60 LA BARCELONA REVOLUCIONÀRIA (2) - Penjar

FUNDACI NOGUERA
ESTUDIS, 60
LA BARCELONA REVOLUCIONRIA
I LIBERAL: EXALTATS, MILICIANS
I CONSPIRADORS
Jordi ROCA VERNET
BARCELONA, 2011
Jordi Roca Vernet, 2011
Edita: Pags Editors, S L
Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida
editorial@pageseditors.cat
www.pageseditors.cat
Primera edici: desembre de 2011
ISBN: 978-84-9975-169-6
Dipsit legal: L-1.290-2011
Impressi: Arts Grques Bobal, S L
Relligat: Enquadernacions Prats XXI S L
textos edievals
catalans
SUMARI
PRLEG. ELS ORGENS DE LA POLTICA MODERNA EURO-
PEA, PRENENT COM A PRETEXT BARCELONA . . . . . 7
INTRODUCCI . . . . . . . . . . . . . . . . 11
EL PRONUNCIAMENT I LA FORMACI DE LES JUNTES . 25
Pronunciament: societats secretes i mobilitzaci popular . 31
La proscripci revolucionria . . . . . . . . . . 46
De les juntes tradicionals a les revolucionries . . . . 55
SOCIETATS I TERTLIES PATRITIQUES: LES ASSEMBLEES
REVOLUCIONRIES DELS LIBERALS . . . . . . . . 73
Societat Patritica Barcinonense dels Bons Amics . . . 82
La de les societats patritiques . . . . . . . . 94
Tertlia de Sant Andreu de Palomar . . . . . . . . 98
El Voto de Barcelona i la remodelaci del Govern . . . 103
Tertlia Patritica de Barcelona . . . . . . . . . 111
Lafer de lavi, el coronel Costa . . . . . . . . 123
De la tertlia vigilant a la tertlia vigilada . . . . . 138
Tertlia Patritica de Lacy . . . . . . . . . . . 148
Opinions del moviment liberal exaltat . . . . . . . 163
Els socis a les institucions poltiques liberals . . . . 175
LES JORNADES REVOLUCIONRIES: LA MOBILITZACI
POPULAR DEL LIBERALISME EXALTAT . . . . . . . 191
La primera: les pors dels liberals vnen de Npols, 3 dabril
de 1821 . . . . . . . . . . . . . . . . . 195
6 JORDI ROCA VERNET
De la irrupci del liberalisme popular a la seva divisi . 200
La conspiraci revolucionria del reaccionari Bessires. . 216
La segona: lassalt al poder dels liberals exaltats, 5 de setembre
de 1822 . . . . . . . . . . . . . . . . 234
Opinions enfrontades sobre lembranzida revolucionria. 254
La tercera: el Govern revolucionari, 15 dabril de 1823 . . 261
Violncia revolucionria i anticlericalisme . . . . . 267
La quarta: les purgues, 4 dagost de 1823 . . . . . . 275
La repressi exaltada de la dissidncia . . . . . . 282
Trets en com de les jornades revolucionries . . . . . 290
SOCIETATS SECRETES LIBERALS . . . . . . . . . 297
Moderats: societat constitucional del anillo al Palau de la
Virreina . . . . . . . . . . . . . . . . 298
Moviment liberal exaltat: paramaons, comuners i carbo-
naris. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 307
CONCLUSIONS . . . . . . . . . . . . . . . . 329
FONTS DOCUMENTALS I BIBLIOGRAFIA . . . . . . . 343
ANNEXOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . 377
En comptades ocasions la nova historiograa catalana pot gaudir
de lefecte combinat nascut de la preparaci, lobertura terica i la go-
sadia intellectual, que es presenta en la persona de Jordi Roca Vernet.
Un tipus de trajectria viscuda per aquells als qui la tesi doctoral no
s un simple expedient acadmic, o un accident en el cam, sin una
via frtil on projectar noves mirades i compartir interrogants.
El llibre constitueix lanlisi ms completa existent sobre la his-
tria poltica barcelonina en uns anys fundacionals de la nova poltica
liberal i dall que hom ha anomenat els orgens de la modernitat
poltica europea, del bressol dels espais pblics liberals fecundats per
noves associacions, clubs i tertlies, formes encara deutores de les
antigues corporacions i el modern individualisme. Un estudi que ens
indica la manera com les societats secretes liberals actuaven com a
noves organitzacions poltiques, ja fos en el si de la tertlia patritica
o b creant clubs poltics, com en el cas del gabinet de lectura del
Palau de la Virreina del Per.
Uns anys especialment importants en la mesura que representen
alhora la culminaci del procs de canvi obert durant la guerra del
Francs, i el naixement de noves generacions i formes de fer poltica.
Una recerca feta a partir de la reconstrucci de les xarxes socials i
poltiques que bastiren el moviment liberal exaltat i moderat; en aquest
sentit, resulta una aportaci rellevant lanlisi de la identitat dels socis
de la tertlia patritica de Lacy i llur presncia en la trama institu-
cional, una manifestaci signicativa del procs de substituci de les
autoritats poltiques locals i testimoni de la projecci i vertebraci del
moviment liberal exaltat.
Com sol passar en aquests casos, els reptes terics van acom-
panyats dun treball pacient als arxius. El buidatge sistemtic de la
PRLEG
ELS ORGENS DE LA POLTICA MODERNA EUROPEA,
PRENENT COM A PRETEXT BARCELONA
8 JORDI ROCA VERNET
premsa barcelonina ha perms reconstruir des duna vessant social i
cultural la histria del moviment liberal, ajudat tamb dels fons pro-
cedents de larxiu del Congreso de Diputados, de la Diputaci i de
lAjuntament de Barcelona. Unes dades nodrides amb els fons privats de
diverses autoritats del Trienni, amb els minuciosos informes elaborats
pels cnsols del Piemont i de Frana, de la documentaci del prefecte
dels Pirineus Orientals, o dels detallats expedients dels liberals exiliats
a Frana, desprs de la del Trienni i elaborats per la policia galla.
El llibre posa de relleu com el Trienni constitu un moment extre-
madament convuls. Les jornades revolucionries a la capital catalana
seguiren un patr de comportament xat dantuvi: veus i arguments
conduents a emprendre mesures excepcionals per a salvar la naci,
laparici de noves formes de representaci pblica fruit de lexercici de
la sobirania i la participaci ciutadana i, nalment, la imposici a les
autoritats liberals duna llista de ciutadans que shavien de proscriure
de la ciutat. Lautor aconsegueix identicar els collectius i individus
que van integrar el moviment liberal exaltat barcelon, a travs de la
tertlia patritica de Lacy. Un espai capa darticular un moviment
heterogeni en el qual sintegraven les societats secretes (comuners, pa-
ramaons i carbonaris), i un bon nombre de milicians procedents dels
sectors populars del liberalisme.
Loriginalitat de la tertlia patritica prov de ser interpretada
com una assemblea poltica on es representava lexercici de la sobi-
rania dels ciutadans de Barcelona, la plasmaci prctica duna nova
cultura poltica, que imposava la seva voluntat a les institucions liberals
ns a esdevenir progressivament una plataforma poltica amb expres-
si electoral i amb voluntat de fer-se amb el control de lajuntament.
Aquesta evoluci hagus estat tota una altra sin compts amb una
bona vinculaci amb el liberalisme popular, enquadrat en els primers
dos batallons de la Milcia Nacional Voluntria de Barcelona, i ls
reiterat dun discurs poltic basat en la identicaci amb el poble i la
exaltaci de lacci poltica al marge de les institucions liberals ocials.
Lautor fa b de fer pals les semblances del moviment exaltat
amb el jacobinisme francs, tot i que ms heterogeni, localista, i on
el discurs radical i igualitari es va circumscriure noms a la minoria
robespierrista. La seva recerca demostra com les semblances amb el
jacobinisme francs i la Revoluci es van multiplicar arran del fallit
cop destat de juliol de 1822, i durant tot el darrer any del Trienni:
lestabliment dun govern revolucionari a la ciutat que va anar ms
enll dels lmits de la Constituci de 1812, ls de la violncia revolu-
cionria per a eliminar els enemics interiors i exteriors, la imposici
de contribucions i prstecs forosos entre els ciutadans ms adinerats,
9 LA BARCELONA REVOLUCIONRIA I LIBERAL
lapellaci constant a les mesures dexcepci per tal de governar la ciutat
i la provncia i la mobilitzaci dels ciutadans, i nalment el sorgiment
duna nova moral de la poltica en substituci de la catlica tradicio-
nal. Una temtica, la del sorgiment duna nova cultura constitucional,
que en Jordi Roca coneix prou b, i a la qual ha dedicat publicacions
claricadores. En denitiva, un llibre imprescindible i amb una gran
virtut, la de situar les dinmiques de canvi cultural i de polititzaci
liberal, en sentit moderat o exaltat, uns anys abans del cicle continuat
de bullangues dels anys trenta i quaranta. Situats en una crulla prvia,
oberta el 1808, i que indica el carcter avanat i singular del procs
revolucionari catal respecte de lespanyol.
Llus FERRAN TOLEDANO
Universitat Autnoma de Barcelona

INTRODUCCI
Barcelona gest la imatge de ciutat revolucionria durant els
anys del Trienni Liberal (1820-1823), quan desencaden una proposta
revolucionria excepcional comparable a la de les principals ciutats
franceses durant la seva Revoluci (1789-1799). Durant la guerra del
Francs (1808-1814), la ciutat fou ocupada per les tropes napoleniques,
des del primer ns al darrer dia del conicte, i en el moment que es
retiraren la Constituci de 1812 ja havia estat derogada per Ferran
VII. En aquells moments, Barcelona era un dels grans ports de la
Mediterrnia occidental per, essencialment, era una ciutat industrial
1

que sesforava a recuperar-se dels perjudicis derivats de la guerra. La
capital catalana tenia una poblaci resident que sobrepassava les cent
mil persones i unes quinze mil shi desplaaven a diari des dels diver-
sos pobles del pla.
2
Les seves dimensions i la poblaci la convertiren
en una de les grans ciutats europees, si sobvien de la comparaci les
grans metrpolis com Londres, Pars o Npols.
Els anys del Trienni es convertiren en linici de la segona onada
revolucionria europea que sestengu per Portugal, el Piemont, N-
pols i Grcia alhora que suscit fallits conats revolucionaris a Fran-
a, Rssia i el Sacre Imperi Germnic. La revoluci va crixer arreu
dEuropa i Barcelona forj per primera vegada la seva imatge de ciutat
revolucionria, atraient liberals i revolucionaris darreu. Els italians i
els francesos eren els visitants ms nombrosos i somiaven a liderar un
1. THOMSON, James (1994): Els orgens de la industrialitzaci a Catalunya. El cot
a Barcelona, 1728-1832. Edicions 62. Barcelona.
2. LPEZ, Pilar (1993): Levoluci demogrca. A: El desplegament de la ciutat
manufacturera (1714-1833). Jaume SOBREQUS (dir.): Histria de Barcelona. Vol. 5. Enci-
clopdia Catalana. Barcelona, p. 110-166.
12 JORDI ROCA VERNET
procs revolucionari que sexpands als seus pasos dorigen. La popu-
losa Barcelona tenia un planter de liberals i revolucionaris, i les seves
idees tingueren una bona acollida entre el descontent mn popular.
En aquell temps, shi constitu un moviment liberal revolucionari que
persever per fer-se amb el suport dels sectors populars i per determi-
nar el rumb de la revoluci.
La histria de la revoluci barcelonina s la de lemmirallament
i la de les pors associades a la Revoluci Francesa. La dinmica
de cap altre ciutat de la monarquia sassembl tant a la del procs
revolucionari francs
3
i caldria inserir-la en labast supranacional de
la revoluci.
4
Barcelona pat el terror revolucionari; la mobilitzaci
popular incid constantment en les institucions liberals provincials
i municipals; el moviment liberal exaltat cerc didenticar-se amb
3. COMELLAS, Jos Luis (1958a): Los realistas en el Trienio constitucional (1820-1823).
Estudio General de Navarra. Pamplona; RJULA, Pedro (2000): Constitucin o Muerte. El
trienio liberal y los levantamientos realistas en Aragn. (1820-1823). Rolde. Saragossa; AGUI-
LAR, Mara Jess (1999): La imagen del trienio liberal en Asturias. Universidad de Oviedo,
Vicerrectorado de Extensin Universitaria Servicio de Publicaciones. Oviedo; CASTAEDA
CONTRERAS, Juan Manuel (1989): La Laguna en el trienio liberal. Gobierno de Canarias,
Tenerife; GARCA LEN, Jos M (1999): Cdiz en el trienio liberal (1820-1823). Fundacin
Municipal de Cultura de Cdiz. Cadis; GUILLN GMEZ, Antonio (2000): Una aproximacin
al trienio liberal en Almera: Milicia Nacional Voluntaria (1820-1823). Instituto de Estudios
Almarienses. Diputacin de Almera. Almeria; LARA, Isidoro (1996): Jan (1820-1823).
La lucha por la libertad durante el trienio liberal. Ayuntamiento de Jan. Jan; BARREIRO,
Xos Ramn (1982): Liberales y absolutistas en Galicia (1808-1833). Xerais. Vigo; LLANOS
ARAMBURU, Flix (1998): El trienio liberal en Guipzcoa (1820-1823). Universidad de Deusto.
Sant Sebasti; TORRAS, Jaume (1976): Liberalismo y rebelda campesina, 1820-1823. Ariel.
Barcelona; SAIZ GARCA, Jacinto (1976): El trienio constitucional en Girona. Tesi indita
de llicenciatura. Bellaterra; FERRER I BOSCH, M. Antnia (1976): La ciutat de Tarragona
durant el trienni liberal (1820-1823). Tesi doctoral indita. Universitat de Barcelona.
Barcelona; ANGUERA, Pere (ed.) (1985): Lliure poble de Porrera. Ajuntament de Porrera.
Porrera; GELABERT I ORE, Joan Carles (1991): La revoluci liberal i la guerra civil a la
marina de la Selva. Caixa dEstalvis Laietana. Matar; MARTNEZ DE PRESNO, Jorge Pablo
(1995): Revoluci Liberal i Contrarrevoluci a lAnoia (1820-1823). Fundaci Salvador
Vives i Casajuana. Barcelona; PAGS I PONS, Joan (1980): Olot durant el trienni liberal
(1820-1823). Olot; SNCHEZ I AGUST, Ferran (1987): Notcia del clera i daltres epidmies.
Bandolers, reialistes i liberals a la Catalunya central (1820-1827). Diputaci de Barcelona.
Sallent; COSTA I OLL, Francesc (1989): Matar revolucionari contra el rei i la Religi.
Collecci Creu del Terme 1. Edicions La Rambla. Matar; TOSCAS I SANTAMANS, Eliseu
(1997): LEstat i els poders locals a la Catalunya del segle XIX. Una visi des de Sarri
(1780-1860). Publicacions de lAbadia de Montserrat. Barcelona; ARNABAT MATA, Ramon
(1997): Liberals i reialistes. El Trienni liberal al Peneds (1820-1823). Collecci Josep
Lladonosa. La Maana. Lleida; VINAIXA MIR, Joan R. (1998): La postguerra del francs i
la revolta reialista de 1822 a lEbre. Columna Tresmall. Barcelona; ARNABAT MATA, Ramon
(2002b): Verds i blancs. El trienni liberal a Reus al Baix Camp (1820-1823). Associaci
dEstudis Reusencs. Reus; SNCHEZ CRCELEN, Antoni (2006): La revoluci liberal a Lleida
(1820-1823). Universitat de Lleida. Lleida.
4. JOURDAN, ANNIE (2004): La Rvolution, une exception franaise? Flammarion. Pars.
el poble; la Tertlia Patritica de Lacy esdevingu una assemblea
poltica oberta on els liberals exaltats representaren lexercici de la
sobirania dels ciutadans; es constitu un govern revolucionari ali a la
Constituci de 1812 que concentr el poder poltic, militar i judicial
en mans de les faccions revolucionries; les societats secretes liberals
serigiren en grups poltics que anhelaven fer-se amb el control dels
rgans revolucionaris, i noms la llunyania de les Corts i la manca
dels ressorts de la capitalitat poltica impediren que la radicalitzaci
de la revoluci amplis el seu abast.
La histria que el lector t entre les seves mans s la del moviment
liberal revolucionari de Barcelona, analitzada a partir de les jornades
revolucionries, assemblees poltiques i societats secretes. Les seves
prctiques poltiques ompliren de contingut el moviment liberal exaltat
i cercaren dexpressar la unitat dels revolucionaris amb el descontenta-
ment del mn popular barcelon. En el si del moviment exaltat o revo-
lucionari conuren tota mena de liberals arrauxats ns i tot alguns
antics moderats, els radicals i el liberalisme popular. Les societats
secretes organitzaren les diverses faccions ideolgiques del liberalisme
revolucionari mentre la Milcia Nacional Voluntria (MNV) enquadrava
la mobilitzaci popular. Totes aquelles primerenques organitzacions
poltiques actuaren conjuntament a travs de la Tertlia Patritica de
Lacy i de les formes menys acurades de representaci de la sobirania
popular ciutadana de Barcelona, coordinant les accions poltiques del
La rpida i supercial polititzaci liberal de la ciutadania barce-
lonina comport la gestaci dun discurs poltic basat en la supremacia
de lacci poltica dels ciutadans com expressi de la seva sobirania
amb independncia de les institucions liberals. La poltica revolucio-
nria apell des dun bon comenament a ladopci de mesures ex-
traordinries que subvertien la legalitat constitucional, emparant-se en
lamenaa que assolava la naci. El liberalisme radical volgu imposar
un projecte revolucionari mitjanant la designaci permanent duna
situaci dexcepcionalitat poltica o demergncia nacional. El movi-
ment liberal exaltat sapropi del recurs de la ptria amenaada per
adduir mesures extraordinries contra els eclesistics, el monarca, els
especuladors, els contrabandistes i els moderats, considerant-los a tots
contrarevolucionaris. Els liberals revolucionaris serigiren en intrprets
de la Constituci i sancionaren la preeminncia de lesperit revolucionari
de la norma constitucional en detriment de la seva lletra. El moviment
liberal exaltat empr aquells arguments per coordinar la pluralitat de
ciutadans encarnats pels milicians, els soldats i els membres de les
societats secretes.
Lanlisi de la vertebraci del moviment liberal exaltat a travs
de la Tertlia Patritica de Lacy permet comprendre com actu i es
congur aquell collectiu poltic, i quins mecanismes adduren per fer
arribar la seva veu a les esferes de poder. Daltra banda, el moderantis-
me sarticul polticament en un comenament a travs de la societat
secreta de lanillo i posteriorment amb la voluntat dampliar labast
social de la societat fund el gabinet de lectura del Palau de la Virreina
del Per que serig en un autntic club poltic sense les pretensions
exaltades de convertir-se en un assemblea poltica representativa de la
ciutadania de Barcelona ni voler erigir-se en un espai obert de comu-
ni poltica entre lelit liberal i la resta de la ciutadania. Els moderats
utilitzaren el club per coordinar les seves decisions poltiques des dels
diversos centres de poder i per generar un consens entre les institucions
poltiques i els sectors benestants de la ciutat.
Moderats i exaltats feren servir aquells espais de sociabilitat per
accedir a les institucions liberals i controlar-les. Mentre els primeres
constituren una plataforma electoral per consolidar el seu poder, els
exaltats convertiren la tertlia patritica en una junta revolucionria
permanent que representava lexercici de la sobirania dels ciutadans,
justicant aix la seva coacci sobre les autoritats liberals, alhora que
esdevenia tamb una plataforma electoral en les setmanes prvies a
la celebraci dels comicis. Els exaltats utilitzaren la tertlia com un
rgan de poder que els conferia legitimitat, sense vulnerar la legalitat,
per endegar el procs de substituci de les autoritats poltiques electes
mitjanant les vies establertes per la Constituci. La unitat dacci del
moviment exaltat es mantingu, tot i algunes desavinences, mentre no
es renovaren totes les autoritats electes. Per una vegada assoliren el
control de les institucions liberals esclataren els enfrontaments entre
les distintes faccions del moviment exaltat, capitalitzades pels sectors
majoritaris de les diverses societats secretes.
La reconstrucci de la llista de socis i assistents a la Tertlia Pa-
tritica de Lacy ha perms conixer qui hi havia darrere del moviment
exaltat i de quina manera es project cap a les institucions liberals on
cada vegada adquir ms presncia. Lestudi minucis daquell collectiu
social a travs del seu recorregut poltic durant el Trienni ha ajudat a
conixer la dinmica de formaci del moviment i les diverses faccions
o societats secretes que operaven en el seu si. Per comprendre la pre-
sncia dels socis de la tertlia a les institucions liberals barcelonines,
calia reconstruir les xarxes poltiques institucionals i esbrinar quins
ciutadans ostentaven crrecs poltics electes, quins eren els crrecs
designats pels representants municipals i provincials, i quins foren
electors i escolliren lAjuntament, la Diputaci Provincial de Barce-
lona i els diputats a Corts. Tot plegat, signicava refer les xarxes de
sociabilitat institucional i electoral per dirimir com sincrementava la
presncia del moviment liberal exaltat durant el darrer any i mig del
Trienni. Sha fet contrastant les fonts documentals, a deliminar els
possibles errors inevitables emprant noms una sola font i shan res-
seguit els avatars poltics per poder tenir en compte possibles baixes i
substitucions del personal poltic. Lanlisi dels crrecs designats i dels
rgans poltics extraordinaris (juntes i comissions revolucionries) ha
incrementat notablement la llista de la classe poltica associada als
rgans de poder del municipi i de la Diputaci, i sha comparat amb
laven del moviment liberal exaltat, vertebrat polticament en les ac-
tivitats, discursos i accions de la Tertlia Patritica de Lacy.
Lanlisi del poder poltic des de la perspectiva social ha gene-
rat un munt daportacions historiogrques sobre les elits poltiques,
econmiques i culturals. Els historiadors de la revoluci liberal han
abordat el procs de renovaci i denici de les noves elits. La majo-
ria de recerques shan dedicat a estudiar la classe poltica des duna
ptica socioprofessional menystenint la seva agrupaci en diversos col-
lectius poltics. La histria poltica de les darreres dcades del segle XX
i de la primera del XXI ha usat noves metodologies per comprendre
lorganitzaci poltica de les elits ms enll de la seva condici social.
En aquest camp, destaquen els estudis de Cruz,
5
Burdiel,
6
Fuentes
Aragons,
7
Luis,
8
Romeo
9
o Casals.
10
Els historiadors no han dobviar
que la histria la protagonitzaren els homes, i que la construcci de
categories socials i poltiques noms sutilitza com un mitj per inserir
la histria individual en la collectiva ja que no sn un en si matei-
xes. La tecnologia de comenaments del segle XXI permet connectar
la identitat individual amb la collectiva sense eliminar-ne cap de la
narraci histrica.
5. CRUZ, Jess (2000): Los notables de Madrid. Las bases sociales de la revolucin
liberal espaola. Marcial Pons. Madrid.
6. BURDIEL, Isabel (1987): La poltica de los notables. Moderados y progresistas
durante el rgimen del Estatuto Real (1834-1836). Instituci Alfons el Magnnim. Valncia.
7. FUENTES ARAGONS, Juan Francisco (2002b): La formacin de la clase poltica
del liberalismo espaol. Anlisis de los cargos pblicos del Trienio Liberal. Historia
Constitucional, nm. 3, p. 19-37.
8. LUIS, Jean-Philippe (1997): Libralisme et fontion publique: lexemple du
Trienio Liberal (1820-1823). Trienio, nm. 30, p. 47-63.
9. ROMEO MATEO, Mara Cruz (1993): Entre el orden y la revolucin. La formacin
de la burguesa liberal en la crisis de la monarqua absoluta. (1814-1833). Collecci En-
sayo e Investigacin. Instituto de Cultura Juan Gil-Albert. Alacant.
10. CASALS, Quint (2002): Poltics de Lleida. El poder local i les seves mutacions
a travs del temps (1716-1868). Universitat de Lleida. Lleida.
La premsa ha estat una font menystinguda per la recerca hist-
rica i, ms enll desdevenir un altaveu de lopini duna petita o gran
minoria de ciutadans, tamb sha dentendre com una font excepcional
sobre processos socials i poltics ms complexos. Aquesta investigaci ha
fet un seguiment sistemtic i complet de la premsa peridica publicada
durant els anys del Trienni a Barcelona, quelcom que ns ara no shavia
fet. La recerca ha obtingut els seus fruits, reconstruint completament les
publicacions diries (Diario de Barcelona; Diario Constitucional, Poltico
y Mercantil de Barcelona; El Indicador Cataln, i Diario de la ciudad de
Barcelona), posant al descobert noves capaleres peridiques (Revista
Nacional y Poltica i El Grito de Riego) i aprofundint en lestudi de les
ja conegudes (Gaceta de Catalua; Gaceta Extraordinaria de Barcelona;
Seminario Nacional, Poltico y Mercantil; Peridico Universal de Ciencias,
Literatura y Artes, i Voz del Pueblo). Els diaris no foren rgans monoltics,
sempre vinculats al mateix credo poltic, sin que patiren els vaivens de
la quotidianitat poltica. La premsa fou lartfex de la vertebraci de les
diverses tendncies poltiques que conguraren el liberalisme. Llavors,
els diaris tamb canviaven de directors i redactors alhora que feien
girs poltics absolutament inversemblants. La histria de la premsa
11
s
cabdal per entendre el joc denfrontaments i les aproximacions entre les
diverses faccions del liberalisme revolucionari. Des de les pgines de
les publicacions ms revolucionries es congur el discurs poltic del
moviment liberal exaltat que amalgam les divergncies ideolgiques
de les societats secretes. La histria del moviment exaltat ha privilegiat
lestudi de la premsa per comprendre com interpretaren les diverses
opcions del liberalisme exaltat tot el que succe a Barcelona durant el
Trienni. Els diaris sn lnica font documental que explica la pluralitat
i la unitat dacci del moviment exaltat.
11. ZAVALA, Iris M (1980): La prensa exaltada en el trienio constitucional: el
Zurriago. A: Romnticos y socialistas. Siglo veintiuno. Madrid; DUFOUR, Gerard (1987):
Una emera revista religiosa durante el trienio liberal. El verdadero amigo de la religin.
Trienio, nm. 9, p. 165-176; FERNNDEZ SEBASTIN, Javier (1991): La gnesis del fuerismo.
Prensa e ideas polticas en la crisis del Antiguo Rgimen (Pas Vasco, 1750-1840). Siglo.
Madrid; FUENTES ARAGONS, Juan Francisco (1994): Estructura de la prensa espaola en
el Trienio liberal: difusin y tendencias. Trienio, nm. 24, p. 165-196; SEOANE, Mara
Cruz (1996): Historia del periodismo en Espaa, vol. 2. El siglo XIX. Alianza Universidad
Textos. Madrid; BERMEJO CABRERO, Jos Luis (1996): Prensa poltica en los orgenes del
constitucionalismo. Anuario de Historia del Derecho Espaol, nm. 66, p. 615-651; FUEN-
TES ARAGONS, Juan Francisco; FERNNDEZ SEBASTIN, Javier (1997): Historia del periodismo
espaol. Prensa, poltica y opinin pblica en la Espaa contempornea. Sntesis. Madrid;
GHANIME, Albert (2002): Aproximaci als peridics i als periodistes de la Barcelona de
1820 a 1839. Cercles. Revista dHistria Cultural. nm. 5, p. 52-78; i GUILLAMET, Jaume
(2004): Els orgens de la premsa a Catalunya, catleg de peridics antics, 1641-1833. Arxiu
Municipal de Barcelona. Barcelona.
Locultaci i tergiversaci del fets i la manca de sries completes
han estat dues de les principals dicultats que shan hagut de vncer
emprant les fonts dhemeroteca, i shan resolt contrastant contnuament
el relat elaborat sobre els esdeveniments amb el que publicaven els altres
diaris i el que deien daltres fonts. La recerca en arxius i biblioteques
de Madrid, Lisboa, Pars, Roma i Tor ha contribut a omplir alguns
dels buits documentals que existien sobre la premsa barcelonina del
Trienni. La lectura pblica dels diaris en cafs i tertlies afavor la po-
pularitzaci de la poltica i estimul la mobilitzaci popular, reforant
els lligams de pertinena a una identitat poltica i eixamplant labast
social de la premsa:
Yo agradezco el esfuerzo heroico de tantos escritores ilustrados
y elocuentes, como hoy se afanan en sostener la razn, y con-
vencido de que los escritos pequeos son los ms adecuados por
su mdico precio y corto volumen, a que la verdad penetre por
todas partes, me he animado a contribuir a este n grandioso.
12
Lopini publicada no ha de cenyir-se exclusivament a la premsa,
sin que tamb ha dincloure la publicaci de pamets, libels, opuscles
i fulletons de contingut poltic. La tasca de lhistoriador s ordenar tota
aquella documentaci per fer un discurs intelligible capa de relatar els
fets i les seves interpretacions. Les fonts publicades no sn les niques
utilitzades i shan estudiat dietaris i correspondncies de particulars per
oferir un contraps a la lletra impresa, oferint una visi parcialment re-
veladora sobre els temors i els anhels del canvi poltic en un petit grup
de ciutadans. Una documentaci que esdev un complement idoni per
omplir el descens de la pluralitat informativa que es produ el 1823.
Els arxius personals que shan resseguit sn els del bar de Castellet,
membre del Consell dEstat; Antonio Elola y Acevedo, intendent de
Catalunya el 1821; Francesc Renart i Ars i Bonaventura Sans i de
Gregorio, regidors de Barcelona; Erasme Janer i de Gnima, fabricant
i integrant de la Comissi de Fbriques, i Francisco de Paula Copons
y Navia, governador militar de Barcelona el 1820. Aquestes veus trans-
cendents de la vida poltica barcelonina tamb shan posat en relaci
amb daltres de menys pbliques, per igualment rellevants, com els
dietaris de Mateu Crespi i el dun milici annim. En aquesta tipologia
de fonts documentals, no sha descuidat la documentaci generada per
les principals institucions poltiques: lAjuntament i la Diputaci pro-
vincial catalana i barcelonina, incloent-hi les actes secretes dalgunes
de les principals juntes revolucionries del Trienni i les Corts.
12. La Revista Nacional y Patritica, nm. 1, 1820, Barcelona, p. 5.
Els arxius dels ministeris dafers estrangers francs i itali emma-
gatzemaven noves visions i nous observadors sobre el que ocorregu
durant el Trienni Liberal a Barcelona. El cnsol piemonts Antonio
Bresciano escrigu desenes dinformes acuradssims sobre la vida po-
ltica duna ciutat on saplegaven multitud de compatriotes exiliats ar-
ran de locupaci de les tropes austraques del regne del Piemont. A
diferncia del cnsol francs, que hagu de marxar el mar de 1823
quan esclat el conicte bllic entre les tropes de Llus XVIII, sota
mandat de la Santa Aliana, i les constitucionals espanyoles, Bresciano
no fug i prossegu la seva tasca, descrivint la inrcia revolucionria
de Barcelona. En els informes del cnsol francs aora el seu tarann
contrarevolucionari, evocant contnuament i exagerada el clima dexci-
taci revolucionria i el terror que viu la ciutat des de nals destiu de
1822. La contraposici dels reports del cnsol francs i del piemonts
evidencia la divergncia de percepcions al voltant dels conictes poltics
i socials. Noms la contrastaci permanent de les fonts documentals
permet reduir lefecte del biaix de la percepci poltica de lobservador.
Aix no obstant, la gran font documental francesa per comprendre la
dinmica poltica barcelonina sn els expedients policials dels refugiats
espanyols, on consten llargues descripcions sobre lactuaci poltica
dels exiliats, arran de les informacions recollides per la policia a par-
tir de les notes preses pels seus condents. Tamb ladministraci del
departament dels Pirineus Orientals emet nombrosos informes sobre
tot all del qual tenien constncia que succea a la capital catalana,
durant i desprs del Trienni.
La histria poltica del Trienni
13
a Barcelona tenia fora llacunes
que impedien de conixer adequadament els avatars de les instituci-
ons liberals. La histria de la capital catalana shavia abordat des de
diverses perspectives: Antoni Moliner
14
estudi el procs de formaci
de juntes durant la revoluci de 1820; Alberto Gil Novales
15
socup de
les societats patritiques barcelonines; Antonio Palomeque,
16
Alfredo
13. ARNABAT MATA, Ramon (2004b): El Trienni liberal a Catalunya (1820-1823)
aproximaci a les aportacions historiogrques dels darrers cinquanta anys. A: Josep
Fontana. Histria i projecte social. Reconeixement a una trajectria. Crtica. Barcelona,
p. 982-998.
14. MOLINER PRADA, Antoni (1997a): Las juntas durante el trienio liberal. Hispa-
nia, LVII/1 nm. 195, p. 147-181; MOLINER PRADA, Antonio (1997b): Revolucin burguesa
y movimiento juntero en Espaa. Milenio. Lleida.
15. GIL NOVALES, Alberto (1975): Las sociedades Patriticas (1820-1823). Las li-
bertades de expresin y de reunin en el origen de los partidos polticos. Tecnos. Madrid.
16. PALOMEQUE TORRES, Antonio (1970): El trienio constitucional en Barcelona y la
instauracin de la Universidad de 2 y 3 enseanza. Universitat de Barcelona. Barcelona.
Sanz-Rico
17
i Jordi Mons
18
bastiren la histria de la ciutat a partir
dels seus centres educatius barcelonins; Francesc Curet,
19
de manera
intutiva i perspica, elabor un estudi sobre les prctiques culturals
i poltiques de la societat barcelonina del Trienni basant-se en la
premsa; Josep Fontana
20
acobl la dinmica sociopoltica del Trienni
a Barcelona a la revoluci liberal en una anlisi de la primera meitat
del segle XIX; Alex Snchez
21
i Ernest Lluch
22
desenvoluparen la histria
dels projectes econmics daquells anys; Juanjo Romero
23
abord la
histria del primer associacionisme obrer durant la dcada dels vint,
i nalment la histria de la burgesia fou descrita per Josep Mestre,
24

Joan Fuster
25
i ngels Sol.
26
Lanlisi ms completa de la histria
poltica de Barcelona lha ofert Ramon Arnabat,
27
estudiant la premsa
i la Diputaci barcelonina per inserir la dinmica de la ciutat en els
canvis socials, econmics i poltics que es produren a Catalunya durant
el Trienni Liberal. Daltra banda, els estudis Antonio Fuentes Garca,
28

17. SENZ-RICO URBINA, Alfredo (1973): La educacin general en Catalua durante
el trienio constitucional, (1820-1823). Universitat de Barcelona. Barcelona.
18. MONS I PUJOL-BUSQUETS, Jordi (1987): Lobra educativa de la Junta de Comer.
Cambra Ocial de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona. Barcelona.
19. CURET, Francesc (1971): Rebomboris i bullangues de Barcelona. Vol. II. Bru-
guera. Barcelona.
20. FONTANA, Josep (1961): La revoluci de 1820 a Catalunya. Dalmau. Barcelona;
FONTANA, Josep (1988): La de lantic rgim i la industrialitzaci 1787-1868. A: Pierre
VILAR (dir.): Histria de Catalunya. Vol. V. Edicions 62. Barcelona.
21. SNCHEZ, Alexandre (ed.) (1990): Protecci, ordre i llibertat. El pensament i
la poltica econmica de la Comissi de Fbriques de Barcelona (1820-1840). Altafulla.
Barcelona.
22. LLUCH, Ernest (1976): El pensament econmic a Catalunya (1760-1840). Edi-
cions 62. Barcelona.
23. ROMERO MARN, Juanjo (2000): Segmentacin laboral y asociacionismo obrero,
Barcelona 1820-1855. Estudis Histrics i documents dels arxius de Protocol, nm. 17,
p. 243-289; ROMERO MARN, Juanjo (2005): La construccin de la cultura del ocio durante
la industrializacin. Barcelona, 1814-1860. Icria. Barcelona.
24. MESTRE, Jess (1985): Una ciutat emmurallada al temps de la revoluci indus-
trial. Barcelona: ciutat, societat i poltica (1823-1859). Tesi doctoral indita. Universitat
de Barcelona. Barcelona.
25. FUSTER SOBREPERE, Joan (2006): Barcelona i lEstat centralista: indstria i po-
ltica a la dcada moderada (1843-1854). Eumo. Vic.
26. SOL I PARERA, ngels (1981): Tres notes entorn les actituds i valors de lalta
burgesia barcelonina a mitjan segle XIX. Quaderns de lInstitut Catal dAntropologia,
nm. 3/4, p. 101-128.
27. ARNABAT MATA, Ramon (2001): La revoluci de 1820 i el Trienni Liberal a Catalu-
nya. Eumo. Vic; ARNABAT MATA, Ramon (2004a): La revoluci liberal a Barcelona. Poltica
de classes i classes de poltica. Quaderns dHistria de Barcelona, nm. 10, p. 11-58.
28. FUENTES GARCA, Antonio (1973): Aproximacin al Trienio constitucional en
Barcelona (1820-1823). Tesi de llicenciatura indita de la Universitat Autnoma de Bar-
celona. Bellaterra.
Eliseu Toscas,
29
Ferran Ayala,
30
Josep Sarrin
31
i Ramon Arnabat
32
sobre
la els avatars poltics de lAjuntament de Barcelona i dels pobles del
seu pla shavien concentrat gaireb exclusivament en lanlisi socio-
professional del personal poltic. Lanlisi de la diputaci catalana i
la primera barcelonina el dugueren a terme Josep Sarrin,
33
Esteban
Canales,
34
respectivament i Manel Risques
35
estudi com sinseriren
els presidents de la Diputaci provincial catalana i barcelonina, el cap
poltic, en la dinmica social i poltica de Barcelona.
El desconeixement de la histria poltica de la Barcelona del Tri-
enni sobretot la del darrer any impedien comprendre de quina
manera es form el moviment exaltat, si abans no safrontava lestudi
sobre el procs revolucionari. Des de la tardor de 1822 ns a la seva
rendici, la ciutat viu en una situaci dagitaci permanent que acce-
lerar el procs revolucionari, ns al punt de constituir-shi un govern
revolucionari per defensar-la. La formaci duna junta de govern de
caire revolucionari, emanada del poder poltic i dominada per alguns
dels socis de la tertlia, signic, paradoxalment, la desaparici de
la tertlia com a centre preeminent del moviment exaltat i la seva
consegent decadncia. La marginaci del poder poltic de la tertlia
signic la del Diario de la Ciudad de Barcelona el seu rgan de
29. TOSCAS I SANTAMANS, Eliseu (1993): Elements de continutat poltica local a
la Barcelona del primer ter del segle XIX. Afers, nm. 15, p. 163-174; TOSCAS I SANTA-
MANS, Eliseu (1995): Els lligams poltics entre Barcelona i Sarri al segle XIX: la conne-
xi Vives. Estudis Histrics i documents dels arxius de Protocols, nm. 13, Barcelona,
p. 253-278; TOSCAS I SANTAMANS, Eliseu (1996): La oposicin campo ciudad en Catalua
durante el trienio liberal. Trienio, nm. 28, p. 15-50.
30. TOSCAS I SANTAMANS Eliseu; AYALA, Ferran (1995): Aspectes del poder poltic
local a Barcelona del Trieni 1820-1823. Gausac, nm. 7, p. 39-43.
31. SARRIN I GUALDA, Jos (2000): Lorganitzaci poltica del pla de Barcelona
abans de 1854. El rgim constitucional. Quaderns del Seminari dHistria de Barcelona.
Ajuntament de Barcelona.
32. ARNABAT MATA, Ramon (1998): El govern de la ciutat durant el trienni liberal
i la seva comparaci amb el govern local de Catalunya. A: Joan ROCA (coord.). El Mu-
nicipi de Barcelona i els combats pel govern de la Ciutat. Institut Municipal dHistria.
Institut de Cultura Ajuntament de Barcelona. Proa. Barcelona.
33. SARRIN I GUALDA, Josep (1991): La Diputaci provincial de Catalunya sota
la Constituci de Cdiz. (1812-1814 i 1820-1822). Generalitat de Catalunya. Barcelona.
34. CANALES, Esteban (1987): La Diputaci a linici del liberalisme, 1812-1823.
A: Borja de RIQUER (dir.): Histria de la Diputaci de Barcelona. Vol. 1. Diputaci de
Barcelona. Barcelona, p. 44-73.
35. RISQUES CORBELLA, Manel (1995a): El govern civil de Barcelona al segle XIX.
Publicacions de lAbadia de Montserrat. Barcelona; RISQUES CORBELLA, Manel (1995b):
Autoridad militar versus autoridad civil. Jefe poltico y orden pblico en el primer
liberalismo. Catalua 1812-1814 y 1820-1823. Trienio, nm. 26, p. 99-148.
premsa i en prengu el relleu el setmanari el Grito de Riego, que
mald per continuar reivindicant la unitat del moviment exaltat tot i
que moder el seu discurs poltic; desaparegu quan sexpurgaren de
la ciutat lagost de 1823 els sectors menys abrandats del moviment
exaltat barcelon.
La historiograa del primer liberalisme a travs de les recerques
de Mara Cruz Romeo
36
ha fonamentat el model poltic del liberalisme
gadit en lequiparaci de les condicions poltiques dels ciutadans i en
la mobilitzaci permanent i vigilant del poble a travs de les societats
patritiques i la milcia com a garantia de consolidaci del sistema
poltic. La confrontaci entre les Corts i el monarca feia inviable el
rgim liberal basat en la Constituci de 1812, a parer de Varela Suanzes-
36. ROMEO MATEO, Mara Cruz (2000b): La Cultura poltica del progresismo: las
utopas liberales, una herencia en discusin. Berceo, nm. 139, p. 9-30; ROMEO MATEO,
Mara Cruz. (2003): Los mundos posibles del liberalismo progresista. A: Emilio la
PARRA i Germn RAMREZ (eds.). El primer liberalismo: Espaa y Europa, una perspectiva
comparada. Biblioteca Valenciana. Valncia, p. 287-314.
Mapa de Barcelona, 1823. (Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona).
Carpegna,
37
i consegentment aboc els sectors revolucionaris del libe-
ralisme a una sortida basada en un govern revolucionari, assentat en la
mobilitzaci permanent dels ciutadans mitjanant lexercici permanent
de la sobirania i la justcia, que justicava la violncia revolucionria.
Les societats i tertlies esdevindran lespai privilegiat on representar
la sobirania popular i coaccionar les autoritats: actuaran com a juntes
revolucionries o assembles poltiques i substituiran les mobilitzacions
populars, que no es produiran mentre tinguin les portes obertes. Pre-
cisament, les mobilitzacions populars cercaran permanentment recrear
simblicament lexercici de la sobirania a travs de la formaci duna
junta revolucionria quan les societats o tertlies estiguin tancades.
Abans de convertir-se en un llibre, aquesta recerca fou presenta-
da com a tesi doctoral sota el ttol Liberalisme, poltica i revoluci.
Barcelona (1820-1823). Loriginal de la tesi s accessible a travs de
la pgina web del TDX: per qu, doncs, el lector hauria de llegir el
llibre? Aquest llibre s una versi millorada del gruix de la tesi doctoral
perqu incorpora noves referncies bibliogrques i documentals que
completen algunes de les llacunes de la investigaci. La reescriptura
de bona part dels captols, fonamentalment el segon i el tercer, i la
seva nova estructura interna fan menys feixugues i ms aclaridores les
conclusions de la recerca. Els annexos del llibre han refet els de la
tesi doctoral per corregir alguns dels dcits, afegir noves descobertes
i fer-los ms senzills i comprensibles. Aix no obstant, el lector espe-
cialista no hi trobar el volumins apndix documental, els exhaustius
estudis bibliogrcs presents a linici de cadascun dels captols ni les
llargussimes citacions extretes de la premsa. Totes aquestes parts de la
tesi shan deixat fora de llibre per fer ms gil i intelligible la lectura
del text; el lector ms interessat en la qesti formal i documental
pot consultar les parts omeses en el llibre en ledici digital de la tesi
doctoral. El darrer captol de la tesi doctoral tampoc sha incls en
aquest llibre per haver-sen publicat versions ampliades en diversos
articles de revistes cientques.
38
37. VARELA SUANZES-CARPEGNA, Joaqun (1996): La Monarqua Imposible: La Cons-
titucin de Cdiz durante el trienio. Anuario de Historia del Derecho espaol, nm. 66,
p. 653-687.
38. ROCA VERNET, Jordi (2008): La cultura constitucional del Trienni transform
el discurs sobre el ciutad liberal. Cercles, nm. 11, p. 60-76; ROCA VERNET, Jordi (2009a):
Pau Claris i la cultura constitucional catalana del Trienni Liberal (1820-1823). Manus-
crits, nm. 27, p. 161-186; ROCA VERNET, Jordi (2009b): La histria en els discursos de
naci del liberalisme exaltat del Trienni. Afers, nm. 60, p. 217-234; ROCA VERNET, Jordi
(2011a): Hubo republicanos en el Trienio Liberal? Historia, moral y federalismo en el
discurso republicano del primer liberalismo. Revista de Estudios Polticos y Constituci-
onales, nm. per determinar.
Segurament la histria de lelaboraci duna tesi doctoral s gaireb
tan llarga com la prpia tesi, per el lector em permetr que mostri
el meu agrament a les persones i institucions que mhan ajudat a
dur a terme aquesta recerca. Les dicultats en el mn de la recerca
sn moltes i, ms enll de les beques de recerca del Govern espanyol
i catal, comptar amb el suport i lajut dinstitucions com el Centre
dHistria Contempornia de Catalunya i el Congreso de Diputados
esdev una garantia per perseverar davant de les dicultats de la in-
vestigaci. Menci especial vull fer a lInstitut dEstudis Catalans per
haver guardonat la tesi doctoral, gnesi daquest llibre, amb el Premi
Jaume Vicens Vives 2010, i a la beca de la Fundaci Ramon Nogue-
ra que mha perms transformar la tesi en llibre i publicar-lo. Sn
molts els estudiosos, investigadors i professors que mhan estimulat
a treballar i els vull dedicar les ratlles segents per agrair totes les
seves aportacions. En primer lloc, voldria mencionar els membres del
tribunal que avalu aquesta tesi doctoral: Giovanni Cattini, Irene Cas-
tells, Emilio la Parra, Mara Cruz Romeo, i Bernard Vincent; tots ells
em feren suggeriments enriquidors que he intentat recollir en aquesta
publicaci. El temps mha perms acumular deutes intellectuals amb
una pila dinvestigadors i aproto locasi per fer explcit el meu agra-
ment i reconeixement: a lestmul constant de les paraules de Llus
Ferran Toledano, a la perseverana dAntoni Moliner, a la complicitat
en uns inicis dubitatius dIrene Castells, a la conana dAntoni Simon
i Borja de Riquer, a la collaboraci de Pere Gabriel, a linters i els
consells dAlbert Balcells i Josep Fontana, a la disponibilitat constant
i intelligent de Guy Thomson, al suport de Gemma Rub, als nims
transmesos per Esteban Canales i Francisco Morente, a lacollida que
em donaren a Roma Raffaelle Romanelli i Agostino Bistarelli, a lamis-
tat de Sergio Campos Matos, Bernard Vincent i Stphane Michonne-
au. Aquest projecte compt amb la complicitat de la Francesca i la
generositat immensa de la Pilar, que trobaren solucions davant les
dicultats teriques i formals sorgides en el procs delaboraci de la
tesi doctoral. Tamb vull mostrar el meu agrament a la famlia i els
amics que mhan regalat el temps per poder investigar i escriure, sense
la seva comprensi, afecte i suport no hagus pogut acabar aquesta
recerca. Finalment vull dedicar aquest llibre a la meva mare, qui mha
ensenyat a estimar i a lluitar per assolir els meus somnis, i a lImma
qui fa del nostre projecte la histria ms fascinant.
EL PRONUNCIAMENT
I LA FORMACI DE LES JUNTES
Lhivern humit de Barcelona feia parsimoniosa lencesa de les llars
de foc, la ciutat sescalfava lentament i els passejants sarraulien mentre
feien cap al caf. El mes de gener de 1820 els cafs eren espais ms
tancats i allunyats dels carrers, shi respirava un aire dens barreja de
fum de cigar, calor humana i escalfor de brases. La remor dels con-
gregats apropava els conversadors que sintercanvien rumors torrenci-
alment, tots explicaven el mateix, tot i parlar de qestions dispars. Del
rum-rum dels cafs sen destriava la proclamaci de la Constituci de
Cadis, el primer dia del 1820 en un llogarret anomenat Las Cabezas
de San Juan, al corregiment de Sevilla.
Des de la muralla de mar es divisaven els vaixells ancorats davant
les platges de la ciutat. Els cafeters esperaven amb candeletes nous
detalls de les tropes revoltades; sabien que convenia regenerar el ventall
de notcies per omplir el caf. La darrera setmana de gener, el degoteig
de novetats era incessant i les autoritats responien contundentment,
enfrontant-se a qualsevol velletat revolucionria. El menestral barce-
lon Mateu Crespi anot al seu dietari: lleg la correspondencia de
Cadis que sali de aquella plaza por mar y por el diario se nos dieron
proclamas contra la revolucin de las tropas de la Isla de Len y San
Fernando.
1
Lacci de la tropa expedicionria encoratj els ocials de
la guarnici de Barcelona per fer realitat els seus projectes revoluci-
onaris. Militars i civils tornaven a conspirar plegats i la ciutat bullia
de nou, com no ho feia des de la primavera de 1817.
1. AHCB. Manuscrits A, nm. 112. Dietari de Mateu Crespi, 25 de gener de
1820, p. 4.
Labril de 1817 fou avortat el pronunciament
2
del tinent general
Luis Lacy. La repressi posterior deix un psit de desnim i passivitat
entre els barcelonins. Per aquell gener de 1820 el soroll de sabres
despert les conscincies dels liberals de la ciutat, que es llenaren a
la conquesta dels carrers. La fogositat dels ocials top amb el sigil
dun gat vell, el capit general de Catalunya, Francisco Javier Castaos.
Lheroi de Bailn havia signat la sentncia de mort de Lacy, que, com
ell, tamb havia estat la mxima autoritat militar de Catalunya. El
consell de guerra condemn el tinent general, fonamentant la sentncia
en el fet de considerar provada la seva participaci en una trama de
conspiradors que anava ms enll del Principat, i que tenia el suport
dels generals Mariano Renovales i Francisco Espoz y Mina, entre dal-
tres. La insurrecci de Lacy a Barcelona, segons el scal que instrua
la causa, havia dacompanyar-la la proclamaci de la Constituci de
1812 a Navarra i Biscaia.
3
Les temptatives revolucionries de gener de 1820 a Barcelona
potser tenien una entitat menor a la conspiraci de Lacy, per Castaos
no les menyspre, actu discretament i rpida escapant la trama in-
surreccional i envoltant-se dels cossos militars de la seva conana. El
prior del convent dels carmelites calats de Barcelona, Joan Serrahima,
ho relatava dient que Castaos burl tots los projectes, pues vehient
que la tropa era corrompuda fu venir a tots a los Mossos de la Es-
cuadra de Valls, y tots los Perrots de la Provncia.
4
La insurrecci fou
avortada i sescoll com a cap de turc el cap del regiment de Mrcia,
Fermn Escalera,
5
per ni a les idees ni a les notcies sels podia barrar
el pas. Aquells dies els rumors sobre lxit del pronunciament de la
tropa expedicionria guanyaven credibilitat amb la difusi de les seves
2. COMELLAS, Jos Luis (1958b): Los primeros pronunciamientos en Espaa. CSIC.
Madrid.
3. Causa criminal formada en la plaza de Barcelona contra el hroe de la libertad
espaola el excelentsimo seor D. Lus de Lacy, teniente general de los ejrcitos nacionales,
caballero gran cruz de la militar orden de S. Fernando, etc. Pasado por las armas en los
fosos del castillo de Bellver de la isla de Mallorca en el aciago da de 5 de julio de 1817.
Imprenta del Censor. Madrid. 1821, p. 277-282.
4. ARNABAT MATA, Ramon (1999): Revoluci i Contrarevoluci a Catalunya durant
el Trienni Liberal (1820-1823). Tesi doctoral. Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. Annex
I. 1 (Joan Serrahima) Breve relaci de lo que succeh en la proclamaci de la Constituci
dita per malcia Espaola; pues ella no cre ms que una cpia de la que los Jacobins i
francmasons formaren en Franza en lo a 1791 (1824-1825). Arxiu de la Corona dArag,
Monacals, Universitat, vol. 27.
5. Adicin que puede servir de suplemento a la relacin de las estas celebradas en
Figueras con motivo de la restauracin y jura del Cdigo poltico de la monarqua espaola.
El da 4 de abril de 1820. Imprenta de Jos Torner. Barcelona, p. 11.
proclames. El Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona,
el mar de 1821, recreava latmosfera que es vivia a la ciutat aquelles
setmanes de comenaments de 1820:
Se hablaba pblicamente del golpe que iba a darse, y se lean las
proclamas de Quiroga no solamente dentro las paredes: de las
casas particulares sino tambin en las calles y cafs; porque todos
en Barcelona eran amigos, y los pocos que se exceptuaban eran
tan contados y tan conocidos, que poda cada cual comunicar sus
sentimientos patriticos al primero que encontrase por la calle
sin temor de comprometerse.
6
La capital catalana quedava lluny de la badia de Cadis i les no-
tcies que arribaven ho feien amb tardana i confusi. Menys dubtes
oferien les proclames signades pel coronel Quiroga. Els conspiradors
barcelonins Francesc Soler i Gens Quintana, dos dels anomenats Siete
Infantes de Lara, conscients de la fora de les paraules de Quiroga,
redactaren i signaren amb el nom del coronel les proclames que do-
naren a imprimir a Josep Rubi i que circularen per Barcelona durant
aquelles setmanes.
7
Les proclames empraven referents propers perqu
les entenguessin els seus conciutadans, que somiaven a encendre les
brases revolucionries de 1817 i desencadenar una pronunciament lo-
cal
8
que reforcs la viabilitat de lxit del principal i dons opci a la
revoluci. Gens Quintana, el redactor de la proclama, rememorava
el pronunciament de Lacy per incentivar la mobilitzaci poltica dels
ciutadans contra el rgim absolutista:
CATALANES: (...) Si algunas tentativas frustradas en vuestro suelo,
y el funesto resultado de malhadadas vctimas, pudieron retardar
la explosin que tanto ansas; ya nuestro rompimiento os asegura
del favorable xito.
9
Quan Riego encara no havia sortit de San Fernando per iniciar el
seu peregrinatge, la Cort ja rebia notcies del capit general Castaos
sobre ladhesi dalguns ocials de la guarnici de Barcelona a la Cons-
tituci. La notcia la donava lambaixador piemonts, Antonio Brignole
6. Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 69, 10 de mar
de 1821, p. 1.
7. Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 186, 5 de juliol
de 1822, p. 3.
8. CASTELLS I OLIVN, Irene (1989): La Utopa insurreccional del Liberalismo. Cr-
tica. Barcelona, p. 22.
9. AMAE. Correspondance consulaire et comerciale, Barcelona, vol. 24, p. 101.
Manifest dAntonio Quiroga dirigit als catalans des de San Fernando, 8 de febrer de 1820.
Sale, enviant-la al seu govern el 2 de febrer de 1820.
10
Barcelona era
plena de conspiradors vids de complots als quals integrar-se. Pels
volts de carnaval, un jove hisendat guerenc, Joaquim Rom estuvo
en Barcelona y contribuy con sus caudales a los gastos del levanta-
miento proyectado.
11
Cap conspirador volia quedar-se al marge de la
insurrecci i anys desprs el mariscal de camp Juan Antonio Sans re-
memoraria que aquell febrer de 1820 havia donat quatre cents duros a
Josep Campaneria per nanar un grup de ciutadans que volia restaurar
la Constituci.
12
El carmelita calat Joan Serrahima anotava en el seu
dietari que lo tinent general D. Pere Villacampa era desterrat en esta
com a complicat en la revoluci que (ha)via de estallar en Madrid, lo
qual per summa consideraci del capit general estava a Ares de Mar,
y molt sovint venia pera assistir a les Juntes Clandestines.
13
El diumenge 5 de mar fou el dia escollit pels conspiradors barce-
lonins; llavors ja coneixien els xits dels liberals que transmetia el cnsol
francs de Barcelona al seu ambaixador: La insurrecci duna part de
lexrcit, el trastorn que t lloc a Galcia o locupaci momentnia de
Mlaga i de Mrcia pels rebels.
14
A la ciutat tothom ja sabia que els
soldats de Riego havien proclamat la Constituci a Mlaga el 19 de
febrer, i que quatre dies desprs tres-cents homes havien assaltat la seu
de la Inquisici a Mrcia, cridant consignes liberals.
15
Els insurrectes dA
Corua tamb shavien revoltat proclamant el codi de 1812 i formant
una junta revolucionria. De la junta gallega, en sortiren proclames
cap a Madrid, Trujillo, Barcelona i Reus per estendre-hi el moviment
revolucionari.
16
Aquell 5 de mar tot feia pensar que les tornes havien
canviat i el triomf dels insurrectes a Barcelona semblava assegurat.
10. CANDIDO, Salvatore (1990): La rivoluzione di Cadice del gennaio 1820 e i suoi
prodromi del luglio 1819 nei dispacci inediti di Antonio Brignole Sale ministro sardo
a Madrid (8 luglio 1819 24 aprile 1820). Italica. Cuadernos de Trabajos de la Escuela
Espaola de Historia y Arqueologa de Roma, nm. 18, p. 175-232, Annexe nm. XX (2
febbrario 1820, N. 57, 12549 K. C.).
11. Adicin que puede servir de suplemento..., p. 11.
12. Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 253, 10 de
setembre de 1822, p. 3.
13. ARNABAT MATA, Ramon (1999). Annex I. 1.
14. AMAE. Fons Consular. Barcelona. Srie A. Correspondncia de les autori-
tats franceses i de particulars (p. 91v). Carta a lambaixador a Madrid. Barcelona, 8 de
mar de 1820.
15. MOLINER PRADA, Antoni (1997a) p. 147-181; i MOLINER PRADA, Antoni (1997b),
p. 104.
16. MOLINER PRADA, Antoni (1997b), p. 97. A Barcelona, els seus destinataris foren
el corredor de canvis Josep Dalmases i Pau Nicolau, mentre que a Reus les reberen la
vdua de Robert, el comerciant Josep Giol i Serrano, Josep Fortuny, Salvador Soler i
Josep Uguet.
De nou, un cop ms, Castaos aconsegu avortar el projecte, fent
gala de la seva xarxa dinformadors escampats per la ciutat. Quan el
capit general reb la notcia, immediatament crid els prohombres
de los Colegios y Gremios (i) fueron convocados a Palacio a quienes
el General les encarg sobre las ocurrencias del da. El general no
est del todo tranquilo y parece que no se fa de la tropa porqu por
las noches tiene a palacio una gran guardia de parrots.
17
Sadre
als prohoms dels collegis i gremis per exigir-los tranquillitat; temps
desprs, aquella demanda fou interpretada com un acte de traci
a la naci, comparant-la a lactitud servil del capit general comte
dEzpeleta durant locupaci napolenica de 1808.
18
Si alg encara ho
dubtava, Castaos dissip qualsevol ombra de dubte: ell no safegiria
a la revolta, ans al contrari.
Els insurrectes havien planejat fer-se amb el control de la ciutat,
capturant el capit general i el governador de la Ciutadella. Els ocials
involucrats en el complot havien daconseguir que els regiments de la
guarnici de Barcelona juressin la Constituci; si els comandants no
la juraven, sels havia de destituir. Aquell diumenge de mar, Manuel
Elorduy,
19
comandant del regiment de Pava, fou destitut pels seus
companys per negar-se a jurar la Constituci. No hi ha constncia que
cap altre regiment hagus pres una decisi semblant. Lactitud vacillant
i dubitativa dels ocials de la guarnici aboc al fracs la temptativa
insurreccional i la demora permet a la xarxa dinformants advertir
del complot el capit general.
20
La resposta de Castaos fou encarcerar els principals responsa-
bles, entre els quals hi havia el coronel Iriarte, defensor de Francisco
Daz Morales durant procs contra els responsables de la conspiraci
de 1817 encapalada pel tinent general Luis Lacy. El capit general
arg que lintent dinsurrecci havia estat ordit pels antics companys
de Lacy de dins i fora de la pres, i aix ho comunicava el cnsol
francs al seu ambaixador.
21
17. Dietari de Mateu Crespi, 5 de mar de 1820, p. 9.
de 1821, p. 2.
19. GIL NOVALES, Alberto (1991): Diccionario Biogrco del Trienio Liberal. Tecnos.
Madrid, p. 200.
20. Suplemento al Diario de Barcelona, 5 dabril de 1820, p. 1.
21. AMAE. Fons Consular. Barcelona. Srie A. Correspondncia de les autoritats
franceses i de particulars, p. 91v-92r. Carta a lAmbaixador a Madrid. Barcelona, 8 de
mar de 1820.
En caure la nit daquell diumenge, es reuniren a casa de Melchor
Sas, comandant del regiment de Crdoba, set conspiradors o los Siete
Infantes de Lara, que tramaren una nova insurrecci en la qual volien:
prender al referido gobernador, uno de los medios que se propusi-
eron fue el de llamarle de parte del capitn general, y en el camino
apoderarse de su persona. Pero cuanto puede la contraria suerte! Al
da siguiente el general lo enva a llamar, y parece contest que para
ir necesitaba ver su rma.
22
Lendem, donaren lordre a tots els o-
cials del regiment de Crdoba que es congreguessin a la Ciutadella a
les vuit del vespre i ja no tornarien a sortir ns que fou proclamada
la Constituci a Barcelona. La reclusi de locialitat del regiment i
lamistat que unia Melchor Sas amb el governador daquella plaa forta,
Pedro Mara Grimarest, aixecaren les sospites dalguns dels companys
de la junta clandestina: Francesc Soler,
23
Vicen Cabanillas,
24
Pere Tell,
25

Ferran Marn,
26
Gens Quintana i Joan Dorca.
27
Melchor Sas, conscient que la seva actitud seria percebuda com
a sospitosa, es dirig al caf on es podia trobar habitualment un dels
conspiradors per justicar-se
28
i no aconsegu trobar-lo. La traci, a
ulls dels conspiradors, va ser consumada quan el regiment de Cr-
doba no sort al carrer a defensar la Constituci el 10 de mar, dia
de la seva proclamaci a Barcelona. Tot i els esforos per defensar
la seva lleialtat a la causa constitucional, el perseguiren i lempreso-
naren acusat de traci. Setmanes desprs, lalliberarien i quan torn
a Barcelona volgu netejar el seu nom de les crtiques rebudes, des
de les pgines del Diario de Barcelona.
29
La nit del 6 de mar de 1820, la Ciutadella era plena a vessar
amb ms dun miler dhomes a les seves entranyes. Els ocials connats
esperaven mentre sorganitzava el trasllat dels principals militars presos
als calabossos de la plaa forta. Tots els captius havien estat condem-
nats com a cmplices en la conspiraci del general Luis Lacy. El qu
succe aquella nit qued embolcallat per una aurola de misteri
30
. El
contingent de presoners es dirig a Cartagena i el formaven Francisco
de 1822, p. 3.
24. Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 227, 15 dagost
de 1823, p. 3.
25. Voz del Pueblo, nm. 25, 23 dagost de 1822, Semblanzas de Pedro Tell, p. 15.
26. Suplemento al Diario Constitucional de Barcelona, 3 de juliol de 1821, p. 2.
27. El Indicador Cataln, nm. 76, 31 de mar de 1822, p. 304.
28. dem, p. 1.
29. Diario de Barcelona, nm. 139, 18 de maig de 1820, p. 1206-1207.
30. Dietari de Mateu Crespi, 6 de mar de 1820, p. 9-10.
Daz Morales,
31
Cristfol Frizzi, Pedro Moulin, Francesc Oliver, Andrs
Robledo,
32
Juan Ulzurrum i Cayetano Revello.
33
Pronunciament: societats secretes i mobilitzaci popular
El 7 i 8 de mar la tensi no sapaivag, i el vespre del dia 9
arribaren noves notcies: Tarragona i Saragossa ja eren ciutats cons-
titucionals.
34
Una altra vegada, larribada de la nit afavor una reu-
ni ms dels conspiradors en la qual es decid que es proclamaria la
Constituci
35
i el prior dels carmelites, Serrahima, relatava els fets del
10 de mar dient que entre vuit i nou del mat del dia deu eixiren
los quatre en diferents punts de la ciutat amb mocadors blancs en les
mans cridant viva la Constituci. Les criatures los seguiren, lo poble
sorprs qued inaccionat, luego los fabricants tancaren les fbriques i
feren eixir los treballadors per a que anessin al pla de Palau a cridar,
y en un instant lo pla de palau fou ple de gent alborotada, cridant
contra lo general Castaos.
36
Setmanes desprs, apareixia un opuscle que oferia indirectament
noves dades sobre aquells quatre protagonistes. Salvador Gaya i Jover
lloava en un fullet Jos de Rivadeneyra y Texada, un dels presos amb
qui havia compartit calabs i un dels qui com ell fou alliberat de la
pres de la Ciutadella quan es proclam la Constituci. Gaya tamb
donava detalls sobre els lders de la insurrecci barcelonina:
T quizs fuiste el primero de los primeros, que en sus torres o
prisiones oyeron resonar los consoladores y vivicantes ecos de
los vivas que precedan al dulce nombre de la Constitucin; por-
que los Flores, los Ferrandis, los Carreras, los Guillermos con el
31. Lista de los hombres eminentes, heroicos, benemritos, esclarecidos, ilustres y
distinguidos que han contribuido a restablecer el sistema constitucional, o sea contesta-
cin al catlogo de hroes de la revolucin. Imprenta de la Compaa por su regente D.
Juan Jos Sigenza y Vera. Madrid. 1822, p. 37: ayudante mayor del 2 escuadrn de
Artillera ligera, preso en marzo de 1820 como uno de los agentes de la conspiracin de
Lacy, y condenado a pena de muerte; trazaba sus planes en los cafs, y aunque deba
perjudicarle esta publicidad no le arredr.
32. Lista de los hombres eminentes, p. 37-38: teniente de Cazadores del 2 ba-
talln del regimiento de infantera de Crdoba, preso en marzo de 1820 como uno de
los reos de la causa del General Lacy, y condenado a la pena ordinaria de muerte.
33. GIL NOVALES, Alberto (1991), p. 180, 253, 455, 482, 568, 559 i 656, respectiva-
ment. La referncia del retorn de Daz Morales, Ulzurrum i Revello apareix a AHCB.
Ajuntament borbnic. Acords. Barcelona, 3 de maig de 1820, p. 108.
34. ARNABAT MATA, Ramon (2001), p. 27.
36. Ibdem.
resto de la numerosa reunin de conciudadanos, no aguardaron
la orden de la Autoridad reunida en el Palacio.
37
Ben poques coses ms sabem daquells homes. Leconomista as-
turi lvaro Flrez Estrada des de lexili havia instigat les temptatives
insurreccionals dels darrers temps del Sexenni Absolutista (1814-1820),
i assabentat del pronunciament de Rafael del Riego, abandon Londres
i emprengu el cam de tornada cap a Espanya, aturant-se uns dies a
Pars. Les desavinences amb el general insurrecte Francisco Espoz y
Mina el feren decidir a entrar a la Pennsula per Catalunya, i aix li
ho comunic al seu germ. Tots dos acordaren trobar-se a Barcelona
la primavera de 1820. La capital catalana havia esdevingut la porta
dentrada a la Pennsula dun bon grapat dels exiliats espanyols, i me-
sos desprs la Societat Patritica Barcinonense serig en el seu lloc
de trobada a la ciutat.
38
Atanasio Lescura i Ramn Romay eren dos
daquells illustres conspiradors que tornaven de lexili i saturaven a
Barcelona. La persecuci ferrandina i lexili posterior havien convertit
Lescura, Romay i els germans Flrez Estrada en herois. La societat
patritica impuls el reconeixement daquells liberals perseguits. lvaro
i el seu germ Antonio reberen el mes de maig de 1820 lhomenatge
de la recent constituda Diputaci catalana i de la Junta de Comer.
39

Els dos germans Flrez, Lescura i Romay es convertiren en socis de la
primignia societat patritica de Barcelona.
40
No sha trobat cap rastre
documental de larribada de cap dels quatre i segurament lvaro, Romay
i Lescura creuaren plegats la frontera. Romay i Lescura havien fugit
del rgim tirnic de Ferran VII desprs dhaver participat en els fallits
pronunciaments de Juan Daz Porlier i Joaqun Vidal, respectivament.
Abans de la seva tornada, durant lexili, a travs de les xarxes de rela-
cions de les societats secretes, haurien conegut lvaro Flrez Estrada,
un dels idelegs i organitzadors de la majoria dinsurreccions fallides
del Sexenni Absolutista.
Tots tres eren homes que estaven en el punt de mira del rgim
ferrand. Antonio Flrez Estrada estava menys implicat en la prctica
insurreccional i aix el feia passar ms desapercebut. Quan Riego es
37. GAYA I JOVER, Salvador (1820): El Europeo a su amado hermano el Espaol-
Americano, El coronel D. Jos de Rivadeneira y Texada. Reimpreso con nuevas notas.
Imprenta Constitucional de Joaquin Jordi. Barcelona, p. 4.
38. Vegeu lannex A7. Societat Patritica Barcinonense dels Bons Amics.
39. FUENTES ARAGONS, Juan Francisco (2004): Flrez Estrada en el Trienio Li-
beral. A: Joaquim VARELA SUANZES-CARPEGNA (coord.): lvaro Flrez Estrada (1766-1853),
poltica, economa, sociedad. Junta General del Principado de Asturias. Oviedo, p. 179.
40. Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, Papel Suelto, 24 de
juny de 1820.
pronunci, Antonio tenia trenta-tres anys, vint anys menys que el seu
germ. Tot plegat fa pensar que el Flores artfex de la mobilitza-
ci ciutadana barcelonina que esmentava Salvador Gaya en el seu
fullet era Antonio Flrez Estrada. El petit dels Flrez Estrada hauria
arribat setmanes abans de la proclamaci de la Constituci a Barce-
lona i shauria encarregat de posar en contacte els conspiradors de
lexili i els de linterior, i davivar el foc de la insurrecci. Ni liberals
ni afrancesats volien deixar escapar loportunitat que sels brindava
amb el pronunciament de Rafael del Riego. Si Barcelona proclamava
la Constituci, la victria liberal i la tornada de lexili eren garantides.
La identicaci dels altres tres que menciona Gaya no s pas
ms fcil. Tres dies abans del tercer aniversari de la proclamaci de
la Constituci a Barcelona, Josep Carreras i Ferrer
41
declarava a les
pgines del Diario de Barcelona: que antes del diez de marzo de 1820
ya se hallaba comprometido a favor del sistema constitucional que fe-
lizmente nos rige: que en dicho da en prueba de su entusiasmo, fue el
que puso al comandante de la guardia del entonces capitn general D.
F. J. Castaos, la escarapela nacional en medio de numerossimo con-
curso: que luego tremol un pendn por los parajes ms pblicos con
el lema viva la Constitucin: que luego cooper con otros ciudadanos
al mantenimiento del orden: que se alist en la milicia, adoctrinando a
los individuos de su compaa en las maniobras de la guerra.
42
Devia
ser, doncs, el Carreras de lopuscle de Salvador Gaya.
Treure lentrellat dels altres dos noms s una mica ms com-
plicat. Quan Gaya menciona els Guillermos s molt probable que
es refereixi a Antoni Guilln de Mazn.
43
En aquells anys, el nom de
Guillem o Guillermo havia caigut en loblit entre lelit barcelonina i cal
adonar-se que Gaya en cap moment usa els noms propis per referir-se
als quatre agitadors. Tot fa pensar que Guillermo fos el cognom dun
ciutad. Precisament, un catalanoparlant com Gaya un parell danys
desprs pronunci un discurs en catal a la seu de la tertlia patritica
de Sabadell que no conegus el protagonista, per un excs de zel,
podria fer una traducci barroera del cognom per evitar ser titllat de
pagerol per lelit ciutadana barcelonina. Aquesta hiptesi pren entitat
si tenim en compte que Antoni Guilln de Mazn era un eclesistic
afrancesat que compart exili i amistat amb Jos Marchena,
44
i des de
41. GIL NOVALES, Alberto (1991), p. 131.
42. Diario de Barcelona, nm. 66, 7 de mar de 1823, p. 590-591.
43. GIL NOVALES, Alberto (1991), p. 310-311.
44. FUENTES ARAGONS, Juan Francisco (1989): Jos Marchena. Biografa poltica
e intelectual. Crtica. Barcelona, p. 263-264.
Perpiny particip en diverses temptatives revolucionries. Quan arrib
a Barcelona? No ha deixat encara de ser un misteri, per el mes de
mar de 1820 segur que hi era. Aquella primavera public alguns arti-
cles al Diario Constitucional, Poltico y Mercantil, abans de convertir-se
en el seu director. Limpressor daquell diari era Joan Dorca, un dels
conspiradors de la fallida insurrecci de Lacy i del pronunciament de
mar. A la seva impremta i llibreria, se celebraven les reunions per
projectar la insurrecci i ell fou qui imprim la proclama que havien
de llanar els pronunciats a la naci, labril de 1817.
45
Els seus m-
rits foren reconeguts per tothom, quan el seu nom aparegu al costat
dels Flrez Estrada, Villacampa, Robledo, Escalera, etc., en la llista dels
membres de la societat patritica barcelonina perseguits per la seva
adhesi a les idees constitucionals.
46
Al darrere de la fallida insurrecci de Lacy, hi havia un bon
nombre de membres de les societats secretes, organitzades en lgies
paramaniques, els ms coneguts dels quals sn Francisco Daz Mora-
les, Gabriel Flugier, Florencio Ceruti, Cristbal Frizzi, Juan Granados,
Jaume Ardvol i Josep Baigs.
47
Aix no obstant, noms Francisco Daz
Morales i Gabriel Flugier foren condemnats per francmaons pel Tri-
bunal de la Inquisici de Barcelona,
48
desprs de la guerra del Francs
i abans que fossin processats per la seva participaci en la conspiraci
de Lacy. Florencio Ceruti fou processat per la Inquisici
49
i desprs de
la temptativa de Lacy va fer-se foneds. Cristbal Frizzi fou un altre dels
condemnats per ser cmplices del general Lacy, i al qual anys desprs
tamb es titll de ma.
50
Juan Granados es convert en un dels lders
45. FONTANA, Josep (2002): La quiebra de la monarqua absoluta. La crisis del
antiguo rgimen. Crtica. Barcelona (1a edici 1971), p. 190.
juny de 1820; vegeu lannex A7. Societat Patritica Barcinonense dels Bons Amics.
47. ANP F. 7. Ll. 12008 i Ll. 12013. Segons el dossier elaborat per la policia
francesa, Antoni Baigs particip en el pronunciament de Lacy i en el de Riego. El dia
1 de mar de 1820 desert de la gurdia de Corps i, pocs dies desprs, sintegr a les
tropes comandes pel comte de la Bisbal, un cop aquest hagu proclamat la Constituci
de 1812 a Ocaa. De la seva participaci en el fallit pronunciament de Lacy no se nes-
pecica res i apareix esmentat per primera vegada en un informe de Guilln de Mazn
de 1824. Antoni Baigs potser era germ de Josep Baigs i Mur, un dels principals
instigadors de la insurrecci de Lacy segons FONTANA, Josep (2002), p. 190.
48. BADA, Joan (1986): Lesglsia de Barcelona en la crisi de lantic rgim (1808-1833).
Collectnia Sant Paci. Facultat de Teologia de Barcelona. Herder. Barcelona, p. 459.
49. Ibdem.
50. GIL NOVALES, Alberto (1991), p. 310-311 i p. 726: Francmasonera: La Franc-
masonera en cueros vivos y los francmasones en faldones. O sean reexiones sobre las
reexiones que ha publicado el seor don Antonio Alcal Galiano con relacin al Zur-
riago nm. 79 y 80. Por dos espaoles puros y netos. Gibraltar. 1823.
destacats del moviment liberal exaltat del Trienni. Finalment, Jaume
Ardvol i Josep Baigs apareixen com a maons en un dels informes
que escriv, el setembre de 1824, Antoni Guilln de Mazn, convertit
en condent de la policia francesa.
51
Els prefectes de Perpiny, des del gener de 1824 i durant ms
de quatre anys, reberen informes peridics sobre els moviments i els
membres de les societats secretes a la capital catalana, de puny i lle-
tra de Guilln. Leclesistic castellonenc formava part de les societats
secretes que es reunien a lexili i tenia bastos coneixements i contactes
a linterior daquell mn de conspiradors per poder revelar tanta in-
formaci a la policia francesa. Tampoc la documentaci diu res sobre
ladscripci de Dorca a les societats secretes; ara b, ell coneixia b les
xarxes de conspiradors en les quals hi havia maons durant el Sexenni
Absolutista. En aquelles trames ordides per liberals i afrancesats, es
conegueren Dorca i Guilln, i feren crixer la conana mtua ns al
punt que leclesistic dirig el diari de limpressor que fou el primer a
difondre els principis liberals a Barcelona.
Segurament, algunes de les llacunes sobre les lgies parama-
niques de Catalunya podran resoldres grcies a les recerques sobre la
maoneria al Rossell. Cline Sala,
52
deixeble del mxim especialista
sobre la maoneria a Frana, Pierre-Yves Beaurepaire,
53
ha investigat
ns al moment la maoneria a la Catalunya Nord durant el segle de
la Illustraci, i en un futur proper, les seves investigacions afrontaran
lanlisi de les relacions entre els maons de les dues bandes dels Pi-
rineus durant el primer ter del segle XIX, aix com la inuncia que
la maoneria del Rossell exerc sobre els exiliats espanyols. Daquesta
manera, es posar al descobert alguna cosa ms dels afrancesats i
liberals espanyols que decidiren establir-se a Perpiny.
De tornada a la mobilitzaci barcelonina, cal esclarir la identitat
del quart home, que s encara un misteri. Malgrat no saber qui samaga
darrere del nom Ferrandis, la hiptesi ms probable s que era el
conspirador Ferran Marn qui particip en les xarxes de conspiradors
que instigaren la insurrecci daquell mar de 1820. Altres parama-
51. ANP F. 7. Ll. 12008 Extrait de renseignement reus de Catalogne, et com-
muniqus au Prfet des Pyrnes Orientales, par le Prieur de Mazn, 20 sept. 1824.
52. SALA, Cline (2005): Franc-maonnerie et sociabilit en pays catalan au sicle
des lumires: un particularismo de frontire. Trabucaire. Canet de Rossell.
53. BEAUREPAIRE, Pierre-Yves (1998): Lautre et le frre: ltranger et la franc-maon-
nerie en France au XVIIIe sicle. H. Champion. Pars; BEAUREPAIRE, Pierre-Yves (2002): Nobles
jeux de larc et loges maonniques dans la France des Lumires: enqute sur une sociabilit
en mutation. Ivoire-clair. Cors; BEAUREPAIRE, Pierre-Yves (2003): Lespace des francs-ma-
ons: une sociabilit europenne au XVIIIe sicle. Presses universitaires de Rennes. Rennes.
ons, com el metge Jaume Ardvol, tamb tingueren un paper actiu
en lexcitaci dels nims dels ciutadans abans de la insurrecci de
mar, com evocava un fullet: uno de los ms laboriosos y esforza-
dos patriotas para proporcionar el cambio del Gobierno, encenda con
sus consejos los nimos de los patriotas barceloneses para que en tan
crticas circunstancias llegase el feliz momento del da diez.
54
En les reunions daquelles societats secretes envoltades de secretis-
me, no saplegaven ms duna desena daquells descontents. bviament,
eren una minsa minoria, per amb una gran capacitat dincidir en els
collectius urbans donada la seva posici social, econmica i poltica.
Alguns dels opositors al rgim absolutista els menys eren maons
i la seva belligerncia poltica els va fer fagocitar les poques lgies
existents a lEspanya peninsular per adequar-les a les seves nalitats
poltiques. La maoneria, desprs de crixer de la m dels francesos
i els afrancesats durant la guerra del Francs,
55
havia rems amb la
tornada de Ferran VII, per la persecuci absolutista contra els libe-
rals i els afrancesats en permet el ressorgiment i lexpansi. El preu
per redimir la maoneria fou la seva desnaturalitzaci. Lhistoriador
Claude Morange ha interpretat lapropament dels grups liberals, dels
afrancesats i de les lgies maniques, com una resposta inicialment
defensiva enfront de la repressi ferrandina, per que gradualment aniria
afermant-se mitjanant la creaci dunes xarxes de solidaritat.
56
Liberals
i afrancesats aprotaren lexperincia de les lgies en lorganitzaci
clandestina dels seus grups a partir de sistemes pronunciadament jerr-
quics, i utilitzaren les garanties en comunicaci i els contactes segurs
en diverses ciutats peninsulars per posar-los al servei de la seva lluita
poltica contra labsolutisme ferrand. En aquells anys, la maoneria i
les societats secretes conuren i de resultes hibridaren les societats de
conspiradors paramaoneria, que sestengueren prolcament arreu
de les principals ciutats espanyoles. Per als repressors, totes aquelles
societats eren maniques, i per als assistents a aquelles reunions secre-
tes, la maoneria i aquelles entitats aparentment eren el mateix. Aquella
mena de lgies creades amb el retorn de Ferran VII eren societats se-
54. Lista de los hombres eminentes, p. 28.
55. FERRER BENIMELI, Jos A. (1987): Implantacin de las logias y distribucin
geogrca-histrica de la masonera espaola. A: Jos A. FERRER BENIMELI (coord.): La
masonera en la Espaa del siglo XIX. II Symposium de metodologa aplicada a la historia
de la masonera espaola. Salamanca, 2-5 julio de 1985. Consejera de Educacin de Cas-
tilla y Len. Valladolid, p. 60-63. A Barcelona, hi havia quatre lgies durant locupaci
napolenica: Els amics dels de Napole 1809-1813; La feli reuni 1809; Triomf de
lamistat 1809-1813 i Napole 1809-1813.
56. MORANGE, Claude (2006): Una conspiracin fallida y una Constitucin nonnata
(1819). Centro de Estudios Polticos y Constitucionales. Madrid, p. 44.
cretes nodrides de conspiradors que proliferaren al ritme que marcaven
les necessitats insurreccionals. Les velles lgies mantingueren principis,
simbologia i ritual tot i les dicultats, per les constitudes durant
la repressi ferrandina oblidaren la litrgia, les idees i lobedincia a
les entitats superiors i forjaren la seva identitat en la resistncia i en
la lluita contra el rgim opressor. Per tot aix, all que la immensa
majoria de ciutadans espanyols entenia per maoneria tenia molt poc
a veure amb les associacions secretes que havien proliferat a Europa
durant el segle XVIII.
Les lgies espanyoles constitudes durant el Sexenni Absolutista
eren societats secretes de resistncia contra lopressor i, de mica en
mica, es convertiren en espais en els quals es complotava la del rgim.
Aquelles entitats secretes, la paramaoneria, eren independents les unes
de les altres, tot i que per la seva anitat poltica teixiren un entramat
de contactes quan conuren els seus projectes insurreccionals. La seva
independncia els impedia sotmetres a lobedincia dentitats superiors
dorde manic. Aquelles lgies havien construt la seva identitat ba-
sant-se en elements que no eren caracterstics de la maoneria europea
i els seus membres es consideraven maons perqu per a ells la seva
resistncia poltica contra el rgim absolut era una de les essncies
de la maoneria. Lautonomia de les lgies i la seva manca dobedin-
cia de la jerarquia superior manica ha fet que el principal estudis
de la maoneria espanyola, Jos A. Ferrer Benimeli, titlls les lgies
daquells anys de salvatges
57
i poss en dubte la seva adscripci a la
maoneria. Ms contundent sha manifestat Luis P. Martn assegurant
que els maons tingueren poca presncia en lorganitzaci dels com-
plots liberals contra el rgim absolut i desvinculant la maoneria de
la prctica poltica desenvolupada a les societats secretes perqu ni els
rituals ni lactivisme poltic dels seus membres tenia res a veure-hi.
58
Tot i els milers de pgines escrites sobre la maoneria durant el
regnat de Ferran VII, no sha assolit una interpretaci historiogr-
ca de consens, i la controvrsia sembla que torn a encendres quan
lhispanista Morange qualic aquelles lgies maniques del Sexenni
57. FERRER BENIMELI, Jos A. (1980): Masonera espaola contempornea. Vol. 1.
1800-1868. Siglo veintiuno. Madrid, p. 133.
58. MARTN, Luis P. (1993): La masonera y la conspiracin liberal (1814-1834).
Los lmites de un mito histrico. Trienio, nm. 22, p. 73-90, especialment p. 83-84;
MARTN, Luis P. (2000): La Masonera un ejemplo de historia cultural. A: Jos A. FER-
RER BENIMELI (coord.): La Masonera Espaola en el 2000. Una revisin histrica. Vol. II;
MARTN, Luis P. (2003): Las logias msonicas. Una sociabilidad pluriformal. Hispania,
LXIII/2, nm. 214, p. 523-550.
Absolutista duna manifestaci immadura de la maoneria espanyola.
59

Menys punyent es mostra Morange quan manifesta la seva incompren-
si cap a les anlisis de Raymond Carr o Peter Janke
60
en les quals es
diferenciava entre una maoneria civil i una de militar, i emfticament
diu que lo que encontraban en la masonera aquellos que queran
acabar con la tirana era ante todo una estructura ecaz por un lado
y unicadora por otro.
61
La paramaoneria terme que utilitzo amb totes les precaucions
esmentades anteriorment era un espai de trobada entre els resistents al
rgim tirnic de Ferran VII. La clandestinitat de les trobades allunyava
la desconana amb ms rapidesa perqu tots els reunits sabien que
havien de fer-se conana els uns als altres. La paramaoneria era un
espai digualtat en el qual els ciutadans de diversos estaments, orgens
i estatus econmic es relacionaven digual a igual, amb el benents que
tots els qui en formaven part eren representants de lelit social. Lespai
de conana perlat per la paramaoneria afavoria lorganitzaci de
complots contra el rgim absolut, ja que permetia posar en contacte els
grupuscles de conspiradors isolats en el seu entorn social, professional
o estamental amb unes xarxes ms grans. Quan es dissenyaven les cons-
piracions, satribua a cadascun dels membres una funci en particular.
La historiadora Irene Castells en les seves recerques sobre els pronun-
ciaments del primer ter del segle XIX insisteix en la importncia del
component militar perqu sense la seva fora no podia materialitzar-se
el projecte insurreccional,
62
per emfasitza el component civil dient
que el pronunciamiento era el vrtice de una conspiracin de civiles
y militares impregnados del mismo ideal poltico y de idntico mesia-
nismo revolucionario.
63
Totes aquelles insurreccions poltiques contra
el rgim tirnic de Ferran VII no eren linici duna poca dingerncia
dels militars en la vida poltica espanyola com han escrit tants histo-
riadors.
64
La insurrecci militar era noms la punta ms enlluernadora
del pronunciament, per sense una trama de conspiradors civils que
mobilitzs una part del teixit social urb ms proper, no quallaria la
59. MORANGE, Claude (2006), p. 44.
60. JANKE, Peter (1974): Mendizbal y la instauracin de la monarqua constitu-
cional en Espaa (1790-1853). Siglo veintiuno. Madrid.
61. MORANGE, Claude (2006), p. 105.
62. CASTELLS, Irene (2001a): La resistencia liberal contra el absolutismo fernan-
dino (1814-1833). Ayer, nm. 41, p. 43-62.
63. dem, p. 52.
64. ZAVALA, Iris M. (1971): Masones, comuneros y carbonarios. Siglo veintiuno.
Madrid. En las Cabezas de San Juan se inicia el golpe militar como medio de trans-
formacin poltica, p. 37.
insurrecci poltica. La proclamaci del canvi poltic feta pels cossos
militars insurrectes havia danar acompanyada duna mobilitzaci social
en favor dels pronunciats; si les guarnicions militars i els insurgents
civils darreu de les ciutats espanyoles imitaven el comportament dels
pronunciats, lxit era inapellable.
A Barcelona, els paramaons o maons, segons les fonts de lpo-
ca, tingueren una presncia activa durant els darrers anys del Sexenni,
com manifest Jos Manuel de Regato en un informe secret rems a
Ferran VII desprs del Trienni.
65
El Tribunal del Sant Oci de Barcelona
process catorze persones dues de les quals eren eclesistics i la resta
militars.
66
Lacumulaci de referncies bibliogrques i darxiu refora
la tesi que, al darrere de leclosi poltica dels ciutadans de Barcelona
el 10 de mar de 1820, hi havia les societats secretes paramaniques.
Una vegada constatats els lligams entre la paramaoneria i els insur-
rectes barcelonins, cal submergir-se de nou en la descripci dels fets.
El mat del 10 de mar de 1820, la soldadesca i un poble hetero-
geni molt exaltat recorregueren els carrers de la ciutat.
67
La gentada es
dirig al Pla de Palau, on es concentraren els manifestants per protestar
davant la casa del capit general. Castaos, una vegada ms, va res-
pondre amb agilitat, convocant una reuni dautoritats. A les places, a
mig mat, tothom observava els bans manuscrits en els quals el capit
general convidava a todas las autoridades a Palacio para las dos de
la tarde.
68
La rpida resposta de Castaos havia aconseguit calmar la
multitud i el Pla de Palau qued buit, per per poca estona; dues hores
ms tard, tornava a bullir. A primera hora de la tarda, la pacincia
dels concentrats a la plaa sesgotava. La Junta dAutoritats encara
no havia acabat quan la multitud pass a lacci: se presentaron una
innidad de militares y paisanos en la plaza de palacio clamando la
Constitucin y otros subieron arriba sin atreverse a contenerles nadie
de la guardia, de cuyo resultado el General, el Ilmo. Sr. Obispo con
los dems colaterales salieron al balcn aclamando con el pueblo, viva
la constitucin.
69
La imatge de les autoritats aixecant el llibre de la
Constituci desferm la festa. La msica i la gatzara embolcallaren
les propostes dels revolucionaris. Aquella tarda, els congregats al Pla
de Palau designaren noves autoritats: prengueren tinter i ploma, se
assentaren en una taula per a rebrer los vots, per no se esper que
65. MORANGE, Claude (2006), p. 43, n. 48.
66. BADA, Joan (1986), p. 457-459.
67. AMAE. Fons Consular. Barcelona. Srie A. Correspondncia del cnsol amb
el Ministeri dAfers Estrangers, nm. 14, p. 70r i 71r/v i 72r.
69. Ibdem.
cada un dons son vots sin que 4 o 6 de ells mateixos anaven per
mig de la gent cridant Viva lo General Villacampa, lo poble repetia lo
mateix, i aquells tornaven als que escrivien dient: Lo Poble ha procla-
mat a D. Pere Villacampa per General de Barcelona, i de esta manera
se feren totes les eleccions de Jefe Poltich i governador, i aixs eixiren
los que ells mateixos (ha)bien elegit en las seues juntes diabliques.
70
Els revolucionaris havien nomenat un nou capit general, Pedro
Villacampa Maza de Lizana; un nou cap poltic, Josep de Castellar, i un
nou governador militar, el mariscal de camp Joaqun Ruiz de Porras,
en contra de lopini popular, que volia el coronel Fermn Escalera.
71

Noms el primer i el darrer dels proposats havien participat en cons-
piracions per restablir la Constituci. A laragons Villacampa lhavien
condemnat per la seva participaci en la insurrecci constitucional de
Madrid; any i escaig el tingueren recls a la Ciutadella i desprs el
traslladaren a Montjuc quan les autoritats sospitaren que havia ajudat
un grup docials que volien alliberar el general Lacy que esperava
sentncia a la cella del costat.
72
Desprs dun parell danys al castell
de Montjuc, li donaren perms per prendre les aiges dArenys de
Mar.
73
El coronel Escalera va ser un dels caps visibles duna conspiraci
avortada a la ciutat a comenaments daquell 1820. Tots dos militars
havien forjat la seva popularitat en les conspiracions fracassades i
en les estades a les presons barcelonines. Els artfexs de laixecament
barcelon respectaren la devoci popular a mitges. Villacampa shavia
involucrat des de la pres en les xarxes que conspiraven a la ciutat, i
desprs, quan gaud dun cert grau de llibertat, molt sovint venia (a
Barcelona) per a assistir a les Juntes Clandestines.
74
El Ministeri de
lInterior francs, quan elabor el seu expedient, no dubt a raticar
la seva participaci en els fets del 10 de mar a Barcelona.
75
72. RODRGUEZ, Jos (1820): Sucinta narracion de la empresa trazada en Barcelona
el ao 1817, para dar libertad al escelentsimo seor capitan general D. Luis Lacy. La da
a luz el capitan agregado al regimiento de Cordova. D. Jos Rodrguez. En la imprenta
de Juan Dorca, Barcelona, p. 15.
73. Galerie Espagnole ou Notices Biographiques sur les membres des Corts et du
gouvernement; les gnrauz en chef et comandans de guerrillas, des armes constitutionelles
et de la foi. Et gneralement tous les hommes qui ont marqu dans la pninsule, pendent
de la guerre de lindpendance ou depuis la rvolution de 1820. Chez bechet aine libraire.
Pars. 1823, p. 127-128 (correspon a la biograa de Pedro de Villacampa).
75. ANP F. 7. Ll. 12028 Extrait du bulletin de police du Dpartement des Pyr-
nees Orientales en date du 12 juillet 1826.
Res a veure amb el que succe amb Fermn Escalera: aquest san-
tender havia arribat a Barcelona l1 de gener de 1820, i prcticament
no era conegut entre els cercles de conspiradors. Per als revolucio-
naris barcelonins, era un coronel ms que feia de revolucionari, com
molts dels que corrien per la ciutat. Per tant, quan el poble crid el
seu nom com a governador, els lders de la revoluci proposaren un
home menys rupturista i de major graduaci, com el mariscal Joaqun
Ruiz de Porras. A ulls del poble, Fermn Escalera no podia quedar-se
sense crrec i el nomenaren governador duna de les fortaleses de la
ciutat, la Ciutadella, mentre laltra, el castell de Montjuc, requeia en
mans de Jos Ortega,
76
un dels destacats ocials empresonats per haver
participat en les temptatives insurreccionals de 1817.
77
Minuts desprs del nomenament de les autoritats, all mateix
al Pla de Palau sorganitzaren sis comissions: una encarregada de
forar la dimissi del capit general Javier Castaos, una laltra de
coaccionar el governador militar de la ciutat Francisco Copons perqu
abandons el seu crrec; tres ms sortiren de la plaa per alliberar els
presos reclosos en diferents centres, una sencamin a la Ciutadella,
una altra a la seu de lAudincia i la darrera al palau de la Inquisici,
i aconseguiren obrir les portes daquelles tres presons don sortiren els
condemnats per raons poltiques o contraban; lltima de les comissions
constitudes al Pla de Palau marx cap a Arenys de Mar per portar a
Barcelona el nou capit general, Pedro de Villacampa.
78
Els ciutadans comissionats per alliberar els presos de la capi-
tal catalana anhelaven retrobar-se amb els principals ocials liberals
de lintent insurreccional del general Lacy, per de les portes de la
Ciutadella en sortiren daltres captius com Pedro de Rivadeneyra y
Texada,
79
al qual acompany la notcia del trasllat dels companys de
Lacy a Cartagena. Sense perdre un instant, els revolucionaris barce-
lonins enviaren un vaixell per portar-los altre cop a Barcelona.
80
Les
demandes populars es confonien amb les dels constitucionalistes, i en
arribar una de les comissions a lAudincia, exigiren al regent: que
76. Diario de Barcelona, nm. 91, 31 de mar de 1820, p. 747; vegeu lannex A6.2
Militars presos acusats de participar en la conspiraci de Luis Lacy.
77. Forma part de la llista dels ocials presos per haver participat en la fallida
insurrecci de Lacy. Suplemento Diario Constitucional de Barcelona, nm. 39, 20 dabril
1820, p. 1.
78. Dietari de Mateu Crespi, 10 de mar de 1820, p. 11-12. Tamb, al Diario de
Barcelona, nm. 91, 31 de mar de 1820, p. 746-748.
79. GAYA I JOVER, Salvador (1820), p. 4.
el Ministeri dAfers Estrangers, nm. 14, p. 70r i 71r/v i 72r.
ponga en libertad a todos los presos de la crcel que estn en ella por
contrabando de tabaco.
81
Una riuada de gent acompany la comissi que anava cap al palau
de la Inquisici i els inquisidors astorats veieren des de la nestra com
sels apropava aquella multitud que Rivadeneyra quantic poques hores
desprs en ms de tres mil individuos.
82
El poble estava embriagat
deufria, i topar-se amb el rebuig dels inquisidors despert la seva
rbia. La reacci daquella gernaci era imprevisible: se amotin de
tanta manera que se agolparon dentro gritando y dando golpes a las
puertas hasta derribarlas, los inquisidores y dems empleados tuvie-
ron que esconderse o fugarse y los paisanos entraron por todas partes
llevndose todo lo que encontraron tanto de ropa como de muebles
sin respetar a nadie.
83
Dels calabossos de la Inquisici barcelonina en
sortiren pocs reus, dels quals noms sha pogut esbrinar la identitat de
dos: N. Antilln i F. Pinto.
84
A nals dabril de 1820, el cnsol francs
a Barcelona
85
menciona Pinto juntament amb Daz Morales quan parla
dels clubs poltics de la ciutat. Durant aquells mesos, lnic Pinto co-
negut a la ciutat era Mara Dolores Pinto, actriu de la companyia del
teatre nacional. No hi ha cap indici que faci pensar que era una dona
la persona alliberada el 10 de mar. Antoni Guilln de Mazn escriu a
nals de 1823 la Notice sur les socits secrtes organises en Espagne
jusquen 1823 et sur celles de la Catalogne en particulier i hi arma:
cuando se abrieron las prisiones inquisitoriales, slo tres personas se
encontraron en ellas por masones, a saber: el cmico Pinto, el conde
de Almdovar y el conde de Montijo, creyndose que los dos ltimos
haban sido encerrados por delitos polticos.
86
El mes de mar de 1820, el comte dAlmodvar fou alliberat de
la pres de la Inquisici de Valncia
87
i el comte de Montijo havia
estat condemnat per delicte de francmaoneria i desterrat a Galcia
82. RIBADENEYRA Y TEXADA, Jos de (1820): El Americano a sus amados hermanos los
espaoles europeos. Imprenta Nacional del Gobierno poltico por Gaspar. Barcelona, p. 3.
el Ministeri dAfers Estrangers, nm. 14, p. 79r/v. Hi ha una altra cpia. AMAE. Bar-
celona. Vol 24, f. 122-4.
86. MORANGE, Claude (2006), p. 48, n. 59: La Notice sur les socits secrtes
fue remitida al director de la Policia en marzo de 1824, por el prefecto de los Pirineos
Orientales (ANP, F 7 Ll. 6684). Se comunic luego a las autoridades de Madrid, lo que
explica que una traduccin del documento se encuentre entre los Papeles reservados
de Fernando VII (tomo 67, fol. 214-221). Lha reprodut ZAVALA, IRIS M. (1971) doc.
X, pp. 220-229.
87. ROMEO MATEO, Mara Cruz (1993) p. 102.
a nals del Sexenni Absolutista, on compl condemna, per quan fou
proclamada la Constituci, lalliberaren i el recompensaren pel seu
comproms poltic amb la capitania general de Valladolid.
88
Compro-
vades les dades que dna Guilln, guanya credibilitat la hiptesi que
el cmic Pinto i el senyor F. Pinto fossin la mateixa persona. Fins i
tot, no seria estrany que aquell cmic fos lesps de la senyora Ma-
ra Dolores Pinto. Aquesta identicaci noms t una pega i s que
en lonomsticon dels processats per la Inquisici de Barcelona entre
1790 i 1819
89
no se linclou. De tota manera, les dades dels processats
pel Tribunal del Sant Oci sn incompletes, ja que durant lassalt al
palau de la Inquisici foren destrudes moltes de les causes. Un dels
redactors del Diario de Barcelona es disculpava amb el coronel Garca
de Marn per les imputacions fetes en acusar-lo dhaver delatat Antilln
i Pinto davant del Tribunal de la Inquisici, segons els rumors dels
qui asseguraven haver llegit el seu nom en els processos inquisitorials
dels dos captius
90
que circulaven de m en m per la ciutat desprs de
lassalt al palau de la Inquisici. Cap daquells dos apareix en el citat
onomsticon.
91
Daltra banda, no sha pogut localitzar cap document
sobre lalliberat Antilln.
El vespre del 10 de mar de 1820, el Pla de Palau ja era buit i el
bullici shavia desplaat a linterior de les cases. Mentre al Palau Reial
se sancionaven els nomenaments de les autoritats
92
fets a peu de plaa,
a les impremtes es teixien paraules per distribuir-les lendem. En una
daquestes impremtes, es recloa un dels presos alliberats, Rivadeneyra,
93

que escrivia per dotar de dinamisme i continguts lexplosi insurrec-
cional. Les hores perdudes a la pres havien donat com a resultat
una proclama concisa i directa que alhora oferia una explicaci dels
fets ocorreguts aquell dia. La revoluci barcelonina no era un acto
de insurreccin, es el ejercicio de unos derechos innatos revalidados
con nuestra sangre, y escritos por mano de la sabidura, y el herosmo
bajo el can de un invasor,
94
alhora que tamb deixava ben clara
lobligaci de jurar una Constituci que era garant de la monarquia i
89. BADA, Joan (1986), p. 455-459.
91. BADA, Joan (1986), p. 455-459.
93. GAYA I JOVER, Salvador (1820), p. 10: Entre las demostraciones de gratitud
que exal tu alma en el papel del memorable dia 10 del presente.
94. AHCB. Fulls volanders. lbum 1. E.5. II-30. Catalanes. Apareci ya la dichosa
aurora, que os llama a jurar la sabia Constitucin Barcelona 10 de marzo de 1820. LOS
PATRIOTAS. En la imprenta Constitucional, calle Escudillers. Aquesta mateixa proclama
apareix reproduda a CURET, Francesc (1971), p. 144-145.
fonamentava nuestros derechos y obligaciones, y las leyes de prospe-
ridad y de justicia.
95
La proclama acabava fent esment a la qesti
americana que Rivadeneyra tenia molt present, ja que havia nascut al
Virregnat del Per on havia desenrotllat la major part de la seva acti-
vitat revolucionria abans de traslladar-se a Cadis arran de la reuni
de les Corts generals i extraordinries de 1810. Rivadeneyra parlava de
la uni dels espanyols dAmrica i Europa al voltant de la Constituci
i de sancionar la independencia de algn distrito, ahuyentado para
siempre esa guerra inmoral y fraticida.
96
Durant la nit del 10 a l11 de mar, ni les llums ni la melodia
mecnica de les impremtes saturaren. Lendem sortiria al carrer el
primer diari liberal de la ciutat, el diari den Dorca
97
o Diario Cons-
titucional de Barcelona. Les noves autoritats safanyaven a portar a
les impremtes els acords aprovats. El nou cap poltic comunicava la
formaci de la Junta General dAutoritats i la proclama de la Constitu-
ci.
98
La victria dels revolucionaris havia engrandit les pors dalguns
eclesistics: en les Juntes Patritiques shavia resolt saquejar lo Palaci
del Sr. bisbe, i tots los convents; a conseqncia anaren a casa lo Sr.
bisbe i en lo mateix instant pass lo nou governador Porras el qual
encara que liberal, era amant de lordre, i per tan los fu sortir dall,
i pos una gurdia dartillers, i aleshores sen anaren a la Inquisici,
i no pensaren ms en convents.
99
Poca credibilitat es pot donar a aquestes paraules, quan no hi
ha cap altre document que esmenti un atac de carcter anticlerical,
ja fos al Palau del Bisbe o als convents de la ciutat. Lnic assalt que
es produ l11 de mar fou un nou atac al Palau de la Inquisici.
Aquesta vegada no es volia alliberar ning i el que motivava els as-
saltants era lafany destructor. Volien exterminar qualsevol vestigi de
la Inquisici i comenaren a: derribar puertas y ha llevarse todo lo
que encontraron lo peor de todo fue que entraron a donde estaban
depositadas las obras de Ciruga, se llevaron todos los libros, desba-
ratando todas las obras que eran de mucha utilidad. Desbaratando
todos los papeles depositados de tantos aos, fueron echados por las
ventanas, en estos se encontraron procesos de ms de 200 aos.
100

95. Ibdem.
96. Ibdem.
98. CURET, Francesc (1971), p. 143-144.
Noms satur la destrucci amb larribada duna trentena dhomes
enviats pel nou governador poltic i militar de la ciutat, Joaqun Ruiz
de Porras.
101
La llum de les primeres hores de la tarda illumin el Pla de
Palau mentre es tornava a proclamar la Constituci des del balc
de la Llotja. En aquell acte, hi assistiren el Teniente de Rey y el
Excmo. Ayuntamiento acompaados de una escuadra de Dragones de
Pava y las compaas de granaderos de los Regimientos de la guar-
nicin de la plaza.
102
Desprs, els membres del consistori barcelon
abandonaren la Llotja per tornar cap al sal al Consell de Cent i en
creuar la plaa de lngel va increpar-los un grup de ciutadans que
exigia les seves dimissions.
103
En aquell moment, uns metres ms enll,
entrava al Palau Reial el nou capit general, Villacampa, escortat per
la comissi que lhavia anat a buscar a Arenys. Tot just es passejava
per palau quan li comunicaren que el nou cap poltic havia convocat
una Junta dAutoritats per a aquella mateixa tarda a la seu de les ca-
ses consistorials, s a dir, al sal del Consell de Cent. Es reuniren en
aquella sala carregada dhistria:
asistieron las Autoridades, los Cnsules, Prohombres de los Colegios
y Gremios y las personas notables siguientes: El Brigadier de los
Ejrcitos D. Jos de Castellar Jefe Poltico Superior de esta Pro-
vincia, el Teniente General de los R. Excmo. D. Pedro Villacampa
capitn General de este Ejrcito, el Sr. D. Juan Lpez de Vinuesa
Regente de esta Audiencia Territorial, el Ilmo. Sr. D. Pablo Sichar
Obispo de esta dicesis, el Mariscal de Campo de los R. Ejrcitos
D. Joaqun de Porras como Gobernador interino de esta Plaza, el
Sr. D. Juan de la Dehesa Fiscal de lo Civil de dicha Audiencia,
el Sr. D. Pedro Jos Avell Vicario General, el Sr. D. Flix Torres
y de Amat dignidad de Sacristn de esta Santa Iglesia, el Teniente
General de los R. Ejrcitos Marqus de Casacagigal, los Regidores
de esta ciudad D. Raimundo de Vedruna y Ignacio de Gayol, los
abogados D. Antonio Abadal, D. Antonio Tamaro, D. Vicente Ca-
banillas, los Prohombres de Maestros Horneros, los de Zapateros
de viejo, los de Estereros, y los de Maestros Carpinteros, y otros
varios prohombres y sujetos de carcter.
104
101. Ibdem.
102. Ibdem.
103. Ibdem.
104. ADB. Ll. 62 exp. 1. p. 1-2 (Esborrany de les actes de la Junta provisional
de Catalunya, 13 de mar a 12 de juliol de 1820). Barcelona, 13 de mar de 1820. La
transcripci de les primeres dues pgines de les actes est publicada a PALOMEQUE TOR-
RES, Antonio (1970), p. 9-10.
Les autoritats poltiques, militars i eclesistiques i els notables
raticaren una vegada ms els nous nomenaments, tot i que posaren
leptet dinter al governador de la ciutat, Joaqun Ruiz de Porras.
Els reunits acordaren crear una Junta Interina mentre esperaven que
es proclams la Constituci arreu del Principat: era formada per set
membres i assumiria provisionalment les funcions de la Diputaci pro-
vincial catalana, segons les disposicions establertes als articles 325 i
326 de la Constituci. La votaci determin que els membres fossin el
Sr. Barn de Castellet, D. Antonio Tmaro, D. Juan Batlle, D. Benito
de Plandolit, D. Flix de Torres y de Amat, D. Manuel Lasala y D.
Mariano Esteve y Morat.
105
Tots ells havien tingut un paper poltic
rellevant en el perode constitucional precedent com a diputats a les
Corts, membres de la Junta Superior de Catalunya o de la Diputaci
provincial catalana. La Junta esdevingu la mxima autoritat poltica
de Catalunya ns que la substitu el 5 dabril de 1820 la Junta Provi-
sional per a tota la provncia, alhora que esperava la restauraci de
la Diputaci provincial de Catalunya. Si en la primera jornada de la
revoluci els insurrectes havien derrocat el despotisme a Barcelona,
durant la segona havien creat els rgans de govern de la provncia. El
tercer dia succe linesperat, la tranquillitat, per lendem el 13 de
mar la tensi sapropi de la ciutat.
La proscripci revolucionria
A les dues de la tarda del 13 de mar, la notcia shavia ests per
tota la ciutat: el rei havia jurat la Constituci la nit del 7 de mar.
Els protagonistes de la insurrecci barcelonina reberen amb recel la
notcia perqu temien que el jurament reial permets la restituci de
les velles autoritats i per impedir un nou gir poltic ompliren el Pla
de Palau amb manifestants que bramaven amenaadorament contra
les autoritats, amb la qual cosa es desencaden una autntica jornada
revolucionria, i sinstitu un model que es reproduiria sovint durant
els anys segents. Els concentrats exigien que una vintena de jerar-
ques signicats durant el rgim absolutista abandonessin la ciutat en
menys de vint-i-quatre hores.
106
Alguns dels qui calia expulsar eren
los Sres. D. Francisco Castaos D. Francisco Copons, el Gobernador
de la Ciudadela (Pedro Mara Grimarest Oller Legobien y Mendoza) y
105. ADB. Ll. 62 exp. 1. p. 1-2.
106. ARNABAT MATA, Ramon (2001), p. 35-36, nota 29. Informaci extreta de la
correspondncia entre Manuel Lasala i Manuel Vicent.
Montjuc (Joan Desvalls Rivas) y el Exmo Sr. Duque de Almenara Alta
y Marques de Villel Decano del Excmo decano del Ayuntamiento.
107
El nou capit general acced a les demandes dels concentrats, a
la vegada que es protegia congurant una Junta de Guerra formada pel
Jefe Poltico (Josep de Castellar), el Teniente General D. Jos Maria
Santocildes, el Teniente General Marqus de Casa-Cagigal, el Mariscal
de Campo D. Antonio Garces de Marcilla, el Sr. Gobernador Militar (Jo-
aqun Ruiz de Porras), el Sr. Intendente del Ejrcito y Principado (Juan
Bautista de Erro y Azpiroz) y D. Jos Mara Paniagua, Secretario.
108

Quan el capit general Villacampa sassabent de la reuni de la junta
a la qual no era convocat, orden dissoldre-la immediatament.
Aquella tarda els insurrectes tornaren a casa convenuts que Javier
Castaos, Francisco Copons, el duc de lAlmenara Alta, el marqus de
Villel, ladministrador de loteria Xipell
109
i els altres serien expulsats
immediatament del Principat.
110
Lendem al mat partiren el general
Castaos, los gobernadores de la Plaza de Montjuc y de la Ciudadela
y el Decano del Ayuntamiento.
111
Francisco Copons, governador de la
ciutat, fue trasladado a la Cartuja de Montealegre.
112
Per Castaos no
marx de Barcelona ns al mat del 15 de mar i va fer-ho en direcci
a Castella, com ho comunicava el capit general a la Junta Provisional
de Madrid.
113
La tarda del 14, els soldats deslaven davant les noves autoritats.
Els regiments de la guarnici celebraven la victria, jurant la Consti-
tuci pblicament, i la ciutat els agraa el seu activisme revolucionari.
La festa militar transcorregu pel passeig de lEsplanada que separava
la ciutat de la Ciutadella i on els ciutadans mostraren el seu agerma-
nament amb els seus companys de causa, els militars. La guarnici
estava formada pel regimiento de Crdoba, el regimiento de Murcia,
cazadores de Hostalrich, Cazadores de Barbastro, Soisos de Vinfen
(Suizos de Winfen), Caballera de Pavia, el tren de artillera con 4 piezas
108. Ibdem.
109. MOLINER PRADA, Antoni (1997b), p. 107.
110. AMAE, Correspondance consulaire et comerciale, Barcelona, vol. 24, p. 111.
Diario Constitucional de Barcelona, nm. 11, 23 de mar de 1820, p. 41.
112. RAH. Collecci o Fons Francisco Copons y Nava. 1825. Resultado favorable
y antecedentes en la causa que form al General Copons por la sala del crimen de la
Real Audiencia de Barcelona, por la parte que pudiera haber tenido en la proclamacin
de la Constitucin el da 10 de marzo de 1820.
113. AHC. Papeles Reservados de Fernando VII. Leg. 37. f. 181, carta de J. M
Als al Cardenal Borbn.
acabada la funcin dispararon 3 descargas y la fusillera tambin.
114

Tots els aplegats al passeig rememoraven el dia de la proclamaci de
la Constituci a Barcelona. Aquell mateix dia sinici lorganitzaci
del primer batall de la milcia nacional voluntria de Barcelona per
enquadrar la juventud que havia omplert els carrers; prometent als
seus integrants que quedaban libres de quintas,
115
nomenaren el co-
ronel retirat de lexrcit Jos Costa
116
cap de la milcia.
Abans de prosseguir amb la narraci dels fets, cal tornar uns
dies enrere, a la tarda del dia 10 de mar, quan no sort ning de la
Ciutadella per anar al Pla de Palau. A linterior del quarter, shavia
donat ordre de formar piquets al regiment de Crdoba i als caadors
dHostalric. Mentre els soldats esperaven sentien com, tres-cents me-
tres ms enll, la ciutat cridava a favor de la Constituci. Quan arrib
lhora baixa de la tarda, la multitud es fragment i una part es dirig
cap a la Ciutadella. El governador, Pedro Mara Grimarest, feia hores
que rumiava com respondria a la pressi popular. Havia demanat ins-
truccions a Castaos, qui li sugger que tanqus les portes de la plaa
forta aadiendo que no convena desmembrar aquella corta guarnicin
por los presidiarios; y entre uno y otro se mantuvo as la tropa hasta
el anochecer.
117
Per llavors, Castaos ja shavia vist desbordat per la
revoluci. La fora dels fets oblig el governador Grimarest a rebre
els revoltats amb les portes obertes i a deixar sortir els captius sense
oposar resistncia. Aix no obstant, els dubtes del governador i el tan-
cament de les portes de la Ciutadella van tenir conseqncies i algunos
ciudadanos del pueblo y guarnicin publicaron que el Comandante
del Crdoba D. Melchor de Sas era un vil delator y falso adicto a la
Constitucin.
118
Arran daquestes acusacions, el comandant va ser un
ms dels expulsats aquell mes de mar de 1820, per no shi conform
i ben aviat sesfor a netejar el seu nom. A comenaments dabril,
justicava les seves accions des de les pgines del Diario de Barcelona i
ho feia de manera ampullosa, parlant dell mateix en tercera persona,
emparant-se en la decisi del capit general de tancar les portes de la
Ciutadella i en la del governador de la plaa dimpedir la sortida de
la tropa i dordenar la formaci dels piquets dels regiments.
119
Desprs,
115. AHCD. Papeles Reservados de Fernando VII. Leg. 56, exp. 6. Exposici del
coronel Costa del primer regiment de la MNV sobre alguns problemes dorganitzaci i
ordre intern amb la nova aplicaci del reglament, fol. 54-56, especialment, 54, exposici
del coronel Costa, Barcelona, 18 de maig de 1821.
116. La Vanguardia, nm. 20.678, 1 de juny de 1930, p. 7; La Vanguardia, nm.
21.144, 2 de desembre de 1931, p. 6: corresponen a dos articles de lhistoriador Francesc
Carreras Candi.
assenyal els qui lhavien acusat: los que concurrieron a la junta que
la noche del 5 de marzo se celebr en mi casa, y efectivamente fueron
algunos de stos los que equivocadamente me anunciaron el 10 como
falso adicto a la Constitucin.
120
El comandant de Sas fou acusat dhaver trat els seus companys
conspiradors avisant el seu bon amic, Pedro Mara Grimarest Oller,
i de plegar-se a les seves ordres. El regiment de Crdoba no sort al
carrer, ara b, de quines unitats eren els uniformes que hi havia al
Pla de Palau? Eren homes dels regiments de Murcia, Pava (cavalleria)
i dels Suizos de Winfen. Els ocials del de Murcia havien vist com
arrestaven Fermn Escalera, comandant del regiment i, anys enrere,
havien processat alguns dels homes que formaven el regiment per ha-
ver participat, primer en el fallit intent de pronunciament del general
Lacy i, dos mesos desprs, en la fracassada fugida del general de la
Ciutadella.
121
En el procs a Lacy apareixen imputats un bon nombre
docials i foren condemnats:
122
el comandant del segon batall Lorenzo
Cerezo; el comandant del primer batall, Francisco Mancha;
123
el tinent
coronel Diego Rubio; els capitans Andrs Echauri, Jos Rubio i Josep
Prez Gisbert, i el sergent Juan de Mallo,
124
i tants altres. El regiment
de Murcia fou un psit de revolucionaris.
La cavalleria de Pava fou un altre dels puntals de la insurrec-
ci barcelonina. Els comandaments del regiment no safegiren a la
insurrecci i foren els ocials, com lalferes Juan Mara Llufri
125
i el tinent coronel Paulino Vicente, els qui ocuparen els llocs pree-
minents. Una setmana desprs de la proclamaci de la Constituci,
el capit general destitu els comandants del regiment Llano, Elor-
duy i Baltasar de Villalba, i recompens un dels ocials dinsurrectes,
P. Vicente,
126
amb el crrec de comandant del regiment. Les imatges
propagandstiques de la insurrecci barcelonina volgueren deixar cons-
tncia de la participaci de la cavalleria en els fets del 10 de mar.
La ms coneguda de totes s una litograa dEngelmann feta a partir
dun dibuix de Lecomte en la qual dos ocials de cavalleria anquegen
lassalt al Palau de la Inquisici.
127
121. Vegeu lannex A6.3 Participants en lintent dalliberar Lacy el maig de 1817.
122. Vegeu lannex A6.1 Testimonis i processats a la causa judicial de Lacy.
124. Causa criminal formada en la plaza de Barcelona..., p. 34-36.
126. AHC. Papeles Reservados de Fernando VII. Leg. 37. f. 303. Carta del Mi-
nisteri de Guerra al cardenal de Borb, signada per Antonio Zarco del Valle.
127. La interpretaci daquesta imatge la vaig desenvolupar a ROCA VERNET, Jor-
di (2002): Las imgenes en la cultura poltica liberal durante el trienio constitucional
(1820-1823): El caso de Barcelona. Cuadernos de Ilustracin y Romanticismo, nm. 10,
p. 185-215, especialment p. 207-209.
En les concentracions del Pla de Palau tamb hi aparegueren
homes del regiment dels Suizos de Winfen. El Ministeri de lInterior
francs quan elabor els expedients sobre els refugiats assegurava que
D. Antonio Maria Smith, adjudant au rgiment suisse de Winphen,
impliqu dans laffaire de la rbellion militaire de Barcelone du 10
mars 1820.
128
Alguns ocials del regiment tamb foren implicats en
la temptativa insurreccional del general Lacy, com s el cas de Gabriel
Flugier,
129
que fou encausat i condemnat. Daltres militars tamb parti-
ciparen en els fets del 10 de mar, tot i que no es coneix el cos al qual
pertanyien: aquest s el cas de Pedro Perena
130
i Francesc Delhom,
131
un
dels qui tamb particip en el fallit intent dalliberar el general Lacy.
132
La principal recerca sobre lintent de pronunciament de Luis Lacy
labril de 1817 a Barcelona es remunta a comenaments de la dcada
dels setanta del segle XX, de la m de Josep Fontana, quan public
La quiebra de la monarqua absoluta, on fa una disecci del teixit in-
surgent que hi havia al darrere de la insurrecci de Lacy, acotant les
128. ANP. Srie F. 7. Ll. 12048 Extrait du bulletin de police du Departament
Pyrenes Orientals, en dates, 12 juillet 1826.
129. Suplemento Diario Constitucional de Barcelona, nm. 39, 20 dabril de 1820,
p. 1.
131. Adicin que puede servir de suplemento..., p. 9.
132. RODRGUEZ, Jos (1820), p. 8.
Assalt al Palau de la Inquisici. Litograa de G. Engelmann, 1820.
(Museu dHistria de la Ciutat de Barcelona).
seves ramicacions a lmbit del Principat.
133
La investigaci de Fontana
oferia una interpretaci dels fets que desmuntava els tpics historio-
grcs basats en el carcter exclusivament militar de la conspiraci i
en la seva desconnexi de la realitat social que lenvoltava, que havien
fonamentat totes les anlisis precedents.
134

Les anlisis de la causa oberta contra el general Lacy arran del
fallit pronunciament i de la descripci de lintent de fugida del general
incriminen un nombre gens menyspreable docials dels regiments de
la guarnici de Barcelona. bviament, el procs contra el fracassat pro-
nunciament no destru lentramat de conspiradors que lhavia planejat,
ja que mes i mig desprs era desbaratat un pla per alliberar Lacy. Les
autoritats no aconseguiren en cap de les ocasions capturar la major
part dels ocials que hi participaren; nhi havia alguns que pogueren
fugir mentre que daltres es mantingueren en un segon pla i no foren
delatats. Tres anys desprs, tot i els esforos de les autoritats per reno-
var els regiments de la guarnici, encara hi restaven els regiments de
Crdoba, de Murcia i el batall dHostalric; sobretot els dos primers
havien posat a disposici de les fallides insurreccions un bon nombre
docials. Aquell lluny 1817, el capit general havia aconseguit enviar
a la Ciutadella ms duna trentena dhomes relacionats amb el fallit
pronunciament i amb la fracassada fugida del general, alhora que feia
desaparixer de la ciutat els regiments de Bailn, de lInfant Carles i
de Ferran VII, i el batall de Tarragona, que havien nodrit docials
i soldats els intents revolucionaris del 1817.
Aquells foren anys de repressi i els calabossos de la Ciutadella
eren plens de militars condemnats per revolucionaris i sovint eren els
seus antics companys els qui conformaven la guarnici de la plaa.
Les autoritats havien avortat el pronunciament de Lacy, per no havien
aconseguit capturar els principals lders, amb lexcepci del general.
Tampoc havien desarticulat la xarxa de conspiradors que hi havia al
darrere de lintent insurreccional. Un petit grup de comerciants de Reus
i Tarragona van amagar els lders fugitius de la fracassada insurrecci i
dotaren de recursos pecuniaris lintent dalliberar a Lacy.
135
Els ocials revolucionaris continuaren als calabossos de la Ciutade-
lla i els principals dirigents de les insurreccions havien fugit. Semblava,
doncs, senzill recompondre la xarxa de conspiradors per intentar assal-
133. FONTANA, Josep (2002), p. 188-195.
134. MONENTE ZABALZA, Adela (1997): La conspiracin de Lacy. Hispania, nm.
137, p. 601-621.
135. RODRGUEZ, Jos (1820), p. 9.
tar de nou el poder. Per no fou aix: durant mesos el silenci i la por
sapoderaren de la ciutat. El consell de guerra condemn Lacy a mort
i Castaos, horroritzat i en desacord amb la sentncia, acat lordre
dexecuci raticada des de Madrid. Lexecuci del general es convert
en el cant del signe de lAntic Rgim; cap ni una de les autoritats de
Madrid albiraven la possibilitat dexecutar-lo a Barcelona, ja que creien
que la resposta popular era del tot imprevisible. La matinada del 30
de juny de 1817, quan tothom dormia a Barcelona, engrillonaren el
general Lacy i lembarcaren cap a Mallorca, on fou afusellat el dia 5
de juliol a lalba.
Lexecuci del general Lacy aconsegu fer el silenci, per desprs,
de mica en mica, va renixer lactivitat conspiradora a la ciutat. La
base era la de sempre, la de tots aquells que havien participat en les
insurreccions del 1817 i encara eren a Barcelona.
136
Lestmul tamb
estava entre barrots; els conspiradors tancats a la Ciutadella ajudaven
a mantenir la ama de la revoluci ms present. Tot plegat perme-
tia que lactivisme poltic dels revolucionaris recupers els nivells als
quals havia arribat anys abans. Aoraven de nou els conspiradors,
uns ms implicats en les trames de 1817 i daltres menys, per tots
treballaven en silenci esperant una nova oportunitat per desencadenar
la revoluci i proclamar la Constituci de Cadis. Durant el primer
trimestre de lany 1820, se succeren les oportunitats i cadascuna era
desaprotada o avortada. A la , el mat del 10 de mar, la insurrecci
triomf, malgrat que el regiment de Crdoba no sort de la Ciutadella,
tal com en un primer moment estava previst, i foren els homes dels
regiments de Murcia, de Pava i de Winfen els que ompliren els carrers
de militars.
Alguns dels conspiradors de dins i de fora de la Ciutadella es re-
trobaren un any i escaig desprs a linterior duna altra societat secreta,
la comuneria. Les xarxes de conspiradors tingueren continutat desprs
de lexecuci de Lacy i desprs de lxit del pronunciament de 1820. A
Barcelona, la comuneria societat secreta nascuda a comenaments
de 1821 acoll militars i civils que havien teixit les xarxes de cons-
piradors que hi havia al darrere de la fallida insurrecci de Lacy, i de
la triomfant de 1820, com Francisco Daz Morales, Andrs Robledo,
Jos Mara Ortega, Onofre Gomila, Ventura Escacio, Francisco Vidal,
Florencio Ceruti, Pedro de Villacampa, Marcelo Baeza, Ramon Casul,
136. Vegeu lannex A6.2 Militars presos acusats de participar en la conspiraci
de Luis Lacy.
Joan Salv, Antonio Saura
137
i Juan Granados.
138
Aquests comuners de
mitjan Trienni Liberal havien estat membres de les societats secretes
paramaniques de nals del Sexenni Absolutista que havien participat
en la mobilitzaci revolucionria que desencaden el pronunciament
de 1820:
Fue necesario, pues, reunirse en lugares solitarios a cubierto de
los instrumentos del despotismo; establecer seales de reconoci-
miento para no ser sorprendidos, hacer el juramento inescrutable
de sigilo, absolutamente preciso para el feliz xito de operacio-
nes tan importantes, y no admitir en su crculo sino a los que
hubiesen dado repetidas pruebas de estar identicados con sus
mismos sentimientos. Si esto es lo que se llama una sociedad
secreta, no hay duda que las hubo para destruir el formidable
poder de los tiranos, y debi haberlas precisamente para llevar a
cabo tan vasto y lantrpicos objetos. Pero, es un error creer que
a las sociedades secretas se deba el restablecimiento del sistema.
139
Lxit de la insurrecci liberal no depengu dels militars i menys
encara quan aquests no havien aconseguit fer-se amb el control de la
Ciutadella, on quedaven mil homes armats ns a les dents. La victria
de la revoluci la garantiren els barcelonins que ompliren carrers i
places. La part civil de la xarxa de conspiradors aconsegu portar els
treballadors de les fbriques al Pla de Palau, a la vegada que arrosse-
gaven un ingent nombre de barcelonins. Qui formava aquest teixit de
conspiradors? Alguns noms ja han aparegut: els germans Flrez Estrada,
Josep Carreras, Antoni Guilln de Mazn, Vicen Cabanillas, Pere Tell,
Francesc Soler, Joan Dorca o Joaquim Rom; per nhi hagu daltres.
El juny de 1820, a les pgines del diari liberal del moment, apareixia
una llista dels socis de la societat patritica barcelonina
140
que havien
estat perseguits durant el Sexenni Absolutista. Fet lexercici dexpurgar
137. Tots aquests noms guren a la llista de comuners elaborada per Marta Ruiz
Jimnez en la seva tesi doctoral. RUIZ JIMNEZ, Marta (1999): El liberalismo Comunero:
una consideracin especial de El Zurriago (1821-1823). Tesis realitzada sota la direcci
dAlberto Gil Novales i defensada a la Universidad Complutense de Madrid. Vol. III; RUIZ
JIMNEZ, Marta (2007): El liberalismo exaltado. Fundamentos. Madrid.
138. Aquest ocial fou perseguit durant els anys del Sexenni per haver partici-
pat en la temptativa de Lacy de 1817. Lany 1820 fou soci de la Societat Patritica dels
Bons Amics de Barcelona i membre de la Junta Patritica de Lacy. Lany 1824, segons
un informe enviat per Guilln de Mazn i Ramon Maria Sala, s considerat com un
dels caps dels comuners a Barcelona. ANP F. 7. Ll. 12005 Dpartement des Pyrnes
Orientales. Bureau de la Police, n. 184. Perpignan, le 7 Fvrier 1824.
139. Diario de la ciudad de Barcelona, nm. 130, 10 de maig de 1823, p. 1128-1131.
140. Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, Papel Suelto, 24
de juny de 1820; vegeu lannex A7. Societat Patritica Barcinonense dels Bons Amics.
daquella llista tots els militars que havien estat acusats, involucrats o
condemnats en els pronunciaments fallits entre 1815 i 1820, aora un
petit grup de civils que permet apuntar algunes lnies de recerca per
a reconstruir la xarxa de conspiradors barcelonins.
Els germans Francesc i Josep Mota sn dues peces clau de la
trama de conspiradors daquells anys; tots dos participaren en el fallit
pronunciament del general Lacy, organitzant un grup de ciutadans
format per treballadors de fbrica del carrer Sant Pere, dependents i
vens de les seves botigues, que omplirien el Pla de Palau per a defen-
sar la Constituci un cop fos proclamada pel general Lacy.
141
Francesc
Mota va ser un dels representants dels gremis i collegis professionals
que demanaren lalliberament de Lacy la primavera de 1817. Desprs
de locupaci de Barcelona, el novembre de 1823, la policia francesa li
obr un expedient com a membre del darrer consistori constitucional
i, el 18 de maig de 1826, el prefecte del departament dels Pirineus
Orientals envi una carta al ministre de lInterior francs, informant
que era un dels artfexs del pronunciament de 1820. Les conclusi-
ons de la scalia de lAudincia de Barcelona
142
apuntaren el barreter
Mota com un dels responsables del pronunciament barcelon. Poques
setmanes desprs, el prefecte de Perpiny noticava que Mota shavia
presentat davant lAudincia de la Ciutat Comtal.
143
El maig de 1827,
un cop tancat el procs judicial pels fets de Barcelona del 10 de mar
de 1820, la policia francesa incorporava a la carpeta de Francesc Mota
una notcia enviada per Guilln de Mazn que deia: le chapelier Mota,
municipal de 1823, a t condamn par contumace, aux travaux forc,
pour quatre ans, dans un prside dAfrique.
144
Alguns dels ciutadans que participaren en el fallit pronunciament de
Lacy o en lintent dalliberar-lo i pronunciar-se a favor de la Constituci
141. FONTANA, Josep (2002), p. 190.
142. Aquesta investigaci hauria de tenir continutat amb lanlisi de la repressi
ferrandina a Barcelona entre 1826 i 1828. La recerca hauria de fer-se a lArxiu de la
Corona Aragonesa en el fons corresponent a lAudincia. Un punt de referncia per a
posteriors recerques sn els treballs de PEGENAUTE, Pedro (1974): Represin poltica en el
reinado de Fernando VII. Las Comisiones Militares (1824-1825). Universidad de Navarra.
Pamplona; ARNABAT MATA, Ramon (2002c): Repressi liberal i restauraci de la monar-
qua absoluta (La postguerra de 1823-1824). A: Segon Congrs Recerques: Enfrontaments
civils: postguerres i reconstruccions. Aven. Lleida, p. 422-440; LUIS, Jean-Philippe (2002):
LUtopie Ractionnaire. puration et modernisation de ltat dans lEspagne de la n de
lancien rgime (1823-1834). Bibliothque de la Casa de Velzquez. Madrid.
143. ANP F. 7. Ll. 12008. Extrait du bulletin de police du Dpartement des
Pyrnes Orientales, en date du 12 juillet 1826.
144. ANP F. 7. Ll. 12008. Extrait du Rapport du Prfet du Dpartement des
Pyrnes Orientales, en date du 3 mai 1827, correspondance du Prieur de Mazn.
sintegraren, a nals de mar de 1820, en la Junta Patritica de Lacy
que es constitu a Barcelona per consagrar i preservar la memria i el
record del general executat. s el cas dels ciutadans:
145
Francesc Mota,
el fabricant Joan Rull,
146
el representant dels collegis professionals i
gremis Antoni Morera,
147
el propietari del caf Quiroga, Forti Tortella,
Francesc Soler,
148
Santiago Pascual i Rubio
149
i lagremiat Jaume Bosch.
150
Daltres destacats conspiradors del pronunciament de Lacy, com
el comerciant que nan lintent devasi del general, Josep Bartol, i
els ciutadans Ramon Casul, Domingo Blancher, Josep Baigs i Mur,
o limpressor Joan Dorca
151
no ocuparen cap cadira en la Junta Patri-
tica de Lacy. Aquells i molts militars hagueren de rememorar les
seves heroiques actituds i els seus patiments des de les pgines dels
diaris. En aquesta llista, tamb caldria afegir-hi uns quants ciutadans
ms que van ser perseguits durant els anys de la primera restauraci
absolutista i dels quals no se sap gaireb res: Joan Salv, Antoni Saura,
Josep Biosca, Nicolau Salom, Joan Pujol, Josep Delecref, Toms Ca-
lafau, Francesc Pertierra, Melchor Didi, Isidre Llovella i Josep Herms
i Trias, entre daltres.
Tota aquesta corrua de personatges estava imbricada en la in-
surrecci de comenaments de mar de 1820? No tots, per de ben
segur alguns dells s. Quins? Potser per esbrinar-ho caldr respondre
prviament una altra pregunta. Per qu els jornalers i menestrals, quan
els tancaren les fbriques i els tallers, es dirigiren al Pla de Palau, el
10 de mar? Aquells eren anys en els quals el mn popular vinculat a
gremis, collegis i fbriques encara reconeixia lautoritat de les repre-
sentacions poltiques emanades daquelles corporacions.
De les juntes tradicionals a les revolucionries
Les juntes de gremis, collegis i fbriques aquesta era la manera
tradicional danomenar-les es formaven en situacions excepcionals,
145. AHCB. Fons Cerimonial. 1 MI Caixa 9. Funerria Lacy 1820-1823. President,
barn de Horst; Vice-president, Edualdo Jaumeandreu; Vocals, marqus de Lli, Francisco
de Paula Vidal, Miguel Plandolit, Buenaventura Martorell, Jaime Bosch, Francisco Mota,
Antonio Puig i Jos Massans; Secretaris, Francisco Soler i Santiago Pascual y Rubi.
147. AHCB. Fons Cerimonial. 1 MI Caixa 9. Funerria Lacy 1820-1823. Carta en
la qual Ignasi Morera i Sans, ll del conspirador Antoni Morera, implicat en lintent
de pronunciament de Lacy, sollicita feina en assabentar-se de la construcci dun monu-
ment en honor del general.
149. Diario Constitucional de Barcelona, nm. 34, 15 dabril de 1820, p. 130.
150. FONTANA, Josep (2002), p. 190.
151. Vegeu lannex A6.3. Participants en lintent dalliberar Lacy el maig de 1817.
s a dir, dextrema tensi social. Aquest cos mancomunat es convert
durant la segona meitat del segle XVIII en el millor instrument poltic
dels sectors urbans, no representats en les institucions municipals, per
a resoldre conictes. Les juntes permetien canalitzar el descontenta-
ment popular i alhora obrien una via negociadora amb les autoritats.
Gradualment, les autoritats borbniques del Principat sadonaren de
la utilitat daquesta prctica poltica per ajudar-les a resoldre algunes
de les mancances estructurals dels ajuntaments catalans i, si b no les
incentivaren, s les vigilaven i regulaven, dotant-les daquesta manera
dun verns de legitimitat institucional.
La derrota a la guerra de Successi (1700-1714) report la imple-
mentaci del Decret de Nova Planta, que fou concebut com un estilet
repressiu. La Nova Planta no soblid de les institucions municipals cata-
lanes i les substitu per lorganitzaci poltica dels ajuntaments castellans.
La importaci de les institucions municipals castellanes deixava fora del
joc poltic un reguitzell de sectors socials que ns llavors havien estat
representats en els municipis catalans. Els gremis, collegis i fabricants
shavien avesat a gestionar els conictes dels seus representats des de
les institucions municipals i, de sobte, nestaven fora i les autoritats
no els reconeixien com a interlocutors vlids. Lhistoriador Josep Maria
Torras i Rib, especialista en la poltica municipal catalana del segle
XVIII, ha insistit en la importncia de la desaparici als ajuntaments
borbnics catalans dels representants tradicionals, escollits a partir dels
organismes gremials tradicionals, per entendre la conictivitat social
que sorg durant gaireb tot el segle. Tamb enllaa aquella desaparici
amb la mobilitzaci popular de: algunas poblaciones catalanas desde
los aos cuarenta (del siglo XVIII), y conformaran el reconocimiento
por parte de las autoridades borbnicas del papel atribuido a las insti-
tuciones gremiales como elemento vertebrador de la sociedad, y como
vehculo de expresin de las quejas y del descontento popular ante el
mal funcionamiento de las instituciones borbnicas.
152
Les reformes municipals introdudes per la monarquia borbnica
durant el regnat de Carles III havien de solucionar la conictivitat i
les queixes dels estaments no privilegiats en lmbit municipal, dotant
dun espai poltic amplis sectors socials que ns llavors no podien par-
ticipar en els ajuntaments, a travs de les gures poltiques del sndic
personer i del diputat del com. Ambds crrecs eren electes i a
Catalunya sescollien a travs dels gremis i collegis professionals de
cada ciutat. La reforma dels consistoris estava concebuda per denun-
152. TORRAS I RIB, Josep Maria (2003): Los mecanismos del poder. Los ayunta-
mientos catalanes del siglo XVIII. Crtica. Barcelona, p. 160.
ciar larbitrarietat, la impunitat i la corrupci amb la qual actuaven
els regidors perpetus, i per dotar de legitimitat social els consistoris
municipals. Amb la reforma, el Govern creava un mecanisme de con-
trol sobre lestament privilegiat que shavia apropiat dels ajuntaments,
a la vegada que volia desactivar la creaci dorganismes institucionals
parallels, s a dir, les institucions gremials. La reforma assol els ob-
jectius estipulats, per la monarquia fracass. Els enfrontaments entre
els nous crrecs municipals i els regidors perpetus foren constants, i la
pressi de laristocrcia oblig el Govern a fer una contrareforma lany
1770, i a partir de lany segent els diputats del com i els sndics
personers, a Catalunya, sescollirien amb el mateix procediment que
susava a Castella, s a dir, a travs dels barris i les parrquies. La con-
trareforma era la victria dels regidors perpetus que desnaturalitzava
la representativitat dels crrecs electes. La monarquia havia perdut el
pols amb laristocrcia.
Durant el darrer ter del segle XVIII, es produren a Catalunya tres
moments de crisi social i poltica rellevants: el Mot de les Quintes
(1773), els Rebomboris del Pa (1789) i la Guerra Gran (1793-1795). En
tots ells, Barcelona es convert en lescenari de la crisi i shi fogueja-
ren les juntes, rgans dexcepci poltica, que feren sentir la veu ms
moderada dels sectors descontents amb les autoritats. Menci especial
mereix la Guerra del Francs (1808-1814) arran de la seva dimensi
poltica conseqncia de lesfondrament de la monarquia, fet que no la
fa equiparable a les precedents. La comparaci entre els tres moments
de crisi del segle de les Llums i linici de la revoluci liberal espanyola
sha dacotar a alguns aspectes concrets, ja que si no es corre el perill
que la ama de la revoluci faci ombra a les manifestacions poltiques
precedents. Durant la guerra del Francs, Barcelona s ocupada des
del primer al darrer dia, fent un paper galds en lorganitzaci de la
resistncia contra Napole, per desenvolupant una intensa activitat
poltica. Laixecament contra locupant sorganitza des daltres ciutats,
alhora que creixia un nou model dorganitzaci poltica capa darti-
cular tot el territori, des del mn local al nacional; aquest nou model
dorganitzaci poltica van ser les juntes, objecte de la present anlisi.
En els darrers temps, la investigaci sobre el Mot de les Quintes
de 1773 ha fet algunes passes endavant i shan elaborat nous treballs
que han replantejat la seva interpretaci. La recerca de Llus Roura
153

