640, data en qu
saturen les conclusions. Lactivitat jurisdiccional del consistori reprn el 13.VII.1640,
14.VII.1640 i 25.VIII.1640, per sense soluci de continutat: pateix continus entrebancs
per la Junta de Braos de Pau Claris, les vicissituds blliques i la batalla de Montjuc,
etc. (18.XII.1640, 28.II.1641, 14.III.1641 i 26.IV.1641, etc.).
Aprotem el contacte documental que hem reprs amb el municipi
de Tortosa i el relleu que est adquirint la gura de Josep Fontanella
per recordar al lector lanhel expressat per Joan Pere, el seu progenitor,
en diferents ocasions (almenys en 1627 i 1631) per veure incorporat
algun dels seus parents ms prxims a lequip jurdic del municipi de
lEbre, al seu costat o al seu lloc, quan ell falti (captol 7). Doncs b,
la merc hauria tingut lloc al nal de la primavera de 1639 quan la
mort de Francesc Pere Rub fos anunciadssima o imminent envers
Josep, en forma dun dret de successi a la plaa paterna. Ens nassa-
bentem a travs duna carta de reconeixement i bons desitjos de Joan
Pere als seus histrics clients:
He tingut per molt gran la merc que exa ciutat ha fet a mon
ll ab la mia futura successi. Plega al Senyor acertem los dos
a servir-la com desijam. (T146, de 8.VI.1639)
En les seves ratlles dagrament als edils tortosins, el ll no shau-
ria estat dexplicitar lespai temporal vitalici que considerava que
havia de tenir el seu amant comproms professional:
Estimo a vostres magnicncies lo qus s [sic] rah la mer y
honra me han feta ab la conducta de aqueixa ciutat y, en recon-
pensa della, procurar, en totas las ocasions quem voldran fer
mer de manar-me, acudir ab la puntualitat y cuydado possible,
procurant servir-la tots los dias de ma vida.
27
A lhora de la veritat, la successi futura i aquest tots los dias
de ma vida es convertirien en clusules inoperants. Durant el mandat
municipal iniciat el dia de lAscensi del 1639, els procuradors deurien
requerir molt espordicament i amb resultats poc vistents els serveis
del jove Fontanella per conixer-lo millor. En roman una nica i trista
carta que reecteix que ladvocat hauria reeixit una simple tasca din-
termediaci nancera. La clusula final no sabem si interpretar-la com
un gir irnic per retreure la manca dencrrecs o com la manifestaci
dun cert complex dinferioritat ser el fill gran de linsigne Joan Pere
Fontanella podia no ser fcil:
En executi de una de vostres magnicncies de 12 del corrent
quem don Joseph Passa, notari, gir las quatre-centes noranta
lliures vuit sous que lo sndic de aqueixa ciutat tenia en la taula
de aquesta a Onofre Aquils, qui [h]avia donat lletras a dit Passa
per a Perpiny a rbrer al senyor Francesch Lleyda, procurador
de aqueixa ciutat. Vejan vostres magnicncies si en altra cosa
27. ACBEB, Fons de Tortosa, vol. 21 CR, 8.VI.1639.
s bo en servey de vostres magnicncies, que [h]y acudir ab
molta voluntat.
28

Certament, les incomptables vicissituds del perode de govern a
qu hem alludit haurien deixat en un segon terme la conducci dels
principals plets paralitzada, daltra banda, a causa de les suspensions
dactivitat de la Reial Audincia atesa lassignaci de tasques dorganit-
zaci bllica als magistrats i la direcci de lequip jurdic destacat
al cap i casal. Les literries comunicacions, inamades desperit bl-
lic i patritic, de Pere Andreu Peroy, conforme avancs amb la seva
companyia de tortosins cap a Salses, o les cartes de Pau Mart o de
Lloren Miguella tamb sobre operacions militars, serien forosament
ms comentades a Tortosa que no pas les del sndic Josep Passa, no
precisament anodines ni ensopides.
29
I es pensaria estrictament en els
advocats per a gestions en lmbit del dret que ajudessin a aconseguir
qualssevulla quantitats de diners que poguessin palliar lofec econmic
municipal. Aix, per exemple, els edils concentrarien els seus esforos
en el fet que la senyora Cnovas, casada en segones npcies amb el
notable Llus de Tormo, restitus cent lliures que hauria rebut prvi-
ament per duplicat del municipi. Els dignes deutors apellarien a la
cadena dinsolvncies derivada de lesfor bllic per justicar el seu
impagament. No ho tindrien fcil davant Joan Pere Fontanella, disposat
a la via amigable per tamb a actuacions severes:
30
Lo diner de la Cnoves se procurar cobrar, si b [h]aur dsser
ab litigi, que ax ho comprengu antes quens retirssem, que jo
anava en lo negoci, per, sia de una manera o de altre, procura-
rem que la ciutat sia servida (T146).
El mandat municipal que comenaria lAscensi del 1640 encara
seria menys propens a les relacions entre Tortosa i els Fontanella, pare
i ll. De fet, coneixeria una ruptura seca entre ambdues parts. Lopci
poltica dels tortosins de mantenir-se del a Felip III (IV) dustria es
28. Ibidem, carta de 22.XII.1639.
29. Ibidem, cartes de Josep Passa de 22.VI.1639, 18.VIII.1639, 24.XI.1639 i
7.XII.1639 respectivament, sobre la iniciativa de lEstudi General de Barcelona doferir
una rebaixa del cinquanta per cent de les despeses per doctorar-se als joves que sallista-
rien a la companyia universitria erigida per la Diputaci del General; sobre les tensions
entre tropes castellanes i els improvitzats soldats catalans quan, desprs de recobrar
amb gran sacrici la vila de Rivesaltes de mans franceses, els primers en monopolitza-
rien el bot fruit del saqueig; sobre la desesperaci amb qu es viurien a Barcelona les
primeres detencions de gent prou notable en virtut de la regalia declarada contra els
seus ciutadans per llur renitncia a acudir a la guerra; sobre el recurs de Barcelona als
captaires trets dels carrers per inar el seu contingent de reclutes, etc.
30. Ibidem, cartes de Josep Passa de 15.IX.1639, 20.X.1639 o 7.XII.1639.
traduiria en un allament de la ciutat de lEbre respecte a la major
part del territori catal, abocada a la via secessionista i, en diferents
mesures, republicanista i/o cmplice de la monarquia francesa, amb
una notable participaci dels advocats protagonistes del nostre relat.
AL SERVEI DE LORDRE I DE LA CAUSA PROFRANCESA
En lestat actual de la nostra recerca, la darrera dcada de la bio-
graa de Joan Pere Fontanella no s la que millor coneixem de la seva
plenitud vital. El to planyvol daquesta armaci no escapar a ning
que hagi reexionat sobre la centralitat en la histria de Catalunya de
les innovacions i trasbalsos llegits en clau revoluci o revolta
1
en
els ordres social, politicoinstitucional, intellectual i econmic del pas
entre els anys 1640 i 1650, tant atenent a lescena bsicament interna
com internacional; encara sorprendr menys els lectors assabentats
del protagonisme que sovint se li ha atribut a ladvocat olot en una
conjuntura tan complexa.
Ens perjudica dit egoistament el partit pres per la ciutat de
Tortosa en la contesa poltica i bllica que succeeix els vessaments
de sang del dia de Corpus de lany 1640. Sn mltiples les raons que fan
inclinar els tortosins a favor duna rpida repressi dels aldarulls, del
manteniment de la delitat envers laparell de la monarquia hispnica
i el molt efmer virrei duc de Cardona i de Sogorb amb poderosos
interessos al curs baix de lEbre, de la no-participaci a lanomenada
Junta de Braos de Pau Claris, en denitiva, de la ruptura de lligams
institucionals i de molta altra naturalesa amb la resta del Principat
(Muoz i Querol 2004). Trencats els llaos, perdem els contactes amb
els advocats aconductats a Barcelona, grcies als quals hem accedit s
sobrer recordar-ho a una correspondncia valuosssima per conixer
el pensament poltic de Joan Pere Fontanella en moments clau de la
1. Sobre aquest durable debat a nivell general, Gil 2003. Pel que fa al cas catal,
a Revoluci 1991 no li sabem veure les lletjors que li imputa Benigno 1992: 123.
CAPTOL 11
DESPRS DEL CORPUS DE SANG:
IMPLICACI REVOLUCIONRIA, MS QUE GUIATGE?
dcada de 1630. Si volem aprendren quelcom, ens s fors recrrer
a daltres fonts.
El nostre protagonista degu viure amb gran contrarietat els es-
deveniments del clebre i tumultus 7 de juny de 1640 a Barcelona i
de les dates subsegents tamb en molts altres indrets de Catalunya
(Corteguera 2005: 219 i s.). La subversi de lordre social inherent a
mltiples violncies comeses contra dignitaris regis (Elliott 1966: 426
i s.; Palos 1997: 122 i s.) i altres persones ben situades en un desig
de cstig o puricaci (Torres 2006: 82) sols el podia incitar a la
reprovaci. Aix, a mitjan agost aplaudia els esforos dels dirigents
municipals de Vic, on lamotinament de certs elements populars dels
ravals no trobava fre, per dotar deines repressores ms ecaces les com-
panyies armades dels gremis, constitudes seguint el patr de les bar-
celonines (Simon cur. 2003: 126-153; Torres 1995b: 111-122):
Sn tants los negocis y quefers que carregan de cadaldia a sa
excellncia que s estada ben menester tota solicitut tot aquest
temps per poder obtenir la llicntia que [el sndic] sen porta. Ab
ella tindran los capitans y cabos la jurisdicti que [h]an menes-
ter, ni repararan ms en si la ciutat pot fer companyas <h>o no,
pus restan aprovadas per sa excellntia ab la jurisdicti que sels
dna. Du Nostre Senyor vulla aiudar als bons intents de aquexa
ciutat y li done fores per poder expellir los perturbadors de la
pau pblica, y guarde. (V19, de 14.VIII.1640)
2
De la seva contribuci a lordre en podem inferir que Fontanella
estaria disposat a fer costat al amant virrei, el bisbe de Barcelona
Garca-Gil Manrique, que el 3 dagost havia pres possessi del crrec
vacant des de la desestabilitzadora defunci del duc de Cardona?
3
No
pas: un abisme el separava dels homes acrticament dels a Felip III
(IV) que havien encadenat una srie dactuacions ineptes i havien su-
mit la provncia en el marasme. Ara b, el nostre biograat tampoc
participaria activament, almenys de forma visible, en iniciatives ins-
titucionals com limpuls de la junta general de braos de Pau Claris
(Rub ed. 1976) o lactivitat propagandstica oberta al mn (Neumann
1998, Ettinghausen cur. 1993) que, juntament a la implementaci duna
organitzaci militar i scal auctctones, donarien prpiament carta de
naturalesa revolucionria als actes de subversi iniciats pels Segadors
2. Joan Baptista Sanz ens corrobora que el perms virregnal permetia fer captures
als capitans i a lalferes, i en llur defecte als caporals, sense que els calgus lassistncia
del sotsveguer (Simon cur. 2003: 146).
3. DGC: V, 1056-1057, amb un delicis exercici de dissimulaci institucional.
(Serra 1991a i b). S que subscriuria com a signe dadhesi poltica
o com a inversi nancera? una tercentsima part del censal creat
per la Diputaci per reforar militarment Catalunya en prevenci dels
embats de les tropes lipistes (Serra 1989b: 98-99 i 117).
La nostra tesi s que lalineaci ms que no pas adhesi de
Joan Pere Fontanella a les les de la revoluci poltica no seria pas
autnoma i fruit dunes conviccions personals durables, sin resultant
duna inclinaci per seguir lempenta dels lls Josep i Francesc, aquests
s que ideolgicament captivats per limpuls dun canvi a gran escala
(Simon 1999, reblint una llacuna denunciada per Schaub 1994: 236)
i, a mig termini, determinants sobretot el primer en lavenir del
pas. El patriarca de la famlia, malgrat el pes dels seus seixanta-cinc
anys, accediria a gurar en el primer rang de la delicada escena poltica
per avalar o per temperar la revoluci? des de nals de novembre
del 1640. El seu primer servei a la causa, desprs duna elecci de la
qual el preceptiu atzar sha considerat absent (Florensa 1993 i 1996:
281-283), seria lexercici com a conseller en cap de Barcelona entre el
desembre del 1640 i el novembre del 1641. Prcticament inauguraria
el seu mandat fent front a una revolta nadalenca del poble menut, on
serien linxats ocials regis preeminents que havien sortit vius dels fets
del dia de Corpus.
4
Lendem passat, el 27 de desembre, Fontanella
donaria un signe inequvoc de la seva manca doptimisme: escriuria
el seu testament. Tindrem ocasi danalitzar-lo amb detall (p. 352 i s.).
Aqu ens limitem a dir que linstrument, tant per la data com per al-
gunes de les seves clusules, reecteix un temor pregon de laleshores
primer edil del cap i casal que el viratge secessionista de Catalunya fos
ofegat contundentment per les tropes lipistes i les institucions del pas
resultessin abolides. Encara illustra millor tal temena podem par-
lar de terror? un altre instrument que el jurista estendria el 12 de
gener de 1641, una donaci inter vivos de tots els seus bns presents i
futurs a lesposa Margarida Garraver, tot reservant-sen nicament lus-
defruit vitalici i cent lliures per testar. Aquest acte tan transcendental
revocat en una data que desconeixem (p. 354) no seria evidentment
pas propter amorem maritalem ni propter plura accepta benecia,
com consta ocialment, ans en prevenci deventuals conscacions de
bns a venir.
5
4. Torres 2006: 139 posa de relleu la invocaci per part dels revoltats de divises
igualitries com la que Adam mor intestat. Aquestes havien de resultar particularment
dissonants a homes dordre com Joan Pere Fontanella.
5. AHPB, 635/4, post fol. 99, lin devem la localitzaci a la Rosa Nacente.
Levoluci dels fets s prou coneguda perqu ens hi estenguem. La
classe dirigent de Catalunya, ms transversal que mai (Simon 2008a),
6

descartada lopci versemblantment minoritria derigir el pas en rep-
blica independent
7
i esperonada per la victria en la batalla de Montjuc
de 26 de gener de 1641, consolidaria laliana amb Frana. Aquesta es
visualitzaria amb el nomenament dun segon governador del Principat
en la gura del mariscal dArgenson i es protocollitzaria el 19 de se-
tembre amb la signatura dels acords de Pronne. Uns acords difcils
dencaixar en larrelat conicte identitari entre Catalunya i el tradicional
enemic del nord, on havia causat estralls el tan temut protestantisme
laversi cap a aquest no seria superada malgrat la intensa publicstica
progalla de tota la dcada de 1640 (Sala 1995 o Simon 1998).
8
Uns
acords, amb seqeles dimmensa rellevncia, que requeririen importants
esforos dexplicaci i legitimaci a partir de factors geopoltics i cons-
titucionals, dhuc projectant la idea o el mite que la monarquia mai
havia deixat de ser de carcter electiu a Catalunya (Villanueva 1998)
9

o forant una naturalesa catalana de Llus I (XIII) pels seus vincles
amb el llinatge Montcada (Torres 2001a).
Quina nova dada podem aportar del Joan Pere Fontanella conseller
en cap de Barcelona durant lany 1641? Ja sha parlat sobre com les
obligacions de comandament militar inherents al crrec serien feixu-
gues a les espatlles davanada edat del prestigis jurista (Palos 1997:
132-133);
10
no sha fet esment, en canvi, de la complexitat que assums,
6. Daquesta transversalitat cal exceptuar-ne les classes dirigents perpinyanen-
ques, desquena a les quals es faria lapropament a la monarquia de Frana (Jan 2004:
426).
7. En relaci amb la dissoluci daquesta efmera repblica, sobre la base duna
depuraci semntica del prolc terme poltic, Gil 2008: 137 i s.; Iglesia 1983 hauria
concls la inviabilitat de qualsevol model de planta paccionada segons lautor anacro-
nitzant, sentn enmig de dues sobiranies reconegudes.
8. Jan 2006a: 71 i s. ha illustrat la contraidentitat del Rossell respecte a
Frana com a precedent de la de Catalunya, amb una forta incidncia del factor hugo-
not des de nals del segle XVI. Al catlic acrrim Joan Pere Fontanella, vinculat per vies
familiars i altres als comtats del nord de lAlbera que havien patit directament i temut
incursions protestants sobretot als anys 1580 i 1590 (Sales 2002: 144 i s.), laliana
amb Llus I (XIII de Frana) no li podia oferir garanties de cap mena.
9. Villanueva 2004: 53 i s., sobre lorigen del mite que els catalans-gots shau-
rien alliberat autnomament dels musulmans a partir del segle VIII que permetria
fonamentar la pretensi de la monarquia electiva. Com a palad de tal pretensi a la
Catalunya dels Segadors, retenim Francesc Mart Viladamor, ja a partir del seu Noticia
Universal de Catalua (Capdeferro 2007b).
10. Estanyol 1999: 40-42 per a una visi global sobre el govern municipal bar-
celon, la seva reorganitzaci i ses competncies en la conjuntura bllica de principi
de la dcada de 1640.
juntament amb els altres edils del cap i casal com els darreu de la
provncia les funcions governatives i jurisdiccionals assignades, en
temps de quietud, als ordinaris regis.
11
I tampoc sha posat prou de ma-
nifest la pregona crisi de lideratge i de conana del nostre protagonista
i els altres edils sobre el Consell de Cent, lrgan plenari deliberatiu
municipal. Ens en refereix fora aspectes Francesc Joan Reixac, un sndic
qualicat de la ciutat de Vic enviat lestiu del 1641 a buscar la pressi
de la capital i la Diputaci per evitar que autoritats de termes com
Sant Hiplit de Voltreg, amb laval del Consell de Guerra provincial,
segueixin envalentint-se i citant judicialment ciutadans vigatans que
hi tenen propietats i no hi paguen certs drets dominicals Vic estima
que els seus costums i privilegis noms permeten que els ciutadans en
qesti i llurs bns siguin jutjats o embargats pel seu propi veguer i/o
batlle, amb lassessorament del jutge ordinari.
12
Reixac espera trobar
un doble suport gaireb consol en Joan Pere Fontanella: duna
banda, lassessorament de ladvocat aconductat pel municipi des de
1629; de laltra, la inuncia del mxim dignatari de la capital. Ai las!,
a la prctica no troba sin un jurista emmalaltit i poruc, autoexcls
del sovintejat tumult dels rgans locals per ell formalment presidits
incapa ns i tot de xar amb fermesa els punts de lordre del dia:
Reixac indica als seus principals que Fontanella i els seus collegues
de lexecutiu barcelon no volen convocar el Consell de Cent sobre
el tema de Vic sense comptar amb ms proves de la consuetud i
privilegis en entredit. En realitat reconeix el 20 dagost el que
passa s que els consellers no gosen reunir lrgan deliberatiu: La
causa s que los senyors consellers desta ciutat estan encontrats
ab dit savi Consell y temen de gran vexamen y ruhido; poc espe-
ranat davant el panorama municipal, el vigat intenta entretant
aixoplugar-se sota el paraigua de la Diputaci, don surt amb
un comproms dintermediaci favorable. Sort en t, perqu les
ulteriors gestions a la casa de la Ciutat sn decebedores: Reixac
narra com el 31 dagost Fontanella li hauria proms dincloure
el seu tema a lordre del dia del Consell de Cent o, per millor
dir, de Dos-cents de Barcelona, per no hauria pogut complir
el comproms per falta de qurum. A la sessi que s que se ce-
lebraria tres dies ms tard, sospitosament estigu desganat dit
11. Vegeu Simon cur. 2003: 168 i s. sobre el complex trasps dels poders go-
vernatius a les autoritats municipals de Vic. El 1641, de manera excepcional, els edils
de les poblacions de Catalunya reassumirien les funcions de carcter judicial en lmbit
local que els havien donat la ra de ser a lalta edat mitjana.
12. Simon cur. 2003: 174, versi de Joan Baptista Sanz daquest tema.
Fontanella, conseller en cap, y no pugu assistir a Consell, i el
conseller segon no li donaria a Reixac lentrada que li havia asse-
gurat: [A] los senyors consellers los aparegu no proposar-ho [i. e.
no plantejar-ho], donant una fredor en escusa, y per se mogu
gran ruhido en dit Consell, que a no llansar los consellers en lo
pati no fou sin perqu procuraren escondir-se y anar-sen a tota
pressa. La conclusi del sndic? Una manca total dentente entre
lexecutiu barcelon i el seu multitudinari rgan deliberatiu, en
perjudici dels interessos de Vic, i amb un Fontanella sense cm-
plices que hauria fet un paper destrassa: Si b vostra senyoria y
exa ciutat no deu cortesia alguna als consellers de Barcelona, la
deu ab tot molt gran al savi Consell, que ab totas veras desitjave
aplaudir al gust de vostra senyoria y de exa ciutat, per com la
propositi sie dels consellers no [h]y pugu haver altre remey.
13
Aix, de ben segur que aquest any 1641 a Fontanella li tornen
a aorar als llavis, ms duna vegada, els propsits tinguts un lustre
enrere sobre la indocilitat del Consell de Cent i la seva renitncia a
demanar i escoltar els parers ms enraonats dels professionals del dret
(p. 259 i s. i T96, de 7.III.1635). Sortosament per a ell, la seva dedicaci
a la poltica s limitada i mant reservades estones a la seva passi
real, ladvocacia. Al mig del seu mandat, ho declara als consellers de
Manresa quan li proposen una plaa estable dadvocat de la ciutat:
Continuar [servint Manresa] de aqu al devant ab las veras pos-
sibles y, encara quem trobe en lo present ab las ocupations ques
dexan considerar, per, com jo amo tant la advocati, no dexo de
tenir mas horas certas per acudir-li (M6, de 29.V.1641).
La conana dels bagencs estratgicament lligada al crrec i
inuncia de lolot en un moment tan delicat? s discutida per al-
guns homes pragmtics o amb interessos privats? com Paci Roca
o misser Josep Sala, que temen es negligeixin i perdin assumptes del
municipi. Llurs precs perqu es doti Fontanella dun collega seran
escoltats:
[A Fontanella no lhe requerit a treballar] ax per no tenir orde de
vostre senyoria com per vurer-lo tant ocupat ab los negocis que
com a conseller t entre mans [] que me ha aparegut primer
representar a vostra senyoria que per lo bon xit y directi dels
negocis de exa ciutat se necessita de altre advocat.
13. AMVI, vol. 14 CR, en cartes de 17.VIII.1641, 20.VIII.1641 i 5.IX.1641.
Havem elegit altre advocat, qui s lo doctor Joseph de Amigant,
qui estar ms desembarasat que no lo senyor Fontanelles.
14
Tan bon punt es clou el seu accidentat govern municipal bar-
celon, Joan Pere Fontanella s propulsat a una altra plataforma ins-
titucional des don podr enfortir lopci profrancesa prevalent entre
els seus compatriotes contemporanis: la plaa dassessor ordinari de
la Diputaci del General
15
que tantes satisfaccions li havia donat en-
tre 1623 i 1629. Aquest pic no se li assigna de forma directa i en les
condicions temporals regulars, sin com a substitut del ll Josep i per
cobrir els dies del desplaament daquest a la ratlla del Rossell
per anar a rebre el mariscal de Brz, futur virrei del pas (Ettinghau-
sen cur. 1993: III, 1489-1491). De moment, no insinuem res a propsit
de loblit de lanotaci de la provisi interina de Joan Pere Fontanella
en la data deguda:
Ms, atts que quant misser Joseph Fontanella, assessor del Ge-
neral, part de la present ciutat per a anar a Rossell, dex per
surrogat a misser Pere Joan Fontanella, son pare, al qual per ses
senyories fonch donada y concedida licntia per a servir lo dit
ofci durant la absntia de dit misser Joseph Fontanella, lo qual,
present en lo consistori, accept la dita licntia y jur en m y
poder de ses senyories ab la forma acostumada, la qual licntia
per inadvertntia no fou continuada. Pero, ses senyories delibe-
ren que sia continuada en lo present libre, loant y aprovant tot
lo fet per dit misser Pere Joan Fontanella com <h>a assessor del
General ns lo die present.
16
La curta interinitat inicialment prevista es perllonga ms de trenta-
un mesos dos anys i mig, els que falten per larribada del govern
successiu a la Generalitat. Per qu? Per la provisi de Josep Fonta-
nella en el preuadssim crrec de regent la Cancelleria de Catalunya
la culminaci de la carrera judicial dintre Catalunya (Ferro 1987:
59)
17
en el marc de la primera gran assignaci de crrecs pblics
14. ACBG, fol. 1089a), Correspondncia de Manresa dels anys 1640, fol. 46r, carta
de l11.VI.1641 de Paci Roca als consellers, i fol. 32r, resposta que li envien el 16.VI.1641.
15. Visiblement s en base a aquesta condici dassessor ordinari de la Diputaci
que Elliott 1966: 453 atorgaria a Joan Pere Fontanella la medalla de bronze rere Pau
Claris i Francesc de Tamarit entre tots els homes que tingueren una part prominent
en guiar el principat devers una aliana amb els francesos.
16. ACA, Generalitat, N-197, fol. 176r, deliberaci de 24.XII.1641.
17. Martnez 2001: 72-76 i 82-87 ressegueix els predecessors de Josep Fontanella
en el crrec i les condicions de llur selecci i provisi. Sn molt coneguts dos passatges
duna consulta de 12.V.1605 del Consell Suprem de la Corona dArag ACA, CA, lligall
271, tem no numerat relatius a tal crrec que illuminen com hi conueixen factors
poltics i judicials cabdals.
provincials per laparell del Cristianssim Llus I (XIII de Frana), al
darrer moment del 1641.
18
Els que sn alhora clients del pare i el ll
Fontanella tenen dobles motius per estar satisfets, creuen que tenen
mantingudes i consolidades vies directes de comunicaci amb el poder.
La polidrica realitat no triga a manifestar-sels. Aviat comproven que
Josep Fontanella, desprs de les paraules inicials de rigor agraint-los
els bons desitjos i prometent-sen del servidor, bsicament es recorda
dells per demanar-los control poltic i repressi dels desafectes a la
causa del rei gal.
19
Parallelament, la consolidaci de Joan Pere Fontanella en las-
sessoria ordinria s mal rebuda pel directori de la Diputaci arriba
lhora de desdir-nos del de moment dabans. Ho inferim meridiana-
ment de la carta de 6 de gener de 1642 al nou regent on els mem-
bres consistorials, desprs de felicitar-lo pel crrec acabat destrenar
i dagrair-li dues missives de l1 de gener, li repliquen glidament la
proposta versemblantment feta en la segona de les comunicacions
de continutat paterna:
En lo altre que vostra merc nos apunta en respecte de la resulta
de son ofci de assessor, demanant-nos-la per al doctor Fonta-
nella, son pare, diem que per ara no havem poguda pndrer-hi
effectiva resoluti, per que quan<t> sia lloch a poder tractar
dels mrits estiga vostra merc ert que tindrem molt gran at-
tendntia als que concorran en subjecte de ll tant calicat y en
persona de sas prendes, y que en aqueix cas lo consistori far
lo que puga en servey de vostra merc y de la Generalitat, que
s lo que vostra merc principalment apunta ab una de las suas
tant prudentialment.
20
Sentn. La petici del amant regent es veu, amb natural sus-
piccia, com un mitj ms per tutelar la instituci que shavia proms
de portar les brides de la provncia el txatge de lantic assessor
18. Brz hauria jurat el 30.XII.1641 a la Jonquera i, en qesti dhores o pocs
dies, proveiria ociosament les principals places del seu Consell a Catalunya: ACA,
Generalitat, N-857 CT, fol. 332r i 333v-334r, cartes de 5.I.1642 a Brz i al mariscal
dArgenson. Una lletra de Brz del mateix 5.I.1642 als jurats gironins (Grahit 1891:
170) illustra que el virrei era conscient que, ns que els seus serveis de Cancelleria
no estinguessin activats, les provisions no serien fermes els nous ocials ni tindrien
privilegis ni haurien pogut jurar. Vegeu en un diari annim el ress a Barcelona entre
els afectes a la causa francesa de la reactivaci del Reial Consell amb nous membres
ninclou la nmina completa a Simon cur. 2003: 325.
19. ACU, CR 1640-1643, proposem contrastar les cartes del amant regent de
30.I.1642 i 7.II.1642.
20. ACA, Generalitat, N-857 CT, fol. 335v-336r.
ordinari Francesc Vidal (p. 326) com a advocat scal de la tercera sala
de la nova Audincia s similarment simblic. I s que la Diputaci
que el nostre Fontanella ha de tornar a patrocinar t ben poc a veure
amb la seva vella coneguda. Lantany contrapoder a la monarquia de
Felip II o III (III o IV), privat en bona part dels seus ingressos scals
per la guerra,
21
va esdevenint una dcil xarxa al servei de laparell dels
homes de la corona francesa (Jan 2006a: 101). Joan Pere Fontanella es
mimetitza en aquest engranatge: estampa la seva rma en successives
provisions de desinsaculaci de desafectes del llibre de lnima de la
instituci. s a dir, participa de primera m en mesures puntuals de
depuraci electoral de persones amb possibilitats de regir en el futur la
casa del General sn prou escasses i conjunturals perqu no les pre-
sentem com una poltica:
22
a) lany 1642 coadjuva, desprs dun procs
jurisdiccional sumarssim, que siguin retirats de llurs bosses Gabriel de
Llupi (Gifre 2006: 126; Prez Latre 2006: 156-157) i lantic regent la
Tresoreria Raimon de Calders i Ferran;
23
b) el 1643 ho fa amb lipistes
molt signicats des dun primer moment, com els antics magistrats de
lAudincia lipista Jaume Mir o Felip Vinyes el seu suposat gran
rival,
24
Jacint Sala i Francesc Magarola;
25
c) el 1644 incideix sobre
ms persones de tant o ms relleu, com Llus Descatllar, Joan de To-
ralla, Benet Anglasell, Cristfol Icart, Joan de Marimon, lardiaca de
Vic Melcior Palau, el canonge de Lleida Francesc Ferrer, Miquel Salv
i de Vallgornera o el jurista Gaspar Berart.
26

21. Donem veu a causes substanciades davant dels diputats i odors en relaci
amb arrendataris de drets que, invocant rescissions per evicci, pledejarien per desvin-
cular-se dobligacions adquirides amb el General o, almenys, per minimitzar-les al-
legant circumstncies de guerra i/o ocupacions enemigues no previstes en ladjudicaci.
ACA, Generalitat, V-81, fol. 18v-19r o fol. 72r; G-50/6, fol. 77 (29.II.1646).
22. Vidal 1984 es mant com a referent de les dinmiques dexclusi social i
repressi de desafectes a la causa francesa. Estanyol 1999: 127 i s. ha abordat la pol-
tica de la Diputaci en tal lnia, tot vinculant-la amb les conscacions de patrimonis i
el desci recaptador de recursos en general per mantenir lo nervi de la guerra. Per
compartir la visi quotidiana de la progressiva detecci i cstig de desafectes, Simon
cur. 2003: 330 i s.
23. ACA, Generalitat, G-50/5, fol. 157v (10.V.1642).
24. Villanueva 1999: 335 i s. ofereix unes notes sobre la peregrinaci de Vinyes
a la recerca dun refugi segur desprs del Corpus de Sang; lacabaria trobant a Madrid,
on nalment veuria realitzat el seu somni de ser provet regent al Consell Suprem de
la Corona dArag.
25. ACA, Generalitat, G-50/5, fol. 182v (12.V.1643); V-81, fol. 33v-34r; G-82/2,
fol. 324, 327 i 335.
26. ACA, Generalitat, G-50/6, fol. 19r i 19v (dues conclusions de 14.VII.1644).
Afectaren ms persones que les precedents per la imminncia del canvi de trienni. Lanlisi
de les trajectries de cadascun daquests homes en la conjuntura poltica de les dcades
de 1630 i 1640 mereixeria un llibre sencer, ens limitem a obrir-hi un parell de nestres:
En cloure el seu segon perode com a assessor ordinari de la
Diputaci, Joan Pere Fontanella es veu confrontat, juntament amb
Joan Josep dAmigant, a unes acusacions preocupants en el curs del
seu procs de scalitzaci. Concretament per haver actuat amb gran
vehemncia dhuc podrem dir per haver prevaricat en la ins-
trucci duna causa contra dues guardes ordinries de la collecta de
Barcelona acusades dirregularitats scals, Mag Valeri i Josep Rovira,
a qui els diputats haurien privat de loci i buscat que hi renuncies-
sin. De les peces del procs i la prctica de la prova testical, no es
pot dir que Fontanella en surti ben parat. Els ms cauts recorden el
seu encaparrament per enfonsar els encausats anan-se rebent los
testimonis de defensa per part de dit Valeri y Rovira, lo doctor misser
Pere Juan Fontanella se amostrava tant apassionat quantra de aquells
que alguns de dits testimonis li [h]an hot a dir estas paraulas formals:
an aquells brivons de la press nols fassam bona obra [...] y altres
paraules semblants o majors; alg altre va ms lluny i recorda haver
estat forat a perjudicar al mxim les guardes ordinries en el procs
que sinstrua contra elles: [Quan linterrogaren, Feliu Bartra conegu]
que dits assessors accedian [i. e. excedien] a la obligati de son ofci,
supposat los viu molt apassionats contra dits Valeri y Rovira, volent-li
fer dir lo que ell testimoni no sabia, amanessant-lo de fer-lo posar a la
pres si no deya lo que ells me preguntaven.
27
Aix, no es pot dir que
lolot deixi un bon regust de boca a la casa del General, on ha posat
els seus coneixements al servei de la causa profrancesa per la qual
han apostat els seus lls Josep i Francesc i, molt secundriament,
al servei dels seus propis interessos: el nostre protagonista es procura
el cobrament dun prets crdit pendent des de quinze anys enrere:
Una conclusi on el consistori s assistit per Josep dAmigant
Fontanella sen mant formalment al marge, com a implicat
reconeix a lolot i a lassessor successiu, Bernat Sala, el dret a
percebre cent vuitanta lliures del General a ra de trenta lliures
per sis anys en qu haurien prestat, de forma suposadament ex-
traordinria respecte al comproms del crrec, consells jurdics
tocants als drets de galeres instituts en les Corts de 1599. Les
prrrogues patides per la Cort General servirien per justicar el
moment tan retardat de tancament del dossier latzar voldria
que Joan Pere Fontanella es trobs novament assistint la Diputa-
Molas 1996: 210-211 i Arrieta 1984, on es poden acarar els noms dels exsaculats amb
els dels exiliats a la Cort que collaborarien amb la Junta para las materias polticas e
inteligencias de Catalua.
27. ACA, Generalitat, VG-115, querella nm. 7.
ci. Setmanes ms tard diputats i odors, novament aconsellats
noms per dAmigant, resoldrien una causa similar en beneci
de Francesc Vidal, tamb assessor a partir del trienni de 1635.
28
DE LA COLLABORACI A LA CONTRARIETAT
A lapartat precedent hem visualitzat com Joan Pere Fontanella
aboca la seva percia professional al servei de la causa profrancesa en
la Catalunya de principi de la dcada de 1640. Ara ens escau canviar
dptica i preguntar-nos, a travs de les fonts resultants de lassesso-
rament jurdic als seus clients histrics, si ladhesi de lolot a tal
causa s incondicional o gravada per un llast cada cop ms feixuc:
un malestar creixent davant les contrafaccions que van cometent els
sectors dirigents i les noves elits del pas que porten les regnes del
govern provincial.
Un episodi relacionat amb les terres dOsona ens serveix per ree-
xionar sobre la qesti. Es planteja amb tota la seva intensitat durant
mig any ben bo, a partir del pic de lestiu del 1643. Situem-nos-hi. Els
moviments de tropes hispniques i franceses sn notcia recurrent en el
teatre doperacions del Principat, la qual cosa naturalment condiciona
tota la vida pblica i atrau latenci dels observadors ben informats
Joan Pere Fontanella ns un, i fa participar els seus patrocinats de
les bones notcies:
[P. S.] Ja deuen saber aqu que tenim ass
la armada de Frana,
sn trenta-vuit vexells y se nesperan ms.
Ar assenyel ab corn armada
Moniuc, y pensvem ere altre
nostra, y sn estats sinc vexells grossos
de lenemic. Sn-[h]y exides les nou galeres
y vuyt vesxells. Esta nit los vehiem pelear, o s lo fum, y al-
guns raijs. Vuy los portan rendits, si b no sn encara arri-
bats, per tothom los veu venir. (V24, de 10.VIII.1643)
Josep i Francesc Fontanella estan a punt demprendre un llarg i
dens viatge cap a Mnster per participar, com a legats de la Diputaci
del General i el Consell de Cent (Costa et al. 1991 i Busquets 2001),
a les complexes negociacions que posaran terme a la comunament
anomenada guerra dels Trenta Anys Catalunya hi ser sens dubte
a lordre del dia (Snchez Marcos 1999). Lexpedici constituir un
28. ACA, Generalitat, G-50/6, fol. 3 (6.X.1643) i fol. 7v-8r (17.XI.1643).
amaratge de realisme poltic per al primognit
29
i una empenta a la
maduraci personal del benjam, poeta [culte] de la guerra (Miralles
2010a: 184).
30
Abans de marxar, cadascun dels nois signa diversos po-
ders Josep en favor del pare i de la seva esposa Magdalena Safont i
Francesc tamb per al pare i Emmanuel Guiamet i Llad.
31
Roman a
Barcelona el pare en qesti dels diplomtics novells, que socupa de
la prosaica quotidianitat. Ha dassistir el sndic de Vic Onofre Reixac
en la difcil missi de demanar un sever redreament de la jurisdicci
rgia ordinria a la ciutat i el seu entorn. Mltiples actuacions supo-
sadament arbitrries o abusives del sotsveguer Joan Pujalreu i Soler,
com s ara invasions de lmbit jurisdiccional local, tolerncies envers
adulteradors de moneda i, en canvi, acarnissament amb malfactors de
talla menor, han esgotat la pacincia dels edils vigatans acusats pel
sotsveguer, tot sigui dit, domissions de socors armats i de predisposar
la poblaci en contra seva. Consegentment, volen veurel cessat del seu
crrec i, si s possible, jutjat al Reial Consell criminal del Principat.
32

Durant la primeria de setembre i tota la tardor, ladvocat dorigen olot
intenta aitals objectius sia servint-se dels mecanismes legals del pas
sia a travs de contactes poltics (vegeu de V25 a V30). Els seus es-
foros no donen pas els fruits esperats. I s que laparell de govern de
la Catalunya lliurada al rei de Frana no t cap inters a informar-se
b i substanciar judicialment contrafaccions o excessos dun dels seus
agents ocials sobre el territori, un home que ha fets molts serveys
ab los mal affectas (V28, de 6.XII.1643) fer-ho poria sser ocasi
de maiors inconvenients en la administrati de la iusttia (V26, de
23.IX.1643). El virrei Philippe de La Mothe, tot menystenint indicis
prou eloqents recollits per un jutge de Cort, es limita a mirar cap a
una altra banda en sentit gurat i tamb literalment i a suggerir
29. Jan 2006a: 166 o 174 refereix les ombres i sospites fruit dinstrumenta-
litzacions poltiques i lluites de faccions? sobre la missi dels Fontanella a Mnster,
concretament Josep, cap de turc [...] enviat pel rei. Similarment, Valsalobre 2008: 80-81.
30. El fracs de la missi causaria un fort desencs a Francesc (Mir 2001). Ho
dissimularia prou b en les seves octaves amb motiu de laparici del segon volum de
les Decisiones paternes (1645), on auguraria conat un adveniment de la pau prxim
a Europa i al pas.
31. AHPB, 691/2, fol. 256r i s. (19-20.VIII.1643). Sobta la seva aparici aqu
daquest membre de la famlia i clientela regalista del difunt regent del Consell Su-
prem de la Corona dArag Salvador Fontanet. Emmanuel seria ll de Pau Guiamet i
de Marianna Llad Renart, lla de Jernima Renart, germana uterina del dit Fontanet
(Capdeferro 2010b: 549 i s.; advertim que a la p. 554 hi hauria de dir Emmanuel Gui-
amet i Llad, no pas Renart).
32. La present narraci se sustenta fonamentalment sobre AMVI, vol. 15 CR
passim, esp. abundants cartes entre lagost del 1643 i el gener de 1644.
una mutaci del dest de Pujalreu: que deixi Vic i la seva rea per
ocupar-se del govern i la justcia de la vegueria de Camprodon. La
soluci s presentada com a inapellable per Fontanella. Transmet als
seus clients la vehemncia de la lloctinncia general a cpia dacumular
les segents frases en una mateixa carta:

Estan en opini que la ciutat se [h]avia de tenir per contenta
quel traguessen de aqu, ab qu cessarian las quexas y la ocasi
dellas [] temo que vullan fer altra cosa sin lo que ass tenen
de principi concebut [] vejan llur desig y sa casi determinada
voluntat [] Vostra senyoria veja lo que conv contra tan deter-
minada resoluci, si per ara ser millor fer del joc manya, pus
apar no shi pot guanyar res (V28)
Tanmateix, aquesta sortida s doblement insatisfactria per a les
vctimes de locial. No sols es veuen privats de fer-lo respondre dels
seus actes davant la justcia sin que hauran de contemplar, atnits,
com sel premia amb la dignitat de ciutad honrat de Barcelona com
a frmula durgncia que lhabilita per a la digna provisi pirinenca.
33

Per respondre a la indignaci dels edils vigatans, Joan Pere Fontanella
no troba ms paraules de consol per als clients i potser per a ell
mateix que aquestes:
[Resto] molt desconsolat per no [h]aver pogut negociar los ne-
gocis que aportava a son crrech a total gust de aquexa ciutat
com se desijava, que lo temps s tal que apar a estos senyors ser
necessari portar las cosas diferentment del que en altre temps,
y s fors passar per lo que ells ordenan, y [h]avem de pensar
que ells sn los que ho acertan. (V29, de 21.XII.1643)
Qualssevol comentaris interpretatius daquestes lnies que puguin
sortir de la nostra m seran banals al costat de la claredat expositiva
de ladvocat del segle XVII. Per tant, convidem modestament a una
relectura atenta de les dues primeres frases coordinades copulatives
del fragment: Lo temps s tal que apar a estos senyors ser necessari
portar las cosas diferentment del que en altre temps; s fors pas-
sar per lo que ells ordenan. Aquest s linterrogant que ens obren:
un home com Fontanella, forjat en la cultura del iuscentrisme i el
pactisme poltic, durant quant temps seguir disposat a tolerar que
raons doportunitat avaluades unilateralment per ministres regis, per
b que connexes a una conjuntura bllica, ofeguin les veus del dret i
33. [H]avam ents que, en lloc de castigar-lo, lo volian premiar donant-li la
vegueria de Camprodon y, perqu la pogus obtenir, un privilegi de ciuted honrat de
Barcelona. (V28)
del contrast dinteressos a les quals ell ha consagrat la vida? La darrera
frase, [H]avem de pensar que ells sn los que ho acertan, apunta a
un residu molt exigu de conana de lolot en la gesti del projecte
en qu el Principat est embarcat.
Els dirigents de Vic, que no han escatimat recursos per consoli-
dar el nou statu quo de la provncia, encara dissimulen menys el seu
desencs. En sintonia amb els vents que bufen, es decanten, ells tamb,
per la via poltica, per la transgressi dels lmits del dret. Saboquen a
desinsacular Joan Pujalreu de totes les bosses vinculades al municipi
sense observar els procediments preceptius. Joan Pere Fontanella els
adverteix amb celeritat dels riscos de procedir per la via de fet, apel-
lant, aqu s, al rigor de les normes. La posici de Vic en lescenari
institucional catal la seva menudesa davant la ms alta jurisdicci
rgia aix ho aconsella. Per afavorir la clausura del dossier Pujalreu,
lolot no es pot estar de sembrar dissimuladament una mica de zit-
znia entre els dirigents osonencs: atia les seves dissensions internes
a fora de lamentar un moment passat en qu alguns haurien avalat
la soluci poltica i no pas judicialitzada a Barcelona als problemes
generats entorn del controvertit sotsveguer:
Si b dit Pujalreu se s portat tan malament [], la ciutat no
ha de fer sin all que pot, y no ms, que ni s reputati de la
ciutat fer lo que no pot, ni tanpoc lo [h]y passarian los superiors
a quis recorreria y, ax, no me apar se dega executar la dita de-
terminati ax secament perqu, per poder sser desensiculat b,
[h]a dsser citat y ab conexena de causa, y no ax ex abrupto y,
encara citant-lo, per ventura no nexirian b, ats que de tot lo
que linculpen hi ha causa en lo Concell criminal, en qu encara
no se ha pres resoluti [...]. Jo vull lo b de la ciutat y, per aquex
respecte, no voldria se embasss en cosa que no n[h]agus de
exir b. Du los ho perdone als quins embarassaren la causa
principal en signicar <h>o dir que la ciutat se donaria per sa-
tisfeta sols quel traguessen de aqu, que fonc tota la perditi de
la ciutat, perqu estos senyors diuen que ab ax se empenyaren
al que ss fet. Per ax s ja passat, no s menester tornar-hi.
(V30, de 6.I.1644)
Ens anem distanciant daquest afer precs, que rebrotar un
lustre ms tard en parmetres similars el 1649 Pujalreu es veur
apartat de la possibilitat desdevenir conseller en cap vigat; el muni-
cipi, per buscar lempara dun privilegi local, equiparar el seu crrec
de governador de les baronies i jurisdicci de la mensa episcopal de
Vic a la condici docial reial, maniobra poc neta que actuar com a
reclam de protectors poltics seus com el governador Josep de Biure
i de Margarit.
34
I passem a enfocar una perspectiva ms mplia. A
mitjan dcada de 1640, seran cada vegada ms els damnicats pel nou
statu quo de la Catalunya subjecta als monarques de Frana, immersa
en una conuncia de factors que no creiem oport tractar exhausti-
vament aqu. A ttol enunciatiu noms, citem la pressi scal, la crisi
monetria, la participaci molt sectorial i restringida dels benecis
econmics i les oportunitats nanceres derivades de la nova situaci i
del nou reforament del trc amb Perpiny (Larguier 2005: 529-530
i Badosa 2005), la provisionalitat i les vicissituds lligades als vaivens
de la soldadesca, lenyor de lordre social subvertit o alterat, lalla-
ment respecte a la part de la provncia restada o caiguda en mans de
Felip III (IV), les seqeles de les divisions dels sectors dirigents i les
consabudes i abundants contrafaccions als drets de la comunitat, fruit
del contacte amb una cultura poltica ignorant del terme pactisme.
35

Entre les contravencions ms sorolloses i mal digerides al pas hi haur
la comesa pel virrei comte dHarcourt el desembre de 1645 en decretar
la remissi a Roma de tres canonges del cada cop ms indcil captol
de la Seu de Barcelona
36
sense previ coneixement de causa, esgrimint
una noci poltica i econmica difcil dencaixar en el juridicisme
catal
37
la falta duna contestaci vigorosa de la Diputaci ser molt
lamentada.
38
De la proliferaci de desafectes a la causa francesa i perso-
natges reputats per desafectes amb motius opacs o acusats arran de
34. A AMVI, vol. 17 CR, llegim com el 22.IV.1649 el governador procurar a Pujal-
reu la ventilaci assistida de laparell regi davant els que voldrien ofegar-lo en la poltica
municipal. Ibidem, duna carta de 11.I.1649 del sndic Miquel Bonet als consellers de
Vic ninferim que Joan Pere Fontanella haur donat suport a Pujalreu en tal conjuntura.
35. ACA, Generalitat, VG-119, camisa 10, querella 14, ens forneix un catleg
institucionalitzat (i. e. molt contingut) de contrafaccions comeses per laparell virregnal
francs durant el trienni de 1644 sense lesperada reacci dels diputats i odors de comptes.
36. Busquets 1989 denuncia la poltica dexpulsions indiscriminades i nomena-
ments errtics i efmers de bisbes de les dicesis catalanes, sota lombra gallicana dun
Pere de Marca, autntic dictador que manava amb estil policac, en qui la condici
dhome dEstat formalment, visitador general anorrea el tacte, sentit negociador i
cura espiritual dels seus feligresos que li escauria com a eclesistic.
37. Lany 1646, com a resposta a la reacci declesistics i altres capes de la
poblaci catalana en lafer dels canonges barcelonins, el magistrat de la Reial Audincia
Narcs Peralta escriur i publicar una obra defensant els vastssims efectes de la noci
poltica i econmica i la potncia de les regalies dels reis de Frana sobre Catalunya,
en la conjuntura, en una doctrina de signe proper al gallicanisme (Hernndez 2004).
38. Els canonges de Barcelona acumulaven greuges contra el consistori del Ge-
neral des de feia temps. I Joan Pere Fontanella no els semblava un assessor ordinari
gens equnim; en volien la recusaci o abstenci, que ell no admetia. BICAB, Sala dAl-
legacions, capsa 47, tem 3, allegaci de Pere Boix en el marc de la querella 57 de la
visita iniciada lagost del 1644.
desavinences personals
39
no sen salvar cap context institucional de
Catalunya, menys encara la Diputaci del General antany promotora
del sever cop de tim del pas. Sens dubte, a Joan Pere Fontanella, ja
tocat per lafer dels canonges, lhauria de colpir la formulaci, el mar
de 1646, de sengles acusacions de crims de lesa majestat in primo
capite que no de lesa ptria a Joan Josep dAmigant i Carreras i
al seu cunyat Josep de Ferrer de Peguera, assessor ordinari i advocat
scal de la Generalitat respectivament. Amb el primer, de lleialtat pro-
vada als ustria (Martnez 2002: 207),
40
lolot acabava de compartir
una trentena de mesos de tasca quotidiana, al tram nal del trienni
de 1641. De sobte amb una precipitaci que ha fet crrer tinta
41
el
veuria executat ignominiosament per la seva implicaci en un complot
pro austriacista.
42
Tindria ms sort amb la seva vida un altre inculpat
de tenir tractes per lliurar Barcelona als espanyols, labat de Sant Pere
de Galligans de Girona i diputat eclesistic, Gispert Amat,
43
que podria
fugir. El nostre jurista no havia pas coincidit amb ell al nucli direc-
tiu de la instituci provincial, per a nivell simblic i representatiu
se suposava que havien perseguit uns interessos convergents. Potser
molt convergents, ns i tot ms enll de les obligacions pbliques
assumides ocialment, perqu en realitat Amat havia estat alimentant
noves contrafaccions desestabilitzadores del pas i sembrant damagat
la discrdia entre els servidors de Llus II (XIV) a Catalunya a c-
pia de directrius secretes. I no est clar que els Fontanella haguessin
remat en una direcci gaire diferent (Jan 2006a: 172)

en tal cas,
les recompenses immediates a Josep Fontanella, econmiques (1646)
i sobretot dennobliment (1649) a travs del vescomtat de Canet, re-
sultarien com a mnim desconcertants.
44
No diem res ms sobre aix.
39. El procurador acondut per Vic Miquel Bonet seria acusat de mal afecte i
engarjolat per intentar cobrar per lany i mig que hauria mantingut un jove estadant a
ca seva (AMVI, vol. 17 CR, carta de 8.XI.1649 de Francesc Cassanyes i de 19.XII.1649
del propi Bonet).
40. Padrs 1984 ha estudiat els Amigant; Reixach 2005: 128-129 i 152-153, llur
relaci amb els Ferrer, de vinculaci mataronina.
41. Jan 2006a: 171 publica un text extremadament crtic on sacusa Josep Fon-
tanella dhaver accelerat les execucions dAmigant i de Ferrer per evitar que tinguessin
temps dimplicar-lo directament en la conspiraci antifrancesa.
42. ACA, Generalitat, G-50/6, fol. 82r (4.IV.1646 i 6.IV.1646).
43. Ibidem, fol. 131r (23.II.1647), amb seqeles com al fol. 143v (3.VI.1647).
44. Precisament seria per la seva participaci activa en haver estat <h>u dels
ministres que ab sa prudncia, diligncia y cuidado ha descuberta la traci y conjuraci
que alguns ordien per portar los enemichs a ms daltres serveis prestats que Josep
rebria del comte dHarcourt, el 4.IV.1646, els fruits i rendes del vescomtat de Canet: ACA,
Cancelleria, Diversorum (intrusos), vol. 115, fol. 177r-180r vegeu tamb AHBC, capsa 20,
tem 10251. Vegeu son ennobliment a ACA, Cancelleria, Diversorum (intrusos), vol. 122,
La proliferaci de faccions i grupuscles, de maniobres i interessos po-
ltics que es visqu en un territori i un espai de temps tan redut fa
que desistim daprofundir en aquest tema, almenys mentre no trobem
documents de la nostra famlia adoptiva que revelin inequvocament
les seves conviccions.
A falta de notcia sobre conviccions, reprenem el l dels actes i els
posicionaments concrets. En relaci amb Joan Pere Fontanella tenim un
altre cas digne datenci, que complementa lepisodi de Joan Pujalreu ja
referit. Novament gira entorn dun catal al servei de laparell de poder
francs aquesta vegada, excessiu en el seu servei. Estem pensant en un
dossier, presumiblement salpebrat danimadversions personals, activat
a partir del juny del 1646 contra el jurista i publicista Francesc Mart
Viladamor (Antn i Jimnez 1991; Arrieta 2008), a fora dacumular
causes judicials i mesures poltiques. La gura del pare Fontanella
apareix en algunes de les actuacions obertament i la seva ombra sen-
devina darrere les altres no en va, a la segona meitat dels anys 1640
s habitual trobar-lo de bracet, professionalment parlant, amb Ddac
Cisteller,
45
el promotor formal de tot lenrenou. Un enrenou que, pel seu
abast i persistncia per la multiplicitat i naturalesa diversa de fronts
que obre, per la forma com els encadena, combina i divulga, per la seva
intensitat progressiva i llarga durada (ms de quatre anys), i tamb
per una coincidncia sospitosa de factors conjunturals, no hem dubtat
a qualicar de procs poltic (Capdeferro 2007b).
46
Procs poltic, aix
s, amb una especicitat notable respecte als que sha estilat estudiar
comunament a les latituds europees darrerament: qui el promou sn
unes institucions de legitimitat ascendent de tall republicanista duna
provncia en una fase de turbulncies i incerteses i no pas una mo-
narquia, agent sovint mitjanant llaos iusprivatstics habitualment
identicat amb la potncia de lEstat i del dret pblic.
fol. 251. Lensenyorir-se arran de maniobres poltiques que havien posat Catalunya en
joc feriria lnim de Sanabre 1956: 609.
45. AMVI, vol. 15 CR, a travs duna carta de 27.IV.1644 de Ddac Cisteller i
una altra de lendem de Francesc Joan Reixac veiem com sinicien els contactes entre
Vic i Cisteller. La relaci no triga a consolidar-se. Aix, Cisteller acaba aconductat per
patrocinar Vic a Barcelona de bracet de Joan Pere Fontanella illustra el duet, ibidem,
una carta de Reixac de 12.XI.1644. Cisteller s un personatge irritable, ho acredita
una sortida de to als seus clients AMVI, vol. 17 CR, carta de 17.V.1649 perqu li
qestionen algunes gestions: La conducta de advocat que tinch de aqueixa ciutat por
vostra senyoria, si s servit, provehir en altre subjecte. [...] [P.S.] Perqu no s just que,
ab ttol de advocat, per fer mon ofci sem digan fstigs per persones tals quals saben.
46. Vegeu tamb Jan 2006a: 166-170.
A lengrs, de quins tipus daccions negatives s objecte Francesc
Mart Viladamor a Barcelona? Privaci de crrecs pblics haguts i per
haver la cobdcia de Cisteller pel seu lloc dassessor de la Batllia
General podria explicar moltes coses, scalitzaci extempornia i
escandalosa de gestions econmiques ocials del passat, desautoritza-
ci manifesta duna activitat diplomtica
47
per a la qual mai no hauria
estat formalment nomenat, redacci i edici de pamets censurant-lo
personalment i demolint la seva publicstica, processos intentats en con-
dicions trboles davant jurisdiccions diverses, una ordre de detenci...
En denitiva: el buit social per part dels seus contemporanis amb pes
i dignitats en la vida pblica de la provncia. Per reblar el clau, Mart
consuma el seu allament exhibint tothora amb altivesa la protecci
que li forneix la corona de Frana.
A lautor dels antany celebrats Noticia Universal de Catalua i
Praesidium inexpugnabile principatus Cathaloniae, pro iure eligendi chris-
tianissimum monarcham
48
sel persegueix per haver estat ms del als
interessos de Llus XIV que no pas lleial a les institucions de legiti-
mitat ascendent del seu pas. Sedut per Pars, convertit en una pea
de lescaquer del cardenal Mazzarino, embriagat per la doctrina de la
ra dEstat i les nocions poltica i econmica com ja hem dit, gens
iuscentristes,
49
aquest informador que no ambaixador nomenat
pel Consell de Cent i la Diputaci del General ha accedit a signar un
document on, en nom de lxit de les negociacions de pau francoespa-
nyoles, donava suport ocialment a dos elements com aquests: a) la
consagraci de la partici territorial del Principat entre una zona en
mans habsburgues i una altra del a la or de Lis; b) la interdicci
absoluta del comer entre lrea en poder dels francesos i els seus es-
pais poltics vens. Successivament, en la redacci del Maniesto de la
delidad catalana, integridad francesa y perversidad enemiga de la justa
conservacin de Catalua en Francia,
50
sha destacat per fonamentar
la possessi dels reis cristianssims sobre Catalunya en la conquesta
47. Bly 2007 ha reexionat sobre linevitable marge de discrecionalitat dels
diplomtics a lEuropa moderna i la rica casustica entorn dalgunes desautoritzacions
de qu serien objecte, en clau de processos poltics.
48. Per al primer, Torres ed. 1995. Per al segon, BC, Fullets Bonsoms, tem 5160.
49. Palos 1999: 287 ha adms que les pgines gens constitucionalistes dhomes
com Mart Viladamor o Narcs Peralta aquest darrer, ja ho hem vist, decidit absolutis-
ta shan de llegir en un context que deixava un marge estret de maniobra. Nosaltres
som menys indulgents i, en el cas concret de Mart Viladamor, apuntem a loportunisme
com a nic motor de la seva trajectria intellectual poc coherent juguem amb els
termes de Rubis 1996: 107.
50. [Pars, 1646]. BC, Fullets Bonsoms, tem 147.
franca als musulmans dun millenni abans, qestionant aix la tesi
de la monarquia electiva per ell mateix defensada anys enrere i
el consegent esperit voluntari, pactat i constitucionalista de la re-
cent entrega de la provncia rebel a Llus I (XIII). Si ens hi xem,
totes aquestes faltes coincideixen en quelcom dimmediatament mate-
rial obviem de moment motius patritics o intellectuals: acaben
amb lautoritat i el poder de la Diputaci del General. Duna banda,
li soscaven les bases econmiques ja que li sacriquen drsticament
lmbit local futur dexercici de les seves funcions scals; de laltra, li
desvirtuen les competncies ms simbliques i poltiques en el camp
de lobservana del dret.
El nostre Joan Pere Fontanella no collabora pas en la censura
de tanta gosadia des de la Diputaci mateixa de relativa tebior en
lafer, sin des del ms combatiu municipi barcelon, del qual exer-
ceix com a assessor els darrers anys de la seva vida.
51
Uns anys en
qu la butxaca del jurista pateix. No s una excepci en el context
de dicultats econmiques de la Catalunya dividida i en guerra. Tant
esgotats estan patrons com clients. Ladvocat intensica les seves in-
tervencions, ns i tot on no sel crida: Dit Fontanella se s valgut de
la ocasi y ha volgut anar a informar, cosa que ja jo sens ell ho havia
fet prou vegades, y son moviment no entench sie estat altro sin los
salaris.
52
I participa de ls anmal de fer-se pagar els serveis dun
en un, immediatament desprs de prestar-los: Veig los advocats no
aportan compte, sin cada vegada se ajuntan se han de pagar.
53
Del
preu de tals serveis s millor no parlar-ne, la rebaixa ja fa temps que
dura: [Fontanella] diu que altre temps b nhaguera hagut deu lliures,
per ara se acontentar de cinc lliures.
54
La tardor de 1649 sabem que el reputat jurisconsult olot s fora
de Barcelona, en un context de dissensions de lideratges i persecucions
de desafectes que suposadament shaurien conxorxat amb partidaris
51. AHCB, Consellers, XX Processos, 43-a), nm. 3. Heus aqu les dates
dinserci en el procs condut davant el municipi barcelon contra Mart Viladamor
dalgunes peces signades, entre daltres, per Fontanella, com a advocat del cap i casal:
27.VIII.1646, 20.XII.1646, 22.VI.1649, 26.VIII.1649 i 30.VIII.1649. Ibidem, 44-a), tem
11, document provet el 24.V.1647.
52. AMVI, vol. 17 CR, carta de 13.I.1649 del sndic Josep Moraguell.
53. Ibidem, carta de 30.I.1649 del sndic Miquel Bonet, referint-se a Fontanella
i Cisteller.
54. AMVI, vol. 14 CR, carta de 21.IX.1641 del sndic Onofre Reixac en relaci
amb una allegaci jurdica fontanellana sobre la baronia de Vilagelans.
de lliurar el cap i casal als austriacistes (Sanabre 1956: 449-450).
55
Un
oportunista escriu al Consell municipal de Vic demanant per al seu
gendre laconductament en la plaa dadvocat municipal deixada vacant
per lautor del De pactis nuptialibus:
Tinch ents que dos o tres advocats de exa ciutat serien fora
de la present y, com la ciutat no puga estar sens un de jove de
pars y doctrina, y jo desitjs de servir-la, com en totas occasions
me he demostrat, com a ll della, y tenir, com tinch, lo doctor
Francesc Vidal y Rocha, mon gendre, al prepsit, com se podran
entremtrer, me ha donat nimos a supplicar a vostra senyoria
que quant ne tinga de anomenar me hnrria en elegir-lo.
56
Tal plaa com les anlogues que Joan Pere Fontanella hauria
ostentat durant quasi quaranta anys a la ciutat de Girona
57
i durant
mig segle a la vila dOlot (Valsalobre 2010b: 60) va a parar labril
del 1650
58
al donzell barcelon Gabriel Antoni Bosser, provinent de
llinatges implicadssims en lesdevenir del Principat durant la dcada
de 1640 (Fargas 1994 i Sanabre 1956: 537 i 553): s ll del doctor en
arts i medicina lvar-Antoni Bosser i de Francesca Safont, neboda de
lesposa de Josep Fontanella. La decisi coincident dels tres municipis
del nord catal daconductar el jove, que aviat es deur casar amb la
seva entreparenta Maria de Planella i Safont,
59
palesa una voluntat de
mantenir bones relacions amb els capitostos de lencara operativa, per
b que esquerdada, cpula governamental de Llus II (XIV) al Principat.
55. A AHCB, Consellers, Processos, hi hem buscat, de moment sense xit, el
procs que instruiria sobre aquest cas el municipi, en s de la seva jurisdicci.
56. AMVI, vol. 17 CR, carta de 4.XI.1649 del notari Francesc Pla.
57. AMGI, MAM de 1650, fol. 20r i s., acta del Consell General de 17.I.1650.
58. AMVI, vol. 9 CT: Vic li comunica que ha estat acondut mitjanant una carta
de 28.IV.1650 val a dir que la ciutat inicialment havia pensat en Miquel Cellers, ibidem,
fol. 235r, carta del mateix 28.IV.1650 al sndic Joan Pujades. Lacceptaci de Bosser es
fa esperar una mica: vol. 17 CR, carta de 20.V.1650.
59. AHPB, 706/52, fol. 312r-314r (captols matrimonials de 13.XII.1650).
TRASPS, TESTAMENT I PATRIMONI RELICTE DEL JURISTA
Enlem la recta nal daquest estudi daggiornamento biogrc. I
ho fem amb un apartat concebut per apropar-nos de forma tan general
com particularitzada als descendents de Joan Pere Fontanella i a la
major o menor fortuna personal, social i/o patrimonial que tingueren
en la vida. Han estat sobretot dues les inquietuds que ens han mogut a
emprendre aquesta lnia de recerca, fora rdua: a) voler esbrinar qu
shavia fet dels bns i drets del jurista a qui hem dedicat tantes viglies;
b) el desig de reconstruir de la forma ms dedigna possible les xarxes
familiars i de contactes del seu entorn quelcom que, com sha dit,
incidia notablement en les dinmiques dexercici del poder a lpoca.
1
A la prctica, les pgines que segueixen shan convertit en una
deslada de litigants. Uns ms fcilment resignats, altres insistents i
incansables. Entorn dels bns prpiament de Joan Pere Fontanella hi
haur una sola srie de controvrsies, si b esclatar davant diferents
jurisdiccions i tindr protagonistes variables al llarg de diverses gene-
racions ser, per tant, una cursa de molt llarga durada i amb nom-
broses etapes. Avancem que fonamentalment aix ser conseqncia
de les vicissituds poltiques i blliques de signe molt variable entre
les monarquies hispnica i francesa durant tota la segona meitat del
1. Dos advertiments metodolgics per a aquest captol dhistria familiar: a)
Llevem el de de llinatges com Alemany, Sala, Espuny, Ortaf, Bartomeu, Rocabruna,
Samps o Ardena per no carregar excessivament el text de preposicions i, sobretot, per
evitar confusions respecte del que referim tot seguit; b) De forma instrumental, seguim
identicant les dones amb el cognom que prenien del marit en casar-se; aix no obstant,
de tant en tant recordem entre parntesis llurs cognoms de fadrina seguits del desposa.
Ad es. Maringela Alemany (i. e. Fontanella i Safont, dAlemany).
CAPTOL 12
MORT DE FONTANELLA I DEST DELS SEUS BNS
I DESCENDENTS
segle XVII. I, ja que hi som pel tros, ampliarem lhoritz de la recerca.
No ens sostraurem al magnetisme de moltes altres causes judicials de
la descendncia fontanellana. Una descendncia per regla general ben
emparentada pel que respecta a dignitat social, no sempre quant a
posici econmica, menys encara pel que fa a liquiditat.
Abordem la matria amb una ressenya molt general sobre les fonts
que ens han perms fer cam. Les allegacions jurdiques obtingudes
en diversos dipsits documentals han estat determinants per identicar
objectes de litigi i arguments de qu es valien els que els volien mante-
nir o reivindicaven. Igualment ha estat cabdal el gavadal dinformaci
provinent de la casa Sala dArenys conservat al Fons del Marqus de
Saudn de la Biblioteca de Catalunya. Des dall hem pogut establir
ponts amb processos del segle XVIII de lArxiu Dioces de Barcelona i
amb lArxiu Histric de lHospital de la Santa Creu i Sant Pau. s en
aquest darrer, en un marc de bellesa incomparable, on hem localitzat
una cpia del testament de Joan Pere Fontanella.
Tenim la certesa que la data del trasps del nostre protagonista
s el 29 de desembre de 1649 a lpoca, 1650 a Nativitate Domini:
aix ho indiquen tant lencrrec de la missa daniversari per part de
la vdua com lobertura del testament del propi jurisconsult.
2
Son cos
s sepultat al presbiteri, davant laltar major, de lesglsia de Sant
Jaume,
3
avui desplaada al carrer Ferran; a la seva nima profunda-
ment creient no li haurien de faltar misses, oracions i advocacions
per salvar-se.
4
Com ha disposat del seu haver Joan Pere Fontanella? Mitjanant
un testament holgraf on no ha aconseguit evitar les ratllades, cancel-
2. Vegeu la clusula [6] del testament de Margarida Fontanella (i. e. Garraver
de Fontanella) infra; pel que fa al 29.XII.1649/50 com a data dobertura del testament
de Joan Pere Fontanella, lobtenim de la primera pea transcrita al plec 83 dADB,
Processos, 1724.III.
3. El jurisconsult manifesta tenir-hi un espai reservat i sollicita ser-hi enterrat
en la clusula [e] del seu testament, i la vdua conrmar lexecuci de tal voluntat en la
[4] del seu (apndixs VI i VII). Llur ll gran, Josep Fontanella i Garraver, ho corroborar
amb el codicil de 12.IX.1680 ADPO, 3E2/395: [Vull que mon cos] sie aportat a la
ciutat de Barcelona, ma ptria, y aquell sie enterrat y sepultat en la sepultura que mon
para fu fer a la iglsia parrochial de Sant Jaume de dita ciutat de Barcelona, ahont
s ell enterrat.
4. Clusules [a], [c], [e] parcialment, per lallusi al cos com a gran pecador,
[f], [j], [k], [s] tamb parcialment, que ning retregui la generositat de Margarida
en el sufragi de causes pies. Sobre els gestos pietosos continguts en el testament de
lesposa, vegeu infra.
lacions i afegitons habituals de les seves cartes.
5
Lha redactat el 27 de
desembre de 1640 1641 a lpoca. Com hem apuntat a la p. 333, es
tracta duna data prou indicativa dels temors de laleshores primer edil
barcelon a lofegament militar dels Habsburg del viratge secessionista
de Catalunya. Ms eloqents encara de tals temors sn les prevencions
gens corrents que guren en dues clusules de linstrument: a) En relaci
amb el lloc de la seva futura sepultura (clusula [e]), el jurisconsult
manifesta el desig de reposar eternament al vas funerari que t preparat
a lesglsia barcelonina de Sant Jaume. I, amb gran pragmatisme, obre
la porta a sepultures alternatives que els seus marmessors decidirien
si li escaigus morir en un lloc diferent a la capital i transportar-hi
el seu cadver results difcil, inoport o prescindible: [si mors] en
altra part que fos dicults portar lo meu cors a Barcelona, o per altre
qualsevol respecte aparegus no convenir o no importar.... b) Quan
saboca a garantir les condicions de vida futures de son ll Francesc,
en el suposat cas que no prossegus la carrera jurdica ni es fes cape-
ll, el causant disposa que se li compri un oci a la Diputaci o una
escrivania de manament per unes dues mil lliures o el que calgui de
ms (clusula [p]). I autoritza expressament la seva esposa a interpretar
molt exiblement la clusula, alludint tcitament a crrecs o benecis
daltra naturalesa, sempre que el jove Francesc resulti provet dun
mitj de vida digne: quiss quant yo ser mort succehira[n] altres
coses, que ser forss cercar altre expedient podrem aventurar que
Fontanella tem pel dest dinstitucions com la Generalitat en cas de
derrota davant lexrcit de Felip III (IV)?
Tot el testament desprn la impressi que Joan Pere Fontanella t
assumit un risc grandssim de morir abans que la seva esposa i hereva.
Sn mltiples les clusules on ladvocat li cona la direcci del nucli
familiar i exigeix als tercers que les seves determinacions siguin res-
pectades (clusules [d], [j], [l], [m], [p], [r], [s], [t] i. f.). Sense perjudici
que, quan es planiquen coses a llarg termini, la gura de la muller
quedi confosa o eclipsada per la ms genrica dels marmessors i/o
successors (per exemple, clusula [q]). I, naturalment, sense perjudici
duna substituci vulgar pel cas hipottic que Margarida Fontanella
(i. e. Garraver, de Fontanella) premors el seu marit o mors sense
redactar les seves ltimes voluntats (clusula [t]).
5. Desprs duna pacient recerca nhem aconseguit una cpia de principi del
segle XVIII a lAHSCP, herncia de Carles dAlemany, tem 4 (el transcrivim en lapndix
VI). Noms en corregim la data, de 26 a 27 de desembre, per ser lleials a un instrument
manuscrit del propi Joan Pere Fontanella de 12.I.1641 AHPB, 635/4, post fol. 99 o a
lesborrany duna escriptura de la seva vdua de 26.III.1650 AHPB, 691/9, fol. 70r-71v,
que agram a Pep Valsalobre.
Fetes aquestes consideracions de carcter circumstancial, volem
incidir en quatre elements del contingut del testament de Joan Pere
Fontanella:
1) Lopci del causant per fondre en una massa nica el seu patri-
moni i el dot i altres bns de la seva esposa patrimoni i dot que, en el
marc de processos judicials a venir, es valoraran en dues mil set-centes
lliures. Ser una decisi complementada per la de nomenar-la hereva
6
i
donar-li plena potestat per elegir com es dividir tal massa patrimonial
entre els dos lls mascles de la parella vius, Josep i Francesc, a ms
duna facultat amplssima per incrementar els llegats de les lles o
disposar en favor dobres pies.
7
Els tres passatges de linstrument que
analitzem on Fontanella explicita amb major rotunditat la seva gran
coincidncia desperit i conana en la muller sn: la clusula [d], on
li dna uns poders prevalents sobre la resta de marmessors perqu
cono molt que ella, que tants anys ha viscut ab mi, procurar en tot
descarregar ma concincia; la clusula [m], on lautoritza a extreure
de la seva apreciada biblioteca jurdica els volums que li semblaran
pertinents, assistida per un expert, per donar-los a Francesc Fontanella,
en cas de consolidar-se com a jurista ma muller [...] sabr ben mirar
per sos lls y donar a quisc lo que convindr; i la clusula [s],
justicant lamplitud de facultats sobre tot el que li tocar gestionar,
que estich ben cert no [h]u malmetr.
2) La conscincia que ladvocat olot evidencia que diverses de les
seves disposicions post mortem i lexecuci que en pugui fer la vdua
resultaran difcils de pair, dhuc protestades, pels que quedaran. Ho
llegim sobretot en la clusula [l], on Margarida Fontanella (i. e. Gar-
raver, de Fontanella) rep el mandat de pagar el doctorat i parar casa
al jove Francesc, si consuma els seus estudis jurdics: [Al noi] li sia
de mos mobles donat lo que apareixer haver menester per a parar
casa en la forma y de la manera que a la dita ma muller aparexer,
sens quen puga sser en ninguna manera represa, que la [h]i deixo
a sa lbera disposici, sens reparar en si lo llegat s ample o estret
per dits mobles. Tamb en la clusula [s] ja referida, en la seva in-
6. Recordem (p. 333) la maniobra successiva de 12.I.1641, estratgica i con-
juntural de nomenar-la donatria universal connexa quant a context i propera pel que
fa a contingut, per versemblantment revocada en data ulterior, altrament les disputes
successries que vindran ms endavant ni es xarien en el testament fontanell.
7. En aquest gest, Joan Pere Fontanella, en una conjuntura de dissensions po-
ltiques on qualsevol malents entre els lls podia tenir efectes devastadors, aposta per
mantenir el capital simblic, no noms patrimonial, del nucli familiar que ell i Margarida
han forjat (Fargas 2003).
equvoca frase nal: sens que puguen praetndrer mos lls si podia
o no podia dita ma muller deixar lo que deixar a las llas o a obres
pies per falta de bns seus, que com yo vulle, com vull, que los seus
y los meus sien tots incorporats y se fassa de tot una massa, ella ne
disposar com li aparexer.
3) I s que, tenint en compte els parmetres de lpoca, el primo-
gnit Josep Fontanella surt molt malparat del testament patern. La seva
porci hereditria queda completament a la merc de la mare, cosa
illustrativa de la relativa sintonia i menor conana que el pare tenia
amb i en ell. Recordem que ja lany 1627, quan Josep i Magdalena
Safont i de Malla shavien casat, Joan Pere Fontanella no havia ni in-
tervingut en els captols matrimonials cosa molt anmala i shavia
abstingut de fer-li lheretament de rigor. Una omissi greu, atenent al
fet que el pare i el primognit compartien professi. Potser contribuiria
a explicar-ho aventurvem, i ho reiterem la certesa que el noi ja
seria hereu de loncle Joan Fontanella, a Olot?
8

4) En contrast amb el defecte datencions envers Josep Fonta-
nella, son germ petit, Francesc, obt una posici de clar favoritisme
en el testament que ens ocupa. El menysteniment de lun s directa-
ment proporcional a la predilecci per laltre. Aquesta es manifesta en
cinc clusules ([l], [m], [n], [o] i [p]) amb llegats privatius i, no cal
ni dir-ho, en la possibilitat desdevenir hereu en el futur de mans de
la mare, en virtut del seu dret delecci (clusula [s]). Els llegats sn
amplssims i desmesuradament generosos, pel seu contingut i prolixitat
i per lafecte amb qu es formulen. Varien en funci de si Francesc
conduir a bon port la seva formaci jurdica, si emprendr un cam
com a religis o sinclinar per qualsevulla altra via. Sn notablement
ms substanciosos en el primer cas, restringits a la seva vida natural
en el segon i perfectament sucients per viure en el darrer. Perqu el
lector sen faci crrec, si Francesc es consolida com a jurista com
visiblement desitja el progenitor rebr les despeses de doctorar-se i
de ser agregat a la universitat, tots els bns mobles de la famlia que
li convinguin per parar la seva casa, dues-centes lliures en efectiu per
comprar-se llibres de lleis a ms dels volums de la biblioteca paterna
als quals hem fet allusi, i endems una renda perptua annual ga-
rantida de cent cinquanta lliures.
8. Vegeu la p. 139, on tamb saprecia que Joan Pere Fontanella s que partici-
paria, i de forma prou activa, als captols signats el 6.V.1649 amb motiu del matrimoni
del seu benjam Francesc amb Helena Serra de Mollet.
Feta aquesta ullada a algunes clusules testamentries fontane-
llanes, arriba lhora dobrir un gran interrogant: en qu consistiria el
patrimoni deixat per linsigne jurisconsult? Fonamentalment en im-
mobles situats a Barcelona i a la Garrotxa i en diversos crdits que
ascendirien a almenys vuit mil lliures, a ms de valors mobiliaris i
duns drets intangibles incalculables. Els presentarem en breu. Abans,
cal reexionar sobre una cadena de trmits que ha projectat una idea
esbiaixada del llegat econmic fontanell (Palos 1997: 170-171). Ens
traslladem momentniament a lany 1658. El durable regent la Can-
celleria (1656-1669) Josep de Boixadors i Llull (Martnez 2006: 97 i
s.) escriu a la Cort demanant que, en execuci de lordre donada el
13 dabril de 1658 per Felip III (IV) al virrei marqus dOlias i de
Mortara, se li apliqui la hisenda conscada que hauria estat de Joan
Pere Fontanella nou anys enrere per rescabalar-lo de les quasi tres
mil lliures que pretesament se li deuen consta que el magistrat de
la Reial Audincia Miquel de Cortiada fa una petici contempornia
per sufragar les despeses de ledici de les seves Decisiones, el primer
volum de les quals apareixer lany 1661 (Oleart 2008). Una consulta
del Consejo Supremo de la Corona de Aragn de 30 doctubre de 1658
determina que, abans de decidir, cal que el virrei de Catalunya iden-
tiqui i valori la hisenda en qesti. Un informe del marqus dOlias
i de Mortara de 4 de desembre de 1658 efectua aquest trmit amb to
poc encomistic. Li donem la paraula:
9

Lo que devo representar a vuestra magestad es que esta hacienda
consiste nicamente en una casa en la ciudad de Barcelona y
un censal de trescientas libras de prensin en la villa de Olot,
que es lo que [h]asta ahora se ha podido entender. La casa, si
se alquila, valdr al sumo diez reales de alquiler al ao, que,
con las trescientas libras dichas, rentar esta hacienda cuatroci-
entas libras cada ao. No tiene otra cosa que su solariega en la
villa de Olot, pero est del todo deribada. En propiedad, vale el
ensal dicho sobre la villa de Olot de trescientas libras sesenta
libras [sic, seis mil], y la casa de Barcelona, si se vendiese, sera
posible se sacaren treinta libras [sic, tres mil] lo ms, que esto
es quanto puedo decir a vuestra magestad sobre el valor desta
haienda.
Fins i tot detectant lerrada daquests sesenta i treinta, con-
vindrem que el panorama es presenta descoratjador. Acte seguit, el
virrei refereix les vicissituds litigioses que planen sobre el patrimoni
9. ACA, CA, lligall 208, tem 29.
fontanell i aconsella que, mentre estigui sub judice, no sadjudiqui tal
patrimoni al regent la Cancelleria, que tindria dicultats per mantenir
la imparcialitat:
Y viendo la materia litigiosa, hie reparo en disponer desta hai-
enda, y mayormente en favor del regente, porque su autoridad
poda ser vastante a detener la lite o enbaraarla con perjuiio de
la justiia de las partes y, quando no fuese as, me parei con-
veniente evitar todo gnero de sospecha, para que esperimenten
las partes que la libre y recta administrain de la justiia es la
primera atenin en la real grandea de vuestra magestad y lo
que yo tengo de observar en mi govierno, y esto es lo que tendr
siempre por ms aertado, y que quede esta haienda depositada
en la Thesorera [h]asta la declarain de la causa.
El 19 de desembre de 1658, el Consejo Supremo de la Corona
de Aragn beneeix la soluci prudent i justa suggerida pel lloctinent
general de Catalunya. Un home que, en vista de totes les seves arma-
cions no sols la reserva en termes jurisdiccionals, sobretot lestimaci
curta de la hisenda fontanellana atenent a les aspiracions de Boixadors
en termes de rendes anuals no sembla massa inclinat a beneciar
un dels principals ocials del seu aparell.
Com a cadena documental interessada i parcial que s aquesta
la seva mera ra de ser ja justica dubtar sobre la seva exactitud
i versemblana, assumim el deure, per comprovar o per desmentir,
de mirar punt per punt qu deixa Fontanella en morir. Viatgem no-
vament en el temps, ara cap enrere, i tornem al moment del trasps
del jurisconsult:
1) Les cases de Barcelona. Un dels bns ms preuats del patri-
moni de Joan Pere Fontanella seria un conglomerat de cases prop del
centre neurlgic de Barcelona, de la seu del Consell de Cent i de la
Diputaci del General. Concretament al capdavall de la baixada de
Sant Miquel, des de la cantonada dels carrers dAviny i de la Lleona
ns a tocar al carrer dels Tres Llits, al sector de la Trinitat (Balaguer
1888: II, 226; Bravo 1971: I, 208-209).
[a]
Part del conjunt immobiliari
i el seu pati i hort hauria estat prviament en poder dun doctor en
drets barcelon de cognom Balet Guillem o algun avantpassat seu?
[b i c]
De dues altres seccions, Fontanella nhauria adquirit el ple domi-
ni el 1632 als marmessors del testament de Beneta, la difunta vdua
del jurista Benet Ferran, desprs dun encant inusualment llarg sis
mesos en qu shaurien postulat nombrosos compradors disposats
a pagar poc; lolot hauria ofert mil cinc-centes vint-i-cinc lliures per
totas illas domos cum duobus portalibus olim vero cum quatuor in
carraria publica intrata apparientibus et cum horti eis contigui [...] in
vico olim dicto Pou den Alda alias la devallada de Sant Miquel per
quem recte itur a platea vulgo voccata den Camprod ad plateam dictam
de la Trinitat i totas illas alias domos supradictis unitas et agregatas
cum uno portali extra in carraria publica apparienti cum introhibibus
[...] in vicco olim dels Cdols nunc vero dels Tres Lits.
10

[d]
El domini
til duna darrera part, Fontanella lhauria comprat a carta de grcia
lany 1633 per cent quaranta lliures quaranta en lquid i cent cons-
titudes en un censal mort a Montserrat Fontrodona, de Vilanova
de Palafolls, i a sa muller Margarida rsula Dol.
11
I no hauria trigat
gaire mesos ni escatimat esforos per adequar-ho tot.
12
Possiblement
seria en el marc daquesta empresa que es faria construir una capella
privada on li dirien una missa quotidiana mentre visqus (clusula [k]
del seu testament). Lnim fontanell no seria altre que dotar-se duna
residncia digna de la seva posici social, duna casa gran com les
que sestilaven (Garca Espuche 2004: 49-63). Duna casa amb vocaci
familiar, tamb, on poguessin compartir estada, taula, regalos coses
plaents i servei, en la salut o en la malaltia, ns a quatre generacions
de la nissaga.
13
Relativament a prop del palau Centelles un dels seus
clients de major dignitat (Molas 2004: 88-91) i mxima conana,
14

prop del collega Francesc Millet,
15
tocant a casa de Francesc Tamarit
el diputat militar la detenci del qual el mar de 1640 encendria els
10. AHPB, 563/34, s. fol., 18.III.1632.
11. AHBC, Manuals notarials, 603-fol., fol. 85r-90r (26.IV.1633). Montserrat Fon-
trodona actuaria com a venedor en nom propi i com a procurador de la seva muller
Margarida rsula Dol, llegatria de son germ i antic emteuta de la casa, el carmelit
descal de Sant Josep fra Ciril de Sant Miquel Miquel Bartomeu Dol en la seva vida
secular; Dol, per la seva banda, havia comprat els drets del mestre de cant Toms
Bonamic el 28.II.1575.
12. Incardinem en tal projecte aquestes lnies: Jo he menester tres dotsenes
de fustets per les mies obres. Vostres magnicncies me la fassan en consentir ques
puguen fer all hont los fan los ciutedans. [...] Pus jo s tant de la ciutat, rebr merc
me honren en ass com a ciuted. (T71, de 14.VI.1634) Sobre els fustets, llur utilitat
i el prestigi dels procedents de Tortosa, Garca Espuche 2004: 32. La fusta del terme
era el gran recurs que focalitzava latenci amb repercussions scals de la capital
ebrenca al segle XVII (Aud 1997: 30-32).
13. Previsi continguda a AHPB 563/79, captols de 5.VI.1645 per al matrimoni
de Carles Alemany de Bellpuig i Joan amb Maringela Fontanella i Safont, dacollir-los i
cuidar-los gratutament, a ells i als seus planons, durant quatre anys a la casa comuna de
Joan Pere i Josep Fontanella. Tal comproms es valoraria en dues mil lliures barcelonines.
14. s signicatiu que el gendre i collaborador de Fontanella, Francesc Pere
Rub, tris el comte de Centelles i el seu primognit en la limitadssima nmina dels
seus marmessors (clusula [2] del testament transcrit a lapndix V).
15. ACBG, fol. 1088b), Correspondncia de Manresa dels anys 1630, fol. 84v,
carta de 2.XII.1635 al notari Jeroni Monfar: [Millet] est prop la Trinitat.
nims de molts catalans i, tot sha de dir, potser tolerant en nques
venes un espai de joc relativament elitista, alguns triquets i ns i tot
cases de reputaci encara menys recomanable (Alonso Tamb 2001:
427 i Garca Espuche 2004: 119). Dna fe que Fontanella reeixiria en
lintent doferir-se una residncia de primera el fet que, desprs de la
seva mort, shi installarien estadants illustrssims (vegeu infra).
2) Cases a Olot i la Garrotxa. Les mencions a cases de Joan
Pere Fontanella en lrea garrotxina sovintegen. Ara b, sense la pre-
cisi que es requeriria, sobretot a partir de la defunci del jurista.
Possiblement perqu la seva famlia, fortament arrelada a Barcelona,
hauria pres una distncia insalvable amb el mn olot? O perqu les
propietats shaurien alienat o conscat sense que lls i nts en fessin
gaire cabal?
16
Fos com fos, el patrimoni garrotx que tenim la certesa
que era del nostre jurisconsult s el mas Roig i les seves terres a la
riba esquerra de la riera de Bianya, dins la parrquia de Sant Joan
les Fonts; li escau per donaci paterna en els captols amb motiu del
seu matrimoni signats el 31 de mar de 1598 (p. 62 i apndix I); i s
un lot que es veu incrementat en virtut del testament tamb patern,
obert lagost del 1621, amb terres adjacents de la mateixa parrquia
de Sant Joan i de la de Sant Andreu de Socarrats.
17

3) Censals de la vila dOlot.
18
Al llarg de la seva vida, Joan Pere
Fontanella assumiria la posici de creditor de la seva vila natal per un
valor total de sis mil lliures que li donarien una gens menyspreable
renda anual de tres-centes lliures.
La condici de censalista per tres mil lliures ladquiriria el 17
dabril de 1622 a Eullia, la vdua del mercader barcelon Salvador
Vila, que era prestador dOlot des de l11 de mar de 1610.
19
Les cent
cinquanta lliures de pensi anual es pagaven cada 11 de mar.
Dos anys i escaig ms tard, l11 de setembre de 1624, Fontanella
obtindria del notari de Sant Feliu de Pallerols Joan Umbert el censal
que son pare, Miquel Umbert, havia constitut a la capital garrotxina
16. AHBC, Saudn Fol. 21, tem 12, full 7, dna a entendre que haurien acabat
convertides en caserna.
17. Testament de Joan Fontanella de 6.V.1621, obert el 20.VIII.1621. En consultem
una cpia a AHSCP, Herncia de Carles dAlemany, doc. 1.
18. En les pgines a venir hi tenen un enorme protagonisme aquests instruments
de crdit correntssims a ledat moderna, pulcrament introduts per Puig Salellas 1996:
279 i s.
19. AHBC, Saudn Fol.-252/1 i 2. Vila esdevindria entreparent dels Fontanella
grcies a la interconnexi dels Bosser (Gell 2006).
l11 de juny de 1602.
20
Meritava una pensi de setanta-cinc lliures cada
15 de juliol.
Altrament, el capital de mil cinc-centes lliures addicionals se-
ria directament comproms a la vila dOlot pel nostre jurisconsult el
24 doctubre de 1632. Cada any reportaria setanta-cinc lliures el 24
doctubre mateix.
21

4) Censals dinstitucions radicades a Barcelona. Al govern del
cap i casal Fontanella li tindria prestades mil lliures que meritarien
una renda anual de cinquanta lliures. Tal censal i el digual valor i
condicions comprat al General de Catalunya a partir de limpuls de
la Junta de Braos de 22.X.1640 (p. 333) serien objecte parcial dun
acte de permuta entre Josep Fontanella i la seva lla gran, Maringela,
ests a Perpiny el febrer de 1666 (p. 368). Quatre censals ms que
totalitzarien un capital de gaireb dues mil sis-centes lliures venuts a
Joan Pere Fontanella per la Diputaci o per Guillem dArmengol els
deixem fora de la massa relicta en tant que haurien estat objecte de
donaci a Francesc Fontanella i Garraver el 6 de maig de 1649 (p. 139).
5) Metalls preciosos, joies, diner lquid, altres bns mobles i drets.
De difcil identicaci perqu Margarida Fontanella (i. e. Garraver, de
Fontanella), en enviduar de Joan Pere, no ninventari el patrimoni
cosa que ja hem tingut ocasi de lamentar en relaci amb la biblioteca
(p. 96). En tot cas, ens consta que amb lor i la plata del jurista son
ll primognit Josep es podia considerar satisfet de la llegtima que li
pertocava; de fet, en morir Josep el 1680, en la massa hereditria encara
shi podrien distingir vuitanta-vuit marcs de plata en pes de Frana
que hauria obtingut del pare.
22
Dentre el reguitzell de drets i bns que
la parella benestant dels Fontanella-Garraver acumul, ens susciten
particular inters els quatre segents: Una tapissaria nova de sinch
draps de la [h]istria de Sant Pau comprada per quatre-centes lliures
en un encant a Barcelona devia ser esplndida, una bassina gran
de plata i dos candaleros de plata a la civillana. Tots aquests tems
havien pertangut a Francesc Pere Rub, que els havia empenyats en
poder del dit doctor Fontanella, mon sogre, a cumpliment y difniti
de qualsevols comptes hagussem tinguts de qualsevol diner me hagus
emprestat per banch o taula; aix, no shavien limitat a treballar ple-
gats, ans havien estat socis o almenys cmplices dinversions? No
podrem respondre mai la pregunta, perqu els tractes havien roms
20. AHBC, Saudn Fol.-252/11 i 12.
21. ACGAX, Llibre de llucions (1677-1700) 0526v, fol. 12v i altres.
22. AHBC, Saudn 8-8, camisa 2, tem 7, resposta a la segona pretensi, full [2]v.
en lmbit estrictament domstic: [N]hy ha una scriptura feta de m
dels dos, que t dit senyor Fontanella en son poder. El balan de les
operacions devia ser favorable al sogre, puix Rub, al seu testament
(p. 325), dispos una conversi en propietat de la possessi pignorada
dels objectes: Ma voluntat s que la dita tapissaria, bassina y canda-
leros sian de dit senyor Fontanella perptuament a diniti de tots
comptes. (clusula [10f] de lapndix V). Ja que parlem de Rub, s
fors recordar que Joan Pere Fontanella havia estat nomenat hereu
en un ter del patrimoni del gendre i collaborador, la qual cosa li
hauria pogut suposar un increment patrimonial notable a Barcelona
i a la Cerdanya crdits, censals i dominis directes i/o tils sobre
edicis i nques. Ho diem en condicional perqu, per fer-lo efectiu,
hauria hagut de superar una vertadera cursa dobstacles cosa que no
pass, com sindica en el testament de lolot (clusula [g] de lapndix
VI): lliurar cera a Puigcerd a la glria de Sant Ot i Sant Maral
seria el ms senzill, al costat de dinamitzar un munt de crdits diversos
i dispersos, alguns enquistats en la famlia dels Rub, o recuperar la
possessi duna casa que li hauria estat ocupada a Puigcerd per un
veh [...] ques diu Turiera, per a la localitzaci detectivesca del qual
shaurien donat pistes un argenter ques diu Servell que est en Arles
en Rossell ne donar rah. Tot plegat, sense alienar ni gravar un sol
pam de molts dels dominis, sota pena de perdre-ho tot (clusules [9],
[10h]-[10j], [10q], [10t] i s. i [11] de lapndix V) sn uns exemples
entre tants de la perversa gimcana.
6) Intangibles. Joan Pere Fontanella hauria corregut un llarg cam,
des dels seus orgens patrimonials com a cabaler duna casa relativa-
ment acomodada de la Garrotxa (captol 2). Sense el coix duna bona
hisenda dhereu tamb sense el llast destar gravat per deutes dotals
del seu llinatge dorigen, cal dir-ho, hauria aconseguit, juntament
amb el seu ll Josep, ennoblit el 1649 (p. 346), collocar amb dots molt
remarcables i en posicions socials esplndides les dues ntes Marin-
gela i Magdalena Fontanella i Safont (p. 138 i infra). Aquest procs,
fruit en molt bona part duna quotidianitat de treball, de cobraments
(nhem parlat prcticament a tots els captols) i destalvi,
23
es deuria
poder computar en termes monetaris i traduir en partides comptables
en lepgraf altres drets suara. Creiem, per, que noms adquireix tot
el seu relleu si lanalitzem des de la perspectiva dxit vital i personal i
23. Un clar exemple daquesta capacitat destalvi: la liquidaci en quinze dies
dun deute per al qual tenia dos anys de termini: AHPB, 549/7, fol. 393r i s. (28.XI.1603),
acte de la p. 66.
letiquetem com a drets de marca, intangibles, bagatge incalculable per
a les generacions futures de la nissaga. Vegem, tot seguit, qu en farien.
SORTS DISPARS DE VDUA, FILLS I NTS I PRIMERES INCIDNCIES PATRIMONIALS
Evoquem amb gran respecte els gaireb nou anys no pas uns
pocs mesos (Palos 1997: 169) que Margarida Fontanella (i. e. Gar-
raver, de Fontanella) sobreviuria al seu marit i en gestionaria la part
del patrimoni roms en la Catalunya lliurada establement a Felip III
(IV).
24
Dentrada, perqu lamentaria, b que a distncia, les prdues,
imputables a la pesta, de sa lla Maringela i son segon marit Jeroni
Jaubert, installats des de feia gaireb vint anys al Perpiny daquest
darrer (p. 138).
25
Segonament perqu podria comptar molt poc amb
els tres lls que li quedarien vius: sor Contesina restaria enclaustra-
da en el convent dels ngels de Barcelona, amb les necessitats ben
cobertes;
26
i els nois Josep i Francesc, per ra de la seva grandssima
identicaci amb la monarquia francesa durant el perode 1641-52,
fugirien sexiliarien?, emigrarien?, es refugiarien? el 15 doctubre
de 1652 al comtat del Rossell rere els homes i les armes de la or
de lis. Versemblantment el primognit semportaria lor i la plata del
patrimoni familiar en sortir del Principat.
27
Installat a laltra banda de
24. Vegeu dues mencions a la indisponibilitat de part de lantic patrimoni del
marit, deguda a locupaci francesa de part del Principat, en les clusules [7] i [13] del tes-
tament de Margarida Fontanella (apndix VII). s evident que es refereix als bns si-
tuats a la Garrotxa, zona molt castigada per la guerra dels miquelets (Sanabre 1956:
545 i s.; Torres 2006: 270 i s.; Caula 1930/1981: 145-146, des duna perspectiva localista
i garrotxina).
25. Maringela Jaubert (i. e. Fontanella, de Jaubert), recordem vdua en primeres
npcies del cerd Josep Broc, testaria el 8.IV.1651, molt poc abans de morir. A Jeroni
no li serviria de res la quarantena per rah del contagi [] en sa barracha que tenia
al terme del lloch de Anls [i. e. Nils]; moriria poc desprs destendre un codicil el
1.VIII.1652 (ADPO, 1E-369, tem 5).
26. Durant el setge austriacista a Barcelona entre juliol de 1651 i octubre de
1652, rebria cent cinquanta lliures en moneda corrent del notari Josep Passa. Margarida
Fontanella nordenaria el rescabalament en la clusula [12] del seu testament, i disposaria
(clusula [8]) que el llegat anual a la lla monja fos augmentat a cent vint lliures, setanta
ms que les estipulades pel marit en la clusula [q] de les seves ltimes voluntats. Tal
quantitat seria garantida en un pacte annex a una cessi de Josep Fontanella a la seva
lla Maringela (ADPO, 3E2/390, fol. 40r-41v, 21.II.1666).
27. El dia de la partena i el bagatge de metalls preciosos es fan constar en la
concrdia signada el 3.IV.1659 entre Magdalena Sala i el sc reial, vegeu infra. En lins-
trument, la nta de Joan Pere Fontanella sost i el sc no ho rebat que amb tal or
i plata a son pare li quedaven satisfets tots els crdits per ra de llegtima paterna que
pogus pretendre. Segons Torres 2006: 258, Josep Fontanella ja havia deixat Barcelona
a nals de 1650, cridat per Llus II (XIV) a Pars. s cert, si b tornaria al Principat
les Alberes sassabentaria de com, a mitjan gener del 1653, ell i son
germ eren jutjats en contumcia i condemnats, com a reus de crim
de lesa majestat, a la conscaci dels bns que haguessin deixat a la
Catalunya en poder dels ustria. Tal mesura, dictada simultniament
contra cinquanta-un altres capitostos i personatges signicats del bndol
antilipista, es motivaria formalment per llur rebelli i indelitat no
sols al rei sin tamb a tot el Principat de Catalunya i als comtats de
Rossell i Cerdanya
28
aquesta instrumentalitzaci dels interessos
de la terra resultaria si ms no cnica en relaci amb homes que sha-
vien considerat a si mateixos grans patriotes.
La lla gran de Josep, Maringela Alemany (i. e. Fontanella i Sa-
font, dAlemany), tamb transcorreria a Perpiny una part de la dcada
de 1650, almenys devers 1655.
29
La seva lleialtat a la causa francesa li
valdria, el 18 de juny de lesmentat any, en el campament installat per
assetjar Castell dEmpries, beneciar-se duna valuosa donaci del
prncep de Conti, lloctinent i capit general a les parts de Catalunya
mantingudes i recuperades per Frana (Sanabre 1956: 557 i s.): aquesta
abastaria tots els drets en zona ocupada que Josep Espuny, roms sota
obedincia de Felip IV, tingus de la casa dAlemany i Bellpuig, la del
difunt marit de Maringela; particularment una part del delme de Sant
Esteve den Bas, de la qual la vdua prendria possessi el primer de
juliol mateix.
30
Aix, en la conjuntura presentada, a lvia Fontanella no
en un intent desesperat per defensar-lo (Vall 2001: 163). Sanabre 1956: 535-543 dna
peu a apostar perqu Josep Fontanella parts denitivament loctubre del 1652, amb el
contingent del dia 3 o el del 13. El benjam Francesc aix ho faria (Valsalobre 2008: 90
i Torres 2009: 175).
28. ACA, RA, Conclusions criminals, vol. 49, fol. 5r-6r, sentncia rgia de 15.I.1653
votada nicament pel regent la Cancelleria don Josep Romeu de Ferrer, el jutge de
Cort i relator Jeroni Codina i ladvocat scal Pau Puig. ACA, CA, lligall 208, tem 70,
constitueix un valuosssim plec que reuneix els noms i les sentncies de tots els acusats
de lesa magestat als quals seran ordenades conscacions patrimonials desprs de 1652.
Shi visualitza que, al nal, la de 15.I.1653, amb un total de cinquanta-tres inculpats, no
s sin la primera de tota una srie llarga de resolucions condemnatries al darrere
vindran les de 14.V.1653, 22.V.1653, 14.VII.1653, 18.VIII.1653, 30.VIII.1653, 12.IX.1653,
19.II.1654, 18.IV.1654 i dues de 14.IV.1654. Entenem que la suma de delats de crims de
lesa magestat in primo capite daquestes sentncies sefectua a la crida del virrei Joan
dustria de 31.III.1655 per impulsar que es denunciessin tant llurs persones dues-
centes setanta-quatre en total com llurs bns de cara a conscacions que beneciarien
el patrimoni reial. Serra 1997b: 207-215 ha subratllat la molt variada condici estamental
daquests individus, convenientment llistats.
29. AHG, Fons Pella Forgas, capsa 208, tem I.3.11.28, cap. 2.
30. Sobre aquesta donaci i els plets dels Alemany amb els Espuny, vegeu infra.
Aquest cas o el de Snchez 1997: 673 ens fan avinent que cal atenir-se a dinmiques
sovint seculars i litigioses en estudiar bns i persones implicats en conscacions i ad-
judicacions en conjuntures blliques: Les conscacions sefectuen sovint a nivell local
i particular (Jan 2003: 442).
li quedaria sin el consol i el suport dhuc lacollida, presumim
31
de
la nta Magdalena Sala (i. e. Fontanella, de Sala), una germana petita
de Maringela esposada amb el donzell Bernat Sala dArenys de Mar
des de 1646 (p. 399 i s.). Una tercera nta, Maria Fontanella i Safont,
germana de Maringela i Magdalena, seria amb son pare a Perpiny,
on professaria al convent de Sant Salvador, del qual consta que lany
1681 esdevindria prioressa.
32
I una quarta nta, Josepa, lla natural de
Francesc Fontanella ns fa poc ignorada per la historiograa, no
tindria ni edat ni mitjans per cuidar-se ms que della mateixa, enco-
manada com estava al ja esmentat convent barcelon dels ngels en
espera duna eventual collocaci mig digna en matrimoni;
33
quedaria
per vestir sants, la sabem prioressa de lestabliment dominic lestiu de
1715 i ben entrat lany 1720 (Valsalobre 2010b: 70). Encara seria ms
petit dedat el germ consanguini daquesta Josepa, Joan Fontanella i
Serra lvia Margarida lanomenaria Joanot, que, en morir sa mare,
Helena Serra, potser hauria quedat sota la protecci dels mercaders
Serra de Mollet. En canvi, Josep, laltre ll legtim de Francesc Fon-
tanella, residiria a Perpiny, prop del seu pare. Hauria nascut devers
el 1655 de la seva segona esposa, Estsia Ardena, germana de Josep
Ardena, notori militar lleial a Llus I (XIII de Frana) i ennoblit per
ell amb el ttol de vescomte dIlla (Molas 2000, Valsalobre 2008: 90 i
s.). En denitiva, no ha de sorprendre que, a lhora de testar, el 17 de
juny de 1656 (apndix VII),
34
Margarida Fontanella (i. e. Garraver, de
Fontanella) tingus Magdalena Sala plenament present. dhuc massa,
fora dels marges que el seu marit jurisconsult li havia marcat. I s
que faria s del dret delegir hereu i de fer parts que el difunt li havia
conat, per no entre els dos lls mascles, Josep i Francesc, sin a
favor de la nta Magdalena i els seus; addicionalment contemplaria una
31. Indicis que Margarida Fontanella, tot i algunes expedicions puntuals ad
es. a Olot el 1652 (Valsalobre 2010b: 74), passaria els darrers anys de la seva vida a
la casa Sala dArenys: a) lextensi del seu testament al pati del convent dels caputxins
dArenys; b) la identicaci dIsidro Soberano com a criat propi i de Bernat Sala simul-
tniament en formalitzar-li un llegat en la clusula [10]; c) lordre donada en la clusula
[12] alludida; d) el lloc don dictaria son codicil de 26.IX.1658 que referim en breu i la
directriu de romandre enterrada a Arenys si hi mors.
32. ADPO, 3E2/395, tem 5, testament de 23.VII.1680 de Josep Fontanella; tem
53, donaci de 15.V.1681 de Maringela a Maria sospitem per esquivar creditors, no
pas propter intimum amorem quem nexu sanguinis gero... envers la prioressa. El
lector shi avindr infra.
33. La dotaci que lvia li llegaria testamentriament en cas de casar-se amb
el beneplcit de lhereu contribuiria poc a trobar-li un marit potentat (vegeu la clusula
[9] a lapndix VII).
34. AHFF, disset llibre de testaments del notari Onofre Just, fol. 111r-112v.
substituci vulgar a favor de Josep Alemany de Bellpuig i Fontanella,
el ll de laltra nta, Maringela, substitut seguint lexemple del ma-
rit traspassat per lesglsia parroquial de Sant Esteve dOlot. La tal
Maringela, per cert, seria preterida del testament en qesti, i Josep i
Francesc hi serien desheretats expressament a causa de trobar-se fora
de lobedincia a Felip III (IV). En un sentit similar, el besnt Josep
Alemany veuria condicionada la seva posici de substitut a mantenir
la lleialtat a la corona hispnica. Tot plegat sobre un rerefons de pietat
superior als parmetres comuns parangonable, aix s, al del difunt
esps.
35

Podem atribuir a diversos factors que Josep i Francesc Fontanella
es veiessin explcitament exclosos, a travs duna severa clusula del
testament matern, de la massa patrimonial conjunta de la parella que
els havia portat al mn. La vdua, conscient dels efectes que podia
desplegar la sentncia rgia de 15 de gener de 1653, hauria adoptat
una precauci dolorosa si b enraonada per protegir la famlia
i el patrimoni romasos en la part de Catalunya del a la monarquia
catlica? O b serigiria en matriarca justiciera i faria pagar als lls,
antany cridats a participar de lherncia, que haguessin abandonat el
pare que, mesos abans de morir, shavia desmarcat de la poltica servil
amb la corona de Frana en denitiva, els faria pagar lescissi del
llinatge?
Ens inclinem per la darrera opci arran duna premissa i, sobre-
tot, duna prova poderosa. La premissa s lorigen perpinyanenc de
Margarida Fontanella (i. e. Garraver, de Fontanella), que lhauria pogut
predisposar (Jan 2006a) a un parer visceralment contrari als pactes
amb la monarquia francesa parer que la segent generaci familiar,
crescuda a Barcelona, no hauria heretat (tampoc hauria heretat). La
prova la tenim en el codicil de la mateixa Margarida,
36
dictat en un
llit de la casa Sala dArenys el 26 de setembre de 1658, tres dies abans
de traspassar. Entre altres retocs successoris, hi hauria un llegat signi-
catiu per a Joanot Fontanella i Serra; el podria percebre a partir de
quan compls vint anys; comprendria abundant parament de la llar,
35. Quatre de les disset clusules en qu hem estructurat el testament la [5],
la [6], la [7] i la [13] busquen exclusivament la salvaci de lnima de la causant i les
dels familiars difunts. Destaquem la urgncia del to de les disposicions, encontinent
mon byt seguit, quant ms prest sie possible, i lextrema i redundant precauci
per assegurar-ne lexecuci, sie fundada una perptua missa quotidiana perptuament
quiscun die de tot lo any.
36. Nhi ha una cpia a ACGAX, Fons Religiosos, Parrquia de Sant Esteve
dOlot, Fundaci de misses, capsa 15/1. Nagram a Antoni Mayans i a Xavier Puigvert
la notcia i la digitalitzaci.
de qualitat superior o ms comuna dos llits de camp ab vuyt ma-
talassos, quatre assades novas de color y sos coxins, dotze llenols
dels que [h]y haur, dotze tovallas de las bonas, dos cambradas
de tapicerias, no de las millors, sin de las ordinrias, etc. i una
pensi de cinquanta lliures a cobrar cada any de la seva vida adulta.
Per dir-ho ras i curt, seria un llegat ms damor i dignitat que no pas
de valor. Seria el gest duna via que voldria collocar un nt estimat
amb lhonor escaient a una casa bona. Per aix resultaria tan eloqent
la segent condici: Si acs lo dit nt meu sen passava en poder de
lenemich, lo que Du [no vulla], no entench dexar-li cosa alguna de
tot lo sobredit. En vista del que estaria en joc, a Margarida li dictaria
aquestes paraules lestmac, no pas el cap ni tampoc el cor.
37
La vdua de Joan Pere Fontanella moriria el 29 de setembre de
1658 a Arenys, on tamb seria sepultada,
38
lluny del marit per sor-
presa nostra.
39
I la nta Magdalena es veuria privada pel sc reial de
lherncia a la qual havia estat cridada, per diversos motius: la pretesa
extralimitaci de lvia respecte del mandat rebut de son marit; subsi-
diriament, la negligncia dels drets com a legitimaris dels lls Josep i
Francesc Fontanella, reus de lesa magestat. La conscaci tindria efectes
rpids, entre ells la installaci provisional del regent la Cancelleria
Josep de Boixadors a la que havia estat la casa barcelonina de Joan
Pere Fontanella lelevat rang de locupant i alhora pretendent (p. 356)
s indicatiu de la dignitat de la residncia. Ara b, Magdalena Sala no
shauria quedat plegada de braos sin que hauria instat una causa
davant la Reial Audincia, en la qual el relator, Joan Pau Xammar, no
tindria ocasi de dictar sentncia, puix que lactora i el sc arribarien
a una concrdia el 3 dabril del 1659 per la qual la jove recuperaria
part del patrimoni dels avis les cases al capdavall de la baixada de
Sant Miquel de Barcelona i els censals dOlot i de Barcelona a canvi
de cent dobles dor en metllic.
40

37. El cor, si de cas, la duria a raticar la donaci que el seu marit Joan Pere
hauria fet dun censal de cinc-centes lliures de preu i vint-i-cinc de pensi anual al ll
benjam i predilecte Francesc (p. 94); no veiem que es correspongui amb els esmentats
a la p. 139.
38. AHBC, Saudn-8-8, camisa 2, fulls 7 i 8 Satisfaci que serveix de rpli-
ca..., cap. 13; en lextracte del testament de Margarida Fontanella dADB, Processos,
1724.III, plec nm. 83, consta que el 7.X.1658 linstrument ha estat executat. A AHBC,
Saudn-8-15, Llibre de baptismes, bits i matrimonis de les cases Sala, Alemany i
Barutell, fol. 4v, hi consta lenterrament a Sant Mart dArenys.
39. Al referit codicil de 26.IX.1658 noms manaria ser enterrada al vas familiar
de lesglsia de Sant Jaume, al costat del difunt esps, en cas de morir a Barcelona.
40. Trobem una cpia daquesta concrdia al plec 83 de lADB, Processos, 1724.III.
Magdalena Sala faria que la seva titularitat desplegus rpida-
ment efectes per exemple estenent un nou arrendament immobiliari
al regent la Cancelleria, amb efectes des del propi 3 dabril;
41
ara
b, la situaci li duraria poc molt menys dels cinc anys previstos
al contracte. La restauraci de la pau entre les monarquies francesa
i hispnica el mateix 1659, publicada el 1660
42
i complementada pels
acords de Figueres (Serna 1998), comportaria un ampli indult de les
condemnes inigides en seu judicial per crims de lesa magestat en
el nostre cas, el 15 de gener de 1653; consegentment, Josep Fon-
tanella podria recuperar la hisenda familiar a la banda de migjorn de
les Alberes (Tractat 2011: cap. 55).
43
Magdalena no posaria obstacles
a la possessi paterna, forosament mantinguda a travs de terceres
persones mai directament. Faria les gestions que se li encomanessin
des de Perpiny sobre la casa gran barcelonina, que freturava dobres
i tenia pendents alguns cobraments de larrendatari:
En lo de la casa, clar est que se ha de adobar, per s menester
que [h]y hage qui tinga cuydado, yo crech Antich lan tindr, y lo
regent que pague de lenderrarit, y encara jo veur lo cam que
[h]y haur per fer-li pagar lo que deu, que no tenim nosaltres
obligaci de donar-li casa franca.
44
Subratllem aquest des de Perpiny perqu el primognit de Joan
Pere Fontanella, a partir del 1660 mateix, hauria vist premiada la seva
delitat a Llus XIV
45
amb el crrec dun dels dos Francesc Sagarra
seria laltre presidents del Consell Sobir del Rossell de amant
41. AHPB, 737/7, fol. 448r-449r (2.VII.1659); el prevere de Sant Mart dArenys
Toms Mund hi actua com a procurador de Magdalena Sala.
42. Sanabre 1960, Sales 2004, Serra 2008, Casals 2009 o Jan ed. 2010, entre
moltes relacions sobre el Tractat dels Pirineus; fa poc se nhan lamentat els tres-cents
cinquanta anys.
43. Amigant 1691: cap. 39.34 subratllaria la generosssima amplitud de lindult
concedit per un rescripte de 14.IV.1660 de Felip III (IV) a totes les categories de condem-
nats que li haurien estat identicades per les tres sales del Reial Consell de Catalunya
(Capdeferro 2010c: 297).
44. AHBC, Saudn-8-198 I, tem 9, carta de Josep Fontanella a Magdalena,
12.II.1661.
45. Sobre la sort dels catalans refugiats al Rossell, Sanabre 1956: 548-550 i
565-568 permet contrastar el tracte patrimonial que reberen el gran gruix daquests
fugitius per les autoritats franceses inicialment privilegi de 2.VII.1653 i poc temps
ms tard decret de 24.V.1656, disposant lanullaci de totes les donacions atorgades
als emigrats catalans dels bns conscats als rossellonesos declarats desafectes. Jan
2006a: 207 i s. ha evidenciat la lcida intervenci de laparell de Llus XIV destablir
un enlla serveis-recompenses personals a travs de crrecs, s a dir, dacceptar ser
instrumentalitzats polticament i patrimonials.
erecci (Marcet 1993).
46
La seva condici dexiliat esdevenia irreversi-
ble. El amant rei dels perdedors (Jan 2006a: 431) mirava ms cap
a Pars que cap a Barcelona.
47
Certament, es mantindria pendent de
les notcies que li pervenien del sud sobre els seus nts, i nopinaria:
[Toms Mundi] me nha fet tant bona relaci que mha molt alegrat,
que en diu estan bons, y que Jusep est esforsat, que ab mala gana
tant llarga temia no estigus molt espallat, lo enviar-lo a Gerona com
ms prest ser millor. Tanmateix, ni concebria ni manifestaria cap
vocaci de retornar al Principat subjecte a Felip III (IV) almenys
mentre visqus: Ass per lo passat no se inquieta a ning, totom
viu ab la mateixa quietut que [i. e. com] si sempre hagussem estat
ass.
48
S que demostraria la vocaci de seguir controlant els bns que
hi havia deixat, cada cop ms a travs de la lla Maringela, apodera-
da seva des del 2 dabril de 1660.
49
Una Maringela a qui, en captols
matrimonials lany 1645 (p. 386), havia proms pagar dues mil lliures
post mortem ultra el seu dot de quatre mil lliures, rpidament sa-
tisfet (tot o la meitat?) a travs del Banc de Barcelona, que en ple
hivern de 1666 serien liquidades amb la cobejada agregaci de cases
de Barcelona a travs duna in solutum datio.
50
Mer pragmatisme? Un
canvi de modus operandi? Una qesti de redistribuir-se els patrimonis
segons la proximitat al lloc de residncia habitual ergo, de mitjans
de pressi per litigar i cobrar? Convida a pensar-ho una permuta de
crdits signada simultniament entre lla i pare:
51
la primera, actuant
com a tenutria i usufructuria universal de lherncia de son marit
difunt, traslladaria al segon les quatre mil i escaig lliures ms les des-
peses encara per quanticar que el comte de Montagut, Galceran de
Crulles i de Santa Pau (Molas 2004: 80-81), hauria estat condemnat
a pagar-li mitjanant una resoluci del 6 de juliol de 1661 del Consell
Sobir del Rossell. El pare, a canvi, cediria a la lla censals institu-
cionals de relativa abilitat en aquell moment que sumarien un
capital de sis mil dues-centes lliures: mil correspondrien a la ciutat de
46. Fins al 1691 no sarmaria la preeminncia dun sol magistrat, el primer
president, en el dcil Consell: lhonor seria per a Ramon Trobat, alhora intendent de la
provncia (Jan 2007).
47. Marcet 1993: 156 sobre un sojorn fontanell a Pars entre octubre de 1661
i juliol de 1662.
48. AHBC, Saudn-8-198 I, tem 9, carta de Josep Fontanella de 12.II.1661 cit.
49. La construcci duna nova vida i dun nou patrimoni al Rossell (Jan 2006b:
84) era compatible amb mantenir sota control la hisenda conservada al sud de les
Alberes, sobretot si valorem la provisionalitat amb qu les paus de 1659 degueren ser
viscudes pels seus coetanis.
50. AHPB, 3E2/390, fol. 40r-41v (21.II.1666).
51. Ibidem, fol. 41v-44v (21.II.1666).
Barcelona, mil a la Diputaci avalades recprocament, i quatre mil
dos-cents a la vila dOlot.
On serien les mil vuit-centes lliures restants de crdit ns a
sumar-ne sis mil que el patrimoni Fontanella havia ostentat antany
sobre la capital garrotxina? Lany 1664 els marmessors testamentaris
de Margarida Fontanella (i. e. Garraver, de Fontanella) les haurien con-
signat tard, per efectivament, juntament amb les noranta lliures
de renda que sen meritaven anualment, a la comunitat de preveres de
Sant Esteve dOlot en concepte duna missa quotidiana per les nimes
dels difunts esposos a laltar del Santssim Sagrament
52
en detriment
dels altars del Pilar o del Sant Crist de lesglsia de Sant Jaume de
Barcelona, emplaaments que Margarida havia estipulat en la clusula
[7] de les seves darreres voluntats, per efecte del seu codicil, a qu ja
hem alludit.
PUGNA ENTRE LES GERMANES FONTANELLA SAFONT PEL PATRIMONI DELS AVIS
Les vicissituds ms crtiques sobre els bns del quondam Joan
Pere Fontanella encara shavien de produir. Ho farien el 1667,
53
que
shavia inaugurat amb una Magdalena Sala (i. e. Fontanella i Safont,
de Sala) acollint per dos anys el doctor Baptista Ramon de Monjo a
les cases de la baixada de Sant Miquel de Barcelona.
54
A la darreria
de juliol, Carles II publicaria la ruptura de la pau amb Llus XIV de
Frana que iniciaria lanomenada guerra de Devoluci, cosa que
faria tmer una nova sentncia de conscaci dels bns dhomes com
Josep Fontanella. En tal conjuntura, les dues lles farien esclatar una
controvrsia sobre el patrimoni familiar davant la Reial Audincia.
Maringela en seria la part actora i Magdalena la convinguda.
55
En-
tretant, es materialitzaria lamenaa de lembargament mitjanant una
sentncia de 15 de setembre.
56
Conseqentment, Magdalena sollicitaria
52. ACGAX, Llibre de llucions (1677-1700) 0526v, fol. 16v. Consignaci protocol-
litzada el 19.II.1664 i comunicada als cnsols olotins el 6.V.1664. Aquestes mil vuit-centes
lliures de censal samortitzarien el 7.V.1685.
53. Moltes informacions daquest apartat sn dAHSCP, Herncia de Carles dAle-
many, tem 5 cpies de documents presentats en judici que identiquem amb la data
dinserci al procs.
54. Ibidem, cap. 44 dun articulat en cinquanta-sis punts signat per ladvocat
Molins en defensa de Magdalena Sala, inserit en procs el 29.XI.1667.
55. AHSCP, Herncia de Carles dAlemany, tem 5, suplicaci de 5.IX.1667 on
Maringela Alemany insta una causa de jactats i contestaci de 26.IX.1667 de Magda-
lena Sala.
56. ACA, RA, Conclusions criminals, vol. 51, fol. 121v, a relaci de Josep Bala-
guer. Aquesta provisi afectaria Josep Fontanella i setze criminals ms de lesa majestat
la compareixena del sc en la causa; Maringela hi contradiria sense
xit.
57
I el sc, hbilment, no es limitaria a fer de gurant en el plet
de les germanes sobre un patrimoni del qual ja hauria aconseguit
la possessi sin que instaria autnomament una altra causa contra
Maringela per dues mil sis-centes seixanta lliures que aquesta hauria
obtingut, actuant en nom del pare, en concepte de pensions de censals
segurament derivades dels crdits esmentats unes lnies ms amunt.
Maringela replicaria amb una reconvenci pel domini de tals censals
des de 1666 ja eren de la seva propietat, etc. Les dues causes,
inicialment conades a relators diferents, acabarien concentrant-se en
poder de Josep Rull.
58
Cal dir que els arguments esgrimits per Magdalena
Sala per legitimar la continutat de la seva possessi en els bns del
patrimoni Fontanella serien duna gran fragilitat; la resident a Arenys
se sustentaria simultniament en diversos ttols poc compatibles entre
si: preferentment, el dhereva elegida per lvia Margarida Fontanella
(i. e. Garraver, de Fontanella); subsidiriament, el de cessionria del
sc en virtut de la concrdia de 1659; i en tercer lloc per si els al-
tres no li donaven el fruit esperat, com a mnim, el dret a percebre
els drets que lesmentada via havia aportat a la cllula familiar i les
cent dobles sacricades en la dita concrdia de 1659.
59
s clar que la
possessi real de Maringela no seria pas gaire ms slida: si podia
allegar que estava installada a les cases de la baixada de Sant Miquel

in primo capite ja hem vist que la resoluci de 15.I.1653 shavia ests a cinquanta-tres
persones. Amigant 1697: cap. 99.18, enmig dunes reexions sobre els benecis de la pau
i els perjudicis de les guerres, plasmaria el decret de 4.XI.1667 on la reina governadora
comunicava a laleshores virrei de Catalunya, el duc dOsuna, que: a) no sobservs all
contingut en els captols i les conferncies de pau de 1659 a favor dels catalans que
es trobarien sota el partit de Frana; b) calgus consultar a la Cort qualssevol dubtes
jurdics relacionats amb la ruptura de la pau i amb persones que havien roms sota
obedincia hispnica (Capdeferro 2010c: 298)
57. AHSCP, Herncia de Carles dAlemany, tem 5, acte de 26.IX.1667 de Mag-
dalena Sala i contradicci de Maringela a la citaci del sc de 12.X.1667.
58. Ibidem, a travs duna suplicaci signada per Miquel de Cortiada, inserida en
el procs el 4.V.1668, aprenem que aquesta segona causa, en principi autnoma, havia
estat instada pel sc el 10?.III.1668, contestada per Maringela Alemany el 16.IV.1668 i
inicialment comesa al relator Joan Baptista Pastor.
59. Ibidem, larticulat de 29.XI.1667 cit. pretendria induir a una confusi entre
generacions, com si Joan Pere Fontanella hagus facultat testamentriament lesposa per
elegir hereu entre lls i nts; esgrimiria amb relaci als lls condicions com la dincapa-
os de succeir o de reputats per morts per legitimar que lvia els hagus excls de les
seves darreres voluntats; o es reclamaria tenutria del patrimoni del jurisconsult olot
en el lloc de lvia desapareguda. El sc, defensat per Miquel de Cortiada, li donaria
una hbil i molt ben estructurada resposta el 26.IV.1668.
barcelonina era perqu les subarrendava a Francesc Junyent de Pons,
qui les tenia llogades al sc regi!
60
Desprs de la de la guerra de Devoluci, una vegada reinstau-
rades les paus de 1659, assistim a una empresa orquestrada per Josep
Fontanella des de Perpiny per acabar de lligar, si s possible denitiva-
ment, el control de bns de la famlia romasos al Principat que encara
cuegen. Aquesta t lloc concretament la tardor del 1670, davant la cria
del veguer de Barcelona. Lexecuta materialment amb xit el nt Josep
Alemany de Bellpuig, apoderat de la mare Maringela, que, a la seva
vegada, com ja sabem, tenia poders del seu pare. Tal empresa consta
de dues iniciatives concretes: a) Una va dirigida a emparar-se dels bns
que el jurista i literat Francesc Fontanella (1682/1683, Rossich 2001)
havia destinat al seu ll Joan Fontanella i Serra en un testament es-
ts el novembre del 1658 (Vila 2007), poc abans de professar els vots
com a dominic a la capital del Rossell en un programa calculat per
incrementar la inuncia del clan al Rossell en lmbit eclesistic?
(Valsalobre 2010a: 284). El beneciari de tal recuperaci patrimonial
hauria de ser laltre ll mascle de Francesc, Josep Fontanella i Ardena
61

compartiria patr amb son oncle i tutor;
62
b) la segona, simultnia,
t per objecte desposseir denitivament Magdalena Sala de qualssevol
drets sobre el patrimoni Fontanella a cpia dobtenir una resoluci
jurisdiccional que sancioni lextralimitaci comesa per la vdua del
jurisconsult olot lany 1656 en no elegir un dels dos lls mascles de
la parella com a hereu sin designar una nta.
63
Cal dir que, malgrat aquestes actuacions jurisdiccionals duna
branca Fontanella i Safont contra laltra, amb clara parcialitat del pa-
triarca, unes certes relacions es mantenen uides, com ho demostra
una carta on Josep Alemany de Bellpuig, des de la pres de Barcelo-
60. Ibidem aprenem que el 5.II.1668 el regent la Tresoreria Joan de Marimon
havia arrendat les cases per tres anys des del 21.I.1668 a Francesc Junyent de Pons per
cent vint lliures anuals.
61. Sabem que el jove, en un futur, embarcat en la carrera militar, contrauria
almenys dos casaments: a) el 1680 amb Maringela Flors i Costa, reneboda poltica de
Josep Fontanella i Garraver en tant que lla de Josep Flors i Safont, nebot de Mag-
dalena Safont ADPO3E2/390, fol. 20 i s., captols matrimonials de Flors amb Teresa
Costa (2.II.1666); 1E-369, testament de 30.IV.1682 de Josep Fontanella dArdena, ja vidu
de Maringela, que hauria mort el 14.XII.1681, just desprs de testar; sobre el dest
dels bns della, tem 9 (6.II.1682). b) el 1685 amb Maria Palmerola, ibidem, tems 10
(29.VII.1685) i 11 (29.VI.1687).
62. AHCB, Arxiu del Veguer, Sententiarum, I-148 (1670-1671), fol. 310r i s.
(24.XI.1670-27.XI.1670). Transcrivim a lapndix VIII la suplicaci amb qu sinstaria
el procs dadjudicaci.
63. Ibidem, fol. 314r i s. (24.XI.1670-27.XI.1670), transcrit a lapndix IX.
na on se li vulneren garanties processals bsiques (Martnez 2010:
29-30, a partir de DGC: VII, 1537-38), demana a son oncle Bernat
Sala dArenys donar molts recados a la tia y mi senyora, asegurant-la
que, encara sens llibertat, en lo quem sia perms estar a sos ordes.
64
El testament de Josep Fontanella, malalt, data de 23 de juliol de
1680. Hi nomena hereva universal la seva lla gran Maringela, vdua
Alemany, mentre visqui, i li substitueix son ll Josep Alemany de Bell-
puig i Fontanella i la seva descendncia, per ordre de primogenitura
i privilegiant els nois per sobre de les noies, successivament Carles
Alemany de Bellpuig i Fontanella i els seus en idntiques condicions.
A tots ells els s designada substituta laltra lla del causant, Magda-
lena, substituda a la seva vegada pel seu ll Josep Sala i Fontanella
i els seus descendents; altrament, els altres lls i lles de Magdalena
que viuran. Per precauci, Josep Fontanella t cura de raticar la per-
muta amb Maringela de lany 1666, tot indicant que al Principat hi
han obstat pretenent, si b sens fonament, quera simulada (potser
el pragmatisme aventurat a la p. 368 i s. era naf? Aquesta clusula
ens ho indica i ens condueix a la p. 397). El 12 de setembre prop-
segent, quan sent la seva hora darrera a tocar i simagina dins una
caixa de pi, el copresident del Consell Sobir del Rossell redacta un
codicil amb disposicions accessries, entre les quals una revocatria
de les indicacions funerries del testament. Shi desdiu de ser enterrat
a lesglsia perpinyanenca de Sant Jaume i accedeix a reposar a la de
Sant Salvador provisionalment, en espera dun trasllat denitiu a la
seva ciutat, al costat del pare i antic mentor: No s ma intenci que
mon cos resto enterrat en la present vila de Perpiny per molt temps,
ans b vull que aquell sie aportat a la ciutat de Barcelona, ma ptria,
y aquell sie enterrat y sepultat en la sepultura que mon para fu fer a
la iglsia parrochial de Sant Jaume de dita ciutat de Barcelona, ahont
s ell enterrat.
65
La persona i la nostlgia acaben, aix, prevalent sobre
les opcions poltiques. Les ltimes i les ultimssimes voluntats dun dels
homes clau de la Catalunya lliurada als reis de Frana no triguen a
publicar-se, el dia de lbit per conixer el dest del cos del difunt,
el 22 de setembre del mateix 1680.
Linventari dels bns relictes s gestionat amb la mxima celeritat
per la lla Maringela.
66
Aquesta aprota lavinentesa per reivindicar
la seva condici i els seus drets com a hereva no sols de Josep ans
64. AHBC, Saudn-8-198 I, tem 10, carta de 26.IV.1672.
65. ADPO, 3E2/395, tem 5, on hi ha tant el testament com el codicil.
66. AHBC, Saudn Fol.-101, tem 3. La data de linventari s 26.IX.1680.
tamb de lavi Joan Pere, del qual lamenta no ser arribat lo cas a ns
vuy de poder-se amostrar heretera. En lmplia llista de bns mobles
deixats pel progenitor difunt malauradament no shi especiquen llibres
jurdics aquesta incria bibliogrca familiar s recent a la famlia
67

(contrast amb el captol 3). S que hi abunden joies, gemmes i metalls
preciosos dins armaris, capses i capsetes, com un codret pintat a la
casa de la mara de Du, gornit de bronso dorat y un poch de plata ab
quatre granats, o un rellotget de faltriquera de bronso dorat o un
pelcano de or ab un penjant de dos perlas y una cadaneta rompuda.
I es t prou cura despecicar que algun dels objectes havia estat de
lavi: una gargantilla de camafeo que <h>era del doctor Joan Pera
Fontanella, que t tretse camafeos y dotse passetas ab unamatista al
mitg. A linventari el succeeix un encant pblic de molts dels bns,
amb la qual cosa bona part del patrimoni pren forma de diner lquid
i deixa de ser-nos reconeixedor.
Per continuar aquest modest exercici de resseguiment del dest
dels familiars i de Joan Pere Fontanella i de llurs vicissituds patrimo-
nials amb major o menor presncia dels bns del jurisconsult hem
optat per canviar de format narratiu dara endavant. Ho aconsellen la
multiplicitat i diversitat de drets i interessos que entren en joc, i llurs
relacions gens senzilles. Trenquem el discurs unilineal i obrim diferents
apartats que se centren en cinc persones concretes: les dues lles de
Josep Fontanella Maringela i Magdalena, el nt Carles Alemany
de Bellpuig III, la besnta Maria Teresa Sala Santgens i Alemany i,
nalment, Bonaventura Ortaf.
RETRAT DE DESCENDENTS I/O TITULARS DE BNS DEL PATRIMONI FONTANELLA
Una pledejant impenitent: Maringela Alemany
No sabem si valorar positivament el matrimoni que sarranja a la
nta gran de Joan Pere Fontanella. T elements de gran convenincia,
com el demparentar-la amb una nissaga histrica de la petita noblesa
catalana, amb amplis dominis, jurisdiccions i interessos a lalta Gar-
rotxa i a la vall den Bas i projecci sobre el Vallespir, el Rossell
67. Al testament de 23.VII.1680 cit., Josep Fontanella i Garraver hauria reconegut,
en relaci amb la hisenda de la referida reneboda poltica Maringela Flors i Costa, sota
la seva tutela i desprs casada amb son nebot, que hi hauria inventari de tot acceptat
los llibres, que aqueixos sn als meus estan[t]s, barrejats ab los meus, que sempre que
voldran los podran deseperar.
i lEmpord
68
i una certa presncia institucional. Ara b, a mitjan
segle XVII el llinatge Alemany de Bellpuig no passa precisament al seu
millor moment: a lhonor de tenir avantpassats acusats de malvestats
diverses shi suma un endeutament galopant, unes rendes en declivi
i nombrosos fronts de litigiositat oberts. El pitjor s que, de molts
daquests elements negatius, Maringela Alemany (i. e. Fontanella i
Safont, dAlemany) nhaur de portar les regnes, puix que son marit
morir molt jove, lestiu del 1652, i la deixar amb tres criatures, dos
nens i una nina encaminada a Du. La seva ser una vidutat farcida
de plets i dun progressiu allament social?
69
que durar ms de
quaranta anys morir lany 1695.
70
Desprs daquest davantal, en una primera secci presentem alguns
dels protagonistes de lapartat; acte seguit, dedicarem cinc seccions
separades a glossar diferents afers i causes judicials no pas tots,
seria una tasca tan titnica com eixorca; nalment, en una setena
secci veurem com Maringela eixug bona part dels bns rebuts de
la seva famlia prpia.
Els Alemany de Bellpuig
Sidentica Pere Alemany de Bellpuig com a primer vinculador
perpetu dels seus dominis a la nissaga, el 24 de juny de 1387, a favor
del ll Guillem i els seus.
71
Inicialment shi comprenen el castell de
Bellpuig i drets adherits en parlarem ms endavant, la casa de la
Pobla de la parrquia de Sant Esteve Sall denominaci arcaica per
Sant Esteve den Bas i altres drets al vescomtat de Bas. Al segle XV,
els successors de Pere i de Guillem i llur abundosa parentela juguen
un rol activssim canviant de bndol quan escau en la guerra que
enfronta bona part del pas amb el rei Joan II (Sobrequs x2 1973:
passim i II, 374). A lalbada de lalta edat moderna, pateixen un sever
daltabaix nancer arran de greus discrepncies amb els Crulles, de qui
sn feudataris amb potestat per cobrar censos, rdits, tasques i altres
drets en parts del senyoriu que gira al voltant de Castellfollit de la Roca
(Sobrequs x2 1973: II, 68 i s.). Concretament, des del 2 de desembre
de 1495, Beatriu de Crulles i els seus descendents, esgrimint que els
68. Sales 2002: 32 sexclama per com la historiograa ha negligit vastes demar-
cacions supramunicipals com la baronia de Bellpuig.
69. Vegeu una carta seva de 21.XI.1683 a AHBC, capsa 23, tem 10645.
70. A travs dACA, RA, Conclusions civils, vol. 221, fol. 31r-34r (30.III.1746),
aprenem que Carles Alemany de Bellpuig II pren inventari dels bns deixats per sa
mare el 4.VII.1695.
71. Vegeu AHSCP, Herncia antiga de Carles Alemany.
Alemany haurien coms alguns delictes, els impedeixen la percepci
dels ingressos senyorials que tenen assignats. Diverses iniciatives per
desblocar les relacions entre els membres dels dos llinatges resulten
estrils, malgrat que estan avalades o ns i tot imposades per laparell
virregnal. Aix, esdevenen inecaces una sentncia de 13 de setembre
de 1519 i provisions executives subsegents dictades entre loctubre
del mateix any i el maig de 1547.
72
Ara indissimulades, les confron-
tacions armades en el marc de les bandositats cadella i nyerra on
estan adscrits els Crulles i els Alemany respectivament (Sales 1984:
34-35, Torres 1993: 163 i s., Casals 2000: 152) fan ms soroll que
no pas el dret. Tampoc t lefecte esperat un comproms amigable pro-
mogut lany 1559 pel lloctinent general de Catalunya Garca de Toledo
i participat almenys formalment per Galceran de Crulles i de San-
ta Pau i Jaume Alemany de Bellpuig sr., que es concreta en tres lau-
des arbitrals dictats entre 1560 i 1562.
73
Visiblement la inoperncia
dels acords deriva de les argcies successries i legals que, en morir
Crulles, pretenen obrir els tutors i consultors de son ll Guerau per
desvincular-lo dels compromisos paterns. Llurs esforos seran vans, en
vista duna sentncia cabdal dictada a la Reial Audincia de Catalunya
el 31 dagost de 1576.
74
Una sentncia que obliga denitivament Jaume
Alemany de Bellpuig jr. a fer un reconeixement explcit de la superio-
ritat feudal dels seus senyors-enemics i a vendrels els drets que tenia
potestat per gestionar-los naturalment els Crulles sn condemnats
a comprar-li els tals drets a una ratio equivalent a vint-i-cinc vegades
72. ACA, RA, Conclusions civils, vol. 79, fol. 227v-274r (31.VIII.1576), amb Miquel
Ferrer com a relator, permet resseguir les principals tes daquestes desavinences feudals
seculars. Les dates de les provisions executives anunciades sn 14.X.1519, 21.VIII.1521,
3.III.1547, 17.III.1547 i 23.V.1547. Haurien de permetre que els Alemany de Bellpuig
rebessin formalment la investidura dels drets que tenien infeudats dels Crulles i aquests
darrers deixessin dimpedir-los lexercici de les seves accions i els rescabalessin pel pe-
rode de blocatge patit.
73. ACA, RA, Conclusions civils, vol. 79, fol. 227v-274r cit., esp. fol. 228v-231.
Arran de dues ocasions (28.IX.1557 i 14.IV.1559) en qu Jaume Alemany de Bellpuig
sr. denunciaria el fet de seguir excls de la percepci dels drets senyorials que tenia
enfeudats dels Crulles, el virrei aconseguiria que el 31.VII.1559 es pacts un calenda-
ri dactuacions tutelades pel magistrat del Reial Consell Esteve Riusec, que conduiria
als laudes arbitrals de 31.V.1560, 29.III.1561 i 29.I.1562. Mitjanant aquests laudes els
senyors i vassalls tindrien lobligaci de renovar formalment els seus vincles feudals i
sels impelliria a fer acte seguit una compravenda de drets, de forma que els Crulles
haguessin dadquirir les potestats dominicals que no havien deixat exercir paccament
als Alemany de Bellpuig.
74. Ibidem, esp. fol. 234r, on el relator es pronuncia a favor de lassumpci
per part de Guerau de Crulles dels acords subscrits amb els Alemany de Bellpuig tres
lustres enrere.
llur rendiment. Per tancar el dossier, el relator Miquel Ferrer ns i tot
sembarca en un inusualment llarg i feixuc procs liquidatori, al cap
del qual identica amb prolixitat els bns afectats per la seva prpia
resoluci, entre els quals, a ms dinnombrables puncions senyorials i
dominicals, destaquen la integritat del mas Puig i la meitat pro indivisa
dels masos Torrent dOliva, Carrera, Maci i Putget.
75

Mentre tot aquest pledejar t lloc, els Alemany de Bellpuig han
de compensar la seva inactivitat en la gesti de drets econmics a la
baronia de Castellfollit de la Roca, coneguda per la seva prepotncia
en lmbit jurisdiccional els vassalls hi sn objecte de repressi i,
si intenten qualsevulla denncia, decaces represlies (Olivares 2000:
351-353). Aix, busquen un modus vivendi alternatiu, sexposen a riscos
nancers elevadssims i es veuen arrossegats a una inexorable i pro-
gressiva caiguda en desgrcia patrimonial i social.
76
El punt dinexi
de la sort de la nissaga es pot personalitzar en Jaume Alemany de
Bellpuig sr., qui, el 3 dabril de 1556, compra per tres mil cinc-centes
lliures als vescomtes de Cabrera i de Bas el dret til dexigir una part
del delme de la parrquia de Sant Esteve Sall el districte on els
avantpassats ja tenien dominis. I, a falta de diner lquid per pagar
laventura no devia comptar que trigaria tant a cobrar dels Crulles
el que li pertocava, sendeuta creant diversos censals
77
com a m-
nim cinc.
78
La voluntat de Jaume Alemany sr. seria gestionar el delme
en qesti ntegrament certs drets sobre laltra part ja els tenia; de
fet, els havia constitut en garantia dun dot i dalgun altre crdit.
79
El
75. Ibidem, fol. 266r. Tornarem sobre aquests masos.
76. Bona part daquesta secci sha redactat a partir dAHBC, Allegacions ju-
rdiques, 14/4.
77. Sobre la Vall den Bas del segle XVI com a escenari on proliferen formes
dendeutament i usura a tots els nivells, Padrs Estivill 1997. Els Alemany de Bellpuig
o els Espuny, de qui parlarem aviat, no hi tenen cabuda, els seus instruments nancers
es protocollitzaven fora de la Garrotxa. Per a la Vall den Bas com a pea del mosaic
de jurisdiccions dels vescomtes de Cabrera a lalta edat moderna, Pons 2001: 166-167.
De fet, molts dels llinatges i de les localitzacions del present apartat comparteixen el
marc jurisdiccional vescomtal.
78. El dia 1.IV.1556 en constitueix un de tres-centes trenta-cinc lliures al pre-
vere Anton Guinart i al clergue Narcs Bahurt, ambds beneciats de Sant Pere i Sant
Pau de la Seu de Girona; el 25.IV.1556 en constitueix un de dues mil lliures a favor de
Guerau Desmiquel; tres dies ms tard dos ms de cent lliures cadascun als aniversaris
presbiterials de Girona; i el 23.VI.1556 un de mil dues-centes lliures a favor del botiguer
de Barcelona Joan Aparici.
79. Laltra part lhavia hipotecada el 7.II.1546, si no abans, en crear un censal a
favor de sa lla Isabel i son gendre Joan de Llordat; tamb en el censal de tres-centes
seixanta lliures de preu fet el 31.X.1555 a favor de Caterina, vdua i tenutria del mer-
cader giron Joan Bahurt.
concurs de crdits acumulats en tan poc temps i garantits sobre uns
mateixos drets limitats, juxtaposat a una crisi de liquiditat, converteix
en nefastos els seus moviments de pea.
A fe que Alemany i els seus tenen una xarxa de relacions molt
notable. Ns prova que, per a les seves noves inversions, aconseguir
el suport dejussori dun ampli ventall de persones de dignitat militar
del bisbat de Girona Ramon Xammar, senyor del castell de Mediny;
Pere Desbach, del castell dOrriols; Francesc de Montpalau, donzell dAr-
gelaguer; Pere Cella i de Tafurer, senyor del castell de Sant Aniol de
Finestres i de la casa de Canet; lvaro de Caramany; Pere de Margarit,
senyor del castell dEmpries; Miquel de Cartell, senyor de la torre
de Cartell, de la parrquia de Massanet; Andreu de Biure, senyor del
castell de Sant Jordi Desvalls; Joan Corts, donzell de Besal; i tamb
de pagesos ben situats i senyors tils de masos de Sant Privat den Bas,
del propi Sant Esteve den Bas, de Tortell o de Vilademany. Tortell s,
precisament, la vila ms propera al castell de Bellpuig
80
situat sobre les
Calanies, lassentament capital del districte dels Alemany de Bellpuig,
feudatari de la baronia de Sales i nucli clau per internar-se a les aspres
i muntanyoses terres de la vall del Llierca. Una rea de lalta Garrotxa
en regressi des de la baixa edat mitjana, de la qual, a falta dels drets
feudals blocats pels Crulles, cada vegada seria menys productiu osten-
tar drets dexplotaci uvial, pisccola, ramadera, cinegtica i silvcola.
81

Reecteix el seu declivi demogrc lelevat nombre de defuncions de par-
rquies constatada per lenyorat Josep Maria Marqus (Marqus 1995:
411-414 i Marqus 2007: 127).
Ai las!, els anys passen i els crdits als quals hem fet menci
van fent el seu curs, canvien de mans, per no sextingeixen. Noms
a tall dexemple: a) El censal venut per Jaume Alemany de Bellpuig sr.
el 23.VI.1556 a Joan Aparici s adjudicat el 3.VII.1574, com la resta
de lherncia del mercader barcelon, al seu gendre Jeroni Galceran de
80. Sobre la dignicaci del casal o palau de Bellpuig, lany 1417, amb un escut
amb les armes familiars, Valero 2008: 586. Lesfor tindria un rendiment efmer pels efec-
tes devastadors de dos terratrmols el 2.II.1428: noms al casal de Bellpuig hi moririen
tretze persones, incloent la mare del senyor, Roger Alemany (Matas 1905: 52 i 109-110,
obra que hem conegut grcies a Soler 2003. Sobrequs x2 1973: II, p. 34 precisen que
tamb moriren dos lls petits de Roger.
81. El 6.XII.1545 el lloctinent de batlle general a la vegueria de Girona i Besal
havia fet una amplssima concessi emtutica a Jaume Alemany de Bellpuig de laigua,
la pesca, les pastures, la caa i la llenya en tot el curs del Llierca des de Sant Aniol
dAguges ns al Fluvi i en els dominis del dit Alemany als termes dAguges i Ribelles.
La llenya, en unes rees tan prximes al Vallespir i al comtat de Rossell, podia tenir
molta sortida per fabricar el carb que alimentava les secularment puixants forges nord-
catalanes (Izard 2005).
Sorribes; aix succeeix a la cria del veguer de Barcelona; sis anys
ms tard, l1.III.1580, el titular del censal en consigna capital i ren-
des a la creaci dun altre instrument similar de preu inferior que
ell ven a Francesc Montserrat; per cert, el tal Montserrat portar un
impagament de pensions davant la justcia, com veurem en breu;
b) El 13.IX.1559 Caterina, vdua i tenutria de Joan Bahurt, i els seus
lls i hereus, Narcs i Bernat Bahurt, per pagar quatre-centes seixanta
lliures de les set-centes promeses en els captols matrimonials entre
Miquel Moler i Marianna Bahurt lla i germana dels precedents
respectivament, els cedeixen el censal de tres-centes seixanta lliures
creat quatre anys enrere per Jaume Alemany de Bellpuig sr.; aquest
censal passa el 19.XI.1571 al mercader de Girona Francesc Costa, a
qui els Moler compren una torre i una pea de terra; c) El censal de
dues mil lliures creat el 25.IV.1556 forma part del sucs dot pactat en
captols matrimonials l11.VII.1577 que Guerau i Jernima Desmiquel
ofereixen a llur lla Elionor per esposar-se amb el vescomte de Roca-
bert, Dalmau de Rocabert.
82
Ben al contrari, es veuen acompanyats daltres crdits dotals i
dinstruments de renanament. Per si Jaume Alemany de Bellpuig sr.
no shagus endeutat prou en vida, un procurador de son ll Jaume
jr. i de la primera esposa daquest, Marianna Alemany (i. e. Sagarriga,
dAlemany),
83
el barcelon Anton Frigola,
84
segueix abocant censals al
mercat a la dcada de 1570: el 26 de gener de 1573 sen constitueixen
dos de mil lliures cadascun a favor de ladministraci de les pies causes
i la priora del monestir de Santa Maria de Jonqueres de Barcelona,
on troben recer fora dames gironines (Costa 2008)
85
assegurats,
com el lector haur endevinat, sobre les rendes de part del delme de
Sant Esteve Sall. I el propi Jaume Alemany de Bellpuig jr. i la seva
82. Aquestes informacions les hem extret dAHBC, Allegacions jurdiques, 13/18
i 14/4.
83. AHBC, Allegacions jurdiques, 14/4 ens informa que haurien signat captols
matrimonials el 7.VIII.1567 amb un dot de quatre mil tres-centes lliures, esplndid a
lpoca. Aquest dot suposa la materialitzaci del llegat institut per Jaume Alemany de
Bellpuig sr. en son testament de 10.III.1565 AHBC, Fons Histric de lHospital de la
Santa Creu, capsa 22 bis, tem 10573.
84. s lAntoni Frigola duna famlia de ciutadans o mercaders de Barcelona
que, lany 1585, compra als Albert la baronia endeutada i quasi abandonada de Mald
per vint-i-quatre mil lliures i, per rendibilitzar ladquisici, satribueix els benecis dex-
plotaci dels bns comunals del nou domini? (Serra 1998: 23 i s.). En cas que s, la
cadena doperacions seria habilssima: primer procurar lendeutament i lensorrament
dun bar, desprs comprar-li el senyoriu.
85. Daqu per exemple duna Samps, presumpta familiar podia venir la relaci
amb els Alemany de Bellpuig, que conduiria a un vincle nancer? s una mera hiptesi.
primera muller incrementen lendeutament: els veiem crear un altre
censal de mil lliures de capital com a part del dot de la germana i
cunyada respectivament Agns Alemany, que el 20 de novembre de
1575 veu signats els captols amb motiu del seu matrimoni amb Mart
Joan Espuny, els descendents del qual tindran veu prpia ms avall.
Parallelament i malaurada, els Alemany de Bellpuig es van des-
fent de patrimoni i van trampejant com poden la gesti del que els
queda. Aix, el 1574 Jaume Alemany de Bellpuig jr. aliena a Lucrcia
Solanell
86
(i. e. Descatllar, de Solanell) una part del terme de Ribelles,
als seus dominis de lalta Garrotxa. O el 12 dagost de 1582, ven a car-
ta de grcia al mercader de Perpiny Pere Llobet una part del delme,
censos, tasques i altres drets que rep a la parrquia de Sant Esteve
Sall i parrquies circumvenes i als dominis directes que hi ha tingut.
La transacci es fa per tres mil cinc-centes lliures de moneda forta
de Barcelona. Laltra part dels drets de Sant Esteve segueix en poder de
la nissaga: el 18 de mar de 1585 veiem com sarrenda per set-centes
lliures anuals durant quatre anys a partir del primer de juliol als pa-
raires olotins Benet i Joan Fontanella potser aquest seria el primer
contacte i negoci seris entre les dues nissagues garrotxines abocades
a enllaar-se en el futur?
A la dcada de 1590 es comena a posar ocialment en evidncia la
magnitud del forat nancer generat pels Alemany de Bellpuig. El 14 de
desembre de 1590 una sentncia judicial condemna Jaume Alemany
de Bellpuig jr. a pagar cent seixanta lliures i les despeses corresponents
a Francesc de Vilarig i de Biure, successor en el censal creat lany 1546 a
Isabel de Llordat (i. e. Alemany, de Llordat). s la resposta a quatre
anualitats de pensi impagades. El 23 de gener de 1593 la condemna
a Jaume Alemany jr. s de cinc-centes lliures i les despeses; caldr li-
quidar-les a la muller de Miquel de Recasens prviament Crulles,
Estefania (nascuda Desmiquel), en concepte de pensions venudes i
mai cobrades del censal creat el 1556 al pare Guerau Desmiquel.
87
I
simblicament s ms dura dencaixar una nova sentncia condemna-
tria de 10 de juliol de 1593, encara que no arribi a les quatre-centes
86. En breu apareixeran altres notcies esparses sobre la nissaga Solanell. Ori-
ginria de Ripoll, si b ancada a Ribes de Freser, coneixeria un notable progrs social
i econmic al segle XVI i adquiriria un rol destacat en lexplotaci de fargues; dac llur
inters per controlar districtes muntanyencs rics en combustible vegetal propers al Ri-
polls (Nieto 2009: 124-125).
87. Catleg 2005: II, 1231-1233 (doc. 1605), captols signats el 16.X.1577 pel
matrimoni entre Francesc Dalmau de Rocabert i Elionor Desmiquel; el donzell Guerau
Desmiquel, senyor del castell i terme de Palau-Sator, dna a la seva lla, entre altres
coses, el censal que Jaume Alemany de Bellpuig sr. li havia venut uns vint anys enrere.
lliures en total, per impagament de pensions a Francesc Montserrat
(vegeu supra). Per quin motiu? Puix que es pronuncia noms onze
dies desprs de la signatura el 29 de juny de 1593 dels captols pel
matrimoni de Carles Alemany de Bellpuig I, ll de Jaume Alemany de
Bellpuig jr., lhereu de la nissaga. Laliana daquest Carles amb Jernima
Joan i Malars obre sucoses perspectives patrimonials. Es materialitzen
desprs dun fet luctus la mort de la mare del jove esps, Marianna
Alemany (i. e. Sagarriga, dAlemany)
88
quan Jernima, el 20 de juliol
de 1594, esdev beneciria de ladjudicaci ocial per part del cance-
ller de lherncia de son avi Rafel Joan.
89
Carles Alemany de Bellpuig I
pren rpidament possessi per procuraci dels bns de latractiva he-
rncia, per exemple del castell, terme i heretat de Vilagelans, a la
parrquia osonenca de Sant Pere de Granollers
90
on hi ha comprs
el feu o carlania de Rupit, vulgarment anomenada de Sant Vicen,
91

del castell, terme i delmes de Tortell, els de Sales de Llierca,
92
el lloc
88. AHCB, Arxiu del Veguer, XXXIII-8, suplicaci de 9.VII.1594 demanant lad-
judicaci de bns al ll. Un pags de Tortell declara [A Marianna] li pesava molt no
poder dispondre de sos bns ni altrament, per quant no tenia comoditat de notari ni
altra persona que aquell prengus.
89. s un patrimoni menys llaminer que antany. Matas 1905: 110 apunta a un
primer episodi dendeutament dels Malars, senyors de Sales, a partir dels terratrmols
dels anys 1420; id.: 123-128 personica un segon sotrac nancer en el cruel Joanot Ma-
lars mig bruixot, mig alquimista?, joc de paraules amb Malarts (id.: 9-17), potser
arran de la seva despreocupaci per no tenir descendncia directa. Joanot desmereixeria
els esforos de sa mare Magdalena, cristallitzats en resolucions judicials de 15.II.1537 i
30.VI.1537 (id.: 115-122), perqu es reconegus que els homes de Tortell, Sales, Gitar-
riu, Monteia, Sadernes i altres parrquies estaven sota el seu mixt imperi i no pas sota
el del rei i del sotsveguer de Besal. La tal Magdalena, vdua de Gispert II de Malars,
hauria immediatament (el 23.VII.1537) donat poder al marit de sa lla homnima, el
cavaller barcelon Rafel Joan, per prendre possessi de la jurisdicci del castell i terme
de Sales. Passat el parntesi del malastruc Joanot, el ll de sa germana Magdalena i del
referit Rafel Joan un jurista domiciliat a Besal anomenat Jeroni Joan de Malars i
successivament sa lla Jernima deurien donar continutat al llinatge i als seus bns
ho conjecturem creuant dades de Matas 1905: 115 i 128 i altres de collita prpia.
90. Lannexi daquests dominis als de la baronia de Sales shauria produt ar-
ran del matrimoni, a la segona meitat del s. XV, de Roger de Malars II amb Elvira de
Vilagelans (ibidem: 111).
91. Inclouria els delmes de Pruit i altres rendes; havia estat antigament presa
pels Olmera com a creditors hipotecaris dels Malars i per altres ttols, i desprs restituda
a Gispert de Malars, millor dit, a la seva vdua i tenutria Magdalena, en vigor duna
resoluci de la Reial Audincia de 17.III.1542 i una posterior concrdia de 3.IV.1548
entre Magdalena i Joan Onofre Olmera. AHBC, Fons histric de lHospital de la Santa
Creu, capsa 18, tem 10078.
92. Matas 1905: 102-103 situa entre 1359-1361 el moment en qu Jaume Cor-
nell hauria venut el castell de Sales i drets adjacents al ciutad de Girona Ramon de
Malars. Aquesta senyoria, documentada fefaentment des dalmenys lany 1029 i amb
possibles antecedents en un senyor de Tortell identicat des del 966, feudatria del
de Sadernes i el mas de lOrri i les seves pertinences.
93
Mereix ser
destacat el que els Alemany de Bellpuig assoleixen per via matrimonial
millor dit, per vies matrimonials, perqu a laliana de Carles amb
Jernima Joan shi suma la de dos vidus ben propers: el pare de Carles,
Jaume jr., amb la mare de Jernima, Elena:
94
consolidar lexercici de
drets jurisdiccionals entre altres al seu bagatge histric, on havien
prevalgut potestats de domini i dexacci.
95
A fe que convenen recursos a la casa familiar, puix el patrimoni
Alemany est literalment condicionat pels deutes, ara en fase de re-
nanament. En tal marc, el 10 de setembre de 1594 Jaume Alemany
de Bellpuig jr. i son ll Carles I han creat dos censals de mil lliures
cadascun a favor de Mart Joan Espuny, en bona part per liquidar-li
pensions degudes.
96
Fins i tot aix, encara lin deuen gaireb dues mil
lliures, un deute que sanir inant en els anys a venir.
97

Amb els contactes, adors i avaladors dantany, que ornaven el
prestigi social del llinatge, ms val no comptar-hi, puix que el juliol
de 1595 ja han hagut de passar per caixa, al banc barcelon de Jaume
Bru, per fer front als compromisos assumits subsidiriament i tenen
prou feina a recuperar els diners perduts a remolc dels Alemany de
bisbat de Girona, hauria estat en poder dels Rocabert abans dels Cornell. Sorprn la
contradicci de Garca Crcel i Martnez 1976: 73 - [85] (mapa 5) en relaci amb lrea
que ens ocupa.
93. Matas 1905: 86-87, el castell de Sales dominaria un districte que a partir de
1261 shauria escindit denitivament a travs duna transacci dels dominis de Mont-
palau i de Bestrac, dues rees senyorials venes ara vinculades ara rivals. Id: 37-65
practica un exercici exhaustiu de reconstrucci de totes les possessions que quedarien
dins lrbita dels senyors de Sales.
94. Matas 1905: 128-129 sembrolla en el moment demparentar Jaume jr. i el
seu ll amb els Joan i Malars, perqu desconeix aquestes segones npcies amb Elena,
vdua de Joan; nhem tingut coneixement a travs del testament de Jernima Alemany
(i. e. Joan i Malars, dAlemany): AHPB, 555/69, fol. 162r-165r (19.XI.1610).
95. Matas 1905: 52 subratlla: a) que a travs del matrimoni contret lany 1593,
els Alemany de Bellpuig aconseguissin unir-se amb els seus senyors feudals si b,
en vista dels dominis intricats que tenien uns i altres, com el mas Passolas (p. 49), i
de lamplitud de drets que els feudataris conduen (p. 113), es fa difcil pensar que la
preeminncia feudal dun llinatge sobre laltre es correspongus de facto amb una su-
perioritat incontestable; b) que els Alemany de Bellpuig haurien exercit mer imperi
i condemnat alguns vassalls a les seves forques prop del mas de Malleu, i duna
manera particularment odiosa.
96. AHBC, Fons Histric de lHospital de la Santa Creu, capsa 22 bis, tem
10573 cit., fol. [1].
97. Dues mil set-centes lliures de pensions daquests dos censals ms un debitori
de ms de mil vuit-centes noranta-tres lliures signat el 3.X.1594 conformaran les quatre
mil tres-centes noranta lliures perqu el 1621 Josep dEspuny instar execuci per via
judicial (vegeu infra).
Bellpuig; la justcia els far costat, per exemple amb una provisi de-
clarativa de la Reial Audincia de 3 de febrer de 1600 i una executiva
de 31 de gener de 1601.
98
I amb els entreparents tampoc shi pot con-
ar, sobretot si tenen interessos concorrents amb els propis. s el cas
de Mart Joan Espuny que suara referem, que el 3 de maig de 1600
comprar al marqus dAitona la seva part del delme, censos i altres
drets en el districte de Sant Esteve Sall. Ho far per gaireb deu
mil lliures ms de tres quartes parts seran satisfetes mitjanant una
condonaci de deutes nancers. I, per arrodonir loperaci i resca-
balar-se de quatre anualitats de pensions impagades ns a un global
de dues-centes deu lliures, el 19 de maig de 1603 Espuny es far
arrendar per Jaume Alemany de Bellpuig jr. lexacci durant cinc anys
de la resta de drets sobre la circumscripci, la qual cosa no implica
ni de bon tros que seixuguin els crdits sobre el cunyat: tals crdits
l11 doctubre de 1614 acabaran passant al nebot Josep Espuny amb
la resta de lherncia de son pare.
Aprotant que som a loctubre de 1614, sembla propi parlar dun
altre censal de cinc-centes vint-i-quatre lliures de capital i vint-i-sis
lliures i quatre sous de pensi anual venut el 30 daquell mes per Je-
rnima Alemany (i. e. Joan i Malars, dAlemany) i el seu marit Carles
Alemany de Bellpuig I a Pere Noguer de la potent nca del Seguer,
situada a la falda del Montcal. Limpagament dalmenys vint-i-set pen-
sions del tal censal, que suposarien ms de set-centes lliures de deute
acumulat cedit per Felici Noguer de Seguer a ttol de permuta al
noble guerenc Josep Gorgot el 29.XI.1661, permetria que la Reial
Audincia condemns sense palliatius Maringela Alemany (i. e. Fon-
tanella i Safont, dAlemany) el 25.VIII.1663 ACA, RA, Conclusions
civils, vol. 150, fol. 191r-192r, o tamb el 21.X.1667 ibidem, vol.
154, fol. 153v-154r. Ja que hi som posats, el mateix 1663 (el 17.XII.1663,
concretament) ibidem, vol. 150, fol. 326r-327v, la mateixa Reial Au-
dincia tamb condemnaria la nta de Joan Pere Fontanella a pagar mil
quatre-centes lliures en concepte de pensions degudes dun censal venut
pels mateixos avis del seu marit el 24.IX.1606 per fer front al dot de
Maria Joan de Malars, a punt de casar-se amb el donzell de Casserres
Francesc de Tord. De moment, qualsevol nestra que entreobrim ens
aboca a un panorama de fallida nancera i de fracassos jurisdiccionals.
Tampoc samortitzen, ben al contrari, els deutes de capital ni
dinteressos amb ladministraci de les pies causes i la priora del mo-
98. Causa de Ramon Xammar, Galceran de Cartell i altres anadors del censal
creat el 25.IV.1556 contra Jaume Alemany de Bellpuig jr. i Lucrcia Solanell, per valor de
vuit-centes lliures i escaig; sinsta els condemnats a lluir el censal o que Solanell es desfaci
duna part del terme de Ribelles que els Alemany de Bellpuig li havien venut lany 1574.
nestir de Jonqueres de Barcelona. Arran de lexecutria que aquestes
obtenen a la Reial Audincia el 22 de juny de 1607 contra els bns i
la persona de Jaume Alemany de Bellpuig jr. i els bns de la seva pri-
mera muller, Marianna, per un deute global de mil lliures i escaig, es
fa una subhasta pblica a Olot, Besal i Girona dels delmes de Sant
Esteve Sall. La prpia comunitat de Jonqueres esdev la millor postora
i aconsegueix ladjudicaci dels drets el 24 de gener de 1608 per tres
mil cinc-centes lliures. A partir daleshores, comencen a arrendar tal
delme per terminis de tres anys i amb quotes entorn de les dues-centes
seixanta o setanta lliures anuals.
99
I, amb aquest domini, en virtut de la
fora dels drets reals, es veuen parcialment arrossegades en la cadena
de deutes de la famlia Alemany de Bellpuig: aix, per exemple, el 8
doctubre de 1616 passen a ser objecte duna demanda del subprior i
convent de predicadors de Girona, successor dEstefania Recasens (i.
e. Desmiquel, de Recasens, prviament Desmiquel, de Crulles) en son
crdit de dues mil lliures de capital ms cent de pensi anual amb
sis anualitats insatisfetes pels Alemany.
Interrompem aqu la reconstrucci detallada de la teranyina den-
deutaments tramada pels capitostos de la nissaga Alemany de Bellpuig
no s, ni de bon tros, lobjecte principal del nostre estudi. s un mn
on escassegen les alegries judicials i sovintegen les patacades. I no sols
per qestions patrimonials i nanceres: lara bar o senyor jurisdiccional
Carles Alemany de Bellpuig I ser inculpat de falsicar moneda un
ltim recurs per treure la famlia de latzucac? i, consegentment,
ser privat de bns pel Reial Consell
100
Pere Solanell nadquirir un
bon lot per tres mil cinc-centes lliures a la parrquia de Ribelles i,
segons alguns, tamb fora daquesta;
101
tamb se linculpar de la
99. Contractes de 20.V.1608, 17.VI.1611 o 27.V.1614 (AHBC, Allegacions jur-
diques, 13/18).
100. El 12.XII.1612 una legaci del bra militar de Catalunya compareix davant
dels diputats i odors de comptes per denunciar-los la contrafacci feta de diferents
constitutions en la declaraci del Reial Consell declarant la conscaci de bns de Carles
Alemany, com sols en Cathalunya hy puga haver conscaci [...] en cas de heretgia y
de leza magestat in primo capite. Els membres consistorials es comprometen a mirar
lafer i actuar degudament (DGC: IV, 88).
101. Un dictamen consultiu de 7.XII.1612 signat per Jaume Cncer, Baltasar
Morell, un tal Agramunt i Felip Vinyes AHSCP, Herncia de Carles dAlemany, tem 9
sostindria que en lexecuci i posterior venda shi haurien incls el mas Pol, el mas dels
Torrents i la coma del Ferrer, cosa que Jaume Alemany de Bellpuig jr. refusaria. El seu
ll Carles Alemany de Bellpuig I tamb rebutjaria, a partir de 2.XII.1637, que lexecutor
judicial hagus tingut facultat de vendre certs dominis del seu llinatge que mai havien
estat dins els termes de Ribelles o de Sant Vicen de Principi, com per exemple la dita
coma del Ferrer, els Girants o la capella de Sant Aniol dAguges. A AHBC, Allegacions
jurdiques, 13/18, hi ha una cronologia dactuacions i precisions en relaci amb aquests
mort de labat Cartell de Banyoles. Lagost del 1616 veur el castell de
Bellpuig de la seva famlia enderrocat en el marc de lofensiva del duc
dAlburquerque contra el bandidatge (Torres 1995b: 96-97 i Capdeferro
2001: 65-66); el juny del 1623 ser detingut no li servir de res ha-
ver buscat lempara duna esglsia i empresonat durant gaireb tres
anys en condicions ignominioses. La seva llibertat ser una grcia de
Felip III (IV), amb motiu de la seva visita al Principat i la celebraci
de Corts Generals als catalans lany 1626 (Capdeferro 2010b: 1077 i s.).
A partir daquesta recuperaci del crdit social, maldar per sanejar
una mica el seu panorama econmic.
Tal sanejament el buscar per diverses vies: a) Per exemple, a
travs dalienacions: vendr patrimoni de lherncia de la seva esposa
Jernima Alemany procedent dorgens alternatius als Joan i als Malars,
com el delme de la parrquia de Sant Pere de Roda, a la dicesi de
Vic, i una torre i altres drets a la parrquia barcelonina de Sant Joan
Desp.
102
b) Tamb amb actuacions jurdiques patrocinades per Joan
Pere Fontanella, com unes a que el noble Llus de Peguera que no
sha de confondre amb lextint magistrat del Reial Consell de Catalu-
nya li pagui els interessos de tres-centes lliures que avantpassats seus
per part de mare no havien liquidat als Alemany de Bellpuig des que,
el 1576, Guerau Benet Llaudes els havia comprat a carta de grcia el
delme de Tortell amb el comproms desmerar-les en lluir-los censos.
103

c) Presumim tamb guiada per Fontanella la durable causa empesa per
Carles Alemany de Bellpuig I lhauria incoada son sogre perqu
els homes de les parrquies de Santa Ceclia Sadernes i Sant Mart de
Sales paguin els delmes de les olives que hi cullin, la qual cosa porta
a debatre lamplitud de la universalitat decimal abasta cultius nous?
(Gifre 2011: 228-230), a discernir terres delmeres respecte daltres,
etc. Reclamem atenci envers una cronologia sospitosa: en tal causa,
desprs de diverses provisions de 1626 i 1629, el 8 de juliol de 1630
sarriba a una concrdia on els tinents de terra i/o cultivadors doliveres
es comprometen a assumir la mateixa soluci que determini la Reial
Audincia per a un plet anleg obert a Figueres. El juliol del 1637 es
tanca en ferm el cas empordans i no s ns cinc anys i mig desprs,
el 6 de desembre de 1642, que simpetra la translaci de la soluci
termes que la nissaga havia adquirit el 20.X.1516 de la m de Bernat Alemany. En canvi,
Matas 1905: 58 o 149 aporta poca llum, ad es. sobre el mas Torrents o un mas Pol, de
Sadernes, que no consta que fos dins la baronia de Sales.
102. ACA, RA, Conclusions civils, vol. 180, fol. 317v-322v (3.XII.1692), esp. p. 319,
no especica el moment de loperaci.
103. ACAP, Diversorum iuris, tom 3 (vol. J-131), fol. 273r-276v i 307r-311v.
al cas garrotx per via jurisdiccional. Succeeix a la sala del regent la
Cancelleria ell, Josep Fontanella, ns absent; dos dies desprs del
jurament del nou virrei de Catalunya, Philippe de la Mothe relativa
manca de supervisi?; amb parents i dels com Joaquim de Malla
o Narcs Peralta entre els votants.
104
En aquest punt, sens comencen a confondre plans: Fontanella
resulta que ostenta la titularitat de la notaria prpia del senyoriu
de Sales (Matas 1905: 154), com ja li hem vist tenir el domini di-
recte de la notaria de districte de Sant Pere de Besal (p. 77 i s.).
Suggerent. I, tot sigui dit, per compromisos vinculats als seus acon-
duments municipals, li pot escaure dur plets contra interessos de
Carles dAlemany de Bellpuig I. Aix, com a advocat de Vic, pren el
relleu duna causa reculada
105
respecte al terme de Vilagelans que
es pretn desvinculat del castell i, per tant, ali als Alemany;
106
ho
fa, tanmateix, amb una devoci aparentment i sospitosament escas-
sa, noms puntualment incrementada (V13, de 13.X.1638, i BICAB,
569-48 bis, tem 24), advertint sovint el seu client corporatiu de la
fragilitat dels seus arguments.
107

El lector es va fent una idea del context, de la macla dinteressos,
on anir a raure Maringela Fontanella i Safont. El seu futur marit
vindr al mn com a Carles Ros i Alemany de Bellpuig. Batejat el 4 de
juny de 1626, ser besnt de Jaume Alemany de Bellpuig jr. (1621) i
nt i hereu de Carles Alemany de Bellpuig I, dels quals acabem de fer
menci. Ben jove esdevindr orfe: Marianna Alemany de Bellpuig mo-
rir el 14 de gener de 1640 i Josep Ros sr. el 5 dagost de 1636 (vegeu
p. 387 nota 115). Lavi, tement la dels seus dies, testar el 22 dabril
de 1642 davant del prevere de Santa Maria de Tortell Joan Castellar.
A falta de descendncia dels seus lls Jeroni, el primognit, i Jacint,
nomenar hereu, tant dels propis bns com dels de la difunta esposa,
que li havia conat lelecci, el jove que ens ocupa. I el deixar a la
104. ACA, RA, Conclusions civils, vol. 131, fol. 59r-60r (11.VII.1626), amb una
motivaci que curteja del relator Francesc Mitjavila i Franquesa, tamb de neutralitat
poltica compromesa per banda regalista (Torras Rib 1998); vol. 134, fol. 199v-200r (28.
XI.1629); vol. 139, fol. 19v-21v (6.XII.1642). Com a seqeles daquesta darrera resoluci,
vegeu ADPO, 3E2/386, concrdies de 19.XII.1644 i 1.III.1645 (Gifre 2011: 236 i s.).
105. Ens consta com a mnim des dAMVI, vol. 15 de provisions de Vic, fol. 188,
instruccions de 2.VI.1625 al sndic Joan Ribot, enviat a Barcelona.
106. Un resum-testimoni del rgim nal donat a Vilagelans lofereix Carles Ale-
many de Bellpuig III (p. 404 i s.) en un escrit de 1717 reivindicant exempci dallotja-
ments per al castell del qual, a diferncia del terme, encara ostenta drets dominicals i
jurisdiccionals: AMVI, Sndics. Cartes i memorials, s. XVI-XVII.
107. AMVI, vol. 13 CR, cartes del sndic Joan Pujades de 9.VI.1638, 21.VI.1638
i 1.VII.1638 i altres, o del sndic Antoni Illa de 29.IX.1638 i daltres dates.
merc del dest, puix traspassar un parell de dies abans de Nadal.
108

En i per adir lherncia per partida doble, Carles haur dinvertir
lordre dels seus cognoms lidentiquem com a Carles Alemany de
Bellpuig II. De forma immediata se li plantejaran problemes en seu
jurisdiccional, que s possible que afronti amb Joan Pere Fontanella.
109

Tals problemes no lenfrontaran pas amb sa germana Marianna, que
emprendr temps a venir el cam religis com a carmelita descala,
110

sin amb son germ primognit Josep Ros jr. Seran fonamentalment
pel dest del patrimoni de les famlies Joan i Malars, deixats per lvia
materna, Jernima (1625).
111
A partir de mitjan 1645, Carles Alemany
II podr comptar amb el suport de Maringela Fontanella i Safont.
Mitjanant laliana nupcial, Joan Pere Fontanella i el seu primognit
apostaran per adoptar i afaionar un hereu extern noble! que
supleixi la falta de lls mascles per part de Josep;
112
Carles Alemany
II, per la seva banda, obtindr liquiditat per mantenir la seva dignitat
i el seu patrimoni, encara amb potencial la meitat de les quatre
mil lliures del dot es destinaran, en qesti de dies, a recomprar de
Llus Peguera Llaudes, setanta anys desprs, el delme de Tortell i
altres drets dominicals.
113
El matrimoni, ai las, durar poc ms de
set anys. A partir de la defunci de Carles Alemany II el 23 de juliol
de 1652, Maringela Alemany (i. e. Fontanella i Safont, dAlemany)
haur de batallar com a tenutria a la Reial Audincia de Catalunya
per lafer que ja hem esmentat contra Carles Ros jr. Tamb per molts
altres. Plegats, els dossiers projectaran de la nta Fontanella gran una
108. El testament es publicar el 24.XII.1642 ACA, RA, Conclusions civils,
vol. 140, fol. 64v-65v, esp. p. 65r (28.IV.1644), presumiblement lendem de lbit.
109. Carles II deur heretar de son avi s un dir el patrocini legal de Fon-
tanella. Sabem que lolot, al nal de la seva vida, lassessorar en una reivindicaci
dinerria vinculada a divergncies liquidatries derivades de la resoluci judicial de
31.VIII.1576 ja explicada, a partir de dues estimacions de 1564 i 1589 molt allunyades:
ACAP, Diversorum iuris, tom 3 (vol. J-131), fol. 269r-272r.
110. AHPB, 706/58, testament de 15.IV.1667 abans de deixar el mn secular per
entrar com la novcia Marianna de la Concepci al convent de la Immaculada Concepci
de Barcelona. Hauria estat ms acompanyada de famlia si shagus fet monja clarissa a
Santa Maria de Jerusalem, com les parentes Bosser, Safont, Serra (les Sala mencionades
tamb?) 706/21, procura de 29.III.1664.
111. AHPB, 555/69, fol. 162r-165r, testament ests el 19.XI.1610 i publicat el
27.II.1625.
112. AHPB 563/79, captols de 5.VI.1645 per al matrimoni de Carles Alemany de
Bellpuig i Joan amb Maringela Fontanella i Safont (referits a la p. 138, pel que fa a
una clusula preveient quatre anys de convivncia familiar davis, lls, nts i eventuals
besnts).
113. AHPB 563/75, fol. 126r i s. (14.VII.1645). La retrocessi arrossegar alguna
incidncia liquidatria collateral, en principi amb males perspectives per a Carles Ale-
many II: ACA, RA, Conclusions civils, vol. 143, fol. 39r-41v (31.V.1647).
imatge de pledejant impenitent, de presncia assdua en allegacions
jurdiques. Comprovem-ho, identicant litigis, sovint simultanis.
Plet dels Alemany contra els Ros, que cediran llurs drets a Llupi
Tot just desprs que mori Carles Alemany de Bellpuig I, el 23
i el 28 de desembre de 1642 son nt Josep Ros ocupar amb homes
armats el castell i el terme de Sales, el lloc de Sadernes i les jurisdic-
cions i drets dominicals relacionats amb ells, i impedir a son germ
secundognit Carles Alemany de Bellpuig II prendren possessi. Aquest
darrer, per la seva part, el 24 de desembre prendr possessi del lloc,
la jurisdicci i altres drets de Santa Maria de Tortell, el dia 29 de la
casa, mas i herncia de lOrri dins la parrquia de Sant Miquel de
Monteia i el dia 28 del castell, la torre i lheretat osonenca de Vila-
gelans.
114
El 10 de gener de 1643, Carles incoar un judici en relaci
amb les antigues pertinences de Jernima Alemany (i. e. Joan i Malars,
dAlemany) per conservar-ne el que ja tindr ocupat i adquirir-ne el
que hagi caigut en poder de son germ primognit cridat a assumir
lheretat paterna dels Ros.
115
Josep reconvindr Carles en totes les seves
peticions amb gran celeritat. Ara b, ser venut per ell grcies a una
provisi molt probablement poltica una altra, per tant proposada
per Narcs Peralta a la sala del regent la Cancelleria.
116
114. ACA, RA, Conclusions civils, vol. 180, fol. 317v-322v (3.XII.1692), esp.
fols. 319v-320r. Vegeu tamb, en relaci amb la secci on ens endinsem, AHCB, Al-
legacions jurdiques, VIII-2 (2) document precedit dun utilssim arbre genealgic de
la famlia Alemany i VIII-2 (3).
115. ACA, RA, Conclusions civils, vol. 140, fol. 163r-165r (8.VII.1644) informa
que Josep Ros i Reig mor el 5.VIII.1636, onze dies desprs destendre son testament
a Perpiny. Tamb que aquest Ros i Marianna Alemany i Joan havien signat captols
matrimonials el 25.X.1619 a la capital rossellonesa. Carles Alemany de Bellpuig I havia
fet a la seva lla una donaci per valor de quatre mil lliures, tres quartes parts de les
quals per mitj de la constituci de censals. El 8.VII.1644 sobligaria Carles Alemany de
Bellpuig II a pagar-ne a son germ Josep quinze pensions degudes entre 1621 i 1636,
per un valor total de dues mil dues-centes cinquanta lliures. La condemna seria molt
severa, sinfereix del fet que inclouria les costes del procs.
116. Sospitem que s poltica a partir del seu contingut, de la celeritat en dic-
tar-se, tamb del vincle que sanava consolidant entre la seu jurisdiccional i una de les
parts del litigi malgrat que el regent fos fsicament a Mnster (p. 341), nalment
de la condici de collegues i companys en laventura secessionista de Josep Fontanella
i Narcs Peralta. Ns illustratiu que el primer confegs un sonet laudatori (Vall 2001:
171-181) com a prolegomen a lobra desperit gallicanista del segon editada el 1646
(Hernndez 2004).
Daquesta manera, Carles Alemany de Bellpuig II es podr titular
bar de Sales i exercir jurisdicci i puncions senyorials com a tal, aviat
de bracet de la seva Maringela, presumim ben cofoia amb la amant
dignitat.
117
Les hostilitats familiars seran reavivades pels descendents
dels litigants originaris a principi de la dcada de 1680. Des del 22
doctubre de 1680, evocat a la Reial Audincia el judici amb compo-
nents possessoris i petitoris, shi ventilaran diversos elements de dret
successori labast dels efectes dun decoms i dun dret delecci
dhereus sobre diverses generacions, la possibilitat de privilegiar un
nt secundognit quan shavia preestablert el principi de primogenitura
per als lls, etc. Una provisi del judici possessori de 20 de maig de
1683 versemblantment revocar la situaci instaurada el 1644 i decla-
rar que cal retornar a la lnia Ros els drets sobre els llocs de Sales
i Sadernes i els mbits de Gitarriu i Sant Miquel de Monteia per
tant, la dignitat i condici de barons de Sales. Naturalment recorregu-
da amb efectes suspensoris per Maringela Alemany (i. e. Fontanella
i Safont, dAlemany) i els seus, ser la darrera resoluci estrictament
entre familiars.
118
I s que el 9 de febrer de 1686, Carles Ros i Ortaf,
ll de Josep Ros, installat a Perpiny, cedir els seus drets en la causa
garrotxina a Manuel Llupi i Baller atenci al segon cognom,
119

portantveus de general governador entre 1673 i 1696, en compensaci
dun crdit per valor donze mil lliures.
120
Tal cessi, pactada quasi
clandestinament al lloc empordans de Llers, ser titllada de simulada,
fraudulenta i antijurdica per la part capitanejada per la nostra Mari-
ngela Alemany. Protestada tamb sota lespectre de la potioritatem per
la Diputaci del General com a defensora de les constitucions de Ca-
talunya, generar un agre enfrontament de dimensi juridicopblica.
121

Una nova provisi de la Reial Audincia de 3 de desembre de 1692
117. ACA, RA, Conclusions civils, vol. 140, fol. 64v-65v (28.IV.1644).
118. No gura ni als ndexs onomstics o cronolgics corresponents a ACA, RA,
Conclusions civils, vol. 171 (1683), ni al registre de Provisions verbals civils, vol. 58
(1682-1685).
119. Vila 2007: 348 i 349, Francesc Fontanella i Garraver hauria obtingut el
3.X.1650 bns conscats al desafecte Joan Baller. Deixem la dada sobre la taula.
120. Suposem que ser per pagar les quantioses pensions daquest censal cinc-
centes cinquanta lliures anuals que el 21.II.1698 Josep Ros en vendr un altre de tres
mil nou-centes seixanta lliures a Manuel Llupi. Ho dedum dACA, RA, Conclusions civils,
vol. 221, fol. 31r-34r (30.III.1746). Matas 1905: 130 no contextualitza b aquesta xifra.
121. Prez Latre 2006: 151 i 175, amb una llargussima llista dallegacions jurdi-
ques i memorials poltics suscitats per la controvrsia. Naturalment la literatura jurdica
decisionista tamb es far ress del polmic cas, per exemple Tristany 1688: cap. 51, esp.
nm. 55 i s. El professor Antoni Simon Tarrs ens ha fet avinent que hi est treballant.
tindr tres efectes de transcendncia cabdal:
122
a) dentrada dissipar
les ombres de legitimitat sobre Manuel Llupi com a cessionari de
Josep Ros; b) impedir a qualsevulla de les parts en conicte disputar
a laltra la possessi dels drets que tingus ocupats abans dincoar-se
el litigi s a dir, canonitzar les mesures de fet realitzades cinquanta
anys enrere; a partir daqu, Maringela Alemany i els seus perdran
efectivament i denitiva Sales, Sadernes, Gitarriu i Monteia;
123
c) tamb
i en conseqncia far que romanguin per a Maringela Alemany
i son ll Carles Alemany de Bellpuig II dues possessions el mas
de lOrri i una pea de terra a la parrquia dEntreperes que visi-
blement la resoluci de 1683 hauria declarat que no els pertocaven.
Una provisi de 30 dabril de 1694 en relaci amb drets dominicals i
senyorials sobre masos de Tortell puntualitzar o recordar la total
desvinculaci respecte a la complicada causa en curs dels drets rela-
cionats amb el castell de Bellpuig, romasos en poder de Maringela i
els seus
124
encara un senyal de la imbricaci histrica del patrimoni
Malars o del senyoriu de Sales amb el dels feudataris Alemany; preve-
nim el lector que en el futur el risc de confusi encara anir creixent
(interessadament?). En denitiva, Manuel Llupi i els seus enfocaran
el nal del segle XVII consolidats com a barons de Sales. Mantindran el
ttol durant moltssim temps,
125
encara que mitjanant una concrdia
de 1703 restitueixin a Josep Ros dues terceres parts es reservaran
el ter restant dels seus drets sobre el cobejat districte garrotx. Al
nostre entendre, amb aquest acte de retrocessi parcial Llupi i Ros no
faran sin conrmar el carcter fraudulent de linstrument de 1686.
126

122. s la substanciosa provisi citada mantes vegades: ACA, RA, Conclusions
civils, vol. 180, fol. 317v-322v. Es tracta duna resoluci fora conservadora, aprovada
per uns magistrats visiblement tips de les intricades estratgies processals i les confusi-
ons doctrinals emprades pels litigants per emparar-se de bns de la part contrria. Ho
explicita la prpia conclusi i ho recull el resum que sen fa al punt 15 dun articulat
de l1.II.1729 AHSCP, Causes judicials, carpeta 7/23, el contextualitzem a la p. 409:
[Dun attento de la sentncia] se infer que no tenian lloch los interdictes adipiscende
resprocament intentats per las parts com a intrincats e involuts ab moltas dicultats y
vrias opinions dels autors y, per consegent, que solament tenian lloch los interdictes
retinende, i que se havia de donar la manutenci a cada una de las parts per aquells
bns dels quals havian preocupat la possessi.
123. A partir duna provisi fonamentalment liquidatria de 30.III.1746 ACA,
RA, Conclusions civils, vol. 221, fol. 31r-34r, inferim que el trasps de possessions es
far desprs de la resoluci de 1692 i no pas de 1683.
124. Ibidem, vol. 182, fol. 165r-v.
125. Matas 1905: 55, 132 i 134 ho sost a partir dun document de 1733, duna
resoluci de lAudincia de Catalunya de 1760 i duna capbrevaci de 1768.
126. El fonament daquesta retrocessi seran els abundosos deutes acumulats
pels Llupi envers els Ros senyal que no els han satisfet les pensions derivades ni
Per enredar ms la troca, Maringela Alemany (i. e. Fontanella i Sa-
font, vdua dAlemany) i el seu ll Carles pretendran del portantveus
de general governador la restituci de la vall i baronia de Conat (Gifre
2006: 127), que hauria anat a raure en poder dels Llupi desprs que
Jaume Alemany de Bellpuig sr. en fos espoliat indegudament a mitjan
segle XVI aix ho havien reconegut lemperador Carles o Felip I (II).
127

En traspassar Manuel Llupi loctubre del 1708, la seva posici en els
litigis locupar la seva jove Marianna Llupi (i. e. Gelabert, de Llupi),
enviudada labril del mateix any de Joan Llupi i Agull (Gifre 2006:
120). Tindrem ocasi de resseguir-li les passes a la p. 409 i s.
Causa del captol de canonges de Vic contra els Alemany de Bellpuig
La consolidaci de la possessi dalguns bns que havien estat
dels Joan i dels Malars naturalment comportaria obligacions no no-
ms satisfaccions a Maringela Alemany (i. e. Fontanella i Safont,
dAlemany) i al seu ll Josep. Una delles seria el pagament de trenta
lliures de pensions anuals per un censal de sis-centes lliures creat
el 21 dagost de 1578 per Jeroni Joan de Malars, en nom propi i de
sa germana Jernima,
128
al captol de canonges de Vic, amb part del
delme de Sant Pere de Roda i Sant Esteve dOsormort recordem
la connexi amb lheretat de Vilagelans com a garantia. El juny de
1667, el captol reclamaria als Alemany quatre-centes quinze lliures
per pensions impagades. La nta i el besnt de Joan Pere Fontanella
contestarien la demanda recordant, duna banda, un dipsit per les
sis-centes lliures de capital que haurien consignat la tardor del 1652
a la taula de comuns dipsits de Vic; de laltra, instarien la citaci
com a demandat addicional i prioritari del pags acomodat de Sant
Esteve de Granollers Pau Pla de la Sala, qui, en arrendar-los lexacci
del censal de 1686 ni del de 1698. Matas 1905: 130-131 parla daquesta concrdia per
no la contextualitza com cal a causa duna confusi incomprensible dinteressos de les
branques Ros i Alemany de Bellpuig.
127. Qualsevol estudi sobre aquesta baronia i els actes jurisdiccionals amb
mixti de components de legalitat i doportunitat que la treguin de mans dels Alemany
de Bellpuig haur de comenar per una anlisi profunda de la llarga i controvertida
pels vots particulars provisi de 7.II.1576 dACA, RA, Conclusions civils, vol. 79,
fols. 194r-205r. Sobre les reivindicacions dels nostres protagonistes a nals del segle XVII
per obtenir la restituci de Conat, AHCB, Allegacions jurdiques, VIII-2 (4). Sobre lad-
judicaci per part de Felip II (III), lany 1606, de la baronia de Conat a Gabriel Llupi
i Saragossa, Prez Latre 2006: 182.
128. Les dades daquests pargrafs les hem obtingudes de: 1) AHG, Fons Pella
Forgas, capsa 220, I.3.27.49; 2) ibidem, I.3.27.50; 3) BICAB, Sala dAllegacions, capsa
105, tem 6; 4) AHBC, Allegacions jurdiques, 661/1, tem 5337.
del mencionat delme almenys entre 1653 i 1657, hauria assumit els
crrecs derivats del censal.
129
El captol catedralici vigat rebatria que
el tal censal hagus estat amortitzat, en tant que el dipsit de diner
lquid a la taula municipal hauria estat fet en un lloc diferent al con-
vingut i no hauria estat intimat formalment a la persona competent
del collegi de canonges; i, sobretot aquest esdevindria el nucli dur
de la controvrsia no shauria realitzat en moneda de plata barcelo-
nina la del capital inicial sin en moneda local daram, presumim
batuda durant linici de la turbulenta dcada de 1640 (Crusafont 2001
i Sanahuja Anguera 2003): un numerari progressivament devaluat, ms
encara desprs del retorn del Principat a lobedincia a Felip III (IV).
Amb la seva maniobra oportunista i, com es veu, fallida, Marin-
gela i Josep engruixirien lelevat contingent dimplicats en problemes
de numerari que suscitarien debats pblics i pullularien pels tribunals
de la Catalunya endeutadssima del tercer quart del XVII (Dant 1998:
31, Crusafont 2005, Gifre 2005: 18).
Els Espuny contra els Alemany per impagaments de crdits dotals
El dest voldr que un dels litigis que mantindran ocupada Mari-
ngela Alemany (i. e. Fontanella i Safont, dAlemany), vdua i tenutria
de Carles Alemany de Bellpuig II, sigui contra uns altres entreparents
seus que histricament havien estat implicats en lexacci i gesti dels
delmes de Sant Esteve den Bas, com el besavi Joan Fontanella, i des-
prs havien resultat lleials clients de lavi Joan Pere Fontanella i a
ms, ideolgicament fora ans a ell.
130
Estem parlant dels membres
de la famlia Espuny.
Entre les dcades de 1610 i 1640, Joan Pere Fontanella havia exercit
reiteradament, sol o amb collegues insignes, com a advocat del donzell
barcelon dorigen penedesenc Josep Espuny i Alemany. Per exemple,
en la seva croada iniciada el 1609 per recuperar de Josep Bartomeu i
129. A AHPB, 691/8, fol. 170v-172v, hem localitzat un arrendament convingut el
9.VI.1649 entre les mateixes parts sobre drets decimals de Vilagelans i Roda que regiria
per un bienni a comptar des de l1.VI.1649. No hi identiquem cap clusula que pugui
comportar una promesa dindemnitat en relaci amb el censal en qesti a favor del
senyor i arrendador.
130. Lnic context en qu apareix una clara discrepncia poltica entre Fonta-
nella i Josep Espuny s en el debat de si les institucions catalanes havien dassistir a
la presa de possessi com a virrei per part del bisbe de Barcelona Joan Sents, quan
encara Felip III (IV) no havia jurat com a rei: Fontanella sacabaria decantant pel
bndol possibilista i laltre, segons sembla, seria dels que el tractarien de trador a la
ptria i intentarien ns i tot assassinar-lo (Casas ed. Pujades 1975: C132, 11.I.1623).
dEsps, un parent duna nissaga ennoblida tamb del Peneds, sis mil
set lliures de capital (i tres mil i escaig dinteressos) dunes lletres de
canvi impagades. Lavi i el pare dEspuny (Jaume i Mart Joan) havien
assolit aquest crdit respecte del pare de Bartomeu (Miquel) al llarg
de les dcades de 1570 i 1580, en qu havien compartit algunes inicia-
tives mercantils o nanceres, per exemple arrendaments de drets de la
bolla del General de Catalunya (Garca Espuche 1998: 297 i 303-304)
o operacions als mercats de Li, aleshores encara atractius (Gascon
1971: 643 i s.) i sovint emprats per negociants catalans com ells per
donar aparena de legitimitat a maniobres especulatives opaques.
131

Com a contraatac, Josep Bartomeu demanaria lanullaci duns censals
que son pare, decidit a adquirir la baronia de Florejacs, havia venut a
lavi de Josep Espuny. Esgrimiria que amb loperaci el tal pare havia
disposat illegtimament de bns vinculats a la famlia en virtut duns
captols matrimonials.
132

El lector ja es pot ensumar la ra del pledejar entre la nta del
nostre advocat olot i Josep Espuny: nombroses pensions pendents dels
tres censals de mil lliures que Jaume Alemany de Bellpuig jr., amb la
seva muller i amb el seu ll ms tard, havien creat el 1575 i el 1594,
fos com a part del dot dAgns Alemany casada amb Mart Joan
Espuny, fos per nanar-ne pensions venudes i impagades.
133
El 14
doctubre de 1621 Josep Espuny, versemblantment considerant que la
mort del seu oncle Jaume dos mesos abans li obria la veda, hauria
instat un procediment executiu diligent de reclamaci a Carles Alemany
131. El fet que protagonistes indiscutibles dHernndez 1997 ad es. Francesc
i Bernard Granollachs o Miquel Puigjaner testiquessin a favor dels Espuny en llur
plet contra els Bartomeu indica que les dues famlies ara enfrontades haurien participat,
possiblement amb un nivell inferior de cabals, en llur mateixa activitat especulativa.
132. Algunes allegacions jurdiques ens han servit per enlar aquest argument
i com a testimonis de la creixent dedicaci de Joan Pere Fontanella als Espuny passa
a liderar-los lequip jurdic: 1) ADG, volum 34-516, tem [57] (aprox.). 2) Ibidem, tem
[63] (aprox.). 3) Ibidem, tem [66] (aprox.); malgrat lautoria collectiva formal, confeg
el text Fontanella, que prengu aix el relleu a Vicen Hortol; ho demostren la invoca-
ci Iesus Maria cum utroque Ioanne que gura al capdamunt del text, la redacci en
primera persona del singular i una citaci que es fa al De pactis nuptialibus com a obra
prpia. 4) AHG, Fons Pella Forgas, capsa 203, tem I.3.6.14 desprs de dues dcades
de relativa concrdia, la manca de liquiditat de lobstinat deutor tornaria a enrevessar
les coses; Espuny hauria de pugnar per la prioritat dels seus crdits per sobre dels de
lesposa de Bartomeu. 5) En tal conjuntura, tamb cal ubicar ACAP, Diversorum iuris,
tom 3 (vol. J-131), fol. 286r-288r. A nivell jurisprudencial sobre aquest cas, vegeu per
exemple ACA, RA, Conclusions civils, vol. 125 (1620), fol. 53r-54v (13.I.1620).
133. Per confegir aquesta narraci han estat cabdals, a ms de les allegacions
impreses que referirem aviat: 1) AHBC, Allegacions jurdiques, 14/4; 2) Ibidem, 13/18;
3) AHBC, Fons histric de lHospital de la Santa Creu, capsa 22 bis, tem 10573.
de Bellpuig I per quatre mil tres-centes noranta lliures barceloneses.
Tal procediment seria sorprenentment sobresegut per Hiplit Munta-
ner a la Reial Audincia el 28 de maig de 1624 en defensa dels drets
dels menors Alemany obtinguda la resoluci, ja es podria procedir
a emancipar el primognit Jacint, el 14 de mar de 1625. Espuny no
tiraria la tovallola sobre un crdit que anava meritant cada cop ms
deutes i els corresponents interessos. La progressiva dinamitzaci del
cas, especialment notria el 1639, es frenaria en sec amb les alteracions
socials i poltiques de 1640. Maringela Alemany (i. e. Fontanella i Sa-
font, dAlemany) entraria en joc en lafer desprs de lbit del seu marit,
com a tenutria, quan Espuny demans la citaci del seu ll Josep, el
2 de setembre de 1654. I ho faria amb una certa arteria, actuant per
la via de grcia no pas per la de justcia tot impetrant el juny de
1655 del prncep de Conti la donaci que ja hem mencionat dels drets
de la casa dEspuny sobre una part dels delmes de Sant Esteve den
Bas aleshores zona ocupada pels francesos (p. 363). Sobre la base
daquest instrument, entendria neutralitzats deutes i crdits, actius i
passius, per una ctio brevis manus (Fontanella 1645: cap. 359-360),
ergo alliberada lherncia dAlemany i de Bellpuig de qualssevulla pres-
tacions als Espuny. Quan les tropes austriacistes recuperarien la zona
den Bas, Josep Espuny contestaria la donaci de Conti com a feta
sense conscaci pblica prvia ni justicable i, per tant, amb defecte
de potestat; endems, refusaria que hagus pogut produir una confusi
de patrimonis i una consegent extinci de deutes. La revocaci per
part del magistrat Rafel Vilosa del sobresement de 1624 no faria sin
afegir llenya en un foc ja prou difcil de controlar.
134
No ens detenim
ms en la descripci del plet ni en lanlisi dels arguments que shi
esgrimirien, puix que fugirem massa del nostre camp destudi. Cloem
lapartat dient que la causa es perllongaria en el temps i aniria passant
de mans. A principi del segle XVIII hi trobarem Maria Ribera (i. e.
Espuny i Claramunt, de Ribera) i la noble Maria Morera (i. e. Espuny
i Berardo, de Morera) subrogades en les veus dels Espuny amb un
crdit total estimat de trenta mil set-centes disset lliures; ms endavant
els cnjuges Ortaf assumirien la incmoda posici dels Alemany de
Bellpuig.
135

134. 1) AHCB, Allegacions jurdiques, VIII-2 (9); 2) AHG, Fons Pella Forgas,
capsa 208, tem I.3.11.28; 3) Ibidem, tem I.3.11.29.
135. Vegeu la p. 409 i AHBC, Fons histric de lHospital de la Santa Creu, capsa
22 bis, tem 10573 cit.
Narcs de Rocabruna contra els Alemany per altres crdits impagats
Podrem continuar resseguint dossiers tant o ms problemtics.
Per exemple el que enfrontaria Maringela Alemany (i. e. Fontanella
i Safont, dAlemany) i el seu ll Josep al noble Narcs Rocabruna,
antigament Samps. Batejat el 8 dabril de 1630, era ll de Joaquim
Samps i Rocabruna i de Maringela Samps (i. e. Montpalau, de
Samps). Es tractava dun altre entreparent garrotx dels Alemany de
Bellpuig, duna nissaga amb la qual shavien contret deutes en concep-
te de dots i altres. Ja hi havia vincles entre les dues lnies familiars,
si ms no des de mitjan segle XVI:
136
el 1556 el germ secundognit
de Jaume Alemany de Bellpuig jr., Bernat, shavia casat amb Mari-
ngela Montpalau, lla i hereva de Francesc Montpalau del castell
de Montpalau, a la parrquia dArgelaguer
137
i dAnna Samps. Als
captols matrimonials shavia estipulat que mil de les mil cinc-centes
lliures del dot se satisfarien amb rendes dun censal ad hoc.
138
Narcs
Rocabruna incoaria la causa contra la lla de Josep Fontanella el 8
de novembre de 1661 i aconseguiria mitjanant una provisi de 1663,
moderada amb una altra de 1664,
139
lexecuci de certs bns de la casa
dAlemany. Desprs daltres vries incidncies jurisdiccionals,
140
el 8
136. Estan documentats des duna poca molt ms reculada els llaos dels Mont-
palau amb els antics senyors de Sales llurs superiors feudals, predecessors dels Malars
i els Joan en el control de la baronia de la qual els Alemany de Bellpuig tamb serien
feudataris (Matas 1905: 38, 78, 81-83 i 86-87).
137. Daquest nucli, concretament de la uni de Gaspar Montpalau i la seva
primera muller Helena Solanell, en naixeria el que seria monjo a Ripoll i des de mar de
1642 abat de Banyoles Francesc Montpalau, actiu en el bndol profrancs en la dcada
de 1640, per la qual cosa la Diputaci li conaria delicadssimes ambaixades a Pars
agost de 1644-gener de 1645 i desembre de 1649-febrer de 1650 i sel nomenaria
canceller de Catalunya el novembre de 1651 (Constans 1960). Interessa que el 5.VI.1645
fou testimoni en la signatura dels pactes nupcials entre Carles Alemany de Bellpuig II
i Maringela Fontanella Safont (p. 138).
138. Hem localitzat moltes daquestes dades a AHBC, Allegacions jurdiques,
13/18 i 14/4.
139. ACA, RA, Conclusions civils, vol. 151, fol. 98v-99r, provisi de 31.V.1664
que nanulla una de dictada el 27.III.1664 de la qual inferim que un corredor de coll ja
havia subhastat bns de Maringela Alemany (i. e. Fontanella, dAlemany) per rescabalar
deutes envers Rocabruna.
140. A tall dexemple, ibidem, vol. 152, fol. 226r-227r (3.VII.1665) o vol. 153, fol.
59v (1.III.1666), generalment en contra dels interessos dels Alemany de Bellpuig. Diem
generalment i no sistemticament perqu alguna vegada aconseguirien parar lenvestida
dels rivals, que per fora shaurien saltat algun trmit en el marc de tants processos,
ibidem, fol. 277v-278v (20.X.1666). Concretament, Narcs Rocabruna hauria prets ad-
judicar-se certs bns dels Alemany de Bellpuig desprs duna subhasta deserta, per no
hauria satisfet la cauci dejussria en el moment oport. Tristany 1686: cap. 28 sesplaia
sobre aquesta incidncia en fase executiva a partir duna provisi de 9.IX.1666 i la ja
de maig de 1667 es tancaria la part declarativa del procs amb una
sentncia de la qual es dictaria provisi liquidadora el 28 de maig de
1667 per un valor de ms de dues mil vuit-centes setanta-cinc lliures.
Per cobrar aquests diners, Rocabruna arribaria a aconseguir una nova
provisi de constrenyiment o, subsidiriament, ladjudicaci directa
de drets de la part contrria. Maringela treballaria per evitar lofec
nancer propi i el dels seus.
141
El lector entendr que no ens endins-
em ms en aquesta atmosfera enrarida de deutes sobre patrimonis de
sobrevinguts. Si segussim lant, en la nostra tela o teranyina hi
trobarien lloc nous protagonistes,
142
assistirem a la natural conguraci
de litisconsorcis de creditors frustrats
143
i segurament tindrem altres
moltes sorpreses. Busquem un canvi daires i ens anem orientant al
dest donat per Maringela Alemany als bns rebuts de la seva prpia
famlia. Tot fent-hi cap, ens aturem en una secci mixta, en una eta-
pa intermdia, de transici, i alhora central i cabdal, on coincideixen
maldecaps sobre drets que li arriben a Maringela per via doble, tant
del marit difunt com tamb prpia.
Litigis sobre bns del casal Sagarriga obtinguts per vies diverses
Daquest sucs afer noms en fornim quatre coordenades. Versa-
ria sobre bns dencara uns altres entreparents de Carles Alemany de
Bellpuig II, de la famlia Sagarriga recordem el cognom de soltera
de la seva besvia paterna, Marianna, morta el 1594. Dentre tals bns,
sabem amb certesa que, a mitjan 1649, Carles se nhauria afavorit,
en virtut de ttols com una donaci que li hauria fet Llus II (XIV
de Frana), una casa i un local situats al cotitzat carrer Ample de
Barcelona, davant del portal de lesglsia de la Merc.
144
El lot tamb
deuria constar de patrimoni ubicat als comtats del nord de lAlbera,
del qual sacabaria emparant Maringela Alemany (i. e. Fontanella i
referida de 20.X.1666, que donaria lloc a un debat molt igualat a la Reial Audincia
de Catalunya.
141. AHCB, Allegacions jurdiques, VIII-2 (5).
142. Amigant 1697: cap. 99.20 refereix un decret regi de 14.VI.1667 en qu es
denegaria una pretensi de Maringela Alemany contra els cnjuges nobles Baltasar
Pantoja i Teresa Pantoja (i. e. Marimon, de Pantoja) sobre linters dun dot del qual
Carlos Alemany de Bellpuig II shavia apropiat per absncia del creditor legtim durant
les alteracions de la dcada de 1640.
143. ACA, RA, Conclusions civils, vol. 154, fol. 69v, una provisi de 18.III.1667
desestima una suplicaci de Maringela Alemany i els seus i conrma la justcia dun
aparent litisconsorci de creditors, integrat per Narcs de Rocabruna, Josep Espuny i
Josep Gorgot. El lector coneix els tres.
144. AHPB, 691/8, fol. 169r-170v (8.VI.1649).
Safont, dAlemany) en succeir son marit. En les rondes negociadores
de Figueres subsegents al Tractat dels Pirineus, aquest patrimoni sep-
tentrional shauria restitut a Ramon Sagarriga. Ara b, en traspassar
el noble, la seva esposa Antnia se nhauria vist privada per part de
la nta de Joan Pere Fontanella. Un litigi derivaria daquesta pretesa
espoliaci, amb la complexitat afegida de la jurisdicci on shauria de
substanciar. A Maringela li convindria que es ventils exclusivament
davant el Consell Sobir del Rossell copresidit per son pare, per la
part contrria i els negociadors hispnics voldrien que recaigus en
una instncia bilateral. Aquests darrers aconseguirien que el Consejo
Supremo de la Corona de Aragn, en una consulta rubricada per Fe-
lip III (IV) pocs mesos abans de morir, ordens emprendre diverses
mesures de pressi diplomtica sobre aquest afer als seus ulls, una
assignaci jurisdiccional esbiaixada sobre aquesta apropiaci indeguda
no podia frustrar la recta execuci de la lletra i lesperit dels captols
de Pau de 1659:
En la conferencia del lunes anteedente propusieron la restitu-
cin de la hazienda a doa Antonia agarriga, instndola con
todo esfuerzo, en conformidad de la orden que se les ha dado de
vuestra magestad. Respondieron los comissarios de Francia que
ya en esta materia el captulo de la Paz quedava executado por
su parte, haviendo dado possessin a don Ramn, su marido, y
que si, muerto l, la hava tomado doa Mara ngela Alemn,
aunque fuesse expolio maniesto, hava de conocer dl el Par-
lamento de Rosselln y no la conferencia, a que replicaron los
comissarios de vuestra magestad que dessa suerte le podran de-
fraudar los captulos de la Paz, dando possessin en virtud della,
luego quitarla por qualquiera motivo, y que en doa Antonia se
deva continuar, como pedan, por heredera y tenutaria de los
bienes de su marido y que, sin embargo, estn constantes en su
voluntad, que siguen por razn.
145
Maringela Alemany acabaria implicada en un altre focus de
conictivitat en relaci amb drets del casal de Sagarriga. Seria a ttol
dhereva de son pare, Josep Fontanella i Garraver, que al seu testa-
ment de 1680 (p. 372) li manaria prosseguir el plet contra el comte de
Montagut, Galceran de Crulles, per pensions impagades dun censal
que aquest havia fet al casal en qesti. Llus XIV nhauria fet grcia
a parts iguals als dos Joseps Fontanella, oncle i nebot. Encara ms
per tancar el cercle, igualment com a hereva del pare, Maringela
145. ACA, CA, lligall 208, tem 47, consulta de 27.III.1665.
recuperaria els drets dantany del casal dAlemany sobre el dit comte
de Montagut, evidentment tamb provinents de les conscacions als
Sagarriga els que, com a tenutria i usufructuria, havia bescanviat
el 21 de febrer de 1666 per diversos censals institucionals del Principat
(p. 368). Aix ens obre els ulls: lobjectiu de Josep Fontanella i Garraver
amb tal acte havia estat capitalitzar el mxim nombre de crdits sobre
els Crulles, sabedor que des de la plataforma privilegiada del Consell
Sobir del Rossell en podria instar les execucions i liquidacions que
li convinguessin, almenys al nord de lAlbera. Tornem al 1680, tornem
a Maringela: amb els nous ulls, la veiem convertida en una podero-
sssima creditora sobre els Crulles, enemics histrics dels Alemany de
Bellpuig (p. 374 i s.), secularment aliats en la bandositat cadella amb
els Llupi (Prez Latre 2006: 143), en la clientela feudal dels quals
haurien pullulat els Ros (Gifre 2006: 127). Tot encaixa. Que, el 15 de
maig 1681, Maringela dons a sa germana monja Maria una quota
notable daquest seu crdit ms de mil dues-centes dobles no ha
de sobtar, seria una operaci de distracci de liquiditat provisional la
quantitat hauria de retornar a lhereu de Josep Fontanella en morir la
religiosa.
146
S que pot esglaiar veure lantiga rivalitat acrrima entre
nyerros i cadells reconduda, redirigida, enmig duna densa boira de
deutes dotals i altres, cap a un escenari de litigiositat davant les ju-
risdiccions depenents de la monarquia hispnica i de Frana les
guerres i conscacions subsegents han acabat dembolicar la troca. La
pugna fratricida entre Carles Alemany de Bellpuig II i son germ gran
Josep Ros pels patrimonis Joan i Malars, loperaci de Llers (p. 387 i
s.), la governaci, els incidents amb correspondncia de la Diputaci,
etc. (Prez Latre 2006: 174-175), adquireixen tota una nova dimensi
sota aquesta llum.
Maringela Alemany i els bns de la seva prpia famlia
El que direm en aquesta secci semblar irrellevant en contrast
amb la fora que ha adquirit la precedent. Volem narrar dues facetes
de Maringela Alemany (i. e. Fontanella i Safont, dAlemany) respecte
del patrimoni acumulat pel seu avi i el seu pare, jurisconsults. La
primera sadiu amb els verbs gastar i cobrar. La segona amb litigar.
Maringela es lucraria, a Perpiny, amb els diners percebuts de
la venda en subhasta dels mltiples i valuosos bns mobles del pro-
146. ADPO, 3E2/395, tem 53. La causa de la donaci no seria evidentment
aquell amorem ocial que li portava nexu sanguinis a la prioressa del monestir de
Sant Salvador de Perpiny.
genitor (p. 373). No seria ni la primera ni lnica operaci venal seva
de coses dels avantpassats. No li devia ser fcil obtenir liquiditat per
subsistir millor dit, per pledejar. Aix, en una dcada exacta i en tres
etapes eixugaria els romanents dels censals de la vila dOlot que antany
havien pertangut a lavi i que el pare li havia traslladat a ella amb la
tan citada permuta de 1666. Primerament, el novembre de 1678 recu-
peraria mil cinc-centes lliures del capital i la prorrata dels interessos
anuals que aquestes haurien meritat. La formalitzaci de lamortitzaci
daquest censal recordem-ho, constitut inicialment per Joan Umbert
el 1602 tindria lloc el desembre de 1679.
147
Loperaci es repetiria
amb mil cinc-centes lliures ms aquestes invertides directament per
Joan Pere Fontanella el 1632 i el seu rendiment el juny de 1680.
148

I, el 24 de febrer de 1687, Maringela clausuraria loperaci credit-
cia global, una vegada rebudes les mil dues-centes lliures que encara
estaven en poder del municipi olot del censal creat per Salvador Vila
el 1610 i el percentatge corresponent dinteressos, i un cop signat suc-
cessivament linstrument damortitzaci.
149
Per qu considerem que el
concurs daquestes tres operacions en tan poc temps corrobora la idea
duna nta de Joan Pere Fontanella molt freturosa de diner al comptat
al darrer quart del segle XVII? Perqu el fet com a la Catalunya ren-
dista de ledat moderna era defugir, protestar, negociar, etc. qualsevulla
lluci amb un creditor regular o solvent.
150
Ella, de forma anmala,
li permetria o instaria a latzar dels dies de Sant Marc que la
designs tres voltes en poqussim temps.
Maringela buscaria un altre ingrs en alguns drets que son pare
tindria pendents de cobrar en relaci amb la seva condici de tutor de
Maringela Flors despeses que hauria efectuat per compte de la petita
de les quals ning lhauria rescabalat. Son oncle Francesc Fontanella
i Garraver i son cos Josep Fontanella i Ardena li demostrarien que
mitjanant altres operacions ja shavia anat cobrant part del crdit i li
acordarien gaireb vuit-centes noranta lliures en comptes de les dues
mil dues-centes que ella havia prets inicialment.
151
Ens consten gestions per obtenir liquiditat de la vdua Alemany que
serien ms invasives respecte als drets dels seus familiars, la qual cosa
147. ACGAX, Llibre de llucions (1677-1700) 0526v, fol. 9v (25.IV.1678-20.XII.1679).
148. Ibidem, fol. 12v (25.IV.1680-12.XI.1680).
149. Ibidem, fol. 16v (25.IV.1686-24.II.1687).
150. Existia [...] una connivncia de loligarquia molt interessada a mantenir el
deute consolidat, perqu era un mbit ideal de renda i inversi (Hernndez 2003: 79).
151. ADPO, 2B-1209, text de la concrdia aportat com a prova en el procs que
referim en breu.
la conduiria a litigis ens interessem ara per la segona de les facetes
anunciades. Duna banda, durant la primavera i lestiu de 1681 sabem
que Maringela estaria embrancada en una causa davant la justcia
vicarial del Rossell contra els referits oncle Francesc i el cos Josep.
Quin seria el motiu? Maringela estaria retardant al mxim lexecuci
a favor dels dits parents del llegat del bestiar de llana que havia per-
tangut a son pare
152
o perseguiria directament, segons els contraris,
distreurels els animals i conduir-los a laltra banda de la frontera, on
sen pogus perdre la petja; mentrestant, per si de cas, els ovins ja
estarien esquilats i la llana shauria evaporat misteriosament. Davant
la justcia el que sevaporarien sn els arguments de Maringela, que
esgrimiria haver-se estat ocupant del ramat com a marmessora de son
pare, no pas a ttol dhereva, i per aix li hauria volgut procurar sense
dilaci pastures fresques al Pirineu. El jutge estimaria que molts actes
seus recents haurien anat ms enll duna marmessoria i la condemnaria
a lliurar els animals i el fruit que haguessin estat donant. Lapellaci
de Maringela seria desestimada.
153
Daltra banda, a mitjan dcada
de 1680, Maringela Alemany tamb estaria maldant per mantenir de
forma controvertida alguns drets de la seva tia Maringela Jaubert
(i. e. Fontanella i Garraver, de Jaubert, 1651, p. 362). Ens nassaben-
tem a travs dun incident processal del qual tenim una sola notcia.
s una allegaci jurdica on veiem Jaume Jaubert, prevere beneciat
de Canet del Rossell, defensant que la reanudaci de la guerra entre
la monarquia hispnica i Frana el 24 de gener de 1684 no hauria
revocat automticament els poders per plets que havia donat al notari
barcelon Miquel Llorell vuit mesos abans.
154
Versemblantment a Ma-
ringela se li hauria donat un termini i, a que no es fes ferma una
resoluci prvia en contra seva, faria tot el que estigus al seu abast
per invalidar les actuacions de Jaubert.
Magdalena, afortunada senyora de can Sala dArenys
Magdalena Sala (i. e. Fontanella i Safont, de Sala), tot i que
judicialment no va aconseguir la massa patrimonial dels seus avis,
152. El llegat hauria estat dusdefruit per al germ i de propietat per al nebot;
shauria formulat en el codicil de Josep Fontanella i Garraver (ADPO, 3E2-395, tem 5,
12.IX.1680).
153. ADPO, 2B-1209, procs que sinicia amb una compareixena de 17.V.1681,
i 3E2/395, tem 90, apellaci de 30.VIII.1681.
154. AEV, AJ-3, fol. 157r-164v.
va viure envoltada de comoditats, sense privar-se de res.
155
De fet, del
seu avi Joan Pere Fontanella i del seu pare Josep ja nhavia rebut la
quantiosa xifra de quatre mil lliures en concepte de dot la meitat
en efectiu, laltra en forma de rendes sobre uns censals dOlot el 17
de juny de 1646, en signar captols matrimonials amb Bernat Sala,
156

donzell de Sant Mart dArenys.
157
A travs daquest casament, garantiria
el manteniment dun bon tren de vida i tamb consolidaria el progrs
social dels seus. No en va, la famlia Sala constitua un exemple reeixit
de petita noblesa del Maresme en ascens durant ledat moderna (Oliva
2002). Ja el 1547 un Bernat Sala arenyenc havia estat nomenat cavaller
per linfant Felip, lloctinent general de lemperador Carles, a Monts.
I el 1632 Francesc Sala, pare del nostre Bernat, shauria vist habilitat
per participar a les sessions del bra militar de les Corts represes a
Barcelona.
158
En les mans daquest nostre Bernat shi havien acumulat
diversos patrimonis notables de lalt Maresme: a) per via paterna li
havien pervingut els bns de la casa Sala aplegats de forma fefaent
des del segle XIII, preservats i incrementats pel rebesavi Joan (1583),
el besavi Bernat (1597), lavi Bernat (1571-1618) i el pare Francesc;
b) de la mare, Elisabet Ferrer i Cabanyes si b desprs de passar
per les mans del germ Francesc, que testaria el 20 de febrer de 1652
i moriria sense descendents li arribarien els bns de la casa Ferrer
de lAlzina,
159
un llinatge de pescadors enriquit progressivament durant
ledat moderna.
De la uni entre Bernat Sala i Magdalena Fontanella en naixerien i
assolirien ledat adulta tres lles i tres lls. A les noies sels concertarien
155. AHBC, Saudn 8-198 I cont diversos comptes que certiquen lalt nivell
de despeses suprues a la casa Sala dArenys mentre hi visqu Magdalena.
156. AHPB 563/79, captols protocollitzats per Josep Safont el 17.VI.1646
(p. 138). Shi tingu cura despecicar que el censal mort de la vila dOlot de dues mil
lliures, malgrat que consts a nom de Joan Pere Fontanella nicament, en realitat havia
estat comprat en una quarta part pel vell jurisconsult i en tres quartes parts pel seu ll
Josep. Volem posar de manifest que en aquests captols de 17.VI.1646 actuaria com a
testimoni el jurisconsult Antoni Acaci de Ripoll, descendent per part de mare dels Joan.
157. En relaci amb aquest vincle familiar pot ser rellevant que Joan Pere Fon-
tanella hagus patrocinat, almenys ocasionalment, la comunitat de Sant Mart dArenys,
per exemple contra les pretensions de recollir llenyam menor en els boscos del seu
terme per part dels homes de Santa Maria dArenys: ACAP, Diversorum iuris, tom 3
(vol. J-131), fol. 317r-319r.
158. AHBC, Saudn Fol.-6, Llibre de notas de la casa de don Joseph Sala de
Arenys posat en bona forma en lo any 1687, posa en un lloc preeminent (fol. 29v-30v)
aquestes tes familiars.
159. El dest dels bns Ferrer de lAlzina aniria condicionat per instruments de
22.VII.1627, 24.VII.1643 i lesmentat 20.II.1652. Els trobem referits ibidem, fol. 39r-v
[documents 6 i 7].
bones aliances que els permetrien mantenir el rang. Ignsia es casaria
el 1668 amb Francesc Antich i Calb donzell domiciliat a Barcelona,
ll del tamb donzell Rafel Antich i de la noble Jernima Calb;
160