153. ROURA, Llus (2001): Subjecci i militaritzaci a la Catalunya del segle XVIII.
A: Joaquim ALBAREDA; Joan ARRIETA; Josep FONTANA (ed.): Del patriotisme al catalanisme.
Eumo. Vic, p. 289-315; ROURA, Llus (ed.) (2002): Pedro de Lucuce. Precauciones contra
alborotos, motines y rebeliones en la plaza de Barcelona. Eumo. Vic; ROURA, Llus (2003):
ha desempolsat nous materials darxiu sobre el mot i ha observat com
la tensi social continu els anys posteriors al mot, ns a arribar a
la conclusi que lavalot fou un smptoma ms del descontentament
social dels catalans fruit de la poltica repressora, scalitzadora i mi-
litaritzadora de la monarquia borbnica cap a Catalunya. Abans dell,
molts altres historiadors havien escrit sobre aquests esdeveniments,
tot i que la majoria ho havien fet desquitllada i shavien concentrat
en lestudi dalgun aspecte en particular. Ns un molt bon exemple la
biograa del bisbe Climent de Francesc Tort,
154
en la qual aprofund
en lactuaci del bisbe durant aquells anys que determinaren la seva
carrera eclesistica. Tamb els treballs dhistria del dret de Carlos
Garriga,
155
on aborda lanlisi del conicte institucional entre els nous
rgans poltics apareguts a Barcelona durant la revolta, i lacci para-
noica del Consell de Castella. Des duna perspectiva ben diferent, els
articles dAlfonso Mendez
156
i de Josep Santal i Peix
157
subratllen el
carcter social i antisenyorial de la revolta encapalada pels gremis.
Precisament, el mn gremial barcelon ha estat investigat per Pere
Molas,
158
i per acabar aquest petit estat de la qesti bibliogrca, cal
esmentar les obres de Joan Mercader,
159
Eduard Escartn,
160
Marina
Lpez i Ramon Grau,
161
que ajuden a reconstruir el funcionament de
les institucions i de la vida poltica de les autoritats borbniques del
Principat durant aquells anys.
Els Rebomboris del Pa (1789) s una crisi menystinguda per la
historiograa catalana, ja que fa anys que no hi ha nous treballs sobre
La Diputaci de Catalunya de 1773. Pedralbes, nm. 23. p. 237-261; ROURA, Llus (2006):
Subjecci i revolta en el segle de la Nova Planta. Eumo. Vic.
154. TORT MITJANS, Francesc (1978): El Obispo de Barcelona Josep Climent i Avi-
nent. Balmes. Barcelona.
155. GARRIGA, Carlos (1997): La enfermedad poltica de Catalua: en torno a la
diputacin de los colegios y gremios de Barcelona (1773-1775). Anuario de Historia del
Derecho Espaol, LXVII-I, p. 721-748.
156. MENNDEZ, Alfonso (1991): Victoria por los catalanes. Los motines de Bar-
celona de 1773, Pedralbes, nm. 11, p. 119-129.
157. SANTAL I PEIX, Josep (1997): Lavalot de quintes de 1773, un exemple de
resistncia popular. A: Ramon ARNABAT (ed.): Moviments de protesta i resistncia a la
de lAntic Rgim. Publicacions de lAbadia de Montserrat. Barcelona, p. 81-92.
158. MOLAS RIBALTA, Pere (1970): Los gremios barceloneses del siglo XVIII. Confede-
racin Espaola de Cajas de Ahorro. Madrid; MOLAS RIBALTA, Pere (2002): Reexions sobre
la societat barcelonesa del segle XVIII. Barcelona Quaderns dHistria, nm. 7, p. 51-69.
159. MERCADER, Joan (1957): Els Capitans Generals al segle XVIII. Teide. Barcelona.
160. ESCARTN, Eduard (1988): Els Intendents de Catalunya en el regnat de Carles
III. Pedralbes, nm. 8-II, p. 107-117.
161. GRAU, Ramon; LPEZ, Marina (1988): LAjuntament de Barcelona sota Carles
III (1759-1788). Un esquema histric, Pedralbes, nm. 8-II, p. 27-39.
aquest tema. Encara avui, sn fonamentals les obres dIrene Castells
162

i dEnric Moreu-Rey:
163
la primera saprop a la crisi amb lutillatge
metodolgic de lescola de Labrousse, mentre que Moreu-Rey ho feia
a partir de les fonts indirectes escrites pels observadors de lpoca.
Totes dues recerques conclogueren que el rebombori era una crisi de
subsistncia tpica dAntic Rgim, i amb un abast molt limitat fora
de Barcelona i la seva rea dinuncia, que no anava ms enll de
Sabadell. La recerca de Renom ha aprofundit en labast del rebombori
sabadellenc des duna perspectiva social del funcionament de lAjunta-
ment.
164
Daltra banda, la interpretaci sobre els fets lha modicat Oriol
Pi de Cabanyes
165
a partir dun text dIgnasi Bruguera coetani daquells
esdeveniments, en el qual semfasitza el paper de la noblesa, dels col-
legis professionals i dels gremis en lapaivagament de la crisi social.
El tercer moment de crisi fou la guerra contra la Frana de la
Revoluci (1793-1795) que ha donat lloc a un allau de estudis. Aquesta
recerca no pretn fer una extensa i completa relaci de les precedents,
sin que es limita a mencionar les obres fonamentals i alguna mono-
graa sobre les innovacions institucionals que articularen la defensa del
Principat. Lhistoriador Llus Roura
166
ha modernitzat el coneixement
al voltant de la Guerra Gran i les seves investigacions han reeixit en
una de les obres de referncia. Els hispanistes francesos han abordat
la temtica des duna perspectiva dual, s a dir, per un costat, han
observat la guerra des de la Frana de la Convenci i, per laltre,
han analitzat limpacte de les idees, prctiques i poltiques revolucionries
en la societat espanyola de lpoca; lhistoriador Jean-Ren Aymes
167
ha
escrit articles i una monograa des daquest punt de vista. Ms enll
dels autors esmentats, cal citar-ne dos dels clssics: Angel Ossorio
168
se
162. CASTELLS I OLIVN, Irene (1970): Els rebomboris del pa de 1789 a Barcelona.
Recerques, nm. 1, p. 51-81.
163. MOREU-REY, Enric (1967): Revoluci a Barcelona el 1789. Institut dEstudis
Catalans. Barcelona.
164. RENOM I PULIT, Merc (2009): Conictes socials i revoluci: Sabadell, 1718-
1823. Eumo. Vic.
165. PI DE CABANYES, Oriol (1972): Dos textos indits sobre els rebomboris del
pa de 1789: els manuscrits de Ramon Cornet i dIgnasi Bruguera i Almirall. Miscellanea
Barcinonensia, nm. XXXI, p. 109-129.
166. ROURA, Llus (1993): La guerra gran a la ratlla de Frana. Catalunya dins la
guerra contra la Revoluci Francesa (1793-1795). Curial. Barcelona.
167. AYMES, Jean-Ren (ed.) (1989): Espaa y la Revolucin Francesa. Crtica.
Barcelona; i AYMES, Jean-Ren (1991): La guerra de Espaa contra la Revolucin Francesa
(1793-1795). Instituto de Cultura Juan Gil Albert. Alacant.
168. OSSORIO, Angel (1931): Historia del pensamiento poltico cataln durante la
guerra de Espaa con la Repblica Francesa (1793-1795). CIAP. Madrid. Hi ha una reedici
a leditorial Grijalbo. Barcelona, 1977.
submerg en els arxius aportant tot un reguitzell dinformacions noves
sobre la guerra, i Pierre Vilar,
169
que don ms dinamisme a la recer-
ca histrica esbossant una nova interpretaci a partir de la resposta
divergent i heterognia dels catalans davant la guerra. Per a aquesta
recerca, ha estat fonamental la consulta de larticle de Josena Ruiz,
170

que analitza la formaci i el funcionament de la Junta de Comissionats
de Barcelona. Finalment, voldria fer esment dalgunes investigacions
iniciades en el darrer lustre i que han comenat a donar els seus fruits:
s el cas de Jordi Llimargas
171
i de Betlem Castell.
172
El segon centenari de la guerra del Francs (1808-1814) ha ge-
nerat un munt de publicacions sobre aquest conicte. Linters de la
present recerca no rau en la guerra, sin en un aspecte en particular:
la formaci de juntes. La historiograa
173
ha dedicat un immens volum
de pgines a les juntes, ja que shi ha debatut el tarann dels inicis de
la revoluci liberal espanyola. La polmica entre els historiadors ngel
Martnez de Velasco,
174
que interpretava les juntes com un element
de continutat respecte a les institucions de lAntic Rgim, i Miguel
Artola,
175
que les valorava com linstrument de la revoluci i del canvi
poltic, polaritz la recerca durant dcades. Des del bicentenari de la
Revoluci Francesa, han aparegut noves publicacions que han obert
una tercera via. Al capdavant daquest punt de vista, hi trobem lhis-
toriador Antoni Moliner,
176
que deneix les juntes com linstrument de
169. VILAR, Pierre (1973): Ocupaci i resistncia durant la Guerra Gran i en
temps de Napole. A: Assaigs sobre la Catalunya del segle XVIII. Curial. Barcelona.
170. RUIZ, Josena (1987): Defensa y juntismo en la Barcelona de la Guerra
Gran (1793-1795). Trienio, nm. 10, p. 27-44.
171. LLIMARGAS, Jordi (1999): Consens i coerci en lexercici del poder a Catalunya.
La junta provincial de 1794-1795. Universitat Pompeu Fabra. Treball de recerca indit.
Barcelona; LLIMARGAS, Jordi (2005): La Junta de la Provncia de 1794-1795: una assem-
blea representativa per a Catalunya. A: Jaume SOBREQUS, Joseba AGUIRREAZKUENAGA, M.
MORALES, Miquel URQUIJO i M. CISNEROS (coord.): Actes del 53 Congrs de la Comissi
Internacional per a lEstudi de la Histria de les Institucions Representatives i Parlamen-
tries. Parlament de Catalunya. Barcelona, p. 645-661.
172. CASTELL, M. Betlem (2000): La Guerra Gran a labric de la historiograa
catalana. Manuscrits, nm. 18, p. 199-217.
173. AYMES, JEAN-REN (1992): Las nuevas autoridades: las Juntas. Orientaciones
Historiogrcas y datos recientes. A: Luis Miguel ENCISO RECIO (ed.): Actas del Congreso
Internacional. El Dos de Mayo y sus precedentes. Madrid capital Europea de la Cultura.
Madrid, p. 567-582.
174. MARTNEZ DE VELASCO, ngel (1972): La formacin de la Junta Central. Uni-
versidad de Navarra. Pamplona.
175. ARTOLA GALLEGO, Miguel (1968): La Espaa de Fernando VII. A: Ramn ME-
NNDEZ PIDAL, (dir.): Historia de Espaa, vol. XXVI. Espasa-Calpe. Madrid.
176. MOLINER PRADA, Antoni (1989): La Catalunya resistent a la dominaci francesa
(1808-1812). Edicions 62. Barcelona; MOLINER PRADA, Antoni (1997b); MOLINER PRADA, Antoni
redistribuci del poder poltic entre les oligarquies locals, que trenca
amb les institucions tradicionals i vertebra i legitima la construcci de
lEstat. Daltres com Pedro Ruiz Torres
177
o Jos Mara Portillo Valds
178

han tallat el nus gordi que unia el carcter de la revoluci espanyola
amb les juntes, insistint en la importncia daltres transformacions
poltiques i socials al marge daquells rgans de poder. La historiograa
ha polemitzat tamb al voltant del carcter provincialista o unitari de
la formaci de juntes. Les obres de Pierre Vilar
179
o Maties Ramisa
180

han resseguit els punts de contacte entre lemergncia de les juntes
i el manteniment de concepcions autonomistes o provincialistes del
Principat. Un cop enllestida, aquesta breu passejada historiogrca per
cadascuna de les crisis citades, cal endinsar-se en lanlisi comparativa
del procs de formaci de juntes.
En tots els moments de crisi esmentats, les autoritats de Catalunya
maldaren per garantir lordre pblic i el control sobre els arrauxats
sectors populars de Barcelona. El Mot de les Quintes i els Rebomboris
del Pa foren dos moments de revolta social en els quals la violncia i
el desordre sapoder dels carrers. La guerra Gran mobilitz les tropes
de la guarnici de Barcelona i va deixar una ciutat sense soldats que
la protegissin. A les guerres, la vida a la rereguarda s eixelebrada
i farcida de batusses i festes. Durant la guerra contra la Revoluci
Francesa la guerra Gran, Barcelona qued lluny del front, per
es convert en camp de batalla de conspiracions, complots i aldarulls.
La guerra havia legitimitat la barbrie, i els menestrals, els jornalers
i els soldats alliberaven la seva rbia contra lenemic all on fos. El
(2004): Crise de ltat et nouvelles autorits: les juntes lors de la guerre dindpendance.
Annales historiques de la Rvolution franaise, nm. 2, p. 107-128; MOLINER PRADA, Antoni
(2007): El juntismo en la primera mitad del siglo XIX como instrumento de socializacion
politica. A: Sombras de mayo: mitos y memorias de la Guerra de la Independencia en
Espaa, 1808-1908. Madrid. Collecci La Casa de Velzquez, 99, p. 65-83.
177. RUIZ TORRES, Pedro (1982): Seores y propietarios. Cambio social en el Sur del
Pas Valenciano (1650-1850). Valncia; RUIZ TORRES, Pedro (1994): Del antiguo al Nuevo
Rgimen: carcter de la transformacin. A: Antiguo Rgimen y liberalismo. Homenaje a
Miguel Artola. Vol. I. Visiones Generales. Madrid, p. 159-192.
178. PORTILLO VALDS, Jos M (2000): Revolucin de nacin. Orgenes de la cultura
constitucional en Espaa, 1780-1812. Centro de Estudios Polticos y Constitucionales.
Madrid.
179. VILAR, Pierre (1982): Ocupantes y ocupados: algunos aspectos de la ocu-
pacin y resistencia en Espaa en 1794 y en tiempos de Napolen (el text original s
el duna conferncia impartida a Brusselles el 1968). A: Hidalgos, amotinados y guerril-
leros. Crtica. Barcelona.
180. RAMISA VERDAGUER, Maties (2002): Guerra, economia i poltica a Catalunya
a les acaballes de la guerra del francs. A: II Congrs Recerques. Enfrontaments civils:
postguerres i reconstruccions. Pags Editors. Lleida; RAMISA VERDAGUER, Maties (2008):
Poltics i militars a la Guerra del Francs (1808-1814). Institut dEstudis Ilerdencs. Lleida.
ms nimi dels rumors podia aixecar la sospita duna conspiraci i de-
sencadenar un aldarull que arremetia contra les casernes on estaven
reclosos els presoners. La virulncia i la ferotgia daquells atacs noms
era comprensible pel torrent democions pel qual transcorria la guerra.
Durant el Mot de les Quintes, les autoritats utilitzaren els gremis i
els collegis professionals per recuperar la tranquillitat pblica i perqu
constitussin un rgan mancomunant format pels seus representants,
que rebria el nom de Junta de Gremis i Collegis i es convertiria en
lintermediari, reconegut per les autoritats borbniques, per resoldre
els conictes entre els revoltats i les institucions. Els membres de la
junta no eren els que manifestaven el seu desacord pels carrers, sin
un grup benestant de menestrals i professionals. Per la rellevncia
de la junta rau en all que deien i en lautoritat que tenien sobre els
revoltats. Lorganisme mancomunat sarrogava algunes de les demandes
dels insurrectes i obria un espai de negociaci amb les autoritats. Els
qui protestaven se sentien representats per la junta, malgrat que quan
aquesta formulava les seves demandes moderava el to de la protesta.
La percepci sobre la junta era diferent segons els uns i els altres: els
esvalotadors la conceberen com un rgan tradicional que representava
el mn popular enfront dels abusos dels privilegiats, mentre que les
autoritats lempraren com un mal menor, ja que era leina ms eca
per eradicar les tensions socials. Tots dos contrincants atorgaven a la
junta gremial una autoritat social que no era reconeguda institucional-
ment per la monarquia borbnica. Aquesta prctica poltica afavoria
la cohesi del mn popular, alhora que el vertebrava polticament al
voltant dels gremis.
Lexperincia poltica del Mot de les Quintes quall en lenteniment
de les autoritats, que respongueren amb ms agilitat i perspiccia durant
els Rebomboris del Pa. Al tercer dia daquestes aldarulls el 3 de mar
de 1789, les autoritats, els aristcrates, els notables i els representants
dels gremis i collegis de la ciutat ja havien creat un nou rgan poltic
per sortir de la crisi, la Junta dAutoritats, Notables i Gremis. Aquesta
vegada, la junta era quelcom ms que un intermediari, era un espai on
poder resoldre el conicte. La junta mancomunada aglutinava tots els
representants tradicionals de la ciutat, desnaturalitzant la capacitat de
lAjuntament de gestionar els conictes. En aquesta junta conuen dues
prctiques poltiques: duna banda, lorganitzaci poltica gremial basada
en lautoritat i la representativitat que els gremis tenien tradicionalment
sobre el mn popular urb, i de laltra, la necessitat de les autoritats
catalanes de mancomunar-se per constituir una junta dautoritats que
facilits la coordinaci i leccia de les diverses institucions. Aquesta
necessitat sexpress per primera vegada quan es constitu la Junta de
Govern de Catalunya el 1775, que havia de reduir les tensions entre
les institucions i fer ms eca lexercici del poder, alhora que havia de
proporcionar abundant informaci per controlar el Principat. La Junta
de Govern vigil el territori per no perdren el control, a la vegada que
es convertia en una eina de centralitzaci del poder poltic.
La Junta dAutoritats, Notables i Gremis de 1789 recull ambdues
prctiques poltiques i esdev un nou model de gesti de les tensions
socials en el qual les autoritats subverteixen larquitectura institucio-
nal de la Nova Planta per construir un nou espai poltic. Un rgan
institucional alegal amb una mplia vocaci de representaci social al
qual satorgava una autoritat reconeguda per tothom. La junta neix
per les mancances del sistema municipal borbnic, i aconsegueix un
nou equilibri poltic entre estaments. La realitat social de Catalunya no
sadequava a lestructura institucional dibuixada per la Nova Planta i
el biaix el corregeix el nou rgan poltic. La junta no s un retorn al
passat miticat, sin que representa el projecte de futur per consolidar el
sistema poltic borbnic i absolutista. La conictivitat va fer necessria
la junta, que recuper els gremis com a element vertebrador del mn
popular. La reuni en una junta dampli espectre social s la prctica
que revolucionar la poltica local avesant els diversos representants
de la comunitat a trobar-se en un espai com. Les autoritats havien
assimilat la junta gremial, per no havien pogut fer-la desaparixer
de la poltica.
Noms feia quatre anys daquell 1789 quan comen la guerra
entre la monarquia borbnica i la Frana de la Convenci. Els Pirineus
foren lescenari bllic, per la resistncia sarticulava des de Barcelona.
El monarca ben aviat deman a totes les institucions i autoritats del
Principat un esfor perqu lajudessin a guanyar la guerra. El prec
del rei anunciava el carcter excepcional del conicte. La guerra a Ca-
talunya, ns llavors, era un record nebuls que es remuntava vuitanta
anys enll. En la demanda del monarca, les autoritats perceberen la
justicaci de les mesures extraordinries. Ning havia oblidat el Mot
de les Quintes i els Rebomboris del Pa, i cada vegada que els rememo-
raven, els mudava la cara. Actuaren rpid, sense dubtar. Quan el 1793
arrib la primavera, ja feia alguns dies que lAjuntament, nobles, met-
ges, advocats, fabricants i collegis i gremis shavien reunit per separat
per escollir els seus comissionats o representants. A nals de mar, la
Junta de Comissionats de Barcelona qued constituda i de la mateixa
manera, a tots els corregiments del Principat, es crearen juntes que
sarticularen mitjanant la Junta de Comissionats dels Corregiments de
Catalunya o Junta General de Defensa. Les juntes vertebraven la defensa
de Catalunya i assumien les competncies de govern sobre el territori
en guerra. El model de junta experimentat durant els Rebomboris del
Pa era la base de lorganitzaci poltica del Principat durant la guer-
ra. La Junta de Comissionats de Barcelona no era un calc respecte a
lhomnima del 1789, sin que shi havien produt algunes novetats. El
comissionat ms nombrs era el dels gremis i collegis professionals,
el de lAjuntament tenia dos representants menys i la resta els seguien
a molta distncia.
181
Els gremis i collegis tenien ms dun ter dels
representants de la junta, perqu lexperincia del Mot de les Quintes
havia demostrat la dicultat dorganitzar una quinta sense comptar
amb ells. Les autoritats noms podien guanyar la guerra si manteni-
en lordre pblic a la rereguarda. Una elevada representaci del mn
popular a travs del comissionat de gremis i collegis era la moneda
de canvi per garantir la tranquillitat. La Junta de Comissionats conso-
lidava la participaci dels representants tradicionals del mn popular
en les institucions de govern de la ciutat. Aquella junta tenia una vida
poltica acotada a la durada del conicte. Per les guerres no sestron-
quen com un aldarull. La vida de la guerra permetr que bona part
dels sectors populars barcelonins es desillusionin amb lactuaci dels
seus comissionats. La distncia entre les demandes populars i lacci
de govern dels agremiats havia esdevingut irrecuperable. La manera
de fer poltica dels gremis estava condicionada pels lmits dels rgans
gremials, que no eren concebuts per qestionar-se lorganitzaci poltica
de la societat, sin per resoldre els problemes puntuals que neguite-
javen els sectors populars. Lautoritat dels gremis en el mn popular
shavia esquerdat i des de llavors lesquerda no deixaria de fer-se ms
gran. Lactitud poruga dels gremis respongu a la manca de sintonia
amb els altres comissionats de la junta barcelonina que posaren pals
a les rodes al desplegament poltic de la junta. Els comissionats ms
imbricats en les institucions borbniques esvaren lautonomia poltica
de la junta en plegar-se a la voluntat dels agents de la monarquia. Les
juntes desaparegueren amb la de la guerra.
Tretze anys desprs, una nova guerra, la del Francs, les llan
de nou a la palestra poltica. Aquelles juntes sassemblaven tant a les
precedents que gaireb ning podia dubtar de la seva legitimitat. Per,
tot sovint, les semblances enganyen i les guerres tenen conseqncies
del tot imprevisibles. La invasi napolenica deton la crisi poltica
de la monarquia espanyola, que suscit lesfondrament de les institu-
cions borbniques de manera irremeiable quan es posaren al servei
de linvasor. Les juntes sorgiren de la tradici poltica per omplir el
buit de poder, gestionar la resistncia contra les tropes de Napole i
181. RUIZ, Josena (1987), p. 30.
garantir lordre social establert. Les juntes eren lautoritat constituda
per la legitimitat que els atorgava la prctica poltica dels darrers qua-
ranta anys. Els membres de les juntes no eren estranys a la poltica,
ja que eren plenes daristcrates, eclesistics, militars, comerciants,
fabricants i artesans. La composici social de les noves autoritats no
havia canviat, per s els lmits de la seves decisions. La presncia dels
representants tradicionals del mn popular era si fa no fa la mateixa,
tot i que la seva veu podia escoltar-se ms fort. Shavien ensorrat les
parets que dividien els estaments i les corporacions en les juntes an-
teriors. Les juntes havien legitimat la seva autoritat apellant al retorn
de la sobirania al poble desprs de lenfonsament de la monarquia. El
poble, constituint les juntes com a lrgan que el representava, hi ha-
via delegat momentniament la sobirania. Les juntes provincials eren
les dipositries duna sobirania que per denici era indivisible. Per
tot plegat, la segmentaci en estaments o corporacions a linterior de
la junta era impensable. Les juntes eren un cossos electes i compac-
tes sense particularismes motivats per interessos corporatius i tots els
seus membres representaven tot el poble. La qualitat de sobiranes de
les juntes havia modicat la prctica poltica tradicional en la qual es
basaven. Les juntes de la guerra del Francs havien desnaturalitzat les
juntes del segle XVIII, que aglutinaven les autoritats i tots els represen-
tants de les diverses corporacions que hi havia a la ciutat.
La victria espanyola aconsegu lanhelat retorn de Ferran VII.
El monarca, en trepitjar la costa espanyola, modic el rumb que li
havien traat les Corts i es dirig a Valncia per reunir-se amb alguns
diputats i una part de lExrcit. Ferran VII al la veu i lespasa con-
tra el Govern constitucional. El cop destat havia triomfat de la m
de lExrcit i els seixanta-nou diputats anomenats els Persas. El 4
de maig de 1814, el rei abolia la Constituci de 1812 i derogava tota
lobra legislativa dels liberals. Els colpistes emprengueren la tasca de
reprimir i empresonar tots els qui havien manifestat idees revolucion-
ries. La contrarevoluci shavia apoderat del Govern de la monarquia,
per la restauraci fracass en el seu intent de retornar a labsolutis-
me precedent. Els sbdits de la monarquia, desprs de sis anys sense
monarca i inserits en un procs revolucionari, shavien transformat, i
no es podia fer marxa enrere. El degoteig sistemtic dinsurreccions
fallides per tornar a proclamar la Constituci excit la por dun govern
cada vegada ms repressor.
Labril de 1817, es constitu una Junta de Gremis i Collegis Pro-
fessionals per intentar alliberar Luis Lacy. La negociaci amb les au-
toritats era inviable, sobretot quan all que es volia assolir anava en
contra de la supervivncia del sistema poltic tradicional. Den del
retorn de Ferran VII i la derogaci de la Constituci, shavien succet
amb assidutat els pronunciaments constitucionals. La debilitat dels
governs de Ferran VII sintentava dissimular amb una ferotge repressi.
La junta de 1817 manifest la seva incapacitat per mobilitzar el mn
popular; i sense aquesta qualitat, el fracs estava assegurat, condemnant
Lacy a mort. Aquella primavera de 1817, els gremis esmicolaren una
mica ms la seva autoritat entre els sectors populars. Una altra vega-
da, les institucions gremials shavien vist desbordades per un conicte
revolucionari. Un bon grapat dagremiats podia sentir-se proper a les
propostes dels liberals, per des duns organismes gestors anacrnics
no podia assaltar el poder i havia de conformar-se a minimitzar els
efectes de la repressi. Alguns dells emprenien alhora daltres camins,
optaven per la conspiraci per alliberar el general Lacy i, un cop lliure,
posar-lo al capdavant dun nou pronunciament. Aquest s el cas de
Francesc Mota, comissionat de la junta gremial que particip en una
de les conspiracions fallides per alliberar Lacy, conjuntament amb el
seu germ Josep, i amb limpressor Dorca.
182
Els complots dels revolucionaris romperen en intents insurrec-
cionals fallits durant els mesos de gener i febrer de 1820. El capit
general Castaos i el governador militar de la ciutat, Francisco Copons,
cercaven tots els recursos que tenien al seu abast per frenar linevi-
table. El governador rememorava en les seves memries les mesures
que sadoptaren para evitar que el contagio revolucionario penetrase
en Catalua.
183
El 5 de mar de 1820, Castaos convoc els prohoms
de gremis i collegis perqu li garantissin la tranquillitat dels carrers.
Els agremiats percebien la imminncia de la del sistema i no es
comprometeren amb Castaos. Havien aprs la lli: si el 1817 sem-
pararen en els mecanismes tradicionals, la Junta de Gremis, Collegis
Professionals i fabricants,
184
per intentar alliberar Luis Lacy, aquella
vegada preferiren esperar i no fer res per no deixar-se endur per la
lluita desesperada de Castaos per la supervivncia del rgim. El siste-
ma feia aiges i noms calia esperar que senfonss; no tothom esper
pacientment, alguns decidiren foradar el sistema perqu laigua entrs
ms rpidament.
El representant gremial i diputat del com de lAjuntament bar-
celon Francesc Mota i el fabricant Joan Rull decidiren reforar la
182. CURET, Francesc (1971), p. 115.
183. ARNABAT MATA, Ramon (2001), p. 24, nota 7, que remet a lobra de COPONS Y
NAVA, Francisco (1858): Memorias de los aos de 1814 y 1820 al 24, escritas por el Teniente
general Excmo. Sr. Don... Conde de Tarifa, Caballero gran Cruz de la Real y distinguida Orden
espaola de Carlos III y de la militar de San Fernando y San Hermenegildo. Atlas. Madrid.
184. AHC. Papeles Reservados de Fernando VII, lligall 41, f. 357-360, Barcelona,
16 dabril de 1817.
conspiraci revolucionria per assegurar el seu triomf el 10 de mar.
De bon mat, alguns tallers i fbriques tancaren les portes, instigant
els treballadors perqu anessin al Pla de Palau. A mig mat, la plaa
era plena de gom a gom de menestrals, artesans i jornalers. Per qu
aquells treballadors quan els feren sortir del seu lloc de treball, es
dirigiren al Pla de Palau? Des de mitjan segle XVIII, els sectors po-
pulars de Barcelona feien sentir la seva veu i la seva disconformitat
vers les autoritats poltiques manifestant-se davant la casa del capit
general, el Palau Reial, al Pla de Palau, i shavia convertit en lespai
de protesta triat per la tradici poltica. Els jornalers i menestrals shi
concentraren perqu encara hi havia un bon gruix del mn popular
que reconeixia lautoritat dalguns dels seus representants tradicionals.
El barreter Francesc Mota, diputat del com durant aquells dies i ric
agremiat, era un dels homes que particip en la mobilitzaci del mn
popular. Havia forjat la seva popularitat en la fracassada junta gremial
de 1817 que intent aconseguir lalliberament del general Lacy i en la
seva estada als calabossos de la ciutat, acusat de conspirador liberal.
Ell i el seu germ Josep tamb estaven al darrere de la mobilitzaci
popular que havia dacompanyar el pronunciament de Lacy.
185
Un passat de conspirador, de liberal proscrit i de portaveu gremial
havia fet crixer lautoritat de Francesc Mota entre els sectors des-
contents amb el rgim absolut que concorrien a lelecci dels crrecs
municipals. Mota fou escollit diputat del com quan ja feia setmanes
que durava la insurrecci a la badia de Cadis, i els qui lelegiren ho
feren pensant que ell seria la persona adequada per encarrilar el can-
vi poltic a Barcelona, si aquest es produa. Deu dies desprs de la
insurrecci barcelonina, es procedia a lelecci del nou Ajuntament i,
des del Diario de Barcelona, es recordava als votants la convenincia
descollir algun dels diputats del com o sndics personers dels darrers
anys, a de fer ms gil la gesti municipal.
186
La transici del vell al nou Ajuntament shavia produt sense es-
tridncies i sense ferir sensibilitats. El nou consistori no tenia res a
veure amb el vell, per tampoc premiava els conspiradors que havien
accelerat lensorrament del sistema poltic precedent.
187
De la llista de
sndics i diputats del com que public el Diario de Barcelona, ms
185. FONTANA, Josep (2002), p. 190.
187. Cap dels membres de lAjuntament constitucional de Barcelona de lany
1820 havia estat perseguit pel rgim anterior. Les dades shan extret a partir de lanlisi
de la premsa liberal daquell 1820 i no sort cap article que impliqus poc o molt cap
dels regidors, alcaldes i sndics de lAjuntament en insurreccions i conspiracions revo-
lucionries durant el Sexenni Absolutista.
de la meitat daquells ciutadans tingueren una activitat poltica liberal
en les institucions del Trienni. Els casos ms rellevants foren els de
Francesc Mota, Ramon Maria Sala, Salvador Sanjuan, Antonio Tmaro,
Felip Mas, Josep Baigs, entre alguns altres;
188
la resta passaren desa-
percebuts. Ramon Maria Sala fou designat advocat de la junta gremial
que sollicit la magnicncia del rei amb lafer Lacy. En aquella tasca,
va ser assessorat per Josep Antoni Saur, que tamb havia estat sndic
de la ciutat en dues ocasions, els anys 1799 i 1802. Cap dels sndics i
diputats del com fou escollit en el primer Ajuntament constitucional
de Barcelona, tampoc aquells que tenien un passat comproms amb
el canvi, i Francesc Mota i Ramon Maria Sala foren els nics que
formaren part del consistori municipal durant el Trienni Liberal.
Un altre dels instigadors de la insurrecci de mar era el fabricant
Joan Rull, perseguit per les seves idees liberals
189
i representant del cos
de teixits, lats i estampats,
190
rgan representatiu que aglutinava els
fabricants i que tenia una forta incidncia sobre el mn popular i sobre
els seus treballadors. Ns un bon exemple el cas de Lloren Clars, un
dels altres representants daquell cos, que el mes de setembre de 1820,
enmig dun reguitzell de protestes i picabaralles amb lAjuntament en
negar-se a pagar la nova contribuci, instig a los trabajadores de su
fbrica y al pueblo contra los que el Ayuntamiento haba enviado.
191
Joan Rull i Francesc Mota sn dos daquells representants tradici-
onals del mn popular que jugaren un paper decisiu en la mobilitzaci
de jornalers de fbrica i artesans que va fer triomfar la insurrecci
barcelonina, i tant lun com laltre no feren bones les paraules del s-
cal de lAudincia de Barcelona en la causa del 1825 contra Francisco
Copons, que deien: Los verdaderos autores de la rebelin no quedaron
sin mando y sin inujo en el Gobierno: no teniendo ellos otro obje-
to en hacer aquel trastorno, cuidaron muy bien de aprovecharse del
triunfo.
192
Ni Mota ni Rull aconseguiren crrecs poltics, per s que
inuren en la poltica de la ciutat tots dos foren membres de la
Societat Patritica Barcinonense dels Bons Amics, i de la Junta Patri-
tica de Lacy, i noms sintegraren a lAjuntament dos anys desprs
de proclamada la Constituci a Barcelona.
188. Vegeu lannex A2.4. Diputats del com i sndics procuradors de lAjuntament
de Barcelona entre 1785 i 1820.
juny de 1820.
190. APBC. Fons dErasme Janer de Gnima. Representacions del cos de fabri-
cants. Barcelona, 18 de gener de 1819.
191. AHCB. Ajuntament borbnic. Acords. Barcelona, 21 de setembre de 1820.
192. RAH. Collecci o Fons Francisco Copons y Nava. 1825. Resultado favo-
rable y antecedentes en la causa.
La insurrecci de mar fou controlada per una junta que amalga-
mava les noves autoritats sorgides de la revoluci, les autoritats eclesis-
tiques, les velles autoritats municipals i judicials i els representants de
gremis i collegis. Aquella junta escoll la Junta Provisional de Catalunya,
que faria les funcions de la Diputaci catalana, i decid que la renovaci
de lAjuntament de Barcelona es fes mitjanant el procediment electoral
estipulat per la Constituci de 1812. La insurrecci havia durat poc i
ben aviat va ser controlada per una junta que implement rpidament
el codi gadit per evitar qualsevol deriva revolucionria descontrolada.
Els protagonistes dels fets de mar, no sels colloc al capdavant de
les institucions liberals escollides pels ciutadans, sin que quedaren en
un segon pla des don feren valer la seva inuncia poltica a travs
dels centres de formaci de lopini pblica de la ciutat.
Lxit de la jornada revolucionria del 10 de mar se sustent
en la capacitat dels conspiradors civils de mobilitzar el mn popular
barcelon; en uns militars amb una clara voluntat poltica, descontents
amb el temps que vivien i bregats en intents revolucionaris anteriors,
i en unes societats secretes paramaniques capaces de fer de teixit
connectiu entre les diverses xarxes de conspiradors civils i militars
de Barcelona i altres zones de la monarquia. Tots tres elements es
combinaren amb la percepci generalitzada de limminent esfondra-
ment del sistema poltic. Les elits manufactureres i els representants
tradicionals del mn popular simplicaren fermament en la insurrecci
quan constataren la debilitat del capit general i tingueren la certe-
sa que la revoluci sestenia arreu de la monarquia. La divisi de la
guarnici de Barcelona plasmava la desuni dun exrcit extremament
polititzat
193
que bastia les conspiracions en la seva prpia organitza-
ci interna. Els ocials eren el pal de paller de les conspiracions a
la guarnici, reclutant alguns sergents de la tropa i temptant daltres
companys. Tota insurrecci sempre era delatada almenys per un dels
conspiradors. Si lautoritat tenia els recursos pertinents, la delaci es
produiria pocs dies abans que esclats el complot; si no es pagava b
els informadors, amb molta sort, les autoritats sabrien el que succeiria
poques hores abans. La primavera de 1817, el capit general Castaos
havia aconseguit guanyar-se la tropa i els informadors omplint-los les
butxaques amb els diners de lEsglsia que el bisbe de Barcelona, Pablo
de Sichar, havia posat a disposici del capit general.
194
Tres primaveres
193. CHRISTIANSEN, E. (1973): Los orgenes del poder militar en Espaa, 1800-1854.
Collecci Cultura e Historia. Aguilar. Madrid; CEPEDA GMEZ, Jos (1990): El ejrcito en
la poltica espaola, 1787-1843. Fundacin Universitaria Espaola. Madrid.
194. FONTANA, Josep (1961), p. 22.
desprs, la inversi no pagava la pena. Les notcies arribades darreu
de la Pennsula alertaven de la impossibilitat de frenar la revoluci. El
darrer intent del capit general per controlar limminent complot revo-
lucionari tamb fracass. Els gremis, els collegis i el cos de fabricants
de la ciutat es negaren a actuar per garantir la tranquillitat pblica,
quan els rumors de revoluci ja eren cants de sirena. Aquella vegada,
les corporacions barcelonines no farien de crosses dunes institucions
tan dbils. Aquell 10 de mar, noms la meitat de la guarnici crid
a favor de la Constituci i la resta esper al quarter, i van ser pocs
els prohoms dels gremis i els fabricants que nanaren i ajudaren la
mobilitzaci popular. Noms una minoria arrauxada de liberals or-
ganitz lassalt als principals llocs de poder de la ciutat, per va ser
sucient perqu triomfs. El capit general no havia pogut trencar el
desnim dels qui podien evitar la insurrecci. Lallau de notcies feia
imminent la victria dels liberals i impedia la mobilitzaci dels recursos
dels contrarevolucionaris. Els fonaments de la insurrecci barcelonina
tamb es bastiren sobre la impotncia de les autoritats per mobilitzar
els contraris a la causa liberal. La repressi del pronunciament de
Lacy havia deixat un mal record entre els ciutadans i, des de llavors,
Barcelona vivia dividida i enfrontada, en un permanent joc dequilibris.
Les autoritats barcelonines pogueren aturar el cop de la insurrecci de
Riego, per quan aquesta es reprodu a Galcia ja noms calia esperar
linevitable. Castaos va fer tot el que era a les seves mans i aix era
molt, per no aconsegu evitar que fos proclamada la Constituci a
Barcelona el 10 de mar de 1820.
VILANOVA, Josep (1822): Auca de la Constitucin. Barcelona. Imprenta de
Ignacio Estivill (Biblioteca de Catalunya).
SOCIETATS I TERTLIES PATRITIQUES:
LES ASSEMBLEES REVOLUCIONRIES
DELS LIBERALS
La recerca minuciosa, meticulosa i desbordant dAlberto Gil No-
vales en el seu llibre Las sociedades patriticas no instig el sorgiment
de nous estudis i noves anlisis sobre la histria social de la poltica
liberal. Durant la dcada dels setanta del segle passat, irromperen amb
una inusitada fora estudis econmics i socials que determinaren el
rumb de les interpretacions sobre el perode: la poltica havia quedat
en un segon pla. La dcada segent fou un temps crepuscular per a
aquella manera dentendre la histria.
1
Els historiadors tornaren a la
histria poltica amb una nova visi conceptual i metodolgica amb
la qual es pretenia resoldre velles i noves preguntes. La descoberta de la
poltica des duna nova perspectiva social i cultural permetia superar
la situaci destancament interpretatiu en la qual semblaven travades
algunes recerques. La nova histria consider la poltica com a espai
globalitzant per la seva voluntat de projectar-se sobre el conjunt de
la societat, com qued pals amb la seva capacitat per gestionar les
estratgies i els interessos dels diversos collectius que participaven
en els assumptes econmics i socials. Diverses compilacions apleguen
els debats historiogrcs sorgits al voltant de la interpretaci sobre el
paper de la poltica en la transici de lantic al nou rgim.
2
1. FONTANA, Josep (1979): La crisis del Antiguo Rgimen, 1808-1833. Crtica. Bar-
celona.
2. CASTELLS I OLIVAN, Irene (1995a): La rivoluzione liberale spagnola nel recente
dibattito storiograco. Studi Storici, any 36, nm. 1, p. 127-161; RUIZ TORRES, Pedro (2004):
Contribuciones recientes al estudio del primer liberalismo en Espaa. Ayer, nm. 55,
p. 237-263; SNCHEZ GARCA, Raquel (2006): La revolucin liberal en Espaa. Un estado
de la cuestin. A: Diego CARO CANCELA (ed.): El primer liberalismo en Andaluca (1808-
1868). Poltica, economa y sociabilidad. Universidad de Cdiz. Cadis, p. 11-62; FERNNDEZ
SEBASTIN, Javier (2006): Cdiz y el primer liberalismo espaol. Sinopsis historiogrca
y reexiones sobre el bicentenario. A: Jos LVAREZ JUNCO i Javier MORENO LUZN (eds.):
Aquests nous horitzons de la histria poltica impulsaren noves
recerques entre les quals destaca lestudi dels processos de polititzaci
de la societat espanyola. Lapropament a la poltica des de les seves
bases socials feia ms intelligible la seva recepci entre els ciutadans,
i la reconstrucci de les xarxes poltiques a nivell local donava nous
elements per comprendre la polititzaci individual i lacci collectiva.
El concepte de sociabilitat emerg com un instrument cabdal per en-
tendre les dinmiques dels processos de polititzaci entre els ciuta-
dans. Maurice Agulhon export el concepte de sociabilitat dels estudis
sociolgics de Georges Gurvitch
3
a la dcada dels cinquanta del segle
passat i laplic al seu estudi sobre les confraries franceses meridionals
durant el segle XVIII.
4
Lxit aclaparador durant dcades del concepte
lha convertit en historiable a travs de les recerques de Jordi Canal
5

o Jean-Louis Guerea.
6
La proliferaci destudis sobre la sociabilitat poltica estimularen
Agulhon a perlar-ne ls histric i a plantejar-se la seva viabilitat com
a categoria histrica. Durant les dues dcades posteriors, se suscitaren
modicacions obrint-la a nous camps que incorporaren aspectes ms
formals la vida associativa i daltres de menys vinculats a la vida
quotidiana.
7
Lexercici de revisar el concepte ha obet a la profusi
de recerques sobre espais i formes de sociabilitat que han assolit un
gran nivell de desenvolupament en les principals historiograes euro-
pees i americanes. Lhispanista Guerea,
8
introductor daquest concepte
La Constitucin de Cdiz: historiografa y conmemoracin. Homenaje a Francisco Toms
y Valiente. Centro de Estudios Polticos y Constitucionales. Madrid, p. 23-58.
3. GURVITCH, George (1963): La vocation actuelle de la sociologie. Presses Univer-
sitaires de France. Pars.
4. AGULHON, Maurice (1966): La sociabilit mridionale (Confrries et associations
dans la vie collective en Provence orientale la n du XVIIIe sicle). La Pense Universi-
taire, Ais de Provena; AGULHON, Maurice (1968): Pnitents et Francs-maons de lancienne
Provence. Essai sur la sociabilit mridionale. Fayard. Pars.
5. CANAL, Jordi (1997): Maurice Agulhon: Historia y compromiso republicano.
Historia Social, nm. 29, p. 47-72.
6. GUEREA, Jean-Louis (2003): Espacios y formas de sociabilidad en la Espaa
Contempornea. Hispania, LXIII/2, nm. 214, p. 409-414.
7. AGULHON, Maurice (1981): Les associations depuis le dbut du XIXe sicle. A:
Maurice AGULHON i Maryvonne BODIGUEL. Les Associations au village. Le Paradou. Actes
Sud, p. 11; AGULHON, Maurice (1970): La vie sociale en Provence intrieure au lendemain
de la Rvolution. Socit des tudes Robespierristes. Pars; AGULHON, Maurice (1992):
Clase obrera y sociabilidad antes de 1848. Historia Social, nm. 12, p. 141-166; AGU-
LHON, Maurice (1993): Il salotto, il circolo e il caff: i luoghi della sociabilit nella Francia
borghese, 1810-1848. A cura de Maria Malatesta. Donzelli. Roma.
8. GUEREA, Jean-Louis (1980): Fuentes para la historia de la sociabilidad en la
Espaa Contempornea. Estudios de Historia Social, nm. 50-51, p. 273-305; GUEREA,
Jean-Louis (1991): Hacia una historia socio-cultural de las clases populares en Espaa
en lestudi de la histria dEspanya, lha denit de manera genrica
com: la aptitud de los hombres para relacionarse en colectivos ms
o menos estables, ms o menos numerosos, y a las formas, mbitos y
manifestaciones de vida colectiva que se estructuran con este objeto.
9

Lamplitud daquesta formulaci ha perms incloure la diversitat de
recerques sobre la sociabilitat en multitud de disciplines:
10
lantropo-
logia cultural, letnologia de la vida quotidiana, la sociologia de loci,
i la histria social, poltica i cultural.
Lexhaustiu coneixement sobre la sociabilitat poltica del Trienni
ha provocat un menysteniment de fenmens semblants que es pro-
duren en daltres moments de la revoluci liberal espanyola. En els
darrers anys, els estudis de Gens Barnosell
11
i Florencia Peyrou
12
han
aportat nous materials sobre les societats patritiques sorgides durant
el Trienni Esparterista (1840-1843). El lligam entre ambdues formes de
sociabilitat poltica tot i les evidncies encara no sha investigat,
en bona mesura perqu manca una recerca ms minuciosa sobre les
societats patritiques daquest perode. La Sociedad Patritica Cons-
titucional de Barcelona esdev, segons Barnosell, el punt de contacte
entre republicans i progressistes ns a la seva desaparici, arran de la
prohibici de febrer de 1841, vertebrant lalternativa poltica al mode-
rantisme, com Elorza apunt ja fa un temps.
13
Les dues dcades que separen ambds perodes han rebut una
atenci dispar i gaireb tots els estudis shan concentrat en el darrer
lustre dels anys trenta sense apropar-se a les formes de sociabilitat po-
ltica amb lnica excepci dels estudis sobre les societats secretes. La
desaparici dels espais de sociabilitat poltica durant el regnat dIsabel II
(1840-1920). Historia Social, nm. 11, p. 149-151; GUEREA, Jean-Louis; BUSSY GENE-
VOIS, Danile; RALLE, Michel (1999-2000): Ftes, sociabilits, politique dans lespagne
contemporaine. Bulletin dHistoire Contemporaine de lEspagne, nm. 30-31, p. 11-27.
9. GUEREA, Jean-Louis (2003), p. 413.
10. NAVARRO NAVARRO, Jess (2006): Sociabilidad e historiografa: trayectorias,
perspectivas y retos. Saitibi, nm. 56, p. 99-119.
11. BARNOSELL, Gens (1999): Orgens del sindicalisme catal. Eumo. Vic, p. 167-
251; BARNOSELL, Gens (2004): Consens i revoluci. Poble i naci a la Barcelona de
la Revoluci Liberal, 1835-1843. Barcelona, Quaderns dHistria, nm. 10, p. 137-170.
12. PEYROU, Florencia (2002): El Republicanismo popular en Espaa 1840-1843.
Universidad de Cdiz. Cadis; PEYROU, Florencia (2008): Tribunos del pueblo. Demcratas y
republicanos durante el reinado de Isabel II. Centro de Estudios Constitucionales. Madrid.
13. ELORZA, Antonio; TRIAS VEJERANO, Juan J. (1975): Federalismo y Reforma social
en Espaa (1840-1870). Seminario y Ediciones, Madrid; ELORZA, Antonio (1989): El
temido rbol de la libertad. A: Jean-Ren AYMES (ed.): Espaa y la Revolucin francesa.
Crtica. Barcelona, p. 69-117; ELORZA, Antonio (1995): El tema de Francia en el primer
republicanismo espaol. A: Jean-Ren AYMES i Javier FERNNDEZ SEBASTIN (ed.): La ima-
gen de Francia en Espaa (1808-1850). Universidad del Pas Vasco. Bilbao, p. 107-125.
ha dirigit les recerques dels historiadors cap a espais de sociabilitat
literria, artstica i acadmica, per entendre la polititzaci del mn
burgs;
14
i, en el mn popular,
15
els estudis han centrat la seva atenci
en les associacions de socors mutus,
16
les corals,
17
els ateneus
18
i els
casinos dobrers.
Per entendre la recerca de les xarxes de sociabilitat poltica for-
mal que es teixiren a la Barcelona del Trienni Liberal no nhi ha prou
denumerar-les adequadament i ressenyar les seves activitats, sin que
tamb s necessari posar-les en relaci amb les xarxes semblants
que sestabliren en els pasos del seu entorn durant els processos revo-
lucionaris del tombant del segle XIX. La historiograa sobre la Revoluci
Francesa ha estat a lavantguarda en lanlisi de la transformaci de
les xarxes de sociabilitat abans, durant i desprs de la revoluci.
19
Les
principals recerques shan preguntat sobre els canvis que es produren
en el si dels espais de sociabilitat provinents de lAntic Rgim: franc-
maons, confraries, acadmies i societats diverses; aquell conjunt de
xarxes de sociabilitat es contraposava a lanlisi daquelles mateixes xar-
xes, un cop es recompongueren desprs dacabada la revoluci. Aquest
tipus destudis no han assolit lxit dels que shan dedicat a investigar
la sociabilitat revolucionria, ja fos la formal (lactivisme dels clubs,
les assemblees electorals) o la informal (cafs, salons, teatres, festes,
14. FUENTES ARAGONS, Juan Francisco (2001): De la sociabilidad censitaria a
la sociabilidad popular en la Espaa liberal p. 207-224. A: Juan Francisco FUENTES i
Llus ROURA. Sociabilidad y liberalismo en la Espaa del siglo XIX. Homenaje a Alberto Gil
Novales. Milenio Hispania. Lleida, p. 207-224; SHUBERT, Adrian (2001): En la vanguar-
dia del ocio mercantilizado de masas: la corrida de toros en Espaa, siglos XVIII i XIX.
Historia social, nm. 41, p. 113-126.
15. MORALES MUOZ, Manuel (2005): Cultura y sociabilidad poltica en el libe-
ralismo radical. A: Diego CARO CANCELA (ed.): El primer liberalismo en Andaluca (1808-
1868). Poltica, economa y Sociabilidad. Universidad de Cdiz. Cadis, p. 249-295; MORALES
MOZ, Manuel (2006): Un espacio propio. Sociabilidad e identidad obrera en Andaluca.
Historia Social, nm. 56, p. 53-69.
16. ROMERO MARN, Juanjo (2005).
17. GARCIA I BALANY, Albert (1996): Ordre industrial i transformaci cultural a
la Catalunya de mitjan segle XIX: a propsit de Josep Anselm Clav i lassociacionisme
coral. Recerques, nm. 33, p. 103-134.
18. GIL NOVALES, Alberto (1986): El primer Ateneo (1820-1823). Ateneo de Madrid.
VILLACORTA BAOS, Francisco (2003): Los ateneos liberales: poltica, cultura y sociabili-
dad intelectual. Hispania, LXIII/2, nm. 214, p. 415-442; CASASSAS I YMBERT, Jordi (dir.)
(2006): LAteneu i Barcelona. 1 segle i 1/2 dacci cultural. RBA. La Magrana. Diputaci
19. LEUWERS, Herv (2005): Pratiques, rseaux et espaces de sociabilit au temps
de la Rvolution franaise. A: Jean-Clement MARTIN (dir.): La Rvolution loevure.
Perspectives actuelles dans lhistoire de la Rvolution Franaise. Presses Universitarires
de Rennes. Rennes, p. 45.
estancs, safareigs, carrers o places). Tamb shan bastit treballs com
els de Philippe Bourdin,
20
que posen en relaci les diferents prctiques
de sociabilitat presents durant la revoluci per copsar la nova cultura
i els nous espais pblics que nemergiren. A partir de lexamen mi-
nucis de les societats poltiques, es reconstrueix el transcurs de la
revoluci, alhora que sexplica la conguraci dels diversos collectius
socials i es ref el procs de formaci de la nova sociabilitat poltica.
La seva interpretaci sobre aquestes xarxes s una pea cabdal de las-
similaci progressiva dels valors culturals de la revoluci (aculturaci
revolucionria)
21
i entronca amb la formulada per Michel Vovelle
22
a
La mentalidad revolucionaria, on analitzava la penetraci cultural i so-
cial de les prctiques, els smbols, les idees i els espais de sociabilitat
durant el perode revolucionari que desprs el portarien a cartograar
totes les societats populars de la Frana revolucionria.
23
La cultura
organitzativa basada en el club esdevingu un dels eixos fonamentals
del jacobisme
24
i la converteixen en un element cabdal per afrontar la
comparaci del procs revolucionari espanyol i francs.
La descentralitzaci de la histria de la Revoluci Francesa ha
generat una pila destudis que han trencat alguns dels mites forjats per
la historiograa. Un cas paradigmtic ns la desmiticaci sobre el
funcionament dels clubs jacobins de la perifria. Rolf E. Reichardt, a
partir de lexemple del club de Tulle, considera que: la red de alia-
ciones no fue ningn instrumento arbitrario de la dictadura jacobina,
sino una unin exible de muchos centros con cambiantes formas
organizativas y acentos polticos, todo ello, naturalmente, dentro del
marco de comunes convicciones revolucionarias de base.
25
La diversitat
provincial del procs revolucionari durant fora temps fou arrossega-
da pel conicte entre jacobins i girondins, que darrerament ha estat
interpretat ms com un enfrontament entre els lders dun grup i de
laltre, catalitzat sovint per les precaucions que els girondins manifes-
20. BOURDIN, Philippe (1995): Des lieux, des mots, les rvolutionnaires. Le Puy-
de-Dme entre 1789 et 1799. Institut dtudes du Massif Central. Clarmont dAlvrnia.
21. BOURDIN, Philippe (2001): La aculturacin revolucionaria: combates franceses
por una nueva sociabilidad (1789-1799). Cuadernos de Historia Moderna. nm. 26, p. 151-
167, p. 152.
22. VOVELLE, Michel (1989): La mentalidad revolucionaria. Crtica. Barcelona.
23. VOVELLE, Michel (1993): La dcouverte de la politique: gopolitique de la rvo-
lution franaise. La Dcouverte, Pars.
24. MIGUEL, Roman (2007): La pasin republicana: culturas polticas republicanas
y movilizacin popular en la Espaa del siglo XIX. Centro de Estudios Polticos y Cons-
titucionales. Madrid.
25. REICHART, Rolf E. (2002): La Revolucin Francesa y la cultura democrtica.
La sangre de la libertad. Siglo veintiuno. Madrid, p. 78.
taren davant qualsevol mena dacci abusiva de la capital. La recer-
ca dAzucena Rodrguez lvarez,
26
seguint el cam traat per Jacques
Guilhaumou,
27
ha interpretat que les societats populars de la perifria
noms volien una major descentralitzaci administrativa, i fer present
la iniciativa popular en els rgans revolucionaris dmbit local sense
qestionar lautoritat i legitimitat de la Convenci, malgrat que el centre
les considers una amenaa a la seva supremacia poltica. Actualment,
el debat historiogrc sobre la centralitzaci de la revoluci, com ha
apuntat Michel Biard,
28
sha traslladat fora dels marges del Govern
revolucionari, per interrogar-se sobre els processos de centralitzaci
abans de 1789, els debats al voltant de la divisi territorial que es
produren a lassemblea constituent i les poltiques depuradores dels
rgans de poder departamentals impulsades des del Pars del Directori
(1795-1799), que tingueren el seu punt culminant amb la gura del
prefecte durant letapa napolenica.
El desconeixement dels espais i les xarxes de sociabilitat poltica
durant lpoca directorial s un impediment a lhora dapropar-se a les
formes dorganitzaci dels grups demcrates i neojacobins, i dalbirar
quines sn les continutats i les diferncies amb les xarxes que es con-
guraren els primers anys de la revoluci. La historiograa francesa ha
preferit abocar-se a lestudi dels procediments i els resultats electorals,
29

deixant en un segon pla lobservaci dels espais de sociabilitat que
shavien constitut en el perode precedent. Aquestes mancances han
comenat a corregir-se mitjanant lestudi de la perifria de la revo-
luci, com s el cas dItlia, durant el Trienni Republic (1796-1799),
que ha incentivat la recerca per capir com assimilaren els ciutadans
italians la nova cultura revolucionria, concentrant-se en la recepci i
la participaci de la ciutadania en els canvis poltics. La investigaci
ha girat al voltant de la transformaci dels vells espais de sociabilitat
26. RODRGUEZ LVAREZ, Azucena (2001): Sociedades populares y descentralizacin
en la Revolucin Francesa (1790-1793). Hispania, LXI/2, nm. 208, p. 563-582.
27. GUILHAUMOU, Jacques (1986): Le congrs rpublicain des socits populaires
des dpartements mridionaux de Marseille (octobre-novembre 1793): programme et mots
dordre. A: Existe-t-il un fdralisme jacobin? tudes sur la Rvolution, Actes del 111
e

Congrs National des Socits Savantes, Poitiers 1986. Vol. I. CTHS. Pars.
28. BIARD, Michel (2005): Pars / provinces. Le l conducteur des pouvoirs,
rouages et dysfonctionnements. A: Jean-Clement MARTIN, (dir.): La Rvolution loevure.
Perspectives actuelles dans lhistoire de la Rvolution Franaise. Presses Universitarires de
Rennes. Rennes, p. 57-76.
29. EDELSTEIN, Melvin (1998): Les lections de lan VI dans la Cte-dOr: le rle
des cercles constitutionnels et les scissions. A: Philippe BOURDIN i Bernard GAINOT. La
Republique directoriale. Actes du colloque de Clermont-Ferrand. Vol. I. Bibliothque dHistoire
Rvolutionnaire. Clarmont dAlvrnia, p. 351-364.
i de la creaci de nous. Lexemple de la ciutat de Mil sha convertit
en el paradigma de la recerca histrica sobre la sociabilitat formal a
partir de les obres de Stefano Nutini
30
i Marco Meriggi: el primer obr
el foc demostrant com al darrere de la societ pubblica di istruzione
Milano hi havia lelit poltica governamental que intentava atraure els
illustrats milanesos perqu collaboressin en el bastiment dun consens
social capa de consolidar la Repblica Cisalpina. Deu anys desprs,
Nutini
31
tornaria a afrontar la seva recerca interrogant-se sobre quines
eren les categories professionals que participaren en aquella societat i
les compararia amb la gurdia nacional de la prpia ciutat, i va arribar
a la conclusi que existia un mateix patr social en qu conuen els
mateixos sectors censataris de poblaci.
32
Daltra banda, Meriggi
33
ha
escrit lobra de capalera de qualsevol investigaci sobre la sociabili-
tat formal durant el segle XIX, i si sacota la seva anlisi al Trienni
Republic aoren diferncies signicatives respecte a les precedents
formes de sociabilitat, i tamb entre elles, distingint-les per la seva
composici social, funcionament (reglaments, criteris daccs, entre
daltres) i objectius.
Paradoxalment, laugment de les recerques sobre el Trienni Liberal
en els darrers anys no ha repercutit en la millora del coneixement de
les xarxes de sociabilitat poltica sobre les quals se sostingueren les
anomenades genricament societats patritiques en lespai local, ni
tampoc sha avanat en una interpretaci ms complexa, que faci ms
comprensible les diferncies existents entre aquells nduls poltics que
teixiren la sociabilitat poltica del Trienni.
34
La historiograa sobre la
revoluci liberal no ha posat en dubte ni la denici ni lanlisi daque-
lles societats feta per Gil Novales ja fa ms de trenta anys. La seva
30. NUTINI, Stefano (1989): La societ di pubblica istruzione di Milano. Studi
Storici, fasc. 4, p. 891-916.
31. NUTINI, Stefano (1999): I soci dei club democratici milanesi nel Triennio:
status, professione, formazione. Societ e storia, nm. 85, p. 587-616.
32. dem, p. 615.
33. MERIGGI, Marco (1992): Milano borghese. Circoli ed lites nellOttocento. Mar-
silio. Vencia, p. 3-28.
34. GARCA LEN, Jos Mara (1989): Las sociedades patriticas gaditanas. Tro-
cadero, nm. 1, p. 199-208; GARCA LEN, Jos Mara (1990): Educacin y enseanza
en Cdiz durante el Trienio Constitucional (1820-1823). Trocadero, nm. 2, p. 251-262;
GONZLEZ GARCA, scar (2006): De las sociedades econmicas de Amigos del Pas a
las Sociedades patriticas: Len 1781-1823. Estudios Humansticos. Historia, nm. 5,
p. 239-261; ROCA VERNET, Jordi (2006): La sociabilidad del Trienio Liberal en Barcelona:
foros de educacin poltica y de adoctrinamiento constitucional. A: Marieta CANTOS
CASENAVE (ed.): Redes y espacios de opinin pblica. XII Encuentros de la Ilustracin al
Romanticismo, 1750-1850. Cdiz, Amrica y Europa ante la modernidad. Universidad de
Cdiz. Cadis, p. 481-494.
denici sarticul en tres aspectes: difusi i formaci dels ciutadans
en el correcte signicat de la Constituci, vertebraci duna opini
entre els ciutadans sobre els assumptes de la vida poltica espanyola,
i la vigilncia sobre els crrecs poltics electes o no per denunciar
qualsevol infracci de la Constituci. La seva interpretaci convertia
les societats en entitats collaboradores i a la vegada opositores als
rgans poltics representatius; collaboraren perqu recollien la voluntat
daquelles institucions de formar els ciutadans en matria poltica, i shi
oposaren, quan serigiren en intrprets de lopini pblica, atorgant-los
la capacitat de desautoritzar els rgans de representaci poltica i exer-
cint de contrapoder a partir de les opinions dun grup de ciutadans.
Lambivalncia daquesta interpretaci no li ha fet perdre adeptes i la
historiograa lha raticada investigaci rere investigaci, malgrat que
sovint els historiadors han tendit a resoldre lambigitat, considerant
les societats patritiques com una pea fonamental per a la defensa
del sistema poltic liberal.
35
Rere la denominaci de societats patritiques i la seva ambigua
denici, els historiadors han encabit tota mena de formes de sociabili-
tat poltica formal o regulada, sempre i quan sadeqessin a alguna de
les caracterstiques formulades en la seva denici. Lheterogenetat
de les entitats agrupades ha dilut les funcions especques de cadascuna
en un tot de lmits laxos. La recerca que el lector t entre les mans
sha ocupat de latapeda malla poltica que entrellaava els ciutadans
de Barcelona. Sha reconstrut a partir de les societats patritiques per
conixer qu hi passava, qui hi assistia, com els individus shi relacio-
naven, com shi gest el moviment liberal exaltat i si es project vers
els espais poltics institucionals. Loriginalitat daquest apropament rau
en lobservaci simultnia del collectiu i de lindividu, i en com aquest
particip en les xarxes poltiques a partir de les societats o tertlies
patritiques. La recerca sha centrat al voltant de lanlisi de la tertlia
patritica de Lacy, inaugurada el novembre de 1822, bastint-se des duna
doble vessant: duna banda, la conformaci duna identitat poltica de
grup cohesionant el moviment liberal exaltat i el liberalisme popular,
i de laltra, la progressiva inserci dels socis de la tertlia patritica
en les institucions liberals de la ciutat i la provncia.
Lobjectiu de la recerca s el desbrinar quina lgica poltica emer-
gia al darrere dels processos de renovaci electoral. El resultat esdev
clarivident: les xarxes poltiques, articulades al voltant de la Tertlia
Patritica de Lacy, protagonitzaren el procs de substituci de les au-
toritats liberals electes de la ciutat i provncia del darrer any i mig
del Trienni. Aquesta investigaci posa en relleu les delitats poltiques
basades en una dinmica relacional prpia que inu decisivament en
el sorgiment de les prctiques de la poltica liberal. La construcci de
les xarxes de socials capaces dintegrar un nombre signicatiu de ciu-
tadans en funci duns interessos poltics, incidint sobre lopini dels
sectors populars, facult la formaci de majories sucients per deter-
minar el rumb de les institucions liberals. Aquestes xarxes crearen unes
formes relacionals especques que deniren la identitat poltica
36
del
moviment liberal exaltat i la dels moderats. La lluita per la conquesta
del poder poltic polaritz aquelles xarxes bastint unes prctiques i un
discurs capaos de vertebrar el moviment liberal exaltat a travs de la
representaci de lexercici de la sobirania poltica.
Les societats patritiques, com el dret de petici, la llibertat de
premsa i els comicis electorals, foren concebudes tamb com un mitj
ms per conixer la voluntat dels ciutadans per, a diferncia dels altres,
les societats no estaven regulades ni controlades per cap rgan poltic
del sistema constitucional, i aix els don loportunitat derigir-se en
intrprets de lopini pblica
37
i de mantenir un estira-i-arronsa amb
les autoritats. Les tertlies patritiques a partir de lestiu de 1822
foren concebudes com espais de representaci poltica dels ciutadans,
amb la fora necessria per desautoritzar els rgans poltics electes,
articulant la seva oposici i preparant la seva substituci. El procs de
desprestigi de les autoritats liberals transform les tertlies en plata-
formes electorals que designaren quins eren els autntics representants
del poble que havien descollir-se com a noves autoritats liberals. Les
tertlies escenicaren lexercici de la sobirania popular; ara b, sempre
empraren els mecanismes establerts per la Constituci per procedir a
la renovaci de les autoritats liberals, regulant el ritme del procs re-
volucionari i evitant una radicalitzaci excessiva que deixs els rgans
de poder en mans del liberalisme radical o el popular.
Les tertlies patritiques es convertiren en assembles poltiques
on es representava permanentment lexercici de la sobirania dels ciu-
tadans, fet que provocava un apropament entre el moviment liberal
exaltat i el liberalisme popular. Les seves tribunes serviren als lders
del moviment exaltat per moderar les propostes procedents dels sectors
ms radicals i del liberalisme popular, amb la qual cosa la tertlia
es convertia en junta revolucionria representativa i moduladora de
36. GONZLEZ BERNARDO DE QUIRS, Pilar (2007): Civilidad y poltica en los orgenes
de la nacin argentina, sociabilidades en Buenos Aires 1829-1862. FCE. Buenos Aires.
37. MORANGE, Claude (2001): Opinin pblica: cara y cruz del concepto del primer
liberalismo espaol. A: Juan F. FUENTES i Llus ROURA: Sociabilidad y liberalismo en la
Espaa del siglo XIX. Homenaje a Alberto Gil Novales. Milenio Hispania. Lleida, p. 117-145.
les demandes dels sectors ms revolucionaris i populars. A les auto-
ritats liberals sovint no els qued cap altra alternativa que reconixer
les societats o tertlies patritiques com espais de poder on proced a
la negociaci poltica amb el moviment liberal exaltat que durant un
temps limitat aconsegu representar el liberalisme popular barcelon.
Els lders del moviment liberal exaltat convertiren la tertlia en lespai
de representaci poltica de la ciutat, identicant la seva voluntat amb
la del poble i arrogant-se la legitimitat per pressionar les autoritats.
Les societats patritiques naixeren com espais de formaci po-
ltica, es consolidaren com a artfexs de lopini pblica, alertaren
les autoritats sobre les infraccions de la Constituci i esdevingueren
rgans de conducci del procs revolucionari, s a dir, juntes que tant
serigien com a formes de control i fre de la revoluci, com conduen
i organitzaven els impulsos revolucionaris. Les juntes revolucionries
foren espais de negociaci de la revoluci on els autodesignats repre-
sentants dels revoltats legitimaven lelecci de les noves autoritats tot
i cenyir-se als tempos de la Constituci. Serigien en un mecanisme
tradicional per canalitzar lmpetu potencialment revolucionari de les
demandes dels sectors ms populars. De tant en tant, les juntes tamb
es formaven quan les autoritats poltiques i militars volien controlar i
frenar una insurrecci que atemptava contra elles en lmbit local, i
recorrien als lders tradicionals del mn popular per establir canals de
negociaci amb els revoltats. Aquestes juntes esdevenien un altre cop
espais no reglats per la legislaci, que concentraven les autoritats per
fer front a les accions populars que eren percebudes com una amenaa.
Societat Patritica Barcinonense dels Bons Amics
La historiograa sha apropiat acrticament del doble origen de
les societats patritiques enunciat per Gil Novales. Duna banda, les
vinculava a les tertlies dels cafs, i de laltra, a les societats econmi-
ques damics del pas, sorgides durant la segona meitat del segle XVIII.
Les societats econmiques damics del pas eren institucions culturals
que promovien les idees econmiques, poltiques i culturals prpies
del despotisme illustrat i els seus membres es dedicaven a proposar
mesures a partir destudis per millorar la productivitat econmica del
seu entorn. Havien sorgit amb el consentiment de les autoritats, que
al cap dun temps les incentivaren i les societats sestengueren arreu
del territori. Els membres daquelles societats eren, fonamentalment,
nobles, eclesistics, administradors o industrials, i en quedaven al mar-
ge els agremiats i els sectors populars. El funcionament i lorganitza-
ci de les societats econmiques sassemblaven fora a les acadmies
illustrades, com demostren les recerques de Gonzalo Anes,
38
Ernest
Lluch
39
i Jean-Pierre Amalric.
40
Els cafs eren tota una altra cosa: all
lespontanetat i la vehemncia regnaven amb lajuda del menjar, les
begudes excitants i les alcohliques, i el joc; i els debats hi esdevenien
discussions i les opinions pura xerrameca. Eren espais oberts a totes
les elits benestants de la societat, i els preus i les bones maneres
letiqueta barraven lentrada dels sectors populars perpetuant la
segregaci social. De la histria dels cafs durant el trnsit del se-
gle XVIII al XIX, poca cosa sen sap, ja que noms historiadors com
Paco Villar,
41
Fernndez Sebastin,
42
Mara Virtudes Narvez Alba
43

o Mara ngeles Prez Samper,
44
nhan incrementat el coneixement.
El cafs foren espais de llibertat que trencaren amb el carcter soci-
alment hermtic i promiscu de la societat estamental i, en paraules
de Fuentes Aragons, anticipa y prepara el triunfo de la burguesa,
su papel ser particularmente decisivo en la creacin de una moderna
opinin pblica, entendida como libre intercambio de ideas.
45
Les
societats patritiques gestades als cafs en res devien assemblar-se a
les nascudes de la reforma de les societats econmiques, o que shi
emmirallaven: on i qui conceb les societats patritiques, en determin
el funcionament i el tarann.
La societat patritica barcelonina fou constituda a nals de mar
de 1820 i celebr la seva sessi inaugural al convent dels frares mer-
cedaris.
46
El 7 dabril de 1820 la premsa reprodu la notcia sobre la
iniciativa duns ciutadans de crear una sociedad de benecencia y
vigilancia constitucional per auxiliar els ms pobres i defensar-los de
38. ANES LVAREZ, Gonzalo (1975): El Antiguo Rgimen los Borbones. Alfaguara.
Madrid; ANES LVAREZ, Gonzalo (1994): El siglo de las luces. Alianza. Madrid.
39. LLUCH, ERNEST (1976).
40. AMALRIC, Jean-Pierre; DOMERGUE, Lucien (2000): La Espaa de la Ilustracin
(1700-1833). Crtica. Barcelona. 1a edici 1985, p. 121-125.
41. VILLAR, Paco (2008): La ciutat dels cafs. Barcelona 1750-1880. La Campana.
Ajuntament de Barcelona. Barcelona.
42. FERNNDEZ SEBASTIN, Javier (1995): Los primeros cafs en Espaa (1758-1808):
nueva sociabilidad urbana y lugares pblicos de afrancesamiento. A: Jean-Ren AYMES
i Javier FERNNDEZ SEBASTIN: La imagen de Francia en Espaa (1808-1850). Universidad
del Pas Vasco. Bilbao, p. 65-82.
43. NARVEZ ALBA, Mara Virtudes (2006): El caf gaditano en la poca de las
Cortes. A: Marieta CANTOS CASENAVE (ed.): Redes y espacios de opinin pblica. XII En-
cuentros de la Ilustracin al Romanticismo 1750-1850, Cdiz, Amrica y Europa ante la
modernidad. Universidad de Cdiz. Cadis, p. 207-215.
44. PREZ SAMPER, Mara de los ngeles (2001): Espacios y prcticas de socia-
bilidad en el siglo XVIII: tertulias, refrescos y cafs de Barcelona. Cuadernos de Historia
Moderna, nm. 26, p. 11-55.
45. FUENTES, Juan Francisco (2001), p. 209.
qualsevol abs que sels perpetrs infringint la legalitat constitucional.
47

Aquella iniciativa sort de la societat patritica barcelonina en un mo-
ment en qu abocava tots els seus esforos a denunciar els abusos i les
infraccions de la Constituci de 1812. Quinze dies desprs, la societat
organitz dues sessions extraordinries: la del 22 dabril per debatre
quina era la rebuda que shavia de donar a lanomenat trador de la
conspiraci del Palmar, el comte de la Bisbal Enrique ODonnell, i
dos dies desprs va dirimir al voltant de la possibilitat de realitzar una
exposici que recolls les seves crtiques a la conducta dODonnell i
adrear-la a les autoritats, incloent-hi les signatures dels socis.
48
Lany segent el 1821, el frare mexic Luis Gonzaga Oronoz
escrigu que la Sociedad Patritica Barcinonense de los Buenos Amigos
shavia inaugurat el 2 de maig de 1820; potser era una altra societat o
b simplement el frare escoll aquella data per solemnitzar la fundaci
de la societat, fent-la coincidir amb laixecament del poble madrileny
contra les tropes napoleniques, el 2 de maig de 1808, erigit en la
primera festa cvica i nacional.
49
Els dies 3, 4 i 5 de maig, la societat
organitz conjuntament amb les autoritats municipals, la Reial Acad-
mia de Bones Lletres
50
i el Departament Nacional dArtilleria,
51
diversos
actes de reconeixement i commemoraci als companys de Luis Lacy
que participaren en el fallit pronunciament de la primavera de 1817:
Juan Ulzurrum, Cayetano Rebello, Francisco Daz Morales i Baltasar
Rodado. Tots ells havien retornat a la ciutat desprs del seu captiveri
a Cartagena, on els enviaren la matinada del 6 mar de 1820.
Quan els liberals reexionaven, desprs de la victria de la revo-
luci, sobre les societats, no les destriaven del procs revolucionari i
armaven que se instalaron en los das en que el pueblo en el lleno
ejercicio de su poder estipulaba el pacto social; una porcin de actos
positivos las aprobaron; slo un voto se ha publicado en su contra; el
Gobierno elegido por aclamacin en esta ciudad se puso en relacin
con ellas; admiti las diputaciones que se le mandaron; y todos los
das tratan con sus comisiones. He aqu las mejores pruebas de su
47. Diario Constitucional de Barcelona, nm. 26, 7 dabril de 1820, p. 110.
48. Suplemento al Diario Constitucional de Barcelona, 25 dabril de 1820, p. 2.
49. BUTRN PRIDA, Gonzalo (2001): Fiesta y Revolucin. Las celebraciones pol-
ticas en el Cdiz Liberal (1812-37). A: Alberto GIL NOVALES (ed.): La Revolucin liberal
(Congreso sobre la Revolucin Liberal espaola en su diversidad peninsular (e insular) y
americana). Orto, Madrid, p. 159-177. YAMAMICHI, Yoshiko (2002a): Fiestas y celebracio-
nes cvico-religiosas en la Barcelona Constitucional (1820-3). Espacio, Tiempo y Forma,
Serie V, Historia Contempornea, nm. 15, p. 123-156.
50. AHCB. Ajuntament borbnic. Acords. Barcelona, 3 de maig de 1820.
51. GIL NOVALES, Alberto (1975), p. 246, nota 6.
legitimidad.
52
Aquestes paraules reforaven la identicaci de la so-
cietat patritica amb les juntes, integrant-les en el moviment juntista
i convertint-les en una pea ms de lengranatge de la revoluci. Una
vegada havia triomfat el pronunciament, les societats patritiques es-
devingueren centres de formaci dels ciutadans en lart de la poltica,
perqu somos legisladores de nosotros mismos, sean estas materias
objeto de las reuniones, as como las devotas cientcas gremiales y
otras.
53
El sistema constitucional incentiv els ciutadans a participar-hi
i, per fer-ho, havien de conixer quins eren els seus drets i deures i
com podien exercir-los per intervenir en la poltica. Els liberals ator-
garen a les societats patritiques la funci de fomentar lexercici de
la poltica i laprenentatge dels drets i deures del ciutad, alhora que
els assistents adquirien la conscincia de com podien defensar-los. El
sistema poltic liberal necessitava duna base social de ciutadans que
participessin en el sistema per poder-lo consolidar.
El maig de 1820, la premsa de Barcelona i la darreu dEspanya
debatien vehementment sobre la necessitat de dissoldre les societats
patritiques, i leix de la discussi era si la revoluci ja estava prou
consolidada o si encara no, i si eren primordials les funcions que shi
desenvolupaven: consolidar la opinin, y por ella el sistema consti-
tucional, estar dems en un tiempo en que aquella no ha adquirido
toda su ilustracin y fuerza.
54
Un dels herois del pronunciament de
1820, Evaristo San Miguel simmisc en el debat i puntualitz que
lexistncia de les societats podia ajudar: a ilustrar, a aclarar, a dirigir
la conducta del gobierno en materias que pueden extraviarle por no
consultar debida y detenidamente la opinin del pueblo, i desprs
afeg que les juntes, tal com anomenava les societats, eren una pea
inherent i fonamental per bastir el sistema poltic, armant que las
juntas patriticas y populares son casi de esencia en los gobiernos
libres, y como sus consecuencias naturales. Los hombres se ocupan
entonces de la causa pblica. Acabava larticle exaltant la conducta
dels ciutadans que debatien sobre la poltica i la Constituci de 1812,
perqu fent-ho consolidaven el sistema poltic.
55
52. Semanario Nacional, Poltico y Cientco (1820). Vol. II, nm. 1, p. 22; ARNABAT
MATA, Ramon (2001), p. 132.
53. Semanario Nacional, Poltico y Cientco (1820). Vol. II, nm. 1, p. 23.
54. Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 54, 5 de maig
de 1820, p. 4. Article signat per El patriota S. V.
55. Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 85, 5 de juny
de 1820, p. 2-4.
Durant aquells mesos, els liberals no escatimaren esforos per
vncer la batalla dialctica sobre les societats patritiques. Lobra de
Jeremy Bentham les legitim en presentar-les com un mitj per coni-
xer lopini dels ciutadans, evitant qualsevol acci contestatria contra
el sistema poltic. Les societats preservaven el sistema i no incitaven
a rebellar-shi: Lejos de ser una causa eciente de insurreccin con-
ceptu las asociaciones como uno de los medios ms poderosos para
precaver esta desgracia.
56
Els liberals espanyols feren seva la petici
de Bentham en la qual exigia un reglament estricte que reguls el
funcionament de les societats, coartant qualsevol deriva tumulturia i
aconseguint conciliar la formaci dels ciutadans, dissipar els possibles
errors del Govern escoltant les opinions del poble i garantir unes dosis
de llibertat que nevitessin els excessos i abusos.
57
Conixer lopini dels ciutadans era leix sobre el qual girava el
sistema constitucional; per tant, els diputats representants de la na-
ci havien de preocupar-se de donar els mecanismes sucients per-
qu els ciutadans poguessin expressar les seves opinions, garantint la
preservaci del sistema. Com quedava pals en un article adreat als
diputats: vosotros que conocis que donde hay una libertad moderada
de hablar y escribir, hay una opinin pblica, una voluntad general, una
representacin moral, una soberana popular, una garanta contra el
despotismo, y que nada de esto existe donde est prohibida la expresin
del pensamiento.
58
La llibertat dexpressi, si es redua a la impremta,
donats els baixos nivells dalfabetitzaci, no garantiria la creaci de la
base social que demandava el sistema. Les societats patritiques, en la
mesura que empraven loralitat discursiva, serigien en essencials per
instruir els ciutadans i assegurar la supervivncia poltica del rgim libe-
ral. Quan sinici la revoluci, aquelles societats eren espais de formaci
poltica, ms que de llibertat, que legitimaven i fonamentaven el sistema:
Son innumerables los que no entienden lo que leen y oyen las
reexiones del que explica y caen en la razn. (...) La imprenta
produce y conrma todo pensamiento til; y las sociedades lo
explican y generalizan con rapidez. (...) La imprenta ofrece a los
sabios sostener el extremo que ms le convenga, y en las sociedades
patriticas se presenta el cotejo de las opiniones encontradas.
59
de 1820, p. 1.
juny de 1820, p. 1-2.
Aquella polmica que omplia les pgines dels diaris no era in-
transcendent, al darrere hi havia les tensions que assolaven la ciutat.
El clima poltic estava enrarit i les autoritats vivien amb por qualsevol
concentraci de ciutadans. La nit del 19 de maig fou convocada una
junta extraordinria en la qual el cap poltic, Josep de Castellar, reu-
nia les autoritats i encadenava els intents de sublevaci militar amb
lanunci de la sessi extraordinria dall que ell anomenava junta, per
que noms era la reuni de la societat patritica barcelonina.
60
Quatre
dies desprs, aquella junta provisional rebia la resposta del president
de la societat barcelonina, Luis Gonzaga Oronoz, en la qual maldava
per desfer lembolic del capit general i del cap poltic. En el comuni-
cat, el president de la societat esclaria que la junta extraordinria de
la societat mai tingu la intenci de turbar la tranquilidad pblica
alegando otras razones en su defensa.
61
Malgrat les allegacions del
president, la Junta de Censura ja li havia obert una causa arran de
la denncia de les autoritats, que consideraven que la convocatria
duna sessi extraordinria de la societat patritica reobria el procs
revolucionari, equiparant, una vegada ms, la reuni de la societat amb
el procediment liberal de la formaci de les juntes revolucionries,
i consegentment, segons el seu parer, aquella convocatria portava
implcita els desordres i la destituci de les principals autoritats.
El 24 de maig de 1820, encara no una setmana desprs de la
reuni extraordinria de les autoritats, Daz Morales era embarcat cap
a Valncia per ordre del capit general
62
i Luis Gonzaga Oronoz in-
gressava a la pres, on noms sestaria sis dies,
63
fet que provoc que
els membres de la societat haguessin de traslladar les seves reunions
al caf de la Font.
64
Quin era el perqu de tot aquell enrenou? Daz
Morales havia informat a Luis Gonzaga Oronoz sobre les irregularitats
que shavien coms en el partit judicial de Tortosa durant les eleccions
parroquials, i el president de la societat havia respost convocant una
reuni extraordinria de la societat per denunciar aquella manifesta in-
fracci de la Constituci. Quatre setmanes desprs del seu alliberament,
Luis Gonzaga Oronoz persistia en la seva vehement defensa de la reuni
extraordinria de la societat, desmentint les acusacions llanades sobre
60. ADB. Ll. 62, exp. 1, p. 133.
61. Ibdem.
62. dem, p. 134.
64. Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 78, 29 de maig
de 1820, p. 4: En el de la fuente o sea reunin patritica se sigue predicando. Los
curiosos asoman la cabeza y ren, los panzistas pasan y murmuran.
ell i Daz Morales.
65
La seva causa oberta es perllong durant mesos
i nalment la Junta de Censura la desestim, cosa que lacusat va fer
pblica immediatament el 13 de setembre de 1820
66
emfasitzant la
injustcia daquella persecuci i reivindicant el seu honor i patriotisme.
67
La societat patritica barcelonina reprengu les seves activitats
el 12 de juny de 1820, impulsant una comissi que havia de recollir
els donatius per als damnicats de la febre groga que assotava lilla de
Mallorca. Parallelament, la premsa encara estirava el l de la polmica
sobre les funcions i lorganitzaci de les societats patritiques. El Diario
de Barcelona reprodua un article del diari madrileny Miscelnea de
Comercio, Artes y Literatura, en el qual les atacava virulentament: La
suposicin de que todas las sociedades del reino podran confederarse
para proclamar mximas contrarias al bien de la patria es tan inad-
misible, como ridculo el temor que de resultas de ella se concibiese;
y esto a pesar de los ejemplos que puedan alegarse de Francia.
68

Aix no obstant, aquella suposici deixava de ser desgavellada quan
un mes desprs la societat patritica de Tudela es posava en contacte
amb daltres societats de la Pennsula, entre elles la de Barcelona, per
incitar-les a acceptar una organitzaci confederada de totes les societats
patritiques de la naci, i propone que se elija como centro de la so-
ciedad mejor organizada de la Corte: muchas se han conformado ya.
69
El propsit destablir uns lligams entre les societats i desco-
llir-ne una que exercs de centre poltic podia interpretar-se a partir
de lexperincia de la Revoluci Francesa com feien els seus detrac-
tors, per tamb podia ser explicable aprofundint en el parallelisme
amb el moviment juntista. El procediment revolucionari dirigit per
les juntes requeria que, mentre sinstituen les juntes arreu de la Pe-
nnsula, una delles organitzs i liders el moviment constituint-se en
Junta Suprema Central. Al darrere daquella petici liderada per la
societat patritica dOviedo i popularitzada per la de Tudela, aorava
la inuncia del procediment juntista i no pas lemmirallament en les
prctiques organitzatives del club dels jacobins. La demanda no reei-
x, per les societats patritiques no desistiren en la seva voluntat de
comunicar-se entre elles, ja que era un dels seus trets distintius com
juny de 1820.
68. Diario de Barcelona, nm. 156, 11 de juny de 1820, p. 1423.
de 1820, p. 2-3.
queda pals en el reglament de la societat patritica de Saragossa: se
pondr en correspondencia con las dems que ya se han establecido
en la Corte y en varias provincias de la Pennsula, para comunicarse
mutuamente sus luces y conocimientos.
70
La prctica dadrear-se a la
resta de societats homnimes es remuntava a les societats econmiques
damics del pas, que teixiren una xarxa de relaci entre elles amb la
nalitat de compartir coneixements i millorar la seva incidncia en les
problemtiques socioeconmiqes dels seus territoris ms propers. Les
societats patritiques havien heretat la imbricaci territorial de les so-
cietats econmiques i linstint dorganitzar-se des dun centre neurlgic
provenia de lexperincia del moviment juntista.
El ciutad Francesc Rall un dels liberals ms actius pro-
nunci un discurs a la societat barcelonina, el 28 de juny de 1820, en
el qual reconeixia haver collaborat amb els francesos durant locupa-
ci. Els barcelonins i la societat patritica al capdavant impulsaren
una iniciativa que cercava el perd i la reconciliaci entre patriotes i
afrancesats.
71
A Barcelona, el debat sobre els collaboracionistes amb el
rgim napolenic sestirava des de nals de maig; no en va, la capital
catalana fou la ciutat espanyola que ms temps rest en mans de les
tropes de Napole. La Miscelnea Liberal, peridic barcelon portaveu
del mn radical i popular, critic la reconciliaci i senfront amb el
Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, que respongu
als seus atacs recordant als ms arrauxats liberals que si havien po-
gut llegir les obres de Rousseau, Burlamaqui o Wattel era perqu els
afrancesats les havien donat a conixer.
72
El liberalisme radical, abrandat i popular que reectia la Mis-
celnea Liberal no tenia ress a la societat patritica barcelonina, ans al
contrari, com palesa el discurs dun dels seus socis en el qual alertava
sobre la presncia dagitadors que entre les seves lectures tenien varios
libros antiguos y modernos, y sin pararse en el conocimiento de las
naciones, y de las pocas, quisieran que la Espaa se gobernase como
las repblicas Griega y Romana: no creen que puede haber patria sin
tributos, sin censores, sin sangre, y sin una rgida igualdad de fortunas,
y en los destinos.
73
Amb aquells discursos, la societat patritica bar-
70. ADB. Ll. 58, exp. 2 Reglamento formado por la sociedad patritica de la
ciudad de Zaragoza, aprobado en las sesiones celebradas en los das catorce y quince de
abril. En la Imprenta de Andres Sebastian. Zaragoza. 1820, p. 3.
de 1820, p. 2-3.
73. GIL NOVALES, Alberto (1975), p. 252-253: Discurso sobre la precaucin que se
debe tener para evitar las intrigas de los opuestos al sistema constitucional. Ledo en la
celonina mostrava a les seves homnimes darreu del territori nacional
un tarann reconciliador, moderat i allunyat del liberalisme popular
ms tenament transgressor.
La societat barcelonina no trig gens a aprovar en la sessi or-
dinria de 15 de maig de 1820 el seu reglament, deutor de ben se-
gur del de la societat patritica de Saragossa que nhavia enviat un
exemplar a la Junta Superior de Catalunya el 20 dabril de 1820.
74
La
reglamentaci de les societats patritiques era inherent a la seva na-
turalesa com expressaven els liberals, arrogant-se la frmula poltica
traada per Bentham, i esdevenia tota una declaraci dintencions
quan emfasitzava la seva capacitat de control sobre el Govern sense
exaltacions, sin com un un observatorio prudente y discreto, en que
el y justamente sean examinadas por hombres cuyo inters est nti-
mamente unido al de sus conciudadanos, que es lo que propiamente
forma el espritu pblico.
75
La societat patritica aragonesa posava al
capdamunt dels seus objectius la restauraci i difusi de la Constituci,
i acotava la discussi de qualsevol assumpte a la seva vinculaci amb
el codi gadit.
76
El reglament establia quins eren aquells qui havien de
concrrer a les sessions de la societat, prioritzant militars, homes de
lletres, membres de lAdministraci bsicament relacionats amb la
hisenda pblica i els ciudadanos de todas clases que havien destacat
per la seva actitud den que shavia proclamat la Constituci a Sara-
gossa.
77
El capit general, el cap poltic, i alguns dels membres de la
Junta Provisional de Catalunya formaren part de la societat patritica
barcelonina i s ms que probable que traslladessin el reglament de la
societat aragonesa als altres membres de la de Barcelona.
El funcionament de la societat patritica barcelonina sha recons-
trut de manera indirecta en no poder localitzar-se cap exemplar del
seu reglament. La societat tenia una manera de fer que lassimilava a
lacadmia illustrada, on lespontanetat i les discussions vehements
eren absolutament inapropiades, i lapropament a la poltica se solem-
nitzava pomposament, tractant-la com una disciplina cientca. Shi
distingia entre els socis i els oients: noms els primers tenien dret a
pujar a la tribuna i, quan ho feien, havien de presentar prviament
les seves memries als secretaris perqu les aprovessin abans de ser
Sociedad Patritica Barcelona, en la sesin del 17 de julio de 1820. Por el ciudadano
socio G. de la P., Barcelona, 1820. (Discurso reproducido en el Peridico de la Sociedad
Patritica Constitucional de Murcia), p. 14-15.
74. ADB. Ll. 58, exp. 2.
75. ADB. Ll. 58, exp. 2, Reglamento formado por la sociedad, p. 2.
76. ADB. Ll. 58, exp. 2, Reglamento formado por la sociedad, p. 3-4.
77. ADB. Ll. 58, exp. 2, Reglamento formado por la sociedad, p. 7.
llegides. No barraven lentrada a ning, tot i que noms hi tenien un
cert protagonisme els socis que pagaven les seves quotes, i laforament
era limitat. A la societat patritica, imperava el llenguatge de la cin-
cia poltica, les maneres acadmiques i les formes illustrades mentre
que lexcs burgs, la vehemncia popular i lemoci revolucionria
impregnaven la poltica als cafs i als bivacs o seus de la MNV. El
peridic Semanario Nacional, Poltico y Cientco de Barcelona recollia
en un article aquests procediments
78
i tamb exposava les prevencions
amb les quals shavien descoltar i llegir les proposicions que es feien
a les societats patritiques. Els diputats a Corts no podien deixar-se
endur i posar per davant la voluntat i les opinions dun grup dhomes
a la de tota la naci. La negativa a assistir-hi als diputats si lendem
volien asseures a la bancada del Congrs feia evident el temor ms
recurrent del liberalisme moderat. Totes les seves prctiques havien
dallunyar-se de les que havien dut a terme els clubs poltics durant el
procs revolucionari francs, condicionant la poltica de lAssamblea
Nacional i de la Convenci franceses. La por que una societat patri-
tica condicions lhemicicle on els representants de la naci legislaven
procurant establir la voluntat general fou evident en tots els reglaments
daquelles societats:
Los miembros del poder legislativo que por las discusiones de
todas las sociedades de la pennsula, y por los escritos de otra
mano que de las mismas sociedades, cotejarn el espritu pblico,
y observarn si en la Corte se respira de igual modo. Bajo este
pie la sociedad patritica de la Corte tampoco puede tiranizar la
opinin pblica; y el Diputado que no fuere bastante para resistir
a la opinin de dos o trescientos hombres teniendo a su favor el
voto de las provincias, no es digno de este destino.
79
Barcelona quedava lluny de les Corts, per la xarxa de contactes
entre les societats podia temptar-les dorganitzar-se i exercir una pressi
sobre els diputats de la naci que alters el funcionament dels rgans
poltics. La societat vigilava les autoritats per denunciar qualsevol in-
fracci de la Constituci i el reglament havia dacotar-la per evitar que
fos seduda per la fascinaci del poder i intents assaltar-lo.
Durant la calitja estival de 1820, la societat patritica barceloni-
na es trasllad al capdamunt de la Rambla, al collegi dels carmelites
calats, des don emprengu diverses accions: la primera fou establir
78. Semanario Nacional, Poltico y Cientco (1820). Vol. II, nm. 2. Observaciones
sobre el discurso inserto en el diario del 28 del abril, por el ciudadano A. C. A Siguen las
Observaciones, p. 25-37.
79. Ibdem.
una comissi formada pels socis Antoni Valls, Francesc Rall, Miguel
Garca de la Madrid i Josep Antoni Grassot, encarregada de defensar
davant la Junta de Censura lobra Projet dune constitution religieuse,
publicada el 1819 per lafrancesat Juan Antonio Llorente.
80
La segona
acci signic fer seva la petici, reiterada permanentment pels barce-
lonins, denderrocar la Ciutadella, i enviaren una exposici a les Corts
allegant que siendo la parte de la forticacin de la Ciudadela y de
la Atarazana que mira a la ciudad un signo ominoso de vasallaje para
los catalanes, sin dar mayor seguridad a la poblacin, impidiendo la
comunicacin directa con el puerto, diesen orden las Cortes para der-
ribar inmediatamente dichas forticaciones, mandando fabricar casas
en su lugar que hermoseasen la ciudad.
81
La tercera fou una nova
petici dirigida a les Corts, perqu sancionessin un decret que protegs
les societats patritiques de les acusacions malintencionades,
82
i la dar-
rera de les actuacions era la de publicar el peridic Semanario Popular
de la Sociedad Patritica,
83
del qual no sha conservat cap exemplar.
Lefervescncia poltica de la societat patritica arrib al seu zenit a
nals dagost de 1820.
Amb la tardor, decaigu la seva activitat i torn a veures impli-
cada en una de les polmiques que sestenia per la ciutat arran de la
formaci del quart batall de la MNV de Barcelona. La societat re-
cuper el protagonisme a mitjan octubre, quan es trasllad a la casa
del nmero tres de la plaa de la Vernica on el dia 16 sinaugur
la ctedra dIdeologia i Dret Natural a crrec de Miguel Garca de la
Madrid. Tres dies desprs, la societat feia pblica, a travs del Diario
Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, lexposici adreada
a les Corts signada pel catedrtic Garca de la Madrid en la qual
reclamava la supervivncia de les societats patritiques, fent-se ress de
les notcies procedents de Madrid en les quals es deixava prou clar que
els diputats eren a punt daprovar una llei que restringiria el funciona-
ment de les societats ns a provocar-ne la desaparici. La representaci
dirigida a les Corts argumentava la viabilitat de les societats patritiques
basant-se en la seva capacitat de formaci dels futurs representants de
la naci, dels ciutadans en general a travs de les ctedres de Dret P-
blic i dIdeologia, el desenvolupament dactivitats que noms pretenien
82. AHCD. Papeles Reservados de Fernando VII. Leg. 53, fol. 57, Defensa de
la societat patritica feta per la societat de Barcelona, Barcelona, 29 dagost de 1820.
de 1820, p. 4; vegeu tamb GIL NOVALES, Alberto (1975), p. 1039.
consolidar el sistema poltic de la mateixa manera com les societats
econmiques damics del pas volien estimular leconomia, i acabava
preguntant-se si las cortes permiten las sociedades econmico-polticas
para el fomento de la agricultura, industria y comercio dejar de ser
mayor la necesidad de e las Patriticas que adems de aquellos objetos
tienen el de la consolidacin del sistema representativo?
84
Els socis preveien el pitjor i lobertura de la ctedra era el subter-
fugi per intentar donar una ptina encara ms acadmica a la societat
patritica barcelonina i assegurar-ne la supervivncia. Les Corts sancio-
naren la llei que condemn a la desaparici les societats patritiques el
21 doctubre 1820, i el rei la promulg el 8 de novembre segent. Amb
la imminent de la societat patritica barcelonina, els socis optaren
per fer-la sobreviure en el si de la MNV de Barcelona, raticant lesperit
revolucionari i transversal de la milcia. Tres socis foren comissionats
per la societat i transmeteren al consistori municipal la voluntat de
formar un nou batall. LAjuntament els va fer costat i tramet la seva
sollicitud a la Diputaci provincial catalana.
85
Noms sis dies desprs,
el 29 de novembre, lAjuntament nomen una comissi formada per
Antoni Satorras i Raimon Vedruna a la qual sencarreg lorganitzaci del
nou batall.
86
Mentrestant, Luis Gonzaga Oronoz exercia com a portaveu
de quaranta socis que anunciaven lobertura duna subscripci el 27 de
novembre de 1820 per oferir, el 8 de desembre, un banquet patritic
a la guarnici de la ciutat.
87
Dos dies desprs, les autoritats poltiques i
militars de Barcelona obligaven els quaranta ciutadans a fer-se enrere i
aix va comunicar-ho Luis Gonzaga Oronoz a la premsa.
88
Les autoritats municipals i militars de Barcelona coincidiren amb
la majoria dels socis que en aquelles circumstncies el soroll i les
demostracions pbliques no els afavorien; noms trencaren aquesta
premissa quan decidiren acomiadar al cap poltic Josep de Castellar,
que l1 de desembre marxava cap a Valncia, la seva nova destinaci.
Lestratgia poltica de la societat patritica barcelonina tingu un xit
relatiu i a comenaments de desembre, just desprs del trasllat del cap
84. Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, n. 219, 19 doctubre
de 1820, p. 3-4.
85. AHCB. Ajuntament borbnic. Acords. Barcelona, 29 de novembre de 1820,
p. 750-751.
86. AHCB. Ajuntament borbnic. Acords. Barcelona, 29 de novembre de 1820,
p. 767-768.
87. Diario de Barcelona, nm. 335, 29 de novembre de 1820, p. 3593-3594.
88. Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 264, 3 de de-
sembre de 1820, p. 4.
poltic, la Diputaci aprov la creaci del nou batall, al qual rpida-
ment sallistaren cinc-cents ciutadans.
89
El 6 de desembre de 1820, Eulogio de Cuenca, militar i comis-
sari de guerra honorari, opt per temptejar una altra via i dirig a
lAjuntament el reglament duna nova societat patritica barcelonina.
90

La nova societat coexist durant quinze dies amb la Barcinonense de
los Buenos Amigos, que estava afectada per la Llei de 21 doctubre de
1820 i per tant era a punt de desaparixer. LAjuntament acord, el 18
de desembre de 1820, fer efectiu el decret rebut quatre dies abans:
para que cesen desde luego las reuniones de individuos constituidos y
reglamentados por ellos mismos bajo el nombre de sociedades, confede-
raciones, Juntas patriticas o cualquier otro sin autoridad publica con
lo dems que expresa.
91
Les dues societats patritiques de Barcelona
sesvaren abans del Nadal de 1820 i els seus socis continuaren la seva
activitat des de lasil que els proporcionaren la milcia i els cafs. La
presncia i dissoluci de totes dues societats patritiques fou corrobo-
rada per la premsa liberal, justament un any desprs, quan els liberals
prenien el pols de la situaci poltica per establir una nova societat
patritica, i recordaven el tancament de les dues societats precedents,
que signic una verdadera prdida para el espritu pblico, que si
bien se ha conservado entre nosotros siempre ardiente, hubiera sido
entonces ms bien dirigido.
92
LA FI DE LES SOCIETATS PATRITIQUES
Les Corts aprovaren la Llei de les societats patritiques el 21
doctubre, desprs de gaireb dos mesos de debats. El detall de la
discussi parlamentria lha recollit Gil Novales en un dels captols
de la seva magna obra.
93
La sntesi dels arguments adduts en aquells
debats permet entendre com els diputats interpretaren el sentit de les
societats patritiques. Nicols Gareli, representant de Valncia, didees
moderades i un dels membres de la comissi de les Corts encarregada
de fer la llei per regular les societats patritiques, argia que les so-
90. AHCB. Ajuntament borbnic. Acords. Barcelona, 6 de desembre de 1820,
p. 801-802. En els acords del consistori municipal, dues pgines ms enll, es recull la
resposta dels alcaldes a una petici de la Sociedad Patritica Barcinonense de los Buenos
Amigos en la qual queda patent que es referien a dues societats diferents.
91. AHCB. Ajuntament borbnic. Acords. Barcelona, 18 de desembre de 1820,
p. 840.
desembre de 1821. p. 2.
cietats patritiques eren un artici poltic com les juntes provincials
o la guerrilla, que noms tenia ra de ser en situacions excepcionals o
revolucionries. Una vegada el monarca havia jurat la Constituci,
shavien de fer fonedisses perqu ni el propi codi constitucional en
contemplava lexistncia. Un altre dels membres daquella comissi,
Juan lvarez Guerra, afegia que les autntiques societats patritiques
eren les Corts, les diputacions provincials i els ajuntaments, i la con-
guraci duna xarxa de societats patritiques arreu del territori na-
cional legitimava una dualitat en lestructura de lEstat: duna banda,
les institucions poltiques constitucionalment establertes, i de laltra, les
societats patritiques legitimades per la seva prctica poltica diria.
La dualitat implicava la transferncia de representativitat poltica
a les societats patritiques i, per tant, les abocava a lenfrontament amb
les institucions emanades de la legalitat constitucional. Les societats
patritiques segons lvarez Guerra eren un mbit potencialment
revolucionari, un perill per a lestabilitat poltica de les institucions.
Tant Garelli com lvarez Guerra concebien aquelles societats com una
prolongaci de les juntes revolucionries. La comparaci amb els clubs
francesos i els meetings anglesos sarrosseg durant setmanes i sustent
lamenaa duna degeneraci revolucionria de les societats patritiques
que malejaren al seu gust els diputats ms moderats, quan evocaven la
brutalitat i la prctica poltica del terror durant la Revoluci Francesa.
Els qui defensaven les societats patritiques sallunyaven del pro-
cs revolucionari francs i enfortien els lligams amb estructures socials
precedents: germandats i confraries; i asseveraven, com Juan Romero
Alpuente,
94
que les societats patritiques eren espais de formaci poltica
per a tots aquells que no podien instruir-se a la universitat, principal-
ment, dones i artesans. Els diputats ms revolucionaris, els exaltats,
entenien les societats patritiques com espais de formaci poltica de
tots aquells que havien dimpulsar el rgim liberal participant en el sis-
tema. Si la milcia defensava els avenos de la revoluci,
95
les societats
patritiques havien de forjar lopini pblica o esperit pblic segons
el llenguatge de lpoca, que esdevindria el motor de la revoluci,
portant-la tan lluny com els ciutadans volguessin. Tot i els esforos de
la minoria exaltada, la Llei de societats patritiques fou aprovada per
les Corts i sancionada pel monarca. Les disposicions de la llei eren tan
restrictives que, a nals daquell 1820, havien desaparegut la majoria
de societats patritiques del pas.
94. GIL NOVALES, Alberto (1989) (ed): Historia de la Revolucin espaola y otros
escritos de Juan Romero Alpuente. Centro de Estudios Constitucionales. Madrid.
95. PREZ GARZN, J. Sisinio (1978): Milicia Nacional burguesa. Prototipo madrileo.
CSIC. Instituto Jernimo Zurita. Madrid.
No shavia marcit encara lhivern quan, el 27 de febrer de 1821,
cent disset ciutadans signaven una petici adreada a les Corts dema-
nant la restituci de les societats patritiques. Els signataris percebi-
en les societats com a canals de regulaci de les passions populars,
i posaven lexemple del que havia ocorregut a Madrid el novembre i
desembre de 1820, quan alguns antics membres de les societats patri-
tiques les restauraren per tal de preservar lordre durant la crispaci
desencadenada arran de la dissoluci del Ejrcito de la Isla, comandat
per Rafael del Riego. Els liberals observaven la imbricaci daquelles
societats en la poltica ms popular, i la seva legitimitat es bast en
la capacitat de moderar lopini arrauxada i transmetre-la als rgans
poltics de poder. Tot plegat indua a creure que la prctica poltica
de les societats patritiques era una rememoraci permanent de la
conducci revolucionria feta per les juntes, donant veu als sectors
descontents amb les decisions poltiques de les institucions i afeblint
la virulncia de la mobilitzaci popular en la mesura que obrien una
via per a la negociaci poltica.
Les Corts donaren resposta als cent disset peticionaris que recla-
maven la restauraci de les societats constituint una comissi que Gil
Novales ha considerat que no trataba de dar una ley que sustituyese
a la de 1820, sino un reglamento que la completase, y que tuviese en
cuenta la experiencia posterior a la ley de 21 de octubre.
96
El projecte
de decret emanat del Govern top amb el monarca, el qual, desprs
de consultar-ho amb el Consell dEstat, no el sancion i el retorn de
nou a les Corts. El ministre de Governaci fou lencarregat dexpressar
lopini del rei, el qual associava els desordres pblics a la presncia
daquelles societats i assegurava que, tot i les garanties establertes per
la llei, no hi havia mitjans sucients per fer-les complir.
97
Una representaci signada per tres-cents ciutadans fou laval de
Quiroga per fer una nova petici a les Corts, per aquesta vegada les
pretensions eren menors: noms sollicitava ms claredat en els termes
i explicitar labast de la Llei de 21 doctubre per evitar les arbitrarietats
creixents dels caps poltics a les provncies. La petici fou desestimada
per la comissi de societats patritiques, que la retorn a les Corts al-
legant la de les seves funcions. Les iniciatives ciutadanes dirigides
a la Cambra de Diputats no assoliren cap resultat positiu i el Govern,
durant la legislatura extraordinria de 1821-1822, empeny les Corts
a comenar a debatre projectes de llei que restringien la llibertat dels
tres canals dexpressi poltica ciutadana: la llibertat dimpremta, el dret
97. GARCA LEN, Jos Mara (1999), p. 207.
de petici i les societats patritiques. Els dos primers foren aprovats
i el nal de la legislatura imped la sanci del darrer. Mentrestant,
els ciutadans, desencisats per la Llei de 21 doctubre i el fracs dels
intents de reformar-la, decidiren emprendre una altra via i aprotaren
totes les disposicions de la llei, que restringia les societats patritiques,
eixamplant totes les seves esquerdes legals.
La primavera de 1821 sexcitaren les passions i la virulncia dels
ciutadans de Barcelona. Aquella efervescncia poltica es transmet a
la premsa liberal quan reprodu lencs discurs que el ciutad Pessino
Butler havia pronunciat a la tertlia patritica de Saragossa, inaugu-
rada a mitjan abril de 1821. La seva arenga impellia els ciutadans a
denunciar els funcionaris corruptes que posaven pals a les rodes del
rgim liberal i arremetia contra els crtics amb la tertlia, dient-los
que, si b lobjectiu dels liberals congregats a la tertlia no era exercir
la violncia, si la situaci ho exigia no dubtarien a fer-ne s:
De este modo acallaremos a los miserables que culpan a las reu-
niones patriticas de exaltadas, diciendo que sus individuos solo
respiran sangre, destierros y venganza. Los infames nos temen, y por
lo mismo nos denigran. Los ciudadanos aqu reunidos, slo desean
paz, unin, felicidad: ved aqu sus votos; mas si para esto fuese
necesario sangre, sabran derramarla. Lo han evitado, lo evitarn.
98
La crispaci, les amenaces i el llenguatge de la violncia silenciada
assoliren el seu punt lgid a nals daquella primavera, quan encara
cuejaven els aldarulls viscuts a la Ciutat Comtal labril de 1821. Desprs,
de mica en mica, tot torn al seu lloc i la normalitat simpos. Aquell
agost, els redactors del Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de
Barcelona ometeren la cautela precedent i en el seu editorial plasma-
ren la voluntat dels ciutadans de fer saber a les autoritats que volien
seguir lexemple daltres ciutats espanyoles i establir una nova societat
patritica capa de regular i encaminar lopini pblica dels ciutadans
en la direcci del sentir del liberalisme revolucionari:
Es verdaderamente doloroso, y casi inexplicable el ver que la gran
Barcelona carezca de las inapreciables ventajas de una Sociedad
Patritica bien organizada y constituida, () esta falta es tanto
ms sensible, cuando las Sociedades de esta especie son el ms
rme apoyo de la libertad, y el ms seguro regulador del espritu
pblico, que sin ellas pudiera tal vez o descarriarse o exagerarse.
99
juny de 1821, p. 3-4.
de 1821, p. 2-3. Singat per Los redactores.
Sis dies desprs, l11 dagost de 1821, el mateix diari liberal feia
tota una declaraci dintencions a travs dun llarg article que insistia
en la necessitat dadaptar-se a la Llei de 21 doctubre de 1820 i cons-
tituir una nova societat patritica a Barcelona. La desaparici de les
societats havia comportat la formaci de faccions en el si del libera-
lisme augmentant la discrdia entre elles a travs de la proliferaci
de societats secretes. La recuperaci de les societats patritiques havia
dajudar a restituir la uni dels liberals, temperant lexaltaci poltica
i congurant una opini pblica menys polaritzada i enfrontada. Lar-
ticulista reiterava que els debats de les societats patritiques podrien
revertir en beneci de les Corts, si aquelles shi dirigien adreant-hi
propostes sempre a ttol de ciutadans individuals i no de corporaci.
Lescrit acabava amb la idonetat destablir noms una societat en cada
localitat, oberta a tothom i respectuosa amb totes les opinions, mentre
no desobessin la llei: branse pues estas sociedades: redzcanse a
una sola si es posible; dese una ancha puerta a la admisin: entre all
serviles, o sujetos conocidos por tales: no importa: las opiniones son
sagradas, mientras respeten las leyes, y no sean peligrosas a la pblica
salvacin: hblese con libertad, y con rmeza: la Nacin est segura
de su mayora inmensa en nmero y en luces, que es la que ha resta-
blecido la Constitucin, y la que ha de conservarla.
100
Per a aquells liberals, la societat patritica esdevingu una junta.
Aplegava la diversitat dopinions tamb les populars, les moderava
i les canalitzava cap a les institucions, i tamb com qualsevol junta
daquelles caracterstiques tenia inoculada la representativitat de la ciu-
tadania ms popular, atorgant-li la capacitat dencapalar un procs
revolucionari. A nals de juliol, shavia iniciat la gestaci de la inici-
ativa ciutadana per estrenar una nova societat patritica a Barcelona,
per de sobte, a mitjan agost, lepidmia de febre groga feia estralls a
la ciutat
101
i havia de suspendres aquella iniciativa.
Tertlia de Sant Andreu de Palomar
Quan els contagis proliferaren i la pudor de mort embriag els
sectors benestants de la ciutat, entre els quals hi havia algunes de les
autoritats liberals, la majoria ompl els bals i fug, per daltres, incls
de 1821, p. 2.
101. HOFFMANN, Len Franois (1964): La Peste a Barcelona, Publications du D-
partement de Languages Romanes de LUniversit de Princeton. Nova Jersey; LATOCHE,
Hyacinthe de i Louis-Franois LHRITIER (1966): Dernires Lettres de deux Amants de
Barcelona. Notes de L. F. Hoffmann. Pars; CARDONA, lvaro (2005): La salud pblica en
Espaa durante el Trienio Liberal. CSIC. Madrid.
el consistori municipal, romangueren en una Barcelona empestada. La
ciutat fou posada en quarantena i al pla sorganitz un cord sanitari
per impedir que ning pogus abandonar-la. Els de dins lluitaven per
sobreviure, mentre que els de fora sho miraven i els vigilaven. Les
torres de guaita del cord permetien la comunicaci entre ambds
costats del tancat i, quan lepidmia va remetre i el cord encara es
mantenia, les talaies esdevingueren territoris de conicte. Les dues
darreres setmanes de novembre, la premsa liberal que no havia inter-
romput la seva tirada relatava els enfrontaments que shavien produt
a la talaia de Sant Andreu de Palomar. La vigilncia daquella part del
cord estava en mans del regiment de cavalleria de Pava, i en dues
ocasions, el 30 doctubre
102
i l11 de novembre, la tropa muntada reb
ordres dendinsar-se a laltra banda del cord per perseguir els ciutadans
que els desaaven.
103
Les dues accions repressives de la cavalleria foren
novembre de 1821, p. 2-4.
novembre de 1821, p. 4.
Dilogo entre Feliu y Jaumet abitants en Barcelona, 1821.
(Biblioteca de Catalunya).
indiscriminades i molt violentes, i la premsa public les crtiques que
feien els testimonis que les havien presenciat:
No es igual la ley para todos? Este es pbulo que ha encendido el
fuego para algunas jarandillas que se han suscitado, no solamente
en el referido palenque, sino tambin en el de Sans. El ocial
comandante y sus compinches, que valindose de su arbitrariedad,
porqu ninguno les rechaza, obran de tan servil modo.
104
El paroxisme de la tensi poltica arrib quan la comissi de
les companyies del primer regiment de la MNV comunic al coronel
Costa, cap de tota la milcia de Barcelona des de feia pocs dies, que
es negaven a acatar les ordres del Govern. Els milicians comissionats
argumentaren que la milcia shavia fet crrec durant lepidmia de
funcions que no li pertocaven per tal de mantenir lordre pblic, i que
no estava disposada a cedir la seva autonomia i a observar les ordres
de la principal autoritat militar de la ciutat segons estipulava el nou
reglament aprovat pel Govern lagost de 1820 i que shavia convertit
en font de controvrsia des de la primavera de 1821. Els comissionats
prevenien les autoritats sobre els desordres que es produirien si simpo-
sava aquell decret, i els advertien que en cas daplicar-lo els milicians
es limitarien a fer el que estipulava el reglament i abandonarien les
funcions dordre pblic.
105
La setmana segent, Luis Gonzaga Oronoz, expresident de la soci-
etat barcinonense i milici del primer regiment, va fer avinent el front
com en el qual conuen lAjuntament i la milcia per oposar-se a la
Diputaci provincial, refugiada a Esparreguera, i als regiments militars
del cord sanitari, apellant a la uni dels de dins per combatre a la
tropa vigilant.
106
Els milicians donaren a conixer la correspondncia
que havien creuat amb el regiment dArag, custodi de la Ciutadella,
fent evident que les cartes dissipaven els rumors denfrontament i re-
fermaven la bona sintonia que existia entre aquells dos cossos.
107
A
laltre costat del cord sanitari, els temors anaven en augment.
A nals de novembre, Rafael del Riego, desprs dhaver estat
destitut de la Capitania General dArag i enviat al quarter de Castell
de Farfanya, havia comenat un nou periple, aquesta vegada per terres
novembre de 1821, p. 3.
desembre de 1821, p. 4.
desembre de 1821, p. 3-4.
catalanes. Lheroi del pronunciamiento de 1820 cercava recuperar el seu
poder poltic peregrinant duna banda a laltra ns que la seva popula-
ritat el catapults de nou al centre poltic del sistema constitucional.
La tardor de 1821, sort de Castell de Farfanya per anar a Lleida i all
agaf el cam que el portava cap a Reus segona ciutat de Catalunya
a lpoca esperant que saixequs la quarantena de la capital catala-
na.
108
Passaven les setmanes i els mesos, i de tant en tant sapropava
al cord sanitari temptat dendinsar-se a la ciutat. Antoni Canals, m
dreta del bar de Castellet a Barcelona, contava per carta al seu senyor,
resident a Madrid des del seu nomenament com a membre del Consell
dEstat, les anades i vingudes del general, mostrant-se perplex per una
actitud que noms podia portar ms maldecaps a la ciutat: se deca que
el mircoles quera entrar en la ciudad, pero creo que no puede lograr
el n que deseaba, que no es nada bueno, en n veremos en que pasar,
pues no ha hallado aplauso en la mayor parte de los milicianos, que
pretenda se le hiciese una entrada como la hicieron en otras partes.
109
Deu dies desprs, per tots els pobles del pla de Barcelona corrien
rumors sobre la connivncia del coronel Costa i Rafael del Riego; la
por dels qui havien fugit de la ciutat els alimentaven, ja que la uni
dambds cabdills populars i revolucionaris podia impulsar de nou la
revoluci. Les autoritats poltiques i militars, quan saberen que Riego
rondava pel voltant del cord sanitari, es decidiren a enviar-hi ms tropes
per evitar qualsevol possible temptaci dinsurrecci revolucionria, i
Canals li ho coment al bar: se dicen muchas cosas sobre Riego que
los patriotas y Costa lo quieren por General pero los dems cuerpos
no, que a este efecto se ha bajado el General en San Feliu con toda la
caballera.
110
Per noms la por de les autoritats podia unir tots dos
lders revolucionaris. Rafael del Riego volia exhibir el seu liberalisme
immaculat convertint-se en una gura poltica conciliadora que ajuds
a tancar les ferides obertes a Barcelona; per contra, Costa vivia el seu
moment lgid i no volia sotmetres a la voluntat del general, que noms
pensava a usar-lo de trampol poltic per tornar a Madrid.
La incertesa sobre lactuaci de Riego incrementava el temor del
nou cap poltic, Juan Manuel Munrriz, que facilit als militars lesta-
bliment de la primera tertlia patritica de Barcelona, per lhagueren
de constituir fora de la ciutat, a Sant Andreu de Palomar. La tertlia
108. GIL NOVALES, Alberto (1976): Rafael del Riego. La revolucin de 1820, da a
da. Tecnos. Madrid, p. 144-164.
109. APBC. Fons del bar de Castellet. Barcelona, 17 de novembre de 1821,
carta dAntoni Canals al bar de Castellet.
110. APBC. Fons del bar de Castellet. Barcelona, 1 de desembre de 1821, carta
dAntoni Canals al bar de Castellet.
respect escrupolosament la llei de societats patritiques i el dia de la
seva inauguraci concorregu el nou cap poltic in pectore encara no
havia pres possessi del crrec i promet als assistents la continutat
de la tertlia desprs que saixequs el cord i entressin a Barcelona,
armant que ser el primero a proteger estas reuniones, porqu estoy
convencido de la utilidad, que de ellas resulta a las libertades patrias; y
ruego permanezca establecida esta tertulia para trasladarse a Barcelona,
luego que las circunstancias lo permitan.
111
Aquella tertlia va nixer
enmig de les picabaralles entre els milicians i els regiments del cord
sanitari, i precisament els militars de la talaia de Sant Andreu foren els
que lencapalaren. La tensi i la necessitat dunir-se, per imposar-se en
el seu retorn a Barcelona, foren el motor dels militars que instituren la
tertlia patritica. En aquell nou espai shavia descenicar la cohesi
entre els militars i la unitat amb les autoritats provincials. La tertlia
patritica era una mplia junta dautoritats que anhelava projectar el
seu poder sobre la Ciutat Comtal.
La viglia de Nadal saixec el cord sanitari i dos dies desprs el
cnsol del Regne de Sardenya a Barcelona, Antonio Bresciano, dirig una
carta a lambaixador,
112
informant de lentrada de quatre-cents homes
del cord sanitari a la Ciutadella i dels recels i les pors dels milicians
de la ciutat davant duna possible amenaa de conspiraci. Desprs
duna llarga i tensa nit sesmorteren els temors, quan els milicians
sassabentaren que la mesura impulsada pel cap poltic signicava la
dissoluci imminent del cord i levaporaci de la por de nous conta-
gis.
113
Lendem la premsa liberal demanava al nou cap poltic que fes
efectiva la seva promesa i facilits lestabliment duna tertlia patritica
a Barcelona,
114
tot i fer esment a la de Sant Andreu de Palomar, per la
qual no es demostr gaire inters a donar-li continutat i pretengueren
constituir-ne una altra ms representativa del conjunt de la ciutadania
barcelonina.
112. CANDIDO, Salvatore (1992): La revolucin de Cdiz y la implicacin hispa-
noamericana en las vicisitudes constitucionales de Espaa en los despachos enviados
del Rey de Cerdea a la Corte de Madrid (1820-22). A: IX Congreso internacional de
Historia de America, Sevilla, Asociacin de Historiadores Latinoamericanistas Europeos.
Ahila. Sevilla, p. 631-636.
113. ASDR. Busta 33 (1816-1833). Cartes del Consolat General de Barcelona a
lambaixada. Barcelona addi 26 decembre 1821.
EL VOTO DE BARCELONA I LA REMODELACI DEL GOVERN
Quan sobriren les portes de la ciutat desprs de la de la quaran-
tena, la correlaci de forces al seu interior havia canviat completament.
El coronel Costa, al capdavant del primer regiment de la MNV, havia
aprotat la seva popularitat perqu el nomenessin cap suprem de la
MNV, emparant-se en una addici del seu reglament. LAjuntament,
ofegat per les conseqncies de la devastadora pesta, no shi opos i
acced a nomenar-lo provisionalment, endarrerint el moment de fer-ho
ocialment. El consistori sexcusava dient que laddici del reglament
encara no shavia publicat a la ciutat i que potser encara shi havien
de fer algunes modicacions. En opini de linvestigador sobre la mi-
lcia barcelonina Francisco Dueas,
115
lAjuntament retardava el seu
nomenament perqu considerava que als altres batallons (3r, 4t i 5),
regits per normes particulars, no els afectava laddici del reglament.
Aquell argument serv a les autoritats municipals per sortir-se amb la
seva i Costa noms fou cap de la milcia barcelonina interinament.
Al darrere daquella idllica unitat entre la milcia i lAjuntament
propagada als quatre vents pels milicians durant les darreres setmanes
de 1821, shi amagaven tibantors i asprors radicades en la preeminn-
cia creixent que havia aconseguit el coronel Costa, cap de la milcia,
entre els liberals que shavien quedat a la ciutat, i loposici velada del
consistori amb els sectors ms abrandats i populars de la milcia. Les
desavinences larvades esclataren arran de la publicaci dun escrit sota
el ttol de Voto de Barcelona distribut a la capital catalana a mitjan
novembre de 1821; adreat als milicians i agafant el l de la insurrecci
de Cadis, desaava el Govern:
116
Cdiz habl, y ha hecho resonar en todos los ngulos de la Monar-
qua el lenguaje de la justicia y de la razn, mucho ms antiguo
que el de los Reyes y sus ministros, y aun cuando no hubiese
hablado Cdiz, a ningn espaol pudiera ya obscurecrsele el
empeo funesto de esclavizarnos y perdernos, que una infame
y sanguinaria faccin apenas se cura ya de ocultar. () No nos
hagamos ilusin; que los Felius y Pelegrins no valen ms que los
Lozanos y Eguas.
117
115. DUEAS GARCA, Francisco (1997): La Milicia Nacional Local en Barcelona
durante el Trienio Liberal (1820-1823). Tesi doctoral dirigida per Irene Castells. Universitat
Autnoma de Barcelona. Bellaterra, p. 92-95.
117. El Voto de Barcelona, a la sazn que la desolara una epidemia cruel en el
mes de noviembre de 1821. Impvidam ferient runiae! Los patriotas barceloneses. En
la imprenta constitucional de Joaquin Jordi. Barcelona: 1821. Por Miguel Puigrub.
Reimprs a Tarragona, p. 1.
Labrandat text tamb tenia en el seu punt de mira totes les auto-
ritats, tant les que havien fugit la Diputaci com les que shavien
quedat a la ciutat lAjuntament, i no ometia les crtiques dedicades
a toda fuerza quisiera entorpecer la marcha augusta de nuestra Mi-
licia, sembrando contra ella y sus jefes la ms injusta desconanza, y
tratndola en toda ocasin con la ms torpe parcialidad; s, pediremos
y obtendremos justicacin; Barcelona os lo jura.
118
Els signants del
text shavien erigit en la representaci de la ciutat, subvertint lautori-
tat del consistori municipal. La proclama acabava amb un reguitzell
de referncies dedicades a atraure amplis suports socials i sobretot el
mn popular, apellant als mites de la histria de Catalunya, als herois
del pronunciament liderat per Rafael del Riego, a la destrucci de la
Ciutadella i a la de la moderaci poltica:
Jams las huestes de un tirano ni nacional ni extranjero vuelvan
a profanar la patria augusta de los Entenzas, Claris, Rocaforts y
Rocaberts; Jams el Prncipe que osare violar los derechos del
pueblo, y faltare a su juramento sea acatado ni reconocido en
este virtuoso pas; (...) Jams olvidemos, que tal vez alguna au-
toridad de nuestro pas, so color de moderacin se complace en
vejar y desacreditar a los ms ardientes defensores de la libertad,
de la luz y del orden, (...) Jams permitamos que subsista ya por
ms tiempo dentro de nuestros muros ese deshonroso baluarte,
edicado con el slo objeto de sofrenar nuestro valor, y cuyos
fuegos a la orden de un vil satlite del poder amenazan a todos
momentos nuestras paccas moradas y familias.
119
La resposta de les autoritats municipals fou extremament con-
tundent, titllant lescrit dincendiari i desorganitzador. En opini de Gil
Novales, aquell clima de tensi responia a un enfrontament de classes
entre els sectors aristocrtics i burgesos representats per lAjuntament
i els signants del Voto, que cercaven el suport popular per salvar la
revoluci.
120
Leix de lenfrontament responia, per, a les fortes desavi-
nences entre moderats i exaltats sobre quins eren els lmits del procs
revolucionari. El moviment liberal exaltat barcelon desa, fent s de la
fora de la MNV, els poders poltics establerts: el Govern de la naci per
no defensar prou la revoluci i per perseguir els liberals ms radicals,
acusant-los de republicans, i no fer el mateix amb els qui atemptaven
contra la supervivncia de la revoluci; la Diputaci per haver intentat
118. El Voto de Barcelona, p. 2.
119. dem, p. 3.
frenar lascens social i poltica de la MNV de Barcelona abans de la
seva fugida de la ciutat, i lAjuntament per haver posat pals a les rodes
al lideratge de Costa i dels seus seguidors, generant desconances i
enfrontaments interns entre els milicians. En poques paraules, no es
tractava de salvar la revoluci, sin de ns on havia darribar. El libe-
ralisme exaltat fonamentava les seves idees en la representativitat del
conjunt de la ciutadania catalana i en una llei emanada de la justcia
social i en lesperit del codi de 1812, i sense cercar concreci en la
seva lletra, adduint que este es el voto de Barcelona, y de la Catalua
toda, y voto fundado en la ley.
121
La quarantena imped lentrada de
lExrcit per fer front al desaament contra les autoritats i atorg el
triomf al moviment liberal exaltat que esperava notcies de Madrid
alhora que se sumaven daltres ciutats (Sevilla, Valncia, Saragossa,
Mrcia, Cartagena i A Corua)
122
al desaament dels barcelonins; men-
tre no caigus el Govern, la victria no seria completa. La Diputaci
provincial de Catalunya, des del seu exili, sopos a les demandes dels
signants del Voto, no reconegu la seva autoritat ni representativitat
i denunci lultimtum que shavia imposat al Govern. La Diputaci
enarbor la bandera de la lleialtat a lExecutiu i a la Constituci, que
considerava que els signants del Voto subvertien:
negarle positivamente la obediencia, y pedirle a gritos y con sea-
les efectivos de amenaza y de violencia su completa remocin,
huyendo de presentarse ante el tribunal augusto a que le sujeta
la ley fundamental, es, en concepto de esta Diputacin, un medio
indirecto de provocar sobre nosotros todos los males de una guerra
civil, (...) que habiendo jurado la observancia de la Constitucin,
en la cual estn vinculados los derechos del pueblo y del trono,
y resuelta a defenderlos hasta morir sin la ms pequea manci-
lla, no reconoce por legtima otra autoridad que la del Congreso
nacional, ni otras rdenes que las de V. M.
123
Mentrestant, lAjuntament maldava per aconseguir fer-se amb el
control de la guarnici perqu temia que es desencadens un enfron-
tament entre sectors incontrolats de la milcia i la soldadesca. Durant
la tardor de 1821, el consistori municipal havia frenat sibillinament
lascens revolucionari de la MNV, suscitant picabaralles en el seu si,
impedint el reconeixement ocial de Costa o apaivagant la tensi amb
121. El Voto de Barcelona, p. 3.
122. PREZ GARZN, J. Sisinio (1978), p. 241-243.
123. ADB. Ll. 21, exp. 1. Un ao hace que la Constitucin o muerte fue el grito
universal comunicaci de la Diputaci Provincial de Catalunya, Esparreguera, 10 de
desembre de 1821.
la Diputaci provincial. Tots aquells esforos quedarien en no res si els
enfrontaments entre els milicians i els soldats que vigilaven el tancat
es reproduen una vegada rere laltra a les talaies del cord sanitari.
La sang, per, no va arribar al riu i un dels impulsors del Voto,
Luis Gonzaga Oronoz, va declarar pblicament la unitat de la milcia i
del consistori municipal just quan la tensi havia esclatat en un parell
docasions a les torres de guaita del cord sanitari. LAjuntament havia
acatat lautoritat dels signants del Voto per evitar un bany de sang. Les
manifestacions dunitat quallaren en una actuaci conjunta i, el 30 de
desembre de 1821, els militars de la guarnici i els milicians feren
ostentaci de la seva fora ocupant els carrers de la ciutat, demostrant
la seva concrdia i el control de la ciutat. Lendem, la guarnici for-
mada pels mateixos batallons que havien liderat el pronunciament de
mar de 1820, la milcia i alguns ciutadans gloricaven aquella acci
conjunta alhora que exigien la destituci del Govern.
124
El darrer vespre de 1821, els representants dels cossos de mi-
licians, militars i alguns ciutadans, signants del Voto, sorganitzaren
conformant una Junta de milicians, ciutadans i militars que havia de
garantir una actuaci unitria i encarar-se amb les autoritats de dins
i fora de la ciutat perqu adoptessin les seves exigncies centrades en
la dimissi del Govern. La junta es constitu en una sala de la Casa
Lonja los individuos abajo rmados en nombre propio y en el de los
cuerpos que representan, se constituyeron en junta para deliberar del
ms conveniente de los medios que deben adoptarse en la crisis actual
para salvar la patria de los males que la amenazan, teniendo al frente
del gobierno un ministerio que segn ha expuesto las Cortes a S. M. ha
perdido la fuerza moral necesaria para dirigir la nacin por la senda
de la libertad.
125
La junta acord dirigir-se a la Diputaci Permanent
de les Corts i nomenar comissions encarregades de presentar diver-
ses exposicions a lAjuntament, al cap poltic de Catalunya i al capit
general. Mentre esperava la resposta, la junta resolgu desobeir les
ordres de les autoritats en cas que: para el inesperado caso de que
124. ASDR. Busta 33. Cartes del Consolat General de Barcelona a lAmbaixada.
Barcelona addi 5 gennaio1822. Inclou limprs. El da glorioso de Barcelona! Domingo
30 de diciembre de 1821. En la imprenta constitucional de Joaqun Jordi. Barcelona. Ao
1822; i Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 365, 31 de desembre
de 1821, p. 4: Los cuerpos e la Milicia Nacional de esta plaza, el primer regimiento de
Artillera, el primer Escuadrn de la misma arma y el batalln del Tren, la Armada Nacional,
los regimientos de Infantera, de Soria, Aragn, Suizos de Wimpffen, un destacamento de
Murcia y una multitud de ciudadanos de todas clases elevan al Trono Constitucional
de V. M. su voto unnime, que es Abajo el Ministerio actual.
125. Suplemento al Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, 3 de
gener de 1822. Imprenta nacional de la Heredera de Dorca.
S. M. no accediese a dicha peticin acordaron todos y cada uno de
por s en representacin de los cuerpos no obedecer ninguna orden
del ministerio actual siempre que para el da quince del mes de enero
prximo no tuviesen una contestacin cual desean.
126
La Junta de milicians, ciutadans i militars desaava el Govern i
li imposava un ultimtum, amenaant que el desobeiria si no dimitia.
Barcelona estava en mans de la junta. L1 de gener de 1822 lAjunta-
ment mostrava la seva incapacitat per negociar amb els representants
del nou poder poltic de la ciutat, i es vei abocat a expressar tmi-
dament la seva adhesi a les demandes de la milcia, la guarnici i
els ciutadans. No va ser lnica autoritat a raticar les exigncies de
la junta i ns i tot les que tot just feia pocs dies que havien tornat a
Barcelona signaren lexposici de la junta: el cap poltic, el governador
de la plaa, i tota una corrua de militars i milicians que ns llavors
no havien exterioritzat el seu suport. El dia 2 de gener, el cap poltic,
Juan Manuel Munrriz, envi correus extraordinaris per noticar la
seva decisi a les principals ciutats de Catalunya. El cap poltic mai
no shauria imaginat aquell retorn a la capital catalana i la formaci
duna junta com aquella li demostrava que hauria de bregar molt per
poder imposar la seva voluntat poltica. El moviment revolucionari
sestengu com una bassa doli arreu del Principat.
127
El clima enrarit es perllong durant alguns dies ms, per sense
incidents. El cap poltic mald per temperar la situaci, expressant p-
blicament i prometent als milicians i militars de la guarnici que seria
intransigent amb la defensa de la Constituci mentre els convidava a
scalitzar les seves accions. Malgrat tot, les protestes continuaren i la
divisi dels ciutadans era un procs irrevocable que girava al voltant
de la pretensi dimposar la destituci del Govern al monarca. Lauto-
ritat de la ciutat sinhibia incapa de contenir lenfrontament larvat:
le persone sensate e dun pacato raziocionio non lasciano di dichiarsi
o incerti sul partito che debbano abbracciare o contrari alla suddetta
risoluzione dimpedire al monarca il libero esercizio delle sua facolt.
Le autorit costituite ed il reggimento di Cordoba sembra che non
abbiano voluti immischiarseni.
128
La tarda del 7 de gener de 1822, semblava de nou imminent el
conicte; a les dues del migdia havia entrat a la ciutat el regiment de
Crdoba, el darrer que encara no ho havia fet. La multitud samuntegava
126. Ibdem.
127. ARNABAT MATA, Ramon (2001), p. 218-225.
128. ASDR. Busta 33. Cartes del Consolat General de Barcelona a lAmbaixada.
Barcelona addi 5 gennaio 1822.
pels carrers i, quan el regiment arrib a la plaa de la Constituci, el
crit de Abajo el Ministerio! fou ms unnime que mai entre els qui
lesperaven. El comandant del regiment, Pere Nolasc Bassa, llen quatre
visques als qui shavien congregat i omet fer esment a les consignes
contra el Govern corejades per la multitud. La tensi augment per
no esclat i el regiment abandon la plaa per dirigir-se al quarter de
Drassanes. Al cap de poca estona de ser-hi, comenaren a reunir-se
milicians i ciutadans davant de la porta, on es barrejaven els crits
desaants amb les peticions de dimissi del comandant del regiment.
La gentada es retir en veure arribar algunes patrulles i sent el toc de
generala que obligava els milicians a quedar-se als seus bivacs. Poques
hores desprs, sobr la porta del quarter i en sort una comissi del
regiment que peregrin per cadascun dels bivacs de la milcia i quarters
de la guarnici per declarar ladhesi del regiment a les queixes que
exigien la destituci del Govern.
129
Desprs, una calma tensa sescamp
tot i esperant que expirs lultimtum imposat per la Junta, i dos dies
abans de complir-se el termini esclat la joia. El dia 13 de gener, la
multitud omplia la plaa de la Constituci; Rafael del Riego sort al
balc de la Llotja per donar la notcia de la dimissi del Govern i el
nomenament dun altre en el seu lloc. Aleshores leufria vess arreu
i pasaron todos los cinco batallones por delante de la lpida dando
los Vivas a la Constitucin y Rey.
130
La plaa tremolava, tothom estava exultant i es revivia el goig de
la jornada en la qual es proclam la Constituci des daquell mateix
balc. La victria fou embriagadora i a les sis de la tarda sestrenava la
primera tertlia patritica de la capital catalana. Els ciutadans samun-
tegaren a la Rambla, davant la porta de lantic convent del trinitaris
descalos, esperant que sobrs lesglsia per assistir a la reuni. La
tertlia shavia organitzat precipitadament per aprotar la presncia de
Rafael del Riego a la ciutat, i lesglsia del convent no estava adequada
pertinentment per a locasi. El temple era ple a vessar i el pblic es-
colt amb delit els discursos que shi pronunciaren. El primer en pujar
a la tribuna fou Rafael del Riego,
131
desprs era el torn de Ramon Sal-
vat, per no va comparixer, segons la ressenya de la notcia feta pel
diari madrileny Independiente.
132
La premsa barcelonina no mencion
labsncia i inform dels discursos pronunciats per Rafael del Riego
i destacats dirigents del moviment liberal exaltat: Manzanares del
129. AHCB. Manuscrits A, nm. 112. Dietari de Mateu Crespi, 7 de gener de 1822.
130. Dietari de Mateu Crespi, 13 de gener de 1822. p. 7.
131. GIL NOVALES, Alberto (1976), p. 164-165. Reprodueix ntegrament el discurs
de Rafael del Riego.
collaborador de Riego, Moore confessor i amic de la vdua de Lacy, i
lenigmtic Guilln de Mazn, que insistien: acerca del objeto de esta
nueva tertulia, el estado actual de la Espaa, la mudanza del ministe-
rio, las calumnias esparcidas contra Riego, por indignos ministros de
paz, y sobre la necesidad de la unin y fraternidad para consolidar la
grande obra del patriotismo, y la ilustracin.
133
Lendem al vespre, tot semblava oblidat i Barcelona bullia de nou.
La Junta de milicians, ciutadans i militars no tornaria a reunir-se i les
autoritats aprotaren leufria que vivien els milicians per convocar
una Junta dAutoritats a la qual comparegueren els representants de
lAjuntament, el cap poltic i una representaci del primer regiment
de la MNV. La ra de ser de la convocatria de la junta era la de preve-
nir possibles aldarulls que es poguessin produir els dies successius, del
15 de gener de 1822 en endavant, quan es conegus la notcia que no
shavia destitut tot el Govern. El cap poltic insist que les circumstn-
cies havien canviat arran de la dimissi dels quatre ministres, per que
fra convenient continuar en alerta arran de probables reaccions dels
milicians i els ciutadans ms abrandats, i calia, doncs, republicar un
bando segn se dijo en otra sesin, arreglado a lo que previene la ley
sobre bullicios o motines.
134
El regidor de lAjuntament Bruno Petrus
indicava que shavia dactuar amb celeritat i averiguar quienes eran los
revoltosos que perturbaban la tranquilidad pblica, y proceder contra
ellos, que el bando debera tenerse pronto y aun impreso con la fecha
en blanco.
135
La resposta dun dels integrants de la precedent Junta de
milicians, ciutadans i militars fou immediata i molt contundent. Ramon
Salvat sndic de lAjuntament durant el Voto i la junta posterior
qestion la legitimitat daquella junta i apell a la precedent dient
que habiendo sido el voto general, Abajo los Ministros por lo que
se entenda todos los ministros y no habindose hecho colectivamente
estamos en el caso de saber la opinin de los cuerpos que asistieron a
la Junta a la casa de la Lonja.
136
El cap poltic respongu dient que la
junta precedent noms havia decidit desobeir el Govern en el supsit
gener de 1822.
134. ADB. Ll. 67, Actes reservades de lAjuntament de Barcelona. 16 doctubre
de 1826. Cpia feta per Don Felipe Claramunt y Rodoreda Exmo mayor y secretario
por S. M. del Exmo Ayuntamiento de la Ciudad de Barcelona, capital del Principado de
Catalua. Certico que entre los papeles del llamado Ayuntamiento Constitucional que
existen en esta Exma mayor y Secretara a mi cargo se halla un legajo rotulado. Varie-
dades, dentro del cual entre otros varios papeles el acta reservada que a la letra dice as.
Acta del 14 de enero de 1822. Totes les citacions segents fan referncia a aquesta acta.
135. Ibdem.
136. Ibdem.
que no sel remodels, i consegentment considerava que no hi havia
cap necessitat de consultar-la. La reacci de Salvat, lder exaltat que
havia subscrit la petici de destituci del Govern, fou propinada en
un to desaant, instant-lo a convocar-la: por el mismo medio que el
Seor Jefe (Poltico) supo lo que haba referido poda saber como se
piensa ahora.
137
A aquell debat, shi afeg el nou regidor electe, el coronel Costa,
que express el suport de lAjuntament a les paraules de Salvat, tot
i que encara no shavia pogut reunir desprs de conixer els canvis al
Govern, per tots els seus membres havien assistit a la inauguraci
de la tertlia patritica. Aix no obstant, el nou sndic del consisto-
ri municipal, Elas, pos el dit a la nafra quan pregunt si la junta
es reunia amb anuncia de lautoritat, i la resposta de Munrriz fou
explcita, com reproduen les actes secretes de la Junta dAutoritats:
cuando l regres a esta ciudad, ya las encontr establecidas, y que
todo lo ms que haba hecho era permitirlas tcitamente.
138
El sndic
li aclar les seves intencions quan dijo que no trataba de impugnar-
las, sino que sera fcil que los mismos asuntos de que se trataba en
las mencionadas juntas, podran tratarse en presencia de la autoridad
civil.
139
La Junta dAutoritats es clogu amb la darrera intervenci
del coronel Costa, que emprengu una via de consens entre milicians
i autoritats, armant que qualsevol decisi daquella junta sadrecs
a lAjuntament alhora que garantia que no hi havia motiu per tmer
una alteraci de lodre pblic.
140
La junta havia assolit el seu propsit
de substituir la Junta de milicians, ciutadans i militars com a nova
font dautoritat a la ciutat. La transici entre luna i laltra shavia fet
des de la nova tertlia patritica de Barcelona que havia aconseguit
aglutinar els liberals i maldava per guanyar legitimitat atraient-se els
sectors ms populars del liberalisme revolucionari barcelon. La for-
maci de la tertlia patritica minimitz la necessitat de les reunions
de la Junta de milicians, ciutadans i militars en la mesura que serigia
en un espai de comuni del liberalisme i de representativitat poltica.
Des de les seves tribunes, els liberals exaltats maldarien per apropar-se
al liberalisme revolucionari dels sectors populars per conduir el procs
revolucionari per un cam menys subversiu i conciliador amb les insti-
tucions liberals; en denitiva, convertirien la tertlia en una junta que
canalitzs les demandes populars i revolucionries per evitar qualsevol
possible deriva radical.
137. Ibdem.
138. Ibdem.
139. Ibdem.
140. Ibdem.
Tertlia Patritica de Barcelona
La inauguraci de la tertlia patritica i lelecci dun nou consistori
municipal contriburen a enfortir un malms consens entre milicians,
militars, ciutadans i autoritats. La tertlia patritica sorg com un espai
de comuni poltica en el qual superar les divisions i les escissions dels
liberals barcelonins. Les pors formulades pel cap poltic i pel regidor
Petrus durant la Junta dAutoritats satenuaren amb el pas dels dies
quan la tranquillitat simpos. La tertlia substitu la Junta de mili-
cians, ciutadans i militars com a espai de representaci poltica de la
sobirania dels barcelonins, alhora que esdevenia un lloc idoni per buscar
un consens entre els dirigents liberals exaltats i els sectors populars
ms arrauxats i fascinats pels nous horitzons de llibertat i igualtat del
liberalisme. Serigia, doncs, en un espai de gesti del conicte on el
mn exaltat atreia el liberalisme popular i sapropiava dalgunes de les
seves demandes per negociar amb les autoritats liberals. En poques
paraules, la tertlia patritica era una junta poltica a travs de la qual
el moviment liberal exaltat es cohesionava, representava lexercici de la
sobirania a ulls del liberalisme popular i aconseguia condicionar unes
autoritats liberals que el reconeixien com a interlocutor.
Aquella gora esdevingu un rgan parainstitucional on es repre-
sentava la uni poltica del liberalisme i se somiava a assolir una idllica
unanimitat. La tertlia es constitu en una assemblea on els ciutadans
de Barcelona exercien els seus drets poltics imitant el funcionament
de les Corts. Mitjanant aquella representaci de la sobirania ciutada-
na, saconseguia reforar la participaci i el consens dels barcelonins
amb el rgim liberal. Les juntes, mecanisme tradicional per canalitzar
les demandes dels sectors no representats a les institucions poltiques,
sintegraren en el sistema poltic liberal per afavorir la identicaci
del mn popular amb el liberalisme, i es transformaren en tertlies
per establir un canal de comunicaci i participaci entre la ciutada-
nia en els mbits de decisi poltica. Lexercici de la poltica entre els
ciutadans no es podia limitar a la participaci en el procs electoral,
sin que havia de garantir canals a travs dels quals les institucions
liberals coneguessin lopini i la voluntat dels ciutadans. La llibertat
de premsa, el dret de petici i la reuni en societats o tertlies patri-
tiques es perlaren com els canals de participaci poltica. Aix no
obstant, noms les tertlies podien representar delment lexercici de
la sobirania en la mesura que shi aplegaven els membres de les ins-
titucions i els lders del liberalisme i del mn popular per representar
la comuni poltica entre els ciutadans i el rgim liberal.
La representaci de la sobirania ciutadana esdevingu transcendent
per enfortir els lligams entre els ciutadans i les institucions liberals.
La tertlia sorganitzava amb un reglament semblant al de les altres
tertlies
141
que li impedia dirimir assumptes pblics: havia de comunicar
prviament a les autoritats qualsevol debat que fes referncia a aspectes
poltics i se li negava la possibilitat de representar al poble; noms era
un rgan merament instructiu.
142
Ara b, a la prctica, la tertlia va
utilitzar diversos subterfugis per subvertir sibillinament totes aquelles
limitacions, i es convert en rgan de representaci permanent de la
sobirania ciutadana que condicionava lAjuntament i la Diputaci Pro-
vincial. Les institucions liberals havien descoltar-se les veus emanades
daquella assemblea, ja que, si no, corrien el perill de ser desobedes,
i si succea reiteradament sesvaa la seva autoritat. Si les autoritats
liberals la tancaven, aquelles opinions no es temperaven ni suavitzaven
i podien degenerar fcilment en revoltes de conseqncies imprevistes,
ocupant els carrers i desaant lautoritat. Noms podia prescindir-se
daquelles assemblees si les autoritats liberals se sentien prou fortes per
eliminar tota representaci de lexercici de la sobirania, coaccionant
els ciutadans. Si les institucions liberals giraven lesquena a la tertlia,
sense calcular b labast del moviment liberal exaltat, corrien el perill
de provocar un enfrontament que suposs un canvi de la correlaci
de poder traslladant lautoritat poltica de les institucions als espais de
poder controlats pel moviment liberal exaltat, capaos de liderar pro-
testes i jornades revolucionries que provoquessin la prdua de poder
de les autoritats liberals. Aquestes es mantindrien al capdavant dunes
institucions despossedes dautoritat mentre no es produs la renovaci
poltica establerta per la Constituci, per la font dautoritat emanaria
dels centres de poder sota control del moviment liberal exaltat: les
juntes i les tertlies patritiques.
Durant els primers dos mesos de 1822, el Diario Constitucional,
Poltico y Mercantil resseny les seves sessions, reproduint els seus
principals debats. La tertlia patritica barcelonina es reunia tres cops
per setmana i el diari recoll qui eren els seus oradors, quines opinions
tenien i amb quina llengua es dirigien al pblic. La majoria dels qui
prengueren la paraula eren capitostos del moviment liberal exaltat i els
qui ms vegades intervingueren foren Salvador Manzanares, Francesc
Rall i Joaqun de Alcntara y Boria. No foren els nics que ocuparen
les dues tribunes: lexiliat rom, Bartolomeo Fiorilli; el redactor en
141. Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 16, 16 de gener
de 1822, p. 3-4, sessi de la tertlia patritica, 15 de gener de 1822.
142. Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 32, 1 de febrer
de 1822, p. 2.
cap a lpoca del Diario Constitucional, Poltico y Mercantil, Guilln
de Mazn; el llavors recentment electe diputat a Corts Salvat; els
comissionats del primer regiment de la MNV, Galindo, Gisbert i Pla, i
els ciutadans Ignacio Arocena i Josep Pelegr. La majoria dells havien
format part de la Junta de milicians, ciutadans i militars i havien signat
el Voto de Barcelona encara no feia dos mesos, en el qual sexigia la
destituci del Govern.
Enlats a les tribunes, aquells liberals moderats sesforaren a
seduir el liberalisme ms popular que omplia lesglsia dels trinita-
ris descalos. No sestalviaren mitjans per atraure al mn popular, es
feren ress dalgunes de les seves demandes i empraren de tant en
tant la llengua catalana
143
per guanyar-se la simpatia dels seus oients.
Els discursos versaven sobre aspectes del liberalisme que despertaven
fcilment les complicitats: atacaven la moderaci poltica;
144
atribuen
a la Inquisici loblit de les llibertats tradicionals de la monarquia;
145

sindignaven per lacumulaci de riqueses del Papat;
146
denunciaven els
abusos del poder judicial contra els ciutadans amb menys recursos,
147

i reclamaven leliminaci dels impostos indirectes.
148
Els oradors ses-
gener de 1822, p. 2-4, sessi de la tertlia patritica, 23 de gener de 1822, intervenci
de Francesc Rall; Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 27, 27
de gener de 1822, p. 2-4, sessi de la tertlia patritica, 25 de gener de 1822, inter-
venci de Francesc Rall; Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm.
43, 12 de febrer de 1822, p. 2-4, sessi de la tertlia patritica, 10 de febrer de 1822,
intervenci de Francesc Rall.
de Bartolomeo Fiorilli.
de Ramon Salvat.
146. Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 31, 31 de ge-
ner de 1822, p. 3-4, sessi de la tertlia patritica, 29 de gener de 1822, intervenci de
Patricio Moore; Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 36, 5 de
febrer de 1822, p. 2-3, sessi de la tertlia patritica, 3 de febrer de 1822, intervenci
de Patricio Moore.
de Salvador Manzanares; Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm.
29, 29 de gener de 1822, p. 2-4, sessi de la tertlia patritica, 27 de gener de 1822,
intervenci de Patricio Moore.
de Galindo; Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 36, 5 de fe-
brer de 1822, p, 2-3, sessi de la tertlia patritica, 3 de febrer de 1822, intervenci de
Francesc Rall.
foraren a reivindicar les virtuts del nou sistema poltic desvinculant-lo
de la crisi econmica
149
en la qual estaven immersos i de la qual fe-
ien responsables les elevades contribucions, la manca de consum de
productes nacionals, el contraban, lexcessiu nombre de dies festius i
lincrement dels preus dels productes de primera necessitat.
150
Aquell
discurs va fer forat en la conscincia de jornalers i artesans que patien
en carn prpia la cruesa de la crisi.
Les veus del liberalisme exaltat feren alguna cosa ms que denunciar
o reivindicar i proposaren solucions, impulsant iniciatives. Els primers
dies reprengueren la vella idea de la Sociedad Patritica Barcinonense
de los Buenos Amigos de crear una sociedad de vigilancia y bene-
cencia que havia de procurar defensar els ciutadans ms pobres dels
abusos del poder judicial i les infraccions de la Constituci.
151
Tamb
instigaren lAjuntament a emprendre ms obres pbliques que afavorissin
la contractaci de joves, artesans i jornalers desocupats
152
alhora que
des de la tertlia endegaven la creaci dun fons de benecncia per
auxiliar els ciutadans sense feina.
153
La tertlia accept sumar-se a la
petici adreada a Corts en qu sexposaven els danys que causaven els
impostos sobre la capacitat industrial i les propietats del Principat.
154