Magdalena suniria el 1685 amb Francesc Manresa i Moncorp, donzell
domiciliat a Hostalric, ll dun homnim i dElena Canyelles.
161
Ma-
ringela seria esposada el 1690 amb Joan Kies, cavaller i comerciant
holands de gran relleu a la Catalunya emprenedora de lesperit de
Narcs Feliu de la Penya.
162
Dels nois, per la seva part, sobresortiria
lhereu i continuador de la nissaga, Josep Sala, batejat el 30 de juliol
de 1651, mentre que Benet i Bernat (que naixerien respectivament el
1665 i el 1670 i testarien el 1699 i el 1701) serien eclesistics. Josep
prendria per esposa Gertrudis Vivet i Vives
163
i moriria a la primeria
de desembre del 1706. Deixaria vdua i un estol de lles: Maria Teresa
lhereva, de la qual parlarem ms endavant, Antnia, Agustina,
Josefa i Gertrudis.
164
La solidesa social i patrimonial dels Sala dArenys a la segona
meitat del segle XVII quedaria tacada per una successi esgotadora de
litigis amb una branca collateral de la famlia. Els protagonitzarien
Bernat Sala dArenys (1628-1684) el marit de Magdalena Fontanella
i Safont, duna banda, i, de laltra, el seu cos Francesc Sala Ale-
many i Vivet (1629-1676) i son ll Francesc Sala Alemany i Masdu
(1648-1691), residents entre Girona i Blanes.
165
Aquests darrers, ll i
nt, respectivament, de lefmer Bernat Sala Alemany (1607-1630) i
de Magdalena Vivet,
166
haurien heretat el gruix dels bns del besavi/
160. Ibidem, fol. 77v-78v [doc. 119], captols de 4.V.1668, notari de Barcelona
Jaume Rond.
161. Ibidem, fol. 79r-80r, captols de 2.VII.1685, notari de Montpalau Jaume
Arquer. La cerimnia prpiament dita tindria lloc el 2.XII.1685 a la capella de la casa
Sala. Ens ha deixat testimonis valuosos de faccies de tal casa entre 1674 i 1711 el
capell i administrador de la famlia entre 1672 i 1722, Jaume Avell, en ses memries
(Simon cur. 1993: 21-49, esp. 27).
162. Poden contribuir a illuminar aquest personatge de gran dinamisme econ-
mic i poltic Tristany 1688: cap. 32 i tamb BICAB 318 (46.71) M-26, vol. I, cap. 224.2.
163. Captols de 8.III.1690, notari de Barcelona Jacint Borrs: cpia a AHBC,
Saudn Fol.-288/10.
164. Cpia del testament holgraf de Josep Sala, escrit el 3.V.1705 i obert el
2.XII.1706, a ADB, Processos, 1724.III, nm. 83.
165. La identicaci no ha estat senzilla per les constants homonmies en la
famlia estudiada i laparici de notcies contradictries en diversos documents i fonts
impreses. Ha estat dajut el Llibre de batismes, desposoris y obits de Sala, Sans y Barutell,
AHBC, Saudn-8-15.
166. Captols matrimonials de 10.XI.1625 a AHG, Notaries de Girona, GI-3/549.
El mateix dia haurien signat pactes nupcials en la mateixa notaria Margarida Sala i
Francisco Vivet, germana i germ de Bernat i Magdalena respectivament. Sobre el procs
rebesavi, el potentat mercader blanenc Esteve Alemany Florit
167
de
qui, de moment, no ens consta cap vincle directe amb els Alemany
de Bellpuig;
168
un home que, com a colof a una vida consagrada
als diners i als negocis,
169
el 25 de juliol de 1623 shavia embarcat en
una costosa operaci de compra dels delmes, senyories directes i altres
drets de la vila i castell de Blanes
170
ja gestionava els de Fogars o
un ter dels dArenys. Vuit dies desprs, el 6 dagost de 1623, moriria.
La decisi dEsteve Alemany, que no deixava cap ll mascle, de
conar la seva herncia al nt Bernat Sala Alemany el ll petit de
la seva lla Elena Alemany Fbrega i no pas a Francesc Sala Ale-
many, el nt primognit, havia estat coherent amb els parmetres de
lpoca de mantenir la identitat del patrimoni i el nom del llinatge. I
provocaria, entre altres coses,
171
una complexa rivalitat entre les lnies
de restituci del dot de tres mil lliures a Magdalena, la vdua de Sala, AHBC, capsa 21,
tem 10302 (III.1632-IV.1632). En relaci amb els membres daquest complicat llinatge,
tenim divergncies amb Jimnez 2003 i Simon 2003a.
167. Testament original de 11.II.1621 a AHBC, Manuals notarials, 529-fol., fol. 79r-
83r. Altres elements documentals de la famlia Alemany Florit sn a AHBC, Saudn-8-2.
168. Localitzar-lo hauria suposat compactar extraordinriament les dues grans
famlies amb qui emparentarien les lles de Josep Fontanella i treure unes conclusions
molt sucoses a nivell de xarxes dinuncia i de poder.
169. Serveixin com a exemple unes transaccions que serien protestades en seu
jurisdiccional a la segona meitat del XVII. Les faria Joan Onofre Desclaps el 23.XII.1618
amb pacte de retrovenda a Esteve Alemany i Florit i comprendrien els masos Estornell,
Dalmau, Casanova, amb un forn de teules i terres que hi estaven units, a ms daltres
peces de terra, tot plegat dins la parrquia de Sant Gens de Palafolls i per un preu
de gaireb mil cinc-centes lliures. El 22.X.1627 les transaccions sarrodonirien amb la
venda a Bernat Sala Alemany del dret de lluci residual. Aquest acte de consolidaci
del domini ntegre seria el que els hereus de Desclaps impugnarien reiteradament a
les dcades de 1660 i 1670, allegant una lesi enorme en el preu, que havia estat de
quatre-centes lliures. No els devia pas faltar ra: Esteve Alemany i Bernat Sala havien
sabut treure prot de la mala situaci que travessava llur avantpassat. Als magistrats
de la Reial Audincia els escauria valorar si les proves per demostrar tal prets abs
de posici dominant eren prou consistents. Vegeu: 1) BICAB, Sala dAllegacions, capsa
42, tem 8. 2) AHCB, Allegacions jurdiques, VIII-59, tem de 1683. 3) Ibidem, VIII-60,
tem Additio. 4) J. B. Pastor, Decisiones manuscrites cit., vol. 2, cap. 734.3, a partir duna
resoluci de 9.VII.1695.
170. AHG, Notaries de Girona, GI-3/545. A Esteve Alemany adquirir al marqus
dAitona els drets sobre els delmes del pa, del vi, la llana, el lli, les carns, els llegums,
etc. i altres drets reals dels esmentats vila i castell de Blanes li costaria cinc mil lliures.
El seu nt i hereu, Bernat Sala Alemany, no trigaria a veures emps a la via del crdit
per fer front a loperaci: ibidem, censal de sis-centes trenta-cinc lliures barceloneses
creat el 11.XI.1623.
171. La primera dicultat a qu hauria de fer front Bernat Sala en heretar del seu
avi seria pactar AHG, Notaries de Girona, GI-3/545 amb la segona esposa daquest
des de 1603 captols matrimonials a AHBC, Manuals notarials, 493-fol., 18.V.1603,
Anna Milsocors, una cadaquesenca vdua del mercader de Canet Quirze Vendrell.
dArenys i la de Blanes, al cap de les quals hi hauria dos germans
nascuts amb tres anys de diferncia (Francesc havia nascut el 1604 i
Bernat el 1607). Una rivalitat que salimentaria per: a) la insatisfac-
ci permanent de la lnia de Blanes respecte a la llegtima de noms
mil lliures percebuda per Bernat Sala Alemany dels seus avantpassats
dArenys es consideraven lesionats en almenys quatre mil lliures;
172

b) la pretensi de la lnia dArenys sobre mil cent lliures que Esteve
Alemany i Florit havia donat a sa lla Jernima, casada amb Antoni
Isern, i que, en morir aquesta sense lls, havien engruixit el patrimoni
de Bernat Sala Alemany;
173
c) el censal mort de dues mil cinc-centes
lliures que Francesc Sala Alemany compraria a son germ Bernat el
dia 11 dabril de 1628, i meritaria moltssimes pensions impagades
els anys a venir;
174
tindria com a garantia el delme de Blanes del
qual Bernat sacabava de comprar el dret de lluci; c) el rebuig dels
successors de Bernat a ser objecte de qualssevulla reclamacions sobre
el censal en qesti, tot esgrimint que no els haurien pervingut bns
del tal Bernat;
175
d) la manca de denici de comptes de la tutela que
Francesc Sala i Alemany
176
assumiria potser noms formalment
sobre els seus nebots Esteve i Francesc Sala Alemany i Vivet desprs
que son germ Bernat Sala Alemany mors jovenssim.
177
172. Denici de comptes per aquestes mil lliures a Sant Mart dArenys, 19.IX.1627
AHG, Notaries de Girona, GI-3/558. Els hereus de Bernat Sala Alemany sen conside-
rarien lesionats en avaluar el patrimoni deixat pel pare daquest el Bernat Sala que
hauria viscut entre 1571 i 1618 en vuitanta mil lliures, de les quals una quarta part
shauria dhaver convertit en llegtimes, que shavien de dividir a parts iguals entre lhereu
Francesc i els seus germans Bernat, Maria i Margarida largument se sintetitza a la
concrdia de 14.IV.1679 que citem infra.
173. Dues allegacions jurdiques BUB, manuscrit 771, tem 35 (fol. 148-152)
i tem 67 (fol. 364-366) ens provocaren una gran confusi en lanlisi daquestes con-
trovrsies familiars i patrimonials. Permetien pensar que Bernat Sala i Alemany hauria
mort sense descendncia, cosa que result falsa. Per arrodonir-ho, Oliva 2002: 148 en
un arbre genealgic ens forn dades al nostre entendre inexactes precisament en relaci
amb Francesc i Bernat Sala Alemany.
174. Constituci de tal censal: AHG, Notaries de Girona, GI-3/562; notcia de
ladquisici del ius luendi sobre el delme: GI-3/610, fol. 227. La cadena de resolucions
de la Reial Audincia favorables als censalistes frustrats seria: sentncia de 21.X.1665,
conrmada en causa de suplicaci el 21.V.1671 i dotada duna provisi dexecuci el
10.II.1676.
175. Aquesta pretensi dels de la branca de Blanes donaria lloc a una causa
autnoma incoada, sempre davant la Reial Audincia, el 19.VI.1676.
176. Convindria anomenar-lo Francesc Sala dArenys i Alemany perqu el discurs
sigui clar i evitar confusions sia amb els seus nebots sia amb el seu ll Francesc Sala
dArenys i Ferrer.
177. Francesc Sala i Alemany inco el litigi sobre la tutela el 5.VI.1654 i obtingu
una sentncia favorable a la Reial Audincia el 2.VI.1666. El plet no satur pas, com
ho demostra AHCB, Allegacions jurdiques, VIII-59, tem de 1669.
En denitiva, tant els Sala dArenys com els Sala Alemany de
Blanes entrarien al darrer quart del segle XVII amb un cmul de crdits
i deutes creuats, amb condemnes judicials favorables i contrries, no
sempre liquidades, mai executades i dinterpretaci controvertida. I no
parlem de les despeses i esforos malbaratats en tants litigis. Farien
sort de pouar energies conciliadores dun seguit de mitjancers: Tot apel-
lant a la necessitat de mantenir la concrdia decent entre personas de
semblant condici y en tant prxim grau de consanguinitat, signarien
una transacci el 14 dabril de 1679.
178
Una aliana matrimonial entre
les dues branques illustraria i potser rubricaria la idea que shavia
passat denitivament pgina a les desavinences. La protagonitzarien el
1703 Francesc Sala Alemany i Santgens, de la lnia blanenca, i Maria
Teresa Sala Vivet, dArenys els nts de dos cosins germans (p. 407).
Aix, sescolaria quasi un segle entre el naixement del primognit dels
Sala Alemany i la reuni de la seva lnia amb la de son germ menor.
Carles Alemany de Bellpuig III, lominosa duna nissaga
Amb la mort daquest ll de Maringela Alemany (i. e. Fontanella
i Safont, dAlemany) i besnt de Joan Pere Fontanella, el patrimoni del
jurisconsult sortiria una vegada ms de les mans de la famlia. Ja ho
anticipem, en menyspreu de la cadena de substitucions estipulada pel
testament de 1680 de Josep Fontanella. Qu podem dir sobre Carles
Alemany de Bellpuig III? Viuria a Tortell, on exerciria de bar, de
senyor de vassalls i dominis amb rang totpoders. Tindria atemorits
els vassalls amb execucions de bns i arrestos arbitraris; noms gosaria
plantar-li una mica de cara lautoritat parroquial. De fet, els darrers
anys de la seva vida els passaria embrancat en estira-i-arronses i plets
amb el capell i sagrist de la vila, Guerau Mestre: a) Mestre acusaria
Alemany dhaver-se endut a casa seva a la fora l1 de mar de 1718
i durant un temps el banc despatllera que hi havia al presbiteri
on el celebrant i els seus ministres sasseien en misses solemnes el
devien haver sufragat els Alemany, malgrat que no es digui al procs
eclesistic obert sobre aix;
179
b) el 3 de desembre de 1720 el noble
faria irrompre agents seus a leixida de la casa de la sagristia, on vivia
Mestre, per ordenar a uns paletes que deixessin daixecar una paret
178. Protocollitzada pels notaris de Barcelona Francesc Cotxet i Rafel Albi.
Nhem consultat una cpia a AHBC, Saudn-Fol.-288/9 per redactar part de les notes
del pargraf previ.
179. Es tractaria duna modalitat entre tantes de controvrsies sobre bancs que
aoren a les actes de visites pastorals dels bisbats de Girona i Vic a ledat moderna
(Sol 2008: 281-287).
per a la qual ell no havia donat llicncia; c) el mateix dia intentaria
blocar la gesti econmica de les rendes daniversaris i misses de la
parrquia que poguessin afectar els seus vassalls; d) tenia manat als
escolans que lavisessin personalment a casa de la celebraci de totes
les misses amb amenaces, en cas de no fer-ho, de posar-los al cep i
arrestar-los (amenaces que havia complert); els escolans li feien cas,
tot i largument del capell que la missa ja es comunicava ocialment
a tothom amb el toc de campanes; e) als que havien intentat satisfer
alguns delmes a la parrquia directament i no pas a ell els marcava
de prop si calia des de dalt de son cavall i amb una pistola a la
m; havia arribat a fer treure dalgunes eres les garbes de delme
que sestaven a punt de pagar al sagrist sense passar per ell i fer-les
dur a lera de la plaa major, batre-les en pblic i endur-se el gra a ca
seva; f) possiblement Alemany i Mestre tamb senfrontaren pel lloc on
el primer voldria ser enterrat, juntament amb els seus predecessors.
180
El bar moriria el 9 de juliol de 1721 a les 10 del mat a la seva
possessi de Tortell; en el moment del trasps estaria acompanyat
per cinc sacerdots i dos frares; el cadver, passejat al voltant del ce-
mentiri a coll dels seus vassalls, seria enterrat el dia 10 a les quatre
de la tarda a la sepultura familiar al presbiteri de Santa Maria. Els
dies successius es reproduirien ritus funeraris amb cada vegada ms
acompanyament de religiosos (cent quinze el dia 15, cent vint-i-cinc
el dia 16, ns arribar a cent trenta-sis sacerdots el dia 17) els disset
rals de caritat per cada acte contribuirien a explicar tal auncia.
181

Aviat es posaria de manifest que Alemany tenia tants enemics com in-
condicionals per dir-ho educadament: la cort dinteressats, gran en
la mesura que el noble no tenia descendncia, es posaria en evidncia
en lassignaci de responsabilitats i salaris de la seva marmessoria. Se
succeirien simptomtiques disputes entre diferents personatges del seu
entorn, fonamentalment eclesistics, per veures reconegut el lloc de
marmessors testamentaris del codicil de 6 de juliol de 1721, registrat al
llibre de testaments de Santa Maria de Tortell, que havia complementat
el testament de 12 doctubre de 1712, ests a Barcelona, en poder del
notari Feliu Costa. Per a ells seria un obstacle ladroguer de Barcelona
Francesc Pla, que havia esdevingut un home de conana dAlemany
180. ADG, Processos moderns, 4205. Procs del procurador scal de la cria
eclesistica de Girona i Guerau Mestre contra Carles Alemany i de Bellpuig. Linst Mes-
tre l11 de gener de 1721. Inclou com a elements tils per construir la present histria
una carta dun informador extern (el prevere Antoni Horts) de 6 de setembre de 1720
i testimonis dun altre prevere adscrit a Tortell, un a Sales i un paraire de Tortell.
181. ADB, Processos de 1722, vol. IV, nm. 62, certicatria de 3.III.1722.
als seus darrers temps i li havia gestionat operacions de tot tipus
comandes de cera, vendes de blat, lencrrec del tmul, etc. Aquest
Pla estava aconseguint patrimonialitzar el personatge i els interes-
sos que podien aorar dels seus bns relictes i ja tenia reconegut
un salari doble de marmessor i tot, i tindria la profunda desgrcia de
trobar-se a Barcelona quan mors el noble. En conseqncia sactivaria
la clusula codicilar que cedia el protagonisme a uns marmessors de
reserva o durgncia, com el monjo candeler de Sant Pere de Besal
Josep Sant Joan, el prevere i domer de Sant Pere de Montagut Antoni
Horts o el prevere i beneciat del bisbat de Vic Joan Pla de la Sala i
Oliva. I, naturalment, aquests no es conformarien amb un lloc pree-
minent al sepeli i a les cerimnies subsegents, sin que voldrien la
remuneraci corresponent a llurs tasques. Una sentncia diocesana de
25 de juny de 1722 els reconeixeria tal dret.
182

Les que acabem de relatar no sn sin unes mostres de la con-
ictivitat judicial desencadenada pel crepuscle i lbit de lhome que
extingiria una nissaga secular de senyors de Tortell. Un home a qui
haurien pervingut deutes inassumibles. I patrimonis ja escapats de
diverses bandes, que ell contribuiria a liquidar. En tal situaci hi hauria:
a) El conjunt dimmobles de la baixada de Sant Miquel barcelo-
nina, pel que fa als bns rebuts per via materna. Carles Alemany de
Bellpuig III el posaria en mans de lHospital de la Santa Creu, amb
la contestaci de Maria Teresa Sala, la lla dun seu cos germ ho
veurem tot seguit. LHospital establiria les cases en molt bones condici-
ons a un dels seus administradors, el canonge de la Seu de Barcelona
Diego Fogueras aix, aquestes podrien acollir novament estadants
dignssims.
183
b) Els drets pervinguts per lnia paterna de la casa Alemany i de
Bellpuig i de nissagues incorporades comptant-nhi de les heretats
182. ADB, Processos de 1722, vol. IV, nm. 62; tamb processos de 1723, vol. IV,
etctera.
183. Vegeu dues cpies del contracte destabliment a AHSCP, Herncia de Carles
dAlemany, items 10 i 18 (18.X.1722). Formalment tal establiment a linuent canonge,
fet pels altres tres administradors de lHospital, es faria desprs duna subhasta pblica
convocada el 7.VIII.1722. El dignatari veuria molt redut el cens anual a prestar en aten-
ci a les innombrables inversions que freturaven els immobles, molt afectats pel setge
de Barcelona per les tropes lipistes de vuit anys abans: [domos] occasione obsidionis
hujus civitatis ultimo exequuta reperiuntur dirutae et devastatae et pro illarum reparati-
one indigent in promptu diversis operibus pro quibus impendendae sunt considerabiles
paecuniae quantitates. Hauria de comprometre un mnim de sis-centes lliures en dos
anys per rehabilitar-les.
de Joan i de Malars
184
tindrien el mateix dest benc que els altres.
I no trigarien a postular-se seriosament i exitosa com a competidors de
lHospital de la Santa Creu en parlarem en breu els nobles Ortaf
i el comte de Creixell ells mateixos en concurrncia.
Maria Teresa Sala, vindicadora de lherncia del rebesavi Joan Pere
Fontanella
Recordem que Bernat Sala dArenys de Mar i Magdalena Sala (i.
e. Fontanella i Safont, de Sala) shavien casat el 1646. Els havia suc-
cet Josep Sala i Fontanella, esposat amb la gironina Gertrudis Sala (i.
e. Vivet i Vives, de Sala). Maria Teresa Sala i Vivet seria la lla gran
daquests. Naixeria el 1691, quan portaven un any casats. El matrimo-
ni de Maria Teresa acordat lany 1703 amb Francesc Sala Alemany i
Santgens, de Blanes, nt dun cos germ del seu avi, illustraria la
de les hostilitats gaireb seculars entre dues lnies de la famlia Sala
(p. 399). Josep Sala i Fontanella moriria a la primeria de desembre
del 1706 i poc desprs, el febrer de 1707, el jove blanenc senduria la
seva esposa adolescent a viure als seus dominis. Ho registraria mossn
Jaume Avell en les seves memries de la casa Sala dArenys (Simon
cur. 1993: 48). Tindrien el deure de respectar i fer conservar en con-
dicions descrupulosa igualtat la identitat dels dos llinatges i dignitats
units: [Que hagin] de concervar lo nom y armas de casa Sala, atts
[Maria Teresa] se troba casada de ma voluntat y consentiment ab per-
sona de son igual, com s lo dit senyor Francisco de Sala Sangens y
Alemany.
185
Llur alineaci amb el bndol austriacista en la guerra de
Successi els valdria la conscaci del patrimoni lany 1719, que no
els seria retornat ns deu anys ms tard, quan quedaria agregat al dels
Sans Mont-rodon el 1729 lhereva Francisca Sala i Sala es casaria
amb el comte Ramon Sans i Mont-rodon, ll del general Francesc Sans
i de Miquel (Oliva 2002: 155-156 i Colomer 2008).
Durant la dcada de 1720 els Sala haurien de pouar recursos
darreu on nhi pogus haver. s aix com el 6 de setembre de 1723
Maria Teresa Sala (i. e. Sala i Vivet, de Sala) incoaria davant la c-
ria eclesistica de Barcelona una causa per recuperar de les mans de
lHospital de la Santa Creu bns que havien estat del seu rebesavi, Joan
184. Per exemple, a travs del llibre 2 de Quatrecases de Pruit (Ginebra ed.
2005: 155-156) consta que Carles Alemany mantenia totes les puncions decimals de
Rupit com a part de lheretat de Vilagelans; de fet, el 1704 estava embarcat en un
litigi amb el rector, que es volia beneciar amb la primcia de la llana.
185. Extret del testament de Josep Sala de 3.V.1705, obert el 2.XII.1706 (p. 401).
Pere Fontanella, i successivament de son besavi, Josep.
186
Esgrimiria
que shavia puricat un gravamen decomissari a favor seu que Jo-
sep, al seu testament de 22 de juliol de 1680, havia imposat als seus
descendents vinculats a la famlia Alemany de Bellpuig. Per tant, el
darrer de la dita lnia, el sinistre Carles Alemany de Bellpuig III, no
havia pogut disposar legtimament daquella part del seu patrimoni a
favor de lHospital en qesti. Per si tal ttol results insucient, Maria
Teresa Sala en proposaria dos ms de subsidiaris: la seva condici de
descendent directa de na Magdalena Sala (i. e. Fontanella i Safont, de
Sala) que la rebesvia Margarida Fontanella (i. e. Garraver, de Fonta-
nella) havia nomenat hereva al seu testament de 1656 obviaria el fet
que tal designaci havia constitut una extralimitaci condemnada en
seu jurisdiccional; i, com a ltim recurs, la seva condici de credi-
tora del patrimoni Fontanella en diverses quantitats, com per exemple
les cent dobles dor que la seva via Magdalena havia lliurat al sc
reial en virtut de la seva concrdia amb el sc regi lany 1659, de les
quals ning lhavia rescabalada,
187
o b les dues mil cinc-centes lliures
que Margarida Fontanella havia aportat en dot al seu matrimoni de
diverses formes.
Els advocats de lHospital soposarien a aquestes pretensions amb
molt bons criteris: localitzarien punts frgils de la part contrria com s
ara la limitaci material de linventari post mortem dels bns de Josep
Fontanella, la gran abundncia de coses fungibles que shi contenien i
les consegents dicultats per provar-ne la destinaci, o com la datio
insolutum de les cases de la baixada de Sant Miquel a Maringela
Alemany (i. e. Fontanella i Safont, dAlemany) per part de son pare
lany 1666 (p. 368) en virtut de la qual havien quedat exemptes dels
vincles decomissaris generals de lherncia, etc. Altres arguments
serien molt ms rebatibles, per exemple que Margarida Fontanella (i.
e. Garraver, de Fontanella) hagus eixugat part dels seus crdits amb el
patrimoni Fontanella quan havia donat ordre de dotar unes misses a Sant
Esteve dOlot puix que en certa manera estava executant disposicions
del marit difunt. S que era presumible creure-la rescabalada de tot a
partir del moment que no havia fet inventari dels drets relictes pel dit
marit difunt. En denitiva, el plet podia ser feixuc i devorar esforos i
186. ADB, Processos, 1724.III.
187. Trobem desenvolupats en detall aquests arguments en un plec de docu-
ments que ha estat cabdal per a les nostres recerques genealgiques i patrimonials dels
Fontanella si b, en tractar-se duna cpia, cont algunes errades que altres fonts ens
han perms detectar i esmenar: AHBC, Saudn-8-8. Ibidem, Saudn-Fol.-21, tem 12,
i Saudn-Fol.-110, tem 122, hi ha cpies daproximadament els mateixos papers.
diners tant als Sala com als juristes i procuradors de lHospital de la
Santa Creu. Les rpliques i dpliques que se nhan conservat aix ho
feien pensar.
188
Per aix, es busc una concrdia. De moment tenim
alguna prova del procs negociador, per no de la seva conclusi.
189
Bonaventura i Hiplita Ortaf i, collateralment, el comte de Creixell
Sobre el dest del patrimoni Fontanella no tenim res a afegir. Ens
resten unes notes conclusives sobre la sort dels bns que foren ori-
ginriament o per incorporaci dels Alemany de Bellpuig, que tants
maldecaps havien causat a Maringela Alemany (i. e. Fontanella i Safont,
dAlemany). En morir Carles Alemany de Bellpuig III i deixar-ho tot
a lHospital de la Santa Creu, aquest darrer qued embardissat en la
causa que sarrossegava des de 1643, incoada pel marit de Maringela
contra son germ Josep Ros, sobre els nombrosos drets que havien
estat de Jernima Alemany (i. e. Joan i Malars, dAlemany). La posici
que havia correspost a Ros, desprs de no poques incidncies, lhavien
assumida: a) en dues terceres parts, la seva nta Hiplita Ortaf (i. e.
Ros, dOrtaf), lla de Carles Ros i Ortaf, i el seu marit Bonaventura
Ortaf, un matrimoni dentreparents; b) en una tercera part, com hem
tingut ocasi de veure, Marianna Llupi (i. e. Gelabert, de Llupi),
nora i no pas vdua
190
del que fos portantveus del general gover-
nador; posteriorment aquest ter cauria en poder de Francesc Llupi
i Gelabert i desprs de sa germana Josepa.
191
La primavera de 1722,
els cnjuges Ortaf entrarien formalment en la causa en qesti, con-
cretament per arrabassar a lHospital de la Santa Creu els ttols de la
casa dAlemany i de Bellpuig on de ben segur sabien compresos, ni
que fos mig confosos, drets sobre el castell i terme de Tortell, sobre
el mas de lOrri o sobre la ms llunyana heretat de Vilagelans, tots ells
histricament vinculats al districte de Sales i als Malars.
192
Sostindrien,
188. AHBC, Saudn-8-8, tem 5 (fulls 7 i 8), tem 6 (fulls 9 i 10) i tem 7 (fulls
11-13).
189. Ibidem, tem 4 (full 6).
190. Recalquem aquesta precisi sostinguda a la p. 390 per desvirtuar una confu-
si continguda al captol 2 de larticulat de 1.II.1729 dAHSCP, Causes judicials, carpeta
7/23. Ens ratica en lesmena un til arbre genealgic al principi dAEV, Arxiu de la
Cria Fumada, Imp-8.
191. Gifre 2006: 120 indica que Francesc hauria testat el 13.XII.1735 a Barcelona
i identica Josepa com una monja benedictina que hauria testat el 20.V.1755, tamb
al cap i casal.
192. A AHSCP, Causes judicials, carpeta 7/23, articulat de 1.II.1729, cap. 3,
aprenem que lofensiva judicial de Bonaventura Ortaf i la seva muller es vehicularia a
en una lnia similar a Maria Teresa Sala en relaci amb els bns de la
casa Fontanella, que la mort del senyor de Tortell el 1721 no havia
alliberat res sin que simplement havia puricat uns vincles deco-
missaris a favor de la lnia Ros. A partir del juliol de 1722, Francesc
de Sagarriga, comte de Creixell, tamb sintegraria en el plet, en el
seu cas reivindicant lexecuci dels vincles decomissaris perpetus que
Pere Alemany de Bellpuig havia institut el 1387 sobre els bns del seu
llinatge
193
en vista de la p. 395 i s., no sens amaga el component de
venjana histrica que suposaria que un Sagarriga es pogus emparar
de bns que havien pertangut als Alemany de Bellpuig!
LHospital de la Santa Creu, el mateix 1722 i el 1727, atacaria
ladmissi duns i altres litigants sobrevinguts a la causa nascuda el
1643, tot allegant que noms shi disputaven els bns que havien per-
tangut a Jernima Alemany (i. e. Joan i Malars, dAlemany), no pas
altres. Encertadament, lAudincia no es mostraria procliu a exclou-
re els Ortaf ni Sagarriga mitjanant una provisi de 16 de setem-
bre de 1728, cosa que conduiria lHospital a rmar de dret davant
la cria eclesistica de Barcelona el 30 doctubre: no tenia inters
mantenir-se sota una jurisdicci secular on coincidien un judici pos-
sessori i un de petitori, i sobre patrimonis que li eren en part ali-
ens. Tal actuaci provocaria la consegent contenci de jurisdiccions
nica, puix que els Ortaf i Francesc de Sagarriga hi serien conduts
en litisconsorci passiu, que es resoldria a favor de la competncia de
la cria eclesistica el 14 de juny de 1729.
194
Es tractaria duna victria
efmera per a lHospital, puix que les pretensions dels Ortaf acabarien
essent admeses. Daquesta manera, es reunirien novament en unes soles
mans els drets de les dues branques escindides dels lls de Josep Ros
i Marianna Alemany de Bellpuig la derivada de Josep Ros jr. i la
de Carles Alemany de Bellpuig II.
195
Ara b, pel tortus cam shauria
travs de spliques de 15.IV.1722 i 24.VII.1722 i es fonamentaria jurdicament amb
articulats de 10.VI.1722 i 7.IV.1723.
193. Ibidem, cap. 4, Sagarriga compareixeria el 15.VII.1722 i formalitzaria les
seves pretensions en un articulat de 25.IX.1722. Se citen instruments i arguments al-
legats per Sagarriga a AHSCP, Herncia antiga de Carles Alemany (1347, sic per 1387).
194. AHSCP, Causes judicials, carpeta 7/23, passim.
195. Matas 1905: 131: [Despus de 1721] sin duda se refundieron los derechos
de las dos ramas de la familia Alemany primero y segundo hijos de la Mariana,
hija de Jernima Juan de Malart, pues sucedi que acudiendo contra el dicho legado
al Hospital de la Santa Cruz de Barcelona, Hiplita de Alemany, hija de Carlos Ros
y Ortaff, que cas con Buenaventura de Ortaff y de Vilaplana, heredera sta del
patrimonio de Alemany, gan el pleito y qued pacca poseedora de los derechos
de la barona de Salas: que despus pasaron la casa de Ortaff, y sus sucesores
Antonio, Pablo y Fernando; y despus Celestina de Ortaff, nieta de D. Pablo y nica
perdut el ttol de barons de Sales en beneci dels Llupi. Precisament
s a aquests Llupi, a Josepa Llupi i Gelabert concretament, que els
Ortaf haurien de rescabalar, entre altres coses, amb el valor dun
ter dels fruits derivats de lexplotaci de la baronia sencera jutjada
illegtima, recordem-ho per part de Maringela Alemany (i. e. Fon-
tanella i Safont, dAlemany) i els seus durant el perode 1644-1692.
Els deutes tamb anaven en sentit invers: els Llupi tard o dhora es
veurien confrontats a satisfer les pensions impagades dels censals per
un capital global de catorze mil nou-centes seixanta lliures que Josep
Ros els havia venut entre 1686 i 1698.
196
Estem parlant de molts milers
de lliures en una i altra direccions.
Aturem aqu la nostra narraci, ja que ens toca de massa lluny.
Advertim a qui tingui inters per continuar-la que li tocar localitzar i
analitzar concrdies entre Bonaventura Ortaf i lHospital de la Santa
Creu, veure de ruells el primer i el seu ll Antoni a causa duna
clusula devicci subscrita amb el dit Hospital rere els xits litigio-
sos de Josepa Llupi, comprovar la duresa emprada per la maquinria
gestora de lHospital cada cop que no es paguin puntualment les pres-
tacions pactades, etc.
197
I, al suposat continuador del nostre exercici
de reconstrucci histrica, li reapareixeran plets i litigants que podia
creure superats. Per exemple, la priora i la comunitat de Jonqueres
de Barcelona, contra les quals es giraran aquests Ortaf necessitats de
liquiditat.
198
El 29 de maig de 1739 intentaran reprendre una causa
de Carles Alemany de Bellpuig II contra elles de la qual la pea ms
recent seria de 9 de gener de 1651. Tal gest dels nobles rossellonesos
vindr motivat per lenlluernament que els provocaran les cinc-centes
seixanta lliures anuals que les religioses estan traient del delme de Sant
Esteve den Bas. Recordem que la priora i la comunitat havien venut
un censal als Alemany des del 1573, que el 1608 shavien adjudicat la
gesti duna part del delme de Sant Esteve daquests Alemany per resca-
balar-se dels impagaments, etc.? I que altres censalistes dels Alemany
heredera de D. Fernando de Ortaff, fallecido en 1836, la cual cas con D. Joaqun de
Mir y de March en 1838, cuya casa tiene an sus derechos las dos terceras partes
del seoro de Salas; en cuanto la otra tercera parte de los mismos que qued por
la familia Llupi, parece pertenecer actualmente al condado de Perelada, con cuya
familia se habr confundido juntado.
196. ACA, RA, Conclusions civils, vol. 221, fol. 31r-34r (30.III.1746), proveiria
sobre els deutes a favor de Josepa Llupi i reservaria els derivats dels censals de 1686
i 1698 per ser substanciats en una altra ocasi.
197. Un l per on comenar la reconstrucci s AHSCP, Herncia de Carles
dAlemany, tems 11 i 13-16, cartes de 28.IX.1746, 7.VIII.1747, 11.IX.1747 i 9.X.1747
de Bonaventura Ortaf als administradors de lHospital i daquests a Ortaf (1.X.1747).
198. AHBC, Allegacions jurdiques, 13/18.
shavien girat contra elles, puix que tenien llurs crdits garantits amb
lesmentat delme? Doncs en aquest context, Carles Alemany de Bellpuig
I no es quedaria al marge del dossier sin que, el 1625, exigiria judi-
cialment potser amb el patrocini de Joan Pere Fontanella? que la
priora i el convent de Jonqueres dipositessin efectivament el preu de
tres mil cinc-centes lliures pactat lesmentat any 1608 i mai satisfet.
Saixecarien suspiccies del fet que els Espuny haguessin pagat gaireb
el triple per una altra part del delme de Sant Esteve den Bas amb
aproximadament el mateix rendiment, etc. En denitiva, la priora i el
convent de Jonqueres haurien de combatre en seu jurisdiccional la idea
dhaver estat uns creditors particularment afavorits tot i no tenir els
ttols ms privilegiats. Recuperarien una posici jurdica similar a la
daltres tants censalistes dels Alemany quan, el 13 de maig de 1648, una
sentncia declararia nulla la venda del 1608 i condemnaria les monges
a retornar a Carles Alemany de Bellpuig II la possessi de la seva part
del delme de Sant Esteve den Bas i els corresponents interessos, etc.
En denitiva, un altre litigi secular al qual no dediquem ms viglies.
Tanquem un volum on predominen els components biogrcs ine-
quvocament, per no en exclusiva. Interactuen amb elements dhistria
general de Catalunya, dhistria del General de Catalunya i dhistria
particular de molts municipis i territoris, entre els quals sobresurten
Tortosa, Barcelona i Vic, seguits per Olot, Girona, Balaguer o la Cer-
danya. Aix, es fa ben visible la poliarquia del pas a ledat moderna.
En el treball shi combinen les perspectives institucional i jurdica
amb altres com la social, leconmica, de pensament i mentalitats i
religiosa, en denitiva cultural; est basat en estudis de casos, alguns
analitzats amb mincia, daltres apuntats tangencialment. A travs de
tots plegats, com si es tracts dun calidoscopi, les realitats del passat
van recuperant les seves formes i sens fan presents.
Les fonts primordials de la recerca sn darxiu, de molt diverses
tipologies i en llur major part indites. Totes ad es. institucionals,
notarials, processals, allegacions jurdiques, personals fan la seva
aportaci, troben el seu rac. Dentre elles, nhi ha unes que brillen amb
llum prpia: les epistolars que devem al jurista Joan Pere Fontanella,
i tamb a altres advocats, a sndics o procuradors i a agents poltics i
jurdics coetanis. La falta de clcul o dintencionalitats ocultes de les
cartes enviades a cinc clients municipals per part de Fontanella les fan
instruments dignes del mxim crdit. Sn vehicles de abilitat inigua-
lable per conixer el pensament jurdic del remitent o per reviure la
quotidianitat i les interioritats de plets, conictes i negociacions de la
Catalunya moderna. Per aix hem editat les gaireb dues-centes cinquanta
que portem localitzades, amb lesperana que especialistes dmbits del
dret, la histria, la llengua o la poltica sen serveixin. La segona font
que mereix remarcar-se en aquest balan sn protocols notarials i altres
instruments jurdics i processals que permeten illuminar la trajectria
CONCLUSIONS
vital del clebre advocat i del seu entorn. Pensem en exemplars dels
testaments del propi Fontanella i de la seva esposa Margarida Garraver
o en els captols matrimonials de la parella signats lany 1598, per
tamb en documents aparentment menors de gran valor contextualit-
zador com el codicil de la dita esposa o la donaci universal que li fa
transitriament el marit el desembre del 1640, pocs dies abans de la
clebre batalla de Montjuc. Una tercera font que puja al podi sn les
allegacions jurdiques, que lolot confegeix amb autntica devoci i
amb un aparell bibliogrc ampli i actualitzat i sovint amb retards
que sn objecte de protesta. Tals impresos han servit per conixer el
quid dalguns plets i tamb per identicar persones patrocinades pel
mateix advocat, entre les quals desprs hem pogut identicar vincles
poltics, clientelars, dhuc familiars indirectes. Tamb puja al podi ex
aequo una quarta font, estretament connexa a la tercera, la literatura
jurdica dels segles XVI i XVII, sobretot catalana, i encara ms fontanella-
na, de la qual reivindiquem una mirada ms anada, contextualitzada,
un cop evidenciats els seus vincles inextricables respecte a la praxi el
seu pecat original casustic (ergo variable, voluble).
Avui toca dir poca cosa de la Catalunya dels ustria i/o de la
Reforma i/o del Barroc que serveix descenari a aquestes vides i fonts.
Els seus models productius estan subjectes a transformacions de gran
envergadura als quals les sessions de Corts de 1626-1632 no donen
resposta. Les institucions territorials i locals actuen i es desenvolupen
en una llunyania creixent respecte del cos i lesperit poltics de la
monarquia hispnica, progressivament impregnats de la cultura deci-
sionista vigent a Castella. Es franquegen amb relativa celeritat el pas
de la desestabilitzaci a la ruptura, el pont de la via revolucionria a
laventura secessionista inaugurada ocialment lany 1641. Cal justicar
linters daprofundir en els lideratges daquesta societat, tant poltics
com tcnics? Uns i altres en bona part pertanyen a una categoria en
franca ascensi, la dels juristes. La conguraci republicanista secular
dels rgans rectors de la Diputaci i dels municipis est radicalment
condicionada per la variaci triennal o anual dels crrecs i dignataris
executius, deliberatius i sovint de gesti. La fragilitat inherent a tals
mandats de durada limitada se sol compensar amb equips jurdics con-
solidats, coneixedors dels costums font del dret cabdal a lpoca i
de la informaci cabdal abans, ara i sempre de les institucions.
Quan sn qualicats i regulars, aquests factors tcnics de continutat
i destabilitat assoleixen un fort ascendent i una alta identicaci amb
el client, i donen lloc a una relaci quasi simbitica. Dac linters
destudiar amb detall un daquests juristes, posats a triar el de mxim
relleu del pas al segle XVII.
Entenem assolit lobjectiu dilluminar els aspectes clau de la vida
i lobra de Joan Pere Fontanella, tot centrant-nos en episodis signica-
tius que permeten rubricar o modicar substancialment el retrat que
nha esbossat la historiograa. Servint-nos duna segmentaci temtica
amb una vocaci periodicadora limitada hi ha etapes que no sn
netament escindibles per ra cronolgica, per exemple els captols 6 i
7 sencavalquen en part, amb un discurs que, com el Fluvi i tants
altres rius, salimenta de mltiples auents, demostrem extrems com
els que segueixen. La projecci professional que Fontanella busca i
assoleix a Barcelona a les acaballes del regnat de Felip I (II) es cor-
respon temporalment i simblica amb lafermament institucional i la
puixana econmica de la seva Olot natal. La condici i la socialitzaci
garrotxines sn determinants en moltes tes de la trajectria vital fon-
tanellana. Dentrada, el rpid acondument per part dOlot laproxima
als assumptes juridicopoltics municipals. Segonament, familiars, vens
i coneguts li conen plets davant la Reial Audincia de Catalunya, molt
sovint articulats entorn de la interpretaci i els efectes dels acostumats
pactes nupcials. En tercer lloc, es forma, juntament amb son oncle
coetani, a recer del monestir benedict de Sant Pere de Besal, que
li acaba obrint les portes del propi matrimoni amb la neboda de
labat Francesc Garraver, de lassessorament jurdic a la Congregaci
Claustral Tarraconense o de la senyoria til duna rendible i estratgica
notaria de districte, com a compensaci real o pretesa per la conducci
exitosa duns plets no s pas lnica prebenda que diversos membres
del clan obtenen del monestir, recprocament beneciat de lenergia i
la projecci que li donen aquests puixants olotins. En quart lloc, va
estrenyent llaos professionals i segurament va compartint impressi-
ons poltiques amb els Alemany de Bellpuig i els Espuny, grupuscles
dindividus emparentats entre si amb poderosos interessos nancers
dxit desigual a la vall den Bas o a lAlta Garrotxa lacostament
fontanell de fet es traduir en futures aliances matrimonials; s una
dada rellevant la condici nyerra dels Alemany de Bellpuig, feudataris
i enfrontats secularment amb els senyors de Castellfollit, cadells de
la casa de Crulles, si b la prevenci ens aconsella no especular,
de moment, sobre un rol actiu del nostre jurista en les clebres topades
entre bandositats a la Catalunya de ledat moderna.
Si Olot i la Garrotxa sn cabdals en la primera empenta de la vida
fontanellana, la Diputaci del General ho s en la seva consagraci.
Joan Pere i altres membres del seu nucli familiar shi fan forts i shi
fortiquen coincidint amb el trienni en qu Benet Fontanella exerceix
com a diputat eclesistic. A la prctica el perode 1623-1629, en qu el
nostre home ocupa per cessi avuncular la funci dassessor ordinari
del General, esdev un lapse clau per a la seva projecci pblica. I
esdev tamb un sexenni denvigoriment de la instituci provincial.
Daquesta manera, podem parlar duna plenitud vital compartida das-
sessor i assessorat. La Diputaci, que durant la segona meitat del se-
gle XVI hauria fet un esfor remarcable per forjar unes trames de poder
sobre tot Catalunya, durant les primeres dcades del XVII, grcies a la
regularitat dels seus mecanismes scalitzadors interns mai exempts
dincidncies i a labsncia de controls externs, coneix una etapa
de potenciaci de lautonormaci. Fontanella la complementa a cpia
datorgar i reivindicar la mxima amplitud i dignitat als enjudiciaments
del consistori de diputats i odors de comptes. Tamb a fora de mo-
bilitzar una incipient opini pblica s un as de les estratgies de
comunicaci a travs de memorials poltics impresos, on sn denun-
ciades contrafaccions als drets de Catalunya. Els testimonis de tebior
o ablia dalguns diputats amb qui el nostre jurista coincideix no fan
sin demostrar la fora exercida pel jurista, des del seu rol tcnic, en
la dinamitzaci de la instituci provincial.
El fet de no ser provet en una magistratura del Reial Consell i
Audincia de ben segur decep Joan Pere Fontanella, per no el bloca
pas, ni de bon tros. Ladvocat conserva clients bons i poderosos ho
exempliquem amb el municipi dOlot, el de Girona que lacondueix
des de la dcada de 1610 o el de Tortosa des de la de 1620 i nacon-
segueix de nous, com s ara Vic lany 1629. Va enfortint, aix, una
xarxa dinuncies en lmbit local. I no ho fa tot sol queda palesa la
impossibilitat de parlar en termes destricta individualitat en la societat
catalana moderna, ans com a pal dun paller on destaquen el gendre
Francesc Pere Rub o el ll Josep Fontanella. De vegades, lolot rex
a associar-los o aproximar-los a places dassessorament municipal de
la seva titularitat, daltres no les repetides negatives de Tortosa sn
eloqents de la reserva de successius dirigents ebrencs a posar tots els
ous al mateix cistell relacional. A fe que el nostre advocat sol encadenar
xits davant de tribunals i altres instncies jurisdiccionals. Per poderosos
que siguin els grups dinteressos que t en contra. Malgrat les dicultats
i querelles internes que sovintegen en la gesti dequips jurdics. En
aquests sentits, la quotidianitat de lequip jurdic regular de Tortosa a
Barcelona t episodis prou turbulents, la minuciosa crnica dels quals
ens confronta a la imatge dun Fontanella sobreocupat, retardador del
compliment de les seves obligacions, a vegades irritable, sempre vid
de diners en aix ligualen molts juristes coetanis seus i nostres.
I no s noms litigant, que el nostre advocat triomfa. Tamb en
altres aspectes tant o ms transcendentals en la seva professi com ara
lobtenci i administraci de la informaci tinch certes espies que
nons menten may (T17, de 6.XII.1628) o Ass ab secret natural, en
passar los tres dies pens tindrem bon recapte (V12, de 20.IX.1638) i
les operacions de conciliaci potser la seva especialitat, juntament
amb les enrevessades contencions entre jurisdiccions laiques i eclesis-
tiques. Dentre les alludides conciliacions o transaccions concerts,
que diria ell, lestiu del 1631 sn signicatius els seus resultats en
la delicada negociaci entre les autoritats virregnals i els dirigents de
Tortosa en relaci amb la represa dunes importants obres hidruliques
estancades. O en el suport que forneix durant la primavera de 1634 a
la pacicaci de Vic, alterada per lexacci per part de la monarquia
de les dcimes de les rendes eclesistiques. En tals i altres tasques, no
es percep el menor rastre dactuacions ni acusacions viscerals fontane-
llanes contra la corona de Felip III (IV de Castella).
La tnica no varia els anys centrals de la dcada de 1630, en qu
creixen les tensions entre la dita corona i les institucions de la terra.
A partir de lestiu de 1634, una alerta militar prematura i exagerada
immergeix Catalunya en un perode de suspensions i dexcepcionali-
tats jurisdiccionals. El virrei queda desplaat a Perpiny, prop de la
frontera amb Frana, i a la tardor Fontanella el visita com a membre
duna comitiva per intentar rebaixar o neutralitzar les reclamacions
de la hisenda rgia sobre els quantiosos quints exigits a la ciutat de
Barcelona. No s versemblant atribuir el fracs de lexpedici a una
topada greu entre virrei i advocat tota vegada que el segon, en les seves
cartes durant lhivern i la primavera de 1635, denuncia sistemticament
la falta de criteri i la tossuda intransigncia de les diverses instncies
del govern de la capital; i la poca estima en qu han tingut i tenen el
seu consell i el daltres juristes.
La ruptura de la corona amb el cap i casal es fa visible en la
mesura de caire exemplaritzant decidida a la cort rgia de traslladar de
facto a Girona la capitalitat jurisdiccional catalana a partir del maig de
1635. Des daleshores i durant vint-i-un mesos, amb les sales civils del
Reial Consell i Audincia, la Batllia General, lOci del mestre racional,
etc., a les ribes de lOnyar, Fontanella i molts dels seus collegues patei-
xen un desplaament en el millor dels casos o una forta minva de
lactivitat forense. Les causes i gestions que se susciten o es mantenen
vives exigeixen adaptar-se a dicultats i dilacions derivades dun vaiv
de processos i altres materials, tamb a la interacci de diferents ad-
vocats i procuradors poc habituats a compartir dossiers. Pitjor encara,
els plets adormits i aturats suposen una notable disminuci dingressos
econmics per als operadors jurdics. Ras i curt, laparell virregnal de
Catalunya negligeix la centralitat social i institucional dels juristes durant
la dcada de 1630. Desatenent amb successives suspensions, inrcies
nefastes i estrils trasllats lalta administraci de justcia, el pilar dun
espai poltic encara iuscentrista. Els ulls de la corona noms veuen
interessos bllics i preveuen les campanyes militars contra Frana que
han dassolar el Rossell.
No obstant aquesta ptica restringida i les consegents exigncies
scals, militars i organitzatives que suposa als catalans, la correspon-
dncia prou regular de Joan Pere Fontanella amb els edils de Tortosa
i de Vic el retrata com alg aigit per les dicultats de la provncia i
alhora conat que la monarquia hi sabr posar remei; una monarquia
a la qual ho declara mantes vegades els sbdits han de prestar
els serveis requerits, tot conant que en un futur els reportin una
contraprestaci antidorial per part del rei. En lepistolari que editem
sn constants el cultiu i la invocaci del sistema dobligacions naturals
propi de lpoca, que, segons lolot, presideix i ha dinformar les rela-
cions entre governant i governat, entre un bon pare i la seva famlia,
etc. Semblen afectar-lo poc les experincies viscudes a les fracassades
sessions de Corts de 1626 i de 1632 i episodis successius on Felip III
(IV) ha mostrat un comproms nul envers cap tipus de deures sinal-
lagmtics entre ell i la provncia que, en canvi, els considera propis
de la seva constituci poltica. Les cartes de Fontanella difuminen, en
denitiva, la imatge de capitost ideolgic i/o revolucionari, dabanderat
apassionat dels drets de la terra, que la historiograa li ha estat atribuint
a partir de tasques collectives poc contemporitzadores al servei de la
Diputaci (1637, 1638) i sobretot de testimonis parcials i conjunturals,
com s ara un text del magistrat regi Felip Vinyes escrit desprs del
Corpus de Sang de 1640. La imatge en qesti proposem reservar-la,
si de cas, als lls Josep i Francesc i a altres homes de llur generaci.
Ho illustrem dient que Joan Pere Fontanella, de pregona religiositat
contrareformista, acompanyat per una esposa criada en una ntima
aversi als hugonots, segueix mirant cap a un model poltic com la
Savoia, i mentrestant el seu primognit Josep predica les virtuts de la
poc ortodoxa Holanda.
En lmbit jurdic la preeminncia del progenitor sembla indis-
cutible lo vell dicta y ordena, com escriu el sndic de Vic Antoni
Illa el setembre de 1638. En el poltic, en canvi, el relleu a favor de
Josep t lloc des de mitjan 1639. La mort del seu cunyat, el ceret
Francesc Pere Rub, li deu donar ales, que es despleguen lestratgica
primavera de 1640 amb lassumpci, per gentilesa del canonge vigat
i aviat entreparent Enric Alemany, de lassessoria ordinria del Gene-
ral de Catalunya. Aix, sinverteixen les tornes entre pare i ll i es fa
evident el contrast entre unes dcades de 1620 i 1630 on Joan Pere ha
desplegat el seu poder i patronatge de cap de llinatge captols 6 a
9 i una dcada de 1640 captols 10 i 11 que hem resumit amb
la crua expressi un ll collocador i un pare collocat.
Josep, enrevoltat dels Malla i els Safont familiars de la seva esposa,
passa a capitalitzar daquesta manera el bagatge social i simblic de la
que ja es pretn una nissaga; i lamplia estratgicament quan, amb el
suport patern, concerta els matrimonis de les seves lles amb homes
del llinatge Alemany de Bellpuig el ferstec Carles est cridat a fer
del ll mascle que la natura li ha refusat? i de la casa Sala dArenys.
Tots aquests grupuscles i els seus entreparents pensem per exemple
en Francesc de Montpalau hauran estat determinants a lhora de fer
que les institucions catalanes es consolidin sota la sobirania de Llus I
(XIII de Frana). Joan Pere Fontanella acaba donant el seu vistiplau i
collaborant amb el nou rgim poltic: des del Consell de Cent, durant
lany 1641, com a conseller en cap no sempre respectat; tot seguit des de
la Diputaci, com a assessor ordinari reprenent funcions dantany,
en substituci del seu primognit, ascendit a lestratgica plaa de regent
la Cancelleria de Catalunya, des don pot coordinar una administra-
ci de justcia que serveixi les causes profrancesa i familiar. Tenim la
ferma convicci que al nostre protagonista el desencs li arriba com
a molt tard quan les noves mximes autoritats deixen de dissimular
el seu gallicanisme, per exemple quan el comte dHarcourt decreta, a
mitjan dcada de 1640, lexpulsi a Roma de tres canonges barcelonins
considerats desafectes. Joan Pere Fontanella, que sha signicat tant en
la defensa de les llibertats eclesistiques com ms gran es fa, ms
disposat es mostra a donar-los ampli marge, ns i tot sobre la jurisdicci
municipal que tan sovint ha defensat, de cap manera pot compartir
postures com les de Narcs Peralta, proper a son ll Josep. Potser
a Josep de qui en comunicacions dels anys 1620 i 1630 hem llegit
valoracions poc positives no noms lha sedut una idea poltica de
Catalunya sin laspiraci de consumar el molt meritori ascens social
patern, de fer lanhelat pas de jurista a noble, i convertir-se en bar?
Aix, els seus nts i besnts deixarien de ser vassalls o administradors
de les potestats de senyors. Llus II (XIV) li ho posa a labast amb el
ttol de vescomte de Canet. Siguin aquestes o no les seves motivacions,
el retorn de Catalunya a lobedincia austriacista lany 1652 lobliga a
romandre a Perpiny, com a rei dels perdedors. Des del Consell Sobir
del Rossell sembla que pot guiar sentncies favorables als interessos
dels seus descendents, ofegats en plets, atrapats en cercles concntrics
i interdependents, amb aliances matrimonials secularment creuades
que es formen, es reformen i es trenquen en generacions successives,
amb teranyines de crdits i deutes dotals on es confonen i marfonen
drets i deures, amb la complexitat afegida de conscacions per ra de
guerra, ombres opaques de les antigues bandositats nyerra i cadella,
etc. Un dest escassament honorable per a qui gaireb ha tingut les
regnes del pas a les seves mans. Qu ns i qu nha estat de son pare?
Malbaratat lintangible capital hum i dispersat el considerable
patrimoni material per ell acumulats al llarg duna vida de treball i
projecci pblica, la seva victria, com hauria vaticinat el ll petit
i estimat Francesc, s la perduraci de les seves obres. Unes obres,
una cincia, que, com la literatura jurdica en general del seu temps
i de casa nostra, noms es poden llegir i entendre plenament en llur
context de pragmatisme forense. Dexperincia. En el cas fontanell,
dincomptables hores abocat infatigablement sobre milers de dossiers,
molt escrupulosament, sempre respectant la prpia conscincia, sense
faltar al seu sentit de la veritat i la justcia:
[El meu dictamen a vostra senyoria] manco li agradar, per jo,
quan<t> se arriba al punt cru de [h]aver de dir mon parer, acos-
tumo de dir-lo llevada tota contemplati. (V23, de 17.VII.1643)
Ja saben jo s llano, fas y scric lo que sent, y sempre ab veritat
proceesch. (T3, de 18.V.1627)
Lo sndich enviar lo parer, en qu nos som molt mirats per
descarregar nostras conscinties y aconcellar a la ciutat com con-
venia. (T12, de 14.VI.1628)
A mi me apar que humanament nos podia dexar de provehir lo
que demanvem, almanco lo que t respecte a lo del sndich, y
non diria ms si estava al pas de la mort, per les doctrines del
memorial. (O2, de 19.III.1604)
La seguretat que jon puch donar, desta opini, s que [h]u he
molt mirat y me apar s ax indubitadament de iustsia. (G12,
de 14.XI.1624)
Tant el De pactis nuptialibus sive capitulis matrimonialibus tracta-
tus editat entre 1612 i 1622 com encara ms directament les Sacri
Regii Senatus Cathaloniae decisiones publicades entre 1639 i 1645 tenen
un vincle immediat, ntim, amb lexperincia quotidiana del Joan Pere
Fontanella que hem anat resseguint a travs de cartes, suplicacions
processals i allegacions jurdiques. Una experincia quotidiana i una
cincia o doctrina que sn molt exitoses per la capacitat de recollir
costums, usos i prctiques arrelats en la societat, dabraar la jurispru-
dncia judicial ms rellevant del Reial Consell i Audincia de Catalu-
nya i daltres ens amb jurisdicci, eventualment aliens a la corona, i
dintegrar-ho tot plegat amb un ampli ventall de lectures, clssiques i
tamb noves, prpies dels corrents ms continuistes del sistema del ius
commune tard. Un sistema al qual Fontanella retorna amb escreix el
bagatge rebut. I s que les seves pgines, tot envolant-se meritriament
per sobre de la casustica que les ha fetes nixer, circulen lliurement i
exitosa arreu dEuropa i Atlntic enll. Fins que lmpetu de la poltica
i els arguments doportunitat, ns que lestrpit de les armes, imposin
un canvi de paradigma. I desvirtun la ra acumulada en la cincia i
lexperincia del dret.
APNDIXS
Epistolari municipal
Ja hem anunciat la decisi deditar en aquest volum lepistolari
municipal sencer de Joan Pere Fontanella, incloent-hi tant les cartes
que sn objecte danlisi o referncia al nostre text com totes les al-
tres. En un futur continuarem explotant aquesta rica base de dades
historicojurdiques, i esperem no ser els nics. Per aix, ens abstenim
dexplicar o introduir les temtiques que aborden les lletres, que sn
incomptables i solen aparixer entrecreuades. Hi ha temes enllaats, no
necessriament en cartes consecutives. El que en una primera missiva
pot semblar inintelligible, sillumina unes lnies o unes cartes ms avall.
Com ms sen coneix el context i com ms es domina la documentaci
collateral, menys misteri hi ha, mxima que pot animar historiadors
locals a no decaure davant passatges particularment crptics. Noms
quan apareix una notcia allada que no saclareix gens amb altres
cartes i ha pogut plantejar problemes de trancripci, nexpliquem la
clau.
1
Certament, lepistolari professional que editem s tcnic, amb
vocabulari processal i un munt de sobreentesos tant lemissor com el
receptor coneixien lhistorial de cada cas i tenien a labast documents
addicionals que no ens han pervingut. Per tant, no es llegeix prpiament
com a literatura jurdica abarrocada, per b que shi trobin girs i
expressions delicioses i castisses als quals comptem dedicar un article
monogrc ben aviat. Tot plegat anticipa uns criteris de transcripci
a primera vista durs si sens permet lexpressi.
1. Ad es. a V6 i. f. sembla llegir-shi del Manresa, que remetria a alg amb
aquest cognom o malnom. Tanmateix, sabedors que la primavera del 1635 la capital del
Bages estaria promovent amb tenacitat lobtenci duna seu episcopal, sens fa evident
que laparent l resulta ser una cua excessiva entre la e i la M.
RATIO EDITIONIS
Tals criteris sn per regla general prou comuns i coneguts. No
necessriament majoritaris, puix hi ha convencions que poden funcionar
en edicions de textos literaris i no adequar-se a una font sui generis com
la nostra un recull de correspondncia forense, alhora professional i
privada, un viu retrat de la praxi. Per aix ens hem sentit cmodes en
un punt baix dintervenci que, sense ofendre els estudiosos del catal
del barroc, permeti a historiadors i juristes llegir amb certa rapidesa
el que escriu ladvocat. Tal punt dintervenci s deutor duna atenci
a lepistolari en conjunt, ms que no pas a cadascuna de les cartes
que lintegren. Una rere laltra, les missives adquireixen una udesa
cristallina i ens transporten a tot un mn, amb les seves regles i co-
herncies internes, i amb les seves tendncies.
2
Pretendre introduir-hi
massa elements de regularitzaci o modernitzaci hagus suposat trair
el pblic, privar-lo de la vivacitat del llenguatge fontanell a ms,
densicar laparell crtic hagus afeixugat molt el text.
Mantenim ordenades les cartes per fons darxius. Hem descartat
lopci dinterpolar-les cronolgicament amb independncia de la seva
procedncia. Si hi hagus un nombre de fons dorigen ms ampli, hau-
rem ofert en annex una llista de totes les cartes ordenades per dates,
per com que sn pocs entenem que s un exercici sobrer. El criteri de
numeraci correlativa de totes les cartes de cada arxiu tampoc no ha
estat pacc, pel risc, minso per ineludible, que napareguin de noves
en un futur. Finalment, sha optat per aplicar-lo com a mal menor. Una
alternativa era implementar codis que remetessin al lligall o volum
(no nicament a la ciutat), per tot resultava ms feixuc, menys clar.
La ratio editionis que comena prpiament tot seguit, i que no
noms regeix lepistolari sin tamb els apndixs i la resta de textos
transcrits al volum en catal,
3
ve condicionada per aquests propsits i
premisses. Partim dun principi de respecte escrupols envers els docu-
ments originals. Aix, per exemple, no regularitzem amb criteris actuals
ls de c/s/ss//z o de i/j/y preguem no sens titlli de reaccionaris ni de
prefabrians per respectar la y com a conjunci copulativa; tampoc
no intervenim davant vacillacions ortogrques la ms corrent t a
veure amb ls aleatori de les lletres s/t/c en algunes terminacions (in-
2. Ho reconeix el tamb jurista, cronista i dietarista Jeroni Pujades, preocupat
com pocs per lo descriure i ortographiar i per com apuntuar, en qualicar la h
intercalada de Cathalunya com a la moda (Miralles 2010b: 91-92).
3. Ens referim a passatges obtinguts de fonts manuscrites i impreses dels se-
gles XVI i XVII. Les regles de transcripci per als passatges en llat sn molt ms casu-
stiques, atenent als trets i la naturalesa de les fonts i buscant un comproms entre
delitat i divulgaci.
formasi, contenci, obligati)
4
ni sobre termes amb un delicis
regust etimolgic (visrey o hont), etc.
Atesos el desig i la necessitat de conciliar el respecte amb la intel-
ligibilitat gil dels textos per al lector contemporani, ens permetem
llicncies com les segents:
a) [Afegir] o <treure> algunes h. El propsit s evitar confusions:
[h]a (per distingir la forma del verb haver de la preposici), [h]o o [h]u
(per diferenciar el pronom feble, que Fontanella pot escriure dambues
maneres, de la conjunci adversativa) o [h]i (perqu el lector no hi
vegi la conjunci copulativa actual, que, com hem avanat, Fontane-
lla sol posar amb y). Per ser conseqents amb la forma del present
dindicatiu [h]a, ens hem perms dafegir [h] a totes les formes verbals
del verb aver, tot i ser conscients que no era indispensable. En ares
duna mxima coherncia, puix triem alguna h per deixar neta la
preposici a (<h>a), potser ens hauria tocat transformar els hahont i
similars molt freqents al catal del barroc en <h>ahont o, encara
ms, <h>a <h>ont. Ho hem descartat per no afeixugar innecessriament
les transcripcions. Tamb hem declinat convertir el numeral hu en u
o un a travs de lartici <h>u; ho hem decidit no sols per comprovar
que el DCVB admet lacepci ans sobretot desprs de constatar que no
hi havia cap risc de confusi amb els hu pronominals que Fontanella
empra sovint. En canvi, per evitar ensopegades en la lectura, hem optat
per <h>erm o <h>asidero una paraula ben nostrada!
b) Regularitzar laccentuaci, de manera incisiva sobre accents
i diresis, i la puntuaci de forma ms mesurada pel que fa a punts
i comes; puix que una utilitat innegable dels accents s la de marcar
sllabes tniques, en posem en paraules hetergrafes per evitar que
siguin llegides imprpiament per exemple, respndrer o nstron. En
relaci amb aquest darrer aspecte, recordem que els gironins no ens
fem massa amb les o obertes. Tot i la cura esmerada i les garanties
adoptades, podem haver coms alguna relliscada. Preguem indulgncia.
Si serveix de descrrec, segurament lolot Fontanella tamb pronun-
ciava totes les o tancades.
c) En unes poques ocasions, ometem partcules o paraules re-
petides errniament, cancellades o esmenades; per regla general, no
indiquem quan un terme ha estat introdut entre lnies o al marge;
aix obviem anotacions com iter., canc., interlin. sup. i intelin. marg.
4. Mart 2009: 74 reconeix ls grc llatinitzant de la t seguida de i i duna
altra vocal per representar lalveolar fricativa sorda a lpoca de Joan Pere Fontanella.
La graa del nostre jurista s vacillant quant a aquesta qesti.
sin. i similars, que constitueixen un obstacle a la comprensi rpida
del text sobretot en frases llargues; lexcepci ve quan creiem re-
llevant remarcar que una informaci no anecdtica ha estat objecte
de descuit o ha estat afegida a posteriori. Nhem vist un cas evident
al captol 6, en la transcripci duna deliberaci de 1609 del consistori
de la Diputaci del General p. 182-183, i en seguiran molts altres.
d) Trenquem la contracci de la preposici de amb larticle
denit mascul davant vocal i. e. optem per de laltre en comptes
de la forma habitual a lpoca del altre.
e) Altrament, tret que la comprensi del text es vegi molt com-
promesa, no resolem el que avui podrem considerar incidncies de
concordana, sia de gnere sia de nombre: Jo tinch vist los duptes
quem scriu o perqu conega vostra merc y aquexos senyors que ass
s[h]i ha fet lo que s[h]i ha pogut fer... en un altre causa (T65)
i similars, de tan freqents, gaireb ni sn notcia. S que esmenem
ls, no pas rar en Fontanella, de pronoms la que haurien de ser lo:
Com [a]vuy se s donat lo libello, que ere lo dia, lo magnc relador
no lha volgut provehir, sin que ha dit la [h]y portassen en Concell
(T52); Ja lo sndic ne deu [h]aver enviat cpia, que ax [h]y [h]avia
dit (T131); emparant-nos en aquest advertiment cautelar, procedim a
una regularitzaci que entenem inncua, defugint ns i tot la frmula
la [i. e. lo] per carregosa.
f) Noms afegim pronoms o preposicions quan hi pot haver ma-
lentesos o dicultats de comprensi. Heus-ne aqu alguns exemples
amb hi o de: [En la provisi] no pogurem saber si [hi] anaven los
cuyros tamb (G38); Si [hi] [h]aguera pena en lo primer cap, [h]ague-
ren sens dupte pogut executar rigurosament per ella (T47); No es-
perava menos liberalitat [de] ses mans (T16). La regla general de la
no-intervenci preval i deixem que el lector es vagi avesant a alguns
tics fontanellans. De vegades al tal lector no li caldr gaire esfor,
dissortadament ja porta entrenament amb el llenguatge oral actual,
que tamb peca de menjar-se molts pronoms febles i, a vegades, de
posar-ne on no toca tamb aqu Fontanella s ocasionalment pioner:
Va ben despedit perqu don Josep acosta t orde de dexar-ne anar
los soldats de aqu, y [h]u far infalliblement (O19).
El jurista que sapropi a aquest epistolari atret per laurola de
linsigne Joan Pere Fontanella per no estigui habituat a llegir textos
en catal reculat far b dacostumar-se als verbs en passat simple
avui per regla general bandejats per les formes perifrstiques: dix
(V23) i dic (T66) ambds per digu, i. e. vaig dir, u, fui (en
primera persona del singular) o vrem (en primera del plural). Shi
far rpidament i napreciar sens dubte la concisi. Formes daltres
temps verbals tamb el poden desorientar, com fas en primera perso-
na de present dindicatiu (cartes T49 o T50, equivalent al faig davui),
s forma encara acceptada, si b no usitada en catal estndard,
algun gerundi relliscs (vent, per dir veient, amb un nucli de possible
confusi a la carta M5, on tamb sempra el terme en sentit elic) o
imperfets de subjuntiu esparsos com vssem o vs en el sentit de
veissim o veis. Quan hi ha risc densopegar, ens permetem llanar un
cable al lector entre claudtors. Aprotem lavinentesa per advertir-li
que no hi haur cable ja el t aqu respecte del futur sapiam [i.
e. sapiguem] (T70 o T85) i les formes de present de subjuntiu spia
[i. e. spiga], spian [i. e. spiguen] o plega [i. e. plagui], prou fre-
qents a les cartes fontanellanes (curiosament a les cartes T103 i T104
entre plega i el seu consubstancial Du no hi gura la preposici
a, que no falta en els altres casos).
Ja que hem parlat de preposicions i tenim fresques les formes
verbals, anunciem al lector que per a Fontanella s quasi una regla
no emprar la preposici a per enllaar un innitiu o altres formes
verbals gaireb sempre tornar, sovint anar, espordicament s-
ser amb un (altre) innitiu. A tall dexemple, ho torna escrurer
(T133), [H]avem aplasat tornar-nos iuntar lo dilluns (T50), per anar-
ne donar rah y quexa a estos senyors (T53), ve sser (V6). Com
s sabut, totes les regles tamb les fontanellanes tenen les seves
excepcions; aix, el pblic atent no salarmar en llegir tornarem a
batre (O2), tornen a demanar (O17) o anar a donar rah (T39),
i segurament se sobtar davant una a avui poc usada a fent-los a
saber (T81 i T85).
Sens permetr que fem avinent quelcom necessari per interpretar
les fonts de lepistolari, forosament concebudes en dos plans espa-
cials una ubicaci a quo i una altra ad quem. El catal de lpoca
i lentorn de Joan Pere Fontanella fa molt clarament les distincions
avui majoritriament perdudes noms es mantenen en el valenci,
el ribagor i el lliter (GCC: II, 1493-1494) entre els determinants
demostratius esta/aquesta i eixa / aqueixa i els adverbis ass / aqu. Les
primeres frmules esta / eixa / ass indiquen ms proximitat respecte
qui parla o escriu. Per posar un exemple, en els textos fontanellans
que presentem tot seguit, aqueixa ciutat o aqu sol ser Tortosa, Vic
o Girona i esta o ass s Barcelona.
Heus aqu unes indicacions addicionals vinculades al contingut
jurdic i institucional daquest epistolari en concret. Normalment, les
referncies de Fontanella a la ciutat es fan a la ciutat destinatria de
la carta, per a vegades pot ser Barcelona o una tercera aleshores ho
indiquem. La gran identicaci de ladvocat amb el client, sovint fruit
duna dilatada relaci professional, sevidencia en clusules irregulars, a
primera vista incoherents tinc-los / nosaltres: Tinc-los la maior
llstima del mn que ax los perseguesquen, per no [h]u fan ab nos-
altres solament (O18). Vostres magnicncies, vostres mercs o
vostra senyoria sn els tractaments de cortesia correntment donats
a edils locals (posats a triar, Fontanella tendeix a inar-los; poden va-
riar segons ls o si s una dignitat sobrevinguda, com succeeix en les
cartes adreades als consellers de Vic). El lector far b de recordar
que les designacions de dignitaris locals a la Catalunya dabans dels
decrets de Nova Planta eren anuals i a travs de mecanismes dextrac-
ci a sort, la qual cosa dna lloc a sovintejades felicitacions als nous
edils: als amants procuradors de Tortosa, triats cada any el dia de
lAscensi de Crist, quaranta dies desprs de Pasqua, ad es. T8 o T70;
als nous jurats de Girona o als nous cnsols dOlot, elegits cada any
el dia de Ninou o de la Circumcisi de Jess, l1 de gener, ad es. G5
o O17 no ens consten cartes coincidents amb el principi de mandat
als consellers de Vic o de Manresa.
Per regla general, quan Fontanella parla de Concell, sala, se-
cretari, advocat scal, etc., sest referint a rgans i persones de
laparell virregnal. Quan no sigui el cas i hi hagi risc de confusi, ho
farem notar. Tamb quan empra lexpressi estos senyors, lolot est
pensant, per regla general, en magistrats, dignataris o alts ocials de
laparell virregnal; si en algun cas es refereix a daltres i no queda
prou clar pel context, ho indicarem.
5
A qui estigui poc familiaritzat
amb lpoca li anunciem que sa excellncia s el tractament que
rep per sistema el virrei i capit general de Catalunya; el regent s,
si no sindica res diferent, el regent la Cancelleria. Fontanella fa molt
escasses mencions al Concell Supremo, naturalment pensant en el
Consejo Supremo de la Corona de Aragn (Arrieta 1994). A difern-
cia del que hem acostumat, posem amb inicial majscula el terme
Cort, referit a lentorn del rei a Madrid o a El Escorial, per detectar
que en limaginari fontanell sha substantivitzat imprpiament com
a instituci.
De forma general i com a colof, manifestem haver adoptat el
magnc DCVB com a diccionari de referncia. Ens hem perms de
restringir al mxim els aclariments terminolgics per no carregar ni
apndixs ni epistolari. Noms posem entre claudtors el signicat que li
5. Ad es. entenem que s que queda prou clar a V2: Estos senyors que vostres
magnicncies han enviat, etc.
donem a una paraula quan una polismia en compromet la comprensi
Lo memorial voldria tornar cobrar [i. e. recuperar] (O2); no se
ha pogut cobrar [i. e. obtenir] lo pros (T12); ha pres la paraula [i.
e. sha comproms] (T9) o quan Fontanella empra un terme en un
sentit heterodox temo [i. e. dubto]; per cert, ladvocat es pot servir
del verb tmer amb dos sentits diferents, tant el suara indicat com el
convencional prevalent avui de tenir por (T10). Hem optat per indicar
alguns que amb valor de com que, sense advertiment, podrien despis-
tar. Alguns daquests aclariments noms els hem fet la primera vegada
que procedien en cada carta, presumint que el lector els projectaria a
altres ocasions de les lnies propsegents.
I
Transcripci duna cpia dels captols signats el 31 de mar de 1598
amb motiu del matrimoni entre Joan Pere Fontanella i Margarida
Garraver a Besal.
AHBC, Saudin. Fol.-82/13. Advertim que cont fora relliscades, per s lnica ver-
si que sha pogut localitzar.
a
/fol. 1r/ [a] In Dei nomine amen. Noverint universi quod nos
Joannes Petrus Fontanella legum doctor lius llegitimus et naturalis
honorabile Joannis Fontanella mercatoris ville Oloti et domine Chatarinae
quondam prime illius uxoris ex una et Margareta Garraver domicella
lia llegitima et naturalis honorabile Joannis Garraver etiam mercatoris
ville Perpiniani Elnensis diosesis et domini Yolantis Garravera quondam
illius uxoris partibus ex altera gratis et ex certa scientia contemur et
recognoscimus una pars nostrum altera et nobis ad invicem et vicissim
quod de et super matrimonio infrascripto Spiritus Sancti gratia mediante
tractato et concordato prout [sic, quod] inter nos dictas partes fuerunt
rmata et jurata capitula in lingua vulgari materna hujusmodi thenoris:
[b] En nom de Du Jesucrist sie amn. De y sobre lo matrimoni
devallscrit per y entre les pars devall mencionades sn estats fets, hinits
y rmats y jurats los captols y pactes del tenor segent.
[c] Primerament, s concordat que sia fet matrimoni entre lo
magnc senyor micer Joan Pera Fontanella en lleis doctor, ll llegtim
y natural de lhonorable mosn Joan Fontanella, mercader de la vila
de Olot, y de la senyora Chaterina, quondam primera muller sua, de
una part, y la senyora Margarida Garravera, donsella, lla llegtima y
natural de [l]honorable mosn Joan Garraver, mercader de la vila de
Perpiny, bisbat de Elna, y de la senyora Violant Garravera, quondam
muller sua, de part altra, lo qual matrimoni sie celebrat ab paraules
de present aptes e sufciens a celebrar matrimoni e aprs sie solem-
nisat en fas de santa mare Isglsia [e] consumat segons la disposici
y ordinaci de les sacres institucions.
[d] tem, s pactat y concordat entre las dites pars que lo dit
mossn Joan Fontanella, per favor y contemplaci del present matri-
moni y altrament, en aquell mellor modo /1v/ y forma que de dret o
altrement fer se puga, dna ab donaci pura, irrevocable, ques diu
entre vius, al dit senyor micer Joan Pere Fontanella, son ll, y als seus
y a qui voldr, tot lo seu mas Roig, lo qual t y poceeix, situat en la
parrquia de Sant Joan Ces Fonts, de la baronia y terme de la vila
de Castellfolit del present bisbat de Gerona, so s, la casa o cases del
dit mas, ab totas las terras, honors y pocessions de aquell, tant cultes
com incultes, heremes y boscoses y de oliveres y vinya plantades, y ab
tots los drets y pertinncias de aquell, la qual donaci fa al dit ll seu
perptuament a totes ses voluntats faedores, com millor dir y entendre
se puga, ab clusula [de] constitut, ab cessi de drets y altres clusules
necessries en senblant posar acostumades, ab jurament, renunciant
a las lleys per les quals donacions per causa de ingratitut o altrament
se poden revocar. E lo dit senyor micer Joan Pera Fontanella la dita
donaci ab moltes grcies y besament de mans del dit senyor pare
accepta, sens emper prejudici dels drets y accions li competeixen y
pertanyen o competir y pertnyer pugan li [sic, o] podran ara o en
sdevenidor en y sobre la heretat y bns del dit mossn Joan Fontane-
lla, son pare, y de la dita senyora Chatarina, sa mare, y que foren de
lhonorable mosn Joan Fontanella, quondam son avi, als quals no se
entn prejudicar.
[e] tem, s pactat y concordat que lo dit mossn Joan Garraver,
mercader de la dita vila de Perpiny, per favor y contemplaci del dit
matrimoni y altrement, en aquell millor modo y forma que de dret
o altrement fer se puga, dna<r> ab donaci pura y irevocable, ques
diu /2r/ entre vius, a la dita senyora Margarida, donsella, lla sua y
de la dita senyora Violant quondam primera muller sua llegtima
y natural, perpetualment, de una part, ara de present, mil lliuras mo-
neda barcelonesa, y de altre part, aprs emper son obse [sic, bit] y
no abans, la hereta y, heretant, li dna ab donaci pura, irrevocabla,
ques diu entre vius, a la dita senyora Margarida lla sua, tots y sen-
gles bns, drets, veus, noms y accions, mobles e immobles, presens y
esdevenidors, [h]aguts y per [h]aver, hontsevulla que sian y a ell per-
tanyen o pertnyer pugan, ara y en sdevenidor, en qualsevol manera,
lo qual heretament y donaci, aprs emper[] sn obse [sic, bit] y no
abans, fa a la dita senyora Margarida lla sua perpetualment, a totes
sas voluntats faedores, com millor y entndrer se puga, ab los pactes
emper, vincles, condicions y salvetats segents: E primerament, lo dit
senyor Joan Garraver, donador dalt dit, se reserve que tot lo temps de
sa vida natural sie senyor potent y usufructuari de tots los dits bns
que dalt li done, ax en tal manera que sia ususfructuari de tota la dita
heretat y bns de qu fa lo present arrendament [sic, heretament], y
ass tot lo temps de sa vida natural, e nida la vida natural de ell dit
donador tot lo dit usdefruyt sie nit y estint y a la propietat se ajuste
e consolide. E ms, se reserve lo dit Joan Garrever cent ducats moneda
barcelonesa, dels quals puga testar y disposar y altrament ses lberes
voluntats fer. E ax, ab los dits pactes y condicions, lo dit donador fa
lo dit heretament y donaci a la dita senyora Margarida, lla sua, ab
clusula [de] constitut, cessi de drets y altres clusules necessries
en semblans posar acostumades, ab jurament, renunciant a les lleys
per les quals donacions per causa /2v/ de ingratitut o altrament se
poden revocar.
[f] tem, s pactat y concordat que lo illustre y molt reverent
senyor Francesch Garraver, per la grcia de Du abat del monestir de
Sant Pere de la present vila de Besal, oncle paternal de la dita senyora
Margarida, per molts agredables serveys que de la dita senyora Mar-
garida, neboda sua, t rebuts y de aqu al devant spere a rbrer, y per
favor y contemplaci del dit matrimoni y altrement, en aquell millor
modo y forma que de dret o altrement fer se puga, dna ab donaci
pura, irevocable, ques diu entre vius, a la dita senyora Margarida,
naboda sua, tres-centes lliuras moneda barcelonesa, la qual donaci
li fa com millor se pot dir y entendre, a sa y bon enteniment de ella,
dita senyora Margarida, a totes les sues voluntats, prometent aquella
tenir y [h]aver per ferma y agradable, y en aquella no contrevenir per
causa de ingratitut o altrement, ab jurament, renunciant a les lleys
per les quals donacions per causa de ingratitut revocar se poden.
[g] tem, s pactat y concordat que la dita senyora Margarida,
acceptant la dita donaci dels dits senyors pare y oncle seus respec-
tivament, ab concentiment y voluntat dels dits senyors pare y oncle
seus <aporta> y de alguns altres parens seus, aporta y constitueix en
dot y en nom de dot al dit senyor micer Joan Pera Fontanella, sposat
seu esdevenidor, en temps de ses nbties, les dites mil-y-tres-centes
lliures y tot lo que dalt los dits senyors pare y oncle seus dalt li [h]an
donat, y de altre part tots los bns seus mobles e immobles que foren
de la dita senyora Violant quondam mare sua, y alguns altres bns seus
mobles inextimats, conforme ser continuat en un memorial sobre de
ass faedor, /3r/ y altres qualsevols bns seus, ax que les dites coses
tingan y poseescan los [dos] tant quant viuran, com se pertany entre
marit y muller. Per semblant modo y forma, lo dit senyor micer Joan
Pera Fontanella a les dites coses aquelles llohe y ferma, y de grat y
de certa cintia fa, sent aquestes coses de concentiment y voluntat del
dit senyor pare y de altres parens y amichs seus, aporta y constitueix
en donaci y en nom de donaci o axovar ques diu per nbcies a la
dita senyora Margarida, sa sposa esdevenidora, altretant en valor de
sos bns com ella dalt en dot li [ha] aportat, ax que la dita donaci
tinguen y poseescan los dos tant quant viuran, segons se pertany entre
marit y muller.
[h] tem, s pactat y concordat que lo dit senyor micer Joan Pera
Fontanella conv y promet que, en tot cas de restituci de dot, ell y los
seus restituiran lo dit dot, en cas que [h]age lloch, a la dita senyora
Margarida y als seus y a quis pertanyer, y perso ne obliga tots y
sengles bns y drets seus, mobles e immobles, presens y esdevenidors,
[h]aguts y per [h]aver, los quals en cas de restituci ella tinga o puga
tenir obligats y hipotecats, ab infans ho sens infans, ab altre marit o
sens marit, ns a tant que ntegrament sie satisfeta en tot lo dit dot,
y los fruyts que entretant fasse y rebrie no li sien comptats en recom-
pensa del dit dot y excreix, per donaci que ara de present li fa de
dits fruits per favor del present matrimoni y per los crrechs de aquell.
[i] tem, s pactat y concordat que, en cas de disoluci del dit
matrimoni, totes les robes y joyells de la persona /3v/ de ella dita
senyora Margarida que leshores tindr sien sues y dels seus, exceptat
lo vestit nubcial o millor y los joyells <de la persona de la dita sra.
Margarida que leshores tindr sien sues y dels seus exceptat lo vestit
nubcial o millor y los joyells> [sic. iter.] de or, argent, coral, perles y
pedres precioses, les quals resten al dit senyor micer Joan Pera Fon-
tanella y als seus, com s acostumat.
[j] tem, s pactat y concordat que los dits senyors micer Joan
Pera Fontanella y senyora Margarida Garraver, sposats sdevenidors, se
fan donaci y excreix ha [sic, lo] hu a laltre y laltre a latre, so s al
ms vivent dells dos, de dos-centas lliuras moneda barcelonesa, faltant
emper sense lls ni lles.
[k] tem, s pactat y concordat que lo<s> dit<s> senyor<s> Joan
Garrever y lo dit molt illustre y molt reverent senyor abat Garrever
convenen y prometen pagar les dites mil y tres-centes lliures de dita
moneda per ells respectivament dalt a la dita senyora Margarida lla
y neboda llur respectivament donades al dit senyor micer Joan Pera
Fontanella, gendre y nebot llur esdevenidor, de aquella manera, o s
lo dit senyor Joan Garrever les dites mil lliures de ass al die o festa
de Nostra Senyora de agost ms propvinent, y lo dit illustre y molt
reverent senyor abat Garraver les dites tres-centes lliures en tres iguals
pagues de aquesta manera, o s, cent lliures del dit die o festa de
Nostre Senyora del mes de agost primer vinent a un any leshores pri-
mer vinent; y altres cent lliures del dit die o festa de Nostre Senyora
del mes de agost primer vinent a dos anys leshores primer vinent; y
altres cent lliures del dit die o festa de Nostre Senyora del mes de agost
primer vinent a tres anys leshores primer vinent, y ass prometen ab
obligaci de tots llurs bns y altres clusules y renunciacions neces-
sries, a coneguda del notari debaix scrit, ab jurament. E ms volen
les dues parts y quiscuna de ellas y los /4r/ dalt nomenats y a casc
dells que dels present[s] captols y coses en ell contingudes per lo no-
tari debaix scrit sien fetes y dictades y a les dites parts y a quiscuna
delles y altres que [h]i tingan inters lliurades, cartes de donacions y
nubcials dinicions y debitoris e altres de aqu resultants, ab totes y
sengles clusules, renunciacions y stipulacions y altres en semblants
posar acostumades, a coneguda del notari debaix scrit, substncia del
fet no mudada, les quals coses y instruments dequ resultants ab la
ferma dels present[s] captols sien [h]aguts per fermats, llohats y ju-
rats, segons que ab lo present aquells y quisc dells ferme[n], llohan
y juran. Et ideo nos dicte partes laudantes approbantes etc.
a. Introdum entre claudtors identicadors de les clusules de linstrument.
II
Establiment de la notaria pblica de la vila, batllia i vegueria de Besal
a Joan Pere Fontanella per part de labat Benet Fontanella, 2 de
gener de 1614 (fragment inicial, amb la motivaci de lacte).
ADG, Processos moderns, tem 5086 o AHG, Notaries de Girona, GI-05/920, fol. 29r-
36r. Amb petites discrepncies que no afecten la intellecci del text.
Noverint universi quod nos frater Benedictus Fontanella Sacrae
Theologiae Doctor Dei et Apostolicae sedis gratia abbas monasterij
Sancti Petri villae Bisulduni ordinis sancti Benedicti diocesis Gerun-
densis ad Romanam Ecclesiam nullo medio tam in capite quam in
membris pertinens et subiectus. Scientes et attendentes nos ratione
dictae nostrae abbatialis dignitatis habere tenere et possidere tam ad
utile quam etiam ad directum et alodiale dominium totam scribaniam
notariae publicae dictae villae vicariae et baiuliae Bisulduni et par-
rochiarum intra eas concistentium cum suo districtu et cum plenissi-
ma facultate et potestate conciendi et testicandi et per substitutas
personas a nobis seu successoribus nostris habiles et ad id idoneas
recipere concere faciendi quaecunque acta instrumenta et scripturas
publicas testamenta codicillos et alias ultimas voluntates et personas
ipsas in ea ponere substituere et seu illas in ea in notarios et tabelli-
ones publicos auctoritate nostra creare pro libito voluntatis ach etiam
et cum facultate quod nullus clericus nech alius possit intra dictam
villam et vicariam et bajuliam Bisulduni et parrochias inibi et intra
easdem consistentijs etiam quacunque auctoritate regia vel alia muni-
ti contra voluntatem nostram et dicti notarij in ea substituti positi et
creati recipere nech concere aliqua acta instrumenta testamenta co-
dicillos et alias ultimas voluntates nech scripturas publicas aliquas et
sub penis inde expressis prout in regijs et alijs privilegijs dicto nostro
monasterio et eius abbatiali dignitati et abbatibus pro tempore exis-
tentibus ac illius monasterio concessis et alijs haec et alia quampluri-
ma latius habentur de qua quidem notaria cum eius districtu et cum
facultatibus et potestatibus praedictis insequendo modum et formam
a predecessoribus ab inmemoriali tempore citra et ultra in his obser-
vatis vobis magnico Joanni Petro Fontanella iuris utriusque doctore
civi Barcinonae causis et rationibus infrascriptis et alijs animum nos-
trum moventibus stabilire decrevimus dictam notariam ad vitae vestrae
decursum et post eam uni ex lijs vestris aut alteri per vos tam in vita
quam in morte nominando ac illi etiam cui per dictum lium vestrum
vel alium per vos nominandum relictum in vita vel in morte etiam
fuerit totam dictam notariam et scribaniam notariae publicae villae et
vicariae et bajuliae Bisulduni et parrochiarum eiusdem sub canone
annuo sive pencione ac censu annuo septuaginta librarum monetae
Barcinonae solvendarum anno quolibet terminis et solutionibus infra
expressis scilisset
[a]
administratoribus

et procuratoribus tecae comunis
dicti nostri monasterij viginti quinque libras quas reverendus Dalmatius
abbas quondam predecessor noster instrumento recepto in eadem no-
taria nona die mensis junij anno a Nattivitate Domini millesimo ter-
centesimo nonagesimo quarto donavit super redditibus dictae notariae
et assignavit convertendas cum nostro concensu in ornamentis et jo-
calibus et operibus nostrae ecclesiae Bisulduni [...]
[b]
reverendo

conven-
tui dicti nostri monasterij decem octo libras pro celebratione missae
quotidianae perpetuis temporibus celebrari mandatae in ecclesia dicti
monasterij per dive recordationis Petrum regem Aragonum
[c]
procura-
torem et reverendo sacristae dicti monasterij triginta solidos pro ad-
ministratione celebrationis dictae missae et
[d]
reverendo piaterio dicti
monasterij quindecim libras barcinonenses et
[e]
nobis

et dictae nostrae
abbatiali dignitati decem libras et decem solidos monetae Barcinonae[.]
Attendentes quod per non nullos auctoritate regia vel alias plurima
inferuntur seu inferri cominantur dampna et preiuditia dictae notariae
et illius proprietati per consequens nobis et dicto nostro monasterio
et conventui eiusdem tam in dicto censu quam alias ac etiam dicto
notario in suo usufructu quia quidam temeritate ducti et contra jus
nostrum et dictae nostrae notariae attentant de facto intra dictam vi-
llam vicariam et bajuliam et parrochias earundem recipere et conce-
re de dictis actis seu instrumentis et foran de ultimis voluntatibus
volentes et magno conatu attentantes nos et dictam notariam nostram
et notarium illius privare et perturbare vexare et molestare in nostra
antiqua pocessione in qua sumus et predecessores nostri fuerunt pro
observatione dictorum privilegiorum et concessionum et alias ab im-
memoriali tempore citra et ultra conciendi dicta acta testamenta co-
dicillos scripturas publicas ac instrumenta publica non verentes inci-
dere in penas in dictis privilegijs adiectas ac alias a jure concessas
contra perturbatores huiusmodi et similia attentantes. Attendentes
etiam et conciderantes quod licet in nostri favorem in Regia Audientia
principatus Cathaloniae declaratus districtus dictae notariae pendet
tamen aduc a sententia inde lata causa suplicationis et ulterius fuerunt
alique reservationes in preiuditium dicti districtus in eadem sententia
appositae et nichilominus non cessant molestatores notariorum qui
instrumenta clam recipiendo intra terminos districtus conantur prorsus
destruere et anichilare quibus preiuditijs et perturbationibus si per nos
efectu debito et cum maxima diligentia non provideatur speratur dic-
tae notariae et districtus ac census praedicti annui et aliorum jurium
nostrorum totalis ruina et diminutio. Attendentes insuper quod vos
dictus magnicus Joannes Petrus Fontanella utriusque iuris doctor vos
obtulistis per vos et vestros in dicta notaria successores in vim stabi-
limenti infrascripti si modo ac forma infrascriptis illud vobis et lio
aut alteri per vos nominando et illi qui per nominatum a vobis ad
idem electus fuerit quomodolibet succedenti ut supra dicitur at
intendere et magnopere pro viribus vacare ad defentionem dicte nota-
riae et jurium privilegiorum et concessionum illius dictosque molesta-
tores et perturbatores pro viribus evitare et illis resistere justitia me-
diante quantum in vobis et dictis vestris in his successoribus fuerit et
pro viribus poteritis dum tamen littes sive causae quae pro defentione
dictae notariae et jurium et privilegiorum illius supportare contigerit
expensis comunibus vestris magnici Joannis Petri Fontanella et dic-
torum successorum vestrorum ant ducantur et prossequantur ac la-
boribus et industria per vos et dictos vestros successores in dicta no-
taria si videatur prout melius expedire videatur sine spe alicuius
mercedis seu salarij quoad labores et industriam per vos et dictos
successores vestros conjunctim seu divisim in his prestari quodque vos
etiam et dictos vestros successores post obitum vestrum in his cum
dicto stabilimenti instrumento astringetis ad eadem agendum faciendum
et defendendum pro ut vos obtulistis. Item ultra praedicta exsolvetis
pro intrata huiusmodi stabilimenti quinquaginta libras barcinonenses
ponendas et convertendas per nos in uno jocali et ornamento ecclesiae
dicti monasterij nobis bene viso. Scientes preterea et attendentes quod
durante vita vestra et dictorum successorum vestrorum et forsan pos-
tea nullus reperietur qui pro defentione dictae notariae labores ipsos
et expensas huiusmodi solvat et solvere se offerat ac onus tale in se
assumere vellit. Attendentesque insuper quod ab immemoriali tempo-
re citra et ultra predecessores nostri in dicto monasterio dictam nota-
riam ad unius et plurium vitarum decursum semper stabilierunt et
soliti fuerunt stabilire et in ea notarios creare et sich quod nobis est
licitum atque permissum ac etiam successoribus nostris post vitae
vestrae decursum stabilire alteri etiam ad vitae decursum illam dum
casus evenerit et sich successivis temporibus pro ut [h]actenus prae-
decessores nostri ab inmemoriali tempore citra et ultra ut sepe diximus
facere consueverunt cum intrata bene visa que saltim pro nunch. At-
tenta tam grandi prestatione dicti annui census nimia judicanda venit
et judicari potest censu prenominato. Attendentes inquam quod vos
tam pro vestri ususfructus conservatione si premissis per vos petitis
et oblatis respective concedatur quam alias credimus et pro certo te-
nemus et reputamus pro majori ecatia quam quivis alius et maiori-
bus voluntate respectu afectione et amore premissa et oblata per vos
cum efectu et maxima diligentia vestra et dictorum vestrorum succes-
sorum pro observantia huiusmodi vestrae promissionis et obligationis
negotium defentionis dictae notariae et jurium illius suscipiet incre-
mentum quibus omnibus et singulis legittime attentis et concideratis
alijsque inde legitime conciderandis volentes indempnitati nostrae et
dicti nostri monasterij et conventus consulere et pro posse succurrere
pro exoneratione concientiae nostrae et alias omni meliori via modo
et forma quibus potuimus praedicta omnia et singula exposuimus dic-
to nostro conventui et habito cum illo et singularibus illius personis
diversis tractibus et colloquijs et premissis omnibus et singulis legiti-
me concideratis et attentis et alias reperimus quod si sich at prout
a vobis petitum fuit cum obligationibus praedictis et sub alijs modis
et pactis et conditionibus inferius exprimendis et expressandis in nos-
tram et dicti nostri monasterij et conventus cedet et resultabit utili-
tatem...
III
Document exculpatori general dels dirigents de la Diputaci del General
del trienni de 1620 per ser exhibit en el marc de la visita iniciada
lagost de 1623. Atribut a Joan Pere Fontanella.
ACA, Generalitat, VG-71 (12 de gener de 1624).
Ab la communicati que ss donada als deputats y odors de
comptes del trienni proppassat de las querelas que contra dells se sn
fetas y fabricadas en la present visita, a ms de la deffena particular
que entenen donar y donaran en cada una de ditas querelas, diuhen
y donan per general deffena lo que segueix, volent que la present
supplicati sia posada entre las deffenas de quiscuna querela, y que
en las sentntias difnitivas proferidores en quiscuna de ditas querelas
se nhage la rah ques deu, y lo qui compar exhibeix sa potestat ut
inseratur:
Primo, diuhen y deduheixen dits olim deputats y odors, ans ex-
pressament protestan, que no volen ni entenen per ninguns actes dels
que faran consentir en ningunes persones, ax dels nou de la visita com
dels magnchs assessors, quels puguen sser suspectes per qualsevol
causes y rahons, ans volen quels reste lo dret salvo y illeso per a
qu, en son temps y quant los aparexer, ans de las sentntias puguen
deduhir de ditas suspitas.
Secundo, diuhen y deduhexen que han vist en moltas de ditas
querelas que se sn fundadas y fornidas ab relations de certs pretesos
calculadors qui diuhen que per orde de vostres senyories i mercs han
mirat y regonegut llibres, memorials y papers, y en ells han trobat
de la manera refferexen, carregant a dits olim deputats y odors sens
mostrar de hont se s tret lo que ells diuhen y referexen, sin per
tant com ells ho diuhen, al dicho dels quals nos deu en ninguna
manera donar fe ni crdit, ax perqu no consta que sien calculadors
que vostres senyories i mercs los hagen donat tal crrech, ni tampoch
fan la relati mijensant jurament com deurien, y sobretot no consta de
veritate facti, y no s rah que en una cosa de tanta importntia, que
van sommas y haziendas de personas, se estigue en unas relations
que de dret no fan fe en la forma que sn estadas fetas.
Tertio, adverteixen que en moltas de ditas querelas se han comesas
moltas nullitats, ax en respecte de qu les que sn fundadas y fetes
ab testimonis no tenen los requisits necessaris de la certifcatria del
notari quels conexia o altri per ell, y tamb en respecte de qu sn
querelats los dits diputats y odors de una cosa ab la supplicati del
procurador scal de la visita y desprs se s fornida la querela de al-
tre cosa que no estava nis contenia ab la supplicati del sch, y ax
mateix tamb les interrogations que en moltas de ditas querelas se
sn fetas als dits olim deputats y odors sn differents del que cont
la querela, y no van totes ajustades a la querela, que, <h>o contenen
matria different o ms o menys del que hi ha en la querela, lo que,
essent ax, volen dits olim diputats y odors y suppliquen se nhaja en
llur favor la rah ques deu.
tem, com hi hage moltas querelas de una mateixa matria eo
dependent la una de laltre [i es] seran fetas provas en las unas y
perventura no en las altras, demanan y suppliquen dits olim deputats
y odors sie haguda rah de las provas de las unas querelas per las
altras, com si en totas fossen ygualment fetas ditas provas.
tem, per quant en moltas querelas se veu estar aquellas fundadas
sobre quantitats de diners donadas als officials del General, que no s
rah, si sn maldonadas, les paguen los deputats sin los officials que
les han rebudes, essent majorment de jurisdicti dest tribunal, com
ho sn, y las querelas directament contra dells se havian de fer, y no
contra dels deputats, qui no han coms en ass dol ni frau. Pero
suppliquen en dit cars que nos sien ben gastades algunes quantitats
sia manat als ofcials les restituhescan y no als dits olim deputats y
odors.
Y nalment diuhen y deduhexen dits olim deputats y odors que
no s llur intent consentir tacite ni expressament en ninguna cosa
quels sia prejudicial, volent, com est dit, y supplicant que de tot se
nhage la rah ques deu...
IV
Dedicatria al lector del primer volum (ed. 1639) de lobra de Joan Pere
Fontanella Sacri Regij Senatus Cathaloniae decisiones.
Scribo rerum per Senatum Cathaloniae iudicatarum exempla, et
quos ex sacri illius auditorij velut hortis, collegi sententiarum ores,
offero. Et si, quis tu es, qui tantos spiritus tibi sumis, inquies? Ille ego,
quem in alijs multis, et in hac praesertim scriptione fuisti saepius, nec
sine approbatione, quod aestimo, expertus, reddam. Non est Senator,
aut Regius Consiliarius, sicut solent esse, huius aedicij architectus,
sed qui tamen tot annos versor, et curioso mentis oculo quotidie vagor
per latos, laetosque decisionum campos, (Hic meus Genius in alijs sa-
tis comprobatus, huic potius, tanquam certiori, et rmiori, quam alij
cuicumque, quantumvis aliter laudabili, studio incumbere): Cur igitur
non mihi etiam fas intelligere, et iudicare aliquid in istis? Quia non
interfuisti? Non ita: nam ea, de quibus hic agitur, copiosiori ex parte
fuerunt sub patrocinio meo discussa, meque tutante decisa. Suggessi
ego materiam, tulit Senatus iudicium; fodi terram, approbavit operam;
colui segetes, misit ille falcem. Nec quod in reliquis non fuerim, dum
erent, in aliquo cooperatus, mea defuit opera, meus effugit labor;
quia notum, resolutiones per Senatum nobis hic non tradi, sicut in
aliquibus alijs mundi partibus, iam in iure fundatas, iam iurium al-
legationibus corroboratas: id etenim muneris relinquitur ijs, qui illas
in lucem postea mittere contendunt. Unde congesta est satis copiosa
rerum iudicatarum messis. Super eis diu, noctusque invigilans, et quasi
cubans hoc illarum collegi, confecique volumen, quo mox sequentur alia,
si concesserit bonorum largitor communis parens. Ex quibus, qualis
Cathaloniae Senatus, deprehendes, et qualiter nulli alij postponendus,
iudicabis, ni, quod execror, per manus meas dispensatae misere vilescant,
et pulcherrimum nitorem suum, et candorem amisisse videantur. Et si,
non ingrediebaris Senatum, nec in eo praesens eras, dum haec tract-
arentur, deciderentur, resolverenturque, iterato replices? Non incior,
ideoque nec secretiora Senatus, aut internos eius sensus mihi vindico:
sed id quidem non necessarium ad meam scriptionem autumo; quia
disceptationes cum Senatu super istis frequentes, et oracula docta, quae
dein cum decidendi, ut aimus, rationibus ex lege municipali requisitis,
causas dicendo, et ambigua illarum facta dirimendo, in publicum pro-
deunt ab eius ore, sat iudico, ut mihi hoc genus scribendi permittatur.
Itaque pergam audacter, nec vacillanti pede, in incepto. Quod si probe,
et iudicio a me et, nemo damnet: sin aliter, tum ego quoque nihil
negem, quisquilias volantes, ut quidam doctus aiebat, et venti spolia
haec esse, ac digna quidem ut piperis sint cuculli. Sed utrum horum
sit, iam res docebit: servient ad minus, ut cum denegetur diu vivere,
relinquamus saltem aliquid, quo nos vixisse testemus. Haec cum alijs
huius generis volumina excipe interim, benigne lector, dum promissum
testamentum illustratum perfectius paro, et si, quod opto, aliquid tibi
profui meo labore, Deum pro me ora. Nam, ut bene quidam:
Humana cuncta sumus, umbra, vanitas
Et scoenae imago, et verbo ut absolvam, nihil.
V
Testament de 4 de juny de 1639 de Francesc Pere Rub, gendre i estret
collaborador professional de Joan Pere Fontanella.
AHPB, 586/92, 4t llibre de testaments de Pere Llunell (1608-1639), s. fol. En trans-
crivim un exemplar passat a net per la notaria puix que lexemplar original
ibidem s de lectura molt conictiva.
a
[1] En nom de Nostre Senyor Du Jesuchrist sia, Amn. Jo Fran-
cesch Pere Rub, doctor en drets natural de la vila de Puigserd, comptat
de Serdanya, y ciutad de Barcelona, ll llegtim y natural de Rafel
Rub, burgs de dita vila, y de Anna Rub y Sala, muller sua, deffuncts.
Crehent com b y verdaderament crech en lo misteri de la Sanctssi-
ma Trinitat y en tot lo que creu y observa la Sancta mara Sglsia de
Roma, debaix de la qual fe y crehensa protesto que vull vurer y morir
com <h>a cathlic cristi. Tement morir, prenent per intercessora la
sempre Verge Maria, mare de Jesuchrist, redemptor meu, y a tots los
sancts y sanctes de la glria celestial, dels quals s devot, y als quals
humilment supplich vullen intercedir a Du Nostro Senyor que per
los mrits de la sua sagrada passi me perdon mos peccats im pose
en cam de salvati ym porte a la Sancta Glria, volent-me posar en
ella, fas y orden aquest meu testament y ltima voluntat mia, estant
en mon seny y bona memria, si b detingut de malaltia corporal.
[2] Ellegesch y anomn en marmessors de la mia nima y de
aquest mon testament executors lo molt illustre y egregi senyor don
Ramon de Blanes y Centelles, compte de Centelles, lo noble don Joan
de Blanes y Centelles, son ll primognit, llegtim y natural, lo doctor
Joan Pere Fontanella, ciutad honrrat de Barcelona, mon sogra, lo
doctor Joseph Fontanella, son ll, y lo molt reverent prior del monestir
dels frares de Sant Agust de la present ciutat qui vuy s y per temps
ser, perqu tots junts, o la major part de aquells, executen lo present
meu testa- /fol. [1]v/ ment y ltima voluntat mia.
[3] Sim succehir morir en la present ciutat de Barcelona, elle-
gesch la sepultura al meu cors fahedora en lo dit monestir de Sant
Agust de dita ciutat, en lo vas que tinch en la sglsia de dit monestir
devant de laltar major, hahont estan enterrats Anna Rub y Fontanella,
carssima muller mia, y Ramon Rob, mon ll. La dita mia sepultura
vull sie feta a coneguda de dits mos marmessors, encarregant-los se
fassa ab moderati.
[4] tem vull y man que encontinent seguit mon bit me sien dites
y celebrades mil misses en altars privilegiats en les sglsies aparexer a
dits mos marmessors per la mia nima, en remissi de mos pecats, y
dos-centes ms en la capella de Sant Ot y Sant Maral, de la sglsia de
Sant Francesch del monestir de Sant Agust de la dita vila de Puigserd,
hont mos pares estan enterrats, donant la caritat acostumada.
[5a] tem deix a la sglsia parrochial de Sant Jaume de la present
ciutat, per lo dret de parrochiatje, vint sous.
[5b] tem deix als pobres vergonyants de dita parrchia de Sant
Jaume vint sous, donant-los al bass de dits pobres de dita sglsia.
[5c] tem deix a lHospital General de Santa Creu de la present
ciutat deu lliures per amor de Du.
[5d] tem deix y llegue a la dita capella de Sant Ot y Sant Maral
y sglsia de dit monestir de Sant Francesch de lorde de Sant Agust
de dita vila un drap de ras gran que jo tinch ab un grif y un lle
y una pomera en lo mitx ab pomes, per a qu la dita sglsia ne sie
ornada, y tamb dita capella, sens que puga ser tret de dita sglsia.
Volent que dits mos marmesss quant lo entregaran lo entreguen ab
acta ab dites conditions.
[5e] tem deix y llegue al monestir de Nostra Senyora de Mon-
serrat lo diamant que tinch engastat juntament ab dita sortija de or
perqu sie posat en la corona de Nostra Senyora per <h>ornato de ella
o altre ornato de ella, que s estimat en noranta lliures.
[6] tem vull y man que encontinent seguit mon bit sien pagats y
satisfets tots mos deutes y que los danys que jo haur donats y iniries
que haur fetes y interessos que haur de restituir sien encontinent
pagats y satisfets, sens strpit de judici, sin sumriament y de pla,
sola veritat atesa. [Tot aquest pargraf s insert. marg. sin.]
[7a] tem deix y llegue a t. Comes, viuda, que est en /fol. [2]r/
casa de dit doctor Fontanella, mon sogre, per bons serveys que de ella
tinch rebuts, deu lliures.
[7b] tem deix a mossn Miquel ngel, residint en Barcelona,
per la bona voluntat que li tinch, un quadro devot que tinch en ma
cambra del gloris Sant Hiernym. E ms li deix a dit Miquel ngel
deu crregas de blat ques cull en Serdanya y qualsevol dret y acti
me competeix per a cobrar y exigir de la viuda Margall de Puigser-
d, sa llastre, qualsevol salaris de conductes, memorials en dret y
informations me sien deguts de la causa en la qual era jo advocat a
dita Margall cerca de vint anys contra de Rafel y Thoms Vidals de
Puigserd, y ha obtinguda sentntia en favor dita Margall a relati del
nobble don Bernat de Pons y Torell, donant-li la matexa potestat de
cobrar que jo tinch y tindrie.
[7c] tem deix y llegue a la sglsia de Sant Jaume de Rigollisa
quinse lliures moneda barcelonesa.
[7d] tem deix y llegue a nen Puig Colomer, que est en ma casa,
per los bons serveys que dell tinch rebuts, lo vestit li he fet y, a ms
de ax, deu lliures ultra de sa soldada.
[7e] tem deix a na Querola, que est en ma casa, ultra de sa
soldada sinch lliures.
[8a] tem deix y prellegue a dit doctor Joan Pere Fontanella, mon
sogra, los quadros de fruites que jo tinch.
[8b] tem deix a la senyora Margarida Fontanella, ma sogra, un[a]
imatge de Christo Crusicat ab un Monte Calvari ab lo qual sn morts
ma muller y mon ll y jo pens morir y, ax b, les Hores ab qu dita
senyora muller mia y jo dyem los ocis, y los rosaris ab qu jo deya
mas orations, que han tocat ab les ms insignes relquies de Spanya.
[8c] tem deix y llegue a dita senyora Fontanella, ma sogra, un
quadro gran al qual jo tinch molta devosi de la capella y montanya
de Nostra Senyora de Monserrat ab los entorns daurats, pregant-la se
recorde de la mia nima.
[8d] tem deix y llegue a dit doctor Joseph Fontanella, mon cu-
nyat y marmessor, tots los tomos de memorials en drets que jo he
treballats, constitutions de Cathalunya glosades y reportoris scrits
/fol. [2]v/ de m mia.
[8e] tem deix y llegue a dit doctor Joseph Fontanella un quadro
molt devot de Nostra Senyora y Sant Joseph guarnit de vano y plata
que jo tinc al costat de mon llit.
[8f] tem li deix y llego la pica de plata de la aygua beneyta que
tinch en mon llit, ab tots los improperis de la passi de Hiesuchrist.
[9] Tots los altres emper bns meus, mobles e immobles, haguts
y per haver, drets, veus, forces y actions mies universals, qualsevulla
y hahontsevulla que sien y a mi me pertanguen y pertnyer pugan,
<h>ara o en lo sdevenidor, per qualsevols rahons, drets, ttols o cau-
ses, deix y atorch a Nostre Senyor Du Hiesuchrist y a la mia nima
y pias causas baix scrites, instituint Nostre Senyor Du Jesuchrist, la
mia nima y dites pies causes a mi hereus universals quant a les dues
parts de ma heretat, fetes de aquella tres parts iguals, y quant a la
tercera part, instituesch hereu meu universal lo dit doctor Joan Pere
Fontanella, mon sogre, a totes ses voluntats. Volent y ordenant que
encontinent seguit mon bit sie pres inventari de mos bns per dits
mos marmessors, y tots los bns mobbles que tinch, or y plata, alajas
de casa, llibraria, cofres y satials meus y robas mias y de la quondam
senyora Anna Rub y Fontanella, charssima muller mia, sien venuts
en lo encant pblich al ms donant, y los preus sien deposats en la
taula del cambi de la present ciutat, a efecte de qu las duas parts
que tocan a la nima restan en ella y que sien distribudes per dits
marmessors meus o la major part de aquells quan<t> hy haur quan-
titat considerable per sufragis de la mia nima y per la frbica [sic,
fbrica] de una capella en lo dit monestir de Sant Francesch dels pares
de Sant Agust de dita vila del gloris Sant Ot y Sant Maral, devant de
laltar dels quals estan soterrats mos pares y onclos, que apar se far
ab facilitat baix del cor qui mira a la inrmaria de dit monestir, que
est dirruda, y ax b sien distribudes dites pecnies en ornatos de
dita capella, assenyaladament en fer cremar tot lo any una llntia de-
vant dit altar en lo endret de la pedra que est a m dreta a la part
de laltar major, baix de la qual estan soterrats dits mos pares, que
quiscun any en las com-/fol. [3]r/pletas y festa del gloris Sant Ot y
Sant Maral se haja[n] de donar per dit senyor cohereter dues lliures
de cera blancha a la sagristia perqu la fassa cremar en lo altar de dits
sancts, y ax quiscun any se vajan distribuint dites pecnies, entenent
que desprs de feta dita capella y ornatos dites pecnies sien smersades
a for de censal per lo efecte dalt dit, y del dems ne sien fundades en
dita sglsia de dit monestir de Sant Agust de la present ciutat tantes
misses perptues quantes se poran fundar de la renda que restar per
dits mos marmessors per las nimas mia, de mos pares, muller y ll.
[10a] tem dich y declaro que la [h]asienda que jo tinch en la vila
de Puigserd y terra de Serdanya consisteix principalment en la torra
y casa de Sant Jaume de Rigolisa, terme de Puigserd, que s heretat
de sinquanta jornals de camp quiscun any, que ass diuen mujades,
y alguns deu jornals de prat, y ax b consisteix en altra heretat que
tinch y possehesch en lo lloch y terme de Terguesona, comptat de Ser-
danya. tem en lo dret de lluir y quitar la coromina o camp de sis o
set jornals situada junt a la sglsia del lloch de Envetix [sic, Enveitx],
la qual posseheix lo pubill Oliba de Iravals per setanta lliures moneda
barcelonesa, consta ab acta rebut en poder de Hiernym Anthic For-
ner, quondam notari de dita vila, y en poder de Antoni Stalella, notari
de Barcelona, en lo any mil sis-cents y catorse. tem lo dret de lluir y
quitar los camps venuts a Joan Anthoni Paul en lo territori de Enveitx,
en poder de dit Forner sn los actes. tem lo dret de lluir y quitar una
part de delme del terme de Llvia en Serdanya, que mon para ven a
misser Llorens Jover, doctor de la Real Audintia. tem consisteix en
lo dret de lluir y quitar la heretat y mas de la Be, cerca de Puigserd,
que posseheix misser Bordas, sn los actes en lo procs de la causa
en la qual he obtingut en la Real Audintia sentnsia en mon favor a
relasi del magnch misser Anglasell contra dels cnjuges Vidals de
Roda de Puigserd. E ms declaro y dich que en lo consistori de la
Diputati aporto una causa contra Rafel Vidal de Puigserd, en la qual
demano me restituesca /fol. [3]v/ <h>era y un hort situat prop la <h>era
de mossn Montalls a la part del portal de Lvia, y s ma voluntat se
passe avant, y tamb aporto altra causa en dit consistori contra Nicasi
Castellar com a hereu de mossn Orp, en la qual li demano me resti-
tuesca dos-centes y tantes lliures que reb de mon pare sens haver-ne
donat descrrech, consta de las partides tinch jo en mon poder, y a dit
Orp [h]a restat una casa y un hort, lo hort posseheix misser Xammar,
que s en la Rambla, y [la] casa en la plassa de Santa Anna.
[10b] tem dich y declaro que s hereu de ma mara, la qual
port en dot mil lliures barceloneses, lo que constar per los captols
matrimonials y pocha que tinch en mon poder.
[10c] tem dich y declaro que he succehit als drets que fra Mati
Rub, de lorde de Sant Domnech, germ meu, podia tenir en ma
heretat ab renuntiationis fu quan<t> pass en les ndias, hahont s
mort. tem declaro que he succehit a la part y drets que Joan Batista
Rub, mon germ, lo qual tamb s mort, podia tenir en ma heretat,
com consta ab lo testament per ell fet en poder de Pere Carbonell,
quondam notari de Barcelona, que vuy t les scriptures dit Stalella en
lo any MDCVII. tem declaro que he succehit per pacte y cessi en
qualsevol drets de Rafel Rub, mon germ, pogus pretndrer en les
heretats de mos pares, de la qual tinch lo acta en mon poder.
[10d] tem ms avant declaro que tinch atquirida dels pares de
la Companyia de Jess de la present ciutat la casa hont vuy habito,
situada en dita ciutat, en lo carrer de la Devallada de Santa Eulria,
en lo modo y forma contenguts en lo acta rebut en poder de Gaspar
Riudalbes quondam notari de Barcelona, lo qual tinch en mon poder,
y en dita casa he fetes ms de dos-centes lliures de obres, perqu he
feta empedrar la entrada, he fet descubrir lo pou y he adobat lo terrat
y altres coses, y a dits pares sn degudes algunes pensions del censal
los fa dita casa, com consta en mon llibre.
[10d] tem declaro que he servit al collegi de dita Companyia
desta ciutat y a tota la Religi de advocat y he obtingut moltes sentn-
ties en favor de dita Companyia sens ningun inters, y he fets llibres
enters de memorials imprimits per dita Religi sens ningun inters y
sens haver rebut ningun diner de mos treballs. Si apar a sas paternitats
compensar /fol. [4]r/ lo ques deu de dit censal, s ma voluntat remtrer
lo dems me porien durer.
[10e] tem dich y declaro que los hereus de Joan Francesch Co-
dina, quondam ciutad honrrat de Barcelona, me deuen, a ms de
la conducta y memorials en dret he fets per llurs causes, vint lliures
barceloneses li dex en comptants, com ho sap son ll y mossn Pati
Codina, prevere, y Joan Pedrosa, revenedor que est a la plassa de
Santa Anna, y Joan Huguet, sastre, y s ma voluntat se cobre dit deute.
[10e] tem declaro que ha molts anys que advoco per dits cniuges
Codina y Galceran Nebot, llur germ y cunyat respective, ab salari de
deu lliures, del qual se deuen moltes anyades, y assenyaladament sinch
o sis memorials en dret imprimits en las causas contra la comptessa
de avall y Perelada y contra don Diego dElentorn, tinch rebut a bon
compte cent lliures me gir dit Nebot en lo banch de la present ciutat,
per entench me sn debitors y vull sien passats comptes ab ells.
[10f] tem declaro que ha anys compr en lo encant una tapissa-
ria nova de sinch draps de la [h]istria de Sant Pau per quatra-centes
lliures ab acta rebut en poder de Antoni Segu, notari de Barcelona,
la qual ab una bassina gran de plata [y] dos candaleros de plata a
la civillana tinch empenyats en poder del dit doctor Fontanella, mon
sogre, a cumpliment y difniti de qualsevols comptes hagussem
tinguts de qualsevol diner me hagus emprestat per banch o taula,
del qual hy ha una scriptura feta de m dels dos, que t dit senyor
Fontanella en son poder, y ax ma voluntat s que la dita tapissaria,
bassina y candaleros sian de dit senyor Fontanella perptuament a
diniti de tots comptes.
[10g] tem declaro que la senyora Anna Rub, quondam charssima
muller mia, mor intestada y sens fer testament, sobrevivint-li Ramon
Rub, ll nostre llegtim y natural y jo, y desprs lo dit Ramon Rub s
mort de edat de desset anys, com consta ab lo batisme ab lo llibre de
la Seu y ab lo bit en lo llibre dels bits de dit monestir de Sant Agust
de dita ciutat, al qual Paulo [sic, Ramon] Rub, mon ll, jo succehesch
ab intestat per haver-li sobreviscut y tenir dit Ramon Rub desset anys
quan<t> s mort, com s pblich y notori en la present ciutat /fol. [4]v/,
en lo qual cars succehesch jo y ell ha succehit a dita senyora Anna
Rub, muller mia, comforme la decissi de Antonino Thesauro.
[10h] tem dich y declaro que en la Real Audintia Rafel Rub,
mon germ, aportava una causa contra la senyora Hiernyma Jover,
nostra tia, en la qual pretenia <h>is pret que dita senyora t obligati
de restituir-nos los bns de Antoni Sala, nostro avi, y tamb contra
don Joseph Calvo, que t obligati de restituir a mi o a mos hereus la
heretat y bns que compr Pere Arnau en la vila y terme de Granollers
de Pere Sala de Puigserd, mon onclo, com consta ab lo acta de venda
que jo tinc en mon poder.
[10i] tem declaro que he pagat per dit mon para a misser Hiacynt-
ho Montallar, burgs de Puigserd, tres-centes lliures barceloneses o
major quantitat com a tenint consignati dit Montallar de la senyora
Anna Rub y Cdol, sa tia, com consta de la pocha me ha fermada
en poder de Gaspar Mar, notari de Puigserd, la qual tinch en mon
poder en lo llibre major.
[10j] tem dich y declaro que la senyora Hiernyma Jover, ma tia,
ha administrada molts anys ma [h]asienda com a procuradora mia y
ha cobrats los arrendaments de las heretats y censals, y entench me
deu moltes quantitats per sser-sem alsada ab lo que administrava,
exceptat dos partits que ha pagats per mi, com consta ja en mon llibre.
[10k] tem dich y declaro que don Francisco Croquella, quondam
en Barcelona domiciliat, en son testament me dex altre dels adminis-
trads de sa heretat durant la menor edat de don Vicens Croquella, son
nebot, que, volent posar en executi lo disposat per dit don Francisco,
imped dona Madalena de Croquella, muller de dit don Francisco, pre-
tenent ser tenutria de dits bns. Per dita causa, desprs de haver feta
ostensi dels captols matrimonials dita dona Madalena, ab los quals
constava de son dot y recibo dell, jo y los dems marmessors, per
cumplir nostra obligati, havem introduda causa en lo judici verbal
de sa excellncia devant del molt reverent canceller, demanant en ella
que sien venuts los bns de dita heretat que sn menester per a pagar
a dita dona Madalena y sie restitut lo dems de dita heretat, que con-
sisteix ab lo inventari rebut en poder de Pere Moret, quondam notari
de Barcelona, y ax tota la heretat est en m de dita dona Madalena,
que tant solament se ha gastat alguns partits per aliments y gastos
/fol. [5]r/ de dit don Vicens y per pagar alguns deutes de dita heretat,
com consta ab lo llibre o codern de dita administrati y altrament,
y ax s ma voluntat que mos marmessors li donen llegtim compte
y, donat aquell, li entreguen uns papers y llibres de comptes que don
Joan Croquella, ardiaca de Burriol y canonge de Tortosa, fu portar
en ma casa quan<t> mor lo dit don Francisco, son germ.
[10l] tem [ma hasienda] consisteix en lo censal de divuit ducats
de pensi annual me fan quiscun any las universitats dels llochs de
Maranges [i. e. Meranges] y Morull en Serdanya insolidum ab dues
iguals pagues, s a saber quatre ducats en lo die de Sant March y los
catorse ducats en lo die de Sant Mart en lo noembre, del qual tinch
los actes en la archimesa dels papers de mon para.
[10m] tem consisteix en altre censal de pensi annual de trestse
ducats y mitx, lo qual est redut vuy en onse lliures barceloneses per
lluti se nha seguida de sinch lliures, lo qual me fan en lo die de
Sant Miquel de setembre en Sicart de Covorriu [i. e. Coborriu], Joan
Sicart de Bellver y altres obligats y condemnats en la Real Audinsia
ab sentnsia passades en cosa judicada y executades, com consta del
procs del reclam exposats per mi, del qual censal se deuen tres o
quatre pensions com jo ho tinch assentat ab mon llibre.
[10n] tem consisteix en lo censal me fa quiscun any la universitat
de Targasona de vint-y-un real de pensi.
[10o] tem altre censal de pensi de quoranta-y-vuit reals o altra
ms certa quantitat me fa quiscun any Domingo Vidal, pags del lloch
de Ger, en Serdanya, del qual me deu moltes pensions per sser-se alsat
sense causa, pero se li aporta causa en la Audinsia en lo possessori
a relasi del magnch misser Pex, notari Sebasti Costa.
[10p] tem consisteix en altre censal de pensi dotse reals o altra
ms certa quantitat que rebo sobre la casa y heretat de Bertraneta de
Vilallobent y vuy dels pubills Bertranets en Serdanya lo dia de Nostra
Senyora de agost.
[10q] tem consisteix en un martinet o farga de fer y obrar claus y
vergelina y una casa dita den Marrell prop de dit martinet en dita vila
de Puigserd prop lo portal de Ager [i. e. Age], y per estar jo absent,
un veh que [h]y /fol. [5]v/ havia en dit lloch ques diu Turiera ss
alsat ab la casa, la qual me ha de restituir per ser meva, y vull li sia
demanada per justsia, los actes sn en poder de Hiacintho Montaner,
notari de Puigserd, un argenter ques diu Servell que est en Arles
en Rossell ne donar rah.
[10r] tem dich y declaro que ab dues sentnties comformes pro-
feridas en lo consistori de la Diputasi s estat declarat que la venda
que fonch feta de la mia closa situada en lo lloch dit la cabana de las
vessas, cerca las murallas de dita vila, s nulla y de ningun valor, y
Joana Jover, los cniuges Miquel y Eugnia Solanelles de dita vila sn
estats condemnats en haver de dexar vcua y despedida la possessi de
dita closa y casa y restituir los fruits a die litis motae usque ad realem
restitutionem, que ns vuy ha trenta anys, de les quals sentnties vuy
demano lo decret de executi devant los magnchs assessors ordinaris
del General, encarrech y man se passe avant dita causa ns a tenir
executi de dites sentncies y possessi de dita closa, sens admetre
ningun consert.
[10s] tem dich y declaro que aporto altra causa en la Real Audi-
nsia contra don Ramon Rub de Marimon, abans a relati de misser
Seniust, la qual est lo procs per denunsiar. Importa lo inters della
ms de dos mlia lliures moneda barcelonesa, notari Brotons, vuy Bas,
del qual procs tinch lo trellat en mon poder y faltan a exhibir alguns
actes, que tamb los tinch en mon poder, lo notari t lo procs y ne ha
de donar compte. La plica dels testimonis s rebuda en Puigserd. Per
haver-me demanat consert, he suspesa la causa algun temps, per ara
s ma voluntat se passe avant ns a obtenir sentnsia en mon favor.
[10t] tem dich y declaro que he pagat per deutes de mos pares
molts grans quantitats de diners que importen ms del quem dexa-
ren, perqu tinch pagat primerament a ma germana Marianna Rub,
quan<t> cas ab lo doctor Soldevila, tots y qualsevol drets tingus en
casa de nostres pares, com consta ab pocha men ferm en poder de
Steve Ricart, notari pblich de Puigserd, y vuy t les scriptures son
ll. tem tinch pagades a la vila de Puigserd, y per ella a la viuda
/fol. [6]r/ Sala, que fou muller de Pere Mrtir Sala, de dita vila, ms
de dos-centes sinquanta lliures moneda barcelonesa, consta ab pocha
en poder de mossn Joan Mercer quondam notari de dita vila en lo
any mil sis-cents y vuit o mil sis-cents y nou.
[10t] tem dich y declaro que tinch pagades per deute de mon
para a la senyora Anna Rub y Cdol ms de dos mil ducats, consta
ab poques rebudes en poder de Gaspar Mauri, quondam notari p-
blich de dita vila.
[10t] tem tinch pagades per mon para a Joan Mora, causdich de
Barcelona, quoranta lliures per partida de banch de la present ciutat.
tem tinch pagades als senyors diputats de Catalunya moltes quantitats
per dit mon para, com consta en lo llibre meu de banch y taula.
[11] tem per millor conservati de dites causes pies, s ma vo-
luntat y intensi que los bns immobles que jo tinch sien conservats,
prohibesch pero perptuament ab prohibiti real y perptua la alie-
nati, obligati y hypoteca de la heretat que tinch en Rigolisa y de la
heretat que tinch en lo lloch de Tergasona y de la closa dita de Rub,
quan<t> seran executades las sentnsias del censal de pensi de divuit
ducats que fa Maranges, y de la casa que vuy possehesch en Barce-
lona, ab consentiment dels senyors, prohibint expressament que mos
marmessors y cohereu ni sos hereus y successors no puguen alienar ni
hypotecar dites coses, y en cars que contrafassen, vull que dites coses
pervinguen, quant a dita tercera part, als dits monestirs de Sant Agust
de Barcelona y de Sant Agust de Puigserd igualment, revocant, etc.
[12] E aquesta s la mia ltima voluntat, etc. Jo, Francesch Pere
Rub, doctor en drets y burgs de la vila de Perpiny [sic, Puigcerd],
fermo lo present meu testament, scrit de m de mossn Pere Llunell,
notari pblich de Barcelona, vuy als quatre del mes de juny de lany
mil sis-cents trenta-nou.
a. Introdum entre claudtors uns identicadors de les diverses clusules de
linstrument.
VI
Transcripci duna cpia del segle XVIII del testament holgraf de Joan
Pere Fontanella, de 27 de desembre de 1640 1641 a lpoca).
AHSCP, Herncia de Carles dAlemany, tem 4.
a
[a] En nom de Nostre Senyor Du sia y de la sua Santssima mare
Maria y dels gloriosos Sant Joan Baptista y Sant Joan Evangelista,
particulars y especials patrons y advocats meus, y de tots los sants y
santas de Parads, amn.
[b] Yo, Joan Pere Fontanella, en drets doctor, ciuted honrrat de
Barcelona, ll llegtim y natural dels quondam Joan Fontanella, negociant,
y Catharina, muller sua, de la vila de Olot, bisbat de Gerona, estant,
per la grcia de Du, sa de mon cors y enteniment, ab ma natural y
ferma loqela, fas y orden aquest meu ltim y vlido testament, en
lo qual disposo de mos bns com a baix se dir, y ass en lo millor
modo y forma que de dret puch y dech disposar.
[c] E primerament encoman ab moltas veras la mia nima a
Du Nostre Senyor, qui de no res la ha criada, suplicant a sa divina
magestat per los mrits de la sua santa mort y passi, en qu cono,
vulla perdonar-me mos pecats, dels quals tinch tot lo pesar que puch,
per haver ofs a un Du tant bo, y colocar la mia nima en Parads.
[d] Elegesch en marmessors y executors de aquest meu testament
y ltima voluntat mia a la senyora Margarida Fontanella y Garraver,
charssima muller mia, al doctor micer Joseph Fontanella, mon ll, a
la senyora Magdalena Fontanella y ana [sic, afont o Safont], muller
sua, a Maringela Jaubert, tamb filla mia, y a Francisco Fontanella,
estudiant en lleys, fill tamb meu, donant-los tota aquella facultat y
poder que menester sian a tots junts o a la major part de aquells; ents
emper que, en cars fossen discordes, lo que no crech, praevlega sempre
lo vot y parer de la senyora dita muller mia, encara que sia sola, sens
tenir obligaci de cridar a ning dels altres si no li aparexer, perqu
confio molt que ella, que tants anys ha viscut ab mi, procurar en tot
descarregar ma concincia.
[e] La mia sepultura vull sia en la iglsia parroquial del gloris
apstol Sant Jaume de la present ciutat de Barcelona, de ahont s
parroqui, en lo vas tinch fet devant lo altar major en lo praesbiteri,
si morir dins Barcelona o cerca della, y si en altra part que fos di-
cults portar lo meu cors a Barcelona, o per altre qualsevol respecte
aparegus no convenir o no importar, yo ho deixo a lbera disposici
de dits mos marmessors en la forma dalt dita, que lo cors de un tant
gran pecador com yo prou gran caritat rebr que lenterren en terra
sagrada, ahont se vulla que sia.
[f] Encontinent que la mia nima sia separada del meu cors vull
me sian ditas y celebradas cent missas ab la major diligncia ques puga
en altars privilegiats, no exclohent que desprs no puga ma muller fer-
men dir ms segons li aparexer, per sian aquellas cent de prompte,
y que per medi delles tinga Du Nostre Senyor misericrdia de mi.
[g] Desig que tot lo que yo deur sia encontinent pagat y sa-
tisfet, encara que al present, per la grcia de Du, no pens deure
cosa de concideraci a ning; sols me resta satisfer a la marmessoria
del quondam micer Francesch Pere Rub, y ns vuy no havent los
marmessors pogut cumplir a nostra obligaci, per lo qual encarrega
[sic, encarreg o encarrego] molt als dems que, si quant yo morir no
[h]aurem resolta aquella, ho fassan ab la major promptitut del mn,
ja ab los llibres y papers, testament, inventari y encant se trobar tot.
[h] Llego y deixo a lHospital General de Santa Creu de la present
ciutat de Barcelona sinquanta lliures per una vegada tant solament.
[i] tem, a lHospital de Misericrdia de la mateixa ciutat deixo
y llego deu lliures per una vegada tamb tant solament.
[j] tem, a la iglsia parroquial de lapstol Sant Jaume de la
mateixa present ciutat deixo y llego, vull y man que quiscun any lo
dia que yo ser mort, y si s ocupat lo dia abans o desprs, me sia
celebrat un aniversari tots anys en la forma que yo lo feya dir vivint,
y que sia fundat y instituhit conforme dir dita ma muller, qui ho sap.
[k] tem, vull y man que per mos hereus y successors qui habi-
taran en las casas que jo de present habito en la devallada de Sant
Miquel, y al sl de aquella, sia continuat de fer dir una missa cadaldia
en la capella que he feta en ditas casas, conforme yo la feya dir vivint,
encarregant-ne molt sas concincias.
[l] tem, per quant s ma intenci que Francisco, ll meu, sia
jurista, conforme jo s, y seguesca lo cam de las lletras, deixo y lle-
go que, si no ser doctor quant yo morir, sia doctorat a gastos de
mos bns en la Universitat de Barcelona y sia agregat en ella y, en
aquest cars que vulle seguir aquest cam de las lletras, com yo cono
y desitg, vull y man que per ma muller o qualsevol altre que sia mon
hereu li sia de mos mobles donat lo que apareixer haver menester
per a parar casa en la forma y de la manera que a la dita ma muller
aparexer, sens quen puga sser en ninguna manera represa, que la
[h]i deixo a sa lbera disposici, sens reparar en si lo llegat s ample
o estret per dits mobles, que qualsevol cosa de las ques trobaran en
casa li voldr donar dita ma muller entench per mobles y tindr [sic,
tindr] per ben fet.
[m] Y tamb en aqueix cars que seguesca aquest cam de les
lletras y vulla fer de jurista, vull y man que li sian comprats de mos
bns llibres de lleys ns en dos-centas lliures de prompte y li sian
donats dels meus un joch de textos civils y altre de cannichs de la
mia llibreria, en qu n[h]i ha dos jochs de un dret y altre, y alguns
altres llibres de lleys de la mateixa llibreria, aquells que apareixer a
dita ma muller, fent-ho mirar per persona que [h]u entenga, que no
faran molta falta a la mia llibreria ni la deformaran, la qual deixo a
lbera disposici de dita ma muller, qui sabr ben mirar per sos lls
y donar a quisc lo que convindr.
[n] Y en aquest cars li deixo y llego cent-sinquanta lliures de ren-
da perptua, consignant-la <y> de la que yo rebo en lo General o en
la casa de la ciutat de Barcelona o en la vila de Olot, ab pacte, vincle
y condici que si morir sens lls llegtims y naturals y de llegtim y
carnal matrimoni procreats verdaderament y sens cci, o ab tal[s]
que desprs moriran sens lls, al dit Francisco en totas las ditas cosas
llegadas substituesch a lhereu meu devall escrit eo al ques trobar
hereu meu y possehir ma heretat en aquell temps, de tal manera que
ditas coses tornen a ma heretat, exceptades sinch-centes lliures de qu
puga testar y fer a sas voluntats, sens emper que en vida las puga
vndrer ni empenyar ni altrament alienar, ans no resmenys que [h]u ha-
ge fet vull tornen a ma heretat, que ma intenci no s sin que [h]u
dispose en sa mort conforme li apareixer y no que las malmeta en
vida ab coses voluntrias y en la forma que solen molts jvens, que
si la alienaci ere per cosa urgent y necessria en tal cars vull cesse
la prohibici.
[o] Y aquest mateix llegat o llegats fas y fer entench a dit Fran-
cisco, ll meu, encara ques fasse capell, ents emper que en aquest
cas tot se entenga durant la vida natural tant solament y tot torne a
ma heretat desprs de sa mort, podent disposar de sinch-centas lliures
tant solament en la forma dalt dita.
[p] Y si acars se vehia que dit Francisco, ll meu, no volia seguir
lo cam de las lletras ni sser jurista, com tinch dit, en tal cas no se
li donaran los llibres que tinch dit[s] ni se li comprar tant, sin que
procuraran perqu puga vurer comprant-li un ofci a la Diputaci o
una escribania de manament ab la major comoditat ques por haver,
dexant-li per a dass dos mlia lliures, agint-hi alguna cosa ms si
nos trobava per aqueix preu, dexant-ho tot a coneguda de la dita mu-
ller mia y mare sua, a que ella veja com millor lo podr acomodar
que visca, no volent-li restrnyer a dita ma muller que al dit Francisco
lo procuri acomodar per a vurer en la forma dalt dita, que si [e]n
trobar altra millor la [h]y deixo a sa llibertat, gastant-li y deixant-li
lo que li aparexer, que quiss quant yo ser mort succehira[n] altres
coses, que ser forss cercar altre expedient; advertint que, en tot cars,
lo que se li donar <h>o gastar per dit Francisco resta vinclat en la
forma dalt dita y explicada.
[q] tem, per quant yo tinch una lla religiosa professa en lo
monestir dels ngels de la present ciutat, que quant estava en lo mn
se deia Maria y ara sor Contesina, a la qual ab acte rebut en poder
de Antoni Joan Fita, notari de Barcelona, a nou de agost de mil sis-
cents trenta-y-quatre don y consign per sos menesters trenta-y-sinch
lliures de censal nnuo sobre la Diputaci durant sa vida natural tant
solament, y ax ab pacte que desprs de sa mort tornen a ma heretat,
y de dita quantitat non tindria prou, vull y man que li sian ajustades
quinse lliures ms, que entre totas seran sinquanta lliures, las quals li
consigno tamb sobre la Diputaci o sobre qualsevol altres censals y
rendes mies, de tal manera que ditas sinquanta lliures no sia estreta
<h>a haver-las de cobrar per fora sobre la Generalitat sin sobre de
all ahont li aparexer de mos bns, volent y ordenant que estiga a
llibertat sua, y que en declarar-los [als marmessors] la renda ahont
vulla rbrer la penci tingan obligaci de pagar-la-[h]y sobre mos bns,
donant-li facultat de variar sempre que, havent feta la elecci y rebut
algun temps, li aparega que ms fcilment podr cobrar de altres bns
meus, y si li apar cobrar-ho de mon hereu ho puga fer tamb, sens que
se li puga contradir, y que ass se entrega tot durant sa vida natural
y, nida aquella, torne tot a ma heretat, com dalt tinch dit en lo acte
de las trenta-y-sinch lliures que li havia donades.
[r] A Maringela Jaubert, muller del doctor Hyernim Jaubert de
la vila de Perpiny, lla tamb mia, ja li tinch donat son dot, ab lo
qual, y ab lo que ha hagut del primer marit, t prou que vurer sens
haver menester ninguna cosa de ma heretat, majorment no tenint,
com no t, lls, y aix li servir de llegat lo que li tinch donat per dot
y en nom de dot y lo dems que ha tret de ma casa. Vull emper y
man que si acars per algun accident o desgrcia venia <h>a prdrer
los bns que t, de tal manera que nos pogus alimentar, en tal cars
li deixo los aliments en ma casa mentres viur, treballant en ella y
ajudant a sa mare, com yo cono.
[s] En tots los altres emper bns meus, mobles y immobles, veus,
drets y accions, haont se vulle que sian y existescan y de qualsevol
espcie sien y seran, instituhesch hereva mia universal a la dalt dita
senyora Margarida Fontanella y Garraver, charssima muller mia, ab
pacte, vincle y condici que entre vius o en ltima voluntat haja de
disposar de la dita universal heretat y bns meus entre Joseph y Fran-
cisco Fontanella, lls meus, perqu los gosen desprs de la sua mort
en lo modo y forma que a ella li aparexer, fent las parts y porcions
entre ells iguals o desiguals aix com volrr, sens que ningun dells
se puga quexar, y posad-los [sic, posar-los] los vincles y substitucions
que li apareixer, que per a tot li dono plena e indecient potestat.
Prohibesch-li emper la detracci de trebellinica y de qualsevol dret
que pogus praetndrer en mos bns, exceptat que, no obstant lo que
tinch dit, puga y li sia lcit per les altres lles y per obres pies puga
[sic, iter.] fer los llegats o altres disposicions que volrr, que estich ben
cert no [h]u malmetr. Y no vull ques fassa distincci dels seus bns
y dels meus, sin que en concideraci del dot y dems bns que ha
aportat en ma casa li deixo las amplas facultats dalt ditas, que puga
usar dellas sens que per altra part degus trurer son dot y dems
bns me ha aportats, y sens que puguen praetndrer mos lls si podia
o no podia dita ma muller deixar lo que deixar a las llas o a obres
pies per falta de bns seus, que com yo vulle, com vull, que los seus
y los meus sien tots incorporats y se fassa de tot una massa, ella ne
disposar com li aparexer, y aniran tots junts, los seus y los meus
bns, a qui ella voldr y de la manera li aparexer.
[t] Y si acars dita ma muller moria ans que yo, o desprs sens fer
dita disposici, en tal cars, y no altrament, ara y per llavors instituhesch
hereu meu universal al dalt dit Joseph Fontanella, ll meu, y ell praemort
a son hereu y universal successor, ab pacte, vincle y condici que si
mor sens lls o ab tals que desprs moriran sens lls li substituhesch
al dit Francisco Fontanella, altre ll meu, y ell praemort a son hereu
y universal successor (no volent emper que de ass o de altre part
de mon testament se puga pndrer conjectura de haver volgut cridar
los lls o altres posats en condici, perqu no s tal ma intenci), y
morint aquell ax mateix sens los tals lls, o ab tals que moriran sens
lls, substituesch a la dita sor Contesina, monja dels ngels, de vida
sua natural, exclohent-ne lo monestir, ax en vida della com desprs
de sa mort; antes vull y man que sempre que lo monestir declare y
diga que [h]y praet alguna cosa, ara per leshores declaro ma voluntat
que s de qu esta substituci feta en favor de dita sor Contesina sia
nulla y de ningun effecte y haguda com si no fos estada feta a princi-
pio, no volent-li emper llevar a dita sor Contesina lo que ne [h]aur
usufructuat quan<t> lo monestir fes tal declaraci; y desprs de morta
dita sor Contesina, y en cars que lo monestir praetengus alguna cosa
com dalt est dit, substituesch a la dita Maringela Jaubert, la qual
haja de partir los fruyts de ma heretat ab dita sor Contesina si acars
aleshores viur durant sa vida natural per igualts parts, y morint dita
Maringela sens lls o ab tals que no tingan [lls en morir (clusula
presumida)], substituesch a la iglsia parroquial de Sant Esteve de
la vila de Olot, de ahont yo s natural, per sufragis fahedors per la
mia nima y dels meus, a coneguda dels contres [sic, cnsols] de dita
vila que leshores seran, als quals peradass los done pler [sic, ple]
poder. Y, declarant ma intenci, vull y man que la dita ma muller no
sia obligada quan<t> disposar <h>a seguir lo orde dalt dit que yo he
posat en cars que ella no eligs, sin que no resmenys puga lberament
disposar com si tal cosa yo no hagus feta, contra y fora de aqueixa
forma que yo he disposat.
[u] Y aquest s lo meu ltim y vlido testament y darrera voluntat
mia, la qual vull que vlega per testament, si valer pot o por, y si no
pot o por vull que vlega per codicil o altra qualsevol espcie de lti-
ma voluntat, o s aquella que ms utilosa sia, y ax o altrament omni
meliori modo, etc. revocant, com ab lo present revoco, qualsevol altre
testament que abans tingus fet ab qualsevols clusulas derogatrias
que [h]y hagus, volent-las haver ass per repetides y expressades. Fet
y escrit y fermat de m mia prpria y ab mon propri sagell sagellat
en lo dors. s estat aquest testament en Barcelona, vuy a vint-y-sis
del mes de desembre de lany de la Nativitat del Senyor mil sis-cents
coranta-y-hu, ab alguns borrons que [h]y ha en lo discurs, que ja se
veu sn de poca importncia, y ab algunes addicions en los marges,
que sn entre totas sinch o sis, ques veuen ocularment sser de ma
prpria lletra.
linstrument. Tots es corresponen amb els pargrafs del document transcrit, tret del darrer,
de la nostra factura ratione materiae.
VII
Transcripci del testament de 17 de juny de 1656 de Margarida Fonta-
nella (i. e. Garraver, vdua de Joan Pere Fontanella).
AHFF, Llibre 17 de testaments del notari Onofre Just, fol. 111r-112v.
a

/fol. 211r/ [1] Jo, Margarida Fontanella y Garraver, viuda dexada
del magnch misser Joan Pere Fontanella, doctor en drets, ciutad
honrat de Barcelona, lla legttima y natural del magnch Joan Gar-
raver, mercader de Perpiny, y de la senyora Violant, de aquell muller,
tots deffuncts. Estant per grtia de Du sana de mon cos y enteniment
y ferma loqela, fas y orden lo present meu testament y ltima voluntat
mia. [2] En y ab lo qual pos y elegesch en marmessors y de aquest
meu ltim testament exequutors al senyor Bernat Sala, donsell de Sant
Mart de Arenys, dona Magdalena Sala y Fontanella, muller sua y nta
y hereva baix scrita, y a don Miquel Pallars, doctor del Consell Real
de sa magestad, als quals do e conferesch ple poder de cumplir lo
contengut en lo present meu ltim testament. E si tots no [h]y poden
entrevenir, que los dos o lo hu dells, en absntia o defalliment dels
altres, ho puga cumplir y exequir segons que per mi trobar scrit e
ordenat. [3] E primerament, vull, orden y man que los deutes e inj-
ries mies sien pagats y remeses breument, simplament y de pla, sens
gura de judici, sols lo fet de la veritat atesa. [4] Elegesch la sepultura
al meu cors fahedora en la isglsia parochial de Sant Jaume de la
ciutat de Barcelona, en lo vas o tmol devant lo altar major de dita
isglsia hont est sepultat lo dit quondam senyor mon marit, la qual
sepultura me sie feta ab acistntia de sinquanta preveres, compresos
los de la parochial de Sant Jaume, y los sie donada la charitat a quisc
acostumada, dient los ofcis com se acostuma cremant en dit die de
lenterro vint-y-quatre atxes, com s fer acostumat, y ax b me sia fet
en dita isglsia la axida, novena, novenal y cap dany ab dita forma
acostumada. [5] tem vull y man que encontinent mon byt seguit,
quant ms prest sie possible, per dits mos marmessors y per salut de
la mia nima me sian fetas dir y celebrar en altars privilegiats en les
isglsies o monastirs a ells ben vistos sinch-centes misses resades, per
charitat de les quals sie donat sinch sous per quiscuna.
/fol. 211v/ [6] tem, vull y man que per dits mos marmessors y
per salut y remey de la mia nima y del dit quondam senyor mon
marit sien instituts y fundats dos perptuos aniversaris perptuament
celebradors en la dita isglsia parochial de Sant Jaume de la dita ciutat
de Barcelona, lo hu per nima del dit quondam senyor mon marit als
vint-y-nou de dezembre y lo altre en tal dia com me sdevendr morir,
per celebrati dels quals deix la charitat acostumada y que menaster
sie. [7] tem, inseguint la voluntat del dit quondam senyor mon marit,
y en cas que mon hereu devall scrit recobre la hazienda que pertany y
specte a ell, y que ell tenia y possehie quant vivie y mor, vull y man
que dits mos marmessors, a llaor y glria de Nostre Senyor Du y en
remissi de les culpes y peccats del dit quondam senyor mon marit
y meus y per salut y reps de les nimes sua, mia y dels antipassats
nostres y dems que tenim obligati, sie fundada una perptua missa
quotidiana perptuament quiscun die de tot lo any celebradora en la
dita isglsia parochial de Sant Jaume de la dita ciutat de Barcelona,
en lo altar privilegiat de Nostra Senyora del Pilar de dita isglsia, si hi
haur lloch y possible ser, sin en lo altar del Christo de dita isglsia,
a la hora al reverent rector y preveres de la reverent comunitat de dita
isglsia ben vista, dexant per celebrati della la charitat acostumada y
que menaster sie, suplicant al reverent rector y comunitat de preveres
de dita isglsia tingan a b de acceptar aquella. [8] tem, deix y llego
a sor Contesina Fontanella, lla mia monja proffessa del monastir
dels ngels y peu de la Creu de la ciutat de Barcelona, durant sa vida
natural, cent y vint lliures barceloneses quiscun any a ella pagadores
de mig en mig any, mitja anyada anticipada, y nida sa vida sie nida
dita nnua prestati y a mon hereu aplicada. [9] tem, deix y llego a
Josepha, donsella, lla natural de Francisco Fontanella, mon ll, que
de present est acomanada en lo dit monastir de Nostra Senyora dels
ngels de la dita ciutat de Barcelona, en cas y per collocati de son
matrimoni, contractant aquell de /fol. 212r/ voluntat de mon hereu
devall scrit y no altrament, sinch-centes lliures barceloneses y dos-
centes lliures ms per caxes, robes y joyes de sa persona, ab pacte que
si mor sens lls o ab tals alg dels quals no arribe a edad de testar
tornen a mon hereu, acceptades [i. e. exceptuades] dos-centes lliures,
de les quals puga testar y fer ses lberas voluntats. [10] tem, deix y
llego a Isidro Soberano, criat que fonch del dit quondam senyor mon
marit y que ara de present est en mon servey y de dit senyor Bernat
Sala, per agradables serveys dell tenim rebuts, desprs mort mia li
sian donades sexanta lliures barceloneses una vegada tant solament.
[11] tem, vull y man que sien restitudas y tornades al senyor doctor
Hyacinto Roca, canonge de Vich, sexanta lliures ab sisens me havie
dexades en anys passats gratiosament, o lo valor delles. [12] tem,
vull y man que a Joseph Passa, notari de Barcelona, sien donades y
pagades cent sinquanta lliures que ab moneda de bell, o s ab sisens,
tenia gastades en lo temps del siti de Barcelona per compte de dita
sor Contesina, lla mia. [13] tem, vull y man que, en cas se recobre
la haycenda del dit quondam senyor mon marit que vuy st ocupada
per lo francs, se don per via de llegat perptuament per mon hereu
al convent del monastir dels caputxins de la vila de Olot sis ciris de
sera blanca, de pes quisc de quatre lliures, los quals quiscun any se
hagen a donar en lo die de Nostra Senyora Candalera a dos de febrer,
y aquells servir hagen cremant tots los dies com se ala la hstia y
santssim sagrament de la Eucaristia quan<t> se celebrar missa en
lo altar major de dit convent. [14] tem, a quiscun marmessor deix
sinch sous. [15] En tots los altres emper bns meus e que foren del
dit quondam senyor Joan Pere Fontanella marit meu, mobles e immo-
bles, noms, veus, drets y actions mies y sues universals, haont se vulla
sien y que a mi pertanguen e pertnyer pugan, ara o en sdevenidor,
en qualsevol part e per qualsevols rahons, ttols o causas, y en virtut
de la facultat a mi tribuda per lo dit quondam senyor mon marit ab
son ltim testament per ell ordenat y rmat, en poder del discret Joan
Passa, notari pblic y de collegi de notaris reals de Barcelona a vint-
y-set de dezembre mil sis-cents quaranta-hu, instituesch hereva mia y
del dit quondam senyor mon marit universal a la dita senyora dona
Magdalena Sala y Fontanella, nta mia y del dit quondam senyor mon
marit, muller del dit senyor Bernat Sala, y ella premorta a son hereu
o universal successor, ab pacte, vincle y conditi que si mor sens lls
o ab tals que desprs moriran sens lls li substituesc /fol. 212v/ a don
Joseph Alemany, besnt meu y del dit quondam senyor mon marit,
ll legtim y natural de don Carlos Alemany, quondam, y de dona Ma-
ringela Alemany y Fontanella, vivint, de edad de nou anys poc ms
o manco, y ell premort a son hereu o universal successor. E en cas
que lo dit don Joseph Alemany, mon besnt, no stiga en algun temps
en obedintia del rey nostre senyor sin de altre rey strany, vuyt dies
antes de qu no isque de sa obedintia y que comete algun crimen leze
magestatis lo prive de ma herntia y lo excloch della. E morint aquell
ax mateix sens lls o ab tals que desprs moriran sens lls, substi-
tuesch a la isglsia parrochial de Sant Esteve de Olot, de hont lo dit
quondam senyor mon marit ere natural, per sufragi de la sua nima y
dels seus a coneguda dels cnsols de dita vila que leshores seran, als
quals per ada los done ple poder. [16] E per quant Joseph Fontanella
y Francisco Fontanella, doctors en drets, lls del dit quondam senyor
mon marit y meus legttims y naturals, no estan a la obedintia de sa
magestat cathlica del rey nostre senyor, los preteresch y excloc de dita
herntia. [17] E aquesta s la mia ltima voluntat, la qual lloe, aprove,
ratie y conrmo y vull que vlega per via de testament o per via de
codicils o altre sptia de ltima voluntat, segons millor de dret valer
por, revocant qualsevols altres testaments per mi fets ns la present
jornada y volent que lo present testament ab tots los altres prevlega.
Fet fonch lo present meu testament y per mi dita testadora lloat y
rmat en lo pati del convent dels pares caputxins de la vila de Arenys,
bisbat de Gerona, a deset dies del mes de juny any de la Nativitat de
Nostre Senyor mil sis-cents sinquanta-sis.
linstrument.
VIII
Petici de 24 de novembre de 1670 dadjudicaci dels bns de Francesc
Fontanella i Garraver a favor de son germ Josep davant la cria
del veguer de Barcelona.
AHCB, Arxiu del Veguer, Sententiarum, vol. 148, fol. 311r.
a
Illustre,
Fra Francisco Fontanella doctor en drets, religis novici del con-
vent de Sant Domingo de predicadors de la vila [de] Perpiny, en son
ltim y vlido testament que fu antes de professar en poder de To-
ms Farriol nottari pblic de Perpiny, del qual fa fe Joseph Llambi,
nottari de dita vila, als 24 de novembre 1658, instituh hereters seus
universals y de tots sos bens que tenia en los comptats de Rossell a
Joseph Fontanella, son ll, y de tots los bns que tenia y possehia en
Cathalunya instituh hereter seu universal a Joan Fontanella, altre ll
seu, y, morint qualsevol dels dits dos lls hereus instituhits sens lls
legtims y naturals, o ab tals que no arribassen a edat de fer testament,
substituh a cada hu de ells ax morint a laltre sobrevivint recpro-
cament, com apar del testament, que sen fa ocular ostensio ut ecce.
E com dit fra Francisco Fontanella [h]aje fet professi en dita religi
y dit Joan Fontanella sia mort sens lls y decendents alguns, per ser
mort en pupillar edat, com ne offerex donar informati, ut recipiat,
sobrevivint-li dit Joseph Fontanella, vuy en pupillar edat constituhit,
y perso [h]aja tingut lloch la substituti feta en dit testament, suplica
perso dit Joseph Fontanella eo lo procurador de don Joseph de Fon-
tanella, son oncle y tudor y curador testamentari de dit pubill, qui fa
ocular ostenci de son poder ut ecce, suplica sser la universal heretat
y bns de dit fra Francisco Fontanella, eo la part y porti dels bns de
aquell en qu fou instituhit hereu lo dit Joan Fontanella, junt ab tota
la universal heretat y bns de dit Joan Fontanella in vim substitutionis
per dictis adjudicada cum jurium plenitudine a dit Joseph Fontanella,
manant-lo posar en pocessi actual y corporal de dits bns y ser in-
terposada a dita adjudicati son decret y auctoritat, y per dit effecte
esser la present comesa a altre de sos magnchs semmaners, qui de
provisions oportunes, segons styl, degudament provehesca.
Altissimus Puig
Oblata XXIIII novembris anno MDCLXX.
a. Alguns termes que no queden prou clars en la suplicaci transcrita els hem extret
de la sentncia del jutge setmaner, ibdem, fol. 312v.
IX
Suplicaci de 24 de novembre de 1670 perqu la cria del veguer de
Barcelona adjudiqui els bns que foren de Joan Pere Fontanella a
son ll Josep.
AHCB, Arxiu del Veguer, Sententiarum, vol. 148, fol. 315r-v.
Illustre,
Lo doctor Joan Pere Fontanella quondam ciuted honrrat de
Barcelona en son ltim y vlido testament que fu y rm en poder
de Joan Passa, nottari real y ciuted de Barcelona a 16 [sic, 27] de
desembre 1641, instituh heretera sua universal a Margarida Fontane-
lla y Garraver, ab pacte vincle y condici que tingus de disposar de
sa heretat y bns entre vius o en ltima voluntat en favor de Joseph
y Francisco Fontanellas, sos lls, y, en cas que dita Margarida mors
intestada o sens fer dita disposici en favor de dits sos lls, dispos dit
testador de sa heretat y bns[:] Primerament en favor del dit Joseph
Fontanella, son ll, instituhint-lo hereter seu universal en primer lloch
y, ell premort, a sos lls, y desprs en favor de Francisco Fontanella,
com ms llargament se veu del testament, que sen fa ocular ostencio
ut ecce. E com dit doctor Joan Pere Fontanella sia mort, lo qual mor
lo any 1650,
a
com consta de la publicati de dit testament, y dita
Margarida Fontanella sia ax b morta, sens haver disposat de dita
heretat y bns de dit quondam son marit ab aquell modo y forma que
aquell havia disposat en son testament, en lo qual cas se deu seguir la
voluntat del testador, encara que lo hereu ax gravat ne hagus disposat
de altre manera, com no puga dit hereu gravat altrament disposar de
dita heretat sin sols ab aquel modo y forma que dit testador ne havia
disposat, en lo cas que lo hereu gravat non disposs, conforme fonch
ax declarat en la Reial Audincia als 7 de juliol 1668 a relacio del doc-
tor Diego de Ferrer [...] y vuy sobrevisca als dits cnjuges Fontanellas
don Joseph de Fontanella, ll y primer hereu instituhit de dit doctor
Joan Pere Fontanella. /fol. 315v/ Pero y altrament dit don Joseph de
Fontanella eo don Joseph de Alemany de Bellpuig, nt de dit Joseph de
Fontanella y procurador substituhit de sa mare, com a procuradora de
dit don Joseph de Fontanella son pare, de la qual procura y substituti
se fa ocular ostenti prout ecce, offerint donar informati de lbit de
dita Margarida ut recipiatur, suplica sser la universal heretat y bns
que foren del dit doctor Joan Pere Fontanella adjudicada cum jurium
plenitudine al dit don Joseph de Fontanella, son ll, y en virtut de
dita adjudicati sser manat posar en real actual y corporal pocessi
de dits bns, interposant a dita adjudicati son decret y auctoritat, y
pero sser la present comesa a algun dels magnchs semmaners qui
de provisions oportunes, segons styl, degudament provehesca y justtia
administre omni modo meliori etc.
Altissimus Puig
Oblata XXIIII novembris anno MDCLXX.
a. Al captol 12 demostrem que mor el 29.XII.1649 1650 a lpoca, puix els anys
es comptaven des del dia de Nadal.
ARXIU MUNICIPAL DE GIRONA (AMGI)
Fons histric de Girona
G1. De Joan Pere Fontanella als jurats de Girona (Barcelona,
10.XI.1611)
1
Lo senyor jurat que per part de aquexa ciutat fonc trams a
esta per a tractar lo negoci dels comptes y quint del Rational ab lo
senyor visrey y son Real Concell, diputats y concellers, l[h]a tractat
ab tanta solicitut y cuydado, ja acudint ab uns y ja ab altros segons
vehia convenia, que, a no sser com sn molt conegudes de tots vostres
magnicncies ses bones parts, me obligaven que jo, que [h]u he vist y
tocat, ne fes llarga relati, ax com ara me escusan de [h]aver-ne de dir
ninguna cosa en particular, pus de sa boca las sabran ab tanta delitat
y punctualitat. Lo negoci de Figueres ha fet gran dany a aquest nostre,
que com per respecte de aquell se ha fet alguna crrega devant de sa
magestat a hu dels principals ministres qu[h]i tingueren les mans, ass
s estat ocasi que en los negocis que sn vinguts desprs de aquell
se haja tingut y tingue particularssim cuydado, per ventura fora del
que se [h]aguera fet si nos fos succehit lo cars de laltre. No tinc que
dir ms, sin que tinc sempre en la memria la obligaci que tinc a
aquexa ciutat per a en totes ocasions servir-la com s rah. Guarde
Du molts anys les illustres persones de vostres magnicncies.
1. Totes les cartes fontanellanes de lAMGI, excepte la de 13.V.1625, es troben
al lligall 1 de correspondncia amb Barcelona (1300-1699).
EPISTOLARI MUNICIPAL
12.VI.1614)
La causa de Savarrs se s declarada en favor de aquexa ciutat
conforme desijvem, de qu pens que ja lo sndic ne [h]aur donat
avs a vostres magnicncies. s estat exemplar de importnsia per a
casos consemblants. [H]am aparegut que, perqu vostres magnicncies
vessen [i. e. veiessin] lo que s[h]i [h]avia treballat y per hont se ere
guanyada la causa, enviar-los cpia del memorial que [h]y u y don
a estos senyors, que va ab esta. Rebr merc que vostres magnicn-
cies me manen moltes coses de son servey, que en totes acudir ab la
voluntat que ns ass. Guarde Du a vostres magnicncies.
25.III.1615)
He rebut la de vostres magnicncies ab cpia de la dels senyors
inquisidors y he tingut molt gran pesar que haja resaxit tan differentment
del que pensava. Jo no tract ab aquells senyors sin que sem dons
carta per al comissari per a qu fes la assistnsia que demanvem, ym
paragu quem digueren ere cosa molt iusta y que [h]u farian, y ax,
ab aquexa conana, scrigu a vostres magnicncies lo que scrigu,
per, pus isqu la carta differentment, jom degu enganyar. Jo pens
averiguar-ho ab ells dem de mat, plahent al Senyor que tots som
[i. e. siguem] encara vius, grcies a Du, y pens que faran lo que ser
iust, y, quant no, me valdr de la carta dels senyors deputats. Bese a
vostres magnicncies la m mil voltes de la merc quem fan de dir-
me que, si jo he donat paraula y tractat que del passat no sen parls,
estan contents de passar per ella. Quant jo la [h]agus donada, fra
estat perqu m[h]agus aparegut convenir a exa ciutat, y [h]aguera
supplicat a vostres magnicncies ho tinguessen a b, per ara [h]an de
estar ben segurs que no he tractat tal ni mha passat per lo enteniment.
Jo far en est particular mon dever, com en lo dems que entendr
sser del servey dexa ciutat, y donar avs en tenir la resposta destos
senyors. Guarde Du a vostres magnicncies.
G4. De Joan Pere Fontanella, subscrita per Pere Boix, als jurats de
Girona (Barcelona, 30.IV.1618)
En sser arribat lo sndic de aquexa ciutat [h]avem tornat conti-
nuar les informasions destos senyors del Concell que abans de fries
[h]avam comenat per a qu almanco per la taula nos admetessen la
pretenti, y no [h]y ha [h]agut remey, sin que vuy nos han desenga-
nyats que se [h]avia presa resolusi ab totes les tres sales que no sens
podia concedir lo que demanvem, yns han donat dos o tres rahons, o
nosaltres les [h]avem collegides del quels [h]avem ot informant-los.
La una s sser negoci consultat y tractat y acordat en la Cort; laltre
sser negoci de la ciutat de Barcelona y acordat tamb ab ella; y la
tercera, que ha donat garrot al negoci, y de qu apar que ass los que
han tingut les mans en estes crides y les han aconcellades estan molt
joyosos, s que diuen que tenen noves de tota Cathalunya que ha resaxit
admirablement per totes les parts de Cathalunya y va resaxint benssim,
que tothom pren lor de bona gana y va b lo comer, ys troba tot lo
ques pot desijar en qualsevol plasses, lo que nos fehia abans, y ateses
estes coses diuen no poden mudar de parer. Tambns deyen seria fer
un exemplar nou que desprs los tornaria cadaldia a la cara, que de
crides que fa lo Concell per la bona administrati de la cosa pblica
se admets querela, recors, o supplicaci, que may ss fet. Ass s lo
que en effecte ha passat, hans pesat no haja resaxit millor per lo que
desijam donar gust y contento a aquexa ciutat, per ni nostres fores
han pogut ms ni la qualitat del negoci [h]a donat lloc a ms. Si en
altres coses porem servir a vostres magnicncies ho farem ab molt
gran voluntat, a qui Du guarde.
G5. De Joan Pere Fontanella als jurats de Girona (Barcelona, 10.I.1619)
He tingut particular contento y donat particulars grcies a Du
de la merc [h]avia feta a exa ciutat de [h]aver-li donat a vostres mag-
nicncies per jurats, de quis pot tenir la conana que s rah que
l[h]an de administrar y governar com ella ha menester. Du los dexe
vurer a vostres magnicncies lo de lany ab molta salut. A mi per
molts respectes me toca servir a exa ciutat en lo que por, no tinc may
de faltar, y tindr a gran merc que en les occasions se oferescan me
manen ab molt gran llibertat.
La conducta de lany passat sem deu y dos informacions que
u per lo del maridatge dels ciutedans, rebr merc que vostres mag-
nicncies manen sem paguen com ns ass sos predescessors han
acostumat, mossn Rafel Albert t poder meu per a rbrer. Guarde
Du a vostres magnicncies.
G6. De Joan Pere Fontanella als jurats de Girona (Barcelona, 23.X.1620)
He parlat ab lo secretari del negoci que vostres magnicncies ab
sa carta me manaven. Ham dit que sols ass de concedir llicnties per
a manllevar [h]avien restitut de la Cort als vireys de coses de grsia,
ax que si volien llicntia la concedirian sens difcultat, y millor que
decretar los actes, que diu serie en frau dels drets del segell. Vejan
vostres magnicncies lo que sn servits ques fassa, que a mi sempre
me tindran prompte en lo quem voldran manar. Guarde Du a vostres
magnicncies.
17.XII.1620)
Lo secretari me [h]avia dit lo que jo scrigu a vostres magnicn-
cies, que ja lo senyor visrey podia donar les llicnties de manllevar, y,
venint a posar per obra lo negoci, nos isqu ab lo dupte que lo sndic
[h]a scrit, que no volian donar llicntia sin per manllevar cosa certa,
y aquex s veritat que s lo com estil de concedir llicnties. A mi me
pesa que no se haja pogut negociar com desijvem, no ss perdut per
falta de voluntat y solicitasi. Guarde Du a vostres magnicncies.
7.VII.1622)
Mascars me comunic lo negoci del governador que vostres mag-
nicncies li [h]avian encomanat, y encontinent me vaig recordar [h]a-
ver vist una conclusi que en lo Concell se [h]avia feta en favor del
governador en lany 1601 a relaci de misser Puigmij, y vehent aprs
lo trellat de la causa, y trobant ques portava a relaci de dit Puigmij,
y que arrib ns a lany 1601, me persuad que la conclusi que [h]a-
via vista ere de aquexa causa, com aprs ho he averiguat, si b en lo
pros que desprs me han comunicat no [h]y s la sentncia, que
com no sen degu tenir bona olor nos fu publicar. Lo negoci est
en est estat, jom s restat ab lo pros per vurer si del procs resul-
ta iustsia per la ciutat, que [h]avent-la-[h]y no importa ques fes la
conclusi, pus nos segu sentntia nis public, per no he aconcellat
ques traguessen lletres de citaci ns ass fos vist. Jo [h]u mirare ab
los ulls que dech y avisar a vostres magnicncies, a qui Du guarde.
G9. De Joan Pere Fontanella als jurats de Girona (Barcelona, 26.X.1623)
He rebut les lletres de la Real Audincia que sen port Mascars
ab la presentati, les quals [h]avem exhibides encontinent, s restat
content de [h]aver vist que no se mavisava que se [h]agus passat ms
avant per la cort ecclesistica. Jo pens que exos senyors conexeran lo
que s rah y, quant altre cosa se fassa en contrari y de aqu se done
avs, ass nosaltres per nostra part farem lo que convindr. He donat
lo sindicat y dems poders a Ripoll, qui servir de bonssima gana, y
jon rebr merc que vostres magnicncies lo empleen sempre que
[h]y haja ocasi, y se sn exhibits los poders iuntament ab les lletres.
Guarde Du a vostres magnicncies.
16.XI.1623)
He rebut la de vostres magnicncies y vista la resoluci se ha
pres en lo que jo, per orde del doctor Mijavila del Real Concell, [h]avia
scrit, y, presupposat que ja se feren les dilignties que se mapunten
per aqueix negoci per medi del senyor bisbe, y que exos senyors tor-
naven la resposta tant desproporsionada, no me apar mala la resoluci
que ara se ha pres. No s si lo senyor Mijavila ere instigat de alguna
perona que mogus tracte precehint alguna resolusi millor que la
primera de escoltar-lo, per, com no se ms declarat, jo no he pogut
certicar-men. En [h]aver-me portat lo sndic lorde de vostres magni-
cncies, he fet tercera supplicaci per terceres lletres, que aniran prest,
y en lo dems anirem desprs continuant les dilignsies necessries
per arribar a qus ferme la contensi y se ocupen les temporalitats, y
no ser molt treball arribar-hi desprs de la presentasi destes lletres.
29.IV.1624)
En [h]aver rebut la quem scrigu mossn Riurans sobre lo nego-
ci del corredor, an a informar-ne a ladvocat scal, qui ere lo quens
podia fer contrari, y restrem de acord ques dons la suplicaci de la
evocati de la causa ab los actes. Frem-hu y, com en la sala hahont se
tract lo negoci hi [h]avia alguna persona que desijava pau y quietut,
se pos de per mig y fu fe[r] iunta particular en lo Rational, en qu
eren los senyors canceller, regent y advocat scal, los quals hu tractaren
desprs ab lo senyor visrey, y [h]an presa resoluci que nos litigs sin
ques fes lo que vostres magnicncies veuran ab la carta que sen porta
Mascars. Jo pens ax deu sser lo que aqu poden desijar y, si ax
s, han de tenir a b ques passe per lo concert, y, quant hi [h]agus
preiudici de la ciutat, manaran avisar y procurarem de remediar-hu.
La conducta de lany passat sem deu, vostres magnicncies se-
ran servits manar donar orde ques pague, y a mi moltes coses de son
servey. Guarde Du a vostres magnicncies.
14.XI.1624)
Tinc vist lo que vostres magnicncies me scriuen acerca de la
causa de les imposisions. Jo entench, segons srie y tenor de la provi-
si, pot sens difcultat la ciutat continuar la execuci, que no s qu
altre cosa poden voler dir les paraules de la provisi, ans [i. e. abans]
sempre lo relador nos deye qu sens donava ns nons [h]avien de
tocar a la executi y recepsi de les imposisions. Adams que, com
los contraris sn anats al superior per via de querela, no han llevat
lo effecte a la deslliberasi; jo no s si han comenat de executar y
exigir la imposisi, que, si ax ere, lo negoci tindria menor difcultat.
Ab tot, qualsevol cosa sia, a mi me apar cosa certa que poden exigir
la imposisi, no obstant la evocasi de la causa per les rahons dalt
dites. La seguretat que jon puch donar, desta opini, s que [h]u he
molt mirat y me apar s ax indubitadament de iustsia.
En lo de la contensi, las salas se sn iuntadas vuy, [h]ans dit lo
senyor canceller alguna cosa del que se [h]avia tractat, de procehiments
ax per la Diputati com altrament, tentarem-ho tot y avisarem ab ms
espay a vostres magnicncies, a qui Du guarde.
[P. S.] Antes ques iuntassen les sales, u que los diputats resol-
guessen la contrafacti y fessen embaxada en forma al senyor visrey,
de qu ha resultat aprs esta iunta, que per ventura may se fra feta,
y s gran cosa tenir-hi ja los diputats empanyats.
16.I.1625)
He vist lo que vostres magnicncies me scriuen acerca del negoci
de don Miquel de Cardona, en lo qual me apar que lo veguer fa gran
agravi a la ciutat, que, tenint tan bon resguart, no vulla executar lo
que la ciutat ordena, que ass no dexaria de fer-ho lo veguer request
per los concellers per quantes coses hi ha en lo mn. Lo expedient que
se ha pres de acudir al relador perqu ho diga de paraula temo [i. e.
dubto] tinga effectes, perqu no crech jo vulla declarar de paraula lo
que [h]y sent, sin ab provisi en scrits, ab tot ho procurarem, y del
ques resolr se donar avs a vostres magnicncies, a qui Du guarde.
[P. S.] Al jutje responc que mespanto com repara en donar lo
concell, donant-li rahons perqu ho deu fer.
Girona (Barcelona, 6.II.1625)
Tractant ab lo senyor misser Scura, que vostres magnicncies
han enviat, lo negoci de la causa de la imposisi ab don Miquel de
Cardona, [h]avem sabut lo que ns vuy ignorvem, que des de lany
1620 ques fu la ordinati ns ara may la ciutat l[h]a executada ab
dit don Miquel, sin que sempre se s acontentada de rbrer-la dell
del modo que la rebia antes y, presuposat ass, nos ha aparegut que
perillava molt la causa de linterim que dit don Miquel [h]avia moguda
y intentada, suspenent lo petitori y lo dems, perqu aquexa manera
de causes mira lo estat que [h]y [h]avia al temps ques mogu la lite,
y, com aqueix ere en favor de don Miquel, s molt difcults poder
la ciutat obtenir.
2
Si la ciutat encontinent [h]agus posat en execusi,
ax ab ell com ab los altres, dita ordinasi, [h]aguera estat b, empe-
r [h]aver-li dexat continuar sa possessi segons lo que pagava antes
s estat gran preiudici, almanco per al possessori sumarssim de qu
ara se tracta. Per estes rahons nos som moguts a reslrer que devem
dissimular lo possessori y dexar-lo estar y no penyorar, sin entrar en
los mrits del petitori que, com t bon salari y s de poca discusi,
pensam ser prest despedit. Lo dems dir lo senyor misser Scura, al
qual nos referim. Estarem aguardant resposta de vostres magnicn-
cies y segons ella nos regirem. Guarde Du a vostres magnicncies.
13.V.1625)
3
Per moltas diligntias que [h]avem fetes tots los que tenim les mans
en lo negoci del captol, no [h]avem pogut acabar
4
que s[h]i prengus
la resolusi que desijvem, sin que ha vingut tot a parar a qus fes
concrdia, declarant-nos que aqueix ere lo gust de sa excellncia y dels
ministres reals. [H]ans aparegut que a tan determinada resoluci no
podem contradir, sin supplicar a vostres magnicncies, com ho fem,
sien servits aderir a dita concrdia y enviar persona per a tractar-la y
reslrer-la, que fer lo contrari aparexeria donar alguna ocati de [h]a-
ver-se de quexar dexa ciutat, que ns vuy no han tinguda. Apar que
s ja pas forat [h]aver de nir est negoci per concrdia, segons lo
2. El sentit s obtenir una provisi favorable [i. e. reeixir].
3. nica carta fontanellana de lAMGI localitzada en un manual dacords muni-
cipals, concretament el nm. 228, de lany 1625.
4. Amb el sentit dassolir, com laccepci A.3 del DCVB. En endavant ho po-
sarem entre claudtors al text.
que vehem destos senyors, y ax, no sabria may aconcellar altre cosa
sin que se fassa dexa manera. Lo senyor jurat Cartell scriu ms
llarch, a qui me remet. Guarde Du a vostres magnicncies.
4.III.1628)
Reb la de vostres magnicncies per Mascars y, perqu millor se
acerts en lo quem consultaven, tingurem consulta lo senyor misser
Boix y jo, y tots dos unnimes y conformes resolgurem lo que veu-
ran ab un paper fermat de nostres mans. Nons apar lo negoci tinga
ningun gnero de difcultat, sin que poden molt b passar avant en
execusi de la deslliberasi.
En lo de Jutglar tingurem har un verbal que ass diem lo com-
pareant partes, hahont ell fu sa demanda, dient que la ciutat l[h]a
mal repellit, y nosaltres nostra resposta. Han-me dit que aqu volien
vurer lo procs del recors, ja sel ne porta Mascars, per [h]a dsser
restituint-lo ab promptitut ab la matexa seguretat, perqu jon tinch
fermat albar y porian-me molt carregar, y s cert que encontinent
lo demanar la part altre per sa deffena y seria mal cars que nol
tingussem.
En lo de la Ballia General lo sch insta y vol que sia feu, com
[h]auran vist ab la cpia dels articles ques sn enviats; si tenen qu
dir-hi poran respondre prest, ass ja [h]avem respost lo que convenia,
que a mi me apar no tenen nigun gnero de rah. Guarde Du a vos-
tres magnicncies.
13.III.1628)
Per Mascars [h]avem rebut los papers per lo negoci de Jutglar
y [h]avem articulat conforme vostres magnicncies veuran ab la c-
pia que porta dit Mascars. [H]ans aparegut no entrar ms fondo
ni entrar en mrits de la causa principal que no es fes iudici, basta
lo articulat ns a vurer qu [h]y respondran, que tindran molt gran
quefer a respndrer-hi b.
Per lo de la Ballia [h]avem tingut vuy en lo consistori una gran
sessi, defensant nosaltres que no ere feu sin directa senyoria y insis-
tint y protestant-los que, en virtut de la constituci de lany 1599, nos
admetessen la capbrevaci sens pladejar ms, lo scal no ss volgut
rendir, sin que se ha aturat a cort. Solicitar-se ha, que a mi me apar
conv molt apretar-los per est cam,
5
que ells tiraven a fer a la ciutat
un gran dany. Primo que, essent feu, hi [h]avia major llusme. Secundo
que, essent feu, no entrava la gran part dels llusmes que t la ciutat.
Tertio, que no podian entrar los hereus de don Francisco de Crulles,
perqu ni la franquesa ni dits hereus entran en coses de feus. En , per
est cam nos volien destruir, jo pens ab lo favor de /v/ Du ne exirem
ab victria. Estigan vostres magnicncies certs que jo, per ma part,
no faltar. Guarde Du a vostres magnicncies.
16.III.1628)
Vostres magnicncies poden aparellar molt bones estrenes, quels
he tret de una gran molstia y del perill de un gran dany quels amanes-
sava en la causa de la lleuda de la Ballia General, que per fora volien
se passs avant a declarati que ere feu, de hont resultaven los danys
que ab altre tinch scrit, a ms del salari de setanta-cinc lliures hi [h]a-
guera [h]agut y altres asseguines que [h]agueren costat molt[s] grans
ducats. Tantes vegades los he importunats en virtut de la constituti y,
parlant de la observana de aquella, que madmetessen la capbrevaci
sens altres gastos, que sen sn determinats, y ax la acceptaran. Sols
falta averiguar lo de la amortisati, que, com s m morta, ho [h]au-
rian de evacuar o amortisar. Vostres magnicncies se serviran de avi-
sar-me lo que en ass hi ha, s a saber si han ja amortisat aqu o tenen
privilegi, que per ass estam parats de fer la capbrevaci. Y gosen mil
anys de la bona nova, que no s de tan[t] poca importntia que no
meresca alegrar-sen molt. Guarde Du a vostres magnicncies.
28.III.1628)
Estich content que vostres magnicncies estiguen satisfets del
que ass se ha treballat en los negocis occorrents, ax dels hortolans
com de Jutglar y de la Ballia, y procurar de aqu avant fer lo matex
en los dems que ocorreran. En lo particular dels hortolans no sabria
may dir altre cosa sin que continuen de executar, que nols impedexen
les lletres de la Real Audincia antigues, que aquelles no tracten que
no hajen de pagar lo dret o impositi, y la executi nos fa perqu no
5. Frase crptica que de moment no aconseguim desxifrar. Labsncia de puntu-
aci en les cartes fontanellanes suscita el dubte. Una forma alternativa dinterpretaci,
encara menys coherent, seria: Lo scal no ss volgut rendir, sin que se ha aturat. Acort
solicitar-se ha, que a mi me apar conv molt apretar-los per est cam....
vullen que aporten hortalissa a vndrer sin perqu no volen pagar lo
dret, que sn coses molt differents, y a la dona que se s atrevida a
fer lo que sem scriu l[h]an de fer castigar exemplarment, que s estat
un gran atraviment. Ass [h]avem sabut [que] per part de la vegueria
se han tingut consultes de advocats, no pensam los haja resaxit. Pen-
so donar una vista a estos senyors del Concell criminal per entndrer
si se intenta ninguna cosa, si b no veig com porien. Guarde Du a
28.V.1628)
Lo negoci de la Ballia General he concls, si b ab las majors
difcultats y treballs del mn, que apenas nos volian admtrer ninguna
cosa de la que volam. s en esta forma:
Primerament, admeten a la ciutat que lo llusme per la amorti-
sati sia de cent lliures conforme lo ques pag aqu, que no s estat
poch fer-los estar al que aqu se [h]avia fet en respecte de la grtia.
Secundo, se acontentan que exes cent lliures se dividescan de
manera que de quaranta en quaranta anys vingan a fer un llusme. Ass
[h]avem tingut gran pelotera, que no volien sin de trenta en trenta
anys, per la pora ho ha venut tot.
Sols hi ha que no s si aqu se s advertit que se ha de pagar
per la amortisati altre llusme ara de present, o s cent lliures, que
ax se pratica ass en la Ballia inconcussament, y ax se [h]auran de
provehir exes cent lliures conforme ho diu Solsona en lo Estil de cap-
brevar, fol. 84. Som-nos-ne molt entremesos y tots nos han dit ere ax,
y en la Ballia n[h]i ha sentntias, y s exa la prtica.
Ass y fer que no pladejs la ciutat sobre si ere feu o emphyteusis,
que eren coses ben diferents, y ms utilosa per a la ciutat la que [h]a-
vem obtingut, s lo que jo he pogut fer en beneci de la ciutat, que
si fra estat per ma casa no [h]aguera pogut fer-ho millor y assegure
no m[h]i fra desvellat ms. Resta que de aqu se envien los recaptes
per a conclurer lo negoci, que estes coses no s menester dexar-les
adormir, y que vostres magnicncies me fassan merc de lagrahiment
que ab tantes se mha ofert, si b en ser cosa dexa ciutat me tinch
per pagadssim. Guarde Du a vostres magnicncies.
13.VII.1628)
En los negocis de aquexa ciutat que mha<n> comunicat lo senyor
don Francisco de Cartell, me ha aparegut dir a vostres magnicncies
lo segent:
En lo dels hortolans, los contraris han obtingut provisi que res-
titussen les penyores prestada cauti, y com la provisi ha dit ques
despedissen lletres encontinent, no s estat possible [h]aver-ho pogut
impedir, per [h]avem encontinent fet providenda de una suplicaci de
contrari imperi, que impedex la executi, y ax, quan<t> presentaran
les lletres, poran respondre lo sobredit y no restituir y, entretant, con-
tinuar de penyorar, que qui continua no atenta.
En lo de la contenti, pus la ciutat l[h]a fermada primer, no
ha de reparar en res ms, si [h]avia de fermar lo sch o no, que lo
canceller ne [h]aur sa rah, y ax se han de fer les dilignties com
si fos ben fermada.
En lo dels inquisidors, lo senyor don Francisco scriur llarch, y
ax jo ser breu. Sols dich que lhe acompanyat en tot y servit com
devia. Pens que los inquisidors scriuran que l[h]ome pague pena y
gastos y cobre ses penyores, jo pens cessar la contenti per aquex
cam, segons alg me ha dit, sempre que vinga l[h]ome dexa manera.
Apar que vostres magnicncies no tenen que reparar, ans ne ixen b,
ni donar-se per entesos si lo [h]y manen los inquisidors o no. Altrament
y entretant ass se van fent les dilignties necessries. Guarde Du a
17.VII.1628)
Ab altre tinch scrit a vostres magnicncies en lo dels hortolans
no dexen de passar avant, per les lletres que tenen,
6
en penyorar, ni
tornen les penyores, perqu estan suspeses les lletres per lo contrari
imperi, y en ass no [h]y ha difcultat, y poran tenir a punt uns articles
del possessori fomentant-lo ab actes de la facultat y poder de ordenar
[i. e. dictar ordinacions] per poder fer revocar la provisi.
En lo de la contenti, aguardam los articles de aqu per poder
respndrer, y estam advertits del que vostres magnicncies avisan de
6. Es refereix a les lletres manant la restituci de penyores als hortolans de la
batllia forana i vegueria estreta de Girona que els jurats de la ciutat suposadament ja
han rebut del Reial Consell i Audincia vegeu la carta G22.
no estar fermada la contenti, ja sen por opposar en los articles, que
lo senyor canceller s lo qui [h]u ha de declarar.
En lo de la Inquisici, lo senyor don Francesc Cartell scriur lo
que se ha concertat, que mapar se deu acceptar, que ax [h]a aparegut
ass. Vostres magnicncies me manen moltes coses de son servey.
3.VIII.1628)
He rebut la de vostres magnicncies y, en lo que toca al familiar,
me espanto que no haja complit ab lo que se li ha ordenat, si b men-
tres no cobra las penyoras nom par guanye ninguna cosa, ab tot per
fer-lo complir anirem dem, plahent a Du, als senyors inquisidors, y
per lo matex effecte se sn donades les del senyor visrey y desta ciutat.
En lo de la contenti, ja se ha fet ass lo ques devia en exhibir,
y tenim la suplicaci feta per a porrogar, lo que conv s que aqu
nos descuyden de enviar la plica dins lo temps. Guarde Du a vostres
magnicncies.
28.IX.1628)
Ass, ab informations y altrament, [h]avem procurat de defensar
la iusttia de la ciutat en lo dels carretatges, y no s estat possible [h]a-
ver pogut revner-ho ni ab los privilegis de la ciutat, perqu no diuen
res de carretatges, y en non [h]aver-hi expressa exempti que parle
de carretatjes non volen passar res, ni ab los privilegis desta ciutat,
7

perqu se ha averiguat que non t ning, y, si algun temps se ha pensat
ne tenia, ara, com han averiguat non t, no volen passar-ho, ni de no
[h]aver pagat may volen fer cars, perqu com sn regalies no valen en
elles possessions. Ax que nos han desenganyats que la ciutat pags
conforme la tatxa, que crech sn algunes vint o vint-i-dues lliures. No
sabem qu dir-hi, pus lo Concell ho ha determinat, que nins admetrian
altre judici. Les Corts sn prop, hahont pensam s[h]i pendr resoluci,
per per ara volen que paguen, que altrament los farian manaments
y gastos, y lo mal s que no [h]y volen fer provisi sin de paraula.
M[h]aguera gustat [h]aver-ho pogut millor negociar, per no s estat
possible. Guarde Du a vostres magnicncies.
7. Per evitar confusions: en la present carta la ciutat es refereix a Girona i
esta ciutat a Barcelona.
G25. De Pere Boix, amb un post scriptum de Joan Pere Fontanella,
als jurats de Girona (Barcelona, 12.X.1628)
Introdurem la causa civil del dret de carretatje a relaci del
magnch misser Miquel Carreres conforme la instrucci de vostras
magnicncias y encontinent, desprs de haver presentat lo cartell cita-
tori al procurador scal, donrem supplicaci de dubte si la causa ere
civil o criminal, per evitar que nos despeds exequci per lo criminal
contra los particulars dexa ciutat. Result de aqu que prengueren los
papers de m del notari. Com de tot, donar rah lo sndich a vostras
magnicncias. Lo die de ar a les tres anrem a informar lo senyor
virrey per lo que havie fet lo Concell en pendre los papers, dient-li la
justcia que corria en haver de passar avant la causa civil, per no
tingurem bona resposta. Nosaltres estam determinats de passar avant
ab tots los remeys que convingan perqu puga passar avant dita causa,
per ans de tot ne havem volgut dar rah a vostras magnicncias per
a qu nos manen lo faedor y si tenen que advertir-nos cosa. Nosaltres
advertim seria b escriguessen una carta al senyor virrey, que ass
farem lo dems sens perdre punt, cumplint en quant pugam a nostra
obligaci de servir a vostras magnicncias, que Nostre Senyor guarde.
[P. S.] Qualsevol remeys que se intentan per part de la ciutat temem
[i. e. dubtem] molt aproten, perqu lo senyor visrey y estos senyors
del Concell nos han molt desenganyats, y declarat que no demanaran
ninguna cosa a la ciutat, sin als particulars manaran que vajen a
carretejar. He volgut advertir-ho perqu spian vostres magnicncies
lo estat del negoci. Farem ab tot ax nstron dever y no perdonarem
a ninguns treballs.
12.X.1628)
La contenti sobre qu vostres magnicncies me scriuen est en
tan[t] bon punt per a declarar que no ser menester molta diligntia
per acabar-ho. Lo memorial est fet y se s donat a la emprempta, no
pens passe la semmana vinent que nos declare la contenti, informa-
rem tot lo que convindr sens prdrer-hi punt.
En lo del sndic, assegure a vostres magnicncies que antes peca
de demassiat solcit que de poch, y ass dich en ma conscintia, y si
ass ho veyen dirien lo matex. En lo del carretatge ab altre se scriu lo
que [h]y ha. Guarde Du a vostres magnicncies.
17.XI.1628)
La contenti se s declarada, grcies a Du, y a gust, perqu han
declarat la bandera sser cosa profana y la conexena de la cort secular,
que ere lo que pretenem y desijvem. En la lluminria y cera [h]an
declarat per la cort ecclesistica, y encara no s com hi han declarat,
perqu la ciutat may [h]avia prets lo contrari, ans ab la revocati de
les ordinations se diu expressament que no vol tocar a les coses del
culto divino. Gozen-ne vostres magnicncies ab lo contento que jo
desig, que b tindr ocasi la ciutat de agrahir a vostres magnicncies
tanta cosa bona com est any se s guanyada. Guarde Du a vostres
magnicncies.
23.XI.1628)
La cua que t la contenci no t altre cosa de mal sin sser-
s[h]i posada sens [h]aver-hi controvrsia entre les parts sin solament
en respecte de la bandera, que a [h]aver-ho demanat la part nos podia
declarar altre cosa, que les matexes revocations de les confraries se
sn sempre fetes ab aquexa cua y salvetat de les coses pertanyents al
culto divino, y lo senyor canceller en unaltre causa dels julians, que
fonc molt renyida, ho [h]avia ax distinguit poch temps fa, entre coses
tocants al culto divino y altres, y ax non deuen fer cars.
En lo de la demanda que se s feta per la cort real, per a ben
resolrem [h]auria de saber quin dret pret la ciutat ab la bandera, que
lo senyor canceller no ha declarat que fos de la ciutat, sin que no la
[h]y podien demanar per la cort ecclesistica. Si la ciutat no [h]y t
dret, apar que deu donar-la a qui toca, encara que jo entench que no a
la confraria pia y de devoti, que no s sua, y ax vostres magnicn-
cies [h]aurien de scrurer qu s lo que pret la ciutat en la bandera.
Si fos qesti entre los de la confraria entrells sobre la bandera, apar
que tocaria la conexena a la ciutat, emper si a la ciutat la demanan
los confrares, apar lo rey ne s conexedor. Si me avisan b del fet
veurem si evocaram una contenti de iurisdicti a la Audincia entre
la ciutat y la cort real, /v/ per [h]auria dsser que no porrogassen
aqu entretant la jurisdicti. La contenti s un gran exemplar perqu
no molesten ms la ciutat en coses profanes de confraries, que servir
en mil ocasions. Jo s tan[t] servidor de vostres magnicncies y de
aquexa ciutat, y tan[t] apassionat per ella, que de sos bons successos
me nalegre com dels propris, plaguera a Du que se oferissen moltes
ocasions en qu poder-los servir. Guarde Du a vostres magnicncies.
14.XII.1628)
Des que respongu los dies passats a vostres magnicncies en lo
negoci de la bandera dels fusters no tinch cartes dexa ciutat. Lo que
ha passat desprs s estat que, perquns donaven molta pressa en lo
negoci dels hortolans, anrem a informar, y desprs de molt discorregu
lo negoci ab lo magnc relador, li frem vurer no tenia la facilitat que
los contraris informavan, y ell ho conegu ab lo que li digurem, que
fonc causa que lo que anava a molta pressas [sic, pressa] comens
de anar molt a pler, differint-ho per a passades festes. En elles jo far
un memorial per defena de la iusttia de la ciutat que pens agradar.
Jo servesch de bonssima gana a exa ciutat y crech faran relati
tots los quem conexen que ningun advocat de la ciutat me ha portat
may aventatge en voluntat, si vostres magnicncies sn servits tenir
atendntia als memorials que u y treballs prengu en lo negoci de
la bandera, de qu isqurem tan honradament, ho tindr a molt gran
merc. Guarde Du a vostres magnicncies.
G30. De Joan Pere Fontanella als jurats de Girona (Barcelona, 4.I.1629)
Done Nostre Senyor a vostres magnicncies molt bon principi
de any y juradesch, y permetals veurel acabar ab salut en beneci de
aquexa ciutat, quem prometo felicssims successos de persones tan
christianes y zeloses del b pblich. Si des de ass jo puch aiudar en
alguna cosa, ho far ab grandssima voluntat.
La ciutat me resta a durer uns memorials u en dret en la causa
de la contenti de la confraria dels fusters, suplic a vostres magnicn-
cies manen sem sien pagats, assegurant a vostres magnicncies que
fonc hu dels treballosos negocis ques podian succehir. Guarde Du a
G31. De Pere Boix, amb un post scriptum de Joan Pere Fontanella,
als jurats de Girona (Barcelona, 15.II.1629)
Lo sndich de la ciutat, Berthomeu Ripoll, han pres en lo temps
que jo tenia ex memorial a la estampa per la causa de la Batllia y ve-
gueria dels [h]ortolans. [E]m som [h]agut de servir per a quls dons
de mossn Pere Brell, notari y causdich, qus de aquex bisbat, persona
molt intelligent y de molta bondat, per lo interim questar pres. Vos-
tras magnicncias tindran a b de qu lo sndich li fassa substituci,
que ax [h]o havem resolt lo senyor Fontanella i jo perqu no podem
dar per a la ciutat persona ms a propsit. Vostras magnicncias se
serviran ab exos memorials, que sn en resposta de dos dicultats
dadas per lo senyor misser Ramon, pendre la bona voluntat, y Nostre
Senyor guarde a vostras magnicncias.
[P. S.] Ripoll ha servit molt b ns avuy, per temo que la sua
pres ser llarga, y entretant patiran los negocis de la ciutat. Si en-
tretant aparexia valer-se de altri, s molt a propsit mossn Brell, y
jo suplique a vostres magnicncies per ell durant lo impediment de
Ripoll, que Brell s tant comadit que, fora que laltre sia de treballs
[i. e. penalitats], vol torne a son crrech.
G32. De Pere Boix, subscrita per Joan Pere Fontanella, als jurats de
Girona (Barcelona, 28.III.1629)
La provisi de linterdicto interim en la causa dels hortelans s
exida en favor de la ciutat y contra lo sndich de la vegueria y batllia
forana. s estat causa molt disputada y quens cost moltes informaci-
ons y dos memorials estampats que, per sser-[h]o tant, y de la qualitat
que s, per ser exemple de altres negocis tocants a la jurisdicci de la
ciutat, s just dar a vostras magnicncias lo parab, y desprs pendrel
per nosaltres, qui [h]u havem ben treballat. Lo sndich Ripoll envia a
vostras magnicncias cpia de aquella.
Mossn Pere Brell, per sser encara pres dit Ripoll, nos ha acom-
panyats y assistit en tot. Ha bestret deu lliures per lo procs, vostras
magnicncias lo manaran pagar. La satisfacti de les nostres informa-
cions y memorials aniran ab lo compte del sndich, quan<t> lo envie
ab les dems, y Nostre Senyor guarde vostras magnicncias.
G33. De Joan Pere Fontanella als jurats de Girona (Barcelona, 2.V.1630)
Mascar arrib ass ab los privilegis per lo negoci de les muralles,
nons aparegu a propsit sin lo del rey en Mart, y encara aquex
[h]avem fet trurer de larchiu real perqu no [h]y [h]agus difcultat
per sser-se tret dels llibres de la ciutat, y tamb que [h]y ha moltes
paraules corrompudes y differents del que desprs [h]avem vist en lo
de larchiu, y en particular al vicecanceller Mathias que rm li diuen
vicarius, y s[h]i han dexat lo nom del scriv de manament qui referend
dit privilegi, y en lo archiu se s trobat de la manera convenia. Sabian
que Mascar tenia dits privilegis y vuy li han fet un manament a pena
de deu ducats los ports a misser Berart, assessor de la Ballia, y per
donar-hi esperit y fer-hi cara jo [h]y s anat ab ell. [H]avem-li dit lo
error ques fra pres si, sens ms, [h]agussem fet lo que demanava
lo scal, que fssam anats a tapar y fer altre procehiment, que clar
est que se foren trobats desprs occorreguts quan [h]agueren vist est
privilegi, que la ciutat de Gerona no sol ax procehir sens saber lo que
fa. Hans dit estava b que lo dissapte exhibssem ab splica lo pri-
vilegi, que nons negarian nostra justcia. Ripoll est en lo llit malalt,
entretant solicita Mascar. Guarde Du a vostres magnicncies.
G34. De Benet Anglasell, subscrita per Joan Pere Fontanella, als
jurats de Girona (Barcelona, 4.V.1630)
Lo senyor Fontanella y yo [h]avem vist lo paper que de aqu
s estat enviat, que era molt docte, per com estas matrias de con-
tencions caminan per m de un sol iutge, qus lo canceller, y sens
appellacions, y no [h]avem vist pratichar lo ques resol en dit paper,
no gosam aventurar la executi dell, y aix aconsellam lo que va en dit
paper apuntat. Vostras magnicncias [h]o manaran mirar y resoldre
lo que millor los aparega, y a mi moltas cosas del servey de vostras
magnicncias, a qui guarde Nostre Senyor molts anys, com pot y li
supliquem.
10.V.1630)
Vostres magnicncies estiguen certs que ass posam tot lo cuydado
que s menester en los negocis que ocorren dexa ciutat, y en particular
en la evocati de la causa vuy [h]avem informada, y lo matex farem
tamb desprs dinar a la Iunta Patrimonial, no s[h]i perdr punt.
Voldria, per en tot cars que fos menester, que aqu fermassen de dret
devant de son ordinari y traguessen lletres contra la Ballia dient-li
que nos pot entremtrer, en la forma acostumada, y desprs ab millor
motiu quoad articulum contentionis jurisdictionis porem pretndrer la
evocati, en cars nons la concedescan ara de la manera que demanam.
De lany passat sem deuen quaranta-quatre lliures, o s vint-i-
quatre lliures per consultes y informacions y vint lliures per dos me-
morials. Sempre los senyors jurats [h]an acostumat de pagar-nos scri-
vint nosaltres lo que sens deu encontinent que entran o quan<t> ms
prest poden, y ara ha passat cerca de mig any. Ja s les ocasions [h]an
succehit perqu no sens ha pogut fer merc, cono que ara vostres
magnicncies nos la faran, y jols ho supliche quant encaridament
puch. Guarde Du a vostres magnicncies.
Girona (Barcelona, 15.V.1630)
Asseguram a vostres magnicncies que ass [h]avem molt ben
ents lo que de aqu sens [h]avia scrit, que no estimam tan[t] poch
les coses dexa ciutat que no procurem de mirar-les y remirar-las ab
molt bons ulls. Lo intent de vostres magnicncies s que se evoque
la causa de jactats que los pares descalsos [h]avian comenada en la
Ballia, ab motiu ques tracta de interpretaci de privilegis reals. May
[h]avem ents que vostres magnicncies volien ni desijaven altre cosa,
per per aquex cam tenim per molt difcults lo negoci, pero que ab
pragmticas reals la Ballia t comunicada la regalia de la interpretati
y fores de privilegis reals, y lo sch s en la causa ab los frares, y,
ax, evocar aquella causa s impossible. Altra forma [h]avem sercat,
que s la de la suplicaci que se envi, y aquexa instam, si b tanpoch
no [h]u podem revncer. Dem pensam se resolr. [H]avam pensat
aquell cam de la contenti de jurisdicti de qu ja se ha scrit a vos-
tres magnicncies, y non tenim resposta, que seria b tentar-ho tot.
Han sentit molt lo [h]aver espallat desprs del manament, procuram
endolsir-ho lo millor que podem. Los exemplars sn bons, per millors
serian si fossen desprs de manament, que no n[h]i ha ning, y ax
diuen no sn res. La llicntia tanpoch no t clusula de beneplcit com
se deya. Vostres magnicncies estiguen certs que ass se fa ms que
nos pot en servir a exa ciutat, b [h]u poden ar a nostra voluntat.
17.V.1630)
Certes a mi me donan gran pena los negocis de exa ciutat, y en
particular lo vurer que ass [h]an pres tan mal lo enderroch de la
mina desprs del manament de la Ballia, que apar s un delicte dels
majors se podien fer. [H]avem insistit en evocar la causa y s estat
impossible, y jans ne han desenganyats, per ventura si [h]aguessen
enviat de aqu la ferma de dret [h]agurem fet alguna cosa. Ara, per
millor adobar, [h]avem sabut que, a relaci de misser Llorens, se ha
fet alguna regalia o evocata causa per aquex negoci, quel volen casti-
gar criminalment. [H]avem acudit est mat a rmar dupte, no sabem
lo que faran. Insistirem ns ho hajen rmat y adms per impedir la
criminalitat. Vostres magnicncies estiguen certs que ass se fa y far
tot lo necessari, sens perdonar en ninguns treballs ni quefer.
31.III.1634)
Quan<t> vingu lo sndic per al negoci de Sant Feliu trobrem
ass la mar tan alta y vrem ques procehia ab tant gran secret que
tingurem prou temor de un mal succs, per volgu Nostre Senyor
que en part revenrem lo negoci, conforme se s vist ab la provisi,
per com isqu sens intimar-nos-la no pogurem saber si [hi] anaven
los cuyros tamb, ara [h]avem vist que no, en qu entenem nos han
fet preiudici, y, si no concertam, conforme vostres magnicncies nos
ordenan, tornarem insistir en la restituti dels cuyros.
A mi sem deuen los anys 1632 y 1633, os conductas, infor-
mations y consultes, les conductes ja sn certes a deu lliures per any,
per lo dems no [h]u s, ni ass ho trobam, perqu [h]u envirem
aqu, y diuen se sn perduts los comptes, y ax vostres magnicncies
ne [h]auran de fer lo quels aparexer, arbitrant-ho conforme seran
servits, y a mi manant-me moltes coses de son servey. Guarde Du a
ARXIU COMARCAL DEL BAGES (ACBG)
Fons municipal histric de Manresa
M1. De Joan Pere Fontanella als consellers de Manresa (Barcelona,
16.V.1634)
8
Lo senyor Amigant vingu ass per a las causas de aqueixa ciutat
y trob aquellas en estament que, [d]haver-se un poch ms tardat, se
foran fetas, y se podia probablament crurer se foren perdudes, perqu
la ciutat havia poch treballat en elles. Lo senyor misser Amigant fu
un paper de prompte per poder demanar duptes, que fonch lo tot del
negossi, perqu ha pogut la ciutat un poch respirar y se ha donat lloch
a fer memorials en dret y algunes deductions en los processos que
pens seran de alguna inportncia. s-se volgut valer de mi dit senyor
Amigant, encara que no [h]y havia necessitat, y jo he procurat, ab la
sua bona ajuda y del magnch advocat ordinari, ab los memorials e
informations posar-las de manera que, si b en coses que altres han
de declarar no podem promtrer-nos ab certitut lo bon succs, per
de la manera que trobam ara estos senyors, tant differents del que
abans, podem /fol. 153r/ conar de tenir-lo. Lo meu judici s que t la
ciutat ferma justtia, a la qual acudir tot lo possible. Guarde Du, etc.
14.VII.1634)
Las dos causas deixa ciutat ab lo senyor pabordre sn eixides de
la manera se ha vist. En la del distret ha procurat lo jutje respndrer
y satisfer als tres motius que jo portava per nostra pretenti, si les
respostes los ha[n] desfets ho diran altres. Jo me estich ab mos tretze,
encara, que lo discurs de tant de temps nos donave lo dret crumullat,
9

<h>o per via de presumpti de ttol, o per interpretati, o per prescrip-
ti. A estos senyors ha aparegut no obstava ninguna cosa. Menester
ser fer-ho crurer als altres, y certes lo que me ha molt llastimat s
estat vurer que nons hajen volgut admtrer los articles en cosa de
tanta importntia. Vostres mercs vejan en qu puch jo servir-los, que
ho far ab gran voluntat. Pesam que mon poch treball no haje llut
millor. Guarde Du a vostres mercs. (fol. 159v).
8. Les cinc primeres cartes fontanellanes manresanes es troben al lligall 1088, en
un copiador recordem que no sn autgrafes de correspondncia rebuda i tramesa
entre 1633 i 1640.
9. Entenem aquesta versi dacaramullat en el sentit de sobrat.
19.I.1635)
Ab la promptitut que he pogut, he servit a vostres magnicncies
en lo vot y requesta quem demanaven. Per a dass he volgut vurer
lo pros, enviant-lo a sercar de casa del senyor Millet, quel tenia,
y he mirat tots los actes y sentnties y altres coses que [h]y havia,
y de las que he trobat a propsit he fundat lo parer. Si altra cosa
tindran aqu que convinga, que del cam que jo he pres en lo vot ho
poran collegir, sen valdran. Ass s lo que per ara me ha occorregut
ab desig de acertar. Apar-me ms avant deurien donar requestes als
que sens tenir autoritat reben actes, acusant-los [i. e. noticant-los]
las penas dels violadors de las regalias reals y dels ques fan notaris
sens ser-ho, per lo qual los faran castigar per degut superior y dient
de nullitat de actes. Ser fcil fer-las aqu,
10
ab esta instructi y sens
ella. En lo dems que eixa ciutat voldr servir-se de mi, estiga certa
li acudir ab molta voluntat. Guarde Du a vostres magnicncies.
(fol. 162v)
M4. De Joan Pere Fontanella als consellers de Manresa (Girona,
10.XII.1635)
En la causa de exir fora donrem los articles que aqu saben
y havem estat ns vuy en lo altercat si se havian de admtrer o no, y
ha aparegut a estos senyors que encara no era hora de tractar del
punt que contenian los articles, sin ques fes lo decret de execuci
de la sentntia conforme lo tenor y srie de aquella, que vol dir ques
fassa en tots los dos caps, deixant lo dels articles per a son cars y
lloch, que ser quan<t> lo pabordre no vulla fer la rah, y a mi me
ha aparegut est b.
Entretant lo negossi ha de caminar est cam, quens offerirem
<h>a obeir a la sentntia sempre que lo pabordre obeesca tamb per
sa part en donar-nos sis notaris y, mentres nols done, no oberem, ell
voldr fer regalia y, com nos sol fer en esta matria si no s avisant
primer a la part y oynt-la, quan<t> nos cridaran direm que ell havia
primer de cumplir per sa part y que, no fent-ho, no caiem en culpa
ni mora, y leshores ell ha de entrar per forssa en lo de si [h]an de ser
notaris reals o no, y leshores entraran los articles y vindr b.
Ax que vuy ell est pijor que nosaltres, que no sab qu fer-se,
perqus veu perdut en haver de posar sis notaris y sab que no lobe-
10. Naturalment, es refereix a les requestes, no pas a les penes.
rem que no [h]u fassa. Ab tot, entretant supplicarem de la provi-
si per poder donar avs aqu, per cregan-me que si m[h]aguessen
donat a mi a fer la provisi no la [h]aguera feta millor, y s quants
treballs ha l[h]ome de passar si nons dna sis notaris reals, que, no
fent-ho, may caurem en mora. Guarde Du a vostres magnicncies.
(fol. 173r)
M5. De Joan Pere Fontanella als consellers de Manresa (Girona,
16.XII.1635)
Jo scrigu que, no obstant nos estave molt b la provisi del se-
nyor Guiemet, supplicaram della per donar rah aqu, per desprs
renunciaram si a vostres mercs no apareixia altra cosa, y ax ho ha-
vem fet, resta vurer si nstron discurs apareixer b ab tot lo dams
que scrigu en laltra carta.
Desprs ens se ha innovat altra cosa, que vent [i. e. veient] lo
pabordre que no li donaven execuci del seu cap sol, conforme ell
contra tota rah pretenia, ha supplicat en los caps prejudicials de
la sentntia primitiva, y s-se acabat del tot de embarassar, que no
sen por ax fcilment desembaraar, perqu ara, com los caps de la
sentntia sn connexos, no por executar-se per ell la sentntia. En
, ell nevega contra vent, no pot llevar a pacincia lo dels sis notaris.
Fins ass ho tenia a burla, per ara no, y no sab qu fer-se, y ass
comprenem de vurer que ara ab beneci de restitutio in integrum ha
suplicat. Jom partesch per a Barcelona, hahont vostres mercs me
poran manar, y, sils apar, pendr apuntament del que se haur de
fer si va lo negosi. Ats [h]a suplicat, all ho resolrem. Guarde Du a
vostres mercs. (fol. 173v)
29.V.1641)
11
Tinc a molt gran merc haver-me volgut vostres magnicncies
honrar ab la advocati de aquexa ciutat, que no puch negar la havia
desitjada molt temps fa, y per poder-la merxer u en las ocasions
ques sn ofertas tots mos esforzos en servir aquexa ciutat. Lo matex
/fol. 46r/ continuar de aqu al devant ab las veras possibles y, encara
quem trobe en lo present ab las ocupations ques dexan considerar,
11. Aquesta carta es troba al lligall 1089, en un copiador de correspondncia
rebuda i tramesa durant part de la dcada de 1640.
per, com jo amo tant la advocati, no dexo de tenir mas horas certas
per acudir-li y, entretant, y molt prest, penso tenir altre nou doctor en
casa, que me ajudar a portar la crrega y servir a la ciutat, a ms de
qu mon crrech se acabar prest y por jo ab ms llibertat servir als
quem fan merc. Guarde Du a vostres magnicncies.
ARXIU COMARCAL DE LA GARROTXA (ACGAX)
Fons municipal histric dOlot
O1. De Joan Pere Fontanella [a Bartomeu Morat, cnsol en cap
dOlot]
12
(Barcelona, 7.II.1604)
13
Dies fa que tinch scrita la que va ab esta per vostra merc, ab
ella scrich llargament dels negocis y ab esta envio cpia de les scdules
donades en lo dels homenatges, vejen aqu si conv advertir altre cosa,
que ass no sabem qu dir-hi ms. Encara que la nostra suplicaci
cont tot lo que resolgurem ass en la consulta, misser Illar
14
no l[h]a
fermada perqu nol pogurem trobar. En lo que toca a descuyts, no
n[h]i [h]aur, perdan cuydado. Dos o tres dies ha quens trobrem a
casa de labat de Banyoles lo de Ripoll, fra Cartell y jo, y, venint a
parlar de coses, me digu
15
que de aqu avant no volia estar a ninguna
concrdia, que ax lo [h]y aconcellaven sos advocats, etc.
Jo no he mirat encara lo pros de mossn Parrinet, quan<t> ho
haja avisar del quem scriu de mossn Marcillo. Guarde lo Senyor a
vostra merc com pot.
[P. S.] Poca pressa se dna en les declaracions dels cardenals.
A la vila no scrich, pus a vostra merc scrich llargament.
Altre volta tornarem refricar [i. e. refregar] lo de la nostra su-
plicaci, etc. y, quant no [h]y haja altre remey, dexar-nos hem morir.
O2. De Joan Pere Fontanella a un cnsol dOlot (Barcelona,
19.III.1604)
16
Lo senyor abat se ha donat tanta pressa que hahir se fu lo de-
cret de execusi en la causa dels homenatges. Lo ques proveh s lo
contengut en la cpia que va ab esta, desprs de [h]aver-nos molt ben
12. Del P. S. naprenem que la carta no es destina al municipi ans a un dels
seus edils. Ens decantem per Morat, arran del vincle que hi t Fontanella (p. 68 i
p. 135) i de lexemple O4.
13. Les dinou cartes estan extretes del lligall 1 de correspondncia (1602-1700),
catalogat amb la cota 0247g.
14. Fontanella es refereix al jurista dorigen perpinyanenc Pere All a la carta
O2 el trobarem citat com All.
15. Entenem que Fontanella es refereix exclusivament a labat de Ripoll, Fran-
cesc de Ponts.
16. De ls del present de singular per referir-se al receptor nintum que la
carta sadrea a un edil. No gosem aventurar-ne la identitat perqu Fontanella sesplaia
en disquisicions processals que un advocat com Bartomeu Morat ja podia conixer.
hots y fetes totes les dilignties possibles. Sn estats tres solament en
la sala, o s Astor, Benach y Salb, que Gallego s fora y Puigmij
est malalt. Ab dita provisi veur quant poch cars han fet de nos-
tres consultes. Nosaltros, com sn [sic, som] jvens, crehem als vells
com a orculos en lo que diuen, y no gosam dir per quam regulam,
per a fe que, si jom torne trobar en semblants consultes, jols far
mostrar les bragues quan<t> diran alguna cosa, encara que en est
nostre cars tothom est ab sos tretze no obstant la provisi, que fcil
cosa s estat enganyar-se tres que eren solament en la sala. Lo abat
ha supplicat vuy demat de la provisi, no sc per quins intents, pus
apar li s favorable, si ja no s que pense que, pus no se s declarat
expressament si se [h]avian de prestar los homenatges per sindicum o
no, en lo matex treball seria quan<t> aniria a rebrels que ning los
hi voldria prestar en particular, en , no sc perqu ha supplicat, que
no sc de endevinar. Lo que sc s que ha supplicat y ha fet cometre
la causa a la sala del Canceller, a misser Dalmau, yns ha fet lo maior
b del mn, que nosaltros no podem sin supplicar contrari imperi al
matex relador, que si [h]agussem supplicat en forma ell [h]aguera trets
executorials entretant, pero que aquella no impedex la executi de
la provisi de qus supplica, y ara, sens poder ell traure executorials,
tenim la causa en laltre sala, perqu dem, plahent a Du, fem compte
de supplicar contrari imperi al matex relador y, encontinent, adherir a
la suplicati de labbat conforme lo captol 85 de les Corts de 1585, y
desprs proseguirem la causa de suplicaci devant de misser Dalmau,
sens poder lo abat executar entretant, perqu s despedit que, sempre
que la part condemnada supplica contrari imperi y lo adversant o altre
collitigant supplica en forma, en tal cars, encara que se haja de dexar
lo contrari imperi y passar avant la suplicaci en forma, no pero pot
lo que guanya executar la provisi, pero que sempre duren los effec-
tes del contrari imperi, que sn impedir la executi de les provisions.
Si lo abat no supplica [i. e. hagus suplicat] en forma rem perduts,
perqu [h]avem de supplicar contrari imperi al matex per impedir la
execuci, y may ne [h]agurem tret altre cosa de la matexa sala. Ara
tornarem a batre [i. e. agitar] b lo negoci en la sala del Caneller, que
acostuma anar molt remirada y sn sis o set /v/ en ella, y s[h]i far
tot lo resto, y perqu conega vostra merc y aquexos senyors que ass
s[h]i ha fet lo que s[h]i ha pogut fer, envio una cpia del memorial
en dret que u per dit effecte, y perqu ho vejen de sos propris ulls.
Voldria que quan<t> se [h]aur de fer la causa de suplicaci vingus
ass algun sndich perqu vs y palps lo negoci, que li jur a vostra
merc me ha donat malssims ratos aquex negoci, per jo [h]u tinch
ben empleat per ma ptria. Lo quem pesa s que tot nos torna als ulls.
Nostre Senyor sen servesca de tot, deuen-ho causar nostres peccats, que
certes a mi me apar que humanament nos podia dexar de provehir lo
que demanvem, almanco lo que t respecte a lo del sndich, y non
diria ms si estava al pas de la mort, per les doctrines del memorial.
Jo he rebut los actes de les procures que han enviat per Gabriel
Serra, non fassen ms per ara, jo les aportar a misser All y veurem
lo que se n[h]aur de fer.
En lo del procs de la causa que perd Clos jo no sc hahont
mel trobs [i. e. podria trobar], que ias recorda vostra merc quant
lo sercrem y nol pogurem trobar.
En lo que tinch dit de enviar un sndich, nos moga ning ns jo
avise, que tanpoch no faria res ass que la causa no estiga per a fer,
y nos pot fer que a lo menos no sien passats los deu dies. Desprs,
conrmada <h>o revocada esta provisi, se enviar lorde se [h]aur
de tenir en lo modo de prestar los homenatges, que ha de exir del
que declararan.
En la causa de Als, he dit a Santapau me fes comunicar lo pros
de la causa criminal que t lo visitador. Diu ho far, ab ell pendrem
llum del que s[h]aur de fer.
Far que envien dotze lliures deu sous per la mitat del salari de
la provisi feta, que se han de pagar a labat, y alguna vintena de re-
als per lo quens tocar del pros y alguna cosa per les informations
per misser All, que no vindria de bona gana a les que [h]avem [i.
e. haurem] de fer si ara nol pagaven. Sobretot vinguen les de labat,
que conv. Guarde lo Senyor a vostra merc com pot.
[P. S.] Perdone si s estat llarch, que ms m[h]i s jo canat en
scrurer-ho que no far vostra merc en llegir-ho, que en est punt es-
tan per a tocar les dotze de la nit. Lo memorial voldria tornar cobrar
[i. e. recuperar], que a males i en [i. e. amb] penes l[h]e copiat del
borrador desprs que he rebut la de vostra merc, que no me n[h]avia
restat altre, y ara l[h]aurem menester per la causa de la suplicaci.
Rebr merc diga a mossn Collfarrer si ha rebut una mia ab qu
lavisava de la sentntia [h]avem guanyada contra Batista ab despeses,
que non tinch resposta.
O3. De Joan Pere Fontanella als cnsols dOlot (Barcelona, 24.VI.1604)
La de vostres mercs tinch rebuda per l[h]ome propri me han
enviat y, vist lo contengut en ella, en lo que toca a la causa del senyor
abat no tinch per ara qu dir a vostres mercs sin ques miren los
trellats que van ab esta y veuran si per nostra part se s fet lo que
convenia, y manar-los me han remetre per lo primer, que ass seran
menester. La cpia de les concrdies que diuen me envien no l[h]e
vista ni venia ab lo plech, envien-me-la que sens ella no podem fer res.
En cuydado me ha posat lo quem scriuen que dos vegades se ha pres
possessi de la abadia per procurador, per per ax nos dexar de fer
lo que convindr per nostra part, b crech passaran molts dies abans
que no sexecutar aquexa sentncia, que lo senyor abat vol traure los
executorials a despeses sues y per ax hi ha menester dies.
En lo que toca en manllevar les cinc-centes lliures quem diuen,
ja tinch concertat ab lo thesorer que les dexar y estam ja resolts, que
per ax he fet detenir l[h]ome ns vuy entre vuyt y nou hores, per
poder-ne donar avs a vostres mercs. Per jo trobe un gran bescompte
en la carta de vostres mercs y en la de mossn Gallins, perqu vostres
mercs me diuen que en lo que toca a gastar aquex diner seguesca
lorde de dit Gallins, que seran a Granollachs dues-centes seixanta-
y-tantes lliures, a mossn Oller noranta-y-tantes y a mossn Galliners
cent vint, y mossn Galliners me scriu pague a mossn Oller cent vint-
i-dues lliures, a Bernad Granollachs tres-centes seixanta-sis lliures nou
diners y al matex altres cent vint lliures per compte de Llus Duran,
hostaler de Vich, que serien sis-centes vuit lliures. Jo, vista aquesta
perplexitat, no he determinat pagar a uns ni a altros que no tingus
avs de vostres mercs, perqu pero [h]avia de dexar de pagar una
partida o altre, pus lo diner no abastava. Convindr que vostres mercs
me tornen avisar, remetent-me lo matex home, que quan<t> ser tornat
ja tindr jo lo negoci a punt, y si volen totes les mil lliures tamb les
dexar lo thesorer. Ab esta va la de mossn Galliners perqu vejen lo
quem scriu, tornen-m[h]o remetre tot prest. Guarde lo Senyor, etc.
O4. De Joan Pere Fontanella [a Bartomeu Morat, cnsol en cap
dOlot] (Barcelona, 3.IX.1604)
17
Ja scrich ab altre a vostra merc y a sos scios consularment lo
que he passat [i. e. convingut] ab lo senyor abat en la matria con-
corrent, y certes no sn encariments, que Nostre Senyor sab b los
ofcis he fets en estes y altres occasions per a pau y quietut de la vila,
al qual done grcies molt grans que [h]u hajam portat casi al punt
que desijvem, que certes prestar-se los juraments de la manera que
[h]u tenim concertat s una cosa que a tots nos ha de estar benssim
y rebenssim, tant per a in futurum com altrament, si b consideram
17. Inferim el destinatari real de la carta de la consulta que sintueix que hauria
adreat a Fontanella, prpia de lnic cnsol gaudint daquell any a Olot.
los inconvenients ques podien succehir anant-hi lo senyor abat perso-
nalment o enviant-hi altre procurador y, ax, pus ab exa carta he scrit
llarch, ab esta no repetir res della.
Jo tinch vist los duptes quem scriu quant al que toca a la pro-
visi dels de Gerona, que no eren subiectes al balle los jurats militars.
Jo no s lo que cont aquexa provisi, sin que (si vostra merc ne
t memria) misser Brugarol nos ho digu. He[h]u volgut saber altre
vegada primament ab ell, ham dit que aquexa provisi no parlava en
actes consulars sin en coses particulars, ax que dolentament s[h]i
pot respondre sens veure-la, b [h]u he procurat per, com ne [h]a-
guessen fet comproms los dies passats, lo notari don lo procs al que
[h]u ere del comproms y, ax, no [h]u he pogut veure. Lo que a mi
me apar, sens ms revoluci de llibres, s que los militars y gaudints
de privilegi militar, com a cnsols o de Concell,
18
tenen obligaci de
fer tot lo que los dems ut universi, encara que sia que shaja de fer
alguna subiugati a bar. La rah s perqu en aquex cars non est
miles qui facit, sin consules et consiliarij, los quals estan subiectes al
bar, y en ass jo no tinch ninguna difcultat. Si, emper, lo tal cnsol
nolebat parere, b crech jo que non posset compelli per baronem, perqu
ax seria exercir jurisdicti en ell. Ass s lo que apar per ara, y que
vostra merc no deu reparar ab les protestations ja dites. O, si no [h]y
vol sser, que fassen los dems ut major pars universitatis lo sindicat,
encara que de mon concell millor seria s[h]i trobs per no irritar, de
manera que desprs la universitat ho pags en altre cosa, que ho pot
ben fer a son salvo ab les protestations, que mimagino que si lo abat
sab que vostra merc no [h]y haja fermat far la escuma per la boca,
per avs. /v/
En lo de la contrarietat de les consultes acerca de iuntar la gent,
no la [h]y ha gens, que la pura veritat s que no tenen obligati de
iuntar ning, sin que enviant son sndich cumplen, y en lo dems que
s[h]i donen cobro los ofcials de labat, per si van de b a b deu
aiudar la universitat, y ax s lo que digurem ab les ltimes consultes.
En lo que toca al jurament de la universitat, si va a dir la veritat
jo no s perqus presta [insert. marg. sin. ni [h]u he pogut trobar],
19