Tot aquell reguitzell de mesures pretenia conciliar la instauraci del
nou sistema poltic amb les demandes dun mn popular descontent,
decebut i enfurismat amb un rgim liberal que ni havia desenrotllat
el seus somnis de justcia i igualtat ni havia palliat les conseqncies
de la crisi econmica.
de Galindo.
de Francesc Rall.
dIgnacio Arocena; Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 25, 25
de gener de 1822, p. 2-4, sessi de la tertlia patritica, 22 de gener de 1822, intervenci
de Locio i Salvador Manzanares; Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona,
nm. 27, 27 de gener de 1822, p. 2-4, sessi de la tertlia patritica, 25 de gener de
1822, intervenci de Salvador Manzanares.
dIgnacio Arocena.
de Francesc Rall.
154. Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 36, 5 de fe-
brer de 1822, p. 2-3, sessi de la tertlia patritica, 3 de febrer de 1822, intervenci de
Francesc Rall.
Les iniciatives de la tertlia havien de procurar eludir la llei que
impedia a les tertlies promoure accions sense el consentiment de les
autoritats liberals, com recordava Francesc Rall des de la tribuna:
Si la tertulia fuese un cuerpo deliberante (continu), proporcionar
trabajo a los artesanos seria su principal objeto: pero reducido el que
se propone a ilustrar al pblico y al gobierno, slo puede buscar las
causas del mal sin remediar sus efectos.
155
Les propostes i els debats
de la tertlia aconseguiren omplir lesglsia i ben aviat la premsa
reect els problemes derivats de la presncia de jornalers, artesans
i dones en aquella assemblea. Immediatament, es buscaren solucions
i els assistents aprovaren que, per preservar lordre i generar una
major sensaci de tranquillitat, durant els debats de la tertlia es
limitaria laccs de les dones, a les quals consideraven responsables
de la vulneraci de la moral pblica i sels reservaria un espai distint
al dels homes, silluminaria ms adequadament ambdues tribunes i
semblanquinarien les parets del temple per copiar-hi els articles de
la Constituci.
156
De mica en mica, el temple dels trinitaris descalos
sestava transformant en una mena de Corts barcelonines que per fun-
cionament i ubicaci sassemblaven a les que es reuniren a lesglsia
gaditana de Sant Felip Neri el 1810. La tertlia barcelonina disposava
dun conservador de lordre, sovint lautoritat principal de la ciutat cap
poltic, i dos secretaris que deixaven constncia del que hi succea.
Tots tres sasseien en una taula situada al lloc de laltar i a banda i
banda tenien les tribunes; tota aquella escenograa evocava el record
de les Corts de Cadis. Laccs de la ciutadania i la presncia femenina
tamb eren un dedigne reex de les Corts, alhora que emfasitzaven
lactivitat poltica de les barcelonines.
Aquella manera de fer aconsegu reunir el liberalisme ms popular,
representat pels milicians del primer regiment, jornalers i artesans, i
els lders del moviment liberal exaltat accediren a donar la paraula
excepcionalment al mn popular: sescolt la veu dun dependiente del
resguardo
157
que, erigit en representant del seu collectiu professional,
denunci que feia mesos que no sels retribua i els perills que podien
desencadenar-se arran daquella situaci. Aquell dependent empr la
de Francesc Rall.
156. Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 29, 29 de gener
de 1822, p. 2-4, sessi de la tertlia patritica, 27 de gener de 1822.
de 1822, p. 2-3, sessi de la tertlia patritica del 10 de febrer de 1822.
tertlia per aconseguir una soluci a la seva problemtica laboral,
convertint-la en una autntica gora pblica capa dintercedir davant
les institucions encarnant la representaci dels ciutadans, incloent-hi
els ms populars, de Barcelona. Dos dies desprs daquella intervenci,
Francesc Rall es reun amb lintendent per trobar una soluci a les
demandes daquell collectiu professional,
158
demostrant la representa-
tivitat de la tertlia i la seva capacitat poltica.
La tertlia va representar la comuni liberal de la ciutadania i la
sacralitzaci de la representaci de lexercici de la sobirania. En el nou
temple de la poltica, sescoltaren les veus declesistics secularitzats
com Patricio Moore o Guilln de Mazn, arremetent contra la corrup-
ci i la fastuositat del Papat i lEsglsia, i reivindicant els postulats del
cristianisme primitiu,
159
quelcom que es convertir en usual durant
el darrer any del Trienni. Les crtiques desaforades contra el Papat susci-
taren una onada daprovaci exaltada entre els assistents de les sessions
que multitudinriament exclamaven la negativa denviar cap mena de
tribut a Roma.
160
Les paraules ressonaven amb fora en aquell espai
desacralitzat i reconquerit pels ciutadans, on fer-hi poltica signicava
oposar-se als designis de lEsglsia. Aquelles manifestacions feien crixer
lentusiasme popular per les opinions propugnades des de la tertlia i
reduen la distncia que separava el mn popular del liberalisme exal-
tat. La comuni poltica entre lemergent moviment exaltat i el mn
popular enfort loposici contra el moderantisme, assentat al capdavant
de les institucions liberals. Els oradors llanaren peroracions contra
les tesis moderades que havien volgut encavalcar el liberalisme amb el
constitucionalisme tradicional per restituir el poder del rei desprs de
lesfondrament de la monarquia.
161
Se succeren les denncies contra
el Consell dEstat
162
i daltres representants drgans poltics liberals,
febrer de 1822, p. 2-3, sessi de la tertlia patritica del 12 de febrer de 1822, inter-
venci de Francesc Rall.
de Guilln de Mazn.
160. Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 31, 31 de ge-
ner de 1822, p. 3-4 sessi de la tertlia patritica, 29 de gener de 1822, intervenci de
Patricio Moore; Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 36, 5 de
de Patricio Moore.
161. Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 35, 4 de fe-
brer de 1822, p. 2-3, sessi de la tertlia patritica, 1 de febrer de 1822, intervenci de
Salvador Manzanares.
de 1822, p. 2-3, sessi de la tertlia patritica, 1 de febrer de 1822, intervenci de Bor-
enunciant que defensaven la desobedincia a les autoritats si aquestes
vulneraven la llei.
163
Els oradors exaltats de la tertlia shavien convertit
en intrprets de la Constituci que decidien quins eren els seus lmits
i qui actuava dacord amb ella. La tertlia era una autntica convenci
poltica que representava la ciutadania barcelonina, interpretava la llei i
denunciava les autoritats per coaccionar-les i imposar la seva voluntat.
La tertlia esdevingu un tribunal poltic, legitimat per la representaci
permanent de la sobirania popular, intrpret de la Constituci i jutge
del comportament de les institucions liberals.
Inexorablement, lexercici de la sobirania aboc la tertlia a esde-
venir una plataforma electoral que no assol els seus objectius per la
seva manca de continutat, i shaur desperar a la posterior formaci
de la Tertlia Patritica de Lacy per comprovar com aquelles tertlies
serigien en plataformes electorals per aconseguir la renovaci dels
crrecs pblics a travs dels mecanismes establerts per la legislaci
liberal. Aix no obstant, la tertlia patritica barcelonina de nals de
febrer de 1822 profer greus acusacions contra les autoritats liberals
per haver volgut condicionar lelecci de regidors i dels diputats, vul-
nerant el procs electoral de renovaci de les autoritats. La denncia
del frau i la corrupci dels comicis posava en qesti la legitimitat
de les institucions i enfortia lautoritat emanada de la representativitat
permanent de la sobirania, exercida per la tertlia que respectava es-
crupolosament la Constituci quan esperava pacientment ladveniment
de les eleccions per fer-se amb el poder. Mentre no eren renovades les
autoritats liberals, la tertlia exercia tota la seva capacitat de pressi i
denncia contra unes autoritats desacreditades pel frau i les infraccions
de la Constituci:
Pas despus a manifestar los motivos que tuvo en las elecciones de
Ayuntamiento en la parroquia de San Jaime para protestar contra
una informalidad que a su concepto se cometa aunque apoyada
en una resolucin real del 16 de noviembre circulada por el ministe-
rio de la gobernacin, por la cual se mandaba tomar los nombres de
los que concurran. Hall en la intencin con que fue expedida esta
orden una perfecta armona con la circular a los jefes polticos sobre
su inuencia en la eleccin de diputados a Cortes: observ cuan
penetrados estn los perversos de la importancia de la eleccin de
rajo, que lleg un article crtic amb el Govern publicat al diari madrileny El Espectador,
i Salvador Manzanares.
febrer, p. 2-4, sessi de la tertlia patritica, 12 de febrer de 1822, intervenci de Sal-
vador Manzanares.
los ayuntamientos, por la base de la libertad, y el primer eslabn
de la cadena poltica.
164
El trasps dautoritat de les institucions a la Junta de milicians,
ciutadans, i militars, primer, i desprs a la tertlia patritica no fou
pada per les autoritats de la mateixa manera. L11 de febrer, els con-
gregats a la tertlia expressaren els seus temors per veures privats
daquell espai de reuni arran de les mesures que havia adoptat el
capit general Villacampa, que havia estat la darrera de les autoritats
a tornar a Barcelona a nals de gener de 1820, i va haver de fer-ho
protegit per la milcia i sentint-se escridassat amb els crits de fora,
fora! i veient com la seva casa era saquejada.
165
Lallau de protestes
contra la seva persona fu que augments la seva paranoia i volgus
prendre mesures extremes davant el que creia que era lamenaa duna
repblica impulsada per soldats, milicians i el poble.
166
Quan les seves
tropes ms dels el regiment de Crdoba foren acusades dordir una
conspiraci anticonstitucional, Villacampa replic amb duresa des del
Diario de Barcelona, desmentint tots aquells rumors.
167
Les autoritats
poltiques, amb una actitud ms reposada, cercaven de fer-li entendre
que calia rebaixar la crispaci de la ciutat, per tot va ser en va, i ell
persever en la seva actitud ns que es vei obligat a dimitir a mitjan
febrer: pocs dies desprs, el monarca li acceptava la dimissi.
Les darreres notcies aparegudes a la premsa sobre la tertlia
patritica versaren gaireb monogrcament sobre limprs Constitu-
cin fundamental de los libertadores del gnero humano.
168
En quatre
sessions, sen debat lefecte poltic, la intencionalitat del responsable
de la impressi, i lexistncia duna societat secreta republicana ano-
menada Libertadores del Gnero Humano. Salvador Manzanares, una
de les veus ms reputades i respectades del moviment liberal exaltat,
es pronunci sobre limprs des de la tribuna en diverses ocasions. En
els seus discursos, emfasitz les concomitncies que aoraven entre
aquell pamet publicat a Barcelona per Manuel Canaleta
169
i el que
reprodu el peridic contrarevolucionari del clergue Agustn de Castro,
de Francesc Rall.
167. RISQUES CORBELLA, Manel (1995a), p. 232; Diario de Barcelona, 17 de febrer
de 1822.
168. FERNNDEZ SARASOLA, Ignacio (2004): Proyectos constitucionales en Espaa
(1786-1824). Centro de Estudios Polticos y Constitucionales. Madrid.
169. Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 108, 18 dabril
de 1822, p. 3-4.
Atalaya de la Mancha, el 1814, insistint que la primera vegada que vei
la llum fou per desacreditar els diputats liberals de les legislatures ce-
lebrades durant la guerra del Francs.
170
Tamb desvetll les omissions
que shavien fet en la segona versi, que posaven en relleu que loriginal
shavia escrit abans de la promulgaci de la Constituci de 1812.
171
La
intencionalitat de lautor del pamet publicat per Castro havia estat
vincular els projectes poltics del liberalisme revolucionari espanyol
amb els del jacobinisme francs ms radical. La segona versi de la
Constitucin fundamental de los libertadores del gnero humano nhavia
expurgat els articles contra la Inquisici
172
llavors ja suprimida per
la legalitat vigent i els atacs contra la milcia nacional on se lequiparava
amb els jacobins
173
a de no despertar sospites entre els sectors ms
benintencionats del liberalisme moderat. Tot plegat suscit que sobrs
una causa contra el responsable de la seva publicaci
174
i que el debat
al voltant del text arribs ns a les Corts de la m del diputat catal,
orador de la tertlia barcelonina i lder del moviment exaltat, Ramon
Salvat.
175
Ara b, aquella no era la primera vegada que en els debats
parlamentaris del Trienni es referien a la Constitucin fundamental de
los libertadores del gnero humano; a comenaments del setembre de
1820, un altre diputat catal, Gens Quintana, denunci una conspiraci
que pretenia comprometre el rei en contra del rgim liberal abans que
jurs la Constituci de 1812 a les Corts.
176
Els conspiradors empraren
com a pretext el suposat intent del liberalisme revolucionari de sanci-
onar la Constitucin fundamental de los libertadores del gnero humano,
per la trama fracass abans que el monarca es decids en un sentit o
en un altre. Quintana, en un dels seus discursos, exigia que sendegus
una investigaci per conixer labast daquella conxorxa, per les seves
paraules no assoliren el seu propsit.
de Salvador Manzanares.
mar de 1822, p. 3-4.
de 1822, p. 3-4, sessi de la tertlia patritica, 1 de mar de 1822, intervenci dIgnacio
Arocena.
febrer de 1822, p. 3-4, sessi de la tertlia patritica, 23 de febrer de 1822, al nal sels
comunic als assistents.
175. ROCA VERNET, Jordi (2011d): Salvat de Esteve, Ramon. A: Diccionario
Biogrco de Parlamentarios Espaoles 1810-1854. Cortes Generales. Madrid.
176. ROCA VERNET, Jordi (2011c): Quintana i Ferrer, Gens. A: Diccionario Bio-
grco de Parlamentarios Espaoles 1810-1854. Cortes Generales. Madrid.
Un any i mig desprs, a la darreria de febrer de 1822, res havia
canviat i el pamet i algunes llistes de suposats republicans que cir-
culaven de m en m per Barcelona provocaren un terrabastall. Una
altra vegada Manzanares puj a la tribuna de la tertlia i acus els
qui havien publicat aquell vell pamet de voler promoure disturbis,
evitar la reuni de la nova legislatura de Corts i suscitar descon-
ances entre els liberals, desacreditant-los davant del poble.
177
Tamb
alert que a ell i a daltres antics integrants de la Junta de ciutadans,
milicians i militars sels havia incls en la llista de Libertadores del
Gnero Humano amb la pretensi de vincular el moviment juntista i
potser la tertlia amb la proclamaci duna repblica. Altre cop la
instrumentalitzaci del terror que despertava la repblica era cabdal
per cohesionar els sectors ms moderats del liberalisme al voltant
duna idea de reforma de la Constituci de 1812. A nals de 1822,
reapareixia la Constitucin fundamental de los libertadores del gnero
humano quan els moderats el tornaren a publicar per tercera vegada
per convncer lopini pblica que els protagonistes de la jornada
revolucionria de setembre pretenien instaurar una repblica regida
per aquella llei fonamental.
La tertlia patritica no va ser tancada lendem de lafer Costa,
el 24 de febrer de 1822, i continu les seves sessions amb normalitat
ns a la sessi de l1 de mar; a partir de llavors, desaparegu de les
pgines de la premsa i tot fa pensar que tanc les portes temporalment
ns al cap dunes setmanes, a la darreria de mar, quan tornaren a
reaparixer notcies relacionades amb la tertlia patritica. Tot i que
no consta cap ordre de tancament ni dissoluci ns al 12 dabril de
1822, quan el cap poltic norden la clausura. Lenfrontament entre el
sector ms popular i revolucionari del primer regiment de la MNV i
les autoritats liberals no comport la de la tertlia patritica; ns i
tot el mateix Manzanares menystingu labast daquell conicte entre
milicians dient que el asunto tan frvolo como era este de renuncias, los
liberales se haban dividido, que es lo que desean los serviles para lograr
sus criminales intentos hacindonos destruir por nosotros mismos.
178

Els dies segents prosseguiren les sessions i en una delles Ignacio
Arocena prengu la paraula per lloar exaltadament la confrontaci de
parers a la tertlia que conformava lharmonia dopinions dels liberals:
febrer de 1822, p. 3-4.
de 1822, p. 3-4, sessi de la tertlia patritica, 1 de mar de 1822, intervenci de Sal-
vador de Manzanares.
Saben todos si abominamos el desorden; pero no es lo mismo
el desorden que el espritu pblico, que procuraremos fomentar
por todos los medios. Ni el ruido de las batallas, ni el silencio de
los sepulcros conviene a un estado constitucional: las voces de
las opiniones en materias de utilidad comn son las que deben
resonar por todos los lados. El choque de los pareceres, retardado,
o acelerado por las circunstancias, y reglado por el comps de
la ley es lo que forman la armona de esta grande orquestra.
179
Una setmana desprs dels empresonaments dels milicians par-
tidaris del coronel Costa, les sessions de la tertlia encara versaven
sobre les semblances de la Constitucin fundamental de libertadores del
gnero humano i la constituci republicana publicada a lAtalaya de la
Mancha, fent evident la preocupaci que despertava entre els lders del
moviment liberal exaltat la pretensi del moderantisme de vincular-los
amb una societat secreta republicana. La supervivncia inicial de la
tertlia desprs de lafer Costa demostra la seva mplia representativitat
entre lespectre del moviment liberal exaltat, desmarcant-la dels sectors
ms revolucionaris i populars de la milcia barcelonina. Als albors de
mar desaparegueren les notcies sobre la tertlia patritica i els indi-
cis apunten a una aturada de les seves activitats, que es reprendrien a
nals daquell mes. Sense cap ordre de tancament, la interrupci de les
seves sessions obe al clima enrarit de la ciutat arran de la repressi
de lafer Costa i de les disputes ventilades a les pgines de la premsa.
El cnsol sard a Barcelona, Antonio Bresciano, escrigu el 27
de febrer de 1822 dos informes: un lenvi a lambaixador a Madrid,
mentre que laltre com li pertocava va remetrel a la secretaria
del Ministeri dAfers Exteriors del Govern piemonts. Aquella vegada,
els reports no eren iguals: ladreat a lambaixador era ms breu i
explicava curosament els fets que shavien produt el 24 de febrer a la
ciutat, laltre destinat al Govern de Tor incorporava al relat dels
fets el que en considerava els precedents, recreant-shi amb tot mena
de detalls. Bresciano narrava en aquella segona exposici els rumors
que corrien per la ciutat des de mitjan febrer arran de la difusi de
la Constitucin fundamental de los libertadores del gnero humano que
els ms moderats asseguraven que era obra duna junta secreta capa
de provocar una reacci que insubordinaria els empleats pblics arros-
segant i empantanegant els liberals exaltats; mentrestant, els exaltats
dIgnacio Arocena.
atribuen la constituci republicana als contrarevolucionaris i als seus
intents de desacreditar-los.
El ms sorprenent del report de Bresciano era la plasmaci de
lopini del Govern municipal sobre lorigen del pamet. El cnsol
escrivia que aquella constituci lhavia trobada un dels secretaris de
lAjuntament a casa duna de les vctimes de lepidmia de febre groga i
lhavia amagada, i que quan sassabent de lexistncia duna junta secreta
composta de diversos liberals exaltats i alguna autoritat municipal i
provincial o altra, i algun refugiat piemonts, es decid a fer-la pblica.
La reimpressi del pamet havia topat amb algunes dicultats perqu
els impressors ms exaltats shi negaren en rod. Abans dendinsar-se
en lexplicaci dels fets, no dubtava gens ni mica a lhora darmar que
al darrere daquella junta secreta hi havia molts dels membres de la
tertlia patritica i els duna societat secreta de carbonaris, que sense
precisar-ho del tot es corresponia amb la sociedad de los carbonarios
europeos. Si b a parer seu la societat no havia escrit la constituci,
s que en compartia els objectius. Linforme del cnsol acabava amb
els intents dun dels seus condents per ser adms en aquella societat
secreta que tenia com a objectiu il bene dellumanit i explicava que
per entrar-hi calia pagar una entrada inicial i desprs una quota men-
sual. Apuntava quines eren les condicions dadmissi i les semblances
del seu estatut amb la constituci descoberta:
non poteva il candidato conoscerne gli arcani se non che dopo
parrecchie priore qualcosa sembra coincedere col senso dello
scoperto statuto e dia pero alla probabilit dellesistenza duna
siffatta convenzione che taluno aggiunge esternsi non solo in tutta
la Spagna, ma benanche ad esteri paesi.
180
La versi del cnsol sard corrobor la hiptesi de la desconnexi
del pamet revolucionari respecte a la realitat poltica barcelonina de
comenaments de 1822, per va incorporar-hi un element esclaridor
sobre la idonetat de la seva publicaci. El nucli dur dels liberals mo-
derats que copaven el consistori municipal instig la impressi daquell
pamet quan perceb que el moviment liberal exaltat shavia convertit en
una amenaa capa de fer-los fora del poder. La republicaci daquella
constituci cercava de desacreditar el liberalisme exaltat. El cap poltic
Juan Manuel Munrriz aprot el clima de tensi i els rumors duna
conspiraci republicana per actuar contundentment contra el coronel
Costa i locialitat dissident del primer regiment de la MNV, i sotmetre
180. AST. Materie politiche per rapporto allestero. Consolati nazionali. Barcellona.
Mazzo 1. Consolato Generale di S. M. Sarda. Barcellona addi 27 febbraio 1822.
dun vegada per totes la milcia barcelonina. La trama republicana serv
dexcusa a Munrriz per reprimir i purgar els lders de la milcia que
havien deixat en evidncia la seva autoritat quan entr a Barcelona.
LAFER DE LAVI, EL CORONEL COSTA
Els historiadors batejaren els fets de la darrera setmana de febrer
de 1822 com lafer Costa, i si han apropat des de perspectives ben di-
verses: Gil Novales
181
un explcitament lavalot del 24 de febrer de 1822
a la desaparici de la tertlia patritica i ressegu les seves seqeles
durant tot el 1822, observant que cada nova tertlia patritica que obria
les portes estava estretament lligada als moments de mxima agitaci
poltica, i que els coetanis no deixaven de reclamar lalliberament del
coronel Costa. La seva conclusi era difana: el liberalisme exaltat bar-
celon sorganitz en les tertlies patritiques i estigu encapalat per
la gura de Costa. Risques interpret la crisi de febrer de 1822 com
una conseqncia de lactitud autoritria de Munrriz, la seva manca
de capacitat negociadora i la seva vocaci per afrontar lagitaci i la
dissensi poltica en clau dordre pblic sobretot des del moment en
qu hom posava en joc el principi dautoritat.
182
En la resposta basada
en lordre militar per sufocar la confrontaci poltica, Risques hi veu
una premonici del futur per a la histria de Catalunya de tot el segle,
i conclou que: lespiral de la confrontaci, la negativa al comproms, la
defensa del principi dautoritat i la provocaci poltico-ideolgica servi-
ren per a decapitar momentniament una part daquest radicalisme.
183

En darrer lloc, Arnabat ha abordat lafer Costa des duna doble vessant:
duna banda, ha reectit la transcendncia dels fets de febrer en el
Diario de Sesiones de Cortes, perqu a partir daquells sorganitz una
moci contra el Govern, signada per quaranta diputats liberals, que
cohesion una oposici dispersa; i de laltra, ha constatat la divisi
de lopini pblica barcelonina quan senfront a la interpretaci dels
fets, construint dues versions confrontades: una justicadora de lac-
titud de les autoritats, encapalada pel Diario Constitucional, Poltico
y Mercantil de Barcelona, i laltra, crtica amb unes autoritats titllades
darbitrries i desptiques, que sestructurava al voltant dels pamets
publicats pels seus defensors. Tamb incorpora la mirada ms popular
dels fets a travs del dietari del menestral barcelon Mateu Crespi, i
la repercussi que tindria posteriorment en el peridic radical Voz del
Pueblo, i conclou que el fracs del moviment liberal exaltat es degu al
182. RISQUES CORBELLA, Manel (1995a), p. 255.
183. dem, p. 256.
fet que: els moderats, i el govern al capdavant, no estaven disposats
a perdre cap ms batalla, tal i com havia succet al tombant de 1821
i 1822, quan la pressi popular oblig al rei a canviar el Ministeri.
184
Lorigen immediat dels fets rau en la renncia a la MNV del
tinent coronel del primer regiment, Juan Antonio Llins,
185
i en la nega-
tiva del coronel Costa, cap de la MNV, a acceptar-la. Llins era un dels
pocs lders del moviment liberal exaltat que havien marxat de Barce-
lona el setembre de 1821 arran de lepidmia de febre groga, quan les
autoritats municipals donaren llibertat als milicians per abandonar
la ciutat, abans que fos posada sota quarantena. Un cop fora de les
muralles, engruix el cord sanitari que envoltava la ciutat, i des de
les torres de guaita va escoltar com els seus companys del primer
regiment lescridassaven i el titllaven de covard per haver-los abando-
nat. Els insults i les mofes contra els fugitius erigits en vigilants, de
nals doctubre i comenaments de novembre, degeneraren en altercats
entre els de dins i els de fora de Barcelona. El tinent coronel Llins
respongu als seus crtics des de les pgines del Diario de Barcelona,
qestionant les raons dels milicians que havien roms a la ciutat. Les
seves diatribes anaven signades com El exmiciliano, posant al descobert
quines eren les seves autntiques intencions. El tinent coronel encen-
gu un aspre debat amb els milicians i les autoritats municipals que
mald per liquidar el cap de la milcia. Els enfrontaments i el to de les
crtiques convenceren Llins de renunciar al seu crrec de comandant
del segon batall de la MNV, i el 13 de desembre, des de lHospitalet
de Llobregat, comunicava la seva decisi al coronel Costa, obstinant-se
amb les dicultats que li suposaria comandar una tropa que no el res-
pectava, i demanava al coronel que respects la seva opini, recordant-li
que ell havia decidit quedar-se al seu costat quan li havien ofert el co-
mandament del cinqu batall, demostrant un comportament patritic
exemplar.
186
El exmiliciano no trig a obtenir la resposta de Costa, que
no accept la renncia emparant-se en el reglament de la milcia, i li
contest afectuosament i afable, donant-li la seva paraula que tothom
tindria present les seves accions patritiques i soblidaria dassumptes
nimis com eren els incidents de la talaia i les picabaralles de la premsa
que ellas hacen la ocupacin de los ociosos por algunos das; ms el
verdadero mrito subsiste por siempre.
187
185. ROCA VERNET, Jordi (2011b): Llins y de Ortiz, Juan Antonio. A: Diccionario
Biogrco de Parlamentarios Espaoles 1810-1854. Cortes Generales. Madrid.
186. El Indicador Cataln, nm. 3, 17 de gener de 1822, p. 12, Hospitalet 13
de diciembre de 1821. El teniente coronel Juan Antonio de Llins.
187. dem. Barcelona 15 de diciembre de 1821. Jos Costa. Sr. D. Juan Antonio
de Llins.
La conana del coronel Costa en els milicians no es correspo-
nia amb la realitat, malgrat alguns intents, com el de Luis Gonzaga
Oronoz,
188
per conciliar el retorn a la milcia dels fugitius. Els rumors,
les xerrameques i la premsa revelaven les dicultats per reinserir loci-
alitat escpola de la milcia als seus crrecs precedents. Un bon exemple
s el cas de Joan Eloi de Bona que esperava amb candeletes el retorn
de Llins per passar-hi comptes, i des de la premsa argumentava que
Barcelona hauria quedat sumida en el caos i el desordre social si no
haguessin roms aquells milicians a la ciutat:
Todos sabemos que en aquellos das se tema una peste moral
mucho ms que la fsica: los efectos de ella los llegamos a tocar;
y sino hubiera sido por los a quien V. llama, tememos se hubiera
asaltado la amenazada tesorera y casas pudientes: los desrdenes
de los pcaros cuyo desenfreno se estrella en las bayonetas de los
mal llamados temerarios hubiranse aumentado con velocidad
horrorosa; y todos lloraramos ahora la salida de los indiscretos.
189
Aquella polmica traspuava la recana que sentien els de dins
perqu els de fora no els reconeixien la seva tasca de garants de lordre
social, ans al contrari, els negaven els seus mrits. Lexcepcionalitat
de la petici de Llins es fonamentava en el fet que era un dels pocs
fugitius af al moviment exaltat, mentre que la majoria ho eren al mn
moderat. Costa havia aprotat la fugida dels milicians ms moderats per
substituir-los per homes ms exaltats i dels a la seva autoritat. Llins
no era el primer milici que renunciava; daltres
190
ho havien fet abans,
per cap dells ocupava un crrec tan rellevant en lescalaf jerrquic
del primer regiment de la MNV ni la seva substituci havia signicat
la intromissi del moderantisme en el si del primer regiment. El cas
de Llins invertia lordre i el que realment preocupava no era la seva
dimissi, sin qui el substituiria, un dels opositors de Costa durant la
primavera precedent, J. Elas, a qui li atorgarien el comandament del
segon batall del primer regiment, lessncia del liberalisme exaltat i
revolucionari de la MNV.
Ben aviat, la disputa reglamentria entre Costa i Llins qued
absorbida per lenfrontament entre el cap de la milcia i el cap poltic.
desembre de 1821, p. 3.
189. dem, p. 4.
190. AHCD. Srie expedients generals, lligall 44, nm. 200, expedient promogut
per lAjuntament de Barcelona arran dels fets de 1822; document nm. 1-5 Cpies de
les renncies dels milicians Francisco Nogus, Andrs Pujol y Coll, Mariano Vehils, i
Magin Cullell.
Quan Munrriz entr a Barcelona, shavia vist obligat a claudicar davant
la Junta de milicians, ciutadans i militars, i estava decidit a recuperar
el poder sobre la ciutat escapant lautoritat de la junta. Durant els
mesos de gener i febrer, va fer passes petites, una rere laltra per sense
descans amb lobjectiu de reduir la preeminncia revolucionria de la
MNV. Quan Rafael del Riego creu les muralles de la ciutat, Munrriz
orden a cadascun dels batallons de la milcia que rets els honors a
lheroi de la ptria, obviant lautoritat de Costa, cap de la milcia, que
lacompanyava. Aquella era la primera vegada com diu M. Risques
que el comportament del cap poltic suposava una clara interferncia
governativa i constitua una mostra fefaent de la mala relaci existent
entre ambds personatges.
191
Durant el llarg gener de 1822, primer Riego i desprs la Junta
dAutoritats, constituda pel consistori municipal, el cap poltic i els
ocials del primer regiment, maldaren per reconstruir la unitat de la
milcia i trobar solucions a la disputa entre el coronel Costa i Llins.
Ni els banquets ni les reunions amb les autoritats aconseguiren resoldre
la situaci. El coronel Costa no estava disposat a acceptar la dimissi
de Llins, per ofer una possibilitat per sortir daquell atzucac: ac-
ceptava nomenar Llins comandant del nou cos dartilleria del primer
regiment de la MNV. Costa, en la sessi de la Junta dAutoritats del
27 de gener de 1822, tamb propos que samplis el primer regiment
amb dos nous batallons que serien comandats per Gironella i Vigodet,
respectivament.
192
La junta, desprs descoltar lopini del propi Llins
i dels ocials del primer regiment de la MNV que es manifestaren
favorables a acceptar la renncia de Llins amb les niques excepci-
ons dels ocials Francesc Puig, Josep Bags, Juan Tmaro, Francesc
Carbonell, Francesc Andrs Rods, Antoni Prat, Vicen Falc i Joan
Valls, decid tramitar la renncia de Llins. Dos dies desprs, el 29
de gener de 1822, tornava a reunir-se la junta per acordar si es feia
pblica la votaci sobre la renncia de Llins. Abans dabordar aque-
lla qesti, sobr la sessi amb el debat generat arran de la protesta
contra la renncia de Llins i el nomenament del sndic Elas com el
seu substitut, presentada pels ocials del primer regiment que shavien
negat a acceptar la renncia de Llins i el coronel Costa. La protesta
aquella vegada aconsegu ms ress i el sndic i liberal exaltat Ramon
Salvat prengu la paraula per considerar que el ayuntamiento se
excede en las facultades habiendo establecido reglas sobre el modo y
per lAjuntament de Barcelona arran dels fets de 1822; document nm. 6, Cpia de
lacte de la Junta dAutoritats del 27 de gener de 1822.
circunstancias como se hacen dichas renuncias, que en su entender es
lo mismo que haberse constituido legislador.
193
Finalment, la protesta
fou desestimada i els membres de la Junta dAutoritats decidiren, prvia
votaci, que no farien pblics quins representants havien votat a favor
o en contra dadmetre la renncia de Llins.
El coronel Costa encet una via de negociaci, oferint la possibilitat
dacceptar la renncia de Llins a canvi dalgunes contraprestacions:
la revocaci del nomenament del sndic municipal, Elas, com a subs-
titut de Llins; el reconeixement que la renncia de Llins no shavia
tramitat correctament i la creaci dun nou cos dartilleria dirigit per
Gisbert que senquadraria en el primer regiment de la MNV. Totes
aquestes demandes sencaminaven a enfortir i garantir lautoritat del
coronel Costa sobre tota la milcia barcelonina, i responien als intents
dingerncia de les autoritats poltiques en els assumptes de la milcia
que shavien iniciat desprs dels fets dabril de 1821 fent crixer lopo-
sici a Costa a linterior de la MNV, i havien arribat al seu punt lgid
a nals de gener de 1822.
El retorn del cap poltic, del capit general i de la tropa havia
trencat la unitat de la Junta de milicians, ciutadans i militars, i Costa
lluitava per acaparar els rdits de la unitat de la milcia generada per
aquell moviment poltic i sobretot per protegir les cotes de poder que
havia assolit durant els darrers mesos, impedint laplicaci del reglament
de la milcia aprovat per les Corts que podien reduir la seva autoritat
sobre el conjunt de la MNV de Barcelona. El coronel fou abandonat
progressivament pels companys de junta forjats durant lepidmia, i
noms una part de locialitat del primer regiment i alguns ciutadans
li feren costat. A nals de gener, Costa opt per fer una demostraci
de fora extraordinriament arriscada, i renunci a travs dun article
al comandament de la milcia i al del primer regiment a la vegada que
denunciava la campanya de desprestigi orquestrada contra ell, que el
presentava com un defensor de la repblica.
194
La renncia de Costa
cercava daplegar una allau de suports que el catapultessin de nou al
capdavant de la MNV i del liberalisme popular. LAjuntament sinhib
i no consider acceptar la renncia de Costa, adduint que no shavia
fet pel conducte reglamentari i trasllad la qesti al cap poltic, que
vei loportunitat de treures de sobre el coronel.
per lAjuntament de Barcelona arran dels fets de 1822; document nm. 6, Cpia de
lacte de la Junta dAutoritats del 29 de gener de 1822.
194. Diario, Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 31, 31 de
gener de 1822, p. 4.
La resposta dels milicians quan sassabentaren de la renncia
de Costa no va ser tan multitudinria com ell sesperava, tot i que les
companyies del primer regiment sorganitzaren per impedir que sac-
cepts cap de les dues dimissions;
195
el coronel, adonant-se de com
shavia girat la truita, prefer fer marxa enrere. Aquell febrer de 1822, la
debilitat de Costa era palesa i els seus adversaris poltics (Ajuntament,
Diputaci, cap poltic i ocials de la milcia) no estaven disposats a
deixar escapar loportunitat. El 10 de febrer salaren algunes veus entre
els membres de lAjuntament com la de Gironella que reclamaven
prudncia per esbossar una opci conciliadora per sortir de latzucac
poltic en el qual es trobava Costa. La intransigncia simpos a la
negociaci poltica: el coronel Costa, en dues ocasions, el 12 i el 22
de febrer, es neg a acceptar el nomenament de Josep Ramon Elas
com a nou tinent coronel del primer regiment de la MNV. Aquell no-
menament exhibia la submissi de la milcia a lautoritat poltica que
havia escollit un dels opositors de Costa per atorgar-li el comandament
del primer regiment de la MNV, i Costa no podia accedir-hi si volia
mantenir el control sobre els milicians. El coronel ja no era lemblema
dunitat del moviment liberal exaltat que es mostrava absolutament
dividit en el conicte entre milicians i pocs imaginaven la jugada que
preparava el cap poltic. Costa es neg a acatar les odres de Munrriz
i la seva desobedincia sempar en la illegalitat de la decisi del cap
poltic. El coronel alleg la constitucionalitat del seu comportament
basant-se en la falta de legislaci sobre les renncies de la milcia i
en la manca de competncies del cap poltic per decidir sobre aquella
qesti.
196
Tot plegat comportava un nou desaament a lautoritat de
Munrriz; el coronel actuava de la mateixa manera que ho havia fet
la junta revolucionria el desembre anterior, per Costa no tenia al
seu darrere ni el consens social daquella junta ni el mimetisme poltic
daltres ciutats espanyoles.
El vespre del dissabte 23 de febrer, el cap poltic apleg tots els
ocials del primer regiment de la milcia i els expos els motius pels
quals cessava dels seus crrecs Costa, i els demanava el seu suport per
al nou cap del regiment, Elas. La majoria docials acataren la decisi
del cap poltic i, quan sortiren, els esperava un grup de partidaris de
Costa que els escridassaren. Mentrestant, Costa entomava els cops que
195. Diario, Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 41, 10 de
febrer de 1822, p. 4; Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 42,
11 de febrer de 1822, p. 2-4.
196. Relacin de las causas que motivaron los sucesos del 24 de febrero y efectos
que se consiguieron. Inde datae leges; ne fortior omnia posset. Imprenta Estivill y com-
paa. Barcelona. 1822, p. 8-9.
Munrriz llanava contra la seva autoritat i, com diu Risques, el seu
tour de force amb les autoritats no passava per la conspiraci contra
aquestes sin que, tal i com havia anunciat al cap poltic, esperava
que les prximes eleccions als crrecs de la Milcia permetrien escatir
quina era la posici ideolgica triomfant.
197
El cap poltic, conscient
que el temps li jugava en contra, man lendem la publicaci del
nomenament de Elas i don el comandament del primer regiment al
sergent major. La resposta dels milicians fou immediata i una muni
dhomes es congreg davant de la seu del primer batall. Entre ells
corria la brama que les autoritats conspiraven contra la Constituci,
i la confusi sapoder de la Rambla i un grup de gent apedrearon
a un ayudante del primer regimiento, corrieron a gritar frente a la
casa del seor Jefe Poltico; pero fueron contenidas por el tesn de
nuestro digno amigo el ayudante D. Bruno Vidal, y dispersados por
las patrullas y por un piquete del regimiento de Aragn que se coloc
en aquel punto.
198
Lendem 24 de febrer al migdia, es reuniren conjuntament el
cap poltic, el capit general i lAjuntament, alarmats pel clima dexcitaci
que embriagava la ciutat. Mentre alguns dels presents com Gironella
advocaven per rebaixar la tensi, daltres feien tot el contrari, encenent
encara ms els nims. El capit general deia que en la Rambla se le
haba querido obligar a gritar Viva Costa, pero que l haba contes-
tado, Viva la unin y la Constitucin.
199
El cap poltic quan escolt
aquelles paraules orden immediatament capturar qualsevol milici
del primer regiment que ans armat. Finalment, a quarts de tres de
la tarda, el consistori municipal aprot lavinentesa per avanar-se
a la situaci; orden publicar el ban sobre aldarulls per impedir les
reunions de milicians a la part baixa de la Rambla, i la instrucci de
diligncies contra els escrits de Costa, per llavors el coronel ja havia
presentat la seva renncia al cap poltic preveient un enfrontament
entre els seus partidaris i les autoritats. El cap poltic no don publici-
tat a la dimissi
200
i Costa no pogu aturar lescalada de violncia que
es desencaden a la ciutat. Lacci del consistori abrand els nims i
davant la plaa del Teatre es concentr una petita multitud que amb
els seus crits desa les autoritats poltiques. La reacci del cap po-
ltic fou extremament contundent, desplegant la tropa amb lartilleria
febrer de 1822, p. 1-4.
199. AHCD. Srie expedients generals, lligall 44, nm. 200, fol. 4, expedient
promogut per lAjuntament de Barcelona arran dels fets de 1822; Cpia de lacte de la
reuni de les autoritats el 24 de febrer de 1822.
200. Relacin de las causas que motivaron, p. 14.
i els milicians del tercer i quart batallons, i algunes companyies del
primer i segon batallons. Munrriz, amb lostentaci de fora, volia
provocar un efecte dissuasori i se sumaren a aquella fanfrria mili-
tar els regiments de Crdoba i dAragn amb dues peces dartilleria.
Aquells homes formaven part de la guarnici de la ciutat que estava
en mans del governador de la plaa, Joaqun Ruiz de Porras, el qual,
de manera irresponsable, els don lordre de reprimir violentament
els milicians que protestaven. Mai com aquella nit la plaa del Teatre
estigu tan illuminada i aquells milicians, militars i ciutadans que dos
mesos abans shavien posat dacord per pressionar el Govern formant
una junta ara eren a punt denfrontar-se. Les ordres del governador de
la plaa foren desobedes i el comandant de la tropa desplegada a la
Rambla, J. Santocildes, negoci la dissoluci dels milicians concentrats
paccament, evitant el vessament de sang.
El cap poltic, durant la matinada segent, del 24 al 25 de febrer,
envi el regiment de Crdoba a tancar la seu del primer regiment de
la milcia. Desprs, precedits per alguns dels alcaldes constitucionals
de Barcelona, desarmaren els milicians del primer regiment que es
manifestaven i detingueren Josep Baigs, Vicen Falc, Joan Valls, Joan
Ameller, Francesc Puig, Francesc Gisbert, Joan Pujol,
201
Juan Tmaro,
202

el coronel Josep Costa i cinc ciutadans ms sense precisar-ne la identitat.
Al darrere daquelles detencions, hi havia la pretensi de desarticular els
suports ms dels de Costa i fer-se amb el control del primer regiment
de la MNV, que aplegava el liberalisme barcelon dorigen popular.
Les setmanes segents continuaren les detencions dels partidaris
del coronel als quals sacusava de participar en la mobilitzaci popu-
lar de la plaa del Teatre i dhaver donat suport pblicament a Costa:
Tadeo Aldea,
203
Antoni Brosa,
204
Joaqun Alcntara y Boria, N. Arts, N.
Serra,
205
Josep Robreo,
206
Josep Roca, Geroni Serra, Francesc Bellb
i Joan Roca.
207
Els excessos repressius sn els que donaren transcen-
201. AHCD. Srie expedients generals, lligall 44, nm. 200, fol. 11-12, Dictmenes
sobre los expedientes de queja contra las autoridades de Barcelona por los sucesos del 24
de febrero del presente ao.
202. dem, p. 17-18.
mar de 1822, p. 4.
204. El Indicador Cataln, nm. 65, 20 de mar de 1822, p. 259-260.
maig de 1822, p. 3-4.
206. ARNABAT MATA, Ramon (2001), p. 229; Diario Constitucional, Poltico y Mer-
cantil de Barcelona, nm. 135, 15 de maig de 1822, p. 4.
207. Defensa de los ciudadanos Jos Roca, Jernimo Serra, Francisco Bellb y
dncia a les polmiques i als fets de febrer. Les autoritats poltiques
municipals i provincials, encapalades per Munrriz, aprotaren les
circumstncies per atacar durament la part ms dbil i ms radical
amb lligams amb el mn popular del moviment juntista que les havia
deixat en evidncia uns mesos abans, i recuperaren el control absolut
sobre la ciutat.
Vint-i-quatre hores desprs de les detencions, la premsa liberal
barcelonina construa dues versions diferents sobre el que havia passat
el dia 24: les dissensions poltiques dels liberals es consumaven amb
la divisi. El Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona
serigia en el portaveu no ocial de les autoritats poltiques de la ciutat.
El seu redactor en cap, Bonaventura Carles Aribau,
208
simplement es
feia ress de les opinions dAndrs Rubiano, secretari del cap poltic de
la provncia, Juan Manuel Munrriz. El 26 de febrer el diari plasmava
a les seves pgines la versi ocial sobre els fets: Costa i els seus par-
tidaris havien desobet la llei i havien perpetrat els seus plans en una
societat secreta, donant pbul als arguments dels servils que armaven
que les faccions radicals i republicanes shavien apoderat del sistema
constitucional a travs de les tertlies patritiques. Noms la resposta
eca i rpida del cap poltic i lAjuntament desplegant totes les seves
forces havia impedit un esclat revolucionari dimprevisibles conseqn-
cies, i la prudncia i la herocitat de la tropa evitaren el desastre.
209

Laltra versi del fets la constru El Indicador Cataln de tendncia
exaltada responsabilitzant el cap poltic daquells fets perqu havia
desobet la llei adjudicant-se una autoritat sobre la milcia que aquella
no li reconeixia. Un cap poltic que justicava lacci illegal de les
altres autoritats quan desposseren dels seus crrecs el coronel Costa:
no autorizando la ley al jefe poltico para remover sin justa causa al
coronel de voluntarios locales este que vea la usurpacin de otro po-
der, tuvo razones para excusar la orden que aquel le comunic, a n
de que entregase el mando; y todas las razones, que puedan alegarse
en contrario son de ningn valor.
210
Durant tot aquell llarg mes de mar, El Indicador Cataln serig
en el portaveu dels empresonats i contradigu tots els arguments que
forjaren la interpretaci ocial dels fets. Les seves pgines foren lalta-
veu de les intervencions dels diputats Ramon Salvat i Guillem Oliver
Juan Roca, arbitrariamente presos por las ocurrencias del 24 de febrero de este ao en
esta ciudad. Miguel y Toms Gaspar. Barcelona. 1822.
208. GIL NOVALES, Alberto (1975), p. 274; Diario Constitucional, Poltico y Mercantil
de Barcelona, nm. 76, 17 de mar de 1822, p. 2-3.
febrer de 1822, p. 1-4.
210. El Indicador Cataln, nm. 43, 26 de febrer de 1822, p. 170-172.
a la Cambra de Diputats, quan criticaren lactuaci de les autoritats
municipals i provincials durant aquells dies. El primer acus les auto-
ritats de connivncia, quan no processaren ni impediren la publicaci
del pamet incendiari Constitucin fundamental del gnero humano,
que excit els nims dels ciutadans. Oliver estrip contra lactuaci del
cap poltic quan havia usurpat illegalment el poder sobre la milcia, i
tamb lacus dinfringir el seu reglament per mantenir encara detinguts
Costa i tots els altres milicians captius. Salvat, en una intervenci
posterior, insistia que el coronel Costa no particip en els aldarulls
del 24 de febrer de 1822 i que foren responsabilitat de les autoritats
poltiques, al capdavant de les quals hi havia el cap poltic, perqu
feren s duna fora absolutament desproporcionada per recuperar la
tranquillitat poltica de Barcelona. Per a aquells dos diputats, lexcs
del desplegament militar era el que permet a les autoritats exagerar
labast de laldarull, justicant la repressi que exerciren posteriorment
contra el liberalisme popular enquadrat en el primer regiment de la
MNV on hi havia tots els partidaris de Costa.
El debat a Corts i lexigncia dels diputats liberals exaltats de fer
comparixer el secretari de Governaci no assoliren la llibertat dels
captius a Barcelona. El Govern, a travs daquell secretari, reiter el
suport a les autoritats poltiques i militars de Barcelona i acus Costa
de ser linstigador dels aldarulls.
211
La fermesa poltica dEl Indicador
Cataln port els seus editors a haver-se de defensar contnuament
de les acusacions de complicitat amb els agitadors responsables dels
aldarulls de febrer del 1822. Les acusacions contra el diari arribaren
ns i tot de la Cambra de Diputats, quan el secretari de Governaci
inform dels esdeveniments de febrer i acus el diari de maquinar amb
els agitadors aquella concentraci: El Indicador Cataln no era ms
que el eco de las pasiones, que no conoca ms lgica que la falsedad,
ni otras armas que las de la ofensa como que en su publicacin haban
tenido parte varios de los que se haban amotinado.
212
La resposta dels editors dEl Indicador Cataln no va fer-se esperar
i, conscients que els hi anava la pell, bregaren per defensar-se, adduint
que ells analitzaven els fets amb criteris racionals i que no havien tin-
gut res a veure amb aquell avalot, ns i tot dirien que desconeixien les
desavinences entre el cap poltic i el coronel Costa. Finalment, cercaren
la indulgncia de les autoritats municipals que els podien tancar el
diari i diferenciaren lactuaci daquestes de la dels militars i de la
211. ARNABAT MATA, Ramon (2001), p. 232-233; ROCA VERNET, Jordi (2011d).
212. El Indicador Cataln, nm. 66, 21 de mar de 1822, p. 262. Reproducci
del Diario de Sesiones.
del cap poltic.
213
Una setmana desprs, quan la posici del diari shavia
reforat aglutinant al seu voltant el moviment exaltat que sobrevivia
a Barcelona, la benevolncia amb el consistori municipal sapaivag i
criticaren veladament la seva apatia poltica enfront de Juan Manuel
Munrriz:
El respetable ayuntamiento de Barcelona, aunque alguna vez no
se haya manifestado con toda la energa que desearamos en el
sostn de las libertades pblicas, amenazadas por mandarines im-
prudentes, lo hemos visto sin embargo al mismo tiempo promover
la agricultura con ecacia, la industria con actividad, el comercio
con celo, y cuanto ha sido til y benecioso a esta capital como
lo acreditarn el estado de estos ramos y todos sus habitantes.
214
Des de les pgines dEl Indicador Cataln, els liberals exaltats
barcelonins es dirigiren al Govern per denunciar les irregularitats que
shavien coms quan fou aplicada la llei de reincorporaci dels mili-
cians fugitius al servei actiu. Aquelles irregularitats legals implicaven
el primer regiment, el tercer i cinqu batall de la MNV, i posaven al
descobert els moviments de les autoritats municipals i provincial per
beneciar ciutadans de conviccions moderades per posar-los al capda-
vant de batallons que ns llavors eren en mans de partidaris de Costa.
Aquelles indagacions reforaren la convicci que la polmica sobre la
renncia de Llins enfortia les postures dels comandants del tercer
i cinqu batallons, debilitant lautoritat del coronel com a cap de la
milcia: Costa havia lluitat durant aquella aspra polmica de febrer per
apuntalar el seu poder i tenir la capacitat dimposar la seva autoritat
sobre els comandants dels batallons moderats de la milcia.
215
Larticle
tamb allegava que els signants els indicadores no lloaven el Govern
ni els comandants de la MNV, ans eren defensors incorruptibles de la
llei, i per tant el seu desig era fer saber al secretari de Governaci que
sequivocava donant veracitat als seus informes:
los indicadores claman vigorosamente por el exacto y riguroso
cumplimiento de ella; los indicadores no adulan, ni adularn al
poder, pero no lo acriminarn sin datos. Concluyen diciendo,
que el seor secretario de la gobernacin ha partido de informes
equivocados, o no ha entendido los que se le han dado.
216
213. dem, p. 266. Singat per Los editores.
215. El Indicador Cataln, nm. 65, 20 de mar de 1822, p. 259-260, Barcelona,
Incidit in foveam quam fecit!.
216. Ibdem.
Les queixes es llegiren als diaris, per el moviment exaltat cada
vegada sidentic ms amb la causa de Costa i tamb les va fer arribar
a la Diputaci i, com han ressenyat acuradament Arnabat i Risques,
els exaltats van remetre mitja dotzena
217
de representacions signades
per ciutadans i milicians de Barcelona i Reus donant la seva versi
sobre aquests fets i demanant que sexigissin responsabilitats a les au-
toritats civils i militars de la ciutat.
218
Per, una delles sobresurt per
sobre de la resta, ja que lacompanyaven les signatures de tres mil deu
ciutadans i vint-i-set ciutadanes,
219
que responsabilitzaven lAjuntament
de Barcelona i el cap poltic dhaver provocat els fets del 24 de febrer,
i albirava el renaixement de la unitat dacci poltica del moviment
liberal exaltat. Aquella darrera representaci motiv lAjuntament de
Barcelona a redactar una resposta dirigida a les Corts per defensar-se
de les acusacions vessades contra el consistori.
Durant els mesos de mar i abril, plogueren tretze recursos sobre
les Corts en els quals, de manera individual o collectiva, es denunciava
el comportament de les autoritats durant els fets del 24 de febrer de
1822 i sexigia que sen depuressin les responsabilitats. Els recursos
individuals els signaren els processats Baigs, Falc, Valls, Puig, Gis-
bert, Pujol, Tmaro i els cinc vens empresonats que no especicaven
la seva identitat: denunciaven la lentitud de la causa, les males con-
dicions del seu captiveri, lincompliment de la legislaci en matria
judicial i una corrua dirregularitats comeses durant les seves captures
i encausaments. Costa tamb sadre a les Corts per denunciar que
el cap poltic lhavia despojado del mando del 1r regimiento
220
sense
haver-li format causa, i desprs aplegava tot un reguitzell dirregularitats
comeses durant el seu empresonament i procs. Els recursos tamb es
feren collectivament agrupant diversos grups de milicians barcelonins:
dos-cents tres denunciaren que lordre per la qual los ociales de la
milicia que salieron cuando la epidemia, fuesen repuestos en sus em-
pleos y quedasen en clase de agregados los nombrados interinamente
221

fou incomplerta per les autoritats; trenta-dos milicians de la primera
companyia i quaranta-cinc de la quarta, ambdues del primer batall de
217. RISQUES CORBELLA, Manel (1995a), p. 249-250.
219. AHCD. Srie expedients generals, lligall 44, nm. 200, fol. 2, expedient pro-
mogut per lAjuntament de Barcelona arran dels fets de 1822. En la carta que encapala
lexposici de lAjuntament, es precisa que eren vint-i-set ciutadanes, per en el redactat
de lexposici sarma que eren cent vint-i-set ciutadanes, Barcelona, 8 de juny de 1822.
220. AHCD. Srie expedients generals, lligall 44, nm. 200, fol. 18, Dictmenes
sobre los expedientes de queja contra las autoridades de Barcelona por los sucesos del 24
de febrero del presente ao.
221. dem, fol. 10.
la MNV, i noranta-cinc milicians ms del primer regiment de la MNV
demanaren que sexigissin responsabilitats poltiques al governador de
la ciutat per haver ordenat obrir foc contra la multitud i al cap po-
ltic per haber alterado el sosiego principalmente con su tenacidad
en hacer ejecutar orden para que no estaba facultado.
222
Finalment,
quatre comerciants: Jos Borrajo, Joan Antoni Llobet i Vallosera, Ra-
mon Ferrer i Eusebi Pastor, gosaren denunciar davant les Corts les
autoritats municipals i provincials per haver publicat un ban davalot,
quan la ciutat era tranquilla, la qual cosa desencaden un mot de
conseqncies imprevisibles, i tornaren a fer esment de les mltiples
irregularitats comeses en la captura i el processament dels ciutadans i
milicians encausats pels fets del 24 de febrer de 1822. Ara b, no foren
els nics a dirigir-se a les Corts: ms de dos-cents cinquanta ciutadans
signaren una carta mostrant la seva adhesi al comportament de les
autoritats de Barcelona durant els fets de febrer, dient que no hicieron
ms que sostener la ley, y el decoro de las mismas en las medidas y
providencias necesarias.
223
La primavera de 1822, el moviment exaltat barcelon es cohesi-
on al voltant de la redacci dEl Indicador Cataln, anunciant sense
embuts que les autoritats en lloc de perseguir els qui hostilitzaven la
Constituci, es dedicaven a envestir els qui predicando la doctrina
constitucional procuran ilustrar la opinin y defender las libertades
patrias.
224
Els indicadores sencengueren encara ms quan els arri-
b la notcia de labsoluci del responsable del pamet Constitucin
fundamental de los libertades del gnero humano, mentre arremetien
contra ells les contnues denncies per llenar opinions contra el cap
poltic i lAjuntament arran de les seves decisions de febrer. Un parell
de dies desprs, sesforaven a defendres de les escomeses del Diario
Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, que havia preferit con-
vertir lopini pblica en el tribunal suprem que jutgs la constituci
republicana,
225
obviant la inhibici de les autoritats; mentrestant, els
indicadores allegaven que labsoluci daquell pamet incendiari seria
capitalitzada pels enemics de la Constituci.
226
Aquella setmana, els editors dEl Indicador Cataln adquiriren
conscincia pblicament de la seva tasca doposici poltica al Govern i
222. dem, fol. 31.
223. AHCD. Papeles Reservados de Fernando VII, lligall 53, fol. 862-865, carta
dirigida a les Corts, Barcelona, 13 dabril de 1822.
mar de 1822, p. 4.
226. El Indicador Cataln, nm. 71, 26 de mar de 1822, p. 286. Signat Los editores.
irnicament es referien al Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de
Barcelona: los funcionarios consignan su defensa de sus actos guber-
nativos: ambos entran como elementos esencialsimos en el rgimen
constitucional; mas como somos novicios en l, todo nos escandaliza.
227

El Indicador Cataln es transform en lrgan de premsa del moviment
liberal exaltat i lalternativa a la versi ocial reproduda i raticada
pel Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona. El Indicador
Cataln fonamentava la seva independncia poltica en el no estar
tan en los adentros de las autoridades; en cuyo caso la habra espan-
tado, ha mucho tiempo, con su publicacin oportuna i rememorava
lhabilitat dels redactors del Diario Constitucional, Poltico y Mercantil
de Barcelona per conspirar, que tan b havien executat durant el pro-
nunciament de 1820; dos anys desprs, sen servien per inculpar els
patriotes: Vdms. conspiraron el ao 20 y saben mejor que nadie la
teora de las conspiraciones. Basta que Vdms. lo digan Y la prctica?
El ao 20. En donde? En Barcelona; es una friolera, todos saben lo
que nosotros hicimos Y los seis aos anteriores? Nosotros hablamos
del ao 20. Pobres hombres!
228
Alguns daquells antics conspiradors
liberals de 1820, determinants pel triomf del pronunciament a Bar-
celona s el cas del director del diari Antoni Guilln de Mazn,
combregaren amb la poltica repressiva de les autoritats i la justicaren
amb negre sobre blanc. Mai com llavors la premsa shavia posicionat
tan clarament a favor i en contra de les autoritats: els diaris shavien
erigit en portaveus del Govern i de loposici, reectint una autntica
pluralitat dopinions capa de dividir la ciutadania i posar contra les
cordes les autoritats, fent pbliques les seves irregularitats.
Les detencions de febrer i mar, la incomunicaci i el temps que
passaren empresonats posaren en relleu la desproporci de la repressi
ordenada pel cap poltic, amb la conformitat del consistori barcelon i
de la Diputaci provincial. Quan els milicians foren detinguts, no sels
comunic el motiu del seu arrest, i romangueren durant dies incomu-
nicats, vulnerant els seus drets com a ciutadans i el reglament de la
milcia. Els captius eren els lders de liberalisme popular i la seva de-
tenci obr una escletxa entre els sectors populars i el moviment exaltat
barcelon, impulsor de la Junta de milicians, ciutadans i militars de
desembre de 1821, que havien hostilitzat el Govern ns a provocar-ne
la remodelaci. La matinada del 25 de febrer de 1822 empresonaren
cinc ciutadans no identicats, el coronel Costa i vuit milicians ms.
227. El Indicador Cataln, nm. 72, 27 de mar de 1822, p. 290. Signat Los
editores.
Quatre eren membres daquella junta precedent: Vicen Falc, Juan
Tmaro i Josep Baigs representant el primer regiment, i Antoni Brosa
el cinqu batall.
229
La resta dels milicians detinguts formaven part del
primer regiment: Joan Valls, Francesc Puig, Francesc Gisbert; i lnica
excepci era sergent del tercer batall, Josep Pujol.
230
La majoria de les
detencions posteriors, com les de Robreo, Aldea, Alcntara y Boria,
Arts i Serra, perseguien la mateixa nalitat: desarticular el liberalisme
exaltat ms proper i af a lrbita popular.
La repressi dirigida per Munrriz elimin qualsevol temptaci de
resistncia contra la seva autoritat en el si de la milcia i, a la vegada,
esdevingu una demostraci de fora vers el moviment liberal exaltat
de Barcelona. Les autoritats poltiques, actuant amb una contundn-
cia extrema, sotmeteren la milcia, decapitaren el liberalisme popular
encapalat pel primer regiment i despertaren les pors del moviment
liberal exaltat. El cap poltic havia aconseguit els seus propsits i lxit
dels seus plantejaments era inqestionable, per shavia arriscat massa
amb aquella jugada poltica. Munrriz immediatament fou conscient
que podia encendre un polvor i desencadenar una crisi poltica, i sol-
licit una nova destinaci pocs dies desprs dels fets, quan encara era
febrer de 1822. El Govern veia amb bons ulls Munrriz i mai consider
la nova destinaci com un cstig. El cap poltic fugia dissimuladament
de la crisi larvada que havia provocat i rumiava que, si marxava ben
aviat, apaivagar la crisi seria competncia del seu substitut. El 15 de
mar de 1822, el Govern nomenava un nou cap poltic, Vicente Sancho,
que no prengu possessi ns al 8 de maig segent, i durant aquells
llargussims mesos Munrriz romangu interinament en el crrec.
Limpacte dels fets de febrer sobrepass lmbit del Principat i que-
d reectit en lordenana que aprov el Govern el 22 de juny de 1822,
que segons Blanco Valds posava a la milcia sota dependncia de lau-
toritat poltica provincial, s a dir, el cap poltic i en situacions greus
podia actuar de mutu acord amb lAjuntament, sometent lautoritat de
la milcia. Aix, doncs, lambigitat legal que havia propiciat el conicte
entre el comandant de la milcia i el cap poltic desapareixia quan la llei
consagrava la supremacia del cap poltic, i com diu Risques, la situaci
generada a Barcelona ja no tindria base legal per reproduir-se.
231
La desproporcionada repressi divid la ciutat en dos bndols i
gener la desconanza recproca infundida por un ministerio que ha
229. Suplemento al Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, 3
de gener 1822.
230. DUEAS GARCA, Francisco (1997). Vol. II.
formado en la opinin pblica un caos de confusiones, e hizo que no
nos entendamos los unos a los otros, es el verdadero origen de los
acontecimientos de Barcelona.
232
Lenfrontament va ser capitalitzat
pels dos diaris liberals de la ciutat i es dirim la qesti sobre quin
era labast de les competncies de les autoritats poltiques municipals
i provincials. Els uns i els altres sacusaren dhaver desobet la llei,
per el fons de la qesti era el control sobre la milcia. Les autoritats
cercaren dallunyar el moviment liberal exaltat del liberalisme popular
enquadrat a la milcia. La divisi dels exaltats va ser aprotada pel
liberalisme dordre que des de les institucions decapit les bases so-
cials del moviment exaltat sense les quals deixaven derigir-se en una
autntica amenaa per a lestabilitat poltica de Barcelona.
La tertlia patritica reect lescisi del mn exaltat que menys-
tingu les conseqncies de lafer Costa, sense adonar-se de la prdua
dautoritat en beneci de les institucions liberals. El consens del mn
exaltat es trenc i la tertlia perd la fora per condicionar el rumb
de la poltica barcelonina en la mesura que les autoritats liberals no la
perceberen com una amenaa enfront del seu poder. Les seves sessions
sinterromperen a comenaments de mar, quan la seva credibilitat vivia
les hores ms baixes. El clima de tensi generat per la repressi i un
ambient cada vegada ms enrarit pels atacs permanents entre ambds
bndols liberals des de les pgines de la premsa van fer creure que la
tertlia patritica havia fracassat en la contenci de la conictivitat
liberal i que, per tant, havia perdut el seu sentit, per torn a reprendre
les seves sessions poques setmanes desprs.
DE LA TERTLIA VIGILANT A LA TERTLIA VIGILADA
La cruenta i desmesurada repressi contra el coronel Costa i els
seus homes despert inicialment la por dels ciutadans, per no pass
gaire temps ns a transformar-se en indignaci. El cap poltic no hagu
desperar gaires dies per llegir les primeres reprovacions a les seves
accions: se puede decir, sin agraviarle en manera alguna, que no ha
dado en esta ocurrencia pruebas de ser tan apto para este empleo, como
las tiene dadas de ser un excelente ocial de artillera.
233
Els liberals
ms exaltats desaaren la seva autoritat apellant a la desobediencia
a la autoridad cuando sus mandatos no se apoyan en una ley expresa,
no es un delito; ser a veces una imprudencia y a veces una virtud.
234

232. Relacin de las causas que motivaron, p. 3.
233. dem, p. 10.
234. Ibdem.
Si b en un principi els liberals exaltats armaren que Toda nuestra
esperanza estriba en los padres de la Patria y en la ilustrada diputacin
de Catalua,
235
que no shavien tacat les mans amb la repressi per
sortir daquell clima de tensi, a mitjan mar, la seva fe shavia esfumat.
Encara persistien els rumors dimminents esclats revolucionaris
236
i la
indignaci del liberalisme exaltat shavia traslladat a les plomes dels
escriptors que omplien fulletons, pamets i pgines de diaris
A les acaballes de mar Antoni Canals, home de conana del
bar de Castellet a Barcelona, escrivia al seu patr per comunicar-li la
recuperaci de la tranquillitat a la ciutat i considerava que en bona
mesura contribuiria al seu manteniment la reobertura de la tertlia
patritica perqu eren los principales de la ciudad, para rebatir cuan-
to papel sea contrario, y alborotador.
237
La reobertura de la tertlia
patritica havia de facilitar la conducci de lopini dels ciutadans, i
no deix aquella tasca en mans dels agitadors de tavernes i cafs, ni
de la milcia. Les autoritats poltiques concebien les tertlies com la
prolongaci de les juntes i, per tant, era all on shavien de combatre
les opinions ms revolucionries, evitant que sexpandissin entre els
sectors ms populars del liberalisme. La tertlia patritica era un
espai de sociabilitat obert i les autoritats poltiques la necessitaven
per conixer i controlar les passes dels liberals ms abrandats, per-
metent-les preveure la direcci poltica en la qual apuntaven. Men-
trestant, el moviment liberal exaltat la utilitzava per propagar amb
prudncia les seves opinions i denunciar les infraccions de la legalitat
que cometien les autoritats poltiques.
En algun dels deu dies que separaren el 27 de mar del 7 dabril,
es restabliren les sessions de la tertlia patritica sense grans estridn-
cies. Ben poques sessions shavien pogut celebrar-hi quan, en la reuni
del 8 dabril de 1822,
238
es produ un incident arran del fet que un
dels assistents pronunci unes paraules relacionades amb la causa del
coronel Costa. La multitud congregada es llen sobre ell i un milici
tragu el sabre i el fer.
239
El tumult sort de lesglsia del convent dels
235. GIL NOVALES, Alberto (1975), p. 274: Independiente, nm. 125. El artculo
est fechado en Barcelona, a 27 de febrero; Diario Constitucional, Poltico y Mercantil
de Barcelona, nm. 76, 17 de mar de 1822, p. 2-3.
236. APBC. Fons del bar de Castellet. Barcelona, 23 de mar de 1822, carta
de 1822, p. 3.
trinitaris per ocupar la Rambla i, quan arrib la nit, lagitaci shavia
endut la vida dun ciutad. Canals responsabilitz daquella mort els
ciutadans ans al partido de Costa que si el gobierno no toma alguna
providencia pronto, temo algn mal resultado.
240
Les exigncies dAntoni Canals encarnaven les pors dels sectors
benestants de la ciutat, que foren escoltades pel consistori municipal
i les transmet al cap poltic demanant el tancament de la tertlia.
241

Munrriz acced a les peticions dels representants municipals i orden
tancar la tertlia el 9 dabril.
242
Aquell dia els tertulians havien dociar
una nova reuni, i com que sels barr laccs al convent saplegaren
a la Rambla i sencengueren les passions quan alg exig que tamb
tanquessin la seu de la societat secreta, sociedad constitucional del
anillo, establerta al Palau de la Virreina sota leufemisme de gabinet
de lectura. En previsi de possibles aldarulls, el cap poltic es reun
amb el capit general i els responsables militars de la guarnici de
Barcelona, per si calia adoptar mesures dordre pblic.
243
La calma
tensa regn aquell vespre, per dur pocs dies.
Encara no feia una setmana del tancament de la tertlia quan uns
tres-cents jornalers, encarnant el liberalisme ms popular, assaltaren el
Palau de la Virreina buscant qualsevol indici que incrimins el gabinet
de lectura barcelon amb la sociedad del anillo, sense trobar-hi res.
244

Els assaltants eren partidaris de lavi, el coronel Costa, i en el relat
dels fets la premsa precis que la majoria de la turba compuesta de
gentes la mayor parte en traje de jornaleros, y que por sus modales
no aparentaban haber recibido una educacin muy na
245
que, com
deia Antoni Canals, no estaven disposats a passar per ladreador i
havien conformat un petit collectiu poltic unit al voltant de la gura
del coronel Costa:
los revolucionarios no quieren ceder como que ya se distinguen los
del partido de Costa con un lienzo blanco en el Morrin y una

240. APBC. Fons del bar de Castellet. Barcelona, 10 dabril de 1822, carta
dAntoni Canals al bar de Castellet, nm. 2.
241. Ibdem; Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 101,
11 dabril de 1822, p. 3-4.
de 1822, p. 3-4.
243. Ibdem.
de 1822, p. 3-4.
245. dem, p. 3.
cinta verde y otros blanca que dice viva lavi pero stos son un
nmero muy corto.
246
A nals dabril, la tranquillitat torn a Barcelona i les autoritats
convertiren Joaquim Jordi en el cap de turc que necessitaven. Ell era
un dels assaltants, per sobretot era un impressor i llibreter, molt co-
negut per vendre El Zurriago,
247
La Tercerola i altres peridics radicals
madrilenys, i per imprimir els diaris liberals ms radicals de la ciu-
tat, adreats als sectors populars: Miscelnea Liberal o el redactor del
pueblo i Voz del Pueblo. Tot i que pugui semblar sorprenent latac al
gabinet de lectura no el port a la pres, sin que aprotaren la seva
responsabilitat en la distribuci de La Tercerola per encausar-lo i una
nit destiu se lendeguren al calabs de la Ciutadella per ordre del jutge
de primera instncia de lAudincia. A partir de llavors, les autoritats
poltiques i judicials observaren les activitats de Joaquim Jordi amb
lupa. Braio, pseudnim del liberal radical Joaqun de Alcntara y Boria,
en un article publicat a El Indicador Cataln fora temps desprs, va
vincular lempresonament de Jordi amb la seva participaci a lassalt
del gabinet de lectura.
248
La tertlia patritica reobr les portes el 17 dabril: noms havia
estat tancada vuit dies. Els oradors habituals es negaren a pujar a les
tribunes com a forma de protesta perqu les autoritats havien fona-
mentat lodre de suspensi de la tertlia en la necessitat dasegurar la
tranquilidad pblica, porque de ella pueden deducir los enemigos de
lo bueno, que eran los oradores los que la perturbaban
249
i els socis
adrearen una exposici al cap poltic demanant un aclariment per
aquella imputaci que els feia indirectament responsables del desordre
pblic del 8 dabril precedent. Desprs, una vegada ms, la tertlia
patritica desapareix de les pgines de la premsa i no sen troba cap
rastre ns al mes de juny.
La substituci de Munrriz era imminent a nals dabril i el
nerviosisme de Joaqun Ruiz de Porras, capit general inter, reectia
els seus dubtes pel gir poltic que podia provocar larribada del nou
cap poltic, Vicente Sancho. Les tornes havien canviat i Joaqun Ruiz
de Porras temia patir-ne les conseqncies. El 2 de maig de 1822,
246. APBC. Fons del bar de Castellet. Barcelona, 20 dabril de 1822, carta
247. El Zurriago, nm. 48: Nota. Se suscribe en la librera Esparza () y en
Barcelona en la Yordy.
248. El Indicador Cataln, nm. 212, 30 dagost de 1822, p. 941.
de 1822, p. 3-4.
durant el cerimonis ritual festiu, particip en la visita als presos a la
Ciutadella i all senfurism de valent quan escolt alguns dels captius
per lafer Costa que li anaven espetegant des de les seves celles: Pum
pum!! Ell, absolutament colric, orden formar a la gurdia i exig al
governador de la Ciutadella i al jutge de primera instncia que esbri-
nessin qui eren els responsables daquells crits.
250
La por li sortia pels
porus de la pell i la suor freda li corria esquena avall. Finalment, el 8
de maig de 1822, prengu possessi el nou cap poltic de la provncia
de Barcelona, Vicente Sancho, substitut de Munrriz, el qual, tot i la
seva voluntat de dimitir desprs de lafer Costa, havia hagut de perpe-
tuar-se en el crrec i fer la transici durant la divisi de Catalunya en
quatre provncies. Durant la primera legislatura a Corts, Sancho va ser
diputat per Valncia i a la cambra es forj la fama de liberal exaltat
quan shi discut la reforma dels ordes religiosos regulars.
251
El seu
nomenament va convertir-se en la seva gran oportunitat per corroborar
la seva vlua poltica i pens acreditar-la expurgant de la provncia els
reialistes contrarevolucionaris. Tres dies desprs que assums el
crrec, l11 de maig de 1822, el capit general inter, Joaqun Ruiz de
Porras, sort de la ciutat per combatre els reialistes.
La fama dabrandat liberal precedia a Sancho i els liberals exal-
tats el reberen amb una alegria continguda, alhora que el temptejaven
traient al carrer un nou setmanari, la Voz del Pueblo, de caractersti-
ques semblants al Zurriago que simprimia a Madrid. El nou setma-
nari anava adreat als sectors ms populars del liberalisme barcelon,
emprava un to irnic i cmic, era bilinge i tenia un preu accessible
per al mn popular. El nou peridic limprimia Joaquim Jordi, que ja
havia sortit de la pres i encara tenia forces per impulsar una nova
publicaci que sortia al carrer un parell de cops a la setmana. La Voz
del Pueblo no top amb loposici del cap poltic i la resta dautori-
tats no satreviren a impedir-ne la impressi. Aquell maig, la capital
catalana es buid gradualment de militars arran de lincrement de
tropes destinades a combatre els facciosos. Tres setmanes desprs del
nomenament de Sancho, els rumors dun nou esclat revolucionari a
Barcelona sintensicaren.
252
El clima enrarit daquells dies provoc lexaltaci de les passions
i els indicadores preocupats alertaren sobre els errors que imperaven
maig de 1822, p. 3-4.
251. Condiciones y semblanzas de los Diputados de Cortes para legislatura de
1820-1821. Imprenta de D. Juan Ramos y compaa. Madrid. 1821, p. 91-92.
maig de 1822, p. 3.
entre els liberals apassionats de la ciutat que podien suscitar esclats de
violncia tot i que todos creamos que obramos bien cuando, mirada la
cosa loscamente, no haya uno solo tal vez que deje de ser criminal.
253

Arran de lexperincia de labril anterior, havien decidit moderar un dis-
curs que havia agreujat les desavinences entre els liberals barcelonins i
havia sotms les conscincies dels ciutadans fruit de la irrupci de les
lluites entre les societats secretes que sestenien per Barcelona.
Latmosfera de la ciutat estava tan carregada que els milicians del
cinqu i el sis batall senfrontaren durant la process de Corpus i el
cap de la milcia, Gironella noms aconsegu calmar els nims, ordenant
que es retirs la companyia del sis batall de la process.
254
Dos dies
desprs, l11 de juny de 1822, un rumor corria com la plvora: volien
embarcar lavi el coronel Costa cap a Mallorca, i rpidament es re-
uniren milicians i ciutadans, uns cinc-cents,
255
i formaren una comissi
de representants que sencamin cap a al Palau Reial, on residia el cap
poltic, per demanar-li que el trasllat de Costa es fes dentro de la ciudad
en el paraje que tuviesen a bien colocarlo porqu a la torre de la Ciuda-
dela iba a caer enfermo por ser hmedo y mal sano.
256
La comissi la
integraven set milicians del primer regiment, representants del liberalisme
ms exaltat i popular, i un dels defensors de Costa: fueron el Capitn
Francisco Carbonell y Francisco Javier Sarret, el Teniente Manuel Ribas,
el Subteniente Francisco Raull, el Sargento Agustn Vila, el Cabo Victo
Gibert, el soldado Mariano Bosch y Renart, el defensor D. N. Canellas y un
ayudante de plaza
257
i abans de trobar-se amb el cap poltic shi afegiren
els emissaris de les autoritats poltiques, tres regidors de lAjuntament:
258

Joan Sagarra,
259
Josep Valent
260
i Jaume Esteve i Claramunt,
261
i dos
diputats provincials: Antoni Gironella i Josep Casajemas.
Un altre cop, la plaa de la Constituci era plena a vessar de
milicians que esperaven quina era la reacci del cap poltic, a qui no
qued ms remei que cedir a les demandes daquella junta improvisada.
A les set de la tarda, els milicians comissionats pel primer regiment, el
253. El Indicador Cataln, nm. 142, 5 de juny de 1822, p. 604.
254. Dietari de Mateu Crespi, 9 de juny de 1822. p. 51.
255. Dietari de Mateu Crespi, 11 de juny de 1822, p. 51.
256. dem, p. 52.
257. dem, p. 52-53.
juny de 1822, p. 3-4.
259. Voz del Pueblo, nm. 13, 12 de juliol de 1822, p. 10: fue otro de los 5 be-
nemritos ciudadanos que se ofrecieron por adores (...) para que se le pudiese trasladar
de la torre de la Ciudadela al vivac del 1 Regimiento.
260. dem, p. 11.
261. dem, p. 12.
defensor de Costa, un dels ajudants del cap poltic i el diputat provin-
cial i cap de la milcia enlaren cap a la Ciutadella per traslladar lavi
Costa des de la torre on era ns a la seu o bivac del primer regiment
de la MNV, deixant una substanciosa quantitat de diners com a ana.
El captiu arrib a la Rambla a la posta de sol i ja era negra nit quan,
escortat, visit el cap poltic i el governador militar de la plaa.
El cnsol del regne de Sardenya, Antonio Bresciano, assegut a la
taula rememorant els fets per redactar el seu informe, tingu cura de
fer mfasi en la pressi que exerciren els milicians partidaris de Costa
sobre els seus companys, falsejant el consentiment del capit general.
Tamb disculp el cap poltic i governador militar per haver accedit a
traslladat del coronel, tot argumentant que era la manera devitar un
mot popular que podria degenerar en un ms que probable assalt a la
Ciutadella.
262
Mentrestant, la gresca envaa la Rambla i el cap poltic
enviava correus urgents a la guarnici i al capit general inter, Ruiz
de Porras, perqu tornessin a la ciutat. Durant tres dies, el cap poltic
rumi i prepar la seva resposta, tot esperant larribada de la tropa.
El 15 de juny de 1822, el regiment dAragn entrava a Barcelona i,
quan va rebre la notcia, Sancho va donar a la impremta del Govern
provincial ledicte repressor que havia de constrnyer els milicians a la
seva autoritat. El cap poltic amb el suport de lExrcit, podia reprimir
sense temors els desordres dels darrers dies, i orden tancar la tertlia
patritica i prohib que se nobrs cap altra sense la seva autoritzaci;
desarm el primer regiment i imped que els milicians es reunissin i
es passegessin vestits duniforme quan no estaven de servei, i imped
que els ciutadans armats es reunissin sense el seu perms.
263
Lendem 16 de juny de 1822, desprs de fer-se pbliques les
ordres del cap poltic i quan ja queia la nit, el capit general inter,
Joaqun Ruiz de Porras, amb el regiment de Zaragoza, part del de
Cantabria i del dartilleria, a peu i a cavall, es disseminaren per la
ciutat. La tropa no entr als quarters de Barcelona i es despleg per
la ciutat esperant amenaadorament rebre ordres docupar-la militar-
ment. El capit general, desprs de parlar amb el cap poltic, orden
a una trentena dhomes que retornessin Costa al calabs de la torre
de la Ciutadella. Els milicians aquella nit no gosaren resistir-shi, i els
soldats sendugueren Costa del bivac del primer regiment, sense cap
262. AST. Mazzo 1. Consolato Generale di S. M. Sarda. Barcellona addi 12 giu-
gno 1822. Hi ha una cpia amb algunes petites diferncies destil a ASDR. Busta 33.
Barcelona.
263. Diario de la ciudad de Barcelona sea El Eco de la Ley, nm. 48, 17 de
juny de 1822, p. 3-4.
mena dentrebanc. A les tres de la matinada, la tropa, cansada desprs
dhaver caminat ms de trenta milles, entrava als quarters de la ciutat.
Antonio Bresciano detallava les mesures repressives contra la milcia
i la tertlia patritica, i al costat de la paraula tertlia hi afegia entre
parntesi el terme convenzione per denir-la; aquell aclariment apa-
reixia quan emprava la paraula junta, equiparant ambds conceptes.
Signicativament, el cnsol, malgrat el predomini dels liberals exaltats,
no equiparava aquell espai de sociabilitat amb els clubs poltics, sin
amb les rgans de representativitat poltica i de concentraci de poders:
ordin che venise chiuso lo stablmento della cosi detta Tertulia
(Convenzione) patriotica, che nesun individuo della milizia potese
usare delluniforme, ecceto negli atti di servizio e che non se ne
potesero riunire i copri, senza permeso ed ordine di rispettivi loro
comandanti previa intelligenza del lodocto Sig. Capo ec. ec.
264
Durant la setmana segent, la repressi continu focalitzant-la
sobre la milcia, que fou purgada de tots els individus sospitosos: li
llevaren els jornalers, els menors, els criats, els sense oci, els deso-
bedients amb les autoritats i els qui havien pres partit en els fets de
l11 de juny, com li explicava per carta Joan Amat antic sndic de la
ciutat abans del revoluci de 1820 al bar de Castellet.
265
Ben poca
cosa se sap daquella purga de la milcia que pretenia frenar lascens
del radicalisme popular en el si del moviment liberal exaltat a travs del
primer regiment de la MNV. Aquell juny semblava ms a prop que mai
lobjectiu de les autoritats liberals de Barcelona dacotar laccs dels
sectors populars a la milcia, que havien perseguit des de la primavera
de 1821, quan saprov laddici de 4 de maig de 1821 del reglament de
la MNV del 31 dagost de 1820. Un mes desprs de lafer Costa, el 20
de mar de 1822, el consistori barcelon envi una petici a Corts en la
qual emfasitzava la necessitat dimpedir laccs a la MNV dels sectors
populars, responsabilitzant-los dels desordres que shavien produt a la
ciutat des de labril de 1821, i sense cap mena de rubor armaven que
els ciutadans no son iguales, las circunstancias en todos los hombres:
stas varan segn su ilustracin e intereses (...) Hay clases a quienes
les es de poca o ninguna importancia que se introduzca el desorden:
en stas mismas se encuentran individuos propensos a promoverlo,
prometindose utilidades en los trastornos, y las hay que atendiendo
264. AST. Mazzo 1. Consolato Generale di S. M. Sarda. Barcellona addi 19 giu-
gno 1822. Hi ha una cpia amb algunes petites diferncies destil a ASDR. Busta 33.
Barcelona.
265. APBC. Fons del bar de Castellet. Barcelona, 22 de juny de 1822, carta de
Joan Amat al bar de Castellet.
al inters general y al suyo particular lo tienen en oponerse.
266
El mo-
derantisme dels edils barcelonins limitant laccs a la milcia pretenia
tenir sota control la ciutat i impedir la deriva revolucionria i radical
del liberalisme popular.
La contundncia de lacci repressora del juny de 1822 inicialment
fou atribuda nicament i en exclusiva a Joaqun Ruiz de Porras, i els
liberals exaltats en deixaren al marge el cap poltic, que era considerat
un liberal arrauxat o descamisado ms. La Voz del Pueblo public sobre
ell: Ni una hilacha siquiera de camisa lleva i comprometido ms que
Riego.
267
Tot al contrari succe amb el capit general inter, que fou
jutjat amb severitat ns al punt que el diputat provincial Jos Corts
intent que la Diputaci barcelonina aprovs una petici dirigida a les
Corts en la qual es demanaven responsabilitats a Ruiz de Porras pels
fets del 16 de juny, per no sen sort.
268
Malgrat les crtiques vessades
per la Voz del Pueblo, qui portava la batuta en la desqualicaci de les
accions del capit general inter era el Diario Constitucional, Poltico y
Mercantil de Barcelona.
269
A comenaments de juliol de 1822, el relleu
a la Capitania General ja shavia fet efectiu i el lloc de Joaqun Ruiz
de Porras locup Francisco Javier Ferraz, el qual lleg a les pgines
daquells diaris exaltats furibunds atacs contra el seu predecessor.
270
La
indignaci per lactuaci de Ruiz de Porras era desbordant i arribaren
a equiparar el seu comportament al de Ferran VII com a rei absolut,
ja que laprovaci de lacci de lantic capit general era comparable
amb la raticaci de les sentncies de mort de Luis Lacy i Juan Daz
Porlier. La premsa exaltada barcelonina exigia depurar les responsabili-
tats de Ruiz de Porras per lacci del 16 de juny, en la qual sentreveien
motivacions personals contra el coronel Costa.
271
Latac contra els actes de Joaqun Ruiz de Porras es despleg
des de tots els ancs i el Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de
Barcelona tamb denunci els obstacles que havia de superar el nou
capit general, Francisco Javier Ferraz, per les reiterades negatives del
266. AHCD. Papeles Reservados de Fernando VII. Leg. 56, exp. 10, fol. 85-86,
Proposici de lAjuntament de Barcelona sobre el reglament de la MNV, Barcelona, 20
de mar de 1822.
267. Voz del Pueblo, nm. 11, sense data per posterior als fets del 16 de juny,
probablement el 5 de juliol de 1822.
268. Voz del Pueblo, nm. 22, 13 dagost de 1822, p. 13, Semblanzas. Jos Corts.
juliol de 1822, p. 3-4.
de 1822, p. 3-4. Signat per J. G. y V.
seu predecessor a donar-li la informaci necessria per prosseguir les
campanyes contra els facciosos reialistes. El diari lacusava, requerint
que sel processs i recaigus sobre ell tota la fora de la llei. Els re-
dactors, fent-se ress de lopini del moviment liberal exaltat, lhavien
sentenciat declarant-lo culpable per haver negligit les seves obligacions
de combatre els facciosos per dedicar-se a la persecuci del liberalisme
exaltat. La sentncia popular clamava venjana i el diari altaveu del
liberalisme exaltat i comuner ho propugnava als quatre vents.
272
Les
autoritats liberals del Principat obviaren la petici popular, que torn a
renixer amb ms fora a nals de novembre de 1822, quan la situaci
poltica shavia capgirat completament.
Lestiu de 1822 fou el ms encs de tots els del Trienni. Els mi-
licians i els ciutadans de Madrid sufocaren un intent de conspiraci
reialista que tenia la connivncia del Govern i dels sectors moderats
de la cambra de representants. Mentre els madrilenys defensaven el
sistema poltic basat en la Constituci de 1812, a Barcelona els ru-
mors sobre un intent dels exiliats piemontesos, napolitans i francesos
de creuar els Pirineus i proclamar emperador Napole II el ll de
Bonaparte i restablir la Constituci de 1791 sacsejaven la ciutat.
Quan els liberals barcelonins conegueren lacci heroica del poble
madrileny, la festa desbord la ciutat. La temperatura poltica puj
i la revoluci sacceler. Lagost de 1822, la vivacitat revolucionria
eixampl les divergncies entre els liberals quan sexig als ciutadans
ms acabalats que prestessin diners per sufragar les despeses de la
lluita contra els reialistes. Aquelles decisions poltiques feren crixer
la tensi entre moderats i exaltats, i la premsa les aliment, exigint
passar factura als membres de la sociedad del anillo i a tots els acusats
denemics de la Constituci, puntualitzant que la justicia no se con-
tente con fusilar a tal cual individuo de los no pudientes; es necesario
que veamos caer algunas cabezas gordas.
273
Tot duna es posaren en
el punt de mira dels liberals exaltats les antigues autoritats poltiques
responsables de lempresonament del coronel Costa i els seus acrrims
adversaris en el si de la MNV. El capgirament de la situaci poltica
suscit que de nou es tornessin a sentir les veus que demanaven la
reobertura de la tertlia patritica tancada des de l11 de juny.
274
A
juliol de 1822, p. 3-4.
de 1822, p. 3-4.
setembre de 1822, p. 3-4.
comenaments de setembre, aquella tensa calma esclat i el moviment
liberal exaltat protagonitz una jornada revolucionria que comport
el desterrament duna setantena de potentats de la ciutat: la meitat
eren eclesistics i la resta eren militars, jutges, ciutadans i alts crrecs
de lAdministraci.
Tertlia Patritica de Lacy
La matinada del 5 al 6 de setembre, la revoluci prengu em-
branzida i deix al seu darrere unes autoritats desprestigiades i des-
possedes de tota autoritat, a merc del nou poder poltic de la ciutat.
El moviment liberal exaltat mald per mantenir les formes i no es va
desfer de les autoritats poltiques com ho va fer de la cpula militar.
Els revolucionaris es consideraven respectuosos amb la Constituci i
no podien desposseir els crrecs poltics electes ni els designats pel
Govern de la naci; preferien esperar que sen produs la renovaci
a travs dels mecanismes establerts pel codi gadit. Durant aquells
dies, simpos un poder alternatiu al de les institucions liberals que es
perpetu ns a lelecci de les noves autoritats municipals.
Pocs dies desprs daquella llarga matinada, cinc-cents vuitanta-dos
ciutadans rmaren una petici dirigida a la Diputaci demanant que
es conclogus la causa contra Costa, es reobrs la tertlia patritica i
sadoptessin les mesures convenients per denunciar els enemics de la
Constituci. La Diputaci de Barcelona respongu durant la sessi del
9 de setembre, accedint a les demandes dels peticionaris, malgrat que
feren constar que no shi havia pogut negar sense comprometre la segu-
retat i lordre pblic de la ciutat.
275
En aquella sessi, sacord aixecar
la suspensi de celebrar tertlies sempre i quan fossin comunicats a
les autoritats prviament el lloc, el propsit de la reuni i especicant
que hauria de ser diferente del que antes se celebraban.
276
La nega-
tiva de continuar celebrant les reunions a lesglsia del convent dels
trinitaris esdev clarivident per entendre la rellevncia daquell espai
que podia acollir gaireb un miler de ciutadans, rememorava les ses-
sions de les Corts, i enaltia la continutat de la tertlia precedent i la
nova. Tot plegat feia de lantiga esglsia un espai que havia contribut
a incrementar labast social del moviment liberal exaltat.
276. ADB. Actes de la Diputaci de Barcelona. Vol. 12, sessions 5 i 9 de setembre
de 1822. Nota reproduda per ARNABAT MATA, Ramon (2001), p. 135-136.
Una setmana desprs daquella resoluci, Costa, encara continuava
a la pres i la ciutat bullia exigint la seva llibertat. Les autoritats pol-
tiques i militars es reuniren una altra vegada com a Junta dAutoritats
el 19 de setembre i expressaren la necessitat dadoptar mesures urgents
per posar fre a lagitaci de la capital catalana. Durant aquella junta,
els diputats provincials sadheriren a lallau de peticions que shavien
fet demanant la llibertat de Costa. La junta es vei obligada a allibe-
rar-lo i a donar-li la direcci de la columna expedicionria encarregada
de perseguir i derrotar els reialistes, per aquella decisi no va ser
adoptada per les seves qualitats militars, sin perqu Costa feia nosa
a la ciutat.
277
Lendem Costa sortia de la Ciutadella i la premsa es
feia ress de la comitiva que el recoll i de tots els preparatius que
es feien a la seu del primer regiment de la MNV per festejar el seu
alliberament.
278
Si la pressi popular havia aconseguit el seu alliberament el 20
de setembre de 1822, perqu la reobertura de la tertlia una de les
altres demandes dels ciutadans no saconsegu ns dos mesos desprs,
el 17 de novembre? Just quan n la sessi de la Junta dAutoritats, el
19 de setembre, Vicente Sancho, cap poltic, present la seva dimissi
allegant motius de salut,
279
tot i que, com queda pals en la carta de
Canals al bar de Castellet, els autntics motius de la renncia estaven
vinculats amb lalliberament de Costa i al desig de desentendres de
les seves possibles conseqncies.
280
Passaren vuit dies de desconcert
ns que va ser nomenat Josep Camps com a cap poltic inter
281
i
la reobertura de la tertlia patritica qued postergada. Durant dos
mesos, Camps es mostr reticent a autoritzar lobertura de la tertlia
patritica i els ciutadans tampoc sentossudiren amb aquella demanda,
engrescats com estaven amb el trasps de poder. A mitjan novembre,
la situaci dna un tomb quan els ciutadans sassabentaren de lapro-
vaci duna llei de societats patritiques, sancionada per les Corts l1
de novembre de 1822, i de larribada dun nou cap poltic, Fernando
Gmez de Butrn, que prengu possessi del crrec lendem de la
inauguraci de la tertlia.
setembre de 1822, p. 3-4; Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm.
264, 20 de setembre de 1822, p. 3-4.
280. APBC. Fons del bar de Castellet. Barcelona, 21 de desembre de 1822, carta
281. RISQUES CORBELLA, Manel (1995a), p. 601-602.
La nova norma poltica
282
sobre les societats patritiques des-
possea els caps poltics de les seves facultats per entorpir i impedir
lobertura de les tertlies perqu ja no les havien dautoritzar, i noms
les podien suspendre durant un mxim de tres dies, en cas descoltar
crits que incitessin a la rebelli contra les autoritats. La nova legislaci
permet una mplia autonomia a les tertlies patritiques que noms
havien dinformar prviament de les seves reunions al cap poltic o al
primer alcalde de la ciutat on se celebraven. Les tertlies noms tenien
tres restriccions: la celebraci de sessions de matinada, la necessitat
de presentar un reglament a les autoritats, que noms lexaminarien
per si trobaven alguna cosa susceptible de fer-hi intervenir els tribu-
nals, i la denegaci del dret dactuar com un ens corporatiu davant
les Corts, perqu els seus membres noms podrien adrear-shi a ttol
individual. Al prefaci de la nova legislaci sobre societats patritiques,
es denia quin era lobjectiu daquelles reunions: animar y sostener
el espritu pblico,
283
alhora que tamb les advertia que no sapro-
piessin datribucions que corresponien a les autoritats. La nova llei
transform aquelles velles societats patritiques, a mig cam entre les
juntes revolucionries i els clubs poltics, en societats ben denides i
reglamentades: les noves tertlies patritiques. La legislaci era difana,
per es contraposava amb una prctica poltica que difcilment podria
adaptar-se a lencotillament de la llei.
El divendres 15 de novembre, la premsa liberal notic lobertura
duna nova tertlia patritica anomenada de Lacy en la mateixa ubicaci
que les anteriors: lesglsia del convent dels trinitaris descalos al vell
mig de la Rambla. Lanunci equiparava la tertlia amb els ateneus del
mn clssic, i la denia com un centre de formaci poltica destinat als
ciutadans menys instruts, per fer-los conixer els principis del rgim
constitucional.
284
Les setmanes posteriors els liberals exaltats, des del
Diario de la ciudad de Barcelona, esmeraren temps i energies a expli-
car quina era la nalitat de la Tertlia Patritica de Lacy i ho feren
des de la secci dopini, Variedades. En un daquells articles, lautor
apuntava la continutat entre les societats patritiques nascudes els
primers dies de la revoluci de 1820 i les recentment constitudes. Les
primeres havien sorgit espontniament dels combatents revolucionaris
i volien promoure la illustraci i donar a conixer els avantatges de
la Constituci de 1812.
285
Les segones aoraven massivament arran
283. Ibdem.
284. Diario de la ciudad de Barcelona, nm. 163, 15 de novembre de 1822, p. 283.
285. Diario de la ciudad de Barcelona, nm. 179, 1 de desembre de 1822, p. 431-433.
de leixamplament de la normativa reguladora de les societats patri-
tiques, per tal de resoldre els problemes que assetjaven el sistema
constitucional. Larticulista concebia les tertlies com escoles de pa-
triotisme on els ciutadans podrien entendre la llibertat i les oposava
als clubs de les sociedades constitucionales o del anillo que shavien
inspirat en els clubs jacobins.
286
En una anlisi dels arguments de
lautor de les Variedades, apareixen divergncies entre les societats i
les tertlies: les primeres sorgiren arran de lesclat revolucionari i eren
espais de comuni poltica, mentre que les segones sinterpretaven com
una victria dels liberals exaltats i sideaven per organitzar loposici
contra els anilleros.
Quan aparegueren les tertlies patritiques ja no era sucient
explicar la Constituci de 1812; llavors ja hi havia centres que ho
feien Acadmia Cvica, ctedres de Constituci, escoles, universitats
i seminaris i calia anar ms enll de lobjectiu didctic, per la qual
cosa es convertiren tamb en acadmies duna nova moral. Els libe-
rals revolucionaris shavien convenut que, per desenvolupar lesperit
revolucionari de la Constituci de 1812, era necessari una reforma de
la moral dels ciutadans, basada en els principis de la moral universal.
Aquells liberals radicals fonamentaven el patriotisme dels ciutadans en
la seva conducta pblica i privada, que havia de reectir la nova moral,
i per inculcar-la les tertlies esdevenien un espai ptim.
287
Les mires dels liberals ms exaltats sobre la Tertlia Patritica
de Lacy es revelaren de nou a mitjan gener de 1823, just abans que
fos aprovat el seu reglament, quan la premsa af a la tertlia enumer
els seus propsits i a ning li estrany que omets lensenyament de
la Constituci. Llavors tothom sabia que el codi gadit per si sol no
canviaria el mn si no es preparava els ciutadans per entendrel ade-
quadament. La tertlia havia desdevenir una escola cvica per construir
lautntic patriotisme i la nova moral, que es basaria en el dret natural
i en els principis de la llibertat i la independncia. Les escoles cviques
formarien els ciutadans que eradicarien els perills de la naci: contra-
revolucionaris i anilleros. Amb aquells objectius, la tertlia patritica
es convertia en lespai central del moviment liberal exaltat barcelon.
288
No tots els liberals exaltats compartiren aquell afany visionari, i
lemergncia dun proselitisme amb aquells trets corrobor la incapacitat
de la tertlia per cohesionar el liberalisme exaltat, que no superava les
286. Ibdem.
288. Diario de la ciudad de Barcelona, nm. 19, 19 de gener de 1823, p. 169-172,
article signat per El regan T. B., pseudnim de Toms Bruguera.
seves profundes divergncies. La tertlia tot just comenava a celebrar les
seves sessions amb assidutat quan una discussi sobre la inviolabilitat
del monarca estigu a punt de rebentar-la. A les reunions segents del
10 i 13 de desembre, els oradors Salvador Canalejas i Joan Vilaregut
intentaren posar pau esbossant els objectius de la tertlia, que shavien
de circumscriure a ensenyar els drets i deures del poble segons el marc
legal imperant. Tots dos tamb demanaven prudncia i responsabilitat als
oradors; Canalejas els recordava la rellevncia de les opinions vessades
des de la tribuna perqu apareixien reprodudes a la premsa;
289
daltra
banda, Vilaregut, des de les pgines dEl Indicador Cataln, apellava a
les pors dels tertulians a cenyir-se als lmits marcats per la llei en les
seves discussions, espantant-los amb el perill de tancament que corria
la tertlia si continuaven manifestant-shi opinions enfrontades de les
quals responsabilitzava els diversos partits liberals.
290
La Tertlia Patritica de Lacy obr les seves portes el diumenge 17
de novembre de 1822 a les cinc de la tarda. La junta preparatria de
la tertlia celebrada el dissabte anterior havia acordat que el nou cap
poltic seria el conservador de lordre durant les dues primeres setmanes
i que les dones serien admeses com a scies.
291
A lesglsia del convent
dels trinitaris descalos, shi aplegaren els socis i les scies que havien
pagat els vuit reals de subscripci mensual a la redacci del Diario de
la ciudad de Barcelona
292
i una massa plural del poble de Barcelona. La
quota de soci garantia un espai reservat per assistir a les sessions i el
seu preu era inferior al que tenia la subscripci mensual del peridic
ms popular publicat a la ciutat. Amb aquella petita despesa, es con-
tribua al manteniment de la tertlia i es gaudia del dret a participar
en les accions de la societat: comissions, pats i balls organitzats per
la tertlia, i es podia ostentar algun dels crrecs organitzatius o formar
part de la seva junta directiva. La tertlia no va ser concebuda com
un club restringit, sin que era tot just el contrari, un espai obert al
pblic en general on es congregaven els ciutadans massivament per
instruir-se polticament, encetant una tradici poltica que assoliria el
seu zenit amb els ateneus de la segona meitat del segle XIX.
293

289. Diario de la ciudad de Barcelona, nm. 192, 14 de desembre de 1822,
p. 549-551. Sessi de la tertlia patritica del 10 de desembre de 1822.
290. El Indicador Cataln, nm. 306, 15 de desembre de 1822, p. 2-3.
291. Diario de la ciudad de Barcelona, nm. 165, 17 de novembre de 1822, p. 308.
292. Diario de la ciudad de Barcelona, nm. 163, 15 de novembre de 1822, p.
283-284. I tamb, APBC. Fons del bar de Castellet. Barcelona, 19 de novembre de 1822,
carta dAntoni Canals al bar de Castellet
293. LA GUARDIA, Carmen (2006): Espacios de disidencia: opinin pblica y de-
rechos en Espaa y Amrica Latina. A: DD.AA., Accin colectiva y clases acomodadas
El dia de la seva inauguraci, lesglsia era plena a vessar i shi
barrejaven homes i dones procedents destrats socials ben diversos.
294

Lassistncia de dones i dels sectors populars sobrepassava la presncia
relativa que tenien entre el nombre dels socis, fent evident la heteroge-
netat social del pblic. El mn popular barcelon era majoritriament
analfabet i usava com a llengua vehicular el catal, tot i que coneixia el
castell. La formaci poltica daquells ciutadans era un dels objectius
de la tertlia perqu hi havia molts: que no leen por ignorancia, por
pereza, o por falta de medios, que tienen no obstante proporcin de
asistir a la tertulia unos para disertar con provecho, y otros para or lo
que se dice.
295
Des de les tribunes, els oradors gaireb sempre empraren
la llengua de ms prestigi a lpoca: el castell, i noms alguns com
Francesc Soler i Baudili Carreras utilitzaren la llengua catalana. Quan
els oradors recorrien al catal, ho feien per emfasitzar que es dirigien
als sectors ms desafavorits que acudien a la tertlia per aclarir-los
la bona sintonia dels articles constitucionals amb els principis de la
religi catlica.
296
Ls del catal apropava els liberals als sectors ms
populars, que sovint interpretaven el nou sistema constitucional en
funci de les opinions que els eclesistics proclamaven des de la trona
parroquial. Les allocucions en catal no es reproduen a la premsa i
al Diario de la ciudad de Barcelona o al Diario Constitucional, Poltico y
Mercantil de Barcelona noms sesmentava quin orador shavia dirigit des
de la tribuna en catal i amb quin propsit. En tres sessions, Baudili
Carreras
297
empr el catal, tot i que el primer en fer-hi una arenga
en aquella llengua fou Francesc Soler.
298
La llengua de la poltica era
el castell i el catal noms era el canal per arribar ms fcilment als
estrats populars i desmentir les premisses dels contrarevolucionaris.
Aquell recurs no era la primera vegada que semprava i durant la ter-
tlia patritica precedent foren usuals els discursos de Francesc Rall
i la lectura darticles de la premsa escrits en llengua catalana. La Voz
(Burguesa y clases medias) VIII Congreso de la Asociacin de Historia Contempornea.
Vitoria, p. 87-99, p. 92.
294. El Indicador Cataln, nm. 283, 19 de novembre de 1822, p. 1-4.
295. El Indicador Cataln, nm. 293, 29 de novembre de 1822, p. 2-3.
p. 569-572. Sessi de la tertlia patritica del 13 de desembre. Diario de la ciudad de
Barcelona, nm. 208, 30 de desembre de 1822, p. 687-689. Sessi de la tertlia patritica
del 24 de desembre de 1822.
del Pueblo utilitz el mateix recurs i noms recorregu al catal en
una de les seves seccions, la que obria el diari explicant els articles
de la Constituci de 1812; la resta del peridic, com tota la premsa
barcelonina del Trienni, era en castell,
299
malgrat que alguns diaris,
com El Indicador Cataln, incloen de tant en tant articles en catal.
La llengua catalana noms era un mitj ms per guanyar la batalla a
la contrarevoluci i mobilitzar el mn popular; aix no obstant la seva
mobilitzaci provoc un efecte pervers per alguns liberals com era
la irrupci dun nou actor social en el sistema poltic liberal. En la
lluita per sobreviure, el liberalisme havia donat peu a participar pol-
ticament a aquells que ns llavors en quedaven al marge, i daquesta
manera sancionava la capacitat dels sectors populars de fer sentir la
seva veu i aconseguir una millora de les seves condicions de vida a
travs de la poltica.
En la sessi de l1 de desembre de 1822, el ciutad Jacint Dom-
nech
300
lleg una proposta signada per Josep Alegret i Ferrer, Pau Janer,
Josep Antoni Jaumard, Josep de Portell, Miquel Ribot i Mens i ell
mateix, perqu cada dia, abans de comenar les reunions de la tertlia,
sexpliqus un article de la Constituci de 1812. All no era nou, en la
tertlia precedent, alguns oradors havien pujat a la tribuna per comentar
alguna part de larticulat constitucional, per mai shavia sistematitzat
la seva explicaci. Els socis de la tertlia de Lacy acceptaren aquella
proposici, i en la sessi segent el 3 de desembre sinici amb
un breu discurs de Jacint Domnech en el qual glossava el primer i el
segon article del codi constitucional.
301
Cada dimarts, divendres i diu-
menge daquell desembre de 1822, sobr la tertlia amb la dissertaci
dun dels socis sobre un article de la norma gaditana. Per fer aquelles
exposicions, pujaren a la tribuna diferents socis. Domnech interpre-
t larticle vuit, el nov
302
i el tretz per segona vegada;
303
Ribot, el
299. ANGUERA, Pere (1995): Damunt el polvor: els catalans 1800-60. A: Pere
GABRIEL (dir.): Histria de la Cultura Catalana. Vol. IV. Romanticisme i Renaixena 1800-
1860. Edicions 62. Barcelona, p. 37-76; ANGUERA, Pere (2000): Els precedents del catala-
nisme, catalanitat i anticentralisme. Empries. Barcelona; ANGUERA, Pere I MANENT; Albert
(2001): La resposta. A: Francesc VALLVERD (dir.): Enciclopdia de la llengua catalana.
Edicions 62. Barcelona, p. 73-84.
303. Diario de la ciudad de Barcelona, nm. 7, 7 de gener de 1823, p. 58-61.
Sessi de la tertlia patritica del 27 de desembre de 1822.
cinqu;
304
Portell, el tretz;
305
Alegret, el quart;
306
Jaumard, el tercer
307
i
set;
308
Torres tamb el set;
309
Carreras prefer explicar alguns articles
del codi penal
310
i Canalejas, en la seva intervenci, va fer una breu
recapitulaci del tretz i dels cinc primers articles de la Constituci.
311

El gener segent, noms torn a ocupar la tribuna Canalejas per ex-
plicar un article del codi gadit: el vint-i-set.
312
Semblava, doncs, que
llavors la dria per donar a conixer la llei fonamental ja havia passat,
i les exposicions sobre els articles es diluren, i qui sap si feren bona la
proposta del ciutad Ribot, el 20 de desembre precedent, quan requeria
que el gener segent, la tertlia sobrs explicant des de la tribuna un
dels articles del codi penal.
313
El ciutad Canalejas record des de la tribuna que la nova legis-
laci sobre societats patritiques exigia que les tertlies tinguessin un
reglament si obrien les seves portes amb regularitat peridica. En la
reuni del 10 de desembre de 1822, lorador propos la creaci duna
comissi per elaborar el reglament, per el conservador de lordre li
va fer retirar la proposta perqu encara no havien rebut la nova llei
sancionada pel monarca.
314
Finalment, la viglia del dia de Nadal, altra
vegada Canalejas insist en la necessitat de redactar el reglament de la
tertlia i, desprs de diverses deliberacions, se nencarreg la redacci a
una comissi formada per Canalejas, lvarez de Andino i Domnec.
315

311. Diario de la ciudad de Barcelona, nm. 196, 18 de desembre de 1822.
Sessi de la tertlia patritica del 14 de gener de 1823.
313. Diario de la ciudad de Barcelona, nm. 202, 24 de desembre de 1822.
p. 549-651.
p. 687-689.
Lendem de Sant Esteve, el soci Domnech sollicit que sintegressin
a la comissi els ciutadans: A. Gironella, J. Camps, J. Busquets i D. M.
Vila.
316
Dels darrers quatre incorporats a la comissi, tres representa-
ven les principals autoritats poltiques i laltre era la mxima autoritat
sobre el coneixement de dret pblic i de la Constituci: Gironella era
diputat provincial, Busquets era el sndic de lAjuntament barcelon,
Camps era lintendent i Domingo Maria Vila era rector de la restau-
rada universitat barcelonina i catedrtic de Jurisprudncia Civil i de
Principis de Legislaci Universals. La comissi present la proposta
de reglament en la sessi del 14 o 17 de gener, i un exemplar qued
exposat a la tertlia perqu pogus debatres en la sessi segent. El
procediment adoptat per laprovaci del reglament no agrad gaire, i la
premsa fou laltaveu de les crtiques vessades que reclamaven una sessi
extraordinria de la tertlia i la distribuci dun exemplar per a cadas-
cun dels socis.
317
Larticle aparegu signat pel Regan T. B. (pseudnim
de Toms Bruguera)
318
i els editors del Diario de la ciudad de Barcelona
shi adheriren amb una breu declaraci que hi collocaren a continuaci
clamant perqu es reparts cpia del reglament entre els socis.
319
Laprovaci del reglament signic la desaparici de les llargues
ressenyes sobre les sessions de la Tertlia Patritica de Lacy que po-
dien llegir-se al Diario de la ciudad de Barcelona. Des de mitjan gener
de 1823, en aquell diari noms aparegueren referncies indirectes del
que es debatia i succea a la tertlia. Els socis decidiren que all que
es deia a la tertlia no queds plasmat a les pgines de la premsa, per
tal de donar ms llibertat als oradors i evitar que la censura els pogu-
s processar per les seves paraules. Mesos abans, durant les primeres
sessions de la tertlia, el Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de
Barcelona sencarreg de publicar les actes de les sessions desprs que
les hi ceds algun dels secretaris.
320
Foren poques setmanes i durant la
primera quinzena de desembre de 1822 les sessions foren ressenyades a
la vegada per aquell diari i el Diario de la ciudad de Barcelona. A mitjan
desembre, noms el darrer assum la tasca de portaveu de la tertlia.
Algun dels seus redactors requer la presncia de taqugrafs
321
per dei-
318. Lnic soci de la tertlia que coincideix amb aquelles inicials.
321. Diario de la ciudad de Barcelona, nm. 187, 9 de desembre de 1822, p. 509:
Gacetn. () Taqugrafos: Nos han asegurado que des de hoy los habr en las sesiones
de la tertulia pblica.
xar constncia de tot el que es deia i poder-ho recollir adequadament
lendem a les pgines del diari. Tres dies desprs, el 8 de desembre,
la tertlia ja tenia els taqugrafs per prendre nota dels discursos, tot
i que de vegades no sen sortien prou b: La vehemencia del orador
no permiti a los taqugrafos redactar el discurso con la extensin que
hubiramos deseado.
322
Larribada dels taqugrafs tamb signic la
del crrec de redactor que ostentava un o dos socis en cadascuna de les
sessions. Els mesos de desembre i gener, aquell diari detall tot el que
ocorregu a la tertlia i esdevingu, de facto, el seu rgan de premsa.
Malgrat que desprs sinterromperen aquelles detallades descripcions
sobre les sessions, el Diario de la ciudad de Barcelona continu exercint
la tasca de portaveu.
A les pgines de la premsa es pot resseguir la xarxa de relacions
que es teixiren entre les diverses tertlies patritiques catalanes. Els
diaris barcelonins reproduren alguns dels discursos de les tertlies del
Principat, quan els pronunciaren els socis de la Tertlia Patritica de
Lacy. La tertlia de Sabadell sinaugur el 25 doctubre,
323
tres setmanes
abans que la de Lacy, i durant les primeres sessions fou usual que hi
participessin oradors que esdevindrien socis de la tertlia barcelonina:
Josep de Portell,
324
Lpez Paredes
325
i Salvador Gaya i Jover.
326
El soci
Joaqun de Alcntara y Boria pronunci un parell de discursos a la
tertlia patritica de Matar durant el mes de desembre de 1822, just
desprs de la seva inauguraci.
327
La tertlia patritica de Tarragona
anunci la seva obertura a la premsa barcelonina,
328
que en resseny
la inauguraci.
329
La de Manresa deix que el Diario de la ciudad de
p. 531-536.
323. Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 295, 25 doc-
tubre de 1822, p. 3-4.
325. Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 300, 30 doc-
tubre de 1822, p. 3-4.
326. Diario de la ciudad de Barcelona, nm. 169, 21 de novembre de 1822,
p. 340-342; Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 310, 10 de
novembre de 1822, p. 3-4; Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm.
317, 16 de novembre de 1822, p. 3-4.
desembre de 1822, p. 3-4; Diario de la ciudad de Barcelona, nm. 206, 28 de desem-
bre de 1822, p. 669-672; Discurso que se pronunci en la sesin pblica de la socie-
dad patritica lvarez Acebedo de la ciudad de Matar por uno de sus socios, el da 22
de marzo de 1823, sale a la luz a expensas de dicha tertulia. En la imprenta de Juan
Abadal. Matar. Ao 1823.
Barcelona recolls en alguna ocasi les allocucions dels oradors entre
les quals, el gener de 1823, compt amb la presncia del soci de la
tertlia barcelonina J. Andreu.
330
La premsa barcelonina reect els
lligams que uniren aquelles tertlies patritiques del Principat amb la
de la capital catalana. Els socis de la tertlia barcelonina collaboraren
en la creaci daltres tertlies, ns i tot durant el llarg procs de ges-
taci de la tertlia de Lacy, quan participaren en la inauguraci i les
primeres sessions de la tertlia de Sabadell, per aparentment no shi
establ una relaci daliaci ni serig com a rgan vertebrador i cen-
tralitzador del conjunt de tertlies catalanes. Aix no obstant, s que
els seus socis tingueren un paper rellevant en les tertlies de Sabadell,
Matar i Manresa. Les relacions amb les altres tertlies patritiques
catalanes no shan pogut reconstruir a travs de la premsa barcelonina.
La junta directiva de la Tertlia Patritica de Lacy, a comena-
ments de febrer de 1823, public un anunci a tots els diaris liberals de
la ciutat en el qual advertia els seus socis de la intenci de sufragar un
suplement on constarien tots els noms dels socis. Aquella llista shavia
derigir en una exhibici del potencial poltic i de la rellevncia de la
tertlia, a la vegada que esdevenia una credencial perqu tots aquells
socis poguessin assistir lliurement a totes les societats patritiques
darreu de la monarquia.
331
Lexposici de la nmina de socis signi-
cava fer ostentaci don era el centre de poder quan feia evident que
era tambin para demostrar el nmero de socios de que esta se halla
compuesta
332
alhora que descartava qualsevol possible identicaci
de la tertlia amb un club poltic o societat secreta. Al darrere de
lelaboraci daquella llista, hi havia la voluntat de recuperar la vella
idea destablir una xarxa nacional de societats patritiques, com diu
Gil Novales,
333
per a escala local es volia fer pblica la diferncia
poltica que hi havia entre els socis i els no-socis: sestava forjant la
cohesi poltica del moviment liberal exaltat al voltant de la tertlia.
Cap rastre queda daquella llista i ni tan sols se sap si arrib a fer-se.
Quan sinici la guerra contra els Cent Mil Fills de Sant Llus
primavera de 1823, va decaure el nombre de socis i la situaci
sagreuj quan la direcci de la tertlia amena de donar a coni-
xer els noms dels qui no havien renovat la seva quota de soci.
334
La
330. Diario de la ciudad de Barcelona, nm. 33, 2 de febrer de 1823, p. 289-290.
331. El Indicador Cataln, nm. 37, 6 de febrer de 1823, p. 4; Diario de la ciudad
de Barcelona, nm. 36, 5 de febrer de 1823, p. 320.
de 1823, p. 4.
decadncia de la tertlia sinici quan els seus socis acaparaven ms
poder en els rgans poltics municipals i provincials. A partir daquell
moment, proliferaren els anuncis que recordaven als socis el pagament
de la quota i sintentava captar nous socis apuntant-los quines eren
les nalitats de la tertlia.
335
En aquell moment de guerra, cresqu la
presncia de dones a la tertlia malgrat que la junta directiva mald
per limitar-ne lassistncia en funci dels espais que tenien reservats:
las ciudadanas que han ocupado los asientos numerados en el tramo
intermedio, si se los reservan, pues de lo contrario no extraarn que
otras los ocupen reclamndolos despus de pasados tres das.
336
Quan comenaren les sessions de la tertlia, es nomen un rgan
de direcci que havia de regular i organitzar les reunions. La direcci o
junta de la tertlia havia de renovar-se cada quinze dies, i la formaven
cinc socis: el president o conservador de lordre, dos secretaris i dos
redactors. La presidncia de la tertlia va recaure successivament en
mans de les principals autoritats de la provncia i la ciutat: Fernando
Gmez de Butrn (cap poltic), marqus de Castelldosrius (capit ge-
neral), Josep Camps (intendent) i Ramon Maria Sala (alcalde primer).
En dues ocasions, interinament, el crrec de president lassum Pere
Roda i el secretari Joaqun de Alcntara y Boria, arran de labsncia
del president Gmez de Butrn. Les secretaries les ocuparen els socis:
Alcntara y Boria, Alsina, Blanco, Deluaz, Vilaregut, Jaumard, Albrador,
Lpez, Soveat i Gardn. Els crrecs de redactor desaparegueren el 8
de desembre, quan els taqugrafs assistiren a la tertlia; ns llavors els
havien ostentat: Portell i Alcntara y Boria. La reconstrucci daquelles
juntes t un carcter fragmentari, i noms abasta els mesos de novem-
bre, desembre i gener, perqu desprs de laprovaci de reglament de la
tertlia, les informacions sobre les juntes directives sn molt esparses.
337

De febrer a octubre de 1823, noms shan pogut localitzar cinc mem-
bres de les diverses juntes directives, cinc presidents o conservadors de
lorde: Canalejas, Granados, Sala, Vila i Puig; i sis secretaris: Sobeat,
Gardn, Domnech, Jaumard, Pasqual i Lpez Paredes.
El darrer any del Trienni, la majoria de les autoritats poltiques
de la provncia i de la ciutat eren membres de la tertlia patritica,
que es convert en el centre del poder poltic. La seva transcendn-
cia en la vida poltica barcelonina es reecteix lmpidament amb el
lloc que ocup en la litrgia de les festes cviques de la ciutat. El 6
de gener de 1823, els socis de la tertlia acceptaren la invitaci del
335. El Indicador Cataln, nm. 121, 1 de maig de 1823, p. 4.
336. El Indicador Cataln, nm. 154, 3 de juny de 1823, p. 3-4.
337. Vegeu annex A1.2 Sessions de la Tertlia Patritica de Lacy.
consistori municipal barcelon,
338
i formaren part de la process que
trasllad la Verge de Montserrat per impedir que caigus en mans dels
reialistes i la convertissin en un smbol mobilitzador, des de la seva
arribada a Barcelona ns a la catedral. Dues setmanes desprs, les
autoritats municipals festejaren lenrgica resposta de les Corts contra
limminent atac que preparava la Santa Aliana contra el rgim liberal
espanyol. La festa cvica ressegu litinerari usual, incorporant com
una de les seves darreres etapes la celebraci duna sessi extraordi-
nria de la tertlia amb la presncia de les autoritats poltiques.
339
El
punt culminant daquell procs dinstitucionalitzaci de la tertlia com
un rgan poltic ms, es produ els darrers dies de lhivern de 1823,
quan el 19 de mar es commemor alhora laniversari del triomf de
la revoluci a Barcelona i la promulgaci de la Constituci de 1812.
Aquella era la festa cvica per antonomsia i la tertlia va realitzar
una part del ritual festiu celebrant una sessi extraordinria
340
amb
presncia de les autoritats i dels herois milicians i militars homenatjats
aquell dia.
Setmanes desprs, el Regan Toms Bruguera
341
sugger la re-
novaci del jurament de lleialtat a la ptria per part dels barcelonins,
mitjanant una festa cvica daquelles mateixes caracterstiques: la ter-
tlia sintegrava una vegada ms en el ritual festiu i shi celebr una
sessi extraordinria com un dels actes. En el zenit de la inuncia
de la tertlia, ning no podia imaginar-se la seva decadncia, tot i que
sinici inexorablement. El nombre de socis es redu gradualment i a
poc a poc an esvaint-se la seva incidncia en la poltica barcelonina,
fet que es pos en relleu quan qued al marge de les funcions cvi-
ques posteriors del 2 de maig, diada nacional, i del 24 de setembre de
1823, commemoraci de la proclamaci del principi de la sobirania
nacional que feren les Corts de Cadis el 1810. La tertlia havia estat
un magnc trampol per assaltar el poder, per, un cop all, els socis
que eren regidors o alcaldes maldaren per desactivar-la, ja que el seu
potencial poltic sels podia girar en contra.
Sovint, des de les tribunes de la tertlia, es feren propostes per
commemorar efemrides recents i celebrar funcions cviques que exal-
tessin els nims dels liberals que defensaven la capital catalana. La
gener de 1823, p. 2-3.
340. El Indicador Cataln, nm. 78, 19 de mar de 1823, p. 2-3.
341. Diario de la ciudad de Barcelona, nm. 118, 28 dabril de 1823, p. 1035-1036;
El Indicador Cataln, nm. 118, 28 dabril de 1823, p. 3.
majoria daquelles iniciatives no tingueren el suport de les autoritats, i
algunes es diluren mentre daltres quedaren en un segon pla. El ciutad
Braio, o el que s el mateix Joaqun de Alcntara y Boria, escrigu
un article a El Indicador Cataln en el qual demanava a les autoritats
la commemoraci dels fets del 24 de febrer de 1822, i suggeria quin
hauria de ser el recorregut ptim de la rua festiva, que bviament
nalitzaria a la seu de la tertlia.
342
La commemoraci de la repressi
contra Costa implcitament suposava el reconeixement de la connexi
del liberalisme popular, representat pels partidaris de Costa, amb el
moviment liberal exaltat encarnat per la tertlia. La iniciativa, segons
el cnsol sard de Barcelona, shavia instigat des de la tertlia patritica
perqu durant els dies precedents els seus socis havien expressat la
voluntat de restablir la dignitat al coronel Costa, tancant el seu procs
i celebrant la seva victria nal.
343
LAjuntament escolt les opinions emanades de la tertlia i llan-
ades des de la premsa, i va consensuar una soluci que no crisps els
nims ni suscits desordres pblics. Finalment, decid que el consistori
no commemoraria pblicament els fets del febrer de 1822; ara b, una
representaci assistiria a la celebraci privada que realitzs el moviment
liberal exaltat. Aquell reconeixement als perseguits i empresonats de
febrer no tingu lloc a la tertlia, evitant discrepncies entre els socis
i reforant-ne la concepci parainstitucional. Un petit grup de liberals
exaltats reteren homenatge als captius de febrer i als seus defensors
amb un banquet a la fonda Margarita:
Los patriotas del 24 de febrero del ao pasado se han reunido
hoy en la fonda de Margarita para obsequiar a sus padrinos y
defensores, y mostrar de este modo su gratitud a unos hombres
que tan til celo mostraron por sus clientes en aquellos tiempos
calamitosos. Y a nombre de stos anunciamos con la ms cor-
dial satisfaccin a nuestros lectores, que esta reunin ha sido
presidida por dos ciudadanos alcaldes y otros dos sndicos del
Ayuntamiento; que en ella no se ha vertido una sola expresin
que tuviese el menor viso de resentimiento; que se ha proclamado
la ms sincera unin como la sola ncora de nuestra salud.
344
Aquella iniciativa de la tertlia, tot i desnaturalitzada, reeix, i
va caldre esperar mig any perqu torns a quallar una altra proposta
342. El Indicador Cataln, nm. 49, 18 de febrer de 1823, p. 4.
343. AST. Mazzo 2. Consolato Generale di S. M. Sarda. Barcellona addi 19 fe-
braio 1823.
344. El Indicador Cataln, nm. 56, 25 de febrer de 1823, p. 2.
festiva proposada per la tertlia. Lestiu de 1823 tingu lloc la darrera
iniciativa festiva de la tertlia, concretament el 17 dagost, quan la
ciutat vivia els estralls de la guerra: la tertlia nomen una comissi
de socis per rebre les milicianes i la jovenalla del batall gimnstic
345

que havien dut a terme les tasques de forticaci dun dels fortins de
la ciutat. Abans daquella celebraci, la tertlia organitz una comissi
per celebrar larribada a Barcelona
346
de lantic ministre dEstat cap
de Govern de facto Evaristo San Miguel, a de rebrel amb msica
i engalanant la tertlia; aix no obstant aquella iniciativa no tingu
la transcendncia ni projecci als carrers de la ciutat i va tenir una
repercussi limitada.
Labril de 1823 siniciava el crepuscle de la tertlia, just quan les-
plendor passada nhavia impulsat la reforma. Els socis transformaren
aquella esglsia en una mena de Corts de la ciutat on hi havia un espai
diferenciat a la zona de la tribuna de lesglsia per a les dones, i lAjun-
tament els conced, prvia petici, les peces del temple de la llibertat
que shavia emprat en la festa cvica del 19 de mar anterior,
347
per a
guarnir la tertlia. Lesglsia del convent dels trinitaris descalos era una
assemblea poltica i shavia engalanat com a tal el 15 dabril,
348
i la resta
de millores shavien acabat a comenaments de maig.
349
Malgrat tot,
encara el caporal Pau, des del Diario de la ciudad de Barcelona, exigia
que fessin desaparixer tot vestigi de la supersticin y fanatismo del
passat eclesistic de lesglsia, convertida en una b nacional, perqu
la tertlia aors com el veritable temple de la llibertat.
350
La Tertlia Patritica de Lacy va esdevenir un espai privilegiat
on, duna banda, es radicalitzaren els postulats del liberalisme exaltat,
i de laltra, sincentiv la popularitzaci del liberalisme entre els sectors
ms populars de la ciutat, acotant el desenvolupament de les seves
propostes ms transgressores socialment. El seu funcionament imit
el de les Corts amb les seves dues tribunes i la mesa central amb el
conservador de lodre i els secretaris i redactors. La gran diferncia
daquella assemblea poltica amb les Corts era que en la tertlia impe-
rava lexercici de la sobirania directa sense que tingus sentit el mandat
representatiu, fonament de la representaci nacional a les Corts. El
moviment liberal exaltat convert la tertlia en una representaci de-
346. Suplemento al Indicador Cataln, 10 de juny de 1823, p. 1-2.
347. AHCB. 1 MI Caixa 9 Funerria Lacy 1820-1823. Comissi dobreria.
348. Diario de la ciudad de Barcelona, nm. 105, 15 dabril de 1823, p. 870-871.
349. Diario de la ciudad de Barcelona, nm. 128, 8 de maig de 1823, p. 1112.
digna de lopini pblica barcelonina, raticada en cada sessi amb la
identicaci del pblic assistent amb el poble. El poder de la tertlia es
fonament en la seva capacitat derigir-se en la representaci ms del
de la sobirania dels ciutadans de Barcelona. El liberalisme exaltat ms
revolucionari havia forjat un discurs de la sobirania basat en la seva
condici de dret natural i inalienable de lindividu
351
i consegentment
els ciutadans podien exercir-la permanentment. Ning els podia negar
aquell dret i els seus representants a les Corts eren simples corretges
de transmissi de la seva voluntat. La permanncia de lexercici de la
sobirania entre els ciutadans transform la tertlia en un assemblea
poltica on simposava el rumb de la poltica municipal i ns i tot pro-
vincial. El moviment liberal exaltat fonament el seu poder poltic en la
seva identicaci amb el poble de Barcelona a travs de la tertlia, on
intent inuir alhora que moderava lopini del liberalisme popular i
radical per ostentar la representaci de la sobirania popular. La tertlia
tamb serv al liberalisme exaltat per conduir el procs revolucionari,
primer condicionant les autoritats liberals i desprs substituint-les sense
vulnerar els mecanismes establerts per la Constituci de 1812.
OPINIONS DEL MOVIMENT LIBERAL EXALTAT
La tertlia patritica esdevingu lespai en el qual sescenic la
comuni de les propostes del liberalisme exaltat amb les procedents del
mn popular, i es moderaren les expressions del radicalisme popular
i es difongueren les iniciatives del moviment liberal exaltat. Una de
les primeres havia de ser passar comptes amb les autoritats militars i
poltiques precedents que havien perseguit i empresonat el liberalisme
exaltat ms popular, sense subvertir els procediments constitucionals.
En la sessi del 26 de novembre de 1822, el ciutad Francesc Rall,
un orador habitual de la tertlia precedent, pronunci un discurs en el
qual feia una proposta perqu es demans al Govern i a les Corts que
es depuressin les responsabilitats de Joaqun Ruiz de Porras, anterior
capit general, a qui sacusava dhaver defugit les seves obligacions
en la lluita contra els reialistes al camp de Tarragona per tornar a
Barcelona i traslladar de nou Costa des de la seu del primer regiment
de la MNV a la pres de la torre de la Ciutadella.
La gernaci que omplia la tertlia mostr el seu entusiasme i
el radical Tmaro, un dels lders del liberalisme popular, exig que la
depuraci sestengus a la resta dautoritats poltiques, suscitant un
351. Diario de la ciudad de Barcelona, nm. 184, 31 doctubre de 1822, p. 162-
164; Diario de la ciudad de Barcelona, nm. 193, 15 de desembre de 1822, p. 560-564.
clam generalitzat daprovaci.
352
Tres dies desprs, en la sessi segent
de la tertlia, els ciutadans Ferrer i Carreras afegiren a la llista dels
qui shavia dexigir responsabilitats els antics caps poltics, Munrriz
i Sancho,
353
i lintendent, Elizalde. Finalment, el conservador de lor-
dre sotmet a votaci la proposta de Francesc Rall per adrear una
petici a les Corts i depurar les responsabilitats poltiques de Ruiz de
Porras. El pblic assistent a la tertlia aprov la proposta i nomen
una comissi formada per Rall, Sobeat, Rovira, Ramrez i Albrador
encarregada de redactar la petici. La tertlia no torn a debatre ms
sobre la qesti i prefer dedicar-se a daltres assumptes com garantir
que en el procs de renovaci de les autoritats municipals sortirien
electes els lders del moviment liberal exaltat.
354
El desembre de 1822 la contrarevoluci avanava arreu del territori
i els tertulians decidiren contribuir als intents de frenar-la, impulsant
una collecta o subscripci per donar menjar i beure a la tropa, i
animant les scies i les dones dels socis lles, germanes i mares
perqu cosissin gratutament els capots dels milicians. La subscripci
noms aconsegu recaptar sis-cents rals
355
i pocs dies desprs el ciu-
tad Arango, des de la tribuna, desencisat pel fracs de la donaci,
demanava a les autoritats que obliguessin els ciutadans de Barcelona
a fer una petita contribuci per ajudar a nanar la tela dels capots
que cosien les ciutadanes.
356
La situaci econmica era desesperant i a ning se li escapava el
triste estado de las fbricas, y el gran nmero de brazos desocupados.
357