perqu de dret b sabem que non ligat particulares y en aquest matex
propsit diu Gramatico en la decis. 105 nu. 27. y Rolan a Val. in cons.
52 nu. 6 allegant a Afic. en lo c. 1. qualiter vassal. jura. debe. versi.
sed iuxta hoc quaero, diuen estos doctors estes paraules formals, civitas
18. Fontanella es refereix indubtablement al Consell Municipal.
19. Creiem que s rellevant aquest afegit posterior.
per sindicum iurat, quo casu reatus periurij non transit in singulos de
universitate.
Jom record que [h]avem fetes dos consultes, que jo les he pagades
tres ducats per cada una. Rebr merc que ax y lo que jo meresch
per elles, si alguna cosa meresch, y les onze lliures y les seixanta-dues
me manen enviar, que les he menaster. Vostra merc sia-m[h]i bo,
guarde lo Senyor, etc.
[P. S.] Les dos cartes quem demana li envio, si b fra bo jo les
me aturs. Torni-les-me enviar per mon descrrech.
O5. De Joan Pere Fontanella als cnsols dOlot (Barcelona, 10.I.1625)
20
He rebut la de vostra merc y vist lo quem diuen acerca del diner
se ha de pagar per lo quint y tot lo dems que mordenan. Jo procurar
fer-ho de manera que estiga b, y de tot anir avisant. En lo del censal
no moguen res si no s que continuen de encantar, que, si [h]u fan,
hi poran fer dir un terer, conforme en altre tinc scrit, que seria gran
beneci de la vila fer-ho com all deya. Guarde Du a vostra merc.
Lo negoci del censal de don Bernardino de Marimon s veritat se
s sobresegut de fet, si b no ab provisi, y no s qus [i. e. qu] ser
a la postre, ja [h]u veuran. Vostres mercs no deuen encara moure res.
Brossa ja pag lo diner y jo les quatre-centes lliures al thesorer,
si b digu ere poch, y sempre crida. Guarde Du a vostres mercs.
O7. De Joan Pere Fontanella als cnsols dOlot (Barcelona, 6.II.1625)
Lo senyor odor scriur a vostres mercs la molstia que tenim
del ques deu del quint, que ja no tenim remey ms de entretenir-ho,
encara quens hi ans la vida, que [h]y concorren certs accidents de
certes persones a qui ha de entrar lo diner, que no s possible que don
Garau nos puga fer ms pler. Lo que [h]avem pogut acabar [i. e. assolir]
s ques gire per ara un altre partida, que tot ho volien sens remissi,
y ax poden donar orde unes altres quatre-centes lliures, que jo crech
se nacontentaran, y miren que no va de burles, que resolutament nos
han dit que la segona semmana de Coresma enviarian a executar. Jo
20. Curiosament, la carta indica com a destinataris els senyors cnsols, per
Fontanella hi usa el tractament de vostra merc en la salutaci, dhuc cancella les s
del plural de la frmula de comiat.
matex har acar a lodor ab don Garau Guardiola perqu ell matex
ho vs. Jo ja veuen lo que [h]y he fet tants anys, per ara se oferex
ocati que no est en m de quim fehia merc. Desprs se tractar
del dems, encara que si lo rey ve, com diuen, a la Pasqua, no ser
menester. Guarde Du a vostres mercs.
O8. De Joan Pere Fontanella als cnsols dOlot (Barcelona, 27.II.1625)
Jo he cobrat les dues-centes lliures que vostres mercs me en-
viaren y he pagat al thesorer vuy dia present quatre-centes lliures,
que no [h]an volgut passar per mancas. Vostres mercs no han de
tenir a mal que estos senyors vullen cobrar son diner, que ja veuen
quant ha que s degut, y [h]an de advertir lo que ja deuen saber,
que ass no s per ninguna anyada dels vint anys del privilegi, sin
per lo que ha discorregut de 1619 ens, quens fan prou merc de
dexar-nos rebre ab lo quint sens tenir privilegi. Jo ja [h]u he entre-
tingut tants anys, emper ara se ha ofert ocasi que ja tinch scrita
ab altre que nons han pogut esperar ms. Per lo dems, procurarem
gran allarch, si podem. Ab estos diners no ss pogut tractar de les
mil cinc-centes lliures que dexrem al rey, ni a ninguna universitat
ne han volgut [h]aver rah ns vuy. Quan tractarem de composar
los deu anys, leshores ser hora, la desgrcia s que may la vinguda
del rey se assegura nis verica, que leshores tot tindria bon recapte.
Guarde Du a vostres mercs.
O9. De Joan Pere Fontanella als cnsols dOlot (Barcelona, 10.IV.1625)
He rebut la de vostres mercs ab la lletra de cambi per Graell,
lo qual no he pogut vurer encara, per pens ser bona.
Lo thesorer se vol valer del diner del quint sens remissi alguna, y
per ax me diuen ha fet una consignasi de cent seixanta lliures a don
Llus Callar, y de no s qu trenta lliures a un cerer, que per ventura
los presentaran les consignasions y, si [h]u fan, no [h]y ha sin pagar,
y no s menester estrenyar-sen, que qui demana lo que se li deu no
fa agravi a ning. A mi bm pesa, per ja veuen quant ho [h]avem
detingut, ara nos pot fer ms, encara los [h]avem de agrahir quens
dexen rbrer los drets, y no safexuguen per los altres deu anys de la
composisi. Estiguen advertits que desprs de la intima de les consig-
nasions los executarian si no pagaven. Guarde Du a vostres mercs.
O10. De Joan Pere Fontanella als cnsols dOlot (Barcelona, 28.IV.1625)
Nova [h]aur aparegut la pretensi de mossn Oliveres y, pus
ell ne ha fundat iudici, no s si seria b evocar ass a la Audincia la
causa, que no com [i. e. que no s com]. Vejan si [h]u volen, que per
ventura convindria trurer-la de aqu. Entretant jo treballar lo quem
scriuen y [h]u enviar.
En lo del quint, jo s estat sempre de parer que allargssem lo
que pogussem, yns [h]aguera resaxit a no [h]aver tardat tant lo rey a
venir, contra la opini de tot lo mn. Per ara del corregut desprs dels
vint anys s fors paguen les consignasions. Don Llus Callar n[h]i t
una de cent seixanta lliures que jo gustaria se pags, perqun faram
tamb pler a don Garau Guardiola, quens ha fet sempre bona amistat.
Les dues-centes lliures de la lletra de cambi tinc rebudes. Guarde
Du a vostres mercs.
O11. De Joan Pere Fontanella als cnsols dOlot (Barcelona, 7.V.1625)
Ja tinc scrit a vostres mercs que a don Llus Descallar se [h]a-
via de pagar una consignasi del thesorer de cent seixanta-y-tantes
lliures, y non tinc resposta. Ara don Garau Guardiola me ha enviat
est billet, que tamb se han de pagar aquexes trenta lliures, onze sous,
quatre [diners]. Vostres mercs ja veuen se deuen y forosament se ha
de pagar. A don Garau [h]avem menester cadaldia y no li podem fer
falta. Vostres mercs sens falta me ordenen que pague aquexos diners,
que certes seria gran falta no acudir-li, y jon restaria occorregut. Pus
se ha de fer, fassam-ho ab lliberalitat. Guarde Du a vostra merc [sic,
vostres mercs].
O12. De Joan Pere Fontanella als cnsols dOlot (Barcelona, 14.V.1625)
Ab esta van les lletres de la causa de mossn Oliveres, fer-les han
presentar y enviar-las han, y tamb, pus diuen laltre [h]a articulat,
poden aqu fer uns contraarticles
21
y enviar-los.
Ja pagar aquell diner quem scriuen, voldria tamb me donassen
orde del de don Llus Callar, encara que no haja intimada la consig-
nati, que jo ja pagar ass b, y s cunyat de don Garau Guardiola
y, pus se ha de fer, millor s fer-ho alegrament.
21. Interessant terme processal per indicar un articulat de rplica o contestaci.
Noms el trobem emprat en aquesta ocasi en tot lepistolari municipal fontanell.
La plica per al negoci de lhospital va ab esta, seria b me en-
viassen tamb articles per lo dels pagesos, que ass no sabrem qu
dir-hi. Guarde Du a vostres mercs.
[P. S.] Lo correu he detingut ns avuy de mat, que partex.
O13. De Joan Pere Fontanella als cnsols dOlot (Barcelona, 9.VI.1625)
He rebut los articles per la causa de Les Preses, ja se sn presentats
y se enviar plica. Fins ara no he pogut saber lo quem demanen de
qui [h]avien citat, que sn les dotze hores, que estava aguardant m[h]o
possassen, y me ha tornat resposta lo sndic que no [h]avia pogut
[h]aver lo notari que [h]u mirs, per per lo primer anir sens falta.
En lo del quint nos pot consertar sin los deu anys passats, que
per lo esdevenidor lo rey ha de donar privilegi y, ax, se [h]a de enviar
en Cort, y all nos donar sens quint, y per ventura seria millor aguar-
dar Corts,
22
que per ventura no se n[h]i posaria, y los que trobaran
ab reservati de quint s cert nos tocaran.
En les altres causes ja he scrit tantes vegades que ni de la causa
dels pagesos ni de la dels cabrits havem trobat res, totavia lo sndic
continua fer les dilignties. Guarde Du a vostra merc [sic, vostres
mercs].
[P. S.] Don Llus Callar me ha donat la consignaci del thesorer de
cent seixanta-vuit lliures deu sous has [i. e. haig] de pagar. Envien-me
lorde per lo primer sens falta, que ja dura massa.
O14. De Joan Pere Fontanella als cnsols dOlot (Barcelona,
19.XI.1625)
He rebut las de vostres mercs y vist lo quem scriuen del negoci
del bosch, que fan nova articulata. Est b, ass se far lo convenient
y, pus ara sabem lo jutje y notari de la causa de Camprodon, aniran
les lletres.
Scriuen-me tamb que quite lo censal de Marimon y que, si no
tinc prou diner, lo demane al senyor odor, de qu fas maravella, per-
qu no s quin diner pensen puch jo tenir de la vila y, perqu spian
lo que s, los envie ab esta lo compte, ab qu veuran quem restan a
durer quaranta-nou lliures un sou deu [diners], si no s que m[h]a-
22. Cort en el sentit del cor de la monarquia hispnica, amb el rei, el seus
ministres i favorits; Corts en sentit de Cort General de Catalunya, lassemblea interes-
tamental prou representativa amb parmetres ni democrtics ni liberals.
guessen girat alguna altre partida de qu jo nom records, si b jo
non tinc altres de assentades y, presuposat que ab ass estam confor-
mes, voldria se menvis aquexa partida yns fssem deniti general
de tots comptes, que vostres mercs porian fermar aqu y jo ass ab
una lletra del notari, que, pus sn grans comptes, voldria estigussem
llestos. Guarde Du a vostres mercs.
Jo no he vist may gent de tanta euma com vostres mercs en cosa
que tant hi va, que desprs que escrigu per nOrri, que ere divendres ha
fet vuyt dies, no he sabut res de aqu ns hahir, que vingu lo treginer.
Desprs los he enviat un altre correu, que ere en Bartranet o Segu.
Si ax [h]u han pres ab euma anir b, que ass tindran prou clera.
He rebut la lletra de cambi de cent lliures, bm par hi [h]avia
prou temps per procurar-les totes, ja que jols [h]avia fet tant gran pler
y socorregut en tan gran necessitat sens ningun inters.
En lo dems, jo faria mon esfor en pagar aquest quint ques
demana ab les pagues quens porem consertar, donant ara una partida,
com tinch scrit, y aprs acudir al rey conforme scrivia. Jo crech que
vostres mercs hi [h]auran pres bona resoluci, la qual aguardo per
tot vuy, que altrament aniria mal. Guarde Du a vostres mercs.
16.IV.1635)
23
Si vostra merc no [h]u ha per anuig, los del Rational entre al-
tres dbits de las universitats ne [h]avian donat hu de la vila de Olot
de tres mil y tantes lliures perqu en son temps executs y cobrs,
y sabian ells molt b que ab les quatre mil lliures estava tot rems,
sin que no estava assentat. Hels portat la remissi del rey, y la han
tingut per bona, sin que no [h]avem trobat los actes que aqu [h]avia
de fer lo Concell,
24
y crech jals feren conforme la remissi y lo paper
tret della que los matexos del Rational me donaren, que va ab esta.
Vejan si feren lo que diu lo paper, y envien-m[h]o de prompte y, sin,
fassen-ho y envien-m[h]o, y jo [h]u far assentar, y no teman de res
que ja est assentat que nos pot demanar res ms, y no [h]y haja falta.
23. Sendevina que hi havia escrit un post scriptum al marge inferior esquerre
del full; devia ser comprometedor, puix fou arrancat amb males arts.
24. Fontanella es refereix al Consell Municipal dOlot.
Ja sab que anam a Gerona per a 4 del mes prxim. All nos esta-
rem ms prop, si trob casa per mi y un criat, que ns a lestiu ning
ms se mour, encara no s hahont anar.
Galceran Font me demana dos coses: la una, la lletra de les cent
lliures de Maure, y mil vegades he scrit no la trobo, que pens rest
aqu, almanco ja l[h]an vista; y tamb lo compte del que reb lo any
de son consolat, y ax ja [h]u tenen aqu ab los comptes. Diga-la-[h]y
per merc que, pus ho tenen aqu, no m[h]i fassa pendre treball, que
no estic tan desocupat. Guarde Du, etc.
Mossn Galceran Font s vingut ass y me ha comptat [i. e. contat]
lo de la crrega que li fan de son consolat de unes cent lliures que
jo prengu ass de Benet Prats de Monmany per la vila. Lo que pass
s que ass me pregaren que jo prengus ass aquexes cent lliures y
las fes donar aqu y, com la vila sempre [h]avia menester ass diner,
les prengu y las tragu a pagar a la vila, y la vila las degu pagar a
Monmany, perqu ell may pus ha demanat res ni a la vila ni a mi, que,
si no [h]u [h]aguessen, s cert se fra quexat, y jo men s fet debitor
en los meus comptes y, de aquexa manera, quant a mi, lo negoci est
clar y soldo lo compte.
En quant a mossn Font, jo no puc dir qu ha passat aqu. Ell
diu que, com no tenien diner a la taula, anaren a mossn Maure los
dexs aquexes cent lliures per honrar la mia lletra, lo qual las dex
y, perqu la vila no [h]avia menester ass diner, me feren lletra que
las dons a mossn Maure, que fonc tornar-las-hi, lo que jo crec fonc
y s la pura veritat, y ax se comprn de la carta de mossn Maure
que jo li escrigu a 12 de setembre 1630 de la rebuda de la carta dels
cnsols ab qu me ordenaven li pags cent lliures, y jo les assent a
son compte y, encara que la carta no diu fossen aquelles matexes,
per della matexa se comprn, de veure que tot fonc en lo mes de
setembre, o s la partida de Prats a 2 y la mia lletra a 12, hahont jo
fas menti de unes cent lliures jo [h]avia prets ass per la vila parlant
de aquexes quem treyen a pagar a mossn Maure y, ax, fonc entrada
per exida, que mossn Maure las pag aqu y aprs los cnsols les hi
tornaren girar ass a sobre de mi, y aquexa degu ser la causa que
nos troba /[1]v/ en los llibres de la vila, que las entradas per exidas
no sacostuman de assentar: Arrib aqu la mia lletra, pag-la mossn
Maure, donant-li lletra perqu las torns cobrar de mi, jo assent en
compte de la vila en son crdit dites cent lliures y en lo meu lo [h]a-
ver-las pagadas desprs a Maure, y ab ass me apar resta soldat.
La lletra ab qum scrigueren pags a mossn Maure jo no la
trobe, s que quan<t> envi los comptes la vaig enviar, que leshores hi
feren dicultat y jo la envi, y may me l[h]an tornada. Bm recordo
ere de pocas rallas y rmada dels tres cnsols, y de dos men recorde
molt b, y per est cars no s a propsit, perqu no pot dir tot lo que
voldram.
Als cnsols nom par puguen carregar, si no s que no [h]aguessen
pagat a Prats de Monmany aquexes cent lliures, que si las han pagades
sn creedors en elles, y ab elles se soldan les cent lliures que reberen
de mossn Maure, y apar s clar les pagaren, pus may Prats las ha
demanades, que no s versemblant que Prats [h]agus dexat de presen-
tar la mia lletra y [h]agus callat tant de temps. La falta est en qu
quil pag nos fu fer rebuda al peu de la mia lletra o en altre part,
que ara poria venir Prats a demanar[-las a la vila ab la mia lletra de
cambi o, si no la tenia, poria venir a demanar]-me-las a mi, y jo a la
vila, ab quim s descarregat, per si tal feya, li demanaram la lletra
de cambi que jo li u, que mentiona la matexa partida.
25
Presuposat
26
que Maure don als cnsols les cent lliures per a
pagar a Prats, restava aquell creedor sobre la vila en aquexes cent
lliures y, ax, feren b los cnsols de girar-les-hi ass, y, presuposat que
Prats no deman res, s versemblant que de aquelles cent lliures de
Maure lo pagaren los cnsols.
La vila ns vuy nom par que resta defraudada de res perqu, si
los cnsols reberen cent lliures de Maure, al qual jo las pagu per la
vila, tamb la vila se trob les cent lliures que jo reb de Prats, que
may la vila ha pagadas, y jo las he fetes bones a la vila y, ax, ns vuy
no [h]y ha res dany de vil,
27
sols hi poria [h]aver dicultat si laltre
venia a demanar-las y nos podia mostrar que aqu las [h]aguessan
pagadas, per apar casi impossible. /[2]r/
Jo he pres gran pler vostres mercs sien exits cnsols, quen pro-
meto bonssim regiment, Du ho fassa com jo [h]u desig, oferint-me en
lo que por aiudar-hi ab moltes veres. Guarde Du a vostres mercs.
[P. S.] Si la vila t temor que nos tornen a demanar aquexes
cent lliures per part de Prats, poden-sen assegurar ab una cauti que
ab un acte los ne preste mossn Font.
25. La frase entre claudtors est afegida al marge esquerre del text.
26. Presuposat adquireix en aquestes frases sentit de premissa admesa, equi-
valent als actuals donat o vist.
27. I. e. cap dany per a la vila.
21.III.1636)
He rebut la de vostres mercs per lo propri y hen fet maravella,
que tamb ho podien enviar per los treginers, y tamb que lhajen
enviat estos dies tan ocupats y sabent que la Ballia ni lo Rational no
sn ass, per quesvulla sia, han fet b de avisar. Lo propri vingu har
cerca de migdia y, com rem Dijous y Divendres Sants, que assistim
als ocis, no lhe pogut despedir ns esta tarda perqu sen vaja dem
de mat, dissapte.
Tinc-los la maior llstima del mn que ax los perseguesquen,
per no [h]u fan ab nosaltres solament, sin ab tothom arreu, Du
sen servesca, que ells acabaran Catalunya. Clar est que demanaran
tots los drets, y no lo quint, y ax, ser b prevenir-se y veure com
estan y pensar-sen lo pijor, que no sn gent que tinguen llstima a
neng, y per ax est b que fassen bons donatius, que aprs los ho
[agraexen b].
28
Ser fors trurer los comptes com millor poran, o
s de tot aquex temps que demanen y, si aqu se enclou temps que no
arrendassen, ne far una fe lo notari.
Y, si s[h]i enclou temps que no comprenguessen los forasters,
tamb ne trauran fe a part, y veure dins aquex temps lo que se [h]au-
r exigit de forasters.
La llicntia de arrendar del senyor infant la tindr lo secretari
Prez ys trobar en lo Rational, per tots sn a Gerona y no [h]y ha
ning ass, all se [h]aur de veure.
Lo manament no me lhan enviat y, ax, jo no [h]y puc respondre,
perqu nol veig, per s cert que aqu se enganyan en pensar que sia
iuditial, que all no proveexen iuditialment si no s que aprs la part
ho demane, y encara algunes vegades no [h]u volen fer y, ax, ser b
donar orde al sndic o a altre que acuda a don Garau a demanar temps
per traure los comptes y, entretant, fer diligntia ab lo /v/ secretari
Prez, que s en Gerona, per la llicntia de linfant.
Tot all que diuen de gastos de soldats y altres coses, com si
no fossen res, que ass no [h]y ha poder, que [h]a de venir de all, y
ja veuen quant tarda y quant costa y quant llimitat aprs ve, que s
fstig, per [h]avem de passar per lo que ells volen.
[H]aurien de fer diligntias ab los de Ripoll quels donassen algun
transumpto de la sentntia que guanyaren y del privilegi ab qu [h]u
guanyaren y, ab ax y ab la llicntia de linfant y ab tot lo dems que
28. Les dues paraules entre claudtors estan escrites entre lnies.
tindrem, desprs de trets los comptes porem comparxer iuditial-
ment y dir no devem res y demanem restitutio in integrum per [h]a-
ver obtinguts privilegis nous no sabent aquest de Ripoll y, si estan
b, qui obtindrem lo que aquells, y per ventura no [h]aurem de
pagar ms. Si podem [h]aver lo pros b seria millor, per ass no
[h]y ha quil done, y per ventura a Gerona diran nol tenen all, que
ja sen temeran, per ha-s[h]i de fer diligntia. Si lo negoci fos ass y
no anssem tan enbullats com anam, seria lo negoci ms fcil, per
ara que tot va tant desenquadernat no s qu dir-mhi. Jo per ventura
anir a Gerona, per no s si ser tan prest, que lo cert s que si no
m[h]i fan anar no [h]y anir gens, quem fereja la anada y dexar la
casa en perill de una maleltia en terres estranyes, per jo pens hi anir,
plahent a Du, per nos en de ax, fassan entretant ses dilignties.
Ab lo visitador qui negociaram alguna cosa per lo esdevenidor,
per t ax tantas llargas que may arriba, ell ho ha de scriure a Madrid
y desprs ho remeten ass perqu informen y desprs ho tornan all.
Ab tot no ser mal tentar-ho, jo [h]u far, per lo que millor me apar
s lo de Ripoll, si t martell per exir-ne de una vegada. Ass s lo que
per ara ocorre. Guarde Du a vostres mercs.
O19. De Joan Pere Fontanella als cnsols dOlot (Barcelona, 7.IX.1641)
Aquest correu se s [h]agut de detenir ns vuy a la tarda, que
no s estat possible poder-lo despedir antes. Va ben despedit perqu
don Josep acosta t orde de dexar-ne anar los soldats de aqu, y [h]u
far infalliblement, perqu ja no sn tant menester all y, si abans ho
[h]agussem demanat, abans ho [h]aguram obtingut. Y, en lo dels
talls, l[h]ome porta carta dels senyors deputats perquls continuen y
executen y, encara que no [h]aguessen escrit, podian fer-ho, que las
cartillas no diuen que no paguen a las universitats y, ax, vostres mer-
cs ho fassan com dic. Per ms facilitar lo negoci jo escric a mossn
Josep Passa, son secretari de acosta. Donaran-li la carta, que ell ho
facilitar. Guarde Du a vostres mercs.

ARXIU COMARCAL DEL BAIX EBRE (ACBEB)
Fons municipal histric de Tortosa
T1. De Joan Pere Fontanella als procuradors de Tortosa (Barcelona,
20.XII.1623)
29
He rebut la de vostres magnicncies y me ha pesat molt que la
mia no fos arribada a temps, que [h]agus pogut sser de algun prot.
Lo concistori ha rebut tamb la de vostres magnicncies y, si b jo
per sser advocat dexa ciutat no entrevinc en est negoci, emper no
ha danyat sser-me trobat dins quan<t> se nha parlat, a effecte de qu
estos senyors no hajen pres resoluti nal de fer procehiments.
30
Ha-
vem-los representat la cortesia ab qu vostres magnicncies procehien
en sa carta, y en particular en aquella oferta que fan a la della de
qu si altre cosa devem fer, etc., per la qual ha aparegut suspndrer
tot tracte de procehiments, sin ques torns scrurer a vostres magni-
cncies fossen servits que, ats veuen a notorio que tot lo que se ha
fet s en preiudici del senyor diputat Fuster,
31
que de necessitat [h]au-
ria de exir en sa defena si los procehiments fets aqu restaven en
peu eo [h]auria de demanar la reintegrati y seria en preiudici de son
crrech, lo que no permeten la auctoritat y occupati de son crrech,
sien servits voler tornar a lloc les coses com estaven abans, y desta
manera restar tot soldat y lo consistori desobligat, y oferex lo senyor
diputat que encontinent, si vostres magnicncies donen orde ass a
personas que vejan son negoci, encara que sia als matexos advocats de
la ciutat, que s allanar-se tot lo ques pot, passar per lo que aquelles
diran. Jo, per ma part, suppliche a vostres magnicncies, per fer-me
a mi esta merc, sien servits voler condecndrer ab esta demanda,
assegurant-los no pert ninguna /v/ cosa la ciutat en fer esta cortesia y
hidalguia ab un concistori tan preminent y qui tant b ho sap regonxer
y, considerant los danys porien resultar del contrari, ques dexen ben
vurer, jo ho estimar moltssim, y a ms de qu conv a la ciutat ho
pendr a compte propri. Guarde Du a vostres magnicncies.
29. nica carta cosida al registre 78 de provisions municipals tortosines.
30. Lo concistori es refereix al consistori de la Diputaci del General i estos
senyors als diputats i odors de comptes.
31. Es refereix a Pere Fuster, ciutad honrat de Tortosa, que fou diputat del
General del bra reial el trienni iniciat el primer dagost de 1623.
15.V.1627)
32
Molt contenta deu estar exa ciutat de la sort que li ha Du do-
nat en qu vostres magnicncies la governassen. Gozen-ho ab molt
gran contento, y de la desaxida los pugam donar lo parabien que ara
donam de la entrada.
Fas maravella que a vostres magnicncies hajen donat tan[t]
males noves com me signican ab ses cartes de la contenti de Aloy,
perqu ns vuy no sabem lo que se ha provat en contrari per poder
iudicar si nos [h]auran elididas nostras provas. Lo que podem assegurar
s que s[h]i ha fet tota la diligntia que poguram per nostra salvati
perqu, primerament, a tot quant los contraris volgueren provar do-
nrem nostres interrogatoris per fer variar los testimonis, desprs los
obiectes, que provrem ab los nostres testimonis, desprs exhibrem
totes les scriptures que de aqu sens enviaren, frem detenir los tes-
timonis del contrari y posar en la pres per sser de coartata, si b
desprs los han trets arrestats per esta ciutat,
33
que s tot lo que se ha
pogut fer, perqu lo senyor canceller no t la iurisdicti tan[t] ample
en aquest cars com seria menester, y ning ho pot fer sin ell, y orem
de nostres orelles quens digu lo senyor canceller que [h]avia vist la
ofensa y trobava l[h]ome molt carregat. Presuposat ass, no s qui
exespera dexa manera a la ciutat, que molt provable s que a ningun
testimoni de Aloy se donar ninguna fe, ver s que encara nos pot
dir ab certitut per no /1v/ [h]aver vist les proves, lo que falta s que
procuram [h]aver lo pros y, en tenir-lo, se faran memorials en dret y
informations les que convindran, que no s[h]i perdr punt. Conen-ho
vostres magnicncies de mi. Sols advertesch, perqu lo senyor misser
Miquel Astor me ha molt encarregat ho scrigus a vostres magnicn-
cies, que la informati ques reb en Alcaniz [i. e. Alcanys o Alcaiz]
per la part altre no [h]avem gosat exhibir-la tement nons danys molt,
perqu all hi ha molt gran nmero de testimonis que provan tamb la
coartata y [h]aguessen tingut los contraris gran <h>asidero
34
en dir que
estos que impugnam de falsos no [h]u sn, pus tenen tants contestes
[i. e. testimonis coincidents] en exa informati que nosaltres [h]aurem
exhibida que sn tots differents sin per quatre, y, encara que apar
32. Aquesta carta i les vuit segents estan extretes del registre 11 de correspon-
dncia rebuda del municipi de Tortosa, entre lAscensi de 1627 i la de 1628.
33. A travs duna carta de Miquel Astor de 17.V.1627, extreta del mateix registre
11 de correspondncia rebuda, aprenem que tals testimonis estan circulant per Barcelona,
sense poder-ne sortir, a manlleuta de cinc-centes lliures.
34. On agafar-se, sentn.
[h]aguera convingut exhibir-los, per lo que deposen que en ns a 15
de abril o maig estigu en Alcaniz, perqu en ass resten convenuts
de falsos, per constar en la enquesta que en alguns dies intermedis
fonc vist en Tortosa, emper per ventura com en la informaci hi ha
maior nmero de testimonis [h]aurian primer cregut aquells que los
nostres, y, en tot cars necessari, nos resta lo remey desprs de vist lo
pros y averiguat si n[h]i ha necessitat, de mostrar la informaci al
senyor caneller, qui ne [h]aur rah com si fos estada abans exhibida,
que lo seu judici s different dels altres.
Tamb veig se quexen que los contraris han rebut testimonis ans
de [h]aver intimat los articles, s la maior burla del mn, que ans b
nos donaren lloch a donar primer interrogatoris y dir tot lo que con-
vingus, y ass tinguen-ho per segurssim, aqu s que foran estats los
crits, per no ss fet sin com devia. Ax matex tamb [h]avem en
tot acudit al senyor advocat scal, consultant-li tota cosa, y, desprs
que tingam vist lo pros y a punt los memorials, tornarem al matex
y a sa excellncia perquns aiuden com s rah, informant b de la
qualitat de la persona y del dems que convindr.
Mossn Francesc March s persona ques porta honradssimament
en estos negocis y s pler vurer la passi que [h]y porta, esti-/2r/ga
la ciutat descansadssima, que no s[h]i pert ni perdr punt. Guarde
18.V.1627)
Estich contentssim de veure la bona diligntia ques t en aque-
xa ciutat acerca de la administrati de iusttia, que a tot lo mn los
apareix tant b. Du done a vostres magnicncies perseverntia y
desprs lo segur premi.
Les cartes per a sa excellncia, per als senyors canceller, re-
gent y advocat scal he donat de mes mans. [H]an mostrat tots estar
agradssims del bon cuydado de la ciutat y han proms aiudar en tot
lo que sia possible.
La contenti de Aloy est en est punt que har iunt lo senyor
canceller a quatre consultors, que sn los senyors Roca y Carreres
del Civil y los senyors Besturs y Guiamet del Criminal, per a pndrer
resoluci qu [i. e. del que] [h]avien de fer dels testimonis de la part
altre, y resolgueren quels dexassen anar amanlleutats en cent lliures per
quisc, que sn set-centes lliures, ats que la contenti nos podia ax
declarar de prompte y ere gran dany detenir-los tant de temps. Jo anir
fent mos memorials y dilignties, assegurant a vostres magnicncies
que hi far lo possible. Ja saben jo s llano, fas y scric lo que sent,
y sempre ab veritat proceesch. Guarde Du a vostres magnicncies.
26.V.1627)
La contenti, vostres magnicncies y sos predescessors la co-
menaren y han proseguit ab molt bon zel y ab molta seguretat, pus
lo Real Concell ho [h]avia resolt ax, y, conforme la ofensa, no tenia
difcultat lo negoci, sin que lha embarassat la defensa ab la coarta-
ta, encara que cono no li valdr a nstron contrari, atesos los molts
obiectes que los testimonis patexen, que estan famosament provats y
iusticats. Jo, quan<t> lo senyor misser Ramon digu no podie en-
trevenir en est negoci, me valgu del doctor misser Pere Rub, mon
gendre, lo qual ha treballat b lo fet. Pus se mordene me vlega del
senyor misser Fums, ho far de bonssima gana, y penso tenir los
tres una iunta en tenir lo memorial a punt per pndrer expedient y
resoluti del que convindr fer. Vostres magnicncies estiguen certs
de mi, que far en lo negoci lo quem ser possible, com ns ass,
que no perdem may punt informant al senyor visrey y als dems que
conv, representant-los lo que [i. e. quant] conv est negoci tinga bon
succs. Los nous papers se mostraran al senyor canceller, y lo dems
que convinga. Guarde Du a vostres magnicncies.
28.V.1627)
Done a vostres magnicncies lo parabien del bon succs ha tin-
gut lo recors, quem parexia corria en ell un gran inters dexa ciutat,
attento se fundava en oppressi, que sonava mal se digus que aqu
oprimian a ninguna persona en nom de la iusttia y, ax, per aquex
respecte he fet tot lo esfor possible en qu la causa se restitus, y
encara sens tractar de la paraula volia alg se dons [i. e. sadons]
que no procehiria la ciutat, no sols a la difnitiva per ni en ninguna
proviti, si no s ab vot del Real Concell, que tamb ere mengua de la
ciutat y, segons a mi me aparexia, molt gran, que tant poch se cons
de [i. e. que] qui [h]avian tingut y tenian tanta experintia procehia[n]
tan iusticadament. Ni sols volgu promtrer de scriure-[h]u, com deyen
alguns, dient-los que jo sabia que aqu no [h]u farian ni jols ho acon-
cellaria. En , lo negoci se ha resolt com desijvem, ab gran reputati
de la ciutat. Folgaria cadaldia poder donar a vostres magnicncies
destes bones noves, lo que puch assegurar s que nos perdr per mi.
Dem, plahent a Du, nos iuntam per la causa de Aloy per resolre lo
que se ha de fer de informar y memorials en dret. Du ho encamine
com sab conv, y a vostres magnicncies guarde.
16.VI.1627)
Ning millor que vostres magnicncies sab ab lo amor, solicitut
y cuydado que jo he servit a exa ciutat, de la qual me he proms quem
faria merc en tota ocasi que se ofers. Jo tinc al doctor Francesc
Rub, mon gendre, que ha molts anys advoca ab rahonable satisfacti,
voldria continus mos serveys ab aquexa ciutat, que jo s ne restaran
satisfets. Supplique a vostres magnicncies sien servits voler-li donar
la futura successi del que per mort o impediment dexar de servir,
o almanco la mia, quem pesaria que, tenint jo persona, me succehs
altri, perqu jo, sin per mort, no fas comte de dexar de servir may a
ciutat que tant me ha honrat, que poca differntia s[h]i trobara si acars
Du volia que muds de estament, que, com dich, jo sempre tinch de
atendre a coses de la ciutat, y, conat de qui tantes mercs me han
sempre fetes, no ser ms llarch. Guarde Du a vostres magnicncies.
23.VI.1627)
Puch assegurar a vostres magnicncies ab tota veritat que en la
contenti de Aloy se fa lo possible en defenar lo partit de la ciutat,
que, encara que nos hi ans nostra salvaci, no poram fer-hi ms.
Estam actualment informant ab gran esfor y vigor, y nos hi aiuda lo
doctor Fums admirablement, al qual voldria que vostres magnicn-
cies donassen orde se anassen pagant los treballs ax com los va fent,
que, com nos fa merc, apar nons devem empndrer dell
35
lo que
del doctor Rub y de mi, qui tanta obligaci tenim de servir a vostres
magnicncies. Advertesch-ho perqu ho he dit al doctor Astor y no
[h]u ha fet. Jo tinc lo memorial en dret a punt, sin quem par nos
deu donar que no hajam acabat de informar, per si acars ixen noves
difcultats, que seria doblar treballs, y, en [h]aver acabat de informar,
ab un momento ser estampat. Estiguen vostres magnicncies certs
que nos pert un punt ni en lo abreviar ni en lo dems, que lo que
devem a exa ciutat nos obliga a tota esta diligncia. Guarde Du a
35. Entenem que el sentit s no li podem demanar o exigir, o encara no
podem abusar dell.
30.VI.1627)
He pres pler de [h]aver trobat encara ntegro lo negoci de la futu-
ra successi de mon crrec de advocat dexa ciutat, que tinc supplicat
per lo doctor misser Francesc Pere Rub, mon gendre, perqu cono
de una ciutat que me ha sempre tant honrat una gran merc. Lo que
jo suplique s la futura successi per mort mia o impediment meu,
que s tant posat en rah tenint jo ll y gendre que poden servir a la
ciutat, y millor lo gendre per sser de major edat y de ms prtica, que
no fer-sem esta merc seria gran nota mia y de mos lls, mia perqu
quisvulla se poria persuadir que mos serveys no sn estats acceptes,
y de mon ll y gendre que no sn per a poder servir a la ciutat, cosa
me apar s posada en rah, y no procurar-se altres esta mia successi,
fent per ventura gran fora en qu sia no sols per mort emper per
impediment, no acontentant-se de la mort, per ventura per una vana
veu que corre que a mi me han de provehir, cosa que per ventura may
ser, emper si acars succehia me pesaria en lnima que pats jo aquest
afront, per cert estic que tracto ab persones que tenen per ofci saber
honrar a tot lo mn. Accontenten-se los que procuren que la ciutat
los fassa merc: Sia per altres ocasions, emper no per impediment
meu. No represento serveys, sin una bona voluntat que sempre he
tinguda /v/ a la ciutat, ns a dexar al reverent captol per a servir-la, y
estos serveys entench continuar en qualsevol estat estiga sens ninguna
difcultat, quem preciar sempre de ser servidor de aquexa ciutat.
En lo de Aloy [h]avem acabat de informar, fora [i. e. tret] del
senyor canceller. Informarem en pblic y tot lo dems que convindr.
Jo tinc a punt lo memorial en dret, per laltre estafeta ne tindran aqu
cpia. S me espantat que en la nostra prova, fora de la coartata, fan
difcultat dos del Criminal que sn votants, que votaren abans acerca
de la extracti. Procuram reduir-los per tots los camins possibles, sens
perdonar a ninguna diligntia. Guarde Du a vostres magnicncies.
14.VII.1627)
Jo no scrigu quan<t> an lo memorial perqu misser Miquel
Astor fonc lo qui volgu enviar-lo sens mon consentiment, per no ere
necessari tornar-lo enviar [i. e. retornar-nos-lo] perqu ja ne [h]avam
feta un altre cpia y ab ella lo [h]avem posat a la estampa. Vuy ab lo
senyor visrey y scal [h]avem assegurat que en la contenti de Aloy
nos aguardaran tot lo que voldrem, en particular estos feriats, que lo
senyor scal de part del senyor visrey devant de mi ha pres la parau-
la [i. e. sha comproms] y, ax, no [h]y ha que estar ab cuydado [i.
e. no cal patir] sin procurar lo de la mort de Llorens, que no poria
dexar de fer gran b si se iusticava. Ass se fa lo possible, y no s
menester desacreditar tant la causa que, cayguts de nimo, tinguem
per segura la subcumbntia, que, ans no la guanyar, lo Aloy suar
un poch ms, si b en la coartata ha fet una endemoniada defena.
La consulta farem lo primer dia que, pus no [h]y [h]avia necessitat,
nons hi [h]avem donat molta pressa.
Bese a vostres magnicncies les mans de la merc me oferexen
en lo negoci de mon gendre, ser tot per obligar-me ms a qu eter-
nament los servesca. Guarde Du a vostres magnicncies.
3.V.1628)
En lo negoci del recors de Jusep Torres [h]avem fet y fem tot
lo que humanament se ha pogut y pot perqu no guanyen lo recors,
emper vehem lo negoci tan[t] mal parat que temem no ha de anar b
a la ciutat, ans se retindran ass la causa, que prenen malssim estos
senyors los protests se feren als quels defenaven, per sser protests
dels jutjes que lhan de judicar, quels apar hi ha gran suspita de algu-
na oppressi o iniusttia en venjana. [H]avem procurat ab totes veres
tornar
36
per la honra de la ciutat y procurat persuadir quant guanyada
tenia en ass la ciutat la opini, que no [h]y han fet falta los matexos
ciutedans de aqu. Per, ab tot, temo [i. e. dubto] nos rehisca. Ass me
ha obligat donar-ne rah a vostres magnicncies perqu prenguen la
resoluci que millor aparega, assegurats que ass farem tot lo possible
en esforar la iusttia de la ciutat, que ben sabut s per quantes rahons
tinch obligaci de fer-ho. Guarde Du a vostres magnicncies.
2.VI.1628)
37
Jo viu exactament lo pros del recors de Jusep Torres y, comu-
nicat ab lo senyor misser Rub, frem un paper breu que pens aqu
[h]auran vist, que s estat de tanta ectia que ha fet fer diferent cara
al negoci, y pensam [h]avem de obtenir
38
per ell, encara que breu y
succint, que per a mi estos sn sempre los millors papers, atesas las
36. El sentit s inequvocament fer tornar la causa a Tortosa.
37. Aquesta carta i les quinze segents estan extretes del registre 12 de corres-
pondncia rebuda del municipi de Tortosa, entre lAscensi de 1628 i la de 1629.
38. El sentit s obtenir una provisi favorable, reeixir.
moltas ocupations destos senyors quels han de mirar. Lo negoci est
que aguardan a qu lo contrari informe, que no s bon senyal per ell.
No s lo que ser, per tenim gran conana, almanco nonns dolr
que no hajam fet tot lo que s estat menester.
La contenti que ha fermat lo captol s intollerable a D[u], no
s com ho pendran estos senyors, a qui recordarem quels ho [h]avam
dit mil vegades, informant en lo interim que a la postre vindram a
dass, per Du nos aiudar.
Nostre Senyor dexe ben governar a vostres magnicncies exa
ciutat, com jo ho cone de persones tan christianes y ben intentiona-
des, que mobliga a donar-men a mi matex primer lo parabien. Guarde
14.VI.1628)
A las de vostres magnicncies no [h]avem pogut respndrer los
advocats particularment sens veurens tots junts y conferir lo negoci
per no [h]aver-ho may acostumat fer de aquexa manera, y tamb que,
conferint-se lo negoci, se apura com conv y se llevan confusions que
[h]y poria [h]aver. Lo sndich enviar lo parer, en qu nos som molt
mirats per descarregar nostras conscinties y aconcellar a la ciutat
com convenia.
Lo negoci del recors est en est punt que ab tants feriats no se
ha pogut cobrar [i. e. obtenir] lo pros, que, en tenir-lo cobrat de
ladvocat, pensam tenir lo negoci ben despedit. Guarde Du a vostres
magnicncies.
27.IX.1628)
No pogu respndrer a vostres magnicncies a la que reb la
semmana passada perqu me la donaren al temps que ja se ere partit
la estafeta. Esta ser en resposta, assegurant a vostres magnicncies
que ning ab maior gust y voluntat los servex ni servir y, en lo parti-
cular que se madvertex de la causa de la entrada del vi, jo tinch molt
avanat lo negoci, y molt prest lo tindr acabat, ab la aiuda de Du.
Advertesch a vostres magnicncies que ass arrib Joyosa per lo recors
de Torres y volgu per orde de vostres magnicncies treballssem lo
negoci lo senyor misser Rub y jo, y se nan l[h]ome sens pagar-nos
les informations que frem y los memorials, que tot fonch molt treball.
Suplic a vostres magnicncies manen que estos treballs sens paguen,
almanco al senyor misser Rub, qui fonc aplicat,
39
que de mon inters
faran vostres magnicncies lo que seran servits, per als estranys s
rah satisfer. No puch dir puntua[l]ment lo que montan estos treballs
ni pens ning ne porte compte, passarem per lo que vostres magni-
cncies manaran, a qui Du guarde.
1.XI.1628)
Jo tinch los processos de la causa de Alcanar y estich mirant-los
actualment y fent memorial, que pens fer-lo ab gran compliment, con-
forme la causa merex, si no s que m[h]o impedescan ab la gran pressa
ques donen los contraris de voler-lo cobrar [i. e. obtenir].
Lo fet consistex en qu los contraris pretenen tenir possessi
immemorial de pescar en la mar, en los estanys y riu del terme de
Tortosa, y palmejar y llenyar y cullir sal de ventura, y per a dass tenen
grandssims testimonis que proven de antiqussim temps, y tenen ms
avant dos sentnties reals proferides en favor de altres de la ballia de
Miravet y los privilegis dels templers, dient que ells sn de la ballia
y los comanadors succehiren als templers. La ciutat ha articulat de
contrria matria y de com sempre han penyorat, per en esta causa
ltima no han donat sin testimonis pescadors, y abans [h]avien dit
que tot lo inters s llur, y ax seran de poc fonament. En la causa
primera ne donaren molts de altres que no [h]y tenien inters, emper
no s si conclouran b la immemorial per no dir de quant temps se
recorden. [H]an-se exhibit tamb establiments y altres coses, que totes
se van mirant y fent-ne censura. Voldria si tenien penyoraments antichs
de Alcanar los enviassen, assegurats que jo en tot lo que tocar a mi
procurar molt de veres fer mon descrrech. Guarde Du a vostres
magnicncies.
[P. S.] Si ab alguna visura ques demans per vurer ns hahont
arriba lo terme de Tortosa y comprovar si all han pescat o no, <h>o
hont arriba la ballia, per vurer ells sin sn, y empatar per aqu per ara
las vasas [i. e. basas], per ventura convindria. Dich-ho per advertiment.
8.XI.1628)
Jo estich treballant ab molt gran cuydado lo memorial de la causa
de Alcanar, y no sens molt gran treball, perqu se donen molta pressa
39. En el sentit de contractat per a aquest servei, no de forma regular.
en voler fer la causa, que s estat menester moltes vegades [h]aver
demanat temps. Quan<t> sia acabat lo memorial ne donar avs y dir
lo que faltar. Guarde Du a vostres magnicncies.
[P. S.] Olvidavem suplicar a vostres magnicncies se servescan
manar sens paguen a misser Rub, mon jendre, y a mi las informa-
cions y memorials se feren en lo recors de Torres perqu [i. e. pels
quals] vingu ass Joyosa, que els dir quant grans foren los treballs.
22.XI.1628)
Bese les mans a vostres magnicncies per la merc me fan de
les deu lliures del negoci del recors de Torres. No esperava menos
liberalitat [de] ses mans.
Lo pros del negoci de Alcanar he tingut dos vegades, per tan
poch temps, y en particular la ltima vegada, que sols foren dos dies,
que no s estat possible [h]aver pogut acabar lo memorial ab la per-
fecti que jo desijava. Dos dies fa quel cobr lo magnc relador, y
encontinent an a quexar-me de la pressa. Assegurm que antes que nos
faria lo negoci lo tindria tot lo que voldria, ns ne estigus assastiat,
que ell no faria ax la causa sens donar-nos tota satisfacti. Ab esta
paraula estam, de la qual apar podem conar, y jo nom descuydar
entretant perqu no s[h]i prengus algun encontre, que b poria sser,
per no se ha de crurer de qui dexa manera ho ha assegurat. Guarde
6.XII.1628)
Estime la conana ques fa de mi en lo negoci de Alcanar. Lo
que passa ab tota veritat s que demanrem communicati de pros
y nos la donaren, per no tan[t] llarga com lo negoci requeria, que
entre los dos processos fan un gran volum. [H]y ha una multitut tan[t]
gran de testimonis que ha menester grandssim discurs de temps per
averiguar-se ab ells, y ax lo memorial nos pogu acabar, per donm
paraula lo relador que antes no faria la causa me tornaria dexar lo
pros sens falta. He anat solicitant-lo per aquest efecte cadaldia, que
en lo que se mencomana acostum procehir ab est cuydado, maior-
ment ab ciutat a qui tant dech, y he averiguat y sabut que sols hahir
se comen de parlar del negoci. S tornat vuy al relador perqum
tingus la paraula, y som restats me donar dem lo pros yl por
tenir ns a dilluns o dimars, en lo qual temps acabar lo memorial.
Ass s lo que passa. Lo que advertesch s que lo relador t gran gana
de fer la causa y que no sent molt b della, que li apar los contraris
tenen molt exuberantment provada la possessi, etiam ab testimonis
nostres, y los privilegis casi se declara [i. e. expressen] que comprenen
estos hmens, encara que no fossen dels templers, que basta sian de
la comanda. Jo scrich lo que oix [i. e. oeixo, sento], que, com tinc dit,
may perdo de vista lo negoci, y tinch certes espies que nons menten
may. Si de aqu poden aiudar vostres magnicncies ab alguna cosa
seria de importntia. Olvidavem dos sentncies que tenen los dems
vassalls de la comanda, que aqu saben. Jo en negocis /v/ de la ciutat
voldria tant acertar com si fossen propris, per no puch despintar los
processos. Manen-me vostres magnicncies lo que sien servits, a qui
Du guarde.
13.XII.1628)
La causa de Alcanar me dna tota la pena del mn, y tot mon
pensament per ara s entretenir-la ns passades festes perqu no la
veig digesta, per trobe lo jutje ab tanta gana de fer-la que mespanta.
Jo tinch acabat lo memorial, per en borrador, y nol puch enviar aqu
ns veure si l[h]aurem menester ass de prompte, ja desprs lo veuran.
Jo fas lo que puch y no dexar may de servir a vostres magnicncies,
a qui guarde Du.
[P. S.] Lo magnc misser Mijavila ha dos dies me avis tamb
quens posssem a punt per lo negoci del nou impsit, que anava
llegint lo pros.
20.XII.1628)
Jo he fet tot lo esfor del mn perqu nos fes la causa de Alcanar
antes de festes, perqu no convenia, yn s exit ab la mia. Ara resta
a mon crrech acabar de perfectionar lo memorial, lo que far prest,
plahent a Du, yns iuntarem estos altres senyors y jo y resolrem lo
fahedor.
En lo de citar lo sch, s cosa gratiosa lo que de aqu me scriuen
que diu lo sndic ques pert per mi, que la difcultat no est sin en
trobar lo pros ja denuntiat y assignat a sentntia, que per ax nos
pot citar nova persona, per b poram anar-ho tractar ab lo advocat
scal, y jo sempre que vullen hi anir de bonssima gana, y veuram
si ell volia pndrer lo pros y oposar-s[h]i. En , jom descarregue,
que nos perdr per mi. Guarde Du a vostres magnicncies y done
bones festes.
10.I.1629)
Jo he treballat ab lo cuydado possible lo negoci de Alcanar y fet
memorial en fet y aprs en dret, y est ltim se est estampant, que
laltre no importa, y se nenviaran cpias aqu. Esforam dos caps,
lo primer, que en virtut de la carta de poblaci y altres actes sn de
la ciutat las pescas y lo dems, y que lo rey no [h]u pogu donar als
templers en lo concambi. Trobam en ass brava resistntia per les
moltes sentnties hi ha [h]agut de ass en rah de les pastures, que tot
s hu, contra la ciutat. Lo segon s que, en cars poguessen empriuar,
[h]an de guardar los establiments y ordinations, perqu ass se s
moltes vegades declarat, y en particular en la de Miravet per misser
Fontanet, sin que, com declar lo altre cap preiuditial tamb, nons
apar mostrar-la. Si aqu hi [h]avia declarations ques fossen fetes dest
ltim cap sensillo,
40
serian de importntia. Vuy se ha comenat de in-
formar al relador, no sen llevar m, y conam que en lo que tindrem
iusttia nons ho llevaran, y estiguen vostres magnicncies conats que
per nostra part nos perdr ninguna cosa, que en particular jo tinch
esta causa sobre mos ulls y l[h]e presa a mon crrech y, si no fra
tanta negre declaraci en contrari, pensaria caminar ab ella molt enll.
Ara farem lo que porem, si b conam que, ja que hajen de guanyar
exos emprius, se assentar de manera que estar b. Dich que ax ho
pensam, y del que se far anirem donant avs.
Mossn Mart diu no t orde de pagar-nos les conductes, manen
vostres magnicncies per merc donar-la-[h]y, y a mi lo que sia de
son servey. Guarde Du a vostres magnicncies.
24.I.1629)
He rebut lo acte del costum, que no pens ser menester. Jo en est
negoci de Alcanar tinch tot lo cuydado possible y no perdone a nin-
gunes dilignties, que encara vuy n[h]e parlat llargament a hu destos
senyors a ocasi de la causa del captol de les farines,
41
de qu desprs
40. s difcil discernir si escriu sensible o sensillo. Atenent el contingut i
ls de sensillesa a T49, ens inclinem per la segona opci.
41. I. e. causa que enfronta la ciutat i el captol sobre unes farines.
parlar, y veig inclinan a qu sels dexe pescar ab qu porten lo peix
a Tortosa y estiguen subiectes als stabliments. No s si ser ax, per
[h]an-se-men donat certs vislumbres. Per assegurar-ho, a parer de tots,
trobant-s[h]i lo senyor procurador Sol, [h]avem exhibida la sentncia
de Cantavella, perqu all se diu [i. e. digu] b lo dels stabliments, y
se assent b per la ciutat y, ja que se [h]agus de fer, voldrem fos
conforme all.
[H]avem sabut ques tractava ab molta pressa del negoci de les
farines y, per ass, s jo anat vuy al senyor Mijavila, relador, y som
restats que avisar complidament antes de fer ninguna cosa, y jo en-
tretant treballar lo memorial en dret.
La contenti de les carnisseries vol fer tamb lo senyor canceller,
lo que a la ciutat est molt b. Tamb se scriur lo que convindr en
dret. Guarde Du a vostres magnicncies.
21.II.1629)
La sentntia de Alcanar s exida. Ells han guanyat la servitut y
nosaltres lo ordenar,
42
que ere lo que sempre nos [h]avam pensat, o
s que seguirian la sentntia de Cantavella y altres. Jo no he vista la
sentntia, per han-me[n] dit alguns dels que l[h]an feta. Mart la deu
enviar aqu. Per triar jutje [h]avem suplicat encontinent, en vurer-la
direm lo dems que convindr fer. Ara apretarem la contenti de la
carnisseria, y per lo primer enviar lo memorial hi he fet. Guarde Du
a vostres magnicncies.
[P. S.] Desprs de escrita esta s vingut lo ll de Mart y me ha
fet vurer la cpia de la sentntia de Alcanar, y encontinent he fet fer
una cpia de la dispositiva,
43
perqu ab ella puguen advertir de aqu
lo que convindr fer. No me ha molt agradat que no se haja dit clar
que fossen obligats [a] guardar los establiments, si b los reservan.
Per ventura convindr en lo decret de execuci fer-ho declarar ms.
Advertits de aqu, farem lo que convindr. Tamb veuran qu donan
a Alcanar ab qu paguen la novena al rey, que per ventura convindr
fer declarar en lo decret de execuci la forma perqu paguen, y ab ax
per ventura estar lo negoci b. Estiguen vostres magnicncies certs
que se assentar conforme convindr. Lo sndic no nest content y,
ax, [h]a suplicat encontinent /v/ tamb, emper nosaltres ja tenem
triat lo jutje, qui s Pex.
42. Fontanella es refereix a la facultat de dictar ordinacions.
43. Es prescindeix del substantiu part, com succeeix amb lexemple de CYADC
citat pel DCVB.
Mart me ha mostrat tamb una carta de vostres magnicncies
acerca del negoci de Capsir, al qual los advocats no tenim qu dir ms
del que ja tenim scrit. Lo que conv s executar lo que scrigurem y
continuar sempre la possessi, que apar per ara nos pot fer altre cosa
del que all se scrigu.
7.III.1629)
Jo scrigu a vostres magnicncies acerca del negoci de Alcanar
y, si b a mi me aparexia [h]aver fet un gran negoci, [h]avent salvat la
novena al rey y lo dret de ordenar
44
a la ciutat, pensant que aquex [h]a-
via dsser cam per [h]aver-los de fer estar a ralla, que ere lo que la
ciutat desijava, no crech me haja resaxit, pus nom trobe ab resposta
de la ciutat, senyal que no deuen [h]aver aparegut mos treballs y dili-
gnties conforme jo pensava, emper a mi bastam [h]aver servit a exa
ciutat, a qui regonech durer tant. Sols voldria vostres magnicncies
manassen sens pagassen la conducta de lany passat, que Mart no[n]s
l[h]a pagada, y a mi lo memorial de Alcanar y sinch informations
sem restan a durer, tatxant-ho aqu de la manera quels aparexer,
que tatxa de m de vostres magnicncies no por ser sin bonssima
o, sin, ser com vostres magnicncies manaran.
En lo de les carnisseries lo doctor Ramon, a qui Du aiude, tingu
molts mesos lo pros per a fer lo memorial y nol fu. Ara me lhan
portat a mi. Assegure a vostres magnicncies hi estich actualment
treballant, y no mocupar en altre negoci de importntia que aquest
no estiga a punt, y, en [h]aver-lo fet, lo enviar a vostres magnicn-
cies, a qui Du guarde.
21.III.1629)
Certes que jo tinch llstima a exa ciutat perqu veig que entre any
patex molts gastos que poguera escusar, y en particular en la causa de
misser Segura, en la qual al primer de febrer 1627, vent [i. e. veient]
que no [h]y [h]avia remey de evitar la execuci de la sentntia de la
Ballia, frem scdula oferint obtemperar a la sentntia sens trurer
executorials, y de leshores ens, que han passat dos anys, nunca se
ha complit ab lo que se ere ofert, y lo contrari, que no dorm, sempre
ha passat avant, y trau provisions contra la ciutat ab condemnaci
44. I. e., facultat de dictar ordinacions.
de despeses, que s llstima, que ara en particular me diuen n[h]i ha
[h]agut una, que jo no l[h]e vista encara. Apar-me per mon descr-
rech que dech fer aquest de donar-ne avs a vostres magnicncies y
suplicar-los que, pus tenen aqu a misser Segura, se concerten ab ell
de b a b o remeten ass, hahont s lo pros y les proves, y vejam
lo que s iust y fassam ms gastos, y, si ax [h]avia dsser, ell [h]auria
de scrurer ass de prompte que no passassen avant, que despeses ho
mengen tot.
La estafeta passada mossn Mart me port un gran pros diu
[i. e. digu] fehia per la causa de Alcanar, emper com ho digu ax
a bulto s mal de entendre qu volgu dir. De aqu han de avisar
a quin propsit se s enviat tan gran pros. Guarde Du a vostres
magnicncies.
28.III.1629)
Prench pler me avisen de la causa perqu enviaven aquell gran
pros, que Mart me [h]avia dit que ere per la causa de Alcanar y jo
no sabia considerar a qu propsit podia ser.
Lo senyor Cncer y jo nos som iuntats per lo que de aqu se
scrivia de les appellations de la impositi del dots. [H]avem resolt
lo que a un paper a part diem.
[H]avem tamb tornat tractar del negoci de aquell familiar y
nos refermam en lo dit, que continuen de executar y que lo que se
ha de dir ha dsser en la Inquisiti, com altres vegades, y no sen pot
esperar mal succs y, quant lo [h]y [h]agus, ja [h]y ha superiors y,
entretant, continuar la possessi, que remey de ass de la Audintia
per via de ferma de dret o altrament no s menester aguardar-lo, que
tart o nunca se alcanaria.
En lo de la contenti, podia Mart [h]aver escusat lo que ha
scrit, que dies ha que lo canceller t lo pros, y la causa de la dilati
s estada la difcultat de la causa, que, com los ecclesistichs sn de
different for, temem [i. e. dubtem] quels pugam compellir que qui s
estat jutje del possessori ho puga sser del petitori. Aguardam que lo
senyor Ramon se lleve, que ser desps dem, y acabarem de pndrer-hi
resoluti, que s negoci de importntia y difcults.
En lo de mos treballs y remunerati dells, ser quant a vostres
magnicncies aparr, que en bona part est lo deure. Guarde Du a
25.IV.1629)
S me espantat de las insolntias dels de Alcanar en lo pescar
de qu vostres magnicncies me scriuen, que la sentntia real nols
dna facultat de fer-las. A mi me apar, en lo que sem consulta, que
si contrafan als establiments de la ciutat, los penyoren y executen
com fehien de abans, continuant la possessi de la ciutat, que, com
la sentntia no s executada, restan les parts en lo matex dret que
antes tenien, y, en tot cars, la sentntia reserva lo dret de establir
45
a
la ciutat, almanco quant a la conservati de les pesqueres, y, si ells
las destruexen, ja vnen contra la sentntia. Ass se entn tot ques
fassa sens perill de escndol, que no succehs com laltre vegada, que
se han de fugir molt les ocasions.
En lo de misser Segura ja scrigu que convenia concertar-se, que
de ass tinch temor [i. e. dubto] tingam may bon recapte. Lo que de
aqu se advertex est molt b, ja he dit a Mart me fes portar lo pros
y jo, ab los advertiments de aqu, mirar les apogrees y deduir lo que
se ha advertit, per no s si Mart se donar pressa a fer-me portar
lo pros, que jo crech que s[h]i far. En tenir-lo jo, lo despedir en-
continent, que no estar per mi.
En lo de la contenti, jo he tingut grans dicultats desprs de
[h]aver molt mirat lo negoci, y volgu una iunta ab misser Cncer, y
ell, desprs de [h]aver-me ot, conegu les hi [h]avia. Restrem que,
pus misser Ramon anava de millora y ell ere lo qui [h]avia guiat esta
causa, aguardssem uns quants dies que estigus millor per resolre-
[h]u tots iunts. Mart tenia lo crrech de fer-nos iuntar. Jo estich molt
a punt, y [h]u estar sempre per a servir a vostres magnicncies.
La memria que aqu tenen de voler-nos remunerar los treballs
estimo jo en particular molt, Du los done a vostres magnicncies
molts anys de vida y guarde.
10.VII.1630)
46
Los dies passats reb la de vostres magnicncies acerca del ne-
goci del diner que demanava Tarrs, vaig informar y u un memorial
de nostra iusttia. Jo pens ho dex en bon punt, almanco u de ma
45. I. e. fer establiments o collocar a cens.
46. Aquesta carta i les tretze segents estan extretes del registre 14 de corres-
part lo quem tocava, lo dems [h]avia de fer lo sndic, no me ha dit
altre cosa desprs.
Ara veig lo que se mordena acerca del mestre de lestall,
47
[h]a-
vem comenat de posar lo negoci en tall y dem, si plau a Du, que
vuy s festa, veurem al senyor visrey y als dems que convindr.
Lo memorial de Gandesa de qu vostres magnicncies me scriuen
tinc casi de tot punt acabat, estos feriats se por posar a la estampa.
Gabriel Mart nos don los dies passats una anyada de conducta,
per devians molt ms de consultes y informacions. Vostres magni-
cncies nos faran merc de manar nos acudan quan<t> sien servits.
17.VII.1630)
La carta per al senyor visrey se s donada, per ell y estos se-
nyors tenen tan mal concepte de la ciutat en orde a voler desbaratar
la squia que no pens sia poderosa ninguna persona a donar-los-ho a
entndrer, si b tinc per impossible nos
48
vinguen a desenganyar. Es-
tvem aguardant quens enviassen cpia de lorde que [h]auria aportat
aqu lo mestre
49
per a poder-hi satisfer, y vehem nons ne diuen cosa
ab la carta.
En lo que t respecte a demanar lo que sens deu, jo ho fas de
malssima gana, que a exa ciutat voldria servir ab la sanch y ab les
entranyes, sin que com sabem que la ciutat envi ass prou diner ab
orde quens paguen, clar est que [h]avem de sentir-ho y anujar-nos
[i. e. enutjar-nos] ab qui no correspon a la ciutat. Mart (pus vostres
magnicncies me demanen la resposta) diu que ell no t diner y que
no pot pagar. Jo sols sia gust de la ciutat servir a vostres magni-
cncies tota la vida sens inters. Guarde Du a vostres magnicncies.
24.VII.1630)
He vist la de mossn Mart y la cpia de la de sa excellncia,
que nom par estiga tan mal com pensvem, pus nos dna lloc a qu
47. Podria referir-se a alg que condueix ramats ovins petits o potser que duu
una carnisseria.
48. Veiem poc clar el sentit de la frase tant si optem per nos com per nos.
49. Amb aquest mestre sense complement Fontanella es refereix al mestre de
la squia, no pas al mestre de lestall.
informem. Farem-ho ab gran puntualitat, per s molt necessari vurer
lo que dir mestre,
50
que convindria ell dons rah de la obra, vull
dir si va b o mal, y les rahons perqu, que seria la millor informaci
ques poria fer. Jo per ma part acudir ab molt gran gust. Guarde Du
21.VIII.1630)
Per sser-me trobat fora casi tots estos feriats, no he pogut ser-
vir a vostres magnicncies en lo que se mordenava. Com s arribat
he trobat lo plech en casa y vist les dos consultes ques demanen, la
una del negoci de Alcanar y laltre de la squia. Har nos vrem lo
senyor Cncer, Ramon y jo y, com los negocis sn llarchs, no pogu-
rem acabar de pndrer resoluti en tot. An tamb al senyor visrey
per la trata
51
y fu-nos grans difcultats, aguardam la resposta. Vuy
s anat als concellers de ass
52
y, perqu iurava lo balle, no s estat
possible [h]aver-los pogut parlar, [h]aur dsser per altre dia. En mi
tenen vostres magnicncies qui desija molt servir-los. Guarde Du a
28.VIII.1630)
Tots estos dies de des que s ass mossn Duran, anam treballant
en negocis de aquexa ciutat, ja en unes coses, ja en altres. Plega a Du
nos rehiscan com desijam. Les consultes nos sn pogudes acabar, que
sn llargues y difcultoses, y en particular la de la pesca, que s estat
fors [h]aver [h]agut de tornar vurer lo pros, en lo qual lo que per
ara puch dir s que he vist que se [h]avia ja dedut casi tot lo que ara
se apunta, sin que non volgueren [h]aver rah, ab les respostes ho
veuran vostres magnicncies ms llargament, que aniran per lo primer.
Pus me ordenan envie lo meu compte, ho fas ab protestasi que
la paga sia quan<t> los estiga b a vostres magnicncies. Les consul-
tes, informations y anades al senyor visrey y a la ciutat que nom sn
pagades sn ns vuy vint. Jo no scric les diades perqu no las pose
nim vaga, per assenyal-les,
53
y ab los comptes que enviar Mart no
50. Com en la carta precedent, Fontanella es refereix al mestre de la squia.
51. La carta T32 permet donar sentit a aquesta trata.
52. Fontanella es refereix als consellers de la ciutat de Barcelona.
53. Vol dir que compta el nombre de consultes, informacions o visites per als
clients, per no nanota els dies.
[h]y pot [h]aver encontre, que ell ja donar albarans del quens [h]au-
r pagat.
Per lo de la pega veurem dem al senyor visrey, plahent a Du, que
ns ara no [h]y ha [h]agut lloch. Guarde Du a vostres magnicncies.
[P. S.] Perdonen del mig full, que no men s adonat ns que he
[h]agut scrit.
4.IX.1630)
Ja [h]aur scrit mossn Duran a vostres magnicncies com lo
senyor visrey nalment nos ha despedits [i. e. desenganyat] de la lli-
cntia de traure blat de Perpiny y Rossell, dient que no [h]u [h]avia
concedit a la ciutat de Barcelona, ax que nom par sien menester ms
rplicas, que no [h]u far may, presuposat que no [h]u ha concedit
a Barcelona, si no s que vssem que a alguna altre universitat [h]a-
gus donat llicntia, lo que jo crech ser tart, perqu la mar est molt
alterada.
Dos consultes enviam ab ses respostes, en qu [h]avem treballat
lo possible. Lo dems se far desprs.
Per lo que vostres magnicncies escrivien, envi la stafeta passada
lo compte de les mies informations, consultes y memorials, que pujaven
vint lliures, y non tinch resposta. Guarde Du a vostres magnicncies.
25.XII.1630 1631 a lpoca)
Jo promet donar estos feriats, fet y acabat, lo memorial de Gan-
desa, y no men descuyde, que he entrat en ells [i] hi he tornat posar
m, que l[h]avia dexat molt avenat. Estiguen vostres magnicncies
certs que jo complir ma paraula sens falta alguna, donant-me Du
salut, lo qual a vostres magnicncies guarde.
3.II.1631)
[H]avem mirat lo pros criminal dels presos que han recorregut
y no s[h]i ha trobat sin sols lo que toca al robo de Benavent, lo qual
diu que n[h]i [h]avia de altres. Vostres magnicncies seran servits de
fer-ho mirar y enviar, que seria mal cars [h]aver de fer la causa que
no [h]y sia tot. Guarde Du a vostres magnicncies.
5.II.1631)
He rebut los papers per a respndrer a la carta de sa excellncia
acerca del diner que demana Tarrs. Tinc fet lo memorial per anar a
sa excellncia y, del que [h]y [h]aur, avisar a vostres magnicncies.
En lo dels pescadors, sempre que tracten de cosa tocant a inters
de la ciutat s ben cert que jo no [h]y dir ninguna cosa, que major
obligati tinc de servir a la ciutat, y, sempre que jols pogus persuadir
no pladejassen, ho faria ab moltes veres.
Mossn Amargs me ha comunicat lo negoci de Judice, y no veig
que ab los papers que han enviat lo pugam fer condemnar pero que
Judice nega lorde que diu laltre li don, y, ax, per fer condemnar a
Judice [h]avem menester <h>o provar aquex orde o que les botigues
[h]an servit per ell, altrament no poram obtenir.
54
Guarde Du a vos-
tres magnicncies.
12.II.1631)
[H]avem acudit al senyor visrey per lo negoci del diner de la
squia yns ha remesos al regent, y aquest a Vinyola. All acudirem ab
los papers y procurarem que la ciutat ne isca com desija.
En lo del pros criminal, no pens faltara ninguna cosa, sin
que Benavent ne [h]avia mogut una gran fressa. Lo memorial se mha
enviat, ser de importntia.
En lo de la contenti de qu sem scriu, tindrem lo cuydado
convenient. Guarde Du a vostres magnicncies.
13.II.1631)
55
Lo Real Concell ha vist lo pros de Mart Antoni Agassa yls ha
aparegut que la pena s demasiada y que qualsevol pena li aparexeria b
sols fos de mort en avall. Ass me ha dit lo magnch misser Vinyola,
relador de la causa del recors, de part del Real Concell, dient-me que
[h]u scrigus a vostres magnicncies perqu vessen [i. e. veiessin]
si aqu se podia remediar, que, donant paraula de remediar-ho, sels
54. El sentit s obtenir una provisi favorable, i. e. reeixir.
55. Al registre 14 de correspondncia rebuda del municipi de Tortosa, aquesta
carta est cosida abans que les T35 i T36, de 5 i 12 de febrer.
tornaria la causa per a fer-ho, quant no, veurian ass com se poria
remediar, que, com dic, lo furt sol de Benavent, que s lo provat y de
qu se li fa lo delatum, no apar bastant per a donar-li pena de mort.
No [h]avem pogut trurer a estos senyors de aqu. Jo tinch dicultat
que aqu ho puguen remediar, sin que ha dsser ass, <h>o per lo
Real Concell o per commutati del senyor visrey de la pena de mort
a la de galera perptua que apar merexeria, segons estos senyors. Jo
scric lo que de part del Real Concell se mha dit scrigus. Vostres mag-
nicncies veuran lo que aparexer se deu fer. Guarde Du a vostres
magnicncies.
27.II.1631)
Tinc vist lo que vostres magnicncies me han scrit acerca del
negoci del pres. Com estos dies sn ocupats y de poc negoci no se ha
pogut fer ninguna cosa, per fer-se ha [i. e. sha de fer] encontinent,
y prest.
56

En lo negoci de la cobrana de les tres-centes y tantes lliures
de la squia, se ha posat tanta gent que crech vostres magnicncies
sils oen no dexarian de pagar ns als matexos que tenen en m lo
negoci, que me han encomanat que jo [h]u scrigus. Si [hi] [h]a for-
ma de poder-se pagar prest, pus nos nega que nos dega, jon rebria
merc, perqu, com dic, m[h]o han molt encomanat. Quant no, de-
xarem crrer lo de iustsia, que ja scrigu que n[h]avem donat rah
al senyor visrey y als dems, de la iustsia de la ciutat. Guarde Du a
12.III.1631)
Tinc vist lo que vostres magnicncies me scriuen, ax en respecte
de anar a donar rah a sa excellncia del negoci del veguer com en lo
de Terrs. En lo del senyor visrey, procuraran de donar-li prest satis-
facti y, entretant, jo li donar rah. Y en lo de Tarrs, no s cosa que
a mi m[h]i vaja ninguna cosa, y, ax, si nos pot fer, seguirem nostra
iusttia, en lo que jo no faltar un punt, com dech. Deyen-me que lo
diner [h]avia de entrar en lo matex mestre, que, si ax s, fcil li seria
aguardar lo plaso. Guarde Du a vostres magnicncies.
56. Sorprenent, contrari a ladagi ne bis in idem.
19.III.1631)
Jo parl al senyor visrey en orde al que vostres magnicncies
ordenaven de la gent al veguer. Om benignament, donant molt grans
senyals de desig de fer merc a exa ciutat, dient quels tenia gran amor
y estava certicat del b que acudien al que convenia a la administrasi
de iustsia, y, representant-li los grans inconvenients y danys resultaven
a la ciutat, sens fer fruyt alg, de les grans demandes de hmens que
feya lo veguer, y quants fraus s[h]i feyen o podien fer, respongu que
no ere exa sa intensi y que aguardaria de bona gana la resposta de
aqu. Exa ha donat Amargs esta estafeta, veurem lo que respondr, y
ab ass est ex cap assentat ns tingan altre resposta de sa excellncia.
En lo negoci dels presos, se ha informat y dit lo que s estat
menester, en particular per sustentar los establiments, y, com ja scri-
gu altre vegada, no ha may aparegut b lo rigor de la condemnati a
mort, que, essent lo primer furt, y no de tan gran quantitat, no apar
condecendre ab exa condemnati, per molt que [h]y haja statuts, que
ms se fan per atemorisar que per executar, com les crides de qui
tirar ab pedrenyal, encara que no feresca, que tinga pena de mort.
La dicultat que tenen
57
s com ho faran en lo modo de procehir y
apar inclinan evocar-se primer la causa y enviar per lo pres, y desprs
fer-li la causa, que sens sser ass per poder-li intimar personalment
no apar se puga fer cosa. Ass s lo que passa. Guarde Du a vostres
magnicncies.
9.VII.1631)
58

Perqu lo negoci de Catinell de la Ballia nos apreta ara ms que
altre cosa, me [h]a aparegut scriuren a vostres magnicncies, perqu
temo [i. e. dubto] que lo sndic ho haja sabut scriure may, segons veig
de aqu no se ha respost. No sens [h]a avisat may qu cosa ere Cati-
nell, si lloch de vassalls o <h>erm o qu, tem si la ciutat ho posseex
o no. Ques tinga en feu del rey no [h]y ha dicultat, que los actes
sn clars, y pero en lo any 1598 condemnaren a la ciutat a [h]aver
de regonxer, com apar ab lo procs, que ab gran treball [h]avem fet
trurer, per no provaren que la ciutat ho tingus si no s per quant
57. Es refereix a ells els membres de laparell virregnal de Catalunya, no
pas a vostres magnicncies els edils de Tortosa.
58. Aquesta carta i les tretze segents estan extretes del registre 15 de corres-
lo sndic ho [h]avia confessat o aparexia [h]aver-[h]o fet quan<t>
ferm de dret, y desprs [h]avem trobat una nota que no se execut
la sentntia perqu const que la ciutat no [h]u tenia, sin lo abat
de Benifass, qui reb investidura, la qual emper no se s poguda
trobar. Per esta rah estam los ms perplexos del mn, que ni sabem
qu dir ni qu respondre si de aqu nos donen avisos certs del que
scrich, y sia prest, que ass en la Ballia se donan gran pressa, y no
[h]y ha ms mala cosa que caminar sobre cosa incerta. Ax que lo
que [h]avem de saber s qu cosa s Catinell y qu pot valer. tem,
sil posseex la ciutat o qui, que, si posseex, [h]aurem de cabbrevar
per fugir a tants salaris, per com som m morta [h]aurem tamb
de amortisar.
En lo del senyor Pex, jo [h]u he vist ara y ordenar lo que ser
menester. Guarde Du a vostres magnicncies.
16.VII.1631)
59

En lo que toque al negoci de Catinell, nos trobe ninguna con-
fesi de la ciutat sin sols la supplicati ordinria ques va donar en
lo any 1598, quan<t> la citaren, dient que no sabie tingus ninguna
cosa en feu del senyor rei, y que sempre se li mostrs faria lo que
tindria obligati, y ab aix solament cregueren que la ciutat confesave
tenir Catinell, ab la qual confeti y ab lo primer dels actes que vostres
magnicncies [h]an enviat, que comense Guillermus de Montecateno,
que non mostraren ni [h]an pogut mostrar altre, condemnaren a la
ciutat, y sens fer lo decret de executi deixaren la causa, y ara [h]avien
comensat esta nova sens fer menti de la vella, si no s en quant ex-
hibiren la sentntia, y, demanant nosaltres lo procs ab gran instntia,
mai nos lo volien donar, dient que nol trobaven, y a la postre l[h]an
tret mutilat, [h]avent-li mudat la cara aont [h]y [h]avie una nota del
senyor regent Sala, que alesores ere de la Ballia, que deie que eixa
sentntia sere deixada de executar perqu [h]avie constat que la ciutat
no tenie aqueix lloc, sin quel tenie lo abat de Benifass, qui n[h]avie
pres investitura, que ass descrubrem [sic] ab sis reals que mossn
Amargs don de consell meu per descubrir-[h]o y cobrar lo original
de la cara del procs, que t en son poder, que per ventura en algun
temps per fer-ne gratar lo cap a alg, que per [h]aver salaris o altrament
59. Aquesta carta no s autgrafa de Fontanella, per s dictada per ell. El jurista
ho justica al post scriptum, on remetem el lector.
no [h]an de fer ministres tals stratagemmes.
60
[H]avem /v/ insistit molt
que traguessen aqueixa investitura de Benifass y no la volen trobar,
quens s gran preiudici perqu ab aix exirem deixa molesta lite. [H]a-
vem sabut tamb que hi ha altre que pret tenir la possessi, que s
lo que vostres magnicncies diuen en sa carta, que mossn Amargs
no ha pogut trobar lo procs per encara. Ass s lo que [h]a passat
aserca de aqueix cap, aserca del qual farem tot lo dems que convindr.
En lo de la solta de misser Pex, s forss que lo senyor misser
Miravall rme primer la llusi y la envie autntica, perqu aix ho
diu la provissi en aquelles paraules rmata prius per dictum Miravall
etc., y la prtica tamb s aqueixa, que primer se fa la lluti, y, en
virtut de aquella, fa lo verguer la solta y done lo diner, que altrament
mai se soltarien.
En lo de Torm [h]an declarat lo [h]u dels censals prescrit per no
[h]aver-[h]i clarsies se sie pagat, ia n[h]avem supplicat per vurer si
acs aqus trobarien clarties, que ass no n[h]i [h]a ningunes. Guarde
[P. S.]
61
Perdonen la m agena, quem trobave un poch fadigat.
23.VII.1631)
Jo he mirat lo negoci de la squia ab la atenti que negoci de
tant gran pes requerex, y certes que he tingut y tinc viva pena de veure
tan embaraat com me diuen ex negoci. L[h]ome, segons vehem ab
la carta de sa excellncia ab parer del Real Concell feta, deu [h]aver
representat impossibilitats y impediments que han obligat a escriure
la carta per porrogati de la obra y, certes, senyors, que si lo negoci
se poguera acabar a un poc ms de temps, apar, per no desacreditar
la ciutat, a qui sempre en esta obra han tingut per suspecte si b
la cosa matexa [h]a mostrat lo contrari, y pens se desenganyaran a
son temps no fonc sin bon zel, se li poria porrogar, que ab ass
se satisfaria a la voluntat y desig de sa excellncia y veurian que la
ciutat fa lo que pot. Per diuen-me que ha menester molt temps, que
lo negoci est encara en los principis, que s mal cas y, ax, per ara jo
seria de parer que, si l[h]ome presenta la carta, li responguen carre-
gant-lo de sa negligntia y del que ha fet la ciutat perqu se acabs, y
li demanen qu temps pensa demanar y [h]aver menester y, si demana
60. La sintaxi s obscura, si b es pot entendre el sentit general de la frase.
61. Aquest post scriptum s lnic component de la carta que s autgraf de
Fontanella.
un temps llarch, no [h]y ha millor cosa per iusticati de la ciutat y
per motivar b una carta de resposta a sa excellncia narrant-li tot lo
que [h]a passat, y que ara <que> la obra, desprs de [h]aver durat tant
de temps, [h]avia dsser acabada; per, si demanava poc temps, per
complaure a sa excellncia y iusticar millor la causa de la ciutat, no
dexaria de donar-lo-[h]y. Ab tot, si vol la ciutat noresmenys resposta
particular a tots los caps, se far de prompte. Per ara [h]a aparegut
fer estos advertiments, que aparexen molt a propsit. Guarde Du a
[P. S.] Lo dems anir per laltre estafeta responent a tots los caps.
30.VII.1631)
Jo me tinc de partir dem de mat, plahent a Du, a una absn-
tia de vuyt dies y, ax, ab lo poch temps que tinch, lo que puch dir
a vostres magnicncies en lo de la squia s que, si li volen donar
temps, no [h]y ha ningun notari que no spia fer lo acte sens novati
y derogati del primer. Lo que jo trobe difcults s lo de les anes,
que desprs fan qesti si estan obligades o no per lo nou tracte y,
ax, s b tornar-les fer fermar y anar remirats no reba lo diner ax
fcilment, si no s que tinga anes per a recobrar-lo en cars que no
compls l[h]ome ab sa obligati. Y si acars no se li dna temps, a mi
me apar que no [h]y ha qu aconcellar del que poden, pus a lacte no
li podem llevar ni donar y, ax, seguescan puntualment lo que diu lo
acte y no poran errar. Al dems respondr en ser tornat. Guarde Du
[7.VIII.1631])
62
De Catinell no sabem trobar lo possessor perqu en lo pros
dels castells trobam que tenen una possessi en Vall Canera, per no
Catinell, ans los actes diuen afronta ab Catinell, y, com la ciutat est
ja condemnada en lo any 1598 com a possessora, si b no consts de
tal possessi sin que la tragueren de la suplicaci de ferma de dret
que fu lo sndic, temem un mal succs, y ax, si la ciutat ho posseex,
millor seria capbrevar, si b volen amortisati. Y [h]aurien de pagar
62. En aquesta carta fontanellana no hi consta la data, per la inferim del post
scriptum de la carta de 7.VIII.1631 del sndic Francesc Amargs: Lo senyor Fontanella
me [h]a donat ex paper perqull poss dins desta.
lo cens del pebre per advertiment. Trobam albarans que los castells
paguen lo pebre.
A Mart se s presentada la lletra y no ha pagat, la ciutat far lo
que ser servida, que qualsevol cosa que sia de son gust ser tamb
del meu.
13.VIII.1631)
Jo [h]agu de fer un poch de cam de necessitat y, ax, no po-
gu respndrer ab compliment a vostres magnicncies com desijava,
ni puc tanpoc ara per no trobar Gabriel Mart en ciutat, qui t los
papers. Estigan certs que, en ser arribat, me posar a fer la resposta
molt llarga ab tota la claredat y cuydado que jo sabr. Guarde Du a
[P. S.] Per si acars Gabriel Mart no tornava tan prest, si tenen
aqu cpia de la consulta la poden tornar enviar y ser cosa ms segura.
20.VIII.1631)
Ja vaig trobar los papers, que de ben guardats no trobava, y tots
estos dies me s combatut ab ells, y certes que dich la veritat quem
s summament llastimat de vurer que lo acte y capitulati [h]avia
faltat y faltava en lo ms principal, s a saber en la pena que se [h]a-
via de imposar [a] lo mestre si acars no acabava la obra dins lo temps
concertat, com la posaren en respecte de la aygua, si no s tanta com
s promesa, que, si [hi] [h]aguera pena en lo primer cap, [h]agueren
sens dupte pogut executar rigurosament per ella, y ara, com la promesa
s de faciendo, no pot venir sin lo inters, que no s lquit. Jo he fet
lo que he sabut en respondre als duptes ab gran estudi. B [h]aguera
folgat [h]aver tingut company, per, pus no s estat possible, pendran
vostres magnicncies la bona voluntat y, si algun dupte restar (que
s molt contingent sempre que nos consulta a boca) y mel scriuen,
jo tornar treballar-hi, que mon gust ha de ser servir a vostres magni-
cncies ab molta puntualitat. Guarde Du a vostres magnicncies.
2.IX.1631)
Ar, desprs que los magnchs doctors eren ja en Consell, arri-
b lo correu de vostres magnicncies y, ax per aquex respecte com
tamb perqu no venien los papers de la cquia ni la carta de sa
excellncia que deyen se dons primer, nos pogu fer ninguna cosa
aquex mat, y frem aguardar lo correu ns arribs la estafeta. Ab ella
se sn rebuts los papers y, primerament, lo memorial dels actes que
diuen envien perqu mossn Amargs me lentregue y se retinga los
actes y mels vaja donant ax com jols hi anir demanant no s ab lo
plech. Secundo, no [h]y s tampoch la deslliberati y determinati de
la vint-i-quatrena que ab la mia carta diuen [h]avia de venir per vurer
lo que se [h]avia deslliberat. Entre los papers he vist los vots y parers
de Lleyda y Tortosa y los procehiments de executions que se han fet
ns vuy, que casi tot, ax vots com procehiments, sn ben differents
del que jo pensava se podia fer, per s cert que lo parer de aquexos
senyors ser lo ms acertat. Lo que a mi me resta de dicultat, que no
he pogut alcanar, s qu pret demanar la ciutat en la causa que vol
evocar, perqu no h[u] trobe signicat ab ningun paper, y la diferntia
que veig de procehiments me fa estar molt susps, maiorment que la
carta me diu evoque causa en conformitat del que cont la desllibe-
rati, la qual (diu) no referim per no allargar-nos. Esta s la causa
perqu no se ha fet ninguna cosa y, ax, [h]avem determinat de tornar
remtrer lo correu en [h]aver vistos los papers perqu sem scriga ab
claredat qu s lo que la ciutat entn demanar y fer. Y, ab tot, temo
[i. e. dubto] que ni de ax ni de la sal, que [h]avem ja comenat de
tractar, per no acabat, nos dexen evocar causa. Farem lo possible ns
a obtenir-ho. Guarde Du a vostres magnicncies.
10.IX.1631)
Quan<t> se menvi lo correu sem don orde de dos coses, la
una, que evocs causa conforme la consulta de la sal, y laltre, que
evocs causa conforme la deslliberati del Concell
63
per a la squia.
Per a la sal, com nom faltava ninguna cosa, encontinent u la
suplicati, per no fonc tant fcil la evocati que no fos menester in-
formar, y per ax scrigu que jas tractava lo negoci. Volia dir que en
Concell, que no en altre part, que no se [h]avia de tractar en altre part.
Obtingu la evocati ab qu aborrs unes paraules que deyan maior-
ment si vnen les salines en mans del rey, que jo deye que temem
quens [h]avian de pertorbar en la possessi, maiorment si venian en
poder del rey. No [h]y han volgut exes paraules, maiorment si venian
63. En aquesta carta, la primera i la tercera vegades que sempra el terme Con-
sell s per referir-se al consell municipal tortos, la segona i la quarta alludeixen al
Consell Reial de Catalunya.
en poder del rey, y, com exes paraules no donaven ni llevaven, les
vaig borrar. No s estat poc evocar esta causa, perqu, com pensan ab
est arbitre redimir totes les necessitats del rey, s la nina de lull, y,
perqu spian lo que passa, [h]avem sabut de cert que han fet traure
[i. e. copiar] la suplicati y [lhan] enviada al rey, que lo trobar-m[h]i a
mi rmat nom faria ningun b en pretentions, si las tenia, per a mi
no sem dna res com les causes que defenso sien iustes, com s esta.
En laltre causa y negoci de les squies me digueren ab paraules
clares que evocs causa conforme la deslliberati del Concell, y aquexa
rest aqu debaix del tinter, y per aquexa falta fonc impossible poguer
fer la evocati, perqu jo no sab endevinar qu ere lo que la ciutat
[h]avia deslliberat, y aquexa fonc la causa perqu despedrem lo correu
sens aquex despaig y scrigurem donant rah desta falta. Les paraules
de la carta sn estes: encontinent, per lo que importa la brevedat,
introduir causa en conformitat del que cont dita delliberati, la qual
no referim per no allergar-nos.
64

Esta desculpa veig no sens admet, per consideraran-ho millor
y veuran quant iusta s.
Desprs de vista la deslliberati he tingut la matexa o major di-
cultat, perqu la deslliberati diu estes paraules, per a qu encontinent
en virtut /v/ de les clusules de summissi de for introduesca lo sndic
de la present ciutat causa contra dit Joanies y ses anes, demanant
executi de la obligati per aquells feta, y que sia donada facultat a
la present ciutat per a qu, a costes y despeses de dit Joanies y ses
anes, la puga fer la present ciutat conforme aquells tenen obligati,
etc., perqu la ciutat vol executi, segons la deslliberati, y no sabem
de qu demanar-la, perqu, com ja tinc dit altres vegades, la ciutat se
olvid de posar pena en cars no sacabs la obra en lo temps, que fonc
prou gran falta, que b podia posar-la ax com la pos en lo dels palms
de la aygua y, ax, jo vuy no trobe ques puga demanar al contrari y
a ses anes sin lo inters, que s de la ciutat, y lo dany que lin
resulta de no [h]aver l[h]ome comple[r]t, y ass ha dsser via ordi-
nria y no executiva, per sser cosa incerta, y aqu se declarar tamb
que la ciutat puga acabar la obra a gastos dels altres, y la causa ser
sumria per compareant partes, ab breus dilations. A b que aquest s
mon parer, y lo dems ni pot tenir cam ni lo Concell ho pot provehir.
No he gosat posar-ho en executi quen [sic, que] no n[h]agus donat
rah, perqu vejan vostres magnicncies sils agrada, que, si no [h]u
64. No ens ha pervingut cap carta fontanellana on guri aquesta frase o una
de similar.
fa yls apar altre cosa, poran-ho advertir y tentarem qualsevol altre
cam, com no sia cosa que a notorio nos la hajan de repellir, com
seria demanar executi per lo que no s cert ni lquit, y cregan-me
que jo vull tant de b a exa ciutat com un altre, encara que sia de
Tortosa, y que, quan<t> dich o fas una cosa, s ab gran sensillesa y
conforme ho entench y ab lo cuydado que faria de les mies, y si estes
coses no rehixen donen la culpa a qui la t, que s qui gui lo negoci
y se descuyd de clausular b lo acte.
Prou [h]avem fet de desviar, ab nostres informations y ab la carta
que [h]a molt bon temps donrem al senyor visrey, que lo Joannies no
fes ass alguns procehiments, mostrant a estos senyors que la ciutat
no podia fer altre cosa, y ab ass pens lo [h]an desenganyat, si b ell
est totavia ass cridant. Guarde Du a vostres magnicncies.
13.IX.1631)
Lo magnc misser Mir, del Real Concell, per orde de sa excel-
lncia nos ha iuntats vuy a ladvocat del mestre de la squia y a mi
ab les parts, yns ha dit que la squia se [h]avia de acabar, que ax
ho volia sa excellncia y lo Real Conell, y en la Cort tamb, que
vssem com se [h]avia de fer, que no podia sser sin donant temps a
lhome, com s ara un any, per acabar-la, que si no volien fos ab acte,
per no preiudicar-se ab les anes, fos per tollerntia. He posat mil
dicultats que li han fet poca mella, sin que han de dexar acabar a
lhome la squia, que ax convenia. Lo Concell don a laltre la carta
de la ciutat, sobre la qual ha fet laltre les respostes que van ab la del
sndic, que n[h]avem pres cpia. [H]avem aplasat tornar-nos iuntar lo
dilluns, perqu estos senyors ho volen ax. Jo, com no tinc orde, no
fas sin escoltar y, en lo que me apar, respondre y tornar per la ciutat.
Jo acabar de vurer lo dilluns qu volen y pensan fer y ne escriur
a vostres magnicncies perqu vejen lo ques deu fer, que, com dich,
en ass jo no tinc de fer sin lo que se mordenar. Guarde Du a
17.IX.1631)
Ja ab altres he scrit a vostres magnicncies que sa excellncia
y lo Real Concell volen ques continue la squia sens voler admtrer
ninguna manera de dilations, y en particular de evocations de causes,
perqu diuen conv al b pblic y ne tenen orde de la Cort, y volen
que continue lo matex mestre. Per ass se han fet moltes iuntes en
quns [h]an volgut oyr a totes les parts. Jols he representat tants
inconvenients que mapar [h]agueren mogut a no s quim diga, y
nalment los don lo paper que anir ab esta. Tot ass se feya extra-
iuditialment, sens prestar en res ningun consentiment de la ciutat ni
fer-li ningun preiudici. Vuy me han dit ha resolt lo Concell y lo senyor
visrey lo que veuran ab una carta quels presentaran, la qual me han
mostrats. Diu en efecte que saben que, si no se s acabada la squia,
s estat per [h]aver-hi [h]agut alguns impediments de vingudes del
riu, etc., y que conv ques fassa desta manera, o s dins un any,
y que lo mestre hi pose cent hmens, quels hi tinga contnuament,
que alen les empares, y li donen les dues mil lliures per teres, de
cinc-centes lliures en cinc-centes lliures, per veure si complir, que
sa excellncia y Real Concell prenen a crrech de fer-lo complir, y
que les tres mil y tantes lliures que [h]avien de curer desprs de 3
de agost resten per a desprs /v/ de lany per la seguretat de la ciutat.
Ass s en substntia lo que cont la carta, si antes de despedir-la y
posar-la a tot punt no s[h]i ha mudat alguna cosa, que poria sser,
perqu a mi me l[h]a mostrada de mat qui la tenia minutada per
portar-la en Concell a vurer si estava b, dient-me que aquell ere lo
intent del Concell. Diuen-me que al mestre no agrada, que la crrega
de cent hmens contnuos lo espanta, ni li fa bon ventrell [h]aver de
rbrer lo diner ab aquexes tandes, que si volia fer alguna gentilesa no
por, y aqu, en faltar dels cent hmens, fa compte non faltaran altres
tants qui avisaran ass. Ass s lo que passa, que ass no se s pogut
divertir ni evitar, per s tot sens [h]aver-hi prestat, com nos podia,
ningun consentiment per la ciutat. Lo cap de qu les anes restan ab
la matexa obligati donen estos senyors per molt assentat y, ax, no
[h]y han volgut provehir ninguna cosa. No s aqu lo que aparexer
per vajen ab lectura que ass continuen lo matex parer y determinati
del principi de no dexar evocar causa, que ja saben mil vegades ho
[h]avem tentat y, ax, si no accepten, tenim poca conana ns ara
quens ho admetan. Ass [hi] [h]a algunes persones que no volen mal
a exa ciutat. No apar mal esta carta y resoluti, que tenen per bon
negoci obligar-lo a cent hmens sens que puga fer-nos ninguna maula
en lo diner, que durant la primera tera ja veuran com anir, y, si b,
no tindran que quexar-se, y, si mal, ja veuen lo empenyo del senyor
visrey y del Concell de fer que vaja b, y leshores ells posarian la m.
Tornan amanassar lo de lAssut que tantes vegades [h]avien amanessat.
Jo no s qu dir-m[h]i, sin que en tot servir a vostres magnicncies
ab molta voluntat.
He rebut les trenta lliures y molta merc. He fet albar de les
anyades y consultes. Guarde Du a vostres magnicncies. /fol. [2]r/
[P. S.]
65
He vist algunes cartes en qus
fa alguna crrega a Amargs.
Assegure que fa lo que deu, ja sabem
jo s dir lo que sent, y veig de persones
que no acuden a sa obligaci, que tamb
ho diria dest si altre cosa hi [h]agus.
Y ass y qualsevol altre cosa de
servey de la ciutat me poden ben ar.
23.IX.1631)
Estic content que hajam acertat de servir a vostres magnicncies
en lo negoci de les squies. Y a fe quen poden posar un teul en un
sant,
66
que jo [h]u tinc per miracle [h]aver succehit tant b. No [h]y
[ha] fet mal nostra diligntia.
Lo de la sal corre terrible borrasca, perqu ja scrigu que se [h]a-
via enviat a la Cort la suplicati, y no s si per propri. La resposta
s que no dexen passar avant la causa y, ax, com vuy se s donat lo
libello, que ere lo dia, lo magnc relador no lha volgut provehir, sin
que ha dit lo [h]y portassen en Concell, y de all no s exida ninguna
resoluti, sin que han fet tocar la oblata per un scriv de manament
perqu nos digus que passs lo temps. Ara [h]avem de veure lo que
faran y instar quens dexen passar avant. Lo que diuen falta en la
suplicati ab facilitat se remediar, perqu tot lo pros s libello y
sempre s[h]i pot aiustar. Sins dexan passar avant, ser fcil de reme-
diar. Guarde Du a vostres magnicncies.
1.X.1631)
Estic espantat del que vostres magnicncies me scriuen que lo
mestre de la cquia no haja presentat la carta de sa excellncia. Ja
s tornat misser Mir, que ere anat per la presa de Tocason,
67
y he dit
al sndic acuds dem, si plau a Du, per anar-ne donar rah y quexa
a estos senyors, y del que resolran avisarem.
65. Mantenim lestructura quasi potica daquest post scriptum, reprodut al
quadern dimatges.
66. Entenem que Fontanella es refereix al fet que els seus clients poden dedicar-li
una taula pintada a un sant, a tall dagrament.
67. Fontanella escriu sense gui ni s nal llies del clebre bandoler Jaume
Masferrer.
En lo de la sal, ja scrigurem que no volgueren provehir lo libello,
sin que tocaven oblata perqu nons passs lo temps. Lo que se [h]a-
via de fer per nostra part ere tornar [a] presentar lo tresllat al Concell
perqu s[h]i prengus resoluti, la qual no ss poguda pndrer per
[h]aver-hi [h]agut tants feriats. Dem, si plau a Du, tornarem solici-
tar yn parlarem al relador, que, que no [i. e. ns que no] sia presa
la resoluci de si voldran pugam passar avant la causa, nons podem
quexar ni fer altre procehiment, que seria fora temps. Guarde Du a
25.X.1631)
Lo doctor Cncer, advocat que ere dexa ciutat, s mort. Ja vos-
tres magnicncies saben quants anys ha quels servesch ab la major
voluntat ques pot pensar, y que ha molts any s porte jo sol la cr-
rega, perqu estos altres senyors ha molt temps que no servexen. Jo
tinc un ll molts anys ha juriste, que vuy t ctedra de prima en la
universit[at], y s que donar a la ciutat la satisfacti que un altre, y
per a mi seria gran descans tenir-m[h]o tot en casa, y per la ciutat
de molt gran utilitat perqu, acudint sempre en una matexa casa per
los negocis, los tindrem sempre devant los ulls, y no sen seguirien
los descuyts que de anar de un estudi a laltre se solen succehir, que
sn ben grans, que ning ni altre sen fa perfectament caps. Si ma
voluntat merex esta merc, <h>o per mon ll o per mon jendre, mis-
ser Rub, que no donara menos satisfacti que los dems, si acars en
mon ll trobaven alguna dicultat, que no la [h]y ha, y si ns ass no
[h]u he servit, procurar de merxer-ho de aqu avant. Guarde Du a
[P. S.] Mon ll ja vuy est caps de les causes de la ciutat com
jo matex perqu l[h]e aplicat
68
en totes.
4.VII.1632)
69