La crisi assolava a tothom i des de la tribuna sapuntaven possibles
culpables alhora que es feien sentir les propostes revolucionries. El
jove milici Roger assenyalava els venedors daliments i els contraban-
distes com els culpables de la precarietat dels ciutadans de Barcelona,
i acollint-se als principis constitucionals, exigia la formaci duna junta
de ciutadans que xs el preu just dels productes reduint els benecis
dels venedors. La petici del milici encarnava la veu del mn popular
que havia integrat el seu discurs de resistncia contra lacumulador i
lespeculador en els signicats del liberalisme, de la mateixa manera que
desembre de 1822, p. 3-4, sessi de la tertlia patritica de 26 de novembre de 1822.
desembre de 1822, p. 3-4, sessi de la tertlia patritica de 29 de novembre de 1822.
354. Ibdem.
355. Diario de la ciudad de Barcelona, nm. 186, 8 de desembre de 1822, p. 499.
p. 615-620. Sessi de la tertulia patritica del 17 de desembre de 1822.
havien incorporat els discursos contra lopressor i les reivindicacions
de participaci en els centres de decisi poltica:
Inspeccionasen los manejos de los vendedores, particularmente de
los de primera necesidad, los cuales los venden atendiendo nica-
mente el mayor lucro, olvidndose de ser justos y bencos con-
forme lo manda nuestra constitucin, y que con este objeto, y para
que todos conociesen los grandes bienes que resultan de nuestra
constitucin, crea conveniente se crease una junta de hombres
de buenos sentimientos, que autorizados competentemente celasen
a favor del vecindario y particularmente de los compradores por
menor (...) es preciso que los vendedores se contenten con un justo
inters, y no como sucede ahora, que venden como quieren, sin
que les anime el menor favor por sus semejantes.
358
Els sectors populars interpretaren els principis constitucionals de
la felicitat i la virtut de la manera tradicional: la Constituci esdevenia
leina per garantir la justcia dels preus dels productes essencials, inte-
grant la concepci de leconomia moral.
359
A la tertlia, les apellacions
a la justcia dels preus les respongueren els socis amb el silenci, per
el contraban era tota una altra cosa. Els liberals exaltats responsabi-
litzaven el consum de productes estrangers de la crisi econmica en la
qual estava immersa Catalunya, i des de les tribunes sescoltaren atacs
durssims als contrabandistes; el ciutad Canalejas puj un parell de
cops a la tribuna per explicar quines eren les seves propostes per frenar
el contraban: assimilar els contrabandistes als facciosos i castigar-los
amb les mateixes penes;
360
denunciar i processar tots els funcionaris
que collaboressin o fessin els ulls grossos amb el contraban.
361
Des de
la tribuna, oradors com Canalejas o Domnech
362
desmentiren categ-
ricament que el sistema prohibicionista contradigus la Constituci, i
palesaren la inuncia rebuda pel teric del prohibicionisme Eudald
Jaumeandreu. Les intervencions amb propostes per reduir el consum
358. Ibdem.
359. THOMPSON, Edward P. (1979): Tradicin, revuelta y conciencia de clase. Bar-
celona; THOMPSON, Edward P. (1995): Costumbres en Comn. Crtica. Barcelona.
p. 615-620. Sessi de la tertlia patritica del 17 de desembre de 1822, intervenci de
Canalejas.
p. 669-672. Sessi de la tertlia patritica del 22 de desembre de 1822, intervenci de
Canalejas.
p. 698-700. Sessi de la tertlia patritica del 24 de desembre de 1822, intervencions
de Canalejas i Domnech.
dels productes estrangers es convertiren en usuals: el ciutad Ribot
volia fer una subscripci per frenar-ne la compra, mentre que Alegret
planejava un boicot dels productes estrangers i donar un reconeixement
als qui el fessin, portant una cinta groga al bra.
363
La preocupaci ms recurrent dels assistents a les reunions fou la
dacabar amb els facciosos. Els oradors no es limitaren a comentar les
notcies de la premsa sobre les escaramusses entre liberals i reialistes,
364

sin que ordiren plans per desempallegar-se dels facciosos que omplien
els calabossos de Barcelona. Algunes veus salaren per reclamar que
sels tragus de les presons i sels ports a una altra banda a devi-
tar que esclats la tensi i la turba liberal descarregus la seva fria
contra ells. Els fets de setembre de 1822 havien inundat la poltica
de virulncia i a partir de llavors no par daugmentar. El 3 de gener de
1823 es present des de la tribuna, per segona vegada, una proposta
per treure de la ciutat els reialistes captius i acordaren que els socis
Canalejas, Lpez Paredes i Basora farien un esborrany de la petici
per dirigir-la a les autoritats.
365
La qesti era tan delicada que deu
dies desprs es nomenava una comissi per redactar una representaci
adreada al capit general amb la mateixa intenci.
366
Lacceleraci del clima de violncia super a tothom, i el 6 de
mar es constitu la Junta de Vigilncia, que serig en la principal
autoritat poltica i militar de la ciutat ns a comenaments de maig,
moment de la seva extinci.
367
A partir de llavors, la tertlia i el Dia-
rio de la ciudad foren laltaveu del terror revolucionari que exigia els
caps dels enemics del sistema constitucional. La nit del diumenge 13
dabril, sexclamava des de la tribuna que la justicia, no est inerme.
La salvacin de la patria; es la suprema ley,
368
i lexaltaci doradors
i assistents fou continguda per les autoritats presents.
369
Les autoritats poltiques hagueren dacceptar les demandes po-
pulars i no pogueren impedir que la nit segent, el 14 dabril, els
liberals ms arrauxats portessin als calabossos de la Ciutadella desenes
declesistics. Hores ms tard, lautoritat de la ciutat era en mans dels
p. 687-689. Sessi de la tertlia patritica del 24 de desembre de 1822, intervenci J.
Alegret.
364. Diario de la ciudad de Barcelona, nm. 18, 18 de gener de 1823, p. 163.
Sessi de la tertlia patritica del 14 de gener de 1823.
368. Ibdem.
lders de les societats secretes que decidiren executar el bisbe de Vic,
Raimon Strauch, a prop de Vallirana, al cam que el portava a la pres
de Tarragona. La sang de la revoluci corria per Barcelona i els socis de
la tertlia en tenien les mans tacades. La tertlia puj el darrer gra
daquella escalada revolucionria el 4 dagost, quan les autoritats de-
manaren als socis que els consells de guerra es realitzessin al local
de la tertlia i els garantien el seu lliure accs conforme lo hacen
para las sesiones pblicas y disfrutar de sus respectivos asientos.
370

La tertlia havia nascut com a centre de formaci poltica i moral dels
ciutadans, shavia constitut en el poder poltic a lombra i nalment
acollia lespectacle de la mort, convertint els socis en espectadors de
les sentncies capitals contra els enemics del rgim liberal. La violncia
sinstrua a la tertlia transformada en una convenci revolucionria,
concentrant autoritat poltica, representaci popular i poder judicial.
La tertlia havia dirigit el procs revolucionari des del novembre
de 1822 ns a labril segent, per el seu xit la convert en una
amenaa per a les autoritats, que, de mica en mica, la desposseren
de poder i la transformaren en el teatre on sescenicava la violncia
poltica.
Quan a mitjan novembre de 1822 shavia inaugurat la tertlia
patritica, Barcelona vivia embriagada pels incessants arrestos decle-
sistics acusats de conspiradors daquella tardor; ns a tres vegades
sorganitz una caa de bruixes per capturar-los. Des de la seva tri-
buna, en una de les primeres sessions, els oradors Domnech, Sala i
Ribot coaccionaren els eclesistics de la ciutat perqu propugnessin
des del cadafal les seves idees constitucionals. El ciutad Sala rept les
principals autoritats eclesistiques a fer el mateix, advertint-los que si
prosseguien amb la seva actitud datacar la Constituci els prendria el
monopoli de lensenayment: nosotros doctrinaremos a nuestros conciu-
dadanos y a sus pequeos hijos.
371
Les acusacions contra els eclesistics
persistiren, i els liberals exaltats donaren la volta a les invectives que
els llanaven per calumniar-los, recriminant-los que eren els instigadors
del republicanisme i de les veritables societats secretes.
372
Sense fer gaire soroll, lorador Sainz de Andino posava en qesti
la intolerncia religiosa de la Constituci i subtilment augurava que la
millor manera de consolidar la religi catlica era desenvolupar els
p. 447-449. Sessi de la tertlia patritica del dia 1 de desembre de 1822.
seus mecanismes de persuasi i avortar tota obligaci de professar-la
i qualsevol element evocador de fanatisme:
373
Luego entr a discurrir sobre la intolerancia de opiniones en ma-
terias religiosas, y la inuencia que podra tener la libre opinin,
en los adelantos de las naciones.
Desprs de desaar el clergat, calumniar-lo i postular-se per una
reforma futura de la Constituci que garants la tolerncia de credos
religiosos, els oradors feren una passa ms i incriminaren els eclesis-
tics en les trames ordides per laristocrcia per enderrocar el sistema
liberal. Lorador Domnech feia una rpida reexi sobre les connivn-
cies de la noblesa i el clergat amb els facciosos, assenyalant-los amb
el seu dit acusador, i deman que el que no quiera Constitucin, es
preciso que suba al cadalso.
374
Totes aquelles arremeses contra els
aristcrates i manifestacions danticlericalisme es materialitzaren amb
lempresonament declesistics i amb la destrucci simblica dalguns
dels espais de la litrgia religiosa. Labril de 1823, una vegada buits
els convents, sacceler el procs desamortitzador que sovint compor-
t la transformaci o la demolici daquells edicis. La milcia havia
liderat la metamorfosi daquells espais, en convertir-los en bivacs dels
batallons; les societats o tertlies patritiques shi havien sumat trans-
formant-los progressivament en espais per a la poltica i lAjuntament
havia sancionat lobertura de noves places en el lloc que ocupaven els
antics centres conventuals. La primavera de 1823, els socis enviaren una
representaci al cap poltic perqu habilits els convents de la ciutat per
acollir els refugiats que fugien del camp, quan els seus pobles queien en
mans dels reialistes o dels francesos.
375
Fernando Gmez de Butrn el
cap poltic els respongu dient-los que una part daquells convents la
necessitava la Diputaci per adequar-los com a quarters i lAjuntament
per convertir-los en graners i dipsits darmes, per que de tota manera
enviava cpia a totes les autoritats per consensuar una decisi.
376
La crisi econmica i la guerra combinades amb la revoluci fo-
mentaren lacceleraci del procs desamortitzador a Barcelona entre
abril i octubre de 1823, en el qual tingu una actuaci preeminent
lantic regidor de lAjuntament i soci de la tertlia, Francesc Renart i
Sessi de la tertlia patritica del 29 de desembre de 1822.
375. El Indicador Cataln, nm. 115, 29 dabril de 1823, p. 2-3.
376. Ibdem.
Ars, que fou un dels taxadors dels edicis desamortitzats.
377
En aquell
procs de secularitzaci despais i construccions, la tertlia acoll la
proposta del soci Soler
378
denderrocar lantiga casa de la Inquisici
i la trasllad al consistori municipal, que al cap duns dies decidia
impulsar una subscripci popular en els diversos llocs de reuni em-
blemtics del moviment liberal exaltat barcelon, demostrant el poder
simblic de la destrucci, seguint l per randa lexemple francs de la
demolici de la fortalesa de la Bastilla: El alczar de la servidumbre
va a desaparecer de entre nosotros.
379
La tertlia era el centre de la comuni poltica i daspiraci a la
unanimitat que amalgam el moviment liberal exaltat barcelon, per
lenaltiment de la unitat no ha dobviar la discrepncia entre els socis
que emerg fonamentalment en el qestionament de la monarquia. El
desembre de 1822, la tertlia shavia consolidat teixint unes excellents
relacions amb les autoritats poltiques del municipi i de la provncia, i
alguns socis aprotaren aquella tranquillitat per posar el monarca en
el punt de mira de les seves crtiques, seguint lexemple de la premsa
i tertlies madrilenyes.
380
La seva connivncia amb els contrarevoluci-
onaris durant el cop destat del 7 de juliol no podia quedar impune,
i des de la tribuna el soci Ribot no titubej a comparar la conducta
de Ferran VII amb la del rei de Npols, titllant-lo de trador al siste-
ma constitucional. Lorador exhortava els ciutadans a encausar-lo per
la connivncia amb els colpistes i expressava que la inviolabilitat del
monarca sacabava si se sospitava que era cmplice dels colpistes, i
apellava al veredicte del poble per reprovar la inviolabilitat del rei.
381
El capit general, conservador de lordre de la tertlia en aquella
sessi, el crid a lordre quan escolt aquelles paraules, recordant-li
que a la tertlia: no admitira ningn recurso de presos, pues no era
tribunal, y si nicamente instituida para instruir al pueblo.
382
En la
reuni segent de 10 de desembre, Ribot prengu de nou la paraula
per contestar enrgicament larticle amb to irnic aparegut al Diario de
la ciudad de Barcelona en el qual es posava lmits a les seves paraules.
Ribot ratic les seves opinions i des de la tribuna sesplai qualicant
377. APBC. Fons de Francesc Renart i Ars.
juliol de 1823, p. 3-4.
juliol de 1823, p. 2-4.
382. Ibdem.
dagressi al poble lactitud del rei i exigint el seu processament: el
Rey puede, apartndose de los trmites que le prescribe la ley funda-
mental atacar la libertad de la Nacin, y que en este caso es cuando
yo dije que poda ser violable.
383
Durant la sessi, sent les crtiques
que li llan des de la tribuna doposici el soci Portell, que expos els
casos en els quals la Constituci destitua de la seva autoritat el rei,
deixant clar que la seva inviolabilitat era absoluta.
384
El debat polaritz
la tertlia i els oradors es dividiren: mentre que Casas, Soler i Canalejas
aprovaren les paraules de Ribot, a laltre costat, Portell i Domnech
feien front com en contra. La crispaci generada per la disputa va
fer trontollar lestabilitat de la tertlia, i els editors del Diario de la
ciudad de Barcelona optaren per tancar la polmica
385
i reproduren
emfticament lopini del soci Canalejas, que armava rotundament que
negant la inviolabilitat del monarca es posava en dubte la justcia de
la Constituci. El diari, si b sacceptava retricament la imperfecci
del codi gadit, considerava que debatre sobre els defectes de la Cons-
tituci signicava obrir una polmica
386
que podia tenir imprevisibles
conseqncies, com la de voler obrir un nou procs constituent; per
tant, conscients dels perjudicis que podia desencadenar, era preferible
passar pgina rpidament, deixant clar que lopini dun parell de so-
cis no era la de la tertlia, que majoritriament compartia lexposada
per Portell. Els editors del diari cercaren desesperadament alguna m
negra a qui etzibar-li la culpa de la dilataci daquella polmica en les
sessions de la tertlia.
387
La picabaralla sobre la inviolabilitat del monarca havia posat en
relleu que la publicitat de les sessions a travs de la premsa podria
desestabilitzar la tertlia, alhora que les divergncies entre els socis
seixamplaven quan els discursos es llegien lendem. Aquesta experi-
ncia cal en els socis i en el moment de redactar el reglament de la
tertlia posaren tots els entrebancs possibles perqu les opinions dels
oradors fossin reprodudes taquigrcament als diaris. Lautocensura
dels socis era un mecanisme per garantir la capacitat dactuar unit-
riament i esbossava una tendncia cap a la voluntat dexpressar una
certa unanimitat en les opinions professades des de la tertlia. A co-
384. Diario de la ciudad de Barcelona, nm. 192, 14 de desembre de 1822, p. 549-
551. Sessi de la tertlia patritica del 10 de desembre de 1822, intervenci de Portell.
p. 531-536.
p. 560-564.
387. Ibdem.
menaments destiu de 1823, quan aquell debat ja shavia oblidat, Soler
mostrava el seu enuig perqu el soci Carbonell havia emprat la tribuna
de loposici per fer un aclariment sobre les seves opinions referents a
un projecte de fbrica darmes que volia installar la Diputaci en un
dels espais conventuals de la ciutat, i aprotava lavinentesa per fer-li
memria de quina era la funci daquella tribuna:
nicamente debe ocuparse para contrariar a las malas doctrinas,
o deshacer equivocaciones de puntos literarios, a n de desarrollar
la cuestin y presentarla al pblico bajo el verdadero punto de
vista, para que se consiga la ilustracin a que deben encaminarse
los discursos; y nunca debe hacerse uso de un, ni otra tribuna,
para simples conversaciones, como es pblico y no quiero sonrojar
a V. con referirlas.
388
Les divergncies en el si de la tertlia havien aorat amb la con-
trovrsia sobre la inviolabilitat del monarca i amb les recriminacions
entre oradors, insinuant que eren agents dun partit o dun altre.
389

Lencesa tardor de 1822, els partits
390
eren concebuts ms que mai
com a faccions i la desuni era el greuge ms transcendent que els
liberals exaltats podien fer a la revoluci. La heterogenetat del mo-
viment liberal exaltat barcelon no havia de suposar un inconvenient
per actuar unitriament. El Diario de la ciudad de Barcelona assenyal
com a culpables de la divisi del liberalisme exaltat els periodistes que
excitaven els nims dels liberals enfrontant-los entre ells. Els editors
els amenaaven i subtilment deixaven entreveure, lloant els periodistes
dEl Indicador Cataln, que els responsables dels conictes entre els
liberals eren redactors del Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de
Barcelona, que havien encarat les societats secretes liberals, autntics
protopartits poltics del moment:
Hay ciertos periodistas que fanatizados hasta el extremo de creerse
superiores a los dems, no viendo en el mundo a otros ms virtuosos
que ellos mismos, se deshacen por manifestar su saa contra los que
no son de su mismo partido. () Conozcan la necesidad absoluta
que hay de prescindir de las manas extravagantes, si queremos
triunfar de nuestros enemigos, y que como lo dicen muy bien los
recomendables editores del Indicador Cataln, cualquiera que sea
p. 569-572, sessi de la tertlia patritica de 13 de desembre de 1822, intervencions de
Canalejas i Portell.
390. FERNNDEZ SARASOLA, Ignacio (2009): Los partidos polticos en el pensamiento
espaol. De la Ilustracin a nuestros das. Marcial Pons, Ediciones de Historia. Madrid.
la insignia que nos rena, bien la de San Juan, de San Teobaldo
o de Padilla todos queremos con el mismo ardor la libertad.
391
El darrer any del Trienni ning samagava de constatar que les
societats secretes liberals shavien fermat a la capital catalana, amb
lnica excepci dels anilleros, que havia caigut en desgrcia desprs dels
esdeveniments de juliol i setembre de 1822, diluint-se la seva projecci
a Barcelona. Des del cadafal de la tertlia, a nals de 1822, sescoltaren
les darreres diatribes contra els anilleros: no els censuraven la seva
organitzaci poltica i les seves propostes de reforma constitucional,
sin el domini del poder executiu que els indua a creure que podien
imposar les seves opinions fent el buit al legislatiu. El soci Domnech
els condemnava per haver-se apropiat del Govern i no sotmetres a la
voluntat poltica de la cambra de representants de la naci. De les se-
ves paraules, emanava el principi poltic de submissi de lexecutiu al
legislatiu: veamos en ella los primeros agentes del poder ejecutivo, y
cualquiera que sea la naturaleza de la sociedad nunca puede ser buena
si se cuentan en ella los principales miembros de la potestad ejecutiva,
que en todos los tiempos tira hacia al despotismo.
392
Tancava el seu
allegat amb un argument extremament popular per desacreditar-los,
referint-se a la seva condici nobiliria i als seus recursos pecuniaris.
La resta de societats secretes emergien subtilment a la llum p-
blica i es feien sentir a travs de la premsa i la tertlia patritica.
Cadascuna tenia el seu patr, sota el qual sencobrien els seus discur-
sos i les referncies velades: els paramaons, Sant Joan, i tamb sels
considerava hijos de la luz; els carbonaris tenien sant Teobald i els
comuners Juan Padilla. Totes elles tamb tenien un diari o setmanari
on expressar-se: mentre que els comuners usaren el Diario Constitu-
cional, Poltico y Mercantil de Barcelona, els paramaons empraven El
Indicador Cataln
393
i els carbonaris aprotaren les escletxes que els
oferia el Diario de la ciudad de Barcelona. El dia de la inauguraci de
la tertlia patritica de Lacy, el liberal exaltat Jos Moreno Guerra
prengu la paraula per manifestar el placer que le caba en presenciar
por si mismo una reunin tan distinguida en que vea mezclados los
hijos de la luz con los hijos de Padilla.
394
Les societats secretes, per la seva prpia essncia, noms sn una
petita part del moviment liberal exaltat i del liberalisme en general,
p. 615-620.
393. El Indicador Cataln, nm. 183, 2 de juliol de 1823, p. 2-4.
i incapaces de dirigir el liberalisme popular malgrat els seus intents.
El liberalisme popular sorganitz al voltant dels cafs i les tavernes i
sobretot des de la MNV. A la Tertlia Patritica de Lacy sexpress el
moviment liberal exaltat barcelon amb tota la seva pluralitat, partici-
pant-hi els membres de les diverses societats secretes amb lexcepci
de la sociedad constitucional del anillo i aorant tnuement un libe-
ralisme popular i radical que cap societat secreta cannica aconsegu
capitalitzar. Els editors dEl Indicador Cataln cercaren el consens amb
els comuners per denunciar la presncia dun liberalisme radical, que
volia portar ms enll la revoluci, i el titllaren de robespierrista, i
maratista, els dos principals papers associats a la Revoluci Francesa.
Els comuners maldaven per apropar-se a aquell liberalisme popular
i evitaren denfrontar-shi directament. Els paramaons deixaren en
un segon terme els carbonaris potser pels seus orgens italians i els
contactes amb els republicans francesos, o simplement perqu creien
que aquella societat seria la que ms inters mostrava per accelerar
el ritme de la revoluci a travs del radicalisme revolucionari daquell
liberalisme popular:
Los Agustinos y los Tomistas explican de diferente manera el como
obra en nosotros la gracia, y tan Cristianos son los unos como
los otros. V. puede decir Viva Padilla! Nosotros Viva la luz! Con-
formndonos ambos en aclamar con preferencia y decir Viva la
Patria y la libertad Espaola! Pero los Maratistas y Robespierristas
no son dignos de pertenecer ni al uno ni al otro bando. Trabajemos
por aislar a esos hombres de sangre y autores de nuestra divisin
y de todos nuestros males; de otro modo los ultras franceses se
aprovecharan indudablemente de nuestra imprudencia, y la patria
caera en un abismo de donde ciertamente no la sacaran ni el
mismo Padilla, ni aun S. Teobaldo ni S. Juan.
395
Els indicadores perseveraren en lacarament contra aquell libe-
ralisme radical i popular, i el 23 dabril, quan els comuners des de
les pgines del Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona
honraven la derrota i el martiri dels seus herois;
396
ells atiaven les pas-
sions revelant-los les semblances entre El Zurriago i el Pre Duchne,
setmanari dirigit per Marat en temps de la Revoluci Francesa, fent
responsable el darrer dels excessos de la revoluci i vinculant-lo als diners
de la contrarevoluci: El tigre Robespierre, que llev indistintamente
al cadalso a los Girondinos y a millares de Nobles,... era asalariado de
395. El Indicador Cataln, nm. 5, 6 de gener de 1823, p. 3-4.
de 1823. Portada.
un Borbn... Espaoles! Leed con esta prevencin el Zurriago.
397
La
nalitat dels paramaons els indicadors era burxar als comuners
perqu sallunyessin del liberalisme popular i radical que inundava les
grans ciutats de la monarquia.
La tertlia de Lacy esdevingu el centre de vertebraci poltica
del moviment liberal exaltat, fent possible la convivncia de les diver-
ses societats secretes.
398
La unitat dacci dels socis, la vertebraren dos
elements: la lluita contra un enemic com encarnat per la contrare-
voluci i el moderantisme, i loportunitat poltica dassaltar el poder.
El moviment liberal exaltat amalgam paramaons, comuners i car-
bonaris, per un cop els primers controlaren lAjuntament i els segons
la Diputaci, reaparegueren les friccions. La tertlia, den dels fets
dabril de 1823, havia perdut gradualment representativitat i capacitat
per aglutinar el moviment liberal exaltat. El juny de 1823, el conicte
entre les autoritats provincials i municipals era de domini pblic i El
Indicador Cataln pocs dies desprs feia un cop de puny sobre la
taula i advocava per la continutat de les societats secretes perqu no
saturs la revoluci i frenar lascens dels enemics del sistema cons-
titucional: sigan con el auxilio del secreto todos los pasos que los
enemigos de la luz y de la virtud dan para destruir la libertad que un
pueblo conserve por medio de una constitucin; pero que no tenga
aun todos los apoyos necesarios. Si hay sociedades secretas serviles, es
necesario un contrapeso.
399
El 4 dagost el poder provincial en mans de
la Diputaci i de Rotten destitu tres alcaldes de lAjuntament: Ramon
Maria Sala, Antoni Rodn i Francesc Rall,
400
i encara no una setmana
desprs els empreson conjuntament amb Antoni Guilln de Mazn
401

editor dEl Indicador Cataln, Joan Roth i Josep Miquel Comellas.
402
La purga dagost coincid amb la celebraci dels primers consells
de guerra al local de la tertlia. Si labril de 1823 havia comenat la
decadncia de la tertlia,
403
a lagost la seva submissi a les autori-
397. El Indicador Cataln, nm. 114, 24 dabril de 1823, p. 3. Barcelona, 23
dabril. Lhistoriador Claude Morange ha posat en relleu que alguns dels diaris radicals
del Trienni foren nanats pels sectors contrarevolucionaris; MORANGE, Claude (1990):
Siete calas en la crisis del Antiguo Rgimen y un paneto clandestino de 1800. Instituto
de Cultura Juan Gil-Albert. Alacant.
398. Vegeu lannex A12. Societats secretes.
400. Dietari de Mateu Crespi, 10 dagost de 1823, p. 52-53.
401. El Indicador Cataln, nm. 162, 11 de juny de 1823, p. 3-4: La opinin mani-
festada en el nmero 160 de este peridico, o sea del 9 de junio, col 6 () es solo propia
y particular del ciudadano Guilln de Mazn, redactor responsable de dicho peridico.
402. Dietari de Mateu Crespi, 10 dagost de 1823, p. 55.
403. Vegeu lannex A1.2 Sessions de la Tertlia Patritica de Lacy.
tats poltiques i militars era absoluta i sinici una llarga etapa
de silenci.
404
Els socis es reunien menys i, quan ho feien, mostraven
tot el seu fervor cap als seus representants poltics. A mitjan octubre,
amb unes institucions agonitzants, Vicen Cabanillas lalcalde subs-
titut de Ramon Maria Sala, es dirig al conservador de lordre de la
tertlia per fer-li saber que lAjuntament enviaria oradors a les seves
tribunes perqu mantinguessin ben amunt lesperit de lluita contra
els francesos,
405
convertint-la en un apndix institucional i reectint la
seva prdua de poder i consegentment el desinters que produren les
seves sessions en la ciutadania. La resposta entusiasta i unnime dels
socis un dels oradors excitat democi deman als editors dels diaris
barcelonins que publiquessin el discurs que shi havia pronunciat,
406

fa evident la seva decrepitud.
La tercera setmana doctubre de 1823, la rendici era imminent i
el liberalisme popular desferm les protestes contra aquella decisi de
les autoritats. Els lders del primer regiment i del cinqu batall de la
MNV maldaren per arrossegar els socis de la tertlia, i representar-hi
lacte de representaci de la sobirania ciutadana, sense aconseguir-ho.
La tarda del 23 doctubre de 1823, lautoritat poltica i militar respongu
a les protestes amb lempresonament dels caps de la milcia: el coronel
Costa, els tinents coronels Mari Alb i Tadeu Aldea, el comandant
i capit del cinqu batall Josep de Portell i N. Puig, respectivament, i
lalcalde primer Vicen Cabanillas. Tots ells eren socis de la tertlia
i sels imputava la mobilitzaci popular que shavia produt hores abans
davant el Palau Reial per impedir la rendici. La tertlia, tot i sotmesa
a les autoritats, no sesva polticament ns a la caiguda de Barcelona
el 2 de novembre de 1823.
ELS SOCIS A LES INSTITUCIONS POLTIQUES LIBERALS
Abans de procedir a lanlisi dels socis de la Tertlia Patritica
de Lacy, conv fer algunes precisions metodolgiques: la llista de socis
sha confeccionat a partir de les primeres llistes de socis publicades
a la premsa
407
els dies que precediren la inauguraci de la tertlia, i
amb totes les referncies esparses pels diversos de la diaris de la ciutat
que tractaven sobre la Tertlia Patritica de Lacy, cosa que permet
reconstruir les sessions celebrades a la tertlia des del novembre de
405. El Indicador Cataln, nm. 292, 19 doctubre de 1823, p. 3-4.
406. Ibdem.
407. Les llistes publicades als diaris: El Indicador Cataln; Diario Constitucional,
Poltico y Mercantil de Barcelona i Diario de la ciudad de Barcelona.
1822 ns a loctubre de 1823.
408
El nmero total de socis arrib ns als
tres-cents quaranta-dos, quinze dones i tres-cents vint-i-set homes;
409
aix
no obstant, aquestes dades sn incompletes perqu la llista dabonats
a la tertlia pat de ben segur increments i descensos del nombre de
socis que no shan pogut reconstruir per manca de documentaci. Tot
i les dicultats, la llista confeccionada ofereix una mostra signicativa
sobre quins ciutadans conformaren la Tertlia Patritica de Lacy, i la
seva contrastaci amb els qui ocuparen crrecs poltics a la ciutat i
provncia permet constatar quina presncia tingueren els socis en les
institucions liberals.
La Tertlia Patritica de Lacy no va ser concebuda ni es convert
mai en un club poltic; la seva praxis poltica lassimil a una assemblea
ciutadana, oberta a tothom, pblica i amb una perillosa tendncia a
eliminar qualsevol veu dissonant de la majoria. El moviment liberal
exaltat empr aquell espai per cohesionar-se com a collectiu poltic i
per apropar-se al liberalisme popular a travs duna progressiva identi-
caci entre lopini del pblic assistent i el dret del ciutad a exercir
permanentment la sobirania. La transformaci de la tertlia en un espai
de representaci de la voluntat sobirana de la ciutadania permet al
moviment liberal exaltat organitzar-se per procedir a la renovaci de
les institucions liberals de la ciutat i provncia. Des de les tribunes, els
oradors conduren lopini dels assistents per convertir la tertlia en
una autntica plataforma electoral capa daconseguir paccament la
substituci de les autoritats liberals electes, sense vulnerar el procs
establert per la Constituci de 1812. Des de les primeres setmanes,
els oradors de la tertlia mostraren una preocupaci per la qesti
dels comicis electorals i volgueren encaminar el vot dels assistents
apuntant-los qui havia de sortir escollit i qui no.
410
La tertlia serig
en una plataforma electoral mitjanant la qual el moviment liberal
exaltat sorganitz per accedir a les institucions liberals amb el suport
del liberalisme popular.
La tertlia, en el moment de la seva inauguraci 17 de novembre
de 1822, tenia entre els seus socis sis dels membres de la Diputaci
provincial barcelonina,
411
el cap poltic, el capit general, lintendent i
408. Vegeu lannex A1.2 Sessions de la Tertlia Patritica de Lacy.
409. Vegeu lannex A1.1 Socis de la Tertlia Patritica de Lacy.
novembre de 1822, p. 3. Sessi de la tertlia patritica del 19 de novembre de 1822,
intervenci del ciutad Casas; Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona,
nm. 335, 1 de desembre de 1822, p. 3. Sessi de la tertlia patritica del 24 de no-
vembre de 1822, intervenci del ciutad Portell.
411. Vegeu lannex A3.3 Diputacions provincials de Barcelona.
vuit (23,5%) dels trenta-quatre membres que passaren pel consistori
municipal de 1822. La tertlia sestren dues setmanes abans que es
proceds a la tria dels electors parroquials que renovarien la meitat
del nou Ajuntament barcelon. L1 de desembre de 1822 sescolliren
trenta-un electors,
412
catorze dels quals (45,1%) eren socis i set ms
estaven lligats al moviment liberal exaltat: limpressor Joaquim Jordi,
el capit dartilleria Francisco Prez Meca, el conspirador i comerciant
Josep Baigs, el diputat provincial i a Corts Gens Quintana, el diputat
provincial de 1823 Gaiet Roviralta, el comerciant Antoni Saforcada i
el fabricant Joan Pons. Quatre ms probablement tenien algun fami-
liar directe que pagava la quota de la tertlia. Tot plegat, indica que
quatre de cada cinc daquells electors parroquials estaven vinculats
a la tertlia o al liberalisme exaltat barcelon. El 22 de desembre de
1822, els trenta-quatre electors escolliren els disset nous membres del
consistori barcelon.
Durant aquelles tres setmanes que separaren ambdues tes del
calendari deleccions municipals, a la tribuna de la tertlia es va fer
quelcom ms que debatre sobre les eleccions. Els oradors alertaren
sobre qualsevol possible irregularitat
413
i, malgrat no designar direc-
tament candidats ni confeccionar llistes, manifestaren sovint la seva
preocupaci perqu el poble no escolls cap servil en les eleccions
414
i
el seu desig perqu selegissin els ciutadans ms virtuosos, exaltats
i proclius a la Constituci, que lgicament eren presents a la tertlia:
Personas que estn adornadas de las tres circunstancias sigui-
entes, amor a la Constitucin, buenas costumbres y exaltacin;
apartando la vista de los que van solicitos para obtenerlos, de los
constitucionales moderados, y de aquellos que en el tiempo del
absolutismo haban como vinculado a si los encargos municipales.
Dijo que tampoco convena para ellos ciertos hombres que siendo
en su interior amantes del servilismo se cubren con el manto de
la exaltacin; y manifestando cuanto exigan el acierto las atri-
buciones delicadas de los ayuntamientos, concluy inculcando el
tino y la unin con que deban proceder los amantes de la Patria
en el ejercicio de los derechos de la soberana popular.
415
412. Vegeu lannex A2.1 Electors parroquials.
desembre de 1822, p. 3-4. Sessi de la tertlia patritica de 21 de novembre de 1822,
intervenci del ciutad Ribot.
novembre de 1822, p. 3-4. Sessi de la tertlia patritica de 21 de novembre de 1822,
intervenci del ciutad Casas.
desembre de 1822, p. 3-4. Sessi de la tertlia patritica de 21 de novembre de 1822,
intervenci del ciutad Ribot.
En la sessi del 6 de desembre, prengu la paraula Francesc
Rall, que seria elegit regidor en les eleccions segents, i elogi des
de la tribuna els electors parroquials, coaccionant-los quan es diri-
gia a lauditori dient los gravsimos males que puede ocasionar a
un pueblo un mal ayuntamiento.
416
Al cap duna setmana, Portell,
des del cadafal de la tertlia, mentre explicava larticle 13 de la llei
fonamental, condicionava una vegada ms els electors perqu triessin
les persones amb ms virtuts socials per ocupar els crrecs munici-
pals.
417
La utilitzaci de la tertlia com a plataforma electoral no era
una innovaci de la tertlia de Lacy, ja que en les sessions de les
homlogues que la precediren foren usuals els discursos sobre les ir-
regularitats en la celebraci dels comicis electorals o b les denncies
sobre les ordres donades pel Govern sobre la necessitat dinterferir
en lelecci dels candidats.
418
Larribada de lhivern, havia portat lelecci de disset nous membres
del consistori municipal, dotze dels quals (70,6%) eren membres de la
tertlia patritica. A comenaments de 1823, lAjuntament de Barcelo-
na lintegraven cinc alcaldes, vint regidors i quatre sndics: vint-i-nou
en total, deu regidors i dos sndics dels quals provenien del consistori
de 1822.
419
Dels dotze que repetien crrec el 1823, nhi havia cinc
(41,6%) que eren socis de la tertlia, i dels set restants se nha pogut
reconstruir ladscripci poltica a partir del setmanari exaltat la Voz del
Pueblo, que lestiu de 1822, a la seva secci semblanzas, realitz una
petita ressenya morda sobre els regidors, sndics i alcaldes barcelo-
nins del moment. Daquells set que no eren socis, segons el peridic
exaltat, cinc eren amigos del orden o moderats: Gabriel Ametller,
Josep Elas, Gaiet Galup, Bruno Petrus i Ignasi Regs; i als altres dos
sels consider amics del coronel Costa: Joan Sagarra i Josep Valent,
i per tant exaltats. Dels altres cinc regidors i sndics que quatre me-
sos desprs esdevingueren socis de la tertlia, el setmanari determin
que noms dos eren moderats: Joan Argelich i Ramon Urgell. Una
rpida recapitulaci de totes aquestes dades, indica que disset (58,6%)
dels vint-i-nou membres de lAjuntament barcelon de 1823 eren socis
de la Tertlia Patritica de Lacy, tot i que a dos sels havia qualicat de
moderats. Dotze membres de lAjuntament barcelon de 1823 no eren
de 1822, p. 2-4. Sessi de la tertlia patritica de 12 de febrer de 1822, intervenci del
ciutad Francesc Rall.
419. Vegeu lannex A.2.2.4, Ajuntament constitucional de Barcelona de 1823.
socis de la tertlia, dos dels quals eren coneguts pblicament per les
seves abrandades opinions poltiques properes al liberalisme exaltat:
Joan Sagarra i Josep Valent.
Quan el consistori municipal comen a reunir-se el 1823, estava
per primera vegada en mans del moviment liberal exaltat. La transcen-
dncia daquestes dades aora si es comparen amb la composici dels
altres ajuntaments barcelonins que es conguraren durant el Trienni.
Dels integrants dels consistoris municipals de 1820 i 1821, noms dos
de cadascun esdevingueren socis de la tertlia patritica,
420
cosa que
signicava un 9,5% i un 6,7% dels membres del consistori, mentre
que a lAjuntament de 1822 eren vuit socis (23,5%),
421
i al del 1823
eren disset (58,6%).
422
Una de les purgues revolucionries supos la
destituci de quatre alcaldes del darrer consistori i tres dels quatre
substituts tamb eren socis de la tertlia; si sels t en compte, el per-
centatge de socis entre els trenta-tres membres del consistori augmenta
ns al 60,6%. La mateixa desproporci es manifesta si es comparen
els electors parroquials per escollir lAjuntament; dels set electors de
mar de 1820, cap es convert en soci de la tertlia; dels vint-i-cinc
de desembre de 1820, noms tres (12%) en foren socis; dels trenta-un
electors de desembre de 1821, set (22,6%) pagaren la quota de socis de
la tertlia, i dels trenta un electors de desembre de 1822, neren socis
catorze (45,2%).
423
El moviment liberal exaltat, a travs de la tertlia,
incid decisivament en el procs delecci del consistori barcelon i
aconsegu fer-se amb el control de lAjuntament.
Els comissaris de barri eren la darrera pea de lengranatge poltic
municipal, encarregat dexecutar gilment les decisions del consistori,
per sense capacitat de decisi poltica. Lagost de 1822 nomenaren
vuitanta-dos nous comissaris, noms tres dels quals es convertiren en
socis de la tertlia. Dels cent vint-i-cinc ciutadans que foren comissaris
de barri durant els dos primers anys del Trienni, noms set esdevin-
gueren socis de la tertlia, i daquells dos els escollirien regidors del
consistori de 1823. Dels comissaris de barri de 1823, noms sis (7,3 %)
eren socis de la tertlia. Dels dos-cents cinquanta-sis ciutadans que
foren comissaris barri durant els anys del Trienni, noms catorze
(5,5%) sinscriviren a la tertlia.
424
Els nmeros palesen que els regidors,
alcaldes i sndics, quan assistien a les reunions de la tertlia, tamb ho
420. Vegeu lannex A2.2.1 Ajuntament constitucional de Barcelona de 1820; annex
A2.2.2 Ajuntament Constitucional de Barcelona de 1821.
421. Vegeu lannex A.2.2.3 Ajuntament constitucional de Barcelona de 1822.
422. Vegeu lannex A.2.2.4 Ajuntament constitucional de Barcelona de 1823.
423. Vegeu lannex A2. 1 Electors parroquials.
424. Vegeu lannex A2.3 Comissaris de barri.
feien imbuts de la representativitat que els dotava el seu crrec poltic
i no simplement com a ciutadans. Els comissaris de barri ostentaven
un crrec merament executor que el moviment exaltat no consider
rellevant per a la vida poltica municipal i no proced insistentment
per assolir una alta representaci.
La meitat dels membres de la Diputaci provincial barcelonina
de novembre de 1822 eren socis de la Tertlia Patritica de Lacy;
425
hi
havia estranyes excepcions com el vicesecretari Gaiet Roviralta, que
no nera soci malgrat que el seu germ Josep Roviralta s que ho era.
Tots dos germans, durant i desprs del Trienni, tingueren una intensa
activitat poltica en la clandestinitat com a lders comuners. Llavors,
per qu no consta Gaiet Roviralta com a soci? Potser perqu ja hi era
el seu germ o b perqu shi incorpor uns dies ms tard, o simple-
ment perqu prefer romandre en un segon pla. La Diputaci era un
rgan menys polifnic que lAjuntament barcelon, i la seva unitat es
refor quan la tertlia patritica esdevingu el seu altaveu a lhora de
projectar les seves opinions sobre el liberalisme popular i el conjunt
del moviment liberal exaltat. Si es comparen les dades de la Diputa-
ci barcelonina amb la seva successora i amb les seves precedents,
encara queda ms pals el control del moviment liberal exaltat. En
les juntes interines, diputacions catalanes
426
i la Diputaci provincial
de Barcelona de l1 de mar a 11 dabril de 1822, noms hi hagu un
sol membre que desprs esdevindria soci de la tertlia, a diferncia
dels sis (50%) que neren socis de la Diputaci barcelonina instaurada
el 15 de maig de 1822; i els set (87,5%) de la Diputaci barcelonina
de 1823. Les dades demostren que la Diputaci barcelonina, abans de
formar-se la junta, ja estava en mans dels sectors ms moderats del
liberalisme exaltat i durant el darrer any del Trienni serig en el poder
revolucionari de la ciutat i provncia, raticant la provincialitzaci del
La complicitat de la Diputaci amb la tertlia qued palesa amb
la designaci el 4 de mar de 1823 dels nous jutges de fet per a as-
sumptes de censura, cinquanta cinc jutges.
427
La majoria, vint-i-vuit
(51%), eren socis de la tertlia i dos ms no ho eren per compartien
tots dos cognoms amb algun soci. Dels vint-i-quatre jutges de censura
que no eren socis ni tenien lligams de parentiu amb els socis, set eren
catedrtics de la restablerta universitat i dos eren membres de la Soci-
etat Econmica dAmics del Pas (marqus de Lli i Mag Corominas,
425. Vegeu lannex A3.3 Diputacions provincials de Barcelona.
426. Vegeu lannex A3.2 Diputacions provincials de Catalunya.
427. Vegeu lannex A3.4 Nomenaments de jutges de fet.
cap dells els havia proposat lAjuntament). Les dades posen en relleu la
presncia massiva de socis, representants del moviment liberal exaltat,
i un collectiu rellevant de ciutadans de reconeguda categoria intel-
lectual els catedrtics de la universitat
428
i els membres de la societat
econmica entre els jutges de fet de 1823. Lelecci dels jutges de fet
demostra la capacitat de la tertlia per incrementar la seva represen-
tativitat fent-se amb el control de la majoria dels nous crrecs electes.
Una vegada ms, la comparaci amb els jutges de censura escollits
durant els primers anys del Trienni reecteix difanament la incidn-
cia de la tertlia sobre la tria de jutges de 1823.
429
El 1820 sescolliren
nou jutges, noms un dels quals (11,1%) ser soci de la tertlia anys
desprs; lany segent, sen designaren vuitanta-tres i solsament catorze
(17%) esdevingueren socis. Finalment, el 1822 foren triats vuitanta-cinc
i tot just dotze (14,1%) deu mesos desprs es convertiren en socis. Per
tant, del total dels cent noranta-quatre ciutadans que foren designats
jutges de fet durant el Trienni forces repetiren crrec en ms duna
ocasi, nhi havia quaranta-tres (22,2%) que eren membres de la
tertlia patritica de Lacy. Daquesta quarantena, ms de la meitat els
escolliren quan ja shavia inaugurat la tertlia.
430
Al nal de lhivern i durant tota la primavera de 1823, la tertlia
visqu les seves setmanes ms dolces. Les notcies de les victries de
Francisco Espoz y Mina cap de lexrcit expedicionari i des del 20
de gener capit general de Catalunya sobre les partides reialistes
insuaven energies als liberals exaltats de Barcelona. Desprs de la
derrota de lenemic, calia passar comptes amb els qui shavien revelat
contra la Constituci. Ferran VII ho evit quan el 20 de febrer de 1823
savan i public un decret damnistia per a tots els facciosos que en-
treguessin les armes abans de l1 dabril daquell any. Vuit dies desprs,
Fernando Gmez de Butrn orden a Manuel Arango, al capdavant del
regiment de Zaragoza, dirigir-se cap a Santa Coloma de Farns per
fer complir la llei. Mentre les ordres del monarca sexecutaven, el cap
poltic es reunia amb les principals autoritats poltiques, les militars, de
la milcia, i alguns ciutadans per constituir la Junta de Vigilncia, un
rgan politicojudicial que no estava previst per la Constituci, per que
govern a Barcelona ns a la seva dissoluci el 9 de maig de 1823.
431
428. Vegeu lannex A11. Catedrtics de segona i tercera ensenyana de la Uni-
versitat de Barcelona.
429. Vegeu lannex A3.4 Nomenaments de jutges de fet.
430. Vegeu lannex A14. Quadre resum.
El 6 de mar de 1823, el cap poltic sancionava la disposici per
instituir aquella junta,
432
en la qual hi hauria els representats segents:
dos ciutadans, dos milicians, dos militars, el tresorer de lExrcit, un
comissari de guerra i un empleat municipal, i seria presidida per una
autoritat poltica, o el cap poltic o qualsevol dels alcaldes de la ciu-
tat. Aquella junta demanava la collaboraci de tots els ciutadans per
perseguir i processar tots els qui profanessin o malmetessin la llei
fonamental. Dels deu integrants daquella junta, ms de la meitat, sis
(60%), eren socis de la tertlia patritica i no ho eren els dos militars,
el comissari de guerra i un dels ciutadans. A comenaments de maig,
quan la Junta de Vigilncia era a punt de dissoldres, sinstitu la Junta
Auxiliar de Defensa de Barcelona, encarregada de vertebrar la defensa
militar de la ciutat tot i que assum funcions poltiques arrabassant-les
a lAjuntament barcelon. La junta auxiliar la formaven trenta-un ciuta-
dans
433
vint-i-dos dels quals eren militars, un representant de lAjunta-
ment, un altre de la Diputaci, un de la MNV, un comissari de guerra
i quatre ciutadans; de tots ells, dotze (38,7%) eren socis de la Tertlia
Patritica de Lacy. Lexercici de la violncia poltica assol el seu zenit
durant la segona setmana de juliol, quan Rotten establ un Consell de
Guerra Permanent format per catorze homes per reprimir amb rapidesa
i brutalitat qualsevol temptativa contra el sistema constitucional o la
deserci de la tropa. En aquell rgan de justcia poltica militaritzada,
noms hi havia quatre (28,6%) socis de la tertlia.
434
Lestiu de 1823,
la decadncia de la tertlia traspuava pertot arreu quan era incapa
daturar els enfrontaments entre lAjuntament barcelon i la Diputaci,
que foren aprotats per Rotten per enfortir la seva autoritat colligant-se
amb lrgan provincial.
Lagost de 1823, Rotten, amb el silenci de la Diputaci, expurg
lAjuntament i expuls de Barcelona tres alcaldes, el governador militar
de la ciutat, el cap poltic i un dels redactors dEl Indicador Cataln.
Aquella acci esdevingu el cop defecte que liquid el funcionament
de la tertlia com a junta revolucionria i el seu esperit convencional.
Loctubre segent, quan sescolliren els electors parroquials per triar
els nous diputats a Corts, noms vint-i-vuit (23%) dels cent vint-i-dos
electors eren socis de la tertlia.
435
En els anys anteriors, en aquella
mena de comicis, la representativitat del moviment liberal exaltat era
similar: als primers dabril de 1820 escolliren catorze (14,3%) futurs
432. Vegeu lannex A4. Institucions liberals extraordinries.
433. Ibdem.
434. Ibdem.
435. Vegeu lannex A3.1 Electors parroquials de Barcelona que participaren en
lelecci dels diputats a Corts.
socis entre els noranta-vuit electors, i als doctubre de 1821 elegiren
disset (17,4%) futurs socis entre els noranta-vuit electors. Respecte als
processos electorals precedents delecci de diputats a Corts, la proporci
de socis de la tertlia en relaci amb el total delectors noms havia
augmentat lleugerament aquell octubre de 1823. Res a veure amb els
increments tan signicatius que es produren en els comicis electorals
municipals o entre la designaci dels jutges de fet. Si laugment fou
menor en bona mesura sexplica perqu molts dels electors no eren
residents a Barcelona i no formaven part de la xarxa poltica que havia
congurat el moviment liberal exaltat a la ciutat a travs de la Tertlia
Patritica de Lacy. Aquella tardor, el rgim constitucional agonitzava i
la tertlia shavia desnaturalitzat i shavia convertit en una assemblea
sotmesa a lautoritat de Rotten, incapa dinsuar vida a la poltica
barcelonina del Trienni.
Loctubre de 1823, tothom havia oblidat els primers dies daquell
any, quan els barcelonins percebien la Tertlia Patritica de Lacy com
el veritable rgan dinamitzador del poder poltic, ja que hi conuen
gaireb totes les autoritats poltiques, algunes de militars i els principals
lders de la MNV. Un de cada quatre socis de la tertlia era milici
dels cinc primers batallons de la MNV, un ter dels quals ho eren del
primer regiment, centre neurlgic del liberalisme radical i popular;
una cinquena part dels socis que eren milicians, ho eren del cinqu
batall; i la resta sels repartien a parts iguals el tercer i quart.
436
La
tertlia don veu als milicians exaltats dispersos en batallons on regien
les raons del moderantisme. Per tamb shi aplegaren dos milicians
del sis batall, un del cos de cavalleria i un del cos dartilleria; totes
tres unitats nascudes sota lrbita de la moderaci poltica que tam-
b formaven part de la milcia nacional voluntria. Labril de 1822,
prorromperen els batallons de la milcia nacional reglamentria que
es conformaren a partir dels quarters en els quals sestructurava la
ciutat. Vint dels milicians de la reglamentria tamb es convertiren
en socis de la tertlia. Tot plegat dna com a resultat que un de cada
tres socis de la tertlia era milici, ja fos dels sis batallons de la milcia
voluntria, del cos dartilleria, del de cavalleria o dels cinc batallons
de la milcia reglamentria.
437
Desprs de diverses temptatives per constituir una tertlia, shavia
consolidat la iniciativa de comenaments de novembre de 1822. Ara b,
436. Vegeu lannex A1.3 Socis de la Tertlia Patritica de Lacy que eren membres
de la MNV.
437. Vegeu lannex A1.3 Socis de la Tertlia Patritica de Lacy que eren membres
de la MNV.
encara hagueren de passar uns mesos per assolir la solera de la Societat
Patritica barcinonense, que romangu oberta durant gaireb els nou
mesos que dur el restabliment del rgim constitucional. Onze dels socis
de la tertlia tamb havien participat en les sessions de la societat bar-
cinonense dos anys abans.
438
Per entendre la migradesa daquesta xifra,
cal tenir en compte que en aquesta recerca noms sha pogut esbrinar
el nom duna setantena de socis daquella primera societat patritica
barcelonina. Daquesta setantena, com a mnim la meitat ja no residia
a Barcelona, perqu molts eren militars que havien collaborat en lxit
del pronunciament, i desprs docupar els principals crrecs militars i
poltics es traslladaren a un altre dest. I tamb hi havia una petita part
de socis que havia decidit continuar la seva carrera poltica en daltres
ciutats de la monarquia, essencialment a Madrid. La majoria dels socis
annims de la Societat Patritica barcinonense sintegraren al cinqu
batall de la MNV. Si safegeixen aquells milicians del cinqu batall
a la llista dels socis de la primera societat patritica, aquella xifra es
duplica: vint-i-nou ciutadans foren socis de la tertlia patritica.
439
De
laltra tertlia patritica de Barcelona, constituda a comenaments de
gener de 1822 i oberta ns als primers dies de juny, noms sha pogut
identicar els trenta ciutadans que pujaren a les seves tribunes, tretze
dels quals (43,3%)
440
esdevingueren socis de la Tertlia Patritica de
Lacy, a nals daquell 1822. La migradesa daquestes dades no aporta
gaire, tot i que sembla evident la continutat entre la participaci dels
ciutadans en una tertlia barcelonina i en laltra.
El carcter convencional de la tertlia suscit que shi apleguessin
representants de diversos poders (poltic, militar i judicial) i rgans
institucionals. A la llista de socis de la tertlia, nhi havia uns quants,
no gaires, que havien coquetejat amb el gabinet de lectura del Palau
de la Virreina,
441
per aquell novembre de 1822 eren representants
poltics: els diputats provincials Josep Casagemas i Antoni Gironella,
lalcalde Agust Yez, i els regidors Argelich i Renart i Ars. De tota
manera, la presncia de liberals moderats era molt minsa. En aquest
aspecte, dels seixanta-quatre membres de la Reial Acadmia de Bones
Lletres,
442
un dels principals centres de vertebraci poltica i cultural
438. Vegeu lannex A7. Societat Patritica Barcinonense dels Bons Amics.
439. Vegeu lannex A7.1 Cinqu batall de la MNV.
440. Vegeu lannex A8. Tertlia Patritica de Barcelona.
441. Vegeu lannex A12.1 Societat secreta del Anillo o membres del gabinet de
lectura del Palau de la Virreina.
442. CAMPABADAL I BERTRAN, Mireia (2006): La Reial Acadmia de Bones Lletres
de Barcelona en el segle XVIII. Linters per la histria, la llengua i la literatura catalanes.
Publicacions de lAbadia de Montserrat. Barcelona.
del liberalisme moderat, noms set (11%) eren socis de la tertlia;
443

i de la restaurada Universitat de Barcelona, un altre dels espais pol-
tics del moderantisme, dels trenta-tres catedrtics, dotze eren tamb
membres de la Reial Acadmia de Bones Lletres i nou (27,3%)
444
eren
socis de la tertlia patritica, i tres eren socis de totes dues: Manuel
Casamada, Domingo Maria Vila i Agust Yez.
445
Les dades rebellen
la poca presncia dels moderantisme menys belligerant en la tertlia
patritica malgrat la seva voluntat dassolir una mplia representativitat
i participaci entre els ciutadans de Barcelona, alhora que constata,
una altra vegada, com la tertlia serig en el pal de paller del movi-
ment liberal exaltat i tanc les portes als liberals ms identicats amb
la causa moderada.
El liberals exaltats cercaren la cohesi poltica a partir de la unitat
dacci i intentaren fer de la tertlia la plataforma poltica per organit-
zar el moviment liberal exaltat barcelon; aix no obstant, ben aviat va
entreveures la diversitat interna daquell moviment. La conquesta dels
rgans del poder poltic i larticulaci de la defensa contra els reialistes
havien provocat el miratge damalgamar la pluralitat del mn exaltat,
per va durar poc. Quan els francesos creuaren els Pirineus i els fra-
cassos de la guerra avivaren les pugnes, emerg lenfrontament entre
els liberals de la tertlia capitalitzat a travs de les societats secretes
liberals revolucionries: comuners,
446
paramaons
447
i carbonaris.
448
Les portes de la tertlia sobriren tant per als homes com per
a les dones de la ciutat malgrat que els primers foren ms. Noms
consten catorze dones
449
en la llista de socis, per a les butaques de
la tertlia se nhi encabiren moltes ms. De les scies, les niques de
les quals sen coneix la identitat, poca cosa sen pot dir. Dues eren les
esposes de les principals autoritats poltiques i militars: la marquesa de
Castelldosrius, la del capit general, i Teresa Ros de Butrn, la del cap
poltic. Entre les altres, hi havia esposes de socis: la senyora Navarro
de Boria, de Joaqun de Alcntara de Boria, i la senyora Gonzlez de
Reyeno, del liberal Reyeno.
450
De les altres, set eren germanes o lles
de socis de la tertlia, mentre que les altres dues, una era la germana
443. Vegeu lannex A10. Socis de la Reial Acadmia de Bones Lletres.
444. Ibdem.
445. Vegeu lannex A11. Catedrtics de segona i tercera ensenyana de la Uni-
versitat de Barcelona.
446. Vegeu lannex A12.2 Societat secreta dels comuners.
447. Vegeu lannex A12.3 Societat secreta dels paramaons.
448. Vegeu lannex A12.4 Societat secreta dels carbonaris.
449. Vegeu lannex A1.1 Socis de la Tertlia Patritica de Lacy.
450. Podria ser un error del tipgraf i ser lesposa del soci Reyns.
o esposa de Gens Quintana, que tot just acabava darribar de la seva
estada de diputat a Madrid per que no consta a la llista dels socis, i
laltra era Gertrudis Balach, a la qual no sha pogut vincular amb cap
soci.
451
Una daquelles set scies germanes o lles de socis era Teresa
Rovira, que tres anys desprs de la del Trienni sespos a Barcelona
amb Ramon Xaudar, primer teric del republicanisme a Catalunya.
452

Aquest cas paradigmtic i la multitud de lligams familiars que hi ha-
via entre els socis i els jutges de censura, els electors parroquials per
escollir regidors, els membres de lAjuntament, els electors parroquials
per escollir diputats a Corts, etc. fan evident que el liberalisme poltic
tamb fou un assumpte familiar, i que una de les vies de polititzaci
ms transcendents fou lmbit domstic.
Les scies de la tertlia tenien poc a veure amb la vuitantena de
dones que shavien ofert a comenaments doctubre de 1822 per cosir
gratutament els capots dels milicians expedicionaris. Noms cinc de
les catorze scies tamb cosien a les tardes: les germanes Isabel i Ma-
drona Capella, la marquesa de Castelldosrius, la vdua de Lacy i Teresa
Rovira. De les vuitanta sargidores, vint-i-cinc, incloses les cinc scies,
tenien el mateix cognom que socis de la tertlia, i vint-i-set que altres
liberals que, malgrat no ser socis de la tertlia, eren milicians, jutges
de censura, electors parroquials per a les Corts de 1823, entre daltres.
Daquelles vint-i-set dones, nhi havia vint-i-dues
453
que eren lles o ger-
manes de milicians, bsicament del tercer, quart i sis batall, sis ho
eren dels electors parroquials que havien descollir els diputats a Corts
per la propera legislatura i quatre eren lles, germanes o esposes de
jutges de censura. De les gaireb trenta restants, no sen t cap rastre.
La comparaci entre les ciutadanes cosidores i les scies reecteix una
diferenciaci de comportament poltic entre ambds grups.
El 6 de desembre de 1822, per primera vegada un orador Ca-
nalejas es dirig a les ciutadanes presents a la Tertlia Patritica de
Lacy per infondrels nims, considerant que el seu concurs era decisiu
per a la consolidaci de la causa constitucional a travs de lenaltiment
de les virtuts socials.
454
Deu dies desprs, el jovenssim milici Mira-
lles, des de la tribuna, exhort les ciutadanes a continuar propagant a
travs de la persuasi en lmbit domstic i familiar, les idees liberals,
451. Podria ser un error del tipgraf i ser la germana de Salvador de Dulach
o Dulachs.
452. GARCA ROVIRA, Anna Mara (1989): La Revoluci liberal a Espaa: les classes
populars. Eumo. Vic, p. 380.
453. Vegeu lannex A13. Dones que cosien capots per lExrcit i la milcia.
i les felicit.
455
Ara b, el punt culminant de la participaci poltica de
les scies es produ quan Francesc Soler, en la sessi extraordinria del
23 de febrer, present un projecte per formar un societat de milicia-
nes amb la intenci que collaboressin en lassistncia i lavituallament
dels defensors de Barcelona durant lindefugible enfrontament amb les
tropes franceses. Setmanes abans, Soler ja havia pres la paraula a la
tertlia per demanar als ciutadans i a les ciutadanes que collaboressin
en la ubicaci de les peces dartilleria a les muralles de Barcelona i
participessin en la subscripci per dedicar un pat als pobres.
456
La
xerrada de Soler reect una diferncia de comportament poltic en-
tre les ciutadanes quan es refer a les matronas y ninfas, remarcant
la presncia de dos collectius: el primer encarnat essencialment per
les dones assenyades que cosien, i laltre per les dones ms joves que
majoritriament pretenien impulsar accions polticament i militar ms
signicatives, i convertir-se en lembri del futur batall de milicianes,
constitut mesos desprs.
A labril, les necessitats de la guerra simposaven i la pressi de
les dones de la famlia de Joan Baptista Maim i Soriano va fer saber
a Soler la voluntat de les ciutadanes de prendre part activa en la defensa
del rgim constitucional. Cap daquelles ciutadanes emparentades amb
Maim era scia de la tertlia ni tampoc soferia per a cosir els capots
de les tropes, i potser no va ser res ms que un recurs retric. Lacci
poltica femenina tamb demandava espais propis independents dels
masculins. Aquelles dones requeriren a Soler que sendegus lorganit-
zaci duna societat femenina enquadrada a la MNV.
457
La tertlia no
vacill a aprovar aquell projecte, i ofer el seu local per al reclutament
de les dones.
458
La histria daquell batall de milicianes qued inexo-
rablement lligada al de la seva directora, Emlia Duguermeur, vdua
del general Luis Lacy.
459
Mentre el nombre de milicianes augmentava amb comptagotes,
a la tertlia cada vegada hi havia ms ciutadanes que ocupaven les
cadires i escoltaven, per cap delles va intervenir-hi. Aquelles veus
p. 589-592.
gener de 1823, p. 3. Sessi de la tertlia patritica del 22 de gener de 1823, intervenci
del ciutad Soler.
458. Ibdem.
459 ROCA VERNET, Jordi (2009c): Emilia Duguermeur de Lacy, un liderazgo fe-
menino en el liberalismo espaol. A: Irene CASTELLS, Gloria ESPIGADO i M. Cruz ROMEO
(ed.): Las heronas de la guerra de la independencia. Ctedra. Madrid, p. 367-393.
Bbac de la MNV (claustre de Sant Francesc, 1835. Dibuix de Parcerissa).
(La Esquella de la Torratxa, nm. 1147, 4 de gener de 1901.
Barcelona en el sigle XIX, p. 43).
no sescoltaven des de la tribuna, per s en daltres ubicacions de la
tertlia, cosa que generava un cert malestar entre alguns liberals que
empraren la irnica secci del Gacetn del Diario de la ciudad de Bar-
celona per deferir lactitud deshonesta dalguns homes que se servien
despais contigus a lesglsia dels trinitaris descalos per festejar a les
scies.
460
Les dissonncies entre els socis i les scies sanaren mitigant
alhora que guanyava preponderncia la sociedad patritica de milicia-
nas nom ocial del batall, que prengu part juntament amb els
socis en la recollida de fons per nanar la resistncia barcelonina,
461

i el cap poltic acot les seves reunions amb la seva presncia i limit
les accions a la benecncia i assistncia de ferits.
462
Els Fills de Sant Llus havien acampat el juliol a Grcia, lHos-
pitalet, Sant Andreu, Sans i Sarri, i el 10 de juliol de 1823, posaven
setge sobre Barcelona. I al cap dun mes, caigueren les primeres bom-
bes sobre la ciutat, els habitants patien menys del que simaginaven
els de fora, que contemplaven amb estupor la fugida de ciutadans i
les contnues entrades i sortides de milicians. Dins de la ciutat em-
murallada, els liberals es disputaven en mans de qui havia destar la
defensa de la capital, que nalment recaigu en Antoine Rotten amb
lajut de la Diputaci provincial. LAjuntament i el cap poltic havien
perdut la batalla de linterior i Rotten, amb el suport del lders ms
revolucionaris i de la Diputaci, encetava la fase ms revolucionria
del Trienni. Lexigncia duna contribuci extraordinria entre les sec-
tors benestants de Barcelona posava en evidncia lenfrontament entre
lAjuntament i la resta de poders poltics i militars. La Diputaci sar-
rogava facultats que no li atorgava la Constituci, emparant-se en la
salus populi: laplicaci de mesures extraordinries per salvar la ptria.
La revoluci saccelerava i la por de les principals fortunes de la ciutat
creixia cada vegada ms.
Durant els mesos de juliol i agost, Rotten revolucion Barcelona:
establ el 9 de juliol un Consell de Guerra Permanent que celebrava les
seves sessions a la seu de la tertlia patritica, destitu el 4 dagost tres
alcaldes de la ciutat i els expuls cinc dies desprs juntament amb el
governador de la plaa Roth i el procurador Comellas, i tamb oblig
el cap poltic a dimitir, collocant en el seu lloc lintendent Camps. El
14 dagost, Fernando Gmez de Butrn marxava cap a Cadis, i Rotten
i els liberals revolucionaris governaven la ciutat amb m de ferro exer-
cint una violncia sistemtica contra el trador i lopositor. La vdua de
Lacy, directora de la sociedad de milicianas, conscient del canvi de la
correlaci de forces, express la seva disposici a posar al servei de
Rotten les seves ciutadanes, a les quals encoman la tasca de concr-
rer, juntament amb la jovenalla del batall gimnstic, en les millores
del baluard Lacy.
463
El 17 dagost de 1823, enmig duna gernaci que
460. Diario de la ciudad de Barcelona, nm. 117, 27 dabril de 1823, p. 1027.
463. El Indicador Cataln, nm. 229, 17 dagost de 1823, p. 4; Barcelona, 16
dagost. Antonio Rotten.
omplia els carrers, les ciutadanes es desplaaren ns al baluard, on de-
senrotllaren les tasques encomanades, mentre aquella jovenalla vigilava
i les animava amb la seva msica. Les milicianes sobrepassaven amb
escreix les vint-i-cinc que shavien apuntat inicialment. A locs del sol,
les ciutadanes es dirigiren a la tertlia patritica, on foren rebudes per
una comissi i celebraren una sessi extraordinria presidida per la
vdua de Lacy: Al llegar a la tertulia hizo alto a la columna, y saliendo
una comisin de patriotas a recibir a las milicianas, las introdujeron en
el templo de la libertad, y se hicieron un honor de instar a la Excma.
Sra. Directora se sirviera presidirles.
464
Desprs daquell dia, desaparegu
tota notcia sobre les activitats de la societat de milicianes.
464. El Indicador Cataln, nm. 231, 19 dagost de 1823, p. 4. Signat per T
(oms). B(ruguera). Regan.
LES JORNADES REVOLUCIONRIES:
LA MOBILITZACI POPULAR
DEL LIBERALISME EXALTAT
La mobilitzaci popular den la prctica poltica del moviment
liberal exaltat basada en la representaci constant de lexercici de la
sobirania dels ciutadans. Lanlisi de les diverses jornades revolucio-
nries en les quals el moviment liberal exaltat mobilitz ciutadans i
militars de Barcelona permet discernir si exist una pauta poltica en
la mobilitzaci del mn popular i de la tropa; quins van ser els agents
socials protagonistes; quina incidncia tingueren en la dinmica de les
institucions poltiques municipals, provincials i estatals del Trienni; quins
objectius i projectes poltics hi havia al seu darrere; si hi havia una
omissi de lacci violenta i si el comportament poltic dels lders del
moviment liberal exaltat denota una por permanent cap a la multitud.
Lanlisi de la mobilitzaci popular des daquesta perspectiva per
fora ha de tenir com a punt de partena laprenentatge poltic que
signic lxit del pronunciament del tinent coronel Rafael del Riego
a la capital catalana. A Barcelona, el pronunciament de mar de 1820
desencaden una jornada revolucionria que escenic lexercici de la
sobirania popular i adopt diverses mesures poltiques: formaci duna
junta revolucionria, nomenament dautoritats, alliberament de presos i
proscripci dautoritats militars i eclesistiques. Lxit de la mobilitzaci
poltica de mar supos que els fenmens posteriors adoptessin unes
pautes procedimentals similars. El triomf del pronunciament acom-
panyat de la jornada revolucionria signic que el moviment liberal
exaltat assums la mobilitzaci dels ciutadans i de la tropa com un
mecanisme poltic ms per assolir els seus objectius, coaccionant les
autoritats liberals. La recreaci constant de la jornada revolucionria
comport la representaci de lexercici de la sobirania popular, que
legitim ladopci de mesures extraordinries per empnyer la revo-
luci en el seu avan poltic i alhora tamb atorg legitimitat a la
depuraci dels enemics poltics del rgim constitucional. Inicialment,
les proscripcions sacontentaren amb la deportaci de ciutadans i, ar-
ran de la irrupci del conicte armat contra els reialistes i la Santa
Aliana, els sectors ms revolucionaris coerciren el moviment exaltat
perqu fes crrer la sang dels enemics interiors del rgim constituci-
onal. La violncia embriag el Govern revolucionari de Barcelona en
mans duna Comissi de Vigilncia que concentrava el poder poltic,
militar i judicial, subvertint la legalitat constitucional per imposar un
rgim de terror revolucionari contra els seus adversaris convertits en
enemics de la revoluci.
La mobilitzaci del liberalisme popular durant el Trienni sexpress
dins el marc local i provincial de la m del moviment liberal exaltat,
que lutilitz per fomentar la vigilncia revolucionria del rgim liberal.
1

Els exaltats bastiren el nou sistema poltic en la participaci constant
dels ciutadans a travs dels mecanismes establerts per la Constituci
de 1812 i la representaci permanent de lexercici revolucionari de la
sobirania popular. El coneixement sobre les jornades revolucionries
barcelonines permetr dirimir els mitjans que empr el moviment liberal
exaltat per mobilitzar el liberalisme popular, els ciutadans en general
i la tropa, alhora que reconstruir els processos de representaci de
la sobirania popular a travs de les juntes, la tertlia patritica i les
comissions revolucionries. Finalment, les limitacions constitucionals en
el procs de renovaci de lAjuntament barcelon i una legislaci liberal
que arrogava ms poder i competncies a la Diputaci en moments
docupaci del seu territori suscitaren que el liberalisme revolucionari
potencis una vertebraci del poder federalitzant, fonamentada en la
preponderncia poltica de la provncia sobre el municipi.
El moviment liberal exaltat desenvolup una prctica poltica ba-
sada en la mobilitzaci del poble mitjanant la recreaci constant de
la jornada revolucionria. Els liberals exaltats, a parer de Mara Cruz
Romeo, apellaren permanentment al poble perqu exercs el seu dret
a intervenir apuntalant el sistema constitucional per la manca dinstru-
ments parlamentaris i poltics, i la dissoluci de lEjrcito de la Isla,
1. ROMEO MATEO, Mara Cruz (1990): Teora poltica y agitacin social en los
orgenes del liberalismo exaltado: la oposicin al gobierno Bardaj-Feliu, 1821-1822.
A: El Jacobinisme. Reacci i Revoluci a Catalunya i a Espanya, 1789-1837. Colloqui
internacional 4-6 de maig de 1989. Universitat Autnoma de Barcelona. Bellaterra,
p. 431-447; ROMEO MATEO, Mara Cruz (1993); ROMEO MATEO, Mara Cruz (1995): La
sombra del pasado y la expectativa del futuro: jacobinos. A: Llus ROURA i Irene CASTELLS,
(eds.): Revolucin y Democracia. El Jacobinismo Europeo. Ediciones del Orto. Madrid,
p. 107-138; CASTELLS, Irene; ROMEO, Mara Cruz (1997): Liberalismo y revolucin en
la crisis del antiguo rgimen europeo: Francia y Espaa. Trienio, nm. 29, p. 27-48.
que havia liderat la revoluci. La seva presncia constant, la basaren
en la supremacia del poder legislatiu, en larquitectura constitucional
de lEstat i en la necessitat de traslladar la veu dels ciutadans als
mbits de poder. La mobilitzaci popular, per a Mara Cruz Romeo,
signic que la llei cedia davant la prctica immediata de la sobirania,
justicant-la en lapellaci a la doctrina de la salvaci pblica. La seva
anlisi sobre el radicalisme valenci den els lmits de la participaci
popular a partir de la por cap a la multitud i del rebuig a la violncia,
que obligaren els liberals exaltats a institucionalitzar la resoluci dels
conictes poltics a travs dels canals legals, evocant el respecte per la
llei emanada de la voluntat nacional. Tot plegat explicaria que en els
moments de crisi com la conjuntura 1822-1823 no sestabls un
Govern revolucionari a partir del model francs de Saint-Just.
2
La Constituci de 1812, per al liberalisme exaltat, era el punt de
partida dun projecte poltic que considerava la revoluci inconclusa
i les Corts serigien en les encarregades de dirigir el procs revoluci-
onari. Els diputats exaltats impulsaren la revoluci en detriment del
respecte per la norma legal. El liberalisme exaltat valenci, com el
dels diputats a Corts, empr el principi de la salus populi, suprema
lex esto per subvertir la legalitat sempre que la naci i la revoluci
es consideressin amenaades. Lhistoriador del dret Ignacio Fernndez
Sarasola
3
ha considerat que la interpretaci feta pel liberalisme exaltat
de la Constituci de 1812 corroborava les semblances ideolgiques entre
els diputats exaltats de les Corts i els discursos dels jacobins durant
la Revoluci Francesa. La seva anlisi de les opinions dels diputats a
travs dels seus discursos i dels escrits a la premsa madrilenya demostra
la voluntat dels diputats de presentar-se com a simples transmissors
de la voluntat popular, interpretant-la en funci de la seva percepci de
lopini pblica, identicada amb la voluntat general i amb la defensa
dels principis revolucionaris. Els exaltats conceberen les Corts com
un mirall tan dedigne de la societat que en la seva derivada ms re-
volucionria podia arribar a substituir-la, i feren la glossa de lopini
pblica a travs de les societats patritiques, la premsa, les peticions i
els episodis de mobilitzaci popular contra les autoritats. La reivindi-
caci de la legitimitat revolucionria, apellant al principi ciceroni de
la salus populi, suprema lex esto, esdevingu lencarnaci de la noci
inacabada de la revoluci, de loposici a larbitrarietat poltica i del
2. ROMEO MATEO, Mara Cruz (2003), p. 287-314.
3. FERNNDEZ SARASOLA, Ignacio (2001): Poder y libertad: los orgenes de la res-
ponsabilidad del Ejecutivo en Espaa (1808-1823). Centro de Estudios Constitucionales.
Madrid, p. 601-618; 633-659.
dret natural a la sobirania dels ciutadans per decidir i intervenir en
la poltica.
Les justicacions de la permanent mobilitzaci popular del movi-
ment liberal exaltat entronquen amb el discurs poltic del jacobinisme,
estudiat per Lucien Jaume,
4
que el gloss com lexaltaci de la indepen-
dncia de lacci poltica respecte a les institucions. El discurs jacob
es bast en la legitimitat de la virtut poltica, en la identicaci dels
governants amb els governats i en la doctrina de la salvaci pblica
per impulsar la transformaci de la societat. El discurs i la prctica
poltica del moviment liberal exaltat a Barcelona sassimilaren a la in-
terpretaci de Lucien Jaume sobre el discurs jacob. La historiograa
de la Revoluci Francesa ha polemitzat sobre la unitat o pluralitat
del jacobinisme
5
i autors com Jacques Guilhaumou
6
han demostrat
la pluralitat ideolgica del moviment, en el qual saplegaren diverses
expressions del republicanisme, sense que cap delles arribs a assolir
el consens necessari per imposar-se a les altres. De tota manera, totes
elles tingueren un tret en com: la reivindicaci de lexercici de la
sobirania per impulsar en una direcci o en una altra la revoluci.
7
El Govern revolucionari noms sassoci a un sector del movi-
ment jacob liderat per Maximilien de Robespierre i el seu ideleg
fou Saint-Just, el qual el conceb en oposici al constitucional per
defensar-se dels atacs de les faccions que volien fer-se amb el poder.
La formulaci governamental de Saint-Just comportava la concentra-
ci del poder poltic en mans de la cambra parlamentria que bastia
el seu discurs poltic basant-se en la seva identicaci amb el poble
i amb el seu anhel dimpulsar la revoluci.
8
Tot i que sens dubte el
ms rellevant daquella proposta poltica fou la voluntat de propulsar
una transformaci de la societat francesa, a partir de lestabliment
dun programa igualitari el maximum, la mobilitzaci poltica i la
depuraci moral i poltica de la societat. En aquells moments, els
revolucionaris conaren la salvaci de la repblica als municipis que
consideraven la base de la sobirania popular.
4. JAUME, Lucien (1990): El Jacobinismo y el Estado Moderno. Instituto Espaa
Espasa Calpe. Madrid, p. 43-62.
5. CASTELLS I OLIVN, Irene (1995b): La Revolucin francesa: Jacobinos y Ja-
cobinismo. A: Irene CASTELLS i Llus ROURA. Revolucin y Democracia. El Jacobinismo
Europeo. Orto. Madrid. p. 1-40.
6. GUILHAUMOU, Jacques (1992): Marseille rpublicaine (1791-1793). UPF. Pars.
7. GUILHAUMOU, Jacques (1994): Un argument en rvolution, la souverainet du
peuple. Lexprimentation marseillaise. Annales Historiques de la Rvolution Franaise,
nm. 298, p. 695-714.
8. CASTELLS I OLIVN, Irene (1997): La Revolucin francesa 1789-1799. Sntesis.
Madrid, p. 185; CASTELLS I OLIVN, Irene; ROMEO, Mara Cruz (1997): p. 27-36.
Durant letapa ms radical de la revoluci a Barcelona, la Tert-
lia Patritica de Lacy esdevingu una cambra poltica que imitava les
Corts, on el moviment liberal exaltat represent la sobirania popular
alhora que fonament la seva identicaci amb el poble. El moviment
exaltat no sopos frontalment al rgim constitucional, malgrat que el
subvert sovint per garantir la salvaci de la revoluci. La tertlia es
project com un rgan revolucionari capa de coaccionar les autori-
tats poltiques, militars i judicials, i alhora serig en una plataforma
electoral per a substituir-les en el transcurs dels processos de renova-
ci establerts per la Constituci. Les societats secretes vertebraren les
diverses alternatives poltiques en el si del moviment liberal exaltat i
empraren la tertlia per difondre-les entre els sectors ms populars,
fonamentals per impulsar la dinmica revolucionria. Cap daquelles
alternatives signic el desenvolupament dun programa igualitari com-
parable al del Govern revolucionari francs, tot i que maldaren per
promoure propostes poltiques dirigides a millorar les condicions de
vida i de treball dels sectors populars. En la mesura que les diver-
ses faccions del moviment exaltat ocuparen les institucions liberals,
la tertlia perd la preponderncia poltica i emergiren nous rgans
poltics que concentraren el poder, per sense sotmetres a la voluntat
sobirana expressada a la tertlia, i mitigaren labast dels projectes po-
ltics adreats principalment al mn popular. El procs sestronc en
diverses ocasions per la incapacitat del moviment liberal daplegar els
suports del liberalisme popular i pels constants enfrontaments entre
faccions o societats secretes.
La primera: les pors dels liberals vnen de Npols, 3 dabril de 1821
Quan el rgim liberal nascut lhivern del 1820 no havia encara
complert un any de vida, els seus partidaris percebien angoixadament
com aoraven indicis que apuntaven cap a la seva . La primera le-
gislatura havia impulsat tot un reguitzell de mesures per acabar amb
el contraban unint treballadors i fabricants, per totes resultaren in-
fructuoses. La poca collaboraci i la descoordinaci de les autoritats
locals, la permanent discussi parlamentria sobre ladopci duna
poltica econmica proteccionista i la desuni dels diputats catalans
al voltant daquesta qesti eternitzaren la resoluci poltica del pro-
blema. Lhistoriador Ramon Arnabat ha resseguit curosament el debat
a les Corts que suscit el contraban en relaci amb les poltiques
proteccionistes, vinculant-lo a les protestes socials desencadenades
tant entre el teixit popular barcelon com entre els membres de la
Comissi de Fbriques.
9
El 19 de febrer de 1821, els jornalers de les fbriques barceloni-
nes assaltaren les botigues dels carrer de lHospital i de la plaa Sant
Agust, buscant gneres de contraban. Aquells treballadors crispats
alliberaven les seves pors vers un futur que imaginaven absolutament
miserable cremant els objectes procedents de lestranger. La misria,
la transformaren en impotncia i rbia. Barcelona estava encesa i el
cap poltic, Jos Mara Gutirrez de Tern, ordenava el 19 de febrer
de 1821 al primer batall de la MNV que sufoqus laldarull i es
desplegus pels carrers, alhora que manava al segon batall que el
substitus lendem, i que el tercer reemplacs aquest darrer dos dies
desprs. El permanent desplegament de la milcia era la demostraci
fefaent que Gutirrez de Tern no volia que res ni ning li espatlls els
darrers dies que exercia de cap poltic del Principat, abans de marxar
cap a Madrid per assistir a lobertura de les Corts com a representant
del virregnat de Nueva Espaa. Lacci de protesta estava orquestrada
perqu coincids amb el seu relleu i arribs a oda dels diputats que
estaven a punt dinaugurar la nova legislatura. El missatge era ben
clar: les mesures adoptades pel Govern precedent no havien aconseguit
solucionar el problema del contraban i calia que les noves Corts fessin
alguna cosa ms per aturar la crisi econmica que patien els fabricants
i la misria dels treballadors.
El 21 de febrer de 1821 prenia possessi interinament el mariscal
de camp Juan Manuel Munrriz com a nou cap poltic de Catalunya,
tocant-li viure les setmanes ms difcils des que shavia proclamat la
Constituci a Barcelona. Mentre els jornalers de fbrica assaltaven les
botigues i els milicians ms revolucionaris i dadscripci ms popular
havien de desplegar-se per temperar els nims dels seus companys,
corria la brama que el regiment de Crdoba volia apoderar-se de la
Ciutadella i subvertir lordre poltic establert, atemptant contra la revo-
luci. La intensitat dels rumors havia augmentat amb els desordres del
carrer de lHospital i la plaa Sant Agust, i el malestar entre milicians
i militars de la guarnici creixia inexorablement. El clima de tensi
aconsegu deixar en un segon pla lanunci del comiat de Gutirrez de
Tern i oblig aquell mateix dia, el 21 de febrer el capit general,
Pedro de Villacampa, a desmentir pblicament a travs de la premsa els
rumors que involucraven el regiment de Crdoba en un acte de sedici i
9. ARNABAT MATA, Ramon (2002a): Visca la Pepa! Les reformes econmiques del
Trienni Liberal (1820-1823). Dahir per avui. Societat Catalana dEstudis Histrics. Bar-
celona, p. 37-42.
locialitat daquell regiment hagu de presentar-se davant del governador
de la Ciutadella, Fermn Escalera, per ofrecer nuevamente sus vidas
y desvanecer hasta la ms ligera sombra de tan horroroso atentado.
10
El comunicat del capit general acusava els difusors daquella
brama dinocular el virus de les desavinences entre els milicians, els
militars i el poble de la capital catalana.
11
Lendem, un article atribua
aquells rumors als enemics del sistema constitucional que maldaven
per imbuir la desconana entre els liberals i suscitar un conicte
que esfondrs el rgim poltic, alhora que lloava la resposta donada
pels ciutadans, no deixant-se arrossegar per aquelles xerrameques que
noms eren una vil estratgia per provocar una guerra civil:
En medio de esta incertidumbre, el espritu pblico se ha pronun-
ciado extraordinariamente en las calles, cafs y principalmente
en el teatro, donde el entusiasmo sube al ms alto punto cuando
se habla de patria.
12
La discrdia entre els cossos armats de la ciutat revert en una
excitaci poltica extraordinria, alliberada durant la celebraci del pri-
mer aniversari de la proclamaci de la Constituci de 1812. Al cap
duna setmana el dissabte segent i preveient una nova demostraci
dalegria desmesurada durant la commemoraci de la promulgaci de la
Constituci, 19 de mar de 1821, els redactors del Diario Constitucional,
Poltico y Mercantil de Barcelona sesplaiaren justicant el canvi dorien-
taci duna de les seves seccions per adequar-la a lentusiasme poltic
que es respirava a la ciutat. El peridic narrava la passi amb la qual
els ciutadans garlaven als cafs, rebatejats amb els noms de Riego,
Morales i de Reuni Patritica, sobre el futur de les revolucions
del Piemont i Npols, i relatava de manera exultant com la festa cvica
barcelonina havia desbordat totes les expectatives, convertint-se en un
colof fantstic de la festa ms popular i concorreguda de totes, el car-
nestoltes. La festa compt amb los dos batallones de Nois de Costa, y de
Jefe de familia, no hubo medio: todos los reunidos no quisieron desistir
de su empeo, y fue preciso ceder a su patritico ardor de manera que
en lugar de 400 hombres que deban salir, salieron mil y quinientos.
13
de 1821, p. 3-4.
11. Ibdem.
de 1821, p. 3.
de 1821, p. 4.
La profusi darticles apareguts a la premsa
14
sobre lavenir del
rgim napolit, en el moment que salbiraven les primeres dicultats
arran de lenfrontament amb les tropes enviades per la Santa Aliana,
sublim el desig dels liberals de veure consolidat el sistema poltic
espanyol en una Europa antirevolucionria. El punt culminant de tot
aquell furor es produ el 20 de mar de 1821, quan una corbeta na-
politana atracava a Barcelona i en desembarcava el nou ambaixador
napolit
15
que rpidament es trasllad amb diligncia cap a Madrid,
que dijeron llevaba pliegos a la Corte.
16
Mentrestant continuaven els
embats de les tropes austraques sota el mandat de la Santa Aliana
contra el rgim napolit. Els liberals ms arrauxats sentien aquelles
envestides en carn prpia, ja que les interpretaven com el preludi dun
atac contra el rgim constitucional espanyol. La por davant duna
possible agressi exterior coincidia amb els rumors que circulaven
sobre la reforma de la Constituci en un sentit ms moderat, per tal
dapaivagar lenuig de les potncies estrangeres. La percepci dame-
naa exterior i de traci interior esperon els liberals ms exaltats a
portar ms enll la revoluci espanyola si volien preservar-la. El 29
de mar de 1821, encara mancaven quatre dies perqu es conegus la
notcia de lentrada dels austracs a Npols i lexcitaci vessava arreu.
La premsa liberal satrev a publicar all que es deia als cafs: per
salvar la revoluci calia eliminar a trets tots els qui conspiraven o
havien conspirat contra el rgim constitucional. Els liberals combatien
la por a la regressi poltica amb la demanda de la violncia contra
els enemics del sistema poltic:
Qu lstima que no est el pandero en mis manos, que tanto a
stos como a otras ciertas personas le aplicara yo un remedio que
dara gusto! Y que pensarn Vds. que hara? Nada, nada: mandara
por un par de arrobas de azcar negro, y otras tantas de contes
de cierto color: registrara de una a una todas las crceles, y si
en alguna hallase, como por ejemplo, a uno que en 1814 hubiese
aconsejado a S. M. que no jurase la Constitucin, PUM trgate
tres contes.
17
de 1821, p. 1-3, reprodueix els impresos rebuts procedents dItlia i un article amb
lencapalament Eco de Italia al Grito de la Libertad Napolitana; Diario Constitucional,
Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 81, 22 de mar de 1821, p. 3-4.
de 1821, p. 2-4.
de 1821, p. 3-4.
Larticle prosseguia i detallava quins eren els enemics de la Cons-
tituci que estaven en el punt de mira dels revolucionaris, i daquella
manera retrataven quines eren les seves pors i qui percebien com una
amenaa. Els principals crims que shavien de castigar eren la descon-
ana vers les idees constitucionals del monarca, les manifestacions
incendiries, lengany dels qui expressaven la incompatibilitat de la
Constituci amb la religi, amb les antigues lleis de la monarquia i
amb els principis de la natura, la traci dels espanyols que havien
perjudicat la seva naci per interessos espuris, i la mentida dels qui
auguraven larribada imminent de les tropes russes per liquidar el r-
gim liberal espanyol.
La virulncia poltica que traspuava aquell article aixec una pol-
seguera inusitada, sobretot quan el 2 dabril ja corria per la ciutat la
notcia de lesfondrament del rgim napolit desprs de la derrota davant
els austracs. Lendem els redactors del Diario Constitucional, Poltico y
Mercantil de Barcelona no es retractaren de les opinions expressades tot
i que les matisaren. Els crims contra el sistema constitucional els havien
dexpiar els enemics poltics, per calia processar-los i condemnar-los
sense abandonar el cam traat per la llei. Aquella nova apellaci a la
legalitat era lestratgia que seguiren els redactors per defensar-se de les
denncies que els havien interposat. Bastiren la seva defensa assenyalant
noms els enemics que shavien revoltat contra el rgim constitucional.
Els redactors conclogueren larticle advertint que el processament dels
rebels i conspiradors enfortiria la salut de la ptria:
La contradanza pues, de que all se hace mrito, no es un baile
septembrizador, cuales ya nos preparaban los Barrios y los Vi-
nuesas; es slo, as lo han entendido nuestros lectores juiciosos,
un recuerdo de la ley, y un deseo ardiente que sta se ejecute y
aplique. Convenimos y conocemos bien, que el PUM, PUM del
articulillo debe hacer aterecer de espanto a los atroces delincu-
entes, que all se mencionan; ms dicho PUM, PUM legal, sera
la salud de la patria, y el complemento de los votos y deseos de
todos los buenos.
18
Les principals autoritats poltiques i militars shavien reunit el 23
de mar de 1821, pocs temps desprs dassabentar-se del triomf de la
revoluci piemontesa a travs del cnsol marsells, perqu el cap poltic
sollicit al capit general ladopci de mesures preventives davant el
perill daldarulls al carrer
19
quan el liberalisme ms abrandat conegus la
de 1821, p. 4.
notcia. Tots dos acordaren que lExrcit adoptaria un paper preeminent
enfront de qualsevol alteraci de lordre pblic i la MNV noms actuaria
com a cos auxiliar si la tropa no podia fer front als desordres. Aquella
decisi mostrava a la ciutadania barcelonina la desconana que les
autoritats tenien vers la milcia, basada en la por que no reprimissin
els esvalotadors i donessin suport a les demandes dels exaltats i dels
sectors populars. Lacord no va fer-se pblic ns setmanes desprs. El
cap poltic, assabentat de la derrota de les tropes liberals napolitanes,
decid dirigir-se als ciutadans del Principat, demanant-los tranquillitat
i assegurant-los que tots els enemics del sistema constitucional seri-
en perseguits i processats. La crispaci engendrada durant setmanes
noms necessitava daquella guspira en forma de notcia per encendre
els nims dels liberals ms exaltats i la promesa insulsa de Munrriz
no els va poder apaivagar. Els revolucionaris de la Ciutat Comtal ha-
vien projectat les seves pors en lavenir de la revoluci napolitana i el
seu fracs les increment. Lamenaa contrarevolucionria shavia fet
ms gran a Npols, i a Barcelona decidiren exorcitzar-la expulsant tots
aquells qui eren titllats denemics de la Constituci.
DE LA IRRUPCI DEL LIBERALISME POPULAR A LA SEVA DIVISI
El migdia del 3 dabril de 1821, en un caf de la Rambla ple a
vessar, sescoltaren els primers crits exigint la destituci de lintendent,
Antonio Elola y Acevedo, i del governador militar de la ciutat, Joaqun
Ruiz de Porras.
20
Tot just desprs sinici de nou el ritual revolucio-
nari: duna banda, les comissions de tots els cossos de la MNV i una
representaci dels ciutadans que protestaven sadrearen a la plaa
de la Constituci per entrevistar-se amb el cap poltic i exigir-li la
formaci duna Junta General dAutoritats; de laltra, els revoluciona-
ris ms arrauxats cercaren els qui titllaven denemics del sistema per
capturar-los. El bisbe de Barcelona, Pablo de Sichar, era un dels ms
buscats: quan linformaren que sapropaven els milicians, fug cames
ajudeu-me.
21
Mentrestant, un bon grup docials i comandants dels
regiments de la guarnici presentaven una petici al capit general
en la mateixa lnia que la formulada per les comissions de milicians
i ciutadans al cap poltic.
La MNV, amb la collaboraci de ciutadans i militars, havia en-
capalat la revolta i seguia ritualment la prctica poltica de la forma-
ci duna junta que regularia, legitimaria i consensuaria ladopci de
20. APBC. Fons Antonio Elola y Acevedo, correspondncia enviada 7/2. Carta a
Joaqun Rubio, scal de la causa, a Antonio Elola y Acevedo, Madrid, 14 de maig de 1824.
21. BADA, Joan (1986), p. 529.
mesures extraordinries. Els comissionats de la milcia, juntament amb
alguns ciutadans, es congregaren davant del Palau Reial ns que foren
rebuts pel cap poltic, i el coaccionaren perqu convoqus una Junta
General dAutoritats que sancions el nou impuls revolucionari. Els
insurrectes reclamaven fermesa i contundncia contra els qui posaven
en perill la ptria, i amb la creaci duna junta revolucionria volien
constrnyer les autoritats a expurgar de la ciutat les principals dignitats
eclesistiques, militars i civils que pblicament no combreguessin amb
els principis constitucionals.
22
A quarts de sis de la tarda daquell 3 dabril, el cap poltic expedia
els ocis a diverses autoritats, citant-les a les vuit del vespre al sal del
Consell de Cent per constituir la Junta General dAutoritats. El malestar
shavia canalitzat adequadament a travs de la formaci duna junta,
una prctica poltica revolucionria darrel tradicional que gestionava
la resoluci dels conictes socials. Al Sal de Cent shi aplegaren el
cap poltic, Juan Manuel Munrriz; el governador militar de la plaa,
Joaqun Ruiz de Porras; lintendent, Antonio Elola y Acevedo; el regent
de laudincia, Juan Lpez Vinuesa; el provisor, Pere Josep Avell com
a principal autoritat eclesistica arran de la fugida del bisbe Sichar;
els diputats provincials; tots els membres del consistori municipal amb
les excepcions dels regidors Casas y Vilarrubias i del marqus de Gi-
ronella, i el secretari del Govern poltic de la provncia, Antoni Buch.
Lnica autoritat que no shi present fou el capit general, Pedro de
Villacampa, que sexcus dient que creia ms oport quedar-sen al
marge, malgrat que a parer Joaqun Ruiz de Porras, aquell havia de-
legat la seva representaci en els comissionats dels diversos regiments
de la guarnici.
23
En aquella junta, doncs, hi concorregueren els repre-
sentants dels regiments de Murcia, dArtilleria, de Crdoba, de Pava,
dHostalric, dAragon, dEnginyers i el de la comptadoria de lExrcit.
La junta, la completaren un grup heterogeni de ciutadans del qual no
sen sap gaireb res ms enll que eren de todas clases
24
i per tant
que nhi havia alguns dextracci popular, i els comissionats dels di-
versos batallons de la MNV encapalats pel coronel Costa, comandant
del primer regiment de la milcia.
El secretari del govern poltic, Antoni Buch, fou lencarregat dai-
xecar acta daquella junta i va remetren al cap dun mes una cpia a
lAjuntament quan el Govern de la naci havia obert una investigaci
sobre aquells fets. Tres anys desprs, el 1824, Antonio Elola y Acevedo
22. ADB. Ll. 67. Actes reservades. Sessi de la Junta General dAutoritats celebrada
la nit del 3 al 4 dabril de 1821. Cpia, Barcelona, 14 doctubre de 1826.
23. Ibdem.
24. Ibdem.
lintendent el 1821 rebia una carta del scal, Joaquim Rubi, que
linterrogava sobre quin era el grau de participaci de nou destacats
membres del moviment liberal exaltat barcelon en els esdeveniments
daquell abril de 1821. Amb la seva resposta al scal es retract de les
seves idees liberals, abraant la causa absolutista, malgrat que durant
el Trienni havia ocupat llocs preeminents a lAdministraci espanyola
ns i tot en els darrers mesos, quan estava al capdavant de la Direc-
cin General de Rentas. Desprs de la restauraci absolutista, fou vocal
de la Junta Consultiva establerta a Madrid el 1825.
25
El 14 de maig de
1824, Antonio Elola contestava Joaquim Rubi comunicant-li que noms
coneixia Mari Alb, Josep de Portell i Jos Costa dels nou individus
que li havia esmentat, i que noms aquest darrer havia comparegut
a la junta dabril.
26
La carta dAntonio Elola no se cenyia a repassar
lactuaci del coronel Costa, sin que aprotava lavinentesa per aclarir
algunes qestions sobre el que succe aquella fatdica nit del 3 al 4
dabril de 1821. El burcrata feia constar que no shavia pogut prendre
nota de tot el que shavia dit fruit de lexcitaci i el caos imperant
a la junta: no fue posible redactar cuanto ocurri; se habl, entre
temores por unos, y descompostura de otros; ni menos escribir con
orden lo que fue el completo desorden.
27
A continuaci, precisava que
a la investigaci ordenada posteriorment pel monarca i duta a terme
pel jutge de primera instncia de lAudincia, Nicols Malatesta, el
maig de 1821, no shi havien reectit algunes opinions entre daltres
la seva ni tampoc les vexacions i les humiliacions que havia patit
ni el silenci de les autoritats cuando se trat de designar personas
para arrestarlas y deportarlas.
28
La carta del funcionari desautoritzava
absolutament totes les decisions preses per aquella junta que segons
el seu parer actu coaccionada per un grup de militars i milicians
dirigits pel coronel Costa:
Fuimos en realidad testigos forzados de varias deportaciones, pero
no votos, porqu no hubo votacin alguna: nadie de las autori-
dades design ni aprob arrestos o destierros; nadie despleg
sus labios contra determinada persona: slo un silencio lgubre
nos confundi en nuestras sillas, mientras que los peticionarios
designaban expulsos a su placer. Sin embargo aparecieron las
deportaciones como acordadas por las Autoridades reunidas!
29
25. LUIS, Jean-Philippe (2002), p. 216-217.
26. APBC. Fons Antonio Elola y Acevedo. Correspondncia enviada 7/2. Carta
a Joaquim Rubi, scal de la causa, dAntonio Elola y Acevedo. Madrid 14 de maig de
1824. Les notes segents corresponen a diversos fragments daquesta carta.
27. Ibdem.
28. Ibdem.
29. Ibdem.
El report dElola era concloent quan exculpava les autoritats po-
ltiques, militars i eclesistiques congregades al Sal de Cent, i atri-
bua tota la responsabilitat sobre els fets al coronel Costa: era quien
mandaba y a quien obedecan los granaderos y fusileros milicianos
que nos rodeaban.
30
La carta nia apellant a la investigaci realitza-
da per Malatesta a partir de la qual podria trobar el scal Joaquim
Rubi els elements i els indicis sucients per encausar els qui foren
cmplices de Costa.
31
Ja era de nit quan sinici la sessi de la Junta General dAuto-
ritats i els primers a fer sentir les seves opinions foren els qui havien
compellit la seva convocatria. Els insurrectes liberals sentien la p-
tria amenaada i volien salvar-la eliminant tots els qui manifestaven
resistncia cap a la implementaci de les lleis aprovades per les Corts.
Els enemics poltics entorpien el correcte funcionament del sistema i
provocaven el desnim i la discrdia entre els liberals; per tant, calia
expulsar-los per evitar que engendressin el malestar capa de desenca-
denar noves conspiracions contra el rgim constitucional. Els revolu-
cionaris assenyalaren que els conspiradors eren els sectors privilegiats
ms recalcitrants amb la seva enyorana del sistema precedent: lalt
clergat i la majoria de nobles. Els representants dels milicians, militars
i ciutadans descontents amb les autoritats tenien la percepci que els
conspiradors actuaven impunement i, si la justcia legal no els proces-
sava o ho feia amb apatia i lentitud, ells actuarien amb contundncia i
fermesa. La formaci daquella junta subvertia la legalitat constitucio-
nal, per els liberals exaltats allegaven que la salvaci de la ptria i la
salut del poble estaven en lesperit de les seves accions, i la presncia
de les autoritats legitimava una junta revolucionria segons la prctica
consuetudinria. La instituci de les juntes era leina utilitzada per les
autoritats per gestionar i resoldre els conictes oberts amb la ciutada-
nia, reconeixent la representativitat dels comissionats amb els quals
dialogaven i assolien acords. Tamb invocaren els principis morals per
legitimar la seva actuaci en insistir que amb lexpulsi dels enemics
del rgim saturava un bany de sang, ja que, en cas de no allunyar-los
de Barcelona, els ciutadans es prendrien la justcia pel seu compte.
32
Al cap duna llarga estona, els convocants posaren sobre la taula
una lletania de noms per proscriurels del Principat. Eren bsicament
les principals autoritats eclesistiques, alguns militars i pocs ciutadans,
30. Ibdem.
32. Ibdem.
que tenien en com el paper preeminent que havien desenvolupat du-
rant el perode absolutista.
33
Els insurgents no sols volien bandejar els
principals enemics de la Constituci, sin que tamb volien destruir
lamenaa que signicaven els canons de la Ciutadella, que apuntaven
cap a Barcelona:
El pueblo barcelons haba manifestado constantemente deseos
de que se derribase o inutilizase la cortina de la Ciudadela, cuyos
fuegos, ofenden la ciudad por cuanto dicha forticacin era diri-
gida nicamente para oprimir la libertad de Barcelona y que si
ahora no haba que temer por parte de la guarnicin podra no
ser as en los sucesivo.
34
La reivindicaci de lenderrocament de la Ciutadella es remuntava
a mitjan segle XVIII i els liberals exaltats sapropiaren daquella demanda
popular. Si els exaltats posaven a lamenaa repressora que represen-
tava per als ciutadans de Barcelona la fortalesa borbnica, ampliarien
el consens popular al voltant del seu moviment i es desempallegarien
del principal instrument de coerci que tenien les autoritats per fer
front a la pressi poltica dels ciutadans barcelonins ocupant els carrers.
El liberalisme revolucionari shavia apropiat daquella petici popular
de la mateixa manera que ho havia fet amb la prctica poltica de la
formaci de juntes, dotant-les duns trets innovadors i duna projecci
revolucionria.
Les autoritats no electes (cap poltic, intendent i el governador
de la plaa) es negaren a accedir a les peticions dels insurrectes i
sexcusaren dient que ni la Constituci ni les lleis els facultaven per
sancionar-les. Tampoc podien acceptar que ning fos inculpat dun de-
licte sense proves ni judici ni que un grup de ciutadans plens de bones
intencions vulneressin la legalitat amb laplicaci de mesures poltiques
extraordinries. Tot els portava a concloure que la ptria estava menys
amenaada del que advertien els liberals exaltats i que si b hi havia
alguns conspiradors, no feien trontollar ledici constitucional. Aquell
raonament comportava una conseqncia lgica: si el perill no existia,
tampoc tenia ra de ser aquella junta aliena a larquitectura constitu-
cional, i exigien la seva suspensi recordant als milicians, militars i
ciutadans que, si es reunien de nou sense la presncia de les autoritats,
infringirien la llei i serien processats.
35
33. Ibdem.
34. Ibdem.
35. Ibdem.
Lactitud desaant de les autoritats descrita en lacta de la junta
contradiu la versi dels fets de lintendent Antonio Elola. La fanfar-
roneria de les mximes dignitats poltiques i militars era la manera
de justicar all que era inadmissible per a les Corts i el Govern: la
coacci de les autoritats i la proscripci de ciutadans. Antoni Buch,
quan redact lacta de la junta, es prengu algunes llicncies potser
suggerides pel cap poltic per defensar lhonor de les autoritats, mos-
trant una fermesa inusitada en les seves conviccions, que ratllaven la
imprudncia. Segons les paraules de Buch, els insurgents amenaaren
les autoritats que si abandonaven la junta ning no podria impedir
lesclat dun aldarull; per tant, es veieren obligats a negociar i acceptar
algunes de les peticions dels representants dels milicians, militars i
ciutadans. Per recalcar la sensatesa de les autoritats, lacta retratava
lexpectaci que hi havia als afores del Sal de Cent, on una muni
de liberals exaltats shavien congregat. Un cop aquells coneguessin el
fracs de la negociaci, les conseqncies serien del tot imprevisibles
i ns tot podien posar en perill la vida de les autoritats mateixes. La
manera com shavia descrit aquella situaci feia absolutament inevitable
la decisi de les autoritats dadoptar ciertas medidas extraordinarias
que slo pueden concederse a favor del bien de la sociedad,
36
si volien
garantir lordre pblic, i consultar a posteriori les Corts i el Govern
per dirimir la resposta que shauria de donar als exaltats.
El sentit com de les autoritats les havia fet triar el mal menor
abans darriscar-se a contraure riscos excessius. Desprs les autoritats
electes, el regidor deg, els alcaldes, els sndics i el primer vocal de la
Diputaci provincial aprovaren aquella decisi. La discussi de la lletra
petita daquella resoluci sallarg ns entrada la matinada i a les dues
acordaren que es proscriuria el bisbe de Barcelona Pablo de Sichar; el
provisor Pere Josep Avell; linquisidor J. Llozer; els mariscals de camp:
el bar dEroles, el bar de la Barre i Blas de Fournas; el general Pedro
de Sarseld, els brigadiers Luis Andriain i Patricio Campbell, el coman-
dant del regiment de Barbastro Francisco Estrauch i lhisendat Joaquim
de March i Bassols. En aquella llista, no hi constava el pare guardi del
convent de Sant Francesc dAsss, Josep Planas, que segons el dietari del
menestral Mateu Crespi tamb fou expulsat.
37
Les autoritats congrega-
des a la junta havien aconseguit escurar la llista declesistics, nobles,
militars i ciutadans proscrits feta pels exaltats; ns i tot quan arrib de
matinada Pedro de Villacampa al Sal de Cent, desprs que lanessin a
36. Ibdem.
37. AHCB, Manuscrits A, nm. 112. Dietari de Mateu Crespi, 3 dabril de 1821,
p. 16-17.
buscar, es mostr estranyat que lnic dels bisbes desterrat fos el de Bar-
celona, dient que si se consideraba justa la separacin de este prelado,
lo era mucho ms segn su juicio la de los RR. Obispos de Tortosa, de
Vich y Lrida, porque tena conocimiento de que existan en el Gobierno
poltico de esta Provincia, expedientes de los que resulta que estos Prela-
dos eludan en cuanto les era posible las determinaciones superiores.
38
Aquella matinada la junta acord set proposicions ms, cinc de les
quals estaven relacionades amb les ordres de proscripci: als acusats de
conspiradors sels expulsava del Principat i sels donava lalternativa
de marxar a lestranger o b anar-sen a les illes Balears; el procediment de
connament i bandeig es deixava en mans del cap poltic i del capit
general, que havien de garantir un tractament adequat als proscrits, el
respecte per les seves propietats, i tamb sels encarregava despecicar
que les ordres dexpulsi semetien per protegir la tranquillitat i la
seguretat tant de la ciutat com dels proscrits. Als dos acords restants,
sestipulaven les disposicions per enderrocar la part de la Ciutadella
que espaordia el poble i la resoluci per enviar una cpia de lacta de
la junta a les Corts, requerint ladopci de les providncies oportunes.
El secretari Buch transcrigu lacta de la junta un mes i un dia
desprs dociar-se arran de la petici feta pel magistrat Nicols Mala-
testa, encarregat de la investigaci dels fets. La transposici sobre les
paraules que es digueren aquella matinada no concorda amb lopini
del vicari general Pere Josep Avell,
39
ni amb la de linquisidor, Llozer
40

ni amb lesmentada anteriorment de lintendent Antonio Elola. El vicari
general Avell manifest que les autoritats no havien mostrat cap mena
de resistncia als representants del moviment liberal exaltat, mentre
que Llozer sinhibia de criticar lactuaci de les autoritats i Elola sim-
plement deia que els milicians, militars i ciutadans els segrestaren i
decidiren sense tenir-los en compte:
Nos hallamos una porcin de Jefes y Magistrados, arrestados
en un saln, a disposicin de dos o trescientos granaderos, con
doce o ms centinelas a nuestra vista a la frente de un circo de
peticionarios apoderados de Corporaciones (pero sin presentar
poderes para ellas): para deliberar sobre prisin y destierro cu-
ando menos, quizs de nuestros amigos, y de personas que nos
eran muy respetables.
41
39. BADA, Joan (1986), p. 84-86.
40. RISQUES, Manel (1995), p. 221-223.
41. APBC. Fons Antonio Elola y Acevedo. Correspondncia enviada 7/2. Carta de
Joaqun Rubio, scal de la causa, a Antonio Elola y Acevedo, Madrid, 14 de maig de 1824.
El paroxisme de la contradicci daquella acta respecte a la res-
ta de versions queda pals en la denncia que dos dels proscrits, el
bisbe Pablo de Sichar i el provisor Pere Josep Avell presentaren a
lAudincia. La justcia els respongu que desconeixia el que havia
ocorregut malgrat que el regent de lAudincia fos un dels membres
de la Junta General dAutoritats, i alleg que ns llavors els jutges de
primera instncia no havien noticat el coneixement daquells fets i
consegentment lAudincia no havia iniciat cap diligncia.
42
Tot ple-
gat signica que la redacci daquella acta sadequava a la lgica del
que tradicionalment era la prctica poltica de les juntes: espais de
negociaci poltica i no dimposici. Lacta reect consens entre les
autoritats i els representants del liberalisme exaltat i popular, i esborr
tot signe de crispaci i coacci que noms aoraren en les opinions
de les autoritats, formulades quan el poder judicial instru una causa
sobre els fets. La cpia consultada lenvi el secretari del cap poltic a
lAjuntament de Barcelona el 22 de maig de 1822, adjuntava els acords
adoptats i esmentava loriginal expedit el 4 dabril.
Tornant als fets, el 4 dabril de 1821 es reun de nou la Junta
General dAutoritats per polir els detalls dels acords presos durant la
matinada anterior i esmenar la petici a Corts i lacta de la junta.
43
Aix
no obstant, feren alguna cosa ms: donaren a conixer la notcia que
el vicari general Avell shavia escapat, tal com ho havia fet el bisbe
anteriorment. La fugida fou corroborada pel report que adrearen el
bisbe de Barcelona i el vicari al Consejo de Estado, el 21 dabril de
1821. El segon dia consecutiu de reuni de la junta, el capit general
Villacampa mostr el seu desacord amb la proscripci del bisbe de
Barcelona argint que, si els altres bisbes no eren proscrits, tampoc
no ho havia de ser el de la capital catalana, i Antonio Elola li res-
pongu contundentment recalcant-li que no es modicaria cap de les
resolucions preses la matinada anterior. El bisbe havia fugit deixant
en paper mullat la seva deportaci, i si la junta tornava a debatre la
llista de proscrits corrien el risc de reobrir la jornada revolucionria,
amb la qual cosa augmentarien les represlies i proscripcions. Linten-
dent maldava per temperar els nims i retorn a la situaci anterior i
desactiv el potencial revolucionari que implicava la reuni daquella
Junta General dAutoritats, coaccionada pels lders del moviment liberal
exaltat barcelon.
44
42. BADA, Joan (1986), p. 532.
43. ADB. Ll. 67. Actes reservades. Sessi de la Junta General dAutoritats cele-
brada el 4 dabril de 1821. Cpia, Barcelona, 14 doctubre de 1826.
44. Ibdem.
La intenci del capit general era sincera i pretenia garantir el
retorn del bisbe de Barcelona, una vegada semblava controlada la junta.
Aquesta pretensi la conrm Pablo de Sichar quan anot a linforme
enviat al Consejo de Estado que pogu fugir a Esparreguera grcies
a lajut de Villacampa: que ha salido ador de su persona, quedando
en avisarle de cualquier novedad.
45
La junta, el 4 dabril de 1821,
just abans daixecar la sessi, aprov datorgar una prrroga dun dia
al secretari perqu envis la petici i lacta de la junta anterior a les
Corts el 5 dabril.
46
Gens Quintana, portaveu dels diputats catalans
a Corts, comunic a la Diputaci provincial catalana para su satis-
faccin que lo acordado en la Junta de Autoridades ha merecido la
aprobacin de los senyores diputados y de los individuos del gobierno
en particular, aunque tal vez ni unos ni otros la maniesten de ocio,
y aunque el gobierno quizs inisinue lo contrario.
47
El debat sobre
aquells fets se celebr en una sessi secreta de les Corts i ning gos
desaprobar la conducta de la Junta;
48
tot al contrari, els diputats i el
Govern empraren aquells fets per reforar lautoritat dels seus repre-
sentants. Quinze dies desprs, el 28 dabril, Quintana escrigu de nou
a la Diputaci indicant que Granada, Mlaga, Sevilla i Oviedo haban
seguido el ejemplo de Barcelona, sin propasarse otra cosa,
49
deixant
pals el restabliment de la tranquillitat pblica i labast de la jornada
revolucionria barcelonina.
Al cap de cinc dies, el 9 dabril de 1821, tot era diferent i lAjun-
tament, erigit en portaveu de les autoritats, volgu copsar discretament
lopini dels comandants dels cossos de la MNV mitjanant una junta de
tarann radicalment diferent.
50
Lobjectiu daquella junta era qestionar
la representativitat de les comissions de milicians que participaren a la
Junta General dAutoritats de la matinada del 4 dabril, atorgant ms
veracitat encara a les opinions dAntonio Elola, quan assegurava que
la junta estava dominada per un grup de milicians, ciutadans i soldats
dels a lavi Costa. El comandant del tercer batall, Antoni Gironella,
comparagu davant de la junta i manifest que el seu batall estaria
sempre de la banda de los buenos, que siempre mantendra el orden, la
justicia y la Constitucin. Que donde hubiese un robo, un insulto a las
45. BADA, Joan (1986), p. 530.
47. ADB. Ll. 27 exp. 1, carta de Gens Quintana a la Diputaci Provincial de
Catalunya, Madrid, 11 dabril de 1821.
48. Ibdem.
49. ADB. Ll. 27 exp. 1, carta de Gens Quintana a la Diputaci Provincial de
Catalunya, Madrid, 28 dabril de 1821.
autoridades constituidas, una infraccin de ley, all acudir el batalln
de Jefes de familia.
51
Aquelles paraules les raticaren el comandant
del quart batall, Antoni Puig i Luca, i el de cavalleria, el comte de
Santa Coloma. Quan ja enlaven cap a la sortida, arrib el coronel
del primer regiment de la milcia, Costa, lltim dels comandants con-
vocats, ja que llavors el cinqu batall encara no shavia integrat a la
MNV. El coronel llan una peroraci amb la intenci de disculpar-se
de tot el que havia ocorregut a la ciutat des de la tarda del 3 dabril,
i atemorit advertia pblicament que les autoritats havien ordit una
conxorxa juntament amb un grup de milicians del seu regiment encap-
alat pel capit, Francisco Madriguera y Cot, per treure-sel de sobre
i desposseir-lo del comandament del regiment.
52
El deg dels regidors
municipals, J. Reynals, desment rotundament aquelles armacions i
neg haver rebut cap queixa contra ell. Lenuig del coronel trob la
complicitat dels altres comandants de la milcia, que mostraren la seva
fermesa a combatre la dissidncia interna.
Aquell dia, a laltra banda de la ciutat, Madriguera i un grup
nodrit de milicians del primer regiment exposaven al cap poltic el
rebuig que sentien quan sels vinculava als fets ocorreguts la tarda
del 3 dabril i la matinada segent. Els milicians dissidents explicaven
la seva decisi de romandre als seus batallons per poder netejar la
imatge del primer regiment, un dels puntals del rgim constitucional
a Barcelona. Des de linterior dels seus batallons, Madriguera i els seus
companys
53
es presentaven com una autntica alternativa poltica al
lideratge de Costa i als seus acrrims seguidors al capdavant del primer
regiment.
54
Lentitat daquells dissidents es fonamentava en la manca de
representativitat que atorgaven als milicians del primer regiment que
shavien erigit en representants de la MNV durant la junta del 3 i 4
dabril, i sinsubordinaren, segons el seu parer, contra la seva mxima
autoritat poltica: el cap poltic, que tamb era comandant suprem de
la milcia. En lallegaci dels partidaris de Madriguera que remeteren
al seu comandant, emfasitzaven la illegitimitat dels qui shavien ator-
gat el dret dactuar en nom del primer regiment quan ning no els
havia escollit i deien que el primer Regimiento de Milicias se hubiese
legtimamente representado en tal caso, pues ni se reuni la ociali-
dad ni las compaas para elegir sus Comisionados, y no basta para
representar un cuerpo el que un nmero de hombres clame a nombre
de l sin consentimiento de ste.
55
51. Ibdem.
52. Ibdem.
53. Vegeu lannex A9. Milicians opositors al coronel Costa, abril de 1821.
54. Suplemento al Diario Constitucional de Barcelona del mircoles 18 de abril 1821.
55. Ibdem.
Lendem el 10 dabril de 1821 corrien brames de tota mena
per la ciutat i la por davant un imminent esclat revolucionari contra
les autoritats oblig lAjuntament a convocar una nova junta secreta per
esbrinar la veracitat dels rumors que pertorbaven la tranquillitat pblica
demanant la substituci de les principals autoritats del Principat.
56
Al
cap dunes hores, el consistori esclar la falsedat de les veus que acu-
saven el ciutad anomenat Caldas. Tot i les brames que corrien, les
autoritats poltiques i militars havien recuperat el control poltic sobre
la ciutat enfortint les discrepncies internes del primer regiment. Encara
no havia passat una setmana daquella matinada revolucionria del
4 dabril i lAjuntament se sentia prou fort per posar condicions a la
proposta de Francesc Gisbert, un dels companys ms dels de Costa,
a lhora de formar un cos dartilleria dependent del primer regiment.
El promotor de la proposta es neg en rod a acatar unes condicions
que desvinculaven el nou cos del comandament del coronel Costa (i del
primer regiment) i consegentment lAjuntament li deneg lautoritzaci.
A mitjan abril, el coronel Costa vivia les seves hores ms bai-
xes i tothom satrevia a discrepar dell. Loposici daquells milicians
disconformes amb lactuaci de Costa i els seus homes, la matinada
del 4 dabril, la feia pblica la premsa, mitjanant reproducci de la
carta enviada al cap poltic, en la qual desautoritzaven el vell coronel.
La resposta de Costa no va fer-se esperar: havia perdut el pols amb
les autoritats poltiques, per lluitaria amb ungles i dents per man-
tenir la seva supremacia al capdavant del primer regiment. Desprs
dhaver llegit el Suplemento al Diario Constitucional de Barcelona del
mircoles 18 de abril de 1821, el coronel Costa i el tinent coronel Juan
Antonio de Llins acusaren els signants daquella carta reproduda a la
premsa dhaver-se reunit illegalment a casa de Francisco Madriguera
y Cot, considerant que aquell comportament era constituu de delicte,
i titllant aquella reuni de complot. Costa i els seus partidaris, amb
aquella acusaci, trobaren largcia per expurgar del primer regiment
les veus opositores: segons el reglament, cap milici processat no podia
mantenir-se en actiu. La polmica girava al voltant de la pugna que
mantenien el coronel i lAjuntament per laplicaci del nou reglament
de la MNV aprovat per les Corts.
57
En aquell enfrontament, el consis-
tori municipal compt amb un cavall de Troia a linterior del primer
regiment, a dafeblir la posici de Costa, i don facilitats als milicians
encausats perqu sorganitzessin i fessin front a latac del coronel. El 26
57. DUEAS GARCA, Francisco (1997). Vol. I, p. 301-312.
dabril de 1821 lalcalde Antonio Dionisio Ferret sancionava legalment
i assitia a la reuni que tots els milicians acusats per Costa ociaren
a casa de Francisco Madriguera amb lobjectiu descollir una comissi
de quatre ciutadans (el mateix Madriguera, Josep Regs, Ramon Sans
i Josep Escarr) que els representessin davant les mximes autoritats
poltiques per defensar-se de qualsevol possible acusaci dinfracci de
la llei arran la publicaci en el suplemento al diario constitucional
de esta ciudad a de dieciocho del corriente abril,
58
en qu qesti-
onaven la representativitat de les comissions del primer regiment.
Tot i la collaboraci amb els opositors de Costa, el consistori
municipal no volia arriscar-se a immiscir-se pblicament en aquella
discussi i quan va fer-se pblica prefer inhibir-se i transferir-la al
cap poltic, que, escarmentat, mald per posar-hi pau per fracass. El
coronel Costa refusava qualsevol negociaci i noms reconeixia lautori-
tat de les Corts per arbitrar en el conicte. Les dues parts enfrontades
enviaren a les Corts els seus reports exposant-hi els arguments: Costa
anava ms enll de la polmica amb els seus opositors i feia una de-
fensa aferrissada de lorigen popular i juvenil del primer regiment de
la MNV, negant-se a implementar el reglament del 31 dagost de 1820
aprovat per les Corts adduint que es regia per un de precedent que no
limitava laccs als joves ni als sectors populars que shavien allistat
massivament perqu quedaban libres de quinta
59
i assumia funcions
de lExrcit permanent per la seva manca defectius a Barcelona, alhora
que denunciava el comportament dels partidaris de Francisco Madri-
guera recogiendo rmas, estableciendo una seduccin o subversiva
militar que poda ser de fatalsimas consecuencias, pero sobretodo un
complot militar marcado;
60
mentre que Madriguera i els seus aclits
demanaven la seva reinserci en el servei de la MNV basant-se en lob-
servana del reglament de 31 dagost de 1820.
61
El Govern sort daquell
atzucac poltic encarregant una investigaci a lAudincia territorial de
58. AHCD. Papeles Reservados de Fernando VII. Leg. 56. folios 68-69. Cpia de
diversos documents enviats a les Corts el 19 de maig de 1821: Es conforme esta copia
con su original que obra en poder de D. Juan Prats y para que se la de entera fe yo
el infrascrito notario pblico Real Colegiado de nmero de Barcelona y Excmo. de la
Audiencia territorial de Catalua requerido por ausencia de dicho Prats la signo y rmo
en dicha ciudad a diecinueve de mayo de mil ochocientos veinte y uno. Manel Rafart.
59. AHCD. Papeles Reservados de Fernando VII. Leg. 56, exp. 6. Exposici del
coronel Costa del primer regiment de la MNV sobre alguns problemes dorganitzaci i
ordre intern amb la nova aplicaci del reglament, fol. 54-56, especialment, 54, exposici
del coronel Costa, Barcelona, 18 de maig de 1821.
60. dem, f. 55.
61. AHCD. Papeles Reservados de Fernando VII. Leg. 56, exp. 7. Exposici de
diversos ciudatans de Barcelona i individus del primer regiment de la MNV; f. 66-67,
exposici dels opositors al coronel Costa, Barcelona, 19 de maig de 1821.
Barcelona sobre els fets dabril. El maig segent, el jutge de primera
instncia Nicols Malatesta, conegut per la seva adhesi a la causa
liberal revolucionria,
62
dugu a terme la investigaci i fou llavors quan
Antoni Buch redact lacta de la sessi de la Junta General dAutoritats
de la tarda del 3 dabril i la matinada posterior.
La pugna entre Costa i Madriguera acab derivant a les Corts
en una polmica sobre quin era el reglament que havia de regir el
primer regiment de la MNV barcelonina. La comissi de milcies de
les Corts no podia donar la ra a Costa perqu, com diu Dueas,
no poda contradecir un reglamento aprobado en las Cortes, aunque
hubiera sido en la legislatura anterior.
63
Com resolgueren les Corts
aquell enfrontament? De moment, ning nha dit res, noms aoren
alguns indicis que permeten intuir que sadopt una soluci de com-
proms. Els signants
64
del conegudssim Suplemento podien reintegrar-se
al primer regiment de la milcia, tot i que no ho feren tots, i els dos
primers batallons de la MNV aconseguiren mantenir el seu reglament,
preservant la identitat popular, juvenil i revolucionria del regiment,
i evitaren que sels acuss de tot el que havia succet la tarda, vespre,
nit i matinada del 3 al 4 dabril de 1821. Les autoritats poltiques de
Barcelona menystingueren aquells fets pblicament per assegurar la
tranquillitat i lordre pblic. El capitost de la dissidncia a la MNV,
Francisco Madriguera, no es reincorpor al primer regiment, a diferncia
de la majoria dels signants de la carta que havia posat contra les cordes
Costa, desautoritzant-lo davant les autoritats pel seu comportament
de comenaments dabril. Els milicians dissidents que es reintegraren
al primer regiment romangueren en silenci durant gaireb un any, i
quan la conjuntura canvi al seu favor, labandonaren per formar part
dels nous cossos de la milcia: el dartilleria i el sis batall. Tots dos
sorganitzaren durant la primavera de 1822, quan Costa ja era entre
reixes i agruparen els milicians que shavien oposat al coronel du-
rant els anys precedents. Dels milicians signants de la carta adreada
al cap poltic el 9 dabril, Joaquim Bors sintegr al cos dartilleria,
mentre que daltres recalaren al sis batall: Joaquim Arimon, Esteve
Fillol, Mag Cabezas, Mari Font, Josep Gispert i Gaspar Pouplana.
65

El cas de Josep Ramon Elas i Busquets mereix una referncia ms
precisa perqu el seu nomenament com a substitut de Juan Antonio
62. Voz del Pueblo, nm. 27, 30 dagost de 1822, p. 14.
63. DUEAS GARCA, Francisco (1997). Vol. I, p. 311.
64. Vegeu lannex A9. Milicians opositors al coronel Costa, abril de 1821.
65. Les dades sobre els cossos de la milcia nacional barcelonina shan extret
de les llistes de milicians elaborades per Dueas (1997) en el seu apndix documental.
de Llins esdevingu la guspira que encengu el foc de lafer Costa el
febrer de 1822. En la llista dels milicians del sis batall elaborada
per Dueas tamb hi consten altres dos possibles opositors al coronel
Costa, Joan Antoni Tresserra i Ignasi Regs, que compartiren cognom
amb dos signants daquella carta. Quelcom de semblant succea amb
Joaquim Jaumar i Francesc Espalter, milicians del cos dartilleria que
tamb tenien el mateix cognom que dos dels signants. De la vintena
de milicians que donaren suport a Madriguera, ms de la meitat es
reintegraren al primer regiment la primavera de 1821 i labandonaren
gaireb un any desprs, quan es crearen els cossos dartilleria i el sis
batall, instigats essencialment pels opositors al comandament del co-
ronel Costa. Les recerques futures sobre el Trienni hauran daprofundir
en el coneixement sobre la milcia a Barcelona, seguint lestela de la
recerca de J. Sisinio Prez Garzn en lanlisi de la milcia madrilenya,
ja que encara subsisteixen moltes incgnites sobre les conseqncies
que tingu la crisi que obr els fets dabril de 1821.
Durant les setmanes en les quals sallarg la investigaci del jutge
de primera instncia, Nicols Malatesta y Major, tothom opt per evitar
sembrar la discrdia a la ciutat. Les autoritats poltiques oferiren una
versi ms benigne dels fets ocorreguts labril de 1821 sense carregar
els neulers contra el coronel Costa i els seus seguidors, responsabilitzant
de lagitaci el conjunt de la milcia i la guarnici, com reecteix el
text de lacta de la Junta General dAutoritats celebrada aquella llar-
gussima nit del 3 al 4 dabril, i exculparen el liberalisme revolucionari
representat pel primer regiment de la MNV i pels ciutadans dextracci
popular. Mentrestant, els milicians del primer regiment sacontentaren
amb lexpulsi temporal dels dissidents que havien provocat la divisi
de la milcia, i esperaren la resposta de les Corts.
El Govern no collabor a rebaixar lacritud dels partidaris de Costa
i les seves exigncies quan public el 17 dabril de 1821 un reial decret
sobre el conocimiento y el modo de proceder en las causas de conspi-
racin o maquinaciones contra la observancia de la constitucin
66
que
es convert en llei poc desprs. La historiograa espanyola, a partir de
les interpretacions de Pedro Cruz Villaln,
67
Manuel Ballb,
68
L. Roberto
66. RISQUES, Manel (1995a), p. 225, nota 453: Diario de Barcelona 9, 10, 11 i
12 de maig de 1821.
67. CRUZ VILLALN, Pedro (1980): El estado de sitio y la Constitucin. La constitu-
cionalizacin de la proteccin extraordinaria del Estado (1789-1878). Centro de Estudios
Constitucionales. Madrid.
68. BALLB, Manuel (1983): Orden pblico y militarismo en la Espaa Constitu-
cional, 1812-1983. Alianza Universidad. Madrid.
Blanco Valds
69
i Alberto Gil Novales,
70
ha considerat aquella mesura
com el punt de partida de la ingerncia dels militars en el control de
lordre pblic en detriment de lautoritat civil. Manel Risques, repas-
sant cadascuna de les interpretacions, ha concls que aquella norma
desnaturalitzava lembri duna administraci policial civil que shavia
dedicar sobre la base de la milcia nacional ja que es militaritzaven
completament les relacions amb els ciutadans i la seva aplicaci havia
de posar, durant ms dun segle, els drets de reuni, expressi i mani-
festaci sota tutela de les institucions militars.
71
La nova normativa sobre ordre pblic afermava el poder del cap
poltic, que no dependria dels batallons de la milcia, massa desobedients
i sovint responsables de lalteraci de lordre, per reprimir els avalots
de la ciutat, sin que comptaria amb lExrcit per estroncar qualsevol
desacatament a la seva autoritat. Aquella llei posava sobre la taula la
possibilitat dutilitzar lexrcit per reprimir la milcia
72
en cas que vol-
gus liderar una nova embranzida de la revoluci. Aquella primavera
de 1821, el cap poltic i la resta dautoritats havien sortit enfortides de
la crisi poltica precedent, i havien deixat una milcia debilitada i
dividida. Labril de 1821, no sacabava mai a Barcelona i les discussions
als cafs seternitzaven al voltant de la necessitat dimposar mesures
extraordinries contra els tradors. El 17 dabril es donava a conixer
la sentncia exculpadora al Diario Constitucional, Poltico y Mercantil
de Barcelona i a lautor de larticle que exigia mxima severitat i ms
diligncia amb els cstigs contra els tradors, conegut com larticle del
Pum Pum!!. La sentncia raticava la voluntat de les autoritats liberals
de transmetre conana i fortalesa en el sistema poltic.
73
Les setmanes segents el batibull de rumors als cafs deia el
cnsol francs a Barcelona anunciava noves proscripcions de ciuta-
dans i els temors sescampaven arreu davant duna nova escalada de
violncia revolucionria.
74
Les autoritats havien aprs la lli i tenien
el suport del Govern desprs de conixer laprovaci del Reial Decret
del 17 dabril de 1821, i decidiren aplicar-lo a la seva manera, i el
69. BLANCO VALDS, Ramn (1988): Rey, Cortes y Fuerza armada en los orgenes
de la Espaa Liberal, 1808-1823. Siglo Veintiuno. Madrid.
70. GIL NOVALES, Alberto (1980): El Trienio Liberal. Siglo Veintiuno. Madrid.
71. RISQUES, Manel (1995a), p. 226.
72. PREZ GARZN, J. Sisinio (1978), p. 237.
de 1821, p. 3-4.
74. AMAEN. Barcelonne. Srie A. Rpertoire numrique des registres du Consulat
Gnral de France Barcelonne, n 14. Correspondance avec le Ministre des Affaires
trangres. Le 28 avril 1821, p. 109-111.
26 dabril establiren la llei marcial a la ciutat. El poder civil shavia
posat en mans dels militars per garantir lordre pblic i evitar que es
repetissin els incidents de comenaments de mes. El cnsol francs
informava al Ministeri dAfers Estrangers a Pars que les autoritats
procuraven recuperar el control de la ciutat fent patrullar la cavalleria
i la infanteria per dissipar les aglomeracions de milicians i ciutadans
que es produen als cafs de la Rambla.
75
Parallelament, la premsa
barcelonina era laltaveu de les desavinences entre els milicians del
primer regiment, mentre que el consistori municipal avivava el foc de
la discrdia entre els milicians, facilitant lorganitzaci dels milicians
dissidents. Les autoritats havien sabut esperar ns a trobar el moment
idoni per donar un cop de puny sobre la taula i imposar la llei marcial
que els permets recuperar el control sobre la ciutat.
Barcelona a mitjan maig tornava a respirar tranquillitat i alguns
liberals moderats decidiren passar comptes i manifestar pblicament el
seu enuig amb lactuaci dels milicians durant els fets del 3 i 4 dabril
de 1821. El Diario de Barcelona public a les seves pgines un article
signat pel Manresano Preguntn en el qual llenava vint-i-quatre pregun-
tes als ciutadans denunciant la illegalitat de lacci duta a terme pels
exaltats aquella fatdica matinada i raticant els arguments formulats
pels milicians dissidents del primer regiment en qu qestionaven la
representativitat de les comissions, i els dAntonio Elola, on exposava
la coacci a la qual havien sotms les autoritats.
76
Larticle insistia en
les formes de lacci revolucionria i negava la representativitat als
milicians insubordinats que transgrediren amb els procediments de la
prctica poltica juntista, impedint la lliure deliberaci dels integrants
de la junta. El Manresano Preguntn no saturava aqu i anava ms
enll, i posava en dubte el fons de lactuaci dels milicians perqu
atemptava contra la delegaci de poders establerta a la Constituci en
les autoritats quan les coaccionava per a violar la llei.
77
La rplica no trig a arribar i lendem el Diario Constitucional,
Poltico y Mercantil de Barcelona dedic una columna i mitja a tornar
a enunciar els motius que impelliren els milicians exaltats a conculcar
la Constituci. Larticle no rebatia la vulneraci de la legalitat, sin
que la justicava argint la situaci de perill en la qual shavia instal-
lat la naci. Largumentaci apellava al principi de la conservaci
de la societat, s a dir, a la salvaci de la ptria com lnica llei que
75. Ibdem.
76. Diario de Barcelona, 10 de maig de 1821. Fragment citat per DUEAS GARCA,
Francisco (1997). Vol. I, p. 304.
77. dem, p. 305.
estava per sobre de la resta. Una vegada ms es reiterava el silenci i
la indolncia del Govern per combatre la connivncia dalgunes digni-
tats de tota ndole amb els enemics del rgim constitucional que
noms perseguien el seu esfondrament, com havia succet als regnes
italians. Larticulista responia a les preguntes vessades des de les p-
gines del Diario de Barcelona amb unes altres que induen a gloricar
lactitud del poble de Barcelona, amb el qual sidenticaven, que en
lloc de romandre aptic enfront de lamenaa contrarevolucionria,
havia actuat decididament:
Qu derecho le queda al pueblo? O el pueblo de Barcelona
ha podido perder el derecho de conservarse a s mismo? Y si
el gobierno calla, y el peligro crece, los que se conquistaron su
libertad, tienen aun el derecho de conservrsela a s mismo?
78
Els retrets per les preguntes articulades del Manresano Pregun-
tn no saturaren all, per prengueren una altra direcci quan addu-
ren la inhibici i la manca de represlies de les autoritats poltiques
Ajuntament, Diputaci i Corts en relaci amb aquells fets provant la
benvolena amb la qual tractaren els milicians que els protagonitzaren,
legitimant daquella manera el seu comportament durant els primers
dies dabril.
79
Les autoritats poltiques de la capital catalana preferiren
prosseguir amb el seu silenci i amb la seva poltica de fets consumats,
patentitzant el seu xit quan la discussi shavia traslladat de la via
pblica, plena i amenaadora a linici de la primavera, a les pgines
dels diaris a les seves acaballes. A mitjan maig, la ciutat vivia una mica
ms tranquilla i era ms segura per a tothom. Les autoritats poltiques
i militars havien asserenat el moviment liberal exaltat barcelon i es
preparaven per aprotar qualsevol oportunitat per reprimir-lo.
LA CONSPIRACI REVOLUCIONRIA DEL REACCIONARI BESSIRES
Lassossec de Barcelona dur ben poc i la nit del 22 de maig
de 1821 feia fallida lintent de conspiraci poltica ms rocambolesc de
la histria del Trienni. Els contrarevolucionaris subornaren el sbdit
francs i liberal revolucionari Georges Bessires, installat a Barcelona
des de 1815, perqu instigus una conxorxa poltica que fes trontollar les
autoritats poltiques de Barcelona i del Principat. Els enemics del sistema
constitucional creien, desprs dels esdeveniments dabril, que seria fcil
maig de 1821, p. 3-4.
maig de 1821, p. 3.
que qualls a Barcelona una conspiraci revolucionria contra les seves
autoritats. Els contrarevolucionaris pretenien provocar una reacci en
cadena que trenqus la precria estabilitat del rgim constitucional i
fes evidents les divergncies entre els liberals. Aquella conspiraci i la
posterior de Saragossa, en paraules de Fuentes Aragons, slo podan
servir a la causa involucionista: por un lado, dando argumentos al
poder para difamar y perseguir a los militares ms signicativos por
su liberalismo, y por otro, creando las pruebas que el gobierno francs
necesitaba para justicar una intervencin en Espaa.
80
El conspirador
Bessires fou lestilet escollit pels contrarevolucionaris per sembrar la
desconana entre els liberals barcelonins i les autoritats, i per fer ms
versemblant el pitjor malson dels poltics francesos: reviure la revoluci
o letapa napolenica que justicaria la seva intervenci.
Lactuaci dels contrarevolucionaris, analitzada per Emilio la Par-
ra, va ser coordinada des de diversos fronts a la vegada: les juntes,
les partides guerrilleres, les condencias o juntes secretes i els agents
secrets que sinltraven entre els grups ms revolucionaris per emitir
las opiniones revolucionarias ms descabelladas y organizar o potenciar
asonadas callejeras destinadas a intimidar a los liberales moderados
y, sobre todo, a los propietarios.
81
El paradigma daquelles accions
incendiries, a parer de La Parra, va ser lactivitat poltica de Jos
Manuel de Regato, que fou capa denganyar els liberals impulsant
avalots populars i pronunciant abrandats discursos, mentre era un petri
defensor de la causa contrarevolucionria. Les recerques de Claude Mo-
range
82
demostren que aquell agitador estava al servei de labsolutisme
i constaten com els contrarevolucionaris injectaren diners en alguns
diaris radicals per provocar la fractura del liberalisme.
A Barcelona, lagent de la contrarevoluci ms inversemblant va
ser Georges Bessires, que assum una certa rellevncia en el si del
moviment liberal durant el primer any del Trienni. Les ordres del mar-
qus de Mataorida, establert a Tolosa i lder de la contrarevoluci a
Catalunya, dirigides als agents secrets de les ciutats consistien a pro-
vocar tota mena de desordres pblics,
83
amb la intenci de fragmentar
el liberalisme i atraure els liberals ms moderats, els propietaris, els
sectors benestants i el mn popular menys polititzat. Lactuaci de
80. FUENTES ARAGNS, Juan Francisco (1987): La conjuracin republicana en
Barcelona. A: Alberto GIL NOVALES (ed.): Homenaje al General Rafael del Riego. Ejrcito,
pueblo y Constitucin. Anejos Revista Trienio. Madrid, p. 184.
81. LA PARRA, Emilio (2007): Los cien mil hijos de San Luis. El ocaso del primer
impulso liberal en Espaa. Sntesis. Madrid, p. 84.
82. MORANGE, Claude (1990).
Bessires es reg pels plans del marqus de Mataorida i va pronun-
ciar discursos incendiaris, ord projectes revolucionaris, tram avalots
populars i radicalitz les propostes del moviment liberal exaltat.
Era la nit del 22 de maig de 1821 quan detingueren Georges
Bessires. La notcia es mantingu en secret i no salt a les pgines
dels diaris ns alguns dies desprs. Tant aquella nit com la segent,
patrull per la ciutat el regiment de cavalleria de la guarnici militar,
fent crixer encara ms els rumors que alguna cosa havia passat o
era a punt de passar. Els redactors del Diario Constitucional, Poltico y
Mercantil de Barcelona estaven esverats i clamaven perqu les autoritats
els oferissin una explicaci desprs de dues nits consecutives escoltant
com renillaven els cavalls pels carrers de la ciutat. Si lexplicaci no
arribava aviat, lenfrontament entre la milcia i lExrcit estaria servit.
LExrcit, en virtut del Reial Decret del 17 dabril convertit en llei el
26 dabril de 1821, realitzava tasques dordre pblic, cosa que pro-
vocava que el malestar de la milcia creixs alarmantment.
84
La cavalleria havia anat a buscar Georges Bessires a casa seva i
se lhavia endut detingut; llavors ja feia un parell de nits que el frare
mexic Luis Gonzaga Oronoz dormia als mateixos calabossos de la
torre de la Ciutadella on ubicaren Bessires. Segons el cnsol francs
a Barcelona,
85
desprs de linterrogatori de Bessires, arrestaren el sot-
sajudant daquella fortalesa, Francesc Brotons. Les informacions que
el cnsol envi al Ministeri dAfers Estrangers de Pars no eren gaire
ables si es contrasten amb la resta de documentaci, ja que no hi
ha cap indici en contra de lopini del cnsol de la confessi de
Bessires ni de la delaci duna xarxa de conspiradors que estengus les
seves ramicacions ns a la frontera francesa. Tot indica que Brotons
fou capturat per la seva llarga relaci damistat amb lagent francs.
Els condents Ventura Font i Juan Hernndez delataren Georges
Bessires i les autoritats lacusaren de formar part duna junta clan-
destina que pretenia proclamar la repblica a Barcelona. Aquella junta
havia de reunir-se a la Ciutadella i la conformaven tres membres ms
de la desapareguda Societat Patritica Barcinonense tots els detin-
guts tamb eren socis de la desapareguda societat. Per a les autoritats
militars, de sobte tot lligava: Luis Gonzaga Oronoz, antic president de
lantiga societat patritica, havia estat sorprs la nit del 20 de maig
maig de 1821, p. 4.
85. AMAEN. Barcelonne. Srie A. Rpertoire numrique des registres du Consulat
Gnral de France Barcelonne, n 14. Correspondance avec le Ministre des Affaires
trangres. Bulletin du 6 juin au Ministre, p. 116.
quan, vestit de pais, intentava entrar a la Ciutadella.
86
Per als acusadors,
semblava obvi que Luis Gonzaga Oronoz, un primer espasa dels exaltats,
era un dels conspiradors: per qu, si no, hauria volgut entrar a la plaa
forta? Brotons era laltre collaborador necessari que havia dajudar el seu
amic francs a esmunyir-se ns a linterior de la fortalesa. La captura
del francs seria una pea de segon ordre si saconseguia processar el
frare mexic, un dels mxims exponents del moviment liberal exaltat
barcelon. El vicari general i provisor, Pere Josep Avell, en el seu re-
port sobre els esdeveniments de la nit del 3 dabril adreat al Consejo
de Estado, inculpava de la seva proscripci Luis Gonzaga Oronoz a
qui, arran duna denncia dAvell, havien obert una causa els jutges
de fet per assumptes de censura, pocs dies abans daquella nit dabril,
fruit de la publicaci dun escrit injurioso contra el R. Obispo inci-
tando a la desobediencia.
87
El mexic fou un daquells ciutadans que
encapal els sectors revolucionaris que convocaren i coaccionaren la
Junta General dAutoritats. Larrestat Francesc Brotons era un dels qui
mald per alliberar el general Luis Lacy quan estava empresonat, i la
seva amistat amb Georges Bessires shauria forjat en aquell temps,
enfortint-se durant les sessions de la Societat Patritica Barcinonense.
Les autoritats franceses, des de lendem de la proclamaci de la
Constituci de 1812, no deixaren dobservar qu succea a Espanya, i
particularment a les ciutats ms properes a la frontera: Barcelona reb
totes les mirades. La consulta dels reports elaborats per la policia fran-
cesa del departament dels Pirineus Orientals els mesos dabril i maig
de 1821 permet reconstruir el perl biogrc de Georges Bessires.
88
El
francs havia fugit de Frana el 1815, amb el retorn de la monarquia
borbnica, i shavia establert a Barcelona: es cas amb una catalana
i port al mn quatre lls. Aquelles mateixes fonts limplicaven en el
fallit pronunciament del general Luis Lacy de 1817, esmentaven que
posteriorment compart penries a la pres de la Ciutadella amb Villa-
campa i, desprs de proclamada la Constituci a Barcelona, obtingu
un lloc a la secretaria del cap poltic. La policia francesa lassenyala-
va com un exaltat que havia pres part en tots els avalots viscuts a la
capital catalana durant el 1820. Aquella fama dintrpid revolucionari
lhavia portat a convertir-se en el capitost dels francesos residents a
la ciutat.
89
La seva actitud vehement i belligerant en la defensa dels
de 1821, p. 3-4.
87. BADA, Joan (1986), p. 531.
88. ANP. Srie F7 Ll. 6641 Direction Gnrale de lAdministration dpartementale
et de la Police. Affaires Etrangers. Monsieur le Directeur Gnral. Date 4 avril 1821.
89. ANP. Srie F7 Ll. 6641. Prfecture des Pyrnes Orientales. Bureau de la
police, n 637. Perpignan, le 28 mai 1821. Le Conseiller de prfecture Dantron.
principis revolucionaris li obr les portes de bat a bat de la Societat
Patritica Barcinonense, reportant-li el reconeixement dels seus con-
ciutadans. La primavera de 1821, Georges Bessires, tot i no ser un
alt dirigent del moviment liberal exaltat barcelon, shavia fet un nom
entre els sectors revolucionaris ms arrauxats i populars, grcies a
les seves peroracions habituals als cafs. Per, ni els historiadors ni
tampoc la documentaci consultada esclareixen convincentment per
qu i com Georges Bessires es deix seduir per collaborar amb els
seus acrrims enemics.
El conspirador francs no confess i les acusacions contra ell les
formularen els seus delators i les ompliren de detalls els testimonis
Josep Vergs, Francisco Navarro i Ramn Ascn,
90
que escoltaren les
paraules de Bessires als cafs de la Rambla. Els condents armaven
reproduir les paraules de Georges Bessires quan esmentaven la neces-
sitat dimposar un nou ordre fruit del fet que el Govern havia oms les
exigncies dels liberals exaltats dextremar les mesures per combatre
els contrarevolucionaris. El pla de Bessires segons delators i testi-
monis era entrevistar-se amb un antic company, el general Milans,
que com ell tamb havia participat en el fallit intent revolucionari de
Lacy com acreditava Luis Gonzaga Oronoz,
91
perqu reuns tres
mil homes i nordens a cinc-cents que entressin a la Ciutadella. Un
cop all, aquells soldats tindrien el suport dels batallons de la mil-
cia nacional del coronel Costa i la collaboraci dalguns homes de la
guarnici, concretament els ocials i soldats del regiment dHostalric
i uns quants sergents del regiment de Crdoba. Desprs dapoderar-se
de la Ciutadella, es farien amb el control de Barcelona amb lajut dun
90. Conclusin scal en la causa de conspiracin, seguida contra D. Jorge Bessiers
y D. Francisco Brotons, por el coronel D. Manuel Fernndez, ayudante 1 del 2 batalln del
regimiento de infantera de Crdoba 12 de lnea. La cual debe servir de contestancin de la
defensa que el Capitn D. Andrs Serrano hizo en favor del reo Bessiers, y a las notas que se
han puesto al n de dicha defensa en la que se ha impreso en esta ciudad por el C. Dorca.
En la ocina de D. Antonio Brusi, Impresor de Cmara de S. M. Barcelona. 1821, p. 4.
91. ORONOZ, Luis Gonzaga (1821): Maniesto que Fr Luis Gonzaga Oronoz hace
a la Espaa entera sobre la soada conspiracin para destituir las autoridades legtima-
mente constituidas levantar nuevas fuerzas militares, remover los empleados en el ramo
de hacienda, jueces de la audiencias, y cometer otros excesos, substituyendo al gobierno
monrquico moderado hereditario el demcrata, republicano, de que se acus. A dicho
Oronoz, a D. Jorge Besieres, y al ayudante supernumerario de la ciudadela de esta plaza
D. Francisco Brotons; cuyas causas tuvieron origen de la prisin del primero en la noche
del 20 de mayo ltimo. En refutacin a la conclusin, maniesto, scal por el Coronel
Don Manuel Fernndez. Barcelona: En la imprenta constitucional de Joaqun Jordi: ste
tuvo parte en la empresa del general Lacy: ste contribuy al restablecimiento de la
Constitucin el ao pasado; y ste en n, ha dado en la sociedad pruebas inequvocas
de su adhesin a las leyes fundamentales de la Monarqua, p. 2.
empleado llamado Fidalgo y del paisano llamado Castro,
92
destituint
totes les seves autoritats amb lnica excepci del capit general, Pedro
de Villacampa, que sencarregaria dordenar la formaci de batallons de
tropes lleugeres, comandades pel general Milans i nanades amb la
plata y campanas de las iglesias.
93
El colof daquella empresa havia
de portar Georges Bessires al capdavant dun centenar daguerrits,
decidits i somiadors liberals a creuar la frontera i inltrar-se a Frana
per ajudar els revolucionaris del pas ve a proclamar la Constituci
gaditana. La unitat de francesos i espanyols els permetria resistir els
atacs de russos i austracs que maldarien per ensorrar els rgims cons-
titucionals europeus. A parer dels delators i testimonis, el revolucionari
francs creia poder tenir el suport dels herois del pronunciament de
1820 i els supervivents dels fallits intents del sexenni absolutista: els
generals Rafael del Riego, Francisco Espoz y Mina, Miguel Lpez Baos,
Felipe Arco Agero i el fams guerriller, el Empecinado.
94
Les declaracions daquells cinc homes, condents i testimonis
que segons la policia francesa noms eren tres,
95
eren un autntic
despropsit, per encaixaven adequadament amb la trajectria poltica
daquells personatges. A Barcelona ning, amb dos dits de seny, podia
creures aquella tirallonga de bajanades, per les autoritats franceses
sho empassaren del tot. Els projectes de Georges Bessires eren simples
castells de cartes que cercaven encendre els sectors ms revolucionaris i
populars de la ciutat, dividir la milcia, intimidar les autoritats liberals
espanyoles i desvetllar les pors entre les autoritats franceses, davant
la possibilitat dun contagi revolucionari indut des de Barcelona. Les
autoritats franceses, desprs de la intervenci de les tropes austraques
a Itlia, estaven molt atentes a tot el que succea a laltra banda de la
frontera. El cnsol francs a Barcelona i el prefecte del departament
fronterer dels Pirineus Orientals, durant la primavera de 1821, eme-
teren multitud dinformes adreats al Ministeri dAfers Exteriors i al
de lInterior, respectivament, comunicant el que aconseguien esbrinar
sobre la situaci poltica de la capital catalana.
92. Conclusin scal en la causa de conspiracin, p. 6.
93. Ibdem.
police, n 721. Perpignan, le 12 juin 1821. Le Conseiller de prfecture Dantron. Bulletin
de Police. Prfecture des Pyrnes Orientales. Perpignan, le 6 juillet 1821. Prfecture
des Pyrnes Orientales. Bureau de la police, n 871. Perpignan, le 16 juillet 1821. Le
Secrtaire Gnral. De Leo; Conclusin scal en la causa de conspiracin, p. 6.
95. ANP. Srie F7 Ll. 6641. Renseignements relatifs Georges Bessires. Bulletin
de Police. Prfecture des Pyrnes Orientales. Perpignan, le 27 juillet 1821. Bulletin de
Police. Prfecture des Pyrnes Orientales. Perpignan, le 10 aot 1821.
El 28 dabril de 1821 el cnsol envi una carta
96
als seus superiors
de Pars avisant-los de lagitaci que es respirava als cafs de Barce-
lona, que indefectiblement augurava que desembocaria en una nova
proscripci de ciutadans. La carta esmentava que una de les mesures
previstes per les autoritats per rebaixar la tensi era la de fer fora de
la ciutat tots els ciutadans que no hi estaven domiciliats, entre els
quals nhi havia molts dorigen francs. El cnsol prosseguia el rao-
nament dient que, si es donaven passaports a tots els qui volguessin
retornar a la seva ptria, seria ms senzill didenticar els que restaven
a Barcelona per provocar-hi desordres. Daltra banda, li preocupava el
constant degoteig de sbdits francesos que creuaven la frontera per
arribar-se ns a la ciutat perqu podien convertir-se en una futura
columna dexpedicionaris que propaguessin el contagi revolucionari,
fent crixer lamenaa de la revoluci.
Lendem de la captura de Georges Bessires, el cnsol francs
97

escrivia una nova carta el 23 de maig de 1821 en la qual es mos-
trava content perqu la ciutat havia recuperat la calma desprs de les
detencions de Luis Gonzaga Oronoz, Georges Bessires i el coronel
Costa, i a tots ells els relacionava amb els incidents de la nit del 3 al
4 dabril 1821. Al vespre, el cnsol tornava a escriure al Ministeri per
recticar la carta anterior i desmentir que el coronel Costa hagus estat
empresonat.
98
Totes aquelles missives i reports del prefecte i del cnsol
posen en relleu que les autoritats franceses percebien els moviments
dels revolucionaris de Barcelona com una autntica amenaa per al
rgim borbnic francs.
Els contrarevolucionaris, refugiats a la banda francesa de la fron-
tera, preparaven conjuntament amb els seus companys de linterior la
primera onada daixecaments contra el rgim liberal. Era la primavera
de 1821 i maldaven per aconseguir tot lajut possible, sent el seu gran
objectiu que els francesos els donessin un cop de m. Els reialistes no
pensaven en una intervenci imminent de les tropes de Llus XVIII,
per volien obtenir alguns avantatges logstics, i assegurar-se dentrar
i sortir del pas ve amb total impunitat, utilitzant laltre costat de la
frontera com una espai per reorganitzar-se i atacar de nou els liberals.
Els primers intents de mobilitzaci poltica de la contrarevoluci sini-
ciaren en ciutats mitjanes darreu de Catalunya. Al darrere daquells
intents, com diu Arnabat,
99
hi havia una maquinria propagandstica
96. AMAEN. Barcelonne. Srie A. n 14. Le Ministre des Affaires Etrangres.
Barcelona. Le 28 avril 1821, p. 109-111.
97. AMAEN. Barcelonne. Srie A, n 14. Bulletin du 23 mai au Ministre, p. 114-115.
98. AMAEN. Barcelonne. Srie A, n 14. Suite au bulletin prcdent, p. 115.
antiliberal que sexpressava sobretot a travs de la literatura de canya i
cordill, dels pasquins i de tota mena de rumors que havien de dividir,
desmoralitzar i desacreditar els liberals i fer proselitisme entre el mn
popular per a la causa reialista. El complot planejat per Georges Bes-
sires cal inserir-lo en aquesta campanya de propaganda que feren els
contrarevolucionaris; duna banda, per dividir els liberals, i de laltra,
per guanyar-se el suport de les autoritats franceses.
Les autoritats constitucionals de Barcelona no feren gaire cas
dels projectes relatats pels acusadors de lagent contrarevolucionari. El
coronel Costa, un altre revolucionari esmentat pels condents, no fou
imputat per aquell assumpte, i noms quan transcendiren les min-
cies del consell de guerra celebrat contra Francesc Brotons i Georges
Bessires, el coronel sassabent per la premsa que se lassenyalava
juntament amb el primer regiment de la MNV en aquell pla desorbitat.
Immediatament, respongu des del Diario Constitucional, Poltico y
Mercantil refutant la declaraci dels condents i incitant que digan y
citen datos para siquiera poder fascinar su exposicin: digan con que
sujetos me he reunido, donde, y como: se examine y vea si son impos-
turas o hechos: si he tratado a los que fueren acusados o acusadores,
y viernse sus resultas, pues que me son desconocidos.
100
Les delacions de Font i Hernndez, recolzades en les dels testi-
monis que havien escoltat com Bessires es dirigia als condents en
un caf, noms eren crebles si se les vinculava amb lintent de Luis
Gonzaga Oronoz dentrar damagat a la Ciutadella la nit del 20 de
maig de 1821. El frare mexic possiblement fou un daquells tres antics
membres de la Societat Patritica Barcinonense que segons el defensor
de Bessires, el capit del regiment de Soria, Andrs Serrano, havien
desmunyir-se ns a linterior de la plaa forta amb la collaboraci del
tinent coronel Josep Rovira de Villar per enxampar in fraganti un grup
de conspiradors contrarevolucionaris que actuaven des de linterior de la
fortalesa.
101
La manca de temps imped a Andrs Serrano acreditar
la versi de Bessires amb proves, i tampoc no va poder obtenir la
declaraci dels tres individus que formaven aquella junta secreta i dels
quals es desconeixia la identitat. Tot i els esforos de lacusaci, no
aparegueren altres indicis i, a Francesc Brotons i Luis Gonzaga Oronoz,
no sels pogu imputar cap delicte de subversi. Al frare mexic, no sel
podia acusar de res perqu haver intentat entrar vestit de pais a la
juliol de 1821, p. 4.
juliol de 1821, p. 3-4. Signat per Braio, pseudnim de Joaqun de Alcntara y Boria.
Ciutadella noms era una falta. El capit general, Pedro de Villacampa,
molest per no poder-lo inculpar de res, lengrillon i el passej per la
ciutat
102
per fer-lo comparixer davant lautoritat eclesistica perqu
lencausessin pel seu comportament.
Els eclesistics no observaren indicis de delicte punible en la
seva conducta, segons la jurisdicci, i el retornaren a la pres el 4 de
juny de 1821
103
desprs de comunicar-ho a Villacampa. Tres setmanes
desprs, les autoritats militars no tingueren ms remei que alliberar-lo
per manca de proves; el frare mexic shavia passat un mes i escaig
en diverses celles de la ciutat per uns indicis que no saguantaven per
enlloc. Quan sort de la garjola, deman a limpressor ms revolucionari,
atrevit i vehement de Barcelona, Joaquim Jordi, que li publiqus un
opuscle en el qual denunciava la injustcia comesa contra ell i els altres
dos empresonats: Bessires i Brotons. Limpressor accept publicar-lo,
per lopuscle no sort al carrer ns a lagost de 1821, quan tothom ja
deia la seva sobre la causa contra Georges Bessires. En aquell libel,
Luis Gonzaga Oronoz responsabilitz del seu engarjolament tant els
enemics de la Constituci com els liberals que no havien pat la seva
designaci com a president de la Societat Patritica Barcinonense, i que
no veien amb bons ulls la seva ascendncia sobre el moviment liberal
exaltat barcelon i tractaren de comprometrel en estas patraas, esas
quimricas oscilaciones polticas, que slo tienen origen en lo trazado
de sus cerebros.
104
Lxit de lavortament daquella conspiraci lhavia capitalitzat el
capit general, mxima autoritat militar del Principat, i suposava la
rearmaci del seu poder i un reconeixement a la immisci de lExrcit
en les qestions dordre pblic arran de lestabliment del Reial Decret
del 17 dabril de 1821. Aquelles detencions havien reforat el paper
poltic de Pedro de Villacampa i ell no estava disposat a renunciar-hi,
quedant en evidncia si al cap i a la no podia processar-se a ning.
Lestiu de 1821 encara eren a la pres acusats de sedici Georges Bes-
sires i Francesc Brotons. El capit general Villacampa necessitava una
condemna per presentar-la com la seva victria contra el moviment
liberal exaltat barcelon que havia humiliat les autoritats poltiques
i militars la nit del 3 al 4 dabril, imposant-los les seves decisions.
102. ORONOZ, Luis Gonzaga (1821), p. 4-5.
juny de 1821, p. 3-4.
104. ORONOZ, Luis Gonzaga (1821), p. 15-16. Tamb reprodut a ARNABAT MATA,
Ramon (1999), p. 687.
La mxima autoritat militar insist a tirar endavant el procs contra
Bessires i Brotons, tot i que noms compts amb les acusacions de
dos condents i tres testimonis contra el primer, i les insinuacions de
Nicols Pachecho,
105
subordinat de Brotons, contra el mateix Brotons.
Tots dos foren jutjats per un consell militar perqu la ciutat era en
poder de lExrcit en virtut de la llei de 26 dabril quan va ser
coms el delicte dinsurrecci del qual sels acusava. El consell militar
resolgu deixar en llibertat vigilada Francesc Brotons, per falta de pro-
ves, i sentenci el revolucionari francs a morir al garrot vil, el 14 de
juliol de 1821: qui sap si era una ironia del dest o estava premeditat
que el dia de la seva execuci fos el dia de la festa cvica francesa per
antonomsia. El capit general ratic la sentncia. La condemna de
Georges Bessires era la victria de Villacampa, que creia haver assestat
un cop denitiu al moviment liberal exaltat de Barcelona, consolidant
la seva autoritat militar i la seva projecci poltica.
Dos dies abans de lexecuci, Georges Bessires va entrar en ca-
pella. El dia que se lhavia dexecutar, el seu defensor, Andrs Serrano,
sollicit lajornament de la sentncia en conixer la notcia que shavia
indultat Salvatierra.
106
Una gentada omplia el pati darmes de la Ciuta-
della, la muralla i el passeig de lesplanada que separava la ciutat de
la fortalesa. Els ciutadans sho miraven des dels balcons del Born ms
propers i tothom estava expectant per contemplar lespectacle de la
mort. Els liberals ms arrauxats interpretaren tota aquella concurrncia
com una manifestaci de protesta per tal de forar lalliberament del
condemnat i es feien ress dels crits de la multitud.
107
Els altres menys
arrauxats minimitzaren la transcendncia del pblic i atriburen la
gentada a la gran aci que tenien els barcelonins per presenciar les
execucions, ja que les comparaven amb un da de Jubileo, que no hay
ni uno ni una de las fbricas, talleres, huertos, marinos y aun de las
aulas de estudiantes que con una escapatoria no vaya a la explanada
i recordaven que la darrera tamb havia tingut una gran auncia de
pblic i al reu no el coneixia ning, mentre que a Besieres s: mucho
porque como haba sido de la Junta patritica! Y esto que se yo,
parece que mueve la curiosidad.
108
De ben segur, tant els uns com els
altres tenien part de ra.
105. Conclusin scal en la causa de conspiracin, p. 9.
106. ARNABAT MATA, Ramon (2001) p. 214.
de 1821, p. 3-4. Signat El que lo presenci.
108. dem, p. 4.
Quan els espectadors esperaven laplicaci de la sentncia, cor-
regu la veu que shavia susps la pena i els crits de joia embriagaren
la ciutat. Els ciutadans ms exaltats ho celebraren ns ben entrada la
matinada als cafs. Quines foren les veritables raons de la suspensi
de la sentncia? El temor que la concentraci popular desemboqus
en un avalot de conseqncies poltiques imprevisibles, la possibili-
tat dindultar-lo com havia passat amb els facciosos, la pressi de les
autoritats poltiques davant del capit general per evitar que la seva
fatxendaria provoqus nous enfrontaments amb el moviment liberal
exaltat, la feblesa duna causa que sels podia girar en contra, sn noms
algunes de les possibles hiptesis daquella suspensi. Les autoritats no
lindultaren, evitant daquesta manera que el moviment liberal exaltat
satribus lxit del seu lalliberament, i simplement el deixaren a la
pres posposant la resoluci de lassumpte.
Lajornament de la condemna de Georges Bessires li proporcion
temps, a ell i al seu defensor, per traslladar a la premsa tota la bate-
ria dirregularitats que shavien coms en la seva causa i aix donaren
arguments a lopini pblica perqu pressions les autoritats per fer-lo
sortir de la pres. Dos dies desprs de la fallida execuci, el 16 de juliol
de 1821, Serrano exposava els motius pels quals apellava contra la
sentncia de mort. La llista dinfraccions de la legalitat constitucional
no sacabava mai i tacava de ple les principals autoritats militars del
Principat. Ja no era possible fer com si no hagus passat res.
109
La
causa contra Bessires ns llavors shavia ordenat envoltada de secre-
tisme, per la suspensi cautelar de la sentncia i sobretot la reacci
popular que suscit decidiren lencausat i el seu defensor a jugar la
carta de lopini pblica. La denncia de totes les irregularitats comeses
en el procs li havien de permetre un judici popular parallel, que al
cap i a la era lnic que li podia salvar la vida. El condemnat tenia
lamistat de limpressor del Diario Constitucional, Poltico y Mercantil
de Barcelona, Joan Dorca, dels temps del fallit pronunciament de Luis
Lacy segons dir Bessires temps desprs a les autoritats franceses,
que li public, des del 16 de juliol ns al 17 dagost de 1821, gaireb
un article cada tres dies. Els primers eren les denncies i apellacions
del condemnat i defensor, i en acabat els articles donaren a conixer
nous detalls sobre el seu sumari i els punts foscos de la causa. En dues
ocasions, el propi condemnat hi envi articles escrits per ell mateix. El
18 de juliol de 1821, el seu amic i company Joan Dorca li public un
suplement perqu pogus esplaiar-se a lhora dexplicar les infraccions
juliol de 1821, p. 3-4.
de la legalitat en les quals shavia incorregut durant la seva causa.
Aquell suplement era una carta oberta als ciutadans en la qual Georges
Bessires demostrava un coneixement minucis de la legislaci cons-
titucional. El francs maldava per preservar la seva vida, que penjava
dun l; no escrivia per convncer els ciutadans de la seva innocncia,
sin per denunciar, amb la llei a la m, que no sel podia condemnar
a la pena capital. En aquells moments, la seva culpabilitat i lempatia
que li tenia el moviment exaltat eren la seva millor arma per salvar la
vida. A la carta armava que la pena pel delicte de sedici era el con-
nament en un llogarret de les illes Balears o Canries sota vigilncia
de lautoritat civil corresponent i no pas la de mort. Tamb es queixava
amargament que se li apliqus la jurisdicci militar i no sel processs
civilment simplement perqu se lhavia capturat quan era en vigor la
llei que deixava la regulaci de lordre pblic en mans de lExrcit i
de la mxima autoritat militar. La decisi daplicar-li el fur militar i no
la llei penal sobre conspiracions fou una decisi unilateral adoptada
pels jutges militars, i per tant deixava entreveure que lnic responsable
era la mxima autoritat militar del Principat, el capit general, Pedro
de Villacampa.
110
Les paraules nals de lencara llavors condemnat a
mort dictaminaven que el culpable de totes aquelles violacions de la
llei era el capit general, amb qui, en altre temps, havia compartit
calabs, lluitant per instaurar un rgim liberal a Espanya, i a qui feia
responsable de la seva pena capital i es preguntava:
Si haba conspiracin: si en su razn yo fui procesado por la Au-
toridad militar como comprendido en la ley marcial de 26 de abril
por qu el Capitn general no avis de tal conspiracin a la au-
toridad civil, para que se publicase el bando que ordena el art.
4 de la misma Ley, bajo la ms severa responsabilidad del Jefe
Superior Poltico?
111
Els pols entre Pedro de Villacampa i Georges Bessires fu un
tomb i en sort perjudicat el capit general, que ja no era lheroi del
pronunciament de 1820, sin el principal repressor del moviment li-
beral exaltat. El canvi de tornes provoc la resposta immediata de
Villacampa, que busc les pessigolles al defensor de Georges Bessires,
el capit Andrs Serrano, acusant-lo dhaver infringit el procediment
establert en els consells de guerra i lamena dobrir-li una causa. El
condemnat a mort tornava a utilitzar les pgines del diari de Dorca
110. Suplemento al Diario Constitucional de Barcelona del mircoles 18 de julio de
1821. Observaciones que hace el infrascrito sobre la sentencia pronunciada por un Consejo
de guerra ordinaria contra l, y por la que se le impuso la pena de garrote.
111. Ibdem.
per denunciar davant dels ciutadans lactuaci indigna i intimidadora
del capit general i rebatre les observacions del scal Manuel Fernn-
dez, que atribua a Serrano la redacci del suplement del 18 dabril.
112
Les autoritats militars, quan llegiren la rplica de Georges Bes-
sires, castigaren la seva irreverncia i el seu desaament al scal,
posant-lo en rgim dallament. Lendem la seva dona ho esbomb
als quatre vents des de les pgines del diari de lamic del seu marit,
Joan Dorca, i advertia que, amb les visites restringides i malalt com
estava, podia sobrevenir-li la mort dun moment a un altre.
113
Aque-
lla nova apellaci a lopini pblica no suscit lefecte desitjat. El 6
dagost, el mateix diari, en un acte de provocaci, reprodu la notcia
que donava el diari madrileny El Espectador anunciant que sis mil
barcelonins havien festejat lindult de Bessires.
114
El diari no trig a
rebre respostes de distint signe que rememoraven, amb tota mena de
detalls, el que havia succet el dia qu se suspengu la sentncia de
Georges Bessires. Un daquells articles, publicat el 7 dagost de 1821,
contradeia la versi que la Diputaci provincial hagus tingut alguna
cosa a veure en lajornament de la sentncia, un dels rumors que shavia
fet crrer per la ciutat. Aquella brama no sembla del tot forassenyada
perqu, el 21 dagost de 1821, aparegu un article que comparava el
cas de Bessires amb el que havia succet a Catalunya el 1416, quan
Alfons, ll de Ferran I, que governava per malaltia del seu pare, decid
castigar un delinqent sense respectar les lleis i les constitucions de
Catalunya, i els diputats de la Generalitat shi oposaren.
115
Ls daquell
exemple no era intranscendent i feia evident que la Diputaci provin-
cial catalana tingu alguna cosa a dir en la suspensi de la sentncia
de Georges Bessires i en la commutaci de la pena de mort per
la de cadena perptua, que compliria fora de Barcelona, al castell de
Sant Ferran a Figueres. Fidalgo, un dels noms que sort a la causa
de Bessires, era empleat de la Diputaci provincial i lder de la societat
secreta dels carbonaris de Barcelona, segons diria el mateix Bessires
a les autoritats franceses mesos desprs. Les gestions de Fidalgo amb
la corporaci provincial aconseguirien que aquesta pressions el capit
general per commutar la pena capital i traslladar-lo fora de Barcelona.
de 1821, p. 3.
de 1821, p. 2-4.
A les acaballes dagost de 1821, quan lepidmia de febre groga
feia els primers estralls, traslladaren Georges Bessires, malalt, cap
a Figueres. Tres mesos desprs, el conspirador francs era indultat i
expulsat dEspanya.
116
A comenaments de 1822, creuava la frontera
i els francesos linternaven al llatzeret del Perts, on compliria els
dies de quarantena. Sort del llatzeret el 27 de febrer de 1822 i re-
prengu el cam per reunir-se amb els contrarevolucionaris refugiats
a Perpiny per, abans de poder-ho fer, quan la policia sassabent
de qui era, el detingueren i linterrogaren. El 20 de mar de 1822, el
prefecte dels Pirineus Orientals
117
escrivia al ministre de lInterior per
donar-li compte de linterrogatori de Georges Bessires en el qual havia
confessat ser un agent contrarevolucionari. El prefecte narrava com
Georges Bessires li havia explicat que havia fet creure a tothom que
era membre del partit republic per posar al descobert ns on arribava
la xarxa de conspiradors republicans de Barcelona. Desprs, quan les
autoritats constitucionals el condemnaren a mort, es resign i call
per no delatar els seus companys contrarevolucionaris. Lagent reialis-
ta declarava que el grup de revolucionaris barcelonins en qu estava
inltrat tenia contactes amb Pars a travs de Juan Antonio Llorente,
que mantenia correspondncia amb limpressor Joan Dorca i lempleat
de la Diputaci Francisco Fidalgo, que era el cap de la societat secreta
de carbonaris a Barcelona que pretenia establir un govern republic a
la Pennsula i desprs a Frana. Els carbonaris segons Bessires
pretenien impulsar un moviment insurreccional des de Cadis ns a
Pars, i als francesos residents a Barcelona sels incitava a collaborar
en aquella trama. El lder dels carbonaris li esment dos noms de
compatriotes seus que estaven al servei de la causa revolucionria i
que el posarien en contacte amb els grups republicans de Grenoble i
Bordeus. Finalment, Fidalgo li havia reclamat que forms part daquella
societat secreta, per no ho accept, armant que aquella decisi li
suposaria crrer massa riscos. Linforme del prefecte tamb incloa la
transcripci dalgunes de les qestions fetes a Georges Bessires que
donaven a conixer la seva condici dajudant major al cinqu batall
de la MNV barcelonina i les relacions que mantenia amb la comunitat
francesa de la ciutat, bsicament amb el senyor Castelain. El report
acabava dient que Bessires tornava a la pres per que sel trasllada-
va a la infermeria. El prefecte prenia aquella decisi esperant poder
conrmar la versi de lempresonat; mentrestant, aquell rest gaireb
un mes recls, complint laltra quarantena.
116. FUENTES ARAGONS, Juan Francisco (1987), p. 183.
police, n 664. Perpignan, le 20 mars 1822. S. E. Le Ministre de lIntrieur. Le prfet
des Pyrnes Orientales.
Linterrogatori es repet en un parell docasions, com a mnim,
ja que dues vegades ms el prefecte envi informes al ministre de
lInterior sobre el cas de Georges Bessires. Les noves declaracions
aportaren ms dades sobre el personatge i sobre els seus contactes
amb els revolucionaris francesos de Barcelona. En el report del 28 de
mar de 1822, el prefecte
118
explicava com havia sondejat lopini que
tenia Georges Bessires sobre el coronel Costa i aquell li havia respost
que era un liberal exaltat partidari de Riego, i que noms lhavia
vist en alguna ocasi als cafs de la Ciutat Comtal. Desprs el prefecte
el pression per veure si realment era el que deia, comunicant-li que
havia rebut una carta del cnsol francs de Barcelona en la qual li feia
avinent la demanda del Govern espanyol perqu lenviessin a lambai-
xador espanyol a Pars, ja que tenien indicis dels seus lligams amb el
coronel Costa, detingut a Barcelona el febrer de 1822. La professionalitat
del prefecte don els seus fruits i Bessires confess el nom dels dos
carbonaris francesos que eren a Barcelona i que la setmana anterior
no recordava. Eren: Bertran i Foult.
El prefecte exped, el 17 dabril de 1822,
119
el seu darrer informe
sobre el comportament poltic de Georges Bessires en el qual rati-
cava la versi de linvestigat desprs dhaver-la contrastada amb el
tinent coronel Caralt i amb el marqus de Mataorida, dos dels lders
contrarevolucionaris que shavien refugiat a Frana per organitzar les
accions reialistes. Lagent francs, un cop sab que havien corroborat la
seva versi, en don ms detalls, explicant que els refugiats espanyols
li prometeren diners i el grau de coronel de cavalleria si secundava les
accions de la contrarevoluci. Bessires ja no call i aprot lavinentesa
per denunciar els germans Rond, un dels quals li havia confessat al
llatzeret del Perts que es preparaven per enarborar la bandera tricolor
a Grenoble. Amb aquella nova confessi, el contrarevolucionari francs
mostrava la seva deferncia cap a les autoritats franceses i esborrava
qualsevol retret pels dies que havia passat a la pres de Perpiny. Quan
acab el seu captiveri, els contrarevolucionaris espanyols el posaren al
capdavant duna partida reialista que sinltr en territori espanyol i
penetr a linterior de Castella per lluitar contra els liberals.
La historiograa, a travs de la recerca de Fuentes Aragons, ha
concls que la conspiraci republicana en la qual estigu involucrat
police, n 737. Perpignan, le 28 mars 1822. S. E. Le Ministre de lIntrieur. Le prfet
des Pyrnes Orientales.
police, n condentielle. Perpignan, le 17 avril 1822. S. E. Le Ministre de lIntrieur.
Le prfet des Pyrnes Orientales.
Bessires fou organitzada pels reialistes per incriminar-hi els lders del
liberalisme exaltat o b difamar-los, a la vegada que tamb pretenien
convncer el Govern francs de la necessitat dintervenir a Espanya.
La recerca que el lector t entre les mans constata que, si b Georges
Bessires era un agent reialista, tamb va ser una pea important de
lengranatge del moviment liberal exaltat barcelon: soci de la Societat
Patritica Barcinonense, ocial del cinqu batall de la milcia barce-
lonina, mantingu contactes amb la incipient societat secreta barcelo-
nina dels carbonaris i mald per organitzar polticament la comunitat
francesa que permanentment o temporal era a Barcelona. El maig de
1821, durant la primera gran campanya propagandstica contrarevolu-
cionria, lagent reialista jug les seves cartes per enemistar lExrcit
i la milcia i desencaden un conicte que fes proselitisme entre els
ciutadans benestants i els temorosos sectors populars de Barcelona
per a la causa reialista.
Primer calia escollir el moment adequat: aquell mes de maig les
ordres del Govern ja havien arribat a Barcelona i el control de lordre
pblic havia passat a mans del capit general. En segon lloc, era ne-
cessari trobar loportunitat: conegu la intenci de lantic president de
la Societat Patritica Barcinonense, Luis Gonzaga Oronoz, dentrar a
la Ciutadella vestit de pais per desemmascarar una conxorxa contra-
revolucionria juntament amb dos socis de lantiga societat patritica
barcelonina. El tercer element era mobilitzar els sectors ms revoluci-
onaris sobre els quals podia incidir mitjanant rumors i notcies duna
imminent conspiraci revolucionria que difonia als cafs barcelonins.
En quart lloc, no simpacient quan els plans no li sortiren del tot b.
Georges Bessires havia de callar si era capturat, perqu qualsevol cosa
que digus contra els seus companys, tant els revolucionaris com els
contrarevolucionaris, li podia costar cara: si lacusaven dagitador re-
volucionari, podia acabar desterrat, per si coneixien la seva condici
dagent contrarevolucionari, li podien llevar la vida. El seu silenci i la
legalitat constitucional li auguraven que no en sortiria gaire malparat.
Noms lambici poltica dun amic que se sentia trat, el capit general,
li estigu a punt de jugar una mala passada, ja que convert aquella
conspiraci revolucionria en un qestionament intolerable a la seva
autoritat i exig reprimir-la amb la mxima severitat. El conspirador
francs salv la vida perqu control els nervis i no confess. Quan
limpressor Joan Dorca li brind loportunitat de convncer lopini p-
blica, demostrant les irregularitats comeses en la seva causa, laprot
i desencaden un clima de malestar i tensi entre els liberals barcelo-
nins que li garant continuar viu, i prossegu conant en les gestions
dels seus companys revolucionaris que poc podien imaginar-se la seva
condici dagent doble per sortir indemne de la pres.
El maig de 1821 Georges Bessires ord una conspiraci per
exacerbar les intencions revolucionries dalguns lders del moviment
exaltat, posant-les en relleu i aconseguint daquesta manera aguditzar
la seva divisi. La conspiraci de Bessires fracass perqu no suscit
lenfrontament entre els liberals exaltats i les autoritats. Els projectes
republicans foren una simple fallcia de lagent doble per captivar
latenci francesa; aix no obstant, els seus lligams amb la societat
secreta dels carbonaris i amb els exiliats revolucionaris francesos foren
ben reals. Lagent de la contrarevoluci simplement encengu i abrand
el discurs poltic radical per captivar el moviment liberal exaltat que
havia protagonitzat els fets de la matinada del 4 dabril de 1821. Per
aconseguir mobilitzar els revolucionaris de Barcelona, segur que Ge-
orges Bessires coquetej amb les idees que cadascun dels collectius
revolucionaris volgu sentir. Als carbonaris, els diria que lluitava per la
repblica; als francesos, que era una manera de pressionar perqu les
autoritats ajudessin decididament els revolucionaris de laltra banda dels
Pirineus als consocis de lantiga Societat Patritica Barcinonense, que
calia perseverar en la lluita per evidenciar les connivncies dalgunes
autoritats amb els contrarevolucionaris, i als cafs, empraria la xerrameca
que fes falta per convncer els agitadors. Lobjectiu era mobilitzar la
gent ms granada del moviment liberal exaltat per provocar un conicte
que polaritzs la ciutat entre revolucionaris i contrarevolucionaris; per
tant, com ms desorbitades fossin les peticions dels revolucionaris, ms
adeptes a la contrarevoluci naixerien.
Lancdota de la fallida conspiraci de Bessires esdev categoria
quan sanalitza en relaci amb les prctiques poltiques del primer
liberalisme i de la contrarevoluci. Durant el Trienni, totes les mobi-
litzacions revolucionries liberals foren aprotades per agents de la
contrarevoluci o del liberalisme moderat per inltrar-shi i sembrar-hi
la divisi, afeblint-les i desacreditant-les. Lxit daquells complots te-
nia una relaci inversament proporcional a la fortalesa, dimensi i
organitzaci del moviment liberal exaltat. La representativitat de la
prctica poltica de la formaci de juntes moderava les iniciatives
ms revolucionries, per esdevenia el millor antdot per combatre
aquelles confabulacions ordides contra el sistema poltic liberal. La
desactivaci de les propostes ms radicals afavoria consensuar punts
en com amb daltres sectors del moviment liberal exaltat. La prctica
poltica juntista oferia ms garanties per fer triomfar la mobilitzaci
del liberalisme exaltat, tot i que no sassolissin totes les seves pro-
postes. La nova Llei de societats patritiques de novembre de 1822
permet que les tertlies patritiques esdevinguessin juntes perma-
nents monopolitzadores de la praxis poltica del moviment liberal
exaltat, que amb el pas del temps quedaren expurgades de mica en
mica delements moderats. Durant els anys del Trienni, el moviment
liberal exaltat barcelon assaj diverses prctiques poltiques per ex-
pressar-se: locupaci poltica del carrer, la conspiraci per assaltar
el poder, la formaci de juntes en moments de crisi poltica puntual
i lestabliment de tertlies patritiques.
Lanlisi de les represlies contra Georges Bessires esdev cabdal
per entendre el calat poltic de la jornada revolucionria de la matinada
del 3 al 4 dabril de 1821, ja que el processament i la condemna contra
el conspirador francs foren una venjana de les autoritats poltiques
i militars contra el moviment liberal exaltat que no imaginava que el
francs pogus ser un agent contrarevolucionari. La Llei dordre pblic
de 26 dabril de 1821 don mplies facultats al capit general i convert
lencausament de Bessires en un assumpte de gran transcendncia po-
ltica. El 18 de juny de 1821, Antonio Remn Zarco del Valle substitu
el cap poltic inter, Juan Manuel Munrriz, que ocupava el crrec des
del 21 de febrer anterior. Larribada del nou cap poltic refor el poder
de la Diputaci provincial de Catalunya, que interced per commutar
la pena capital de Bessires i apaivag aix els nims de la capital
catalana. La posici del capit general Villacampa qued afeblida en
ingerir-se excessivament en el procs de Georges Bessires i convertir-lo
en una qesti cabdal per a la consolidaci de la seva autoritat. El
temperament ms dialogant del nou cap poltic i la seva necessitat de
guanyar-se el suport tant entre els moderats com els exaltats posaren
en evidncia lactitud desptica del capit general.
Lassumpte de Bessires revela quines foren les prctiques poltiques
dels contrarevolucionaris, i com les autoritats poltiques i militars no
havien pat que no es processs els protagonistes de la primera jorna-
da revolucionria, i tamb utilitzaren aquell conat de conspiraci per
intentar reprimir, amb una violncia desproporcionada, dos lders del
moviment liberal exaltat: Luis Gonzaga Oronoz i Georges Bessires. La
legislaci sobre ordre pblic emanada de les Corts gener una certa
confusi i el cap poltic inter ced la supervisi del control de lordre
pblic al capit general, que sapropi daquella funci poltica. El
processament de Georges Bessires era la demostraci palpable que, si
lordre pblic era en mans de militars, sestroncava qualsevol mobilit-
zaci revolucionria amb rapidesa i eccia alhora que es multiplicava
exponencialment el perill duna revolta popular o una nova jornada
revolucionria. Larribada del nou cap poltic recondu la situaci i
recuper les funcions dordre pblic, utilitzant lexrcit per reprimir
els desordres, per desposseint el capit general de qualsevol funci
poltica en aquella qesti.
La segona: lassalt al poder dels liberals exaltats, 5 de setembre
de 1822
El 7 de juliol de 1822 els milicians i ciutadans de Madrid avor-
taren el cop destat tramat pels contrarevolucionaris i la famlia reial.
La Parra
120
ha destriat les dues conspiracions que sordiren durant
aquells mesos per atemptar contra el sistema constitucional: duna
banda, la conxorxa dels moderats, que conaven a reformar el rgim
liberal seguint la traa del model francs del 18 de brumari, imposant
un sistema autoritari capa deradicar els desordres pblics, i de laltra,
la trama ordida pels sectors contrarevolucionaris amb el suport del rei,
que aspirava a generalitzar un moviment insurreccional reialista arreu
del territori, que facultaria el monarca a cridar el Govern a palau, i,
emparant-se en el perill que corria la seva vida, li permetria derogar
la Constituci i assumir tots els poders per restablir la seva inviola-
bilitat sagrada. El Govern francs volia evitar a qualsevol preu haver
dintervenir militarment a Espanya i mald per incentivar les solucions
que impedissin el desplegament del seu Exrcit, per por a una revolta
interior i a una reacci britnica. Lambaixador francs a Madrid, el
comte de La Garde, reb ordres de Pars daglutinar els esforos de
totes dues conspiracions i, en cas de no ser factible, promoure-les totes
dues. Ferran VII durant setmanes irtej amb la conspiraci moderada,
per quan el diputat Martnez de la Rosa li present la proposta de
reforma constitucional es neg acceptar-la i aboc tots els seus esforos
en la trama contrarevolucionria. La recerca de La Parra reecteix la
distncia insalvable que hi havia entre moderats i contrarevolucionaris
a comenaments destiu de 1822. El Govern de les Tulleries, quan co-
negu les dicultats de conciliar els uns i els altres, decid nanar el
cop destat de Ferran VII per assegurar-se la del rgim liberal revolu-
cionari. El monarca espanyol nan la sublevaci de la gurdia reial
de juliol de 1822 amb el diner francs. Tot i la collaboraci francesa,
el cop destat de Ferran VII fracass, palesant la debilitat dels contra-
revolucionaris per enderrocar per si mateixos el rgim constitucional.
Mentre el rei retenia el Govern a palau, els milicians, els ciutadans i
les autoritats poltiques i militars de Madrid prengueren la iniciativa
i avortaren el cop destat. La resposta popular madrilenya colligada
amb les autoritats de la naci i les de la capital de la monarquia en-
cara t moltes llacunes que impedeixen fer una interpretaci acurada
del paper de la Diputaci Permanent de les Corts, de lAjuntament de
Madrid i del cap poltic durant aquells esdeveniments.
120. LA PARRA, Emilio (2007), p. 89-103.
La notcia del fracs del cop destat corregu rpidament i cinc
dies desprs el 13 de juliol de 1822 ja es coneixia a Barcelona. Al
Principat, els reialistes shavien apoderat de la Seu dUrgell, seguint el
model dacci directa i generalitzaci del conicte marcat pels contra-
revolucionaris. La seva rea dinuncia sestenia per una quarta part
del territori catal, bsicament al voltant de les comarques frontereres
i prepirinenques amb lnica excepci de lAlt Empord. Quan les au-
toritats liberals dels Ajuntaments i les diputacions sassabentaren de
lactitud del monarca cmplice amb els colpistes, li adrearen un
munt de representacions recriminant-la. El cop destat i el comportament
collaboracionista del rei suscitaren la proliferaci entre les autoritats
liberals de propostes poltiques i militars per frenar lassetjament dels
contrarevolucionaris.
A mitjan juliol cadasc feia la guerra pel seu compte. LAjuntament
de Barcelona impulsava un pla per encapalar i coordinar la defensa de
Catalunya i sollicitava a les quatre diputacions catalanes que enviessin
els seus representants juntament amb els caps poltics a Barcelona per
organitzar un pla conjuntament. El consistori de la capital catalana
tamb volia reorganitzar i concentrar la MNV, oferint una remune-
raci econmica als milicians i poder integrar-los a lExrcit.
121
Amb
aquella proposta, lAjuntament barcelon volia treures de sobre lombra
allargada de la milcia barcelonina la ms radical i nombrosa de la
monarquia, que havia desaat constantment el consistori a la vegada
que demostrava vehementment la seva fermesa contra els reialistes. El
projecte top amb la negativa de la Diputaci barcelonina, que tenia
la seva prpia proposta: la creaci dun cos de miquelets que seria -
nanat pels diversos Ajuntaments de la provncia i essencialment pel de
Barcelona.
122
LAjuntament de la capital catalana pag amb la mateixa
moneda la Diputaci i es neg en rod a acceptar la seva proposta,
fonamentant la seva negativa en la manca de recursos per nanar un
nou cos militar. Les principals autoritats liberals discreparen i destru-
ren la unitat necessria per a ladopci de mesures extraordinries. La
resposta pacicadora la don larbitratge poltic de les Corts.
El Govern decid el 23 de juliol de 1822 declarar lestat de guerra
al set districte militar bsicament comprenia Catalunya i enviar-hi
un exrcit expedicionari per combatre els reialistes, comandat pel gene-
ral Francisco Espoz y Mina.
123
La legislaci liberal, a partir del Decret
121. DUEAS GARCA, Francisco (1997), p. 408-414.
122. Ibdem.
123. RO, Ramn del (2004): Espoz y Mina, el Maldito. A: Josep Fontana. His-
tria i projecte social. Reconeixement a una trajectria. Crtica. Barcelona, p. 1023-1032;
de 6 de gener de 1813, dotava dmplies facultats el cap militar duna
zona declarada en estat de guerra. Els liberals exaltats celebraren la
decisi del Govern i la glossaren com una mesura extraordinria per
tal de salvar la ptria. La incorporaci en el discurs liberal revoluci-
onari de la gura del dictador, com una mesura ms de la doctrina
poltica de la salus populi per sortir legalment duna moment excepci-
onal de crisi poltica, fou una pea cabdal de les mesures dexcepci
dels radicals.
124
La por enfront lamenaa contrarevolucionria ompl
els diaris ms revolucionaris de lloances cap a la legislaci de lpoca
clssica que introdua la gura del dictador, nomenat pel senat o pel
poble, en un moment de perill per a la repblica:
Las Constituciones que para salvar a las naciones de peligros in-
minentes no recurren a instituciones anlogas a las de un Dictador
romano, han de perecer infaliblemente. En algunos de nuestros
nmeros anteriores hablando sobre estas materias, no hallbamos
otro remedio que a Salus Populi; pero era porque no tenamos
presente el decreto de las cortes de 6 de enero de 1813.
125
El Indicador Cataln el diari ms revolucionari publicat en aquells
dies a la ciutat festej la declaraci destat de guerra i la designaci
dEspoz y Mina, perqu posava a la discussi entre revolucionaris
que ns llavors semblava irresoluble: el perill que amenaava la ptria
legitimava la vulneraci de la Constituci? La legislaci liberal els do-
nava una soluci que no gurava en larticulat del codi. El comandant
general de lExrcit, en un districte en estat de guerra, podia conculcar
els drets dels ciutadans quan sels considerava enemics i atemptaven
contra la supervivncia de la naci. Si els reialistes perdien la seva
condici de ciutadans, quedava legitimat ls de la violncia brutal i
repressora contra ells:
La cuchilla de la ley, casi virgen hasta ahora, se pasear sangrienta
por sus relucientes cervices y la justicacin del Dios exterminador,
que profanan invocando, se cansar ya de sufrir sus crmenes que
han privado a estas horas de vida a tantos espaoles.
126
ROMEO MATEO, Mara Cruz (2000c): Juana Mara de Vega, condesa de Espoz y Mina
(1805-1872). Por amor al esposo, por amor a la patria. A: Isabel BURDIEL i Manuel PREZ
LEDESMA (coord.): Liberales, agitadores y conspiradores. Biografas heterodoxas del siglo XIX.
Espasa Calpe. Madrid, p. 209-238.
124. ROCA VERNET, Jordi (2007): Limpacte dels projectes radicals del Trienni Li-
beral en lexegesi exaltada de la Constituci de 1812. Recerques, nm. 52-53, p. 147-171.
126. Ibdem.
Francisco Espoz y Mina era la mxima autoritat poltica i militar
al Principat i la tasca de combatre els contrarevolucionaris esdevenia
prioritria. La Diputaci barcelonina desestim aparentment la creaci
dun cos de miquelets i impuls la subscripci dun emprstit entre els
ciutadans potentats de Barcelona perqu sufraguessin la despesa de la
guerra. El consistori municipal defug implicar-se en la reclamaci de
les contribucions de guerra i la responsabilitat recaigu sobre els di-
putats provincials. Tot i que la quantia de lemprstit no era excessiva,
tres-cents mil duros, la seva obligatorietat el convert en una qesti
controvertida i ben aviat els ciutadans el titllaren de prstec fors.
Aquell malestar i la sensaci que ning el pagaria quedaven reectits a
la carta que Antoni Canals enviava al seu senyor, el bar de Castellet:
Ya habr visto en los diarios el prstamo forzoso de 300.000 duros,
que discurro sern muy pocos los que los pagarn. Respeto la mayor
parte por hallarse imposibilitados para ello, como en D. M. Valls
que le han sealado 1.000 duros, que hace ms de un ao que vive
de prestado, y as a proposicin la mayor parte de los propietarios de
sta que siguen tengo entendido ya discurren otro medio, porque
ya conceptan que no cobrarn una tercera parte.
127
Els liberals ms radicals tampoc donaven suport de manera en-
tusiasta a la mesura. Des del setmanari comuner Voz del Pueblo, els
seus redactors expressaren les seves reticncies davant el procediment
escollit per recaptar aquell impost, mitjanant la designaci duna co-
missi formada per ciutadans adinerats i compromesos polticament
amb el moderantisme. Tot i lloar la idonetat de la mesura davant la
incapacitat del Govern de proveir de recursos el Principat, els redac-
tors no es mossegaven la llengua quan posaven en dubte la capacitat
dels comissionats per dur a terme aquella empresa.
128
Si b els matei-
xos redactors reconeixien la incapacitat legal dels rgans poltics del
Principat per imposar una contribuci com aquella, apellaven a la
sobirania dels ciutadans de Barcelona per impulsar-la, tot adduint
la conservaci o salvaci de la ptria. Tamb exigien que sels aclars
qui havia escollit els membres daquella comissi, encarregada de re-
captar el prstec fors.
129
La histria sobre el Trienni ha obviat aquella comissi i s encara
un misteri saber com sescolliren els comissionats. La comissi reunia
alguns dels grans representants del poder econmic de la ciutat que
127. APBC. Fons del bar de Castellet. Barcelona, 17 dagost de 1822 carta
129. dem, p. 3.
havien demostrat el seu comproms amb la causa liberal. Els redactors
del setmanari exaltat i comuner Voz del Pueblo esmentaren cinc dels
membres tres dels quals els mereixen la seva conana, mentre la
negaven als altres dos. Els tres amb qui conaven eren: A. Gironella,
diputat provincial i cap de la MNV; M. Corominas, ric comerciant; i
E. Badia, un autntic desconegut de la vida poltica barcelonina. Per
contra, el setmanari no creia en la diligncia ni en la bona fe de Ramn
Llano y Chvarri i Gaspar Remisa, dos destacats comerciants barcelo-
nins que feien poltica des de la milcia: el primer era comandant del
tercer batall i el segon era capit del quart batall, i des dels centres
de poder moderat: el gabinet de lectura del Palau de la Virreina i la
Junta de Comer, respectivament. Durant els primers dies de lestiu
de 1822, Remisa, Corominas i Gironella havien estat escollits per la
Diputaci per formar part de la Societat Econmica dAmics del Pas
de Barcelona. Lemprstit shavia gestat a la Diputaci, impulsat pels
seus diputats a ttol individual per no vulnerar la legalitat constituci-
onal, i havia requerit de la collaboraci de fabricants i comerciants
involucrats en la instauraci del rgim liberal, creient aix que els seria
ms fcil recaptar-lo. La jugada els va sortir malament perqu alguns
daquells comissionats no veien amb bons ulls lobligatorietat de lem-
prstit i ho expressaven pblicament, mentre lAjuntament passava de
puntetes sobre lassumpte.
Era agost i feia una calor sufocant. A Madrid shavia nomenat
un nou Govern encapalat pel conspirador i revolucionari Evaristo
San Miguel un dels protagonistes del pronunciament de 1820;
mentrestant, el coronel Costa encara estava engarjolat a la Ciutadella.
Els liberals ms arrauxats estaven encesos i esmolaven les seves plo-
mes per retreure pblicament les accions als membres de la sociedad
constitucional del anillo. La percepci dels liberals exaltats era que les
tornes havien canviat amb els esdeveniments de Madrid i la sort donava
lesquena als anilleros, tant els daqu com els dall. El ciutad exaltat
Braio, pseudnim de Joaqun de Alcntara y Boria, els recriminava
les seves accions i esmentava el tracte que sestava conferint al captiu
coronel Costa, i rememorava els fets del juny anterior quan Ruiz de
Porras havia tornat a la ciutat sin ms objeto que el de prender a
un preso, y castigar al tan apreciable como liberal Costa, a quien os
propusisteis atormentar en una espantosa prisin, a n de que espirase
en una lenta y dolorosa agona, el delito de no haber querido ceder a
los despotillas que le perseguan.
130
130. El Indicador Cataln, nm. 208, 25 dagost de 1822, p. 921-922.
La incertesa ho envaa tot i les autoritats barcelonines trigaren
un mes i mig a fer una demostraci pblica del seu reconeixement
vers els milicians i els ciutadans madrilenys que havien mort defensant
el rgim constitucional. El 29 dagost de 1822 les autoritats feren una
missa en honor als liberals madrilenys caiguts el 7 de juliol, i desprs
passaren revista als batallons de la MNV i als de la guarnici que for-
maven davant la muralla de mar.
131
Lendem, la indignaci sestenia
pels carrers i quarters de Barcelona quan llegien la paperassa difosa pels
reialistes: lassossegament desprs daquella commemoraci cvica havia
durat ben poc. Les autoritats municipals tenien a les seves mans les
proclames elaborades per la regncia dUrgell. Dues setmanes abans, el
14 dagost de 1822, shavia constitut la Junta de Regencia Suprema de
Espaa durante la cautividad de Fernando VII, que era lrgan poltic
director de les partides reialistes a Catalunya i que esdevindria la clau
de volta de la justicaci de la intervenci francesa en considerar que
el monarca era captiu dels liberals exaltats.
132
Els militars del regiment de cavalleria foren els primers a manifes-
tar el seu enuig i el 31 dagost, des del Diario de Barcelona, impelliren
el monarca que dissips els dubtes sobre la seva adhesi al sistema
constitucional i desments el seu captiveri; en paraules dArnabat, que
es manifests pblicament davant la invocaci del seu nom per part de
la regncia.
133
A la ciutat es respirava la tensi i els ciutadans shavien
organitzat per recollir signatures i dirigir una petici a la Diputaci
barcelonina on exposaven un reguitzell de demandes de tarann exaltat:
imposar una contribuci extraordinria, seguint lexemple de la Dipu-
taci de Tarragona amb la nalitat de crear cossos francs dinfanteria
i artilleria; reobrir la causa al coronel Costa; incorporar els fugitius
francesos als cossos de defensa; fer efectiu el prstec de sis milions de
rals i multar els morosos, i en darrer lloc, incentivar la descoberta i el
cstig dels enemics interiors. Aquella corrua de demandes, asseguraven
els signants a la Diputaci que les sostendran a todo trance con sus
vidas y haciendas, cualquiera providencia que formase la Diputacin.
134
LAjuntament barcelon volgu fer palesa la seva belligerncia con-
tra els reialistes, executant-los simblicament i pblica, en una funci
131. Dietari de Mateu Crespi, 29 dagost de 1822, p. 71.
133. ARNABAT MATA, Ramon (2001), p. 284, nota 75.
134. AMZ. Fons del General Palafox, caixa 08206, signatura, 36-1/23, 2325 de
setembre de 1822, escrit que cont la petici de justcia de Pablo Miranda i altres per
haver estat deportats a conseqncia dels esdeveniments ocorreguts a Barcelona els
dies 5 i 6 de setembre. La narraci dels fets i la relaci dels individus deportats a les
illes Balears, p. 4.
cvica que es dugu a terme el 5 de setembre de 1822. Els integrants
del consistori municipal shaurien dasseure davant de les columnes de
la Llotja, sota el dosser; uns esglaons ms avall, seurien els convidats, i
al mig de la plaa de la Constituci, en un entarimat especialment alat
per a locasi, es representaria lexecuci de les proclames reialistes.
A lhora establerta, feien entrada a la plaa pel costat de la muralla
de mar, el regiment de Soria, els sis batallons principals de la MNV i
la resta de milicians: les companyies del cos dartilleria, un esquadr
de la cavalleria i un destacament del batall gimnstic; tots ells for-
maren davant la lpida constitucional. Quan els milicians entraren a
la plaa, ja era plena vessar de ciutadans i militars, i a continuaci,
un cop asseguts els membres del consistori, comen el ritual de la
crema pblica com si dun auto de fe inquisitorial es tracts. Les au-
toritats municipals llegiren la sentncia i les comissions de lExrcit
i dels diversos cossos de la milcia la raticaren; tot plegat era una
escenicaci de lexercici de la sobirania i la justcia popular, realitzat
pels ciutadans de Barcelona. El botx recoll les proclames de mans
dels alcaldes, puj a lentarimat, les enseny al pblic congregat i les
llen immediatament al foc.
135
Tot seguit, es distriburen entre la multitud els fulls volants pre-
parats per lAjuntament que havien dembriagar els nims dels seus
conciutadans. Els crits de la multitud contra els reialistes esmorteren
la msica que havia acompanyat la celebraci. De sobte, succe limpre-
vist, un grup de ciutadans exaltats acompanyats dalguns ocials de la
guarnici que no havien participat en la parada convertiren aquella festa
cvica en una junta revolucionria. Un dels deportats, Pablo Miranda,
dues setmanes desprs relataria aquells fets i emfasitzaria el carcter
premeditat de lacci dirigida per algunos sujetos bien conocidos en
Barcelona de aprovechar aquel acto para realizar su decisin de prender
y deportar a los que no era de su partido, es decir del partido de los
pasiones que hace algn tiempo ejerce su funesto inujo en aquella
capital so color de poco adictos al sistema.
136
Tamb descobriria que
la falsedad de haberse nombrado comisiones con la voluntad general,
unnime y espontnea de los cuerpos, est plenamente justicado en
el hecho de no haber sido rebatido ni excitado el menor resentimiento
de parte del pueblo y la milicia.
137
Qui hi havia al darrere daquell
acci planejada pel partit de les passions, teatralitzada amb el ritus
setembre 1822, p. 1.
136. AMZ, Fons del General Palafox, Caixa 08206, signatura, 36-1/23, 23-25 de
setembre de 1822, Escrit que cont la petici de justcia de Pablo Miranda..., p. 4.
137. dem, p. 5.
de la sobirania i unanimitat popular, i consensuada amb les bases
socials del moviment liberal exaltat? Miranda no t cap mena de pu-
dor a reproduir els noms dels capitostos de la insurrecci: els ocials
dartilleria Salvador Paniagua, Jos Torres i Celestino Gastn; tamb
els ocials de la MNV Amig i Puig, el coronel Tadeo Aldea i locial
de ladministraci de correus, Mariano Soto.
138
Un altre relat de Jos
Ortega,
139
tamb deportat aquell vespre i cap de lescola dartilleria,
culp dels fets S. Paniagua, C. Gastn, el tinent coronel dartilleria
Francisco Prez de Meca i els militars J. van Halen i Manuel Arnedo.
Les autoritats franceses del departament dels Pirineus Orientals, desprs
de la del Trienni, a travs dels seus informants, els antics lders del
moviment exaltat Antoni Guilln de Mazn i Rosa Maria Sala, incri-
minaren el militar dorigen sus Antonie Rotten
140
en aquella jornada
revolucionria de setembre, el qual hauria aconseguit una gran popu-
laritat els mesos precedents amb la seva xerrameca als cafs del Rac i
dels Gurdies. Tota aquella corrua de militars esdevingueren lders del
moviment liberal exaltat i alguns ja havien participat anteriorment en
les accions de mobilitzaci de la ciutadania barcelonina, i a partir de
setembre encara tingueren un paper ms rellevant en lactivitat poltica
del liberalisme radical.
El protagonisme de locialitat serig en determinant quan acom-
panyats dalguns ciutadans exigiren a les autoritats que demanessin
el parer als diversos batallons de la MNV i dels cossos de lExrcit a
travs de les comissions que saplegaven a la plaa de Constituci. Les
opinions dels comissionats, dels ocials i dels ciutadans eren unnimes:
calia arrestar tots aquells que shavien manifestat contraris o expressaven
poca lleialtat amb el sistema constitucional. Les autoritats municipals
i el cap poltic, Vicente Sancho, es negaren a escoltar aquelles veus,
per lexaltaci augmentava i davant el perill dun aldarull el capit
general, el marqus de Castelldosrius, i el governador de la plaa, Jo-
sep de Castellar, que eren entre els convidats, decidiren dir-hi la seva.
Tots dos, conscients de la prdua de facto dautoritat dels representants
poltics, adoptaren una actitud prudent i collaboradora amb els libe-
rals exaltats, i es proced a negociar la llista dels ciutadans arrestats,
seguint la pauta de les juntes revolucionries. La resta de convidats
assistien estupefactes a la formaci dels piquets de milicians i militars
que anaven a detenir les persones incloses a la llista. Durant aquella
138. Ibdem.
139. La Vanguardia, nm. 20.697, 24 de juny de 1930, article de lhistoriador
Francesc Carreras Candi, p. 9-10.
140. ANP. Srie F7. Lligall 12038. Expedient Antoine Rotten. Rapport. Dpartement
des Pyrnes Orientales (DPO). Bureau de la Police, n. 1031. Perpignan, 19 juillet 1824.
llargussima nit ning va moures de la plaa, amb lnica excepci dels
piquets i del primer batall de la MNV, que es trasllad als quarters de
Santa Madrona per vigilar i assegurar lordre al voltant de la Rambla.
A la plaa, els soldats estaven exaltadssims i mostraven la seva
empenta i ferotgia cantant tota la nit. El regiment de Zaragoza que
custodiava la Ciutadella reb amb crits deufria els piquets que hi en-
traren per detenir alguns dels militars compresos en la llista. El Diario
Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona escrigu que, per pre-
servar la vida dels arrestats, les autoritats havien acordat embarcar-los
cap a les illes Balears.
141
Aquesta versi no sajust del tot amb el que
succe la tarda segent, el 6 de setembre de 1822: quan es reuniren
al sal del Consell de Cent uns quants dels membres de lAjuntament,
alguns ciutadans, el cap poltic i el governador de la plaa, discutiren
ladopci de mesures per evitar que els arrestats emprenguessin el
viatge cap a les Balears. El cap poltic fou concloent quan contest
que era intil toda medida porque tampoco sera obedecida pues si
hubiese esperanza de que lo fuera se podran colocar en la Ciudadela.
Hechas varias reexiones por algunos se crey ventajoso a los mismos
embarcados permanecer abordo en la actual efervescencia para librarse
de un atropellamiento.
142
La ciutat era en mans dels exaltats i aquella vegada, a diferncia
de la matinada del 3 dabril de 1821, la junta revolucionria shavia
escenicat pblicament i la presncia massiva de milicians, militars i
ciutadans impedia a les autoritats que poguessin podrir les decisions
preses, esperant un tomb de la correlaci de forces. Les autoritats po-
ltiques no gaudien de poder militar per ni tan sols obstaculitzar les
decisions del moviment liberal exaltat, i no podien esperar lacci de
les Corts i el Govern perqu reprimissin els revolucionaris. De matinada,
els exaltats arrestaren setanta persones i, al cap dunes quantes hores,
nalliberaren deu.
143
Entre els detinguts, hi havia trenta-dos eclesistics
entre els quals destaquen: els priors dels convents de Barcelona, Josep
Maria Gil, Toms Llus, Raimon Pins i Pedro San Nicols; quatre
canonges de la catedral, Agust Fabiller, Francesc Lleonart, Pere Josep
Avell i Josep Lloser, els dos darrers tamb proscrits labril de 1821; cinc
capellans: Manuel Blavia, dos capellans de les religioses de Pedralbes,
Josep Jordana i Salvador Vieta. Tamb hi constaven divuit militars
142. AHCB. Acords de lAjuntament borbnic, 6 de setembre de 1822.
143. Dietari de Mateu Crespi, 1822, p. 79-81; Diario Constitucional, Poltico y
Mercantil de Barcelona, nm. 250, 7 de setembre 1822, p. 3-4.
que eren fonamentalment tots els comandaments de la Ciutadella: Jo-
sep Rich, governador; Ventura de Mena, sergent major; Antoni Puig i
Luca, tinent del rei; Mariano Granados, comandant del presidi, i Carlos
Coban, capit de les claus. La resta de militars capturats eren els ma-
riscals de camp: Blas Tornas, Joaqun Caamao i Josep Antoni Sans;
els responsables del regiment dartilleria Jos Ortega, Pablo Miranda i
Jos Taberna; el comandant del regiment dAragn Pedro N. Bruguera;
el tinent general Jos Mara Santocildes que dirig la repressi contra
la milcia durant els fets de febrer; i la resta eren graus menors de
lescalaf militar. Entre els arrestats, tamb hi havia tres magistrats de
lAudincia: Jos Vctor Oate, Miquel Castells i Jos Mara Marques
Aguilar que havien encausat el coronel Costa; un empleat de correus,
Silvestre Manuel Blanco, dos ms de lAjuntament, Francesc Alts i
Gurena i Pere Carreras, i dos membres de la secretaria del cap poltic,
Joaqun Llozer i Andrs Rubiano. Dels altres onze ciutadans detinguts,
sobresurten els comandants del tercer i cinqu batallons de la MNV:
Ramn Llano y Chvarri i Maties Masanet. El del tercer Llano y
Chvarri era tamb un dels comissionats encarregats de recaptar
la contribuci extraordinria de guerra i un dels qui ms shi opos.
El del cinqu era un vell adversari dels milicians exaltats que havia
accedit a la comandncia del batall desprs de lafer Costa de febrer
de 1822. Dels dotze arrestats que posteriorment van ser alliberats, sis
eren eclesistics: tres capellans, els dos de les religioses de Pedralbes
i Salvador Vieta, el rector dHorta, un canonge de la catedral, Agust
Fabiller, i un beneciat, N. Bla, i els altres sis eren els militars com-
promesos amb la causa liberal com Josep Antoni Sans i el seu ll,
144

i els ciutadans Narcs Sans i Rius, Mari Gassols, el capit dartilleria
de la MNV i membre de la comissi de fbriques, Erasme Janer i de
Gnima, i el secretari de lAjuntament, Francesc Alts i Gurena.
145
Temps
desprs, la premsa de la ciutat va donar la notcia a travs de Joaqun
de Alcntara y Boria,
146
un dels lders de la jornada revolucionria, que
lintendent Bernardo Elizalde i el scal de lAudincia Francesc Cabanyes
que acus a Costa, Aldea, Brosa, Valls, Tmaro i Mota entre altres, no
foren deportats perqu fugiren abans que poguessin empresonar-los.
A la majoria de ciutadans proscrits no eclesistics sobretot els
militars de la Ciutadella i els mariscals de camp, se li atribu lligams
145. AMZ, Fons del General Palafox, Caixa 08206, signatura, 36-1/23, 23-25 de
setembre de 1822, Escrit que cont la petici de justcia de Pablo Miranda..., p. 9.
amb el gabinet de lectura del Palau de la Virreina del Per, seu de la
sociedad constitucional del anillo. Tots els jutges de primera instncia
foren proscrits excepte Nicols Malatesta, que havia recusat participar
en lencausament del coronel Costa
147
i shavia manifestat proper al
moviment liberal exaltat. Entre els proscrits, tamb hi guraven els que
shavien distingit en la detenci i processament del coronel Costa i els
seus companys, i els que havien reprimit els milicians el febrer de 1822.
Entre els eclesistics deportats, hi havia els que foren proscrits durant
els fets dabril de 1821 i tornaren a la ciutat desprs, i els priors i els
guardians dels ordes religiosos als quals, amb la llavors recent aprovada
legislaci liberal, sobligava a secularitzar-se i encara no ho havien fet.
La reducci dordes religiosos i la secularitzaci forosa dels regulars
naboc molts a combatre amb els reialistes, fet que va fer crixer els
temors dels liberals exaltats sobre les conspiracions tramades als con-
vents. Les proscripcions declesistics es reproduren el 31 doctubre i
el 5 de novembre de 1822, i el 15 dabril i el maig de 1823; tot plegat,
les convert en la prctica anticlerical ms desconeguda i transcendent
daquells anys, juntament amb la desamortitzaci. A la proscripci del
31 doctubre i la posterior amb la deportaci a Mlaga de setanta-cinc
eclesistics dels ordes regulars el novembre de 1822
148
no les envolt la
litrgia poltica dels esdeveniments de setembre, sense que sesceniqus
la sobirania popular ni el miratge de la conformitat de les autoritats
mitjanant una junta revolucionria com havia succet aquella tarda,
vespre i nit del 5 de setembre, i la matinada i mat de lendem.
A les sis del mat del 6 de setembre, es retiraren de la plaa de la
Constituci totes les autoritats donant les ordres pertinents per embarcar
els primers arrestats, i dues hores desprs, els milicians abandonaven
la plaa portant els proscrits al moll. A la tarda, durant la sessi del
consistori municipal amb presncia de Vicente Sancho, cap poltic, i de
Josep de Castellar, governador de la plaa, qued patent que lobjectiu
fonamental de les autoritats era recuperar el control de la ciutat i, per
fer-ho, el cap poltic creia necessari dirigir-se pblicament als ciutadans
per explicar la seva incapacitat de protegir els drets dels proscrits:
Considerarse enteramente intil no siendo obedecido y no pudi-
endo tomar providencia alguna ni resistir a 3 o 4 mil hombres
armados que todos pedan lo mismo; que ignoraban la situacin
en que se ignoraban la situacin en que se estaba ni hasta que
punto podan llegar los excesos (...) y concluy que para cortar la
anarqua que empezaba a erguir su horrible cabeza era oportuno
148. Dietari de Mateu Crespi, 5 de novembre de 1822, p. 88.
hablar al pblico breve y enrgicamente infundiendo conanza y
respeto a las autoridades constituidas.
149
Mentres la jornada revolucionria prosseguia el seu curs a la
plaa de la Constituci, tornaven a reunir-shi ciutadans dextracci
popular, militars i milicians, uns cinc-cents o set-cents comandats per
Paniagua, segons deien les autoritats municipals, i lamenaa de noves
proscripcions persistia. El consistori municipal decid enviar-hi una
delegaci formada pel regidor, el marqus de Lli, i el sndic Ramon
Banquells, per conixer de primera m el que debatien els milicians,
militars i ciutadans que ns ben entrada la nit es congregaven en
aquell escenari, on es desenrotllaven els rituals poltics de conciliaci
entre el poder establert i els sectors revolucionaris.
150
Aquella vesprada
al Sal de Cent, el regidor J. Argelich prengu la paraula per fer un
parell de propostes per temperar els nims que eren reveladores de
quines suposaven que podien ser les motivacions dels revolucionaris.
El regidor pregonava davant del consistori la necessitat de fer-se crrec
de lemprstit i dobligar els morosos a pagar mitjanant les juntes de
reemplaament, que serien les encarregades de recaptar la contribuci.
151
El cap poltic, veladament i desprs que foren aprovades les pro-
postes, sopos a donar-hi el seu suport argint que no era el millor
moment per discutir-les.
152
La manca dimplicaci de lAjuntament en la
recaptaci de la contribuci de guerra es trasllua com una de les claus
de lenuig dels exaltats, aplegats a la plaa de la Constituci. El consis-
tori, durant els dies immediatament posteriors, mostr ostentosament
el seu comproms en la lluita contra els reialistes i en la sessi del 9
de setembre acord la creaci dun cos de la Milcia Nacional destinat
a combatre els facciosos que el conformarien els milicians refugiats a
Barcelona, procedents dels pobles ocupats pels contrarevolucionaris i els
voluntaris de la capital catalana que shi volguessin afegir. Als milicians
destinats al combat, sels retribuiria econmicament amb els recursos
de lAjuntament. Els regidors calculaven poder armar inicialment uns
vuit-cents homes i al cap dun temps podrien arribar ns als mil cinc-
cents.
153
Lendem el consistori debat la manera de nanar aquella
149. AHCB. Acords de lAjuntament borbnic, 6 de setembre de 1822. Intervenci
del cap poltic.
150. dem.
151. dem: intervenci del regidor J. Argelich.
152. dem: Se aprob la idea y habiendo expresado el Jefe Poltico que primero
convena que el Ayuntamiento se ponga dignamente en su lugar se determin que otro
da se discutirn las dos proposiciones.
153. DUEAS GARCA, Francisco (1997). Vol. II, p. 377-378, Levantamiento de una
fuerza armada para perseguir a los facciosos. Ayuntamiento de Barcelona. Actas del 9
de septiembre de 1822.
despesa i arranj demanar a la Diputaci que lautoritzs a condonar
la contribuci de guerra que li requeria. Tamb establ que les juntes
de reemplaament fossin les encarregades de recaptar les contribucions
que sufragarien els costos dels milicians.
154
Al cap duna setmana el 16 de setembre, la Diputaci barcelo-
nina presentava un projecte poltic i militar extraordinriament ambicis
per combatre els facciosos, que contemplava una lleva general i la forma-
ci de comissions de vigilncia locals, impulsades per lautoritat militar de
la contrada i amb estrets lligams de submissi cap a la Diputaci.
Aquelles comissions havien de garantir el control sobre els eclesistics
i lAjuntament per evitar que els primers difonguessin un discurs anti-
constitucional i que el segon sinhibs en la lluita contra els facciosos.
155

El pla de la Diputaci comportava una militaritzaci de la provncia
i la submissi de les autoritats locals a les militars dependents de la
Diputaci.
156
Els diputats provincials instigaven la resta de diputacions catala-
nes a dur a terme aquell mateix projecte per fer front als enemics del
sistema poltic liberal. Amb aquell pla, la Diputaci pretenia imposar
la seva supremacia poltica, desfent-se de qualsevol alternativa poltica
plantejada des del poder municipal, i ho feia impulsant i liderant la
lluita militar contra els reialistes. La proposta de mxims de la Diputa-
ci top amb el rebuig de les autoritats municipals barcelonines; amb
el pla de defensa del coronel Costa, que volia convertir la milcia en
un exrcit revolucionari, i amb el desconeixement del comandant de
lExrcit destacat a Catalunya, Francisco Espoz y Mina. La Diputaci
comptava amb loposici del municipi, el recel del moviment liberal
exaltat i el desconcert de lExrcit, massa entrebancs perqu saprovs
el seu pla. Els darrers deu dies daquell setembre totes les parts, amb
lexcepci del comandant de lExrcit destacat a Catalunya, negociaren
lestabliment dun pla de mesures per combatre els rebels reialistes. La
primera setmana doctubre, la Diputaci barcelonina i lAjuntament
pactaren lestabliment duna columna expedicionria sota el coman-
dament del coronel Costa. La Diputaci tamb acceptava la proposta
de lAjuntament de nanar un altre cos militar de vuit-cents homes,
per xava com a condici que no fossin milicians. Els batallons de
milicians de la columna expedicionria, els havia dorganitzar i nanar
154. DUEAS GARCA, Francisco (1997). Vol. II, p. 378-380, Financiacin de
esta fuerza (para perseguir a los facciosos). Ayuntamiento de Barcelona. Actas del
9 de septiembre de 1822.
155. DUEAS GARCA, Francisco (1997). Vol. II, p. 369-376, Plan de la Diputacin
provincial de Barcelona para combatir la insurreccin de los facciosos.
156. Ibdem.
la Diputaci, a partir dels voluntaris barcelonins, els milicians refugi-
ats a Barcelona i milicians daltres localitats.
157
La Diputaci, amb la
formaci de la columna expedicionria, serigia com el principal ava-
lador de la lluita contra els facciosos. El comandament de la columna
lentregaren al coronal Costa amb la intenci dimplicar-lo en la lluita
militar i treurel de Barcelona, desactivant el seu potencial poltic. La
Diputaci tamb imposava la seva preeminncia sobre lAjuntament
fent que gaireb la meitat del nanament del cos recaigus sobre les
espatlles municipals. A mitjan octubre, el consistori municipal cons-
titua les juntes que havien de fer-se crrec de la recaptaci de les
contribucions que sufragarien la despesa militar.
Quan es reun la junta per nanar la despesa militar el 13 doc-
tubre, qued pals el malestar dels seus integrants, que manifestaren
els seus dubtes sobre la seva legitimitat i es queixaren de ladopci de
mesures extraordinries, alienes a larticulat de la Constituci, conside-
rant-les una mera imposici de la Diputaci,
158
convertida en el poder
hegemnic a la provncia. El president de la junta, el regidor Agust
Ortells, record als congregats el perill que amenaava la ptria i com
aquella situaci dexcepcionalitat poltica empenyia lAjuntament sino
a traspasar los lmites de la ley, a lo menor a suspender sus efectos
perqu las necesidades le han obligado a ello.
159
La junta dedicada
al repartiment de la contribuci de guerra era conformada per quinze
comissionats,
160
tres per cada quarter de la ciutat, i la presidncia era
en poder dAgust Ortells. Tots ells eren desconeguts en la vida polti-
ca barcelonina i alguns, els menys, havien ocupat anteriorment algun
crrec dependent del poder municipal. De tots ells, quatre eren antics
comissaris de barri: Josep Ribas, Joan Cruells, Jaume Bosch i Andrs
Naranja; tres havien estat electors parroquials per escollir el consistori
el desembre de 1821: Jaume Bosch, Andrs Naranja i Mari Nadal; i
a un, Vicen Ala, lhavien nomenat jutge de censura lany anterior,
mentre que un altre, Mag Sandiumenge, era membre de la junta de
benecncia municipal constituda lagost de 1822. Els altres vuit eren
desconeguts en la poltica barcelonina. Els membres daquella junta de
no havien destacat en la lluita poltica i sels encarregava una tasca
feixuga i desagrada que era la de fer el repartiment duna contribuci
de guerra entre els ciutadans benestants de la ciutat entre els quals
157. DUEAS GARCA, Francisco (1997). Vol. II, p. 381-382: Organizacin de una
columna expedicionaria al mando del coronel Costa.
158. AHCB. Acords de lAjuntament borbnic, 13 doctubre de 1822.
159. Ibdem.
160. Vegeu lannex A.2.6. Comissionats dels barris pel repartiment de la contri-
buci extraordinria de guerra.
shi comptaven, que era percebuda com una forma dextorsi poltica.
Els membres de la junta demoraren el repartiment de la contribuci
entre els ciutadans dels barris i a lAjuntament no li qued ms remei
que informar la Diputaci daquelles limitacions, lhistoriador Jaume
Carrera i Pujal interpret que la conducta de Barcelona causara mal
efecto en los pueblos, que pagaban a pesar de sus continuos servicios
y sacricios; y que no concurriendo en la ciudad tan tristes circuns-
tancias, deba pagarse dicha contribucin.
161
Si durant lagost les autoritats liberals havien mostrat les seves
discrepncies deixant isolada la Diputaci barcelonina amb la seva
exigncia de lemprstit, a comenaments de setembre la irrupci del
moviment liberal exaltat invert lordre establert i don a la Diputaci
la preeminncia poltica a la ciutat, en detriment de lAjuntament, el
cap poltic i els capitostos militars. La Diputaci va ser lnic rgan
de poder que aconsegu reforar la seva autoritat desprs dels esdeve-
niments del 5 i 6 de setembre. Durant les seves sessions, les primeres
setmanes de setembre, shi negoci i aprov lalliberament del coronel
Costa, la reobertura de la tertlia patritica
162
i ladopci dun pla po-
ltic i militar per combatre els facciosos, que acab concretant-se en
la formaci duna columna militar, nanada en part pel consistori
barcelon i dirigida per Costa.
163
La Diputaci havia sortit victoriosa
del duel amb lAjuntament, aconseguint ms recursos dels establerts
en lemprstit de lagost anterior. La seva autoritat no tornaria a ser
discutida ns a la renovaci de lAjuntament els darrers dies de 1822.
Tot el contrari succe amb el president de la Diputaci, el cap poltic,
Vicente Sancho, qui havia malms la seva autoritat i al cap duns dies
desprs dels fets de setembre present la seva dimissi allegant motius
de salut. El seu lloc locup interinament lintendent Josep Camps, ns
al 17 de novembre de 1822, quan prengu possessi del crrec el nou
cap poltic, Fernando Gmez de Butrn. Durant aquella tardor, el poder
de la Diputaci esdevingu incontestable i noms amb larribada del
nou cap poltic i lobertura de la Tertlia Patritica de Lacy, expressi
pblica de la sobirania popular, satenu la seva supremacia poltica.
A partir de desembre i ns a labril segent, els socis de la tertlia
anaren fent-se progressivament amb els llocs de decisi poltica de la
ciutat i tornaren a renixer les tensions entre les autoritats poltiques
de diferent signe liberal.
161. CARRERA I PUJAL, Jaume (1957): Historia poltica de Catalua en el siglo XIX.
Vol. II. El turbulento reinado de Fernando VII. Bosch. Barcelona, p. 143-144.
162. ARNABAT MATA, Ramon (2001). p. 289-290.
163. DUEAS GARCA, Francisco (1997). Vol. I, p. 415-416.
Tot i el rendiment obtingut per la Diputaci dels fets de setem-
bre, cap indici mostra que particips en la mobilitzaci de milicians,
militars i ciutadans; ara b, entre les autoritats aplegades a la plaa
de la Constituci no es mencion els diputats provincials. Lomissi
no provava res i podia ser interpretable de maneres ben diverses. El
reforament de lautoritat de la Diputaci provoc la reacci contrria
en el consistori municipal, afeblint-se ns al punt que en la sessi del
dia 10 de setembre debateren si havien de presentar al rei la dimissi
en bloc de tot lAjuntament, com havia proposat el regidor Francesc
Renart i Ars. La moci nalment no fou aprovada per por que aquella
acci sels girs en contra, com deien els regidors Argelich i Petrs, i
es formase causa al Ayuntamiento por imputrseles haber dado lugar
a las citadas ocurrencias disponiendo la funcin que hubo en la tarde
del 5 o por no haberla suspendido pudiendo presentir despus que
haba alborotos.
164
El Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, en ledi-
ci del 7 de setembre, justic les proscripcions a partir dun cmul
de circumstncies desafortunades: els rumors sobre la causa oberta als
frares franciscans i caputxins de la ciutat acusant-los de conspiradors;
el descobriment dun pla perqu els reialistes sapoderessin de la Ciu-
tadella; la captura de Claret, home fort del segon batall de la MNV
per part dels reialistes, i lallament de Granollers quan els soldats
del general Milans del Bosch es dirigien cap a Matar.
165
Aquelles al-
legacions exculpadores no abordaven les raons de fons de la mobilitzaci
dels liberals exaltats barcelonins. La matinada del 5 al 6 de setembre
els exaltats amb el suport del mn popular acceleraren la revoluci
expurgant de la ciutat tots els qui eren sospitosos dhaver format part
de la sociedad secreta del anillo; tots els eclesistics que no havien fet
ostentaci del seu liberalisme secularitzant-se i als quals es titllava de
conspiradors, i els magistrats de lAudincia que havien processat els
liberals exaltats. El cnsol del piemonts, Antonio Bresciano, anotava
en el seu informe que els revolucionaris pretenien eliminar tots els
anilleros que volien moderar la revoluci, reformant la Constituci per
introduir-hi una cambra alta, i conspiraven amb els reialistes perqu
sapropiessin de la ciutat.
166
164. AHCB. Acords de lAjuntament borbnic, 10 de setembre de 1822.
setembre de 1822, p. 2; ARNABAT MATA, Ramon (2001), p. 287.
166. AST. Materie politiche per rapporto allestero. Consolati nazionali. Barce-
llona. Mazzo 1. Consolato Generale di S. M. Sarda. Barcellona addi 7 settembre 1822.
Tot lalt comandament militar de la ciutat fou expulsat, en conside-
rar que els seus membres eren socis del gabinet de lectura del Palau de
la Virreina, club poltic en el qual es reunia la sociedad constitucional
del anillo. Les niques excepcions foren el capit general, marqus
de Castelldosrius, i el governador de la ciutat, Josep de Castellar. El
primer pel seu nomenament recent 22 dagost de 1822 arran de la
dimissi del seu predecessor Francisco Javier Ferraz; i el segon encara
conservava laurola dheroi del pronunciament de 1820, quan els bar-
celonins lhavien aclamat com a cap poltic, i desprs del seu retorn
a Barcelona el mar de 1822 havia sabut sobreviure polticament a
les tensions viscudes a la ciutat. El cap poltic, el capit general i el
governador de la plaa eren les principals autoritats poltiques i mili-
tars designades pel Govern, i la seva destituci tamb hauria signicat
un desaament a lautoritat del rei i del seu govern que no haguessin
pogut passar per alt.
Lelecci dels proscrits de setembre com els dabril de 1821 no
era fruit de la improvisaci del moment, sin de decisions fora pre-
meditades. Mai sorden la destituci i proscripci de cap autoritat
poltica, tant si era escollida pels ciutadans o nomenada pel Govern,
intentant no trencar la cadena de la delegaci de sobirania que obli-
gus les Corts o lexecutiu a intervenir revocant les accions poltiques
i lexercici de la sobirania directe dels ciutadans de Barcelona. El mo-
viment liberal exaltat usurp lautoritat poltica dels rgans de poder,
per no en destitu els ocupants, i esper pacientment la renovaci dels
crrecs electes, coaccion les autoritats designades pel Govern perqu
acceptessin les seves opinions o b les for a dimitir. Els revolucionaris
liberals de setembre no conceberen lexpulsi del cap poltic, Vicente
Sancho, per li feren saber que ell era lobjectiu, incloent en la llista
de proscrits dos homes de la seva conana: el seu secretari, Andrs
Rubiano, i un ocial de la seva secretaria, Joaqun Lloser. Uns quants
dies desprs, el cap poltic present la seva dimissi. Dos mesos des-
prs, un pamet moderat es feia ress de la desautoritzaci que havia
signicat per al cap poltic larrest de la seva m dreta:
Sancho se quej tambin de que se hubiese arrestado en su mismo
despacho al secretario del gobierno poltico Don Andrs Rubiano,
sujeto muy liberal diciendo que este era un tiro hecho a su per-
sona, pues se supona que tena a su lado un hombre desafecto
al sistema.
167
167. Adicin a la relacin de sucesos de la noche del cinco al seis de septiembre de
1822. Y respuesta a las variedades del Indicador Cataln del 13 de octubre, y a las reexi-
ones del descamisado militar sin remordimientos. Por Garriga, y Aguasvivas. Barcelona.
P. 12; DUEAS GARCA, Francisco (1997). Vol. II, p. 307-347.
La mobilitzaci revolucionria de setembre shavia preparat a cons-
cincia i noms se la present amb aquella ptina davalot descontrolat
per evitar represlies posteriors. Lanlisi curosa de les fonts posa en
relleu les concomitncies entre els fets de setembre de 1822, els dabril
de 1821 i els de mar de 1820. Els revolucionaris del 5 de setembre
perceberen que una amenaa assolava la revoluci i la feren tornar a
renixer per salvar la ptria; lescenari, el procediment i els agents es
repetien, noms lobjectiu diferia aquella vegada: els insurrectes havien
de conduir el procs revolucionari; no nhi havia prou de reivindicar
la Constituci, calia interpretar-la en el sentit correcte. El ritual del
renaixement de la revoluci sescenicava en lespai tradicional de les
insurreccions: la plaa de la Constituci erigida en representaci de
lgora pblica. La festa cvica convocada per lAjuntament per inci-
nerar les proclames reialistes ajud a congregar ciutadans, milicians i
militars, els quals encarnarien la sobirania popular. Quan les autoritats
demanaren el parer dels milicians i militars a travs de les comissions
per representar la unitat de governants i governats, obriren les portes a
la multitud a participar en els rgans poltics i a constituir una junta
revolucionria. Els crits i cntics duna gernaci unnime insuaren
legitimitat als lders del moviment liberal exaltat per imposar les se-
ves proscripcions. Aquella vegada, a diferncia de labril de 1821, la
junta revolucionria sescenic a locs del dia, per davant latenta
mirada dels sectors populars del liberalisme que ocupaven els carrers
de Barcelona.
Quan es conegu la llista darrestats, la unanimitat representada a
la plaa es fragment i aor la pluralitat del moviment liberal exaltat,
i no trigaren gaire a escoltar-se veus que sexcusaven, apellant a la
precipitaci i a lexcitaci, reconeixent que entre els noms de la llista
hi havia liberals compromesos polticament amb la ciutat i potser no
eran merecedores del arresto pero quien obra con serenidad y dis-
cernimiento en los momentos de efervescencia!.
168
El malestar dels
ciutadans es generalitz els dies posteriors i alguns insignes liberals
exaltats feren mans i mnigues per alliberar els embarcats com deia
un pamet moderat que cierta clase de personas que si bien opuestas,
segn creemos, en ideas a los deportados conocieron desde luego el
grande atentado que se quera cometer.
169
Lesquerda entre els liberals de Barcelona seixamplava i sexig
lalliberament de lhisendat i primer alcalde constitucional de 1820, Narcs
169. Adicin a la relacin de sucesos, p. 14.
Sans i Rius; dels comandants dels batallons tercer i cinqu de la MNV,
Ramn Llano y Chvarri i Maties Masanet,
170
respectivament; i dels
militars Antoni Puig i Luca, major de la Ciutadella i antic comandant
del quart batall de la milcia; J. Taberna, tinent coronel del primer
regiment dartilleria; i P. Bruguera, comandant del regiment dArag.
171

Els capitostos del moviment liberal exaltat barcelon accediren a alliberar
Narcs Sans i Rius i Ramn Llano y Chvarri; mentre el primer sort
juntament amb nou ciutadans ms eclesistics i militars de segon
ordre traslladats al vaixell que els havia de dur a Mallorca, el segon
shi neg, com escrigu el cnsol piemonts, perqu volia aprotar
aquella oportunitat per fugir a lestranger.
172
Llano y Chvarri cregu
que si haver sufragat un campament per a ciutadans i milicians a la
falda de la muntanya de Montjuc durant lepidmia de febre groga
de la tardor de 1821 no li garantia la seva seguretat no valia la pena
quedar-se a la ciutat. Dins del vaixell tenia loportunitat de fugir i sal-
var la pell; qui podia saber si el futur li depararia una situaci pitjor
arran del rumb de la revoluci.
Tota una altra histria era el cas del comandant del cinqu bata-
ll de la milcia, Maties Masanet, adversari declarat del coronel Costa
que noms pogu accedir al comandncia del batall desprs que el
coronel fos tancat a la Ciutadella. El cap de Masanet era un pea co-
bejada pel moviment liberal exaltat i malgrat les queixes dalguns dels
seus ocials, no se lalliber i sort de Barcelona. El 8 de setembre la
ciutat recuperava la calma i els milicians dels a Masanet enviaren
una petici al cap poltic, suggerint-li que en lloc de proscriure el seu
comandant, si les sospites eren fundades, se li obrs una causa perqu
pogus defensar-se pblicament, impedint que sel condemns i senten-
cis sense les mnimes garanties com havia succet.
173
Vicente Sancho passava per les seves hores ms baixes i no te-
nia capacitat per revocar aquella decisi i els homes dels a Masanet
observaren com el batall tornava a mans dels partidaris de Costa: el
sergent major Antoni Brosa, els capitans Salvador Dulachs i Ricart,
el tinent Lpez Ros, el subtinent Navarro, i el sergent Vila, que tant
170. Suplemento al Diario de la ciudad de Barcelona o sea el Eco de la ley, 10
de setembre de 1822.
171. Dietari de Mateu Crespi, 5-7 de setembre de 1822, p. 80. Els esmenta tots
excepte Maties Masanet. El text ha estat reprodut per ARNABAT MATA, Ramon (2001), p. 286.
172. AST. Materie politiche per rapporto allestero. Consolati nazionali. Barcel-
lona. Mazzo 1. Consolato Generale di S. M. Sarda. Barcellona addi 18 settembre 1822.
173. Suplemento al Diario de la ciudad de Barcelona sea el Eco de la ley, 10
de setembre de 1822.
shavien oposat al nomenament de Masanet. Unes setmanes abans, a
la darreria dagost de 1822, quan ja comenaven a bufar vents favo-
rables per al moviment exaltat barcelon amb el canvi de Govern, la
premsa exaltada ms popular havia aprotat la bafarada de llibertat
per no deixar caure en loblit lactuaci de Masanet, que havia arri-
bat al comandament del cinqu batall en substituci de Montero y
Vigodet, i havia desencadenat terribles tensions amb els seguidors del
coronel Costa.
174
Tampoc els militars dalta graduaci pogueren fugir del dest que
els havien reservat els exaltats i, tot i els planys dels liberals moderats,
foren deportats cap a Mallorca i Menorca. Al cap de dues setmanes,
el Govern aprov una reial ordre, del 17 de setembre de 1822, per
apaivagar els nims i retornar la llibertat a tots els proscrits arribats
a Palma i Ma provinents de Barcelona en els darrers dies, per els
imped de tornar a la capital catalana.
175
Dos dies desprs de lordre
governamental, el 19 de setembre, Costa sort del calabs de la Ciu-
tadella. A nals de setembre, semblava que lamenaa revolucionria
shavia esvat i comenaren a sorgir les primeres interpretacions sobre
els fets. Des del caf del Rac, els insurrectes, cofois per les pros-
cripcions, glossaven la subversi de lordre poltic i social que shavia
produt aquella matinada i amb fatxendaria amenaaven de fer rodar
els caps dels seus enemics, comparant-se amb els jacobins francesos.
Aquells milicians embriagats per lxit de la inversi de lordre establert,
un carnaval sense quaresma, i plens de suprbia, usaven lexemple de
la violncia dels jacobins per atemorir els qui conspiressin contra el
sistema constitucional, amenaant que no es quedarien enrere amb
les seves represlies:
Con qu bulliciosa algazara ha sido leda en el caf del Rincn
en medio de un numeroso concurso de espectadores, muchos de
ellos testigos presenciales y autores de los coscorrones que por
doquiera se les han distribuido tan a larga mano a esos forajidos,
que dicen defender el trono y el altar! (...) En Barcelona se pro-
clam el 5, no la Repblica, bribones sino vuestra sentencia de
muerte, y la de combustin de vuestros inmundos cadveres, que
tarde o temprano tendrn la misma muerte que vuestros pape-
luchos (...) no ya algunas docenas de Jacobinos, sino 12 millones
de espaoles peninsulares, igualmente idolatras de su libertad y

174. Voz del Pueblo, nm. 25, 23 dagost de 1822, p. 11-12.
Constitucin, excepto slo algunos capigorrotes, babazorros, falsos
predicantes y embusteros como vosotros.
176
OPINIONS ENFRONTADES SOBRE LEMBRANZIDA REVOLUCIONRIA
La petulncia dels exaltats sembriagava de paraules i els moderats
disconformes amb els fets de setembre feren sentir la seva veu per con-
tradir les justicacions exaltades. Duna banda, exigien conixer quines
proves tenien els acusadors contra els deportats per titllar-los danilleros,
i de laltra, condemnaven aquella acci perqu lhavia protagonitzada
un grup redut i no representatiu de la ciutadania barcelonina, quali-
cant aquella prctica de violenta, illegal i anticonstitucional. Tots tres
arguments quedaren patents en la resposta que des del Diario de la
ciudad de Barcelona donaren a la defensa encesa de les proscripcions
que havia fet uns dies abans Braio:
Perdneme usted Brayo: esto es mucho adelantar y puede que
usted ante la ley distar mucho de probar lo que escribe: pero
ello vendr a su tiempo. No se queje usted tampoco de que el
deportamento se llame una violencia ilegal: el ministerio la llama
as, y a fe es de presumir que tendr sus razones para ello. Abs-
tngase igualmente de suponerle hecho por parte de la guarnicin
176. El Indicador Cataln, nm. 234, 1 doctubre de 1822, p. 2.
Exaltaci de Rafael del Riego.
(Museo de Historia, Madrid, inv. 5154).
y del pueblo, y como una expresin de la voluntad general que
protegieron las autoridades en aquel momento.
177
Aquelles paraules insistien amb la impunitat, la illegalitat i la manca
de representativitat dels revolucionaris que perpetraren les proscripcions.
Aquells eren els mateixos arguments emprats contra les deportacions de
3 dabril de 1821 que susaven una altra vegada en un pamet moderat,
imprs i distribut a Barcelona, a comenaments doctubre, sota el ttol
Relacin de los sucesos de la noche del cinco al seis de septiembre de
1822.
178
Curiosament aquell mateix dia el 13 doctubre de 1822,
a El Indicador Cataln sortia la rplica exaltada a la versi difosa pel
pamet moderat on una vegada ms sinsistia en la representativitat
dels revolucionaris sobre el conjunt de la ciutadania de Barcelona.
179

La interpretaci exaltada coincidia amb la formulada labril de 1821
fent mfasi en el dret del poble a preservar la seva conservaci o la
salvaci de la ptria. Aquest dret justicava i legalitzava la imposici de
mesures extraordinries que subvertien la lletra de la llei, emparant-se
en lesperit revolucionari de la Constituci. Simposava, un cop ms, la
doctrina de la salus populi suprema lex esto, i lexercici de la sobirania
immediata dels ciutadans, s a dir, si urge la necesidad, si no bastan
o no obran los recursos ordinarios, slo quedan entonces los extraor-
dinarios, aunque duros y peligrosos. Nadie puede disputar al pueblo el
derecho de su conservacin, y en una extrema necesidad se justican
y hacen legales aun los medios menos anlogos con la ley escrita.
180

Lacci exaltada de setembre desprestigiava les seves autoritats i les
denunciava per no haver combatut amb prou fermesa els conspiradors
contrarevolucionaris, inculpant-les domissi dels seus deures per no
defensar adequadament la Constituci i el rgim liberal.
181
La diferncia ms signicativa entre les dues proscripcions era qui
eren els titllats denemics del sistema constitucional. Mentre que a la
primera eren militars i clergues per les seves manifestacions contrries
a la Constituci, en la segona shi afegia el poder judicial expulsant
jutges i scals que processaren Costa i els seus partidaris. La jornada
de setembre reprenia el cam de la revoluci desprs de la frenada
brusca durant lafer Costa i optava per passar comptes amb el poder
militar i judicial, vinculant la lleialtat a la Constituci noms amb les
autoritats electes pel poble o a les designades pel poder executiu o el
177. Diario de la ciudad de Barcelona, nm. 166, 13 doctubre de 1822, p. 10-11.
178. DUEAS GARCA, Francisco (1997). Vol. II, p. 291-305; ARNABAT MATA, Ramon
(2001), p. 286.
180. El Indicador Cataln, nm. 246, 13 doctubre de 1822, p. 3-4.
181. Ibdem.
legislatiu. El desaament del moviment exaltat deixava unes autoritats
mancades de poder, i remuntava lorigen de la divisi entre liberals a
las sangrientas amenazas, las delaciones, la persecucin, las vejaciones
y humillaciones que algunos de los arrestados haban hecho sufrir a
liberales slo por su exaltacin y por espritu de partido, no es extrao,
que aunque no hubiese otro motivo, les hiciese entonces el blanco de
una represalia. Y pretenden ahora sus apologistas? Suspiran por otro
24 de febrero? Vendr despus otro 5 y 6 de septiembre. Ardern con
ms furor que nunca los partidos, y se convertir nuestra capital en un
teatro de venganza.
182
Lepleg de larticle donava lassumpte per tancat
i suggeria gaireb com si duna broma es tracts unitat dacci,
tolerncia i respecte a la pluralitat dopinions perqu el que realment
comptava era la salut de la ptria.
183
Tres dies desprs el 16 doctubre, el Diario de la ciudad de
Barcelona, antic rgan de premsa del moderantisme, ja exercia sense
rubor com un peridic exaltat ms, anunciant que es podia trobar un
nou pamet revolucionari sobre els fets, titulat Reexiones de un desca-
misado en contestacin al impreso que han dado a luz sobre las ocurren-
cias del 5 y 6 del anterior en esta capital los llamados constitucionales,
184

concebut per rebatre les opinions vessades pels moderats sobre els
fets de setembre. Durant tot aquell octubre de 1822, sortiren al car-
rer diversos libels de caire exaltat dedicats a glossar elogiosament tot
el que succe aquella matinada, acusant eclesistics
185
i anilleros dels
mals associats a la contrarevoluci. Des del liberalisme moderat, con-
trarestaren la interpretaci dels revolucionaris de setembre fent una
defensa acrrima del codi constitucional gadit que plasmava la seva
heterogenetat ideolgica. La denncia de les infraccions legals comeses
pels revolucionaris i la desarticulaci de la lgica exaltada sobre el
dret dexercir la sobirania ms enll dels lmits establerts per la Cons-
tituci, esdevingueren els aspectes cabdals de la refutaci moderada
del dret de conservaci o salvaci de la ptria. Cap situaci de perill
podia vulnerar la llei apellant a un ens tan indenit com era el poble
i evocaren el munt docasions en les quals en nom del poble shavien
perpetrat tota mena datemptats contra els ciutadans, i especicaven
quins eren els mecanismes legals a travs dels quals el poble exercia
la seva sobirania:
182. El Indicador Cataln, nm. 246, 13 doctubre de 1822, p. 4.
183. Ibdem.
184. Diario de la ciudad de Barcelona, nm. 169, 16 doctubre de 1822, p. 38.
Vndese en la imprenta de Joaqun Jordi, calle llibretera.
185. BOTTON, Emilio (1822): Causas y remedios de los males de Catalua. Imprenta
de Narcisa Dorca. Barcelona.
El pueblo slo puede ejercer constitucionalmente por s la sobe-
rana, cuando reunidas las diferentes clases de que se compone
procede al nombramiento de electores a quienes comete el de-
licado encargo de elegir los representantes de la Nacin o sean
los diputados a Cortes. Vericadas estas elecciones el pueblo ha
transmitido sus facultades en personas determinadas y por con-
siguiente, aunque conserva radicada en s la soberana, se abdica
del derecho de ejercerla por l mismo y nicamente lo retienen
los elegidos durante el trmino de la ley.
186
La glossa moderada sobre les proscripcions de setembre irreme-
iablement comportava la revisi de les dabril de 1821. Els exaltats
havien legitimat lacci de setembre apellant a la bondat del poble,
convertint les deportacions dabril en el seu paradigma perqu alguns
daquells proscrits com el bar dEroles i larquebisbe Creus shavien
incorporat desprs a les les dels reialistes. Els moderats contradeien
aquella entelquia desmiticant aquesta fe cega en el poble, a partir de
lexemple de la conspiraci de Georges Bessires, en la qual la pressi
popular havia tingut conseqncies nefastes, i invertien la relaci causa
efecte entre els deportats dabril i els seus lligams amb els reialistes.
El respecte per la llei era la clau de volta del sistema constitucional
i la conana amb els rgans de justcia establerts per la Constituci
era lexigncia que els moderats feien als liberals revolucionaris.
187
En
aquella interpretaci, el respecte per la llei i per la justcia constitucio-
nal impedia que poguessin equiparar-se les proscripcions de setembre,
illegals i fruit de la reacci popular, amb les detencions de febrer de
1822 lanomenat afer Costa, ordenades per les autoritats empa-
rant-se en tota mena de formalitats legals. Un to sorneguer traspuava
en la rplica moderada quan manifestava la seva perplexitat davant la
indignaci dels exaltats que adduen, per justicar els fets de setembre,
les infraccions procedimentals que shavien coms en lencausament del
coronel Costa. La resposta moderada era categrica sobre la relaci
amb lassumpte Costa: aquella matinada del 6 de setembre ning al
la veu per demanar lexcarceraci del coronel,
188
obviant la demanda
popular de la reobertura del procs contra Costa.
Largumentaci moderada proced a donar la seva opini sobre
cadascun dels avatars viscuts a la ciutat el 1822 que els exaltats ha-
vien argit per justicar la legalitat popular de les deportacions. Les
argcies dels moderats desmentien cadascuna de les raons apuntades
186. Adicin a la relacin de sucesos, p. 8-10.
187. dem, p. 20-21.
188. dem, p. 19.
pels exaltats, no sense caure en incongruncies, com s el cas de negar
la presncia de la sociedad constitucional del anillo, i amb algunes
contradiccions, i arribaven al paroxisme quan es referien al del fullet
sobre la Constitucin fundamental de los libertadores del gnero humano
que a parer seu tant havia desagradat a les autoritats. Aix no obstant,
no tenien cap mena de pudor per imprimir-lo de nou la tardor de
1822 amb una breu introducci que indua els lectors a creure que
la promulgaci de la constituci republicana era lautntic propsit
dels revolucionaris barcelonins de setembre; una vegada ms, emer-
gien les prctiques moderades que maldaven per dividir el moviment
liberal exaltat, fent creure a lopini pblica que els propsits dels
revolucionaris eren els mateixos dels republicans i jacobins francesos,
i pretenien liquidar el rgim liberal.
189
Les autoritats constitucionals havien usat aquella mateixa estratgia
el febrer de 1822 i justament havien fet crrer el mateix pamet per
trencar la unitat dacci del liberalisme exaltat i el popular, i atraures
aix els grups ms temorosos del fantasma revolucionari de la Re-
pblica Francesa. La distribuci daquell libel contribu llavors, entre
altres raons, a la fragmentaci del moviment liberal exaltat i al fracs
de lorganitzaci poltica dels exaltats. A nals de 1822, limpacte de
la publicaci del pamet fou irrisori perqu llavors la unitat la donava
el poder tot i les discussions internes. Els exaltats havien assolit la
preeminncia poltica a lAjuntament, respectant els processos electius
establerts per la Constituci, a la vegada que la Tertlia Patritica de
Lacy shavia erigit en la junta revolucionria on es congregaven els ciu-
tadans per representar i exercir amb immediatesa la sobirania popular.
La tertlia esdevingu la plataforma poltica que permet als exaltats
assaltar legalment el poder i copar la majoria de crrecs electes des
del novembre de 1822 ns a labril segent. La ciutat era en mans del
moviment liberal exaltat i, malgrat les seves tensions internes, ning
gosava dubtar de la seva adhesi a un sistema constitucional que ha-
vien sabut adaptar a les seves demandes poltiques.
Els autors del pamet moderat eren rotunds i raticaven que les
deportacions de setembre eren un acte illegal i desmentien la legitimitat
popular conferida als revolucionaris, adduint que una vegada delegada
la sobirania en els seus representants a travs del procs electoral ja no
shi podia apellar per justicar les seves accions.
190
Aquells libels mo-
derats foren replicats contundentment des de les pgines dEl Indicador
Cataln, basant-se en la supremacia absoluta de la sobirania del poble
189. dem, p. I.
190. dem, p. 10-11.
sense cap mena de limitaci constitucional, adduint que els ciutadans
no transferien la sobirania als seus representants i que podien exercir-la
sempre que ho creguessin oport. Les proscripcions de setembre foren
un acte de sobirania popular, anticonstitucional i illegal per legtim
perqu els deportats conspiraven contra la naci, i preservar la seva
salut era intrnsec a la sobirania popular. La justicaci dels fets de
setembre es fonamentava en lestabliment de mesures extraordinries
que podien vulnerar la llei en moments en els quals perillava la su-
pervivncia de la naci. Les proscripcions eren una forma dexpressi
de la sobirania popular i quedaven legitimades pel principi de salus
populi suprema lex, esto i per la miticaci de la bondat, inherent al
poble en totes les seves expressions:
Es cierto que en la Constitucin no se observa otro caso en que
el pueblo ejerza la soberana por s e inmediatamente; pero no
por esto la Constitucin puede privar al pueblo del derecho que
tiene de ejercer su soberana, siempre y cuando lo juzgue conve-
niente. La soberana del pueblo es muy anterior y muy superior
a la Constitucin. Al darse el pueblo la Constitucin, ejerci un
acto de esta soberana; pero no entendi por ello disminuirla,
ni coartarla y mucho menos abdicar su ejercicio; pues a favor
de quin la abdicara? Cuando la nacin da sus poderes a un
representante para que pueda ejercer determinados actos de su
soberana, no por esto se priva a s misma de aquella facultad,
lo mismo que no se priva del derecho de administrar por s sus
bienes el que nombra un procurador. Todo mandatario, depositario
o representante depende siempre del que les delega sus poderes, el
cual puede ampliarlos, modicarlos o revocarlos Por consiguiente
la Nacin tomada colectivamente, nada pierde de sus derechos y
facultades naturales por haberse dado una Constitucin. Maana
puede abolirla y darse otra nueva.
191
El moviment exaltat constru la legitimitat de la jornada revolu-
cionria en la seva identicaci amb la naci o el poble, permetent-los
justicar la vulneraci de la Constituci, ja que, si haguessin actuat
com a mers ciutadans sobirans, no podrien apropiar-se del dret de
decidir del conjunt de la ciutadania. Els exaltats creien en una naci
formada per ciutadans que exercien el seu dret de sobirania, per la
representativitat de la naci es fonamentava en els ciutadans virtuosos i
revolucionaris que noms encaixaven amb el perl poltic dels exaltats.
La pluralitat poltica desapareixia i els exaltats reforaven la convicci
191. El Indicador Cataln, nm. 313, 22 de desembre de 1822, p. 3-4.
que eren ells els autntics ciutadans que conformaven la naci liberal
espanyola. De la mateixa manera que la majoria de revolucions de
nals del segle XVIII i de les primeres dcades del XIX, es produ un
enfrontament entre els partidaris dun sistema representatiu de la so-
birania i els qui feien prevaldre la imposici del mandat directe dels
ciutadans en el rumb de les institucions.
192
La segona jornada revolucionria signic la primera gran victria
del moviment liberal exaltat i lacceleraci de la revoluci. Les insti-
tucions poltiques sortiren debilitades, amb lexcepci de la Diputaci
provincial, que esdevenia lnic rgan poltic amb prou llibertat dacci
192. CATROGA, Fernando (2008): A constitucionalizao da virtude cvica (os seus
ecos nas Cortes vintistas). Revista de Histria das Ideias, vol. 29, p. 275-345; GUERCI,
Luciano (1999a): Per una riessione sul dibattito politico nellItalia del triennio repu-
bblicano (1796-99). Storica, nm. 14, p. 129-145; CRISCUOLO, Vittorio (1994): Lide de
rpublique chez les jacobins italiens. Annales Historiques de la Rvolution Franaise,
nm. 296, p. 279-296; JAUME, Lucien (1990), p. 43-62.
Labolici de la Inquisici.
(Manufactura: mocador de seda. 1821. Barcelona,
Museu Txtil i de la Indumentria, Collecci Rocamora).
per encapalar el procs revolucionari. Els exaltats sancionaren la seva
identicaci amb la naci de ciutadans i legitimaren la conculcaci de
larticulat de la Constituci, sempre i quan sadeqs al principi revo-
lucionari per excellncia: la salut del poble o la salvaci de la ptria.
La revoluci havia sotms la Constituci i avanava sense lmits que
laturessin.
La tercera: el Govern revolucionari, 15 dabril de 1823
La tarda del 5 de febrer de 1823 Barcelona festejava locupaci
de la Seu dUrgell del dia 3 per les tropes de Francisco Espoz y
Mina. Set dies i trenta-vuit lleges desprs de la seva victria, i sense
previ avs, el general entrava a Barcelona tot exigint ms recursos per
a les seves tropes.
193
Mentrestant el febrer de 1823, a Barcelona, les
presons somplien de reialistes amb el retorn de les tropes del general
Milans del Bosch i es complien les ordres del general Espoz y Mina
de forticar la ciutat davant de la immediatesa duna invasi francesa,
creant la Junta dObservaci i Defensa de Barcelona.
194
A comenaments de mar, la premsa barcelonina publicava
el decret damnistia per als reialistes que entreguessin les armes abans
de l1 dabril de 1823 i, per fer-lo efectiu, el cap poltic de la provncia
de Barcelona, Fernando Gmez de Butrn, ordenava al comandant del
regiment de Zaragoza, Manuel Arango, sortir de la ciutat amb un
destacament militar en direcci cap a Santa Coloma de Farners per
tal que els rebels que ho volguessin els donessin les armes: a quien
podrn con toda conanza presentarse los que por un error, que la
nacin acaba de indultar, hubiesen tomado parte hasta el da en las
facciones que han aigido la antigua Catalua.
195
Parallelament, el
cap poltic de Barcelona, nomenat per Francisco Espoz y Mina com
el seu nmero dos, s a dir, la segona autoritat poltica i militar del
Principat, decidia constituir una Junta de Vigilncia. El cap poltic
congur la junta amb els detentors del poder poltic real a la ciutat,
reunint-se amb els representants de les societats secretes,
196
les quals
havien sortit reforades polticament desprs dels comicis electorals de
desembre de 1822. Aquella junta com diu el condent de la policia
francesa Antonio Guilln de Mazn la conformaren els representants
193. ESPOZ Y MINA, Francisco (1825): Breve extracto de la vida del general Mina.
J. Pinard, Pars, p. 92.
195. DUEAS GARCA, Francisco (1997). Vol. II, p. 412.
196. Vegeu lannex A12. Societats secretes liberals.
de les tres societats secretes que operaven a Barcelona.
197
Les lgies
paramaniques actuaren conjuntament amb els carbonaris europeus i,
com que assoliren una representativitat igual per a totes tres, deixaren
en minoria els comuners, sense possibles aliances.
La Junta de Vigilncia esdevingu quelcom ms que un apndix
per a la de defensa de Barcelona i assum tasques poltiques amb na-
litats revolucionries, a diferncia de les que es formaren a Girona
198

i Tarragona,
199
fruit de la pressi exercida pels seus membres.
200
La
junta barcelonina era un ens poltic que prengu funcions de control
i vigilncia sobre les autoritats poltiques malgrat que fos presidida
per una delles. Per la seva composici, el cap poltic o algun dels al-
caldes de la ciutat que la presidien quedaven en minoria, ja que eren
dos representants de les autoritats poltiques enfront dels altres nou
membres de la junta. Les competncies de la junta entroncaven amb
el pla de defensa contra els facciosos presentat per la Diputaci bar-
celonina el 16 de setembre anterior, i havia de reprendre la conducta
de les autoritats quan aquestes no contribussin adequadament a la
lluita contra el reducte reialista o linvasor francs. Ni la Constituci
ni la legislaci liberal contemplaven la creaci daquella junta i shavia
constitut com una mesura extraordinria que garantia la supremacia
poltica del moviment liberal exaltat en la defensa poltica i militar de la
ciutat, en detriment de les autoritats poltiques. El cnsol del Piemont
den la Junta de Vigilncia com un rgan illegal, la qualic dient
que sembra loro una inquisizione politica i lacus de procedir contra
els qui no fossin exaltats.
201
El cap poltic, en el moment dadrear-se
als ciutadans per fer pblica la formaci daquella junta, els deman
la seva collaboraci perqu denunciessin els enemics de la Consti-
tuci, fomentant la delaci i sancionant lesperit revolucionari de les
proscripcions precedents.
202
La junta fou concebuda per scalitzar les
accions de les autoritats i dels ciutadans, per no li havien atorgat el
poder necessari per processar les conductes punibles dels uns i dels
altres. La Tertlia Patritica de Lacy llavors vivia el seu moment lgid,
i sapropi de les funcions de control i vigilncia revolucionria amb
197. ZAVALA, IRIS M (1971), Documento X. Noticia acerca de las sociedades
secretas organizadas en Espaa hasta el ao de 1823 y sobre las de Catalua en par-
ticular, p. 220-229.
199. ARNABAT MATA, Ramon (1999), p. 1930-1931; Annex IX.11. La Junta principal de
forticaci de la provncia de Tarragona als habitants de la Provncia, 24 de mar de 1823.
Mazzo 1. Consolato Generale di S. M. Sarda. Barcellona addi 12 marzo 1823.
202. DUEAS GARCA, Francisco (1997). Vol. II, p. 409-411.
la complicitat dels comuners, que dominaven la Diputaci provincial
barcelonina. La Junta de Vigilncia perd rellevncia, sense que els
seus membres poguessin fer-hi res, i la direcci de la revoluci torn
a mans de lexercici immediat de la sobirania de la naci, representa-
da pels ciutadans presents a la tertlia de Lacy. A comenaments de
maig va ser dissolta la Junta de Vigilncia. Caldria esperar un moment
poltic ms idoni perqu serigs un rgan de govern revolucionari que
aglutins el moviment exaltat.
El mar de 1823 els liberals exaltats quedaren bocabadats pels
fastos que shavien preparat per commemorar els aniversaris de la
promulgaci de la Constituci de 1812 i de la seva proclamaci a
Barcelona. Alguns carrers sengalanaren pintant als murs de les seves
cases
203
els articles de la llei fonamental gaditana. Els dos aniversaris
se celebraren el 19 de mar de 1823, ja que les Corts havien declarat
dia de dol nacional la jornada del 10 de mar, per retre un homenat-
ge als ciutadans morts a Cadis el 1820 defensant la Constituci.
204
La
setmana segent, Antonio Bresciano envi una missiva al seu Govern
dient que la ciutat havia recuperat la seguretat i la tranquillitat malgrat
que encara non mancano exaltate nelle guardie nazionali, nellesercito
e pi particolarmente ne rifuggiti, che sembrano disposti a sacricar
tutto prima di vedere menomamente lesa la costituzione non senza
avere anzi lo svopo di migliorarla lor capriccio.
205
Les alternatives radicals a la Constituci de 1812 havien desa-
paregut en la mesura que els exaltats havien sabut integrar les seves
demandes en els principis fonamentals amb els quals interpretaven
el codi gadit. Lesperit de la Constituci, encarnat per la sobirania
popular, havia fet viable el manteniment del seu articulat. Als liberals
ms exaltats no els calia reobrir el debat sobre la Constituci i el po-
der constituent perqu havien incorporat el principi de Salus populi,
suprema lex esto:
206
la llei podia subvertir-se, si contribua a la supervi-
vncia o al benestar del poble. La integraci daquell principi ciceroni
a lesperit de la Constituci de 1812 sincloa en el desenvolupament
de la percepci de la sobirania popular que donava preeminncia a
lexpressi permanent de la sobirania dels ciutadans fonamentalment
a travs de la mobilitzaci al carrer, la premsa i les tertlies patritiques,
203. APBC. Fons del bar de Castellet. Barcelona, 5 de mar de 1822 carta
204. Diario de la ciudad de Barcelona, nm. 67, 8 de mar de 1823, p. 568.
Mazzo 1. Consolato Generale di S. M. Sarda. Barcellona addi 26 marzo 1823.
206. M. T. CICER. De legibus, llibre III, part III, sub III. Principi segons el qual el
b / benestar del poble s la llei suprema que lha de regir.
deixant en un segon pla lrgan de sobirania poltica per excellncia,
les Corts. Els liberals exaltats adduen que la sobirania no es delegava
en els diputats, sin que aquells eren simples corretges de transmissi
de la voluntat poltica del poble.
207
Els ciutadans podien expressar-se
en qualsevol moment com a dipositaris de la sobirania i, per tant, els
representats del poble havien destar alerta per esbrinar quina era la
direcci que traava la voluntat popular. La incorporaci del principi
de salus populi permetia exibilitzar la Constituci infringint el seu
articulat sense malmetre la seva legitimitat poltica, desautoritzant-la
com a norma legal i convertint-la en un mite revolucionari que encar-
nava la supremacia del govern popular, basat en lexercici permanent
de la sobirania dels ciutadans. Lhoritz de la Constituci sequipar
al de la revoluci i els liberals ms arrauxats no propugnaren reobrir
el procs constituent perqu la situaci dexcepcionalitat poltica els
permetia aproximar els lmits de la Constituci als de la revoluci.
El cap del set districte militar, Francisco Espoz y Mina, decid
reunir-se a Vic amb els quatre caps poltics de les provncies del Principat
i amb dos representants de cadascuna de les diputacions catalanes per
tal daconseguir els recursos necessaris per respondre a la imminent
invasi francesa. El general ho rememorava des del seu exili londinenc
el Nadal de 1824 a travs duna petita autobiograa on deia: Expseles
el triste estado del Ejrcito; y por resultado de las conferencias tenidas
desde el 5 hasta el 8 de abril, se me acord, entre otras medidas, un
subsidio de 30 millones de reales destinados al aprovisionamiento de las
plazas y a sostener las tropas durante el tiempo, que, en la imposibilidad
de hacer frente al enemigo, contempl necesario fatigarlo, diseminar
sus fuerzas, y atacarle con xito. Desgraciadamente, la entrada de los
franceses y los facciosos en Catalua el 13 y 14 por diferentes pun-
tos, impidi hacer efectivo ese subsidio sino en una pequea parte.
208

A la reuni sacord el repartiment dun emprstit subsidi entre
les quatre diputacions catalanes i les nombroses dicultats impediren
que la contribuci de guerra aconsegus la xifra prevista malgrat que
en el cas de Barcelona la Diputaci tenia la intenci de fer pagar la
contribuci ns i tot al clergat de la provncia.
209
Els diputats provincials de Barcelona Casagemas i Llauder, i el
cap poltic, Fernando Gmez de Butrn, comparegueren, el divendres
11 dabril de 1823, a la sessi de la Diputaci barcelonina per explicar
207. FERNNDEZ SARASOLA, Ignacio (2001).
208. ESPOZ Y MINA, Francisco (1825), p. 97-98.
els acords de la conferncia de Vic. Lendem tot Barcelona ja coneixia
la notcia i els nims estaven encesos. La tarda del diumenge segent es
congreg una gentada a la tertlia patritica que obr les portes sense
la presncia de les mximes autoritats poltiques. Des de la tribuna,
els oradors clamaven a favor de la defensa de la ptria emparant-se en
el principi revolucionari i mobilitzador recurrent: de que la salud del
pueblo, es la suprema ley, temblaban las bvedas de aquel recinto de
los libres a los mayores aplausos que reciban por parte de la sobera-
na nacional.
210
En aquella sessi, els ciutadans alaren les seves veus
perqu arribessin a orelles de les autoritats i coaccionar-les, per fer-les
sortir de la seva apatia i obligar-les a reprimir els enemics interiors.
Els socis de la tertlia les advertien que, si no ho feien, el poble es
prendria la justcia pel seu compte i les avisaven amenaadorament
que noms conservarien els seus crrecs si es comportaven dacord
amb els principis de la Constituci i respectaven la sobirania popular
expressada als bancs de la tertlia:
Mucho puede un pueblo decidido para conservar su libertad, su
independencia, y cuando se trata de contrarrestar a una invasin
amenazadora, es preciso que las que la fomentan perezcan a los
los de la ley. El pueblo repito est resuelto en conservar lo que
ha jurado solemnemente; constitucin o muerte () Autoridades,
no temis; somos libres, os queremos conservar libremente, si
caminis por la senda constitucional.
211
El vespre del dimarts 15 dabril tornava a tocar sessi ordinria
de la tertlia patritica i els socis ja havien pogut llegir al Diario de la
ciudad de Barcelona les paraules que havien de coaccionar les autoritats
per a reprimir els adversaris de la causa constitucional. En caure la nit
foren detinguts gaireb quaranta eclesistics entre els quals hi havia el
bisbe de Lleida, sis preveres, catorze beneciats (set de la parrquia del
Pi, tres de Santa Maria del Mar, un de la catedral, un de Sant Joan i un
de Lleida), dos canonges (el de Santa Anna i el de Lleida), dos priors
(el de lhospital general de la Santa Creu i el de la casa de convalescn-
cia), labat de Sant Pau, el domer de Sant Pere, el vicerector del collegi
episcopal, dos capellans, nou frares (dos de caputxins i set de servites)
i els dos criats del bisbe de Lleida. Aquella nit tamb entraren arrestats
a la Ciutadella una desena de ciutadans: un hisendat, Josep Vega; un
alcalde empleat de lAdministraci de duanes, Josep Fbregas; un
comissari de barri, A. Mart; un sastre, Jeroni Vidal; un forner francs,
Signat: S. S. S. El patriota. Acrnim de Salvador Sanjun.
211. Ibdem.
Pere Marcerau, i cinc ms dels quals no sen t cap referncia.
212
Lho-
me de conana del bar de Castellet, Antoni Canals, espantadssim, li
escrigu dient-li que la alarma de la entrada de los franceses que dicen
entrarn hoy o maana, y el arresto de ayer de muchos sacerdotes, y
algn paisano en sta, me tiene que no se lo que me hago.
213
El cnsol piemonts in el nombre dempresonats ns a la vui-
tantena, per sense especicar-los, tot i que mencion vagament que
els capturats eren el clergat regular i secular, advocats, magistrats i
procuradors. El cnsol es feia ress daquells fets en un dels seus in-
formes, especicant que sels imputava el crim de conspirar contra la
Constituci.
214
Les escasses recerques historiogrques fetes sobre
la proscripci de la nit del 15 dabril de 1823 i la migradesa de les
fonts consultades insinuen una hiptesi de treball sobre el que succe
aquella nit dabril. Aquella proscripci, com les que es produren amb
anterioritat la del 3 dabril de 1821 i la del 5 de setembre de 1822,
simpuls des duna junta revolucionria que escenic lexercici de la
sobirania dels ciutadans, i el consegent hipottic consens poltic entre
les autoritats i els representats del poble insurrecte. Si labril de 1821 es
constitu una Junta General dAutoritats per aprovar les proscripcions, i
el setembre de 1822 sescenic en el ritual festiu la comuni entre les
autoritats i el poble, aquella nit del 15 dabril de 1823 devia de produ-
ir-se quelcom de semblant a la sessi de la Tertlia Patritica de Lacy.
Aquell dimarts al vespre, les autoritats poltiques de la ciutat i provncia
assistiren a la tertlia desprs de les queixes per la seva absncia en
la darrera sessi. A lesglsia del convent dels trinitaris descalos, els
capitostos del moviment liberal exaltat expressaren com ho havien
fet el diumenge anterior lenuig per la desdia de les autoritats en
la persecuci contra els enemics interiors, i aquelles, preveient que
podia crrer la sang pels carrers, decidiren collaborar en lempresona-
ment dels acusats de conspiraci contra el rgim constitucional. Mari
Alb, lder de la paramaoneria barcelonina, soci de la tertlia i una
de les veus ms inuents del liberalisme popular, encapal els clams
per detenir els qui acusava de conspiradors contra el rgim liberal i,
una vegada ms, mentre els uns feien la llista dels acusats, els altres
anaven a buscar-los. La llista darrestats, la formaven alguns dels pocs
212. Aquells cinc eren N. Oliver, Pere Ribes, Joan Rull, Ramon Maria de Tor i
Mag Vidal. Dietari de Mateu Crespi, 15 dabril de 1823, p. 23-26. Reprodut en lannex
IX.8 dARNABAT MATA, Ramon (1999), p. 1938.
213. APBC. Fons del bar de Castellet. Barcelona, 16 dabril de 1822 carta dAn-
toni Canals al bar de Castellet.
Mazzo 1. Consolato Generale di S. M. Sarda. Barcellona addi 16 aprile 1823.
eclesistics que encara vivien en llibertat a Barcelona malgrat no ha-
ver-se secularitzat, i tamb incloa tots aquells ciutadans que, a parer
dels revolucionaris, amb la seva conducta posaven en perill la ptria.
Les detencions dun forner francs, P. Marcerau, i la dun magistrat
de la duana, J. Fbregas, cal interpretar-les com la dun informador
de linvasor i la dun funcionari corrupte que feia la vista grossa amb
els aranzels i el contraban.
El cap poltic, Fernando Gmez de Butrn, havia obstaculitzat
algunes de les decisions de Francisco Espoz y Mina i del moviment
exaltat, per la qual cosa acordaren la seva destituci com a governador
poltic i militar de la ciutat i segona autoritat del Principat. La nit del
15 al 16 dabril Gmez de Butrn es neg a raticar les proscripcions
tot i les coaccions dAlb, i llavors sadon que havia perdut el suport
de les societats secretes exaltades de la ciutat: comuners i paramaons.
Al cap de pocs dies, el cap de lexrcit expedicionari i principal autoritat
del Principat, el destituiria de tots els seus crrecs excepte el de cap
poltic i en el seu lloc nomenaria Antoine Rotten.
215
VIOLNCIA REVOLUCIONRIA I ANTICLERICALISME
Aquella matinada del 16 dabril, els bisbes arrestats i traslladats a
la Ciutadella eren el de Vic i el de Lleida, Simn Antonio de la Rentera
y Reyes,
216
i reberen lordre de vestir-se i marxar cap a Tarragona. Al
cap duna hora i escaig, avisaren el bisbe de Lleida que havien rebut
contraordres i que no aniria enlloc. A quarts de cinc del mat, Raimon
Strauch bisbe de Vic abandonava la Ciutadella acompanyat del
francisc Miquel Quetglas, escortats per un destacament del regiment
de Zaragoza. Quan arribaren prop de Vallirana,
217
uns quants dels ho-
mes que el vigilaven sinternaren al bosc per simular una emboscada
reialista, i locial Barrera orden a Strauch i Quetglas que saltessin
del carro i sendinsessin al bosc, i un cop all, Ramn Arce don lordre
als seus homes de disparar-los; el mateix Arce els remat amb un tret
quan ja eren a terra. El destacament abandon els cadvers insepults i
torn cap a Barcelona, on arrib de matinada. Els assassinats del bisbe
de Vic i del francisc foren el colof dels esdeveniments iniciats la nit
215. ANP. Srie F7 Ll. 12038. Expedient dAntoine Rotten. Notice sur Roten.
216. Per conixer la trascendncia poltica del bisbe de Lleida i lanimadversi
que despert entre els liberals sn cabdals les obres: SNCHEZ I CRCELEN, Antoni (2006);
SNCHEZ I CRCELEN, Antoni (2007): La repercusin del rgimen constitucional en la
Iglesia de Lleida durante el trienio liberal. Hispania sacra, nm. 119, p. 323-336.
217. FIGUEROLA, Jordi (1988): Esglsia i societat a principis del segle XIX. La societat
osonenca i el bisbe Strauch durant la crisi de lAntic Rgim. Eumo. Vic, p. 115.
anterior. Aquella vegada el moviment exaltat barcelon no nhavia tingut
prou amb les deportacions de costum i havia exigit que rodessin caps.
El dia de la mort del bisbe de Vic el 16 dabril de 1823, els
liberals ms radicals llegiren el Diario de la ciudad de Barcelona r-
gan de premsa de la tertlia i hi veieren reectides les opinions ms
brutals vessades des de la tribuna de la tertlia la vesprada anterior que
clamaven a les autoritats els caps dels detinguts. Les opinions transcrites
enaltien la conducta vigilant dels revolucionaris que estaven atents a
castigar els enemics del sistema constitucional, i deixaven ben clar el
desig de desfer-se dels conspiradors denitivament, no conformant-se
amb la seva deportaci:
Bravo, Jess, y que pesquisa abades, curas, obispo, capellanes,
exciudadanos y tantos pajarotes que se coman las mieses sin
dejar ni un solo grano. Ellos ya estn, (aunque no todos) en po-
der de la autoridad, veremos sta como consuela las ansias de los
buenos patricios. La complicidad creo es clara. Pues clara sea la
nicin. El brazo de la justicia, descargue el tremendo golpe que
la ley seala. (...) Las autoridades acaben de consumar la obra. Las
cabezas de los avechuchos, traidores, sean separadas de los hombros
de sus seores. Ojo alerta, y para n de esta clamemos muerte
y no destierro de los perversos desoladores de la humanidad.
218
Larticle era signat amb el pseudnim S. S. S. el patriota. Qui
samagava al darrere daquell pseudnim? El senyor Salvador Sanjun
s la hiptesi ms able. El doctor Sanjun era comissari de guer-
ra, havia estat sndic als ajuntaments barcelonins de 1807 i 1814,
219
i
desprs fou elector parroquial el 1821, tant per escollir lAjuntament
de 1822, com els diputats a Corts de la segona legislatura. Tamb fou
jutge de fet per assumptes de censura el 1821 i el 1822, i fou nomenat,
per la Diputaci barcelonina, com un dels integrants de la Societat
Econmica dAmics del Pas, constituda el juny de 1822. El darrer
any del Trienni esdev un dels collaboradors ms propers dAntoine
Rotten. Aquella bona relaci sanunci de manera premonitria en un
altre article aparegut dos dies desprs al mateix diari i signat per El
Patriota, pseudnim de Sanjun, en el qual celebrava el nomenament
de Rotten com a comandant militar i poltic de Barcelona en substi-
tuci de Fernando Gmez de Butrn. El Patriota coneixia b la fama
de justicier terrorc del nou governador i es lamentava que no hagus
arribat a temps de poder contemplar les detencions del dia 15 dabril:
218. Diario de la ciudad de Barcelona, nm. 106, 16 dabril de 1823, p. 878.
219. Vegeu lannex A2.4. Diputats del com i sndics procuradors de lAjuntament
de Barcelona entre 1785 i 1820.
No hay cura, que al leer el anuncio de que estaba destinado a
esta plaza, nos deca el Constitucional, que no le hayan tembla-
do las canillas y dicho entre s, () Sabe, pues una y mil veces
campen, terror de la inhumanidad fantica, exterminador de
nuestros enemigos salve eternamente. Los hijos de la patria, de-
sean ser gobernados por ti; () y nos congratulamos de tener
para admirar tu bien obrada justicia.
220
El nomenament de Rotten es fu pblic el mat del 16 dabril de
1823: havia arribat de matinada a la Ciutadella, on ced la seva tartana
al bisbe de Vic per desplaar-se ns a Tarragona. Rotten, si b no orden
lexecuci del bisbe, la conegu quan encara podia fer alguna cosa per
impedir-la, i no latur. El general aprov la demostraci de fora dAlb
i de les societats secretes barcelonines. Lafusellament del bisbe de Vic
havia de satisfer els sectors ms revolucionaris de la ciutat, alhora que
executant-lo fora de Barcelona es pretenia reduir el risc de possibles
avalots i sobretot de pressions del liberalisme moderat o dels poten-
tats de la ciutat que poguessin aturar-ne lexecuci. La mort del bisbe
havia descarmentar els enemics interiors de la ferotgia del moviment
exaltat. La historiograa ha atribut la responsabilitat de lassassinat
de Ramon Strauch a la conspiraci manica, al liberalisme malc i
al martiri en defensa de la religi eterna, segons comenta Figuerola,
que arma tamb que la causa directa fou la pressi que els grups
liberals exaltats exerciren sobre les autoritats com a represlia per len-
trada dels francesos a Catalunya.
221
Per tant, els instigadors daquella
mort foren els qui mobilitzaren els exaltats a Barcelona el vespre del
15 dabril. En els reports escrits desprs del Trienni pels condents de
la policia francesa, Antoni Guilln de Mazn i el seu company Ramon
Maria Sala, acusaren daquells crims Mari Alb, cap de lestat major
i mxima autoritat de les lgies paramaniques de Barcelona, i el
comuner Manuel Arango, comandant del regiment de Zaragoza. Les
mateixes fonts tamb exculpaven el cap poltic, mentre inculpaven com
a cmplice el nou governador militar de Barcelona, Antoine Rotten,
el qual shavia negat a processar els assassins i els havia rebut amb
una abraada clida i pblica, i havia protegit el superior militar dels
executors, el comandant Arango, de les ires pbliques i de les del cap
poltic, alhora que convertia Alb en la seva m dreta.
222
221. FIGUEROLA, Jordi (1988), p. 121.
222. ANP Srie F7 Ll. 12038. Expedient dAntoine Rotten. Notice sur Roten.
Lendem de la mort del bisbe de Vic, es difongu la notcia a
Barcelona i el cap poltic, al qual encara no lhavien rellevat com a
governador militar de la ciutat, orden embarcar tots els arrestats el
vespre del 15 dabril a de preservar-los la vida. El vaixell Nuestra
Seora de las Nieves els duria a Mlaga, amb lexcepci de la comitiva
declesistics i criats del bisbe de Lleida, del capell del cos dartilleria
i de sis ciutadans que serien desembarcats a Tarragona.
223
El bisbe
de Lleida, Simn Antonio de la Rentera, emmalalt de nou arran del
pnic que li sobrevingu quan sassabent de la mort de Strauch i les
autoritats temeren per la seva vida, segons relatava el cnsol piemonts
en el seu informe adreat al seu Govern.
224
La viglia de la festa dels comuners per antonomsia el 23 dabril
de 1823, commemoraci de la batalla de Villalar Antoine Rotten pre-
nia possessi del crrec de governador militar de Barcelona
225
i, durant
les tres setmanes segents, la ciutat visqu un perode de violncia
extrema que la policia francesa, en els seus reports, descriur com a
terror revolucionari. La fama del sus Antoine Rotten no es quedava
curta i en vint dies execut ms duna vintena de persones. El 25 dabril
quatre capellans i quatre ciutadans, entre els quals hi havia el metge
Antoni Suri i lescriv de Castell dEmpries, Josep Torrauba, sortiren
de la torre de la Ciutadella i pujaren a la tartana per fer cam cap a
Tarragona, i quan arribaren a Molins de Rei els afusellaren.
226
Els dies
segents es produ un degoteig dexecucions: a alguns sels afusellava
davant la porta de mar, a daltres a lesplanada, o b sels feia sortir
de la ciutat i sels disparava un tret. El dietari del menestral acomodat
Mateu Crespi resseny que entre el 25 dabril i el 16 de maig de 1823
sexecutaren vint-i-quatre presos a Barcelona: quatre capellans, quatre
ciutadans acusats de collaboraci amb els reialistes, onze reialistes,
dos francesos que shavien fet passar per revolucionaris, dos desertors
i un soldat acusat dhaver ferit mortalment un company de regiment.
227