He rebut la de vostres magnicncies y vist lo quem scriuen
acerca de les ensiculations, en les quals lo que puc dir ns ass s
que, no obstant lo temps se acerca tant, no [h]y ha cosa certa resolta
68. I. e. mhe servit dels seus serveis.
69. Aquesta carta i les catorze segents estan extretes del registre 16 de corres-
del modo com se ha de ensicular, ni tampoc si se ensicular per los
brassos, perqu cada hu ho entn de sa manera. Per poria la ciutat,
perqu no [h]y [h]auria temps, des de ara scriure a sos sndichs que, en
los llochs quels tocaran, ensiculen a talis y talis, o altrament procuren
sien ensiculats, o, si no volien declarar-se tan prest, enviar una carta
a un condent perqu los la presents en ser la ocasi.
Quan<t> se nan mossn Amargs, restrem que jo scrigus a
vostres magnicncies lo que sem devia de informations y consultes,
y no pogu leshores per occupations, ara com tenim pocas ganntias
me ha ms vagat, sn quaranta-tres entre totes, sens un memorial
en dret per la contenti de Corder y uns articles per les suspites dels
magnchs missers Astor y Guerau, que foren molt llarchs y de molt
treball, com sab Amargs. Vostres magnicncies seran servits donar
orde als sndichs de ass, que diuen pagaran a lletra vista, me paguen
exes consultes y informacions, y lo que seran servits per lo memorial y
articles, quen rebr molta merc. Guarde Du a vostres magnicncies.
[P. S.] A la consulta per la estafeta.
21.VII.1632)
No me olvide jo may de servir a aquexa ciutat ab totes veres,
sin que com lo negoci no portava pressa, pus se caminava tant poch
en la Cort, y ass nos tenen ab contnua occupati, [h]avia tardat en
la resposta de la consulta, que, si lo negoci [h]agus requerit prompte
despediti, b saben vostres magnicncies de ma voluntat, ho [h]a-
guera dexat tot per a servir-los. La consulta y resposta rebran ab esta,
y ma voluntat, que s de acudir al servey de la ciutat ab moltes veres.
26.VIII.1632)
He rebut la lletra per a la cobrana de les quaranta-cinc lliures
que sem devian de informations y conductes, y ab ella molt gran
merc. Jo procurar tenir a punt lo memorial de la causa de Gandesa,
que no falta molt, y lenviar aqu, ab lo qual veuran les difcultats
noves quens don lo senyor misser Roca, a les quals procur satisfer
lo que ms possible. Entretant, manen-me vostres magnicncies lo
que sia de son servey, que en tot acudir com dech. Guarde Du a
1.XII.1632)
Tinc vist lo que vostres magnicncies me escriuen acerca del
censal de la casa de Vila, acerca del qual jo fui de parer que devia
la ciutat pagar-lo a dona Isabel de Semmenat, perqu viu sentntia,
decret de executi y executorials trets y presa possessi de tot lo que
se li adiudic, entre lo qual hi s aquex censal nominatim. B pot lo
adversari [h]aver suplicat, com ho ha, ab efecte, ys pot revocar la
sentntia, per no recauria contra la ciutat, sin contra de dona Isabel,
a [h]aver de restituir les pentions que [h]auria rebut. Jo no s quines
dilignties [h]an fet aqu ab la ciutat per vurer sils han legtimament
interpellats y, ax, no puc ab certitut donar altre parer. Sempre que
se mavise dir lo que sent, y des de ara dic que, sils han noticat
la sentntia y executorials, no tenen que reparar en pagar, y a mi
manar-me moltes coses de son servey, que a totes acudir com dech.
15.XII.1632)
Per averiguar si tenen obligati de pagar a la senyora dona Isabel
de Semmenat no han de mirar vostres magnicncies solament les
lletres executorials, perqu aquexes no solen dir lo que se ha de exe-
cutar, sin que sexecuten les sentnties y provisions conforme la srie
y tenor de aquelles y, ax, se han de vurer les sentnties y provisions.
En les desta dama quem diuen tenen aqu deu estar, que jo ax [h]u
he vist algun dia, si no s que menganys, que li adiudican ex censal,
que altrament no poria esta senyora demanar-lo y, sent ax, no tenen
que reparar en pagar-la, ni tenen necessitat de deposar en la taula,
perqu les lletres no [h]u deuen dir y, no dient-ho, lo de la cauti s
negoci entre les matexes parts, en qu no entra la ciutat. Ass s lo
que mapar. Guarde Du a vostres magnicncies.
28.XII.1632 1633 a lpoca)
En la causa del nou impsit nos han donat una gran bateria
antes dels feriats, y fonc necessari informar a molta pressa. Restrem
que jo prengus lo pros estos feriats y fes lo memorial del quels
[h]avia informat y desprs dels feriats acabssem de informar. Hel
pres y fet ja lo memorial, lo qual posarem de prompte a la estampa,
y pens que tindr la causa bon succs, ab lo favor de Du, que, si b
los aparexia agre que se exigs la impositi, <h>o fos del comprador o
del venedor, aparexent-los que sempre venia a redundar en dany de la
Iglsia, que [h]avia pero de vendre ms barato, per jols he sercat un
cam que crec nons escaparan, com veuran ab lo memorial quan<t>
sia estampat. Ver s que la prova ha curtejat, perqu no donaren sin
vuyt testimonis, y n[h]i ha de prou jvens, y dos dells de prou mals,
que sn Capsir y Botarell, que diuen se recordan com se impos lo
nou impsit, per no importa, que per lo cam que jo gui lo negoci
no han de escapar per aqu. Remet-me al memorial.
Les consultes y informations fetes ns vuy des que reb los altres
diners sn tretze, y un memorialet sab lo senyor Miravall u essent
ass. Sempre que vostres magnicncies sien servits, m[h]o poran en-
viar ab la conducta, o quan<t> seran servits. En lo dems no tinc qu
dir, que en tenir a mossn Amargs al costat, qui nos descuyda, no
tinc pena de res. Guarde Du a vostres magnicncies y haja donat
molt bones festes.
19.I.1633)
Las causas de suspitas dels de Gandesa sn exides contra nosal-
tres. Du los ho perdone, qui aconcell a la ciutat que fes sindicats a
estos senyors,
70
que per aqu se s perdut, que han exhibit una innitat
de partides y altres coses ab qu constava que estos senyors [h]avien
administrat grans quantitats de la ciutat y deyen que qui encara
les devien o molta part delles, o almanco no [h]avien donat compte
y, ax, sempre restaven deutors ns que l[h]aguessen donat, y sem-
blants persones no podien ser jutjes, y ass s lo que ha donat garrot
al negoci, que no simplement sser de Tortosa, que de aqu bls [h]
agurem trets. Per, ab tot, no [h]y ha que desmayar, que la causa me
apar s tan[t] clara que los restants quatre vots nons llevaran nostra
justtia. Jo hi far lo que deur y por sens falta. Guarde Du a vostres
magnicncies.
26.I.1633)
Per a qu de aqu al devant estos dos senyors nos puguen en
les dems causes allegar suspectes, s b sels fassa la revocati dels
70. Daquesta carta i la T62 se ninfereix que Fontanella es refereix a dos magis-
trats del Reial Consell de Catalunya originaris de Tortosa que tindrien poders vigents de
la ciutat per fer-li gestions de caire econmic, sentn a lrea de Barcelona.
sindicats, per jo voldria hi fos tamb la deniti de comptes, perqu
altrament no exim del tot de la dicultat que tinc escrit[a], per tanpoc
la diniti sens passar comptes de deu y dech no val molt y, ax, apar
se [h]aurian de passar los comptes formant un compte que ha rebut
tant y pagat tant, resta tant, lo que [h]a pagat per lo banc, y ass s
anar sobre ferm y segur, y lo dems sempre t dicultat si deuen o
no deuen, etc., si la ciutat los ho [h]a donat o no, y desta manera s
exir-ne de una vegada, y lo que ha tant sonat requerex gran satisfacti.
En lo del nou impsit pens [h]aver estirat la barra tot lo ques
podia, lo ques veur ab los memorials que se envian, que encara que
aparexen breus s perqu Amargs, per estalviar a la ciutat, ha volgut
fer-los fer de letra prima, que a estar de la que corre tindria la meitat
ms. Ab ells veuran que jols s exit per un cam ben extraordinari,
que poc s[h]o pensaven, y si no ere per aqu perillvem molt. Los
memorials ho diran, que convindr tenir-los secrets que nols veja lo
captol, que seria gran dany. Los memorials o comptes han enviat
nols he exhibit encara perqu no se enteren ax ab facilitat.
71
Si ser
menester, ja se exhibiran, que ja /v/ veurem si ser menester, que ns
ara no dna senyals la causa de [h]aver-ho menester.
En lo del vi, fem tot nstron esfor y conam exir-ne b ab los
sols vots que restan. Jo no men descuydo. Ni en lo de la squia, en-
cara que ass trobam grans repugnnties en lo del diner, que diuen
com continuar si no t lo diner.
72
Jals responem ab lo acte, per ells
replican de la cauti, ab qu diuen estam segurs. B procurarem de
assentar-ho b. Guarde Du a vostres magnicncies.
23.II.1633)
Lo sndic me ha mostrat un captol de una carta de vostres
magnicncies que parla dels papers del nou impsit en lo qual he
vist se pren bescompte, perqu jo no digu que aguards a exhibir-los
en la segona instntia, quan<t> seram condemnats, que seria mal
cars, sin quem parexia que la causa caminava b y no ere menester
destorbar-la ab noves exhibites, que si en lo discurs, en lo apretar,
vehia fos menester corroborar ms, leshores ho exhibiria. Vejan si
aquest s bon pensament y avisen-men, que far lo que me orde-
71. Per evitar la confusi de dos agents referits en tercera persona del plural en
la mateixa frase: I. e. els memorials o comptes que vostres magnicncies han enviat
no els he exhibit perqu els contraris no nobtinguin informaci.
72. Fontanella es refereix al mestre de la squia, Joan Joanies.
naran. Almanco per mi, estant les coses com estan, jo ax ho faria.
Pens exir prest la causa.
En lo de Barena, troban tantas dicultats quem fan estar ab no
poc cuydado, y pero hi he fet lo memorial que va ab esta, y nols
dexo may, informant-los tot lo menester.
Lo senyor misser Roca nos ha proms tamb de despedir prest
la causa del vi, aqu tirarem lo resto y no la perdrem de vista. Guarde
23.III.1633)
Reb la de vostres magnicncies ab los papers en rah dels fus-
tets de la Deputati, y encontinent pug a parlar ab los deputats, sin
que com eren feriats no pogu, per parlant-ne ab alguns trob dolent
pols, dient que ells no volien que la ciutat rests defraudada en qu
traguessen ms fustets dels que [h]avia de pendre la Diputati, per
que ja [h]y [h]avia altre remey, sens voler-se entremtrer de si sn
de la mida o no, sin que tinguen compte que non trague l[h]ome
ms dels vint mil de lassiento, y ab ax se assenta tot. Per jo [h]y
replico que no basta, perqu desprs que [h]aur tret los vint mil,
xichs o grans, la Diputati donar orde per a qu li traguen los que li
faltaran de la mida, y la ciutat restar defraudada del dems. En ass
nom saben respondre, per com no [h]y ha consistori, no [h]u podem
averiguar, en [h]aver-lo-[h]y jo procurar que se assente b. Entretant
s fors complaurels per lo poder que tenen de declarar-nos lo torb
que amanassen, quel solen declarar ab poca ceremnia, y desprs s
dicults de llevar.
La causa del nou impsit no se s feta, que han volgut estudiar
los memorials estos feriats, jo cono tindr son succs y, al poc que jo
[h]y entench, se ha tirat la barra tot lo possible. Jo b tenia ganes de
exhibir los papers dels indivisibles, per no he sabut entendre, encara
que [h]y he vellat algunes nits, en qu podien aprotar, perqu me
apar que all no [h]y ha res de qu compradors laychs pagassen, que
s la nostra qesti, y ax, si volen se exhibescan, me han de enviar a
dir per quin efecte y a qu poden aprotar.
La de Gandesa tanpoc no se s feta perqu la part altre ab les
noves exhibites l[h]a impedida, que [h]a vingut molt a prop de fer-se
en nstron favor. Jo he fet un llarch memorial, que veuran per lo pri-
mer, que mha costat gran estudi ax de mirar lo procs, y en fet com
en lo dret, que crech estaran las dicultats allenades.
En lo de la squia, no s de dir lo que los contraris fan de di-
ligntia per cobrar lo diner. Sn exides les dos provisions, de qu lo
sndic envia /v/ cpia. La del compareant partes est b, per laltre
no molt. Apar-me per llevar dicultats deuen aqu fer girar lo diner
conforme diu la provisi, que b farem aprs tot lo esfor del mn
perqu nol lleven.
En lo de Barena u lo memorial que se ha vist, no s feta la
causa, faran-la desprs de festes. No puc pensar per hont la pugam
prdrer, que lo que diuen que l[h]ome tingu clera perqu li pren-
gueren a son amic, la qual li podia durar vint-y-quatre hores, s per
a mi pueblos en Francia, ver s que los advocats no podem fer sin
persuadir, y ass fas per exa ciutat en tot ab tantes veres com si m[h]i
anava ma salvati, y lo treball que jo tinc en estes causes s immens.
Amargs ho sab, lo qual, llastimant-sen, ha volgut scriure a vostres
magnicncies me enviassen algun diner, y volia que jo li digus lo
que valian los tres memorials y, com jo may acostum posar preu en
mes coses, que sempre me aparexen sn les ms runs del mn, li he
dit se nentremets ell matex. Ell ho deu scrurer, a mi bastam per
complida satisfacti [h]aver servit a qui desig tant servir, assegurats
que, en lo que mes poques fores bastaran, nols faltar ass un jerm.
[P. S.] Lo del Criminal
73
no pot tractar-se ns sien fora los feriats.
29.III.1633)
He rebut los nous papers que vostres magnicncies me han en-
viat. [H]am paregut que la revocaci de linfant don Ferrando poria
dsser de importntia que se exhibs y, ax, he fet la scdula que lo
sndic enviar est cam ab los motius que all veuran, per no me ha
aparegut tractar de laltre privilegi de poder prohibir
74
de Sant Miquel
a Sant Joan, que per aix ja tenim lo privilegi de lany 1370, que s
prou millor, y nostra prevenci s ab la carta de poblati y costums,
y, encara que haja fet la scdula, no estic resolt si la executar o no,
que primer vull parlar ab lo relador, perqu perillam, si lexibim, que
laltre part, per allergar, nons lo vulla impugnar de fals o de altre
cosa, o almanco, en tot cars, voldr los dos mesos de la constituti
yns desviar la despediti y, ax, si trobe bona rah en lo juge per la
73. Es refereix al Reial Consell criminal.
74. Fontanella es refereix a prohibir lentrada de vi a la ciutat de Tortosa ho
inferim de les cartes consecutives.
despediti, no pens passar avant en la exhibiti, per fugir, com dic, a
la dilati que temo sercar la part altre.
Lo sndic enviar cpias del memorial he fet, que crec agradar,
perqu [h]y he posat y fet tot mon esfor, sens dexar cosa que tocar,
ns a scriure contra la sentntia que obtingu per Barcelona no essent
encara advocat de la ciutat, si b no crec tingus lesa la conscintia,
encara que [h]y digus qualsevol cosa, com fos en respecte del punt
de si parla de drets reals o de universitats, perqu en aquella causa
jo no [h]y scrigu res nin tractrem paraula y, si no s que la ciutat
de Barcelona se escape per [h]aver tingut en son favor aquexa inter-
pretati de molts anys a esta part, que se entenen sos privilegis tant
de uns drets com de altres, nom par puga tenir iusttia, y en un altre
causa ho he defensat, no contra Barcelona sin contra de altri, y [h]u
he guanyat. Com la sentntia de Barcelona se ere feta en esta matexa
sala hahont se porta la de Gandesa, no he gosat clamar molt contra
della, per guardant-li los ayres he dit lo que convenia per esta nostra
causa, tant com pogueren dir qualsevol advocats de la /v/ ciutat contra
Barcelona, que tant b m[h]i estic jo com ells, en aquexa pretenti, y
la esforo com veuran ab los papers, sin que contra Barcelona no gos
dir tot lo que poria, ax perqu no s de aquest lloc com perqu no s
b dir-los-ne mal a la cara en la sala en qus fu, pus no s menester.
En lo del nou impsit he fet altre scdula per exhibir los indi-
visibles, per no la donarem ns [h]aver tocat lo pols al jutje per no
allegar y diferir si acs est, com pensam, en bon punt.
En lo del diner de la squia, me apar deuen fer lo que diu la pro-
visi, que ass ja defensarem b nos done lo diner, que lo suplicar no
ha dsser sin a la matexa sala, hahont no farem res. Les coses aniran
ara ben diferents en rah de soltar lo diner que no anaven abans, que
per la causa del compareant partes estan ms enterats del que [h]y ha.
Entretant que de aqu se envie com han cumplit, suplicarem contrari
imperi lo primer dia, que no nha encara passat ning, y tindrem deu
dies, y aprs renuntiarem.
Ass s lo que per ara he fet per servey dexa ciutat, pendrs la
bona voluntat, que certes me farian agravi no la estimassen. Guarde
6.IV.1633)
He vist lo que vostres magnicncies me scriuren en rah del
memorial de la causa de Gandesa, y com [h]an estranyat lo que jo dic
[i. e. digu, vaig dir] de la sentntia de Barcelona, en resposta del qual
dir que jo no s ll de Barcelona ni l[h]e dheretar, y cadaldia en mil
causes li s contrari, y que fonc ab particular cuydado dir lo que dic
per entrar en la llur y exir ab la nostra, perqu [h]an de saber vostres
magnicncies que ara ja nons fa tant la guerra lo primer privilegi
en virtut del qual se perd la causa com los quatre antichs que [h]an
exhibit ltimament de la exempci general de drets, que diuen que
aquexos no patexen lo defecte del primer de la entrada del vi perqu
parlan clarament dels drets. Al qual la principal resposta s que no
parlan sin de drets reals, y ax he jo procurat ben fundar com se
veu en lo memorial, que per ventura est en ell ms llarch que en
ningun altre quen tinga la ciutat. En lo de Barcelona contra desta
pretenti nos ixen ab las sentntias de Barcelona, les quals declaran
que se comprenen drets de universitats tamb, essent los privilegis los
matexos que los de la ballia, y los de la ballia com aquells. Contra
esta rplica responem lo que jo dic en lo memorial, primo, que [h]y
ha causa de suplicati; secundo, que en lo Concell Supremo declararen
lo contrari, y jon guany poch temps un altre ax matex en trmens,
si b no contra Barcelona, per declarava lo matex, que la fu misser
Carreres ab la sala, y per tercera resposta me aparegu dir lo dems,
que Barcelona tenia altres privilegis, eo la observana, ym valgu de
aquest medi perqu no maparexien sucients los altres dos, que de
dret en dret impugnaven la sentntia de la matexa sala, y ax no [h]u
poden ells oyr, y per donar escapatria a la fora que feyen de la
sentntia de Barcelona me aparegu no [h]y [h]avia millor resposta,
perqu restava salva en la matexa sala la auctoritat de la sentntia, y
pensar que ax ere confessi preiuditial a laltre causa s burla molt
gran, perqu los memorials sn actes extraiuditials, quels fa lo advo-
cat, y sn en altre sala y per altre effecte y, ax, no danyen, y per ass
deuen sser servits de mirar com parlo diferentment en la scdula de
la resposta /v/ processal, que no [h]y trobaran cosa preiuditial ni lo
ques diu en lo memorial, que jas fu ab cuydado particular. Est fonch
lo intent, y no altre, y per a mi fonch necessarssim dir-ho ax per
escapar que aquella sentntia no fes exemplar per esta, y creguen-me
no s gens preiuditial, que en [h]aver dit que penja causa de suplica-
ti, que lo dret s en contrari, que [h]y [h]a sentntias en contrari, se
s ben declarat no tenir intenti de aprovar la sentntia. Jo he dit lo
sobredit pensant ere fors per escapar a la fortuna que no corre molt
favorable en respecte destos privilegis, Du vulle encara ab ass nos
vaja b, que si b per a mi me apar tenim la maior iusttia del mn,
per veig estos senyors titubejar tant quem dna lo maior cuydado
del mn. Ab tot, si noresmenys estan y perseveran en qu se lleve dels
memorials, ho llevarem, que jo estar a tot lo que se mordener, que
no tinc obligaci sin de dir mon parer, lo qual en est cars s que s
fors donar exa escapatria a la sentntia, de la qual no pot venir
ningun dany en ninguna manera. Si totavia apar lo contrari, jo cedir
a tota pretenti.
La revocati del privilegi ha donat gran quefer als contraris, es-
tan en lo archiu cercant despeses, no sn exits encara. Ja avisarem.
Diuen que un llibre de la Santa Sinta diu algunes coses en llur favor
en ass, no s lo que s, si aqu n[h]i ha lo porien enviar, y si podien
trobar alguna cosa ms en rah de la rebelli que diu la revocati,
seria de gran importntia, que apretar-los b per ass seria destruir-los
del tot, perqu no porien metre [i. e. entrar] vi y ab ass se acabaria
la qesti. No s qus diuen extraiuditialment que aquex no era rey
ni may hi tingu ningun dret, jo ho estic actualment mirant ab urita
[i. e. Jernimo Zurita] y far totes les dems dilignties necessries.
He rebut les trenta lliures de qu mhan fet molta merc. Guarde
9.IV.1633)
Aquestos de la qesti del vi tiren a destruir y acabar del tot
la ciutat, perqu esforan que tots los de Sant Joan tenen exempti
general en virtut dels quatre privilegis y, si a guanyaven, no sols se
eximirien del dret del vi del temps prohibit per encara de tot lo de-
ms. Convindria que, si de prompte podien enviar alguns actes ab qu
consts que de tot lo dems pagan y del vi fora aquex temps, seria a
propsit ho enviassen, que, si b ja [h]y ha molta cosa de ax en pros,
per seria millor que ab un acte o altre clartia prompte ho poguessen
mostrar, que seria gran part de facilitar la causa. Los contraris apar
que ara comenan la causa, segons van cadaldia exhibint y deduint de
nou, jo per ma part nom descuyde, plaguera a Du que en negocis de
ma salvasi fes ax lo que dech. Guarde Du a vostres magnicncies.
13.IV.1633)
Ab esta no tinc qu dir, sin que he rebut la de vostres magni-
cncies ab lo llibre de la Sinta. Anam contnuament informant, sin que
lo hu dels jutjes, que s lo magnc misser Pex, se s enmaleltit y [no]
por la causa despedir-se tan prest, si b no s maleltia de cuydado, que
diuen no s ms de un cadarn febrs. Los memorials he fet me ports
lo sndic y he borrat tot all que aqu no [h]a agradat, y en son lloc
he posat, en favor de la ciutat de Tortosa, que la ciutat de Barcelona
no pretenia antigament exempti de impositions de universitats sin de
drets reals en virtut de sos privilegis, que de drets reals, y no de altres
drets parlaven, com apar per la constituci 12 del ttol De vectigals
que comena En las Corts, y per lo captol 6 que comena A la
ciutat del matex ttol, en lo volum de les pragmtiques, quem par s
un punt molt substancial y que ns vuy no se ere tocat ab constituti,
que ass s senyal que no t altre exempti. Pens que lo sndic ne
[h]aur enviat alg perqu ab ell puguen corregir y aiustar lo matex.
75
La causa del nou impsit se est tamb fent a tota pressa, vuy
[h]avem informat al scal, quens ha de aiudar, y [li] [h]avem donat
memorial, al qual [h]a agradat la exhibiti dels papers dels indivisibles
que frem dies fa ab consulta sua.
Als diputats no [h]avem encara pogut informar. Ass se fa lo ques
pot en una cosa y altre, no s menester quels ne dolga lo cor, que
no poria fer ms que m[h]i ans ma salvati. Guarde Du a vostres
magnicncies.
[P. S.] Fan-nos poc cars de la revocati del marqus don Ferrando
per no sser del rey y del matex rey y per sser per diner concedit lo
privilegi y, ax, per contracte.
20.IV.1633)
Les causes se estan en lo matex estat que estaven perqu en la
de Gandesa no se ha pogut fer altre cosa ms ni passar avant en les
informasions per [h]aver estat mal un vot,
76
que s lo senyor Pex.
Ara ja diuen est sens febre. He rebut los actes que sem sn enviats,
procurarem de exhibir-los, si b los que sn per la revocasi del pri-
vilegi, parlant entre nosaltres, no pens que aprotaran molt, perqu lo
privilegi fonc concedit per diner, y aquexos nos revocan per ingratitut,
maiorment per altri que lo matex concedent. Ab tot, procurarem de
esforar lo possible.
En lo que toca al desvergonyiment de voler pretndrer o donar
entenent [que] lo que los contraris saben s la veritat en contrari dels
dems drets, sils paguen o no, ja est advertit tot lo que [h]y ha en
pros en rah de aquex particular.
75. Fontanella es refereix a alguna cpia del memorial o allegaci jurdica.
76. I. e. per haver estat malalt un magistrat cridat a votar.
La del nou impsit exir prest, al que entenem, y conam en
favor, perqu trobam poca dicultat y poca resistntia, si b en coses
que han de fer hmens no [h]y ha que conar.
Jo he estat estos dies desganat y no s pogut anar a informar als
diputats, per anir-[h]y ara, si plau a Du.
Mossn Amargs envia lo memorial de la manera que se s adobat
y aiustat, que pens estar b y, ab poc quefer y treball, quan<t> Pex
estiga bo, acabarem de informar, y del que convindr farem lo nou
memorial. Guarde Du a vostres magnicncies.
1.VI.1634)
77
Grans grcies [h]avem de donar a Nostre Senyor de [h]aver donat
a exa ciutat les persones que la han de regir quals podia desijar, que
[h]u dich sens lisonja, per tenir-ne tal relati quen resto molt satisfet.
Jo, per ma part, ne he tingut tot lo contento ques pot pensar. Nostre
Senyor los dexe a vostres magnicncies acabar los crrechs ab vida
y salut.
En lo de les causes, assegure a vostres magnicncies ass fem
ms del que algunes vegades apar possible y, ara en particular, sols
dir del censal que resta a quitar, que nos pert sin per lo notari que
ha de fer les partides, que no s qu dicultat s[h]i troba, per jo far
ho despedir [i. e. despedeixi] prest.
En lo dels jutjes de taula, diuen ass que no saben en qus dicul-
tan, pus les constitucions diuen lo salari, y aquex ja l[h]avian de [h]a-
ver deposat los ofcials al principi y, si ax ere, no [h]y [h]auria qu
reparar. Sapiam b lo fet, que en ass no he sabut respondre. Guarde
[P. S.] Les informacions me faran merc de fer-me remtrer.
14.VI.1634)
Tots estos dies som anats tras de saber a qui tocava lo censal
de Senespleda y Ferrat, que, com eren dos pubillas, diuen que toca
a don Francesc Sala, ll del senyor regent, y ax, se fa [l]a lluti als
hereus y la porrata a la pubilla y a son marit y sogre, que estan en
possessi de rbrer.
77. Aquesta carta i les trenta-una segents estan extretes del registre 17 de
correspondncia rebuda del municipi de Tortosa, entre lAscensi de 1634 i la de 1635.
Lo acte que ha exhibit misser Balle s una concrdia de la ciutat
que diu que los jutjes ordinaris y altres no sn ofcials reals, si b
no [h]y posa lo assessor, per diuen que si no [h]u sn los principals
manco ho ser lo assessor, y fonc decretada la concrdia per lo visrey
que leshores ere. s la matexa concrdia que [h]avem exhibida per a
provar que los procuradors sn exempts, etc.
En lo de Botaller estam en altercat, que nol volem dexar provar
per sser passats los dies de la excepti que ha oposat. Si a la ciutat
importa passar avant, fer-se ha.
En lo de Meca, jo no he sabut res ns ara en la causa de appel-
laci, y veig que Meca contradiu en no voler ques tracte sin sols si
poden los procuradors. Ja anir un paper a part del que se [h]aur
de fer y, quant se perds, no resta lo negoci sens remey, que ja [h]y
[h]aur cam devant de lordinari quan<t> se declare no poder-ho fer
la ciutat, per si provam b la consuetut no [h]aurem menester lo seu
ordinari
78
.
Jo he menester tres dotsenes de fustets per les mies obres. Vostres
magnicncies me la fassan en consentir ques puguen fer all hont
los fan los ciutedans. Mart de Avaria t lo crrech. Pus jo s tant de
la ciutat, rebr merc me honren en ass com a ciuted. Guarde Du
21.VI.1634)
Jo scrigu laltre estafeta que lo censal de la senyora Senespleda
[h]avia vingut a recaure en lo senyor regent. No [h]aguera aparegut
lo que [h]agussem feta la lluiti sens [h]aver-lin primer donat rah,
que a estos senyors de [sic, se] deu tota exa cortesia. Hans pregats
scrigussem a vostres magnicncies que ell gustaria no li quitassen,
sin que quitassen a altri, pus n[h]i ha prou. Jo no he pogut dexar
de fer-ho perqu mha aparegut que vostres magnicncies ho tindrien
a b. Vejen-ho y scriguen-me lo que volen que fassa, que encontinent
executar lo que ordenaran sens falta.
En lo dels jutjes de taula, no he pogut acabar [i. e. assolir] que
en lo Rational se prengus altre resoluti de la que [h]avian presa
ab les lletres ques presentaren en janer passat, perqu diuen que ax
ho troben assentat en los llibres del Rational, y vuy me ha enviat lo
78. A diferncia del que passa en la majoria de passatges de lepistolari de Fon-
tanella a Tortosa, aquesta matria no rep llum daltres cartes.
billet introcls de don Garau Guardiola ab qu veuran com est ass,
de modo que, si no s pledejant-ho, si tenim motius ab qu, no s
possible alcanar altre cosa.
En lo de Toni Botaller, fa veure si a la ciutat conv passar-la
avant, que, si la ciutat ha ja cobrat, no importaria passar avant, per,
si no ha cobrat, passarem avant, que en nostra m est.
En lo de misser Rius, ja estan despedides les lletres, per s-nos
vingut don Miquel Meca dient que destruem lo negoci posant-lo a
plet, que ell lo tenia ben avanat extraiuditialment, que lo [h]y faran
revocar tot. Per ass [h]avem parat ns tingam altre orde.
La causa de Gandesa se apreta bruscament, sempre estam [sobre]
de ella,
79
Du nos hi done bon succs, quem diuen [h]an aplesat lo
divendres per a votar-la. Sn tres vots sols, Roca, Carreres, Pex, y
no falta qui se s ben declarat en nstron favor, no falta sin tenir-ne
un altre. Du done la iusttia a qui la t, que, per tenir-la nosaltres,
conam nos la donar. Guarde Du a vostres magnicncies.
28.VI.1634)
Molt b se ha fet en no quitar lo censal del regent, ja lo [h]y he
dit de part de la ciutat, y [h]u ha agrahit molt.
No scrigu lo de les catorze lliures de Mart de Avaria perqu no
men record.
Tots los diners quem donaran rebr per la ciutat y avisar.
Quitar lo censal que se mordena.
La causa de Gandesa nos va votar lo dia aplasat, per ser antes
dels feriats segurament. Lo cuydado quen tenim no s de dir, Du
vulla quens lusga [i. e. llueixi].
Per ara no tinc ms que dir, sin que totes les coses de la ciutat
tinc per prprias, y tindr mentre viur. Guarde Du a vostres mag-
nicncies.
5.VII.1634)
He rebut la de cambi de dues-centes cinquanta lliures que, si b
no me han encara feta la p., per s cert pagaran.
79. La paraula entre claudtors est retallada al manuscrit, la inferim del context.
Del quitament del censal de les dues mil lliures no nestigan ab
cuydado, que ja est en bon punt, sin que los notaris sempre sn
llarchs; ja enviar la partida.
La causa de Gandesa me apar tenim a bon punt, Du nos hi
done sort, que s cert exir ans de feriats, nons culparan que no [h]y
hajam fet tota la diligntia possible.
En lo dels salaris dels jutjes de taula, se est molt al que se
acostuma y, ax, [h]aurien de veure aqu lo que en altres ocasions se
s observat.
Dupte ques pratique en Catalunya la constituci 12 del ttol De
oci de jutjes de taula, sin la 17, que los ocials deposan los sa-
laris al principi conforme estan tatxats, la qual se pratica per tota
Catalunya. Jo no s com ax nos pratica aqu, y los jutjes may han
tingut salari de les sentnties, sin s aquell que s tatxat y deposat.
Ver s que jo veig la tatxa del Racional s mdica. Si no sen poden
aqu avenir, poden los jutjes de taula interposar consulta y ne exiran
de una vegada, y la consulta se ha de fer al visrey y Consell Real, y
a mi me poran advertir tot lo que tindran y [h]auran en altre temps
observat. Guarde Du a vostres magnicncies.
12.VII.1634)
Pesam de donar a vostres magnicncies les dolentes noves que
ja sabran del mal succs de la causa de Gandesa. B sem conex en
la cara lo sentiment que nhe fet, sens mentir, y tenian ocasi perqu,
si b esta causa s estada sempre desacreditada des de sos principis,
en qu jo no entrevingu, per ara me parexia un poc ben posada, y
no creya may dexs de guanyar-la. Du no [h]u ha volgut, ell sia lloat
de tot. Les dilignties no han faltat, de ma part no tinc escrpol que
no[h]y [h]ague fet tot lo possible, sn fats de causas, y encara que tin-
gam dos sentnties en contra penso tentar altre remey de restitutio in
integrum y valer-me tamb del sch, si per ningun cam lo [h]y puc
fer entrar, que per ventura los donarem molt gran
80
quefer en la sala
del senyor Canceller, hahont no [h]y ha vuy ning dels que votaren en
la primera instntia, que jo no trobe home, sin los tres quens han
votat la causa, y encara per ventura no tots, a qui puga aparxer iust
que sobre la licntia de entrar vi en temps prohibit tingan la exemp-
ti que no tenen los ciutadans. Estos feriats vnen molt a propsit
80. El lloc on presumim que hi ha aquesta paraula est ratat, no shi pot llegir res.
per pensar-ho b. Entretant nom diguen res del quitament del censal,
que no me ha vagat estos dies de solicitar lo notari de las partidas,
que la ocupaci desta causa sobre altres mil no mha donat lloc. Lo
diner a la taula se est de la manera me lhan girat, per ara se far
encontinent sens falta.
La de las carnisserias nos faran prest, que a tota pressa fan in-
formar als contraris.
La p. de les dues-centes cinquanta lliures no ss pagada, que l[h]o-
me se ha volgut aturar lo temps de lusat, per pagar ara. Pus aqu
donen lo diner primer, porien escusar ass de lusat. Ning ms me ha
donat ningun diner estos dies. Guarde Du a vostres magnicncies.
19.VII.1634)
Assegur a vostres magnicncies que may en ninguna causa me
ha succehit lo que en la de Gandesa, perqu may en ninguna he prets
tenir tanta iusttia, y ere ax a iudici de tots los que la sabia[n], sin
per los tres votants, feren aquella cautela de trurerns-ne aquelles dos
sentncies ab quns degollaren.
Jo ja he scrit que veuria algun nou cam, jal comunicar ab qui
pot ben aconcellar-hi y t afecti a la ciutat, y avisar ans no passen
los feriats. La causa se va fundar sobre lo entrar vi y sobre la fran-
quesa, y sobre tots dos caps declar la sentntia primitiva, y esta no
ha fet sin conrmar.
Per vurer los gastos de les cent-cinquanta lliures que demana
Gandesa me he fet comunicar lo pros, hahont he trobat que ja les-
hores se fu qesti a estes despeses perqu los executorials no eren
necessaris, que ja la ciutat se ere oferta.
81
Prosseguirem-ho.
Lo quitament del censal poden assentar per diada de divendres,
que dem no [h]y ha taula, que ns en est dia no [h]avem pogut
averiguar unes quatre-centes seixanta-cinc lliures, tretze sous i quatre
diners que m[h]avie girades Mateu Duran, si ere a la taula o al banc,
o si ere perduda.
82
Ara ja est allanat, que se ha [h]agut de acudir a
larchiu perqu ere la partida de lany passat.
81. Entenem que Fontanella vol dir que Tortosa shavia mostrat disposada a
pagar les quantitats a qu havia estat condemnada sense necessitat dentrar en proce-
diments executius.
82. Ls del singular femen respon a la paraula ellidida partida, que apareix
en la frase sucessiva.
Fins vuy no me [h]avien girat les dues-centes cinquanta lliures
del senyor Oriol, vuy en est dia se s fet.
Molts me fan ara girades, vejen lo que volen que quitem, que
encontinent se far.
La sentncia de misser Balle s exida. Fundas en lo sol consenti-
ment de la ciutat per la impetrati del privilegi y, com no [h]y [h]avia
inters de altri, ha aparegut que [h]avia pogut consentir, que altrament
ere indubitadament contra constituti, per ser de bon remediar ab
la deslliberati de no admetren de aqu al devant, vull dir de no ensi-
cular-los ni nomenar-los, que nols hi obliga la sentntia. Guarde Du
[P. S.] Per tots los que estos dies me han donat diner he fet lle-
tres de cambi, sin per una partida de Gaspar Rosss de trenta-una
lliures, cinc sous i tres diners que me ha donat Joan Passa y [h]a dit
bastava jo ho scrigus.
26.VII.1634)
Lo quitament del censal de dos mlia lliures de Pau Ferran se fu
lo dia que jo escrigu, que ere lo divendres passat. Amargs ha tret la
partida y la [h]aur enviada. La partida de Duran que scrigu ja se s
trobada, que anava iuntament ab les de Torm, que totes feyen vuyt-
centes y tantes lliures, y jo les [h]avia assentades diferentment y may
la [h]aguera trobada de aquella manera.
He vist que vostres magnicncies han enviat a sercar a Amar-
gs, lo qual se s despedit encontinent. Jo no s los intents que aqu
tenen, ni vull saber-ne ms del quem voldran dir, per advertesch que
lo primer dia jurdic [h]aurem de introduir la causa de restitutio in
integrum de Gandesa y la de suplicaci de misser Balle, y per ventura
se [h]aur de intimar la de les carnisseries, que est a bon punt de fer
y, si no [h]y ha sndic, nos por fer res, si no s que jo substituesca
83

alg, que diu mossn Amargs tinc poder en lo seu sindicat. Pus hi
ha prou temps, avisaran de sa intenti.
No s si aqu se [h]aur reparat en lo gasto del salari de Amargs
per fer-lo tornar, y tinc temor nols isca ms barato que no fer sndic
ass, perqu de poc temps se [h]an introdut los procuradors ques fan
pagar la mitat del que ha lo advocat de la informaci y consulta, ax
que, si a ladvocat donen deu reals, ells sen fan pagar sinc, y ax ve
83. I. e. nomeni algun substitut.
a costar cada informaci o consulta quinse reals, que al cap de lany
puja molt.
Y lo que ms pert la ciutat o lo particular s sils comana lo
gasto y li donen diner.
Jo s ciuted de Tortosa y per tal me tinc y, ax, me adelanto
en advertiments, que si tractan de fer sndic ho tingan sabut y [h]u
puguen advertir si volen, que a mi qualsevol cosa me estar b, per
desig lo b de la ciutat, y sempre dir que est millor a la ciutat tor-
nar enviar a Amargs ab sis reals que altre cosa, que alguna cosa val
la importuna solicitati sua y lo mirament de les malles que fa per la
ciutat. La diferntia experimentaran si altre cosa fan. Ja /v/ dic que jo
no mapassiono per ning y, quant aparega millor altre cosa de la que
jo scric, tindr a b se prenga per beneci de la ciutat, per voldria
acertassen, y cregan-me ass tenim gran experintia de coses. Du los
dexe ben acertar.
84

2.VIII.1634)
Los dels dos censals ques sn quitats, de quatre mil lliures y
de dues mil lliures, sn ja vinguts y [h]an cobrat son diner y fetes les
denitions y restituts los actes, y lo matex s del de don Ramon Rub.
[H]an-me de scrurer si volen ques traguen les denitions y se cobren
[i. e. prenguin] los actes ys paguen als notaris sos salaris per tenir
estos quitaments tot son compliment. En lo dels altres quitaments,
se aniran fent conforme aniran ordenant les lletres de cambi se sn
donades, per no han pagat perqu tots volen pagar a lusat. En [h]a-
ver pagat avisar. Vuy me han donat una p de cinc-centas lliures per
Mateu Duran, per no se s poguda presentar per sser feriat, que ara
pochs dies hi ha banc. Ab tot, he fet lletra de cambi com si [h]agus
rebut, perqu pens ser bona.
En lo de Gandesa, no [h]y ha ms rah de qu la universitat o lo
menor ques senten lesos poden demanar restitutio in integrum contra
dos y tres sentnties conformes, que lo no poder-sen ms suplicar no
lleva la restitutio. B s veritat que ha menester alguns requisits que
ass jo pens militan, y en particular de manifesta iniusttia, que ab lo
privilegi y ab las sentnties a les mans pens fer-la veure. Ass s parer
meu, per no s comenar-lo ara, que altres vegades ho [h]avem fet
84. Notem com Fontanella manifesta la seva irritaci ometent la clusula habitual
de comiat. Aquesta vegada no encomana els procuradors a Du.
y, ab tot, no [h]u puc assegurar, que b seran menester informacions,
per apar-me se deu fer y tentar, que si rehix guanyam un gran pas, y
si aqu no apar b se fassa, a mi no m[h]i va res, passar per all hont
voldran, sin que jo tinc obligaci de fer per la ciutat tot lo que puga.
En lo de misser Balle, no se ha suplicat perqus fu los derrs
dies. Suplicarem-ne, pus ax ho ordenen, per tinc menester sndic,
o jo tinc de servir de sndic o substituir-ne,
85
y, si acars no [h]y ha
inconvenients perqu torne Amargs, jo no puc pensar los hi haja,
tindria per acertat lo fessen tornar. Sin, ja veuran la diferntia dels
sndics de ass. A mi no m[h]i corre ningun inters, tindr per acertat
lo ques far aqu. Guarde Du a vostres magnicncies.
9.VIII.1634)
Ja he dit als notaris traguessen les denitions dels censals. En
estar a punt y [h]aver pagat lo cost delles, en qu he procurat aven-
tajar-me com en cosa prpria, las enviar y quitar lo censal quem
scriuen, advertint que de les plies de laltre estafeta ninguna me
nhan pagada ns vuy.
He tingut particular contento que torne mossn Amargs, que
certes per lo beneci dels negocis ax convenia, y jo, per ma part, de
[h]aver-me estimada ma intercessi ne bese les mans a vostres mag-
nicncies.
Les novedats que ass [h]avem tingudes ja las [h]auran sabudas.
Lo senyor visrey se part lo divendres ab pochs o ninguns cavallers,
aport-sen lo Criminal y dos del Civil,
86
canceller y advocat scal, y
no ms. Sn-se despedides cartilles per a les universitats per a 15 de
aquest, per ning se s mogut. La resposta de la ciutat de Barcelona
al senyor visrey fonc que procurarien de regonxer com estaven les
coses de armes y monitions en la ciutat per poder acudir al servey
de sa magestat, y ab ass tot lo mn est a la miranda. Ara diuen
que lo senyor Infant s ja passat, que no [h]y [h]aur altre cosa ms,
perqu en Rossell no [h]y ha ms guerra ni senyal della que ass. La
Audincia no [s]ha porrogat,
87
ni lo Civil se mou, creu-se que tothom
tornar prest. Guarde Du a vostres magnicncies.
85. I. e. nomenar-ne un de substitut.
86. Es refereix al plenari de la sala criminal i dos membres de les sales civils
del Reial Consell i Audincia de Catalunya.
87. I. e. no sha diferit la represa dactivitats de lAudincia. s una accepci que
veurem repetidament dara endavant, no lexplicarem pas cada vegada.
23.VIII.1634)
B cert estich jo de la merc que vostres magnicncias me fan
en dolres de ma desgana, Du los done molts anys de vida. Lo censal
se quitar segurament esta semmana, que la mia desgana no mha
donat lloc.
Jo tindr cuydado de avisar per totes les estafetes del que [h]y [h]au-
r de nou, per aquesta rebran una relati del que [h]y [h]a ns vuy.
De Mati Lluch he rebut cent quaranta lliures, ja li he donat
lletres. Guarde Du a vostres magnicncies.
[23.VIII.1634])
88
Part sa excellncia de Barcelona per a Perpiny a 4 de aquest mes
de agost en companya del canceller, del regent, del doctor Mir, qui fa
de advocat scal, del doctor Magarola y dels tres jutjes de Cort [insert.
marg. sin. y lo doctor Phelip Vinyes, advocat scal patrimonial],
89
ab
alguns pochs cavallers de la terra, tots ministres o estipendiaris, com
sn don Garau Guardiola, lo thesorer y don Anton de Oms.
Detingus algun dia en Gerona, fent-los a saber la voluntat de sa
magestat en rah de fer gent per a Perpiny. La ciutat determin de
fer capitans per a valer-sen en son cars y lloch, y de all lo seguiren
alguns cavallers com foren don Francisco Desbach, Cartell, senyor
de Folgons, y altres.
Arrib sa excellncia en Perpiny lo dia de Sant Llorens a la
matinada, y all se est ab la maior quietut del mn, perqu diuen que
no [h]y ha ms senyal de guerra, que [i. e. com] si no la [h]y [h]agus
en lo mn, y de leshores ens no [h]y ha [h]agut ninguna novedat ns
al dilluns proppassat, que comptvem 21 del corrent, que a les 4 de la
matinada tornaren lo canceller, lo thesorer y misser Guiamet, jutje de
Cort [insert. marg. sin. y dos aguazils, Cabrera y Cudina], y encontinent
han publicat una porrogati de la Real Audintia per un mes, ns a
21 de setembre prxim.
88. Com que s una crnica enviada juntament amb la carta T80, Fontanella
no hi pos data.
89. En aquest document deixem ben indicades les informacions que apareixen
afegides al marge perqu t rellevncia que Fontanella les hagi sabut, recordat o con-
siderat rellevants a posteriori.
Aquesta vinguda de estos ministres [h]a donat lloch a grans dis-
cursos, perqu tothom sab que vnen per algun o alguns designes par-
ticulars, y ning sab quins sn [insert. marg. sin. y de Perpiny scriuen
que lo enviar estos ministres fonc desprs de [h]aver rebut dos correus
de la Cort]. Lo cert s que lo canceller sol t lorde del ques deu fer,
y thesorer y dems ministres estan subiectes al que ell ordenar.
La primera cosa que ha ordenat s dir a don Thoms Fontanet,
que s lloctinent de balle general, que de prompte envis a fer ado-
bar lo cam des de Lleyda a La Jonquera y, [h]avent-li don Thoms
advertit, qui per descubrir, que lo enviar a semblant ministeri se
feya de diferent manera, perqu si ere per vinguda del rey se enviava
un assessor, y si per altre persona se /v/ enviava un ministre inferior,
respongu lo canceller que a Lleyda podia enviar ministre grave, y de
Barcelona a La Junquera bastava altre ocial, perqu [h]y [h]avia poch
que adobar, y nos volgu declarar ms.
Sa excellncia ha enviat des de Perpiny dos tiros de mules,
cada hu de sis mules, sens cotxes, ab dos cotxeros, ys fan lliureyas en
palatio per a trenta-y-tants criats, ys vesten molt galans cert nmero
de cotxeros.
Ass s tot lo que ns vuy se s pogut descubrir, y apar que de-
signa vinguda certa del rey, maiorment que mostren una carta de un
capell del regent Magarola, que escriu En est punt, que sn les onze
de la nit, s arribat lo senyor regent de Concell y ha demanat hahont
eren los bals de cam y si estaven b, de hont collegexen [h]aver-hi
de [h]aver jornada.
Ab ass se sn dexats altres discursos diferents ques feyan per
no venir b ab les demonstrations que se sn fetes.
Diuen que vnen tres o quatre grandes, lo del Jehe,
90
que va a
casar-se a Npols [insert. marg. sin. o a aguardar ass a sa muller, y
poria sser que, com s tant valgut, per ell se fessen estes demonstra-
tions], y lo duch de Maqueda y condestable de Navarra, que no saben
a qu vnen, alguns indicaven que a comprondre les coses del rey ab
la ciutat, per no [h]y ha senyal alg de res.
Diuen que als doctors del Concell [h]an de enviar per Catahlunya
a persuadir a les ciutats y viles fassen gent per a la guerra, y que per
ax ve lo secretari Joan Loreno.
91
90. Personatge enigmtic, tamb mencionat a T82. La seva presumible condici
estrangera permet suposar que Fontanella nhauria ents malament el nom i lescriuria
en conseqncia (transcrivim Jehe per podria ser Jeje o Jefe).
91. Es refereix al protonotari Juan Lorenzo Villanueva.
Vuy sn arribats dos correus de la Cort, que tots los han vistos,
lo hu tras laltre, per nos diu lo que portan.
En lo de la guerra ni de fer gent, Barcelona no ss moguda ni
se sab se sia moguda altre universitat alguna.
Du, per sa bondat, encamine les coses al seu sant servey y en
beneci desta terra, a qui tant temps fa amenassan desdichas, si b
en esta ocati, asseguran persones que [h]y saben molt, que no [h]y
ha cosa en son preiudici.
30.VIII.1634)
La quitati del censal de Modolell poden assentar de la diada de
vuy, que ab tanta festa, encara que ha dies estava feta la partida, no
he pogut acabar se assents ns vuy. Ja enviar la partida autntica.
Lo que tenim ns vuy s que se sab de cert que en Perpiny
se estaven despedint les cartilles per als doctors del Real Concell per
anar per tota Catalunya a demanar soldats a les universitats o diners
per a fer-los, que [h]y ha qui [h]u ha vist all en Perpiny, per no se
s executat.
En lo de la guerra no [h]y ha ninguna novedat, ni ning se s
mogut, ni [h]a anat ningun soldat en Perpiny, antes lo duch de Fer-
nandina, que est ass ab les galeres de Espanya, [h]avia enviat ns a
quatre-cents soldats triats de les galeres al duc de Cardona, y ell los
ha tornats enviar per les matexes galeres quels hi [h]avien aportats.
La vinguda del canceller se va descubrint poc a poc, que s per
donar orde en aparellar les coses per uns senyors [h]an de venir de
Itlia, que se esperen de dia en dia. En les persones que han de venir
hi ha difernties [i. e. discrepncies], al principi se creya que la muller
del marqus del Jehe, per segons los preparatoris no s ax, perqu
la duquesa ha aparellats deu llits en sa casa, que sn per un rey, y all
de anar adobar los camins no pot sser per exa senyora.
Diuen uns que s Mossur Mossur, jerm del de Frana, que s en
Npols, altres que lo duc de Lorena, parent del rey, a qui lo de Frana
ha presos sos estats. Lo cert s que s alg destos, segons /v/ la atenti
ques t a esta vinguda, tenint previngut la guarda de Moniuch que
avise en veure galeres ab gran diligntia, y se ha donat orde de fer
un pont per la desembarcati, que no apar sien dilignties de persona
manco que real. Guarde Du a vostres magnicncies.
6.IX.1634)
Encontinent que fonc arribada la estafeta me donaren un plech
gran de vostres magnicncies en qu no [h]y [h]avia sin una carta
mia, y lo restant ab un plech anava a Hiernim Bosch, lo qual, perqu
se mencomanava la diligntia, u donar encontinent.
Ab esta rebran la partida del quitament del censal de mil lliures de
Modolell, que se assent vuy [h]a vuyt dies com scrigu laltre estafeta.
Las cosas novas que [h]y ha sn que [h]an vingut las cartillas
perqu los senyors del Concell vajen per Cathalunya per soldats o di-
ners, per no sexecutan encara, perqu se ha replicat, y est lo negoci
en consulta. La causa de la rplica s de vurer que no [h]a dsser
de prot y no s sin perdre reputati, que les universitats estan molt
cansades.
Als feudataris se han donat tamb cartilles ara de nou perqu
vajan a la guerra, per ning se mou.
Est-se aguardant una senyora de Npols, que diuen s la duquessa
de Mntua, jermana del de Savoya, o la lla del duch de Lorena, que
diuen [h]a de casar ab lo jerm del de Frana. Cotxes y lliteres del rey
sn arribades per a portar-la a la Cort.
En lo de la ciutat no [h]y ha cosa nova, sin que continua sas
guardas en los baluarts y muralles, com acostuma, ab les confraries,
sens fer altre cosa.
Per rah dels dos presos de la ciutat que vuitanta dies fa fu
pendre lo senyor visrey de mandato, se ha declarat en la Diputaci ere
contra la constituci que los presos no poden estar sens publicar-los la
enquesta sin trenta dies, y se enviaran embaxades a Perpiny, que s
estat un gran pas, perqu may se ere declarat. Guarde Du a vostres
magnicncies.
13.IX.1634)
Lo plech s anat al senyor visrey ab seguretat. Sempre que vinga
exa causa de contenti ser ben arribada y procurarem de defensar-la
gallardament, que ab tants feriats estam ganosssims de fer causes.
Lo compte del diner que resta enviar, sin que aguardava que
estos senyors notaris me [h]aguessen tret los actes de les llutions, que
no dexaran de costar alguna bona cosa.
Ass no [h]y ha cosa nova, sin que ara diuen que anam a Tarra-
gona, que men folgaria per ser ms prop de aqu, que algun dia m[h]i
tindrian que no s[h]o pensarian.
Al senyor Pex [h]an extremuntiat, per lo senyor Astor est ja
casi bo, segons diuen.
Los ports de les cartes sempre los pague, que si de aqu vnen
sens port, ells lo [h]y saben posar ass, y algunes vegades prou gras de
dos sous, sols laltre semmana no men feren pagar, y pens que nom
donaran les cartes si nols pague los ports que ells hi posaran, per
ass no s res. No importa. Guarde Du a vostres magnicncies.
20.IX.1634)
Mossn Amargs arrib dissapte y ha trobat que ja estava despedit
lo negoci de les confraries. Som-nos-ne quexats al Concell y dit que
noresmenys la ciutat passaria avant perqu, conforme a constitutions,
no podien inhibir-la en matria de confraries. Han respost per boca
del relador que passassen avant com si les lletres no [h]y fossen, que
la intenti del Concell no ere impedir-ho, y advertescan que ni la part
ho demana, ans fa una demanda ambigua que no t cap ni centener,
que [h]u ha ben ponderat lo Concell y, ax, passen avant com si no [h]y
[h]agus lletres. Jo volia me despedissen unes altres lletres declaratries
per, per no [h]aver-hi negoci y aparxer que les lletres no obstaven,
com de la lectura delles se veur, [h]a aparegut dir-ho sols de paraula.
En lo de la contenti, [h]avem exhibit lo pros y procurarem
tenir tot lo cuydado possible perqu ne iscam ab honra.
Ar entr la senyora duquessa de Mntua, jermana del de Sa-
voya. La ciutat no la salud ni li fu entrada per no tenir carta de
sa magestat, ans lo dia abans [h]avia enviat un correu al rey a tota
diligntia perqu digus com la [h]avian de tractar, y arribar a bona
ocasi. Entr ab un cotxe ab la de Cardona al costat y una lla a la
proa, per closes les cortines, diu-se per fer disfavor a la ciutat, que
no la [h]avia saludada, per nos pot creure fos per ax.
Esta nit passada arrib un correu ab qu lo senyor visrey scriu
als deputats, al captol y al bras militar, que se eren posats per media-
ners en lo negoci del quint de la ciutat, que sa magestat [h]avia dexat
en ses mans aquex negoci de portar-lo <h>o per via de iusttia o de
concert, y que ell [h]avia elegit lo ms benigne, que s lo del concert,
y ax que ho fessen saber a la ciutat perqu envis personas a Perpi-
ny a tractar-ho y, segons ass, ja la Audincia no anir a Tarragona,
nins cremeran y abrasaran com deyen, y may [h]avem pensat sin
esta benignitat de un rey tan christi. /v/
La ciutat ha tamb tingut una carta del rey, per la qual tenen ara
actualment Concell de Cent. No sabem lo que cont, per creuen que
s per matria de fer soldats, que tamb diuen sn anades per totes les
universitats, y vuy se s feta la divisi de las veredas destos senyors
del Concell. No sabem si faran gran excrcit o tersios, que aquexa s
matria molt costosa, y prenen les universitats cansades de quints y
hospadatges de soldats, almanco per ass avall. Nostre Senyor ho en-
camine tot, que certes lo de la ciutat ha causat universal contento a
tots, tot ser que [h]u sapiam guiar com conv, que en ax va tot. En
est Concell se han de fer les embaxades per la Diputaci, captol y bras
militar, fent-los a saber lo dit. Han trobat estes cartes a la Diputaci
en estat que enviaven a fer una solemne embaxada al senyor visrey per
la contrafacti de constituci que se ha declarat per tenir presos los
de la ciutat de mandato ms de un mes sens publicar-los enquestes,
ara tot se remediar, y jo descansar de scriure ms en esta, que estic
cansat. Guarde Du a vostres magnicncies.
[P. S.] Lo rey ha fet merc al de Santa Coloma de maiordom
maior de la senyora, y sen va ab ella. La porrogati
92
de la Audincia
no s vinguda, per no s com faran negoci, que estos senyors sen
van dilluns.
4.X.1634)
He rebut los papers del negoci de Gandesa. Quan<t> sia tornat
misser Sans farem lo que conv, entretant estiguen advertits que nols
han de donar sin lo que diu la sentntia, encara que diguen que tenen
ms en virtut del privilegi, que ax ho han de pladejar.
Lo dems de les llutions se va fent, mossn Amargs ho solicitar.
En la contensi, se han donat per part del pres uns articles, cpia
dels quals envia mossn Amargs. Quan<t> hajan trets los actes que
exhibexen, los veurem y respondrem.
Ass tenim massa diners, que fem festes a qui no las vol, y diu
si les fan se nanir de la ciutat. Ab tot, se fan alimries dijous, di-
vendres y dissapte.
Lo del quint se s tornat remoure, que lo visrey scrigu tenia
orde del rey de passar avant lo negoci <h>o per via de iusttia o per
92. I. e. lordre de diferir la represa dactivitats del Reial Consell i Audincia.
concert, que enviassen persones per a concertar, que ell [h]avia elegit
aquexa via. Respongus que fos servit voler-ho sobreseure ns fos tor-
nat ass, que en enviar tractadors estant tan lluny de la ciutat parexia
cosa impracticable, y noresmenys ha respost quels aguardaria ns a 10
de aquest, que aquex temps los donava perqu anassen a concertar-se.
Quant no, ell passaria avant en lo de iusttia. Per la resposta de ass
se tenen cadaldia Concells,
93
y ns vuy no [h]y ha determinaci. Du
la dexe pendre qual conv, que diuen s ja lo orde ass de traure los
concells
94
si nos concertan y que lo visrey no tornar ass. Du nos
dexe acertar yns done la sua santa grcia.
10.X.1634)
Lo senyor misser Sans s tornat de Perpiny y, al que veig, ben
despedit, perqu ha negociat tots los caps que aportava, de qu jo he
tingut particular contento, y l[h]an de tenir tamb vostres magni-
cncies.
No se s poguda tenir la consulta de Gandesa per no poder-se tant
detenir. Farem-la nosaltres desprs, que los aplicats
95
[h]an de estar un
poc primer informats y instruts. Guarde Du a vostres magnicncies.
T88. De Joan Pere Fontanella a Francesc Amargs, sndic de Tortosa
(Perpiny, 22.XI.1634)
Les confraries de Tortosa deuen tenir massa diners, que han fet
venir a misser Ferrer ab quaranta reals franchs de salari per una fredor,
que quan<t> s estat ass no ha sabut dir sin que venia per veure
qu sentien estos senyors del negoci. Han-li respost com merexia la
demanda. Desprs se volia posar en mrits [de] defena, y [h]an dit que
Du li fes b, que quan<t> n[h]i [h]auria de presos los orian. Volia
que anassen ara a rebre una informati neutral, [h]an-li dit lo matex,
que [h]u [h]agus fet al principi, quan<t> anaren a forticar, que ja-
ls digueren que si volien enviarian a rebre la informaci a comunes
despeses y neutralment, y no [h]u volgueren fer. Desprs tractaven de
compositi, per, com hi ha instntia y ni lo sndic portava orde, los
han despedits com sn vinguts. Sols lo senyor visrey los don una
carta encomanant en Tortosa la pau y quietut. Ass, senyor sndic, s
93. I. e. sessions del Consell Municipal de Barcelona.
94. Aqu Fontanella es refereix al Reial Consell i Audincia de Catalunya i altres
altes institucions de laparell virregnal.
95. I. e. contractats per a serveis puntuals.
estat negociar per la ciutat sens costar-li cinquanta lliures que costar
a la confraria esta vinguda sols de salaris. Guarde Du a vostra merc.
6.XII.1634)
Jo s tornat de Perpiny ab salut, grcies al Senyor. No me apar
[h]auria satisfet a ma obligati si no n[h]agus donat rah a vostres
magnicncies perqum manen en esta ciutat tot lo que sia de son
servey. All procur servir-los, encara que no tingus ningun avs ni orde,
que en coses dexa ciutat per a son beneci no aguardo tenir-lo. En
aquell particular de les confraries, que se nanaren tan ben despatxades
com [h]auran vist, no falt sin poder-ne capturar alguns per poder-los
castigar y fer-ne exemplar. Guarde Du a vostres magnicncies.
3.I.1635)
Jo he mirat ab cuydado la pretensi de la ciutat en lo negoci
de don Godofr, y veig que s principalment que vaja all a prestar
personalment lo jurament y homenatje en poder dels jutjes taulers y,
com no tenim constituti que [h]u dispose ni privilegi ni altres actes,
he reparat molt en qu lo [h]y pugam obligar, y, conant que [en]
lo pros de la sentntia de Seniust [i. e. Santjust] ab don Galceran
Albanell porem trobar alguna clarcia, me ha desenganyat mossn
Amargs que se han fetes grans dilignties en sercar-lo ab lo notari y
no se s trobat, y la sentntia no obliga a semblant jurament, sin a
[h]aver-lo de prestar en lo ingrs de son oci y purgar taula de trienni
en trienni, com los dems ofcials perptuos, y ax ja se oferex fer-ho
don Godofr. En los visos
96
se fa menti de certs actes y depositions de
testimonis sobre lo que antes se observava, que sils tenam seria gran
cosa. Sn en lo pros, per, no tenint-lo, se han de sercar en altre
part y, ax, se ha[n] de trobar aqu, y la plica dels testimonis tamb.
Diu don Godofr que ell no est obligat sin al que diu la sentntia,
s a saber a prestar lo iurament en lo ingrs, y aquex ja lha prestat,
y a tenir taula, y aquexa ja la vol purgar, que passen avant los jutjes,
que ell se defensar, y sin quel condamnen.
Jo voldria saber si de naturaleza de la taula hi ha alguns actes
quels haja de fer personalment lo ocial, que en aquexos [h]auria de
96. I. e. les clusules inicials duna resoluci on senumeren els elements vistos
i tinguts en compte a lhora de confegir-la.
accedir personalment, altrament ell pret no sser obligat a fer ninguna
cosa personalment.
Y com la ciutat s la actora y, ax, s la que ha de provar, s cert
ha de mostrar lo que diu y, lo que demana, iusticar-ho.
Estes sn les dicultats dest negoci, sobre las quals se serviran
de donar-me la llum que poran y, si podien vurer a don Lus Mon-
suar y saber ell si sabria res del pros, seria gran cosa, que ass, si
no tenim altre cosa sin la sentntia, poca cosa negociarem, perqu
l[h]ome diu que ja vol complir ab la sentntia.
No sabem sis far negoci. Si sen fa, procurarem de tenir a punt lo
de Gandesa, en qu ja treballam. Guarde Du a vostres magnicncies.
17.I.1635)
He rebut la plia del diner per al banc y ents lo que vostres
magnicncies me scriuen del quitament volen fer. Procurarem de co-
brar y fer-lo, si b ara no [h]y ha banc, que [h]an de trurer banquer
y, fet est quitament, passarem los comptes yns farem deniti, que ja
sn molt llarchs. Guarde Du a vostres magnicncies.
[20.I.1635])
97
Mossn Amargs me s vingut a dir esta nit que de part del se-
nyor canceller des de Perpiny se li [h]avia dit y noticat que, si volia
dir ninguna cosa en la contenti de Malnima,
98
ho fes, perqu ell la
volia fer, y com vostres magnicncies encarregaven tant esta causa,
ha aparegut fer un propri per donar-los-ne avs, perqu vejen lo quels
apar fer. Jo ja esta nit he scrit al senyor canceller de la importnsia de
la causa y de les dilignties fyem ab vostres magnicncies, perqu sia
servit entretenir la causa. Jo pens ho far y [hi] donar lloch. Guarde
97. Fontanella oblid datar la carta, o no li sembl necessari fer-ho perqu
lenviava per correu propi.
98. Una carta del sndic Francesc Amargs del mateix 20.I.1635 parla de la
contensi de Antoni Canisar lias Mala nima. La llegim al mateix registre 17 de
correspondncia rebuda de Tortosa.
31.I.1635)
Mossn Amargs se part lo diumenge per a Perpiny. Fiu que sen
ports carta de ladvocat scal de ass per al canceller encomanant-li
molt la iusttia de la cort secular, y se n[h]a portat tamb un memo-
rial en fet y en dret que jo li u y los papers que tenem de aqu, y
en particular respongurem a un article nou que [h]avian ass dedut
que l[h]ome tenia remissi, si b no l[h]an may mostrada. Encaminl
tamb al millor advocat de all, que s misser Joli. En , en lo que s
estat possible, no ha dexat de portar-sen tots los recaptes necessaris,
Du ho guie, que certes seria cars llastims que un home tan facinors
acamps per un guiatge tan impropri com se li don.
En lo del censal, ja estan les partides b. Lo notari t crrech
de fer la partida y encontinent farem lo quitament, no nestiguen ab
cuydado.
Ass no tenim cosa nova sin que les porrogations van continuant
y, si no ve orde de la Cort, may se llevaran, que ax ho tenen manat
de all. Ver s que diuen que lo visrey lo ltim orde que ha rebut s
que no moga ninguna cosa, que prest tindr lorde del que se [h]aur
de fer. No sabem quant prest ser aquex prest.
En lo del quint no se ha caminat ningun pas des que jo torn de
Perpiny, perqu resolgu lo Concell
99
que, ats lo senyor visrey no-
ns [h]avia ot, ni sos ministres, a qui ho [h]avia encomanat, [h]avian
donat duptes ni fet contrari, se torns suplicar a sa excellncia nos
os y sos ministres donassen duptes, pus [h]avian ot la pretenti de
la ciutat, y de ax no tenen resposta, perqu diuen que lo visrey ho
ha consultat a Madrid.
Entretant la Diputaci, a instigaci de la ciutat, ha nomenat em-
baxador per a Madrid a Bellalla per la contrafacti de tenir los presos
de la ciutat ms de trenta dies sens publicar-los en-/v/questes, lo qual
no s encara partit perqu est de mala gana.
Dos dies ha se ha tingut Concell y [h]an pagat a misser Jofreu
aquell memorial en castell del quint de tants donayres a dues-centes
lliures, y encara li volian donar una cadira en lo Estudi. Perqu sapia
lo mn com sab la ciutat de Barcelona remunerar als qui la servexen
y donar exemple a les dems. Guarde Du a vostres magnicncies.
99. Les dues mencions al Concell que fa Fontanella en aquesta carta es refe-
reixen al Consell Municipal de Barcelona.
7.II.1635)
Lo plec que jo tenia dexa ciutat per a mossn Amargs an har
per un correu que a tota diligntia venia despatxat de Madrid per a
Perpiny, hahont me digueren [h]avia de arribar vuy de mat, y, ax,
ni de aquex ni dels dems s menester tenir cuydado perqu tots van
a bon segur.
Lo diner del quitament s ja pujat del banc a la taula, si b ab
prou treball, per no [h]aver-hi taula, per lo qual tanpoc no se s pogut
fer lo quitament. Diuen que n[h]i ha los divendres, leshores veurem
si estam en via de salvasi, que, si s tirat lo meu compte, nos por
fer res fins que se obre del tot la taula, que ser lo mes que ve, per
jo crec tindrem trassa per a negociar-ho antes.
De quints ni de guerres no tenim dies fa ningunes noves, Du nos
las done bones. No sabem si lo correu de ar port alguna cosa dexes,
dissapte qui sen sabr alguna cosa. Has tornat fer porrogati per a
22. Du nos tinga de sa m, que estam en mal estat sens ministrar-se
iusttia, y a la postre s de tmer alguna danyosa resoluci de Madrid.
[P. S.] Ass a ms de Santa Eulria fem patr a Sant Ramon. Ha
[h]u [i. e. Ho ha] determinat lo Concell
100
y escrit a Roma.
14.II.1635)
Mossn Amargs s arribat est mat ab la contenti declarada en
favor de la ciutat, conforme desijvem, y a fe que se li ha de agrahir
la diligntia, que no s estada poca, y tota s estada ben menester,
segons lo contraps hi [h]avia del qui [h]avia concedit lo guiatge, per
nalment ven la iusttia.
Lo quitament se fu lo divendres passat, que comptvem 9 del
corrent, que fonc lo primer dia que [h]y [h]agu taula. Pus mossn
Amargs s vingut, solicitar los actes y los enviar.
En les coses desta ciutat no [h]y ha cosa de nou, sin que est
molt prop de enviar embaxador en la Cort, que apar se va molt ma-
durant y encaminant aquex intent, no obstant lo de la Deputati que
s anat. Du ho encamine y a vostres magnicncies guarde.
100. Novament, la referncia s al Consell Municipal de Barcelona.
7.III.1635)
La matria del quint de Barcelona se est en lo matex estat en
qu estava, y encara sempre me apar que lo que fem s ms prest
donar passos atrs que en avant. Lo penltim Concell
101
[h]avia resolt
ques fes una vint-i-quatrena per a qu mirs los expedients que ass
poria tenir y que [h]u referissen. Feren un gran paper en qu resolian
que lo medi nic aparexia enviar un embaxador al rey per a tractar
all [insert. interlin. sup. de cos a cos]
102
de algun concert, y, pensant
a resoluti tan iusta no faltaria ningun vot, trobaren que no arribaren
de gran part a prevalxer, sin ques dexs per ara aquex negoci y no
sen tracts. Per altre part, instan als diputats que insten ab los em-
baxadors que sn a Perpiny nos torne lo visrey oir extraiuditialment,
y lo visrey no [h]u vol fer. Ass s lo que [h]y ha, y lo ms mal que
t lo negoci s que no volen demanar concells a ning, en particular
a juristes, que nols han consultats de abans de Corpus ens ni dit
paraula, sin a mi que ans a Perpiny a informar al visrey, y no altre
cosa xica ni gran, ni may pus me nhan parlat, que lo Concell matex
ho vol fer [insert. interlin. sup. tot de son cap], y lo que coniecturam
s que may se far res, perqu s impossible que lo Concell tot iunt
may se resolga en res de concert, y no [h]u volen ar a ning, y ax
estam com Du vol, Ell sia lloat per a sempre. Ara diuen s baxada
la consulta y que los concells aniran fora, per lo ms cert s que
aguardan a veure qu porta lo embaxador Bellalla, per, com veuran
que no porta res, perqu no t orde de parlar de quints en burles ni
en deveres, no s com ho pendran.
Ara [hi h]a [h]agut ass una gran novedat, que lo governador ha
fets manaments /v/ a totes les confraries que li donen llista y memo-
rial de tots los jvens y aprenents hi ha en cada oci, y diu que per
a quls puga fer donar feyna. No saben qu pot ser ass, fan-s[h]i
molts discursos, maiorment [h]avent precehit que lo governador deman
abans al capdeguayta li dons la llista de les persones que anavan a
la guarda eo de las companyas que exian cada nit a guardar, y no la
[h]y don perqu no la tenia, y tamb diuen s anat lo veguer per los
llochs circumvehins a fer ressenya de la gent que [h]y [h]avia per a
101. Tots els Concell en singular daquesta carta es refereixen al Consell
Municipal barcelon; el concells en plural, a les altes institucions de laparell vir-
regnal de Catalunya.
102. En aquest document deixem ben indicades les informacions que apareixen
afegides entre lnies o al marge perqu t rellevncia que Fontanella les hagi incorpo-
rades a posteriori.
poder pendre armes, y per ass temen no sia algun orde de Cort. Los
concellers s[h]i sn oposats per tocar-los en matria de confrarias, als
quals ha respost que per lo hbit que portava ere estat moviment fet
per poder traure los vagamundos de Barcelona y no per altre cosa, no
sabem lo ques ser.
Jo procurar enviar nostres comptes y, si lo patr quem scriuen
me dna diners, los pendr.
Mala obra me fan en traurem de ass a mossn Amargs, que los
dos nos aconsolvem en esta aicti de tan llarga porrogaci,
103
per
primer s acudir al beneci de la ciutat, presuposat
104
que ass no s[h]i
fa negoci. Jo li temo alguna desgrtia en lo cam, perqu me diuen
que un jerm de Malnima se s posat en campanya, y clar est que,
encara que no deuria, se tindr per agraviat dell [insert. marg. sin. y no
s si de mi, sim trobava descuydat, per jo lan guardar], per Nostre
Senyor li aiudar. Fas compte que en [h]aver-hi negoci mel tornaran,
que [h]y s ben menester. Guarde Du a vostres magnicncies.
14.III.1635)
La voluntat que jo tinc a exa ciutat me fa pendre de bona gana
qualsevol treball per ella y, ax, estiguen certs vostres magnicncies
que, en tot lo que jo por, la servir ab grandssim amor.
Ara sols fa a dir que corre esta nova, que la nit passada pass un
correu a tota pressa, lo qual, diuen, porta la resoluti de qu vajan
105

los concells, per no en Barcelona. [H]y ha gent que casi ho asseguran,
perqu diuen tenen cartes de la Cort quels ne donen visllumbres, per
no [h]y ha altre fonament. Dissapte se sabr ab certitut si s res, <h>o
de Madrid o de Perpiny.
En aquest dia se han tingut brassos
106
contra las porrogations.
Ha prevalgut que se envie a lembaxador que inste ab lo rey las lleve,
y, pus tot lo que se podia tractar en Perpiny ab lo visrey se poria
tractar en la Cort per lo embaxador, que fessen tornar los tres que la
Diputati tenia en Perpiny.
Tamb se ha tingut Concell de Cent esta tarda, en qu se [h]a-
via de tractar de coses de quints y creyen que se enviaria embaxador
particular, ns ara no sabem la resoluti.
103. I. e. suspensi dactivitats del Reial Consell i Audincia.
104. I. e. vist que, donat que.
105. I. e. reanudin lactivitat.
106. I. e. junta de braos.
En lo del usatge Princeps namque no puc respondre de prompte,
que s matria de estudi per ser poc practicada. Si conv a la ciutat,
jo la [h]y posar en un memorial.
21.III.1635)
En lo dels quints no [h]y ha cosa nova. Lo Concell de Cent vuy ha
vuyt dies no pogu resolre ninguna cosa de una embaxada que volien
enviar al rey ats las diligntias ab lo visrey no aprotan. Creu-se que
esta nit se resolr, que sn cerca de 8 hores
107
y encara est lo Concell
iunct y [h]u instan los diputats.
En lo de Passa b crec ha girat algun diner, jo lo [h]y restituir
conforme me ordenan, y per est altre estafeta aniran segurament los
comptes, que ns ara no [h]avia tingut temps, que nos pert per altre
cosa.
Diu tothom que va la Audincia a Gerona y que ax se s resolt
en la Cort, sin que lo visrey ha replicat. No s si ser ax. Guarde
28.III.1635)
Aqu envio los nostres comptes. Servir-se han de mirar-los y veure
cristianament tant per uns com per altres si [hi] ha ningun error de
alguna partida quens [h]agussem dexada, que jo no nhe trobat ms,
y, si est b lo compte, faran ab tota promptitut quens fassam acte
de deniti los uns als altres, que jo pagar la resta, que s poca, de
trenta-vuit lliures, divuit sous i tres diners, y poran fermar aqu la de-
niti y enviar-la ass a algun notari perqu me prenga la mia rma, y
perdonen si nols he acertat a servir, que no s estat falta de voluntat.
Conv nos enllestiam perqu los comptes sn grans y de grans quan-
titats y no s b tenir-los en ubert.
Lo que per ass hi ha de nou s que lo embaxador dels deputats
escrigu laltre estafeta que l[h]avian despedit de la Cort y se nanava
a Alcal a aguardar los de ass, y envi una carta del rey per als de-
putats ab qu los estranyava molt que, essent ells de per mig, en lloc
107. Ho deixem amb el numeral ats que es refereix a lhora de la vesprada, no
al nombre dhores que dura la reuni.
de fer aderir a la ciutat a qu fes y regonegus sa obligaci, ells apar
la alentaven enviant embaxador contra la captura dels presos, sabent
que se origin de la matria del quint, que no ere rah se posassen en
ax sin en qu la ciutat fes sa obligaci. Ab qu demostren tenir grans
ganes de concertar, y nosaltres les ne deurem tenir ms, perqu som
los que ms podem prdrer. La ciutat ha determinat enviar embaxador,
lo qual se partex dins dos dies, per s com si no [h]y anava, perqu
en orde del quint no porta sin poder de suplicar al rey, atesa la de-
litat de la ciutat y los molts serveys ha fets a la corona real, de qu
vuy soporta grans crrechs, sia sa magestat servit manar a son sch
se aparte de la pretenti. s embaxada fora de tota rah y cam, que
no estam ara per demanar golleries sin posar-nos a la tela de concert.
Diuen que de aqu exir, Du ho vulla, que jo temo nol dexaran entrar,
a lembaxador, o encontinent lo despediran, vehent que no porta res
a propsit. Du se apiade de tot, que los que discursam un poch nos
llastimam summament de semblants determinations.
Tamb s arribat lo orde de anar la Audincia a Gerona, y ass s
cert, y diuen lo visrey diu per festes s[h]i vol trobar, si b s vinguda
la porrogaci per lo endem de Pasqes y no diu res de Gerona. Diuen
que ja ere feta com [i. e. quan] s vingut lorde. No saben si la nova
dest embaxador que ha de anar retardar la execuci.
Los diputats fan tornar los embaxadors de Perpiny, si ja nols ho
impedex la /v/ ciutat, que vuy se ha tingut Concell
108
per ax. Diuen que
lo marqus de Vilafranca, duc de Fernandina, afavorex molt a la ciutat.
Un memorialet u per la contenti que, sim fan merc donar-men
alguna cosa, en est temps de tanta porrogati ho tindr a merc. Guarde
[P. S.] Olvidavem dir que un patr me ha donat setze lliures
i quatre sous per mossn Rosss per compte de la ciutat, les quals
encontinent en la matexa spcie he donat a mossn Passa, conforme
me scriuen.
18.IV.1635)
La anada de Gerona se s publicada ab tanta certitut que no pot
ms per a 4 de maig, y en aquexa conformitat s vinguda tamb la
porrogaci, de modo que van tots los tribunals del rey sens falta. Tot
lo mn se posa a punt, y los ministres superiors tenen en Gerona al
108. Fontanella es refereix a una sessi del Consell Municipal de Barcelona.
doctor Guiamet quils pren cases, y a 4 se far negoci, de modo que
no [h]y ha sin enviar a mossn Amargs, que en Gerona ser encara
ms menester que en Barcelona, perqu all no sabrem de qui llensar
m, perqu no sabem quins procuradors aniran ni si poran sustentar-
s[h]i molts, que los gastos han dsser molt diferents.
En lo dels quints nos parla nis diu ninguna cosa. Estan aguar-
dant, y molts tement, qus far quan<t> aniran los tribunals. Du ho
remedie.
Los preus quem demanen sn los segents:
vellut negre de dos pls, a ra vint sous palm
doms carmes, a ra setze sous palm
tafet doble carmes, a ra set sous palm
risso negre de dos pls, a ra vint sous palm
vellut carmes de dos pls, a ra vint-i-vuit sous palm
set negre de gran compte, a ra dotze sous palm
set carmes, a ra onze sous palm.
Tot ass sn preus bollats, y encara ne llevaran alguna cosa.
Torne dir lo dels comptes, que per merc nos enllestiam ns
tornem jugar, que les mies espalles no poden portar tan gran crrega,
que donaria ab ella al travs si nom descarregava.
Per ara nom par hi ha altre cosa que dir, sin quens comaner
Du, que esta mutaci de terra en nostras vallesas no por ser protosa
per a tots. Guarde Du a vostres magnicncies.
9.V.1635)
Perqu al Concell aparegu que nos podia comenar la Audincia
en Gerona sens la presntia de sa excellncia, se part de Perpiny y
arrib a Girona lo dijous proppassat al tart. Lo divendres se comen
lo negoci ab sa assistntia y sen torn lo matex dia, dexant all al re-
gent y advocat scal, que de bona rah [h]avien de anar-sen ab ell a
Perpiny, y Mir y Magarola restaren a Perpiny, y encara vuy hi sn.
[s] cosa dicultosa compendre com poran fer negoci dos regents y
dos advocats scals, si no s que hajan parat los uns o los altres. Lo
cert s que se fa negoci, per de fora ha dsser poc, perqu hi ha
anat poca gent, almanco de ass de advocats nos sab n[h]i hajan anat
encara sin dos, y entrells s lo senyor Millet, advocat dexa ciutat.
Tot lo mn est a la mira de veure que ser.
En lo de la ciutat, la estafeta passada no vingu ninguna cosa
de lembaxador. Esta nit se est aguardant lo marqus de Vilafranca,
que diuen [h]a de portar algun orde en beneci del negoci. No sabem
si ser veritat.
Nostres comptes me faran merc de resolre quant se puga fer.
[P. S.] Ja deuen saber que lo visrey respongu secament que no
ere contra constituti la mutati de las audincias. Ara s[h]i estudia
per a fer-hi un paper y enviar al rey.
16?.V.1635)
109, 110
Haja Du donat a exa ciutat la dicha que tots desijam en [la
extrac]ti de procuradors, que s [h]aur, perqu veig en los succes-
sos que [t] particular cuydado della. Ell sia servit de dexar-los veure
acabar lo any.
Los negocis de la ciutat
111
estan en est punt, que ha tingut sem-
pre grans conanes ab lo marqus de Vilafranca y tingu avisos de
son embaxador que [h]avia fet en Madrid molt bons ocis, y ass los
podia fer millors. Arrib lo marqus estos dies y lo Concell resolgu
que los concellers lo visitassen de part de la ciutat en agrehiment del
que escrivia lo embaxador y per a tractar dels negocis oco[rre]nts.
Feren-ho, y la resposta fonc en escrits la que va ab esta, que ha donat
molt que pensar a tots per la pretenti que aporta. La ciutat ho ha
rems a la vint-i-quatrena de quints perqu tracts y refers, y esta a
vuyt persones, y dels vuyt van dos, o s Vergs y Bru, a tractar ab lo
marqus, per ab tan gran secret que no sen sab res, sin ques donen
bones esperanes de qu lo negoci se concertar. Ax sia, com tots ho
desijam. Ja la ciutat no est tan aspre com solia, jas posa un poc en
cam, que [s] lo que al principi y sempre dyem los que nos entenam
un poc del negoci, que ab lo rey no s menester que los vassalls vajen
sin molt cortesos y ab gran summissi.
De la vinguda del rey ass no sen parla ms, que [i. e. com] si
may [h]agus de venir. Lo duc de Cardona se est en Perpiny ab
los que tenia del Criminal, y diuen est ab febre, y lo Civil est en
109. La carta est parcialment ratada, no sen llegeix ni la data que aventurem
a partir de la resta de la correspondncia ni altres informacions. La nostra recons-
trucci s forosament parcial i molt cautelosa.
110. Aquesta carta i les vint-i-una segents estan extretes del registre 18 de
111. En aquest pargraf, lexpressi la ciutat remet a Barcelona; en el segent,
a Tortosa.
Gerona, hahont, si la gent acudia, se faria molt negoci, y, en lo que
poden, no dexen de fer-lo. La ciutat me [apar] [h]auria de donar orde
de tenir all alg, que no li posen les [.........] invaluis, que seria mal
cars. Jo sempre pensava que Amar[gs [h]auria] de arribar all ms
prest, que, si no s a ell, no veig se puguen [a altri] cometre per ara
los negocis, que nest al cap, y per un altre [fra menes]ter un any,
y, lo ques gasta ab ell, b se estalvia ab las re[.........] [pro]curadors o
sndichs o malgastat per ells, que [h]y he vists [.........], y jo desije lo
beneci de la ciutat.
La diniti de nostres coses desijo, no per dexar-me de ser[vir-
los, que con]tinuar ab maiors veras, sin que en comptes llarchs [s
menester trac]tar sovint y restar aiustats, perqu de comptes [vells ixen]
baralles noves. Guarde Du a vostres magnicncies.
[P. S.] Lo plech ja s anat a Perpiny.
23.V.1635)
He tingut gran contento que sem sia feta la deniti de [nos]tres
comptes, no [h]y ha sin que tornem iugar y tornem fer altres tants
quitaments, que jo me nalegrar com qualsevol de la ciutat.
Prenc pler que torne Amargs, que est al cap dels negocis, y si
porta la contenti jo la defensar lo possible. La conducta del senyor
bisbe ja la prengu ab aquex pacte, que, en [h]aver-hi encontra ab la
ciutat, [h]avia dsser de la sua part com a primera. Estime tamb la
merc que la ciutat me fa en voler-me honrar ab la resta dels comptes,
s tot acumular a les rebudes y multiplicar en mi obligations.
Los negocis de la ciutat estan en est estat que cadaldia van tractant
ab Vilafranca. A la vint-i-quatrena aparegu eren pochs y proposs en
Concell de Cent, y posaren-n[h]i altres tants, diuen que prest se pu-
blicar la resoluti que se [h]aur pres. Plega Du sia en b, ques diu
que lo rey nostre senyor vol obedintia cega, quel servescan, y desprs
ell far lo que ser servit, sens voler ara entrar en tractes, pus no [h]u
volgurem acceptar al principi, quan<t> ho volia yns ho declar lo
senyor duc de Cardona. Guarde Du a vostres magnicncies.
30.V.1635)
Mossn Amargs s arribat. Estam aguardant lo pros de la
contenti per fer los memorials y instructions que convindran, ab les
quals no farem falta en Gerona, hahont jo no s anat encara per no
morir-m[h]i, que los quens fem ja vells no podem ax fcilment dexar
nostres cases y regalo delles, dems que may [h]avem vist trassa de
cosa slida y xa estant ax, dividits los uns en Perpiny y los altres
en Gerona, que clar est, ve[he]nt lo contrari, tots anirem seguint la
cort, que aquex y no altre s nstron oci.
Diumenge se tingu Concell,
112
haont se descubriren tots los tractes
tinguts entre Fernandina y la ciutat, que foran nalment que el rey se
dava por ofendido de la ciudad, en particular an no le [h]aver respondido
a las demandas [h]ava hecho de soldados, ass que no slo no se los [h]a-
van dado pero ni respondido a sus reales cartas, y tambin en lo del
quinto y dependientes dl, y que conbena que la ciudad obedeciesse a
ciegas, ofreciendo a su magestad algo por tornar a su gracia, y lo que
a l le pareca [h]avan de ser mil quinientos soldados pagados por la
ciudad hasta la enbarcacin y treinta y cinco mil libras en dinero, y ass
[h]avia dsser sens demanar res a sa magestat, que ell faria bons ocis
perqu los fes merc, protestant emper sempre que ell no prometia
res de part de sa magestat nils estava en res, que ell no portava orde
alg, sin que, fent la ciutat exa obedincia, ell oferia sa intercessi.
Lo Concell determin se li donassen trenta mlia lliures y feren-
lo-[h]y a saber, y respongu que ere poc, y que ell per ax no volia
escriure al rey. Tornaren tenir Concell lo endem y afegiren-[h]i deu
mlia lliures ms, ax que sn coranta mil. Ha despatxat un correu al
rey a la posta. Nosaltres restam a misericrdia de Senyor, per crehem
de la benignitat del rey, que se apiadar de nosaltres, y que Fernandina,
quens ha fet fer ass, far fer lo dems en nstron favor. Plega Du
que ax sia, lo qual a vostres magnicncies guarde.
6.VI.1635)
Ja Amargs se ere partit per a Gerona y ere ja all quan<t> arrib
ass lo correu, que s molt observant dels ordes de aqu, que no fonc
possible fer-lo aguardar un moment ms. Jo declogu lo plec, viu lo
pros y los actes y torn remetre-[h]u tot a Gerona per lo matex correu
ab los apuntaments que convenien. Y [h]avia donat orde me torns
enviar lo memorial en fet per poder-lo posar en bell ab lo dems que
convindria, ara, pus de aqu me nhan enviat cpia, no ser menester.
Jo [h]y tindr lo cuydado com a cosa prpria.
112. En aquesta carta Fontanella es refereix al Consell Municipal de Barcelona.
Ass en les professons de les letanies se [h]avia suscitat una gran
polvoreda acerca de donar la pau y saludar en les iglties hahont deyan
la missa, que advertiren que lo diaca donava la pau als que feyen lo
oci y al cor y lo sots-diaca als concellers, y que saludaven primer als
ecclesistics, lo qual no volgueren sufrir los concellers perqu deyen
que estaven en contrria consuetut. Representaren-ho a Concell de
Cent, no volgueren hi anassen ms ni volien que anassen a la profess
de Corpus, sin que lo diumenge ab la gran solemnitat de convents y
parrchies la fessen en Santa Maria, per tot lo mn s[h]i s posat
y ar se resolgu en lo Concell que [h]y anassen en la Seu y no sin-
novs ninguna cosa en aquexa festa y celebritat tan gran, restant lo
dems com se estava. Du nos tinga de sa m, que no poden faltar
may dissentions.
La diniti estic aguardant ab desig. Guarde Du a vostres mag-
nicncies.
[P. S.] Nos t encara resposta de la Cort en rah del concorrent,
que [h]u estam molt desijant per vurer si Du nos aiudar.
4.VII.1635)
Quan<t> s arribada la estafeta, lo ll de Passa nos trobava en
ciutat. Desprs s vingut y me ha donat los papers de la contenti,
que jo mirar ab brevedat y, apuntat lo que convindr, ho enviar a
mossn Amargs.
Mossn Pau Rosss me escriu envie compte de ports de cartes,
perqu tenien que averiguar ab la estafeta, al que dic que jo alguna
vegada ne he pagats, per, com eren poca cosa, no [h]u escrivia, y, ax,
no [h]u puch escriure ab certitut. Guarde Du a vostres magnicncies.
18.VII.1635)
He respost a la consulta que de a [i. e. all] se me ha enviat, com
veuran ab ella, en la qual me he aforrat [i. e. estalviat] les allegations
perqu ax m[h]o han ordenat, per no lo treball de estudiar-ho. En
, jo he fet lo que he sabut.
Los senyors missers Ferrs y Xammar han sentit molt quels
hajen quitat un censal que rebien dexa ciutat, que certes, si lo crrec
fos vingut a mi, jo [h]aguera replicat que a estos senyors sels han de
fer los menys desplers ques puguen. Si la ciutat no [h]agus tingut
altres censals de qu poder donar la fatiga o que quitar, vaja, per
llevar-ho a ells per donar-ho a altri no [h]u prenen b. Voldria que
[h]u soldssem donant-los un altre ius luendi de algun altre censal o
censals. Sis pot fer, jon rebr molta merc, per lo beneci ne ha de
resultar a la ciutat de no tenir-los descontents.
Lo memorial de la contenti se est fent ab tot cuydado. Per
Gandesa esperam tornar cobrar [i. e. recuperar] lo pros que ans de
anar a Gerona sen tornaren portar de casa. Guarde Du a vostres
magnicncies.
15.VIII.1635)
Jo he procurat de treballar lo memorial de la contenti del senyor
bisbe, ab qu pens [h]aver molt aclarit lo que per la consuetut aparexia
tant dicults contra la cort secular, y se ha de tenir gran conana
ques guanyar, guiada de la manera que jo l[h]e posada, exint-li a la
cort ecclesistica per tots los caps que podia venir y restrenyent desprs
lo negoci en lo cars que tractam de les dones, que s lo millor modo
de disputar les causes: tractar-las cada una ax com lo cars succeex,
sens embarassar-se ab los dems, aguardant per cada cosa y a son lloc
sa disputa particular. No [h]y ha que dir sin que la consuetut de la
cort ecclesistica feya gran nosa y gran embars, per ara no [h]u far.
He fet lo memorial en llat y en catal perqu aqu, si volien los del
Concell
113
pendre pler en legir-lo, poguessen del catal. Envia lo sndic
una cpia. Ax mes fores fossen maiors com [i. e. que] jo procuraria
de emplear-las en servir a exa ciutat, que de voluntat ning me porta
aventatge y pochs me igualen. Guarde Du a vostres magnicncies.
[P. S.] Del memorial no par sen dega fer molt[a] fressa ns sia
feta la contenti, perqu may s b despertar al contrari.
22.VIII.1635)
Lo memorial nos ha resaxit b, grcies a Du, com veuran ab
les cpies que envia mossn Amargs. Jo he vist los apuntaments que
eren vinguts de aqu esta estafeta, ja he respost al marge de quisc
dells, y en lo memorial ne he tocat alguna cosa, si b poch, perqu
segons lo cam que jo he pres nom par necessari. Finalment jo he fet
tot lo que he pogut per servir a exa ciutat, desijaria que la Audincia
fos tornada ass quan<t> se faria la contenti, que no sen perden les
113. Fontanella alludeix al Consell Municipal de Tortosa.
esperanes, que a Gerona no pens anar per no remoure humors ab
la mutati de la terra, que los vells no podem aventurar-nos ax, que
prest nos destemplam. Guarde Du a vostres magnicncies.
29.VIII.1635)
Estic content que aqu estiguen satisfets del memorial que se s
fet en lo negoci de la contenti, Du nos hi done tan[t] bon succs
com desijam.
Mossn Amargs me ha enviat los papers introclusos hahont veuran
uns articles de Juanilles [i. e. Joanies], a qu procuraran de enviar les
respostes per lo primer, que, com jo no estic al cap del fet perfetament,
no las he pogudes fer. Guarde Du a vostres magnicncies.
5.IX.1635)
Tinc vist lo que se mescriu del negoci de Juanies, apar-me po-
den acontentar-se de donar-li temps per acabar. [H]aurss de fer ab
scdula en la causa ab legtimes protestations de no voler novar ni fer-
se preiudici en les primeres obligations, ax en respecte del principal
com de les anes, y ab ass estar b. No s menester sin tornar-me
enviar los articles ab lo que aqu [h]aur aparegut advertir y jo far
lo acontentament y posar les protestacions.
En lo del feu, he vista la carta per a don Thoms,
114
que est b
y s molta satisfacti de la ciutat, per no ere necessari respondre, que
ning ho ha fet, tothom aguarda la ocati. La carta, ab tot, s anada.
En la causa del nou impsit, jas tindr lo cuydado que convindr,
y des de ass hi aiudarem.
Per al sindicat que mescriuen, poran llansar m de Hiernim
Treginer, notari y causdic, que s bonssim, y lo millor dels que res-
tan ass, y encara tant bo com ningun altre. Guarde Du a vostres
magnicncies.
12.IX.1635)
He rebut lo sindicat. Jo jam fra valgut de Passa, si no que
est de punt en punt per a partir-se a una vereda de visita, y far
114. Fontanella es refereix a Toms Fontanet vegeu la carta T81.
encontinent la demanda contra lo procurador real, y gastar lo que
convindr.
Veig lo quem diuen en lo de Juanies, sempre que de aqu vinguen
les coses que aparexer deduir, jo far lo que convindr.
En les dems causes, fora de la contenti, pens hi ha poch que
dir, que no s[h]i far res sin en la contenti, y aquexa ja t lo que
s menester. Guarde Du a vostres magnicncies.
19.IX.1635)
Jo reb de bona gana que qualsevol persona me advertesca de
qualsevol cosa que fassa remediar en lo que jo escric, y ass ho dic ab
tota veritat, emper en lo cars del memorial de la contenti asseguro
no [h]y ha qu esmenar en orde a qu [h]y haja ninguna cosa que
preiudicar puga, que los memorials nos posan en pros ni sn cosas
iudicials que en altre ocasi puguen fer dany, maiorment que en tot
lo memorial no [h]y s lo que diu la carta, que confesse que lo bisbe
en los casos de delictes mixti fori pot, per la consuetut, adquirir plena
iurisdicti. Lliges [i. e. llegeixis] all hont se parla de la consuetut,
que s en lo vers Presuposita, ys veur que no diu lo que se escriu
en la carta, ans ab artici se ha fet distinci de cas a cas, que s la
prima dels memorials dexar-los passar tot lo que vullen en altres casos
y mostrar que, en lo ques tracta, no tenen rah. Per ass nols dexam
passar res, sin que diem que la consuetut ques provaria en los crims
del mixto for no procehiria en est, que no [h]u s. Sobres de mi que
nols far dany lo que [h]y ha en lo memorial, per, ab tot, sin volen
llevar ho digan y [h]u assenyalen, que tornarem-ho a estampar.
La querela de la visita s feta, a [i. e. all] van les lletres per [h]a-
ver lo pros. Fer-les han [de] presentar y, sin, donan [i. e. donin]
la cpia, lo notari ho veur. Oferescan-li pagar lo salari y presentar-li
algun diner ab un compte. Ara resta prou temps per a provar-[h]o, que
sn tres mesos. Guarde Du a vostres magnicncies.
3.X.1635)
La semmana passada jo no escrigu, perqu no [h]y [h]avia de
qu, per envi un plech gran de mossn Amargs, que fas maravella
nos sia rebut, perqu jo matex lo vaig enviar a la estafeta per un criat.
En esta he rebut un plech per lo matex Amargs, que anir diven-
dres, del qual esta semmana no he rebut cartes com solia, perqu ab
les grans plujes no deuen ser arribats los treginers. He vist los articles
de Juanies y las respostas de aqu, que aniran per est cam a Gerona
y, en alguna cosa poca, corregits y rmats.
Nova ha vingut que lo senyor don Josep Ferreras s mort en
Gerona, pochs dies ha lo [h]avian provehit del Concell. Ja sn dos los
morts, hu del Real Concell y altre advocat, que ere misser Palmarola,
y molts sn tornats malalts, si b han cobrat. Guarde Du a vostres
magnicncies.
[P. S.] Don Felipe de Silva, que va per gobernar las armas en
Perpinya, s ja passat, y al senyor visrey [h]an enviat carruatge per
venir-sen a Gerona y a estes hores ja deu sser all o en Castell
dEmpries.
23.X.1635)
Dies ha que no he escrit perqu per ass a causa de tantes plujes
tot se s desbaratat, que les estafetes no vnen a son temps, ni las
vehem. Ab tot, jo pens [h]aver rebut tots los plechs y enviats aqu
y a Gerona respectivament. Ab esta ser la consulta de la neu, que,
desprs de molt rumiat lo negoci y de [h]aver-lo molt conferit, nos ha
aparegut lo que all se veur.
Los articles de Juanies no sn ass, que jols torn enviar a Gerona,
pensant que aqu no eren necessaris, y [h]u sercan [i. e. cerquin] all.
Lo de la visita del procurador real se passa avant, [h]y ha prou
temps encara de instruir lo pros, lo ques far ab tota perfecti.
Jo estic ab lo peu a lestrep per a Gerona per un negoci particular
de la ciutat.
115
Jo pens no vindr mal per a la contenti dexa ciutat,
tamb sn contentions les que jo vaig a defenar per la cort secular
y per la ciutat. Du nos hi done bon succs en quant la iusttia done
lloch y, si altre cosa convindr a la ciutat, ja saben ma voluntat. Guarde
T116. De Joan Pere Fontanella als procuradors de Tortosa (Girona,
17.XI.1635)
Done a vostres magnicncies la nova bona de la contensi ques
fu ar en favor de la ciutat, y tant b que no la podem desijar millor
115. En la present carta, el primer i el segon la ciutat remeten a Barcelona;
altrament, el tercer la ciutat es refereix a Tortosa com ja sabem que succeeix amb
exa ciutat o aquexa ciutat.
y, si b se s declarada per no [h]aver-se provada la consuetut que al-
legaven, per [h]avem esforat que no s[h]i poss sin simplement que
nos podien fer semblants captures y manaments, pus nosaltres tenam
la regla en nstron favor y laltre part no [h]avia provada la excepti.
Mossn Amargs me escrigu dies fa en Barcelona lo mal tom[b] [h]a-
via pres lo negoci y jo li ofer que, si ere menester, jo [h]y vindria a
defenar-lo, perqu parexia que la ciutat tenia summa iusttia. Volgu
Du jo arribs ass y viu ere veritat lo que Amargs me [h]avia escrit,
perquns volien donar entenent la prova de la consuetut ab los molts
actes [h]avien exhibits, per jo, que nestava al cap, los u vurer lo
contrari ab lo matex pros y, nalment, entre moltes dades y preses,
[h]avem obtingut
116
com desijvem, de qu jom s summament alegrat.
De la querela de misser Rius no tinguen cuydado, que estar a
son punt antes que se acabe lo temps sens falta. Guarde Du a vostres
magnicncies.
24.XI.1635)
He rebut la de vostres magnicncies en qu me encomanan la
causa de contensi al temps que devien [h]aver ja rebut lo avs de
com la [h]avam guanyada. Ella nos ha donat molt de treball, no tant
perqu tingus dicultat, perqu me parexia cosa clara del punt que
la viu, com per lo poder que [h]y [h]avia de laltre part, y no faltaven
desigs en alguns de qu los altres tinguessen iustcia, per a la ella
s la que ven. Gozen-ho ab molt contento.
Desprs [h]avem rebut lo avs dels de la confraria de Sant Jaume
y encontinent [h]avem acudit a don Garau Guardiola, thesorer, yns
ha comptat [i. e. contat] llargament tot lo que ha passat, que seria
llarch referir-ho. s en substntia quels oferien quatre-centes lliures o
cinc-centes lliures per la compositi,
117
y s estada la resoluti que no
sen tracts si no fos a petiti de la ciutat. Miren qu bon despaig se
naportan! Sa excellncia ne ha escrit a la ciutat, que li han demanat
aquex favor, per si no [h]y vnen b no faran ass ninguna cosa. Ass
nos han donat llicntia escrigussem a vostres magnicncies perqu
spian que lo rey sab agrahir a qui tant b lo servex com Tortosa.
116. I. e. obtingut la resoluci que desitjvem, hem reeixit.
117. Pel context ja sentn que loferta aniria adreada als dirigents de la ciutat
de Tortosa, per preferim evitar confusions.
9.XII.1635)
Ab esta ser la resposta en lo negoci que se mha consultat de la
visita real. Apar-me s sens dicultat lo que all he escrit y pens que,
representant-ho al senyor visitador, no voldr sien molestats.
En lo que t respecte a la tatxa del memorial de la contenti, ja
vostres magnicncies saben ma conditi. Jo estime tan[t] poc mes
coses y servesc ab tanta voluntat a la ciutat que non sabria tatxar un
diner. Lo memorial fonc de cosas extraordinrias, y ne [h]agu desprs
de fer un altre de m per una dicultat nova que isqu. Ja aqu ne
han vistos altres de meus, que la ciutat volgu remunerar-mels hon-
radament. Poran-se regir per ells o per lo que seran ms servits, que
a mi qualsevol cosa me estar b.
Estam de dia en dia aguardant quan<t> lo senyor visitador enviar
a sercar estos senyors
118
y tots nos ne tornarem, fem compte que al
manco ser, plahent a Du, per Sant Thoms. Guarde Du a vostres
magnicncies.
[P. S.] A mossn Amargs voldria regoneguessen en alguna cosa,
que certes ho treballa b y ab gran incomoditat en esta terra. Ja veu-
ran la sentntia de aporta que envia, que ning sin ell l[h]a poguda
obtenir.
14.XII.1635)
Ja respongu laltre dia a vostres magnicncies acerca del ne-
goci de la visita. Lo senyor Millet me ha enviat de Barcelona una
llarga relaci del que ha passat per veure si ass podia tenir lo negoci
algun remey, y no s estat possible, que ja jo escrigu que ferma de
dret ass nos podia fer ni admtrer. [H]am paregut b lo que aqu
y en Barcelona se s fet de dilignties y, encara que ara passe avant
lo visitador, desprs ho por remediar iuditialment, y, si ell no [h]u
remedia, ho remediaran los coniutges. En , per ara nom par se puga
fer altra cosa. Lo senyor visrey resta ass tot sol, que tanpoc no por
fer ninguna cosa y, ax, ser fors [h]aver de raure ab los visitadors.
Jo ser dins dos o tres dies en Barcelona, ab la aiuda de Du,
all me poran vostres magnicncies manar.
118. Molts magistrats, jutges i ocials del Reial Consell i Audincia i daltres
institucions de laparell virregnal hauran de declarar en el procs de scalitzaci, i qui
el condueix no es mour de Barcelona.
Lo exemplar de misser Miravall s vellaco, per, essent la veritat
en contrari, no pens nos puga danyar, que si all no provaren ols feren
iniusttia, no ha de danyar ara a la ciutat, maiorment [h]avent-hi [h]a-
gut desprs ens declarations de qu no sn ofcials reals. Guarde Du
[P. S.] Apar-me que vostres magnicncies [h]aurien de donar
orde de enviar a sercar a mossn Amargs perqu vinga a Barcelona,
pus ass no far res, per entendre en estes coses de la visita, que millor
recapte hi donar ell que no qualsevol altre, y desprs veurem hahont
se far negoci.
T120. De Francesc Millet, subscrita per Joan Pere Fontanella, als
procuradors de Tortosa (Barcelona, 22.XII.1635)
119