Les fonts policials franceses augmentaven el nombre de morts i els
seus condents declaraven que les tartanes somplien per executar
els presos fora de la ciutat amb el pretext de traslladar-los a Tarragona
de 1823, p. 3: Todos los que han sido embarcados en el jabeque N. S. de las Nieves con
destino a Mlaga; a excepcin del obispo de Lrida, el cannigo Mariategui, el capelln
Cifuentes, el de artillera Pro, y los paisanos Marcerau, Ribes, Fabregas, Rullo, Oliver,
Mart y los criados del obispo que deben quedarse en Tarragona.
Mazzo 1. Consolato Generale di S. M. Sarda. Barcellona addi 18 aprile 1823.
225. Dietari de Mateu Crespi, 22 dabril de 1823, p. 28.
226. Dietari de Mateu Crespi, 25 dabril de 1823, p. 28.
227. Dietari de Mateu Crespi, 25 dabril al 16 de maig de 1823, p. 28-32.
o Manresa, i plus tard des jeunes gens, sous prtexte de dsertion,
pendus aux vergues du tlgraphe de Montjouich.
228
Mentre sincrementava la virulncia de la repressi, la premsa se
censurava a si mateixa i no informava, preferint no polemitzar sobre
aquelles decisions, alhora que lders del moviment liberal exaltat les
aprovaven implcitament des de les pgines del Diario de la ciudad de
Barcelona. El 27 dabril Jos Lpez de Paredes, conservador de lordre
de la tertlia patritica, apellava una vegada ms, al recurs de la salus
populi, suprema lex esto, per legitimar veladament la implementaci
de la prctica poltica de leliminaci de lenemic: La salud del pue-
blo es la suprema ley, y esta eterna verdad es necesario que la tengan
presente las naciones que deseen gozar el aura feliz de la libertad. El
pueblo es el verdadero soberano, y a nadie ms que a l corresponde
formar sus leyes
229
i el mateix feia, quinze dies desprs El Patriota,
que reiterava lallegaci que la ptria corria perill i que calia preser-
var-la mitjanant la vigilncia revolucionria i justicava lexercici de
la violncia justiciera: El brazo armado continuamente tengamos, los
prpados no descansen hasta concluir la obra de nuestra felicidad, y
electrizados nuestros corazones corramos a la pelea clamando sin cesar
constitucin o muerte.
230
Larticle prosseguia fent una exultant defensa
de la violncia esgrimida contra els eclesistics, als qui considerava els
principals enemics interns del sistema constitucional, com ho provava
la seva collaboraci amb la repressi que pat Saragossa quan hi en-
traren les tropes contrarevolucionries amb el beneplcit dels francesos:
Observemos la conducta ms y ms, y ms, y ms repito de tanto
zngano de Cle tente lengua pero reviento, clrigos: puesto que
el fomento de los daos ocasionados por los invasores sobre los
libres hijos del zaragozano pueblo, sali de los cannigos, y de
toda esta raza. Cuanta sangre, seor editor se verti, toda se debe
a sus caridades, paternidades, mosenes, y seoras canonicales.
Y quien sabe si nos sucedera lo propio?
231
Ning no qestionava la violncia contra els reialistes: eren lenemic
i consegentment, en la seva lgica, havien perdut els seus drets de
ciutadania. Lenorme presncia dels clergues entre els contrarevoluci-
228. ANP Srie F7 Ll. 12038. Expedient dAntoine Rotten. Notice sur Roten.
229. Diario de la ciudad de Barcelona, nm. 117, 27 dabril de 1823, p. 1018-1019,
citat per CASTELLS, Irene (2002): Le Jacobinisme et le romantisme politique dans la presse
du premier libralisme espagnol (1808-1823). A: Hommages Offerts J. P. Bertaud: La
plume et le sabre. Publications de la Sorbonne. Pars, p. 173-183.
230. Diario de la ciudad de Barcelona, nm. 130, 10 de maig de 1823, p. 1128-
1129, citat per CASTELLS, IRENE (2002), p. 173-183.
onaris far que se sospiti de tots ells i, la primavera de 1823, hauran
de demostrar la seva lleialtat al rgim constitucional, i als qui no la
provin, sels titllar denemics i sels aplicaran les mateixes mesures
que als reialistes, sense cap mena de procediment processal, ni poltic
ni militar.
El governador Rotten juntament amb els capitostos de les societats
secretes impulsaren aquella onada de violncia revolucionria. Rot-
ten aplic la seva experincia poltica adquirida a Manresa, on lenvi
Francisco Espoz y Mina comandant una de les quatres seccions en les
quals havia dividit les seves tropes,
232
perqu demostrs el coratge de
qu presumia als cafs. La poltica repressora de Rotten a Manresa
aconsegu ms popularitat encara que les seves peroracions als cafs,
en bona mesura grcies al ress de les execucions sumries ordenades
contra els lders de les lgies locals qualicats de contrarevolucionaris
i vinculats a la sociedad constitucional del anillo: dos alcaldes i tres
eclesistics de la contrada. Ben aviat aquells afusellaments als afores
de la ciutat van ser coneguts com els dels Tres Roures i els contrare-
volucionaris convertiren les vctimes en mrtirs. Dies desprs, de cam
cap a Barcelona, Rotten executaria cinc persones ms a Piera, tres de
les quals eren eclesistics:
A cette poque, Roten et ses dignes conseillers se proposrent de
donner la Rvolution Espagnole les atroces et sanglantes cou-
leurs quimprimrent la rvolution franaise Robespierre et ses
complices. De vexations sans nombre et de quelques assassinats
obscurs, ils se dcidrent frapper de grands coups tous les hom-
mes modrs, Constitutionnels ou Royalistes en furent rvolts.
Conformment aux listes dresses dans les clubs de Manresa, on
procda lemprisonnement de plusieurs individus de la ville et
du Canton, et les expdia sur Barcelone.
233
Aquella primavera el sus se sentia fort perqu shavia guanyat
el suport de la lgia paramanica ms revolucionria de Barcelona,
igual que ho havia fet a Manresa amb la seva amistat amb Ramon Gal
i leclesistic Antoni Vila,
234
que lacompanyaren desprs a Barcelona.
Aquesta vegada la pea clau era Mari Alb, convertit en nou cap de
lestat major. Rotten es guany la conana dels comuners quan don
suport a la Diputaci provincial en detriment de lAjuntament i el cap
poltic, Fernando Gmez de Butrn.
234. ANP. Srie F7 Ll. 12015. A lexpedient dels eclesitics exiliats hi guren
Flix Molas, Camille Ulle, Joan Costa, Maurici Flaquer, Josep Llevara, Francesc Moga,
Gabriel Vila i Antoni Vila, del qual es diu que era un dels redactors dEl Indicador Cataln.
Lanlisi de les prctiques poltiques revolucionries a la Barcelo-
na del Trienni s gaireb inexistent, amb lnica excepci dels treballs
sobre el jacobinisme i el romanticisme poltic dIrene Castells,
235
que ha
encetat una via per comparar les prctiques poltiques liberals radicals
amb les del jacobinisme francs, recalcant que compartiren unes ma-
teixes prctiques basades en la reivindicaci de la preeminncia dels
ciutadans en la idea de naci, lexigncia duna permanent vigilncia
sobre les autoritats per denunciar qualsevol vulneraci de la legalitat i
la presncia constant dels ciutadans en la poltica, a travs de la milcia, la
premsa i les associacions patritiques per congurar lopini pblica.
La recerca de Castells corrobor aix el cam obert uns anys abans
per Mara Cruz Romeo
236
en la seva anlisi sobre el cas valenci, on
havia detectat les incipients semblances entre el liberalisme radical i
el jacobinisme francs. La manera com abordava la comparaci entre
ambds fenmens histrics subvertia les tesis clssiques de la histo-
riograa espanyola que havia insistit a exaltar les diferncies entre
el procs revolucionari espanyol i el francs. En aquest camp encara
queda molt de cam per recrrer i la recerca haur de prosseguir per
escatir quin lloc ocup el terror revolucionari en la prctica poltica
del Trienni; un aspecte absolutament menystingut, si no fos per les
recerques sobre lanticlericalisme del segle XIX.
La prctica poltica de la violncia contra lEsglsia i els eclesistics
durant el Trienni produ ben aviat un reguitzell dhagiograes i pamets
sorgits de les impremtes del mn proper a les vctimes. A comenaments
del segle XX, aparegueren les primeres investigacions sistemtiques sobre
aquells fets, de la m de Gaiet Barraquer i Roviralta,
237
per desprs
sinterromperen pels avatars poltics de la histria dEspanya, i shaur
desperar a la dcada dels setanta per trobar nous treballs sobre la vio-
lncia anticlerical, com sn els de Manuel Revuelta
238
i Gaspar Feliu,
239

tot i que, ambds autors aborden la recerca de la violncia des duna
interpretaci de lanticlericalisme molt ms mplia. Els anys setanta
235. CASTELLS, Irene (2002), p. 173-183; CASTELLS, IRENE (2001c): La opinin libe-
ral ante la invasin francesa: Catalua, 1823. A: Juan Francisco FUENTES i Llus ROURA.
Sociabilidad y liberalismo en la Espaa del siglo XIX. Homenaje a Alberto Gil Novales.
Milenio Hispania. Lleida, p. 147-156.
236. ROMEO MATEO, Mara Cruz (1993); ROMEO, Mara Cruz (1995); ROMEO, Mara
Cruz (2003).
237. BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaiet (1906): Las Casas de religiosos en Catalua
durante el primer tercio del siglo XIX. Imprenta de F. J. Alts y Alabert. Barcelona. 2 v.
238. REVUELTA GONZLEZ, Manuel (1973): Poltica religiosa de los liberales en el
siglo XIX. Trienio Constitucional. CSIC. Escuela de Historia Moderna. Madrid.
239. FELIU MONTFORT, Gaspar (1972): La clerecia catalana durant el trienni. IEC.
Barcelona.
i vuitanta del segle XX els historiadors saproparen a lantropologia
per comprendre el signicat de les prctiques anticlericals: s el cas
de Caro Baroja
240
o Jimnez Lozano,
241
que interpretaren la violncia
fsica i simblica contra lEsglsia com la manera de rebellar-se contra
la seva tutela paternalista. Anys desprs, en aquella mateixa direcci,
lantropleg Manuel Delgado
242
far un salt endavant en lanlisi de la
prctica de la violncia anticlerical en interpretar-la com un descontrol
sobre els rituals tradicionals de la societat catlica, desposseint aquelles
prctiques duna frria ideologia revolucionria i apropant-les als ritus
religiosos. Lobra de Delgado es concentra essencialment en lanlisi
de les prctiques anticlericals del segle XX. La historiograa espanyola
no ha exportat aquell model dinvestigaci al perode del Trienni i els
estudis danticlericalisme han prioritzat la recerca sobre les reformes
poltiques, els discursos, les stires anticlericals i la contraposici entre
els models del clergue que proposen els liberals i els reialistes, obviant
lestudi de la prctica de la violncia simblica i fsica. Als darrers
temps, la interpretaci ms completa sobre lanticlericalisme del Trienni
lha fet Emilio la Parra,
243
que ha mostrat la seva doble vessant, duna
banda, la que qualica com a culta i elaborada per illustrats i liberals,
i de laltra, la denida com a popular pel seu profund arrelament, ms
enll de grups socials i conjuntures poltiques, i conclou que una y
otra tendencia se alimentan mutuamente y en determinadas ocasiones
se confunden, dando lugar como en la poca del Trienio a una
autntica eclosin anticlerical.
244
Des daquella doble vessant: lestudi de
lanticlericalisme pot establir diferncies i similituds entre la prctica
de la violncia anticlerical i apropar-se a lanlisi de la desamortitzaci
des duna perspectiva sociocultural, aprofundint en lestudi dels usos
socials que els liberals donaren als antics espais religiosos desamortitzats.
La historiograa sobre la revoluci liberal ha descuidat lanlisi
de la violncia en les prctiques i els discursos del liberalisme. Les
recerques futures hauran dabordar aquesta temtica, sobretot per en-
tendre per qu coexistiren la prctica duna violncia legal i una dil-
legal durant el rgim liberal. Lestudi de la violncia com un instrument
240. CARO BAROJA, Julio (1980): Introduccin a una historia contempornea del
anticlericalismo espaol. Istmo. Madrid.
241. JIMNEZ LOZANO, Jos (1978): Los cementerios civiles y la heterodoxia espaola.
Taurus. Madrid.
242. DELGADO, Manuel (1992): La ira sagrada. Anticlericalismo, iconoclastia y an-
tirritualismo en la Espaa contempornea. Humanidades. Barcelona.
243. LA PARRA, Emilio (1998): Los inicios del anticlericalismo espaol contem-
porneo. A: Emilio la PARRA i Manuel SUREZ CORTINA (eds.): El anticlericalismo espaol
contemporneo. Biblioteca Nueva. Madrid, p. 17-68.
244. LA PARRA, Emilio (1998), p. 62.
poltic ms de la prctica liberal qestionar la rellevncia de la por a
la multitud durant el procs revolucionari espanyol i emergiran dal-
tres temors que coartaran el desenrotllament radical de la revoluci
liberal. El terror revolucionari fou una prctica poltica que no aor
solament durant el Trienni, sin que es podria remuntar a la guerra
del Francs, malgrat que aquest s un camp encara poc investigat.
La construcci de categories de violncia durant la guerra permetria
comprendre millor els fenmens socials, culturals i poltics que es
produren al voltant de la guerra. Si es millora el coneixement sobre
les prctiques poltiques de la guerra, tamb sentendran les continu-
tats dalgunes daquestes en poques posteriors. Tot plegat, permetr
posar en relaci la violncia de la Revoluci Francesa amb la daltres
processos poltics, minimitzant-ne lexcepcionalitat. Els historiadors no
han de caure en lerror de comparar quantitativament les dades, sin
que han danalitzar com la violncia revolucionria sinterpret en una
societat que visqu atemorida pel fantasma del terror revolucionari,
provinent de laltre costat dels Pirineus.
La quarta: les purgues, 4 dagost de 1823
Amb les pluges de mitjan maig del 1823 sacabaren les execucions,
per no se nesborr el record. El nmero dos en lescalaf de coman-
dament del set districte militar i governador de Barcelona, Antoine
Rotten, havia usat la brutalitat repressora per fer ostentaci del seu
poder poltic i militar, deixant pals qui manava davant les autoritats
poltiques i els ciutadans de Barcelona, i quins serien els seus mto-
des per convncer lenemic interior i exterior i aconseguir la de les
divisions del liberalisme. La ferotgia de Rotten no estava reservada
nicament als contrarevolucionaris i el 8 de maig tanc durant unes
hores a la pres J. M. Roth i un grup de piemontesos, acusant-los de
voler insurreccionar-se contra la seva autoritat. A la principal autoritat
barcelonina no li tremolava el pols quan havia de prendre mesures
contundents. Al vespre, el cnsol piemonts inform de les detencions
al Govern de Tor.
245
Al cap duns quants dies, Antoine Rotten remodel
246
la Junta
Auxiliar dObservaci i de Defensa, reduint el nombre de civils i noms
restaren una mnima representaci dels rgans poltics, de la milcia i
Mazzo 1. Consolato Generale di S. M. Sarda. Barcellona addi 8 maggio 1823.
246. APBC. Fons del bar de Castellet. Barcelona, 20 de maig de 1823, carta
dels ciutadans. Dels trenta-un membres, noms vuit eren civils, entre
els quals hi havia el vocal de la Diputaci, un regidor de lAjuntament,
un comissari de guerra, un coronel de la milcia, un membre de la
Junta de Repartiment de la Contribuci de Guerra i tres comerciants.
Els altres vint-i-quatre membres eren les principals autoritats militars
de la ciutat i els comandants dels regiments de la guarnici.
247
El cap
poltic en qued al marge, evidenciant que sense el suport de Francisco
Espoz y Mina lhavia substitut per Rotten tenia poca capacitat
dincidir polticament.
La Junta Auxiliar de Defensa nom amb qu se la conegu a partir
de llavors inst el governador militar de Barcelona i segona autoritat
del Principat a requerir nous fons als rgans poltics per poder defensar
la ciutat. Els capitostos de les societats secretes, la paramaoneria i la
comuneria de Barcelona, oblidaren les seves rivalitats i collaboraren en
un nou projecte poltic que seria articulat per la Diputaci barcelonina,
on gaireb tots els diputats provincials eren comuners:
Les chefs des maons et des comuneros oublirent leurs anciennes
rivalits, et travaillrent daccord pour craser le peuple et senrichir
de ses dpouilles. La dputation provinciale, dont les membres et
les employs taient tous comuneros, favorisait de tout son pouvoir,
(et il tait alors immense daprs nos lois) tous ces dsordres, et
dclara une guerre mort la municipalit et au chef politique
Butrn, les seuls obstacles que les intrigants nauraient pu jamais
surmonter lgalement.
248
La Diputaci, de mutu acord amb Rotten, elabor un pla de defensa
de la ciutat que feia avinent a lAjuntament a comenaments de juny.
249

La proposta indign el consistori barcelon perqu el desautoritzava
i el posava sota sospita davant dels ciutadans que lhavien escollit:
tiende directamente a desacreditarle en el pueblo que representa; y
como una autoridad popular si pierde la conanza queda despojada
de su fuerza moral y se halla en el caso de causar ms daos que
bienes a sus representados.
250
Al cap de pocs dies, i precipitadament,
lAjuntament proposava la seva alternativa al pla de defensa,
251
per la
seva proposta fou enterrada sota lentusiasme que despert el projecte
de la Diputaci. El pla de la Diputaci despossea lAjuntament de la
249. Diario de Barcelona, nm. 157, 6 de juny de 1823, p. 1395-1398; Diario de
Barcelona, nm. 158, 7 de juny de 1823, p. 2007.
250. Suplemento al Diario de Barcelona del 10 de junio de 1823, p. 1.
251. DUEAS GARCA, Francisco (1997), vol. I, p. 107-108.
facultat de continuar recaptant els impostos, lobligava a presentar els
seus pressupostos setmanalment o mensual i establia una tresoreria
comuna sota control duna junta, en mans de la Diputaci, Rotten i
les societats secretes, que sencarregaria de les tasques de recaptaci i
redistribuci dels impostos. Amb aquell pla, lAjuntament esdevenia un
rgan absolutament sotms a la voluntat poltica daquella junta que
sarrog les principals competncies municipals. La Diputaci i Rotten,
amb aquell projecte, posaven en dubte lecincia de lAjuntament en
el desenvolupament de les seves tasques, gestant tota mena de sospites
sobre la malversaci dels fons recaptats.
La Diputaci despossea de les competncies recaptatries lAjun-
tament, emparant-se en un decret aprovat per les Corts el 15 de mar
de 1823, pel qual la Diputaci duna provncia envada podia prendre
les mesures que cregus necessries per conservar la independncia
nacional. El 8 de juny de 1823 la Diputaci de Barcelona responia a
les crtiques de lAjuntament adduint que aquell decret li conferia un
poder poltic absolut sobre la resta dautoritats poltiques del territori,
i armant que el poder emanava de la naci representada a Corts; que
si las Cortes hubiesen querido circunscribir las facultades de las Di-
putaciones provinciales dentro el crculo de los lmites que les estaban
antes sealados, en vano las hubieran autorizado para tomar todas las
disposiciones convenientes a la independencia nacional.
252
Lendem, el redactor en cap dEl Indicador Cataln, Antoni Gui-
lln de Mazn, arrogant-se la representativitat del diari, es posicion
difanament en contra de la Diputaci, defensant la postura de lAjun-
tament, i concloa larticle apellant al conocido celo y prudencia de
nuestro digno Jefe poltico cortar tal vez en su origen esta desagradable
contienda.
253
Noms passaren dos dies l11 de juny perqu des de
les pgines del mateix diari es puntualitzs que lopini precedent no
era la de tots els redactors.
254
LAjuntament prengu la paraula i a tra-
vs de la premsa va rebatre els supsits de la Diputaci, argumentant
que el poder atorgat a la Diputaci en aquell decret estava acotat per
la Constituci i per tant que la seva actuaci no podia anar en con-
tra de lestablert pel codi gadit perqu de otro modo para defender
la independencia, se destruira la libertad y contribuiramos nosotros
mismos a la obra fatal de nuestros enemigos.
255
252. Suplemento al Diario de Barcelona del 10 de junio de 1823. Contestacin
dada por S. E. la Diputacin provincial al ocio del Excmo. Ayuntamiento constituci-
onal, continuado en los peridicos de esta capital del da ocho del corriente, p. 1-2.
253. El Indicador Cataln, nm. 160, 9 de juny de 1823, p. 3-4.
Durant el llumins juny, els diaris foren lescenari duna encesa
polmica entre les autoritats poltiques en la qual debatien la majoria
dels articles del pla de defensa: lelecci de nous interventors per dur
a terme el cobrament dimpostos; la creaci duna tresoreria comuna;
el control sobre les despeses de lAjuntament, i sobretot la formaci
de la Junta de Recaptaci i Distribuci dels Impostos, esdevingueren
els eixos de la controvrsia. El pla de defensa de la Diputaci erigia
una junta a la qual arrogava les competncies scals del consistori i
la seva composici va convertir-se en un dels aspectes ms polmics
de la disputa entre autoritats. La Diputaci sesforava a legitimar la
junta, justicant que la majoria dels seus membres eren representants
electes i no eren nomenats pel Govern, pues que los Sres. Comandante
general, Jefe poltico, Intendente de la provincia, Jefe de la adminis-
tracin militar, y los dos jefes ms antiguos de la guarnicin, slo
forman seis personas, cuando forman siete los dos individuos de la
Diputacin, los dos del Ayuntamiento, y los tres particulares que en
calidad de vocales deben asistir a dicha junta.
256
La junta deixava en
franca minoria els representants municipals, impedint-los actuar com
a contrapoder, i lAjuntament sescarrassava a desacreditar el pla de la
Diputaci mostrant les contradiccions dels articles i apuntant que a la
junta la majoria de representants no eren electes perqu entre los tres
particulares se cuenta un individuo del Clero, y ste debe considerarse
en el da como dependiente del Gobierno pues el Gobierno es arbitro
de su destino.
257
El consistori municipal havia dissenyat un pla de defensa alter-
natiu al capdavant del qual hi havia una Junta Directiva, formada per
totes les autoritats civils i militars de Barcelona, que seria lencarregada
dadoptar les mesures ms adequades per a la defensa de la ciutat.
258
El
pla de lAjuntament rpidament va ser desestimat i el consistori opt
per impedir la implantaci de la proposta de la Diputaci. LAjuntament
denunci les infraccions de la Constituci, les contradiccions del pla i
desautoritz pblicament la Diputaci adduint la sollicitud que aquesta
havia transms al cap poltic perqu inhabilits el consistori i obrs una
causa, tot per obligar-lo a acceptar la proposta provincial. Regidors,
alcaldes i sndics defugien tota complicitat amb el pla de la Diputaci,
com una mesura durgncia per salvar la ptria, i semparaven en la
justcia per demostrar la seva competncia poltica.
259
258. DUEAS GARCA, Francisco (1997), vol. I, p. 107-108.
El cap poltic, Fernando Gmez de Butrn, es declar incapa
legalment per prendre una decisi que noms competia el Govern.
Mentre sesperava la seva resposta, el cap poltic comminava els inte-
grants del consistori que no abandonessin els seus crrecs.
260
LAjun-
tament ced quan sadon que shavia quedat sol protestant i el que
en un altre temps havia estat el centre poltic de la ciutat, la Tertlia
Patritica de Lacy, decid felicitar pblicament la Diputaci pel seu
pla de defensa, mostrant-li el seu suport.
261
Lespai on es representava
la sobirania dels ciutadans shavia pronunciat a favor del pla, i aix
signicava que els ciutadans expressaven pblicament la seva adhesi
als plantejaments de la Diputaci.
La tertlia no fou lnica opini favorable al pla, i el cap de lestat
major i lder de la paramaoneria, Mari Alb, tamb sexpress en el
mateix sentit. Lapellaci a la salvaci de la ptria com deia Alb
havia legitimat les dotzenes dinfraccions de la legalitat constitucional
comeses per lAjuntament, i ell mateix sencarreg de posar-les de nou
sobre la taula:
As es por necesidad e inters de la Patria ha sido forzoso alla-
nar a deshoras las casas de los ciudadanos; por la necesidad
sin duda se ha dispuesto entender en causas de contrabando, ya
haciendo quemar los gneros, cosa que ni las mismas Cortes se
han decidido a resolver, ya repartiendo las aprensiones sin pagar
derechos a la hacienda, e introducindose en las atribuciones del
poder judicial tan separado y aislado por la misma Constitucin;
por la necesidad se vio obligado el Ayuntamiento a permitir la
entrada de granos extranjeros y alterar los aranceles que por la
Constitucin slo toca a las Cortes; por la necesidad se haba
visto el Ayuntamiento en el caso de introducirse a intervenir en
el nombramiento de operarios de forticacin, que por las leyes
toca al cuerpo de Ingenieros exclusivamente, etc.
262
Mari Alb tampoc sabstingu de criticar el procediment emprat
per la Diputaci barcelonina en aprovar aquell pla que havia eludit
el consens amb lAjuntament, provocant una confrontaci tan amarga
entre ambdues institucions poltiques. La seva crtica sibillina anava
dirigida directament contra una altra societat secreta, la dels comuners,
que eren majoria a la Diputaci. Finalment, com a colof, feia una
260. Ibdem.
261. Diario de Barcelona, nm. 170, 19 de juny de 1823, p. 2109-2110 Felicitacin
dirigida por los socios y concurso de la tertulia patritica de Lacy a S. E. la Diputacin
de esta provincia por plan de la administracin de caudales decretado por la misma.
abrandada defensa dels membres del consistori, lloant els principis cons-
titucionals que animaven les seves accions.
263
La soledat de lAjuntament
convert en intil la seva actitud i hagu dacatar laplicaci del pla de
defensa de la Diputaci el 16 de juny de 1823: por este nuevo plan
ha habido algunas disputas entre la Diputacin y Ayuntamiento pero
se ha modicado los nimos y se ha puesto en planta dicho plan.
264
Al capdavant de la Junta de Recaptaci i Distribuci dImpostos
hi havia Antoine Rotten i la seva m dreta, Ramon Gal, que instigaren
la junta a sollicitar el triple dels recursos necessaris per satisfer les
despeses de defensa.
265
Les fonts policials franceses esmenten com els
homes de conana de Rotten, Gal, Rius de Castella i Josep Baigs,
amb la connivncia del comissari de guerra Salvador Sanjun, apro-
taren el lloc preeminent que ocupaven en la recaptaci dimpostos
per embutxacar-se grans sumes de diners, i arrunaren els subminis-
traments de lExrcit. La corrupci assol cotes tan elevades que ns i
tot el comandant del regiment dAragn, conegut parama, Mariano
Ximnez de Bages, mald per denunciar-la. Les mximes autoritats
paramaniques de Barcelona, segons els condents dels francesos,
feren valer la seva autoritat per apropiar-se daquell assumpte i obstruir
qualsevol intent dinvestigaci.
266
Mentre els seus collaboradors ms ntims eren acusats de des-
falcar la caixa de cabdals municipals, Antoine Rotten, de com acord
amb paramaons i comuners, posava setge sobre qualsevol intent de
dissidncia poltica interna. La seva experincia poltica al capdavant del
Govern poltic i militar de Manresa li enseny a mantenir brutalment
la seva autoritat i a cultivar bones relacions amb les societats secretes
revolucionries perqu aquelles eren les niques que el podien tom-
bar del seu comandament i alhora tamb salvar-lo dels seus enemics.
Rotten, com havia fet a Manresa, mald per captivar paramaons i
comuners perqu collaboressin amb ell, i els ofer el ressorgiment i
la modicaci de la desapareguda Junta de Vigilncia com un autntic
rgan de govern revolucionari. La junta es transform en la Comissi
de Vigilncia i la conguraren els sectors ms arrauxats de la para-
maoneria i de la comuneria, i en desaparegueren els carbonaris. La
Comissi de Vigilncia, la formaven Rotten i cinc representants de la
paramaoneria: Ignasi Vidal i Pigem, Ildefons Vidal, Mariano Soro, Ma-
nuel Planas i Compte i Joan Poc; i cinc representants de la comuneria
263. Ibdem.
264. Dietari de Mateu Crespi, 16 de juny de 1823, p. 37-38.
dels quals noms se sap el nom dun, Josep Roviralta i Isern.
267
El 9 de
juliol de 1823, Rotten va fer pblic un ban militar en el qual establia
un consell de guerra permanent per processar tots els ciutadans que
conspiressin, proferissin opinions contra el rgim, espargissin notcies
de desnim, mantinguessin correspondncia amb lenemic, portessin
armes blanques sense autoritzaci o es neguessin a satisfer les despeses
que sels exigien.
268
Aquell estiu, Rotten tornava a revitalitzar el terror revolucionari
com a nica via factible per poder salvar la revoluci. Les presons
sompliren i els revolucionaris es tacaren les mans de sang, ja que els
delictes de sedici o desnim, tant de paraula com dacci, o els con-
tactes amb lenemic eren castigats amb la pena capital. Com saplic el
ban militar? Quants ciutadans patiren les represlies revolucionries?
Quines conseqncies tingu sobre la poblaci? Sobre aquell episodi
aoren ms preguntes que respostes.
El Consell de Guerra Permanent fou nomenat per Antoine Rotten
desprs de consultar-ho amb la Comissi de Vigilncia. El formaren
dotze militars i dos representants de la milcia: un de la voluntria i
un altre de la legal. Noms quatre dels catorze eren membres de la
Tertlia Patritica de Lacy i els Salvador Paniagua, Francisco Prez
Meca, Manuel Rivas i Mariano Ximnez de Bages apareixen vinculats
al moviment liberal exaltat barcelon: els dos primers foren els artfexs
de la jornada revolucionria de setembre de 1822, i a les societats se-
cretes de la ciutat, malgrat que per la migradesa de les fonts de ben
segur nhi havia ms. Dels dotze militars, sis eren membres de lantic
regiment dAragn, quatre del dartilleria i els altres dos formaven part
de lorganigrama militar de la plaa.
269
La instauraci dun consell de
guerra permanent fou, bviament, un element coercitiu que permet
imposar un rgim de terror revolucionari durant lestiu de 1823. El
reguitzell de mesures aprovades per Rotten foment la por i la des-
conana entre els revolucionaris. Les delacions es convertiren en un
prctica quotidiana i una vegada ms alguns ciutadans aprotaren
loportunitat per dotar dimpunitat les seves venjances personals:
La comisin de Vigilancia de esta ciudad, deseosa de evitar por
todos los medios posibles la funesta inuencia de las pasiones,
resentimientos personales y rastreras venganzas que algunas veces
cubiertas con el velo de un supuesto patriotismo se presentan a
267. ANP. Srie F7 Ll. 12038. Expedient dAntoine Rotten.
268. DUEAS GARCA, Francisco (1997). Vol. II, p. 413-414: Bando militar. Copiado
del Diario de Barcelona, 10 de julio de 1823.
los gobernantes procurando sorprenderles y ponerles en el caso
de dictar providencias que, aunque hijas del mejor celo, produ-
cen un efecto muy poco favorable para la comn felicidad; ha
resuelto no tomar deliberacin alguna en virtud de annimos, y
como son varios los que obran ya en su poder.
270
LA REPRESSI EXALTADA DE LA DISSIDNCIA
La por regnava a Barcelona i tres dels quatre alcaldes de la
ciutat foren destituts el 4 dagost de 1823 i substituts per Vicen
Cabanillas, Agust Yez i Antoni Cortada i Amoreti. Una setmana
desprs, la ciutat vivia una nova proscripci; la nit del 9 al 10 dagost
els alcaldes destituts, Antonio Rodn, Ramon Maria Sala i Francesc
Rall, juntament amb el prior de lhospital general de la Santa Creu
i redactor dEl Indicador Cataln, Antoni Guilln de Mazn, el tinent
coronel i ideleg del batall gimnstic de la MNV, Roth, i el milici i
procurador Miquel Comelles, eren empresonats a la Ciutadella, on els
custodiava el cap poltic. El mat segent els embarcaren en un vaixell
rumb a Cartagena i quatre dies desprs el seu custodi era enviat cap
a Cadis amb el pretext que el Govern lhavia proposat per formar part
duna comissi, i el substitua com a cap poltic lintendent Camps. La
proscripci dagost de 1823 havia decapitat el poder poltic municipal,
coartat la llibertat dexpressi dels qui donaven suport a lAjuntament,
havia silenciat les veus discrepants de lExrcit i havia liquidat la veu
del Govern a Barcelona. Aquelles detencions no foren com les anteri-
ors i les envolt una certa aurola de secretisme; ns i tot la premsa
omet lincident. La vesprada del 10 dagost de 1823 no consta enlloc
que es produs lescenicaci de lexercici de la sobirania popular per
part dels ciutadans, i tot transcorregu enmig dun silenci eixordador.
La destituci dels tres alcaldes uns dies abans tampoc no havia pro-
vocat riuades de gent als carrers per demanar la seva restituci en el
crrec. El cnsol piemonts a Barcelona trig dues setmanes a infor-
mar daquells fets i emfasitz el misteri sobre el dest dels proscrits i
el desconeixement sobre la causa de les seves detencions ms enll de
rumors de conspiraci.
271
Les motivacions daquelles detencions i expulsions sn un enigma
encara perqu entre els proscrits hi havia quatre lders del moviment
liberal exaltat barcelon: Francesc Rall, Ramon Maria Sala, Antoni
270. El Indicador Cataln, nm. 217, 5 dagost de 1823, p. 3-4.
Mazzo 1. Consolato Generale di S. M. Sarda. Barcellona addi 26 agosto 1823.
Guilln de Mazn i Roth, i tot apunta a una purga entre revolucionaris.
Els informes policials francesos atriburen les proscripcions a la decisi
mancomunada de Francisco Espoz y Mina, Antoine Rotten, la Comissi
de Vigilncia i els caps de la paramaoneria i comuneria, que volien
desfer-se dels qui es planyien pels desordres pblics i la corrupci de
Barcelona.
272
Anys desprs, un dels proscrits, lalcalde tercer Antonio
Rodn don la seva versi dels fets a la policia francesa, insistint que
el general Rotten governava Barcelona amb total arbitrarietat, concul-
cant la llei i la justcia, i el general els havia proscrit per por que se
li enfrontessin, apellant a la legalitat i la justcia. Aquelles paraules
escrites per Rodn el 1829 estaven pensades per presentar-se davant
les autoritats franceses com un assenyat advocat que respectava escru-
polosament la llei, i desvirtu la imatge de revolucionari liberal exiliat
a Frana que hi havia en el seu expedient de larxiu del Ministeri de
lInterior. La versi de Rodn
273
no saguantava per enlloc i s difcil de
creure que Rotten els pogus tmer noms allegant raons legals, si no
hi havia darrere capacitat de mobilitzar el liberalisme popular, dincidir
sobre la ciutadania i posar-la en contra seva fent pbliques algunes
irregularitats amb la nalitat dacabar amb una guerra que llavors ja
era estril i amb el Govern revolucionari de Barcelona. Els alcaldes
proscrits albiraven una derrota que els faria responsables davant la llei
de la brutalitat repressiva i dels furts de les autoritats daquell Govern
revolucionari, i expressaren el seu desgrat amb la seva conducta. El
cap poltic, Fernando Gmez de Butrn, interced a favor dels alcal-
des i simplement censur la decisi denunciant el comportament de
les societat secretes, i pat en carn prpia la tirania de la unanimitat
revolucionria.
Els ciutadans, milicians i militars no mostraren cap mena de
rebuig a la proscripci daquell agost. Tots aquests indicis apunten que
Rotten i els lders comuners i paramaons purgaren les institucions de
tots aquells que infonien desnim, els criticaven veladament i posaven
pals a les rodes al desplegament dels seus projectes revolucionaris.
Lexpulsi fou una soluci de consens entre el poder militar i el poltic,
la Comissi de Vigilncia, per eliminar els seus opositors. El rgim de
terror tenia els seus lmits i les execucions, malgrat el ban militar de
Rotten, es reservaven per als delictes de traci, deserci o conspira-
ci contra el rgim liberal. Lexecuci de les autoritats escollides pels
ciutadans era una decisi que podia desencadenar la mobilitzaci del
273. ANP. Srie F7 Ll. 12022. Expedient dAntonio Rodn. A Son Excellence le
Ministre des affaires trangres. () Antonio Rodon, Marseille le 2 avril 1829.
liberalisme popular, representat encara pel primer regiment de la MNV,
de conseqncies imprevisibles.
La historiograa catalana ha interpretat la proscripci dagost
de 1823 com la constataci de lhegemonia del poder dels capitostos
militars sobre les autoritats exaltades. Aquella visi sobre els fets, len-
cuny lhistoriador Josep Maria Oll Romeu,
274
i la complet Arnabat
dient que la proscripci noms fou la manera com Mina es desfeia
daquells exaltats que soposaven a la seva posici favorable al pacte
amb els francesos.
275
Els proscrits dagost de 1823 no eren els lders
ms revolucionaris del moviment liberal exaltat, ans al contrari, eren
els qui havien exposat les seves discrepncies amb el pla de defensa
de la Diputaci, amb lactuaci repressora de Rotten i amb el Govern
popular de la Comissi de Vigilncia que volia prosseguir ns a les
darreres conseqncies amb la defensa de Barcelona.
El cap del set districte militar Francisco Espoz y Mina, setze
mesos desprs daquells incidents, don una visi absolutament excul-
padora sobre el que succe aquell estiu de 1823, explicant que havia
arribat a Barcelona el 5 de juliol, gaireb moribund, i no havia pogut
adonar-se de res ns gaireb tres mesos desprs.
276
La versi de Mina
guanya credibilitat per la conrmaci que en fu el cnsol piemonts,
277

coetani dels fets. La intervenci del general en la proscripci daquell
agost fou gaireb nulla i al cap dunes quantes setmanes, quan pogu
alar-se del llit, instig el seu home de conana, Antoine Rotten, a
negociar amb les tropes assetjadores.
Lagost de 1823 eren uns altres els qui ostentaven el poder a
la ciutat i foren tamb els responsables de les primeres detencions
dels ciutadans que no feien front a les contribucions exigides per les
autoritats. La majoria dels comerciants i fabricants ms adinerats de
la ciutat no pagaven els emprstits forosos i les autoritats ordenaren
dempresonar-los a Montjuc, segons el cnsol piemonts:
Li dieci negozianti che secondo feci anno a V. E. nella posenta
dellantecedente mio foglio erano stati detenuti nel Palazzo della
municipalit pel sociale pagamento di Colti 250.000 sono li sig.
Sargelet, Nadal, Castae, Marti, Plandolit, Amat, Seriol, Fonta-
nellas, Remisa, e Sabadell: essi fuorono per la loro resistenza ad
274. OLL ROMEU, Josep Maria (ed.) (1981): Successos a Barcelona (1822-1835).
Curial. Barcelona, p. 40-41.
276. ESPOZ Y MINA, Francisco (1825), p. 106-107.
Mazzo 1. Consolato Generale di S. M. Sarda. Barcellona addi 26 agosto 1823.
effetuare questo sborso, tradotti al castello di Monjuich, ove poi
dovettero cedere alle minacce, ecceto gli ultimi tre che conservan-
dosi ancor renitenti, sono per esere imbarcati non si sa per dove.
278
La m dreta del bar de Castellet, Antoni Canals, advertia del
pnic que despertaren aquelles detencions entre els ciutadans benes-
tants que preferiren fugir de la ciutat a entrar al calabs. Barcelona
shavia despoblat dels sectors potentats i noms quedaven els pobres
vinculats a la milcia perqu muchos slo se sostienen del pan, y de
los reales diarios que dan a toda la Milicia Voluntaria.
279
Els revolucionaris maldaven per convertir les pedres en recursos
pecuniaris, obligant els rics comerciants i fabricants barcelonins a com-
prar les antigues nques eclesistiques que, un cop desamortitzades,
eren propietat del crdit pblic;
280
les pagaren a meitat del preu que
les havien taxat, per no feren negoci perqu lnica garantia absoluta
de mantenir-les en propietat era el manteniment intacte del sistema
constitucional, quelcom que en aquell moment semblava difcil que es
produs. Den de labril de 1823 shavia accelerat el procs de desamor-
titzaci dels edicis eclesistics de linterior de Barcelona per vendrels
i disposar de ms recursos per defensar la ciutat.
281
En el futur, la re-
cerca sobre la desamortitzaci haur dintegrar la variable de la pressi
poltica que implicar una reinterpretaci sobre la compra i venda de
propietats desamortitzades. Els darrers mesos del Trienni, la tropa i la
milcia enderrocaren lantic edici de la Inquisici
282
i lesglsia de Sant
Jaume
283
que ampliaria la nova plaa de la Sobirania Nacional,
284
cor-
roborant la devoci que el liberalisme exaltat tenia per aquell principi
poltic que havia marcat el rumb de la revoluci a Barcelona. Lany
anterior shavia obert la plaa dels herois nacionals amb la demolici
del convent dels caputxins i el collegi de Sant Bonaventura.
285
Les
penries econmiques tamb afectaren lExrcit destacat a Catalunya i
obligaren el cap militar a espavilar-se per aconseguir recursos dall on
278. Ibdem.
279. APBC. Fons del bar de Castellet. Barcelona, 29 dagost de 1822 carta
281. SOL I PARERA, ngels (1974): La desamortitzaci del Trienni a Barcelona
i el seu pla. Estudios histricos y documentos de los archivos de protocolos, vol. IV,
p. 365-394; SOL I PARERA, ngels (1976): Notes per iniciar un estudi de la desvinculaci.
Separata del llibre 1 Colloqui dHistria Agrria, Barcelona, p. 283-290; RUEDA, Germn
(1993): Introduccin la desamortizacin en la pennsula Ibrica. Ayer, nm. 9, p. 19-28.
282. Dietari de Mateu Crespi, 25 dagost de 1823, p. 57-58.
283. Dietari de Mateu Crespi, 8 doctubre de 1823, p. 74.
284. VILLAR, Paco (2008), p. 154.
285. El Indicador Cataln, nm. 298, 3 de desembre de 1822, p. 4.
fos, i sarrib a la paradoxa dhaver de fondre els canons per encunyar
moneda i poder sufragar les despeses de lExrcit.
286
Quan la xafogor saplac i arribaren les primeres tempestes des-
tiu, el general Francisco Espoz y Mina torn a primera lnia i orden
algunes accions militars per obrir nous fronts. A primera hora del mat
del 10 de setembre de 1823, desprs dhaver endarrerit la sortida un
dia, salp del port de Barcelona un comboi format per cent petites
naus de cabotatge que havien de desembarcar a la platja de Montgat i
des dall fer cam cap a linterior. Lexpedici es dirigia a Figueres per
trencar el setge sobre els milicians refugiats al castell de Sant Ferran
i obrir un nou front a la rereguarda de les tropes que assetjaven Bar-
celona. La columna expedicionria la componien milicians, militars,
els liberals francesos i els refugiats italians. La presncia ditalians va
fer que el cnsol piemonts reports a bastament loperaci militar al
seu Govern.
287
La impotncia dels liberals barcelonins pel fracs de
lexpedici suscit una resposta desesperada fent sortir una altra co-
lumna per terra per enfrontar-se amb els francesos, per lartilleria no
els deix avanar i al cap dunes hores tornaven a entrar a Barcelona.
Larriscat desembarcament a Montgat i el consegent fallit intent
per rompre el setge de Figueres foren hbilment aprotats per Espoz
y Mina
288
per treures de sobre els contingents populars ms exaltats
i radicals que eren contraris a la negociaci amb lExrcit francs.
A nals destiu, el cap del set districte militar havia recuperat el con-
trol sobre la ciutat i un any desprs des del seu exili escrigu: hice
ejecutar un desembarco en la playa de Montgat (...) y puedo lisonjearme
de que la tranquilidad pblica, la libertad e independencia nacional se
conservaron bajo mi mando hasta el ltimo extremo.
289
Al cap duns
quants anys, en les seves memries, diria just el contrari sobre aquella
tardor de 1823: ya no hubo sosiego en Barcelona desde este tiempo:
todos se apuraban y todos me apuraban, y lo que mayor aiccin
causaba era la falta de recursos metlicos.
290
En el relat de les seves
memries, aquells mesos de 1823 eren letapa ms revolucionria que
havia viscut mai la ciutat, i ell marcava una certa distncia sobre la
seva responsabilitat en els esdeveniments; ni tan sols en lassossegament
de la violncia revolucionria, hi volia tenir res a veure.
286. ESPOZ Y MINA, Francisco (1825), p. 112.
287. AST. Materie politiche per rapporto allestero. Consolati nazionali. Barce-
llona. Mazzo 1. Consolato Generale di S. M. Sarda. Barcellona addi 18 settembre 1823.
289. ESPOZ Y MINA, Francisco (1825), p. 108.
290. ESPOZ Y MINA, Francisco (1962): Memorias del general Francisco Espoz y
Mina. Edici i estudi preliminar de Miguel Artola. Atlas. Madrid. Citat per ARNABAT
MATA, Ramon (2001), p. 336.
El setembre i les primeres setmanes doctubre de 1823 foren dies
ms aviat tranquils en els quals els ciutadans de Barcelona escolliren
els electors parroquials que havien delegir els nous diputats a Corts per
a la quimrica legislatura de 1824-1825. La segona setmana doctubre
aquella calma falla es dissip i sespargiren rumors que el rei tornava
a ser absolut desprs dhaver capitulat la ciutat de Cadis, l1 doctu-
bre. Les autoritats militars demanaren a lAjuntament que desments
pblicament aquelles brames i lAjuntament respongu vehementment,
sense desmentir-los, dient que aun cuando los diputados a Cortes y el
gobierno cediesen a convenios indecorosos, excedindose de las facul-
tades que tienen por la Constitucin, Barcelona nunca ceder con la
ignominia, ni arrastrar los hierros de una vergonzosa esclavitud.
291

La recerca de Dueas
292
imput a Francisco Espoz y Mina en la difusi
daquells rumors, per els indicis sn ms aviat escassos per donar-li
veracitat, i la documentaci no ho testimonia malgrat que Snchez
Mantero
293
armi que Espoz y Mina conegu la notcia a travs del
mariscal Moncey el mateix 1 doctubre de 1823 de la imminent caiguda
de Cadis. A mitjan octubre la ciutat estava dividida i les discrepncies
sescoltaven per arreu; els rumors de la fugida dels liberals de Cadis
eren replicats amb la convicci de lAjuntament de combatre ns a la
. Les brames inamaven els nims i lescissi entre els resistents era
tan evident que el nal del rgim constitucional esdevenia imminent a
ulls dels observadors estrangers, com el cnsol piemonts.
294
El 14 doctubre, Francisco Espoz y Mina es reun amb el bar de
Berge el representant de les tropes assetjants comandades pel ma-
riscal Moncey, el qual li comunic ocialment la rendici de Cadis
i els quatre decrets expedits per Ferran VII en els quals es requeria la
submissi de les places fortes resistents i la restituci de la legalitat
anterior al 7 de mar de 1820: la derogaci de tota la legislaci liberal.
El general respongu al parlamentari francs demanant-li temps per fer
les comprovacions necessries. Lendem, les autoritats militars saple-
garen en una Junta de Generals i Comandants de Batall per debatre
sobre la notcia que havia transms el bar de Berge. El 18 doctubre, el
291. Actes de lAjuntament de Barcelona, 11 doctubre de 1823. Citat per DUEAS
GARCA, Francisco (1997). Vol. I, p. 112.
292. DUEAS GARCA, Francisco (1997). Vol. I, p. 111; DUEAS GARCA, Francisco
(1998): El Sitio de Barcelona, 1823. A: Joan ROCA (coord.): El Municipi de Barcelona
i els combats pel govern de la Ciutat. Institut Municipal dHistria. Institut de Cultura
Ajuntament de Barcelona. Proa. Barcelona, p. 123-133.
293. SNCHEZ MANTERO, Rafael (1981): Los cien mil hijos de San Lus y las rela-
ciones franco-espaolas. Universidad de Sevilla. Sevilla, p. 75.
lona. Mazzo 1. Consolato Generale di S. M. Sarda. Barcellona addi 13 ottobre 1823.
bar, Espoz y Mina i Rotten es tornaren a reunir. Cinc dies desprs, es
congregaren al migdia varias autoridades civiles, prrocos de algunas
parroquias y los cnsules y prohombres de los colegios y gremios en
que tuvieron Junta.
295
Al cap dunes hores, els rumors sobre la rendici
sestenien per tota la ciutat i un grup nombrs de milicians i ciutadans
es concentraren davant les cases de les principals autoritats militars.
Aquella tarda shavien escampat algunes veus que deien que Cadis no
shavia rendit, i que tot plegat era una maniobra del trador Espoz y
Mina per vendre la ciutat als francesos.
296
Els manifestants obligaren el general en cap, Francisco Espoz y
Mina, a donar-los una explicaci a peu de carrer i ell els digu que no
se haba resuelto nada y que el Excmo. Ayuntamiento ya tena los tres
de lo que se estaba tratando.
297
Tot seguit, la gentada es dirig cap a
la seu del consistori municipal i all els seus membres els llegiren els
tres acords proposats pel mariscal Moncey. Larribada de la nit fou
aprotada per Espoz y Mina per ordenar la detenci dels responsables
de lavalot segons deia el cnsol piemonts
298
que shavia produt
a la tarda: el coronel de la MNV i regidor del consistori municipal J.
Costa; el cap de lestat major M. Alb; el tinent coronel Aldea; lalcalde
constitucional Cabanillas; el comandant del cinqu batall de la MNV
J. de Portell, i el capit daquella mateixa unitat de la milcia, N. Puig;
en denitiva, els caps revolucionaris del liberalisme popular que con-
trolaven el moviment liberal exaltat. Als detinguts, sels acus de tenir
un pla per capturar els governadors de Montjuc i de la Ciutadella,
per pressionar i evitar que se signs un acord amb els francesos amb
la nalitat de prosseguir la defensa de la ciutat mentre els queds un
al de vida. Mentre Espoz y Mina i Rotten reprimien els revolucionaris
ms encesos, apaivagaven els nims del moviment exaltat barcelon
empresonant cinquanta-dos ciutadans por no haber satisfecho la con-
tribucin que se les ha sealado como es de tanta consideracin no
pueden satisfacerla los que han sealado menos son 200 duros.
299
Len-
dem, el 25 doctubre, tancats a pany i forrellat a la Ciutadella, Espoz
y Mina i Rotten signaren larmistici, i el 2 de novembre raticaren la
capitulaci. Les spliques de lAjuntament perqu salliberessin els dos
membres del consistori arrestats lalcalde Cabanillas i el deg dels
regidors Costa i poguessin fugir abans de lentrada dels francesos
foren infructuoses.
300
La matinada del 25 doctubre, els arrestats foren
embarcats cap a Mallorca, deixant-los a la merc dels francesos.
El general Espoz y Mina legitim la proscripci doctubre de 1823
amb la conana que li havia dipositat la Junta dAutoritats Civils, Ca-
pellans, Cnsols i Prohoms de Gremis i Collegis unes hores abans de
lavalot. Aquella junta havia aprovat les negociacions de Francisco Espoz
y Mina, raticant-lo perqu les conclogus. La junta era lencarnaci
de la depauperada sobirania popular barcelonina i aglutinava la repre-
sentaci poltica, civil i militar; aix no obstant, tenia ms semblances
amb les juntes dels perodes absolutistes que amb les de les jornades
revolucionries, ja que la representaci popular es feia a travs de les
corporacions professionals. El general, havia pres la iniciativa en la
decisi de rendir la ciutat, i cerc de representar pblicament el suport
de les autoritats poltiques, eclesistiques i populars de Barcelona. Els
lders del moviment liberal exaltat barcelon no pogueren coaccionar la
junta per continuar la defensa i, quan en sortiren, optaren per aplegar
els seus seguidors ms dels i mobilitzar els sectors ms revolucionaris
per pressionar les autoritats de la ciutat des del carrer. El general Es-
poz y Mina havia aprs la lli, i emparant-se en la calma de la nit i
amb el suport de la junta, rgan de representaci poltica excepcional,
orden lempresonament dels Costa, Alb, Aldea, etc. Ell i Rotten es
refugiaren a la Ciutadella per signar larmistici al ms aviat possible i
desdir els altres revolucionaris de qualsevol temptativa contra ells. Deu
dies desprs, el 2 de novembre de 1823, el duc de Conegliano ma-
riscal Moncey entrava a la ciutat desprs de signar les capitulacions.
Les ciutats ocupades pels francesos, com Barcelona o Cadis,
301
foren
una mena doasi de tolerncia on els liberals moderats i els exaltats
menys radicals pogueren viure cmodament els mesos segents a la
caiguda del rgim constitucional. Lanlisi de locupaci francesa de
Cadis
302
ha posat al descobert com els francesos protegiren els liberals
de patir les crueltats i les detencions per opinions poltiques que es
produren arreu del territori. A Barcelona succe quelcom de semblant,
per encara manca per fer la seva histria, que haur daprofundir en
la manera com els liberals aprotaren aquella llibertat per organitzar
300. DUEAS GARCA, Francisco (1997). Vol. I, p. 115.
301. LA PARRA, Emilio (2007), p. 343-344.
302. BUTRN PRIDA, Gonzalo (1996): La ocupacin francesa de Espaa (1823-1828).
Universidad de Cdiz. Cadis; BUTRN PRIDA, Gonzalo (1998): La intervencin francesa y la
crisis del absolutismo en Cdiz (1823-1828). Universidad de Huelva. Huelva.
els primers pronunciaments, que es produren a la costa andalusa i
llevantina durant lestiu de 1824.
303
La resistncia contra les tropes de la Santa Aliana es bast des
de les diputacions provincials, intentant evocar el model de lluita mi-
litar que havia donat tants xits al rgim liberal durant la guerra del
Francs. A lEspanya de 1823, el desenvolupament poltic de la guerra
enfort el procs datomitzaci poltica de les diputacions provincials
que shavia comenat a produir a Catalunya amb la restauraci de la
Constituci de 1812, quan la Diputaci endeg una lectura moderada
i federalitzant de la norma gaditana. La guerra del Francs havia posat
els fonaments de la tendncia federalitzant de lorganitzaci poltica i
militar dels catalans que afavor lextensi dels postulats federals.
Trets en com de les jornades revolucionries
Les quatre jornades revolucionries deniren el moviment liberal
exaltat i la seva relaci amb el liberalisme popular, alhora que marcaren
el ritme del seu ascens al capdamunt dels rgans de poder i la seva
posterior decadncia. Progressivament, la mobilitzaci popular liberal
san apaivagant en la mesura que el liberalisme exaltat aconseguia
representar lexercici de la sobirania en els rgans revolucionaris o
en la tertlia patritica: ja no calia recrrer a la concentraci mas-
siva de poblaci a la plaa de la Constituci, escenari tradicional de
les protestes populars. En les dues primeres jornades 3 dabril de
1821 i 5 de setembre de 1822, la ciutadania barcelonina ocup els
carrers per exercir pblicament la seva sobirania, coincidint ambdues
tes revolucionries amb perodes en els quals la societat o Tertlia
Patritica estava tancada, potser el record daquella prctica poltica
va ser que lestiu de 1823 bategessin la plaa, creada on era lantiga
esglsia de Sant Jaume, amb el nom de Sobirana Nacional. La praxi
de la sobirania no es realitz a travs de la concentraci popular a la
plaa, sin mitjanant lescenicaci ritual de la formaci de juntes
poltiques que aplegaven les autoritats governamentals, les electes, les
militars i les comissions de milicians, ciutadans i militars. Les comis-
sions, emparades per una prctica poltica tradicional, representaven
els sectors de la societat que no es consideraven representats per les
autoritats o institucions liberals. Les dues jornades tamb sempraren
per mostrar la conuncia dinteressos i dobjectius entre el liberalisme
popular i lexaltat. El ritual poltic de representaci de la sobirania a
travs de la formaci de juntes era una adaptaci revolucionria duna
303. CASTELLS I OLIVN, Irene (1989).
prctica tradicional per resoldre els conictes entre el mn popular i
les autoritats o b per afrontar situacions extraordinries a les quals
les autoritats no podien fer front per si soles.
Durant les altres dues jornades revolucionries el 15 dabril i
el 4 dagost de 1823, la necessitat dexpressar una sobirania directa
i immediata dels ciutadans no es canalitz a travs de locupaci del
carrer per desprs crear juntes ms o menys simbliques i fortament
coaccionades, sin que els ciutadans escenicaren lexercici de la seva
sobirania conjuntament amb les autoritats, des de la Tertlia Patritica
de Lacy, el 15 dabril de 1823, o des de la Comissi de Vigilncia, el
4 dagost de 1823. El moviment liberal exaltat utilitz la tertlia patri-
tica per representar la sobirania del poble de Barcelona mitjanant
la comuni entre els ciutadans i les autoritats liberals de la ciutat
i provncia. La tertlia esdevingu una junta poltica permanent on
el moviment liberal exaltat, identicat amb el poble, exerc la seva
sobirania projectant les seves opinions per coaccionar les autoritats
liberals. Lacte de sobirania de la darrera jornada revolucionria es
represent en la Comissi de Vigilncia: un rgan ali a larquitectura
institucional dissenyada per la Constituci de 1812 en el qual conu-
ren els sectors ms radicals i revolucionaris de la ciutat representats
pels delegats de les societats secretes i serig en la mxima autoritat
poltica i militar de Barcelona. La comissi, com si es tracts dun
autntic govern revolucionari, encarnava lexpressi permanent de la
sobirania popular, supeditant al seu control el poder emanat de la
legalitat constitucional i erigint-se en la veu del poble que liderava
un projecte poltic per salvar la naci.
Durant tot el 1823, les institucions liberals restaren en mans de les
diverses faccions del moviment liberal exaltat. Tot i els enfrontaments
continus entre elles, mai desencadenaren un conicte que provoqus
una mobilitzaci popular contra alguna, amb lexcepci de lavalot del
23 doctubre. Cap delles gos desaar el liberalisme popular, capita-
litzat pel primer regiment de la MNV, i noms quan el general Espoz
y Mina volgu rendir la ciutat, els sectors ms belligerants i radicals
el desaaren ocupant els carrers i pressionant les institucions liberals;
ara b, llavors el liberalisme popular ja estava molt debilitat arran de
les divisions internes i del desgast del setge francs. La capitulaci
barcelonina lhavia acordat la Junta de Prohoms i Cnsols dels Gremis,
les Autoritats Poltiques i Militars, i els Capellans de Barcelona, erigits
en lexpressi de la sobirania del conjunt de la societat barcelonina.
La junta desautoritzava el Govern revolucionari de la Comissi de
Vigilncia, dominada per les societats secretes properes al liberalisme
radical, que havien acabat progressivament amb la identicaci del
moviment liberal exaltat i el poble de Barcelona a travs de la Tert-
lia Patritica de Lacy. Havia deixat en minoria els representants ms
arrauxats i populars del moviment liberal exaltat, apellant a la resta
de liberals i autoritats tradicionals per sentenciar la revoluci barce-
lonina. Els lders ms revolucionaris del moviment exaltat assistiren a
la junta sense que aconseguissin convncer els seus conciutadans per
prosseguir la resistncia al setge francs, i pocs dies desprs orques-
traren una mobilitzaci popular condemnada al fracs que no pogu
escenicar la representaci de la sobirania popular per coaccionar les
autoritats liberals, imposant-los les seves opinions. Francisco Espoz y
Mina reprim violentament la mobilitzaci i port als seus capitostos,
locialitat del primer regiment de la MNV i els oradors ms radicals
de la tertlia, a la pres de la Ciutadella.
Totes les jornades revolucionries tingueren com a com deno-
minador la utilitzaci dun discurs poltic, per part del moviment libe-
ral exaltat, basat en la necessitat de preservar el rgim constitucional
dels perills que lamenaaven, mitjanant la implementaci de mesures
extraordinries que conculcaven la lletra de la Constituci. Els exal-
tats acudien a lesperit revolucionari dels ciutadans per consolidar el
rgim liberal. La conservaci del dret de sobirania dels ciutadans o
de la salvaci ptria, equiparable a la revoluci, estaven per sobre de
qualsevol formalisme legal, i per tant les consignes que apellaven a la
salut o salvaci del poble esdevingueren lessncia del llenguatge poltic
revolucionari del moviment liberal exaltat vinculant-lo directament amb
el jacob. Tamb llo sistemticament lacci poltica del poble, aliena
a les institucions liberals com a expressi autntica i reveladora de
lopini i sobirania dels ciutadans revolucionaris i virtuosos de Barce-
lona. El discurs poltic exaltat acab integrant els puntals ideolgics
de la prctica poltica de la mobilitzaci: la subversi de la legalitat
constitucional apellant a la salvaci de la ptria; la recreaci perma-
nent drgans poltics que encarnessin la sobirania i sancionessin les
accions dels ciutadans, la violncia revolucionria simblica i real com
una forma de justcia popular; lexercici de la sobirania com un dret
dels ciutadans, i lorganitzaci federalitzant del poder poltic que donava
preeminncia a la provncia. La tertlia patritica esdevingu lespai
privilegiat on fer el ritual de representaci de lexercici permanent de
la sobirania dels ciutadans, un dret inalienable per a aquells radicals,
alhora que es produa la identicaci del moviment liberal exaltat amb
el poble, arran de la presncia del liberalisme popular.
El discurs exaltat justic la seva actuaci revolucionria, expres-
sada essencialment a travs de proscripcions de ciutadans, argint que
era la manera devitar el desbordament de la violncia popular contra
els enemics del sistema constitucional. Totes les jornades revolucio-
nries comportaren la designaci dels enemics de la revoluci, i la
seva detenci i deportaci posterior. Dos dies desprs que triomfs el
pronunciament de 1820, la mobilitzaci popular provoc la deportaci
de les autoritats poltiques i militars precedents al canvi revolucionari.
La primera jornada va proscriure les autoritats militars i eclesistiques
que no shavien renovat amb la proclamaci de la Constituci. La
segona purg la societat de tots aquells empleats de lAdministraci,
militars, eclesistics, milicians i ciutadans sospitosos dhaver vertebrat
el liberalisme moderat a travs de la seva pertinena a la sociedad
constitucional de los anilleros. La tercera reconegu als eclesistics i
els ciutadans corruptes com lencarnaci del enemics interiors equipa-
rant-los amb els reialistes i els francesos que volien ensorrar el sistema
constitucional.
La prctica poltica del terror contra els enemics de la revoluci
o Constituci tenia una vessant legal, que semparava en la legislaci
civil i militar en una situaci destat de guerra, i una altra dillegal, que
vulnerava la legalitat constitucional argint el mateix discurs exaltat que
legitimava conculcar la norma quan la ptria estava en perill. Els lders
exaltats decidiren desfermar el terror executant civils i eclesistics sense
ni tan sols representar la pantomima dun judici, argumentant que ho
feien per apaivagar els nims del liberalisme radical i popular que ja
no sacontentaven a proscriurels. El liberalisme popular, capitalitzat pel
moviment exaltat, clamava venjana contra els qui acusava de tradors i
conspiradors al rgim, i la legitimitat daquells actes illegals semparava
en lexigncia de justcia popular del arrauxats liberals barcelonins. Els
lders poltics de la ciutat, amb aquelles execucions illegals, obtenien
un rdit poltic entre els sectors populars i els ms radicals.
La quarta jornada revolucionria la del 9 dagost de 1823
signic la persecuci duna facci del liberalisme exaltat, trencant la
unitat dacci del moviment liberal exaltat i comenant les purgues
revolucionries. Els exaltats deportaren alguns dels seus antics i ms
insignes lders, i ho justicaren dient que les seves accions i paraules
infonien el desnim, negant-se a prosseguir amb la guerra. La Comissi
de Vigilncia els condemn posant al respecte que ns llavors tenia
el liberalisme radical amb les autoritats electes. El poder de la comis-
si emanava de lautoritat militar i poltica de Rotten i del suport de
les societats secretes que perseveraven en la tasca didenticar-se amb
el poble virtus de Barcelona, sense necessitar la tertlia per fer-ho.
La del rgim liberal a Barcelona acompany la darrera proscripci
ordenada pel general Francisco Espoz y Mina amb el beneplcit de la
Junta de Cnsols, Prohoms, Capellans i Autoritats, que va desterrar els
representants del liberalisme popular i radical barcelon per no voler
acatar la decisi de la junta.
La comparaci del discurs i la prctica poltica del moviment liberal
exaltat i del moviment jacob francs apunta nombroses semblances
que poden agrupar-se en: lorganitzaci poltica mitjanant societats o
tertlies que imiten i de vegades substitueixen les Corts; la construcci
dun discurs basat en la conculcaci de la legalitat adduint la conserva-
ci de la salut del poble i de la salvaci de la ptria; la preeminncia
i independncia de lacci poltica respecte a les institucions; lexercici
de la sobirania immediata i permanent del poble virtus a travs de la
mobilitzaci popular i de mica en mica lestabliment de canals legtims
aliens a ledici constitucional perqu els ciutadans expressin la seva
sobirania; la identicaci del moviment liberal exaltat amb el poble i
gradualment, quan els exaltats ocupen els crrecs electes, la identicaci
sextrapola als governants, i la concentraci de poders en nous rgans
de govern ms revolucionaris (el convencionalisme) i populars que els
establerts per la Constituci. bviament, el moviment liberal exaltat
mostr algunes diferncies signicatives vers el moviment jacob, com
eren: el precari desenvolupament dun projecte igualitari; la incapacitat
per estendre la mobilitzaci al gruix del mn popular; el poc inters
que despert la insinuaci duna reforma moral basada en uns principis
tics i morals universals, qestionant la moral catlica, i lorganitzaci
de la defensa del rgim liberal amb el desenvolupament del potencial
federalitzant de les diputacions provincials, en detriment de la din-
mica centralitzadora de les Corts i duns municipis collaboradors que
lideraren la defensa a la Frana revolucionria.
El procediment electoral dels ajuntaments no permetia renovar la
totalitat dels seus membres, per la qual cosa es produa un cert enco-
tillament de lexpressi de la sobirania. Les dicultats de la renovaci
del consistori impediren que el moviment liberal exaltat controls abso-
lutament lAjuntament barcelon. Les disposicions de les Corts atorgant
amplis poders a les diputacions provincials quan es declarava lestat de
guerra i socupava part del seu territori, comport el desenvolupament
duna proposta federalitzant que tenia com a eix la provncia. Les dipu-
tacions capitalitzaren el poder poltic i subjugaren lautonomia poltica
dels municipis, endegant una poltica de tendncia federalitzant. A la
provncia de Barcelona, lautoritat militar es collig amb la Diputaci
barcelonina i els lders del moviment liberal exaltat per sotmetre el
cap poltic i lAjuntament barcelon, imposant una deriva ms revo-
lucionria amb la pretensi daconseguir la victria a la guerra. El
moviment liberal exaltat sadapt a la legislaci liberal, consolidant la
provincialitzaci del rgim constitucional, en la mesura que condicion
ms les autoritats provincials que les municipals. Lautoritat militar, la
Diputaci provincial i els sectors revolucionaris conguraren els rgans
revolucionaris de la provncia i els de la ciutat al marge del consistori
municipal, marcant el rumb de la revoluci. Les mplies facultats
poltiques de les diputacions provincials comportaren un desenvolu-
pament divers del moviment liberal exaltat respecte el jacobinisme de
la Revoluci Francesa.
La mobilitzaci dels ciutadans durant el Trienni a Barcelona es
manifest a travs daquelles quatre jornades revolucionries. La parti-
cipaci dels sectors populars urbans va ser substancial, a travs de la
seva presncia en el primer regiment de la MNV que enquadrava ms
dun miler i mig de ciutadans, corroborant la tesi de J. Sisinio Prez
Garzn sobre la irrupci poltica dels artesans i jornalers a travs de la
MNV.
304
Per aquells milicians no foren els nics que sortiren al carrer;
tamb coincidiren amb els soldats dels regiments de la guarnici de
Barcelona i els lders revolucionaris vinculats a lelit social i econmica
de la ciutat. La polititzaci de la societat es fu a travs de la milcia,
la premsa, lExrcit i daltres centres de sociabilitat poltica formal i
informal, que arrib ms enll dels cercles de poder.
305
Tot i la difusi
de discursos i prctiques poltiques liberals, no saconsegu involucrar
mpliament el mn popular en el procs revolucionari i la milcia, el
centre de la polititzaci popular, noms va atraure uns pocs milers de
de ciutadans procedents del mn popular:
El primero y segundo compuesto de jvenes brillantes y decidi-
dos: el tercero y cuarto, por la mayor parte de hombres robustos
jefes de familias, y todos cuatro de ciudadanos virtuosos, de apli-
cados artesanos, de sujetos ilustres por su nacimiento, de ricos
capitalistas y propietarios, de sabios letrados y de magistrados,
incorruptibles, formaban una lista interminable de hombres caros
a la patria y a la humanidad.
306
305. ROMEO MATEO, Mara Cruz (2003), p. 297.
gener de 1821, p. 2-3.
ROBRENYO, Josep (1855): Numancia de Catalua y Libre. Poble de Porrera.
A: Obras poticas de Jos Robreo. Imprenta de J. A. Oliveres. Barcelona,
p. 121-143.
SOCIETATS SECRETES LIBERALS
Les societats secretes conguraren unes xarxes de sociabilitat po-
ltica rellevants per massa sovint sobrevalorades pel misticisme de la
clandestinitat, la fascinaci dels seus rituals i el miratge revolucionari
dels seus horitzons poltics. Durant el Trienni, proliferaren les soci-
etats secretes que sinseriren amb naturalitat en la prctica poltica,
cohesionant els grups poltics que germinaven arreu de la monarquia.
Lanlisi de les societats secretes shauria dacoblar a la dels estudis
sobre les xarxes relacionals de la poltica liberal, per reconstruir els
grups que les compongueren i de quins objectius sempeltaren per
desenrotllar les seves propostes poltiques. La historiograa espanyola
sha trencat el cap per esbrinar qui eren els membres duna societat
o duna altra, fent-ne una fotograa xa inalterable, oblidant-se dino-
cular la circumstancialitat poltica de les adscripcions dels ciutadans.
Les societats secretes del Trienni han dexaminar-se en funci de la
conjuntura poltica del marc local, encara que aquell localisme sigui
el del voltant de les Corts. De vegades, sha volgut adjudicar a aquelles
societats una extensi i una vertebraci poltica que no es corresponen
als mitjans ni a les iniciatives de lpoca. Lorganitzaci i la cohesi
poltica de les societats secretes del Trienni no han de tenir com a punt
de referncia les societats secretes dels perodes absolutistes. Lexili i
la repressi poltica dun rgim opressor tendeixen a colligar la re-
sistncia, tot i que menys del que es podria imaginar a priori perqu
les confrontacions en la clandestinitat tenen reconciliacions difcils. Les
societats secretes eren organitzacions ms malleables, amb mires pol-
tiques radicalment diferents dels perodes precedents i posteriors, que
maquinaren per projectar-se cap als rgans de poder poltic, impulsant
accions de vegades conjuntament amb daltres societats per assaltar el
poder. La cohesi ideolgica daquelles societats secretes era transcendent
a lmbit local malgrat que sovint sordien trames a les grans ciutats
entre seccions locals duna mateixa societat. Sense una vertebraci
nacional de lespai poltic, la cohesi ideolgica duna societat secreta
esdevenia una utopia inassolible, i lautntica potencialitat poltica es
desenvolupava dins el marc local en la mesura que sarticulaven soci-
alment com a grup poltic.
Moderats: societat constitucional del anillo al Palau de la Virreina
Les autoritats poltiques municipals i provincials capitalitzaren
ladmiraci que despert entre els sectors benestants la repressi poltica
del liberalisme radical i popular, per afrontar la vertebraci i lorganit-
zaci poltica dun grup poltic capa darticular el liberalisme moderat
i donar una resposta rpida i contundent a les accions del moviment
liberal exaltat. A mitjan febrer de 1822, just desprs que esclats lafer
Costa, es congregaren a casa de lintendent Bernardo Elizalde
1
les prin-
1. Voz del Pueblo. nm. 16, 23 de juliol de 1822, p. 11.
Allegoria del jurament de la Constituci per Ferran VII.
(Museo de Historia, Madrid, inv. 2129).
cipals autoritats poltiques i militars conjuntament amb els ciutadans
ms actius i belligerants de la causa moderada. Lobjectiu de la reuni
era formar una junta que presidiria Elizalde per coordinar i dirigir
les accions dels moderats barcelonins. Sota leufemisme de junta po-
ltica, hi havia la voluntat de la sociedad constitucional del anillo
dorganitzar un club poltic per reforar la cohesi de la xarxa poltica
moderada. Els reunits decidiren constituir un gabinet de lectura per
trobar-se privadament i peridica, i llogaren el palau del capdamunt
de la Rambla, conegut popularment com de la virreina del Per.
Conceberen el gabinet com una associaci privada de carcter ldic
on gaudir del plaer de la lectura, donant a conixer les seves activitats
a les autoritats i convidant-les a assistir-hi,
2
sense haver de sollicitar
permanentment lautoritzaci del cap poltic per celebrar les seves re-
unions. A comenaments de mar de 1822, tot rutllava i el bar de
Castellet se nassabentava a travs de les cartes dAntoni Canals:
Estn encerrados los revolucionarios, y ser regular que permane-
cer con la nueva junta que acaba de instalarse, que se compone
de las personas principales, y visibles de la ciudad, que tienen
alquilada la casa del virrey para este n.
3
El gabinet de lectura restava al marge de la legislaci sobre so-
cietats patritiques i semparava en la sanci favorable que les Corts
havien donat al Ateneo Espaol de Madrid.
4
La histria daquests espais
de sociabilitat poltica encoberta s encara desconeguda.
5
Els gabinets
de lectura de Barcelona i Madrid els nics dels quals se nha dit al-
guna cosa foren concebuts perqu els seus socis poguessin relaxar-se
i distreures mitjanant el plaer de la lectura i la conversa. El gabinet
de lectura de Madrid public un catleg del fons dobres que posava
a disposici dels seus socis,
6
i mesos desprs el 1822 la societat
patritica madrilenya, la Fontana de Oro, aparte de seguir siendo Caf,
aparece como gabinete de lectura.
7
Els gabinets de lectura esdevingueren
autntics clubs poltics des don sarticularen les primignies organit-
zacions poltiques, sense que es pugui adscriure aquesta prctica a
moderats o exaltats exclusivament.
de 1822, p. 3.
3. APBC. Fons del bar de Castellet. Barcelona, 3 de mar de 1822 carta dAntoni
Canals al bar de Castellet.
5. GIL NOVALES, Alberto (1975), p. 660, nota 257.
6. Catlogo de las obras que se halla para la lectura en el Gabinete de la calle de
Preciados, nm. 2. Madrid. Imprenta y librera que fue de Bueno.
A Barcelona, el gabinet de lectura serig en el centre neurlgic
del mn moderat i sarticul a partir de la societat secreta de lanillo.
A les seves reunions hi assistien jutges de fet, regidors, alcaldes, militars,
diputats provincials i els caps dels batallons ms moderats de la MNV.
El peridic radical barcelon Voz del Pueblo, la primavera i lestiu de
1822, introdu una secci anomenada semblanzas que socup dels
regidors, alcaldes, eclesistics i milicians destacats de la ciutat tant si
ho eren per ser exaltats o moderats, a lpoca la premsa radical gra-
duava el comproms amb la causa exaltada en funci de si eren ms
o menys descamisats, com ms camises portaven ms moderats eren.
El peridic radical i comuner desvinculava irnicament el gabinet de
lectura de les institucions eclesistiques formades per laics les con-
fraries, precisament per emfasitzar pblicament el lligam que les
unia amb els membres del gabinet. Les xarxes relacionals vinculades
a les confraries i la seva projecci en lorganitzaci poltica del libe-
ralisme moderat encara sn un misteri.
8
En els diversos nmeros del
setmanari, aparegu un reguitzell de membres del consistori barcelon
als quals es considerava tamb socis del gabinet: Josep Ramon Elas
i Busquets,
9
Agust Ortells i Pinto,
10
Francesc Milans i Duran,
11
Gaiet
Galup,
12
Francesc Alts i Gurena
13
i Francesc Renart i Ars,
14
per a
aquest darrer noms sel titll daspirant a soci. El mateix peridic
mencionava entre altres socis del gabinet Maties Masanet,
15
comandant
del cinqu batall de la MNV.
La correspondncia del bar de Castellet amb Antoni Canals aporta
ms noms a la llista de socis del gabinet de lectura: el capit general
inter Joaqun Ruiz de Porras, el comandant militar Santocildes, el
cap de la milcia de Barcelona desprs de la destituci de Costa, An-
toni Gironella, i el comandant del tercer batall MNV, Ramn Llano
y Chvarri.
16
La relaci de noms dels qui pagaren la quota de soci
del gabinet per fora havia de ser ms llarga, com sentreveu en les
paraules de Canals:
8. SNCHEZ DE MADARIAGA, Elena (1999): Cultura religiosa y sociedad: las cofra-
das de laicos. Historia Social, nm. 35, p. 23-42; PUIGVERT I SOL, Joaquim M. (2000):
Esglsia, territori i sociabilitat als segles XVII-XIX. Eumo. Vic, p. 177-194.
9. Voz del Pueblo, nm. 15, 19 de juliol de 1822, p. 12.
15. Voz del Pueblo. nm. 25, 23 dagost de 1822, p. 13.
16. APBC. Fons del bar de Castellet. Barcelona, 10 dabril de 1822 carta dAntoni
Canals al bar de Castellet, nm. 1.
Ayer el capitn general tuvo Junta de generales en Palacio, que
salieron a las 5 de la tarde, que no se sabe porqu, pues volvi-
endo con la Junta o Tertulia de la casa del virrey, son todos los
socios las principales autoridades, todos los comandantes de los
regimientos, y la mayor parte de los ociales, y all se va cuando
se quiere para tener noticias de toda Europa, en donde se est
componiendo unas piezas para caf, y ayer qued admitido por
uno de los socios de tercera clase en punto al pago de la entrada,
y mensualmente, que cuando haya ido algunos das le podr dar
ms exacta relacin de todo.
17
Si els indicis de Carreras Candi
18
es conrmessin, tamb caldria
incloure en aquella xarxa de socis del gabinet un bon grapat de ciuta-
dans presents en institucions liberals, regiments militars, acadmies,
seminaris i collegis professionals, per no sha pogut trobar documen-
taci que ho corrobori.
La privacitat del gabinet impedia laccs a qualsevol ciutad titllat
dexaltat, i les elevades quotes i els exigents requisits tancaven les portes
del liberalisme exaltat i popular. Per fer-se soci, calia pagar una quota
inicial que multiplicava per quatre la mensual que ja era molt alta
comparada amb el preu de diaris o la quota de la Tertlia Patritica de
Lacy, i tamb era necessari que dos teros dels socis aprovessin lingrs
del candidat. Els socis es dividien en dues categories: els de segona i
els de tercera, que pagaven la meitat que els altres.
19
Els abonaments
dels socis sempraven per pagar el lloguer del Palau de la Virreina, per
sufragar les subscripcions de la premsa internacional, i per nanar
el Diario de la ciudad de Barcelona o sea Eco de la Ley i els escriptors
contractats per difondre el missatge poltic del moderantisme des de
la premsa, etc. Canals un daquells socis de tercera apuntava la in-
tenci de rebatre qualsevol papel que salga infamatorio, y para esto
se tienen que son asociados Pujolet, Jaumeandreu, y Casamada.
20
Tots
tres eclesistics eren acrrims liberals didees moderades que havien
destacat per la difusi del missatge constitucional: Albert Pujol redact
el catecisme constitucional
21
ms reprodut a Catalunya, dirig la Gaceta
18. La Vanguardia, nm. 20.690, 15 de juny de 1930, p. 9.
20. Ibdem.
21. PUJOL, Albert (1820): Catecisme politich al objecte de instruir als catalans en
los drets, privilegis y ventatjes quels proporciona la Constituci Politica de la Monarquia
espanyola y obligacions quels imposa. Arreglat per lo P. A. P. A. En la Imprenta Nacional
de Garriga, y Aguasvivas. Barcelona.
de Catalua, setmanari vinculat de la Diputaci provincial catalana, i
public nombrosos pamets conciliant la causa liberal amb la religi
catlica;
22
Eduald Jaumeandreu era el catedrtic de Constituci de la
Junta de Comer
23
i Manuel Casamada era el director de lAcadmia
Cvica
24
i redactor del Diario de la ciudad de Barcelona o sea Eco de
la Ley. Tots tres ja des de principis dabril de 1822 es distingiren pels
seus pamets i fulls volants, que es venien als cafs.
25
Entre els socis, el gabinet de lectura comptava amb Bonaventu-
ra Carles Aribau,
26
membre de la Reial Acadmia de Bones Lletres i
collaborador habitual del Diario Constitucional, Poltico y Mercantil
de Barcelona, on es disting per la seva secci Susurros. La relaci
epistolar dAribau amb leclesistic i company de la Reial Acadmia,
Flix Torres i Amat, revela els canvis de rumb de la premsa liberal
barcelonina i limpacte que produ laparici dun nou diari. En una
daquelles cartes, la de 26 dabril de 1822, Aribau informava el seu
bon amic que deixava de collaborar al Diario Constitucional, Poltico y
Mercantil de Barcelona, i li ho justicava a partir del canvi dalineament
poltic del diari desprs dels fets dabril de 1822 quan els jornalers
enquadrats en el primer regiment de la MNV assaltaren el Palau de la
Virreina, buscant quelcom que relacions el gabinet de lectura amb la
societat secreta de lanillo. Precisament Aribau atribua el gir poltic
del diari a la intriga de las sociedades secretas fomentadoras de los
actuales desrdenes, por haber yo, el primero y el nico, osado levantar
22. PUJOL, Albert (1821): Las ventajas que resultan la nacin espaola de prohibir
su constitucin el ejercicio de cualquier otra religin que no sea la catlica, apostlica,
romana, y la obligacin de todo espaol de aplicar su celo para conservarla. Sermn en la
iglesia de Santa Mnica de P. P. Agustinos descalzos el da 10 de Abril de 1821. Dijo...
rector del colegio de los agustinos calzados, individuo correspondiente de las academias
natutense de la historia, y de sagrados cnones, liturgia, historia y disciplina eclesistica,
socio de nmero de las ciencias naturales y artes, y de buenas letras de Barcelona, y
secretario de la Junta Nacional de caridad de la misma etc. En la imprenta de Garriga
y Aguasvivas. Barcelona.
23. JARD, E. (1962): Un profesor de derecho pblico: Fray Edualdo Jaumean-
dreu. A: Problemtica de la Ciencia del Dercho. Libro homenaje al prof. J. M. Pi Sunyer.
Barcelona; LLUCH, Ernest (1976); SNCHEZ, Alexandre (ed.) (1990).
24. SENZ-RICO URBINA, Alfredo (1973).
26. Carta de Bonaventura Carles Aribau a Flix Torres i Amat, 26 dabril de
1822, reproduda per FERRER, Antoni Lluc (1978): La patrie imaginaire. La projection de
La patria de B. C. Aribau (1832) dans la mentalit catalane contemporaine. Publications
de lUniversit de Provence. Ais de Provena. 1987, t. II, p. 753; MONTOLIU, Manuel de
(1936): Aribau i la Catalunya del seu temps. Institut dEstudis Catalans. Barcelona.
el grito contra sus ridculos misterios.
27
Quan Aribau es referia a les
societats secretes, pensava en la societat dels comuners o la comuneria
que shavia fet amb el control del diari. A la mateixa carta tamb li
anunciava la seva participaci en el nou diari en el qual compartiria
la direcci amb Manuel Casamada, i li trametia un prospecte del Di-
ario de la ciudad de Barcelona o sea El Eco de la ley per tal que li fes
arribar al seu oncle, el bisbe de Palmira, Flix Amat de Palou i Pont,
i alhora li apuntava quina seria la seva actitud: Si yo escribiera en l
slo, como en el Constitucional, hubiera echado el guante con mayor
valenta; pero han querido darme este freno (el tal Casamada), y nadie
quiere comprometerse y hablar claro sin andarse en pelillos.
28
El nou diari sort al carrer l1 de maig de 1822, i els vincles amb
el gabinet de lectura eren evidents per a tothom, i ms encara quan
pocs dies desprs els subscriptors daquell diari rebien gratutament un
opuscle en el qual es feia una descripci de com havien commemorat
els socis del gabinet la festa nacional del 2 de maig de 1822.
29
El ga-
binet de lectura, ns a la tardor de 1822, comptaria amb el Diario de
la ciudad de Barcelona o sea El Eco de la ley com un rgan de premsa
propi que sencarregaria de propagar la doctrina del liberalisme mode-
rat entre els ciutadans, replicant els atacs furibunds llanats contra el
gabinet que shavien produt des de la seva inauguraci.
30
Els directors
del diari conaren en el jove Venceslau Ayguals dIzco perqu socups
de la primera secci de crtica teatral que apareixia amb regularitat en
la premsa diria.
31
Els esdeveniments revolucionaris de setembre de
1822 propiciaren un viratge en el rumb poltic del Diario de la ciudad
de Barcelona o sea El Eco de la ley, que es materialitz el 12 doctubre
de 1822, quan el diari va fer desaparixer de la seva capalera o sea
El Eco de la ley, i a partir de llavors deixaren descriure-hi Venceslau
Ayguals dIzco, Bonaventura Carles Aribau i Manuel Casamada. La
desvinculaci absoluta del gabinet de lectura del Palau de la Virreina
es consum el dia 1 de desembre de 1822, quan feren saber als lectors
que a partir daquell dia: son otros los editores de este peridico,
cuya manifestacin hemos credo conveniente hacer, para enterarles
27. Carta de Bonaventura Carles Aribau a Flix Torres i Amat, 26 dabril de 1822,
reproduda per SOBERANAS, Amadeu, J. (1982): Aribau i el guiatge de Flix Torres Amat.
A: Commemoraci de la Renaixena. Fundaci Jaume I. Barcelona, p. 32.
28. Ibdem.
29. Funcin con que los ciudadanos suscriptores al gabinete de lectura establecido
en esta ciudad celebraron la esta nacional del dos de mayo. Gratis para los Srs. Suscrip-
tores al Eco de la ley. Barcelona. En la imprenta de Rubi y Gaspar 1822.
de 1822, p. 3.
31. El primer article lescriu el 8 de maig de 1822 i el darrer el 7 doctubre de 1822.
que slo desde este da responderemos de las materias que inserten
en l.
32
El Diario de la ciudad de Barcelona, desprs dun mes i mig
de transici, pass a mans del liberalisme ms revolucionari i radical.
Durant la tardor de 1822, la histria daquell diari s la de Barcelona.
La mutaci poltica de setembre de 1822 tindr per torna el sob-
tat eclipsi del gabinet de lectura: primer parcial, per desprs, a nals
dany, total, amb el canvi de consistori municipal. Els esdeveniments de
setembre propiciaren lexpulsi de les principals autoritats militars
de la ciutat, alguns comandants de la MNV, alguns alts crrecs de
lAdministraci i molts declesistics; i almenys entre les tres primeres
categories nhi havia un bon grapat, si no tots, que eren socis del gabi-
net de lectura: Santocildes, Maties Masanet, Ramon Llano y Chvarri,
que presidia el gabinet quan sorganitzaren els actes per commemorar
la festa cvica del 2 de maig de 1822,
33
per tamb el governador de
la Ciutadella, Josep Rich; el cap del quart batall de la MNV, Antoni
Puig i Luc; el secretari del cap poltic, Andrs Rubiano, i els maris-
cals de camp Josep Antoni Sans, Pere Bruguera, Blas Tornas i Joaqun
Caamao, i tants altres. Lendem de les proscripcions de ms duna
cinquantena de ciutadans acusats de conspirar contra els sistema cons-
titucional, les autoritats poltiques electes encara eren les mateixes, tot
i que ja no gaudien del poder de la ciutat. Durant aquella tardor de
1822, les activitats del gabinet de lectura no se suspengueren. La por
dels socis a noves represlies provoc la mort per inanici del gabinet,
ja que tenia poc sentit reunir-se quan eren perseguits i havien perdut
la seva capacitat dincidir en la poltica barcelonina. El gabinet deix la
seva vessant de club poltic per refugiar-se en la clandestinitat de
la societat secreta. Sacabaren llavors els temps en els quals per accedir
als crrecs dependents del consistori era necessari ser soci del gabinet
de lectura en punto a ocinas, si es cierto, como parece, que para
entrar en ellas fuera requisito necesario en un tiempo al pasar por el
crisol de la casa de la Virreina, fuerza ser tambin el pasar ora la
escobilla por ellas.
34
Potser laspecte ms controvertit al voltant del gabinet de lectura
s la seva adscripci a la Sociedad Constitucional del Anillo que esbom-
baren primer el Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona
i desprs El Indicador Cataln, una vegada sassegur que la societat
havia caigut en desgrcia. La premsa exaltada madrilenya, desprs de
gloricar el comportament heroic del poble i els milicians de Madrid
32. GUILLAMET, Jaume (2004), p. 195.
33. Funcin con que los ciudadanos..., p. 2.
34. El Indicador Cataln, nm. 5, 6 de gener de 1823, p. 3.
responsables de la derrota de la insurrecci contrarevolucionria del 7
de juliol de 1822, es dedicaren a cercar els culpables i els dits acusadors
assenyalaren els anilleros. El Indicador Cataln a nals dagost apuntava
pblicament en un article signat pel ciutad Braio, Joaqun de Alcn-
tara y Boria, que el santuario del Gabinete de lectura de casa la
Virreina del Per, donde es fama se reuna la abominable sociedad del
Anillo.
35
Mesos abans, Bonaventura Carles Aribau no dubtava a unir
totes dues societats quan escrivia al seu amic Flix Torres i Amat: El
gabinete de lectura (vulgo, sociedad del anillo) del que soy individuo.
36

El 2 de setembre de 1822, el Diario de la ciudad de Barcelona o sea El
Eco de la ley provava de sobreviure, reproduint a les seves pgines un
article del diari madrileny El Espectador que exigia a la sociedad cons-
titucional y vulgarmente llamada del anillo la seva dissoluci perqu es
ya incompatible con la conanza que debe reinar entre los liberales, y
con la unin necesaria en las actuales circunstancias para hacer frente
a los enemigos de la libertad. Los socios se disolvern, o continuarn
reunidos segn mejor les parezca; pero estn muy seguros que hacen
si adoptan este ltimo partido, un dao muy considerable a la causa
de la patria.
37
Els fets de setembre de 1822 condemnaren la societat
secreta barcelonina i els socis del gabinet de lectura, identicat amb
lanillo, a viure permanentment atemorits davant lescalada de violn-
cia, desplegant una minsa activitat poltica que noms ressenyava la
premsa ms exaltada per mofar-sen:
Anilleros: los de esta ciudad decan ayer en cierto paraje que
estaban muy mal, por haber recado el nombramiento de elec-
tores en los descamisados, y que por lo mismo el ao prximo
tendramos un ayuntamiento gorro Que mentecatos son los tales
anilleros! Los electores nombrados son del nmero de los mejores
patriotas, y si descamisado fue sinnimo de patriota Quin duda
que los electores son descamisados?
38
La sociedad constitucional del anillo va ser investigada, des de
la perspectiva madrilenya, per Albert Drozier,
39
per les seves dades
sobre la seva transcendncia a Catalunya sn escasses i noms esmen-
36. Carta de Bonaventura Carles Aribau a Flix Torres y Amat, 26 dabril de
1822, reproduda per FERRER, Antoni Lluc (1987).
39. DROZIER, Albert (1965): Lhistoire de la Sociedad del anillo de oro pendant
le triennat constitutionnel 1820-1823: la faillite du systme libral. Annales Littraires
de lUniversit de Besanon. Vol. 72, Pars, p. 9-54.
ta com a socis Vicente Sancho, cap poltic lestiu de 1822, i Salvador
Manzanares, tresorer de lExrcit. La condici de socis de lanillo tingu
una estreta relaci amb el fet dostentar alts crrecs poltics i militars
al Principat. Ladscripci categrica a una societat secreta o una altra
s impossible dassegurar, perqu sempre lhistoriador sapropa aque-
lles organitzacions ms o menys clandestines de manera indirecta, i
la contrastaci de les fonts esdev cabdal. El diari exaltat la Voz del
Pueblo denunci els membres de la sociedad del anillo, per es refer a
Vicente Sancho elogiosament, gaireb considerant-lo un dels seus. La
complicitat de Salvador Manzanares amb el moviment liberal exaltat
barcelon aor en la seva presncia constant en les tribunes de la
tertlia patritica de Barcelona, on pronunci discursos de carcter
exaltat. Tamb va ser un dels editors
40
dEl Indicador Cataln, un dels
diaris que ms es prodig en els atacs als anilleros. Els arguments
exposats invaliden la possibilitat que tots dos militars formessin part
daquella societat secreta.
El gabinet de lectura del Palau de la Virreina va ser un recurs ms,
ideat pel moderantisme barcelon, per poder reunir-se sense subvertir
la legalitat emmirallant-se amb daltres institucions semblants de Ma-
drid, com lAteneo Espaol. En aquell espai de sociabilitat, es teix una
malla poltica destinada fonamentalment a ocupar els crrecs pblics
i poltics designats per les institucions del municipi i la provncia, i a
cohesionar les opinions i coordinar les seves accions quan ja tocaven
poder. El gabinet de lectura, de mar a setembre de 1822, fou el centre
de la xarxa poltica dels moderats, per hi havia daltres nduls en els
quals sordiren estratgies poltiques i personals, tot i que la majoria
eren espais informals: tertlies en domicilis, redaccions de diaris, etc.
La sociedad constitucional del anillo arrib a Barcelona mitjanant
militars, membres de lAdministraci i crrecs poltics designats des
de les Corts. Aquella societat secreta nascuda a Madrid sestenia com
una bassa doli arreu del territori espanyol, i el gabinet de lectura fou
la seva plataforma poltica a Barcelona, des don va poder crixer i
organitzar-se fent nous adeptes. Les clienteles poltiques enfortiren la
societat de lanillo, i els seus membres alimentaren la percepci
entre els ciutadans que el sistema constitucional necessitava una re-
forma en un sentit moderat, per temperar els impulsos dels liberals
ms revolucionaris, que subvertien lordre social. Aquells anhels de
reforma poltica moderada es concretaren en un projecte poltic que
volia introduir una segona cambra per evitar els excessos dels legis-
ladors, que amb les seves opinions i decisions feien crixer la capa-
citat poltica del moviment liberal exaltat apropant-lo al liberalisme
ms popular. A Barcelona, nhi havia prou de recordar el que havia
succet de novembre de 1821 a febrer de 1822: la ciutat era en mans
dels liberals exaltats.
Moviment liberal exaltat: paramaons, comuners i carbonaris
A linterior del moviment liberal exaltat barcelon, camparen di-
verses societats secretes que poden dividir-se en les lgies parama-
niques, les derivades del tronc de la comuneria i el carbonarisme. Les
primeres assimilaren supercialment els ritus inicitics i les prctiques
de la maoneria dinuncia francesa que havien conegut alguns li-
berals durant el seu exili al pas ve de la m dels afrancesats i del
liberalisme francs. Aquelles lgies veieren en lExrcit el marc idoni
on organitzar-se i vertebrar un moviment poltic, i van ser les hereves
de les que foren responsables de lxit de la difusi del pronunciament
de 1820 a escala local barcelonina. Lheterogenetat daquelles lgies es
multiplic quan sestengueren arreu de la monarquia sense cap rgan
director ni regulador que les constrenys. La seva diversitat interna
senriqu durant la primavera de 1821, quan, desprs que les tropes
austraques ocupessin el Piemont i Npols, arrib a la costa catalana
una allau de refugiats italians que les nodriren delements propers al
mn del carbonarisme. Parallelament, els refugiats italians, amb la
collaboraci dalguna daquelles lgies paramaniques, impulsaren
una forma prpia de carbonarisme a Espanya, que don com a resul-
tat la formaci de la societat de carbonaris europeus. Aquelles lgies
ampliaren el seu abast arran de la decisi de les Corts de tancar les
societats patritiques el novembre de 1820.
Al cap de pocs mesos, els principals ports de la Mediterrnia
sompliren de carbonaris piemontesos i napolitans que enlluernaren les
austeres societats secretes gestades a la Pennsula. El carbonarisme era
una prctica poltica clandestina sorgida durant la lluita contra les tropes
napoleniques al sud dItlia. Lxit de la mobilitzaci de carbonaris
arrelava en la lluita fratricida dels bndols locals i soposava formalment
a la branca italiana de la maoneria que havia quedat majoritriament
fascinada per la Frana revolucionria i napolenica. El carbonarisme
incorpor el mn rural i catlic a les societats secretes, i organitz un
moviment de societats en qu les dinmiques locals eren preponderants
per la incapacitat de vertebrar un rgan nic central que coaccions i
cohesions les societats locals. Lesfondrament de lImperi napolenic
no desarticul aquella prctica poltica, sin que la dirig cap a nous
objectius: el liberalisme revolucionari. La vaguetat del nou horitz poltic
es concili adequadament amb una prctica poltica clandestina que
se sostenia en la diferncia i en els acords puntuals. El carbonarisme
particip de lxit de les revolucions italianes del 1820, per sobre-
tot de lexperincia de lexili francs, angls, espanyol i portugus en
qu enfort els lligams amb les organitzacions poltiques de les terres
dacollida. El creixement del carbonarisme depenia de la lluita poltica
clandestina i de la capacitat doferir un model alternatiu a la maone-
ria; per tant, all on era present aquesta darrera, creixia la primera. A
la monarquia espanyola, les societats paramaniques del Trienni no
tenien una estructura a la qual oposar-se i el carbonarisme prpiament
espanyol qued engolit per aquelles lgies que eren un conglomerat de
prctiques i ritus, noms el carbonarisme dabast internacional triomf
aplegant exiliats italians i francesos, amb els sectors ms radicals del
liberalisme revolucionari barcelon. A la costa llevantina, tot i la relle-
vncia del carbonarisme, donada per la presncia dels refugiats italians,
la supremacia de lgies paramaniques encara era indiscutible en el
si del moviment liberal exaltat.
El tancament de les societats patritiques i la consegent revifalla
de les lgies paramaniques provoc la multiplicaci dopinions i fu
ms urgent la necessitat de crear rgans rectors i organitzatius. De
lexigncia de vertebraci i denici duna certa identitat ideolgica
nasqueren dues societats secretes antittiques, escindides del tronc de
la paramaoneria: duna banda, la sociedad constitucional del anillo
i, de laltra, la sociedad de los caballeros comuneros. Totes dues
aparegueren a mitjan 1821, per cap de les dues aconsegu arrossegar
i aglutinar lheterogenetat de les lgies paramaniques. Luna refor
laltra i totes dues es bastiren i dirigiren des del centre per difondres
cap a les provncies on es fundaren organitzacions que reconeixen la
preeminncia de lhomnima del centre poltic. Mentrestant, els ani-
lleros eren essencialment les autoritats poltiques i militars que volien
preservar lordre pblic i lestabilitat governamental, i es beneciaven
de lAdministraci i de lExrcit per buscar nous adeptes, i la comu-
neria englobava tots aquells liberals que percebien la revoluci com
a inacabada i volien avanar en les seves conquestes. Loposici a les
autoritats poltiques cohesion la incipient comuneria, que senfortia
collaborant en la mobilitzaci popular contra un govern dominat pels
anilleros.
El fracs del cop destat ordit pels contrarevolucionaris, el ju-
liol de 1822, estimul unes sinergies populars que intent canalitzar
la comuneria per assaltar el poder. Loportunitat poltica requeria la
unitat dels defensors de la Constituci de 1812; aix no obstant, les
esquerdes seixamplaren quan saproparen al poder. La tardor de 1822
les friccions entre els comuners augmentaven i a nals doctubre els
sectors ms radicals i populars que seguien les directrius del setma-
nari El Zurriago i de la sociedad Landaburiana de Madrid es feren
amb el control de la comuneria. La radicalitzaci de les seves pro-
postes poltiques els allunyava del poder i els grups ms moderats de
comuners manifestaren el seu malestar ns al punt dorganitzar una
temptativa per recuperar el control de la societat. El febrer de 1823
la comuneria sescind i gaireb es dissolgu en formar-se dos bndols
enfrontats que la historiadora Marta Ruiz Jimnez ha denit com los
comuneros revolucionarios que permanecern eles a los originarios
ideales de la comuneria que de hecho ya ha desaparecido, y los co-
muneros contrarrevolucionarios quienes constituyen la Confederacin
de Comuneros Espaoles Constitucionales quedando como autores y
responsables de la escisin y partidarios de una lnea de actuacin
moderada o pastelera.
41
Les escissions de la comuneria i els lligams
amb un mn popular predominantment heterogeni i divers en cada
territori impediren que es pogus estructurar una xarxa poltica capa
dorganitzar les diverses torres o seccions. El somni de la unitat
poltica de la comuneria top amb les mateixes dicultats que patiren
la resta de societats secretes espanyoles i, consegentment, la seva
pluralitat i heterogenetat s comparable a la dels carbonaris o a la
de les lgies paramaniques.
Quan sinaugur la Tertlia Patritica de Lacy, totes les societats
secretes amb lexcepci de la de lanillo hi eren presents. Desprs
de mesos de persecuci, patiment i escissions, laccs a la tertlia els
aprop al poder poltic conferint-los unitat dacci. La renovaci del
consistori barcelon i la presncia a la Diputaci provincial, dot les
societats secretes barcelonines dun cert poder poltic que empraren per
purgar la tertlia i conferir-li un tarann ms revolucionari. Lassalt al
poder les havia unit, per la pugna per la supremacia poltica les divid,
multiplicant la seva pluralitat convertida en divisi i escissions interiors.
Habitualment, lestudi de les societats secretes sha fet a partir
dels materials de la repressi poltica de la Dcada Ominosa. Aquesta
recerca no eludeix aquestes fonts documentals, ans al contrari, intenta
contrastar les fonts policials franceses que vigilen els exiliats espanyols
amb els conictes i les purgues que es realitzaren a Barcelona durant
el darrer any del Trienni. Els prefectes del departament dels Pirineus
Orientals contractaren els serveis dun illustre liberal exaltat, Antoni
Guilln de Mazn, el prior de lhospital general de Barcelona i primer
redactor del Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, i
41. RUIZ JIMNEZ, Marta (2000a): La Confederacin de Comuneros Espaoles en
el Trienio Liberal (1820-1823). Trienio, nm. 35, p. 155-186.
desprs director del diari exaltat El Indicador Cataln, perqu els in-
forms sobre el que passava a Barcelona i sobre els exiliats espanyols
a Frana. Des de Prada i Perpiny, leclesistic desenvolup aquella
escabrosa tasca noms amb la collaboraci dun altre illustre exal-
tat Ramon Maria Sala, antic defensor de Costa la primavera de 1822
i alcalde de Barcelona de gener a agost de 1823. Tots dos eren els
condents perfectes i la seva animadversi pel liberalisme radical i
popular procedia de lnim de revenja contra els partidaris de Rotten,
que els empreson i don ordre als seus carcellers que els trasllada-
ven a Cartagena de llanar-los per la borda. Els dos futurs delators i
quatre liberals ms foren proscrits la nit del 9 al 10 dagost de 1823
i engrillonats en un vaixell que els havia de conduir cap a la mort,
per tornaren a la vida quan la fragata francesa Junon els alliber de
la condemna, desprs de passar-shi trenta dies, els desembarcaren
a Matar, deixant-los sota la custdia del cabdill reialista Pedro de
Sarseld.
42
Quan va caure Barcelona i la guerra n, aquells sis libe-
rals tornaren a mans de lExrcit francs, evitant ser vctimes de la
crueltat de la repressi reialista. Les tropes franceses sels endugueren
cap a lexili.
43
Guilln i Sala sobrevisqueren durant quatre anys i mig
fent de condents de la policia francesa, proporcionant-los tota mena
dinformaci sobre les societats secretes barcelonines i fent-los un petit
perl poltic de cadascun dels companys dexili.
44
El tndem eclesistic i advocat funcion perfectament, i els dos
prefectes que residiren a Perpiny entre 1823 i 1828 sen beneciaren
rebent dos butlletins setmanals sobre les notcies que els condents
aplegaven dels moviments que les societats secretes feien a Barcelona i
al sud de Frana. Al cap de quatre anys i mig de delacions i tracions,
el binomi es dissolgu quan el rei Ferran VII conced una grcia reial a
Ramon Maria Sala perqu pogus retornar a Barcelona, en agrament
a la seva collaboraci en la detenci del rebel reialista Josep Busoms,
Jep dels Estanys. Mentre el juny de 1828 ladvocat esperava la carta
reial per emprendre el cam de tornada, Guilln, atemorit per un fu-
tur incert i ple de suspiccies, sollicitava a les autoritats franceses el
seu trasllat a Pars. Leclesistic allegava que sense Sala no disposava
dels recursos ni dels condents a la capital catalana per prosseguir
42. ANP. Srie F7. Lligall 12038. Expedient J. M. Roth Rapport. Dpartement
des Pyrnes Orientales (DPO). Bureau de la Police. Carta datada a Prada el 31 de
desembre de 1823.
43. ANP. Srie F7. Lligall 12038. Expedient Antonio Rodn. Rapport. DPO. Bureau
de la Police. Carta datada a Marsella el 2 dabril de 1829.
44. ANP. Srie F7. Lligall 12038. Expedient Antoni Guilln de Mazn. Rapport.
DPO. Bureau de la Police. Carta datada a Pars el 13 de juny de 1828.
detallant els moviments de les societats secretes. Tampoc sestalviava
les malances que li despertava el seu company de tracions i no ti-
tubejava quan assumia que Sala el delataria si en podia treure algun
rdit. A Perpiny, la vida de Guilln corria perill i Pars semblava una
alternativa atractiva. Leclesistic, des de larribada el 1825 del prefecte,
marqus dAugeron, shavia hagut despavilar perqu li havien abaixat
lassignaci gaireb a la meitat. Els seus informes sobre el que succea
a Barcelona ja no tenien tant dinters com abans i hagu de com-
paginar-los amb les traduccions encarregades pel llibreter Alzine de
Perpiny. I quan la seva vida despia tocava a la seva , cregu que a
Pars podria reprendre, lluny dun passat ple de mcules, la seva feina
de traductor i vocaci descriptor i redactor de diari.
45
El marqus dAugeron va adrear una carta al ministre de lInterior
explicant-li l per randa les peticions de Guilln de Mazn. El prefecte
de Perpiny, alhora que li transmetia les intencions del condent, tamb
li feia avinent una breu ressenya sobre les idees poltiques de lexiliat,
manifestant-li que tot i la seva estada a Frana no havia abjurat dels
seus principis constitucionals. La carta del prefecte emfasitzava la repulsa
que lespia tenia cap a les societats secretes i atribua la seva expulsi
de la capital catalana lagost de 1823 al coneixement exhaustiu que en
tenia i a les seves maniobres per fer prevaler les seves opinions polti-
ques. El prefecte en el seu informe no dubtava de la intensa activitat
poltica que havia desplegat Guilln durant el Trienni, malgrat que no
lhaguessin citat en cap dels processos judicials i puricacions fets pel
rgim absolut de Ferran VII, i el prefecte ho imputava al fet que no
havia ocupat cap crrec poltic ni a lAdministraci durant el Trienni.
Les autoritats franceses, tot i les opinions dAugeron, no dubtaren
mai de la veracitat dels informes de Guilln, ns al punt de conver-
tir-los en la brixola que els orient per reprimir les societats secre-
tes. Al cap dun temps, la policia francesa no es conform a conixer
les societats secretes, sin que encarreg a Guilln que elabors unes
breus ressenyes sobre lactivitat poltica dels liberals exiliats amb qui
havia coincidit. Les autoritats franceses volien controlar els refugiats i
volien saber qui eren, qu havien fet i per qu fugien. El control sobre
la majoria dexiliats comport la repressi duna minoria basant-se en
els informes dels condents. Molts dels exiliats malvisqueren durant
la segona meitat de la dcada dels vint al voltant de la frontera o b
es desplaaren ns a les grans ciutats franceses: Marsella, Bordeus,
Pars. Tamb, nhi hagu uns quants una mplia minoria que pel
45. ANP, Srie F7. Lligall 12038. Raport del marquis dAuberjoy au Ministre Secr-
taire dEtat au DPO. Bureau de la Police. Carta datada a Perpiny el 7 de mar de 1829.
seu activisme i unes premisses poltiques massa radicals es veieren obli-
gats a fugir de Frana cap a Anglaterra o cap a la costa nord-africana
per evitar que les delacions dalguns condents exiliats els portessin
de nou cap a Espanya a travs dels contactes que mantenia la policia
francesa amb la superintendencia de polica espaola. Els lders ms
revolucionaris del moviment liberal exaltat barcelon foren les principals
vctimes de lexili i els seus companys de desventures es cobraren els
deutes pendents que havien contret durant el darrer any del Trienni.
El capell que feia despia Guilln mai no denunci cap mem-
bre de les lgies paramaniques menys revolucionries que potser
lhaguessin pogut incriminar. En el transcurs dels quatre anys que
el tingu en nmina la policia francesa, escrivint informes cada tres
dies, no vacill a assenyalar a antics socis de la tertlia patritica
com a membres prominents de les diverses lgies paramaniques
ms radicals:
46
P. Sainz de Andino, J. Andreu, F. Basora, T. Bruguera,
I. Coll, J. Camps, J. Montero i Vigodet, P. Ramrez, V. M. Sobeat, A.
Vila, Torner, P. N. Valls.
47
Altres recerques, com la dArnabat, han revelat
altres lligams entre aquelles lgies i la tertlia a travs de Llins
48
i
Torrens. Lomissi de Guilln de tots dos fan evident que potser eren
ms propers a les seccions exaltades i menys radicals de les lgies
paramaniques, i si els delatava podia incriminar-se.
Lheterogenetat de les lgies irrog una repressi dintensitat di-
versa, en funci de la seva projecci revolucionria; els ms perseguits
i vigilats foren els qui Guilln titll de jacobins, que patiren amb tota
la seva cruesa la collaboraci de la policia francesa i espanyola. La
pluralitat poltica de les societats secretes paramaniques provoc el
seu enfrontament durant els conictes del Trienni quan sarrengleraren
en bndols poltics oposats. Lexili mitig les divergncies i la clandes-
tinitat ajud a consensuar objectius amb lnica excepci dels qui ms
shavien distingit pel seu esperit revolucionari i la prctica poltica del
terror durant el Trienni. La recerca historiogrca sobre aquells exiliats
ms revolucionaris que no tornaren a casa i que visqueren en carn
prpia les tensions entre liberals encara est per fer malgrat algunes
46. Vegeu lannex A12.3. Societat secreta dels paramaons.
47. Vegeu lannex A12.2. Societat secreta dels comuners; vegeu lannex A12.4.
Societat secreta dels carbonaris.
48. ROCA VERNET, Jordi (2011b).
excepcions: Llorens,
49
Castells,
50
Vilar,
51
Fuentes Aragons,
52
Snchez
Mantero,
53
Vauchelle,
54
Canal
55
i Moreno Alonso.
56
Els informes de Guilln tamb revelaren la identitat daltres mem-
bres de les lgies paramaniques barcelonines de tarann revolucionari
que no guraven a la llista de socis de la tertlia patritica: el comissari
de guerra i membre de la Junta de Vigilncia, Josep Baigs; lempleat
de duanes, elector parroquial de desembre de 1822 i membre de la
Comissi de Vigilncia, Ignasi Vidal i Pigem; un dels antics companys
de Lacy i jutge de censura el 1822, Jaume Ardvol i Cabr; el notari,
milici del cinqu batall i lelector parroquial per escollir diputats a
Corts doctubre de 1823, Manuel Planas i Compte; i el diputat a Corts
Miguel Victorica. Tots ells desprs de locupaci francesa encara malda-
ven per collaborar en els intents de pronunciaments que sorganitzaven
des de Gibraltar, Frana o des de la costa nord-africana. La presncia
de militars en aquelles lgies ha estat recollida exhaustivament per la
historiograa, per en les cartes incriminatries de Guilln hi consten
els segents militars que tampoc eren socis de la tertlia: el darrer cap
poltic de Girona, el coronel Perol; el tinent coronel Luis Montero; el
coronel Par; lajudant de capitania general Ramn Garca; i el primer
cap de lestat major de lexrcit expedicionari de Francisco Espoz y
Mina, Mariano Zorraqun.
49. LLORENS, Vicente (1968): Liberales y Romnticos. Una emigracin espaola en
Inglaterra (1823-1834). Castalia. Valncia.
50. CASTELLS I OLIVN, Irene (1989); CASTELLS I OLIVN, Irene (2001a) i CASTELLS I
OLIVN, Irene (2004): Los orgenes del iberismo (1815-1832). A: Josep Fontana. Histria
i projecte social. Reconeixement a una trajectria. Crtica. Barcelona, p. 1033-1046.
51. VILAR, Juan Bautista (2006): La Espaa del exilio. Las emigraciones polticas
espaolas en los siglos XIX y XIX. Sntesis. Madrid.
52. FUENTES ARAGONS, Juan Francisco (1989); FUENTES ARAGONS, Juan Francisco;
RUBIO, Dolores; ROJAS FRIEND, Antonio (1998): Aproximacin sociolgica al exilio liberal
espaol en la dcada ominosa (1823-1833). Spagna Contemporanea, nm. 13, p. 7-19; FU-
ENTES, Juan Francisco (2002a): Imagen del exilio y del exiliado en la Espaa del siglo XIX.
Ayer, nm. 47, p. 35-55; FUENTES ARAGONS, Juan Francisco (2003): Procedencia y destino
geogrco del exilio liberal espaol en la dcada ominosa. Segon Congrs Recerques:
Enfrontaments civils: postguerres i reconstruccions. Universitat de Lleida. Lleida, p. 542-553.
53. SNCHEZ MANTERO, Rafael (1975): Liberales en el exilio. La emigracin poltica
en Francia en la crisis del Antiguo Rgimen. Rialp. Madrid; SNCHEZ MANTERO, Rafael
(2002): Exilio liberal e intrigas polticas. Ayer, nm. 47, p. 17-32.
54. VAUCHELLE, Aline (1997): La emigracin a Francia del clero liberal espaol:
1823-1824. Brocar, nm. 21, p. 269-309.
55. CANAL, Jordi (2007) (ed): Exilios. Los xodos polticos en la historia de Espaa,
siglos XV-XX. Slex. Madrid.
56. MORENO ALONSO, Manuel (1997): La forja del liberalismo en Espaa. Los amigos
espaoles de Lord Holland, 1793-1840. Congreso de Diputados. Madrid.
Les recerques sobre la repressi absolutista a la del Trienni han
elevat el nombre de partidaris de la paramaoneria entre els ocials de
lExrcit.
57
Aix no obstant, aquests estudis no estableixen diferncies
en el si de la paramaoneria sense diferenciar entre les lgies ms o
menys revolucionries; les mancances sn imputables als expedients
de puricaci, poc precisos en lanlisi de la pluralitat ideolgica i
organitzativa de la paramaoneria. Els casos de Villacampa i Ortega
esdevenen paradigmtics perqu formaren part de les lgies que im-
pulsaren el pronunciament de la capital catalana el febrer i el mar
de 1820, per desprs gradualment sallunyaren de les actituds ms
revolucionries ns a convertir-se en lders del moderantisme o de la
sociedad constitucional del anillo. Les anlisis de les societats secretes
no poden allar-se dels factors que les determinaren: les transformacions
poltiques, la dinmica poltica local i els enfrontaments entre elles.
Al cap duns quants mesos denviar informes, Guilln reb la visita
del sotsprefecte del departament dels Pirineus Orientals, el senyor dHuart,
amb qui havia establert una certa conana. Lautoritat departamental li
suggeria que escrivs un informe sobre lactuaci de les societats secretes
durant el Trienni a Catalunya, per acontentar el prefecte Chauvigny: la
coneguda Noticia acerca de las sociedades secretas organizadas en Espaa
hasta el ao de 1823 y sobre las de Catalua en particular. Anys desprs,
Guilln es queixaria que el seu informe fou retocat i que aquelles mateixes
autoritats departamentals el feren arribar a la premsa i a les autoritats
espanyoles que no saturaren ns a esbrinar la identitat del seu autor.
58

Totes les recerques histriques sobre les societats secretes espanyoles
durant el Trienni realitzades pels historiadors De la Fuente,
59
Fernndez,
60

Eiras Roel,
61
Zavala,
62
Ruiz Jimnez,
63
Arnabat,
64
i Morange,
65
han uti-
litzat aquell informe, donant-li una total veracitat. Aix no obstant,
57. ARNABAT MATA, Ramon (2001), p. 142; ARNABAT MATA, Ramon (1999). Vol. I,
p. 312-313.
58. ANP. Srie F7. Lligall 12038. Expedient Antoni Guilln de Mazn. Rapport.
DPO. Bureau de la Police. Carta datada a Pars el 13 de juny de 1828.
59. FUENTE, Vicente de la (1933): Historia de las Sociedades Secretas antiguas y
modernas de Espaa. Prensa Catlica. Barcelona. Reimpressi facsmil Editorial Analecta.
60. FERNNDEZ LVAREZ, Manuel (1961): Las sociedades secretas y los orgenes de
la Espaa contempornea. Publicaciones Espaolas. Madrid.
61. EIRAS ROEL, Antonio (1961b): Sociedades secretas republicanas en el reinado
de Isabel II. Hispania, nm. LXXXVI, p. 250-310.
62. ZAVALA, Iris M (1971).
63. RUIZ JIMNEZ, Marta (1999); RUIZ JIMNEZ, Marta (2005): Medidas represivas
a los integrantes de las sociedades secretas a partir de 1823. Trienio, nm. 45, p. 69-93.
64. ARNABAT MATA, Ramon (2001), p. 139-144; ARNABAT MATA, Ramon (1999),
p. 289-313.
65. MORANGE, Claude (2006).
aquell testimoni documental era una descripci somera duna realitat
poltica feta des de Prada a comenaments de 1824, que modicaren
les autoritats franceses com digu el seu autor a nals de juny de
1828 des de Pars. Les paraules de Guilln denotaven un cert rebuig
cap a aquell informe, que tanta fama havia assolit, i desvetllaven el
dubte de la manipulaci, revoltant-se contra unes autoritats que primer
lhavien utilitzat i desprs labandonaren en la seva fugida cap a Pars.
Les notcies daquell eclesistic cal trillar-les i contrastar-les perqu les
recerques sobre la maoneria de Ferrer Benimeli
66
i Martin
67
posen en
dubte la presncia de lgies maniques adscrites a alguns dels prin-
cipals ritus europeus, i ms qestionable s encara lexistncia duna
rgan vertebrador i aglutinador de les disperses lgies de les provncies
espanyoles. Guilln constata la diversitat de lgies paramaniques
en el seu report dient que hi havia dieciocho logias regularizadas de
Masones, sin contar las ambulantes que seguan a los regimientos. Los
Comuneros tena el duplo de Torres.
68
Aquella multiplicitat de lgies
ning no la pogu coordinar, tampoc la gran assemblea de Barcelona,
rgan suposadament rector de la paramaoneria. Lautonomia de les
lgies era absoluta i noms reconeixien lautoritat de les seves causes
poltiques que les allunyava de qualsevol obedincia dassociacions ma-
niques franceses o angleses.
Un dels grans enigmes del Trienni s si exist una societat secreta
vinculada al carbonarisme prpiament espanyol. Els indicis sn tan
escassos que s gaireb inviable treuren alguna conclusi contrastable.
La notcia sobre les societats secretes de leclesistic Guilln testimonia
que al voltant dels refugiats italians sestabl una societat de carbo-
naris que sestengu per tota la costa mediterrnia: Los refugiados
Pacchiarotti y DAttely fueron los promotores de esta secta en Barce-
lona, que estableci bien pronto algunas ramicaciones en Catalua,
pero que no se extendi ms all. Los primeros adeptos fueron los
llamados Fidalgo, Sobiniac, Polo, empleado en la secretara de Cortes,
y el ex-general francs Guillermo Vaundoncourt, que intent propagar
el Carbonarismo en Valencia y Mlaga.
69
66. FERRER BENIMELI, Jos A. (1980).
67. MARTN, Luis P. (1993), p. 73-90.
68. ZAVALA, Iris M (1971), Documento X. Noticia acerca de las sociedades secre-
tas organizadas en Espaa hasta el ao de 1823 y sobre las de Catalua en particular
p. 220-229.
69. ZAVALA, IRIS M (1971): Noticia acerca de las sociedades secretas, p. 220-229.
Les recerques historiogrques sobre els refugiats italians fetes per
Bistarelli,
70
Isabela,
71
Morn
72
i Mugnani
73
han maldat per comprovar
les dades de Guilln sense gaire xit; per b que totes coincideixen a
armar que existiren diverses Ventes, barraques o seccions, no aporten
ms dades que la producci memorialstica daquells exiliats. Sense un
coneixement sobre el carbonarisme itali a Espanya, esdev gaireb
una entelquia abordar la participaci dels ciutadans espanyols, i una
temeritat histrica suposar que hi hagu alguna secci del carbonarisme
formada essencialment per ciutadans de la monarquia espanyola. El
carbonarisme era una societat secreta amb una vocaci eminentment
poltica sense la tradici i la normativitzaci de la maoneria, i con-
segentment caracteritzada per una laxitud en els seus costums i en
les seves prctiques que la convertien en summament atractiva per als
revolucionaris darreu.
A Frana, shavia ests amb una rapidesa inslita mostrant-se
com una alternativa poltica i revolucionria a la solera lantrpica
duna francmaoneria que eludia lenfrontament amb les autoritats de la
Restauraci. Lxit de la propagaci dels carbonaris en territori francs
durant els anys vint ha estat investigada des de diverses perspectives:
Pierre-Arnaud Lambert
74
sha concentrat en lorganitzaci, la simbologia
i el ritual de la societat secreta, interpretant-la com la voluntat duna
associaci clandestina que tan pretn subvertir lEstat opressor com
substituir-lo, explorant els nous models poltics dorganitzaci estatal;
70. BISTARELLI, Agostino (1998): Vivere il moto spagnolo. Gli esiliati italiani in
Catalogna durante el Trienio Liberal. I. Trienio, nm. 32, p. 5-14 i la segona part de
larticle, Trienio, nm. 33, p. 65-90; BISTARELLI, Agostino (2002): El fondo piamonts en
el Archivo Municipal de Tarragona, fuentes para el estudio de los exiliados italianos
en el Trienio Liberal. Tesina dirigida per Antoni Moliner i Prada. Universitat Autnoma
de Barcelona. Bellaterra; BISTARELLI, Agostino (2009): Los exiliados italianos en el Tri-
enio Liberal. Tesi doctoral dirigida per Antoni Moliner, indita. Universitat Autnoma
de Barcelona. Bellaterra.
71. ISABELLA, Maurizio (2009): Risorgimento in Exile Italian: migrs and the
Liberal International in the Post-Napoleonic Era. Oxford University Press. Oxford - Nova
York, p. 32-41.
72. MORN ORT, Manuel (1989): La cuestin de los refugiados extranjeros.
Poltica espaola en el trienio liberal. Hispania, XLIX, nm. 173, p. 985-1016; MORN
ORT, Manuel (1990): Los emigrados italianos de 1821 en la guerra de Catalua. Ita-
lica. Cuadernos de Trabajos de la Escuela Espaola de Historia y Arqueologa de Roma,
nm. 18, p. 362-329; MORN ORT, Manuel (1991): Los piamonteses en el trienio consti-
tucional espaol. Lmigration politique en Europe aux XIXe et XXe sicles. cole Franaise
de Rome. Roma, p. 217-234.
73. MUGNAINI, Marco (1994): Italia e Spagna nellet contemporanea. Cultura, po-
litica e diplomazia (1814-70). Alessandria.
74. LAMBERT, Pierre-Arnaud (1995): La Charbonnerie Franaise 1821-1823. Du secret
en politique. Presses Universitaires de Lyon. Li.
i Snchez Mantero
75
lanalitz com una societat secreta ms que es
coordin amb les altres per actuar coetniament i dicultar la resposta
repressora de la monarquia francesa.
A Itlia, la recerca sobre els carbonaris sha desenvolupat pro-
fusament en els darrers cent anys. Labundant bibliograa sobre la
societat secreta pot dividir-se en les obres historiogrques produdes
durant les primeres dcades del segle XX i les que es produren a partir
de la dcada dels vuitanta. Els historiadors de comenaments de segle
ompliren pgines i pgines fent una descripci acurada dels rituals, del
llenguatge i de la prctica clandestina i resistent dels pares de la naci
italiana. Aquelles anlisis sobre el fenomen poltic del carbonarisme
shan de contextualitzar amb la fascinaci historiogrca gaireb
hagiogrca sobre el naixement dItlia: il risorgimento. Lexploraci
daquells treballs no ha comportat cap nova referncia sobre el car-
bonarisme a Barcelona. Lnica excepci s lobra de Moscati,
76
que
publicava tota la producci epistolar dun dels capitostos dels exiliats
napolitans a Espanya, el general Guiglielmo Pep, qui noms esmen-
tava el carbonarisme en relaci amb els intents dels refugiats italians
per organitzar un desembarcament a la costa de Siclia o Calbria
i pronunciar-se per restituir el rgim constitucional. Les cartes del
general Pep mostren els seus contactes amb altres refugiats illustres
com Vincenzo Pisa, Giuseppe Pecchio i Luigi Angeloni, per es con-
centren en la producci periodstica que tracta sobre els exiliats, i la
que concretament qestiona el seu comportament durant la derrota
enfront els exrcits austracs de la Santa Aliana. Lnica referncia
sobre les societats secretes que sescap al general Pep, en les se-
ves cartes, s la complaena que li provoca la creaci duna societat
germana portuguesa de la societ dei fratelli costituzionali europei.
77

La societat dels carbonaris europeus lhavia fundada el general Pep
a Barcelona, i s lnica variant del carbonarisme que assolir una
certa difusi i xit a Espanya.
A la dcada dels vuitanta i noranta del segle XX, torn a primera
lnia historiogrca lestudi sobre el carbonarisme, per aquesta vegada
sutilitz un nou prisma per analitzar la documentaci, i sobtingueren
uns altres resultats que emfasitzaven les concomitncies daquella so-
cietat secreta amb els grups democrtics italians del Trienni Republic
75. SNCHEZ MANTERO, Rafael (1972).
76. MOSCATI, Ruggero (1938): Guiglielmo Pep. Regio Istituto per la storia del
risorgimento italiano. Roma.
77. MOSCATI, Ruggero (1971): Document nm. 255. Giuseppe Pecchio a Guglielomo
Pepe. Madrid, 27 luglio 1821, p. 229.
(1796-1799) i amb el moviment dalliberament contra els rgims napo-
lenics dels primers decennis de lottocento. Lombra del bicentenari de
la Revoluci Francesa era visible tamb a Itlia i la historiograa sobre
el carbonarisme sencavalc amb la difusi de les prctiques, les idees
i els projectes gestats pels republicans italians de nals del settecento.
De la m dhistoriadors com Vannoni,
78
Francovich,
79
Gabriele,
80
Conti,
81