Rebrem lo despaig de vostres mercs dijous proppassat, que
comptvem als 20 del corrent, a les sis hores de la tarda, per lo propri
enviat per vostres mercs, y, havent conferit lo dia de ar sobre lo negoci
y vists los papers rebuts ab dit propri, acudrem <h>a representar al
senyor visitador lo que se offeria per part dexa ciutat, y encontinent
nos isqu ab lo exemplar del doctor Miravall y nos dex lo procs,
en lo qual havem vist que en dit procs no fonch dedut ni allegat
que misser Miravall fos advocat scal del balle real y que en aquexa
qualitat lo visitassen del que havia fet en lo cas particular per lo qual
fonch contra de ell donada querela, ans b havem vist que merament
lo visitaren per ra del fet en qu havia procet com <h>a assessor
assumpt [i. e. ocasional] dels jutges ordinaris y, havent-li representat
las doctrinas de Amadeo, Claro y Berart, no nha fet cas, ans b ha
dit que ell entenia no poder conxer sin dels delictes comesos ratione
oftij per lo qual estan subjectes a visita, y que en la visita passada
no se entengu tampoch altra cosa, ax que estam en lo matex en qu
estvem antes, excepte en lo que toca a la politia de la ciutat, que s
lo dels establiments dels carrerons, que en ax entn no conxer-ne
y t ja donat orde al doctor Berart no sen curs, y, quant ell contra
dits rdens passs avant en dita matria, ser no fer res, y entenem
que ass no sen far cas. En lo dems, quan<t> lo senyor Berart ser
arribat, veurem los procements que haur fet y, segons ells, se pendr
lo expedient que ms convindr y, en lo entretant, lo ques pot dir
del visitador s que apar est molt desijs de donar gust a la ciutat
en tot lo que /v/ podr, y per esta estafeta que partex vuy dna ra
119. La lletra de la carta s de Millet, per la signatura o subscripci fontane-
llana s autntica.
a sa magestat desta controvrsia, enviant-li la scriptura que de part
dexa ciutat li s estada presentada, y ax est en son lloch que vostres
mercs tingan feta all preventi, y del dems que succeir anirem
avisant, perqu lo visitador no pot pndrer resoluti que no hage vist
los procements de Berart. Guarde Du a vostres mercs.
9.I.1636)
Ja lo senyor misser Romeu [h]aur escrit llarc de les coses de la
visita, desobligant-nos ax a nosaltres de [h]aver de cansar a vostres
magnicncies ab llargues relations. Sols dir que lo senyor visitador
ha fet dos coses a mon iudici molt escusades: La una, [h]aver-se pogut
posar al cap que exa ciutat, ab algun servey que fes a sa magestad,
podia eximir-se de la visita, perqu ja se li respongu que, <h>o eren
compresos, o no; si eren compresos, no [h]y podia fer res lo rey que
no derogs als captols de Cort y, si no [h]y eren compresos, ninguna
necessitat tenien de donar [i. e. pagar], per [h]aver privilegi del que ja
tenian. Y laltre, [h]aver volgut escriure estes coses a sa magestad que
ell podia fer ass, y no fer gastar a la ciutat lo que ab tan gran dilati,
que per sser de la Cort [h]aur dsser llarga de necessitat, li ha de
fer gastar. Tot se li s representat y, noresmenys, ha fet lo que ha fet.
Crec que Amargs se olvid de enviar aqu cpia de un altre
memorialet jo u per la contenti, que, si b s cosa poca y de poca
importntia en si, per fonc-ho prou per lo bon xit, per alguns que no
distinguien b en nstron favor. Les informacions me pag Amargs,
per no los memorials, que vostres magnicncies arbitraran lo quels
aparexer, que de qualsevol cosa me tinc de tenir per contentssim.
16.I.1636)
He rebut del senyor misser Romeu les vint lliures que aqu se
sn deliberades sem donassen per los memorials de la contenti del
bisbe, de qu me han fet molta merc y la estimo molt.
Aqu tindran una carta del rey nostre senyor en company[i]a de
una del senyor visitador. Crec que diuen volen soldats, y certes que
s llastims cars, que per lo que t la ciutat tanta iustsia se li dema-
nen estos partits, que si la ciutat pot altrament aiudar a sa magestat
gratiosament, no est mal als vassalls fer subventions a sos reys. Jo
no s lo que s, sin que nhe entrehohit alguna cosa. Du los dexe
ben deliberar.
En la querela de Rius, se ha fet dins los tres mesos tot lo ques
devia. Ara comenan a crrer los de la defensa. Guarde Du a vostres
magnicncies.
31.I.1636)
Pus lo negoci de la visita dels ofcials dexa ciutat no ha de te-
nir tan prompta despediti, s cosa acertada que sen torne lo senyor
misser Romeu, que en lo matex estava sa merc quan<t> vu [i. e.
vei] que tant se dilatava. En lo que convindr, en sa absntia y en
lo dems temps, lo senyor Millet y jo acudirem com tenim obligati.
18.VI.1636)
120
Mossn Josep Passa me ha mostrat una carta de vostres mag-
nicncies ab qu li responien al quels [h]avia escrit acerca de la
sentntia de misser Rius en la visita real, y jo, en resposta del que en
ella se demana, dic que la sentntia me ha aparegut molt exorbitant
y, ax, aconcell que nappellssem. Si la ciutat vol passar avant la
apellaci, ha de fer traure lo acte y acudir ab ell al Concell Supremo,
qui, segons la constituti, s conexedor destes causes, y se [h]aur de
trurer cpia del pros per reportar-lo all, y ass, encara que no sia
tan de prompte, no importa, que prou temps hi ha, sin que si se ha
de fer, s millor se fassa prest.
Jo encoman a fer est negoci a un procurador ques diu Treginer
per no gosar-lo ar a la menor edat de Josep Passa, que nons ho
donassen per nullo. Conv donar-li alguna cosa per son treball, que
[h]u fu b. Guarde Du a vostres magnicncies.
21.VII.1636)
121
Jo he pres gran pler que vostres magnicncies, adherint al que
jo [h]avia tantes vegades dit, hajan volgut ques tingus la consulta per
lo negoci de Gandeza, que a mi s lo negoci que ms me ha renyat
120. Aquesta carta i les vint-i-una segents estan extretes del registre 19 de
121. En lesmentat registre 19 aquesta carta no est cosida seguint lordre cro-
nolgic, ans desprs de les T126, T127 i T128.
[i. e. molestat] en la vida dels que se han declarat, ni may he pogut
acabar ab mi de poder-me persuadir quens [h]aguessen condemnats
ab iusttia, si b no dupto que estos senyors no hajan pensat fer-la.
s-se feta la consulta ab les persones de quis pot fer maior conana
en esta ciutat y, desprs de dos iuntes y estudi particular, lectura del
privilegi o privilegis y sentnties, han vingut a concordar ab ma opini
sens detenir-s[h]i, com veuran ab la consulta. Y si acars aqu resolen
de comenar est negoci, ha aparegut mourel en la sala del senyor
canceller, hahont no [h]y ha ning dels que votaren la primera causa,
que en la del senyor regent encara hi s lo senyor Carreres, y lo senyor
Anglasell era advocat o consultat dels altres y no poria votar, si b jo,
per mi, la [h]y dexaria a ell sol, quant a mi ans, que jo s son sentir,
que n[h]avem parlat algunes vegades.
Suervir-se [sic, Servir-se] han manar-me enviar la conducta, que
pens sn dos anyades y vint reals. Jo he pagat a Treginer per lo negoci
fu en la visita. Guarde Du a vostres magnicncies.
[P. S.] Han-se pagat les iuntes a ra de ducat perqu se s ben
treballat.
13.VIII.1636)
He pensat que vostres magnicncies gustarian saber lo que per
ass hi ha en rah de Audintia y, ax, los ho he volgut escriure. Lo
senyor governador sen vingu ass estos dies ab lo Concell criminal per
arribar a la iornada de aqu. Lo Criminal, ab los dems ques trobaven
ass, se iuntaren per vurer qu se [h]avia de fer, si farian negoci en
Gerona no obstant no [h]y fos lo governador, y resolgueren que s y,
ax, tots los del Civil sen tornen per a ser all a 20 per fer negoci.
Ass s lo que passa. Tamb se diu per molt cert que lo senyor duc
de Cardona tornar a ser visrey. Guarde Du a vostres magnicncies.
14.VIII.1636)
He rebut lo plech de vostres magnicncies y he vist ere impos-
sible poder evocar la causa en los feriats, no tant per ser feriats com
per no [h]aver-hi aparell, perqu en Gerona, hahont se ha de fer lo
negoci, nos troba vuy sin lo magnc misser Berart, sens [h]aver-hi
qui decrete y fassa lo dems, y ax, s fors [h]aver de aguardar los
iurdichs [i. e. dies hbils]. Jo procurar que per aleshores se evoque
la causa y se envien lletres. Guarde Du a vostres magnicncies.
[P. S.] Lo correu arrib har dimecres de nit y vuy lo despedesch
desprs dinar.
3.IX.1636)
122
No respongu a vostres magnicncies la semmana passada per
no trobar-me de gana, y los papers que havia de mirar eran llarchs.
Desprs ens los he mirats exactament y trobe, segons ells, que lo
batlle t obligati de tenir taula de tres en tres anys y assegurar cada
trienni de nou. La difcultat est si s[h]o ha dexat prdrer la ciutat
per no haver-ho usat y, ax, si nos sab b lo fet de la observana, no
s[h]i pot donar bon consell. A mi me va per la memria que lo mag-
nc misser Senjust [i. e. Santjust], en la causa de Albanell, [h]y havia
ja declarat, y, si ax s, ja tindram lley certa. Y en lo de obligar que
done novas fermanas per las mortas, no apar hi haja dicultat, pus
lin poden fer donar de trienni en trienni.
La supplicati per evocar aquella causa ja des del primer die la t
mossn Passa per a quan<t> hi haja negoci, per no la [h]y ha hagut
ni creyem la [h]y haja ns que lo virrey haja vingut a jurar,
123
que se
espera prest, y lashoras se pendr resoluti hahont se far lo negoci,
y, encontinent que sen fassa, a una part o altra, se evocar la causa.
En lo dels cavallers, jo me entenc poc de cosas de guerra y,
ax, no [h]y puc donar bon consell. Lo que havem vist ass s ara de
fresch que la ciutat volia que cavallers y gaudins de privilegi militar
anassen a la guarda per sinquantenas, y no prevalgu en Consell de
Cent, y desprs han tractat de voler-los fer anar a netejar los valls, y
van tamb los cavallers eo contribueixen pagant un home, y encara
ass no s per ordinaci de la ciutat, sin per determinati del bras
militar, dic en quant als militar y ciutedans honrats, que en quant als
juristas los hi fa anar la ciutat.
En lo del senyor governador, me apar que lo privilegi eo declara-
ti del senyor rey don Fernando s tant clara que no s[h]i pot posar
difcultat, y he ordenat la supplicaci per evocar-ne causa en haver-hi
negoci, y la t ja mossn Passa. Guarde Du a vostres magnicncies.
122. Aquesta carta no s autgrafa de Fontanella. A diferncia del que hem vist
a la T42, el jurista ni en fa menci ni se nexcusa.
123. Els dos la de la frase que es tanca haurien de ser lo, referits a negoci.
22.X.1636)
Lo quitament del censal no se s pogut fer per no [h]aver tingut
lo diner que [h]avia de donar Moragues, y en resoluti nos ha dit que
nol tindrem ns a divendres, que ax ho ha dit a mossn Passa lo
matex Moragues esta tarda, ax que no se ha perdut ninguna cosa per
nosaltres.
Lo quitament se ha de fer a la senyora Cnoves, que s jermana
de Nicolau Bonet, coneller segon desta ciutat, los quals no s com
ho [h]an sabut quem sn vinguts en casa a pregar-me interceds ab
vostres magnicncies no li quitassen a la senyora Cnoves, quels t
per bons contrahents, que non deuen faltar de altres a qui porien
quitar. Jo no he pogut dexar de prometrels que [h]u pregar, com
ho fas, que si ere possible ne rebria molt gran merc, per he volgut
que entretant no corregus la porrata ns tingussem avs de vostres
magnicncies, y ax estam concertats. Jo tinc esta obligaci a estos
senyors y, ax, si la ciutat no ha de prdrer, gustaria molt se fes esta
amistat al coneller.
Lo procs de Gandesa ab lo memorial anir esta semmana. Ja
tinc rebut lo sindicat. Guarde Du a vostres magnicncies.
29.X.1636)
Fins vuy en aquest dia no he pogut rbrer les set-centes lliures
de Francesc Puig, boter. Esta tarda me las ha girades al banc, per no
ha girat Moragues encara. Vuy, solicitant-lo, me ha dit giraria prest.
En tenir lo diner, jo far lo quitament, pus no [h]y ha [h]agut orde de
[h]aver pogut escusar-lo. A mi me est b tot lo que a exa ciutat, que
ms ho estime per ella que per altri.
Lo de Gandesa pens tindr bon xit, pus tenim iusttia. Estic
aguardant avs del sndic per saber lo que se [h]aur fet. Guarde Du
5.XI.1636)
Los quitaments nos sn poguts fer perqu Moragues sols esta
tarda ha girat les mil lliures, y encara ne [h]avem tingut prou treball,
perqu lorde no venia b, que, segons aquell, [h]avia de girar a la
viuda, y ass no tenam procura della per poder gastar, com tampoc
no la ten[a]m si [h]avem de fer la partida en la forma que de aqu
se s enviada, perqu [h]auram de gastar lo nom de aquella que [h]y
han mesclada y, per allanar dicultats, [h]avem fet me girs a mi de
dret a dret per compte de la ciutat, y a ella per orde de Alberni, y ara
jo far les partides com se han de fer.
A Gerona ja ha dies s anat lo memorial per la evocaci de la
causa de Gandesa, que ha [h]agut dsser un memorial en dret fundant
la iusttia de la evocati, que, com s[h]i feyen contraris y jo no ere
all, s estat fors scrurer sobre ass llarch. Ja lo sndic ne deu [h]a-
ver enviat cpia, que ax lo [h]y [h]avia dit. Guarde Du a vostres
magnicncies.
12.XI.1636)
Los quitaments que aqu tant desijan se fassan jo crech se sn
tallats en mala lluna perqu, desprs que tenem lo diner en la taula
y banch, lo senyor notari de la taula nos ha fet dicultat en la procu-
ra, perqu de quatre procuradors no [h]avien fermat sin tres, de la
qual dicultat no [h]y ha [h]agut remey [h]aver-lo pogut traure y, ax,
s fors ne fassan altre en qu rmen tots, que altrament no faram
res. s un notari tan tiesso, per no dir tossut, que no [h]y ha [h]agut
remey. Lo del banc se s dexat millor regir, que no [h]y ha reparat.
A mi me apar que los quitaments se [h]auran de fer tots en nom
de la ciutat sens fer menti de la viuda, que seria embars, y desprs
la ciutat li crear lo seu censal ab narrativa de com li [h]avian donat
lo ius luendi y ella [h]avia donat lo diner. Pens fer-ho ax, si no s que
aparega aqu altre cosa.
La diligntia ab lo senyor visrey y thesorer se far encontinent.
24.XII.1636)
Jo no escrivia a vostres magnicncies perqu no [h]y [h]avia
cosa de importntia de qu escrurer. Los quitaments nos sn may
poguts fer perqu de aqu no han enviat lo que faltava dels poders,
quem diu mossn Josep Passa los ho [h]a enviat a dir moltes voltes
y ara pens los ho torna escrurer. Sempre que vinguen los poders com
han de estar, segons los ha escrit Passa, a quim remeto, procurarem
servir a vostres magnicncies.
Los articles de Gandesa jols far estos feriats, si plau a Du, lo
que a vostres magnicncies guarde.
[P. S.] Du haja donat a vostres magnicncies molt bones y
santes festes.
7.I.1637)
Tinc vist lo que vostres magnicncies me escriuen acerca de
la residntia del balle. Jo procurar veurem ab lo senyor Mass, per
ventura dem matex, y no dexar lo negoci que no estiga a punt per
a poder fer sa excellncia relati a sa magestat.
Los articles de Gandesa se acabaran prest, plahent a Du, que
non llevo m. En ser fets, los enviar a Gerona perqu puguen passar
la causa avant. Guarde Du a vostres magnicncies.
22.I.1637)
Los de Gandesa sn arribats ass y han fet gran querimnia de
[h]aver exa ciutat tornat evocar causa contra dos conformes
124
, y se sn
iuntats los que ass se troben, y me han referit ho han pres mal. Jo he
respost a qui m[h]o ha dit, que s hu dells, desprs de fet, que sins
[h]aguessen cridats [h]agurem donat complida rah, y nalment los
han remesos a Gerona per a qu all ho vejen. No s lo ques fer, ja
he avisat al sndic y tenen all des del primer dia un memorial en dret
ben trebellat defensant nostra opini. Si Du volia torns la Audincia
ass tindram millor ocasi de defenar-nos. Vuy se t lo gran Concell
de Cent, no s si faran res. Guarde Du a vostres magnicncies.
29.I.1637)
Per a poder ben resolre lo primer cap que vostres magnicncies
me consultan, he sercat lo pros de Albanell ab la ciutat acerca del
purgar taula, y he trobat que la sentntia de Seniust [i. e. Santjust]
ques profer a 29 de octubre 1607 no obliga sin sols de tres en tres
anys, ab estes paraules: Pronuntiat, sententiat et declarat dictum Gal-
cerandus de Albanell dictam baiuliam obtinentem et illius locumtenentes
in dicta baiulia respective teneri et obnoxius esse condemnandosque fore
et esse ut cum praesenti condemnat ad idonee in ingressu dicti ofcij
124. Vegeu la T78, on Fontanella no omet el substantiu: contra dos y tres
sentnties conformes.
cum deiussoribus cavendum ad cognitionem procuratorum dictae civi-
tatis Dertusae pro tabula de triennio in triennium tenenda ad illamque
tenendum respective iuxta generales constitutiones Cathaloniae ac eisdem
modo et forma quibus caeteri regij ofciales perpetui presentis principa-
tus Cathaloniae qui tabulam tenere sunt adstricti tabulam tenent etc.,
segons la qual declaraci, no [h]avent estat lo llochtinent encara un
any, nol poran obligar a tenir la taula.
En lo de Gandesa, pus la Audincia torna, que ja deuen saber
est aplasat per a divendres, ass ho veurem, si plau a Du.
En lo de Mass, jom s vist ab ell y dit lo que pret la ciutat. Diu
que laltre t llicnties y som restats que tornaria cobrar los papers de
laltre, que jals hi [h]avia restituts, y mels dexaria per respondre-[h]y.
En lo de la remissi de les guardes de la torre, jo no [h]y s cosa,
y diu mossn Josep Passa ne ha respost aqu moltes vegades. Jo [h]u
sabr ms particularment dell y veur lo que s[h]i por fer. Guarde
5.II.1637)
Los quitaments dels dos censals de la senyora Cnoves se fe-
ren divendres proppassat, que comptvem 30 del passat, que no fonc
possible poder-los fer abans, ax perqu may a la taula aparexian los
actes estar b, com tamb perqu ha dies est plagada [i. e. tancada]
la taula per la extracti de tauler nou, ques fu a 17 de janer, que
no n[h]i ha sin un dia la semmana, y aquex<a> ab gran treball, de
tants negociants que [h]y ha. Perdonen de la tardana, que no s[h]i
ha pogut fer ms. Lo que tinc rebut y lo que tinc gastat s lo segent:
Primo, dos mil lliures, per la proprietat de lo hu
dels censals 2.000 ll.
tem, cent coranta-y-sinc lliures lliures, setse sous
y vuyt, per la porrata 145 ll. 16 s. 8 [d.]
tem, mil lliures, per laltre censal 1.000 ll.
tem, coranta-set lliures, dos sous y vuyt, per la
porrata 47 ll. 2 s. 8 [d.]
tem, al notari de la taula y banc, per enlar los
actes y scriptures, quatre reals 8 [d.]
= 3.193 ll. 7 s. 4 [d.]
He rebut, al banc, de Francesc Puig, boter, set-
centes lliures 700 ll.
tem, de Bartomeu Moragues, a la taula, mil lliures 1.000 ll.
Al banc me gir de la ciutat dues-centes trenta-
una lliures, sis sous 231 ll. 6 s.
tem, a la taula, ab tres partides, mil noranta-quatre
lliures 1.094 ll.
= 3.025 ll. 6 s.
De modo que la ciutat me resta devent cent sexanta-vuyt lliures, un
sou y quatre diners.
= 168 ll. 1 s. 4 [d.]
Les quals seran servits ordenar que sem remetan per lo primer,
que lo diner ass fa gran fretura.
De Ferrer no he pogut [h]aver ningun diner perqu no s en ciu-
tat, que dies ha se ns anat a aragoa ab lo senyor don Bernat Pons.
En lo dems de les causes, ass fem y farem tot lo menester sens
falta alguna. Guarde Du a vostres magnicncies.
11.II.1637)
Rebrem la de vostres magnicncies y anrem a parlar al senyor
visrey y a ladvocat scal per assentar primerament lo de la vinguda del
senyor misser Mur, y estos senyors nos han concedit ab gran lliberalitat
que, ns altre cosa fos provehida, nos mogus, y que nosaltres ans-
sem tractant ab lo advocat scal lo negoci per veure com se [h]avia de
assentar, que ni al rey se llevs ninguna cosa ni a la ciutat tampoch.
Ass s lo que per ara se ha fet, que no s estat poc, segons vyem
les quexes que donaven de la ciutat en ass y en lo del port. Per ara
no tractam encara de evocar causas, sin de veure extraiuditialment
de qui s la iusttia, que s lo millor medi sins podem convenir.
125
Del
que anirem fent anirem iuntament donant avs a vostres magnicncies,
a qui Du guarde.
125. I. e. posar dacord.
19.II.1637)
Los negocis de aquexa ciutat tinc jo per tan[t] propris que poden
estar ben segurs no s[h]i perdr punt. Lo del balle se tractar passades
les Carnestoltes encontinent y veurem quin fum pendr y avisarem.
Ass men donen males noves, que diuen no toca sin al balle y proms
[i. e. prohoms], y sempre se s ax observat, y lo scal advertex alguna
diferntia entre los primers papers y los que ara [h]an enviat. En ,
disputarem-ho bravament y veurem lo que ser.
En lo del port, oposan que lo privilegi s sens rma del rey ni
de regents. Desprs se veur.
Lo de la residntia se tractar iuntament, que en ax nons hi
fan tan mala cara.
En lo de Oriol, a mi may me ha agradat lo procehir de Gerona,
sin que se [h]avian de traure executorials de principi, ara ho [h]avem
de remendar com podem per poder-ne exir algun dia.
En lo de Gandesa, tenim les maiors contradictions del mn, con-
vindria vurer si aqu se trobaria algun privilegi o acte nou que no se
n[h]ague parlat, que ass estos senyors fan gran contrari a [h]aver-nos
de tornar oyr contra dos conformes sens altre cosa nova.
126
Jo ja ab
los articles que aqu tindran he procurat de deduir dels gravmens,
que par sn notoris. Farem-hi lo possible.
Rest avisat que lo clavari enviar lo diner bestret, rebr merc li
donen pressa. Guarde Du a vostres magnicncies.
26.II.1637)
En los negocis de la ciutat, uns y altres, estigan vostres magni-
cncies certs que ass se fa lo ques deu sens falta alguna y, en lo del
senyor misser Mur, solicitan ass los contraris molt fort quel fassen
venir, quels apar de ax tindran glria, nosaltres per lo contrari. En
, se fa lo que s menester en tot.
Lo clavari me escriu que maguarde ns a la segona semmana de
Quaresma, jo pens que acudir, sin que, com diu [h]a de aguardar
que Ferrer torne de aragoa, qui no ser tan prest. Aqu lo poden
solicitar. Guarde Du a vostres magnicncies.
126. Vegeu la T78, on Fontanella no omet el substantiu: contra dos y tres
sentnties conformes.
5.III.1637)
He rebut los papers que se mhan enviat y, ab ells y ab los dems
que tenim, procurarem fer lo quens toca, que encara ns vuy nons
som poguts iuntar, si b moltes vegades [h]avem aplasat plaso y sempre
se s perdut per lo scal, qui sempre aquelles diades ha estat desprs
ocupat. Veurem lo que nexir, que lo quem scriuen de evocar causa o
causas fa molt a mirar. Jo a la ciutat de Tortosa ja no aconcello com a
advocat sin com a amic en lo que ms li conv, que no s menester
gastar sin all hont conv. En , tot ass depenjar del que se veur
en las iuntas ab estos senyors. Ass no faltan molts scals qui instan
contra la ciutat y, com porten lo nom y inters del rey devant, sn prou
ben ots, per jo pens no voldran ms del iust, de tot se donar avs,
y la anada del senyor misser Mur procuram ab totes veres de escusar,
per molt que los altres procuren de esforar-la.
En lo de Gandesa, som ja arribats a les immediates, dic a les
informacions. Per nostra part nos perdr res de esforar nstron partit
ab informacions y memorials. Si aqu trobaven alguna cosa nova seria
molt a propsit, per [h]aur dsser prest.
He vist en la de mossn Amargs lo mal que aqu prenen la di-
lati de la causa de Oriol, ym s llastimat summament de veure com
carregan a Amargs sens culpa ni causa, perqu ell no [h]y pot fer
ms, y encara fa ms que no pot, que ass t guanyat fama de demasiat
import y solcit, y ass no s per fer-li favor, que ja saben jo no s
dir una cosa per altre, que quan<t> nos feya lo ques devia per altres
procuradors [insert. interlin. sup. sndichs]
127
ja saben que jo [h]u sabia
dir, y lo matex diria ara. Ell se s regit /v/ sempre per los advocats, y
en Gerona li erraren lo negoci, que desprs ass [h]avem [h]agut de
remendar, y no [h]y podem may arribar per les contradictions de la
part, sens que may s[h]i haja perdut un punt, que, si en Gerona nos
fossen exits de la sentncia y del decret de execuci y [h]aguessen tret
les lletres per lo solvat aut deferat de la sentntia, no estaram ara en
ass, per los advocats feren all certs acontentaments que ara sn prou
danyosos per a la despediti, y per ass s forss que s[h]i fassa nova
127. Explicitem que procuradors apareix cancellat i substitut per sndichs
en considerar-ho una informaci rellevant. s poc versemblant que Fontanella fugi duna
confusi homnima amb els edils de Tortosa (mencionats en cartes com T21, T71, T102,
T132 o T147). Ms aviat, plasmaria tenir conscincia de certes diferncies entre unes
gures i unes altres de representaci i gesti processal (les cartes T77, T100 o T125
poden servir com a pistes).
provisi en forma, ja per ax tenim lo procs a viso
128
y pensam que
lo senyor Guerau ho far de prompte. He aconcellat envis lo trellat
perqu [h]u vejen y tingan de una vegada cregut que no se ha perdut
res per lo sndic. No voldria que per pobre, instant mulos, perds lo
que t de home de b, y que mira per la ciutat ms que per si. Bona
experintia s cotant lo temps de altres sndichs [insert. interlin. sup.
y los comptes]
129
ab aquest. Perdonen que no m[h]i mou sin la rah.
Lo clavari no ha enviat lo diner y diuen [h]an de aguardar torne
Ferrer de aragoa, que Du sab quant ser. Vostres magnicncies
ho [h]an de manar precisament, que si fos comoditat de la ciutat y
beneci seu aguardaria tot lo que voldrien, per per la comoditat dels
altres no s rah. Guarde Du a vostres magnicncies.
11.III.1637)
Ass [h]avem fet molt gran maravella de la novedat que [h]avem
vista de [h]aver enviat a sercar al senyor misser Mur, perqu sa excel-
lncia ab molta liberalitat nos [h]avia concedit que no vingus, ab
paraules molt afables, de muy buena gana, y en la derrera iunta del
senyor Vinyes rem restats en est apuntament, desprs de molt disputat
y pilotejat lo negoci: Que ell faria un paper hahont posaria la pretensi
del rey en orde del balle perqu lenvissem aqu perqu respongues-
sen, y, tinguda la resposta, nos tornssem iuntar, y expressament con-
cordrem que, entretant, nos mogus ni innovs ninguna cosa y que
lo balle continus los jus [i. e. judicis] com de abans, quens rem
molt quexats de [h]aver-los ell dexats. Y perqu vrem esta novedat
yns aparegu que ere molt gran y convenia un bras ms fort que lo
nostre, acudrem lo sndic y jo (que lo senyor Millet estava en lo llit
malalt) al senyor Guerau, y ell ho estrany molt, y prengu encontinent
la capa y lacompan[y]rem al senyor visrey, y parl ab sa excellncia
y ab lo senyor Vinyes, quexant-se de la novedat, y negoci b, que sa
excellncia torn dir lo matex, que no vingus, ordenant-nos que [h]o
escrigussem y, ax, jo [h]u escric en paraula destos senyors, y [a]
ms, he fet una carta al senyor misser Mur perqu la [h]y donen per
lo cam, sil troben, perqu sen torne. Ass s lo negociat, que pens
sens guardar, que ja ara no valdran ms negociations de mulos de
128. A la T90 Fontanella menciona els visos per designar els tems presos en
consideraci a lhora delaborar la resoluci dun cas. Lexpressi a viso ens remet al
procs, previ a la motivaci prpiament dita, en qu el relator analitza i ordena tals tems.
129. Aquest afegit posterior s prou rellevant, dac que li donem visibilitat.
la ciutat o de no s qui que procura estos desatents. En lo dems,
aguardarem lo paper y lenviarem aqu segons lo tracte, quens est
b, y no podem fer altre cosa per encara. Desprs veurem lo dems,
que nons est mal tractar-ho primer de b a b, que sempre serem
a temps en fer lo quens escriuen, ax ho pugam ben defenar, que
la concrdia ab lo balle nos degoll, y los millors exemplars quens
enviaren, que sn pochs, sn de abans de la concrdia. En , dispu-
tarem-ho gallardament, primer extraiudicialment, que s prudntia,
que, si ax ne podem exir b, s millor, y, quant no, nons faltaran los
altres remeys de iusttia. Pesar-nos hi [h]a molt que lo senyor misser
Mur fos partit, jo, com dic, ja li escric per lo cam que sen torne, y,
si arriba, procurarem que sen torne de la millor manera porem, etiam
ab la mateixa /v/ mula.
Los quitaments he dit fes traure lo sndic, jo pens los enviar
prest. Ferrer no s vingut ni s si s[h]i pensa. En lo dems de Oriol,
lo senyor Guerau nos ha proms despedir-ho encontinent.
Per lo de Gandesa anam informant, y est en la enprenta un
memorial en dret he fet. Guarde Du a vostres magnicncies.
19.III.1637)
He rebut los papers que ara me han enviats, nosaltres no podem
moure ninguna cosa que no tingam lo paper del senyor Vinyes y, ax,
ells sn los que se han de moure. Quan<t> ho fassen, ja nosaltres
farem nstron dever, que [h]y estam molt attents.
Molt b [h]a fet lo senyor misser Mur de tornar-sen, pus tenem
la llicntia del senyor visrey.
En lo de Gandesa, vrem inclinats a estos senyors, que lo senyor
Berart no se [h]avia ben comesa a si la causa, sin que se [h]avia de
comtrer a hu dels dos jutjes que [h]avien iudicat, y ab ax aparexia
que se aquietaven que la causa rests en la Real Audincia, y pero
[h]avem donat suplicaci y fet comtrer la causa al senyor Vinyes,
qui [h]avia succehit a Montaner, per noresmenys la part insistex en
la excepci, per pensam revner-la. Jo hi u un memorial que [h]a-
vem estampat y envi lo sndic aqu, que pens ha agradat. Si apar
enviar-me per ell alguna cosa, ne rebr merc.
Les dems causes estan ab comunications de pros, ques fa
diligntia en cobrar per passar-las avant.
Ja lo clavari me ha acudit [i. e. pagat], perdonen de lenfado que,
com no s utilitat de la ciutat detenir-se lo diner, pero me donava
pressa, que per la ciutat bestraur ym detindr tot lo que voldran.
[P. S.] Tamb envia lo sndic les llutions.
26.III.1637)
Per ara no tinc que dir altre cosa en los negocis sin que estigan
molt certs que ass se fa lo ques pot y que, si acars tornaven escriure
que vingus lo senyor misser Mur, nol fassen ax venir de prompte,
sin quens avisen perqu ne tornam donar rah a sa excellncia, qui
sempre mostra desijar fer merc a exa ciutat. No escric ass perqu
pens se nhaja de parlar-ne ni perqun tingam nenguna suspita, sin
perqu s b ne estigan avisats, per si [hi] [h]avia algun descuyt o algun
olvit per ass del que ha passat. Guarde Du a vostres magnicncies.
30.IV.1637)
Lo senyor Vinyes nos ha donat lo memorial, cpia del qual envia
lo sndic. Apar-me que ass s cosa molt preiuditial y de gran impor-
tntia, conv ques mire ab molt gran atenti y vejen qu podem y
devem respondre, y que sia ab la diligntia possible, que ja saben que
estos senyors se prenen tot lo temps que volen per a sos negocis y,
determinats una vegada, volen que los altres vajen a la posta. Guarde
8.VI.1639)
130

He tingut per molt gran la merc que exa ciutat ha fet a mon ll
ab la mia futura successi. Plega al Senyor acertem los dos a servir-la
com desijam.
Lo diner de la Cnoves se procurar cobrar, si b [h]aur dsser
ab litigi, que ax ho comprengu antes quens retirssem, que jo anava
en lo negoci, per, sia de una manera o de altre, procurarem que la
ciutat sia servida. Guarde Du a vostres magnicncies.
130. Aquesta carta i les dues segents estan extretes del registre 21 de corres-
10.XI.1639)
131
Lo mateix paper que a eixa ciutat ha fet presentar lo magnch
misser Anglasell se s presentat tamb a la Diputati y la ciutat de
Barcelona y a las dems ciutats, vilas y llochs del Principat, y tots
han fet la resposta en poder del notari de la presentati qual la que
va ab la present de la ciutat de Barcelona, acomodant-ho cada hu a
son propsit, que s estat narrar tot lo que ns vuy han fet per servey
de la guerra, supplicant a la que sa magestat sie servit tenir-se per
content de aqueixos serveys. Emper la Diputati y la ciutat de Bar-
celona han passat ms avant, que juntaren sos assessors y advocats
y altres aplicats, los quals los aconsellaren que enviassen a sa excel-
lncia lo paper que tamb ser ab esta, que t respecte tant al com
y general de tota Cathalunya com tamb al particular de Barcelona,
que podran acomodar-lo al particular de aqueixa ciutat y, puys tindran
al camp un procurador, podran enviar-li lo plech y, en lo entretant,
suplicar al senyor Anglasell sie servit no murer ninguna /v/ cosa. Fins
vuy sa excellncia no ha respost y nos sab que en ninguna part se
sie exequutada la crida rigurosa de haver de anar tots, sin que sn
anats aquells que han volgut anar y se sol [sic, sn] volguts escrurer
y, ax, se ns anat lo diputat militar de ass ab quaranta hmens, y la
ciutat n[h]i ha enviat altres tants, y ar se resolgu que no [h]y ans
conseller per no tenir possibilitat, no obstant una carta molt rigurosa
que tenian de sa magestat, ques leg ar en Consell. Ass s lo que
en aquesta matria ha passat y lo quem demanan ab sa carta. Guarde
26.IV.1640)
Les crides de las fortications no sols se sn fetes aqu, per per
tota Cathalunya, y la consolati que ns vuy han tingut las dems uni-
versitats s estat pagar, perqu altrament los amanassan grans gastos
y despeses, com en las primeras pagas.
La ciutat de Barcelona se exim de la primera paga, ab qu per lo
de la soldedesca, perqu tingus diner per fer las llevas, obtingu se li
als lo segrest li tenian fet en poder dels arrendadors de la neu, y no
se nha parlat ms. Ara nos sab li hajan dit ninguna cosa, que com t
embaxads en la Cort o en lo cam ser aquexa molt bona escapatria.
131. La carta s escrita de la m de Josep Passa, noms la signatura s aut-
grafa de Fontanella.
Diuen que suplicaran a sa magestat si aquexa ciutat t algun motiu per
defenar-se o obtenir
132
de sa excellncia de grtia. Ho por dir, per
dupto molt li admeten ninguna cosa. A las primeras pagas ja alguns
se oposaven per iusttia, per ning ho obtingu, y la matexa ciutat de
Barcelona volgu rmar cert dupte y tanpoc no li aprot, y leshores
se valgu del remey de dir que en aquella ocasi tan apretada tenia
necessitat del diner de la neu, y ax li valgu, y may [h]a pagat. Las
dems universitats van pagant sens dicultat alguna per evitar gastos
de execucions. Guarde Du a vostres magnicncies.
132. I. e. aconseguir son objectiu.
ARXIU MUNICIPAL DE VIC (AMVI)
Fons histric de Vic
V1. De Joan Pere Fontanella als consellers de Vic (Barcelona,
16.VII.1629)
133
Tinch a molt gran merc la que exa ciutat me ha fet en voler-me
a mi elegir entre tants en advocat seu. Plega a Du que, com s lo de-
sig de servir a la ciutat, puguen sser les obres, que assegur a vostres
magnicncies ne restar la ciutat satisfeta, y jo content. En tot lo que
se oferir poran vostres magnicncies manar-me ab molta liberalitat,
que en tot acudir com dech. Guarde Du a vostres magnicncies.
7.V.1634)
134
Estos senyors que vostres magnicncies han enviat han volgut
que jols acompanys en totes les actions han fetes, y en particular
ab lo senyor visrey y ab lo magnc misser Mir. Quan<t> sn arribats
han trobat la mar molt alta, per vent [i. e. veient] lo senyor visrey la
bona correspondntia de la ciutat, que ha alabat molt, se s moderat
molt. Trobaren lo negoci en estat que [h]avien determinat anassen
dotze companyas, y ara no n[h]i [h]aur sin dos de xiques, y aque-
xes perqus troben ja per aqu, yns ha dit lo senyor visrey, quan<t>
nos som despedits dell, desprs de [h]aver encarit molt la acti de la
ciutat en enviar estos senyors, que, si no fra que ja se troban aqu
los soldats, no n[h]i [h]agueren anats ninguns, y que, fent-ho b la
ciutat, com li oferien, ell los ne traur de prompte. Estos senyors no
han dexat diligntia a fer que pogus aprotar y [han] posat tots los
medis a propsit, que han remediat lo negoci desta manera, que no s
estat poc. Lo que resta s que vostres magnicncies procuren que lo
senyor visrey entenga que aqu se li cumple lo que se li ha proms, de
assistir a estos senyors que van aqu,
135
y procurar per tots los camins
quen resten satisfets, que, si no [h]u feien, seria sens dupte pijor y sen
poria esperar un mal succs. Jo, per lo que desig lo b de la ciutat,
ho suplique per ma part a vostres magnicncies, quen restar molt
aconsolat, perqu, no fent-ho, temeria alguna gran desgrtia. Guarde
133. Aquesta carta es troba al volum 11 (CR 1627-1630).
134. Aquesta carta i les sis segents es troben al volum 12 (CR 1631-1635).
135. I. e. les dues companyies petites de soldats destinades a Vic.
V3. De Joan Pere Fontanella als consellers de Vic (Barcelona, 15.V.1634)
Per [h]aver escrit llarch en un paper a part, ab esta ser breu y
dir sols que mha pesat y pesa summament dels treballs que aquexa
ciutat patex sens culpa. Lo senyor visrey nos troba en esta ciutat, que
ha dies an a Vilafranca y, ax, lo sndic no ha pogut veurel. [H]a-
vem determinat sen torns a donar rah a vostres magnicncies ab lo
paper que va a part. Lo que conv s que procuren de dexar satisfets
a exos senyors y a la iusttia en tot lo que pugan, que, fent vostres
magnicncies lo que poden, nols poden culpar, y, quant ho fassen,
ser iniustament. Si jo en altre cosa en estes aiccions puch servir a
vostres magnicncies, ho far ab molta voluntat. Guarde Du a vos-
tres magnicncies.
V4. De Joan Pere Fontanella als consellers de Vic (Barcelona, 20.I.1635)
Jo he vist la sentntia del pros de la causa de Rexach, que ab
la pressa que mhan donada no he pogut mirar altre cosa, y veig que
la dicultat no la tenen en lo del principal del blat, sin en los deu
sous ms de les tres lliures per quartera, y en ass lo jutje condamna
a la ciutat, ab motiu que les crides feren exa tatxa y encara, ans de
les crides, se venia al matex preu, y que ass ha ben provat la part, y
la ciutat no ha provat ab prova concloent res. Ass s lo que en sum-
ma diu la sentntia, y apar iusticada al que della se pot compendre,
maiorment dient que la aprehensi se fu desprs de la crida y, com
dic, encara que fos de abans seria lo matex si lo blat, com diuen est
provat, valia ax matex a ra de tres lliures deu sous. Aqu ho saben
millor que ass y, segons lo que han provat o poran provar, se poran
regir, per jo dupto no sia massa veritat lo que la sentntia diu y, si
s ax, no [h]y ha que pladejar ms.
La ciutat me condu a ra de sis lliures a 4 de juliol 1629, que
ns vuy foren sinc anys cumplits al juliol passat, y jo no tinc rebudes
sin tres anyades, restan-ne dos. Rebr merc les manen donar al
senyor canonge Jacinto Roca, que jo las tindr per rebudas. Guarde
17.II.1635)
He rebut la de vostres magnicncies y vist lo que mescriuen
de la anada del sndic a la Cort, al qual he procurat servir ab un
memorial que li he fet per a sa magestad, que, segons la poca nottia
tenia de coses en esta matria, no est mal. Pors donar aquex tot
primer per ambargar lo negoci ys spia all que [h]y ha contradictor,
y ja li he donat en un paper lo quem parexia devia fer per a la bona
directi del negoci, que s procurar ab totes veres, que no pens ser
molt dicults, [h]aver los papers dels contraris y enviar-los ass, que
ab ells se por en ferm y ab certitut respondre, que ara anam a las
votas,
136
y sens exa diligntia s[h]i pot poc dir.
Lo captol ha volgut que ossem lo memorial ells [h]avian fet fer,
en qu [h]avem posat dos consultes y dos dies los advocats de uns y
altres, que s molt llarch. Ver s que, com no tenen tanpoc plena no-
ttia del que los altres diuen, no han pogut ab certitut fer los contraris
ques deurian.
137
En , lo nic remey s [h]aver los papers de all. Jo
ass he procurat [h]aver un paper que estava en m de un home, de
qu lo sndic envia cpia, que donar alguna llum.
Lo sndic me ha dit escriur a vostres magnicncies paguen
estes consultes y los memorials. Si seran de ax servits, poran donar
al senyor canonge Jacinto Roca lo que los aparexer, que de quesvulla
me acontentar. Guarde Du a vostres magnicncies.
30.IV.1635)
Jo he tornat vurer ab ms espay y ab maior reps lo pros de
Rexach y trobe en ell que la dicultat ve sser en dos coses y en dos
punts, lo hu s que Rexach pret comptar y [h]aver lo preu del blat
segons lo que valia a 20 de mar 1631, que sel ne aport la ciutat, y
no conforme a 8, que lo [h]y aparaularen, perqu diu que leshores no
fonc perfeta la venda per no [h]aver-hi [h]agut preu, y laltre s que,
encara que compten segons lo preu de 8, tamb valia leshores lo blat
a ra de tres lliures deu sous.
Per entenc que se enganyen la part y lo jutje, perqu lo que
pretenen tindria lloc si quan<t> a 20 sen portaren lo blat [h]aguessen
fet preu, leshores [h]agueren [h]agut de estar a ell, per non feren
ni [h]i pensaren y, ax, si la venda primera o segrest o quesvulla que
fos nos pogu dir que fos venda per no [h]aver-hi preu, tanpoc ho
fonc la segona, perqu tanpoc no lo [h]y [h]agu, y ax no se ha de
guiar per aqu, sin que, per quant la ciutat li prengu lo blat, li ha
de pagar lo iust valor, y leshores apar se ha de comptar del dia que li
feren lo embarch, que leshores lo b o mal corregu per la ciutat, de
136. El sentit seria a les palpentes.
137. I. e. els contraarguments.
tal manera que, si [h]agus disminut lo preu, fra anat per la ciutat,
y si la diminusi corria y [h]aguera corregut per la ciutat, tamb ha
de crrer en son beneci lo augment. Maiorment que veig, segons
los testimonis, que lo ambarch nos fu contra voluntat de Rexach,
sin consentint-hi ell, de manera que des de aquell dia estigu per la
ciutat, y nos pogu lo valor alterar en dany seu si pujava ms ni en
dany de Rexach si venia a valer menos, y com se fu ab voluntat y de
consentiment de dit Rexach, no apar puga ara demanar lo valor que
tingu desprs lo blat.
Tota la dicultat ve a restribar si en aquell temps de 8 de mar
y abans valia ms de tres lliures lo blat, y en ass apar t la ciutat
ms exuberant prova, perqu la t del preu com del pallol, y Rexach
de preu particular y afectat, que alguns ne [h]agueren donat qualsevol
cosa perqu non trobaven, y aquex preu no se ha de atendre, sin lo
com, y veu-se que excedia Rexach en lo vndrer, que algun testimoni
seu diu que, venent-ne en lo pallol a ms de tres lliures, li fonc manat
nol vens a ms de tres lliures.
De modo que, essent ax, y passant ax les coses, apar que no
poden condemnar a la ciutat sin al valor del dia de lambarch, ques
fu de com consen-/v/timent, y segons estar millor provat lo valor
de aquell se far la tatxa, y ass apar s sens dicultat, y com pret
la ciutat tenir millor provat lo preu com de a ra de tres lliures apar
[h]aur de obtenir [i. e. reeixir].
Si podien forticar ms aquex preu com de aquell temps no da-
nyaria, y tamb sis podia provar lo que apar volgu articular la ciutat,
que quan<t> se fu lo ambarch se li digu a Rexach lo de la infor. a
ra de tres lliures que, no [h]avent-hi contradit, apar sen va acontentar
y, encara que nos provs altre cosa, se pot crurer, guiant-ho per est
cam, que obtindr la ciutat.
Ass se parla molt del negoci de Manresa
138
y seria b la ciutat
respongus tamb al memorial que, en lo que tant li va, no se ha de
acontentar de les dilignties dels altres. Advertesch-ho per lo b que
desig a la ciutat. Guarde Du a vostres magnicncies.
8.VIII.1635)
Lo senyor Sala, sndic de aquexa ciutat, s arribat ass y, per no
[h]aver-hi Audintia, s estat forat [h]aver [h]agut de acudir als conce-
138. Aquesta notcia i bona part del contingut de V5 ens remeten a la pretensi,
rebutjada per Vic, que serigs una seu episcopal a Manresa.
llers y demanar la relaxati dels presos y restituti de les penyores als
matexos concellers,
139
los quals ho han fet ab cauti que se ha prestat
de estar a dret, per s-se fet en nom dels matexos hmens per no
preiudicar-se aquexa ciutat ni subir ju. Convindr, en [h]aver-hi negoci,
demanar revocati de atentats en la causa, y pens se obtindr fcilment,
que s cert no podia la ciutat de Barcelona fer los procehiments en
preiudici de la causa. Del que se ha trobat ass apar que de ass hi
ha de [h]aver dos causes en la Audintia, per no se nha trobada sin
una de contenti de iurisdicti, ques fu en lo any 1631, en la qual
nos troba ques fes altre cosa sin citar lo sndic de Barcelona. Has
donat orde al sndic de Vic que sercs lo dems per poder tenir-ho a
punt per al primer dia. Guarde Du a vostres magnicncies.
26.IV.1637)
140
Lo negoci de la anada del senyor conceller en cap se s negociat
sens sser estat menester donar les cartes de aquexa ciutat,
141
per un
altre medi de menos rudo, que s estat informant lo Concell y enpre-
nent-ho destos senyors de tractar-ho a soles ab sa excellncia, lo qual
s estat content de allargar [i. e. diferir] la vinguda per a desprs de
acabat lo crrech, y pens quel detindran poc ass, que no ere sin per
lo del veguer y, dient-los nosaltres que, essent publicat per lo ordinari
y evitant-lo tots no ere possible que la ciutat se pogus valer dell, que
fra estat molt gran escndol, apar se sn tots molt aquietats, y ma-
iorment [h]avent-los dit que ja lo veguer estava absolt, y pens que, si
no aparexia venir, no sen parlaria ms, per s rah donar satisfacti
al superior en senyal de obedintia. Ass s lo que ha passat. Guarde
Du a vostra senyoria.
142
29.VI.1637)
Les crides de lusatge Princeps namque se publicaren ass primera-
ment y encontinent la Diputati iunt advocats y desprs brassos y gran
139. I. e. als consellers de la ciutat de Barcelona, que havien fet capturar dos
traginers de Vic, cognominats Codina i Font, en execuci dunes represlies instades
per Matar.
140. Aquesta carta i les onze segents es troben al volum 13 (CR 1636-1640).
141. El modus procedendi de Fontanella en aquesta negociaci explica que al dit
volum 13 shi trobi imprpiament la carta de 23.IV.1637 dels consellers de Vic al virrei
demanant-li difereixi lanada a Barcelona del conseller en cap, aleshores Francesc Albareda.
142. En aquest carta, com a V20 i s., Fontanella dna als consellers de Vic el
tractament de vostra senyoria en comptes de vostres magnicncies.
nmero de elets,
143
y los advocats declararen sser contra constituti ab
motiu que no estava lo rey present, y la convocati semblant y decla-
rati que [h]avia fet lo rey en Castella no se ere pogut fer sin estant
lo rey en Cathalunya personalment y, en executi desta resoluti, que
abrassaren los brassos, se ha acudit y acudex cadaldia ab embaxades
a sa excellntia y, nalment, se arriber a fermar dupte perqu les
tres sales ho declaren. [H]an-ne fet sabidora a la ciutat,
144
la qual per
persones eletas ho va tamb tractant. Ass s lo que passa, sens que
la ciutat haja fet ninguna manera de moviment, llevat de qu procura
que se exerciten les armes per en cars fos menester y que tingan las
provitions necess[rias], que s cosa quem par deuen fer tots. No me
ha aparegut per ara fer altre iunta, pus jo era sser estat en les altres
y sabia lo que [h]y [h]avia. Guarde Du a vostres magnicncies.
1.VIII.1637)
A la consulta del senyor sndic en conformitat del que de aqu
sens [h]avia escrit [h]avem respost lo senyor Prat y jo com veuran
vostres magnicncies ab un paper sen porta rmat de nostres mans.
[H]ans aparegut lo negoci [h]a de crrer de la manera escrivim. Si
altre cosa ocorrer en qu poder servir a la ciutat, ja saben ab moltes
ganes ho farem. Guarde Du a vostres magnicncies.
11.VII.1638)
Reb estos dies la de vostres magnicncies ab qu mescriuen lo
quels ha passat ab lo senyor don Bernardino de Marimon, enviat per
sa excellncia en estes coses de la guerra. Aquexa s matria en qu
nosaltres los advocats podem donar poc concell per no sser de nostra
facultat. Lo que acostumam s donar llum per hont se han de guiar
segons vehem han fet altres universitats de qus pot pendre exemple.
No sabem que ns vuy se haja tractat y resolt si no s ab la
ciutat de Barcelona, en la qual al principi se trob gran resistntia,
que tot ere tractar y ms tractar y anomenar persones, per desprs,
apretats de sa excellncia que prenguessen resoluti, la prengueren,
que fonc, en lo dels soldats, donar-ne cent cinquanta, y en lo de las
143. Fontanella es refereix a juntes de braos i a comissions interestamentals
paritries.
144. Fontanella pensa en la ciutat de Barcelona.
fortications, 10.000 lliures, dic deu mil, ab certs pactes y conditions
de certes grties que pretenen de sa maiestat, y en ass se estan, que
ninguna cosa ni altre se s posada encara en executi.
De aqu apar poden vurer lo que la ciutat pot fer segons ses
fores y promtrer lo que poran, demanant les mercs quels estaran
b, que, pus los ho oferexen, no apar ser mal tracte dir que serviran
ab tant ab qu sa magestat los fassa merc de ass o de all.
En lo de la causa de Matar, jo u aquell memorial sens posar-hi
ninguna cosa de lleuda ni altre cosa particular, perqu en la causa no
se ha may tractat ni parlat de lleuda ni de altre dret en particular, sin
que generalment pretenen de tots drets sser exempts. Desijaram se
fes ans dels feriats, que pensam tenir-ho ben avenat. Guarde Du a
[P. S.] Ara se diu lo rey ha enviat a sercar mil cinc-cents cavalls
y tres mils prens dels de ass per a Navarra, hahont diuen estan molt
apretats. Segons ass, si s veritat, conam que ass no [h]y [h]aur
guerra.
20.IX.1638)
Pensvem donar vuy a vostres magnicncies bona nova de la
causa de Matar, que pensvem publicar-la vuy matex
145
y no s estat
possible, perqu han demanat comunicati per tres dies y no s[h]i ha
pogut fer ms, per no faltar. Aderrem-nos a qus declars en lo
petitori, la una perqu tenim tanta iusttia en ell com en lo possessori,
com [h]auran vist en lo memorial en dret, que tot ere de petitori, y
laltra perqu ax ho [h]an volgut los que [h]u podien manar, tenint
nosaltres tota la certitut ques podia tenir que anava b. Ass ab secret
natural, en passar los tres dies pens tindrem bon recapte.
La causa de don Carlos me dna lo maior cuydado del mn en
vurer que laltra part no diu res ni respon ni replica a ninguna cosa
que nosaltres deduyam, rient-se de tot, y no podem atinar qus pot
fer, y ab aquest cuydado me he fet tornar portar lo pros y tornat
mirar en qu podia ass concistir. Per ass he tornat vurer y mirar
exactament lo privilegi en qu la ciutat se funda de tenir concessi de
totes les cartes de grties y drets de lluir y quitar de la vegaria, y he
trobat ere del rey don Joan, concedit en lo mas Plantalamor de Santa
Eugnia de Berga a 8 de juny 1472, y diu all que desprs, a 16, lo
145. I. e. pensvem aconseguir que es publiqus.
matex rey lo llo y aprov en Perelada, y lo privilegi deu tenir molts
captols, per ass no [h]y s sin aquest. He pensat que aquex privi-
legi se enclou dins del temps de las turbations de Cathalunya, de qu
apar nons podem valer per sser tot revocat ab la sentntia arbitral
del rey don Ferrando /v/ de lany 1481, que s en lo 2 volum de les
constitucions, ttol De violncia e restituci de despullats, conforme
se s declarat dos dies fa en respecte del castell de Tagamanent per
rah de una concessi [h]avia feta lo matex rey en les turbations, y
[h]an declarat no valia obstant la sentncia arbitral.
Trobo en pros que, per forticati de dit privilegi, se nha ex-
hibit altre eo un captol sol de un privilegi del dit rey don Ferrando
datum en Tortosa a 4 feb. 1496 per, com dic, no s tot ntegro, sin
un captol quen conrma un altre del privilegi del rey don Joan, per
no s la conrmati del captol que s menester. Y ay [i. e. Hi ha] un
error, que aquest privilegi del rey don Ferrando conrmant lo del rey
don Joan diu que fonc dat en Plantalamor a 8 de juliol 1472 y, com
est dit, no ere sin de juny. s error que se ha de soldar.
De modo que sn menester los dos privilegis llarchs per poder
soldar lo defecte de sser lo primer en lo temps de las turbations,
que altrament no faram res. Donen-hi recapte y a mi me manen, etc.
13.X.1638)
Ja, grcias a Du, [h]avem publicada la sentntia de Matar qual
la podem desijar, prou s estat millor sser-nos acontentats de qus
declars sobre lo petitori que no sobre lo interim ni altre possessori,
perqu ara est fet de una vegada y tots los carrers de Barcelona [h]au-
ran de prestar pacintia y aquexa ciutat exir de una gran molstia
de represlies de la ciutat y altres procehiments semblants, s famosa
sentntia y una de les coses millors que podia alcansar, gosen-ho vos-
tres magnicncies ab molt contento. Ja lo sndic ne enviar cpia, ab
la qual veuran com nos ho encerbillaven ab una restitutio in integrum
que demanaven, per [h]avem-la sabuda rebatre de manera que no ha
tingut lloc, y veuran tamb lo que ha aprotat lo meu memorial, de
qu ja tenen aqu cpia, que en tot l[h]an seguit.
En lo de Vilagelans, he vista la carta de 2 de octubre que scriuen
al sndic y los advertiments en ella fets, que estan molt b, si b un
poc carregats per a qui tant desija servir a aquexa ciutat y en tot se s
esmerat ns ass, com se s vist per la obra. De qualsevol manera sia,
[h]an de estar segurs que s[h]i ha fet tot lo ques devia y, per molts
advertiments que fassen, no dexaria de perillar la concessi si no fos
per la conrmati del rey don Ferrando, perqu en effecte la nostra s
concessi, y totes concessions sn declarades nulles en moltes parts
de la sentntia arbitral y assenyeladament en lo captol 5, sin que
tenim dos coses bones, la una que laltre part no nha oposat, y laltre
que tenim la conrmati, y estigan certs que per a son temps, quant
se noposs, estam previnguts de tots los advertiments nos fan y altres
ms ab quns defenarem. /v/
En lo que toca a la quexa que fan de qu ja altres vegades [h]an
advertit que don Carles no prov la successi de Rafel Joan, jo dic
tamb que ja n[h]avem oposat, de ax y de tot lo dems que conve-
nia, ab uns articles donats a 18 de juny proppassat, hahont ho poran
llegir, perqu diu lo sndic los ne envi cpia, sin que s pobre ex-
cepti, que les adiudications encara ques fassan sens citati de part,
fan prova mentres nos prova lo contrari y, ax, nosaltres [h]aurem de
provar lo contrari, mostrant que no succeh, altrament se ha de estar
a la adiudicati.
Quant a la citati de don Miquel de Rocabert dic dos coses, la
una que nos pot citar per sser denuntiat lo pros, y laltre y ms
principal, que ell no s hereu ni successor de Hostalric, ni en lo procs
de Tagamanent hi ha tal cosa, que jol tinc molt ben vist y mirat per
quan[t] s advocat. All Hostalric no [h]y tingu sin la jurisdicci,
y aquexa no l[h]a pretesa don Miquel, sin lo castell termenat y sos
drets, y aquexos nols t de Hostalric ni may Hostalric hi ha tingut
res, y ab ass sabran lo que [h]y ha perqu non tingan recansa de
no [h]aver-lo citat.
Finalment, en lo que t respecte a [h]aver exhibit lo acte en la
ballia, advertescan que no fonc cosa voluntria, sin necessria, que
lo sch ho pot fer mostrar, y procehia ab penes,
146
y nols ne dolga
lo cor, que prou lo [h]agueren trobat en lo archiu y en lo pros de
Tagamanent y altres parts.
Cregan que nons descuydam gens en los plets, maiorment en los
dexa ciutat, y que si fem o dexam de fer una cosa no s per descuyt,
sin molt sobrepensat, y esta bona voluntat [h]an de pendre de mi y
ms, que estimo molt me advertescan tot lo quels aparega per poder-hi
donar tota satisfacti, que [h]u acostum de fer de bona gana. Guarde
146. I. e. amenaava amb crrecs pecuniaris en cas de no exhibir lacte.
25.X.1638)
Lo senyor visrey ha volgut que mossn Illa, sndic de aquexa ciutat,
ans aqu ab unas cartas suas
147
y, [h]avent replicat que no podia sens
llicntia de vostres magnicncies, lo [h]y ha manat expressament y,
ax, no ha pogut fer altre cosa, perqu lo manament del superior s
sobre tot y se ha de obeir. s per lo dels soldats, que s[h]o han posat
tant al cap que parillen de un gran desayre les universitats que no
condecendiran a llur voler, que s cosa ben llastimosa.
En la causa de la escrivania, he fet un memorial en dret, que
veuran en poder del dit sndic. He dexat en obert lo cap de la ciutat, o
s de son inters particular, perqu me advertescan si t algun privilegi
o rah principal, a ms de les generals, que per a tots he posades en
lo memorial, que tinc por n[h]i haja, almanco no veig ho hajen dedut
en pros, sin sols considerations que pens mouran poc als jutjes.
En lo de Vilagelans, los privilegis de la ciutat estan de la manera
que dir mossn Illa, qui [h]u ha vist. Aporta-sels-ne per consultar-ho
aqu, que la causa no t tanta pressa.
Jo bese la m a vostres magnicncies de la merc me han feta
en les estrenes de la causa de Matar, a fe que s causa en qu ha
guanyat molt la ciutat, que ab ella se llevar de mil molstias, gosen-la
molts anys. Guarde Du a vostres magnicncies.
[P. S.] Al senyor canonge Jacinto Roca me faran merc de fer
donar les estrenes.
16.II.1639)
He rebut la de vostres magnicncies en qu me escriuen y do-
nan avs de las cridas de las fortications ques sn publicadas, acerca
de las quals referir lo que ass ha passat perqu de aqu pugan col-
legir lo ques deur fer. Encontinent que ass se publicaren, se uniren
ciutat y Deputati y feren fer lo vot que va ab esta, en virtut del
qual se feren embaxades a sa excellncia noticant-li la contrafacti,
suplicant-lo fos servit no passar avant y, per altra part, se ha escrit a
lembaxador perqu ho represents a sa magestat tamb, que no ha
aparegut fermar-ne dupte per encara conforme la constituti 11 del
ttol De observana de constitutions. Desprs se ha fet un manament
als concellers y clavari desta ciutat que pagassen dins deu dies quatre
147. I. e. ha volgut servir-se del sndic vigat com a servei de missatgeria propi.
mil y tantes lliures que li tocaven per los fochs de la ciutat, o dins
de dits deu dies posassen iustes rahons, que parexia ere citar-los per
comensament de causa. A la ciutat no ha aparegut comparxer sin
donar requestes a don Garau de Guardiola dient que ell no [h]avia
pogut fer exos manaments ni entrevenir en estes coses perqu diu las
fa com a tenint comissi de sa excellncia y no com <h>a mestre
rational, y com a comissari no pot, perqu seria ocial nou prohibit
per constitutions, ni com a mestre rational, per no tenir ms iurisdic-
ti de la que li dna la constituti nica del ttol De oci de mestre
rational, y ass se fehia perqu rms aquex dupte primerament. No
[h]u volgu fer ni tanpoc dexar-se presentar la requesta per no sser
habilitada de regent o canceller, conforme la constituti 11 del ttol De
ofci de protonotari, dient que aquella constituti [h]a rebut aquexa
interpretati. Vist ass, la ciutat ha volgut fermar ella lo dubte com a
part si don Garau podia fer estes coses en virtut de la constituti 11
De observar constitutions, y lo senyor canceller no li volgu decretar
la suplicati perqu don Garau no estava ben requerit, al qual senyor
canceller han tamb donat requestas perqu no decretava, y tanpoc no
ha volgut fermar dupte, /v/ per hal fermat la ciutat y lo [h]y [h]an
adms, de modo que se ha de declarar si lo canceller ha contrafet en
no [h]aver decretat la suplicati del dupte que fermava la ciutat contra
don Garau, y desprs, sil perden, han de tornar a don Garau a donar-li
requesta habilitada per poder fermar dupte si ell s ocial nou y si
pot fer estes coses, y, fora de aquex, entraran [en] si comparexeran o
no en virtut de la clusula o posen iustes rahons etc., o si fermeran
dupte si la pragmtica s contra constituti, o si prendran altre cam,
lo que per ara nos sab, sin que, mentre van estes coses, nos passa
avant ab la ciutat. Segons ass, vejan aqu lo que aparexer. Apar
que antes no passaran avant los han de noticar, com a Barcelona, la
quantitat que han de pagar, altrement no apar pugan caure en mora.
Del dems que succehir ja tindran a son temps avs. Guarde Du a
[P. S.] Desprs, segons les lletres de aqu, s advertit que diuen ja
lo que han de pagar y, ax, ja estan en lo cars prxim, y pero seria
b enviassen ass un sndic que tracts ab estos senyors tota cosa y,
sil desenganaven, faria lo que los dems per no sser executats, que
tot lo mn acut ja per ass, y no [h]y veig altre remey.
16.II.1639)
148
Desprs de despedit lo correu, he trobat que nos [h]avam ol-
vidat lo vot de la Diputati y ciutat, y ax lo envio ab esta, y lo que
he escrit que vinga algun sndic s fors per lo que ja tinc escrit, y
tamb perqu per ventura convindr aderir-se als duptes de la ciutat
perqu nols executen y, en tot cars, procurar de desviar la executi,
y almanco sabr lo que se far, que com s cosa tan grave s fors
hi haja persona. Guarde Du a vostres magnicncies.
22.III.1639)
Mossn Illa, sndic de aquexa ciutat, arrib en esta al temps ques
podia tenir alguna conana que los negocis perqu venia [h]avian de
tenir algun bon succs, perqu leshores la ciutat de Barcelona, que s
poderosa, hi feya cara, y, per no [h]aver volgut subiectar-se a [h]aver
de fer habilitar la requesta de don Garau de Guardiola y [h]aver vist
desprs, en lo discurs de sas pretentions, que los negocis no caminavan
com ella pensava, ho dex tot estar y determin enviar un embaxador
a la Cort, que s estat picar del tot lo cap a las altras universitats y a
totas pretentions que poguessen dir, com ho ha mostrat la experin-
tia, y lo succs dexa ciutat en lo del dupte que [h]avem perdut ho ha
denotat ben clar, perqu tots se desempanyen. Ara sols restava fermar
dupte sobre la pragmtica, per ns vuy ning ho ha gosat aconcellar,
desprs de [h]aver vist que no sen determinavan ni la Diputati ni la
ciutat y, ax, ni jo ho aconcelleria a vostres magnicncies, perqus
veu que no aprotaria, y seria grandssim dany [h]aver-hi decisi y
sentntia y, no [h]avent-la-[h]y, resta lo cam per a unas Corts. Per hont
ser fors pagar-ho, aqu o ass. Ja mossn Illa sen porta la partida
ordenada. Ell ha fet molt son dever, que no ha perdonat a ninguna
diligntia ni treball, sin que los negocis sn de tal qualitat que no s
possible poder aprotar. Guarde Du a vostres magnicncies.
23.IV.1640)
La matria de las fortications se s tornada somoure y tothom
acut a la present ciutat a pagar, y pagan ab protesta, y ning gosa
parlar perqu tanpoc no nacabarian res. A la ciutat de Barcelona per
148. s la segona carta del dia de Fontanella als consellers vigatans.
la primera paga li segrestaren lo arrendament de la neu, per no cobra-
ren perqu sobrevingu la necessitat de las guerras y alaren lo segrest
perqu la ciutat pogus millor acudir. Per esta segona paga nos sab
li hajan encara dit ninguna cosa, y, si no s que [h]u remediassen ab
los embaxadors a la Cort, temen la faran tamb pagar. Ass s lo que
passa, de hont podran vostres magnicncies collegir que nos poran
eximir, y lo no pagar no servir sin de acumular gastos. Guarde Du
14.VIII.1640)
Lo sndic de aquexa ciutat no se s pogut despedir ns ara perqu
sn tants los negocis y quefers que carregan de cadaldia a sa excel-
lncia que s estada ben menester tota solicitut tot aquest temps per
poder obtenir la llicntia que sen porta. Ab ella tindran los capitans
y cabos la jurisdicti que [h]an menester, ni repararan ms en si la
ciutat pot fer companyas <h>o no, pus restan aprovadas per sa excel-
lntia ab la jurisdicti que sels dna. Du Nostre Senyor vulla aiudar
als bons intents de aquexa ciutat y li done fores per poder expellir
los perturbadors de la pau pblica, y guarde.
13.II.1643)
149
Los dos negocis de aquexa ciutat, o s lo de la moneda y lo que
aportaven a crrec los embaxadors, se sn negociats a gust, conforme
[h]aur vostra senyoria ents per las cartas ques sn escrites de part
destos senyors que hi tenien les mans. A mi no se m[h]i ha de agre-
hir ninguna cosa, sin lo desig he tingut de servir a exa ciutat, del
que tinc per bastant premi [h]aver servit a qui desijava. Guarde Du
a vostra senyoria.
150
4.VII.1643)
Reb per lo sndic la de vostra senyoria y he tingut cuydado de
encaminar lo negoci que portava en comissi, del qual, en lo cap prin-
cipal, que toca al maior beneci de la ciutat, ne som ben exits. Lo cap
149. Aquesta carta i les tres segents es troben al volum 15 (CR 1643-1644).
150. Notem que a partir daquesta comunicaci el tractament que Fontanella
dna als consellers de Vic passa a ser vostra senyoria.
de mudar los ofcials no s estat possible [h]aver-lo pogut revner
per molta diligntia que s[h]i haja feta, perqu han dit ax tocava en
reputati dels provehits y tamb del llochtinent de mestre rational, qui
[hi] [h]avia entrevingut. Jo certes he tingut gran contento de [h]aver
negociat lo cap principal, quel tenia per molt difcults sens privilegi
o grtia nova de qui la podia donar. Ara la universitat se por un poc
remediar. Guarde Du a vostra senyoria.
8.VII.1643)
Ab rah mostra vostra senyoria lo contento [h]a tingut del que
sha resolt en lo Ofci de mestre rational en favor de aquexa ciutat,
que sen podia duptar molt, per estos senyors saben agrahir als que
servexen b al rey. Sols me ha donat pena lo pesar que mostren tenir
de no [h]aver alcanat laltre cap, de la mutati dels ofcials. Lo que
jo [h]aguera volgut, per lo b que vull a la ciutat, s se fos callat, per-
qu no [h]an de dir los miradors sin que sn interessos particulars
voler mudar los ocials sens causa que sn estats una vegada posats
legtimament per los passats no [h]avent-ho desprs desmerescut, y s
cert que nols ho concediran per ningun cam, y per ax no se ha de
dexar la fbrica,
151
que s tant en beneci de la ciutat, que seria una
gran nota y, quant se obtingus la mutati, no seria sin sercar plets
y qestions a la ciutat, ab qu per ventura gastaria tot lo que poria
guanyar en la fbrica. Jo desta manera ho sento, no s si menganyo,
lo cert s que desij acertar y aconcellar a la ciutat lo que conv. Guarde
17.VII.1643)
Pesam que a vostra senyoria no haja aparegut b lo que se ha
negociat en la iunta del Rational en orde al negoci de la fbrica, que,
com [h]avam revenut, y ab prou treball, y encara tement molt po-
der-ho alcanar, lo cap principal, nos aparexia [h]aver fet per la ciutat
una gran cosa. Per en aquest mn tot sn opinions.
Per a laltre cap he fet un parer a part, pus vostra senyoria mel
demana ab sa carta de 10 del corrent, que manco li agradar, per jo,
quan<t> se arriba al punt cru de [h]aver de dir mon parer, acostumo

151. Es refereix a la batuda de moneda local.
de dir-lo llevada tota contemplati. Lo dems jo [h]u dexo a la discreti
de vostra senyoria y a sa bona censura.
Y en lo quem dix lo sndic lo volen carregar de [h]aver enviat la
cpia de la determinati de la iunta, tement altre vegada no sels traga
en conseqntia, dic que no [h]y ha ocasi, que lo sndic no podia fer
menos de enviar-ne una cpia simple perqu la vessen [i. e. veiessin]
y sobre della prenguessen la resoluti quels aparegus, y ax no ser
causa de traure-[h]o en conseqntia, que lo que pot danyar s tro-
bar-se sempre escrit en lo Rational y ax resolt, que nos pot borrar,
y no [h]aver-ne enviat cpia lo sndic. Guarde Du a vostra senyoria.
10.VIII.1643)
152
Aquest mat s arribat lo correu y, essent-me informat per maior
del negoci, y pus diuen [h]a dsser ass prest lo sndic, l[h]e despe-
dit. Diuen que may en las altras fbricas [h]a entrevingut altre notari,
sin lo quels han assenyelat y, ax, no se ha de fer novedat. Y si las
[h]avem per los salaris del notari, faran sels donen tots los actes de
franc per poder-los archivar, ab qu cessar lo inters, y ms se que-
xen que aqu se han fet libranas y altres actes sens los ministres del
rey. Jo no s sim digu que podien dos simul stipulantes, per s cert
que, si no [h]u han demanat, ho [h]aur dit, perqu may hi he vist
fer difcultat, perqu no s preiudicial a ning, per ara ja veuen lo
que diuen los ministres. Ass s per ara, lo dems quan<t> lo sndic
sia ass, que esforarem per la ciutat tot lo possible. Seria b enviar lo
concert tenen ab lo notari de captol. Guarde Du a vostra senyoria.
[P. S.]
153
Ja deuen saber aqu que tenim ass
la armada de Frana,
sn 38 vexells y se nesperan ms.
Ar assenyel ab corn armada
Moniuc, y pensvem ere altre
nostra, y sn estats sinc vexells grossos
de lenemic. Sn-[h]y exides les 9 galeres
y vuyt vesxells. Esta nit los vehiem pelear, o s lo fum, y al-
guns raijs. Vuy los portan rendits, si b no sn encara arri-
bats, per tothom los veu venir.
152. Carta dins dun plec de correspondncia dels segles XV-XVIII.
153. Reprodum lestructura quasi potica daquest post scriptum, reprodut al
quadern dimatges.
15.IX.1643)
154
Lo sndic y jo, en conformitat del que sens ha escrit, som anats
al senyor regent, que ja saben no s ass lo senyor visrey, y l[h]avem
trobat molt caps ja del negoci perqu lo sots-veguer [h]avia ja avisat
enviant lo privilegi y quexant-se que se li usurpaven la jurisdicti, que
los ordinaris no podien fer lo que fehian ni la ciutat valer-se de aquells.
[H]avem per nostra part informat valentment y [h]avem alcanat una
carta ab qu se li diu que dexe fer a la ciutat, que lo seu privilegi de
sots-veguer no s privatiu als ordinaris, que ax ha aparegut al Real
Concell, y que procure tota conformitat ab la ciutat y altres coses
semblants a estas, fent-li quexa particular dsser tan cuydads en es-
tes ninyeries essent-ho tan poc en lo que ms convenia, com lo dels
monaders y altres coses que [i. e. de qu] no nha donat ningn avs.
Y ax vostra senyoria pot continuar son exercici y, si acars hi [h]aur
alguna novedat, servir-se han tornar avisar perqu s[h]i done remey
del tot sufcient.
En lo dems de las denuntiations, no ha aparegut a estos senyors
per ara ques fes, y a mi tanpoc nom par hi haja cosas tan rellevants
que necessiten de tan prompte remey, ni prpriament en elles, si no
s en lo del dret del vi, s instntia legtima la ciutat. Ab tot, si apar
devem insistir, ho farem molt de veres. Guarde Du a vostra senyoria.
23.IX.1643)
Lo sndic y jo anrem a sa excellncia en ser arribat y li digurem
las iustas quexas que la ciutat tenia del sots-veguer, suplicant-lo fos
servit manar-las remediar, y li representrem los inconvenients podien
resultar dels desrespectes que usava ab la ciutat. Remetns al senyor
regent, al qual anrem tamb, yl tornrem informar, aiustant-hi de
nou lo dels moneders conforme la ltima carta, y donrem suplicati
perqus fes la evocata causa y se envis a rebre informati, lo qual
senyor regent sen port la suplicati en Concell, y la resposta s estada
que a aquells senyors nols parexia poder-se per ara procehir sin per
una carta ab qu li donassen una gran fraterna, que creuen bastar
per refrenar-li la audcia, que diuen jals [h]a escrit ass molt compun-
git ab grans ofertes de tenir gran correspondntia ab la ciutat. [H]a-
vem fet grans rplicas de ms a ms, y no s estat possible [h]aver-ne
154. Aquesta carta i les set segents es troben al volum 15 (CR 1643-1644).
pogut traure altre cosa. A mi me ha pesat, per no [h]y puc fer ms,
que ass diuen que consideran que fent-ho lo Concell de altra manera
poria sser ocasi de maiors inconvenients en la administrati de la
iusttia. Guarde Du a vostra senyoria.
24.X.1643)
Los negocis de aquexa ciutat [h]avem tractat lo senyor Rexach
y jo com a cosa prpria, sens faltar un punt, y en particular lo del
sots-veguer que tant importa, que l[h]avam portat a punt de [h]aver-se
resolt que se ans a rebre informati, sin que se n[h]agu de anar
tan repentinament lo senyor visrey, y lo senyor Anglasill ab ell, que
no fonc possible poder posar en executi la resoluti, per conam
tornaran prest y leshores se executar sens difcultat.
Lo negoci del secretari per entrevenir en los actes nos ha aparegut
tant posat en rah com lo que ms y, ax, ho [h]avem molt esforat.
[H]avial emprs lo senyor Anglesill, per sa anada no ha donat lloc
de poder-lo acabar.
Per a respondre en lo negoci dels cops aguardava que se nans
lo senyor sndic per portar la resposta, pus ha molts dies estava de dia
en dia per anar-sen. Lo que dic s que s fors sem torne enviar lo
parer que jo u per combinar-lo ab lo que se s fet en contrari. En
tenir-lo jo procurar servir a vostra senyoria, a qui Du guarde.
6.XII.1643)
Per lo negoci de Puialreu [h]avem informat molt deveres al se-
nyor visrey, regent y los del Concell criminal perqu [h]avam ents
que, en lloc de castigar-lo, lo volian premiar donant-li la vegueria de
Camprodon y, perqu la pogus obtenir, un privilegi de ciuted honrat
de Barcelona, encarint-los lo molt que dexaria desconsolada aquexa
ciutat, essent estada sempre, y s vuy, la primera de las que ms [h]an
acudit al servey de sa magestat y de la provncia, y que aparexia rah
que, desprs de [h]aver-li a la ciutat concedit un magnc jutje de Cort
per a qu ans a rebre las informations, y [h]aver-las fetas tan superiors,
se dexassen los delictes de aquell no sols impunits per remunerats.
Tots nos respongueren, y lo senyor visrey matex, que si tenia delictes de
qu ells encara no estaven ben informats sin per maior, lo castigarian.
Per desprs [h]avem ents que estan en opini que la ciutat se [h]a-
via de tenir per contenta quel traguessen de aqu, ab qu cessarian
las quexas y la ocasi dellas, y que l[h]ome ha fets molts serveys ab
los mal affectas, al quels [h]avem respost lo ambrest de lhome, de
com per a fer la sua se valia de amanassar quels denuntiaria per mals
affectas, ns arribar a oposar defectes y coetxos als ministres superiors,
que se [h]a exprimenta[t] ab alguns de aqu per a fer la sua, y temo
que vullan fer altra cosa sin lo que ass tenen de principi concebut.
Hans aparegut escriure-[h]u a vostra senyoria perqu vejan llur desig
y sa casi determinada voluntat, los quals tamb han volgut ho scrigu-
ssem. Vostra senyoria veja lo que conv con-/v/tra tan determinada
resoluci, si per ara ser millor fer del joc manya, pus apar no shi
pot guanyar res. Guarde Du a vostra senyoria.
21.XII.1643)
Lo senyor sndic de aquexa ciutat Onofre Rexac sen va desta,
jon puc fer bon testimoni, molt desconsolat per no [h]aver pogut ne-
gociar los negocis que aportava a son crrech a total gust de aquexa
ciutat com se desijava, que lo temps s tal que apar a estos senyors
ser necessari portar las cosas diferentment del que en altre temps, y
s fors passar per lo que ells ordenan, y [h]avem de pensar que ells
sn los que ho acertan. Jo he fet lo vot dels cops, lo qual sen porta
lo sndic. Du done a vostra senyoria molt bones y molt santes festes,
y guarde.
V30. De Joan Pere Fontanella als consellers de Vic (Barcelona, 6.I.1644)
He rebut la de vostra senyoria y vist lo que se mescriu de la
determinati se ha pres aqu de desensicular a Pujalreu, sobre qu se
demana mon parer. Lo qual dic breument que, si b dit Pujalreu se
s portat tan malament ab la ciutat que no merex ningunas cortesias
ni honres ni respectes della, per la ciutat no ha de fer sin all que
pot, y no ms, que ni s reputati de la ciutat fer lo que no pot, ni
tanpoc lo [h]y passarian los superiors a quis recorreria y, ax, no me
apar se dega executar la dita determinati ax secament perqu, per
poder sser desensiculat b, [h]a dsser citat y ab conexena de causa,
y no ax ex abrupto y, encara citant-lo, per ventura no nexirian b, ats
que de tot lo que linculpen hi ha causa en lo Concell criminal, en qu
encara no se ha pres resoluti en favor de la ciutat, ans per ventura
contra, y seria declarar los mrits de la causa criminal declarar ara
que per all ha dsser desensiculat. Jo vull lo b de la ciutat y, per
aquex respecte, no voldria se embasss en cosa que no n[h]agus de
exir b. Du los ho perdone als quins embarassaren la causa principal
en signicar <h>o dir que la ciutat se donaria per satisfeta sols quel
traguessen de aqu, que fonc tota la perditi de la ciutat, perqu estos
senyors diuen que ab ax se empenyaren al que ss fet. Per ax s
ja passat, no s menester tornar-hi. Guarde Du a vostra senyoria.
10.II.1644)
Reb la de vostra senyoria per mans del senyor sndic per lo
privilegi de las insiculations que portava en instructi, lo qual se ha
donat tan bona manya que, dins del temps, que ere tan breu, ha tingut
lo privilegi despedit y sen va ab ell, al qual se han de donar grcias
de sa bona diligntia. Jo ne he tingut particular contento.
En lo que toca al negoci dels pares de la Companyia, jo s que
han tingut una consulta y los advocats los han dit que no podian
tenir lloc los procehiments de la cort del bisbe, maiorment [h]avent
ja comenat causa en la cort secular de la Real Audintia, per rah
dels quals, si anavan a la cort ecclesistica, s cert los farian parar
y, ax, apar que de aquex particular no ser menester tenir cuydado,
sin aguardar quan<t> articularan, que, al que veig, volen intentar
possessori sens entrar en mrits, y per ass ser menester preparar-se.
Guarde Du a vostra senyoria.
28.IV.1644)
Ar se tingu la iunta que vostra senyoria [h]avia ordenat, y estos
senyors han dit que no podien donar son vot que no tinguessen lo
privilegi y lo processet que han fet y acostumen fer en estes coses y
los exemplars que [h]y ha. Servir-se han de enviar-ho tot sens falta ys
pendr la resoluti ques deu, que tots tenim gana de acertar. Guarde
Ramon Carles Maringela Magdalena Bernat Maria
Rub i Alemany 1645 Fontanella Fontanella 1646 Sala i Fontanella
Fontanella de Bellpuig II i Safont i Safont Ferrer i Safont
(*1618- (1626- ( 1695) (dArenys)
1639) 1652) (1628-1684)
QUADRE 1: FAMLIA FONTANELLA
Desconeixem la mare dels germans de Joan Pere i de Joan Fontanella.
No garantim que els germans Sala i Fontanella estiguin ordenats per la data de naixement.
Les dates de les aliances corresponen a la signatura de captols matrimonials.
Joan
1
Caterina
Fontanella 1574 Cerd
( 1621) ( 1583)
Josep Anna Francesc Josep Magdalena Benet Maria
(*1601- (*1603- 1618 Pere Rub (1606- 1627 Safont (*1609) Margarida
1606) 1639) (1593c.-1639) 1680) i Malla (*1611)

Josep Carles Marianna Josep Sala Gertrudis Ignsia Francisco
Alemany Alemany Alemany Fontanella 1690 Vivet Sala 1668 Antich
de Bellpuig de Bellpuig III de Bellpuig (1651- i Vives Fontanella
i Fontanella ( 1721) i Fontanella 1706)

Francesc Maria Teresa Antnia Agustina Josefa Gertrudis
Sala 1703 Sala i Vivet Sala i Vivet Sala i Vivet Sala i Vivet Sala i Vivet
Alemany i
Santgens
Francisca Ramon
Sala i Sala 1729 Sans i Mont-rodon
Joan Pere Margarida
Fontanella 1598 Garraver
i Cerd ? ( 1658)
(1575-1649)
Joan
Fontanella
( 1633)

2
Rafela
1584
ARBRES GENEALGICS
ngela Miquel Anna Joan Altres
Fontanella Joan Fontanella Soler cunyats de
Ferrer Joan Fontanella
( 1633):
Esteve
Maure
Narcs
Bassols
Maringela
Josep Clara Francesc

1
Helena
(1614-1651) 1629 Broc (*1618) (1622- 1649 Serra
( 1629/31?) (professa: (1682/83?) ( 1652)

2
Jeroni Contesina)
1631 Jaubert
( 1652)
Josefa Joan Josep
1
Maringela
Fontanella Fontanella Fontanella 1680 Flors i
(lla i Serra i Ardena Costa
natural) ( 1670) (*1655) ( 1681)
( 1721)
Benet Sala Magdalena Francisco Bernat Maringela John Kies
Fontanella Sala 1685 Manresa Sala Sala 1690
(1655, Fontanella i Moncorp Fontanella Fontanella
test. 1699) (*1670,
test. 1701)

2
Maria
1685 Palmerola

2
Estsia
1652/54? Ardena
QUADRE 2: FAMLIA ALEMANY DE BELLPUIG
Jaume Jaume Alemany de Bellpuig sr.
Espuny (test. 10/III/1565)
Mart 1575 Agns Alemany Jaume Alemany de Bellpuig jr.
Marianna
Joan de Bellpuig ( 1621) 1567 Sagarriga ( 1594)
Espuny

2
Elena, vdua
de Jeroni Joan
de Malars
Josep Espuny Carles Alemany de Bellpuig I Jernima Joan
Alemany ( 1642) 1593 de Malars ( 1625)
Jacint Alemany Jeroni Alemany Josep Ros i Reig Marianna Alemany
de Bellpuig de Bellpuig ( 1636) 1619 de Bellpuig
( 1635)

Teresa Josep Ros Carles Alemany Maringela
Ortaf Alemany de Bellpuig II 1645 Fontanella
de Bellpuig (avantposa el cognom i Safont
matern) ( 1695)
(1626-1652)
Carles Ros (?) Maria Grcia
i Ortaf Ros i Ortaf
Josep Alemany Carles Alemany Marianna Alemany
de Bellpuig de Bellpuig III de Bellpuig
i Fontanella ( 1721) i Fontanella
Hiplita Bonaventura
Alemany Ortaf i Vilaplana
de Bellpuig
Antoni Alemany
de Bellpuig
Ortaf i Ros
Hiplita Ortaf (Ros, dOrtaf) assum el cognom Alemany de Bellpuig i el trans-
met al seu ll Antoni.
Francesc Anna
Montpalau
Bernat Alemany Maringela
de Bellpuig 1556 Montpalau
Helena Alemany Josep Alemany Toms Alemany
de Bellpuig de Bellpuig de Bellpuig
Jacinto Ros Maria Teresa Ros
i Alemany i Alemany de Bellpuig
de Bellpuig
Bernat Sala Esteve Alemany Florit
(?) Fbregas
(1597) de Blanes (1623)
Bernat Sala Elena Alemany
dArenys 1601 i Fbregas (test. 1616)
(1571-1618)
Francesc Sala Elisabet Ferrer Margarida Sala Francisco Vivet
i Alemany (*1604) 1624 Cabanyes i Alemany 1625 i Palol
(test. 1643) (test. 1643)

Bernat Sala Magdalena Fontanella Francesc Sala
i Ferrer (dArenys) 1646 i Safont (test. 1686) i Ferrer (test. 1652)
(1628-1684)
Josep Sala Gertrudis Vivet Germans de Josep Sala:
i Fontanella 1690 Ignsia, Benet,
Magdalena, Bernat
i Maringela
(vegeu quadre 1)
Francesc Sala
Alemany i Santgens
Maria Teresa Sala i Vivet
1703
QUADRE 3: FAMLIA SALA
2
Anna Milsocors 1603
Bernat Sala i Alemany Magdalena Maria
(cridat hereu per Esteve 1625 Vivet i Palol Sala i Alemany
Alemany Florit)
(1607-1630)
Esteve Sala Francesc Sala Maria Masdu
Alemany i Vivet Alemany i Vivet
(*1627) (1629-1676)
Francesc Sala Maria Santgens
Alemany i Masdu
(1648-1691)
Aquesta no s una bibliograa cientca i exhaustiva sin mera-
ment instrumental. Noms hi fem constar, per a la seva localitzaci,
les obres que han estat objecte de referncia o cita al llarg del volum.
Aix, lgicament no hi incloem inventaris darxius i altres dipsits do-
cumentals. Per no afeixugar-la innecessriament, tampoc no hi inserim
obres generalistes o enciclopdiques ben conegudes, encara que hagin
estat citades, per exemple el Nomencltor ocial de toponmia major
de Catalunya, la Catalunya romnica, la Gran Geograa Comarcal de
Catalunya, la Gramtica del Catal Contemporani, els Dietaris de la
Generalitat de Catalunya, el Manual de Novells Ardits, etc.
Adroer i Matas 1994 = ADROER PELLICER, Maria ngels, MATAS BALAGUER,
Josep, Sobre la propietat i la regncia de les notaries a la demar-
caci de Girona, dins SANS I TRAV, Josep Maria (coord.), Actes
del I Congrs dHistria del Notariat Catal. Barcelona, 11, 12 i 13
de novembre de 1993, Barcelona, Fundaci Noguera, p. 493-514.
Albareda 2007 = ALBAREDA I SALVAD, Joaquim, Als 250 anys de la carta
municipal de Ripoll, ACECR, 2005-2006, p. 161-171.
Alcoberro 1984 = ALCOBERRO, Agust, Visi popular del bandolerisme
del XVII: una aproximaci, dins [Actes del] Primer Congrs dHis-
tria Moderna de Catalunya, vol. II, Barcelona, Edicions de la
UB, p. 569-577.
Alonso 1998 = ALONSO RODRGUEZ, Henar, Los formularios notariales
como instrumentos para la aplicacin del derecho. Anlisis de
un Art de notaria cataln del siglo XVI, dins Actas III Jornadas
de Historia del Derecho: La aplicacin del Derecho a lo largo de la
historia, Jan, Universidad de Jan, p. 203-233.
BIBLIOGRAFIA
Alonso Romero 1991 = ALONSO ROMERO, Mara Paz, Theoria y Praxis
en la enseanza del Derecho: Tratados y Prcticas procesales en
la Universidad de Salamanca a mediados del siglo XVI, AHDE,
LX, p. 451-547.
Alonso Romero 2004 = ALONSO ROMERO, Mara Paz, Ius commune y
derecho patrio en la Universidad de Salamanca durante los siglos
modernos. Trayectoria docente y mtodos de enseanza de Antonio
Pichardo Vinuesa, Juan de Solrzano Pereira, Francisco Ramos
del Manzano y Jos Fernndez de Retes, dins DIOS, Salustiano
de, INFANTE, Javier i TORIJANO, Eugenia (coords.), El derecho y los
juristas en Salamanca, siglos XVI-XX, Salamanca, Ediciones Univer-
sidad de Salamanca, p. 43-148.
Alonso Tamb 2001 = ALONSO I TAMB, Anna, Enclaus espacials de la
prostituci a la Barcelona del segle XVII, dins Actes del V Congrs
Internacional dHistria Local de Catalunya [de 1999], Barcelona,
LAven, p. 421-431.
Amelang 1986 = AMELANG, James S., La formacin de una clase dirigente:
Barcelona 1490-1714, Barcelona, Ariel.
Amigant 1691 = AMIGANT, Pere d (1645-1706), Decisiones, et enucleati-
ones criminales, seu praxis Regii Criminalis Concilii Cathaloniae,
curiarum inferiorum, necnon aliorum tribunalium, ecclesiastico-
rum, et secularium, elucidarium, vol. I, Barcinonae [Barcelona],
Ex Typographia Raphaelis Figuer.
Amigant 1697 = AMIGANT, Pere d (1645-1706), Decisionum, et enuclea-
tionum criminalium congeries, seu praxis Regij Criminalis Concilij
Cathaloniae, curiarum inferiorum, necnon aliorum tribunalium,
ecclesiasticorum, et secularium, vol. II, Barcinonae [Barcelona],
Ex Typographia Iosephi Llopis.
Amors 1992 = AMORS I GONELL, Francesc, Correspondncia diplom-
tica de Joan Francesc Rossell, 1616-1617: una crnica de la Cort
de Felip III, Barcelona, IEC Memries de la Secci Histrico-
Arqueolgica, XLIII.
Antn i Jimnez 1991 = ANTN PELAYO, Javier, JIMNEZ SUREDA, Mont-
serrat, Francisco Mart i Viladamor: un pro-francs durante la
Guerra dels Segadors, Manuscrits, 9, p. 289-304.
Arabeyre 2003 = ARABEYRE, Patrick, Les ides politiques Touloue la
veille de la Rforme. Recherches autour de loeuvre de Guillaume
Benot (1455-1516), Toulouse, Presses de lUniversit des Sciences
Sociales de Toulouse.
Arabeyre, Halprin i Krynen dir. 2007 = ARABEYRE, Patrick, HALPRIN,
Jean-Louis, KRYNEN, Jacques (dir.), Dictionnaire historique des ju-
ristes franais: XII
e
-XX
e
sicle, Paris, Presses universitaires de France.
Arrieta 1984 = ARRIETA ALBERDI, Jon, La Junta para las materias po-
lticas e inteligencias de Catalua (1640-1642), dins [Actes del]
Primer Congrs dHistria Moderna de Catalunya, vol. II, Barcelona,
Edicions de la UB, p. 141-148.
Arrieta 1994 = ARRIETA ALBERDI, Jon, El Consejo Supremo de la Corona de
Aragn (1494-1707), Zaragoza, Institucin Fernando el Catlico.
Arrieta 1996 = ARRIETA ALBERDI, Jon, Las regalas en la Corona de
Aragn en el siglo XVII: A propsito de un dictamen de Silverio
Bernat de 1624, AHDE, LXVI, p. 365-443.
Arrieta 2008a = ARRIETA ALBERDI, Jon, El papel de los juristas y ma-
gistrados de la Corona de Aragn en la conservacin de la
monarqua, Estudis, 34, p. 9-59.
Arrieta 2008b = ARRIETA ALBERDI, Jon, La Lex regia en la obra de
Francisco Mart Viladamor: recepcin y evolucin del concepto,
Pedralbes, 28-I, p. 103-140.
Ascheri 1970 = ASCHERI, Mario, Un maestro del mos italicus: Gian-
francesco Sannazari della Ripa (1480 c. - 1535), Milano, Dott. A.
Giuffr Editore.
Ascheri 1995 = ASCHERI, Mario, Tribunali, giuristi e istituzioni dal medio-
evo allet moderna, Bologna, Il Mulino. [Edici de 1989 revisada.]
Aud 1997 = AUD I FERRER, Pere, Poder i societat: Tortosa, 1600-1650,
Tortosa, Cooperativa Grca Dertosense.
Badosa 2005 = BADOSA I COLL, Elisa, Lletres de canvi entre Barcelona
i les res de Perpiny a la Guerra dels Segadors, dins MINOVEZ,
Jean-Michel, i POUJADE, Patrice (ed.), Circulation des marchandises
et rseaux commerciaux dans les Pyrnes (XIII
e
-XIX
e
sicle), vol. 2,
Toulouse, CNRS-Universit de Toulouse-Le Mirail, p. 545-563.
Badosa 2007 = BADOSA I COLL, Elisa, Negocis, patrimonis, prstecs i
rendes a Barcelona entre 1600 i 1652, a partir dels inventaris
post mortem, EHDAP, XXV, p. 255-309.
Bajet 1998 = BAJET ROYO, Montserrat, La compilaci de 1588/89 i la
seva relaci amb els altres codis europeus del segle XVI, Pedralbes,
18-II, p. 123-134.
Bajet 1999 = BAJET ROYO, Montserrat, La compilaci de 1588/89: notes
sobre la seva sistemtica, dins SERRANO I DAURA, Josep (coord.),
El territori i les seves institucions histriques, vol. II, Barcelona,
Fundaci Noguera, p. 657-685.
Bajet 2005 = BAJET ROYO, Montserrat, Les estampacions de Constitu-
cions i altres actes de Cort (notes per al seu estudi), dins Actes
del 53 Congrs de la Comissi Internacional per a lEstudi de la
Histria de les Institucions Representatives i Parlamentries, vol. I,
Barcelona, Parlament de Catalunya i Museu dHistria de Cata-
lunya, p. 554-567.
Balaguer 1888 = BALAGUER, Vctor, Las calles de Barcelona en 1865, 3
toms, Madrid, Imprenta y fundicin de Manuel Tello.
Bardax 1592 = BARDAX, Ibando de (1586/1588), Commentarii in quatuor
aragonensium fororum libros, Caesaraugustae [Saragossa], Apud
Laudentium Robles Regni Aragonum et Vniversitatis Typographum.
Bargagli 2000 = BARGAGLI, Roberta, Bartolomeo Sozzini, giurista e politico
(1436-1506), Milano, Dott. A. Giuffr editore.
Barrientos 1999 = BARRIENTOS, Javier, Librera de don Sebastin Calvo de
la Puerta (1717-1767), oidor de la Real Audiencia de Guatemala,
Revista de estudios histrico-jurdicos, 21, p. 337-373.
Barrio 2005 = BARRIO MOYA, Jos Luis, La biblioteca jurdica de don
Fernando Queipo de Llano y Valds, consejero de Carlos II en el
Real de rdenes (1677), AHDE, LXXV, p. 683-700.
Barrio 2007 = BARRIO MOYA, Jos Luis, Una importante biblioteca ju-
rdica madrilea del siglo XVII: la del oidor don Luis Barahona
Saravia (1689), AHDE, LXXVII, p. 481-506.
Batlle 1981 = BATLLE, Carme, Las bibliotecas de los ciudadanos de
Barcelona en el siglo XV, dins Livre et lecture en Espagne et en
France sous lAncien Rgime. Colloque de la Casa de Velzquez,
Paris, ditions A.D.P.F., p. 15-34.
Belenguer 1987 = BELENGUER I CEBRI, Ernest, La legislaci poltico-
judicial de les Corts de 1599 a Catalunya, Pedralbes, 7, p. 9-28.
Belenguer 1994 = BELENGUER I CEBRI, Ernest, La Monarqua Hispnica
vista desde la Corona de Aragn, Estudis, 20, p. 57-82.
Belledent 1995 = BELLEDENT, Fernand-G., La Bibliothque publique de
lUniversit de Perpignan au XVIII
e
sicle, Revue franaise dhistoire
du livre, 88-89, p. 267-299.
Bly 2007 = BLY, Lucien, Peut-on juger un ambassadeur? Le risque
pour les ngociateurs, du dsaveu la condamnation, dins BERC,
Yves-Marie (coord.), Les procs poltiques (XIV
e
-XVII
e
sicle), Roma,
cole Franaise de Rome, p. 221-236.
Beni 1602 = BENI, Giacomo, De privilegiis i[uris] consultorum liber in
tres partes divisus. Quarum prima ea continet privilegia, quae pu-
blicis professoribus competunt. Secunda vero, quae in benecialibus
causis, et criminalibus tributa sunt. Ac demum in tertia, caetera
omnia eorum ofcio, atque dignitati concessa proponuntur, Venetiis
[Vencia], Apud Nicolaum Polum.
Benigno 1992 = BENIGNO, Francesco, Lombra del re. Ministri e lotta
politica nella Spagna del Seicento, Venezia, Marsilio.
Bentez 2001 = BENTEZ SNCHEZ-BLANCO, Rafael, Heroicas decisiones: la
monarqua catlica y los moriscos valencianos, Valncia, Alfons
el Magnnim.
Bermejo 2004 = BERMEJO CABRERO, Jos Luis, Apuntamientos sobre la
vida y escritos de Diego de Simancas, dins DIOS, Salustiano de,
INFANTE, Javier i TORIJANO, Eugenia (coords.), El derecho y los juris-
tas en Salamanca, siglos XVI-XX, Salamanca, Ediciones Universidad
de Salamanca, p. 567-587.
Bertazzoli 1601 = BERTAZZOLI (BERTACCIUOLI?), Bartolomeo (1520 c. - 1588),
Tractatus clausularum instrumentalium: in quo, praeter ea quae ad
litium integram discussionem, et causidicorum faciliorem pariter
instructionem necessario requiri videntur, accurate omnia etiam
difcilium quasi legum aenigmata passim enodata reperiuntur. [...]
Cui ad extremum eiusdem autoris elegans admodum repetitio ad-
nexa est l. si quis maior, C. de transactionibus, Venetiis [Vencia],
Apud Floravantem Pratum.
Bisson 1980 = BISSON, Thomas N., El senyoriu reial sobre Besal: a
propsit de tres privilegis de Pere I per a Sant Pere de Besal,
dins III Assemblea destudis sobre el comtat de Besal. Actes (1976),
Olot, [Amics de Besal i el seu Comtat], p. 35-41.
Bohigas 1978 = BOHIGAS, Pere, Un memorial sobre importaci de llibres
al Regne de Castella, EHDAP, VI, p. 245-256.
Bravo 1971 = BRAVO MORATA, Federico, Los nombres de las calles de
Barcelona, 5 vol., Madrid, Fenicia.
Broc 1918 = BROC I DE MONTAGUT, Guillem M. de, Historia del Derecho
de Catalua, especialmente del Civil, y Exposicin de las Institucio-
nes del Derecho civil del mismo territorio en relacin con el Cdigo
civil de Espaa y la Jurisprudencia, vol. I, Barcelona, Herederos de
Juan Gili, editores, 1918. Reedici facsmil: Barcelona, Generalitat
de Catalunya TJC (1), 1985.
Bueno 2003 = BUENO SALINAS, Marta, De hereditamentis o sobre el lecho
de Procusto, Initium, 8, p. 179-269.
Burgueo 1992 = BURGUEO, Jess, Del bisbat a la provncia. La con-
guraci territorial de la regi de Girona, Estudi General, 13,
p. 113-126.
Busquets 1980 = BUSQUETS I DALMAU, Joan, Lexili de labat de Besal
durant la Guerra dels Segadors, dins III Assemblea destudis so-
bre el comtat de Besal. Actes (Banyoles, 1976), Olot, [Amics de
Besal i el seu Comtat], p. 43-60.
Busquets 1989 = BUSQUETS I DALMAU, Joan, Bisbes espanyols i france-
sos a Catalunya durant la Guerra dels Segadors, dins ROSSICH,
Albert, i RAFANELL, August (cur.), El barroc catal. Actes de les
jornades celebrades a Girona els dies 17, 18 i 19 de desembre de
1987, Barcelona, Quaderns Crema, p. 61-87.
Busquets 1992 = BUSQUETS I DALMAU, Joan, Les ciutats catalanes de
lAntic Rgim: la reforma del govern municipal de Girona el 1601,
Manuscrits, 10, p. 415-439.
Busquets 1994 = BUSQUETS I DALMAU, Joan, La Catalunya del Barroc
vista des de Girona: La crnica de Jeroni de Real (1626-1683), 2
vol., Barcelona, PAM.
Busquets 2001 = BUSQUETS I DALMAU, Joan, Catalunya i la Pau de Westf-
lia. La missi diplomtica de Fontanella al Congrs de Mnster,
Estudi General, 21, p. 241-259.
Buyreu 2000 = BUYREU I JUAN, Jordi, La Corona de Aragn de Carlos V
a Felipe II. Las instrucciones a los virreyes bajo la regencia de la
princesa Juana (1554-1559), Madrid, SECCFSCQ.
Buyreu 2008 = BUYREU I JUAN, Jordi, Noves perspectives sobre la ins-
tituci virregnal a Catalunya, Afers, 60 (2008), p. 377-400.
Cncer 1608 = CNCER, Jaume (1559-1631), Variarum resolutionum iuris
caesarei ponticii, et municipalis principatus Cathaloniae : pars
tertia, Barcinone [Barcelona], Ex Typographia Iacobi a Cendrat.
Canet 1999 = CANET APARISI, Teresa, Los tribunales supremos de justicia:
audiencias y chancilleras reales, dins BELENGUER I CEBRI, Ernest
(coord.), Felipe II y el Mediterrneo, vol. III, Madrid, SECCFSCQ,
p. 565-598.
Canet 2008 = CANET APARISI, Teresa, Una visin de la poltica entre
Austrias y Borbones. Las tesis del veriloquium, dins FERRERO
MIC, Remedios, i GUIA MARN, Llus (eds.), Corts i Parlaments de la
Corona dArag. Unes institucions emblemtiques en una monarquia
composta, Valncia, Publicacions de la UV, p. 69-92.
Canet ed. 2008 = CANET APARISI, Teresa, Toms Cerd de Tallada: Visita
de la crcel y de los presos, Valncia, Publicacions de la UV.
Capdeferro 1999 = CAPDEFERRO I PLA, Josep, Una aproximaci a lac-
tivitat dels assessors ordinaris de la Diputaci del General de
Catalunya al segle XVII, dins SERRANO I DAURA, Josep (coord.),
El territori i les seves institucions histriques, vol. II, Barcelona,
Fundaci Noguera, p. 687-702.
Capdeferro 2001 = CAPDEFERRO I PLA, Josep, Joan Pere Fontanella (1575-
1649?): el Dret al servei de la Ptria, dins ALBAREDA I SALVAD,
Joaquim (ed.), Del patriotisme al catalanisme, Vic, Eumo Ed.,
p. 51-70.
Capdeferro 2002 = CAPDEFERRO I PLA, Josep, Atts los dits diputats no
eran sin procuradors...: Relacions entre els braos i la Diputaci
del General durant la celebraci de les Corts catalanes de 1599,
en Ivs Fvgit, 10-11, p. 849-870.
Capdeferro 2007a = CAPDEFERRO I PLA, Josep, El vigor de les institucions
de la terra a la viglia dels Segadors, dins ALBAREDA I SALVAD,
Joaquim (ed.), Una relaci difcil. Catalunya i lEspanya moderna
(segles XVII-XIX), Barcelona, Ed. Base, p. 47-83.
Capdeferro 2007b = CAPDEFERRO I PLA, Josep, Francesc Mart Viladamor
(1616-1689). Un catalan (trop?) dle au roi de France, dins
BERC, Yves-Marie (coord.), Les procs poltiques (XIV
e
-XVII
e
sicle),
Roma, cole Franaise de Rome, p. 425-449.
Capdeferro 2008 = CAPDEFERRO I PLA, Josep, Promoci, edici i difusi
dobres jurdiques a Catalunya a cavall dels segles XVI i XVII, Ivs
Fvgit, 15 (2007-2008), p. 537-559.
Capdeferro 2009a = CAPDEFERRO I PLA, Josep, Aggiornamento biogr-
c de Joan Pere Fontanella (1575-1649), dins SANSANO, Gabriel,
VALSALOBRE, Pep (cur.), Fontanellana. Estudis sobre lpoca i lobra
de Francesc Fontanella (1622-1683/85), Girona, Documenta Uni-
versitaria, p. 125-162.
Capdeferro 2009b = CAPDEFERRO I PLA, Josep, Prctica y desarrollo del
derecho en la Catalua moderna: a propsito de la jurisprudencia
judicial y la doctrina, dins DIOS, Salustiano de, INFANTE, Javier, i
TORIJANO, Eugenia (eds.), Juristas de Salamanca, siglos XV-XX, Sa-
lamanca, Ediciones Universidad de Salamanca, p. 235-257.
Capdeferro 2010a = CAPDEFERRO I PLA, Josep, Girona, capital jurisdic-
cional de la Catalunya convulsa dels anys 1630, dins FIGUERAS,
Narcs, i VILA, Pep (cur.), Miscellnia en honor de Josep M. Mar-
qus, Barcelona, PAM, p. 275-286.
Capdeferro 2010b = CAPDEFERRO I PLA, Josep, Joan Pere Fontanella (1575-
1649), un advocat de luxe per a la ciutat de Girona: Plets i negocia-
cions jurdico-poltiques dun municipi catal a lalta edat moderna.
Tesi doctoral dirigida per Toms de Montagut, UPF. http://www.
tesisenxarxa.net/TDX-1008110-125824/ <2010>
Capdeferro 2010c = CAPDEFERRO I PLA, Josep, La literatura jurdica,
un mirall entelat de les guerres, les revoltes i les paus en la Ca-
talunya dels anys 1640-1700, dins JAN CHECA, scar (ed.), Del
Tractat dels Pirineus [1659] a lEuropa del segle XXI: un model en
construcci?, Barcelona, Generalitat de Catalunya i Museu dHis-
tria de Catalunya, p. 291-304.
Capdeferro 2012? = Les allegacions jurdiques a la Catalunya del segle
XVII: De la llei a la praxi, en premsa a Ivs Fvgit [Actes de les V
Jornades dEstudi de juristes i notaris, celebrades a Tarragona el
desembre de 2011].
Capdevila 1991 = CAPDEVILA I MAS, Josep Maria, Joan Pere Fontanella,
notari de Besal. La seva personalitat i la seva actuaci en el seu
temps, dins VII Assemblea destudis sobre el comtat de Besal.
Ponncies i comunicacions (Sant Lloren de Cerdans, 1991), vol. I,
Olot, [Amics de Besal i el seu Comtat], p. 1-5.
Capitols 1621 = Capitols resultants de las sententias fetas per los molt
illustres senyors visitadors del General de Cathalunya, acerca dels
carrechs dels ofcials de la casa de la Deputatio, y General de
Barcelona, y altres publicadas en lo any MDCXXI, Barcelona, per
Hierony Margarit.
Capitols y desliberations 1621 = Capitols y desliberations resultants de
las sententias fetas per los molt illustres senyors visitadors del Ge-
neral de Cathalunya acerca dels carrechs dels ofcials de la squadra
de las galeras de Cathalunya y altras subjectes a la present visita
publicadas en lo any MDCXXI, Barcelona, per Hierony Margarit.
Carpintero 1997 = CARPINTERO AGUADO, Luca, Las dcimas eclesisti-
cas en el siglo XVII: un subsidio extraordinario, dins FERNNDEZ
ALBADALEJO, Pablo (coord.), Monarqua, Imperio y pueblos en la
Espaa moderna. Actas de la IV Reunin Cientca de la Asociacin
Espaola de Historia Moderna, Alacant, CAM i UA, p. 747-756.
Casals 2000 = CASALS I MARTNEZ, ngel, LEmperador i els catalans. Cata-
lunya a lImperi de Carles V (1516-1543), Granollers, Ed. Granollers.
Casals 2008 = CASALS I MARTNEZ, ngel, Carles I i la historiograa
catalana. Una relaci incompleta, Afers 60, p. 359-375.
Casals 2009 = CASALS I MARTNEZ, ngel, El Tractat dels Pirineus: pano-
rmica, dins id. aut. (coord.), Les fronteres catalanes i el Tractat
dels Pirineus, Cabrera de Mar, Galerada, p. 225-242.
Casas ed. Pujades 1975 o 1976 = CASAS I HOMS, Josep M. (ed.), Dietari
de Jeroni Pujades, vol. I-III, Barcelona, FSVC, 1975; vol. IV, 1976.
Catleg 2005 = Catleg de pergamins del fons de lAjuntament de Girona
(1144-1862) Arxiu Municipal de Girona, 3 vols., Barcelona,
Fundaci Noguera.
Caula 1930/1981 = CAULA, Francesc, Les parrquies i comuns de Santa
Eullia de Begud i Sant Joan les Fonts. Notes histriques, Sant
Joan les Fonts, 1930. Facsmil editat per Diputaci Provincial de
Girona lany 1981.
Cavanna 1982 = CAVANNA, Adriano, Storia del diritto moderno in Europa.
1: Le fonti e il pensiero giuridico, Milano, Dott. A. Giuffr editore.
Cavanna 1983 = CAVANNA, Adriano, La storia del diritto moderno (secoli
XVI-XVIII) nella pi recente storiograa italiana, Milano, Dott. A.
Giuffr editore, 1983.
Cavanna 1999 = CAVANNA, Adriano, La conscience du juge dans le
stylus iudicandi du Snat de Milan, dins CARBASSE, Jean-Marie, i
DEPAMBOUR-TARRIDE, Laurence, La conscience du juge dans la tra-
dition juridique europenne, Paris, PUF, p. 229-262.
Cavina 1988 = CAVINA, Marco, Dottrine giuridiche e strutture sociali padane
nella prima et moderna. Carolus Ruinus (1456-1530) eminentis
scientiae doctor, Milano, Dott. A. Giuffr ed.
Cerro 2003 = CERRO NARGNEZ, Rafael, El arrendamiento de nieve en
Barcelona: principales arrendatarios y adores (1610-1713), dins
[Actes del] XVII Congrs dHistria de la Corona dArag: El mn
urb a la Corona dArag del 1137 als Decrets de Nova Planta,
vol. I, Barcelona, Publicacions de la UB, p. 301-308.
Claras i Mir cur. 2008 = CLARAS, Montserrat, i MIR, Maria Merc
(cur.), Panegric a la mort de Pau Claris, de Francesc Fontanella,
Barcelona, Fundaci Pere Corominas.
Clavero 1989 = CLAVERO, Bartolom, Revoluci i dret de propietat:
interferncia de lemteusi, EHA, 7, p. 9-23.
Clavero 1991 = CLAVERO, Bartolom, Antidora. Antropologa catlica de
la economa moderna, Milano, Giuffr editore.
Cols 1998 = COLS LATORRE, Gregorio, Felipe II y el constitucionalismo
aragons, Manuscrits, 16, p. 131-153.
Colli 1994 = COLLI, Gaetano, Per una bibliograa dei trattati giuridici
pubblicati nel XVI secolo: Indici dei Tractatvs Vniversi Ivris, Mi-
lano, Giuffr editore.
Colomer 2008 = COLOMER BARTROL, Merc, Francesc Sans de Miquel,
un militar austriacista exiliat a Viena (1667-1757), Pedralbes, 28-II,
p. 149-172.
Comparato 1974 = COMPARATO, Vittor Ivo, Ufci e Societ a Napoli (1600-
1647). Aspetti dellideologia del magistrato in et moderna, Firenze,
Leo S. Olschki editore.
Conde (ed.) 1999 = CONDE, Rafael (ed.), La brjula. Gua del Archivo
Real de Barcelona. Pere Benet (1601), Ministerio de Educacin y
Cultura, Madrid.
Congost i Gifre 2008 = CONGOST COLOMER, Rosa, i GIFRE I RIBAS, Pere,
Els problemes derivats de la manca dinformaci en la construcci
de lestat liberal. La temptaci dels batlles de sac, dins CONGOST
COLOMER, Rosa (ed.), Dels capbreus al registre de la propietat. Drets,
ttols i usos socials de la informaci a Catalunya (segles XIV-XX),
Girona, AHRCG et alii, p. 307-340.
Constans 1960 = CONSTANS I SERRAT, Llus G., Francesc de Montpalau,
abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya, Barcelona,
IEC [Memries de la Secci Histrico-Arqueolgica (XXI)], 1960.
Constitucions 2006 = Constitucions, captols i actes de Cort: 1701-1702
i 1705-1706 Barcelona, Generalitat i Parlament de Catalunya
vol. 26 de Textos Jurdics Catalans.
Coronas 1982 = CORONAS GONZLEZ, Santos M., La recusacin judicial
en el derecho histrico espaol, AHDE, LII, p. 512-615.
Coronas 2003 = CORONAS GONZLEZ, Santos M., Alegaciones e Informa-
ciones en Derecho (porcones) en la Castilla del Antiguo Rgimen,
AHDE, LXXIII, p. 165-192.
Coronas 2007 = CORONAS GONZLEZ, Santos M., Hevia Bolaos y la
Curia Philippica, AHDE, LXXVII, p. 78-93.
Corteguera 2005 = CORTEGUERA, Luis R., Per al b com. La poltica
popular a Barcelona, 1580-1640, Vic, Eumo Ed.
Costa et al. 1991 = COSTA, Jaume, QUINTANA, Artur, i SERRA, Eva, El
viatge a Mnster dels germans Josep i Francesc Fontanella per
a tractar les paus de Catalunya, dins SCHLIEBEN-LANGE, Brigitte, i
SCHNBERGER, Axel (eds.), Polyglotte Romania. Homenatge a Tilbert
Ddac Stegmann, Band 1, Frankfurt am Main, Domus Editoria
Europaea, p. 257-294.
Costa 2008 = COSTA I PARETAS, Maria-Merc, Les dames gironines del
monestir de Jonqueres, AIEG, XLIX, p. 123-133.
Crusafont 2001 = CRUSAFONT I SABATER, Miquel, Histria de la moneda de
la Guerra dels Segadors (Primera Repblica Catalana) 1640-1652,
Barcelona, SCEN.
Crusafont 2005 = CRUSAFONT I SABATER, Miquel, El problema monetari
desprs de la guerra dels Segadors, dins Segon Congrs Recerques.
Enfrontaments civils: postguerres i reconstruccions. Lleida, 10-12
dabril 2002, vol. 3, Lleida, Associaci Recerques, UdL i Pags
Editors, p. 45-54.
Dant 1998 = DANT I RIU, Jaume, Lendeutament municipal a Catalunya
i Npols als segles XVI i XVII, Pedralbes, 18-I, p. 25-37.
De la Mano 1998 = DE LA MANO GONZLEZ, Marta, Mercaderes e impre-
sores de libros en la Salamanca del siglo XVI, Salamanca, Ediciones
Universidad de Salamanca.
De los Reyes 2000 = DE LOS REYES GMEZ, Fermn, Publicar en el
Antiguo Rgimen, dins ALVARADO PLANAS, Javier (ed.), Historia de
la literatura jurdica en la Espaa del Antiguo Rgimen, vol. I,
Madrid, Marcial Pons, p. 287-330.
Dios 1988 = DIOS, Salustiano de, El doctor Antonio Pichardo Vinuesa:
vida, obra y doctrina sobre el poder del prncipe, Ivs Fvgit, 7,
p. 9-88.
Dios 1997a = DIOS, Salustiano de, El absolutismo regio en Castilla
durante el siglo XVI, Ivs Fvgit, 5-6, p. 53-236.
Dios 1997b = DIOS, Salustiano de, La doctrina sobre el poder del
prncipe en Gregorio Lpez Madera, AHDE, LXVII, p. 309 i s.
Dios 1999 = DIOS, Salustiano de, La doctrina sobre el poder del prn-
cipe en Alfonso Hojeda de Mendoza, Stvdia Historica. Historia
moderna, 21, p. 241-270.
Dios 2000 = DIOS, Salustiano de, La doctrina sobre el poder del prncipe
en el doctor Juan de Orozco, Ivs Fvgit, 8-9, p. 127-204.
cipe en Martn de Azpilcueta, dins DIOS, Salustiano de, INFANTE,
Javier i TORIJANO, Eugenia (coords.), El derecho y los juristas en
Salamanca, siglos XVI-XX, Salamanca, Ediciones Universidad de
Salamanca, p. 461-566.
Dios 2006 = DIOS, Salustiano de, Doctrina jurdica castellana sobre
costumbre y prescripcin (1480-1640), dins DIOS, Salustiano de,
et al. (coords.), Historia de la propiedad. Costumbre y prescrip-
cin, Madrid, Servicio de Estudios del Colegio de Registradores,
p. 211-281.
cipe en el Doctor Garca de Gironda, AHDE, LXXVII, p. 95-175.
Di Renzo 1996 = DI RENZO VILLATA, Gigliola, Egidio Bossi, un grande
criminalista milanese quasi dimenticato, dins Ius Mediolani. Studi
di storia del diritto milanese offerti dagli allievi a Giulio Vismara,
Milano, Dott. A. Giuffr ed., p. 365-616.
Di Renzo 2003 = DI RENZO VILLATA, Gigliola, Il dibattito sul primato
tra scienze della natura e scienze giuridiche. Giuristi e medici a
confronto tra Medioevo e Rinascimento, dins Girolamo Cardano
nel suo tempo (Atti del Convegno 16-17 novembre 2001), Pavia,
Edizioni Cardano, p. 221-261.
Duardo 1635 = DUARDO, Leonardo, Commentariorum in Extravag. Pii
Papae V de forma creandi census, 2 toms, Colloniae Allobrogum
[Ginebra], Ex Typographia Iacobi Stoer.
Dugas 1977 = DUGAS DE LA BOISSONNY, Charles, Barthlmy de Chasseneuz
(1480-1541) [thse pour le doctorat dtat en droit], Universit
de Dijon.
Egea 1981 = EGEA I FERNNDEZ, Joan, Les Variae resolutiones i les alle-
gationes iuris de Jaume Cancer, RJC, 80/4, p. 821-843.
Egea i Gay 1979 = EGEA I FERNNDEZ, Joan, i GAY ESCODA, Josep Maria,
Eccia de les normes a la tradici jurdica catalana des de la
baixa edat mitjana ns al Decret de Nova Planta, RJC, 78/2-3,
p. 249-294 i 505-586.
Egea i Mirambell 1981 = EGEA I FERNNDEZ, Joan, i MIRAMBELL I ABANC,
Antoni, Biblioteca del Collegi dAdvocats de Barcelona. Sala dAl-
legacions: Memria, RJC, 80/3, p. 7-25 (o 565-583).
Eiras 1980 = EIRAS ROEL, Antonio, La documentacin de protocolos
notariales en la reciente historiografa modernista, EHDAP, VIII,
p. 7-27.
Eiras 1985 = EIRAS ROEL, Antonio, De las fuentes notariales a la his-
toria serial: una aproximacin metodolgica, dins Aproximacin
a la investigacin histrica a travs de la documentacin notarial,
Murcia, Seminario Floridablanca, p. 15-30.
Elliott 1966 = ELLIOTT, John Huxtable, La revolta catalana (1598-1640),
Barcelona, Ed. Vicens-Vives.
Espino 2003a = ESPINO LPEZ, Antonio, Las bibliotecas de los juristas
catalanes en la primera mitad del siglo XVII. El caso de don Narcs
Garb, AHDE, LXXIII, p. 545-574.
Espino 2003b = ESPINO LPEZ, Antonio, Libros, lecturas y lectores
en la Barcelona de la primera mitad del siglo XVII, Estudis, 29,
p. 205-229.
Estanyol 1999 = ESTANYOL BARDERA, Vicen, El pactisme en guerra: Lor-
ganitzaci militar catalana als inicis de la guerra de separaci,
1640-1642, Barcelona, FSVC.
Esteve 1992 = ESTEVE PERENDREU, Francesc, Llibres de catedrtics de
lEstudi General de Lleida i daltres doctors (1601-1733), dins
Miscellnia. Homenatge a Josep Lladonosa, Lleida, p. 537-568.
Estrada 1999 = ESTRADA I RIUS, Albert, La iurisdictio atribuida a la
Deputaci del General de Catalunya y su ejercicio, Rudimentos
legales, 1, p. 131-164.
Estrada 2000 = ESTRADA I RIUS, Albert, La Deputaci del General de
Catalunya i el territori del Principat: notes per al seu estudi,
Ivs Fvgit, 8-9 (1999-2000), p. 75-94.
Estrada 2001 = ESTRADA I RIUS, Albert, Els Orgens de la Generalitat de
Catalunya: la Deputaci del General de Catalunya. Dels precedents
a la reforma del 1413. Tesi doctoral dirigida per Toms de Mon-
tagut, UPF.
Ettinghausen 2005 = ETTINGHAUSEN, Henry, Informaci, comunicaci i
poder a lEspanya del segle XVII, Manuscrits, 23, p. 45-58.
Ettinghausen cur. 1993 = ETTINGHAUSEN, Henry (cur.), La Guerra dels
Segadors a travs de la premsa de lpoca, 4 vols., Barcelona, Curial.
Fabregat 2000 = FABREGAT GALCER, Emeteri, Les Salines dels Alfacs:
origen i producci al segle XVIII, Recerca, 4, p. 181-240.
Fargas 1994 = FARGAS PEARROCHA, Maria Adela, Auge i davallada duna
famlia de notaris de Barcelona, durant lpoca moderna, dins
SANS I TRAV, Josep Maria (coord.), Actes del I Congrs dHistria
del Notariat Catal. Barcelona, 11, 12 i 13 de novembre de 1993,
Barcelona, Fundaci Noguera, p. 351-360.
Fargas 1997 = FARGAS PEARROCHA, Maria Adela, Famlia i poder a Catalu-
nya, 1516-1626. Les estratgies de consolidaci de la classe dirigent,
Barcelona, Fundaci Noguera.
Fargas 2003 = FARGAS PEARROCHA, Maria Adela, Cdigo y realidad de
la construccin poltica de la familia. Catalunya, siglos XVI-XVII,
Pedralbes, 23-I, p. 479-496.
Favre 1610 = FAVRE, Antoine (1557-1624), Codex fabrianus : denitionum
forensium et rerum in sacro Sabaudiae senatu tractatarum. ex ordine
titulorum Codicis Iustinianei, quantum eri potuit, accommodate
ad usum forensem, in novem libros distributus. [...] Opus integrum,
et omnibus iuris utriusque studiosis utilissimum, sed pragmaticis
praecipue necessarium. Editio tertia, non tantum caeteris emendatior
sed etiam longe auctior, allegationibus, summariis, plerisque quae
deerant denitionibus etiam, adeoque titulis nonnullis, Lugduni
[Li], Sumptibus Horatii Cardon. (BICAB)
Febo 1619 = FEBO, Belchior, Decisionum Senatus regni Lusitaniae, in
quibus multa quae in controversiam quotidie vocantur, gravissimo
illustrium senatorum iudicio deciduntur, tomus primus, Olysippone
[Lisboa], ex Ofcina Petri Crasbeeck.
Feliu 2004 = FELIU, Gaspar, Aproximaci a un ndex del cost de la vida
a Barcelona, 1501-1807, dins Josep Fontana. Histria i projecte
social. Reconeixement a una trajectria, Barcelona, Ed. Crtica,
p. 151-170.
Fernand 1601 = FERNAND, Brenger ( 1567), Lucubrationum libri V
antehac in lucem editi. Quibus sextum de futura conventionali
successione pacta complexum adiunxit, opera crede, iurisprudentiae
studiosis cum utilia, tum maxime iucunda. Recens vero emendati, et
multo locupletiores redditi. Accesserunt enim huic postremae editioni,
citra notas aliquot perutiles ab eodem Fernando adscriptas, tractatus
quatuor antehac in lucem non emissi: unus, de gradibus; alter in
l. generaliter C. de institut. et substitut. sub condit. fact.; tertius,
in l. si unquam C. de revocand. donat.; postremus, in authent. de
heredib. ab intestato venientibus, Lugduni [Li], Apud Ioannem
Veyrat et Thomam Sovbron.
Fernndez 2008 = FERNNDEZ TERRICABRAS, Ignasi, Llums i ombres de
la Reforma catlica a la Catalunya del segle XVI. Un estat de la
qesti, Afers, 60, p. 431-452.
Ferrando 1988 = FERRANDO I ROIG, Antoni, Crniques bandoleres de Sant
Lloren de Munt. El cam ral de Barcelona a Manresa, Barcelona,
PAM.
Ferrer 2007 = FERRER I ALS, Lloren, Hereus, pubilles i cabalers: el
sistema dhereu a Catalunya, Catarroja, ed. Afers.
Ferrer Nogus 1617 = FERRER I NOGUS, Francesc, Commentaria sive
glossemata, ad utiliorem quandam ex constitutionibus principatus
Cathaloniae incipientem, Los impubers, sub rubro de pupillaribus,
et alijs substitutionibus: Opus sane in quo universus tractatus de
successione impuberum, ex testamento, et ab intestato, ad ius com-
mune, et patriae dilucide enodatur, Illerdae [Lleida], per Ludouicum
Menascal Typographum suis, et autoris expensis.
Ferro 1987 = FERRO POM, Vctor, El Dret Pblic Catal. Les Institucions
a Catalunya ns al Decret de Nova Planta, Vic, Eumo Editorial.
Ferro 1996 = FERRO POM, Vctor, Recensi bibliogrca de: I. LOBA-
TO, Compaas y negocios en la Catalua preindustrial, Sevilla,
1995, AHDE, LXVI, p. 1215-1217.
Ferro 2000 = FERRO POM, Vctor, Los juristas catalanes de los siglos
XVI y XVII, dins ALVARADO PLANAS, Javier (ed.), Historia de la lite-
ratura jurdica en la Espaa del Antiguo Rgimen, vol. I, Madrid,
Marcial Pons, p. 153-166.
Figa 2000 = FIGA I FAURA, Llus, Mos italicus y los juristas catalanes,
dins FIGA I LPEZ-PALOP, Jordi (cur.), Miscellnia Llus Figa i Faura,
Florensa 1993 = FLORENSA I SOLER, Nria, La insaculaci pactada. Bar-
celona 1640, Pedralbes, 13-1, p. 447-455.
Florensa 1996 = FLORENSA I SOLER, Nria, El Consell de Cent. Barcelona
a la Guerra dels Segadors, Barcelona.
Florensa 2003 = FLORENSA I SOLER, Nria, La ciutat de Barcelona i
la Reial Audincia contra Felip IV de Castella: lo pes de las
paraules, dins [Actes del] XVII Congrs dHistria de la Corona
dArag: El mn urb a la Corona dArag del 1137 als Decrets de
Nova Planta, vol. III, Barcelona, Publicacions de la UB, p. 331-342.
Font 1969 = FONT I RIUS, Josep Maria, Pactos Comunitarios en el
Rgimen Econmico-Familiar de la Catalua Medieval, Revista
Portuguesa de Histria, XII, p. 77-94.
Font 1982 = FONT I RIUS, Josep Maria, El antiguo derecho local de la
ciudad de Balaguer, AHDE, LII (1982), p. 5-110.
Fontanella 1612 = FONTANELLA, Joan Pere, De pactis nuptialibus sive
capitulis matrimonialibus tractatus, vol. 1, Barcinonae, apud Lau-
rentium Du, expensis Michalis Menescal.
Fontanella 1622 = FONTANELLA, Joan Pere, De pactis nuptialibus sive
capitulis matrimonialibus tractatus, vol. 2, Barcinonae, apud Lau-
rentium Du, expensis Michalis Menescal.
Fontanella 1639 = FONTANELLA, Joan Pere, Sacri Regii Senatus Cathaloniae
decisiones, vol. 1, Barcinonae, ex praelo et aere Petri Lacaualleria.
Fontanella 1645 = FONTANELLA, Joan Pere, Sacri Regii Senatus Cathaloniae
decisiones, vol. 2, Barcinonae, ex praelo et aere Petri Lacaualleria.
Fuchs 2003 = FUCHS, Ralf-Peter, The Supreme Court of the Holy Ro-
man Empire: The State of Research and the Outlook, Sixteenth
Century Journal, XXXIV/1, p. 9-27.
Galganetto 1609 = GALGANETTO, Leandro, De conditionibus et demonstra-
tionib. modo, causa, et poena tractatus ... in duas partes divisus ...
nunc primum in lucem editus, Venetiis [Vencia], Apud Bernardum
Iuntam, Io. Bapt. Ciottum, et Socios. (BNF)
Garca Crcel 1980 = GARCA CRCEL, Ricardo, Pau Claris, la revolta
catalana, Barcelona, Dopesa.
Garca Crcel i Martnez 1976 = GARCA CRCEL, Ricardo, MARTNEZ RUIZ,
M. Vicenta, Poblacin, jurisdiccin y propiedad del obispado de
Girona (siglos XIV-XVII), Girona, CUG.
Garca Espuche 1998 = GARCA ESPUCHE, Albert, Un siglo decisivo: Bar-
celona y Catalua (1550-1640), Madrid, Alianza Editorial.
Garca Espuche 2004 = GARCA ESPUCHE, Albert, Barcelona entre dues
guerres. Economia i vida quotidiana (1652-1714), Vic, Eumo Ed.
Garca Espuche 2005 = GARCA ESPUCHE, Albert, Barcelona 1610: ciudad
regalada, dins RIERA, Carme (ed.), El Quijote y Barcelona, Barce-
lona, Ajuntament de Barcelona i Lunwerg, p. 67-79.
Garca Martn 2009 = GARCA MARTN, Javier, En los orgenes del de-
recho comparado. Pierre Rebuf (1487?-1557) y la creacin de
una tradicin jurisprudencial salmantina en el comentario del
derecho regio, dins DIOS, Salustiano de, INFANTE, Javier i TORIJANO,
Eugenia (eds.), Juristas de Salamanca, siglos XV-XX, Salamanca,
Ediciones Universidad de Salamanca, p. 13-79.
Garca Snchez 2004 = GARCA SNCHEZ, Justo, Arias Piel, catedrtico
de leyes en Combra y Salamanca durante el siglo XVI: la rescisin
de la compraventa por laesio enormis, Salamanca, Caja Duero.
Gascon 1971 = GASCON, Richard, Grand commerce et vie urbaine au XVI
e

sicle. Lyon et ses marchands, 2 vols., Paris, cole Pratique des
Hautes tudes-Sorbonne.
Gifre 2005 = GIFRE I RIBAS, Pere, Guerra en terra de frontera: la ve-
gueria de Girona (1640-1713), dins Segon Congrs Recerques.
Enfrontaments civils: postguerres i reconstruccions. Lleida, 10-12
dabril 2002, vol. 3, Lleida, Associaci Recerques, UdL i Pags
Editors, p. 11-26.
Gifre 2006 = GIFRE I RIBAS, Pere, Famlia i patrimoni a lpoca Moder-
na, segles XVI-XVIII, dins FERNNDEZ TRABAL, Josep (dir.), Histria
dels Llupi i dels seus llinatges incorporats (Icard, Roger i Vallseca),
Canet [del Rossell], Ed. Trabucaire, p. 85-129.
Gifre 2008 = GIFRE I RIBAS, Pere, Quins ttols i on es guarden? Els
arxius patrimonials, reex de la dinmica dels drets de propietat
(segles XVI-XVII), dins CONGOST COLOMER, Rosa (ed.), Dels capbreus
al registre de la propietat. Drets, ttols i usos socials de la informa-
ci a Catalunya (segles XIV-XX), Girona, AHRCG et al., p. 171-207.
Gifre 2011 = GIFRE I RIBAS, Pere, Delmes, censos i llusmes. El feuda-
lisme tard a la Catalunya vella (Vegueria de Girona, s. XVI-XVII),
Girona, AHRCG et al.
Gil 1995 = GIL PUJOL, Xavier, Visi europea de la monarquia espanyo-
la com a monarquia composta, segles XVI i XVII, Recerques, 32,
p. 19-43.
Gil 2003 = GIL PUJOL, Xavier, Ms sobre les revoltes i revolucions del
segle XVII, Pedralbes, 23-II, p. 9-34.
Gil 2008 = GIL PUJOL, Xavier, Concepto y prctica de repblica en la
Espaa moderna. Las tradiciones castellana y catalano-aragonesa,
Estudis, 34, p. 111-148.
Gil 2009 = GIL PUJOL, Xavier, The Good Law of a Vassal: Fidelity, Obe-
dience and Obligation in Habsburg Spain, Revista Internacional
de los Estudios Vascos. Cuadernos, 5, p. 83-106.
Gilles 1992 = GILLES, Henri, Universit de Toulouse et enseignement du
droit: XIII
e
-XVI
e
sicles, Toulouse, Service des Editions de lUniversit
des Sciences Sociales.
Ginebra 2000 = GINEBRA I MOLINS, Rafel, Les escrivanies eclesistiques
a Catalunya, dins LPEZ BURNIOL, Juan Jos, i SANS I TRAV, Josep
Maria (cur.), Actes del II Congrs dHistria del Notariat Catal,
Ginebra ed. 2005 = GINEBRA I MOLINS, Rafel (ed.), Guerra, pau i vida
quotidiana en primera persona, Vic, Patronat dEstudis Osonencs.
Girona 1921 = GIRONA LLAGOSTERA, Daniel, En Joseph Pella y Forgas
(1852-1918), BRABLB, 70, p. 1-14.
Grahit 1891 = GRAHIT, Emili, Gerona bajo la dominacin francesa de
1640 a 1652, RdG, XV, p. 33-40, 82-95, 121-127, 152-158, 169-
178, 201-209, 246-254 i 260-264.
Gras 2001 = GRAS CASANOVAS, Maria Merc, Territori i scalitat a la
Catalunya moderna. Collectes i veredes, dins Actes del V Congrs
Internacional dHistria Local de Catalunya [de 1999], Barcelona,
LAven, p. 399-409.
Graullera 2003 = GRAULLERA SANZ, Vicente, Juristas valencianos del si-
glo XVII, Valencia, Biblioteca Valenciana.
Grgoire 1582 = GRGOIRE, Pierre, (c. 1540-1597), Syntagma iuris uni-
versi, atque legum pene omnium gentium, et rerumpublicarum prae-
cipuarum, in tres partes digestum, 2 vols., Lugduni [Li], Apvd
Antonivm Gryphivm.
Grgoire 1587 = GRGOIRE, Pierre (c. 1540-1597), Commentaria in syn-
taxes artis mirabilis, per quam de omnibus disputatur, habeturque
cognitio, in libros VIII digesta, 4 vols., Lugduni [Li], Apud Ioa.
Pillehotte. Sub signo Iesu.
Gual 1993 = GUAL VIL, Valent, La informaci fornida pels sacramen-
taris moderns i el sistema de reconstrucci de famlies, dins
I congrs dhistria de lEsglsia catalana. Des dels orgens ns ara,
vol. 1, Solsona, p. 83-91.
Guardiola 2008 = GUARDIOLA, Gaspar, Les escrivanies i notaries de la
Garrotxa (segles X-XX), Sant Joan les Fonts, Edicions Ecuador 21.
Guardiola 2011 = GUARDIOLA, Gaspar, Uns Ferrer, de Bianya, notaris
dOlot i de Riudaura, Bisania, 18, p. 18.
Gell 2006 = GELL JUNKERT, Manel, Els nobles Vila de Barcelona, a
cavall de dues guerres, Paratge, 6, p. 15-34.
Guerra 1993 = GUERRA MEDICI, Maria Teresa, Principi e giuristi nella
prima et moderna. Antonino e Gaspare Antonio Tesauro magistrati
del duca di Savoia, Napoli, Edizioni Scientiche Italiane, 1993.
Guiller-LVG 2000 = GUILLER, Christian (ed.), Llibre Verd de la ciutat
de Girona (1144-1533), Barcelona, Ajuntament de Girona i Fun-
daci Noguera.
Gnzberg 2000 = GNZBERG MOLL, Jordi, Linstrument notarial a lpoca
moderna (s. XVI i XVII), dins LPEZ BURNIOL, Juan Jos, i SANS I
TRAV, Josep Maria (cur.), Actes del II Congrs dHistria del No-
tariat Catal, Barcelona, Fundaci Noguera, p. 313-342.
Hernndez 1996 = HERNNDEZ, Bernat, Un assaig de reforma del sistema
sco-nancer de la monarquia a Catalunya: limpost del quint so-
bre les imposicions locals, 1580-1640, Manuscrits, 14, p. 297-319.
Hernndez 1997 = HERNNDEZ, Bernat, Hombres de negocios y nan-
zas pblicas en la Catalua de Felipe II, Revista de Historia
Econmica, XV:1, p. 51-86.
Hernndez 2003 = HERNNDEZ, Bernat, Els segles XVI i XVII a la Corona
dArag. Desenvolupament scal dels regnes i integraci nancera
en la Monarquia Hispnica, Estudis, 29, p. 65-80.
Hernndez 2004 = HERNNDEZ, Bernat, Narcs Peralta i les polmiques
regalistes a la Catalunya del segle XVII, dins Josep Fontana. His-
tria i projecte social. Reconeixement a una trajectria, Barcelona,
Ed. Crtica, p. 453-467.
Hespanha 1989 = HESPANHA, Antnio Manuel, Vsperas del Leviatn.
Instituciones y poder poltico (Portugal, siglo XVII), Taurus, Madrid.
Hespanha 1993 = HESPANHA, Antnio Manuel, La gracia del derecho.
Economa de la cultura en la edad moderna, Madrid, CEC.
Hespanha 1996 = HESPANHA, Antnio Manuel, Las categoras de lo
poltico y de lo jurdico en la poca moderna, Ivs Fvgit, 3-4,
p. 63-100.
Homenatge 1981 = Homenatge dOlot a Joan Pere Fontanella, Olot, Ajun-
tament dOlot, Diputaci de Girona i Generalitat de Catalunya.
Houllemare 2004 = HOULLEMARE, Marie, Un avocat parisien entre art
oratoire et promotion de soi (n XVI
e
sicle), Revue Historique,
tom CCCVI/2, p. 283-302.
Houllemare 2011 = HOULLEMARE, Marie, Politiques de la parole: Le Par-
lement de Paris au XVI
e
sicle, Genve, Librairie Droz.
Iglesia 1983 = IGLESIA FERREIRS, Aquilino, Pau Claris y la soberana
nacional catalana. Notas, dins Actas del IV Symposium de Historia
de la Administracin, Madrid, Instituto Nacional de Administracin
Pblica, p. 401-450.
Iglesias 2003 = IGLESIAS I FONSECA, Josep Antoni, Els llibres dels juris-
tes: un record dpoca universitria i una necessitat professional,
dins [Actes del] XVII Congrs dHistria de la Corona dArag: El
mn urb a la Corona dArag del 1137 als Decrets de Nova Planta,
vol. II, Barcelona, Publicacions de la UB, p. 729-744.
Imbert 1542 = IMBERT, Jean, Institutionum forensium Galliae, pene to-
tius quae moribus regitur, communium, libri quatuor, universum
iudiciorum et civilium et capitalium ordinem complectentes, atque
nuper aucti plurimum, et accuratissime recogniti, per ... earundem
authorem ... Ex tertia authoris recognitione, Lugduni [Li], Apud
Antonium Vincentium.
Izard 2005 = IZARD, Vronique, Minerais, charbons et fers dans les
Pyrnes de lEst: trac licite et contrebande aux XIV
e
-XVI
e
sicles,
dins MINOVEZ, Jean-Michel, i POUJADE, Patrice (ed.), Circulation des
marchandises et rseaux commerciaux dans les Pyrnes (XIII
e
-XIX
e

sicle), vol. 2, Toulouse, CNRS-Universit de Toulouse-Le Mirail,
p. 581-606.
Jan 2003 = JAN CHECA, scar, La resposta del mn urb catal a les
agressions franceses de nals del segle XVII, dins [Actes del] XVII
Congrs dHistria de la Corona dArag: El mn urb a la Corona
dArag del 1137 als Decrets de Nova Planta, vol. III, Barcelona,
Publicacions de la UB, p. 437-448.
Jan 2004 = JAN CHECA, scar, El Rossell i Frana. Laltra via cata-
lana de 1640-1660, Afers, 48, p. 419-439.
Jan 2006a = JAN CHECA, scar, Catalunya i Frana al segle XVII. Iden-
titats, contraidentitats i ideologies a lpoca moderna (1640-1700),
Catarroja-Barcelona, Ed. Afers.
Jan 2006b = JAN CHECA, scar, Lelit catalana al Rossell desprs de
1652: una generaci dadaptaci, dins VALSALOBRE, Pep, i SANSANO,
Gabriel (cur.), Francesc Fontanella: una obra, una vida, un temps,
Bellcaire dEmpord, Edicions Vitella, p. 65-91.
Jan 2007 = JAN CHECA, scar, La formaci de nissagues de poder
al segle XVII. El pes poltic, jurdic i ideolgic dels orgens de
Ramon Trobat (Barcelona, 1625/1627-Perpiny, 1698), Afers, 58,
p. 717-740.
Jan ed. 2010 = JAN CHECA, scar (ed.), Del Tractat dels Pirineus [1659]
a lEuropa del segle XXI: un model en construcci?, Barcelona, Ge-
neralitat de Catalunya i Museu dHistria de Catalunya.
Jimnez 2003 = JIMNEZ SUREDA, Montserrat, Pere de Magarola i Fon-
tanet (1623-1626), dins SOL I SABAT, Josep Maria (dir.), Histria
de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents, vol. II (1518-
1714), Barcelona, Generalitat de Catalunya i Fundaci Enciclopdia
Catalana, p. 187-190.
Jord 1993 = JORD FERNNDEZ, Antoni, Esglsia i poder a la Catalunya
del segle XVII: la Seu de Tarragona, Barcelona, PAM.
Jord Gell 1980 = JORD GELL, Ricard, El darrer jurament de de-
litat dOlot a labat de Ripoll, dins III Assemblea destudis sobre
el comtat de Besal. Actes (1976), Olot, [Amics de Besal i el seu
Comtat], p. 187-220.
Julia i Revel 1989 = JULIA, Dominique, REVEL, Jacques, Les tudiants et
leurs tudes dans la France moderne, dins id. aut. (coord.), Les
universits europennes du XVI
e
au XVIII
e
sicle. Histoire sociale des
populations tudiantes, t. 2, Paris, ditions de lEHESS, p. 25-486.
Juliol-LVmG 2001 = JULIOL I ALBERT, Griselda (ed.), Llibre Vermell de la
ciutat de Girona (1188-1624), Barcelona, Ajuntament de Girona
i Fundaci Noguera.
Junqueras 2008 = JUNQUERAS I VIES, Oriol, La mediterranetat de leco-
nomia catalana del segle XVI, Afers, 60, p. 313-331.
Kagan 1991 = KAGAN, Richard, Pleitos y pleiteantes en Castilla, 1500-
1700, [Valladolid], Junta de Castilla y Len.
Kamen 1998 = KAMEN, Henry, Canvi cultural a la societat del Segle dOr:
Catalunya i Castella, segles XVI-XVII, Lleida, Pags Editors.
Krynen 2001 = KRYNEN, Jacques, Une assimilation fondamentale. Le
Parlement Snat de France, dins MAFFEI, Domenico (prom.),
A Ennio Cortese, tom II, Roma, Il Cigno Edizioni, p. 208-223.
Lahoz 1997 = LAHOZ FINESTRES, Jos Mara, Graduados catalanes en
las facultades de Leyes y Cnones de la Universidad de Huesca,
EHDAP, XV, p. 167-220.
Lahoz 1999 = LAHOZ FINESTRES, Jos Mara, La Universidad de Hues-
ca (1354-1845): un modelo institucional, dins SERRANO I DAURA,
Josep (coord.), El territori i les seves institucions histriques,
vol. II, Barcelona, Fundaci Noguera, p. 792-807.
Laingui 1992 = LAINGUI, Andr, La doctrine europenne du droit pnal
lpoque moderne (XVI
e
-XVIII
e
sicle), RHFDSJ, 13, p. 75-89.
Lalinde 2000 = LALINDE ABADA, Jess, La literatura foral y jurdica en
el reino de Aragn, dins ALVARADO, Javier (ed.), Historia de la li-
teratura jurdica en la Espaa del Antiguo Rgimen, vol. I, Madrid,
Marcial Pons, p. 133-151.
Larguier 2005 = LARGUIER, Gilbert, Les changes franco-catalans la n
du XVI
e
et dans la premire moiti du XVII
e
sicle, dins MINOVEZ,
Jean-Michel, i POUJADE, Patrice (ed.), Circulation des marchandises
et rseaux commerciaux dans les Pyrnes (XIII
e
-XIX
e
sicle), vol. 2,
Toulouse, CNRS-Universit de Toulouse-Le Mirail, p. 528-543.
Laurent 1600a = LAURENT, Jrome, Decisiones Rotae sacri palatii aposto-
lici Avenionis. Nunc primum in lucem emissae ... Cum repetitione
illius difcillimae legis, Si emancipati C. de collation., Lugduni
[Li], In Ofcina Ivntarvm, Apud Horatium Cardon [Excudebat
Guichardus Jullieron, Typographus Regius]. (BICAB)
Laurent 1600b = LAURENT, Jrome, Decisiones Rotae Avinionensis ...
concernentes materias tam civiles quam criminales, Francofurti
[Frankfurt del Main], Curante Zacharia Palthenio. (BNF)
Lencina 1999 = LENCINA PREZ, Xavier, Los inventarios post-mortem
en el estudio de la cultura material y el consumo. Propuesta
metodolgica. Barcelona, siglo XVII, dins TORRAS, Jaume, i YUN,
Bartolom (dir.), Consumo, condiciones de vida y comercializacin.
Catalua y Castilla, siglos XVII-XIX, [s. l.], Junta de Castilla y Len,
p. 41-59.
Lesnauderie 1549 = LESNAUDERIE, Pierre Lemonnier de (c. 1450-c. 1522),
Tractatus de doctoribus eorumque privilegijs et immunitatibus [...]
in quatuor sectus partes, dins Volumen XI tractatuum, ex variis
iuris interpretibus collectorum. Continet eos tractatus, qui decimo
libro Iustinianei Codicis accommodari posse visi sunt, Lugduni
[Li], [Excudebat Georgius Regnault], fol. 77v-92r.
Levi 2000 = LEVI, Giovanni, Reciprocidad mediterrnea, Hispania,
LX/1, nm. 204, p. 103-126.
Llanas 2002 = LLANAS, Manuel, Ledici a Catalunya: segles XV a XVIII,
Barcelona, Gremi dEditors de Catalunya.
Llengua 2011 = Llengua i literatura. Barcelona 1700, Barcelona, Ajun-
tament de Barcelona i Ed. Barcino.
Ludovisi 1582 = LUDOVISI, Giuseppe, Decisiones seu difnitiones causa-
rum Perusinarum et provinciae Umbriae ... nunc denuo in lucem
editae multo quam unquam antea auctiores, et doctorum aliquot
virorum annotationibus locupletatae, Lugduni [Li], Apvd Carolvm
Pesnot. (BICAB)
Madurell 1965 = MADURELL I MARIMON, Josep Maria, Licencias reales para
la impresin y venta de libros (1519-1705), Revista de Archivos,
Bibliotecas y Museos, tom LXXII, 1-2, p. 111-248.
Madurell 1966 = MADURELL I MARIMON, Josep Maria, La edicin de las
constituciones provinciales tarraconenses de 1557, dins Gutenberg-
Jahrbuch [1966], p. 209-213.
Madurell 1978 = MADURELL I MARIMON, Miscellnia de Notes Histriques
dOlot i de la seva comarca, dins II Assemblea destudis sobre el
comtat de Besal. Actes (Olot, 1973), Olot, [Amics de Besal i el
seu Comtat], p. 111-127.
Maluquer de Motes i Vaquer 1997 = MALUQUER DE MOTES i BERNET, Carlos
J., i VAQUER ALOY, Antoni, Estudi introductori, dins dOLIBA, Antoni,
Comentaris sobre De actionibus, facsmil de leditio princeps de
1606, vol. I, Barcelona, Departament de Justcia de la Generalitat
de Catalunya vol. 16 de Textos Jurdics Catalans, p. XI-XLIV.
Manconi cur. 2003 = MANCONI, Francesco (cur.), Banditismi mediterranei
(secoli XVI-XVII), Roma, Carocci editore.
Mangilio 1636 = MANGILIO, Giovanni Antonio, De subhastationibus et
licitationibus tractatus absoluttissimus in quo habentur frequenti-
ora et practicabiliora in hac materia una cum decisionibus Sacrae
Rotae Romanae ad eundem tractatum collectis, Bracciani [Bracci-
ano], sumptibus Ioannis Dini bibliopolae, apud Andream Phaeum
typographum ducalem.
Marcet 1993 = MARCET JUNCOSA, Alcia, El Consell Sobir del Rossell
al segle XVII, Pedralbes, 13-I, p. 151-157.
Marqus 1984 = MARQUS PLANAGUM, Josep M., Tribunals peculiars
eclesistico-civils de Catalunya: les contencions i el Breu, dins
[Actes del] Primer Congrs dHistria Moderna de Catalunya, vol. II,
Barcelona, Edicions de la UB, p. 381-392.
Marqus 1994 = MARQUS PLANAGUM, Josep M., Concilis provincials
Tarraconenses, Barcelona, Edicions Proa.
Marqus 1995 = MARQUS PLANAGUM, Josep M., Creaci i extinci de
parrquies al bisbat de Girona, AIEG, 35, p. 405-446.
Marqus 2007 = MARQUS PLANAGUM, Josep M., Una histria de la dicesi
de Girona (ca. 300-2000), s. l., PAM i Bisbat de Girona.
Mart 2009 = MART MESTRE, Joaquim, El llenguatge juridicoadminis-
tratiu catal del segle XVII, dins SANSANO, Gabriel, VALSALOBRE, Pep
(cur.), Fontanellana. Estudis sobre lpoca i lobra de Francesc Fon-
tanella (1622-1683/85), Girona, Documenta Universitaria, p. 69-84.
Martnez 2001 = MARTNEZ RODRGUEZ, Miquel ngel, Els ocis de can-
celler i de regent la Cancelleria abans de lesclat dels Segadors,
Pedralbes, 21, p. 65-88.
Martnez 2002 = MARTNEZ RODRGUEZ, Miquel ngel, Els odors de la
Sala Tercera de lAudincia de Catalunya, a la segona meitat del
segle XVII, EHDAP, XX, p. 205-227.
Martnez 2006 = MARTNEZ RODRGUEZ, Miquel ngel, Els magistrats de
la Reial Audincia de Catalunya a la segona meitat del segle XVII,
Barcelona, Fundaci Noguera.
Martnez 2010 = MARTNEZ RODRGUEZ, Miquel ngel, La mitjana noblesa
catalana a la darreria de letapa foral, Barcelona, Fundaci Noguera.
Maspons 1916 = MASPONS I ANGLASELL, Francesc, Tractat dels pactes nup-
cials, o captols matrimonials, que escrigu Joan Pere Fontanella.
Estudis i notes, Barcelona, Llibreria dAgust Bosch.
Massetto 1985 = MASSETTO, Gian Paolo, Un magistrato e una citt nella
Lombardia spagnola: Giulio Claro pretore a Cremona, Milano, Dott.
A. Giuffr editore.
Matas 1905 = MATAS, Joaqun, Castillo de Salas y sus trminos (antiguo
condado de Besal). Noticias, Olot, Impr. J. Bonet.
Mayans i Puigvert Gurt ed. 1995 = MAYANS I PLUJ, Antoni, i PUIGVERT I
GURT, Xavier (ed.), Llibre de Privilegis dOlot (1315-1702), Barce-
lona, Fundaci Noguera.
Miralles 2010a = MIRALLES JORI, Eullia, Poesia i poltica en la Guerra
dels Segadors, dins JAN, scar (ed.), Del Tractat dels Pirineus
[1659] a lEuropa del segle XXI: un model en construcci?, Barce-
lona, Generalitat de Catalunya i Museu dHistria de Catalunya,
p. 177-187.
Miralles 2010b = MIRALLES JORI, Eullia, Sobre Jeroni Pujades, Barce-
lona, IEC.
Mirambell 1998 = MIRAMBELL BELLOC, Enric, Histria de la impremta a la
ciutat de Girona, Girona, Ajuntament i Diputaci de Girona i IEG.
Mir 2001 = MIR, Maria Merc, El poeta Francesc Fontanella de
la revolta catalana al congrs de Mnster (1640-1643), Revue
dtudes Catalanes, 4, p. 29-41.
Mir cur. 1998 = MIR, Maria Merc (cur.), Francesc Fontanella. Anto-
logia potica, Barcelona, Curial.
Mir i Carbonell cur. 1982 = MIR, Maria Merc, i CARBONELL, Jordi
(cur.), Francesc Fontanella. Joan Ramis i Ramis. Teatre barroc i
neoclssic. Amor, rmesa i pora, de F. Fontanella. Lucrcia i Ro-
saura o el ms constant amor, de J. Ramis, Barcelona, Ed. 62.
Mitj 1948 = MITJ SEGU, Marina, Pedro de Rajadell y su biblioteca
jurdica, EHDAP, I, p. 65-104.
Molas 1991 = MOLAS I RIBALTA, Pere, La Reial Audincia i les Corts de
Catalunya, dins Les Corts a Catalunya. Actes del congrs dhistria
institucional [dabril de 1988], Barcelona, Departament de Cultura
de la Generalitat de Catalunya, p. 192-197.
Molas 1994 = MOLAS I RIBALTA, Pere, La condici social dels notaris
de Barcelona a ledat moderna, dins SANS I TRAV, Josep Maria
(coord.), Actes del I Congrs dHistria del Notariat Catal. Bar-
celona, 11, 12 i 13 de novembre de 1993, Barcelona, Fundaci
Noguera, p. 713-726.
Molas 1996 = MOLAS I RIBALTA, Pere, Catalunya i la casa dustria, Bar-
celona, Curial.
Molas 2000 = MOLAS I RIBALTA, Pere, Els comtes de Darnius (segles XIII-
XVIII), EHDAP, XVIII, p. 313-323.
Molas 2004 = MOLAS I RIBALTA, Pere, Lalta noblesa catalana a lEdat
Moderna, Vic, Eumo Ed.
Molas i Palos 1999 = MOLAS I RIBALTA, Pere, PALOS PEARROYA, Joan
Llus, Prleg: De la defensa de les lleis al canvi de sobirania,
dins Dietaris de la Generalitat de Catalunya, vol. V (1623-1644),
Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. IX-XXXII.
Montagut 1996 = MONTAGUT I ESTRAGUS, Toms de, Les institucions
scalitzadores de la Generalitat de Catalunya (des dels seus orgens
ns a la reforma de 1413), Barcelona, Sindicatura de Comptes de
Catalunya.
Montagut 1998 = MONTAGUT I ESTRAGUS, Toms de, Estudi introduc-
tori, dins PEGUERA, Llus de (1540-1610), Practica, forma, y estil,
de celebrar Corts Generals en Cathalunya, y materias incidents de
aquellas, Madrid, CEPC [es tracta dun facsmil de la 2a edici,
de 1701], p. XI-LVII.
Montagut 2002 = MONTAGUT I ESTRAGUS, Toms de, Prctiques parla-
mentries a Catalunya en el segle XVI i la seva formulaci escrita
per Llus de Peguera, Ivs Fvgit, 10-11, p. 633-656.
Montagut 2006 = MONTAGUT I ESTRAGUS, Toms de, Llus de Peguera
(1540-1610), un jurista cataln contemporneo de Miguel de Cer-
vantes (1547-1616), dins AGUILERA, Bruno (coord.), El derecho en
la poca del Quijote, Ed. Aranzadi, p. 185-205.
Montagut 2008a = MONTAGUT I ESTRAGUS, Toms de, El Commentarius
ad Usaticum Alium namque del jurista Antoni Olib (1534-1601).
La construcci histrica dun sistema de dret pblic a Catalunya,
dins KRYNEN, Jacques, i STOLLEIS, Michael (dir.), Science politique et
droit public dans les facults de droit europennes (XIII
e
-XVIII
e
sicle),
Frankfurt am Main, Vittorio Klostermann, p. 359-376.
Montagut 2008b = MONTAGUT I ESTRAGUS, Toms de, El principi de
limperi del dret i el control de la seva observana a la Catalu-
nya medieval i moderna, dins FERRERO MIC, Remedios, GUIA
MARN, Llus (ed.), Corts i Parlaments de la Corona dArag. Unes
institucions emblemtiques en una monarquia composta, Valncia,
PUV, p. 559-567.
Monti 2003 = MONTI, Annamaria, Iudicare tamquam Deus. I modi della
giustizia senatoria nel ducato di Milano tra Cinque e Settecento,
Milano, Dott. A. Giuffr ed.
Mulleras 2005 = MULLERAS I CASCANTE, Ramon, Els Mulleres, de Sant
Joan les Fonts a Sant Andreu de Socarrats entre 1560 i 1620,
Bisania, 12, p. 8-9.
Mulleras i Murl 1995 = MULLERAS I CASCANTE, Ramon i MURL i GIRALT,
Josep, [Masies de Vall de Bianya:] El Perer, s. l., Ed. Amics de la
Vall de Bianya.
Muntada i Varela 1996 = MUNTADA, Anna, i VARELA, Elisa, Entorn del
projecte de lobra nova del Palau de la Generalitat. El Memorial
de 1603, Locvs Amnvs, 2, p. 141-153.
Muoz 1997 = MUOZ I SEBASTI, Joan Hilari, Alguns aspectes de la
vida material a Tortosa durant ledat moderna (1553-1642), Tortosa,
Cooperativa Grca Dertosense.
Muoz i Querol 2004 = MUOZ I SEBASTI, Joan Hilari, QUEROL COLL,
Enric, La Guerra dels Segadors a Tortosa (1640-1651), Valls, Cos-
setnia Edicions.
Neumann 1998 = NEUMANN, Karsten, La justicacin ante el mundo.
Difusin y recepcin de la propaganda catalana en Europa en
1640, Pedralbes, 18-II, p. 373-381.
Nevizzano 1524 = NEVIZZANO (1540), Giovanni, Silva nuptialis: in qua ex
dictis Moder. per regulam et fallentias plurime questiones quottidie
in practica occurrentes nondum per quempiam redacte in materia
matrimonij, dotium, liationis, adulterij, originis, successionis et
monitorialium, una cum remedijs ad sedandum factiones de Guels
et Giebellinis cum perfecta doctrina qualiter debeat se iudex continere
in iudicando et exequendo iussa principum, ubi de auctoritatibus
doctorum et privilegijs miserabilium personarum. Sumpte ex ques-
tione an sit utile nubere copiosa et ordinata brevitate enucleantur.
Addito tractatu de modo arguendi per ordinem alphabeti, Lugduni
[Li], Joannem Moylin alias de Cambray.
Nieto 2009 = NIETO I SIERCO, Jaume, Fargues a la vall de Ribes (segles
XV-XVI-XVII). Una aproximaci histrica dels seus inicis, a travs
dels seus protagonistes, ACECR, 2007-2008, p. 115-128.
Nieva 2004 = NIEVA FENOLL, Jordi, El procs jurisdiccional catal entre
1714 i 1835. Breu ressenya histrica, RDHC, 4, p. 29-89.
Obarrio 2005 = OBARRIO MORENO, Juan Alfredo, La recepci del bene-
cium inventarii en les fonts i en la doctrina catalana, RDHC,
5, p. 61-97.
Oleart 2004 = OLEART I PIQUET, Oriol, El captulo 24 de las Cortes de
Monzn de 1585 y la elaboracin de la recopilacin catalana
de 1588-1589. Datos para su historia, Initium, 9, p. 223-286.
Oleart 2005 = OLEART I PIQUET, Oriol, El full derrates de la compilaci
catalana de 1588-1589. Edici, Initium, 10 (2005), p. 349-356.
Oleart 2008 = OLEART I PIQUET, Oriol, Diputacin del General y libros
jurdicos en Catalua (siglos XVII-XVIII): la publicacin de las Deci-
siones del doctor Miquel de Cortiada, GONZLEZ DE SAN SEGUNDO,
Miguel ngel (ed.), Un jurista aragons y su tiempo: el doctor Juan
Luis Lpez, Zaragoza, Gobierno de Aragn, p. 505-591.
Oliba 1600 = OLIBA, Antoni (1534-1601), Commentarius, ad usat. Alium
namque de Iure sci. lib. 10. constit. Cathaloniae: Parvum quidem
opus ac levidense; sed tamen utile ac necessarium, ad legum et
constitutionum Cathaloniae usaticorumq. Barchinon. intelligentiam:
et ad demonstrandum proprium regum ofcium, ac vere regium,
quod in liberatione vi oppressorum de manu calumniantium, et af-
ictorum sublevatione, positum est et constitutum. Huic accessit et
adiuncta est brevis summa et explicatio iurium regalium, quae Rex
Aragonum, et Comes Barcinonae exercet, cum debita moderatione
in bonis, et personis ecclesiasticis provinciae Cathaloniae: omnibus
iudicibus, tam ecclesiasticis, quam secularibus, et advocatis in Re-
gio Senatu causas tractantibus conveniens et valde accommodata,
Barcinonae, Ex Typographia Gabrielis Graells, et Geraldi Dotil,
Expensis Michaelis Menescal.
Oliva 2002 = OLIVA RICS, Benet, La petita noblesa del Maresme. Tres
trajectries: Des Bosc, Ferrer i Sala (s. XIV-XVII), Matar, Caixa dEs-
talvis Laietana.
Olivares 1998 = OLIVARES I PERIU, Jordi, La conictivitat entorn dels
bns i usos comunals, dins BELENGUER, Ernest, DANT, Jaume i
GUAL, Valent (ed.), Els bns comunals a la Catalunya moderna
(segles XVI-XVIII), Barcelona, R. Dalmau, p. 81-100.
Olivares 2000 = OLIVARES I PERIU, Jordi, Viles, pagesos i senyors a la
Catalunya dels ustria, Lleida, Pags Editors.
Omodei 1549 = OMODEI, Signorolo (1371), Disputatio ... de precedentia
doctoris vel militis, cum aditionibus domini Ludovici de Bologninis,
dins Volumen XII tractatuum ex variis iuris interpretibus collec-
torum: Continet eos tractatus, qui de cognitione et interpretatione
iuris, ac verborum signicatione summatim et in genere tractant,
f. 248v-251v, Lugduni [Li], [Excudebat Tomas Bartellus].
Ourliac 1992 = OURLIAC, Paul, Le palais et lcole vers 1500: le tmoig-
nage de Guillaume Benot, canoniste, Revue de la Socit inter-
nationale dhistoire de la profession davocat, 4, p. 77-92.
Ourliac 1994 = OURLIAC, Paul, La nation et ltat dans loeuvre de Gui-
llaume Benot, canoniste (1455-1516), dins GUICHARD, Pierre, et
al. (col.), Papaut, Monachisme et Thories politiques, vol. I, Lyon,
Presses Universitaires de Lyon, p. 147-160.
Pacheco 1997 = PACHECO CABALLERO, Francisco L., Los juristas catalanes
y la opinio doctorum, AHDE, LXVII-I, p. 295-307.
Pacheco 2001 = PACHECO CABALLERO, Francisco L., Discurso jurdico y
discurso poltico: algunas cuestiones sobre las fuentes del derecho
cataln a travs de un episodio de la guerra con Francia, dins
El Derecho en la Facultad. Cuarenta aos de la nueva Facultad de
Derecho de Barcelona, Madrid-Barcelona, Marcial Pons, p. 249-263.
Pacheco 2005 = PACHECO CABALLERO, Francisco L., El usatge princeps
namque, las Cortes y los juristas, Initium, 10, p. 225-246.
Pacheco 2007 = PACHECO CABALLERO, Francisco L., Para despus de
los das y no en otra manera. Origen y desarrollo de la sucesin
contractual en Aragn, Initium, 12, p. 119-197.
Padoa-Schioppa 1999 = PADOA-SCHIOPPA, Antonio, Sur la conscience
du juge dans le ius commune europen, dins CARBASSE, Jean-
Marie, i DEPAMBOUR-TARRIDE, Laurence, La conscience du juge dans
la tradition juridique europenne, Paris, PUF, p. 95-129.
Padrs 1984 = PADRS I CASTILLN, Xavier, Poder i institucions: Pere
dAmigant, magistrat de la Reial Audincia de Catalunya (1645-
1706), dins [Actes del] Primer Congrs dHistria Moderna de Ca-
talunya, vol. II, Barcelona, Edicions de la UB, p. 149-159.
Padrs Estivill 1989 = PADRS I ESTIVILL, Joan Antoni, Unes universi-
tats molt poc universals. Reexions sobre els municipis dOlot i
Besal al segle XVI, dins VI Assemblea destudis sobre el comtat
de Besal. Ponncies i comunicacions (Besal, 1988), Olot, [Amics
de Besal i el seu Comtat], p. 75-92.
Padrs Estivill 1997 = PADRS I ESTIVILL, Joan Antoni, Els masos i el
crdit. Moments de lendeutament a la vall den Bas (segle XVI),
Recerques, 35, p. 7-25.
Palau 1951 = PALAU DULCET, Antonio, Manual del librero hispanoamericano:
bibliografa general espaola e hispano-americana desde la invencin
de la imprenta hasta nuestros tiempos, con el valor comercial de
los impresos descritos, vol. V, 2a ed., Barcelona, Librera Palau.
Palos 1993 = PALOS PEARROYA, Joan Llus, Esglsia i poder en la Ca-
talunya moderna: la lluita entre canonges i bisbes (1500-1700),
dins I congrs dhistria de lEsglsia catalana. Des dels orgens ns
ara, vol. 2, Solsona, p. 449-461.
Palos 1994 = PALOS PEARROYA, Joan Llus, Catalunya a lImperi dels us-
tria. La prctica de govern (segles XVI i XVII), Lleida, Pags Editors.
Palos 1995 = PALOS PEARROYA, Joan Llus, El Estado contra Catalua?
Estrategias de control y limitaciones del poder real en los siglos XVI-
XVII, Manuscrits, 13, p. 143-154.
Palos 1996 = PALOS PEARROYA, Joan Llus, Autoridad real y mediacin
ministerial en la Catalua moderna (siglos XVI y XVII), Historia
Social, 24, p. 39-56.
Palos 1997 = PALOS PEARROYA, Joan Llus, Els juristes i la defensa de les
Constitucions: Joan Pere Fontanella (1575-1649), Vic, Eumo Ed.
Palos 1999 = PALOS PEARROYA, Joan Llus, Les idees i la revoluci
catalana de 1640, Manuscrits, 17, p. 277-292.
Palos i Ragus 1993 = PALOS PEARROYA, Joan Llus, RAGUS I VALLS,
Ramon, Les institucions catalanes a lpoca moderna i lascens
dels juristes, Pedralbes, 13-I, p. 53-66.
Passola 1997 = PASSOLA I TEJEDOR, Antoni, La historiografa sobre el
municipio en la Espaa moderna, Lleida, UdL.
Pedraza 2004 = PEDRAZA GRACIA, Manuel Jos, Poder poltico e imprenta
en el Renacimiento en la Pennsula Ibrica: el libro y la Diputa-
cin del Reino de Aragn en los siglos XV y XVI, Cuadernos para
investigacin de la literatura hispnica, 29, p. 295-320.
Peguera 1585 = PEGUERA I PARATGE, Llus de (1540-1610), Liber qua-
estionum criminalium in actu practico, frequentium et maxime
conducibilium et in sacro Regio Criminali Concilio Cathaloniae
pro maiori earum parte decisarum, Barcinonae [Barcelona], Apud
Hubertum Gotart.
Peguera 1605 = PEGUERA I PARATGE, Llus de (1540-1610), Decisiones
aureae, in actu practico frequentes, ex variis Sacri Regii Concilii
Cathaloniae conclusionibus collectae. Cum additionibus in quinqua-
ginta priores quae antea sine eis editae fuerunt, [tom 1], Barcinone
[Barcelona], Ex Typographia Iacobi Cendrat.
Peguera 1611 = PEGUERA I PARATGE, Llus de (1540-1610), Decisionum
aurearum ex variis sacri Cathaloniae Senatus conclusionibus co-
llectarum, discursuque theorico et practico compactarum. Tomus
secundus. In quo promiscue responsa quotidianarum quarundam
petitionum, continentur..., Barcinone [Barcelona], Ex Typographia
Sebastiani Matheuad. Expensis Ioannis Simon.
Pelez 2005-06 = PELEZ, Manuel J. (ed. i coord.), Diccionario crtico
de juristas espaoles, portugueses y latinoamericanos (hispnicos,
brasileos, quebequenses y restantes francfonos), Mlaga, Ctedra
de Historia del Derecho y de las Instituciones. Universidad de
Mlaga.
Pligry 1981 = PLIGRY, Charles, Les diteurs lyonnais et le march
espagnol aux XVI
e
et XVII
e
sicles, dins Livre et lecture en Espagne
et en France sous lAncien Rgime. Colloque de la Casa de Velzquez,
Paris, ditions A.D.P.F., p. 85-93.
Pea 1992 = PEA DAZ, Manuel, Libro e Inquisicin: conictos y ac-
titudes sociales en Barcelona en el siglo XVI, Historia Social, 14,
p. 85-95.
Pea 1995 = PEA DAZ, Manuel, El mundo del libro jurdico en Bar-
celona en el siglo XVII, EHDAP, XIII, p. 105-136.
Pea 1996a = PEA DAZ, Manuel, Catalua en el Renacimiento: libros
y lenguas, Lleida, Editorial Milenio.
Pea 1996b = PEA DAZ, Manuel, lites y cultura escrita en la Barcelona
del Quinientos, Manuscrits, 14, p. 211-229.
Prez Bustamante 2006 = PREZ BUSTAMANTE, Rogelio, Los Pases Ba-
jos: una repblica nobiliaria (siglos XIV a XVII), AHDE, LXXVI,
p. 462-506.
Prez Collados 1993 = PREZ COLLADOS, Jos Mara, Una aproximacin
histrica al concepto jurdico de nacionalidad. La integracin del
Reino de Aragn en la monarqua hispnica, Zaragoza, Institucin
Fernando el Catlico.
Prez Collados 2005 = PREZ COLLADOS, Jos Mara, El derecho cataln
de sucesiones en vsperas de la codicacin, en AHDE, LXXV,
p. 331-367.
Prez Latre 1993 = PREZ LATRE, Miquel, Juntes de braos i Diputa-
ci del General (1587-1593): Un presidi de cavallers conspirants
contra sa magestat?, Pedralbes, 13-I, p. 281-298.
Prez Latre 1996 = PREZ LATRE, Miquel, Les torbacions de Catalunya
(1585-1593). De les Corts a la suspensi del nou redre de la
Diputaci del General, Afers, 23/24, p. 59-98.
Prez Latre 2001 = PREZ LATRE, Miquel, Diputaci i monarquia. El
poder poltic a Catalunya, 1563-1599. Tesi doctoral dirigida per
Eva Serra, IUHJVV, UPF.
Prez Latre 2003 = PREZ LATRE, Miquel, Entre el rei i la terra. El poder
poltic a Catalunya al segle XVI, Vic, Eumo Editorial.
Prez Latre 2006 = PREZ LATRE, Miquel, Els Llupi i la poltica a
lEdat Moderna, dins FERNNDEZ TRABAL, Josep (dir.), Histria dels
Llupi (1088-1771) i dels seus llinatges incorporats: Icard, Roger
i Vallseca, Canet [del Rossell], Edicions Trabucaire, p. 141-184.
Prez Latre 2008 = PREZ LATRE, Miquel, Dogmatizadores de malas
doctrinas. Els juristes i les institucions catalanes en un temps de
conicte (1563-1602), Afers, 60, p. 401-430.
Prez Marcos 2005a = PREZ MARCOS, Regina Mara, Toms Cerdn
de Tallada, el primer tratadista de derecho penitenciario, AHDE,
LXXV, p. 755-801.
Prez Marcos 2005b = PREZ MARCOS, Regina Mara, Un tratado de
derecho penitenciario del siglo XVI. La visita de la crcel y de los
presos de Toms Cerdn de Tallada, Madrid, UNED.
Prez Martn 1981 = PREZ MARTN, Antonio, El ordo iudiciarius ad
summariam notitiam y sus derivados. Contribucin a la historia
de la literatura procesal castellana, HID, 8, p. 195-266.
Prez Martn 1987 = PREZ MARTN, Antonio, Dictamen de Arias de
Balboa sobre la sucesin de Martn I el Humano (1409), dins Zur
Geschichte des Familien-und Erbrechts. Politische Implikationen und
Perspektiven, Frankfurt am Main, Vittorio Klostermann, p. 38-70.
Prez Martn 1996 = PREZ MARTN, Antonio, El Tratado de Mayorazgo
de Diego Gmez de Zamora, dins Homenaje al profesor Alfonso
Garca-Gallo, tom I, Madrid, Universidad Complutense, p. 255-320.
Prez Martn 1997 = PREZ MARTN, Antonio, El arte de la disputatio
en Vicente Arias de Balboa (ca. 1368-1414), dins Die Kunst der
Disputation. Probleme der Rechtsauslegung und Rechtsanwendung
im 13. und 14. Jahrhundert, Mnchen, R. Oldenbourg Verlag,
p. 229-248.
Prez Martn i Scholz 1978 = PREZ MARTN, Antonio, SCHOLZ, Johannes-
Michael, Legislacin y jurisprudencia en la Espaa del Antiguo
Rgimen, Valncia, UV.
Prez Samper 1989 = PREZ SAMPER, Maria ngels, Les festes reials a
la Catalunya del barroc, dins ROSSICH, Albert, i RAFANELL, August
(cur.), El barroc catal. Actes de les jornades celebrades a Girona
els dies 17, 18 i 19 de desembre de 1987, Barcelona, Quaderns
Crema, p. 345-377.
Peytav 2007a = PEYTAV DEIXONA, Joan, Famille, mariage et patrimoine
dans la Catalogne moderne: lexemple roussillonnais, Annales du
Midi, 258, p. 159-182.
Peytav 2007b = PEYTAV DEIXONA, Joan, Francisco Vilar, un notari de
Ceret al cor de la Guerra dels Segadors, Afers, 58, p. 611-654.
Pifferi 2006 = PIFFERI, Michele, Generalia delictorum. Il tractatus cri-
minalis di Tiberio Deciani e la parte generale di diritto penale,
Milano, Dott. A. Giuffr Ed.
Pizarro 2000 = PIZARRO CARRASCO, Carlos, La imprenta barcelonesa
en el siglo XVII. El caso de Josep Forcada, notario e impresor,
EHDAP, XVIII, p. 283-311.
Pizarro 2001 = PIZARRO CARRASCO, Carlos, Edicin y mecenazgo: la
publicacin de historias generales en Catalua (1599-1628), Pe-
dralbes, 21, p. 121-136.
Pizarro 2003 = PIZARRO CARRASCO, Carlos, Imprenta y gobierno municipal
en Barcelona. Sebastin y Jaume Matevat al servicio del Consell
de Cent (1631-1644), Hispania, LXIII/1, n. 213, p. 137-160.
Planas 1994 = PLANAS ROSSELL, Antonio, Relacin de juristas mallor-
quines. Siglo XIV, Memries de la RAMEGHH, 6, p. 59-67.
Planas 1997 = PLANAS ROSSELL, Antonio, Los juristas mallorquines del
siglo XV, Memries de la RAMEGHH, 7, p. 23-59.
Planas 2000 = PLANAS ROSSELL, Antonio, Los juristas mallorquines del
siglo XVI, Memries de la RAMEGHH, 10, p. 63-104.
Planas 2001 =PLANAS ROSSELL, Antonio, Los juristas mallorquines del
siglo XVII, Memries de la RAMEGHH, 11, p. 59-105.
Planas 2003 = PLANAS ROSSELL, Antonio, La abogaca en el Reino de Ma-
llorca (siglos XIII-XVIII), Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner ed.
Planas 2010 = PLANAS ROSSELL, Antonio, La Real Audiencia de Mallorca
en la poca de los Austrias (1571-1715), Barcelona, UPF.
Planes 1988 = PLANES I ALBETS, Ramon, La pragmtica de lany 1620,
de Felip II, sobre les notaries de districte del principat de Cata-
lunya i comtats de Rossell i Cerdanya, dins SANS I TRAV, Jo-
sep Maria (coord.), Estudis sobre histria de la instituci notarial
a Catalunya en honor de Raimon Noguera, Barcelona, Fundaci
Noguera, p. 211-218.
Planes 2007 = PLANES I ALBETS, Ramon, El contracte dedici de De
ofcio judicis et advocati (Barcelona, 1639) de Joan Pau Xammar,
ATCA, 26, p. 652-655.
Pons 1974 = PONS I GURI, Josep Maria, Constitucions conciliars Tar-
raconenses, AST, XLVII.1, p. 65-128.
Pons 1986 = PONS I GURI, Josep Maria, Entre lemteusi i el feudalisme
(Els reculls de dret gironins), Estudi General, 5-6, p. 411-418.
Pons 1988 = PONS I GURI, Josep Maria, Les colleccions de costums de
Girona, Barcelona, Fundaci Noguera.
Pons 2001 = PONS I GURI, Josep Maria, Les jurisdiccions dels vescomtats
de Cabrera i de Bas, lany 1527, RDHC, 1, p. 155-224.
Posti 1634 = POSTI, Luigi, Mandati de manutenendo, sive summarissi-
mi possessorii interim nuncupati tractatus, Augustae Taurinorum
[Tor], Tarini.
Puig 2004 = PUIG I REIXACH, Miquel, El rgim municipal dOlot al segle
XVIII, dins Estudis Histrics de la Garrotxa, I, p. 51-94.
Puig Salellas 1996 = PUIG SALELLAS, Josep Maria, De remences a rendistes:
els Salellas (1322-1935), Barcelona, Fundaci Noguera.
Puig Ustrell 1994 = PUIG I USTRELL, Pere, Senyoria directa, domini til
i funci notarial a la notaria i lescrivania pbliques de Terrassa,
dins SANS I TRAV, Josep Maria (coord.), Actes del I Congrs dHis-
tria del Notariat Catal, Barcelona, Fundaci Noguera, p. 617-633.
Puig Ustrell 2004 = PUIG I USTRELL, Pere, Notes histriques sobre la
instituci i la funci notarial en poca moderna i contempornia.
El cas de lescrivania i la notaria pbliques de Terrassa, EHDAP,
XXII, p. 95-133.
Puigvert 2001 = PUIGVERT, Joaquim M., Esglsia, territori i sociabilitat
(s. XVII-XIX), Vic, Eumo Ed.
Puigvert Gurt 2004 = PUIGVERT I GURT, Xavier, El primer govern con-
sular de la vila dOlot (1371-1373), dins Estudis Histrics de la
Garrotxa, I, p. 33-50.
Puigvert Gurt 2010 = PUIGVERT I GURT, Xavier, Els segles XVI i XVII [nm. 4
de la collecci Quaderns dhistria dOlot], Olot, Ajuntament dOlot
i Diputaci de Girona.
Pujol 2007 = PUJOL I SOLEY, Jordi, Conferncia de cloenda, dins Se-
minari. Els drets dels pobles: drets individuals i drets collectius,
Barcelona, Centre dEstudis Jordi Pujol, p. 137-150.
Ramon 1628 = RAMON, Josep (1631), Consiliorum una cum sententiis
et decisionibus Audientiae Regiae principatus Cathaloniae. Primum
volumen, Barcinonae, Ex Typographia Stephani Libers, in Vico
Sancti Dominici. Expensis Michaelis Manescal.
Recasens 1998 = RECASENS I COMES, Josep Maria, El municipi i el govern
municipal de la ciutat de Tarragona (segles XVI i XVII), Tarragona,
Arola Editors.
Regl 1956 = REGL I CAMPISTOL, Joan, Els virreis de Catalunya, Barce-
lona, Ed. Teide.
Reixach 2005 = REIXACH I PUIG, Ramon, Els pares de la repblica. El
patriciat a la Catalunya urbana moderna. Matar, s. XV-XVIII, Matar,
Caixa dEstalvis Laietana.
Revoluci 1991 = AUTORS DIVERSOS, La revoluci catalana de 1640, Bar-
celona, Ed. Crtica.
Ribalta 1993 = RIBALTA HARO, Jaume, De natura Deputationis Gene-
ralis Cathaloniae. Una aproximacin a travs de la literatura
polemista del Seiscientos: las alegaciones jurdicas sobre el pleito
de las insaculaciones de la Diputacin del General de Catalua
(1632), HID, 20, p. 403-471.
Ripoll 1630 = RIPOLL I MAS, Acaci Antoni de (1578-1659), Variae iuris
resolutiones multis diversorum Senatuum decisionibus illustratae...,
Lugduni [Li], Sumptibus Iacobi, Andreae et Matthaei Prost.
Ripoll add. Peguera 1649 = PEGUERA I PARATGE, Llus de (1540-1610) i
RIPOLL I MAS, Acaci Antoni de (1578-1659), Praxis criminalis, et
civilis, haec additionata iuribus decisionibusque diversorum Sena-
tuum per nobilem don Accacium de Ripoll [...] Adest etiam praxis
in curia vicarij Barchin. servanda noviter a dicto auctore elaborata,
Barcinone [Barcelona], ex Praelo, ac aere Antonii Lacavalleria, in
via Bibliopolarum.
Roca 1998 = ROCA, Encarna, Famlia, pairalisme i institucions jurdi-
ques, EHA, 12, p. 17-42.
Rojo 1994 = ROJO VEGA, Anastasio, Impresores, libreros y papeleros en
Medina del Campo y Valladolid en el siglo XVII, Valladolid, Junta
de Castilla y Len.
Ros 2001 = ROS, Ignasi, La ramaderia transhumant i la Prohomenia
de Carnisseries de la Paeria de Lleida a lentorn del 1600, dins
La Lleida del segle XVII, Lleida, Pags Editors i Ateneu Popular de
Ponent, p. 113-123.
Rossi 2007 = ROSSI, Giovanni, Incunaboli de la modernit. Scienza giuri-
dica e cultura umanistica in Andr Tiraqueau (1488-1558), Torino,
Giappichelli Editore.
Rossich 2001 = ROSSICH, Albert, La mort de Francesc Fontanella: a
propsit duna falsa atribuci, Revue dtudes Catalanes, 4, p. 87-
100.
Rossich cur. 1987 = ROSSICH, Albert (cur.), Francesc Fontanella. El Des-
engany [versi adaptada], Barcelona, Quaderns Crema.
Rovira i Virgili 1922 = ROVIRA I VIRGILI, Antoni, Pau Claris, estudi bio-
grc i histric, Barcelona, Associaci Protectora de lEnsenyana
Catalana.
Rub ed. 1976 = RUB, Basili de (ed.), Les Corts Generals de Pau Claris.
Dietari o procs de Corts de la Junta General de braos celebrada
al Palau de la Generalitat de Catalunya del 16 de setembre del 1640
a mitjan mar del 1641, Barcelona, FSVC.
Rubis 1996 = RUBIS I MIRABET, Joan Pau, Don Francisco de Gilabert i
la idea del govern mixt: fortuna i prudncia del constitucionalisme
catal dels segles XVI i XVII, Pedralbes, 16, p. 97-132.
Ruiz 2004 = RUIZ FIDALGO, Lorenzo, Las ediciones de obras de Derecho
en Salamanca en los siglos XVI y XVII, dins DIOS, Salustiano de,
INFANTE, Javier i TORIJANO, Eugenia (coords.), El derecho y los juristas
en Salamanca (siglos XVI-XX), Salamanca, Ediciones Universidad
de Salamanca, p. 264-336.
Sabat 1997 = SABAT I CURULL, Flocel, El territori de la Catalunya me-
dieval. Percepci de lespai i divisi territorial al llarg de lEdat
Mitjana, Barcelona, FSVC.
Sala 1995 = SALA, Raymond, La catalanit par les roussillonnais de la
n du XVI
e
la premire moiti du XVII
e
sicle, dins Le Roussillon:
De la Marca Hispanica aux Pyrnes-Orientales (VIII
e
-XX
e
sicles);
Actes du LXVII
e
Congrs de la Fdration historique du Languedoc
Mditerranen et du Roussillon, Perpignan, SASLPO, CIII
e
vol.,
p. 75-87.
Sala Giralt 1985 = SALA I GIRALT, Carme, Dades histriques dOlot (se-
gle XVI), Olot, Edicions Municipals.
Sales 1984 = SALES, Nria, Senyors, bandolers, miquelets i botiers. Estu-
dis sobre la Catalunya dels segles XVI al XVIII, Barcelona, Empries.
Sales 1989 = SALES, Nria, Els segles de la Decadncia (segles XVI-XVIII)
vol. IV de VILAR, Pierre (dir.), Histria de Catalunya, Barce-
lona, Edicions 62.
Sales 2002 = SALES, Nria, De Tur a Catarroja, Catarroja-Barcelona,
Ed. Afers.
Sales 2004 = SALES, Nria, Tract dels Pirineus, el tractat dels Piri-
neus?, EHA, 17, p. 829-842.
Salgado 1639 = SALGADO DE SOMOZA, Francisco, Tractatus de supplica-
tione ad Sanctissimum a litteris et bullis apostol[icis] nequam, et
importune impetratis in perniciem Reipublicae, regni aut regis, aut
iuris tertij praeiudicium, et de earum retentione interim in Senatu,
Matriti [Madrid], Apud Mariam de Quiones, A costa de Pedro
Coello, Mercader de Libros.
Salrach 2006 = SALRACH MARS, Josep Maria, El monestir de Sant Pere
de Besal i les relquies de Sant Prim. Viatge pels misteris de la
fe i de la poltica mil anys enrera, dins BOTO VARELA, Gerardo
(coord.), Relquies i arquitectura monstica a Besal: perls his-
trics de la vila comtal, Besal, Ajuntament de Besal, p. 9-34.
Sanabre 1956 = SANABRE, Josep, La accin de Francia en Catalua en la
pugna por la hegemona de Europa (1640-1659), Barcelona, RABLB.
Sanabre 1960 = SANABRE, Josep, El Tractat dels Pirineus i la mutilaci
de Catalunya, Barcelona, Ed. Barcino.
Sanahuja 1965 = SANAHUJA, Pere, Histria de la ciutat de Balaguer, Bar-
celona, Editorial Serca.
Sanahuja Anguera 2003 = SANAHUJA ANGUERA, Xavier, La moneda muni-
cipal de Vic (i II): Segles XVI-XVII (1519-1652), Ausa, 152, p. 157-
180.
Snchez 1997 = SNCHEZ, Pilar, Plets i conscacions al Rossell. El cas
de Ceret i els Lanuza (segles XVII i XVIII), Afers, 28, p. 667-687.
Snchez de Movelln 2001 = SNCHEZ DE MOVELLN TORENT, Isabel, La
Diputaci del General de Catalunya, 1413-1479, tesi doctoral diri-
gida per Toms de Montagut, UPF.
Snchez de Movelln 2004a = SNCHEZ DE MOVELLN TORENT, Isabel,
La Diputaci del General de Catalunya (1413-1479), Barcelona,
Generalitat de Catalunya i Institut dEstudis Catalans.
Snchez de Movelln 2004b = SNCHEZ DE MOVELLN TORENT, Isabel, Les
institucions scalitzadores de la Generalitat de Catalunya (des de la
reforma de 1413 ns al nal del regnat de lEmperador Carles I, el
1556), Barcelona, Sindicatura de Comptes de Catalunya.
Snchez Marcos 1999 = SNCHEZ MARCOS, Fernando, El futuro de Ca-
talua: un sujet brlant en las negociaciones de Mnster, Pe-
dralbes, 19, p. 95-116.
Sanllehy i Serra 2005 = SANLLEHY i SABI, M. ngels, i SERRA I PUIG, Eva,
Comer transpirinenc a Catalunya segons la documentaci de la
Generalitat de Catalunya (s. XVI-XVII), dins MINOVEZ, Jean-Michel,
i POUJADE, Patrice (ed.), Circulation des marchandises et rseaux
commerciaux dans les Pyrnes (XIII
e
-XIX
e
sicle), vol. 2, Toulouse,
CNRS-Universit de Toulouse-Le Mirail, p. 473-522.
Sans i Trav i Ballart 1980 = SANS I TRAV, Josep Maria, BALLART I MAR-
SOL, Concepci, El catleg de Diputats i Odors de Comptes de
la Generalitat de Catalunya (1359-1710) de Pere Serra i Postius,
EHDAP, VIII, p. 63-118.
Schaub 1994 = SCHAUB, Jean-Frdric, La crise hispanique de 1640.
Le modle des rvolutions priphriques en question (note cri-
tique), Annales. Histoire, Sciences Sociales, I, p. 219-239.
Serna 1998 = SERNA I COBA, rika, Aproximaci a lestudi de laplicaci
del Tractat dels Pirineus. Les conferncies de Figueres (1660-1666),
Annals de lInstitut dEstudis Empordanesos, 21, p. 113-134.
Serra 1989a = SERRA I PUIG, Eva, Notes sobre els orgens i levoluci
de lemteusi a Catalunya, EHA, 7, p. 126-138.
Serra 1989b = SERRA I PUIG, Eva, Linici formal de la guerra contra el
rei: un censal de tres-centes mil lliures. Nota a un aspecte de la
Guerra dels Segadors, dins ROSSICH, Albert, i RAFANELL, August
(cur.), El barroc catal. Actes de les jornades celebrades a Girona
els dies 17, 18 i 19 de desembre de 1987, Barcelona, Quaderns
Crema, p. 89-135.
Serra 1991a = SERRA I PUIG, Eva, Entre la ruptura i la continutat.
Algunes consideracions a propsit de la capacitat institucional
de Catalunya durant la Guerra dels Segadors, dins Les Corts
a Catalunya. Actes del congrs dhistria institucional [dabril de
1988], Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya, p. 160-167.
Serra 1991b = SERRA I PUIG, Eva, 1640: Una revoluci poltica. La im-
plicaci de les institucions, dins La revoluci catalana de 1640,
Barcelona, Ed. Crtica, 1991, p. 3-65.
Serra 1995 = SERRA I PUIG, Eva, Le Roussillon et la Generalitat de
Catalogne aux XVI
e
et XVII
e
sicles: Les visites de la Diputaci del
General, 1590-1626, dins Le Roussillon: De la Marca Hispanica
aux Pyrnes-Orientales (VIII
e
-XX
e
sicles); Actes du LXVII
e
Congrs de
la Fdration historique du Languedoc Mditerranen et du Rous-
sillon, Perpignan, SASLPO, CIII
e
vol., p. 39-61.
Serra 1997a = SERRA I PUIG, Eva, Perpiny, una vila a Corts catalanes
(Monts, 1585), Afers, 28, p. 574-626.
Serra 1997b = SERRA I PUIG, Eva, Catalunya desprs del 1652: recom-
penses, censura i repressi, Pedralbes, 17, p. 191-215.
Serra 1998 = SERRA I PUIG, Eva, Bns comunals: algunes consideraci-
ons, dins BELENGUER, Ernest, DANT, Jaume i GUAL, Valent (ed.),
Els bns comunals a la Catalunya moderna (segles XVI-XVIII), Bar-
celona, R. Dalmau, p. 11-31.
Serra 1999 = SERRA I PUIG, Eva, Constitucions i Redre: Corts de
Monts-Barcelona (1563-1564) i Corts de Monts (1585), dins
BELENGUER I CEBRI, Ernest (coord.), Felipe II y el Mediterrneo,
vol. IV, Madrid, SECCFSCQ, p. 159-189.
Serra 2003a = SERRA I PUIG, Eva, Poder poltic: municipi, Generalitat
i virrei, Barcelona Quaderns dHistria, 9: La Barcelona ideal i la
Barcelona real en la cultura literria de lEdat Moderna, p. 25-50.
Serra 2003b = SERRA I PUIG, Eva, Signori bandolers e legislazione
nella vita parlamentare catalana, dins MANCONI, Francesco (cur.),
Banditismi mediterranei (secoli XVI-XVIII), Roma, Carocci editore,
p. 147-169.
Serra 2004 = SERRA I PUIG, Eva, Constitucions perdudes (1547-1552).
Algunes reexions, dins Josep Fontana. Histria i projecte social.
Reconeixement a una trajectria, Barcelona, Ed. Crtica, p. 407-423.
Serra 2006 = SERRA I PUIG, Eva, Les galeres del General: noms una
poltica defensiva?, III Congrs dHistria Martima. La gent del mar.
Serra 2007 = SERRA I PUIG, Eva, Butllet bibliogrc sobre les Corts
catalanes, ATCA, 26, p. 663-738.
Serra 2008 = SERRA I PUIG, Eva, The Treaty of the Pyrenees, 350 Years
Later, Catalan Historical Review, 1, p. 81-99.
Serra coord. 2001 = SERRA I PUIG, Eva (coord.), Cort General de Monts
(1585). Monts-Binfar. Procs familiar del bra reial, Barcelona,
Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya vol. 18
de Textos Jurdics Catalans.
Serra coord. 2003 = SERRA I PUIG, Eva (coord.), Cort General de Monts
(1585). Monts-Binfar. Procs familiar del bra eclesistic, Bar-
celona, Departament de Justcia i Interior de la Generalitat de
Catalunya vol. 21 de Textos Jurdics Catalans.
Serrano 2004 = SERRANO I DAURA, Josep, La famlia en la historiograa
jurdica dels territoris hispnics pirenaics (s. XIX-XX), RDHC, 4,
p. 91-120.
Serro 1970 = SERRO, Joaquim Verssimo, Les portugais luniversit
de Toulouse (XIII-XVII sicles), Paris, Fundao Calouste Gulbenkian-
Centro Cultural Portugus.
Sess 1608 = SESS PIOL, Jos (1563?-1629), Inhibitionum et magis-
tratus Iustitiae Aragonum, tractatus : in quo de inhibitionibus, et
executione privilegiata, et guarentigia facienda, ac eadem in vim
exceptionum, seu iurisrmae retardanda agitur: variaeque iuris
resolutiones practicae cum totidem decisionibus, nec non consu-
etudines regni Aragonum ad iuris terminos redacta traduntur, et
explanantur, Barcinonae [Barcelona], Ex Typographia Gabrielis
Graells, et Geraldi Dotil.
Sess 1611 = SESS PIOL, Jos (1563?-1629), Decisionum sacri Senatus
regii regni Aragonum, et Curiae domini Iustitiae Aragonum, cau-
sarum civilium, et criminalium. Tomus primus, Caesaraugustae
[Saragossa], Apud Ioan. de Larumbe.
Sess 1615 = SESS PIOL, Jos (1563?-1629), Decisionum sacri Senatus
Regii regni Aragonum, et Curiae domini Iustitiae Aragonum, cau-
sarum civilium, et criminalium, tomus secundus, Caesaraugustae
[Saragossa], Apud Ioannem a Lanaja, et Quartanet, Regni Arago-
num, et Vniversitatis Typographum. Expensis Ioannis a Bonilla.
Simon 1987 = SIMON I TARRS, Antoni, La familia catalana del Antiguo
Rgimen, dins La familia en la Espaa mediterrnea, Barcelona,
Ed. Crtica, p. 65-93.
Simon 1992 = SIMON I TARRS, Antoni, Els anys 1627-32 i la crisi del
segle XVII a Catalunya, EHA, 9, p. 157-180.
Simon 1998 = SIMON I TARRS, Antoni, Catalans i francesos a ledat
moderna. Guerres, identitats i contraidentitats. Algunes conside-
racions, Pedrables, 18-II, p. 391-401.
Simon 1999 = SIMON I TARRS, Antoni, Els orgens ideolgics de la revo-
luci catalana de 1640, Barcelona, PAM.
Simon 2000 = SIMON I TARRS, Antoni, Salvador Fontanet i Savila
(1560?-1633). Un jurista giron a la cort dels ustria, Quaderns
de la Selva, 12, p. 79-89.
Simon 2003a = SIMON I TARRS, Antoni, Benet de Cardona (1641-1644),
dins SOL I SABAT, Josep Maria (dir.), Histria de la Generalitat
de Catalunya i dels seus presidents, vol. II (1518-1714), Barcelo-
na, Generalitat de Catalunya i Fundaci Enciclopdia Catalana,
p. 217-221.
Simon 2003b = SIMON I TARRS, Antoni, Benet Fontanella (1620-1623),
dins SOL I SABAT, Josep Maria (dir.), Histria de la Generalitat
de Catalunya i dels seus presidents, vol. II (1518-1714), Barcelo-
na, Generalitat de Catalunya i Fundaci Enciclopdia Catalana,
p. 182-186.
Simon 2008a = SIMON I TARRS, Antoni, El bra militar de Barcelona
segons un cens del juny de lany 1641. Composici i actituds
poltiques, EHDAP, XXVI, p. 231-253.
Simon 2008b = SIMON I TARRS, Antoni, Pau Claris, lder duna classe
revolucionria, Barcelona, PAM.
Simon cur. 1991 = SIMON I TARRS, Antoni (cur.), Cavallers i ciutadans
a la Catalunya del Cinc-cents, Barcelona, Curial.
Simon cur. 1993 = SIMON I TARRS, Antoni (cur.), Pagesos, capellans i
industrials de la marina de la Selva: memries i diaris personals
de la Catalunya moderna, Barcelona, Curial.
Simon cur. 2003 = SIMON I TARRS, Antoni (cur.), Crniques de la Guerra
dels Segadors, Barcelona, Curial-Fundaci Pere Coromines.
Sobrequs x2 1973 = SOBREQUS VIDAL, Santiago, SOBREQUS I CALLIC,
Jaume, La guerra civil catalana del segle XV. Estudis sobre la crisi
social i econmica de la Baixa Edat Mitjana, 2 vol., Barcelona,
Ed. 62.
Sol 2008 = SOL COLOMER, Xavier, La reforma catlica a la muntanya
catalana. Els bisbats de Girona i Vic (1587-1800), Girona, AHRCG.
Sol-Morales 1983 = SOL-MORALES I DE RUBI, Josep M. de, Entorn de
la casa del jurisconsult Joan Pere Fontanella, dins Miscellnia
Histrica dOlot i Comarca, Olot, Ajuntament dOlot, p. 285-288.
[Soldevila] 1963 = [SOLDEVILA, Ferran], Volem les nostres esttues: Pau
Claris, Rafael de Casanova, Dr. Bartomeu Robert, Ginebra [i. e.
Barcelona], Edicions del Patronat de Cultura Catalana Popular.
Soler 2003 = SOLER I SIMON, Santi, Notes sobre el dret de cornar a
Tortell (terme del castell de Sales), s. XIV-XVII, dins IX Assem-
blea destudis sobre el comtat de Besal. Ponncies i comunica-
cions (Camprodon, 2003), Olot, [Amics de Besal i el seu Comtat],
p. 137-155.
Solervicens 2008 = SOLERVICENS, Josep, Belona, una convulsa Arcadia
barroca: la Tragicomdia pastoril de amor, rmesa y pora de
Francesc Fontanella, dins FRIEDLEIN, Roger, POPPENBERG, Gerhard,
VOLMER, Annett (ed.), Arkadien in den romanischen Literaturen. Zu
Ehren von Sebastian Neumeister zum 70. Geburtstag, Heidelberg,
Universittsverlag, p. 215-233.
Surez 1609 = SUREZ, Francisco (1548-1617), Opus de virtute et statu
religionis, 1a ed., Lugduni, sumptibus H. Cardon.
Thireau 1980 = THIREAU, Jean-Louis, Charles du Moulin (1500-1566).
tude sur les sources, la mthode, les ides politiques et conomiques
dun juriste de la Renaissance, Genve, Librairie Droz.
Thireau 1992 = THIREAU, Jean-Louis, Professeurs et tudiants trangers
dans les Facults de droit franaises (XVI
e
-XVII
e
sicles), RHFDSJ,
13, p. 43-73.
Thireau 1999 = THIREAU, Jean-Louis, Le bon juge chez les juristes
franais du XVI
e
sicle, dins CARBASSE, Jean-Marie, i DEPAMBOUR-
TARRIDE, Laurence, La conscience du juge dans la tradition juridique
europenne, Paris, PUF, p. 131-153.
Torras 1983 = TORRAS I RIB, Josep Maria, Els municipis catalans de
lantic rgim (1453-1808), Barcelona, Curial.
Torras 1984 = TORRAS I RIB, Josep Maria, Aproximaci a lestudi del
domini baronial del monestir de Ripoll (1266-1719), dins [Actes
del] Primer Congrs dHistria Moderna de Catalunya, vol. I, Bar-
celona, Edicions de la UB, p. 203-209.
Torras 1998 = TORRAS I RIB, Josep Maria, Poders i relacions cliente-
lars a la Catalunya dels ustria. Pere Franquesa (1547-1614), Vic,
Eumo Ed.
Torres 1985 = TORRES I SANS, Xavier, Les bandositats de nyerros i
cadells a la Reial Audincia de Catalunya (1590-1630): polica
o alto gobierno?, Pedralbes, 5, p. 147-171.
Torres 1991 = TORRES I SANS, Xavier, Els bandolers (s. XVI-XVII), Vic,
Eumo Ed.
Torres 1993 = TORRES I SANS, Xavier, Nyerros i Cadells. Bandolers i
bandolerisme a la Catalunya moderna (1590-1640), Barcelona,
Quaderns Crema.
Torres 1995a = TORRES I SANS, Xavier, Pactisme i patriotisme a la
Catalunya de la Guerra dels Segadors, Recerques, 32, p. 45-62.
Torres 1995b = TORRES I SANS, Xavier, La Vall de Torell als segles XVI i
XVII: una histria de paraires i bandolers, Vic, Eumo Ed.
Torres 1999 = TORRES I SANS, Xavier, El bandolerismo mediterrneo:
una visin comparativa (siglos XVI-XVII), dins BELENGUER I CE-
BRI, Ernest (coord.), Felipe II y el Mediterrneo, vol. II, Madrid,
SECCFSCQ, p. 397-423.
Torres 2001a = TORRES I SANS, Xavier, Els naturals i el rei natural en
la Catalunya de la Guerra dels Segadors: a propsit dun Serm
de Gaspar Sala (1641), Estudi General, 21, p. 221-240.
Torres 2001b = TORRES I SANS, Xavier, Josep Fontanella i Joan Gur-
dia: el patriotisme catal en la guerra dels Trenta Anys, Revue
dtudes Catalanes, 4, p. 131-155.
Torres 2003 = TORRES I SANS, Xavier, Identitat i vocabulari: naci, terra
i ptria a la Catalunya dels ustria, Pedralbes, 23-I, p. 41-58.
Torres 2006 = TORRES I SANS, Xavier, La Guerra dels Segadors, Lleida-
Vic, Pags Ed. i Eumo Ed.
Torres 2007 = TORRES I SANS, Xavier, Nosaltres, els Macabeus: el patri-
otisme catal a la Guerra dels Segadors, dins ALBAREDA I SALVAD,
Joaquim (ed.), Una relaci difcil. Catalunya i lEspanya moderna
(segles XVII-XIX), Barcelona, Ed. Base, p. 85-103.
Torres 2008 = TORRES I SANS, Xavier, Naciones sin nacionalismo. Ca-
talua en la monarqua hispnica (siglos XVI-XVII), Valncia, PUV.
Torres 2009 = TORRES I SANS, Xavier, El poeta al peu del can. Francesc
Fontanella, sobreintendent dartilleria, dins SANSANO, Gabriel, i
VALSALOBRE, Pep (cur.), Fontanellana. Estudis sobre lpoca i lobra
de Francesc Fontanella (1622-1683/85), Girona, Documenta Uni-
versitaria, p. 163-177.
Torres ed. 1995 = TORRES I SANS, Xavier (ed.), Escrits poltics del segle XVII:
Noticia Universal de Catalua, de Francesc Mart Viladamor, t. I,
Barcelona/Vic, IUHJVV i Eumo ed.
Tractat 2011 = El Tractat dels Pirineus del 1659, Barcelona, IEC.
Tres 1996 = TRES, Joan, Aportacions a lestudi dels Summari dAndreu
Bosc (Justicaci de la separaci de Perpiny de la Diputaci del
General al segle XVII), Revista de Catalunya, 110, p. 31-43.
Tristany 1686 / 1688 / 1701 = TRISTANY BOFILL, Bonaventura de (1714),
Sacri supremi Regii Cathaloniae Senatus decisiones, 3 vols., Bar-
cinone, Ex Typographia Raphaelis Figuer, Typographi domus
Deputationis.
Turull 2009 = TURULL RUBINAT, Max, El gobierno de la ciudad medieval.
Administracin y nanzas en las ciudades medievales catalanas,
Barcelona, CSIC.
Valero 2006 = VALERO MOLINA, Joan, Art i devoci a Besal a lpoca
baixmedieval, dins BOTO VARELA, Gerardo (coord.), Relquies i
arquitectura monstica a Besal: perls histrics de la vila comtal,
Besal, Ajuntament de Besal, p. 71-103.
Valero 2008 = VALERO MOLINA, Joan, La situaci artstica a Girona
durant el primer quart del segle XV, AIEG, XLIX, p. 567-593.
Vall 2001 = VALL I SOLAZ, Francesc Xavier, La faceta literria de Josep
Fontanella, Revue dtudes Catalanes, 4, p. 157-187.
Vallet de Goytisolo 1989 = VALLET DE GOYTISOLO, Juan Berchmans, Re-
exiones sobre Catalua. Religacin, interaccin y dialctica en su
historia y en su derecho, Barcelona, Fundacin Caja Barcelona.
Vallone 1985 = VALLONE, Giancarlo, Iurisdictio Domini: Introduzione a
Matteo dAfitto ed alla cultura giuridica meridionale tra Quattro
e Cinquecento, Lecce, Milella.
Vallone 1988 = VALLONE, Giancarlo, Le Decisiones di Matteo dAfitto,
Lecce, Milella.
Valsalobre 2008 = VALSALOBRE, Pep, Francesc Fontanella: una biograa
excessiva, Revista de Catalunya, 239, p. 71-98.
Valsalobre 2010a = VALSALOBRE, Pep, Lobra (o la vida) de Francesc
Fontanella en lesquin de 1652-1659, dins JAN CHECA, scar
(ed.), Del Tractat dels Pirineus (1659) a lEuropa del segle XXI: un
model en construcci?, Barcelona, Generalitat de Catalunya i Mu-
seu dHistria de Catalunya, p. 281-290.
Valsalobre 2010b = VALSALOBRE, Pep, Mudats tots los perls. Aportacions
a la biograa de Francesc Fontanella, Els Marges, 92, p. 54-81.
Valsalobre i Sansano cur. 2006 = VALSALOBRE, Pep, i SANSANO, Gabriel
(cur.), Francesc Fontanella: una obra, una vida, un temps, Bellcaire
dEmpord, Edicions Vitella.
Vaquer 2001 = VAQUER I ALOY, Antoni, En el quart centenari de la seva
mort: Antoni Oliba i el dret catal, RDHC, 1, p. 227-237.
Verdet 2010 = VERDET MARTNEZ, Nuria, Francisco Jernimo de Len.
Trayectoria de un letrado al servicio de la corona, Estudis, 36,
p. 279-294.
Verdet 2011 = VERDET MARTNEZ, Nuria, Despus del 1609. Actuaciones
del magistrado Francisco Jernimo de Len tras la expulsin de
los moriscos del reino de Valencia, Saitabi, 60-61, p. 203-222.
Vidal 1984 = VIDAL PLA, Jordi, Guerra dels Segadors i crisi social. Els
exiliats lipistes (1640-1652), Barcelona, Edicions 62.
Vila 2007 = VILA, Pep, Un testament de Francesc Fontanella de 1658,
AIEG, XLVIII, p. 343-353.
Vilalta 1990 = VILALTA, Mara Jos, Balaguer a la Catalunya moderna:
Creixement econmic i estabilitat social (segles XVII i XVIII), Lleida,
Pags Editors.
Vilar 1966 = VILAR, Pierre, Catalunya dins lEspanya moderna (recerques
sobre els fonaments econmics de les estructures nacionals), 4 vols.,
Barcelona, Edicions 62, 2a ed.
Villanueva 1995 = VILLANUEVA LPEZ, Jess, El debat sobre la constituci
de lObservana a les Corts catalanes de 1626-1632, Manuscrits,
13, p. 247-272.
Villanueva 1998 = VILLANUEVA LPEZ, Jess, Intentos franceses de legi-
timacin de la anexin de Catalua tras la revuelta de 1640: de
Richelieu a Mazarino, Pedralbes, 18-II, p. 135-144.
Villanueva 1999 = VILLANUEVA LPEZ, Jess, Felip Vinyes (1583-1643):
su trayectoria poltica y la gestacin de la revuelta catalana de
1640, Manuscrits, 17, p. 307-340.
Villanueva 2004 = VILLANUEVA LPEZ, Jess, Poltica y discurso histrico
en la Espaa del siglo XVII, Alacant, Publicacions de la UA.
Xammar 1639 = XAMMAR, Joan Pau, De ofcio iudicis, et advocati liber
unus. In quo variae quaestiones iudicibus, et advocatis utilissimae
tractantur, Barcinonae, Ex Typographia Iacobi Romeu, in platea
divi Iacobi. A costa de Iuan apera mercader de libres.
Zaragoza 2004 = ZARAGOZA I PASCUAL, Ernest, Histria de la Congregaci
Benedictina Claustral Tarraconense (1215-1835), Barcelona, PAM.
SELECCI DIMPRESOS I MANUSCRITS DIVERSOS
ALLEGACIONS JURDIQUES, MEMORIALS POLTICS I SIMILARS
ACA, Generalitat, V-128, tem 1 =
Taula de les tatxes, y salaris que se han de pagar als notaris de criminal
en lo principat de Cathalunya, comptats de Rosell, y Serdanya,
aprovada pels diputats, amb intervenci dels odors, i de consell
dels assessors, amb una deliberaci de 11.VIII.1611.
ACA, Generalitat, V-128, tem 2 =
Taula de les tatxes, y salaris que han de pagar los presos qui seran
aportats, y encarcerats en les crcers reals de la present ciutat de
Barcelona y en qualsevols altres presons de Cathalunya, comptats
de Rosell, y Cerdanya y als escarcellers de aquelles, aprovada pels
diputats, amb intervenci dels odors, i de consell dels assessors,
amb una deliberaci de 11.VIII.1611.
ACAP, Diversorum iuris, tom 3 (vol. J-131), fol. 269r-272r =
FONTANELLA, Joan Pere, Iesus, Maria, cum utroque Ioanne. Pro don Carolo
Alamany de Bellpuig. Contra comitissam de Montagut et alios, s. l.,
s. d. [1646].
ACAP, Diversorum iuris, tom 3 (vol. J-131), fol. 273r-276v =
Alemany de Bellpuig. Contra nobilem de Peguera, s. l., s. d. [1628].
FONTANELLA, Joan Pere, Iesus, Maria, cum utroque Ioanne. Pro Iosepho
de Spuny contra domnam Elisabetham de Ayguaviva, s. d. [1646].
ACAP, Diversorum iuris, tom 3 (vol. J-131), fol. 307r-311v =
Alemany de Bellpuig. Contra don Ludovicum de Peguera, s. l., s. d.
FONTANELLA, Joan Pere, Iesus, Maria, cum utroque Ioanne. Pro univer-
sitate S. Martini de Arenys. Contra universitatem Sanctae Mariae
de Arenys, s. l., s. d. [1642].
ADG, vol. 34-516, tem [43] (aprox.) =
FONTANELLA, Joan Pere, Iesus Maria cum utroque Ioanne. Iuris respon-
sum pro reverendo priore de Lledo. Contra reverendum abbatem, et
conventum Sancti Genesii de Fontaniis, Barcinone, Ex Typographia
Laurentij Du, in vico de la Bocaria, 1615.
ADG, volum 34-516, tem [57] (aprox.) =
HORTOL, Vicen [seguit de vint-i-un doctors en teologia], Responsum
iuris pro Iosepho Spuny et de Alemany contra nobilem Iosephum
Barthomeu et de Spes. Sanctissima Trinitas et Maria sint mihi lux
et via, Barcinone, ex Typographia Laurentij Deu, iuxta domum
Regiam 1618.
HORTOL, Vicen, CNCER, Jaume, FONTANELLA, Joan Pere, AYMERICH, Jau-
me, Responsum iuris pro Iosepho Spuny contra nobilem Iosephum
Barthomeu, Barcinone, Ex Ofcina Sebastiani a Cormellas.
FONTANELLA, Joan Pere, CNCER, Jaume, AYMERICH, Jaume, HORTOL, Vi-
cen, Iuris responsum pro Iosepho Spuny domicello contra Nob.
Iosephum de Berthomeu, Barcinone, Ex Ofcina Sebastiani a Cor-
mellas, [1620/1621].
ADG, volum 946/2544, tem 27, fol. 291r-294r =
VINYES, Felip, Iesus, Maria, Raymundus. Discursus iuris pro abbate Bi-
sulduni, contra doctorem Ioannem Petrum Fontanella, Barcinone
[Barcelona], ex praelo Petri Lacavalleria, iuxta Bibliopolas, in via
de Arlet, 1629.
ADG, volum 946/2544, tem 34, fol. 328-333 =
FONTANELLA, Joan Pere, VINYES, Felip, PUIG, ?, Jesus Maria cum utroque
Ioanne. Pro sacra S. Benedicti relligione, et monasterio Rivipulli.
Contra assistentiam petitam ab excellentissimo locumtenente ge-
nerali, Barcinone, ex Typographia Laurentij Deu, iuxta Domum
Regiam, 1628.
AEV, AJ-1, fol. 1r-4r =
RUB, Francesc Pere, Iesus Maria cum Beato Francisco. Secundum iuris
responsum pro reverendo rectore et collegio Societatis Iesu civitatis
Barcinonae. Contra communitatem clericorum Villaefranchae Peni-
ten., Barcinonae, Ex Typograhia Gabrielis Graells in vico Sancti
Dominici, 1619.
RUB, Francesc Pere, Allegationes iuris pro reverendo rectore et collegio
Societatis Iesu civitatis Barcinonae. Contra communitatem praesbi-
terorum Villae Franchae Peniten. Iesus Maria, cum Beato Francisco,
Barcinonae, Ex Typograhia Gabrielis Graells, 1619.
FONTANELLA, Joan Pere, Iesus Maria cum utroque Ioanne. Iuris responsum
pro patre rectore collegii Societatis Iesu civitatis Ilerdae. Contra
civitatem, et universitatem Studij Generalis eiusdem civitatis. Bar-
cinone, Apud Stephanum Liberos, in vico Sancti Dominici, 1626.
AEV, AJ-1, fol. 410r-413r =
FONTANELLA, Joan Pere, Iesus, Maria, cum utroque Ioanne. Pro Ioanne
Petro Fontanella I.V.D. Contra abbatem, et conventum monasterii
Bisulduni, s. l., s. i., s. d.
AEV, AJ-1, fol. 414r-419v =
VINYES, Felip, Iesus, Maria, Raymundus. Discursus iuris pro abbate Bi-
sulduni, contra doctorem Ioannem Petrum Fontanella, Barcinone
[Barcelona], ex praelo Petri Lacavalleria, in via de Arlet, iuxta
Bibliopolas, 1629.
AEV, AJ-2, f. 433r-436r =
METGE, ?, Discurs en dret en la querela feta en la visita del General de
nmero 26 contra dels molt illustres senyors deputats del trienni
1639 y de Maci Melich ciutad honrat de Barcelona, s. l., s. d.
[ 1642], 4 fol.
AEV, AJ-3, fol. 157r-164v =
DE SOL I DE GUARDIOLA, Iesus, Maria, Ioseph, cum D. Iacobo. Pro re-
verendo Iacobo Iaubert, presbytero, in ecclesia parroquiali Sancti
Iacobi villae de Canet comitatus Rossilionis beneciato. Contra no-
bilem Mariam Angelam Alemany de Bellpuig. Sub examine magnici
Michaelis Ioannis de Taverner, et Rubi, V. I. et R. A. D. Escriba
Petrus Martir Vila Not., s. l., s. d. [1684].
AEV, AJ-3, fol. 187r-193v =
MIR, Narcs, i LAMARCA, Jaume, Iesus Maria Ioseph. Iuris allegatio, pro
Iacobo Lamarcha, V.I.D. sci Generalis Cathaloniae advocato,
s. l., s. d. [1632].
AEV, Arxiu de la Cria Fumada, Imp-8 =
ROM I FONT, [Pau], Por la noble D Hipolita Alamany, de Bellpuig, Ortaff,
y Ros, consorte del noble D. Buenaventura de Ortaff, vezinos de la
villa de Perpian. Contra la noble D Josepha de Lupi, y Gilabert.
En la sala del noble Sr. D. Francisco de Borrs y Vials, oidor de
la Real Audiencia. Notario Cervera, y Rufasta. Barcelona, En la
Imprenta de Juan Jolis Impressor, en la calle de los Algodoneros.
AHBC, Allegacions jurdiques, 13/18 =
Extracto del proceso de la causa que en la antigua Real Audiencia segua
don Carlos de Alemany y Ros contra el monasterio de Junqueras de
la presente ciudad a relacin del sr. Rossell y hoy proseguida por
don Buenaventura de Hortaf y doa Hiplita su consorte en la
Audiencia y sala del sr. don Fco. de Borrs. Manuscrit, 55 fol., 1739.
AHBC, Allegacions jurdiques, 14/4 =
Extracto de la causa de la casa de Espuny contra Dn. Carlos de Alemany
y Bellpuig, vuy contra los cnjuges Hortaff, tret de un resumen de
la mateixa causa y no del procs. Manuscrit, 30 fol.
AHBC, Allegacions jurdiques, 661/1, tem 5337 =
MORA BOSSER, Josep?, Iesus, Maria, Ioseph, adsit Virgo sine labe concepta.
Additio ad primum iuris responsum editum, pro nobilibus domna
Maria Angela de Alamany, et don Iosepho de Alamany, et de Bellpuig.
Contra admodum illustre capitulum sedis Vicen. et Paulum Pla de
la Sala. Ad relationem magnici Ioannis de Carbonell de Consilio
Regio suae Magestatis. Notarius Bas.
AHCB, Allegacions jurdiques, VIII-2 (2) =
DE VALD, MARMER, MORA BOSSER I GELL, Iesus, Maria, Ioseph. Por los
nobles Doa Maria Angela y Don Ioseph Alamany, y de Bellpuig.
Con el espectable Don Emanuel de Llupi, cavallero del abito de
Alcantara, general de la artilleria, etc. y portanvezes de general go-
vernador de Catalua. A relacion del seor Raphael Nabona, oydor
en la Real Audiencia civil. Escrivano Cervera.
BOFILL I SABATER, Iesus, Maria, Iosephus. Pro Don Carolo Alamany, et
Ros. Contra Don Iosephum Ros. Relatore magnico Narciso Peralta,
scribae Francisco Bosch notario.
CARRERA, FLUVI, ABRICH, Jesus Maria Joseph, cum B. Francisco de Paula,
et utroque Antonio abbate, et paduano. Per los nobles mare y ll
Alamanys, y de Bellpuig. Contra lo noble don Emanuel de Llupia.
Sobre la restitutio de la vall, y baronia de Conat.
PUIG, Valent, GRAELLS, Felici, ORLAU, ?, Iesus, Maria, Ioseph. Pro No-
bilibus D. Mariangela, et Iosepho de Alamany de Bellpuig, matre,
et lio. Contra Nobilem D. Narcisum de Rocabruna, olim Sampso,
24.III.1668 Imprimatur. Barcinone, Apud Raphaelem Figar.
PUIG, Valent, PERALTA, Narcs, GRAELLS, Felici, Iesus, Maria, Ioseph,
cum D. Valentino. Allegatio en Dret per la noble Dona Mariangela
de Alemany, y Fontanella. Contra Ioseph de Spuny, y Alamany. A
relaci del sapientissim magnich Pau Xammar Doctor de la R. A.
Not. Cervera. Barcinone, Apud Iosephum Forcada, iuxta Domum
Regiam, 17.III.1662.
AHCB, Allegacions jurdiques, VIII-59, tem de 1669 =
BRU I DOLZINA [i R. LLAMPILLAS], Iesus, Maria, Ioseph. Iuris discursus
factique brevis enarratio pro Francisco Sala et Alemany domicello in
civitate Gerundae domiciliato. Contra Bernardum Sala etiam domi-
cellum in villa de Arenys populatum. Ad relationem magnici Alexij
Tristany. In actis Iosephi Ferrer not. Barcin[one]. Apud Iosephum
Forcada, iuxta Domum Regiam. Die 27 iunij 1669.
AHCB, Allegacions jurdiques, VIII-59, tem de 1683 =
ROSSELL, Iesus, Maria, Ioseph, cum utroque Ioanne. Iuris, et facti discur-
sus pro Franchisco Sala, et Alemany domicello. Contra Michaellem
Desclapes aromatarium Villae novae de Pallafolls. In causa quae
in hac ultima instantia vertitur, ad relationem magnici Iosephi
Pastor, et Mora V.I.et Regij Concilij doctoris. In actis Preva not.,
die 10 Maij 1683.
AHCB, Allegacions jurdiques, VIII-60, tem Additio =
Iesus, Maria, Iosephum cum utroque Ioanni. Additio pro Francisco Sala
et Alemany, domicello, contra Michaelem Desclapes, aromatarium
villae novae de Palafolls, sub examine nobilis d. Iosephi Pastor et
Mora, R. C. meritissimi, s. l., s. d.
AHG, Fons Pella Forgas, capsa 203, tem I.3.6.14 =
FONTANELLA, Joan Pere, BOFILL, Rafel, Iesus, Maria, cum utroque Ioan-
ne. Pro Iosepho Spuny contra Don Iosephum de Barthomeu, s. d.
[1645].
LLAMPILLAS, Rafel, Iesus, Maria, Ioseph, cum Raphaele, ac B. Antonio de
Padua. Deus illuminatio mea. Iuris responsum, pro Iosepho de Spuny
et de Alemany domicello. Contra nobilem Mariangelam Alemany, et
Fontanella viduam. Relatore Magnico Ioan. Paulo Xammar R. A.
D. In actis Cervera.
LLAMPILLAS, Rafel, Iesus, Maria, Ioseph, cum Raphaelle. Additio ad pri-
mum iuris responsum pro Iosepho de Spuny, et de Alemany domi-
cello. Contra nobilem Iosephum de Alemany, seu illius tutores, et
curatores, et nob. Mariangelam Alemany, et Fontanella viduam. Ad
relationem magnici Francisci Vidal et Roca Rigae (sic) Audientiae
Doctoris. In actis Cervera, s. l., Die 9. Augusti 1666.
AHG, Fons Pella Forgas, capsa 219, tem I.3.25.28, fol. 237-246 =
ANGLASELL, Benet, CNCER, Jaume, VINYES, Felip, Iesus Maria. Secunda
iuris, et facti allegatio, pro syndico decani, et capituli Ecclesiae
Illerden. in causa contentionis iurisdictionis, inter curiam ecclesias-
ticam, et Regiam Audientiam. Contra syndicum civitatis Balagarii.
AHG, Fons Pella Forgas, capsa 219, tem I.3.25.30, fol. 250-255 =
ANGLASELL, Benet, CNCER, Jaume, VINYES, Felip, Iesus Maria. Allegatio
pro decano et capitulo Ecclesiae Sedis Ilerdae, et sco curiae eccle-
siasticae Barcinonae, contra syndicum civitatis Balagarii, et sci
regij procuratorem. In causa contentionis suscitatae, occasione litis,
quae ducta fuit ad in Regia Audientia inter duas partes.
AHG, Fons Pella Forgas, capsa 220, I.3.27.49 =
ROCA, Iesus, Maria, Ioseph. Additio ad primum iuris responsum editum
pro illustri Capituli Canonicorum sedis Vici : contra nobilis Dom-
nam Mariangelam Alemany, et D. Iosephum Alemany matrem, et
lium, et Paulum Pla de la Sala. Ad relationem magnici Ioannis
de Carbonell R. Cons. Scriba Iacobo Bas Not., Barcinonae, Apud
Iosephum Forcada, iuxta Domum Regiam, 1675.
AHG, Fons Pella Forgas, capsa 220, I.3.27.50 =
ROCA, Iesus, Maria, Ioseph, cum Divo Ioanne Baptista. Iuris, et facti
discursus pro admodum illustri Capitulo Canonicorum sedis Vi-
cen. contra nobiles Domnam Mariangelam Alemany viduam, Don
Iosephum Alemany eius lium, et Paulum Pla de la Sala agricolam
Sancti Stephani de Granollers. Ad relationem magnici Ioannis Car-
bonell R. A. D. Not. Bas., Barcin[onae]. Ex Typograph. Raphaelis
Figver, s. d.
BC, Fullets Bonsoms, tem 147 =
MART VILADAMOR, Francesc (1616-1689), Maniesto de la delidad catalana,
integridad francesa y perversidad enemiga de la justa conservacin
de Catalua en Francia, [Paris, 1646].
MART VILADAMOR, Francesc (1616-1689), Praesidium inexpugnabile princi-
patus Cathaloniae, pro iure eligendi christianissimum monarcham,
Barcelona, 1644.
Memoriale pro abbate Bisulduni, s. l., s. e., s. d. [1622-23?].
BICAB 318 (46.71) M-26, 2 vol. =
PASTOR, Joan Baptista, Decisiones (manuscrites).
BICAB, 569-48 bis, tem 10 =
FONTANELLA, Joan Pere, Jesus Maria cum utroque Ioanne. Pro civitate
Dertusae contra reverendum capitulum, in causa contentionis super
macello, Barcinone, Ex Typographia Laurentii Deu, iuxta Domum
Regiam, 1629.
FONTANELLA, Joan Pere, Iesus Maria, cum utroque Ioannem: per los sndichs
de la terra de Cerdaa, contra los cnsols de la vila de Puigcerd:
sobre si los hmens de la terra de Cerdaa en temps de guerra han
de sser regits per lo veguer de Cerdaa llur ordinari, o per lo cn-
sol de Puigcerd quis fa coronell en temps de guerra, Barcinone
[Barcelona], ex typographia Sebastiani a Cormellas, 1630.
FONTANELLA, Joan Pere, Iesus, Maria, cum utroque Ioanne. Pro universitate
Vici. Contra don Carolum de Alemany, s.l., s.d. [posterior a 1639]
FONTANELLA, Joan Pere, Iesus Maria, cum utroque Ioanne. Iuris responsum
pro universitate, et singularibus civitatis Balagarii. Contra decanum,
et capitulum Ecclesiae Ilerdensis, s. l., s. d. [posterior a 1639].
BICAB, Sala dallegacions, capsa 42, tem 5 =
BERART GASSOL, Gabriel (1640), Iesus cum Virgine. Memorial en dret,
en conrmatio de la validitat dels procehiments, per lo procurador
scal de la visita del General de Cathalunya, fets devant dels molt
illustres senyors visitadors del dit General, Barcinone [Barcelona],
Ex Typographia Stephani Libers, in vico Sancti Dominici, 1624.
BICAB, Sala dAllegacions, capsa 42, tem 8 =
BERENGUER, ?, Dominus illuminatio mea. Pro Michaele Desclapes aroma-
tario villae novae de Palafolls dioec. Gerundae. Contra Franciscum
Sala et Alamany. Referente nobili Iosepho Pastor, et Mora, R. C.
doctissimo. In actis Francisci Preve Nott., s. l., s. d. (1678).
Iesus, Maria, Ioseph. Pro Paulo Pla de la Sala agricola sancti Stephani
de Granollers. Contra admodum illustrem capitulum sedis Vicen.,
nobilem Domnam Mariam Angelam Alemany viduam, et nobilem
Iosephum Alemany eius lium, [impresa per] Esteve Costa, 1669.
FONTANELLA, Joan Pere, RUB, Francesc Pere, Pro universitate civitatis
Balagarii, et sci procuratore Curiae secularis Regiae Audientiae.
Contra decanum, et capitulum Ecclesiae Ilerdensis et sci procura-
torem curiae ecclesiasticae. Super contentione iurisdictionis. Iesus
Maria cum utroque Ioanne, [Barcelona], 1629, Apud Stephanum
Liberos, in vico Sancti Dominici.
FONTANELLA, Joan Pere, RUB, Francesc Pere, Jesus Maria cum utroque
Ioanne. Pro syndico civitatis Balagarii. Contra decanum, et capi-
tulum Ecclesiae Ilerdensis, [Barcelona], 1629, Apud Stephanum
Liberos, in vico Sancti Dominici.
BICAB, Sala dAllegacions, capsa 145, tem 12 bis =
FONTANELLA, Joan Pere, RUB, Francesc Pere, Pro universitate Balagari.
Contra decanum et capitulum Ilerdensis. Jesus Maria cum utroque
Ioanne, s. l., s. d.
BICAB, Sala dallegacions, capsa 145, tem 17 =
FONTANELLA, Joan Pere, LLEUGER, Francesc?, CASANOVES i CREUS, ?, Jesus
Maria cum utroque Ioanne. Pro Illustrissimo Archiepiscopo Tar-
raconae. Contra Syndicum eiusdem Civitatis. Super contentione,
s. l., s. d.
FONTANELLA, Joan Pere, RUB, Francesc Pere, Jesus Maria cum utroque
Ioanne. Per la ciutat de Balaguer. Contra lo captol de Lleyda, s. l.,
s. d.
FONTANELLA, Joan Pere, RUB, Francesc Pere, [Allegaci sense ttol sobre
diferents peces del procs de contenci de jurisdiccions laica i ecle-
sistica en la causa entre el captol de la Seu de Lleida i la ciutat
de Balaguer], s. l., s. d.
BUB, manuscrit 771, tem 35 (fol. 148-152) =
Pro Francisco Sala y Alemany domicello contra D. Bernardum Sala de
Arenys. Relator magcus. Josephus Ferrer y Vinyals V. I. et R. A. Dr.
Casa actual del carrer dels Sastres nm. 39 dOlot, on es creu que nasqu
Joan Pere Fontanella.
Esglsia de Sant Pere de Besal.
Lpida de labat Francesc Gavarrer al peu de laltar de Sant Pere de Besal.
Mas Roig, a la vall de Bianya.
Mas Fontfreda, a Sant Joan les Fonts.
Portada del primer volum del De pactis nuptialibus, 1612.
Captols matrimonials tipus, al primer volum del De pactis nuptialibus, 1612.
Capella de Bellpuig, a Tortell.
Esttua de Joan Pere Fontanella a Olot, obra de Miquel Blay.
O17, de 8 de gener de 1636, segell Fontanella.
G12, de 14 de novembre de 1624.
Porta de 1605 de la seu del govern municipal de Girona.
T6, de 16 de juny de 1627.
T22, de 21 de febrer de 1629.
T51, de 17 de setembre de 1631.
T100, de 18 dabril de 1635.
T146, de 8 de juny de 1639.
Carta de Josep Fontanella a Tortosa, tamb de 8 de juny de 1639.
Porta histrica de la seu del govern municipal de Vic.
V24, de 10 dagost de 1643.

61 CIÈNCIA I EXPERIÈNCIA Net Mda Red

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

61 CIÈNCIA I EXPERIÈNCIA Net Mda Red

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

FUNDACI NOGUERA

Josep Clara Francesc

You might also like