Galt,
82
Bracco,
83
De Francesco,
84
Guerci
85
i Rao,
86
la historiograa fu un
gran salt endavant incorporant el carbonarisme al teixit revolucionari
europeu. A comenaments del segle XXI una nova generaci dhistoria-
dors ha instigat els seus coetanis a revisar la histria del carbonarisme
78. VANNONI, Gianni (1985): Le societ segrete dal seicento al novecento: note e
documenti. Sansoni. Florncia.
79. FRANCOVICH, C. (1986): Prospettive politiche delle societ segrete in Italia
durante il periodo napoleonico e la Restaurazione. Rivista italiana di studi napoloenici,
nm. 2, p. 9-17.
80. GABRIELI, Giuseppe (1981): Massoneria e Carboneria nel regno di Napoli. Roma.
81. CONTI, Fulvio (2000): Masonera y sociedades secretas en la Italia de la
Restauracin: fases del debate historiogrco. A: Jos Antonio FERRER BENIMELI, La
masonera espaola en el 2000. Una revisin histrica. Vol I. IX Symposium Internacional
de Historia de la Masonera espaola. Segovia del 18 al 22 de octubre de 2000. Centro de
Estudios Histricos de la Masonera Espaola. Saragossa, p. 127-144.
82. GALT, Anthony H. (1994): The Good Cousins Domain of Belonging: Tropes in
Southern Italian Secret Society Symbol and Ritual, 1810-1821. Man, New Series, vol. 29,
nm. 4, p. 785-807.
83. BRACCO, Fabrizio (1990): Democrazia e associazionismo nel XIX secolo. Le Mon-
nier. Florncia.
84. FRANCESCO, Antonino de (1995): Cultura costituzionale e conitto politico
nellet della Restaurazione. A: F. BENIGNO i C. TORRISI. Elite e potere in Sicilia dal Me-
dioveo ad oggi. Donzelli. Roma, p. 121-134; FRANCESCO, Antonino de (1996): Rivoluzione
e costituzione saggi sul democratismo politico nellItalia napoletana 1796-1821. Npols;
FRANCESCO, Antonio de (1997): Aux origines du mouvement dmocratique italien: quelques
perspectives de recherche daprs lexemple de la priode rvolutionnaire, 1796-1801.
Annales Historiques de la Rvolution Franaise, nm. 314, p. 335-350; FRANCESCO, Anto-
nino de (1998): La Constitucin de Cdiz en Npoles. A: Jos M. IURRITEGUI i Jos M.
PORTILLO VALDS, Constitucin en Espaa: orgenes y destinos. Centro de Estudios polticos
y constitucionales. Madrid, p. 273-286; FRANCESCO, Antonino de (1999): Lombra di Buo-
narroti, Giacobinismo e Rivoluzione francese nella storiograa italian del dopoguerra.
Storica, nm. 15, p. 7-67.
85. GUERCI, Luciano (1998): Aspects du dbat sur lgalit durant le Triennio
Rpublicain. Annales Historiques de la Rvolution Franaise, nm. 313, p. 409-430; GUER-
CI, Luciano (1999b): Istruire nelle verit repubblicane: la letteratura politica per il popolo
nellItalia in rivoluzione (1796-1799). Il Mulino. Mil; GUERCI, Luciano (1999a): p. 129-145.
86. RAO, Anna Maria (1995): El jacobinismo italiano (1796-9). A: Llus ROURA
I AULINAS i Irene CASTELLS (ed.): Revolucin y Democracia, el jacobinismo europeo. Orto,
Madrid, p. 139-180; RAO, Anna Maria (1998): Introduction. Lexprience rvolutionnaire
italienne. Annales Historiques de la Rvolution Franaise, nm. 313, p. 387-407; RAO,
Anna Maria (2002): Napoli 1799 fra storia e storiografa: atti del convegno internazionale
Napoli, 21-24 gennaio. Vivarium. Npols.
des dels preceptes historiogrcs de la nova histria poltica, tant des
del punt de vista cultural com social. Cafo
87
esboss quins sn els
nous camins que ha demprendre la historiograa per desmiticar
els vells tpics associats al carbonarisme que el consideren una organit-
zaci poltica massa vinculada a les faccions o bndols dAntic Rgim.
Una interpretaci polidrica del carbonarisme apropar les distintes
funcions que shi desenvoluparen a la manera com sinser en el teixit
social i territorial, com esdevingu un grup de pressi en lmbit local i
de quina manera fou capa de convertir-se en un interlocutor privilegiat
amb lEstat a travs dels diversos rgans de govern.
El munt de plantejaments innovadors de Cafo i la seva reexi
terica contrasta amb una realitat historiogrca italiana en la qual
no ha suscitat gaire inters la revisi del coneixement sobre el car-
bonarisme. Noms dos historiadors han renovat alguns aspectes les
anlisis daquella societat secreta: Rienzo,
88
que en un estudi sobre els
grupuscles democrtics italians durant tota letapa dingerncia francesa,
ja fos de revolucionaris o funcionaris, ha posat en relleu les aliances
contingents entre el carbonarisme i les societats loborbniques per
expulsar lopressor francs; i Meriggi,
89
que ha revisat la fascinadora
cultura de lacci del carbonarisme per palesar la coherncia poltica
dels principis organicistes i corporatius que hi havia al darrere, consi-
derant el carbonarisme la manera com sadapt el model revolucionari
francs basat en lindividu en un sistema teocrtic antiindividualista
que shavia bastit a partir de lomnipresent religi catlica.
A la daquest breu recorregut pel carbonarisme francs i itali,
la pregunta s obvia. Si durant la dcada dels vint fou la primavera
del carbonarisme a Itlia i Frana, per qu no succe el mateix a Es-
panya, si compartia caracterstiques culturals, socials i poltiques? La
resposta cal trobar-la en la debilitat de la maoneria espanyola, i la
fora de les societats secretes que emergiren durant el Trienni. Les
lgies paramaniques cobrien perfectament lespai que ocupava el
carbonarisme a Itlia i Frana, perqu estaven mancades duna ptria
87. CAFFIO, Maria Angela (2006): Lindividualit corretta: note sulle strutture
daggregazione sociale e sulle culture politiche nel mezzogiorno del primo ottocento.
Societ e storia, nm. 112, p. 361-383; i especialment, p. 379-383.
88. RIENZO, Eugenio di (2000): Neogiacobinismo e movimento democratico nelle
rivoluzioni dItalia (1796-1815). Studi Storici, fasc. 2, p. 403-431; RENZIO, Eugenio di
(2001a): Arrivederci 1799. LAcropoli, nm. 4, II, p. 384-402; RIENZO, Eugenio di (2001b):
Laquila e il berretto frigio. Per una storia del movimento democratico in Francia da bru-
maio ai cento giorni. ESI. Npols.
89. MERIGGI, Marco (2002): Gli Stati italiani prima dellUnit. Una storia istitu-
zionale. Il Mulino. Bolonya; MERIGGI, Marco (1999): Nazione e religione, Meriggi legge
Portillo. Storica, nm. 31, p. 199-204.
reglamentaci i shavien constitut essencialment per fer-hi poltica. El
carbonarisme no podia plantejar una alternativa i havia de competir
amb societats secretes amb trets molt semblants. Lheterogenetat de
comuners i paramaons oprimia lespai vital dels carbonaris, i sense
diferenciar-se de les altres societats secretes, era impossible atraure
els ciutadans espanyols. El carbonarisme era tan heterogeni com les
societats secretes espanyoles, i sovint sha coms lerror historiogrc
de percebrel com lassociaci clandestina ms revolucionria, pel seu
esperit republic i democrtic. A linterior del carbonarisme itali tamb
hi havia liberals moderats que perseguien horitzons poltics que estaven
als antpodes de la democrcia i la repblica.
Els carbonaris arribats de la pennsula Itlica noms aconseguiren
desenvolupar una societat secreta de caracterstiques del carbonarisme
quan amalgamaren els ciutadans espanyols amb els refugiats italians i
els combatents francesos
90
que somiaven amb la culminaci de la sego-
na onada revolucionria europea. La projecci europea de la revoluci
s el triomf dels carbonaris, i a la monarquia espanyola prolifer el
carbonarisme xant un horitz poltic que no es limitava a Espanya.
El carbonarisme nascut a Espanya no fou prpiament espanyol, sin
europeu, ja que volia confederar els esforos de tots els revolucionaris
europeus perqu fessin triomfar en els seus estats els rgims constituci-
onals. El cnsol sard de Barcelona
91
notic lexistncia daquests carbo-
naris durant lafer Costa i en don algunes dades obtingudes en el seu
intent dintroduir-hi un condent: la societat tenia nalitats lantrpiques
i perseguia la felicitat de la humanitat; els associats havien de pagar
una quota inicial per fer-sen soci i desprs una mensualitat, i les seves
relacions amb societats germanes sestenien per daltres pasos. Aquesta
documentaci ratica la presncia duna societat secreta a Espanya de
tarann carbonari, els carbonaris europeus, amb una proposta poltica
internacionalista. Lhistoriador Manuel Morn
92
ha demostrat la fora de
la causa internacionalista, alhora que ha desmuntat qualsevol velletat que
esbosss propostes federals dmbit europeu. Aix no obstant, Castells
93

ha constatat una sola excepci al plantejament de Morn, liberisme,
que es gest durant aquells anys i que tindr una llarga vitalitat durant
tot el segle XIX com ha explicat Sergio Campos Matos.
94
90. BRUYRE-OSTELLS, Walter (2003): Les ofciers de la grande arme dans lEspagne
Librale de 1823. Revue de lInstitut Napolon, nm. 186, p. 55-78.
91. AST Mazzo 1. Consolato Generale di S. M. Sarda. Barcellona addi 27 feb-
braio 1822.
92. MORN ORT, Manuel (1989).
93. CASTELLS OLIVN, Irene (2004).
94. MATOS, Srgio Campos (2006): Iberismo e identidade nacional (1851-1910).
Clio. Revista do Centro de Historia da Universidade de Lisboa, nm. 14, p. 349-400.
Quan Antoni Guilln de Mazn redact la notcia sobre les soci-
etats secretes, pass de puntetes sobre el carbonarisme i noms dot
dentitat la sociedad de los Europeos a la qual atribu la responsabilitat
dhaver liquidat el carbonarisme prpiament espanyol, evidenciant la
seva servitud i dependncia respecte a les lgies paramaniques i el
carbonarisme.
95
El carbonarisme desaparegu de Barcelona per lactuaci
de la seva societat germana, la dels europeus, que agrupava la majoria
de ciutadans de Barcelona propers al carbonarisme. Els artfexs de la
liquidaci del carbonarisme la primavera de 1823 segons Guilln van
ser els quatre europeus socis de la tertlia: Sobeat, Torrens, Lpez
Paredes i Alcntara y Boria.
Tots quatre havien donat veu al carbonarisme dels europeus en
les sessions de la tertlia patritica i collaboraren amb les lgies pa-
ramaniques quan sescolliren els membres de la Junta de Vigilncia
constituda el mar de 1823.
96
Amb lactuaci conjunta de les dues
societats secretes aconseguiren controlar la junta, pressionant perqu
les tres societats que campaven per Barcelona tinguessin una mateixa
proporci en la seva representaci. La unitat dels carbonaris europeus
i els paramaons provoc la inversi de poder poltic i deix en mino-
ria els comuners. La junta esdevingu un rgan poltic cabdal de mar
a maig de 1823, sapropi dalgunes tasques de la Diputaci provincial,
encarregant-se de nomenar els jutges de fet per assumptes de censura
del 1823 entre els quals hi havia els europeus: Sobeat, Torrens i Alcn-
tara y Boria. La junta escoll cinquanta-cinc jutges, quatre o potser ms
dels quals eren membres del carbonarisme dels europeus, dotant-los
duna representativitat que els equiparava prcticament als jutges que
eren comuners (Roviralta, Cubero, el marqus de Lli) i sancionava
la supremacia dels jutges vinculats a les lgies paramaniques (Alb,
Sainz Andino, Bassora, Bruguera, Montero).
Amb larribada de lestiu de 1823, la bona entesa entre Rotten
i la Diputaci provincial facilit el retrobament dels sectors radicals
de les lgies paramaniques i dels comuners. La mxima autoritat de
la ciutat sancion el projecte de la Diputaci provincial i oblig a
claudicar lAjuntament barcelon. Rotten tenia un cert pes en les lgies
paramaniques ms revolucionries i el consens amb la Diputaci
sentengu com el retrobament de la unitat dacci entre paramaons
i comuners, que en aquell temps dominaven la Diputaci barceloni-
na. Les seccions ms revolucionries de les societats secretes shavien
posat dacord i lautonomia dels carbonaris ja no tenia ra de ser. Els
95. ZAVALA, Iris M (1971): Noticia acerca de las sociedades secretas, p. 220-229.
quatre carbonaris dels europeus citats per Antoni Guilln foren els
articiers de la implosi del carbonarisme; desprs dexecutar aquella
operaci, sesva la inuncia daquella societat secreta en la poltica
barcelonina i els quatre executors sintegraren en alguna de les lgies
paramaniques o a la comuneria.
En aquell report sobre les societats secretes, Guilln no omet els
comuners com tampoc no ho havia fet en tots els seus informes anteriors
i els posteriors tramesos a la policia francesa. Durant un lustre, Antoni
Guilln delat en els seus informes setmana rere setmana quins eren
els caps de la comuneria que sesmunyien per la Pennsula i maldaven
per organitzar-se polticament, i lgicament alguns daquells tamb eren
antics socis de la Tertlia Patritica de Lacy: Casajemas, Corts, Cu-
bero, Granados, Jaumar, Lpez Paredes, Alcntara y Boria, Llobet, els
germans Miquel i Gaiet Ribot i Menos i Roviralta.
97
La historiograa
sobre la comuneria, grcies a Ruiz Jimnez, ha ampliat la nmina de
comuners que eren socis de la tertlia: el marqus de Castelldosrius,
capit general de Catalunya ns al gener de 1823, i el diputat provincial
Gironella. Aquell grup de comuners presents a la tertlia esdev una
mostra representativa de la polaritzaci que pat la comuneria el 1823.
Duna banda, un sector ms moderat i avesat a lart de governar que
agrup les autoritats: Casajemas, el marqus de Castelldosrius, Corts,
Gironella i Cubero; i de laltra, un de ms revolucionari que se sen-
tia ms proper al liberalisme popular: Llobet, Miquel i Gaiet Ribot,
Lpez Paredes i Roviralta. De la multitud dinformes escrits per Antoni
Guilln, noms una petita part es conserva als arxius, i shi esmenten
daltres lders comuners que no eren socis de la tertlia patritica: el
secretari de lAjuntament i redactor del Diario Constitucional, Poltico
y Mercantil de Barcelona, Francesc Alts i Gurena; el regidor barcelon
exaltat, el marqus de Lli; el vicesecretari de la Diputaci provincial
Gaiet Roviralta, i lantic diputat a Corts Ramon Salvat. Tots tres han
dintegrar-se en el sector de tendncia ms moderada dins el moviment
exaltat; tamb hi aoren daltres comuners que foren ms propers a les
inrcies poltiques ms revolucionries i populars: el germ apotecari
i soci de la tertlia Pau Janer i el desconegut Pau Pol.
La vessant ms popular i revolucionria de la comuneria es bast
al voltant dun dels seus rgans de premsa, la Voz del Pueblo, setmanari
que seguia lestela del conegudssim peridic madrileny El Zurriago, dotat
dun llenguatge popular i sorneguer i que assol una gran popularitat
entre el liberalisme popular i radical espanyol. Limpressor Joaquim
97. ANP. F 7, Ll. 12028; Vegeu lannex A.12.2. Societat secreta dels comuners.
Jordi era el responsable de la distribuci del peridic madrileny a
Barcelona, i tamb fou limpulsor del setmanari la Voz del Pueblo, en
el qual Ramon Pags escrivia la secci Las Semblanzas, la ms cus-
tica i popular. A mitjan agost de 1822, aquell redactor fou denunciat
per Francesc Arts, un dels regidors barcelonins biograats; i el darrer
nmero del peridic aparegu el 30 dagost i el dedicaren ntegrament
a reproduir lacte del judici de conciliaci, amb el qual es procedia a
la reparaci de les injries que, segons el jutge, el setmanari havia
vessat contra el regidor.
98
En aquella causa, el futur soci de la tertlia
patritica Comellas actu com a apoderat i representant de Pags.
99

No fra estrany de pensar que lapoderat de Pags fos un comuner
ms. La unitat daquell nal destiu de 1822 contrasta amb la desuni
de les diverses torres de comuners de lany segent, quan Comellas
fou un dels expulsats de la ciutat, juntament amb els tres alcaldes, i
els exaltats Roth i Guilln de Mazn. Aquell exemple reecteix com la
comuneria havia mantingut la unitat durant els anys doposici i com,
tan bon punt toc amb la punta dels dits el poder, es divid.
En el report ms conegut de Guilln de Mazn, escrigu que pa-
ramaons i carbonaris saliaren perqu les tres societats secretes (para-
maons, carbonaris europeus i comuners) tinguessin una representaci
igual a la Junta de Vigilncia que sescoll a nals de febrer de 1823.
100

La junta estava conformada per nou individus, sota la presidncia duna
de les autoritats poltiques, que tant podia ser el cap poltic o algun
dels alcaldes de la ciutat. La integraven cinc militars, quatre dels quals
tamb eren milicians, quatre civils i un representant de lautoritat pol-
tica. Quants daquells membres de la junta representaven les societats
secretes? Segons la notcia escrita per Antoni Guilln de Mazn, quan
es tri aquella junta, el milici del quart batall de la MNV, Sobeat, i
Torrens formaven part del carbonarisme; en els informes que el mateix
eclesistic envi des de Perpiny i Prada, titllava de paramaons Baiges
i Montero, i la policia francesa, en lexpedient de Garca Pia,
101
arm
que aquest era un dels companys de Ramrez, lder duna de les lgies
paramaniques. Segons el report de Guilln: Un simple subteniente
98. Voz del Pueblo, nm. 27, 30 dagost de 1822, p. 5: Y como se deduce de esto
que Ramn Pags no trat de injuriar a aquel en terminos que puso tuvo que dispersarse
que es lo mismo que decir, que no lo hizo voluntariamente. Se ponga este en el mismo
papel que salga de La voz del pueblo; quedando por lo mismo concluido el negocio: a cuya
deliberacin se han conformado las partes y lo rman. Jos Antonio Geners. Francisco Arts.
Jos Comelles. Jos Vials y Arbs. Pedro Roure. El alcalde 3 Constitucional. Ignacio Gal.
101. ANP. F 7, Ll. 12029. Carta del superintendent de policia al director de la
policia de Pars.
del regimiento de Zaragoza, llamado Ramrez, presidente de la Gran
Asamblea de Barcelona, ha mandado ms de hecho en esta parte de
Espaa que el general en Jefe.
102
Per tant, tot indica malgrat els
dubtes que tots els membres de la junta estaven vinculats a alguna
de les societats secretes, i si saccepta largumentaci de Guilln els
altres quatre membres de la junta haurien de ser tres comuners i un
carbonari. Qui eren aquells quatre? El milici Juan Tmaro era laju-
dant major del segon batall de la MNV i un home proper al coronel
Costa, soci de la tertlia patritica i elector parroquial en les eleccions
municipals de 1821 i 1822. El comerciant Joan Bolart va ser elector
parroquial el 1823 per escollir els diputats a Corts de la legislatura
segent, elector parroquial en les eleccions municipals de 1820 i co-
missari de barri de 1820. Un altre dels vocals de la junta era lhisendat
Francisco Capaccio, que desprs esdevingu elector parroquial en les
eleccions a Corts de 1823. I el darrer daquells vocals era un dels co-
mandants del quart batall de la milcia barcelonina, Ambrosio Toms
Lillo, del qual no sen sabr res ms. Lanlisi del report de Guillen pot
esclarir qui daquells quatre era el carbonari: Slo por esta vez fueron
los Carbonarios iniciados en los asuntos pblicos; poco despus, en
nuevos pactos que hubo entre Masones y Comuneros, stos, que no
haban olvidado ni su derrota ni sus causas exigieron la destruccin
de los Carbonarios.
103
Si satorga veracitat a aquella sentncia, laltre
carbonari noms podia ser Ambrosio Toms Lillo que servia en el ma-
teix batall de la MNV que el conegut carbonari Sobeat, i lgicament
Tmaro, Bolart i Capaccio eren els comuners. La Junta de Vigilncia
estava en mans de les societats secretes: Sobeat (carbonari), Torrens
(carbonari), Baiges (parama) Montero (parama), Garca Pia (pa-
rama), Tmaro (comuner), Bolart (comuner), Capaccio (comuner)
Lillo (carbonari).
Les recerques sobre la comuneria han estat desenvolupades per
Marta Ruiz Jimnez,
104
que ha explorat el funcionament, lorganitzaci
i la repressi de la comuneria posant en relleu lescissi interna entre
la vessant ms popular i la ms governamental. La societat aconsegu
arrossegar el liberalisme popular conferint-li uns trets revolucionaris
103. Ibdem.
104. RUIZ JIMNEZ, Marta (2007); RUIZ JIMNEZ, Marta (2000a), p. 155-186; RUIZ
JIMNEZ, Marta (2000b): Fuentes documentales y bibliogrcas para el estudio de la
Confederacin de Comuneros durante el Trienio Liberal. A: Jos A. FERRER BENIMELI, La
masonera espaola en el 2000. Una revisin histrica. Vol I. IX Symposium Internacional
de Historia de la Masonera espaola. Segovia del 18 al 22 de octubre de 2000. Centro de
Estudios Histricos de la Masonera Espaola. Saragossa.
propis. Aix no obstant, la fora del liberalisme popular barcelon pro-
voc lefecte invers, i els comuners maldaren per beneciar-sen, per
sense gaire xit per la forta inuncia que exercia sobre ell la MNV i
les lgies paramaniques ms revolucionries. La investigaci sobre la
comuneria a Catalunya s escassa i els estudis de Ruiz Jimnez apor-
ten poques dades i la principal recerca sobre el Trienni a Catalunya
105

tampoc proporciona gaires valoracions.
La comuneria dextracci popular i radical s encara la gran des-
coneguda. A partir de les dades esmentades, pot deduir-se que dos dels
seus membres van ser Jordi i Tmaro que establiren lligams amb els
ocials del primer regiment de la MNV, arrenglerats al costat de Costa
durant els fets de febrer de 1822. El liberalisme popular qued reectit
a les pgines dEl Zurriago quan beneren lalliberament de Costa el
juny de 1822 com si dun dels seus es tracts: Y se escandalizan los
ministeriales del heroico movimiento del pueblo barcelons a favor
del benemeritsimo Costa... Costa escudo fuerte de la libertad y or-
ganizador de aquella milicia tan distinguida por sus hechos, Baiges,
sentenciado muerte en la causa de Lacy, Brosa, los Moras y otros
de los esclarecidos patriotas de aquella capital geman en el mismo
calabozo de Lacy y sus compaeros.
106
Tot plegat apuntala la tesi que
els collaboradors de Costa van ser ciutadans propers a la comuneria
en la seva versi ms popular i revolucionria. Alguns dels homes ms
dels a Costa, com el mateix coronel, lideraren la vesssant ms popular
i rebel de la comuneria des de la Tertlia Patritica de Lacy: Tmaro,
Falc i Gisper, i els qui bregaren per mobilitzar ciutadans i milicians
per alliberar Costa aquell juny de 1822, Carbonell i Ribas.
A la tertlia patritica, tamb hi assistiren daltres membres de
les societats secretes que, donada la vaguetat de les seves referncies,
s incert adscriurels a alguna societat en particular. En la notcia so-
bre les societats secretes de Guilln, apareixen els noms dels quatre
carbonaris que liquidaren el carbonarisme a Barcelona, incorporant-se
posteriorment a daltres societats secretes: Sobeat, Torrens, Lpez Pa-
redes i Alcntara y Boria. Els dos primers saproparen a les lgies
paramaniques segons el que diu el mateix Guilln, mentre que els
altres dos darrers acabaren integrant-se a la comuneria. El tarann
popular i revolucionari dels socis i oradors de la tertlia patritica,
Gay i Jover, Francesc Rall i Baudili Carreras, preocupats a emprar
106. El Zurriago, nm. 48, p. 12-13. Els companys del coronel Costa tamb
collaboraren en el fallit intent del pronunciament de Luis Lacy: Josep Baigs, Antoni
Brosa i els germans Josep i Francesc Mota.
el catal perqu els sectors ms populars se sentissin ms propers a
les idees exaltades que pregonaven, tamb els aprop a la comuneria.
I els socis de la tertlia Rovira i Moreno
107
van ser membres de soci-
etats secretes a lexili, i potser ja ho eren durant el Trienni.
El 23 doctubre de 1823 fou el darrer acte dels enfrontaments entre
liberals a Barcelona: un grup de ciutadans protestaven contra les principals
autoritats politicomilitars de la ciutat, quan era imminent la signatura de la
capitulaci de Francisco Espoz y Mina i Rotten les autoritats ordenaren
apressar els qui consideraven els instigadors daquell desordre: el coronel
Costa, el cap de lestat major Alb, lalcalde de Barcelona Cabanillas, Aldea
i Portell. Tots cinc eren socis de la tertlia patritica i encarnaven el libera-
lisme ms revolucionari i popular. A les acaballes de 1823, no se sabia res
sobre els lligams daquells lders amb les societats secretes. De tota manera,
els seus repressors els donaren una certa identitat de grup, barrejant els
sectors ms revolucionaris de la comuneria i de la paramaoneria, i van
ser doblement reprimits; primer pels liberals, que signaren la capitulaci
de Barcelona, i desprs pels reialistes. Noms el coronel Costa i Alb
aconseguiren fugir de la pres de Mallorca. Alb hauria pogut escapar
perqu era el tresorer duna de les lgies barcelonines i amb els diners
hauria subornat els seus carcellers.
108
A lexpedient francs dAlb consta
una breu ressenya de Guilln sobre una carta interceptada per la policia
en la qual Alb es dirigia als capitostos de la comuneria Janer, Rovi-
ralta
109
i Ribot i de la paramaoneria Bassora i Torner de Barce-
lona. Ni ell ni cap dels lders que esment en la carta, amb lexcepci
de Roviralta, ni cap dels seus companys dinfortunis doctubre de 1823,
aconsegu sobreviure per poder tornar a veure una Barcelona liberal.
110

Els lders ms revolucionaris del moviment liberal exaltat sucumbiren
davant la duresa de la repressi dels fallits pronunciaments de la dcada
posterior, dels enganys i de les tracions dels seus companys de lluita, de
107. GARCA ROVIRA, Anna Maria (2004): Histries dexili: els pronunciaments
insurreccionals a la frontera catalana durant la dcada ominosa. A: Josep Fontana.
Histria i projecte social. reconeixement a una trajectria. Crtica. Barcelona, p. 1046-1057,
especialment p. 1051. Manuel Moreno i Joaquim Rovira foren dos dels detinguts per
la policia francesa desprs dels fets del 30 dagost de 1829 quan fracassaren en lassalt
a Puigcerd. Segons Xaudar, lobjectiu era arribar-se ns a Barcelona per assassinar
el comte dEspanya.
108. ANP. F 7. Ll. 12046. Extrait du Rapport du Prfet du Dpartement des
Pyrnes Orientales, en date du 11 octobre 1824.
109. ROCA VERNET, Jordi (2011e): Roviralta Isern, Josep. A: Diccionario Biogrco
de Parlamentarios Espaoles 1810-1854. Cortes Generales. Madrid.
110. ANP. F7. Ll. 12046. Extrait du Rapport du Prfet du Dpartement des
Pyrnes Orientales, en date du 31 mars 1825. Correspondance communique par le
Prieur de Mazn.
la misria de lexili i de la cruel soledat del pas del temps. El liberalisme
popular i revolucionari qued escapat, i hagu desperar una llarga tra-
vessia de ms duna dcada per recuperar la vitalitat i el protagonisme
del Trienni.
Els estudis sobre les societats secretes de la Dcada Ominosa
(1823-1833) han estat ms prolcs i destaquen els dEiras Roel,
111

Castro Alfn,
112
Sol,
113
Garcia Rovira,
114
i Castells.
115
Les investigacions
de Mestre,
116
Soler i Montserrat,
117
Oll i Romeu,
118
Moliner
119
o Garcia
Rovira
120
han explorat les vinculacions de la burgesia i la poltica, i la
111. EIRAS ROEL, Antonio (1961b), p. 250-310; EIRAS ROEL, Antonio (1961a): El
partido demcrata espaol (1849-1868). Estudio General de Navarra. Rialp. Madrid.
112. CASTRO ALFN, Demetrio (1987): Jacobinos y populistas. El republicanismo
espaol a mediados del siglo XIX. A: Jos LVAREZ JUNCO (coord.): Populismo, caudillaje
y discurso demaggico. Siglo XXI. Madrid, p. 181-218. CASTRO ALFN, Demetrio (1994a):
Orgenes y primeras etapas del republicanismo en Espaa. A: Nigel TOWSON (ed.): El
Republicanismo en Espaa (1830-1977). Alianza. Madrid, p. 35-37; CASTRO ALFN, Deme-
trio (1994b): Unidos en la adversidad, unidos en la discordia: El Partido Demcrata,
1849-1868. A: Nigel TOWSON (ed.): El Republicanismo en Espaa (1830-1970). Alianza
Universidad. Madrid, p. 59-85; CASTRO ALFN, Demetrio (1996): Republicanos en armas.
Clandestinidad e insurreccionalismo en el reinado de Isabel II. Bulletin dHistoire Con-
temporaine de lEspagne, nm. 23, p. 29-40; CASTRO ALFN, Demetrio (1997): Cultura,
poltica y cultura poltica en la violencia anticlerical. A: Rafael CRUZ i Manel PREZ
LEDESMA (eds.): Cultura y movilizacin en la Espaa contempornea. Alianza Universidad.
Madrid, p. 69-98.
113. SOL I PARERA, ngels (1984): Escoceses, yorkinos y carbonarios (La obra
de O. De Attellis, marqus de Santangelo, Claudio Linati y Florencio Galli en Mxico
en 1826). Boletn Americanista, nm. 34, any XXVI, p. 209-244.
114. GARCA ROVIRA, Anna Maria (1998a): Sociedades secretas, facciones y par-
tidos polticos durante la Revoluci Liberal: La Barcelona revolucionaria (1835-1837).
Trienio, nm. 32, p. 67-102; GARCA ROVIRA, Anna Maria (2000): Eugenio de Avinareta
e Ibargoyen (1792-1872). El paroxismo de la conspiracin. A: Isabel BURDIEL i Manuel
PREZ LEDESMA (coord.): Liberales, agitadores y conspiradores. Espasa. Biografas. Madrid,
p.127-154; GARCA ROVIRA, Anna Maria (2006): Republicanos en Catalua. El nacimiento
de la democria (1832-1837). A: Manuel SUREZ CORTINA. La redencin del pueblo. La
cultura progresista en la Espaa liberal. Universidad de Cantabria. Santander, p. 115-143.
115. CASTELLS I OLIVN, Irene (2001b).
116. MESTRE, Jess (1985).
117. SOL I MONTSERRAT, Roser (2001): Joan Vilaregut i Albafull. Industrial i pro-
gressista (Barcelona, 1800-1854). Biblioteca Serra dOr. Barcelona.
118. OLL ROMEU, Josep Maria (1994): Les bullangues de Barcelona. Durant la
primera guerra carlina (1835-1837). El Mdol. Tarragona, 2 v.
119. MOLINER PRADA, Antoni (1988): El movimiento centralista cataln de 1843.
Trienio, nm. 11, p. 25-109.
120. GARCA ROVIRA, Anna Maria (1989); GARCA ROVIRA, Anna Maria (1998b): Ra-
dicalismo liberal, republicanismo y revolucin (1835-1837). Ayer, nm. 29, p. 63-90;
GARCA ROVIRA, Anna Maria (1999): Los proyectos de Espaa en la Revolucin liberal.
Federalistas y Centralistas ante la insercin de Catalua en Espaa (1835-1837). His-
pania, LIX/3, nm. 203, p. 1007-1031.
revitalitzaci del liberalisme radical i el sorgiment del republicanisme
en el darrer lustre de la dcada dels trenta. Tamb esbossen la gnesi
del partit progressista i els seus lligams amb les juntes conformades
durant els anys 1835-1836 per controlar un liberalisme radical que
havia irromput polticament amb les bullangues. Entre aquells dirigents
del primigeni partit progressista, aor una vella nmina de socis i
membres de les societats secretes barcelonines que havien tingut re-
llevncia durant el Trienni: els germans Bonaplata, Gironella, Llins,
Casagemas, Llobet, Rall, els germans Ribot, Soler, F. Subirachs, Vila,
Vilaregut, Yez i tants altres. Les tmides manifestacions de republi-
canisme dels anys trenta tamb enllaaren amb el liberalisme radical
i popular a travs dels antics socis de la tertlia com s el cas del
malaurat Canalejas, que port la defensa de Xaurad durant la causa,
fet que li supos la seva deportaci a Cuba.
Capalera de la Can patritica (1821).
(La Esquella de la Torratxa, nm. 1147, 4 de gener de 1901
Barcelona en el sigle XIX, p. 5).
CONCLUSIONS
El pronunciament esdevingu una forma dinsurrecci revolucion-
ria basada en la mobilitzaci de militars i ciutadans amb la pretensi de
formar una junta poltica que encarns la sobirania nacional i proclams
ladveniment dun rgim poltic liberal, fent-se ress de les demandes
del liberalisme insurreccional i revolucionari. La junta representava la
voluntat de moderar la transformaci poltica, garantint lordre social i
apaivagant el potencial transgressor de la revoluci. El pronunciament
de Rafael del Riego no provoc lesfondrament del rgim absolutista,
sin que noms el fu trontollar. Aix no obstant, la seva peregrinaci
juntament amb els seus homes per les terres dAndalusia proclamant
la Constituci de 1812 arreu, sense que ning els aturs, transmet
una enorme sensaci de debilitat del rgim absolut i estimul nous
pronunciaments a escala local que desencadenaren en alguns casos en
jornades revolucionries. Les societats secretes paramaniques ordiren
el pronunciament a Barcelona, amalgamant locialitat de la guarnici
amb les xarxes de conspiradors civils de la ciutat i hi coincidiren els
supervivents de la fallida trama revolucionria del general Luis Lacy el
1817, els militars revolucionaris arribats a Barcelona en els darrers anys
i els exiliats espanyols que shavien apropat a la ciutat clandestinament.
La guarnici de la capital catalana no actu conjuntament i no
tots els regiments sortiren al carrer per incorporar-se a la mobilitzaci
popular dels ciutadans. El pronunciament triomf perqu tingu la
participaci massiva del poble de Barcelona, instigat per lacci de les
societats secretes i els representants tradicionals del mn gremial, de
les fbriques i dels collegis professionals. Lentramat civil de revolu-
cionaris aconsegu treure al carrer milers i milers de ciutadans, cosa
que fu intil tota temptativa doposici de les unitats militars dels
al capit general Castaos i a les autoritats absolutistes.
Les societats secretes sapropiaren dels usos i les prctiques clan-
destines de la minsa estructura manica de la Pennsula, de tradici i
obedincia francesa o anglesa, amb les quals havien contactat els libe-
rals espanyols durant el seu exili. Els liberals i els afrancesats crearen
societats secretes seguint el model manic, per sense establir vincles
de dependncia i lleialtat amb un rgans manics supranacionals ni
adscriures a cap dels ritus de la maoneria. Les societats secretes
absorbiren supercialment els rituals i les prctiques clandestines de
la maoneria i els seus objectius exclusivament poltics sallunyaven
de les nalitats lantrpiques de la maoneria. Les societats secretes
espanyoles eren paramaniques, per els ciutadans que hi participa-
ven, com les autoritats que els perseguien, estaven convenuts que eren
autntiques lgies maniques.
La majoria dels revolucionaris civils tenien alguna ascendncia
sobre el mn popular: alguns havien ocupat els crrecs electius dels
ajuntaments absolutistes i daltres havien format part de la junta gre-
mial i dels collegis professionals qu sorganitz per aconseguir lalli-
berament del general Lacy. Els liberals barcelonins conegueren el que
succea a la badia de Cadis i redactaren proclames signades en nom del
general Antonio Quiroga per fomentar el pronunciament local. Durant
els anys del Trienni, sortiren de lanonimat els conspiradors civils que
propiciaren la mobilitzaci dels sectors populars urbans barcelonins
durant el pronunciament: els impressors Joan Dorca i Josep Rubi; els
eclesistics Vicen Cabanillas i Antoni Guilln de Mazn; el corredor
de canvis Pere Tell; els germans barreters Josep i Francesc Mota, el
fabricant Joan Rull; Antonio Flrez Estrada, Josep Carreras, Jaume Ar-
dvol, Josep Baigs, Francesc Soler i Gens Quintana, entre tants altres.
Les xarxes de societats secretes esdevingueren el pont que permet els
exiliats de laltra banda dels Pirineus incorporar-se en lentramat poltic
de la insurrecci barcelonina.
El pronunciament barcelon tamb tingu el suport dun bon grapat
de militars tot i la divisi de la guarnici. Els ocials dels regiments
de Murcia, de cavalleria i els Suizos de Winfen lideraren el pronunci-
ament i la tropa ompl el Pla de Palau. Tot i les mesures repressores
del capit general Castaos des de lavortament del pronunciament del
general Lacy, els militars encapalaren la vessant local de la insurrecci
barcelonina. Els ciutadans i els qui serigiren en els seus representants
recompensaren la intensa activitat conspiradora dels militars durant
el Sexenni Absolutista, molts dells empresonats, atorgant la capita-
nia general a Pedro Villacampa i nomenant Josep de Castellar cap
poltic.
La participaci de militars, les organitzacions clandestines, la mo-
bilitzaci de la poblaci urbana i la constituci de juntes revolucionries
foren els elements indispensables que conguraren la prctica polti-
ca del pronunciament. El moviment liberal exaltat sempelt daquella
forma dinsurrecci per convertir-lo en el motor de les seves jornades
revolucionries que combatien els governs moderats, enarborant la ban-
dera de la salut del poble o de la salvaci de la ptria per prosseguir
la revoluci. El moviment exaltat articul una prctica i un discurs
poltic basats en la recreaci permanent de la jornada revolucionria,
legitimada per una amenaa constant de la ptria que feia de lacci
poltica dels ciutadans un acte de sobirania permanent.
La pea cabdal del pronunciament sobre la qual sinstallava la
seva legitimitat poltica i popular era la junta revolucionria. Lorigen
daquella prctica revolucionria de consens es remuntava a mitjan
segle XVIII i amb el pas del temps i dels esdeveniments shavia trans-
format ns a convertir-se en un rgan poltic que es constitua en
moments de crisi poltica o excepcionalitat en les quals els ciutadans
delegaven la seva sobirania ns a lelecci de les noves autoritats. La
tradici poltica juntista conciliava els sectors benestants de la societat,
que les consideraven rgans de moderaci de les demandes populars i
de concentraci del poder poltic per front a la pressi dels revoltats,
mentre que el mn popular percebia les juntes com rgans en els quals
els seus representants tradicionals feien sentir la seva veu. Les juntes
amalgamaven tradici i innovaci poltica quan acotaven els lmits del
procs revolucionari, omplint rpidament el buit deixat per les velles
autoritats i conduint la transici ns a lelecci dels nous representants
institucionals. Els sectors populars, els militars i el liberalisme revolu-
cionari seducaren polticament en aquella prctica i no s estrany que
durant el Trienni els exaltats lempressin per coaccionar les autoritats
perqu adoptessin les seves demanes poltiques.
La doble formulaci de les juntes coexist encara un temps: duna
banda, les juntes com agents que aglutinaven la representaci polti-
ca durant el procs revolucionari i, de laltra, com espais de gesti
del conicte poltic entre les autoritats i els representats dels sectors
benestants de les corporacions tradicionals en les quals sintegraven
els gremis i els collegis professionals. Quan esclat el pronunciament
barcelon de mar de 1820, les autoritats absolutistes sesforaren a
constituir una junta de gremis i collegis professionals que canalitzs
i acots la dimensi revolucionria de la crisi, sense sortir-sen. En
canvi, la mobilitzaci poltica i militar s que desemboc en lestabli-
ment duna junta revolucionria que dirig la transformaci poltica i
legitim la substituci de les autoritats, representant lexercici de la
sobirania popular de ciutadans i militars a Barcelona. Durant els anys
del Trienni, les protestes dels ciutadans i militars es manifestaren de
diverses maneres, per, sempre, culminaren amb la representaci de
lexercici de la sobirania popular formant una junta revolucionria o
b a travs de la tertlia patritica, escenicant la legitimitat de lacci
poltica mitjanant lapellaci a la sobirania dels ciutadans.
La funci poltica de les societats o tertlies patritiques siden-
tic amb la de les juntes revolucionries, convertint-les en un espai
de representaci i exercici de la sobirania dels ciutadans. Les conce-
beren per donar a conixer als ciutadans els seus drets i deures a
de desvetllar les conscincies poltiques i incentivar-los a participar
en poltica, vigilant i denunciant les infraccions de la Constituci co-
meses pels empleats pblics i les institucions liberals. Els seus socis
organitzaren subscripcions per garantir la defensa dels drets dels ms
pobres enfront dels abusos del poder judicial, per fomentar lajut als
desocupats i per auxiliar els refugiats a la ciutat amb pats gratuts.
El liberalisme exaltat no consider tertlies i societats com cor-
poracions, associacions o clubs poltics, sin ms aviat com espais
on la ciutadania expressava pblicament les seves opinions. El lliure
accs i la massiva presncia de ciutadans convertiren les tertlies en
assembles poltiques on el poble representava polticament lexercici
de la seva sobirana. Els liberals exaltats aprotaren les tertlies per
reforar la seva convicci poltica derigir-se en simples corretges de
transmissi de lopini dels ciutadans, expressada a travs de la premsa
i daquelles societats. La tertlia esdevingu un lloc de comuni i co-
municaci poltica entre el liberalisme exaltat i el popular, i afavor la
identicaci dels congregats amb el poble de Barcelona. Els oradors,
majoritriament lelit poltica del liberalisme exaltat, incorporaren al-
gunes de les demandes del liberalisme popular, tot i que maldaren per
reduir el seu potencial revolucionari i la seva capacitat de transgressi
social. Tot plegat refor la percepci del liberalisme exaltat que eren
els autntics intrprets de lopini de la ciutadania de Barcelona. La
tertlia es transform en una assemblea poltica que imitava el fun-
cionament de les Corts, i volia representar lexercici permanent de la
sobirania dels ciutadans, convertint els oradors en simples altaveus de
lopini del poble. El primer any del Trienni algunes societats patri-
tiques intentaren coordinar-se i instituir-ne una com a rgan director,
imitant el funcionament i lorganitzaci nacional de les juntes durant
un pronunciament. El liberalisme gloss les tertlies o societats com
espais de negociaci de les demandes populars i de representaci de la
ciutadania popular. Totes aquelles semblances convertiren les societats
o tertlies patritiques en una rememoraci permanent de la conducci
revolucionria duta a terme des de les juntes.
Mentre les tertlies estaven obertes, les situacions de crisi poltica
mai no desencadenaren en la formaci de juntes, i la representaci
de la sobirania poltica al marge dels mecanismes establerts per la
Constituci qued en les seves mans. Noms es constituren juntes
poltiques quan no hi havia altra manera de representar permanent-
ment la sobirania dels ciutadans i poder coaccionar les autoritats libe-
rals per imposar-los les peticions del liberalisme exaltat. La formaci
duna junta revolucionria esdevenia un rgan de representaci de la
sobirania ciutadana, interpretada pel liberalisme exaltat i expressada
a travs de la presncia en carrers i places del poble i la tropa de la
ciutat. Lapellaci constant a lexercici de la sobirania dels ciutadans
ms enll dels canals establerts per la Constituci o legislaci era una
reivindicaci permanent del liberalisme radical europeu que emanava
de la preeminncia del mandat directe dels representants i del control
permanent dels ciutadans sobre els seus representants.
La tertlia esdevingu una assemblea poltica de representaci
permanent de la sobirania dels ciutadans de Barcelona controlada pel
moviment liberal exaltat des de la qual saproparen i teixiren els vin-
cles amb el liberalisme popular, organitzat des de la Milcia Nacio-
nal Voluntria. Els ciutadans hi exerciren els seus drets de sobirania
perqu els lders exaltats li infongueren una representativitat poltica
capa de subvertir els mecanismes legals i ostentar una autoritat en
detriment de les institucions liberals. Lenfrontament entre la tertlia i
les institucions signicava la contraposici dun sistema basat en una
participaci directa amb un sistema fonamentat en la representaci
poltica delegada, i alhora atorgava preeminncia a lacci directa dels
ciutadans sobre lexpressi institucional de la poltica. El discurs i la
prctica organitzativa del liberalisme poltic i del liberalisme exaltat i
radical tenien molts punts concomitants amb el del jacobinisme francs
i els grups republicans italians de nals del segle XVIII. El moviment
liberal exaltat, amalgama de distintes faccions del liberalisme revolu-
cionari, se serv de la tertlia per vertebrar una alternativa poltica al
moderantisme, apropant-se al liberalisme popular assumint la idea que
participar polticament i exercir la sobirania era el mateix. La trans-
parncia i publicitat de les seves activitats, laccs gaireb universal,
incls dones i sectors populars, i unes quotes baixes entre els socis,
comparades amb la daltres espais de la poltica com el gabinet de lec-
tura del Palau de la Virreina del Per o amb el preu duna subscripci
dun peridic, enfortiren la percepci que la tertlia era una assemblea
representativa de la ciutadania de Barcelona.
La tertlia tamb mald per bastir una xarxa poltica que integrs
les seves homnimes de la provncia, sense que aix signiqus ator-
gar-li preeminncia sobre les altres ni tampoc la vertebraci duna xarxa
que les feders com shavia intentat anys abans. El moviment exaltat
barcelon pretengu establir relaci amb altres nuclis del liberalisme
exaltat, i empr la tertlia per aconseguir-ho. De la mateixa manera
cal interpretar la voluntat de publicar els noms dels socis de la tertlia
a la premsa, adduint que garantiria que si aquests es traslladaven a
alguna altra ciutat de la monarquia podrien accedir a qualsevol tertlia
com un soci ms. Aix no obstant, darrere aquesta mesura tamb hi
havia la necessitat didenticar i fer pblic els integrants del moviment
liberal exaltat per cohesionar el moviment i diferenciar-lo de les altres
propostes poltiques, a la vegada que establia lligams amb daltres mo-
viments similars darreu de la monarquia.
Els liberals moderats controlaren durant els primers dos anys i
mig les institucions poltiques i des daquestes cercaren de desarticular
el liberalisme popular i exaltat que shavia refugiat a la milcia i les soci-
etats patritiques, respectivament. Les autoritats poltiques saprotaren
de la legislaci liberal per tancar la societat patritica i enfortiren els
sectors moderats de la MNV, afavorint la seva divisi i propugnant la
substituci dels comandaments dels batallons per ciutadans ms ans
a les seves idees, cosa que desencaden un enfrontament intern. Els
liberals exaltats intentaren entorpir les accions de les autoritats per la
seva debilitat els imped constituir juntes poltiques que transformessin
locupaci dels carrers en actes de sobirania. Els moderats reprimiren
virulentament el moviment exaltat amb un extraordinari desplegament
militar i dels batallons dels de la MNV, que increment la percepci
damenaa revolucionria. Els moderats utilitzaren la legislaci ema-
nada de les Corts per desmembrar la seva oposici poltica, servint-se
de lExrcit per controlar el carrer, tancant discrecionalment la tertlia
patritica i impulsant la renovaci dels comandaments de la milcia per
subordinar-la completament als seus interessos i posar-la, nalment,
sota el control del cap poltic de la provncia. La primera meitat de
1822 el liberalisme dordre havia aconseguit des de les institucions
poltiques desmembrar lorganitzaci del moviment liberal exaltat, re-
primir els seus principals lders poltics, desvirtuant la seva identicaci
amb el poble, suscitant la seva divisi i infonent la por de lamenaa
revolucionria entre els sectors benestants. Parallelament al procs de
repressi del moviment exaltat, els moderats pretengueren desfer-se
del perill revolucionari que representaven els exaltats reformant el sis-
tema poltic per taponar les derives revolucionries del rgim liberal.
Mentre creixen els adeptes de la contrarevoluci, el liberalisme dordre
que controlava les institucions creia poder comptar amb el monarca
per desautoritzar els contrarevolucionaris i donar suport a la reforma
del sistema poltic. La traci de Ferran VII perpetrant un cop destat
per tornar a la situaci precedent a letapa liberal, amb el suport dels
contrarevolucionaris, sentenci la reforma moderada. El cop destat del
rei contrarevolucionari revif la revoluci, i la guerra contra les tropes
de la Santa Aliana la desboc.
El moviment liberal exaltat amalgam les diverses faccions polti-
ques del liberalisme revolucionari des de la Tertlia Patritica de Lacy,
alhora que la convertia en una plataforma electoral assegurant-se que
en el procs de renovaci de les institucions liberals sortissin escollits
els principals dirigents del liberalisme exaltat. Lanlisi dels electors
parroquials i del personal poltic de les institucions, comparant-los amb
la llista de socis de la Tertlia Patritica Lacy, fa evident que es produ
un increment signicatiu de socis entre els ciutadans que eren electors
i els que estaven al capdavant de les institucions locals i provincials
de Barcelona. El percentatge de la presncia de socis sincrementa
encara ms si la comparaci s amb els integrants dels rgans revolu-
cionaris constituts a Barcelona, aliens a lentramat institucional de la
Constituci. Els discursos dels oradors reforaren la interpretaci que
la tertlia patritica serig en una plataforma electoral per traslladar
la voluntat del moviment liberal exaltat, expressada a la tertlia, a les
institucions liberals i als rgans poltics revolucionaris. Aix no obs-
tant, en la mesura que el liberalisme exaltat ocup els centres de poder
institucional, desautoritz polticament la tertlia, minimitzant la seva
capacitat de representar la voluntat o sobirania del poble de Barcelona.
Les discrepncies entre els membres de les societats secretes es
deixaren de dirimir a la tertlia patritica per resoldres gradualment
des daltres rgans de poder revolucionari. Les divergncies entre les
institucions poltiques i la incapacitat mostrada per la principal auto-
ritat poltica i militar de Barcelona suscitaren la seva substituci pel
general Rotten, que aferm la seva autoritat colligant-se amb els sectors
ms revolucionaris de les societats secretes, revitalitzant la Junta de
Vigilncia, convertida en Comissi de Vigilncia i en rgan director
del Govern revolucionari de Barcelona durant els darrers mesos del
Trienni. La formaci de la comissi signic la davallada de la capa-
citat de participar directament i constant en lexercici de la sobirania
des de la tertlia perqu aquesta delegava la seva representaci en el
nou rgan de govern revolucionari.
Les societats secretes del Trienni diferiren de les que es congura-
ren en els perodes de rgim absolutista precedents i posteriors perqu
assumiren una identitat poltica ms denida, i esdevingueren organit-
zacions menys plurals ideolgicament en les quals els seus membres
perseguien lobjectiu de fer-se amb el control de les institucions liberals.
De les quatre societats secretes liberals del Trienni, tres sintegraren al
moviment liberal exaltat: paramaoneria, comuneria i carbonarisme, i
laltra, la sociedad constitucional del anillo sadscrigu al moderan-
tisme. Cap delles pogu estructurar una organitzaci dabast nacional,
tot i que la proximitat a les institucions, Administraci, poder judicial i
militar, convert la sociedad del anillo en una xarxa ms homognia i
vertebrada que la resta de societats secretes, que eren menys cohesionades
i ms heterognies. Totes elles actuaren en la clandestinitat i tingueren
un abast principalment local i provincial que exclou claus interpreta-
tives globals en els seus comportaments perqu no disposaren de cap
rgan director o rector nacional capa dimposar les seves directrius.
La dinmica poltica barcelonina supos la quasi total desaparici de
la forma prpiament espanyola del carbonarisme, i els seus membres
acabaren incorporant-se a les altres dues societats secretes vinculades
al moviment exaltat: la paramaoneria i la comuneria.
La diversitat interna de cadascuna daquestes dues darreres socie-
tats secretes complica molt la seva caracteritzaci ideolgica en lmbit
nacional, i cal fer-hi una aproximaci local: tant en luna com en laltra
exist un sector ms revolucionari i un de ms moderat, i sovint dis-
creparen ns al punt de provocar escissions o de gestar coalicions amb
daltres societats secretes per assolir ns poltics comuns. La premsa
esdevingu el gran altaveu del llenguatge i les polmiques en el si
dunes societats secretes cada vegada menys secretes que maldaven
per cohesionar-se polticament des duna perspectiva ms social, i ho
feien teixint vincles amb daltres organitzacions similars:
Si logramos hacer causa comn con la comunera, cuyos caba-
lleros empiezan ya a pastelear, y a descubrir a los profanos que
hemos sido echados a puntapis de la confederacin. Mucho siento
haberle de decir a vd. que tambin se va ya corrompiendo esta
asociacin desde que han dado en entrar propietarios, padres de
familia honrados y que tienen empleo del estado u ocios con
que vivir; pero deje vd., que ya tenemos dispuesto lo conveniente
para formar nosotros una sociedad ms anloga a nuestras ideas,
en la cual no ha de entrar nadie que se haya lavado desde que
le bautizaron, ni se haya cortado las uas sino con una navaja
gallega.
1
El carbonarisme era una organitzaci poltica clandestina hetero-
gnia en la qual conuen tradicions poltiques distintes i les seccions o
ventes de la qual gaudien dautonomia. En el seu origen a Itlia, havia
bastit la seva identitat en la confrontaci amb la maoneria francesa que
havia enlluernat les elits italianes des de mitjan segle XVIII, que nodr
de collaboradors lAdministraci napolenica dels estats satllits de
lemperador a Itlia. Els carbonaris eren catlics devots, lluitaven per
expulsar els francesos del seu territori i aplegaven un ventall ampli de
sensibilitats poltiques i els seus objectius eren eminentment poltics.
Lheterogenetat social, la manca dun rgan rector a nivell nacional,
les divergncies ideolgiques i els enfrontaments interns de les societats
secretes espanyoles impediren que el carbonarisme qualls. Les carac-
terstiques del carbonarisme sadequaven a les de les societats secretes
espanyoles i no podien representar lalteritat de la maoneria tradicional,
perqu aquesta tenia una incidncia gaireb irrisria a lEspanya del
Trienni. Les societats secretes foren una xarxa de sociabilitat clandes-
tina que se superpos als centres poltics on sorganitz el moviment
liberal exaltat, la tertlia patritica, i en el qual es desencadenaren
picabaralles i coalicions entre dues contra una tercera amb la nalitat
de controlar els processos de renovaci electoral de les institucions o
els nous rgans poltics revolucionaris.
Paradoxalment, la societat ms ben coneguda era la moderada
sociedad constitucional del anillo, que sarticul polticament a tra-
vs del gabinet de lectura del Palau de la Virreina on saplegaven les
principals autoritats militars, la incipient Administraci, els jutges de
lAudincia i algunes autoritats poltiques. La llei impedia la fundaci
de clubs poltics i hagueren de constituir-se com un associaci conce-
buda pel gaudi de la lectura i la conversa, malgrat que des del primer
moment serigiren en una plataforma poltica i electoral en la qual el
liberalisme moderat barcelon articul les seves estratgies poltiques i
coordin lactuaci de les institucions liberals, lExrcit i ladministraci
de justcia. El gabinet era un veritable club poltic en qu imperava la
privacitat i lexclusivitat de les seves sessions. Lentrada estava restrin-
gida a una elit poltica i social en funci dun doble criteri: econmic,
mitjanant elevades quotes; i ideolgic, ja que era necessari que dues
terceres parts dels socis aprovessin ladmissi duna candidatura dun
nou soci. Les activitats del gabinet les envolt una aurola de secre-
tisme per no transgredir la legislaci liberal en matria de societats
patritiques. La discreci de les seves accions i dels seus debats sadeia
amb els seus propsits que no optaven per emparar-se de la represen-
tativitat popular, sin que preferien incidir en una acci coordinada
de les autoritats poltiques, militars i judicials, amb els beneplcits
dels sectors benestants de la ciutat i el suport de la premsa, per frenar
laven social del moviment liberal exaltat i preparar la liquidaci del
rgim constitucional a travs de la reforma moderada del sistema poltic
liberal, evitant qualsevol velletat revolucionria transgressora socialment.
Les mobilitzacions populars i les grans concentracions de ciutadans,
milicians i militars acabaren desembocant en la formaci de juntes quan
el moviment liberal exaltat perceb la incapacitat dexpressar la seva
voluntat poltica a travs dels canals establerts pel rgim liberal en el
seu desenvolupament moderat. Les diverses jornades revolucionries
orquestrades pel moviment liberal exaltat compartiren un ritual poltic
basat en la rememoraci de la jornada revolucionria desencadenada
dos dies desprs del pronunciament del 10 de mar de 1820. Totes
aquelles jornades tingueren en com les proscripcions justicades pels
lders exaltats com lnica manera possible daplacar les demandes de
justcia del mn popular que progressivament ampliaren la llista dels
enemics del rgim liberal, indut sovint pel moviment liberal exaltat.
El ritual revolucionari demandava un rgan revolucionari representa-
tiu de lexercici de la sobirania dels ciutadans de Barcelona que seria
lencarregat de designar els enemics del rgim liberal i nomenaria una
comissi dhomes encarregats danar-los a buscar i deportar-los. Lexer-
cici ritual duna violncia illegal per pblicament sistematitzada per
acontentar les exigncies del liberalisme popular esdevingu la prcti-
ca ms usual de les jornades revolucionries del Trienni, i una de les
caracterstiques del liberalisme popular.
Lacceleraci gradual del procs revolucionari, la declaraci de
lestat de guerra al Principat i la invasi francesa propiciaren un clar
augment de la violncia poltica. Les autoritats poltiques i militars
empararen aquella prctica en la mesura que negaren els drets de
ciutadania als enemics del sistema constitucional. A mesura que crei-
xia lamenaa contrarevolucionria, ms es desfermava la violncia
contra els enemics del rgim liberal, els interiors o els capturats en
lescomesa bllica. La violncia legal sestabl a travs duna justcia
civil militaritzada contra els desertors i enemics que empunyaven una
arma; la illegal saplic als sospitosos de complicitat poltica amb els
contrarevolucionaris; malgrat que la legalitat els emparava, garantint-los
un procs judicial, el moviment exaltat sempar en les exigncies de
justcia del mn popular per organitzar una venjana sistemtica. El
ventall de sospitosos de ser enemics de la ptria era amplssim, per
els eclesistics es convertiren en les principals vctimes. Lespiral de
violncia poltica arremet tamb contra els adversaris poltics: de bon
comenament, els moderats acusats de posar en perill la supervivncia
del rgim constitucional, i desprs comenaren les purgues a linterior
del moviment liberal exaltat. Els qui es negaren a raticar les decisions
poltiques de la Comissi de Vigilncia i denunciaren des de la premsa
lactitud autoritria de Rotten es convertiren en les primeres vctimes
del moviment exaltat a les quals saplic la violncia illegal en forma
de proscripci o dexecuci. Al cap dun parell mesos, sinvertiren les
tornes i eren perseguits i entregats als contrarevolucionaris els qui no
volien rendir la ciutat i preferien continuar lluitant ns al darrer al de
vida, decapitant el liberalisme popular ms radical que havia liderat el
procs revolucionari durant el darrer any del Trienni. A diferncia dels
sectors exaltats i moderats, el liberalisme popular i radical no pogu
tornar mai a la ciutat i pat les conseqncies duna repressi violenta
i dun exili pens; rebutjat pels liberals exiliats a Frana i Anglaterra,
es refugi al nord dfrica.
Les poltiques revolucionries de la Barcelona del darrer any del
Trienni provocaren una acceleraci espectacular de la desamortitzaci
de les nques urbanes, la imposici de nous emprstits a les classes
benestants i lobligatorietat de comprar propietats desamortitzades, per
encara en manca un estudi en profunditat. Mentrestant, la resposta
de la cambra legislativa per combatre els contrarevolucionaris i les
tropes de la Santa Aliana es fonament en el reforament dels po-
ders de les diputacions provincials. El rgim liberal transfer mplies
facultats poltiques a aquelles institucions que havien de suportar el
pes dorganitzar la resistncia contra linvasor. El Govern pretenia fer
renixer de nou lesperit del moviment juntista que tan bons resultats
havia donat durant la guerra del Francs. Les diputacions senfortien
per la incapacitat del Govern de vertebrar la defensa poltica i militar
del territori, rearmant el provincialisme liberal i frenant el desenvolu-
pament de lautonomia municipal. El Govern infongu les diputacions
duna autoritat absoluta en el seu territori, i aquestes la gestionaren amb
el cap militar i els lders revolucionaris del moviment liberal exaltat
local. El consistori municipal barcelon shavia erigit en el contrapoder
de la Diputaci i de les societats secretes. La seva prudent moderaci
procedia, duna banda, de la incapacitat de renovar tots els membres
de lAjuntament sense infringir larticulat constitucional anualment
noms es podia substituir la meitat del consistori, i de laltra, dels
sectors exaltats de lAjuntament que eren els ms temperats i menys
proclius a les derives revolucionries.
Les jornades revolucionries perpetrades pel moviment liberal
exaltat es bastiren sobre un discurs i una prctica poltica que te-
nien molts punts en com amb el jacobinisme francs dels anys de
govern revolucionari al pas ve. Els exaltats conculcaren la legalitat
constitucional argint lamenaa que assotava la ptria i la necessitat
demprendre mesures extraordinries denides de salvaci de la ptria
o de salut del poble. Lapellaci permanent a la sobirania directa dels
ciutadans sexpressava a travs de la mobilitzaci poltica, que assolia
el seu punt lgid quan es representava lapropiaci dels ciutadans de
la seva sobirania mitjanant la formaci duna junta revolucionria o
b en reuni de la tertlia patritica. Quan els lders del moviment
liberal exaltat accediren als centres de poder poltic de la ciutat i
provncia, intentaren minimitzar els mecanismes dexpressi de la
voluntat popular i dexercici de ciutadania, justicant que ja shavia
produt la identicaci completa entre els governants i els governats
i minimitzant la capacitat dexpressar-se polticament dels darrers.
Els exaltats, com els jacobins, infringiren larquitectura constitucional
amb la nalitat de crear rgans de govern revolucionari directament
emanats de la sobirania popular, sense cap mena de contrapoder que
no fos la seva interpretaci de la voluntat del poble. La subversi de
la legalitat constitucional convert els sectors moderats en acrrims
defensors duna Constituci que maldaven per reformar. La defensa
de la conculcaci del codi gadit qued eloqentment plasmada en
la premsa exaltada:
Pero al paso que juzgamos indispensable para evitar el desorden y
la confusin observar las leyes mientras puedan observarse: despre-
ciamos estos miserables leguleyos que siempre con la Constitucin
y las leyes en la boca no observan stas ni aqullas, las eluden,
las tergiversan, y las interpretan todas del modo que les conviene,
valindose de sutilezas ridculas y de principios mal entendidos y
peor aplicados, y que para no traspasar las leyes que no pueden
observarse, o ms bien, que no existan, quisieran que ninguna
se observase. Pretenden que en circunstancias extraordinarias se
sigan las mismas reglas que en un estado de cosas ordinarias y
que no defendamos nuestros derechos y nuestras leyes, sino del
modo que stas previenen.
2
Tot i les mltiples semblances entre el moviment liberal exaltat
i el moviment jacob, tamb poden detectar-shi algunes divergncies
signicatives. Lescs desenvolupament dun projecte poltic igualitari
entre els exaltats, amb algunes excepcions,
3
imped latracci massiva
dels sectors populars urbans a la causa liberal. El moviment liberal
exaltat fu mans i mnigues per desarticular el potencial revoluciona-
3. ROCA VERNET, Jordi (2008), p. 60-76.
ri del liberalisme popular quan elimin de la centralitat poltica la
tertlia patritica, temper les propostes ms rupturistes socialment
i redu el liberalisme popular a la MNV. La popularitzaci i radica-
litzaci del contingut social del discurs liberal no progress quan els
exaltats assoliren els seus objectius, i aix signic un estancament
de latracci del mn popular. Tal vegada, Barcelona fou la ciutat
ms revolucionria del Trienni Liberal i en la qual ms ciutadans par-
ticiparen regularment en poltica: gaireb cinc mil, si tenim en compte
les dades de la MNV.
4
Per aquella elevada participaci no super mai
el cinc per cent de la poblaci. Els projectes revolucionaris triomfaren
a Barcelona per la collaboraci que exist entre lelit revolucionria
radicalitzada, un exrcit extremadament polititzat i uns sectors popu-
lars que no caigueren en mans de la contrarevoluci. El liberalisme
noms aconsegu mobilitzar els sectors populars a travs de la milcia
i el moviment liberal exaltat mald per atreurels des de la Tertlia
Patritica de Lacy:
La institucin de las milicias nacionales, consideradas bajo un
aspecto son de una importancia tal, que no penetra bastante al
comn de las gentes, y que sin embargo es menester que esta
importancia se conozca hasta en las chozas y en los talleres: en
esto va nada menos que la entera salvacin de la patria, cuando
esta se halla felizmente gobernada por un rgimen constitucional.
5
4. DUEAS GARCA, Francisco (1997); ARNABAT MATA, Ramon (2001), p. 119.
5. La Revista Nacional y Patritica, nm. 2, Barcelona, 1820.
FONTS DOCUMENTALS I BIBLIOGRAFIA
ARCHIVE DU MINISTRE DES AFFAIRES TRANGRES, PARIS (AMAEP)
A. 2 Correspondance Politique, Espagne, vol. 709, 710, 713, 714,
715, 716, 717 i 720.
A. 4 Correspondance consulaire et commerciale, Barcelone,
vol. 24 i 25.
ARCHIVE DU MINISTRE DES AFFAIRES TRANGRES, NANTES (AMAEN)
Srie A. Rpertoire numrique des registres du Consulat Gnral
de France Barcelone, vol. 5, 14, 45, 60, 68, 87, 88, 110, 116,
126 i 127.
Srie B i C. Rpertoire numrique des registres du Consulat Gnral
de France Barcelone, vol. 19 i 20.
Srie D. Rpertoire numrique des registres du Consulat Gnral
de France Barcelone, vol. 7, 11, 13, 15, 18, 19, 28, 29.
ARCHIVES NATIONALES PARIS (ANP)
Srie F7, lligalls 6637, 6638, 6641, 6642, 6643, 6644, 6649, 6652,
6653, 6654, 6655, 6656, 6684, 6747, 6768, 6749, 6753, 6756, 6757,
6800, 6853, 6854, 6976, 6979, 6980, 6981, 9308, 9309, 9796, 11980,
11981, 11982, 11989, 11991, 11993, 11994, 11995, 11996, 11997,
11998, 11999, 12000, 12001, 12002, 12003, 12004, 12005, 12006,
12007, 12008, 12009, 12010, 12011, 12012, 12013, 12014, 12015,
12016, 12017, 12018, 12019, 12020, 12021, 12022, 12023, 12024,
12025, 12026, 12027, 12028, 12029, 12030, 12031, 12032, 12033,
12034, 12035, 12036, 12037, 12038, 12039, 12040, 12041, 12042,
12043, 12044, 12045, 12046, 12047, 12048, 12049, 12050, 12068,
12069, 12071, 12075, 12107, 12108, 12109.
ARCHIVIO STORICO DIPLOMATICO. ROMA. MINISTERI DEGLI AFFARI ESTERI (ASDR)
Archivi Preunitari. Segreteria di Stato, poi Ministero degli affari
esteri del Regno di Sardegna (1814-1861). Legazioni sarde in:
Madrid (1814-61).
Correspondncia ambaixada Sarda a Madrid (1819-24). Busta 3,
4, 5, 6.
Correspondncia del cnsol de Barcelona (1816-33). Busta 33.
ARCHIVIO DI STATO DI TORINO (AST)
Materie politiche per rapporto allestero. Consolati nazionali.
Barcellona. Mazzo 1 (1814-1822), 2 (1823-1829), 3 (1830-1835),
4 (1836-1839).
Cadice. Mazzo 1 (1815-1835), 2 (1836-1854).
ARCHIVO HISTRICO DEL CONGRESO DE DIPUTADOS (AHCD)
Papeles reservados de Fernando VII. Lligalls 37, 38, 40, 41, 52,
53, 56 i 60.
Serie expedientes generales. Barcelona. Lligalls 36 exp. 203; 37
exp. 61, 123; 38 exp. 44, 71, 193; 39 exp. 111; 44 exp. 123, 125,
200; 83 exp. 2.
Impresos. Lligalls 3 exp. 61; 4 exp. 89; 6 exp. 9, 12, 21, 62, 68;
7 exp. 7, 14, 29, 50, 59, 63, 90; 8 exp. 14, 15, 16, 29, 113; 9 exp.
21, 34, 48, 55, 72; 10 exp. 10, 94, 183, 446, 447, 462, 463, 470,
489; 46 exp. 6.
ARCHIVO HISTRICO NACIONAL (AHN)
Estado
Consultas 1820-1823. Lligalls 94, 100, 101, 111, 112, 122, 123,
127, 129, 130, 133, 134, 135, 139, 141, 142, 197, 721 i 1398.
Consejo de Estado personal 1812-1823. Lligalls 172, 173 i 174.
Polica, comisiones reservadas, 1820-1831. Lligalls 3141.
Polica, correspondencia interceptada, 1819-1822. Lligalls 2998.
ARCHIVO DEL PALACIO REAL (APR)
Papeles reservados de Fernando VII. Lligalls 23, 43, 44, 45, 47,
48, 50, 56, 66 i 67.
REAL ACADEMIA DE HISTORIA MADRID (RAH)
Coleccin de Francisco Copons y Nava.
ARCHIVO MUNICIPAL DE ZARAGOZA (AMZ)
Fons del General Palafox. Caixa 08206, signatura, 36-1/23.
BIBLIOTECA DE CATALUNYA
Arxius Personals (APBC)
Fons bar de Castellet. Mari Alegre i Aparici.
Fons Antonio Elola y Acevedo.
Fons Erasme de Gnima i Erasme Janer de Gnima.
Fons marqus de Saudn. Famlia Sans i Barutell.
Fons Renart.
ARXIU DE LA DIPUTACI DE BARCELONA (ADB)
Lligalls 14, 21, 22, 23, 38, 39, 40, 57, 58, 65 i 76.
ARXIU HISTRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA (AHCB)
1D I Ajuntament borbnic. Acord 1820-1823. Lligall 100, 101,
102, 103, 104, 105, 106, 107, 108, 109, 110, 111, 112 i 112 bis.
1D XX Diversions pbliques. Caixa 3, 4, 10 i 11.
1 MI Caixa 9 Funerria Lacy 1820-1823.
Premsa
Diario Constitucional de Barcelona. Barcelona. 1820.
Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona. 1820-1823.
Diario de Barcelona. 1820-1823.
Diario de la ciudad de Barcelona sea El Eco de la Ley. Barcelona.
1822.
Diario de la ciudad de Barcelona. 1822-1823.
El Amigo de la Religin. Barcelona. 1820-1822.
El Europeo. Barcelona. 1823.
El Indicador Cataln. Barcelona. 1822-1823.
El Verdadero Amigo de la Religin. Barcelona. 1821.
Gaceta de Catalua. Barcelona, 1820.
Gaceta Extraordinaria de Barcelona. Barcelona. 1820.
Memorias de Agricultura y Artes. Barcelona. 1815-1820/1821.
Miscelnea Liberal sea el Redactor del Pueblo. Barcelona. 1821.
Peridico de la Sociedad de Salud Pblica de Catalua. Barcelona.
1821.
Peridico Universal de Ciencias, Literatura y Artes, nm. de l1 al
20. Barcelona. 1821.
Revista Nacional y Patritica. Barcelona. 1820.
Semanario Nacional, Poltico y Cientco. Barcelona. 1820.
Voz del Pueblo. Barcelona. 1822.
Zurriago. Madrid. 1821-1822.
Abreviatures i acrnims
ADB Arxiu de la Diputaci de Barcelona
AHCB Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona
AHCD Archivo Histrico del Congreso de Diputados
AHN Archivo Histrico Nacional
AMAEP Archive du Ministre des Affaires trangres, Paris
AMAEN Archive du Ministre des Affaires trangres, Nantes
AMZ Archivo Muncipal de Zaragoza
ANP Archives Nationales Paris
APBC Arxius Personals de la Biblioteca de Catalunya
APR Archivo del Palacio Real
ASDR Archivio Storico Diplomatico. Roma. Ministeri degli Affari
Esteri
AST Archivio di Stato di Torino
DB Diario de Barcelona
DcB Diario de la Ciudad de Barcelona
DCB Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona
IC El Indicador Cataln
MNV Milcia Nacional Voluntria
RAH Real Academia de Historia
TPL Tertlia Patritica de Lacy
Bibliograa
Adicin a la relacin de sucesos de la noche del cinco al seis de septiembre
de 1822. Y respuesta a las variedades del Indicador Cataln del 13
de octubre, y a las reexiones del descamisado militar sin remordi-
mientos. Por Garriga, y Aguasvivas. Barcelona. 1822.
Adicin que puede servir de suplemento a la relacin de las estas ce-
lebradas en Figueras con motivo de la restauracin y jura del C-
digo poltico de la monarqua espaola. El da 4 de abril de 1820.
Imprenta de Jos Torner, calle de capellans. Barcelona. 1820.
AGUILAR, Mara Jess (1999): La imagen del trienio liberal en Asturias.
Universidad de Oviedo, Vicerrectorado de Extensin Universitaria
Servicio de Publicaciones. Oviedo.
AGULHON, Maurice (1966): La sociabilit mridionale (Confrries et asso-
ciations dans la vie collective en Provence orientale la n du
XVIIIe sicle). La Pense Universitaire. Ais de Provena.
(1968): Pnitents et Francs-Maons de lancienne Provence. Essai
sur la sociabilit mridionale. Fayard. Pars.
(1970): La vie sociale en Provence intrieure au lendemain de la
Rvolution. Socit des tudes Robespierristes. Pars.
(1981): Les associations depuis le dbut du XIXe sicle. A: Mau-
rice AGULHON i Maryvonne BODIGUEL. Les Associations au village.
Actes Sud. Le Paradou.
(1992): Clase obrera y sociabilidad antes de 1848. Historia Social,
nm. 12, p. 141-166.
(1993): Il salotto, il circolo e il caff: i luoghi della sociabilit nella Fran-
cia borghese, 1810-1848. A cura de Maria Malatesta. Donzelli. Roma.
AMALRIC, Jean-Pierre; DOMERGUE, Lucien (2000): La Espaa de la Ilustra-
cin (1700-1833). Crtica. Barcelona (1a edici 1985).
ANES LVAREZ, Gonzalo (1975): El Antiguo Rgimen los Borbones. Alfa-
guara. Madrid.
(1994): El siglo de las luces. Alianza. Madrid.
ANGUERA, Pere (ed.) (1985): Lliure poble de Porrera. Ajuntament de Por-
rera. Porrera.
(1995): Damunt el polvor: els catalans 1800-60. A: Pere GABRIEL
(dir.): Histria de la Cultura Catalana. Vol. IV. Romanticisme i
Renaixena 1800-1860. Edicions 62. Barcelona, p. 37-76.
(2000): Els precedents del catalanisme, catalanitat i anticentralisme.
Empries. Barcelona.
ANGUERA, Pere; MANENT, Albert (2001) La resposta. A: Francesc VALL-
VERD (dir.): Enciclopdia de la llengua catalana. Edicions 62. Bar-
celona, p. 73-84.
ARNABAT MATA, Ramon (1997): Liberals i reialistes. El Trienni liberal al Pe-
neds (1820-1823). Collecci Josep Lladonosa. La Maana. Lleida.
(1998) El govern de la ciutat durant el trienni liberal i la seva
comparaci amb el govern local de Catalunya. A: Joan ROCA
(coord.): El Municipi de Barcelona i els combats pel govern de la
Ciutat. Institut Municipal dHistria. Institut de Cultura Ajunta-
ment de Barcelona. Proa. Barcelona, p. 111-122.
(1999): Revoluci i Contrarevoluci a Catalunya durant el Trien-
ni Liberal (1820-1823). Tesi doctoral dirigida per Josep Fontana.
Universitat Pompeu Fabra. Barcelona.
ARNABAT MATA, Ramon (2001): La revoluci de 1820 i el Trienni Liberal
a Catalunya. Eumo. Vic.
(2002a): Visca la Pepa! Les reformes econmiques del Trienni
Liberal (1820-1823). Dahir per Avui. Societat Catalana dEstudis
Histrics. Barcelona.
(2002b): Verds i blancs. El trienni liberal a Reus al Baix Camp
(1820-1823). Associaci dEstudis Reusencs. Reus.
(2002c): Repressi liberal i restauraci de la monarquia abso-
luta (La postguerra de 1823-1824). A: Segon Congrs Recerques:
Enfrontaments civils: postguerres i reconstruccions. Aven. Lleida,
p. 422-440.
(2004a): La revoluci liberal a Barcelona. Poltica de classes i
classes de poltica. Quaderns dHistria de Barcelona, nm. 10,
p. 11-58.
(2004b): El Trienni liberal a Catalunya (1820-1823), aproximaci
a les aportacions historiogrques dels darrers cinquanta anys.
A: Josep Fontana. Histria i projecte social. Reconeixement a una
trajectria. Crtica. Barcelona, p. 982-998.
(2006): Visca el rei i la religi! La primera guerra civil de la Cata-
lunya contempornia (1820-1823). Pags. Lleida.
ARTOLA, Miguel (1968): La Espaa de Fernando VII. A: Ramn MENNDEZ
PIDAL (dir.): Historia de Espaa. Vol. XXVI. Espasa-Calpe. Madrid.
(1969): Los orgenes de la Espaa contempornea. Instituto de
Estudios Polticos. Vol. I i II. Madrid.
(1977): Partidos y programas polticos, 1808-1936. Vol. I i II. Agui-
lar. Madrid.
AYMES, Jean-Ren (ed.) (1989): Espaa y la Revolucin Francesa. Cr-
tica. Barcelona.
(1991): La guerra de Espaa contra la Revolucin Francesa (1793-
1795). Instituto de Cultura Juan Gil Albert. Alacant.
(1992): Las nuevas autoridades: las Juntas. Orientaciones Histo-
riogrcas y datos recientes. A: Luis Miguel ENCISO RECIO (ed.):
Actas del Congreso Internacional. El Dos de Mayo y sus precedentes.
Madrid Capital Europea de la Cultura. Madrid, p. 567-582.
BADA, Joan (1986): Lesglsia de Barcelona en la crisi de lantic rgim
(1808-1833). Collectnia Sant Paci. Facultat de Teologia de Bar-
celona. Herder. Barcelona.
BAHAMONDE, ngel; MARTNEZ, Jess. A. (1998): Historia de Espaa siglo XIX.
Ctedra. Madrid.
BALLB, Manuel (1983): Orden pblico y militarismo en la Espaa Cons-
titucional, 1812-1983. Alianza Universidad. Madrid.
BARNOSELL, Gens (1999): Orgens del sindicalisme catal. Eumo. Vic.
(2004): Consens i revoluci. Poble i naci a la Barcelona de
la Revoluci Liberal, 1835-1843. Barcelona, Quaderns dHistria,
nm. 10, p. 137-170.
BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaiet (1906): Las Casas de religiosos en Cata-
lua durante el primer tercio del siglo XIX. Imprenta de F. J. Alts
y Alabert. Barcelona. 2 v.
BARREIRO, Xos Ramn (1982): Liberales y absolutistas en Galicia (1808-
1833). Xerais. Vigo.
BEAUREPAIRE, Pierre-Yves (1998): Lautre et le frre: ltranger et la franc-
maonnerie en France au XVIIIe sicle. H. Champion. Pars.
(2002): Nobles jeux de larc et loges maonniques dans la France
des Lumires: enqute sur une sociabilit en mutation. Ivoire-clair.
Cors.
(2003): Lespace des francs-maons: une sociabilit europenne au
XVIIIe sicle. Presses universitaires de Rennes. Rennes.
BERMEJO CABRERO, Jos Luis (1996): Prensa poltica en los orgenes
del constitucionalismo. Anuario de Historia del Derecho Espaol,
nm. 66, p. 615-651.
BIARD, Michel (2005): Paris / provinces. Le l conducteur des pouvoirs,
rouages et dysfonctionnements. A: Jean Clement MARTIN (dir).
La Rvolution loeuvre. Perspectives actuelles dans lhistoire de la
Rvolution Franaise. Universitaires de Rennes. Rennes, p. 57-76.
BISTARELLI, Agostino (1998): Vivere il moto spagnolo. Gli esiliati italia-
ni in Catalogna durante el Trienio Liberal. I. Trienio, nm. 32,
p. 5-14 i la segona part de larticle, Trienio, nm. 33, p. 65-90.
(2002): El fondo piamonts en el Archivo Municipal de Tarrago-
na, fuentes para el estudio de los exiliados italianos en el Trienio
Liberal. Tesina dirigida per Antoni Moliner i Prada. Universitat
Autnoma de Barcelona. Bellaterra.
(2009): Los exiliados italianos en el Trienio Liberal. Tesi doctoral
dirigida per Antoni Moliner, indita. Universitat Autnoma de
Barcelona. Bellaterra.
BLANCO VALDS, Roberto (1988): Rey, Cortes y Fuerza armada en los
orgenes de la Espaa Liberal, 1808-1823. Siglo Veintiuno. Madrid.
BOTTON, Emilio (1822): Causas y remedios de los males de Catalua.
Imprenta de Narcisa Dorca. Barcelona.
BOURDIN, Phillippe (1995): Des lieux, des mots, les rvolutionnaires. Le
Puy-de-Dme entre 1789 et 1799. Institut dtudes du Massif Cen-
tral, Clarmont dAlvrnia.
(2001): La aculturacin revolucionaria: combates franceses por
una nueva sociabilidad (1789-1799). Cuadernos de Historia Mo-
derna, nm. 26, p. 151-167.
BRACCO, Fabrizio (1990): Democrazia e associazionismo nel XIX secolo.
Le Monnier. Flrencia.
BRUYRE-OSTELLS, Walter (2003): Les ofciers de la grande arme dans
lEspagne Librale de 1823. Revue de lInstitut Napolon, nm. 186,
p. 55-78.
BULDAIN JACA, Blanca Esther (1988): Rgimen poltico y preparacin de
Cortes en 1820. Publicaciones Congreso de Diputados. Monografa
13. Madrid.
(1993): Las Elecciones de 1820. La poca y su publicstica. Minis-
terio del Interior. Secretaria General Tcnica. Madrid.
BURDIEL, Isabel (1987): La poltica de los notables. Moderados y progre-
sistas durante el rgimen del Estatuto Real (1834-1836). Instituci
Alfons el Magnnim. Valncia.
BUTRN PRIDA, Gonzalo (1996): La ocupacin francesa de Espaa (1823-
1828). Universidad de Cdiz. Cadis.
(1998): La intervencin francesa y la crisi del absolutismo en Cdiz
(1823-1828). Universidad de Huelva. Huelva.
(2001): Fiesta y Revolucin. Las celebraciones polticas en el Cdiz
Liberal (1812-37). A: Alberto GIL NOVALES (ed.): La Revolucin libe-
ral (Congreso sobre la Revolucin Liberal espaola en su diversidad
peninsular (e insular) y americana). Orto. Madrid, p. 159-177.
CAFFIO, Maria Angela (2006): Lindividualit corretta: note sulle strutture
daggregazione sociale e sulle culture politiche nel mezzogiorno
del primo ottocento. Societ e storia, nm. 112, p. 361-383.
CAMPABADAL I BERTRAN, Mireia (2006): La Reial Acadmia de Bones Lletres
de Barcelona en el segle XVIII. Linters per la histria, la llengua
i la literatura catalanes. Publicacions de lAbadia de Montserrat.
Barcelona.
CANAL, Jordi (1997): Maurice Agulhon: Historia y compromiso repu-
blicano. Historia Social, nm. 29, p. 47-72.
(ed.) (2007): Exilios. Los xodos polticos en la historia de Espaa,
siglos XV-XX. Slex. Madrid.
CANALES, Esteban (1987): La Diputaci a linici del liberalisme, 1812-
1823. A: Borja de RIQUER (dir.): Histria de la Diputaci de Bar-
celona. Vol. 1. Diputaci de Barcelona. Barcelona, p. 44-73.
CANDIDO, Salvatore (1990): La rivoluzione di Cadice del gennaio 1820
e i suoi prodromi del luglio 1819 nei dispacci inediti di Antonio
Brignole Sale ministro sardo a Madrid (8 luglio 1819 24 aprile
1820). Italica. Cuadernos de Trabajos de la Escuela Espaola de
Historia y Arqueologa de Roma, nm. 18, p. 175-232.
(1992): La revolucin de Cdiz y la implicacin hispanoamericana
en las vicisitudes constitucionales de Espaa en los despachos
enviados del Rey de Cerdea a la Corte de Madrid (1820-22).
A: IX Congreso internacional de Historia de America. Asociacin
de Historiadores Latinoamericanistas Europeos. Ahila. Sevilla,
p. 631-636.
CARDONA, lvaro (2005): La salud pblica en Espaa durante el Trienio
Liberal. CSIC. Madrid.
CARO BAROJA, Julio (1980): Introduccin a una historia contempornea
del anticlericalismo espaol. Istmo. Madrid.
CARRERA I PUJAL, Jaume (1957): Historia poltica de Catalua en el siglo
XIX. Vol. II. El turbulento reinado de Fernando VII. Bosch. Barcelona.
CASALS, Quint (2002): Poltics de Lleida. El poder local i les seves muta-
cions a travs del temps (1716-1868). Universitat de Lleida. Lleida.
CASASSAS I YMBERT, Jordi (coord.) (1999): Els intellectuals i el poder a
Catalunya 1808-1975. Prtic. Barcelona.
CASASSAS I YMBERT, JORDI (dir.) (2006): LAteneu i Barcelona. 1 segle i
1/2 dacci cultural. RBA. La Magrana. Diputaci de Barcelona.
Barcelona.
CASTAEDA CONTRERAS, Juan Manuel (1989): La Laguna en el trienio li-
beral. Gobierno de las Canarias. Tenerife.
CASTELL, M. Betlem (2000): La Guerra Gran a labric de la historio-
graa catalana. Manuscrits, nm. 18, p. 199-217.
CASTELLS I OLIVN, Irene (1970): Els rebomboris del pa de 1789 a Bar-
celona. Recerques, nm. 1, p. 51-81.
(1989): La Utopa insurreccional del Liberalismo. Crtica. Barcelona.
(1995a): La rivoluzione liberale spagnola nel recente dibattito
storiograco. Studi Storici, any 36, nm. 1, p. 127-161.
(1995b): La Revolucin francesa: Jacobinos y Jacobinismo. A:
Irene CASTELLS i Llus ROURA. Revolucin y Democracia. El Jaco-
binismo Europeo. Orto. Madrid, p. 1-40.
(1997): La Revolucin francesa 1789-1799. Sntesis. Madrid.
CASTELLS I OLIVN, Irene (2001a): La resistencia liberal contra el abso-
lutismo fernandino (1814-1833). Ayer, nm. 41, p. 43-62.
(2001b): La opinin liberal ante la invasin francesa: Catalua,
1823. A: Juan Francisco FUENTES i Llus ROURA. Sociabilidad y
liberalismo en la Espaa del siglo XIX. Homenaje a Alberto Gil No-
vales. Milenio Hispania. Lleida, p. 147-156.
(2002): Le Jacobinisme et le romantisme politique dans la presse
du premier libralisme espagnol (1808-1823). A: Hommages Offerts
J. P. Bertaud: La plume et le sabre. Publications de la Sorbonne.
Pars, p. 173-183.
(2004): Los orgenes del iberismo (1815-1832). A: Josep Fontana.
Histria i projecte social. Reconeixement a una trajectria. Crtica.
Barcelona, p. 1033-1046.
CASTELLS I OLIVN, Irene; ROCA VERNET, Jordi (2004): Napolen y el
mito del hroe romntico. Su proyeccin en Espaa (1815-1831).
Hispanianova. nm. 4, revista electrnica.
CASTELLS I OLIVN, Irene; ROMEO, Mara Cruz (1997): Liberalismo y
revolucin en la crisis del antiguo rgimen europeo: Francia y
Espaa. Trienio, nm. 29, p. 27-48.
CASTRO ALFN, Demetrio (1987): Jacobinos y populistas. El republica-
nismo espaol a mediados del siglo XIX. A: Jos LVAREZ JUNCO
(coord): Populismo, caudillaje y discurso demaggico. Siglo XXI.
Madrid, p. 181-218.
(1994a): Orgenes y primeras etapas del republicanismo en Es-
paa. A: Nigel TOWSON (ed.): El Republicanismo en Espaa (1830-
1977). Alianza. Madrid, p. 33-57.
(1994b): Unidos en la adversidad, unidos en la discordia: El Partido
Demcrata, 1849-1868. A: Nigel TOWSON (ed.): El Republicanismo
en Espaa (1830-1970). Alianza Universidad. Madrid, p. 59-85.
(1996): Republicanos en armas. Clandestinidad e insurreccionalis-
mo en el reinado de Isabel II. Bulletin dHistoire Contemporaine
de lEspagne, nm. 23, p. 29-40.
(1997): Cultura, poltica y cultura poltica en la violencia anti-
clerical. A: Rafael CRUZ i Manuel PREZ LEDESMA (eds.): Cultura
y movilizacin en la Espaa contempornea. Alianza Universidad.
Madrid, p. 69-98.
Catlogo de las obras que se halla para la lectura en el Gabinete de la
calle de Preciados, nm. 2. Imprenta y librera que fue de Bueno.
Madrid.
CATROGA, Fernando (2008): A constitucionalizao da virtude cvica (os
seus ecos nas Cortes vintistas). Revista de Histria das Ideias,
nm. 29, p. 275-345.
Causa criminal formada en la plaza de Barcelona, contra el hroe de la
libertad espaola el excelentsimo seor D. Luis de Lacy, teniente
general de los egrcitos nacionales, caballero gran cruz de la militar
rden de S. Fernando, etc. Pasado por las armas en los fosos del
castillo de Belver de la isla de Mallorca en el aciago dia de 5 de
julio de 1817. Madrid. Imprenta del Censor. 1821.
CEPEDA GMEZ, Jos (1990): El ejrcito en la poltica espaola, 1787-1843.
Fundacin Universitaria Espaola. Madrid.
CHRISTIANSEN, E. (1973): Los orgenes del poder militar en Espaa, 1800-
1854. Collecci Cultura e Historia. Aguilar. Madrid.
COMELLAS, Jos Luis (1958a): Los realistas en el Trienio constitucional
(1820-1823). Estudio General de Navarra. Pamplona.
(1958b): Los primeros pronunciamientos en Espaa. CSIC. Madrid.
Conclusin scal en la causa de conspiracin, seguida contra D. Jorge
Bessiers y D. Francisco Brotons, por el coronel D. Manuel Fernndez,
ayudante 1 del 2 batalln del regimiento de infantera de Crdoba
12 de lnea. La cual debe servir de contestancin de la defensa que
el Capitn D. Andrs Serrano hizo en favor del reo Bessiers, y a
las notas que se han puesto al n de dicha defensa en la que se
ha impreso en esta ciudad por el C. Dorca. En la ocina de D.
Antonio Brusi, Impresor de Cmara de S. M. Barcelona. 1821.
Condiciones y semblanzas de los Diputados de Cortes para legislatura de
1820 1821. Imprenta de D. Juan Ramos y compaa. Madrid.
1821.
CONEJERO MARTNEZ, Vicente (1975): Algunos aspectos del clero liberal en
Barcelona durante el trienio constitucional (1820-1823). Tesi de
llicenciatura de la Universitat Autnoma de Barcelona. Bellaterra.
CONTI, Fulvio (2000): Masonera y sociedades secretas en la Italia de
la Restauracin: fases del debate historiogrco. A: Jos Antonio
FERRER BENIMELI. La masonera espaola en el 2000. Una revisin
histrica. Vol I. IX Symposium Internacional de Historia de la
Masonera espaola. Segovia del 18 al 22 de octubre de 2000. Cen-
tro de Estudios Histricos de la Masonera Espaola. Saragossa,
p. 127-144.
COPONS Y NAVA, Francisco (1858): Memorias de los aos de 1814 y
1820 al 24, escritos por el teniente general Excmo. Sr. Don... At-
las. Madrid.
COROLEU, Jos (1888): Memorias de un menestral de Barcelona, 1792-
1864. Facsmil de ledici de 1888. Fundacin Conde de Barcelona.
Barcelona.
COSTA I OLL, Francesc (1989): Matar revolucionari contra el rei i la Re-
ligi. Collecci Creu del Terme, 1. Edicions La Rambla. Matar.
CRISCUOLO, Vittorio (1994): Lide de rpublique chez les jacobins ita-
liens. Annales Historiques de la Rvolution Franaise, nm. 296,
p. 279-296.
CRUZ, Jess (2000): Los notables de Madrid. Las bases sociales de la
revolucin liberal espaola. Marcial Pons. Madrid.
CRUZ VILLALN, Pedro (1980): El estado de sitio y la Constitucin. La
constitucionalizacin de la proteccin extraordinaria del Estado
(1789-1878). Centro de Estudios Constitucionales. Madrid.
CURET, Francesc (1971): Rebomboris i bullangues de Barcelona. Vol. II.
Bruguera. Barcelona.
Defensa de los ciudadanos Jos Roca, Jernimo Serra, Francisco Bellb
y Juan Roca, arbitrariamente presos por las ocurrencias del 24
de febrero de este ao en esta ciudad. Miguel y Toms Gaspar.
Barcelona. 1822.
DELGADO, Manuel (1992): La ira sagrada. Anticlericalismo, iconoclas-
tia y antirritualismo en la Espaa contemoprnea. Humanidades.
Barcelona.
DROZIER, Albert (1965): Lhistoire de la Sociedad del anillo de oro
pendant le triennat constitutionnel 1820-1823: la faillite du systme
libral. Annales Littraires de lUniversit de Besanon, vol. 72,
p. 9-54.
Dilogo entre Feliu y Jaumet abitants en Barcelona. Barcelona. 1821.
Discurso que se pronunci en la sesin pblica de la sociedad patritica
lvarez Acebedo de la ciudad de Matar por uno de sus socios, el
da 22 de marzo de 1823, sale a la luz a expensas de dicha tertulia.
En la imprenta de Juan Abadal. Madrid. 1823.
DUEAS GARCA, Francisco (1997): La Milicia Nacional Local en Barce-
lona durante el Trienio Liberal (1820-1823). Tesi doctoral dirigida
per Irene Castells. Universitat Autnoma de Barcelona. Bellaterra.
(1998): El Sitio de Barcelona, 1823. A: Joan ROCA (coord.) El
Municipi de Barcelona i els combats pel govern de la Ciutat. Institut
Municipal dHistria. Institut de Cultura Ajuntament de Barcelona.
Proa. Barcelona, p. 123-133.
DUFOUR, Gerard (1987): Una efmera revista religiosa durante el trie-
nio liberal. El verdadero amigo de la religin. Trienio, nm. 9,
p. 165-176.
EDELSTEIN, Melvin (1998): Les lections de lan VI dans la Cte-dOr:
le rle des cercles constitutionnels et les scissions. A: Philippe
BOURDIN i Bernard GAINOT. La Republique directoriale. Actes du
colloque de Clermont-Ferrand. Vol. I. Bibiothque dHistoire R-
volutionnaire. Clarmont dAlvrnia, p. 351-364.
EIRAS ROEL, Antonio (1961a): El partido demcrata espaol (1849-1868).
Estudio General de Navarra. Rialp. Madrid.
(1961b): Sociedades secretas republicanas en el reinado de Isabel II.
Hispania, nm. LXXXVI, p. 250-310.
El Voto de Barcelona, a la sazn que la desolara una epidemia cruel en
el mes de noviembre de 1821. Impvidam ferient runiae! Los
patriotas barceloneses. En la imprenta constitucional de Joaquin
Jordi. Barcelona. Por Miguel Puigrub. Reimpreso en Tarragona.
1821.
ELORZA, Antonio (1989): El temido rbol de la libertad. A: Jean-Ren
AYMES (ed.): Espaa y la Revolucin francesa. Crtica. Barcelona,
p. 69-117.
(1995): El tema de Francia en el primer republicanismo espaol.
A: Jean-Ren AYMES i Javier FERNNDEZ SEBASTIN. La imagen de
Francia en Espaa (1808-1850). Universidad del Pas Vasco. Bilbao,
p. 107-125.
ELORZA, Antonio; TRIAS VEJERANO, Juan J. (1975): Federalismo y Reforma
social en Espaa (1840-1870). Seminario y Ediciones. Madrid.
ESCARTN, Eduard (1988): Els Intendents de Catalunya en el regnat de
Carles III. Pedralbes, nm. 8-II, p. 107-117.
ESPOZ Y MINA, Francisco (1962): Memorias del general Francisco Espoz
y Mina. Edici estudi preliminar de Miguel Artola. Atlas. Madrid.
(1825): Breve extracto de la vida del general Mina. J. Pinard, Pars.
FELIU MONTFORT, Gaspar (1972): La clerecia catalana durant el trienni.
IEC. Barcelona.
FERNNDEZ LVAREZ, Manuel (1961): Las sociedades secretas y los orgenes
de la Espaa contempornea. Publicaciones Espaolas. Madrid.
FERNNDEZ SARASOLA, Ignacio (2001): Poder y libertad: los orgenes de la
responsabilidad del Ejecutivo en Espaa (1808-1823). Centro de
Estudios Constitucionales. Madrid.
(2004): Proyectos constitucionales en Espaa (1786-1824). Centro
de Estudios Polticos y Constitucionales. Madrid.
(2009): Los partidos polticos en el pensamiento espaol. De la
Ilustracin a nuestros das. Marcial Pons, ediciones de Historia.
Madrid.
FERNNDEZ SEBASTIN, Javier (1991): La gnesis del fuerismo. Prensa e
ideas polticas en la crisis del Antiguo Rgimen (Pas Vasco, 1750-
1840). Siglo. Madrid.
(1995): Los primeros cafs en Espaa (1758-1808): nueva socia-
bilidad urbana y lugares pblicos de afrancesamiento. A: Jean-
Ren AYMES i Javier FERNNDEZ SEBASTIN. La imagen de Francia
en Espaa (1808-1850). Servicio Editorial Universidad del Pas
Vasco. Bilbao, p. 65-82.
(2006): Cdiz y el primer liberalismo espaol. Sinopsis historio-
grca y reexiones sobre el bicentenario. A: Jos LVAREZ JUNCO i
Javier MORENO LUZN (eds.): La Constitucin de Cdiz: historiografa
y conmemoracin. Homenaje a Francisco Toms y Valiente. Centro
de Estudios Polticos y Constitucionales. Madrid, p.23-58.
FERNNDEZ SEBASTIN, Javier; FUENTES ARAGONS, Juan Francisco (2002):
Diccionario poltico y social del siglo XIX espaol. Alianza. Madrid.
FERRER, Antoni Lluc (1978): La patrie imaginaire. La projection de La
patria. de B. C. Aribau (1832) dans la mentalit catalane contem-
poraine. Publications de lUniversit de Provence. Ais de Provena.
FERRER BENIMELI, Jos A. (1980): Masonera espaola contempornea,
Vol. 1. 1800-1868. Siglo Veintiuno. Madrid.
(1987): Implantacin de las logias y distribucin geogrca-
histrica de la masonera espaola. A: Jos A. FERRER BENIMELI
(coord.): La masonera en la Espaa del siglo XIX. II Symposium
de metodologa aplicada a la historia de la masonera espaola.
Salamanca, 2-5 juliol de 1985. Consejera de Educacin de Castilla
y Len. Valladolid, p. 57-216.
FERRER I BOSCH, M. Antnia (1976): La ciutat de Tarragona durant el
trienni liberal (1820-1823). Tesi doctoral indita. Universitat de
Barcelona. Barcelona.
FIGUEROLA, Jordi (1988): Esglsia i societat a principis del segle XIX. La
societat osonenca i el bisbe Strauch durant la crisi de lAntic Rgim.
Eumo. Vic.
FONTANA, Josep (1961): La revoluci de 1820 a Catalunya. Dalmau. Bar-
celona.
(1979): La crisis del Antiguo Rgimen, 1808-1833. Crtica. Barcelona.
(1988): La de lAntic Rgim i la industrialitzaci 1787-1868. A:
Pierre VILAR (dir.): Histria de Catalunya. Vol. V. Edicions 62. Bar-
celona.
(2002): La quiebra de la monarqua absoluta. La crisis del antiguo
rgimen.Crtica. Barcelona (1a edici 1971).
FONTANA, Josep (2003): La revoluci liberal a Catalunya. Eumo. Pags.
Barcelona.
(2005): Aturar el temps. La segona Restauraci espanyola 1823-
1834. Crtica. Barcelona.
FRANCESCO, Antonino de (1995): Cultura costituzionale e conitto politi-
co nellet della Restaurazione. A: F. BENIGNO i C. TORRISI. Elite e
potere in Sicilia dal Medioveo ad oggi. Donzelli. Roma, p. 121-134.
(1996): Rivoluzione e costituzione saggi sul democratismo politico
nellItalia napoletana 1796-1821. Npols.
(1997): Aux origines du mouvement dmocratique italien: quelques
perspectives de recherche daprs lexemple de la priode rvolu-
tionnaire, 1796-1801. Annales Historiques de la Rvolution Fran-
aise, nm. 314, p. 335-350.
(1998): La Constitucin de Cdiz en Npoles. A: Jos M. IURRI-
TEGUI i Jos M. PORTILLO VALDS. Constitucin en Espaa: orgenes y
destinos. Centro de Estudios Polticos y Constitucionales. Madrid,
p. 273-286.
(1999): Lombra di Buonarroti, Giacobinismo e Rivoluzione francese
nella storiograa italian del dopoguerra. Storica, nm. 15, p. 7-67.
FRANCOVICH, C. (1986): Prospettive politiche delle societ segrete in
Italia durante il periodo napoleonico e la Restaurazione. Rivista
italiana di studi napoloenici, nm. 2, p. 9-17.
FUENTE, Vicente de la (1933): Historia de las Sociedades Secretas anti-
guas y modernas de Espaa. Prensa Catlica. Reimpressi facsmil
Editorial Analecta. Barcelona.
FUENTES ARAGONS, Juan Francisco (1987): La conjuracin republicana
en Barcelona. A: Alberto GIL NOVALES (ed.): Homenaje al General
Rafael del Riego. Ejrcito, pueblo y Constitucin. Anejos Revista
Trienio. Madrid, p. 180-185.
(1989): Jos Marchena. Biografa poltica e intelectual. Crtica. Barcelona.
(1992): Stira y Revolucin en la prensa del Trienio liberal.
Trienio, nm. 20, p. 83-100.
(1994): Estructura de la prensa espaola en el Trienio liberal:
difusin y tendencias. Trienio, nm. 24, p. 165-196.
(1995): Aproximacin al vocabulario socio-poltico del primer
liberalismo espaol (1792-1823). A: Jean-Ren AYMES i Javier
FERNNDEZ SEBASTIN. La imagen de Francia en Espaa (1808-1850).
Servicio Editorial Universidad del Pas Vasco. Bilbao, p. 51-62.
(2001): De la sociabilidad censitaria a la sociabilidad popular
en la Espaa liberal. A: Juan Francisco FUENTES i Llus ROURA.
Sociabilidad y liberalismo en la Espaa del siglo XIX. Homenaje a
Alberto Gil Novales. Milenio Hispania. Lleida, p. 207-224.
(2002a): Imagen del exilio y del exiliado en la Espaa del siglo XIX.
Ayer, nm. 47, p. 35-55.
(2002b): La formacin de la clase poltica del liberalismo espaol.
Anlisis de los cargos pblicos del Trienio Liberal. Historia Cons-
titucional, nm. 3, p. 19-37.
(2003): Procedencia y destino geogrco del exilio liberal espaol
en la dcada ominosa. A: Segon Congrs Recerques: Enfrontaments
civils: postguerres i reconstruccions. Universitat de Lleida. Lleida,
p. 542-553.
(2004): Flrez Estrada en el Trienio Liberal. A: Joaqun VARELA
SUANZES-CARPEGNA (coord.): lvaro Flrez Estrada (1766-1853), pol-
tica, economa, sociedad. Junta General del Principado de Asturias.
Oviedo, p. 175-207.
FUENTES ARAGONS, Juan Francisco; FERNNDEZ SEBASTIN, Javier (1997):
Historia del periodismo espaol. Prensa, poltica y opinin pblica
en la Espaa contempornea. Sntesis. Madrid.
FUENTES ARAGONS, Juan Francisco; RUBIO, Dolores; ROJAS FRIEND, Antonio
(1998): Aproximacin sociolgica al exilio liberal espaol en la
dcada ominosa (1823-1833). Spagna Contemporanea, nm. 13,
p. 7-20.
FUENTES GARCA, Antonio (1973): Aproximacin al Trienio constitucional
en Barcelona (1820-1823). Tesi de llicenciatura de la Universitat
Autnoma de Barcelona. Bellaterra.
Funcin con que los ciudadanos suscriptores al gabinete de lectura es-
tablecido en esta ciudad celebraron. La esta nacional del dos de
mayo. Gratis para los Srs. Suscriptores al Eco de la ley. En la
imprenta de Rubi y Gaspar. Barcelona. 1822.
FURET, Franois (1980): Pensar la Revolucin francesa. Petrel. Barcelona.
FUSTER SOBREPERE, Joan (2006): Barcelona i lEstat centralista: indstria
i poltica a la dcada moderada (1843-1854). Eumo. Vic.
GABRIELI, Giuseppe (1981): Massoneria e Carboneria nel regno di Napoli.
Roma.
Galerie Espagnole ou Notices Biographiques sur les membres des Corts et
du gouvernement; les gnrauz en chef et comandans de guerrillas,
des armes constitutionelles et de la foi. Et gneralement tous les
hommes qui ont marqu dans la pninsule, pendent de la guerre
de lindpendance ou depuis la rvolution de 1820. Chez bechet
aine libraire. Pars. 1823.
GALLI, Florent (1835): Memorias sobre la guerra de Catalua en los aos
1822 y 1823. Imprenta de A. Bergnes. Barcelona.
GALT, Anthony H. (1994): The Good Cousins Domain of Belonging:
Tropes in Southern Italian Secret Society Symbol and Ritual,
1810-1821. Man, New Series, vol. 29, nm. 4, p. 785-807.
GARCIA I BALANY, Albert (1996): Ordre industrial i transformaci cultural
a la Catalunya de mitjan segle XIX: a propsit de Josep Anselm
Clav i lassociacionisme coral. Recerques, nm. 33, p. 103-134.
GARCA LEN, Jos Mara (1989): Las sociedades patriticas gaditanas.
Trocadero, nm. 1, p. 199-208.
(1990): Educacin y enseanza en Cdiz durante el Trienio Cons-
titucional (1820-1823). Trocadero, nm. 2, p. 251-262.
(1999): Cdiz en el trienio liberal (1820-1823). Fundacin Municipal
de Cultura de Cdiz. Cadis.
GARCA ROVIRA, Anna Maria (1989): La Revoluci liberal a Espaa: les
classes populars. Eumo. Vic.
(1998a): Sociedades secretas, facciones y partidos polticos durante
la Revoluci Liberal: La Barcelona revolucionaria (1835-1837).
Trienio, nm. 32, p. 67-102.
(1998b): Radicalismo liberal, republicanismo y revolucin (1835-
1837). Ayer, nm. 29, p. 63-90.
(1999): Los proyectos de Espaa en la Revolucin liberal. Fede-
ralistas y Centralistas ante la insercin de Catalua en Espaa
(1835-1837). Hispania, LIX/3, nm. 203, p. 1007-1031.
(2000): Eugenio de Avinareta e Ibargoyen (1792-1872). El paroxis-
mo de la conspiracin. A: Isabel BURDIEL i Manuel PREZ LEDES-
MA (coord.): Liberales, agitadores y conspiradores. Espasa. Madrid,
p. 127-154.
(2004): Histries dexili: els pronunciaments insurreccionals a
la frontera catalana durant la dcada ominosa. A: Josep Fontana.
Histria i projecte social. reconeixement a una trajectria. Crtica.
(2006): Republicanos en Catalua. El nacimiento de la democria
(1832-1837). A: Manuel SUREZ CORTINA. La redencin del pueblo.
La cultura progresista en la Espaa liberal. Universidad de Can-
tabria. Santander, p. 115-143.
GARRIGA, Carlos (1997): La enfermedad poltica de Catalua: en torno a
la Diputacin de los colegios y gremios de Barcelona (1773-1775).
Anuario de Historia del Derecho Espaol, LXVII-I, p. 721-748.
GAYA I JOVER, Salvador (1820): El Europeo a su amado hermano el Espaol-
Americano, El coronel D. Jos de Rivadeneira y Texada. Reimpreso
con nuevas notas. Imprenta Constitucional de Joaquin Jordi, calle
Libretera. Barcelona.
GELABERT I ORE, Joan Carles (1991): La revoluci liberal i la guerra
civil a la marina de la Selva. Caixa dEstalvis Laietana. Matar.
GHANIME, Albert (2002): Aproximaci als peridics i als periodistes de
la Barcelona de 1820 a 1839. Cercles. Revista dHistria Cultural,
nm. 5, p. 52-78.
GIL NOVALES, Alberto (1975): Las sociedades Patriticas (1820-1823). Las
libertades de expresin y de reunin en el origen de los partidos
polticos. Tecnos. Madrid.
(1976): Rafael del Riego. La revolucin de 1820, da a da. Tecnos.
Madrid.
(1978): Textos exaltados del Trienio Liberal. Jcar. Madrid.
(1980): El Trienio Liberal. Siglo Veintiuno. Madrid.
(1986): El primer Ateneo (1820-1823). Ateneo de Madrid. Madrid.
(1989) (ed): Historia de la Revolucin espaola y otros escritos de
Juan Romero Alpuente. Centro de Estudios Constitucionales. Madrid.
(1991): Diccionario Biogrco del Trienio Liberal. Tecnos. Madrid.
(1997): La guerra de 1823. Consideraciones historiogrcas. A:
Jean-Ren AYMES i Javier FERNNDEZ SEBASTIN. La imagen de Fran-
cia en Espaa (1808-1850). Universidad del Pas Vasco. Bilbao,
p. 63-75.
(2005): Diccionario biogrco aragons 1808-1833. Coleccin de
Estudios Altoaragoneses. Osca.
GONZLEZ BERNARDO DE QUIRS, Pilar (2007): Civilidad y poltica en los
orgenes de la nacin argentina, sociabilidades en Buenos Aires
1829-1862. FCE. Buenos Aires.
GONZLEZ GARCA, scar (2006): De las sociedades econmicas de Amigos
del Pas a las Sociedades patriticas: Len 1781-1823. Estudios
Humansticos. Historia, nm. 5, p. 239-261.
GRAU, Ramon; LPEZ, Marina (1988): LAjuntament de Barcelona sota
Carles III (1759-1788). Un esquema histric. Pedralbes, nm. 8-II,
p. 27-39.
GUARDIA HERRERO, Carmen (2006): Espacios de disidencia, opinin p-
blica y derechos en Espaa y Amrica Latina. A: Accin colectiva
y clases acomodadas (Burguesa y clases medias). VIII Congreso
de la Asociacin de Historia Contempornea. Vitoria, p. 87-99.
GUERCI, Luciano (1998): Aspects du dbat sur lgalit durant le Trien-
nio Rpublicain. Annales Historiques de la Rvolution Franaise,
nm. 313, p. 409-430.
(1999a): Per una riessione sul dibattito politico nellItalia del
triennio repubblicano (1796-99). Storica, nm. 14, p. 129-145.
(1999b): Istruire nelle verit repubblicane : la letteratura politica per
il popolo nellItalia in rivoluzione (1796-1799). Il Mulino. Mil.
GUEREA, Jean Louis (1980): Fuentes para la historia de la sociabili-
dad en la Espaa Contempornea. Estudios de Historia Social,
nm. 50-51, p. 273-305.
(1991): Hacia una historia socio-cultural de las clases populares
en Espaa (1840-1920). Historia Social, nm. 11, p. 149-151.
(2003): Espacios y formas de sociabilidad en la Espaa Contem-
pornea. Hispania, LXIII/2, nm. 214, p. 409-414.
GUEREA, Jean-Louis; BUSSY GENEVOIS, Danile; RALLE, Michel (2000):
Ftes, sociabilits, politique dans lEspagne contemporaine. Bu-
lletin dHistoire Contemporaine de lEspagne, nm. 30-31, p. 11-27.
GUILHAUMOU, Jacques (1986): Le congrs rpublicain des socits popu-
laires des dpartements mridionaux de Marseille (octobre-no-
vembre 1793): programme et mots dordre. A: Existe-t-il un fd-
ralisme jacobin? tudes sur la Rvolution, Actes del 111
e
Congrs
National des Socits Savantes, Poitiers. Vol. I. CTHS. Pars.
(1992): Marseille rpublicaine (1791-1793). UPF. Pars.
(1994): Un argument en rvolution, la souverainet du peuple.
Lexprimentation marseillaise. Annales Historiques de la Rvo-
lution Franaise, nm. 298, p. 695-714.
GUILLAMET, Jaume (2004): Els orgens de la premsa a Catalunya, catleg
de peridics antics, 1641-1833. Arxiu Municipal de Barcelona.
Barcelona.
GUILLN GMEZ, Antonio (2000): Una aproximacin al trienio liberal en
Almera: Milicia Nacional Voluntaria (1820-1823). Instituto de Es-
tudios Almerienses. Diputacin de Almera. Almeria.
GURVITCH, George (1963): La vocation actuelle de la sociologie. Presses
Universitaires de France. Pars.
HOFFMANN, Len Franois (1964): La Peste a Barcelona. Dpartement
de Languages Romanes de lUniversit de Princeton. Nova Jersey.
ISABELLA, Maurizio (2009): Risorgimento in Exile Italian: migrs and the
Liberal International in the Post-Napoleonic Era. Oxford University
Press. Oxford. Nova York.
JANKE, Peter (1974): Mendizbal y la instauracin de la monarqua cons-
titucional en Espaa (1790-1853). Siglo Veintiuno. Madrid.
JARD, E. (1962): Un profesor de derecho pblico: Fray Edualdo Jaume-
andreu. A: Problemtica de la Ciencia del Dercho. Libro homenaje
al prof. J. M Pi Sunyer. Barcelona.
JAUME, Lucien (1990): El Jacobinismo y el Estado Moderno. Instituto
Espaa Espasa Calpe. Madrid.
JIMNEZ LOZANO, Jos (1978): Los cementerios civiles y la heterodoxia
espaola. Taurus. Madrid.
JOURDAN, Annie (2004): La Rvolution, une exception franaise? Flam-
marion. Pars.
LAMBERT, Pierre-Arnaud (1995): La Charbonnerie Franaise 1821-1823.
Du secret en politique. Presses Universitaires de Lyon. Li.
LA PARRA, Emilio (1998): Los inicios del anticlericalismo espaol con-
temporneo. A: Emilio la PARRA i Manuel SUREZ CORTINA (eds.):
El anticlericalismo espaol contemporneo. Biblioteca Nueva. Ma-
drid, p. 17-68.
(2007): Los cien mil hijos de San Lus. El ocaso del primer impulso
liberal en Espaa. Sntesis. Madrid.
LARA, Isidoro (1996): Jan (1820-1823). La lucha por la libertad durante
el trienio liberal. Ayuntamiento de Jan. Jan.
LATOCHE, Hyacinthe de; LHRITIER, Louis-Franois (1966): Dernires Let-
tres de deux Amants de Barcelona. Notes de L. F. Hoffmann. Pars.
LEUWERS, Herv (2005): Pratiques, rseaux et espaces de sociabilit au
temps de la Rvolution franaise. A: Jean-Clement MARTIN (dir.):
La Rvolution loeuvre. Perspectives actuelles dans lhistoire de la
Rvolution Franaise. Universitaires de Rennes. Rennes, p. 41-55.
Lista de los hombres eminentes heroicos, benemritos, esclarecidos, ilustres
y distinguidos que han contribuido a restablecer el sistema consti-
tucional, o sea contestacin al catlogo de hroes de la revolucin.
Imprenta de la Compaa por su regente D. Juan Jos Sigenza
y Vera. Madrid. 1822.
LLANOS ARAMBURU, Flix (1998): El trienio liberal en Guipzcoa (1820-
1823). Universidad de Deusto. Sant Sebasti.
LLIMARGAS, Jordi (1999): Consens i coerci en lexercici del poder a Ca-
talunya. La junta provincial de 1794-1795. Universitat Pompeu
Fabra. Treball de recerca indit. Barcelona.
(2005): La Junta de la Provncia de 1794-1795: una assemblea
representativa per a Catalunya. A: Jaume SOBREQUS; Joseba
AGUIRREAZKUENAGA; M. MORALES; Miquel URQUIJO; M. CISNEROS
(coord.): Actes del 53 Congrs de la Comissi Internacional per a
lEstudi de la Histria de les Institucions Representatives i Parla-
mentries. Parlament de Catalunya. Barcelona, p. 645-661.
LLORENS, Vicente (1968): Liberales y Romnticos. Una emigracin espao-
la en Inglaterra (1823-1834). Castalia. Valncia. (1a edici, 1954)
LLUCH, Ernest (1976): El pensament econmic a Catalunya (1760-1840).
Edicions 62. Barcelona.
LPEZ, Pilar (1993): Levoluci demogrca. A: Jaume SOBREQUS (dir.):
Histria de Barcelona. Vol. 5. El desplegament de la ciutat manufac-
turera (1714-1833). Enciclopdia Catalana. Barcelona, p. 110-166.
LUIS, Jean-Philippe (1997): Libralisme et fontion publique: lexemple
du Trienio Liberal (1820-1823). Trienio, nm. 30, p. 47-63.
(2002): LUtopie Ractionnaire. puration et modernisation de ltat
dans lEspagne de la n de lancien rgime (1823-1834). Bibliothque
de la Casa de Velzquez. Madrid.
MARTN, Luis P. (1993): La Masoneria y la conspiracin liberal (1814-
1834). Los lmites de un mito histrico. Trienio, nm. 22, p. 73-90.
(2000): La Masonera un ejemplo de historia cultural. A: Jos
A. FERRER BENIMELI (coord.): La Masonera Espaola en el 2000.
Una revisin histrica. Vol. II. Gobierno de Aragn. Saragossa.
(2003): Las logias msonicas. Una sociabilidad pluriformal. His-
pania, LXIII/2, nm. 214, p. 523-550.
MARTNEZ DE PRESNO, Jorge Pablo (1995): Revoluci Liberal i Contrarrevo-
luci a lAnoia (1820-1823). Fundaci Salvador Vives i Casajuana.
Barcelona.
MARTNEZ DE VELASCO, ngel (1972): La formacin de la Junta Central.
Universidad de Navarra. Pamplona.
MATOS, Srgio Campos (2006): Iberismo e identidade nacional (1851-
1910). Clio. Revista do Centro de Historia da Universidade de
Lisboa, nm. 14, p. 349-400.
MENNDEZ, Alfonso (1991): Victoria por los catalanes. Los motines de
Barcelona de 1773. Pedralbes, nm. 11, p. 119-129.
MERCADER, Joan (1957): Els Capitans Generals al segle XVIII. Teide. Bar-
celona.
MERIGGI, Marco (1992): Milano borghese. Circoli ed lites nellOttocento.
Marsilio. Vencia.
MERIGGI, Marco (1999): Nazione e religione, Meriggi legge Portillo.
Storica, nm. 31, p. 199-204.
MERIGGI, Marco (2002): Gli Stati italiani prima dellUnit. Una storia
istituzionale. Il Mulino. Bolonya.
MESTRE, Jess (1985): Una ciutat emmurallada al temps de la revoluci
industrial. Barcelona: ciutat, societat i poltica (1823-1859). Tesi
doctoral indita. Universitat de Barcelona. Barcelona.
MIGUEL GONZLEZ, Romn (2007): La pasin republicana: culturas polti-
cas republicanas y movilizacin popular en la Espaa del siglo XIX.
Centro de Estudios Polticos y Constitucionales. Madrid.
MILLN, Jess; FRADERA, Josep M. (2000): Las Burguesas europeas del
siglo XIX: sociedad civil, poltica y cultura. Biblioteca Nueva Valn-
cia. Valncia. Madrid.
MIRALLES ROD, JESS (2000): Barcelona 1814-1820. Els seus habitants
davant dum fet histric. Tesi doctoral indita. Universitat de Bar-
celona. Barcelona.
MOLAS RIBALTA, Pere (1970): Los gremios barceloneses del siglo XVIII. Con-
federacin Espaola de Cajas de Ahorro. Madrid.
(2002): Reexions sobre la societat barcelonesa del segle XVIII.
Barcelona Quaderns dHistria, nm. 7, p. 51-69.
MOLINER PRADA, Antoni (1988): El movimiento centralista cataln de
1843. Trienio, nm. 11, p. 25-109.
(1989): La Catalunya resistent a la dominaci francesa (1808-1812).
Edicions 62. Barcelona.
(1997a): Las juntas durante el trienio liberal. Hispania, LVII/1
nm. 195, p. 147-181.
(1997b): Revolucin burguesa y movimiento juntero en Espaa.
Milenio. Lleida.
(2004): Crise de ltat et nouvelles autorits: les juntes lors de
la guerre dindpendance. Annales historiques de la Rvolution
franaise, nm. 2, p. 107-128.
(2007): El juntismo en la primera mitad del siglo XIX como ins-
trumento de socializacion politica. A: Sombras de mayo: mitos y
memorias de la Guerra de la Independenciaen Espaa, 1808-1908.
Collecci La Casa de Velzquez, 99, Madrid, p. 65-83.
MONENTE ZABALZA, Adela (1997): La conspiracin de Lacy. Hispania,
nm. 137, p. 601-621.
MONS I PUJOL-BUSQUETS, Jordi (1987): Lobra educativa de la Junta de
Comer. Cambra Ocial de Comer, Indstria i Navegaci de Bar-
celona. Barcelona.
MONTOLIU, Manuel de (1936): Aribau i la Catalunya del seu temps. Ins-
titut dEstudis Catalans. Barcelona.
MORALES MUOZ, Manuel (2005): Cultura y sociabilidad poltica en el
liberalismo radical. A: Diego CARO CANCELA (ed.): El primer libera-
lismo en Andaluca (1808-1868). Poltica, economa y sociabilidad.
Universidad de Cdiz. Cadis, p. 249-295.
(2006): Un espacio propio. Sociabilidad e identidad obrera en
Andaluca. Historia Social, nm. 56, p. 53-69.
MORN ORT, Manuel (1989): La cuestin de los refugiados extranjeros.
Poltica espaola en el trienio liberal. Hispania, XLIX, nm. 173,
p. 985-1016.
(1990): Los emigrados italianos de 1821 en la guerra de Catalua.
Italica. Cuadernos de Trabajos de la Escuela Espaola de Historia
y Arqueologa de Roma, nm. 18, p. 362-329.
(1991): Los piamonteses en el trienio constitucional espaol.
Lmigration politique en Europe Aux XIXe et XXe sicles. cole
Franaise de Rome. Roma, p. 217-234.
MORANGE, Claude (1990): Siete calas en la crisis del Antiguo Rgimen
y un paneto clandestino de 1800. Instituto de Cultura Juan Gil-
Albert. Alacant.
(2001): Opinin pblica: cara y cruz del concepto del primer
liberalismo espaol. A: Juan F. FUENTES, i Llus ROURA. Sociabi-
lidad y liberalismo en la Espaa del siglo XIX. Homenaje a Alberto
Gil Novales. Milenio Hispania. Lleida, p. 117-145.
(2006): Una conspiracin fallida y una Constitucin nonnata (1819).
MORENO ALONSO, Manuel (1997): La forja del liberalismo en Espaa.
Los amigos espaoles de Lord Holland, 1793-1840. Congreso de
Diputados. Madrid.
MOREU-REY, Enric (1967): Revoluci a Barcelona el 1789. Institut dEs-
tudis Catalans. Barcelona.
MOSCATI, Ruggero (1938): Guiglielmo Pep. Regio Istituto per la storia
del risorgimento italiano. Roma.
(1971): Su la rivoluzione napoletana del 1820/1821. A: Scritti in
memoria di Leopoldo Cassese. Npols, p. 29-43.
MUGNAINI, Marco (1994): Italia e Spagna nellet contemporanea. Cultura,
politica e diplomazia (1814-70). Alessandria.
NARVEZ ALBA, Mara Virtudes (2006): El caf gaditano em la poca de
las Cortes. A: Marieta CANTOS CASENAVE (ed.): Redes y espacios de
opinin pblica. XII Encuentros de la Ilustracin al Romanticismo
1750-1850, Cdiz, Amrica y Europa ante la modernidad. Univer-
sidad de Cdiz. Cadis.
NAVARRO NAVARRO, Jess (2006): Sociabilidad e historiografa: trayecto-
rias, perspectivas y retos. Saitabi, nm. 56, p. 99-119.
NUTINI, Stefano (1989): La societ di pubblica istruzione di Milano.
Studi Storici, fasc. 4, p. 891-916.
(1999): I soci dei club democratici milanesi nel Triennio: status,
professione, formazione. Societ e storia, nm. 85, p. 587-616.
OLL ROMEU, Josep Maria (ed.) (1981): Successos a Barcelona (1822-
1835). Curial. Barcelona.
(1994): Les bullangues de Barcelona. Durant la primera guerra car-
lina (1835-1837). El Mdol. Tarragona. 2 v.
ORONOZ, Luis Gonzaga (1821): Maniesto que Fr Luis Gonzaga Oronoz
hace a la Espaa entera sobre la soada conspiracin para destituir
las autoridades legtimamente constituidas levantar nuevas fuerzas
militares, remover los empleados en el ramo de hacienda, jueces de
la audiencias, y cometer otros excesos, substituyendo al gobierno
monrquico moderado hereditario el demcrata, republicano, de
que se acus. A dicho Oronoz, a D. Jorge Besieres, y al ayudante
supernumerario de la ciudadela de esta plaza D. Francisco Brotons;
cuyas causas tuvieron origen de la prisin del primero en la noche
del 20 de mayo ltimo. En refutacin a la conclusin, mani-
esto, scal por el Coronel Don Manuel Fernndez. En la imprenta
constitucional de Joaqun Jordi. Barcelona.
OSSORIO, ngel (1931): Historia del pensamiento poltico cataln durante
la guerra de Espaa con la Repblica Francesa (1793-1795). CIAP.
Madrid. (Reedici a leditorial Grijalbo. Barcelona, 1977)
PAGS I PONS, Joan (1980): Olot durant el trienni liberal (1820-1823). Olot.
PALOMEQUE TORRES, Antonio (1970): El trienio constitucional en Barcelona
y la instauracin de la Universidad de 2 y 3 enseanza. Universitat
PEGENAUTE, Pedro (1974): Represin poltica en el reinado de Fernando
VII. Las Comisiones Militares (1824-1825). Universidad de Navarra.
Pamplona.
PREZ GARZN, J. Sisinio (1978): Milicia Nacional burguesa. Prototipo ma-
drileo. CSIC. Instituto Jernimo Zurita. Madrid.
PREZ LEDESMA, Manuel (2004): El lenguaje de la ciudadana en la Espaa
contempornea. Historia Contempornea, nm. 28, p. 237-266.
PREZ SAMPER, Mara de los ngeles (2001): Espacios y prcticas de
sociabilidad en el siglo XVIII: tertulias, refrescos y cafs de Barce-
lona. Cuadernos de Historia Moderna, nm. 26, p. 11-55.
PERMANYER, Llus (1993): Cites i testimonis sobre Barcelona. La Cam-
pana. Barcelona.
PEYROU, Florencia (2002): El Republicanismo popular en Espaa 1840-
1843. Universidad de Cdiz. Cadis.
(2008): Tribunos del pueblo. Demcratas y republicanos durante el
reinado de Isabel II. Centro de Estudios Polticos y Constitucio-
nales. Madrid.
PI DE CABANYES, Oriol (1972): Dos textos indits sobre els rebomboris del
pa de 1789: els manuscrits de Ramon Cornet i dIgnasi Bruguera
i Almirall. Miscellanea Barcinonensia, nm. XXXI, p. 109-129.
PORTILLO VALDS, Jos M (2000): Revolucin de nacin. Orgenes de la
cultura constitucional en Espaa, 1780-1812. Centro de Estudios
Polticos y Constitucionales. Madrid.
PUIGVERT I SOL, Joaquim M. (2000): Esglsia, territori i sociabilitat als
segles XVII-XIX. Eumo. Vic.
PUJOL, Albert (1820): Catecisme politich al objecte de instruir als catalans
en los drets, privilegis y ventatjes quels proporciona la Constituci
Politica de la Monarquia espanyola y obligacions quels imposa.
Arreglat per lo P. A. P. A. En la Imprenta Nacional de Garriga, y
Aguasvivas. Barcelona.
(1821): Las ventajas que resultan la nacin espaola de prohibir
su constitucin el ejercicio de cualquier otra religin que no sea
la catlica, apostlica, romana, y la obligacin de todo espaol de
aplicar su celo para conservarla. Sermn en la iglesia de Santa
Mnica de P. P. Agustinos descalzos el da 10 de Abril de 1821.
Dijo... rector del colegio de los agustinos calzados, individuo
correspondiente de las academias natutense de la historia, y de
sagrados cnones, liturgia, historia y disciplina eclesistica, socio
de nmero de las ciencias naturales y artes, y de buenas letras
de Barcelona, y secretario de la Junta Nacional de caridad de la
misma etc. En la imprenta de Garriga y Aguasvivas. Barcelona.
RAMISA, Maties (2002): Guerra, economia i poltica a Catalunya a les
acaballes de la guerra del francs. A: II Congrs Recerques. En-
frontaments civils: postguerres i reconstruccions. Pags. Lleida.
(2008): Poltics i militars a la Guerra del Francs (1808-1814).
Institut dEstudis Ilerdencs. Lleida.
RAO, Anna Maria (1995): El jacobinismo italiano (1796-9). A: Llus
ROURA I AULINAS i Irene CASTELLS (ed.): Revolucin y Democracia,
el jacobinismo europeo. Orto. Madrid, p. 139-180.
(1998): Introduction. Lexprience rvolutionnaire italienne. An-
nales Historiques de la Rvolution Franaise, nm. 313, p. 387-407.
(2002): Napoli 1799 fra storia e storiografa: atti del convegno in-
ternazionale Napoli, 21-24 gennaio. Vivarium. Npols.
REICHART, Rolf E. (2002): La Revolucin Francesa y la cultura democrti-
ca. La sangre de la libertad. Siglo veintiuno. Madrid.
Relacin de las causas que motivaron los sucesos del 24 de febrero y
efectos que se siguieron. Inde datae leges; ne fortior omnia posset.
Imprenta de Estivill y compaa. Barcelona. 1822.
RENOM I PULIT, Merc (2009): Conictes socials i revoluci: Sabadell,
1718-1823. Eumo. Vic.
REVUELTA GONZLEZ, Manuel (1973): Poltica religiosa de los liberales en
el siglo XIX. Trienio Constitucional. CSIC. Escuela de Historia Mo-
derna. Madrid.
RIBADENEYRA Y TEXADA, Jos de (1820): El Americano a sus amados her-
manos los espaoles europeos. Imprenta Nacional del Gobierno
poltico por Gaspar. Barcelona.
RIENZO, Eugenio di (2000): Neogiacobinismo e movimento democra-
tico nelle rivoluzioni dItalia (1796-1815). Studi Storici, fasc. 2,
p. 403-431.
(2001a): Arrivederci 1799. LAcropoli, nm. 4, II, p. 384-402.
(2001b): Laquila e il berretto frigio. Per una storia del movimento
democratico in Francia da brumaio ai cento giorni. ESI. Npols.
RO, Ramn del (2004): Espoz y Mina, el Maldito. A: Josep Fontana.
Histria i projecte social. Reconeixement a una trajectria. Crtica.
RIQUER I PERMANYER, Borja de (2000): Identitats contempornies: Cata-
lunya i Espanya. Eumo. Vic.
RISQUES CORBELLA, Manel (1995a): El govern civil de Barcelona al segle XIX.
Publicacions de lAbadia de Montserrat. Barcelona.
(1995b): Autoridad militar versus autoridad civil. Jefe poltico
y orden pblico en el primer liberalismo. Catalua 1812-1814 y
1820-1823. Trienio, nm. 26, p. 99-148.
RIVERA GARCA, Antonio (2006): Reaccin y Revolucin en la Espaa
liberal. Biblioteca Nueva. Madrid.
ROBRENYO, Josep (1855): Numancia de Catalua y Libre. Poble de
Porrera. A: Obras poticas de Jos Robreo. Imprenta de J. A.
Oliveres. Barcelona, p. 121-143.
ROCA VERNET, Jordi (2002): Las imgenes en la cultura poltica liberal
durante el trienio constitucional (1820-1823): El caso de Barcelona.
Cuadernos de Ilustracin y Romanticismo, nm. 10, p. 185-215.
(2006): La sociabilidad del Trienio Liberal en Barcelona: foros
de educacin poltica y de adoctrinamiento constitucional. A:
Marieta CANTOS CASENAVE (ed.): Redes y espacios de opinin pbli-
ca. XII Encuentros de la Ilustracin al Romanticismo, 1750-1850.
Cdiz, Amrica y Europa ante la modernidad. Universidad de Cdiz.
Cadis, p. 481-494.
ROCA VERNET, Jordi (2007): Limpacte dels projectes radicals del Trienni
Liberal en lexegesi exaltada de la Constituci de 1812. Recerques,
nm. 52-53, p. 147-171.
(2008): La cultura constitucional del Trienni transform el discurs
sobre el ciutad liberal. Cercles, nm. 11, p. 60-76.
(2009a): Pau Claris i la cultura constitucional catalana del Trienni
Liberal (1820-1823). Manuscrits, nm. 27, p. 161-186.
(2009b): La histria en els discursos de naci del liberalisme
exaltat del Trienni. Afers, nm. 60, p. 217-234.
(2009c): Emilia Duguermeur de Lacy, un liderazgo femenino en
el liberalismo espaol. A: Irene CASTELLS, Glria ESPIGADO i M.
Cruz ROMEO (ed.): Las heronas de la guerra de la independencia.
Ctedra. Madrid, p. 367-393.
(2011a): Hubo republicanos en el Trienio Liberal? Historia, moral
y federalismo en el discurso republicano del primer liberalismo.
Revista de Estudios Polticos y Constitucionales (en premsa).
(2011b): Llins y de Ortiz, Juan Antonio. A: Diccionario Bio-
grco de Parlamentarios Espaoles 1810-1854. Cortes Generales.
Madrid.
(2011c): Quintana i Ferrer, Gens. A: Diccionario Biogrco de
Parlamentarios Espaoles 1810-1854. Cortes Generales. Madrid.
(2011d): Salvat de Esteve, Ramon. A: Diccionario Biogrco de
Parlamentarios Espaoles 1810-1854. Cortes Generales. Madrid.
(2011e): Roviralta Isern, Josep. A: Diccionario Biogrco de Par-
lamentarios Espaoles 1810-1854. Cortes Generales. Madrid.
(2011f): Elas i Busquets, Josep Ramon. A: Diccionario Biogrco
de Parlamentarios Espaoles 1810-1854. Cortes Generales. Madrid.
RODRGUEZ, Jos (1820): Sucinta narracion de la empresa trazada en
Barcelona el ao 1817, para dar libertad al escelentsimo seor
capitan general D. Luis Lacy. La da a luz el capitn agregado al
regimiento de Cordova. D. Jos Rodrguez. En la imprenta de
Juan Dorca. Barcelona.
RODRGUEZ LVAREZ, Azucena (2001): Sociedades populares y descentra-
lizacin en la Revolucin Francesa (1790-1793). Hispania, LXI/2,
nm. 208, p. 563-582.
ROMEO MATEO, Mara Cruz (1990): Teora poltica y agitacin social en
los orgenes del liberalismo exaltado: la oposicin al gobierno
Bardaj-Feliu, 1821-1822. A: El Jacobinisme. Reacci i Revoluci
a Catalunya i a Espanya, 1789-1837. Colloqui internacional 4-6
de maig de 1989. Universitat Autnoma de Barcelona. Bellaterra,
p. 431-447.
(1992): Liberalismo y revolucin en Espaa: a propsito del trienio
liberal. Bulletin dHistoire Contemporaine de lEspagne, nm. 15,
p. 71-88.
(1993): Entre el orden y la revolucin. La formacin de la burguesa
liberal en la crisis de la monarqua absoluta. (1814-1833). Collecci
Ensayo e Investigacin. Instituto de Cultura Juan Gil-Albert.
Alacant.
(1995): La sombra del pasado y la expectativa del futuro: jaco-
binos. A: Llus ROURA i Irene CASTELLS (eds.): Revolucin y De-
mocracia. El Jacobinismo Europeo. Ediciones del Orto. Madrid,
p. 107-138.
(2000a): Historiografa crtica de la revolucin francesa: poltica,
cultura y lenguaje. A: Alice GRARD i Mara Cruz ROMEO MATEO.
La Revolucin Francesa: historiografa y didctica. Universitat Au-
tnoma de Barcelona. Bellaterra, p. 30-54.
(2000b): La Cultura poltica del progresismo: las utopas liberales,
una herencia en discusin. Berceo, nm. 139, p. 9-30.
(2000c): Juana Mara de Vega, condesa de Espoz y Mina (1805-
1872). Por amor al esposo, por amor a la patria. A: Isabel BURDIEL
i Manuel PREZ LEDESMA (coord.): Liberales, agitadores y conspira-
dores. Biografas heterodoxas del siglo XIX. Espasa Calpe. Madrid,
p. 209-238.
(2003): Los mundos posibles del liberalismo progresista. A: Emilio
la PARRA i Germn RAMREZ (eds.): El primer liberalismo: Espaa
y Europa, una perspectiva comparada. Biblioteca Valenciana. Va-
lncia, p. 287-314.
ROMERO MARN, Juanjo (2000): Segmentacin laboral y asociacionismo
obrero, Barcelona 1820-1855. Estudis Histrics i documents dels
arxius de Protocol, nm. 17, p. 243-289.
(2005): La construccin de la cultura del ocio durante la indus-
trializacin. Barcelona, 1814-1860. Icria. Barcelona.
ROSANVALLON, Pierre (1998): Le Peuple introuvable. Histoire de la repr-
sentation dmocratique en France. Pars.
(2000): La dmocratie inacheve. Histoire de la souveranit du peuple
en France. Foliohistoire. Gallimard. Pars.
ROSANVALLON, Pierre (2004): Les modle politique franais. La societ contre
le jacobins. Pars.
ROURA, Llus (1993): La guerra gran a la ratlla de Frana. Catalunya
dins la guerra contra la Revoluci Francesa (1793-1795). Curial.
Barcelona.
(2001): Subjecci i militaritzaci a la Catalunya del segle XVIII.
A: Joaquim ALBAREDA, Joan ARRIETA i Josep FONTANA, J. (ed.): Del
patriotisme al catalanisme. Eumo. Vic, p. 289-315.
(2003): La Diputaci de Catalunya de 1773. Pedralbes, nm. 23.
p. 237-261.
(2006): Subjecci i revolta en el segle de la Nova Planta. Eumo.
Vic.
ROURA, Llus (ed.) (2002): Pedro de Lucuce. Precauciones contra albo-
rotos, motines y rebeliones en la plaza de Barcelona. Eumo. Vic.
RUEDA, Germn (1993): Introduccin la desamortizacin en la pennsula
Ibrica. Ayer, nm. 9, p. 19-28.
RUIZ, Josena (1987): Defensa y juntismo en la Barcelona de la Guerra
Gran (1793-1795). Trienio, nm. 10, p. 27-44.
RUIZ JIMNEZ, Marta (1999): El liberalismo Comunero: una consideracin
especial de el Zurriago (1821-1823). Tesis sota direcci dAlberto
Gil Novales. Universidad Complutense de Madrid. Madrid.
(2000a): La Confederacin de Comuneros Espaoles en el Trienio
Liberal (1820-1823). Trienio, nm. 35, p. 155-186.
(2000b): Fuentes documentales y bibliogrcas para el estudio
de la Confederacin de Comuneros durante el Trienio Liberal. A:
Jos A. FERRER BENIMELI. La masonera espaola en el 2000. Una
revisin histrica. Vol. I. IX Symposium Internacional de Historia
de la Masonera espaola. Segovia del 18 al 22 de octubre de 2000.
Centro de Estudios Histricos de la Masonera Espaola. Junta
de Aragn. Saragossa, p. 41-50.
(2005): Medidas represivas a los integrantes de las sociedades
secretas a partir de 1823. Trienio, nm. 45, p. 69-93.
(2007): El liberalismo exaltado. Fundamentos. Madrid.
RUIZ TORRES, Pedro (1982): Seores y propietarios. Cambio social en el
Sur del Pas Valenciano (1650-1850). Valncia.
(1994): Del antiguo al nuevo rgimen: carcter de la transforma-
cin. A: Antiguo rgimen y liberalismo. Homenaje a Miguel Artola.
1 Visiones generales. Madrid, p. 159-192.
RUIZ TORRES, Pedro (2004): Contribuciones recientes al estudio del
primer liberalismo en Espaa. Ayer, nm. 55, p. 237-263.
RJULA, Pedro (2000): Constitucin o Muerte. El trienio liberal y los
levantamientos realistas en Aragn. (1820-1823). Rolde. Saragossa.
SENZ-RICO URBINA, Alfredo (1973): La educacin general en Catalua
durante el trienio constitucional, (1820-1823). Universitat de Bar-
celona. Barcelona.
SAIZ GARCA, Jacinto (1976): El trienio constitucional en Girona. Tesi
indita de llicenciatura. Universitat Autnoma de Barcelona. Be-
llaterra.
SALA, Cline (2005): Franc-maonnerie et sociabilit en pays catalan au
sicle des lumires: un particularismo de frontire. Trabucaire. Canet
de Rossell.
SNCHEZ, Alexandre (ed.) (1990): Protecci, ordre i llibertat. El pensament
i la poltica econmica de la Comissi de Fbriques de Barcelona
(1820-1840). Altafulla. Barcelona.
SNCHEZ I AGUST, Ferran (1987): Notcia del clera i daltres epidmies.
Bandolers, reialistes i liberals a la Catalunya central (1820-1827).
Diputaci de Barcelona. Sallent.
SNCHEZ I CRCELEN, Antoni (2006): La revoluci liberal a Lleida (1820-
1823). Universitat de Lleida. Lleida.
(2007): La repercusin del rgimen constitucional en la Iglesia
de Lleida durante el trienio liberal. Hispania Sacra, nm. 119,
p. 323-336.
SNCHEZ GARCA, Raquel (2005): Alcal Galiano y el liberalismo espaol.
(2006): La revolucin liberal en Espaa. Un estado de la cuestin.
A: Diego CARO CANCELA. El primer liberalismo en Andaluca (1808-
1868). Poltica, economa y sociabilidad. Universidad de Cdiz.
Cadis, p. 11-62.
SNCHEZ DE MADARIAGA, Elena (1999): Cultura religiosa y sociedad: las
cofradas de laicos. Historia Social, nm. 35, p. 23-42.
SNCHEZ MANTERO, Rafael (1972): Las Conspiraciones liberales en Francia
(1815-1823). Publicaciones de la Universidad de Sevilla. Sevilla.
(1975): Liberales en el exilio. La emigracin poltica en Francia en
la crisis del Antiguo Rgimen. Rialp. Madrid.
(1981): Los cien mil hijos de San Lus y las relaciones franco-
espaolas. Universidad de Sevilla. Sevilla.
(2002): Exilio liberal e intrigas polticas. Ayer, nm. 47, p. 17-32.
SANTAL I PEIX, Josep (1997): Lavalot de quintes de 1773, un exem-
ple de resistncia popular. A: Ramon ARNABAT (ed.): Moviments
de protesta i resistncia a la de lAntic Rgim. Publicacions de
lAbadia de Montserrat. Barcelona, p. 81-92.
SARRIN I GUALDA, Josep (1991): La Diputaci provincial de Catalunya
sota la Constituci de Cdiz. (1812-1814 i 1820-1822). Generalitat
de Catalunya. Barcelona.
(2000): Lorganitzaci poltica del pla de Barcelona abans de 1854.
El rgim constitucional. Quaderns del Seminari dHistria de Bar-
celona. Ajuntament de Barcelona. Barcelona.
SEOANE, Mara Cruz (1996): Historia del periodismo en Espaa. Vol. 2.
El siglo XIX. Alianza Universidad Textos. Madrid.
SHUBERT, Adrin (2001): En la vanguardia del ocio mercantilizado de
masas: la corrida de toros en Espaa, siglos XVIII i XIX. Historia
social, nm. 41, p. 113-126.
SOBERANAS, Amadeu J. (1982): Aribau i el guiatge de Flix Torres Amat.
A: Commemoraci de la Renaixena. Fundaci Jaume I. Barcelona,
p. 27-40.
SOL I MONTSERRAT, Roser (2001): Joan Vilaregut i Albafull. Industrial
i progressista (Barcelona, 1800-1854). Biblioteca Serra dOr. Bar-
celona.
SOL I PARERA, ngels (1974): La desamortitzaci del Trienni a Barcelona
i el seu pla. Estudios histricos y documentos de los archivos de
protocolos. Vol. IV, p. 365-394.
(1976): Notes per iniciar un estudi de la desvinculaci. A: Separata
del llibre 1 Colloqui dHistria Agrria. Barcelona, p. 283-290.
(1981): Tres notes entorn les actituds i valors de lalta burge-
sia barcelonina a mitjan segle XIX. Quaderns de lInstitut Catal
dAntropologia, nm. 3/4, p. 101-128.
(1984): Escoceses, yorkinos y carbonarios (La obra de O. De
Attellis, marqus de Santangelo, Claudio Linati y Florencio Ga-
lli en Mxico en 1826). Boletn Americanista, nm. 34, XXVI,
p. 209-244.
SOLDEVILA, Ferran (1968): Histria dels catalans. Vol. 5. Segles XIX-XX.
Ariel. Barcelona.
TARROW, Sidney (1997): El poder en movimiento. Alianza. Madrid.
THOMPSON, Edward P. (1979): Tradicin, revuelta y conciencia de clase.
Crtica. Barcelona.
(1995): Costumbres en Comn. Crtica. Barcelona.
THOMSON, James (1994): Els orgens de la industrialitzaci a Catalunya.
El cot a Barcelona, 1728-1832. Edicions 62. Barcelona.
TILLY, Charles (2007): Violencia colectiva. Hacer. Barcelona.
TORRAS, Jaume (1976): Liberalismo y rebelda campesina, 1820-1823.
Ariel. Barcelona.
TORRAS I RIB, Josep Maria (2003): Los mecanismos del poder. Los ayun-
tamientos catalanes del siglo XVIII. Crtica. Barcelona.
TORT MITJANS, Francesc (1978): El Obispo de Barcelona Josep Climent i
Avinent. Balmes. Barcelona.
TOSCAS I SANTAMANS, Eliseu (1993): Elements de continutat poltica
local a la Barcelona del primer ter del segle XIX. Afers, nm. 15,
p. 163-174.
(1995): Els lligams poltics entre Barcelona i Sarri al segle XIX:
la connexi Vives. Estudis Histrics i documents dels arxius de
Protocols, nm. 13, p. 253-278.
(1996): La oposicin campo ciudad en Catalua durante el trienio
liberal. Trienio, nm. 28, p. 15-50.
(1997): LEstat i els poders locals a la Catalunya del segle XIX. Una
visi des de Sarri (1780-1860). Publicacions de lAbadia de Mont-
serrat. Barcelona.
TOSCAS I SANTAMANS, Eliseu; AYALA, Ferran (1995): Aspectes del poder
poltic local a Barcelona del Trieni 1820-1823. Gausac, nm. 7,
p. 39-43.
VANNONI, Gianni (1985): Le societ segrete dal seicento al novecento: note
e documenti. Sansoni. Florncia.
VARELA SUANZES-CARPEGNA, Joaqun (1996): La Monarqua Imposible: La
Constitucin de Cdiz durante el trienio. Anuario de Historia del
Derecho Espaol, nm. 66, p. 653-687.
(coord.) (2004): lvaro Flrez Estrada (1766-1853), poltica, eco-
noma, sociedad. Junta del Principado de Asturias. Oviedo.
VAUCHELLE, Aline (1997): La emigracin a Francia del clero liberal
espaol: 1823-1824. Brocar, nm. 21, p. 269-309.
VICENS VIVES, Jaume (1958): Industrials i poltics (segle XIX). Vicens Vi-
ves. Barcelona.
VILANOVA, Josep (1822): Auca de la Constituci. Imprenta de Ignacio
Estivill. Barcelona.
VILAR, Juan Bautista (2006): La Espaa del exilio. Las emigraciones
polticas espaolas en los siglos XIX y XIX. Sntesis. Madrid.
VILAR, Pierre (1973): Ocupaci i resistncia durant la Guerra Gran i
en temps de Napole. A: Assaigs sobre la Catalunya del segle XVIII.
Curial. Barcelona.
VILAR, Pierre (1982): Ocupantes y ocupados: algunos aspectos de la ocu-
pacin y resistencia en Espaa en 1794 y en tiempos de Napolen
(el text original s el duna conferncia impartida a Brusselles el
1968). A: Hidalgos, amotinados y guerrilleros. Crtica. Barcelona
VILLACORTA BAOS, Francisco (2003): Los ateneos liberales: poltica,
cultura y sociabilidad intelectual. Hispania, LXIII/2, nm. 214,
p. 415-442.
VILLAR, Paco (2008): La ciutat dels cafs. Barcelona 1750-1880. La Cam-
pana. Ajuntament de Barcelona. Barcelona.
VINAIXA MIR, Joan R. (1998): La postguerra del francs i la revolta
reialista de 1822 a lEbre. Columna Tresmall. Barcelona.
VOVELLE, Michel (1989): La mentalidad revolucionaria. Crtica. Barcelona.
(1993): La dcouverte de la politique: geopolitique de la rvolution
franaise. La Dcouverte. Pars.
ZAVALA, Iris M (1971): Masones, comuneros y carbonarios. Siglo Vein-
tiuno. Madrid.
(1980): La prensa exaltada en el trienio constitucional: el Zurria-
go. A: Romnticos y socialistas. Siglo Veintiuno. Madrid.
YAMAMICHI, Yoshiko (2002a): Fiestas y celebraciones cvico-religiosas en
la Barcelona Constitucional (1820-3). Espacio, Tiempo y Forma,
Serie V, Historia Contempornea, nm. 15, p. 123-156.
(2002b): La cultura poltica del primer liberalismo espaol: Un
acercamiento desde la prensa y otros medios de comunicacin tipo-
grcos en al Barcelona Constitucional (1820-1823). Comunicaci
del Congreso Internacional Orgenes del Liberalismo. Universidad,
Poltica y Economa. Universidad de Salamanca. Salamanca. En
format electrnic.
ANNEXOS
LLISTES I XARXES DE RELACIONS DELS CIUTADANS
MS SIGNIFICATS POLTICAMENT A LA BARCELONA
DEL TRIENNI LIBERAL
A1. Tertlia Patritica de Lacy . . . . . . . . . . . 381
A1.1 Socis de la Tertlia Patritica de Lacy . . . . . 381
A1.2 Sessions de la Tertlia Patritica de Lacy (17/11/1822
- 10/1823) . . . . . . . . . . . . . . . . . 386
A1.3 Socis de la Tertlia Patritica de Lacy que eren membres
de la MNV. . . . . . . . . . . . . . . . . 393
A2. Persones que participen en el poder poltic municipal . . 396
A2.1 Electors parroquials . . . . . . . . . . . 396
A2.2 Integrants dels ajuntaments constitucionals barcelo-
nins del Trienni . . . . . . . . . . . . . . 398
A2.2.1 Ajuntament constitucional de 1820 . . . . 398
A2.3 Comissaris de barri . . . . . . . . . . . . 403
A2.4 Diputats del com i sndics procuradors de lAjunta-
ment de Barcelona entre 1785 i 1820 . . . . . . . 410
A2.5 Socis de la Junta Patritica de Lacy . . . . . . 412
A2.6 Comissionats dels barris per al repartiment de la con-
tribuci extraordinria de guerra . . . . . . . . . 413
A3. Persones que participen en el poder poltic provincial . . 414
A3.1 Electors parroquials de Barcelona que participaren en
lelecci dels diputats a Corts . . . . . . . . . . 414
A3.2 Diputacions provincials de Catalunya . . . . . . 422
A3.3 Diputacions provincials de Barcelona . . . . . . 423
A3.4 Nomenaments a jutges de fet . . . . . . . . 425
A4. Institucions liberals extraordinries . . . . . . . . 431
A5. Institucions liberals revolucionries . . . . . . . . 433
A6. Ciutadans amb activitat poltica liberal durant el Sexenni
Absolutista (1814-1820) . . . . . . . . . . . . . . 439
A6.1 Testimonis i processats a la causa judicial de Lacy . 439
A6.2 Militars presos acusats de participar en la conspiraci
de Luis Lacy . . . . . . . . . . . . . . . . 440
A6.3 Participants en lintent dalliberar Lacy el maig de
1817 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 441
A7. Societat Patritica Barcinonense dels Bons Amics . . . 442
A7.1 Cinqu batall de la MNV . . . . . . . . . . 444
A8. Tertlia Patritica de Barcelona. . . . . . . . . . 447
A9. Milicians opositors al coronel Costa, abril de 1821 . . . 448
A10. Socis de la Reial Acadmia de les Bones Lletres . . . 449
A11. Catedrtics de segona i tercera ensenyana de la Univer-
sitat de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . 451
A12. Societats secretes liberals . . . . . . . . . . . 452
A12.1 Societat secreta de lanillo . . . . . . . . . 452
A12.2 Societat secreta dels comuners . . . . . . . . 453
A12.3 Societat secreta dels paramaons . . . . . . . 455
A12.4 Societat secreta dels carbonaris . . . . . . . 457
A13. Dones que cosien capots per a lExrcit i la MNV . . . 458
A14. Quadre resum . . . . . . . . . . . . . . . 461
Abell, Jos
Aguirre, F.
Aguirre, J.
Albar, Manuel
Alb, Mariano
Albrador, Pedro
Orador |
Secretari
Alcntara y Boria,
Joaqun
Orador |
Redactor |
Secretari
Aldea, Tadeo
Alegret y Ferrer, Jos Orador
Alfonso, Juan
Alsina, Jos
Alsina, Mariano
lvarez, Manuel
Amat, Jaime
Ametller, Juan de
Andreu y Pich Jos
Argelich, Juan
Arnedo, F.
Arocena, Ignacio
Aymerich, Ignacio
Badia, Esteban
Bah y de Ribot, Jos
Balach, Gertrudis
Basora y Segu, Jos
Basora, Juan Francisco Orador
Bastons, Lus
Batista, Antonio
Belasch, Jos
Blanco, Francisco
Boix, Jos
Bonaplata y Corriol,
Ramn
Orador
Bonaplata, Gernimo
Bonaplata, Joaqun
Bosch y Espinosa,
Narciso
Bosch y Pausas, Jos

Bosch, Francisco
Botto, Juan
Bringues, Antonio
Bruguera, Tomas
A.1. Tertlia Patritica de Lacy
A1.1 SOCIS DE LA TERTLIA PATRITICA DE LACY
Bueno Socias, Miquel
Buquet y Bosch, Rafael
Busquets, Joaqun
Cabanillas, Vicente Orador
Cabrera, Francisco
Calsapeu y Tan, Juan
Calvet i Rubalcava,
Francisco
Camps, Jos
President |
Conservador
de lordre
Canalejas, Salvador
Orador | Con-
servador de
lordre inter
Canales, Jos
Cancas, Jos Antonio
Cano Caballero, Toms
Capaccio, Francisco
Capdevila, Juan
Capella y Borgas, Jaime
Capella, Isabel
Capell, Juan
Capella, Madrona
Capmany, Salvador
Carb Jaime
Carbonell, Francisco Orador
Carbonell, Ramn
Carranc, Jaime
Carranc, Jos
Carrera e Illa, Teresa
Carreras y Ferrer, Jos
Carreras y Mas, Pablo
Carreras, Baudilio Orador
Carreras, Manuel
Casado, Jos Jorge
Casagemas, Rafael
Casajemas, Jos
Casamada, Manuel Orador
Casas, Nicols
Orador |
Secretari
Castelldosrius, marqus de
President |
Conservador
de lorde
Castelldosrius, Marquesa
de (F.J. Sentmenat-Oms)
Castro, Miguel
Coll, Isidro
Comas, Francisco
Comas, Juan
Comelles, Jos
Company, Francisco
Corbera, Barn de
Corts, Antonio
Corts, Felipe
Corts, Jos
Costa Mayor, F.
Costa Menor, F.
Costa, Ignacio
Costa, Jaime
Costa, Jos
Cot, Magn
Creus (germ de Pedro
Creus)
Creus, Pedro
Cuadros, Juan
Cubero, Bartolom
Cuello, Francisco de
Paula
Delgado, Antonio
Deluaz
Domnech, Jacinto
Flix
Orador |
Secretari
Duguermer, Emilia
(vdua de L. Lacy)
Presidenta
Dulachs y Colomer,
Salvador
Durment
Elas, Antonio
Esparr, Jos
Espilar, Fidel
Espina, Joaqun
Esteve y Claramunt, Juan
Estivill y Grao, S. S.
Falc, Vicente
Fernndez de Herrn, Pedro
Ferrer y Valls, Fran-
cisco
Orador
Figueras, Francisco
Fillol, Jos Ignacio
Flich, Bartolom
Font, Ramon
Font, Salvador
Fontanillas, Jos Antonio
Forcada y Mor, Francisco
Fornells, Pablo
Gabarr Orador
Gaja, Ramon
Garca de Madn, Fernando
Garca, Jos
Gardn, Lorenzo Secretari
Gaspar, Toms
Gastn, Celestino
Gay y Jover, Salvador Orador
Gebhardt, Antonio
Gil, Antonio
Gironella y Aiguals, Antonio
Gispert, Francisco Mara de
Gmez de Butrn,
Fernando
Orador | Presi-
dent | Conser-
vador de lordre
Gomis, Juan
Gonzalez de Reyeno,
Mara
Graell, Pablo
Gran, Juan
Granados, F.
Granados, Juan President
Grassot, Jos Antonio
Grau, Magn
Guardiola y Mart,
Juan
Guardiola, Jos Fran-

cisco
Guerrero, Diego
Guilln de Mazn,
Antonio
Guinart, Juan Orador

Guitarte, Flix
Gust, Francisco
Haya, Eugenio de la
Henares, Antonio de
Herms y Tras, Fran-
cisco
Homs, Jos
Hormachea, Mariano
Indar, Ramn
Janer, Pablo
Jaumar, Jos Antonio
Orador |
Secretari
Jorge, Domingo
Jos Antonio, Jaime
Juli, Ramon
Lacort, Jos
Lago, N.
Laygorri, N.
Len de Cifuentes, Antonio
Leonard, Juan
Liendo, Jos
Llad, Bernardo
Llanes, Pedro
Llanes, Toms de
Llauder, Jos
Llins y de Ortiz Repi-
so, Juan Antonio
Llins, Jose Maria

Llobet, Jos
Llorell, Miguel Mara
Llorens, Jos Orador
Loigorry, Manuel
Lpez Paredes, Jos
Orador | Secre-
tari | Conserva-
dor de lordre
Magr, Manuel
Magro, Salvador
March, Tomas
Mareca, Melchor
Margaria, Antonio
Marimn, Jos Antonio
Marn
Marsal, Juan
Mart y Torres, Jos
Martnez, Antonio
Martnez, Lucas
Mas y Vila, Mariano
Masanet, Juan
Mata, Magin
Matas de Maresma, Francisco
Maym y Soriano, Juan
Bautista
Orador
Mayol y Florenza, Jos
Medrano, Javier
Miralles Orador
Mirambell, Jos Ignacio
Moliner, Jos Orador
Monfar, Jaime
Monmany, Antonio
Monpell
Monserd, Bartolom
Monta, Antonio
Montells, Antonio
Montells, Pedro
Montero y Vigodet, Jos Mara
Montserrat, Francisco
Moore, Patricio Orador
Morat
Moreno Guerra, Jos Orador
Moreno, Manuel
Morera, Francisco
Moret, Domingo
Mota y Riera, Fran-
cisco
Mostern, Francico (bar de Biure)

Murphy, Gerardo
Nadal, Joaqun
Nadal, Pablo
Naval, Eduardo
Navarro de Boria, (senyora del secretari)
Oliver, Francisco Antonio de
Otn, Jos
Padrals, Antonio
Paniagua, Salvador Orador
Pascual, Manuel M. Secretari
Pera, Jos Antonio de
Pey, Pablo Orador
Piza, Gabriel
Poch, Juan
Pons, Jos
Portanell, Pedro
Portell, Jos de
Orador |
Redactor
Prats y Estrachs, Francisco
Pa, Gabriel
Puente, Manuel de la
Puig, Francisco President
Puig, Jaime
Pujol, Miguel
Quevedo, Juan
Quintana, Imirisalda
Rago, N.
Ramrez, Pedro
Raull, Francisco Orador
Renart y Ars, Fran-
cisco
Rexach, Tomas
Reyns, C. Orador
Rialp, Miguel de
Ribas, Manuel
Ribot y Mens, Caye-
tano
Orador
Ribot y Mens, Miguel
Ribot y Tud, Cayetano
Riera, Francisco
Riera, Pedro
Robledo, Ceferino Orador
Roca Orador
Roda, Pedro de
Rodriguez, Vicente
Roger Orador
Romeu y Marsans,
Pablo
Romo, Jos
Roset, Juan
Roure, Pedro
Rovira Clav, Joaquim
Rovira, Mariano
Rovira, Pedro
Rovira, Teresa
Roviralta, Jos
Rubi, Jos
Ruiz Brabo, Jos
Ruiz Brabo, Mateo
Rull, Juan
Saforcada, Ambrosio
Saforcada, Mariana
Sagas, Jos
Sainz de Andino, Pedro Orador
Sala y Avell, Ramn
Sala, Ramn Mara
Orador |
Conservador
de lordre
San Miguel, Luis de
Sanjun, Salvador
Sans y de Gregorio,
Buenaventura
Sans, Antonio
Sans, Ramn
Sanz, Francisco Xavier
Sastre y Clausell, Joa-
qun
Sastre y Torres, Jos

Saur, Manuel
Serra y Ferrer, Jos
Serra y Franch, Fran-
cisco
Serra, Bartolom
Serra, Joaqun
Sim, Onofre
Sobeat, Sra. N.
Sobeat, Vicente Mara Secretari
Soler, Francisco Orador
Soriano, Joaqun
Soto, Mariano
Subirachs y Ferrer,
Francisco
Suris, Raymundo
T. J.
Tmaro, Domingo
Tmaro, Juan
Tmaro, Teresa
Terradas, Pablo
Terradas, Pedro
Texidor, Salvador
Tor, Antonio
Torn, Jos
Torner, Buenaventura Orador
Torrella, Feliu
Torrens, Feliu
Torrens, Manuel
Torres, Baltasar de Orador
Torres, Joaqun Mara de
Torres, Jos de
Torres, Ramn
Tras Orador
Tros de Butrn, Teresa
Tud, Jos Mara
Tur y Boto, Juan
Ulzurrun, Juan
Umbert, Manuel
Urgell, Ramon
Val, Antonio del
Vall, Jos
Vall, Ramn
Valls, Pedro Nolasco
Via, Francisco
Vidal, Ildefonso
Viguer, Juan Orador
Vila, Antonio Orador
Vila, Domingo Maria
Vila, Mariano
Vila, Ramn
Vilaregut, Juan
Orador |
President
Villanueva, Joaqun Lorenzo
Villaronga, Francisco
Villas, Joaqun
Vials, Joaqun
Xicota, Francisco
Ximnez de Bages, Mariano
Yez y Girona, Agus-
tn
Yez, Ramn
Zanolino, Antonio
Zaragoza, Francisco de
FONTS DOCUMENTALS:
Diario de la ciudad de Barcelona nm. 163, 15 de novembre de 1822, p. 183-284.
Diario de la ciudad de Barcelona nm. 164, 16 de novembre de 1822, p. 292-293.
Indicador Cataln nm. 280, 16 de novembre de 1822, p. 4.
Indicador Cataln nm. 281, 17 de novembre de 1822, p. 3-4.
Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 307, 16 de novembre,
p. 3-4.
p. 3-4.
p. 3-4.
A1.2 SESSIONS DE LA TERTLIA PATRITICA DE LACY (17/11/1822 10/1823)
Sessi: Junta preparatria i sessi del 17 de novembre de 1822
Oradors: Francisco Besora, Jacinto Flix Domnech, Jos Antonio Jau-
mar, Jos Moreno Guerra, Ramn Mara Sala, Juan Fiballer
i Antonio Vila
Conservador de lordre: Fernando Gmez de Butrn
Redactor i secretari: Joaqun Alcntara y Boria
Fonts documentals: DcB nm. 163, 17/11/1822; DcB nm. 167,
19/11/1822; DcB nm. 168, 20/11/1822; DCB nm. 308,
17/11/1822; DCB nm. 309, 18/11/1822; DCB nm. 310,
19/11/1822; IC nm. 280 16/11/1822; IC nm. 281 17/11/1822;
IC nm. 282 18/11/1822; IC nm. 283 19/11/1822
Sessi: 19 novembre de 1822
Oradors: Joaqun Alcntara y Boria, Jos Portell, Marin, Salvador Ca-
nalejas, Francisco Raull
Conservador de lordre: Pere Roda, per absncia de Fernando Gmez
de Butrn
Font documental: DCB nm. 312, 21/11/1822
Sessi: 22 de novembre de 1822
Oradors: Manuel Casamada, Nicols Casas, Jos Moreno Guerra i Jos
de Portell
Fonts documentals: DCB nm. 315, 24/11/1822; DCB nm. 316,
25/11/1822
Oradors: Portell, Antonio Tor, Miguel Ribot, el militar Monpell, Mo-
reno Guerra, i Durment
Redactor i secretari: Alcntara Boria
Fonts documentals: DCB nm. 335, 01/12/1822
Oradors: Jacinto Domnech, Mariano Vila, J. A. Jaumard, Monpello,
Francisco Raull, Tmaro, Moreno Guerra
Conservador de lordre: Roda per absncia de Fernando Gmez de
Butrn
Secretari: Joaqun Alcntara y Boria
Font documental: DCB nm. 336, 02/12/1822; DCB nm. 337, 03/12/1822
Orador: Carreras y Ferrer, Raull, Ribot, Canalejas, Tmaro, Robledo,
Casas
Conservador de lordre: Joaqun Alcntara y Boria, i escollit substitut
el marqus de Castelldosrius (escollits)
Secretaris: Joaqun Alcntara y Boria i escollit substitut Blanco, De-
luaz (escollits)
Comissi: Raull, Sobeat, Rovira, Ramrez, Albrador per investigar les
responsabilitats poltiques de Ruiz Porras, Munrriz i Sancho
Font documental: DCB nm. 338, 04/12/1822
Sessi: 1 de desembre de 1822
Oradors: Jacinto Flix Domnech, Jos de Portell, Francisco Raull,
Cayetano Ribot i Ramn Mara Sala
President: Marqus de Castelldosrius
Redactor: Joaqun de Alcntara y Boria
Comissi per explicar la Constituci: Jos Alegret y Ferrer, Jacinto
Flix Domnech, Pablo Janer, Jos Antonio Jaumar, Jos de
Portell i Miguel Ribot y Mens
Fonts documentals: DcB nm. 181, 3/12/1822
Oradors: S. Canalejas, Manuel Casamada, Jacinto Flix Domnech,
Jos Antonio Jaumar, Francisco Raull, Cayetano Ribot i Ce-
ferino Robledo
President: en absncia del marqus de Castelldosrius, el secretari Alsina
Redactor: Joaqun Alcntara y Boria
Oradors: S. Canalejas, Jacinto Flix Domnech, Jos Antonio Jaumar,
Jos de Portell i Francisco Raull
Redactor (inter): Jos de Portell
Oradors: Pedro Albrador (Arango), Jos Alegret, Nicols Casas, Ja-
cinto Flix Domnech, Salvador Paniagua, Jos de Portell i
Cayetano Ribot
Redactor: Jos de Portell
12/12/1822
Oradors: S. Canalejas, Jos de Portell, Cayetano Ribot, Roger (batall
de joves cos gimnstic-militar) i Francisco Soler
President: Juan Vilaregut
Redactor: Jos de Portell
14/12/1822
Oradors: S. Canalejas, Baudilio Carreras, Jacinto Flix Domnech, Jos
de Portell, Cayetano Ribot, Ceferino Robledo, Francisco Soler,
Juan Viguer i Juan Vilaregut
16/12/1822; IC nm. 306, 15/12/1822
Oradors: S. Canalejas, Jacinto Flix Domnech, Miralles (batall Joves-
cos Gimnstic-militar), Jos de Portell i Pedro Sainz de Andino
(Pedro lvarez de Andino)
1
President i conservador de lordre: Marqus de Castelldosrius
Nomenaments: president i conservador de lordre, Jos Camps; secre-
taris, Pedro Albrador i Jos Lpez Paredes
19/12/1822
Oradors: S. Canalejas, Baudilio Carreras, Jos Antonio Jaumar, Roger
i Pedro Sainz de Andino
President: Jos Camps
Oradors: Baudilio Carreras, Cayetano Ribot, Ceferino Robledo, Fran-
cisco Soler, Baltasar de Torres i Tras (batall de joves - cos
gimnstic-militar)
Oradors: Joaqun de Alcntara y Boria, Pedro Sainz de Andino, S. Ca-
nalejas, Baudilio Carreras, Jacinto Flix Domnech, Gabarr,
Juan Guinart, Ceferino Robledo i Roger
Secretari: Juan Guinart
29/12/1822
1. GIL NOVALES, Alberto (1991), p. 597-598, considera que Pedro lvarez de Andino
s un pseudnim de Pedro Sainz de Andino.
Oradors: Jos Alegret, S. Canalejas, Baudilio Carreras, Jacinto Flix
Domnech, Cayetano Ribot i Pedro Sainz de Andino
Secretari: Juan Guinart
Comissi per a lelaboraci del reglament: S. Canalejas, Jacinto
Flix Domnech i Pedro Sainz de Andino
31/12/1822
Oradors: S. Canalejas, Jacinto Flix Domnech, Jos Lpez Paredes,
Jos Moliner i Buenaventura Torner
Ampliaci comissi elaboraci reglament: Joaqun Busquets, Jos
Camps, Antonio Gironella i Antonio Vila
Fonts documentals: DcB nm. 7, 7/01/1823; DcB nm. 8, 8/01/1823
Oradors: Jacinto Flix Domnech, Pablo Pey, Roca, Roger, Pedro Sainz
de Andino i Francisco Soler
Sessi: 3 de gener de 1823
Oradors: Ramn Bonaplata, S. Canalejas, Jos Llorens i Jos Moliner
Oradors: Jos Alegret, S. Canalejas, Jacinto Flix Domnech, Francisco
Ferrer y Valls, Salvador Gay y Jover, Morat i Francisco Soler
Nomenaments: conservador de lordre, Ramn Mara Sala; secretaris,
Vicente Mara Sobeat i Lorenzo Gardn
Oradors: Francisco Soler
Fonts documentals: DCB, nm. 23, 23/01/1823
Sessi: no sesmenta el dia
Comissi per donar de menjar als pobres: Ramn Mara Sala, Fran-
cisco Soler i Juan Vilaregut
Sessi: 21 de febrer del 1823
Oradors: Joaqun Lorenzo Villanueva
Fonts documentals: DCB, nm. 55, 24/02/1823
Sessi: 23 de febrer del 1823
Oradors: Juan Bautista Maym y Soriano i Francisco Soler
Projecte batall de Milicianes: Bautista Maym y Soriano i
Francisco Soler
Sessi: extraordinria del 26 de febrer de 1823
Oradors: Francisco Ferrer y Valls i Reyns
Conservador de lordre (inter): S. Canalejas
Secretari: Manuel Pascual
Sessi: extraordinria del 19 de mar de 1823
Fonts documentals: DCB nm. 80, 21/3/1823
Sessi: 13 dabril de 1823
Oradors: Jacinto Flix Domnech
President: Juan Granados
Sessi: 22 dabril de 1822
Conservador de lordre: Jos Lpez Paredes
Fonts documentals: DcB nm. 114, 24/04/1823; IC nm. 114, 24/04/1823
Sessi: extraordinria del 26 dabril de 1823
Oradors: Fernando Gmez de Butrn
Fonts documentals: IC nm. 1195, 29/04/1823
Sessi: 8 de juny de 1823
Conservador de lordre: Vilaregut, suplent
Secretaris: Domnech i Jaumar
Comissi per celebrar larribada de Sanmiguel: Vilaregut, Jaumar
i Domnech
Fonts documentals: Suplemento al Indicador Cataln, 10/06/1823
Sessi: 13 de juny de 1823
Conservador de lordre: Antonio Vila
Secretaris: Nicols Casas, Jacinto Flix Domnech i Jos Antonio
Jaumar
Fonts documentals: DB nm. 170, 19/06/1823
Oradors: Francisco Carbonell i Francisco Soler
Oradors:
Sessi: extraordinria de 17 dagost de 1823
Oradors: Patricio Moore
President: Vdua de Lacy
Sessi: 31 dagost de 1823
Oradors: Ceferino Robledo
Fonts documentals: IC nm. 244, 1/9/1823; IC nm. 245, 2/9/1823
Oradors: Vicente Cabanillas
President: Francisco Puig
LLEGENDA DE LES FONTS DOCUMENTALS
AMAE: Archive du Ministre des Affaires trangres.
DB: Diario de Barcelona.
DcB: Diario de la ciudad de Barcelona.
DCB: Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona.
IC: El Indicador Cataln.
A1.3 SOCIS DE LA TERTLIA PATRITICA DE LACY QUE EREN MEMBRES DE LA MNV
Alsina, Jos Primer regiment: Primer i segon batall
Andreu y Pich, Jos Primer regiment: Primer i segon batall
Arocena, Ignacio Primer regiment: Primer i segon batall
Bosch y Pausas, Jos Primer regiment: Primer i segon batall
Cabrera, Francisco Primer regiment: Primer i segon batall
Carbonell, Francisco Primer regiment: Primer i segon batall
Carreras, Baudilio Primer regiment: Primer i segon batall
Costa, Ignacio Primer regiment: Primer i segon batall
Costa, Jos Primer regiment: Primer i segon batall
Cot, Magn Primer regiment: Primer i segon batall
Creus (germ de Pedro Creus) Primer regiment: Primer i segon batall
Falc, Vicente Primer regiment: Primer i segon batall
Fernndez de Herrn, Pedro Primer regiment: Primer i segon batall
Fillol, Jos Ignacio Primer regiment: Primer i segon batall
Forcada y Mor, Francisco Primer regiment: Primer i segon batall
Homs, Jos Primer regiment: Primer i segon batall
Llins y de Ortiz Repiso, Juan Antonio Primer regiment: Primer i segon batall
Llobet, Jos Primer regiment: Primer i segon batall
Monserd, Bartolom Primer regiment: Primer i segon batall
Montells, Antonio Primer regiment: Primer i segon batall
Nadal, Joaquin Primer regiment: Primer i segon batall
Nadal, Pablo Primer regiment: Primer i segon batall
Pascual, Manuel M. Primer regiment: Primer i segon batall
Pey, Pablo Primer regiment: Primer i segon batall
Prat, Ramn Primer regiment: Primer i segon batall
Raull, Francisco Primer regiment: Primer i segon batall
Ribas, Manuel Primer regiment: Primer i segon batall
Rull, Juan Primer regiment: Primer i segon batall
Sala y Avell, Ramn Primer regiment: Primer i segon batall
Saur, Manuel Primer regiment: Primer i segon batall
Serra, Joaqun Primer regiment: Primer i segon batall
Tmaro, Juan Primer regiment: Primer i segon batall
Torres, Ramn Primer regiment: Primer i segon batall
Vila, Ramn Primer regiment: Primer i segon batall
Corbera, Barn de Tercer batall
Costa Mayor, F. Tercer batall
Fontanillas, Jos Antonio Tercer batall
Gardn, Lorenzo Tercer batall
Gil, Antonio Tercer batall
Gironella y Aiguals, Antonio Tercer batall
Homs, Jos Tercer batall
Mata, Magin Tercer batall
Ribas, Manuel Tercer batall
Romeu y Marsans, Pablo Tercer batall
Urgell, Ramn Tercer batall
Capella y Borgas, Jaime Quart batall
Carreras, Manuel Quart batall
Font, Ramon Quart batall
Jaumar, Jos Antonio Quart batall
Padrals, Antonio Quart batall
Pons, Jos Quart batall
Rovira Clav, Joaqun Quart batall
Rubi, Jos Quart batall
Sagas, Jos Quart batall
Sobeat, Vicente Mara Quart batall
Soler, Francisco Quart batall
Soto, Mariano Quart batall
Subirachs y Ferrer, Francisco Quart batall
Vall, Ramn Quart batall
Bosch, Francisco Cinqu batall
Calvet i Rubalcava, Francisco Cinqu batall
Comellas, Jos Cinqu batall
Creus, Pedro Cinqu batall
Dulachs y Colomer, Salvador Cinqu batall
Gay y Jover, Salvador Cinqu batall
Granados, Juan Cinqu batall
Homs, Jos Cinqu batall
Janer, Pablo Cinqu batall
Montero y Vigodet, Jos Mara Cinqu batall
Montserrat, Francisco Cinqu batall
Moreno, Manuel Cinqu batall
Mota y Riera, Francisco Cinqu batall
Portell, Jos de Cinqu batall
Riera, Francisco Cinqu batall
Riera, Pedro Mrtir Cinqu batall
Roure, Pedro Cinqu batall
Rovira, Pedro Cinqu batall
Torrens, Manuel Cinqu batall
Valls, Pedro Nolasco Cinqu batall
Puig, Francisco Sis batall
Puig, Jaime Sis batall
Ruiz, Jos Sis batall
Sans y de Gregorio, Buenaventura Sis batall
Juli, Ramon Onz batall
Moret, Domingo Batall de joves
Tmaro, Domingo Batall dexempts
Vials, Joaqun Cos dartilleria
Garca, Jos Cos de cavalleria
Marimn, Jos Antonio Cos de cavalleria
FONTS DOCUMENTALS:
DUEAS GARCA, Francisco (1997). Vol. II. Annex documental.
A.2. Persones que participen en el poder poltic municipal
A2.1 ELECTORS PARROQUIALS
Consistori
municipal
1820
Consistori
municipal
1821
Consistori
municipal
1822
Anglasell, Jos Mar 1820
Bans, Francisco Mar 1820
Bofarull, Prspero Mar 1820
Dou, Cayetano Mar 1820
Martn Igual, Felipe Mar 1820
Monistrol, marqus de Mar 1820
Ros y Busc, Francisco Toms Mar 1820
Alts y Gurena, Francisco Desembre 1820 Desembre 1821
Coroleu, Jos Desembre 1820 Desembre 1821
Argelich, Juan TPL Desembre 1820
Avi, Cayetano Desembre 1820
Basora y Segu, Jos TPL Desembre 1820
Bolart, Juan Desembre 1820
Boxeda, Jos Desembre 1820
Codorniu, Pablo Desembre 1820
Espalter, Francisco Desembre 1820
Esteve y Marat, Mariano Desembre 1820
Foxart, Jos Desembre 1820
Gal, Juan Ignacio Desembre 1820
Galofr, Jos Desembre 1820
Grau, Francisco Pablo Desembre 1820
Larrad, Francisco de Desembre 1820
Naranja y Depares, Andrs Desembre 1820 Desembre 1822
Obiols, Francisco Desembre 1820
Pallicer, Antonio Desembre 1820
Parallada, Francisco Jos Desembre 1820
Pujol, Jos Antonio Desembre 1820
Pujol, Jos Desembre 1820
Roig y Jacas, Juan Desembre 1820
Vergs, Nicols Desembre 1820
Viguer, Pedro Antonio Desembre 1820
Gironella y Aiguals, Antonio TPL Desembre 1820 Desembre 1822
Aspar, Valent Desembre 1822
Baigs, Jos Desembre 1821 Desembre 1822
Consistori
municipal
1820
Consistori
municipal
1821
Consistori
municipal
1822
Bosch, Juan Desembre 1822
Buquet y Bosch, Rafael TPL Desembre 1822
Busquets, Joaqun TPL Desembre 1822
Alzamora, Jaime Desembre 1821
Arts, Francisco Desembre 1821
Ballesteros, Jos Desembre 1821
Barba, Toms Desembre 1821
Bosch, Jaime Desembre 1821
Bracons, Jos Desembre 1821
Carretas, Rafael Desembre 1821
Claret, Jos Desembre 1821
Colomb, Benito Desembre 1821
Costa, Jos TPL Desembre 1821
Depares, Lus Desembre 1821
Dotres, Juan Desembre 1821
Gaspar, Toms TPL Desembre 1821
Juli, Vicente Desembre 1821
Llano y Chavrri, Ramn Desembre 1821
Mareca, Melchor TPL Desembre 1821
Nadal, Juan Desembre 1821
Nadal, Mariano Desembre 1821
Permaer, Joaqun Desembre 1821
Plana, Juan Desembre 1821
Porta, Ignacio Desembre 1821
Sanjun, Salvador TPL Desembre 1821
Torras, Ramn TPL Desembre 1821
Verdalet, Pablo Maria Desembre 1821
Vidal, Bruno Desembre 1821
Casajemas, Jos TPL Desembre 1822
Dau, Juan Desembre 1822
Escuder, Jos Desembre 1822
Fabrs, Jaime Desembre 1822
Gil, Antonio TPL Desembre 1822
Illas Domero, Felipe Desembre 1822
Jordi, Joaqun Desembre 1822
Margaria, Antonio TPL Desembre 1822
Mir, Mariano Desembre 1822
Consistori
municipal
1820
Consistori
municipal
1821
Consistori
municipal
1822
Montero y Vigodet, Jos Mara TPL Desembre 1822
Mota y Riera, Francisco TPL Desembre 1822
Ortells, Manuel Desembre 1822
Prez de Meca, Francisco Desembre 1822
Pons, Juan Desembre 1821 Desembre 1822
Quintana, Gins Desembre 1822
Ribot y Tud, Cayetano TPL Desembre 1821 Desembre 1822
Roviralta, Cayetano Desembre 1822
Saforcada, Antonio Desembre 1822
Sans, Ramn TPL Desembre 1822
Tmaro, Juan TPL Desembre 1821 Desembre 1822
Valls, Juan Desembre 1822
Vila, Domingo Maria TPL Desembre 1822
Yez y Girona, Agustn TPL Desembre 1822
Roura, Pedro TPL Desembre 1822
TPL - Socis de la Tertlia Patritica de Lacy
FONTS DOCUMENTALS:
AHCB, Manuscrits A, nm. 112. Dietari de Mateu Crespi, any 1820.
Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 51, 2 de maig de
1820, p. 4.
Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 52, 2 de maig de
1820, p. 4.
Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 273, 12 de desembre
de 1820, p. 3.
Diario de Barcelona, nm. 123, 2 de maig de 1820, p. 1042-1043.
Diario de Barcelona, nm. 357, 18 de desembre de 1821, p. 2766.
A2.2 INTEGRANTS DELS AJUNTAMENTS CONSTITUCIONALS BARCELONINS DEL TRIENNI
A2.2.1 Ajuntament constitucional de 1820
Sans y Rius, Narciso de Alcalde primer
Puig, Honorato de Alcalde segon
Illas y Ferrer, Juan Regidor
Reynals, Juan Regidor
Ros, Juan Regidor
Rovira, Jos Regidor
Rovira, Juan Regidor
Torre, marqus de la Regidor
Casanovas, Ramn de Regidor
Casas, Juan Regidor
Dou, Eudaldo Regidor
Fbregas y Marimn, Pedro Regidor
Garca, Juan Regidor
Maresch y Ros, Ramn Regidor
Mas, Pablo Regidor
Mercader, Josef de Regidor
Satorras, Antonio Regidor
Sebri, Joaqun Regidor
Sierra, Valero Regidor
Basora, Juan Francisco TPL Sndic
Casajemas, Jos TPL Sndic
FONTS DOCUMENTALS:
Diario de Barcelona, nm. 84, 24 de mar de 1820, p. 674.
Cabanes y Escofet, Jos Mariano Alcalde primer
Babot, Francisco de Sales Alcalde segon
Alfarrs, marqus de Alcalde tercer (1)
Dou, Cayetano de () Alcalde quart (1)
Ferrer, Antonio Dionisio Alcalde cinqu (1)
Amell y Torrens, Juan Regidor (1)
Barnola, Juan () Regidor
Barraquer, Jos Antonio (#) Regidor
Casanova y Gayol, Francisco (#) Regidor
Casas y Vilarrubias, Juan Regidor
Domenech de Mora y de Peguera, Joa-
quim de (marqus de Lli)
Regidor
Flaquer, Mariano (**) Regidor (1)
Gil y Juli, Juan () Regidor
Gironella, marqus de Regidor
Illas y Ferrer, Juan Regidor
Olzina, Jernimo Regidor
Ortells y Pint, Agustn Regidor
Renart y Ars, Francisco TPL Regidor (1)
Reynals, Juan Regidor
Roca y Pi, Vicente de (#) Regidor (1)
Ros, Juan Regidor
Rovira, Jos () Regidor
Rovira, Juan Regidor
Soler, Pablo Regidor (1)
Torre, marqus de la Regidor
Vedruna, Raimundo Regidor
Basora, Juan Francisco TPL Sndic
Clars, Pascual Sndic
Ros y Busc, Fco. Toms Sndic
Salvat, Ramn Sndic (1)
(1) Incorporaci de nous membres a lAjuntament el 10 dabril de 1821
() Mort per lepidmia de febre groga lestiu de 1821
(#) Fuig durant lepidmia
(**) Substitueix Olzina per invalidaci de la seva elecci
FONTS DOCUMENTALS:
AHCB, Manuscrits A, nm. 112. Dietari de Mateu Crespi, Any 1821.
Maresch y Col, Ramn Alcalde primer
Geners, Jos Antonio Alcalde segon
Gal, Ignacio Alcalde tercer
Milans y Durn, Francisco Alcalde quart
Mald, bar de Alcalde cinqu
Amell y Torrens, Juan Regidor
Ametller, Gabriel Regidor
Argelich, Juan TPL Regidor (substitueix A. Gironella)
Arts, Francisco Regidor (substitueix el marqus de Gironella)
Boixeda y Dam, Jos Regidor (mort el 1822)
Costa, Jos TPL Regidor
Domenech de Mora y de Peguera,
Joaquim de (marqus de Lli)
Regidor
Esteve y Claramunt, Jaime TPL Regidor
Flaquer, Mariano
Regidor (substitueix Olzina per invalidaci
de la seva elecci)
Galup, Cayetano Regidor
Gironella, Jos Antonio TPL Regidor
Gironella, marqus de
Regidor (substitueix un dels tres regidors
morts durant lepidmia)
Olzina, Jernimo Regidor
Ortells y Pint, Agustn Regidor
Petrus, Bruno Regidor
Regs, Ignacio Regidor (substitueix Francisco Serra y Franch)
Renart y Ars, Francisco TPL Regidor
Roca y Pi, Vicente de Regidor
Sagarra, Juan Regidor
Santanach, Jos
Regidor (substitueix un dels tres regidors
morts durant lepidmia)
Serra y Franch, Francisco TPL Regidor
Soler, Pablo Regidor
Urgell, Ramn TPL Regidor (substitueix Jos Boixeda y Dam)
Valent, Jos Regidor
Vil y Gerona, Jos Regidor
Ros y Busc, Fco. Toms Sndic
Vila, Domingo Mara TPL Sndic
Elas, Jos
Sndic (substitueix un dels tres regidors morts
per epidmia i desprs nomenat sndic)
Banquells, Ramn Sndic (substitueix J. F. Basora)
FONTS DOCUMENTALS:
Sala, Ramn Mara TPL Alcalde primer
Cabanillas, Vicente TPL Alcalde primer (substitueix R. M. Sala)
Ferrer Vilajoana, Francisco Alcalde segon
Sans y de Gregorio, Buenaventura TPL Alcalde segon (substitueix F. Ferrer
Vilajoana)
Rodn, Antonio Alcalde tercer
Yez y Girona, Agustn TPL Alcalde tercer (substitueix A. Rodn)
Gispert, Francisco Mara de TPL Alcalde quart
Raull, Francisco TPL Alcalde cinqu
Cortada y Amoreti, Antonio Alcalde cinqu (substitueix F. Raull)
Ametller, Gabriel Regidor
Argelich, Juan TPL Regidor
Bonaplata y Corriol, Ramn TPL Regidor
Costa, Jos TPL Regidor
Esteve y Claramunt, Jaime TPL Regidor
Fabrs, Jacinto Regidor
Galup, Cayetano Regidor
Gaspar, Toms TPL Regidor
Janer, Pablo TPL Regidor
Margara, Antonio TPL Regidor
Mota y Riera, Francisco TPL Regidor
Novellas, Juan Regidor
Palls, Melchor Regidor
Petrus, Bruno Regidor
Regs, Ignacio Regidor
Rull, Juan TPL Regidor
Sagarra, Juan Regidor
Urgell, Ramn TPL Regidor
Valent, Jos Regidor
Busquets, Joaqun TPL Sndic
Elas y Busquets, Jos Ramon Sndic
Guardiola, Jos Francisco TPL Sndic
Llins y de Ortiz Repiso, Juan Antonio TPL Sndic
Vila, Domingo Mara TPL Sndic
FONTS DOCUMENTALS:
A2.3 COMISSARIS DE BARRI
Bada, Baudilio Fonedor 1820 1821
Balaguer, Manuel Corredor de canvis 1820
Batlle y Vidal, Juan Hisendat 1820 1821
Boix, Jos Corredor de canvis TPL 1820
Bolart, Antonio Comerciant 1820 1821
Bonaplata y Corriol, Ramn Fabricant TPL 1820
Bonaplata, Gabriel Fabricant 1820
Borja, Francisco Tintorer 1820 1821
Borrs, Jos de Noble 1820
Borrs, Salvador Cirurgi 1820 1821
Bosch, Jaime Fabricant 1820
Calvell, Pablo Corder 1820
Calveras, Francisco Apotecari 1820
Camps, Isidro Comerciant 1820
Canet, Manuel Hisendat 1820
Canna, Antonio Fabricant dinstruments nutics 1820 1821
Casas, Felipe Hisendat 1820
Castell, Pablo Corredor de canvis 1820 1821
Clascar, Ramn de Noble 1820
Coll, Ignacio Domingo Fabricant 1820
Columb, Benito Comerciant 1820
Comellas, Manuel Hisendat 1820 1821
Copns, Francisco Antonio Noble 1820
Costa, Pedro Pablo Mitjaire 1820 1821
Cruells, Juan Advocat 1820 1821
Faralt, Cayetano Maquinista 1820 1821
Feu y Colom, Juan Comerciant 1820 1821
Font y Masi, Buenaventura Advocat 1820
Font, Juan Mitjaire 1820 1821
Fornells, Pablo Fabricant TPL 1820
Fuster, Agustn Hortol 1820
Galofr, Jos Comerciant 1820
Gamot, Juan Ferrer 1820
Gonzlez, Bartolom Hortol 1820 1821
Gonzlez, Gernimo Apotecari 1820 1821
Janer de Gnima, Erasmo Fabricant 1820
Jou, Ferran Comerciant 1820 1821
Juanich, Esteban Forner 1820 1821
March y de Virgili, Jos Advocat 1820 1821
Marrugat, Cayetano Apotecari 1820 1821
Marrugat, Pedro Mrtir Hisendat 1820
Mas, Francisco Fabricant de sab 1820
Mas, Jos Mestre daixa 1820 1821
Mascar, Felipe Comerciant 1820 1821
Minguella, Francisco Advocat 1820
Molet, Salvador Hisendat 1820
Monjo, Jos Comerciant 1820 1821
Montfort y Garriga, Antonio Mitjaire 1820 1821
Naranja, Andrs Calafatador 1820
Navarro, Jaime Velluter 1820 1821
Oms, Pedro Mercader 1820
Permaer, Juan Fabricant de sab 1820
Piferrer, Juan Francisco Impressor 1820
Pou Plana, Jos Antonio Advocat 1820
Prat, Peregrino Fabricant 1820 1821
Prats, Antonio Teixidor de vels 1820
Puig, Pedro Fuster 1820
Puigcarb, Isidro Galoner 1820 1821
Puigoriol, Jaime Conter 1820 1821
Pujol, Francisco Blanquer 1820 1821
Rexach, Toms Comerciant TPL 1820 1821
Ribas, Jos Hisendat 1820 1821
Roca y Pi, Vicente Elas de Hisendat 1820
Roig y Jacas, Juan Comerciant 1820 1821
Ros, Juan Fabricant 1820 1821
Senz de Majarrez, Jos Advocat 1820 1821
Sagarra, Benito Noble 1820
Sansalvador, Jos Fabricant 1820
Santamara, Domingo Comerciant 1820
Serra, Joaqun Comerciant TPL 1820
Serratosa, Juan Comerciant 1820
Tarroja, Jos Mercader 1820 1821
Tell, Pedro Corredor de canvis 1820 1821
Torras, Jos Revenedor 1820 1821
Torras, Pedro Pedrer 1820 1821
Travera, Juan Galoner 1820 1821
Tusquets, Antonio Mercader 1820
Vichet, Vicente Conter 1820
Vidal, Ignacio Advocat 1820 1821
Vilardaga, Jos Comerciant 1820
Volart, Juan Comerciant 1820
Depares, Lus Comerciant 1820 1821
Oliv, Jos Antonio Hisendat 1821 1822
Amadas, Jos Comerciant 1821
Angulo, Manuel de Hisendat 1821
Bah y de Ribot, Jos Causdic TPL 1821
Bosch, Ramn Botiguer 1821
Botet, Martiniano Comerciant 1821
Boxeda, Jos Comerciant 1821
Camps, Emeterio Fabricant 1821
Casalprim, Pedro Conter 1821
Catal, Bernardino Botiguer 1821
Codorniu, Pablo Hisendat 1821
Comerma, Pablo Adroguer 1821
Curet y Mora, Pedro Jaime Calafatador 1821
Figarola, Manuel de Hisendat 1821
Freixas, Jos Mara Hisendat 1821
Gal, Ignacio Advocat 1821
Gal, Jacinto Cerer 1821
Gelabert, Juan Fabricant de pintats 1821
Ginesta Mayor, Francisco Comerciant 1821
Gomis, Pablo de Comerciant 1821
Gorgoll, Manuel de los Santos Hisendat 1821
Guix, Jaime Botiguer 1821
Ibern, Onofre Hisendat 1821
Mart, Antonio Mestre de veles 1821
Martorell, Bernardino Fabricant 1821
Mas y Font, Francisco Escrib 1821
Mayol, Pedro Comerciant 1821
Mota y Riera, Francisco Sombrerer TPL 1821
Nadal, Jos Antonio Cordoner 1821
Pascual, Salvador Paperer 1821
Piqu, Miguel Hortol 1821
Puiggar, Juan Interventor del dipsit al port 1821
Riera, Felipe Comerciant 1821
Santom, Benito Advocat 1821
Sentmenat, Pedro Carlos Hisendat 1821
Serrahima, Jos Antonio Comerciant 1821
Sivilla, Antonio Teixidor de vels 1821
Tud, Jacinto de Hisendat 1821
Valent, Jos Fabricant de pintats 1821
Valls, Mariano Hisendat 1821
Vichet, Vicente Conter 1821
Vila, Agustn Blanquer 1821
Alta(i)mira, Jaime Sabater 1822 1823
Arqus, Ignacio Comerciant 1822 1823
Balt, Francisco Mercader de draps de lli 1822 1823
Bordas, Mauricio Semoler 1822 1823
Bosch, Francisco Fuster TPL 1822 1823
Caballol, Juan Comerciant 1822 1823
Carcer, Jos Mara Hisendat 1822 1823
Casaas y Pascual, Cristbal Comerciant 1822 1823
Compte, Jacinto Apotecari 1822 1823
Elas, Miguel Comerciant 1822 1823
Fabrs, Cayetano Comerciant 1822 1823
Fabrs, Jos Sastre 1822 1823
Farando, Antonio Hisendat 1822 1823
Farriols, Ignacio Serraller 1822 1823
Feliu y Ribas, Lus Mestre de veles 1822 1823
Girons, Flix Taverner 1822 1823
Ingls, Francisco Fabricant de pintats 1822 1823
Jori, Juan Antonio Hisendat 1822 1823
Molins, Clemente Xocolater 1822 1823
Molins, Pedro Mrtir Hostaler 1822 1823
Padrs, Toms Traginer 1822 1823
Palau, Joaqun Cerer 1822 1823
Perino, Francisco Andrs Mercader al detall 1822 1823
Pujol, Joaqun Mercader al detall 1822 1823
Sagu, Jos de Militar retirat 1822 1823
Salls, Juan Comerciant 1822 1823
Tic, Francisco Fuster 1822 1823
Urgell, Jaime Fabricant dindianes 1822 1823
Vendrell, Jos Conter 1822 1823
Vidal, Toms Mercader de draps 1822 1823
Albn, Joaqun Hisendat 1822
Almirall, Miguel Comerciant 1822
Bar, Bernardo Corredor de canvis 1822
Batlle, Jos, Hisendat 1822
Baulenas, Alejo Fabricant de teixits 1822
Botet, Jos Pilot 1822
Casademunt, Antonio Calafatador 1822
Casanovas, Pedro Serraller 1822
Casanoves y Calvet, Francisco Comerciant 1822
Casas, Jaime Fabricant de sab 1822
Castellar, Evaristo de Advocat 1822
Castells, Antonio Hisendat 1822
Cerd y Casanovas, Jaime Mercader al detall 1822
Craf, Gaspar Fabricant de pintats 1822
Depares, Jos Semoler 1822
Elas, Juan Hisendat 1822
Fatj, Juan Pablo Corredor de canvis 1822
Feliu y Tuts, Lus Mestre de veles 1822
Ferrer y Sans, Ramn Pintor 1822
Fors, Peregrino Torner 1822
Freginals, Pedro Jaime Mercader al detall 1822
Gallardo, Matas Mercader de draps 1822
Gerona, Ignacio Comerciant 1822
Gualba, Francisco Hisendat 1822
Guix y Monserd, Jaime Mercader de draps 1822
Jori, Jaime Mercader al detall 1822
Llausana, Leodigario Hortol 1822
Mateu, Jos Teixidor de vels 1822
Mir, Jos Sabater 1822
Oliver, Juan Conter 1822
Olivo, Juan Veterinari 1822
Oller, Antonio Brodador 1822
Palls, Mariano Causdic 1822
Peyra, Jos Metge 1822
Piguillem, Toms Comerciant 1822
Puigvents, Baudilio Sastre 1822
Pujadas, Desidero Fuster 1822
Pujol, Pablo Forner 1822
Rom, Antonio Fabricant 1822
Rovira y Clav, Joaqun Mercader al detall TPL 1822
Sbat, Jaime Hortol 1822
Satre, Mariano Mercader de draps 1822
Serra y Ginesta, Francisco Advocat 1822
Serradell, Pedro Corredor de canvis 1822
Sol, Felipe Tintorer de draps 1822
Sol, Juan Tintorer 1822
Terrs, Pedro Fabricant de teixits 1822
Valls, Juan (paleta) Paleta 1822
Vidal, Gernimo Paleta 1822
Vilar, Pablo Causdic 1822
Graells, Francisco Mercader de draps de lli 1823 1822
Aimar, Francisco Tintorer 1823
Alabau, Joaqun Hisendat 1823
Badia, Esteban Comerciant TPL 1823
Balaguer, Jos Galoner 1823
Bargall, Manuel Fabricant 1823
Barns, Martn Comerciant 1823
Bermdez, Pedro Procurador 1823
Bolart, Jos Batedor dor 1823
Bori, Bernardo Comerciant 1823
Cabanes y Nadal, Pedro Conter 1823
Cabs, Raimundo Hisendat 1823
Carreras, Jaime Comerciant 1823
Casas, Domingo Comerciant 1823
Castellvell, Jos Semoler 1823
Costa, Felipe Cerer 1823
Creu, Buenaventura Comerciant 1823
Damians, Jos Mercer 1823
Espgol, Ramn Hisendat 1823
Felio, Carlos Mestre de veles 1823
Font, Antonio Hisendat 1823
Forast, Francisco Hortol 1823
Formant, Joaqun Apotecari 1823
Fuster, Narciso Hortol 1823
Galts, Ignacio Xocolater 1823
Gomis, Jos Hisendat 1823
Guardiola, Salvador Comerciant 1823
Jord, Jos Comerciant 1823
Llansans, Leodegario Hortol 1823
Llongueras, Salvador Hisendat 1823
Llorens, Jos Fabricant TPL 1823
Marsal, Antonio Fabricant de lats 1823
Masferrer, Joaqun Matalasser 1823
Mas, Diego Botiguer 1823
Mir, Jos Sabater 1823
Oliba, Pedro Fuster 1823
Ortells, Manue Conter 1823
Pamias, Gaspar Hisendat 1823
Pars, Jos Fabricant 1823
Perellada, Jos Francisco Comerciant 1823
Puiggar, Ignacio Hisendat 1823
Ragull, Narciso Blanquer 1823
Riera, Salvador Tintorer 1823
Romeu y Marsans, Pablo Mestre de veles TPL 1823
Ros, Jos Plater 1823
Rubi, Jos Llibrer i impressor TPL 1823
Saforcada, Ambrosio Comerciant TPL 1823
Serradell, Pedro Hisendat 1823
Torrents, Vicente Botiguer de draps 1823
Umbert, Melchor Corredor 1823
Valls, Joaqun Comerciant 1823
Vials y Arbs, Jos Procurador i propietari 1823
TPL: Socis de la Tertlia Patritica de Lacy
FONTS DOCUMENTALS:
AHCB. Ajuntament de Barcelona. Acords, 28 de desembre de 1820, p. 872-875.
Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 184, 3 de juliol de
1821, p. 3-4.
Diario de la ciudad de Barcelona, nm. 117, 25 dagost de 1822, p. 3-4.
Diario de Barcelona, nm. 2, 2 de gener de 1823, p. 12-13.
A2.4 DIPUTATS DEL COM I SNDICS PROCURADORS DE LAJUNTAMENT DE BARCE-
LONA ENTRE 1785 I 1820
Albert y
Condesa, F.

Amat, Juan
Angl, Cayetano
Arenas, Isidro
Arts, Juan
Bacard, Baltasar
de

Baigs, Jos 1821 Elector parro-
quial a Corts

Banus, Francisco 1820 Elector parro-
quial a lAjun-
tament

Camps, Francisco
Carranc, Jos TPL
Carreras, Narciso
Castells, Antonio 1822 Comissari de
barri

Coroleu, Jos 1820 Junta de
Censura
1822 Jutge de fet 1820
1823
Elector
parroquial a
lAjuntament
Corominas, Jos 1822 Junta de Bene-
cncia

Estalella, Francisco
Fradera, Toms 1822 Junta de Bene-
cncia

Gariot, Jos
Gelabert, Jos 1821 Comissari de
barri
1822 Junta de Be-
necncia

Giralt, Jaime
Gironella, Jos
Janer y de Gni-
ma, Erasmo
1822 Societat Eco-
nmica Amics
del Pas
1823 Elector
parroquial
a Corts

Llausas, Pedro 1822 Junta de Bene-
cncia

Magarola, Francisco
Mas, Felipe 1821 Elector parro-
quial a Corts
1823 Elector
parroquial
a Corts

Matas, Juan
Merara, Antonio
Mota y Riera,
Francisco
TPL 1821 Comissari de
barri
1823 Membre
del consis-
tori muni-
cipal

Pelliser, Carlos
Pla, Francisco
Plandolit, Fran-
cisco

Prats, Jaime
Riera y Alzamo-
ra, J.

Ros, Salvio
Sala, Ramn
Mara
TPL 1823 Alcalde
Sanjun, Salvador TPL 1821/
1822
Jutge de fet /
Elector parro-
quial
1823 Membre
de la
Junta de
Vigilncia

Saur, Jos An-
tonio

Sol, Jos
Tmaro, Antonio
Vila, Onofre
FONTS DOCUMENTALS:
Diario de Barcelona, nm. 80, 20 de mar de 1820, p. 637-638.
A2.5 SOCIS DE LA JUNTA PATRITICA DE LACY
Bas, Magn
Bonaplata y Corriol, Ramn TPL
Bosch, Jaime
Comn y de Escrib, Rafael
Costa, Jos TPL
Delom, Domingo
Dou, Cayetano de
Galcern, Pablo
Granados, Juan TPL
Guardiola y Mart, Juan TPL
Horst, bar de
Jaumeandreu, Eudaldo
Domnech de Mora y de Peguera, Joaquim de (marqus de Lli)
Martorell, Buenaventura
Masans, Jos
Morera, Antonio
Mota y Riera, Francisco TPL
Noguera, Pablo
Plandolit, Miguel
Prats, Jos Miguel de
Puig, Antonio
Puig, Jos
Renin, Jaime
Revelo, Cayetano
Reynals, Juan
Rull, Juan TPL
Tortella, Fortin
Vidal, Francisco de Paula
FONTS DOCUMENTALS:
AHCB. 1 MI Caixa 9 Funerria Lacy 1820-1823.
A2.6 COMISSIONATS DELS BARRIS PER AL REPARTIMENT DE LA CONTRIBUCI
EXTRAORDINRIA DE GUERRA
Ala, Vicente
Bosch, Jaime
Camps, Mariano
Cruells, Juan
Gil, Pedro
Guardiola, Salvador
Lanti, Alejandro
Mas, Francisco
Nadal, Mariano
Naranja, Andrs
Ortells, Agustn (president)
Padr, Pedro
Pou Plana, Francisco
Ribas, Jos
Ros, Salvador
Sandiumenge, Magn
FONTS DOCUMENTALS:
AHCB. Actes de lAjuntament de Barcelona de 13 doctubre de 1822.
A3. Persones que participen en el poder poltic provincial
A3.1 ELECTORS PARROQUIALS DE BARCELONA QUE PARTICIPAREN EN LELECCI
DELS DIPUTATS A CORTS
Legislatura
1820-1821
Legislatura
1822-1823
Legislatura
1824-1825
Altes y Gurena, Francisco 1820 1821
Amell Torrens, Juan 1820 1821
Baigs, Jos 1820 1821
Bosch, Jaime 1820 1821
Bulbena, Antonio 1820 1821
Camps, Emeterio 1820 1821
Larrad, Francisco Maria de 1820 1821
Maresch y Ros, Ramn 1820 1821
Mas, Pablo 1820 1821
Picaol, Sebastin 1820 1821
Pons, Juan 1820 1821
Pujol, Jos Antonio 1820 1821
Roig y Jacas, Juan 1820 1821
Salvat de Esteba, Ramn 1820 1821
Sanjun, Salvador TPL 1820 1821
Tramullas, Bruno 1820 1821
Yez y Girona, Agustn TPL 1820 1821
Busquets, Joaqun TPL 1820 1823
Coll, Domingo 1820 1823
Fontanillas, Jos Antonio TPL 1820 1823
Guardiola y Mart, Juan TPL 1820 1823
Vila, Domingo Mara TPL 1820 1823
Volart, Antonio 1820 1823
Amell, Pablo 1820
Anglasell, Jos 1820
Atmeller, Gabriel 1820
Bacigalupi, Serafn 1820
Bada Esteban TPL 1820
Balaguer, Jos 1820
Basora y Segu, Jos TPL 1820
Batlle, Juan 1820
Bigu, Pedro Antonio 1820
Bofarull, Prspero de 1820
Buxeda, Jos 1820
Legislatura
1820-1821
Legislatura
1822-1823
Legislatura
1824-1825
Cabaas, Francisco 1820
Calls, Pedro 1820
Camps, Isidro 1820
Capella, Francisco 1820
Carbonell, Pedro 1820
Casanova, Ramn 1820
Casas, Juan 1820
Codorniu, Pablo 1820
Colomer, Jos 1820
Coma, Antonio 1820
Comas, Rafael Mara 1820
Coroleu, Jos 1820
Corominas, Magn 1820
Dalmases, Jos 1820
Depares, Lus 1820
Domnguez, Jaime 1820
Dorca, Juan 1820
Elas, Jos 1820
Espalter y Tolr, Francisco 1820
Esteva, Mariano 1820
Esteve, Jaime TPL 1820
Faral, Cayetano 1820
Flaquer, Mariano 1820
Fores y de Basart, Salvador 1820
Foxar, Jos 1820
Gelabert, Juan 1820
Gibert, Flix 1820
Gironella, Antonio TPL 1820
Grau, Magn TPL 1820
Illas, Juan 1820
Lasala, Manuel 1820
Llobet, Mariano 1820
Maresch y Col, Ramn 1820
Mart y Estela, Jos 1820
Mart y Vidal, Ignacio 1820
Mascar, Felipe 1820
Merli, Ramn 1820
Mila de la Roca, Antonio 1820
Legislatura
1820-1821
Legislatura
1822-1823
Legislatura
1824-1825
Mor, Jaime 1820
Nogus, Esteban 1820
Parrquia de Santa Mara,
Perpetu de la
1820
Parroquia del Pi, capell de la 1820
Pascual y Torres, Salvador 1820
Peradaltas, Salvador 1820
Pint, Francisco 1820
Plana, Juan 1820
Plandolit, Benito 1820
Plandolit, Narciso 1820
Puig, Honorato 1820
Quintana, Gins 1820
Remisa, Gaspar 1820
Renart y Ars, Francisco TPL 1820
Ribas, Mariano 1820
Rovira, Jos 1820
Sala, Ramn Mara TPL 1820
Sarratac, Pablo 1820
Serra, Martn 1820
Sol, Rafael 1820
Torner, Manuel 1820
Tusquets, Magn 1820
Ubach, Antonio 1820
Urgell, Ramn TPL 1820
Valent, Jos 1820
Vidal, Bartolom 1820
Botet Martinian 1821 1823
Buquet y Bosch, Rafael TPL 1821 1823
Claret, Jos 1821 1823
Columb, Benito 1821 1823
Franquesa, Ramn 1821 1823
Gonzlez, Gernimo 1821 1823
Grau, Jos Ignacio 1821 1823
Manejas, Juan 1821 1823
Mas, Felipe 1821 1823
Romeu y Marsans, Pablo TPL 1821 1823
Vidal, Bruno 1821 1823
Legislatura
1820-1821
Legislatura
1822-1823
Legislatura
1824-1825
Vidal, Ildefonso TPL 1821 1823
Alzamora, Jaime 1821
Andrs Benito, Rafael 1821
Arocena, Ignacio TPL 1821
Artz, Francisco 1821
Banquells, Antonio Maria 1821
Basas, Jos 1821
Boigas, Jaime 1821
Bonet, Jos 1821
Borras, Salvador 1821
Bosc, Jos 1821
Bosch, Esteban 1821
Bosch, Pedro 1821
Bover, Francisco 1821
Brosa, Antonio 1821
Cabrera, Francisco TPL 1821
Calls, Benito 1821
Canals, Francisco de Ass 1821
Casanovas, Jos 1821
Cortada, Sebastin 1821
Costa, Jos TPL 1821
Cot, Magn TPL 1821
Depares, Jos 1821
Dotres, Juan 1821
Escoder, Jos 1821
Esplugas, Jos 1821
Falc, Vicente TPL 1821
Flaquer, Onofra 1821
Font, Francisco 1821
Forment, Joaqun 1821
Gal, Ignacio 1821
Garca de la Madrid, Miguel 1821
Gaspar, Toms TPL 1821
Gealba, Francisco 1821
Geli, Carlos 1821
Gorgoll, Miguel de los Santos 1821
Joanich, Esteban 1821
Jori, Juan 1821
Legislatura
1820-1821
Legislatura
1822-1823
Legislatura
1824-1825
Ligoa, Pedro 1821
Llano y Chavarri, Ramn de 1821
Domenech de Mora y de Pegue-
ra, Joaqun de (marqus de Lli)
1821
Mareca, Melchor TPL 1821
Mart, Antonio 1821
Martorell, Bonaventura 1821
Mas, Fernando 1821
Masip, Francisco 1821
Matas de Maresma, Francisco TPL 1821
Nogus, Francisco 1821
Pars, Joaqun 1821
Permaer, Joaqun 1821
Pey, Pablo TPL 1821
Planas, Fructuoso 1821
Puig, Pedro 1821
Rius, Jaime 1821
Roquer, Francisco 1821
Roquer, Jos 1821
Ros, Salvador 1821
Roset, Francisco 1821
Tmaro, Juan TPL 1821
Tap, Jos 1821
Tell, Pedro 1821
Torres, Pedro Pablo 1821
Torres, Ramn TPL 1821
Urgell, Jaime 1821
Urpia, Jos 1821
Valls, Jaime 1821
Vedruna, Raymundo de 1821
Viguer, Juan TPL 1821
Viguer, Pedro Antonio 1821
Albrador, Narciso 1823
Alts, Miguel 1823
Ardit, Simn 1823
Ausich, Antonio 1823
Bah y de Ribot, Jos TPL 1823
Barrera, Antonio 1823
Legislatura
1820-1821
Legislatura
1822-1823
Legislatura
1824-1825
Bonaplata, Jos 1823
Bores, Joaqun 1823
Borrell, Mariano 1823
Botet, Jos 1823
Bray, Antonio 1823
Calafell, Juan 1823
Camarasa, Marcos 1823
Capaccio, Francisco TPL 1823
Capella y Borgas, Jaime TPL 1823
Casajemas, Jos TPL 1823
Casalprim, Pedro 1823
Clavell, Jaime 1823
Compte, Francisco 1823
Corts, Jos TPL 1823
Corts, Juan 1823
Costa y Gal, Ramn 1823
Cruillas, Felipe 1823
Drument, Juan 1823
Espiell, Jos 1823
Espina, Joaqun TPL 1823
Figueras, Elas 1823
Flaquer, Mauricio 1823
Font, Ramon TPL 1823
Foxar, Pablo 1823
Franquesa, Francisco 1823
Galada, Antonio 1823
Gay y Jover, Salvador TPL 1823
Geners, Jos Antonio 1823
Gibert, Manuel 1823
Gispert, Jos 1823
Guix, Jaime 1823
Henares, Antonio de TPL 1823
Herreros, Antonio 1823
Illa, Jos 1823
Janer de Gnima, Erasmo 1823
Joy, Luis 1823
Juanich, Francisco 1823
Llanes, Toms TPL 1823
Legislatura
1820-1821
Legislatura
1822-1823
Legislatura
1824-1825
Llimona y Mart, Jos 1823
Llorens, Hermenegildo 1823
Lpez, Pablo 1823
Malg, Antonio 1823
Mant, Jos Antonio 1823
Matar, Jos 1823
Materger, Toms 1823
Mayol, Ramn 1823
Miradillo, Florencio 1823
Molet, Joaqun 1823
Montada, Francisco 1823
Montero y Vigodet, Jos TPL 1823
Murphi, Gerardo 1823
Nadal, Juan 1823
Nadal, Rafael 1823
Naval, Eduardo TPL 1823
Oliveras, Francisco 1823
Ortega, J. M 1823
Orts, Juan 1823
Otn, Jos TPL 1823
Padrs, Juan 1823
Pairachs, Salvador 1823
Prez, Angel 1823
Prez, Feliu 1823
Piferrer, Francisco 1823
Pins, Segismundo 1823
Planas, Manuel 1823
Planas, Ramn 1823
Ponpido, Cosma 1823
Pons, Pablo 1823
Puigmart, Jos 1823
Ragull, Narciso 1823
Rengifo, Mauricio 1823
Ribas, Francisco 1823
Ribot y Tud, Cayetano TPL 1823
Rom, Antonio 1823
Roquer, Luis 1823
Roure, Pedro TPL 1823
Legislatura
1820-1821
Legislatura
1822-1823
Legislatura
1824-1825
Roviralta, Jos TPL 1823
Senz de Tejada, Gil 1823
Sans y de Gregorio,
Buenaventura
TPL 1823
Serra, Joaqun TPL 1823
Sess, Vicente 1823
Soler y Galcern, Jos 1823
Soler, Carlos 1823
Subirana, Miquel 1823
Tapias, Sixto 1823
Tellers, Jos 1823
Torner, Buenaventura TPL 1823
Tors, Raymundo 1823
Tous, Nicols 1823
Vzquez, Joaqun 1823
Via, Lorenzo 1823
Vidal y Pigem, Ignacio 1823
Vidal, Jos Maria 1823
Volart, Juan 1823
Xicota, Francisco TPL 1823
Yammar, Baudilio 1823
Yez, Ramn TPL 1823
Zulueta, Antonio 1823
FONTS DOCUMENTALS:
AHCB, Manuscrits A, nm. 112. Dietari de Mateu Crespi, anys 1820, 1821 i 1823.
Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm 280, 7 doctubre de
1823, p. 3-4.
Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm 280 (281), 8 doctubre
de 1823, p. 4.
A3.2 DIPUTACIONS PROVINCIALS DE CATALUNYA
Batlle, Juan de Junta Interina
Buch, Antonio Junta Interina Secretari
Castellar, Jos Junta Interina Cap poltic
Castellet, bar de Junta Interina
Erro, Juan de Junta Interina
Esteve y Morat,
Mariano
Junta Interina
Lasala, Manuel Junta Interina
Plandolit, Benito Junta Interina
Tmaro, Antonio Junta Interina
Torres y Amat, Flix Junta Interina

Calvet y Rubalcaba,
Francisco
TPL Junta Provisional de la Provncia (5.04.1820)
Capdet, Francisco
Miguel (1)
Junta Provisional de la Provncia (5.04.1820)
Castellar, Jos Junta Provisional de la Provncia (5.04.1820) President
Castellet, bar de Junta Provisional de la Provncia (5.04.1820)
Claret, Jos Junta Provisional de la Provncia (5.04.1820)
Espiga, Jos Junta Provisional de la Provncia (5.04.1820) Vicepresident
Janer, Flix Junta Provisional de la Provncia (5.04.1820)
Jordana y de Oller,
Jos A.
Junta Provisional de la Provncia (5.04.1820) Secretari
Porret, Jos Junta Provisional de la Provncia (5.04.1820)
Quintana, Gins (1) Junta Provisional de la Provncia (5.04.1820)
Segura, Valentn Junta Provisional de la Provncia (5.04.1820)
Selles, Ignacio Miguel Junta Provisional de la Provncia (5.04.1820)
Vials, Salvador Junta Provisional de la Provncia (5.04.1820)

Castellet, bar de Diputaci de Catalunya (3.05.1820)
Cid, Jos Mara Diputaci de Catalunya (3.05.1820)
Figuerola, Carlos Diputaci de Catalunya (3.05.1820)
Genover, Juan Diputaci de Catalunya (3.05.1820)
Quintana, Gins Diputaci de Catalunya (3.05.1820)
Rubinat, Benito Diputaci de Catalunya (3.05.1820)
Sol, Ignacio Diputaci de Catalunya (3.05.1820)
Torell, Isidro Diputaci de Catalunya (3.05.1820)

Alcoriza, Pedro Diputaci de Catalunya, 6.6.1820 28.02.1820
Barba y Roca, Manuel Diputaci de Catalunya, 6.6.1820 28.02.1820 Substitu a
Pedro Alco-
riza
Borrs, Gaspar Diputaci de Catalunya, 6.6.1820 28.02.1820
Felip, Pedro Diputaci de Catalunya, 6.6.1820 28.02.1820
Lasala, Manuel Diputaci de Catalunya, 6.6.1820 28.02.1820
Quintana, Jaime Diputaci de Catalunya, 6.6.1820 28.02.1820
Rubinat, Benito Diputaci de Catalunya, 6.6.1820 28.02.1820
Sanou, Lus Diputaci de Catalunya, 6.6.1820 28.02.1820
Segura, Valentn Diputaci de Catalunya, 6.6.1820 28.02.1820
Serrat, Jaime. Diputaci de Catalunya, 6.6.1820 28.02.1820 Substitu
Gaspar
Borrs
(1) Noves incorporacions a la Junta Provisional de la Provncia, aparegudes al
Diario de Barcelona, nm. 103, 12 dabril de 1820.
FONTS DOCUMENTALS
ADB. Ll. 62 exp. 1. p. 1-2. (Esborrany de les actes de la Junta provisional de Ca-
talunya, 13 de mar a 12 de juliol de 1820), Barcelona, 13 de mar de 1820.
La transcripci de les primeres dues pgines de les actes est publicada a
PALOMEQUE TORRES, Antonio (1970): El trienio constitucional en Barcelona y la
instauracin de la Universidad de 2 y 3 enseanza. Universitat de Barcelona.
Barcelona, p. 9-10.
MOLINER PRADA, ANTONI (1997a), p. 147-181.
A3.3 DIPUTACIONS PROVINCIALS DE BARCELONA
Bag, Ramn Diputaci Provisional (1.03-11.04.1822)
Castells, Ramn Diputaci Provisional (1.03-11.04.1822)
Felip, Pedro Diputaci Provisional (1.03-11.04.1822)
Malats, Jos Diputaci Provisional (1.03-11.04.1822)
Rubinat, Benito Diputaci Provisional (1.03-11.04.1822)
Segura, Valentn Diputaci Provisional (1.03-11.04.1822)
Trullol, Joan Diputaci Provisional (1.03-11.04.1822)
Casajemas, Jos TPL Diputaci de Barcelona (15.05.1822)
Corts, Jos TPL Diputaci de Barcelona (15.05.1822)
Elizalde, Bernardo Diputaci de Barcelona (15.05.1822) Intendent
Gironella y Aiguals,
Antonio
TPL Diputaci de Barcelona (15.05.1822)
Llauder, Jos TPL Diputaci de Barcelona (15.05.1822)
Malats, Sebastin Diputaci de Barcelona (15.05.1822)
Monta, Antonio TPL Diputaci de Barcelona (15.05.1822) Suplent
Quintana, Gins Diputaci de Barcelona (15.05.1822)
Sagrera, Joaqun Diputaci de Barcelona (15.05.1822) Suplent
Sancho, Vicente Diputaci de Barcelona (15.05.1822) Cap poltic i
president
Serra y Franch,
Francisco
TPL Diputaci de Barcelona (15.05.1822)
Vilalta, Jos Mara Diputaci de Barcelona (15.05.1822)
Camps, Jos TPL Diputaci de Barcelona 1823 Intendent
Casajemas, Jos TPL Diputaci de Barcelona 1823
Corts, Jos TPL Diputaci de Barcelona 1823
Antonio
TPL Diputaci de Barcelona 1823
Gmez de Butrn,
Fernando
TPL Diputaci de Barcelona 1823 Cap poltic
Llauder, Jos
Francisco
Roviralta, Cayetano Diputaci de Barcelona 1823 Vicepresident
Serra y Franch,
Francisco
Bag, Ramn Diputaci Provisional (1.03 11.04. 1822)
Castells, Ramn Diputaci Provisional (1.03 11.04. 1822)
Felip, Pedro Diputaci Provisional (1.03 11.04. 1822)
Malats, Jos Diputaci Provisional (1.03 11.04. 1822)
Rubinat, Benito Diputaci Provisional (1.03 11.04. 1822)
Segura, Valentn Diputaci Provisional (1.03 11.04. 1822)
Trullol, Joan Diputaci Provisional (1.03 11.04. 1822)
FONTS DOCUMENTALS:
ARNABAT MATA, Ramon (1999), p. 186-189.
DUEAS GARCA, Francisco (1997), vol. II. Annex documental.
A3.4 NOMENAMENTS A JUTGES DE FET
Al, Antonio Gener 1822
Alb, Mariano TPL Mar 1823
Alcntara y Boria,
Joaqun
TPL Mar 1823
Alts, Francisco Agost 1820 Gener 1821
Amell y Torrens, Juan Gener 1822
Ametller, Ignacio TPL Gener 1821 Gener 1822
Ametller, Juan de Gener 1822
Anglasell, Jos Gener 1821 Gener 1822
Arao, Vicente Abril 1821
Ardvol, Jaime Gener 1822
Armad, Miguel Gener 1822
Arnedo, Manuel Mar 1823
Arocena, Ignacio TPL Gener 1822 Mar 1823
Arqus, Segismundo Abril 1821
Bacard, Ramn de Abril 1821
Bah, Juan Francisco Abril 1821
Balcells, Jos Antonio Gener 1822
Baldrich y Arenas, Jos Gener 1821
Barbara, Juan Gener 1822
Basora y Segu, Jos TPL Abril 1821
Bassa, Pedro Nolasco Abril 1821
Bastons, Luis TPL Mar 1823
Belloch, Lus Mar 1823
Berdalet, Pedro Gener 1822
Basora, Juan Francisco TPL Mar 1823
Bobera, Pedro Juan Gener 1821
Bofarull, Prspero Gener 1821
Boll, Feliciano Gener 1822 Mar 1823
Bosch y Pausas, Jos TPL Gener 1822 Mar 1823
Bosch, Jaime Gener 1821 Gener 1822
Boxeda, Juan Gener 1821
Bray, Antonio Mar 1823
Brosa, Antonio Mar 1823
Brugera, Pedro Gener 1822
Bruguera, Toms TPL Mar 1823
Buch, Antonio Gener 1821
Busaa, Jaime Gener 1821
Busquets, Joaqun TPL Gener 1821
Buquet y Bosch, Rafael TPL Mar 1823
Cabanillas, Vicente TPL Agost 1820 Gener 1821
Cabaas, Francisco Gener 1822
Cabrera, Francisco TPL Gener 1822
Calera, Andrs Mar 1823
Calveras, Jos Gener 1822
Capmany, Salvador TPL Gener 1822 Mar 1823
Carlos, Simn de Gener 1822
Casajemas, Jos TPL Gener 1821
Casamada, Manuel TPL Gener 1822
Casas y Vilarrubias, Juan Gener 1822
Castellar, Juan Evaristo de Gener 1822
Castillo del Torrente,
marqus
Gener 1821
Celler, Antonio Gener 1822
Claris, Pascual Gener 1822
Codorniu, Pablo Abril 1821
Coll, Domingo Abril 1821
Coma, Antonio Gener 1821 Gener 1822
Comas, Pedro Abril 1821
Comas, Rafael Maria Gener 1821 Gener 1822
Compte, Joaqun Gener 1822
Coroleu, Jos Agost 1820 Abril 1821 Gener 1822
Corominas, Magn Mar 1823
Cubero, Bartolom TPL Gener 1821 Gener 1822 Mar 1823
Dalmases, Domingo Abril 1821
Delgado, Jos Mar 1823
Domnech, Baltasar Gener 1821
Domnguez, Jaime Gener 1822
Dotres, Juan Bautista Gener 1822
Dou, Cayetano de Gener 1821
Elas, Jos TPL Abril 1821
Errando, Manuel Mar 1823
Espina, Joaqun TPL Mar 1823
Esteva, Rafael Abril 1821
Fernndez de Moratn,
Leandro de
Gener 1821
Ferrer y Albareda, Bruno Agost 1820 Gener 1821 Gener 1822
Ferrer y Albareda, Juan Abril 1821
Ferrer, Antonio Gener 1821
Ferrer, Simn Gener 1822
Ferret, Ceferino Gener 1821
Ferret, Monserrate Gener 1821
Fochs, Juan Gerardo Abril 1821
Foix, Juan Bautista Gener 1822
Fox, Ramn Mar 1823
Gallarda, Isidro Gener 1822
Galofr, Jos Gener 1821 Gener 1822
Garca, Jos TPL Mar 1823
Gast, Pablo Flix Gener 1822
Gayol, Ignacio de Gener 1821
Gerons, Esteban Mar 1823
Antonio
TPL Gener 1821
Gmez, Esteban Mar 1823
Gresa, Bartolom Abril 1821 Gener 1822
Guardia, Joaqun Gener 1822
Guardia, Juan Abril 1821
Guardiola, Juan TPL Gener 1822
Hernndez, Gabriel Gener 1822
Homs, Juan Gener 1822
Illas y Ferrer, Juan Gener 1822
Illas, Felix Gener 1821 Gener 1822 Mar 1823
Jaumeandreu, Edualdo Mar 1823
Juanich, Francisco Gener 1822
Larios de Medrano,
Juan
Gener 1822
Larrad, Francisco Mara Gener 1821
Lasarte, Juan Gener 1822
Llanes, Pedro TPL Mar 1823
Llano y Chvarri, Ramn Gener 1822
Domnech de Mora y
de Peguera, Joaqun de
(marqus de Lli)
Mar 1823
Lpez, Juan Gener 1822
Madriguera, Francisco
Andrs
Abril 1821
Manzanares, Salvador Gener 1822
Marc, Cristbal Agost 1820
Maresch y Ros, Ramn Gener 1822
Martorell, Jos Gener 1821 Gener 1822 Mar 1823
Mas y Fontan, Francisco Abril 1821
Maset y Bah, Francisco Gener 1821
Maym, Francisco Gener 1821
Mena, Ventura Abril 1821
Merl, Ramn Gener 1821
Mir, Mariano Mar 1823
Moles, Tirso Gener 1821
Molins, Jos Gener 1822
Moncada, Jaime Mar 1823
Monistrol, marqus de Abril 1821
Montells, Jos Antonio Mar 1823
Montero y Vigodet,
Jos Mara
TPL Abril 1821 Mar 1823
Moret, Domingo TPL Mar 1823
Muns, Ramn Gener 1821
Olea y Carrasco, Fran-
cisco Javier
Gener 1821 Gener 1822
Olzina, Gernimo de Abril 1821
Oriol, Domingo Agost 1820
Ortega, Jos Gener 1821 Gener 1822
Pelegr, Jos Gener 1822
Piguillem, Francisco Gener 1821 Gener 1822
Planas, Manuel Gener 1822
Plandolit, Benito de Gener 1821 Gener 1822
Plandolit, Miguel de Abril 1821
Pombo, Ignacio Gener 1822
Porrella, Manuel Mar 1823
Porta, Ignacio Gener 1822
Puig Luca, Antonio Agost 1820 Gener 1821 Gener 1822
Puig, Honorato de Gener 1821
Puig, Lorenzo Mar 1823
Pujol, Miguel TPL Mar 1823
Ramrez, Pedro TPL Mar 1823
Raull, Cayetano Mar 1823
Remisa, Gaspar Gener 1821 Gener 1822
Ribas, Francisco Gener 1822
Ribot, Juan Gener 1822
Riera, Jos Abril 1821
Riu, Macario Mar 1823
Rodrguez, Vicente TPL Mar 1823
Roig y Jacas, Juan Mar 1823
Roncaly, Agustn Mar 1823
Ros, Juan Gener 1822
Roth, Juan Miguel Mar 1823
Rotten, Antonio Gener 1822
Roviralta, Jos TPL Mar 1823
Rubiano, Andrs Gener 1822
Rufasta, Felipe Gener 1822
Ruiz, Joaqun Gener 1822
Senz de Manjarrs, Jos Abril 1821
Sainz de Andino, Pedro TPL Mar 1823
Salv, Francisco Gener 1821
Salvat, Ramn Agost 1820 Gener 1821
Sanjun, Salvador TPL Gener 1821 Gener 1822
Sans y Rius, Narciso Gener 1821 Gener 1822
Santa Coloma, comte de Gener 1821
Saravia, Francisco Javier Gener 1822
Satorras, Antonio Gener 1821
Sebri, Joaqun Gener 1821
Serra, Joaqun TPL Abril 1821
Sobeat, Vicente Mara TPL Mar 1823
Soler, Pablo Gener 1822
Subirachs, Francisco TPL Gener 1822
Taberns, Manuel Gener 1822
Torra, marqus de Gener 1822
Torres, Ramn TPL Mar 1823
Torrens y Miralda, Pablo Gener 1821
Torrens, Manuel TPL Mar 1823
Torres y Amat, Flix Agost 1820
Tud, Jos Maria TPL Mar 1823
Urgell, Ramn TPL Gener 1821 Gener 1822
Vedruna, Raymundo Gener 1822
Vidal y Pigem, Ignacio Mar 1823
Vidal, Bruno Gener 1822
Vieta, Pedro Gener 1821 Gener 1822
Viguer, Juan TPL Mar 1823
Viguer, Pedro Antonio Gener 1821
Vila, Domingo Mara TPL Gener 1821
Ximnez de Bages,
Mariano
TPL Mar 1823
Yez y Girona, Agustn TPL Gener 1821 Gener 1822 Mar 1823
Yez, Ramn TPL Mar 1823
Yriarte, Juan de Gener 1821 Gener 1822
Zara, Manuel Gener 1822
FONTS DOCUMENTALS:
AHCB, Manuscrits A, nm. 112. Dietari de Mateu Crespi, any 1820, p. 50.
AHCB, Manuscrits A, nm. 112. Dietari de Mateu Crespi, any 1821, p. 4-6.
ARNABAT MATA, Ramon (1999). Vol. II. Annex II. 5, p. 1761-1771.
Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 105, 17 dabril de
1821, p. 3-4.
Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, nm. 14, 14 de gener de
1821, p. 3.
Diario de Barcelona, nm. 18, 18 de gener de 1822, p. 153-156.
A4. Institucions liberals extraordinries
Baigs, Jos Junta de Vigilncia (6.03.1823-9.05.1823) Vocal
Bolart, Juan Junta de Vigilncia (6.03.1823-9.05.1823) Vocal
Capaccio, Francisco TPL Junta de Vigilncia (6.03.1823-9.05.1823) Vocal
Garca Pia, Lus Junta de Vigilncia (6.03.1823-9.05.1823) Vocal
Gmez de Butrn, Fernando TPL Junta de Vigilncia (6.03.1823-9.05.1823) President
Lillo, Ambrosio Toms Junta de Vigilncia (6.03.1823-9.05.1823) Vocal
Montero y Vigodet, Jos M. TPL Junta de Vigilncia (6.03.1823-9.05.1823) Vocal
Sobeat, Vicente Mara TPL Junta de Vigilncia (6.03.1823-9.05.1823) Vocal
Tmaro, Juan TPL Junta de Vigilncia (6.03.1823-9.05.1823) Vocal
Torrens, Manuel TPL Junta de Vigilncia (6.03.1823-9.05.1823) Vocal
Alb, Mariano TPL Junta Auxiliar de Defensa de Barcelona Vocal
Ametller, Juan de TPL Junta Auxiliar de Defensa de Barcelona Vocal
Arniz, Manuel de Junta Auxiliar de Defensa de Barcelona Vocal
Bray, Antonio Junta Auxiliar de Defensa de Barcelona Vocal
Buytrago, N. Junta Auxiliar de Defensa de Barcelona Vocal
Camps, Jos TPL Junta Auxiliar de Defensa de Barcelona Vocal
Casajemas, Jos TPL Junta Auxiliar de Defensa de Barcelona Vocal
Dalp, Jos Junta Auxiliar de Defensa de Barcelona Vocal
Fox, Ramn Junta Auxiliar de Defensa de Barcelona Vocal
Gal, Ramn Junta Auxiliar de Defensa de Barcelona Vocal
Garca Pia, Luis Junta Auxiliar de Defensa de Barcelona Secretari
primer
Gil, Pedro Junta Auxiliar de Defensa de Barcelona Vocal
Janer, Pablo TPL Junta Auxiliar de Defensa de Barcelona Vocal
Luna, N. Junta Auxiliar de Defensa de Barcelona Vocal
Meseguer, Toms Junta Auxiliar de Defensa de Barcelona Vocal
Montells, Pedro TPL Junta Auxiliar de Defensa de Barcelona Vocal
Montero y Vigodet,
Jos Mara
TPL Junta Auxiliar de Defensa de Barcelona Vocal
Mostern, Francisco
(bar de Biure)
TPL Junta Auxiliar de Defensa de Barcelona Vocal
Murphy, Gerardo TPL Junta Auxiliar de Defensa de Barcelona Vocal
Navarro Pingarrn, Pedro Junta Auxiliar de Defensa de Barcelona Secretari
segon
Ordobaz, Pablo Junta Auxiliar de Defensa de Barcelona Vocal
Ortega, Jos Mara Junta Auxiliar de Defensa de Barcelona Vocal
Prez, ngel Junta Auxiliar de Defensa de Barcelona Vocal
Planas, Ramn Junta Auxiliar de Defensa de Barcelona Vocal
Remisa, Gaspar Junta Auxiliar de Defensa de Barcelona Vocal
Reynals, Juan Junta Auxiliar de Defensa de Barcelona Vocal
Senz de Tejada, Gil Junta Auxiliar de Defensa de Barcelona Vocal
Saforcada, Ambrosio TPL Junta Auxiliar de Defensa de Barcelona Vocal
Sanjun, Salvador TPL Junta Auxiliar de Defensa de Barcelona Vocal
Sans, Jos Antonio Junta Auxiliar de Defensa de Barcelona President
Ximnez de Bages, Mariano TPL Junta Auxiliar de Defensa de Barcelona Vocal
Barraquer, Ramn Consell de guerra permanent (9.07.1823) Vocal
Cano Caballero, Toms TPL Consell de guerra permanent (9.07.1823) Fiscals
Delgado, Jos Consell de guerra permanent (9.07.1823) Vocal
Fernndez, Enrique Consell de guerra permanent (9.07.1823) Fiscals
Garca Pia, Luis Consell de guerra permanent (9.07.1823) President
Jorcano, Bonifacio Consell de guerra permanent (9.07.1823) Fiscals
Llorella, Jos Mara Consell de guerra permanent (9.07.1823) Fiscals
Lpez, Pablo Consell de guerra permanent (9.07.1823) Vocal
Navarro Valvoa, Juan Consell de guerra permanent (9.07.1823) Suplent
Paniagua, Salvador TPL Consell de guerra permanent (9.07.1823) Vocal
Prez de Meca, Francisco Consell de guerra permanent (9.07.1823) Vocal
Quintana, Ramn Consell de guerra permanent (9.07.1823) Suplent
Ribas, Manuel TPL Consell de guerra permanent (9.07.1823) Suplent
Ximnez y Bages, Mariano TPL Consell de guerra permanent (9.07.1823) Vocal
Camps, Jos TPL Junta de recaptaci i distribuci dimpostos
(Pla de la Diputaci de juny de 1823)
Intendent
Gal, Ramn Junta de recaptaci i distribuci dimpostos
Tinent
coronel
Gmez de Butrn, Fernando TPL Junta de recaptaci i distribuci dimpostos
Cap
poltic
Rotten, Antonio Junta de recaptaci i distribuci dimpostos
Comandant
general
Dos comandants amb ms
temps a la guarnici de
Barcelona
Junta de recaptaci i distribuci dimpostos
Dos representants de
lAjuntament de Barcelona
Dos representants de la
Diputaci de Barcelona
Tres vocals particulars (un

dels quals s un eclesistic)

FONTS DOCUMENTALS:
AHCB, Manuscrits A, nm. 112. Dietari de Mateu CrespI, any 1823.
Diario de Barcelona, nm. 157, 6 de juny de 1823, p. 1395-1398.
DUEAS GARCA, Francisco (1997). Vol. II. Annex documental, p. 409-411.
El Indicador Cataln, nm. 135, 15 de maig de 1823, p. 2.
El Indicador Cataln, nm. 192, 10 de juliol de 1823, p. 2-3.
A5. Institucions liberals revolucionries
Abadal, Antonio Comissi Provisional Governativa de Catalunya
(11 mar 1820)
Avell, Pedro Jos Comissi Provisional Governativa de Catalunya
(11 mar 1820)
Cabanillas, Vicente TPL Comissi Provisional Governativa de Catalunya
(11 mar 1820)
Casacagigal, marqus de Comissi Provisional Governativa de Catalunya
(11 mar 1820)
Castellar y Llad, Jos Comissi Provisional Governativa de Catalunya
(11 mar 1820)
Dehesa, Juan de la Comissi Provisional Governativa de Catalunya
(11 mar 1820)
Gayol, Ignacio Comissi Provisional Governativa de Catalunya
(11 mar 1820)
Lpez de Vinuesa, Juan Comissi Provisional Governativa de Catalunya
(11 mar 1820)
Ruiz de Porras, Joaqun Comissi Provisional Governativa de Catalunya
(11 mar 1820)
Sichar, Pablo Comissi Provisional Governativa de Catalunya
(11 mar 1820)
Tmaro, Antonio Comissi Provisional Governativa de Catalunya
(11 mar 1820)
Torres y Amat, Flix Comissi Provisional Governativa de Catalunya
(11 mar 1820)
Vedruna, Raimundo Comissi Provisional Governativa de Catalunya
(11 mar 1820)
Villacampa Periel, Pedro Comissi Provisional Governativa de Catalunya
(11 mar 1820)
Prohoms dels diferents
gremis i collegis
Comissi Provisional Governativa de Catalunya
(11 mar 1820)
Avell, Pedro Jos Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Babot, Francisco de Sales Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Barba, Manuel Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Barnola, Juan Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Barraquer, Jos Antonio Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Basora, J. Francisco TPL Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Borrs, Gaspar Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Buch, Antonio Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Cabanes y Escofet,
Jos Mariano
Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Casanova y Gayol, Francisco Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Casas y Vilarrubias, Juan Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Elola y Acevedo, Antonio Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Flix, Pedro Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Gil y Juli, Juan Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Gironella, marqus de Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Illas y Ferrer, Juan Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Lasala, Manuel Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Lli, marqus de Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Lpez Vinuesa, Juan Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Moino Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Munrriz, Juan Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Olzina, Jernimo Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Ortells y Pint, Agustn Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Quintana, Jaume Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Reynals, Juan. Regidor Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Ros y Busc, Francisco
Toms
Ros, Juan Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Rovira, Jos Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Rovira, Juan Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Rubinat, Benito Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Ruiz de Porras, Joaqun Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Sann, Luis. Diputat
provincial
Torre, marqus de la Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Vedruna, Raimundo Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Vil y de Gerona, Jos Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Comissionats regiment
dAragn
de Crdoba
dHostalric
de Murcia
de Pava
dEnginyers
de Comptadoria
Comissionats de la Mil-
cia Nacional Voluntria
Alguns ciutadans particulars Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821
Aldecoa, Antonio Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
lvarez, Cayetano Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Amat, Jos Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Arocena, Ignacio TPL Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Badel, Jos Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Baiges, Jos Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Ballv, Francisco Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Barcena, Francisco de la Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Besengues, Pedro Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Biar, Francisco Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Bordas, Jos Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Borrajo, Jos Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Bosch, Jaime Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Bosch, Jos TPL Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Brosa, Antonio Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Bruguera, Pedro Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Calvet y Rubalcava,
Francisco
TPL Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Camps, Antonio Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Cant, Francisco Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Carlos, Simn de Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Castro Palomino, Nicolas de Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Clapes, Isidro Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Claret, Jos Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Clutaro, Francisco Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Colombr, Francisco Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Costa, Felipe TPL Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Costa, Gernimo Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Cuello, Francisco de Paula TPL Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Domnech, Jacinto Flix TPL Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Domnech, Jaime Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Echvarri, Juan Antonio Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Ferran, Adriano Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Ferrer, Antonio Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Garca Cnsul, Justo Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Garrumbe, Pedro Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Gastn, Celestino TPL Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Gisbert, Vctor Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Guerrero, Jos Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Ibolen, Jos Mara Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Joaqun, Giol Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Kmer, Jorge Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Llano y Chvarri, Ramn de Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Lli, marqus de Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Lpez, Francisco Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Manzanares, Salvador Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Mart, Joaqun Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Miralles y Cataln, Joaqun Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Moradillo, Florencio de Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Nadal, Jos Ramn Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Naval, Eduardo TPL Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Nicolau, Francisco Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Pelegr, Ramn Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Perales, Pascual Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Prez, Miguel Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Portell, Jos de TPL Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Puig, Antonio Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Ramos, Antonio Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Rebelo, Cayetano Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Rods, Francisco Andrs Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Rolle, Juan Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Rolli, Juan Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Rom, Jos Francisco TPL Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Rotten, Antonio Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Ruiz de Porras, Joaqun Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Ruiz, Francisco Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Samaniego y Padilla, Antonio Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
San Martn, Manuel de Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Saravia, Javier Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Schmit, Antonio Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Solades, Manuel Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Tamaro, Juan TPL Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Taverne, Jos Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Tegel, Jos Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Torments, Jos Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Vasco, Juan Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Vehils, Mariano Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Velarde, Julin Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Verdalet, Pablo Mara Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Vidal, Francisco de Paula Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Vidal, Ildefonso TPL Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Vidal, Liserio Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Vila, Francisco Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Vilar, Bartolom Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Yriarte, Jos Mara Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Yriarte, Juan de Signants del Voto de Barcelona contra el Ministeri
Aldecoa, Antonio Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
lvarez, Cayetano Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Arocena, Ignacio TPL Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Baigs, Jos Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Barcena, Francisco de la Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Bardel, Jos Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Batlle, Francisco Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Berenguer, Pedro Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Bordas, Jos Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Borrajo, Jos Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Bosch y Pausas, Jos TPL Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Bosch, Jaime Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Brosa, Antonio Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Calvet y Rubalcava,
Francisco
TPL Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Camps, Antonio Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Cantn, Francisco Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Carlos, Simn de Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Claret, Jos Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Clutaro, Francisco Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Colombri, Francisco Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Costa, Felipe TPL Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Cuello, Francisco de Paula TPL Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Domnech, Jacinto Flix TPL Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Falc, Vicente TPL Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Ferran, Andriano Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Gastn, Celestino TPL Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Grande, Gernimo Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Ibolen, Jos Mara Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Llano y Chvarri, Ramn Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Lli, marqus de Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Lpez, Francisco Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Manzanares, Salvador Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Mart, Joaqun Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Moreno, Manuel TPL Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Nadal, Jos Ramn Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Nart, Antonio Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Nicolau, Francisco Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Olly, Juan Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Pars, Miguel Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Perales, Pascual Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Puig, Antonio Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Rodes, Francisco Andrs Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Rom, Jos TPL Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
San Martn, Manuel de Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Sarabia, Javier Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Schmidt, Antonio Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Solana, Manuel Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Tagell, Jos Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Tmaro, Juan TPL Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Tavern, Jos Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Vidal, Licerio Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Vilar, Bartolom Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Viure, Francisco Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
Yriarte, Juan de Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre de 1821
FONTS DOCUMENTALS:
Diario de Barcelona, nm. 157, 6 de juny de 1823, p. 1395-1398.
El Indicador Cataln nm. 135, 15 de maig de 1823, p. 2.
DUEAS GARCA, Francisco (1997). Vol. II. Annex documental, p. 409-411.
ADB. Ll. 67. Actes reservades. Sessi de la Junta General dAutoritats celebrada la
nit del 3 al 4 dabril de 1821. Cpia, Barcelona, 14 doctubre de 1826.
AMAE. Correspondance consulaire et comerciale, Barcelona, nm. 25, p. 7-8.
Suplemento al Diario Constitucional de Barcelona, 3 de gener de 1822.
Suplemento al Diario Constitucional de Barcelona, 5 de gener de 1822. Referncia
als esdeveniments del 30 i 31 de desembre de 1822.
A6. Ciutadans amb activitat poltica liberal durant el Sexenni Ab-
solutista (1814-1820)
A6.1 TESTIMONIS I PROCESSATS A LA CAUSA JUDICIAL DE LACY
Aguilar, Lus Lpez, Antonio
Aguirre, Mariano Mancha, Francisco
Aira, ngel Matas, Miguel
Appentel, Francisco Mauri, Teresa
Bacigalupi, Pablo Lus Mellado, Jos
Bertichinger, Manuel Miguel, Juan de
Blancher, Buenaventura Milans y Mauri, Francisca
Cabrera, Domingo Milans, Joaquina
Castellano, Manuel Milans, Rafael
Cerezo, Lorenzo Moreno, Jos
Comas, Vicente Nandn, Gaspar
Cuero, Juan Oliveres, Ignacio
Dexens, Jacinto Prez Gisbert, Jos
Daz Morales, Francisco Prez, Jos Manuel
Duc, Pablo Pertegs, Jos
Echauri, Andrs Ponce, Jos
Escario, Ventura Puyol, Jacinto
Mallo, Juan de Quer, Jos
Feitzan, Antonio Ramrez Pizarro, Juan
Fernndez, Pedro Riva, Antonio
Flugier, Gabriel Robledo, Andrs
Frizzi, Cristbal Rubio, Diego
Gironda, Felipe Ruiz, Vicente
Graupera, Jos Sauri de la Torre, Jos
Herrero, Jos Sort, Jos
Huertas, Jos Subir, Antonia
Jimnez, Benito Subir, Francisco
Llausas, Flix Subir, Jos
Llirio, Ramn Subir, Mara Rosa
Llorens, Salvador Vieta, Pedro
Lpez Denia, Isidro
FONTS DOCUMENTALS:
Causa criminal formada en la plaza de Barcelona contra el hroe de la libertad es-
paola el excelentsimo seor D. Lus de Lacy, teniente general de los ejrcitos
nacionales, caballero gran cruz de la militar orden de S. Fernando, etc. Pasado
por las armas en los fosos del castillo de Bellver de la isla de Mallorca en el
aciago da de 5 de julio de 1817. Imprenta del Censor. Madrid.
A6.2 MILITARS PRESOS ACUSATS DE PARTICIPAR EN LA CONSPIRACI DE LUIS LACY
Bacigalupi, Pablo
Benito, Manuel
Brun, Mateo
Casul, Ramn
Cerezo, Lorenzo
Crozat, Juan
Delgado, Jos
Daz Morales, Francisco
Echauri, Andrs
Espnola, Jos
Fluger, Gabriel
Frizzi, Cristbal
Geli, Miguel
Gomila, Onofre
Guisado, Domingo
Lacy, Lus
Lluelles, Gregorio
Lpez, Antonio
Mallo, Juan de
Mellado, Jos
Moreno, Jos
Moulin, Pedro
Oliver, Francisco Antonio de
Ortega, Jos Mara
Prez Gisbert, Jos
Prez, Jos Manuel
Puig, Ignacio
Revelo, Cayetano
Ri(v)bas, Antonio
Robledo, Andrs
Rubio, Diego
Ruiz de Porras, Joaqun
Ulzurrun, Juan
Vidal, Jos Mara
FONTS DOCUMENTALS:
Suplemento Diario Constitucional de Barcelona, nm. 39, 20 dabril 1820, p. 11-12.
A6.3 PARTICIPANTS EN LINTENT DALLIBERAR LACY EL MAIG DE 1817
Arnet, Jos
Bartol, Jos
Canals, Jos
Comas, Vicente
Desayre
Feliu
Gay, Jos
Granados, Juan
Lluelles, Gregorio
Mancha, Francisco
Milagro, Santiago
Milans
Molins y Mart, Juan
Oliver, Francisco TPL
Quer, Jos
Reyes, Antonio de
Rodn, Rafael
Rodrguez, Jos
Sabater
Sans, Jos
Suriach, Francisco
Torrella, Fortin
Velzunce
Vidal
FONTS DOCUMENTALS:
RODRGUEZ, Jos (1820): Sucinta narracin de la empresa trazada en Barcelona el ao
1817, para dar libertad al excelentsimo seor capitn general D. Lus Lacy. La
da a luz el capitn agregado al regimiento de Crdova. D. Jos Rodrguez. En
la imprenta de Juan Dorca. Barcelona.
A7. Societat Patritica Barcinonense dels Bons Amics
Perseguits
(1814/1820)
Alcntara y Boria, Joaqun de TPL
Arnet, Jos
Arocena, Ignacio TPL
Baeza, Marcelo S
Bartol, Jos S
Bas, Magn S
Bessires, Jorge
Biosca, Jos S
Blancher, N. J. S
Blanco, Felipe
Brotons, Francisco
Calafau, Toms S
Casals, Jos
Castellar, Jos de President
Crozat, Juan S
Decref, Jos S
Daz Morales, Francisco S
Didi, Melchor S
Dorca, Juan S
Dulachs y Colomer, Salvador TPL
Escalera, Fermn S
Fidalgo, Francisco S
Flrez de Estrada, lvaro S
Flrez de Estrada, Antonio S
Frizzi, Cristbal S
Garca de la Madrid, Miguel S
Granados, Juan TPL S
Grasot, Jos Antonio TPL
Gutirrez de Tern, Jos Mara President S
Herms y Tras, Jos S
Larrard, Francisco
Lescura, Atanasio S
Lirio, Gregorio
Llovella, Isidro S
Lluelles, Gregorio S
Llufrio, Juan Mara S
Martnez, Lucas TPL
Perseguits
(1814/1820)
Milans del Bosch, Francisco President
Mota y Riera, Francisco TPL S
Mota, Jos S
Moulin, Pedro S
Navarro, Jos
Oliver, Francisco Antonio de TPL S
Palleruelo, bar de
Paricio, Jorge
Pascual y Rubi, Santiago S
Perena, Pedro S
Pertierra, Francisco S
Prieto, Andrs
Pujol, Juan S
Raull, Francisco TPL
Revelo, Cayetano S
Reyes, Antonio de S
Robledo, Andrs S
Rodn, Rafael S
Rodrguez, Jos S
Romay, Ramn S
Rull, Juan TPL S
Senz de Tejada, Gil
Salom, Nicols S
Salv, Juan S
Snchez, Basilio
Saura, Cirilo Antonio S
Sieyes, Fidel
Soler, Francisco TPL S
Surriach, Francisco S
Valls, Antonio
Vidal, Francisco de Paula S
Villacampa Maza de Lizana, Pedro President S
Yriarte, Juan de
FONTS DOCUMENTALS:
Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, Papel Suelto, 24 de juny
de 1820.
GIL NOVALES, Alberto (1975). Vol. I, p. 245-265.
ORONOZ, Luis Gonzaga (1821): Maniesto que Fr Luis Gonzaga Oronoz hace a la Espaa
entera sobre la soada conspiracin para destituir las autoridades legtimamente
constituidas levantar nuevas fuerzas militares, remover los empleados en el ramo
de hacienda, jueces de la audiencias, y cometer otros excesos, substituyendo al
gobierno monrquico moderado hereditario el demcrata, republicano, de que
se acus. A dicho Oronoz, a D. Jorge Besieres, y al ayudante supernumerario de
la ciudadela de esta plaza D. Francisco Brotons; cuyas causas tuvieron origen
de la prisin del primero en la noche del 20 de mayo ltimo. En refutacin a
la conclusin, maniesto, scal por el Coronel Don Manuel Fernndez. En la
imprenta constitucional de Joaqun Jordi. Barcelona.
A7.1 CINQU BATALL DE LA MNV
Abadal, Pablo
Alabau, Pablo
Alabou, Joaqun
Altafulla, Juan
Amig, Antonio
Anglada, Pedro
Arajol, Juan Francisco
Astor, Antonio
Bach, Bernardo
Bada, Ignacio
Balb, Francisco
Ballester, Jos
Baperas, Pedro
Barraquer, Manuel
Basas, Jos
Bastida, Antonio
Belats, Esteban
Berenguer y Rosals, Manuel
Berenguer, Pedro
Biar, Francisco
Bilbert, Antonio
Biosca, Andrs
Bis, Jernimo
Blanco, Felipe
Blanco, Fernando
Bohigas, Raimundo
Bolart, Jos
Bonada,Carlos
Bordas, Jos
Bors, Vicente Mara
Borgues, Gins
Bori, Francisco
Bosch, Francisco TPL
Boxeras, Pedro
Brosa, Antonio
Brugarola, Juan
Bruguerolas, Antonio
Buxens, Rafael
Caba, Antonio
Calvet y Rubalcava, Francisco TPL
Camp, Justo
Canals, Bartolom
Capdevila, Francisco
Casacuberta, Franciso
Casanovas, Jacinto
Casasampere, Raimundo
Castell, Gabriel
Chiner Ruiz, Francisco
Clos, Juan
Clot, Ignacio
Clot, Jos
Cochilln, Diego
Colombr, Francisco
Colomer, Juan
Comellas, Jos TPL
Conchell, Andrs
Conchell, Diego
Correchat, Cristbal
Creus, Pedro TPL
Dasi, Juan
Dasi, Juan Antonio
Desvalls, Flix
Devi, Melchor
Dimas, Narciso
Dulachs y Colomer, Salvador TPL
Dutrem, Raimundo
Escuder, Miguel
Estao, Roque
Faig, Antonio
Ferrer, Peregrino
Flotats, Antonio
Font, Miguel
Fontanet, Lus
Fors, Jaime
Fornuella, Francisco
Funtamet, Lus
Fuster, Pedro
Galcern, Jos
Garca, Jaime
Gay y Jover, Salvador TPL
Genover, Juan
Giralt, Pedro Juan
Gorrichategui, Cristbal
Granados, Juan TPL
Gua, Ramn
Homs, Jos TPL
Illa, Jos
Isart, Juan
Janer, Pablo TPL
Jolis, Jos
Llagostera, Jaime
Lpez, Francisco
Lozano, Antonio
Maltel, Olegario
Marsans, Isidro
Martnez, Fulgencio
Martnez, Jos
Mas, Fernando
Masanet, Matas
Mastra, Jaime
Matamala, Jos
Mercader, Raimundo
Moleras, Miguel
Molins, Bartolom
Molins, Isidro
Monfar, Mariano
Montero y Vigodet, Jos Mara TPL
Montserrat, Francisco TPL
Montserrat, Jos
Moreno, Manuel TPL
Mota y Riera, Francisco TPL
Navarro, Jos
No, Francisco
No, Jos
Olivella, Jacinto
Pageras, Manuel
Palau, Juan
Pascual, Jacinto
Pelachs, Esteban
Peyol, Hiplito
Pla y Traveria, Jos
Planas y Compte, Jos Manuel
Ponsa, Juan
Ponss, Jos
Portell, Jos TPL
Prieto, Andrs
Pusalgas, Miguel
Ramis, Jos
Ramon y Mas, Bautista
Ribas, Antonio
Ribas, Joaqun
Ribot y Mart, Agustn
Ricart, Jernimo
Riera, Francisco TPL
Riera, Juan
Riera, Pedro Mrtir TPL
Rius, Jaime
Rius, Pablo
Roble, Pedro
Rods, Narciso
Romaguera, Francisco
Ros, Pablo
Roura, Jernimo
Roure, Pedro TPL
Rovira, Pedro TPL
Rovira, Sebastin
Rubi, Flix
Rusiol, Francisco
Saba, Jos
Sagarra, Pedro
Salvat, Ramn
Sampere, Jos
Sams, Jos
Sanmartn, Antonio
Sans, Joaqun
Segu, Benito
Semiach, Francisco
Serra, Lorenzo
Sieyes, Fidel
Sim, Jos
Sol, Ignacio
Sol, Raimundo
Soler, Isidro
Soler, Onofre
Soler, Plcido
Tafarell, Agustn
Tarrs, Valentn
Teixid, Juan
Terras, Pablo
Torrens, Manuel TPL
Torruella, Fernando
Treserras, Bernardino
Trulls, Domingo
Vallcorba, Miguel
Valls, Ramn
Valls, Flix
Valls, Pedro Nolasco TPL
Vidal, Pedro
Vigu, Jaime
Vila, Manuel
Vilaseca, Francisco
Vieta, Jos
Vis, Jernimo
Viure, Francisco
FONTS DOCUMENTALS:
DUEAS GARCA, Francisco (1997). Vol II. Annex documental.
A8. Tertlia Patritica de Barcelona
Alcntara Boria, Joaquin TPL
Aribau, Buenaventura Carlos
Arocena, Ignacio TPL
Borrajo, Jos
Carlos, Simn
Corbera, bar de TPL
Ferrer, Gernimo
Fidalgo, Francisco
Fiorilli, Bartolomeo
Galindo, Jos
Guilln de Mazn, Antonio TPL
Llins y de Ortiz Repiso, Juan Antonio TPL
Locio
Lpez Paredes, Juan TPL
Manzanares, Salvador
Molins, Jos
Moore, Patricio TPL
Diaz Morales, Francisco
Pelegr, Jos
Raccell
Raull, Francisco TPL
Riego, Rafael
Rius
Romeu y Marsans, Pablo TPL
Rotten, Antonio
Saforcada, Ambrosio TPL
Salvat, Ramon
Tmaro, Juan TPL
Vila, Domingo Maria TPL
Vila, Ramon TPL
FONTS DOCUMENTALS:
Diario Constitucional, Poltico y Mercantil de Barcelona, de gener a juny de 1822.
A9. Milicians opositors al coronel Costa, abril de 1821
Anglada, Cayetano
Arimn, Joaqun
Bors, Joaqun
Cabeza, Magn
Elas, Jos
Esborna, Juan
Escarr, Jos
Espalter, Francisco Manuel
Estaper, Juan
Fillol, Esteban
Font, Mariano
Gibert, Pedro
Jaumar, Pablo
Madriguera, Francisco
Mart, Andrs
Pouplana, Gaspar
Regs, Jos
Sans, Ramn TPL
Tresserra, Bernardino
Urregola, Jos
Vila, Agustn
FONTS DOCUMENTALS:
AHCD. Papeles Reservados de Fernando VII. Leg. 56, foli. 68-69. Cpia de diversos
documents enviats a les Corts el 19 de maig de 1821.
A10. Socis de la Reial Acadmia de les Bones Lletres
Alts Gurena, Francisco
Amat, Cayetano de
Ambls, Miguel
Aribau y Farriols, Buenaventura Carlos
Arquer, Segismundo
Ayguals de Izco, Wenceslao
Bah, Juan Francisco
Barata, Antonio
Bas, Narciso
Bofarull y Mascar, Prspero de
Borgas, Joaqun
Bruguera, Toms TPL
Cabanes y Escofet, Jos Mariano de
Calva, Juan
Casamada, Manuel TPL
Casas, Salvador
Cassey More, Guillermo
Comerma y Bonet, Domingo
Cuys y Devesa, Miguel
Domnech, Baltasar
Dou y Tayadella, Cayetano de
Ferrando, Pedro
Ferrer, Raimundo
Ferrer, Simn
Fivaller, Agustn de
Illas, Flix
Jaumeandreu y Trit, Eudaldo
Jaumeandreu, Agustn
Larios de Medrano, Juan
Lasala, Manuel
Llaro y Vidal, Joaqun
Llauder y Comn, Manuel (marqus de la Vall de Ribas)
Lpez Soler, Ramn
Manzano, Julin
Mariezcurrena, Nicols
Mena, Ventura de
Mestres, Jos
Monmany, Antonio TPL
Muns y Seri, Ramn
Ocaa, Francisco
Oate, Vctor de
Pint, Ramn
Prat de Cervera, Jos M. de
Prats y Mart, Buenaventura
Puig y Luc, Antonio
Pujol, Alberto
Quintana, Gins
Renart y Ars, Francisco TPL
Rey y Esteve, Joaqun (bar de Mentuy)
Ros, Juan
Rubiano, Andrs
Sala, Jos
Salat y Mora, Jos
Salvat y de Esteve, Ramn
Sans y de Barutell, Juan
Santpons y Barba, Ignacio
Subirats y Ferrer, Francisco TPL
Tor, Flix
Torr, Ramn
Torres Amat, Flix
Vieta, Pedro
Vila, Domingo Mara TPL
Yez y Girona, Agustn TPL
FONTS DOCUMENTALS:
DIVERSOS AUTORS (1955): Historia y Labor de la Real Academia de Buenas Letras
de Barcelona. Desde su fundacin en el siglo XVIII. Real Academia de Buenas
Letras. Barcelona.
A11. Catedrtics de segona i tercera ensenyana de la Universitat
de Barcelona
Armet, Pedro Mrtir Segona ensenyana Matemtiques pures.
Geograa i cronologia
Bah, Juan ABL Segona ensenyana Botnica i agricultura
Carbonell, Francisco TPL Segona ensenyana Qumica
Casamada, Manuel TPL ABL Segona ensenyana Literatura i histria
Gallarda, Isidro Segona ensenyana Matemtiques pures
Jaumeandreu, Edualdo ABL Segona ensenyana Economia poltica i es-
tadstica
Moret, Domingo TPL Segona ensenyana Lgica i gramtica general
Puig, Lorenzo Segona ensenyana Moral i dret natural
Roig, Ramon Segona ensenyana Matemtiques pures
Tud, Jos Mara TPL Segona ensenyana Dret pblic i Constituci
Vidal y Pigem, Ignacio Segona ensenyana Moral i dret natural
Vieta, Pedro ABL Segona ensenyana Fsica
Viguer, Juan TPL Segona ensenyana Matemtiques pures
Vila, Antonio TPL Segona ensenyana Literatura i histria
Yez y Girona, Agustn TPL ABL Segona ensenyana Mineralogia i geologia
Yez, Ramn TPL Segona ensenyana Zoologia
Alba, ngel Tercera ensenyana Teologia
Babot, Francisco de Sales Tercera ensenyana Secretari
Bertrn, Felipe Tercera ensenyana Jurisprudncia civil
Bover, Antonio Tercera ensenyana Teologia: institucions
dogmtiques i morals
Estrada, Manuel Tercera ensenyana Teologia
Gresa, Bartolom Tercera ensenyana Dret cannic
llas, Flix ABL Tercera ensenyana Dret cannic
Llar, Joaquin ABL Tercera ensenyana Teologia
Manoco, Ramn Tercera ensenyana Dret cannic
Oriol, Domingo Tercera ensenyana Jurisprudncia civil
Palaudaries, Joaqun de Tercera ensenyana Jurisprudncia civil
Pujol, Alberto ABL Tercera ensenyana Dret cannic
Sanponts, Ignacio ABL Tercera ensenyana Jurisprudncia civil
Sans y Barutell, Juan ABL Tercera ensenyana Bibliotecari
Vila, Domingo Maria TPL ABL Tercera ensenyana Jurisprudncia civil i prin-
cipis legislaci universal
Sobrerriba, Isidro Tercera ensenyana Jurisprudncia civil
Torr, Ramn ABL Tercera ensenyana Historia i dret civil rom
ABL: Socis de la Reial Acadmia de les Bones Lletres
FONTS DOCUMENTALS:
PALOMEQUE TORRES, Antonio (1970), p. 54-55.
Suplemento del Diario de Barcelona, 16 de febrer de 1822.
A12. Societats secretes liberals
A12.1 SOCIETAT SECRETA DE LANILLO
Alts Gurena, Francisco
Amat, Cayetano de
Ambls, Miguel
Aribau y Farriols, Buenaventura Carlos
Arquer, Segismundo
Ayguals de Izco, Wenceslao
Bah, Juan Francisco
Barata, Antonio
Bas, Narciso
Bofarull y Mascar, Prspero de
Borgas, Joaqun
Bruguera, Toms TPL
Cabanes y Escofet, Jos Mariano de
Calva, Juan
Casas, Salvador
Cassey More, Guillermo
Comerma y Bonet, Domingo
Cuys y Devesa, Miguel
Domnech, Baltasar
Dou y Tayadella, Cayetano de
Ferrando, Pedro
Ferrer, Raimundo
Ferrer, Simn
Fivaller, Agustn de
Illas, Flix
Jaumeandreu y Trit, Eudaldo
Jaumeandreu, Agustn
Larios de Medrano, Juan
Lasala, Manuel
Llaro y Vidal, Joaqun
Llauder y Comn, Manuel
(marqus de la Vall de Ribas)
Lpez Soler, Ramn
Manzano, Julin
Mariezcurrena, Nicols
Mena, Ventura de
Mestres, Jos
Monmany, Antonio TPL
Muns y Seri, Ramn
Ocaa, Francisco
Oate, Vctor de
Pint, Ramn
Prat de Cervera, Jos M. de
Prats y Mart, Buenaventura
Puig y Luc, Antonio
Pujol, Alberto
Quintana, Gins
Renart y Ars, Francisco TPL
Rey y Esteve, Joaqun
(bar de Mentuy)
Ros, Juan
Rubiano, Andrs
Sala, Jos
Salat y Mora, Jos
Salvat y de Esteve, Ramn
Sans y de Barutell, Juan
Santpons y Barba, Ignacio
Subirats y Ferrer, Francisco TPL
Tor, Flix
Torr, Ramn
Torres Amat, Flix
Vieta, Pedro
Vila, Domingo Mara TPL
Yez y Girona, Agustn TPL
Voz del Pueblo, nm. 15, 19 de juliol de 1822, p. 12.
Voz del Pueblo, nm. 19, 2 dagost de 1822, p. 14.
Voz del Pueblo, nm. 21, 9 dagost de 1822, p. 21.
Voz del Pueblo. nm. 25, 23 dagost de 1822, p. 13.
APBC. Fons del bar de Castellet. Barcelona, 10 dabril de 1822 carta dAntoni
Canals al bar de Castellet, nm. 1 i 2.
La Vanguardia, nm. 20.690, 15 de juny de 1930, p. 9.
A12.2 SOCIETAT SECRETA DELS COMUNERS
Alts y Gurena, Francisco
Arango, Manuel
Casa y Ms
Casajemas, Jos TPL
Corts, Jos TPL
Cubero, Bartolom TPL
Gironella y Aiguals, Antonio TPL
Granados, Juan TPL
Janer, germ de Pablo
Janer, Pablo TPL
Jaumar, Jos Antonio TPL
Lli, marqus de
Llobet, Jos TPL
Lpez Paredes, Jos TPL
Pol, Pablo
Ribot y Mens, Cayetano TPL
Ribot y Mens Miguel TPL
Roviralta, Cayetano
Roviralta, Jos TPL
Urgell, Ramn TPL
FONTS DOCUMENTALS
ANP
Srie F7 Lligall 12005.
Dpartement des Pyrnes Orientales (DPO). Bureau de la Police, n. 184. Per-
pignan, 7 fvrier 1824.
DPO. Bureau de la Police, n. 319. Perpignan, le 8 mars 1824.
DPO. Bureau de la Police, n. 1340. Perpignan, le 13 septembre 1824.
Extrait du Rapport du prfet du DPO, en date du 18 mai 1826.
Extrait du bulletin de police du DPO, en date du 19 juillet 1826.
Extrait du rapport du prfet du DPO, en date du 7 septembre 1824.
Ministre de lIntrieur. Paris, le 18 septembre 1824. Au surintendant de la
Police dEspagne Madrid.
Extrait de renseignement reus de Catalogne, et communiqus au prfet du
DPO, par le Prieur Mazn, 20 sept. 1824.
Extrait dune lettre crite le 28 septembre 1824, au surintendant gnral de
la Police dEspagne Madrid, et dont la minute dernire.
Extrait du rapport du prfet du DPO, en date du 23 novembre 1825. Corres-
pondance du Prieur Mazn.
Extrait du rapport du prfet du DPO, en date du 5 dcembre 1825. Corres-
pondance du Prieur Mazn.
Extrait du rapport du Prieur Mazn, transmis a S. Exc. par le prfet du DPO,
en date du 25 fvrier 1826.
Ministre de lIntrieur. Paris, le 17 fvrier 1824. Au surintendant de la Police
dEspagne Madrid.
Expedient Antonio Gironella. Extrait du rapport du prfet du DPO, 11 mai
1825. Correspondance du Prieur Mazn.
Expedient Ramn Urgell. Cabinet du prfet de police, 29 mars 1825. Le
Conseiller dEtat prfet. A son Ex. le Ministre de lIntrieur.
A12.3 SOCIETAT SECRETA DELS PARAMAONS
Alb, Mariano TPL
Alcntara y Boria, Joaqun TPL
Andreu y Pich, Jos TPL
Ardvol, Jaime
Baigs, Jos
Basora, Juan Francisco TPL
Bruguera, Toms TPL
Camps, Jos TPL
Coll, Isidro TPL
Gal, Ramn
Garca, Ramn
Llins y de Ortiz Repiso, Juan Antonio TPL
Montero y Vigodet, Jos Mara. Coronel TPL
Montero, Lus Tinent coronel
Moino
Moore, Patricio TPL
Par, Coronel
Perol de Otero, Jos. Coronel
Planes y Compte, Manuel
Poc, Juan
Ramrez, Pedro TPL
Sainz de Andino, Pedro (Andino) TPL
Salvat, Ramn
Sard
Schneidnagel, Joachim
Sobeat, Vicente Mara TPL
Soro, Mariano
Torner, Manuel
Torrens, Manuel TPL
Valls, Pedro Nolasco TPL
Victorica, Miguel
Vidal y Pigem, Ignacio
Vidal, Ildefonso TPL
Ximnez de Bages, Mariano TPL
FONTS DOCUMENTALS:
ANP
Notice sur les socits secrtes organises en Espagne jusquen 1823, et sur
celles de la Catalogne en particulier.
Dpartement des Pyrnes Orientales (DPO). Bureau de la Police, n. 184. Per-
pignan, 7 fvrier 1824.
DPO. Bureau de la Police, n. 1340. Perpignan, le 13 septembre 1824.
Extrait du Rapport du prfet du DPO, en date du 18 mai 1826.
- Extrait du bulletin de la police du DPO, en date du 19 juillet 1826.
Extrait du rapport du prfet du DPO, en date du 7 septembre 1824.
Ministre de lIntrieur. Paris, le 18 septembre 1824. Au surintendant de la
Police dEspagne Madrid.
Extrait de renseignements reus de Catalogne, et communiqus au prfet du
DPO, par le Prieur Mazn, 20 septembre. 1824.
Extrait dune lettre crite le 28 septembre 1824, au surintendant gnral de
la Police dEspagne Madrid, et dont la minute dernire.
Extrait du rapport du prfet du DPO, en date du 23 novembre 1825. Corre-
spondance du Prieur Mazn.
Extrait du rapport du prfet du DPO, en date du 5 dcembre 1825. Corre-
spondance du Prieur Mazn.
Extrait du rapport du Prieur Mazn, transmis a S. Exc. par le prfet du DPO,
en date du 25 fvrier 1826.
Ministre de lIntrieur. Paris, le 17 fvrier 1824. Au Surintendant de la Police
dEspagne Madrid.
Expedient Schneidnagel, Joachim. Ministre de lIntrieur. Direction de la
Police. Rapport. Paris, le 24 fvrier 1825; DPO. Bureau de la Police, n. 1479
Perpignan, le 4 octobre 1824.
Expedient Llins, Juan Antonio.
A12.4 SOCIETAT SECRETA DELS CARBONARIS
Alcntara y Boria, Joaqun TPL
Attelis, Orazio
Fidalgo, Francisco
Lpez Paredes, Jos TPL
Pacchiarotti, Giuseppe
Polo, Toms
Sobeat, Vicente Maria TPL
Torrens, Manel TPL
Vandoncourt, Guillermo
FONTS DOCUMENTALS:
ARNABAT MATA, Ramon (2001), p. 139-144.
ZAVALA, Iris M (1971): Documento X Noticia acerca de las sociedades secretas orga-
nizadas en Espaa hasta el ao de 1823 y sobre las de Catalua en particular,
p. 220-229.
A13. Dones que cosien capots per a lExrcit i la MNV
Almirall, Ignacia
Almirall, Paula
Baquero, Senyores de
Blanco, Gala FML
Bores, Lutgarda
Botet y Conill, Rosa
Botet, Francisca
Botet, Paula
Cagigul, Vicenta
Camps, lla de Mariana Camps FML
Camps, Mariana FML
Caellas y Cortada, Mariana
Capella, lla de Madrona Capella
Capella, Madrona TPL
Capella, Isabel TPL
Castelldosrius, marquesa de TPL
Castelldosrius, marquesa (vdua) FML
Cifuentes, Rita de
Cremadells, Juliana
Cuys y Bataller, Eulalia
Cuys, Carlota
Demestre, Antonia
Demestre, Francisca
Demestre, Magina
Domnech y Obrador, Antonia FML
Domnech, lla dIsabel Domnech FML
Domnech, Isabel FML
Domnech, Manuela FML
Domnguez, lles de Juan Domnguez
Dupr y Torn, Paula
Espaa, Eulalia
Espaa, Josefa
Flotats y Nadal, Antonia FML
Flotats y Ribas, Magdalena FML
Foix de Basols, Joaquina
Font, Josefa
Fuentes, Antonia
G., les senyoretes de la casa de
Gamir y Maladen, Mariana
L., I
Lacy, vdua de TPL
Lopez de Gmez, Mara del Carmen
Mareca, Concepcin
Mareca, Ignacia FML
Mareca, Martana FML
Mareca, Mnica FML
Menndez, Mariana
Montellanos, duquessa vdua de
Mornau, germana primera
Mornau, germana segona
Mornau, germana tercera
Mox y Piero, Mara de los Dolores de
Nash, Manuela
Nash, Mara del Carmen
Nash, Rita
Ochoa y Venero, Josefa
Parrela y de Girona, Francisca de Paula
Pedralves, Catalina
Pedralves, Elena
Pedralves, Josefa
Piris, Manuela
Rovira, Teresa TPL
Ribalta y Ala, Rosa
Rom, Mara de los Dolores FML
Sez de Payaruelo y Cuys, Francisca de Paula
Sala, Carlota FML
Sala, Eulalia FML
Serra, Mara FML
Soler, Brbara FML
Soso, Manuela de
Tols, Antonia
Traval, Mara Josefa
Ubach, Raymunda
Viguisa, Benita
Z. y J. Sra.
Zaragoza, Mara Dolores de FML
Dues ciutadanes annimes
Les ociales de Manuela Piris
FML: Familiars de socis de la Tertlia Patritica de Lacy
TPL: Scies de la Tertlia Patritica de Lacy
FONTS DOCUMENTALS:
El Indicador Cataln, nm. 271, 7 de novembre de 1822, p. 4.
El Indicador Cataln, nm. 281, 17 de novembre de 1822, p. 3.
Diario de la ciudad de Barcelona, nm. 164, 16 de novembre de 1822, p. 292-293.
El Indicador Cataln, nm. 281, 16 de novembre de 1822, p. 3-4.
A14. Quadre resum
TPL Total
A1. TERTLIA PATRITICA DE LACY (TPL) 342
Dones 15
Homes 327
A1.3. Socis que eren membres de la Milcia Nacional Voluntria 89
Socis al primer regiment 34
Socis al tercer batall 11
Socis al quart batall 14
Socis al cinqu batall 20
Socis al sis batall 4
Socis a lonz batall 1
Socis al cos dartilleria 1
Socis al cos de cavalleria 2
Total de milicians socis TPL / Total de socis 89 327 27,22 %

A2. PERSONES QUE PARTICIPEN DEL PODER POLTIC MUNICIPAL
A2.1. Electors parroquials (1820-1823)
Electors mar 1820 0 7 0,00 %
Electors desembre 1820 3 25 12,00 %
Total delectors socis TPL / Total delectors 21 86 24,42 %
A2.2. Membres de lAjuntament constitucional (1820-1823)
Consistori del 1820 2 21 9,52 %
Consistori del 1823 20 33 60,61 %
Total consistori i socis TPL / Total de membres dels consistoris 32 92 34,78 %
A2.3 Comissaris de barri (1820-1823)
Comissaris al 1820 5 82 6,10 %
Total comissaris i socis TPL / Total de comissaris de barris 14 256 5,47 %
A2.4. Diputats i sndics de lAjuntament de Barcelona (1785-1820) 4 39 10,26 %
A2.5. Junta Patritica de Lacy 6 28 21,43 %
A2.6. Junta Municipal de Benecncia de 1822 4 65 6,15 %
A2.7. Comissionats per repartiment de la contribuci ext. guerra 0 16 0,00 %
A.3. PERSONES QUE PARTICIPEN DEL PODER POLTIC PROVINCIAL
A3.1. Electors parroquials per a les Corts (1820-1823)
Electors per a lelecci a Corts 30 dabril de 1820 14 98 14,29 %
Electors per a lelecci a Corts 07 doctubre de 1821 17 98 17,35 %
Electors per a lelecci a Corts 05 doctubre de 1823 28 122 22,95 %
Total delectors socis TPL / Total delectors a Corts del Trienni 50 282 17,73 %
A3.2. Diputacions provincials de Catalunya
Junta interina 0 10 0,00 %
Junta provisional de la Provncia 5 dabril de 1820 1 13 7,69 %
Diputaci de Catalunya 3 de maig de 1820 0 8 0,00 %
Diputaci de Catalunya 06/06/1820 - 28/02/1822 0 10 0,00 %
A3.3. Diputacions provincials de Barcelona
Diputaci provincial de Barcelona 01/03/1822-11/04/1822 0 7 0,00 %
Diputaci de Barcelona del 15 de maig de 1822 6 12 50,00 %
Diputaci de Barcelona del 1823 7 8 87,50 %
Total de socis TPL diputats provincials 14 75 18,67 %
A3.4. Nomenaments a jutges de fet
Junta censura: agost 1820 1 9 11,11 %
Jutges de fet: gener 1821 10 56 17,86 %
Jutges de fet: abril 1821 4 27 14,81 %
Jutges de fet: gener 1822 12 85 14,12 %
Jutges de fet: mar 1823 28 55 50,91 %
Total de jutges de fet socis TPL / nm. total de jutges 43 194 22,16 %

A4. A5. INSTITUCIONS LIBERALS EXTRAORDINRIES I REVOLUCIONRIES
Junta de vigilncia de 6 de mar de 1823 6 10 60,00 %
Junta auxiliar de defensa de Barcelona 12 31 38,71 %
Consell de guerra permanent de 9 de juliol de 1823 4 14 28,57 %
Junta de recaptaci dimpostos i retribuci. Pla de la Dipu-
taci de juny 1823
2 8 25,00 %
Comissi grovisional Governativa de Catalunya de 11 de
mar de 1820
1 15 6,67 %
Junta extraordinria de la nit del 3 al 4 dabril de 1821 1 44 2,27 %
Signants del Voto de Barcelona 12 85 14,12 %
Junta de ciutadans, militars i milicians de desembre 1821 11 54 20,37 %

A6. CIUTADANS POLTICAMENT ACTIUS DURANT EL SEXENNI (1814-1820)
A6.3. Junta per lalliberament de Luis Lacy 1 24 4,17 %

A7. SOCIETAT PATRITICA BARCINONENSE DELS
BONS AMICS
11 70 15,71 %
A7.1. Cinqu batall de la Milcia Nacional Voluntria 29 184 15,76 %
A8. TERTLIA PATRITICA DE BARCELONA 13 30 43,33 %

A9. OPOSITORS AL CORONEL COSTA DINS EL PRIMER
REGIMENT
1 21 4,76 %

A10. SOCIS DE LA REIAL ACADMIA DE BONES LLETRES 7 64 10,94 %

A11. CATEDRTICS DE 2A I 3A ENSENYANA DE LA UB 9 33 27,27 %

A12. SOCIETATS SECRETES REVOLUCIONRIES DEL TRIENNI
A12.1. Societat secreta de lanillo 5 54 9,26 %
A12.2. Societat secreta dels comuners 14 21 66,67 %
A12.3. Societat secreta dels paramaons 17 34 50,00 %
A12.4. Societat secreta dels carbonaris 4 9 44,44 %

A13. DONES QUE COLLABOREN EN LA LLUITA CONTRA ELS REIALISTETS
A13.1. Dones que cusen capots per a lExrcit gratutament 5 78 6,41 %

60 LA BARCELONA REVOLUCIONÀRIA (2) - Penjar

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

60 LA BARCELONA REVOLUCIONÀRIA (2) - Penjar

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

FUNDACI NOGUERA

Bosch y Pausas, Jos

Guardiola, Jos Fran-

Guinart, Juan Orador

Llins, Jose Maria

Mostern, Francico (bar de Biure)

Sastre y Torres, Jos

Tres vocals particulars (un

TPL: Socis de la Tertlia Patritica de Lacy

You might also like